HISTRIA DESPANYA 2a AVALUACI

4r ESOHISTRIA DESPANYA2a AVALUACI

UNIDAD 3 LA ESPAA DEL SIGLO XVIII1

30 SESSIONS(aprox.)30 % DE LA NOTA FINAL DE CURSMaterial: llibre de text, diccionari, llibreta, paper millimetrat, mapes

CONTINGUTS (UNITATS 4, 5, 6, 7 i 8)Bloc 4: LA PRIMERA GUERRA MUNDIALBloc 5: LES CRISIS DENTREGUERRES I LA IIGM

LES GRANSPOTNCIES I LIMPERIALISME

UNITAT 4

LES GRANS POTNCIES I LIMPERIALISME

Van participar:ustria Gran Bretanya Frana Prssia Rssia Espanya

Objectiu principal

Reajustament territorial d'Europa. RECORDEM! EL CONGRS DE VIENA I LA RESTAURACI 1814-1815

1. LAUGE DEL NACIONALISME A EUROPAS. XIX segle de les revolucions liberals

1. LAUGE DEL NACIONALISME A EUROPAEntre 1848 i 1870, el mapa dEuropa es va modificar

Frana: el Segon ImperiLa unificaci dAlemanyaLa unificaci dItlia

1. LAUGE DEL NACIONALISME A EUROPAFrana: la diplomcia en el 2 Imperi La unificaci de ItliaLa unificaci dAlemanya

Entre 1848 i 1870, el mapa dEuropa es va modificar

RECORDEM!FRANAANTECEDENTS HISTRICS

FRANA: DEL SEGON IMPERI A LA TERCERA REPBLICAANTECEDENTS HISTRICS

1789-1799 REVOLUCI FRANCESAConseqncies:Abolici de la monarqua Proclamaci de laPrimera Repblica Francesa Fi de les bases econmiques i socials de lAntic Rgim a Frana

1792-1804 PRIMERA REPBLICA1799 COLP ESTAT NAPOLE1804-1815 PRIMER IMPERI FRANCS IMPERI NAPOLENIC1815 RESTAURACI MONRQUICA CONGRS DE VIENA1848-1851 SEGONA REPBLICA1851 COLP ESTAT NAPOLE III SEGON IMPERI FRANCS1870-1940 TERCERA REPBLICA

FRANA: DEL SEGON IMPERI A LA TERCERA REPBLICA

LA UNIFICACI DALEMANYAGRAN ALEMANYAIncloure en el nou pas els territoris de lImperi Austrac.Fracassaria finalment.PETITA ALEMANYAExcloure del nou pas els territoris austracs.Fou la que triomf finalment.Des de 1848 el nacionalisme alemany es divideix en dos tendncies cap a la unificaci.

REGNE DE PRSSIAVa ser el motor de la unificaci.Estat de la Confederaci Germnica ms forta militarment i ms desenvolupat econmicament.Rei: Guillem I Canceller: Bismarck

GUERRES DUNIFICACI1864 DUCATS DANESOS1866 AUSTRO-PRUSSIANA1871FRANCO-PRUSSIANA

II REICH O IMPERI ALEMANY (1871-1918)

LA UNIFICACI ITALIANAItlia estavadividida en diversos estatsLa majoria volien desfer-se del poder austrac a la part de Llombardia i unificar-se en una sola naci.Hi havia un fort sentiment nacionaliste.Desprs del fracs de la revoluci de 1848, es va iniciar un procs revolucionari i unificador.

MAPA D'ITLIA ON OBSERVEM LA DIVISI DEL PAS EN DIFERENTS ESTATS OCUPACI AUSTACATERRITORIS DEL PAPATPRESNCIA EN EL NORD DEL REGNE DEPIEMONT-SARDENYAEL QUAL SER CLAU PER Al PROCS D'UNIFICACI 1870 ROMA ES PROCLAMA CAPITAL DEL NOU ESTAT UNIFICAT

LA UNIFICACI ITALIANA

2. LES GRANS POTNCIES EUROPEESREGNE UNIT. LANGLATERRA VICTORIANA

FRANA: II IMPERI I TERCERA REPBLICA

IMPERI ALEMANY: ALEMANYA DE BISMARCK

GRANS IMPERIS ORIENTALS

2. LES GRANS POTNCIES SEGONA MEITAT S. XIXRGIMS LIBERALSIMPERIS AUTORITARIS

TRETS

TRETSDIVERSITAT TNICA I CULTURALSPES DE L'EXRCITAUTORITARISME NOUS MOVIMENTS SOCIALSAVAN A LA DEMOCRCIA LIBERALISME POLTICII REICHIMPERI AUSTROHONGARSRSSIA TSARISTA ANGLATERRA VICTORIANAEEUUIII REPBLICA FRANCESA

3. LIMPERIALISME: LEXPANSI COLONIAL

3. LIMPERIALISME: LEXPANSI COLONIAL

3. LIMPERIALISME: LEXPANSI COLONIAL

5. LA SOCIETAT DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIXLa societat estamental prpia de lAntic Rgim desapareix durant el segle XIX.Passem a una societat de classes.Mor el feudalisme i simplanta el capitalisme industrial.Predomini de la vida urbana.

, proletariat

EL PROLETARIATNova classe social producte de la revoluci industrial.Es caracteritzen per:Viure en ciutats.Dependre d'un salari i mancar de propietats.Pateixen explotaci: dures condicions laborals, salaris miserables, sense cobertura mdica...

5. LA SOCIETAT DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX

UN ESTAT DEL BENESTARLleis densenyament obligatori.Sistema dassegurances de malaltia i de vellesa.Avanos en la salud pblica.Avanos en lurbanisme.Millores laborals MOVIMENT OBRER

1864 Associaci Internacional de Treballadors (AIT)

5. LA SOCIETAT DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX

RESUMLa societat industrial

Societat de classes

Pren conscincia de la seua explotaci

S'organitza i lluita per millorar les seues condicions de treball i de vida BURGESIA INDUSTRIALExplota elPROLETARIATPrimeres associacions obreres i sindicats Ideologies obreres

MarxismeAnarquisme

AIT

5. EL MOVIMENT DEMANCIPACI DE LA DONA

5. EL MOVIMENT DEMANCIPACI DE LA DONA Canvis socials que van tenir repercussi poltica a travs del moviment sufragista.Fragment: SUFRAGISTASDirecci: Sarah Gavron Pas: Regne UnitAny: 2015

7. Isabel II i el Sexenni Democrtic1813-1833 Regnat de Ferran VII havia tingut noms fillesLa Llei Slica, implantada per Felipe V (s.XVII), impedia l'accs al tron a les dones.

Fernando VII va derogar aquesta llei mitjanant la Pragmtica Sanci perqu la seua filla Isabel heretara el tron.

1830 Naix Isabel II

1833 Mor Ferran VII Isabel II (3 anys) proclamada reina

1833-1840 Mara Cristina, mare dIsabel II, sencarregar de la regnciaEl regnat dIsabel II (1833-1868)

Conflicte en la successi al tron

Partidaris de Carles Maria Isidro (germ del rei) carlins (partidaris de l'Antic Rgim). Partidaris d'Isabel (filla del rei) Mara Cristina va haver de cercar aliances amb els liberals. El regnat dIsabel II (1833-1868)

LA PRIMERA GUERRA CARLINA 1833-1839CARLISMEEl seu lema Du, Ptria i Furs Qui recolzava el carlisme?Part del clergatParteix de la xicoteta noblesa agrriaPart de la pagesia Conveni de Vergara FI PRIMERA GUERRA CARLINA El regnat dIsabel II(1833-1868)

PRIMERA GUERRA CARLINA https://www.youtube.com/watch?v=-OVd7QswC1YQui formaven les tropes carlines principalment?A qui culpaven els carlins dels mals del mn rural?On s'aferma en carlisme?Quina ciutat intenten assetjar dues vegades?Qu s l'abraada de Vergara?Acords del Pacte de Vergara.

Qui formaven les tropes carlines principalment?Les tropes carlines formades en la seua majoria per camperols. A qui culpaven els carlins dels mals del mn rural?Al liberalisme, a les ciutats. PRIMERA GUERRA CARLINA https://www.youtube.com/watch?v=-OVd7QswC1Y

On s'aferma en carlisme?A Pas Basc i Navarra. Quina ciutat intenten assetjar dues vegades?BilbaoQu s l'abraada de Vergara?Fi de la Primera Guerra Carlista. Pacte entre:Maroto, cap dels carlinsEspartero, cap dels isabelins. PRIMERA GUERRA CARLINA https://www.youtube.com/watch?v=-OVd7QswC1Y

Acords del Pacte de Vergara.

Els liberals mantenen els furs a Pas Basc i Navarra.

Els carlistes reconeixen a Isabel II com a reina d'Espanya. PRIMERA GUERRA CARLINA https://www.youtube.com/watch?v=-OVd7QswC1Y

El regnat dIsabel II (1833-1868)1834 Maria Cristina promulga l`ESTATUT REIAL CARTA OTORGADA

1837 Maria Cristina jura una nova CONSTITUCI LIBERAL Desamortitzaci de MendizbalVenda de bns eclesisticsFinalitat sanejar la Hisenda Pblica

1840-43 General Espartero regente

1843 Isabel II comena a regnat directament

El regnat dIsabel II (1833-1868)DCADA MODERADA BIENNI PROGRESSISTA

ETAPA FINAL

TRIOMF DEL LIBERALISME SOBRE LABSOLUTISMEEl regnat dIsabel II (1833-1868)ABSOLUTISMELIBERALISMEMODERATGeneral NarvezSobirania compartida (rei i corts)Administraci centralitzadaSufragi molt restringitConstituci 1845PROGRESISTAGeneral PrimSobirania nacionalMajor autonomia municipalSufragi menys restringit

EL SEXENNI DEMOCRTIC 1868-1874LA GLORIOSA - LA REVOLUCI DE 1868 Gran descontent contra el rgimCauses: corrupci, desprestigi, crisi econmica1866 PACTE DOSTENDESignat per totes les forces poltiques per a derrocar la monarquia

(1868-1874) EL

SEXENNI

DEMO-CRTIC

Restauraci dels Borb en la persona dAlfons XII

Elabora un eix cronolgic amb les etapes del procs poltic espanyol en el segle XIX.Ubica tamb cadascuna de les constitucions.

Regnat dIsabel II Restauraci de labsolutisme

Constituci de Cadis Invasi napolenica

El Trienni Liberal la Restauraci borbnica

Dcada Ominosa Sexenni Democrtic 1808-1814 1814-1820 1820-1823 1823-1833 1833-1868 1868-1874 1874