L’ÈPOCA DE LA PAU ARMADALes grans potències europees

1870 – 1914 Característiques generals:

Món eurocèntric Estats nació Segona Revolució industrial – Gran Capitalisme Potència continental: Alemanya Potència mundial: Gran Bretanya (“Pax Britanica”)

Grans potències: Gran Bretanya – MP França – RP Alemanya - RA

LA PAX BRITANICA

“A simple vista, Gran Bretaña era imponente. En 1900 poseía el Imperio más extenso que jamás había visto el mundo, formado por unos 20 millones de kilómetros cuadrados de tierra y tal vez un cuarto de población del Globo. Sólo en las tres décadas precedentes, había añadido 6,83 millones de kilómetros cuadrados y 66 millones de personas al Imperio... Había otros indicadores de la fuerza británica: el gran aumento de la Royal Navy, igual en poder a las otras dos flotas más grandes juntas; ...la Marina mercante más numerosa del mundo, y los servicios financieros de la City de Londres, que hacía de Gran Bretaña el más grande inversor, banquero, asegurador y comerciante de la economía mundial.”

Kennedy, P., Auge y caída de las grandes potencias. Pag.288

A l’any 2004, els EUA disposaven de 730 bases militars distribuïdes entre 50 països del món.

A l’any 2004, els EUA disposaven de 730 bases militars distribuïdes entre 50 països del món.

LES GRANS POTÈNCIES EUROPEES

“POTENCIAS MEDIANAS”

Holanda – MP

Bèlgica – MP

Espanya – MP

Itàlia – MP

GRANS IMPERIS

I. Austrohongarés - RA

I. Rus (Romanoff) - RA

I. Turc - RA

EL RÈGIM POLÍTIC DE LES GRANS POTÈNCIES

Gran Bretanya: Època victoriana (1837

– 1901)França:

III República (1870 – 1914)

Alemanya: II Reich (1871 – 1918)

•En 1801: Irlanda, Anglaterra i Escòcia formen el REGNE UNIT DE LA GRAN BRETANYA•1837 – 1901: VICTÒRIA DE KENT: potència econòmica, prosperitat burgesa, potència política, imperialisme.

•En 1801: Irlanda, Anglaterra i Escòcia formen el REGNE UNIT DE LA GRAN BRETANYA•1837 – 1901: VICTÒRIA DE KENT: potència econòmica, prosperitat burgesa, potència política, imperialisme.

Texto: Economía y política de Gran Bretaña a fines del siglo XIX “Gran Bretaña en 1871 conservaba en la vida económica la preponderancia que ya poseía en el siglo XVIII. Era la mayor productora de carbón, así como en las industrias metalúrgica y textil; consituía el depósito a donde afluían las materias primas que llegaban de los otros continentes, y los artículos coloniales que (a su vez) el comercio inglés volvía a distribuir a los demás Estados, y era también el centro financiero del mundo. Esta prosperidad iba asociada desde mediados del siglo XIX, a la práctica del libre cambio y al poderío naval… “Solo hay que pasar los puentes cuando se llega a ellos”, dice un refrán inglés. El gobierno se proponía resolver los problemas solo cuando se planteasen… Pero es al Parlamento al que pertenece la última palabra. ¿No es éste un procedimiento cómodo para evitar comprometerse? Es también un rasgo del temperamento británico y, en esta época, una constante de la política inglesa”.

Renouvin, P.: “Historia de las relaciones internacionales”. Tomo II, vol. I. El siglo XIX. Edit. Aguilar, Madrid, 1964.

LES RELACIONS INTERNACIONALS ENTRE 1870 i 1914

CONCEPTES PREVIS

RELACIONS INTERNACIONALS: designa el sistema que organitza les relacions de poder entre els distints estats. Els sistemes s’organitzen bàsicament al voltant de dos models: el sistema vertical i de l’equilibri. És a partir de la Pau de Westfalia (sistema westfalià) quan els estats europeus se’n preocupen de l’organització i les relacions interestatals.

DIPLOMÀCIA: entenem tant les institucions com els mecanismes utilitzats pels diferents estats per establir els seus contactes a nivell de relacions internacionals. Etimològicament, deriva del grec diplwn (literalment, document).

BISMARCKOtto von Bismarck, 1815 – 1898. Estudià dret.

Ambaixador prussià a Rússia, i primer ministre de

Prússia l’any 1862. Principal impulsor de la unificació

alemanya i de la configuració del nou Imperi. Partidari

de l’exclussió d’Àustria de la futura Alemanya, ho va

aconseguir amb el triomf a la guerra austro –

prussiana (1866). Immediatament va crear la

Confederació de l’Alemanya del Nord. Coneixent

l’oposició de França a la unificació, va provocar la

guerra franco – prussiana que va permetre la

proclamació del Reich. Fou el primer canceller del nou

Imperi Alemany (1871 – 1890). A l’any 1890 va dimitir

en desacord amb la política de l’emperador Guillem II.

LES RELACIONS INTERNACIONALS 1870 - 1914

BLOCS DE PAÏSOS (1890 – 1914)

LES CRISIS (1904- 1914)

ERA DE LA GRAN PAU O DE LA PAU ARMADA

SISTEMES BISMARCKIANS (1870 – 1890)

FORMACIÓ DE BLOCS (1890 – 1904)

LES RELACIONS INTERNACIONALS 1870 - 1914

LA RUPTURA DEL SISTEMA DE VIENA (1815 – 1870)

La fi de l’Europa de la Restauració (1848)

Unificació d’Alemanya (1870)

La qüestió d’Orient (els Balcans)

Imperialisme

Rivalitats territorials i econòmiques

ELS SISTEMES BISMARCKIANS

Nou equilibri = estabilitat + pau = hegemonia alemanya

“Respetar” l’hegemonia mundial de Gran Bretanya

Aïllament de França

Hegemonia continental d’Alemanya

Aliançes amb Rússia, Àustria – Hongria i Itàlia

ELS SISTEMES BISMARCKIANS

ELS SISTEMES BISMARCKIANS

1. PRIMER SISTEMA O LLIGA DELS TRES EMPERADORS

1873 Al – AH - R

2. SEGON SISTEMA:1. Doble Aliança (Al – AH) 18792. Pacte secret (Al - R ) 1881

3. TERCER SISTEMA o TRIPLE ALIANÇA: 1882 Al – AH – It