fulls dels enginyers juny-juliol-agost-setembre 273

CRÈDITS

President: Joan Torres i Carol

Vicepresident 1r: Jordi Dolader i Clara

Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García

Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

AEIC

Degà: Joan Vallvé i Ribera

Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué

Secretari: Concha Zorrilla i Díez

COEIC

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Girona: Jaume Masgrau

Lleida: Joaquim Llop

Catalunya Central: Josep Alabern

Tarragona: Lluís Maestre

Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Demarcacions del COEIC

Director general: Antoni M. Grau

Comissió d’Informació i Publicacions

Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume

Puigdueta, M. Clara Torrens

Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz

Coordinació: Anna Carrió

Redacció: Anna Carrió, Mònica Acero, Jordi Garriga,

Meritxell Mir, Lorena Farràs, Marta Trapé i Manel Gastó

Publicitat: Eva Díaz i Anna Carrió

Fotografia: Isabel Marquès, Artemisa Arrán i BCN Imatge

Disseny i maquetació: Anna Carrió

Il·lustració: Judit Canela

Correcció lingüística: Mercè Molins

Impressió: Novoprint

AEIC - COEICDipòsit legal: B-40460/92ISSN: 2013-3332Administració i distribució: Enginyers Industrials de CatalunyaVia Laietana, 39 08003 BarcelonaT: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: [email protected]

sumari

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

12

CALIDOSCOPIBarry J. Grear“L’enginyer ha de convèncer amb arguments”

LA COMISSIÓComissió de Medi Ambient

EDITORIALJoan VallvéDegà del COEIC

tenim

opin

ió

fem

inst

itució

vole

m +

som

engin

yers

LA COLUMNAMarta Garcia

Fidelitat a uns valors

REPORTATGERisc d’aturada eòlica a

Catalunya

TECNOLOGIA I EMPRESAGPO

Més de 25 anys al capdavant

PROJECTEOn hivernen els grans iots d’esbarjo?

26

94

ENTREVISTALluís Miralles“El sincrotró és la integració de totes les tècniques en una sola màquina”

04

VIU L’ASSOCIACIÓCursos i activitats

ENGINYERIES DEL MÓNDonghai BridgeLa serp de pedra

ESPECIAL DIADA 2011“El triomf de l’esforç”

EN FAMÍLIAEls bombetes visiten el Museu de la Xocolata

05

PARLEM ALS MITJANS

Aparicions del COEIC als mitjans de comunicació

36

INFORMEBolonya, any 1

16

20

44

60

100

134

124

18

FEM-NE5 CÈNTIMSAntoni CarrerasEl COEIC i la crisi econòmica

15

ARTICLESEnginovaDos anys de vida

126

ELS NOSTRES EXPERTSMariona OlivaLa internacionalització de les empre-ses d’enginyeria catalanes

07

115120

Marc SererEl capital social 10

Joan Vallvé / degà del col·legi

tenim opinió

JUNY/JULIOL/AGOST/SETEMBRE2011

EDITORIAL

Joan Vallvé / Degà del COEIC

La publicació d’aquest número de Fulls dels Enginyers, el 273, coincidirà amb la fi del mes de

juny i, per tant, del curs 2010-2011. Ha estat, tanmateix, un curs especial per als ciutadans de Catalunya i també per al col·lectiu d’enginyers industrials. És ben curiós, però el número 273 ens apropa a aquell -273,16ºC que, en els nostres estudis de física, qualificàvem com el zero absolut: el límit inferior de la tem-peratura que pot atènyer la matèria per absència total d’agitació tèrmica. És una pura coincidència, perquè si alguna cosa té en aquests moments el nostre col·lectiu d’enginyers és agitació tèr-mica, ganes de moviment i de trobar la nova estructura, el nou model que faci possible acomplir els nostres objectius com a professionals.He dit que ha estat un curs especial per als ciutadans: hi ha hagut eleccions al Parla-ment de Catalunya i un nou govern de la Generalitat. Fa un mes de les eleccions municipals i hi ha nous responsables a molts dels nostres municipis. Ha estat el curs en què s’han continuat celebrant les consultes populars sobre la possible “independència de Catalunya” i la ciutat de Barcelona va manifestar la seva opinió. A Barcelona també va tenir lloc, ja fa més mesos, la consulta sobre unes possibles remodelacions de l’avinguda Diagonal

i la implementació de nous sistemes de transport. La televisió ens ha mostrat les imatges de les manifestacions als estats de la riba sud de la Mediterrània i d’altres estats de l’Orient Mitjà. A Barcelona hem vist de ben a prop el fenomen de protesta dels indignats, especialment joves, que reclamen un nou sistema democràtic i de participació, enmig d’una situació econòmica que els ofereix, avui, molt poques possibilitats. També hem vist que el Barça de Guardiola ha guanyat la Lliga i la Champions.La mala situació econòmica ha estat, de ben segur, la característica d’aquest curs. Una situació que ha afectat una bona part del col·lectiu d’enginyers industrials i, de manera especial, que dificulta als nous titulats trobar la primera feina. Ben entès, una feina que s’adigui amb els estudis que han dut a terme. Fa quatre anys, els nostres professionals pràcticament no coneixien l’atur i la Borsa de Treball del Col·legi no podia atendre les peticions d’empreses que demanaven enginyers. Però ara hi ha un atur que podem xifrar entorn del 5% entre els nostres col·legiats i les enginyeries es troben amb moltes dificultats per manca de comandes. És ben cert que els enginyers industrials no som els únics que tenim dificultats; altres professionals, no cal dir noms, es troben en situacions semblants.

El marc legal tampoc ens ha afavorit durant aquest curs que s’acaba. Recor-dem que el primer d’octubre va entrar en vigor el decret de l’Estat que suprimia els visats obligatoris. Tanmateix, també hem d’afirmar que una resolució de la Generalitat publicada el passat mes de desembre obria la porta a la possibilitat que, d’acord amb l’Estatut d’autonomia, els departaments de la Generalitat poguessin establir convenis amb els col·legis professionals per certificar la validesa dels projectes. Era una part de l’Estatut que no havia estat aixafada per la sentència del Tribunal Constitucional.Els enginyers industrials, l’Associació i el Col·legi, tenim un gran repte davant nostre. Com ens adaptem a la nova situació? Què hem de fer per tal que els nostres associats i col·legiats puguin exercir millor la professió? L’Associació té gairebé 150 anys d’història al seu dar-rere i el Col·legi complirà les funcions que té delegades de les administracions de l’Estat i de la Generalitat. Avui falten enginyers a Alemanya i al Canadà; ens en demanen. Catalunya també necessitarà enginyers.El pròxim número de Fulls dels Engi-nyers, el 274, passat l’estiu, a l’inici d’un nou curs. Hi serem per continuar construint el nostre futur.

NO SONA...A l’espera del desplegament de la Resolució JUS/4024/2010

Esmena sobre l’ordre TIN/1362/2011

Malgrat que l’an-terior Govern de la Generalitat va aprovar la Resolu-ció JUS/4024/2010 on delegava deter-minades funcions de control i supervi-sió de treballs professionals als Col·legis professionals, estem a l’espera que el nou Govern desplegui encara la resolució.

El passat dissabte 4 de juny, el BOE va pu-blicar una esmena a la publicació de l’Ordre TIN/1362/2011, de 23 de maig, sobre rè-gim d’incompatibili-tat de la percepció de la jubilació del sistema de la Seguretat Soci-al amb l’activitat desenvolupada per comp-te aliena pels professionals col·legiats.

Mirar endavant

“El triomf de l’es-forç”, aquest va ser el lema de la diada d’enguany, que es va cele-brar al Camp Nou amb la presència del president de la Generalitat Artur Mas. Marta Garcia, periodista de Catalunya Ràdio, i el cone-gut humorista Pep Plaza van ser els pre-sentadors d’una vetllada molt especial.

SONÒMETRE

Diada de l’Enginyer 2011SONA BÉ GRINYOLA!

FULLS dels ENGINYERS 5

“El futur del sector energètic suposa la contenció del consum energètic i la recerca de fonts d’energia menys contaminants”

L’ALTAVEU

Antoni PerisPresident de Sedigas i director general de Negocis de Gas Natural Fenosa

“Perdonaré que no encer-tin, però mai que no s’esforcin”. Esforç. “El

que et fa créixer és la derrota, l’error”. Superació. “No prometo títols, però sí un fort compromís amb l’esforç i el treball per aquest club”. Compromís. “El motor d’un treball és la passió”. Passió. “No hi ha res més perillós que no arriscar-se”. Valentia. Les frases són de Pep Guardiola, l’actual tècnic del FC Barcelona. Perquè precisament aquests són els valors que transmet un equip com el Barça. No es tracta només d’un equip campió, sinó també d’un equip solidari, compromès i valent. Un equip que sempre mira endavant i un equip que, com deia aquella samarreta dels campions, ho té: “Tot guanyat. Tot per guanyar”. Aquesta és la filosofia. I és també la filosofia dels profes-sionals que engloben les institucions dels EIC. Professionals que ho donen tot, però que són ben conscients que encara els queda molt per donar i fer. I ara, segurament, més que mai. Els canvis que comporten el Pla Bolo-

nya –quant a estudis i preparació de futurs professionals– i la Llei òmni-bus obliguen aquests professionals a renovar-se i adaptar-se. O com es diria en el vocabulari esportiu, sovint con-ceptualment massa bèl·lic, els obliga a sortir al camp per guanyar o morir. Aquesta institució amb més de 150 anys d’història vol ser un referent. La seva filosofia passa per treballar de cara al desenvolupament del país, en aquest cas en el vessant tecnològic, però el context actual fa que s’hagi de plantejar el futur de la professió. Renovar-se o mantenir l’actual model és, ara mateix, la gran qüestió que preocupa els pro-fessionals. Cap on s’ha de caminar? El Pla Estratègic 2020 de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya deixa ben clar quin és l’objectiu: ha de ser un punt de trobada per a tots els professionals; ha de convertir-se en una referència i ha de servir a les empreses, l’Administració i la societat en general. Les institucions dels EIC han de ser integradores, alhora que participatives, útils i influents. Així ha estat durant la

seva història, i així ha de continuar sent en el futur, tot i les complicacions i els inconvenients.En els últims dies hem vist com un equip campió, que ja ho ha demostrat tot, ha hagut d’adaptar-se i superar els entrebancs imposats des de fora. S’ha adaptat, però ho ha fet sense perdre la seva essència i estil. El passat 26 d’abril Pep Guardiola sorprenia a tots a la sala de premsa de Madrid. Responia Mourinho amb unes paraules i una manera de fer impròpia del tècnic català. Només va fer falta una única vegada. Un únic cop de puny sobre la taula. I, després, a continuar sent fidel a uns valors. Adaptació i fidelitat. Adaptació, per superar els entrebancs; i fidelitat, per seguir marcant un estil. Així ho ha fet el Barça, i així ho haurà de fer l’AEIC. En l’horitzó, Alemanya i la Gran Bretanya, models que es basen en la combinació de la formació (acreditada amb un títol universitari) i l’experiència. S’ha acon-seguit molt, però queda molt per fer. Així ho entenen els equips campions, i també els grans professionals.

LA COLUMNAMarta Garcia

Periodista de la secció d’Esports de Catalunya RàdioFidelitat a uns valors

ACCIÓ PROFESSIONAL ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES CONSTRUCCIÓ ENERGIA MOBILITAT I TRANSPORT MOTORSPORT SEGURETAT, PREVENCIÓ I PROTECCIÓ TIC URBANISME POLÍGONS INDUSTRIALS ACCIÓ PROFESSIONAL ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES CONSTRUCCIÓ ENERGIA MOBILITAT I TRANSPORT MOTORSPORT SEGURETAT, PREVENCIÓ I PROTECCIÓ TIC URBANISME POLÍGONS INDUSTRIALS ACCIÓ PROFESSIONAL ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES CONSTRUCCIÓ ENERGIA MOBILITAT I TRANSPORT MOTORSPORT SEGURETAT, PREVENCIÓ I PROTECCIÓ TIC URBANISME POLÍGONS INDUSTRIALS ACCIÓ PROFESSIONAL ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES BENVINGUTS A LA CONSTRUCCIÓ ENERGIA MOBILITAT I TRANSPORT BLOGOSFERA MOTORSPORT SEGURETAT, PREVENCIÓ I PROTECCIÓ TIC http://blogs.eic.cat URBANISME POLÍGONS INDUSTRIALS ACCIÓ PROFESSIONAL ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES CONSTRUCCIÓ ENERGIA MOBILITAT I TRANSPORT MOTORSPORT SEGURETAT, PREVENCIÓ I PROTECCIÓ TIC URBANISME POLÍGONS INDUSTRIALS ACCIÓ PROFESSIONAL ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES CONSTRUCCIÓ ENERGIA MOBILITAT I TRANSPORT MOTORSPORT

No és cap secret per a ningú que les empreses d’enginyeria s’han vist afectades per la crisi

durant els últims tres anys i, sobretot, fortament afectades per les retallades aquest darrer any.Les empreses d’enginyeria són lògi-cament vulnerables al descens en la contractació, derivada de la incertesa del context polític, les retallades econòmiques, els canvis de govern, la manca de línies de finançament de les entitats finançadores, etc.Tot això ha portat moltes empreses catalanes o d’àmbit estatal a mirar d’incrementar o iniciar la contractació de projectes en altres països, si bé potser no com una solució definitiva (qui sap què ens depara el futur en inversió pública i privada), sinó més com una solució com a mínim de transició, men-tre s’estableixen uns nous paràmetres de funcionament dels diversos organismes públics i també de l’empresa privada.El procés d’internacionalització d’una empresa o la intensificació de l’activitat d’aquesta en l’àmbit internacional és, però, un procés complex i llarg que requereix una dedicació i impli-cació importants. Afortunadament, algunes enginyeries portem molts anys exportant i podrem ser un dels motors en aquest procés. No obstant això, cal preguntar-se què implica aquest procés i

com cal enfocar-lo des de l’empresa.En primer lloc, cal tenir clar que el con-cepte internacionalització és molt ampli i que és necessari centrar objectius. Quan volem internacionalitzar-nos? Què és el que volem exactament? I què n’esperem, d’aquesta internacionalització?Aquestes preguntes de vegades són difícils de respondre, ja que l’àmbit internacional dóna per a molt i és extremadament ampli. En el sector de l’enginyeria ens podem fer pre-guntes més concretes, com ara: Quins són els països objectiu en els quals volem treballar? Fins a quin nivell de subdesenvolupament d’un país estem disposats a treballar (cal tenir en compte, per exemple, que no és el mateix treballar al Marroc que al Sene-gal o al Senegal que a Haití)? O voldríem treballar només en països amb un nivell de desenvolupament lleugerament més baix que el nostre? Ens interessa treballar només per a organismes multilaterals del tipus Banc Mundial, Banc Interamericà de Desenvolupament, Banc Asiàtic de Desenvolupament o estem disposats a assumir el risc financer que suposa trebal-lar directament per al govern d’un país que no es regeix pels mateixos paràme-tres que un país com el nostre? Quins són els nostres coneixements exportables als països objectiu i quins poden ser els millors canals per fer-ho? Quin tipus

d’agent o soci hem de buscar a cada país? Quins són els nostres contractes objectiu, quins voldríem aconseguir i quins podem arribar a aconseguir realment?Totes aquestes preguntes no tenen una resposta fàcil ni evident, i les empre-ses d’enginyeria no sempre se senten recolzades per resoldre els problemes i dubtes que es presenten. L’experiència en aquest àmbit també ens porta a adonar-nos que a Catalunya, tot i que voldríem ser un hub de moltes coses, moltes vegades ens trobem limitats per aspectes burocràtics com el fet de no disposar de consulats de determinats països a la ciutat de Barcelona, o per les nostres dimensions de “país petit” en què les empreses d’enginyeria que fins fa poc ens havien semblat d’un mida mit-jana ara han de competir amb caràcter internacional amb empreses que les multipliquen per deu o per vint.Tot i així, la forta inversió que hi ha hagut a Catalunya els darrers vint anys ha generat que el nostre personal tècnic disposi d’una molt àmplia experiència en molts sectors que no s’han de deixar perdre i que cal reconduir aquells mer-cats en què la demanda és actualment alta. El procés d’internacionalització és ineludible i Catalunya és una regió amb un potencial humà important que pot arribar a fer grans coses si es treballa en la direcció adequada.

La internacionalització de les empreses d’enginyeria catalanes

Mariona Oliva Escudé / Enginyera industrial col·legida núm. 12.708, responsable d’Internacional d’INYPSA Catalunya


8 JUNY/JULIOL/AGOST/SETEMBRE2011

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

El paper innovador de la robòtica industrial

Catalunya ha estat, durant més de trenta anys, un dels motors capdavanters de la robòtica

a l’Estat espanyol, i un punt de gran importància en aquest sector en l’àmbit europeu. Gràcies, sobretot, al fet de tenir una activitat molt vinculada a la indústria del motor i l’automoció, la robòtica industrial ha tingut un pes remarcable dins de l’activitat econòmica del país durant tot aquest temps.Actualment, la robòtica torna a reclamar un paper innovador de caràcter mundial en forma d’una “nova robòtica”, molt més oberta al món dels serveis i fora dels polígons industrials. Petits robots de la llar, robots mèdics, personals, i d’ús públic s’hi inclouen dins d’aquest conjunt, i en són alguns exemples els robots aspiradors, els robots de museu, o els que s’utilitzen en tasques perilloses per cossos públics com la policia o els bombers.Els països que actualment encapçalen la llista de la producció mundial de robots són el Japó, Israel i els Estats Units d’Amèrica, mentre que, dins de la Unió Europea, la majoria d’empreses del sector es troben ubicades a Alemanya, Itàlia i França. En aquest entorn, Cata-lunya disposa d’un gran talent, ja sigui en forma d’empreses nacionals, de seus de companyies de gran importància al mercat mundial, d’estudiants preparats i de grups de recerca. En són exem-ples Aquiles Robotic Systems, la seu d’ABB a Sant Quirze del Vallès, o els diversos grups de recerca universitaris, com el Grup de Robòtica Intel·ligent i Sistemes de la UPC, el Grup de Visió per Computador i Robòtica de la UdG, o l’Institut de Robòtica Industrial, fruit de la col·laboració entre el CSIC i la

UPC. Malgrat aquesta activitat en el sector, malauradament Catalunya no arriba a un nivell suficientment com-petitiu com per arribar a rivalitzar al mercat mundial.Amb aquest rerefons, el Grup de Treball de Robòtica dels EIC ha estat creat amb l’objectiu general de fer que Catalunya pugui arribar a un nivell competitiu d’acord amb aquest panorama mundial, i està integrat per membres provinents tant del món industrial com del món universitari. La principal visió del grup consisteix en la difusió de la cultura de la robòtica, sobretot la de serveis, enviar-la més enllà de la ciència-ficció i apropar-la a la vida quotidiana dels ciutadans.Un dels objectius específics més importants plantejats és augmentar la quantitat d’enginyers catalans que

treballen en el món de la robòtica a mitjà i llarg termini, tot difonent la robòtica a actuals alumnes d’ESO i de batxillerat tecnològic. Molts d’aquests estudiants es troben en un moment de decisió, en el qual busquen la seva vocació, però no disposen de mecanismes suficients per valorar la robòtica com una opció professional viable. És per aquest motiu que es

vol anar a informar sobre la robòtica els instituts de Catalunya, i també es volen fer conferències sobre els diversos camps professionals d’aquest sector.El Grup de Treball de Robòtica també s’ha plantejat com a objectiu implicar l’Administració pública en aquesta tasca. Amb el referent de l’impuls, ofert primer per l’Ajuntament de Barcelona de l’època de Maragall, de millorar la reputació científica de Barcelona en fer-la una ciutat líder en recerca biomèdica, l’Administració pública també hauria de facilitar i impulsar una difusió de la robòtica més moderna i fer-la més habitual en la vida diària del país. Tanmateix, es busca un aug-ment de les empreses del sector de la robòtica i una major implicació amb les universitats i els grups de recerca.

Si vols apuntar-te al Grup de Treball de

Robòtica dels EIC ho pots fer a través del web:

http://www.eic.cat

Actualment, la robòtica torna a reclamar un paper innovador de caràcter mundial en forma d’una “nova robòtica”, molt més oberta al món dels serveis i fora dels polígons industrials

( Albert Ambrós / Enginyer industrial col·legiat núm. 17.200

tenim opinió


ELS NOSTRES EXPERTS

Carta núm. 1 des del Canadà: El capital social

Marc Serer / Enginyer industrial col·legiat núm. 3.386, doctor per la UPC i director del Màster en Project Management de la UB-IL3

“I una altra cosa: prenem la batuta del nostre destí. No esperem el que altres facin o

que ens diguin què hem de fer ni amb quins projectes comptem. Hi ha moltes empreses que ja passen de tot això; han sortit fora de les nostres fronteres i estan lluitant pel món. Ara hem de ser també els professionals. Busquem suports, fem acords amb altres profes-sionals i empreses; agafem la iniciativa davant la incompetència. Arrisquem una mica més: és el nostre temps”.Això és el que vaig escriure, com a paràgraf final, en un article que va sortir en la revista Fulls dels Enginyers del mes de juliol-agost del 2010. Doncs bé, en aquell moment no sospitava gens ni mica que jo mateix faria el que estava suggerint: avui estic “fora de les nos-tres fronteres”. Estic escrivint des del Canadà, tractant “d’agafar la inicia-tiva” d’ampliar les possibilitats de fer enginyeria més enllà del que estava acostumat.El Canadà es defineix a si mateix com un país multicultural tant a la part anglòfona com a la francesa. Malgrat tot, manté una soterrada lluita, en el si mateix de la seva ànima, per consti-tuir una certa cultura transversal que uneixi a tot el que arriba amb valors com ara la tolerància, el compromís del compliment del que està pactat, l’amabilitat o la socialització. Els dos referèndums al Quebec i l’entrada de milers d’immigrants cada any (70.000 el 2010) no fan trontollar la marxa positiva d’aquest país que sembla que mai estarà acabat –què em recorda això?– i, a més, què importa si està entre els cinc primers països del món amb millor benestar social?I com a mi el temps no em sobra, i de tot es pot aprendre, necessito

aprendre ràpid per poder disposar de la possibilitat de fer quelcom en poc temps en aquesta immensa terra (vint vegades Espanya i menys habitants): estic veient coses molt interessants com ara el finançament d’infraestructures amb el sistema 3P públic-privat, semblant al nostre però, segons el meu punt de vista,

amb un procés més precís i menys conflictiu. Però aquest procés amb el sistema dit es deu, en part, al bon coeficient d’existència del capital social en què viu el país. I és sobre això sobre el que vull reflexionar: estem parlant de l’alt nivell de confi-ança que es respira i que fa millorar l’eficiència de les operacions. De


fet, el propi sistema 3P contribueix a generar confiança entre els profes-sionals i les empreses involucrades.El dubte que es pot tenir és: ¿com un país format per un corrent migratori que ha vingut de tot arreu (primer els europeus i des de ja fa temps els d’Àsia en una bona part) pot arribar a disposar d’un índex de capital social suficientment alt i considerable (mal-grat, per exemple, que a Vancouver la “majoria” dels habitants –el 70%– són “minories”) que l’ajudi a funcionar força bé?La meva percepció és que van implíci-tament en dues direccions. D’una banda, hi ha l’interès per part de tothom d’una integració que constitu-eixi una societat multicultural que és, si més no, desitjada o admesa de manera clara. Simplement perquè convé a tots. Aquí no es pregunta d’on véns ni el teu ADN, sinó on vols anar i com. Això ajuda a aquesta integració i mestissatge de manera evident. D’altra banda, per arribar a aquesta integració es demana un compromís de fiabilitat que passa, alhora, per dos vessants: dir la veritat i ser clar com a valors inexcusables. L’immigrant que trasteja a la duana sobre què vol fer i per què ha vingut, té tots els números per no passar de la frontera. A més, s’ha de complir el que es diu o el que s’acorda: no s’entén una altra cosa (això m’ha aclarit per què hi ha tants advocats). L’altre ves-sant és l’anàlisi minuciós d’informació i coneixement que fa l’Administració i

la resta de les organitzacions que ges-tionen els interessos de les persones, de les característiques i de les seves condi-cions, per valorar si els immigrants poden acabar sent residents perma-nents o nous canadencs: un enginyer, per exemple, triga almenys quatre anys per poder exercir oficialment la pro-fessió després que, naturalment, se li reconegui el títol per alguna univer-sitat. A més ha de fer un examen. No es pot dir que s’és enginyer si no es té la llicència per exercir; llicència que donen associacions de professionals i no la universitat. Hi ha, d’altra banda, associacions provincials i federals; i, per complicar-ho més, s’hauria de veure les diferències en aquest sentit entre les províncies, que són bastant autònomes.La confiança establerta en la societat es guanya per un compromís no escrit de les persones, però també per un planteja-ment molt rigorós d’informació i anàlisi per part de l’Administració pública i els organismes que relacionen entre si les persones i que fan que, una vegada que es passa el llindar del principi del nou futur, s’accedeixi amb tots els drets a la societat. Una societat que ha trobat la seva identitat, que està funcionant bé, i que en aquests moments no sap res de la crisi que colpeix gran part del planeta. Entre els diferents llocs que he trepitjat fins ara està l’oficina de la Generalitat a Mont-real, gestionada per una persona molt disposada a aju-dar. En aquest sentit, penso que hi ha hagut un respectable i lògic intent

d’identificar Quebec amb Catalu-nya –d’aquí l’oficina a Mont-real–, i el cert és que jo crec que hi ha punts d’identificació amb el Canadà: dues cultures i llengües i una incursió d’altres cultures i llengües que han d’integrar-se en aquestes, sense que cap d’elles perdi la seva identitat. Tot d’una manera harmoniosa i respec-tuosa, buscant un fil conductor comú que serveixi per unir i provocar siner-gies que facin progressar en tots els sentits. Nosaltres hauríem de trobar aquest fil conductor i crec que el marc per formar-lo podria ser la generació d’un capital social fort.No deixo, en tot cas, de pensar que els 21ºC sota zero que hi havia no fa gaire temps fora de l’apartament, des del qual veig la catedral anglicana de St. James, no tenen res a veure amb el clima de què gaudia passejant pel barri de Sarrià de Barcelona. Però, fins i tot a això, t’hi pots acostumar.

“La confiança establerta en la societat es guanya per un compromís no escrit de les persones, però també per un plantejament molt rigorós d’informació i anàlisi per part de l’Administració pública i els organismes que relacionen entre si les persones”

tenim opinió


tenim opinió

Segons dades de l’Agència Inter-nacional de l’Energia (AIE), l’any 2006 es van consumir

al món 11,7 Gtep d’energia primà-ria. Les previsions fetes per aquest i altres organismes apunten un consum cada cop més gran (fins a 17,0 Gtep el 2030), en el qual els combustibles fòssils tindran un paper preponderant (80% del consum d’energia primària), i que estarà associat a unes emissions cada cop més grans de gasos d’efecte hivernacle (figura 1).El sistema energètic mundial, doncs, no és compatible amb el desenvolupa-ment sostenible. Un sistema energètic compatible amb el desenvolupament sostenible ha de ser capaç de donar solucions a aspectes com l’equitat en l’accés a serveis energètics, l’impacte ambiental, les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la preservació de recursos i la vulnerabilitat a la inter-rupció del subministrament, entre d’altres.Pel que fa a l’Estat espanyol, la situa-ció energètica és força complicada. La dependència energètica del país arriba al 81%. Espanya importa el 99,8% del petroli i el 99,5% del gas natural que consumeix. Les emissions de CO2 con-tinuen creixent (augment d’emissions de CO2 el 2007 del 2,1% respecte al 2006 i un 51,6% respecte al 1990) mal-grat la voluntat declarada de reduir-les. Una manera de millorar el sistema energètic és mitjançant polítiques decidides que permetin fer-lo avançar cap a la sostenibilitat, en funció d’un pla energètic predefinit. La planifica-ció energètica, doncs, apareix com una eina necessària per redreçar l’actual model energètic.En l’àmbit estatal, i també català, s’han elaborat plans energètics basant-se en projeccions pròpies i en decisions

polítiques. Encara que en un context de mercat lliure la planificació pot aparèixer com a mancada de sentit, la realitat és que els plans energètics s’utilitzen per establir els règims de subvencions que permeten fer viables certes tecnologies, però també per fer reglamentacions destinades a impulsar alguna tecnologia. Fora d’això, però, sembla que els plans energètics a Espa-nya i a Catalunya són, d’una banda, una acceptació de les projeccions rea-litzades per organismes internacionals i, de l’altra, una declaració de bones intencions.Cal tenir en compte que els models utilitzats per fer projeccions i en la planificació energètica només tenen en

consideració paràmetres energètics i econòmics, però deixen de banda temes relacionats amb la sostenibilitat.Els models de planificació energètica han estat àmpliament desenvolupats i aplicats, però cap d’ells ha estat desenvo-lupat sobre conceptes de sostenibilitat, sinó únicament macroeconòmics; en algun cas s’ha afegit a posteriori només el control d’emissions.Els models actuals de planificació energètica més destacats són: Markal, Nems, Sage, Poles, models de l’IIASA i LEAP. Aquests models han estat desen-volupats per l’Agència Internacional de l’Energia i diversos departaments de la Unió Europea i dels Estats Units.

ELS NOSTRES EXPERTS

( Josep M. Piguillem / Enginyer industrial col·legiat núm. 14.536

Models de planificació energètica

Figura 1. Evolució de la demanada d’energia primària al món.

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió


Argentona, gestió energètica eficient de les instal·lacions municipals. L’alternativa a les empreses de serveis energètics?

Xavier Valls Planas / Enginyer industrial col·legiat núm. 11.713

L’Ajuntament d’Argentona va adjudicar, el passat mes de maig, la nova contracta de

manteniment i auditoria energètica permanent de l’enllumenat públic i d’una escola pública municipal a l’empresa Electricitat Boquet, SL. Aquesta actuació té com a objectiu reduir la factura energètica municipal i adaptar les instal·lacions a la nor-mativa vigent en matèria d’eficiència energètica. La nova contracta man-tindrà l’enllumenat públic, auditarà energèticament i de manera perma-nent l’enllumenat públic i l’Escola Les Fonts, per reduir al màxim la despesa energètica. El cost de la inversió ascen-deix a més de 100.000 € i el finançarà l’empresa durant els quatre anys de durada de la contracta.

CompRomíS Amb lA REDuC-CIó DE ConSum EnERGèTIC En l’EnllumEnAT DES DEl 2005Des de l’any 2005, l’Ajuntament treballa en la reducció del consum de l’enllumenat municipal. L’any 2006, el nombre de punts de llum per mantenir era de 2.556; enguany són 2.893 punts de llum, per tant, s’han incorporat 337 punts de llum els darrers cinc anys. Una vegada realitzada la substitució progressiva de lluminàries de vapor de mercuri per lluminàries de vapor de sodi, la potència instal·lada s’ha reduït un 30% entre els anys 2006 i 2011.

ÀmbITS D’ACTuACIóAmb la nova contracta, s’han previst les actuacions següents:a) En enllumenat públic:

• Substitució de 2.118 condensadors per corregir el factor de potència, un 73% dels que hi ha instal·lats actual-ment.• Canvi de 239 lluminàries de vapor de mercuri per lluminàries de vapor de sodi.• Control energètic permanent de les instal·lacions d’enllumenat que permeti el control total del funcionament. El sistema verificarà que les instal·lacions realment consumeixen els valors de disseny previstos, que funcionen les hores necessàries i que la facturació és correcta. Aquest sistema de control disposarà d’un sistema d’alarmes, que avisarà en cas de funcionament anò-mal de l’enllumenat.b) A l’Escola Les Fonts:S’instal·larà un sistema de control energètic total paral·lel a un manteni-ment integral de les instal·lacions. La nova instal·lació permetrà realitzar una auditoria energètica permanent de l’edifici a través d’Internet. La super-visió inclourà el control dels consums d’aigua, llum, gas, plaques solars ACS i climatització.

ESTAlvI pREvIST Amb lES InvERSIonS En lA novA Con-TRACTATenint en compte el preu actual de l’energia, amb les inversions de la nova contracta, l’estalvi pre-vist en l’enllumenat públic serà de 23.500 €/any, en un període d’amortització de 2,59 anys; a l’Escola Les Fonts, es preveu reduir el consum d’un 15% a un 25% respecte a les dades actuals.

ESTAlvI pREvIST En El pERíoDE 2006-2011 A l’EnllumEnAT públICL’estalvi global des de l’any 2006 pre-vist serà:• Energia total consumida considerant 4.400 hores anuals (kWh):2006: 2.034.828 kWh2011 (previst): 1.423.831 kWh• Estalvi energètic total d’un 30%: 610.997 kWh.• Estalvi en tones de CO2: 152,35 tones.• Superfície zona verda equivalent: 3,33 ha/any.

l’evolució de la ràtio de watts (W) per punt de llum ha estat: el 2006, 178 W; el 2010, 116 W, i el 2011, 111 W.


FEM-NE CINC CÈNTIMS

El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i la crisi econòmica

Antoni Carreras Ginjaume / Doctor enginyer industrial col·legiat núm. 1.540

A dia d’avui, tots sabem, en-ginyers o no, que l’activitat del sector industrial, de serveis pro-

fessionals i especialment l’àmbit de la construcció ha patit una creixent daval-lada en aquests darrers anys.Aquest fet ha implicat una minva en l’activitat econòmica dels tècnics, que s’agreuja encara més en aquells pro-fessionals dedicats a la consultoria d’enginyeria i arquitectura.El tècnic que signa aquest escrit es pre-gunta si hauria estat possible preveure de manera més activa els efectes catastròfics de la crisi. Aquest impacte econòmic negatiu, si bé no s’hagués pogut extirpar totalment d’arrel, s’hagués pogut pal·liar, com a mínim?De ben segur que una previsió pun-tual d’aquesta davallada econòmica que s’estava coent temps enrere no hagués deixat tan malmeses les entitats econòmiques, empreses i professionals.Amb el sacseig de la crisi, una reflexió d’aquest enginyer esdevé inevitable.Probablement, una participació més activa i transversal del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) amb els ens de la Generalitat de Catalunya amb funcions de planificació (Departament de Territori i Sostenibilitat, Ministeri de Foment, institucions financeres, a títol d’exemple) hagués fomentat un flux d’informació contínua i rigorosa, entre el COEIC i els seus col·legiats i resta d’interessats, sobre l’estat i evolució en el temps de l’economia del país.Per part del COEIC, aquesta finalitat es podria dur a terme mitjançant un equip de professionals especialitzats orientats a interpretar els esdeveniments econòmics i preparats per difondre informació i oferir propostes de solucions, amb capacitat d’assessorar les empreses i la resta d’agents econòmics i institucionals.

A més, el COEIC ha de garantir l’assessorament tècnic. És per això que seria convenient constituir un equip d’enginyers especialitzats en instal·lacions (aigua, gas, electricitat en baixa i alta tensió, telecomunicacions, infraestruc-tures urbanes, processos industrials, instal·lacions industrials, geotècnia, fona-ments i càlcul d’estructures, etc.).Cal aconseguir, per tant, que el COEIC esdevingui un organisme informatiu, assessor econòmic i tècnic més actiu, amb capacitat d’emetre previsions econòmiques i amb aptitud per definir, complementar i millorar processos i infraestructures, tant industrials com urbanes.El desplegament del COEIC basat en els principis d’informació i assessorament tècnic i econòmic esmentats, garan-tiria el suport que necessita el sector i contribuiria, sens dubte, a la millora de l’especialització, qualificació i excel·lència dels Enginyers Industrials de Catalunya.

“Cal aconseguir, per tant, que el COEIC esdevingui un organisme informatiu, assessor econòmic i tècnic més actiu, amb capacitat d’emetre previsions econòmiques i amb aptitud per definir, complementar i millorar processos i infraestructures, tant industrials com urbanes”


calidoscopi TEXT: Anna Carrió FOTO: Arxiu

Barry J. Grear“l’enginyer ha de ser valent, no ha de crear

falses expectatives ni donar respostes precipitades, i ha de convèncer amb

arguments”Enginyer elèctric expert en el tracte entre administracions i moviments socials, durant quatre anys va ser president de la World Federation of Engineering Organisations (WFEO), i va ser llavors quan va visitar Barcelona amb motiu de la Segona Conferència Internacional sobre Ètica i Valors Humans a l’Enginyeria, que es va celebrar a La Pedrera el mes de març del 2010 i que va acollir representants de noranta països.

“Els enginyers

han de fer molta

pedagogia per

lluitar contra

aquest no inicial”

Els enginyers sovint han d’afrontar un entrebanc molt més feixuc que qualsevol

problema tècnic: la societat. Barry J. Grear ha dissertat molt sobre el tema de l’enginyeria i la cultura del no, i es refereix a aquest fenomen com a not in my backyard. És a dir, l’acceptació d’un projecte per part de les diferents comunitats en la distància, però que quan n’han de prendre part expressen un no rotund. Els enginyers, en aquest sentit, han de fer molta pedagogia per lluitar contra aquest no social inicial, i per aconseguir un sí incondicional és imprescindible “no enganyar la gent, fer calendaris raonables, donar molta informació durant l’execució dels projectes i al final, si cal, celebrar-ho i recompensar la gent”. Grear opina que l’enginyer “ha de ser valent, no ha de crear falses expectatives ni donar respostes precipitades, i ha de convèncer amb arguments”, i sempre intentant sintetitzar l’esperit de rigorositat i ètica que ha de guiar l’actuació dels enginyers, tot defensant el codi deontològic que ha promogut l’organització de la qual forma part.La seva tesi proposa com afrontar i

superar les reticències d’una comunitat envers un projecte d’enginyeria, però aquests dubtes no s’han de prendre a la lleugera, ja que segurament hi ha sentiments i emocions fortament arrelats a la comunitat, resultat de temps passats. La responsabilitat de l’enginyer passa per no prometre res que no es pugui assolir i, sobretot, treballar pel convenciment individual dels integrants de la comunitat i per la comunitat com a grup. Prendre bones decisions requereix temps i, moltes vegades, sobretot en situació de crisi, el col·lectiu d’enginyers es veu obligat a donar respostes ràpides tant a la classe política com a la societat. L’impacte social dels valors humans, ètics i pràctics relacionats amb la professió d’enginyer és enorme, i caminar sense tenir una metodologia clara construeix ponts que no van a cap lloc.Barry J. Grear explica que si es respecten l’ètica i els valors humans es pot crear l’expectativa que, després d’una bona feina i d’identificar aquells aspectes clau que ens faran coincidir amb la societat, la comunitat digui: “Sí, dono suport al projecte i si voleu ho podeu fer al pati de casa meva”.


barry J. Grear, a barcelona, durant

la Segona Conferència Internacional

sobre ètica i valors Humans a

l’Enginyeria.

tenim opinió


tenim opinió

18

tenim opinió

18

PARLEM ALS MITJANS

Els Enginyers Industrials de Catalunya hem tingut una presència molt significativa en els mitjans de comunicació durant els darrers mesos. Aquest fet posa de manifest que els EIC tenim opinió pròpia i que aquesta opinió juga un paper molt rellevant en la nostra societat.

plA ESTRATèGIC DElS EICEl Pla Estratègic dels Enginyers Industrials de Catalunya, en el qual es preveu la creació d’una agrupació d’enginyers similar a la d’altres paï-sos europeus de referència, com el Regne Unit o Alemanya, ha despertat l’interès dels mitjans de comunicació. Darrerament, El Periódico de Catalunya ha publicat un article sobre la inicia-tiva dels EIC, com ja va fer a principis d’any La Vanguardia.

Dejan el corporativismo (manteniendo las funciones que debe ejercer el Col·legi) y buscan la referencia europea de alemanes y británicos, cuya esencia es no tanto la reserva de actividad como el prestigio ante la sociedad.

El Ayuntamiento de Sant Cugat del Vallès (Barcelona) ha presentado este jueves su modelo de ‘smart city’, con el que busca reducir el gasto público a través de la implantación de tecnología inteligente y sostenible, en el marco de una jornada que pretende hacer llegar las experiencias de diversos municipios con esta iniciativa

24/04/11EL PERIODICO DE CATALUNYABARCELONA

Prensa: DiariaTirada: 174.960 EjemplaresDifusión: 138.454 Ejemplares

Página: 38Sección: ECONOMÍA Valor: 14.275,00 € Área (cm2): 835,1 Ocupación: 68,28 % Documento: 1/1 Cód: 46497470

18 / 25

RÀDIo I TElEvISIó

25è AnIvERSARI DE lA TRAGèDIA DE TxERnÒbIlSis setmanes després del desas-tre nuclear de Fukushima es van complir 25 anys de la catàstrofe de la central de Txernòbil. TV3 i Catalunya Ràdio van demanar l’opinió dels experts en energia nuclear del nostre col·lectiu per realitzar una anàlisi compara-tiva entre aquests dos accidents nuclears. Cal destacar les inter-vencions dels integrants de la Comissió d’Energia del COEIC, José María García Casasnovas i Antoni Tahull.

pRESEnTACIó Smart CitieSEl Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, la Fundació Cercle Tecnològic de Catalunya i el Cercle per al Coneixement van organitzar la presentació del cicle de conferències sobre smart cities. La jornada, que fou presidida pel conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Mena, va suscitar l’interès de mitjans com La Vanguardia, Europa Press i ABC.

Pots consultar aquestes i altres intervencions als mitjans en el nostre web: www.eic.cat


lES CEnTRAlS nuClEARS ESpAnyolES Són SEGuRES L’estudi del Foro Nuclear sobre el parc nuclear estatal constata que la seguretat de les centrals espanyoles està per sobre de la mitjana mundial en tots els paràmetres analitzats. La seu del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya a Tarragona va acollir la presentació de les con-clusions d’aquest informe, que va anar a càrrec d’Agustín Alonso, autor de l’informe. El ponent també va subratllar la necessitat d’instal·lar al nostre país un magatzem cen-tralitzat. L’Avui, El Punt i Diari de Tarragona van donar cobertura mediàtica a l’acte.

Alonso veu bé el procés iniciat per l’Estat per a la instal·lació d’un magatzem centralitzat, i critica la postura del Parlament de Catalunya, que dimecres per tercer cop va votar contra la candidatura que ha presentat l’Ajuntament d’Ascó. “No hi ha cap raó tècnica que impedeixi que l’MTC vagi al lloc previst a Ascó”.

pRoJECTE DE llEI DE SERvEIS pRoFES-SIonAlSL’esborrany de la llei reguladora de serveis profes-sionals planteja eliminar totes les reserves d’activitat en les enginyeries, de manera que els enginyers tin-guin reconegudes les facultats per exercir les funcions que s’atribueixen a qualsevol branca de l’enginyeria. L’Econòmic va voler conèixer la postura dels EIC sobre aquest tema.

Joan Vallvé, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials, troba una bestiesa l’eliminació de les reserves d’activitat, perquè “no té cap sentit donar per fet que un enginyer de mines pot fer un vaixell. Hi ha matèries comunes, però és evident que cada branca requereix una especialització”.

08/04/11EL PUNT (TARRAGONA)TARRAGONA


Página: 2Sección: LOCAL Valor: 992,00 € Área (cm2): 726,3 Ocupación: 76,27 % Documento: 1/1 Cód: 46128454

12 / 25

Agustín Alonso, catedrático emérito de la Universitat Politècnica de Barcelona y Madrid, fue el encargado de desglosar de una forma didáctica en el Col·legi d’Enginyers Industrials los pilares en que se sustenta la cultura de la seguridad que tomó un impulso de prioridad tras el incidente nuclear de Chernóbil en 1968.

08/04/11DIARI DE TARRAGONATARRAGONA


Página: 16Sección: LOCAL Valor: 1.570,00 € Área (cm2): 555,2 Ocupación: 60,24 % Documento: 1/1 Cód: 46147388

13 / 25

14/05/11L'ECONOMICBARCELONA

Prensa: Semanal (S bado)Tirada: Sin datos OJDDifusión: Sin datos OJD

Página: 17Sección: ECONOMÍA Valor: 1.215,00 € Área (cm2): 480,4 Ocupación: 55,25 % Documento: 1/1 Cód: 47029788

25 / 40

TEXT: Lorena Farràs FOTO: Isabel Marquès

On hivernen els grans iots d’esbarjo?

projecte


Un port únIc aL

MedIterranI espanyoLLes instal·lacions del Vilano-va Grand Marina, ubicat a Vi-lanova i la Geltrú, s’han anat buidant durant les darreres setmanes. després d’haver passat tot l’hivern al port, els superiots i megaiots se n’han anat a solcar les aigües de mars i oceans de tot el món. però quan s’acabi l’estiu, les embarcacions tornaran a poc a poc a les tranquil·les i càlides aigües del Vilanova Grand Marina, un port exclu-siu de característiques úni-ques al Mediterrani espanyol que ha estat ideat per l’em-presa d’enginyeria GpM.


A l’estiu, les grans embarcacions d’esbarjo naveguen per les aigües de mars i oceans de tot

el món, des del Carib fins a l’Índic. Durant aquests mesos, els superiots i megaiots canvien sovint d’amarrador, a caprici dels seus propietaris. Però quan torna el mal temps, aquestes luxoses embarcacions són amarrades a ports com el Vilanova Grand Marina, on pas-sen tot l’hivern. Les tranquil·les i càlides aigües del Mediterrani, estratègicament ben ubi-cades des del punt de vista geogràfic, són un indret ideal per allotjar aquest tipus d’embarcacions durant els períodes de temps que no s’utilitzen. Però les grans dimensions d’aquests superiots i megai-ots, així com el gran manteniment que requereixen, fan que no tots els ports siguin vàlids per allotjar-los. I, sovint, els ports on hi tenen cabuda solen ser força cars, fins i tot per als rics propi-etaris d’aquestes embarcacions.D’aquí va sorgir la idea, ara fa deu anys, de crear les instal·lacions de Vilanova

Grand Marina, un port concebut i dissenyat per allotjar una marina de superiots i megaiots, amb una drassana de reparació i remuntatge especial-itzada en grans eslores. La concessió d’explotació està en mans de Marina Far Vilanova, empresa propietat en la seva majoria del grup Copcisa, i la firma d’enginyeria GPM ha estat qui ha dut a terme el projecte executiu de l’obra i la principal responsable des d’un punt de vista facultatiu.

tota Una aVentUraAventurar-se a realitzar un projecte d’aquesta envergadura en temps de crisi és tot un acte de valentia. Una aposta que, de moment, sembla que està donant el seus fruits. A pesar que les instal·lacions encara no estan fun-cionant al 100%, “durant el primer trimestre del 2011 la facturació s’ha disparat un 300% si es compara amb el mateix període de l’any passat”, explica Fernando Gallego, soci-director de GPM. Si bé és cert que el gran augment

GPM està espe-cialitzada en la integració de pro-jectes en l’àmbit de l’enginyeria civil, construcció, im-plantació industri-al, comercial i de serveis

A més del personal del port i el de les empreses terceres que s’hi ubicaran, especialment en l’àrea tècnica, hi ha embarcacions en què la tripulació hi viu tot l’any.

projecte


23FULLS dels ENGINYERS

del negoci es deu, en part, a la baixa activitat dels primers vuit mesos de vida del port, que va ser inaugurat l’abril del 2009, no deixa de ser un creixement notable.Per part de l’empresa d’enginyeria, el projecte també ha estat una gran aven-tura. “Mai abans havíem realitzat un projecte d’aquestes característiques”, reconeix Gallego. “Construir un port implica una manera de treballar molt diferent a realitzar un projecte a terra ferma, i els condicionants tant d’enginyeria com legals també varien”, explica. Tot i la seva inexperiència en aquest camp, GPM se n’ha sortit molt bé i el projecte ja està pràctica-ment finalitzat. “Al setembre entrarà completament en funcionament l’àrea tècnica, la de reparació i muntatge, que en l’actualitat només funciona al 30%”, afegeix.El port, que en total ha suposat una inversió de 40 milions d’euros, es troba al costat del club nàutic de Vilanova

i la Geltrú, “on antigament hi havia l’estació marítima”, explica l’enginyer de GPM, empresa que està ubicada en aquesta mateixa ciutat i que està especi-alitzada en la integració de projectes en l’àmbit de l’enginyeria civil, construc-

ció, implantació industrial, comercial i de serveis. La primera fase de construc-ció del port ha durat dos anys i mig, i la segona, la de l’àrea tècnica, estarà finalitzada en breu i serà inaugurada el proper mes de setembre. Part del

terreny que ocupen les instal·lacions ha estat guanyat al mar, segons explica Gallego.

La MarInaEl port consta de dues parts: la marina, on hi ha 49 amarradors en venda o lloguer per a embarcacions de 25 a 80 metres d’eslora, i l’àrea tècnica, dotada dels darrers avenços tecnològics per prestar serveis de reparació i remuntatge.La marina està situada a la dàrsena inte-rior del port de Vilanova i la Geltrú, en un entorn d’aigües netes i protegides. Té una profunditat de fins a 6,5 metres i una gran amplitud en els seus amar-radors, d’acord amb les dimensions i necessitats de les grans eslores que alberga. Tot i que inicialment està pen-sada per albergar embarcacions de 25 a 80 metres d’eslora, pot acollir iots de més eslora.Que Vilanova i la Geltrú hagi estat el lloc escollit per construir el port no és

L’àrea tècnica està dotada dels darrers avenços tecnològics per prestar serveis de reparació i remuntatge.

El port, que en total ha suposat una in-versió de 40 milions d’euros, es troba al costat del club nàu-tic de Vilanova i la Geltrú

projecte


una decisió gratuïta. La ciutat està ben comunicada tant per carretera com per tren, és propera a l’aeroport del Prat i està ubicada a només 48 quilòmetres de Barcelona. L’empresa propietària entén que la seva ubicació “representa un valor estratègic important que es tradueix en un gran atractiu per a armadors i capitans, així com per a les empreses relacionades amb el sector dels superiots i els megaiots”. En el procés de construcció s’han considerat els criteris tècnics més avan-çats per a una atracada d’acord amb les dimensions i les necessitats dels superiots i els megaiots, però també s’ha pensat en les necessitats de les persones que conviuen diàriament al port. I és que “un cop les instal·lacions estiguin funcionant al 100%, el port donarà feina a 150 persones”, assegura l’enginyer. Però, a més del personal del port i el de les empreses terceres que s’hi ubicaran, especialment en l’àrea tècnica, hi ha embarcacions en què la tripulació hi viu tot l’any.Cada amarrador compta amb una torreta amb un sistema d’activació i desactivació digital amb control de consum per part del client, amb aigua potable descalcificada (que s’usa per netejar les embarcacions i evitar que aquestes es taquin per culpa de la calç),

amb una presa d’electricitat adaptada a cada eslora, amb una antena per veure la televisió i connexió a Internet (Wi-Fi més ADSL), amb subministrament de combustible i amb servei de recollida de residus i aigües residuals. És a dir, un servei complet i de qualitat per a embarcacions de necessitats exclusives.

L’Àrea tÈcnIcaLa primera fase de l’àrea tècnica ocupa una superfície de més de 8.000 metres quadrats i disposa d’una grua Travelift de 200 tones d’última generació, que serveix per treure les embarcacions de l’aigua. En aquests moments, s’està ulti-mant la construcció de la segona fase en què, un cop aquesta estigui finalit-zada, l’àrea tècnica comptarà amb una superfície de 30.000 metres quadrats, dels quals 1.700 seran tallers coberts, i disposarà d’una grua Travelift de 820 tones. La inauguració està prevista pel proper mes de setembre.Les noves instal·lacions oferiran serveis de manteniment, disseny, inte-riorisme, pintura, caldereria, mecànica, fusteria i serveis auxiliars, com ara electrònica, electricitat, tapisseria i subministraments.

construir un port no només comporta adequar-se a una legislació específica, sinó que també implica dificultats afe-gides. L’enginyer industrial de GpM explica que en un inici “no hi havia suficient potència elèctrica i se n’hi va haver de portar”. aquesta mancança es va solucionar construint quatre estacions transforma-dores de 1.000 kVa i una altra d’11.600 kVa. d’altra banda, Gallego també explica que es van trobar que tenien proble-mes amb el sanejament: “no sabíem com treure les aigües residuals”. per superar aques-ta dificultat, GpM va instal·lar “pous i una bomba per poder connectar amb la xarxa pú-blica”. Un altre dels reptes a què es va enfrontar l’empresa d’enginyeria va ser la normati-va específica existent: “Volíem fer el cablejat d’alumini però no va ser possible perquè va resultar que aquest havia de ser de coure, cosa que va en-carir més la nostra idea inicial”, reconeix l’enginyer industrial. tot i les dificultats de realitzar un projecte d’aquestes carac-terístiques, GpM se n’ha sortit amb bona nota.

DIFICULTATS ELÈCTRI-QUES I DE SANEJAMENT

Fernando Gallego és soci-director de GPM i enginyer industrial.

La marina consta de 49 amarradors en venda o lloguer per a embarcacions de 25 a 80 metres d’es-lora

TEXT i FOTO: Anna Carrió

Més de 25 anys al capdavant Amb un equip humà sòlid i implicat en l’organització, GPO aposta per tirar endavant amb importants projectes de caràcter nacional i internacional. Tenen a les seves esquenes una llarga trajectòria i la certesa de la feina ben feta.

Antonio CerraDepartament d’EstructuresCol·legiat núm. 12.864

Xavier MontobbioConseller delegat

Jaume CuxartDirector de l’àrea de Project ManagementCol·legiat núm. 9.200

tecnologia i empresa


Emili VidalConsellerCol·legiat núm. 3.529

Xavier de RocafigueraCap del Departament d’Instal·lacionsCol·legiat núm. 8.795

Marcel JoanDepartament d’Instal·lacionsCol·legiat núm. 15.947

Roger MarcoDepartament d’EstructuresCol·legiat núm. 13.351

Oliver BoriDepartament d’EstructuresCol·legiat núm. 15.959


GPO s’ha conver-tit, amb el temps, en la primera em-presa d’enginyeria catalana i una de les deu primeres empreses espa-nyoles

Fa poc més de 25 anys, dos engi-nyers industrials i un enginyer de camins van decidir crear

GPO Ingeniería, empresa consultora d’enginyeria, arquitectura i project mana-gement. Actualment amb més de 250 treballadors repartits per les oficines de Barcelona, Madrid, la Corunya i Sevilla, desenvolupen, des de fa anys, part de la seva activitat en projectes internacio-nals, i des del 2009 compten amb seus a Califòrnia, Miami i Perú.

Els InICIsL’any 1985 naixia GPO com a empresa consultora d’enginyeria i arquitectura amb una clara visió: donar un servei integral amb una mentalitat empresarial als seus clients, defensant els seus inte-ressos i aconseguint la seva satisfacció, i, al mateix temps, crear una organit-zació humana que se sentís motivada i orgullosa de pertànyer a l’organització i s’impliqués en la consecució dels seus objectius. Un any després de la seva creació, el 1986, Barcelona va ser nomi-nada per als Jocs Olímpics i això els va permetre créixer des del primer dia. Des d’aquell impuls han treballat tant per al sector públic com per al sector privat i sempre ho han fet amb l’objectiu de donar un servei integral al client. “Des del principi –explica Emili Vidal, engi-nyer industrial i conseller delegat de GPO fins l’any passat– vam veure que el que els clients volien era una engi-nyeria que s’impliqués i que defensés els seus interessos, que tingués una visió empresarial com les pròpies empreses”. En aquest sentit, GPO va tenir clar que el primer era donar suport al client des de l’inici, entenent les seves necessitats, definint el pla funcional i desenvolupant, més endavant, tot el projecte: la gestió d’aquest, l’estratègia de contractació i la gestió de construcció –inclosa la direc-ció executiva, la direcció facultativa i l’entrega de l’obra final al client.Amb el temps han anat ampliant fun-cions i serveis fins a incorporar la tasca de facility management, és a dir, tota la gestió de manteniment durant la fase d’explotació de l’edifici. “Aquest ha estat

el nostre objectiu, tant en edificació com en infraestructures, tant en el sector públic com privat”, exposa Emili Vidal.L’any 1994 van obrir-se mercat fora de Catalunya establint-se amb delegacions a Madrid, la Corunya i Sevilla, i treba-llant tant per al sector públic com privat. Amb clients tan coneguts com Freixenet, Pastas Gallo, el Ministeri de Foment o el de Medi Ambient, GPO s’ha conver-tit, amb el temps, en la primera empresa d’enginyeria catalana i una de les deu primeres empreses espanyoles.

PAssAt, PREsEnt I futuREn una època convulsa com l’actual, el sector de l’enginyeria no passa pel seu millor moment, això és obvi. Però la trajectòria de GPO i la seva solvèn-cia guanyada en aquests 25 anys, els ha permès adaptar-se a la situació de crisi actual: dues empreses constituïdes amb socis locals als Estats Units (una a Califòrnia amb l’objectiu de cobrir tota la costa oest i una altra a Miami amb l’objectiu de cobrir el sud-est i la zona del Carib), converteixen GPO en una empresa amb vocació de projecció internacional.“En aquests moments som més de 250 persones les que treballem per a GPO a Espanya. Fa un parell d’anys, a més, vam iniciar un procés d’internacionalització que en aquests moments ens ha portat a constituir dues empreses als Estats Units amb la idea de desenvolupar el mateix negoci que portem a Espanya: infra-estructures, obra civil i edificació tant pública com privada”, comenta Xavier Montobbio, actual conseller delegat de

Xavier de Rocafiguera

“GPO dóna un servei integral en dues direccions: la feina de cara al client i que, interna-ment, abracem totes les espe-cialitats. Sempre hem pensat que és un fet molt enriquidor per al producte i, per tant, per al client”

Jaume Cuxart

“La nostra missió és aportar el coneixement tècnic i de gestió de construcció que un client industrial pot no tenir perquè no és el seu core business”



GPO. “A més, acabem de constituir una filial al Perú, un mercat de futur, i també estem abordant tota la zona del Caucas (Armènia, Geòrgia i l’Azerbaidjan), que són països amb gran potencial”. Així, amb una estructura ferma dins i fora del nostre país i amb unes passes donades al llarg dels anys, GPO afronta el futur amb el neguit evident que la situació actual comporta però amb l’op-timisme de la fortalesa i de la feina feta fins avui. “Hem viscut uns anys molt bons, estem en un sector sobredimen-sionat i això comporta que el sector de la consultoria i l’enginyeria canviarà en els propers anys el seu esquema. Nosal-tres volem ser un actor bastant actiu en aquest procés”, conclou Montobbio.

EsquEMA EMPREsARIAlAmb dues grans àrees de negoci, infraes-tructura en obra pública i edificació tant pública com privada, GPO està estruc-turada en una sèrie de departaments que treballen transversalment donant serveis complets a aquestes àrees.Jaume Cuxart, director de l’àrea de Project Management en Edificació, és el responsable de donar servei integral als seus clients en la direcció integrada

de projectes i en la direcció d’obra en edificació. “Dins d’aquest àmbit, oferim diferents serveis en les fases de con-cepció i de projecte, tota l’aportació de coneixement i la redacció de projectes en l’àmbit de les estructures, l’obra civil, les instal·lacions, els acabats, etc. Sempre molt a prop del client”, explica Cuxart. Fa uns quants anys, a més, van apostar pel facility management o gestió d’actius immobiliaris com a concepte en creixement per tenir en compte de cara al futur, i també van començar a treba-llar el project management o la direcció integrada de projectes, una aposta que els ha permès un important creixement empresarial dins del mercat espanyol i que tracta d’assumir totes les necessitats que té un client determinat i integrar tots els participants d’aquell projecte. “Això ens permet coordinar des del contractista, les direccions facultatives, les administracions, les empreses de control... Aportant així al client tot el coneixement tècnic i de gestió de cons-trucció”, conclou Cuxart.Del departament d’Instal·lacions és Xavier de Rocafiguera, el màxim res-ponsable d’una àrea molt important per on passen la majoria de projectes,

Emili Vidal

“Al llarg d’aquests més de 25 anys, hem anat evoluci-onant, hem incorporat nous socis, tots de l’empresa, amb l’objectiu de fidelitzar la gent i de crear un equip veritable-ment implicat amb l’èxit de totes les operacions”

Actualment, amb més de 250 treballadors repartits per les oficines de Barcelona, Madrid, la Corunya i sevilla, desenvolupen, des

de fa anys, part de la seva activitat en projectes internacionals.


GPO Ingeniería SA és una de les primeres empreses de consultoria que va certificar els seus proces-sos amb la norma ISO 9001:2000 i que va disposar, així mateix, de la certificació ISO 14.001, la qual cosa garanteix que tots els seus serveis es realitzen sota parà-metres de qualitat preestablerts, respectant els terminis i pressu-postos acordats amb cada client i minimitzant els impactes nega-tius sobre el medi ambient.

GPO Ingeniería SA és membre d’associacions com:TECNIBERIA, Associació Espa-nyola d’Empreses d’Enginyeria, Consultoria i Serveis TecnològicsASINCA, Associació d’Empreses

d’Enginyeria i Consultoria Inde-pendents de CatalunyaAEDIP, Associació Espanyola de Direcció Integrada de ProjectesRAILGROUP, Catalonia Rail ClusterPROTRANS, registre de proveï-dors de transport De l’àmbit internacional, és mem-bre de:EFCA, Federació Europea d’As-sociacions de Consultors d’Engi-nyeriaFEPAC, Federació Panamericana de ConsultorsFIDIC, Federació Internacional d’Enginyers Consultors

DADEs GEnERAls

Antonio Cerra

“Dins del departament d’Es-tructures tenim una experièn-cia molt important que permet la resolució de problemes de múltiple complexitat”

Xavier Montobbio

“Un dels objectius principals va ser la diversificació territo-rial: després d’anar a Madrid, la Corunya i Sevilla, la inter-nacionalització era el següent pas natural”

Amb motiu del 25è aniversari, l’any 2010 GPO va voler re-cordar la trajectòria i el camí recorregut amb l’elaboració d’un extens llibre que reflec-tís una petita part de les obres realitzades. 25 anys i 25 obres és només una pinzellada però també la mostra de la feina feta.

25 anys, 25 obres



sobretot del sector de l’edificació o industrial.A més, són socis del club LEED (Leader-ship in Energy and Environmental Design) i aposten per la sostenibilitat de les instal-lacions i l’eficiència energètica, un recurs cada vegada més sol·licitat. “Cada vegada més es demana que l’enginyeria s’encar-regui de les instal·lacions de sempre, les tradicionals, però que també aporti nous valors al client. Vam ser un dels primers a realitzar projectes amb geotèrmia. És el cas de l’estació de l’AVE a Conca, un pro-jecte del sector públic amb un component d’edificació arquitectònic important”, afegeix Rocafiguera. Pel que fa a l’obra pública, són membres del Clúster de l’Eficiència Energètica de Catalunya, i lideren projectes amb molt de ressò com l’energy tunnel, en què es busquen crite-ris de disseny en túnels de carretera que tinguin en compte l’eficiència energètica sense oblidar la seguretat.Un tercer departament imprescindible que dóna serveis a l’organització en

l’àmbit de les diferents àrees que es tre-ballen és el departament d’Estructures, i Toni Cerra n’és un dels responsables. “Des dels estudis previs d’estructures fins als estudis de detall, definicions, projectes..., passant per temes d’assis-tència a obra i d’oficina tècnica, tant a estructures més tradicionals com a estructures de certa complicació o particulars, aquest departament abraça moltes tasques”, explica Cerra. Dedicats actualment a l’estació de l’AVE Sagrera-Barcelona, porten també l’assistència tècnica per Adif en la qual, a més d’haver realitzat tot el projecte executiu, s’encar-reguen de l’oficina tècnica, supervisant que se segueixin tots els criteris marcats en el projecte. “Hem treballat molt en el sector privat i en el sector públic en tema viari, ferrocarril, actuacions urba-nes a Barcelona i Madrid, metro... Tot coordinat gràcies a la capacitat interna de l’empresa, que permet resoldre qual-sevol tipologia de projecte que es pugui presentar”, conclou Cerra.

Dedicats actual-ment a l’estació de l’AVE Sagrera-Barcelona, porten també l’assistèn-cia tècnica per Adif en la qual, a més d’haver realit-zat tot el projecte executiu, s’encar-reguen de l’oficina tècnica, supervi-sant que se seguei-xin tots els criteris marcats en el projecte

La seva empresaencara no és empresa adherida?

Empresa Adherida és una iniciativa dels Enginyers Industrials de Catalunya dirigida a les empreses amb enginyers industrials col·legiats en el seu equip. L’objectiu és establir una xarxa de relació entre les empreses i les institucions dels Enginyers que ajudi les empreses en la seva projecció i els permeti l’accés a un ampli catàleg d’avantatges i serveis exclusius. I tot sense cap cost per a l’empresa. Ja són més de 150 empreses adherides!

Ser empresa adherida no costares i té molts avantatges.

Informi-se’nTel. 935 029 099a/e: [email protected]/wps/portal/EmpresaAdherida

Publicitat gratuïta / Realització de jornades / Aparadors comercials / Premi Millor Pràctica Empresarial / Participació a comissions Promoció en els mitjans de comunicacióServeis professionals i tècnics / Accés a la formació exclusiva / Garantia de responsabilitat civil professional / Avantatges econòmics en la col·legiació / Networking / Servei d’avals provisionals / Servei de declaració responsableDirectori d’enginyeries / Participaci�ÊaÊÞresTrobades d’empresa / Avantatges i descomptes per a empreses / Assistència a actes institucionals



TEXT i FOTO: Mònica Acero

empresa adherida

“La satisfacció dels nostres clients és la millor recompensa”Different Cars es dedica a l’organització d’activitats lúdiques de conducció per a empreses i particulars. Una empresa adreçada als amants del motor que vulguin viure una experiència excepcional al volant d’automòbils de l’altura del Carver One, Ferrari o Porche.

El Carver One ha suposat una gran revolució en la història de l’automòbil. Aquest biplaça

de tres rodes incorpora un sistema patentat en exclusiva de gir del xassís en corba denominat DVC (Dynamic Vehicle Control), que regula automàtica-ment l’angle d’inclinació de la cabina, la velocitat i l’acceleració. El Carver One es condueix com un cotxe però a les corbes bascula com una moto que pot arribar a inclinar-se 45 graus. Un vehicle únic al món que ofereix unes sensacions de conducció inigualables.Joan Camps i Unai González van quedar totalment fascinats pel Carver One i van decidir muntar, l’any 2007, una empresa per comercialitzar-lo. D’aquesta manera nasqué Different Cars. Després, ambdós socis van deci-dir diversificar el model de negoci per poder fer front a la crisi econòmica. A més de la comercialització del Carver One, Different Cars va començar a oferir un ampli ventall d’activitats de conducció. “La fi de la bonança eco-nòmica ens va fer replantejar el negoci i orientar-nos cap al que cercava la demanda”, explica Camps.En l’actualitat, Different Cars s’ha posicionat com una empresa d’activi-tats lúdiques de conducció que compta amb tres línies de negoci. La primera és la comercialització dels vehicles Carver One i Ariel Atom, un fórmula 3 que es

pot matricular. La segona línia es basa en l’organització d’activitats de con-ducció per a particulars en les quals els clients poden recórrer les millors carre-teres del Vallès i de l’Empordà al volant d’automòbils tan exclusius com el Car-ver One, Rolls Royce i Ferrari, entre d’altres. Different Cars també disposa d’activitats que combinen la conducció del Carver One amb Segway (patinet elèctric d’autobalanceig), buguis, karts, navegació o vol. La tercera línia negoci fa referència a l’organització d’esdeve-niments de conducció per a empreses, normalment vinculats a presentacions de productes, formació interna o team building.

ACTIvITATS PER GAUDIR CONDUINTA més de les activitats de conducció per carretera, Different Cars ofereix altres propostes que es duen a terme en un circuit tancat. No obstant això, Camps assegura que el tret diferencial de la seva empresa és que no se centra en la conducció en circuits de competició: “No cerquem la competitivitat, sinó que organitzem activitats perquè la gent gaudeixi al volant i passi una bona estona”. Malgrat que Different Cars ha expe-rimentat un notable creixement i ha anat ampliant la seva oferta d’activitats, Camps vol destacar la dificultat de tirar

endavant avui en dia una empresa petita: “Hem dedicat molt esforç i sacrifici perquè el negoci funcioni. L’actiu de la nostra empresa no són els vehicles, sinó les cinc persones que hi treballem, perquè en les empreses petites el com-promís dels treballadors en el projecte és fonamental”. Però també afegeix que quan comprova que els clients han gaudit amb les activitats, s’adona que tot l’esforç invertit ha valgut la pena. “La satisfacció dels nostres clients és la millor recompensa”, afirma.


“Les patents són fonamentals per sortir de la crisi”L’empresa nord-americana Tynax, dedicada a la intermediació en la compra i venda de patents i d’altres actius de propietat industrial intel·lectual, va aterrar a Barcelona el setembre del 2010. Amb aquesta nova obertura, Tynax ja compta amb tres oficines a Europa i amb sucursals a la Xina i el Japó.

La missió de Tynax és posar en contacte els compradors amb els venedors de patents a través

d’una plataforma informàtica, única i global en l’àmbit mundial, que garan-teix una total confidencialitat. Gràcies a aquesta plata-forma on-line que aglutina més de 14.000 patents, Tynax dóna accés a un ampli ventall de brokers i actua com un dina-mitzador de les transaccions enlla-çant compradors amb venedors, cli-ents amb partners potencials.“Quan es com-pra una patent s’adquireix el dret d’impedir que els competidors comercialitzin el producte o la tec-nologia patentada”, explica el soci de Tynax a Barcelona, Enric Batalla. “Per tant, quan les empreses adquireixen carteres de patents, el que fan en realitat és posar barreres a l’entrada de compe-tidors per aconseguir els beneficis de capturar nous mercats”, afegeix.Les patents són un motor per al desen-volupament econòmic, tecnològic

i científic perquè actuen com un incentiu per a la innovació i impul-sen la transferència tecnològica i de coneixement. “Malgrat que al nostre país no en som gaire conscients, les patents són fonamentals per sortir de

la crisi”, assegura el soci de Tynax a Barcelona.

UNA EMPRESA LÍDER EN L’ÀMBIT MUNDIALEn temps de crisi econòmica, aven-turar-se en un nou negoci sempre és arriscat, però Batalla creu ferma-ment en aquesta iniciativa: “Tynax és

una aposta innovadora, de futur, que compta amb l’avantatge competitiu de ser l’única empresa a tota Europa que ofereix aquests serveis”. També afirma que el mercat potencial espanyol de patents és d’uns 100 milions d’euros

a l’any i calcula que hi ha unes 500 empreses en condicions de vendre les seves patents.Tynax va ser fundada per David Smith a Sillicon Valley el 2001. En els seus inicis, va néixer com un negoci familiar de petita estruc-tura a partir dels contactes de Smith. A dia d’avui, i després d’un notable c r e i x e m e n t ,

Tynax s’ha consolidat com l’empresa més important en la intermediació de transferència tecnològica, de propie-tat intel·lectual i de patents en l’àmbit mundial.

TEXT: Mònica Acero FOTO: Ana Jiménez



tÜV sÜD AMPlIA lEs sEVEs ACtIVItAts En lA GEstIÓ DE flOtEsFleetCompany, filial de TÜV SÜD, i Fleet Logistics, amb seu a Brussel·les, han creat una associació estratègica amb l’objectiu d’ampliar el seu lideratge en el mercat interna-cional de la gestió independent de flotes. Mitjançant la cooperació, els especialistes en flotes estudien la duplica-ció del seu negoci internacional de gestió de flotes, que actualment és de 100.000 o 200.000 vehicles. Amb aquesta associació estratègica es crea immediatament el major pro-veïdor per a la gestió independent de flotes a Europa i els permetrà cobrir una àmplia gamma de clients diferents, tal com explica Bernhard Kerscher, portaveu de la direcció de TÜV SÜD Auto Service GmbH. Aquest pas no afectarà la identitat corporativa de les dues empreses, que continua-ran coexistint i operaran amb el nom FleetCompany-Part of Fleet Logistics. www.tuev-sued.es

CERClE CECOt DE JOVEs EMPREsARIs PREsEntADA A EsADECREA-POlIsDins del marc dels esmorzars organit-zats pel Cercle Cecot de Joves Empresaris, Daniel Puente, soci d’aquest col·lectiu i gerent de l’empresa DSLPro 1995, SLP va presentar el pas-sat mes de març la seva empresa a les

instal·lacions d’ESADECREAPOLIS. Aquests esmorzars pretenen fomentar el networking i l’intercanvi d’impressions, projectes i idees. Aquest últim es va celebrar a les instal-lacions d’ESADECREAPOLIS, convidats per Oriol Brutau, president de la NEEC. Durant l’acte, a més de les presen-tacions de les empreses PENINAGRUP i DSLPro SLP, els socis del Cercle van conèixer personalment el projecte d’ESADECREAPOLIS.

InAuGuRACIÓ DEl nOu EDIfICI DEl tuB VERD A MAtARÓEl passat mes d’abril es va inaugurar el nou edifici del Tub Verd a Mataró. L’edifici ha estat projectat i dirigit per l’Enginyeria Xavier Brullet i Associats SLP. Es tracta d’una xarxa local de dis-tribució de calor i fred mitjançant aigua calenta i freda, respectivament, que apro-fita energia que fins ara no s’utilitzava del tot en els diferents processos de l’Estació

Depuradora d’Aigües Residuals de Mataró, del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme i també amb un sistema de cogeneració. Escalfa aigua d’ús domèstic i per a la climatització d’edificis, a través de circuits formats per 18,5 km d’acer aïllat. L’edifici, de 1.412 m2, disposa d’una zona de bombament, zona de maquinària, torres de refrigeració de grans dimensions i de les oficines centrals de Mataró Energia Sostenible SA. Un transformador de mitjana tensió de 2.500 kVA, i un altre en previsió, i una futura instal·lació de plaques fotovoltaiques a la coberta, completen l’obra. Així mateix, l’edifici es troba en tràmit d’obtenir la qualificació energètica A. És una aposta clara de Xavier Brullet i Associats SLP per l’edificació vinculada a l’eficiència energètica, ja que els objectius a curt termini que té l’edifici són els de subministrar anualment 43.910.000 kWh d’energia tèrmica, equivalent al consum anual de 7.000 famílies, i reduir les emissions de CO2 en 16.800 tones/any. Aquesta actuació té un efecte equivalent a la funció de captador de diòxid de carboni que fan 2.500 hectàrees de bosc mediterrani, una superfície similar a gai-rebé quatre vegades el municipi de Mataró.

GEsIsA COnstItuEIX 3EX4 EnGInYERsGESISA, juntament amb tres enginyers industrials de llarga experiència i prestigi, ha constituït Energy Efficiency Management, SLL, que utilitzarà el nom comercial de 3EX4 Enginyers, una enginyeria especialitzada en l’eficiència ener-gètica orientada a la petita i mitjana empresa. La intenció és desenvo-lupar un sistema basat en les més recents metodologies i amb el suport d’eines informàtiques d’última generació, que faciliti a les petites i mitjanes empreses incorporar una nova visió, l’energètica, en la seva presa de decisions. Per a això es pro-posa la implementació de la gestió energètica dins de l’organització, per a la qual es proposa una metodologia concreta. www.3ex4.com

D’esquerra a dreta: Roland Vogt (director de fleetCompany), Peter soliman (director general de fleet logistics), Víctor f. Metz (director de tÜV sÜD Auto service GmbH) i Bernhard Kerscher (portaveu de la direcció de tÜV sÜD Auto service GmbH).

Daniel Puente, soci del Cercle Cecot de Joves Empresaris.

Novetats

TEXT: Jordi Garriga FOTO: Isabel Marquèsentrevista


Des De les entranyes Del sincrotróEl sincrotró Alba de Cerda-nyola, un sincrotró de tercera generació, és a punt d’entrar en funcionament de manera definitiva. Es tracta d’una gran infraestructura en què l’enginye-ria hi té un gran pes específic, i per això ens n’explica els seus secrets Lluís Miralles, el respon-sable d’Enginyeria.Si hi ha algú que coneix les característiques més precises del sincrotró, aquest és l’en-ginyer industrial Lluís Miralles, responsable del departament d’Enginyeria. I això no és qual-sevol cosa. El sincrotró és una infraestructura les entranyes de la qual han de funcionar amb precisió suïssa i haurà de permetre fer un pas més en la situació de la recerca catalana en el panorama mundial. Això serà possible quan el sincro-tró estigui a ple rendiment, cosa que ha de ser possible cap al desembre d’enguany. Fins al moment, el passat mes de març, un any després de la seva inauguració oficial, el pas més important ha estat el de produir un primer raig de llum. Es tractava d’una llum encara inofensiva, en el sentit que no eren rajos capaços de penetrar fins a les partícules més petites, però va ser una emissió de llum que està servint per acabar de calibrar tota la instrumenta-ció, cosa sempre complicada en aquesta mena d’enorme caragol l’interior del qual és com un gegantí microscopi de rajos X.Tot plegat, és una feina d’au-tèntica enginyeria d’orfebreria i, per això, estar-ne al capda-vant és una responsabilitat apassionant.

“El sincrotró és la integració de totes les tècniques en una sola màquina”lluís MirallesResponsable del Departament d’Enginyeria del sincrotró Alba de Cerdanyola

Enginyer industrial, col·legiat núm. 8.949


Miralles ha estat involucrat en la construcció del sincrotró des dels seus inicis. Primer

com a enginyer sènior del Departament de Recerca i Desenvolupament i, des del novembre del 2003, com a cap del Depar-tament d’Enginyeria. Anteriorment, Lluís Miralles havia estat enginyer de projectes al CERN, enginyer sènior del Departament de Recerca i Desenvolupament de l’Insti-tut de Física d’Altes Energies de la UAB, i project manager d’IDIADA, entre altres ocupacions.

Per què és tan important el sincrotró?Per dos motius. En primer lloc, per la seva capacitat de produir ciència. És un instru-ment fonamental per a la recerca bàsica. En segon lloc, per la seva existència per se. Construir un sincrotró significa tenir accés a un nivell tecnològic amb un alt valor intrínsec. Haver-lo construït ja té valor per si mateix.

Quan es parla d’un sincrotró de tercera generació, a què ens estem referint?Ens estem referint a les diferents fases tecnològiques a l’hora de produir la llum de sincrotró. En la primera generació de sincrotrons, la llum es produïa de manera parasítica. En la segona fase, la llum es produeix a partir d’imants bipolars, i s’aconsegueix tot l’espectre de rajos X. En el cas dels de tercera generació, la llum es produeix a partir de mecanismes d’inserció específicament dissenyats per produir llum d’unes determinades característiques. El ventall de tipus de llum és més estret, cosa que permet afinar les característiques del rang de rajos X.

Quins avantatges ofereix la llum de sincrotró? Quines són les seves característiques?La llum de sincrotró és la més adequada per treballar des d’un punt de vista molecular, i això és gràcies al fet que es tracta d’una llum amb molta brillantor, molt focalitzada, de la qual podem dominar l’energia, que té una longitud d’ona variable i polaritzable i,

respecte als rajos X convencionals, el que ens permet obtenir no són fotografies està-tiques, sinó pel·lícules de tot un procés.

Si desenvolupar i tenir un sincro-tró és un factor de mesurament del nivell tecnològic d’un país, ara que ja en tenim un, què ens falta per posar-nos realment als nivells de producció científica dels nostres veïns?Espanya, com a capacitat de producció científica, està ben posicionada. El sin-crotró, el que pot afegir és augmentar o aprofundir certs aspectes quant a quali-tat. La producció científica es beneficiarà d’una de les millors eines.

Suposo que és important destacar que el desenvolupament del projecte és totalment propi, i que en això l’equip d’enginyeria hi ha tingut molt a veure…Així és. L’enginyeria del sincrotró és de producció pròpia. El disseny és propi, i això és important. A més, tenint en compte el projecte en la seva globalitat, és desta-cable, per exemple, la cimentació de la base. Aquest és un element crític pel que

fa a l’estabilitat i la reducció de vibracions. Nosaltres hem desenvolupat un concepte totalment diferent al fet fins ara. Hem fet una base sobre una llosa flotant, i això crearà escola. En general, hi ha qüestions del desenvolupament de l’enginyeria que és el primer cop que es fan i és que tot, des de la primera línia, s’ha fet en 3D i CAD. És la primera vegada que es desenvolupa un projecte d’aquesta dimensió i d’aquesta manera.

Pel que fa a l’enginyeria, quins han estat els reptes més importants que han hagut de dur a terme?El primer, copsar i integrar les necessitats dels científics per integrar-les en un docu-ment concret que permetés produir un projecte coherent. El segon, dins de cada una de les especificitats, assolir els nivells de precisió que requereixen les diferents funcions, la qual cosa normalment vol dir portar al límit totes les tecnologies, que són moltes. Estem parlant d’instal·lacions que sempre busquen els límits de l’excel·lència i l’alt rendiment. Sempre, un pas més.

Per quan es preveu l’entrada en funci-onament definitiva del sincrotró?Confiem que cap al pròxim desembre.

Per a un enginyer industrial, què sig-nifica estar al capdavant de l’equip d’enginyeria del sincrotró?És una sort i un privilegi. Integració és la paraula clau. El més apassionant és la inte-gració de totes les tècniques en una sola màquina. Civil, materials, mecànica, elec-trònica, estructures, criogènia… I totes van a l’extrem de les màximes prestacions. El sin-crotró és la integració de totes les tècniques en una sola màquina. A més, es tracta d’un projecte singular ja que cal tenir en compte que el mateix edifici és part de la màquina. No és una closca i prou, és un tot.

Com ha estat la formació de l’equip d’enginyeria? Hi ha prou especialistes en aquesta tecnologia a casa nostra?Ha estat complicada. S’ha abordat intentant contractar personal altament

“El sincrotró és un immillorable banc de proves, de coneixement i de filosofia de tre-ball. Estem parlant d’instal·lacions que sempre bus-quen els límits de l’excel·lència i l’alt rendiment. Sem-pre, un pas més”

entrevista


la feina del Departament d’enginyeria ha permès solucions innovadores, com és la llosa flotant que suporta la base sobre la qual s’ha construït el sincrotró alba. Fruit d’aquesta tasca, Miralles i el seu equip van rebre el Premi a la creativitat 2010 dels eic.


“La llum de sincro-tró és la més ade-

quada per treballar des d’un punt de vista molecular.

Respecte als rajos X convencionals,

el que ens permet obtenir no són foto-grafies estàtiques, sinó pel·lícules de

tot un procés”

lluís Miralles explica que a tot arreu on s’instal·la un sincrotró hi ha un impacte dinamitzador de la recerca i la indústria quant a qualitat, producció de patents i valor afegit. estem, doncs, davant d’una oportunitat de primer ordre que caldrà aprofitar.

especialitzat i amb certa experiència en aquelles tècniques clau. S’han valorat tant els coneixements com la capacitat de progrés i desenvolupament, ja que en les carreres d’Enginyeria no hi ha una assig-natura especialitzada en llum de sincrotró. S’ha buscat una capacitat d’experiència i, alhora, una certa joventut. Som un equip d’unes vuit persones amb coneixements molt profunds, més uns vint-i-cinc o trenta joves. Hi ha deu nacionalitats, una mitjana d’edat per sota dels 35 anys, i la llengua de treball és l’anglès.

Han trobat el talent esperat en engi-nyers sorgits de la UPC?La veritat és que he constatat un salt molt gran entre els enginyers del Pla del 64 i els que vénen de plans posteriors. Els del 64 tenen una base teòrica i pluridisciplinària molt més àmplia. Els posteriors, en la seva

especialitat són molt bons, potser més, però falta una visió més àmplia de l’enginyeria i això no quadra tant en l’aproximació a la problemàtica de la llum de sincrotró.

Com s’escolliran els projectes que es desenvoluparan en les set línies de llum, de moment, de què disposarà el sincrotró?En un any de funcionament, que vol dir entre 2.500 i 3.000 hores, poden passar entorn d’uns 2.000 científics, que són uns 300 o 400 projectes de recerca. La dinàmica és la normal per a una infraes-tructura d’aquestes característiques: una o dues vegades l’any s’obre un període de convocatòria. Es presenten propostes i un comitè científic establirà prioritats i temps de línia de llum. Val la pena remarcar que a Espanya hi ha una associació d’empreses utilitzadores de llum de sincrotró. El tipus

entrevista


a lluís Miralles li agrada dir que, des del punt de vista d’un

enginyer industrial, treballar en un sincrotró ho té tot. es toquen

totes les disciplines tècniques i, totes, dutes a l’extrem de l’eficiència i l’excel·lència.

“Construir un sin-crotró significa tenir accés a un nivell tecnològic amb un valor in-trínsec. Haver-lo construït ja té valor per si mateix”

de llum que produeix el sincrotró Alba, així com les set línies de llum i la seva ins-trumentació, s’han definit en funció de les seves necessitats.

Vostè defineix el sincrotró com un gran catalitzador d’iniciatives cientí-fiques i industrials. En aquest sentit, com es rendibilitza una inversió de més de 200 milions d’euros?De dues maneres. L’impacte socioeconò-mic com a tal es va definir el 2003, i es va calcular un retorn d’uns 1.000 milions d’euros en vint anys. D’altra banda, l’im-pacte dins del teixit industrial i de recerca és menys quantificable. Però és un gran braç de palanca. En aquest sentit, el que és més important és que incrementa la qualitat de la recerca i el tipus de producte, amb més valor afegit i per a un mercat més especialitzat.

A quin tipus d’indústria pot benefi-ciar el sincrotró?A un ampli ventall. Podem pensar en la mecà-nica de precisió, la manufacturera de béns d’equip d’altes exigències com la farmacèu-tica o l’alimentària, el control de maquinària, l’enginyeria amb alt nivell de precisió, l’elec-

trònica de potència i instrumentació en gene-ral, les tecnologies de buit…

Així, hem d’esperar un cert salt quali-tatiu en aquest tipus d’indústria?De fet, durant el temps de desenvolupament del projecte, ja s’ha transferit know-how a determinats elements industrials, com ara elements de mecànica o projectes de manteniment predictiu. El sincrotró és un immillorable banc de proves, de coneixe-ment i de filosofia de treball.

Per acabar, els preocupa el moment econòmic actual, pel que fa a les reta-llades pressupostàries en recerca i investigació? Com els poden afectar?Ens preocupa d’una manera molt impor-tant i per dos motius. D’una banda, les inversions previstes en la segona fase de línies de recerca estan aprovades, però congelades. D’altra banda, els pressupos-tos d’explotació no ens presenten gaires alegries, tot just per sobreviure, però no per prosperar. Però, pel que fa a enginyeria, el que més ens preocupa és perdre capital humà. La manca de desenvolupament en noves línies de recerca i instrumentació pot fer moure professionals a altres indrets.


TRUCA ARA I INFORMA-TE’N!!!

de dilluns a dijous, de 9.00 a 19.00 h, i divendres, de 9.00 a 15.00 h

http://clubbombeta.eic.cat

Aniversaris del tercer trimestreFELICITATS BOMBETES!

Ariadna Olllé RoviraCB31-616313/06/2000

Blai Xalabarder Cortès CB20-1166218/08/2006

Eugeni Cabrero Arcas CB23-206405/08/2002

Manel Villena SellésCB08-534908/08/2006

Marc Vilanova Brunet CB38-1485030/09/2009

Martí Avellà Mouriño CB21-986024/07/2007

Víctor Vallvé Valer CB01-185007/07/2010

932 957 804

ELS BOMBETES CELEBREN LA PRIMAVERA!

Aina González8 anys

Ot Pérez6 anys

Ona Pérez8 anys

Roc3 anys

Martí Avellà3 anys

Risc d’aturada eòlica a CatalunyaTenir un territori molt poblat i fragmentat i una orografia mun-tanyosa no facilita el desenvolupament de l’energia eòlica a Catalunya, però aquests entrebancs podrien haver estat evi-tats amb una visió política més clara. Els diversos governs no han sabut copsar les possibilitats econòmiques, socials i mediambientals de la força del vent. Ara Catalunya intenta intensificar el pas per no perdre un tren que a la resta d’Espa-nya va a molta velocitat.

TEXT: Meritxell Mir FOTO: Arxiureportatge


Malgrat que Ca-talunya és la co-munitat autònoma que més electrici-tat consumeix (un 18%), ocupa el vui-tè lloc en el ràn-quing de potència eòlica aportant un 4,1% del total

Hi havia una vegada un país anomenat Catalunya que era pioner en l’energia eòlica

a Espanya. Eren els anys 80 quan la princesa Girona va iniciar una romàn-tica història d’amor amb els primers aerogeneradors de la península. Un quart de segle després, poc queda d’aquella relació d’adolescència. Ben al contrari.Una sola dada és la millor radiografia de l’estat del “conte” en l’actualitat: men-tre que entre l’any 2000 i l’any 2010 Castella i Lleó va instal·lar 4.750 MW, Catalunya només va posar en marxa 790 MW. Les xifres preocupen el sec-tor industrial i els experts en renovables perquè mostren clarament que Catalu-nya perd pistonada en el sector eòlic des de fa temps. Malgrat que és la comunitat autònoma que més electricitat con-sumeix (un 18%), ocupa el vuitè lloc en el rànquing de potència eòlica aportant un 4,1% del total. Els defensors indus-trials de les renovables mostren la seva

preocupació perquè consideren que hi ha un risc real d’aturada en el creixe-ment d’aquest sector.L’Associació Eòlica de Catalunya, Eolic-Cat, té identificades algunes de les raons que han portat Catalunya a la situació actual. Per Jaume Morrón, gerent de l’entitat, el principal problema ha estat la “manca de visió política que han tingut tots els governs de la Generalitat perquè no han sabut copsar la importància que aquest tipus d’energia tenia per al país, tant pel que fa a tenir un recurs propi, net i renovable, com a la possibilitat de potenciar tota una indústria”.

SentènciA judiciAlSens dubte, l’escull més gran per al desenvolupament de l’energia eòlica ha estat la interlocutòria que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre el passat mes de març, segons la qual queden en suspens les anomenades zones de desenvolupament prioritari (ZDP)

per a la construcció de parcs eòlics. La sala donava així la raó a dos grups ecologistes que denunciaven la manca d’informes d’avaluació de l’impacte ambiental global de les ZDP, i impedia que avancés la instal·lació de 769 MW a 37 municipis de 10 comarques. En aquest context serà molt difícil asso-lir l’objectiu de 3.500 MW en eòlica previstos en el Pla de l’Energia 2006-2015. Mentre la Generalitat recorre al Suprem, ha demanat als inversors que continuïn amb les seves tramitacions, però amb quina garantia d’èxit?

trAveS legAlSL’orografia catalana, amb moltes muntanyes i serres, dificulta el desen-volupament de l’energia eòlica, perquè els parcs són majoritàriament factibles a la línia de la carena, cosa que obliga a l’existència d’un menor nombre d’aerogeneradors. Si sumem aquest factor al fet que Catalunya presenta una alta densitat de població i d’ocupació

Parcs eòlics de Catalunya

Parcs eòlics en funcionament

Parcs eòlics amb auto-rització administrativa

reportatge


Primera unitat de l’aerogenerador Alstom ECO 100 de 3 MW instal·lat al Perelló(copyright Alstom).

Operari de manteniment sobre la góndola d’un aerogenerador ECO 74 (1,67 MW) (copyright Alstom).

Parc eòlic del Trucafort.


del territori (si es compara, per exem-ple, amb Castella-la Manxa o Aragó), veurem que els terrenys disponibles són més limitats i impliquen processos de tramitació més llargs i farragosos. Si a la resta de l’Estat és possible instal·lar un parc eòlic parlant únicament amb un o dos propietaris, a Catalunya són necessàries negociacions amb un bon grapat.

elS inverSorS perillenUn parc eòlic de 40 MW triga entre vuit i deu mesos a construir-se; en canvi, hi ha hagut casos en què la tramitació ha necessitat deu anys per “la poca diligèn-cia governamental a l’hora d’autoritzar les xarxes d’evacuació”. “Això desanima molt l’inversor perquè veu que el retorn de la seva despesa no serà immediat”, explica el gerent d’EolicCat. “Quan un inversor disposa de diners, no els tindrà aturats a l’espera que es produeixi el desbloqueig d’una decisió judicial, sinó que buscarà altres sectors industrials

o altres territoris on pugui invertir els seus diners per tenir rendibilitat”, afegeix Sergi Josa, enginyer industrial i consultor independent especialitzat en energies renovables.Experts i empresaris coincideixen en el seu diagnòstic quan afirmen que la manca de visió política, la burocràcia i l’actual situació jurídica i legal està provocant “incertesa i una crisi de confiança entre els inversors”. I per Morrón això és una llàstima perquè “el sector eòlic és dels pocs en què els bancs encara hi confien i estan disposats a donar diners”. De fet, recorda, la indústria del vent és la que més creix en l’àmbit mundial, a un ritme d’un 20% anual.

oportunitAt econòMicAEn el delicat moment que travessa el país, els representants del sector eòlic con-sideren que seria irresponsable deixar passar aquesta oportunitat econòmica. Morrón subratlla que a Dinamarca, per

exemple, l’energia eòlica és ja la segona font d’exportació del país, i a Espanya ja representa més al PIB que la indús-tria vinícola.“Les inversions necessàries, que s’estimen en milers de milions d’euros, es traslladarien als territoris a través de rendes i impostos, i permetrien la creació de nous llocs de treball”, explica Roberto Villafáfila, cap de pro-jectes de l’àrea d’Enertrònica al centre d’innovació CITCEA-UPC. “El no-desenvolupament de l’eòlica produirà la pèrdua d’oportunitats en activitats d’alt valor afegit, com la R+D+i”, afegeix. Per Josa, si Catalunya s’atura, “perdrà la cresta de l’onada de la tecnologia i del negoci associat al vent, i la seva imatge com a impulsora de novetats i capda-vantera industrial d’Espanya s’anirà desdibuixant en el temps”. Arriba el moment, doncs, de reflexionar i posar-se a treballar.

Parc eòlic de Montargull. Parc eòlic Mas de la Potra.

reportatge


tot i que pot semblar una con-tradicció, algunes organitzaci-ons ecologistes han estat posant pals a les rodes del desenvolupa-ment de l’energia eòlica a cata-lunya. en la majoria dels casos, denuncien l’impacte visual en el territori, el perill d’espècies ani-mals i la manca de diàleg i con-sens amb els habitants de les poblacions afectades. en els dos últims anys, diverses sentències judicials han donat la raó a les entitats mediambientals. el pas-sat mes de maig, un jutjat con-tenciós administratiu de lleida ordenava la retirada de 25 dels 33 molins que constitueixen el parc eòlic de la serra del tallat, amb la qual cosa es donava la raó a l’organització ipcema. la jutgessa va argumentar que la llicència d’obres per a la cons-trucció del parc eòlic és nul·la de

ple dret, ja que va ser atorgada sense que hi hagués prèviament un pla general municipal que es-tablís una reserva de sòl per a aquesta finalitat. l’últim entre-banc a l’eòlica, i de ben segur el més important, és la decisió del tribunal Superior de justícia (tSjc), segons la qual, se suspèn temporalment la planificació de les zones de desenvolupament prioritari (Zdp) previstes per la generalitat. la interlocutòria del tSjc es veu com una victòria per Bàrbara Schmitt, portaveu de la institució Altempordanesa d’estudis naturals (iAeden), ja que la Zdp de l’empordà “ignora les propostes dels experts, en-carregades pel consell comar-cal i aprovades per una àmplia majoria de les administracions locals, que conclouen la neces-sitat d’una redefinició de les

zones d’implantació eòlica a la comarca de l’empordà”, explica Schmitt, que remarca que tam-poc té en compte la incidència sobre espècies en perill d’extin-ció especialment protegides.tot i així, expressa la seva de-fensa de les energies netes. “per més que vulguem una ràpida im-plantació de les fonts energèti-ques renovables, hem d’exigir que es faci de manera ordenada i d’acord amb una planificació global”, explica Schmitt. l’iAe-den aposta per l’optimització dels recursos nets, però defensa que l’elecció de les tecnologies s’ha de fer “d’acord amb criteris no únicament tècnics o econò-mics, sinó també de conserva-ció de l’entorn i de respecte a la qualitat de vida”.

REnOvAblEs, sí; PERò nO Així

Globalment afrontem un escenari en el qual els preus energètics s’encareixen dia rere dia, i la demanda d’energia no para de créixer. Avui dia, els sectors domèstic i de serveis són responsables del 25% del consum d’energia final a Catalunya, raó per la qual una de les principals línies d’activitat del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC), associació que compta amb quasi cent empreses i institucions as-sociades, se centra en l’eficiència ener-gètica en l’àrea de l’edificació. A més de comptar amb vuit grups de treball en aquesta àrea, l’entitat participa en pro-jectes d’innovació de caràcter europeu, com els projectes MARIE i IRH, per a la millora de l’eficiència energètica en els edificis de l’àrea de la Mediterrània i l’establiment de criteris comuns per a l’etiquetatge d’edificis.

La certificació energètica d’edificisLa certificació energètica dels edificis, és a dir, l’avaluació quantitativa del com-portament energètic de l’edifici i la seva presentació simplificada a l’usuari, ha de ser una de les eines fonamentals per a la millora de la seva eficiència energètica, com així ho mostren les darreres direc-tives europees relatives a l’eficiència i la certificació energètica dels edificis de nova construcció i de rehabilitacions.El concepte de certificació energètica d’edificis es pot segregar en dos vessants clarament diferenciats: la certificació obligatòria regulada per la normativa espanyola RD 47/2007, i la certificació

d’implantació voluntària, en la qual trobem algunes metodologies inter-nacionals en procés d’adaptació a les característiques pròpies de cada país juntament amb d’altres nascudes en l’àmbit nacional i que es troben en fases encara incipients.La certificació obligatòria de caràcter nacional per a edificis de nova construc-ció utilitza des del 2007 els programes informàtics oficials Lider, Calener-VYP i Calener-GT per a la qualificació d’edificis en funció de la seva tipologia. Pel que fa a les certificacions voluntàries, les més reconegudes internacionalment són l’americana LEED, la britànica BREEAM i l’alemanya DGNB, i en l’àmbit nacional han aparegut la Certi-ficación Verde, el Cener i el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental.Totes les certificacions estableixen una sistemàtica per valorar els diferents aspectes relacionats amb l’eficiència energètica als edificis: emplaçament, ma-terials, solucions constructives, consum d’aigua i energia, energia recuperada o produïda, regulació i control, qualitat ambiental interior, etc. La seva quantificació de-termina la categoria de la cer-tificació. A més, la certificació voluntària valora l’energia consumida abans (generació de materials) i després (ender-roc, residus) de la vida útil de l’edifici.

Pel que fa al parc d’edificis existents, que representen un gran potencial d’estalvi a Catalunya, està prevista a curt termini la publicació del nou reial de-cret de certificació d’edificis existents. Aquesta certificació serà d’obligat com-pliment en les operacions de transmis-sió d’edificis (compra o lloguer) i en els edificis que comptin amb instal·lacions centralitzades de generació de fred o calor de més de 400 kW.

experiències de certifi-cació Leed a cataLunyaLa certificació LEED, segell de referència mundial en qualitat ener-gètica i ambiental, és també una eina de màrqueting, d’identificació i de valoració de promocions singulars. Segons dades oficials, actualment hi ha, en més de quaranta països, més de 20.000 edificis certificats LEED i més de 90.000 en procés. De les diferents modalitats de certi-ficació, LEED Existing Buildings (EB) aborda edificis ja construïts. En concret,

Certificació energètica d’edificisLa certificació energètica dels edificis s’imposa arreu del món com a mesura d’avaluació quantitativa del comportament energètic de l’edifici i com a garantia de la seva qualitat energètica i ambiental

TEXT: Núria Cardellach Ramírez / Col·legiada núm. 14.793 i gerent del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) · David Pedrerol Lechuga / Col·legiat núm. 14.180 i director de Projectes d’Indus Ingeniería y Arquitectura, SA · Ivan Capdevila / Col·legiat núm. 10.523 i director tècnic de l’Estudi Ramon Folch (ERF)

figura 2. edifiiiiiciO, plaça d’europa, l’Hospitalet de Llobre-gat, qualificació Leed.

article del mes


incideix a fons en múltiples aspectes de gestió: monitorització de consums, sistema de gestió energètica, com-pra d’electricitat “verda”, política de compres, gestió de residus, productes i sistemes de neteja, etc. La modalitat LEED New Construction (NC), per la seva banda, garanteix la qualitat del projecte arquitectònic i d’instal·lacions i el rigor en la fase de construcció de l’edifici.Les empreses del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya estan apostant activament per la certificació energètica d’edificis, com ho demostra la par-ticipació en els projectes de certificació LEED a Catalunya (figura 1 i 2).

EDIFICI UBICACIÓ ARQUITECTURA

ENGINYERIA I

CERTIFICACIÓ CERTIFICACIÓ

ESTALVIS RESPECTE UN

EDIFICI CONVENCIONAL

EDIFIIIIICIO (La·

ietana Immobi·

liària)

Hospitalet

de LlobregatRCR Arquitectes

ERF. PGI Engi·

neering (instal·

lacions:Comsa

Emte)

NC

67% energia

73% aigua

600 TnCO2/any

Ecoedifici (Seu

de Lavola)Manlleu Miquel Sitjà Lavola EB

22% energia

70% aigua

17TnCO2/any

Centre de Coor·

dinació d’Emer·

gències 112

Reus Idom Idom, Lavola NC

35% energia

50% aigua

150 TnCO2/any

Fàbrica Nestlé

Dolce GustoGirona

Pamias Serveis

d’Enginyeria

Pamias serveis

d’enginyeria,

Lavola

NC

20% energia

50% aigua

25% emissions CO2

Laboratoris

Farmacèutics

Ferrer

Barcelona McDonough Indus, IPB, EIG NC

20% energia

40% aigua

8000 TnCO2/any

Seu Corporativa

de PUIG

Hospitalet

de LlobregatRafael Moneo

ERF, PGI Engine·

ering, AiguasolNC

En fase de projecte exe·

cutiu, dades pendents de

definir

+ Info:www.clustereficiencia.orgwww.irh·med.euwww.usgbc.orgwww.breeam.orgwww.dgnb.dewww.gbce.es

figura 1. projectes de certificació Leed a catalunya.eB: LEED Existing Buildingsnc: LEED New Construction


V Connecting: Enginyers 2.0Les relacions socials han anat

evolucionant a la velocitat de la llum ens els últims cinc anys. Les

xarxes socials com Facebook, Twitter o Linkedin, han ajudat

cada vegada més a les relacions entre les persones i, per tant, entre

els professionals a través dels ordinadors, smartphones i tabletes.

El que es diu de nosaltres i la nostra visibilitat davant del món fa que

sigui necessari pensar què estem transmetent i com ho estem fent.

TEXT: Marta Trapé FOTO: Anna Carrió

MiLLOra eL teu perfiL de Linkedin

1. Estar o ser: Linkedin és un lloc que convida a ser descriptiu, és estratègic –no tàctic–; per tant, és millor evitar frases curtes a l’estil PowerPoint, i intentar explicar les nostres fites, les nostres aporta-cions i la nostra experiència de manera clara i descriptiva.

2. Linkedin et dóna l’opció de seguir les seves recomanacions per acabar d’elaborar el perfil. Fes-li cas!!

3. He vist que molta gent no aprofita l’extracte, un lloc per-fecte per explicar en quatre línies què hem fet. Tampoc s’acostuma a emplenar l’apartat especialitats, peça clau per tro-bar col·laboradors, socis o cli-ents. Ni la foto. Alguns creuen

que no és important, però ho és. La cara és el reflex de l’ànima.

4. Com més, millor!: A diferència d’altres xarxes socials, a Linkedin és interessant presumir una mica. No et deixis cap treball anterior per insignificant que sembli. És possible que un stage fet en la nostra època d’estudiant ens obri les portes a una oferta.

5. Utilitzem l’argot professional: Conèixer el llenguatge de cada sector és important. Hi ha una in-finitat de maneres de descriure el que fem, però l’argot sectorial és clar, concís i comprensible.

6. Si busques feina, digues-ho!: A ningú li agrada dir que està buscant feina. Però si en busques, digues-ho. Si no ho fas, ningú es fixarà en tu com a candidat “disponible”. És per-fectament viable escriure sota el teu

nom especialista en màrqueting me-diambiental. Amb això no enganyes a ningú, és una barreja de la teva for-mació i la teva carrera professional. Però si no treballes actualment en cap empresa, deixa-ho clar.

7. Parles idiomes? Linkedin és un mitjà global, i permet en una sola pàgina disposar de diferents per-fils segons l’idioma. Anima’t i fes-ho amb anglès!

8. Mostra el teu perfil més social: Linkedin és un escenari perfecte per a la creació i seguiment de grups professionals. N’hi ha de tots els colors i per a tots els gus-tos. Subscriure’s a grups permet rebre informació actualitzada so-bre el nostre sector i participar en fòrums de debat. A més, la creació de grups pot ajudar-nos a generar tràfic per al nostre propi negoci, blog…

Què és Soy mi marCa?Guillem Recolons, assessor de marca personal i soci de Soy mi Marca, i Ignasi Brun, director comercial i de màrqueting i també soci d’aquesta consultoria, van exposar la importància de la reputació digital. Soy mi Marca és una consultoria dedicada a la reputació digital i la marca personal.I què és això de la marca personal? Doncs bé, la marca personal (en anglès personal branding) és un concepte de desenvolupa-ment personal que consisteix a considerar-se un mateix com una marca que, igual que les marques comercials, ha de ser elaborada, transmesa i protegida, amb ànim de diferenciar-se i aconseguir més èxit en les relacions socials i professionals. El concepte va sorgir com una tècnica per a la cerca de feina, ja sigui per primera vegada o com a canvi de carrera o professió.A diferència d’altres enfocaments de tècniques de millora profes-sional que tendeixen a la millora de les característiques personals, aquest enfocament de marca personal tendeix a la promoció per-sonal a través de la percepció que la resta tenen d’un mateix.


Linkedin

PROMOCIÓ: Algú amb un mínim d’ambició que treballi en una empresa voldrà pujar esglaons. Treballant fort una marca per-sonal pot ajudar a convertir-nos en l’elecció perfecta per a una promoció interna.

TREBALL: Algú que, per les raons que sigui, es troba sense feina. Una marca sòlida pot ajudar a do-nar a conèixer el seu perfil profes-sional i personal, i facilitar la tasca dels especialistes en recursos humans. El mateix succeeix amb estudiants que busquen la seva primera feina.

FELICITAT: Si unim el que som al que fem i ens marquem unes fites, podem convertir la nostra feina en un hobby. Ens podem posicionar de la manera desitjada i cobrar per fer el que ens agrada.

COMPENSACIÓ: Les marques

personals generen remuneracions prèmium. Igual que succeeix amb les marques comercials. Per exem-ple, Apple o Gillette tenen avantat-ge respecte a altres marques que fabriquen productes semblants.

NEGOCI: Acostumem a comprar a gent a la qual coneixem, en què confiem. Si satisfem la gent que ens tria donant bons resultats, parlaran bé de nosaltres a altres possibles clients.

BONUS: Les marques fortes acon-segueixen beneficis extraordinaris, de vegades en forma de bonus monetaris i sovint no monetaris. Molts famosos o professionals de referència aconsegueixen sovint que els regalin productes i serveis a causa de qui són.

VISIBILITAT: Hi ha dues raons po-deroses perquè la marca personal formi part de la nostra cultura: el

networking i les xarxes socials de caire professional com ara Linkedin.Les bones relacions professionals són un dels elements clau per as-solir l’èxit laboral i, per descomptat, també personal. A través del net-working s’estableixen relacions amb persones que comparteixen in-teressos professionals comuns i és una eficaç font de col·laboracions i aliances.El networking no és un fenomen recent. Ara està de moda parlar-ne, però tradicionalment ampliar una xarxa de contactes amb fins pro-fessionals o empresarials es feia acudint regularment a congressos o trobades sectorials, conferències, fires, associacions, col·legis pro-fessionals, universitats o escoles de negoci. Però ha estat Internet el mitjà que ha donat al network-ing un impuls importantíssim sense precedents.

7 raOns per desenvOLupar una Marca persOnaL


BREUS

El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) elabora un decàleg de mesures d’eficiència energètica

entorn


El document, presentat oficialment el 8 de juny a Barcelona, recull mesures orien-tades als sectors més decisius en el futur de l’eficiència energètica: l’edificació, els serveis públics, la mobilitat i la indústria.El CEEC agrupa gairebé un centenar d’empreses i institucions catalanes i té com a objectiu fomentar sinergies entre elles per oferir al mercat solucions en eficièn-cia energètica.El passat dimecres 8 de juny, el Clúster d’Eficiència Ener-gètica de Catalunya (CEEC) va presen-tar a Barcelona el Decàleg de mesures d’eficiència energètica elaborat per l’enti-tat. Es tracta d’un document que recull les mesures que el CEEC consi-dera prioritàries per aconseguir que en el futur l’eficiència energètica, és a dir, donar el mateix servei consumint menys energia, implementi tot el seu potencial en el país. Inclou mesures orientades als sectors que, segons el punt de vista de l’entitat, són decisius en el futur de l’efi-ciència energètica: l’edificació, els serveis públics, la mobilitat i la indústria. Les mesures incloses en el decàleg recullen accions encaminades a:1. Accelerar la transposició de la Directiva europea 2010/31/CE i la implementació de la Directiva 2002/91/CE, relatives

a l’eficiència energètica i la qualificació energètica dels edificis de nova construc-ció i de rehabilitacions. 2. Tenir en compte tota la vida útil de l’edifici i fer un balanç energètic integral a l’hora de construir un nou edifici o fer una gran rehabilitació. 3. Millorar l’eficiència energètica dels

equipaments públics tal com s’està fent en altres sectors, per tal que l’Adminis-tració esdevingui referent en eficiència energètica.4. Impulsar les empreses de serveis ener-gètics (ESE) com a mitjà per incentivar inversions a través de l’estalvi i l’eficiència energètica en època de crisi. 5. Impulsar la introducció del vehicle elèctric. 6. Implantar criteris de mobilitat intel·ligent.

7. Fomentar la modernització, la regu-lació i el manteniment preventiu dels equips i sistemes productius existents a la indústria.8. Simplificació regulatòria per la lega-lització d’instal·lacions de generació d’energia distribuïda.9. Difusió de la problemàtica energètica

i foment de l’es-pecialització en l’àmbit de l’ener-gia, com a via per garantir l’estalvi i l’eficiència energè-tica. Dins d’aquesta mesura s’inclou el foment del model de contracte d’em-presa de serveis energètics (ESE), la figura del gestor energètic, mesures d’inspecció tèc-nica i verificació d’instal·lacions, i la realització de cam-panyes de difusió i conscienciació dels

usuaris sobre l’eficiència energètica.10. Impuls de la formació de professi-onals i d’accions de recerca i innovació en l’àmbit de l’eficiència energètica. L’objectiu del CEEC és que el decà-leg serveixi com a eina de consulta als governs, les administracions i la resta d’agents econòmics per a la definició i execució de les polítiques d’eficiència energètica del futur.

BREUS

Un equip de la Universitat Politècnica (UPC) ha desenvolupat un cotxe de ràdio control que funciona amb anelles d’alumini de llaunes de refresc o amb algun residu d’alumini barrejat amb sosa càustica dissolta amb aigua. Es tracta d’Aleix Llovet i Xavier Salueña, estudiant i professor respectivament de l’Escola d’Enginyeria Industrial i Aeronàutica.El cotxe, anomenat dAlh2Orean, arriba als 30 km/h i la UPC ja l’ha patentat. El funcionament del cotxe es basa a tractar i vehicular adequadament l’hidrogen generat gràcies al contacte entre l’alumini i la sosa càustica, una reacció química ja coneguda. L’aparell té una autonomia de 40 minuts. Asseguren que es tracta d’un sistema absolutament net i que tanca el cicle de vida de l’alumini.El residu de l’alumini i la sosa càustica dissolta en aigua s’introdueixen dins del dipòsit del cotxe. La reacció de la sosa i l’alumini genera hidrogen, del qual s’eli-minen les restes d’hidròxids mitjançant un filtre de vinagre i aigua. L’hidrogen filtrat passa a un contenidor de boles de gel de sílice, on se li extreu humitat per

augmentar-ne el rendiment. Finalment, l’hidrogen resultant arriba a la pila i l’ali-menta generant energia elèctrica, gràcies al fet que una membrana separa els pro-tons dels electrons, fins que es tornen a trobar en un entorn d’oxigen, i així es genera aigua, calor i l’energia que mou el motor. Aquesta és la principal innovació del projecte.Aquest funcionament s’aplicarà a vehicles de ràdio control i n’abaratirà els preus.

Segons la UPC, un pack de combus-tió per a cotxes de ràdio control consta d’una pila de combustible amb cartutxos, que costa 2.400 €, i requereix un electro-litzador, que costa 1.500 €. Amb el nou sistema creat per Llovet i Salueña, el pack necessari tindria un cost aproximat d’uns 600 € i no requereix d’electrolitzador.

Font: Ara

La UPC presenta un cotxe de ràdio control que funciona amb anelles de llaunes de refresc

La primera tauleta 3D, l’Optimus Pad de LG, aterra a Espanya de la mà de Voda-fone. La tauleta integra Android 3.0, un processador de doble nucli (Tegra 2 de NVIDIA) que ofereix als consumidors nivells excepcionals de potència, veloci-tat i rendiment. Però el més destacable de l’Optimus Pad és la seva càmera 3D integrada que permet als usuaris disposar d’un entorn multimèdia envoltant amb descodificació Full HD 1080p. A més, compta amb 32 GB de memòria interna.

Els aficionats als videojocs gaudiran d’una àmplia col·lecció de jocs gràcies a l’aplicació Tegra Zone, adaptada a l’Op-timus Pad per oferir una qualitat pròpia d’una consola. La nova tauleta de la firma LG té una pantalla de 8,9 polzades, pesa 630 grams i es pot adquirir des de 349 euros.

Font: El Periódico de Catalunya

Neix la primera tauleta 3D del món


El 69% dels consumidors espanyols tenen una opinió favorable respecte que els vehicles elèctrics substitueixin amb el temps els cotxes tradicionals. Els espa-nyols són, juntament amb els italians i els xinesos, els més entusiastes pel que fa a aquest mitjà de transport, segons un estudi de la consultora Accenture.Aquest informe, realitzat gràcies a la parti-cipació de més de 7.000 persones de tretze països diferents, conclou que el 60% dels conductors estaria disposat a comprar un cotxe elèctric, dels quals el 68% ho faria durant els tres propers anys.Aquesta tendència obligarà les com-panyies elèctriques i els proveïdors de serveis de recàrrega a treballar per enfrontar-se a l’increment de la congestió de la xarxa elèctrica durant les hores de més consum.No obstant això, la majoria dels enquestats (67%) no està disposat a permetre que els operadors determinin quan han de recar-regar els seus cotxes, perquè els agradaria fer-ho en qualsevol moment del dia.A més, el 71% de la mostra optaria per vehicles híbrids que funcionen amb gaso-lina o dièsel quan la bateria està baixa a causa de la insuficient autonomia de les bateries, l’escassa disponibilitat de punts de recàrrega i els llargs temps de càrrega per als cotxes exclusivament elèctrics.

Font: Expansión

El 69% dels conductors espanyols està a favor del cotxe elèctric

+ BREUS

El robot nord-americà Spirit, arribat a la superfície de Mart a principis del 2004, ha estat donat definitivament per mort després de complir-se més d’un any sense notícies seves, segons ha anunciat la NASA.

L’últim intent per contactar amb ell ha fra-cassat. El seu company Oppotunity, encara que amb dificultats, continua actiu.La gran aportació de l’Spirit al coneixe-ment de Mart va ser la troballa de proves que el planeta pot haver albergat en temps remots un ambient amb aigua susceptible d’haver acollit vida. El robot comptava amb càmeres, un braç amb una eina per a la col·lecció i esmicolament de roques, un aparell per capturar imatges micros-còpiques i diversos espectròmetres que mesuraven la composició de minerals.

Font: El Periódico de Catalunya

La NASA dóna per mort el robot Spirit

BREUS

On s’emmagatzema el correu de GMail? I els blogs de Blogspot? Les fotos de Picasa? Els continguts de GoogleDocs? En quin lloc s’allotgen les dades de les empreses que fan servir aquests serveis de manera professional? Google té des dels seus inicis els seus propis centres de dades. Part de la seva essència és ser tecnològicament i energèticament auto-suficient. Aconseguit el primer repte, els enginyers de Google busquen ara l’estalvi energètic.L’empresa ha celebrat a Zuric el Data Center Summit, una trobada per establir les bases sobre els centres de dades del futur i assumir compromisos amb l’ecolo-gia i la sostenibilitat. Aquesta preocupació no sorgeix de manera espontània, ja que fa temps que és un repte, però les últimes dades de Greenpeace han fet saltar les alarmes. L’ONG va publicar a l’abril un estudi en el qual es reflectia que el 2% del consum mundial d’energia provenia de tecnologies de la informació.Google compta amb diversos d’aquests centres arreu del món. I posa la vista a Europa, on destaquen el de Finlàndia i un altre més a Bèlgica. L’empresa del

cercador està especialment orgullosa de la seva instal·lació a Hamina, Finlàndia, on utilitza l’aigua de mar per refredar els seus servidors. A partir de la canalització per a aquest mateix fi d’una antiga fàbrica de paper, han creat un servidor amb aquesta refrigeració. Aquest exercici de reenginyeria i reciclatge pot donar bons resultats. Segons Urs Hoelzle, vicepre-sident d’Enginyeria de Google i un dels seus deu primers empleats, la preocupació més gran resideix a no crear un trastorn mediambiental a la zona. Així, es pren l’aigua per refredar el centre i es torna al mar a una temperatura propera a la que tenia en entrar en el circuit. No és l’única alternativa que es plantegen. Durant la trobada a Zuric, Google ha revelat la seva inversió de 55 milions de dòlars (una mica més de 38 milions d’euros) en una central eòlica en el desert de Mojave, d’on pren-drà l’energia per proveir els seus centres de dades.(...)

Font: El País

Google busca ecosolucions

entorn


GRÀFICS

Indicadors d’evolució de l’economia i la indústria a Catalunya

Producte InterIor Brut (PIB) a Preus correntsBase 2000. Oferta. Variació interanual en % (per trimestres)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Idescat

5,0%

4,0%

3,0%

2,0%

1,0%

0,0%

-1,0%

-2,0%

-3,0%

-4,0%

-5,0%

-6,0%2006 2007 2008 2009 2010

Producte InterIor Brut (PIB) Per sectorsBase 2000. Oferta. Variació intera-nual en % (per trimestres)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Idescat

10,0%

5,0%

0,0%

-5,0%

-10,0%

-15,0%

-20,0%2006 2007 2008 2009 2010

ServeisIndústria Construcció Agricultura

Índex de ProduccIó IndustrIal (IPI)Base 2000 = 100. Variació interanual (% acu-mulat per trimestres)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Idescat i l’INE

15,0%

10,0%

5,0%

0,0%

-5,0%

-10,0%

-15,0%

-20,0%

-25,0%

-30,0%2006 2007 2008 2009 2010 2011

En aquest número presentem una nova edició dels indicadors de l’economia i la indústria catalanes, actualitzada amb les últimes dades disponibles. Confiem que aquesta nova secció de la revista sigui del teu interès i t’aporti dades útils per conèixer millor la realitat econòmica i industrial de Catalunya.


GRÀFICS

entorn


exPortacIons de Productes IndustrIalsVariació interanual (% acumulat) (per trimes-tres). Valor IV trimestre 2010 = 13.257,2 M€

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’AEAT

25,0%

20,0%

15,0%

10,0%

5,0%

0,0%

-5,0%

-10,0%

-15,0%

-20,0%

-25,0%

-30,0%2006 2007 2008 2009 2010

ImPortacIons de Productes IndustrIalsVariació interanual (% acumulat) (per trimestres)Valor IV trimestre 2010 = 17.857,8 M€

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’AEAT

20,0%

10,0%

0,0%

-10,0%

-20,0%

-30,0%

-40,0%2006 2007 2008 2009 2010

taxa d’aturEn % de la població activa (per trimestres)Valor I trimestre 2011 = 727.600 persones aturades

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’INE

20,00%

18,00%

16,00%

14,00%

12,00%

10,0%

8,0%

6,0%

4,0%

2,0%

0,0%2006 2007 2008 2009 2010 2011

Índex de Preus de consum (IPc)Variació interanual 2009-2010 (per mesos)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’INE

4,0%

3,5%

3%

2,5%

2,0%

1,5%

1,0%

0,5%

0,0%

Gene

r

Febr

er

Mar

ç

Abril

Mai

g

Juny

Julio

Agos

t

Sete

mbr

e

Octu

bre

Nove

mbr

Dese

mbr

Gene

r

2010

Febr

er

Mar

ç

Abril

2011


demanda mensual de Gas natural a catalunYa(en GWh de poder calorífic superior (PCS))

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Institut Català d’Energia (ICAEN)

consum mensual de carBurants d’automocIó a catalunYa(En milers de tones equivalents de petroli - ktep)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Corporación de Reservas Estratégicas de Produc-tos Petrolíferos (CORES)

ProduccIó mensual d’enerGIa elÈctrIca en rÈGIm ordInarI a catalunYaCombinació energètica per tipus de fonts (en GWh)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Institut Català d’Energia (ICAEN)

500

450

400

350

300

250

200

150

100

50

0

Gene

r 20

09

Febr

er

Mar

ç

Abril

Mai

g

Juny

Julio

Agos

t

Sete

mbr

e

Octu

bre

Nove

mbr

e

Dese

mbr

e

Gene

r 20

10Fe

brer

Mar

ç

Abril

Mai

g

Juny

Julio

Agos

t

Sete

mbr

e

Octu

bre

Nove

mbr

e

Dese

mbr

e

Gene

r

Febr

er

Mar

ç

Nuclears Cicles Combinats Hidroelèctriques

Gene

r 20

09Fe

brer

Mar

ç

Abril

Mai

g

Juny

Julio

Agos

t

Sete

mbr

e

Octu

bre

Nove

mbr

e

Dese

mbr

e

Gene

r 20

10Fe

brer

Mar

ç

Abril

Mai

g

Juny

Julio

Agos

t

Sete

mbr

e

Octu

bre

Nove

mbr

e

Dese

mbr

e

3500

3000

2500

2000

1500

1000

500

0

8.000

7.000

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

0

Gene

r 20

09

Febr

er

Mar

ç

Abril

Mai

g

Juny

Julio

Agos

t

Sete

mbr

e

Octu

bre

Nove

mbr

e

Dese

mbr

e

Gene

r 20

10

Febr

er

Mar

ç

Abril

Mai

g

Juny

Julio

Agos

t

Sete

mbr

e

Octu

bre

Nove

mbr

e

Dese

mbr

e

Gene

r

Febr

er

Mar

ç

2011

2011

TEXT: Jordi Garriga FOTO: BCN Imatge


EL TRIOMF DE L’ESFORÇUn cop més, l’acte per celebrar la Diada dels Enginyers

Industrials de Catalunya va estar ple de sorpreses i de

sentiments a flor de pell. En aquesta ocasió l’indret escollit va

ser ni més ni menys que l’estadi del Futbol Club Barcelona i,

sense cap mena de dubte, una de les principals atraccions va

ser la Copa de la Champions League, recentment guanyada per

l’equip de futbol entrenat per Josep Guardiola.


DIADA ENGINYER 2011


Ben majestuosa, la Copa va acompanyar tota la cerimònia de lliurament de premis i van

ser molts els que es van fotografiar a prop d’ella. Però no va ser l’única cosa que va fer les delícies dels EIC (les delícies dels EIC més culers, és clar, que tampoc no devien ser tots…), ja que l’acte va ser conduït per un duet que va fer caure les llàgrimes de tant de riure a més d’un: la periodista de la secció d’Esports de Catalunya Ràdio, Marta Garcia, i el popular humorista Pep Plaza, conegut per les seves imi-tacions i histriònics personatges en els programes de TV3 Crackòvia i Polònia. A través d’ell van desfilar personat-ges com Lluís Canut, Pep Guardiola, Mourinho, Tomeu Penya o el mateix Jordi Pujol, entre d’altres.El degà del COEIC, Joan Vallvé, va ser l’encarregat de donar la benvinguda a tots els assistents i autoritats, entre els quals hi havia el Molt Honorable president de la Generalitat de Catalu-nya, el Sr. Artur Mas. En el seu parla-ment, Vallvé va recordar que la Diada se celebrava “tot just set dies després de la conclusió d’una temporada impres-sionant”, i que encara se sentia l’olor de l’esforç i el compromís. I, en certa manera, l’actitud del col·lectiu dels enginyers industrials haurà de ser, en un moment de canvis i de dificultats com l’actual, la mateixa que ha donat l’èxit de la temporada a l’equip de fut-bol del Barça.“Estem immersos en una situació econòmica difícil –explicava Vallvé–, situació que pateixen molt particu-larment les enginyeries i els profes-sionals”. Aquest context ha conduït el col·lectiu a un 5% d’atur. Per això, actualment s’està duent a terme una tasca d’internacionalització de la Borsa de Treball, amb l’objectiu de facilitar la incorporació d’enginyers industrials en mercats més dinàmics, com l’alemany. “Tot i així –va recordar el degà–, l’aportació de professionals tècnics serà fonamental en el futur”.Vallvé també va parlar dels nous reptes que estan encarant les institucions dels EIC, amb la proposta de reorganit-

zació i de nous Estatuts que han de permetre “engrandir el Col·legi per tal d’evitar la proliferació de col·legis de l’àmbit industrial”. En tot cas, tal com resa l’himne del Barça, Joan Vallvé va voler acabar les seves paraules amb un lema que els enginyers industrials bé poden fer-se seu en aquests moments tan crítics: “Tots units fem força!”.Amb tot, a pesar del moment, i en bona mesura gràcies a les notes d’humor de Pep Plaza, la Diada de l’Enginyer també va servir per treure ferro a la difícil situació.

UN MOMENT hISTòRICFos com fos i com ja és habitual du-rant el lliurament dels diferents pre-mis, el president de l’AEIC, Joan Torres, també es va dirigir a tots els assistents. I, fent una irònica al·lusió a Mourinho, ens deia que “mentre uns miren les coses i es pregunten ‘¿Por qué?’, altres ens mirem les coses com haurien de ser i ens preguntem ‘Per què no?’…”. “Per això –incidia Tor-res–, ara és el moment de fer un pas endavant”. Tal com va explicar, “ate-ses les incerteses entorn del futur del model dels col·legis professionals, cal centrar els canvis en l’Associació per tal de convertir-la en un potent espai de relació entre empreses i profes-sionals, una plataforma de lideratge i de serveis, i que sigui garantia de la representativitat i la prevalença dels enginyers industrials en les institu-cions”.Amb aquests objectius, i amb l’horitzó proper del canvi d’Estatuts que l’actual Junta proposa per fer-los possibles, Joan Torres va posar un èmfasi espe-cial a la Junta General del 30 de juny. Per això, va acabar amb una crida molt especial: “Veniu, voteu, és un moment històric”.Així, si el Barça i l’humor van ser el motor de la Diada, la mar de fons va ser l’històric moment al qual ens en-frontem com a col·lectiu. Com sem-pre, però, els lliuraments dels premis van ser els autèntics protagonistes i el més esperat de la vetllada.

UNA vISITA AL MUSEUEmmarcada dins dels actes de la Diada, es va poder fer una visita al Museu del FCB, un dels més po-pulars de Catalunya. Gràcies a un descompte especial, tots aquells que ho van desitjar van poder sub-mergir-se en la història del Futbol Club Barcelona i fer un viatge en el temps inoblidable.Des de l’última bota d’or guanya-da per Messi, fins a samarretes signades pels ídols del barcelo-nisme de tots els temps, passant pels molts trofeus guanyats per l’entitat i pels diversos plafons multimèdia que repassen tota la història del club, el renovat Mu-seu del Futbol Club Barcelona va ser una autèntica atracció per on van passar molts dels enginyers, enginyeres i familiars assistents a l’acte.Sens dubte, va ser una gran opor-tunitat que molts no es van deixar perdre; la millor manera per co-nèixer la història del club al detall i els valors que fan del Barça “més que un club”.

DIADA ENGINYER 2011

Els presentadors de la Diada de l’Enginyer 2011, Marta Garcia i Pep Plaza.

Joan Vallvé, degà del COEIC, en un moment del seu discurs que va inaugurar l’acte.

Joan Torres, president de l’AEIC, en un moment del seu discurs.



DIADA ENGINYER 2011

ENTREGA DE PREMIS DIADA DE L’ENGINYER 2011

DIADA ENGINYER 2011



PREMI A LA CREATIvITATEl projecte guanyador del XXIX Premi a la Creativitat dels Enginyers Industrials de Catalunya va ser, en aquesta ocasió, per a dos projectes: Sostaqua, d’una banda, i WinD, de l’altra.

Projecte SostaquaAquest projecte ha desenvolupat tecnològicament un cicle urbà de l’aigua sostenible. Liderat per Agbar, ha implicat quinze empreses i dotze universitats i centres de re-cerca. L’objectiu final de Sostaqua és el d’assegurar l’autosostenibilitat del cicle urbà de l’aigua, entenent que serà molt més factible com menor sigui el requeriment de recursos naturals (aigua i energia) i el volum de residus generats. Sostaqua pretén con-tribuir a aquest objectiu mitjançant la potenciació de les fonts d’aigua no convencio-nals, la valorització dels residus obtinguts i la minimització de la demanda energètica externa al cicle, així com l’avaluació del risc sanitari-ambiental que comporta.

Projecte WinDDesenvolupat pel Grup d’Enginyeria de Materials (GEMAT) de l’Institut Químic de Sarrià, WinD ha consistit en el desenvolupament d’una nova cola de reparació flexible amb assecatge ràpid i sota l’aigua. Aquesta cola va assegurar la reparació de la vela del veler Renault ZE que va arribar tercer a la Barcelona World Race. S’ha tractat d’un projecte col·laboratiu de recerca industrial i d’innovació tecnològica amb la participació d’altres empreses i entitats com la Fundació Navegació Oceàni-ca Barcelona, Consorci El Far, Quantum, Lamicat i PJM Pujadas.

DIADA ENGINYER 2011

Enguany el jurat va decidir atorgar, per la seva qualitat, dos Premis a la Creativitat. Va ser per als projectes Sostaqua i WinD. Van recollir el guardó Manuel Miguel Cermerón, conseller delegat d’Aqua De-velopment Network i director de Tecnologies del Coneixe-ment d’Agbar, en represen-tació del projecte Sostaqua, i el Dr. Salvador Borrós, in-vestigador principal, i el seu equip de GEMAT de l’IQS, en representació de WinD.


PREMI A LA CREATIvITAT PER A jovESEl guanyador del Premi a la Creativitat per a Joves va ser el treball Estudi del processat i caracterització d’escumes polimèriques del sector aeronàutic, del qual és autor Juan Carlos Grande González, i que ha dirigit el professor José Ignacio Velasco, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Indus-trial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT).

Per atorgar aquest premi, el jurat va destacar el fet que enguany és l’Any Internacional de la Química, i que aquest projecte final de carrera ha treballat en la cerca de processos per a l’obtenció de nous materials de naturalesa polimèrica, els quals permeten alleugerir la càrrega dels ve-hicles del sector aeronàutic.

L’enginyer Juan Carlos Grande González, en el moment de rebre el guardó Premi a la Creativitat per a Joves de la mà d’Àngel Llobet, president del jurat.


BEquES PER A TESIS DoCToRALSLa XVII edició del premi Beques per a Tesis Doctorals va ser novament concedit per la Caixa d’Enginyers, la qual col·labora econòmicament amb la recerca dels dos projectes guanyadors.

La beca oferta per l’Agrupació Sociocultural dels Enginyers Industrials de Catalunya, Grup Caixa d’Enginyers, va ser adjudicada a la proposta de tesi doctoral:

Desenvolupament d’una metodologia per a l’avaluació, el control operacional i la monitorització dels impactes ambientals i els riscos de seguretat i salut vinculats al procés constructiu, de la qual és autora Alba Fuertes Casals, enginyera industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Ter-rassa (ETSEIAT) i que ha dirigit el Dr. Miquel Casals Casanova i codirigit la Dra. Marta Gangolells Solanelles. El jurat va destacar de manera explícita que la tesi és una eina eficaç per actuar a temps en la reducció de la sinistralitat i les agressions al medi ambient.

El premis de les Beques per a Tesis Doctorals va ser lliu-rat a Alba Fuertes per Ramon Ferrer, president de la Caixa d’Enginyers, i Jaume Puigdueta, secretari de l’AEIC.

DIADA ENGINYER 2011


HoMENATGE ALS NouS CoL·LEGIATSEl reconeixement als nous col·legiats ja és una tradició de la Diada de l’Enginyer. Un cop més, les institucions dels EIC van voler homenatjar a tots els nous enginyers industrials sorgits de les difer-ents escoles d’Enginyeria Industrial.

Amb aquest objectiu, i com a símbol de reconeixement a tots aquests nous col·legiats, es va lliurar la insígnia dels Enginyers a un nou col·legiat de cada una de les escoles d’Enginyeria Industrial que hi ha a Catalunya, així com a un enginyer de cada una de les titulacions d’Enginyeria que també acullen l’Associació i el Col·legi.

Els nous enginyers que van rebre les insígnies van ser:

Gerard Bonvehí, de l’Escola de BarcelonaDaniel Colavida, de l’Escola de TerrassaCarles Domingo, de l’Escola de GironaXavier Serarols, de l’Institut Químic de Sarrià

I els enginyers d’altres titulacions:

Rosa M. Prieto, enginyera químicaJosep Mola, enginyer en organització industrialGal·la Requena, enginyera geòloga

Els set nous enginyers en el moment de rebre les respectives insígnies dels enginyers industrials.

Les insígnies als nous enginy-ers van ser lliurades per Joan Vallvé, degà del Col·legi; Joan Munt, president de La Mútua dels Enginyers; Joan Torres, president de l’Associació, i Ramon Ferrer, president de la Caixa d’Enginyers.


RECoNEIxEMENT ACADèMICEnguany, el Premi al Reconeixement Acadèmic va recaure en el company Lluís Puigjaner Cor-bella.

Doctor enginyer industrial, catedràtic emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya, Lluís Puigjaner Corbella va ser guardonat per la seva trajectòria dins del món docent i, sobretot, per la seva important tasca en recerca i desenvolu-pament reconeguda internacionalment, tal com queda palès en les més de 500 publicacions i els molts guardons internacionals que li han estat atorgats al llarg de la seva trajectòria com a do-cent i investigador.

Lluís Puigjaner Corbella va rebre

el Premi al Reconeixement

Acadèmic de la mà de Joan

Munt, president de La Mútua dels

Enginyers.

Si quan es parla de generar coneixe-ment un dels paràmetres essencials és

el de les publicacions, Lluís Puigjaner és un clar exemple de capacitat cientí-fica. Rere la seva extensa carrera hi ha

més de 500 publicacions.

DIADA ENGINYER 2011


PREMI SERRAT I BoNASTREL’Associació i el Col·legi ja fa temps que atorguen el Premi de periodisme Serrat i Bonastre a aquelles persones o mit-jans que han contribuït a fer difusió de l’enginyeria.

Enguany, el jurat va decidir atorgar el Premi Serrat i Bonas-tre, en aquesta ocasió en categoria única, a La Vanguardia per la seva edició en català i per la rigorositat en les seves infor-macions i el tractament informatiu dels temes que afecten el nostre àmbit professional.

Pepe Antich, director de La Vanguardia, en el moment de rebre el guardó pel Premi Serrat i Bonastre de mans del president de l’Associació Joan Torres.


PREMI A LA MILLoR PRàCTICA EMPRESARIALEl Premi a la Millor Pràctica Empresarial va ser per a l’empresa adherida Integral Cad Cam, pel seu projecte Creació del primer Centre Especial de Treball - Integral Cad Cam CET.

Aquest projecte permet a les empreses la flexibilització dels seus serveis tecnològics, alhora que permet la integració en el món laboral de persones discapacitades. Integral Cad Cam CET, ubicat a Barcelona, és un centre especial de treball dedicat a serveis d’enginyeria, consultoria i informàti-ca, i no és només un projecte empresarial, sinó que tracta de crear un benefici social a la comunitat i té previst un gran creixement a mitjà termini, amb la inauguració de noves instal·lacions en poc temps.

Integral Cad Cam integra socialment i laboralment persones amb discapacitats. El projecte sorgeix de la necessitat en la societat i en el sector empresarial de dotar de llocs de treball les persones dis-capacitades, fet que alhora permet que les empreses de més de cinquanta treballadors compleixin la Llei d’integració social del minusvàlid (LISMI) o, com a mesures alternatives, puguin contractar productes i/o serveis d’un Centre Especial de Treball, amb alt valor afegit.

Joan Vallvé, degà del COEIC, va lliurar el Premi a la Millor Pràctica Empresarial a Santiago Álvarez, gerent d’Integral Cad Cam, SL.

DIADA ENGINYER 2011


PREMI AL RECoNEIxEMENT INSTITuCIoNAL

Enguany, el Premi al Reconeixement Institucional dels EIC va recaure sobre l’Institut Químic de Sarrià (IQS), per la seva aportació a l’enginyeria.

Premi atorgat a aquesta institució universitària per la seva important tasca de defensa i promoció de la carrera d’Enginyeria Industrial en la nova modalitat de Grau en Tecnologies Industrials i Màster en Enginyeria Industrial, títols que queden integrats dins de la seva oferta formativa i els seus valors educacionals.

L’IQS és un centre universitari fundat l’any 1905 per la Companyia de Jesús, membre fundador i federat de la Universitat Ramon Llull i situat al barri de Sarrià de Barcelona.

Des de la seva fundació, la formació a l’IQS s’ha caracteritzat pel seu vessant pràctic, resultat i causa de la seva estreta col·laboració amb l’entorn industrial i empresarial.

Enric Julià, director general de l’IQS, va ser l’encarregat de rebre el Premi al Reconeixement Insti-tucional com a representant del centre.

PREMI A LA TRAjECTòRIA PRofESSIoNALPel que té de reconeixement col·lectiu per part dels companys de pro-fessió, el Premi a la Trajectòria Professional és segurament el més esperat de tots els que es lliuren durant la Diada. En aquesta ocasió, el premi va recaure sobre el doctor enginyer industrial Joan Llorens Carrió.

Doctor enginyer industrial per l’Escola de Barcelona, graduat en Adminis-tració d’Empreses per l’IESE i per l’Escola de Negocis de la Universitat de Stanford, Joan Llorens és un directiu d’empreses del sector de l’automoció, i un exemple de tenacitat, sagacitat i capacitat de lideratge i emprenedoria.

Va iniciar la seva activitat com a estudiant en pràctiques a ENASA-PEGASO, on va acabar sent gerent de Desenvolupament Corpora-tiu i gerent d’Operacions Industrials. De jove també va treballar per l’Institut Nacional d’Indústria (INI), i el 1986 va fundar PIC Group, SA, empresa dedicada a la consultoria estratègica. Ha estat president de la Confederació Espanyola d’Automoció, d’on encara és president honorari. Va ser elegit president del Comitè Executiu de SEAT, on va liderar amb èxit el Programa de Reconversió i Rendibilització (Turn-around) de l’empresa, i ha estat distingit, entre altres guardons, amb la Creu d’Oficial de l’Ordre del Mèrit de la República Federal Alemanya i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Joan Llorens Carrió ha estat un home clau en moments molt difícils de dos grans empre-ses com ENASA i SEAT. A la fotografia, rebent el Premi a la Trajectòria Professional de la mà del Molt Honorable president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas.


DIADA ENGINYER 2011

uNA CLoENDA MoLT ESPECIALLa Diada de l’Enginyer es va cloure amb un refrigeri a l’interior de la gra-deria del Camp Nou. Com sempre, de-sprés dels parlaments de clausura va ser el moment per gaudir de la companyo-nia de tots els presents.Amb la gespa del Camp Nou ben a prop, l’escenari muntat a la graderia del Camp Nou es va convertir en un marc molt especial per a una Diada certament diferent. I és que si bé en l’ambient suraven les dificultats del moment, l’humor, la sàtira i, so-bretot, el bon feeling que ator-gava la presència de la Copa d’Europa (amb la qual, per cert, gairebé tots els pre-sents, grans i petits, joves i més grans, van aprofitar per fer-se un foto) van fer pas-sar una vetllada d’allò més agradable.Com ja és habitual, els darrers

parlaments van correspondre, d’una banda, al premiat per la seva trajectòria professional, Joan Llorens, i, d’altra banda, al convidat d’honor, en aquest cas el nou president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas.Com no podia ser d’una altra manera, Joan Llorens va voler donar les gràcies pel guardó a tots els companys presents i, per damunt de tot, va voler recordar totes les persones que havien estat clau durant la seva trajectòria i sense les quals segurament el seu camí no hauria estat el mateix. Molt especialment, Llorens es va referir a Ramon Duran, professor de l’Escola de Barcelona: “Ell em duu com a

estudiant en pràctiques a ENASA-PEGASO”. Llorens també va

recordar les crisis dels anys 70 i els anys 90 i, en al·lusió al que ara està passant, i

dirigint-se de manera inequívoca al president

de la Generalitat, les seves darreres pa-

raules v a n ser

prou eloqüents: “Quan les reconversions són necessàries, s’han de dur a terme, malgrat els pals a les rodes i les pedres en el camí que puguin sorgir”.Finalment, el president Artur Mas, fill i germà d’enginyers industrials, va voler recordar que no era el primer cop que ens acompanyava durant la Diada, encara que anteriorment fos com a conseller. Artur Mas es va referir als enginyers industrials com un dels col·lectius més dinàmics de la societat i que, sens dubte, “han de tenir un paper destacat en la dinamització econòmica i productiva”. Sigui com sigui, “Cata-lunya té i ha de tenir futur industrial”, va remarcar.Per acabar el seu discurs, el presi-dent, tenint en compte el lloc on ens trobàvem, va fer referència a un article recentment publicat a The Economist en què es parlava de l’equip del Barça com the catalan kings, i en el qual es deia que el valor de l’equip resideix en la suma de talent, però també en els valors diferencials. “Els enginyers també tenen una sèrie de valors que van més enllà dels estrictament pro-fessionals –va suggerir el president de la Generalitat. I és que per encarar el futur caldrà tenir els peus a terra i la mirada llarga”. I així va ser: una Diada on es va tocar de peus a terra, però amb la mirada posada en el futur.


DIADA ENGINYER 2011



especial


Cap a un nou modelLa proposta de nous Estatuts per a l’Associació d’Enginyers de Catalunya, element clau del Pla Estratègic 2020

especial


Un segle i mig després, però, el marc en què treballen, s’organitzen i es formen els

enginyers industrials està experimentant una alteració sense precedents. El 2015 acabaran estudis i arribaran al mercat de treball prop de 400 nous títols diferents que no seran superiors o tècnics, sinó màsters i graus, i que no tindran col·legi ni entitat professional que els aplegui. D’altra banda, des del primer d’octubre del 2010 ja no és obligatori el visat per a la majoria de projectes d’enginyer in-dustrial, i amb tota seguretat la mateixa onada de liberalització s’endurà aviat la col·legiació obligatòria i les reserves d’activitat.Arribats a aquest punt històric, assumint el llegat rebut, cal mirar al futur amb la visió oberta que sempre han tingut els enginyers industrials de Catalunya, una visió de gran angular per llegir els can-vis que, en el marc del Pla Estratègic Enginyers 2020, es proposen per a l’Associació.

ELS NOUS ESTATUTS dE L’ASSOcI-AcIó, INSTRUMENT dEL cANvIEn aquest escenari en transformació, Enginyers Industrials de Catalunya va emprendre a finals del 2009 un pro-cés participatiu de reflexió que, un any després, va quedar recollit en el Pla Estratègic 2020 liderat per les juntes de la institució i aprovat per la Junta General de desembre del 2010. Des de començament d’any es treballa en les diferents línies d’actuació que marca el Pla, entre les quals hi ha la pro-

posta de nous Estatuts de l’Associació, requisit i instrument bàsic per dur a terme el canvi estratègic.En primer lloc, els nous Estatuts pre-tenen preservar els valors i principis bàsics que han distingit la institució durant prop de 150 anys i han garan-tit la seva solvència. Així, amb diver-sos mecanismes, la proposta de nous Estatuts procura graduar i compensar alguns efectes de la necessària obertura mantenint el lideratge i garantint la presència dels enginyers industrials en el govern d’una institució que ells han creat i han fet gran.Des del 16 de maig, la proposta ha es-tat presentada a tots els associats, que han pogut conèixer-la i fer aportacions i comentaris. Posteriorment, la pro-posta haurà de rebre l’aval de la Junta General. A continuació, analitzem el perquè d’un nou model, quins són els objectius que persegueix la proposta de nous Estatuts i quins són els seus valors i principis.

PER qUè UN NOU MOdEL? El nou model ha de permetre mante-nir el protagonisme que històricament ha tingut la corporació i anar més enllà fins a aconseguir situar-la en el centre de gravetat del mapa institucional del món professional de Catalunya. Més precisament, la raó del nou model és que l’Associació pugui esdevenir, d’una banda, el punt de trobada i el referent professional de tots els enginyers indus-trials, i de la resta d’enginyers i màsters de l’àmbit industrial; i, d’altra banda, el

referent tècnic i industrial per a la so-cietat, les empreses i l’Administració: el fòrum de la tecnologia. En definitiva, un nou model per construir una organ-ització forta, integradora, participativa, influent i útil com a entitat homologada a Europa.

qUINS SóN ELS OBJEcTIUS dE LA PROPOSTA dE NOUS ESTATUTS?Per dur a terme el canvi estratègic de model és necessari modificar l’estructura jurídica i funcional de l’Associació per tal de complementar el model col·legial amb les possibilitats i limitacions que té. La modificació té quatre objectius fona-mentals: 1. A partir de la rellevància i presència dels enginyers industrials de Catalunya, ampliar el nombre potencial dels seus membres per consolidar la dimensió que dóna força i capacitat d’influir.2. Construir-hi un potent espai de rela-ció i d’intermediació entre empreses i professionals, alhora que es transforma en proveïdora de serveis també per a altres entitats professionals i col·lectius del món de l’enginyeria, amb la qual cosa es desplega tot el seu potencial de lideratge.3. Modernitzar la seva governança ga-rantint la representativitat, incremen-tant la participació i reforçant el com-ponent executiu de la seva estructura institucional.4. Ampliar les activitats i els serveis que ofereixen avui Associació i Col·legi per tal que tingui la possibilitat d’aportar més valor als enginyers associats.

1863. Neix l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, fruit de la iniciativa privada

dels enginyers pioners, amb l’objectiu de fomentar el desenvolupament de l’enginyeria

industrial a Catalunya, defensar els drets dels professionals i reivindicar competències.

1950. Neix el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, que complementa el perfil

institucional amb la seva personalitat de dret públic, afegint-hi les funcions d’ordenació de

l’exercici de la professió com a garantia dels drets dels ciutadans.

2011. Un segle i mig després, havent contribuït al desenvolupament del país i al seu progrés

tecnològic, és una institució sòlida i respectada, amb prop de 10.000 membres, 150 empreses

adherides, una àmplia oferta de serveis i una notable projecció social, que actua, a més, com

a veritable punt de trobada professional i espai de relació social.


IdENTITAT dE L’ENGINYERIA INdUSTRIALL’afirmació de la continuïtat de la línia històrica que comença el 1863 i el manteniment de la denomina-ció social són mostres de la voluntat estatutària de preservar la identitat de l’enginyeria industrial en un nou context en què les titulacions relacionades amb l’enginyeria es multipliquen i interseccionen entre elles dins del conjunt més ampli de l’aplicació tec-nològica a l’activitat econòmica general.

LIdERATGELa vocació de lideratge dels enginyers industrials s’expressa en l’amplitud de l’objecte social i el pes que en aquest tenen els objectius de cooperació amb la indústria, la universitat, l’Administració.

dEMOcRàcIAdins del marc definit per les lleis, en els Estatuts la sobirania de l’entitat correspon als associats, que disposen dels mecanismes de decisió per fer-la efectiva.

ORIENTAcIó A L’ASSOcIATL’entitat s’orienta a l’associat des de la definició de l’objecte social, passant per la relació dels seus drets i deures, i fins a la regulació dels mecanismes de participació i cooperació per potenciar el paper del col·lectiu com a referent de coneixement.

PARTIcIPAcIóLa participació dels associats en els assumptes de l’Associació i la professió es canalitza a una multi-plicitat d’òrgans de govern, administració, gestió i consulta, incloent-hi els territorials, a més de les co-missions tècniques.

PROPORcIONALITATEl sistema per a l’elecció dels representants dels

associats en l’òrgan superior té com a fonament el principi de proporcionalitat, contraposat als siste-mes majoritaris.

GOvERNABILITATEl marc estatutari estableix les condicions perquè els òrgans de govern, dins dels respectius espais competencials, puguin actuar de manera eficaç, amb unes condicions favorables per a l’acció de govern.

FLExIBILITATAmb la relativa simplificació de l‘organització inter-na que s’opera i la possibilitat d’incorporar noves funcions i activitats, l’entitat tindrà més facilitat i ca-pacitat per reaccionar i adaptar-se als canvis.

OBERTURAS’introdueix la possibilitat d’obrir ordenadament l’accés a la condició d’associat a nous professionals del món de l’enginyeria, culminació del procés ini-ciat fa pocs anys al col·legi d’Enginyers Industrials de catalunya. complementàriament, s’obre també l’opció d’integrar empreses i altres institucions pro-fessionals.

dEScENTRALITzAcIóSeguint el model de descentralització dels actuals Estatuts del col·legi, s’institueixen com a centre de reunió i treball dels associats adscrits les cinc de-marcacions.

INTEGRAcIóEl model de descentralització es completa amb el principi d’integració, en virtut del qual s’asseguren la cohesió, la coordinació i la coherència d’actuacions en el marc d’una única institució.

qUINS SóN ELS vALORS I PRINcIPIS dELS NOUS ESTATUTS?La proposta de nous Estatuts no surt del buit, no parteix de zero. Parteix del patrimoni polític i jurídic d’una ins-titució històrica, d’una rica tradició i una sòlida experiència que ara s’intenten conjugar amb les exigències de modernització que deriven de tota mena de canvis, els ja efectius i els que es produiran.


informeTEXT: Jordi Garriga FOTO: Arxiu

Bolonya, any 1Els efectes del nou Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) en 10 preguntes

Després de molts dubtes, estudis, planificacions i altres pors i consideracions a l’entorn de

l’aplicació de l’EEES a les escoles d’Enginyeria de casa nostra, finalment ha arribat l’hora de

la veritat. El curs 2010-2011, l’actual, és el que està acollint la llavor del que en un futur serà

la primera promoció d’enginyers industrials sorgits del Pla de Bolonya.


Com és sabut, els actuals enginyers in-dustrials sorgiran del cicle format pel Grau en Tecnologies Industrials (GTI,

4 anys) més el Màster en Enginyeria Industrial (MEI, 2 anys). Els canvis són substanciosos i es continuen mantenint algunes incògnites. Seguint el fil dels reportatges publicats els dos anys anteriors, ens reunim amb cinc represen-tants de les escoles d’Enginyeria Industrial cata-lanes perquè ens responguin 10 preguntes arran de la implantació del nou Pla d’Estudis.

Quina valoració general fan d’aquest primer curs d’implantació de reforma acadèmica i quines estan essent les principals dificul-tats?Francesc Roure (F.R.): La valoració és bona: demanda alta, resultats acadèmics bons. També quant a professorat és molt bona en predis-posició, actitud i interès. Pel que fa a l’adaptació de les assignatures, es constata l’efectivitat en competències transversals i avaluació. La prin-cipal dificultat és la mancança històrica pel que fa a les infraestructures.Eulàlia Griful (E.G.): La valoració és clara-ment positiva. Només una dada: el rendiment acadèmic ha tingut una millora molt notable. Això pot ajudar a millorar la percepció que té la societat dels estudis d’Enginyeria Industrial. Pel que fa a les principals dificultats, es tracta d’una suma de petites coses que afecten a tots els agents implicats: professorat, alumnat, serveis, administratius, etc., però en general ens n’estem sortint prou bé. Una altra cosa, efectivament, és el problema pressupostari…Josep Xargayó (J.X.): Nosaltres en fem una valo-ració correcta. A Girona partíem de l’avantatge que l’any anterior ja havíem importat altres graus i en vam aprendre. Tot plegat s’ha equili-brat molt bé i el rendiment també ha millorat, segurament gràcies al seguiment de l’estudiant.Ferran Badia (F.B.): També ho valorem positi-vament. En general, hem notat una millora del rendiment pel major seguiment dels estudiants i el nou sistema d’avaluació. L’estudiant ha de treballar més, però també sap més bé què ha de fer.Rosa Nomen (R.N.): Jo estic molt contenta del que estic sentint, perquè a l’IQS el mètode d’ensenyament ha estat sempre el del seguiment estret de l’alumne amb noms i cognoms. En aquest sentit, no hi ha hagut canvis importants. Per tant, és un procés positiu per si mateix.

Un dels dubtes que hi havia ara fa un any era si el GTI seria prou conegut i, sobretot,

apreciat, tant pels estudiants com pel mer-cat laboral. Què en poden dir ara?E.G.: He de dir que encara es tracta d’un grau poc conegut. És un handicap que no es digui Grau en Enginyeria Industrial; això fa que perdi visibilitat. Tot i això, estem molt satisfets de les dades de demandes en primera opció pels estudis de GTI.F.R.: Jo penso que per part dels estudiants, és conegut i apreciat, i hi ha una demanda alta. Pel que fa al mercat laboral, és massa aviat perquè es conegui ni es pugui dir res.J.X.: La veritat és que hi havia certs dubtes, però per part dels estudiants continua la percepció que el GTI dóna lloc a l’enginyer generalista, junt amb el màster posterior. No hi veig pro-blema, però ho hem de continuar explicant.R.N.: Per l’alumne, un cop s’interessa per les enginyeries, un cop se t’aproxima, ho té clar. Però això no em preocupa El que em preocupa és la segona part, el temps que trigarà el mercat laboral a acceptar els nous títols.F.B.: El nostre cas és diferent. Nosaltres ofe-rim graus en Enginyeria Mecànica i Elèctrica. Observant i analitzant els diferents graus i les tecnologies industrials, no veiem clara la diferència…

S’aprecia alguna diferència notable entre el nombre d’estudiants que ha escollit el GTI i els que escollien Enginyeria Industrial? En el mateix sentit, continua en augment el nombre d’inscrites?E.G.: No hi ha cap diferència notable. De les 180 places que s’oferien, vam rebre 178 sol·licituds de matrícula en primera opció i, finalment, es van matricular 220 estudiants, amb un 17% de dones. La nota de tall va ser de 8,52. Aquesta és la millor xifra que hem tingut mai.F.R.: Per part nostra, el que puc dir és que es manté l’evolució dels últims cursos, amb un lleu augment tant de les preinscripcions en primera prioritat com pel que fa a matriculats, que en-guany han estat un total de 498. Les dades de què disposem són globals, sense distinció entre homes i dones.J.X.: A Girona som Politècnica. Fem molts graus, també en Enginyeria. Els números es mantenen de manera bastant constant. En tot cas, a GTI tots tenen clar que volen fer el Màster.F.B.: Nosaltres no podem establir una com-parativa, però sí que hem augmentat el nombre d’estudiants en les enginyeries d’àmbit industri-al. Constatem, això sí, una certa estigmatització de la gent que ve de cicles formatius. Val a dir

informe


Els representants de les escoles“Al desembre, a Espanya, s’oferien més de 8.000 títols, i a Catalunya 1.500. Hi ha més de 200 graus aprovats en l’àmbit de l’enginyeria. L’autonomia universitària està bé, però passar-ho als noms és massa…”

“Amb el nom de les enginyeries que van lligades a atribucions

professionals sí que s’ha fet un esforç d’unificació. Al final qui valorarà

els títols serà la pròpia indústria, el mercat laboral”

Eulàlia Griful,

directora de

l’ETSEIAT

(UPC)

Rosa Nomen,

degana de

l’ETS-IQS

(URL)

Ferran Badia,

director de

l’EPS (UdL)

Josep Xargayó,

sotsdirector

acadèmic de

l’EPS (UdG)

“El Pla d’Estudis aprovat no preveu diferències. Creiem que la diferència estarà en la mentalitat i que el GTI, per naturalesa, conduirà al Màster”

“Crec que el graduat hauria de ser l’enginyer tècnic, i el màster

l’enginyer superior, però a l’hora de definir competències hem cedit molt a

favor dels graduats, potser massa”

Francesc Roure,

director de

l’ETSEIB (UPC)

“A Catalunya el mapa d’oferta de graus s’ha diversificat. Amb tot, el mapa d’oferta de GTI i MEI és el mateix que hi havia abans amb el títol de 5 anys”


En coneixements no hi haurà grans canvis. Quant a la manera de treballar, depèn de cada escola

que la majoria han fet el batxillerat i tot i que el primer any el passen malament per posar-se al dia, tenen una vivència pràc-tica de la qual jo estic content.R.N.: Nosaltres no hem notat cap dife-rència. Si de cas, hem pogut recuperar el nivell de fa dos anys, és a dir, una tendèn-cia a l’alça. Segurament, l’any passat, amb tot això dels graus vam generar una certa confusió, però s’ha corregit. Respecte a la població femenina, no he observat cap canvi significatiu, tot i que des de sempre a l’IQS sí que veiem que l’Enginyeria Química és com més femenina.

Fa un any hi havia certs dubtes de com quedaria el mapa de les enginyeries (industrial i tècnica), tant pel que fa a la possibilitat que les actuals escoles d’Enginyeria Tècnica poguessin oferir el Màster, com per les diferències reals entre el GTI i els graus corresponents a l’Enginyeria Tècnica. Com està ara tot plegat?F.R.: Jo diria que a Catalunya el mapa d’oferta de graus en general s’ha diversi-ficat. Amb tot, el mapa d’oferta concreta de GTI i MEI és el mateix que hi havia abans amb el títol de 5 anys. R.N.: Jo crec que encara no està desem-bolicat del tot. Encara hi ha molta con-fusió. Jo crec que el graduat hauria de ser l’enginyer tècnic, i el màster l’enginyer superior, però a l’hora de definir com-petències…, crec que hem cedit molt a favor dels graduats, potser massa.E.G.: Sí, jo crec que tot plegat és un em-bolic per un noi o una noia de 18 anys. Si abans del batxillerat no ho tenen clar, ara encara menys. En aquests moments, no-més en l’àmbit industrial hi ha molts més graus, i això passa en tots els graus… Per fer-nos una idea, al desembre, a Espanya, s’oferien més de 8.000 títols, i a Catalunya 1.500. Hi ha més de 200 graus aprovats en l’àmbit de l’enginyeria. L’autonomia universitària està bé, però passar-ho als noms és massa…J.X.: Certament, estem parlant de petits canvis de nom, però que han embolicat molt el mapa.F.B.: Jo el que veig és que estem passant d’un canvi de model. Ara ens espanta molt, però això s’anirà consolidant. Amb el nom de les enginyeries que van lli-gades a atribucions professionals sí que

s’ha fet un esforç d’unificació. Al final, qui valorarà els títols serà la pròpia indústria, el mercat laboral.

Tal com s’han definit els plans d’estudis, hi haurà grans diferències entre el cicle en GTI+Màster i l’antiga Enginyeria Industrial? Té algun valor afegit el nou cicle?E.G.: Són molt semblants quant a com-petències específiques, però jo diria que una mica més complets i, sobretot, amb un avantatge clar pels graus+màster ja que es treballen de manera específica i s’avaluen les competències transversals com el treball en equip, tercera llengua, emprenedoria, etc.F.R.: Així és. Els objectius i perfil de for-mació són els mateixos i en el GTI+MEI hi ha les novetats de les competències transversals, pràctiques en empresa i as-signatures basades en projectes.F.B.: Jo, fins i tot, penso que hi ha més continguts i una formació més bona.J.X.: Sí, la reestructuració que permet l’aparició del concepte competència és el gran canvi.R.N.: Jo penso que en coneixements no hi haurà grans canvis. Quant a la manera de treballar, depèn de cada escola. A mi m’agrada dir que la nostra escola, l’IQS, és pre-Bolonya, perquè sempre hem valorat el treball constant i continuat al llarg de l’any.

S’han definit ja de manera definitiva els possibles filtres entre el Grau en Tecnologies Industrials (GTI) i el grau en les diferents enginyeries apli-cades, a l’hora d’accedir al Màster en Enginyeria Industrial?F.R.: No encara de manera definitiva. Hi ha

acord en el fet que cada escola podrà definir els complements de formació necessaris, en funció del currículum de cada estudiant, per tal que el perfil a l’hora de començar el Màster sigui homogeni, essent la referència el perfil del Grau d’Enginyeria en Tecnolo-gies Industrials.E.G.: Una cosa és l’accés i l’altra l’admissió. Tot just aquest curs hem començat el nou GTI i els nostres estudiants no accediran al Màster fins d’aquí a quatre anys. Tot i així, ho volem tenir a punt el setembre del 2013. Des de la conferència de Directores de ingeniería industrial s’està treballant aquest tema, de manera que els estudis d’enginyeria industrial es miren de forma integrada amb el Grau i el Màster.J.X.: A Girona tenim 4 graus que donen accés al Màster+GTI. És per llei. El Pla d’Estudis aprovat no preveu diferències. Creiem que la diferència estarà en la mentalitat i que el GTI, per naturalesa, conduirà al Màster.R.N.: A casa nostra ho estem fent ara mateix. És una tasca que volem tenir acabada per abans de tancar aquest curs acadèmic. En el nostre cas, veiem que és factible. El que busquem és màxima mobilitat en els diferents camins, sense exempció dels complements formatius necessaris. I encara afegiria que, més enllà dels màsters, encara hauríem de pensar en el doctorat. Ens fan falta pro-fessionals molt ben preparats, que són els que aporten valor afegit. En el nostre país falten doctors per a l’empresa.F.B.: Per mi, la clau està en les competèn-cies del Màster. Nosaltres ja estem ofe-rint el Màster i ara tots els estudiants que tenim són enginyers tècnics industrials. La qüestió resideix en els complements formatius. Ara mateix, de les cinc assig-natures, tres són complements. En el cas dels actuals graus, tindran admissió di-recta i, precisament, estem plantejant les estratègies perquè a l’últim curs de grau puguin anar-se orientant.

Quan la major part dels nous plans d’estudis encara estaven pendents d’aprovació per l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acredi-tació (ANECA), la possible hetero-geneïtzació dels màsters quant a du-rada, crèdits i projecte era una font de preocupació. Encara els preocupa?

De les competències transversals a les retallades pressupostàries

Si en una cosa coincideixen els responsables de les diferents escoles d’enginyeries arran de la implantació dels nous plans d’estudis, és en la gran millora que està significant. Millora que s’expressa per la potenciació de les competènci-es transversals dels estudiants, com ara treball en equip, tercera llengua, emprenedoria, etc. També el sistema d’avaluació, amb més segui-ment de l’alumnat, i el treball pràctic s’identifi-

quen com una indubtable millora. Però tot això implica dotació pressupostària, i aquest és un problema greu. Davant de les retallades que tot el sistema universitari haurà d’assumir, la gran pregunta és: es podrà mantenir el nivell? Caldrà trobar la manera de fer-ho possible. Potser ha arribat el moment de trobar nous models i pa-trons de treball dins de la pròpia universitat que permetin una major racionalització.

informe


R.N.: A mi, no. Crec que hauríem de poder desfer-nos d’una vegada per totes dels lligams que sovint sembla que hi ha i que ens volen a tots iguals. De la mateixa manera que l’empresa lluita per aconseguir que la seva mar-ca sigui la més desitjada, nosaltres hauríem de voler el mateix.F.R.: La realitat és que la majoria d’escoles han optat per un MEI de 120 ECTS, o sigui dos anys, si bé n’hi ha alguna, encara que són poques, que opta per un de menys durada, entre 72, 90 o 105 ECTS.E.G.: Jo crec que seria interessant que tots tinguessin la mateixa durada, almenys a Catalunya, i que es trebal-lessin les mateixes competències. De totes maneres la llei només fixa les competències específiques d’un any i dóna llibertat perquè les universitats fixin la resta… El mercat acabarà de-cidint si hi ha diferències.J.X.: De fet, els darrers plans d’estudis ja permetien aquestes diferències, però ara això s’accentuarà encara més…F.B.: Tot plegat està dins de l’inevitable procés de canvi i de com-petència entre les universitats.

Els nous plans d’estudis suposen més competència entre les dife-rents universitats que ofereixen el GTI i el Màster en Enginyeria Industrial?F.R.: El panorama ara és més obert: acabarà tenint més importància que abans en quina escola o universitat s’ha cursat la carrera; per tant, cal destacar en qualitat per estar ben posicionat.E.G.: La implantació de l’EEES ha

portat a una sobreoferta formativa universitària. Això també ha afectat les enginyeries. A aquest escenari hem d’afegir el fet que recentment altres universitats han començat a impartir graus en enginyeria. Aquesta dispersió d’oferta que fa que la nostra visibilitat sigui més petita és el veritable problema. En definitiva, la competència és amb la resta d’oferta més que amb els que ofereixen GTI.R.N.: Més, crec que no. Competèn-cia, la de sempre. Per mi, la dificultat és que ens hem convertit en experts d’omplir formularis… i el paper ho aguanta tot. Crec que, ara mateix, al futur estudiant universitari li és molt difícil discernir el gra de la palla. Haurem d’esperar uns anys per demostrar qui fa realment allò que ha escrit i qui no.J.X.: Això té molt a veure amb el que comentàvem en l’anterior pre-gunta. És clar que el mercat acabarà decidint.F.B.: Però és que, de fet, sempre ha estat així.

Tot sovint s’expressa el perill que suposa per al futur del país la manca de professionals tècnics. Consideren que la implantació dels nous plans d’estudis i el nou cicle per esdevenir Màster en Enginyeria Industrial pot facilitar la solució a aquest problema?F.R.: Quan es parla de manca de professionals tècnics caldria filar més prim: penso que pel que fa a enginyers industrials, els futurs màsters, la quan-titat de titulats que surt actualment és suficient per cobrir la demanda i, de

som la part que et faltamissing part

Acabes de muntarla teva empresa?

Disseny gràficCreació de namingIdentitat visual corporativaDisseny i programació web Targetes de visitaCatàlegs de producteCreativitat publicitària

Escriu-nos a [email protected] o truca’ns al +34 647 287 112

fet, no s’omplen totes les places oferides per la universitat. No sé si les quantitats pel que fa a enginyers tècnics industrials, els futurs graus, són suficients o no. Tinc la sensació que les mancances importants són quant a tècnics especialitzats, és a dir, formació professional.R.N.: En principi, hauria de facilitar-ho; a la realitat, ja ho veurem. Com deia abans, jo dic als nostres estudiants que ens calen ciutadans el millor formats possible, cosa que vol dir que si poden fer el màster, que no es quedin amb el grau, i si poden fer la tesi doctoral, que no es quedin amb el màster. Mentre la primera part de la frase és plenament acceptada, la segona encara avui crea picors, però ens calen doctors a totes les empreses perquè és l’única man-era d’innovar, de crear riquesa i d’aguantar l’envestida de les economies emergents.E.G.: La manca de professionals en les branques de l’enginyeria és un problema a gairebé tots els països desenvolupats i no té una solució senzilla, però crec que la implantació dels graus pot ajudar a millorar la situació.

J.X.: Jo crec que el problema és de núme-ro. Millorarem els tècnics que tenim, però no sé si en tindrem més. El problema és previ, d’elecció.F.B.: Això és un problema de la societat i d’àmbit europeu, i transcendeix els plans d’estudis. Això va des de la influència dels professors durant el batxillerat, fins al pa-per dels mitjans de comunicació, que tot el dia ens venen metges i policies, però molt pocs enginyers…

Per acabar, fins a quin punt els poden afectar les retallades previstes pel nou govern a l’hora de continuar amb la implantació de la reforma?E.G.: Ho trobo francament preocupant. Hem dissenyat la implantació dels nous plans d’estudis amb un pressupost que ara se’ns retalla i, per tant, ho haurem d’adaptar tot. Serà difícil, però haurem d’aconseguir-ho sense que se’n ressenti la qualitat.J.X.: Nosaltres estem igual. A Girona, en molt poc temps hem d’assumir unes re-tallades molt importants. Encara no sa-

bem ben bé què passarà…F.B.: Coincidim plenament. Sentim una profunda preocupació. Bolonya, en el fons, implica més despesa. Però no només no tindrem més recursos, sinó que hau-rem de retallar. La gran pregunta és: l’any que ve, com ens ho farem?F.R.: Les retallades segur que afectaran la qualitat del que fem, en general, i la dels nostres ensenyaments. Les retallades ar-riben en un mal moment, perquè, teòrica-ment, la implantació de Bolonya implica, a més d’un canvi d’estructura, un canvi de metodologia: avaluació continuada, docència més participativa per part de l’estudiant, aprenentatge basat en prob-lemes i en projectes, etc. Tot això requereix grups més petits i, per tant, més hores de professorat, i espais condicionats per fer-ho. Si en lloc d’arribar més recursos, arri-ben retallades... En fi, posarem la màxima voluntat, però serà difícil.R.N.: Francament, jo el que puc dir és: benvinguts al club. Tota la vida he hagut d’adaptar-me i buscar recursos propis…

comissionsTEXT: Anna Carrió FOTO: Isabel Marquès


Ricard GranadosEnginyer de ProjectesCol·legiat núm. 13.905

Tomàs Navarro Col·legiat núm. 11.874

Carles Altabàs Col·legiat núm. 6.842

Albert Sabala Treballa per a una empresa del sec-tor dels residusCol·legiat núm. 14.075

Alba Segura

Enrique Morillas

Sergi EspadaResponsable de la Depuradora de Lixiviats de l’abocador de coll Cardús i de l’Ecoparc del Vallès Occidental Col·legiat núm. 9.640

Llorenç Alerm

Ramon BenachEnginyer consul-tor independentCol·legiat núm. 5.456

Miguel Ángel Clavero Gerent de Trac-tament i Selec-ció de Residus, SA (TERSA) Col·legiat núm. 4.000

Ramon Bretcha JubilatCol·legiat núm. 1.709

Nicolás Carmelo PérezTreballa a Aigües Ter-LlobregatCol·legiat núm. 9.477

Luis Javier Godé Lanao Cap de Departament de Planificació i Ordenació de l’Espai Fluvial de l’Agència Catalana de l’AiguaCol·legiat núm. 7.144

Comissió de Medi Ambient dels EIC

Les inquietuds i l’experiència professional de tots els enginyers que en formen part tenen un punt de trobada en les reunions de la Comissió. Situada en el grup de les comissions tècniques dels Enginyers Industrials de Catalunya, la formen professionals de diferents àmbits. L’objectiu principal d’aquest grup és compartir coneixements i experiències en l’àmbit de l’enginyeria, sobretot en aquells camps relacionats amb els anomenats vectors ambientals (aigua, energia, residus, emissions). Al llarg de la seva trajectòria, l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ofereixen espais de reflexió i debat on tots els que vulguin materialitzar d’alguna manera les seves inquietuds tècniques o professionals puguin participar-hi.


Josep M. Serena President de la Comissió de Medi AmbientCol·legiat núm. 5.523

Marga AlmendroAnna BlanchCol·laboradora de la Comissió de Medi AmbientCol·legiada núm. 17.056

Xavier TostEnginyer freelanceCol·legiat núm. 14.988

Joan Vacarisas GrauEnginyer con-sultor en lliure exercici Col·legiat núm. 9.875

Lluís Carles CarrilloDirector d’Operacions d’Ambiensys

comissions


Com

issi

ó de

Med

i Am

bien

t PER QUÈ UNA COMISSIÓ DE MEDI AMBIENT?La Comissió de Medi Ambient, en concret, ha generat “un espai de treball on es trac·ten aspectes relacionats amb la gestió global de l’aigua, la valorització energè·tica en el tractament de residus i la mini·mització del seu impacte en les emissi·ons a l’atmosfera i al sòl”, tal com explica Joan Vacarisas, membre de la Comissió, que apunta també que “un dels objectius d’aquesta comissió passa per garantir la qualitat mediambiental del medi natural i els seus recursos amb criteris de sos·tenibilitat per a les generacions futures, preservant la qualitat de l’aire i protegint els aqüífers i el sòl de possibles fonts de contaminació”. Mitjançant la promoció d’accions encarrilades a aquest objectiu, la Comissió es converteix en un grup de treball i en un fòrum d’intercanvi d’idees que també poden desembocar en opor·tunitats de negoci i networking, tal com afirma Enrique Morillas, vicepresident de la secció de medi ambient del Col·legi Oficial de Químics de Catalunya i que col·labora amb la Comissió de Medi Ambient dels EIC.El paper de la Comissió de Medi Ambi·ent envers la societat és important en la mesura que l’opinió dels seus membres genera un posicionament de la institució i dels enginyers industrials. En aquest punt, intenten dinamitzar el conjunt dels pro·fessionals, ja siguin enginyers o propers a l’enginyeria, i potenciar el seu interès pel medi ambient. “La Comissió és consulta·da sovint com a col·lectiu per respondre preguntes complexes formulades des d’estaments socials i polítics”, comenta Mariona Oliva, membre de la Comissió.Així doncs, el paper divulgatiu de la Comis·sió busca trobar línies de treball comunes entre tots els professionals interessats i elaborar un posicionament per als engi·nyers industrials, alhora que desenvolupa una acció pedagògica envers la societat quan es tracta de temes relacionats amb accions que garanteixin la qualitat medi·ambiental.

RAMON BENACh i SANGRÁ“Serveix per estudiar, debatre i donar opinió sobre els temes mediam-bientals de la indústria i la societat. i per aportar experiències individuals i contrastar-les amb la resta de membres de la Comissió”RiCARD GRANADOS

“És el fòrum indicat per debatre temes que afectenel medi ambient”


LuiS JAViER GODÉ LANAO“El paper de la Comissió de Medi Ambient és el de promoure jornades, debats i reflexions sobre problemàtiques ambien-tals des de l’òptica dels enginyers industrials, respondre peticions des dels òrgans de direcció o fer-los arribar propostes de posicionaments en aquests temes”

MiGuEL ÁNGEL CLAVERO“intercanvi d’experiències i coneixe-ments en els àmbits relacionats amb el medi ambient, com ara ener-gia, aigua, residus, emis-sions, etc., que aportin a la societat l’opinió i el posicionament dels enginyers industrials en aquests aspectes”

SERGi ESPADA“Serveix per dinamitzar el conjunt dels profes-sionals (enginyers i afins) que tenim interès pel medi ambient”

ALBERT SABALA“unificar i divul-gar la posició dels enginyers industrials com a col·lectiu en els assumptes relacionats amb el medi ambient i l’enginyeria”

RAMON BRETChA“Cal portar a l’Associasió i el Col·legi la reflexió de tot el que es relaciona amb el medi ambient”

ANNA BLANCh“La Comissió de Medi Ambient permet la trobada d’enginyers que volen compartir experiències professionals i aprendre’n, alhora que tracta temes tècnics i d’actualitat referents als diferents vectors ambientals”

NiCOLÁS CARME-LO PÉREZ“És el punt de trobada i reunió per estar al dia en matèria de medi ambient”

LLORENÇ ALERM“Cal donar a conèixer, debatre i fer propostes tècniques en el camp de l’aigua, els residus i l’energia, amb l’objectiu de fer una funció as-sessora i consultiva a l’Administració pública, a les empreses i a les persones en general”

LLuÍS CARLES CARRiLLO“La Comissió de Medi Ambient, com a vehicle divulgador, ha de ser l’instrument que ha de permetre al col·lectiu d’enginyers col·legiats rebre els indicadors més destacats del que està succeint en el sector del medi ambient”

ENRiQuE MORi-LLAS“Fòrum d’intercanvid’experiències i coneixements multidiscipli-naris, i també d’oportunitats denegoci i net-working”

dia a dia


6 d’abril

Visita al túnel de l’AVE

Comissió de Cultura

La Comissió de Cultura va organitzar el passat dimecres 6 d’abril una visita guiada a la tune-ladora que està fent el túnel de l’AVE Sants-la Sagrera, on se’ls va explicar el funcionament amb tot detall.

2 d’abril

Concert Coral Enginyers i Koor Straat en Dijk d’Amsterdam

La Coral dels Enginyers, fundada l’any 1999 per iniciativa d’alguns membres de l’AEIC, va oferir un concert el passat 2 d’abril a la capella del Col-legi Major Ramon Llull acompanyada del Koor Straat en Dijk d’Amsterdam, dirigit per Gijsbert van de Lagemaat. El cor holandès era la primera vegada que actuava a Barcelona i ho va fer iniciant un intercanvi molt interessant que va suposar una visita a Amsterdam de la Coral dels Enginyers.

6 d’abril

Jornada Internacional District Heating, Sasonal Storage, Solar Thermal & Heat-pumps

Del 4 al 8 d’abril Barcelona va acollir els Ener-gy Thinking Days, unes jornades tècniques i científiques entorn de les energies renova-bles i l’eficiència energètica. En aquest marc, la seu del COEIC va organitzar una jornada oberta sobre xarxes de districte, acumulació estacional, solar tèrmica i bombes de calor. Daniel González (Aiguasol) va ser l’encarregat

de presentar la jornada. Després, diversos po-nents van anar desenvolupant el programa es-tablert. Cristina Castells, directora de l’Agèn-cia d’Energia de Barcelona, va parlar sobre la integració de solar tèrmica i DHC a Barcelo-na. Jaume Margarit, director de Renovables de l’IDAE, es va centrar en les polítiques de promoció, i Ignasi Gurruchaga, d’Aiguasol, a establir els conceptes d’integració DHC amb solar tèrmica. Després d’un debat i transcor-reguda la pausa, Óscar Cámara, d’Aiguasol, va reprendre les xerrades amb una ponència so-bre conceptes d’integració de bombes de calor amb solar tèrmica. Susana Medel, d’Immosolar, va mostrar les experiències d’integració amb EMS, i Bernand Thissen, director d’Energie Solaire, va explicar l’ús de panells solars selec-tius no vidrats en combinació amb un sistema de bombes de calor amb dipòsits de calor la-tent (acumuladores de gel). J.E. Nielsen, J.O. Dalenbäck, C. Holter, Doug McCleanahan, J.C. Hadorn, Herkel, Malenkovic i Haller, van protagonitzar la sessió de la tarda.

6, 13 i 27 d’abril

Aula d’Extensió Universitària dels Enginyers Industri-als de Catalunya

Comissió de Jubi-lats i Prejubilats

Tutelada per la Uni-versitat Politècnica de Catalunya, el cicle mensual d’abril va gi-rar entorn del cinema d’aventures clàssic i va ser conduït per Albert Beorlegui, advocat i expert en cinema.

6 d’abril

Responsabil itats ambientals

Comissió de Medi Ambient

Aquesta jornada es va centrar en els canvis del Codi Penal i en les responsabilitats que se’n deriven en el tema mediambiental. Roser Ràfols, advo-cada de Jausàs Advo-cats, va conduir l’acte, juntament amb altres experts en dret penal i administratiu.


7 d’abril

R+D+4i: El paper de les infraestructures de les TIC en l’economia europea

Comissió de Gestió Empresarial

Joan Majó, exministre d’Indústria, emprene-dor i empresari, Asko Miettien, professor de la Universitat Politèc-nica de Lappeenranta, Helmut Karl, director de RUFIS, Institut de Recerca i Polítiques

de Desenvolupament de Bochum, i Lanfranco Senn, professor de la Universitat Bocconi de Milà, van ser els convidats d’aquesta jornada, que va centrar-se en les infraestructures tec-nològiques actuals, al voltant de les quals es construeix una part important de la nova acti-vitat econòmica i de les xarxes socials, que mo-difiquen les formes de relacionar-se i d’actuar. Es va analitzar el desplegament dels diferents tipus de xarxes de telecomunicacions de cada regió i el paper que juguen en la competitivitat de l’economia i en els usos socials de la con-nectivitat.

7 d’abril

El Cafè dels Engi-nyers


Acte a càrrec de Ra-mon Companys, exdi-rector de l’ETSEIB. Companys ha estat conseller científic de BULL-GE, director d’Estudis de METRA-SEIS, assessor de Pla-nificació d’HIFREN-SA, col·laborador de Tea-Cegos, enginyer consultor indepen-dent, vicerector de la UPC, i director de Planificació i Sistemes de Seat.

8 d’abril

Sessió pràctica per a la utilització del sonòmetre

Comissió d’Acció Professional

El passat 8 d’abril es va celebrar una ses-sió pràctica per a la utilització del sonò-metre en la qual es va mostrar la metrologia legal d’instruments destinats a mesurar nivells de so. El CO-EIC disposa d’un ser-vei de lloguer d’apa-rells de mesura i per tenir-hi accés és ne-cessari estar col·legiat i haver assistit a una sessió pràctica.

9 d’abrilExcursió per la Cerdanya: búnquers de Martinet

Comissió d’Esports: Grup de Muntanyisme

Els inscrits van realitzar una excursió circular pel vessant nord de la Cerdanya, prop de Mar-tinet. Durant el recorregut van poder veure les restes d’alguns búnquers de la “línia Pirineus”. El grup va dinar a Martinet i per la tarda va visitar el Parc dels Búnquers.

9 d’abrilXXVIII Campionat d’Esquaix

Comissió d’Esports

El passat 9 d’abril es va realitzar el XXVIII Campionat d’Esquaix a les pistes del Club Metropolitan de Bar-celona (carrer Galileu amb av. Madrid), on tots els participants van gaudir d’una jor-nada esportiva molt divertida.

9 d’abrilVisita a la Figueres industrial

Jornada organitzada per l’Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arque-ologia Industrial de Catalunya en la qual els visitants van poder recórrer el Museu de l’Electricitat, actual-ment gestionat per la Fundació Endesa, i el castell de Sant Ferran, aquest últim amb ve-hicles tot terreny pel fossat de la fortalesa. Per la tarda van visitar el Museu de la Tècni-ca de l’Empordà.

11 d’abrilEl túnel de la Sa-grada Família: posa en perill l’estabilitat del temple?

Comissió de Cons-trucció

Santiago Cardenal Alemany, enginyer industrial i autor, jun-tament amb el recent-ment desaparegut Dr. enginyer industrial Rafael Casals, de l’es-tudi de l’alteració dels terrenys de fonamen-tació del temple de la Sagrada Família per la proximitat del pas del túnel de l’AVE, va presentar aquesta con-ferència, que va trac-tar temes relacionats amb les garanties que representen les pan-talles de pilots, l’al-teració dels corrents subterranis d’aigua i el risc d’arrossegament, la subsidència del ter-reny causada per la perforació del túnel i les vibracions induïdes pel tren.

dia a dia


7 d’abrilGestió i estalvi de l’enllumenat públic: empreses de serveis energètics

Comissió Acció Professional

Les empreses de serveis energètics (ESE) generen negoci a partir de l’estalvi energètic. L’Auditori Pompeu Fabra del COEIC va acollir la jornada sobre gestió i estalvi de l’enllumenat públic en la qual es va de-batre quin és l’estat actual d’aquestes instal·lacions a Catalunya. També es van presentar els plans que té l’Administració i alguns casos pràctics d’ajuntaments que ja apliquen els criteris de les ESE, i es va celebrar una taula rodona amb actors del sector. Joan Vallvé, degà del Col·legi d’En-ginyers Industrials de Catalunya, i Roger Marcos, cap d’àrea d’Estalvi i Eficiència Energètica de l’ICAEN, van ser els encarregats de presen-tar l’acte. Roger Marcos va destacar: “Necessitem una correcta gestió dels recursos públics, ja que justament les administracions públiques no tenen capacitat d’inversió i endeutament, i la necessitat de millora d’aquesta eficiència, la qual cosa pensem que és possible a través de les empreses d’estalvi energètic”.Josep Verdaguer, tècnic de l’Àrea de Canvi Climàtic de la Diputació de Barcelona, va destacar que dins del marc actual en què els ajuntaments han perdut la seva capacitat d’inversió i endeutament, les ESE poden suposar una oportunitat de negoci i d’ocupació: “Els tècnics municipals, els enginyers, les empreses petites, aquí tots hi tenen molt a dir. És una oportunitat per tirar endavant aquestes actuacions a partir d’un finança-ment que pot venir des d’un ICO, des d’un Banc Europeu d’Inversions, etc., però com que són unes actuacions que tenen uns estalvis molt ga-rantits, són una oportunitat molt important per a les empreses”.Josep M. Berengueres, cap del Departament d’Enllumenat de l’Ajunta-ment de Barcelona, Pere Roura, tècnic d’Estalvi i Eficiència Energètica de l’ICAEN, Rosa Paradell, responsable de Projectes de SECE, David Sanz, del Departament de Dret Públic de les Garrigues, i Lluís Ferrero, representant de Tecnicat, van ser alguns dels ponents convidats.

Les empreses de serveis energètics (ESE) generen negoci a partir de l’estalvi energètic

Text: Miquel Casas Fotos: Isabel Marquès


Les empreses de serveis energètics en l’enllumenat públic

Un ajuntament té com a missió, entre d’altres, la de satisfer les necessi-tats explícites i implícites dels seus ciutadans. Aquest encàrrec l’ha de dur a terme actuant amb una sèrie de restriccions que comporten l’eficiència en l’ús dels recursos que faci servir, així com el respecte als efectes que el servei pugui produir a la resta de la societat, aspecte que pot estar regulat o no. Una de les necessitats del municipi és la de disposar d’un enllumenat públic. Aquest problema s’ha enfocat tradicionalment des del punt de vista de la creació d’una infraestructura que, posteriorment, s’ha hagut de gestionar i mantenir. Molt sovint, el disseny de l’estructura, el seu manteniment i la seva gestió es duen a terme des del mateix ajuntament. El paper de l’entitat que, en un principi, ha de ser el d’assegurar que els serveis siguin satisfactoris, ha derivat cap al de gestionar una infraes-tructura.Les empreses de serveis energètics (ESE) tenen com a objectiu alliberar l’ajuntament de part d’aquestes activitats derivades, de manera que es pugui centrar en la seva missió principal: la d’aconseguir que el servei rebut sigui el més satisfactori. La Directiva 2006/32/CE del Parlament Europeu defineix una ESE com: “(...) una persona física o jurídica que proporciona serveis energètics o de millora de l’eficiència energètica a les instal·lacions o locals d’un usuari i afronta cert grau de risc econò-mic en fer-ho. El pagament dels serveis prestats s’ha de basar (en part o totalment) en l’obtenció de millores de l’eficiència energètica i en el compliment de la resta de requisits de rendiment convinguts”.Una ESE fa la inversió de l’obra de millora de l’eficiència energètica, però no assoleix els costos de les obres d’adequació de les instal·lacions existents a les normatives actuals. Garanteix la gestió i l’estalvi a llarg termini i, eventualment, pot subministrar l’energia elèctrica. En aquest cas, l’ajuntament pot gaudir dels avantatges de disposar d’un subminis-trador únic, especialitzat en la prestació del servei contractat, i que, en treballar amb diversos clients, pot gaudir de reducció de costos deguts a economies d’escala.El Grup de Treball d’Il·luminació del COEIC, amb la voluntat d’erigir-se com a referent en la definició legislativa d’aquest model de negoci i atès l’èxit de la jornada amb 160 assistents, treballa actualment per asse-gurar la bondat de les pràctiques que es desenvolupin en aquest àmbit.

Les empreses de serveis energètics (ESE) tenen com a objectiu alliberar l’ajuntament de part d’aquestes ac-tivitats derivades, de manera que es pugui centrar en la seva missió prin-cipal: la d’aconseguir que el servei rebut sigui el més satisfactori

dia a dia


12 i 26 d’abrilCicles de Formació Cultural


Ignasi M. Gelpí Vin-tró i Xavier Pagès Corella organitzen aquest cicle sobre mú-sica que durarà tot el segon trimestre del 2011, i que es focalitza en la teoria de la mú-sica per a no músics i a aprendre a millorar l’experiència de futurs concerts i audicions. Les dues sessions del mes d’abril van de-senvolupar-se entorn de les conferències La notació musical i la descripció del sistema de notació musical i la seva evolució i Les veus i els instruments.

12 d’abrilIV Connecting: Engineers are all around

En aquesta ocasió els participants van poder assistir a una xerrada organitzada per l’em-presa Soy Mi Marca, que va donar les claus per millorar el perfil de Linkedin.

12 d’abrilIncompatibilitat de la jubilació amb l’exercici lliure

Joan Vallvé, degà del COEIC, va donar la benvinguda als assis-tents a la sessió in-formativa organitzada pel Col·legi i per La Mútua dels Enginyers, en la qual Joan Munt, president de La Mú-tua dels Enginyers, i Roberto Castells, ad-vocat laboralista del COEIC, van informar els assistents sobre l’ordre ministerial que declara que els profes-sionals que es jubilin i percebin una pensió de règim general de la Seguretat Social no podran compatibilit-zar-la amb l’exercici lliure de la professió.

13 d’abrilTertúlies Cientifico-tècniques


El tercer dimecres de cada mes, la Comissió de Cultura organitza un acte per promoure la discussió, la reflexió i els comentaris rela-tius a temes concrets d’enginyeria indus-trial, ja sigui des d’un punt de vista tecnolò-gic com científic. En aquesta ocasió, Pedro Crespo tractà temes sobre mecànica quàn-tica.

14 d’abril

L’Enginyeria Industrial i els nous plans d’estudi

Comissió Relacions Escoles d’Enginyeria i Universitats

Els plans d’estudi del nou marc eu-ropeu d’Educació Superior s’han iniciat en el curs 2010-2011. En aquesta direcció, els equips direc-tius de les escoles

d’Enginyeria Industrial de Catalunya van partici-par en una taula rodona per presentar la situació actual de cada centre i debatre la manera en què s’està duent a terme aquest canvi segons la nova normativa estatal. Hi van assistir Ferran Badia, director de l’EPS (UdL), Eulàlia Griful, directora de l’ETSEIAT (UPC), Rosa Nomen, degana de l’ETS-IQS (URL), Francesc Roure, director de l’ETSEIB (UPC) i Joaquim Velayos, director de l’EPS (UdG). Josep M. Rovira, vicedegà del Col-legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, va pre-sentar l’acte.

19 d’abril

Interrogants Engi-nova: Maximitzar la valoració

Comissió de Políti-ca Industrial i Inno-vació Tecnològica

Mikel Irizar i Eduardo Cervantes, managing partners de MaxVal, van conduir aquesta sessió on es va explicar l’apli-cació de les tècniques de diagnòstic i optimit-zació de l’empresa per facilitar-ne l’expansió, les rondes de finança-ment o els processos d’adquisició, internaci-onalització o venda.

Comissió d’Energia

Joan Vallvé, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Cata-lunya, va ser l’encarregat de pre-sentar aquest acte sobre el cicle del combus-tible nucle-ar. Abans de donar pas als participants, va voler es-mentar que els enginyers han d’estar al servei de la tècnica i del coneixement, i oberts a to-tes les aportacions que es puguin fer. Roberto González Villegas, director de combustible d’ENU-SA (Empresa Nacional del Ura-nio), empresa encarregada de la prospecció, extracció, fabricació i gestió de l’enriquiment del com-

bustible destinat a ser cremat a les centrals nuclears del país, va analitzar la posició de l’autoabas-tament del combustible nuclear de les centrals nuclears a Espanya. En la segona part de l’acte, el greu

accident a la central nuclear de Fukushima va deixar pas a una taula rodona co-ordinada per Antoni Ta-hull, coordi-nador de la Subcomis -

sió de Sector Elèctric de la Comissió d’Energia, i formada per Roberto González Villegas, Eugeni Vives i José M. García Casasnovas, membres de la Comissió d’Energia del COEIC.

26 d’abril

Cicle de conferències sobre energia nuclear (en col·laboració amb Endesa). Cicle del combustible nuclear


Antoni Peris va protagonitzar l’esmorzar dels enginyers del mes d’abril que organitza l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, dins del cicle 8.30h Enginyers Matí. Durant aquesta conferència, titulada El rol del gas en el mix energètic sostenible, Peris va assegurar que el gas natural és una font d’energia clau en el desen-volupament sostenible. En la seva ponència, el president de Sedigas va explicar que “el gas natural té un paper fonamental com a com-plement de les energies renovables a causa de la dificultat de previsió i la variabilitat que compor-ten”. El Paquet Verd de la Unió Europea estableix que el 2020 les energies renovables han d’assolir el 20% en la combina-ció energètica, en la qual actualment ocupen un 6%. El ponent va desta-car que per aconseguir aquest objectiu les ener-gies renovables s’han de complementar amb el gas natural, ja que és l’única manera que té Espanya de garantir el subminis-trament energètic que demani la societat espa-nyola. “Les centrals de ci-cle combinat a gas natural ofereixen una arrencada i una connexió molt ràpides que permetran compensar els moments de baixa pro-ducció d’energia elèctrica de les fonts d’energia re-novables”, va afegir.Peris va subratllar la im-portància del gas en la reducció de les emissions contaminants i la genera-ció d’una energia respec-tuosa amb l’entorn. “Les centrals de cicle combinat, per la seva major eficàcia i sostenibilitat, han potenciat l’ús del gas natural com a font d’energia per generar electricitat”, va remarcar. Al llarg dels darrers anys, s’ha incrementat la utilització de les centrals de cicle combinat a causa dels

múltiples beneficis que proporcionen. Aquesta tecnologia comporta un rendiment superior al 54%, un major estalvi d’aigua i una reducció de les emissions de nitrogen del 70% i de les emissions de diòxid de carboni del 60% si es compara a les centrals convencionals.El gas natural també desenvolupa un rol destacat en l’efi-ciència energètica a les llars, comerços i indústries. En aquest sentit, Peris va assenyalar que “s’estan implantant

solucions tecnològiques que permetin una millor eficiència energètica com la substitució de calderes de combustibles líquids i sòlids per calderes de gas, els equips de climatització que usen bombes de calor a gas i la generació d’ener-gia termosolar amb l’ajuda de gas”. D’altra banda, el gas contribueix a disminu-ir la pol·lució a les grans ciutats perquè emet menys partícules sòlides que altres combustibles. “Utilitzar el gas com a combustible en la flota de transport és una mesura que contribueix a millorar la qualitat de l’aire a les ciutats”, va afirmar el president de Sedigas.Per acabar la conferència, Peris va oferir una pers-pectiva dels reptes que ha d’assumir el sector ener-gètic espanyol. Segons el ponent, s’ha d’introduir el biogàs a les xarxes actuals de gas per reduir la depen-dència de subministrament amb l’exterior, s’ha de fo-mentar l’eficiència ener-gètica i s’han de substituir els combustibles més con-taminants per gas natural

en calefaccions i processos industrials i de transport. “El futur del sector energètic suposa la contenció del consum energètic i la recerca de fonts d’energia menys contami-nants”, va concloure.

11 d’abril

antoni PeriS, PreSident de SedigaS i director general de negociS de gaS natural FenoSa

“El gas natural té un paper fonamental com a complement de les energies renovables”

dia a dia


27 d’abrilCoolhunting per a enginyers

Comissió de Gestió Empresarial

Una nova disciplina per identificar les tendènci-es que s’han de tenir en compte en els projectes d’innovació. En aquest acte, a càrrec de Berta Segura, directora de D-Mentes (Trend & Inno-vation Agency), i Gian-Lluís Ribechini, enginyer industrial i membre de la Subcomissió de Gestió de la Innovació del COEIC, es va donar una visió general sobre casos pràctics de gestió de projectes de coolhunting i com el coneixement de les bases i eines suposen competències diferencials per als professionals de la innovació.

28 d’abrilEl patrimoni ferroviari històric a Catalunya


Joan Carles Enguix, responsable del material històric de Ferrocarrils de la Generalitat de Ca-talunya, tècnic especialista en les proves reals de l’AVE Barcelona-Madrid i promotor de la recu-peració d’interessants elements del patrimoni in-dustrial-ferroviari, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol, va intervenir en aquesta jornada.

30 d’abrilTravessia per l’Em-pordanet


Els participants d’aques-ta travessia van recórrer en bicicleta alguns dels camins que ofereix la província de Girona. Van sortir d’Ullastret i van passar per Cor-çà, Cassà de Pelràs, Púbol, Foixà, La Sala, Ultramort i Vergés, per acabar de nou a Ullastret. En total, 40 quilòmetres que van donar per molt, fins i tot per visitar el castell de Púbol i el Museu Gala-Dalí.

2 de maigCasos d’excel·lència d’empreses indus-trials

Comissió de Gestió Empresarial: Subco-missió de Gestió de la Innovació

Dins el cicle de casos d’empreses catala-nes d’èxit, amb la col-laboració d’ESADE, en aquesta jornada hi van participar Antoni Crous, enginyer indus-trial i director general d’Uniland Cementera, SA (Grupo Portland Valderrivas), Eduard Llobet, enginyer in-dustrial i professor d’ESADE, i Gian-Lluís Ribechini, enginyer in-dustrial i membre de la Subcomissió de Gestió de la Innovació.

4 de maigAula d’Extensió Uni-versitària dels EIC

Comissió de Jubilats i Prejubilats

En aquesta ocasió, i dins del cicle de te-lefonia mòbil que va tractar les novetats en telefonia, el Dr. Marc Torrent Moreno, cap d’R+D Mobilitat de Barcelona Digital, va dirigir la sessió.

4 de maigÚs sostenible dels recursos en el sec-tor cimenter

Comissió de Medi Ambient

En aquest acte, Di-mas Vallina, director gerent de la Fundació Laboral del Cemento i del Medio Ambi-ente (CEMA), amb més de catorze anys d’experiència pro-fessional en el camp ambiental, va tractar amb profunditat tots els aspectes lligats a la valorització tant material com ener-gètica dels residus en plantes cimenteres.

5 de maigLa cadena del gas natural liquat

Comissió d’Energia: Subcomissió d’Ener-gies Primàries

Durant aquesta conferència, Francisco Velasco Hereu, director upstream del Grup Gas Natu-ral Fenosa, va exposar la cadena de valor del gas natural liquat en els aspectes de producció, liqüefacció, transport, emmagatzematge i rega-sificació, tant des d’un punt de vista tècnic com logístic i econòmic.


9 de maig

Per una millor governança a les adminis-tracions

Comissió dels En-ginyers Industrials a les Administracions Públiques

Aquesta taula de de-bat es va centrar en l’enginyeria orgànica (òrgans de govern, di-recció i lideratge per enfortir les funcions directives i potenciar els òrgans col·lectius

de govern) i en l’engi-nyeria instrumental (eines de planificació estra-tègica, d’establiment d’objectius i estratègies i pressupostos per planificar i decidir millor què s’ha de fer). Hi van assistir Joan Subirats, cate-dràtic de Ciència Política de la UAB, i Salvador Maluquer, director general de Pressupostos del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

10 de maig

Cafè dels Enginyers


Luis Racionero, exdi-rector de la Biblioteca Nacional d’Espanya, enginyer industrial i economista, va dedi-car la seva vida pro-fessional a l’escrip-tura i el periodisme. En aquesta sessió del Cafè dels Enginyers va ser l’encarregat de dirigir l’acte.

10 i 24 de maig

Cicles de Formació Cultural


Ignasi M. Gelpí Vintró i Xavier Pagès Corella organitzen aquest ci-cle sobre música que durarà tot el segon tri-mestre del 2011, i que es focalitza en la teoria de la música per a no músics i a aprendre a millorar l’experiència de futurs concerts i audicions. Les dues jornades del mes de maig es van centrar a estudiar el que anun-cien les dues confe-rències que es van dur a terme: Les formacions i el director d’orquestra i L’estructura de la músi-ca i el compositor.

10 de maig

Compartint expe-riències: Façanes ventilades


Juan Antonio Gon-zález Sarmiento, engi-nyer industrial i mem-bre de la Comissió de Construcció dels EIC, i Josep Mogas Ballbé, arquitecte tècnic, pro-ject manager d’obres i responsable d’R+D d’Espais Promotora Immobiliària, SA fins al 2010, van protago-nitzar un punt de tro-bada en una jornada en què es van tractar aspectes tècnics i la posada en obra de les façanes ventilades.

11 de maig

OSSA. La renaixença d’una mítica marca

Comissió de Mobilitat i Transports

En un moment de crisi de mercat, la mítica mar-ca de motocicletes OSSA torna amb força i ho fa amb un innovador i revolucionari disseny, la moto de trial TR-280i. Aquest model va aconse-guir èxits destacables en el campionat del món de

trial. En aquesta direcció, Josep Serra Xiu, engi-nyer industrial i cap d’Engi-nyeria d’OSSA Motor i disse-nyador d’aquest model de mo-tocicleta, va in-tervenir, junta-ment amb Joan Roma, executiu director d’OS-SA Motor.

12 de maig

Tast de Cerveses

Comissió de CulturaCarles Cervantes, de l’empresa Damm, va pre-sentar un tast de cerveses acompanyades d’uns aperitius especials que van ajudar a potenciar el gust de la cervesa.Les marques que es van degustar van ser Voll Damm, Bock Damm, Saaz, Ak Damm, Weiss Damm i Estrella Damm Inèdit.

14 de maig

Excursió a les fonts del Bastareny


Els enginyers indus-trials que hi van parti-cipar van arribar amb autocar fins al coll de Bena (Gisclareny), on van començar el re-corregut. Van baixar fins a Murcarols i arri-baren a l’espectacular naixement del riu Bas-tareny. Prop de Can Cerdanyola van pujar fins a l’ermita romàni-ca de Sant Martí Puig, al coll d’Escriga, on van dinar.

Les ciutats s’han d’adaptar a les necessitats dels seus ciutadans a través de la tecnologia de l’estalvi i l’eficiència dels recursos

dia a dia


12 de maig

Presentació del cicle Smart CitiesEl Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, la Fundació Cercle Tecnològic de Catalunya CTECNO i el Cercle per al Coneixement van organitzar la presentació del cicle de conferències sobre smart cities, que se celebrarà a Barcelona aquest any. L’acte, que va tenir lloc al CosmoCaixa, va ser presidit pel conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Mena, i va comptar amb la presència de representants municipals de Dublín, Barcelona i Sant Cugat per exposar el seu model de ciutat intel·ligent. Durant la pre-sentació, es va fer notar que les ciutats s’han d’adaptar a les necessitats dels ciutadans a través de la tecnologia de l’estalvi i l’eficiència dels recursos. Joan Vallvé, degà del COEIC, va ser l’encarregat d’inaugu-rar l’acte i ho va fer amb unes paraules carregades de positivisme pel que fa a aquests models de ciutat adaptades.Joan Majó, president del Cercle del Coneixement, va explicar que “les smart cities tenen futur perquè van dins de la línia del nostre pro-cés evolutiu de cara a una millor vida i un millor benestar de tots plegats”. Ginés Alarcón, president de la Fundació Cercle Tecnològic de Catalunya, va afirmar que les smart cities són una oportunitat per a la indústria a l’hora de generar especialització, ja que no només es dirigeix a les grans companyies d’un sector específic, sinó que l’àmbit és molt ampli i l’hem de saber aprofitar. Francesc Xavier Mena, con-seller d’Empresa i Ocupació, va assegurar que “guanyarem el futur, protagonitzarem el futur, però la manera en què guanyem i prota-gonitzem aquest futur també depèn de l’embranzida del ritme que agafem. Aquí, avui, marcarem una mica el ritme”.

Andreu Puig (ge-rent municipal de l’Ajuntament de Barcelona):“Només es pot fer el salt tec-nològic dins de les ciutats i les ciutats cada cop són més comple-xes i més sofisti-cades”

Jordi Puigne-ró (regidor de Comunicació i Innovació de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès):“La tecnologia juga un paper clau, ja que ens pot ajudar a gestionar millor la ciutat”

Tom Leahy (Exe-cutive Manager del Dublin City Council):“La solució per al futur són els serveis centrats en els ciutadans, escoltar què ne-cessiten i, concre-tament a Dublín, la nostra experi-ència és creativi-tat i innovació”

Ginés Alarcón (president de la Fundació Cercle Tecnològic de Catalunya):“Les smart cities són una oportunitat per a la indústria a l’hora de generar especialització, i l’hem de saber aprofitar”

Joan Majó (president del Cercle del Co-neixement):“Les smart cities tenen futur per-què van dins de la línia del nostre procés evolutiu de cara a una millor vida i un millor benestar de tots plegats”


dia a dia


16 de maig

Oportunitats a la Xina els propers anys

Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica

Jordi Guix, president de la Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica i coordina-dor del Grup de Treball Xina, juntament amb Albert Ferrari, director industrial de Sedal, SL, Yolanda González, advocada sòcia d’Hispano-Asian Business Consulting, i Sergi Escorihuela, director corporatiu de Telstar Group, SA, van participar en aquesta jornada centrada a inter-canviar opinions amb experts en contacte amb la realitat xinesa.

18 de maig

Tertúlies cientifico-tècniques


El tercer dimecres de cada mes tenen lloc les tertúlies cientificotèc-niques, amb l’objectiu de promoure la discus-sió, les reflexions i els comentaris d’un tema concret. En aquesta ocasió, Pedro Crespo va tractar el tema de la mecànica quàntica.

18 de maig

Nit de l’Esport


El dimecres 18 de maig, la Comissió d’Esports va celebrar la tradicional Nit de l’Esport amb el lliurament dels premis als guanyadors dels diversos campionats que es van celebrar durant l’any 2010.

23 de maig

Monitorització au-tomàtica d’estruc-tures


Damien Tamagnan, en-ginyer topògraf i cap de topografia de Sol Data, i Javier Álvarez del Cas-tillo, Dr. enginyer in-dustrial i catedràtic del Departament d’Elas-ticitat i Resistència de Materials de la UPC, van intervenir en una jornada que tenia com a objectiu presentar les diferents tecnologies d’auscultació basades en sistemes automàtics de monitorització to-pogràfica d’estructures i les seves aplicacions.

24 de maig

El control digital dels trens miniatu-ra a l’abast

Comissió de Cul-tura

Aquesta jornada for-ma part d’un conjunt de conferències sobre aquest tema que ofe-reix Engitren per con-trastar coneixements inicials o de revisió en l’àmbit de les il·lusions envers els trens per part dels assistents.

30 de maig

Les balances fis-cals a les regions de la UE: el cas de Catalunya

Comissió Gestió Empresarial

Elisenda Paluzie, dega-na de la Facultat d’Eco-nomia i Empresa de la Universitat de Barcelo-na, i Joan Amorós, pre-sident de la Comissió de Gestió Empresarial de l’AEIC/COEIC i secretari executiu del Projecte R+D+4i, van protagonitzar una jor-nada en què es van tractar els aspectes me-todològics relacionats amb els fluxos financers i es va analitzar quina és la situació entre Cata-lunya i l’Administració central, així com d’al-tres països europeus amb un model de go-vern descentralitzat.

31 de maig

La Llei d’arrenda-ments urbans


Ramón Contijoch Pratdesaba, doctor en Dret, va donar una vi-sió general de la situ-ació arrendatària amb efectes a les professi-ons liberals.


26 de maig

Presentació dels projectes finalistes de la 2a convocatòria del concurs Fem Indústria

Comissió Política industrial i Innovació Tecnològica

L’Auditori Pompeu Fabra dels Enginyers Indus-trials de Catalunya va acollir l’acte de presenta-ció i entrega de premis dels projectes finalistes del concurs Fem Indústria convocat pel COEIC i l’AEIC mitjançant el seu servei pel foment de l’emprenedoria Enginova i La Salle Technova Barcelona. Durant l’acte es van presentar els projectes finalistes i el jurat va fer públic el vere-dicte de cada premi. Hi va assistir Joan Vallvé, degà del COEIC, Antoni M. Grau, director dels EIC, i els mem-bres del jurat del concurs: Jordi Guix, Juan Pérez, Jordi López, Julián Vinué, Ricard Gra-nados, Mariona Ferrer, Toni Miranda i José M. Román.

24 de maig

Vehicles elèctrics per incrementar l’ús de renovables a la xarxa elèctrica

Comissió d’Energia: Subcomissió d’Energi-es Renovables

Ramon Pruneda, res-ponsable de Projectes del Departament de Sectors Estratègics de Barcelona Acti-va de l’Ajuntament de Barcelona, Ivan Llauradó, responsa-ble de Solucions per a Infraestructura de Vehicle Elèctric de Schneider Elèctric, Víctor Cardador, delegat d’Urbaser a Barcelona, i Mi-

guel Cruz, enginyer de projectes Grup de Recerca en Economia de l’Energia d’IREC, van exposar les primeres experiències en el camp del vehicle elèctric per tal de veure l’impacte sobre el sistema elèctric i el benefici per a una millor gestió de la generació elèctrica amb fonts d’energia renovables, i alhora com a impuls de les tecnologies d’emmagatzematge. Aquesta jornada va ser moderada per Roger Marcos, cap d’Àrea d’Estalvi i Eficiència Energètica de l’Ins-titut Català de l’Energia.

28 de maig

Els boscos de Can Nabot


El passat 28 de maig, tots els que partici-pants d’aquesta ruta circular van gaudir d’una excursió ciclis-ta per l’Alt Empordà organitzada per Joan Cos. La ruta era de 40 quilòmetres de recor-regut i tenia un des-nivell màxim de 300 metres.

30 de maig

Fòrum de Patrimo-ni Industrial

Carmen Adams, doc-tora i professora d’His-tòria de l’Art de la Universitat d’Oviedo, va pronunciar la con-ferència següent: Resi-liencia y arquitecturas del turismo. Viejos y nuevos patrimonios.

30 de maig

Es necessiten voluntaris: Els enginyers i la Formula Student

Comissió de Mobilitat i Transports

La Subcomissió d’Automoció va organitzar aques-ta jornada per explicar com funcionarà la propera edició del Formula Student i en què consistiran les tasques dels enginyers que es presentin voluntaris. A la sessió van assistir Robert López, director d’FSS, Anna Solé, responsable de l’Àrea People Care, i Ana González, responsable de l’àrea logística de FSS, i Francesc Garriga, responsable de la subcomissió d’Automoció.

dia a dia


Joaquim Boixareu, conseller delegat d’Irestal Group i pre-sident del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va assegurar, durant la conferència del cicle 8.30 h Enginyers Matí celebrada el 24 de maig al Col-legi, que el futur de Catalunya passa per la indústria, que és “la columna vertebral de l’economia”.L’afirmació es fonamenta en la històrica tradició industrial catalana i en el concepte de nova indústria, que aglutina les activitats productives pròpiament industrials i les dels ser-veis a la producció. En aquest sentit, Boixareu, fill d’un industrial del sec-tor de l’acer, va recordar que quan era petit tota la gent que treballava a la fàbrica familiar estava en nòmi-na, mentre que ara hi ha una àmplia xarxa d’empreses que presten serveis a la indústria. A més, hi ha un seguit de sectors emergents, com ara la in-dústria del software o l’audiovisual. Així doncs, la nova indústria suposa un 54% de l’ocupació, un 59% del valor afegit brut i un 97% de les ex-portacions.Boixareu, llicenciat i amb un MBA per ESADE, va esbossar algunes de les claus per al creixement industri-al, com potenciar el procés d’inter-nacionalització prenent consciència que el mercat de Catalunya no és la península, sinó que cal buscar opor-tunitats a tot el món.Pel ponent també cal treballar en recerca i desenvolupament, punt en què les universitats juguen un paper destacat. “La universitat té tres mis-sions: docència, recerca i transferèn-cia de coneixement. Aquest darrer és el punt de millora més important”, va afirmar. Pel president del Consell Social de la UPC hi ha un desconei-xement mutu entre universitat i em-presa que cal trencar, ja que hi ha un talent que s’ha de capitalitzar. La indústria també ha de treballar en la cadena de valor, triant què fa i què externalitza, però cal que el centre de decisió es mantingui a Catalunya, ja que això suposa un efecte seu com el cas de Mango, una empresa innovadora que produeix a tot el món i per a tot el

món, però amb la seu a Palau-Solità i Plegamans.Pel ponent, que és conseller delegat d’una empresa amb una facturació superior als 500 milions d’euros, és clau per al creixement industrial del país el que anomena “competiti-vitat basada en les persones”. I va continuar: “Les persones són la matèria primera més important, i a Catalunya és de gran categoria. Ens hauríem de sentir orgullosos d’alguns empresaris, científics, esportistes, restauradors i escoles de negoci que tenim”.

Tot i això, perquè Catalunya con-tinuï sent un país industrial cal donar suport a les empreses amb un canvi de mentalitat a tots els nivells: entitats financeres, admi-nistracions públiques, sindicats i empresaris.Boixareu va acabar la seva po-nència amb un al·legat a l’acció: “Podem fer moltes coses per nosaltres mateixos a pesar que tinguem lleis que ens vinguin de Madrid o Brussel·les”. Com a exemple, va destacar el baix ni-vell d’anglès, que l’Administració –tot i tenir només 30 anys– no funcioni “com un rellotge suís” i que les empreses no estiguin més internacionalitzades. “El futur és a les nostres mans”, va dir per acabar una ponència molt cele-brada pels assistents.

Futura aSSociació d’exalumneSJoaquim Boixareu va avançar que la UPC està treballant en l’estructura d’una futura asso-ciació d’exalumnes. En decla-racions als Fulls dels Enginyers, va afirmar que el potencial dels antics alumnes és molt quantiós i de molt nivell: “Hi ha exalumnes en posicions destacades en tot el teixit social”. Per aprofitar les seves capacitats i revertir-les a la universitat i la societat, està pre-

vist engegar durant aquest 2011 una associació que tingui en compte la diversitat pròpia de la UPC.

26 de maig Text: Manel Gastó

Joaquim boixareu, conSeller delegat d’ireStal grouP i PreSident del conSell Social de la uPc

“La indústria és la columna vertebral de l’economia catalana”

1 de JunY

Aula d’Extensió Uni-versitària dels EIC


En aquesta ocasió l’Aula, tutelada per la Universitat Poli-tècnica de Catalunya, va oferir una sessió a càrrec de Teodoro Loinaz, llicenciat en Filologia Semítica per la UB, sobre els con-ceptes fonamentals de l’islam.

1 de JunY

Tast i degustació de vins i productes de la Terra Alta


Joan Enric Vidiella, tècnic en l’art del tast i coordinador de l’acte amb la col-laboració de Pere Rams, company en-ginyer i representant del Celler Batea, van oferir als assistents un tast per conèixer la garnatxa de la Ter-ra Alta en totes les se-ves varietats, i també un vi ranci de Batea i l’aiguardent de Prat de Compte.

2 de JunY

Cineastes del país


El Cineclub de l’As-sociació d’Enginyers va proposar als in-teressats assistir a la sessió que organitzen Cineastes de Grano-llers de l’Associació Cultural de Grano-llers. Es van projectar films de Neus Ballús, Lambert Botey, Jordi Pagès, Anna Sanmar-tí i Joaquim Jordà, Sergi Sánchez, Siqui Sánchez, Vicenç Vi-aplana Ventura i Zoe Valls.

2 de JunY

12 anys de respon-sabilitat social em-presarial (RSE) a Ca-talunya. On som?

Comissió d’Acció i Cooperació

Daniel Arena, professor titular del Departament de Ciències Socials d’ESADE, Jorge Nico-lau, soci d’Accenture, i Daniel Ortiz, director de RSE de Laboratoris Esteve, van participar en aquesta sessió en la qual es va fer un balanç històric de la implanta-ció de la RSE a Cata-lunya i es van exposar alguns exemples de bones pràctiques en la matèria.

7 de JunY

Presentació del monogràfic: Seguretat en espais i edificis públics

Comissió de Seguretat

Jordi Sans, president de la Comissió de Segu-retat del COEIC, Rossend Durany, responsable de la Subcomissió de Protecció Contra Incendis del COEIC, David Tisaire, responsable de la Subcomissió de Plans d’Emergència del CO-EIC, Eduard Carrera, responsable de la Secció d’Aparells a Pressió del Departament d’Indús-tria i Empresa de la Generalitat de Catalunya, i Luis de Diego, director d’Anursis, van ser els encarregats de presentar aquest monogràfic.


118

ÀMBIT TERRITORIAL

dia a dia


10 i 24 de maig i 7 de JunY

Cicle d’Astronomia

Demarcació de GironaHistòria d’un cel de nit, L’astronomia avui i Com es fotografien les estre-lles? han estat les sessions teòriques del cicle d’Astronomia que s’ha rea-litzat a la Demarcació de Girona de la mà de Francesc Pruneda, president de l’Associació d’Astronomia Empordà i gran expert en la matèria. El 8 de juliol culminarà el cicle amb la sessió pràctica d’observació astronòmica a cel obert.

12 de maig

Reunió del Grup de Treball Els En-ginyers i l’Adminis-tració Pública

Demarcació de Gi-ronaAmb l’objectiu de do-nar continuïtat al grup de treball que quedà constituït a Girona el passat mes de febrer, el dia 12 de maig va tenir lloc una nova reunió de treball que es va centrar en la mi-llora en la qualitat dels projectes. En aquest sentit s’està treballant, a través de Google Docs, en la redacció d’un guió de contin-guts que unifiqui els criteris per a l’infor-me dels projectes per part dels tècnics mu-nicipals i altres enti-tats.

28 d’abril

Plans d’autoprotec-ció i Decret 82/2010

Demarcació de Gi-ronaEl 7 de juliol del 2010 es va publicar el Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el ca-tàleg d’activitats i cen-tres obligats a adoptar mesures d’autoprotec-ció i es fixa el contingut d’aquestes mesures, i l’11 de novembre del 2010 es va publicar l’IRP/516/2010, de 8 de novembre, sobre el procediment d’acredi-tació del personal tècnic competent per a l’ela-boració de plans d’auto-protecció en l’àmbit de la protecció civil. Tenint en compte la complexi-tat d’aquest Decret i les particularitats territori-als de la seva aplicabi-litat, la Demarcació de Girona va organitzar una sessió per tractar el Decret amb enginyers experts i tècnics de Pro-tecció Civil de Girona.

14 d’abril

Jornada sobre responsabilitat civil professional

Demarcació de GironaLa Mútua dels Enginyers va organitzar una jornada informativa per resol-dre els dubtes sobre la responsabilitat civil professional dels enginyers in-dustrials: les novetats del 2011, les cobertures addicionals, les asseguran-ces d’empreses, l’entorn econòmic que afecta el risc de sinistres i exemples pràctics de sinistres. + informació: [email protected]


16 de JunY

Tast de gelats eco-lògics

Delegació del Va-llèsLa Delegació del Va-llès dels EIC va or-ganitzar un tast de gelats ecològics. Els assistents van poder assaborir un gran as-sortiment de gelats refrescants fets amb ingredients naturals i amb la filosofia de les nostres àvies.

14, 20 i 21 de JunY

Càlcul de sistemes d’enllumenat amb Di-alux

Delegació del VallèsEn aquest curs es van fer exercicis pràctics de càlculs de sistemes d’enllumenat per ordinador, utilitzant bàsicament el programa Dialux, que es pot obtenir gratuïtament d’Internet.

24 de maig

Estalvi energètic

Demarcació de GironaSMC va mostrar, d’una manera pràctica, els costos ocults de la pneumàtica i l’estalvi energètic que es pot aconseguir amb petites accions optimitzant consums en màquines i instal·lacions. En paraules d’Antoni Estiu, delegat de zona d’aquesta empresa pionera a l’Es-tat espanyol, “a SMC sabem que en el panorama industrial actual és necessari aconseguir la màxima eficiència i reducció de costos en l’automatització industrial, i per això oferim les millors eines als pro-fessionals”.

16 de maig

Premiats en el marc del Fòrum Industrial

Demarcació de GironaEl 16 de maig es van lliurar dues bosses dotades amb 300 € cada una que La Mútua dels Engi-nyers sorteja en el marc del Fòrum Industrial de l’EPS. A la foto, d’esquerra a dreta, Joan Porte-lla, representant de La Mútua dels Enginyers, Gerard Danés, estudiant d’Enginyeria Tècnica, Jaume Masgrau, president de la Demarcació de Girona del COEIC, i Arnau Duran, estudiant d’Enginyeria Industrial. Els dos estudiants van fer esment de la importància d’entitats com el COEIC i La Mútua per ajudar les noves gene-racions d’enginyers.

ÀMBIT TERRITORIAL

articles

120

El Prat de Llobregat és un indret on es troben bastants elements de patrimoni industrial. Tenint en compte la proximitat de la ciutat

de Barcelona, es van establir diverses indústries i serveis en aquest municipi del Baix Llobregat.El 1886 el Sr. String va cedir a l’Estat un terreny per tal que la marina de guerra pogués construir un semàfor. El 1887 se’l coneixia com “la casa de senyals” i l’objectiu era avisar el castell de Montjuïc de la captura o arribada de qualsevol vaixell que anava en direcció al port de Barcelona. També servia per recuperar víctimes i embarcacions a la deriva. Els senyals es feien amb banderes indi-cades per a aquests missatges, i des del mirador de l’edifici es rebien els missatges que enviaven des del castell de Montjuïc. L’any 1948, “el semàfor” va passar a mans de la família Bertrand i Serra i el guarda rural de la granja La Ricarda, propietat també del Sr. Bertrand i Serra, hi va anar a viure amb la seva família. Avui, la consolidació d’aquest edifici ha estat gràcies a l’Agència Catalana del Aigua (ACA) mitjançant l’empresa Aigües Ter-Llobregat (ATLL), per compensar la posada en marxa de la dessalinitzadora metropolitana.Un altre edifici de serveis situat a la zona és l’edifici de la Telegrafia, avui restaurat.També destaca la Caserna dels Carrabiners, construc-ció realitzada per al Cos de Carrabiners Reials per vigilar i desarticular el contraban i vigilar molt espe-cialment la costa i els moviments que s’hi produïen. Els primers edificis d’aquest conjunt arquitectònic daten del 1844. Durant la Guerra Civil espanyola del 1936, el Cos va restar fidel a la República i, en acabar la guerra, aquest fet en va precipitar la dis-solució. De l’any 1939, moment en què es va donar per finalitzada la guerra, fins a l’any 1970, l’edifici va ser ocupat per la Guàrdia Civil.Tant l’edifici del semàfor com el dels carrabi-ners estan dins d’una zona de vegetació humida, d’aiguamolls, inundable, i en què la platja és natural. Per tant, cal dir que tot el conjunt arqui-tectònic respecta l’ecosistema i permet noves im-plantacions d’aus.Un altre edifici que destaca del municipi és el de La Ricarda. Quan se’n parla, cal fer esment al Sr. Eu-sebi Bertrand i Serra (1877-1945), gran empresari tèxtil cotoner, polític i home de negocis (gestionava la Colònia Güell, que el 1943 l’havia comprada als

hereus de la família Güell). El 1910 va fer construir la granja La Ricarda al Prat de Llobregat. El projecte havia començat el 1909, però, amb la granja lletera més gran de Catalunya, amb dues-centes vaques, seguint les ordenances que deien que aquests tipus d’establiments calia situar-los fora de les ciutats. Es tractava d’una construcció de 4.000 metres quadrats, composta de dues naus longitudinals unides, amb l’estructura metàl·lica realitzada per l’arquitecte Juan Torras Guardiola i produïda a la seva empresa Talleres del Arquitecto Juan Torras. La granja es va convertir així en una de les més modernes de l’època. L’any 1911 es trobava en ple rendiment, però cap als anys 30 va deixar de ser operativa. Més recentment, el 1993, va ser adquirida per AENA (Aeroports Espanyols i Navegació Aèria) per alber-gar-hi un futur Museu de l’Associació d’Amics de l’Aeronàutica. L’edifici va passar per un moment difícil i quasi desapareix. A causa de la construcció de la tercera pista de l’aeroport, es van catalogar, desmuntar i emmagatzemar els ele-ments més singulars de l’edifici com ara l’estructura metàl·lica, la coberta i els elements decoratius de ceràmica. En l’actualitat, s’ha recuperat una nau en la qual es vol distribuir l’espai per oferir, amb caràcter pedagògic, in-formació sobre el delta, ubicar la seu d’entitats vinculades al medi ambient, una sala polivalent i la reconstrucció del molí arrosser de Ca l’Arana (esta-va ubicat a prop d’aquest indret i per construir la tercera pista de l’aeroport es va haver de desmuntar i desar per poder tornar-lo a muntar, operació que va ser guardonada amb el Premi Bonaplata de l’AMCTAIC). Els espais del voltant estan pensats per a esbarjo.Per acabar, val a dir que tot aquest conjunt recuperat del patrimoni del delta del Llobregat ens presenta una part de la història de la vida i la indústria catalana, ara a disposició dels veïns i dels ciutadans en general.

El patrimoni industrial del Prat de LlobregatAssumpció Feliu Torras / Vicepresidenta de l’AMCTAIC

La Ricarda es va convertir en una de les granges més modernes de l’època


imatges de la ricarda del Prat de llobregat.

Què hi ha de nou en normativa?M. Teresa Abella / Directora de l’Infocentre. Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya

La publicació de noves normatives sovint es percep com una complicació del dia a dia de les empreses i els professionals, però si

s’està previngut aquest inconvenient es pot trans-formar en una oportunitat. A continuació, oferim una pinzellada de les principals novetats en els diferents sectors d’activitat.

agroalimentariS’ha publicat una proposta de reglament sobre informació facilitada als consumidors; inclou l’etiquetatge, l’ampliació de la declaració obli-gatòria de l’origen dels aliments i la informació nutricional.

automocióLa Unió Europea ha efectuat una consulta rela-tiva a les barreres administratives per al registre dels vehicles procedents d’un altre estat. Té pre-vist publicar una disposició durant el 2012.

eFiciència energètica i ecodiSSenYLa nova Directiva d’eficiència energètica dels edificis preveu, entre d’altres, la certificació voluntària d’edificis no residencials i l’aplicació dels requisits d’eficiència en el cas de noves instal·lacions o reformes de les de climatització, enllumenat i aigua calenta dels edificis existents. Data límit de transposició: 09-07-2012 (Direc-tiva 2010/31/UE).

En el marc de la Directiva 2009/125/CE de disseny ecològic, la Unió Europea continua publicant reglaments per a les diferents famí-lies de productes; el darrer que ha publicat regula els ventiladors motor de potència elèc-trica d’entrada (Reglament UE 327/2011).

medi ambientS’han publicat diverses disposicions legals rela-tives a la qualitat de l’aire i de l’aigua, per tal de transposar directives europees i simplificar la normativa estatal. Cal destacar el nou catàleg d’activitats potencialment contaminants de l’atmosfera.

L’avantprojecte de l’anomenada Llei òmnibus

catalana preveu allargar el termini d’adequació de les instal·lacions d’enllumenat exterior fins al 31-12-2013.

marcatge ceEl 30-06-2011 finalitza el termini per a la trans-posició de la Directiva 2010/35/UE d’equips a pressió transportables.

reacHNoves restriccions per a substàncies i preparats: cadmi (Reglament 494/2011) i acrilamida (Regla-ment UE 366/2011).

Seguretat induStrialEl 08-09-2011 entrarà en vigor el nou Regla-ment d’instal·lacions frigorífiques (Reial decret 138/2011).

Projecte de reial decret relatiu als ascensors (AEM1), que incorpora els ascensors de veloci-tat no superior a 0,15 m/s.

SimPliFicació adminiStrativaDes de gener s’han derogat a Catalunya més de 140 disposicions, 45 de les quals procedeixen del Departament d’Empresa i Ocupació.

I, per estar al dia, Infocentre presenta el nou portal de normativa, amb més continguts, un blog i millores dels serveis: http://normativa.infocentre.es


articles

122

Amb gairebé 5 milions d’aturats al nostre país i nombrosos processos de reestructuració de plantilles, és difícil trobar alguna

organització que no s’hagi vist afectada per la crisi econòmica actual. Aquesta situació causa una sensació generalitzada de por, ansietat i desesperança, emocions que molt sovint es reflecteixen en la manera de sentir i actuar a la feina i que repercuteixen en la moral i el rendiment de les persones. En aquest article analitzarem les diferents emocions que es donen en aquests casos, tot oferint-te alguns consells per evitar que aquesta sensació de malestar incideixi en el teu equip.Les persones necessiten saber que hi ha una relació entre el que fan i el que els succeeix; però, actualment, moltes persones senten que donar un bon rendiment no implica mantenir el lloc de treball. Aquesta sensació es pot reduir si manifestes als teus col·laboradors com aprecies la forma en què afegeixen valor en l’organització.Amb tantes incerteses sobre el futur, les persones necessiten tenir el control i entendre el significat del seu treball. Es pot fomentar la necessitat d’assoliment de l’equip assignant tasques factibles i proporcionant el reforç necessari per a la seva execució. Si no es poden fer grans inversions en desenvolupament, es pot oferir al col·laborador l’oportunitat de treballar en projectes interessants i d’alt perfil o amb persones de les que puguin aprendre. Contra la desesperança, el fet de recordar a la gent les seves competències els ajuda a comprendre que, en cas de ser inevitable perdre el lloc de treball, continuen sent útils. En els moments de crisi és important reforçar el sentit de pertinença, que tots anem al mateix vaixell. Sentir que es forma part de quelcom més gran que nosaltres mateixos ens proporciona sensació de seguretat. En aquest sentit, les organitzacions poden satisfer aquesta necessitat fomentant oportunitats de contacte entre els membres mitjançant reunions periòdiques d’equip i l’organització d’esdeveniments de tipus social o fomentant activitats amb contingut social que incrementen el sentit d’identitat de grup. Fer una feina que estigui connectada amb els nostres valors pot ser un luxe dels bons temps. En temps de crisi la gent prioritza la seguretat per sobre del compromís amb la pròpia carrera. Això ens porta a l’aversió al risc, a la conformitat i al pensament grupal, tipus de comportaments que no s’ajusten al que requereixen les organitzacions d’avui dia. Per lluitar contra la inèrcia i la manca de compromís dels col·laboradors, cal recordar-los que la seva feina és important i que contribueix a les necessitats de l’organització. També es pot fomentar el pensament individual sol·licitant idees i

opinions, creant un ambient que afavoreixi el debat; és més difícil sentir-te desconnectat si se’t permet aportar idees.A mesura que les organitzacions continuen retallant en projectes nous i interessants, els professionals amb desig de realització es van trobant amb excés de càrrega de treball i infrautilitzats, i quan les seves habilitats i coneixements no es posen al servei de l’organització de manera òptima, s’avorreixen. Com a mànager, pot ser útil demanar als col·laboradors que pensin en maneres de renovar-se, ja sigui a través d’una redefinició del seu lloc de treball, facilitant orientació a col·laboradors més júniors o participant en grups de treball que requereixin l’intercanvi d’idees. Anima el teu equip a realitzar tasques que ajudin a desplegar el seu potencial. Alguns consells per a l’autogestió, que et serviran per superar el malestar que envaeix els llocs de treball en situacions de crisi, són: - Sigues amable amb tu mateix: hi ha tasques que fan que la teva feina sigui desmoralitzant, però segur que també hi ha alguns aspectes de la teva feina que t’agraden; recorda’t a tu mateix quins són aquests aspectes i fes periòdicament un llistat amb les teves fites. - Potser el teu pressupost s’ha vist retallat o projectes en els quals esperaves treballar estan en stand-by; si és així, és normal que et sentis decebut, però no dediquis massa energies a allò que no pots controlar, centra’t en allò que puguis assolir i fixa’t noves metes d’acord amb les actuals limitacions pressupostàries i al que pots fer. - No et deixis emportar pel desànim; aquesta sensació que comença al lloc de treball fàcilment es pot estendre a altres àrees de la teva vida. Aixeca la teva moral dedicant-te a activitats que et facin sentir bé amb tu mateix, ja sigui l’esport, la música o alguna afició.- Cuida els teus amics, nodreix-te de les persones que són importants per a tu i que poden proporcionar-te una perspectiva independent. Això també et permetrà donar sortida a les teves inquietuds, alhora que ofereixen confort, suport i humor.- Sigues amable amb els altres; fer alguna cosa pels altres ens fa sentir bé. Tenint en compte com se sent la majoria de la gent actualment, una paraula amable pot marcar la diferència en el dia a dia de les persones.

Com gestionar el teu equip en un context de crisi Montse Pérez / Serveis Ocupacionals dels EIC

Com a mànager, pot ser útil demanar als col·laboradors que pensin en maneres de renovar-se, ja sigui a través d’una redefinició del seu lloc de treball, facilitant orientació a col·laboradors més júniors o participant en grups de treball que requereixin l’intercanvi d’idees


Postgrau en vehicles elèctrics i altres tecnologies de propulsió aplicades a l’automoció

L’actual situació del mercat de l’automòbil, que planteja la implantació de noves tecnologies de propulsió aplicades als

automòbils amb l’objectiu de reduir-ne les emissions contaminants, fa que tant la indústria com les administracions estiguin treballant en les alternatives de vehicle elèctric i híbrid per tal d’afrontar aquest nou repte de la recerca, el desenvolupament i la innovació.Les previsions del Ministeri d’Indústria indiquen que l’any 2020 es fabricaran, en l’àmbit nacional, uns 200.000 vehicles que incorporaran aquestes tecnologies. A Catalunya, els principals fabricants de vehicles i la indústria auxiliar estan immersos en aquest procés de desenvolupament i fabricació.Aquest nou plantejament de la mobilitat comporta també l’adaptació de les infraestructures actuals. Cal tenir present que la introducció d’aquests tipus de vehicles suposarà un canvi en les necessitats de distribució d’energia i l’aparició del concepte de punts de recàrrega.En aquest sentit, s’ha de considerar, a curt termini, la necessitat de tenir a l’abast professionals especialitzats a disposició de la indústria i l’Administració amb uns coneixements específics d’aquests tipus de vehicles i les seves tecnologies, per tal de convertir Catalunya en un país de referència en el desenvolupament, la fabricació i la implantació del vehicle híbrid i elèctric i, en definitiva, amb un model de mobilitat més sostenible davant d’un repte mediambiental i tecnològic d’una magnitud mai vista fins ara.Actualment, no hi ha cap programa de formació que prepari i adapti els coneixements dels professionals del sector de l’automòbil, tant de fabricants de vehicles com de fabricants d’equips i components, a les noves necessitats en termes d’investigació, desenvolupament, innovació i fabricació que impliquen aquests nous tipus

de vehicles. Així mateix, aquest camp formatiu, que es troba vacant, se situa en la intersecció de l’enginyeria mecànica, l’enginyeria electrònica i l’enginyeria elèctrica i, per tant, s’ha de crear una oferta formativa específica per a aquest àmbit.Davant d’aquesta perspectiva, la Universitat Politècnica de Catalunya, a través del Tech Talent Center (Fundació Politècnica), està liderant un conglomerat d’empreses privades, públiques i centres d’investigació del sector de l’automoció i l’energia, per tal d’oferir el proper curs acadèmic (2011-2012) el primer curs de postgrau sobre vehicles híbrids i elèctrics.Els professors David Gallegos i Francisco Liesa, del Departament d’Enginyeria Mecànica de la Universitat Politècnica de Catalunya, estan coordinant aquesta iniciativa pionera que respon a les necessitats formatives imminents de la indústria catalana.Aquest curs de postgrau neix dins del paraigua de l’Espai Europeu d’Educació Superior i compta amb un total de 375 hores lectives, que corresponen a 15 crèdits europeus, repartides en sessions teòriques, sessions de treball en grup i discussió de casos pràctics, i que doten els alumnes d’una visió global i, alhora, especialitzada de la indústria del vehicle híbrid i elèctric i les seves tecnologies.

David Gallegos i Francisco Liesa / Departament d’Enginyeria Mecànica de la UPC

S’ha de considerar la necessitat de tenir a l’abast professionals especialitzats a disposició de la indústria i l’Administració amb uns coneixements específics d’aquests tipus de vehicles i les seves tecnologies


articles


Enginova. Dos anys de vidaJosé M. Román / Director d’Enginova

Comptem amb 150 projectes gestionats, dues edicions del Concurs Fem Indústria (el primer en col·laboració

amb la Fundació Eduard Soler i el segon amb La Salle Technova) amb més de cinquanta projectes presentats en les seves dues modalitats (D’una Idea a una Realitat i Empresa amb Futur), deu empreses constituïdes, tres patents obtingudes, diversos projectes presentats a diversos fòrums d’inversors privats (Keiretsu, ESADEBan, EIX La Salle...) i també a entitats de capital risc que els han finançat, el suport a la constitució del Fons Enginyers i quatre projectes presentats fins al moment per analitzar-ne el finançament per part d’aquest Fons, la relació i canalització de projectes cap als organismes públics (CDTI, ENISA, ICF...), la constitució del Consell Empresarial E8 (format per nou empreses líders i tractores en els seus respectius sectors d’activitat: Abertis, Agbar, Almirall, Endesa, Ficosa, Indra, Gas Natural, Schneider i Telefonica I+D), diversos projectes participants en concursos i programes de foment i suport a les iniciatives emprenedores i al creixement empresarial (Ready4Growth, Biz Barcelona, ECOEmprenedor XXI, Park 2.0.11...), col·laboració a les principals activitats i amb els diferents integrants de l’ecosistema emprenedor a Catalunya (ACC1Ó, Barcelona Activa, Comunitat EureCAN, escoles de negocis, centres i parcs tecnològics: Leitat, Ascamm, BCN Digital, Parc de Recerca UAB, universitats, etc.), disset edicions dels tallers mensuals Interrogants Enginova, creació de la plataforma de col·laboració amb el Col·legi i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, col·laboració en la transformació del Parc Tecnològic BCN Nord en un Parc de les Enginyeries, participació en el Pla Indústria XXI, presentacions i ponències en diversos actes i jornades, col·laboració com a partners

experts en els diferents temes d’interès per a l’emprenedor (Marco Legal, E-Control, Curell Suñol, Oficina Ponti)... Aquest és un breu resum de l’activitat d’Enginova en poc més de dos anys d’activitat operativa.Dos anys de vida per a una iniciativa pionera i que s’ha convertit en un referent en l’entorn col·legial i emprenedor. Dos anys en què ens hem mantingut fidels a l’esperit i la voluntat amb què va ser creat aquest servei: el foment i la detecció de les iniciatives emprenedores innovadores dels enginyers i el suport a aquestes, centrant-nos en les tres fases crítiques del procés emprenedor: idea (identificació de bones idees i projectes de negoci), treball (concreció de la idea i transformació en un projecte

e m p r e s a r i a l viable) i realitat (impuls per al llançament de la nova empresa i el seu creixement), i en les necessitats fonamentals de recursos en les noves empreses: el recurs humà (equip) i el recurs financer (obtenció del f inançament més adequat).La serietat,

la professionalitat i la confiança són l’eix de la nostra activitat. Serietat i professionalitat que suposen coneixement, rigor i dedicació i confiança que es basa en la capacitat d’interlocució, la discreció i la neutralitat.I el futur? En quins nous reptes estem treballant actualment? A més de continuar consolidant el projecte sobre les bases establertes, estem treballant tant en la creació d’un club d’inversors (Enginyers Angels) com en la posada en marxa d’un programa que faciliti la continuïtat empresarial i eviti la desaparició de petites i mitjanes empreses i, per tant, la reducció del teixit industrial a Catalunya i la pèrdua del coneixement tecnològic existent.

Dos anys de vida per a una iniciativa pionera i que s’ha convertit en un referent en l’entorn col·legial i emprenedor


Francisco Javier Ripoll Nonell, estudiant de l’ETSEIB

És, sens dubte, una persona d’idees clares. No dubta a l’hora de respondre les preguntes i les seves respostes són directes i precises. Francisco Javier Ripoll afirma que des de ben petit ha sabut que es volia dedicar a l’enginyeria industrial i explica que el fet que el seu pare també ho sigui no hi ha tingut res a veure. Especialitzat en productes i sistemes, Ripoll està enfocant la seva carrera professional cap al sector de les energies renovables, la sostenibilitat o la mobilitat sostenible. Però no vol ser un professional més, sinó que es considera un emprenedor. Assegura que aquest és el seu somni i sembla que no li fa por res. Juntament amb dos companys, està decidit a convertir en realitat empresarial un projecte per aprofitar l’energia del moviment dels vaixells causat per les onades i el vent com a font complementària al motor d’explosió.

Per què el sector de les energies renovables, la sostenibilitat o la mobilitat sostenible?Tenia dues opcions: especialitzar-me en energies renovables, sostenibilitat o mobilitat sostenible o bé dedicar-me a la mecànica. La veritat és que la mecànica me la van pintar molt difícil i per això vaig decidir decantar-me per l’altra opció. Però el que compta és que l’elecció ha valgut la pena. Des del meu punt de vista, la tecnologia relacionada amb la sostenibilitat té encara un llarg camí per recórrer i per això crec que és un bon sector per especialitzar-se.

És més una visió de futur professional que una convicció?No pots defensar una idea si no la creus. La consciència que les coses han de canviar perquè la societat no pot continuar vivint d’aquesta manera, l’ha de tenir tothom.

En què consisteix el projecte Boat Kers (Boat Kinetic Energy Recovery System)?En un sistema que recupera l’energia del moviment dels vaixells causat per les onades i el vent. L’energia recuperada es converteix en una font complementària al motor d’explosió. L’he desenvolupat juntament amb dos amics: Carlos Conde (estudiant d’Enginyeria Industrial de l’ETSEIB) i Luis Barguñó (estudiant del Màster en Arquitectura de Computadors de la UB).

Us acaben de donar un premi pel projecte...El vam presentar al primer premi UPC Barcelona World Race: Innovació, Navegació i Entorn.

Aquest consta de dues fases. En la primera vam escollir l’apartat d’energia i vam explicar en què consistia la idea. Un cop superat el concurs d’idees, vam passar a la segona fase en la qual havíem de desenvolupar la idea, crear un prototip i demostrar que era viable. Finalment, vam ser els guanyadors. Ara hem presentat el mateix prototip al concurs Emprèn UPC. Estem entre els finalistes i esperant per saber si estarem entre els guanyadors.

El premi d’Emprèn UPC consisteix en 2.500 euros per avaluar la viabilitat del projecte. Aquesta és la idea, convertir-vos en emprenedors?Sí, estem a l’expectativa d’engegar definitivament el projecte, però encara no sabem com anirà la cosa. Personalment, m’agradaria molt que tot això tirés endavant. El meu somni és continuar sent un emprenedor. No et fa por l’actual situació econòmica i les dificultats que comporta tirar endavant un projecte empresarial?No en tenim, de por. Tinc molt a guanyar i poc a perdre. La por és més que res per si la idea és viable o no ho és. Però no tinc por a arriscar-me.

Esteu rebent ajuda, tant econòmicament com d’assessoria?Vam demanar un ajut a la UPC que no va poder ser. Però ara estem mirant també ajudes externes, sobretot d’entitats públiques. D’altra banda, estem rebent molt suport familiar i molts dels contactes que ens estan ajudant i assessorant els hem aconseguit a través de les nostres famílies. Hi ha persones que ens han estat assessorant des del principi, i d’altres amb qui hem contactat nosaltres pel nostre compte. I ens està ajudant especialment la Fundació Navegació Oceànica Barcelona (FNOB). Ara, el nostre principal neguit és que ens copiïn la idea i se’ns avancin.

Lorena Farràs / Periodistal’eScola

“La tecnologia relacionada amb la sostenibilitat té encara un llarg camí per recórrer i per això crec que és un bon sector per especialitzar-se”

Antoni Gil Pujol, becari predoctoral al GREA

El de l’energia és actualment un dels àmbits en què s’estan dedicant més esforços en recerca. Especialment, en el camp de les energies renovables i en el de l’eficiència energètica. I és precisament en aquests dos àmbits en què està fent recerca el centre tecnològic GREA de la Universitat de Lleida (UdL). Una de les línies d’investigació més interessants del centre està relacionada amb l’estudi de l’emmagatzematge de l’energia tèrmica. Antoni Gil, de 37 anys, està treballant precisament en aquesta línia d’investigació alhora que està fent la seva tesi doctoral, relacionada amb la matèria i que va ser guardonada amb una beca a la Diada de l’Enginyer del 2009. Un cop finalitzat el doctorat, Gil vol continuar fent recerca al GREA.

Quin és el motiu pel qual s’intenta aconseguir emmagatzemar l’energia tèrmica?Després de la crisi del petroli, el 1973, va començar l’interès per part dels Estats Units i França per desenvolupar centrals elèctriques que tinguessin com a font l’energia solar. Però l’energia solar té el problema que no sempre està disponible, especialment durant la nit però també els dies ennuvolats. D’altra banda, els equips necessiten una estabilitat en el funcionament i això requereix un flux continu per part de la font energètica. D’aquí neix la necessitat d’aconseguir emmagatzemar energia tèrmica.

Com es pot emmagatzemar aquesta energia?Hi ha diferents maneres de fer-ho. Una seria mitjançant materials que utilitzen la calor sensible. Dins d’aquesta línia, els materials que s’usen poden ser sòlids o líquids. L’altra manera seria aprofitant la calor latent del canvi de fase dels materials, quan aquests passen de sòlid a líquid.

Però, a pesar de les dificultats per emmagatzemar l’energia tèrmica, ja hi ha empreses que produeixen comercialment energia a partir del sol...Sí, algunes empreses desenvolupen i comercialitzen sistemes de producció d’energia elèctrica a partir d’energia solar. Per emmagatzemar l’energia i solucionar així el problema de les hores sense sol, inicialment s’utilitzava vapor sobresaturat o sals foses. A dia d’avui s’estan buscant materials que siguin més barats, que tinguin menys riscos mediambientals i que siguin més fàcils d’utilitzar en una central elèctrica.

Quins són els problemes dels sistemes d’emmagatzematge que es coneixen actualment?El mètode més utilitzat és a partir de materials que utilitzen la calor sensible, especialment els materials líquids. El problema és que són materials inicialment sòlids que s’han de fondre a elevades temperatures, d’uns 250 graus, per convertir-los en líquids. Són temperatures cares i difícils d’assolir. A més, el manteniment del sistema també és elevat i complex.

Quin és el projecte més significatiu que teniu actualment en marxa en aquest àmbit?Per encàrrec d’una empresa catalana hem buscat un material sòlid que sigui adequat per emmagatzemar energia per la via de la calor latent. En un prototip a petita escala ja hem comprovat que el sistema funciona. La temperatura necessària és inferior, de 200 graus, i hem aconseguit emmagatzemar l’energia tèrmica d’un dia per l’altre. Aquesta mateixa prova l’hem feta ara en un projecte real, en unes instal·lacions de la Universitat de Sevilla. Es tracta d’una experiència real en què s’ha aconseguit emmagatzemar energia solar durant el dia perquè l’aire condicionat, que funciona amb un sistema conegut com a fred solar i que consisteix a refrigerar mitjançant l’energia solar, pugui funcionar també a la nit.

Lorena Farràs / Periodista

Una de les línies d’investigació més interessants del GREA està relacionada amb l’estudi de l’emmagatzemat-ge de l’energia tèrmica

articles


volem +

EN FAMÍLIA

Dissabte 21 de maig, els bom-betes Hugo, Clara, Lola, Arnau, Mercè, Ivan, Judit i

Quim van poder gaudir d’una tarda mooooolt dolça!!! Amb les explicacions d’una simpàtica monitora, van apren-dre tot el que fa referència al cacau, com és el fruit, d’on prové, les llavors que hi ha dins… També van poder tastar el cacau en diferents formes, en pols i sense sucre, la crema de cacau…Tot seguit, cada un d’ells va omplir en una font de xocolata un motllo amb forma de caseta. I ens van deixar mullar el dit a la font per tastar-la!!! Mmmmm, boníssima!!! Els motllos

els van posar dins del congelador per tal que la xocolata quedés dura. Van fer un dibuix amb xocolata líquida damunt d’un full de paper, i més tard també amb xocolata líquida van jugar al joc del penjat, endevinant paraules que sortien de la seva imaginació. Un cop les casetes de xocolata ja eren con-gelades, cada un va agafar la seva i junts van anar a visitar el Museu, on hi havia unes escultures meravelloses fetes totes de xocolata. Algunes samarretes van quedar una mica empastifades, però realment va ser una tarda per lle-par-se els dits!!!! Mmmmm, xocolata!!!


Els petits visitants van recórrer amb entusiasme el Museu de la Xocolata.

Els bombetes visiten el Museu de la Xocolata

volem +

Text: Raquel Bertolín Fotos: Javier Hellín

Els petits bombetes van fer un munt d’activitats per llepar-se els dits, com dibuixos amb xocolata i unes figuretes que després es van menjar.


130 ABRIL/MAIG2011

volem +

VIU L’ASSOCIACIÓ

14 d’abrilJudith Fernández, gemmòloga de la joieria Oriol Agorreta

Orfebre, va ensenyar als assistents tot el que han de saber

a l’hora de comprar joies amb brillants. Va explicar la història

dels brillants, les diferències entre brillants i diamants, el pes,

la puresa, la llum, el color i els mètodes de classificació amb

peces reals.

4, 11 i 18 dE MaigTaller a càrrec d’Agurtzane Zallo, llicenciada en Psicologia per la

Universitat de Deusto, dirigit a saber què és la memòria, quins

tipus de memòries existeixen i quins factors poden influir en la

seva davallada (manca d’atenció, estrès, canvis a la vida quoti-

diana, etc.). Estratègies i pautes fàcils per mantenir i treballar la

nostra capacitat memorística. Aquest taller va tenir un gran èxit.

05 dE Maig Prop de quinze persones es van reunir per conèixer de la mà

de Xavi Sarsenedes i el seu equip els secrets dels còctels més

actuals com el Negroni, i els més tradicionals i coneguts com

el mojito, el daiquiri i el whisky sour.

5, 12 i 19 d’abril Saber escriure amb claredat i eficàcia, trobar el to apropiat,

adequar-se al registre necessari, oferir una informació concisa,

economitzar el llenguatge, estructurar un text i seduir amb les

paraules, són alguns dels molts recursos textuals que s’aprenen

en aquest taller impartit per l’escriptora i periodista Ada Cas-

tells. Va tenir molt d’èxit, sobretot entre els joves enginyers.

TALLEr dE gEMMOLOgIA

LA MEMòrIA UNA CApACITAT qUE pOdEM CONSErVAr TALLEr MONOgràFIC dE COCTELErIA

TALLEr d’ESCrIpTUrA


17 dE MaigLluís Sust i Xosé Garrido, de la Caixa d’Enginyers,

van mostrar als assistents com seleccionar i ges-

tionar una cartera de valors amb eficàcia. Els

temes que es van tractar van ser: l’estructura del

mercat borsari; el funcionament de la borsa i els

actius que s’hi negocien; els factors que influei-

xen en les borses; la contractació d’accions en

els mercats de valors; els sistemes de contra-

ctació i tipologia; la borsa com a instrument de

finançament en el cicle empresarial; els avantat-

ges de cotitzar a la borsa; tipus d’eficiències de

mercat... Tot plegat, un pas cap a l’anàlisi fona-

mental i l’anàlisi tècnica. A causa de l’èxit que va

tenir aquest curs, es repetirà a la tardor.

INTrOdUCCIÓ A LA BOrSA

%Descobreix-los ara!

Els millors descomptes

Per a més informació: T. 932 957 804a/e: [email protected]

Vacances i viatges Compres FormacióOci i activitats Salut i bellesa Família i llar

l’associació!

volem +

ABRIL/MAIG2011132

XOOM: MOTOROLA ESTRENA EL SISTEMA

OPERATIU DE GOOGLE, ANDROID 3.0

Va ser la sensació de la fira d’electrònica de consum

que es va celebrar a inicis del 2011 a Las Vegas. Tot i

que no té un disseny gaire estilitzat, és més potent que

el primer iPad, ja que compta amb un processador de

doble nucli que carrega els continguts Flash, i incorpora

un microUSB per carregar directament els continguts

d’altres aparells.

Tot i que la companyia nord-americana l’ha presentat

molt més tard que els seus competidors, Xoom ja té

pretendents. Canvia entre aplicacions amb rapidesa, té

càmera frontal i posterior, una bateria de llarga durada,

accessos directes de programes que s’actualitzen

automàticament i una potència gràfica molt elevada per

als jocs.

EL MICrOOH!NES

WWWEBS

A la pàgina web del Ministeri d’Educació es

pot accedir a una secció relativa a l’homolo-

gació de títols universitaris. Es pot trobar el

model de sol·licitud per a l’acreditació de títols

expedits a Espanya per a l’exercici de profes-

sions regulades per la Directiva 2005/36/CE a

efectes del seu exercici en un altre país de la

Unió Europea.

ENTrETENIMENTSJoan Puig viu al catorzè pis d’un edifici. Cada matí, quan surt de casa, agafa l’ascensor, baixa fins a la planta 0 i se’n va a treballar. Quan torna de la feina, agafa l’ascensor només fins al setè pis i després puja els pisos restants per les escales, a excepció dels dies que plou, que puja amb l’ascensor fins a casa seva. Puig detesta pujar per les escales. Com explicaries aquest estrany comportament?

Solució del número anterior:S’ha de fer una simple pregunta a un dels guàrdies: “Què em contestaria l’altre guàrdia si li preguntés quina porta NO em permet salvar-me?”.Si preguntem al mentider, ens hauria de dir la veritat, però no ho farà per naturalesa. Si preguntem al que diu la veritat, també ho farà per naturalesa i, per tant, respondrà la pregunta com si respongués el mentider. Així doncs, amb qualsevol de les dues respostes obtindrem la resposta que ens donaria el mentider i, per tant, haurem d’escollir la porta contrària.

rEconEiXEMEnt dE títolswww.Educacion.gob.Es

EltEnEdor.Eswww.EltEnEdor.Es

ElTenedor.es és el primer portal de

reserves de restaurants que et permet

reservar taula en el lloc, dia i hora

desitjats, en només un minut i en temps

real. Es pot escollir restaurant cercant per

ciutat, tipus de cuina, estil de restaurant,

preu o barri, i, posteriorment, realitzar la

reserva on-line de manera instantània.


Anar a dinar a un restaurant amb nens pot ser tant esgotador

pels pares com avorrit pels fills. I és que les maneres de

divertir-se no són les mateixes per petits i grans. El Restaurant

Semproniana n’és ben conscient i ha trobat la solució

per satisfer a tots els públics. Mentre els pares mengen

tranquil·lament al menjador principal plats tant suggerents

com un bacallà amb peres i pernil, els nens es converteixen

en petits xefs al Taller de cuina Patacuchi, que es du a

terme en una sala annexa. Ajudats per dues monitores, els

més petits de la casa aprenen a fer galetes, brownies o una

calzone farcida. Després de la classe de cuina, mengen tots

plegats els menú infantil. Dues maneres diferents de gaudir

del menjar. El Taller de cuina Patacuchi es realitza tots els

dissabtes al migdia i té un preu de 20 euros, amb el menú

infantil inclòs.

c/Rosello, 148

Tel. 934 531 820

www.semproniana.net

LA TEMpTACIÓ

pEtits XEfs

Autor: Manel Martín Pascual

Edita: Fundació Agbar i Marcial Pons, Madrid, 2009

Codi: 628.1 MAR

Procedència: Donatiu

Sinopsi: Aquesta obra aporta

llum sobre els factors i els interes-

sos que van jugar en la definició

del model d’abastament d’aigua

per a la ciutat de Barcelona en-

tre l’Exposició Universal del 1888

i l’Exposició Internacional del

1929. Per tant, contribueix a co-

nèixer millor la història de la ciu-

tat i, en la mesura que la Societat

General d’Aigües de Barcelona

(SGAB) va protagonitzar el servei,

també esdevé un llibre imprescindible per apropar-se a les

primeres dècades de vida de l’empresa.

Autors: Joan Miquel Hernández Gascón; Alberto Pezzi; Antoni

Soy Casals

Edita: Observatori de Prospectiva Industrial, Barcelona, 2010

Codi: 338.45(460.23) HER

Procedència: Donatiu

Sinopsi: La política de clústers, entesa

com aquell conjunt d’iniciatives de po-

lítica industrial i empresarial dirigides

a millorar l’eficiència competitiva d’un

conjunt d’empreses a través del seu

replantejament estratègic i la contínua

adaptació als reptes del mercat global,

va començar a ser desenvolupada pel

govern de Catalunya l’any 1993.

El llibre, bàsicament, repassa aquesta

política de clústers, examina críticament

els seus resultats i ofereix un marc de

referència per al seu futur.

pàgINES

barcElona: aigua i ciutat. l’abastaMEnt d’aigua EntrE lEs duEs EXposicions (1888-1929)

clústErs i coMpEtitivitat: El cas dE catalunya (1993-2010)

volem +


OFErTES I SErVEIS

daguisa HotElsDaguisa Hotels és un grup d’hotels emplaçats al Principat d’An-

dorra. Gaudeix del confort i de la diversió allotjant-te en qualsevol

dels hotels: Hotel Fènix, Hotel Delfos i Hotel Comptes d’Urgell,

tots tres situats en ple centre comercial d’Escaldes-Engordany i

amb un caire diferent que, combinat amb l’ampli ventall de ser-

veis, instal·lacions i una relació qualitat-servei-preu excel·lent, fan

que puguin complaure les expectatives de cada un dels clients

(famílies, parelles joves, gent gran, col·lectius diversos, grups d’in-

centius, etc.).

10% de descompte sobre la millor tarifa disponible aplicat en es-

tades lliures i paquets de les webs.

informació i reserves:

tel. 00 376 804 200

[email protected]

www.daguisa.com

sportunity.coM

Sportunity.com és un nou club de venda privada especialitzat en el món

de l’esport on podràs trobar marques com ara Nike, Adidas, New Balan-

ce, Asics o Mizuno, amb descomptes de fins el 80%.

Ofereixen les millors ofertes de totes les disciplines esportives com ara

running, futbol, bàsquet, natació o muntanyisme, però... atenció! aques-

tes ofertes estan limitades en estoc i temps!

Fes-te soci de Sportunity.com ara a http://eic.sportunity.com i per ser

membre dels EIC podràs gaudir d’un descompte de benvinguda.

roadlEt.coMRoadlet.com és un nou club de venda privada especialitzat en el món

del motor on podràs trobar marques com Shoei, Arai, Yamaha, Honda,

o Airoh amb descomptes de fins el 80%.

Ofereixen les millors ofertes de tota mena de material i accessoris com

ara guants, jaquetes, monos, cascs o motxilles, però... atenció! aques-

tes ofertes estan limitades en estoc i temps!

Fes-te soci de Roadlet.com ara a http://eic.roadlet.com i per ser mem-

bre dels EIC podràs gaudir d’un descompte de benvinguda.


OFErTES I SErVEIS

diffErEntcarsDifferent Cars t’ofereix la possibilitat de gaudir de l’excitant conducció del

Carver One (la combinació perfecte de cotxe, moto i avió) per les revolta-

des carreteres de l’Empordà i la zona de Barcelona. Sol o en combinació

amb Segway (patinet elèctrics d’autobalanceig) i buguis; solament per

carretera o afegint-hi un vol en avioneta o navegació en barca. Vols més?

Doncs aquí tens l’experiència estrella: terra, mar i aire, per passar cinc

hores inoblidables. No t’ho perdis i gaudeix de l’experiència!!

- 20% de descompte en totes les activitats per a particulars.

- Condicions especials per a em-

preses en l’organització d’esdeveni-

ments i activitats per a grups.

tel. 608 070 829 (Marta)

[email protected]

www.differentcars.es

uniÓn suiZaComerç de joieria i rellotgeria. Disposen de les primeres marques

del mercat.

Condicions especials per als membres dels EIC: 15% de descompte

excepte en les marques Patek Philippe i Rolex.

botigues:

via augusta, 1 - 08006 barcelona

rambla de catalunya, 17 - 08007 barcelona

HotElEs catalonia

Gaudeix dels Hoteles Catalonia, per treball o escapades, a Bar-

celona, Lleida, Madrid, Sevilla, Saragossa, València, Salamanca,

Murcia, Balears, Tenerife, Riviera Maya (Mèxic) i República Domi-

nicana. Escapades i molt més...

10% de descompte en tots els hotels.

www.hoteles-catalonia.com

Per gaudir del descompte, cal fer clic a l’apartat codi promocional i

introduir el codi COLENG10. Un cop introduït, s’entra en una pàgina

personalitzada en què els preus ja tenen el 10% de descompte apli-

cat. També es pot entrar directament a la pàgina personalitzada amb

el descompte aplicat:

http://hoteles-catalonia.com/ProcesoReserva/ReservationHandler?u

ser=COLENG10

volem +

136

IMMOBLES

Llogo oficina d’engi-

nyeria de 60 m2 com-

pletament equipada

a l’edifici Walden de

Sant Just Desvern.

A peu del Trambaix.

Opcionalment es pot

compartir en mòduls.

Preu a negociar segons

modalitat. Tel. 609

710 311 / 934 738 146

(Francesc).

Es ven dúplex quasi

nou a la Cerdanya (Os-

seja), de 120 m2 a tres

vents, espaiós, i amb

tres habitacions (pos-

sibles quatre), men-

jador amb llar de foc,

dos banys, pàrquing

i traster gran (12 m2).

Balcó amb excel·lents

vistes a la Cerdanya.

Gran zona comunitària

amb piscina. Ideal per

a famílies amb nens.

Preu: 275.000 €.

Tel. 619 051 500.

Venc casa de poble a

Castellgalí (Bages), a

10 km de Manresa i 50

de Barcelona. És una

casa construïda amb

pedra de més de 200

anys per reformar. La

superfície construïda

és de 225 m2 distribu-

ïda en tres plantes. Té

10 m de façana al car-

rer Puigterrà i 7,5 m de

profunditat. Està inte-

grada al casc antic i es

pot doblar la superfície

en planta construïda

i també aixecar una

nova planta. Disposa

d’un terreny posterior

de 350 m2 exposat

al sud i amb vistes a

l’horitzó inalterables.

Preu a negociar.

Tel. 609 710 311.

Es lloga despatx al

carrer Aribau / Via

Augusta, nou a estre-

nar, 60 m2. Preu: 600 €/

mes. Tel. 667 488 648

(Sr. Serrat).

Es lloga espai d’ofi-

cines de 150 m2 (sis

llocs de treball amb

possibilitat de vuit)

a Barcelona, carrer

Consell de Cent, 484,

local 2, amb accés al

metro (L2 Monumen-

tal). Totalment moblat,

equipat i gestionat per

començar a treballar

de manera immediata.

Totes les instal·lacions

que es comparteixen

(telèfon, Internet…) es-

tan equipades amb la

tecnologia més avan-

çada de veu i dades.

Servei de recepció i

centraleta inclòs. Sala

de reunions comuni-

tària de 35 m2 amb

projecció de vídeo. Aire

condicionat i submi-

nistraments inclosos

(electricitat, aigua).

Alarma de seguretat.

Bany individual. Servei

de neteja inclòs. En-

trada particular. Llest

per instal·lar-s’hi. Preu:

1.300 €/mes, oscil·lant

en funció de l’ocupa-

ció. Informació sense

compromís. Grup TAE.

Tel. 932 682 933. Fax:

932 684 180. A/e:

[email protected].

Venc pis ampli en ple

centre de l’Eixample

(carrer Aragó prop de

Rbla. Catalunya), de

135 m2; amb molt bona

distribució, sala d’estar

i menjador, cinc dormi-

toris; lluminós, tranquil

sense repercussió del

trànsit, orientat a espai

d’illa. Per reformar.

Finca senyorial rehabi-

litada. Preu: 600.000 €.

Tel. 934 519 321.

Llogo baixos d’una casa

a Valldoreix, Sant Cugat

del Vallès. En bon estat.

Són 45 m2 aproximada-

ment. Inclou jardí i espai

per aparcar. Dues ha-

bitacions. Tel. 606 348

902. A/e: albert.pulga-

[email protected].

Llogo per quinzenes

un apartament a pri-

mera línia de mar a

Sant Antoni de Calon-

ge. Sisè pis comple-

tament equipat amb

garatge. Apartament

per a dues famílies.

Tel. 666 644 153 (Jau-

me Magdalena).



ALTRES

Venc moble llit i seients

per a VW Transporter

T5. Moble llit format

per conjunt de dos ca-

laixos, en fusta de con-

traxapat (més lleugera

i resistent), dissenyats

per transformar-se

en un llit de 200x110

o per funcionar com

a taula+seients. Es

poden portar mun-

tats amb la segona

fila de seients sense

problemes. S’inclouen

coixins (utilitzats com

a matalàs del llit). Ideal

per als que vulguin

transformar la furgo-

neta en un habitatge a

molt baix cost. En molt

bon estat. Es munten i

desmunten en qüestió

de segons. També es

ven conjunt de seients

de segona fila. Biplaça

totalment reclinable

més plaça reclinable.

Només tenen quatre

anys i estan en molt

bon estat. Preu a con-

venir. Tel. 657 800 117.

A/e: gurruluque@gmail.

com.

Es ven piano de mitja

cua de la marca Yama-

ha del COEIC. Preu:

3.200 € + IVA.

Tel. 933 192 300.

nuncia’tambnosaltres!

vídeos abans de les conferènciesrepartiment de fullets als actes

anuncis als Fulls dels Enginyers

bàners a la nostra web

mailingsinformació als punts informatius

butlletí electrònic

aPer a més informació: T. 932 957 806a/e: [email protected]

Més informació: www.donghai-bridge.com.cn

TEXT: Marta Trapé FOTO: Arxiu

Donghai BridgeLa serp de pedra

L’1 de maig del 2008, el pont Donghai va obrir les seves “portes” i va escriure una pàgina de la his-tòria convertint-se en el pont més llarg del món a través del mar. Aquesta obra d’enginyeria xinesa es va acabar de construir el 10 de desembre del 2005. Trenta-dos quilòmetres i mig (20,2 milles) de longi-tud el fan serpentejar per sobre el mar de la badia de Hangzhou per connectar el port de Xangai amb Yangshan. La major part del pont és un viaducte de baix nivell, i té seccions més grans que permeten el pas de vaixells de grans dimensions, amb espai de fins a 420 metres. La gent l’anomena The Stone (la pedra). Només per donar forma a la S es va trigar dos anys i mig, i només aquest tram va tenir un cost de 10 milions de iuans (1,2 milions d’euros), que va supo-sar un 30% més del pressupost inicial a causa de les dificultats que es van trobar.

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci de compra/venda, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica [email protected]. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb [email protected]. També pots trucar al telèfon 933 192 300.

CONTACTE

Enginyeries del Món

volem +

fulls dels enginyers juny-juliol-agost-setembre 273

Documents