olesa als defensors de la llibertat (1705-1714) xavier ... · entre les diferents potències...

1

Olesa als defensors de la llibertat (1705-1714)

Xavier Rota i Boada

Quaderns d’Olesa Q1

2

Q1“El Memorial 158 és una petita gran contribució contra l’oblit. El treball de Xavier Rota ha permès recuperar i dignificar la memòria d’alguns d’aquells que, en aquella duríssima Guerra de Successió, van deixar la vida en defensa de les llibertats de Catalunya i per una Europa sense tiranies. Llocs recuperats i històries publicades. La memòria contra la claudicació. Sense història no hi ha passat... ni present, ni futur. Honor als nostres morts. Honor als nostres soldats.”

3

“El Memorial 158 és una petita gran contribució contra l’oblit. El treball de Xavier Rota ha permès recuperar i dignificar la memòria d’alguns d’aquells que, en aquella duríssima Guerra de Successió, van deixar la vida en defensa de les llibertats de Catalunya i per una Europa sense tiranies. Llocs recuperats i històries publicades. La memòria contra la claudicació. Sense història no hi ha passat... ni present, ni futur. Honor als nostres morts. Honor als nostres soldats.”

Francesc Xavier Hernàndez i CardonaDoctor en Història i Catedràtic de Didàctica de les Ciències SocialsEspecialista en Història Militar

4

Q1 Quaderns d’OlesaMemorial 158. Olesa als defensors de la llibertat (1705-1714)

El present quadern ha estat elaborat a partir de l’estudi, buidatge i transcripció del Llibre d‘Òbits núm. 4 (1683-1737) de l’Arxiu Parroquial d’Olesa de Montserrat, per en Xavier Rota i Boada, llicenciat en His-tòria i arxiver de l’Arxiu Parroquial d’Olesa de Montserrat.

L’Arxiu Parroquial d’Olesa de Montserrat és la institució encarregada de classificar, ordenar i conservar el fons documental creat al llarg dels segles per la parròquia de Santa Maria d’Olesa de Montserrat.

Crèdits

Realització de l’estudi i redacció: Xavier Rota i BoadaAssessorament històric: Francesc Xavier Hernàndez i CardonaCorrecció de textos: Marta Ibáñez i FuentesDirecció d’art: Quim Moreno i FranceschDisseny gràfic: DIC. DISSENY I COMUNICACIÓ (www.dic.cat)Fotografia: Pere GrimauDrets reservats d’aquest text: Xavier Rota i BoadaDrets reservats d’aquesta edició: Ajuntament d’Olesa de MontserratDipòsit legal: Primera edició: Setembre 2009

Reservats tots els drets. No és permesa la reproducció total o parcial d’aquesta obra per cap mitjà, ni mecànic ni electrònic, inclosa la seva fotocòpia, gravació o emmagatzematge electrònic sense el permís previ i per escrit dels posseidors dels drets.

5

El context històric: Catalunya i la Guerra de Successió

La Guerra de Successió va ser un con-flicte bèl·lic internacional originat l’any 1700 arran de la mort sense descendèn-cia de Carles II, darrer monarca dels Àustria hispànics. L’emperador Leopold I, Anglaterra i Holanda no van acceptar el testament pel qual es transferien els regnes i dominis hispànics al nét de Lluís XIV, Felip d’Anjou. En aquest conflicte, no es va dirimir només la successió a la corona hispànica, sinó que la raó de pes va ser la qüestió de l’equilibri de poder entre les diferents potències europees.

En aquesta guerra es van acabar enfron-tant les Dues Corones Borbòniques contra la Gran Aliança de la Haia; és a dir, d’una banda el Regne de França i la Corona de Castella amb els seus aliats (el Ducat de Mòdena, el Ducat de Màntua, el Ducat de Baviera, el Ducat de Colònia i el Regne d’Hongria) i d’altra banda el Sacre Imperi Germànic, la República de les Set Províncies Unides dels Països Baixos i el Regne d’Anglaterra amb els seus aliats (Regne de Prússia, el Regne de

Portugal, el Ducat de Savoia i la Corona d’Aragó).

Catalunya va ser un dels principals fronts de batalla entre les grans po-tències europees, fet que va suposar l’entrada a casa nostra d’importants contingents d’aquests exèrcits euro-peus. Els exèrcits aliats van abandonar el territori català a partir del Tractat d’Utrecht (1713) i el de Rastatt (1714), tractats que van significar la fi de la guerra arreu d’Europa. A Catalunya, la Junta de Braços va seguir lluitant contra els exèrcits invasors declarant la “Guerra a Ultrança”, fins arribar a la batalla final de l’11 de setembre de 1714.

6

El Memorial 158

El Memorial 158 és l’espai de record que Olesa de Montserrat ha dedicat als 158 soldats austriacistes originaris d’Alemanya, Àustria, Suïssa, Portugal, Flandes, Holanda i Catalunya morts a Olesa de Montserrat entre 1706 i 1714, en el transcurs de la Guerra de Successió. Aquest projecte, elaborat per l’Arxiu Parroquial d’Olesa de Montserrat, va re-bre el suport econòmic de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat i del Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya, en la convocatòria de l’any 2008 per a la concessió d’ajuts per a la realització d’activitats que contribuïssin a recuperar i divulgar la memòria de la Guerra de Successió i de les seves conse-qüències.

Coincidint amb la diada de l’11 de setembre de l’any 2008 es va elaborar un programa d’actes, coordinat per l’Arxiu Parroquial d’Olesa de Montserrat, destinat a donar a conèixer el Memorial 158, i es va rebre la col·laboració dels senyors Valentí Gual i Francesc Xavier Hernàndez, professors de la Universitat de Barcelona i Francesc Riart, dibuixant i documentalista. L’acte central va ser la Trobada de Miquelets, que va comptar amb la participació del grup de recreació històrica Miquelets de Catalunya i la colla trabucaire Miquelets de Badalona. Aquests grups van recórrer els carrers de la vila, de l’ajuntament a la Plaça Nova, on es va procedir a la inauguració del Memorial 158, fita commemorativa en record dels 158 soldats austriacistes morts a Olesa, amb una llosa de marbre als seus peus on es llegeix “Als defensors de la llibertat”.

L’emplaçament d’aquest espai de record, a l’angle format pels actuals carrers Tetuan i Hospital, no va ser casual: la fita es va col·locar en el lloc que havia ocupat l’antic Hospital d’Olesa, edifici on van morir alguns d’aquests soldats.

L’objectiu d’aquesta publicació és recuperar i difondre la memòria històri-ca dels qui van morir en defensa de les nostres llibertats i, en especial, els qui ho van fer fora de la seva llar sense un reconeixement.

El disseny de la fita commemorativa al Memorial 158, ha estat realitzat per l’arquitecte Jaume Vendranas (2008).

7

El Memorial 158 troba els seus fonaments a l’Arxiu Parroquial d’Olesa de Montserrat, on s’ha localitzat la documentació que ha fet possible recuperar, per als olesans i per Catalunya, una part significativament important de la nostra història referent a la Guerra de Successió. A partir d’un minuciós estudi de buidat-ge i transcripció s’ha quantificat en 158 les víctimes militars de la Guerra de Suc-cessió, anotades al Llibre d’Òbits núm. 4 (1683-1737) de l’Arxiu Parroquial d’Olesa de Montserrat. Aquestes dades configu-ren una font inèdita de primera mà.

La identificació d’aquestes morts ha sigut quasi completa pel que fa a la seva nacionalitat, però cal destacar que, dels 158 soldats, només tenim el nom de 14. Aquesta significativa manca d’informació la trobem únicament en el cas dels soldats alemanys dels quals, del total de 142, només tenim la referència onomàstica de 4 soldats.

Soldats alemanysCal aclarir, per començar, que, quan en la documentació ens trobem amb “soldats alemanys”, es refereix no només als procedents de l’actual país d’Alemanya sinó als de cultura alemanya incloent-hi també austríacs i suïssos. Morts majori-tàriament entre abril de 1711 i febrer de

1712, els 142 soldats alemanys, austríacs i suïssos localitzats pertanyien, segons la recerca efectuada en la resta de registres sacramentals de l’Arxiu Parroquial, al Regiment del Baró de Beck, al Regiment de Xamberch (podria correspondre’s amb el Regiment Palatí d’Infanteria núm. 16 “Schönberg”) i al Regiment Schuing.

D’entre aquests 142 soldats alemanys cal destacar la presència en la documentació de la mort de 3 soldades alemanyes. Tan sols amb aquesta única referència es fa difícil desxifrar el paper d’aquestes dones dins l’exèrcit.

No podem concretar si eren acompanyants de la tropa o bé havien jugat algun paper actiu militarment parlant, però l’escassetat de fonts documentals que continguin el fet militar femení fa prou rellevant la documentació olesana al respecte.

Òbit d’Adami Streiss. Soldat.Die sexta mensis novembris anno 1708 in sementerio presentis ville Olesie Monti-serrati diocesis Barcelone sepultum fuit cadaver Adami Streiss natione alemanie ex regimento de Xamberch ex cohorte, seu societate Patricis met, qui quidem Adamus, fuit mortus in hospitali dicte ville Olesie (...).

Els documents del Memorial

Òbit d’Adami Streiss. Soldat.

8

“Als defensors de la llibertat”. Espai commemoratiu en record dels 158 soldats austriacistes morts a Olesa.

10

Òbit d’una soldada. Dona.Als 19 de juriol 1711. Enterro de una soldada alemanya. Amore dei.Als 20 de juriol del any 1711. Enterro de un soldat. Amore dei. Requi.

Soldats flamencs i holandesosEls soldats flamencs i holandesos morts a Olesa van ser 5. Sabem que pertanyien a la Companyia del Tinent Coronel Cabrillon (Zacharias Cabeljauw) i a la Companyia del Coronel Molart (Dirk Boudewijn Moulart), ambdues integra-des en la Unitat núm. 7 Saint Amant de l’Exèrcit Austriacista. Aquesta unitat, composta per un batalló, tenia com a coronel el general major Philip Claude Touroud de Saint Amant i era finançada per la província d’Holanda, pertanyent a la República de les Províncies Unides (Països Baixos). Va ser destinada al front de Catalunya l’any 1706. Sabem que a finals de l’any 1709 era acampada a Olesa de Montserrat on, entre l’octubre de 1709 i l’abril de 1710, van morir 4 dels 5 soldats flamencs localitzats en les llistes d’òbits de l’APOM. Documentació localitzada a l’Arxiu Històric Muni-cipal d’Olesa de Montserrat confirma l’allotjament d’aquesta tropa a la vila i ens descriu els petits aldarulls que aquesta va provocar entre la població a causa de la venda il·legal de tabac a la via pública. Aquesta unitat va partici-par i va vèncer heroicament a la Batalla d’Almenar (27 de juliol de 1710) i la Batalla de Saragossa (20 d’agost de 1710), però caigué definitivament a la Batalla de Brihuega-Villaviciosa (8, 9 i 10 de desembre de 1710) on el seu coronel fou capturat pels borbònics.

Soldats portuguesosEls soldats portuguesos morts a Olesa són Manuel Méndez, que mor ofegat al riu, i el noble D. Gerónimo de Ebrèo Ribèro, capità de cavalleria, que mor malalt, estant allotjat a Can Llimona. Aquest darrer, únic oficial mort a Olesa, és l’únic que va ser enterrat dins de l’església parroquial de Santa Maria d’Olesa de Montserrat. Va ser enterrat a la Capella de la Verge del Remei, amb assistència de tota la Reverend Comuni-tat de Preveres.

Òbit de D. Geronimo de Ebrèo Ribèro.A los veynte y seys dias del mes de Octubre año de la natividad del señor de mil setecientos y nueve se dio Eccle-siastica sepultura al cadaver del Noble Don Geronimo de Ebreo Ribero Capitan de Cavalleria Portuguesa, que estava enfermo en casa Jayme Llimona labrador y ventero de la presente villa de Olesa de Monserrate Obispado de Barcelona y se enterró en la Capilla de la Virgen del Re-medio de la Iglesia Parroquial de Santa Maria de dicha villa de Olesa (...). Y por su alma se celebró el officio de Entierro ritu duplici mayori por los Reverendos Señores Residentes clerigos y vicarios de dicha villa (...).

Soldats catalansCal mencionar la defunció de quatre soldats catalans. Un soldat de Lleida, un miquelet de Santa Coloma de Farners anomenat Martí que mor d’una esco-petada a casa de Josep Boada de Vi-ladecavalls (en aquells temps Parròquia d’Olesa), i dos olesans, Pau Carreras i Antoni Bayona, paraire del carrer de

Òbit d’una soldada. Dona.

11

Baix. En Pau Carreras va tornar nafrat i va morir un temps més tard, segons es diu a la mateixa partida de defunció. El cas d’Antoni Bayona és l’únic dels 158 soldats que configuren el Memorial que no va morir a Olesa. L’hi hem inclòs perquè és registrat en el llibre d’òbits de l’Arxiu Parroquial, objecte de l’estudi. La seva història és força tràgica, passant per damunt de la tragèdia general que repre-senten 158 morts. N’Antoni Bayona va morir l’estiu de 1714 en un combat que hi hagué als vessants de la muntanya de Montserrat. El seu cos no va ser trobat i per aquest fet se li va fer una missa exe-quial el desembre de 1714. Però, dos anys després se li va poder fer l’enterrament en trobar uns ossos que contenien uns rosaris que van ser identificats com els d’Antoni Bayona.

Òbit de Pau Carreras. Als nou del mes de maig del any mil set cents y sis fonch donada eclesiastica sepultura al cadaver de Pau Carreras pagès de la present vila de Olesa de Montserrat Bisbat de Barcelona en lo sementiri de dita vila. Havent rebut tots los sagraments de Santa Mare Iglesia en la armada de Nostre Rey per haver quedat nafrat.

Òbit de Martí. Miquelet de la companyia de Alsira oriundo dit Martí del lloch de Santa Coloma de Farnés del Ampurda Bisbat de Girona lo qual morí de una escopeta-da en casa Joseph Buada de Viladecavalls parrochia de Olesa (...).

Ofici de cos present per Antoni Bayona.Als vint-i-dos del mes de desembre de l’any del senyor de mil set-cents catorze

Òbit de Pau Carreras.

Òbit de Martí. Miquelet de la companyia de Alsira.

13

se celebrà un ofici de cos present sicut in die obitus per l’ànima de Antoni Bayona, paraire del carrer de Baix de dita vila, que morí, segons se diu, en la refrega que hi hagué cerca la muntanya de Montse-rrat lo estiu del present any 1714, per los Reverents de la Església Parroquial de dita vila. Ritu duplici anima ejus requies-cat in pace. Amen. I a tres de febrer de mil set-cents setze fou enterrat en lo ce-mentiri de dita vila per haver encontrat, sogons se diu, la ossa, amb los rosaris seus. Missa resada anima ejus requiescat in pace. Amen.

Tots aquests cossos van ser enterrats al fossar de l’església de Santa Maria d’Olesa a excepció, com ja s’ha apuntat, del noble portuguès D. Gerónimo de Ebrèo Ribero, capità de cavalleria. La recerca efectuada en la resta de registres sacramentals, especialment als llibres de desposoris, ha ajudat a ampliar dades sobre l’aspecte militar d’aquests soldats.

Interpretació d’aquests documents

Els documents de l’Arxiu Parroquial ens ajuden a aprofundir en l’estudi de l’estratègia i el moviment de les tropes aliades en terres montserratines. Al llarg de la Guerra de Successió diferents regiments de l’exèrcit austriacista van prendre posicions a Olesa per causa de la protecció que oferia el castell, la vila més o menys closa i el difícil accés a aquesta (zona muntanyosa a llevant i riu cabalós a ponent). Al mateix temps Olesa oferia contacte visual sobre Esparregue-ra i Martorell (posicions estratègiques comunicades amb Barcelona, Igualada i

les comarques occidentals de Catalunya) i comunicació amb Terrassa, Manresa i Barcelona.

Però, tot i els 158 soldats morts, sabem del cert que a Olesa no hi va haver cap combat. Aquests documents són una interessant font per a l’estudi de la situació dels exèrcits aliats en la rera-guarda: els campaments, l’allotjament, l’aprovisionament i la relació amb la població civil. Baptismes, matrimonis i defuncions s’esdevenen entre la població olesana i l’exèrcit. En un dels casos docu-mentats a l’Arxiu Parroquial d’Olesa de Montserrat l’exèrcit alemany i austríac roman més de mig any acampat (entre maig de 1711 a gener 1712).

A partir de 1709 els exèrcits austria-cistes situats a Catalunya patiran una climatologia adversa que aguditzarà els problemes d’intendència dels exèrcits i augmentarà la conflictivitat entre aquests i els pagesos de la ruralia. Pel juny de 1710 les tropes borbòniques van atacar els magatzems de queviures i les rutes de comunicació que els austria-cistes havien establert a la reraguarda, entorn d’Igualada i Calaf. La reacció austriacista va ser una important con-traofensiva que va dur a la recuperació d’Aragó. La reraguarda aliada va retroce-dir fins a posicions montserratines, i van trobar Olesa com un més d’aquests punts de suport, que també serà aprofitat per recuperar-se de les batalles de Brihuega i Villaviciosa (desembre de 1710). Entre setembre i desembre de 1711 la posició de suport olesana, segurament, també va ajudar, durant la batalla de Prats de Rei, a deturar l’avanç de les tropes borbòniques.

Ofici de cos present per Antoni Bayona.

14

Òbits de la Guerra de Successió a Olesa de Montserrat

Núm. Òbit Nom, condició i nació

1 09-05-1706 Pau Carreras, soldat austriacista olesà

2 01-12-1707 Soldat de Lleida

3 19-04-1708 Manuel Méndez, soldat portuguès

4 06-11-1708 Adami Streiss, soldat alemany

5 26-10-1709 D. Geronimo de Ebrèo Ribèro, noble.

6 31-10-1709 Vilerm (?), soldat holandès catòlic

7 10-12-1709 Pere Bòla, soldat flamenc / holandès catòlic

8 22-02-1710 Einrich Jansè, soldat flamenc

9 09-04-1710 Joan (?), soldat flamenc / holandès catòlic

10 24-09-1710 Jaume Huyser de Elvètia, soldat alemany

11 28-04-1711 Josep Clàuquer, soldat alemany

12 23-05-1711 Soldat alemany



15 12-06-1771 Soldat

16 14-06-1711 Soldat
















15





















52 18-07-1711 Soldat

53 19-07-1711 Soldat

54 19-07-1711 Soldada alemanya

55 20-07-1711 Soldat












16




































17




































18
















152 17-01-1712 Joannis Georgii, regiment Scuinch




156 16-05-1713 Pere Ferrara, soldat flamenc de Sant Pere de Gant

157 05-09-1713 Martí, miquelet de Santa Coloma de Farners

158 Estiu 1714 Antoni Bayona, soldat austriacista olesà

Soldats alemanys, austríacs i suïssos: 139Soldades alemanyes: 3Soldats flamencs i holandesos: 5Soldats portuguesos: 2Soldats i miquelets catalans: 4Soldats de nació sense identificar: 5

Amb la signatura del Tractat d’Utrecht (11 d’abril de 1713), la guerra d’abast europeu va finalitzar, però Catalunya no va voler deposar les armes i es va quedar sola lluitant contra l’Exèrcit de les Dues Corones: França i Espanya. A partir d’aquest moment, els exèrcits aliats aniran abandonant les terres catalanes. El 30 de juny de 1713, mentre l’emperadriu Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, muller de l’Arxiduc Carles, i les últimes tropes amb el lloctinent Guido von Starhemberg al capdavant salpaven del port de Barcelona, les corts catalanes, reunides en Junta de Braços, van decidir la Guerra a Ultrança. Amb aquest fet, el compromís de la casa d’Àustria amb Catalunya s’esvaïa.

19

BibliografiaGUAL, Xabier i MILLÀS, Carles; Olesa de Montserrat en època dels Àustria. Demografia i societat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2002).

HERNÀNDEZ I CARDONA, Francesc Xavier; Història Militar de Catalunya. Vol III. La defensa de la terra. Ed: Rafael Dalmau, Editor (2003).

MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia; Cronologia de la Guerra de Successió 1705-1714. Ed: Comissió Nacional 2014 (2006).

TORRAS I RIBÉ, Josep Maria; La Guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714). Ed: Rafael Dalmau, Editor (1999).

http://www.11setembre1714.org

Fonts documentalsArxiu Històric de la Ciutat de BarcelonaArxiu Històric Municipal d’Olesa de MontserratArxiu Parroquial d’Olesa de Montserrat

Portada del Llibre d’Òbits núm. 4 (1683-1737) de l’Arxiu Parroquial d‘Olesa de Montserrat a partir del qual s’ha elaborat aquest quadern.

Q1Memorial 158. Olesa als defensors de la llibertat (1705-1714)

El Memorial 158 és l’espai de record que Olesa de Montserrat ha dedicat als 158 soldats austriacistes originaris d’Alemanya, Àustria, Suïssa, Portugal, Flandes, Holanda i Catalunya morts a Olesa de Montserrat entre 1706 i 1714, en el transcurs de la Guerra de Successió. Aquest projecte, elaborat per l’Arxiu Parroquial d’Olesa de Montserrat, va rebre el suport de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat i del Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya.

Quaderns d’Olesa

Col·lecció creada per l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat i l’Arxiu Parroquial d’Olesa de Montserrat, que té per finalitat la publicació de monografies de temàtica històrica i cultural, realitzades a partir de la recerca directa a les fonts documentals relacionades amb Olesa de Montserrat i el seu entorn.

El patrimoni documental olesà enllaça el present amb les arrels del nostre passat. Podem dir que la història local completa, humanitza i ens fa més propera la gran història que compartim com a país. Creiem que la recerca local és la peça clau de la història nacional.

Amb el suport de:Edita:

olesa als defensors de la llibertat (1705-1714) xavier ... · entre les diferents potències...

Documents