nÚm.: Òrgan: sessiÓ: data: hora:...

Secretaria General

Ajuntament de Badalona – Secretaria General – Actes Sessió nº 3/27/03/12 pag. 1 [email protected] – www.badalona.cat

NÚM.: 3 ÒRGAN: Ple de l'Ajuntament SESSIÓ: ORDINÀRIA DATA: 27 de març de 2012 HORA: 18:15 DOCUMENT: ACTA _________________________________________________________________

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial en: 1ª convocatòria. ASSISTENTS:

ALCALDE Xavier Garcia Albiol REGIDORS Ramón Riera Macia Mª Jesús Hervàs Mínguez Miguel Jurado Tejada Juan Fernández Benítez Sònia Egea Pérez Rosa Bertran i Bartomeu Salvador Lerma Timonel David Gómez Villar Montserrat Salgado Romero Daniel Gracia Álvarez Jordi Serra Isern Francesc Serrano Villarroya Desirée Garcia Roig Josep Durán Vázquez Teresa González Moreno José Antonio Lara Olivera Concepción Botey i Teruel Pablo Hernán Tapias Aniceto Ramírez Vilches Ferran Falcó Isern Jordi Subirana Ortells Josep Pera Colomé Maria Mercé Rius Serra Carles Sagués Baixeras Asuncion García Cotillas Alex Mañas Ballesté SECRETARI GENERAL Juan Ignacio Soto Valle INTERVENTOR Julián Álamo Guijarro ORDRE DEL DIA

1 Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany de l'acta de la sessió anterior. COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE GOVERN, ECONOMIA I HISENDA

2 AP-2012/2242 DICTAMEN. Aprovar inicialment la modificació del Reglament d'Organització i Funcionament del Servei Públic de Comunicació Audiovisual de Badalona.

3 AP-2012/2256 Donar compte de la resolució de l'alcalde de data 21 de març de 2012 referent a l'aprovació de l'adhesió de l'Ajuntament al conveni de col.laboració relatiu al desenvolupament del Pla Extraordinari d'Assistència Financera Local.

Secretaria General


4 AP-2012/2243 DICTAMEN. Aprovació inicial de les Bases específiques reguladores de la concessió de subvencions municipals destinades a entitats que realitzin activitats o programes de caràcter social,educatiu,infantil,cultural,esportiu i veïnal durant l'any 2012

5 AP-2012/2244 DICTAMEN. Modificar puntualment l'acord de determinació dels drets econòmics, règim de retribucions i indemnitzacions dels membres de la Corporació (AP 12/07/2012).

6 AP-2012/2245 DICTAMEN. Donar compte de l'acord de la Junta de Govern Local de data 10/02/2012 d'aprovació de la declaració d'especial interès de les obres del c/ Garriga, 186 i aprovació de les bonificacions de les quotes de l'ICIO.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT D'ATENCIÓ A LES PERSONES

7 AP-2012/2246 DICTAMEN. Designació dels representants de l'Ajuntament a la Comissió Representativa-Institucional per al lideratge i seguiment del Pla educatiu d'entorn, d'acord amb el Conveni de col·laboració signat entre el Dep. d'Ensenyament de la Generalitat.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE TERRITORI

8 AP-2012/2247 DICTAMEN. Donar compte al Ple de l'acord de la Junta de Govern, de data 2 de març, de donar per verificat el Text refós del Pla especial del Centre de medicina comparativa de l'Institut Germans Trias i Pujol -Estabulari-

9 AP-2012/2248 DICTAMEN. Donar compte al Ple l'acord de la JGL del 24 de febrer, de donar per verificat el nou text refós del PE d'ordenació d'usos del sector delimitat per l'autopista C-31, Molí de la Torre, Torrent de la Font, Alacant, Sant Vicenç-Parc Serentil-

10 AP-2012/2249 DICTAMEN. Aprovació inicial de la Modificació del Pla general metropolità per a l'increment de densitat d'habitatges al polígon A del Port de Badalona.

11 AP-2012/2250 DICTAMEN. Aprovació provisional de la Modificació del PGM per a la correcció de l'errada material en la delimitació de la zona de desenvolupament urbà, intensitat 1 (clau 19) a l'illa delimitada per av. d'Alfons XIII, Don Pelai, Manila i Ramon Llull.

12 AP-2012/2251 PROPOSTA. Aprovació inicial del Reglament per a l'exercici de la potestat sancionadora per comissió d'infraccions lleus competència de l'Ajuntament de Badalona mitjançant procediment abreujat.

13 Proposicions urgents. AP-2012/2260 PROPOSTA. Aprovar l'adjudicació de la concessió de la parada 22 del Mercat Municipal Maignon. AP-2012/2257 DONAR COMPTE. Donar compte de la resolució de l'alcaldia d'aprovació de la liquidació del pressupost refós municipal de l'exercici 2011. AP-2012/2259 PROPOSTA. Aprovar el Pla d'Ajust segons disposicions del Reial Decret Llei 4/2012 de 25 de febrer. AP-2012/2258 DONAR COMTPE. Donar compte de la relació certificada de totes les obligacions pendents de pagament, trameses per via telemàtica al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. AP-2012/2267 PROPOSTA. Deixar en part sense efecte l'acord plenari de 27 d'octubre de 2009, pel qual es cedia el domini d'una finca a la Generalitat de Catalunya i posar-la a la seva disposició per a la construcció de l'escola Bufalà II. 14 Torn obert de paraules AP-2012/2261 Senyor Miquel Estruch Traité, com president Secció Local d'Esquerra Republicana. Assumpte: Demana que es declari Badalona com municipi republicà AP-2012/2262 Senyors Maria Gallardo i Felipe Barrera en rep. de CCOO i UGT. Assumpte: Moció suport a la vaga general AP-2012/2263 Senyor Valentín Mayoral Lizana, president de la Mancomunitat C/ Ausias March. Assumpte: Resoldre sorolls i molèsties ocasionades per l'Associació de Jubilats del Raval pel ball del diumenge.

Secretaria General


AP-2012/2264 Senyor Pedro Boscovish Sánchez, en rep. vocal de l'AMPA escola Montigalà I i membre de FAMPAS. Assumpte: Obres pendents a 6 centres educatius. AP-2012/2265 Senyora Coral Escobar Congil, portaveu entitats juvenils del programa Vadejoves. Assumpte: Pressupost municipal, sobre el que es desinarà al progrma vadejoves 15 Mocions dels grups municipals AP-2012/2252 MOCIÓ. Moció presentada pel grup municipal Socialista per reclamar que no es suprimeixi el casal de pares i mares. AP-2012/2253 MOCIÓ. Moció presentada pel grup municipal d'ICV-EUiA, a petició d'Esquerra Republicana de Catalunya, per declarar Badalona municipi republicà. AP-2012/2254 MOCIÓ. Moció presentada per ICV-EUiA, a la qual s'adhereix el grup municipal del PSC, per instar al Govern de la Generalitat perquè que mantinguí i ampliï els ajuts a pagament de lloguers. AP-2012/2255 MOCIÓ. Moció presntada pel grup municipal d'ICV-EUiA, a la qual s'adhereix el grup municipal del PSC, en suport a la vaga general de 29 de març convocada per les organitzacions sindicals 16 Precs i preguntes. DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ

1 Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany de l'acta de la sessió anterior. Per la Presidència es formula proposta d’aprovació de l’Acta de la sessió anterior que va tenir lloc el passat 28 de febrer d’enguany, la qual és aprovada per unanimitat. COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE GOVERN, ECONOMIA I HISENDA

2 AP-2012/2242 DICTAMEN. Aprovar inicialment la modificació del Reglament d'Organització i Funcionament del Servei Públic de Comunicació Audiovisual de Badalona. Identificació de l’expedient: Aprovació inicial de la modificació del Reglament d’Organització i Funcionament del Servei Públic de Comunicació Audiovisual de Badalona. Tipus de resolució: Dictamen Òrgan que resol:Ple Antecedents Vist el Reglament d’organització i funcionament del servei públic de comunicació audiovisual al municipi de Badalona vigent -el text íntegre del qual va ser publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 15 d’abril de 2010-, en el que es determina que l’Ajuntament de Badalona gestiona directament el referit servei mitjançant la societat privada municipal “Badalona Comunicació, S. A”. Mitjançant Resolució de l’alcalde de data 28 de febrer de 2012, es va aprovar la creació de la Comissió d’estudi per a la redacció de l’avantprojecte de modificació del Reglament d’Organització i Funcionament del Servei Públic de Comunicació Audiovisual de Badalona. Vist que la Comissió constituïda ha aprovat el corresponent projecte de modificació que obra a l’expedient. Vist, l’informe jurídic emès al respecte, en data 14 de març de 2012, en relació a l’adequació del text del projecte d’ordenança a la legislació de rang superior que li resulta d’aplicació. Fonaments de dret Atès que, el procediment per a l’aprovació de la modificació de l’esmentat reglament ve determinat per l’art. 60 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, en relació a l’art. 178. 1 Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC) i que és el següent: a) Aprovació inicial Ple. b) Informació pública i audiència dels interessats, per un període de trenta dies, perquè puguin presentar reclamacions i suggeriments.

Secretaria General


c) Resolució de totes les reclamacions i els suggeriments presentats i aprovació definitiva del ple, amb publicació posterior del text íntegre del reglament. Atès que, l’article 178.1 c) del TRLMRLC, disposa que les ordenances s’entendran aprovades definitivament amb caràcter automàtic si no són objecte de cap reclamació, al·legació o suggeriment amb motiu del tràmit d’informació pública de l’expedient i d’audiència als interessats. Atès que, la competència per a l’aprovació de les ordenances municipals ve atribuïda al Ple de la Corporació per l’art. 52.1 d) i 178 TRLMRLC, resultant d'aplicació la regla general, establerta per l'art. 47.1 de la LRBRL, de majoria simple del membres presents a la sessió plenària. En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme a les previsions de l’article 82.2 de la pròpia norma, l’Ajuntament Ple, previ dictamen de la Comissió d’estudi, informe i consulta de Govern, Hisenda i Recursos Interns adopti la següent proposta i resolgui de conformitat: Proposta de resolució PRIMER.- Aprovar inicialment la modificació del Reglament d’Organització i Funcionament del Servei Públic de Comunicació Audiovisual de Badalona, concretament els Títols III i IV del mateix. El text del projecte de modificació del Reglament s’adjunta com a annex al present acord, formant part integrant del mateix. SEGON.- Sotmetre als tràmits d’informació pública i d’audiència el present expedient i el text del reglament, per termini de trenta dies, a fi que es puguin presentar al·legacions, reclamacions o suggeriments que s’estimin adients. A tal efecte es publicaran els corresponents anuncis al Butlletí Oficial de la província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, al diari “El Punt” de Badalona, i al tauler d’edictes de l’Ajuntament. El termini d’informació pública començarà a comptar des de l’endemà de la darrera de les publicacions oficials esmentades. TERCER.- Disposar que, en cas que no es formuli cap al·legació, reclamació o suggeriment durant el termini d’informació pública i d’audiència, el Reglament modificat que ara s’aprova inicialment, es considerarà aprovat definitivament sense necessitat de cap tràmit ulterior. .../... Com a Gerent de l’Àmbit de Govern, dono la meva conformitat al contingut de la proposta de resolució precedent i n’ordeno la tramitació reglamentàriament prevista. .../... RESOLUCIÓ Per tant, acceptant els fonaments fàctics i els raonaments jurídics de la Proposta de resolució formulada, l’Ajuntament ple resol de conformitat ANNEX PROJECTE MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT REGULADOR DEL SERVEI PÚBLIC DE COMUNICACIÓ AUDIVISUAL DE L’AJUNTAMENT DE BADALONA EXPOSICIÓ DE MOTIUS L’Ajuntament de Badalona, exercitant les competències municipals derivades del reconeixement del servei públic local de comunicació audiovisual, reconegudes per la Llei 22/2005, de 29 de desembre de Audiovisual de Catalunya (LCAC), adoptarà tots els acords que resultin necessaris per a la prestació del referit servei públic dins el marc jurídic establert per la pròpia norma. A aquests efectes, la primera decisió és l’aprovació del present reglament d’organització i funcionament del servei públic de comunicació audiovisual al municipi de Badalona que, per aplicació del principi d’autonomia dels govern locals, definirà el model organitzatiu que es creu convenient aplicar per a la prestació del servei. A més, el reglament, prèvia identificació de les necessitats de comunicació de la nostra ciutat, estableix les missions específiques del servei -les generals són les establertes per la LCAC. Per últim, aquest reglament regula tant d’instruments com una sèrie d’òrgans –contracte

Secretaria General


programa, els òrgans màxims responsables de la direcció i administració del servei públic i el Consell Consultiu Assessor de la entitat gestora del Servei- tot complint amb els requeriments legals de garantir l’autonomia de la gestió directa del servei i la participació en la referida gestió dels grups socials i polítics més representatius municipi TÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS Article 1.- Objecte És objecte d’aquest reglament la regulació de la gestió i prestació del servei públic de comunicació audiovisual al municipi de Badalona, en el marc de la Llei 22/2005, de 29 de desembre de Audiovisual de Catalunya (LCAC). A tal efecte, amb subjecció al principis establerts al Títol I de la Llei esmentada, es defineixen les missions de l’esmentat servei públic, dirigides a la satisfacció de les necessitats de la comunitat del municipi, s’estableix la forma organitzativa concreta per mitjà de la qual l’Ajuntament de Badalona gestionarà directament el servei, i els principis de l’organització i funcionament de l’entitat gestora del servei públic. Article 2.- Principis generals de la gestió del servei públic de comunicació audiovisual 2.1.- En l’aplicació, interpretació i execució de la totalitat de les disposicions que conformen aquest Reglament d’Organització i Funcionament, i en particular de les relatives a la definició de les missions del servei públic audiovisual de ràdio i de televisió, s’hauran d’observar els principis generals establerts per la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de Comunicació Audiovisual de Catalunya. 2.2.- Així mateix, el servei públic de comunicació audiovisual al municipi de Badalona es gestionarà i prestarà amb estricta subjecció als principis generals establerts al Capítol II del Títol I de la Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya, en el termes previstos en la pròpia norma:

a) Principi de llibertat de comunicació audiovisual. b) Principi de lliure elecció. c) Principi de pluralisme en la comunicació audiovisual. d) Principi de servei públic de comunicació audiovisual. e) Principi de veracitat informativa. f) Principi de protecció dels drets fonamentals. g) Principi de protecció a la infància i la joventut. h) Principi de respecte a la propietat intel·lectual. i) Principi de respecte al dret de rectificació. j) Principi de respecte dels drets dels ciutadans en la prestació del servei públic de

ràdio i de televisió local davant l’entitat gestora municipal. k) Principi de respecte de la unitat de l’espai audiovisual i l’accés universal a la

informació. l) Principi de formació en comunicació audiovisual. m) Principi de llibertat de recepció i principis d’integració normativa. n) Principi de neutralitat tecnològica.

TÍTOL II EL SERVEI PÚBLIC DE COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL A BADALONA CAPÍTOL I FORMA ORGANITZATIVA PER MITJÀ DE LA QUAL ES GESTIONARÀ DIRECTAMENT EL SERVEI PÚBLIC. DEFINICIÓ, ABAST I MISSIONS DEL SERVEI. Article 3.- Forma organitzativa per mitjà de la qual es gestionarà directament el servei públic de comunicació audiovisual En exercici del dret d’autonomia local i de conformitat amb la legislació de règim local, la gestió directa del servei públic de comunicació audiovisual a Badalona es realitzarà per mitjà de la societat privada municipal “Badalona Comunicació, S.A”, que es declara mitjà propi de l’Ajuntament de Badalona.

Secretaria General


Article 4.- Definició de l’objecte del servei És objecte del servei, posar a disposició de tots els ciutadans de Badalona els serveis de ràdio i televisió i els seus serveis electrònic associats, siguin quines siguin les formes d’emissió i la tecnologia emprades, així com els serveis consistents de manera predominant en posar a disposició dels mateixos destinataris, continguts audiovisuals organitzats de forma no seqüencial. Article 5.- Abast del servei. La societat gestora municipal assumirà, sota la seva responsabilitat, la definició, elaboració i distribució dels programes, continguts i serveis de comunicació audiovisual dirigits a la creació de les condicions necessàries per a la plena eficàcia dels drets fonamentals de llibertat d’informació i de lliure expressió, i haurà de facilitar la participació dels ciutadans de Badalona en la vida política, econòmica, cultural i social; tot això sens, perjudici de la possibilitat de comptar amb el suport del sector privat en els termes i els límits que es determinaran al contracte programa regulat a l’art.7 d’aquest Reglament en relació a l’art. 23.3. de la LCAC. Article 6.- Missions del servei. 6.1.- Les missions del servei públic de comunicació audiovisual a Badalona són les que, conforme al que disposa l’art. 32 de la LCAC, es relacionen a continuació: 6.1.1.- Missions genèriques. Constitueixen missions principals i genèriques del servei, les següents:

a) Oferir a tots els ciutadans de Badalona, mitjançant un sistema de distribució que no requereixi l’ús de tecnologies d’accés condicional, un conjunt de continguts audiovisuals i, si escau, d’acord amb el contracte programa, de serveis addicionals de transmissió de dades, orientats a la satisfacció de les necessitats democràtiques, socials, educatives i culturals de l’abans referida comunitat.

b) Garantir que aquest servei transmeti una informació veraç, objectiva i equilibrada a les diverses expressions socials i culturals.

c) Garantir, també, que tingui una oferta d’entreteniment de qualitat en la proporció que es determini en el contracte programa.

d) Garantir que, per al compliment de les missions principals, s’empraran tots els llenguatges, formats i gèneres propis de la comunicació audiovisual que siguin més adequats en cada cas.

6.1.2.- Missions específiques. Mitjançant el conjunt de la programació de la societat gestora municipal, es garantirà el compliment de les missions específiques següents:

a) L’impuls del coneixement i el respecte dels valors i els principis continguts en la Constitució espanyola, l’Estatut d’autonomia, el dret comunitari originari i els tractats internacionals, així com també les ordenances municipals de la ciutat de Badalona.

b) La transmissió d’una informació veraç, objectiva i equilibrada, respectuosa amb el pluralisme polític, social i cultural, i clarament diferenciada de l’opinió.

c) La promoció de la participació ciutadana i del debat democràtic mitjançant la difusió de l’activitat de les organitzacions polítiques i socials del municipi, amb especial atenció a l’activitat de l’Ajuntament de Badalona i dels seus grups municipals, com a institució de referència.

d) La promoció activa de la convivència cívica, el desenvolupament plural i democràtic de la societat, el coneixement i el respecte a les diverses opcions i manifestacions polítiques, socials, lingüístiques, culturals i religioses presents al territori d’emissió. En aquest context és necessari l’ús de tots els llenguatges, formats i discursos que dins el respecte i l’atenció a la diversitat i el pluralisme, permetin el diàleg, la comprensió i la cohesió entre les diverses opcions.

e) La contribució a crear un sentiment de pertinença a Badalona, integrador, en evolució constant i obert a la diversitat.

f) La difusió de continguts de ràdio i televisió encaminats a impulsar la promoció social, econòmica, turística i cultural de Badalona.

Secretaria General


g) La difusió del patrimoni històric-artístic de Badalona i la conservació de la memòria històrica.

h) El subministrament de continguts de ràdio i de televisió dirigits als sectors més amplis i diversos de l’audiència, amb una atenció especial als col·lectius més vulnerables, tot promovent el coneixement, la influència i el prestigi del servei públic dins del marc general de la comunicació de proximitat.

i) La definició, l’aplicació i l’impuls d’un model de comunicació basat en la qualitat, la proximitat, la diversitat en l’oferta, el foment de la innovació, el respecte dels drets dels consumidors i l’exigència ètica i professional.

j) L’afavoriment de l’accés de la ciutadania de Badalona a la difusió i el coneixement dels principals esdeveniment polítics, socials, econòmics, culturals, científics i esportius que es produeixin a la ciutat i en la seva àrea d’influència més pròxima.

k) La garantia que les persones amb discapacitat puguin accedir, d’una manera gradual i efectiva, als continguts emesos.

l) La promoció activa de la igualtat entre dones i homes, que inclou la igualtat de tracte i d’oportunitats, el respecte a la diversitat i a la diferència, la integració de la perspectiva de gènere, el foment d’accions positives i l’ús d’un llenguatge no sexista.

m) La defensa de la dignitat de les persones, especialment dels menors, el respecte universal i efectiu als drets i llibertats, i la promoció de la cohesió i el progrés social.

n) La promoció, el coneixement i la difusió de la llengua i la cultura catalana, dins del marc general de la política lingüística i cultural de la Generalitat de Catalunya, amb la garantia que la llengua emprada normalment en els continguts emesos és el català.

o) La difusió de continguts que promocionin conductes basades en la sostenibilitat ecològica i el consum responsable.

p) La difusió de continguts a favor de la cultura de la pau i de la no violència. q) La contribució al desenvolupament de la societat del coneixement utilitzant les diverses

tecnologies i suports de difusió i els serveis interactius, desplegant nous serveis i afavorint l’apropament de l’administració pública a la ciutadania.

r) La promoció i el manteniment d’un arxiu audiovisual, a disposició de la ciutadania. s) La col·laboració amb la resta de mitjans de comunicació de Badalona i de la seva àrea

d’influència més pròxima, així com amb les xarxes i les associacions audiovisuals de referència, per tal de promoure sinèrgies per la comunicació de proximitat.

t) La garantia de la màxima continuïtat en la prestació del servei i de la màxima cobertura del municipi, afavorint l’accés de la ciutadania als diversos suports de difusió possibles tecnològicament.

6.2.- Addicionalment, la societat gestora municipal, en la seva condició de prestadora del servei públic de comunicació audiovisual al municipi de Badalona, en els termes establerts en el contracte programa i amb subjecció al que disposen els articles 32.3 i 121.2 de la LCAC, garantirà, com a mínim:

a) Una programació mínima de quatre hores diàries i trenta-dues hores setmanals b) El percentatge de producció pròpia que autoritzi el Consell de l’Audiovisual de

Catalunya, amb relació a la programació en cadena i la sindicació de programes. c) Una programació en què la llengua normalment emprada sigui el català, i també es

compleixin les altres obligacions que estableix la normativa sobre política lingüística.

d) La presència d’informatius en la programació total de Ràdio Ciutat de Badalona i de Televisió Badalona, en horaris de màxima audiència.

e) Fins a un màxim del 25% de programació de televisió de proximitat en cadena. f) El percentatge de sindicació de programes de proximitat que estableixi el Consell

de l’Audiovisual de Catalunya. CAPÍTOL II PRINCIPIS D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL SERVEI PÚBLIC DE COMUNICACIÓ AUDIVISUAL A BADALONA. EL CONTRACTE PROGRAMA.

Secretaria General


Article 7.- El contracte programa. 7.1.- Per tal de garantir l’autonomia de la gestió directa del servei respecte dels òrgans del govern municipal, es formalitzarà entre l’Ajuntament de Badalona i la societat gestora municipal un contracte programa, de vigència quadriennal, coincidint amb el mandat que detallarà els objectius i compromisos concrets per a la gestió efectiva i adequada del servei en base a uns indicadors preestablerts, garantint, a l’hora, l’aportació pressupostària municipal estable i suficient per a la consecució i compliment dels objectius i compromisos pactats. 7.2.- Abans que s’aprovi la proposta del contracte programa per part del Ple de l’Ajuntament i del Consell d’Administració de la societat gestora municipal es sotmetrà, a l’informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i al tràmit d’informació dins l’àmbit municipal, de conformitat amb l’art. 33.3 de la LCAC. 7.3.- El contracte programa establirà els criteris i paràmetres que regiran, en el seu cas, la contractació de serveis amb tercers, amb estricte compliment de la Llei de l’Estat 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del Sector Públic i les disposicions vigents en matèria laboral, de seguretat social i d’altres que resultin aplicables. TÍTOL III LA GESTIÓ DEL SERVEI PÚBLIC DE COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL A BADALONA CAPÍTOL I ÒRGANS. RÈGIM JURÍDIC Article 8.- Òrgans 8.1.- La societat Badalona Comunicació, SA serà regida i administrada pels següents òrgans:

1. La Junta General 2. El Consell d’Administració 3. El/la Director/a General

8.2.- El Consell Plenari de l’Ajuntament de Badalona exercirà les funcions de la Junta General de la Societat en la forma i amb les atribucions i facultats que les lleis determinin. 8.3.- El Consell d’Administració és l’òrgan al que correspon l’administració de la societat mercantil local en els termes que preveu la legislació de societats de capital. 8.4.- El/la Director/a General és l’òrgan màxim responsable de la gestió del servei públic de comunicació audiovisual a Badalona al que es refereix l’apartat 2 de l’article 33 de la Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya. CAPÍTOL II EL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ Secció I Composició del Consell d’Administració, nomenament i durada dels càrrecs dels seus membres.

Article 9.- Composició del Consell d’Administració. El Consell d’Administració de la societat gestora es compondrà de 5 a 7 membres. Art. 10.- Nomenament i cessament dels membres del Consell d’Administració. 10.1.- Els membres del Consell d’Administració seran nomenats pel Ple de l’Ajuntament de Badalona, constituït en Junta General. 10.2.- La Presidència l’ostentarà l’Alcalde de la Corporació. Article 11.- Durada del càrrec. La duració del càrrec dels membres del Consell d’Administració serà de quatre anys coincidint amb els mandants municipals. Secció II Competències del Consell d’Administració Article 12.- Competències del Consell d’Administració 12.1.- Correspondrà al Consell d’Administració de la societat gestora totes les funcions que li són pròpies com a Consell d’Administració d’una societat anònima d’acord amb la normativa mercantil aplicable i els estatuts socials. 12.2.- Addicionalment, correspondrà al Consell d’Administració les següents funcions:

a) Definir la política estratègica d’actuació del mitjà i la de recursos humans i econòmics

Secretaria General


disponibles per a la gestió efectiva i adequada del servei. b) Establir les directrius adients perquè la prestació del servei, i en especial la

programació compleixi les obligacions i els principis continguts en aquest Reglament, a la LCAC i d’altres disposicions que resultin d’aplicació i, s’adeqüi a les missions de servei públic d’acord amb el contracte programa.

c) Aprovar i elevar a l’Ajuntament de Badalona el contracte programa, inclosa la seva memòria econòmica.

d) Aprovar i elevar al Ple de l’Ajuntament de Badalona l’estat de previsió de despeses i ingressos, els programes anuals d’actuació, inversió i finançament, així com els comptes de l’entitat gestora.

e) Aprovar una memòria anual, detallada per àrees de responsabilitat, de les activitats i objectius de l’entitat gestora, la qual serà presentada al Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament.

f) Conèixer i resoldre, en darrera instància, els conflictes que es plantegin en relació al dret de rectificació.

g) Nomenar i separar el personal de l’entitat gestora. h) Aprovar les directrius sobre emissió de publicitat en els mitjans gestionats, així com les

seves tarifes anuals. i) Exercir la resta de facultats previstes en aquest Reglament o en els Estatuts de la

societat gestora. Article 13.- Funcions del President/a del Consell d’Administració El President/a del Consell d’Administració tindrà encomanades les funcions reconegudes per la normativa aplicable, així com les següents:

a) Representar el Consell d’Administració. b) Realitzar la convocatòria de les sessions, ordinàries i extraordinàries i fixar-ne l’ordre del dia. c) Presidir les sessions. c) Moderar el desenvolupament dels debats, suspendre’ls per causes justificades i aixecar les sessions. d) Dirimir els casos d’empat amb el vot de qualitat.

Secció III FUNCIONAMENT DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ Article 14.- Funcionament del Consell d’Administració El règim de funcionament del Consell d’Administració serà l’establert als Estatuts reguladors de la societat. Les votacions del Consell d’Administració seran ponderades de conformitat amb la representativitat que ostenti cada grup al Ple Municipal. CAPÍTOL III EL/LA DIRECTOR/A GENERAL Article 15.- Nomenament i cessament del Director/a General 15.1.- El/la del Director/a General serà nomenat/da amb el vot favorable de 2/3 dels membres del Ple de l’Ajuntament de Badalona, prèvia emissió de l’informe preceptiu del Consell Consultiu i Assessor de la societat gestora municipal, que avaluarà la capacitat, mèrit i idoneïtat del candidat/a proposat/da per consens de la Junta de Portaveus. Per l’esmentat nomenament serà d’aplicació a l’art. 85.bis 1.b) de la LRBRL i concordants del ROAS. EL/la Director/a General mantindrà una relació laboral d’alta direcció amb la societat gestora del servei. 15.2.- En el cas que el nomenament obtingués el vot majoritari, però inferior a 2/3, es remetrà l’expedient al Consell de l’Audiovisual de Catalunya per tal que formuli una proposta al Ple. 15.3.- El Director/a cessa quan prenguin possessió els membres del nou Consell d’Administració però continuarà exercint funcions d’administració ordinària en el marc del contracte programa fins es nomeni un/a nou/va Director/a General. Article 16.- De les funcions del Director/a General 16.1.- Correspondrà al Director/a General assumir la responsabilitat de la gestió quotidiana del servei públic de comunicació local i, en concret :

Secretaria General


a) Vetllar pel compliment del principis generals de la gestió del servei públic de comunicació audiovisual establerts per la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de Comunicació Audiovisual de Catalunya i pel compliment dels principis d’organització i funcionament del servei públic de comunicació audivisual a Badalona regulats al capítol II del Títol II d’aquest Reglament .

b) Complir i fer complir les disposicions que regulen la prestació del servei i els acords adoptats pel Consell d’Administració en les matèries que són de la competència d’aquest òrgan col·legiat, assumint la direcció de la gestió operativa de l’entitat.

c) Elaborar i sotmetre a l’aprovació del Consell d’Administració la proposta de contracte programa, el pla anual de treball i la memòria econòmica anual, en el seu cas, i d’acord amb el que estableixi el contracte programa.

d) Elaborar i sotmetre a l’aprovació del Consell d’Administració l’estat de previsió de despeses i ingressos ordinaris, els annexos a incloure en el projecte de pressupostos de l’Ajuntament de Badalona i els comptes de l’entitat gestora en el marc del contracte programa aprovat.

e) Elaborar una memòria anual, detallada per àrees de responsabilitat, de les activitats i objectius de l’entitat gestora, la qual serà presentada al Consell d’Administració.

f) Formalitzar els contractes i convenis necessaris per a l’adequada execució del contracte programa vigent, d’acord amb els estatuts, amb donació de compte al Consell d’Administració.

g) Complir allò que disposa la Llei Orgànica del dret de rectificació amb relació als escrits de rectificació.

h) Exercir la resta de facultats previstes en aquest Reglament o en els Estatuts de la societat gestora.

16.2.- Sense perjudici del dret d’informació dels consellers/es, el Director/a General aportarà, prèviament a la celebració del Consell d’Administració i juntament amb l’ordre del dia, la relació actualitzada de contractes, acords, convenis o altres documents signats per l’entitat gestora des de la celebració de la reunió del Consell immediatament anterior. TÍTOL IV EL CONSELL CONSULTIU I ASSESSOR Article 17.- Naturalesa En la gestió del servei públic de ràdio i de televisió local, l’entitat gestora municipal ha de garantir, d’acord amb el contracte programa i amb el que s’estableix en aquest Reglament d’Organització i Funcionament, la participació dels grups socials i polítics més representatius de la ciutat, i també de les entitats sense ànim de lucre de Badalona, per mitjà de la seva integració en un consell de naturalesa consultiva i assessora. Article 18.- Creació i composició 18.1.- En compliment del que disposen els articles 33.2 i 33.4 de la LCAC es crea el Consell Consultiu i Assessor de la societat gestora municipal del Servei públic de comunicació audiovisual a Badalona. 18.2.- El Consell Consultiu i Assessor es composarà pels següents òrgans: a) President/a

b) Plenari del Consell Consultiu i Assessor. c) Els grups de treball que el propi Plenari considerés convenient constituir.

Article 19.- El President/a del Plenari del Consell Consultiu i Assessor Serà president/a del Consell Consultiu i Assessor, l’alcalde/ssa de Badalona o vocal en qui delegui. Correspondrà a la Presidència el vot diriment en cas d’empat. Article 20.- Plenari del Consell Consultiu i Assessor 20.1.- A més del President, el Plenari, màxim òrgan col·legial i decisori, estarà integrat, per 5 vocals representants des les entitats ciutadanes, més 12 representants dels grups polítics municipals en proporció a la seva representativitat al Ple que seran designats per aquests. 20.2.- Els vocals membres del Plenari, amb veu i vot seran escollits d’acord amb les seves normes reguladores entre els següents col·lectius:

Secretaria General


a). 1 representant de la Federació Empresarial de Badalona b). 1 representant de la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona c). 1 representant del sindicat de major representativitat al municipi d). 1 representant del Consell de Ciutat, escollit a la primera sessió del Consell de Ciutat que se celebri amb posterioritat a l’aprovació del present Reglament, el qual no podrà formar part de cap dels òrgans directius dels grups socials esmentats en els apartats a), b), c) ni dels grups polítics i en tot cas la persona jurídica a la que representi no pot defensar interessos econòmics. e). Entitat més representativa de la ciutat: Club Joventut Badalona. 20.3.- El president/a podrà convidar als plenaris a aquelles persones que, pels seus coneixements i experiència en matèria de comunicacions, es consideri convenient la seva assistència, amb veu però sense vot. 20.4.- La durada del mandat dels membres del Consell Consultiu i Assessor, inclosa la del seu/va president/a, coincidirà amb la de cada legislatura municipal. Art. 21.- Funcions del Consell Consultiu i Assessor 21.1.- Les funcions consultives i assessores del Consell Consultiu i Assessor s’exerciran mitjançant l’emissió de dictàmens o informes que no tindran caràcter vinculant i hauran de ser motivats; en tot allò que no previst en aquest reglament, resultarà d’aplicació la normativa reguladora del procediment administratiu comú. 21.2.- Són funcions del Consell Consultiu i Assessor:

a) Emetre l’informe preceptiu sobre la capacitat, mèrit i idoneïtat del/ de la candidat/a a Director/a General de la societat gestora.

b) Participar, per mitjà de la creació d’un grup de treball específic en el seguiment de l’execució del contracte programa, per garantir el compliment de les missions de servei públic de comunicació audiovisual encomanades a la societat municipal gestora.

c) Emetre altres informes que li pugui ser encarregats pel Consell d’Administració o el Director/a la societat gestora municipal.

Article 22.- Règim de funcionament 22.1.- El Consell Consultiu i Assessor es reunirà amb la periodicitat necessària per al compliment de les seves funcions. 22.2.- La convocatòria de les sessions del Consell Consultiu i Assessor es realitzarà amb una antelació mínima de vuit dies naturals, exceptuant els supòsits de sessions extraordinàries i urgents que a judici del seu president/a ho justifiquin. 22.3.- Quedarà vàlidament constituït quan hi assisteixin la meitat més un dels seus membres. 22.4.- Els acords del Consell Consultiu i Assessor s’adoptaran per majoria simple. DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA PRIMERA.- Els actuals membres del Consell d’Administració de Badalona Comunicació S.A.” i el Gerent de la societat continuaran en l’exercici de les seves funcions mentre no s’hagi produït el nomenament dels nous membres d’acord amb el present Reglament. SEGONA.- La societat mercantil en el termini no superior a un any des de l’entrada en vigor del present reglament adaptarà els seus estatuts al present text i la LCAC. DISPOSICIÓ FINAL Aquest Reglament entrarà en vigor, un cop aprovat definitivament per l’Ajuntament en Ple, publicat el seu text íntegre en el Butlletí Oficial de la Província i transcorregut el termini que preveu l’article 65.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local.

Secretaria General


SENYOR ALCALDE: Aquí el que faríem és donar la paraula a la segona tinent d’alcalde perquè ens doni una explicació breu del que portem a votació. SENYORA HERVÀS: Gràcies alcalde, portem a l’aprovació dos temes, d’una banda és la modificació del Reglament regulador del Servei de Comunicació Audiovisual de Badalona, i d’una altra banda, l’encàrrec del Director general del servei per l’adequació de la plantilla del pressupost de Badalona Comunicació a un import de dos milions d’euros. Pel que fa a la modificació del reglament, hem de dir que l’objecte és la regulació de la gestió i la prestació del servei públic de la comunicació local, que en aquest cas estem parlant estem parlant de la Televisió i de la Ràdio. Les modificacions que es plantegen estan sota d’estricta subjecció dels principis generals establerts en el capítol 2 de la Llei de comunicació audiovisual de Catalunya, com no podia ser d’una altra manera. Tant és així, que es van fer les reunions de la Comissió redactora d’aquest reglament, i per part dels grups municipals no es va fer cap esmena tècnica. Per centrar una mica més el debat, comentaré que les modificacions més rellevants, són principalment dos. Una és la modificació de la composició del Consell Consultiu i Assessor, que s’ha incrementat el nombre de representants en aquest Consell, i d’’una banda els representants dels grups municipals que incrementen la seva representativitat i estan establerts amb la proporcionalitat amb la que els grups municipals són presents en aquest Saló de Plens, ja que fins ara a més, aquest consell hem de dir que no tenia el pes o no tenia la representativitat que teníem en el Saló de Plens. Tanmateix hem de dir que ajustant-nos a la llei, formen part i seran representants i presents en aquest Consell Assessor els membres de la Federació d’Associacions de Veïns, de la Federació d’Empresaris, del Sindicat Majoritari, del Consell de Ciutat, i de l’Entitat més representativa de la ciutat. I el segon aspecte que recull aquest Reglament, i que potser és el més important, és establir que el màxim òrgan de gestió quotidiana del servei recau en la figura del Director General, que fins ara estava compartit o s’havien fixat dos màxims òrgans, que era el Consell d’Administració i el Director Generals, doncs ara recau la figura del director General. I l’altre punt, que és el que feia referència o parlava la Junta General d’Accionistes, era fer l’encàrrec al Director General per tal de fer econòmicament viable la prestació d’aquest servei públic, i per tant, és innegable que hem de parlar de l’adequació de la plantilla de Badalona Comunicació al pressupost vigent de la societat, que està xifrat o que té una aportació municipal de dos milions d’euros. SENYOR ALCALDE: Gràcies, començaríem intervencions pel grup d’Iniciativa per Catalunya Esquerra Unida. SENYOR SAGUÉS: Bé, tractem ara d’una tacada dos punts que són prou importants. Tots dos afecten a Badalona Comunicació. Un, el del Reglament, l’afecta d’una manera tècnica i a la vegada profunda, perquè reglamentant d’aquesta manera, modificant el Reglament que teníem aprovat amb la Direcció que ho estem fent, els que estaran fent els qui ho aprovin, és retallar la capacitat dels professionals de la seva independència, retallar en transparència, treure-li pes a la ciutadania per la seva participació i el seu fins i tot, control de la línia d’aquest servei públic audiovisual i per tant, queda clar amb tot això que acabo de dir, crec, queda clar que nosaltres hi votarem en contra. Totes les propostes que ha explicat ara molt breument la senyora Hervàs, que ja ens va explicar en una comissió de treball, no tenen, des del nostre punt de vista, absolutament cap justificació, cap justificació que sigui basada en la millora del funcionament, en la millora dels mecanismes, en la millora de la qualitat d’aquest mitjans de comunicació locals i públics. L’única finalitat que tenen, des del nostre punt de vista és la d’augmentar el control partidista, no tant ni polític, sinó partidista, el control partidista d’aquests mitjans de comunicació, i això es fa de diverses maneres, totes elles, però, apunten amb la direcció contrària de l’informe que va fer el Consell de l’Audiovisual de Catalunya sobre els mitjans de comunicació locals de Badalona municipals, tot el que ens recomanava aquest informe del Consell, tot això anava amb la direcció de potenciar més la presència ciutadana, de treure-li pes partidista als representants partidistes escollits pels grups municipals, de donar-li més importància al perfil tècnic i al perfil professional d’aquestes persones que havien d’ocupar els llocs tant de Consell d’Administració com de Consell Assessor. I la proposta que fa el govern municipal amb el suport de Convergència, entenem, és amb la direcció absolutament contrària,

Secretaria General


a treure-li pes a la ciutadania, a reforçar encara més el paper partidista, no definir en cap moment quin ha de ser el perfil d’aquestes persones que han d’ocupar aquests càrrecs en el Consell d’Administració, recomanació que també fa el Consell Audiovisual de Catalunya, el CAC, aquesta recomanació que ens diu que s’hauria de definir quin és aquest perfil i tenir uns barems clars per poder qualificar la idoneïtat o no d’aquestes persones proposades. Bé, tot això va en la direcció contrària. Perquè es facin una idea només, que és una cosa que es veu molt clarament, el Consell Assessor, aquell Consell que havia de ser un Consell ciutadà assessor i de seguiment, ara, la proposta que fan és amb cinc membres representants de la ciutadania, com ha dit la senyora Hervàs, i 12 membres proposats pels grups polítics, quan abans hi havia set membres de la ciutadania i una persona proposada per cada grup polític, mirin el canvi i pensin a quin motiu pot respondre aqueta massiva presència de representants escollits por grups municipals i la proporció que això tindrà, l’única explicació és voler tenir per part del govern i els seus aliats, un control sobre el que es fa, el que es diu, el que es proposa als mitjans de comunicació públics locals. I en vam tenir exemples ara fa un mes, en el Ple municipal passat on discutíem els pressupostos, i on ja hi va haver una actuació absolutament irregular per part del govern amb pressions que ja vam denunciar el nostre grup municipal i que no han tingut la resposta que demanàvem per escrit, hi va haver pressions perquè no hi hagués una unitat mòbil aquí a la plaça i hi va haver pressions perquè el programa que es feia en directe modifiqués els seus continguts. Això ha estat publicat, això ha sortit per diversos mitjans i no ha tingut una resposta que desmentís i deixés clar que això no havia estat així. Per això, cada vegada ens sorprenen menys aquestes actituds autoritàries i de manca de transparència d’aquest govern. L’altre punt, és encara més greu, molt més greu, perquè estem parlant de situacions de persones, no estem parlant ja de números, no estem parlant d’uns mitjans de comunicació de més o menys qualitat, amb més o menys transparència, amb més o menys llibertat. Estem parlant de persones que perdran la seva feina a partir del que s’acaba d’aprovar fa uns minuts en aquesta Junta General, i això per a nosaltres és gravíssim, és absolutament inacceptable, i ho és més tenint en compte que amb el pressupost que tenim en aquests moments sobre la taula, diguem en situació de semiaprovació, amb una aprovació inicia pendent d’al·legacions que el nostre grup presentarem, i segurament que ni haurà d’altres també, en aquest pressupost que està en aquests moments sobre la taula, pendent de la seva aprovació final, en aquest pressupost hi ha possibilitats de mantenir la partida destinada alb mitjans de comunicació públics locals, tal i com estava l’any passat, i seguir mantenint un pressupost equilibrat, senzillament hi ha d’haver un esforç de voluntat, un esforç de prioritzar, i s’ha de prioritzar abans una qualitat de mitjans de comunicació, i sobretot s’ha de prioritzar vint llocs de treball per davant de la voluntat de posar-se unes medalles, perquè senzillament aquest pressupost que està en aprovació inicial, té una partida de 3 milions d’euros destinada a llibres de text per reglar de forma indiscriminada, sense tenir en compte ni nivells econòmics ni qüestions pedagògiques que es puguin fer de treballs de socialització i reutilització de llibres, té prevista una despesa, té previst malbaratar tres milions d’euros i sense cap mania, sense cap problema, sense cap rubor són capaços de Convergència i Unió i Partit Popular, aprovar això mentre estan dient a vint persones que perden la seva feina, perquè no hi ha diners, i els malgastarem d’aquesta manera. I fixin-se que els estic dient això, no els estic dient malbaratar entre un tipus de mitjans de comunicació i uns llocs de treball, o uns llibres gratuïts per a tothom, perquè és possible les dues coses, els llibres gratuïts per a tothom i els mitjans de comunicació amb el mateix pressupost que tenien l’any passat, i per tant, amb la mateixa qualitat i amb les mateixes persones treballant. I per què és possible? Perquè és possible arribar a la gratuïtat sense fer aquest disbarat de llençar aquesta quantitat de diners, treballant, seguint treballant en la línia de la socialització i la reutilització de llibres, incrementant-hi la partida de forma considerable, i deixant més de dos milions i mig de diners d’aquests destinats, deixant-los per altres necessitats de la ciutat, que una és aquesta i d’altres ja en parlarem. Per tant, nosaltres no podem acceptar de cap de les maneres aquesta situació, ni ho podem permetre ni entenem aquest exercici d’irresponsabilitat que ens fan Partit Popular i Convergència i Unió aprovant això, demostrant que estan disposats a acomiadar vint persones

Secretaria General


quan seria possible no fer-ho, senzillament redistribuint i destinant els diners d’una altra manera i mantenint aquest gran objectiu que nosaltres hem defensat sempre, que és que l’escola ha de ser pública i gratuïta per a tothom, i gratuïta vol dir també amb els llibres de text i el material escolar inclòs. Per tant, nosaltres ja hem votat en contra de la Junta General, ens refermem ara amb aquest posicionament, i votem també en contra d’aquesta modificació del reglament que no busca una altra cosa que un major control partidista dels mitjans públics de comunicació local. I m’agradaria dir per acabar que des del primer moment la voluntat d’aquest govern fins que ha trobat també uns aliats, ha estat la de retallar, la de tallar en sec, aquesta partida destinada als mitjans de comunicació, no tant fer una reflexió, fer un pla de viabilitat de veritat, debatut, reflexionat, negociat i valorat conjuntament amb la representació legal dels treballadors. Ha estat des del primer moment una guillotinada sense cap criteri, els representants legals dels treballadors de Badalona Comunicació han fet infinitat de propostes, tant d’increment d’ingressos com de propostes de reducció progressiva de personal amb jubilacions, jubilacions anticipades, alguns voluntaris que podrien estar disposats a deixar el lloc de treball, etc. etc. Ni una sola proposta acceptada, no hi ha hagut en cap moment voluntat de negociar per part del govern del Partit Popular, i aquesta manca de voluntat de negociació, aquest menyspreu que hi ha hagut absolutament des del principi, ha acabat avui quallant amb aquest acomiadament previst d’aquestes vint persones i amb donar màniga ampla a què les coses vagin en aquesta direcció, obrir les portes a aquesta reducció de personal, aquesta reducció de personal, aquesta reducció econòmica, i tot això per no voler entrar de veritat al fons de la qüestió, negociar, posar a sobre de la taula propostes, veure de quina manera es pot fer un pla de viabilitat de tres anys, perquè es mantingui la qualitat, es mantinguin els llocs de treball i es pugui anar avançat progressivament. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Sagués. Demanaria que intentéssim ser una mica més ajustats a l’horari perquè sinó això s’anirà allargant i allargant i em sembla que som capaços entre tots de poder-ho condensar en els deu minuts que tenim. SENYOR FALCÓ: Bona tarda a totes i tots. Jo no pretenc frivolitzar respecte al que s’ha aprovat anteriorment en Junta General i el que aprovem en aquest moment, perquè crec que el que aprovem en aquest moment, certament és un acord que a nosaltres ens costa de prendre. Si algú creu que ens agrada haver arribat a un acord que permet el que permet, però que certament inclou una reestructuració, un ajust del que és el conjunt de la plantilla de Badalona Comunicació, s’equivoca. Hem lluitat molt i hem patit molt per arribar on som, i no estem disposats a caure en la frivolitat dels qui no sé com, aconsegueixen sempre fer la quadratura del cercle, venir aquí a dir que tot és possible, que segons com es pot salvar tot, quan en realitat avui mateix en aquet Ple, veurem com s’aprova una liquidació del pressupost de dèficit 2011 de menys 14 milions d’eures, que s’acumula al dèficit del 2010 de menys 11 milions d’euros, i que s’acumula al dèficit de l’any 2009 de menys 17 milions d’euros. Per tant, no és una qüestió per frivolitzar ni és una qüestió per frivolitzar ni és una qüestió menor. Portem tres anys en aquest Ajuntament i en aquesta ciutat, amb la seva administració local KO, menys 17, menys 11, menys 14. Per tant, poca broma amb la situació en la que es troba l’Ajuntament de la ciutat en aquests moments i tots els seus organismes. I poca broma també respecte, s’hi pot estar més d’acord o menys d’acord, podem clamar al desert o no fer-ho, però respecte també les obligacions que prenem avui, més endavant amb l’aprovació o la posada en marxa del pla econòmic financer, la nostra adhesió al decret de l’Estat quer permetrà alliberar 35 milions d’euros de deutes que té aquest Ajuntament amb proveïdors. Però a canvi de fer els deures, hem de fer els deures, i sap greu fer els deures, però en algun moment s’han de fer, mentre no existeixi una alternativa en forma d’ingressos que ens permeti equilibrar ingressos i despeses, hem de fer els deures, i això ho sabem tots ells que hem governat aquesta ciutat, tots els grups d’aquesta Coroporació som plenament conscients que la situació en la qual està l’Ajuntament no es pot traslladar en el temps, s’ha acabat l’època en què podíem traslladar els dèficits d’una any a un altre, malauradament, jo ho lamento. S’han acabat els temps en què els mercats financers estaven oberts als crèdits. Ens ha costat molt, o ha costat molt al govern de Badalona, aconseguir les dues pòlisses de crèdit per anar tirant durant aquests mesos. Els

Secretaria General


mercats financers als quals hem anat alegrament a buscar diners durant molts anys els particulars, les institucions i les empreses volen cobrar el que se’ls deu. I aquest és l’origen de la crisi, per bé o per mal i explicat de manera molt modesta. Però no hi ha opció per seguir buscant en els mercats diners per finançar activitats o administracions, o empreses, o particulars que no puguin assegurar de manera fefaent el tornar aquests doners. I aquest és un Ajuntament que no pot assegurar de manera fefaent que tornarà aquests diners. Només pot comprometre’s a augmentar ingressos i reduir despeses, i això és el que farem més endavant en aquest ple. I a mi em sap molt de greu haver de dir la veritat, però la veritat també és que des de fa temps, es planteja la necessitat de fer certes reestructuracions a nivell de l’Ajuntament de Badalona i de la seva despesa, i Badalona Comunicació forma part d’aquestes reestructuracions, en forma part, n’ha format part en el passat i avui forma part de present. Nosaltres sempre hem dit el mateix, i sempre hem estat d’acord i disposats a assumir la responsabilitat per la qual els ciutadans de Badalona ens han votat, que és prendre decisions, de vegades fàcils i agraïdes, i de vegades difícils i desagradables, i decisions que evidentment comportin una reducció de plantilla són desagradables, ho són, i jo ho assumeixo amb plena consciència del paper que estem jugant en aquest moment, però també he de dir. Però també he de dir que hem passat de voler tancar uns mitjans públics de comunicació, a voler mantenir només 21 persones en plantilla i acomiadar-ne 45, a invertir els números d’aquest plantejament inicial per mantenir 45 llocs de treball i alliberar-ne 21, i em sap greu que sigui així, però en tot cas és molt més el que hem aconseguit nosaltres des del realisme i des del pragmatisme i des de l’assumpció de la realitat, que el que hagin aconseguit els qui sempre troben solucions en la quadratura del cercle. Per tant, nosaltres, d’acord amb el que vam signar en el seu moment, hem de ser coherents, i en el seu moment vam signar un acord per l’aprovació inicial dels pressupostos, que preveia aquesta aportació de dos milions d’euros fixes fins a l’any 2015 que garanteix una plantilla mínima de 45 persones fins al 2015, que es compromet a un respecte escrupolós a l’article 15.4 del Reglament d’Ús de Llengua Catalana en els mitjans de comunicació públics i per tant, que desencalla també la composició del Consell d’Administració perquè tota això pugui tirar endavant, perquè no es pot esperar més. Estem fent mal també amb la indecisió al que és el futur, i estem ajornant decisions que al final ens acaben perjudicant a tots. Per tant, nosaltres votarem a favor d’aquest punt que es porta avui a l’Ordre del dia. I al respecte de la qüestió dels llibres de text és un debat que si volen el podem tenir ara, i si s’escau, ja el tindrem quan correspongui. Nosaltres en aquest mateix acord vam condicionar el nostre vot favorable a l’aprovació definitiva del pressupost a una sèrie de qüestions relatives que tenen a veure amb el programa de socialització de llibres, però tal i com he dit en alguna ocasió, nosaltres hem passat també d’una promesa de llibres gratis per a tothom renovats cada any, a un projecte de socialització de llibres que ha de comptar des del nostre punt de vista, amb l’aprovació de la comunitat educativa de Badalona, amb el vistiplau de les persones que es dediquen a comercialitzar aquest tipus de llibres de text, amb el compromís que això del gratis total no ho sigui, per exemple amb dues condicions que hem dit i reiterem i que són, que qui rebi aquests llibres de text estigui al corrent del pagament dels seus impostos a la ciutat de Badalona, i que hi estigui empadronat. I en definitiva, apostem per fer una bona embranzida al projecte de socialització de llibres de text, si es compleixen tota una sèrie de condicions que he dit fins ara, i al final, amb una reflexió que consisteix a dir-los que en un moment en què la gent de Badalona i les famílies de Badalona l’any que ve pagaran un 10 % més d’IBI, un 6 % més de llum, un tant per cent més de IRPF, probablement un tant per cent d’IVA, i que la gent està en una situació econòmica delicada i difícil, una mesura d’aquestes característiques que el primer any representa certament una bona despesa, però el segon ja representa únicament una quota assimilable a la quota que s’està pagant avui de renovació de llibres en totes les escoles públiques de Badalona que fan socialització, és una mesura que pot ajudar i que també té el seu contingut social i que també té el seu contingut d’ajudar en un moment determinat, a les classes mitges de Badalona que moltes d’elles estan en dificultats, en un moment en què estem pujant absolutament la fiscalitat per tot. I probablement, de la fiscalitat també n’haurem de parlar, perquè en relació al que deia al principi, i acabo, dels

Secretaria General


menys 17, menys 12, menys 14 milions d’euros, haurem de prendre decisions en aquest Ajuntament per reduir despesa, sí, i per augmentar ingressos també. Que l’Ajuntament de Badalona prengui aquesta mesura i gasti aquests diners en això, si té continuïtat, si ajuda a les famílies de Badalona, si no es perd pel camí, com deia molt bé el Carles Sagués, si realment en el segon any ja aconseguim que tots els escolars de Badalona i totes les famílies de Badalona estiguin en aquest projecte, serà, jo crec, útil i bo per a tothom, però ja ho veurem. Per tant, nosaltres estem a l’espera que de la mateixa manera que es van cristal·litzant acords, en aquest punt, ja vam enunciar que quan arribi l’aprovació definitiva del pressupost, hem de veure si s’han fet els deures, si estan fets, hi donarem suport i ho defensarem, i sinó no hi podrem donar suport. Però avui i en referència a Badalona Comunicació, el que estem fent és donar-li, mantenir oberts els serveis públics de comunicació, garantir una plantilla de 45 treballadors fins al 2015 i una aportació de 2 milions d’euros perquè Badalona continuï tenint uns mitjans públics de qualitat al servei de tots els ciutadans. SENYOR SERRA: Abans de tot com que portem 40 minuts per dues intervencions, vagi per davant que intentaré ser molt breu, perquè això que deia el senyor Falcó que mirarà que cristal·litzin els acords jo els diré que els acords ja estaven cristal·litzats. Aquest acord, aquest suport seu a la reforma i a la retallada de Badalona Comunicació ja ve del mes de desembre, i per tant, ja estava cristal·litzat, més que cristal·litzats. I ara, començar a dir i a parlar de 25 a dins 45 a fora, que és del que sembla que estem parlant a la tele, no de continguts, de projectes, de programes de viabilitat, de com ho hem de fer, de quina tele hem de fer, si no de qui està dins i qui està fora, és una cosa que ja li vam dir a totes les reunions que hem tingut amb el Comitè d’empresa de Badalona Televisió, la proposta que us fan que de 66 se’n queden vint i se’n van 40 fora, és un punt de partida, i ells ho saben que els ho vam dir, això no acabarà així, és una negociació i com tota negociació això girarà. Per tant, ara voler fer bandera que ens hem salvat i no sé què jo crec que no ve, no és el que toca, perquè aquí estem parlant d’un model de tele, en cap cas s’està parlant d’un model de tele, quanta gent cal fer-ho, no s’han fet cas a les propostes que han fet els treballadors i l’únic que estan parlant és de qui se’n va al carrer i qui no. I ara començarà aquesta història, que ja hagués pogut començar al mes de desembre si tan nosaltres com Iniciativa no haguéssim votat en contra de la proposta que ens van portar el mes de desembre el PP, i que va tenir ja el suport de Convergència i Unió, igual que ara, i que vam anar i ho vam portar al CAC. Bé, el Consell Audiovisual de Catalunya va dir el que va dir, i jo crec que ara estem diguem amb la decantació lògica de tot aquell procés, tot això ha tornat aquí, els dos terços ja no valen, etc. Per tant, ja està, es presenta un pla de viabilitat, que en el fons vol dir que el Consell d’administració ara tindrà la possibilitat de contractar i acomiadar personal, el Consell d’administració, que no el director general o el gerent, que és un dels canvis que ens proposen. No hi ha massa propostes de contingut ni de com s’ha de millorar aquesta televisió, quins programes es poden fer amb menys gent i amb menys pressupost, tot això suposo que ja vindrà. I només hi ha una altra qüestió que no deixa de ser curiosa, que és aquest gran increment de la representació política dins del Consell Assessor, que s’està passant que de 17 membres d’un Consell Assessor, 12 siguin representants dels partits polítics. I si fem la mateixa proporció que té el Consell d’administració, que de nou sis són el PP, poden comptar que al Consell Assessor també anirem per allà mateix. Per tant, la majoria serà del PP, tan el Consell d’Administració, com el Director General com en aquest Consell Assessor que ara passa a tenir 12 representants de partits polítics de 17. I després, hi ha petits canvis, que junt amb aquesta..., que no deixen de ser demostratius de per on anem i de per on volem anar. Per exemple, enlloc de dos sindicats ara n’hi ha un, i després hi ha el que es diu curiosament, l’entitat més representativa de la ciutat, ara resulta que el Joventut forma part del Consell Assessor, el Joventut, no sé perquè no un altre, però el Joventut hi serà, i li posen el títol de més representatiu, en canvi, en lloc de dos sindicats en cau un, escolti, si no volen que n’hi hagi cap, perquè jo crec que o dos o cap, perquè no té sentit que n’hi hagi només un. Però bé, són coses que la veritat és que són una mica de veure i de demostrar de com s’està anant i de com anirà aquest Consell Assessor que tindrà, repeteixo, no la voluntat, com deia l’informe del

Secretaria General


Consell Audiovisual de Catalunya de ser una mica professional, una mica més tècnic, no no, de disset, dotze representants polítics. Per tant, entenc que a nosaltres ens en tocaran un o dos d’aquests dotze, seguint la proporció, perquè si de 9 ens en toca un, tampoc no ens ho han acabat d’explicar, però si de nou ens en toca un de dotze ens en toca un i mig per proporció, no està malament, i a partir d’aquí ja veurem. I al Consell d’administració també en tenim només un però com que el Consell d’administració és ara qui contracta i qui acomiada personal, bé, doncs també estarem allà. I hi estarem pel mateix que estem fent avui aquí, defensar el projecte que sempre hi ha hagut a Ràdio Ciutat de Badalona i a Badalona Comunicació, mirar que no es perdi, mirar que en es faci malbé del tot, mirar que sigui recuperable, que els continguts funcionin, que els programes funcionin, que els professionals estiguin aquí, que les coses es facin, no amb llistes negres, i que les coses puguin ser recuperables en un futur. Perquè la nostra voluntat és que siguin recuperables en un futur, quan aquest govern canviï i quan la majoria de dretes que avui hi ha en aquest govern i en aquest Ajuntament també canviï. Badalona Comunicació és un projecte que ha de tenir futur i que hem de mirar que en aquests tres anys tot això no es perdi irremissiblement, que es mantingui la moral, que es mantingui la qualitat, que es mantingui l’audiència, que la gent s’ho segueixi considerant com a seu, que continuïn havent-hi pancartes dient “jo també sóc Badalona Comunicació” i que sent així tot això pugui ser recuperable i amb el nostre vot en contra durant tots aquests anys. Això sí, vigilant sempre que no es faci més mal de compte als professionals i que com a mínim el projecte sigui viable, tal com diuen, i espero que ho sigui, que sigui viable ara per després en el futur tornar a recuperar el seu origen i la seva qualitat i no estar tan manipulat per un Consell Assessor que a nivell de mostra, té dotze representants polítics dels quals més de la meitat seran del PP, enlloc de tenir gent professional, periodistes i gent tècnica. Per tant, nosaltres votarem en contra, jo crec que ja hem intervingut, hem fet prou intervenció, renunciem a fer un segon torn, queda clara la nostra posició i el nostre capteniment respecte a aquest tema. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Serra, senyora Hervàs. SENYORA HERVÀS: Gràcies alcalde. Senyor Serra, jo crec que vostè deu estar malfixat i també deu pensar que aquest Saló de Plens és polititzat pels partits polítics, i jo crec que al final nosaltres i tots representem el conjunt de ciutadans de Badalona. Però en qualsevol cas li explicaré una sèrie de coses perquè crec que no li han explicat bé la informació, no l’ha llegit atentament o no ha tingut temps per mirar-s’ho, però al final l’augment de representants de l’Ajuntament ho fem per dos motius, i al senyor Sagués també li contesto, primer perquè ha d’augmentar el pes en el Consell Assessor perquè s’ha de mantenir la representativitat dels grups polítics en un Consell que és municipal, no estem parlant d’un grup d’entitats que es reuneixen perquè sí, estem parlant d’un consell que és municipal, i que han d’estar representats tots els partits polítics amb representació municipal garantint la proporcionalitat, per tant, a més, garantint la presència de les entitats tal i com marca la llei. Llavors, jo el que diria al senyor Sagués i a vostè, senyor Serra, és que si vostès volen cedeixin el seu representant, en aquest cas el d’Iniciativa per Catalunya o els representants que li toquen al Partit Socialista, a les entitats. Però en qualsevol cas, entenc que els partits municipals que estem aquí representats som perfectament capaços o representem al conjunt dels ciutadans. Senyor Sagués, amb el tema del Consell de Ciutat, jo li vull recordar que el CAC va fer una objecció amb el tema dels membres del Consell de Ciutat, i ho va fer en base a un reglament que avui modifiquem, i per tant, no és del que avui estem parlant. Però a més, jo li vull recordar que al final és un incompliment del que en aquell moment era alcalde de la ciutat de Badalona, que era el senyor Serra, que en el moment del Consell de Ciutat, no va posar dins de l’Ordre del dia la renovació d’aquests tres membres, i a mi, m’agradaria preguntar-li al senyor Serra per què de manera deliberada no va incloure aquest punt o aquests nomenaments dins del Consell de Ciutat, dins del punt de l’ordre del dia del Consell de Ciutat, no sé si és que es va oblidar o que de manera deliberada no el va comptar, d’aquesta manera el CAC no hagués pogut fer aquesta objecció. Llavors, com que desconeixem quina va ser la causa per la que l’alcalde en aquell moment no va incloure-ho, per això tenim aquesta objecció. El Reglament al final, el que feia o el que fa en aquesta proposta, és atorgar al director general, al màxim responsable del

Secretaria General


servei, de la gestió quotidiana del servei. Per tant, abans, el que vostès havien fet era hiperegular o establir uns màxim que no exigeix la llei, i per tant, eren unes mesures autoimposades. I per tant, el que fem és autoordenar allò que en el seu moment no estava ordenat. Per tant, la Llei no exigeix nomenar més d’un responsable màxim del servei quotidià de la ràdio i de la televisió, com que no ho fa, el que fem és ordenar, és endreçar i és establir que el qui ha de ser i el qui ha de vetllar per tots i cadascun dels principis que recull la Llei de comunicació audiovisual de Catalunya sigui el director general dels mitjans de comunicació públics, que em sembla que és una cosa com bastant normal, i que per cert, la majoria d’ajuntaments, la majoria de municipis així ho tenen establert. Per tant, complim la llei de manera escrupolosa com no podia ser d’una altra manera. Si parlem de l’ERO, els diré, és que a més avui tenim a sobre la taula malauradament, la discussió de molts punts de l’ordre del dia que posen de manifest la precària situació econòmicofinancera que té aquest Ajuntament. Llavors, fer discursos que podem continuar mantenint l’aportació municipal de 2,7 milions d’euros, em sembla que és un accés i una falta de responsabilitat. Tot i així, tot i així hem fet una sèrie d’ajustos o una sèrie de contenció en la despesa en el si de la societat per intentar pal·liar o reduir aquesta despesa. Malgrat tots aquest ajustos, que han passat des de com els vaig explicar ara fa uns mesos, que era des de prescindir de locals de Lloguer o prescindir de contractes mercantils que podien ser superflus, o de renegociar el preu dels contractes o dels serveis o dels proveïdors, malgrat tots, ajustar a un pressupost de dos milions d’euros, es fa impossible mantenir la mateixa plantilla. Senyor Serra, jo a vostè també li diria que vostè com a màxim responsable avui del Consell d’Administració de Badalona Comunicació, no he sentit ni una sola proposta seva, ni una, ni una, que vagi encaminada a reduir la despesa, a augmentar els ingressos. És a dir, no hem rebut absolutament ni una nota per poder millorar aquesta situació, tampoc cregui que l’espero que sabia que no me la faria. La qüestió és que tenim l’obligació, malauradament, de prendre aquestes mesures, i ho hem de fer de manera immediata, perquè els diners ja no donen més, ja no hi ha més pressupost, i per tant, hem de fer front a aquesta situació que és altament complexa. Tant és així, que els vull dir, que jo crec que ja tothom ho sap, que hem hagut de demanar ajornaments en els pagaments, i a més, també reconec que als treballadors se’ls deu una paga extraordinària del mes de febrer. Jo crec que això, el que posa de manifest és la precarietat econòmica de la societat i de l’Ajuntament. Per tant, no queda més remei que ser responsable i fer viable l’empresa, i no queda més qüestió que fer l’ajust de la plantilla. El senyor Sagués em deia que per què no hem esperat a tenir l’aprovació definitiva del pressupost? Doncs ja m’agradaria, si encara continués tenint diners, doncs m’hagués agradat poder-me esperar, però com els he explicat és absolutament imprescindible prendre ja aquestes mesures, és absolutament imprescindible, perquè la situació a la societat s’agreuja cada dia. Però el pitjor de tot és que vostès avui han fet aquesta mena de discursos, molt fàcils per cert, molt fàcils, amb una posició molt còmode per alguns, quan vostès saben que la situació allà s’agreuja dia a dia. A més, senyor Sagués, li diré que en el Ple de novembre o desembre vam presentar el Pla d’ajust econòmic financer, el que anomenem pla de sanejament, que a més, l’únic que fa els pressupostos municipals s’han ajustat a aquest Pla econòmic financer, aquest Pla de sanejament, i la societat rebrà una aportació municipal en funció d’aquest pla econòmic financer o pla de sanejament. I que per tant ens hem d’adequar necessàriament, necessàriament malgrat els discursos, ens hem d’adequar necessàriament en aquet pressupost, i per tant, hem de donar compliment, hem de donar compliment, i vostè sap a més a més, o vostès saben la gravetat de la situació en la que ens trobem perquè a més a més, és un tema que en els darrers dies ens hem vist i hem pogut parlar àmpliament. Sobre el tema de la cobertura informativa, senyor Sagués, m’ha dolgut especialment, m’ha dolgut especialment perquè vostè ha parlat entre d’altres qüestions de retallar la transparència, i crec que són unes paraules molt gruixudes, crec que és molt gruixut el que vostè ha dit avui aquí. L’he d’informar, si no l’ha rebut ja estarà a punt de rebre una resposta per escrit a una de les seves demandes, una de les preguntes que ha fet, és que com no pot ser d’una altra manera la cobertura informativa està absolutament garantida, absolutament. En tots els plens hi ha connexions en directe, en tots els plens, en aquest, en

Secretaria General


l’anterior, en l’anterior, en tots. A més, hi ha peces informatives, els informatius, el set dies, i altres programes que recullen tota la informació dels plens. En cap cas el Ple passat es va preveure per part de Badalona Comunicació, és a dir, ni es va planificar ni es va preveure una programació especial, perquè a més a més jo crec que no hi ha motius per preveure una programació especial, i com no pot ser d’una altra manera, aquest Ple també té garantida la seva cobertura informativa. A més, m’agradaria remarcar-li una qüestió senyor Sagués, li dic de veritat que m’ha dolgut perquè crec que no és cert, una de les primeres qüestions que vaig fer en ser regidora de l’Àmbit de Govern, va ser possibilitar l’emissió dels plens en directe, senyor Sagués, amb un cost, per cert, només es va haver de comprar un cable, per import de 8 euros, és tot el cost que suposa o que ha estat, poder retransmetre els plens en directe. Per tant, crec que quan vostè parla de retallar la transparència, crec que amb l’emissió en directe del Ple a través del Portal web, crec que això ja està garantit, però a més a més, tenim les connexions en directe i tenim les peces a la programació. Per tant, crec que ha estat un excés i m’ho prendre així sense més, i per tant, entenc jo que aquest canvi qualitatiu de retransmetre els plens en directe que ha fet aquest govern del Partit Popular i que abans no es feia, entenc jo que posa de manifest la voluntat clara de transparència del govern i de transparència municipals. SENYOR ALCALDE: Molt bé gràcies. Obriríem un segon torn? Sí, senyor Sagués. Endavant. SENYOR SAGUÉS: Intentaré ser més breu que abans i per tant, ja renuncio a respondre moltes de les coses que ha dit ara la senyora Hervàs i també algunes de les que ha dit el senyor Falcó, algunes sí que les contestaré i altres ho deixarem passar per manca de temps i espero poder centrar-me en el que és més important. En cap moment, només faltaria, jo qüestiono la representativitat que tenim els grups polítics, només faltaria, crec que som l’expressió de la voluntat del poble que ens escull i que diu que estiguem aquí i que fem la nostra feina. Per tant, tenim la màxima representativitat, una altra cosa és que de vegades ens dotem d’organismes, com és el cas d’un consell d’administració o fins i tot un consell assessor encara més, a on al que aspirem, almenys des del nostre punt de vista o i aquest va ser l’esperit que durant quatre anys varem estar treballant aquest reglament nou que avui ja modifiquem abans que el posem en marxa. Doncs, aquest esperit era el d’obrir-nos més, no quedar-nos tan sols amb el que són els partits polítics sinó arribar a més sectors de la ciutadania que també poguessin dir la seva. I sobretot, en aquest assessor, quan tu demanes que es creï un organisme d’aquet tipus, un ens perquè t’assessori, lògicament, des del nostre punt de vista torno a dir, busques que hi hagi persones que no siguin ja les teves de sempre, sinó que busques que hi hagi altres sectors. Doncs bé, el consell assessor amb el que es dota amb aquests canvis el Partit Popular, és un consell assessor que el que busca és tenir-hi la majoria i que el presideixi també igualment el senyor alcalde. És a dir que el senyor alcalde presideix el consell que l’ha d’assessorar a ell mateix, aquesta és una de les coses que estem impulsant. Ens parla també que renunciem al nostre representant, ja ho vam fer, el nostre representant era una persona que no és membre, que coneguem, de cap partit polític, que no sabem a quins partits vota, però sí que és una persona de reconegut prestigi i solvència i categoria dins del camp de la professió periodística, i és això el que vam buscar, una persona que tingués aquets perfil, aquest era el nostre representant, ja hi vam renunciar nosaltres a tenir-ne un del nostre partit perquè crèiem que no calia, ens mereix la màxima confiança qualsevol persona independent que el que vagi és a defensar els mitjans de comunicació pública, aquesta era la nostra visió. A part d’això els llegiré algunes frases de les que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya recomanava. Parlava que en el Consell hi havia 7 vocals representants de les entitats ciutadanes més un representant per grup polític, ara n’hi ha enlloc de set n’hi ha cinc i 12 de grups polítics, direcció contrària. En un altre punt ens deia el Consell de l’Audiovisual deia “s’han de visibilitat els mèrits i la capacitat dels membres proposats, d’acord amb els criteris que el mateix criteri que el Consell Consultiu i Assessor estimi”, ens deia també “hi ha d’haver un informe raonat que porti els elements de judici que exterioritzin la racionalitat de la proposta formulada”, cap d’aquestes coses s’inclou en el nou reglament. Ens deia també, “en conseqüència en el cas que ens ocupa, resulta convenient i necessari que en

Secretaria General


la designació dels membres del Consell d’Administració de Badalona Comunicació, es tingui en compte, preferentment, persones de mèrits professionals rellevants”, es va en la direcció contrària. Ens deia també, “cal que el Consell d’Administració de Badalona Comunicació no estigui constituït majoritàriament per membres electes o de lliure designació”, és a dir, regidors, regidores i càrrecs de confiança “... de l’Ajuntament de Badalona, per tal de garantir l’autonomia de gestió del servei públic de la comunicació audiovisual davant la direcció política dels òrgans de govern de l’Ajuntament”, es va en la direcció contrària. Ens deia també, “Cal establir uns criteris o paràmetres objectius als quals s’ha d’ajustar el Consell Consultiu i Assessor de Badalona comunicació per emetre informe favorable en relació a la capacitat, el mèrit i la idoneïtat dels candidats proposats per formar part del Consell d’Administració. Tots aquests criteris o paràmetres no hi són tampoc en el nou reglament. O sigui, és que tot el que ens deia el CAC o el reglament que havíem aprovat abans era il·legal, no era il·legal, complia amb la llei. Tampoc estem dient que aquest que proposen vostès sigui il·legal, el que té és una línia absolutament contrària a la que fomentàvem abans. Quan jo dic que amb aquest Reglament es va en contra de la transparència m’hi reafirmo perquè és així. I ens recomanava el CAP, “proposar que s’estableixin els criteris objectius que han de fonamentar la capacitat el mèrit i la idoneïtat”, tornava a insistir i ens torna a dir “proposar que es realitzi una nova proposta en relació a aquelles candidatures a membres del Consell d’Administració que no han assolit el quòrum dels dos terços del Ple municipal, tot evitant que de forma majoritària ostentin un càrrec electe o de lliure designació a l’Ajuntament de Badalona”. Què fem davant d’aquestes recomanacions? Carregar les tintes amb els càrrecs electes, amb els de lliure designació amb els càrrecs de partit, quan aquesta finalitat que havíem d’aconseguir era precisament tot al contrari. I si ens parlen de responsabilitat, sabíem que avui sentiríem molt aquesta paraula, la responsabilitat ens porta a..., altres eufemismes, “fer els deures”, i més eufemismes, “n’hem alliberat 21”, no, no, n’hem acomiadat 21 no alliberat, que és molt diferent. Hi ha eufemismes de vegades perquè no es volen dir aquelles paraules que amb tanta frivolitat s’estan executant, i sabíem que avui sentiríem molt a parlar de responsabilitat, doncs jo el que els dic és que vostès el que estan fent és una gran irresponsabilitat aprovant això d’aquesta manera, i repeteixo, seguint mantenint en el pressupost uns diners per malbaratar, que podrien servir, entre moltes altres coses, per mantenir aquests 21 llocs de treball. SENYOR ALCALDE: Molt bé senyor Sagués. Senyor Falcó. SENYOR FALCÓ: Recordar les xifres dels dèficits municipals no cal, ja ho hem fet, convèncer els grups de l’oposició que Europa ens mana uns deures, l’estat rep uns deures i els municipis han de complir amb aquests deures és feina gairebé impossible perquè això només s’entén quan es governa, es veu que quan s’ha governat ja no s’entén, un se n’oblida ràpid, té amnèsia i no se’n recorda ni del que deia quan estava al govern ni del que deia quan estava a l’oposició, nosaltres sempre diem el mateix, sempre hem dit el mateix i sempre, en el passat i ara, hem estat disposats a prendre les decisions que tocaven quan tocaven, per molt difícils que fossin, i aquesta, evidentment, no és una decisió fàcil. Però clar, la hipocresia amb la que alguns es presenten aquí té uns límits, com per exemple intentar convèncer-nos que el Consell Audiovisual de Catalunya és quelcom farcit de professionals de prestigi, perquè tots sabem, tothom que es dedica a la política sap, i la societat sap i els periodistes sobretot saben que el Consell Audiovisual de Catalunya no és exactament una mostra de professionals al servei de la comunicació lliure i independent, perquè per això va per cupons i per això hi ha dificultats i per això en el Consell Audiovisual de la Corporació Catalana de Ràdio Televisió, Convergència i Unió ara cedeix un membre al PSC, perquè el PSC pugui tenir un membre més i poder desbloquejar la situació del Consell de la Corporació Catalana de Ràdio Televisió. I això és així, i per tant, intentar convèncer als ciutadans que això és d’una altra manera és absurd, perquè els ciutadans també ho saben que és així. Mirin, en Ramon Font en forma part, era secretari de comunicació del govern de la Generalitat amb el PSC; la Carme Figueres en forma part, és la senyora del José Zaragoza i és exdiputada i exconsellera del PSC; el senyor Esteve Orriols en forma part, és exdiputat de Convergència i Unió; el Josep Pont és exdiputat de Convergència i Unió; la Dolors Comas és exdiputada de Convergència i Unió, l’Elisenda Malaret és exdiputada

Secretaria General


del PSC. De què estan parlant vostès, estan idealitzant un consell i les directrius d’un Consell que seguien una llei però escolti, no ens vingui aquí a vendre’ns duros a quatre pessetes perquè no, perquè els Consells d’Administració en aquests mitjans públics de comunicació són representatius a la força política de cadascú, és així, aquí i a Lima. Amb una diferència, jo dic això amb la llibertat, l’autoritat indiscutible que jo no vinc aquí a parlar de transparència i independència mentre en el passat m’he dedicat a fer trucades a vetar periodistes, a remoure tertúlies i a fer coses que jo no he fet, i com que no les he fet puc venir aquí i dir el que em sembli. Per tant, que algú em parli d’independència dels mitjans de comunicació a mi em sona a broma, i que algú es pensi que el Consell d’Administració de Badalona Comunicació que es reunia cada tres mesos és capaç de gestionar el dia a dia de l’empresa, no és veritat. I que algú obviï que el director general nou de Badalona Comunicació haurà de ser escollit per dos terços d’aquest Ple, per tant, que no n’hi haurà prou amb el vot de Convergència i Unió per tirar endavant, sinó que el director general s’haurà d’escollir per dos terços d’aquest Ple, que és el que portarà el dia a dia, és objecte de pacte entre tots. I que algú oblidi que la situació econòmica en què es troba l’Ajuntament de Badalona ens obliga a fer reformes i ens obliga a fer retallades mentre no tinguem més ingressos, és obvi. I que algú menystingui un acord, que es menystingui i es menyspreï un acord que és molt més del que inicialment es plantejava, que garanteix la continuïtat de 45 llocs de treball fins al 2015 i una aportació mínima de 2 milions d’euros, a mi em ratlla la perplexitat, sobretot perquè a nosaltres hem fet una feina que no sí si els altres han fet, però nosaltres hem parlat amb la gent o amb alguna gent, o amb professionals o amb directius de Badalona Comunicació i els hem preguntat, de veritat, digueu-me la veritat, quanta gent fa falta perquè això funcioni, perquè com que hem volgut negociar ens hem informat, ens hem informat. I hem treballat en la línia de fer sostenible els mitjans públics de comunicació de Badalona. En aquest moment en què sumem a 17 milions de dèficit, 11 milions de dèficit, 14 milions de dèficit, i alguna cosa s’ha de fer, alguna cosa s’havia de fer. I l’esquerra que ve aquí a explicar no sé què, s’ha calçat televisió d’Hospitalet, i la seva alcaldessa va dir que no calien mitjans de comunicació perquè jo ja tinc twiter i facebook, que és entendre a la perfecció, em sembla a mi, el que són els mitjans de comunicació, és entendre-ho molt bé, com que l’alcaldessa ja té twiter i facebook la tele de l’Hospitalet al sac. No vinguem aquí a fer discursos de segons què quan a Hospitalet que es governa s’ha fet el contrari, quan a Gavà que es governa la tele va per internet, i quan al Maresme, tots plegats, Convergència i Unió i el PSC hem decidit no tirar endavant la tele i tancar-la, perquè no és sostenible. I sobretot, no fem aquest discurs metre tots els mitjans de comunicació del país estan com estan, els privats per començar i els públics per continuar. I no vinguem aquí a crear una illa com si aquí no passés res i la qüestió de la comunicació fos absolutament sostenible perquè els ingressos ragen la publicitat raja, vaja, això és un festival. Doncs no és així, no és així, ho lamento, no és així i ens hem d’adaptar a la realitat i la realitat era tancar, perquè era el més senzill, i la realitat serà, malgrat vostès i els seus discursos impossibles, de quadratura del cercle, mantenir una tele fins 2015 amb 45 llocs de treball i una aportació de 2 milions d’euros. I jo, i nosaltres que ens sap molt de greu que hi hagi 21 persones que vagin al carrer, molt de greu, estàvem disposats a arribar fins aquí en la defensa dels mitjans de comunicació públics, amb coherència, quan estàvem al govern i parlàvem amb els nostres socis sabent tots que caldria prendre decisions, i quan hem estat a l’oposició prenent les decisions perquè aquest Ajuntament i aquesta ciutat tirin endavant i puguem recuperar l’Ajuntament de Badalona en benefici de tots. I ja m’agradaria a mi que poguéssim tenir-ne 65 i 85 i 120, i ja m’agradaria. I avui se’ns ha anunciat, no sé si la gent d’Iniciativa estan disposats a jugar aquest perfil tan baix, que ja hi ha acord de govern per a una majoria d’esquerres en el proper ajuntament, veig que ja els compten en el futur ajuntament, sí quan hi hagi una majoria d’esquerres contra una majoria de drets, sí, doncs resulta que la majoria de dretes ha governant amb els socialistes quatre anys en aquesta ciutat, i no els ha anat tan malament. Per tant, un no passa de ser bo a ser dolent en 24 hores, i un el que ha de mantenir és la coherència, la coherència entre el que es diu i el que es fa.

Secretaria General


SENYOR SERRA: Bé, no anava per Iniciativa, això de la majoria d’esquerres, no es piqui tan ràpid. Jo he dit que intervindria poc i he dit que no volia intervenir, sí, he dit que no intervindria però comprendrà que la temptació és gran per aclarir-li això al senyor Falcó. Però després hi ha una altra qüestió que miri, i a més, és que portem una hora i deu minut, i encara falta la seva intervenció, del primer punt de l’ordre del dia. Però el senyor Falcó va dient, a part d’això de la majoria d’esquerres que veig que no li deu haver caigut massa bé però és un eufemisme perquè ara hi ha una altra majoria, sap què li vull dir? Però no vinguem aquí a fer segons quins discursos. Miri, el discurs de l’Hospitalet, de la televisió de l’Hospitalet, que repetidament l’ha fet el senyor Garcia Albiol, que vostè el repeteixi tampoc queda massa bé, perquè després va repetint els mateixos arguments que van dient ells, sap quin és l’argument? I sap quina és la diferència? Que els treballadors no són de l’Ajuntament. La televisió de l’Hospitalet des del primer any que va entrar en funcionament i ja en fa molts, es va subcontractar a una empresa privada que es diu Lavinia, i el que s’ha trencat és un contracte amb Lavinia, per tant, no és comparable. A part, que jo li dic que no sé si l’alcaldessa de l’Hospitalet vol fer publicitat o comunicació a través de Facebook de Twiter o el que sigui, però no és el cas que nosaltres em defensat mai aquí, ni ho faríem, ni ho farem. Per tant, l’Hospitalet és l’Hospitalet i Badalona és Badalona i les coses són diferents aquí i allà, i per tant, des d’aquest punt de vista no té res a veure. I el Consell Assessor, jo crec que el Consell Assessor sí que hauria de ser un consell assessor menys polititzat, no es tracta que els partits polítics ara anem cedint llocs a d’altres. Jo crec que el Consell Assessor, i a més perquè no és executiu, hauria de ser més assessor, hauria de tenir menys representació política, i el Consell d’Administració ja està bé com està, sí que ha de tenir els representants que ha de tenir, i això és el que seria l’equivalent al CAC. I no entro en qui és dona de qui, senyor Falcó, perquè està mal informat i a més és de molt mal gust, permeti’m que li digui, de molt mal gust, perquè a més, no se n’assabenta, permeti’m que li digui que això no és així, però bé és igual, és que a més de mal gust és fals, a més de mal gust és fals, llavors no ho digui perquè és de mal gust. Miri, jo no he vingut aquí a barallar-me amb vostè per més que tregui això de l’esquerra, per tant, a mi, ja li vaig dir més d’una vegada, en públic i en privat, deixi d’atacar als socialistes perquè els socialistes hem governant quatre anys amb vostès i mai, ni una sola vegada, han vist ni un sol atac nostre contra vostès, ni abans ni ara. Per tant, deixin d’insultar, deixin de posar-se amb nosaltres, donin suport al PP que aquí es veu que hi estan molt agust, i de veritat, a nosaltres no ens busquin que no ens trobaran, ni citant la dona de l’un, ni citant la dona de l’altre, no ens provoquin perquè aquest no és un bon estil. I dit això, continuem dient el que dèiem, nosaltres creiem que per exemple en el tema del Consell Assessor és millorable el que hi ha, és cert que s’ha de pactar per dos terços el director general, i per ant, suposo que ja posaran una proposta a sobre de la taula quan toqui, i també de la distribució del Consell Assessor, i ja està. I d’altra banda, refermar que votem en contra d’aquesta proposta i que creiem que és millorable la qualitat i tot el que es pot fer a través de Badalona Comunicació, amb aquests ingressos o amb menys. I a més és una cosa que no s’ha de fer i que entenc que és feina del nou director general, és millorar també la capacitat que ens sembla, i parlant amb gent, perquè aquí tots hem parlat amb molta gent, amb professionals i amb gent de revistes i de la comunicació de la ciutat, és bastant millorable la capacitat de generar ingressos per part de Badalona Comunicació des d’un punt de vista publicitari, i espero que aquest sigui també un dels objectius, i que aquí es pugui fer i per tant, tirem endavant, perquè en aquests moments s’ha de poder fer i no queda més remei que fer-ho. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Serra. Bé, hem estat una hora i deu minuts amb aquest debat. Em sembla que els posicionaments han quedat prou clars i prou evidents. A mi sí que m’agradaria fer un parell de referències que crec que són important, comentaris, comentaris a afirmacions que s’han fet que jo crec que són fruit del debat, de la calor del debat, perquè sinó no ho entendria d’una altra manera. Jo, senyors del PSC, senyor Serra, no entenc com vostè pot argumentar que la situació de la televisió de Badalona és diferent de la situació de la televisió d’Hospitalet, quan Hospitalet ha tancat la televisió, i vostè ho ha argumentat i diu que és diferent perquè al final aquells eren treballadors d’una empresa subcontractada, això ha dit, i

Secretaria General


per tant, això no afecta. Escolti, nosaltres tenim aquí un conflicte des de fa quaranta dies amb els treballadors d’una empresa subcontractada que són les senyores de la neteja dels edificis. Per la mateixa regla de tres jo hauria de dir, escolti, com que són treballadors d’una empresa subcontractada no va amb nosaltres, per tant, una mica de coherència. També em sorprèn, estem en moments de crisi i em sembla que d’això n’és conscient tothom, que des del grup Socialista es digui que estan convençuts que els ingressos per publicitat a televisió i ràdio poden augmentar, quan en època de bonança econòmica, que és quan vostès estaven governant, els ingressos que no venien de l’Ajuntament representaven el 15 % i representen el 15 o el 14 %, si en època de bonança econòmica a on la gent feia publicitat, on la gent invertia, vostès només eren capaços de generar el 15 % dels recursos propis, home, en situació de crisi com l’actual, que vostè digui que és fàcil augmentar el concepte en publicitat, home. Necessari ho és ara i també ho era abans, i els ingressos en concepte de publicitat no arribaven ni al 15 %, en època de bonança econòmica. Per tant, escolti, anem a parlar una mica seriosament. Al final, jo no vull entrar perquè els posicionaments jo crec que han quedat clars, però aquí hi ha dos models, o anem al model d’Hospitalet, de Gavà i del Maresme, que és tancar la tele directament, o intentem salvar el projecte i intentar-lo ajustar a la realitat econòmica del moment. No sé qui ho ha dit, no sé si ho ha dit la meva companya o el senyor Ferran Falcó, quan tu parles amb la majoria dels treballadors individualment et reconeixen que home, que la plantilla de Badalona Comunicació tingui 66 persones és una sobredimensió, que en uns moments on els recursos hi són no passa res, però en moment d’ajustos..., escolti, qui més qui menys va a televisions per tot el país, qui més qui menys, i escolti, les televisions estan funcionant amb 8, amb 10 o amb 14 persones. Bé, aquí tindrem un projecte que és televisió, ràdio i la revista Bétulo, 45 persones, em sembla que no són poques. I l’esforç que està fent el govern per poder fer l’aportació de dos milions d’euros a l’any, dos milions d’euros a l’any en concepte de mitjans de comunicació em sembla que mereix un cert, no diré reconeixement, però sí que crec que cal posar-ho en valor. És difícil, com aquí s’ha plantejat, s’ha dit des del Partit Socialista, s’ha dit, que aquí no estem discutint quin model de televisió volem, és que és veritat, és que no estem discutint això, perquè el primer que hem de fer és ajustar la plantilla, ajustar l’estructura de la televisió i de la ràdio de Badalona Comunicació a la realitat econòmica fer el millor projecte, però escolti, de model podem anar a buscar el model que vulguin vostès, el de Tele 5 o el de TV3 o el de Televisió Espanyola, però al final el que manen són els recursos econòmics. Per tant, en base a la capacitat econòmica que tinguem, farem la millor programació. I que es digui, hem de mantenir l’audiència, no miri, si mantenim l’audiència, llavors apaga i marxem, si hem de mantenir l’audiència que tenim actualment apaga i marxem. Si aquí fem un projecte de mitjans de comunicació públics de la ciutat que sigui viable hem de pujar l’audiència, hem de pujar l’audiència, perquè si hem de mantenir l’audiència com vostès han dit, escolti, tanquem i ens estalviem els dos milions d’euros, tanquem i estalviem. I això és culpa dels professionals? No, Badalona comunicació té molts bons professionals, i la voluntat del govern no és portar a ningú a fer de directors de contingut o de la tele o de la ràdio, no, no, seguirà tothom igual, per tant, vol dir que hi ha una confiança amb els professionals i amb els mitjans de comunicació. I escolti, el govern no està interferint en res, avui Badalona té un alcalde que mai ha telefonat ni a un periodista, ni a un redactor, ni a un tècnic, ni a un gerent per donar-li instruccions de si una notícia ha de sortir o no ha de sortir, o si s’ha de castigar algú o no s’ha de castigar algú, això no sempre ha estat així, i això t’ho diuen els propis treballadors, treballadors que rebien trucades d’anteriors alcaldes, diguem-ho així, i això no passa així, i en aquests moments tenim uns mitjans de comunicació que estan sent crítics amb el govern, estan sent crítics amb el govern. I no pot haver-hi cap periodista ni cap tècnic que treballi a Badalona Comunicació que digui que ha rebut una trucada del govern per intentar corregir aquesta línia informativa, cap ni una, a diferència del que es feia abans, cap ni una. Per tant, voluntat i ganes de fer-ho bé, les tenim, la tenim, que la situació idíl·lica seria seguir igual, si, que per qüestions econòmiques no podem seguir en la mateixa dimensió, doncs em sembla que és evident. Jo només escolto per part de determinats grups, senyor Sagués de dir que això ho hem de mantenir, que tal, que qual, que gira, que tomba, com si aquí no passés res, com si

Secretaria General


aquí no passés absolutament res, jo no sé en quin món viuen vostès, jo no sé en quin món viuen. I perdoni que li digui, però això seu i del seu grup i del grup Socialista amb el tema dels llibres de text comença a ser obsessiu, comença a ser una vertadera obsessió, encara que no vingui al debat m’ho treuen en els debats de la tele, ho treuen en un Ple que estem parlant de Televisió de Badalona, o sigui, en qualsevol moment el tema dels llibres de text és recurrent, apareix. Jo no sé per què els molesta tant, però és que dóna la casualitat que creiem que el que les famílies de Badalona no hagin de pagar els llibres de text, anant a buscar el model socialització o veurem quin és el millor model, però que no hagin de pagar els llibres de text ens sembla que és un tema de política social. I per tant, jo no entenc que vostès i el Partit Socialista estiguin obsessionats en què les famílies no pugin rebre els llibres de text, no s’obsessionin tant, no s’obsessionin tant, vostès han estat governant no sé quants anys, han tingut l’oportunitat de fer-ho, el Partit Socialista ha estat 32 anys governant, ha tingut oportunitat de fer-ho, no han volgut, doncs ara hi ha un govern, i ho estem intentant buscant complicitats, ara hi ha un govern que mirin per on, la seva prioritat o una de les seves prioritats és aquesta. La seva és una altra, i jo la respecto, i és legítima, i la prioritat d’aquest govern és que les famílies de Badalona, buscant el model que sigui, no hagin de pagar els llibre de text, la prioritat del Partit Socialista era treure-li un milió d’euros a la biblioteca de Canyadó i destinar-la a comprar arbres i plantes a la Plaça Pompeu Fabra, i la prioritat si jo hagués estat governant en aquell moment no s’haguessin gastat el milió d’euros de la biblioteca de Can Canyadó per comprar plantes i arbres de la plaça de Pompeu Fabra, doncs miri, tan és legítim una cosa com una altra. I al final, qui marca la política de la ciutat, la política de prioritats és qui està governant i amb les persones de col·laborar i ajudar a tirar la ciutat endavant. Per tant, em sembla que els posicionament han quedat prou clars, els dictamen tiraria endavant amb els vots del govern i Convergència i Unió i els vots en contra d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa i Partit Socialista. Avancem, punt número tres. Votació. El dictamen precedent s'aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 15, grups municipals del Partit Popular i de Convergència i Unió. Vots en contra: 12, grups municipals Socialista i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. 3 AP-2012/2256 Donar compte de la resolució de l'alcalde de data 21 de març de 2012 referent a l'aprovació de l'adhesió de l'Ajuntament al conveni de col.laboració relatiu al desenvolupament del Pla Extraordinari d'Assistència Financera Local. Identificació de l'expedient Tipus d’acord: Donar compte de la resolució de l'alcalde, referent a l’aprovació de l’adhesió de l’Ajuntament de Badalona al conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya, per al desenvolupament del Pla Extraordinari d’Assistència Financera Local Òrgan al que s'adreça: Ple de l’Ajuntament Caràcter de l’acord: Exhaureix la via administrativa. L'alcalde, en data 21 de març de 2012, ha dictat una resolució que transcrita literalment diu el següent: “Antecedents Vist el conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya, per al desenvolupament del Pla Extraordinari d’Assistència Financera Local, aprovat en data 8 de març de 2012, per decret de la Presidència de la Diputació de Barcelona i ratificat pel Ple de la Corporació el 14 de març d’enguany, text íntegre del qual ha esta publicat en el BOPB de 15 de març de 2012. El text del referit conveni resta adjunt a aquesta resolució, formant part integrant de la mateixa.

Secretaria General


La finalitat d’aquest conveni és subvenir a les necessitats financeres dels ens locals, derivades dels deutes justificats prèviament per aquests, que han esdevingut reconeguts per la Generalitat de Catalunya a data 31 de desembre de 2011, que resulten pendents de pagament en l’actualitat, i susceptibles d’incloure-s’hi, en les condicions que s’hi determinen. Vist que per resultar-ne beneficiaris d’aquest finançament els ens locals, a més de ser creditors de la Generalitat de Catalunya en els temes exposats mes amunt, s’han d’adherir al referit Conveni, mitjançant el procediment establert al Pacte Cinquè del mateix. Fonaments de dret. Atès l’art 36 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local –LRBRL- , la Diputació de Barcelona presta el servei d’assistència jurídica, econòmica i tècnica als municipis del seu territori. Atès que l’òrgan competent per a l’adopció del corresponent acord és l’alcalde, en tractar-se de l’adhesió a un conveni interadministratiu de col·laboració, del qual no es deriva cap compromís econòmic per a l’Ajuntament de Badalona, sinó tot el contrari, l’atorgament de l’import de 4.445.618,09 €, per compte dels crèdits reconeguts que aquest Ajuntament té enfront a la Generalitat de Catalunya. Es tracta doncs, d’una competència originària de l’Alcaldia, en virtut de l’art. 21.1.s de la LRBRL, i no delegada, per raó de la quantia, en cap altre òrgan municipal. ATÈS L’ART. 214 TRLHL I A LA VISTA DEL CONTINGUT DE L’EXPEDIENT PROCEDEIX LA PRÈVIA FISCALITZACIÓ DEL MATEIX PER LA INTERVENCIÓ GENERAL. Proposta d’acord En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el alcalde, prèvia fiscalització de l’expedient per la Intervenció municipal, adopti la següent proposta i resolguin de conformitat: Primer.- Que l’Ajuntament s’adhereix al conveni subscrit entre la Generalitat de Catalunya i les diputacions de Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació Catalana de Municipis de Catalunya, publicat al BOPB de data 15 de març de 2012, amb què s’estableix el Pla d’Assistència Financera Local. Segon.- Que d’acord amb el que es preveu en l’esmentat Conveni, sol·licita a la Diputació de Barcelona un pagament per import de 4.445.618,09 euros, per compte dels crèdits que aquest Ajuntament té enfront la Generalitat de Catalunya que es relacionen tot seguit: Ajuntament Data

document Núm.doc.

financ. Centre Gestor Partida pressupo. Descr. programa Import net

04.08.2011 1000017312 500051- Benestar Social i Fam D/460000100/317E/0000

Altres serveis de protecció social

152.689,35

04.08.2011 1000017246 500051- Benestar Social i Fam D/460000100/317H/0000

Altres serveis de protecció social

76.855,00

23.08.2011 1000234188 BE07-Dir.Gral.immigració D/460000100/3140/0000

Atenció a la immigració

141.862,50

17.08.2011 1000231871 BE05-Secr. de la Família D/460000100/313B/0000

Atenció a les famílies i drets de ciutadania

8.862,36

04.08.2011 1000017368 500051-Benestar Social i Fam D/460000100/316C/0000

Atenció a les persones amb discapacitats

1.161.979,20

06.10.2011 1000284414 PO09-Secr.Habitatge i Millor D/760000100/4320/0000

Barris i nuclis antics 467.557,07

23.06.2011 1000176112 PO09-Secr.Habitatge i Millor D/760000100/4320/0000

Barris i nuclis antics 540.825,00

02.12.2011 1000408237 EN0119-Gab. i SG d’Ensenyame D/460000700/421A/0000

Educació general 262.800,00

02.12.2011 1000408380 EN0119-Gab. i SG d’Ensenyame D/460000700/421A/0062


14.10.2011 1000303768 EN0119-Gab. i SG d’Ensenyame D/460000800/4210/0000


16.12.2011 1000449971 JU04- Dir.Gral.Execució Penal D/227001000/2120/0000

Justícia juvenil 2.322,58

20.12.2011 1000457368 IT06 – Dir.Gral.Protecció Civi D/460000100/2250/0000

Protecció Civil 281,25

26.04.2011 1000106327 CU13 – Dir.Gral.Patrimoni Cult D/760000100/4430/00 Protecció i 290.000,00

Secretaria General


00 conservació del patrimoni cultura

08.11.2011 1000341737 BE12 – Dir.Gral.Acció Cívica i D/460000100/3230/0000

Serveis a la comunitat 23.767,50

27.10.2011 1000326746 BE09 – Dir.Gral.Joventut D/460000100/3210/0000

Serveis a la joventut 12.333,20

10.11.2011 1000351612 EN0704 – Secr.Polítiques Educa D/460000100/4240/0000

Serveis complementaris a l’educació

27.740,00

03.08.2011 1000017176 500051 – Benestar social i Fam D/460000100/3120/0000

Serveis socials bàsics 141.773,25







24.10.2011 1000324522 GO03 – Dir.Gral.d’Adm.Local D/460000300/7110/0000

Suport financer de la GC als ens locals

578.522,93

Import total Ajuntament 4.445.618,09

Tercer.- Que, en contraprestació pel pagament de l’import sol·licitat, l’ajuntament transmet els drets de cobrament dels esmentats crèdits a favor de la Diputació de Barcelona, de forma que, per quedar alliberada del deute, la Generalitat de Catalunya els haurà de fer efectius directament a aquesta Diputació. Quart.- Que l’ajuntament destinarà les quantitats obtingudes del Pla Extraordinari d’Assistència Financera Local exclusivament a satisfer despeses de personal de la Corporació i deutes d’aquesta amb contractistes, concessionaris i altres proveïdors. Cinquè.- Que, per tal de garantir el compliment del que s’estableix en la Base 8.1 de les d’execució del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC) per al període 2008-2012, l’ajuntament sol·licita que l’import que correspongui a subvencions del referit PUOSC, si n’hi ha, sigui ingressat al compte bancari del consell Comarcal del Barcelonès, que actua com a entitat col·laboradora de la Generalitat en la gestió d’aquestes subvencions. Sisè.- Donar compte i ratificar la present resolució en la provinent sessió de la Junta de Govern Local i donar compte a l’Ajuntament en Ple. .../... RESOLUCIÓ Acceptant els fonaments fàctics i els raonaments jurídics de la Proposta de resolució formulada i dels informes precedents als efectes previstos a l’article 89.5 de la Llei 30/1992, resolc de conformitat i la converteixo en resolució. CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, LES DIPUTACIONS DE BARCELONA, LLEIDA, TARRAGONA I GIRONA, L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS I COMARQUES I LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA, PER AL DESENVOLUPAMENT DEL PLA EXTRAORDINARI D’ASSISTÈNCIA FINANCERA LOCAL ENTITATS QUE INTERVENEN GENERALITAT DE CATALUNYA, representada pel seu president, Molt Honorable Sr. Artur Mas i Gavarró, amb domicili a Plaça Sant Jaume de Barcelona i NIF S0811001G. DIPUTACIÓ DE BARCELONA, representada pel seu president, Excm. Sr. Salvador Esteve i Figueras, amb domicili a la Rambla de Catalunya, 126 (08008 Barcelona) i NIF P0800000B. DIPUTACIÓ DE LLEIDA, representada pel seu president, Il·lm. Sr. Joan Rañé i Huguet, amb domicili a c/del Carme, 26 de Lleida i NIF P-2500000A. DIPUTACIÓ DE TARRAGONA, representada pel seu president, Il·lm. Sr. Josep Poblet i Tous, amb domicili a Passeig Sant Antoni, 100 de Tarragona i NIF P-9300021D. DIPUTACIÓ DE GIRONA, representada pel seu president, Il·lm. Sr. Jaume Torremadé i Ribas, amb domicili a Pujada de Sant Martí, 4-5 de Girona i NIF P-1700000A. ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS i COMARQUES, representada pel seu president, Il·lm. Sr. Miquel Buch i Moya, amb domicili a c/València, 231, 6è, de Barcelona i NIF P0800010A.

Secretaria General


FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA, representada pel seu president, Il·lm. Sr. Manuel Bustos i Garrido, amb domicili a Via Laietana, 33, 6è 1ª de Barcelona i NIF G08797771. També esdevindran part d’aquest Conveni les entitats locals de Catalunya que s’hi adhereixin per acollir-se al Pla Extraordinari d’Assistència Financera Local que s’hi estableix. Les parts, en la qualitat en què intervenen, es reconeixen recíprocament capacitat per formalitzar el present conveni de col·laboració i, EXPOSEN I. Que l’actual situació de crisi econòmica ha provocat que les entitats locals en pateixin especialment les seves conseqüències, ocasionant importants problemes de liquiditat que els poden impedir fer front als costos derivats dels serveis públics que presten per satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat veïnal. II. Que el finançament d’alguns dels serveis públics municipals es veu afectat per la demora en el pagament d’obligacions reconegudes per part d’altres Administracions, cosa que pot fer perillar la seva prestació efectiva. III. Que algunes de les obligacions reconegudes per la Generalitat de Catalunya als ens locals catalans es troben pendents de pagament, precisament per raó dels problemes transitoris de liquiditat que al seu torn afecten també a aquesta Institució i que, atesa la situació d’especial necessitat de les entitats locals, les diputacions provincials catalanes es proposen col·laborar perquè en puguin disposar al més aviat possible. IV. Que una de les finalitats pròpies i específiques de la Diputació és garantir els principis de solidaritat i equilibri intermunicipal, en el marc de la política econòmica i social, i aquests principis es poden garantir mitjançant la participació en la coordinació de l’administració local per part de la Generalitat de Catalunya, tal i com prescriu l’article 31.2.b) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (en endavant LBRL). V. Que les diputacions, en les seves funcions d’assistència i cooperació econòmica als municipis, previstes a l’article 36.1.b) LBRL, es proposen cooperar amb els ens locals per a què aquests puguin seguir prestant els serveis municipals amb normalitat, sense que aquest fet suposi una disminució de la seva capacitat econòmica futura envers els compromisos establerts en els diversos programes de cooperació entre les Diputacions i els ens locals de la seva demarcació. VI. Que la Generalitat de Catalunya ha de contribuir a garantir l’equilibri i la cohesió territorial i haurà d’aportar els fons necessaris per tal de compensar les diferents incidències del Pla en els diferents territoris, amb l’objectiu d’unificar, en el període més curt de temps possible, les diverses situacions dels ens locals respecte el deute financer acumulat. Igualment la Generalitat ha de contribuir a normalitzar, en el període de temps més breu possible, la resta d’obligacions respecte dels ens locals que es vagin reconeixent i tramitant, pel que la signatura d’aquest conveni facilitarà la periodificació dels pagaments als diferents ens locals. VII. Que les principals entitats municipalistes del país han estant traslladant a l'administració de la Generalitat la seva preocupació per la situació financera dels ens locals i la necessitat de cercar i trobar una solució global al problema, pel que recolzen aquesta iniciativa i en deixen constància formal i escrita. Per tot això les parts acorden formalitzar el present conveni de col·laboració d’acord amb els següents: PACTES PRIMER.- OBJECTE 1. L’objecte del present Conveni és la col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i les diputacions provincials catalanes, amb l’acord de les entitats municipalistes, per al desenvolupament d’un Pla Extraordinari d’Assistència Financera Local per a subvenir a les necessitats financeres dels ens locals, derivades dels deutes justificats prèviament pels ens locals que han esdevingut reconeguts per la Generalitat de Catalunya i que resulten pendents de pagament en l’actualitat, i susceptibles d’incloure-s’hi, en les condicions que es determinen en els pactes següents.

Secretaria General


2. Aquest Conveni regula les condicions en què les diputacions efectuaran l’adquisició d’aquests crèdits als ens locals que a la seva empara ho sol·licitin, el procediment de devolució i rescabalament per part de la Generalitat a les diputacions, i la cessió dels drets de crèdit que els ens locals hauran de fer en favor de les diputacions perquè aquestes recuperin els imports que hauran satisfet. 3. Els crèdits susceptibles de ser inclosos en aquest Pla Extraordinari d’Assistència Financera Local, són les obligacions reconegudes per la Generalitat de Catalunya a data 31 de desembre de 2011, actualitzades a data 1 de març de 2012 amb els ens locals, seleccionades per les diputacions, i que poden ser objecte de cessió en favor d’aquestes, en els termes regulats als articles 1526 a 1536 del Codi Civil. SEGON.- POSICIÓ JURÍDICA DE LES PARTS Les parts que intervenen en aquest conveni ostenten les següents posicions jurídiques: - Els ens locals que s’adhereixin al Pla Extraordinari d’Assistència Financera Local són els titulars originaris del dret de crèdit front a la Generalitat de Catalunya, i actuen com a cedents. - Les diputacions provincials catalanes seran els nous titulars del dret de crèdit transmès pels ens locals, actuant com a cessionàries. - La Generalitat de Catalunya és el deutor dels crèdits que poden cedir els ens locals a les diputacions provincials catalanes. TERCER.- FINANÇAMENT 1. Les diputacions provincials catalanes, en exercici de les seves competències de suport i assistència als municipis, adquiriran dels ens locals els crèdits que aquests tinguin al seu favor i a càrrec de la Generalitat de Catalunya de les quantitats que designin d’entre les reconegudes per la Generalitat de Catalunya com a susceptibles d’incloure’s al Pla Extraordinari d’Assistència Financera Local previst al present Conveni. 2. L’import global aportat per les Diputacions al present Pla Extraordinari d’Assistència Financera Local suma un total de dos cents onze milions, nou mil euros (211.009.000.-EUR) resultant de la quantia econòmica que cadascuna de les diputacions catalanes distribuirà, segons la seva pròpia capacitat econòmica, entre els ens locals de la demarcació provincial respectiva. 3. Criteris de selecció de les operacions. 3.1 Diputació de Barcelona. Com sigui que les obligacions reconegudes per la Generalitat amb els ens locals de la demarcació provincial de Barcelona superen l’import màxim del finançament que la Diputació de Barcelona ofereix en el marc del Pla Extraordinari d’Assistència Financera Local, s’ha considerat convenient establir els següents criteris de selecció: - S’han inclòs totes les obligacions reconegudes per la Generalitat amb els ajuntaments de la demarcació provincial de Barcelona fins a un import màxim, aproximat, de 5.000.000,00 EUR per ajuntament. - Quan la suma de les obligacions amb un determinat ajuntament superava l’import esmentat, i a efectes d’evitar pagaments parcials, s’han seleccionat les operacions adients fins a sumar l’import més aproximat possible al referit topall. 3.2 Diputació de Lleida. Com sigui que les obligacions reconegudes per la Generalitat amb els ens locals de la demarcació provincial de Lleida superen l'import màxim del finançament que la Diputació de Lleida ofereix en el marc del Pla Extraordinari d'Assistència Financera Local, s'ha considerat convenient establir els següents criteris de selecció: - S’han inclòs, segons la informació facilitada per la Generalitat, totes les obligacions reconegudes per la Generalitat de l’exercici 2011 i/o anteriors, actualitzades a 01.03.2012 pendents de pagament a ajuntaments i consells comarcals pels conceptes de: conservatoris de música, fons de cooperació local d’ajuntaments i consells comarcals, foment llars infants i subvencions llars infants. - S’ha fixat un criteri corrector per a totes les capitals de comarca que limita la quantitat a percebre fins a un màxim de 500.000 euros, i en el cas dels Consells Comarcals un mínim de

Secretaria General


100.000 euros. En el cas de què aquests Ajuntaments (capitals de comarca) i els Consells Comarcals no arribin a aquest import pels conceptes seleccionats, s’hi poden afegir altres conceptes de pendent de pagament de la Generalitat fins a aquesta quantia. - Els imports a pagar s’han de correspondre a quantitats íntegres de les facilitades per la Generalitat de Catalunya, aquests seran els resultants de les sumes de les operacions més propers als límits establerts. 3.3 Diputació de Tarragona. Com sigui que les obligacions reconegudes per la Generalitat amb els ens locals de la demarcació provincial de Tarragona superen l’import màxim del finançament que la Diputació de Tarragona ofereix en el marc del Pla Extraordinari d’Assistència Financera Local, s’ha considerat convenient establir els següents criteris de selecció: - S’han inclòs, les obligacions reconegudes com a Fons de Cooperació Local als ajuntaments, foment llars d’infants, llars d’infants, conservatoris i escoles de música. - D’aquestes línies s’han inclòs totes les obligacions reconegudes per la Generalitat amb els ajuntaments de la província de Tarragona fins a un import màxim de 200.000,00 EUR per ajuntament. - Quan la suma de les obligacions d’aquestes línies amb un determinat ajuntament superi l’import esmentat, i a efectes d’evitar pagaments parcials, se seleccionaran les operacions adients fins a un màxim de 400.000 euros d’acord amb el següent escalat: Deute>1.500.000 EUR; 400.000 EUR. Deute>600.000 EUR; 350.000 EUR. Deute>500.000 EUR; 300.000 EUR. Deute>300.000 EUR; 250.000 EUR. Deute>230.000 EUR; 225.000 EUR. Deute <229.000 EUR; 200.000 EUR. 3.4 Diputació de Girona. Com sigui que les obligacions reconegudes per la Generalitat amb els ens locals de la demarcació provincial de Girona superen l’import màxim del finançament que la Diputació de Girona ofereix en el marc del Pla Extraordinari d’Assistència Financera Local, s’ha considerat convenient establir els següents criteris de selecció - S’han inclòs totes les obligacions reconegudes per la Generalitat amb tots els ens locals de la província de Girona corresponents a Fons de Cooperació Local, i el Foment de les Llars d’Infants, i els Conservatoris i Escoles de música del curs 2010-2011. 4. En el supòsit de que un cop aplicats els criteris de selecció per cada Diputació no s’assolís la quantia màxima aportada al Pla, la corresponent Diputació afectada ampliarà els criteris de selecció per tal de facilitar la disposició per part dels ens locals, de la quantitat més propera possible a la màxima aportada a aquest Pla. 5. La Generalitat de Catalunya, en exercici de les seves competències i obligacions, un cop seleccionades les adhesions al conveni, aportarà en el termini màxim de tres mesos a comptar des de la vigència del conveni, els fons necessaris amb l’objectiu de poder liquidar als ens locals catalans la totalitat dels crèdits no cedits a les Diputacions i descrits en el Punt Primer.3 d’aquest conveni. Aquesta aportació garantirà que la totalitat d’ens locals de Catalunya, assoleixin la liquidació total del deute de la Generalitat corresponent a l’exercici 2011 o anteriors, amb excepció únicament, dels municipis més grans, que, en qualsevol cas, rebran una quantitat a compte del deute, igual per a tot el territori. QUART.- REQUISITS PER SOL·LICITAR EL FINANÇAMENT Els ens locals que vulguin beneficiar-se del finançament ofert per la diputació del seu àmbit provincial s’han d’adherir al present conveni i complir amb els requisits següents: a) Ser creditors de la Generalitat de Catalunya per raó d’un o més dels crèdits pendents de pagament, descrits en el pacte primer.3, susceptibles d’incloure’s al Pla Extraordinari d’Assistència Financera Local objecte d’aquest Conveni. b) Adherir-se al present Conveni, mitjançant el procediment establert al pacte cinquè dins del termini previst per fer-ho.

Secretaria General


CINQUÈ.- PROCEDIMENT 1. L’adhesió al Conveni requereix l’adopció de les resolucions o acords adients aprovats pels òrgans competents dels ens locals, l’acceptació de tots els termes d’aquest Conveni, i comporta la cessió en favor de la diputació del respectiu àmbit territorial, dels drets de cobrament dels crèdits que cada ens local identifiqui, d’entre els susceptibles d’incloure’s al Pla. 2. La cessió dels drets de crèdit dels ens locals a les diputacions respectives s’ha de formalitzar d’acord amb el model de document que cada diputació determini. 3. L’ens local que s’adhereixi al Pla Extraordinari d’Assistència Financera Local pot presentar el document d’adhesió al Registre d’Entrada de Documents de la diputació del seu àmbit provincial fins el 30 de març de 2012. 4. Les diputacions notificaran a la Generalitat de Catalunya les cessions de crèdit efectuades pels ens locals. 5. Rebuda la notificació de la cessió de crèdit per la Generalitat de Catalunya, procedirà a la presa de raó en comptabilitat i confirmarà a la diputació provincial corresponent el següent: - Que són crèdits existents i susceptibles de ser cedits d’acord amb aquest Pla. - Que es dóna per notificada de la cessió dels crèdits i que el pagament dels quals s’efectuarà a favor de la diputació pertinent. 6. Les diputacions efectuaran el pagament de l’import dels crèdits cedits per cadascun dels ens locals abans del 20 d’abril de 2012. 7. Un cop efectuats els pagaments, les diputacions notificaran a la Generalitat de Catalunya les quantitats efectivament pagades a cadascuna dels ens locals adherits al Pla Extraordinari d’Assistència Financera Local. 8. Un cop conciliats els pagaments, la Generalitat tancarà formalment el conveni amb cada Diputació acordant les quantitats exactes que correspongui liquidar en cada una de les dates de rescabalament indicades, així com el càlcul dels interessos corresponents a ser compensats. SISÈ.- COMPROMISOS ECONÒMICS DE LES PARTS 1. Els ens locals adherits al Pla Extraordinari d’Assistència Financera Local es comprometen a: a) Cedir els crèdits que designin d’entre els que ostenten enfront la Generalitat de Catalunya, dels relacionats al document de relació de crèdits susceptibles de cessió a favor de la diputació del seu àmbit provincial que n’atendrà el pagament. b) Destinar les quantitats percebudes de les diputacions provincials provinents de l’adquisició dels crèdits efectuada en l’àmbit del present Pla exclusivament a satisfer despeses de personal de la corporació respectiva i deutes d’aquesta amb contractistes, concessionaris i altres proveïdors. 2. La Generalitat de Catalunya es compromet a: a) Fer efectives a les diputacions provincials catalanes les quantitats satisfetes per cadascuna d’aquestes als ens locals respectius objecte de la present col·laboració d’acord amb el següent calendari: 30 de setembre de 2012: 30% del total del deute a cada diputació 30 de octubre de 2012: 30% del total del deute a cada diputació 30 de novembre de 2012: 40% del total del deute a cada diputació b) Indemnitzar les diputacions provincials amb una compensació econòmica, sobre el total satisfet, fixada d’acord amb l’Euríbor a 6 mesos, més un 1% de diferencial, vigent el dia de la signatura del conveni. Aquestes quantitats es pagaran conjuntament en el darrer termini del calendari previst en l’apartat anterior. c) Un cop seleccionades les adhesions al conveni, aportar, en el termini màxim de tres mesos a comptar des de la vigència del conveni, els fons necessaris amb l’objectiu de poder liquidar als ens locals catalans la totalitat dels crèdits no cedits a les Diputacions i descrits en el punt primer.3 d’aquest conveni. Aquesta aportació garantirà que la totalitat d’ens locals de Catalunya, assoleixin la liquidació total del deute de la Generalitat corresponent a l’exercici 2011 o anteriors, amb excepció únicament, dels municipis més grans, que, en qualsevol cas, rebran una quantitat a compte del deute, igual per a tot el territori.

Secretaria General


SETÈ.- INCOMPLIMENTS 1. En cas d’incompliment o demora en els pagaments de la Generalitat de Catalunya a les diputacions provincials de qualsevol dels venciments fixats en el pacte sisè aquestes Corporacions locals es reserven el dret d’exercitar les accions legals necessàries per exigir el pagament dels deutes liquidats, vençuts i exigibles. 2. Un cop notificat el requeriment del pagament a la Generalitat de Catalunya, les diputacions provincials cessionàries resten autoritzades per compensar-se aquests deutes amb d’altres que aquestes puguin tenir amb la Generalitat, pel procediment habitual que tinguin establert, fins a cobrar l’import degut. VUITÈ.- COMISSIÓ DE SEGUIMENT I CONTROL DE LES ACTUACIONS 1. Es constituirà una comissió de seguiment integrada per representants de les parts signatàries a l’objecte de fer una avaluació del desenvolupament de la col·laboració i formular les propostes que escaiguin per la seva correcte execució 2. La Comissió de seguiment i control de les actuacions estarà formada per un representant de cadascuna de les entitats signatàries del present Conveni, que aquestes designaran a l’efecte. NOVÈ.- VIGÈNCIA El present conveni entrarà en vigor a partir de la data en què l’última de les entitats que hi intervenen l’aprovi pel respectiu òrgan competent, i es mantindrà vigent fins al 30 de novembre de 2012, no essent prorrogable. DESÈ.- RÈGIM JURÍDIC I PUBLICACIÓ DEL CONVENI 1. El règim jurídic d’aquest conveni, que té naturalesa administrativa, està constituït pels presents pactes i per tot allò establert als arts. 108 i següents de la Llei 26/2010, de 8 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les Administracions Públiques de Catalunya. 2. La Generalitat de Catalunya s’encarregarà de la publicació del present Conveni al DOGC per donar compliment a l’obligació prevista a l’article 110.3 de la llei esmentada. El present Conveni serà també objecte de publicació al web del Departament corresponent de la Generalitat de Catalunya, als Butlletins Oficials de la Província i, en el seu cas, a les seus electròniques de les diputacions signants. ONZÈ.- CAUSES I FORMES D’EXTINCIÓ Són causes d’extinció del present conveni: 1. La resolució de mutu acord. 2. La finalització de la seva vigència. 3. La resta de causes previstes legalment. DOTZÈ.- JURISDICCIÓ COMPETENT Atesa la naturalesa administrativa del present conveni, les parts se sotmeten a la Jurisdicció contenciosa administrativa per a la resolució dels conflictes que poguessin sorgir. I, en prova de conformitat, les parts signen aquest conveni en el lloc i la data que s’assenyalen, amb set exemplars i a un sol efecte. Barcelona, 8 de març de 2012. M.H. Sr. Artur Mas i Gavarró GENERALITAT DE CATALUNYA Il·lm. Sr. Salvador Esteve i Figueras; Il·lm. Sr. Joan Rañé i Huguet DIPUTACIÓ DE BARCELONA ; DIPUTACIÓ DE LLEIDA Il·lm. Sr. Josep Poblet i Tous; Il·lm. Sr. Jaume Torremadé i Ribas DIPUTACIÓ DE TARRAGONA; DIPUTACIÓ DE GIRONA Il·lm. Sr. Miquel Buch i Moya; Il·lm. Sr. Manuel Bustos i Garrido ASS. CAT. MUNICIPIS i COMARQUES FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA.” En conseqüència, d'acord amb l'article 172 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i amb allò anteriorment exposat, procedeix que alcalde, a l’empara dels articles l’art. 82.3 i 126 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, doni al Ple municipal de la present resolució.

Secretaria General


4 AP-2012/2243 DICTAMEN. Aprovació inicial de les Bases específiques reguladores de la concessió de subvencions municipals destinades a entitats que realitzin activitats o programes de caràcter social,educatiu,infantil,cultural,esportiu i veïnal durant l'any 2012 Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Dictamen per a l’aprovació inicial de les Bases específiques

reguladores de la concessió de subvencions municipals destinades a entitats que realitzin activitats o programes de caràcter social, educatiu, infantil, juvenil, cultural, esportiu i veïnal al municipi de Badalona durant l’any 2012

Òrgan que resol: Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessats: Beatriz Diaz del Río Mollfulleda, Gerent de l’Àmbit de Govern;

Antonio García Martínez, Coordinador de l’Àrea de Serveis Socials i Salut; , Director de l’Àrea d’Educació i Serveis Ciutat; Anton M. Comas Coma, Coordinador d’Esports; Elisa de Mata Arnaldo, Coordinadora d’Educació; Rafael Flores Muñoz, Coordinador de Seguretat, Convivència i Participació; Naomi Daniel Romero, Coordinadora de Cultura i Ciutadania; Josep M. Perera Marcos, Cap de servei d’Esports i Joventut; Julian Alamo Guijarro, Interventor Municipal.

ANTECEDENTS Vista la Provisió de l’alcalde, de data 8 de febrer de 2012, instant l’inici dels tràmits procedimentals adients per a l’aprovació de les Bases específiques reguladores de la concessió de subvencions municipals destinades a entitats que realitzin activitats o programes de caràcter social, educatiu, infantil, juvenil, cultural, esportiu i veïnal al municipi de Badalona durant l’any 2012 Vista la resolució de l’alcalde, de data 10 de febrer de 201, d’incoació del corresponent expedient de concessió de les referides subvencions, en règim de concurrència competitiva. Vistes les bases específiques redactades pel Tècnic Superior en Dret del Servei Jurídic i Administració General de l’Àrea d’Hisenda i Recursos Interns, en data 10 de febrer de 2012, reguladores del procediment de concessió de les subvencions objecte del present expedient, i, vistos els documents annexos a les esmentades bases que fixen els criteris i requisits específics establerts pels serveis o departaments que impulsen els diferents objectes subvencionables; vist, així mateix, l’ l’informe jurídic favorable en relació a les referides bases i que obra a l’expedient. Vist que, el Sr. Interventor, d’acord amb els articles 214 TRLHL, 9 LGS i les bases d’Execució del Pressupost Municipal de 2011, atès que el pressupost de 2011 (del qual formen part les BEP) s’ha prorrogat actualment per a l’exercici 2012 en aplicació del que disposa l’article 169.6 del Text refós de la Llei d’Hisendes Locals, ha informat les bases favorablement i ha efectuat les corresponents anotacions comptables en fase de retenció de crèdit, per import total de 355.552,40 €, i amb càrrec a les partides i amb els números d’operacions que tot seguit s’indiquen:

PARTIDA IMPORT NÚM. RC 060-3343-48906 10.640 210200002279 060-3340-48906 53.200 201200002277 032-3201-48906 5.950 201200003959 033-3411-48906 62.000 201200003965 034-2321-48906 36.100 201200003966 031-3130-48906 10.500 201200003967 018-2310-48906 22.142,40 201200006389

Secretaria General

Ajuntament de Badalona – Secretaria General – Actes Sessió nº 3/27/03/12 pag. 33 [email protected]

FONAMENTS DE DRET

018-2310-48906 23.980 201200006363 015-9241-48906 194.880,00 201200006582

Atesos els articles 240 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim Local de Catalunya - TRLMRLC- i l’art. 122 del Decret, de 13 de juny, que aprovà el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals - ROAS-, tots dos en relació a l’art. 2 de la Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions -LGS-, els ens locals poden atorgar subvencions per a la realització d’activitats o programes d’utilitat pública o interès social, que supleixin o complementin els serveis que siguin competència seva o que siguin d’interès local. Atès que, les activitats o programes objecte de subvenció -de caràcter social, educatiu, infantil, juvenil, cultural, esportiu i veïnal- s’han considerat d’interès social i complementen serveis que són de competència municipal, d’acord amb l’art. 66 TRLMRLC, i/o, en el seu cas, són d’interès local. Atès l’Annex IV de les Bases d’Execució de Pressupost de 2011 -BEP-, aprovades definitivament i publicades al BOP de data 27 de gener de 2011, atès que el pressupost de 2011 (del qual formen part les BEP) s’ha prorrogat actualment per a l’exercici 2012 en aplicació del que disposa l’article 169.6 del Text refós de la Llei d’Hisendes Locals, normativa municipal sobre subvencions que suposa l’adequació, a l’empara de l’art. 17.2 Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions -LGS- al règim jurídic establert a la referida Llei pel que fa als preceptes que tenen caràcter de legislació bàsica segons l’art. 9 LGS; tot això en compliment de la Disposició Transitòria Primera en relació a Disposició Final Primera apartat 2 de la LGS Atès que, d’acord amb les BEP i els arts. 22.1 LGS i 55.1 RLGS, el procediment ordinari de concessió de subvencions es tramitarà en règim de concurrència competitiva. Atès l’art. 17. LGS, en tant que la regulació de l’Annex IV de les Bases d’Execució del Pressupost de 2011 no inclou els requisits i criteris específics dels objectes subvencionables de la present convocatòria, resulta necessari la redacció d’unes Bases Específiques, essent d’aplicació l’art. 124 ROAS pel que fa a la determinació de l’òrgan competent per a la seva l’aprovació i corresponent publicitat. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Regidor de l’Àrea d’Hisenda i recursos interns proposi a la Comissió informativa de l’àmbit de Govern, Economia i Hisenda que sotmeti al Ple de l’Ajuntament l’aprovació de la següent proposta d’acord: PRIMER.- Aprovar inicialment les Bases específiques reguladores de la concessió de subvencions municipals destinades a entitats que realitzin activitats o programes de caràcter social, educatiu, infantil, juvenil, cultural, esportiu i veïnal al municipi de Badalona. Les esmentades bases especifiques que contenen documents annexos que fixen els criteris i requisits específics establerts pels serveis o departaments que impulsen els diferents objectes subvencionables, restaran adjuntes al corresponent acord. SEGON.- Sotmetre a informació pública, per termini de vint dies, les Bases aprovades a l’apartat anterior, mitjançant anunci al Butlletí Oficial de la Província, al tauler d’anuncis i web municipal així com a un diari de la premsa local. Una referència d’aquest anunci s’haurà d’inserir en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Tercer. Del precedent dictamen, el Ple de l’Ajuntament acorda no incorporar les consignacions pressupostàries i les dotacions econòmiques que s’integren en el seu text fins l’acte d’aprovació definitiva del pressupost i de les precedents bases. L’anunci d’informació pública s’ajustarà a aquesta previsió. En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s’exposen en la proposta de resolució precedent, als efectes previstos a l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i

– www.badalona.cat

Secretaria General


naments fàctics i els raonaments jurídics de la proposta de resolució

ENT DE SUBVENCIONS PER PART

cte de la subvenció específiques, d’acord amb el què preveu art. 17.2 de la LGS en

ionats s’hauran de realitzar dins del període comprés entre

nvocatòria, import total de 355.552,40 € anirà amb

fixat per la concessió de les subvencions previstes en aquestes bases és de

la condició de beneficiaris les entitats que tramitin la corresponent sol·licitud

entitats duguin a terme actuacions o programes d’utilitat pública o interès social

tin o supleixin la competència municipal en el termes de

iguin sense afany de lucre.

egistre públic que correspongui.

ributàries, amb la seguretat social, i amb

uficientment les ajudes econòmiques rebudes amb anterioritat de

s específics que, per a cada activitat subvencionable, es

alitzaran complimentant el model instància

règim jurídic dels ens locals, proposo a la Comissió informativa de l’Àmbit de Govern, Economia i Hisenda que dictamini favorablement aquesta proposta i proposi a l’Ajuntament Ple que resolgui de conformitat. Per tant, acceptant els foformulada, el Ple de l’Ajuntament resol de conformitat. BASES ESPECÍFIQUES QUE REGIRAN L’ATORGAMDE L’AJUNTAMENT DE BADALONA DESTINADES AL FOMENT DE PROJECTES I ACTIVITATS D’UTILITAT PÚBLICA I INTERÈS SOCIAL DESENVOLUPATS DURANT L’ANY 2012 1. ObjeL’objecte d’aquestes Bases relació amb l’Annex IV de les Bases d’Execució del Pressupost 2011 (en endavant BEP) atès que el pressupost de 2012 (del qual formen part les BEP) s’ha prorrogat actualment per a l’exercici 2012 en aplicació del que disposa l’article 169.6 del Text refós de la Llei d’Hisendes Locals, és regular els criteris i procediment de concessió de subvencions per part de l’Ajuntament de Badalona destinades a entitats que duguin a terme actuacions o programes d’utilitat pública o interès social per al municipi de Badalona, que complementin o supleixin la competència municipal o siguin d’interès local. Les actuacions o programes subvencionables tindran caràcter social, de salut, educatiu, infantil, juvenil, cultural, esportiu i veïnal i s’ajustaran, a més als requisits específics i criteris establerts pels departaments o àmbits que impulsen els diferents objectes subvencionables. Les actuacions i programes subvencl’1 de gener al el 31 de desembre de 2012. La quantitat estimada que es destina a la cocàrrec a les partides pressupostàries corresponents indicades a l’art. 12 de les presents Bases. 2. Procediment El procediment concessió en règim de concurrència competitiva. 3. Beneficiaris Podran obtenird’acord amb l’art. 4 d’aquestes bases específiques i que compleixin les condicions i els requisits següents: 3.1. Condicions

Que les per al municipi de Badalona.

Que les activitats complemenl’art. 1 de les presents Bases.

Que les activitats que realitzin s3.2. Els requisits que s’han d’acreditar degudament són:

Estar legalment constituïdes i inscrites al r No estar incurs en el règim d’incompatibilitats i prohibicions vigent d’acord amb l’art.

13.2 i 3 LGS en relació a l’art. 26 RLGS. Estar al corrent de llurs obligacions t

l’Ajuntament de Badalona, d’acord amb l’art. 13.2 e) LGS en relació als articles 18 i 19 i 22.1 RLGS.

Haver justificat sl'Ajuntament de Badalona.

El compliment del requisitdetallen als annexos de les presents bases.

4. Sol·licituds i documentació complementària. 4.1. Les sol·licituds de subvenció es formproporcionada per l’Ajuntament i es podran presentar al Registre General de l’Ajuntament, a les

Secretaria General


Oficines Municipals de Districte o a les oficines registrals obertes als efectes a les Àrees Municipals, instància que tindrà el següent contingut:

Identificació de qui subscriu la sol·licitud i la qualitat en que actua (amb expressió de NIF).

Identificació de qui ha de ser beneficiari (amb expressió de CIF). Domicili, a efectes de les notificacions, i número de telèfon. Declaració de reunir els requisits de les presents bases i acceptació de les mateixes. Declaració de les subvencions sol·licitades i/o obtingudes per a la mateixa finalitat i

compromís de comunicar a l’ajuntament les que s’obtinguin en el futur. Compromís de complir les condicions de la subvenció concreta. Petició de la subvenció concreta que es pretén rebre per al finançament de l'activitat

projectada. Pressupost de l’activitat i/o dels programa/es per al/a les qual/s es sol·licita subvenció. Lloc, data i signatura del sol·licitant i, segell de l’entitat

4.2. A la instància haurà d'adjuntar-se la següent documentació: Fotocòpia del NIF del representant de l’entitat. Fotocòpia del CIF de l’entitat Full de dades bancàries, on es podrà transferir, si s’escau, l’import de la subvenció en

cas que aquestes dades hagin variat respecte l’any anterior o si és la primera vegada que es sol·licita la subvenció.

En cas que l’entitat hagués sol·licitat subvenció a aquest Ajuntament a l’exercici 2011, els tres documents abans referits es podran suplir amb la complimentació del document “declaració de vigència de la documentació” que s’adjuntarà al model de sol·licitud de subvenció.

Documentació acreditativa de la legal constitució i inscripció de l’entitat pel cas que sigui la primera vegada que es sol·licita subvenció.

Documentació acreditativa de la composició de la Junta Directiva de l’entitat i de que la persona sol·licitant és la representant legal de l’entitat per a la sol·licitud de la subvenció (certificats i/o actes corresponents).

En cas que l’entitat hagués sol·licitat subvenció a aquest Ajuntament a l’exercici 2011, l’esmentada documentació es podrà suplir mitjançant la complimentació del document “Certificat de la composició de la Junta, Acord de l’entitat de sol·licitud de subvenció i atorgament d’autorització a la persona que la sol·licita”, que s’adjuntarà al model de sol·licitud de subvenció.

Acreditació d'estar al corrent de llurs obligacions tributàries mitjançant els corresponents certificats de l’Agència Tributària i de la Tresoreria General de la Seguretat Social sens perjudici que l’entitat autoritzi expressament a l’Ajuntament de Badalona per tal que recavi el certificat de l’Agència Tributària i, en el seu cas, de la Tresoreria General de la Seguretat Social, conforme a la Disposició Addicional Divuitena de la LRJPAC en relació al articles 14.1.e LGS i 22.2 RLGS.

Projecte de l’activitat o programa a subvencionar amb descripció detallada que permeti comprendre l'abast, la intenció i la importància de la proposta.

Memòria explicativa de les activitats realitzades per l’entitat durant l’exercici anterior, signada i segellada.

Comptes aprovades globals i per programes, de l’últim exercici tancat, signades i segellades.

En cas que l’entitat sol·liciti subvenció per al seu manteniment i funcionament ordinari i, a més, per a la realització de qualsevol programa serà necessària una declaració signada pel president de l’entitat conforme les quantitats que figuren al/s pressupost/os pel/s programa/es no hi consten, en el seu cas, en el pressupost aportat per a la subvenció de manteniment i funcionament ordinari de l’entitat.

Secretaria General


Aquelles que, en llur cas, es determinin expressament a la convocatòria, en relació amb les finalitats i actuacions de les entitats, àmbit d’implantació d’aquestes i naturalesa dels programes a subvencionar.

5. Criteris d’atorgament Les sol·licituds s’avaluaran d'acord amb els criteris objectius d’atorgament establerts a l’annexos d’aquestes bases per a cada objecte subvencionable. 6. Import màxim de les subvencions Com a regla general l’import de la subvenció no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la que s’apliquin, cas contrari haurà de justificar-se mitjançant informe tècnic del departament gestor o mitjançant les bases específiques que figuren als annexos d’aquestes bases. L’import de la subvenció rebuda no podrà ser mai d’una quantia que, en concurrència amb els ingressos que l’activitat subvencionada generi i altres subvencions o ajuts rebuts d’altres administracions o ens públics o privats, nacionals o internacionals, superi el cost de l’activitat a desenvolupar pel beneficiari; si es produís aquesta situació es reduirà la subvenció en la proporció que correspongui i, en el cas que el beneficiari ja l’hagi rebuda, tindrà l’obligació de retornar l’import que correspongui. 7. Despeses subvencionables Es consideren despeses subvencionables les establertes a l’Annex IV sobre subvencions de les BEP. 8. Òrgans competent per a l’ordenació, instrucció i resolució del procediment de concessió. L’òrgan competent per resoldre les sol·licituds de subvencions és l’alcalde, a proposta de la Junta de Govern Local La competència per a l’autorització, la disposició i l’obligació de les despeses corresponents, correspondrà als regidors i regidores d’Àrea segons delegació de l’alcalde segons decret de 5 de juliol de 2011. 9. Terminis 9.1. El termini de presentació de les sol·licituds serà de 20 dies hàbils a partir del següent de la publicació de convocatòria al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament. 9.2 Si la sol·licitud o documentació no reunís els requisits exigits a les bases especifiques i al decret de convocatòria, el servei gestor requerirà a l’interessat per tal que en un termini no superior a deu dies s’esmenin les deficiències o s’acompanyin el documents preceptius, amb indicació que, en cas de no fer-ho se’l tindrà per desistit de llur petició, arxivant-se sense més tràmit. 9.3 El termini per a l’atorgament de les subvencions no excedirà de tres mesos comptadors a partir del dia següent al de finalització del termini per a la presentació de sol·licituds, la manca de resolució dins d’aquest termini produirà efectes desestimatoris, tret que les bases prevegin altrament. 10. Acceptació Les subvencions hauran d’ésser acceptades per les persones beneficiaries, en el termini màxim d’un mes comptador des de la data de notificació de la concessió, als efectes de donar compliment a les condicions fixades per a la seva aplicació. La presentació de la sol·licitud comportarà l’acceptació implícita del seu atorgament en el cas que l’import atorgat coincideixi amb el sol·licitat i no existeixi modificació de les condicions o forma de realització de l’activitat subvencionada. L’acceptació de la subvenció implica la de la present normativa, la de les bases específiques, la de la convocatòria i la de la LGS. Prèvia l’acceptació de la subvenció per part dels beneficiaris, es podran efectuar pagaments anticipats del 50 per cent de la quantitat subvencionada. Amb caràcter excepcional i atenent les característiques del programa es podran efectuar pagaments anticipats del 80% de l’import subvencionat, prèvia sol·licitud i justificació per part de l’entitat de la projecció dels moviments de Tresoreria que posin de manifest la necessitat de fer-ho, com a finançament necessari per a poder portar a terme les actuacions inherents a la subvenció. No s’exigeix la constitució de garantia en cap dels supòsits de pagaments anticipats esmentats. Tot això sens perjudici del

Secretaria General


seu reintegrament en cas d’incompliment de les obligacions establertes a les bases específiques, a la convocatòria o a la Llei. 11. Forma i termini de justificació de la subvenció. La justificació de les subvencions atorgades per l’Ajuntament constitueix una comprovació de l’adequat ús dels fons públics rebuts pels beneficiaris, la prova de que els referits fons s’han aplicat a la finalitat per a la qual es van concedir i acreditació del compliment de les condicions imposades i dels resultats obtinguts. L’esmentada justificació es realitzarà, amb caràcter general, i sense perjudici del que es pugui determinar les bases específiques, mitjançant la rendició del compte justificatiu de la despesa realitzada, que constitueix acte obligatori del beneficiari o entitat col·laboradora, davant l’òrgan atorgant, i, que consisteix en la justificació de la despesa realitzada, sota responsabilitat del declarant, comprenent els documents que a continuació es relacionen:

a) Memòria de l’activitat subvencionada, consistent en: Declaració subscrita pel beneficiari sobre les activitats realitzades que hagin estat

finançades amb la subvenció i el seu cost; Desglossament de cadascuna de les despeses efectuades; Relació numerada correlativament de tots el documents justificatius que s’aportin ;

b) Factures i demés documents de valor probatori equivalent amb validesa en el tràfic jurídic mercantil o amb eficàcia administrativa, import dels quals hagi estat abonat amb càrrec a la subvenció concedida; el servei gestor compulsarà i conformarà les copies d’aquest documents i quedaran dipositats en la entitat beneficiaria per un període mínim de 4 anys. Las factures hauran de reunir els requisits expressats al Real Decret 1496/2003 de 28 de novembre, pel qual es regula el deure d’expedició i lliurament de factures.

c) Les despeses de personal hauran d’acreditar-se amb els rebuts de nòmines emplenats de conformitat amb la O.M. 27-12-94 i amb els butlletins de cotització de la Seguretat Social (TC1 i TC2).

Tant les factures o documents de valor probatori equivalent en el tràfic jurídic mercantil o amb eficàcia administrativa, com els rebuts de nòmines que es mencionen en els apartats b) i c) s’acompanyaran amb la documentació acreditativa del pagament. d) Full publicitari de la col·laboració de l’Ajuntament en les activitats subvencionades amb

la fórmula següent: "Amb el suport de l'Ajuntament de Badalona" i el logotip oficial de l'Ajuntament de Badalona, d’acord amb els models tipogràfics aprovats per la Corporació.

En el cas que no es pogués aportar l’esmentat full, el personal tècnic municipal corresponent incorporarà a l’expedient declaració conforme en l’activitat subvencionada no es va programar la confecció del mateix.

El termini per presentar la justificació de la subvenció serà de tres mesos a partir de la data de finalització del termini per a la realització de l’activitat i, com a màxim fins el 31 de gener del 2013. Els projectes, programes o activitats subvencionades s’hauran de realitzar com a màxim fins al 31 de desembre de 2012. A fi i efecte de possibilitar el control de la concurrència de subvencions, els documents justificatius presentats pels beneficiaris hauran d’ésser validats i estampillats pel servei gestor, mitjançant un segell existent a l’efecte. El servei corresponent comprovarà l’aplicació efectiva de l’ajut a les finalitats per a les quals ha estat concedit, i el beneficiari facilitarà l’accés a la informació necessària a aquest efecte, en el cas que es requereixi. La justificació haurà d’ésser aprovada per l’òrgan competent, que serà el que va concedir la subvenció, arxivant-se pel servei gestor i comunicant-se a la Intervenció General adjuntant-se tots els documents que conformen el compte justificatiu i, en tot cas, l’informe i certificat de conformitat previ de l’òrgan gestor. 12. Partida pressupostària

Secretaria General

Ajuntament de Badalona – Secretaria General – Actes Sessió nº 3/27/03/12 pag. 38 [email protected]

La concessió de les diferents subvencions hauran d’anar amb càrrec a les següents partides del Pressupost Municipal de Despeses vigent i d’acord amb les Bases específiques que s’annexen: PARTIDA IMPORT NÚM. RC

032-3201-48906 5.950 201200003959 033-3411-48906 62.000 201200003965 034-2321-48906 36.100 201200003966 031-3130-48906 10.500 201200003967 018-2310-48906 22.142,40 201200006389 018-2310-48906 23.980 201200006363 015-9241-48906 194.880 201200006582

Disposició

final. En tot allò no contemplat en aquestes bases s’estarà a les Bases d’Execució del Pressupost Municipal 2011 (en endavant BEP) atès que el pressupost de 2011 (del qual formen part les BEP) s’ha prorrogat actualment per a l’exercici 2012 en aplicació del que disposa l’article 169.6 del Text refós de la Llei d’Hisendes Locals, i la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, el Reglament que desenvolupa i resta de normativa concordant. ANNEX I CRITERIS ESPECÍFICS PER A L’ATORGAMENT DE SUBVENCIONS A ACTIVITATS, PROGRAMES O ACTUACIONS DE CARÀCTER SOCIAL DESTINADES A LES PERSONES GRANS El Departament d’Atenció Territorial Polivalent té establert com a línia estratègica la potenciació de l’autonomia de les persones i l’assoliment de les seves fites vitals a partir de les oportunitats derivades del seu entorn familiar i comunitari. Per aquest motiu, amb l’objectiu de desplegar i articular estructures i òrgans de participació, es planteja fomentar la participació de la ciutadania en l’àmbit d’atenció a les persones, potenciant la seva implicació i corresponsabilitat en la gestió de la ciutat mitjançant la creació i consolidació de estructures participatives, on la potenciació del teixit social és un concepte clau per generar canvis socials i consciència solidaria entre la població. L’atenció a les persones requereix el paper actiu de l’administració, d’uns professionals i serveis qualificats, però també de la implicació de les persones grans de la ciutat. CONCLUSIÓ Amb la finalitat de potenciar, dinamitzar i facilitar l’actuació de les entitats de tipus social, proposo les bases de la convocatòria pública de subvencions dels projectes que els seus objectius apuntin cap a les finalitats abans esmentades, amb una dotació de 23.980,00 € amb càrrec a la partida 018-2310/48906, Subvencions entitats, del pressupost municipal de despeses 2012 en pròrroga. 1.1. Objectiu de l’actuació i finalitats dels programes, projectes o accions. L’objectiu d’aquesta actuació és promocionar, dinamitzar i facilitar les actuacions d’entitats de tipus social i sense ànim de lucre que potenciïn l’autonomia de les persones i l’assoliment de les seves fites vitals a partir de les oportunitats derivades del seu entorn familiar i comunitari, amb el cofinançament de projectes, programes i accions que responguin a les línies o finalitats: - Promoció i atenció a les persones grans. Aquelles actuacions encaminades a promoure la cooperació i la coordinació entre diferents entitats de persones grans, l’organització d’activitats socioculturals i de vacances, el foment de la cooperació intergeneracional i intercultural, la potenciació de les persones grans a la informació amb l’ús de les noves tecnologies, l’associacionisme i la participació activa de les persones grans en la vida ciutadana, les actuacions dirigides a la prevenció de situacions de risc i l’atenció social de les persones grans i les accions dirigides a donar suport a persones i famílies cuidadores de persones grans dependents.

– www.badalona.cat

Secretaria General


1.2. Requisits específics per adquirir la condició de beneficiari: A més del requisits exigits a l’article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, serà necessari tenir la inscripció en el registre municipal d’entitats classificada com a tipus sociosolidària amb els següents subtipus: persones discapacitades, persones grans, infància i suport social. 1.3. Quantia individualitzada de la subvenció : Les subvencions d’aquesta convocatòria podran superar el límit que fan referència les Bases Generals d’Atorgament de Subvencions i arribar fins el 100% del cost de l’activitat i/o programa a que s’apliqui. 1.4. Criteris de valoració de les sol·licituds : Les entitats que hagin acreditat el compliment de les condicions i requisits necessaris per ser beneficiàries es valoraran els projectes i/o programes presentats, d’acord amb el següent barem específic de valoració fins a 100 punts: - Principis d’acció fins a 20 punts: Ajustament a la pluralitat social i cultural, i a les necessitats del col·lectiu al qual s’adreça. Valors que conté, projecta i promociona el projecte: drets socials, igualtat d’oportunitats,

promoció de les xarxes, solidaritat, promoció de la persona, participació i altres ... Col·laboració i/o complementarietat amb l’acció de l’administració local. Enfocament proactiu, dinàmic i comunitari. - Qualitat fins a 20 punts: Concreció, qualitat i claredat del projecte. Compte amb sistemes formalment definits de

control, seguiment i l’avaluació del projecte Projecte contrastat per l’experiència pròpia i/o d’altres entitats Viabilitat i/o grau d’aplicabilitat del projecte Participació del col·lectiu beneficiari en el disseny i seguiment del projecte - Grau d’interès social fins a 20 punts: Dèficit d’activitats anàlogues al municipi Abast de la territorialitat en la implantació del projecte Augment de la capacitació de les persones i/o els col·lectius implicats Sensibilització de la població i accés a la informació - Consolidació fins a 20 punts: Projecció en el temps del projecte i valoració d’activitats anteriors (si és el cas d’una

continuïtat) Estructura transparent de comptes de l’entitat i pla de finançament (aportació pròpia i

percentatge demanat) Capacitat i recursos propis per gestionar i executar el projecte (els ingressos privats no

seran menors del 10 % dels totals) Pluralitat en el finançament: capacitat per tenir altres fonts de finançament i recursos (cap

d’ells ha de superar el 50 % dels ingressos totals de l’entitat) - Entitat fins a 20 punts: Experiència, trajectòria i participació en les xarxes territorials Capital social: nombre de socis i voluntaris (capacitat de mobilització de l’entitat) Col·laboració amb d’altres entitats en l’elaboració del projecte Promoció de l’associacionisme, del voluntariat i la participació ciutadana Per poder ser subvencionat un projecte o un programa en la valoració total haurà d’obtenir una puntuació mínima de 51 punts. ANNEX II CRITERIS ESPECÍFICS PER A L’ATORGAMENT DE SUBVENCIONS A ACTIVITATS, PROGRAMES O ACTUACIONS DE CARÀCTER SOCIAL DESTINADES A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT, LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA I PER A L’INCLUSIÓ SOCIAL El Departament d’Atenció Territorial Polivalent té establert com a línia estratègica la potenciació de l’autonomia de les persones i l’assoliment de les seves fites vitals a partir de les oportunitats derivades del seu entorn familiar i comunitari.

Secretaria General


Per aquest motiu, amb l’objectiu de desplegar i articular estructures i òrgans de participació, es planteja fomentar la participació de la ciutadania en l’àmbit d’atenció a les persones, potenciant la seva implicació i corresponsabilitat en la gestió de la ciutat mitjançant la creació i consolidació de estructures participatives, on la potenciació del teixit social és un concepte clau per generar canvis socials i consciència solidaria entre la població. L’atenció a les persones requereix el paper actiu de l’administració, d’uns professionals i serveis qualificats, però també de la implicació dels ciutadans i de les persones afectades per algun tipus de handicap o dificultat per desenvolupar la seva vida. CONCLUSIÓ Amb la finalitat de potenciar, dinamitzar i facilitar l’actuació de les entitats de tipus social, proposo les bases de la convocatòria pública de subvencions dels projectes que els seus objectius apuntin cap a les finalitats abans esmentades, d’acord amb l’Annex I adjunt a continuació, amb una dotació de 22.142,40 € amb càrrec a la partida 018-2310/48906, Subvencions entitats, del pressupost municipal de despeses 2012 en pròrroga. 1.1. Objectiu de l’actuació i finalitats dels programes, projectes o accions. L’objectiu d’aquesta actuació és promocionar, dinamitzar i facilitar les actuacions d’entitats de tipus social i sense ànim de lucre que potenciïn l’autonomia de les persones i l’assoliment de les seves fites vitals a partir de les oportunitats derivades del seu entorn familiar i comunitari, amb el cofinançament de projectes, programes i accions que responguin a les següents línies o finalitats: - Promoció i atenció a persones amb discapacitat Propostes d’atenció i promoció social per a infants, joves i adults amb necessitats específiques, que es trobin en situació de desigualtat, discriminació o risc d’exclusió, amb discapacitat física, psíquica, sensorial, auditiva... - Promoció i atenció a la infància i l’adolescència. Actuacions que promoguin la no discriminació i la igualtat d’oportunitats, incidint en el foment de la interculturalitat, la participació activa dels infants en els diferents àmbits de la vida de la ciutat, la prevenció i l’atenció a les situacions de risc d’infants i adolescents, actuacions en xarxa amb altres entitats i amb l’administració municipal i la integració en activitats de lleure a infants en situació de risc. - Inclusió social. Les actuacions que iniciïn formes innovadores per a l’atenció social de persones i/o famílies en situació d’extrema pobresa, el foment de la cooperació, l’ajuda mútua i la solidaritat per afavorir la integració social. També, totes les que desenvolupin estratègies per arribar als sectors de la població amb més dificultats socials per accedir als serveis, la sensibilització de la societat cap el fenomen de l’exclusió de les diferents necessitats dels col·lectius afectats, la prevenció de les situacions de vulnerabilitat i en les dinàmiques d’exclusió, promovent la inclusió social i les actuacions que es complementin amb la intervenció realitzada actualment des dels serveis municipals i d’iniciativa social contra l’exclusió. 1.2. Requisits específics per adquirir la condició de beneficiari: A més del requisits exigits a l’article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, serà necessari tenir la inscripció en el registre municipal d’entitats classificada com a tipus sociosolidària amb els següents subtipus: persones discapacitades, persones grans, infància i suport social. 1.3. Quantia individualitzada de la subvenció : Les subvencions d’aquesta convocatòria podran superar el límit que fan referència les Bases Generals d’Atorgament de Subvencions i arribar fins el 100% del cost de l’activitat i/o programa a que s’apliqui. 1.4. Criteris de valoració de les sol·licituds : Les entitats que hagin acreditat el compliment de les condicions i requisits necessaris per ser beneficiàries es valoraran els projectes i/o programes presentats, d’acord amb el següent barem específic de valoració fins a 100 punts: - Principis d’acció fins a 20 punts:

Secretaria General


Ajustament a la pluralitat social i cultural, i a les necessitats del col·lectiu al qual s’adreça. Valors que conté, projecta i promociona el projecte: drets socials, igualtat d’oportunitats,

promoció de les xarxes, solidaritat, promoció de la persona, participació i altres ... Col·laboració i/o complementarietat amb l’acció de l’administració local. Enfocament proactiu, dinàmic i comunitari. - Qualitat fins a 20 punts: Concreció, qualitat i claredat del projecte. Compte amb sistemes formalment definits de

control, seguiment i l’avaluació del projecte Projecte contrastat per l’experiència pròpia i/o d’altres entitats Viabilitat i/o grau d’aplicabilitat del projecte Participació del col·lectiu beneficiari en el disseny i seguiment del projecte - Grau d’interès social fins a 20 punts: Dèficit d’activitats anàlogues al municipi Abast de la territorialitat en la implantació del projecte Augment de la capacitació de les persones i/o els col·lectius implicats Sensibilització de la població i accés a la informació - Consolidació fins a 20 punts: Projecció en el temps del projecte i valoració d’activitats anteriors (si és el cas d’una

continuïtat) Estructura transparent de comptes de l’entitat i pla de finançament (aportació pròpia i

percentatge demanat) Capacitat i recursos propis per gestionar i executar el projecte (els ingressos privats no

seran menors del 10 % dels totals) Pluralitat en el finançament: capacitat per tenir altres fonts de finançament i recursos (cap

d’ells ha de superar el 50 % dels ingressos totals de l’entitat) - Entitat fins a 20 punts: Experiència, trajectòria i participació en les xarxes territorials Capital social: nombre de socis i voluntaris (capacitat de mobilització de l’entitat) Col·laboració amb d’altres entitats en l’elaboració del projecte Promoció de l’associacionisme, del voluntariat i la participació ciutadana Per poder ser subvencionat un projecte o un programa en la valoració total haurà d’obtenir una puntuació mínima de 51 punts. ANNEX III REQUISISTS I CRITERIS ESPECÍFICS PER A L’ATORGAMENT DE SUBVENCIONS A ACTIVITATS, PROGRAMES O ACTUACIONS DE CARÀCTER VEÏNAL Entre els programes del departament de Participació Ciutadana hi ha el de subvencions per a les associacions de veïns de Badalona. Aquestes entitats són referents importants en l’estructura territorial de la ciutat, i suposen un element d’interlocució tant entre la ciutadania, el que fomenta la cohesió social, com entre la ciutadania i l’administració, el que propicia el diàleg social del govern municipal pel que fa a la gestió territorial. L’objectiu del programa de subvencions és el de recolzar la tasca que aquestes entitats fan, així com impulsar millores en el seu funcionament que garanteixi la qualitat suficient en la realització de les seves activitats. Així mateix, el programa de subvencions vol impulsar l’execució de determinats projectes d’actuació que executen aquestes entitats i que conjuntament amb l’acció d’altres agents locals, treballen pel desenvolupament social de la ciutat. Objectius i finalitats de les subvencions municipals a les activitats, programes o actuacions de caràcter veïnal: 1) Objectiu de l’actuació i finalitats dels projectes, programes o accions. L’objectiu d’aquesta actuació és promocionar, dinamitzar i facilitar el funcionament i les actuacions de les associacions de veïns amb el cofinançament de la seva activitat, que es classifica en les següents línies o finalitats:

Secretaria General


1a.- Funcionament de les associacions de veïns pels conceptes següents: Serveis generals de manteniment d’aigua, electricitat i telèfon. Material d’oficina, papereria, impremta. Material ofimàtica i fungibles Fotocopies i pancartes Assegurances de Responsabilitat civil, del local i altres. Manteniment i renovació de les llums, electricitat, lampistaria, pintura, etc.

1b.- Activitats lúdiques i festives. 1c.- Programes de les entitats segons la tipologia següent : Programes per promoure la participació interna. Programes per promoure la participació dels veïns Estudis del territori: les seves necessitats i potencialitats. Activitats esportives. Cursos de normalització del català Seminaris, jornades, debats, tallers… Concursos literaris Activitats per als infants i adolescents extraescolars Cursos de noves tecnologies Casals d’estiu Cursos i xerrades específiques per a dones, joves i gent gran. Programes de convivència i civisme Programes d’immigració i multiculturals Activitats socio-culturals (excursions) Activitats solidaries

2) Requisits específics per adquirir la condició de beneficiari: A més del requisits exigits a l’art. 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, a la resta de normativa aplicable i d’acord amb l’annex IV de les Bases d’Execució del Pressupost vigents, serà necessari tenir la inscripció en el registre municipal d’entitats classificada com a tipus socio-solidària i subtipus veïnal. 3) Criteris de valoració de les sol·licituds Les entitats que hagin acreditat el compliment de les condicions i requisits necessaris per ser beneficiàries es valoraran els projectes i/o programes presentats, d’acord amb el següent barem: Barem específic de valoració (100 punts) Treball coordinat amb altres entitats del barri.............................................fins a 25 punts Programa i la complementarietat d’activitats anàlogues al municipi...........fins a 30 punts L’interès general de l’activitat per a la ciutat...............................................fins a 20 punts Nombre de destinataris a qui va adreçada.................................................fins a 20 punts Organitzar i/o assistir a cursos de formació per millorar

la gestió de l’entitat .....................................................................................fins a 5 punts Per ser acceptada la sol·licitud caldrà un mínim de 51 punts. 4) Quantia individualitzada de la subvenció: 1. L’import de la subvenció no podrà ultrapassar la quantia sol·licitada per l’entitat beneficiària. Si s’han obtingut altres ajudes, subvencions, ingressos o altres recursos de qualsevol procedència, per finançar els mateixos conceptes, l’import de la subvenció, no podrà ser de tal quantia que, aïlladament o en concurrència, superi el cost total dels programes o activitats subvencionats. En cas que es produís aquesta situació, i d’acord amb el previst a l’annex............ de les Bases d’Execució del Pressupost 2012 que regula transitòriament el règim jurídic de les subvencions, es reduirà la subvenció en la proporció que correspongui i, en el cas que el beneficiari ja l’hagi rebuda tindrà la obligació de retornar l’import corresponent. 2. L’import atorgat es distribuirà de la següent manera:

Secretaria General


fins un màxim del 70% de l’import concedit, s’aplicarà per cobrir el cost dels conceptes descrits als apartats 1a i 1a, és a dir, per al funcionament (1a) i per a les activitats lúdiques i festives (1b)

i com a mínim un 30% de l’import concedit, s’aplicarà a cobrir el cost dels programes de les entitats (1c).

3. L’import de les subvencions no ultrapassarà, amb caràcter general, el 50% del cost dels apartats 1a (despeses de funcionament) i 1b (despeses d’activitats lúdiques i festives), raó per la qual, s’haurà de justificar la subvenció com a mínim pel doble de la quantitat assignada. 4. Pel que fa a les despeses del cost dels programes (1c), en aquesta àrea d’actuació i línies subvencionables, i sempre que quedi degudament justificat a l’expedient, l’import concedit podrà arribar a cobrir fins el 100% del cost dels programes subvencionats. 5. No s’establirà un ordre de prelació entre les sol·licituds presentades que reuneixin els requisits de la convocatòria, quan les dotacions pressupostàries siguin suficients per incloure-les totes. 6. Si una vegada calculats els imports de les subvencions, es produís qualsevol romanent en la dotació pressupostària d’una o més línies de subvencions, es podrà gestionar, si s’estima necessari, de la manera següent: a) Si dins la mateixa línia encara hi ha entitats que poden veure augmentat el seu import inicial, per no arribar als llindars percentuals establerts a l’apartat 4.2 d’aquest epígraf, es podrà distribuir el romanent, les vegades que sigui necessari, d’acord amb el procediment explicat a l’apartat 3r d’aquest annex, per determinar l’import de cada subvenció. b) Si dins la mateixa modalitat no hi ha cap altra entitat que es pugui beneficiar amb el romanent produït, la comissió avaluadora pot proposar a l’òrgan competent que alliberi l’import del romanent. 5) Pagaments anticipats 1. D’acord amb l’establert a les bases específiques d’atorgament de subvencions per a l’any 2012, prèvia acceptació de la subvenció per part de les persones beneficiàries, es realitzarà el pagament anticipat del 50% de l’import subvencionat. 2. No s’exigirà la constitució de garantia per dur a terme l’atorgament anticipat de l’import subvencionat. Sens perjudici de l’anterior, es podrà exigir el reintegrament de les quantitats percebudes en cas d’incompliment per part del beneficiari de les obligacions a les que resta subjecte. ANNEX IV REQUISITS I CRITERIS ESPECÍFICS PER A L’ATORGAMENT DE SUBVENCIONS ORDINÀRIES DEL SERVEI D’EDUCACIÓ 1. Objecte 1.1. L’objectiu d’aquesta actuació és la realització de programes de col·laboració amb les comunitats educatives dels centres d’ensenyament de la ciutat de Badalona sostinguts amb fons públics i que disposin de la pertinent autorització emesa per la Generalitat de Catalunya, així com les associacions sense afany de lucre que hi cooperen, en règim de concurrència competitiva. 1.2. Les activitats objecte de sol·licitud de subvenció s’han de realitzar durant l’any natural 2012. Les activitats subvencionades s’han de realitzar fora de l’horari lectiu, si bé el projecte general del que formen part pot tenir altres activitats que es desenvolupin a l’aula. 1.3. Un cop puntuades totes les sol·licituds acceptades, el total de l’import amb que està dotada la partida es distribuirà proporcionalment a la puntuació de cadascuna. La fórmula de càlcul per a cada escola o entitat és: P/T *N, En la que P= Dotació pressupostària T= Sumatori de la puntuació total de les sol·licituds aprovades N= Puntuació total de l’escola o entitat

Secretaria General


1.4. L'import finalment concedit a cada sol·licitant serà la quantitat menor entre: el corresponent a la puntuació segons la fórmula anterior, el sol·licitat (o el 50% del pressupost de l’activitat si és el cas), i l'import màxim per a cada programa que es dirà en l’apartat 4. 1.5. S’adjudicaran subvencions amb càrrec a la partida 032-3201-48906 del pressupost municipal de 2012, dotada amb 5.950,- euros, per als següents programes: E1-ACTIVITATS EXTRAORDINÀRIES DEL CENTRE DOCENT: L’activitat ha de tenir un caire d’excepcionalitat i els alumnes n’han de ser protagonistes o gaudir-ne de forma directa. Si l’activitat està oberta a la participació de la ciutadania, als efectes d’aquesta subvenció només es comptabilitzaran com a destinataris o participants: els alumnes, les seves famílies, i el professorat. Inclou dos tipus d’activitats: o commemoració d’aniversaris de la creació d’un centre docent quin nombre sigui múltiple de

10 i/o de 25, o altres esdeveniments extraordinaris que donin projecció social i mediàtica al centre:

celebrar la ocupació d’un edifici nou o íntegrament reformat, actes d’homenatge a personalitats vinculades al centre docent, intercanvis docents quan el centre badaloní n’és l’amfitrió, mostres públiques del potencial de l’escola en qualsevol camp o de projectes d’especialització en alguna disciplina.

Per la consideració d’excepcionalitat, se n’exclouen totes les activitats quotidianes d’un centre escolar com “portes obertes”, mostres de fi de curs o trimestre, festes tradicionals i tota activitat que ja tingui marcada una determinada periodicitat. S’entendrà com a subvencionable els serveis d’espectacles, entrades col·lectives a museus i espectacles, restauració, lloguer d’infraestructures, neteja, assegurances, transport, compra d’objectes com a regals protocol·laris, intèrprets i traductors, traduccions, publicitat, l’edició de material gràfic imprès i audiovisual, i la contractació de serveis professionals. E2-ACTIVITATS EDUCATIVES OBERTES A L’ENTORN DEL CENTRE DOCENT: Organització d’activitats extraescolars obertes a la participació d’infants i joves que no en són alumnes, amb l’objectiu de propiciar la interrelació dels centres amb entitats del seu entorn. Han de ser activitats gestionades per una entitat associativa sense afany de lucre orgànicament aliena a la comunitat educativa, amb la continuïtat mínima d’un dia per setmana i cinc dies per trimestre. Ho poden sol·licitar les associacions que acreditin la seva implicació en el pla anual del centre escolar i com a conseqüència hi desenvolupin aquest tipus d’activitats, sense estar vinculades a l’escola pels seus estatuts. S’entendrà com a subvencionable: els honoraris professionals de talleristes i monitors, gestió i assegurances, transport, compra de material fungible o perible per a manualitats i activitats artístiques, material de neteja, publicitat i l’edició de material gràfic, imprès i audiovisual. 2. Beneficiaris 2.1. Poden sol·licitar subvenció per al programa E1: a) les escoles públiques d’educació primària, secundària i post obligatòria, representades pel

respectiu Consell Escolar de Centre -quina presidència recau en la direcció docent- o per una associació de pares i mares legalment constituïda;

b) les escoles concertades, representades pels seus titulars o per una associació de pares i mares legalment constituïda,

c) l’Escola Oficial d’Idiomes i els Centres i Aules de Formació d’Adults, representats pels seus directors/es o coordinadors/es.

2.4. Poden sol·licitar subvenció per al programa E2: les entitats associatives sense afany de lucre que realitzin activitats en un o diversos centres docents badalonins amb els que no tinguin vinculació jurídica, amb l’acord del seu Consell Escolar de Centre, representades pels seus òrgans directius. 3. Requisits dels beneficiaris 3.1. Amb la sol·licitud serà necessari aportar la documentació que es dirà: a) Còpia o transcripció de l’acta o actes del Consell Escolar de Centre on s’aprova el projecte

o activitat pel que es demana subvenció, signada pel Secretari/a i amb el conforme

Secretaria General


(signatura i segell) del President/a del Consell Escolar i, en els centres privats concertats, de la Direcció docent. Si la sol·licitud de subvenció és per al programa E2 s’ha de fer constar també l’acord de col·laboració amb l’entitat que realitza el projecte i sol·licita la subvenció. Suposant que algun dels acords esmentats s’haguessin adoptat en un any natural anterior al 2012, s’haurà d’indicar que encara és vigent en la data en que s’emet la còpia o transcripció.

b) Un breu informe del projecte especificant, si cal, per quina part de les activitats es demana la subvenció, el total de participants, detall de quants i en quin percentatge no són membres o familiars de la comunitat educativa, dies setmanals i calendari anual de l’activitat, i en general aquelles dades que permetin baremar la sol·licitud i fer-ne l’avaluació posterior.

c) Complimentar la fitxa de baremació corresponent (apartat 6). 3.2. L’import de les subvencions no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la que s’apliquin. 3.3. No s’acceptarà que un centre educatiu faci sol·licitud, o figuri entre els beneficiaris, de més d’una subvenció per al mateix programa. 3.4. Els centres beneficiaris de les dotacions d’aquesta convocatòria, així com el seu alumnat, podran participar en les convocatòries de subvencions que, amb la mateixa finalitat, convoquin altres administracions públiques o ens públics o privats, sempre que l’import de les subvencions concurrents no superi el cost de l’activitat subvencionada. 4) Criteris de valoració de les sol·licituds 4.1. E1-ACTIVITATS EXTRAORDINÀRIES DEL CENTRE DOCENT: L’import màxim subvencionable és de 600.- € per centre educatiu. El criteri de valoració de cada sol·licitud, fins a un màxim de 100 punts, serà el nombre de destinataris o participants: a) en el cas d’aniversaris es sumaran 15 punts per múltiple de 10, fins a un màxim de 75

punts; i si es tracta d’un aniversari múltiple de 25 s’hi sumaran 25 punts. b) en el cas d’altres activitats hom comptarà 1 punt per cada 10 participants fins a un màxim

de 50 punts. I es sumarà fins a un màxim de 50 de 50 punts segons la tipologia de l’activitat: celebrar la ocupació d’un edifici nou o íntegrament reformat: 25 punts, actes d’homenatge a personalitats vinculades al centre docent: 15 punts, intercanvis entre docents: 30 punts; intercanvis entre alumnes (amb o sense inclusió de docents) 50 punts: mostres públiques del potencial de l’escola en qualsevol camp o de projectes d’especialització en alguna disciplina: 40 punts; en el cas de coincidir dos o més d’aquests supòsits en la mateixa activitat, el sumatori no ultrapassarà el topall de 100 punts.

4.2. E2-ACTIVITATS EDUCATIVES OBERTES A L’ENTORN DEL CENTRE DOCENT: L’import màxim subvencionable és de 1.500,- € per centre educatiu. Si la sol·licitud l’efectua una entitat sense afany de lucre que operi a diverses escoles, projecte i pressupost es presentaran separats per a cadascuna, es baremarà per separat i es sumaran els imports resultants en una única subvenció. Els criteris de valoració, fins a un màxim de 100 punts, seran:

a) Percentatge de participants aliens al centre: 20 punts si el percentatge de persones alienes al centre està entre el 10,00% i el 50,00% , i 30 punts si és del 50,01% o superior.

b) Nombre de dies per setmana amb activitats, de dilluns a dissabte: 10 punts per cada dia fins a un màxim de 40 punts.

c) Nombre de trimestres lectius d’activitat: 10 punts per trimestre fins a un màxim de 30 punts.

5) Pagaments anticipats i justificació de la subvenció Prèvia acceptació de la subvenció per part del beneficiari es realitzarà el pagament anticipat del 50% de l’import subvencionat. No s’exigirà la constitució de garantia sens perjudici del reintegrament de les quantitats percebudes en cas d’incompliment per part del beneficiari de les obligacions a les que resta subjecte. S’haurà de justificar exclusivament l’import concedit. La justificació de les subvencions atorgades es realitzarà de la següent forma:

Secretaria General


Seguiment, per part dels equips tècnics municipals, del desenvolupament dels programes i actuacions beneficiàries de subvenció. Presentació d’un breu informe, signat i segellat pel sol·licitant, certificant l’acompliment de les previsions, o si és el cas donant informació sobre les desviacions sofertes per l’activitat, en aquells paràmetres que han servit de base de càlcul per a l’import de la subvenció concreta (número de participants, dies d’activitat, etc.). Presentació de la documentació que s’estableixi a les bases generals d’aquesta convocatòria. 6) Annex: Fitxes de baremació E1/2012- E2/2012. La fitxa corresponent a cada programa ha de ser lliurada amb la documentació, cuitant que les dades aportades coincideixin amb les consignades en el projecte i pressupost; la no concordança d’aquestes dades pot ser motiu per denegar la subvenció. S’ha de complimentar una fitxa E2 per a cadascuna de les escoles amb les que es realitzi activitats, si és el cas. ANNEX V REQUISITS I CRITERIS ESPECÍFICS PER A L’ATORGAMENT DE SUBVENCIONS A ACTIVITATS, PROGRAMES O ACTUACIONS DE CARÀCTER ESPORTIU L’objectiu d’aquesta actuació és promocionar, dinamitzar i facilitar les actuacions d’entitats de tipus esportiu i sense ànim de lucre que potenciïn, impulsin i/o realitzin projectes, actes públics de foment de l’esport i/o competicions esportives tant de base com d’alt nivell duent a terme actuacions per a la projecció de Badalona com a ciutat esportiva, promovent la formació, la pràctica esportiva en tots els nivells d’edats i en els diversos sectors socials, i d’una manera especial l’esport en edat escolar i a l’esport femení, amb el cofinançament de projectes, programes i accions de les següents línies o finalitats: a) Organització o suport d’actes esportius rellevants per a la ciutat i/o d’interès social. b) Escoles d’iniciació i/o promoció en edat escolar. c) Esport per a persones amb disminució. d) Participació en competicions organitzades al llarg de la temporada o curs escolar. 1) Requisits específics per adquirir la condició de beneficiari: A més del requisits exigits a l’art. 9 de l’Ordenança General de Subvencions d’aquest Ajuntament, serà necessària l’aportació dels següents documents (que s’adjunten com a annexes) i la informació que d’ells se’n derivi, juntament amb la sol·licitud: FULL a): ORGANITZACIÓ O SUPORT A ACTES ESPORTIUS FULL b): ESCOLES D’INICIACIÓ I/O PROMOCIÓ FULL c): ESPORTS PER A PERSONES AMB DISMINUCIÓ FULL d): COMPETICIONS TEMPORADA O CURS ESCOLAR També s’haurà d’adjuntar, per cada un dels fulls de sol·licitud el pressupost de cada activitat. 2) Criteris de valoració de les sol·licituds Els projectes i/o programes presentats per les entitats que hagin acreditat el compliment de les condicions i requisits necessaris per ser beneficiàries, es valoraran d’acord amb el següent barem: PROGRAMA PARTICIPACIÓ JORNADES NIVELL INTERÈS QUALITAT SOCIAL/ESP TÈCNICA Organització o suport d’actes esportius 1 x Particip. --------- de 1 a 15 de 1 a 15 fins a 20 Escoles d’iniciació i/o promoció 1 x Particip. 1 x jornad. ------ de 1 a 15 fins a 20 Esports per a persones amb disminució 1 x Particip. 1 x jornad. ------ de 1 a 15 fins a 20 Competicions temporada 1 x Particip. 1 x jornad. ------ de 1 a 15 fins a 20 o curs escolar

Secretaria General


3) Quantia individualitzada de la subvenció Les subvencions podran superar el límit del 50% del cost de l’activitat i arribar fins el 100% del cost del programa, projecte, servei i/o activitat a que s’apliqui en els casos que per necessitat social o singularitat de l’activitat sigui necessari a fi i efecte de no generar dèficit a l’entitat promotora. Els imports de les subvencions d’aquesta línia d’actuació seran el resultat de la distribució proporcional de les dotacions pressupostàries en funció de les puntuacions obtingudes per cada beneficiari, d’acord amb els criteris d’avaluació fixats. Per determinar l’import de cadascuna de les subvencions, es calcula, primer, el valor de cada punt, que s’obté de dividir l’import total de la dotació pressupostària corresponent a cada programa entre el nombre total de punts obtinguts per les sol·licituds que reuneixin els corresponents requisits i, posteriorment, el valor del punt es multiplica pels punts obtinguts per cada sol·licitud. 4) Pagaments anticipats Prèvia acceptació de la subvenció per part del beneficiari es realitzarà el pagament anticipat del 50% de l’import subvencionat. No s’exigirà la constitució de garantia sens perjudici del reintegrament de les quantitats percebudes en cas d’incompliment per part del beneficiari de les obligacions a les que resta subjecte. 5) Partida pressupostària. El pressupost per aquesta convocatòria es de 62.000,- euros, quantitat que s’ha d’imputar a la partida 033/3411/48906, transferències associacions del pressupost d’aquest any. ANNEX VI REQUISITS I CRITERIS ESPECÍFICS PER A L’ATORGAMENT DE SUBVENCIONS A ACTIVITATS, PROGRAMES O ACTUACIONS DE CARÀCTER JUVENIL 1.- Objectiu de l’actuació i finalitats dels projectes, programes o accions. La finalitat d’aquestes subvencions és promoure programes, projectes i/o activitats d’interès públic per a la població juvenil, que complementin i ampliïn les ofertes d’iniciativa pública, que els seus objectius siguin: el foment de la participació i el voluntariat; la potenciació del teixit associatiu juvenil de la ciutat; la dinamització sociocultural juvenil; i la consolidació de les estructures pròpies de les entitats o col·lectius joves de Badalona. Les entitats que poden optar a subvenció són les entitats juvenils, les seccions juvenils d’entitats generalistes, y els esplais de les Parròquies de la Ciutat. 1.Programes, projectes i/o activitats subvencionables: 1.1 Programes i projectes anuals de funcionament ordinari que promoguin la dinamització juvenil a nivell territorial (educació en el lleure, participació, intercanvis juvenils) que segueixin els següents criteris d’actuació: 1.1.1.- que estiguin gestionades per la pròpia gent jove i fomentin la participació dels i les joves a la vida associativa de la ciutat 1.1.2.- la formació del voluntariat i el treball amb grups de joves amb edats compreses entre els 15 i 29 anys 1.2 Programes específics de rellevància en el camp de la dinamització i la cultura juvenil, tant a nivell de creació, formació com difusió. En el cas que es sol·liciti subvenció per programació anyal, l’activitat puntual objecte de subvenció específica no podrà estar inclosa en la programació anual de l’entitat i ha de ser la primera vegada que es realitza. Les entitats podran presentar més de un programa, projecte i/o activitat. El còmput total de la subvenció serà el resultat del sumatori de cada programa, projecte i/o activitat presentat segons la valoració a partir dels criteris descrits a continuació. 2.- Requisits específics per adquirir la condició de beneficiari: A més dels requisits que marquen les Bases d’execució del Pressupost Municipal de 2012, serà necessari el compliment dels següents requisits específics i la seva acreditació mitjançant l’aportació dels documents que es diran a continuació juntament amb la sol·licitud: Objectius, metodologia, accions i avaluació de cada programa, projecte i/o activitat.

Secretaria General


Pressupost per programa, projecte i/o activitats. Projecte de lleure educatiu si és l’objecte de la petició. En cas que els programes, projectes i/o activitats, pel seu correcte funcionament, requereixin la contractació de personal, aquest haurà d’ajustar-se al Conveni col·lectiu del sector del lleure educatiu i sociocultural vigent. Aquesta contractació podrà representar com a màxim el 40% del total de les despeses justificables. Les activitats s’hauran d’ajustar a les normatives específiques aprovades per l’administració competent, tenint especial atenció a la normativa de la Generalitat sobre activitats per a infants de vacances, titulació, ratios i assegurances. 3.- Criteris de valoració de les sol·licituds Las subvenciones s’atorgaran als qui obtinguin millor valoració de entre els que haguessin acreditat el compliment de les condicions i requisits necessaris per ser beneficiari o beneficiària. A) L’ interès general de l’activitat per a la ciutat............................fins a 20 punts B) La complementarietat d’activitats anàlogues al municipi.........fins a 20 punts C) Nombre de destinataris a qui va adreçada..............................fins a 20 punts D) Altres criteris específics (40): D.1) El nombre d’accions de cada programa, projecte i/o activitat..fins a 20 punts D.2) Col·lectiu Jove a qui s’adreça l’acció....................................... fins a 10 punts D.3) La singularitat, creativitat i innovació...................................... fins a 10 punts El valor punt es fixarà de forma equitativa a partir de la comparativa de les diferents sol·licituds presentades. 3.- Quantia individualitzada de la subvenció L’ import de les subvencions no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la que s’apliquin, menys en els casos que per necessitat social o singularitat de l’activitat, que en aquests casos l’ import subvencionable podrà ser el 100% del cost, sempre que sigui degudament justificada. 4.- Pagaments anticipats Prèvia acceptació de la subvenció per part del beneficiari es realitzarà el pagament anticipat del 50% de l’ import subvencionat. No s’exigirà la constitució de garantia sens perjudici del reintegrament de les quantitats percebudes en cas d’incompliment per part del beneficiari de les obligacions a les que resta subjecte. 5.- Partida pressupostària. El pressupost per aquesta convocatòria es de 36.100 euros, quantitat que s’ha d’imputar a la partida 034 2321 48906, transferències associacions del pressupost d’aquest any. ANNEX VII REQUISITS I CRITERIS ESPECÍFICS PER A L’ATORGAMENT DE SUBVENCIONS A ACTIVITATS, PROGRAMES O ACTUACIONS PER A LA SALUT El Servei de Salut té com a missió desenvolupar polítiques d’atenció i serveis de salut a les persones, potenciant l’autonomia, la igualtat d’oportunitats, la inclusió social, el civisme i la participació social en la pressa de decisions, i millorar la cobertura i la qualitat dels serveis com a garantia de dret social. Des de l’estructura indiferenciada, el Servei exerceix les competències de protecció de la salut, promoció de la salut, de prevenció de la malaltia i d’educació per a la salut que li són pròpies col·laborant amb altres administracions i organismes competents en matèria de vigilància epidemiològica i d’altres activitats pròpies de la Salut Pública. El Servei dirigeix la seva acció a promoure la salut dels ciutadans/es, enfortint la seva capacitat per participar en les decisions i en la gestió de la salut individual i col·lectiva, desenvolupant estratègies transversals i integrals que ajudin a fer més fàcils, accessibles i possibles els estils de vida saludable, i considerant el treball en xarxa com a eix vertebrador de l’acció, i la potencialitat de la comunitat com a capital generador i integrador dels comportaments afavoridors de salut. L’atenció a les persones requereix d’un paper actiu de l’administració, d’uns professionals i serveis qualificats, però també de la implicació dels ciutadans i de les persones afectades per algun tipus

Secretaria General


de handicap o dificultat per desenvolupar la seva vida. Per això, entre els objectius del Servei, és important el de la cooperació amb les entitats ciutadanes organitzades per aconseguir la millora de la qualitat de vida de la població en general i dels grups més febles, en particular. CONCLUSIÓ Amb la finalitat de potenciar, dinamitzar i facilitar l’actuació de les entitats de tipus social, proposo realitzar una convocatòria pública de Subvencions, d’acord amb la proposta de bases de l’annex I adjunt, amb una dotació de 10.500,00 € amb càrrec a la partida: 031 3130 48906 del pressupost municipal de despeses 2012. L’objectiu de les subvencions és promocionar, dinamitzar i facilitar les actuacions de entitats de tipus social i sense ànim de lucre que potenciïn l’autonomia de les persones i l’assoliment de les seves fites vitals a partir de les oportunitats derivades del seu entorn familiar i comunitari, amb el cofinançament de projectes, programes i accions de les següents línies o finalitats: Actuacions de promoció de la salut, protecció de la salut i prevenció de la malaltia, en qualsevol àmbit o col·lectiu ciutadà amb l’objectiu de fomentar els hàbits positius per a la salut i millorar la qualitat de vida. Actuacions de suport a les persones afectades per toxicomanies i/o diferents tipus de dependències patològiques i/o a les seves famílies. Actuacions de suport a les persones amb discapacitat psíquica, física, sensorial i orgànica i/o les seves famílies. Actuacions de suport a persones afectades per malalties greument incapacitants i/o a les seves famílies. Actuacions de suport al benestar dels animals de companyia i per el foment d’una tinença responsable afavoridora del civisme i la convivència. Es poden sol·licitar subvencions per els següents tipus de projectes i actuacions: Prestació de serveis d’informació i atenció. Desenvolupament d’activitats i projectes preventius. Creació, manteniment i posar a disposició fons documentals específics. Col·laboració en les activitats de dinamització comunitària i participació ciutadana que promouen les estructures municipals. Activitats formatives per la promoció de la salut especialment les dirigides a col·lectius poblacionals en situació de desavantatge social i amb l’objectiu de facilitar la seva accessibilitat al sistema de salut. Activitats de foment del voluntariat. Activitats de sensibilització i conscienciació de la ciutadania, incloent les que promoguin la millora del benestar dels animals de companyia, el foment de la tinença responsable, l’adopció d’animals abandonats i el civisme i la convivència. D’altres tipus d’activitats que, dins les competències de la regidoria, siguin coherents amb la el contingut i la orientació del programes d’actuació impulsat des de l’ajuntament. Requisits específics per adquirir la condició de beneficiari. Realitzar, durant l’any 2012, actuacions o programes d’acord amb els criteris descrits a l’apartat 2. Realitzar aquestes actuacions o programes sense cap afany de lucre i a Badalona. Estar inscrit com a entitat al Registre Municipal d’Entitats de l’ajuntament de Badalona. No tenir cap conveni de col·laboració en matèria de serveis a les persones amb l’ajuntament de Badalona. Assolir, com a mínim, els 25 punts o el 25% de la puntuació total de 100 punts, en la valoració del projecte descrita a l’apartat 4 Per tal de definir la quantia de les subvencions a atorgar s’estableixen els següents criteris de valoració: Las subvenciones s’atorgaran als qui obtinguin millor valoració de entre els que haguessin acreditat el compliment de les condicions i requisits necessaris per ser beneficiari o beneficiària. Per tal de definir la quantia de les subvencions a atorgar s’estableixen els següents criteris de valoració:

Interès general de l’activitat per a la ciutat............................fins a 15 punts / 15%

Secretaria General


La complementarietat d’activitats anàlogues en el municipi..fins a 20 punts / 20% Prestació de serveis directes a ciutadans i/o les seves famílies de Badalona. Nombre de destinataris a qui va adreçada.........................................................................fins a 15 punts / 15% Impacte previst de l’actuació. Nombre de persones que es podran beneficiar del projecte......................................................fins a 10 punts / 10% Qualitat tècnica dels programes i/o actuacions i adequació als Plans i Programes municipals...............................fins a 10 punts / 10% Actuacions que potenciïn el treball en xarxa, cooperatiu i de complementació amb altres serveis i entitats.......................fins a 15 punts / 15% Quantitat demanada pel projecte..............................................fins a 5 punts / 5% Altres criteris específics per un percentatge màxim de.................10 punts / 10% 1.- Un comitè d’experts, format per la cap de servei i els caps d’unitat, donaran puntuació per cada un dels criteris, de tots els projectes presentats. 2.- El total disponible en la partida pressupostària es destinarà percentualment a cada un dels criteris. Pressupost Total X 0,15 al criteri 1 10.500,00 X 0,15 = 1.575,00 euros 3.- El càlcul per tal de distribuir els recursos es farà amb la següent fórmula matemàtica per cada un dels criteris: Valoració del criteri “X” en cada un dels projectes presentats del més valorat al menys valorat i atribuint-li a cada un la puntuació i el percentatge que aquesta representa sobre el total. TOTAL DE PUNTS DE TOTS ELS PROJECTES = 100% total de l’import assignat al criteri en qüestió. Càlcul de prorrateig de la puntuació de cada projecte per assignar-li el mateix percentatge de l’import.

Projecte 1 Projecte 2 Projecte 3 TOTAL Valoració Criteri 1 15 12 5 32 % 46.9 37,5 15,6 100% 1.575,00 738,7 590,6 245,7 1.575,00

La subvenció serà la suma dels imports obtinguts per cada un dels criteris valorats No més es valoraran els projectes que assoleixin, com a mínim, els 25 punts o el 25% de la puntuació total. Quantia individualitzada de la subvenció L’import de les subvencions no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la que s’apliquen. L’import de la subvenció podrà ultrapassar el 50% del cost del projecte quan aquest sigui singular i la seva contribució sigui d’especial interès per a la ciutat i l’entitat no disposi de cap altra font de finançament i per tant això pugui posar en perill la seva viabilitat. Pagaments anticipats Pagaments anticipats Prèvia acceptació de la subvenció per part del beneficiari es realitzarà el pagament anticipat del 50% de l’import subvencionat. No s’exigirà la constitució de garantia sens perjudici del reintegrament de les quantitats percebudes en cas d’incompliment per part del beneficiari de les obligacions a les que resta subjecte. La justificació de les subvencions atorgades es realitzaran de la següent forma: Seguiment, per part dels equips tècnics de la regidoria, del desenvolupament dels programes i actuacions beneficiàries de subvenció.

Secretaria General


A més de la documentació que s’estableixi a les bases generals d’aquesta convocatòria caldrà presentar documentació que justifiqui la realització de les activitats per les quals s’ha demanat la subvenció: memòria tècnica, avaluació de l’activitat, etc. SENYOR ALCALDE: Volen parlar? Iniciativa també? Doncs comencem per Iniciativa Esquerra Unida. SENYORA ASUNCIÓN GARCÍA: És molt breu, o les partides econòmiques que surten en aquest dictamen es retiren perquè encara no tenim el pressupost, o podem esperar fins a un mes a aprovar això que porteu avui. Jo crec que és evident, no podem aprovar unes bases que ja estan donant per bo un pressupost que encara no s’ha aprovat finalment, queda un tràmit, hi ha al·legacions i bé, volem que aquestes al·legacions es contestin, i ja veurem què queda o què deixa de quedar. Almenys això és així, més enllà que el govern, que és molt majoritari en aquesta Sala, ens deneguin les al·legacions, en concret en algunes. I ho dic perquè sinó no entenc per què avui es porta a aprovar. Insisteixo, les partides econòmiques que apareixen són les actualitzades amb el pressupost inicial, que ara estem parlant. SENYOR SERRANO: Senyor alcalde gràcies, bona tarda a tothom. En la mateixa línia que la senyora Asunción Garcia, nosaltres aprovaríem aquestes bases específiques perquè en el seu text són similars a els que vam aprovar nosaltres, però la dotació econòmica que vostès posen nosaltres no hi estem d’acord, i com que vam presentar al·legacions i hem presentat al·legacions que afecten a aquestes partides que cobreixen les bases, nosaltres demanem que o retiren les partides o nosaltres hi votarem en contra. És veritat que hi ha un pressupost en pròrroga i per tant, un pressupost sempre és vigent, sí senyor Jurado això ja ho sabem, però malgrat això les partides que estan posades en aquest dictamen són inferiors a les que nosaltres volem aprovar amb al·legacions, i per tant, no estem d’acord amb la dotació econòmica. Aquesta és la raó, si retiren vostès la part econòmica nosaltres les votem a favor i si no li demanem que retiri el dictamen i el porti el mes que ve amb un pressupost que ja estarà aprovat suposo que amb els vots que vostè ja haurà aconseguit amb aquests acords amb els que no es pot parlar de llibres. SENYOR FALCÓ: Sí, nosaltres també demanaríem, em sembla coherent el que demanen els altres dos grups de l’oposició en el sentit que hem d’esperar a l’aprovació definitiva del pressupost, a no ser que ara vostès ens expliquin una altra cosa, però ens sembla lògic que esperem a aprovar les bases a què tinguem el pressupost definitivament aprovat. Francament, no sé com es feia en el passat, però em sembla raonable el que paltegen els altres dos grups de l’oposició i per tant, potser el que convindria és retirar-lo i portar-lo a l’aprovació definitiva del pressupost incorporant la partida que finalment quedi, però diguem que amputar el possible debat o les possibles modificacions en aquest moment, ens sembla que no correspon. No sé quina explicació té el govern per donar-nos, però en tot cas nosaltres també estaríem favorables per una qüestió formal, si més no per una qüestió formal, a què vostès retiressin aquest acord de l’ordre del dia. SENYOR JURADO: És per una aplicació molt senzilla senyor Falcó, si no aprovem avui les bases les entitats no cobraran les subvencions abans del mes d’agost, així de senzilla, clar, perquè una vegada que sigui aprovat hi ha els trenta dies d’exposició, hi ha els trenta dies per demana la subvenció, hi ha l’aprovació..., i per tant, si no aprovem avui en quest Ple les bases i les partides de subvencions, les entitats no cobraran les subvencions abans del mes d’agost, si vostès volen que juguem això, tenint en compte que en el mes de maig i juny és quan necessiten els fons per pagar les despeses dels actes que fan, no tenim cap problema. Però pensin que si avui no s’aproven les bases per poder sol·licitar les subvencions les entitats no podran tenir la subvenció concedida abans del mes d’agost. SENYOR ALCALDE: Jo escoltin, si al final tots els grups demanen la retirada ho retirem i no tinc cap tipus de problema, però els vull recordar que és aprovació inicial. SENYORA ASUNCIÓN GARCÍA: Senyor alcalde, jo crec que altres anys el pressupost ja estava aprovat, perquè si anéssim a la legalitat el pressupost també s’ha de presentar a primers d’any i les bases també haurien de sortir a primers d’any, o sigui que jo crec que aquest tràmit per uns dies no passa res, s’accelera i ja està, i sinó que surtin les bases però no

Secretaria General


les quantitats, perquè les quantitats n’hi ha algunes, com les entitats juvenils, que nosaltres no estem gens d’acord i volem parlar d’al·legacions i volem que es parli aquí. SENYOR ALCALDE: Els proposo una cosa, retriarem la quantitat econòmica i deixem les bases, els sembla? Doncs ho fem així, retriem l’aportació econòmica i aprovem les bases. D’acord? SENYOR SERRANO: De totes maneres voldria deixar constància en acta, si em permet el senyor alcalde, que no estic d’acord amb l’argumentari del senyor Jurado, no pot fer un plantejament, i no vull utilitzar una paraula gruixuda, en quant a posar pressió sobre el debat del Ple respecte a que si nosaltres no fem a uns tercers els passarà, perquè vostès podien haver portat el pressupost en un altre moment, les dificultats, l’elaboració i tot el que vulguin, però quan nosaltres portàvem les bases el pressupost estava aprovat, i no vulgui vostè traspassar les responsabilitats del govern a l’oposició perquè això té una paraula i no la vull dir en aquest Ple. SENYOR ALCALDE: Bé, ara no entrarem en una discussió, em sembla que ens hem posat d’acord, aprovem les bases i la quantitat ja anirà d’acord al pressupost en l’aprovació definitiva. Votació. El dictamen precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. 5 AP-2012/2244 DICTAMEN. Modificar puntualment l'acord de determinació dels drets econòmics, règim de retribucions i indemnitzacions dels membres de la Corporació (AP 12/07/2012). Identificació de l'expedient Tipus de resolució: Modificar puntualment l’acord de determinació dels drets

econòmics, règim de retribucions i indemnitzacions dels membres de la corporació (AP 12/07/2012).

Òrgan que resol: Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessat: Interès General; Secretaria i Intervenció i Tresoreria. Núm. expedient: CSIST-1/12 Antecedents 1. En data 11 de juny de 2011 es va constituir el nou Ajuntament fruit de les eleccions municipals convocades per Reial Decret 424/2011, de 28 de març, i de conformitat amb el que disposen els articles 195 i 196 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, es va elegir al regidor Xavier Garcia Albiol, alcalde - president d’aquest Ajuntament, amb l’acceptació i promesa del seu càrrec en la fórmula legalment establerta va prendre possessió del càrrec d’alcalde- president i de les competències, honors i prerrogatives que, com a tal, li pertoquen. 2. En data 14 de juny de 2011 l’alcalde va dictar una resolució per la qual es resol delegacions de l’alcalde a favor dels regidors i regidores d’aquest ajuntament i nomenament a favor de divers regidors i regidores delegacions especials d’atribucions. 3. Acord de l’Ajuntament Ple de 12 de juliol pel que s’aprova la determinació del règim econòmic del personal electe i la determinació dels seus càrrecs. 4. Proposta de decret d’Alcaldia de modificació de règim de dedicació de 13 de febrer de 2012. 5. Comissió Informativa de l’àmbit celebrada en data 16 de febrer de 2012. 6. Instrucció del Regidor d’Hisenda i RI de 22 de febrer de 2012 per tal de tramitar l’expedient que han d’aprovar la modificació puntual de la determinació dels drets econòmics del personal electe i el posterior decret d’assignació de dedicació en el càrrec de regidor/a amb delegació sense dedicació i la determinació expressa del càrrec de Tinent/ a d’Alcalde amb dedicació exclusiva i parcial. I de forma simultània la tramitar la proposta de modificació del decret de dedicació de 13 de febrer de 2012 per tal d’adequar-la a la present resolució pel que fa al càrrec de regidor amb delegació sense dedicació. 7. Sol·licitud d’informe de la Intervenció Municipal.

Secretaria General


Fonaments de dret 1. L’article 75 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, quan a la determinació referent a les retribucions dels càrrecs amb dedicació exclusiva, dedicació parcial i règim de dedicació parcial, indemnitzacions i assistències. 2. El Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que aprova el Text Refós de la Llei municipal i del règim local de Catalunya, assenyala en el seu article 166, que els membres de les corporacions locals han de percebre retribucions per l’exercici de llurs càrrecs quan ho fan en règim de dedicació exclusiva o parcial, i en el seu article 162.1.b), indica que es regeixen pel que disposa la legislació bàsica de l'Estat el règim i els límits de les retribucions a percebre pels membres de les corporacions locals. 3. D’acord amb el que preveuen els article 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departament o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. 4. Atribucions de l’Alcalde respecte l’aprovació del règim de dedicació del personal electe que li atorga l'article 13.4 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les Corporacions Locals. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al regidor d’Hisenda i RI que elevi a l’alcalde, proposi l’Ajuntament ple, per la seva ulterior resolució, si s’escau, la següent proposta: Primer- Modificar l’acord primer de l’acord de Ple de 12 de juliol de 2011 d’establiment dels drets econòmics dels regidors i regidores de la corporació municipal d’acord amb els règims de dedicació per l’exercici dels càrrecs en el sentit exclusiu de la determinar de forma expressa la dedicació parcial i retribucions proporcionals prevista per al càrrec de Tinent/a d’Alcalde amb la definició següent:

Càrrec Dedicació Règim de dedicació Retribució anual bruta (14 mensualitats)

Tinent/a d'Alcaldia Exclusiva /Parcial Dedicació preferent i/o parcial a les tasques pròpies del càrrec.

61.890,50 Euros/ proporcional a la dedicació

parcial aprovada per Decret d’Alcaldia

Segon.- Modificar el punt dispositiu segon de l’acord de 12 juliol de 2011, de l’establiment d’indemnitzacions per assistències efectives a les sessions dels òrgans col·legiats de que formin part, per aquells regidors i regidores que no tinguin assignada una dedicació exclusiva ni parcial, pel que exclusivament en la determinació en el càrrec de Regidor/a amb delegació en els termes següents: Les quantitats a percebre en seran com a màxim de: Càrrec Anual Regidor/a amb delegació 34.006,68 Euros Tercer.- Condicionar l’eficàcia del present acord a les modificacions pressupostàries, que en el seu cas, s’escaiguin, per dotar les partides adients de la consignació suficient als efectes de donar compliment el que s’ha establert. Quart.- Donar compliment als tràmits procedimentals que en dret procedeixin en ordre al bon fi i a l’execució dels precedents acords de modificació puntual i parcial de l’Acord de Ple de 12 de juliol de 2011, integrant aquestes modificacions i mantenint la seva vigència amb efectes 1 de març de 2012. Cinquè.- Donar compte a l’ajuntament Ple del decret d’alcaldia tramitat de forma simultània per tal d’adequar en el càrrec de regidora amb delegació sense dedicació, de la regidora senyora Sonia Egea Pérez amb efectes d’1 de març de 2012. Votació. El dictamen precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 27.

Secretaria General


6 AP-2012/2245 DICTAMEN. Donar compte de l'acord de la Junta de Govern Local de data 10/02/2012 d'aprovació de la declaració d'especial interès de les obres del c/ Garriga, 186 i aprovació de les bonificacions de les quotes de l'ICIO. Identificació de l’expedient Tipus d’acord: Acord de la Junta de Govern Local de data 10/02/2012 d’aprovació de la declaració d’especial interès o utilitat municipal de les obres executades del c/ Garriga, 186 i aprovació de les bonificacions de les quotes de l’ICIO, adoptat per delegació de l’Ajuntament ple. Caràcter de la decisió: Exhaureix la via administrativa Òrgan: Comissió informativa de l’Àmbit de Govern, Economia i Hisenda. Núm. expedient gestor: 886/BIC-121/09 Fets 1. La Junta de Govern Local, en sessió de data 10/02/2012, exercint la delegació conferida

per acord de l’Ajuntament ple de data 12/07/2011, va adoptar, entre d’altres, els acords següents:

“PRIMER. Declarar d’especial interès o d’utilitat municipal l’obra que es relaciona a continuació i aprovar la bonificació de la quota de l’impost que es determina en la relació següent, sens perjudici d’ordenar la tramitació escaient per tal que, un cop efectuades les comprovacions pertinents, es procedeixi a la liquidació definitiva de l’impost corresponent: EXP_ ADMINISTRATIU

TITULAR DNI DATA_ SOL·LICITUD

ADREÇA_ OBJECTE

NUM LLICENCIA _OBRA

DATA_ INICI -OBRA

NUM_ AUTOLIQUIDACIO

%_ * BONIFICAC

886/BIC-121/09

COM. PROP. C/ GARRIGA,186

H64754211 26/08/2008 C/ GARRIGA, 186 O-202-08 01/10/2008 30384 25 %

Fonaments de dret 1. Sens perjudici que els acords adoptats s’entenen dictats pel Plenari municipal com a titular

de la competència originària i, per tant son immediatament executius i legítims, conformement amb les previsions de l’acord de delegació d’atribucions de 12 de juliol de 2011, esmentat, i dels articles 123 i 126 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, correspon a la Comissió Informativa de l’Àmbit de Govern, Economia i Hisenda, el coneixement dels assumptes que hagin de resoldre el Ple de la corporació o la Junta de Govern Local, quan aquesta actuï per delegació plenària.

2. D’acord amb els articles 172 i 175 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, el responsable del departament o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar dels expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT D'ATENCIÓ A LES PERSONES

7 AP-2012/2246 DICTAMEN. Designació dels representants de l'Ajuntament a la Comissió Representativa-Institucional per al lideratge i seguiment del Pla educatiu d'entorn, d'acord amb el Conveni de col·laboració signat entre el Dep. d'Ensenyament de la Generalitat. Identificació de l’expedient

Secretaria General


Tipus de resolució Designació dels representants de l’Ajuntament a la Comissió Representativa-Institucional per al lideratge i seguiment del Pla educatiu d’entorn, d’acord amb el Conveni de col·laboració signat entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament per al Pla educatiu d’entorn de data 1 de juny de 2009

Òrgan que resol: Ajuntament Ple

Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa

Núm. expedient: Exp. 70/W08-2012

Antecedents 1. Amb data 1 de juny de 2009 l’Administració de la Generalitat de Catalunya mitjançant el Departament d’Ensenyament i l’Ajuntament de Badalona van subscriure un conveni de col·laboració en matèria de llengua, interculturalitat i cohesió social, mitjançant el Pla educatiu d’entorn, ratificat per acord de la Junta de Govern Local de data 21 de juliol de 2009. La vigència d’aquest conveni finalitzava en acabar el curs acadèmic 2010-2011. La clàusula segona del conveni de referència estableix que Departament d’Ensenyament i l’Ajuntament de Badalona seran corresponsables dels Plans educatius d’entorn. La clàusules tercera i quarta regulen la creació i la composició de la Comissió Representativa-Institucional en els termes que s’indicaran més endavant. 2. La vigència del conveni de l’antecedent anterior es va prorrogar, mitjançant addenda signada en data 22 de juliol de 2011, fins a l’acabament del curs acadèmic 2011-2012. Aquesta addenda va ser ratificada per acord de la Junta de Govern Local de data 29 de juliol de 2011 En aquest sentit, atès que el desenvolupament del Projecte del Pla educatiu d’entorn genera unes despeses que cal atendre, amb data 16 de desembre de 2011 es va signar addenda econòmica per al curs acadèmic 2011-2012, aprovada per la JGL en sessió de la mateixa data. 3. Amb data 14 de març de 2012 la cap del Servei d’Educació ha emès un informe tècnic en el que proposa la designació dels representants de l’Ajuntament a la Comissió Representativa-Institucional per al lideratge i seguiment del Pla d’entorn, així com la delegació de la seva presidència i en el que deixa constància de les designacions efectuades en el mateix sentit per part del Departament d’Ensenyament de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i els altres representants de la comunitat educativa i de les associacions de la ciutat vinculades a la mateixa que determina la clàusula quarta del Conveni transcrita a l’antecedent primer, en els següents termes: “INFORME TÈCNIC referent a la constitució de la Comissió Representativa-Institucional dels Plans Educatius d’Entorn (PEE) que s’emet des del Servei d’Educació per tal que s’afegeixi a l’expedient corresponent. En data de 1 de juny de 2009 es va signar el Conveni de col·laboració entre el Departament d’Educació i l’Ajuntament de Badalona per al Pla Educatiu d’Entorn. L’Addenda per la qual es prorroga la vigència del conveni fins l’acabament del curs 2011-2012 va ser aprovada per la Junta de Govern Local el 29 de juliol de 2011. En la seva clàusula tercera s’estableix la creació d’una Comissió Representativa-Institucional que té, entre d’altres objectius, fer el seguiment i l’avaluació del Pla Educatiu d’Entorn. Aquesta Comissió és presidida per l’alcalde o regidor en qui delegui i, actua com a vice-president el director del Servei Territorial del Departament d’Educació o la persona en qui delegui. En el cas de les zones educatives, aquesta persona serà el director o directora de la zona que actuarà com a vice-president. La Resolució EDU/2229/2009, de 28 de juliol, per la qual es modiica la Resolució EDU/3071/2008,de 3 d’octubre, s’estableixen les funcions de la direcció de les zones educatives i se’n creen de noves, estableix com a zona educativa Badalona i, en el punt 6.f establia, com a funció del director de Zona Exercir la vicepresidència del Pla educatiu d’entorn per delegació de la direcció dels Serveis Territorials. A Badalona es posa fi al Pla pilot de zona educativa, ambla Resolució ENS/704/2011, de 15 de març, segons consta en la mateixa resolució, les inspeccions territorials corresponents

Secretaria General


assumeixen les funcions pròpies de la Inspecció d’Educació encarregades als anteriors directors i directores de zona educativa i, les direccions dels serveis territorials corresponents assumeixen la resta de funcions encarregades als directors i directores de zona educativa i la gestió derivada dels acords recollits en els protocols i convenis signats pel Departament i les administracions locals, seguint les directrius que estableixi el Departament d’Ensenyament. Als Serveis Territorials a Barcelona Comarques, la directora dels serveis, delega en la inspectora, Sra. Joana Maria Vilaclara, la seva representació en el Pla Educatiu d’Entorn de Badalona, per la qual cosa actuarà com a vice-presidenta. La clàusula quarta del conveni estableix la composició de la Comissió Representativa-Institucional : Per part de l’Ajuntament el regidor d’educació i altres representants de les regidories i serveis municipals que consideri oportú Per part del Departament d’Educació: l’inspector d’educació de la zona i un representants dels directors/es dels centres educatius, un dels assessors de Llengua, interculturalitat i Cohesió Social (LIC) i un dels altres serveis educatius. Formaran part de la comissió representants dels nois i noies, representants de les AMPA dels centres, representants d’altres Departaments de la Generalitat amb presència a la zona, representants d’entitats i associacions vinculades a la comunitat educativa del municipi i qualsevol representant de les institucions i organitzacions que la Comissió consideri. La Comissió Representativa-Institucional podrà determinar les comissions de treball necessàries. La consolidació de l’estructura organitzativa i de participació del PEE de Badalona en tres territoris diferenciats (LLefià-La Salut, La Pau i Sant Roc) justifica la presència d’un representant de cada territori, sempre que sigui possible, dels diferents sectors educatius. Per altra banda, la nova estructura municipal derivada de l’inici d’una nova legislatura, el maig del 2011, implica la necessitat de renovar els representants municipals. Per tot això es proposa la constitució de la Comissió Representativa-Institucional dels PEE de Badalona amb el nomenament per part del Ple dels següents representants per part de l’Ajuntament: Sr. Juan Fernández Benítez, regidor d’Educació, Esports i Joventut Sra. Elisa de Mata Arnaldo, coordinadora d’Educació Sra. M. Antònia Cortés Muñoz, cap del Servei d’Educació Sr. Joaquim Català Garriga, cap del Departament d’Educació Sr. Antonio García Martínez, coordinador de Serveis Socials i Salut Sra. Naomí Daniel Romero, coordinadora de Cultura Sr. Rafel Flores Muñoz, coordinador de Seguretat. Convivència i Participació Sr. Carlos Pérez Fuentes, coordinador del Districte 4 (Llefià) Sr. Manuel Maldonado Rodríguez, coordinador del Districte 2 Sr. Jordi Rodríguez Esteban, coordinador del Districte 6 Sra. Purificación Leal Fernández, cap del Servei de Salut Sr. Toni Alonso Viejo, cap del Departament de Joventut Sra. Silvia Villegas Garalut, coordinadora PEE La Pau Sra. Núria Sabaté Famadas, coordinadora PEE Badalona Sud Sra. Marta Bravo Monreal, coordinadora del PEE La Salut/Llefià Per part de la Generalitat de Catalunya es proposen els següents membres com a representants del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya: Sra. Joanna Vilaclara i Ubach, Inspectora que actuarà com a vicepresidenta de la Comissió per delegació de la directora dels Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament de data 9 de març de 2012 Sr. Josep Biayna Gea, Director del Centre de Recursos Pedagògics Sra. Mireia Lloret Albert, Assessora LIC PEE Badalona Sud Sra. Marta Folguera Grau Assessora LIC PEE Llefià-La Salut

Secretaria General


Sra. Marga Romartínez Bas, Assessora LIC PEE La Pau Formaran també part de la Comissió Representativa-Institucional com a representants de les AMPA dels centres i de la comunitat educativa del municipi: Sr. Manel Valle Martínez (Escola Lestonnac), representant Equip Directiu Badalona Sud Sra. Dolors Fernández Floriach (Escola Josep Carner), representant Equip Directiu La Salut/Llefià Sra. Claudia Reverter Valls (Escola Pau Picasso), representant Equip Directiu La Pau Sra. Cristina Carrasco Muñoz, dinamitzadora d’Ampas Badalona Sud Sra. Alba González Castellví, dinamitzadora AMPA La Pau Sra. Viviana de Sousa-Serro, dinamitzadora AMPA La Salut/Llefià Sr. Josep Vilageliu Cortés(Fundació Carles Blanch, Centre Sant Jaume), representant Entitat Badalona Sud Sra. Alba Crivillers García(Kampikipugui), representant Entitat La Pau Sr. Salvador Periago Fernández (La Rotllana), representant Entitat La Salut/Llefià Sra. Dolores Rodríguez Ponce (Institut Pau Casals), representant de les AMPA La Pau Sra. Pepi Muñoz Mengual(escola Pere de Tera), representant de les AMPA La Salut/Llefià Formaran part de la Comissió Representativa-Institucional com a representants d’altres Institucions i organismes: Sra. Ofèlia Ricciardelli Díaz, responsable de projectes del Consorci Badalona Sud Sra. Gemma Muntaner Melero, responsable del Consorci de Normalització Lingüística”

Fonaments de dret 1. Segons disposa l’article 66.1 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya (LMRLC), el municipi per a la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les seves competències, pot promoure tota mena d’activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns, i segons disposa l’article 71.1, del mateix cos legal, per la gestió dels seus interessos, el municipi també pot exercir activitats complementàries de les pròpies d’altres administracions públiques i, en particular, les relatives a, entre d’altres, l’educació, la cultura, la joventut i l’esport. 2. L’article 10.1 en relació amb l’article 57 del Text refós de la Llei reguladora de les bases del règim local aprovada per Reial decret 2/2004 de 5 de març (LRBRL), expressa que l’administració local i la resta de les administracions públiques poden cooperar econòmica, tècnica i administrativament. 3. La Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC) en els seus article 4.1. d) i 4.3, disposa que serà necessari que en el desenvolupament de les seves activitats les administracions públiques es prestin la cooperació i l’assistència activa necessària per a l’exercici de les seves competències. 4. La Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, regula al seu capítol II del títol IX Relacions interadministratives, els convenis de col·laboració. En concret l’article 108.3 d’aquest cos legal estableix que les administracions públiques de Catalunya poden subscriure convenis i protocols amb altres administracions públiques i amb els organismes i entitats públiques dependents o vinculats a aquestes, en l’àmbit de les competències respectives i per a la consecució de finalitats d’interès comú. L’article 109 del mateix cos legal, desenvolupa el règim jurídic dels convenis i els protocols, expressant que tenen caràcter voluntari i s’han d’estipular en termes d’igualtat entre les parts. En cap cas no els són aplicables les prerrogatives que la legislació de contractes del sector públic atribueix als òrgans de contractació. Els convenis es regeixen per les seves clàusules, per aquesta llei, per la legislació de règim local o per la legislació sectorial corresponent, i també,per a resoldre’n els dubtes i les llacunes que es puguin plantejar, pels principis de la legislació sobre contractes del sector públic, sens perjudici del que s’ha exposat en relació a aquesta Llei més amunt. Els convenis que comporten l’atorgament d’una subvenció per part de les administracions públiques s’han d’ajustar, a més, a les normes que en regulen l’atorgament.

Secretaria General


5. L’article 40 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació en relació als Plans i programes socioeducatius estableix que els centres i els ajuntaments, per iniciativa de dos o més centres o per iniciativa de l’ajuntament corresponent, poden acordar d’elaborar conjuntament plans o programes socioeducatius que afavoreixin la major integració possible en l’entorn social dels objectius educatius i socials del centre i una millor coordinació entre els recursos de les diferents administracions i dels centres mateixos. Correspon al Govern d’establir les condicions mínimes per a la formalització dels convenis que concretin aquests plans i programes. Així mateix, el mateix article en el seu apartat segon estableix que les administracions educatives han d’impulsar acords de col·laboració per a potenciar conjuntament accions educatives en l’entorn. Aquestes actuacions han de tenir com a prioritat potenciar la convivència i la participació ciutadana i l’ús del català, amb la finalitat de garantir que tots els alumnes tinguin les mateixes oportunitats per a conèixer i usar les dues llengües oficials. 6. La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació, assenyala, a l’article 176, que el Departament d’Educació, en el marc de les àrees territorials i sota la seva direcció i coordinació, delimita zones educatives atenent criteris de proximitat i coresponsabilitat. Les zones educatives constitueixen unitats de programació de l’oferta educativa a les quals es poden atribuir funcions de coordinació de les actuacions en el sistema educatiu i dels recursos humans i econòmics que les administracions hi aportin. La Llei 12/2009 permet avançar en la definició de les zones educatives, la creació de noves zones i la concreció de les funcions de la seva direcció i coordinació. 7. La clàusula segona del Conveni de col·laboració en matèria de llengua, interculturalitat i cohesió social, mitjançant el Pla educatiu d’entorn signat amb data 1 de juny de 2009 entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya mitjançant el Departament d’Ensenyament i l’Ajuntament de Badalona de l’antecedent primer, estableix que Departament d’Ensenyament i l’Ajuntament de Badalona seran corresponsables dels Plans educatius d’entorn. Així mateix les clàusules tercera i quarta regulen la creació i la composició de la Comissió Representativa-Institucional en els següents termes: “TERCERA.- Comissió Representativa-Institucional Per tal de liderar i fer el seguiment del Pla educatiu d’entorn en el municipi, es crea la Comissió Representativa-Institucional que serà presidida per l’alcalde o regidor en qui delegui, i actuarà com a vice-president el director del Servei Territorial del Departament d’Educació o la persona en qui delegui. En el cas de les zones educatives, aquesta persona serà el director o directora de zona que actuarà com a vice-president. QUARTA.- Composició de la Comissió Representativa Institucional Per part de l’Ajuntament de Badalona el regidor o regidora d’educació i altres representants de les regidories i serveis municipals que consideri oportú. Per part del Departament d’Educació: l’inspector o inspectora d’educació de la zona, un representant dels directors i directores dels centres educatius, el director o directora dels serveis educatius i l’assessor o asesora deLlengua, Interculturalitat i Cohesió Social (LIC) del Pla educatiu d’entorn. En el cas de les zones educatives, hi participarà el director o directora de zona. Formaran part de la Comissió Representativa-Institucional representants dels nois i noies, representants de les AMPA dels centres, representants d’altres Departaments de la Generalitat amb presència a la zona, representants d’entitats i associacions vinculades a la comunitat educativa del municipio, i qualsevol altre representant de les institucions i organitzacions que la Comissió consideri.”. 8. La Resolució EDU/2229/2009, de 28 de juliol, per la qual es modifica la Resolució EDU/3071/2008, de 3 d’octubre,(DOFC 5435, de data 4 d’agost de 2009) estableix les funcions de la direcció de les zones educatives del Pla pilot i en crea de noves, estableix com a zona educativa el municipi de Badalona i en el seu punt 6.f) estableix com a funció del director de zona, com a responsable de coordinació de les zones, i per encàrrec de la direcció dels Serveis Territorials, la de participar en comissions sectorials amb altres administracions sobre temes

Secretaria General


relacionats directament o indirecta amb l’àmbit educatiu, com és el cas del Pla educastiu d’Entorn. La Resolució ENS/704/2011, de 15 de març, per la qual es posa fi al Pla pilot de zones educatives establert a la Resolució EDU/3071/2008, de 3 d'octubre, estableix com a conseqüència d’aquesta finalització que les inspeccions territorials corresponents assumeixen les funcions pròpies de la Inspecció d'Educació encarregades als anteriors directors i directores de zona educativa i que les direccions dels serveis territorials corresponents assumeixen la resta de funcions encarregades als directors i directores de zona educativa i la gestió derivada dels acords recollits en els protocols i convenis signats pel Departament i les administracions locals, seguint les directrius que estableixi el Departament d'Ensenyament. 9. L’article 4.1.c) del Text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat per Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, exclou del seu ámbit d’aplicació els convenis de col·laboració que formalitzi l’Administració General de l’Estat amb les entitats locals, organismes autònoms i la resta d’entitats públiques, o els que formalitzin aquests organismes i entitats entre si, llevat que, per la seva naturalesa, tinguin la consideració de contractes subjectes a aquesta llei. 10. L’òrgan competent per l’aprovació d’aquesta resolució de designació de representants de l’Ajuntament a la Comissió Representativa –Institucional per al lideratge i seguiment del Pla educatiu d’entorn, és el Ple de la Corporació, d’acord amb allò que disposa l’article 22 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, l’article 23 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret lesgislatiu 2/2003, de 28 d’abril,RRL i els articles 49 i 50 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’art. 172 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals (ROFRJEL), no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme amb les previsions dels articles 82.2 i 123 ROFRJEL, l’Ajuntament Ple, previ dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit d’Atenció a les Persones, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- DESIGNAR com a president de la Comissió Representativa-Institucional per al lideratge i seguiment del Pla educatiu d’Entorn al senyor Xavier Garcia Albiol, alcalde, en els termes que estableix la clàusula tercera del Conveni de col·laboració en matèria de llengua, interculturalitat i cohesió social, mitjançant el Pla educatiu d’entorn, signat entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat i l’Ajuntament amb data 1 de juny de 2009, en endavant Conveni per al lideratge i seguiment del Pla educatiu d’entorn de data 1 de juny de 2009. SEGON.- DESIGNAR, com a representants de l’Ajuntament a la Comissió Representativa-Institucional per al lideratge i seguiment del Pla educatiu d’Entorn, a les persones que es relacionen a continuació, en els termes que estableix la clàusula quarta del Conveni per al lideratge i seguiment del Pla educatiu d’entorn de data 1 de juny de 2009: Sr. Juan Fernández Benítez, regidor d’Educació, Esports i Joventut Sra. Elisa de Mata Arnaldo, coordinadora d’Educació Sra. M. Antònia Cortés Muñoz, cap del Servei d’Educació Sr. Joaquim Català Garriga, cap del Departament d’Educació Sr. Antonio García Martínez, coordinador de Serveis Socials i Salut Sra. Naomí Daniel Romero, coordinadora de Cultura Sr. Rafel Flores Muñoz, coordinador de Seguretat, Convivència i Participació Sr. Carlos Pérez Fuentes, coordinador del Districte 4 (Llefià) Sr. Manuel Maldonado Rodríguez, coordinador del Districte 2 Sr. Jordi Rodríguez Esteban, coordinador del Districte 6 Sra. Purificación Leal Fernández, cap del Servei de Salut Sr. Toni Alonso Viejo, cap del Departament de Joventut Sra. Silvia Villegas Garalut, coordinadora PEE La Pau

Secretaria General


Sra. Núria Sabaté Famadas, coordinadora PEE Badalona Sud Sra. Marta Bravo Monreal, coordinadora del PEE La Salut/Llefià TERCER.- DEIXAR CONSTÀNCIA, als efectes de procedir a la constitució de la Comissió Representativa-Institucional per al lideratge i seguiment del Pla educatiu d’Entorn, de la designació de vice-president/a i altres representants, efectuada per part de la direcció desl Serveis Territoritals del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i de la designació de la resta de representants de la comunitat educativa i de la comunitat escolar del municipi, entitats i associacions vinculades a les mateixes, en els termes que estableixen la clàusula tercera i quarta Conveni per al lideratge i seguiment del Pla educatiu d’entorn de data 1 de juny de 2009. Representants de Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya: Sra. Joana Maria Vilaclara i Ubach , Inspectora que actuarà com a vicepresidenta de la Comissió per delegació de la directora dels Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament de data 9 de març de 2012 Sr. Josep Biayna Gea, Director del Centre de Recursos Pedagògics Sra. Mireia Lloret Albert, Assessora LIC PEE Badalona Sud Sra. Marta Folguera Grau Assessora LIC PEE Llefià-La Salut Sra. Marga Romartínez Bas, Assessora LIC PEE La Pau Representants de les AMPA dels centres: Sra. Dolors Rodríguez Ponce,(Institut Pau Casals), representant de les AMPA La Pau Sra. Pepi Muñoz Mengual(Escola Pere de Tera) representant de les AMPA La Salut/Llefià Representants d’entitats i associacions vinculades a la comunitat educativa del municipi: Sr. Manel Valle Martínez, representant de l’equip directiu de l’Escola Lestonnac (Badalona Sud) Sra. Dolors Fernández Floriach, representant de l’equip directiu de l’Escola Josep Carner (La Salut/Llefià) Sra. Claudia Reverter Valls, representant de l’equip directiu de l’Escola Pau Picasso (La Pau) Sra. Cristina Carrasco Muñoz, dinamitzadora de les AMPA Badalona Sud Sra. Alba González Castellví, dinamitzadora AMPA La Pau Sra. Viviana de Sousa-Serro, dinamitzadora AMPA La Salut/Llefià Sr. Josep Vilageliu Cortés, representant Fundació Carles Blanch Centre Sant Jaume (Badalona Sud) Sra. Alba Crivillers García, representant de l’entitat Kampikipugui (La Pau) Sr. Salvador Periago Fernández, representant de l’entitat La Rotllana (La Salut/Llefià) Representants d’altres institucions i organitzacions: Sra. Ofèlia Ricciardelli Díaz, responsable de projectes del Consorci de Badalona Sud Sra. Gemma Muntaner Melero representant del Consorci de Normalització Lingüística QUART.- Facultar al regidor d’Educació, Esports i Joventut, per a la designació de suplents dels representants de l’Ajuntament en cas d’absència d’algun dels designats, per tal de garantir l’eficàcia i l’agilitat en el funcionament de la Comissió. CINQUÈ.- Notificar aquest acord als interessats. En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s'exposen en la Proposta d'acord, d'acord amb les previsions del Decret de delegació general de competències de 12 de juliol de 2011, i als efectes de l’article 123 ROFRJEL, proposo a la Comissió Informativa de l’Àmbit d’Atenció a les Persones que dictamini favorablement aquesta proposta i proposo a l’Ajuntament ple que resolgui de conformitat, si escau. RESOLUCIÓ A l’empara d’allò que preveu l’article 89.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administración públiques i del procediment administratiu comú (LRJPPAC) l’Ajuntament Ple accepta els antecedents, fonaments i raonaments jurídics de l’anterior Proposta de resolució i el contingut dels informes tècnics precedents, i resol conformement. Votació. El dictamen precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 27.

Secretaria General


COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE TERRITORI

8 AP-2012/2247 DICTAMEN. Donar compte al Ple de l'acord de la Junta de Govern, de data 2 de març, de donar per verificat el Text refós del Pla especial del Centre de medicina comparativa de l'Institut Germans Trias i Pujol -Estabulari- La Junta de Govern Local en sessió ordinària de data 2 de març de 2012 va aprovar, entre d’altres, un acord del següent tenor literal: “Per part del Departament de Planejament Urbanístic es presenta per a la seva aprovació el Text Refós del Pla especial urbanístic d’ordenació volumètrica del Centre de Medicina Comparativa de l’Institut Germans Trias i Pujol de Badalona (Estabulari). Vist l’informe subscrit en data 22 de febrer de 2012 per l’arquitecta del departament de Planejament urbanístic, el qual reproduït literalment diu: “I N F O R M E Informe tècnic relatiu a l’expedient número 3/A3-11, referent a la tramitació de el Pla especial urbanístic del Centre de Medicina Comparativa de l’Institut Germans Trias i Pujol de Badalona. Antecedents En data 3 de maig de 2011 la Junta de Govern va aprovar amb caràcter inicial el Pla especial urbanístic del Centre de Medicina Comparativa de l’Institut Germans Trias i Pujol de Badalona. L’esmentat acord es va publicar en el BOPB el 20 de maig de 2011. En data 26 de juliol de 2011 el Ple de l'Ajuntament, va aprovar amb caràcter provisional el Pla especial urbanístic del Centre de Medicina Comparativa de l’Institut Germans Trias i Pujol de Badalona. En data 25 d’octubre de 2011 la Ponència tècnica de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona ha resolt aprovar definitivament el Pla especial urbanístic del Centre de Medicina Comparativa de l’Institut Germans Trias i Pujol de Badalona, promoguda i tramesa per l’Ajuntament, suspenent-ne l’executivitat i publicació al DOGC fins a la presentació d’un Text refós que incorpori les prescripcions i observacions següents:

-1 Cal completar el redactat de l’article 9 de la manera següent: “quan els elements de tancament perimetral a la planta d’instal·lacions es situïn a menys de 3 metres de la façana, a efectes de la separació mínima entre edificacions o cossos d’edificació pròxims la planta d’instal·lacions computarà com una planta mes”. -2 Cal afegir que aquest Pla especial no només fa referència a l’edifici de l’estabulari sinó que comprèn també totes les edificacions dins l’àmbit, amb un sostre màxim admissible de 22893.65m2 corresponent a l’aplicació del nou índex d’edificabilitat del 0.65% pel conjunt dels edificis i activitats implantades dins l’àmbit. -3 Cal Completar la documentació gràfica del document atès que manquen unes seccions a les quals s’indiqui la relació entre les perfils reguladors i la topografia de l’àmbit, així com també les cotes de referència de la planta baixa. -4 Cal corregir l’errada material de l’apartat B.2 de la memòria, relatiu a l’avaluació econòmica financer, pel que fa al valor del cost total d’implantació del nou centre.

Introducció El text refós del Pla especial que es presenta per a la seva verificació incorpora les prescripcions de la resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de data 25 d’octubre de 2011. Objecte Considerant l’interès que representa potenciar el conjunt d’equipaments integrats en l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, la formulació del text refós del Pla especial urbanístic d’ordenació volumètrica Centre de Medicina Comparativa es planteja amb l’objectiu d’ajustar les condicions d’edificació, així com el tipus, del sistema d’equipaments, on s’ubiquen les instal·lacions de l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC) l’edifici d’investigació de la Fundació Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol l’edifici d’escola de la UAB, vinculats a les funcions de recerca i docència de l’Hospital, i

http://www.google.es/url?q=http://www.imppc.org/&sa=U&ei=4atCTa2oKoi38gP01u3rDw&ved=0CA0QFjAA&usg=AFQjCNGRZzakn6Y886mEBQOnEAf5WLWz1g

Secretaria General


les instal·lacions de l’Àrea de Medi Ambient i Mobilitat de l’Ajuntament de Badalona, per permetre la seva ampliació amb la implantació de les instal·lacions del Centre de Medicina Comparativa - Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Tries i Pujol. Àmbit de l’actuació L’àmbit del Pla Especial Urbanístic, comprèn les parcel·les delimitades a l’oest per la carretera de Can Ruti, a l’est pel torrent de la mina de Can Ruti i al sud per la parcel·la propietat de l’Institut Català de la Salut, de referència cadastral 6529502DF3962H0001IO, amb una superfície total de 35.221 m². Dins dels terrenys inclosos en l’àmbit del Pla especial urbanístic, actualment s’hi ubiquen les instal·lacions de la Fundació per a la Recerca Biomèdica i la Facultat de Medicina de la UAB, vinculades a les funcions de recerca i docència de l’Hospital i les instal·lacions de l’Àrea de Medi Ambient i Mobilitat de l’Ajuntament de Badalona vinculades al manteniment del Parc de la Serralada de Marina. Planejament vigent El planejament vigent en l’àmbit del Pla especial urbanístic és el següent:

- Pla General Metropolità d’ordenació Urbana de Barcelona. Aprovat definitivament per la CMB el 14 juliol de 1976 (BOP 19/7/1976).

- Text refós de la revisió del Programa d’Actuació Urbanística del Pla General Metropolità (alteracions puntuals) segon quadrienni 1988-1992, aprovat definitivament pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques el 8 d’agost de 1988, amb les prescripcions contingudes a la resolució i assabentat del Text refós en data 28 de desembre de 1988 (DOGC 20/03/1989).

- Pla Especial equipaments públics i parc forestal Can Ruti. Aprovat definitivament per la CMB el 12/3/1981.

- Modificació del Pla especial de l’Hospital Germans Trias i Pujol. Aprovat definitivament per la CTUB el 04/02/1998 (DOGC 03/04/1998).

- Pla especial urbanístic per a l’ampliació del sistema d’equipaments a l’entorn de l’Hospital Germans Trias i Pujol. Aprovat definitivament per la CTUB el 14/07/2009 (DOGC 2/10/2009).

- Pla especial de protecció i millora del sector sud de la Serralada de Marina. Aprovat definitivament per acord del Conseller de PTIOP el 16/04/2002 (DOGC 24/05/2002). Normativa publicada al DOGC núm. 5016 el 26/11/2007.

Planejament en tramitació El planejament en tramitació en l’àmbit del Pla especial urbanístic és el següent:

- Pla especial urbanístic d’ordenació volumètrica del Centre de recerca i desenvolupament Fundació Josep Carreras contra la leucèmia. Aprovat provisionalment pel Ple de l’Ajuntament el 22/02/2011.

Els terrenys inclosos en l’àmbit del Pla especial urbanístic estan classificats com a sòl urbà i qualificats com a sistema d’equipament (clau 7a-M) de tipus tècnic, administratiu i de seguretat i sistema d’equipament (clau 7a-H) de tipus sanitari-assistencial. Descripció de la proposta El present Pla especial urbanístic es formula amb l’objectiu de potenciar el conjunt d’equipaments de tipus sanitari-assistencial ubicats a l’entorn de l’Hospital Universitari Germans Trias. Atenent a les necessitats funcionals de les instal·lacions del Centre de medicina comparativa - Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Tries i Pujol, el Pla especial urbanístic proposa l’ajust de les condicions d’edificació de les parcel·les d’equipaments (clau 7a-H) on es proposa la implantació del Centre. El tipus d’ordenació i la definició de les condicions d’edificació que es proposen a les parcel·les qualificades de sistema d’equipaments (clau 7a-H) són les següents:

- Tipus: sanitari-assistencial (clau 7a-H). - Tipus d’ordenació: segons edificació aïllada.

Secretaria General


- Separacions a vials: - 10 metres a la carretera de Can Ruti. - 8 metres al vial del torrent de la mina de Can Ruti. - Separació entre partions: 8 metres - Alçada reguladora màxima: Planta baixa + 3 plantes pis / 18,00 m. - Ocupació màxima sobre i sota rasant: 50%. - Intensitat neta d’edificació: 0,65 m² sostre / m² sòl.

D’ofici i amb l’objectiu de millorar la descripció de la proposta, al document aprovat amb caràcter inicial s’han corregit les errades materials de la superfície de l’àmbit detectades a la Memòria, s’ha modificat l’article 9 de la Normativa, on d’acord amb l’article 264 de les normes urbanístiques del Pla general metropolità caldrà mantenir una distància mínima entre edificis pròxims de PB+3 de 10 metres i s’han afegit l’annex E.4 i l’annex E.5 amb l’Avaluació i criteris ambientals de la proposta i el Pla de mobilitat a l’àmbit de Can Ruti a Badalona respectivament. Conclusions En relació a les prescripcions de la resolució de la Ponència tècnica de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona de data 25 d’octubre de 2011, el Text refós ha completat la normativa, tal i com feia en referència al punt 1 i 2 les prescripcions. I ha corregit el valor del cost total d’implantació de l’avaluació econòmica financera, de la prescripció 4. Per altra banda i considerant la prescripció 3, s’ha completat la documentació gràfica amb noves seccions per tal d’indicar la relació entre els perfils reguladors i la topografia de l’àmbit. Incorporant en les seccions les cotes orientatives dels edificis existents i en el cas de les noves edificacions, Centre de Medicina Comparativa de l’Institut Germans Tries i Pujol i La Fundació Carreras, unes cotes indicatives de les plantes baixes i els seus punts d’aplicació d’alçada reguladora. Vista la nova proposta, considerant que les prescripcions de la resolució de la Ponència Tècnica de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, que incorpora el Text refós del Pla especial urbanístic del Centre de Medicina Comparativa de l’Institut Germans Trias i Pujol de Badalona, mantenen els criteris inicials de la proposta. Els ajustos introduïts no representen un canvi substancial respecte als documents aprovats amb caràcter inicial i provisional i atès que aquest compleix amb les disposicions establertes per el Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme i el Decret Llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística, s’informa favorablement prosseguir amb la seva tramitació.” Vist l’informe emès en data 23 de febrer de 2012 pel departament jurídic que transcrit literalment diu així: “PROPOSTA PRESENTADA El mes de d’abril de 2011 es redactà per part del Departament de Planejament Urbanístic la proposta de Pla especial urbanístic d’ordenació volumètrica del Centre de medicina comparativa IGTP de Badalona. L’àmbit d’aquest Pla comprèn les parcel·les delimitades a l’oest per la carretera de Can Ruti i al sud per la parcel·la propietat de l’Institut Català de la Salut, de referència cadastral 6529502DF3962H0001IO, amb una superfície total de 35.221 m². L’objecte d’aquest pla és potenciar el conjunt d’equipaments de tipus sanitari-assistencial ubicats a l’entorn de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Amb aquesta finalitat és proposa l’ajust de les condicions d’edificació de les parcel·les d’equipaments (clau 7a-H) on es proposa la implantació del centre de medicina comparativa. La Junta de Govern Local, en la sessió ordinària de data 3 de maig de 2011, va aprovar amb caràcter inicial el Pla especial urbanístic del Centre de Medicina Comparativa de l’Institut Germans Trias i Pujol de Badalona (núm. exp. de Planejament Urbanístic 3/A3-11. L’esmentat acord es va publicar en el BOPB el 20 de maig de 2011, al diari El Punt de 19 de maig de 2011, al Tauler d’anuncis Municipal i a la web de l’Ajuntament de Badalona. Durant el termini d’informació pública no s’han presentat al·legacions al text aprovat amb caràcter inicial. En data 26 de juliol de 2011, el Ple de l’Ajuntament va aprovar amb caràcter provisional el Pla especial urbanístic del Centre de Medicina Comparativa de l’Institut Germans Trias i Pujol de Badalona.

Secretaria General


En data 25 d’octubre de 2011 la Ponència tècnica de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona ha resolt aprovar definitivament el Pla especial urbanístic del Centre de Medicina Comparativa de l’Institut Germans Trias i Pujol de Badalona, promoguda i tramesa per l’Ajuntament, suspenent-ne l’executivitat i publicació al DOGC fins a la presentació d’un Text refós que incorpori les prescripcions i observacions següents: 1.- Cal completar el redactat de l’article 9 de la manera següent: “quan els elements de tancament perimetral a la planta d’instal·lacions es situïn a menys de 3 metres de la façana, a efectes de la separació mínima entre edificacions o cossos d’edificació pròxims la planta d’instal·lacions computarà com una planta mes”. 2.- Cal afegir que aquest Pla especial no només fa referència a l’edifici de l’estabulari sinó que comprèn també totes les edificacions dins l’àmbit, amb un sostre màxim admissible de 22893.65 m² corresponent a l’aplicació del nou índex d’edificabilitat del 0.65% pel conjunt dels edificis i activitats implantades dins l’àmbit. 3.- Cal Completar la documentació gràfica del document atès que manquen unes seccions a les quals s’indiqui la relació entre les perfils reguladors i la topografia de l’àmbit, així com també les cotes de referència de la planta baixa. 4.- Cal corregir l’errada material de l’apartat B.2 de la memòria, relatiu a l’avaluació econòmica financer, pel que fa al valor del cost total d’implantació del nou centre. En data 22 de febrer de 2012 l’arquitecta adscrita al departament de Planejament ha emès un informe mitjançant el qual es posa de manifest que s’han incorporat les prescripcions de la resolució de la CTUB de data 25 d’octubre de 2011 i que els canvis introduïts al document per donar compliment a les prescripcions de la Ponència Tècnica de la Comissió d’Urbanisme no tenen caràcter de substancials per la qual cosa proposa procedir amb la tramitació de l’expedient. NORMATIVA D’APLICACIÓ La present modificació de planejament urbanístic derivat es promou i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 78 del Text Refós de la Llei d’urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, en endavant TRLUC. A l’expedient administratiu 3/A3-11 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic consten les determinacions establertes a l’article 67.4 del TRLUC, en concordança amb els articles 93.6 i 94 del Reglament de la Llei d’urbanisme aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, en endavant, hi consta la documentació adequada a la naturalesa i finalitat del pla especial proposat: memòria (memòria descriptiva, normativa, annexos) i plànols d’informació i ordenació del territori. Igualment, s’escau assenyalar que els canvis introduïts per tal de donar compliment a les prescripcions de la CTUB no tenen naturalesa de substancials en els termes que s’expressa l’article 112.2 del Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (aprovat pel Decret 305/2006) tal i com exposa el Cap del Departament de Planejament al seu informe. PROCEDÈNCIA DE LA VERIFICACIÓ DEL NOU TEXT REFÓS DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC D’ORDENACIÓ VOLUMÈTRICA D’acord amb la normativa citada i a la vista de la documentació tècnica que consta a l’expedient, s’informa favorablement la proposta presentada per tal que sigui aprovada per la Junta de Govern Local, òrgan municipal competent per a l’adopció de l’acord de verificació d’aquest text refós en virtut de la delegació de competències del Ple, segons acord del passat 5 de juliol de 2011. No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” En base aquests arguments, l’alcalde proposa a la Junta de Govern Local l’adopció de l’acord següent: PRIMER.- Donar per verificat el Text refós del Pla especial urbanístic d’ordenació volumètrica del Centre de Medicina Comparativa de l’Institut Germans Trias i Pujol de Badalona (estabulari), el qual incorpora les prescripcions de l’acord de la CTUB de data 25 d’octubre de 2011, amb el ben entès que els canvis introduïts a la memòria no tenen la naturalesa de canvis substancials, en els termes que s’expressa l’article 112.2 del Reglament de la Llei d’Urbanisme

Secretaria General


de Catalunya (aprovat pel Decret 305/2006). Aquesta actuació urbanística es promou i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 78 del TRLUC. SEGON.- Donar trasllat de la documentació de l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, als efectes que doni conformitat al present text refós i aixequi la suspensió de l’executivitat de l’acord d’aprovació definitiva de data 25 d’octubre de 20011. TERCER.- Donar compte del present acord al Ple de la Corporació municipal.” 9 AP-2012/2248 DICTAMEN. Donar compte al Ple l'acord de la JGL del 24 de febrer, de donar per verificat el nou text refós del PE d'ordenació d'usos del sector delimitat per l'autopista C-31, Molí de la Torre, Torrent de la Font, Alacant, Sant Vicenç-Parc Serentil- La Junta de Govern Local en sessió ordinària de data 24 de febrer de 2012 va aprovar, entre d’altres, un acord del següent tenor literal: “Per part del Departament de Planejament es proposa la verificació del nou text refós del Pla Especial d’ordenació d’usos del sector delimitat per l’autopista A-19, el Torrent de la Font, el Molí de la Torre i la perlongació del carrer Sant Vicenç de Badalona. Vist l’informe subscrit en data 15 de febrer de 2012 per l’arquitecta del departament de Planejament urbanístic, el qual reproduït literalment diu: “I N F O R M E Informe tècnic relatiu a l’expedient número 29/A10-00, referent a la tramitació del Pla especial d’ordenació d’usos del sector delimitat per l’autopista A-19, el Torrent de la Font, el carrer del Molí de la Torre i la perlongació del carrer de Sant Vicenç. Antecedents En data 20 de juny de 2000 la Comissió de Govern va aprovar amb caràcter inicial del Pla especial d’ordenació d’usos del sector delimitat per l’autopista A-19, el Torrent de la Font, el carrer del Molí de la Torre i la perlongació del carrer de Sant Vicenç. L’esmentat acord es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona el 28 de juny de 2000 i en El Periódico el 25 de gener de 2001. En data 28 de febrer de 2006 el Ple de l’Ajuntament va aprovar amb caràcter provisional el Pla especial d’ordenació d’usos del sector delimitat per l’autopista A-19, el Torrent de la Font, el carrer del Molí de la Torre i la perlongació del carrer de Sant Vicenç. En data 18 d’octubre de 2007, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona va acordar el següent: 1. Mantenir condicionada l’executivitat de l’acord d’aprovació definitiva del Pla especial

d’ordenació d’usos del sector delimitat per l’autopista C-31, carrer del Molí de la Torre, la perlongació de l’eix del carrer de Sant Vicenç, el torrent de la Font i el carrer d’Alacant, de Badalona, promogut i tramès per l’Ajuntament, fins que la solució d’ordenació proposada vingui avalada amb l’informe favorable de la Direcció General de Carreteres.

2. Comunicar-ho a l’Ajuntament. En data 30 de gener de 2009, la Direcció General de Carreteres va acordar establir les següents prescripcions: 1. En el plànol P.4 del Pla especial s’haurà de qualificar de sistema viari la part de la

calçada lateral de l’autopista C-31 i de la vorera, definides d’acord amb el projecte de traçat esmentat en l’antecedent número 3, que resultin compreses a l’interior de l’àmbit. El sòl corresponent a la calçada i a la vorera serà de cessió lliure i gratuïta. A aquets efecte s’adjunta plànol de planta de projecte de traçat indicat.

2. En el plànol P.5 del Pla especial s’haurà d’adequar l’ordenació de l’edificació en coherència amb les alineacions del projecte de traçat esmentat en l’antecedent número 3

Objecte El present Pla Especial d’usos té per objecte:

- Regular els límits dels equipaments existents completant-los amb serveis annexes amb zones d’equipament cultural i esportiu.

Secretaria General


- Definir la vialitat en base a la nova ordenació del conjunt dels equipaments per relacionar-los i integrar-los permetent l’accés de vehicles, bicicletes i vianants alternativament.

- Definir els límits del sistema (6b) de l’entorn del torrent de la Font. Àmbit L’àmbit del Pla Especial ve delimitat per l’autopista C-31, el carrer del Molí de la Torre, la perlongació cap a ponent de l’eix del carrer de Sant Vicenç, el Torrent de la Font i el carrer d’Alacant. Descripció de la proposta Primer:

- Qualificar els terrenys de l’antiga fàbrica “Focus” com sistema d’equipament cultural-esportiu per recolzament de les instal·lacions escolars existents.

Segon: El nou concepte de “Campus” escolar que es defineix porta a cercar una nova organització del sistema viari existent o previst.

- Es proposa desplaçar la futura calçada lateral de la C-31 dels carrers Alacant i Jaume Passarell a enganxar-la a la pròpia C-31, alliberant d’aquesta manera, del trànsit extern, el futur conjunt d’equipaments.

- Segregar el trànsit d’automòbils i motos del de bicicletes i vianants proposant mantenir l’accés rodat formant una anella viària formada pel futur vial lateral de la C-31, el carrer Molí de la Torre, la futura perlongació del carrer de Sant Vicenç i l’av. President Companys. L’accés per a vianants i bicicletes s’organitzaria al llarg del Torrent de la Font, amb una rampa integrada en el parc per accedir des de la cota del torrent al nivell dels equipaments escolars, i un pont lleuger que connectaria el carrer Alacant amb Jaume Passarell.

Tercer: Delimitar l’entorn del Torrent de la Font per recuperar tot l’àmbit de la zona verda com a parc que defineixi de forma clara els límits entre el sistema escolar i esportiu amb el parc, contribuint aquest a potenciar la idea de “Campus” escolar del conjunt. En relació a l’acord de la Direcció General de Carreteres de data 30 de gener de 2009 cal dir el següent:

- Respecte a l’apartat 1, l’adaptació de la reserva viària que confronta amb l’autopista A-19 cal dir que la proposta del pla especial s’ajusta a la proposta de Projecte de millora de l’accessibilitat a la vialitat urbana de Badalona, calçades laterals a l’autopista C-31, elaborat per Gisa. S’adjunta com a annex els plànols de l’esmentat estudi.

- Respecte a l’apartat 2 cal dir que s’ha incorporat als plànols P.04 i P.05 les prescripcions de Carreteres modificant l’ordenació de l’edificació en coherència amb les alineacions del projecte de traçat.

Així mateix, - S’ha actualitzat el plànol P.03 d’acord amb el planejament vigent actual i també com a

conseqüència els quadres numèrics de la memòria. - S’ha incorporat dins del planejament vigent i proposat el planejament de la Modificació

del PGM referent al sector de Can Colomer i l’entorn. Conclusions

Vist el text refós del Pla especial d’ordenació d’usos del sector delimitat per l’autopista A-19, el Torrent de la Font, el carrer del Molí de la Torre i la perlongació del carrer de Sant Vicenç, la justificació de les prescripcions dels apartats 1 i 2 de l’acord de la CTUB de 18 d’octubre de 2007, i atès que la documentació presentada compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i amb els paràmetres i determinacions del planejament d’ordre superior al qual està subjecte, i que les correccions introduïdes no representen un canvi substancial, s’informa favorablement prosseguir amb la seva tramitació.” Vist l’informe emès en data 20 de febrer de 2012 pel departament jurídic que transcrit literalment diu així: “PROPOSTA PRESENTADA

Secretaria General


En data 20 de juny de 2000 la Comissió de Govern va aprovar amb caràcter inicial del Pla especial d’ordenació d’usos del sector delimitat per l’autopista C-31, el carrer del Molí de la Torre, la perlongació cap a ponent de l’eix del carrer de Sant Vicenç, el Torrent de la Font i el carrer d’Alacant. L’esmentat acord es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona el 28 de juny de 2000 i en El Periódico el 25 de gener de 2001. En el període d’informació es van presentar un seguit d’al·legacions. En data 28 de febrer de 2006 el Ple de l’Ajuntament va aprovar amb caràcter provisional el Pla especial d’ordenació d’usos del sector delimitat per l’autopista A-19, el Torrent de la Font, el carrer del Molí de la Torre i la perlongació del carrer de Sant Vicenç i va resoldre les al·legacions presentades al tràmit d’informació pública. En data 30 de maig de 2006, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (en endavant CTUB) va acordar el següent:

1. Aprovar definitivament el Pla especial d’ordenació d’usos del sector delimitat per l’autopista C-31, carrer Molí de la Torre, la perlongació de l’eix del carrer de Sant Vicenç, el Torrent de la Font i el carrer d’Alacant de Badalona, suspenent-ne la publicació al DOGC, i conseqüentment l’executivitat, a la presentació d’un text refós (...) que incorpori les prescripcions següents (...).

En data 22 de maig de 2007 la Junta de Govern Local va donar per verificat el text refós d’aquest instrument d’ordenació urbanística on s’incorporaven les prescripcions de la CTUB i es va donar trasllat de la documentació de l’expedient a la Comissió. En data 18 d’octubre de 2007, la CTUB de Barcelona va acordar el següent: 1. Mantenir condicionada l’executivitat de l’acord d’aprovació definitiva del Pla especial

d’ordenació d’usos del sector delimitat per l’autopista C-31, carrer del Molí de la Torre, la perlongació de l’eix del carrer de Sant Vicenç, el torrent de la Font i el carrer d’Alacant, de Badalona, promogut i tramès per l’Ajuntament, fins que la solució d’ordenació proposada vingui avalada amb l’informe favorable de la Direcció General de Carreteres.

2. Comunicar-ho a l’Ajuntament. En aquest sentit, la CTUB va informar s’havien incorporat correctament la resta de prescripcions contingudes en l’acord d’aprovació definitiva de data 30 de maig de 2006. En data 30 de gener de 2009, la Direcció General de Carreteres va acordar establir les següents prescripcions: 1. En el plànol P.4 del Pla especial s’haurà de qualificar de sistema viari la part de la

calçada lateral de l’autopista C-31 i de la vorera, definides d’acord amb el projecte de traçat esmentat en l’antecedent número 3, que resultin compreses a l’interior de l’àmbit. El sòl corresponent a la calçada i a la vorera serà de cessió lliure i gratuïta. A aquets efecte s’adjunta plànol de planta de projecte de traçat indicat.

2. En el plànol P.5 del Pla especial s’haurà d’adequar l’ordenació de l’edificació en coherència amb les alineacions del projecte de traçat esmentat en l’antecedent número 3.

En data 15 de febrer de 2012 l’arquitecta adscrita al departament de Planejament ha emès un informe mitjançant el qual es posa de manifest que s’han incorporat les prescripcions de la resolució de la CTUB de data 18 d’octubre de 2007 i que els canvis introduïts al document per donar compliment a les prescripcions de la Ponència Tècnica de la Comissió d’Urbanisme no tenen caràcter de substancials per la qual cosa proposa procedir amb la tramitació de l’expedient. NORMATIVA D’APLICACIÓ Als efectes de tramitació d’aquesta figura de planejament derivat, és d’aplicació la Disposició Transitòria 6ª del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme. Aquest Pla especial es va redactar el juny de l’any 2000 per part d’aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 29 del DL 1/1990 (refosa urbanística catalana) , disposició vigent aleshores, disposició que té el seu equivalent a l’actual article 78 del Text Refós de la Llei d’urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.

Secretaria General


A l’expedient administratiu 29/A10-00 tramitat pel Departament de Planejament hi consta la documentació adequada a la naturalesa i finalitat del pal especial. Igualment, s’escau assenyalar que els canvis introduïts per tal de donar compliment a les prescripcions de la CTUB no tenen naturalesa de substancials en els termes que s’expressa l’article 112.2 del Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (aprovat pel Decret 305/2006) tal i com exposa l’arquitecta adscrita al Departament de Planejament al seu informe. PROCEDÈNCIA DE LA VERIFICACIÓ DEL NOU TEXT REFÓS DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC D’ORDENACIÓ D’USOS D’acord amb la normativa citada i a la vista de la documentació tècnica que consta a l’expedient, s’informa favorablement la proposta presentada per tal que sigui aprovada per la Junta de Govern Local, òrgan municipal competent per a l’adopció de l'acord de verificació d’aquest text refós en virtut de la delegació de competències del Ple, segons acord del passat 5 de juliol de 2011. No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret. En base aquests arguments, l’alcalde proposa a la Junta de Govern Local l’adopció de l’acord següent: PRIMER.- Donar per verificat el nou tex refós del Pla especial d’ordenació d’usos del sector delimitat per l’autopista C-31, el carrer Molí de la Torre, la perlongació cap a ponent de l’eix del carrer de Sant Vicenç, el Torrent de la Font i el carrer d’Alacant , amb el ben entès que els canvis introduïts a la memòria no tenen la naturalesa de canvis substancials. Aquesta figura derivada de planejament urbanístic es va redactar el juny de l’any 2000 per aquesta Corporació Municipal a l’empara de l’article 29 del DL 1/1990 (refosa urbanística catalana) legislació vigent aleshores, disposició que té el seu equivalent en l’actual article 78 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme. SEGON.- Donar trasllat de la documentació de l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, als efectes que doni conformitat al present text refós i aixequi la suspensió de l’executivitat de l’acord d’aprovació definitiva de data 30 de maig de 2006. TERCER.- Donar compte del present acord al Ple de la Corporació municipal.” 10 AP-2012/2249 DICTAMEN. Aprovació inicial de la Modificació del Pla general metropolità per a l'increment de densitat d'habitatges al polígon A del Port de Badalona. Per part de Planejament Urbanístic es presenta per a la seva aprovació inicial la Modificació del Pla general metropolità per a l’increment de la densitat d’habitatges al polígon A del Port de Badalona. Vist l’informe subscrit en data 9 de març de gener de 2012 pel cap del Servei d’Ordenació del Territori, que reproduït literalment diu: “I N F O R M E La Modificació del Pla general metropolità per a l’increment de densitat d’habitatges al polígon A del Port de Badalona es planteja amb el doble objectiu de potenciar el desenvolupament del sector del Port de Badalona amb l’ampliació de l’oferta d’habitatges i facilitar l’aparició de tipologies més adequades a la nova dimensió de les unitats familiars i a les noves formes en que s’estructura la població. Antecedents La Modificació puntual del Pla general metropolità en el sector del Port, aprovada definitivament a l’any 2006 va definir per al sector un sostre edificable màxim de 287.389,24 m² i un nombre màxim de 2.170 habitatges, que aplicats als 239.491,04 m² de superfície del sector representen una densitat de 90,61 habitatges per hectàrea. La ordenació vigent, que lògicament té efectes en el nombre d’habitatges que es construeixen a la ciutat, incideix també en la seva dimensió, impedint de fet l’edificació d’habitatges de reduïda dimensió, si no es vol renunciar a l’ús d’habitatge en una part de l’edificació. Àmbit Els terrenys inclosos en la Modificació del Pla general metropolità per a l’increment de densitat

Secretaria General


d’habitatges al polígon A del Port de Badalona, estan situats als barris del Gorg i de la Mora i defineixen un sector de planejament amb una superfície total de 239.491,04 m² que afecta a les 17 illes qualificades de zona de remodelació pública (clau 14a-PB) i als sistemes compresos en el polígon A del Port de Badalona. Iniciativa D’acord amb l’article 76 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (TRLU), la Modificació del Pla general metropolità per a l’increment de densitat d’habitatges al polígon A del Port de Badalona es formula per iniciativa pública de l’Ajuntament de Badalona. Planejament vigent Els antecedents del planejament urbanístic d’aplicació al sector són els següents: Pla General Metropolità. Data aprovació: 14/07/1976. Data publicació: 19/07/1976. Modificació del Pla general metropolità del sector del Port. Data aprovació: 05/05/1998. Data publicació: 02/07/1998. Pla especial del Port. Data aprovació: 20/01/1999. Data publicació: 11/02/1999. Modificació puntual del Pla general metropolità en el sector del Port. Data aprovació: 17/10/2006. Data publicació: 14/12/2006. Pla especial urbanístic per a la regulació detallada dels usos i volumetria dels sòls

edificables del polígon A del Pla especial del Port de Badalona. Data aprovació: 19/10/2006. Data publicació: 21/02/2007. Pla especial urbanístic en l’àmbit de les illes 15 i 16 del polígon A del Port. Data aprovació: 19/10/2006. Data publicació: 19/01/2007. El planejament vigent defineix un àmbit de sòl de 239.491,04 m², una edificabilitat màxima de 287.389,24 m² i un màxim de 2170 habitatges. La zonificació urbanística vigent en el sector és la definida a la Modificació puntual del Pla general metropolità en el sector del Port, que qualifica els sòls de sistema general portuari (clau 1b-PB), sistema de serveis tècnics (clau 4), sistema viari (clau 5), sistema de parcs i jardins urbans (clau 6b), sistema d’equipaments (clau 7b) i de zona de remodelació pública (clau 14a-PB). QUALIFICACIONS Clau Superfície m² Sistema general portuari 1b-PB 21.210,74 Serveis tècnics 4 689,03 Viari 5 72.898,70 Espais lliures públics 6b 69.510,06 Equipaments públics 7b 12.984,38 TOTAL SISTEMES 177.292,91 Remodelació pública 14a-PB 62.198,13 TOTAL ZONES 62.198,13 TOTAL 239.491,04 Descripció de la proposta La proposta que recull la Modificació de PGM consisteix en permetre que a la zona de remodelació pública (clau 14a-PB) el nombre màxim d’habitatges per parcel·la és el que per excés resulta de dividir la superfície construïda pel mòdul de 90 m². Per tant, els aspectes que constitueixen estrictament una modificació del Pla General Metropolità es limiten a la modificació del nombre d’habitatges per parcel·la del Polígon A del Port de Badalona que comporta l'increment de densitat, acompanyat de la corresponent justificació del manteniment dels estàndards d’espais lliures i equipaments establertes per l’article 100.2 del TRLU. Justificació del compliment de la normativa urbanística

Secretaria General


Reserva de sòl per a zones verdes, espais lliures públics i equipaments públics com a conseqüència de l’increment de la densitat edificable (art. 100.2 TRLU)

El planejament vigent defineix un sostre edificable total al Polígon A del Port de 287.389,24 m², amb un màxim de 2.170 habitatges. La Modificació del PGM proposa un màxim de 3.193 habitatges al sector, resultants de l’aplicació del mòdul d’un habitatge per cada 90 m² de superfície construïda, als 287.389,24 m² de sostre edificable del polígon A del Port. 287.389,24 m² / 90 m² / hab. = 3.193 habitatges Considerant que la proposta comporta un increment de 1.023 habitatges i d’acord amb l’article 100.2 del TRLU, quan la modificació del planejament comporta l’augment de la densitat de l’ús residencial sense increment de l’edificabilitat, s’ha de preveure una reserva complementària de terrenys per a sistemes d’espais lliures i equipaments de 10 m², com a mínim, per cada nou habitatge. Reserva per augment de densitat de l’ús residencial: 1.023 hab. x 10 m²/hab. = 10.232 m² La Modificació puntual del Pla general metropolità en el sector del Port de Badalona vigent, aprovada definitivament en data 17 d’octubre de 2006, va comportar un increment de l’edificabilitat de 9.594,37 m². Així mateix, va presentar un balanç clarament positiu pel que fa a les zones verdes i als equipaments, representant un increment de 14.514,56 m² d’espais lliures públics, que correspon principalment a la creació del front verd davant del moll de Ponent i 291,95 m² d’equipaments públics.

Reserva d’espais lliures planejament vigent: 14.514,56 m² Reserva d’equipaments públics planejament vigent: 291,95

m² Reserva d’espais lliures i equipaments públics planejament vigent: 14.806,51

m² En aplicació del que disposava l’art. 16 del Reglament parcial de la Llei 2/2002, d’Urbanisme, a l’esmentada Modificació puntual del Pla general metropolità en el sector del Port de Badalona es va preveure una reserva de sòl de 1.918,87 m² per a equipaments i espais lliures resultat d’aplicar als 9.594,37 m² d’increment d’edificabilitat, la proporció de 20 m² per cada 100 m² de sostre edificable de nova implantació, resultant un escreix de la reserva d’espais lliures i equipaments públics de 12.887,64 m²

Reserva d’espais lliures i equipaments públics planejament vigent: 14.806,51 m² Reserva d’espais lliures i equipaments públics sostre nova implantació:

1.918,87 m² Escreix reserva d’espais lliures i equipaments públics: 12.887,64 m²

Per tant, considerant l’escreix de 12.887,64 m² de la reserva d’espais lliures i equipaments que preveu el planejament vigent, es dóna compliment la reserva de 10.232 m² per augment de densitat de l’ús residencial que es deriva de l’aplicació de l’article 100.2 del TRLU. Deure de cessió de sòl amb aprofitament en sòl urbà no consolidat (art. 43 TRLU) D’acord amb l’article 43 del TRLU modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, tot i que la proposta de modificació del PGM comporta un increment de l’aprofitament urbanístic, al no incrementar el sostre edificable del polígon, no és d’aplicació el deure de cessió de sòl corresponent al 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic. Conclusions Vista la proposta i atès que la documentació compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i el Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Ley de Suelo, s’informa favorablement la tramitació de la Modificació del Pla general metropolità per a l’increment de densitat d’habitatges al polígon A del Port de Badalona.” Vist l’informe subscrit en data 12 de març de 2012 pel Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme, i que reproduït literalment diu el següent:

Secretaria General


“PROPOSTA PRESENTADA Per part del Departament de Planejament Urbanístic de l’Àrea d’Urbanisme s’ha redactat la Memòria de la Modificació del PGM per a l’increment d’habitatges al polígon A del Port de Badalona amb una superfície total de 239.491,04 m² que afecten a 17 illes qualificades de zona de remodelació pública (clau 14a-PB) i als sistemes compresos en el polígon A del Port. Respecte l’objectiu de la proposta presentada, el cap del Servei d’Ordenació del Territori ha emès un informe en data 9 de març de 2012, en virtut del qual posa de manifest que es tracta en síntesi d’un augment de la densitat d’ús residencial en el sentit de permetre a la zona de remodelació pública (clau 14a-PB) el nombre màxim d’habitatges per parcel·la (el que resulta de dividir la superfície construïda pel mòdul de 90 m²). En aquest sentit, l’article 100.2 del Text refós de la llei d’Urbanisme aprovat pel decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost (TRLU) disposa: “Quan la modificació del planejament comporta l’augment de densitat de l’ús residencial, sense increment de l’edificabilitat, s’ha de preveure una reserva complementària de terrenys per a sistemes d’espais lliures i equipaments de 10m², com a mínim, per cada nou habitatge (...)”. Igualment, el cap del Servei d’Ordenació del Territori posa de manifest que es dóna compliment a l’article 100.2 del TRLU respecte els estàndards d’espais lliures i equipaments amb escreix que preveu el planejament vigent de 12.887,64 m². Finalment, s’escau assenyalar que no és d’aplicació el deure de cessió del sòl corresponent al 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic de conformitat amb la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la llei d’urbanisme, al no comportar la modificació proposada un increment de sostre edificable al polígon. NORMATIVA D’APLICACIÓ Aquesta modificació del Pla General metropolità d’iniciativa pública es formula i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en endavant TRLU. A l’expedient administratiu 6/D 2-12 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic hi consten les determinacions establertes per l’article 69.1 del Reglament aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, en endavant RLU, respecte el contingut de la memòria: - Justificació de la conveniència i oportunitat de la seva formulació. - Informació urbanística, acompanyada dels estudis complementaries. - Descripció i resultat del programa de participació ciutadana. - Objectius de l’ordenació. - Normativa. - Agenda. - Avaluació econòmica i financera. -Informe mediambiental. PROCEDÈNCIA DE L’APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DE PGM D’acord amb la normativa citada, s’informa favorablement la proposta presentada per tal que sigui aprovada amb caràcter inicial pel Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2 c) del D 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” Atesos els informes tècnic i jurídic transcrits anteriorment, els sotasignats membres de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Territori proposen al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent acord: PRIMER.- Aprovar amb caràcter inicial la modificació del Pla General Metropolità per a l’increment de la densitat d’habitatges al polígon A del Port de Badalona, l’àmbit del qual es situa als barris del Gorg i de la Mora i defineixen un sector de planejament que afecta 17 illes amb una superfície total de 239.491,04 m².

Secretaria General


Aquesta actuació urbanística es promou i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. SEGON.- Disposar l’obertura del termini d’informació pública de l’instrument d’ordenació urbanística durant el termini d’un mes, que s’haurà de convocar mitjançant edictes que caldrà inserir al Butlletí Oficial de la Província, al tauler d’anuncis i a la pàgina web de l’Ajuntament de Badalona (www.badalona.cat) i pel que fa a la premsa periòdica, en un dels diaris de més divulgació de la Comarca. Durant el període d’informació pública podran formular-se les al·legacions que s'escaiguin. SENYOR SERRA: A veure, no hi ha ningú del govern que ho expliqui abans? SENYOR ALCALDE: Si fa falta s’explica. SENYOR SERRA: Bé, normalment, igual que en el tema de Badalona Comunicació hi ha hagut primer una explicació del govern explicant, i després hi ha les intervencions dels grups, ara si vol començo jo, cap problema. SENYOR ALCALDE: Anem a veure, què és el que portem avui a aprovació? Perquè ningú es porti a la confusió i més després del que ha sortit avui en algun mitjà de comunicació, ho explicaré d’una forma molt resumida. El que estem portant a aprovació avui és modificar el que és el nombre de la densitat, que no l’edificabilitat, sinó la densitat, dels habitatges, que van a la zona a l’entorn del canal i del port de Badalona. Tal i com està plantejat fins aquest moment l’entorn del canal del port de Badalona en aquest sector hi van pisos de 120 a 130 metres quadrats, el que nosaltres estem proposant és que amb el mateix nombre de metres quadrats d’edificabilitat, per tant, amb el mateix nombre de metres que es poden construir, el que diem és que enlloc que es facin pisos de 130 metres quadrats, que en aquest moment no tenen cap tipus de sortida, es facin pisos de 90 metres quadrats, amb el mateix sostre edificable. Només cal passejar-se per la zona del Gorg i de la façana marítima per veure com està aquell entorn. Podem seguir dos models, el de seguir com fins ara i és no moure fitxa i per tant, que els solars del barri del Gorg segueixin sent abocadors durant no sé quants anys i que segueixin parats sis o set anys, o fer un plantejament realista, que és el que demanem nosaltres, i dir, escolta, amb el model de pisos de 130 metres quadrats no tenen cap lògica i no tenen cap sortida en aquest moment, i per tant, anem a adaptar el que és el planejament a la realitat del moment i això ens portaria a què en aquella zona es construeixin pisos de fins a 90 metres quadrats. Aquesta és la proposta, resumint, que avui portem a l’aprovació inicialment. Jo he de dir que el que avui tenim em sembla que és una evidència, el que tenim des d’un punt de vista de model de ciutat. Allà tenim un espai que pels motius que siguin no s’ha desenvolupat, en l’any 2007 o 2008 hi va haver una decisió política que va crear més inseguretat a les persones que ja estaven, quan es va dir que no es faria el canal, que potser es faria un gran parc, vam perdre tres o quatre anys i la realitat és que avui aquella zona de Badalona encara està per desenvolupar. La proposta que nosaltres portem garanteix, i repeteixo, garanteix el desenvolupament social i urbanístic d’aquell entorn, i és el que en aquests moments portaríem a aprovació. Paraules, senyor Mañas. SENYOR MAÑAS: Bé, bona tarda a tothom, a la gent de la Sala i a la gent de la Plaça, que cada vegada n’hi ha més, mes rere mes. Complementaré algunes de les informacions que ens ha donat el senyor alcalde, que en part té veracitat, però explicaré una mica més les dades, i explicaré que en la principal competència que té l’Ajuntament, que és l’urbanisme, que és la planificació de la ciutat, aquesta és una de les competències més importants de les que disposen els ajuntaments, el Partit Popular de Badalona, amb el dictamen que ens va portar el mes anterior a Ple, i en aquest dictamen, està imprimint un caràcter a la forma de fer urbanisme d’aquesta ciutat, que hi ha decisions polítiques òbviament darrera, on el que prima és l’interès privat sense comptar mai el benefici públic. És una forma de fer urbanisme que el seu partit ha assajat a moltes comunitats autònomes i a moltes ciutat de l’Estat Espanyol i que avui estan important a Badalona. Estem parlant, quan parlem del sector A1 del port de Badalona estem parlant ni més ni menys de 17 illes d’habitatges, de la zona del Gorg, i estem parlant de passar de 2.170 habitatges a 3.193 habitatges. O sigui, de construir a la façana marítima 1.023 pisos

http://www.badalona.cat/

Secretaria General


més dels previstos. Fins aquí no tenim res a dir, pot ser una decisió que podem compartir, podem compartir perfectament que cal intentar buscar mesures perquè desenvolupin els promotors al més ràpid possible la zona i el que cal és ajustar també l’oferta immobiliària que pugui haver-hi a la demanda actual del mercat immobiliari. Vostès justifiquen això i diuen que aquí no hi ha cap augment del volum edificatori, aquesta discussió el meu grup la va tenir amb el senyor Francesc López Guardiola, la va tenir posteriorment amb el senyor Serra, i avui la tindrem amb el senyor Garcia Albiol, i els torno a dir el mateix que recordo que un dia governant li vaig dir en el senyor Francesc López Guardiola, en aquella època regidor d’urbanisme, les lleis quan parlen d’urbanisme marquen mínims, però no marquen màxims, per què estic dient això? Perquè nosaltres li permetem als promotors immobiliaris que avui tenen parcel·les a la zona del Gorg, jo he repassat el dictamen i he vist propietaris tan humils com Sacresa i Fomento de Construcciones y Contratas, els regalem fer 1.023 pisos nous sense que la ciutat rebi res a canvi. Si hi hagués un augment del volum ratificatori aquests promotors privats haurien de pagar el 15 % en cessió de sòl com a compensació per l’aprofitament urbanístic que treuen i haurien de destinar el 30 % d’aquests habitatges a habitatge públic. tot correcte, això és el que diu la llei, vostès ho poden fer, és legal, però l’Ajuntament de Badalona que és qui té la decisió de canviar el planejament, podia haver negociat amb els promotors, i òbviament no els podríem cobrar el 15 % de l’aprofitament urbanístic, però potser sí que podíem haver negociat un 3 o un 4 %, estem parlant d’un 3 o un 4 % del valor de 1.023 pisos a primera línia de mar, que podíem haver cobrat en cash en el nostre ajuntament, quan avui estem parlant molt de finances i quan avui a la Plaça de la Vila els adolescents, els preadolescents i els joves estan cridant “Badalona no te futur perquè l’Ajuntament retalla en joventut”, quan estem parlant de retallades de 100.000 euros que suposen la desaparició dels casals de joves de la ciutat, poso només un exemple, li fem un regal als promotors privats sense que paguin res a canvi. Vostès tenen raó, no cal cobrar el 15 % d’aprofitament urbanístic perquè la llei només diu que és si s’augmenta el volum edificatori, no augmentem el volum edificatori, però augmentem en mil els pisos, i la llei marca mínims però no màxims. Vostè com alcalde es podia haver assegut amb aquests promotors immobiliaris i podia haver negociat un percentatge de benefici per a l’Ajutnament. Vaig a parlar de l’habitatge públic, estem parlant de la zona A1 del Port, que quan es va negociar la reparcel·lació del Gorg tota la pressió, tot l’habitatge públic que s’havia de construir en aquella zona es va situar en un lloc determinat, es va alliberar en els promotors privats de construir l’habitatge públic en aquell lloc determinat i tot l’habitatge públic d’aquella zona es situa en unes promociones que es tan més a tocar de mar que construirà ADIF, un operador públic. Els privats de la zona A1 del Port avui no tenen cap obligació de construir habitatge públic, construirà 1.023 habitatges més però l’Ajuntament tampoc els ha demanat que construeixi cap habitatge públic més, l’expedient parla que possiblement es podrien construir 35 habitatges nous amb el canvi de paràmetres a la zona d’ADIF, però ho seguirà construint ADIF, no ho construiran els promotors privats. Després un altre tema, vostès saben, i la gent que ens segueix segurament per poc que sàpiguen com es desenvolupa l’urbanisme ho tenen clar, que quan es construeixen pisos s’han de cedir espais lliures en zones verdes i en zones d’equipament per a la ciutat, aquí augmentarem la densitat considerablement, posarem mil pisos nous sobre dos mil, de dos mil a tres mil cent noranta tres, i no es cedeix ni un metre quadrat ni de zona verda ni d’equipament. La memòria d’aquest expedient parla que ja hi ha un escreix d’espais lliures en aquesta zona, però hi ha una mancança molt important, hi ha un excés de zones verdes, hi ha més zones verdes de les que marca la normativa, però només hi ha 293 metres d’equipament, només hi ha 293 metres d’equipament per 3.1293 habitatges. Per tant, els convidem a què revisin també, ja que modifiquen aquesta part del planejament, que revisin els estàndars d’espais lliures de la zona, potser no cal incrementar-los, però potser cal distribuir de forma diferent la zona verda i la zona d’equipament, perquè no tenim equipaments previstos per a mil habitatges nous en aquella zona. I dues coses més, una, la participació ciutadana. Nosaltres, al mandat anterior arrel de l’operació pretòria vam portar una moció en aquest Ple que parlava de crear un Consell municipal assessor d’urbanisme que parlés, que fos transparent, que es poguessin discutir els

Secretaria General


dictàmens amb els representants de la ciutadania, de qualsevol modificació del Pla General Metropolità. Aquella moció el Partit Popular ens la va votar a favor a l’oposició i en aquest mandat ens l’han tornat a votar a favor en el govern, però el Consell municipal encara no ha estat convocat, vostès ja porten dues modificacions del Pla General Metropolità sense convocar el Consell municipal d’urbanisme. Nosaltres els demanem que no portem a Ple cap modificació més del PGM fins que el Consell municipal d’Urbanisme no estigui constituït, i permeti’m que li digui, aquest expedient consta d’una memòria de participació ciutadana, i la participació ciutadana que aquesta memòria explica que es farà per crear mil pisos nous consta de tres fases, “explicació a la Comissió Informativa d’Urbanisme”, que som nosaltres, som els grups municipals i un representant de la FAVB, “aprovació en el Ple i període d’al·legacions, prèvia publicació al BOP” i tots sabem que els ciutadans badalonins el primer que fan quan s’aixequen és mirar-se el BOP per veure què hem publicat, i tercera fase de la participació ciutadana “aprovació provisional en el Ple”, això no és participació ciutadana. Vostès es van comprometre a impulsar en matèria d’urbanisme conjuntament amb el nostre grup aquest Consell, a què les modificacions de planejament fossin el més transparents possibles i ens porten una modificació de PGM on la participació ciutadana és que ho porten a la comissió informativa, on estem els regidors, que ho publiquen al BOP i que ho passen pel Ple. Això no és participació ciutadana. I per últim, aquest no és el model d’urbanisme que volem per a la nostra ciutat, l’urbanisme ha de ser una eina per transformar la ciutat, pot ser una eina per augmentar la qualitat de vida de les persones, i sobretot, ho és també, una eina per aconseguir ingressos municipals. Vostès al Ple passat, van aprovar regalar-li 14 milions d’euros de patrimoni amb un constructor a les Guixeres... SENYOR ALCALDES: Senyor Mañas, compte amb el que diu perquè clar, que afirmi que nosaltres hem regalat 14 milions d’euros a un particular, em sembla que està bordejant, bordejant. Li dic que tingui una mica de prudència. SENYOR MAÑAS: Jo li explico. La memòria econòmica i financera del conveni d’Eurostanding, a la pàgina 22, si se la mira, feta per la Consultora Promo Imobiliaria, SL i firmada per vostès, parla que el valor de les tres zones, no em digui que no, pàgina 22 de la memòria econòmica del que vostè ha signat i del que vostè ha aprovat, parla que el valor de les finques que li donem a Eurostanding, un cop feta la modificació del PGM i un cop construït, és de 12 milions d’euros, per tant, miri’s vostès la pàgina 22 de la memòria econòmica i veurà que jo no l’estic acusant de res que sigui fals, vostè ha permès un conveni i han aprovat un conveni a on li dóna un patrimoni a un privat de 12 milions d’euros. L’urbanisme avui, amb la situació que tenim a la ciutat, amb aquests mil nous pisos que farem a la zona del Gorg, li permetrien sanejar i molt, les finances municipals i li permetia que bona part de la gent que avui a baix s’està manifestant avui no s’estigués manifestant. Nosaltres votarem en contra d’aquest dictamen, presentarem al·legacions, li demanem en aquestes al·legacions, ja li avanço, que revisi els estàndars de zona verda i d’equipaments, perquè només hi ha 293 metres d’equipaments, li demanem que creï habitatge públic, i li demanem que negociï amb els promotors que aquests 1093 pisos nous no els donem gratis, perquè els els donem gratis, vostè es pot posar com es vulgui posar, però els promotors construiran 1.093 pisos més gratis, sense pagar ni un euro a l’Ajuntament de Badalona. SENYOR ALCALDE: Déu ni do senyor Mañas. Senyor Falcó. SENYOR FALCÓ: Sí, aquesta intervenció ens permet agafar el fil d’alguns dels comentaris que s’han fet en el primer dels debats d’aquesta tarda, i demanar que no es confongui amb un atac el que és l’exigència de ser coherents. Jo, el senyor Mañas ho ha explicat, em sembla, molt bé, aportant una sèrie de dades i jo m’he mirat una altra cosa que és què dèiem abans i què diem ara tots plegats, perquè em sembla que també és rellevant de cara als ciutadans que ens escolten. Què dèiem abans i què direm ara, i això té relació també amb el debat anterior i amb la tendència de dir una cosa quan estàs a l’oposició i dir-ne una altra quan estàs al govern, i això s’ha d’acabar, i aquesta ciutat necessita que això s’acabi, i la política en general necessitem que això s’acabi. I em referiré només a les paraules que es van dir en el Ple extraordinari que es van dir en el Ple extraordinari de l’any 2008 sobre el canal del port, Ple

Secretaria General


extraordinari que tots recordaran. El qui avui és alcalde, Xavier Garcia Albiol, en relació a possibles canvis del projecte posicionant-se en contra, i què deia, “a més a més d’augmentar l’alçada dels pisos, a més a més, exigiran reduir els metres quadrats d’aquests, passant de pisos de 120 metres quadrats a pisos de 89 metres quadrats. Per tant, molts més pisos a cada edifici. Això significa, senyor alcalde...” en aquell moment el senyor Jordi Serra “... que passarem d’una zona prevista per a 4.000 persones a una zona on n’hi poden acabar vivint 7.000. Molt probablement estem parlant de blocs amb alçades de 10 pisos, i ara jo...” ell “... els pregunto, si augmentem espectacularment el nombre de persones que viuran a la zona, voldrà dir que també haurem d’augmentar el nombre de serveis que presta l’Ajuntament en aquell entorn, a més persones vivint-hi més serveis de neteja, més escoles, més CAPs, més equipaments, més guarderies, més casals de la tercera edat. Suposo que ja tenen previst d’on sortiran tots els diners per pagar aquets nous serveis que l’Ajuntament haurà d’oferir als veïns, veritat?” i el qui era alcalde, en el segon Ple extraodrinari sobre el canal del port el 13 de maig del 2008 en defensa de la possibilitat de modificar l’edificabilitat deia “part de l’acord també ha d’anar lligat a modificar allò que estava establert que eren pisos de 130 metres quadrats i una edificabilitat, i això és obvi, és obvi que en aquests moments, digui el que digui algú, de si els pisos es vendran no es vendran, de si es vendran més amb canal o sense, diguem el que diguem, el que no es ven avui en dia, ni amb canal ni sense cana, ni a Badalona, ni a Barcelona, ni a Matadepera, són pisos de 130 metres quadrats a més de cent milions de pessetes cada un. Per tant, aquest és una mica part del problema”. Llegeixo tot això per mirar d’explicar als qui ens estiguin escoltant que avui hem canviat els papers, els qui estaven en contra d’augmentar les densitats avui hi estan a favor, i els qui estaven a favor d’augmentar les densitats avui hi estan en contra. No? Jo ho dic perquè nosaltres recordem el debat que hi va haver i recordem que era necessari en el seu moment replantejar les densitats en aquest sector, i que hi va haver un debat sobre la qüestió, i en el debat sobre la qüestió es va dir el que es va dir. El govern ha canviat de posició, el principal partit de l’oposició sembla que també ha canviat de posició, i el que reclama el principal partit de l’oposició, pel que he llegit al diari, la gent d’Iniciativa i nosaltres, és, home, el que reclamem nosaltres és coherència per aclarir-nos tots plegats, i el segon que reclamem és realment un estudi acurat del que representa augmentar mil habitatges en aquesta zona, de quins són els estàndars que cal canviar en matèria d’equipaments, de cessions de zones verdes, d’aprofitaments etc., sense caure tampoc en el discurs de dir que el els regalem, perquè 1.093 habitatges més són 1.093 IBIs més que girarà aquest Ajuntament a una mitjana de 400 o 500 euros, són més diners per a l’Ajuntament. Per tant, tampoc no sóc partidari de fer el discurs que ha fet Iniciativa en relació al regla indiscriminat, però mirem de trobar un punt mig entre totes les posicions que ens permeti tirar endavant una modificació de PGM d’acord amb el que dèiem els qui governàvem i amb la confiança que nosaltres teníem i tenim amb els plantejaments urbanístics que feia el PSC en aquell moment i amb els que té el PP, que ha canviat de posició pel que es veu, intentem trobar un punt mig d’acord entre tothom. Nosaltres avui pretenem abstenir-nos d’aquesta votació perquè no veiem clar, i ho diem amb sinceritat, que les posicions hagin canviat com un mitjó, com sembla que han canviat i que realment el benefici públic d’aquesta operació estigui garantit, com jo crec que en el govern anterior es pretenia garantir amb la modificació que es portava en aquell moment simplement a discussió. SENYOR SERRA: No, nosaltres no hem canviat de posició, i és més, jo aprofitaré, abans he parlat poc i ara miraré d’estendre’m una mica més perquè també alguna intervenció del senyor Garcia Albiol m’ha donat peu a recuperar un paper que sempre porto a sobre i avui em permetrà explicar-me, gràcies a Déu ha tornat a sortir el tema de la biblioteca de Canyadó, i com que ho porto ara ho podré explicar una mica millor. Però jo estic d’acord amb vostè en què cal moure fitxa, i ho deia el 2009, ho dic el 2009 i ho dic ara. Cal moure fitxa, vostè ho ha dit, ara, fem-ho bé. Si s’ha de fer i s’ha d’augmentar la densitat i allà on hi havia un sostre global per construir de 215.000 metres quadrats en global, abans hi anaven 2.100 pisos i ara n’hi posem gairebé 3.2000, vol dir el següent, vol dir que aquests mil pisos, i aquí és on nosaltres tenim dubtes que si tot això, a part que si Convergència s’absté avui ho perdran, però bé, si

Secretaria General


aquest dictamen tal qual està anés a la Comissió d’Urbanisme de Catalunya o de Barcelona primer, d’aquí a un temps i passat el període d’al·legacions etc., jo tinc els meus dubtes que es puguin fer 1.200 pisos més a la ciutat de Badalona sense ni un metre més de zona verda ni d’equipament, ara. Perquè tal i com s’explica en el dictamen i tal i com ho firma el tècnic de l’Ajuntament, aquesta zona verda sí que la posa, sí que reconeix que fa falta, sí que reconeix una cosa que per llei s’ha de fer, que són 10 metres de zona verda per pis, i per tant, estem parlant de 12.000 metres de zona verda, però és que ja hi eren, ell diu, amb aquests 1.200 metres fan falta 12.200, però com que hi havia un escreix anterior de 12.800 aprofito l’escreix anterior i no cal posar-hi zona verda. Si això es fes sense els 12.000 anteriors, o poses zona verda o els mil pisos són habitatge protegit. Per tant, com que ni una cosa ni l’altra, sinó que s’aprofiten dels 12.800 metres de zona verda i equipament, que ja estaven en el primer pla aprovat, poden, en principi, s’argumenta en el dictamen, poder fer això, poder fer aquests 1.200 pisos més sense zona verda en equipament. Nosaltres tenim els nostres dubtes que això es pugui fer així d’aquesta manera. Per tant, com a tal cosa presentarem al·legacions, i presentarem al·legacions en aquest punt en concret. Després hi ha tota una història de model, però en aquest punt en concret ens sembla que això no es pot fer així, i que cal, perquè estem parlant de bancs com a propietaris, aportin i tots plegats busquem, zona verda i veure a on ho posem. Però clar, avui estem en una aprovació inicial, després vindran unes al·legacions, aquest tema tornarà aquí, igual que tornarà aquí el famós conveni d’Eurostanding un dia o altre, en el moment en què es resolguin les al·legacions que tant Iniciativa com el PSC han presentat, i d’aquest tema no dic més, ja en parlarem, ja tornarem a parlar-ne perquè haurà de tornar a aquest Ple, tal qual estava fet i tal qual estava plantejat, nosaltres ens vam abstenir aquell dia, no vam voler fer debat, vam optar per fer al·legacions, les al·legacions de moment encara no les han fet públiques perquè entenem que això ja vindrà a Ple i ja vindrà el moment de parlar-ne, les tenen vostès, i ja ens les contestaran. Tornem a on estàvem, amb el tema de les zones verdes, a veure, li he dit abans, i permeti’m que faci un incís i me’n vagi del port a la plaça Pompeu Fabra i a la biblioteca de Canyadó, perquè clar, una vegada aquí, el dia que nosaltres vam presentar una moció sobre la biblioteca de Canyadó, vostè, que a veure, la biblioteca de Canyadó, els recordo molt ràpidament, el mandat passat hi havia un pressupost de la Diputació d’1.250.000 euros, per construir aquesta biblioteca que havia d’anar als baixos de l’edifici de la caserna de la Guàrdia Civil, que ara ja s’ha construït però que en aquell moment no ho estava, i nosaltres reclamàvem que en aquest període, que en aquest mandat la Diputació de Barcelona els tornés a afegir i per tant, aquesta biblioteca es pogués fer ara. El senyor Alcalde en aquell moment va treure una carta en la qual jo demanava al President de la Diputació que es modifiqués la partida i que la partida que estava destinada a la biblioteca de Canyadó, com que no arrancava, passés a allò que sí que estava arrancat i per tant, acabéssim d’urbanitzar la plaça Pompeu Fabra. Aquí sempre s’ha estereotipat, “s’ho va gastar amb arbres, s’ho va gastar amb arbres”, ara avui una altra vegada “s’ho va gastar amb arbres”, i diu que jo veig decidir canviar la partida, cosa que és radicalment falsa, vostè té l’avantatge de tenir la última paraula, pot treure cartetes que jo li envio al senyo Foguer, però jo avui tinc l’oportunitat, i ja era hora perquè han passat uns quants plens, però miri que m’ho guardo, que sempre ho porto a sobre, doncs avui ha aconseguit treure-ho. Miri, la Diputació de Barcelona, i després ho puc fer públic, la Diputació de Barcelona, i ho dic perquè fins i tot el senyor Falcó aquell dia va declarar que jo l’havia enganyat en aquest tema, va declarar en el Punt, i jo a vostès, als meus socis de govern, ni en parlo malament ni els enganyo. I aquesta carta, és la que em reenvia la Diputació de Barcelona a mi, perquè em demana el següent, i m’ho diu el cap del servei del Govern Local, em diu “Biblioteca Can Canyadó. 1.250.000. Any previst: 2010...” i el dia 18 de març del 2010, un any abans de les eleccions municipals em diu “... si teniu alguna dificultat per iniciar els tràmits us sol·licitem que us poseu en contacte amb el centre gestor corresponent. Si l’actuació que varem concertar no reuneix a dia d’avui la maduresa necessària per dur a terme les inversions previstes, us recordem que teniu la possibilitat de canviar-ne la destinació.” Això és el que ens demanen, que canviem la destinació perquè a un any abans de les eleccions no es pot quedar un milió d’euros penjat, un milió

Secretaria General


d’euros penat no s’hi podia quedat, perquè aquest edifici ni tan sols s’havia començat a març del 2010, ni tan sols havia començat, encara no hi havia aquells cartells que van fer i aquelles cues de persones que després anaven a allà, no se sabia si allò començaria, i hagués sigut una responsabilitat deixar una partida d’1.250.000 a mans d’un constructor de si anava a fer o no anava a fer uns pisos, i si els anava a començar o no els anava a començar, i per tant, es podia posar una biblioteca o no, que en tot cas es podria començar a fer ara, perquè els pisos han acabat ara fa molt poc. Per tant, al maig del 2010, un any abans de les eleccions, hagués estat una irresponsabilitat no canviar aquesta partida i passar-la a un altre lloc, i és el que varem fer. Quedi clar, és un aclariment en un tema per al·lusions... SENYOR FALCÓ: Em sembla bé, jo li respecto l’opinió, però li estic dient a l’alcalde que em sembla que en un debat del polígon A del Port, hem barrejat eurostànding i una biblioteca. SENYOR ALCALDE: Escolti, no ve d’aquí. SENYOR SERRA: No, no ve d’aquí, i escoti’m, abans amb Badalona Comunicació venia d’aquí el tema dels arbres de la plaça Pompeu Fabra? Doncs per això ho contesto, per això ho contesto, perquè m’ha donat peu a explicar això, no si jo no tinc ganes de fer tres debats en un. Miri, en el tema aquest dels pisos del Port, jo crec que la clau, el senyor Mañas ha donat molts arguments i com que ell ja n’ha donat molts en poso un només, que és la filosofia del model de ciutat que hi ha darrera del que s’està fent i de si tu poses zones verdes o no poses zones verdes, per què encara ara poden aprofitar aquests 12.887 metres que hi havia amb escreix de zona verda en el projecte anterior, saben per què? Doncs perquè la ciutat de Badalona es va construir a partir dels anys 60, sense mai haver-hi ni un metre de zona verda, ni un metre d’equipament. I tots els governs que han fet urbanisme progressista durant tots aquests anys el que s’han dedicat és a posar tant d’escreix com es pugui de zona verda i equipament per compensar els dèficits estructurals que tenia la ciutat i la ciutat que es van trobar els ajuntament democràtics a partir del 79. Això ho han fet tots, ho han fet tots, i per tant, a moltes promocions, sempre que s’ha pogut la zona verda i sobretot l’equipament, sempre ha anat amb escreix. I el cas del port és paradigmàtic, és paradigmàtic que hi ha un escreix, que fixin-se vostès ara permet encabir-hi 1.200 pisos més, fixin-se si hi havia zona verda de més. Per tant, la pregunta que els torno a fer és la següent, és això legal o no? Doncs miri, ja ho dirà la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, ja ho dirà, això sí s’aprova avui. Si és que avui no s’aprova doncs no passa res, si s’aprova, període d’al·legacions, vostès hauran de desestimar les al·legacions, etc., per tant, a partir d’aquí veurem què passa. Nosaltres tenim la sensació que això no està ben fet des d’un punt de vista tècnic. Ara, em diuen si els pisos han de ser més petits, sí, 130 metres segurament ja no, ara, tampoc si dividim aquests 215.000 els dividim pels 3.000 ens surt un promig de 67 construïts, que no útils, que una cosa és construïts i l’altra útil. Però bé, suposo que després es poden anar combinant, com estan combinant aquests que diuen que tornem als preus del 92, que bé, si hi ha sortida i tot allò s’urbanitza, nosaltres donaríem suport el projecte, sempre i quan estigui tècnicament ben fet. I després hi ha una altra cosa, que és el que ha comentat el senyor Mañas, que és el 15 % d’aprofitament urbanística, que curiosament pera aquesta llei òmnibus, que en una modificació de la llei d’urbanisme del mes passat, és la que ara permet no fer aquest 15 % d’aprofitament. Per tant, aquí hi ha hagut una modificació que aquest 15 % és discutible, perquè em sembla que això ara ja no va. Hi ha el tema de l’habitatge públic, que nosaltres pensem que sí que n’hi ha d’haver, i sobretot hi ha tota la qüestió d’equipaments i de zones verdes, que hauria d’estar exactament perfilat, hauria d’estar modificat i hauria d’estar incorporat en aquest Projecte. I si és així, i es parla, jo crec que fins i tot, si realment veiem que aquí hi ha equipament suficient i hi ha zona verda, podríem estar fins i tot d’acord. Però tal i com ens ho porten avui, aquest és un projecte que el que fa és tornar a la densitat urbanística de la Badalona dels anys 60 que no hi havia ni una zona verda, ni un equipament, i s’hi posaven 1.200 famílies més, imaginin-se que es construeix tot, imaginin per un moment que d’aquí a dos anys tot allò està construït, i que de cop i volta allà hi ha 3.200 famílies més, a quines escoles? Tots al centre del Progrés, tots al CAP del Progrés, tots al CAP del Sant Roc, com ens ho faríem, quantes escoles, quantes guarderies, quantes escoles bressol? A on, de quina manera? S’ha de mirar. Hi ha un

Secretaria General


CAP previst, n’hi a un, sí sí, però és que és el que ja havíem deixat nosaltres. I per tant, el que li estic dient és que aquí, per sort, hi ha una previsió que contempla, però que en cap cas contempla, i els permet fins i tot posar mil pisos més que aquí ja veuríem si és legal, que jo crec que aquí s’ha de posar molt més amb equipament, i això sembla bastant lògic, que ha d’haver-hi un increment claríssim d’equipament perquè això pugui tirar endavant. Per tant, segurament si avui perden aquest dictamen, tornin-lo a portar, mirem a veure com es pot arreglar i què es pot arreglar i vostès mateixos. Però facin urbanisme consensuat, el senyor Mañas té raó, i jo crec que aquí les coses és millor parlar-les, sobretot quan estàs en minoria, perquè sinó es poden trobar com avui que aquest dictamen, fem un debat sobre un dictamen que després perden. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Serra. A veure, jo per posar credibilitat a les paraules del senyor Mañas només donaré un detall, vostè diu que d’equipament només en surten cent i escaig metres o dos-cents i escaig, ha dit, escolti, llegeixo textualment del dictamen “L’escreix de reserva d’espais lliures i equipaments públics és de 12.887 metres quadrats” d’acord? “i s’incorporen 1.918 metres quadrats”, per tant, hi ha una diferència amb els cent i escaig de metres que vostè parla. Però miri, jo no entraré ni a discutir el tema que ja varem parlar en el darrer Ple de la permuta, perquè no toca, ni a parlar de la Biblioteca de Canyadó. Sí que els faré una reflexió, en el darrer Ple que varem tenir del Consell d’Alcaldes de l’Àrea Metropolitana, a la sortida, els explico una anècdota, a la sortida varem coincidir amb un alcalde molt important de Catalunya i li dic “escolta, el tema de construcció, de promoció, el teu ajuntament s’està movent o no s’està movent?” i em va dir, “en absolut, no s’està movent absolutament res”, si que és cert que no fa falta que m’ho digui l’alcalde d’un municipi veí molt important, sinó que és evident, tan sols cal agafar els diaris, obrir la televisió, i tothom veu com està el sector de la construcció en aquests moments, està absolutament parat. Doncs bé, a la ciutat de Badalona aquesta norma s’ha trencat, a la ciutat de Badalona en aquests moments, com que entenem que s’està generant confiança, estan venint emprenedors, estan venint inversors que volen fer projectes empresarials a la nostra ciutat i concretament a la zona del sector del port, del canal, doncs hi ha empreses, hi ha entitats que porten sis o set anys actualment aturats, amb uns solars que són uns abocadors a on cada dia rebem queixes del veí de l’entorn de l’estat i el que provoca, i aquests grups el que ens estan dient és, volem començar a desenvolupar el nostre projecte a la ciutat de Badalona, i això és el que està passant en aquest moments a diferència d’altres municipis. Vostès han llegit o han vist en algun mitjà de comunicació que en aquests moments hi hagi algun municipi que tingui la capacitat de poder fer aquesta modificació per augmentar el nombre d’habitatges? No n’hi ha cap, no n’hi ha cap, i per què sí a Badalona? És una reflexió que ens hauríem de fer, podem seguir amb el model de dir, tinguem allò parat durant no sé quants anys a canvi de no tocar res? Escoltin, vostès són persones que tenen formació, no podem fer entendre als veïns que el nombre de persones que van a viure en un habitatge de 130 metres quadrats, com és el que està establert en aquests moments, és el mateix que anirà a veure en un habitatge de 90 metres quadrats, no, no, en un habitatge més petit hi van menys persones, i en un habitatge més gran hi van més persones. Que surten mil habitatges més, evidentment que sí, que aquí no estem parlant de pujar alçades, que no estem parlant d’un tema de volums, que estem parlant de densitats, que estem parlant que del mateix espai enlloc d’haver-hi tres divisions n’hi hagi deu a dins, però no estem parlant de pujar alçades en cap moment. Clar, el que no es pot fer, com avui han declarat vostès els Socialistes, senyor Serra, que el que pretén el govern de Badalona és fer quarts de casa. Miri, això és una autèntica barbaritat, perdoni que li digui, perquè els estàndards de la ciutat de Badalona són de 80 metres, aquí estem parlant de estàndards de 90 metres, o sigui, deu més dels que hi ha aprovats, i no em parli que un pis, un habitatge de 90 metres és un quart de casa, perquè jo no sé aleshores en quina dimensió està vostè o en quina realitat està vivint. Habitatge públic? En el sector A1 hi va habitatge públic, vostè ho ha dit, ADIF, en aquests moments podem plantejar que dins d’aquesta modificació de densitats hi vagi més habitatge públic, poder plantejar ho podem plantejar tots, poder plantejar ho podem plantejar tot. Ara bé, no perdin de vista que les empreses o les entitats que estan

Secretaria General


allà quan van comprar els terrenys se’ls va dir i es va acordar així, que les despeses per urbanització per metre quadrat que haurien de pagar cada un d’ells, despeses d’urbanització per metre quadrat que haurien de pagar cada un d’ells és de 150 euros metre quadrat, i que ahir se’ls està obligant a pagar 360 euros metre quadrat, d’acord, i pagant 360 euros el metre quadrat de cost d’urbanització és impossible que hi pugui anar habitatge públic allà, perquè el cost per urbanització per habitatge públic, i vostè ho deu saber senyor Mañas, no pot superar en cap moment els cent, cent deu, per metre quadrat de cost d’urbanització, i en aquests moments s’està demanat 360 euros per metre quadrat per cost d’urbanització. Per tant, és que és del tot inviable, i, o fem plantejaments realistes o no ens en sortirem. Vostès ho deien, és una aprovació inicial, i és un projecte de suficient calat per a la nostra ciutat. Jo els he de dir que amb la que està caient en aquests moments senyor Falcó, senyor Mañas i senyor Serra, en aquests moments ja hi ha dues llicències demanades per començar a construir, i li he de dir, perquè vostè ho ha dit, no són bancs, una no és un banc i l’altra tampoc, cap de les dues no són cap banc, ni és Fomento ni és cap banc, miri, avui no té el dia, ni és Fomento ni és cap banc. En aquests moments a la ciutat de Badalona hi ha dues llicències demanades per construir més de 300 habitatges, i construir 300 habitatges en aquests moments és llocs de treball per als veïns de Badalona, és més impostos, com ha dit el senyor Falcó em sembla, en concepte d’IBI, és pagar llicències de construcció i tot això són més ingresso. I torno a repetir, en aquests moments a Badalona hi ha llicències a sobre la taula a la zona del Port per construir més de 300 habitatges, que no és poca cosa, no dins d’un any, en aquests moments. I jo el que sí que estic demanant és que anem a fer un plantejament realista, anem a fer un plantejament realista, estem en una aprovació inicial, jo els demanaria, a vostè senyor Falcó, ha dit que s’abstindrà, els altres dos grups votaran en contra, però jo li demanaria que parlant d’una aprovació inicial, que tornarà al Ple, que ha de passar a la Generalitat de Catalunya i que al final si la Generalitat diu si o no, serà el que s’acabi dient, jo li demanaria que no posem en risc aquesta creació de riquesa per a la nostra ciutat. Per tant, els demanaria a tots vostès que facin una reflexió, els demanaria que facin una reflexió perquè em sembla que estem posant en risc la creació de riques a la nostra ciutat, i la creació, que és molt important, de llocs de treball de veïns aturats de la nostra ciutat. Avui, estem en condicions, avui estic en condicions d’afirmar amb vostès que ja hi ha una d’aquestes empreses que ha demanat la llicència que la vol començar de forma immediata, que està disposada a arribar a signar un acord amb l’Ajuntament de Badalona per contractar a veïns aturats de la nostra ciutat. Per tant, jo els demanaria que fem una reflexió tots plegats del que ens estem jugant. Estem en una aprovació inicial i tenim temps, jo em comprometo, ho dic als representants de tots els grups de parlar-ne les vegades que faci falta, d’escoltar i de rebre totes les recomanacions que vostès creguin oportunes, si volen la setmana que ve o passat Setmana Santa o la setmana que ve en comencem a parlar en concret. Al final, el sembla que podem coincidir més o menys, fent plantejament realistes, si pensem que d’aquesta promoció han de sortir habitatge públic a 360 euros metre quadrat és impossible senyor Mañas, i aquest preu no l’he posat jo, ve de darrera, per tant, anem a fer un plantejament realista. Però escoltin, em sembla que ens estem jugant el futur de la ciutat, perdó, el futur de la ciutat no, però em sembla que ens estem jugant un futur immediat que em sembla que pot ser interessant. Per tant, els demanaria una segona reflexió a tots. Senyor Mañas. SENYOR MAÑAS: Escolti senyor Albiol, no ens faci culpables a les tres persones que acabem de parlar de la crisi a la ciutat de Badalona o de l’atur a la ciutat de Badalona o de la reactivació econòmica a la ciutat de Badalona, perquè dissortadament cap de les vint-i-set persones que estem aquí tenim massa eines per poder reactivar econòmicament Badalona i estic segur que els vint-i-set que estem aquí estarem d’acord amb reactivar econòmicament Badalona. Permeti’m fer-los algunes apreciacions, una, jo crec que potser vostè pot estar d’acord amb mi o no, però no m’acusi de manca de rigor, jo crec que m’he explicat molt bé en la meva primera intervenció, hi ha un escreix d’espais lliures, el problema que tenim és que aquest escreix que tenim es concentra en zones verdes però hi ha una manca de metres quadrats d’equipament. No es llegeixi només el dictamen, miri’s l’expedient que estava a Secretaria, perquè jo crec que

Secretaria General


vostè no més està mirant el dictamen i no ha mirat l’expedient sencer que li dirà que hi ha un escreix de zona verda i que aquí el que falten són metres quadrats d’equipament. Una altra apreciació, estem parlant dels mateixos metres quadrats d’habitatge però de major densitat, i fins a on jo sé l’IBI es paga per metres quadrats, per tant, no m’expliquin que hi haurà no sé quin augment de l’IBI per aquests pisos és que ens estem fent trampes al solitari o no ens hem llegit la lle de finances locals. I un parell de reflexions més, senyor Garcia Albiol jo crec que vostè té l’urbanisme d’aquesta ciutat descuidat, que vostè com a alcalde ha posat l’accelerador en alguns temes però que de l’urbanisme no s’està preocupant massa, i la prova és que avui ens porta una modificació del Pla General Metropolità i no sabia ni si li passava el filtre del Ple, o sigui, el seu soci més habitual se li ha abstingut, els dos grups de l’oposició li voten en contra i un alcalde de la tercera ciutat de Catalunya que li tirin enrere modificacions del Pla General Metropolità, vol dir que té la matèria urbanística un mica descuidada, que es dedica a d’altres coses però que els temes de planificació territorial no se’ls mira massa o no li dóna la importància que tenen. Jo li he parlat de tres coses, del 15 % de marge que podem tenir si haguéssim augmentat els metres quadrats de densitat i que haguéssim pogut cobrar. O sigui, li estic parant que quan es construeixen mil pisos nous, quan li ofereixes als promotors privats mil pisos nous per construir, com que òbviament hi ha un augment del lucre expectant d’aquests promotors quines contrapartides tenim a la ciutat, i aquesta és la forma que hem fet urbanisme tots a la ciutat, incloent-hi alguns regidors seus que també han tingut responsabilitat en matèria urbanística en governs anteriors en d’altres partits diferents en els que estan ara, però així hem fet tots l’urbanisme en aquesta ciutat. Li recordo que la reparcel·lació del Gorg va tenir un consens total i absolut de tots els grups d’aquest Ple, li recordo que el meu grup i el regidor que li parla, ha defensat convenis urbanístics, ha defensat requalificacions, i no se’m cau cap anell per tornar-ho a fer, perquè sóc una persona d’esquerres però som un grup pragmàtic que el que busca és el benefici públic. Per tant, el que jo li demano és, ja que no li passa l’aprovació del Ple retiri’l, el meu grup està disposat a negociar aquest dictamen amb vostè, parlem d’equipaments, parlem de si l’habitatge públic és possible o no, i parlem de quin és el benefici públic que traurà la ciutat pel lucre expectants que s’augmenta d’aquests promotors privats. I per últim, vostè s’ha escandalitzat molt de la meva intervenció deixi’m que li matisi, quan jo li parlo de regals, d’afavoriment als privats i tal, no estic parlant ni insinuant res, li estic dient que hi ha dos maneres de fer urbanisme, un urbanisme que li dóna tots als privats sense cap beneficis públic, i un urbanisme que mira més per l’interès públic. No estic insinuant res que no hagi dit, li matiso perquè ni ho he fet avui, ni ho he fet mai amb cap regidor, ni ho he fet, que jo sàpiga, mai amb ningú d’aquesta ciutat, li demano, i li dic, el nostre grup està disposat a negociar això, retiri el dictamen, i ens podem asseure a negociar i no crec que per un mes la reactivació econòmica de l’Ajuntament i aquest panorama tan apocalíptic que era culpa del senyor Falcó, del senyor Mañas i del senyor Serra, s’endarrereixi tant. I una cosa que em sobta, que és que hi hagi llicències demanades quan hi ha una modificació del PGM, si és que són en aquest àmbit. SENYOR FALCÓ: Miri, a mi em sembla que escoltades les parts, diguem, hi ha una constatació d’un canvi de posició radical del partit que governa avui Badalona, que és un canvi radical radical, en relació al que es deia abans. Hi ha un canvi substancial de la posició del partit que ostentava l’Alcaldia de Badalona fins avui. Però al mateix temps a nosaltres ens dóna la sensació que hi ha una certa predisposició a arribar a un acord per majoria, no tinc tanta confiança que la gent d’Iniciativa s’hi acabés sumant, no hi tinc tanta confiança, no vol dir que no pugui ser, no hi tinc tanta confiança. Però en tot cas, a mi el que em sembla del que s’ha dit fins ara, és que tots devem estar d’acord a què canviar les densitats d’aquests sector és fer viable el projecte urbanístic al voltant del port de Badalona, i en això sempre hi ha hagut consens, fins que el PP en el passat el va trencar, al voltant de tot el que era el desenvolupament de la zona del port de Badalona. Podem refer aquest consens? Podem tornar a fer un acord de totes les forces polítiques que tradicionalment hem estat d’acord en aquesta qüestió en aquesta ciutat? Nosaltres creiem que sí i tenim confiança que sí, creiem que sí, i volem que així sigui. Però també, vostè ens demana un acte de confiança, ens diu,

Secretaria General


escolti no s’abstingui, deixi’m-ho aprovar inicialment i jo em comprometo, etc. No sabem què fer, perquè vindrà Setmana Santa, i no sabem exactament com pensen estructurar vostès aquestes reunions, si serà a l’antiga usança, perquè això havia passat en el passa també i les coses anaven com anaven i es trucava quan es trucava i t’hi veies quan t’hi veies, si és que t’hi veies. Però no sabem ben bé què fer, perquè clar, i espero que sigui veritat que hi ha dues llicències demanades, i espero que sigui veritat que realment es poden canviar coses d’aquesta aprovació inicial fins a la definitiva. L’altre dia, amb la qüestió d’Eurostànding, ja que ha sortit, nosaltres vam fer una aprovació condicionada al vot final, varem dir que ens miraríem amb lupa i demanaríem a la Generalitat que es mirés amb lupa, tota la qüestió que hi ha al voltant d’aquesta qüestió, i ja li adverteixo que no era dir-ho per dir-ho, era dir-ho per fer-ho, i si convé votarem a favor i si convé votarem en contra, ja li vaig dir l’altre dia. Per tant, les aprovacions inicials, nosaltres podem donar el vistiplau a una aprovació inicial d’això amb la voluntat d’extreure de tot aquest debat la garantia d’un debat al qual ens hem compromès els quatre grups, que fora bo per a la ciutat que fos un debat real, i que realment poguéssim portar d’aquí a un mes a una aprovació definitiva, o d’aquí a dos mesos o tres o quatre, perquè no sé quant temps passarà, un acord de tots a aquesta zona. Nosaltres ens hi comprometem a posar-nos els deures, a donar la nostra opinió, en el passat donàvem per bons els plantejament del nostre soci de govern en aquesta qüestió, també donem per bons els plantejaments de sortida que fan vostès, podem aprovar inicialment això, però també li demanem que hi hagi una comissió de tots els grups, que es dediqui a parlar d’això i a fer els deures, que em sembla que el senyor Mañás té una mica de raó, en la qüestió urbanística a Badalona alguna cosa no acabem de fer bé, no crec que tècnicament estigui mal fet, perquè els tècnics són els mateixos ara que abans, però en tot cas sí que creiem que si vostè es compromet realment afer un debat, i els grups realment, honestament es comprometen a participar d’aquest debat, podem arribat a una aprovació definitiva, que no li garantim, simplement li diem que és possible que això pugui tirar inicialment. I em sembla que és bo que hi hagi debats que arribin al Ple vius, i que no arribi tot fet, i que la gent vegi també que aquest Ple serveis per confrontar opinions, abans ho hem fet, hem retirat un punt de l’Ordre del dia, bé o no s’ha retirat però en tot cas s’ha modificat, i arriba un punt que no estava prou parlant, nosaltres opinem en relació al que diu el dictamen i en relació al que havien dit en el passat els uns i els altres, hi ha gent que canvia d’opinió, nosaltres considerem que aquest és un tema de ciutat que cal pactar-lo entre tots, i li demanem a l’alcalde que concreti quins són els seus compromisos en la matèria abans de donar un sí definitiu, perquè amb una reunió després de Setmana Santa crec que no n’hi ha prou, amb una reunió després de Setmana Santa no n’hi ha prou i potser el que ens convé és veure quines al·legacions farem tots plegats, posar-les en comú, i mirar de portar un dictamen més arreglat la propera vegada. SENYOR SERRA: Molt breument. No he acabat d’entendre si s’absté o no, la veritat, com que ara em torna a dir que no ho sap, vostè no, els seus companys no ho sé. Nosaltres, jo torno a dir el que li he dit i no vull allargar-me més en aquesta qüestió, si finalment Convergència li acaba aprovant presentarem al·legacions i per tant, aquest tema tornarà aquí, jo ja li he dit on estan els nostres dubtes, jo em crec també que estarien per part de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya i on està diguem, el problema legal de tot això. Després, en quant a la tipologia dels habitatges i tot això, jo ara no li vull entrar a fer divisions sobre si són de cent trenta, de vuitanta o de no sé què, però divideixi 215.000 metres quadrats útils que hi ha pels pisos que hi ha, pels 2.100 que hi havia ara i pels 3.200, divideixen el bloc i veuran el resultat que dóna, a mi, no sé si m’equivoco, a mi em dóna 67,33, però bé, després n’hi ha de més grans i n’hi ha de més petits, igual que aquests que estan venent ara que n’hi ha de més grans i de més petits, perquè el sostre, el volum edificable és el mateix, i per tant, el que s’ha de fer és dividir-lo pel nombre de pisos, abans i ara, abans donava 100 i ara dóna 67,33, però bé, és igual, construïts que no útils, construïts que és una altra cosa. Dit això, repeteixo, hi ha dues possibilitats, si això s’aprova presentem al·legacions, si no s’aprova busquem un cert mecanisme per refer aquest dictamen perquè el dictamen que es porti de la modificació de la densitat en aquest sector del port estigui a ús de tothom i que per tant tots ens hi puguem

Secretaria General


trobar que realment és un benefici per a la ciutat i no només per als bancs, i si això és així, per a nosaltres cap problema per asseure’ns a negociar aquest dictamen, ja li dic, no l’altre que van portar anteriorment. I a més, penso també que seria bo que Convergència s’abstingués i tornar a posar el comptador a zero d’aquest dictamen, jo crec que és millor que no que després ens posem a parlar d’al·legacions sobre quelcom que ja està aprovat, perquè crec que llavors serà molt més complicat arribar a consens, però bé, ara ens ho diran. SENYOR ALCALDE: Jo no repetiré la intervenció i els arguments, que em sembla que es poden compartir o no però que em sembla que són prou clars. Mirin, a mi em sembla que estem portant a terme alguna cosa que va més enllà d’una simple votació, estem portant a terme el fet que Badalona es demostri que és una ciutat que té ganes de sortir endavant i que és una ciutat que té ganes de funcionar o seguir amb la mateixa dinàmica. Jo estic convençut que tots vostè volen que Badalona tiri endavant, segurament diferim amb els plantejament i cadascú ho veu d’una manera. Torno a repetir, jo no entraré ara en el debat del Ple de fa quinze dies, de fa un mes, no hi entraré, però em semblen tremendament equivocats els arguments que s’estan donant, i li puc garantir que a tots els grups que han presentat les al·legacions les farem de forma exhaustiva i concreta els plantejaments que ens han plantejat, però em sembla que avui no toca. El que jo estic dient aquí és que hem d’anar a una modificació que tots coincidim que l’hem de tirar endavant per donar-li viabilitat en un barri que els veïns ho estan passant molt malament, que ho necessitem com a model de ciutat, però que els veïns de l’entorn ho estan passant molt malament i vostè ho saben, pel fet d’estar en aquesta realitat de solars molts de pena i morts de riure. Aleshores, a partir d’aquí, la voluntat del govern i de l’alcalde, senyor Falcó, escoltin, si ens hem de reunir i començar a consensuar el model la setmana que ve o aquesta setmana, sense cap tipus de problema, aquest alcalde no se’n va de vacances, per tant, tenim tots els dies que facin falta i podem posar-nos-hi demà mateix, sí que jo crec i sí que els agrairia a tots que fessin una reflexió i especialment al grup de Convergència i Unió que ha fet el plantejament de dir, home, em sembla que des d’un punt de vista de credibilitat i d’imatge de ciutat, jo crec que és positiu que arranquem amb les modificacions que a posteriori facin falta. Per tant, el meu compromís, senyor Falcó, senyor Serra i senyor Sagués, si vostès volen la setmana que ve concretem ja i creem una comissió especial o la comissió pròpia d’urbanisme, com vulguin, això ho podem parlar, per fer un seguiment estricte del desenvolupament d’aquest projecte i intentar arribar al final a un acord entre tots, com normalment, com en el 90 % dels casos ha estat així, per tant, jo no crec que hi hagi motiu pel contrari. Per tant, el meu oferiment és el de la propera setmana convocar dilluns o dimarts si vostès volen, la primera trobada per començar a concretar. Excepcionalment li diria que si vol justificar pot justificar. SENYOR FALCÓ: Jo el que crec, i si s’obre un tercer torn que s’obri, escolti senyor Serra, ens ha fet la Bíblia de la biblioteca de Canyadó, ho he dit en el minut set o vuit... SENYOR SERRA: Jo també vull la paraula en tot cas. SENOR FALCÓ: Doncs que li donin, si a mi, serà per mi... SENYOR SERRA: No home no, jo no la vull. SENYOR FALCÓ: Que li donin, si a mi no em preocupa això, que li donin la paraula. L’única cosa que jo, això que diu l’alcalde primer, una consideració, amb els pisos la qüestió és més del mateix, i nosaltres comencem a tenir la sensació que la qüestió no és fer més pisos, sinó donar-li valor afegit a l’àmbit. Abans les coses es feien malament, però ara correm el risc de tornar-les a fer malament. Per tant, nosaltres ens comprometem a fer els deures, ens comprometem a tornar a fer això a l’aprovació definitiva d’aquesta qüestió, per tant, ens hi posarem a fons, donarem el vistiplau a l’aprovació inicial si tal i com ha dit ens convoquen a una comissió especial per parlar d’això. Qui ha canviat d’opinió no som nosaltres en el transcurs del debat, sinó que són el grup que governa, que no tornaré a dir el que deia quan estava a l’oposició, i el grup que està a l’oposició de quan governava, nosaltres estem allà mateix, allà mateix, veient amb sentit comú que aquesta és una aprovació inicial que la ciutat necessita. Ara bé, discutirem a fons tota la qüestió relativa als beneficis o les qüestions dels

Secretaria General


aprofitaments que se’n derivin. No li garantim res, però sí que recollim aquesta oportunitat de debatre això amb la voluntat que al final tots els ho posem d’acord. SENYOR SERRA: Un aclariment breu, brevíssim, les coses canvien, una cosa és que el dictamen és que el dictamen torni aquí i es modifiqui, i una altra és que això s’aprovi, igual que s’ha aprovat això de Badalona Comunicació amb els vots de Convergència i el PP, si això s’aprova amb els vots de Convergència i el PP, que ho aproven, jo crec que llavors l’únic que hem de fer nosaltres és el que ens toca fer, que és presentar al·legacions en aquest projecte que ja està fet aquí, i el dia que aquestes al·legacions tornin a Ple tornarem a fer un altre debat abans de l’aprovació definitiva. Però encara no ho he entès, voteu a favor o no? Sí, doncs nosaltres presentem al·legacions. SENYOR ALCALDE: Miri, senyor Serra, vostè és lliure de presentar al·legacions com Iniciativa Esquerra Unida, com Convergència i unió, faltaria més. Ara bé, que vostè digui, com ha insinuat, que no vol participar de cap comissió... SENYOR SERRA: Jo no he dit això. SENYOR ALCALDE: Vostè ha dit que presentarà al·legacions. SENYOR SERRA: Presentarem al·legacions independentment d’això altres, només faltaria, independentment. SENYOR ALCALDE: Molt bé, doncs me n’alegro, doncs la setmana que ve ens trobarem. SENYOR MAÑAS: Nosaltres votarem en contra però nosaltres participarem, si en convoca, a parlar del tema. SENYOR ALCALDE. Doncs, jo li agraeixo i agrair a Convergència i Unió aquest marge de confiança. Jo crec que entre tots ens en sortirem i tan sols un aclariment, ho dic perquè, els arguments. Anem a ser una mica més rigorosos tots, e, senyor Serra ha dit en la seva penúltima, “si dividim els metres quadrats amb els pisos surten de 60 metres, bé, 67 metres, doncs jo li vull dir, que dividir 287.389’24 metres quadrats per 3.191 habitatges dóna... SENYOR SERRA: S’equivoca, perquè els edificables són els d’aprofitament privat, per habitatge n’hi ha 215. SENYOR ALCALDE: Senyor Serra, escolti’m, per tant, ho deixem aquí... SENYOR SERRA: N’hi ha 215. SENYOR ALCALDE: Senyor Serra, ja els he deixat parlar a tots un torn més Per tant, agrair aquest marge de confiança, independentment del posicionament dels grups i la setmana que ve convocaríem la primera reunió de la Comissió d’Urbanisme. Per tant, queda aprovat amb els vots de Convergència i Unió, Partit Popular i els vots en contra i els vots en contra de la resta de grups. Votació. El dictamen precedent s'aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 15, dels grups municipals del Partit Popular i Convergència i Unió Vots en contra: 12, dels grups municipals Socialista i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. 11 AP-2012/2250 DICTAMEN. Aprovació provisional de la Modificació del PGM per a la correcció de l'errada material en la delimitació de la zona de desenvolupament urbà, intensitat 1 (clau 19) a l'illa delimitada per av. d'Alfons XIII, Don Pelai, Manila i Ramon Llull. Per part de Planejament Urbanístic es presenta per a l’aprovació provisional la Modificació puntual del Pla General Metropolità per a la correcció de l’errada material en la delimitació de la zona de desenvolupament urbà, intensitat 1 (clau 19) a l’illa delimitada per l’avinguda Alfons XIII i els carrers de Don Pelai, de Manila i de Ramon Llull (12/D2-11) de Badalona. Vist l’informe subscrit en data 9 de març de 2012 per l’arquitecta del Departament de Planejament Urbanístic, que reproduït literalment diu: “El Ple de l’Ajuntament, en la sessió de data 29 de novembre de 2011, va aprovar amb caràcter inicial la Modificació del Pla general metropolità per a la correcció de l’errada material en la delimitació de la zona de desenvolupament urbà, intensitat 1 (clau 19) a l’illa delimitada per

Secretaria General


l’avinguda d'Alfons XIII i els carrers de Don Pelai, de Manila i de Ramon Llull per iniciativa de l’Ajuntament de Badalona. L’esmentat acord es va publicar en el BOPB en data 27 de desembre de 2011, al diari El Punt Avui el 20 de desembre de 2011, al Tauler d’anuncis oficials i a la web de l’Ajuntament de Badalona. I en el preceptiu període d’informació pública no s’han presentat al·legacions. OBJECTE La Modificació del Pla general metropolità es planteja amb l’objectiu de corregir l’errada material en la delimitació de la zona de desenvolupament urbà, intensitat 1 (clau 19) de l’illa delimitada per l’avinguda d'Alfons XIII i els carrers de Manila; de Don Pelai i de Ramon Llull, consolidada amb 4 edificis entre mitgeres destinats a habitatges plurifamiliars, locals comercials i aparcaments, amb un total de 305 habitatges. ÀMBIT I SUPERFÍCIE L’àmbit de la Modificació del PGM comprèn de l’illa delimitada per l’avinguda d'Alfons XIII i els carrers de Manila; de Don Pelai i de Ramon Llull. La superfície total del sector és de 5.340 m² PLANEJAMENT VIGENT El planejament vigent d’aplicació en l’àmbit de la Modificació del PGM és el següent: Pla Parcial Caritg (1962 / 000234 / B). Data aprovació: 30/10/1962. Modificació Pla Parcial Caritg (1970 / 000659 / B). Data aprovació: 12/11/1970. Pla General Metropolità (1976 / 000477 / B). Data aprovació: 14/7/1976. Data publicació: 19/7/76) Pla especial de vialitat A-19 (1983 / 000743 / B). Data aprovació: 09/09/1985. Data publicació: 20/09/1985. Els terrenys inclosos en l’àmbit de la Modificació del PGM estan classificats com a sòl urbanitzable amb la qualificació de zona de desenvolupament urbà intensitat 1 (clau 19). DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA La motivació de la proposta de Modificació del PGM ve donada perquè es consideren errònies la classificació i la qualificació urbanística atorgades pel PGM en l’àmbit concret, per l’apreciació del fet de l’existència d’una illa no edificada, però que d’acord amb el Pla Parcial Caritg, el planejament vigent d’aplicació al sector abans de l’aprovació del PGM, estava qualificada com a zona urbana de tolerància d’habitatge i indústria (TVI) i en conseqüència, era edificable. D’altra banda, és manifestament desproporcionada la substitució dels 4 edificis entre mitgeres existents amb el desenvolupament de la de zona de desenvolupament urbà intensitat 1 (clau 19) i la millora que podria aportar en el sector on s’ubica en relació a l'increment dels espais lliures i equipaments que es generaria. RESUM NUMÈRIC El resum comparatiu entre les qualificacions del planejament vigent i la modificació del PGM proposada és el següent: Denominació Clau Planejament vigent m² Proposta MPGM m²

Sòl urbanitzable. Zona de desenvolupament urbà, Intensitat 1 19 5.340 Sòl urbà. Zona de desenvolupament urbà, Intensitat 1 13b* 5.340 TOTAL ÀMBIT MPGM 5.340 5.340 CONCLUSIÓ Vista la proposta inicial i atès que la documentació compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i el Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Ley de Suelo, informo favorablement prosseguir amb la tramitació de la Modificació del Pla general metropolità per a la correcció de l’errada material en la delimitació de la zona de desenvolupament

Secretaria General


urbà, intensitat 1 (clau 19) a l’illa delimitada per l’avinguda d'Alfons XIII i els carrers de Don Pelai, de Manila i de Ramon Llull.” Vist l’informe subscrit en data 12 de març de 2012 pel Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme i Territori, i que reproduït literalment diu el següent: “PROPOSTA PRESENTADA Per part del Departament de Planejament Urbanístic de l’Àrea d’Urbanisme i Territori s’ha redactat la Memòria de la Modificació puntual del PGM amb l’objectiu de corregir l’errada material en la delimitació de la zona de desenvolupament urbà, intensitat 1 (clau 19) de l’illa delimitada per l’avinguda d'Alfons XIII i els carrers de Manila; de Don Pelai i de Ramon Llull, consolidada amb 4 edificis entre mitgeres destinats a habitatges plurifamiliars, locals comercials i aparcaments, amb un total de 305 habitatges. La superfície total dels sector és de 5.340 m2. Aquesta memòria va ser aprovada amb caràcter inicial pel Ple de l’Ajuntament en sessió de 29 de novembre de 2011, donant publicitat d’aquest acord mitjançant la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 12 de desembre de 2011, al diari El Punt Avui de 20 de desembre de 2011, al Tauler d’anuncis municipal i a la pàgina web de l’Ajuntament de Badalona. Juntament amb l’acord d’aprovació inicial es va disposar l’obertura del termini d’informació pública de l’instrument d’ordenació urbanística durant el termini d’un mes. Durant aquest termini d’informació pública no es van presentar al·legacions, tal i com consta a la documentació obrant a l’expedient. En data 9 de març de 2012 l’arquitecta del Departament de Planejament Urbanístic ha emès un informe mitjançant el qual posa de manifest que en el document presentat per a la seva aprovació provisional s’han introduït respecte el document aprovat amb caràcter inicial. NORMATIVA D’APLICACIÓ Aquesta modificació del Pla General metropolità d’iniciativa pública es formula i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en endavant TRLUC. A l’expedient administratiu 12/D2-11 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic hi consten les determinacions establertes per l’article 69.2 del RLUC, respecte el contingut de la memòria: - Justificació de la conveniència i oportunitat de la seva formulació. - Informació urbanística, acompanyada dels estudis complementaries. - Descripció i resultat del programa de participació ciutadana. - Objectius de l’ordenació. - Normativa. - Agenda. - Avaluació econòmica. - Documentació ambiental. PROCEDÈNCIA DE L’APROVACIÓ PROVISIONAL D’acord amb la normativa citada i a la vista de la documentació tècnica que consta a l’expedient, s’informa favorablement la proposta presentada per tal que sigui aprovada amb caràcter provisional pel Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l’article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2 c) del Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), aprovat per DL 2/2003, de 28 d’abril. No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” Atesos els informes tècnic i jurídic transcrits anteriorment, els sotasignats membres de la Comissió Informativa de l’Àmbit del Territori proposen al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent acord: PRIMER.- Aprovar amb caràcter provisional la Modificació puntual del Pla General Metropolità per a la correcció de l’errada material en la delimitació de la zona de desenvolupament urbà, intensitat 1 (clau 19) a l’illa delimitada per l’avinguda Alfons XIII i els carrers de Don Pelai, de Manila i de Ramon Llull (12/D2-11) de Badalona. Aquesta actuació urbanística es promou i

Secretaria General


tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. SEGON.- Donar trasllat de l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona per tal d’assolir l’aprovació definitiva, d’acord amb l’article 80 del TRLUC. Votació. El dictamen precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. 12 AP-2012/2251 PROPOSTA. Aprovació inicial del Reglament per a l'exercici de la potestat sancionadora per comissió d'infraccions lleus competència de l'Ajuntament de Badalona mitjançant procediment abreujat. Identificació de l’expedient

Tipus de resolució: Aprovació Inicial del Reglament per a l’Exercici de la Potestat Sancionadora amb Motiu de la Comissió d’Infraccions Lleus Competència de l’Ajuntament de Badalona

Òrgan que resol: Ple Caràcter de la resolució: No exhaureix la via administrativa

Núm. expedient: 1/MOMC-1/12

Fets 1. Providència del regidor de l’Àrea de Seguretat, Convivència i Participació, de data 16 de gener de 2012, a la qual atesa la necessitat d’introduir millores en el procediment sancionador municipal a l’àmbit de les infraccions lleus a les Ordenances Municipal, que repercuteixen, per una part en la simplificació de l’activitat administrativa, i per altra en el ciutadans subjectes de sanció per infraccions de caràcter lleu a les ordenances municipals, introduint la possibilitat de descomptes en el pagament de les denúncies, ordena engegar el procediment per tal de redactar un Reglament per a l’Exercici de la Potestat Sancionadora amb Motiu de la Comissió d’infraccions Lleus Competència de l’Ajuntament de Badalona 2. Resolució de l’Alcaldia de data 16 de gener de 2012, per la qual, vista la providència del regidor de l’Àrea de Seguretat, Convivència i Participació , de conformitat amb l’article 62 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el reglament d’obres activitats i serveis dels ens locals, es crea la Comissió d’Estudi encarregada de la redacció del projecte de Reglament per a l’Exercici de la Potestat Sancionadora amb Motiu de la Comissió d’Infraccions Lleus Competència de l’Ajuntament de Badalona. 3. Com a resultat de l’estudi i deliberació de les propostes aportades durant les reunions de la Comissió, una vegada valorades les propostes aportades pels membres de la mateixa han acordat, tal i com consta a la documentació obrant a l’expedient, proposar al Ple de la Corporació, per a la seva aprovació si s’escau, el projecte de Reglament per a l’Exercici de la Potestat Sancionadora amb Motiu de la Comissió d’Infraccions Lleus Competència de l’Ajuntament de Badalona. 4.-La present proposta de Reglament per a l’Exercici de la Potestat Sancionadora amb Motiu de la Comissió d’Infraccions Lleus Competència de l’Ajuntament de Badalona, en data 21 de març de 2012, ha estat informada favorablement pel Grup de Simplificació Administrativa. Fonaments de dret 1. El projecte de Reglament proposat és expressió de la manifestació de la potestat reglamentària de les corporacions locals en matèria sancionadora, entre altres, per l’art. 4.a i f .de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL), l’art. 134, de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Admninistracions Públiques i el Procediment Administratiu Comú, 2. L’òrgan competent per adoptar l’acord d’aprovació de reglaments és l’Ajuntament ple, en virtut de les atribucions que té assignades per l’article 22.2 lletra d) de la Llei 7/1985, de 2

Secretaria General


d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL) i l’article 63.1del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprovà el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS). 3. Per a l’adopció d’aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple del nombre legal de membres de la Corporació, d’acord amb l’article 47. 1. de la LRBRL esmentada. 4. El procediment d’aprovació del reglament proposat serà l’establer en els articles 49 de la LRBRL, esmentada, 178 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 63 i següents del ROAS, també esmentat . 5. Un cop adoptat l’acord provisional, aquest haurà d’ésser sotmès a informació pública i audiència als interessats per un termini de trenta dies, mitjançant exposició pública del mateix en el Tauler d’anuncis de la Corporació, així com publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província, el Diari Oficial de la Generalitat i en un diari dels de major difusió en el mateix àmbit territorial, per tal que es puguin formular reclamacions i suggeriments que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació, i que, de no produir-se, farà que s’hagi de considerar l’acord aprovat definitivament, conforme al que preveuen els preceptes indicats. Proposta d’ACORD En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, esmentat, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’Ajuntament Ple adopti la següent PROPOSTA i la converteixi en ACORD: PRIMER: Admetre a tràmit la iniciativa per a la redacció del projecte de Reglament per a l’Exercici de la Potestat Sancionadora amb Motiu de la Comissió d’Infraccions Lleus Competència de l’Ajuntament de Badalona, proposat per la Comissió redactora. SEGON: Aprovar provisionalment el text del Reglament per a l’Exercici de la Potestat Sancionadora amb Motiu de la Comissió d’Infraccions Lleus Competència de l’Ajuntament de Badalona, d’acord amb el següent tenor literal. “REGLAMENT PER A L’EXERCICI DE LA POTESTAT SANCIONADORA PER COMISSIÓ D’INFRACCIONS LLEUS COMPETÈNCIA DE L’AJUNTAMENT DE BADALONA, MITJANÇANT PROCEDIMENT ABREUJAT EXPOSICIÓ DE MOTIUS El punt 14 de l’exposició de motius de la Llei 30/92 de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, quan es refereix al Títol IX regulador dels principis bàsics als quals s’ha de sotmetre l’exercici de la potestat sancionadora de l’Administració, encomana a cada Administració Pública l’establiment dels procediments materials concrets per a l’exercici de la potestat sancionadora que, en cada cas, ostenten. En establir el principi de garantia del procediment, l’art. 134 de l’esmentada Llei 30/92, determina que l’exercici de la potestat sancionadora requerirà procediment legal o Reglamentàriament establert. L’Ajuntament ostenta la potestat sancionadora conforme al que disposa l’article 4.1 f) de la Llei 7/85 de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, la qual potestat està atribuïda a l’alcalde per l’article 21.1.n) de la mateixa Llei. La llei 57/2003, per la seva part, va introduir el Títol XI en la Llei 7/85, de 2 d’abril reguladora de les Bases de Règim Local, per tal de regular el règim jurídic corresponent a la tipificació de les infraccions i sancions per les entitats locals en determinades matèries, d’acord amb les exigències del principi de legalitat adaptades a les singularitats locals, i sempre en defensa de la convivència ciutadana i dels serveis i el patrimoni municipal. Aquesta regulació es va completar amb la necessària modificació dels articles 127.1 i 129.1 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. D’altra banda, el Reglament del procediment per a l’exercici de la potestat sancionadora, aprovat pel reial decret 1.398/1993, de 4 d’agost, contempla, al seu article 8.2, la possibilitat d’aplicar reduccions sobre la quantia de les sancions previstes en cas de pagament voluntari per l’imputat.

Secretaria General


De conformitat amb allò es desenvolupa el present Reglament que té per objecte regular l’exercici de la potestat sancionadora per la comissió d’infraccions lleus tipificades a les Ordenances Municipals de l’Ajuntament de Badalona. En conseqüència, l’Ajuntament en Ple, aprova el present Reglament per a l’exercici de la potestat sancionadora per comissió d’infraccions lleus competència de l’Ajuntament de Badalona. REGLAMENT PER A L’EXERCICI DE LA POTESTAT SANCIONADORA PER COMISSIÓ D’INFRACCIONS LLEUS COMPETÈNCIA DE L’AJUNTAMENT DE BADALONA MITJANÇANT PROCEDIMENT ABREUJAT CAPITOL I.- Disposicions Generals Article 1. Àmbit d’aplicació El procediment abreujat regulat en aquest Reglament s’aplicarà per a l’exercici de la potestat sancionadora per fets constitutius d’infraccions lleus tipificades a les ordenances i demès normes municipals que regulen matèries que afectin a les relacions de convivència d’interès local i a l’ús dels serveis, equipaments, infraestructures, instal·lacions i espais públics en la ciutat de Badalona. Així mateix serà aplicable per a l’exercici de la potestat sancionadora per fets constitutius d’infraccions lleus d’aquelles ordenances i bans que així ho estableixin expressament en el futur. Article 2. Actuacions administratives i jurisdiccionals penals 1.Quan durant el procediment administratiu es posi de manifest un fet que pugui ser constitutiu de delicte o falta penal que es pugui perseguir d’ofici, l’autoritat administrativa ho posarà en coneixement del Ministeri Fiscal per si procedís l’exercici de l’acció penal i li sol·licitaran testimoni sobre les actuacions que practiqui. Si s’estima que hi ha identitat en el subjecte, fet i fonament entre la infracció administrativa i una infracció penal, s’acordarà la suspensió del procediment fins que l’autoritat judicial pronunciï sentència ferma o dicti altra resolució que li posi fi. 2.Conclòs el procés penal amb sentència condemnatòria dels inculpats, s’arxivarà el procediment sense declaració de responsabilitat, sempre que hi hagi identitat en el bé jurídic protegit. En el cas que la sentència fos absolutòria o el procediment penal conclogués amb una resolució que li posi fi sense declaració de responsabilitat i no fonamentada en la inexistència del fet, es dictarà la resolució que correspongui en el procediment administratiu. CAPITOL II.- Iniciació del procediment Article 3. Incoació del procediment El procediment sancionador abreujat per infraccions lleus s’incoarà d’ofici per l’autoritat competent que rebi notícia de fets que puguin constituir infraccions lleus descrites a l’article 1 o mitjançant denúncia formulada pels agents de la autoritat encarregats de la vigilància i la seguretat. Així mateix es podrà incoar procediment per l’autoritat competent com a conseqüència de denúncia formulada per qualsevol persona que en tingui coneixement dels fets. Article 4. Mesures cautelars Els agents de l’autoritat podran retirar e intervenir cautelarment les begudes, els envasos o altres elements objecte de les prohibicions, així com els materials o mitjans empleats per a la comissió de la infracció denunciada. Les begudes i els aliments intervinguts podran ser destruïts immediatament per raons higièniques i sanitàries. A la resta d’objectes o materials intervinguts se’ls donarà el destí previst a la respectiva norma jurídica sectorial. Article 5. Denúncies de caràcter obligatori i voluntari 1.Els agents de l’autoritat, en compliment de les seves funcions denunciaran les infraccions que observin. Els document públics als qual es facin constar els fets constatats pels funcionaris amb la condició d’agents de l’autoritat, que es formalitzin observant els requisits legals pertinents, tindran valor probatori respecte dels fets denunciats, sense perjudici del deure que tenen els funcionaris d’aportar tots els elements probatoris que els sigui possible, i de les

Secretaria General


proves que els sigui possible, i de les proves que en defensa dels seus drets i interessos puguin aportar els particulars interessats. 2.Qualsevol persona, física o jurídica, podrà, igualment, formular denúncies per fets que puguin constituir infraccions administratives de les esmentades a l’article 1 del present Reglament. Article 6. Contingut de les denúncies En tot cas, en les denúncies hauran de constar la identitat del denunciat o denunciats, quan sigui possible, així com una relació circumstanciada del fet, amb expressió del lloc, la data i hora així com el nom i el domicili del denunciant. Quan aquest sigui un agent de l’autoritat es substituiran pel seu número identificatiu. Quan el denunciant sigui agent de l’autoritat es farà constar el precepte i número de la norma o ordenança municipal presumptament infringit, l’import de l’eventual sanció previst en la norma que tipifiqui la infracció, l’òrgan encarregat de la instrucció del procediment i el seu règim de recusació. Així mateix s’indicarà l’òrgan competent per sancionar i la norma que l’atribueixi la competència. Article7.Requisits de les denúncies de caràcter obligatori Els corresponents butlletins de denúncia s’estendran per triplicat exemplar. Un d’ells quedarà en poder del denunciant, el segon s’entregarà al denunciat si fos possible i el tercer es trametrà a la dependència administrativa competent per a la instrucció. Els butlletins seran signats pel denunciant i el denunciat, sense que la signatura d’aquest últim impliqui conformitat amb els fets que motiven la denúncia, sinó únicament amb la recepció de l’exemplar a ell destinat. En el cas que el denunciat es negui a signar o no sàpiga fer-ho, el denunciant així ho farà constar i s’estarà al que disposa l’article 59.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. En el butlletí de denúncia s’ha d’advertir al denunciat que disposa d’un termini de quinze dies per aportar quantes al·legacions, documents o informacions estimi convenients i, si s’escau, proposar i practicar la prova, amb l’expressa menció que, de no efectuar al·legacions sobre el contingut de la iniciació del procediment en el termini esmentat, aquesta iniciació podrà ser considerada proposta de resolució, que es cursarà immediatament a l’òrgan competent per resoldre el procediment. Així mateix s’informarà al denunciat de la possibilitat de reconèixer la seva responsabilitat i de pagar la sanció amb els efectes que preveu l’article 12.2. L’òrgan instructor podrà dictar instruccions o circulars sobre els formularis en què es practiquin les denúncies de caràcter obligatori i els requisits mínims que hagin de contenir per a la seva admissió a tràmit per l’òrgan instructor. Article 8. Requisits de les denúncies de caràcter voluntari a) La denúncia es podrà formular verbalment davant els agents de l’autoritat més pròxims al lloc del fet, o per escrit dirigit a l’Ajuntament. Aquests informaran sobre les obligacions inherents a la condició de denunciant, particularment la necessitat d’identificació del denunciant, abans d’intervenir en relació amb els fets denunciats. El fet que el particular no ratifiqui la seva voluntat de denunciar, no eximeix els agents de l’autoritat de la seva obligació de comprovar els fets denunciats, atès que n’han tingut coneixement indirecte, tal com preveu l’article 11.1.a) del Real Decret 1.398/1993, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament del Procediment per a l’exercici de la potestat sancionadora. b) S’han de fer constar en la denúncia les dades i circumstàncies que es consignen en l’article 6.1 d’aquest Reglament. Quan la denúncia vagi acompanyada d’una sol·licitud d’iniciació del procediment sancionador, l’Ajuntament haurà de comunicar al denunciant la incoació o no del procediment i, si s’escau, la resolució que recaigui, sense que això li confereixi la condició jurídica d’interessat. Article 9. Tramitació de denúncies 1.Si la denúncia fos formulada per un agent de l’autoritat, un cop rebuda la denúncia a la dependència instructora, l’òrgan instructor procedirà a la qualificació dels fets i graduació de la multa o a la verificació de la qualificació i multa consignades en la mateixa per l’agent denunciant, i impulsarà la seva tramitació fins a la resolució; altrament, si s’escau, proposarà a

Secretaria General


l’òrgan competent per resoldre la corresponent resolució que declari la inexistència d’infracció en els casos que els fets denunciats no fossin constitutius d’aquesta, o la improcedència d’imposar sanció, en els supòsits en què no es pugui identificar el seu autor. En el primer cas, si la qualificació i graduació apreciades per l’instructor fossin diferents de les assenyalades per l’agent en la seva denúncia, s’ha de notificar novament la incoació del procediment al presumpte infractor, atorgant-li el termini de 15 dies als efectes previstos pel segon paràgraf de l’article 7 d’aquest Reglament. 2. Sense perjudici que els òrgans competents puguin comprovar els fets a què es refereixin, tal com preveu l’article 8.a) d’aquest Reglament, les denúncies de caràcter anònim seran arxivades sense que s’hagin d’efectuar ulteriors tràmits al respecte. 3. Si el denunciant és un particular, l’òrgan competent per resoldre, en vista dels fets denunciats i altres circumstàncies de la mateixa valorarà la conveniència de la incoació del procediment sancionador o l’arxiu sense més tràmit de la mateixa, sense perjudici del que disposa l’article 8.b). Article 10. Notificació de les denúncies Les denúncies de caràcter obligatori, formulades per agents de l’autoritat, hauran de ser notificades en l’acte als denunciats, fent-hi constar les dades a què fa referència l’article 6 d’aquest Reglament, així com que amb elles queden incoats els corresponents expedients i, en conseqüència, que disposen d’un termini de quinze dies per al·legar i aportar els documents o informacions que considerin convenient en la seva defensa i, si s’escau, formular la proposició i pràctica de la prova. En la mateixa denúncia es farà constar la possible qualificació dels fets i la sanció aplicable, així com les possibles reduccions en la sanció corresponents d’acord amb allò que preveu l’article 12 d’aquest Reglament. No obstant això, seran vàlides les denúncies o acords d’incoació notificats amb posterioritat en aquelles infraccions en les quals, per la seva naturalesa, el presumpte infractor no estigui o no pugui estar present en el moment de la denúncia dels fets. Article 11. Domicili de notificacions 1. A efectes de notificacions, es considerarà domicili del presumpte infractor el que hagi facilitat al denunciant expressament en el moment de la denúncia. En el seu defecte, se’l considerarà com domiciliat en el lloc que consti en el seu document nacional d’identitat, passaport o altre document identificatiu utilitzat. 2. Les altres notificacions a què doni lloc el procediment sancionador es cursaran al domicili indicat en l'anterior apartat d’aquest article i s’ajustaran al règim i requisits previstos a la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. CAPÍTOL III. Instrucció Article 12. Instrucció del procediment 1. L’òrgan competent per a la instrucció, designat per l’òrgan competent per sancionar, ha de notificar la incoació del procediment, si no s’ha fet pel denunciant, al presumpte infractor, concedint-li un termini de quinze dies perquè al·legui i aporti els documents o informacions que consideri convenients a la seva defensa i, si s’escau, la proposició i pràctica de la prova en aquest termini. La notificació de la incoació del procediment contindrà, a més de les dades recollides a l’article 10 d’aquest Reglament, les que conté l’article 13 del Real Decret 1.398/1993, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament del Procediment per a l’exercici de la potestat sancionadora. En les denúncies de caràcter obligatori, la incoació s’ha de notificar pel denunciant a l’instant mateix de la denúncia, tenint en compte el que disposa l’últim paràgraf de l’article 10 d’aquest Reglament. 2. El denunciat, dins dels 15 dies naturals següents a la notificació de la denúncia o incoació del procediment, podrà reconèixer la seva responsabilitat realitzant el pagament voluntari de la multa a través de la corresponent entitat financera o presentant la sol·licitud a què es refereix l’article 17; en aquest cas es tindrà per conclòs el procediment sancionador amb les següents conseqüències: a) La reducció del 50% de l’import de la sanció econòmica. Aquesta reducció del 50% també és aplicable al compliment de la sanció de multa mitjançant altres mesures en les condicions

Secretaria General


assenyalades en l’article 17, sempre que la sol·licitud es presenti dins dels 15 dies naturals següents al de la notificació de la denúncia o de la incoació del procediment. b) La renúncia a formular al·legacions. En el cas que fossin formulades es tindran per no presentades. c) La terminació del procediment, sense necessitat de dictar resolució expressa, el dia en què es realitzi el pagament. d) L’esgotament de la via administrativa, podent recórrer únicament davant l’ordre jurisdiccional contenciós-administratiu. e) El termini per interposar el recurs contenciós-administratiu s’iniciarà el dia següent a aquell en què tingui lloc el pagament. f) La fermesa de la sanció en la via administrativa des del moment del pagament, produint plens efectes des del dia següent. Si el pagament no fos íntegre i, per tant, no comprengués el 50% de l’import assenyalat en la denúncia, el procediment no es tindrà per conclòs, sinó que el pagament efectuat serà considerat com un ingrés a compte, i continuarà la tramitació del procediment sancionador. En aquest cas, si la resolució considera la inexistència de responsabilitat, es procedirà a la devolució de la quantitat parcialment ingressada. 3. Fins els 10 dies hàbils següents al de la notificació de la imposició de multa, l'interessat podrà sol·licitar allò que disposa l’article 16. Aquesta sol·licitud, si es compleixen els requisits previstos en aquest article i es fa dins dels 15 dies naturals següents al de la notificació de la denúncia o de la incoació del procediment, produirà els efectes establerts en les lletres a) a f) de l’apartat 2 d’aquest article. 4. Transcorregut el termini de 15 dies des del següent a la notificació de la denúncia i sempre que no s’hagi abonat la sanció en el termini que preveu l’apartat 2n d’aquest article, a la vista de les al·legacions que s’hagin presentat i de les proves que s’hagin practicat, l’òrgan competent per a la instrucció formularà proposta de resolució de conformitat amb el que disposa l’article següent o, si aprecia que els fets poden ser constitutius d’infracció greu o molt greu, ha d’acordar que es continuï tramitant el procediment general previst en el Reglament del Procediment per a l’exercici de la potestat sancionadora aprovat pel RD 1398/1993, notificant-ho als interessats perquè, en el termini de cinc dies, proposin prova si ho consideren convenient i es substanciï conforme el que preveu l’article 17 i següents del Reglament esmentat. Cas de presentar-se al·legacions dins del termini, un cop examinades les mateixes i practicades, si s’escau, les proves proposades, es formularà proposta de resolució a l’òrgan competent per sancionar, qui dictarà resolució en el termini de 5 dies. 5. Si el denunciat no formula al·legacions en el termini atorgat ni, durant el termini de quinze dies naturals següents al de la notificació de la denúncia o de la incoació del procediment, abona l’import de la multa o efectua la sol·licitud prevista en els articles 16 i 17 d’aquest Reglament, la denúncia tindrà l’efecte de proposta de resolució del procediment sancionador. En aquest supòsit, la sanció es podrà executar un cop hagi transcorregut el termini de pagament voluntari que s’atorgui en la notificació de la sanció imposada. CAPÍTOL IV. Resolució. Article 13. Resolució 1. L’òrgan competent dictarà la resolució pertinent, que serà motivada i decidirà totes les qüestions plantejades pels interessats i aquelles altres derivades del procediment. La resolució es formalitzarà per qualsevol mitjà que acrediti la voluntat de l’òrgan competent per adoptar-la. 2. En la resolució no es podran acceptar fets diferents dels determinats en la fase d’instrucció del procediment. 3. Graduació: L’import màxim de la sanció prevista per a la infracció tipificada com a lleu es dividirà en tres trams iguals, corresponents als graus mínim, mitjà i màxim en què la sanció es podrà imposar. La quantia a imposar serà, amb la presumpció inicial de la inexistència de circumstàncies atenuants ni agreujants, la mínima del tram corresponent al grau mitjà. En cas d’infractors que

Secretaria General


siguin menors d’edat s’aplicarà la sanció en el seu grau mínim, en funció de les circumstàncies concurrents en el cas. En el cas que concorri alguna circumstància atenuant o agreujant, la sanció s’imposarà dins del tram que correspongui al seu grau mínim o màxim, respectivament. A aquests efectes es considera circumstància agreujant l’existència de la reiteració o la reincidència. Es considera que hi ha reiteració en els casos de comissió d’una segona infracció de diferent naturalesa en el termini d’un any quan així hagi estat declarat per resolució administrativa ferma. S’entendrà que existeix reincidència en els casos de comissió d’una segona infracció de la mateixa naturalesa en el termini d’un any quan així hagi estat declarat per resolució administrativa ferma. 4. La resolució es notificarà als interessats en el termini de 10 dies. Si transcorreguts sis mesos des de la iniciació del procediment no hagués recaigut resolució, tenint en compte les possibles interrupcions del seu còmput per causes imputables als interessats o per la suspensió del procediment a què es refereix l’article 2, es produirà la caducitat del procediment llevat que una norma amb rang de llei estableixi un termini de caducitat superior o inferior. Article 14. Rescabalament i indemnització 1. Si les conductes sancionades haguessin causat, a més, danys o perjudicis a l’Administració Pública, la resolució del procediment podrà declarar: a) L’exigència a l’infractor de la reposició al seu estat originari de la situació alterada per la infracció. b) La indemnització pels danys i perjudicis causats, quan la seva quantia hagi quedat determinada durant el procediment. 2. Quan no concorrin les circumstàncies previstes en la lletra b) de l’apartat anterior, la indemnització pels danys i perjudicis causats es determinarà mitjançant un procediment complementari, la resolució del qual serà immediatament executiva. Aquest procediment és susceptible de terminació convencional, però ni aquesta ni l’acceptació per l’infractor de la resolució que pogués recaure implicarà el reconeixement voluntari de la seva responsabilitat. La resolució del procediment posa fi a la via administrativa. Article 15. Recursos en el procediment sancionador abreujat 1. Contra la resolució sancionadora, que posa fi a la via administrativa, els interessats podran exercir les accions que siguin procedents davant la jurisdicció competent, havent d’interposar amb caràcter obligatori el recurs previ de reposició que regula l’article 14.2 del Text refós de la Llei d’Hisendes Locals, sempre que no s’hagin beneficiat de la reducció en el import de la sanció econòmica o en el compliment de la sanció de multa mitjançant altres mesures, d’acord amb el que estableix l’article 12 d’aquest Reglament. 2. La interposició del recurs de reposició no suspendrà l’execució de l’acte impugnat. 3. No es tindran en compte en la resolució del recurs fets, documents i al·legacions del recurrent que haguessin pogut estat aportats en el procediment originari. 4. El recurs de reposició regulat en aquest article s’entén desestimat si no recau resolució expressa en el termini d’un mes, restant expedita la via contenciosa administrativa. CAPITOL V.- Compliment de la sanció de multa mitjançant altres mesures Article 16. Mesures substitutòries 1. Per al compliment de sancions per infraccions de caràcter lleu, l’Ajuntament podrà autoritzar que la sanció de multa pecuniària es pugui substituir amb l’assistència alternativa i voluntària a xerrades i cursos relacionats amb la convivència ciutadana i amb la realització d’actuacions socials comunitàries consistents en la incorporació o participació en programes de formació vinculats al foment de la convivència ciutadana, així com amb la realització de treballs en benefici de la comunitat, prestant els infractors el seu servei personal sense subjecció laboral i sense retribució en activitats d’utilitat pública, d’interès social i valor educatiu, per tal de fer comprendre la gravetat dels fets comesos i les conseqüències que els mateixos han tingut o podrien haver tingut i ser evitats així en el futur. La sol·licitud d’aplicació d’aquest règim

Secretaria General


alternatiu serà acceptada sempre que es tracti de la primera infracció a qualsevol de les ordenances recollides a la Disposició addicional primera d’aquest Reglament. Si es comprova que el subjecte infractor és reincident serà necessari per a la seva acceptació l’informe previ favorable dels Serveis Socials Municipals. 2. Els subjectes infractors menors d’edat hauran d’aportar, a més, escrit d’autorització dels seus pares o tutors per poder acollir-se a aquesta possibilitat. Les activitats substitutòries que hauran de realitzar els infractors menors d’edat hauran de reunir els requisits previstos a l’article 98 de l’Ordenança de Civisme vigent. Article 17 - Procediment per a la seva aplicació. El compliment de la sanció de multa mitjançant mesures substitutòries es podrà instar fins als 15 dies naturals següents al de la notificació de la imposició de la sanció. L'interessat podrà dirigir la sol·licitud a què es refereix l’article anterior a l’òrgan competent per sancionar manifestant la seva voluntat d’acollir-se al benefici de compliment de la sanció econòmica mitjançant la realització de treballs en benefici de la comunitat i/o la recepció de formació sobre convivència ciutadana. Tal sol·licitud implicarà el reconeixement de la seva responsabilitat i comportarà els efectes establerts a l’article 12.2 Acreditat el compliment dels requisits, es comunicarà als corresponents Serveis Municipals a efecte de determinar l’entitat on l'interessat prestarà el treball de caràcter social i/o rebrà la formació necessària. S’emetrà certificat acreditatiu del treball realitzat, a la vista del qual l’òrgan sancionador ha d’acordar tenir per complerta la sanció o declararà no tenir-la per efectuada, en cas d’incompliment del treball o per falta d‘assistència. En el primer cas, aquest acord comportarà l’arxiu de les actuacions del procediment sancionador. Article 18 .- Correspondència entre l’import de la sanció i la prestació a realitzar. Les jornades de treball en benefici de la comunitat i les jornades de formació tindran una durada màxima de 4 hores diàries cadascuna. La correspondència amb la sanció serà la següent: per 2 hores de treball o de formació es condonaran 30 euros de l’import de la sanció. Quan la sanció econòmica no fos múltiple de 5, s’arrodonirà la quantitat resultant inferior, tot i tenir en compte, però, la durada mínima dels programes de formació. L’execució de les jornades estarà regida pel principi de flexibilitat, per fer possible el normal desenvolupament de les activitats diàries del sancionat amb el compliment dels treballs, i es tindran en compte a aquests efectes les seves càrregues personals i familiars. Disposició addicional primera. El present Reglament serà aplicable, a més d’allò que es preveu al seu article 1, a la tramitació del procediment sancionador per infraccions lleus comeses contra les següents Ordenances: -L’Ordenança de Civisme. -L’Ordenança de Platges -L’Ordenança de tinença d’animals -L’Ordenança de sorolls i vibracions -L’Ordenança d’espais verds -L’Ordenança sobre el funcionament dels aparells d’alarma -L’Ordenança sobre instal·lacions a l’espai públic Disposició addicional segona. En matèria de procediment sancionador, les normes que preveu aquest Reglament s’aplicaran amb caràcter preferent a les diferents ordenances a les que li sigui d’aplicació. Disposició addicional tercera. L’Ajuntament adoptarà les mesures oportunes per tal que el compliment de les sancions econòmiques per mitjà de la realització de treballs o assistència a cursos en benefici de la comunitat sigui possible mitjançant l’adopció d’acords o la realització de convenis amb organitzacions i entitats que per raó de les seves activitats puguin acollir el desenvolupament d’aquestes prestacions. Disposició addicional quarta. Els serveis tècnics de la Regidora de Seguretat, Convivència i Participació, amb el suport si escau d’altres serveis tècnics municipals, elaboraran, en el termini màxim de dos mesos a

Secretaria General


comptar des de l’entrada en vigor d’aquest Reglament, un model tipus de denúncia per a les infraccions de caràcter lleu objecte d’aquest Reglament que recollirà els requisits que s’hi especifiquen. En el mateix termini, si escau, caldrà proveir els agents de l’autoritat de l’instrumental tècnic necessari per a la comprovació de les infraccions. Disposició derogatòria. Queden derogades totes les normes municipals que, dins l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament i en matèria de procediment sancionador per infraccions lleus, el contradiguin o se n’oposin. Disposició transitòria única. Aquest Reglament és aplicable a les infraccions que es cometin després de la seva entrada en vigor. Els procediments ja iniciats en virtut d’una normativa anterior es regeixen, fins a la seva resolució, per aquesta normativa. Disposició final. Aquest Reglament entrarà en vigor i començarà a aplicar-se al dia següent de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província, sempre i quan hagi transcorregut el termini de 15 dies hàbils previst a l’article 65.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del règim local. ” TERCER: Aquest Reglament entrarà en vigor al dia següent de que s’hagi publicat íntegrament en el Butlletí Oficial de la Província i hagi transcorregut el termini previst a l’article 65.2 de la Llei reguladora de les bases del regim local, i continuarà en vigor mentre no s’acordi modificar-la o derogar-la. A partir de l’entrada en vigor del present reglament, quedaran sense efecte les disposicions generals municipals que la contradiguin. QUART: Sotmetre el seu contingut a informació pública i audiència dels interessats per un termini de 30 dies, mitjançant la seva exposició pública en el Tauler d’anuncis de l’Ajuntament, i publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, en el Diari Oficial de la Generalitat i en un diari dels de major difusió en el mateix àmbit territorial, perquè tal que puguin presentar-se reclamacions i suggeriments, que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l’acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d’un nou acord plenari. CINQUÈ: Donar compte d’aquest acord a la Comissió Informativa de l’Àmbit del Territori D’acord amb el que preveu el decret d’Alcaldia de 12 de juliol de 2012, com a gerent de l’Àmbit del Territori dono la meva conformitat al contingut de la proposta de resolució precedent i n’ordeno la tramitació reglamentàriament prevista. En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s’exposen en la Proposta de resolució precedent, i als efectes de l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, esmentat, proposo a l’Ajuntament ple que resolgui de conformitat, si escau. Votació de la urgència. La urgència de la proposta s’aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. Votació de la proposta. La proposta d'acord precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. 13 Proposicions urgents. AP-2012/2257 DONAR COMPTE. Donar compte de la resolució de l'alcaldia d'aprovació de la liquidació del pressupost refós municipal de l'exercici 2011. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Donar compte de la resolució de l’alcaldia d’aprovació de la liquidació del pressupost refós municipal de l’exercici 2011 Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Òrgan al qual s’adreça: Ajuntament Ple

Secretaria General


Núm. expedient: 020817-GE-INF2012/000030 Fets L’Alcalde va dictar, amb data 29 de febrer d’enguany, la resolució d’aprovació de la liquidació del Pressupost refós municipal corresponent a l’exercici 2011 d’aquest Ajuntament i dels seus organismes autònoms, amb el resultat que tot seguit s’indica: De l’Ajuntament de Badalona

RESULTAT PRESSUPOSTARI AJUNTAMENT DE

BADALONA + Drets reconeguts nets 176.800.374,42- Obligacions reconegudes netes 186.678.232,60= Resultat pressupostari - 9.877.858,18- Desviacions positives de finançament 5.595.150,60+ Desviacions negatives de finançament 14.688.541,09

+ Despeses finançades amb romanent líquid detresoreria

0,00

= RESULTAT PRESSUPOSTARI AJUSTAT - 784.467,69

ROMANENT DE TRESORERIA AJUNTAMENT DE

BADALONA + Fons líquids a la tresoreria a final de l’exercici 5.346.658,64+ Deutors pendents de cobrament 80.057.581,20- Creditors pendents de pagament 76.779.544,83- Saldos de dubtós cobrament 21.896.463,19

- Romanent de tresoreria afectat a despeses ambfinançament afectat

12.050.030,90

= ROMANENT TRESORERIA PER A DESPESESGENERALS

- 25.321.799,08

Del Patronat de la Música de Badalona

RESULTAT PRESSUPOSTARI PATRONAT DE LA

MÚSICA DE BADALONA + Drets reconeguts nets 2.662.688,50- Obligacions reconegudes netes 3.037.787,35= Resultat pressupostari - 375.098,85- Desviacions positives de finançament 0,00+ Desviacions negatives de finançament 0,00


39.232,40

= RESULTAT PRESSUPOSTARI AJUSTAT -335.866,45

ROMANENT DE TRESORERIA PATRONAT DE LA

MÚSICA DE BADALONA + Fons líquids a la tresoreria a final de l’exercici 32.617,61+ Deutors pendents de cobrament 492.816,31- Creditors pendents de pagament 772.453,32- Saldos de dubtós cobrament 15.970,00


0,00


- 262.989,40

Del Museu de Badalona

Secretaria General


RESULTAT PRESSUPOSTARI MUSEU DE BADALONA + Drets reconeguts nets 1.409.648,29- Obligacions reconegudes netes 1.299.243,45= Resultat pressupostari 110.404,84- Desviacions positives de finançament 32.000,00+ Desviacions negatives de finançament 0,00


0,00

= RESULTAT PRESSUPOSTARI AJUSTAT 78.404,84 ROMANENT DE TRESORERIA MUSEU DE BADALONA + Fons líquids a la tresoreria a final de l’exercici 81.874,44+ Deutors pendents de cobrament 209.549,80- Creditors pendents de pagament 139.242,88- Saldos de dubtós cobrament 0,00

- Romanent de tresoreria afectat a despeses amb finançament afectat

0,00


152.181,36

De l’Institut Municipal de Serveis Personals

RESULTAT PRESSUPOSTARI INSTITUT MUNICIPAL

DE SERVEIS PERSONALS

+ Drets reconeguts nets 20.262.598,28- Obligacions reconegudes netes 20.011.441,84= Resultat pressupostari 251.156,44- Desviacions positives de finançament 0,00+ Desviacions negatives de finançament 20.575,25


0,00

= RESULTAT PRESSUPOSTARI AJUSTAT 271.731,69

ROMANENT DE TRESORERIA INSTITUT MUNICIPAL

DE SERVEIS PERSONALS

+ Fons líquids a la tresoreria a final de l’exercici 196.496,88+ Deutors pendents de cobrament 6.515.818,49- Creditors pendents de pagament 6.312.599,09- Saldos de dubtós cobrament 0,00


8.885,48


390.830,80

De l’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació


DE PROMOCIÓ DE L’OCUPACIÓ

+ Drets reconeguts nets 8.280.600,18- Obligacions reconegudes netes 10.839.515,30= Resultat pressupostari - 2.558.915,12

Secretaria General




- Desviacions positives de finançament 664.102,40+ Desviacions negatives de finançament 3.528.826,80


255.795,91

= RESULTAT PRESSUPOSTARI AJUSTAT 561.605,19

ROMANENT DE TRESORERIA INSTITUT MUNICIPAL


+ Fons líquids a la tresoreria a final de l’exercici 28.932,79+ Deutors pendents de cobrament 2.135.943,68- Creditors pendents de pagament 1.209.880,87- Saldos de dubtós cobrament 0,00


330.110,28


624.885,32

Fonaments de dret 1. L’article 42 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals preveu que l’Alcaldia ha de donar compte al Ple de les resolucions adoptades, per tal que els regidors les coneguin als efectes de control i fiscalització dels òrgans de govern que preveu l’article 22.2.a de la Llei 7/1985, de 2 d’abril. Proposta de resolució En conseqüència, a l’empara del que preveuen els Decrets de delegació general d’atribucions de gestió i resolució d’assumptes de 5 de juliol de 2011 i de delegació de signatura en matèries atribuïdes a l’Àmbit de Recursos Interns, considero que no hi ha cap inconvenient legal ni reglamentari per tal de donar compte de les resolucions relacionades al Ple de la Corporació, prèvia comunicació a la Comissió informativa de l’àmbit de Govern i Economia i Hisenda als efectes previstos a l’article 123 del Reial Decret 2568/1986. AP-2012/2258 DONAR COMPTE. Donar compte de la relació certificada de totes les obligacions pendents de pagament, trameses per via telemàtica al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Donar compte de la relació certificada de totes les obligacions pendents de pagament, trameses per via telemàtica al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Òrgan al qual s’adreça: Ajuntament Ple Núm. expedient: 020817-GE-INF2012/000034 Fets Acollint-se a allò que disposa el Reial Decret Llei 4/2012 de 24 de febrer, el passat 15 de març es va trametre al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, per via telemàtica i signatura electrònica, una relació certificada de totes les obligacions pendents de pagament de l’entitat local i els seus organismes dependents, per un import total de 35.745.259,62 Euros, Proposta de resolució L’esmentat RDL, en el seu article 3.2 disposa que l’interventor ha de donar compte al ple de la relació certificada expedida. En conseqüència, considero que no hi ha cap inconvenient legal ni reglamentari per tal de donar compte de la relació d’obligacions pendents de pagament segons els següent detall: Ajuntament de Badalona 28.959.410,40 Euros Patronat de la Música de Badalona 23.226,90 Euros

Secretaria General


Institut Municipal de Serveis Personals 1.867.498,02 Euros Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació 255.777,95 Euros Badalona Serveis Assistencials S.A. 4.249.800,88 Euros Badalona Cultura S.L. 389.545,47 Euros TOTAL 35.745.259,62 Euros AP-2012/2259 PROPOSTA. Aprovar el Pla d'Ajust segons disposicions del Reial Decret Llei 4/2012 de 25 de febrer. Identificació de l’expedient Objecte: Proposta. Aprovació del pla d’ajust derivat del RDL 4/2012, de 24 de febrer. Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter: Exhaureix la via administrativa Antecedents 1. El Reial decret llei (RDL) 5/2009, de 24 d’abril, de mesures extraordinàries i urgents per a facilitar a les entitats locals el sanejament de deutes pendents de pagament amb empreses i autònoms i el Reial decret llei 8/2011, d’1 de juliol, de mesures de suport als deutors hipotecaris, de control de la despesa i cancel·lació de deutes amb empreses i autònoms contractes per les entitats locals, de foment de l’activitat empresarial i impuls de la rehabilitació i de simplificació administrativa, van establir mesures per a corregir aquesta situació, com ara una operació especial d’endeutament i una línia d’avals de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) per al sanejament de deutes i una línia de crèdit per a la cancel·lació de deutes de les entitats locals amb empreses i autònoms. 2. La greu situació de crisi econòmica ha generat una forta caiguda de l’activitat econòmica i una correlativa forta baixada en la recaptació de recursos per part de les entitats locals, que està generant demores acumulades en el pagament de les obligacions contretes per les entitats locals amb els seus proveïdors. Davant aquesta situació, la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics ha posat en marxa un mecanisme addicional de pagament i cancel·lació de deutes amb proveïdors d’entitats locals i del seu finançament, a través dels reials decret llei 4/2012, de 24 de febrer (BOE del 25 de febrer) i 7/2012, de 9 de març (BOE del 10 de març). 3. El bon funcionament del mecanisme dissenyat pel RDL 4/2012 abans esmentat necessita d’una informació financera fiable i, per això, s’estableixen obligacions a càrrec de les entitats locals i el procediment per al seu compliment, començant amb la tramesa al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques d’una informació per a identificar el volum real de deute amb els seus proveïdors, a partir de la qual les entitats locals podran satisfer els seus deutes o bé acudir a una operació financera. Aquest mecanisme de finançament comporta una operació d’endeutament a llarg termini i l’obligació per part de les entitats locals d’aprovar un pla d’ajust que respongui a uns criteris bàsics per garantir la sostenibilitat financera de l’operació, que és el pla d’ajust que es proposa aprovar amb aquesta resolució en el cas que ens ocupa, i que d’ésser informat favorablement pel Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques quedarà autoritzada la concertació de l’operació d’endeutament. Fonaments jurídics 1. La resolució que es proposa aprovar respon a les obligacions imposades pel Reial decret llei 4/2012, de 24 de febrer, que habilita les condicions necessàries per a permetre la cancel·lació per part de l’Ajuntament de les seves obligacions pendents de pagament amb els seus proveïdors, derivades de la contractació d’obres, subministraments i serveis de conformitat amb la legislació de contractes del sector públic, així com pel Reial decret llei 7/2012, de 9 de març, pel qual es crea el Fons per al finançament dels pagaments a proveïdors. 2. D’acord amb l’article 7 del RDL 4/2012, un cop tramesa al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques la relació certificada de totes les obligacions pendents de pagament en els termes indicats en el seus articles 2 i 3, la Intervenció Municipal de l’Ajuntament, en cas

Secretaria General


de no haver-se efectuat el pagament de les obligacions reconegudes, ha d’elevar al ple de la corporació un pla d’ajust, per a la seva aprovació abans del 31 de març de 2012. Aquest pla d’ajust és el que s’incorpora, adjunt, en aquesta proposta de resolució i consta a l’expedient l’informe favorable de la Intervenció municipal conformement amb la disposició addicional tercera, apartat 5, del RDL 7/2012, de 9 de març, pel qual es crea el Fons per al finançament dels pagaments a proveïdors. 3. Quant al contingut del pla d’ajust, aquest s’ha elaborat a partir de les exigències dels apartats 2 i 3 de l’article 7 del RDL 4/2012, i quant al procediment a seguir per a la seva aprovació, correspon elevar-lo a l’Ajuntament Ple per a la seva aprovació abans de la data indicada en el fonament anterior i trametre’l al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques el dia següent de l’aprovació municipal, per via telemàtica i amb signatura electrònica, a efectes de la seva valoració necessària per a poder-se autoritzar l’operació d’endeutament. 4. Essent aquesta resolució de competència de l’Ajuntament Ple, correspon el seu estudi i dictamen previ per la Comissió Informativa municipal corresponent. No obstant això, i a la vista del terme fixat pel RDL 4/2012 per a l’aprovació municipal d’aquesta resolució, aquest expedient no pot ser ajornat a la següent sessió de la comissió informativa i del ple municipal, per la qual cosa, de sotmetre’s aquest assumpte de forma urgent i directament a l’Ajuntament Ple per a la seva aprovació, conformement amb l’article 83 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, la urgència d’aquesta resolució cal que sigui apreciada per la majoria absoluta dels membres de la corporació i, en cas de ser aprovada la resolució, donar-ne compte posteriorment a la Comissió Informativa competent. Proposta de resolució Per tot l’exposat, conformement amb l’article 83 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap obstacle legal ni reglamentari per tal de, prèvia la declaració d’urgència adoptada per majoria absoluta, sotmetre a l’Ajuntament Ple aquesta l’adopció dels acords següents: PRIMER.- Aprovar el pla d’ajust de l’Ajuntament de Badalona, dimanant de les obligacions que li imposa el Reial decret llei 4/2012, de 24 de febrer, per tal d’accedir a l’autorització de l’operació d’endeutament que estableix aquesta norma per a la cancel·lació de les obligacions de pagament que té pendents i li deriven de la contractació d’obres, subministraments i serveis segons la legislació de contractes del sector públic. Aquest pla d’ajust s’incorpora, adjunt, a aquesta resolució i el contingut del qual es dóna aquí per reproduït. SEGON.- Trametre el pla d’ajust així aprovat al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, per via telemàtica i amb signatura electrònica, a efectes de la seva valoració necessària per a poder-se autoritzar l’operació d’endeutament. TERCER.- Adoptar les mesures previstes en el pla d’ajust per a garantir l’estabilitat pressupostària, límits de deute i els terminis de pagament a proveïdors, per un període coincident amb el de l’amortització de l’operació d’endeutament que es prevegi concertar en el marc del RDL 4/2012, de 24 de febrer, que serà de com a màxim 10 anys de durada. QUART.- Aplicar les mesures indicades en aquest pla d’ajust. CINQUÈ.- Trametre al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques tota la informació que consideri necessària per al seguiment del compliment d’aquest pla d’ajust, així com també qualsevol altra informació addicional que es consideri precisa per a garantir el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària, els límits de deute públic i les obligacions de pagament a proveïdors. No obstant això, l’Ajuntament Ple resoldrà el que consideri més escaient. Vist l’expedient de referència i la proposta precedent, els informo favorablement als efectes previstos a la disposició addicional tercera, apartat 5, del RDL 7/2012, de 9 de març, pel qual es crea el Fons per al finançament dels pagaments a proveïdors, i normativa concordant. Vista la proposta de resolució precedent, l’accepto i valido en la seva integritat i, a tenor de les atribucions d’impuls dels assumptes referents a l’Àrea d’Hisenda i Recursos Interns, proposo a l’Alcaldia que la sotmeti a la immediata sessió plenària amb compliment dels tràmits reglamentaris.

Secretaria General


Vistes les actuacions instruïdes en ordre a la proposta de resolució precedent i, a tenor de les exigències del RDL 4/2012, de 24 de febrer, i l’article 83 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, la sotmeto a la propera i immediata sessió de l’Ajuntament Ple, per a la seva resolució, si escau, prèvia la declaració d’urgència adoptada per majoria absoluta. SENYOR ALCALDE: Primer em sembla que el senyor Serrano volia parlar, no? doncs votem la urgència. Volen parlar del dictamen, doncs senyor Sagués. SENYOR SAGUÉS: A mi d’entrada m’agradaria que l’expliquessin, si no l’haurem d’explicar nosaltres i potser al més correcte com hem fet fins ara amb tots els debats que hem tingut, hi ha hagut un ponent que ha posat sobre la taula de què estàvem parlant i després cadascú ens hem posicionat. Jo agrairia que féssim igual. SENYOR RIERA: Bé, con vulguin, de fet és un tema que ha estat debatut ha estat estudiat i per tant, la situació en què es troba l’Ajuntament i la situació que ha anat evolucionant ha esdevingut amb una proposta per part del Ministeri d’Hisenda de pagament d’uns deutes, d’unes factures que l’Ajuntament té pendents. Nosaltres hem explicat tot el procés com ha anat, vostès saben que hi va haver moments de confusió creats en alguns moments pel Ministeri, creats en alguns moments per la interpretació del Ministeri, i la qüestió és que en un principi el Ministeri ens va demanar que presentéssim un pla basat en uns ingressos dels últims tres anys. Nosaltres vam presentar, quan ens vam donar compte de la situació i vam parlar dels ingressos dels últims tres anys, vam veure que els ingressos dels últims tres anys eren uns ingressos que no complien amb el requisit d’igualar i de donar estabilitat al pressupost. Nosaltres posteriorment vam estar recavant explicacions, vam estar reunits amb el Ministeri i es va arribar a la conclusió, no tant a la conclusió sinó de les explicacions que donaven ells, que tot ha sigut evolucionant i canviant en les últimes setmanes. En aquestes últimes setmanes hi ha hagut per part del Ministeri la demanda d’una informació als ajuntaments, no al de Badalona, sinó a tots els ajuntament, en el que s’havien d’explicar i s’havien de donar compte dels seus ingressos líquids dels últims anys. És cert que els ingressos dels últims anys no són uns ingressos que en aquests moments ens estabilitzin el pressupost, però també és veritat que els ingressos en els últimes anys els ingressos també han disminuït nefasta. Posteriorment el ministeri ens ha demanat i ens va donar la possibilitat que féssim, en realitat més que un pla d’ajust un pla d’estabilitat, és un pla d’ajust però més basat en un pla d’estabilitat, en el que podíem presentar i podíem, mitjançant unes plantilles en les que van números, no hi van explicacions només hi van números, a on podíem reflectir el que serien els deu anys que dura aquest any de pagament, són deu anys per pagar aquests diners que ens paguen i que tenen dos anys de carència que són els dos primers anys. Per tant, nosaltres el que fem és plantejar un pla d’ajust, un pla basat amb el nostre propi pressupost, que a la seva vegada està basat en un pla de sanejament financer que vam presentar en aquest Ajuntament i que va ser aprovar i que és l’eina que nosaltres hem utilitzat. Aquesta és una situació que s’ha enfocat molt i és veritat, de cara a sanejar les hisendes locals, en el cas de l’Ajuntament de Badalona a posar-nos al dia de pagament de factures, però és una decisió que jo crec que l’hem d’interpretar anant més enllà, que és una decisió que permetrà que les empreses petites, grans i mitjanes cobrin amb tota la càrrega social que això té. És a dir, des de la meva regidoria, des de la regidoria d’Hisenda valorem el fet de poder liquidar factures i pagar aquest deute amb deu anys, però valorem molt més el fet que les empreses puguin cobrar, perquè és una situació que les administracions en general estan creant a les empreses, petites i mitjanes sobretot, però també a les grans, una situació d’endeutament que en alguns casos es fa insuportable. Per tant, en aquesta basant és la que jo crec que li hem de posar l’accent, és on hem d’anar i on hem de veure l’abast d’aquesta mesura, i llavors entendre que les empreses ho cobraran. Nosaltres ho tornarem amb deu anys, podem liquidar-ho abans si les coses milloren, per tant, aquest termini de deu anys, amb dos de carència els dos primers, es pot escurçar si la nostra situació millora, i sinó, fer-ho amb aquests deu anys, que és un diner que ens arriba, que les entitats financers ens havien negat, i que per tant ens permetrà afrontar, no aquest any, perquè aquest serà un any molt dur i molt complicat, però sí afrontar els anys propers amb una cert, no

Secretaria General


molt, però sí amb una cert equilibri financer. Que per altra banda, si no mantenim aquest equilibri financer, i dic això per anar amb compte a l’hora de dir que hem de gastar i que hem de donar recursos i que hem de donar a tot el que crida i a tot el que ho demana, que si no hi ha estabilitat financera aquest pacte es trenca. I com que el govern de l’estat, el govern d’Espanya sempre té la paella pel mànec via la participació de tributs de l’estat, si això es trenca s’ho cobraran amb aquests recursos que arriben als Ajuntaments i que són quantitats molt importants. Per tant, el que preguntem i el que nosaltres presentem avui aquí, que ja ho hem explicat, com deia abans, als grups, és una demanda d’arribar a una normalitat, en quant al pagament sobretot i d’estabilitzar les finances d’aquest Ajuntament. Aquesta és la base principal d’aquesta operació, que és que s’estabilitzin les nostres finances i sobretot que les empreses petites i mitjanes que ho estan passant també molt malament, cobrin, i les grosses, que Déu ni do la falta que els fa. Ara tindrien la paraula els grups, senyor Sagués, endavant. SENYOR SAGUÉS: Bé, bona tarda de nou. Des del nostre grup ens posicionarem en contra de sotmetre’ns a aquest decret del govern de l’Estat. I estem en contra de sotmetre’ns a aquest decret perquè es basa tot ell amb una lògica amb la que nosaltres discrepem. Aquesta Lògica que ja hem denunciat en d’altres moments, que és la lògica del fonamentalisme del dèficit, d’aquesta estabilitat pressupostària que es cerca com sigui i caigui qui caigui pel camí. Nosaltres creiem que aquest pla, i això ho ha mig dit també el senyor Riera, no respon a una voluntat d’ajuda a l’administració, sinó que és un decret que el que fa amb l’administració és que ens anul·la la capacitat de decisió, ens anul·la la capacitat d’actuació, ens anul·la l’autonomia que té una administració pública com és un ajuntament, fins i tot, contradiu el que està escrit en l’Estatut de Catalunya. Els ajuntaments queden convertits en uns instruments pràcticament semblants al que havien estat els ajuntament en èpoques de la dictadura. Els ajuntaments a partir d’ara podem dir, podem utilitzar la paraula que quedem “intervinguts”, si ens sotmetem a aquest decret. Això no vol dir de cap de les maneres que nosaltres no pensem que no s’hagi de pagar als creditors, als proveïdors de l’Ajuntament, és clar que s’ha de pagar i s’ha de fer esforços per poder anar pagant. Ara bé, d’aquesta manera no, d’aquesta manera el que ha fet l’estat és senzillament, perquè quedi clar, amb aquests diners que han d’arribar per pagar els proveïdors o que aniran directament als proveïdors, el que fa l’estat és que ens fa senzillament d’avalador. No es pensi ningú que ens està deixant els diners, està avalant perquè els bancs facin una vegada més el seu gran negoci. Els bancs tenen uns diners que han rebut a un 1% i que deixen a un 6%, aquests 35 milions que haurem de pagar des de l’Ajuntament de Badalona amb factures vindran a costar un 6% d’interessos a uns bancs que els ha costat l’1%. Les grans empreses, tots tenim al cap els Fomento, els Florentino les Koplovic, totes aquests grans empreses és la manera que tenen de garantir que de veritat cobraran. Totes aquestes empreses que potser van veure fa un parell de dies la foto al voltant de rei, tota aquesta colla que hi ha via, posaven cara a aquests mercats, aquests mercats que fomenten aquesta voracitat que s’ho mengen tot, que no en tenen mai prou. Doncs bé, en aquella foto els podíem veure la cara a una part d’aquests mercats. Doncs bé, tots aquests són els que es garanteix en aquests diners i fins i tot han estat capaços de modificar una part del que deia aquest decret. Aquest parlava primer que es podia entrar a negociar quites amb aquests grans creedors per poder-los rebaixar els deutes. Aquests senyors es van plantar al Ministeri i van dir que això no podia ser, i així ha estat, se’ls ha modificat perquè no es pugui entrar a negociar aquestes quites. Aquestes grans empreses que per exemple no tenen cap problema en un moments determinants amb el personal de neteja de la nostra ciutat, dels edificis municipals, sense cap problema i sense cap escrúpol de poder acomiadar una persona senzillament, de poder reduir els serveis tranquil·lament, de poder enviar-les a fora de la nostra ciutat tranquil·lament, i en canvi no estan disposades a negociar i a acceptar que en aquests moments no poden exigir el que estan exigint. Hi ha molts altres motius també pels que nosaltres no podem acceptar sotmetre’ns a aquest decret, i és que tots aquests pressupostos anterior que el senyor Falcó amb una intervenció citava, no recordo en quin moment, que parlava dels dèficits que s’havien creat a l’any 2009, 2010, 2011, nosaltres vam votar en contra d’aquests pressupostos que creaven aquest dèficit, vam votar en contra, vam explicar els nostres criteris, vam criticar que

Secretaria General


no hi hagués una política real d’ingressos, vam criticar que s’estava fent un càlcul d’ingressos que no corresponia a la veritat i que ens portaria a aquests dèficits. Per tant, nosaltres no podem entrar ara a donar validesa a aquests pressuposts que ja no vam acceptar i que vam criticar. També perquè el nou govern del Partit Popular no va ser capaç d’aprovar unes ordenances fiscals aquí, i per tant, no va ser capaç de plantejar una revisió una vegada més de la política fiscal progressiva, d’entrar a debatre de veritat una tarifació social, és a dir, modificar aquesta política d’ingressos, en aquest Ajuntament tampoc va ser possible això. Més endavant va aparèixer aquí un pla que ha citat el senyor Riera, que ha dit que és la base de tot això, que és aquest pla econòmic i financer, un pla econòmic i financer que nosaltres tampoc vam avalar perquè no estàvem d’acord amb els criteris que ens plantejava. I per acabar, el mes passat se’ns plantejava una aprovació inicial d’un pressupost que precisament es va aprovar dies després que ja hagués sortit aquest decret, però sense tenir-ho en compte, i aquest pressupost que se’ns va portar tampoc el vam poder aprovar perquè tampoc hi estàvem d’acord amb el seu contingut i ja n’hem parlat abans i en tornarem a parlar perquè per això presentem diverses al·legacions que permeten, que fan, amb aquestes al·legacions que fem, permeten cobrir moltes de les retallades que en aquests moments planteja el pressupost, tan amb equipaments i casals de joves com amb Badalona Comunicació, com amb ajuts de l’IBI a les persones a l’atur, etc, etc, ja en parlarem més endavant, segurament d’això en podrem parlar, tot això és possible però fent-ho d’una altra manera, però com que de moment el Partit Popular no vol canviar aquesta manera, a nosaltres ens està portant a no poder donar validesa a totes aquestes seves propostes econòmiques. L’Ajuntment té previst també ingressar, ingressar, recordem que ja s’ha dit també aquí, ingressar per aquell increment de l’IBI aprovat pel govern de l’Estat espanyo, el govern Rajoi va aprovar un increment d’un 10 % a l’IBI, això representarà per a l’Ajuntament de la ciutat al voltant d’uns 4 milions d’euros que no hi havia previstos. També s’ingressaran cinc milions procedents de la Diputació, i també se’ns informava fa focs dies que el desfasament que hi ha amb els diners de deutes i d’ingressos i pagaments amb l’Estat, hem de rebre també set milions procedents de l’Estat, dels quals 3 milions i mig ben aviat. Per tant, estem parlant d’una sèrie d’ingressos també que s’haurien de tenir en compte i ens haurien de permetre no haver d’afrontar aquesta situació de quedar amb les mans lligades i quedar sense capacitat de maniobra com a ens polític que som un Ajuntament. I repeteixo, repeteixo que des del nostre punt de vista està clar que s’ha de pagar, s’ha de prioritzar, hem d’afronar sobretot els deutes amb els empresaris o proveïdors en general, petits i mitjans, i hem de saber negociar amb aquests grans empresaris, amb aquests superpotents, amb aquests mercats que escanyen en aquests moments l’economia, aquests mercats i aquest capital financer que són els responsables de la crisi econòmica en que estem immersos, i hem de saber afrontar aquesta situació, i per tant, si acceptéssim en aquests moments sotmetre’ns en aquest decret, estaríem entrant a donar per bona tota aquesta visió socioeconòmica amb la qual discrepem profundament. I només apuntar algunes de les coses també, molt breument i acabo aquí, que entrar en aquest decret vol dir obrir les portes encara més a reduccions de personal, a eliminacions de personal, a afrontar també els organismes autònoms i empreses públiques com Badalona Comunicació, a seguir avançant amb les retallades de tot tipus, no només a Badalona Comunicació, sinó a les altres, tot això, aquestes empreses públiques són cites concretes que es fan en el document que s’envia al Ministeri. Per tant, per tot això, amb prevenció, pel que he dit i en prevenció del que pot significar anar aplicant aquest decret, nosaltres hi votarem en contra. SENYOR ALCALDE: Perdó, senyor Falcó. SENYOR FALCÓ: Sí, bé interpretem les paraules del grup que ens ha precedit com a conscients també de la dificultat econòmica per la qual passa l’Ajuntament, segurament no estem d’acord ni en els motius, ni en les causes i probablement tampoc en les solucions. Nosaltres creiem que els ciutadans han de despertar d’una vegada per a totes i no estem disposats a continuar tenint-los allò acostumats a quès es facin moltes, moltes coses i que no se sàpiga com s’arribin a pagar algun dia. Això s’ha acabat, és a dir, el paradigma que ha mogut la funció pública i l’administració pública en què durant molts anys treballar a

Secretaria General


l’Ajuntament era una feina segura, treballar al Consell comarcal era una feina segura,la Diputació no petarà mai, els estats peten, ens anem adonat amb aquesta crisi econòmica els estat peten, els estats peten i al darrera dels estats peta tot el que hi ha per a baix, i aquesta és la realitat agradi més, agradi menys, estem en un moment de crisi econòmica mundial, que ens obliga a ser conscients de quina és la realitat i també assumir nous reptes com a responsables de les administracions, cadascú en el seu nivell. Assumir el repte per exemple d’equilibrar ingressos i despeses, de fer inversions quan es pugui, d’adaptar a la realitat els nostres projectes, de transformar la relatat, però no hipotecant les generacions dels nostres fills o nets o besnéts, i aquesta és la realitat en la qual ens movem. Jo ja entenc que es vulgui creure que continuarem tenint accés a uns mercats que ens aniran donant diners cada dos per tres i que sobre el pagament d’un crèdit en renovarem un altre i que així anirem tirant de beta i unes factures les guardarem en un calaix i trucarem per dir que les cobraran l’any que ve i això s’ha acabat. Menys 17, menys 11, menys 14, i un Decret de l’estat que és molt clar, no és sotmetre’ns-hi, és o sí o sí i ajornar aquesta decisió vol dir que l’any que ve l’Estat que continua tenint la caixa i aquest és un altre debat, sobre la caixa i qui té la caixa i qui té els diners, qui continua tenint la caixa l’Estat et deixarà de donar les transferències que et donava. Per tant, que avui no ens sotmetéssim en aquest Pla d’Ajust o en aquest Pla Econòmic Financer, és pa per avui i gana per demà, sobretot perquè no hi ha les recursos per pagar tot allò que es fa. L’Ajuntament obre la persiana i quan ha cobrat tots els impostos locals encara no ha pagat ni la plantilla, i aquest és un dèficit estructural que té l’Ajuntament des de fa molts anys i que s’ha comentat moltes vegades. Amb el que recaptem dels ciutadans de Badalona no n’hi ha prou ni per pagar el capítol 1 i mentre hi ha hagut crèdits de l’exterior i dels mercats financers i tot això, doncs tots ens hi hem apuntat, i ara els critiquem. Però quan els mercats financers donaven els diners gratis a tots ens anava bé, i a veure qui feia el projecte més gran i a veure qui feia la cosa més extraordinària, i a veure qui tenia més personal amb més beneficis socials. Això s’ha acabat, i no parlo de Badalona, parlo en general, això s’ha acabat, s’ha acabat durant uns anys i durant uns anys hem de fer una restricció i tornar a garantit a aquells a qui anàvem a buscar els diners contents i no els criticàvem mai, perquè ens els donaven sempre, que els podrem tornar-los. Aquesta és la realitat resumida del què ens passa, es pot dir, que no ens volem sotmetre, escolta, ens estem sotmetent en aquest cas a un aval en tot cas, que ens permet alliberar trenta-cinc milions de deutes que hem contret entre tots. Per tant, la nostra responsabilitat amb un préstec entre cometes al 5% si no m’equivoco, em sembla que el senyor Sagués ha dit el 6%, en tot cas el 6, a deu anys amb dos anys de carència, aquest és el sotmetiment i l’altre és un compromís de drets i deures i que també s’ha de traslladar a la societat, escolti, drets i deures, hem de fer els deures per tornar, igual que el que fa tothom, no és més que el que fa tothom. No estic d’acord, però, que se’ns impedeixi continuar invertint evidentment i continuar transformant la realitat etc.,, però hi ha uns moments, hi ha uns anys en què això serà necessari de fer-ho, ens hi posem com ens hi posem. Jo la veritat és que hi ha intervencions que m’agraden en el fons i tan de bo les poguéssim signar, però és com aquella promesa que feien vostès, quan deien que els tomàquets tornarien a fer olor de tomàquets. Bé, era una promesa electoral es va governar set anys Catalunya i els tomàquets fan la mateixa olor ara, que fa set anys i la realitat és la que és. A vegades és molt fàcil des de segons quines posicions polítiques, que vinguin altres atreure-li les castanyes del foc, perquè sembla que n’hi ha, hi ha qui només està per gastar en els mercats i que la maquineta vagi funcionant i hi ha qui ha de dir, escolta, ara no podem gastar tant, ara ens hem d’aprimar una mica i ens hem d’ajustar el cinturó, aquesta és la realitat. Per tant, nosaltres en aquest Pla fem alguna cosa bona, és a dir, la hecatombe era haver-nos d’ajustar als ingressos reals, líquids, 140 milions d’euros, això ens obligava a una reducció de deu milions,la realitat al final ha estat que si els justifiquem que farem els deures, ens podem mantenir en un pressupost de 150 i això té moltes implicacions perquè no és el mateix el que hem aprovat inicialment de pressupost de 150 que haver d’haver portat aquí un ajust de deu milions d’euros més sobre els que ha havíem fet. Per tant, clar “de lo perdido saca lo que puedas” o mirar de veure el got mig ple en lloc de mig buit, però del què venia al que tenim. Jo crec que podem salvar un pressupost de 150 milions

Secretaria General


d’euros que deu n’hi do, que ens permet fer el que en el pressupost inicial es deia, això sí, no podem dir mentides, no podem seguir jugant al trilero, no podem seguir sense complir els nostres compromisos. Hem de recaptar quatre milions més d’ingressos d’IBI, s’han de recaptar 2’8 milions més d’ingressos a partir del què s’anomena en el Pla actuacions dels serveis de gestió tributària. Nosaltres hem fet una proposta al govern i li hem aportat alguna sentència jurídica en aquest sentit, perquè creiem que l’Ajuntament de Badalona pot cobrar més a través del dret que tenim l’u i mig per cent de la facturació bruta de serveis com el gas, com l’electricitat, com la telefonia per l’ús del sòl, del vol i del subsòl. Hi ha sentències recents que ens podem ajudar a tenir més ingressos i per tant, les hem passat perquè volem ajudar a tenir més ingressos i creiem que les companyies ens deuen enredar quan ens passem les factures i ens diuen quan han facturat de brut. Igual resulta que podem treure algun caler més, per tant, anem-hi a buscar-los, i aquests 6’8 milions més d’ingressos, els 4 de l’IBI i els 2’8 del què acabem de comentar i moltes altres actuacions que suposo que el govern farà perquè li convé fer-les perquè estem en un període en què si no fas els deures i cada tres mesos dius el que faràs, pots acabar inhabilitat per deu anys. És que ja no és una broma això de l’administració, et poden acabant inhabilitant per a deu anys si no compleixes amb el que t’estan dient. Per tant, hem de fer un exercici de responsabilitat, durant uns anys perquè jo crec que això no és etern i no és que la nostra vida estigui condemnada, és que durant uns anys hem de fer els deures, i aleshores si aconseguim això i hi afegim els tres que ens arribaran de l’Estat arribem als deu que ens permet mantenir aquest pressupost de 150 milions d’euros. Per a nosaltres no és el que ens agradaria evidentment, no és l’escenari ideal, ens agradaria continuar podent gastar i fent una mica de dèficit i anar cobrint l’endeutament amb pòlisses de crèdit, però no estem en aquesta situació. Per tant, creiem que d’haver de reduir a 140 a poder mantenir a 150 agafant aquests compromisos, doncs la ciutat hi guanya i aquest Ajuntament respira una mica més tranquil. Per tant, nosaltres aquest pla el deixarem que tiri endavant evidentment, perquè no hi ha una altra opció. SENYOR ALCALDE: Gràcies, senyor Serrano. SENYOR SERRANO: Sí, senyor alcalde, jo em pensava adreçar i molt breument de veritat al govern, però la intervenció del senyor Falcó m’incita, m’estimula, si home, jo també tinc dret a parlar, no és vostè únicament, m’estimula a fer alguna reflexió. Miri, senyor Falcó, els estats he notat que no peten, els estats els fan petar, i els fan petar aquells que vostè ja porta no sé si són dos o tres o quatre Plens com a mínim, des de les ordenances intentant donar discursos macro econòmics i globalitzadors i el que ha llegit últimament del senyor Sala Martí o d’algun col·lega d’aquests, fent-nos un anstrac, em sembla que es diu així, de respecte a l’economia mundial. Però la veritat és que els estats els fan petar i els fan petar tots aquests que vostè intenta justificar, el seu funcionament econòmic mundial, el que nosaltres almenys el meu grup no està totalment d’acord. Després li volia dir una altra cosa, en relació a la intervenció de vostè ara i l’ha que ha fet abans quan parlàvem dels temes dels habitatges, ha citat intervencions del senyor alcalde i del senyor Serra i que si ara diuen això i ara diuen allò. Miri, i també ha fet alguna referència respecte a coses privades, si li han dit o li han deixat de dir, jo no voldria, no m’agrada el que li haig de dir, però li he de dir, que menys mal que al meu despatx quan era regidor d’Hisenda no aixecàvem Actes. Entre el que vostè parlava amb mi per negociar els pressupostos del 2008-2009 i 2010 i el discurs que m’acaba de col·locar vostè aquí i ara amb tres anys de crisi hi ha una diferència qualitativa que no li voldria recordar. Jo sé que vostè és un home il·lustrat, li recomano la lectura del Buscón don Pablo de Quevedo i al que es dedica la mare i veurà senyor Falcó, no està vostè, nou, nou d’estrena per donar-nos aquests discursos que ens diu. Ara ja m’adreçaré al govern, miri, nosaltres ens abstindrem i no canviarem de vot, no canviaré de vot de cap manera, però si em puc estalviar una segona intervenció, perquè el que volem és que al més aviat possible això estigui en marxa i els petits empresaris i les petites i mitjanes empreses, doncs, cobrin i pugin el moviment de les seves economies i que això millori a la ciutat i també inevitablement perquè així està en el Decret, també anirà a les grans empreses. Nosaltres pensem que això és una bona idea el que ha plantejat el govern, el que no ens agrada en absolut és com ha anat desenvolupant-se.

Secretaria General


Nosaltres pensem que és una ingerència absoluta a l’autonomia dels ajuntaments, pensem que eliminar als ajuntaments la possibilitat d’endeutament o dèficit o anar-los a intervenir com ha parlat el senyor Sagués i que això no ho faci el propi Estat o no se li demani el mateix a les autonomies, ens sembla que això és abusar del feble com nosaltres pensem que ho fa el govern de la seva ideologia generalment. No és de rebut que el diner que l’Estat compra al Banc Central Europeu en un 1%, a nosaltres ens el cobri al 5% als ajuntaments, i jo sé que vostè em contestarà que les entitats financeres el cobren més car i que alguna cosa ens estalviem si ho fa l’Estat, hi estic d’acord, però que l’Estat faci negoci, en això ja no hi estic tant d’acord, que faci negoci en aquesta situació. A més a més, pensem que aquest Reial Decret és bastant fosc, hi ha coses que no estan clares, tan fosc com que vostès, i no em refereixo únicament a Badalona, em refereixo al conjunt dels ajuntaments, tan fosc com que vostès van anar, o van haver d’anar a Madrid que els expliquessin alguna cosa, que vostè amb la seva responsabilitat política i l’equip econòmic de l’Ajuntament, doncs hi havia interpretacions que podien estar en un sentit i en un altre. Això no ens agrada del Decret, perquè això per exemple doncs va generar durant tres o quatre o cinc dies, una certa alarma social respecte de deu milions, que després afortunadament vostès un cop aclarits els dubtes que vostès tenien i que havien estat recollits en reunions col·lectives amb la resta de grups. S’ha vist que el pressupost doncs pot tirar endavant la seva discussió amb la xifra que vostès ens van proposar, pressupost que ja té prou retallada, no cal que els programes del govern ens el retallin més, pressupost que ja està prou retallat i nosaltres presentarem al·legacions intentat corregir el seu esbiaixament però això ja ho tindran vostès i ja ho debatrem em sembla que és el mes que ve. Nosaltres pensem que és un Decret que no està massa clar, que afecta a l’autonomia municipal, que no és prou clar quina és la gent que haurà de decidir si aquesta factura sí, si l’altra no, en quin criteri es farà, la dificultat de l’Ajuntament, d’un ajuntament, estic parlant en general li afectessin aquells elements clars i que són de competència municipal, seguretat, aigua, llum, neteja, totes aquelles qüestions que són de competència municipal, si quedessin afectades per un problema econòmic. Si l’Estat pensaria primer a ell que li tornin els diners o la garantia de les competències municipals, això no queda clar, perquè recordin tots, almenys aquest Ajuntament i sé que tots estan en una mitjana, però ser que aquest té un 17% de despeses impròpia, que són d’altres administracions. És a dir, si haguéssim d’anar a tocar també el que és també competència municipal, tampoc queda clar amb el Decret, això com es solucionaria. Nosaltres seguint el curs que varem fer quan vostès van presentar el Pla Econòmic Financer, ens abstindrem. Ens abstindrem i en la situació de les intervencions que s’han fet fins ara, això passarà endavant, esperem que els diners vinguin ràpid i debatem el pressupost perquè tinc la seguretat que la seva paraula a la reunió de dir, això no afecta el pressupost, el pressupost la xifra total la mantenim, discutim sobre el pressupost i anirem organitzant els pressupostos dels anys següents en base als ingressos i aquests intentarem que s’incrementi. Doncs en base a aquesta confiança que vostè ens va demanar, Nosaltres ens abstindrem per deixar passar el dictamen endavant. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Gràcies, senyor Riera. SENYOR RIERA. Gràcies senyor alcalde. Em sorprèn, m’ha sorprès el discurs del senyor Sagués, m’ha sorprès, m’ha sorprès perquè aquesta actitud una mica, jo la defineixo de barricada de dir, votarem que no perquè no volem sotmetre’ns, si és que el problema no és que ens puguem sotmetre, el problema és que qualsevol empresa que demani certificació i se’n vagi a demanar-ho a Madrid li pagaran, i ens ho descomptaran. És que no és una qüestió de dir aquí, que no ho volem fer, és que la situació és la que és, perquè això no és dèficit, això és un deute, això ja no és ni dèficit, això és un deute que nosaltres tenim de factures i que hem de pagar i que no pagarem nosaltres, senyor Sagués, es pagaran allà directament. És a dir, nosaltres, els ajuntaments, l’Ajuntament de Badalona no veurà ni un euro d’aquests diners, perquè es pagarà directament des del Ministeri. Sap què passa que les empreses volen cobrar, jo no conec ningú a excepció de vostè, que no vulgui cobrar, l’única persona que conec que no vol cobrar, és vostè, els demés tots volem cobrar, siguin grans, petits o mitjans, han prestat un servei, han facturat, se’ls ha reconegut aquella factura i volen cobrar. Per tant, és una situació

Secretaria General


que miri més enllà de tenir una discussió sobre el capitalisme i sobre el que vostè vulgui, és la realitat i és el que hi ha. Nosaltres som conscients de què hi ha unes factures reconegudes i que s’han de pagar i per tant, no hi ha més història, aquí un dels problemes que tenim els ajuntaments. Això ho saben vostès que hi porten anys són els ingressos, però clar, la seva recepta a mi tampoc em val perquè els rics, els que vostè fa menció i al·lusió, no viuen a Badalona, no són de Badalona, no estan ni al voltant nostre, aquests rics, opressors, no estan a Badalona, a Badalona hi ha una gran classe mitjana , que no la podem escanyar més, que no la podem perquè si clar, si Badalona està tan necessitada de tot, digui’m vostè a qui li apujarem els impostos, als necessitats. No podem fer una apujada d’impostos de forma massiva per recaptar deu milions o vuit milions més, ho hem de fer, si és que la fem, molt selectiva, els quatre milions de l’IBI eren obligatoris, no hi havia opció tampoc de dir, jo no ho vull fer, era obligatori. Per tant, escolti, jo de veritat aquest entusiasme que vostè ha carregat contra les grans empreses. Home els seus companys de partit no li fan gaire fàstics a treballar en aquestes grans companyies, quan pleguen, hi van, es deixen contractar per les grans companyies. Per tant, un discurs en aquest Saló de Plens, que estem parlant de sortir-nos de la situació que tenim, sortir-nos d’una situació financera complicada, d’una situació de crisi complicada, que vostè em surti amb un discurs del segle IXX, home, que vol que li digui, no m’ho esperava, no m’esperava tampoc cap cosa extraordinària, però la veritat no m’esperava aquest discurs. Per tant, doncs, li torno a recordar, els seus companys a les grans companyies subministradores no li fan fàstics. Evidentment, hi ha grups que estan aportant, que estan dient coses, i que ens estan ajudant o que estan participant perquè el diner no té color polític, és a dir la necessitat econòmica que té l’Ajuntament. Una altra cosa és com s’empra aquest diner, però el diner no té color polític, senyor Serrano. Llavors,és veritat per part de Convergència i Unió, per part del senyor Falcó ens ha facilitat informació, que és veritat que nosaltres estàvem amb la mosca al darrera de l’orella, perquè dos milions d’euros d’ingressos de les companyies subministradores ens sembla molt poc. Per tant, estem al darrera de tot això perquè creiem que es pot recaptar més. Miri, jo he donat proves més que sobrades en les últimes setmanes, que jo no defenso les grans companyies, tampoc les ataco, no les ataco, evidentment, però no les defenso. Per tant, si hem de pagar més, si hem de cedir, si els hem de collar, ho farem, però amb la mesura que les coses i sobretot reconeixent els deutes que hem pogut contraure i que hem pogut assolir i els hem de pagar, i aquesta és la situació. Jo vull agrair als grups tant el Partit Socialista, com Convergència i Unió, uns perquè s’abstindran i els altres abstenció, amb l’abstenció dels grups de Convergència i Unió i el Partit Socialista, perquè home, al menys ens donen el benefici del deute amb participació i jo espero que hi hagi aportacions per poder sortir d’aquesta situació, però tenint sempre un concepte molt clar de tota aquesta diguem-ne nova etapa. És que ens obliguen quasi per llei a l’equilibri pressupostari i no podrem sortir d’aquí, és a dir, ja podem fer tot el que vulguem fer, però no ho podrem emmascarar, perquè en aquests moments per bé o per mal, no estem intervinguts solament pel Govern de l’Estat, és que Europa ens marca la pauta i no ens deixen passar d’uns dèficits que entre tots, amb major o menor mesura els anem generant. Mentre l’Ajuntament de Badalona estem disposats a fer aquests deures i a posar-nos ordre fent un esforç, sobretot aquest any, un esforç que està basat bàsicament amb el capítol 2. Hem arribat a un acord amb els sindicats, senyor Sagués, hem arribat a un acord, nosaltres hem arribat a un acord, per què, doncs perquè no hi ha ganes de fer la guitza a ningú, no hi ha ganes. És a dir, nosaltres el que estem fent en aquest Ajuntament no és per treure un millor compte de resultats, ni per omplir els diners les butxaques dels accionistes, ni per sanejar-ho com si fos una empresa per després vendre-ho, no és això. Per tant, com que no és això diem, hem de tenir cura i hem de vigilar la despesa, però també hem d’entendre que hi ha persones i que hi ha gent que està treballant aquí, doncs, que bé, que tenen uns drets, que tenen unes situacions complicades i hem d’intentar. Jo els agraeixo als sindicats, ho dic aquí públicament, la comprensió que han tingut en determinades qüestions i aquí tothom ha afluixat una miqueta. Per tant, des de l’equip de govern i per al que a mi respecte, però parlo en nom de l’equip de govern, en quest temes no tenim cap predisposició; ni cap perjudici. Per tant, torno a repetir, agraeixo l’abstenció de grup Socialista i

Secretaria General


de Convergència i Unió i lamento de veritat, senyor Sagués, que torno a insistir que ha fet un discurs de barricada. SENYOR ALCALDE: Molt bé, em sembla que els posicionament ja han quedat prou clars, passaríem a la votació, digui’m senyor Sagués. SENYOR SAGUÉS: Contestar, no m’estendré, però alguna cosa sí que m’agradaria dir, i és que el senyor Riera dóna per fet, fa una sèrie d’afirmacions amb les quals no hi coincidim gens, que estem absolutament a les antípodes ideològicament. M’agradaria poder debatre més estona potser i més temps, que el micro no se’m parés també, m’agradaria, però veig que això es pot solucionar, d’altres coses són més complicades. Sobretot dir-li que quan parlen aquests nous liberals radicals, com em sembla que pot ser el senyor Riera, o liberal conservador o no sé de quina forma podríem definir ideològicament, però bé, la seva gran teoria és aquella que la història ha acabat, que les coses repeteixen molt, les coses són com són i no poden ser d’una altra manera, i les coses són així i hem de fer el que toca. Doncs bé, nosaltres no acceptem això, no creiem que les coses siguin així perquè sí,creiem que la història no ha acabat, que hi ha molt per fer encara, i per dant, no ens volem sotmetre a determinades coses, com és en aquest cas amb el que es tradueix un tipus de política, una manera d’entendre la situació sócio econòmica mundial, que en aquest cas a la nostra ciutat, en aquest cas en l’àmbit local es tradueix amb aquest Decret que ens acaba d’arribar ara, que no significa ni més ni menys, que el que he intentat explicar abans. El diner jo crec que té color, el diner té color polític i té molts colors i que clarament el diner està sempre de la mateix banda. El que nosaltres demanem, jo no vaig en contra de ningú, per anar-hi en contra, el que sí demano i penso que és el lògic, és exigir a la gran empresa que tingui responsabilitat social, i la responsabilitat social s’ha d’aplicar, s’ha de complir. En aquests moments, en aquests moments d’aquesta forta crisi econòmica, que hi ha determinades empreses i determinats sectors econòmics que segueixen nedant en l’abundància, en aquests moments hi ha d’haver encara més responsabilitat social. Per tant, quan jo dic que s’ha de pagar perquè ho he dit, i he insistit vàries vegades, malgrat tot sembla que no ho ha sentit el senyor Riera, o no ho ha volgut sentir, jo he dit, que s’ha de pagar i que crec que amb el pressupost que tenim i amb els ingressos que tenim i amb els ingressos previstos i gestionant-ho d’una altra manera, com hem vingut reclamant durant anys nosaltres, i tornarem a reclamar amb el pressupost, amb les esmenes que presentem al pressupost s’ha de poder fer. Per últim, dir-los que, per penúltim, aquests dèficits de 17, 14 i 11 que explicava el senyor Falcó i que diu ara s’ha acabat, hem de fer els deures, doncs bé, que quedi clar que ell era el primer tinent d’alcalde d’aquest govern, que va generar aquests 17, 14 i 11. Per què no feien els deures, perquè no equilibraven també com ens ha dit, que m’he apuntat la primera cosa que he agafat, que deia equilibrar ingressos i despeses, aquest era l’objectiu d’aquells pressupostos, com és que no es feia un esforç també, com és que no esperàvem i dèiem que els ingressos estaven n eren reals el que estàvem plantejant i buscàvem una altra fórmula. Hi ha fórmules per fer una fiscalitat diferent, una fiscalitat progressiva, una fiscalitat que tingui en compte les diferents situacions econòmiques. Tot això és possible, ara jo no he vist encara, ni en el govern anterior, ni en aquest, no he vist cap esforç en aquest sentit. Per tant, encara hi ha possibilitats de poder-ho fer. Acabo dient que jo sí que vull cobrar, i no només vull cobrar, si no que necessito cobrar, no com d’altres segurament d’aquests que parlàvem abans, que no necessiten cobrar cada mes per poder anar fent la seva vida, que tenen les coses resoltes de moltes altres maneres. Jo per si hi ha algun dubte, vull cobrar i necessito cobrar. SENYOR ALCALDE: Molt bé, em sembla que els posicionaments ja han quedats clars per part de tots els grups. Jo també sumar-me a l’agraïment que ha fet el primer tinent d’alcalde, tant al grup del Partit dels Socialistes com Convergència i Unió per la seva abstenció. Dir que bé, la voluntat del govern és treballar per poder arribar a final d’any, donant els màxims serveis als ciutadans de Badalona, mantenint el nivell de qualitat en aquells que creiem que tenen un estàndard prou bo i a la vegada intentar que els comptes quadrin i no sumar dèficit, ja no tant per una qüestió també de voluntat si no per una qüestió d’obligació en aquest cas. Per tant, nosaltres i crec que el debat que hem tingut abans sobre l‘augment de la densitat en els pisos,

Secretaria General


per exemple la Façana Marítima de l’entorn del canal, doncs és un bon exemple de com es poden augmentar ingressos i en aquesta línia treballarem. Per tant, s’aprova amb el vots del govern, abstenció del Partit Socialista i de Convergència i Unió i amb els vots en contra d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i alternativa. Em sembla que ja hem acabat l’Ordre del Dia com a tal, aleshores començaríem amb les paraules, perdó, falta efectivament, és una urgència que ha entrat a l’últim moment, dues, bé, doncs comencem per la primera. Votació de la urgència. La urgència de la proposta s’acorda per unanimitat. Vots a favor: 27 Votació de la proposta. La proposta d'acord precedent s'aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 15, dels grups municipals del Partit Popular i Convergència i Unió. Vots en contra: 3, del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Abstencions: 9, del grup municipal Socialista. AP-2012/2260 PROPOSTA. Aprovar l'adjudicació de la concessió de la parada 22 del Mercat Municipal Maignon. Identificació de l'expedient Tipus de resolució: Acord d’adjudicació de la concessió de la parada 22 del Mercat Municipal Maignon Òrgan que resol: Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessat: Pedro Vidal Viñas Núm. expedient: 65/OBR-10/11 Fets 1. En data 20 de desembre de 2012, el Ple de la corporació va acordar l’aprovació de la la licitació i del plec de clàusules administratives particulars i documentació tècnica per a l’adjudicació de la concessió demanial de la parada 22 del Mercat Municipal Maignon, per un termini fins al dia 1 de gener de 2036 i un pressupost mínim de licitació de 45.120 €. En la mateixa resolució se sotmetia el plec a informació pública per un termini de 30 dies naturals, transcorregut el qual sense cap al·legació ni reclamació es procediria a l’obertura del procediment obert de licitació. Aquest termini es va complir sense cap al·legació ni reclamació, per la qual cosa el dia 13 de febrer de 2012 es va publicar l’anunci de licitació pertinent al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. 2. De conformitat amb les previsions contingudes en el Plec de clàusules administratives particulars reguladores d’aquesta concessió, el dia 28 de febrer de 2012, a les 13.30 hores finalitzava el termini de presentació de proposicions a les oficines de la Secretaria General d’aquesta corporació. D’acord amb el registre de pliques emès pel secretari general en aquesta mateixa data, consta que només va presentar proposició per participar en aquesta licitació, havent-se efectuat la tramesa de manera presencial, l’empresa PEDRO VIDAL VIÑAS, (NIF 46328572V). 3. En data 12 de març de 2012 es va a dur a terme la primera sessió de la Mesa de Contractació relativa a la qualificació de la documentació general presentada amb el sobre A de les proposicions, a l’ admissió de licitadors i obertura dels sobres B únicament dels admesos. En aquest acte la Mesa acordà admetre a la licitació a la única empresa que havia presentat proposició per participar en aquest procediment, PEDRO VIDAL VIÑAS, a la vista de la documentació aportada amb el sobre A de la seva proposició, dins del termini atorgat a l´efecte. En aquest mateix acte, i amb caràcter públic, es va procedir a l’obertura del SOBRE B de l’empresa abans esmentada, única empresa presentada i admesa en aquesta licitació, el contingut del qual el constituïa l’oferta econòmica i la resta d’aspectes de la proposició objecte de valoració, d’ acord amb els criteris i fórmules establerts en la clàusula 6.2. del Plec de

Secretaria General


clàusules administratives particulars regulador d’aquesta concessió, i es procedí a la lectura del seu contingut. 4. En data 12 de març de 2012, a la vista de la proposta presentada pel licitador, el Tècnic de mercats va emetre un informe de valoració de l’oferta segons els criteris i fórmules de la clàusula 6.2. del Plec, les conclusions bàsiques del qual són: Per l’oferta econòmica: 6 punts Per millores tècniques en l’activitat: - Per elaboració pròpia (més productes): 2 punts - Per distribució de productes amb denominació d’origen (més productes): 2 punts TOTAL: 10 punts 5. En data 13 de març de 2012, es va dur a terme la Mesa de Contractació en la qual es va analitzar l’informe tècnic de valoració a què s’ha fet referència en el fet anterior i es proposà l’adjudicació del contracte arran les conclusions d’aquell informe a favor de la única proposició presentada i admesa en aquesta licitació. 6. En compliment de l’ acord adoptat per la Mesa de contractació en la sessió a què s’ha fet referència en el fet anterior, en data 14 de març de 2012 es va trametre una comunicació a l’ empresari Pedro Vidal Viñas, proposat per a l’adjudicació d’aquesta concessió, en què se li requeria perquè aportés la documentació exigida de conformitat amb el que preveu l’article 151 del Text refós de la LCSP amb caràcter previ a l’adjudicació, dins del termini de 10 dies hàbils a comptar des del següent a la recepció de la comunicació esmentada. 7. L’empresari Pedro Vidal Viñas, dins del termini atorgat a l’efecte, ha aportat la documentació que li ha estat requerida pel Departament Central de Contractació i ha dipositat en la Tresoreria General d’aquesta corporació la garantia definitiva del contracte per import de 2.406 euros (corresponent al 5% del preu d’adjudicació de la concessió) i ha abonat les despeses generades per l’anunci de licitació d’aquesta concessió per import de 299,32 euros. 8. Consten en l’expedient de referència els certificats d’estar al corrent de deutes amb aquest Ajuntament, amb Hisenda i amb la Tresoreria General de la Seguretat Social. 9. Tots els informes i actes de les sessions de la Mesa de Contractació a què s’ha fet referència anteriorment consten incorporats en l’expedient administratiu de concessió demanial de referència i es donen per reproduïts en aquest document. 10. L’interventor municipal, conforme a les previsions de l’article 32.2 del Reial Decret 500/1990 i article 214 del Text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, ha fiscalitzat l’expedient i l’ha informat favorablement. Fonaments de dret 1. Per a l’adjudicació d’aquesta concessió, s’han complert els tràmits previstos en relació al procediment obert, d’acord amb els articles 157 i següents del Text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic (en endavant, TRLCSP) i el que estableix el RD 817/2009, de 8 de maig, que desenvolupa parcialment l’esmentada Llei. 2.També s’han complert les previsions de l’article 151 del TRLCSP, en relació amb la classificació i la valoració de les ofertes presentades, atenent els criteris d’adjudicació establerts en el plec de clàusules administratives particulars, proposant-se l’adjudicació de la concessió al licitador que ha presentat l’oferta econòmicament més avantatjosa per a l’interés públic. 3. En conseqüència, escau dictar l’adjudicació de la concessió de referència, notificar-la i publicar-la en el perfil de contractant, un cop fiscalitzat l’ expedient per l’ Intervenció Municipal de conformitat amb allò previst al Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (RDLEG 2/2004, de 5 de març) i el Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, que la desenvolupa i un cop l’empresa proposada per a l’adjudicació d’aquesta concessió ha acreditat la seva capacitat i solvència per a contractar amb la Corporació, ha aportat dins del termini establert la documentació requerida de conformitat amb el que disposa la clàusula 6.1.7 del Plec de clàusules administratives particulars regulador d’aquesta concessió i en compliment de l’article 151 TRLCSP, ha dipositat la garantia definitiva corresponent a aquesta concessió i ha abonat

Secretaria General


les despeses generades per l’anunci de licitació publicat en el Butlletí Oficial de l’ Estat pels imports que s’han especificat en el fet setè d’ aquest document. 4. L’òrgan competent per adoptar aquest acord d’adjudicació de la concessió és l’Ajuntament Ple, en virtut del que disposa l’article 67 del Reglament del patrimoni dels ens locals, aprovat pel decret 336/1988, de 17 d’octubre. D’acord amb les previsions de la Resolució d’Alcaldia de 14 de juny de 2011, correspon al regidor/a d’aquesta Àrea, en el seu àmbit delegat, la facultat d’estudi i proposta a l’alcalde u òrgan que tingui delegada la facultat resolutòria per que aquest inclogui acords als òrgans col·legiats de l’ajuntament per l’adopció de resolucions de la seva competència. 5. Per l’adopció d’aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple (o absoluta) del nombre de membres de la Corporació presents en el moment de la votació, d’acord amb l’article 47.1 de la LRBRL, esmentada. 6. D’acord amb el que preveuen els article 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departament o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo a la regidora de Promoció Econòmica, Comerç, Consum i Turisme, que elevi al 1r. tinent d’alcalde, regidor d’Hisenda i Recursos Interns per la seva ulterior resolució per l’Ajuntament Ple, prèvia declaració d’urgència, la següent proposta: PRIMER: Resoldre aquest expedient amb l´adjudicació de la concessió demanial de la parada 22 del Mercat Municipal Maignon a favor de la proposició presentada per l’empresa PEDRO VIDAL VIÑAS (NIF 46328572V ) havent estat la única que ha participat en aquesta licitació i havent estat, per tant, qui ha presentat l’ oferta econòmicament més avantatjosa, per un període de fins al dia 1 de gener de 2036 i conforme a les condicions i compromisos oferts en la seva proposició, que han servit de base per aquesta adjudicació segons l’ informe de valoració emès en data 12 de març de 2012 pel Tècnic de Mercats Municipals d’aquest Ajuntament respecte a l’oferta econòmica i la resta d’aspectes objecte de valoració d’acord amb els criteris i fórmules establerts en el Plec de clàusules administratives particulars regulador d’aquesta concessió. SEGON: Requerir a l’empresa PEDRO VIDAL VIÑAS per tal de que aporti el resguard de l’ingrés del pagament de 15.000 euros a que fa referència la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars de la concessió, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la notificació de l’ adjudicació de la concessió. Un cop aportada aquesta documentació, l’Ajuntament convocarà l’adjudicatari en el dia i hora que se li indiqui per tal de estendre-li i lliurar-li el títol de la concessió, subjecte al pagament de la taxa establerta a l’Ordenança fiscal número 13, amb la qual cosa es tindrà per formalitzada la concessió. A partir de l’endemà d’aquesta data, l’adjudicatari haurà d’ingressar a la Tresoreria Municipal l’import de 48.120 euros, corresponent al cànon d’adjudicació de la concessió. Aquest ingrés té la naturalesa de condició resolutòria de la concessió. TERCER: Notificar aquest acord a l’adjudicatari en la forma reglamentàriament prevista amb la relació de recursos que s’hi poden interposar, als Departaments de Tresoreria i Intervenció Municipals i al Servei de Promoció Econòmica, comerç, Consum i Turisme, i publicar un anunci de l’adjudicació en la pàgina web municipal. QUART: Donar compte d’aquest acord a la Comissió informativa de l’Àmbit de Govern, Economia i Hisenda en la primera sessió que celebri. Informe d’Intervenció La Intervenció Municipal informa que dóna conformitat a l’anterior proposta de resolució als efectes que preveuen els articles 214 i concordants del TRLRHL. D’acord amb el que preveu la Resolució d’Alcaldia de 5 de juliol de 2011, entenent que, en atenció als informes precedents, no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari, proposo al 1r.

Secretaria General


tinent d’alcalde, regidor d’Hisenda i Recursos Interns que elevi la proposta precedent al Ple de la Corporació, prèvia declaració d’urgència, si s’escau. En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s’exposen en la proposta de resolució precedent, als efectes previstos a l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, esmentats, a l’Ajuntament Ple que, prèvia declaració d’urgència, resolgui de conformitat. Votació de la urgència. La urgència de la proposta s’aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. Votació de la proposta. La proposta d'acord precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. AP-2012/2267 PROPOSTA. Deixar en part sense efecte l'acord plenari de 27 d'octubre de 2009, pel qual es cedia el domini d'una finca a la Generalitat de Catalunya i posar-la a la seva disposició per a la construcció de l'escola Bufalà II. IDENTIFICACIÓ Tema: Deixar en part sense efecte l’acord plenari de 27 d’octubre de 2009,

pel qual es cedia el domini d’una finca a la Generalitat de Catalunya i posar-la a la seva disposició.

Tipus d’acte: Acord de l’ajuntament Ple. Caràcter de l’acte: Exhaureix la via administrativa. Núm. expedient: 81/EPM-31/09 ANTECEDENTS 1.- Acord de Ple de 27/01/09 pel qual es desafectava la finca d’una finca de 8.570 m2, al barri de Montigalà, destinada a la construcció de la nova escola coneguda com a Bufalà II com a bé demanial i la qualificava com a bé patrimonial. 2.- Acord de Ple de 27/10/09 pel qual s’aprova la cessió del domini de l’esmentada finca a la Generalitat de Catalunya. 3.- Disposició tercera de l’acord de Ple de 27/10/09 que en part estableix: “Correspondrà a l’Ajuntament cedent qualsevol despesa per les actuacions urbanístiques que puguin afectar a l’immoble cedit i adoptar les mesures necessàries per aconseguir el seu destí a plena satisfacció del cessionari, sense cap cost o càrrega per aquest, i eliminant qualsevol obstacle que pugui impedir la correcta execució de les obres.” 4.- Disposició quarta de l’acord de Ple de 27/10/09 que estableix:: “Declarar d’especial interès o d’utilitat municipal les obres de construcció del futur CEIP que s’ubicaran a la porció de terreny de la parcel·la cadastral 6002002 situada al carrer de la Ciència, de superfície 8.570 m2, atenent a les consideracions de l’informe emès en data 08.10.09, pel Director de l’Àrea d’Educació i Serveis de la Ciutat. La quota de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres que s’acrediti per a la construcció del centre, en base a l’art. 103 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, gaudirà d’una bonificació del 95% atès que es tracta d’una construcció d’especial interès o utilitat municipal. S’estableix la gratuïtat de les taxes acreditades per l’atorgament de la llicència d’obres com a conseqüència d’aquestes obres, així com per als tributs que puguin gravar l’activitat educativa.” 5.- Escrit amb data 30/12/11 d’entrada a l’Ajuntament de Badalona del Departament d’Ensenyament pel qual es comunica que de conformitat amb l’acord del Govern de la Generalitat de 20 de desembre de 2010 es deixa sense efecte l’acceptació de la finca abans esmentada i que aquesta actuació no serà duta per l’empresa publica ICF-Equipaments, sinó que s’encarregarà a GISA l’execució per compte de la Generalitat de Catalunya, i, es demana a l’Ajuntament de Badalona que amb caràcter de màxima urgència deixi sense efecte l’acord plenari de l’Ajuntament abans esmentat i adoptar-ne un de nou, segons el model que adjunta, als efectes de possibilitar la construcció del centre i el seu ús, un cop finalitzada la mateixa.

Secretaria General


6.-Informe de la cap del Servei d’Educació de data 16 de gener de 2011. 7.- Informe de la cap del servei d’Obres, Projectes i Manteniment de data 16 de gener de 2011 on referent a les clàusules quarta i sisena de la proposta d’acord efectuada per la Generalitat informa el següent: “Clàusula quarta: D’acord amb l’informe emès en data 19 de gener de 2009 pel departament de Plànol de la Ciutat, la parcel·la té la condició de solar i els serveis necessaris per a ser-ho. Tanmateix l’article 29 - concepte de solar del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme diu: “Tenen la consideració de solar, als efectes d’aquesta Llei, els terrenys classificats com a sòl urbà que siguin aptes per a l’edificació, segons llur qualificació urbanística,i que compleixin els requisits següents: a) Que estiguin urbanitzats d’acord amb les determinacions establertes pel planejament urbanístic, o en tot cas, si aquest no les especifica, que disposin dels serveis urbanístics bàsics assenyalats per l’article 27.1 i afrontin amb una via que disposi d’enllumenat públic i estigui íntegrament pavimentada, inclosa la zona de pas de vianants. b) Que tinguin assenyalades alineacions i rasants, si el planejament urbanístic les defineix. c) Que siguin susceptibles de llicència immediata perquè no han estat inclosos en un sector subjecte a un pla de millora urbana ni en un polígon d’actuació urbanística pendents de desenvolupament. d) Que, per edificar-los, no s’hagin de cedir terrenys per destinar-los a carrers oa vies amb vista a regularitzar alineacions o a completar la xarxa viària.” L’art. 27.1 que fa referència als serveis urbanístics bàsics diu: “1. Són serveis urbanístics bàsics: a) La xarxa viària que tingui un nivell de consolidació suficient per permetre la connectivitat amb la trama viària bàsica municipal. b) Les xarxes d’abastament d’aigua i de sanejament. c) El subministrament d’energia elèctrica. La parcel·la te la condició de solar d’acord amb l’article 29 del DL 1/2010 i disposa dels serveis urbanístics bàsics d’acord amb l’article 27.1 de l’esmentat DL. La implantació cas de ser necessària d’una estació transformadora d’energia (ET) per donar subministrament a l’equipament implicarà, si és el cas, un cost econòmic afegit i que caldrà valorar concretament a partir del projecte elèctric que es redacti a tal efecte. També, cas de ser necessària, caldrà valorar l’impacte estètic en el territori de la implantació de dita ET, procurant al màxim la seva integració en el conjunt edificatori.3 Clàusula sisena: S’informa concretament en referència a la conservació, manteniment , neteja, subministrament i vigilància. L’article 164.1 de la llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació, fa referència a la conservació, manteniment i vigilància d’edificis destinats a centres educatius públics i diu: “ sens perjudici d’altres modalitats de col·laboració que es puguin establir, la conservació, el manteniment i la vigilància dels edificis destinats a les escoles i als centres públics especialitzats a que fa referència l’article 81 corresponen al municipi on es troben situats. Això no obstant , el Departament és competent en les obres i les actuacions de reforma, ampliació o adequació i millora d’aquests centres educatius, i les finança.” Per tant la llei estableix que el municipi es faci càrrec de la conservació, manteniment i vigilància del centre. Aquestes obligacions porten implícita la corresponent despesa pressupostària que caldrà tenir en compte en el pressupost municipal. Pel que respecte a la neteja es pot interpretar d’una forma amplia inclosa en la conservació de l’edifici fent referència a l’ornat i condicions higiènic –sanitàries que cal garantir per tal de gaudir d’un centre en condicions òptimes d’ús.

Secretaria General


En relació als subministraments no s’ha trobat cap referència al respecte de qui té l’obligació de garantir-los i assumir-ne les despeses que comporten, per tal és sotmet a superior criteri la inclusió d’aquest concepte en l’acord de ple proposat.” 8.- Informe complementari de la cap del servei d’Obres, Projectes i Manteniment de data 23 de març de 2011 on referent a les clàusules quarta i sisena de la proposta d’acord efectuada per la Generalitat informa el següent: “INFORME COMPLEMENTARI: En relació a la sol·licitud del Departament d’Ensenyament de posta a disposició del solar del carrer de la Ciència núm. 17 per a la construcció d’unaescola d’educació infantil i primària La Comissió de Patrimoni de l’Àrea d’Hisenda i Recursos Interns, es va reunir en data 20.01.2012 per tal de tractar la sol·licitud presentada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya de deixar sense efecte l’acord de cessió del domini de la finca del carrer de la Ciència núm. 17, per a la construcció d’una escola, i aprovar l’acord de posta a disposició a favor de la Generalitat de Catalunya de la mateixa finca. En dita sessió es va acordar no aprovar la proposta i sol·licitar a l’Àrea d’Educació informació complementaria a l’informe emès per aquest servei ,en data 16 de gener de 2012, en relació al següent punt:- Estimació de la despesa que implica l’aprovació de l’acord, desglossant les partides de despeses obligatòries i no obligatòries. El present informe s’emet als efectes d’incorporar una estimació de despeses anuals de manteniment, vigilància, neteja i subministraments, imputables a una escola d’educació infantil i primària de dues línies. Consideracions prèvies als càlculs en relació al manteniment de l’edifici. En general el manteniment és desglossa en tres tipus: normatiu, preventiu i correctiu. El manteniment normatiu fa referència a l’aplicació de normes bàsiques d’obligat compliment,com pot ser la revisió de baixa tensió, revisió d’ascensors, etc. Aquest manteniment s’ha de realitzar des del primer any de vida de l’edifici i obligatòriament durant tota la seva vida útil. El manteniment preventiu, no es obligat, però si recomanable, atès que evita a la llarga reparacions, i allarga i facilita el bon funcionament de tots els equips i maquinària de les instal·lacions en servei. El manteniment correctiu, implica la reparació d’avaries i trencaments, no es habitual durant els primers anys de funcionament però es va fent més freqüent a partir dels 5 anys i en endavant. Atès que l’escola que es construirà és de dues línies, els càlculs dels costos de manteniment i subministraments es fan en relació a dita capacitat i per una escola de superfície construïda de 3.400 m2. Les dades s’han obtingut prenen com a referència altres escoles de la mateixa capacitat i superfície existents a la ciutat ,però de diverses antiguitats, el que pot fer variar els costos de manteniment i subministraments. Despeses anuals de manteniment normatiu: - Manteniment ascensor 925,00 - ECA ascensor (cada 4 anys) 180,00 - Manteniment i posta en marxa calefacció 179,00 - Manteniment extintors 874,00 - Manteniment equip ventilació 250,00 - Tractament fitosanitari arbrat 450,00 - Inspecció gas (cada 5 anys) 180,00 3.038,00 Despeses anuals manteniment preventiu: - Neteja de cobertes, desguassos i embornals 650,00 - Poda de l’arbrat 3.200,00 - Renovació sorrals 350,00 - Material i eines petit manteniment 3.600,00 7.800,00 Despeses anuals manteniment correctiu:

Secretaria General


En general varia en funció de l’antiguitat de l’edifici i en molts casos està directament relacionada la despesa amb el tipus de solució constructiva triada en el disseny de l’edifici i també en la qualitat i posta en obra dels materials. Un edifici escolar de dues línies d’escolarització, de qualitat mitjana i de 10 anys d’antiguitat té unes despeses anuals de manteniment correctiu que poden anar entre els 6.000 i els 15.000,00 €. Despeses anuals de vigilància: - Manteniment de l’alarma i quota de connexió a central: 810,00 Partint d’aquestes dades és conclou que les despeses anuals de manteniment i vigilància d’un edifici de nova construcció destinat a ús educatiu per a dues línies d’escolarització són les següents: - 1er any a 5é. any: 11.648,00 - 5é. en endavant : 17.648,00 a 28.648,00 Cal remarcar que aquests imports són orientatius, atès que s’han obtingut de les dades de cost dels diferents centres existents en la actualitat, de diferent antiguitat i característiques constructives diverses. Despeses de neteja de l’edifici: S’ha consultat l’import anual de neteja d’un centre de 3.400 m2 de superfície, resultant el següent import: - Neteja anual de l’edifici: 135.700,00 Despeses anuals de subministraments: Analitzades les despeses per escola s’han observat moltes oscil·lacions en els consums entre elles tot i tenir la mateixa capacitat d’alumnes, s’observa també que en escoles de mes recent construcció la despesa de subministraments és superior, això pot ser a causa de que en l’actualitat hi ha més requeriments tècnics en quant a equipaments, il·luminació, confort tèrmic, equipament informàtic, telecomunicacions,etc., que implica una major despesa en consum, sobre tot elèctric. - Subministrament d’aigua corrent sanitària: entre 2.000,00 i els 4.500,00 € - Subministrament d’energia elèctrica: entre els 12.000,00 i els 31.000,00 € - Subministrament de gas: entre els 6.200,00 i els 12.700,00 € Despeses d’escomeses de serveis d’aigua, gas i electricitat: No es pot informar de les despeses d’escomeses atès que l’import a pagar a les companyies de serveis pels drets d’escomesa, la companyia l’estableix un cop feta la sol·licitud dels servei, i en aquest moment encara no s’ha sol·licitat per part de l’Ajuntament. Necessitat d’un centre de transformació d’energia: En relació a la necessitat de disposar d’una ET per tal de donar subministrament elèctric a l’equipament, i que ja se’n va fer menció en l’informe emès en data 16 de gener, actualment ja es disposa del projecte elèctric`presentat pels redactors del projecte de l’edifici. En dit projecte consta una potència màxima admissible de l’edifici de 170 kW i una potència a contractar de 87 kW. Els edificis que precisin d’una amb potència igual o superior a 100 kW, necessiten d’un centre de transformació (ET), d’acord amb les normes de la companyia subministradora, per tant és possible, si per part de companyia, s’aplica la potència màxima admissible ,que sigui necessària la construcció d’una ET. En aquest cas d’incloure la clàusula 4a. del conveni en relació a l’estació transformadora, seria obligació de l’Ajuntament costejar-ne les despeses d’implantació. També seran a càrrec de l’Ajuntament el cost de les escomeses elèctrica, telecomunicacions, gas i aigua, així com la connexió al clavegueram municipal de l’edifici. Assumpció per part de l’Ajuntament de les despeses de subministraments: Fins a dia d’avui l’Ajuntament ve assumint les despeses de subministraments, elèctric d’aigua i gas de les escoles d’educació infantil i primària de la ciutat, tant si hi ha acord de cessió de domini de les finques a favor de la Generalitat com si dites finques s’han posat a disposició d’aquest organisme, cedint-ne l’ús. Segons es comprova en els documents existents en l’arxiu municipal, quan hi ha hagut cesio del domini, l’assumpció del cost dels subministres s’ha fet mitjançant conveni, en altres no s’ha

Secretaria General


trobat documentació en relació a la posta a disposició a la Generalitat dels solars, però regularment es paguen per part de l’Ajuntament les factures presentades per les empreses subministradores dels serveis d’aigua, electricitat i gas dels edificis escolars. La clàusula sisena de la proposta d’acord que el departament d’Ensenyament adjunta a la petició de posta a disposició del solar del carrer de la Ciència núm. 19 fa referència a que l’Ajuntament assumeixi les despeses de subministres. En aquest sentit i com ja vaig manifestar en l’informe emès en data 16 de gener de 2012, no s’ha trobat cap referència al respecte de qui té l’obligació de garantir-los i assumir-ne les despeses que comporten però atenent a la condició que imposa la Generalitat i al fet de la necessitat urgent de posar a disposició el solar per a la construcció de l’escola es proposa acceptar dita clàusula en tant en quan ja es paguen els subministres de tots els edificis escolars existents i en funcionament. Existència de partida pressupostària per a fer front a les despeses de manteniment, vigilància, neteja, subministraments, escomeses i centre de transformació d’energia elèctrica. Cal fer la consideració que a data d’avui no es disposa de partida pressupostària per a fer front a les despeses ni de manteniment, neteja i vigilància, ni tampoc a les derivades de la posible construcció del centre de transformació i les escomeses. Per tant d’assumir-se els costos esmentats s’haurà d’incrementar la corresponent partida amb la quantitat prevista de despeses que consten en el present informe. En relació a la obligatorietat d’assumir per part de l’Ajuntament les despeses del cost dels subministraments em remeto a l’informe tècnic – jurídic emès en data 25 de gener de 2012 en resposta la sol·licitud d’elaboració d’una nova reducció pressupostària sobre el crèdit de les partides del pressupost de despeses – Capítol II assignades de forma conjunta al Server d’obres, projectes i manteniment i al Servei Jurídic i d’Administració General de l’Àrea, sobre la base de les previsions del pla de Sanejament per a l’exercici 2012 amb la finalitat de contribuir a reequilibrar el pressupost global de l’àmbit d’Atenció a les Persones, amb especial pronunciament sobre l’obligació legal d’assumpció per l’Ajuntament del cost de subministrament energètic dels edificis destinats al servei educatiu, còpia del que s’adjunta al present informe. Conclusions: En base a l’informe de data 16 de gener de 2012 i el present informe complementari, es proposa: 1er. - Modificar l’acord de ple de data 27 d’octubre de 2009 en el que se cedia a la Generalitat de Catalunya la finca del carrer de la Ciència núm. 19, de 8570 m2 de superfície, acceptant el retorn a l’Ajuntament de la mateixa i posar a disposició de la Generalitat de Catalunya la mateixa finca d’acord amb el següent redactat: Clàusula Segona: Posar a disposició del Departament d’Ensenyament la finca indicada a l’apartat primer, a fi i efecte que es construeixi el centre i es posi en funcionament l’escola, cedint l’ús de la construcció un cop finalitzada, a favor del Departament d’Ensenyament. Un cop acabada l’obra la propietat de l’edifici passarà a l’Ajuntament de Badalona, a tal efecte és subministrarà la documentació necessària per part del Departament d’Ensenyament, per tal de que l’Ajuntament procedeixi a fer la inscripció de l’obra nova en el Registre de la Propietat. 2on.- Modificar la clàusula quarta de la proposta d’acord amb el redactat següent: Proposta de clàusula quarta: El solar és apte per al seu correcte destí com a equipament escolar, no té cap condicionant mediambiental, té la condició de solar d’acord amb l’article 29 del DL 1/2010 i disposa dels serveis urbanístics bàsics d’acord amb l’article 27.1 de l’esmentat DL. La necessitat d’implantació d’una estació transformadora d’energia (ET) per donar subministrament a l’equipament es concretarà a partir del projecte elèctric que es redacti a tal efecte. La Generalitat vetllarà perquè en dit projecte s’apliquin criteris d’estalvi energètic en el còmput de la càrrega total del centre, determinada en funció dels nivell d’enllumenat i preses elèctriques, justificant la potència a contractar i el tipus de tarifa mes convenient, evitant

Secretaria General


,sempre que sigui possible, que la càrrega total del centre sigui igual o superior a 100 kW, el que implicaria la necessitat d’estació transformadora.” 9.- La comissió de patrimoni en data 23 de març d’enguany va acordar que es portés d’urgència la posada a disposició de la Generalitat d’una finca al barri de Montigalà, destinada a la construcció de la nova escola coneguda com a Bufalà II. 10.- Instrucció del 1r. tinent d’alcalde i regidor de l’Àrea d’Hisenda, Recursos Interns. 11.- Es demana informe al Sr. Interventor. FONAMENTS DE DRET a) L’Art. 105.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim jurídic de les administracions publiques i del procediment administratiu comú diu: “Las Administraciones públicas podrán revocar en cualquier momento sus actos de gravamen o desfavorables, siempre que tal revocación no constituya dispensa o exención no permitida por las leyes, o sea contraria al principio de igualdad, al interés público o al ordenamiento jurídico”. En aquest cas la petició de la Generalitat de que es deixi sense efecte l’acord esmentat i l’informe de l’Àmbit d’Atenció a les Persones justifiquen l’adopció d’aquest acord. b) L’Art. 5 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre estableix. “S’entén que són afectes al servei públic els béns que, per la seva naturalesa o per les disposicions particulars d’organització, s’adeqüin essencialment o exclusivament al fi particular del servei, com ara escorxadors, mercats, hospitals, museus, escoles, cementiris i camps d’esport.” c) L’ Art. 102. de l’esmentat Reglament disposa: “Tot acte administratiu que generi l’adquisició, alineació, gravamen o qualsevol tipus d’alteració de béns o del plantejament urbanístic que pugui repercutir-hi s’ha d’anotar immediatament a l'inventari i correlativament al llibre comptable d'inventaris i balanços”. d)D’acord amb la normativa reguladora de les Hisendes locals, s’ha de sotmetre a informe de fiscalització de la Intervenció municipal. e) La competència per a l’aprovació del present expedient la té l’Ajuntament Ple. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ D’acord amb l’article 172 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les entitas locals, , no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari per tal que conforme a les previsions de l’article 82.2 del mateix reglament, previ informe favorable de l’interventor, l’Ajuntament Ple aprovi, prèvia declaració d’urgència, la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- Deixar sense efecte l’acord plenari de data 27 d’octubre de 2009, pel qual es cedia el domini a la Generalitat de Catalunya, de la finca de 8.750 m2 amb l’excepció de les següent disposicions de l’esmentat acord: a).- Disposició tercera de l’acord de Ple de 27/10/09 que en part estableix: “Correspondrà a l’Ajuntament cedent qualsevol despesa per les actuacions urbanístiques que puguin afectar a l’immoble cedit i adoptar les mesures necessàries per aconseguir el seu destí a plena satisfacció del cessionari, sense cap cost o càrrega per aquest, i eliminant qualsevol obstacle que pugui impedir la correcta execució de les obres.” b).- Disposició quarta de l’acord de Ple de 27/10/09 que estableix: “Declarar d’especial interès o d’utilitat municipal les obres de construcció del futur CEIP que s’ubicaran a la porció de terreny de la parcel·la cadastral 6002002 situada al carrer de la Ciència, de superfície 8.570 m2, atenent a les consideracions de l’informe emès en data 08.10.09, pel Director de l’Àrea d’Educació i Serveis de la Ciutat. La quota de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres que s’acrediti per a la construcció del centre, en base a l’art. 103 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, gaudirà d’una bonificació del 95% atès que es tracta d’una construcció d’especial interès o utilitat municipal. S’estableix la gratuïtat de les taxes acreditades per l’atorgament de la llicència d’obres com a conseqüència d’aquestes obres, així com per als tributs que puguin gravar l’activitat educativa.” SEGON.- Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya el retorn lliure de càrregues i gravàmens de la següent finca:

Secretaria General


“Urbana. Porció de terreny de forma trapezoïdal de superfície vuit mil cinc-cents setanta metres quadrats (8.570,00 m2), al terme municipal de Badalona, barri de Montigalà. Llindars,NE, amb línea corba d’aproximadament 110,55 m lineals, amb el vial anomenat carrer de la Ciència. SE, amb línea recta d’uns 84,20 m lineals, amb finca major A-3, de la qual es segrega. SO, amb línea corba de 144,72 m lineals aproximadament, amb finca major A-3, de la què es segrega. NO, amb línea recta d’uns 49,00 m, seguint la alineació del vial carrer de la Filosofia, amb finca A-3 de la qual es segrega.” TERCER.- Posar a disposició del Departament d’Ensenyament la finca indicada a l’apartat segon, a fi i efecte que es construeixi el centre i es posi en funcionament l’escola, cedint l’ús de la construcció un cop finalitzada, a favor del Departament d’Ensenyament. Un cop acabada l’obra la propietat de l’edifici passarà a l’ajuntament de Badalona, a tal efecte és subministrarà la documentació necessària per part del Departament d’ensenyament, per tal de que l’ajuntament procedeixi a fer la inscripció de l’obra nova en el Registre de la Propietat. QUART.- La finca posada a disposició s’ha de destinar a la finalitat esmentada en el termini de 5 anys, d’acord amb l’article 50 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre pel qual s’aprova el Reglament de Patrimoni de les Entitats Locals de Catalunya. CINQUÉ.- El solar és apte per al seu correcte destí com a equipament escolar, no té cap condicionant mediambiental, té la condició de solar d’acord amb l’article 29 del DL 1/2010 i disposa dels serveis urbanístics bàsics d’acord amb l’article 27.1 de l’esmentat DL. La necessitat d’implantació d’una estació transformadora d’energia (ET) per donar subministrament a l’equipament es concretarà a partir del projecte elèctric que es redacti a tal efecte. La Generalitat vetllarà perquè en dit projecte s’apliquin criteris d’estalvi energètic en el còmput de la càrrega total del centre, determinada en funció dels nivells d’enllumenat i preses elèctriques, justificant la potència a contractar i el tipus de tarifa més convenient, evitant, sempre que sigui possible, que la càrrega total del centre sigui igual o superior a 100 KW, el que implicaria la necessitat d’estació transformadora. Correspondrà a l’Ajuntament cedent qualsevol despesa per les actuacions urbanístiques que puguin afectar a l’immoble cedit i adoptar les mesures necessàries per aconseguir el seu destí a plena satisfacció del cessionari, sense cap cost o càrrega per aquest, i eliminant qualsevol obstacle que pugui impedir la correcta execució de les obres, d’acord amb allò establert disposició tercera de l’acord de Ple de 27/10/09. SISÉ.- Es troben declarades d’especial interès o d’utilitat municipal les obres de construcció del futur CEIP que s’ubicaran a la porció de terreny de la parcel·la cadastral 6002002 situada al carrer de la Ciència, de superfície 8.570 m2, atenent a les consideracions de l’informe emès en data 08.10.09, pel Director de l’Àrea d’Educació i Serveis de la Ciutat. La quota de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres que s’acrediti per a la construcció del centre, en base a l’art. 103 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, gaudirà d’una bonificació del 95% atès que es tracta d’una construcció d’especial interès o utilitat municipal. S’estableix la gratuïtat de les taxes acreditades per l’atorgament de la llicència d’obres com a conseqüència d’aquestes obres, així com per als tributs que puguin gravar l’activitat educativa.” d’acord amb allò establert Disposició quarta de l’acord de Ple de 27/10/09. SETÉ.- Tant el solar com la construcció que es faci al seu damunt, seran propietat del municipi, quedaran afectats al servei públic educatiu i anirà a càrrec de l’Ajuntament la conservació, neteja, subministrament i vigilància. Aquesta despesa restarà condicionada a l’existència de crèdit suficient. L’Ajuntament no podrà destinar ni el solar ni la construcció realitzada a una finalitat diferent a la educativa, sense autorització prèvia del Departament d’Ensenyament d’acord amb el corresponent expedient administratiu d’autorització prèvia a la desafectació. VUITÉ.- L’ús del centre i de les seves instal·lacions fora de l’horari escolar, es regirà per la normativa vigent. NOVÉ.- Procedir a inscriure l’esmentat immoble a l’Inventari municipal i al Registre de la Propietat un cop formalitzats els acords precedents.

Secretaria General


DESÉ.- Es faculta al 1r. tinent d'alcalde i regidor. de l’Àrea d’Hisenda i Recursos Interns de l’Ajuntament de Badalona per a la signatura de la documentació que sigui necessària per a l’efectivitat del que es disposa en el present acord. SENYOR ALCALDE: Jo aquí, igual li demanaria al regidor que d’una forma molt breu, telegràficament, ens expliqui de què estem parlant, perquè crec que és de molta importància a part per a la ciutat. SENYOR FERNÁNDEZ: Sí, és bàsicament encetar l’últim tràmit perquè l’escola Bufalà II pugui ser una realitat, avui posem a disposició de la Generalitat el solar on es construirà aquesta escola, i segons ens ha comunicat la Generalitat de Catalunya en dues o tres setmanes es podrà començar a construir aquesta escola, que la comunitat educativa espera amb bastant ganes i nosaltres també. Per això jo crec que és una bona notícia per a la ciutat. SENYOR ALCALDE: Gràcies. Com ha dit el regidor, crec que és una molt bona notícia ens anem sortint anem tirant endavant i per tant, jo crec que tots ens hem de felicitar. Per tant, votaríem la urgència a favor i el dictamen també. Per tant, ja hauríem acabat el que són els punts de l’Ordre del Dia i passaríem al torn de paraules. Aquí se m’ha fet una proposta d’un canvi a l’ordre de les paraules, se m’ha demanat que la senyora Maria Angels Martín, que ve a parlar en representació de l’AMPA i de l’escola Montigalà, que era la segona paraula però com que té un o dos nens petits ha demanat poder avançar i per tant, té la paraula. Votació de la urgència. La urgència de la proposta s’aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. Votació de la proposta. La proposta d'acord precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. 14 Torn obert de paraules AP-2012/2264 Senyor Pedro Boscovish Sánchez, en rep. vocal de l'AMPA escola Montigalà I i membre de FAMPAS. Assumpte: Obres pendents a 6 centres educatius. (va parlar la senyora Àngels Martí). SENYORA MARTÍN: Bona nit a tothom. Bona nit regidors i regidores. Sóc Àngels Martín de l’escola Montigalà, i estic aquí en representació de la Comissió de Construccions de la Federació d’AMPA’S de centres públics de Badalona, la FAMPAS BADALONA. Des de FAMPAS BADALONA hem constituït un grup de treball per fer el seguiment dels diferents centres escolars de la nostra ciutat que, per una circumstància o un altra es troben en situació de deficiència a nivell d’estructura o d’espai, per tal de poder donar una educació de qualitat envers els nostres fills i filles. Com a membre d’aquest grup de treball de FAMPAS, avui vull plantejar algunes qüestions per tal que els nostres representants municipals ens puguin donar respostes. En primer lloc, tothom hem vist en els mitjans de comunicació i amb la notícia que acabeu de dir, que el Lola Anglada i el Bufalà II ja porten un bon terme, però també volem manifestar la nostra inquietud per la resta de centres de la ciutat pendents de la seva construcció o de la seva reforma. Aquests centres són: l’Escola Montigalà, a la que jo pertanyo, i l’Escola Badalona-Port. Aquestes dues escoles es troben en mòduls acollint alumnes d’Educació Infantil i Primària i sense saber quin serà el futur dels nostres fills i filles perquè els nous edificis no es construeixen. Algú pot pensar que aquests mòduls reuneixen bones condicions i es veritat, estan ben condicionats, però tenen una deficiència important en quant a espais comuns: gimnàs, menjador, biblioteca, pistes esportives... espais que també són molt necessaris perquè l’educació dels nostres fills i filles sigui de qualitat. En aquests dos casos, i més concretament, en l’escola Port-Badalona, seria important saber si aquestes instal·lacions provisionals es convertiran, en algun moment, en instal·lacions definitives, ja que a hores d’ara no sabem si al final l’escola es quedarà en quest espai o no. Per tant, ens agradaria saber si la nova escola s’ubicarà en aquest espai i quin és el període previst per a la seva construcció. L’escola Ventós Mir és un centre que comparteix situació de barracons o mòduls amb un edifici

Secretaria General


fa uns anys, per problemes de matriculació es va obrir una nova línia amb el compromís d’una escola nova, perquè l’edifici on es troba ara ubicada no compleix la normativa: manca de metres al pati, no hi ha gimnàs... el fet de tenir dos espais, els mòduls i els edificis, comporta que el dia a dia sigui complicat. Actualment s’està pendent de la construcció de tota l’escola nova en un altre espai, però la pregunta és: quan passarà això? i mentre no arriba aquest moment, en quines condicions estan formant-se els nostres fills i filles? Amb un edifici que necessita reformes, amb barreres arquitectòniques, amb una gran sala que fa de menjador, de gimnàs, de sala d’actes i fins quan han de continuar amb aquesta situació. Escola Baldiri i Reixach, en aquest centre, inicialment, havia d’ubicar-se un institut-escola i a dia d’avui, després de tenir a sobre la taula el projecte d’aquest centre no sabem què passarà i mestres tant, la manca d’espai del centre és cada dia més gran. Institut d’Educació Secundària Ventura Gassol, pendent també de construcció d’un nou edifici, ja que actualment està ubicat en un centre que era de primària que es va transformar en centre de secundària, per tant, no disposa ni de gimnàs, ni de biblioteca, ni cantina, ni sala d’actes, i els lavabos continuen sent de primària, petits. Aquesta solució que es va prendre en el seu moment, avui en dia ja és insostenible, ja que l’alumnat està formant-se amb unes deficiències d’espai molt greus. No sabem quan s’iniciaran les obres del nou centre. Buscar solucions temporals com la que es va prendre en el seu moment per tal d’ubicar els alumnes de secundària, està bé per un període transitori de temps, però no pot ser una solució definitiva. L’única solució definitiva, hores d’ara, per aquest centre és la construcció del nou edifici. Amb quin moment passarà això? sabem que la situació econòmica actual és una situació molt complicada, però també som conscients que s’ha de fer un esforç per a que totes aquestes construccions pendents a la nostra localitat es puguin dur a terme, ja que depèn l’educació de qualitat dels nostres fills i filles. També som conscients que la construcció dels nous edificis no és competència municipal, però sí la demanda i la pressió a la Generalitat per part del consistori per a la seva execució. Per això, volem preguntar en aquest ple municipal quina serà la postura del govern davant la construcció de dos centres, aquests del Bufalà i Lola Anglada, i no tots els altres centres pendents que hem anomenat anteriorment, quines accions s’estan duent a terme amb la Generalitat per tal d’aconseguir que la nostra ciutat no tingui aquesta manca de centres educatius i per arribar a treure els barracons abans de l’any 2015, com va proposar la Consellera d’Ensenyament la senyora Irene Rigau. Quina és la previsió a curt i mitjà termini per cobrir la creixent i urgent necessitat d’escolarització a secundària en els propers cursos a Badalona degut a l’augment demogràfic. També volem proposar l’establiment d’una comissió conjunta entre les institucions implicades, les associacions de pares i mares de Badalona, com a manera de regular i fer un seguiment de l’evolució i les decisions preses respecte a aquests dos projectes en marxa i els que queden pendents. Ens agradaria tenir respostes a aquestes qüestions i propostes ja que és l’educació de qualitat de les generacions futures la que està en joc, i no ens resignarem a la resposta de què no hi ha diners o que és degut a la mala gestió passada, perquè nosaltres, com a ciutadans i ciutadanes, complint les nostres obligacions d’impostos i el futur dels nostres fills i filles es mereixen la implicació compromesa de tots. Pot ser el que fa falta és que els diners es distribueixin d’una altra manera per tal de poder garantir els serveis de qualitat en ensenyament, sanitat, atenció a persones, neteja, que com a ciutadans i ciutadanes de Badalona ens ho mereixem. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Gràcies. Tindria la paraula... no sé si Iniciativa vol parlar. SENYOR SAGUÉS: Han fet moltes preguntes directes, que a mi m’agradaria poder-les contestar jo, però no les podré contestar, per tant, no se... si les contesta el govern, o... SENYOR ALCALDE: Li recordo que és una intervenció per grup, aleshores no hi ha cap problema, regidor... SENYOR FERNÁNDEZ: Gràcies alcalde. La nostra postura, jo crec que la nostra postura és bastant clara, i això us hem transmès moltes vegades, no només a vosaltres sinó a la Federació d’Ampa’s d’aquesta ciutat i és que la prioritat a dia d’avui és la construcció de les escoles pendents i avui hem tingut la sort d’aprovar l’últim pas per la construcció d’una escola molt reivindicada que és el Bufalà II, aviat també tindrem que fer aquest pas amb l’escola Lola

Secretaria General


Anglada, que es construirà, probablement, si les previsions de la Generalitat es compleixen, entre octubre i novembre, i a partir d’aquí, una vegada aquestes dues escoles comencen a construir-se, les dues prioritats més importants que aquest govern municipal s’ha marcat és sobretot el Montigalà i també el Badalona-Port que són les escoles que, a dia d’avui, porten més anys en mòduls. Sí que és veritat que l’escola Ventós Mir té, potser, un tractament especial per la seva complicació urbanística i és que l’escola Ventós Mir ha de construir-se en el que és ara el solar de l’Estrella, que està influït urbanísticament per un ARE, per una àrea d’actuació urbanística que s’ha de desenvolupar i fer tot uns tràmits molt més feixucs que no qualsevol altre escola que tingui que construir-se en un solar normal, no? però sí que conjuntament amb el Departament de la Generalitat de Catalunya, el Departament d’Educació, s’està treballar en avançar tot el possible aquests tràmits. Aquest govern municipal té com a prioritats principals la construcció d’aquestes dues escoles i així li a transmès l’alcalde també a l’AMPA de Montigalà en una visita que vam fer, si no recordo malament al desembre.... novembre, novembre... i també vam assegurar o es vam comprometre que tot el temps que hagueu d’estar, desgraciadament, en mòduls, nosaltres garantiríem que les condicions fossin les més dignes possibles, i per això vam agafar el compromís de veure la possibilitat la possibilitat de construir aquesta pista esportiva que s’ha de construir, que estem valorant, doncs, amb el Departament de la Generalitat, cofinançar aquesta construcció, que seria una construcció petita, però que arreglaria, de moment, els problemes que teniu, els nens de primària que ara pugen i què necessiten una pista per fer esport. Jo, per la meva part, no dir res més, simplement que tingueu bastant clar, vosaltres i tota la comunitat educativa, no només les escoles que esteu afectades per aquest tipus de problemàtica que estem al vostre costat, que fem pressió, no només aquí a la ciutat sinó a la taula de planificació que és on anem a reivindicar el que vosaltres reivindiqueu que són els nostres interessos com a ciutat i què sapigueu que estem al vostre costat i que els objectius i les vostres reivindicacions són compartides per nosaltres també. SENYOR ALCALDE: Gràcies. Senyor Sagués, va. SENYOR SAGUES: Bé, ara que ja hem sentit la resposta, de fet, no varia gaire d’haver-la sentit o no, perquè penso que no han concretat gaire i que, bé, bones voluntats, però no ens han donat gaires pistes del que pot passar i per on va la situació. L’exposició que a fet la representant, en aquest cas de FAMPAS, o de l’escola Montigalà, però crec que parlava en nom de la majoria d’AMPAS de la ciutat, a més de les afectades en aquest cas, doncs el panorama es diu en cinc minuts i sembla que no passa res i ja està dit. I per l’altre cantó, diuen, sí, ja mirarem, intentarem i estem pressionant, però és que la realitat, si han escoltat bé el que ens estava dient, ens estava parlant de greus problemes a l’educació a la nostra ciutat. Ens estava parlant de diverses escoles on, a l’escola del port no hi ha clar quin és el seu futur ni que passarà el curs vinent i quina proposta a llarg termini tenim. A Montigalà segueixen amb barracons i amb tota una sèrie de mancances que ens ha descrit i què tampoc sabem fins quan seguirà així, el Ventós Mir en situació gravíssima perquè el Ventós Mir era una escola que en el seu dies estava ubicada, situada a, diguem-ne, la graella de sortida, al mateix nivell que el Lola Anglada, i en aquests moment del Ventós Mir ni se sap quin serà el seu final i pel curs que vinent patiran greus, gravíssims problemes, igualment, la situació del Baldiri o el Ventura Gassol que ja és un mal endèmic. El Ventura Gassol és una situació, diguem-ne, catastròfica de la problemàtica derivada del que ens ha explicat, de ser un centre pensat per primària que des de fa anys és de secundària. Tot això ens fa pensar i anem veient que aquí patirem uns quants anys i la preocupació, també, a part d’aquestes escoles que ens ha citat, hi ha una preocupació que és la de què quan arribi aquest boom de la secundària, si estarem preparats per afrontar-lo i per poder cobrir les necessitats que generaran o tornarem a passar una altre generació d’estudiants que seguiran tota la seva escolaritat malament, amb barracons, amb edificis que no són els que els hi toca, amb mancances d’equipaments de biblioteques, de patis, de gimnasos, etc, etc, etc. De tant en tant passa que hi ha generacions que són víctimes d’aquestes situacions, estem encara a temps, si posem fil a l’agulla i si aquí se’ns presenta aviat un mapa de futur de secundària per poder valorar i poder veure si ja s’està afrontant

Secretaria General


aquest futur o no s’està afrontant. M’agradaria dir també dues coses que fan patir una mica, també ja, d’aquestes dues escoles que ens hem de congratular perquè ja estan a punt, estan en llista, són escoles com ja es sabut, Bufalà II i Lola Anglada que eren escoles ja pressupostades, licitades les obres, que ja haurien d’estar construïdes. Bé, i que és el gran èxit del pacte PP Convergència, o Convergència PP en aquest cas a la Generalitat, és el gran èxit per la nostra ciutat, aquestes dues escoles que ja estaven. Però bé, és això. Però vaja, l’escola Bufalà II que avui ens porten per urgència aquesta aprovació era una escola que el compromís era que el primer trimestre, o sigui, fins el dia 31, avui estem a 27, començaven les obres. Ja ens han dit que començarà d’aquí dues o tres setmanes.... ja veurem. L’escola Lola Anglada hi havia el compromís que començava al setembre. Ja ens han dit octubre o novembre.... preocupem-nos i patim, perquè el que té de complicat i què agreuja la situació és que aquestes obres escolars, si no es comencen en els moments determinats el que es fa es perdre cursos sencers. Estem parlant de cursos, per tant, si aquestes obres no comencen en els seus terminis estem parlant d’endarreriments, no només de setmanes, no només de mesos, sinó que la situació és molt més greu. I per últim acabar, només a nivell d’anècdota, quan es van aprovar els pressupostos al Parlament de Catalunya, el PP havia presentat tot un seguit d’esmenes importants en les que demanava, reclamava intervencions, construccions a algunes d’aquestes escoles que avui estan aquí sobre la taula, doncs bé, d’aquestes esmenes, en el seu moment quan van haver de ser votades, només va votar a favor el grup d’Iniciativa Verds – Esquerra Unida, el Partit Popular ja no hi va votar, esmenes presentades pel propi Partit Popular, quan va arribar el moment, segurament que fruit dels acords amb Convergència i Unió, van retirar, però clar, ja estaven presentades i es van haver de votar i van tenir el vot a favor del nostre grup parlamentari i probablement d’algun altre grup que ara tampoc vull dir per no equivocar-me. Però aquesta és l’anècdota i aquest és el fruit, els grans fruits del pacte, els grans beneficis per la ciutat de Badalona. SENYOR ALCALDE: Gràcies. No sé si hi ha alguna paraula més. El senyor Falcó. SENYOR FALCÓ: Sí. Breument. Jo li vull donar les gràcies a l’Angels per haver vingut i per haver agafat la paraula en aquest Ple. Estic segur que ella i molts altres pares de Badalona, pares i mares, com que ja són majors d’edat i fa molts anys que treballen i viuen a Badalona i coneixen la realitat no acabaran satisfets dels tot simplement amb que els hi regalem les orelles com fa el grup que ens ha precedit. Jo tinc la impressió que aquí el que compte simplement és comprometre’ns, almenys nosaltres ho fem. Ho varem fer amb els pares del Bufalà II, ho vàrem fer amb el pares del Lola Anglanda, vam explicar la veritat que era, sí està pressupostat, està adjudicat, està licitat, però no hi ha la partida pressupostària per fer-ho. Varem treballar en silenci i sense fer massa soroll, ni anar darrera de cap pancarta, ni regalar les orelles a ningú, per comprometre’ns a que això es pogués desencallar, s’ha desencallat, n’estem contents, creiem que això és un primer pas i el mateix que vam fer en el cas del Bufalà II i el Lola Anglada que és col·laborar amb el govern de Badalona i reclamar a la Generalitat de manera tranquil·la i pausada el que creiem que era just, ho farem ara amb l’escola nova de Montigalà i amb aquelles que creiem que, realment, la situació que arrosseguen ja és de molts anys d’espera, perquè algú sembla que vingui aquí i faci dos dies que s’espera, quan probablement deu fer més temps i els governs han canviat hi havia qui havia abans i qui hi ha ara, però, més enllà de la batalla partidista entre si tu ets més o menys, etc, reiterar el compromís de Convergència i Unió per treballar seriosament, sense enredar a ningú ni crear falses expectatives dient la veritat i esperant, confiant, desitjant que tinguem la sort que hem tingut en els casos que abans comentava. Jo crec que d’altres el que simplement estan aquí és esperant a veure si hi ha alguna oportunitat per aprofitar-se de la desgràcia que seria no poder complir amb aquests compromisos, la nostra no, la nostra és treballar tranquil·lament i serenament per mirar de resoldre els dèficits que tenim pendents en matèria d’educació que en aquesta ciutat, tothom ho sabem, que n’hi ha. SENYOR ALCALDE: Gràcies, endavant. SENYOR RAMÍREZ: Bona tarda. Primer agrair la intervenció de FAMPAS i en concret de l’Escola Montigalà per posar de nou sobre la taula aquest tema que ens preocupa a tots. No

Secretaria General


estic d’acord amb les últimes paraules del senyor Falcó que algú vulgui aprofitar que això no es tiri endavant. Em sembla que tots els grups polítics treballem de forma i manera perquè això es titi cap a endavant, cadascú des de la seva posició. Recordar, de nou, que en cada intervenció que hem tingut sobre aquest tema recordem que hi ha un protocol d’intencions signat el 24 de novembre del 2010, que aquest protocol d’intencions recull la construcció dels instituts-escola i que sobre aquest protocol, més d’una vegada s’ha dit que era paper mullat, quan jo considero que és un full de ruta amb el que poder treballar conjuntament per intentar solucionar els problemes que comportarà, dintre d’un temps, el que seria l’ensenyament secundari dintre la ciutat. Evidentment que el Partit Socialista ha treballat i continuarà treballant per tirar endavant la construcció d’aquestes escoles i el que sí que demanem és que, a ser possible, treballem de cara a la tardor d’aquest any 2012 en aconseguir un calendari seriós d’actuacions que puguem oferir als pares sobre les escoles importants, tan Montigalà com el propi Badalona-Port, i que el regidor és conscient que en cada Comissió Informativa el Partit Socialista pregunta sobre el tema i de la qual encara espera alguna resposta concreta de com està la fàbrica del Baldiri i Reixach, no? la fàbrica de Can Badrinas, no?, i que es van sumant problemes constants com és el propi Baldiri Reixach amb l’institut-escola quan ja havia un compromís inicial de traslladar una escola d’adults a la zona de l’antic escorxador per tirar cap a endavant aquest projecte. Aquí ens trobaran i els hi donarem suport per tirar cap a endavant aquests temes i l’únic que demanem és això, un compromís possiblement de tenir un calendari a la tardo que puguem oferir ja, definitivament, als pares, d’acord? Gràcies. SENYOR ALCALDE: Gràcies. Tindria un segon torn, més breu si volgués, si fes falta... no? doncs, molt agraït per la seva intervenció i lamento que hagi tingut que esperar-se tanta estona, eh? Fins la propera. Gràcies. Passaríem a la següent paraula que era la primera, el senyor Valentí Mayoral en relació a resoldre els sorolls i molèsties ocasionades per l’associació de jubilats del Raval pel ball del diumenge. AP-2012/2263 Senyor Valentín Mayoral Lizana, president de la Mancomunitat C/ Ausias March. Assumpte: Resoldre sorolls i molèsties ocasionades per l'Associació de Jubilats del Raval pel ball del diumenge. SENYOR ALCALDE: Gràcies. Tindria un segon torn, més breu si volgués, si fes falta... no? doncs, molt agraït per la seva intervenció i lamento que hagi hagut d’esperar-se tanta estona, eh? Fins la propera. Gràcies. Passaríem a la següent paraula que era la primera, el senyor Valentí Mayoral en relació a resoldre els sorolls i molèsties ocasionades per l’associació de jubilats del Raval pel ball del diumenge. SENYOR MAYORAL: Senyor alcalde, senyores i senyors regidors. Bona tarda. Havia pensat que aquest tem s’hauria d’haver resolt en el departament. De debò em causa sorpresa haver de venir aquí a explicar temes que són més propis d’una departament que no d’un Ple municipal, però sembla ser que com que ens dona la sensació de no voler entrar en el tema, evidentment haig de venir. Com vostè haurà llegit a la petició de paraula, em presento com president de la mancomunitat, en aquesta mancomunitat vostès, l’Ajuntament, té un local que és el propietari. Aquest local va ser cedit a l’associació de jubilats i pensionistes i des de fa temps causen unes molèsties que ja se’ls hi va comunicar. Com que no hem rebut resposta i, en un moment determinat vam pensar que col·locant uns inhibidors en la ressonància musical es resoldria el problema, desgraciadament això no ha estat així, i malgrat haver posat en coneixement en algun moment determinat d’aquesta situació més enllà de buscar una solució es va deixar una mica aparcat el tema de tal forma que ja em veig en l’obligació d’haver de posar aquest assumpte en coneixement. No crec, senyor alcalde, no crec, que aquest tema, no ho crec, i per això en l’escrit demano tenir una reunió per arribar a un acord, hagi de resoldre’s en els tribunals com el cas de la meva filla i com el que encara es troba pendent dels comptes del casal, que hi ha dos temes. El de la meva filla que es va resoldre, però encara hi ha un altre de pendent del casal. No ho crec i espero que amb la voluntat i la participació del departament es busqui una solució. No estem demanant, en cap moment, que es faci cap tipus d’activitat, jo

Secretaria General


crec que tenen tot el dret del món d’utilitzar el local i de divertir-se. El que s’està demanant és que aquesta sala de festes, aquesta discoteca de diumenge, que és un negoci, perquè això és el que es pretén, i posar-se a la porta i cobrar, aquest no va ser l’esperit pel qual en Joan Blanch ho va entregar. I n’hi ha un document que vostès han estar en possessió d’ell per a determinar. Això és un local que va cedit per a tothom i em presento aquí en atenció al que determina la Llei de la propietat horitzontal i haig de comunicar, evidentment, al propietari les anomalies i les irregularitats que allí s’estan cometent. I com que aquí es va fer un informe que vostè també ha de tenir coneixement d’aquest informe, i és en aquest informe on es determinava que es tindrien de determinar per una sèrie de normes, que està aquí l’informe i que vostè ha de tenir també coneixement d’ell, i deia “normes aplicables”, l’únic que demanem és que s’apliquin les normes i si el local està en les condicions suficientment dins de les normes que segueixin i si no que es solucionin aquests inconvenients perquè abans que fos allò un casal, allò va ser una ocupació, que aquest local mai va ser de l’Ajuntament, sinó que va ser una permuta que es va fer amb SANOF, amb SANOF, i l’altre local vaig haver de negociar-lo amb el senyor Ferran Falcó perquè tampoc era de l’Ajuntament i havia hagut un lloguer que pagava l’Ajuntament a l’associació i com el mossèn Arsis estava interessat vaig haver d’anar a veure’l perquè fos annexionat ampliant-se al que avui dia és el casal. Una negociació que es va fer amb el senyor Ferran Falcó quan ell era gerent d’ADIGSA, o sigui, que estic parlant davant d’ell. O sigui que m’he preocupat sempre de què en el meu barri la gent gran tingui locals, però no estic disposat a que s’utilitzin de forma una mica desproporcionada i de forma, sobretot, il·lícita i creant molèsties i sorolls. Això s’ha convertit en una discoteca de diumenges i el que demano és respecte als veïns. Prenent-nos un temps, com es va fer quan es va fer davant del senyor Jurado una reunió, busquem un punt de trobada per tal que els veïns, la gent gran, millor dit, que utilitzen el casal el segueixin utilitzant, puguin fer el seu ball i no necessàriament hagi de ser el diumenge, perquè si m’ho posa així, és que el que es pretén és una forma recaptatòria no per tenir un dia de diversió, i crec que hi haurà un punt de trobada, un diàleg i d’aquest diàleg suposo que arribarem a un acord per ambdues parts i per donar una solució una mica, al problema que m’ha portat aquí. No m’estenc més perquè com ha estat pràcticament un ple maratonià, estic acostumat a venir a algun Ple, però s’han excedit, la veritat és que no pensava que fos tant tard, demano disculpes a tothom. I hi ha una altre qüestió, senyor alcalde, se’ns va presentar l’altre dia uns estatuts, i deia que aquests estatuts serien com a model per a tots. Em sembla que l’Ajuntament no té capacitat per a tutelar a associacions civilment jurídiques, en tot cas que faci una aportació de presentar-me... però es què els va presentar com un model per a tots. Jo crec que aquest model devia haver estat discutit aquí amb les aportacions de la resta de grups polítics. Què passaria suposant que nosaltres aquest esborrany l’acceptéssim? però i si en una altre associació quan facin la reunió no ho accepten, quan facin l’assemblea, no ho accepten? que passarà? Que evidentment hi haurà una disparitat d’estatus, que no hi haurà un estatut uniforme per a tots els casals i el que es pretén és que ni hagi un model, i s’ha referit aquí moltes vegades la paraula model, per a tots, tant en els estatuts com en el funcionament dels mateixos que és molt important. Estatuts per a tots iguals i funcionament per a tots exactament igual. I a veure si, d’alguna manera, d’una vegada per totes aconseguim treure quelcom de profit i que tots siguem una mica respectuosos sobretot amb les normes estatutàries i amb el que determinen les normatives, que de vegades se’ns oblida, i com diu la llei, el desconeixement d’una normativa no t’eximeix del seu compliment. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Mayoral. Anem a veure, jo li haig de dir que jo vaig estar en el casal fa qüestió d’un mes i, home, en confiança, allà els pensionistes que estaven allà amb una mitjana de 80 anys, pinta de discotequers no en tenien gaire. Ho dic perquè ha dit que allò s’ha convertit en una discoteca, perdó, pinta de discotequers no en feien gaire. Llavors, vostè ha tret diversos temes....... SENYOR MAYORAL: Sí, sí els que tinc a l’ordre del dia... SENYOR ALCALDE: ... el tema de la seva filla que desconec.... el tema.... SENYOR MAYORAL: No, no... el desconeix....

Secretaria General


SENYOR ALCALDE: No, no... deixi’m, estic parlant jo, el tema de la seva filla, el tema de què si no presenten els comptes.... jo m’he perdut, li ho dic amb sinceritat, jo m’he perdut. Jo el que sí que li dic és que des d’un punt de vista de sentit lògic, després mirarem la casuística concreta de cadascun, de cadascun i tal.... i això ja li ho dirà el regidor, però a mi que facin ball a les cinc de la tarda, si el volum és raonable, no em sembla res estrany, el que em semblaria estrany és que el fessin a les tres de la matinada senyors de 80 anys, però si fan ball el diumenge a les cinc de la tarda o a les sis de la tarda, no em sembla estrany, sempre i quan, evidentment, no posin el volum que molestin a la resta de veïns. Jo li dic, anem a mirar tots aquests temes, els anem a estudiar, si hi ha un problema de volum el mirem... Miri, una cosa, si jo un casal d’avis, un casal de la tercera edat, jo els estic visitant tots, i escolti, i quan fan determinat tipus d’activitat, doncs potser cobren dos euros, cobren tres euros, o cobren un euro... amb aquest diners no es faran multimilionaris... amb aquests diners aconsegueixen pagar les seves pròpies activitats. Jo concretament el tema del casal, desconec si cobren, o quant cobren, o tal. Escolti, si ens posem a aplicar amb rigor exacte en aquests temes, és que tancaríem tots els casals. No, que sí, (veu de fons: no, no, no....) li dic que sí els tancaríem tots... llavors, jo li dic, ho anem a mirar, però, anem a aplicar una miqueta el sentit comú i la lògica entre tots. Té el segon torn... bé perdó, algú vol parlar, senyor Sagués. SENYOR SAGUÉS: Perdó. Bona tarda o bon vespre. Un tema només del que ha comentat que és això que a fet referència a uns estatuts, m’agradaria que se’ns expliqués de què es tracta això, perquè, no sé, per acabar de conèixer la situació aquesta de si estem parlant dels estatuts del casal o dels estatuts tipus per tot Badalona... o no sé, una mica que ens pogués explicar algú del govern de què parlem. SENYOR ALCALDE: Sí, senyora Salgado, si vostè sap, parli. SENYORA SALGADO: Val. Gràcies alcalde. Bona nit. Bé els estatus són genèrics, són uns estatuts genèrics, senyor Mayoral, que ha creat l’Ajuntament. Lògicament, cada casal pot adequar i annexar unes clàusules que, bé, que són sense condiciones de cada casal. No són uns estatuts a la carta del Casal del Raval o del senyor Mayoral, o sigui, són uns estatuts genèrics que, lògicament, són orientatius. La funció de l’Ajuntament és mitjançar entre la Junta i si hi ha algun problema, com en el cas del raval que, per part de vostè, doncs bé, hi ha un tema pendent dels comptes, vostè sap que està pendent de l’assemblea perquè es presentin els comptes, el tema de la seva filla es va resoldre, fa un parell de mesos va quedar resolt, se li va demanar disculpes, la Junta, els socis, llavors, bé, hi ha uns temes, que lògicament en el Casal del Raval, vostè condiciona, doncs bé, quan hi hagi aquesta assemblea, allà estarem i es proposa, i si la Junta ho accepta, el Casal del Raval tindrà uns estatuts amb unes clàusules concretes per aquest Casal. Però parlem del Casal del Raval i qualsevol casal de la ciutat. Després li vull fer també un altre aclariment, el tema del ball, jo li informo que existeixen quatre casals actualment en la ciutat que gaudeixen del ball els diumenges. Tots, llevat d’un, el de Nova Lloreda, estan en edificis, en planta baixa com està el del Casal del Raval. Jo com ha dit el senyor alcalde, bé, es proposa una reunió amb la Junta i l’ajuntament i bé, intentem solucionar aquest problema. Si s’han de prendre mesures d’insonorització, doncs es fa, o sigui, l’únic que volem és que no es molesti, com ha dit l’alcalde i bé, amb bona voluntat. Però clar, el no podem fer, jo com a regidora de gent gran, l’Ajuntament, com ha dit el senyor alcalde, persones de 80 anys, un to discotequer..., jo també he visitat diversos cops el Casal del Raval i altres, i a cap m’he trobat un ambient discotequer, per sort o per desgràcia per a ells, perquè jo crec que no seguirien el ritme. Llavors, no sé, posem una miqueta de voluntat per part de tots. Vostè sap que compta amb el meu servei, l’ha tingut des del primer dia, senyor Mayoral.... SENYOR MAYORAL: ... ja ho poso... ja ho poso.... SENYORA SALGADO: .... Exacte. I llavors només puc oferir-li això, que estarem en comunicació i a oferir-li la possibilitat de solucionar el problema. SENYOR ALCALDE: Gràcies. Un segon. Ara parlen els grups i després pot tancar vostè. Senyora Botey. SENYORA BOTEY: Hola, bona nit. Senyor Mayoral, jo només una coseta perquè vostè ha dit que el Ple havia estat molt llarg, i jo seré breu. Vostè pot venir al Ple sempre que ho desitgi,

Secretaria General


evidentment, però a mi em sap greu, senyor Mayoral. Miri, durant la legislatura passada ja sap que ens vam reunir moltes vegades, moltes. Vostè té una mena de.... no ho podria qualificar. Té una mena d’angoixa davant del Casal del Raval. Jo recordo que una de les seves pressions va ser treure el suposat bar que era una barra d’obra d’un metre i mig on es servien mitja dotzena o una dotzena de cafès al dia. Jo li recomano, senyor Mayoral, tal i com li vaig dir a una assemblea a la qual jo vaig intentar que hi hagués un enteniment entre vostè i la junta, que abans de venir al Ple, que vostè té tot el dret, per suposat, parli amb la junta, perquè ells estan totalment predisposats a parlar-ne i a arribar a solucions. Perquè miri, gràcies a déu que hi ha un dia a la setmana que els avis poden anar a ballar, s’ho han guanyat i s’ho han guanyat molt. Per tant, ajudem a què això vagi endavant entre tots plegats. Moltes gràcies. SENYOR ALCALDE: Gràcies. Si no hi ha cap paraula més, ara tindria dret a la segona intervenció de cinc minuts. SENYOR MAYORAL: Miri, estic sempre disposat a qualsevol cosa, però no a renunciar als drets que les normatives de convivència sigui casal, sigui la casa de l’alcalde, perquè per això no em tremola la mà. No m’ha tremolat mai. I abans de ficar-me en un problema judicial, vinc aquí a exposar-lo, vinc aquí a exposar-lo. Si tenen ganes de ballar, que ho he dit al principi, em sembla bé, que ho facin entre setmana, però com que ho fan de forma recaptatòria i el que no dóna els tres euros, senyora regidora, no pot entrar en un local que va ser cedit per a tots els socis i vénen... deixi’m que... i què passa? Que l’utilitzen d’altres llocs, d’altres barris que tanquen i vénen aquí. Per què no fem el mateix? Els obliga vostè a que obrin allà i jo el diumenge me’n vaig a ballar també allà amb ells. Per què no ho fa? Per què ha de ser el Raval i nosaltres tenim que estar aguantant? On està determinat? A quina ordenança municipal? Clar que s’hi poden estar la gent gran i el bar tenia, fixi’s el que tenia que era un negoci i tant els hi vaig proposar que posessin una persona aturada i davant de vostè que no accedien. Abans d’entrar en el problema judicial els hi vaig dir, poseu a una persona aturada dels cinc milions i el Valentí, que sóc jo, miro cap a un altre lloc. No, no, havia de ser l’amic de la presidenta que era un senyor que estava cobrant mil cinc-cents i escaig d’euros, que vergonya li hauria d’haver donat al Departament haver-ho permès, així que calla, calla’t, callin.... SENYOR ALCALDE: No, no, no senyor Mayoral, no, no té la paraula, no, no vaig a acceptar... avia’m, si us plau, senyor Majoral (es senten veus de fons que no s’entenen), no... senyor Mayoral, senyor Mayoral, no, no té la paraula... aquí no es falta al respecte a cap regidor, ni se li aixeca la veu a cap regidor, senyor Mayoral, aquí no s’aixeca la veu a cap regidor. I automàticament acaba de perdre els dos minuts que li quedaven, bé... si us plau, ha acabat... senyor Mayoral, ha acabat la seva intervenció, o demana disculpes a la regidora.... SENYOR MAYORAL:.... Li demano disculpes... SENYOR ALCALDE: Bé. I si us plau, vagi concretant.... SENYOR MAYORAL: .... Aquell senyor estava cobrant més de mil cinc-cents euros i no havia una raó humana perquè estigués cobrant més... SENYOR ALCALDE: A veure, val. Ja aquest tema ja em sembla que ha quedat suficientment clar, el posicionament de tots també.... (segueix parlant el senyor Mayoral al fons)... no... senyor Mayoral, trenta segons... SENYOR MAYORAL: ... Trenta segons... procurin que es trobi una solució viable pel problema. sinó els hi garanteixo que es resoldrà en els tribunals. SENYOR ALCALDE: Doncs molt bé. Vostè està en el seu dret d’anar als tribunals i on consideri oportú, i aquest Ajuntament, en aquest aspecte, com en altres i em sembla que en l’anterior també, ha intentat, entenc jo, complir sempre la legalitat i fer-lo compatible amb el gaudiment de les persones de la tercera edat. Si que jo crec que hi ha situacions que no es poden permetre, com a músiques a altes hores, però em sembla que el perfil del que estem parlant no s’ajusta a aquesta tipologia, i per tant, el tema jo crec que ha quedat prou clar i passaríem a la següent paraula, la senyora Coral Escobar Congil, portaveu de les entitats juvenils del programa Vadejoves. Doncs molt bé. Vostè està en el seu dret d’anar als tribunals i on consideri oportú, i aquest Ajuntament, en aquest aspecte, com en altres i em sembla que en l’anterior també, ha intentat, entenc jo, complir sempre la legalitat i fer-lo compatible amb el

Secretaria General


gaudiment de les persones de la tercera edat. Si que jo crec que hi ha situacions que no es poden permetre, com a músiques a altes hores, però em sembla que el perfil del que estem parlant no s’ajusta a aquesta tipologia, i per tant, el tema jo crec que ha quedat prou clar i passaríem a la següent paraula, la senyora Coral Escobar Congil, portaveu de les entitats juvenils del programa Vadejoves. AP-2012/2265 Senyora Coral Escobar Congil, portaveu entitats juvenils del programa Vadejoves. Assumpte: Pressupost municipal, sobre el que es desinarà al progrma vadejoves SENYORA ESCOBAR: Sí? Val, correcte. Molt bé, doncs, continuem. Sóc la Coral, membre i avui portaveu de les entitats juvenils del Vadajoves, els casals de joves i bé, doncs, estem avui aquí perquè des d’aproximadament principis d’any, diríem, doncs, ens ha començat a arribar informacions des de la Regidoria de Joventut en el tema de què a partir d’ara es preveuen canvis en el que és el programa juvenil del Vadajoves. Aquests canvis anirien, tal i com hem anat entenen i hem estat xerrant correctament amb la Regidoria, canvis en el tema econòmic, és a dir, el que vindria sent una retallada en el pressupost que hem comptat fins ara i canvis també en el tema del model, el que seria la gestió i el funcionament d’aquest programa. Bé, doncs, davant d’això les entitats del Vadajoves manifestem, o si més no, hem vingut avui aquí a mostrar la voluntat per poder continuar gestionant aquest programa, de fet ho hem fet fins ara, però ressaltant el tema de què ens agradaria, o creiem de bastant importància, que aquesta gestió la seguim mantenir per part de les entitats. Voldríem que es valorés la feina que fem des de les entitats davant de l’entrada de possibles empreses que comencessin a gestionar el projecte. Dic això ja que, evidentment, bé, alguns de vosaltres potser ja coneixeu els nostres projectes, i doncs, podem assegurar que són projectes, bé no és per res, però que treballem amb això fa molts anys, tenen una alta qualitat educativa, són projectes que fomenten la participació entre els joves, l’associacionisme i creiem que això és realment el tipus de política juvenil, o si més no, la manera que hem de treballa en dies d’ara amb el jovent, i això ho comento perquè, bé, per poder seguir treballant tal i com volem també creiem que és necessari el tema de què el pressupost no es retalli. Sabem l’època que, bé, és el que anem sentint, que hi ha moltes retallades però si realment volem apostar per societat i realment volem construir a persones en el futur, bé, doncs, amb capacitats, ben formades, amb opinió crítica, realment el que fem des dels casals, no podem retallar el que vindria ser la partida del Vadajoves, i no pel Vadajoves en sí, sinó perquè per una ciutat tant gran com Badalona em sembla fort que es destini una part tan ínfima com fins ara, no dic que ara s’estigui fent, com fins ara es fa pel pressupost de joventut. Creiem que això és bastant un problema i que hi ha coses irretallables, per quan he dit que tothom sap la situació de crisi que estem passant, hi ha qüestions que són irretallables i per nosaltres les entitats, el tema de retallar en joventut és inqüestionable. Com he començat a dir una miqueta al principi, doncs, evidentment, tenim bastant la voluntat de treballar conjuntament amb l’Administració, sempre ho hem fet. No volem ni tancar portes, no hem tancat portes al diàleg, ja portem unes quantes reunions, i aquesta és la nostra voluntat, per això ens remetem al fet de poder arribar, que és un tema que també hem batallat anys enrere, poder arribar a aconseguir un conveni, un conveni que assegurés el treball que fem les entitats, que se’ns reconegués mitjançant una cosa escrita legal la feina que fem a diari i, evidentment, la feina que estem mantenint amb l’Ajuntament. Que, això de fer-lo amb l’Ajuntament no és una altra cosa que realment el que estem fent nosaltres és oferir un servei i fer un treball obert a tota la societat. Recordo, per si no sabeu, que evidentment els casals de joves no són ni xiringuitos, ni entitats de quatre persones que volem fer la feina per nosaltres, són projectes que treballem pel barri i oberts totalment a qualsevol jove de la ciutat, i en concret de tots els barris en els que s’ubica cada casal de joves. Bé, com veieu, tampoc he presentat així alguna pregunta o diverses preguntes en qüestió, simplement és manifestar la voluntat que tenim les entitats juvenils i també, doncs, poder obrir no un debat sinó que poder fer una mica de comentar el tema, doncs, realment, quin és el posicionament de l’actual govern per treballar

Secretaria General


amb els joves, que més o menys ho anem seguint i qualsevol altre grup municipal que estigui amb la qüestió i s’interessi, doncs jo crec que ara és el moment. Gràcies. Ja estaria. SENYOR ALCALDE: Gràcies. Començaríem per ordre si hi ha alguna paraula de menor a major, senyor Sagués. SENYOR SAGUÉS: Molt bé. Bona nit, Coral. Bé ens ha fet una exposició crec que molt clara i molt... que diem, no queden gaires paraules per dir si hi ha coincidència, perquè en el nostre cas hi ha plena coincidència amb el que ens acaba d’exposar. Ens agradarà sentir-hi quina és la resposta que donen des de la Regidoria de Joventut, perquè aquí sí que realment podem veure una mica per on van els trets d’aquest govern. Està clar que el treball que fan les entitat, a vegades de joves i per a joves, és una tasca que no podem renunciar mai. En la nostra ciutat, en qualsevol moment és important aquesta tasta, però en moments com aquests que estem parlant, que estem vivint ja ho sabem, ho hem manifestant tantíssimes vegades que creiem que no es pot fer ni un sol pas endarrere amb tot el que pugui ser polítiques, en aquest cas de joventut, però també que tinguin a veure amb polítiques destinades a la convivència, treball social, implicar.... a fer no només ofertar una activitat, sinó a la vegada crear, crear també, que és una feina important, crear xarxa, crear nois i noies que tinguin ganes de participar i de ser també membres actius d’aquest seu propi oci, no només ser consumidors, sinó a la vegada ser persones que puguin fer això. I això ho fan aquestes entitats, per això també una preocupació que tinc sentint el que ens exposava ara és aquesta possibilitat anunciada de què es pugui optar per empreses en lloc d’entitats que puguin tirar endavant aquests casals, aquesta seria una errada gravíssima si s’apostés per això, perquè estaríem apostant per un model de gestió absolutament que deixaria de banda tot aquest treball que fa no el que reben els joves que participen, sinó aquests joves o no tant joves que estan a l’organització d’aquestes activitats, crec que això és molt important preservar-lo. Dos, el tema del pressupost, nosaltres presentem unes esmenes al pressupost que ben aviat, suposem, que podrem debatre i se’ns donarà resposta i a on parlem de, com a mínim, mantenir les partides pressupostàries que hi havia al 2011 i aquests diners per poder mantenir aquestes activitats es tracta només que qui ha de decidir, que és govern i Convergència i Unió, tinguin clar que és prioritari per a ells, si és prioritari mantenir això, els diners, i si volen no els hi tornaré a repetir, però crec que els diners tota la sala ja sap d’on poden sortir els diners necessaris sense crear cap desequilibri... eh? Sí exacte, dels pisos del port... per exemple, podrien sortir, s’ha dit això, si s’hagués fet una bona gestió que encara hi som a temps, o per exemple dels llibres, dels llibres de text, podrien sortir també, perquè un cop garantida la gratuïtat per a totes les persones de la ciutat dels llibres de text es pot seguir disposant de dos milions i mig d’euros alliberar-los, això sí que seria alliberar-los i poder-los destinar a altres polítiques com per exemple, polítiques serioses i rigoroses de joventut i implantar aquest conveni que reclamaven perquè és molt important que les relacions amb les entitats, també, cada vegada anem impulsant més via conveni que no pas la via subvenció que ens en sembla que també és molt més racional. Per tant, a l’espera de sentir que ens diu el govern sobre la intervenció que ha fet, nosaltres deixem clar quina és la nostra posició. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Sagués. Miri, m’estic començar a plantejar molt seriosament fer una consulta popular, avia’m els veïns de Badalona que és el que prefereixen, perquè, clar, tant amb el tema dels llibres... i els hi preguntem si estan d’acord amb que el tema dels llibres o dedicar-los a una altre cosa, a veure que diuen els veïns de Badalona, m’ho estic plantejant, m’ho estic plantejant ara que estan de moda les consultes i els referèndums, potser, potser ho presentem... home, ja està bé l’obsessió amb els llibres... ja està bé, ja està bé, escolti, ja tindran temps... jajajaja.... jo estic a d’acord... jo estic a favor del pacte fiscal, jo estic a favor del pacte fiscal.... sí... jo estic a favor, jo estic a favor de més diners per Catalunya, és clar que sí. Ara té la paraula el senyor Pera. SENYOR PERA: Sí, breument... no, centrem-nos, centrem-nos en el tema que ens ocupa. Em sap greu senyor Sagués que digui qui pot decidir i vostè renunciï a decidir, perquè clar, vostè.... si ho vol, si ho vol... (se sent la veu del senyor Sagués de fons), no, no ha decidit quan a dit

Secretaria General


sobre a aquest tema a qui li toca decidir, que és Convergència i al PP... no, no... però ens hi ha posat a nosaltres també.... SENYOR ALCALDE: .... Senyor Sagués, no entri en el debat, si us plau... SENYOR PERA: ... amb la qual cosa, està eludint la seva responsabilitat i la seva capacitat per decidir... no, no, ja està... SENYOR ALCALDE: ... Senyor Sagués, senyor Sagués.... l’hem escoltat amb atenció... senyor Sagués.... a mi em molesten moltes coses i callem tots, oi que sí?, doncs vostè també. Si jo m’aguanto, vostè també. Jo m’aguanto, vostè també. Endavant, senyor Pera (se sent de fons al senyor Sagués) SENYOR PERA: Faré aquesta observació puntual que és la més menor de tot plegat, jo crec que el govern del PP ha d’escoltar el que s’ha dit, perquè s’ha dit de manera raonable i positiva. La gent de Vadejoves ha visitat tots els grups municipals, ens ha visitat a nosaltres amb tres punts sobre la taula i hem parlat sincerament amb ells, els hem dit claríssimament que sobre el punt primer que era, escolta, el pressupost que sigui exactament el mateix... un compromís ferm no els hi van donar. No els hi van donar un compromís ferm perquè no ens agrada, a mi per lo menys, no ens agrada el cinisme que hauríem tingut nosaltres de dir que faríem allò que si governessin segurament no faríem. Ara, ara, segurament la retallada és excessiva en una quantitat que no és pas una gran quantitat, i per tant, sí que demanem aquí, formalment que el govern, a l’al·legació que han presentat les entitats, l’estimi i l’estimi almenys parcialment en la mesura. I que per tant serà un tema que nosaltres posarem a l’agenda per a l’aprovació definitiva dels pressupostos. Queda dit. Respecte al model, em sembla raonable el plantejament del conveni, i per tant els hi demano que prenguin nota. Aquesta gent fan bona feina. Aquesta gent, el dia que va haver-hi la reunió, que va haver-hi la manifestació, escolti’m ho van convocar de seguida i vam veure la gent que tenien a fora. Fan feina vinculada a secundària de la ciutat a centres educatius, passejant per les entitats ho veus, ho veus que no, perdoneu, perquè també tenim d’aquestes entitats a la ciutat, no és la colla que s’ocupa només d’un col·lectiu de gent per a ells i prou, sinó que fan feina que realment ajuda a transformar el barri en positiu, i per tant, els demanaria que prenguessin nota, sobretot de les dues coses que proposen: la pressupostària i l’al·legació pressupostària en el sentit que els ho demano i respecte al canvi de model, a la paraula de canvi de model, escolti, parlem del model, segur que els mateixos estan disposats a parlar del model, però que aquest model no impliqui un recanvi d’unes entitats implantades a Badalona per unes altres que puguin aparèixer en qualsevol moment, per què? Per què? Per una simple eficiència, és a dir, una gent amb implementació al territori, amb coneixement del territori com la tenen ells, no la tindrà possiblement ningú que vingui de fora i, per tant, tindre-ho present, seguint tota la llei, si s’ha de fer un concurs o el que s’hagi de fer, o el que sigui, però que el criteri de qui està implementat a la ciutat i fa feina a la ciutat i hi sigui, hi sigui present. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Pera, senyor Aniceto. SENYOR RAMIREZ: Sí. Bona nit de nou. Gràcies senyor alcalde. Bé jo crec que ja s’ha dit gran part del que jo anava també a parlar en la meva intervenció. De fet, doncs bé, el treball que esteu desenvolupant dintre dels diferents casals de joves, doncs, és molt important per la ciutat. Jo crec que és prioritari. Una de les coses prioritàries que lamentablement doncs, la situació està com està, de nou el govern del PP torna a anunciar unes retallades, en aquest sentit de fins i tot el 30%, no? per aquí van els trets, em semblava, i que aquestes retallades, evidentment, van a la línia de flotació dels casals de joves. Això jo crec que avui s’ha fet un pas important quan al punt quatre del Ple, doncs s’ha aturat en aquest sentit. De fet s’aproven unes bases per les subvencions, però no s’aproven les partides, amb la qual cosa tenim temps també per a treballar aquest tema, no? i que en plenari doncs, ja s’ha quedat d’aquesta forma i per tant, un dels punts importants doncs seria treballar sobre aquesta part del pressupost del casal de joves que tan bona tasca està desenvolupant dintre de la ciutat i, a diferents barris de la ciutat, per tant, no es circumscriu a un sol barri, sinó que gairebé agafa un alt percentatge del que és la població de la ciutat. Per una altra banda, des del grup socialista nosaltres estem d’acord en què això es faci palès mitjançant un conveni amb les entitats que fins ara estan

Secretaria General


col·laborant, conveni que, evidentment, haurà de desenvolupar l’Àrea de Joventut d’aquest Ajuntament. El nostre suport a la vostra iniciativa i sobretot que defensarem les partides pressupostàries, almenys, les que estaven en el pressupost de l’any anterior. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Gràcies. Senyor Fernández. SENYOR FERNANDEZ: Gràcies Alcalde. Senyor Pera les entitats ja estan sent escoltades. Ja hem tingut vàries reunions. Sí que em va sobtar que abans de la primera reunió que vam tenir, doncs, s’organitzés una manifestació, no? però sí que vull agrair a la Coral el seu to positiu i constructiu i que estem tenint tota la voluntat del món en consensuar, o d’alguna forma, en recollir aquelles propostes que les entitats que gestionen a dia d’avui aquest programa, sinó també les altres, les altres entitats de la ciutat, i que es volen sentir incorporades també en aquest programa, també s’escoltin, no? Jo crec que no estem parlant ni de subvencions ni estem parlant d’entitats, ni estem parlant de res que algunes persones que han intervingut han comentat, sinó que estem parlant de contractes de serveis. Actualment els casals de joves es gestionen mitjançant contractes de serveis que tenen adjudicats algunes entitats d’aquesta ciutat i, sí que és veritat que aquest model, a dia d’avui, és una mica caduc, no s’ha revisat durant més de deu anys. Durant més de deu anys aquest programa, aquest model no s’ha revisat i, d’alguna forma, s’ha deixat que les entitats adjudicatàries, doncs, fessin el seu servei a la ciutadania a la seva forma i no a la forma que podria haver fet l’Ajuntament. I és per això que necessitem replantejant, entre tots, entre tots, no només amb vosaltres, sinó també entre altres entitats de la ciutat el model cap el que hem d’anar, perquè jo crec que amb un quasi 50% d’atur juvenil que tenim ara mateix en aquest país, potser les polítiques de joventut necessiten una reorientació, i la Regidoria de Joventut en cap moment ha parlat d’empreses, només ha parlat que aquests casals podrien ser gestionats per altres entitats que també han de tenir l’oportunitat d’optar a fer-ho. Jo crec que això s’ha de vehiculitzar per un concurs públic. Totes les entitats han de poder ser lliures de presentar-se en un concurs i què l’Ajuntament, en allò que hagi establert, doncs, triï quina entitat ho ha de gestionar. Aquí ningú no està qüestionant la feina que s’ha fet, la feina que es fa o la feina que es pot fer en el futur, perquè probablement, alguna entitat que ara mateix gestiona un casal de joves ho podrà fer en el futur si guanya el concurs, ho podrà seguir fent. Vull dir, és que aquí ningú està vetant que les entitats que ara mateix ho gestionen es puguin presentar en aquest concurs, sinó, el que estem fent és obrir aquest procés a les altres entitats que des de fa temps ens estan reivindicant aquest dret que també han de tenir. Per tant, eh? (....) sí, però desprès de deu anys que les mateixes entitats han gestionat aquest contracte no s’ha obert del tot el procés, no s’ha obert del tot el procés. Per tant, jo crec que aquí ningú està parlant de subvencions, sinó que estem parlant d’obrir més encara, obrir més encara les oportunitats d’altres entitats a presentar-se a poder gestionar aquests casals de joves. SENYOR ALCALDE: Gràcies. Com que és precs i preguntes, té un segon torn i donaríem per finalitzat el debat. SENYORA ESCOBAR: Val. He anat recollint una miqueta el que heu dit i per donar una mica una resposta però, bé, començaré una mica potser pel final, pel tema que acabem de xerrar. Bé, el tema aquest del tema d’obrir el concurs i demés també ho hem anat xerrant entre les entitats i evidentment nosaltres mai hem dit, “no, volem ser els quatre de tota la vida”, en cap moment hem dit això ni ho volem fer. El que passa és que coses que se’ns vénen al cap. Ens esteu plantejant el tema de la retallada en el pressupost, val, si amb quatre, ja tenim problemes, és a dir, que oferim un servei bastant precari i que fins i tot es vol una mica retallar i eliminar, doncs, obrir-ho, doncs ens consta entendre quin tipus de projectes, si es volen subvencionar, quins projectes seran, si realment seran unes coses tema bolet que una entitat juvenil perfectament en qualitat nostra un dia presenta una activitat puntual i poqueta coseta més. Que s’ha de fer evidentment, però clar, serà una mica uns projectes bolet. El que nosaltres presentem és una cosa continuada i d’una tasca més gruixuda que fer una tasca puntual, per això realment necessitem els recursos necessaris per fer el que fem. I bé, el tema del concurs, realment si això segueix en concurs i no fem ja un conveni també tenim present que realment aquí les empreses tindrien bastant les de perdre, tindrien bastant les de perdre

Secretaria General


perquè bé també estem veient que potser no s’aposta el que s’hauria d’apostar pel nostre tipus de model que fem de feina amb joves, no, doncs, per això mateix, és molt és fàcil contractar una empresa, donar-li les pautes de com treballar-ho i que ho facin. Creiem que aquí les entitats tindríem les de perdre. Per això fem insistència en el tema del conveni. Bé, si algú em controla el temps perquè jo vaig fent, eh? Val. Bé, també sobre el tema del conveni, simplement és un tema que ja veurem i què és de voluntat, perquè per convenir el que demanem realment amb pressupost zero es pot fer. És a dir, que un conveni no has de dir: no tinc els diners suficients per fer-lo. Un conveni és un tema que es pot fer si realment existeix la voluntat, o sigui que això serà un tema que ja anirem veient sobre la marxa. I bé, el pressupost és un tema, com ja he comentat a la meva intervenció inicial, que ens interessa força perquè necessitem realment la manera per poder fer el que fem, però el tema del model és quelcom que prioritzem força, perquè ens preocupa bastant, no és que volem que siguem nosaltres les entitats les capdavanteres en joventut i ser recolzades des de la Regidoria perquè sí, sinó realment perquè pensem que se’ns hauria d’escoltar una mica en el que proposem sobre joves, ja que, bé, els nostres projectes són bastant oberts i sempre fomentem que les coses es facin des dels joves per a ells mateixos, fugint una mica de polítiques juvenils que últimament s’està estilant força entre d’altres ciutats, de l’entreteniment, de l’oci per oci, espais així. Realment nosaltres intentem educar i crear persones que vinguin a l’entitat, que tinguin un procés i potser les polítiques juvenils d’avui en dia això de l’associacionisme i tal es deixa de banda i fem, fer per fer, consum d’activitats per activitats, i clar, això, és un pal fort per nosaltres i amb tot això de convenir i demés ja veurem que passarà. La nostra voluntat jo crec que, si s’ha entès, és clara, no tanquem portes i, bé, ja hem estat en reunions com ha dit el regidor, és totalment cert, tenim voluntat i anirem fent, però que no quedi desmesurat que avui vinguem al Ple, que varem fer la manifestació que varem fer, que potser fem reivindicacions o sortim als mitjans, perquè ens veiem en amenaça i en perill, o sigui que el que fem tampoc ni és de bojos ni de quatre joves reivindicatius, joves bojos. Jo crec que, si ens creiem la feina, és normal que estiguem lluitant perquè ens ho veiem que pot caure tot el que fem. Ja està. SENYOR ALCALDE: Molt bé, moltes gràcies. Els posicionaments dels grups ja han quedat clars. Jo dic que em sembla que el que està proposant el regidor és normal. Convocar un concurs, que es presentin vostès, es presenten més entitats de Badalona, es presenta qui vulgui i qui s’ajusti més al preu i al servei que es demani, doncs, és el que tirarà endavant els projectes i poden ser vostès i poden incorporar-se d’altres i a mi em sembla que és absolutament normal i si això, doncs el té que motivar, doncs amb manifestacions i tal, doncs a mi em sembla totalment legítim però entendarà que jo no ho comparteixi. Bé, doncs és aquest el posicionament del grup del govern i passaríem a la següent paraula que és la senyora Maria Gallardo de Comissions Obreres i en nom d’UGT també, per... hi ha una moció en aquest cas, hi ha una moció que presenta Iniciativa i el PSC, crec, el PSC també la presenta? per donar suport a la vaga general, i el que faríem si li sembla, senyora Gallardo, primer llegim la part dispositiva de la moció i després obrim un torn d’intervencions. La dispositiva, senyor secretari. AP-2012/2255 MOCIÓ. Moció presentada pel grup municipal d'ICV-EUiA, a la qual s'adhereix el grup municipal del PSC, en suport a la vaga general de 29 de març convocada per les organitzacions sindicals Atès que des de fa mesos, organitzacions, agents i entitats socials estan denunciant que les polítiques europees dites per afrontar la crisi només van adreçades a reduir el dèficit públic, imposen una reducció de la despesa social, no estimulen la reactivació econòmica i aposten, clarament, per la desregulació del mercat laboral, tal com s’acaba de confirmar amb l’aprovació de la nova reforma laboral mitjançant el Reial decret llei 3/2012, de 10 de febrer. Reforma laboral que va ser rebutjada per aquest Ajuntament Ple en moció aprovada amb data de 28 de febrer 2012. Atès que aquesta submissió d’Europa a les exigències dels mercats financers; s’expressa amb polítiques contra les persones, que estan provocant la ruptura del nostre model social de

Secretaria General


convivència, i amb polítiques de retallades, que suposen la reducció dels serveis públics i les polítiques socials així com un atac a la seva qualitat, en una campanya orquestrada pels poders econòmics que té com a objectiu la privatització d’aquests serveis públics i la seva mercantilització. Atès que aquestes polítiques regressives, en el marc de la crisi, empitjoren encara més la situació perquè generen més injustícies i una desigualtat creixent entre la ciutadania, i afecten, encara amb més duresa, les persones amb menys recursos, les que es troben en situació d’atur i, especialment, els col·lectius més vulnerables, com les dones, els joves i la gent gran. I que malgrat es continuen destinant enormes ajuts a les entitats financeres, el crèdit continua sense fluir a empreses i famílies. I que aquesta situació afecta de forma punyent a milers de ciutadans i ciutadanes de Badalona. Atès que a Catalunya, el Govern de la Generalitat està sent còmplice dels atacs al nostre model social (retallades en sanitat, educació, polítiques socials…) i es suma a l’anunci del Govern central d’eliminar o afeblir drets civils, com el dret de les dones a la interrupció de l’embaràs, el matrimoni homosexual o els drets de les persones immigrades. Atès que el Govern central imposa una reforma laboral inútil per crear ocupació, ineficaç per impulsar el creixement econòmic i injusta amb les persones treballadores, tant si estan en actiu com en atur, la contrareforma més agressiva des de l’aprovació de l’Estatut dels treballadors i des de la democràcia. Una reforma i uns atacs generalitzats contra els drets socials que posen en perill la qualitat de la democràcia a Europa, a Espanya, a Catalunya i Badalona i neguen la participació de la ciutadania en la presa de decisions. És per això que, el grup municipal d’ICV- EUiA, des del convenciment que hi ha alternatives a les proposades i que és urgent un canvi en les polítiques per sortir de la crisi d’una manera justa, proposa al Ple municipal l’adopció dels següents ACORDS 1.- Instar als Governs espanyol i al de la Generalitat per que: — Apostin de forma clara i decidida per la salut, sanitat i l’ensenyament públics i de qualitat, i per unes polítiques socials al servei de les persones. — Reformin a fons la política fiscal per fer aflorar el frau, augmentar la recaptació i obligar a pagar els qui més tenen. — Apliquin una política de rendes que afavoreixi la redistribució de la riquesa i la faci més justa i equitativa, amb salaris justos i prestacions socials, i amb un esforç sostingut per acabar amb privilegis i combatre desigualtats. — Reformin el sistema financer per garantir el flux del crèdit a famílies i empreses, així com la protecció dels petits estalviadors. — Apliquin un veritable sistema de control dels preus que eviti especulacions d’intermediaris. — Apliquin una nova política industrial que afavoreixi el canvi de model productiu i la reactivació de l’economia en general i per tant també a la nostra ciutat, optant decididament per la justícia mediambiental, revertint les polítiques industrials i energètiques nocives o insostenibles i promovent les energies renovables. 2.- Donar suport a les mobilitzacions i accions per pressionar el Govern central i el català, perquè rectifiquin les seves polítiques, tal com es desprèn del rebuig al ja esmentat Reïal Decret, aprovat en forma de Moció al Ple Municipal del passat 28 de febrer de 2012. 3.- Sumar-se a la convocatòria de vaga general del 29 de març d’enguany.. 4.- Fer una crida a tots els ciutadans i ciutadanes de Badalona perquè donin suport a les accions per reforçar la convocatòria i hi participin, expressin el seu rebuig contra la reforma laboral i les polítiques de retallades, denunciïn aquestes mesures, perquè pretenen acabar amb el model de justícia i cohesió social que entre tots i totes hem construït, i es comprometin en la defensa d’uns drets socials i laborals que ha costat molts anys de lluita aconseguir. 5.- Traslladar la present moció a les instàncies adient dels Governs de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya i a les organitzacions sindicals convocants, per tal que coneguin la posició de l’Ajuntament de la ciutat de Badalona.

Secretaria General


SENYOR ALCALDE: Molt bé, senyora Gallardo, jo no sé si queda alguna cosa a dir. Perquè, la part dispositiva....endavant, té la paraula no obstant. AP-2012/2262 Senyors Maria Gallardo i Felipe Barrera en rep. de CCOO i UGT. Assumpte: Moció suport a la vaga general SENYORA GALLARDO: Està obert. Serà que no estava obert.... ara, ara està obert. Bé, com deia, senyor alcalde, senyores i senyors regidors, ciutadanes i ciutadans del públic, del que queda ja. Molt bona nit. Jo, dues prèvies, si em permeten, una és solidaritzar-nos amb les treballadores i treballadors de Badalona Comunicació i les treballadores de la neteja i els treballadors de la neteja, i l’altra és, si es possible, invertir l’ordre dels factors en el Ple, que les intervencions de les entitats, de les mocions i del públic siguin primer i després vostès segueixin que per això cobren, perquè, clar, l’hora que és ja, “tela marinera”. En fi, fa un any i mig enrere, interveníem els dos sindicats també fent una crida a la ciutadania, al conjunt de les treballadores i treballadors a secundar la vaga general que vam convocar contra el Reia decret del president Rodríguez Zapatero. Quan llegia aquests dies per a preparar la intervenció, deia, ja tinc preparada la intervenció, perquè en aquell moment dèiem que era una reforma injusta, ineficient, ineficaç i moltes coses més, però també em vaig dir, doncs, com que no, perquè no és res creatiu i repetir com que no és bo i, buscant per ací vaig trobar un petit resum d’una intervenció de la que avui és vicepresidenta del govern, la senyora Soraya Saez de Santamaria i que diu així: “Nosaltres defensem que aquesta reforma laboral és un fracàs anticipat i anunciat per les formes i pel fons. Per les formes, perquè després de dos anys porten un text sense diàleg social i sense acord polític. No han convençut als treballadors, ni als emprenedors, ni als experts, ni als sindicats els quals han convocat una vaga general. Senyories van arribar al govern presumint de talant i a cop de decret l’han enterrat per sempre, en quinze dies han liquidat el Pacte de Toledo i avui donen la punteta al pacte social. El decret del govern no està plantejat per a contractar, sinó per acomiadar i el que Espanya necessita no és facilitar l’acomiadament, no és fomentar la sortida, sinó la contractació. Tan s’han obstinat en demostrar als de fora que eren capaços de prendre decisions doloroses que s’han oblidat l’important, que aquestes decisions han de ser eficaces i justes. Segueixen insistint en l’acomiadament i l’acomiadament hauria de ser el darrer recurs. Però per a vostès és, en aquest Decret Llei, l’únic.” Aquestes són paraules de la senyora vicepresidenta de l’actual govern, per tant, jo podria deixar aquí la meva intervenció, perquè ja ella ha justificat que el Decret Llei que es presenta en febrer ni és eficaç, ni és eficient, ni va a servir per a res. Però no, per això deia, fixi’s vostè els motius que tenim per anar a la vaga general del proper 29 de març convocada per uns quants sindicats i secundada per més de mil organitzacions i entitats socials. Per les formes i pel fons. Perquè el govern a trencat amb el pacte social que quinze dies enrere s’havia signat un acord amb la patronal i amb el propi govern fent un acte de responsabilitat, el pacte dels salaris, alguns de nosaltres en contra. Perquè han mentit i menteixen als treballadors i a la ciutadania en general escudant-se en una crisi que provoca el sistema financer, com ja s’ha dit aquí, per l’avarícia del capital, segueixen enriquint-se aquests, i el govern demana a les treballadores i als ciutadans patriotisme i sacrifici per a treure a Espanya de la crisi. El govern del Partit Popular mai va dir quines eren les seves intencions, fins pràcticament tenir el decret a sobre la taula i en cent dies, en menys de cent dies, han pujat impostos, han legislat en contra dels interessos de les treballadores i dels treballadors i a favor dels empresaris, han retallat drets socials i mercantilitzen l’estat del benestar. Vulneren l’article 2.5 de la Constitució europea a l’apartat que diu: “Prohibició de l’esclavitud i del treball forçat”, i si a la Unió Europea, en la Constitució europea, hi ha un títol, un apartat que diu, amb aquest títol és perquè en aquesta part del món, el món avançat s’explota i s’obliga als treballadors a treballs forçosos. Ningú podrà ser constret a realitzar un treballa forçós o obligatori. Quan obliga als joves a la més estricta precarietat laboral o criminalitza a les persones aturades obligant-les a treballs obligatoris, llevat pena de suprimir-los la prestació per desocupació. També vulneren la part segona de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió, en el títol de

Secretaria General


“Solidaritat”, article.... ja porto els cinc minuts... doncs no faré rèplica, per tant, si em permeteu acabo la intervenció que em queda mitja pàgina i ja està. Article 28 “Dret a la negociació i acció col·lectiva”, article 29 “Dret a l’accés als serveis gratuïts de col·locació”, article 31 “Condicions de treball justes i equitatives”, article 33 “Vida familiar i vida professional”, a més a més de la Constitució espanyola i el propi Estatut de Catalunya. És fals quan diuen que el nostre mercat laboral és rígid, ja que entre els anys 2001 i 2011 es van fer 154 milions de contractes, 154 milions de contractes, i en 2011, en plena crisi, es van realitzar 14 milions i mig de contractes, el 95% temporals. També es fals quan diuen que la reforma crearà feina quan el propi president del govern ja declara que a finals d’any hi haurà més de 600.000 persones. I també es fals quan diuen que la reforma actual sobre la precarietat millorant l’estabilitat crea un nou contracte, que li diuen, d’emprenedors, amb un any de prova. L’objectiu de la reforma és aconseguir un model de relacions laborals amb menys drets per als treballadors i treballadores i més poder pels empresaris. En el fons, és reduir els salaris en un 25%, limitar la intervenció sindical i jurídica en la defensa dels interessos de les treballadores i dels treballadors davant l’arbitrarietat empresarial que ja s’està donant. Fixint-se si hi ha motius per anar a la vaga general, pel fons i per la forma. Moltíssimes gràcies. SENYOR ALCALDE: Gràcies, no sé si hi ha alguna paraula més. SENYORA ASUNCIÓN GARCIA: SÍ, bona nit és una moció ja sé que, veig les cares que suposo que el tema el coneixen molt i potser voldrien que no allarguéssim més el tema, però més enllà de ratificar o coincidir totalment amb el que ha dit la coordinadora del Barcelonès Nord de Comissions Obreres, ratificar i contundentment que aquesta és una reforma que és inútil ineficaç i injusta, ho ha explicat i jo pensava com intervindré perquè realment les posicions ja estan molt preses i sobretot com intervindré perquè jo crec que ha quedat clar com afectarà a la nostra ciutat, que bé, com totes les ciutats abans parlàvem, està sotmesa com no, no solament a l’atur, no solament a salaris baixos, no solament a totes les coses a les que està sotmesa si no també als interessos de la banca. Tota la ciutadania de Badalona com abans ha dit, pagarem un 6% més del que ja estem pagant, o sigui encara ens empobriran més els nostres impostos, continuarà anat a la banca aquest diners que ara presten a les empreses que els devem diners. Però deia, com podria argumentar que és necessària aquesta vaga, que no és un fin, com podria parlar de què no s’ha de tenir por, com fan molts, doncs mireu, ho faré fàcil. Solament llegiré dos fragments que us recomano, d’un article que ha fet una companya economista, que creu que una altra economia és possible i comunista. I diu així en aquest article, que parlava de la utopia, una cosa molt estranya i no el llegiré sencer, però si diré que, entre d’altres coses deia: “Difíciles y duros tiempos los que vivimos, incluso los ideales y los sueños parecen sufrir gangrena y mutilación. Esa cotidiana lucha de clases que los desposeídos vamos perdiendo, estupefactos por el ansia desmedida de ganancias suicida de los poderosos, quiere llevarse también nuestra capacidad de proyecto igualitario en el acoso constante y la corrupción sin tregua. Libramos con tan poco pertrecho ideológico una lucha tan desigual, sufrimos una explotación tan omnipresente que no solo el despojo al que se nos somete, sobrepasa el límite de nuestra muerte, sino que no deja casi ni arte, ni espacio para nuestra vital aspiración a la utopía. La enorme multitud de desposeídos, nuevos parias del liberalismo, cuya vivienda, empleo, estudios, salud, educación, el futuro, se desvanecen en la precariedad, el temor y la incertidumbre. Consideran ya un desvarío el retorno a un sistema de protección social anterior a la crisis i un ejercicio imposible el de esos derechos de ciudadanía tan duramente conquistados, que los bonzos del capitalismo global nos niegan con ecuaciones cargadas de sin razón, sin argumentos triplemente falaces para justificar su despojo. Sin por ellos fueran incluso los derechos humanos más elementales se perdería cualquier vestigio. I finalizo diciendo, por mi, para mi querer cambiar el mundo para que nadie se muera de desnutrición, de sed o de enfermedades evitables. Defender los derechos de la ciudadanía, la salud y la enseñanza pública, incluso una vida más amable i feliz tiene todo el anclaje con la realidad y lo realmente utópico en ese sentido vano y como de vuelta que le dan los voceros del sistema, sabios oficiales bajo palabra de honor es que los poderosos con todos sus bancos financiados con el dinero de la ciudadanía, con todos sus lujos y su corrupción, con todas las

Secretaria General


graves injusticias que están cometiendo y agravando, con toda la barbarie que está llamando a la puerta, se crean que lo sensato y razonable por parte de todas las personas desposeídas, explotadas, indignadas desde hace años… SENYOR ALCALDE. Senyora García ens llegirà tot el llibre. SENYOR ASUNCIÓN GARCIA: Estic acabant, … que no sea actuar y comprometerse para cambiar de forma radical aboliendo y superando el eror de lo presente hacia un mundo más civilizado y mayor equidad. Por eso, por todas esas razones aunque les moleste, yo creo que hay que ir a esta huelga general del dia 29 de marzo. SENYOR ALCALDE. Em sembla molt bé, hi ha alguna paraula més. SENYORA DESIRÉE GARCIA: Hola bona nit a tothom, com ja s’ha dit, jo també intentaré ser molt breu per les hores en les que ens trobem, però sí que voldria deixar clar el posicionament del nostre partit i del nostre grup municipal, en relació a la vaga general i els motius principals que la motiven. En aquest sentit, per tant, ja deixo clar tot el nostre suport i per a nosaltres el motiu principal es el que s’ha comentat i que hi és en tota la part dels acords de la moció, que és intentar forçar que el govern s’assegui i negociï una reforma, que no ha negociat perquè la aprovada a cop Decret i així intentem evitar torna 30 anys enrere, que hi ha hagut molta gent que ha treballat per intentar tenir els drets adquirits els que persones de la meva generació, ara mateix en podem gaudir. En el passat Ple, jo vaig començar amb la moció de la reforma laboral que per cert es va aprovar, a més a més, vaig començar dient que les mesures d’entrada no són ni bones, ni dolentes, si no que depèn de com s’apliquin. Bé, aquí també s’ha dit i ho vaig dir en el seu moment, si les mesures que ja és liberalitzar l’acomiadament, precaritzar els contractes pels joves, una manca d’aposta per formació, una possibilitat que et canviïn l’horari i la ubicació geogràfica del teu lloc de treball, que et puguin acomiadar de manera massiva, senzillament perquè no tenen els mateixos guanys durant tres trimestres seguits. A més a més, tot això és sense la negociació dels treballadors o de la seva representació, doncs crec que com molt bé va dir el mateix ministre, és una reforma totalment agressiva, desequilibrada i desproporcionada, que a més a més, redueix els drets directament sobre les classes treballadores i les classes mitjanes. Però mirin, fer un pas enrere per fer-ne tres endavant, potser ens ho podríem plantejar, jo crec que tothom té sentit de responsabilitat i de raó i de enraonar i podríem fer passos enrere, possiblement per fer-ne després molts més cap endavant, però és que això no és cert, i ho han dit també els mateixos governants en aquest sentit. No és una reforma laboral que no crearà condicions per crear llocs de treball i a més a més, no resoldrà la crisi econòmica, no hi ha ni una sola mesura en quan a evitar, destruir ocupació o intentar canviar el model productiu, de fet el nombre d’expedients de regulació ja han augmentat en un terç. L’argument que ens donen, doncs permeti’m també que el desmunti, el tema de la flexibilitat, és un dels grans reptes que havíem d’afrontar en el nostre mercat de treball, sí, i el punt de referència és la flexibilitat que entenen a d’altres països, perfecte, però sí mirem la flexibilitat que tenen aquests països de referència veurem que també això va acompanyat d’una seguretat en unes prestacions i uns serveis socials els que ni a Espanya, ni a Catalunya, ni Badalona ens hi apropem, ni volem encara. Per tant, si ens fixem en una cosa demanem coherència i desenvolupem l’altra, no fem el que estem fent nosaltres que és liberalitzar l’acomiadament, flexibilitzar unes suposades condicions de treball sense tenir en compte la representació dels treballadors i a sobre allà on ens haurien de tenir o haurien de desenvolupar aquesta seguretat, aquest estat del benestar que estem estat construint, el que ens ve ara és la retallada, i aquest és el segon motiu per a mi, la reforma laboral o aquesta deformació dels drets laborals que ens fan, és només la guinda del pastís, per què, perquè l’altre motiu per secundar la vaga demà passat, és precisament les retallades que estan fen en contra altra vegada, de la direcció que a tothom ens apunta, que es desenvolupa la seguretat, doncs no, nosaltres no només intentem mantenir-la, sinó que a més a més la retallem. Això ho veurem, jo crec que la vaga d’aquest dijous s’avança fins a tot al que passarà el divendres, quan el govern presenti els seus pressupostos, perquè aquí és realment on veurem realment al llop, fins ara ha ensenyat la poteta, però com aquell conte infantil que com que intentava entrar a les ovelles perquè els obrís la porta, doncs es feia passava per una ovella, però l’autèntica

Secretaria General


realitat, les mesures de debò i on es demostrarà que tot el que van dir a la campanya electoral és mentida, serà aquest proper divendres quan presentin els seus pressupostos. I molt ràpìdament per no cansar, aquestes retallades també les podem veure aquí, ara ja perquè és molt tard, tenim silenci, però les paraules que hem tingut avui, les mocions que queden són una mostra de les mobilitzacions que fa vuit mesos que tenim a Badalona, el tema de Badalona Comunicació, ara acabem d’escoltar els Casals de Joves i el seu posicionament, el tancament del Casal de Pares i Mares o el conflicte que han tingut per a la neteja dels edificis municipals, que fins i tot vostès mateixos han aprovat mocions on rectifiquen la seva gestió inicial. Per tot això nosaltres creiem que és molt important anar a la vaga d’aquest dijous, que hi ha motius suficients, que això el que ha de fer és forçar que realment el govern pacti una nova reforma laboral, que sí doni respostes als reptes que tenim en el mercat laboral i en el sistema econòmic. I sobretot , m’he deixat pel final una cosa i és que considerem que a mig i llarg termini al darrera el que hi trobem és un intent de privatització dels serveis que són bàsics per a la nostra societat i on no ens hi trobaran mai, que és l’educació, la sanitat i els serveis socials, perquè no podem tenir ciutadans de primera, ni ciutadans de segona, ni crear bosses de pobresa com s’està fent amb les mesures de les retallades, ja ho vaig dir també el mes passat. Com que no volem aquests ciutadans de primera i de segona, sinó que volem igualtat d’oportunitats per a tothom, el nostre partit dóna suport a aquesta moció. Moltes gràcies. SENYOR ALCALDE: Molt bé, doncs passaríem a la votació. Jo no recordo que quan el govern de Zapatero va baixar el sou als funcionaris, aquesta sensibilitat, ni quan se li va congelar el sou als pensionistes es mostrés aquesta sensibilitat i aquestes lliçons morals que ens dóna especialment el Partit Socialista, però bé és igual, jo crec que anem pel camí adequat i si els sembla passaríem a la votació. Vots a favor de la moció, Iniciativa i PSC a favor i el Partit Popular i Convergència i Unió en contra. Votació. La moció precedent no s'aprova . Vots a favor: 12, dels grups municipals Socialista i Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa. Vots en contra: 14, dels grups municipals del Partit Popular i Convergència i Unió. A les 23 hores i deu minuts el senyor Ferran Falcó Isern, s’absenta del Saló de Sessions. ALCALDE: Perdó, queda una paraula del senyor Estruch, efectivament que va relacionat també amb una moció, que és demanar Badalona Municipi Republicà, oi que sí? Si li sembla passaríem a la part dispositiva de la moció i tindria la paraula. AP-2012/2253 MOCIÓ. Moció presentada pel grup municipal d'ICV-EUiA, a petició d'Esquerra Republicana de Catalunya, per declarar Badalona municipi republicà. La Constitució espanyola de 1978 en el seu Títol II situa al rei com a cap d’estat i li confereix un seguit de prerrogatives com són la inviolabilitat i la no subjecció a cap tipus de responsabilitat. Afegeix, a més, que la corona és hereditària en els successors de l’actual cap d’estat, de manera que s’anul·la la possibilitat del poble d’escollir el seu màxim representant civil. Aquests preceptes, inclosos en la principal figura normativa de l’ordenament jurídic d’un territori, predetermina inevitablement les característiques de la resta de normativa que se’n deriva. I, a més a més, posa de manifest l’acceptació, per part dels principals actors polítics i socials que conviuen en aquest territori, d’uns principis no democràtics que perpetuen determinats privilegis que no poden ser mai sotmesos a consideració de la ciutadania, per ratificar-los o rebutjar-los. Aquesta concepció d’estat xoca frontalment amb el model d’estat republicà que situa a tots els ciutadans iguals davant la llei i on la potestat per escollir el seu cap d’estat recau en la sobirania popular. Un model de societat que passa per reconèixer ciutadans i ciutadanes lliures i que entén la llibertat com a màxima expressió de la no dominació. Una forma d’organització

Secretaria General


civil que recull els valors republicans com a màxims garants de la justícia, la transparència, el retre comptes, l’exercici del poder amb humilitat. Una manera d’entendre el poder diferent a com s’entén ara i que, prova d’això, comporta, per exemple, actituds reprovables com ara l’opacitat del pressupost de la corona espanyola o casos de negocis poc clars fent ús dels privilegis reials. En definitiva, el model republicà entén la societat de forma no dogmàtica, plenament democràtica i premia la meritocràcia per sobre dels privilegis injustificats i no legitimats. Atès que a l’hora de plasmar aquests valors en el dia a dia de la gestió municipal s’adopta la consideració que a l’administrat se’l tracta com un ciutadà i no com un súbdit, provoca, a més, una relació amb la ciutadania més eficient, que s’explica per la major confiança, participació i implicació que deriva del tracte entre iguals que s’adopta com a punt de partida. Atenent, per tant, aquests principis republicans, i expressant el nostre convenciment que com a màxims representants democràtics de la ciutadania sentim la responsabilitat i encàrrec de treballar per aprofundir la democràcia en la nostra nació i també en cada un dels municipis que la configuren, Per tot això, el Grups Municipals d’IC-EUA proposa els següents acords: PRIMER. Declarar Badalona municipi republicà, entenent que aquesta forma de govern representa la concreció dels principis de llibertat i d’igualtat millor que les altres. SEGON. Reconèixer els valors republicans com els necessaris a l’hora d’exercir les responsabilitats municipals que es tenen encomanades. TERCER. Fer arribar aquest acord a la Presidència del Parlament de Catalunya, a la Presidència del Govern de la Generalitat i a la Presidència del Congrés de Diputats i Senat. ALCALDE: Gràcies, senyor Estruch. AP-2012/2261 Senyor Miquel Estruch Traité, com president Secció Local d'Esquerra Republicana. Assumpte: Demana que es declari Badalona com municipi republicà SENYOR ESTRUCH: Sí, està connectat això...sí, se sent?...si no ja cridaré més. Senyors i senyores regidors, ciutadans i ciutadanes, bona nit. Els parlo en nom i representació d’Esquerra Republicana de Catalunya. Avui presentem a la consideració del Ple una moció que ens parla de valors, la presentem a través del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i Alternativa, que ens ha ofert el seu marc representatiu, atenent a les moltes complicitats ideològiques i polítiques que amb ells compartim. Moltes gràcies doncs. Probablement alguns de vostès podran pensar o argumentar que aquesta mena de mocions no són útils, i que no aporten res tangible al bé de la comunitat. Molt bé, doncs deixi’m que els digui que és exactament al contrari, no només de pa s’alimenta l’home sinó que també ens cal l’aliment per l’esperit. Els moments que estem vivint i amb la que ens està caient al damunt, per causa d’aquesta crisi sistèmica, que no és una crisi econòmica, hi ha moltes persones, hi ha moltes famílies que s’ho estan passant i permetin-me aquí la derivada personal, ens ho estem passant molt malament. Falta feina, falten diners, falta seguretat, falta educació, falta salut, falta convivència, falta felicitat, sí, però també fa falta l’esperança d’un futur millor. Jo no sé fins a quin punt vostès en són conscients d’això, però aquest és un mal que si no hi posem remei ens portarà al desastre. Les persones, les famílies, tots nosaltres, necessitem feina, necessitem seguretat, necessitem ser atesos i ser escoltats en les nostres mancances. Però necessitem també davant del fantasma de la desesperança creure que els valors persisteixen. Necessitem creure que aquells que ens representen ho fan no pas per defensar el seu propi lloc de treball sinó perquè estan disposats a defensar des de la seva llibertat la nostra, fins l’última conseqüència, perquè es consideren iguals a nosaltres i nosaltres iguals a ells, i perquè es senten en fraternal comunió amb el poble al servei del qual estan. Llibertat, igualtat, fraternitat. Llibertat, que significa el dret a l’exercici del lliure viure personal, sí, però també el dret a decidir

Secretaria General


de tots els pobles. Igualtat, base principal de qualsevol democràcia, que vol dir el respecte al principi que ningú està per damunt de ningú altre, per cap injustificable dret de naixença, estatus social, gènere, ètnia, ideologia o creença. Fraternitat, que significa justícia social i treballar per reequilibrar les inevitables desigualtats socials a través de l’exercici honest i solidari de l’acció política. El gran drama de la nostra societat, més enllà de les penúries materials, és l’abatiment moral, el poble ha deixat de confiar en les classes dirigents i de forma molt especial en la classe política. El poble ha assistit amb fàstic i desesperança la immensa muntanya de corrupció que s’ha convertit el sistema. El poble està fart de veure els seus dirigents petits i grans utilitzar les arques públiques amb irresponsabilitat quan no és per omplir-se les butxaques sense mesura ni vergonya. I no parlo només de les grans corrupcions, fruit de les complicitats entre banquers, financers, grans empresaris i estadistes, ni tampoc cal que els parli dels tràfics d’influències, que exerceixen en nom del lucre propi, els membres d’una dinastia entronitzada per voluntat explícita d’un assassí feixista. No els parlo de res de tot això ara, els parlo d’una reforma laboral que atempta contra els drets bàsics dels treballadors i treballadores, i que contrasta escandalosament amb una reforma del sistema financer que porta masses ingents de diner públic per compensar les butxaques dels accionistes bancaris, principals causants del desastre econòmic que estem patint. Els parlo també de la indecència d’un sistema que ha promogut unes estructures irracionals que han provocat uns enormes forats econòmics. Uns forats que ara per la via del favor i la prebenda tocarà pagar una vegada més a la massa treballadora del poble català, víctima constant i soferta de la insaciable predació de les grans empreses de serveis per una banda, i per una altra de l’espoli insuportable d’un Estat hostil i agressiu, que evoca a la població catalana de cap al cubell de les escombraries, a base de prendre-li, a més a més de la cartera, la seva dignitat. Però no cal que anem tant lluny, aquí mateix arran de terra també trobem l’exemple, parlo dels petits exemples quotidians que sembla que passin desapercebuts i que la gent no valori. Parlo, per posar un cas com qualsevol altre, de l’exemple de mal gust i de manca de respecte a la dignitat de la gent humil, que suposa veure el seu alcalde passejant-se per la ciutat amb tota la pompa de cotxe oficial, xofer i escorta personal, quan no els necessita per res, en comptes d’exercir l’austeritat que tocaria pels temps que corren. Lleig, molt lleig, un mal exemple si vostès volen trivial, però que afegit a la infinitat que hi ha entre el tria i remena de cada dia desmoralitza al més pintat francament. Que volen que pensi la gent, que volen que senti la gent, si no tristesa, desesperança, i ràbia. I compte amb la ràbia, eh?...compte amb jugar amb foc i alimentar la fera, que això alguns ho saben fer molt bé, oi, senyor alcalde? Compte amb la ràbia perquè quan es desferma desbocada, ni té mesura, ni té aturador. Ara tenen l’oportunitat de fer un gest, aprofitin-la no costa diners, ni un cèntim. La proposta resolutiva que plantegem en aquesta moció no compromet a incomplir cap llei, ni obliga tampoc a cap dispendi, només obliga i acabo, només obliga a les seves consciencies actuar d’una altra manera. Amb la humilitat que els correspon en tant que servidors públics i servir les seves obligacions d’acord amb uns valors universals que tots reconeixem. Ara tenen la oportunitat de demostrar que estan disposats a l’exercici de l’exemple i a llençar un missatge d’ànims a la ciutadania per dir-los que encara no tot està perdut, i que vostès són aquí pel compromís que tenen amb les seves consciències i amb el poble que pateix i els mira, no els decebin. Només els demano que emetin el seu vot pensant en què hi ha tanta gent que pateix, i que des del seu patiment necessita poder pensar que realment no tot està perdut i que encara pot confiar que els seus representants, tots vostès, són aquí per defensar-los. Moltes gràcies. ALCALDE: Alguna paraula? CARLES SAGUÉS: Bona nit. Bé, molt ràpid i de veritat, molt ràpid. Senzillament per dir doncs que nosaltres en aquest cas hem fet com fem en altres ocasions de recollir una proposta d’alguna entitat, en aquest ha estat d’un partit polític, i ens sentim plenament satisfets d’haver pogut fer aquesta feina, que avui pugui ser discutida i votada una moció com aquesta, aquí, Una moció que sentint el senyor Estruch, veiem que va molt més enllà de fer una petita celebració d’aniversari de la república, que aquest proper 14 d’abril seria el dia, seria el que tocaria, sinó que es tracta de tocar com ha dit ell, una moció de valors, una moció que va molt

Secretaria General


més enllà, una moció que entén, la política d’una manera que nosaltres també coincidim. Una manera transparent, una política més planera, una política més propera a la gent, i que des del nostre punt de vista i pel que nosaltres ens correspon de responsabilitat, assumim plenament la voluntat i les ganes de poder lluitar contra aquest desencís que hi ha a la societat, de cara a moltes coses i entre d’altres també en alguns sectors polítics. Creiem que aquests valors republicans són uns valors que podríem aplicar-nos tots, i que podríem avançar. I només dir una cosa, que a vegades sembla que parlar de la república no sé que pugui ser parlar d’una república. Doncs bé, jo crec que ho hem de tractar amb una plena normalitat, es tracta d’un fet plenament normal que puguem qüestionar-nos i puguem preguntar, i abans parlàvem i en fèiem una certa broma, de fer consultes, i fer referèndums, i drets a decidir, etc. Doncs no ha de ser tant estrany que algun dia puguem haver de decidir quin sistema polític, per quin sistema optem, si per una monarquia o per una república. I no oblidem que el sistema democràtic que s’havia dotat era la república, i que si es va acabar va ser per un cop d’estat i una posterior guerra civil. Aquest és el fet en què es va acabar aquest sistema, que era el sistema normal democràtic, que tenien en aquell moment a l’Estat Espanyol. Per tant, amb aquest fet penso que és absolutament lògic i legítim, que ens plantegem mocions com aquesta que avui s’ha portat aquí en nom d’Esquerra Republicana. ALCALDE: Molt bé, senyor Serrano. Senyor Pera. SENYOR PERA: Breument, anuncio que nosaltres ens abstenim amb la moció, i els parla un que és republicà, eh? Però que en tot cas el plantejament, la meva consciència, eh, es parlava de què “obliguem la seva consciencia a actuar d’una altra manera i a demostrar-ho avui aquí”. Jo l’examen de consciència me’l faig cada dia, eh?, i per tant en qualsevol cas no és una moció en la qual jo he de demostrar si practico els valors de l’austeritat, de la proximitat. Això és amb l’acció política i quotidiana i no, sincerament, una moció no val per això. Un dia si vol podem tenir un debat sobre valors en l’espai, els valors que defensa cadascú i segur que trobaríem moltes coincidències, però sincerament, no crec que una moció hagi de servir com ha anunciat vostè per fer un examen de consciencia als regidors. Almenys, parlo en nom del meu grup, ja ens els fem cada dia i no ens veiem amb la necessitat de demostrar aprovant, no aprovant, a favor o en contra, una resolució municipal com a prova de cotó, de si som d’una manera o d’una altra. És en aquest sentit també que el nostre vot és el de l’abstenció davant de la proposta. ALCALDE: Gràcies. Senyor Serrano. SENYOR SERRANO: Sí, gràcies senyor alcalde. Escoltada atentament la intervenció del senyor Estruch, la seva intervenció ha desbordat abastament el marc de la moció que ens ha presentat, i podríem estar coincidint en moltíssimes de les coses que ha dit. Però jo en tot cas em limitaré als temes de la part dispositiva que té la moció, i em permetran, doncs, seré breu i ho llegiré perquè vull ser acurat en cada una de les expressions que digui. A ningú se li oculta el profund sentiment republicà que hi ha en la majoria dels militants socialistes i per suposat en els membres d’aquest grup municipal. Són fills, i alguns no únicament ideològicament, d’aquells que aviat farà 79 anys varen viure amb esperança i il·lusió l’arribada de la república. Una república que va arribar amb promeses de reformes i llibertats, i que va acabar morint per una revolta militar i una guerra civil. Estem d’acord amb tots aquells que reivindiquen el seu llegat tot fent honor a les esperances del passat i del present. D’un present amenaçat per una crisi econòmica provocada pels grans grups financers mundials, però que està afectant molt durament a les classes treballadores i posant en perill molts drets socials. Però de la mateixa manera que som fidels al llegat de la nostra història, també ho som al pacte constitucional, que ens ha permès viure en el període de democràcia i llibertat actual. El republicanisme reclamava un sistema polític que protegís la llibertat dels ciutadans a través del dret i la llei, sent aquesta l’última expressió de la sobirania popular. Doncs bé, amb totes les seves imperfeccions aquest és el sistema polític que gaudim avui en dia. Entenem que la denominació d’Estat no és un debat obert a la nostra societat més preocupada per altres tipus de problemes, i és el nostre un partit que recull múltiples sensibilitats i de la mateixa manera que podem trobar partidaris de la

Secretaria General


república entre els electors d’altres partits polítics, també podem trobar partidaris de la monarquia entre els nostres electors, per respecte a tots ells ens abstindrem. ALCALDE: Gràcies senyor Serrano. Miri, jo en nom del govern li diré que sense entrar en el contingut, no vull entrar en el contingut, sí que em sembla, no sé la paraula adequada, però miri li diré, em sembla surrealista que ens vingui a donar lliçons de moral, i especialment algú que ara està pontificant el que ha de fer l’alcalde o deixar de fer, algú que ha estat càrrec de confiança d’aquest Ajuntament. Quan era càrrec de confiança d’aquest Ajuntament aquestes lliçons que s’ha de deixar, ha d’haver, no les donava perquè li afectava a vostè, no? Per tant, lliçons les mínimes, lliçons de comportament les mínimes. Després li diré una altre cosa, escolti’m, i sense entrar en el contingut, 22 de maig Esquerra Republicana un 3%, Partit Popular un 33% del vot, res més. SENYOR ESTRUCH: Bé, ha quedat clar. Avui una majoria d’aquest Ple deixarà passar l’oportunitat d’enviar el missatge d’ànims al poble en general, i en especial a les persones i a les famílies que s’ho estan passant malament. No era una qüestió de càrrecs de consciència. És una llàstima, realment una autèntica llàstima, us ho dic tal com ho sento. Abans de seguir, per això, vull agrair els que votareu a favor d’aquesta moció la vostra integritat. Ho faig en nom propi i en nom del partit que represento i en el de tots aquells ciutadans i ciutadanes que en el seu dia ens van fer confiança, ni que fos un 3%. Ens sentim honorats i emparats pel vostre sentit ètic i per la solidesa i coherència ideològica que avui demostreu. Potser amb això n’hi haurà prou per fer arribar una llum d’esperança als que viuen en tenebres. Encara que només sigui per això ja teniu el nostre respecte i el nostre reconeixement. Gràcies. Als altres, els vull deixar ben clar que prenc nota de la seva tria, avui hauran triat donar l’esquena a uns valors que són universals, i hauran preferit seguir donant validesa a un altre sistema de valors que neix de la desigualtat social i que ha begut de les fonts d’una dictadura que ho va deixar tot lligat i ben lligat. Com lligat va quedar l’hereu del dictador com a cap suprem d’aquest Estat que ens colla i ens maltracta, el bust del qual taca i ofèn la dignitat d’aquest Saló de Plens. I ara escolti’m una cosa tant si els agrada com si no, des de la humilitat que es desprèn, senyor alcalde, de la meva irrellevància política, així com de la meva insignificança personal, ja li ho reconec. Però també des de la meva dignitat com a ciutadà i home lliure que sóc, compromès en els valors i el codi ètic que composen el cos ideològic en el que baso els meus principis, ara i quan era càrrec de confiança, han de saber que als ulls del meu esperit, la seva mesquinesa política nul·la altitud de mires i manca de coratge, no els fan mereixedors de l’honor que suposa ocupar el lloc que ocupen en nom del poble. Avui alguns de vostès ens han deixat en l’ànim, rere la sorpresa, una gran decepció, francament no ho hauria dit mai, dels altres ja ens ho esperàvem és clar. Pel uns i altres sento en aquests moments una gran decepció i una immensa llàstima, des de Badalona visca la república de Catalunya, visca el poble, visca la terra. SENYOR ALCALDE: Molt bé. Senyor Estruch jo no m’atreviré a catalogar-lo a vostè de mesquí, doncs perquè no m’atreviré. Home, a mi em sembla que es de nota, la seva intervenció, em sembla que es de nota i que es fa a vostè i al partit que representa un fluix favor i l’hi dic més enllà de poder defensar cadascú les idees que vulgui, però que vingui en aquest Ple a donar lliçons i a insultar l’alcalde, doncs que vol que li digui. Home, algú que té el trist honor de ser el representant d’Esquerra Republicana, que ha permès o que ha portat Esquerra Republicana a desaparèixer de l’Ajuntament, doncs, home, em sembla que s’ho faci mirar una miqueta. Jo si fos candidat del meu partit i el fes desaparèixer de l’Ajuntament, doncs em faria vergonya tornar aquí a donar lliçons, com vostè ha fet, i sobretot a insultar. Perquè jo puc tenir discrepància política amb vostè i amb la resta de formacions polítiques, però mai senyor Estruch se’m ocorrerà, ni se’m passarà pel cap catalogar-lo de mesquí, no se’m ocorrerà. A vostè sí, segurament perquè vostè i jo tenim un tarannà totalment diferent, doncs com li dic, escolti’m, vostè aquí assentat en els bancs i nosaltres en el Saló de Plens amb els companys, en el nostre cas, a governar com a mínim per 3 anys. Per tant passaríem a votació, vots a favor d’Iniciativa per Catalunya, abstenció Socialistes i Convergència i Unió i vots en contra Partit

Secretaria General


Popular, per tant queda rebutjada. Quan vingui amb aquest to, jo li demano que s’ho pensi dues vegades abans de prendre la paraula. Votació. La moció precedent no s'aprova . Vots a favor: 3, del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Vots en contra: 11, del grup municipal del Partit Popular Abstencions: 12, dels grups municipals Socialista i Convergència i Unió. SENYOR ALCALDE: la part dispositiva. És igual si són les onze de la nit, tant dóna una que l’altra. SENYOR SERRANO: Senyor alcalde, perdoni, però és que hi ha gent que s’està esperant per aquesta moció. SENYOR ALCALDE: D’acord, no, no, no ho sabia, senyor Serrano no sabia que hi havia gent, per tant, la persona, qui és la persona. 15 Mocions dels grups municipals AP-2012/2252 MOCIÓ. Moció presentada pel grup municipal Socialista per reclamar que no es suprimeixi el casal de pares i mares. El Grups Municipal Socialista, d’acord amb allò que preveu l’article 103 de la Llei 8/87, Municipal i de Règim Local de Catalunya, presenten, a fi de què sigui debatuda i, si s’escau, aprovada en el decurs del proper ple ordinari de l’Ajuntament la següent MOCIÓ PER RECLAMAR QUE NO ES SUPRIMEIXI EL CASAL DE PARES I MARES Atès que el casal de Pares i Mares, que funciona des de l’any 2008, atén a proa de 800 nens i nenes de tots els barris de la nostra ciutat i presta un servei fonamental tot esdevenint un espai de trobada dedicat a la conciliació de la vida laboral i familiar. Atès que el casal de Pares i Mares de Badalona és un centre únic a tota Espanya, un centre que ha vingut desenvolupant un ingent tasca educativa i de servei a les famílies. Un centre dirigit per professional i voluntaris dedicat a vetllar pels infants de Badalona. Atès que, en l’actual situació de crisi econòmica quan moltes famílies de Badalona han de fer front a greus econòmiques, el casal de Pares i Mares suposa un ajut real a aquestes famílies i als nens i nenes que troben en el Casal un espai d’il·lusió i alegria en uns moments d’especials dificultats. Atès que el govern municipal ha anunciat la seva voluntat de no renovar el contracte actual amb els professionals que treballen al centre i que acaba a finals d’aquest mes. Atès que el govern municipal ha expressat públicament la seva voluntat de tancar definitivament el casal a partir de l’1 d’abril És per tot això que el Grup Municipal Socialista, proposem a l’Ajuntament Ple els següents ACORDS 1.- Instar al govern a mantenir obert el Casal de Pares i Mares en les condicions actuals. 2.- Instar al govern a prorrogar el contracte amb els responsables actuals i, en el seu cas iniciar els tràmits per a un nou contracte. 3.- Instar al govern a destinar la partida pressupostària corresponent per fer efectius els acords precedents. 4.- Fer públics aquests acords a través dels mitjans municipals. SENYORA TERESA GONZÁLEZ: Bona nit alcalde, regidors, regidores, ciutadans que queden. Primer de tot vull agrair la presència de pares i mares que estan a baix des que ha començat aquest Ple i que encara estan pendents del resultat de la moció que presentem. Doncs continuarem amb la línia del darrer Ple del dia 28 de febrer, que van tenir la intervenció d’una mare representant del Casal de Pares i Mares, i voldria deixar clar que és el que presentem avui a la moció. El Casal de Pares i Mares és un servei municipal que té ben bé 800 nens inscrits en dos torns de matí i tarda. En el torn de matí hi van els nens de 8 a 3 anys, nens que

Secretaria General


s’han quedat, probablement, sense plaça a l’escola bressol, i per la tarda són nens de 3 a 12 anys, que en aquest cas les escoles bressol no resoldrien el problema, però estem parlant de nens que probablement en aquest cas els pares no poden pagar-los les activitats extraescolars, que no poden pagar cangurs, i que no tenen cap persona que pugui quedar-se amb aquests nens. S’ofereix un servei d’acollida als nens entre l’horari establert, suport a la lactància, un intercanvi de material entre famílies, i sobretot ara en l’època de crisi que tenim és molt important aquesta interrelació entre famílies. L’altre dia vaig tenir l’oportunitat de tornar a passar, és com un hàbit intentar passar un parell de vegades al mes, per veure com funciona i vaig preguntar als responsables del casal quin era la tipologia d’usuari que estan fent servir el casal des que va obrir-se, no?, per saber quin perfil de pares i mares estàvem parlant, no?. Principalment són famílies biparentals que no tenen cap tipus de xarxa social, ni d’avis, ni de veïns, ni de famílies per poder deixar els nens, no?. Fan servir aquest servei per poder utilitzar el temps, per anar al metge, o per cercar feina o per formar-se, o fins i tot, en temps del seu treball habitual. Jo els vaig dir, i bé, que suposaria per vosaltres el que s’està plantejant de tancar els Casal de Pares i Mares, i ens van dir, és que no sabríem a qui deixar els nens. Perquè des de famílies monoparentals que no tenen ningú, fins a persones que han de treballar en aquest horari, i seria un pas enrere en els serveis socials i un buit irreparable que ens deixarien en el seu dia a dia. Una vegada explicada una mica la sensació que em van traslladar en la visita en el Casal de Pares i Mares, i després del darrer Ple del 28 de febrer, que van manifestar suport a la paraula que va demanar una mare en representació dels pares i mares del Casal de Pares i Mares. Nosaltres el que volem amb aquesta moció és que es respecti la partida consignada pel funcionalment del Casal de Pares i Mares per aquesta partida pressupostaria 2012. Mireu, segons el pressupost del 2011 perquè en el de 2012 no es reflecteix res perquè no hi consta, el cost del servei del Casal de Pares i Mares són 54.000 euros anuals. Estem parlant de 65 euros anuals per nen, no és una despesa que sigui especialment irrellevant dins d’un pressupost de 150.000.000 d’euros. És un casal com vaig comentar-vos al darrer ple, que és un centre pioner a nivell de tot Espanya i que caldria mantenir-lo pel servei que s’ofereix, ja no només perquè té una bona relació entre costos i beneficis, que moltes vegades s’ha de mirar l’eficiència i l’eficàcia del servei, si no que el servei el que fa és vetllar per la conciliació de la vida laboral i personal de moltes famílies de la nostra ciutat. Què demanem llavors, demanem que no es suprimeixi el Casal de Pares i Mares, aquest casal fa una tasca educativa, un servei familiar, és un servei dirigit per professionals, que és molt important tenint en compte que estem parlant de professionals, educadors, pedagogs que fan el servei, i que està destinat a vetllar pels infants de la nostra ciutat. Per tant, he intentat fer un resum per ser breu, però el que volem és que es mantingui obert amb les mateixes condicions el casal de pares i mares, que es prorrogui el contracte o que es faci un altre contracte de nou, però que es destini la partida pressupostària necessària perquè es mantingui obert. Moltes gràcies. ALCALDE: Gràcies, Iniciativa vol parlar. CARLES SEGUÉS: Bé, nosaltres senzillament per posicionar el vot, que estem absolutament d’acord a favor de la moció que es planteja aquí. Bé, és una moció més que podríem qualificar-la com d’esmena al pressupost perquè estem demanant que una partida que forma part de l’acord de pressupost que hi ha en aquests moments sobre la taula i que li recordo senyor Pera que per això em referia així que és una acord PPC, CiU, quan em refereixo al pressupost que hi ha aprovat en aquests moments, és amb aquest acord. Per tant, quan m’he referit en una intervenció anterior que estava en mans del PPC i de CiU és perquè era a partir d’un acord pres amb unes modificacions que va incorporar CiU. En aquest cas tornem a situar-nos una mica com fa una estona amb el Casal de Joves, amb el Badadejoves, on estem parlant de possibilitat d’incrementar una mica més la partida destinada per poder mantenir un determinat servei. En aquest cas és el mateix, nosaltres hi donem suport i esperem doncs que es pugui incloure també com a esmena en el pressupost, per poder seguir mantenint aquest servei i un cop mantenir aquest servei també pensem que seria important debatre també sobre el servei i

Secretaria General


que es pugui millorar, com pugui evolucionar a partir d’aquí aquest Casal de Pares i Mares amb una nova etapa. ALCALDE: Senyor Pera. SENYOR PERA: Sí, una prèvia abans d’arrencar. Representi un 3% o un 2% o 1% qualsevol col·lectiu de la ciutat, independent de si es considerant adequades les formes en què s’ha expressat o no, jo crec que no s’ha de menys tenir ningú, ni que representi un 0,2% de la població, perquè la ciutat la fem tots ens caiguem bé o no ens caiguem bé o siguem oportuns o no siguem oportuns. Dit això sobre el casal de pares i mares el nostre vot seria d’abstenció no subscrivim exactament tot el que diu la moció, per això creiem que el casal segurament s’ha de redimensionar s’ha d’adaptar per exemple és universal i possiblement es podrien posar taxes en funció de les rendes de les persones que usen el Casal i això animem a fer-ho al Govern. L’animem també a buscar fórmules d’esponsorització o fins i tot a reformular-lo, acabar amb un contracte externalitzat al servei, a trobar una altra dimensió que en pugui abaratir els costos, perquè jo crec que amb menys import es pot oferir el servei aquest de Casal de Pares i Mares. Apuntem aquestes possibilitats, les posem sobre la taula del Govern Municipal la moció insta només, les resolucions de la moció insta en el govern, per tant penso que hi ha marge i és en aquest sentit que volem parlar-ne amb tots plegats i sobretot amb l’objectiu aquest de fer-lo viable i sostenible. Si no ho fos i tal, escolta estem disposats a parlar de tot però fer al menys un intent i un esforç perquè sigui viable i sostenible, que segurament tal com és ara, objectivament és difícil que sigui, però els pertoca l’esforç de buscar les vies oportunes per assegurar-ho en aquest sentit, és que el nostre posicionament és el d’abstenció. SENYOR ALCALDE: ja està, Sí, efectivament. Anem a veure, nosaltres votarem en contra de la moció no perquè el servei ens desagradi perquè això ho he dit per activa i per passiva, creiem que és un bon servei, creiem que és una bona prestació, però és una prestació que no és obligatòria és una prestació que en el seu dia va estar cofinançada per altres administracions i que en aquests moments la resta d’administracions han deixat de finançar i que nosaltres amb pressupost municipal no podem assumir, tant senzill com això. A partir d’aquí hem assumit el compromís que si trobem vies de finançament de subvenció, d’esponsors, o col·laboracions d’altres administracions de tirar-ho endavant i és el que nosaltres mantenim. És a dir a nosaltres ens sembla molt bé que vostès ens instin, ho respecto i el que vull dir és que si el govern troba i l’oposició, si trobem alguna via de finançament extern que ho estem explorant i que podria ser que en algun cas podria haver-hi algun tipus de col·laboració sembla que en algun cas podríem trobar algun tipus de col·laboració, doncs acaba concretant-se, doncs ho tirarem endavant i si no trobem aquesta via de finançament doncs lamentablement no ho podrem tirar endavant per tant, digui’m senyor Serra. SENYOR SERRA: No, un aclariment, jo si no compto malament, sembla que hem demanat una partida, que s’inclogui una partida pressupostaria de 54.000 euros i sembla que aquesta votació l’hem guanyat si Convergència s’absté. Per tant, no sé de quin esponsor em parla, vull dir aquí s’ha guanyat, no, no s’ha guanyat una votació? ALCALDE: Ara mateix? Clar, primer no hem votat encara. SENYOR SERRA: Bé, home, quan es voti, per tant vull dir que està clar. En aquí es diu el que es diu. SENYOR ALCALDE: Senyor Serra, aquí el que diu és instar al govern, nosaltres ens sentim instat és demanar al govern, i el govern si pot ho farà i si no pot no ho farà. Per tant és una qüestió molt concreta, instar el govern a mantenir obert, instar el govern. SENYOR SERRA: I acceptar una al·legació que es presenta. SENYOR ALCALDE: Escolti’m, anem a veure, aquí el document diu el que diu i és el que estem votant no estem votant una altre cosa. Per tant passaríem a la votació els posicionaments han quedat clars. Vots a favor de la moció Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i del Partit Socialista, abstenció de Convergència i Unió i vots en contra del Partit Popular. Per tant queda aprovada la moció on s’insta a trobar una partida econòmica. La següent moció. Votació.

Secretaria General


La moció s'aprova per majoria simple. Vots a favor: 12, dels grups municipals Socialista i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Vots en contra: 11, del grup municipal del Partit Popular. Abstencions: 3, del grup municipal de Convergència i Unió. AP-2012/2254 MOCIÓ. Moció presentada per ICV-EUiA, a la qual s'adhereix el grup municipal del PSC, per instar al Govern de la Generalitat perquè que mantinguí i ampliï els ajuts a pagament de lloguers. 1.- Són moltes les famílies del nostre municipi que viuen en pisos del parc públic d’habitatges que administra l’Agència Catalana de l’ Habitatge –abans ADIGSA- o que viuen en habitatges de lloguer privat, i es veuen afectades per la pèrdua de treball d’un o més dels seus membres, no troben feina, han deixat de rebre el subsidi d’atur o se’ls han retallat les prestacions socials, en especial la PIRMI. 2.- Durant l’anterior legislatura, als llogaters d’habitatges del parc públic se’ls aplicaven els ajuts implícits al pagament de lloguer social, consistents en una deducció que s’aplicava sobre la renda a pagar, depenent dels ingressos de la unitat de convivència de l’arrendatari, amb un import màxim de 240 € mensual i 2.880 €/any. Per exemple, una persona o família que cobrés la PIRMI, pagaria 20 euros de lloguer, i una família amb ingressos inferiors a 2 vegades IPREM ( ara IRSC), el lloguer màxim que tenia que pagar era el 20% del seus ingressos. Aquests ajuts es van aplicar a 750 famílies durant el 2010, moltes d’elles al barri de Montigalà de la nostra ciutat. 3.- Els càlculs per l’any 2011 i 2012 eren que, amb l’agreujament de la crisis, un 30% dels usuaris del parc públic de lloguer necessitarien aquests ajuts, és a dir, unes 3.600 llars, sobre un parc de 12.000 habitatges públics en lloguer. 4.- Tot i que el Consell d’Administració d’ADIGSA va aprovar aquest ajut el 21 d’abril del 2010, el nou govern de Convergència i Unió no les va aplicar a noves famílies necessitades ni a l’any 2011 ni al any 2012. D’altra part s’està deixant d’aplicar la bonificació al lloguer que es venia aplicant des de l’any 2007, de manera que els adjudicataris amb ingressos inferiors a 2’5 vegades l’ IPREM no paguessin més del 30% dels seus ingressos, el que comporta una pujada considerable del rebut, que també s’anirà produint a mesura que es deixin d’aplicar els ajuts implícits. 5.- A més, existien els ajuts generals al pagament de lloguer i els ajuts d’urgència per evitar desnonaments, regulats en l’article 72, apartats 2 i 3 de la Llei del dret a l’habitatge,18/2007, del 28 de desembre, aprovada durant el mandat del govern catalanista i d’esquerres, conforme al qual les prestacions per al pagament del lloguer tenien el caràcter de prestacions econòmiques de caràcter permanent, tal com les defineix la legislació vigent en matèria de prestacions socials de caràcter econòmic. Aquestes prestacions es prorrogaven automàticament mentre els beneficiaris mantinguessin les condicions d'elegibilitat i eren compatibles amb d'altres ajuts i prestacions que els beneficiaris poguessin rebre per conceptes diferents. A més les prestacions d'especial urgència per al pagament del lloguer i de quotes d'amortització tenien el caràcter de prestacions econòmiques d'urgència social pel que s'atorgaven directament sense concurrència, sempre que es tingués l'informe favorable dels serveis socials d'atenció primària o especialitzada. 6.- Ara, aquesta situació ha canviat radicalment, en greu perjudici de les famílies necessitades d’ajut al pagament del lloguer i en especial els arrendataris d’habitatges del parc públic de la Generalitat. Així, d’una part, la llei de mesures fiscals i financeres, aprovada el 13 de març de 2012 pel Parlament de Catalunya, a proposta del govern de Convergència i Unió amb el suport del Partit Popular, ha modificat el referit article 72 de la llei del dret a l’habitatge de manera que, a partir d’ara les prestacions per al pagament del lloguer deixen de ser prestacions permanents, pel que s’atorgaran en règim de concurrència, segons disponibilitats pressupostàries –i sempre que es faci una convocatòria expressa; l’ajuda és sols per un any i

Secretaria General


són prorrogables per anualitats successives en funció de les dotacions pressupostàries de cada exercici, mentre les persones beneficiàries mantinguin les condicions d’elegibilitat. 7.- D’altra part, la Secretaria d’Habitatge i millora urbana de la Conselleria de Territori i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, en la darrera reunió del 8 de març de 2012 seguiment del Pacte Nacional de l’Habitatge, ha anunciat que es deixaran de satisfer els ajuts al pagament de lloguer a totes les famílies que facin més de quatre anys que rebin l’ajuda, encara que continuïn tenint-ne necessitat, excepte que siguin persones majors de 65 anys o que la Generalitat les consideri en situacions especials d’exclusió social, a definir en cada convocatòria, que encara no s’ha fet pública. També es va anunciar que no s’ampliaran els recursos per ajudar al pagament de lloguers, sinó que simplement es donaran nous ajuts amb els recursos que s’obtinguin dels que ara se’ls tregui per fer més de quatre anys que la reben. 8.- El fet més greu, no obstant, és que no s’han pogut acollir a l’ajut per al pagament del lloguer aquelles persones que han esdevingut en situació de pobresa i d’exclusió residencial a partir del 17 de maig de 2010, data en que es va tancar el termini de la darrera convocatòria, que con s’ha dit va ser la corresponent a l’any 2010, i que, a hores d’ara, no tenim cap compromís per part de la Generalitat de quan està previst obrir nova convocatòria ni amb quines condicions i requisits. 9.- Durant aquests últims 22 mesos han estat milers els ciutadans que han perdut el seu habitatge, i que s’han vist igualment impossibilitats per accedir a un recurs que els hauria permès recuperar un sostre mitjançant l’accés a un habitatge amb un lloguer assequible, amb un “lloguer just”, gràcies a un ajut públic que en cap cas hauria d’estar sotmès a convocatòries anuals el termini de les quals acostuma a ser d’un mes, sinó obert als cassos en que es pugui justificar la necessitat d’accés a la prestació, en el moment en que esdevingui aquesta necessitat. 10.- Cal tenir en compte que la retirada dels ajuts al pagament de lloguer serà esglaonada en el temps, a mesura que es revisin els contractes o es compleixin els quatre anys des que es va concedir l’ajut, pel que no es produirà d’una sola vegada, però a finals d’aquest any 2012 seran un gran nombre de famílies les que es veuran privades d’aquest ajut. 11.- Per últim, cal afegir que aquest any 2012 també s’ha suprimit la Renda Bàsica d’Emancipació, que ha fet les funcions d’ajut al pagament del lloguer de la població jove, i que –a partir d’ara- hauran de fer les seves peticions d’ajuda al lloguer dins el cupo general limitat a la convocatòria que faci la Generalitat, amb les limitacions que ja s’han explicat. És per això que es proposa a l’ Ajuntament Ple, l’adopció dels següents ACORDS: Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Territori i Sostenibilitat, per tal que PRIMER.- Reconsideri la mesura anunciada de restringir el termini de durada de l’ajut al pagament del lloguer, i es mantingui la seva permanència sempre que les persones beneficiàries continuïn complint els requisits previstos. SEGON.- Obri de forma immediata la possibilitat de tramitar noves sol·licituds d’ajut al pagament del lloguer per tal de poder donar resposta a les situacions d’exclusió social residencial esdevingudes des del mes de maig de 2010, especialment pel que fa a les persones i famílies que han perdut el seu habitatge ja sigui com a conseqüència d’una execució hipotecària, ja sigui per no haver pogut fer front al pagament del lloguer, i que aquest ajut no estigui sotmès a convocatòries, el termini limitat de les quals, normalment d’un mes, impedeix que es puguin presentar aquelles sol·licituds d’imperiosa urgència social, com ara quan es produeix un desnonament. TERCER.- Revisi la situació econòmica i familiar de tots aquells llogaters d’habitatges del parc públic que administra l’Agència Catalana de l’Habitatge, que així ho demanin, per tal d’ajustar el import dels lloguers a les seves possibilitats reals, de forma que no superi el 30 % dels ingressos familiars disponibles, recuperant –en el que calgui- els denominats ajuts implícits. QUART.- Faci les gestions necessàries davant el Govern de l’Estat, Secretaria de Vivienda del Ministerio de Fomento, per tal que:

Secretaria General


a) Ampliï els recursos destinats als programes específics de Renda Bàsica d’emancipació per joves així com als d’ajudes al pagament de lloguer i a la remodelació de barris, quins recursos siguin transferits a les Comunitats autònomes amb competències en matèria d’habitatge per la seva gestió i aplicació directa. b) Satisfaci a la Generalitat de Catalunya els pagaments pendents al fons d’eficiència de l’any 2010 que li corresponien. CINQUÈ.- Traslladar aquest acord al President de la Generalitat, al Conseller de Territori i Sostenibilitat i a la Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, a la Comissió de Seguiment del Pacte Nacional de l’Habitatge, a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Badalona, la FAVB i l’Associació de Veïns de Montigalà. SENYOR ALCALDE: Gràcies té la paraula el senyor Mañas. Senyor MAÑAS: No es preocupin, que aquesta és la intervenció que m’he preparat. SENYOR ALCALDE: No ens farà com la senyora Asun Garcia, no? Que ens llegirà un llibre. SENYOR MAÑAS: Bé, s’ha deixat part del text per llegir, que encara el puc recuperar, però no escolti’m. SENYOR ALCALDE: Ens queden 35 minuts de Ple. SENYOR MAÑAS: Per modular la meva intervenció m’agradaria saber quin és el vot del Partit Popular. SENYOR ALCALDE: En funció dels seus arguments ho acabarem de decidir. SENYOR MAÑAS: Si? val no, bé doncs explico molt sintèticament quin és l’objectiu d’aquesta moció, em salto algunes coses que tenia preparades. Hi ha tot un seguit d’habitatges a Badalona que disposen del que es denomina l’ajut implícit en el lloguer, que és un ajut que ja està inclòs en el preu del lloguer, estem parlant del parc d’habitatge de lloguer públic de la Generalitat de Catalunya. Estem parlant concretament d’habitatges situats al barri de Montigalà, la llei d’acompanyament pressupostari preveia l’eliminació d’aquests ajuts implícits que anaven a un objectiu molt determinat, que és assegurar que les famílies que tenen un lloguer social no superin, el pagament del lloguer no superi el 30% dels seus ingressos amb un màxim de l’ajut de 270 euros mensuals. Estem parlant, en total, d’una partida que està quantificada que per poder-la cobrir a nivell de tota Catalunya, aquests ajuts implícits de lloguer estem parlant de 600.000 euros del pressupost de la Generalitat de Catalunya. El punt primer també parla que es torni obrir les ajudes de lloguer que s’han eliminat. L’objectiu de la moció és molt senzill, i és que com bé sap l’equip de govern de l’Ajuntament de Badalona en aquests moments és més fàcil i serè molt pragmàtic ara, és més fàcil i més barat mantenir la gent amb risc d’exclusió social en el seu habitatge públic, on ja estan de lloguer, que haver-los de buscar un sostre quan estiguin al carrer i buscar un habitatge d’emergència social. Es va fer una assemblea de veïns a l’associació de veïns de Montigalà on hi havia el PSC i Iniciativa, va venir el senyor Jurado, el senyor Daniel Gracia i unes quantes persones més del seu govern. Va haver-hi un compromís que vostès també recolzarien el tema dels ajuts implícits, aquesta moció va una miqueta va més enllà però tampoc, tampoc molt més enllà, però jo crec que pot rebre el suport del govern municipal i que aprovem aquesta moció que en el fons a qui beneficiarà és a les famílies més necessitades i amb risc d’exclusió social de la ciutat de Badalona. SENYOR ALCALDE: Gràcies. Hauríem de tancar el micro del públic que està obert I fa interferència, Convergència i Unió vol parlar? SENYOR PERA: Sí, jo també tenia preparat varies coses, però per ser molt curt llegiré textualment la carta que des de l’agència de l’habitatge es va enviar a cadascú dels veïns després d’aquesta assemblea i que diu el següent. “ Des de l’Agència d’Habitatge de Catalunya hem estat coneixedors que en una assemblea que es va celebrar al barri el passat 20 de febrer, es va informar que la Generalitat havia suprimit o tenia previst suprimir l’ajut implícit al pagament de lloguer del qual sou beneficiari, al que anava dirigit. Volem aclarir de forma categòrica que aquesta informació és incorrecte i a la vegada manifestem la nostra perplexitat davant del fet que es transmetin informacions inexactes sense haver-les contrastat amb nosaltres, que som qui gestionem i administrem els habitatges i els ajuts. Us informem que el

Secretaria General


Consell d’Administració de l’Agencia de l’Habitatge de Catalunya en sessió del 15 de febrer del 2012 precisament va aprovar la dotació pressupostaria necessària per poder mantenir l’ajut per aquest any i la previsió és que es pugui anar acordant en anys successius. Havent-se produït el Conselll d’Administració el dia 15, no entenem per tant, que aquesta informaicó no es transmetés a l’Assemblea del dia 20. Conseqüentment continuareu percebent l’ajut que teníeu atorgat. Heu de tenir en compte etc. etc. que una vegada finalitzada la vigència que era de dos anys, s’ha de tornar a formular novament l’ajut. Per tant, ja no explico res més del que tenia preparat, perquè crec que queda molt sintetitzat el que diu aquesta carta, el que es va explicar, el que s’havia d’haver explicat, la confusió que es va crear en aquella assemblea, i per tant, el posicionament nostre serà evidentment en contra. SENYOR ALCALDE: Gràcies, no sé si els socialistes volen parlar, sí, senyora Botey. SENYORA BOTEY: Doncs, bona nit de nou, jo també intentaré ser breu, escurçaré la intervenció que tenia. Jo crec senyor Subirana que és que questa carta no ho explica del tot, a veure el que estem constatant últimament és que hi ha una fixació per part del govern de la Generalitat. Ens van començar a retallar en temes de salut, es parla de copagament, es van retallar en temes d’educació i ara volen intentar acabar amb els ajuts a l’habitatge i no s’adonen, que no tothom pot comprar-se un pis de propietat. No tothom pot accedir a un lloguer de renda lliure i sobretot hem de tenir en compte que a Badalona avui hi ha 750 famílies, que necessiten d’aquests ajuts, i més explícitament en el barri de Montigalà hi ha 550 que perceben aquest ajut. Què es el que no diu aquesta carta, doncs que amb la nova llei de mesures fiscals i financeres el que queda reflectit referent a l’habitatge és que any rere any s’haurà de contemplar una partida pressupostària i hi haurà d’haver una convocatòria concreta. Evidentment, si no hi ha partida pressupostària i no hi ha una partida concreta, aquests ajuts no arribaran mai, però no és tan sols això, perquè és clar per a l’any 2012 sí que hi ha una partida de 69’7 milions d’euros, però sap que va anunciar la Secretaria de l’Habitatge, doncs que encarta que les famílies ho necessitessin, aquestes 750 famílies de Badalona, encara que es preveu que es podrien incrementar en un 30% en el 2012, encara que ho necessitin. Això diu la Llei de Mesures Fiscals, aprovada el mes de març, si fa quatre anys que reben aquest ajut se’ls deixarà d’ajudar, això no ho diu aquesta carta, però això és la realitat que va anunciar la Secretaria d’Habitatge a la reunió on es revisava el Pla de l’Habitatge de Catalunya. Per tant, jo vull ser concreta, a més a més, jo demano el vot favorable del Partit Popular, el senyor Jurado així li va manifestar als veïns a l’assemblea de Montigalà, però és que és una qüestió de consciència. El senyor Gómez em va enviar una informació que li agraeixo on em deia que les PIRMIS que es donen a Badalona a 31 de desembre eren de 830 persones, 830 persones són 830 famílies, però és que a més a més, n’hi ha 344 pendents d’adjudicació, amb la qual cosa ens trobarem amb 1200 famílies que si estan en un lloguer d’habitatge públic es poden trobar sense l’ajut o se’ls dóna l’ajut a aquests i se’ls hi treu als que estaven cobrant fins ara, encara que estiguin igualment en una situació precària. Això és fer país, de veritat m’ho volen dir, això és ajudar als desfavorits, amb això estem ajudant a avançar, sisplau, siguem rigorosos. Si estigués aquí el senyor Falcó, que sempre defensa la coherència i la responsabilitat, li diria que nosaltres hem de lluitat per a la gent de Badalona, la gent de Montigalà, la gent de Sant Roc, la gent de Pomar i tot aquell que necessita del nostre suport. Per tant, jo els demano sisplau que la gent de Badalona vegi que som capaços de posar-nos d’acord i els demano evidentment el vot favorable. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Gràcies, senyor Jurado. SENYOR JURADO: Si, té vostè raó senyora Botey, jo vaig votar a favor i votaré a favor que es mantinguin les ajudes de lloguer dels habitatges públics i això ja està acordat en el Consell d’Administració del dia 15 de febrer del 2012 per l’Agencia Catalana de l’Habitatge. Jo sí que m’he mogut per veure si era cert, o no era cert el que es deia en aquella assemblea, he demanat una certificació, es mantenen les ajudes durant el 2012 que es donaven des del 2010, precisament perquè vostès van posar un temps de dos anys de vigència per tornar a sol·licitar-les. Per tant, s’acaba en el 2012 i el que acabi en el 2012 ha de tornar a sol·licitar-ho i aquest termini el varen posar vostès, el Partit Socialista i vostès que també governaven. Per tant, en el

Secretaria General


pressupost del 2012 de l’Agència Catalana hi ha aquests cinc-cents mil euros que vostè deia i també la partida per al manteniment dels lloguers, de les ajudes dels lloguers dels habitatges públics. Una altra cosa és que vostè a la moció es passa de frenada, ja li vaig dir que li donaríem suport i ja no em posa les ajudes als habitatges públics, em posa totes les ajudes de lloguers d’habitatges privats. Jo li vaig allà que això no ho votaríem perquè indubtablement vostès sembla que visquin en una altra onada i no es donen compte de la situació econòmica. Entenc que les persones que tenen una situació d’habitatge públic i per tant, estan en una situació de necessitat parentòria se’ls ha de mantenir la situació d’ajuda, perquè si estan, són mereixedors d’un habitatge de lloguer social és perquè tenien puntuació per prestar aquesta substitució. Si a més a més, li donaven la quantitat de 240 euros mensuals als que no arribaven al PIRMI i fins a 20 als que superaven dues vegades i mitja, que és el mateix que han aprovat en el dia 15 de febrer, no hi ha cap variació del que vostès van deixar aprovat. Per tant, indubtablement que aquest grup votarà en contra de què s’eliminin aquestes ajudes als habitatges socials de Catalunya i entre elles les de Montigalà, que per suposat senyora Botey no hi ha 800 persones que rebin ajudes d’aquest tipus, només n’hi ha 150, jo sí que sé la quantitat,d’acord?. Per tant, miri vostè, votarem que no a aquesta moció perquè vostè no ha presentat una moció d’ajuda per als habitatges socials, vostè ha presentat tota una moció d’ajuda de lloguers a privades i públiques i a més amés, li donaré còpia del certificat que no el tindrà, perquè el tingui, on es demostra per certificació d’Immaculada Ribas i Algueró, Secretària del Consell d’Administració, que aquest acord de manteniment ja es va prendre el dia 15 de febrer de 2012. Per tant, votarem en contra de la seva moció. SENYOR ALCALDE: Gràcies, jo crec... SENYOR MAÑAS: No, no, jo volia ser breu... SENYOR ALCALDE: Senyor Mañas, endavant. SENYOR MAÑAS: He fet una intervenció molt conciliadora per ser breu, però bé hi havia un programa de la ràdio que es deia la nit dels ignorants, i avui l’hem reproduït una mica aquí, perquè el 15 de febrer la Llei de Mesures Fiscals seguia impugnada davant del Consell de Garanties Estatutàries, el 20 de febrer la Llei de Mesures Fiscals seguia impugnada davant del Consell de Garanties Estatutàries, que es quan varem realitzar l’assemblea i qualsevol persona mínimament documentada, ex regidor/a, regidor/a o de parlamentari o parlamentària del Parlament de Catalunya, perquè en aquesta Sala n’hi ha dos, tot i que un en aquests moments està sopant i veient la televisió, sap el mateix que... SENYOR ALCALDE: Senyor Mañas, el senyor Falcó ha vingut a excusar-se, se li està morint un familiar. SENYOR MAÑAS: Doncs ho retiro, perdó, perdó, ho retiro, perdó, no, no, perdó. En aquest cas, qualsevol persona sap que l’IBI es cobra per metres quadrats i qualsevol persona sap que la Llei d’acompanyament pressupostària modifica el pressupost de l’Agència Catalana de l’Habitatge i que quan estigui vigent la Llei de Mesures, vostè m’ensenya el certificat de l’Agència Catalana de l’Habitatge sense l’aprovació de la Llei de Mesures Fiscals. La setmana passada va haver-hi una comissió específica, de la Comissió Específicia de Territori i Medi Ambient i Habitatge del Parlament de Catalunya, on estava el senyor Falcó i on el senyor Falcó va intervenir sobre aquest tema, on el debat era sobre la desaparició dels ajuts implícits al lloguer. O és una realitat virtual i paral·lela el debat on va participar el senyor Ferran Falcó i que està i es pot consultar en el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, o és obvi que la carta de 15 de febrer no és vigent, perquè la Llei de Mesures Fiscals modifica no només el pressupost de l’Agència Catalana de l’Habitatge, tot el pressupost de la Generalitat. Això vostès ho saben, vostès tenen un compromís davant els veïns de l’AAVVde Montigalà i dels veïns afectats, que era defensar els ajuts implícits de lloguer. Permeti’m que li digui senyor Jurado l’estan enganyant amb un certificat del 15 de febrer perquè la Llei de Mesures Fiscals modifica el pressuposat vigent de l’Agencia Catalana de l’Habitatge. Per això es va produir un debat i aquí té una companya seva que és diputada, i per tant, demà li podrà dir, per això es va produir un debat la setmana passada al Parlament de Catalunya sobre aquest tema, o és que els tres-cents cinquanta diputats del Parlament de Catalunya són tan indocumentats com jo, excepte la

Secretaria General


senyora Egea i el senyor Falcó, que els trec perquè estan aquí presents. Es va produir aquest debat perquè els ajuts implícits del lloguer, és veritat 350 al Congrés, les ajuts implícits del lloguer desapareixen. Aquest és un tema que avui està debatent-se en el Parlament de Catalunya i són molts els municipis que aprovaran mocions en aquest tipus, i senyor Jurado, vostè si vol defensar els ajuts implícits, el lloguer, si vol defensar aquests ajuts pels veïns del barri de Montigalà , ho tenia molt més fàcil, que era demanar la retirada o modificació d’alguns dels punts de la moció i no ho han fet, han preferit votar en contra. SENYOR ALCALDE: Molt bé, em sembla que el posicionament ja han quedat prou clars, passaríem a la votació. Vos a favor de la moció, Iniciativa i Socialistes, vots en contra Convergència i Unió i el Partit Popular. Per tant, queda rebutjada, ara passaríem al torn de precs i preguntes, algun prec, alguna pregunta? no, doncs bona nit. Votació. La moció precedent no s'aprova . Vots a favor: 12, dels grups municipals Socialista i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa Vots en contra: 14, dels grups municipals del Partit Popular i Convergència i Unió. 19 Precs i preguntes. No se’n va produir cap. Final. La Presidència dóna per acabada la sessió a les vint-i-tres hores i quaranta-quatre de la qual com secretari general, dono fe. Juan Ignacio Soto Valle SECRETARI GENERAL