PRIMERS AUXILIS

INDEX1. Introducció.

2. Pautes general d’actuació davant d’una víctima.

3. Infermetats que afecten al cor.

4. Suport vital bàsic en l’adult.

5. Obstrucció de la via aèria.

6. Contusions.

7. Ferides.

8. Lesions oses: fractura, esquinç i luxació.

9. Agressions físiques per calor.

10. Crisis epilèptica.

11. Crisis asmàtica.

Primers auxilis → són la primera ajuda o cura prestada a un ferit o accidentat abans de ser assistit per personal sanitari especialitzat

Es realitzen immediatament en el lloc on ha ocorregut l’accident.

Socorrista → persona encarregada de prestar els gestos elementals de supervivència (GES) a qualsevol persona que es pose malalta de sobte.

1. INTRODUCCIÓ

OBJECTIUS:

Identificar la possible gravetat de la víctima.

Posar en marxa els GES.

No agreujar l’estat general, ni augmentar les lesions.

Evacuació de la víctima, des del lloc dels fets fins al centre sanitari.

PER PORTAR-LOS ENDAVANT CAL:

Serenitat.

Tranquil·litat.

Seguretat en l’execució dels ges.

2. PAUTES GENERALS D’ACTUACIÓ DAVANT D’UNA VÍCTIMA

PROTEGIR

AVISAR

SOCORRER

2.1. PROTEGIR:

Protegir a la víctima per a que no sofrisca nous accidents.

Senyalitzar correctament el lloc per evitar nous accidents.

Aïllar la zona de curiosos.

SOLS si hi ha perill es desplaçarà a l’accidentat, mantenint recte el eix: CAP - COLL – TRONC

Identificar la gravetat de l’accident.

2.2. AVISAR

Trucar al número d’emergència 112 indicant:

Número de ferits.

Estat dels ferits amb la major exactitud possible.

Identificar el lloc exacte on s’ha produït l’accident.

2.3. SOCORRER

És la finalitat principal dels primers auxilis.

L’avaluació prèvia ens permet actuar correctament en funció de les necessitats.

Si hi ha diversos accidentats primer atendrem als més greus i posteriorment la resta en funció de la gravetat.

3. INFERMETATS QUE AFECTEN AL COR

3.1. PARADA CARDÍACA

CONCEPTE:

És el cessament de la funció del bombeig del cor, amb el conseqüent dèficit de sang als seus teixits. I en darrer lloc cessament d’aportació d’oxigen.

SÍMPTOMES:

Absència de pols carotidi.

Víctima inconscient.

Parada respiratòria.

Pell cianòtica (causa respiratòria) o pàl·lida (causa circulatòria).

TRACTAMENT:

RCP (reanimació cardiopulmonar)

CAUSES:

Respiratòria (falta d’oxigen): obstrucció de les vies respiratòries, trastorn respiratori cerebral, intoxicacions químiques, hiperdosificació de medicaments (sobretot relaxants musculars), etc.

Cardiocirculatoria (insuficiència orgànica o volum vascular insuficient): infart de miocardi, diarrea greu (per perduda abundant de líquid), cremades extenses o hemorràgia aguda, etc.

3.2. ANGINA DE PIT

CONCEPTE:

Irrigació insuficient del cor per problemes en l’obstrucció de les arteries coronaries. Pot acabar amb una parada cardíaca o un infart de miocardi.

SÍMPTOMES:

Aparició brusca d’un dolor intens a l’estèrnum.

Propagació del dolor als muscles i braços (sobretot costat esquerre).

En ocasions a la nuca, mentó, coll i boca de l’estomac també.

Pal·lidesa i expressió d’angoixa al rostre

TRACTAMENT:

Tranquil·litzar i ajudar a posar al malalt en posició de semisentat.

Si té medicació apropiada (nitroglicerina) posar-la baix la llengua.

Descordar tot allò que puga oprimir o dificultar la respiració.

Trucar amb urgència a un centre sanitari.

3.3. INFART DE MIOCARDI

CONCEPTE:

Falta d’aportació sanguínia a les cèl·lules del cor, produint la mort d’aquestes i potser la perforació de la paret del cor.

SÍMPTOMES:

Dolor similar a l’angina de pit però més intens (s’alleuja poc o gens amb nitroglicerina)

Pacient amb sensació de mort imminent (gran angustia, inquietud i agitació)

Pell freda i pàl·lida.

TRACTAMENT:

Posició de semisentat i cridar ambulància.

Tranquil·litzar-lo el màxim possible.

En qualsevol moment es pot produir una PCR i cal fer RCP.

ESQUEMA D’ACTUACIÓ:

CONCEPTE:

Reanimació cardiopulmonar (RCP): conjunt de maniobres ordenades amb la finalitat de recuperar la funció cardíaca i respiratòria.

4. SUPORT VITAL BÀSIC EN L’ADULT

EL PACIENT NO RESPON

Maniobra de tracció mandibular

SI RESPIRA EL SITUAREM EN...

POSICIÓ LATERAL DE SEGURETAT (PLS)

NO indicada si hi ha possibilitat de traumatismes en columna vertebral o crani.

Permet controlar els possibles vòmits i evitar la caiguda de la llengua cap arrere.

Passos per a situar a l’accidentat en PLS:

CONTINUAR AMB LA RCP FINS QUE ES RECUPERE O ARRIBE PERSONAL ESPECIALITZAT.

COMPROVAR RESPIRACIÓ I POLS CONSTANTMENT.

5. OBSTRUCCIÓ DE LA VIA AÈRIA

CONCEPTE:

És la obstrucció del pas de l’aire al pulmons produïda per un cos estrany impedint la adequada respiració.

L’oxigen no arriba als pulmons i conseqüentment a les cèl·lules del cervell produint la pèrdua de consciencia en 3 o 4 minuts.

CAUSES: per menjar (conscient) o llengua (inconscient).

Pot ser de 2 tipus:

Completa o incompleta

5.1. Obstrucció incompleta

Actuació:

Donar suport moral, estar al costat sense fer res.

NO donar cops a l’esquena, pot variar la posició del cos estrany i obstruir completament.

Clínica:

Dificultat per respirar i parlar.

Sensació d’ofegament, malestar i agitació.

Tos enèrgica i continuada.

5.2. Obstrucció completa

Clínica:

Incapacitat per tossir, respirar i parlar.

Gran agitació i malestar, coloració blavosa.

La víctima es posa les mans al coll, com a acte reflex.

Actuació:

Maniobra de Heimlich.

Maniobra de Heimlich:

Col·locar darrere la víctima i rodejar-la amb els braços

Tancar una mà, recolzant el dit polze a l’alçada del diafragma.

Agafar-se el puny amb l’altra mà.

Realitzar una pressió forta cap endins i amunt.

Disminuir la pressió sense perdre la posició i repetir les contraccions.

CONCEPTE:

Lesió produïda per un traumatisme tancat on la pell està integra.

CLASSIFICACIÓ:

Mínima:

Adquireix el color roig.

No precisa tractament però s’alleuja amb aigua gelada.

1r grau:

Color morat, evolucionant a verd i finalment groc.

Dolor que en una setmana desapareix, no precisa tractament però s’alleuja amb aigua freda.

6. CONTUSIONS

2n grau:

La lesió característica és l’hematoma (acumulació de sang baix de la pell).

Dolor i impotència funcional.

Embenatge compressiu i repòs, NO punxar la zona.

3r grau:

Ferides contuses (esclafament de múscul, greix, nerví o ossos).

Dolor intens, deformitat de la zona i impotència funcional.

Elevació del membre afectat i trasllat a un centre sanitari.

CONCEPTE:

Lesió traumàtica causada a l’organisme i caracteritzada per la interrupció de la continuïtat normal de les estructures del cos.

CLASSIFICACIÓ:

Segons la profunditat: arrapada, superficial, profunda o penetrant.

Segons la forma: lineal, irregular o amb penjoll.

Segons l’agent agressor: punxant, contusa o per arrancament (amputació).

7. FERIDES

COSES QUE NO FAREM MAI EN UN FERIDA:

Utilitzar alcohol directament sobre ella.

Intentar extraure cossos estranys incrustats.

Utilitzar cotó en pel o altres materials que pugen soltar fibres.

No aplicar pomades o ungüents.

CLÍNICA:

Dolor (depèn de teixits afectats i capacitat de suportar-lo).

Hemorràgia (potser greu si la pèrdua de sang és abundant).

Separació de bordes (cal aplicar punts o grapes fer facilitar la cicatrització).

TRACTAMENT:

FERIDES POC IMPORTANTS:

Rentar-se amb aigua i sabó.

Pressió sobre la ferida per taponar l'hemorràgia.

Netejar amb una gassa impregnada d’aigua oxigenada.

Cobrir amb un apòsit o deixar a l’aire lliure.

FERIDES IMPORTANT: (pot suposar un perill vital)

Taponar amb un embenatge.

Controlar constants vitals.

Enviar urgentment a un centre sanitari

En cas d’amputació recollir membre, guardar-lo en les màximes condicions higièniques i ficar gel.

8.1. CONCEPTE DE FRACTURES:

Pèrdua de la continuïtat d’un os, és a dir, trencament.

8. LESIONS OSES: FRACTURES, ESQUINÇOS I LUXACIONS

CLASSIFICACIONS:

Incompletes: No es destrueix completament la continuïtat de l’os: fissures.

Completes: Els fragments de l’os estan més o menys separats. (Alineats o separats)

Obertes: a més de trencar-se l’os, aquest ix a l’exterior.

Tancades: és conserva la integritat de la pell.

SÍMPTOMES:

Cop o caiguda prèvia.

Dolor.

Deformitat (dependrà del grau de desviació)

Inflamació i equimosi (taca blava).

Impotència funcional acusada.

Mobilitat anòmala dels membres.

TRACTAMENT:

No moure l’accidentat si no és absolutament necessari.

Despullar la part afectada.

Immobilitzar la fractura, evitant moviments bruscos.

Si la fractura és oberta taponar amb apòsits estèrils.

Trasllat a un centre sanitari urgentment.

8.2. ESQUINÇ

CONCEPTE:

Torçada o distensió violenta d’una articulació amb possible ruptura d’un lligament o fibra muscular responsables de l’estabilitat de l’articulació.

SÍMPTOMES:

Dolor intens.

Inflamació de la zona.

Impotència funcional.

Equimosi.

TRACTAMENT:

Aplicar fred (bossa de gel)

Immobilitzar l’articulació amb un embenatge.

Elevar el membre i mantenir-lo en repòs.

Trasllat a un centre sanitari.

8.3. LUXACIÓ

CONCEPTE

Desplaçament permanent del lloc que un os ocupa dins d’una articulació.

CLASSIFICACIÓ

Segons el grau de desplaçament: completa o incompleta (subluxació).

Segons el mecanisme de producció: espontània o traumàtica.

SÍMPTOMES:

Dolor molt intens.

Deformitat i inflamació.

Impotència funcional total.

TRACTAMENT:

Immobilitzar l’articulació i trasllat a un centre sanitari.

9. AGRESIONS FÍSIQUES PER CALOR

CLASSIFICACIÓ:

1r grau: afecten a la capa més superficial de la pell, epidermis.

2n grau: afecta fins a la dermis.

3r grau: destrucció completa de totes les capes de la pell fins la hipodermis.

4t grau: afecta als teixits de baix de la pell (músculs, ossos, nervis...)

9.1. CREMADES

CONCEPTE:Lesions produïdes en els teixits per l’acció del calor (foc, sòlids incandescents, productes químics abrasius, vapor a elevades temperatures, etc.)

SÍMPTOMES:

1r grau: rojor i coentor en la pell (típica cremada solar).

2n grau: apareix una ampolla, acompanyada de dolor (NO punxar-la).

3r grau: apareix negror en la pell i no produeix dolor perquè s’han destruït les terminacions nervioses de la pell.

4t grau: carbonització, tampoc es sent dolor.

TRACTAMENT:

1r grau: aplicar aigua freda.

2n grau: aplicar aigua freda i un antisèptic.

3r grau: desinfectar amb antisèptic i trasllat a un centre sanitari.

CONCEPTE:

Alteració causada per una errada d’adaptació cardiovascular deguda a temperatures elevades durant la realització d’exercici físic.

SÍMPTOMES:

Pèrdua de consciencia brusca, poc temps.

Sudoració (conseqüentment deshidratació)

Hipotensió.

Taquicàrdia.

TRACTAMENT:

Retirar la víctima del calor i situar-la en un lloc fresc, en posició de decúbit supí, mantenint les vies aèries permeables i una vegada recupere la consciència hidratar-lo.

9.2. SINCOPE PER CALOR

10. CRISIS EPILÈPTICACONCEPTE:

Trastorn de la funció cerebral caracteritzat per atacs o crisis, sobtats i breus, d’alteració de la consciència, de l’activitat motriu o de fenòmens sensitius anormals.

CLÍNICA:

Prèviament, pot tenir la sensació que li va a passar alguna cosa (malestar general).

Pot haver un crit o queixa (no sempre).

Posteriorment, pèrdua de consciència i caiguda a terra amb perill de cops.

La víctima passa per 3 fases.

Normalment durar entre 2’-3’ però pot arribar a mig hora o més.

Quan es recupera està confusa, no sap que ha passat, i té maldecap.

ACTITUD DEL SOCORRISTA:

Afluixar la roba de la víctima.

NO intentar evitar les convulsions. Protegir-lo!!

Evitar que es mossegue ficant-li un mocador a la boca. MAI ficar els dits dins!!

Quan deixe de convulsionar ficar en PLS.

Si la crisis es prolonga molt o apareix diverses vegades avisar a urgències.

11. CRISIS ASMÀTICA

TENIR EN COMPTE:

Respira millor sentat i lleugerament inclinat avant.

Molt important tranquil·litzar.

Comprovar si porta broncodilatadors i ajudar-li a utilitzar-lo.

Si és intensa o dura uns minuts avisar a urgències.