revista catalunya - 99 - juny-juliol 2008

7/31/2019 Revista Catalunya - 99 - Juny-juliol 2008

1/27

Catalunyawww.cgtcatalunya.catQ rgan dexpressi de la CGT de Catalunya Juliol-Agost 2008 nmero 99 0,50 euros www.revistacatalunya.cat

Fotos:Josep

Llunas

Tenim peus

per caminar


2/27

pulsi. Molt ens temem que els pri-mers llocs caminaran entre elregne d'Espanya i la repblica d'It-lia.

Per la vergonya d'aquest dia,no l'ostenten noms els governs ieuroparlamentaris, s sens dubtela vergonya de tots i totes, dels quisom europeus/es, de les societatsembriagades de consumisme i por,s la vergonya de la nostra incapa-citat per a donar resposta al capita-lisme totalitari d'una UE, que msenll de la crisi provocada pel no ir-lands al nou Tractat, est disposa-da a imposar el seu govern antide-mocrtic de les multinacionals i de

les finances per sobre dels drets inecessitats de les persones. El pro-blema no resideix en la Directiva deTornada, ni en la Directiva de les 65hores, el problema s la UE com

projecte poltic del capitalisme glo-balitzat i esclavizador de pasos,pobles, treballadors/es i immi-grants.

La CGT reitera el seu compro-ms en la denncia i en la lluita con-tra la UE, i ens seguim preguntantUE, per a qu?, per a qui?. I lesrespostes sn desgraciadamenttossudes: per a crear una superpo-tncia militaritzada i antidemocrti-ca i per als rics de la poltica, el co-mer, la indstria i les finances.Cridem a unir esforos contra la UEdel capital i la guerra, contra la pre-carietat i l'exclusi, contra la distri-buci desigual dels drets i de la ri-

quesa.Aquest el nostre nic cam.Fem una crida a participar i mobilit-zar-nos en les mobilitzacions queels collectius d'immigrants organit-zin contra la Directiva de Retorn.

Aprofitem, per a aquesta editorial,el text que sobre el tema ha fet p-blic la Secretaria dAcci Social dela CGT:

El dimecres 18 de juny va ser eldia de la vergonya, el dia europeude la caa de la persona immi-grant, el dia que els drets humansvan deixar de ser universals.Aquest dia ha estat aprovada la Di-rectiva sobre la detenci i l'expulside les persones estrangeres pelparlament Europeu., en el seu re-dactat aprovat anteriorment pelsgoverns de la Uni Europea.

La Directiva de la Vergonya esconstruex bsicament sobre duesmesures repressives: la generalit-zaci antidemocrtica de tanca-ment arbitrari fins a 18 mesos deles persones sense papers;i la tor-

nada forosa sense possibilitat detornar a trepitjar territori europeudurant 5 anys. Europa es transfor-ma en una fortalesa militaritzada almateix temps que un parads per almoviment de capitals, productes iserveis, i militaritza i criminalitza elsimple fet de ser immigrant senserecursos ni papers, ssers humansque seran forats a retornar, sensepossibilitat de tornar a trepitjar sleuropeu, com si de perillosos delin-qents es tracts.

La Directiva de Tornada aprova-da, constituex l'expressi mximade la reculada calculadament dis-senyada per les lits poltiques ieconmiques europees en matria

de drets humans.Aquesta agressise centra ara en la legitimitzaci dela inexistncia de drets per a lespersones immigrants, per a quitenim preparats presons especials

sense garanties jurdiques i ambtemps de detenci arbitraris a msde la tornada forosa sense possi-bilitat de tornar.

Per una vegada donat aquestpas qui assegura que en breu ter-mini no eliminin drets fonamentalsa qui ostentem el dubts ttol de serciutadans/es? Ara amb ms afany imenys traves les forces de segure-tat dels pasos de la UE podran de-dicar-se amb impunitat a la caa del'immigrant, esport despreciable detonalitats feixistes iniciat a la Itliade Berlusconi, per que amb unamica ms d'hipocresia la resta depasos europeus estan disposats a

posar en prctica. Aviat veurem lesestadstiques d'aquestes indignes iparticulars olimpadas, en les qualses disputa el primer lloc de ser elpas que ms immigrants caci i ex-

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya.Juliol-Agost de 20082

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMIT CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 908003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALSFederacio Metallrgica de Catalunya

(FEMEC)Federaci de Banca, Borsa, Estalvi i

Entitats de Crdit de CatalunyaFederaci Catalana dIndstries

Qumiques (FECIQ)Federaci de Sanitat de CatalunyaFederaci dEnsenyament de Catalunya

(FEC) Federaci dAdministraci Pblica de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9 - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 [email protected]

Baix Camp/Priorat

Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 [email protected]. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornell - [email protected]. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 [email protected]

Barcelons NordAlfons XII, 109. 08912 [email protected]. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltr - [email protected]. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaa Cuba, 18, 2n08302 Matar - [email protected]. i fax 93 790 90 34

Valls OrientalFrancesc Maci, 5108100 Mollet - [email protected]. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs, 28, entl. 2a17005 Girona - [email protected]. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19

PonentAv. Catalunya, 8225002 Lleida - [email protected]. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 [email protected]. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 908003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumvallaci, 77, 2n08240 Manresa - [email protected]. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubColom, 3-508191 Rub - [email protected]. i fax 93 588 17 96

SabadellUni, 5908201 Sabadell - [email protected]. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del [email protected]

Tel. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?...

EditorialLa Directiva de Retornd'Immigrants instaurael feixisme a Europa

Catalunya, publicaci de la CGT de Catalunya. 8a poca. DLB 36.887-92. Edici:

Collectiu Catalunya: Ramon Aub, Joan Rosich, Pau Juvill, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Ddac

Salau, Josep Gargant, Joan Anton T., Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Mart i scar Purqueras.

Collaboren en aquest nmero: Toms Ibez, Manel Aisa, Joan-Toms Sabat, Francesc

Arnau, Ferran Aguil, Roger Pal, La Directa, Laura Coll, Octavio Alberola, Dones Llibertries, fede-

racions i seccions sindicals de CGT.Fotografies: Josep Llunas i Ddac Salau. Illustracions: cido

Crtico. Tirada: 10.000 exemplars. Informtica: Germn Mozzer. Redacci i subscripcions:

Raval Sta.Anna, 13, 2n. 43201 Reus.Tel. (dimecres tarda) 977 340 883.Collaboracions a: catalun-

[email protected] i (cronologia) [email protected] compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"

Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Aquest nmero del Catalunyasha tancat el dimecres 25 de junydel 2008.

Miquel Mart Pol,Nova oraci del parenostre

dins La fbrica(1959)

Pare nostre que esteu en el cel, /

sia augmentat sovint el nostre

sou, / vingui a nosaltres la

jornada de set hores, / facis un

xic la nostra voluntat / aix com

la daquells que sempre manen.


3/27


REPORTATGEEn temps de crisi, per evitar les revoltescontra els culpables, els poders apuntenels encara ms pobres, els de sota

NO A LA DIRECTIVAEUROPEA DE LA VERGONYA

3

Cal fer front ambsolidaritat a lesintencions de quimana denfrontar-nos

rea dImmigraci CGTCatalunya

Qu diu la directiva?

La directiva de retorn dimmigrantsque el Parlament europeu ha da-provat retalla drsticament els dretsdels treballadors immigrats. Elscanvis ms greus sn:

- Ampliaci del perode dinter-nament de 6 a 18 mesos. Els treba-lladors que arribin a Europa sensepapers podran ser detinguts tan solsper la indocumentaci, sense cap

acusaci i sense haver coms capdelicte. Als Centres dInternamentdEstrangers (CIEs) sn encara pit-

jor que les presons, doncs els in-terns estan empresonats sense capdret, no existeix cap reglament defuncionament no hi ha accs a lesorganitzacions de solidaritat ni a lapremsa i depenen directament delMinisteri dInterior.

- Els immigrats detinguts alsCIEs podran ser deportats al seupas dorigen a un tercer pas, sensecap garantia per la seva supervivn-cia o davant de la repressi poltica.

- No hi haur excepcions ni tansols amb els ms febles: els menorsno acompanyats tamb podran ser

empresonats als CIEs- La detenci als CIEs ser admi-

nistrativa, s a dir no dictada per unjutge sin noms per decisi de lapolicia.

- Els immigrats sense papers quesiguin detinguts sels prohibir tor-nar a entrar a la UE per un perodede 5 anys.

Per qu ara?

Els governs de la UE estan impul-sant aquestes mesures per preparar-se per la crisi econmica i evitarque els treballadors i treballadoresens unim per defensar els nostres

drets. Volen que els treballadors im-migrants siguin el cap de turc de lacrisi, culpabilitzant-los de tots elsproblemes que els mateixos go-verns i les multinacionals han creat.

Tracten els i les immigrants com adelinqents per sembrar la xenof-bia i el racisme i aix impedir unaresposta unida. Volen que enllocdacusar els autntics responsableshi hagi un xoc entre els ms febles.

Els governs de la UE saben queno es pot aturar la immigraci niamb les lleis ms salvatges, perqures no pot evitar que els treballadorsque als seus pasos no tenen capsortida vinguin a Europa a guanyar-se la vida. s el que ha passat sem-pre. Aquestes mesures noms ser-

veixen per estendre la por: la pordels treballadors immigrats a de-nunciar la sobreexpotaci a qu elssotmeten les lleis destrangeria, alservei duna patronal que busca tre-

ball esclau; i la por del conjunt delstreballadors a perdre la feina i elsdrets aconseguits amb la lluita. Di-videix i vencers s el que intentenamb aquestes poltiques.

La postura del GovernZapatero

El govern Zapatero est impulsantel mateix discurs contra els treba-lladors immigrats. Des del primermoment va donar suport a la direc-tiva europea en els seus termes ms

durs. A lEstat, el ministre Corba-cho acaba danunciar una reformade la llei destrangeria per impedirel reagrupament dels pares i delsfills entre 16 i 18 anys que no tin-

guin perms de treball. Plantejatamb que els ms petits noms pu-guin ser reagrupats durant un pero-de determinat cada any per no ge-nerar dificultats a les escoles. I elltamb posa el pretext de la crisi per

justificar aquestes mesures.

Unitat i lluita

La CGT defensa el dret de tots elstreballadors a moures lliurementpel mn per buscar condicions devida dignes. La lliure circulaci s

un dret fonamental de totes les per-sones. Denunciem el paper dels es-tats i de les multinacionals que aquens exploten i que als pasos delSud sembren la misria, latur i la

fam. Defensem la igualtat de drets

per a tots els treballadors per evitarque els ms febles siguin carn decan de la sobrexplotaci i que selsutilitzi per pressionar a la baixa lescondicions laborals de tots i totes.

La CGT treballa per la unitat dela classe treballadora, vingui donvingui, per combatre per la defensadels seus drets. La mobilitzaciunida al carrer s lnic cam peravanar. Per aix ens oposem atotes les lleis destrangeria que dis-criminen i divideixen els treballa-dors pel seu origen i ens compro-metem en una resposta unidadavant la crisi i els intents per carre-gar-la sobre les esquenes dels ms

febles. Unitat, mobilitzaci i lluita:aquest s el nostre projecte. PelsDrets dels Immigrants, pel tanca-ment dels CIE i contra la Directivade la Vergonya.

La UE fomenta el racismeenfrontant els i les treballadores

La CGT defensa el dret de tots els treballadors i lestreballadores de moures lliurement per tot el mn


4/27


REPORTATGE

Declaraci de laRed Estatal deInmigrantescontra elprotocold'expulsi

d'immigrantsRed Estatal de Inmigrantes

REDI

Les associacions i entitats de laXarxa Estatal d'Immigrants -Red Estatal de Inmigrantes(REDI), expressem el nostre msrotund rebuig a l'anomenada me-sura de protocol de seguretat, queel govern espanyol, vol imposar atots els immigrants expulsats. Per-qu viola els ms elementals dretshumans dels ciutadans i ciutada-nes.

Aquestes mesures sn: una esp-

cie de camisa de fora que mantels braos i les mans pegades alcos, aquesta pea ni tan sols est enles dotacions a l's del Cos Nacio-nal de Policia, segons van indicarfonts del cos, i Cascos d'autopro-tecci. A ms, un conflicte a bordno ser motiu per a cancellar elvol. s ms, en cas que es produei-xi l'aldarull, el cap del dispositiu (hihaur un policia per cada expulsatms una dotaci antidisturbis en lapart del darrere de l'avi i unmetge), sempre en contacte amb elcomandant de l'aparell, "dirigir lesoperacions per a restablir l'ordre".

Encara que el govern parli demesures per a evitar autolesions,

autoprotecci" o cinturons i pecesdegudament autoritzades. Per alstreballadors immigrants aix ensrecorda altres mesures similars iamb el mateix argument; amb elgovern del Partit Popular, en 1996quan s'expulsava a Mali a immi-grants utilitzant drogues per atranquillitzar-los o com el cas deOsamuyia Aikpitanhi, immigrantnigeri que al juny d'aquest any vamorir emmanillat i emmordassaten un vol de repatriaci.

Per tot aix, per als treballadorsimmigrants, entitats i associacionsde la REDI, aix aquestes mesuressn ms del mateix i portaran a si-

tuacions similars. Per aix reiteremel nostre ms profund repudi i cri-dem a totes les associacions, partitspoltics, sindicats, a manifestar elseu rebuig a aquesta mesura.

Secretaria d'Acci Social ComitConfederal CGT

T enint en compte que laUni Europea aprovat laDirectiva de Retorn que es-tableix un termini mxim de deten-ci dels/les immigrants sense pa-pers de fins a 18 mesos, permetque sigui una autoritat administra-tiva, i no exclusivament un jutge, laque decideixi la detenci dels im-migrants en els Centres dInterna-ment dEstrangers CIEs abans deprocedir a expulsar-los, i que esta-bleix tamb la detenci de menorsno acompanyats.

DECLAREM

1. Preparant-se per a la crisi que sa-bien impostergable, els Estats de laUE van preparar des del 2005 unexpeditiu procediment (Directivade Retorn) per a treures de damuntels/les immigrants que els sobrenper a mantenir els costos salarialssuficientment baixos que necessitala competitivitat de leconomiaeuropea. El dret a la lliure circula-ci de les persones (migraci), tanenfticament consagrat per la UE iels seus Estats en tantes ocasions,

queda redut aix a una simple au-toritzaci administrativa discrecio-nalment concedida en funci de lesvariables necessitats de guany iacumulaci del capitalisme euro-peu.2. El triangle de poder Sarkozy-Merkel-Berlusconi orienta la pol-tica dimmigraci europea en unadirecci clarament regressiva i exa-cerben lobsessi securitara da-questa poca de crisi, trobant enels/les immigrants el pretext quenecessiten per a experimentar la re-tallada de llibertats contra el con-

junt dels drets ciutadans. Somels/les immigrants els bocs expia-toris de les funestes poltiques eco-

nmiques i socials que afecten alconjunt de la poblaci.3. La bogeria racista i xenfobadesfermada a Itlia amb la compli-citat si no la inducci- de lEstat,recorda una poca de la histriadEuropa que criem superada pera sempre, lpoca dels pogroms, deles detencions arbitrries, delscamps de concentraci.4. Els 280 centres dinternamentactualment existents en sl euro-peu poden ampliar-se i estendresms enll de les fronteres com defet ja passa amb la complicitat degoverns comprats per a exercirfuncions de carcellers a les portes

de la Fortalesa Europa.5. El perode dinternament apro-vat, juntament amb els procedi-ments administratius de detencisense control judicial, representen

el ms greu atemptat a lEstat deDret a Europa des dels temps queun decret dHitler va autoritzar adetenir, deportar i aniquilar a mi-lions de persones sota la domina-ci nazi-feixista.6. s falla largument del Governespanyol quan diu que es tractaduna norma de mxims que no liobliga a arribar a aquests topalls. Jasanuncia lelevaci del tempsdestada als Centres dInternamenta 60 dies per, alg pot dubtar queaquest o qualsevol altre govern, siho considera convenient, deixardutilitzar aquesta cobertura comu-

nitria per a extremar les mesuresdinternament i expulsi, per certpromogudes en lanterior legislatu-ra , entre altres per CIU, pel quesembla soci preferent en lactuallegislatura?, no van en aquest sentitles declaracions de la SecretriadEstat per a la Immigraci i lE-migraci, Consuelo Rum, consi-derant la directiva equilibrada iamb garanties?.

Davant aquesta agressi a la digni-tat humana, a les llibertats polti-ques i als drets fonamentals de lespersones immigrants, les organit-zacions sotasignants,

MANIFESTEM:

1.- El nostre mes enrgic rebuig ala indignant i regressiva directivade la Uni Europea i a les lleis fei-xistoides del govern de Berlusconi.2.- La nostra solidaritat amb els/lesimmigrants i refugiats residents aItlia a qui cridem a unir esforosen la lluita pels drets dels i les im-migrants i contra la Directiva de laVergonya.3.- Convocar a les organitzacionsdimmigrants i refugiats i al movi-ment social reivindicatiu a una Jor-nada Estatal contra aquesta Direc-tiva, el tancament dels Centres

dInternaments i la garantia deplens drets per a tots les personesresidents a lEstat espanyol i laUni Europea.4.- Cridem a les organitzacions de-

mocrtiques i progressistes espan-yoles a pronunciar-se i mobilitzar-se en contra daquesta directiva, i aladhesi daquesta Declaraci.5.- Instem als governs, partits pol-tics, sindicats i moviments socialsdels pasos dorigen dels/les mi-grants residents a l Estat Espanyoli la Uni Europea a pronunciar-secontra aquesta poltica que concul-ca drets fonamentals, agita la ban-dera de la xenofbia i el racisme icriminalitza el dret hum de lliurecirculaci de les persones, consa-grat en larticle 13 de la DeclaraciUniversal dels Drets Humans.

Per adherir-se a la Declaraci calanar a lenlla web:www.fferine.org/redi/declaracion-directiva.php

Qu implica la novanormativa aprovada

Els Governs de la Uni Europea esvan posar d'acord el 22 de maig enuna harmonitzaci de les polti-ques d'expulsi dels aproximada-ment vuit milions de residents ille-gals no comunitaris, que consagraels termes ms durs: fins a 18mesos d'internament mentre es tra-mita l'expulsi; control judiciald'aquesta detenci sense termini

mxim d'intervenci; tractament amenors conforme a la seva edatnoms si s possible i cinc anys deprohibici de tornar a territori eu-ropeu per als expulsats.

El text va ser aprovat el 18 dejuny pel parlament Europeu. Noobstant aix, la directiva no obligaals estats que, com Espanya, tenenuna legislaci menys extrema.

Es tracta d'un marc de mximsque no es pot excedir. La propostade directiva va ser aprovada pelsambaixadors dels Vint-i-set des-prs de dues setmanes de discus-sions per a acomodar les peticionsde diferents pasos. L'ltim obsta-

cle, per a Alemanya, ustria i Gr-cia, era l'obligaci que els Estats esfessin crrec de l'assistncia lletra-da dels sotmesos a un procs d'ex-pulsi. Finalment, es va acordar

que cada pas els apliqui la sevaprpia legislaci per a insolvents.

La directiva est pensada per alsindocumentats de tercers pasosque hagin aconseguit entrar en laUE o per a qui hagin esgotat in-fructuosament els seus processosde sollicitud d'asil o refugi. Als re-tinguts a la porta d'Europa, com elsarribats en pastera a les Illes Can-ries, se'ls seguir aplicant la legis-laci nacional.

Amb l'excusa d'harmonitzar lespoltiques d'expulsi i dient que estracta d'acabar amb situacions comla retenci indefinida que apliquen

nou pasos comunitaris, els Vint-i-set van optar per un quadre de du-rssimes intervencions, qualifica-des de repressives i inhumanes perles organitzacions de solidaritatamb els immigrants.

Les principals mesuresaprovades:

- Perode de retenci. Fins a sismesos ampliables fins a 18 en casque no hagi cooperaci del pasd'acollida del retornable o es com-pliquin els procediments burocr-tics. La legislaci espanyola esta-bleix un lmit de 40 dies encara quela idea s ampliar-lo a 60.

- Detencions. Podran ser ordena-des per un jutge o una autoritat ad-ministrativa. En aquesta circums-tncia, els Governs escomprometen a sotmetre el cas "auna rpida revisi judicial", senseque hagi topall de dies fixada per aella. A Espanya noms s'admetl'autoritat judicial.

- Menors. Als menors no acom-panyats se'ls haur de proporcionar"en la mesura del possible" els mit-

jans i tractament corresponents a laseva edat. A Espanya, els menorssn tutelats per les comunitats au-tnomes i atesos en centres dergim obert.

- Repatriaci voluntria. La di-rectiva estipula que els residentsillegals puguin acollir-se a un per-ode de repatriaci voluntria queoscillar entre els set i els 30 dies.

La UE agita la bandera de

la xenofbia i el racisme


5/27

Catalunya.Juliol-Agost de 2008 5

REPORTATGE

rea Immigraci CGT Catalunya

L a Xarxa Estatal pels Dretsdels Immigrants (REDI) alcostat de desenes de movi-ments socials, ongs, associacionsd'immigrants i organitzacions sin-dicals (CGT participa a la REDI) vaconvocar el 21 de Juny una JornadaEstatal de mobilitzacions per a de-mostrar en els carrers un profundrebuig a la nova directiva europeade la vergonya, exigir el tancamentimmediat dels Centres d'Interna-ment d'Estrangers i reclamar DretsSocials i Laborals per a Tots. Enaquesta jornada de lluita es van por-tar a terme concentracions i mani-festacions a Barcelona (Pl. SantJaume), Madrid, Mlaga, Valenciao Tenerife entre altres. El dia 14 s'-havia realitzat una concentraci aLleida.

Propostes deMobilitzaci

1.- Una situaci difcilCreiem que totes les organitzacionscompartim l'anlisi entorn de la di-fcil situaci que estem travessanten matria de poltica migratria.Desprs del ja alarmant protocol

d'expulsions la situaci ha empitjo-rat de forma considerable: la cam-panya electoral marcada per lespropostes i el to de la dreta, les me-sures de tall neofascista dels go-verns Sarkozy i Berlusconi, les de-claracions i propostes del nouministre Corbacho, la proposta enferm del "Contracte d'Integraci" ala Comunitat Valenciana i finalmentl'aprovaci de la Directiva de laVergonya per la comissi i el parla-ment Europeu.

Aquesta consolidaci de les pol-tiques neoconservadores i securita-ries repercuteix de forma directa enla vida de milions de persones, des

de la propagaci del racisme i la xe-nofbia entre amplis sectors delstreballadors espanyols com "formasimple" d'explicar la crisi fins alclar augment de la pressi policial,les detencions i les deportacionsque estem sofrint en la nostra carnels immigrants.Una situaci que espresenta delicada i que ens retornaals temps infames del continent eu-ropeu.

s evident que en matria de po-ltiques migratries el Partit Socia-lista no noms s'ha mostrat incapade diferenciar-se de la dreta euro-pea sin que s'ha transformat en unagent actiu en la criminalitzaci ipersecuci de la immigraci. El mi-nistre Corbacho promet "m dura" i"combat a la immigraci illegal" iel ministre Rubalcaba proposal'augment del periode de detencidels immigrants irregulars, la cons-trucci de ms Centres d'Interna-ment per a Estrangers (CIE), unaugment exponencial de les expul-sions i una major militaritzaci deles fronteres.

Qu dir de les grans organitza-cions sindicals com CCOO i UGT?Des de fa anys s'han plegat al dis-curs que advoca per una "immigra-ci ordenada" i defensant les tsisdel govern. No noms mantenen unimmobilisme total davant l'explota-ci i marginaci que pateixen mi-lions de treballadors sin que hemescoltat declaracions vergonyosesdels seus dirigents fent responsable

als immigrants de la caiguda delssalaris, demanant major seguretat,etc, etc. No s novetat el procs deburocratitzaci de les grans centralssindicals, la seva complicitat ambles poltiques governamentals i laseva absoluta incapacitat de defen-sar els drets dels treballadors davantla creixent precaritzaci de les con-dicions de vida i treball, sent encarams greu en el cas dels treballadorsimmigrants.2.- Ara ms que mai: Per un pro-cs de coordinaci i mobilitzaciconjunta de les organitzacions d'im-migrants, moviments socials i sin-dicats alternatius en la defensa dels

drets dels immigrants.Davant aquesta situaci conside-

rem urgent intensificar el treball pera consolidar i sostenir els espais decoordinaci i mobilitzaci conjuntaentre les organitzacions que treba-llem pels drets dels immigrants.Creiem que s el moment de plan-tejar una crida oberta i inclusiva ales organitzacions socials i sindi-cals i al conjunt de la societat civil

per a poder donar una resposta claradavant la situaci que estem vivint.Una mplia coordinaci que exigei-xi la retirada de la Directiva de laVergonya, el Tancament dels Cen-tres d'Internament per a Estrangers ila defensa dels Drets Socials i La-borals per a Tots i Totes.

La Xarxa Estatal pels Drets delsImmigrants (REDI) s a dia d'avuil'espai de coordinaci per la defen-sa dels drets dels immigrants msmpli que existeix a l'Estat Espan-yol. En les 3 trobades estatals queha desenvolupat han participat cen-tenars de delegats d'organitzacionsd'immigrants, associacions i movi-

ments socials en els quals s'ha avan-at en la construcci d'una crticaprofunda a les actuals poltiquesmigratries, s'han posat en comdemandes conjuntes i s'han coordi-nat mobilitzacions en desenes deciutats.

Considerem que l'actual situaciens exigeix un important esfor perprotagonitzar, al costat d'altres or-ganitzacions, un nou procs de mo-bilitzacions i campanyes en la de-fensa dels drets dels immigrants.Un trajecte de coordinaci i de sor-tida als carrers que es faci des de lagenerositat i la busqueda de lligamsamb amplis sectors de la societatcvil, sense perdre la capacitat deplantejar alt i clar les demandes quehem defensat en aquests ltimstemps i que es resumeixen de formaprecisa en els 12 punts. Se'ns fa clarque l'oposici a l'actual situaci i ales poltiques migratries promogu-des pel govern amb l'empara de laUE depn en gran mesura del quepuguem construir des dels nostresespais de moviment.

Qu s un CIE?

Els Centres d'Internament per a Es-trangers (CIE) sn veritables pre-

sons on milers d'immigrants que nohan coms cap delicte sn tancatsnicament per haver coms unairregularitat administrativa: no tenirla documentaci que se'ls exigeixper a residir i treballar en el nostrepas. Actualment existeixen a Es-panya 10 Centres d'Internamentque han rebut nombroses dennciesper part d'organitzacions socials, elDefensor del Poble i fins i tot elParlament Europeu, a causa de elsabusos i la falta de garanties que so-freixen els immigrants que es tro-ben detinguts, el que ha fet que si-guin qualificats com els"Guantnamos Europeus".

21 de juny, nova Jornada de Lluita

pels Drets dels Immigrants

Tenim dret a tenir drets, ni exclusi ni discriminaci, 12 mesures urgents

rea dImmigraci de la CGT deCatalunya

A l'Estat espanyol la poblaciimmigrada es troba sotmesa ala Llei d'Estrangeria, una Llei dis-criminatria, diferent a les de laresta de la ciutadania.

Mentre les condicions de vidadels i les immigrants sn cada vega-da ms difcils, les administracionsprioritzen les poltiques de controlenfront de la despesa social. S'en-

dureixen els requisits per a la resi-dncia legal, tant a travs de la pri-vaci de drets com de l'assetjamentpolicial: controls de documentaci,detencions arbitrries, internament

i expulsions.Administraci i partits poltics

tracten a la immigraci com md'obra barata, o com problema.Es titlla a l'immigrant d'enemic,probable terrorista, invasor, pro-vocant por i inseguretat. El racismeinstitucional, contribuex al racismesocial.

S'obliden aix les desigualtatseconmiques, injustcies socials,fams i guerres que causen els ac-tuals processos migratoris. Es nega

aix a milions de persones el drethum elemental de buscar una vidadigna independentment del lloc delseu naixement.

Aquesta poltica degrada al con-

junt de la societat. Per aix, des dela convicci de la universalitat delsdrets humans i la igualtat de les per-sones, exigim l'adopci de

12 mesures urgents perla dignitat dels i lesimmigrants

a) REGULARITZACI, GA-RANTIES a la RESIDNCIA iVIDA FAMILIAR1.- Nou Procs de Regularitzaci,

sense condicionar-lo a un contractede treball previ.2.- Adaptaci a la realitat dels re-quisits per acollir-se a larrelamentsocial.

3.- Arrelament laboral per a totapersona que acrediti una o vries re-lacions laborals.4.- Flexibilitzaci dels requisits pera la tramitaci del reagrupament fa-miliar.5.- Paralitzaci de les poltiques decontractaci en origen de treballa-dors temporers.6.- Augment significatiu dels recur-sos per a garantir laccs a la infor-maci.

b) PROU de REPRESSI iABS POLICIAL. NO a la XE-NOFBIA.7.- Tancament dels Centres dInter-nament per a Estrangers.

8.- Derogaci del Protocol dactua-ci per a les expulsions aprovat elSetembre de 2007.9.- Cesament de controls de docu-ments, detencions, segrest de passa-ports i expulsions.10.- Retirada de la Proposici deLlei de Mesures de Lluita Contra laImmigraci Clandestina.

c) IGUALTAT PLENA deDRETS11.- Compliment acords internacio-

nals en asil i dret de treballadorsimmigrants.12.- Dret a sufragi actiu i passiu, itots els drets laborals, civils i cultu-rals.


6/27


7/27


TREBALL-ECONOMIA

ngel Dutras, presidentdel Rotary Club,

despatxa un treballadorper fer eleccions sindicals

Persecucisindical contraCGT a Prodaisa

CGT de Gionra

Lempresa gironina Prodaisa ges-tiona el servei daigua potable dems de 40 municipis gironins. Elpassat mes de juny, els seus treba-lladors van aprofitar que shavienpromogut eleccions sindicals i, tipsde la inoperncia dels delegats desempre triats per la direcci, vanorganitzar-se per presentar unacandidatura alternativa amb el su-port de la CGT. Les seves aspira-cions: treballar amb dignitat en unaempresa paternalista en la qu la-compliment dels convenis s demoment tota una utopia.

La reacci de la direcci va serimmediata i el grup de treballadorsque donaven suport a les candida-

tures alternatives, absolutamentmajoritari, va haver denfrontar-sea coaccions i desqualificacions detota mena. A les oficines, lassem-blea de la candidatura alternativava arribar a ser totalment impedida.Tot i que la CGT va obtenir un bonresultat, les eleccions a Prodaisavan ser guanyades per la candidatu-ra oficial, dUGT.

El gruix de treballadors, per, iper convenincia del mateix Du-tras, sn oficialment empleatsduna altra empresa seva: Generalde Serveis. En veures a venir la de-rrota, la UGT va desdir-se de pro-moure les eleccions a aquestaaltra empresa, mentre la direcci

despatxava lafiliat a la CGT quehavia de ser-ne el candidat. Lende-m, laltre dels treballadors quems havia treballat per les candida-tures va ser expedientat per pre-sumpta falta greu dinsubordina-ci...

Davant daquests flagrants atacsals drets dels treballadors, la CGT ialtres organitzacions sindicals i po-ltiques van dur a terme dues con-centracions el passat 3 de juliol da-vant la seu de Prodaisa a Girona ies va iniciar una campanya den-viaments de fax de protesta a lem-presa. La CUP ha endegat unacampanya de presentaci de mo-

cions als ajuntaments en defensa dela llibertat sindical a la companyiadaiges. Ms informaci a lespaiinternet: http://www.canonada.spa-ces.live.com/

Contra la directiva de la

UE sobre la jornadalaboral fins a 65 horesComit Confederal de CGT

El Comit Confederal de laCGT reunit en plenria con-federal, davant l'aprovaci aprimers de juny per part dels mi-nistres de treball de la Uni Euro-pea (UE) de la directiva sobre am-pliaci de la jornada laboralsetmanal fins a les 65 hores, mani-festa:1. L'oposici frontal de la CGT aaquesta mesura que pretn acabaramb els fruits obtinguts per les llui-tes i reivindicacions de la classetreballadora durant els ltims 300anys i que, al comenament delsegle XX, va dur a la conquesta iregulaci de les 40 hores setmanalsde treball.2. Aquesta agressi suposa un atacgravssim a les condicions laboralsdel conjunt de la classe treballado-ra i una regressi de la societat queens condueix a situacions prpiesdel segle XIX.3. Aquesta directiva atenta directa-ment contra la possibilitat de con-ciliaci de la vida familiar i labo-

ral.4. L'aprovaci d'aquesta directivapermet generar els mecanismes ne-cessaris perqu la patronal puguieliminar els convenis i drets labo-rals collectius, de tal manera quesiguin els treballadors i treballado-res, de manera individualitzada,qui negocin les seves prpies con-

dicions de treball partint de la basede la ms absoluta indefensi.5. La CGT seguim reivindicant la

jornada laboral de 35 hores setma-nals com a iniciativa que condueixicap a mesures de repartiment de lariquesa i del treball amb un horitzfinal de justcia social.

6. El Comit Confederal de laCGT fa una crida efectiva al con-

junt de la classe treballadora, a lesseves organitzacions i a la societat,per a confluir en la lluita i la mobi-litzaci contra aquesta directiva iqualsevol altra mesura similar de laUE que demostri estar al servei de

les multinacionals i el capital.7. El conjunt de la ConfederaciGeneral del Treball treballar ambtota la seva capacitat per a oposar-se a aquesta directiva incloent lapossibilitat d'una convocatria devaga general si aix es considersnecessari.

Rebuig radical als ms de 20.000 acomiadaments temporals perERO fraudulents presentats amb l'excusa de la vaga del transport

Secretariat Permanent de laCGT

El Secretariat Permanent delComit Confederal de CGT vamanifestar pblicament el seu re-buig ms absolut als ERO (ms de20.000 acomiadaments temporals)presentats per nombroses empre-ses de diferents sectors, especial-ment d'automoci, electrodoms-tics i empreses auxiliars del metall,a l'empara d'una suposada causa defora major motivada per la inte-rrupci del transport durant lavaga del sector del transport demercaderies per carretera.

Per a l'organitzaci sindical,aquests expedients representen un

frau social i un frau jurdic legal, jaque, les responsabilitats dels aco-miadaments corresponen a les em-preses i es pretenia que fos la so-cietat qui pagus el cost dels

incompliments contractuals entreles empreses transportistes i pro-

vedors de peces i les empresesd'automoci, metall

Cal recordar que, en els anys 90,es van instaurar en totes les empre-ses d'automoci els sistemes detreball denominats just a temps,que suposava eliminar el magatze-matge de peces, estoc i el transportpropi i es van establir contractes acurt i llarg termini amb empresesprovedores de peces i empresestransportistes perqu aquestes ser-vissin les peces en funci de les ne-cessitats de producci i la demandadel mercat.

Aquests sistemes de treball de"just a temps van reduir el cost la-

boral, de magatzematge, de trans-port, etc.Amb aquestes mesures, les em-

preses van veure augmentar elsseus guanys de forma significativa

i van guanyar en competitivitat.Diversos milers de treballadors van

ser acomiadats per raons tcni-ques, organitzatives o productivessobre la base de l'article 51 de l'Es-tatut dels Treballadors, sent l'eraripblic qui es va fer crrec de lesprestacions d'atur tant contributi-ves com no contributives.

Per tant, ara la responsabilitatdels acomiadaments s empresa-rial. La Llei obliga les empreses apreveure i fer-se responsable de lesconseqncies d'aquests sistemesde treball que contemplen l'elimi-naci dels magatzems. Sn les em-preses qui han d'assumir les res-ponsabilitats quan les empresesprovedores de materials i les

transportistes poguessin exercir elsseus drets constitucionals de vaga,tancament patronal o simplementinterrompre els subministra-ments. Els danys els han de pagar

les empreses concretes per incom-pliment de contractes privats entre

empreses privades.La CGT opina que Ja n'hi ha

prou de fraus socials i espoli delsdiners pblics.

Admetre els Expedients de Re-gulaci dOcupci per l'autoritatlaboral corresponent, suposariaque de l'erari pblic hauria depagar uns 12 milions d'euros (unamitjana de 600 euros per treballa-dor -atur d'uns tres dies en suspen-si + seguretat social- per 20.000treballadors afectats).

La Confederaci General delTreball assumeix la seva responsa-bilitat de lluita, juntament amb elconjunt de treballadors i treballa-

dores per parar aquesta nova agres-si, no noms amb la ra jurdicasin, sobretot, amb l'acci sindicali la mobilitzaci per a la defensadels nostres drets laborals i socials.

La CGT continua reivindicant la jornada laboral detrenta-cinc hores per repartir la riquesa i el treball


8/27

Sindicat Federal CGT Telefnica

La Confederaci General deTreball (CGT) a Telefnica vadecidir convocar vaga els dijous 19i 26 del mes de juny, amb una du-rada de 3,5 hores en cada jornada,davant la negativa de la representa-ci de l'empresa a concedir les pe-ticions de la plantilla en la taula ne-gociadora del conveni collectiu.

Des del passat 21 de febrer queva comenar la negociaci del con-veni i on la representaci sindical

va exposar les seves peticions, hanpassat ja 4 mesos i en lloc de con-cedir algunes de les reivindica-cions ms importants, la represen-

taci de l'empresa ha intentatcongelar l'antiguitat, dividir el sala-ri base en ms conceptes, incloentla retribuci variables de manerasubjectiva i introduint un nou siste-ma de classificaci professionalque elimina categories laborals ifuncions, amb la finalitat de per-metre una mobilitat funcional obli-gatria gaireb illimitada.

En un moment en el qual Telef-nica incrementa els seus beneficisrespecte a anys anteriors en unspercentatges elevadssims (el 2007

es va guanyar un 40% ms quel'any anterior, sent Telefnica l'o-peradora de Telecomunicacionsque ms guanya en el mn) i quanels directius de la companyia s'in-crementen de manera escandalosaels seus salaris (en l'actualitat undirectiu de Telefnica guanya msque 37 salaris mitjans d'empleats).Doncs davant aquest panorama

econmic la representaci de Tele-fnica en la seva ltima oferta ofe-rix un increment salarial del 1,4%en el salari base, deixant congelats

la resta de conceptes.Per tal d'exigir que la Direccide la companyia faci cas d'una ve-gada per sempre a les peticionsdels treballadors i la retirada delseu nou model de classificaci pro-fessional, CGT va realitzar la con-vocatria de vaga.Ms informaci:

www.cgt.es/telecomunicaciones/


TREBALL-ECONOMIA

Collectiu Catalunya

El 17 de juny la plantilla dePirelli Manresa, seguint laconvocatria realitzada pelssindicats presents a l'empresa(CGT, CCOO, USOC, UGT), varealitzar una vaga de 24 hores i esva manifestar pels carrers de Bar-celona fins la plaa de Sant Jaume,degut al xantatge de la incertesadavant la continutat o tancamentde la fbrica de Manresa.

La CGT, desprs de les assem-blees on es van donar les oportunesinformacions, va decidir adherir-sea la proposta de concentraci pre-sentada per CCOO i UGT. El su-port de CGT era un suport amb re-cana degut a com shavia portattot el procs de convocatria. Lesmaneres per a nosaltres no van serles correctes, perqu des dun prin-cipi la CGT va voler portar el tema

a unes assemblees on podia mani-festar-se la veu dels treballadors,en lloc de convocar grupets de genten els diferents torns, variant eldiscurs en cada convocatria del"perqu de la vaga".

La CGT no creu que per a fer ac-cions daquesta ndole shagin defer previs sondejos a la plantilla

per veure la reacci a la propostade vaga, el problema s prou im-portant; per tant shauria dhavertractat abans i no com es va fer fi-nalment, a corre-cuita com es fa toten aquesta empresa, demanant alssindicats minoritaris que sadheris-sin a la mateixa per mostrar unitatdel comit, quan tota la plantilla ja

sap des de fa temps que ms aviathi han divergncies, a ms a msde veure-ho com un rentat de caraper part dels sindicats majoritaris.Creiem que s de responsablesafrontar el problema que tenim enaquests moments i fer que el comi-t funcioni conjuntament defen-sant els interessos del treballadors.

Ms de cinc-cents treballadorsde la planta manresana de la multi-nacional van participar a la mani-festaci de Barcelona, en la quevan exigir davant el Palau de la Ge-neralitat que el Govern pressionilempresa italiana perqu complei-xi la promesa de construir unanova planta al Bages, la condicide futur de Pirelli a la Catalunyacentral.

Ms informaci:

www.cgtbarcelona.org/cgtpirelli/

cgtpirelli.bloc.cat/

Mobilitzaci perqu Pirelli

no marxi de Manresa

La CGT va convocar vaga estatal a Telefnica

Vaga en eltransport de

mercaderies?Pepe Berlanga

Que quedi clar que des d'aques-ta columna no s'entrar a valo-rar la convenincia o no de la con-vocatria d'interrupci de lacirculaci del transport de merca-deries. Anomenar-la vaga no deixa-ria de ser un eufemisme quan elsconvocants sn empresaris, petits imitjans, o autnoms aix s, per alcap i a la fi no s impensable quesigui un nou enfrontament entreagrupacions empresarials que,entre altres qestions no tan cone-gudes del pblic, mantenen un polssobre qui representa realment elsector, les grans corporacions o elspetits empresaris, enfrontats des defa temps per les acusacions dedmping per la prctica de costosfins a un 50% ms barats dels pri-mers, subarrendament de serveis,...

Tota aquesta vorgine que mantparalitzat gran part del teixit pro-ductiu explota a partir de l'encari-ment del gasoli, ms del 20% desde comenaments de 2008, reper-cutint directament sobre els preusdels productes alimentaris bsics,amb el consegent encariment delscostos de producci i el transport,sent un dels principals factors que

impulsen els ndexs inflacionistes.Fa mesos que es veia com el preudel gasoli disminua els guanys d'a-gricultors, transportistes i pesca-dors, i que possiblement seria undels primers temes que estudiariael nou govern. Els representantsd'aquests sectors demandaven ungasoli professional i amenaavenamb un conflicte si no ho aconse-guien. La veritat s que el consumde gasoli ha passat de representar el10% en els anys noranta al 70%avui dia, del qual un 75% es desti-na a l'automoci, un 18% a l'agri-cultura i la pesca, i la resta a cale-facci. Tot aix en un context decrisi energtica que hauria d'obligar

els nostres governants a reconduirel nivell de consum i el creixementeconmic.

En aquest ambient tan poc propi-ci, l'actuaci dels transportistes ge-nera psicosi general entre la pobla-ci que als primers smptomes,publicitats mpliament pels mitjansde comunicaci que anuncien des-provement, es bolca davant les ga-solineres i acaba amb els dipsitsinnecessriament, o arrasa les exis-tncies alimentries al seu abast,deixant les prestatgeries buides, elque estimula que alguns aprofitin lacircumstncia encarint els produc-tes fins al doble o el triple del seu

preu.Ja s'ha anunciat com algunesgrans empreses han aprofitat la si-tuaci per anunciar ERO i sane-

jar els seus comptes de resultats.

LALTRA REALITAT

Vaga estatal a Unipost des del16 de juny per a exigir eldesbloqueig del Conveni

Secci Sindical CGT Unipost

La vaga, consistent en aturadesdiries de tres hores va se con-vocada per CGT i la resta de sindi-cats del Comit Intercentres co-menant el 16 de juny i amb laprevisi de continuar fins al dia 15de juliol, per a exigir el desblo-queig de la negociaci del convenicollectiu que es trobava en puntmort. La reivindicaci bsica sque s'igualin de salaris entre totsels treballadors de l'empresa de re-partiment de correu privada Uni-post a tot l'Estat espanyol.

El repartiment del correu que es

cursa a travs de l'empresa Uni-post es va veure afectat a partir deldilluns 16 de juny per la convoca-tria de les aturades de 3 hores.Unipost SA, es dedica a la distri-

buci de correspondncia declients com Telefnica, la Caixa,CajaMadrid i altres grans empre-ses. Les aturades van tenir els pri-mers dies (en tancar aquest Cata-lunya) seguiments del 90% de laplantilla, es van efectuar en totsels centres d'Unipost i van afectargrans ciutats com Barcelona, Ma-drid, Sevilla, Valncia, Saragossa,Mlaga, Crdova, Granada, San-tander, Logroo, etc. Aix va pro-vocar l'acumulaci de desenes demilers d'objectes sense repartir.

Unipost t una plantilla de2.600 treballadors amb una factu-raci que s'ha anat incrementant

any rere any des de l'any 2004 iamb ms de 500 milions d'envia-ments gestionats a l'any i 15.000empreses-clients. A Barcelona laplantilla arriba a 500 treballadors.

S'acorda la subrogaci de totala plantilla de lempresa queporta el Bicing a Barcelona

Federaci Local CGT Barcelona

El passat 28 de maig es va sig-nar l'acord de subrogaci detota la plantilla dels treballadorsdel Bicing de Barcelona que en-trava en vigor a data d'1 de juny.

A partir d'aquell dia tots els tre-balladors del Bicing pertanyen auna mateixa empresa que serl'encarregada de gestionar el ser-vei del Bicing a Barcelona i quesanomena Movement Barcelona2005 SL. CGT considera que s'hadonat un pas per trencar una situa-ci de precarietat absoluta, baixossalaris i condicions lamentables.

Els signants de l'acord han estatCGT, UGT, Comit d'Empresa,Delfin Group i Movement Barce-lona 2005 SL.

Aquest s un primer pas perqu

es desenvolupin unes relacions la-borals basades en el respecte delsdrets dels treballadors i en el com-pliment de la legislaci vigent. Enl'acord se signa la subrogaci detota la plantilla de Delfin Group aMovement, es garanteix la perma-nncia de tota la plantilla de Mo-vement, es recull l'acord que es vasignar a la mediaci en la Conse-lleria de Treball el 8 d'abril.

El segent pas s la convocat-ria d'eleccions sindicals en la novaempresa i la negociaci d'un con-veni d'empresa que reguli la situa-ci laboral.

Des de CGT esperem que s'entri

en una dinmica de negociaci ide consecuci d'unes condicionsdignes de treball i d'un servei p-blic i de qualitat com es mereix laciutadania de Barcelona.


9/27


TREBALL-ECONOMIA

Les 65 hores ila bilateralitat

Vicent Martnez

Desprs de lescndol de les 65hores setmanals de jornada la-boral han arribat els que desprs dela polmica venen a dir que no hiha per tant i que la polmica shamuntat sobre una falsa premisa:que sanava a permetre 65 horesper a tothom que aix no afecta alsque tenen conveni que s unmxim, que sn 60 i 65 en casosexcepcionals (com ara els metges) ique es produir en casos dextremanecessitat de la producci.

Ja fa temps que la patronal ve de-manant que la jornada laboral sa-dapte a les exigncies de produc-ci: si calen una setmana 70 horesdoncs setanta, i si la segent no hiha feina, doncs no nhi ha. Ja no hihauria llavors hores extra, lmit pera les hores extra (ms dun 30%) niuna estabilitat en el treball. Si, sesuposa, que cada cop hem de tendirms cap a la conciliaci de la vidalaboral i personal i la corresponsa-bilitat entre homes i dones: comsencabeix aix amb aquesta pro-posta patronal que mira les perso-nes com a mquines i no com a s-sers humans que tenen vida prpiai necessitat de disposar de tempsper ells? El model social europeu,que no era tan maco com pintaven-

sensorra?La tecnologia hauria dafavorirque les persones fossim cada copms lliures de lesclavitud del tre-ball assalariat i tinguessim mstemps lliure per desenvolupar lanostra personalitat, les nostresamistats, la famlia, el nostre acti-visme social, el nostre oci, etc. Encanvi, la tecnologia, tal i com estdissenyada actualment, noms ser-veix per fer que els empresaris pro-dueixin ms mantenint al treballa-dor lligat un mnim de 40 hores a lasetmana. I ara podr, amb la llei enla m, fer-nos treballar fins a 60,cosa que abans, almenys, era de-nunciable.

La bilateralitat

Pretendre que un treballador i unempresari sn dues parts negocia-dores en condicions digualtat, ques el que pressuposa la propostacomunitria, s irreal. s propidun ideari liberal o neoliberal queconsidera que, de fet, ja tots somiguals i que si un senriqueix no sperqu exploti a laltre sin perquha sabut aprofitar les oportunitats.Un treballador com a tal, tindr pora ser acomiadat, i cedir, fcilment,si no t protecci legal i fins i tot te-nint-la, a les pressions que pugui

tenir de lempresari. Per aix la bi-lateralitat noms es possible si esprodueix entre dues persones o en-titats que es troben en igualtat decondicions.

Vaga en els trens AVE

Madrid-Barcelona-MadridSecci Sindical CGT Wagons LitsL a secci sindical estatal deCGT a Wagons-Lits, va de-cidir convocar vaga en elstrens AVE Madrid-Barcelona-Ma-drid els dies 2, 3, 4, 13, 14 i 15 de

juny per als trens amb sortida Ma-drid i sortida Barcelona i per alstreballadors i treballadores de lesdues demarcacions provincials. Lavaga estava inicialment convocadaper tots els sindicats del Comitd'Empresa de Wagons Lits, per fi-nalment CCOO, SF i UGT se'n vandespenjar.

Les aturades van tenir segui-ments del 100% de la plantilla imalgrat el boicot del sindicalismeinstitucional, la plantilla va roman-dre unida en la lluita. El primer diade vaga una cinquantena de treba-lladors de Barcelona es va concen-trar en el vestbul de l'estaci deSants. En la segona tanda d'atura-des es van realitzar concentracionsen les diferents estacions per onpassen les tripulacions de l'AVEconvocades a aquesta mobilitzaci,comenant el dia 13 a les 4.30hores en les capaleres de la lnia(Madrid i Barcelona) i acabant eldia 15 a la sortida dels ltims trens

d'ambdues capaleres.Els motius de la vaga es con-

cretaven en els segents punts:

1. Grfics de servei: l'empresa haoptat per la imposici unilateral degrfics de serveis sense la precepti-

va negociaci amb la representacisindical. A ms aquests grfics im-posats sn discriminatoris pel quefa a altres existents en l'empresa.2. Salut Laboral: l'empresa no harealitzat la preceptiva avaluaci derisc laboral, ni ha impartit la for-maci en matria de salut laboral,inherents a la prestaci del servei abord dels esmentats trens i trajecte,vulnerant el dret dels treballadorsen matria de seguretat i salut.3. Plantilla: existeix una importantmanca de personal a bord delstrens, que repercuteix negativa-ment en la salut dels treballadors,

ja que han d'assumir crregues de

treball excessives. Inexistnciad'una metodologia que mesuri lasaturaci de les crregues de tre-ball per a determina el nombre dellocs de treball per tren.4. Formaci: no s'imparteix la ne-

cessria formaci especfica per alpersonal de nova incorporaci, nide reciclatge per als ms antics.

La CGT denuncia que els em-pleats segueixen cobrant per horesa pesar de la rapidesa del viatge del'AVE , el que provoca que els em-pleats que abans cobraven entre1.600 i 1.800 euros mensuals, arapercebin entre 1.100 i 1.200 euros.Per aix, s'exigeix l'aplicaci d'al-gun plus per quilometratge o peraltres aspectes per a evitar que laplantilla perdi poder adquisitiu.Aix mateix, exigeixen a WagonsLits un quadre de torns de treballdigne que eviti que els empleats

del servei de bord de l'Alta Veloci-tat tinguin un munt d'hores perdu-des en les estacions, en les quals nocobren per tampoc estan en lesseves cases, ja que les jornades detreball s'allarguen fins a les 14

hores, el que tamb impedeix queexisteixi conciliaci entre vida la-boral i familiar.

CGT en innombrables ocasionsli havia sollicitat a l'empresa la ne-gociaci necessria per a donar so-luci a aquestes justes reivindica-cions, sense que aquesta hagitingut la mes mnima intenci a l'-hora d'aportar solucions.

La vaga dels empleats de Wa-gons Lits va provocar que diversostrens de l'AVE Madrid-Barcelonaviatgessin sense tripulaci o ambmenys personal de l'habitual peratendre els passatgers, el que vadur Renfe a anunciar la devolucide part del bitllet a alguns viatgers.En un sol dia de vaga, Wagon-Litsperdia mes diners del que li haguscostat atendre les reivindicacions.

Cal tenir en compte a ms, queel seguiment massiu per part delstreballadors i treballadores de lesaturades va provocar nombrosesreclamacions dels viatgers aRenfe, el que es va traduir en unasanci econmica a Wagons-Litsper la seva nefasta gesti del con-flicte i ha ocasionat una prdua dequalitat i dimatge de Renfe Ope-radora davant els usuaris.

CGT tenia previst convocarnoves aturades des de l'1 de juliol.Ms informaci:

www.sffcgtbcn.org/index_archi-

vos/SFFCGTWAGONSLITS-

barcelona.htm

SFF-CGT

E l personal de venda, informa-ci i atenci al client de la di-recci executiva d'Estacions d'A-DIF (antiga RENFE), segueix

realitzant vagues tots els divendresen seguir sense atendre's les justesreivindicacions del collectiu: perun servei pblic de qualitat, perl'augment de plantilla i per una mi-llora de les condicions de treball.

La CGT va decidir convocar atu-rades per a tot el personal devenda, informaci i atenci alclient en l'mbit de tota la xarxa,que es van iniciar el 26 d'octubrede 2007, tots els divendres de 20 a23 hores per, davant el mnim in-ters mostrat pels gestors d'aquestaempresa pblica en el tractament isoluci dels problemes que origi-nen el conflicte, des del 20 de juny

d'enguany s'han augmentat les atu-rades a tots els divendres, de formaindefinida, de 12 a 16.30h. i de 20a 24 h. Tot al contrari, veiem comdia a dia s'agreugen i sorgeixen

nous problemes; com per exemple,el nou sistema informtic de vendavcx que dhuc funcionant mala-ment i sense donar formaci ade-quada als treballadors, s'implanta ideteriora encara ms un servei devital importncia per a l'usuari delferrocarril.

s per aix, que es mantenen iaugmenten les aturades. Podran

variar els dies i perodes en funcide les circumstncies que es po-guessin produir, sempre respectantels terminis de preavs legalmentestablerts. Les causes que motiven

la convocatria d'aquestes aturadessn les segents:1.- Falta de personal i progressivareducci i privatitzaci dels llocsde treball, que incideix negativa-ment en la qualitat del servei al/lausuari/a del ferrocarril i en les con-dicions de treball del personal d'es-tacions. S'exigeix la contractacidel personal suficient que garantei-

xi un servei de qualitat, mitjanantuna oferta pblica d'ocupaci, abanda de la paralitzaci de les pri-vatitzacions i la recuperaci perpart d'ADIF de les crregues de

treball externalitzades.2.- Millora de les condicions ac-tuals del treball, seguretat i salutdels/es treballadors/es, valoracidel treball a torns i del treball endiumenges i festius, a ms de no

estar regulat el menyscapte de di-ners, el que produeix que els/lestreballadors/es hagin de pagar de laseva butxaca els diners que faltensota l'amenaa d'expedients disci-plinaris.

La CGT ha intentat en nombro-ses ocasions solucionar tota aques-ta problemtica i s'ha trobat amb lanegativa constant d'ADIF, moltms interessada en comptes de re-sultats que a millorar l'atenci al'usuari i les condicions de treball,pel benefici de tots i totes.

La CGT lamenta haver hagutd'arribar a la necessitat d'augmen-tar les aturades i demana compren-

si i suport als usuaris del ferroca-rril, ja que un dels objectiusfonamentals d'aquestes mobilitza-cions s el d'assolir un servei p-blic ferroviari de qualitat.

Continuen i augmenten les aturades en les estacions de viatgersADIF. Es mantenen i amplien les aturades dels divendres

QUI PAGA MANA


10/27

10 Catalunya.Juliol-Agost de 2008

TREBALL-ECONOMIA

Secretaria de ComunicaciSindicat Federal CGT Correos

La Confederaci General del

Treball denuncia la precriacontractaci que Correos est rea-litzant als seus treballadors. Snels anomenats contractes fixos-discontinus, que en aquestes dateses realitzen per a substituir als em-pleats durant les seves vacances.

Amb l'entrada en vigor del nouConveni Collectiu (al juny de2006) es van crear a Correos duesnoves modalitats de contractaci:contracte a temps parcial i contrac-te fix-discontinu. Des de llavors,Correos ha fet s de forma excessi-va d'aquestes noves modalitats decontractaci; doncs ha realitzat

ms de 4000 contractes d'aqueststipus.

Correos y Telegrafos s la majorsocietat annima de que disposa

l'Estat, amb 65.000 empleats i unsbeneficis bruts l'any 2007 de 149,6milions d'euros. Tradicionalment,el personal que prestava servei aCorreos ho feia en rgim de fun-cionari; per des de l'any 2003, lesnoves incorporacions de personalestable ho van fer com personal la-boral fix a temps complet i, des de2006, a aquesta modalitat de perso-nal laboral fix a temps complet esvan unir les noves modalitats decontractaci fixa a temps incom-plet (a temps parcial o fixos dis-continus).

En la nostra opini, les noves

modalitats de contractaci nomsresulten interessants per a l'empre-sa, per no sn atractives per amolts empleats ni tils per als ciu-

tadans.Amb les noves modalitats decontractaci, Correos disposad'una reserva de treballadors fixosdiscontinus que li permet substituiro reforar el personal laboral fix atemps complet en l'poca estival odurant la campanya de Nadal (a lalocalitat on els necessiti). Correoscompta tamb amb contractats atemps parcial que li permeten re-forar durant unes poques hores elseu servei d'oficines i repartir elsdissabtes els enviaments que s'hanquedat acumulats durant la setma-na.

Federaci Comarcal CGT delAnoia

L a vaga dels treballadors deFCC al Consell Comarcalde lAnoia que fan la reco-llida de les escombraries es va ini-ciar el 2 de juny, amb una peticiclara: equiparar-se amb els seuscompanys de la prpia FCC quefan la mateixa feina a Igualada.Des de principi dany, els represen-tants del treballadors i la direccide lempresa estaven negociant elnou conveni, per la intransignciaempresarial i la total indifernciadels poltics del Consell Comarcalvan abocar els treballadors a laconvocatria de vaga, que va afec-tar 31 dels 33 municipis de la co-marca pel que fa a la recollida se-lectiva tots excepte Igualada iCalaf- i 19 pel que fa a la recollidade deixalles urbanes.

No es pot passar per alt la res-ponsabilitat de Esquerra (?) Repu-blicana de Catalunya en aquesttema, que sempre ha mantingut laseva poltrona al Consell, sense im-portar-li qui estava al seu costat ien quines condicions treballen elstreballadors que estan al seu c-rrec, no al seu servei.

La Federaci Comarcal de CGT

de lAnoia va fer una crida a la so-lidaritat amb els treballadors deFCC, entenent que la solidaritat icomprensi per part de la ciutada-nia era fonamental per a lxit.Els efectes de la vaga descom-briaires a la comarca de lAnoia esvan fer notar aviat. La vaga va tenirun ampli seguiment, tot i els ser-veis mnims abusius que va decre-

tar el departament de Treball de laGeneralitat. En suport a la vaga laCGT va convocar una concentracia les portes del Consell Comarcal -qui t contractat el servei a FCC- eldia 5, on es van dipositar bossesamb les escombraries.

Finalment, desprs de una reu-ni amb l'empresa el 10 de juny, esva arribar a un preacord que va su-posar la desconvocatria de la vagael 13 de juny desprs darribar a unpreacord de conveni en el qual esmilloraven 15 articles del mateix.El nou conveni inclou les milloressocials demanades per els treballa-dors, una reducci de la jornada la-boral setmanal i una pujada salarialde 5000 en els tres an ys de vign-cia del conveni. Amb aquest con-veni prcticament sequiparen ambels treballadors que fan la mateixafeina al Ajuntament dIgualada,que era la principal reivindicaci.

Resultats positius de la

vaga a FCC de lAnoia

Correos augmenta la precarietat dels contractes als treballadors

Secci Sindical CGT HospitalJoan XXIII de Tarragona

Els sindicats presents a l'Hospi-tal Joan XXIII de Tarragona,entre els quals la CGT, van convo-car una vaga pels dies 2 i 3 de juny.La tensi que des de feia tempsexisteix a lHospital UniversitariJoan XXIII de Tarragona per lesmancances de personal va esclataramb lanunci de la vaga. Feia msde 10 anys que no es convocava

una vaga en aquest centre hospita-lari.Desprs de les reunions realitza-

des entre l'ICS i la junta de perso-nal de lhospital Joan XXIII, en

qu es van acostar posicions, la di-recci de lhospital va presentaruna proposta de creaci de llocsestructurals (que ja existeixen demanera temporal per es convertei-xen en indefinits) i va establir uncalendari dinversions per a les re-formes de lhospital, que van moti-var la desconvocatria de la vaga,en recollir-se la majoria de les rei-vindicacions sindicals.

La junta de personal va conside-rar adequada la proposta de la di-

recci del centre per, duna banda,estabilitzar part de la plantilla queactualment t contractes eventuals,i, de laltra, crear nous llocs de tre-ball, amb la creaci de 179 places

indefinides abans del 2009. Durantlacte de conciliaci Treball, lem-presa i els sindicats van arribar adiversos acords que no noms es li-miten a la creaci de places, sinque sestablir un calendari con-cret de les inversions en infraes-tructures

Vaga de zeladors

La Secci Sindical de la CGT delHospital Joan XXIII, a ms de re-

colzar la vaga dels dies 2 i 3, vaconvocar una vaga de zeladors pelsdies 4, 5 i 6 de juny per demanarque es compleixin les rtios de per-sonal amb relaci a lampliaci de

laugment de l'activitat hospital-ria, sobretot els caps de setmana,tant de tarda com de nit, a la unitatde crtics.

Desprs de la reuni realitzadael dia 27 de maig, amb la mediacidel Departament de Treball, entreel Comit de vaga i la Direcci delHospital Joan XXIII, havent arri-bat en la mateixa a un acord en quelempresa acceptava laugmentdun zelador tant al torn de tardacom al torn de nit els caps de set-

mana i festius, que era la principalreivindicaci del Comit de vaga,des de la Confederaci General delTreball es va procedir a desconvo-car la vaga.

Els sindicats convoquen vaga a lHospital Joan XXIII de Tarragonaper finalment la desconvoquen en aconseguir les reivindicacions

Vagues parcialsa la SeguretatSocial aTarragona, INSS,

Tresoreria i ISMRedacci

Les aturades s'inicien el 3 dabrili tenen un ampli seguiment.Convocada la vaga a tot l'Estat pelssindicats CGT-CAT, CIG iSTERM, els treballadors i treballa-dores realitzen aturades de dueshores tots els dijous, aix com di-verses concentracions davant lesseus provincials. A ms, el 29 demaig es van manifestar per Tarra-gona, de la seu provincial a la Sub-delegaci del Govern, i el 18 de

juny, a Barcelona, fins a la seu de laDelegaci del Govern, per recla-mar una millora en les condicionsdel servei pblic que presten i mi-llores laborals per als treballadors.

Reivindiquen millores en atencial pblic, ms plantilles, i milloresde les condicions laborals i econ-miques. Reclamen una reforma in-tegral justa i per a tots de les sevesRPTs (Relacions de Llocs de Tre-ball), informtica, intervenci, etc.,una modernitzaci pendent des defa 20 anys; exigeixen una clusulade revisi salarial com tenen el 75% dels treballadors daquest pas itots els pensionistes, reclamen larecuperaci del poder adquisitiu i

el dret a la jubilaci anticipada vo-luntria en igualtat amb altrescollectius de treballadors i lesta-bliment duna carrera administrati-va que no generi discriminacions.

Reivindicacionsde laCoordinadoradel PNS-ICS

Collectiu Catalunya

D

iumenge 13 d'abril es va reu-nir la primera assemblea del

Personal No Sanitari (PNS) delInstitut Catal de la Salut, convo-cats per la Coordinadora del PNS-ICS.Els acords de l'assemblea sn:

1. Recollir, fins al 13 de juny, sig-natures pels 500 euros dincrementsalarial, perqu, calculem que elsdarrers 10 anys s el que hem per-dut, i per la carrera professionalpels interins/es.2- Donar un termini fins el 13 de

juliol, per a que la consellera Mari-na Geli, el gerent de lICS FrancescJ. Maria i els sindicats donin unadesposta.3- Si no hi ha resposta, convocarem

vaga, desprs d'un procs dalerta,assemblees, enquestes etc., per totsels centres.4- Afegir com a tercera reivindica-ci el pas dels interins/es a fixos.

Demanda de personala Lli dAmunt

El personal de Correos de LlidAmunt es va manifestar el 22

de maig al mat davant loficina

local per demanar un augment

de plantilla que posi fre a les

greus mancances del servei.

Els treballadors denuncien c-

rregues excessives de feina i

asseguren que hi ha tres sec-

cions de Lli que no funcio-

nen degudament, i que afecten

els barris de Ca lEstaper, Ca

lArtigues, Can Roure, Can Ro-

vira, Can Salgot i una part del

nucli urb.


11/27


TREBALL-ECONOMIA

Les obres de laL9 del Metrode Barcelonaposen en risc la

poblaci i elstreballadors

Collectiu Catalunya

Tres exempleats que van seracomiadats de la UTE, forma-da per cinc companyies (lideradesper FCC) que realitzen les obres dela L9 del Metro de Barcelona, vanrealitzar el 5 de juny passat unaroda de premsa convocada per laCGT, en la que van denunciar p-blicament que les obres d'aquestalnia comporten riscos de seguretatper als treballadors i la ciutadania.Aix mateix van reclamar ms ser-veis d'atenci mdica i mesures deseguretat per als vens afectats pelstreballs, ja que alguns edificis estroben damunt del tnel que s'estconstruint.

A ms, van assegurar que l'ex-plosi de gas ocorreguda al generde 2006 a Santa Coloma de Gra-menet, en la que van perdre la vidadues persones i unes altres 20 vanresultar ferides de diversa conside-raci, va ser causada pels treballsque s'estaven portant a terme i msconcretament per les vibracionsque causaven les obres de la Lnia9, que ha de connectar Badalonaamb l'Aeroport del Prat.

Segons els treballadors, a l'alturade Santa Coloma es va haver datu-rar l'obra durant mesos per injectarformig en un punt on van trobaruna veta d'aigua. Els empleats vanmostrar la seva disposici a acudirdavant la justcia a demostraraquesta afirmaci, que posa endubte la versi de la Generalitat.

Els treballadors, que van ser aco-miadats per denunciar la falta demesures de seguretat i prevenci deriscos, van explicar que durantl'any 2004 es van registrar un totalde 88 accidents -tots lleus excepteun de greu i altre de mortal-, i 61 el2005. Segons les seves declara-cions, els treballadors arriben a fer

jornades de 12 o 13 hores, es treba-lla amb aigua fins als genolls inoms hi ha un infermer ATS peratendre 400 treballadors al mat.

EleccionsAssegurances Catalana Occiden-

te Sant Cugat

CGT, 275 vots, 12 delegats; SICO,55, 2; CCOO, 37, 2; UGT, 29, 1:Blanc, 23;Nuls, 2; sobre un cens de 565 elec-tors

Acaservi SA (Grup Reial Auto-

mobil Club de Catalunya) deBarcelona

CGT 74 vots, 4 delegats/des;CCOO, 50 vots, 3 delegats/des; iUGT, 39 vots i 2 delegats/des.

Secci Sindical CGT BancSabadell

Un centenar de treballadorsvan participar el 5 de junyen la concentraci realitza-da davant la histrica oficina n-mero 1 del Banc Sabadell situada ala plaa Sant Roc de Sabadell, sotael lema "Ens cremen en el treball.Ens congelen el salari", per protes-tar contra la poltica salarial i lescrregues de treball que aplica ladirecci de l'empresa. Aquestaconcentraci i les realitzades a al-tres ciutats van ser convocades perla CGT i altres sindicats del BancSabadell.

Ens corresponen dos quarts depaga ms de beneficis per aplicacide larticle 18 del conveni collec-tiu de banca (CCB) pels magnficsresultats obtinguts entre tots durantlany 2007.

No obstant aix, aquest augmentsalarial noms ser efectiu per auna part de la plantilla perqu el di-rector general ens ha comunicatque sabsorbir aquest incrementper respectar el SAA aplicat el mesde febrer. Aix donen a entendreque amb la sola menci del SAA,

eina creada per lempresa, justificaqualsevol poltica salarial que deci-deixen aplicar. Tamb ens comentaque no s possible que la plantillatingui crrega laboral o mental ex-cessiva perqu tenen una altra eina,lADM, que, com el SAA, els in-forma que estem a meravella

La direcci general t el SAA ilADM; nosaltres 4.300 signaturesprotestant per una poltica retribu-tiva que ens porta a perdre poderadquisitiu i una queixa unnimedes de tots els punts del territori ides de tots el nivells i funcions, perlexcessiva crrega mental que

patim i que genera un altssim per-centatge de baixes laborals.

Ens informen que lincrementsalarial mig de la plantilla ha estatdel 6,44%, probablement el salaride lalta direcci incrementa forala mitjana. De totes maneres quanvan aplicar el SAA sens va comu-nicar que lincrement daquest anyseria del 5,2% i, duna altra banda,en la presentaci dels resultats delprimer trimestre van afirmar que elcost de personal creixeria per sotade la inflaci. Tanmateix, sabemdel cert que lincrement de salarique cadascun de nosaltres hauria

de tenir aquest any: el 6,28% (in-crement del CCB, ms els dosquarts de paga de larticle 18).Tamb sabem que el Banc Saba-dell aplica els nivells professionalsms baixos del sector i que al mesde maig quan paguin la nostramitja paga de beneficis, trauran, alsqui tinguin salari voluntari, unamitjana de 1.000 euros per emple-at.

Sen va anar el senyor Nin i vavenir el senyor Guardiola; sen vael senyor alcalde i ve el senyorVela. Tenem el projecte VIC i aratenim lPTIMA. Tant se val elnom, lobjectiu prioritari s sempreel mateix: obtenir resultats reduintles condicions de la plantilla. Elsgestors daquesta empresa sem-blen decidits a justificar els seusmagnfics salaris a costa dels em-pleats. Sort en tenen de lADM idel SAA que els tranquillitza laconscincia. Quina sort!!!

Considerem que aquestes einesno reflecteixen la realitat i aix hoavala lenquesta de clima laboralque fa el propi banc i el suport dequasi el 50% de la plantilla queamb la seva signatura ha donat tes-timoni del seu descontent.

Contra la poltica salarial

del Banc Sabadell

Remolcanosa acomiada, per segona vegada, els treballadors en vaga

CGT Balears

Mitjanant unes noves cartesdacomiadament plenes defalsedats, lempresa desobea lasentncia de nullitat dels primersacomiadaments, que ordenava laimmediata readmissi dels treba-lladors. El dia 19 de juny feia unany que els treballadors de Remol-canosa, empresa privada que ex-plota el servei pblic de remolca-dors en el Port de Palma, es vandeclarar en vaga.

Per ms enll de la dilatada du-rada del conflicte, resulta sorpre-

nent i escandalosa la impunitatamb la qual es desenvolupa la re-pressi que la direcci de lempre-sa aplica cap als treballadors quecontinuen secundant la vaga.

Aquest marc dimpunitat, quepermet fins i tot lincompliment deles sentncies judicials, com la delJutjat n 1 social de Palma, queanullava els primers acomiada-

ments i obligava a la readmissiimmediata dels treballadors, nica-ment sexplica pel descarat con-sentiment de diversos represen-tants institucionals, com el delegat

del Govern, senyor Socas, que noha mogut un dit davant les ms denoranta denncies, que des de laCGT li hem fet arribar perfecta-ment documentades i registrades,

daltres tantes violacions perpetra-des per lempresa, del Decret deServeis Mnims en vigor, que elpropi senyor Socas va emetre la-gost de lany passat.

LAutoritat Porturia tamb sresponsable que empresaris deconducta tan antisocial com JosSilveira, armador de Remolcanosa,violin els drets dels treballadors iincompleixin les sentncies judi-cials. LAutoritat Porturia de Ba-lears ja va intervenir, a favor delempresari i contra dels treballa-dors, en el judici pels primers aco-miadaments.

A pesar dels nous acomiada-ments, la vaga continua en vigor.Justament el 19 de juny de 2008, eldia que es complia un any del seuinici, se celebrava un altre dels ju-

dicis per acomiadament dun tre-ballador de Remolcanosa. Per aixes va convocar una concentraci ensolidaritat amb aquests companysde Remolcanosa.

Protesten a Barcelona pels plans de reestructuraci del BBVA

Collectiu Catalunya

Ms de 200 treballadors delBBVA es van concentrar el15 de maig a les 17.30 h. davant deloficina principal daquesta entitatbancria, situada a la plaa de Ca-talunya de Barcelona, per a expres-sar el seu rebuig als plans de rees-tructuraci que t previst portar a

terme el banc. La concentraci es-tava convocada pels sindicatsCGT, CCOO, UGT i Intersindical-CSC. Concentracions com aquestaes van portar a terme en diversesciutats de lEstat espanyol.

Durant la concentraci algunsdels treballadors van retornar, comacte simblic, exemplars del llibrepublicat per lentitat amb motiu del

seu 150 aniversari.El BBVA planeja contractar ex-

ternament i subcontractar algunsdels seus serveis, el que tindr inci-dncia en uns 4.000 llocs de tre-ball. Els sindicats estan fent cam-panya contra lanomenat "PladInnovaci" que suposa la possi-ble destrucci de milers de llocs detreball mitjanant externalitzacions

i la creaci per part del Banc dunanova empresa amb seu a Malaga,on aniran a parar la majoria de tre-balls bancaris i on els treballadorsseran nous amb salaris i condicionsdOficines i Despatxos (molt mesbarats). s un nou moviment en lalnia dabaratir costos i apostar perla precarietat.


12/27

12 Catalunya.Juliol-Agost de 2008

TREBALL-ECONOMIA

Laura Coll, juliol 2008

Voldria, amb aquest escrit,tractar algunes qestionsde fons sobre la polticasistemtica de lAjuntament deBarcelona de deixar deserts els con-cursos que convoca: sest donanten totes les categories, de les msaltes a les ms baixes. La preguntaprimera que els treballadors i treba-lladores efectats es fan, i de retructota la resta de companys que ob-serven impotents el dolor en quecauen els rebutjats (manca dauto-estima, sensaci dinjustcia, desentir-se minusvalorats, de revenja,de que el temps passa i no dnafruits ni el pots aturar, etc.), la pre-gunta primera s: per qu? per quem passa a mi? per qu passa aix?

Encara que el que exposar sem-bli molt teric, trec les reflexions deles ms pura prctica: dels casos alsque he assistit, de lobservaci ianalisi dels membres componentsdels tribunals (que vagin veient queno noms observen ells, alg tambels observa i analitza les seves pa-raules, els seus gestos, els tons deveu i els rictus mal dissimulats), de

la meva prpia experincia dinslAjuntament, per tamb de lem-presa privada.

Finalment, i aix s potser el msimportant, voldria aportar elementsde com la lluita contra la precarietatno s noms qesti dels precaris,sin de tots; que ells sols no podranemprendre res sin s amb lajutdels no-precaris; de com aquesta sla principal divisi que avui patimels treballadors globalment i de ve-gades, egoistament, fomentem,molt especialment els funcionaris;de com la cosa t implicacions psi-colgiques, sociolgiques i ideol-giques que afecten la vida, la for-maci i les professions dels que es

creuen definitivament instal.lats enla seguretat.

Seria molt fcil donar la culpa deque els concursos es declaren de-serts a all de: per col.locar alsamics dalg. Massa fcil, i ho tin-driem nosaltres tamb molt fcil:bastaria noms descobrir els nexesde la connexi amical. A ms,tamb per lAjuntament s fcilcol.locar els qui ells volen: tenenlEBEP, la figura del personal di-rectiu, els concursos de lliure desig-naci que acostumen a ser a partirdel nivell 26 i, finalment, la prpiadinmica subjectiva de criteris devaloraci a lhora dadjudicar un

lloc de treball o un crrec. No, lacosa va ms enll.Els concursos es declaren deserts

perqu al carrer hi ha centenars imilers de persones, joves, esperant

per entrar i disposats a fer el quesigui per aconseguir-ho. No obli-dem que segons enquestes molt re-cents, el somni daurat de molts

joves s convertir-se en funcionaris.En definitiva, loferta i la demandaen el mercat de treball s abundant(parlo del mercat de les forces detreball, s a dir, els traballadors, node loferta de llocs de treball) i en

ser tan abundant, el valor baixa. Elpreu i el valor del treballador bai-xen, tant pels de dins com pels defora. Pels de dins perqu, encaraque aparentment no tingui relaci,estan competint invisiblement ambels de fora que fan cua a les bossesde treball i estan a lagait delsnous concursos doferta pblica,per tant el seu valor baixa davantels esplndids curriculums que es-peren a la porta i davant dunes ac-tituds psicolgiques que tot seguitveurem. Pels de fora tamb baixa elvalor per dues raons: 1) moltes ve-gades aquests currculums esplen-dorosos, pels que tenen sort i hanestat acceptats, no els valdran de

res, aniran a fer ocupacions moltper sota i molt pitjor pagades delque pel que realment estan prepa-rats i 2) aniran a parar, en la majoriadels casos, a engreixar les bosses detreball temporal eventual o la nmi-na duna empresa privada externaamb sous que no arriben als mileuros.

Si, a ms a ms, afegim en el casde lAdministraci Pblica que, pelque fa als sous (i no estem parlanten absolut dels crrecs directius)estan prcticament congelats des demitjans dels anys 80; que lofertapblica docupaci ha estat mni-ma, que les jubilacions no es repo-

sen en molts casos i que el temps hafet el seu curs i ha envellit el perso-nal, el panorama no s gaire afala-gador. La reposici de la fora detreball els treballadors- els hi surt

molt fcil, econmica i sense com-plicacions. Noms han de declarardesert un concurs. No els tremola lam per signar lacta ni la veu perproclamar el veredicte: NO APTE.

Durant els cinc anys que vaigestar dexcedncia, jo tamb vaigformar part de lexrcit dels preca-ris i un bon dia vaig anar a raure auna gran multinacional, la famosa

IBM, a la seva seu central de Ma-drid. Un treball de telemrqueting.Empresa privada pura i dura. Elsmeus companys eren prcticamenttots llicenciats: en fsica, matemti-ques, informtica, medicina, hist-ria, psicologa. Els preguntava:com s que amb aquests curricu-lums aguanteu aix? La respostaera invariable: hem de tenir un cu-rrculum laboral, no de titulacions.Per a lempresa privada, amb tantacompetncia de ttols, ja no valnoms aportar la formaci, shadaportar experincia. Valorenhaver treballat al MacDonalds, altelemarketing, de repartidor de piz-zes, tot, i ho hem de posar en primer

llocs, no en lltim.No s si va ser per les xerrades

amb algun daquests llicenciats enpsicologia o amb alg altre, pervaig veure que la qesti s senzi-lla. Lhbit del treball no sadqui-reix amb ttols, lhbit sadquireixtreballant. La disciplina de les nor-mes, la disciplina horria, el saberaguantar frustracions, el saberaguantar ser lltim i el ms nou(com a lexrcit), el treball enequip, les relacions jerrquiques, elsaber obrir-se cam. tot aix hovalora molt lempresa privada. Va-lora tenir treballadors madurs, jaformats en aquests hbits. LAdmi-

nistraci pblica no. Ladministra-ci pblica va molt per sota dels es-tndards dels criteris deproductivitat, eficcia i eficincia,que sn exactament els criteris que

haurien dorientar una empresa p-blica competent, una empresa fi-nanciada amb diner pblic i que sesuposa ha de servir els ciutadans iciutadanes daquest pas i daquestaciutat.

Es dna la circumstncia de quea lAdministraci Pblica es valora,per damunt de tot una cosa: la capa-citat de mantenir silenci, lactitut

del servilisme i ladulaci, de ferfavors als caps per treurels les cas-tanyes del foc, la capacitat de ser hi-pcrites perqu tot i sabent que unacosa no surt b fent-la aix, per nomolestar els de dalt ho acceptarem.A la bossa de treball hi haur gentagradssima de ser altament valo-rada (adulaci) i que els ha fet lim-mens favor de ficar-los dintre. Iaix per les camarilles de poderexistents s altament rendible: esrenoven i rejuveneixen i samplien(poquet, no us penseu).

Tota la muni de caps grossos,intermitjos i petits nomenats a dojorecentment alguns, no hi ha dubte,merescudament- han de demostrar

que sho mereixen, que tenen gransaptituts tcniques, de comandamentde personal, etci aquests sn elspitjors, els menys humans, els msinflexibles en una paraula: s lanova fornada de tecncrates. En totgrup social ascendent, ai amics!, esdonen les actituts ms ferotges. Elsfalcons, eren anomenats en la cortde Felip IV dEspanya, els del partitcortes que ms favors devia al mo-narca. Els nous falcons de lAjunta-ment PSC-IC, aquests sn els quedecanten la balana en els veredic-tes dels tribunals per a la seleccidel personal de lAjuntament deBarcelona.

Desprs de 29 anys dajuntamentmonocolor (PSC) seriem illusos siens pensssim que la composicisocial del consistori ha roms idn-tica a la del primer dia. Ms enll

de noms concrets, alcaldes fins i tot,hi ha un teixit social, uns grups iuns interessos que conformen lespoltiques.

Ni estic capacitada, ni tinc ele-ments suficients, ni s la meva in-tenci, analitzar fraccions polti-ques. All ells amb el seu rotllo. Nominteressa fer comentaris de co-mentarista poltic. Estic intentantexplicar uns fets amb els que enstrobem cada dia quan anem a lafeina.

Si la plantilla de lAjuntament haenvellit la poltica de lAjuntamentha envellit de ranci perqu ja cadacop poden enganyar menys gent: 29anys daguantar-los convencen finsi tot els ms crduls.

Crec que en aquests moments,especialment des de les darrereseleccions municipals, estem assis-tint a un canvi. Canvi que no respona un veritable canvi real per als inte-ressos populars ni per als treballa-dors de lAjuntament, ans al contra-ri: ms opacitat i falta detransparncia, menys democrcia,ms privatitzaci, menys escoltarveus que no sn la seva, ms arbi-trarietat.

Canvi que correspon a lascens

de noves capes. En primerssim llocal repartiment de prebendes per aIC, amb tots els ets i uts. A anticscarreristes que, justament, han anatfent carrera professional i arareben els premis de tanta pacinciaen lombra (aqu, aqu, podriem dirnoms dantics pipiolos que van en-trar els darrers, com avui els de lesbosses de treball, i ara sn jefassos,lgic i normal) i, a noves capes din-tre del PSC.

Eren millor les antigues que lesnoves? No, en posicions poltiquesles mateixes. En verborrea i fetsque contradiuen la fraseologia quegasten, els darrers semporten lapalma per all que deiem dels fal-

cons.Alg, llegint expressions de mala

bava, podria dir que en el fons screvantxista, que em consumeixlenveja. No, grxies. No som re-vantxistes ni envejosos. GrciesRper no ser partceps de la merda.

Un missatge final a tots els afec-tats per la poltica de personal delAjuntament de Barcelona: no usdeixeu abatre, no esteu sols. Si heuesmerat esforos per millorar lavostra formaci i renovar les vos-tres aspiracions, lesfor s vostre.Si teniu aptituts que no valoren, snvostres. No sn dells, a qui nosal-tres no podem jutjar amb la fora a

les mans (la tenen ells). Mantin-guem lesperit lliure. Ara que jaacabo, amics, sento que aquests da-rrers pensaments sn ben b els quediria a un prs de la pres.

De com la precarietat laboral s la ra de fons dels concursos declarats deserts

Encara que sembli una paradoxa


13/27

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA


Tema del mes

Aturar el monstre,posar en marxa eldecreixement

Text i fotos: Jordi Mart Font

Les masies de Cal Cases i deClapers, al Bages, van acollir,entre el 4 i el 6 de juliol del2008, la Trobada de MovimentsSocials: Posem en marxa el decrei-xement, construm contrapoder,organitzada per Temps de Revoltes(http://www.tempsdere-voltes-cat).

La trobada era la culminaci laMarxa pel Decreixement, que es vadur a terme des del febrer passatper prop de seixanta poblacionscatalanes, amb una part final perdiversos barris de Barcelona. Lagent que hi va participar es despla-ava en bicicleta i amb un vehicleelctric de suport. Al llarg de tota lamarxa, van ser acollits per milersde persones de multitud de collec-tius i organitzacions, gent molt di-versa en les seves actituds i pensa-

ments per que coincidien en el fetque davant del desgavell a on lac-tual sistema industrial i econmicens est portant cal fer algunacosa encaminada realment a acon-seguir un canvi de model social, uncanvi de model econmic.La revo-luci? Potser s, per la revolucisobretot personal que tot aix com-porta, la revoluci dels costums ide les maneres de fer.No s quinaha estat la frmula emprada pelsorganitzadors per no hi ha dubteque ha tingut xit en les seves in-tencions, perqu de Santa MariadOl, que s el municipi on es tro-ben les dues masies, la gent hi hamarxat amb ganes de posar-se a la

feina i comenar o continuar el tre-ball de canvi.

A la trobada shi han tractat di-verses rees de treball: estratgiesde decreixement a nivell local;eco-nomia contrahegemnica; auto-gesti de l'habitatge; autonomia ali-mentria; model territorial i defensadel territori; relaci camp-ciutat;

mitjans de comunicaci; aigua;energia i transport; estratgiesfront el poder poltic;coneixementsi educaci lliure; relacions socials i

vida comunitria; i organitzaci.Moltes daquestes rees van can-viar de ttol durant la trobada, alho-ra que coincidien, tot i que sembliestrany, en bona part dels objec-tius. En moltes de les rees, es vanarticular projectes reals (no es con-templava la possibilitat de donaridees i idees i no fer res), encami-nats tant a dotar-nos dautonomiadavant del poder, com destablir lla-os duni i de collaboraci entrepersones i moviments socials queestan per la transformaci socialpassant per la reducci del con-sum, la defensa del nostre voltantterritorial i la no submissi de lavida humana i no humana als ne-

gocis duns quants.Enmig de les discussions, amb

acords finals concrets, es vanpoder establir relacions humanestan profitoses com les conclusionsescrites, es van desbloquejar ca-mins que semblaven intransitablesi es va apuntar la necessitat del su-port mutu entre els humans, entre

tots els humans. Que la crisi se lapaguin els rics per, sobretot, quela pagui qui la pagui, cal ja ara,sense esperar que sigui passat

dem, bastir com ms petits pro-jectes contrahegemnics millor.

Dna gust constatar com els es-pais de dissidncia han crescuttant en els darrers temps als Pa-sos Catalans, si recordem les Tro-bades contra el Neoliberalisme i laHumanitat de 1996 o de 1997, o laTrobada de Moviments SocialsTrenquem el Silenci que es va feruns anys desprs a Esplgues. I jano noms els relacionats directa-ment amb la lluita contra la mqui-na, el monstre o com vul

revista catalunya - 99 - juny-juliol 2008

Documents