nÚm.: Òrgan: sessiÓ: datamedia.seu-e.cat/acteca/801550006/2012/8951cc4c-2d2a... · ap-2012/2216...

Secretaria General

Ajuntament de Badalona – Secretaria General – Actes Sessió nº 1/ 31/01/12 pag. 1 [email protected] – www.badalona.cat

NÚM.: 1 ÒRGAN: Ple de l'Ajuntament SESSIÓ: ORDINÀRIA DATA: 31 de gener de 2012 HORA: 18:05 DOCUMENT: ACTA _________________________________________________________________

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial en: 1ª convocatòria. ASSISTENTS:

ALCALDE Xavier Garcia Albiol REGIDORS Ramón Riera Macia Mª Jesús Hervàs Mínguez Miguel Jurado Tejada Juan Fernández Benítez Sònia Egea Pérez Rosa Bertrán i Bartomeu Salvador Lerma Timonel David Gómez Villar Montserrat Salgado Romero Daniel Gracia Álvarez Jordi Serra Isern Francesc Serrano Villarroya Dessirée Garcia Roig Josep Durán Vázquez Teresa González Moreno José Antonio Lara Olivera Concepción Botey i Teruel Pablo Hernán Tapias Aniceto Ramírez Vilches Ferran Falcó Isern Jordi Subirana Ortells Josep Pera Colomé Maria Mercè Rius Serra Carles Sagués Baixeras Asunción Garcia Cotillas Alex Mañas Ballesté SECRETARI GENERAL Juan Ignacio Soto Valle INTERVENTOR Julián Alamo Guijarro ORDRE DEL DIA

1 Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany de l'acta de la sessió anterior. COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE GOVERN, ECONIMIA I HISENDA

2 AP-2012/2203 DONAR COMPTE. Donar compte de la resolució de l'Alcalde de 29/12/2011 d'aprovació de l'encàrrec de gestió a l'IMPO per la realitzacó del "Projecte de dinamització laboral i promoció de l'ocupació en els territoris acollits a la Llei de Barris-2011" .

Secretaria General


3 AP-2012/2204 DICTAMEN. Aprovar la delegació a l'ORGT de la Diputació de Barcelona de les facultats recaptatòries de les multes de trànsit.

4 AP-2012/2205 DICTAMEN. Aprovar la delegació a l'ORGT de la Diputació de Barcelona de les funcions de gestió, liquidació, inspecció i recaptació de tributs i altres ingressos de dret públics locals.

5 AP-2012/2210 PROPOSTA. Aprovar la concessió demanial a favor de la Fundació pública Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, d'uns terrenys a la finca de Can Bellvitges per la construcció Centre recerca del Campus Gernans Trias i Pujol.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE SERVEIS A LES PERSONES

6 AP-2012/2206 DICTAMEN. Designar els representants de l'Ajuntament al Consell Escolar Municipal.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE TERRITORI I MEDI AMBIENT

7 AP-2012/2207 DICTAMEN. Aprovar inicialment la modificació del Pla general metropolità a les parcel·les situades al camí de les Guixeres, al carrer del Torrent de Vallmajor, a l'avinguda del Maresme i a l'avinguda del Llenguadoc.

8 AP-2012/2208 DICTAMEN. Aprovar inicialment la Modificació puntual del Pla general metropolità a les illes BI-13 i BI-8 del polígon Montigalà-Batllòria -IKEA-

9 AP-2012/2209 DICTAMEN. Aprovar provisionalment la modificació puntual del PGM per l'ajust de qualificacions urbanístiques de la plaça Pompeu Fabra, la zona esportiva de Can Cabanyes, el Camp Municipal de Badalona i el Centre de conservació i control de les Rondes.

10 Proposicions urgents. 11 Torn obert de paraules AP-2012/2214 Senyora Mercè Roura Mas, Presidenta del Comitè d'Empresa de Badalona Comunicació, SA. Assumpte: Conflicte laboral als mitjans de comunicació públics de Badalaona. AP-2012/2215 Senyora Ana Maria de Miras Martínez, delegada de FCC de neteja d'edificis i locals. Assumpte: Demanar explicacions del per què el senyor alcalde no els dóna la reunió que el comitè d'empresa de FCC té demanada del mes de juny de 2011. (Retirada a petició de la interessada) AP-2012/2216 Senyor Antonio Flores Fernández de Córdoba, en rep. de l'AV Sant Antoni de LLefià. Assumpte: Moció presentada pels grups municipals, relativa a la Festa de carnestoltes de LLefià. 12 Mocions dels grups municipals AP-2012/2211 MOCIÓ. Moció presentada pel grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, relativa a l'augment tarifes transport públic. AP-2012/2212 MOCIÓ. Moció presentada pel grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, a la que s'adhereix el grup municipal Socialista, relativa als deutes de la Generalitat amb els ajuntaments. AP-2012/2213 MOCIÓ. Moció presentada pels grups municipals Socialista i Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, relativa a la Festa de Carnestoltes de Llefià. 15 Precs i preguntes. DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ

SENYOR ALCALDE: Sessió pública. Està pujant la gent? Molt bé, doncs, aniríem començant, bona tarda a tothom. Abans de passar a l’Ordre del Dia, com es costum faríem un minut de silenci per les dones que han estat assassinades per la violència de gènere durant aquest darrer mes. Senyor secretari, aniríem començant l’Ordre del Dia.

Secretaria General


1 Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany de l'acta de la sessió anterior. Per la Presidència es formula proposta d’aprovació de l’Acta de la sessió anterior que va tenir lloc el dia 20 de desembre de 2011, la qual és aprovada per unanimitat. COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE GOVERN, ECONOMIA I HISENDA

2 AP-2012/2203 DONAR COMPTE. Donar compte de la resolució de l'Alcalde de 29/12/2011 d'aprovació de l'encàrrec de gestió a l'IMPO per la realitzacó del "Projecte de dinamització laboral i promoció de l'ocupació en els territoris acollits a la Llei de Barris-2011" . Antecedents L’alcalde accidental de la corporació segons resolució de data 16 de desembre de 2011, va dictar amb data 29 de desembre de 2011 una resolució la part dispositiva de la qual és del següent tenor literal: “PRIMER.- Aprovar l’encàrrec de gestió a l’organisme autònom Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació (IMPO) per a la realització de les accions previstes entorn el “Projecte de dinamització laboral i promoció de l’ocupació en els territoris acollits a la Llei de Barris a Badalona – Pla d’execució 2011” per un import total de 1.714.476,45 euros, d’acord amb la subvenció atorgada pel SOC mitjançant Resolució de data 21 de desembre de 2011, notificada per correu electrònic el 23 de desembre de 2011, i que consisteixen sintèticament en el que es detalla a continuació: a) Actuacions adreçades a l’acompanyament i inserció laboral d’un col·lectiu de 360 persones desocupades i amb especials dificultats d’inserció sociolaboral mitjançant accions d’anàlisi de l’ ocupabilitat, procés d’orientació professional i formació professionalitzadora amb pràctiques laborals per una durada de 12 mesos, per un import de 355.300 euros. b) Programa de formació i treball per a un col·lectiu de 24 joves menors de 25 anys en situació d’atur en tres mòduls i diferents especialitats per una durada de 12 mesos, per un import de 275.396 euros. c) Programa de formació i treball per a un col·lectiu de 40 persones majors de 25 anys en situació d’atur en quatre mòduls i diferents especialitats per una durada de 12 mesos, per un import de 841.666 euros. d) Contractació durant 6 mesos de 33 plans d’ocupació (experienciació laboral) amb l’objectiu prioritari de col·laborar i donar suport a alguns dels dispositius d’intervenció dels barris, per un import de 215.068,90 euros. e) Contractació d’un/a tècnic/a per intervenir en el territori d’actuació en l’anàlisi, diagnosi i promoció econòmica del mateix, per un import de 27.045,55 euros. SEGON.- La naturalesa i abast de les actuacions encarregades seran els següents: a) Les accions objecte d’aquest projecte es regiran per la normativa general de subvencions i per la normativa específica dels programes que es desenvolupen. b) L’execució de les accions objecte del projecte encarregat, hauran de ser supervisats i conformats per la directora tècnica del projecte Serra d’en Mena, la Sra. Dolors Fibla Pascual. c) L’encàrrec de gestió haurà de ser acceptat expressament per l’ IMPO. En els acords d’acceptació, aquest organisme autònom haurà d’indicar el tècnic amb titulació adequada de la seva plantilla que supervisarà i conformarà les actuacions objecte de l’encàrrec. d) La vigència de l’encàrrec, comptada de la seva acceptació per part de l’ IMPO, comprendrà la total execució de les accions objecte de la subvenció atorgada. e) En qualsevol cas, les funcions de vigilància, direcció i control del compliment de la gestió encarregada correspondran a l’ Ajuntament, com a ens local que les té atribuïdes. Així mateix, l’ Ajuntament, en acceptar la subvenció esmentada, com a beneficiari d’aquesta, estarà sotmès a les obligacions incloses en el punt 4 de la resolució del SOC d’atorgament de la subvenció. f) Les actuacions, serveis o altres negocis jurídics que l’ IMPO hagi de contractar amb tercers a resultes dels treballs encarregats, s’hauran de subjectar al RDL 3/2011, de 14 de novembre,

Secretaria General


pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic i normativa concordant, així com a la legislació laboral i social que resulti d’aplicació. g) L’ import màxim de les actuacions a realitzar en virtut d’aquest encàrrec és de 1.714.476,45 euros, resultant de la subvenció atorgada pel SOC a l’ Ajuntament de Badalona repartits en les accions que es detallen de forma sintètica a l’antecedent cinquè d’aquest document i en l’acord anterior. h) Igualment aquest encàrrec de gestió obliga l’ IMPO al compliment de les condicions específiques establertes en el punt 3 de la resolució del SOC abans esmentada, relatives al compliment dels terminis d’execució de les actuacions subvencionades i el seu règim de justificació. TERCER.- Sens perjudici que aquest encàrrec de gestió quedi fora de l’àmbit d’aplicació del RDL 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic, li’n resultaran d’aplicació els principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir. Això no obstant, els negocis jurídics i serveis que l’ Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació hagi de formalitzar amb tercers de les resultes de les accions encarregades se subjectaran a les normes de contractació pública d’aquell text i a la normativa concordant i sectorial que resulti d’aplicació, d’acord amb la condició d’ Administració pública que té l’organisme autònom a aquests efectes. QUART.- La partida pressupostària, amb càrrec a la qual s’hauran d’imputar les despeses derivades d’aquest encàrrec de gestió, haurà de ser proposada per la Intervenció Municipal, un cop es faci efectiva la subvenció atorgada o quan existeixi el compromís ferm per part del Servei d’ Ocupació de Catalunya d’atorgament de la subvenció per a la realització de les actuacions relatives a aquest encàrrec de gestió. Així, aquesta despesa queda condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos municipals per a satisfer el seu import, existint l’obligació per part de l’ IMPO de justificar l’execució de cadascuna de les actuacions objecte de la subvenció abans esmentada i l’obligació per part de l’ Ajuntament, en acceptar la subvenció, d’acomplir amb allò establert al punt 4 de la Resolució del SOC d’atorgament de la subvenció. CINQUÈ.- Notificar aquests acords a l’ IMPO, a la directora tècnica del projecte Serra d’en Mena i a la Intervenció municipal. SISÈ.- Aquest encàrrec de gestió haurà de ser acceptat mitjançant acord exprés de l’ IMPO i per a la seva eficàcia s’haurà de publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. SETÈ.- Donar compte d’aquests acords al Ple en la propera i immediata sessió que realitzi, per a la seva ratificació.” Fonaments de dret 1. Aquesta resolució va ser adoptada per l’alcalde accidental d’ aquesta corporació (segons resolució de data 16 de desembre de 2011) en virtut de les seves atribucions de direcció del govern i l’ administració municipal, inclosa en aquesta darrera l’ administració pública institucional dependent de l’ Ajuntament, de conformitat amb l’ article 21.1 apartats a) i k) de la Llei 7/1985, de 2 d’ abril, reguladora de les bases de règim local, a la vista del calendari de sessions plenàries, tenint en compte que no se’ n preveia cap més al mes de desembre i que les actuacions objecte d’ aquest encàrrec de gestió s’ havien de dur a terme l’ any 2011. 2.En haver estat adoptada aquesta resolució per l’ alcalde essent una competència de l’ Ajuntament Ple, segons disposen els articles 22.2 f) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, 52.2 g) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, 189.2 i 211.3 del ROAS, se n’ha de donar compte posteriorment a aquest òrgan col·legiat perquè procedeixi a la seva ratificació de conformitat amb l’ acord setè de la resolució abans transcrita. 3. D’acord amb les previsions de la Resolució d’ Alcaldia de 5 de juliol de 2011, correspon al tinent d’alcalde, regidor d’aquesta Àrea, en el seu àmbit delegat, la impulsió dels actes administratius que, afectant o no a tercers , corresponguin a atribucions originàriament assignades per Llei a l’ Alcaldia, i en particular, aquells en els que la facultat de decisió correspon a l’alcalde o aquests hagi delegat en els òrgans col·legiats d’aquest Ajuntament,

Secretaria General


sens perjudici, en qualsevol cas, de les atribucions que corresponen a l’alcalde conforme a les previsions de l’article 34 del vigent Reglament orgànic municipal qual a la convocatòria de les sessions plenàries. 4. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. Proposta de resolució En conseqüència, a l’empara del que preveu l’acord setè de la resolució esmentada i considerant que no hi ha cap obstacle legal ni reglamentari proposo al tinent d’alcalde, president de l’ Area d’ Hisenda i Recursos Interns, que elevi proposta a l’ Ajuntament Ple per tal de donar-ne compte de la resolució a què es fa referència en els antecedents d’aquest document i aquest òrgan col·legiat ratifiqui el seu contingut. 3 AP-2012/2204 DICTAMEN. Aprovar la delegació a l'ORGT de la Diputació de Barcelona de les facultats recaptatòries de les multes de trànsit. Antecedents 1. Amb data 16 de gener de 2012, la Tresoreria Municipal ha emès un informe en el qual exposa la situació actual del projecte informàtic integral de gestió tributària i recaptació de tributs municipals indicant que, “degut a les restriccions pressupostàries i la situació econòmica actual, no és possible assignar recursos complementaris al projecte i es fa necessari adoptar solucions urgents i definitives que garanteixin el normal desenvolupament de la gestió tributària i la recaptació municipal. Aquesta solució ha de garantir la implantació d’un model únic i integrat de gestió i recaptació de tributs municipals. La Diputació de Barcelona, mitjançant l’Organisme de Gestió Tributària (en endavant, ORGT), té com a finalitat l’exercici de les competències de gestió, liquidació, inspecció i recaptació de determinats ingressos de dret públic de les Entitats Locals de la província de Barcelona.” En l’esmentat informe de la Tresoreria es conclou la “conveniència de poder establir un vincle ample de col·laboració amb la Diputació de Barcelona a través de l’ORGT i proposar al mateix que l’Ajuntament de Badalona s’integri en la potent estructura organitzativa i tecnològica que ha desenvolupat al llarg de més de vint anys” i, en conseqüència, proposa que l’Ajuntament delegui la recaptació municipal del ingressos de dret públic i multes a l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona i li sol·liciti la col·laboració singular en els aspectes tècnics per a la gestió i inspecció de tributs municipals mitjançant la utilització de l’aplicació informàtica d’aquest organisme. 2. Consta així mateix incorporat a l’expedient municipal informe tècnic del Servei d’Informàtica i Tecnologies de la Informació de data 16 de gener de 2012, que avala la proposta d’adhesió al conveni de la Diputació de Barcelona en matèria de gestió tributària, si bé amb riscos derivats de la migració tecnològica, ressaltant els seus beneficis en relació amb la situació actual. 3. Per a aquest efecte, la Tresoreria Municipal ha lliurat un model de delegació de competències predeterminat per l’ORGT i adaptat a les necessitats de l’Ajuntament de Badalona que aquí es plantegen, incorporat a l’expedient, que aquesta proposta de resolució recull en la seva fonamentació jurídica i part dispositiva. Fonaments jurídics 1. El Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Reial Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març (en endavant, TRLRHL), atribueix als municipis les facultats de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels tributs i altres ingressos de dret públic, la titularitat dels quals els hi correspon. 2. La complexitat que la realització d'aquestes tasques comporta, i també, la seva rellevància dins del més ample àmbit de la Hisenda Local, aconsella en el moment present, la utilització de fórmules que permetin una eficaç i adequada execució i exercici de les potestats de gestió,

Secretaria General


liquidació, inspecció i recaptació esmentades, dins dels sistemes que per a aquest fi preveu la normativa local aplicable. 3. L’article 87.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya disposa, entre altres coses, que els municipis tenen dret a cooperar entre ells i amb altres ens públics per exercir llurs competències i, també, per complir tasques d’interès comú. 4. A l’expedient queden acreditades les causes per les quals s’aconsella no externalitzar el desenvolupament del projecte integral municipal i canalitzar les necessitats municipals a través de les fórmules de col·laboració interadministrativa en la modalitat de delegació. La complexitat del procediment recaptatori de les multes imposades per accions u omissions contràries als preceptes de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat Viària (text articulat aprovat pel Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març), justifica la realització d'actuacions per una Administració supramunicipal que pugui instrumentar un procés eficaç i comú per a la generalitat de municipis. D'altra banda, els articles 7.4 i 8.4 del TRLRHL estableixen expressament que una entitat local que gestiona per delegació recursos de dret públic municipals pugui exercir les facultats delegades en tot el seu àmbit territorial. Aquesta previsió legal comporta una major efectivitat de la recaptació realitzada per la Diputació, doncs les actuacions executives poden abastar els béns i drets situats dins la província. 5. En aquest sentit, considerant convenient per als interessos de la corporació delegar en la Diputació de Barcelona les facultats de recaptació de les sancions imposades per infracció de la Llei de Seguretat Viària, i atès que la Diputació de Barcelona va crear en el seu dia l'Organisme de Gestió Tributària amb la finalitat de portar a terme la gestió i recaptació dels ingressos de dret públic de les corporacions locals que ho sol·licitin, escau la delegació d'aquestes a l'empara del que disposen els articles 7.1 i 8.4 del TRLRHL, l’article 106.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, l’article 116.1 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya i l’article 8 b) del Reglament general de recaptació, aprovat pel Reial Decret 939/2005, de 29 de juliol. 6. D’acord amb l’article 47 h) de la Llei 7/1985 abans citada, la delegació voluntària de competències a altres administracions, com el cas que ens ocupa, és una decisió que ha de ser adoptada amb el quòrum de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, per la qual cosa l’òrgan competent per aprovar aquesta resolució ha de ser l’Ajuntament Ple (art. 22.2 p). De la mateixa manera, i en tractar-se d’un expedient del que derivaran obligacions econòmiques per a la corporació, de conformitat amb els articles 3 b) i 4.1 a) del Reial decret 1174/1987, de 18 de setembre, resulten preceptius els informes de la Secretaria general i la fiscalització de la Intervenció municipal. 7. Quant a les obligacions econòmiques dimanants de la delegació de competències que es proposa, la plena efectivitat d’aquesta quedarà sotmesa a la existència de crèdit pressupostari adequat i suficient en el pressupost municipal dels exercicis econòmics que comprengui la vigència de la delegació. 8. Conformement amb l’article 7.2 del TRLRHL, l’acord plenari que es proposa fixa l’abast i el contingut de la referida delegació, segons el clausulat d’adhesió facilitat pel mateix ORGT i amb la salvetat pressupostària abans apuntada, i ha de ser aprovat així mateix per l’organisme destinatari de la delegació i posteriorment publicat al BOP i al DOGC per a general coneixement. Per tot l’exposat, considerant que no hi ha obstacle legal ni reglamentari, proposo a la Regidoria d’Hisenda i Recursos Interns que elevi a la Comissió Informativa de Govern, Economia i Hisenda aquest dictamen per a la seva posterior resolució per l’Ajuntament Ple, si escau, amb l’adopció dels següents ACORDS

Secretaria General


PRIMER.- Delegar en la Diputació de Barcelona, per a la seva realització a través de l'Ens instrumental constituït a aquest efecte i denominat Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, a l'empara del que es preveu en els articles 7.1 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, i 106.3 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les bases del règim local, les competències municipals, relatives a la gestió i recaptació de multes de circulació, que es relacionen a continuació: a. Expedir els documents de notificació de les denúncies, en base a les dades facilitades per l'Ajuntament i a la consulta dels Registres de la Direcció General de Trànsit. b. Notificar les denúncies formulades pels agents municipals, en matèria de trànsit i seguretat viària, acordats per l’òrgan municipal competent. c. Notificar les sancions imposades per l'Alcalde o òrgan municipal competent d. Comunicar a la Direcció General de Trànsit, pels mitjans que es determinin, les dades de les sancions greus i molt greus, fermes en via administrativa, als efectes previstos en l’article 60.4 del RD legislatiu 339/1990, de 2 de març, pel qual s'aprova el text articulat de la Llei sobre Trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària, modificat per la Llei 18/2009 de 23 de novembre. e. Dictar provisions de constrenyiment. f. Recaptar en període voluntari i executiu les multes. g. Liquidar interessos de demora. h. Concedir i denegar ajornaments i fraccionaments de pagament. i. Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts. j. Resolució dels recursos que puguin interposar-se contra actes del procés recaptatori. k. Declarar crèdits incobrables les multes per infraccions de circulació per resultar fallits els obligats al pagament. l. Registrar els recursos i altres escrits que, en relació a la gestió i/o recaptació de les multes puguin presentar els interessats davant l'Organisme de Gestió Tributària, donant trasllat dels mateixos a l'Ajuntament, per mitjans telemàtics, cas de resultar aquest últim l'Administració competent per a la seva resolució o tramitació. m. Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors, d’acord amb les previsions de l’article 8.4 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, Reial decret legislatiu 2/2004, de data 5 de març. SEGON.- Si amb posterioritat a l’acceptació de la delegació conferida s’ampliés o modifiqués el contingut de la delegació de funcions, un cop adoptats els acords plenaris pertinents es faran públics mitjançant anunci publicat en el BOPB i en el DOGC, així com a la seu electrònica de l’Organisme de Gestió Tributària per a general coneixement. A més, l’Ajuntament podrà encomanar a l’Organisme de Gestió Tributària la realització d’ actuacions preparatòries dels acords municipals, tals com l’elaboració de propostes de resolució d’ al·legacions formulades pels presumptes infractors i en els supòsits en què no resulti preceptiu l’ informe de l’ agent municipal. TERCER.- La delegació conferida de l’ exercici de les competències descrites en l’apartat primer i la realització d’actuacions de cooperació que puguin encomanar-se a l’ORGT, a l’ empara del previst a l’ apartat segon, es regeixen per les següents regles: Regla primera.- La delegació atorgada té caràcter general i produirà els seus efectes des de la seva acceptació per la Diputació de Barcelona i per un termini de dos anys a comptar des d’aquesta data. Tanmateix, la durada de la delegació s'entendrà prorrogada tàcitament per períodes consecutius d'un any, si cap de les dues parts no comunica la seva decisió de donar-la per finida amb una antelació mínima de sis mesos. Regla segona.- L’exercici de les facultats delegades s’ajustarà als procediments, els tràmits i les mesures en general, establerts en la normativa sobre Trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària, així com a allò que s’estableix en l’Ordenança general de gestió, inspecció i

Secretaria General


recaptació dels ingressos de dret públic municipals, la gestió dels quals ha estat delegada en la Diputació de Barcelona. En particular, pel que respecta a la recaptació, en període de pagament voluntari i en període executiu, s’aplicarà el Reglament general de recaptació i la normativa concordant. Regla tercera.- Les facultats delegades seran exercides pels òrgans de la Diputació de Barcelona i del seu Organisme de Gestió Tributària, conforme el que disposen els Estatuts de l’Organisme de Gestió Tributària, el seu Reglament orgànic i l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipals, la gestió dels quals ha estat delegada en la Diputació de Barcelona. Per la seva banda, l'Ajuntament podrà emanar instruccions tècniques de caràcter general i recavar, en qualsevol moment informació sobre la gestió. Regla quarta.- Per a l'eficaç expedició de notificacions, s'observaran les regles següents: 1. L’ORGT posarà a disposició de l’Ajuntament un aplicatiu de gestió que permeti la introducció telemàtica de les dades de les denúncies i aquelles altres que es derivin dels actes de competència municipal (suspensions, anul·lacions...), així com la resta d’informació precisa per a la correcta tramitació dels procediments. A través del mateix aplicatiu, l’ORGT possibilitarà l’accés en temps real a la informació de les actuacions realitzades en els procediments sancionadors, a les dades de tipus comptable relatives a la gestió (càrrecs, cobraments, baixes i fallits) i als fitxers que s’hagin de trametre a l’Ajuntament en relació a la tramitació dels procediments sancionadors. La introducció de dades relatives a les denúncies es podrà dur a terme mitjançant les PDA’s dotades de telefonia mòbil que utilitzin els agents denunciants. 2. L'Ajuntament comunicarà a l'ORGT el quadre d'infraccions i sancions, a efectes de la seva informatització, havent de comunicar puntualment qualsevol modificació aprovada. 3. - L'ORGT processarà en temps real la informació tramesa per l'Ajuntament i consultarà les dades del Registre de vehicles de la Direcció General de Trànsit, podent donar-se les següent situacions: a) La infracció denunciada coincideix amb el quadre d’infraccions de l’Ajuntament, les dades del DNI de l’infractor identificat, en el seu cas, coincideixen amb les existents a la base de dades de l’ORGT i la matrícula informada existeix a la base de dades del Registre de vehicles, en quin cas s’acceptarà el càrrec i s’impulsaran les actuacions necessàries per iniciar el procediment recaptador objecte d'aquest Conveni. b) La infracció codificada no coincideix amb el quadre d’infraccions de l’Ajuntament, les dades del DNI de l’infractor identificat, en el seu cas, no es corresponen amb les existents a la base de dades de l’ORGT o la matrícula informada és inexistent en la base de dades del Registre de vehicles; en aquests casos no pot acceptar-se el càrrec i es deixarà constància en l’aplicatiu informàtic per a coneixement de l'Ajuntament. 4.- La pràctica de notificacions de denúncies, sancions i de les diferents fases del procediment recaptatori es portarà a terme per l'ORGT d’acord amb les previsions contingudes a la seva Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de Dret públic municipals. En particular, s’ impulsarà la notificació telemàtica quan s’ adreci a persones jurídiques o a les persones físiques que l’hagin sol·licitat. Regla cinquena.- Quan l’ Ajuntament, per Decret de l’ Alcalde President, hagi sol·licitat a l’ ORGT el suport tècnic per formular propostes de resolució de les al·legacions formulades pels interessats, en supòsits en què no cal l’ informe preceptiu de l’agent municipal, l’ORGT redactarà la proposta que transmetrà a l’ Ajuntament telemàticament. Un cop dictada la corresponent resolució per part de l’ òrgan municipal competent, l’ ORGT procedirà a la seva notificació, sempre que es pugui practicar abans que hagi prescrit l’ acció per sancionar. Regla sisena.- Les modificacions procedents com a conseqüència de la resolució d’al·legacions o recursos presentats davant l'Ajuntament es traslladaran a l'ORGT mitjançant la seva gravació en l’aplicatiu de gestió de multes

Secretaria General


Si l'Ajuntament no comunica suspensions o anul·lacions, el procediment recaptador s'impulsarà i prosseguirà de conformitat amb el que es regula en el Reglament General de Recaptació i en la normativa interna de l'ORGT. Regla setena.- L’Organisme de Gestió Tributària percebrà com a compensació econòmica per les despeses que hagi d'atendre a fi de portar a terme amb eficàcia la prestació del servei objecte d'aquest Conveni, la taxa per la prestació de serveis i realització d’activitats necessàries per a l’exercici de les funcions de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipals regulada en l’ordenança fiscal que estigui vigent en cada exercici. Regla vuitena.- L'aplicació comptable, amb el detall de les quantitats recaptades per exercicis i tipus de multes s'efectuarà mensualment. Així mateix, es realitzarà mensualment la transferència de les quantitats recaptades una vegada deduït l'import de la taxa previst a la regla setena. Regla novena.- La Diputació de Barcelona tindrà, genèricament, les facultats i les obligacions que corresponen, segons la normativa vigent en aquesta matèria, al titular de la recaptació, i les exercirà o bé complirà a través de llur Organisme de Gestió Tributària. L'Organisme de Gestió Tributària rendirà els comptes a l’Ajuntament de la gestió recaptatòria en els terminis i segons les especificacions que conté el Reglament general de recaptació i llurs disposicions concordants. Regla desena.- A més de les obligacions establertes en la legislació vigent per als òrgans recaptadors, l'Organisme de Gestió Tributària assumeix per l’acceptació voluntària de la delegació realitzada per l’Ajuntament, les obligacions següents: a) Establir circuits de comunicació interadministrativa que puguin fer més efectiva la gestió de la recaptació executiva. b) Establir les vies d'informació continuada a l'Ajuntament, a fi que pugui tenir coneixement puntual i constant de l'estat de la recaptació. c) Oferir a través de la Seu electrònica els serveis previstos en la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. d) Registrar la documentació que es presenti en qualsevol dels registres auxiliars de l’ORGT relativa a procediments sancionadors per infraccions de circulació, remetent la mateixa a l’Ajuntament per mitjans telemàtics, restant l’original sota la seva custòdia fins que es pugui procedir a la seva eliminació definitiva quan així ho prevegi la normativa sectorial d’aplicació. e) Comunicar a la Direcció General de Trànsit, dins els terminis fixats per la Llei de seguretat viària, la informació necessària per a l’anotació en el Registre de conductors de les sancions greus i molt greus, fermes en via administrativa, als efectes previstos en l’article 60.4 del RD legislatiu 339/1990, de 2 de març, pel qual s’aprova el text articulat de la Llei sobre Trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària. Regla onzena. L'Organisme de Gestió Tributària, durant el temps de vigència del conveni tindrà els següents drets: 1) Percepció de les quantitats establertes en la regla setena. 2) Percepció dels contribuents de les despeses que origina el procediment de constrenyiment, degudament justificades. 3) Nomenament al seu càrrec del personal que precisi per a la gestió del servei. 4) Aconseguir l'auxili de l'Autoritat en els casos previstos en el Reglament General de Recaptació i disposicions concordants. Regla dotzena.– L’Organisme de Gestió Tributària adoptarà les mesures necessàries per donar compliment a la normativa específica en matèria de protecció de dades de caràcter personal, a la normativa sobre arxius i documents i a les especificacions contingudes en l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipals, la gestió dels quals ha estat delegada a la Diputació de Barcelona. Pel que respecte a la normativa reguladora de l’administració electrònica i dels arxius i documents, l’Organisme de Gestió Tributària podrà procedir a la substitució de documents originals en suports físics per còpies electròniques de documents amb validesa d’originals i signats electrònicament. A més a més tots els documents generats per l’entitat local delegant i

Secretaria General


per l’ORGT, així com aquells presentats pels ciutadans, referits a l’exercici de la delegació -tant els de suport paper com els de suport electrònic i llurs còpies- es podran destruir d’acord amb el que estableix la normativa d’arxius i documents, les taules d’avaluació i els acords de la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental (CNAATD). Del mateix mode, l’Ajuntament donarà compliment a dita normativa i, en particular, a les instruccions dictades per l'Organisme en aplicació de la mateixa, en tant que usuari de la base de dades de l'ORGT a través de l'aplicació informàtica WTP. Regla tretzena. Son causes d'extinció de l’exercici de la delegació conferida, les següents: 1.- El transcurs del termini de la vigència de la delegació o la no-pròrroga tàcita, d'acord amb allò que estableix la regla primera. 2.- L'acord mutu entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona. 3.- L'incompliment de les regles de la delegació contingudes en l’acord. 4.- Qualssevol altra causa prevista per la normativa vigent. QUART.- Notificar aquest acord de delegació a la Diputació de Barcelona, als efectes que, per la seva part, es procedeixi a l'acceptació de la delegació conferida i un cop acceptada la delegació el publiqui per a general coneixement, juntament amb l’acceptació de la delegació, tant en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona com en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i, també, en la seu electrònica de l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona. SENYOR ALCALDE: Aquest punt aniria relacionat també amb el número 4 que fa referència a la recaptació de... SENYOR SECRETARI: ... de tributs i altres ingressos de dret públic. SENYOR ALCALDE: Gràcies, per tant, té la paraula el representant socialista, senyor Serrano SENYOR SERRANO: Gràcies senyor alcalde. Bona tarda a tothom. Nosaltres votarem a favor d’aquest dictamen. Ja era un projecte que havíem iniciat o que teníem en reflexió perquè pensem que és eficaç i que aprofitar la plataforma tecnològica de la Diputació segur que millorarà la recaptació. Però apart d’aquestes bondats que té el propi dictamen a nosaltres ens preocupa, per la pròpia explicació del dictamen en relació al personal que pot ser afectat. Nosaltres veiem que parla de setze persones, sabem que hi ha moltes més. En el dictamen en relació a la recaptació de multes no fa referència a cap personal i nosaltres voldríem un parell de preguntes. Primer saber si això no afecta a la plantilla de personal, si això no afecta a l’estabilitat dels treballadors en la seva feina i el seu sou; i en segon terme, el canviar la jornada fa una modificació de la RLT i què, per tant, entenc que hi haurà personal que farà matí i tarda i que per tant, s’ha de tocar el lloc de treball i que hi haurà també una despesa per aquí perquè s’haurà de pujar el sou, s’haurà de pagar més. S’entén d’aquesta manera? SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Serrano. Té la paraula el senyor Riera. SENYOR RIERA: Gràcies senyor alcalde. Bé, com molt bé diu el senyor Serrano, aquesta és una decisió que s’ha pres perquè es creu en la millora, en la bondat i en l’eficàcia que té, que per una altra banda és conegut per tots, la Diputació de Barcelona. Nosaltres en aquest tema la contesta de la pregunta molt concreta és no. O sigui, els treballadors, ja hem parlat amb ells, estem en contacte amb els sindicats i per tant, donem la informació que convingui donar perquè la intenció i el camí es pensa portar és el de mantenir els llocs de treball i reubicant i distribuint. Intentarem, i crec que ho aconseguirem, no augmentar la despesa del capítol de treball, és a dir, intentarem que això no sigui així, i per tant, doncs amb això farem totes les negociacions i tots els comentaris que siguin possible. Ho hem dit als sindicats, ja estem en contacte amb ells i amb els treballadors també. Ens hem reunit per explicar-los-hi que estiguin tothom tranquil que això en l’únic que ha de repercutir és en l’eficàcia, esperem, no esperem, sabem que serà així, de la millora de la recaptació que avui amb l’eficàcia, la tecnologia que ens aporta la Diputació serà així. En el tema laboral, no hi ha cap perill per cap lloc de treball i intentarem i crec que ho aconseguirem, que no augmenti la despesa salarial. SENYOR ALCALDE: Sí, senyor Serrano. SENYOR SERRANO: Sí, només un aclariment. Una cosa és que no pugi la despesa de personal per les raons de distribució de la feina i una altra és que si es modifiquen els RLT, és

Secretaria General


a dir, hi haurà treballadors que faran matí i tarda, doncs tindrà majors ingressos. El procediment per seleccionar aquestes persones que, potser, tinguin la possibilitat amb aquesta situació en la que estem, de guanyar una mica més, el procés de selecció del personal que farà aquestes tasques i aquest nou horari, encara que parli amb els sindicats, ens pot fer cinc cèntims de com anirà aquest procés? SENYOR RIERA: No, no en aquests moments, però el que sí li garanteixo és que si es donés aquesta situació es primaria l’eficàcia i la capacitat de treball. En qualsevol cas, ho farem d’acord amb els sindicats com així els hi he promès. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Riera. Sí senyor Falcó. SENYOR FALCÓ: Bona tarda. Per manifestar el nostre també suport a aquesta delegació de la qüestió dels tributs en mans de la Diputació. Com deia el portaveu del Grup Socialista aquesta és una idea que durant temps ha estat madurant-se en aquest Ajuntament i nosaltres celebrem que es prengui aquesta decisió amb la confiança de què servirà per millorar el nostre nivell d’ingressos, per tant, des d’aquesta confiança esperem que tot sigui a fi de bé. Nosaltres no li demanem la concreció que en aquests moment se li demana per part del PSC, tot i que sí que creiem que hagués estat bé venir aquí amb aquesta proposta d’aprovació tenint clar, tots plegats, també els treballadors, quin és el seu futur més immediat i com se’ls pensa reestructurar. En tot cas, jo li emplaçaria en el primer tinent d’alcalde si ho creu oportú, a què en la propera Comissió Informativa de l’Àmbit d’Hisenda o abans, si es que abans ja se sap, ens pugui informar en detall de com quedarà reestructurat el servei i el personal que fins ara feia aquesta labor. Moltes gràcies. SENYOR RIERA: Així ho farem i a més a més, com que el procediment que pensem emprar, doncs serà d’eficàcia i de millora, jo no tinc cap inconvenient en tenir una reunió amb vostès amb Comissió Informativa o abans per posar-los al corrent de com es faran les coses i com es portaran a terme, perquè insisteixo que es volen fer de la millor manera possible sense perjudicar interessos de ningú i menys dels treballadors. SENYOR ALCALDE: Gràcies. Doncs entenc que ho donaríem per aprovat per unanimitat, tant el punt número 3 com el número 4, per tant passem passem al punt número 5. Votació. El dictamen precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. 4 AP-2012/2205 DICTAMEN. Aprovar la delegació a l'ORGT de la Diputació de Barcelona de les funcions de gestió, liquidació, inspecció i recaptació de tributs i altres ingressos de dret públics locals. Antecedents 1. Amb data 16 de gener de 2012, la Tresoreria Municipal ha emès un informe en el qual exposa la situació actual del projecte informàtic integral de gestió tributària i recaptació de tributs municipals indicant que, “degut a les restriccions pressupostàries i la situació econòmica actual, no és possible assignar recursos complementaris al projecte i es fa necessari adoptar solucions urgents i definitives que garanteixin el normal desenvolupament de la gestió tributària i la recaptació municipal. Aquesta solució ha de garantir la implantació d’un model únic i integrat de gestió i recaptació de tributs municipals. La Diputació de Barcelona, mitjançant l’Organisme de Gestió Tributària (en endavant, ORGT), té com a finalitat l’exercici de les competències de gestió, liquidació, inspecció i recaptació de determinats ingressos de dret públic de les Entitats Locals de la província de Barcelona.” En l’esmentat informe de la Tresoreria es conclou la “conveniència de poder establir un vincle ample de col·laboració amb la Diputació de Barcelona a través de l’ORGT i proposar al mateix que l’Ajuntament de Badalona s’integri en la potent estructura organitzativa i tecnològica que ha desenvolupat al llarg de més de vint anys” i, en conseqüència, proposa que l’Ajuntament delegui la recaptació municipal del ingressos de dret públic i multes a l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona i li sol·liciti la col·laboració singular en els aspectes

Secretaria General


tècnics per a la gestió i inspecció de tributs municipals mitjançant la utilització de l’aplicació informàtica d’aquest organisme. 2. Consta així mateix incorporat a l’expedient municipal informe tècnic del Servei d’Informàtica i Tecnologies de la Informació de data 16 de gener de 2012, que avala la proposta d’adhesió al conveni de la Diputació de Barcelona en matèria de gestió tributària, si bé amb riscos derivats de la migració tecnològica, ressaltant els seus beneficis en relació amb la situació actual. 3. Per a aquest efecte, la Tresoreria Municipal ha lliurat un model de delegació de competències predeterminat per l’ORGT i adaptat a les necessitats de l’Ajuntament de Badalona que aquí es plantegen, incorporat a l’expedient, que aquesta proposta de resolució recull en la seva fonamentació jurídica i part dispositiva. Fonaments jurídics 1. El Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Reial Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març (en endavant, TRLRHL), atribueix als municipis les facultats de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels tributs i altres ingressos de dret públic, la titularitat dels quals els hi correspon. 2. La complexitat que la realització d'aquestes tasques comporta, i també, la seva rellevància dins del més ample àmbit de la Hisenda Local, aconsella en el moment present, la utilització de fórmules que permetin una eficaç i adequada execució i exercici de les potestats de gestió, liquidació, inspecció i recaptació esmentades, dins dels sistemes que per a aquest fi preveu la normativa local aplicable. 3. L’article 87.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya disposa, entre altres coses, que els municipis tenen dret a cooperar entre ells i amb altres ens públics per exercir llurs competències i, també, per complir tasques d’interès comú. 4. A l’expedient queden acreditades les causes per les quals s’aconsella no externalitzar el desenvolupament del projecte integral municipal i canalitzar les necessitats municipals a través de les fórmules de col·laboració interadministrativa en la modalitat de delegació. 5. En aquest sentit, tenint en compte l’interès que representa per a aquesta corporació la gestió i la realització adequada de les funcions atribuïdes, i atès que la Diputació de Barcelona va crear en el seu dia un Organisme de Gestió Tributària que té com a missió específica realitzar les funcions de gestió, liquidació, recaptació i inspecció de tributs locals i altres ingressos de dret públic per delegació o encàrrec de les entitats locals de la província, es considera convenient procedir a la delegació d'aquestes a l'empara del que disposen els articles 7.1 i 8.4 del TRLRHL, l’article 106.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, l’article 116.1 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya i l’article 8 b) del Reglament general de recaptació, aprovat pel Reial Decret 939/2005, de 29 de juliol. 6. D’acord amb l’article 47 h) de la Llei 7/1985 abans citada, la delegació voluntària de competències a altres administracions, com el cas que ens ocupa, és una decisió que ha de ser adoptada amb el quòrum de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, per la qual cosa l’òrgan competent per aprovar aquesta resolució ha de ser l’Ajuntament Ple (art. 22.2 p). De la mateixa manera, i en tractar-se d’un expedient del que derivaran obligacions econòmiques per a la corporació, de conformitat amb els articles 3 b) i 4.1 a) del Reial decret 1174/1987, de 18 de setembre, resulten preceptius els informes de la Secretaria general i la fiscalització de la Intervenció municipal. 7. Quant a les obligacions econòmiques dimanants de la delegació de competències que es proposa, la plena efectivitat d’aquesta quedarà sotmesa a la existència de crèdit pressupostari adequat i suficient en el pressupost municipal dels exercicis econòmics que comprengui la vigència de la delegació. 8. Conformement amb l’article 7.2 del TRLRHL, l’acord plenari que es proposa fixa l’abast i el contingut de la referida delegació, segons el clausulat d’adhesió facilitat pel mateix ORGT i amb la salvetat pressupostària abans apuntada, i ha de ser aprovat així mateix per l’organisme

Secretaria General


destinatari de la delegació i posteriorment publicat al BOP i al DOGC per a general coneixement. Per tot l’exposat, considerant que no hi ha obstacle legal ni reglamentari, proposo a la Regidoria d’Hisenda i Recursos Interns que elevi a la Comissió Informativa de Govern, Economia i Hisenda aquest dictamen per a la seva posterior resolució per l’Ajuntament Ple, si escau, amb l’adopció dels següents ACORDS PRIMER.- Delegar en la Diputació de Barcelona perquè mitjançant el seu Organisme de Gestió Tributària exerceixi, per compte d’aquesta Corporació, les competències de recaptació dels tributs i altres ingressos de dret públic que a continuació s'especifiquen: I.- Impost sobre béns immobles · Pràctica de notificacions col·lectives en valors-rebut i notificacions individuals en les liquidacions per ingrés directe · Dictar la provisió de constrenyiment · Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu · Liquidació d'interessos de demora · Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts · Resolució dels recursos que s'interposin contra els actes anteriors · Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors II.- Impost sobre activitats econòmiques · Pràctica de notificacions col·lectives en valors-rebut i notificacions individuals en les liquidacions per ingrés directe · Dictar la provisió de constrenyiment · Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu · Liquidació d'interessos de demora · Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts · Resolució dels recursos que s'interposin contra els actes anteriors · Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors III.- Impost sobre vehicles de tracció mecànica · Pràctica de notificacions col·lectives en valors-rebut i notificacions individuals en les liquidacions per ingrés directe · Dictar la provisió de constrenyiment · Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu · Liquidació d'interessos de demora · Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts · Resolució dels recursos que s'interposin contra els actes anteriors · Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors IV.- Taxes: - Servei de cementiris - Mercats municipals - Per la entrada de vehicles i reserva d’espais Les funcions que en relació a la recaptació de taxes es deleguen són: · Pràctica de notificacions col·lectives en valors-rebut i notificacions individuals en les liquidacions per ingrés directe · Dictar la provisió de constrenyiment · Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu · Liquidació d'interessos de demora · Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts · Resolució dels recursos que s'interposin contra els actes anteriors · Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors V.- Preu públic per la recollida de residus sòlids urbans Les funcions que en relació a la recaptació d’aquest preu públic es deleguen són:

Secretaria General


· Pràctica de notificacions col·lectives en valors-rebut i notificacions individuals en les liquidacions per ingrés directe · Dictar la provisió de constrenyiment · Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu · Liquidació d'interessos de demora · Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts · Resolució dels recursos que s'interposin contra els actes anteriors · Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors VI.- Quotes d'urbanització · Notificació de les liquidacions practicades per l'Ajuntament · Dictar la provisió de constrenyiment · Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu · Liquidació d'interessos de demora · Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts · Resolució dels recursos que s'interposin contra els actes anteriors · Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors VII .- Execucions subsidiàries · Notificació de les liquidacions practicades per l'Ajuntament · Dictar la provisió de constrenyiment · Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu · Liquidació d'interessos de demora · Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts · Resolució dels recursos que s'interposin contra els actes anteriors · Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors VIII.- Sancions administratives · Notificació de les liquidacions practicades per l'Ajuntament · Dictar la provisió de constrenyiment · Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu · Liquidació d'interessos de demora · Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts · Resolució dels recursos que s'interposin contra els actes anteriors · Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors IX.- Costes judicials derivades de procediments contenciosos administratius · Notificació de les liquidacions practicades per l'Ajuntament · Dictar la provisió de constrenyiment · Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu · Liquidació d'interessos de demora · Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts · Resolució dels recursos que s'interposin contra els actes anteriors · Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors X.- Altres ingressos de dret públic Les funcions que en relació a la recaptació d'altres ingressos de dret públic es deleguen són: · Pràctica de notificacions col·lectives en valors-rebut i notificacions individuals en les liquidacions per ingrés directe, si s’escau · Dictar la provisió de constrenyiment, quan la recaptació voluntària s’hagi realitzat per l’ORGT · Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu · Liquidació d'interessos de demora · Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts · Resolució dels recursos que s'interposin contra els actes anteriors · Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors

Secretaria General


SEGON. Sol·licitar a la Diputació de Barcelona la col·laboració per a la realització de les funcions de gestió i d’inspecció tributàries que es duran a terme mitjançant l’ús de les aplicacions informàtiques de l’ORGT. TERCER. Si amb posterioritat a l’acceptació de la delegació conferida s’ampliés o modifiqués el contingut de la delegació de funcions, un cop adoptats els acords plenaris pertinents es faran públics mitjançant anunci publicat en el BOPB i en el DOGC, així com a la seu electrònica de l’Organisme de Gestió Tributària per a general coneixement. QUART. L’Ajuntament es reserva la facultat de realitzar per si mateix i sense necessitat d’avocar de forma expressa la competència, les facultats d’aprovar determinades actuacions singulars de recaptació, concedir beneficis fiscals, realitzar liquidacions per determinar els deutes tributaris o aprovar l’anul·lació, total o parcial, de les liquidacions, respecte d’alguns dels tributs o ingressos de dret públic la gestió dels quals ha estat delegada en la Diputació de Barcelona, quan circumstàncies organitzatives, tècniques, o de distribució competencial dels serveis municipals, ho facin convenient. CINQUÈ. La delegació conferida de l’exercici de les competències descrites en aquest acord es regeix per les següents regles: Regla primera.- La delegació atorgada té caràcter general i produirà els seus efectes des de la seva acceptació per la Diputació de Barcelona i per un termini de dos anys a comptar des d’aquesta data. Tanmateix, la durada de la delegació s'entendrà prorrogada tàcitament per períodes consecutius d'un any, si cap de les dues parts no comunica la seva decisió de donar-la per finida amb una antelació mínima de sis mesos. Regla segona.- L’exercici de les facultats delegades s’ajustarà als procediments, els tràmits i les mesures en general, relatives a la gestió tributària, que estableixen tant la Llei d’hisendes locals com la Llei general tributària i les seves normes de desplegament, així com a allò que s’estableix en l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipals, la gestió dels quals ha estat delegada en la Diputació de Barcelona. En particular, pel que respecta a la recaptació, en període de pagament voluntari i en període executiu, s’aplicarà el Reglament general de recaptació i la normativa concordant. Regla tercera. Les facultats delegades seran exercides pels òrgans de la Diputació de Barcelona i del seu Organisme de Gestió Tributària, conforme el que disposen els Estatuts de l’Organisme de Gestió Tributària, el seu Reglament orgànic i l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipals, la gestió dels quals ha estat delegada en la Diputació de Barcelona. Per la seva banda, l'Ajuntament podrà emanar instruccions tècniques de caràcter general i recavar, en qualsevol moment informació sobre la gestió. Regla quarta.- L’Organisme de Gestió Tributària percebrà, com a compensació econòmica per les despeses que hagi d'atendre per portar a terme amb eficàcia la prestació del servei objecte de la delegació conferida, la taxa per la prestació de serveis i la realització d’activitats necessàries per a l’exercici de les funcions de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipals, regulada en l’ordenança fiscal que estigui vigent en cada exercici. Regla cinquena.- L’Ajuntament podrà sol·licitar bestretes ordinàries a compte de la recaptació dels impostos sobre béns immobles i sobre activitats econòmiques. L’atorgament d’aquestes bestretes, llur quantia i condicions es regeix pels criteris que estableixi la Junta de Govern de l’Organisme de Gestió Tributària. En circumstàncies singulars, el president de l’ORGT podrà aprovar bestretes extraordinàries. En aquest supòsit, l’Ajuntament assumirà el cost financer que representi per a l’ORGT la disponibilitat de fons aliens. Regla sisena. L'aplicació comptable i les transferències de les quantitats recaptades per l’ORGT a l’ajuntament es regiran per les normes següents:

Secretaria General


1. L’aplicació comptable, amb el detall de les quantitats recaptades per cada concepte d’ingrés, i la transferència de la recaptació la realitzarà l’ORGT a l’Ajuntament de forma quinzenal. 2. Els comunicats d’aplicació comptable detallaran les quantitats liquidades pels diversos conceptes, les anul·lacions de liquidacions i les devolucions d’ingressos indeguts aprovades dins el període quinzenal anterior, amb les especificacions necessàries per poder registrar les operacions resultants en la forma imposada per la Instrucció de comptabilitat de les corporacions locals. 3. L'Organisme de Gestió Tributària liquidarà i recaptarà, per delegació de l'Ajuntament, interessos de demora pel temps transcorregut des de la conclusió del període de pagament voluntari fins al moment en què tingui lloc el pagament del deute, al tipus d'interès establert a la normativa vigent. 4. L’import de la bestreta ordinària a què es refereix la regla cinquena serà abonada conjuntament amb la primera transferència del mes pel concepte de recaptació. 5. Pel que fa a la recaptació per l'Impost sobre activitats econòmiques, es transferirà a l’Ajuntament la part d'ingressos que corresponen a la quota tributària municipal, i la part corresponent al recàrrec provincial s'ingressarà directament al compte de la Diputació. Regla setena.- La Diputació de Barcelona tindrà, genèricament, les facultats i les obligacions que corresponen, segons la normativa vigent en aquesta matèria, al titular de la recaptació, i les exercirà o bé complirà a través de llur Organisme de Gestió Tributària. L'Organisme de Gestió Tributària rendirà els comptes a l’Ajuntament de la gestió recaptatòria en els terminis i segons les especificacions que conté el Reglament general de recaptació i llurs disposicions concordants. Regla vuitena.- A més de les obligacions establertes en la legislació vigent per als òrgans recaptadors, l'Organisme de Gestió Tributària assumeix per l’acceptació voluntària de la delegació realitzada per l’Ajuntament, les obligacions següents: a. Establir circuits de comunicació interadministrativa que puguin fer més efectiva la gestió de la recaptació executiva. b. Establir les vies d'informació continuada a l'Ajuntament, a fi que pugui tenir coneixement puntual i constant de l'estat de la recaptació. c. Oferir a través de la Seu electrònica els serveis previstos en la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. d. Mantenir les oficines obertes al públic un mínim de 5 hores diàries. e. Portar la comptabilitat dels valors que estiguin en el seu poder i rendir el compte anual, justificat per la relació de deutors classificada per conceptes i exercicis, i tota l'altra documentació que resulta exigible per la normativa vigent en cada moment. Regla novena. La Diputació de Barcelona, a través seu l'Organisme de Gestió Tributària, durant el temps de vigència de la delegació gaudirà dels drets següents: a. Percepció de les quantitats establertes en la regla quarta. b. Percepció dels contribuents de les costes que origina el procediment de constrenyiment, degudament justificades. c. Percepció de l’Ajuntament de les costes que origina el procediment executiu, degudament justificades, en els supòsits de baixes acordades per l’Ajuntament. d. Nomenament al seu càrrec del personal que calgui per a la gestió del servei. e. Aconseguir l'auxili de l'autoritat en els casos previstos en el Reglament General de Recaptació i en les disposicions concordants. f. Utilitzar el local que habiliti l’ajuntament per a l’exercici de les competències delegades, sempre que no sigui necessari o convenient que l’ORGT disposi d’un local propi, de propietat o de lloguer i sens perjudici de la contraprestació que l’Organisme de Gestió Tributària pugui convenir amb l’ajuntament per la utilització de les dependències municipals. Regla desena. L’Organisme de Gestió Tributària adoptarà les mesures necessàries per donar compliment a la normativa específica en matèria fiscal i tributària, a la de protecció de dades de caràcter personal, a la normativa sobre arxius i documents i a les especificacions contingudes

Secretaria General


en l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipals, la gestió dels quals ha estat delegada a la Diputació de Barcelona. Pel que respecte a la normativa reguladora de l’administració electrònica i dels arxius i documents, l’Organisme de Gestió Tributària podrà procedir a la substitució de documents originals en suports físics per còpies electròniques de documents amb validesa d’originals i signats electrònicament. A més a més tots els documents generats per l’entitat local delegant i per l’ORGT, així com aquells presentats pels ciutadans, referits a l’exercici de la delegació -tant els de suport paper com els de suport electrònic i llurs copies- es podran destruir d’acord amb el que estableix la normativa d’arxius i documents, les taules d’avaluació i els acords de la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental (CNAATD). Regla onzena. Son causes d'extinció de l’exercici de la delegació conferida, les següents: 1. El transcurs del termini de la vigència de la delegació o la no-pròrroga tàcita, d'acord amb allò que estableix la regla primera. 2. L'acord mutu entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona. 3. L'incompliment de les regles de la delegació contingudes en l'acord. 4. Qualssevol altra causa prevista per la normativa vigent. SISÈ- Per tal de col·laborar amb la realització de les funciones de gestió, inspecció i recaptació dels tributs o altres ingressos de dret públic que dugui a terme l’ORGT en base a la delegació efectuada, l'Ajuntament es compromet a facilitar el suport material i humà necessari i a tal efecte procedirà a adscriure funcionalment un total de 16 funcionaris, que realitzaran les tasques derivades de les esmentades funcions en les dependències de l’Ajuntament. El Ple faculta a l’Alcaldia-Presidència per a tots aquells actes que siguin necessaris per a l’execució d’aquesta adscripció. Aquesta adscripció funcional tindrà caràcter voluntari i en cap cas implicarà pèrdua dels drets i garanties que tingui el/la funcionari/a en la Corporació, el vincle amb la qual no es veurà afectat, romanent d’alta i percebent les seves retribucions amb càrrec a l’Ajuntament de Badalona. La relació o catàleg de llocs de treball de l'ens local delegant reflectirà que aquest lloc te atribuït l'esmentada funció de col·laboració i cooperació i que els requisits del seu exercici (lloc, dependència, etc.) són els abans esmentats. Igualment la relació o catàleg indicarà les característiques pròpies que afectin a la dependència funcional dels assenyalats funcionaris/es. El personal adscrit funcionalment prestarà els seus serveis d’acord amb les directrius que, en relació a les funcions de gestió, inspecció i recaptació de tributs o altres ingressos de dret públic hagin estat objecte de delegació, dugui a terme l’ORGT. La gestió de les incidències de dit personal es portarà a terme de manera coordinada entre l’Ajuntament i l’ORGT, en els termes que es determinin. L'adscripció dels funcionaris indicats, quedarà sense efecte a partir del moment en què l'Ajuntament i/o l'ORGT decideixin denunciar la delegació de funcions de gestió i recaptació. Aquesta adscripció quedarà igualment sense efecte, quant l'ORGT consideri que l'efectiu no reuneix les condicions necessàries per realitzar les funcions encomanades o si així ho sol·licita voluntàriament el/la mateix/a funcionari/a. La compensació econòmica anual derivada d’aquesta cooperació i coordinació que ha de ser assumida per l’Organisme de Gestió Tributària, serà establerta per la seva Junta de Govern, a raó d’imports màxims a liquidar o mòduls per efectiu adscrit en funció del seu grup professional, que serà objecte d’actualització en els termes que també determinarà la Junta de Govern. Abans del dia 1 de desembre de cada any, l’Ajuntament haurà de remetre certificació a l’ORGT on s'expliciti el cost anual del període comprés entre gener i novembre, més la previsió teòrica del mes de desembre, del personal afectat, així com els períodes en què els funcionari/es no hagin prestat serveis, amb indicació de la causa, als efectes de practicar la corresponent regularització. El 50 per cent de la compensació econòmica serà abonada per l'ORGT en el mes de juny i el restant 50 per cent abans de finalitzar l'exercici, un cop l'ORGT hagi procedit a la seva verificació. En aquest exercici 2012 l'import a abonar per l'ORGT es prorratejarà a raó dels dies

Secretaria General


transcorreguts des de l'inici dels efectes de l'adscripció. Igualment es procedirà al prorrateig en el cas de finalització de l'adscripció. Els efectes de l'adscripció dels/les funcionaris/es indicades anteriorment s'estableixen a partir del dia següent al de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de la delegació de funcions de gestió, inspecció i recaptació dels tributs o altres ingressos de dret públic que durà a terme l’ORGT. SETÉ.- Notificar aquest acord de delegació a la Diputació de Barcelona, als efectes que, per la seva part, es procedeixi a l'acceptació de la delegació conferida i un cop acceptada la delegació el publiqui per a general coneixement, juntament amb l’acceptació de la delegació, tant en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona com en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i, també, en la seu electrònica de l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona. RESOLUCIÓ A l’empara de les previsions de l’article 89.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, RESOLC d’acord amb la proposta de resolució precedent. Badalona, Votació. El dictamen precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. 5 AP-2012/2210 PROPOSTA. Aprovar la concessió demanial a favor de la Fundació pública Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, d'uns terrenys a la finca de Can Bellvitges per la construcció Centre recerca del Campus Gernans Trias i Pujol. IDENTIFICACIÓ DE L’EXPEDIENT Tema: Concessió demanial a favor de la Fundació Pública “Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras” (Institut Josep Carreras), d’uns terrenys de la finca Muntanya de Can Bellvitges (entorn Can Ruti, zona antigues escoles Julià Minguell i Enric Borras) de superfície de 4.550m² per la construcció del Centre de recerca del Campus Gernans Trias i Pujol de Badalona de l’Institut Josep Carreras. Interessat/s: Fundació Institut de recerca contra la leucèmia Josep Carreras (Institut Josep Carreras), Fundació Institut d’Investagació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP). Tipus d’acte: Acord de l'Ajuntament Ple. Caràcter de l’acte: Exhaureix la via administrativa. Núm. expedient: 192/COAD-3/11 INV: 482 ANTECEDENTS 1- Acord de Ple d’11 de novembre de 2002 pel que s’aprova el ple de clàusules que han de regir la concessió de l’ús privatiu de dues de les escoles i el seu entorn, en una parcel·la de 16.150m² a la Fundació per la Recerca Biomèdica Germans Trias i Pujol, amb posterioritat Fundació d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol de Badalona CIF:G-60805462. Aquesta concessió no es troba inscrita al Registre de la Propietat. 2- Acord de Ple de 28 de gener de 2003 pel que s’aprova l’acceptació del canvi de nom de la concessionària la fundació per la Recerca Biomèdica Germans Trias i Pujol per la Fundació d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol de Badalona. CIF:G-60805462. 3- Acta administrativa de 29 d’abril de 2003 de concessió de l’ús privatiu de dues escoles de Can Ruti i els terrenys del seu entorn a la fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol de Badalona. CIF:G-60805462. 4- Acord de Ple de 27 de març de 2007 que autoritza a la Fundació d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol de Badalona la cessió parcial de la concessió d’ús privatiu

Secretaria General


descrita a l’antecedent primer, a altres fundacions o entitats amb qui mantingui convenis de col·laboració. 5 - Conveni de col·laboració per a la creació i la posada en funcionament de la FUNDACIO PÜBLICA “INSTITUT DE RECERCA CONTRA LA LEUCÈMIA JOSEP CARRERAS” (INSITITUT JOSEP CARRERAS), signat en data 30 de novembre de 2010, entre les Conselleries de Salut i d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Internacional Josep Carreras . L’esmentada Fundació va ser constituïda el 30 de novembre de 2010 mitjançant escriptura pública atorgada davant el Notari de Barcelona Pedro Àngel Casado Martín. 6. Acord de la Junta de Govern Local de data 21 de desembre de 2010 pel qual es va aprovar amb caràcter inicial el Pla especial urbanístic d’ordenació volumètrica del Centre de recerca i desenvolupament Fundació Pública Josep Carreras contra la leucèmia, de Badalona formulat per iniciativa de l’Ajuntament de Badalona i tramitat per aquesta Corporació a l’empara de l’article 76 del TRLUC. L’esmentat acord es va publicar en el BOPB el 29 de desembre de 2010. Aquesta modificació de planejament preveu la cobertura urbanística necessària per assolir els objectius del Pla Especial, afectant la concessió aprovada per l’Ajuntament Ple l’11 dde novembre de 2002. 6- Escrit del President de la Comissió delegada de la Fundació Pública Institut de recerca contra la leucèmia Josep Carreras (Institut Josep Carreras), de 7 de novembre de 2011 en el que sol·licita a l’Ajuntament de Badalona l’atorgament de la concessió administrativa d’ús privatiu de la parcel·la de 4.550m² per la construcció del Centre de recerca del Campus Germans Trias i Pujol de Badalona de l’Institut Josep Carreras. En aquest escrit es fa esment a l’acord del Patronat de l’IGTP de data 13 d’actubre de 2011, pel qual es renúncia parcialment a la concessió de 4.550m² que es troba situada dins la parcel·la de 16.150m², objecte de la concessió atorgada per l’acord de Ple d’11 de novembre de 2002. aquesta renúncia resta subjecta a la condició que per l’ajuntament de Badalona s’atorgui la concessió administrativa de l’ús privatiu del domini públic de 4.550m² a favor de la Fundació Pública Institut de recerca contra la leucèmia Josep Carreras (Institut Josep Carreras) als efectes de la construcció i gestió d’un centre de recerca per a l’emplaçament del Campus Germans Trias i Pujol de l’Institut esmentat, per un termini no inferior a 50 anys, i quedarà resolta en el cas que hagi transcorregut un any des de la data de l’adopció de l’acord sense que per l’ajuntament Ple de Badalona s’hagi adoptat el pertinent acord atorgant la referida concessió administrativa i s’hagi formalitzat el pertinent conveni entre ambdues parts amb la finalitat assenyalada. Amb l’escrit s’acompanya la següent documentació: Plànol de situació de l’àrea d’implantació del futur edifici de recerca Fundació Carreras. Identificació de l’àrea d’implantació del futur edifici de recerca Fundació Carreras. Certificat de l’acord del Patronat de la Fundació Pública Institut de recerca contra la leucèmia Josep Carreras (Institut Josep Carreras) sol·licitant l’atorgament de la concessió administrativa. Memòria explicativa de la utilització i dels seus fins. Avantprojecte, estudi d’integració paisatgística i pla funcional. 7- Acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona de data de 27 d’octubre de 2011 aprovant definitivament el Pla especial urbanístic d’ordenació volumètrica del Centre de recerca i desenvolupament Fundació Pública Josep Carreras contra la leucèmia, de Badalona formulat per iniciativa de l’Ajuntament de Badalona. Aquest Pla té com a objecte ajustar les condicions d’edificació del sistema d’equipaments on s’ubiquen les instal·lacions de la Fundació per a la Recerca Biomèdica i la Facultat de medicina de la UAB, vinculades a les funcions de recerca i docència de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, i permetre la seva ampliació amb la implantació de les instal·lacions Centre de R+D Fundació Pública Josep Carreras contra la leucèmia. 8- Escrit del President de la Comissió delegada de la Fundació Pública Institut de recerca contra la leucèmia Josep Carreras (Institut Josep Carreras) de data 9 de gener de 2012 aportant la següent documentació:

Secretaria General


Còpia de l’escritura pública de constitució de la Fundació Pública denominada Institut de recerca contra la leucèmia Josep Carreras (Institut Josep Carreras) constituïda per la Generalitat de Catalunya i la Fundació privada internacional Josep Carreras. D’acord amb els estatuts d’aquesta fundació el patronat de la fundació és un òrgan col·legiat constituït, entre d’altres per l’alcalde de Badalona Certificat de la Direcció general de dret i d’entitats jurídiques del Departament de Justicia òrgan encarregat del registre de fundacions de la Generalitat de Catalunya) acreditatiu de la inscripció de l’Institut Josep Carreras en el registre de Fundacions de la Generalitat amb el número 2674, d’acord amb la resolució de la consellera de Justícia de 13 d’abril de 2011. Certificat de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia en relació amb l’última composició del Patronat. Còpia del CIF de l’Institut Josep Carreras. Certificat de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia en relació als poders de representació de Evarist Feliu i Frasnedo com a President de la Comissió Delegada de l’Institut Josep Carreras. Declaració de no concurrència en cap de les prohibicions de contractar establertes en la llei 3072007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic. Pla de viabilitat amb memòria econòmica i financera del projecte (obrant als fulls 133 a 167 de l’escriptura pública de constitució de l’Institut Josep Carreras). Còpia del conveni de col·laboració per a la creació i la posada en funcionament de l’Institut Josep Carreras on l’Administració de la Generalitat de Catalunya es compromet a aportar anualment els recursos econòmics adequats per al finançament de la posada en marxa i de les despeses estructurals de funcionament ordinari de l’Institut Josep Carreras mitjançant contractes programa formalitzats periòdicament, o qualsevol altre instrument de vinculació que els substitueixi, de forma indefinida, sent la previsió per a l’any 2010 de 90.000€. Així mateix, la Fundació Privada Internacional Josep Carreras es compromet a aportar les quantitats adequades per a la promoció, projecció i construcció de l’edifici on s’emplaçarà el centre de recerca del campus Germans Trias i Pujol de l’Institut Josep Carreras i l’adquisició del seu equipament, així com també per a la remodelació dels espais necessaris per a l’emplaçament del Campus Clínic, situat en les instal.lacions de l’Hospital Clínic de Barcelona, i l’adquisició del seu equipament, fins a un límit en el seu conjunt de 14.000.000€ . Certificat emès per entitat financera acreditatiu de la solvència de la Fundació Pública Institut de recerca contra la leucèmia Josep Carreras. Comptes auditats de l’any 2010 de la Fundació Pública Institut de recerca contra la leucèmia Josep Carreras. Comptes auditats de l’any 2010 de la Fundació Internacional Josep Carreras. 9.-Informe de l’arquitecte del Departament de Patrimoni de 28 de desembre de 2011. 10.-Informe urbanístic del departament de Plànol de la Ciutat de data 5 de gener de 2012. 11.-Informe tècnic de data 12 de gener de 2012de la cap del Servei de Salut de la Regidoria de Serveis Socials i Salut. 12.-Plec de clàusules que han de regir la concessió, que haurà de ser informat per l’Interventor i el Secretari de la Corporació. 13-Aprovació de la Comissió de Patrimoni de l’Ajuntament. DADES PATRIMONIALS DE LA FINCA OBJECTE DE CONCESSIÓ “Urbana, porció de terreny de forma poligonal irregular, situat sobre la plataforma de cota 210 que antigament ocupaven les pistes poliesportives del Grup Escolar Enric Borràs. De superfície quatre mil cinc cents cinquanta metres quadrats (4.550 m²) inclosos dins de la finca matriu anomenada “Muntanya de Can Bellvitges” al terme municipal de Badalona, barri de Canyet a l’entorn del complex científic-sanitari anomenat “Can Ruti”. Llindars: Nord i Nord-Oest, a Nord segons dues línees rectes de 39 i 12,15 metres cadascuna i a Oest una línea recta de 57,30, limitant amb talús que separa la finca ocupada pel Centre de

Secretaria General


Medicina Comparativa de la Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la salut Germans Trias i Pujol (IGTP). Sud, segons dues línees rectes de 17,60 i 39 metres cadascuna, limitant amb talús que separa la zona d’aparcament utilitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Est, limitant amb dos trams de línia recta de 14,40 i 75 metres cadascun amb el Torrent de la Font. Oest, recolzat a l’antic edifici de l’Escola Enric Borràs, limitant segons dues línees rectes perpendiculars de 14,60 i 44,75 metres cadascuna. Aquest terreny és de propietat municipal i la finca de la que forma part es troba inscrita a nom de l’Ajuntament de Badalona al Registre de la Propietat núm. 3, segons la Inscripció 20a de la finca 1803, al foli 242, del tom 911 de l’arxiu, llibre 219, adquirida per l’Ajuntament als germans Srs. Antonio i Agueda Ros Sarsal mitjançant escriptura de compravenda autoritzada pel notari Sr. José Batista Moreno Rios en data 3 d’abril de 1971. Classificació jurídica: Bé de domini públic, afecte a un servei públic, segons l’establert als articles 3 i 5 del Reglament de patrimoni dels ens locals. Qualificació del sòl: Sistema d’equipaments comunitaris i dotacions actuals, clau 7a-H, tipus sanitari assistencial. Aquesta finca correspon amb la que descriu al seu escrit de renúncia la Fundació d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol de Badalona en els següents termes: “Parcel·la annexa a les parcel·les on es troben emplaçats l’edifici de recerca de la Fundació Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer IMPPC), l’edifici de recerca de la Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) i l’edifici de l’escola de La universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Té una superfície total de 4.550 m2. Llinda a l’est amb una riera, al Sud amb terreny cedits a la UAB i a l’Oest i al Nord amb els terrenys on s’ubiquen l’edifici de recerca de l’IMPPC i els antics edificis destinats a gimnàs poliesportiu i habitatge de consergeria de les escoles Julià Minguell i Enric Borràs. La topografia es sensiblement plana donat que la parcel·la s’assenta sobre una plataforma ja definida fa molts anys amb motiu de la ubicació de les zones esportives de les referides escoles que ara acullen els edificis veïns esmentats,però els límits d’aquesta plataforma continuen sent els perfils originals de la muntanya que forma part de la Serralada de Marina (Parc natural). La cota de referència mitja de la plataforma és la +210; la pendent natural dels voltants s’orienta de Nord (part alta de la muntanya) fins a Sud, amb un considerable desnivell. A la cara Nord la pendent puja uns 14 m. fins a una plataforma on s’ubica un edifici en ruïnes que acollia un gimnàs poliesportiu i un habitatge de consergeria de les escoles abans esmentades. Vers el Sud baixa 10 m. mitjançant un talús fins a la plataforma immediatament inferior on s’ubica l’escola de la UAB. El Vessant Est baixa també fins a una vaguada on discorre una petita riera. L’adreça és Carretera de Can Ruti, camí de les escoles, s/n, 08916 Badalona (Barcelona)” FONAMENTS DE DRET a) El Reglament de Patrimoni dels ens locals, en el capítol 1 del títol 3, utilització dels béns de domini públic, estableix a l’article 59, que l'ús privatiu inherent a l'afectació dels béns i el que comporta la transformació o la modificació del domini públic resten subjectes a concessió administrativa. b) Els articles 60 i següents del Reglament regulen el procediment i estableixen que correspon al ple l’atorgament de les concessions, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació quan s'atorguin per més de 5 anys i la quantia dels béns de domini públic sigui superior al 10% dels recursos ordinaris del pressupost. c) L’article 93.1 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, de Patrimoni de les Administracions Públiques, estableix amb caràcter bàsic que es podrà acordar la concessió directe en els supòsits previstos en l’article 137.4, b, que diu que es podrà acordar l’adjudicació directa quan l’adquirent sigui una entitat sense ànim de lucre, declarada de utilitat pública, o una església, confessió o comunitat religiosa legalmente reconeguda.

Secretaria General


d) En aquest cas l’adjudicatari és una Fundació Pública, l’Institut de recerca contra la leucèmia Josep Carreras, participada majoritàriament per l’Administració de la Generalitat de Catalunya considerada entitat del sector públic d’acord amb l’article 1.3 dels seus estatus, i d’acord amb la certificació emesa per la Direcció General de Dret i entitats jurídiques que consta a l’expedient. D’acord amb aquest certificat, la Fundació és una entitat sense ànim de lucre que té el patrimoni, els rendiments i els recursos obtinguts, afectats de forma permanent a la realització de les finalitats d’interès general previstes en aquests estatuts. D’acord amb el Titol III de la Llei 4/2008, de 24 d'abril, del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, les fundacions són entitats sense ànim de lucre, constituïdes per un o diversos fundadors, mitjançant l'afectació d'uns béns o d'uns drets de contingut econòmic i la destinació de llurs rendiments o dels recursos obtinguts per altres mitjans al compliment de finalitats d'interès general. A més la cap de Servei de Salut de la Regidoria de Serveis Socials i Salut ha informat respecte al projecte que la utilització per part de la Fundació Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras per tal de construir i emplaçar el centre de recerca del Campus Germans Trias i Pujol de l’Institut Josep Carreras per a la Investigació contra la Leucèmia implica un fi d’interès públic i social en si mateix, ja que es tractarà d’un centre sense precedents dedicat a lluitar contra la leucèmia, que juntament amb altres hemopaties malignes, és un dels reptes més importants en l'estudi i tractament dels càncers de l’espècie humana, ja que malgrat que els índexs de curació de la leucèmia han millorat molt, mor un de cada quatre nens amb leucèmia, així com la meitat dels pacients adults. Aquest serà el primer centre de recerca d'Espanya focalitzat exclusivament en la leucèmia i altres malalties hematològiques i un dels únics que existeixen al món. e) En data 27 d’octubre de 2011 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona va aprovar definitivament el Pla especial urbanístic d’ordenació volumètrica del Centre de recerca i desenvolupament Fundació Josep Pública Carreras contra la leucèmia, de Badalona formulat per iniciativa de l’Ajuntament de Badalona. Aquest Pla té com a objecte ajustar les condicions d’edificació del sistema d’equipaments on s’ubiquen les instal·lacions de la Fundació per a la Recerca Biomèdica i la Facultat de medicina de la UAB, vinculades a les funcions de recerca i docència de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, i permetre la seva ampliació amb la implantació de les instal·lacions Centre de R+D Fundació Josep Carreras contra la leucèmia. f) L’article 59 Reglament de Patrimoni dels ens locals, estableix que la destinació pròpia dels béns de domini públic és la seva utilització per a l’ús general o per la prestació de serveis públics. No obstant això, aquests béns poden ser objecte d’altres utilitzacions, sempre que no contradiguin els interessos generals. En aquest cas, l’ús privatiu per part de l’Institut Josep Carreras implica un fi d’interès públic i social. g) L’article 93.4 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, de Patrimoni de les Administracions Públiques, estableix amb caràcter bàsic estableix que les concessions d’ús privatiu podran ser gratuïtes, fent-se constar en el clausulat de condicions. En qualsevol cas, s’hauran de redactar, i aprovar pel ple, la els plecs de clàusules per la concessió, que, d'acord amb l'establert a l'article 62.1 del Reglament hauran de fer constar, entre altres els següents aspectes: l'objecte de la concessió; les obres i les instal·lacions que realitzarà el concessionari; el termini de la concessió; els deures i les facultats del concessionari; les tarifes corresponents i el cànon a satisfer, si s'escau; les obligacions del concessionari; la garantia provisional; les sancions per infraccions. h) El plec de clàusules, de conformitat amb l'article 66 del mateix Reglament, l'aprova el ple de la corporació amb l'informe previ del secretari i de l'interventor, i s'han d'exposar al públic en el tauler d'anuncis i en el BOP de la província per un termini mínim de trenta dies com a mínim, en el qual es poden formular reclamacions i al·legacions. i) Així mateix, l’article 68 del Reglament estableixen en un cas la constitució definitiva que s’ha d’establir en el clausulat de la concessió.

Secretaria General


j) L’acord que s’aprovi s’haurà d’exposar al tràmit d’informació pública, per la qual cosa la seva eficàcia haurà de quedar condicionada a què transcorri el termini d’informació pública sense que es presenti cap al·legació al respecte. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ D’acord amb l’article 172 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les entitas locals, , no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari per tal que conforme a les previsions de l’article 82.2 del mateix reglament, previ informe favorable de l’interventor i Secretari de la Corporació, l’Ajuntament Ple aprovi, prèvia declaració d’urgència, la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- Reconèixer i declarar d’interès general i municipal concorrents per al municipi de Badalona, la instal·lació del Centre de recerca del campus Germans Trias i Pujol, de conformitat amb la sol·licitud efectuada per la Fundació Pública Fundació Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (Institut Josep Carreras). SEGON.- Acceptar la renúncia parcial de la concessió atorgada per l’Ajuntament de Badalona a la Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) per l’acord de Ple d’11 de novembre de 2002, en els propis termes en el quals va ser acordada pel Patronat de la referida Fundació, en reunió de 13 d’octubre de 2011, amb el següent tenor literal: “Primer.- Renunciar parcialment a favor de l’Ajuntament de Badalona, amb efectes des d’aquesta data, a la concessió administrativa d’ús privatiu del domini públic atorgat a aquesta fundació pel mateix Ajuntament de Badalona mitjançant l’Acord adoptat per l’Ajuntament Ple en la sessió d’11 de novembre de 2002 a que es refereix l’expositiu 1r., pel que fa a la parcel·la següent: “Parcel·la annexa a les parcel·les on es troben emplaçats l’edifici de recerca de la Fundació Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer IMPPC), l’edifici de recerca de la Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) i l’edifici de l’escola de La universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Té una superfície total de 4.550 m2. Llinda a l’est amb una riera, al Sud amb terreny cedits a la UAB i a l’Oest i al Nord amb els terrenys on s’ubiquen l’edifici de recerca de l’IMPPC i els antics edificis destinats a gimnàs poliesportiu i habitatge de consergeria de les escoles Julià Minguell i Enric Borràs. La topografia es sensiblement plana donat que la parcel·la s’assenta sobre una plataforma ja definida fa molts anys amb motiu de la ubicació de les zones esportives de les referides escoles que ara acullen els edificis veïns esmentats,però els límits d’aquesta plataforma continuen sent els perfils originals de la muntanya que forma part de la Serralada de Marina (Parc natural). La cota de referència mitja de la plataforma és la +210; la pendent natural dels voltants s’orienta de Nord (part alta de la muntanya) fins a Sud, amb un considerable desnivell. A la cara Nord la pendent puja uns 14 m. fins a una plataforma on s’ubica un edifici en ruïnes que acollia un gimnàs poliesportiu i un habitatge de consergeria de les escoles abans esmentades. Vers el Sud baixa 10 m. mitjançant un talús fins a la plataforma immediatament inferior on s’ubica l’escola de la UAB. El Vessant Est baixa també fins a una vaguada on discorre una petita riera. L’adreça és Carretera de Can Ruti, camí de les escoles, s/n, 08916 Badalona (Barcelona)” S’acompanyen el plànol de situació de la parcel·la objecte de renúncia com a Annex núm. 1 i la delimitació gràfica d’aquesta parcel·la com a Annex núm. 2. Segon.- La renúncia esmentada resta subjecta a la condició que per l’Ajuntament de Badalona s’atorgui la concessió administrativa de l’ús privatiu del domini públic sobre la parcel·la descrita en l’apartat anterior a favor de la Fundació Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (Institut Josep Carreras) als efectes de la construcció i gestió d’un centre de recerca per a l’emplaçament del Campus Germans Trias i Pujol de l’Institut esmentat, per un termini no inferior a 50 anys, i quedarà resolta en el cas que hagi transcorregut un anys des de la data de l’adopció d’aquest Acord sense que per l’Ajuntament Ple de Badalona s’hagi adoptat el pertinent Acord atorgant la referida concessió administrativa i s’hagi formalitzat el pertinent conveni antre ambdues parts amb la finalitat assenyalada.

Secretaria General


Tercer.- Notificar aquest Acord al’Alcalde-President de l’Ajuntament de Badalona i al President de la Comissió Delegada de l’Institut Josep Carreras, perquè en tinguin coneixement.” Aquesta finca es correspon amb la que es descriu a l’informe tècnic emès per l’Arquitecte del departament de Patrimoni, en data 28 de desembre de 2011, en relació al present expedient de concessió demanial i que es la següent: “Urbana, porció de terreny de forma poligonal irregular, situat sobre la plataforma de cota 210 que antigament ocupaven les pistes poliesportives del Grup Escolar Enric Borràs. De superfície quatre mil cinc cents cinquanta metres quadrats (4.550 m²) inclosos dins de la finca matriu anomenada “Muntanya de Can Bellvitges” al terme municipal de Badalona, barri de Canyet a l’entorn del complex científic-sanitari anomenat “Can Ruti”. Llindars: Nord i Nord-Oest, a Nord segons dues línees rectes de 39 i 12,15 metres cadascuna i a Oest una línea recta de 57,30, limitant amb talús que separa la finca ocupada pel Centre de Medicina Comparativa de la Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la salut Germans Trias i Pujol (IGTP). Sud, segons dues línees rectes de 17,60 i 39 metres cadascuna, limitant amb talús que separa la zona d’aparcament utilitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Est, limitant amb dos trams de línia recta de 14,40 i 75 metres cadascun amb el Torrent de la Font. Oest, recolzat a l’antic edifici de l’Escola Enric Borràs, limitant segons dues línees rectes perpendiculars de 14,60 i 44,75 metres cadascuna. Aquest terreny és de propietat municipal i la finca de la que forma part es troba inscrita a nom de l’Ajuntament de Badalona al Registre de la Propietat núm. 3, segons la Inscripció 20a de la finca 1803, al foli 242, del tom 911 de l’arxiu, llibre 219, adquirida per l’Ajuntament als germans Srs. Antonio i Agueda Ros Sarsal mitjançant escriptura de compravenda autoritzada pel notari Sr. José Batista Moreno Rios en data 3 d’abril de 1971. Classificació jurídica: Bé de domini públic, afecte a un servei públic, segons l’establert als articles 3 i 5 del Reglament de patrimoni dels ens locals. Qualificació del sòl: Sistema d’equipaments comunitaris i dotacions actuals, clau 7a-H, tipus sanitari assistencial.” TERCER.- Aprovar el plec de clàusules reguladores de la concessió, directa i gratuïta, de l’ús privatiu del domini públic d’uns terrenys de la finca Muntanya de Can Bellvitges (entorn Can Ruti, zona antigues escoles Julià Minguell i Enric Borras) a la Fundació Pública Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (Institut Josep Carreras), per a la construcció i gestió del centre de recerca del Campus Germans Trias i Pujol de l’Institut Josep Carreras . “PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES I TÈCNIQUES QUE REGEIXEN LA CONCESIÓ DEMANIAL DELS TERRENYS DE LA MUNTANYA DE CAN BELLVITGES (ENTORN CAN RUTI, ZONA ANTIGUES ESCOLES JULIÀ MINGUELL I ENRIC BORRAS), PER A LA CONSTRUCCIÓ, INSTAL·LACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE DE RECERCA DEL CAMPUS GERMANS TRIAS I PUJOL DE L’INSTITUT JOSEP CARRERAS. ARTICLE 1.- OBJECTE És objecte d’aquest plec de clàusules el conjunt de condicions que regeixen la concessió administrativa de l’ús privatiu de la finca de domini públic municipal, dels terrenys de la Muntanya de Can Bellvitges (entorn Can Ruti, zona antigues escoles Julià Minguell i Enric Borras) mitjançant adjudicació directa, a la Fundació Pública Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreres amb cif G-655454308, per a la construcció i gestió del Centre de recerca del campus Germans Trias i Pujol de l’institut Josep Carreras que formarà part del “cluster” de centres de recerca i docència de l’Hospital Germans Trias i Pujol (IGTP) al qual quedarà funcionalment vinculat. ARTICLE 2.- DESCRIPCIÓ DEL BÉ MUNICIPAL La concessió administrativa recau sobre el següent bé de domini públic: “Urbana, porció de terreny de forma poligonal irregular, situat sobre la plataforma de cota 210 que antigament ocupaven les pistes poliesportives del Grup Escolar Enric Borràs. De superfície

Secretaria General


quatre mil cinc cents cinquanta metres quadrats (4.550 m²) inclosos dins de la finca matriu anomenada “Muntanya de Can Bellvitges” al terme municipal de Badalona, barri de Canyet a l’entorn del complex científic-sanitari anomenat “Can Ruti”. Llindars de la porció de solar objecte de concessió: Nord i Nord-Oest, a Nord segons dues línees rectes de 39 i 12,15 metres cadascuna i a Oest una línea recta de 57,30, limitant amb talús que separa la finca ocupada pel Centre de Medicina Comparativa de la Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la salut Germans Trias i Pujol (IGTP). Sud, segons dues línees rectes de 17,60 i 39 metres cadascuna, limitant amb talús que separa la zona d’aparcament utilitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Est, limitant amb dos trams de línia recta de 14,40 i 75 metres cadascun amb el Torrent de la Font. Oest, recolzat a l’antic edifici de l’Escola Enric Borràs, limitant segons dues línees rectes perpendiculars de 14,60 i 44,75 metres cadascuna. Aquest terreny és de propietat municipal i la finca de la que forma part es troba inscrita a nom de l’Ajuntament de Badalona al Registre de la Propietat núm. 3, segons la Inscripció 20a de la finca 1803, al foli 242, del tom 911 de l’arxiu, llibre 219, adquirida per l’Ajuntament als germans Srs. Antonio i Agueda Ros Sarsal mitjançant escriptura de compravenda autoritzada pel notari Sr. José Batista Moreno Rios en data 3 d’abril de 1971. Classificació jurídica: Bé de domini públic, afecte a un servei públic, segons l’establert als articles 3 i 5 del Reglament de patrimoni dels ens locals. Qualificació del sòl: Sistema d’equipaments comunitaris i dotacions actuals, clau 7a-H, tipus sanitari assistencial. ARTICLE 3.- NATURALESA DE LA CONCESSIÓ Constitueix l'objecte del contracte l’ús privatiu de l’esmentat bé municipal per a la construcció i gestió del centre de recerca del Campus Germans Trias i Pujol de l’Institut Josep Carreras per a la Investigació contra la Leucèmia, de conformitat amb el que disposa l’article 59 del Reglament de patrimoni dels ens locals (Decret 336/1988, de 17 d’octubre) i l’article 218.4 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril. ARTICLE 4.- FORMA D’ADJUDICACIÓ La concessió s’atorga directament a la Fundació Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras de conformitat amb l’artícle 93.1 de la LPAP, al concorre un dels pressupostos establerts en l’article 137.4 d’aquesta Llei ja que l’adjudicataria és una fundació pública tal i com ha quedat degudament acreditat a l’expedient. ARTICLE 5.- TERMINI DE LA CONCESSIÓ El termini per al qual s’atorga la concessió és de cinquanta anys, sempre i quan el concessionari mantingui vigent el funcionament de l’IIRCLJC. Aquest termini s’iniciarà en la data de signatura del document administratiu d’atorgament de la concessió. ARTICLE 6.- NORMATIVA APLICABLE - El present plec de clàusules, i, subsidiàriament, en allò que no s’oposi, el que consta en la memòria i altra documentació presentada pel concessionari amb la seva sol·licitud. - Reglament de patrimoni dels ens locals (Decret 336/1988, de 17 d’octubre). - Les disposicions de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques, que, segons l'establert en la disposició final segona de la mateixa, són d'aplicació general i les que tenen el caràcter de legislació bàsica d'acord amb allò establert en l'article 149.1.18ª de la Constitució. - Les disposicions del Reial decret 1373/2009, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament General de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques, que, segons l'establert en la disposició final única del mateix, són d'aplicació general i les que tenen el caràcter de legislació bàsica d'acord amb allò establert en l'article 149.1.18ª de la Constitució. - Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del Règim Local.

Secretaria General


- Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril. - Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic. - El Reial decret 1098/2001, de 12 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques. - Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. - Llei 4/2008, de 24 d'abril, del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya - Supletòriament, s'aplicaran les restants normes de Dret Administratiu i, en defecte d'això, les normes de Dret Privat. Els acords que adopti l'òrgan de contractació posaran fi a la via administrativa i seran immediatament executius, sense perjudici de les vies d'impugnació que procedeixin en via administrativa i de la competència de la Jurisdicció Contenciós- Administrativa per a la resolució de les qüestions litigioses. ARTICLE 7.- OBRES A REALITZAR PEL CONCESSIONARI El concessionari haurà de construir l’edifici del Centre de recerca del Campus Germans Trias i Pujol de l’Institut Josep Carreras amb una superfície construïda aproximada sobre rasant de 6.610m² i una superfície aproximada sota rasant de 3.832m² dedicada a aparcament. Prèvia autorització de l’Ajuntament de Badalona, el concessionari podrà realitzar a més de l’esmentada obra, modificar, ampliar o realitzar altres construccions, d’acord amb el planejament vigent. Per realitzar les obres el concessionari haurà de demanar la corresponent llicència. ARTICLE 8.- DRETS I DEURES DEL CONCESSIONARI - Utilitzar efectivament i mantenir en bon estat la porció del domini utilitzat i les obres que construeixi. - Exercir la concessió per si, sense que pugui cedir, o transmetre els drets derivats de la mateixa sense autorització expressa per part de l’Ajuntament. - Urbanitzar la porció de domini públic objecte de la concessió, fins a completar els serveis urbanístics precisos. - Respondre de la gestió duta a terme amb motiu de la possessió de la porció de domini públic objecte de la concessió, la construcció de les obres i explotació desenvolupada en la mateixa, i indemnitzar els danys i perjudicis ocasionats a l'Ajuntament i a particulars per les persones o mitjans que tingui sota la seva dependència. - Mantenir en bon estat de conservació la porció de domini públic objecte de la concessió , així com les obres i instal·lacions que s’hi construeixin. - No alienar, cedir o traspassar els béns afectes a concessió ni gravar-los sense autorització expressa de l’Ajuntament. - Destinar el domini públic objecte de la concessió a la construcció i gestió del centre de recerca del Campus Germans Trias i Pujol de l’Institut Josep Carreras. - El concessionari haurà de demanar la corresponent llicència d'obres en el termini d’un any - Iniciar les activitats en les instal·lacions en el termini màxim de 5 anys des de l’inici de la concessió. - Executar les obres en els terminis indicats en el projecte. - Obtenir i mantenir en vigor les llicències, permisos i autoritzacions legalment procedents. - Pagar els tributs que li siguin d’aplicació, incloent l'Impost sobre Béns Immobles que li correspongui. - Inscriure la concessió demanial en el Registre de la Propietat en el termini de 6 mesos desprès de la formalització de la concessió i dur a terme la corresponent declaració de l'obra nova inscrivint-la així mateix en el Registre de la Propietat en el termini màxim d’ un any des de la finalització de les obres. Comunicar a l’Ajuntament dites inscripcions. - Formalitzar les declaracions per a la incorporació en el cadastre immobiliari dels immobles objecte de la concessió i les seves alteracions, d’acord amb el previst en el Reial decret

Secretaria General


Legislatiu 1/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei del Cadastre Immobiliari. - Aixecar i/o cancel·lar els gravàmens i càrregues que pesin sobre les obres i instal·lacions al moment de la reversió. - Demanar autorització prèvia a l’Ajuntament per la constitució d’hipoteca i altres drets de garantia sobre la concessió. - Admetre les visites d’inspecció que ordeni l'Ajuntament i acatar les ordres que com a resultat de tals visites li imparteixi l'Ajuntament, per exigir el compliment de les obligacions del concessionari. - Designar davant l'Ajuntament un interlocutor vàlid amb poders suficients per a la presa de decisions. ARTICLE 9.- DRETS DE L’AJUNTAMENT CONCEDENT - Interpretar el contracte, resoldre els dubtes que es presentin pel seu compliment, modificar-lo per raons d’interès públic, acordar-ne la seva resolució i determinar els seus efectes. - Rescatar la concessió abans del seu venciment si ho justifiquen circumstàncies d’interès públic. Llevat que el rescat sigui motivat per dolo o culpa del concessionari, és procedent el rescabalament dels danys o la indemnització dels perjudicis, d’acord amb les normes vigents en aquell moment. - Inspeccionar l’objecte de la concessió per tal de comprovar el compliment de les obligacions del concessionari. ARTICLE 10.- CANON La concessió serà gratuïta, tal com permet l'article 93.4 de la LPAP ja que l’adjudicatària és una Fundació Pública. ARTICLE 11.- FIANÇES I DEVOLUCIÓ Dintre dels quinze dies següents al de la notificació de la concessió, l’ adjudicatari haurà de constituir la fiança definitiva per import de 30.775,63€ equivalent al 3% del valor del bé de domini públic; que haurà de mantenir-se durant tot el temps de la concessió. En els casos de cessió de contractes no es procedirà a la devolució o cancel·lació de la garantia prestada pel cedent fins que es trobi formalment constituïda la del nou cessionari. En cas que es facin efectives sobre la garantia les penalitats o indemnitzacions exigibles a l’adjudicatari, aquest haurà de reposar o ampliar aquella, en la quantia que correspongui, en el termini de quinze dies des de l’execució, incorrent en cas contrari en causa de resolució ARTICLE 12.- EFECTES DE L’INCOMPLIMENT DEL CONTRACTE En cas d’incompliment per part del concessionari de les seves obligacions establertes per aquest plec, sempre que l'incompliment sigui susceptible de subsanació, l'Ajuntament, prèvia audiència de l'interessat, el requerirà per subsanar aquest incompliment en el termini que se li indicarà. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi subsanat, s’iniciarà el procediment sancionador, sens perjudici de l’exercici de les altres potestats que corresponguin a l'Ajuntament. Quan l'incompliment no sigui susceptible de subsanació, l'Ajuntament iniciarà un procediment contradictori, amb audiència del concessionari i trasllat de la proposta de resolució, abans d’imposar-li la sanció que correspongui. ARTICLE 13.- RÈGIM SANCIONADOR Seran infraccions lleus, sancionables amb multes de 100 a 600 euros valor constant de la data d’adjudicació, les següents: - Incompliment de les condicions no essencials del contracte. - No sotmetre’s a la supervisió dels tècnics municipals o desobeir les instruccions de l’ajuntament. Seran infraccions greus, sancionables amb multes fins a 3.000 euros valor constant, les següents: - Reiteració de 3 infraccions lleus de les obligacions contractuals. - Actuació que doni lloc a la depreciació del domini públic. Seran infraccions molt greus, sancionables amb multes fins a 30.000 euros valor constant, pèrdua de les garanties, indemnització dels danys i perjudicis la revocació de la concessió, les següents: - Infracció de les obligacions essencials del contracte, o que donin o puguin donar lloc a perjudicis susceptibles de produir greus alteracions.

Secretaria General


- Perjudici greu per a l'interès públic on s’apreciés manifesta mala fe. - No destinació del domini públic al objecte de la concessió. - Reiteració de sancions greus. ARTICLE 14.- REVOCACIÓ Es podrà imposar la sanció de revocació anticipada de la concessió, sense dret a indemnització, en els següents casos: - Incompliment generalitzat de les obligacions del concessionari, que ha donat lloc a sancions per infraccions molt greus, fermes en via administrativa. - No utilització de la concessió per al fi previst, durant un mínim acumulat de tres mesos, dintre d’un període temporal de dotze mesos o inferior. - Danys dolosos causats pel concessionari o consentits per ell en els béns objecte de la concessió, quan el seu import agregat superi el 50% de la garantia prestada pel concessionari. -Falta d’autorització prèvia en els supòsits de transmissió o modificació, per fusió, absorció o escissió, de la personalitat jurídica de l’usuari o concessionari. ARTICLE 15.- EXTINCIÓ L'extinció de la concessió es produirà per les causes establertes en la legislació vigent, i en particular per les següents: - Pel venciment del termini. - Per extinció de la personalitat jurídica de l’adjudicatari. - Per renúncia del concessionari. - Desafectació del bé, en aquest cas es procedirà a la seva liquidació conforme al previst en l'article 102 la Llei 33/2003. -Quan, posteriorment a l'atorgament de la concessió, el titular incorri en alguna de les prohibicions de contractació. -.Per mutu acord. - Rescat de la concessió, prèvia indemnització, o revocació unilateral de l'autorització. incompliment greu de les obligacions del titular de la concessió, declarats per l'òrgan que va atorgar la concessió o autorització. ARTICLE 16.- REVERSIÓ Quan s'extingeixi la concessió per les causes establertes en el present plec, revertiran gratuïtament a l'Ajuntament, lliure de càrregues i gravàmens,la parcel·la, les seves obres i instal·lacions, en adequades condicions d’ús; i per al cas d’extinció de la concessió per renúncia, la reversió serà sense dret del concessionari a indemnització alguna, ni pagament de l'invertit. Per garantir degudament el compliment del deure reversió, al moment de revertir a l'Ajuntament, hauran d'estar cancel·lats qualsevol acte o negoci de gravamen constituït sobre la parcel·la, les obres o instal·lacions objecte de la mateixa. Qualsevol acte de gravamen o alienació no produirà efecte enfront de l'Ajuntament. Si l'Ajuntament així ho acordés per motius d’interès públic,ordenarà que el terreny sigui restituït a la seva primitiva condició de parcel·la, en aquest cas el concessionari ho retornarà lliure i vacu, a disposició de l'Ajuntament. Per garantir la deguda reversió a l'Ajuntament de la parcel·la, amb les seves obres i instal·lacions, es constituirà una Comissió de Reversió, composta per representants de l'Ajuntament i del concessionari, que en els cinc anys anteriors a la seva normal extinció, i després de la corresponent inspecció, elaborarà els informes que procedeixin sobre les mesures que hagin d'aplicar-se per assegurar que la parcel·la i les seves acrecions reverteixen a l'Ajuntament en les degudes condicions. Això s’entén sense perjudici de les inspeccions que pugui ordenar l'Ajuntament amb la periodicitat que estimi convenient, a fi de vigilar el compliment de les obligacions pendents, com a resultat de les quals podrà l'Ajuntament impartir les ordres al concessionari que resultin procedents en exigir el compliment de les responsabilitats que es derivin. ARTICLE 17.- QÜESTIONS ENTRE L'ADMINISTRACIÓ I EL CONCESSIONARI

Secretaria General


Una vegada s’hagi atorgat la concessió es crearà una comissió tècnica de valoració i seguiment, de composició paritària entre l’Ajuntament i l’Institut Josep Carreras, que haurà de reunir-se, al menys un cop a l’any. Les qüestions litigioses que puguin sorgir entre l'Ajuntament i el concessionari es sotmetran, una vegada esgotada la via administrativa, a la jurisdicció contenciosa-administrativa, amb expressa renúncia del concessionari a la jurisdicció dels Tribunals del seu domicili.” QUART .- Demanar al Departament de Gestió i Control d’Ingressos de Dret Públic que faci els tràmits adients per tal donar referència cadastral al terreny objecte de concessió. CINQUÈ.- Sotmetre el Plec de Clàusules regulador de la concessió objecte del present expedient al tràmit d’informació pública per un termini de trenta dies hàbils, en el tauler d'anuncis de l’Ajuntament i en el BOP, amb el ben entès que si no es presenta cap al·legació al respecte quedarà definitivament aprovat . SISÈ.- Atorgar la concessió, directa i gratuïta, de l’ús privatiu del domini públic d’uns terrenys de la finca Muntanya de Can Bellvitges (entorn Can Ruti, zona antigues escoles Julià Minguell i Enric Borras) a la Fundació Pública Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (Institut Josep Carreras), per a la construcció i gestió del centre de recerca del Campus Germans Trias i Pujol de l’Institut Josep Carreras L’eficàcia d’aquest acord resta sotmesa a la condició suspensiva de perfeccionament de la renúncia efectuada per la Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) descrita a l’apartat segon d’aquesta proposta, una vegada transcorri el termini d'informació pública a què es sotmet el plec de clàusules, sense que es presenti cap al·legació al respecte. SETÈ.- Facultar a l’Alcalde i al 1r. tinent d'alcalde i regidor. de l’Àrea d’Hisenda i Recursos Interns perquè indistintament intervinguin en la signatura dels documents que calguin per a la plena eficàcia d'aquest acord i pugui resoldre les incidències que en el seu cas es presentin. .../... En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s’exposen en la proposta de resolució precedent conforme a les previsions del Decret de delegació general de competències de 5 de juliol de 201, i als efectes de l’article 123 del Reglament d’Organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, proposo, prèvia declaració d’urgència, a l’Ajuntament Ple que resolgui de conformitat, si s’escau. .../... RESOLUCIÓ Per tant, acceptant els fonaments fàctics i els raonaments jurídics de la proposta de Resolució formulada, l’Ajuntament Ple resol de conformitat i la converteix en resolució. SENYOR ALCALDE: Sí, senyor Serra. SENYOR SERRA: Sí, a veure, celebrar que avui, per fi, s’acaba la primera part de tots els llarguíssims tràmits que han dut i que han estat al darrera de la voluntat del senyor Josep Carreras durant molts anys d’instal·lar-se a Badalona, d’instal·lar aquesta Fundació, aquest centre d’investigació contra la leucèmia als voltants de Can Ruti per acabar constituint el que ha de ser un gran parc biomèdic entre tot el que hi ha a Can Ruti, tota la investigació que hi ha i després acabar de fer una sinèrgia amb l’Institut d’Investigació Genòmica i Contra el Càncer que ja fa un parell d’anys es va inaugurar i que està a càrrec del doctor Joan Perucho. Explicar, i crec que val la pena fer-ho per si de cas després no es fes, que aquí al darrera hi ha hagut moltíssima gent empenyant i moltíssima gent des de fa molts anys que ha fet feina a tots els nivells, polítics i tècnics, perquè això que portem avui aquí, que és el que tècnicament es diu una retrocessió d’uns terrenys, aquesta concessió demanial, estigui avui acabada de concretar. Que ho hagués pogut estar al desembre del 2010, perquè el que estem fent avui de fet és validar un Acord de Ple del desembre del 2010, imaginin-se, i del febrer de 2011, per tant, pràcticament fa tot un any que, pel que sigui, aquests terrenys que eren de l’Ajuntament de Badalona cedits a la Fundació de Can Ruti per un inexplicable, llarguíssim i que ara no m’estendré a acabar-lo d’explicar perquè de vegades hi ha coses a la vida que són

Secretaria General


inconcebibles, han trigat un any perquè la Fundació de Can Ruti retrocedís aquests terrenys a l’Ajuntament de Badalona perquè ara els puguem donar ara a la Fundació Carreras i per tant, es pugui fer una inversió de prop de vint milions d’euros sobre uns terrenys en els que lògicament la Fundació volia tenir-ne com a mínim una cessió d’ús i no tant estar en terrenys d’uns tercers. I per això, hem estat aquest any llarg de rematar un procés pel qual, li deia, per tota la feinada que hi ha darrera, jo sí que voldria i per tant intervinc per donar les gràcies una mica i per fer-ho com a coneixedor d’aquest projecte a totes les persones que en el mandat anterior, començant per la Maite Arqué i la regidora de Sanitat en aquell moment, la Roser Castillo, i després en el mandat anterior, a tot el govern de la Generalitat, sobretot a la consellera la Marina Geli que va empènyer perquè tot això tirés endavant quan es va fer la presentació de tot el gran projecte que hi ha darrera, a la Conselleria a la Presidència de la Generalitat el senyor Josep Montilla, quan es va presentar en el Palau de la Generalitat tot aquest projecte, ara potser fa ja dos anys i mig ben bons. I també a totes les persones, fins i tot a Rotary Club, que van donar i que van fer el que sempre el senyor Carreras recorda que és la primera donació de tot el pressupost que tenen ara per tirar endavant aquest centre, els primers 6.000 euros es van recollir en un sopar que va fer Rotary Club a Badalona, si no m’equivoco al 2008, van ser 60.000? Doncs Déu ni do, està bé, i aquests van ser els primers que va tenir la fundació, no sé si eren 60.000 però el cas és que vostè ho sabrà millor perquè és dels rotarys, però la veritat és que ell sempre ho recorda que va ser la primera de les donacions que es va tenir formalment a la Fundació. Per tant, crec que aquest és un projecte i una vinculació amb Badalona amb la qual molta gent ha estat al darrera. I ja per acabar sí que també voldria que constés en acta que això que s’està aprovant avui és fruit de la feina, sobretot també, no només la part política que ja he citat, sinó de la part tècnica, de moltes hores de reunions i de molt de detall i de molt d’empènyer de dues persones que ja no estan en aquest Ajuntament, però que d’alguna manera el fet que aquest planejament urbanístic es pugui portar aquí dins de la legalitat i que tot això estigui ben fet, són l’anterior secretari, el senyor Alfred Lacasa i el cap de Planejament Urbanístic, que tampoc ja no està en aquest Ajuntament, el senyor David Martínez. Gràcies a la feina de tots ells, avui, un any després, podem acabar de tenir aquest projecte que penso que pel futur de la ciutat és molt potent, i que acabarà donant, pel bon nom de Badalona, molts dies de feina i de prestigi a la nostra ciutat, i per tant, celebrar-ho, aquesta és una bona notícia, una molt bona notícia, i no anem massa sobrats de bones notícies en la societat actual i a la nostra ciutat en particular. Per tant, celebrar-ho, el nostre vot favorable i esperem que a partir d’ara tot això tiri endavant sense més pauses. SENYOR FALCÓ: També per manifestar el nostre vot favorable a aquesta aprovació, aquest tràmit, ara esperem veure com això comença a construir-se, més que mirar el passat penso que el que s’ha de fer és mirar el futur. Està clar que aquest és un projecte que ja va començar fa uns anys, però jo crec que cal posar de manifest el consens polític i social que hi ha hagut al voltant que tot això sigui possible. El consens, em sembla, de totes les forces polítiques que avui estan en el Ple, les que lideren el govern en aquest moment, les que el van liderar en el passat, i en tot cas, és una aposta estratègica d’una ciutat i d’una comarca, aquesta comarca del Barcelonès, que lliga molt bé amb una idea que es ven des del Fòrum dels municipis del Barcelonès Nord, que hem d’explicar que serveix pe algunes coses, entre les quals per teixir les complicitats suficients com perquè en aquest territori del Barcelonès, del baix Besòs, hi pugui haver tres projectes que se semblen com a mínim amb la filosofia, projectes que volen crear àrees de coneixement en les quals es combinin recerca, docència i empresa. I en aquest sentit Sant Adirà ha fet la seva feina amb el Campus Diagonal Besòs, el trasllat de l’escola d’enginyeria de l’UPC, la generació allà de sòl industrial per poder generar coneixement, coneixement, llocs de treball, recerca etc., és a dir, creació de riquesa. Nosaltres hem fet la feina a la zona de Can Ruti, no només amb aquest pas que fem avui, sinó també amb el que en l’anterior Pla vam fer, quan vam aprovat tots el Pla director de la Serralada de Marina, que consolida drets urbanístics sobre un sector de creixement en generació de riquesa en aquesta zona de Badalona al costat de Can Ruti. I també la gent de Santa Coloma amb Torribera i tot el

Secretaria General


que seran els estudis vinculats al món de la salut i de la nutrició. Per tant, penso que és una manera d’enfocar en positiu un futur complex, però nosaltres apostem al cent per cent perquè aquest territori nostre, no només Badalona, sinó també Santa Coloma i Sant Adrià, tinguin aquestes portes de futur obertes. Per tant, celebrem enormement que avui culmini una primera part del procés, i en tot cas, manifestem el nostre ferm compromís en què qualsevol cosa que tingui a veure amb aquets projectes en aquella zona pugui tirar endavant. gràcies a això i gràcies també a aquell Pla director de la Serralada de Marina que fa ben poc vam aprovar en aquest Ple. SENYOR SAGUÉS: Senzillament per dir que no tenim res més a afegir, que ja creiem que s’ha dit tot el que calia dir, i que nosaltres ens sumem a aquest consens de vot favorable a aquesta proposta. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Sagués i gràcies a tots. Jo crec que en moments com aquest es veu que més enllà de les diferències polítiques, quan hi ha un gran projecte de ciutat i de país com és aquest cas, quan estem parlant d’un projecte d’excel·lència anem tot a una, i això és un exemple, ha de ser un exemple per al conjunt dels ciutadans. Jo em sumo a les felicitacions i al reconeixement de l’esforç fet en el seu dia. Evidentment que avui portem la culminació, la finalització d’un llarg període de temps, un llarg període de temps que es va iniciar en l’any 2002, després a l’any 2007 és quan es va començar a concretar, i home, que jo com ha dit el senyor Serra, i crec que una part de la seva intervenció la comparteixo. Crec que hem de felicitar a totes les administracions, a tot els tècnics, en general a tota la societat, i als polítics, però quan parlem de polítics home, permeti’m que digui i suposo que és casualitat, però només n’ha dit del seu partit polític, i jo crec que cal reconèixer la feina feta pel govern de Convergència i Unió, el govern de Catalunya en aquest moments, i nosaltres també ens sentim satisfets pel fet de ser els responsables d’aquesta culminació. Jo els vull dir que la setmana, i així vull que consti en acta perquè em sembla que és important, la setmana passada jo vaig estar a la reunió del patronat de la Fundació Josep Carreras que es va celebrar a Barcelona, presidia pel conseller de Sanitat, el senyor Boris Ruiz, i he de dir que per dues ocasions, entre dues i tres ocasions el senyor Josep Carreras va destacar l’agraïment a Badalona, l’agraïment específic al Rotary Club i a Badalona Contra el Càncer, per les aportacions, i a mi m’agradaria que quedés constància d’aquest fet, perquè com a badalonins crec que ens podem sentir molt orgullosos, i que a la vegada es traslladi a les dues entitats, tant al Rotary com a Badalona Contra el Càncer, aquest agraïment que es va fer al Patronat per part del senyor Josep Carreras. Per tant, em sembla que ens hem de felicitar. Avui finalitzem una etapa que ha estat llarga, que ha estat feixuga i que a partir d’ara la materialització es podrà palpar d’una forma molt més directa. I per tant, gràcies pel vot de confiança, gràcies per la feina feta, i aprovaríem el dictamen amb tots els vots favorables dels grups. Em sembla que primer hem de votar la urgència, entenc que la votem tots a favor, i després passaríem a la votació, que entenc que seria la mateixa. Votació de la urgència. La urgència de la proposta s’aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. Votació de la proposta. La proposta d'acord precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE SERVEIS A LES PERSONES

6 AP-2012/2206 DICTAMEN. Designar els representants de l'Ajuntament al Consell Escolar Municipal. Identificació de l’expedient Tipus de resolució Designació de representants de l’Ajuntament al Consell Escolar

Municipal Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa

Secretaria General


Núm. expedient: 5/W01-2012 Antecedents 1. L’Ajuntament Ple, mitjançant acord adoptat en sessió ordinària de data 26 d’abril de 1989 va aprovar el Reglament del Consell Escolar Municipal de Badalona. 2. L’Ajuntament Ple, mitjançant acord adoptat en sessió ordinària de data 29 de gener de 2008, va aprovar la designació de la presidència i la vicepresidència del Consell Escolar Municipal i el nomenament dels representants municipals al Consell Escolar Municipal (en endavant CEM). 3. En data 11 de juny de 2011 es va constituir el nou Ajuntament fruit de les eleccions municipals convocades per Reial Decret 424/2011, de 28 de març, (BOE de 29 de març de 2011) i de conformitat amb el que disposen els articles 195 i 196 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, fet que fa necessari renovar la designació dels representants municipals al CEM per continuar l’activitat normal d’aquest òrgan sectorial de participació. 4. En 12 de juliol de 2011, donada compte al ple en sessió de la mateixa data, es dicta resolució de l’alcalde de nomenament dels tinents d’alcalde i delegacions d’atribucions. 5. En data 18 de gener de 2012, la cap del Servei d’Educació, ha emès informe tècnic en el que, en compliment de l’article 5 del Reglament del Consell Escolar Municipal, com a resultat de la constitució del nou Ajuntament fruit de les eleccions municipals referides i de la nova organització de la regidoria d’Educació, Esports i Joventut, proposa la designació dels nous representants de l’Ajuntament al CEM d’acord amb el següent detall, tenint en compte les designacions efectuades alhora pels respectius grups polítics municipals i que consten documentades a l’expedient de referència. Les conclusions d’aquest informe són del següent tenor literal: “(...) CONCLUSIONS: PRIMERA: Caldria efectuar, en base al nou cartipàs municipal i donat l’inici d’una nova legislatura, els nous nomenaments que es detallen, com a membres del CEM i en representació municipal: Presidència: Sr. Xavier Garcia Albiol, Alcalde Vicepresidència: Sr. Juan Fernández Benítez, regidor d’Educació, Esports i Joventut 8 representants: Sr. Sergio Fernández Jaén, en representació del Grup Municipal de PP. Sra. Pilar Garrido Peinado, en representació del grup Municipal d’ICV-EUiA Sra. M. Helena Medina Guiton, en representació del Grup Municipal de CIU Sr. Aniceto Ramírez Vílches, en representació del Grup Municipal del PSC Sra. Elisa de Mata Arnaldo, coordinadora d’Educació de la regidoria d’Educació, Esports i Joventut Sr. Antonio García Martínez, coordinador de Serveis Socials de la regidoria de Serveis Socials i Salut Sr. Rafael Flores Muñoz, coordinador de la regidoria de Seguretat, Convivència i Participació Sr. Joaquim Català i Garriga, cap del departament d’Educació de la regidoria d’Educació i, Esports i Joventut SEGONA: Caldria deixar sense efecte els anteriors nomenaments.” Fonaments de dret 1. L’antiga Llei 25/1985, de 10 de desembre, dels consells escolars, (actualment derogada per la Llei 12/2009, del 10 de juliol d’educació) va crear els consells escolars municipals i en desplegament d’aquesta Llei s’aprovà el Decret 404/1987, de 22 de desembre, regulador de les bases generals d’organització i de funcionament dels consells escolars municipals. Aquesta última disposició en l’actualitat es pot considerar encara vigent per què no s’oposa al que disposa la nova llei d’educació. 2. La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, en relació als consells escolars municipals disposa en el seu article 173 que “Els municipis poden constituir consells municipals en tant que òrgans i instruments de consulta i de participació. Els consells s’han de constituir en els municipis als quals s’hagin delegat competències de les que estableix l’article 159.4.”.

Secretaria General


La nova Llei no estableix la composició dels consells escolars municipals, i és per això que pel que fa a aquest aspecte s’estarà a allò que, en el seu cas, pugui establir la seva normativa i l’acord municipal de constitució. 3. El Reglament del Consell Escolar Municipal, aprovat per l’Ajuntament Ple, en data 26 d’abril de 1989, en relació a la composició del CEM, en el seu article 5 disposa que serà integrat entre d’altres per vuit representants de l’Ajuntament designats per l’Ajuntament Ple. En relació a l’estructura i funcionament del CEM, l’article 11 del mateix Reglament, estableix que “La presidència del Consell correspon a l’Alcalde de la Ciutat que podrà delegar-la en un Conseller de l’Ajuntament mitjançant la disposició corresponent. L’Excm. Ajuntament Ple designarà com a vice-president al Conseller responsable de l’educació, d’acord amb el cartipàs municipal, sempre que no se li hagués delegat ja la presidència”. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’art. 172 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals (ROFRJEL), no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme amb les previsions dels articles 82.2 i 123 ROFRJEL, l’Ajuntament Ple, previ dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit d’Atenció a les Persones, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- Designar com a president del Consell Escolar Municipal, al senyor Xavier Garcia Albiol, alcalde. SEGON.- Designar com a vicepresident del Consell Escolar Municipal, al senyor Juan Fernández Benítez, regidor d’Educació, Esports i Joventut. TERCER.- Designar, com a representants de l’Ajuntament, a les persones que es relacionen a continuació: Sr. Sergio Fernández Jaén, en representació del Grup Municipal de PP Sra. Pilar Garrido Peinado, en representació del Grup Municipal d’ICV-EUiA Sra. M. Helena Medina Guiton, en representació del Grup Municipal de CIU Sr. Aniceto Ramírez Vílches, en representació del Grup Municipal del PSC Sra. Elisa de Mata Arnaldo, coordinadora d’Educació de la regidoria d’Educació, Esports i Joventut Sr. Antonio García Martínez, coordinador de Serveis Socials de la regidoria de Serveis Socials i Salut Sr. Rafael Flores Muñoz, coordinador de la regidoria de Seguretat, Convivència i Participació Sr. Joaquim Català i Garriga, cap del departament d’Educació de la regidoria d’Educació i, Esports i Joventut QUART.- Deixar sense efecte els anteriors nomenaments de representants municipals al Consell Escolar Municipal, adoptats en sessió plenària de data 29 de gener de 2008, així com la designació de presidència i vicepresidència. CINQUÈ.- Notificar aquest acord als interessats. Votació. El dictamen precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE TERRITORI I MEDI AMBIENT

7 AP-2012/2207 DICTAMEN. Aprovar inicialment la modificació del Pla general metropolità a les parcel·les situades al camí de les Guixeres, al carrer del Torrent de Vallmajor, a l'avinguda del Maresme i a l'avinguda del Llenguadoc. Per part de Planejament Urbanístic es presenta per a la seva aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General Metropolità d’àmbit discontinu d’àmbit discontinu a les parcel·les situades al camí de les Guixeres, al carrer torrent de Vallmajor, a l’avinguda Maresme i l’avinguda Llenguadoc de Badalona.

Secretaria General


Vist l’informe subscrit en data 16 de gener de 2012 per l’arquitecta adscrita al departament de Planejament Urbanístic, que reproduït literalment diu: “I N F O R M E Es presenta a tramitació la Modificació del Pla General Metropolità d'àmbit discontinu als àmbits situats al camí de les Guixeres, al carrer del Torrent de Vallmajor, a l’avinguda del Maresme i a l’avinguda de Llenguadoc. Així mateix, tot i que no es modifiquen els seus paràmetres urbanístics, als efectes de quedar vinculats per la permuta que es pacta al conveni subscrit entre l'Ajuntament de Badalona i la societat Eurostanding, SA, que s’adjunta i es tramita conjuntament amb el present document, també s’inclouen dins l’àmbit de la Modificació del PGM els sòls amb front a la carretera de can Ruti i al camí vell a Montcada al barri de Canyet. Iniciativa i objecte La present Modificació del PGM formulada per iniciativa pública de l’Ajuntament de Badalona proposa la reordenació dels sòls amb usos industrials, terciaris i dotacionals situats als barris de les Guixeres, la Mora i Bonavista amb els següents objectius: Potenciar el reequilibri del teixit industrial i el foment de l’activitat econòmica. Ampliar i complementar el conjunt d’equipaments assistencials i d’investigació científica en

el camp de la salut ubicats al voltant de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Fomentar la preservació dels espais agroforestals i la protecció dels espais amb valor

ambiental, històric i paisatgístic del Parc de la Serralada de Marina. Àmbit del sector de planejament Els terrenys inclosos en la Modificació del PGM defineixen un sector de planejament discontinu amb una superfície total de 101.631,90 m2, conformat pels 6 àmbits següents: L’àmbit A situat al barri de les Guixeres, amb una superfície total de 12.200 m2 i que

comprèn els sòls amb front al camí de les Guixeres i al sud del turons d'en Joan de les Dents i de l'Orella.

L'àmbit B al barri de les Guixeres, amb una superfície total de 17.525 m2 i que comprèn els sòls amb front al carrer del Torrent de Vallmajor i el vial de nova creació d'accés al futur parc de la Mediterrània i a l’est dels turons d'en Joan de les Dents i de l'Orella.

L'àmbit C al barri de la Mora, amb una superfície total de 6.246,90 m2 i que comprèn els sòls amb front a l'avinguda del Maresme i als carrers de Francesc Teixidó, de Manuel Fernández Márquez, de la Mora i d'Eduard Maristany, confrontants al terme municipal de Sant Adrià del Besòs.

L'àmbit D al barri de Bonavista, amb una superfície total de 12.350 m2 i que comprèn els sòls amb front a l'avinguda del Llenguadoc i a la carretera de can Ruti i al sud del turó d’en Boscà.

L’àmbit E al barri de Canyet, amb una superfície total de 33.146 m2 i que comprèn els sòls amb front a la carretera de can Ruti i al sud-oest del turó de Miravitges.

L’àmbit F al barri de Canyet, amb una superfície total de 20.164 m2 i que comprèn els sòls amb front al camí vell a Montcada, entre el Pla del Campament i el Turó de Sant Onofre i confrontants al terme municipal de Montcada i Reixac.

Planejament vigent El planejament urbanístic vigent d’aplicació als àmbits A, B, C i D inclosos en la Modificació del PGM és el següent: Sector A - Camí de les Guixeres (Polígon Guixeres) Pla General Metropolità. Data aprovació: 14/07/1976. Data publicació: 19/07/1976. Pla parcial les Guixeres, Sector 1. Data aprovació: 19/07/1989. Data publicació: 04/10/1989. Modificació del PGM les Guixeres, Sector 1. Data aprovació: 27/02/1989. Data publicació: 04/10/1989. Modificació del Pla general metropolità en el sector del turó d’en Seriol i l'autopista A-19. Data aprovació: 28/12/2004. Data publicació: 08/02/2005.

Secretaria General


Modificació del Pla general metropolità per a la mutació del tipus del sistema de serveis tècnics metropolitans (clau 4) situat a l’extrem sud del Turó d’en Seriol.

Data aprovació: 14/03/2006. Data publicació: 30/05/2006. Règim del sòl: SÒL URBÀ Qualificació vigent: Sistema de serveis tècnics (clau 4) Superfície: 12.200 m2 Les actuals qualificacions urbanístiques vigents en l’àmbit A Camí de les Guixeres són les definides a la Modificació puntual del PGM per la mutació del sistema de serveis tècnics (clau 4) situat a l’extrem sud del turó d’en Seriol, que qualifica els sòls inclosos en la present Modificació del PGM de sistema de serveis tècnics clau 4 i especifica que el tipus i les condicions de l’edificació dels esmentats sols es definirà mitjançant la redacció d’un Pla especial. Sector B - del Torrent de Vallmajor (Polígon Guixeres) El planejament vigent al sector A és el següent: Pla General Metropolità. Data aprovació: 14/07/1976. Data publicació: 19/07/1976. Pla parcial les Guixeres, Sector 1. Data aprovació: 19/07/1989. Data publicació: 04/10/1989. Modificació del PGM les Guixeres, Sector 1. Data aprovació: 27/02/1989. Data publicació: 04/10/1989. Pla especial de millora de la vialitat local al sector de Llevant Data aprovació: 13/12/2000. Data publicació: 19/03/2001 Règim del sòl: SÒL URBÀ Qualificació vigent: Sistema d'equipaments (clau 7b) EXPOSICIÓ Superfície: 17.650 m2 Les actuals qualificacions urbanístiques vigents en l’àmbit B carrer del Torrent de Vallmajor són les definides a la Modificació del Pla General Metropolità Sector I del Pla Parcial Guixeres i a la Modificació del Pla Parcial Guixeres al Sector I, que qualifica els sòls inclosos en la present Modificació del PGM de sistema d’equipaments comunitaris (clau 7b) d’ús exposició i de sistema viari (clau 5). Sector C - Avinguda del Maresme (Zona industrial sud) El planejament vigent al sector A és el següent: Pla de millora urbana per a l'ordenació de volums i usos del Parc empresarial Granland

Badalona Sud. Data aprovació: 14/07/2004. Data publicació: 19/10/2004. Modificació puntual del Pla de millora urbana per a l'ordenació de volums i usos del Parc

empresarial Granland Badalona Sud. Data aprovació: 22/06/2006. Data publicació: 15/12/2006. Pla especial urbanístic d’ordenació de volums de les parcel·les 7 i 10 del Parc empresarial

Granland Badalona Sud. Data aprovació: 29/03/2007. Data publicació: 29/05/2007. Règim del sòl: SÒL URBÀ Qualificació vigent: Zona industrial tipologies 2b i 3 (claus 22c2b / 22c3 ) Superfície: 6.246,90 m2 Les actuals qualificacions urbanístiques vigents en l’àmbit C avinguda del Maresme són les definides al Pla de millora urbana de l’àmbit de la parcel·la travessada pel carrer Manuel Fernández Márquez amb front als carrers de la Indústria, Manuel Fernández Márquez i Eduard Maristany i l’avinguda Maresme, que qualifica les parcel·les 5 i 9 com a zona industrial tipologia 2b (clau 22c2b) i les parcel·les 10b i 10c com a zona industrial tipologia 3 (clau 22c3). Sector D - Avinguda del Llenguadoc (Bonavista) Pla General Metropolità. Data aprovació: 14/07/1976. Data publicació: 19/07/1976. Pla especial de protecció i millora del sector sud de la Serralada de Marina.

Secretaria General


Data aprovació: 16/04/2002. Data publicació: 24/05/2002. Règim del sòl: SÒL NO URBÀNITZABLE Qualificació vigent: Verd privat d’interès tradicional (clau 8b) Superfície: 12.350 m2 La zonificació urbanística vigent en l’àmbit de l’avinguda del Llenguadoc és la definida al PGM, que qualifica els sols de verd privat d’interès tradicional (clau 8b). Tanmateix, el Text refós de la revisió del Programa d’Actuació Urbanística del PGM (quadrienni 1988-1992), adscriu parts els sols inclosos dins l’àmbit D, al sistema general de Parc Forestal. Justificació i conveniència de la proposta El raonament i justificació de la procedència de la iniciativa, així com I'oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents queda degudament justificada al llarg de la present proposta, tal i com preveu l’article 97 del DL 1/2010 de 3 d’agost, pel qual s’aprova el TRLU. Descripció de la proposta Tal i com s’ha exposat anteriorment la proposta de Modificació del PGM es planteja en base als següents objectius específics: Articular i definir un projecte que permeti el reequilibri del sòl industrial del municipi,

reconeixent l'excessiva concentració de sostre industrial a l'àmbit de la zona industrial sud i la posició específica del sector Guixeres en relació a la ciutat i a les infraestructures. Concretant els usos i les arquitectures que permetin consolidar aquest punt com a espai de referència tant al barri de les Guixeres com per al sector de llevant del municipi.

Ampliar i complementar el conjunt del sistema d’equipaments sociosanitaris ubicats al voltant de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, fomentant les oportunitats d’investigació científica en el camp de la salut així com l’atenció sanitària pública al servei de la ciutadania.

Fomentar la preservació dels espais agroforestals situats entre els turons d'en Seriol i de Miravitges i la protecció dels espais amb valor ambiental, històric i paisatgístic adjacents als entorns protegits del Monestir de sant Jeroni de la Murtra i del Serrat de les ermites de Sant Onofre i de sant Climent, dins del Parc de la Serralada de Marina.

Àmbit A Camí de les Guixeres (Polígon Guixeres) A les parcel·les B i C amb front al camí de les Guixeres la proposta es concreta amb la definició d’una nova zona industrial (clau 22c3a) de 12.200 m2 de superfície i 16.760,33 m2 de sostre d’ús industrial-terciari que es transfereix de les parcel·les de l’àmbit C avinguda del Maresme. Es defineix la normativa urbanística i les condicions d’edificació i ús pròpies per a la zona 22c3a, que es regula a l’article 17 de les Normes d’aquesta Modificació del PGM amb els següents paràmetres bàsics:

Tipus d’ordenació: segons edificació aïllada. Alçada reguladora màxima: 18 metres (PB+2) Separació al camí de les Guixeres 10 metres. Separació a límits de parcel·la: 5 metres Edificabilitat màxima sobre rasant: 16.760,33 m2

Àmbit B Carrer del torrent de Vallmajor (Polígon Guixeres) A les parcel·les 10a i 11 amb front al carrer del Torrent de Vallmajor la proposta es concreta amb la definició d’una nova zona industrial (clau 22c3b) de 10.065 m2 de superfície i 13.326m2 de sostre d'us industrial-terciari que es transfereix de les parcel·les de l’àmbit C avinguda del Maresme. Es defineix la normativa urbanística i les condicions d’edificació i ús pròpies per a la zona 22c3b, que es regula a l’article 18 de les Normes d’aquesta Modificació del PGM amb els següents paràmetres bàsics:

Tipus d’ordenació: segons edificació aïllada. Alçada reguladora màxima: 15 metres (PB+1) Alineació obligatòria a la prolongació de l'avinguda del Guix. Separació al carrer del Torrent de Vallmajor: 10 metres

Secretaria General


Separació a límits de parcel·la: 5 metres Edificabilitat màxima sobre rasant parcel·la 10a: 5.010,00 m2 Edificabilitat màxima sobre rasant parcel·la 11: 8.316,00 m2

Àmbit C Avinguda del Maresme (Zona industrial sud) A les parcel·les amb front l'avinguda del Maresme es proposa la reducció la reducció de 30.086,33 m2 de sostre edificable d'us industrial-terciari. La proposta es concreta amb la redefiniciò de les condicions d’edificació de les zones industrials (claus 22c2b i 22c3) que es regula als articles 19 i 20 de les Normes d’aquesta Modificació del PGM amb els següents paràmetres bàsics: Per a la subzona 22c2b els paràmetres específics de l’edificació són:

Tipus d’ordenació: segons alineació a vial Alçada reguladora màxima: 14 metres (PB+1) Edificabilitat sobre rasant parcel·la 5: 2.642,20 m2 Edificabilitat sobre rasant parcel·la 9: 3.567,50 m2

Per a la subzona 22c3 els paràmetres específics de l’edificació són: Tipus d’ordenació: segons alineació a vial. Alçada reguladora màxima: 14 metres (PB+1) Edificabilitat sobre rasant parcel·la 10b: 2.521,78 m2 Edificabilitat sobre rasant parcel·la 10c: 2.837,54 m2

Àmbit D Avinguda del Llenguadoc (Bonavista) A la parcel·la amb front a l'avinguda del Lleguadoc es proposa una reserva del sistema d'equipament, en un punt de molt bona accessibilitat per la seva proximitat a la ronda B-20 i que tanca la trama urbana del barri de Bonavista. Àmbit E Carretera de can Ruti (Canyet) En aquest àmbit, la Modificació del PGM comporta la obtenció de la titularitat pública de la parcel·la situada a la carretera d'accés a can Ruti i al costat del Centre de disminuïts psíquics profunds can Ruti. En aquesta parcel·la de sòl urbà es pot implantar un equipament públic d'us sanitari-assistencial amb una edificabilitat d'uns 5.000 m2. Així mateix, en aquest àmbit la Modificació del PGM comporta la obtenció de la titularitat pública dels sòls situats dins la zona agroforestal situada entre la carretera d'accés a can Ruti i l'Escola de Natura Angeleta Ferrer (Masia de can Miravitges), on es podrien ubicar les futures instal·lacions del Viver Municipal. Àmbit F Camí antic a Montcada (Canyet) En aquest àmbit, la Modificació del PGM comporta la obtenció de la titularitat pública de la parcel·la superfície situada al camí vell a Moncada al costat de la urbanització Vallençana, ubicats en l’entorn del turó i l'ermita de Sant Onofre i del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, inclosos dins els àmbits del Pla especial de protecció del patrimoni de Badalona i de l'Espai d’interès Natural de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs i la Xarxa Natura 2000. En aquest àmbit, a la zona més planera adjacent al camí vell de Montcada, es podria ubicar un petit equipament d’interpretació ambiental i/o mirador, allargat i de baixa alçada, integrat paisatgística i visualment, per les excel·lents vistes sobre la vall de Betlem i el caràcter de transició entre l’espai urbanitzat i l’espai lliure, equipament que dignificaria alhora l’entorn construït i les dues ermites existents. Justificació dels canvis proposats al sistema d’equipaments Les superfícies de les reserves de sòl per a equipaments previstos al planejament vigent i per la modificació del PGM proposada, es resumeixen en el quadre següent:

Planejament

vigent Proposta MPGM Balanç

Sistema equipaments (exposició)

12.210 m² -12.210 m²

Sistema equipaments 1.560 m² +1.560 m² Sistema equipaments 12.350 m² +12.350 m²

Secretaria General


(reserva) TOTAL 12.210 m² 13.910 m² 1.700 m² Al sector B, es redueix en 10.650 m2 la superfície de sòl destinada a sistema d’equipaments d’us exposició. Aquesta reducció de la superfície del sistema d’equipaments del sector B es compensa íntegrament amb la qualificació de 12.350 m2 de sistema d’equipaments (reserva) del sector D. Des del punt de vista quantitatiu, per al total de l’àmbit, la Modificació del PGM presenta un balanç positiu de 1.700 m2 de superfície destinada a sistema d’equipaments. Les parcel·les situades l’avinguda del Llenguadoc i a la carretera de can Ruti al costat del Centre de disminuïts psíquics profunds can Ruti, permeten la implantació d’equipaments públics, en un sector de la ciutat amb molt bona accessibilitat per la seva proximitat a la ronda B-20 i al conjunt d’equipaments vinculats a les funcions de recerca i docència ubicats al voltant de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, permet compaginar el desenvolupament d’una xarxa de serveis públics d’interès social amb la protecció patrimoni cultural i natural de la Serralada de Marina. Atenent a les característiques i al caràcter dels espais d’equipaments que es proposen o s’obté la seva titularitat, es considera que el balanç des del punt de vista qualitatiu també és altament positiu. Edificabilitat La Modificació de PGM proposa la transferència de part de l’edificabilitat de l’àmbit C als àmbits A i B. La proposta no comporta un increment de sostre edificable i, per tant, no es necessari incrementar les reserves de sòl destinades a zones verdes, espais lliures públics i equipaments públics. Planejament

vigent Proposta MPGM

Balanç

Sostre edificable àmbit A 16.760,33 m² +16.760,33 m²Sostre edificable àmbit B 13.326,00 m² +13.326,00 m²Sostre edificable àmbit C 41.655,35 m² 11.569,02 m² -30.086,33 m²TOTAL 41.655,35 m² 41.655,35 m² 0,00 m²Resum numèric El resum comparatiu entre les qualificacions del planejament vigent i la modificació del PGM proposada és el següent:

ZONIFICACIÓ (TOTAL MPGM) ClauPlanejament vigent m²

Proposta MPGM m² Balanç

Sòl urbà. Sistema de serveis tècnics 4 12.200,00 -

-12.200,00

Sòl urbà. Sistema viari 5 5.860,00 5.860,00 -

Sòl urbà. Sistema d’equipaments locals 7b 24.020,00 13.370,00

-10.650,00

Sòl urbà. Zona industrial 22c 6.246,90 29.096,90 22.850,00

Sòl no urbanitzable. Sistema d’equipaments locals 7b 2.206,00 14.556,00

12.350,00

Sòl no urbanitzable. Sistema d’equipaments metropolitans

7b/7c 1.683,00 1.683,00 -

Sòl no urbanitzable. Zona de verd privat 8b 12.350,00 -

-12.350,00

Sòl no urbanitzable. Protecció de sistemes 9 1.610,00 1.610,00 -

Secretaria General


Sòl no urbanitzable. Lliure permanent 26 9.814,00 9.814,00 - Sòl no urbanitzable. Sistema parc forestal de conservació 27 16.975,00 16.975,00 - TOTAL 101.631,90 101.631,90

EDIFICABILITAT (DETALL PER ÀMBITS) Clau Planejament vigent m²

Proposta MPGM m²

Àmbit A: Camí de les Guixeres (Guixeres) Sòl urbà. Zona industrial 22c3a 16.760,33 Àmbit B: Carrer del Torrent de Vallmajor (Guixeres) Sòl urbà. Zona industrial 22c3b 5.010,00 Sòl urbà. Zona industrial 22c3b 8.316,00 Àmbit C: Avinguda del Maresme (Zona industrial sud) Sòl urbà. Zona industrial (parcel·la 5) 22c2b 11.130,00 2.642,20 Sòl urbà. Zona industrial (parcel·la 9) 22c2b 11.876,89 3.567,50 Sòl urbà. Zona industrial (parcel·la 10b) 22c3 8.774,86 2.521,78 Sòl urbà. Zona industrial (parcel·la 10c) 22c3 9.873,60 2.837,54 TOTAL 41.655,35 41.655,35 Conclusions Vista la proposta i atès que la documentació compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i el Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Ley de Suelo, s’informa favorablement la tramitació la Modificació del Pla General Metropolità d'àmbit discontinu als àmbits situats al camí de les Guixeres, al carrer del Torrent de Vallmajor, a l’avinguda del Maresme i a l’avinguda de Llenguadoc.” Vist l’informe subscrit en data 18 de gener de 2012 pel Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme i Territori, i que reproduït literalment diu el següent: “PROPOSTA PRESENTADA Per part del Departament de Planejament Urbanístic de l’Àrea d’Urbanisme i Territori s’ha redactat la Memòria de la Modificació puntual del PGM d’àmbit discontinu amb una superfície total dels àmbits de 101.631,90 m2. Respecte l’objectiu de la proposta presentada, l’arquitecta adscrita al departament de Planejament Urbanístic ha emès un informe en data 16 de gener de 2011, en virtut del qual posa de manifest que es tracta d’articular i definir un projecte que permeti el reequilibri del sòl industrial del munipici, ampliar i complementar el conjunt de sistema d’equipaments sociosanitaris ubicats al voltant de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, fomentar la protecció i preservació dels espais agroforestals de la Serralada de Marina així com els espais amb valor ambiental, històric i paisatgístic adjacent als entorns protegits al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra i el del Serrat de les ermites de Sant Onofre i de sant Climent, en definitiva potenciar el reequilibri del teixit industrial i el foment de l’activitat econòmica, científica i assistencial de la ciutat. Igualment, s’incorpora a la documentació de la present modificació de PGM la proposta del text del conveni urbanístic a signar entre l’Ajuntament de Badalona i la societat Eurostanding, S.A. on es concreta la permuta de les finques de conformitat amb els valors determinats en l’informe emès per la tècnica adscrita al departament de Gestió urbanística i que consta a l’expedient, que fan possible assolir juntament amb l’instrument de planejament proposat, el reequilibri del teixit industrial i de foment de l’activitat científica i assistencial. NORMATIVA D’APLICACIÓ

Secretaria General


Aquesta modificació del Pla General metropolità d’iniciativa pública es formula i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en endavant TRLU. A l’expedient administratiu 13/D 3-11 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic hi consten les determinacions establertes per l’article 69.1 del Reglament aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, en endavant RLU, respecte el contingut de la memòria: - Justificació de la conveniència i oportunitat de la seva formulació. - Informació urbanística, acompanyada dels estudis complementaries. - Descripció i resultat del programa de participació ciutadana. - Objectius de l’ordenació. - Normativa. - Agenda. - Avaluació econòmica. - Documentació ambiental. De conformitat amb el vigent article 104 del TRLU en relació amb l’article 26.3 del RLU, s’incorpora el text del conveni urbanístic a signar entre l’Ajuntament de Badalona i la societat Eurostanding, S.A. per tal que des de l'inici de la tramitació de la modificació de PGM i amb la mateixa sigui objecte d'informació pública i no s'entendrà definitivament perfeccionat ni obligarà a les parts fins a la seva aprovació pel Ple de la Corporació. Així mateix, el conveni un cop aprovat podrà ser objecte de consulta presencial i per mitjans telemàtics i en el termini d'un mes des de la seva aprovació, de conformitat amb l’article 104.2 del TRLU, l'Ajuntament enviarà una còpia al Departament de Territori i Sostenibilitat perquè sigui inserit en la secció de convenis urbanístics del instrument de divulgació telemàtica del planejament urbanístic de l'Administració de la Generalitat. PROCEDÈNCIA DE L’APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DE PGM I DEL TEXT DEL CONVENI D’acord amb la normativa citada, s’informa favorablement la proposta presentada per tal que sigui aprovada amb caràcter inicial pel Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2 c) del D 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” Atesos els informes tècnic i jurídic transcrits anteriorment, els sotasignats membres de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Territori proposen al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent acord: PRIMER.- Aprovar amb caràcter inicial de la modificació puntual del Pla General Metropolità d’àmbit discontinu format per quatre sectors denominats A) Camí de les Guixeres, B) Carrer del Torrent de Vallmajor, C) Avinguda del Maresme i D) Avinguda del Llenguadoc, E) Carretera de Can Ruti, F) Camí antic de Montcada, amb una superfície total de 101.631,90 m2. Aquesta actuació urbanística es promou i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. SEGON.- Aprovar el text del conveni a signar entre l’ajuntament de Badalona i la societat Eurostanding, S.A. el text del qual reproduït literalment diu així: “CONVENI ENTRE L'EXCEL·LENTÍSSIM AJUNTAMIENT DE BADALONA I LA SOCIETAT MERCANTIL EUROSTANDING, S.A. Badalona, a (...) de gener de 2012 REUNITS D’una part, l'Il·lustríssim Senyor XAVIER GARCIA ALBIOL, Alcalde de l’Ajuntament de Badalona. I d’altre part, el Senyor MARC PUJOL-BUSQUETS i TEIXIDO, major d’edat, proveït de DNI núm. 46.237.992-B. ACTUEN

Secretaria General


El primer, en nom i representació de l’Ajuntament de Badalona (d’ara en endavant “Ajuntament”), fent ús de les facultats que li atorga la legislació de règim local i un cop dictaminada favorablement l’aprovació d’aquest conveni per la Comissió Informativa corresponent. I el segon, en nom i representació, com a Apoderat, de la Companyia Mercantil “Eurostanding, S.A.”, domiciliada a Barcelona, carrer Teodor Roviralta núm. 33; fou constituïda en data 25 de febrer de 1.987 mitjançant escriptura atorgada davant del Notari de Barcelona Don Enrique Peña Belsa, els seus estatuts es varen adaptar el 2 de juliol de 1992 i van ser posteriorment modificats i refosos mitjançant una escriptura atorgada davant del propi Notari Sr. Peña Belsa a Barcelona el dia 4 de maig de 1993; NIF núm. A-58.319.930. Consta inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, Foli 72, Tom 40535 i Full B-61514. Els poders del Sr. Pujol-Busquets varen se atorgats el 30 de juliol de 2007 davant del Notari de Barcelona Ignacio C. Permanyer Casas, mitjançant escriptura autoritzada amb el número 2.194 del seu protocol, i varen ser inscrits en el Registre Mercantil de Barcelona el 27 de setembre de 2007 causant la inscripció 24 en la fulla B-61514. I reconeixent-se mútuament la capacitat legal necessària per formalitzar aquest conveni, MANIFESTEN: I.- L’Ajuntament de Badalona participa plenament dels principis informadors de la legislació urbanística de Catalunya: l'articulació del territori català com una realitat ambientalment sostenible, funcionalment eficient, econòmicament competitiva i socialment cohesionada, principis que han d'ésser l'objectiu principal de l'acció dels poders públics i de la normativa en matèria d'urbanisme i ordenació del territori. Al servei d’aquests principis s’adreça fonamentalment l’actuació que es promou a partir de la col·laboració entre les parts signants, que ha de permetre l’assoliment, entre altres, d’aquests objectius. II.- Per altra banda, l’Ajuntament de Badalona, entén que s’està produint una excessiva concentració de sostre industrial en l’àmbit ordenat pel “Pla Especial de vialitat i normes complementàries de la zona industrial sud de Badalona”, aprovada per la CTUB en data 17 de febrer de 1.999; i que, en conseqüència convé reequilibrar la distribució del sòl industrial al llarg del terme municipal, revaloritzant espais sense utilitzar i amb poc valor afegit i, alhora, fomentant la captació de noves empreses i activitats, l’activació de la capacitat productiva i en definitiva, la creació de nous llocs de treballs a Badalona. III.- Així mateix, l’Ajuntament valora la conveniència d’ampliar i complementar el conjunt d’equipaments sociosanitaris ubicats al voltant de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, com l’Institut Guttmann ó la Fundació Josep Carreras Contra la Leucèmia, fomentant d’aquesta manera les oportunitats d’investigació científica en el camp de la salut així com l’atenció sanitària pública al servei de la ciutadania. IV.- En el marc d’aquestes polítiques de reequilibri del teixit industrial i de foment de l’activitat científica i assistencial, l’Ajuntament s’ha adreçat a Eurostanding, S.A., empresa titular del “Parc Empresarial Granland Badalona Sud”, ubicat en l’àmbit del Pla Especial abans esmentat, i que alhora és titular també de terrenys situats en la carretera d’accés a Can Ruti en les proximitats de l’àrea equipamental a l’Hospital Germans Trias i Pujol, per tal de proposar la reducció del potencial de sostre industrial que encara es troba pendent de materialitzar en el Parc Empresarial Granland tot traslladant l’edificabilitat que encara els hi resta a nous àmbits dels que és titular l’Ajuntament qualificats bàsicament d’equipament (Clau 7) i serveis tècnics (Clau 4) i, també, per tal d’obtenir la cessió d’aquells terrenys ubicats a Can Ruti, necessaris per ampliar la zona de grans equipaments sociosanitaris, mitjançant la permuta d’aquests terrenys per d’altres propietats de l’Ajuntament. V.- Igualment, en el marc de les converses mantingudes per tal d’obtenir la col·laboració amb l’Ajuntament per part de l’empresa Eurostanding, S.A. s’ha vist l’oportunitat de l’adquisició per part de l’Ajuntament, també mitjançant permuta, d’uns terrenys d’aquesta empresa ubicats en l’entorn del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra i de l'ermita de Sant Onofre, inclosos en el Pla especial de protecció del patrimoni de Badalona.

Secretaria General


VI.- Que, per al desenvolupament d’aquestes previsions i davant del fet de que les qualificacions urbanístiques actuals dels terrenys objecte de permuta no són adients, es requerirà prèviament la tramitació i aprovació d’una modificació del planejament urbanístic vigent, concretament una modificació puntual del Pla General Metropolità, que si bé incrementarà la superfície destinada a equipaments públics, en canvi, no suposarà increment de l’aprofitament urbanístic previst en el planejament vigent. I, a tals efectes, PACTEN PRIMER.- L’Ajuntament de Badalona promourà la immediata tramitació i aprovació d’una modificació puntual del Pla General Metropolità que contingui les següents determinacions:

1.- Delimitar un Sector d’àmbits discontinus que abasti les finques registrals que es descriuen i identifiquen als Annexes núms. 1 i 2, així com les registrals 32.625, 34.602, 38.118 I 38.120, que s’identifiquen a l’Annex núm. 3. 2.- Modificar les qualificacions urbanístiques d’aquestes finques de la manera següent: (i) Les registrals 19.486, 19.488 i 11.040, es qualificaran amb la Clau 22c3, amb una edificabilitat respectivament de 9.891,34 m², 6.868,99 m² i 8.316,00 m² de sostre, i la registral 11.038 es qualificaran amb la Clau 22c3 3.585 m² de sòl, amb una edificabilitat de de 5.010 m² de sostre, i la resta de 1.560 m² de sòl es manté amb la Clau 7b (equipaments). (ii) La registral 818 es qualificarà amb la Clau 7b; i les registrals 3.159, 20.343 i 21.137 mantindran les seves qualificacions vigents, considerant que el destí de les esmentades parcel·les continuarà vinculat a la implantació de sistemes urbanístics i que l’obtenció de la seva titularitat permetrà a l’Ajuntament conjuminar el desenvolupament d’una xarxa d’espais lliures i serveis públics d’interès social. (iii) Les registrals 32.625, 34.602, 38.118 I 38.120, mantindran les respectives claus vigents de 22c2 i / o 22c3, per bé que la seva edificabilitat quedarà reduïda respectivament a un sostre de 2.642,20 m², 3.567,50 m², 2.521,78 m² i 2.837,54 m².

SEGON.- Un cop aprovada i publicada l’aprovació definitiva de la referida Modificació Puntual del PGM, l’Ajuntament de Badalona procedirà d’immediat a la tramitació de l’expedient administratiu corresponent per a procedir amb Eurostanding, S.A. a l’adquisició i a l’alienació en permuta dels béns que es determinen i en els termes i condicions que es comprometen en els següents pactes. TERCER.- En Marc Pujol-Busquets i Teixidó, en nom i representació d’Eurostanding, S.A. es compromet i obliga a lliurar a l’Excel·lentíssim Ajuntament de Badalona, a títol de PERMUTA les finques registrals núms. 818, 3159, 20343 i 21.137, totes del Registre de la Propietat núm. 3 de Badalona, per tal de rebre com a contraprestació, i també a títol de PERMUTA de l’Excel·lentíssim Ajuntament el que es descriu en el següent Pacte. Les esmentades finques, les seves partions i les seves respectives qualificacions urbanístiques es concreten en el document que s’adjunta com Annex núm. 1. La superfície registral d’aquestes finques és de 63.455,55 m². QUART.- Per la seva part, l’Ajuntament de Badalona, es compromet i obliga a lliurar simultàniament a Eurostanding, S.A., a títol de PERMUTA, les finques registrals de les que n’és titular identificades amb els núms. 19.486, 19.488, 11.040 i una porció de 3.585 m² a segregar de la registral 11.038, totes elles del Registre de la Propietat núm. 3 de Badalona. Les esmentades finques, les seves partions i les seves respectives qualificacions urbanístiques, es concreten en el document que s’adjunta com Annex núm. 2. La superfície registral d’aquetes finques és de 24.410 m². CINQUÈ.- Ambdues parts de comú acord estableixen com a valor de les respectives finques el que s’ha determinat pels Serveis Tècnics municipals, i que són els següents:

a) El valor dels terrenys que entrega Eurostanding, SA, s'estima en 1.952.204,55 EUROS.

b) El valor dels terrenys que entrega l’Ajuntament de Badalona s'estima en 3.904.178,08 EUROS.

Secretaria General


D’aquestes valoracions en resulta un diferencial valorat igualment pels serveis tècnics municipals a favor de l’Ajuntament de Badalona per import de 1.951.973,53 EUROS que es satisfarà per part de Eurostanding de la següent forma: L’execució al seu càrrec dels treballs d’urbanització de la zona qualificada de vial annexa al carrer del Torrent de Vallmajor (moviment de terres, rocalla per contenir les terres del talús, la superfície urbanitzable i la recollida d’aigües amb un col·lector) valorat en 1.653.726,27 euros. Aquestes obres s’executaran per EUROSTANDING, SA simultàniament amb les d’edificació de l’àmbit i hauran d’estar finalitzades com a condició prèvia de l’atorgament de la llicència de primera ocupació. L’execució al seu càrrec de l’urbanització de l’àmbit denominat A camí de les Guixeres (Polígon Guixeres) a la modificació de PGM que es promourà per part de l’ajuntament. Valorat en 169.322,03 euros Assumir el pagament a l’ajuntament de Badalona de l’import de 128.925,23 euros determinats pels serveis tècnics municipals en concepte d’adquisició dels 18.068 m2 qualificats per la modificació de PGM en el sector del Turó d’en Seriol i el lateral de l’autopista A-19 de Badalona (DOGC núm. 4318 data 08/02/2005) de sistema de parc urbà de nova creació (clau 6b) pendents d’expropiació en compliment de la prescripció que imposa el planejament vigent. Aquest import de 128.925,23 euros es satisfarà de comptat a l’ajuntament de Badalona en el moment de formalització de la permuta. SISÉ.- La formalització mitjançant l’instrument públic de la PERMUTA convinguda es portarà a terme en la forma següent:

1.- En un termini màxim de seixanta dies a comptar de l’aprovació de la PERMUTA per l’òrgan municipal competent, s’haurà d’atorgar l’escriptura pública de formalització de la PERMUTA dels terrenys e immobles propietat d’Eurostanding, S.A. als que fa referència l’Annex núm. 1, pels terrenys i immobles a que fa referència l’Annex núm. 2 propietat de l’Excm. Ajuntament de Badalona, per bé que respecte d’aquests darrers la perfecció del conveni quedarà condicionada a la seva desafectació demanial. 2.- L’efectivitat del lliurament en PERMUTA dels terrenys propietat de l’Ajuntament, prèvia a la seva desafectació demanial, haurà de ser objecte de ratificació mitjançant escriptura pública, dintre del termini màxim de noranta dies a comptar des de la formalització a que fa referència el paràgraf 1 anterior.

SETÈ.- El lliurament del terrenys i immobles respectius haurà de fer-se en concepte de lliure de càrregues i gravàmens, així com d’eventuals drets de reversió, responent les Parts atorgants per evicció i sanejament. Així mateix, els terrenys s’hauran de lliurar en concepte de lliures d’arrendataris i ocupants de qualsevol tipus i condició en el moment de la formalització pública de la PERMUTA. VUITÈ.- Les despeses i impostos que es meritin en relació en la formalització e inscripció de la PERMUTA seran satisfetes per las Parts segons Llei. NOVÈ.- Tanmateix, si per tot el 30 de juny del 2013 encara no s’hagués obtingut l’aprovació definitiva de la referida Modificació Puntual del PGM en les condicions i qualificacions que es preveuen en aquest conveni, o no s’hagués materialitzat la permuta, qualsevulla de les Parts podrà demanar la seva resolució en els termes de l’article 1.123, primer paràgraf, del Codi Civil espanyol. DESÈ.- L'AJUNTAMENT i EUROSTANDING, SA, per al desenvolupament i execució del present Conveni urbanístic, que lliure i voluntàriament subscriuen, es comprometen a col·laborar i actuar amb la major bona fe i diligència possibles, a efectes de permetre el compliment dels objectius previstos en el mateix en els termes i formes que queden convinguts. ONZÈ.- Aquest Conveni s'ha d'integrar en la documentació de la Modificació del PGM que promourà l'AJUNTAMENT, des de l'inici de la seva tramitació i amb el mateix serà objecte d'informació pública i no s'entendrà definitivament perfeccionat ni obligarà a les parts fins a la seva aprovació pel Ple de la Corporació. Així mateix, el conveni un cop aprovat podrà ser objecte de consulta presencial i per mitjans telemàtics i en el termini d'un mes des de la seva aprovació, l'Ajuntament enviarà una còpia al Departament de Territori i Sostenibilitat perquè

Secretaria General


sigui inserit en la secció de convenis urbanístics del instrument de divulgació telemàtica del planejament urbanístic de l'Administració de la Generalitat. DOTZÈ.- El present conveni urbanístic té naturalesa jurídico-administrativa i les qüestions relatives al seu compliment, interpretació, efectes i extinció són competència de l'ordre contenciós administratiu amb seu a la jurisdicció territorial que correspon a l'Ajuntament de Badalona I perquè així consti, com a prova de la seva conformitat, signen el present Conveni per exemplar duplicat a un únic efecte, en el lloc i data assenyalats al principi. Per l’Ajuntament de Badalona Per Eurostanding, S.A. L’Alcalde L’apoderat Sr. Xavier Garcia Albiol Sr. Marc Pujol-Busquets i Teixido ANNEX núm. 1 Finques propietat d’Eurostanding Registral 818 : - Descripció: “RUSTICA hoy yermo y baldío, en Badalona, partida “Pomar de Dalt” denominada “Castellet”. Tiene una superficie de DIEZ MIL CIENTO CUARENTA Y CINCO METROS CUADRADOS CON CINCUENTA Y CINCO DECÍMETROS CUADRADOS. LINDANTE; al Norte, con la finca propiedad de Doña Maria Dolores Martí Ribas; al Sur, con la Autopista Trinidad-Montgat; al este, con la finca propiedad de Doña Maria Dolores Martí Ribas; y al oeste, con la carretera de acceso a la Residencia de la Seguridad Social Hermanos Trias”. -Titular: Consta inscrita a favor de Eurostanding, SA. - Inscripció: inscrita al Registre de la Propietat número 3 de Badalona, al foli 208, tom 2993 de l’arxiu, llibre 129 , inscripció 9ª finca 818. - Càrregues: Gravada amb afeccions fiscals. - Cadastral 08015A005000530000QE - Qualificació Urbanística: Verd privat (Clau 8b) Registral 3.159: - Descripció: “PIEZA DE TIERRA en el término municipal de Badalona, llamada “La Tarongeta” de extensión ocho cuarteras, equivalentes a UNA HECTÁREA NOVENTA Y CINCO ÁREAS Y OCHENTA Y SEIS CENTIÁREAS, de ínfima calidad, la cual linda; por oriente y mediodía con la casa de Vehils y a poniente y cierzo con Don Antonio Ferrater y un camino que va del vecindario de Canyet a la Riera de Pomar, por donde tiene la entrada dicha finca”. -Titular: Consta inscrita a favor de Eurostanding, SA. - Inscripció: inscrita al Registre de la Propietat número 3 de Badalona, al foli 81, tom 2905 de l’arxiu, llibre 41 , inscripció 7ª finca 3159. - Càrregues: Gravada amb afeccions fiscals. - Cadastrals 08015A016000340000QY i 08015A016000360000QQ. - Qualificació Urbanística: Varis (Claus: 5 / 9 / 7b / 7c / 27) Registral 20.343: - Descripció: “PIEZA DE TIERRA viña de cabida dos mojadas o sea noventa y siete áreas de noventa y tres centiáreas doce centímetros cuadrados, que en realidad son TRECE MIL QUINIENTOS SESENTA METROS CUADRADOS, situados en el término de Badalona, vecindario denominado de Pomar, concida por la "Tarongeta”. Lindante; al este, parte con Don José Oriol Dodero y parte con tierras de la herencia de Don Antonio Arquer y Martí; hoy otra finca de la herencia de Don José Ventura Gausachs, en la actualidad parcelas teinta y tres y treinta y cuatro del Polígono dieciseis; por el sur y Norte con Doña Josefa Vehils mediante en este último linde con camino, en la actualidad parcelas nueve mil uno y treinta del Polígono dieciseis, respectivamente, y por el oste con otro camino”. -Titular: Consta inscrita a favor de Eurostanding, SA. - Inscripció: inscrita al Registre de la Propietat número 3 de Badalona, al foli 41, tom 3444 de l’arxiu, llibre 580 , inscripció 7ª finca 20343. - Càrregues: Gravada amb afeccions fiscals. - Cadastral 08015A016000290000QA.

Secretaria General


- Qualificació Urbanística: Varis (Claus: 5 / 7b / 7cI / 7cII / 9) Registral 21.137: - Descripció: “PIEZA DE TIERRA situada en el lugar denoinado Sistrells termino de Badalona, de cabida VEINTE MIL CIENTO SESENTA Y CUATRO METROS CUADRADOS. Linda al Norte con finca de que se segraga, al Este y al Sur , sucesores de Francisca Guell, viuda de Moixò, y al Oeste sucesores de Francisco Quer Farrés”. -Titular: Consta inscrita a favor de Eurostanding, SA. - Inscripció: inscrita al Registre de la Propietat número 3 de Badalona, al foli 196, tom 3476 de l’arxiu, llibre 612, inscripció 5ª finca 21137. - Càrregues: Gravada amb una servitud de pas a peu, a cavall y de tot tipus de vehicles, amb una servitud de pas reciproca amb altres dos finques i amb afeccions fiscals. - Cadastral 08015A014000470000QB. - Qualificació Urbanística: Varis (Claus: 7c / 26 / 28) ANNEX núm. 2 Finques propietat de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Badalona Registral 19.486: - Descripció: “PARCELA B del Plan Parcial "Les Guixeres". Terreno en forma de trapecio irregular, situada en Badalona, Paraje Feixa Llarga de Pallejà, de superficie de SIETE MIL DOSCIENTOS METROS CUADRADOS. Linda por el Norte con el límite del Plan Parcial “Les Guixeres”, por el Este con la parcela identificada con la letra C, por el Sur con el Lateral Norte de la Autopista C-31 identificado este vial en el Parcial "Les Guixeres" con la letra D y por el Oeste con la parcela identificada con la letra D". - Titular: Consta inscrita a favor de l’Ajuntament de Badalona. - Inscripció: inscrita al Registre de la Propietat número 3 de Badalona, al foli 219, tom 3416 de l’arxiu, llibre 552 , inscripció 1era, finca 19486. - Càrregues: Lliure de càrregues i gravàmens. - Cadastral 8206107DF3980E0001WW. - Qualificació Urbanística: Serveis Tècnics (Clau 4). Registral 19.488: - Descripció: “PARCELA C del Plan Parcial "Les Guixeres". Terreno en forma de trapecio irregular, situada en Badalona, Paraje Barrio Pomar Baix, con una superficie de CINCO MIL METROS CUADRADOS. Linda por el Norte con el límite del Plan Parcial "Les Guixeres", por el Este con el límite del Plan Parcial "Les Guixeres", por el Sur con el Lateral Norte de la Autopista C-31 identificado este vial en el Parcial "Les Guixeres" con la letra D y por el Oeste con la parcela identificada con la letra B". - Titular: Consta inscrita a favor de l’Ajuntament de Badalona. - Inscripció: inscrita al Registre de la Propietat número 3 de Badalona, al foli 221, tom 3416 de l’arxiu, llibre 552 , inscripció 1era, finca 19488. - Càrregues: Lliure de càrregues i gravàmens. - Cadastral 8206108DF3980E0001AW. - Qualificació Urbanística: Serveis Tècnics (Clau 4) Registral 11.038: - Descripció: “PARCELA NÚM. 10 del Plan Parcial "Les Guixeres". Porción de terreno de forma sensiblemente rectangular, sito en Badalona; paraje Les Guixeres de superficie de CINCO MIL CIENTO CUARENTA Y CINCO METROS CUADRADOS. Linda; al norte, con vial de nueva creación, denominado Letra A; al este, mediante línea quebrada con parque metropolitano; al Sur con finca número cuatro que se adjudica en indiviso a la Mancomunidad de Municipios del Área Metropolitana de Barcelona y al Consell Comarcal del Barcelonés y oeste, con vial de nueva creación, señalada de letra B que atraviesa el polígono de Norte a Sur con la calificación urbanística de zona de equipamiento cultural de exposición”. - Titular: Consta inscrita a favor de l’Ajuntament de Badalona. - Inscripció: inscrita al Registre de la Propietat número 3 de Badalona, al foli 94, tom 3136 de l’arxiu, llibre 272, inscripció 1era, finca 11038.

Secretaria General


- Càrregues: Lliure de càrregues i gravàmens. - Cadastral 8206101DF3980E0001JW. - Qualificació Urbanística: Equipaments (Clau 7b) Registral 11.040: - Descripció: “PARCELA NÚM. 11 del Plan Parcial "Les Guixeres". Porción de terreno de forma sensiblemente irregular, sito en Badalona; paraje Les Guixeres de superficie de SIETE MIL SESENTA Y CINCO METROS CUADRADOS. Linda; al norte, mediante línea quebrada con la parcela número cinco, adjudicada a Aritex, SA; al este, con parque metropolitano; al Sur, con vial de nueva creación denominado Letra A; oeste con vial de nueva creación denominado con la letra B con la calificación urbanística de zona de equipamiento cultural de exposición”. - Titular: Consta inscrita a favor de l’Ajuntament de Badalona. - Inscripció: inscrita al Registre de la Propietat número 3 de Badalona, al foli 104, tom 3136 de l’arxiu, llibre 272 , inscripció 1era, finca 11040. - Càrregues: Lliure de càrregues i gravàmens. - Cadastral 7809702DF3970H0001RW. - Qualificació Urbanística: Equipaments (Clau 7b) ANNEX núm. 3 Registral 34.602: Descripció: D.- URBANA: PARCELA LETRA G4: Porción de terreno o solar para edificar de forma trapezoidal, sita en el término municipal de Badalona, con frente a la calle Manuel Fernández Márquez y Avenida del Maresme. Tiene una superficie de MIL NOVECIENTOS TREINTA Y SEIS METROS TREINTA Y TRES DECÍMETROS CUADRADOS. Linda: al Oeste, formando chaflán entre la Avenida del Maresme y la calle de Manuel Fernández Márquez en línea de 6’19 metros; al Noroeste, con la calle de Manuel Fernández Márquez en línea de 33’59 metros; al Suroeste, con la parcela letra G3 en línea de 47’09 metros; al Sureste, con la parcela letra G6 en línea de 41’16 metros; al Sur, con la parcela letra G6 en línea de 5’23 metros; y al Suroeste, con la Avenida del Maresme en línea de 39’75 metros. - Titular: Consta inscrita a favor de Eurostanding. - Inscripció: inscrita al Registre de la Propietat número 1 de Badalona, al foli 181, tom 3830 de l’arxiu, llibre 1024 , inscripció 1era, finca 34602. - Qualificació Urbanística: 22c Registral 32.625: Descripció: E.- URBANA: PARCELA LETRA E.- Porción de terreno o solar para edificar de forma trapezoidal, sita en el término municipal de Badalona, con frente a la calle de Manuel Fernández Márquez, sin número. Tiene una superficie de MIL CUATROCIENTOS CINCUENTA Y NUEVE METROS QUINCE DECÍMETROS CUADRADOS. Linda: al Noroeste, con la parcela letra F que posteriormente se segregará denominada vial complementario en línea de 23,24 metros; al Oeste, formando chaflán entre la parcela letra F que posteriormente se describirá denominada vial complementario y la Avenida del Maresme en línea de 6,19 metros; al Suroeste, con la Avenida del Maresme en línea de 39,71 metros; al Sur formando chaflán entre la Avenida del Maresme y la calle de Manuel Fernández Márquez en línea de 5,23 metros; al Sureste con la calle Manuel Fernández Márquez en línea de 31,45 metros y al Noreste, con la parcela letra D antes descrita en línea de 47,00 metros. - Titular: Consta inscrita a favor de Eurostanding. - Inscripció: inscrita al Registre de la Propietat número 1 de Badalona, al foli 41, tom 3773 de l’arxiu, llibre 967 , inscripció 1era, finca 32625. - Qualificació Urbanística: 22c Registral 38.118: Descripció: URBANA: PARCELA LETRE G5-B.- Porción de terreno o solar para edificar de forma trapezoidal, sita en el término municipal de Badalona. Tiene una superficie de MIL DOSCIENTOS SESENTA METROS OCHENTA Y NUEVE DECÍMETROS CUADRADOS. Linda, al oeste formando chaflán entre la avenida del Maresme y la calle de la Mora en línea (AB) de seis metros diecinueve centímetros; al noroeste, con la calle de la Mora línea (BC) de

Secretaria General


veintiséis metros diecisiete centímetros; al noreste, con la parcela G5-A en línea (CJ) de treinta y ocho metros ochenta centímetros; al sureste, con la parcela G5-C en línea (JI) de treinta y cinco metros noventa y tres centímetros y al sureste con la avenida del Maresme en línea (IA)de treinta y cinco metros treinta y cinco centímetros. - Titular: Consta inscrita a favor de Eurostanding. - Inscripció: Según la inscripción 1ª, al folio 16, del tomo 3981, del archivo, libro 1175, de Badalona-1. - Qualificació Urbanística: 22c Registral 38.120: Descripció: URBANA: PARCELA LETRA G5-C.- Porción de terreno o solar para edificar de forma trapezoidal, sita en el término municipal de Badalona. Tiene una superficie de mil quinientos noventa metros cincuenta y tres decímetros cuadrados. Linda, limitada al sur formando chaflán entre las calles de Eduard Maristany y la avenida del Maresme (GH) de cinco metros dos centímetros, al suroeste con la avenida del Maresme en línea (HI) de treinta y nueve metros cincuenta centímetros, al noroeste con la parcela G5-B en línea (IJ) de treinta y cinco metros noventa y tres centímetros, al noreste con la parcela G5-A en línea (JF) de treinta y ocho metros cuarenta y un centímetros y al sureste con la calle de Eduard Maristany en línea (FG) de cuarenta metros cincuenta centímetros. - Titular: Consta inscrita a favor de Eurostanding. - Inscripció: Según la inscripción 1ª, al folio 21, del tomo 3981, del archivo, libro 1175, de Badalona-1. - Qualificació Urbanística: 22c” TERCER.- Disposar l’obertura del termini d’informació pública de l’instrument d’ordenació urbanística així com del text del conveni esmentat durant el termini d’un mes, que s’haurà de convocar mitjançant edictes que caldrà inserir al Butlletí oficial de la Província i pel que fa a la premsa periòdica, en un dels diaris de més divulgació de la premsa periòdica, al Tauler d’Anuncis i a la pàgina web de l’Ajuntament de Badalona (http://www.badalona.cat). Durant el període d’informació pública podran formular-se les al·legacions que s'escaiguin. El text del conveni s’entendrà aprovat sense necessitat d’un nou pronunciament municipal si transcorregut el termini atorgat no s’haguessin presentat al·legacions. QUART.- Donar trasllat d’una còpia del text del conveni urbanístic abans referit entre aquesta Corporació Municipal i la societat mercantil Eurostanding, S.A. al Departament de Política Territorial i Obres Públiques en el termini d’un mes des de la seva aprovació, per tal que sigui inserit en la secció de convenis urbanístics de l’instrument de divulgació telemàtica del planejament urbanístic de l’Administració de la Generalitat. SENYOR MAÑAS: Bona tarda. No li demano que expliqui el dictamen al regidor d’Urbanisme i alcalde de la ciutat, perquè li faré una pregunta en concret que espero que em contesti perquè ja han fet una nota de premsa explicativa i perquè sí que és cert que vam tenir una reunió prèvia a la Comissió Informativa per explicar-nos el dictamen. Fa escassos dos, tres minuts, estàvem parlant de la instal·lació de la Fundació Josep Carreras a la nostra ciutat, i el portaveu de Convergència i Unió feia esment a projectes estratègics que hi havia a la zona del Besòs que apostaven per crear teixit econòmic que apostaven per assentar les bases de crear nova ocupació a la nostra ciutat. En aquesta intervenció se’ns feia referència al Campus del Besòs, a la instal·lació de la Universitat Politècnica de Catalunya a Sant Adrià del Besòs, i a d’altres iniciatives que ha pres també la ciutat de Santa Coloma de Gramenet. En el dia d’ahir l’Ajuntament de Badalona publica una nota de premsa on anuncia la creació d’una nova zona industrial de 30.000 metres quadrats. Bé, matisem una mica, no creem una nova zona industrial de 30.000 metres quadrats, el que fem és treure 30.000 metres quadrats possibles de sòl econòmic de la zona sud, que es col·loquen en tres naus industrials que aniran al polígon industrial de les Guixeres, això no és tampoc crear una nova zona industrial. Però per què dic això? Perquè en aquest mateix dictamen, textualment, diu “el govern de Badalona entén que s’està produint una excessiva concentració de sòl industrial a la zona sud de la nostra ciutat”, nosaltres discrepem profundament que hi hagi una profunda concentració de sòl industrial o un

Secretaria General


excés de sòl industrial a la zona sud de la ciutat, i d’aquest dictamen el que en preocupa és que no estiguem tirant la tovallola que el sector sud a la nostra ciutat, perquè la gent ens entengui, la zona industrial costanera a tocar amb Sant Adrià del Besòs, quan es va configurar en el mandat 1999-2003, que es va impulsar, era una aposta per dotar Badalona d’un sector econòmic important, que estigués vinculat a la ciutat de Barcelona, que pogués atreure economia d’alt valor afegit, i que estigués vinculat a tot el desenvolupament econòmic que la ciutat de Barcelona i Sant Adrià del Besòs estaven fent de l’altra costat del Besòs per atreure, com deia el senyor Falcó, aquesta nova economia del coneixement. Treure aquests 30.000 metres quadrats de sòl industrial de la zona sud per posar-los en el polígon industrial de les Guixeres, o sigui fer el canvi, creiem que és llençar la tovallola i assumir que la sona sud de la ciutat a nivell econòmic no pot ser res més que grans magatzems de majoristes. Nosaltres creiem que cal també fer un esforç, el mateix que s’està fent en d’altres zones i que estan fent d’altres ciutats, per tenir un pla director per intentar treballar en l’empresa privada, per intentar tenir un pol econòmic de qualitat en el sector sud de la nostra ciutat, i intentar tenir projectes vinculats amb el desenvolupament vinculat a l’economia del coneixement, que està tenint la ciutat de Sant Adrià del Besòs, perquè estem parlant d’una escàs quilòmetre de diferència entre la zona industrial sud de la nostra ciutat i el que és el 22@ i el campus de la OPC de Sant Adrià del Besòs. Per tant, no compartim que hi hagi en aquests moments un excés de zona industrial a la zona sud de la ciutat. Aquesta permuta, aquest conveni urbanístic el fem perquè hi ha una empresa que té uns drets edificatoris de sòl econòmic a la zona sud de la ciutat, que ara no li surten els números, i que sap que construir allà edificis d’oficines no és rendible. Per tant, ajudem en aquest privat perquè pugui traslladar l’expectativa de negoci que tenia al polígon industrial de les Guixeres. Això és legítim, però és ajudar a uns dels molts que tenen problemes a la nostra ciutat, i dissortadament aquesta ajuda del sector públic cap a un privat, aquest afavoriment cap a un privat perquè pugui desenvolupar el seu negoci, no la podem fer des de l’Ajuntament amb els petits autònoms, amb les petites empreses de la nostra ciutat, que aquests sí que tenen vertaders problemes. Li estem fent un vestit a mida a un senyor que té un negoci immobiliari, que va preveure la construcció d’edificis d’oficines a la zona sud de la ciutat, que tal com s’ha desenvolupat la zona sud de la ciutat veu que no té expectativa de negoci, i li permetem que traslladi la seva expectativa de negoci al polígon industrial de les Guixeres. Per què dic això? Perquè nosaltres estem a favor de crear tres noves naus industrials al polígon industrial de les Guixeres, les dues de l’avinguda del Guix i la que es preveu crear en el lateral de l’autopista per sota del BCIN, estem plenament a favor de crear aquestes tres noves naus industrials, en un sòl que avui és sòl públic, aquestes tres pastilles. Per què no seria la primera vegada que en aquesta ciutat Engestur, el sector públic, i amb èxit, construeix naus industrials i les comercialitza. Aquest negoci de fer naus industrials a les Guixeres el pot fer també l’Ajuntament de Badalona mitjançant la seva pública d’urbanisme, i no cal fer aquesta permuta amb un senyor que avui no li surten els seus números, a la zona sud. I per què dic això? No perquè vulguem posar pals a la rodes en desenvolupament econòmic o en l’expectativa de negoci d’aquesta empresa amb la que signem el conveni urbanístic, sinó perquè creiem que des de l’Ajuntament hem de seguir apostant perquè sigui possible a mig termini que els edificis d’oficines a l’avinguda Maresme siguin una oportunitat de negoci i sigui un negoci rendible, perquè no podem tirar la tovallola a què el sector sud de la ciutat es pugui desenvolupar econòmicament amb una indústria de qualitat. Dit això, un parell de qüestions més, els convenis urbanístics sempre tenen un gran taló d’Aquiles, que és el de la valoració econòmica dels mateixos, és molt difícil calcular les valoracions econòmiques. Aquí estem fent una permuta d’uns terrenys valorats de l’empresa en qüestió amb la qual la fem amb 1.952.000 euros, l’Ajuntament li cedeix uns terrenys valorats en 3.900.000 euros, la diferència és d’1.951.000 euros a favor de l’empresa, els nostres terrenys que li donem, que li permutem pels s4eus, valen 1.951.000 més, això no ho ha calculat el senyor Mañas, això està en el seu dictamen i estarà penjat en l’ordre del dia i serà consultable i tinc els papers disponibles per a qualsevol ciutadà que els vulgui consultar. Aquesta diferència, en part, ens la paga, ens paga 1.600.000 euros d’aquests 1.900.000 euros de diferència, fent les obres d’urbanització de la

Secretaria General


mateixa zona on col·loquen les seves naus industrials, obres d’urbanització que jo crec que hem calculat amb un excés cap amunt valorant-les en 1.600.000 euros, per fer l’obertura del carrer del Guix cap al parc de la Mediterrània i per canalitzar les aigües, segons diu el dictamen, ho valorem amb 1.600.000 euros. Unes obres que aquest privat per desenvolupar aquestes naus industrials igualment les hauria de fer. Per tant, estem, jo crec, que condonant d’alguna manera 1.600.000 euros a aquesta empresa. I li faig una pregunta, senyor Xavier Garcia Albiol perquè vostè és el regidor d’Urbanisame, la nostra intenció era abstenir-nos en aquest dictamen, perquè no estàvem en contra, teníem objeccions, ens agrada poc renunciar que en el sector sud de la ciutat s’hi pugui desenvolupar un sòl econòmic de qualitat, perquè ens grinyolava aquest 1.600.000 euros en què valoràvem les obres que havia de fer aquest constructor i que en part, cobria la diferència dels valors dels terrenys, tampoc ens acabava d’agradar, i bé, havíem pensat que ho preguntaríem al Ple i ens abstindrem. Però en aquest moment jo li vull fer una pregunta perquè em contesti perquè el meu grup decideixi si votem abstenció o votem en contra d’aquest dictamen, i resulta, que nosaltres permutem un seguit de terrenys en aquest senyor, en aquesta empresa. Un dels terrenys que permutem en aquesta empresa, són 20.164 metres quadrats situats al voltant de l’ermita de Sant Onofre, o sigui, en zona forestal, que el mateix dictamen diu que el destinarem a zona forestal i a la protecció de la Serralada de Marina. El sentit comú diu que aquests terrenys, que actualment estan qualificats 9.000 com a lliure permanent, o sigui, pràcticament zona forestal perquè no s’hi podria construir res, i 8.000 com a zona forestal, la lògica, el sentit comú diria que la valoració d’aquests terrenys vostè com la faria, com a zona forestal no? Bé, doncs aquests 20.000 metres quadrats, li llegeixo literalment, com ha fet la valoració, el departament d’urbanisme que vostè dirigeix directament. En el cas que ens ocupa, d’uns terrenys com li dic, que no són construïbles ni seran construïbles, la valoració s’efectuarà segons l’ús majoritari de l’àmbit més proper, sent aquest la urbanització de la Vallensana, i que correspon a l’ús residencial unifamiliar. Tot seguit diu: per obtenir un valor de renda el màxim aproximat al mercat, s’ha procedit a efectuar un mostreig d’oferters obtingudes de diferents immobiliàries a la zona de Canyet. O sigui, vostè està valorant en aquest conveni 20.000 metres quadrats de zona forestal, el base a criteris de sòl de mercat com si fos un sòl on fos possible construir habitatges unifamiliars. O sigui, no només hi ha una diferència d’1.951.000 entre els terrenys que l’Ajuntament aporta i els terrenys que l’empresa ens permuta, sinó que a més a més, vostè està valorant 20.000 metres quadrats d’aquest conveni urbanístic de zona forestal els està valorant com si fos una zona on es pogués construir un ús residencial unifamiliar, no perquè el vulguin construir a la muntanya al costat de Sant Onofre habitatges unifamiliars, sinó perquè vostès creiem que ens estan portant un dictamen, un conveni urbanístic fet a mida, perquè puguin sortir els números amb aquest constructor que no ha pogut desenvolupar el seu negoci. L’obligació que tenim els 27 regidors i regidores que estem aquí asseguts és treure el màxim profit del patrimoni de la ciutat, treure el màxim profit del sector públic. Jo li pregunto si ens pot contestar el per què aquest terrenys que és forestal s’ha valorat com si fos una zona urbanitzable on es pogués construir habitatge unifamiliar, per decidir si ens abstenim en aquest dictamen o votem en contra, perquè el que està clar és que no avalarem una permuta urbanística que el terreny forestal el valora per donar-li a un privat, com si fos un terreny on es pogués construir habitatge unifamiliar. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Mañas. Senyor Falcó. SENYOR FALCÓ: Sí, bona tarda, bé, nosaltres aquesta reflexió que fa el grup d’Iniciativa evidentment també ens l’hem feta, li he de dir i he de dir, que la decisió sobre el nostre vot avui l’hem presa després de fer diverses consultes, ho dic perquè de vegades val la pena venir al Ple no només havent mirat el dictamen sinó havent parlat també amb els tècnics responsables d’haver-lo elaborat, nosaltres no hem parlat en aquest sentit amb els responsables polítics de l’àmbit d’Urbanisme, amb l’alcalde per exemple, n’hem parlat amb el director de l’Àmbit de Territori i amb el director de Planejament, i ho hem fet en una reunió que va tenir una durada llarga, perquè evidentment una permuta de terrenys i un conveni urbanístic amb un privat, sempre cal revisar-lo a fons. No només això, sinó que també com a grup municipal vam

Secretaria General


ensenyar el dictamen i vam posar a disposició el que coneixíem del dictamen a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat, perquè el nostre vot afirmatiu avui aquí és un vot afirmatiu que ens hem mirat de treballar, com a mínim informant-nos bé de què és exactament el que estem fent. I per tant, nosaltres votarem a favor d’aquest dictamen, per què, perquè és l’aprovació inicial, segon, perquè la Generalitat tindrà temps suficient de veure si les valoracions econòmiques que s’aporten a la permuta són les correctes o no, perquè també hi ha un període d’al·legacions en el qual es pot al·legar sobre això. I al final, aquí el que estem fent és una aprovació inicial d’una modificació de PGM, que ja veurem com acaba. Però en tot cas, per una qüestió de confiança i per una qüestió del que creiem nosaltres que cal en aquest moment a la ciutat de Badalona, perquè és evident que podem veure amb recança, amb rezel, podem pensar que el got està mig buit, podem pensar que algú ens està jugant una mala passada, que els números no estan ben fets, però de les converses que hem tingut amb els tècnics municipals i nosaltres hi confiem amb els funcionaris de la casa, el que se’ns diu a nosaltres és que els números estan ben fets i ben dimensionats, i el que ens diuen en aquest cas els tècnics de la Direcció General d’Urbanism és que això s’ho repassaran amb lupa. Per tant, sabent que això els qui en saben més que nosaltres, els qui han de calibrar que aquestes valoracions estiguin ben fetes, s’ho miraran amb lupa, no veiem motiu avui per oposar-nos-hi, i més sent una aprovació inicial. Perquè el que nosaltres volem en el fons avui és posar de manifest que aquesta és una operació, que evidentment no crea 30.000 metres nous de sostre industrial, no és això, però sí que els dóna una viabilitat, els dóna una sortida. Aquest és un conveni que inclou un pla d’etapes en què hi ha un compromís per desenvolupar uns metres de sostre industrial que d’una altra manera no es podrien tirar endavant, existirien com a expectativa, però no es podrien tirar endavant amb urgència. I nosaltres ens preguntem, al senyor Mañas en aquest cas, veu això que en diem l’empresa com un enemic de la ciutat, nosaltres no creiem que l’empresa sigui un enemic de la ciutat, creiem que en aquest cas el que fa l’empresa és mirar de generar oportunitats i llocs de treball a través de la promoció d’uns espais industrials destinats a què algú se’ls quedi per crear riquesa, i que aquesta és la feina que podem fer des de l’Ajuntament per mirar de capgirar una mica la situació dramàtica de 22.000 badalonins que avui estan a l’atur i de tant i tanta gent que voldria invertir i no pot fer-ho a prop de Barcelona, en un sector que és el de Guixeres que nosaltres sempre hem defensat en el nostre programa electoral i abans i ara, que s’ha de continuar desenvolupant amb vocació industrial, no pas per fer-hi habitatges, no pas per fer res que no sigui generar llocs de treball directes. Per tant, des d’aquesta filosofia de partida el que nosaltres creiem és que avui val la pena donar suport a aquesta aprovació inicial, amb tots els pros, amb totes les cometes, sabent que d’altres hi posaran la lupa i faran una bona anàlisi de si la permuta és adequada o no, però en principi, havent parlat amb els tècnics responsables que ens han dit que sí, que està ben feta. Per tant, donarem aquest marge de confiança, aprovarem aquesta operació urbanística en el seu inici i esperem, realment el que esperem nosaltres és que el pla d’etapes es compleixi, que es construeixin aquests 30.000 metres de sostre en l’àmbit de les Guixeres, i que a més a més, aquesta sigui una permuta que faci allò que s’explica en el dictamen, que també és ampliar zona d’equipaments assistencials i d’investigació a l’entorn de Can Ruti, preservar espais no urbanitzables i protegits ambientalment al Parc de la Serralada de Marina, perquè això també ho fa, hi ha coses que són intangibles, hi ha coses que no es valoren econòmicament, però sí que és veritat que amb aquesta permuta es reben uns terrenys que es preserven com a no urbanitzables i protegits ambientalment en el Parc de la Serralada de Marina, i això, que no es pot valorar des d’un punt de vista econòmic, existeix. Al final el que estem fent és una permuta de terrenys de Guixeres i del Torren te Vallmajor, per d’altres que aquesta empresa ens aporta que estan situats a Bonavista, a la Carretera de Can Ruti i a la Vallensana. Aquesta és l’operació, metres per metres, surt igual, econòmicament surt més o menys igual, però s’hi hi sumes els costos d’urbanització que tindrà l’empresa surt pràcticament equilibrada. Evidentment tot això els tècnics ara tenen temps per acabar-ho de valorar i acabar-ho d’enllestir, és una aprovació inicial, a nosaltres ens sembla que dóna sortia a 30.000 metres de sostre industrial que en aquests moments estan aturats, estan parats, no es tiren endavant, i

Secretaria General


si això serveix perquè a Badalona es mogui alguna cosa, em sembla que la nostra valoració ha de ser la d’intentar que es mogui alguna cosa en positiu per crear llocs de treball i activitat econòmica, amb les prevencions que ha dit el grup d’Iniciativa, sí, amb la lupa posada que esperem que es posi per acabar de calibrar bé les operacions econòmiques, també, però en una aprovació inicial, falta la provisional i falta la definitiva, falta l’exposició pública, etc., en aquest moment, nosaltres no volem mirar això amb recança o amb desconfiança, sinó que li volem donar un vist-i-plau de partida. SENYOR SERRA: Breument, nosaltres ens abstindrem en aquesta aprovació inicial, i ens abstindrem perquè volem veure bé aquest expedient, volem veure bé les valoracions, volem veure bé el que acompanya aquesta permuta i aquest conveni, i volem estar-ne plenament convençuts que aquí s’ha defensat l’interès públic des del principi fins al final, i com que això encara durarà i encara falten tràmits, i ha al·legacions, i ha d’anar a la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat, tant la de Barcelona com la de Catalunya, doncs de moment ens abstenim. Però sobretot per una qüestió, perquè volem estar segurs que l’interès públic i l’interès de la ciutat aquí s’ha defensar fins a l’últim euro, i que en aquesta permuta que entren en joc no només aquesta nova zona industrial, 30.000 metres quadrats que es canvien de lloc, sinó que a més, és una permuta amb cinc terrenys diferents, cinc, que van canviant de qualificacions, de lloc i de mans, cal que ens ho mirem bé, cal que ho comparem, que comparem també les qualificacions amb què passaria si, perquè hi ha temps d’anar agafant i anar mirant de veure això que s’està fent aquí a Badalona què ha passat a d’altres llocs també, i de veure preus, qualificacions i sobretot això, no tot és passar aquests metres quadrats d’industrial a un lloc privilegiat, perquè tot s’ha de dir, que el que ara fem de passar-los d’un lloc a on pràcticament hi són en planejament però no hi són en realitat, i no són 30.000 perquè allà n’hi ha 40.000 encara per construir a Granland, que només són factibles construint torres i construint alçades en aquella zona, 40.000 en té el propietari, dels quals 30.000 passen i es permuten amb dos terrenys, un terreny és d’equipament i l’altre està qualificat de serveis tècnics i ara passaran a ser industrials, i aquests dos terrenys que estan al voltant de l’autopista, sota Guixeres, o sigui, per entendre’ns al pendent que hi ha a sota el BCIN, que és un lloc absolutament privilegiat, ho és ara, però ho serà molt més en el futur si el Torren Vallmajor acaba sent el que ha de ser, que és l’empalmament de la C31 amb B500 algun dia, perquè llavors quedaran a peu de la connectivitat de la C31, pujar cap a munt de Torrent Vallmajor fins a agafar la rotonda i entrar al túnel de la B500 i connectar amb Girona, Mataró i França. Per tant, estem parlant d’uns terrenys absolutament estratègics, que a més, no sé si tots ells, no caldria en algun d’ells, per potser fer aquesta mena de connexió del Torrent Vallmajor amb l’autopista, però en qualsevol cas, això seria modificable, i estem parlant d’una zona industrial estratègicament situada jo crec que del millor de Badalona en aquests moments lliure, i propietat de l’Ajuntament i per tant, propietat pública. I això és el que hem d’acabar de mirar, crec que en aquests moments el que cal, i nosaltres ho demanarem, és veure l’expedient i nosaltres ho damnarem, i veure la lletra menuda, allò que es diu la lletra menuda en els contractes, bé, no l’hem mirat, no hem tingut temps de mirar-la i el que volem és acabar de veure la lletra menuda d’aquesta permuta i d’aquest nou conveni i ja està. I per tant, a partir d’aquí i en totes les tramitacions posteriors tindrem més informació que la que tenim ara. Per tant, ara el que fem és abstenir-nos, i sobretot, el que sí demano és que aquí, com sempre, l’interès públic prevalgui i estigui per sobre de qualsevol altra voluntat i ja està. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Serra. Jo voldria, primer donar el posicionament, com no podria ser d’una altra manera, del govern, però també aclarir algunes de les qüestions que s’han plantejat, especialment des del grup d’Inicativa per Catalunya Esquerra Unida, l’únic que els puc dir al senyor Mañas i als regidors d’Iniciativa i Esquerra Unida, és que jo no sóc el regidor d’Urbanisme, jo mantinc com a alcalde les competències d’urbanisme, però jo no sóc el regidor d’urbanisme, en tinc les competències. I les valoracions econòmiques d’aquesta operació no les ha fet ni l’alcalde, ni cap dels meus companys, dels meus deu companys que en aquests moments hi ha en el grup del Partit Popular, les valoracions, i ho deia el senyor Falcó, les han fet els tècnics de l’Ajuntament que són els que en saben, i els tècnics que hi ha a

Secretaria General


l’Ajuntament en aquests moments són els mateixos que hi havia fa un any, gairebé són els mateixos, quan aquest grup estava a l’oposició, no són tècnics del Partit Popular que ha portat el Partit Popular, són tècnics que ja estaven en el departament d’Urbanisme i són els que han tingut la feina a fer. Vostè ha fet referència a un dels solars, de les parcel·les, que era zona forestal i es fa la valoració d’acord amb zona urbanitzable em sembla que ha dit, miri, doncs jo suposo que si ho han fet així és perquè ho diu la llei, no s’ha marcat cap criteri polític, però desconec el tema, desconec el tema, però sí que li torno a repetir que la valoració l’ha fet a qui li correspon fer-la. El govern de Badalona en cap moment ha parlat ni a la nota de premsa d’ahir, de dir que es creen 30.000 nous metres quadrats de sòl industrial, no. Nosaltres hem dit, i és cert, que es crea una nova zona industrial, i això és cert, amb 30.000 metres quadrats, i és evident que aquests 30.000 metres quadrats el que fem és passar-los de la zona sud de Badalona cap a la zona de l’entorn de les Guixeres, per què? Perquè creiem que cal reequilibrar el sòl industrial a la nostra ciutat, perquè és una forma de poder ser molt més competitius, de poder oferir un sòl industrial de més qualitat, un teixit industrial a la ciutat amb una implementació de noves tecnologies, de noves activitats i fomentar quelcom que és tan important en aquests moments, i és la creació de nous llocs de treball. Anem a veure, la zona sud és una zona estratègica industrial de la ciutat, i l’hem de mantenir i l’hem de fomentar, però és cert que en aquests moments és cert que està en una situació de concentració excessiva segurament, i el que fem és fer un reequilibri del terreny industrial, perquè la prioritat en aquests moments ha de ser la creació de llocs de treball, i suposo que amb això hi coincidim plenament tots. Jo no em quedaria única i exclusivament en dir, bé, doncs es crea aquesta nova zona industrial que tindrà 30.000 metres quadrats, sinó que el que fem, és a part de l’espai que vostè ha fet referència que està a l’entorn de la Vallensana, on és parc forestal, a part d’aquesta parcel·la, el que fem és guanyar tres parcel·les més com a ciutat totes elles en l’entorn més o menys immediat de Can Ruti, i a on se’ls donaran uns usos d’equipaments, i la immensa majoria d’ells d’equipaments sanitaris, estem parlant d’una parcel·la que està al costat del centre de disminuïts psíquics profunds, o sigui, quan pugem la carretera de Can Ruti, davant de l’Institut Guttman, estem parlant d’una parcel·la en aquell espai que és equipament socio-sanitaris. Estem parlant d’una altra parcel·la a l’entorn de l’Escola de Natura Angeleta Ferrer, que aquest espai podria ser una alternativa per al viver, per exemple. Estem parlant d’un altre espai en el costat del barri de Bonavista quan la Ronda de Dalt, a l’alçada de la Ronda de Dalt de Bonavista, davant de les cotxeres de TUBSAL, allà hi ha un altre espai que passa a ser propietat municipal i que també serà d’equipaments en aquest futur. I per tant, jo crec que és bona per a la ciutat, molt bona perquè dóna oportunitats de creació de nous llocs de treball, que com es deia, amb l’actual ubicació d’aquests 30.000 metres quadrats díficilment podrien tenir sortida. I estem parlant d’espais on s’ubicaran equipament en un futur, socio-sanitaris, que poden ajudar a crear aquest pool, aquest pool especialitzat en l’aspecte de la sanitat que tenim a l’entorn de Can Ruti. I evidentment, suposo, evidentment que també és una operació que al privat li interessa, segurament, però escolti, nosaltres el que necessitem és que la gent inverteixi a Badalona, que els emprenedors tinguin facilitats a la nostra ciutat i tot això evidentment ha de ser compatible amb l’interès públic, com no podia ser d’una altra forma. I jo celebro, com crec que hem de celebrat tots el dia, escolteu, li donem sortida a 30.000 metres quadrats de sòl industrial que en aquests moments seria molt complicat que es poguessin desenvolupar, doncs potser haurem d’anar cap a aquesta dinàmica. Com jo els dic, amb tota sinceritat, si a mi em vingués una empresa tipus Nissan o tipus Seat, i em diguessin: teniu un espai per fer-nos una concessió de terrenys i hi construïm aquí una factoria i hi poden treballar 500 persones de Badalona, doncs segurament aquest plantejament l’hauria de contemplar molt seriosament, perquè el context d’avui no és el context de fa sis o set anys, on tot era molt més fàcil. També des d’Iniciativa per Catalunya – Esquerra Unida ens han dit que per què no ho podia desenvolupar Engestur? Per una raó molt senzilla, perquè econòmicament no és viable, perquè prou feina tenim amb una sèrie d’aparcaments que no tenen rendibilitat i que estem suportant els costos els mateixos. Per tant, no és viable econòmicament en aquests moments, com tampoc no seria viable si ho haguéssim de fer en aquests moments des de la iniciativa

Secretaria General


pública, des de l’Ajuntament, poder desenvolupar la urbanització en el cas que féssim les naus, en el cas que tinguéssim la capacitat de poder fer les naus poder desenvolupar la urbanització de tot aquell entorn, perquè la nostra capacitat econòmica en aquests moments no ens ho permetria. Per tant, jo crec que ens hem de quedar en què estem en una aprovació inicial, que com apuntava des de Convergència i Unió, que han fet les consultes a la Generalitat de Catalunya, que hi ha temps més que suficient perquè tots aquells que vulguin mirar o acabar d’aprofundir els dubtes que tinguin en relació a qualsevol dels aspectes que s’han plantejat es puguin aclarir, si s’ha de fer alguna modificació també es pugui plantejar. Per tant, jo si els sembla ho deixaria aquí. Vol tornar a intervenir senyor Mañas? Doncs endavant. SENYOR MAÑAS: Algunes qüestions, el meu grup, estant al govern i estant a l’oposició, hem votat a favor de convenis urbanístics, i hem votat a favor que els privats desenvolupin negoci a la ciutat. Nosaltres no som enemics ni de l’interès empresarial ni de la iniciativa privada, i no creiem que l’empresa sigui un enemic de la ciutat, i no ho he dit en cap de les paraules de la meva intervenció i no ho hem dit en cap Ple en aquesta Sala. Però algunes qüestions, què és el que estem dient nosaltres? Que cal desenvolupar i potenciar el polígon industrial de les Guixeres, els convido que revisin les hemeroteques del mandat 95-99 i veuran que qui més pot parlar del polígon industrial de les Guixeres és el meu grup municipal, i poden revisar les actes dels plens i poden revisar els butlletins d’informació municipal, i s’adonaran que qui més pot parlar, més alt i més orgullós del polígon industrial de les Guixeres potser és el meu grup municipal, perquè d’altres hi anaven a fer unifamiliars, senyor Falcó, quan governaven el 95-99, que aquest no és el cas, però ho ha tret vostè que ens retreia si vèiem l’empresa com a enemic. I després, per què diem això? Perquè es pot desenvolupar aquestes tres noves naus industrials, sense renunciar als 30.000 metres quadrats possibles també al a zona industrial sud, perquè també ens semblen importants. Per què diem que també aquestes tres naus industrials les pot construir i les pot comercialitzar Engestur, perquè vostè diu que no és viable econòmicament. Sí que és viable, si no fossin viables econòmicament aquestes tres naus industrials aquest privat no estaria disposat a signar aquest conveni. Òbviament és viable econòmicament que Engestur pogués desenvolupar aquestes tres naus industrials. Però ja li deia que nosaltres no estàvem en contra de la filosofia global d’aquesta operació, senyor alcalde, ja li he dit, i que ens abstindríem per mirar-ho en calma i per presentar algunes al·legacions, si podem compartir la filosofia que hi ha darrera d’aquest conveni. Ara, hi ha una cosa que hem passat de no compartir a què ens preocupa profundament, i em preocupa que el regidor d’Urbanisme o el regidor que té les competències d’Urbanisme, no entrarem en aquesta discussió semàntica però vostè té les competències de l’urbanisme en aquesta ciutat, digui, si han valorat terreny forestal com a zona d’ús residencial és perquè ho deu dir la llei, em preocupa que tingui aquest desconeixement de quina és la legislació que regeix un conveni urbanístic. Jo sé que vostè té molta feina com alcalde, però li demanaria que un conveni urbanístic que compromet 4 milions d’euros en propietats de l’Ajuntament de Badalona, se’l miri amb una mica de deteniment, ja sé que té moltíssima feina i no té una situació senzilla ni fàcil, econòmica ni políticament, sé que deu tenir moltes preocupacions, però home, vostè que és l’alcalde i vostè que té les competències d’urbanisme, quan posa en joc solars propietat dels 217.000 badalonins que valen 4 milions d’euros, miri-s’ho amb una mica de calma i faci que li expliquin, perquè la llei no diu en cap moment com s’han de valorar els terrenys en un conveni urbanístic, és una simple valoració econòmica. I perquè la gent que ens escolta ens entengui, ningú dels aquí presents, ni els regidors, ni les regidores, ni el públic present, acceptarien mai canviar propietats seves amb una altre i valorar-li en aquesta altre les propietats d’un solar no edificable com si fos edificable amb habitatge unifamiliars, a ningú se li passaria pel cap. Aquesta valoració d’aquest solar, que nosaltres, i ho deixo ben clar perquè s’ha insinuat, no posen en qüestió la feina dels tècnics de l’Ajuntament. El que està clar és que aquí hi ha unsp olítics que els han dit que aquest conveni era important, i que aquest conveni havia d’anar endavant, està clar. Els convenis urbanístics no surten de la feina dels tècnics municipals, els convenis urbanístics i les modificacions del Pla General Metropolità surten de l’impuls polític, no sé si de l’alcalde, o si d’algun altre regidor, però aquí hi ha impuls polític. I el que està clar que

Secretaria General


no podem acceptar com a grup, i que per tant, presentarem una al·legació i per això votem en contra, perquè l’explicació que ens ha donat, que és que ho deu dir la llei, ja sabem que no és així, que no ho diu la Llei, per tant, no li puc acceptar aquesta explicació, és que li estem valorant en aquest senyor 20.000 metres quadrats de zona forestal, li estem valorant com corresponent a ús residencial unifamiliar. Parlant amb plata, amb aquests 20.000 metres quadrats de zona forestal estem fent el negoci de les cabres, no pot comprar l’Ajuntament de Badalona, permutar terreny forestal a preu de possibles habitatges unifamiliars, és el negoci de les cabres. No sé si en tinc idea o no senyor Jurado, però com que la nostra obligació com a regidors i regidores és defensar el sector públic, no podem avalar que valorem 20.000 quadrats qualificats de zona forestal en preu de valor de mercat d’habitatge unifamiliar. Senyor Jurado, és que tinc l’oïda molt fina, això és així com explico, que he llegit l’expedient. SENYOR ALCALDE: Senyor Mañas i Senyor Jurado, té la paraula el senyor Falcó. SENYOR FALCÓ: No hagués agafat la paraula, però si parlem de prehistòria i d’autoritat per parlar d’aquest tema, jo si em permeten també la tinc, i si mirem enrere i posem el retrovisor, jo vull afegir algunes coses a la meva primera intervenció. La primera és que aquest acord, aquest conveni urbanístic, que jo en tingui coneixement, es comença a plantejar en aquest Ajuntament l’any 2009, com a mínim en converses amb aquesta casa. Per tant, no és que sigui una cosa d’ara, ni és una cosa que algú s’ha tret de la màniga, sinó que és un interès de part del promotor d’aquests 30.000 metres quadrats de sostre trobar-li una sortida per fer-los viables. La segona és que evidentment hi havia un anterior govern, molt anterior molta anterior, que allà hi preveia a Guixeres fer-hi residencial i industrial, i que això es va canviar l’any 1999, i a mi em sembla bé i sempre ho he defensat, perquè jo, que sóc regidor d’aquesta casa des de l’any 2003 crec que ningú pot posar en dubte sempre he defensat que aquell govern, amb les persones que hi estaven al capdavant, en aquest tema no compartien la mateixa opinió que tinc jo. La realitat és la que és, però li diré més, vostè ha fet referència a què vostès també havien aprovat convenis, i tant. Jo recordo especialment els convenis urbanístics que es van portar a aprovació d’aquest Ple en el mandat 2003-2007 que preveien que aquest mateix promotor que avui ve a dir “canvieu-me metres per metres i en un pla d’etapes desenvoluparé naus industrials a Badalona”, aquest mateix promotor a Canyet podia fer residencial i habitatges. I recordo perfectament una intervenció meva en aquell cas, en la qual posava en alerta que s’havia d’acabar que es pogués venir al Ple amb temes parcials en temes de Canyet, cadascú arreglar una mica el seu tema particular, i que calia una planificació genèrica del que és la Serralada de Marina perquè hi hagués igualtat i perquè hi hagués igualtat d’oportunitats i de transparència de com es pensava desenvolupar tot el sostre edificable que hi havia en aquella zona. Per tant, vostès si que van aprovar convenis urbanístics en aquella etapa, que jo mai vaig veure clars, i eren d’aquest mateix, un d’ells afectava en aquest mateix promotor. Per tant, en aquell moment nosaltres no ens hi vam mostrar d’acord ni favorablement, vam ajudar a impulsar, d’acord amb el Partit Socialista, en l’anterior mandat, i Esquerra Republicana, el que ha estat el Pla director de la Serralada de Marina que dóna seguretat jurídica, transparència a tot aquell sector, vam liquidar aquells convenis urbanístics, i avui som on som. Ara, dit això, avui, del que estem parlant és d’una aprovació inicial, que com li deia anteriorment, a nosaltres ens sembla que de partida, de partida ens mereix confiança. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Falcó. Senyor Serra. SENYOR SERRA: Miri, una cosa que ha sortit ara d’aquest tema ja que el Falcó parla del 2009. Nosaltres permuta d’aquestes ens en va portar moltes aquest promotor, jo sí que era regidor d’Urbanisme, també era alcalde, però jo sí que era regidor d’Urbanisme, i la veritat és que encara les estan valorant les que van fer, sap que li vull dir? Sí, aquest era del 2009, i a més hi havia altres peces, altres permutes i altres coses, devíem anar molt lents en aquella època i ara van més ràpids. Però sí que és veritat que ja que diu això del Pla de la Serralada de Marina, que per exemple una de les unitats dins de l’informe de l’estudi de la Serralada de Marina, precisament aquesta permuta toca una de les coses que vam aprovar el Ple del mes passat. Que és el Parc de la Serralada de Marina toca precisament, si no m’equivoco el que es diu la UP2, la unitat que es deia la porta d’entrada de la Serralada de Marina, precisament aquesta la

Secretaria General


toca, vull dir que ja no hi ha porta, ara ja és zona industrial, i entra de ple en contradicció amb el que vam aprovar el mes passat. Els ho poso a sobre de la taula perquè crec que també és una petita disfunció respecte al que vam aprovar fa un mes i el que fa ara. Ara portem, en cap cas al Pla de la Serralada de Marina es parla de sostre industrial el que és tècnicament la UP2, del Pla de la Serralada de Marina. Però bé, són coses que com que nosaltres ens abstenim ja anirem mirant, anirem veient, i suposo que es poden anar ajustant, però que ho sàpiguen, jo com que sí que era regidor d’urbanisme això entra una mica en contradicció, però vaja, cap problema, segurament és un detall menor. SENYOR ALCALDE: Molt bé. Doncs escoltin una cosa, jo crec que ens hem de quedar amb l’aspecte més positiu. Jo agraeixo l’abstenció del grup Socialista, respecto el vot en contra d’Iniciativa per Catalunya Izquierda Unida. Però dir-los dues coses, jo no he dit en la meva intervenció que no sigui viable el construir naus en aquella zona, perquè vostè ha dit “home, per l’Ajuntament no és viable i per el particular sí”, doncs jo no he dit que no sigui viable, jo he dit que econòmicament, repeteixo, econòmicament en aquests moments per a l’Ajuntament de Badalona, és impossible poder desenvolupar aquell entorn, impossible econòmicament, no podem. I per tant, com és que impossible, no és viable. Jo li torno a repetir, jo no sé com es funcionava abans, quan vostès estaven en el govern, no vull dir res ni molt menys, però és cert que els polítics portem la iniciativa política, és cert, però que hi ha uns treballs específics que fan els tècnics, i les valoracions les fan els tècnics, no els fem els polítics. Entre altres qüestions perquè els polítics avui hi som i demà no, i els tècnics segueixen sent els mateixos. Els tècnics que hi ha avui, en un 90 % segueixen sent els mateixos que hi havia quan estava governant el senyor Serra, per exemple, la majoria, sí, la majoria. Per tant, és un aspecte que cal deixar molt clar. A mi em sembla que estem davant d’una proposta per a Badalona. A mi em sembla que és una molt bona notícia en uns moments de dificultats, de crisi com l’actual la creació de d’un nou espai de 30.000 metres quadrats de sòl industrial, la creació d’uns nous espais per a equipaments sòcio-sanitaris, la protecció d’un espai com a forestal, a l’entorn de la urbanització de la Vallensana. I per tant, tindrem temps per seguir parlant-ne, per seguir fent les matisacions que calgui, que aquells que hagin d’estudiar més el projecte ho puguin fer, com ho hem fet fins ara. I per tant, aprovaríem el dictamen amb el vot a favor del govern i de Convergència i Unió, amb l’abstenció dels Socialistes i el vot en contra d’Iniciativa per Catalunya – Esquerra Unida. Per cert, senyor Mañas, ara se m’oblidava, jo recordo que en Ple de la Diputació el dimarts em va dir que votaria a favor d’aquest dictamen sense que jo li preguntés. SENYOR MAÑAS: Li reprodueixo, perquè les converses privades és molt lleig explicar-les, però com que vostè n’ha explicat un tros llavors la reprodueixo sencera, i a més, jo tinc bona memòria per tant, no m’ho faci més, ·”Àlex, a veure si ens voteu alguna cosa a favor alguna vegada, ens podríeu votar el pressupost” resposta “Com et votarem el pressupost”, clar és que les converses privades..., vostè anava desesperat buscant qui li votés el pressupost, llavors jo li vaig dir “potser, l’hem de mirar, però potser aquell dictamen dels convenis el votarem a favor”, però vaig dir “l’hem de mirar”, quan l’hem mirat ens anàvem a abstenir, i quan l’hem mirat estem totalment en contra de la valoració d’uns terrenys, i per tant, el votem en contra. I no expliqui converses privades perquè jo tinc bona memòria i a més, jo mai explico converses privades. SENYOR ALCALDE: Senyor Mañas, jo estic segur que vostès en algun moment seran capaços de votar alguna proposta a favor d’aquest govern, ho aconseguirem. SENYOR SERRA: Jo podria fer un aclariment? És que em va dient que els tècnics són els mateixos i no són els que feien les valoracions, no ho són. SENYOR ALCALDE: Home, ja no hi ha el senyor Juame Tomàs, molt famós en aquest Ajuntament durant molts anys, ara de gerent d’Urbanisme hi ha una persona que porta trenta anys en aquest Ajuntament... SENYOR SERRA: Que no feina les valoracions en aquell moment, portava llicències, sap aquelles cinc-centes llicències que tenim en un calaix?

Secretaria General


SENYOR ALCALDE: Senyor Serra, anem a veure, jo l’únic que li dic és que a part de canviar dues persones el Departament d’Urbanisme és el mateix, i això no m’ho negarà vostè, i per tant... SENYOR SERRA: Però són les persones que feien les valoracions antigament, el cap de Planejament, sobretot, i ja no hi és, i és la persona a la qual abans li he donat les gràcies amb el tema de la Carreras, aquesta persona ja no hi és, i aquests feien les valoracions abans, és un matís simplement, ja està, com que estàvem en bromes de converses li volia aclaria això i ja està. SENYOR ALCALDE: Per això és bo fer de tant en tant algun comentari distès per seguir amb bon humor. Seguim, següent punt. Votació. El dictamen precedent s'aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 15, dels grups municipals del Partit Popular i de Convergència i Unió. Vots en contra: 3, d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Abstencions: 9, Socialista. 8 AP-2012/2208 DICTAMEN. Aprovar inicialment la Modificació puntual del Pla general metropolità a les illes BI-13 i BI-8 del polígon Montigalà-Batllòria -IKEA- Per part de Planejament Urbanístic es presenta per a la seva aprovació inicial la Modificació puntual del Pla General Metropolità a les illes BI-8 i BI-13 del polígon Montigalà-Batllòria –IKEA- de Badalona. Vist l’informe subscrit en data 16 de gener de 2012 per l’arquitecta del Departament de Planificació urbanística i Oficina del Pla, que reproduït literalment diu: “Informe tècnic relatiu a la tramitació de la Modificació del Pla General Metropolità a les parcel·les BI-8 i BI-13 del polígon Montigalà-Batllòria de Badalona formulat per l’Ajuntament, atenent als pactes establerts en el text del Conveni urbanístic entre l’Ajuntament i la societat mercantil IKEA IBÉRICA S.A., el qual s’incorpora al document de planejament i del qual també es tramita la seva aprovació. Objecte de la Modificació de PGM L’objecte d’aquesta Modificació és l’ampliació puntual del sostre a les parcel·les BI-8 i BI-13 del polígon Montigalà-Batllòria i l’ajust de les condicions d’edificació. Àmbit de la Modificació L’àmbit de la Modificació comprèn les parcel·les BI-8, delimitada pels carrers de Luxemburg, de Bòsnia Herzegovina, de Bèlgica i de Grècia i la parcel·la BI-13, amb front als carrers de Luxemburg, de Grècia, de Bèlgica i de Dinamarca, ambdues propietat de IKEA IBÉRICA, S.A. Planejament vigent i paràmetres d’ordenació El planejament vigent d’aplicació és el següent:

- Modificació de PGM Montigalà, aprovat definitivament el 26 de març de 1987 (DOGC 6/4/87).

- Pla Especial de Reforma Interior de Montigalà, aprovat definitivament el 6 de novembre de 1986 (BOP 24/7/87).

- Pla Especial d’usos de les illes industrials dels polígons A i B del PERI Montigalà, aprovat definitivament el 4 de març de 1992 (DOGC 20/5/92).

- Estudi de detall de les façanes dels fronts de la Via Parc i la Rambla del polígon Montigalà-Batllòria, aprovat definitivament el 18 de desembre de 1991 (BOP 21/2/92).

- Modificació puntual del Pla Especial d'usos de les illes industrials dels polígons A i B del PERI de Montigalà, aprovat definitivament el 12 de març de 1997 (DOGC 3/10/97).

- Modificació de l’article 2.1.4 e la Modificació puntual del Pla Especial d’usos de les mansanes industrials dels polígons A i B del PERI Montigalà, aprovat definitivament el 15 de juliol de 1998 (DOGC 8/10/98).

Secretaria General


- Pla especial d’ordenació volumètrica i usos i distribució d’edificabilitat i ocupació de les illes BI-8 i BI-13 en el Polígon Montigalà-Batllòria de Badalona aprovat definitivament el 14 de novembre de 2001 (DOGC 13/12/2001).

Justificació de la proposta La present modificació del PGM es justifica en la necessitat d’ IKEA d’adaptar l’actual establiment comercial als estàndars actuals de la Companyia per a oferir un millor i més confortable servei als clients i visitants de l’establiment comercial. Proposta El previ Pla especial de les illes BI-8 i BI-13 aplicava els paràmetres urbanístics a la parcel·la resultant de sumar les dues illes, considerades en un conjunt, tenint en compte la seva pertinença a un projecte edificatori únic. La present Modificació del PGM parteix de la mateixa premissa, de manera que novament els paràmetres màxims urbanístics que es fixin es reparteixen entre les dues illes. La nova ordenació proposada es concreta de la següent forma: 1. L’edificabilitat màxima per ús comercial en el conjunt de les illes serà de 46.572 m2 de sostre. Dita edificabilitat es podrà repartir de forma desigual entre ambdues illes, sempre que es respecti el sostre global màxim permès. 2. Es mantenen les alineacions d’edificació respecte dels carrers llindars, però s’admeten, excepcions que es justifiquin per raons operatives de l’establiment en els carrers Bèlgica i Luxemburg a l’illa BI-13. De conformitat amb l’actual projecte d’IKEA, es defineixen les dues següents excepcions: - A la façana de l’edifici BI-13 que dóna al c/ Luxemburg s’instal·larà una porta giratòria que

reduirà la distància a les llindes (màxim en 3 m) i amb 15m2 com a ocupació màxima. La instal·lació té per objecte guanyar eficiència energètica i minimitzar les pèrdues de càrrega en l‘interior de les instal·lacions. L’impacte visual serà mínim donada la transparència dels materials que s’utilitzarà.

- A la façana de l’edifici BI-13 que dóna al c/ Bèlgica s’instal·larà una àrea logística que permetrà gestionar de forma més racional la distribució de material de la primera planta comercial al ritme d’abastament requerit. En concret, s’instal·laran plataformes elevadores que permetran llevar el material directament des de la zona de càrrega i descàrrega en planta baixa fins al seu lloc d’exposició en primera planta. El seu impacte visual serà mínim donada la rasant del carrer i perquè s’ha procurat que coincideixi amb la valla existent en el límit de la via pública.

Resum numèric El resum comparatiu de sostres entre les condicions de l’edificació del planejament vigent i la modificació del PGM proposada és el següent: Planejament vigent Planejament proposat Increment

Superfície sòl

13.940 m2 sòl 13.940 m2 sòl -

Edificabilitat comercial màxima

39.072 m2st 46.572 m2st 7.500 m2 st

Edificabilitat industrial màxima

65.120 m2st 65.120 m2st -

Conveni urbanístic La Modificació del PGM incorpora una proposta de conveni urbanístic entre l’Ajuntament de Badalona i la societat mercantil IKEA IBÉRICA, SA per a l’ampliació puntual de sostre de les parcel·les BI-8 i BI-13 del polígon Montigalà-Batllòria (actual establiment comercial IKEA). En el conveni s’acorda ajustar alguns paràmetres de l’ordenació urbanística actual, per tal d’incrementar puntualment el sostre comercial de l’establiment actual en 7.500 m2. Tanmateix, al conveni s’acorda la cessió gratuïta a l’administració actuant del valor econòmic de la cessió del 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic i de les reserves per a zones verdes, espais lliures i equipaments, estimat en 768.622,50 € i 128.103,75 €, respectivament .

Secretaria General


Gestió Cessió del 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic de l’àmbit La cessió del 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic de l’àmbit ve exigida pel disposat a la Disposició Addicional Segona, apartat 4, del DL 1/2010. Donat el caràcter de finca única i indivisible de las dues illes BI-13 y BI-8, la cessió de dit aprofitament no es pot realitzar sobre les pròpies finques, ni tampoc en terrenys de fora de l’àmbit per no disposar IKEA d’altres terrenys dins del Municipi. Per tant, el sòl corresponent al percentatge de l’aprofitament urbanístic de cessió obligatòria i gratuïta a l’Ajuntament, conforme permet l’article 43.3 del DL 1/2010, serà substituït per l’equivalent del seu valor econòmic. En conformitat amb el Conveni urbanístic subscrit per IKEA i l’Ajuntament aquest valor es quantifica en 683,22 €/m2sostre a cedir, de manera que, essent l’increment de sostre comercial de 7.500 m2sostre, la xifra a pagar per part d’IKEA en concepte del 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic puja a 768.622,50 euros (7.500 m2 x 683,22 €/m2sostre x 15%). La valoració ha estat realitzada pels propis serveis tècnics municipals. Altres cessions Segons preveu l’article 100.1 del DL 1/2010, la Modificació del PGM generarà a IKEA l’obligació urbanística d’efectuar una reserva mínima de 5 m2 de zones verdes i espais lliures públics per cada 100 m2sostre comercial, valorat en 683,22€/m2. Considerant que l’increment de sostre comercial és de 7.500 m2sostre, la reserva mínima de 5 m2 sòl per cada 100 m2sostre de tipus comercial és de 375 m2 (7.500 m2 x 5 m2 ZV / 100 m2sostre comercial). Davant la impossibilitat material de realitzar la cessió referida en terrenys, conforme al previst a la Disposició Addicional Segona del DL 1/2010, es pacta la substitució de dita cessió pel pagament de l’equivalent del valor econòmic dels 375 m2 a cedir. Equiparant el valor de la zona verda a una edificabilitat comercial de 0,5 m2t/m2sòl, el valor econòmic es concreta en una quantitat de 128.103,75 euros (375 m2 ZV x 0,5 x 683,22 euros/m2). Així resulta del Conveni urbanístic subscrit entre IKEA i l’Ajuntament. Conclusions Vista la proposta i atès que la documentació compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i el Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Ley de Suelo, s’informa favorablement la tramitació de la Modificació del Pla General metropolità a les parcel·les BI-8 i BI-13 del polígon Montigalà-Batllòria de Badalona.” Vist l’informe subscrit en data 16 de gener de 2012 pel Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme i Territori, i que reproduït literalment diu el següent: “PROPOSTA PRESENTADA Per part del Departament de Planejament Urbanístic de l’Àrea d’Urbanisme i Territori s’ha redactat la Memòria de la Modificació puntual del PGM, que té per objecte l’ampliació puntual del sostre a les parcel·les BI-8 i BI-13 del polígon Montigalà-Batllòria i l’ajust de les condicions d’edificació. L’àmbit de la proposta presentada comprèn les parcel·les BI-8, delimitada pels carrers de Luxemburg, de Bòsnia i Herzegovina, de Bèlgica i de Grècia i la parcel·la BI-13, amb front als carrers de Luxemburg, de Grècia, de Bèlgica i de Dinamarca, ambdues propietat de IKEA IBÉRICA, S.A. Respecte l’objectiu de la proposta presentada, l’arquitecta adscrita al Departament de Planificació urbanística i Oficina del Pla ha emès un informe en data 16 de gener de 2012, en virtut del qual posa de manifest que els principals paràmetres objecte de la modificació són: l’augment de 7.500 metres quadrats de sostre edificable d’ús comercial i la redefinició de l’ordenació volumètrica i dels paràmetres urbanístics d’aplicació. Tanmateix, aquesta modificació puntual del PGM incorpora una proposta de conveni urbanístic entre l’Ajuntament de Badalona i la societat mercantil IKEA IBÉRICA, SA per a l’ampliació puntual de sostre de les parcel·les BI-8 i BI-13 del polígon Montigalà-Batllòria. En el conveni

Secretaria General


s’acorda ajustar alguns paràmetres de l’ordenació urbanística actual, per tal d’incrementar puntualment el sostre comercial de l’establiment actual en 7.500 m2, i s’acorda la cessió gratuïta a l’administració actuant del valor econòmic de la cessió del 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic i de les reserves per a zones verdes, espais lliures i equipaments, estimat en 768.622,50€ i 128.103,75€, respectivament, de conformitat amb l’informe emès per la tècnica municipal adscrita al departament de Gestió urbanística i que consta a l’expedient de referència. NORMATIVA D’APLICACIÓ Aquesta modificació del Pla General metropolità d’iniciativa pública es formula i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en endavant TRLUC. A l’expedient administratiu 1/D1-12 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic hi consten les determinacions establertes per l’article 69.2 del RLUC, respecte el contingut de la memòria:

Justificació de la conveniència i oportunitat de la seva formulació. Informació urbanística, acompanyada dels estudis complementaries. Descripció i resultat del programa de participació ciutadana. Justificació del desenvolupament urbanístic i mobilitat sostenibles. Informe de sostenibilitat econòmica. Normativa. Agenda i Avaluació econòmica i financera. Memòria social. Informe ambiental. Plànols d’informació i ordenació urbanística.

Així mateix a la memòria hi consta l’informe ambiental de conformitat amb l’article 70 del RLUC. De conformitat amb el vigent apartat 2 de l’article 104 del TRLUC en relació amb l’article 26.3 del seu Reglament, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, s’incorpora el text del conveni urbanístic a signar entre l’Ajuntament de Badalona i la societat mercantil IKEA IBÉRICA S.A. PROCEDÈNCIA DE L’APROVACIÓ INICIAL D’acord amb la normativa citada, s’informa favorablement la proposta presentada per tal que sigui aprovada amb caràcter inicial pel Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l’article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2 c) del D 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” Atesos els informes tècnic i jurídic transcrits anteriorment, els sotasignats membres de la Comissió Informativa de l’Àmbit del Territori proposen al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent acord: PRIMER.- Aprovar amb caràcter inicial la modificació puntual del Pla General a les illes BI-8 i BI-13 del polígon Montigalà-Batllòria -IKEA- de Badalona. Aquesta actuació urbanística es promou i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 76 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol. SEGON.- Aprovar el text del conveni entre l’Ajuntament de Badalona i la societat mercantil IKEA IBÉRICA, S.A., el contingut del qual es transcriu literalment: “Conveni urbanístic ENTRE l’excel·lentíssim ajuntament de BADALONA i la societat mercantil “IKEA Ibérica, S.A.” A la ciutat de Badalona, [] de [] de dos mil dotze. Reunits: D’una banda, el senyor Xavier Garcia Albiol, Alcalde de l'Excm. Ajuntament de Badalona, les circumstàncies personals del qual no es ressenyen per actuar en exercici del seu càrrec. D’una altra, el senyor [], major d’edat, de nacionalitat [], proveït del Document Nacional d'Identitat número [], amb domicili a l’efecte de notificacions a San Sebastián de los Reyes (Madrid), plaça del Comerç número 1.

Secretaria General


I el senyor [], major d'edat, proveït del Document Nacional d'Identitat número [], amb domicili a l’efecte de notificacions a San Sebastián de los Reyes (Madrid), plaça del Comerç, número 1. Intervenen: El Sr. Xavier Garcia Albiol, en nom i representació de l'Ajuntament de Badalona (d’ara endavant, “Ajuntament”), fent ús de les facultats que li atorga la legislació de règim local, i un cop dictaminada favorablement l’aprovació d’aquest Conveni per la Comissió Informativa corresponent. El Sr. [] i el Sr. [], ambdós en nom i en representació de la societat mercantil “IKEA IBÉRICA, S.A. Societat Unipersonal” (d’ara endavant, “IKEA”), amb Número d'Identificació Fiscal A-28812618, degudament constituïda per una durada indefinida d'acord amb el Dret espanyol i amb domicili a Paracuellos del Jarama (Madrid), Carretera de Paracuellos a Belbís, Km. 3.200, sota la denominació d’“IKEA Española, S.A.”, en virtut d'escriptura pública autoritzada en data 21 de gener de 1983 pel Notari de Madrid, el Sr. Emilio Garrido Cerdà, sota el número 211 del seu protocol. La seva denominació social va ser modificada per l'actual “IKEA Ibérica, S.A.” per mitjà d'escriptura pública autoritzada per l’esmentat Notari en data de 22 de febrer de 1983, sota el número 615 del seu protocol, i el seu domicili va ser traslladat a l'actual a San Sebastián de los Reyes (Madrid), plaça del Comerç número 1, segons resulta de l'escriptura pública autoritzada en data 28 de desembre de 2001 pel Notari de Madrid, el Sr. José Villaescusa Sanz, sota el número 9.241 del seu protocol. IKEA figura inscrita en el Registre Mercantil de Madrid, en el tom 1.251, secció 8a, foli 102, full 23.549. La representació en què actuen els senyors [] els prové de les següents escriptures públiques de poder atorgades a favor seu per l'Òrgan d'Administració d'IKEA:

Quant al Sr. []. Quant al Sr. [].

En els termes indicats, les parts tenen i es reconeixen, en la representació en què respectivament intervenen, plena capacitat legal per a l'atorgament d'aquest Conveni Urbanístic i, a aquest efecte, Manifesten: I. Que la societat mercantil IKEA és propietària de les següents finques urbanes en el

Polígon Montigalà-Batllòria de la ciutat de Badalona: 1. Finca inscrita en el Registre de la Propietat número 3 de Badalona, en el tom 2.944,

llibre 79, foli 171, finca 4.361, inscripció 9a. 2. Finca inscrita en el Registre de la Propietat número 3 de Badalona, en el tom 2.943,

llibre 79, foli 214, finca 4.351, inscripció 5a. II. Que, a les referides finques del Polígon Montigalà de Badalona, IKEA té implantat des

de l'any 1996 un establiment comercial de venda de mobles i equipament de la llar, amb una superfície construïda de 31.000 m2, que va ser la primera botiga de la cadena IKEA que es va obrir a Espanya.

III. Que per tal d'adaptar l'establiment badaloní als estàndards d'espais comercials de la companyia fixats a nivell internacional i requerits per necessitats específiques originades per la dimensió del seu mercat actual, tenint en compte l'interès d'IKEA en el manteniment de l'establiment comercial en aquest municipi, es planteja la necessitat de procedir a una remodelació del seu establiment que implicarà essencialment l'ampliació dels edificis actuals. Això en termes urbanístics requerirà, a part d'altres ajustos, l'ampliació en 7.500 m2st de l'edificabilitat actual global de les parcel·les, després de la prèvia i necessària modificació del planejament urbanístic vigent. Concretament, l'execució d'aquest projecte requereix modificar alguns dels paràmetres urbanístics aplicables a les parcel·les BI-13 i BI-8, de conformitat amb el Pla General Metropolità, aprovat el 14 de juliol de 1976 (BOP 19/07/1976) (d’ara endavant, “PGM”) i modificat puntualment en el Sector de Montigalà el 17 de març de 1987, i el “Pla Especial d'ordenació volumètrica i usos i distribució d'edificabilitat, ocupació de les illes

Secretaria General


BI-8 i BI-13 en el Polígon Montigalà-Batllòria de Badalona”, aprovat definitivament el 14 de novembre de 2001 (DOGC de 13 de desembre de 2001).

IV. Que IKEA ha plantejat a l'Ajuntament aquesta necessitat d’adequació de l'establiment de Badalona als estàndards actuals de la Companyia manifestant el seu interès i voluntat de procedir a l’esmentada ampliació. Perquè això sigui legalment factible, IKEA és conscient que resulta ineludible per part de l'Ajuntament instar la modificació de l'instrument de planejament urbanístic general vigent, amb el benentès que el que l'actuació comportarà és també d'interès general per a Badalona per l'increment dels múltiples efectes positius que genera, tant des de la perspectiva estrictament comercial, com del desenvolupament econòmic del Polígon Montigalà i del propi municipi. Tot això, juntament amb els arguments que tot seguit s'assenyalen, raona i justifica l'oportunitat i conveniència de l’esmentada modificació, en relació amb els interessos públics i privats concurrents.

V. Que ambdues parts coincideixen que l’esmentat establiment ha tingut sens dubte un paper rellevant en el desenvolupament comercial del Polígon Montigalà de Badalona i en la seva integració amb el municipi. En concret, la implantació d'IKEA a Badalona ha estat i és beneficiosa per a la ciutat, entre d’altres motius, per la generació de visitants i consum, per la reconeguda implicació activa de l'establiment en les activitats socials i culturals del municipi i per la seva contribució a la publicitat, fins i tot internacional, del municipi. Així, d'una banda, és prova d'aquesta beneficiosa influència en el municipi el fet que des de la seva obertura hagin visitat IKEA –i, per tant, Badalona- més de 41 milions de persones (3,5 milions l'any 2011), com també el fet que el 48% de la seva plantilla actual procedeixi de Badalona. D’altra banda, també és rellevant que, des de la seva implantació, IKEA ha anat invertint en la millora i consolidació de l'establiment, i és destacable la construcció de l'edifici a l’illa BI-8 l'any 2002, l'ampliació de l'autoservei l'any 2010 i la recent ampliació del restaurant i el vestíbul d'entrada. A més, la inversió d'IKEA no es limita al seu establiment. Durant els últims 14 anys IKEA Badalona ha invertit 860.000 euros en acció social (60.000 euros l'any 2011), import que es concreta en col·laboracions amb diverses associacions properes a l'àmbit d'influència de la botiga, essencialment del municipi de Badalona. En definitiva, la presència d'IKEA a Badalona genera moltes sinergies positives, tant directes, relacionades amb la pròpia activitat comercial, com indirectes, com a resultat del compromís de la Companyia amb la ciutat en què s'ubica. Aquesta ampliació permetrà una major i millor racionalització de la zona comercial, amb el benefici conseqüent per al municipi de Badalona per la major possible generació de riquesa i inversió.

VI. Que l'actuació projectada no causarà cap impacte en la mobilitat del polígon de Montigalà com es conclou a l'Estudi d'Avaluació de la Mobilitat Generada redactat a càrrec d'IKEA, i que s'incorpora a la Modificació del PGM.

VII. Que valorant conforme els antecedents expressats que, més enllà de la preceptiva participació de la comunitat en les plusvàlues urbanístiques que l'actuació generarà en termes de cessió obligatòria i gratuïta d'aprofitament urbanístic i la també preceptiva de sistemes de zones verdes i espais lliures públics, la proposta plantejada per IKEA de modificació de la figura de l'instrument de planejament urbanístic general raona i justifica la necessitat de la iniciativa i l'oportunitat i la conveniència en relació amb els interessos públics i privats concurrents, com també la projecció adequada dels interessos públics, a mesura que és requerit per la llei, l'Ajuntament accepta iniciar la tramitació i assumeix expressament la iniciativa pública per formular-la, entenent que l'exercici d'aquesta potestat d'ordenació està degudament motivat i és expressiu dels interessos generals als quals serveix.

Secretaria General


VIII. Que amb l'objecte de coordinar la tramitació urbanística pretesa i d'acordar la concreció de les cessions preceptives, les Parts, en la representació que ostenten, manifesten la seva voluntat de subscriure el present Conveni Urbanístic a l'empara de la normativa que els regula amb subjecció a les següents:

CLÀUSULES Primera.- Objecte del Conveni És objecte del present Conveni coordinar la tramitació urbanística de la modificació de planejament necessària per ampliar l'establiment comercial d'IKEA i, així mateix, concretar la cessió obligatòria i gratuïta a l'Ajuntament del percentatge de l'aprofitament urbanístic i de les zones verdes i espais lliures que la normativa aplicable exigeix. Segona.- Tramitació dels instruments urbanístics necessaris L'Ajuntament promourà i tramitarà, dins dels terminis més breus possibles i en coordinació amb les altres Administracions implicades, la modificació del Pla General Metropolità en les parcel·les BI-13 i BI-8 del Polígon Montigalà que regula els nous paràmetres urbanístics que permetran l'ampliació projectada per IKEA (d’ara endavant, “Modificació del PGM”) i que s’adjunta com a Annex a aquest Conveni. La Modificació referida incorpora l'Estudi d'Avaluació de la Mobilitat Generada i l'Informe Ambiental redactats a càrrec d'IKEA i amb els quals l'Ajuntament està conforme. Tercera.- Previsions bàsiques de la Modificació del PGM La Modificació del PGM suposa la modificació d'alguns dels paràmetres actuals de les illes BI-13 i BI-8. Sense perjudici que es detallen a la Memòria, plànols i altres documents adjunts com a Annex, tot seguit s'indiquen els principals paràmetres que són objecte de modificació:

(i) L'augment de 7.500 metres quadrats de sostre edificable d'ús comercial. (ii) La redefinició de l'ordenació volumètrica i dels paràmetres urbanístics d'aplicació.

Les modificacions es concreten en el dossier d'Estudis previs de l'ampliació que s'adjunta com a Annex, amb el qual tant l'Ajuntament com IKEA manifesten estar d'acord. Quarta.- Avaluació de la Mobilitat Generada Malgrat que, d’acord amb l'article 3 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada, la Modificació del PGM no requereix incorporar un estudi de mobilitat, tot considerant l'especial interès de l'Ajuntament de Badalona i d'IKEA en garantir que l'ampliació projectada no tindrà cap impacte en la mobilitat generada per l'establiment comercial, s'incorpora a la Modificació del PGM un Estudi d'Avaluació de la Mobilitat Generada redactat a càrrec d'IKEA. Al marge de les conclusions de l’esmentat Estudi, IKEA estudiarà junt amb els serveis tècnics municipals l’adequació per a la peatonalització del tram del carrer Luxemburg que dóna façana a l’edifici BI-13, és a dir l’ubicat entre les cantonades amb els carrers Dinamarca i Grècia. El projecte haurà de contemplar els accessos per a vianants i vehicles i les zones d’estacionament i de càrrega i descàrrega necessàries per al normal funcionament de l’establiment comercial. A tal efecte, IKEA assumirà la redacció del projecte d’urbanització corresponent, en el que es preveuran qualitats similars a les de la resta del Polígon, i executarà al seu càrrec fins a un màxim de 200.000 Euros les obres d’adequació referides, el que durà a terme de forma simultània a la redacció i execució del projecte d’edificació de l’ampliació del seu establiment, una vegada aprovada definitivament la Modificació del PGM prevista en aquest Conveni. Cinquena.- Cessions urbanístiques a favor de l'Ajuntament En aplicació de la normativa urbanística vigent, l'increment de sostre comercial previst generarà l'obligació d'IKEA de realitzar les cessions urbanístiques legalment exigibles a favor de l'Ajuntament, com a Administració actuant, amb l'objectiu de fer partícip a la comunitat en les plusvàlues que genera l'operació. En aquest sentit, d'una banda correspondrà a IKEA cedir gratuïtament el 15% de l'increment de l'aprofitament urbanístic mitjà de l'àmbit d'actuació que es produeixi amb l'ampliació, en virtut del que disposen els articles 16.1.b) del Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei del sòl i disposició addicional segona, apartat 4, del Decret

Secretaria General


legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'Urbanisme a Catalunya. Atès el caràcter de finca única i indivisible de les dues illes BI-13 i BI-8, la cessió de l’esmentat aprofitament no es pot realitzar sobre les pròpies finques, ni tampoc en terrenys de fora de l'àmbit, per no disposar IKEA d'altres terrenys dins del municipi. Per tant, el sòl corresponent al percentatge d'aprofitament urbanístic de cessió obligatòria i gratuïta a l'Ajuntament, en la mesura que ho permeti l'article 43.3 del Decret legislatiu 1/2010, pot ser substituït per l'equivalent del seu valor econòmic i es pacta doncs, expressament, la substitució de la referida cessió obligatòria i gratuïta de sòl amb aprofitament urbanístic i lliure de càrregues d'urbanització per l'equivalent del seu valor econòmic, que es quantifica, d'acord amb l'informe emès pels serveis tècnics de l'Ajuntament, en 768.622,5 €. A més, la Modificació del PGM comporta l'obligació urbanística per part d’IKEA d'efectuar una reserva mínima de 5 metres quadrats de zones verdes i espais lliures públics per cada 100 metres quadrats de nou sostre comercial, d’acord amb l'article 100.1 del Decret legislatiu 1/2010. Considerant que l'increment de sostre comercial és de 7.500 metres quadrats, la reserva mínima de 5 metres quadrats per cada 100 metres quadrats de tipus comercial és de:

7.500 m2 x 5 m

2 ZV / 100 m

2 sostre comercial = 375 m2 ZV

Davant la impossibilitat material de realitzar la cessió referida en terrenys, d'acord amb el que preveu la Disposició addicional segona del Decret legislatiu 1/2010, es pacta la substitució de l’esmentada cessió pel pagament de l'equivalent del valor econòmic dels 375 m2 a cedir, que es quantifica, d'acord amb l'informe emès pels serveis tècnics de l'Ajuntament, en 128.103,75 €. Les Parts acorden que el moment de realitzar els dos pagaments referits en aquesta Clàusula serà dins del termini de trenta (30) dies, a comptar des de la notificació a IKEA de l'aprovació definitiva de la Modificació del PGM. Sisena.- Autorització d'obres per fases Tot considerant la dimensió del projecte d'ampliació, l'Ajuntament es compromet a autoritzar el seu desenvolupament per fases, amb concessió de diverses llicències d'obres i de primera ocupació i de les corresponents llicències de modificació de la llicència d'activitat i obertura. Setena.- Calendari d'actuacions L'Ajuntament sotmetrà la Modificació del PGM per a la seva aprovació inicial en el primer ple que se celebri després de la signatura d'aquest Conveni. Així mateix, l'Ajuntament, una vegada obtinguts els informes sectorials, resoldrà les al·legacions que s'hagin pogut presentar en el tràmit d'informació pública i aprovarà provisionalment la Modificació del PGM, en el termini màxim de tres (3) mesos a comptar des de la finalització del termini d'informació pública, i posteriorment remetrà tota la documentació a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya en el termini màxim de trenta (30) dies a comptar des de la data de l'acord d'aprovació provisional, per a la seva aprovació definitiva per aquesta. Vuitena.- Bona fe i diligència en el compliment del Conveni L'Ajuntament i IKEA, per al desenvolupament i execució del present Conveni urbanístic, que lliurement i voluntàriament subscriuen, es comprometen a col·laborar i actuar amb la major bona fe i diligència possibles, a l’efecte de permetre el compliment dels objectius que s’hi preveuen en els termes i formes convinguts. Novena.- Tramitació, perfeccionament i publicitat del Conveni Aquest Conveni s'integrarà en la documentació de la Modificació del PGM que promourà l'Ajuntament, des de l'inici de la seva tramitació, i amb aquest serà objecte d'informació pública i no s'entendrà definitivament perfeccionat ni obligarà les Parts fins a la seva aprovació per part del Ple de la Corporació. Així mateix, el conveni, una vegada aprovat, podrà ser objecte de consulta presencial i per mitjans telemàtics i, en el termini d’un mes des de la seva aprovació, l'Ajuntament enviarà una còpia al Departament de Territori i Sostenibilitat perquè sigui inserit en la secció de convenis urbanístics de l'instrument de divulgació telemàtica del planejament urbanístic de l'Administració de la Generalitat. Desena.- Jurisdicció competent

Secretaria General


El present conveni urbanístic té naturalesa juridico-administrativa i les qüestions relatives al seu compliment, interpretació, efectes i extinció són competència de l'ordre contenciós administratiu amb seu a la jurisdicció territorial que correspon a l'Ajuntament de Badalona. I perquè així consti, com a prova de la seva conformitat, signen el present Conveni per exemplar duplicat a un únic efecte, en el lloc i data assenyalats al principi. Per l’Ajuntament de Badalona Per “IKEA IBÉRICA, S.A. L’Alcalde Sr. Xavier Garcia Albiol Srs. []” TERCER.- Disposar l’obertura del termini d’informació pública de l’instrument d’ordenació urbanística, així com del text conveni urbanístic abans referit entre aquesta Corporació Municipal i la societat mercantil IKEA IBÉRICA, S.A., durant el termini d’un mes, que s’haurà de convocar mitjançant edictes que caldrà inserir al Butlletí oficial de la Província i pel que fa a la premsa periòdica, en un dels diaris de més divulgació. El text del present conveni podrà ésser objecte de consulta un cop aprovat, presencialment o per mitjà telemàtic a la pàgina Web de l’Ajuntament de Badalona (http://www.badalona.cat) període durant el qual podran formular-se les al·legacions que s'escaiguin, amb el benentès que transcorregut aquest termini sense que s’hagin presentat al·legacions, s’entendrà aprovat sense necessitat d’un nou pronunciament municipal. QUART.- Donar trasllat d’una còpia del text del conveni urbanístic abans referit entre aquesta Corporació Municipal i la societat mercantil IKEA IBÉRICA, S.A., al Departament de Política Territorial i Obres Públiques en el termini d’un mes des de la seva aprovació, per tal que sigui inserit en la secció de convenis urbanístics de l’instrument de divulgació telemàtica del planejament urbanístic de l’Administració de la Generalitat. SENYOR ALCALDE: A favor? Està irreconeixible senyor Mañas. SENYOR SERRANO: Pregunti també als altres grups no? SENYOR ALCALDE: No, he dit “a favor?” en general, pregunto: a favor? SENYOR SERRANO: A favor. SENYOR ALCALDE: A favor, molt bé. Votació. El dictamen precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. 9 AP-2012/2209 DICTAMEN. Aprovar provisionalment la modificació puntual del PGM per l'ajust de qualificacions urbanístiques de la plaça Pompeu Fabra, la zona esportiva de Can Cabanyes, el Camp Municipal de Badalona i el Centre de conservació i control de les Rondes. Per part de Planejament Urbanístic es presenta per a la seva aprovació provisional la Modificació puntual del Pla General Metropolità d’àmbit discontinu per l’ajust de les qualificacions urbanístiques de la plaça Pompeu Fabra, la zona esportiva Can Cabanyes, el Camp municipal de Badalona i el Centre de conservació i control de les Rondes de Badalona. Vist l’informe subscrit en data 12 de gener de 2012 per l’arquitecta del Departament de Planejament Urbanístic, que reproduït literalment diu: “El Ple de l’Ajuntament, en la sessió de data 25 d’octubre de 2011, va aprovar amb caràcter inicial la Modificació del Pla General Metropolità d’àmbit discontinu per l’ajust de les qualificacions urbanístiques de la plaça Pompeu Fabra, la zona Esportiva Can Cabanyes, el Camp municipal de Badalona i el Centre de conservació i control de les Rondes formulada per iniciativa de l’Ajuntament de Badalona. L’esmentat acord es va publicar en el BOPB en data 4 de novembre de 2011, al diari El Punt el 4 de novembre de 2011, al Tauler d’anuncis Municipal i a la web de l’Ajuntament de Badalona. I en el preceptiu període d’informació pública no s’han presentat al·legacions. En la present MPGM s’ha detectat una errada material a l’àmbit 3 que no es considera substancial ja que no es redueixen sistemes, equipaments i zones verdes. En l’ errada material detectada les

Secretaria General


superfícies de les zones verdes i equipaments dels plànols I.04c i P.01c son errònies i com a conseqüència vistes les errades s’han modificat els quadres numèrics de superfícies dels apartats 9 i 10. Vistes les errades advertides en aquests plànols i als quadres de superfícies dels apartats 9 i 10, s’informa que la seva correcció d’ofici no representa una modificació substancial de la Modificació del Pla General Metropolità OBJECTE La Modificació del Pla General Metropolità es planteja amb l’objectiu d’ajustar les qualificacions urbanístiques de la plaça de Pompeu Fabra, la Zona esportiva Can Cabanyes, el Camp municipal de Badalona i el Centre de conservació i control de trànsit de les Rondes, per adaptar-les als usos existents i la urbanització i edificacions implantades. ÀMBIT I SUPERFÍCIE La Modificació del PGM abasta un àmbit discontinu format per 4 sectors denominats A - Plaça de Pompeu Fabra, B - Zona esportiva Can Cabanyes, C - Camp municipal de Badalona i D - Centre de conservació i control de les Rondes / carrer de Tanit, amb una superfície total de 59.118 m2. PLANEJAMENT VIGENT El planejament vigent als sectors A, B C i D és el següent: Sector A - Plaça de Pompeu Fabra El planejament vigent al sector A és el següent: - Modificació puntual del Pla general metropolità al barri de Coll i Pujol i les vores del barri de

Sant Crist. Data aprovació: 22/06/2004. Data publicació: 07/10/2004. - Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’àmbit del Barcelonès. Data aprovació: 13/03/2009. Data publicació: 13/05/2009. Els terrenys del sector A inclosos en l’àmbit de la Modificació del PGM estan classificats com a sòl urbà, i qualificats com a sistema viari (clau 5), sistema de verd públic (clau 6), sistema de parcs i jardins urbans de nova creació de caràcter local (clau 6b) i de sistema d’equipaments comunitaris i dotacions de nova creació de caràcter local (clau 7b). Sector B – Zona esportiva Can Cabanyes - MPGM sector turó d’en Caritg.

Data aprovació: 21/06/1990. Data publicació: 27/07/1990. - Pla especial de vialitat A-19.

Data aprovació: 09/09/1985. Data publicació: 20/09/1985. Els terrenys del sector B inclosos en l’àmbit de la Modificació del PGM estan classificats com a sòl urbà i qualificats com a sistema de parcs i jardins urbans de nova creació de caràcter local (clau 6b). Sector C - Camp municipal de Badalona

Pla especial de reforma interior de Montigalà. Data aprovació: 06/11/1986. Data publicació : 24/07/1987. Modificació del PGM. Pla Especial de Reforma Interior de Montigalà. Data aprovació: 26/03/1987. Data publicació : 06/04/1987. Pla Especial de Modificació d’usos dels equipaments a Montigalà. Data aprovació: 01/03/1995. Data publicació : 19/05/1995. Pla especial per a la reordenació volumètrica dels polígons G, J, K, D i H del Pla especial

de reforma interior de Montigalà. Data aprovació: 31/05/1995. Data publicació: 07/07/1995. Modificació puntual article 7 normativa del Pla especial reordenació volumètrica polígons

G, J, K, D i H del Pla especial de reforma interior de Montigalà. Data aprovació: 18/06/1997. Data publicació: 15/07/1997. Modificació puntual del Pla general metropolità a l’avinguda dels Vents. Data aprovació: 03/09/2010. Data publicació: 22/09/2010. Modificació del Pla general metropolità a l’avinguda Navarra. Data aprovació: 16/11/2010. Data publicació: 01/12/2010.

Secretaria General


Els terrenys del sector C inclosos en l’àmbit de la Modificació del PGM estan classificats com a sòl urbà, i qualificats de sistema equipament nova planta - sanitari-assistencial (clau XI), sistema equipament nova planta - reserva (clau XI), sistema d’equipament esportiu (clau 7a), sistema de verd local (clau XII) i sistema de verd general (clau XIV). Sector D - Centre de conservació i control de les Rondes / carrer de Tanit

Pla especial de reforma interior de Montigalà. Data aprovació: 06/11/1986. Data publicació : 24/07/1987. Modificació del PGM. Pla Especial de Reforma Interior de Montigalà. Data aprovació: 26/03/1987. Data publicació : 06/04/1987. Pla Especial de Modificació d’usos dels equipaments a Montigalà. Data aprovació: 01/03/1995. Data publicació : 19/05/1995. Pla especial per a la reordenació volumètrica dels polígons G, J, K, D i H del Pla especial

de reforma interior de Montigalà. Data aprovació: 31/05/1995. Data publicació: 07/07/1995. Modificació puntual article 7 normativa del Pla especial reordenació volumètrica polígons

G, J, K, D i H del Pla especial de reforma interior de Montigalà. Data aprovació: 18/06/1997. Data publicació: 15/07/1997. Pla especial viari II cinturó tram riu Besòs - A-19. Data aprovació: 01/10/1987. Data publicació: 13/11/1987.

Els terrenys del sector D inclosos en l’àmbit de la Modificació del PGM estan classificats com a sòl urbà, i qualificats com a sistema de verd local (clau XIII) i zona uni-bifamiliar en filera (clau II). DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA Sector A - Plaça de Pompeu Fabra Al sector A es proposa l’ajust de les qualificacions urbanístiques del sistema viari, del sistema de parcs i jardins urbans i del sistema d’equipaments per adaptar-les la urbanització executada. Així mateix es defineix l’edificabilitat i els usos dels locals destinats serveis vinculats a la plaça, ubicats dins la zona qualificada de sistema d’equipaments aprofitant punt on es concentra el desnivell entre les rasants del carrer d'Anselm Clavé i el carrer de la Creu. Els usos i l’edificabilitat dels locals destinats a serveis vinculats al parc són els següents:

- Usos: Serveis vinculats al parc, bar-restaurant, magatzem i serveis tècnics. - Edificabilitat: 305 m2

Sector B - Zona esportiva Can Cabanyes Al sector B es proposa el canvi de qualificació d’una part del sistema de parcs i jardins urbans (clau 6b) a sistema d’equipaments (clau 7a) d’ús esportiu i la definició dels paràmetres urbanístics d’edificabilitat, número de plantes i alçada reguladora màxima, per adaptar-los a l’ús esportiu i a la urbanització i edificacions executades. Els usos, el tipus d’ordenació i els paràmetres urbanístics de les edificacions implantades al sector B són els següents:

- Tipus d’ordenació: volumetria específica - Ús: esportiu - Alçada reguladora màxima: planta baixa + 1 planta pis / 9,00 m - Edificabilitat màxima: 3.930 m2

Sector C - Camp municipal de Badalona Al sector C es proposa la redefinició dels límits de les qualificacions dels sistemes verd local i general (claus XIII i XIV) i del sistema d’equipaments d’ús santari-assistencial, docent i reserva (claus 7a i XI) i la definició dels paràmetres urbanístics d’edificabilitat, número de plantes i alçada reguladora màxima, per adaptar-los a l’ús esportiu i a la urbanització i edificacions executades. Els usos, el tipus d’ordenació i la definició de les condicions d’edificació que es proposen al sector C són els següents:

- Tipus d’ordenació: volumetria específica - Ús: esportiu - Alçada reguladora màxima: planta baixa + 1 planta pis / 9,00 m - Edificabilitat màxima: 3.000 m2

Secretaria General


Sector D - Centre de conservació i control de les Rondes / carrer de Tanit Al sector D, a la zona amb front a l'av. de Llenguadoc (sub-sector D1) es proposa el canvi de qualificació del sistema de verd local (XIII) a sistema de serveis tècnics metropolitans (clau 4), mentre que a la zona amb front al carrer de Tanit (sub-sector D2) es proposa el canvi de qualificació de zona uni-bifamiliar en filera (clau II) a sistema de verd general (clau XIV). Els usos, el tipus d’ordenació i la definició dels paràmetres urbanístics que es proposen per al sistema de serveis tècnics metropolitans (clau 4) ubicats al sub-sector D1 són els següents:

- Tipus d’ordenació: edificació aïllada - Alçada reguladora màxima: planta baixa + 1 planta pis / 9,00 m - Ocupació màxima: 30% - Edificabilitat màxima : 1.000 m2 - Separació a límits de parcel·la: 3 m

GESTIÓ Atès que les finques incloses en l’àmbit del Pla especial urbanístic són de titularitat pública i que la proposta no comporta un repartiment de beneficis i càrregues derivades de l’actuació, no es considera necessari definir un sistema d’actuació urbanística per a la seva execució. El compromís de cessió dels terrenys propietat del Consell Comarcal del Barcelonès a favor de l'Ajuntament de Badalona un cop s’aprovi definitivament la Modificació de PGM objecte de tramitació, es recull al Dictamen, aprovat en data 28 de gener de 2003 pel Ple de l'Ajuntament de Badalona, que s’incorpora a l’annex V. del document. RESUM NUMÈRIC El resum comparatiu entre les qualificacions del planejament vigent i la modificació del PGM proposada és el següent:

Denominació

Clau

Planejament vigent m2

Proposta MPGM m2

Sector A Sistema viari 5 7.114,00 3.999,00 Sistema de verd públic 6 744,00 14.918,00 Sistema de parcs i jardins urbans 6b 10.929,00 Sistema d’equipaments 7b 4.413,00 4.283,00 Sector B Sistema de parcs i jardins urbans 6b 1.965,00 Sistema d’equipaments esportius 7a 1.965,00

Sector C Sistema d’equipaments nova planta - sanitari-assistencial XI 546,00

Sistema d’equipaments nova planta - reserva XI 1004,00 588,00

Sistema d’equipaments - esportiu 7a 24544,00 24.544,00 Sistema de verd general XIV 588,00 1550,00 Sector D1 Sistema de verd local XIII 3.776,00 Serveis tècnics metropolitans 4 3.776,00 Sector D2 Sistema de verd general XIV 3.776,00 Zona uni-bifamiliar en filera II 3.776,00 TOTAL ÀMBIT MPGM 57.292,00 57.292,00

Denominació

Claus

Planej.Vigent (m2)

Prop. MPGM (m2)

Variació m2

TOTAL Sistema d'espais lliures

6-6b-XIII-XIV 18.002,00 20.244,00 2242,00

SISTEMES Sistema d’equipaments 7a-7b-XI 30.507,00 31.380,00 873,00

CONCLUSIÓ

Secretaria General


Considerant que les correccions de les errades materials que incorpora el nou document de la Modificació del Pla General Metropolità d’àmbit discontinu per l’ajust de les qualificacions urbanístiques de la plaça Pompeu Fabra, la zona Esportiva Can Cabanyes, el Camp municipal de Badalona i el Centre de conservació i control de les Rondes manté els criteris inicials de la proposta, que els ajustos introduïts no representen un canvi substancial respecte als documents aprovats amb caràcter inicial i atès que compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i el Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Ley de Suelo, s’informa favorablement prosseguir la tramitació de la Modificació del Pla General Metropolità d’àmbit discontinu per l’ajust de les qualificacions urbanístiques de la plaça Pompeu Fabra, la zona Esportiva Can Cabanyes, el Camp municipal de Badalona i el Centre de conservació i control de les Rondes.” Vist l’informe subscrit en data 12 de gener de 2012 pel Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme i Territori, i que reproduït literalment diu el següent: “PROPOSTA PRESENTADA Per part del Departament de Planejament Urbanístic de l’Àrea d’Urbanisme i Territori es va redactar la Memòria de la Modificació puntual del PGM d’àmbit discontinu per l’ajust de les qualificacions urbanístiques de la plaça Pompeu Fabra, la zona esportiva Can Cabanyes, el Camp municipal de Badalona i el Centre de conservació i control de les Rondes, l’àmbit del qual abasta un àmbit discontinu format per quatre sectors denominats A) Plaça de Pompeu Fabra, B) Zona esportiva Can Cabanyes, C) Camp municipal de Badalona i D) Centre de conservació i control de les Rondes / carrer de Tanit, amb una superfície total de 57.292 m². Aquesta memòria va ser aprovada amb caràcter inicial pel Ple de l’Ajuntament en sessió de 25 d’octubre de 2011, donant publicitat d’aquest acord mitjançant la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 4 de novembre de 2011, al diari El Punt de la mateixa data , al Tauler d’anuncis municipal i a la pàgina web de l’Ajuntament de Badalona. Juntament amb l’acord d’aprovació inicial es va disposar l’obertura del termini d’informació pública de l’instrument d’ordenació urbanística durant el termini d’un mes. Durant aquest termini d’informació pública no es van presentar al·legacions. En data 12 de gener de 2012 l’arquitecta del Departament de Planejament Urbanístic ha emès un informe mitjançant el qual posa de manifest que en el document presentat per a la seva aprovació provisional s’han introduït canvis no substancials en el sector C del planejament, corresponents a l’adequació dels plànols I.04c i P.01, per tal d’adequar-los a les qualificacions del planejament vigent. Així mateix, en l’àmbit de l’actuació urbanística que comporta la modificació del PGM s’amplia la superfície dels sòls qualificats dels sistemes d’espais lliures i equipaments públics. NORMATIVA D’APLICACIÓ Aquesta modificació del Pla General metropolità d’iniciativa pública es formula i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76, del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en endavant TRLUC. A l’expedient administratiu 11/D1-11 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic hi consten les determinacions establertes per l’article 69.2 del RLUC, respecte el contingut de la memòria: - Justificació de la conveniència i oportunitat de la seva formulació. - Informació urbanística, acompanyada dels estudis complementaries. - Descripció i resultat del programa de participació ciutadana. - Objectius de l’ordenació. - Normativa. - Agenda. - Avaluació econòmica. - Documentació ambiental. La superfície de sòls qualificats de sistemes d’espais lliures i equipaments públics es considera adequada als interessos públics, d’acord amb l’article 97 del TRLUC.

Secretaria General


PROCEDÈNCIA DE L’APROVACIÓ POVISIONAL D’acord amb la normativa citada i a la vista de la documentació tècnica que consta a l’expedient, s’informa favorablement la proposta presentada per tal que sigui aprovada amb caràcter provisional pel Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l’article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2 c) del Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), aprovat per DL 2/2003, de 28 d’abril. No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” Atesos els informes tècnic i jurídic transcrits anteriorment, els sotasignats membres de la Comissió Informativa de l’Àmbit del Territori proposen al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent acord: PRIMER.- Aprovar amb caràcter provisional la Modificació puntual del Pla General Metropolità d’àmbit discontinu per l’ajust de les qualificacions urbanístiques de la plaça Pompeu Fabra, la zona esportiva Can Cabanyes, el Camp municipal de Badalona i el Centre de conservació i control de les Rondes de Badalona, en el sentit i abast reflectit en l’informe tècnic incorporat en els antecedents d’aquesta resolució. Aquesta actuació urbanística es promou i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 76.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, amb el benentès que els canvis introduïts a la memòria respecte el text aprovat inicialment no tenen la naturalesa de canvis substancials, en els termes que s’expressa l’article 112.2 del Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (aprovat pel Decret 305/2006). SEGON.- Donar trasllat de l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona per tal d’assolir l’aprovació definitiva, d’acord amb l’article 80 del TRLUC. Votació. El dictamen precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. SENYOR ALCALDE: Havíem acabat el que és la part de propostes, anem a proposicions urgents, no n’hi ha cap, doncs passaríem al torn de paraules. 10 Proposicions urgents. No se’n va presentar cap. 11 Torn obert de paraules AP-2012/2214 Senyora Mercè Roura Mas, Presidenta del Comitè d'Empresa de Badalona Comunicació, SA. Assumpte: Conflicte laboral als mitjans de comunicació públics de Badalona. Tindria la paraula la senyor Mercè Roure com a presidenta del comitè d’empresa de Badalona Comunicació, l’assumpte: conflicte laboral als mitjans de comunicació públics de la ciutat. Com vostè ja sap té un primer torn de cinc minuts i un altre segon. Vull recordar en els grups municipals que com que estem en el torn de paraules només hi ha una única intervenció. Senyora Roura. SENYORA ROURA: Molt bona tarda, senyor alcalde, senyors regidors i senyores regidores, els companys dels mitjans de comunicació, són importants els mitjans de comunicació, i la ciutadania en general, i moltes gràcies per aquest espai per poder venir a expressar-los i comentar-los el que ens preocupa i que a més, creiem que és d’interès general. Ja saben a què venim, venim a explicar la complicada situació de Badalona Comunicació, tant dels seus treballadors com pel que fa als mitjans de comunicació públics de la ciutat, que és un tema que també ens preocupa. I abans de res, i ho hem parlat moltes vegades, que som conscients de la situació i de les moltes necessitats que té una ciutat com Badalona, i com és de difícil la seva gestió en el dia a dia, i més en moments de crisi. Com ja saben i ho saben la majoria de persones que són aquí, els treballadors i treballadores hem començat a negociar i ens diuen des del govern, i a més ens ho creiem, que volen la continuïtat, però a partir d’ara, amb el que

Secretaria General


estem negociant ens preguntem amb quines xifres. Vostès ens diuen que no hi ha diners, és evident, en som conscients, però nosaltres creiem que la decisió de la continuïtat o no, continuïtat ja sabem que la volen dels mitjans de comunicació, va una mica més enllà, és una decisió política, no ja per a nosaltres, sinó per Badalona. Badalona Comunicació en aquesta empresa es planteja una reducció del pressupost almenys inicialment, s’ha dit, d’un 50 %, perquè no com a la resta d’empreses municipals? És per tant, creiem una qüestió de prioritats, però una qüestió de prioritats polítiques. A mi em ve una frase al cap, jo crec que no és una qüestió de preu, és una qüestió de valor, el valor de les coses, que és un valor important. No es pot decidir la continuïtat o no d’uns mitjans de comunicació públics nomé pensant amb els diners que costa, o com a mínim, no només pot ser una decisió econòmica, si més no, recordant que com un servei públic. S’ha parlat molt aquests dies de l’aportació mensual que fa aquest Ajuntament als mitjans de comunicació públics, a la ràdio, a televisió i a la revista Bétulo, una mica més de 200.000 euros al mes. Em permet senyor alcalde? Em permeten senyors regidors que els canviï la xifra? Perquè sovint les paraules ho canvien tot. Podríem dir que costem un euro al mes a cada badaloní, oi que son diferent? Sona diferent. Que la Xifra és important, ho reconeixem, però un euro al mes a cada Badaloní sona diferent. Oi que canvia d’aquesta manera? Val la pena deixar sota mínims els mitjans de comunicació públics per un euro al mes a cada badaloní? Jo els demano que s’ho plantegin. En temps de crisi, i s’ha parlat molt de prioritats i nosaltres ho entenem, és quan més ens cal la informació, no ho dubtin. La feina que fem té un valor i dóna veu a moltes persones que sinó no en tindrien. Hi ha persones, que si no surten a la ràdio a la televisió i a la revista Bétulo no sortiran als mitjans de comunicació mai, i tenen coses a dir, i tenen coses importants a dir, i si surten als mitjans d’àmbit general, malauradament la majoria de vegades serà per una mala notícia, un fet luctuós i a més a més, no massa agradable, i no volem que passi. Per tant, han de tenir veu als mitjans de comunicació d’aquesta ciutat i públics. Realment pensen que en temps de crisi no ens cal saber als badalonins el que està passant a l’IMPO? És molt important perquè allà s’hi fan polítiques molt actives per trobar feina. I el que passa a l’Hospital Municipal? O a l’Hospital Germana Tiras i Pujol? Creuen que no és necessari parlar del comerç i de les empreses de Badalona en temps de crisi? No creuen que és vital parlar de les persones que viuen a Llefià, al Centre, a Bonavista, a Sant Roc, per citar barris de Badalona diversos, com han vist. Creuen que no ens cal saber què fan les entitats badalonines per pal·liar els efectes de la crisi i crear xarxa? Ara crear xarxa és molt important en aquest moments. Consideren que en aquest moments difícils no els importa als badalonins el que es decideix en el Ple, el que han estat comentant vostès fa uns moments, hi ha mitjans de comunicació, si no hi fossin a la ciutadania no li arriba, això és important. Nosaltres creiem que més, en temps de crisi li interessa el doble. En temps de crisi, estar informat marca la diferència. La informació, tan si és a través d’una notícia o d’un programa d’entreteniment, ens dóna elements per decidir i ens dóna veu. Parlem d’esport, de promoció econòmica, de teixit associatius, són valors de la ciutadania de Badalona i li calen tan o més que d’altres necessitats. Els mitjans de comunicació públics contribuïm també a la cohesió de la ciutat. Aquests dies hem fet una campanya en positiu, segur que l’han vist, segueixin-la, els ho recomano, jo també sóc Ràdio Ciutat, jo també sóc Televisió de Badalona, també sóc Bétulo, i és que Badalona Comunicació una mica ho és tot, perquè forma part de la ciutadania, som el Círcol Catòlic i l’Ateneu de Sant Roc, el passeig de la Salut i el Carrer del Mar, els mercats municipals, som la Penya i la Festa de les Migues, igual que la cremada del Dimoni. Nosaltres, des de fa mesos treballem tot el dia, ho fem professionalment, però no els mentiré, ho fem amb desànim, suposo que els deu constar, i sabem que en són conscients i que és una cosa que els importa. Ho fem perquè som professionals i perquè som un servei públic, però segur que molta gent no s’imagina com és aquesta situació. Jo crec que ens mereixem la feina i que Badalona es mereix un bons professionals, pel que fa a la informació o a l’entreteniment o als mitjans de comunicació. Aquests dies hem sentit sobre nosaltres, ja s’imaginen, moltes llegendes urbanes, de què som, de la nostra vida laboral, de què fem aquella colla que hi ha allà. Jo els ho explico molt breument què som, som professionals polivalents, preparats, que cobrem una mitjana de mil euros al mes, mil euros, ho

Secretaria General


deixem aquí. Un tema que ens preocupa i molt, i crec que és molt important, en més d’una ocasió s’ha parlat de si rebríem o no el total de l’aportació els propers mesos vinents, sabem que és difícil, sabem com estan els municipis i una ciutat com Badalona ja li reconeixia i ho sabem, que té molts problemes econòmics. Però mentre aquesta situació econòmica i aquesta situació continua, ja estem parlant i estem negociant, aquest fet provocaria que els treballadors no cobréssim el nostre sou, com toca i com creiem que és de llei, com qualsevol que està treballant li toca. El comitè en representació dels treballadors, ja ho vam deixar clar, mentre hi hagi 66 persones que segueixin treballant a la casa, jo crec que hem de cobrar el sou, i aquí volia fer un toc d’atenció a tots, no podem negociar, i ho estem fent, sota coaccions perquè creiem, i vostès ho saben, que van en contra de l’ètica i a més a més, és que és il·legal. Per tant, els demanaria que aquest tema ens l’asseguressin ja públicament perquè estem cansats de sentir-ho per diverses veus, i si hi ha algú de qui no és culpa que aquesta situació s’allargui els deixem clar, som nosaltres, som els primers que volem solucions ja, i no podem decidir el futur de 66 persones en dos dies ni en dues setmanes. Un altre tema, el tema del Consell d’administració, aquesta història rocambolesca del CAC que tots saben i tots dominen, nosaltres no fem política, i això ho hem volgut deixar clar i no ens hem posicionat políticament perquè creiem que no ens toca i no és el que volem, i no ens i ficarem, però saben què pensem? Pensem que potser els uns pels altres, allò que es diu en castellà “el uno por el otro la casa sin barrer”, per un desacord polític es pot no arribar a una entesa, no ens fiquem quina entesa ha de ser, no parlarem nosaltres de la composició del Consell d’Administració de Badalona Comunicació, però els demanem que no ho facin això, que arribin a acords, perquè jo crec que no ens ho poem permetre, i que cadascú, tots els que són aquí dins de les seves possibilitats, han de vetllar perquè això no passi, la resta semblarien excuses, de veritat, ho semblarien. És feina dels polítics, dels representants públics que han de fer política, dialogar i arribar a acords. Els demano que no deixin que passi, vostès, si volen, al final poden, i crec que seria un fracàs de la política badalonina que s’acabés tancant els mitjans públics de la ciutat perquè els que són aquí en representació de la ciutadania no arribessin a un acord. Nosaltres, ja ho saben, estem disposats a parlar, ho fem, estem disposadísisms, estem negociant i ens trobaran allà on calgui per continuar amb la nostra feina i fer l’empresa viable, però amb xifres reals, perquè mantenir a vint persones d’una plantilla de 65 jo ja els dic que no és real. Acomiadar el 70 % de la plantilla és, acabar amb la ràdio, amb la televisió i amb la revista Bétulo. Hem exigit un pla de viabilitat, ens consta que hi estan treballant, i propostes reals de futur. Fem una cosa, no parlem de números, no parlem ni tan sols de persones, parlem de llocs de treball i de feina que cal fer per tirar endavant l’empresa. Ràdio Ciutat de Badalona, per posar una de les empreses que hi ha dins, té 30 anys d’història i els professionals que hi ha passat han fet una gran tasca, podria ser millor, sí, estem segurs, tots podem millorar en el dia a dia, només faltaria això és un estímul, però és un instrument de comunicació real de la ciutat. Amb vint persones no es fa ràdio, no es fa televisió i no es fa revista, és impossible. I jo els demano a tots i especialment a l’alcalde de Badalona, el senyor Garcia Albiol, a la regidora Maritxu Hervàs, amb qui hem parlat també en algunes ocasions, que ens donin un marge, que treballin, perquè sabem que ho poden fer, amb nosaltres per tirar endavant, perquè sabem que volen la continuïtat i així ens ho han dit. Nosaltres hi estem disposats i ens hi deixarem la pell per tirar endavant, ja ho estem fent, ja ho veuen. Facin-ho vostès, facin vostès això també, i tots els que aquí ens representen i tenen la capacitat de decidir. I escoltin-me, on no hi arriben els diners hi posarem més ganes i més enginy, això ja ho saben. Jo crec que ens ho mereixem nosaltres i s’ho mereix Badalona, que recordem, és la tercera ciutat de Catalunya. Moltes gràcies a tots. SENYOR ALCALE: Moltes gràcies. Començaríem per un torn, suposo que volen de menor a major. SENYOR SERRANO: Senyor alcalde, una d’orde, el ROM diu que després de la intervenció el regidor ponent ha de contestar, i després farem la roda que calgui. SENYOR ALCALDE: Senyor Serrano, no hi ca cap tipus de problema.

Secretaria General


SENYORA HERVÀS: Gràcies alcalde. Bé, el primer que voldria fer com ja havíem manifestat tant l’alcalde com jo, en totes aquelles ocasions en les quals hem tingut oportunitat és agrair la professionalitat de tots els treballadors de Badalona Comunicació en aquests moments d’extrema dificultat i també vull reiterar com hem fet en d’altres ocasions que no només valorem si no que creiem en la importància i amb la necessitat del manteniment dels mitjans de comunicació públics a la nostra ciutat, i això vostè ho ha reconegut que aquest és el sentiment d’aquest govern, cosa que jo també sincerament li vull agrair. Dit això, vull tornar a dir allò que ja havíem dit en aquest Saló de Plens, que hem dit en ple de reunions en moments més distesos, més seriosos, que és que el govern d’aquesta ciutat vol mantenir i lluitarà i també s’hi deixarà la pell per mantenir els mitjans de comunicació públics de Badalona, que és la ràdio, és la televisió i és el Bétulo i també aquest govern es deixarà la pell per mantenir-la viva aquesta empresa, d’altres tanquen, nosaltres no, i lluitarem també i ens hi deixarem la pell perqiuè es mantingui viva aquesta empresa. De dificultats realment és que anem més que sobrats, tenim un bloqueig polític, que vostè també ha reconegut per part del Partit Socialista i per part d’Iniciativa en la renovació del consell d’Administració, que dificulta i que posa en un perill extrem questa societat, ho eu tothom, però tenim aquest bloqueig polític. Tenim un acord del CAC o una resolució del CAC que lluny de posar les coses fàcils, lluny de facilitar la feina a aquest govern, lluny de facilitar la viabilitat o el futur de l’empresa, l’únic que fa es posar pals a les rodes, i els ho dic així i han actuat de manera irresponsable. Tenim una altra qüestió, que tampoc no podem tancar els ulls, que és que tenim una reducció dels ingressos municipals i és que la situació és molt complicada, els hem explicat de totes les maneres que hi ha per poder explicar que és que no tenim els mateixos diners, és que no els tenim, i us asseguro que la regidora que parla li encantaria poder disposar de la mateixa xifra, en moltes coses viuria molt més tranquil·la, però m’agradaria poder disposar d’aquesta xifra, però la realitat, la situació econòmica de la ciutat ho impedeix. Per tant, no tenim els mateixos diners, malgrat aquestes dificultats que ja he dit que són greus o importants, nosaltres seguim treballant com a govern. Hem de dir que tenim obert aquest procés de negociació amb el que és el comitè d’empresa perquè tenim el bloqueig per un cantó i anem a obrir ja de manera formal amb taula pel mig, les negociacions amb el comitè d’empresa, que al final el que perseguim no és res més que fer viable l’empresa, fer viable l’empresa amb els recursos que disposem, que no som nosaltres, amb els que disposem. Hem tingut reunions amb tothom amb els grups municipals, més formals, més informals, amb el comitè d’empresa amb tothom, vull dir, jo crec que no podem dir que aquest govern municipal no està fent esforços i no està explicant quines són les vies de sortida que tenim per aquesta empresa. Hem pres mesures, a més vull recordar que el govern municipal no és el responsable i no és l’administrador d’aquesta empresa, malgrat així la responsabilitat ens fa actuar i prenem decisions amb aquesta empresa, d’altres són els responsables legals de l’empresa, però tot i així, aquest govern municipal pren mesures, mesures que són renunciar a lloguers, mesures que són revisió de preus de contracte, eliminació de contractes, convenis a cost zero amb d’altres empeses per poder mantenir algun servei, com també hem parlat de buscar també que és necessari, d’altres fonts d’ingressos. I no només això, no només s’ha informat al comitè d’empresa si no que amb el propi comitè d’empresa heu fet aportacions, vull dir, i les hem treballat jo crec que de manera plegats i hem tirat endavant aquestes qüestions. Per tant, la situació és complicada, la situació és difícil i segurament s’hauran de prendre decisions més que injustes, més que injustes. Jo vull assegurar el comprkmís d’aquest govern municipal de mantenir l’empresa com he dit al principi de la meva intervenció i de fer-la viable i que a més tingui el menor impacte amb els treballadors. Jo crec que això sabeu que és, que ho hem parlat i que és la voluntat, però això no treu que no haguem de prendre decisions veritablement difícils. Jo crec que ara el que tenim és un procés plenament obert en marxa amb el comitè d’empresa, que ja són reunions diguem-ne formals, que farem tots els esforços per buscar quina és la millor solució, que això implicarà renúncies per les dues parts, per la part dels treballadors i també per la part del govern. Jo crec que estem en un punt, és cert que inicial, que haurem d’esperar els propers dies o les properes setmanes fins que aquest procés, espero jo que culmini de la millor manera, però no

Secretaria General


podem, jo crec que no hem de tancar, cap de les parts hem de tancar els ulls a la situació que tenim. Llavors vosaltres heu plantejat o vostès han plantejat un a sèrie de qüestions en la seva intervenció, vostè sap que moltes d’elles estan damunt de la taula, que les estem treballant, d’altres com que es crearien greuges comparatius entre treballadors no hi entrarem, però aquelles que sí que podem buscar-hi solucions, aquelles que en les quals s’hi puguin cercar punts d’acord, uqestes les continuarem treballant. Vostè sap que estan damunt la taula i que per tant, no n’hi ha cap que estigui descartada, si nó que s’hi està treballant. Per tant, jo crec que a manera de resum, jo crec que estem en un punt de partida que tot just acaba de començar les reunions formals amb el comitè d’empresa i reiterar que mentre els altres tanquen, com és el cas d’Hospitalet i com és el cas de Gavà, nosaltres farem tots els esforços per mantenir viva l’empresa. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyora Hervàs, el senyor Sagués. SENYOR SAGUES: Bon vespre a tothom. Bé del què s’ha dit, de la intervenció que ha fet la representant del comitè d’empresa, doncs m’agradaria destacar alguna concreció de les que ha dit, com és que està davant de tots, tant ells com la ciutadania de Badalona estem davant d’una decisió política, està clar que el futur de Badalona Comunicació depèn d’una o altra decisió política, que Badalona Comunicació és un servei públic tal i com ha manifestat, i per tant, com a tal també ha de quedar clar doncs que la valoració que es faci d’aquest servei no ha de ser economicista, no ha de ser en funció dels diners, si guanya diners o no en guanya amb independència que la gestió ha de ser al més positiva possible i més rendible possible, etc..., però hem de tenir clar que un servei públic fa moltes altres funcions, va molt més enllà i en el cas d’uns mitjans de comunicació públics i en el cas d’una ciutat com la nostra crec que la tasca l’ha definida molt bé i aquests dies ho hem estat sentint molt, doncs és una tasca molt important, molt necessària per a la ciutat i que concretament jo personalment, el meu personalment pensem que un dels valors que té, és aquesta d’un treball cohesionador, d’una ciutat tan difícil de cohesionar, com és la nostra Badalona. Dit això, m’agradaria parlar des de tres vessant d’aquest aspecte, un és el famós Consell d’Administració, un altre seria una situació laboral d’unes persones i una altra seria aquesta continuïtat o no d’aquest projecte. Pel que fa al primer punt dels que he dit d’aquest famós Consell d’Administració, doncs lamento molt les paraules de la senyora Hervàs quan ha parlat de bloqueig polític, perquè em sembla que el que fa és amagar-se darrera d’un escut com per protegir-se, per no haver pres ja unes decisions de les que vulgui prendre el govern que ella representa, o haver iniciat unes negociacions i escudar-se precisament en un altre procés paral·lel que és el de la renovació d’un Consell d’Administració. Ens parla a més a més amb tota la claredat de bloqueig polític em sembla que ha dit del Partit Socialista i d’Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida, bloqueig polític els que estem defensant una renovació del Consell per fer-lo adaptat a la Llei de l’Audiovisual de Catalunya, refermats a més a més pel dictamen del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, refermats a més a més pel dictamen del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Els que estem defensant això bloquegem? El que està bloquejant en tot cas, és el que es nega a acceptar la realitat i tenint una minoria en el govern de la ciutat, pretén tenir una majoria absolutíssima en aquest Consell contradient tot el que ens està dient la legislació en aquest sentit. Per tant, si algú bloqueja alguna cosa és el Partit Popular que no accepta la realitat i m’agradaria que quedés clar, que aquesta adaptació i democratització i treure-li càrrega de partidisme en aquest Consell d’Administració és un procés que on ve d’ara, és un procés que es va iniciar pràcticament a l’inici de l’anterior mandat . Un procés que ha durat més de quatre anys i en aquests moments està arribant al seu final i en aquests moments ens hauríem de sentir tothom, tothom. plenament satisfets de tenir un Consell d’Administració als mitjans públics més plural, més transparent, més democràtic, més representatiu i amb menys càrrega partidista. Jo crec que això és molt i molt positiu i no es pot deixar de dir, bé és igual i donar les culpes a qui avança en aquesta direcció de què hi hagi un bloqueig. Segona cosa, hi hagi Consell d’Administració ja renovat o no, l’obligació del govern municipal és explicar clarament el que pensa fer amb els mitjans de comunicació locals. No pot ser que tothom es vaig assabentant per ràdio “macuto” de si parlem d’un 50% de si això vol dir tantes persones, si

Secretaria General


això en vol dir més o menys, no pot ser que això vagi així i no pot ser que s’estigui a expenses de què hi ha un Consell d’Administració en aquells moments per renovar i que això impedeix que quedin clares quines són les posicions del Partit Popular, del govern de la ciutat. Ha dit també la senyora Hervàs que la situació econòmica ho impedeix funcionar, per què, perquè ho impedeix, que més impedeix la situació econòmica, perquè està tan clar que impedeix això i no impedeix d’altres coses, perquè no ho diuen el que impedeix i el que no impedeix. On és el pressupost , on són les propostes i les prioritats generals del Partit Popular i d’aquest govern minoritari de la ciutat, on són, perquè això no es pot fer i d’altres coses sí, qui ho decideix això, de qui és criteri, qui ho decideix, qui opina, qui ho votarà, quin Consell d’Administració és el que ha de decidir això?. Això és el govern de la ciutat, un govern que esperem que en el seu dia sigui capaç de portar a aprovació uns pressupostos que es puguin aprovar i tirar endavant, això és el que esperem, perquè de moment desconeixem, només sabem que Badalona Comunicació s’ha de retallar al 50%, per què i perquè no una altra cosa, perquè ja s’ha decidit això. Amb quin criteri podem parlar d’això i no parlar de tot amb global, a més a més, els voldríem dir una altra cosa, que ja ho varem recordar també, recentment, encara podem dir que recentment hi ha hagut una decisió del Govern de l’Estat Espanyol en el que parla que els ajuntament poden o han de cobrar uns increments a l’IBI, que en el cas de la nostra ciutat això pot representar uns quatre milions d’euros d’ingressos, que fa un mes no es devia comptar amb ells. Per tant, bé, la situació ha canviat, quina decisió han pres de moment, on destinaran aquests diners, igualment hi ha hagut una pròrroga amb el deute amb l’Estat, bé, com gestionarem això, quines prioritats tindran amb tot això, perquè ja està clar que han d’anar a Badalona Comunicació sense haver parlat de res més, almenys sense nosaltres sapiguem que més tenen i que estan prioritzant en aquests moments. Per tant, en funció de tot això i en funció de no haver estat tampoc capaços d’aprovar aquí unes taxes, com va ser el seu moment etc. etc... un moment en què parlaven de reduccions etc... Bé, tot això nosaltres creiem que no es pot afrontar un paquet general, una situació global, un pressupost sencer de tota una ciutat i sense haver plantejat aquest tot, estan ja parlant d’una part i per tractar-la d’aquesta manera. Per tant, i per acabar, estem parlant també de persones, estem parlant també de llocs de treball i igualment que parlem ara de Badalona Comunicació, també recordo com en el debat de televisió de Badalona que varem tenir fa pocs dies, també ja es manifestava per part de la representant del Partit Popular, que també vindrien retallades cap al servei de neteja i això també estem posant en joc no només la qualitat de la neteja, si no també altres llocs de treball de persones de la nostra ciutat, que també poden perdre el seu lloc de treball, o també poden veure reduït el seu salari. Tot això són mesures absolutament inacceptables des del nostre punt de vista, i per acabar, el tercer aspecte que voldria tocar és el de la viabilitat, quan s’està parlant d’una reducció d’un 50% de la partida destinada a Badalona Comunicació i a la vegada s’està dient que s’aposta clarament per la continuïtat d’aquest servei, no entenem en què estan pensant. Per tant, nosaltres necessiten tenir clar quines són les prioritats d’aquest govern, necessitem també tenir clar que estan plantejant Badalona Comunicació des del punt de vista de negociació laboral amb la representació legal de treballadors i treballadores i si aquesta proposta que estan fent quina viabilitat representa per seguir mantenint uns mitjans de comunicació com els que tenim ara, de qualitat, dignes i que fan un servei públic a la nostra ciutat. Per part del grup municipal Iniciativa Verds-Esquerra Unida, nosaltres, si vostès arriben a un acord, si arriben a un acord des del punt de vista laboral amb la representació legal de treballadors i treballadores i si a la vegada aquest acord representa una continuïtat, una viabilitat del model de servei públic de Badalona Comunicació, nosaltres no els ho votarem en contra això. Per tant, el que els estem dient com varem dir des del primer dia és, oblidin-se’n del Consell d’Administració, que és un altre aspecte, negociïn, arribin a acords, plantegin una viabilitat pel servei i garanteixin una cord ne el qual, com el seu nom ens diu hi hagi el vistiplau també de la part treballadora de Badalona Comunicació. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Sagués, senyor Serrano vol parlar o no, perdó, el senyor Falcó.

Secretaria General


SENYOR FALCÓ: Sí, breument i compartint el fons d’algunes de les coses que ha plantejat no Només la Mercè Roura si no també en Carles Sagués, hi ha coses que s’han dit tant d’una d’intervenció com de l’altra, que nosaltres amb matisos o segurament amb diferències al final doncs, podem compartir de partida. Jo, el que nosaltres pensem, és que la discussió que hem de fer aquí i sobretot avui, perquè la del Consell d’Administració ja l’hem feta públicament i és coneguda, és sobre com fer possible diguem, la continuïtat de Badalona Comunicació. Sembla que el govern vol que Badalona Comunicació continuï i sembla que els grups de l’oposició volen que Badalona Comunicació continuï, però jo el que reclamo i li reclamo a tothom és no jugar amb les cartes marcades. Jo crec que hi ha posicions polítiques que juguen amb les cartes marcades, les de fer des de l’oposició el que probablement no es faria si estigués governant. La de dir des de l’oposició el que probablement no es podria dir si s’estigués governant i aquí sí que em sembla que convé sobretot als treballadors i a la casa, a la gent de Badalona Comunicació convé per part de tots, un punt de responsabilitat, un punt de realisme, un punt d’honestedat alhora de fer segons quins plantejaments. Perquè és evident que aquest, varem aprovar un pla econòmic financer en aquest Ajuntament que donava una dada que es va tancar l’any 2010 amb 17’9 milions d’euros de dèficit, també és veritat i ho deia el senyor Sagués, que ningú ens ha dit el que, però es suposa que amb aquest augment de l’IBI d’un 10 per cent l’Ajuntament tindrà més ingressos i també se suposa que el retorn dels diners que hem de retornar a l’Estat, que s’havia de fer en cinc anys i es podrà fer en 10 també ens dóna un coixí perquè aquest Pla econòmic financer com a mínim canviï en algun dels seus termes. Però en tot cas la situació no és de fer volar coloms, no és la de fer el que s’havia fet sempre, que és una transferència ordinària a Badalona Comunicació pel seu funcionament, que no ha estat mal gestionada perquè ha gastat pel que ha tingut i el seu endeutament en trenta anys és de tres cents mil euros. Per tant, no ha estat mal gestionada l’empresa com a tal, si no que ha gaudit diguem d’allò que tots nosaltres en els Plens hem anat aprovant que se li transferís i això també m’agradaria que quedés clar. És a dir, aquesta és una situació que d’una manera o d’una altra s’haurà d’afrontar i jo estic d’acord que s’ha de fer sense ultimàtums i sense imposicions i en aquest sentit nosaltres no podem opinar sobre previsions sense saber per exemple quin és el pressupost i en això coincideixo amb la intervenció d’Iniciativa. No sabem quins ingressos es preveuen, no sabem quines despeses fixes tenim, no sabem l’impacte d’aquest recàrrec de l’IBI, aquest augment de l’IBI, que ens ve imposat des del Govern Central, no sabem l’impacte d’aquest retorn a 10 anys en lloc de 5, no sabem res, no sabem res. A mi em sembla que no és qüestió de focalitzar-ho sobre si el Consell d’Administració té majoria o no, és qüestió de presentar un pla de negociar un pla, d’exigir-nos a tots nosaltres, des del govern fins als grups de l’oposició, els tres grups, un punt de responsabilitat i de realisme, que crec que ens l’hem d’exigir i és lògic i legítim que ens l’exigim avui aquí, per afrontar el futur de Badalona Comunicació. El govern ha de presentar un pla, la de negociar i quan el tingui, que no es preocupi pel consell d’administració perquè sempre es pot revocar les competències que té un consell d’administració, retornar-les a la Junta General que és aquest Ple i tirar endavant el Pla. Ara, si no sabem res sobre el que es planteja i del què sabem que es planteja no hi podem estar d’acord, perquè és obvi que 20 persones no podem tirar endavant una televisió, una ràdio i un butlletí, no ens demanin que fem aquest exercic, que nosaltres estem disposats a fer, de no mirar els toros des de la barrera. Nosaltres no mirarem els toros des de la barrera, no els hem mirat mai, ni estan en el govern, ni estan a l’oposició, però no demanin adhesions com a govern a idees que no sabem perquè són del 50% i no del 40 o del 30 o del 20, que no sabem si són en un any o en tres anys i que sobretot no sabem si el que pretenen és liquidar Badalona Comunicació l’any 2013 o donar-li una continuïtat fins al 2025 o fins al 2015. Nosaltres el que volem és la continuïtat de Badalona Comunicació adaptar-nos a la realitat del què seran els ingressos de l’Ajuntament i del què està passant a tot arreu perquè això no dir-ho és enganyar-nos a tots nosaltres i actuar amb conseqüència i responsabilitat. Nosaltres repetim, el govern té una feina, que és presentar una proposta i nosaltres tenim una altra feina, que és arribar a un acord per entendre quina és la situació global de l’Ajuntament i què s’ha de fer amb Badalona Comunicació. Nosaltres hi estem disposats, però no podem en aquests

Secretaria General


moments dir que ens soni bé les idees que en general s’han donat sobre el futur de Badalona Comunicació, perquè no sabem en quin context s’estan donant, s’estan fent i perquè no hem vist el que a mi em sembla que és fonamental, que és veure què pensa fer l’Ajuntament de Badalona amb el pressupost que properament ens presentarà a tots nosaltres. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Falcó, senyor Serra. SENYOR SERRA: SÍ, molt breument perquè aquest torn d’intervencions dels grups en teoria en el ROM és de tres minuts, doncs procuraré no estar gaire més de tres minuts, abans que torni a parlar la representant de Badalona Comunicació. Mirin, aquí es parla molt de bloqueig anant per parts, jo crec que aquí hi ha una qüestió bàsica, es parla molt de bloqueig, jo els diré que si no hi hagués hagut aquest bloqueig entre cometes del qual es parla l’empresa Badalona comunicació en aquests moments ja tindria un ERE des de fa més d’un mes, ERE o ERO com es vulgui dir, des de fa més d’un mes, perquè si haguéssim aprovat aquell Consell d’Administració que no és una cosa de números ni de representants, ni de tants de l’un, ni de tants de l’altra, és la voluntat política, que és el que hi ha al darrera d’un Consell d’Administració. Un Consell d’Administració té un mandat, una voluntat política, un voler fer i si nosaltres no l’haguéssim parat al mes de desembre, en aquests moments aquesta retallada, aquest 50%, aquestes persones al carrer ja estarien perquè hi hauria un ERE negociat i avui ja podria venir vostè aquí a demanar la paraula, que ja estarien les cartes tirades i fetes. Ara bé, també els dic, quan he sentit la seva intervenció, hem sentit el grup socialista amb sorpresa això de “los unos por los otros”, també els ho dic, per nosaltres no quedarà, ni “los unos, ni los otros, porqué hay unos que gobiernan y otros que estamos en la oposición”. Per tant, també els ho dic i els ho avanço, nosaltres ja ens conformem amb un representant a Badalona Comunicació, no bloquejarem de cap manera el Consell d’Administració de Badalona Comunicació, d’acord, això sí, farem cas a les recomanacions del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Per tant, jo ja no seré el representant i buscarem un perfil neutral, un perfil independent, un perfil professional, tal com es recomana, perquè vagi allà, però el Partit Socialista en tindrà un, per a nosaltres no quedarà, això no es tracta de si nosaltres tenim majoria, minoria, minories absolutes, no, no, si no va d’això, si va del què hi ha al darrera del consell d’administració. La voluntat del consell d’administració, ara se sap que retallar aquest pressupost un 50%, oi que és això, doncs miri, si no ho haguessin bloquejat, si no ho haguessin bloquejat, ara ens trobaríem en què no podríem mirar d’encaixar aquesta retallada del 50% dins d’un pressupost, perquè aquí està el moll de l’os. Perquè a Badalona Comunicació si i a d’altres empreses municipals no, perquè aquests cent mil euros al mes que s’han de descomptar de Badalona Comunicació sí a d’altres llocs no, per què. Per tant, mirem-ho en el seu marc global, quin és el marc global, un pressupost, escolti si no haguéssim bloquejat, repeteixo , en el mes de desembre, no hi hauria pressupost, que encara no n’hi ha, se suposa diuen que el febrer, doncs el febrer, però com a mínim negociïn durant tot aquest febrer perquè han guanyat temps, i sous i cobraments i llocs de treball. Nosaltres recolzarem tot el consens al qual vostès arribin amb el govern, per optimitzar i per defensar la viabilitat i la professionalitat de Badalona Comunicació, en tot el seu conjunt com hem fet sempre. Nosaltres no hem de començar la nostra intervenció dient que estem molt d’acord amb el que s’ha fet i amb el d’allò, perquè aquest és un projecte d’un govern de fa molts anys. Jo vaig estar en un Consell d’Administració de Badalona Comunicació quan ni tan sols estava a l’Ajuntament a l’any 97 i 98 i 99, que volien, el govern de llavors també passar el que era canal 51 allò que es deia la Fundació Granados. No sé si vostès se’n recorden, però en aquell moment el canal 51 tenia quatre persones i a partir d’aquell bloqueig que també vam fer i a partir d’aquella majoria que també varem fer, va acabar sent televisió de Badalona en aquells estudis del carrer de Mar, perquè si no televisió de Badalona tampoc no hi seria. Per tant, el Partit Socialista sempre ha estat al costat, fins i tot en aquell moment, fa més de dotze anys, que Badalona tingués una televisió pública, que en aquell moment n’hi havien molt poques a Catalunya, n’hi havia molt poques, de la creació, de la defensa que fos pública, que hi haguessin treballadors i que tingués qualitat. Per tant, com a part nostra del nostre projecte polític, del projecte polític d’una capacitat de poder explicar el que és públic i poder explicar a la ciutat, als ciutadans de

Secretaria General


Badalona i com ha estat sempre, al voltant d’això i al darrera d’això i donant-li suport. Ara tornarem a donar suport a aquest projecte que no vol tancar Badalona Comunicació,però el que es tracta, sobretot, el que es tracta, és que vostès arribin a un consens que mirem que hi hagin el menor nombre de persones afectades per acomiadaments, jo crec que quantes menys millor. Per tant, aquí he vist les cartes dels treballadors que han enviat, vostès tenien propostes que van enviar als grups polítics, tenien propostes per fer viable l’empresa, creiem que algunes són possibles, creiem també que nosaltres per exemple i dels últims anys quan governàvem,. que també hi estàvem fent ajustos i retallades, algunes en varem fer i ho sap el gerent, algunes en varem fer. Jo crec que l’aportació municipal a Badalona Comunicació va anar disminuint o com a mínim es deuria congelar, perquè jo crec que fa anys que no puja, però tampoc hem entrat mai a saco de la manera que s’hi vol entrar. Per tant, a mi em sembla que el que hem de fer,és de trobar un terme mig, sobretot també pensem i per això aquest bloqueig tornem-ho a dir en el Consell d’Administració de la proposta que feia el Partit Popular en el mes de desembre,perquè no ve d’un dia. Entenem que tampoc és tan urgent tancar o entrar en aquesta retallada de cent mi euros al mes a partir del mes de març o a partir del mes de febrer, entenc que seria a partir del mes de març, quan ja hi hagi se suposa el pressupost o aprovat o prorrogat, però com a mínim, que hi hagi un marc general en el qual ens puguem moure. Per tant, no ve ni d’un mes, ni de dos, sobretot si després ens puja la recaptació de l’IBI un 10 per cent i tindrem doncs quatre milions més al compte d’ingressos. Per tant, no ve d’un mes o de dos, per tant, tenim temps de negociar, jo crec que el que ha de fer el comitè d’empresa, que ja ho estan fent perquè vostè ho ha explicat, és negociar i sobretot tinguin clar, vostè com a representant, però sobretot els 66 treballadors que també formen part de l’empresa. Nosaltres sempre hem defensat aquesta empresa, si estiguéssim governant faríem les coses d’una altra manera, el senyor Falcó deia que des de l’oposició es fan les coses diferent de quan s’està al govern. Jo crec que els governs tenen una voluntat política al darrera i unes prioritats i una manera de fer les coses, nosaltres no faríem les coses així, que quedi clar, però sobretot els dic, busquin consens, mirin de tirar endavant, sàpiguen que tindran el nostre suport, però sobretot també li demano al govern i els recolzarem quan arribin a aquest acord, el nostre recolzament també el tindran, perquè crec, que això és bo per a la ciutat, però em sembla que no ens ve d’un mes tampoc, no ve d’un mes. Per tant, mirin vostès de negociar amb els treballadors, miren de defensar els màxims llocs de treball possibles que garanteixin tot el que es fa ara amb qualitat, segurament pot prescindir d’algun programa, es pot prescindir d’alguna cosa, molt bé, mirem-ho, mirem d’optimitzar com deien ells, vostès tenen propostes, però jo diria que no ve d’un mes. Per tant, no ens donem presses salvem la televisió, va ser molt difícil crear aquesta televisió de Badalona fa molt de temps, fa dotze, tretze anys, i per tant, no la perdem ara, d’un dia per l’altre. Jo el que els demano sobretot al govern, senyora Maritxú, senyor Garcia Albiol, és que no ens ve d’un mes, mirem d’arribar a un acord, nosaltres ajudarem perquè això sigui possible, perquè els treballadors se sentin a gust, perquè l’empresa funcioni, perquè l’empresa sigui viable i perquè Badalona continuï tenint un projecte de comunicació pública com tants anys ha tingut amb la televisió, amb la ràdio i amb la Revista Municipal Bétulo. Per tant, el nostre suport però “esto no és los unos por los otros” “los unos” que som nosaltres estan a favor seu d’una manera clara i si estiguéssim al govern, no plantejaríem una retallada del 50%, que els quedi clar. SENYOR ALCALDE: Després que el senyor Serra les hagi renyat a tots, no sé si vol tenir la paraula la representant dels treballadors. SENYORA MERCÈ ROURA, PRESIDENTA COMITÈ EMPRESA BADALONA COMUNICACIÓ: Molt bé, agrair-los a tots, sobretot el to i el contingut del debat i el que volia per no sentir-me aquí sola, tot i que estic molt acompanyada, era que parlés la nostra feina. Jo sé si això s’ha fet mai en el Ple, és un artilugi i el vull provar, però és perquè el que volia és que valoressin, perquè penso que parla per si sola. (A continuació la senyora Roura posa a l’abast del assistents un recull de falques, de notícies pertanyents a la ràdio i televisió de Badalona sobre esdeveniments que tenen a veure amb la ciutat, i ho ofereix com a testimoni de la tasca que es duu a terme en aquest servei). Doncs ja l’heu sentit, jo crec que parla per si sol, he vist la

Secretaria General


predisposició trenta anys, no ho deixem perdre, oi que volem que continuï, doncs els emplaço i nosaltres i som i farem el que faci falta. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Moltes gràcies, com saben és un torn de paraules i per tant, no hi ha una segona volta d’intervencions. Em correspon a mi tancar el debat com alcalde. Jo el que li vull dir a la representant dels treballadors de Badalona Comunicació i a tots els treballadors de Badalona Comunicació, que el que ens acaba de posar que forma part de la història de la nostra ciutat, seguirà sonant sense cap tipus de dubte, seguirà sonant i seguirà veient sense cap tipus de dubte. Jo sé que vostès en són conscients, els treballadors en són conscients de què la voluntat del govern de Badalona és que la televisió, la ràdio i la Revista segueixin funcionant, 20, 30, 40 anys. Jo sé que vostès ho saben que nosaltres estem treballant per això, i vostès ho estan fent també. En aquests moments segurament doncs no coincidim en quin ha de ser o com ho hem de fer en el model, però no tinc el menor dels dubtes que acabarem posant-nos d’acord, i acabarem posant-nos d’acord perquè a Badalona com s’ha dit, les cartes m estan tirades, a Badalona si les cartes estiguessin tirades haguéssim fet el mateix que han fet els socialistes i Iniciativa per Catalunya a Hospitalet, que és el més fàcil, és tancar la televisió. Miri, jo els vaig a explicar una cosa, vostès saben perquè han escoltat o ho han vist que aquí fora i havia una manifestació, no sé si hi havia 150 o 200 persones, 300, a m em sembla que una part del manifestació eren treballadors de Badalona Comunicació. Segurament aquesta manifestació o aquestes reivindicacions s’aniran repetint en els propers dies o les properes setmanes si no aconseguim posar-nos d’acord, i això significa un desgast, però un desgast polític, que també, sinó que significa un desgast personal per a tots els membres del govern, i també per a mi com a alcalde Badalona. I per aquell que significa un desgast personal perquè la majoria dels treballadors de Badalona Comunicació, jo els conec des de fa molts anys i la immensa majoria per no dir gairebé la totalitat, sempre han tingut tracte exquisit, amable i professional amb el meu grup, quan estàvem a l’oposició i quan estem en el govern. Per tant, no estem parlant de xifres, no estem parlant si n’hi ha d’haver 30, 40, 50 o 20 persones, que no poden seguir treballant. Estem parlant de noms i cognoms, els que jo com alcalde els hi poso cara, jo els poso un exemple, jo dissabte estava en un restaurant de la ciutat i a la taula del costat varen venir dos treballadors de Badalona Comunicació a sopar a la taula del costat, doncs perquè sortien del cinema. Per tant, no estem parlant de persones que estan en dimensions diferents, estem parlant de persones que ens troben en un restaurant, que ens trobem pel carrer o que ens veiem quan anem a fer les declaracions a Badalona Comunicació. Jo crec que aquesta és la primera premissa i segurament és la més important que hem de tenir clara. Per tant, jo els vull dir, per a mi això significa i pels companys un desgast personal i segurament un desgast polític també, si nosaltres anem a la cosa fàcil, mirin, la cosa fàcil és el que han fet a Hospitalet o a Gavà els Socialistes, saben que és el fàcil tancar, tancar, aguantes 15 dies una mica de merder als diaris, escolti’m i ja han passat 15 dies i ningú se’n recorda, i ningú se’n recorda. O sigui, en el mes de desembre a Hospitalet l’alcaldessa va tancar la televisió d’Hospitalet, va tenir una mica de manifestacions, ha passat un mes i ningú se’n recorda. Per tant, és el més fàcil i el més còmode per un govern. Escolti’m, i per tancar la televisió no necessitem cap majoria, necessiten reduir l’aportació econòmica i acaba tancat, perquè entre d’altres qüestions, vostè sap qui respon en aquests moments, qui és el responsable del Consell d’Administració de Televisió Badalona, qui és el president del Consell d’Administració de Badalona Comunicació, el senyor Serra. Per tant, els proveïdors l’anirien empaitar a ell, per tant, els treballadors li haurien de demanar responsabilitats a ell, miri si per a mi seria fàcil, però per una qüestió de responsabilitat... SENYOR SERRA: Però jo votaria en contra, no li deixaríem fer això. SENYOR ALCALDE: Senyor Serra, però per una qüestió de responsabilitat política, això no ho farem, no ho farem perquè creiem en Badalona Comunicació, perquè creiem en un model,amb canvis indiscutiblement que sí i perquè creiem que seria una tremenda injustícia enviar a 66 persones a l’atur. Com serà una injustícia fer un ajust, com serà una injustícia fer l’ajust, però d’aquí a enviar 66 persones a l’atur, jo crec que ja una diferència, una diferència molt important. Vostès ho apuntaven, n’estem parlant, n’estem parlant entre el govern, els

Secretaria General


treballadors i el govern, jo els puc anunciar, perquè aquí m’ho han reclamat, que el divendres el govern presentarà als treballadors el pla de viabilitat de l’empresa, el divendres el govern presentarà als treballadors el pal de viabilitat de l’empresa, i en parlarem. Miri, mentre nosaltres, ho dic perquè ho tinguem clar quin és l’escenari, el senyor Falcó ha dit algunes coses que hi estic d’acord en d’altres no, però ha dit una cosa que és cert, diu, hi ha alguns que quan estan al govern diuen unes coses i quan estan as l’oposició en diuen una altra de diferent. Jo crec, que és cert, els he parlat d’Hospitalet, els he parlat de Gavà, Gavà ha tancat també, Gavà ha tancat, senyor Serra sisplau, Gavà ha tancat amb un alcalde socialista i fan la televisió per Internet, i fan la televisió que això és baratíssim, és baratíssim, fan la televisió per Internet. Mallorca amb un govern del Partit Popular també ha tancat, i ara m’acaben d’informar que mentre vostè estava fent la primera intervenció, m’ho ha passat un company, la televisió del Maresme acaba d’anunciar que la major part de la plantilla va fora també, m’ho han comunicat ara mateix. Per tant, escolti’m amb l’escenari que hi ha, els plantejaments que està fent aquest govern, a mi em sembla que són raonables. No podem seguir fent les aportacions de dos-cents vint mil euros o dos-cents mil si ho vol deixar rodó, i no és que nosaltres tinguem una ofuscació de dir, escolta, anem a per televisió Badalona, no, és que estem en l’obligació d’ajustar les pressupostos. Per tant, i haurà reducció en gairebé totes les partides, hi haurà serveis, doncs que els haurem d’ajustar també. Jo ahir parlava amb representants d’un comitè d’empresa, també de l’Ajuntament i els hi estava fent un plantejament i en aquest cas doncs estaven parlant d’uns ajustos més moderats, no?. I algú de vostès, creu que això, algú de vostès, ho dic de debò, se’ls passa pel cap, que nosaltres això ho fem perquè ens ve de gust, algú de vostès se’ls passa pel cap, doncs que els 11 que estem assegut aquí dalt comencen a fer ajustos perquè ens diverteix, oi que no s’ho pensen. Jo no faré el que fan altres, que diuen, és que quan he arribat m’ho he trobat que estava pitjor del que jo pensava, saben que hi ha molts de governs que diuen, estava malament, però resulta que ens ho hem trobat pitjor. Jo això no ho faré, perquè quan ens varem presentar a les eleccions podíem imaginar quin era l’escenari, senyor Serrano, sí que està pitjor, perquè vostès parlaven d’un dèficit de dotze milions d’euros, no ho dic perquè com que fa així amb el cap, vostès parlaven d’un dèficit de dotze milions d’euros i al final el dèficit era de quinze o setze, de divuit milions d’euros em diu el regidor d’Hisenda. Per tant, sí que ens ho hem trobat pitjor, que jo no culpo d’aquesta qüestió perquè nosaltres ja podíem imaginar quina era més o menys la situació, ara sí que ens toca gestionar el que tenim i si algú es pensa, doncs que el govern que jo presideixo li produeix una especial satisfacció haver de reduir la neteja dels edificis públics , doncs que s’ho faci mirar, si a algú li produeix una especial, es pensa que el govern del Partit Popular i el seu alcalde li produeix una especial satisfacció reduir l’aportació de Badalona Comunicació en un 50%, doncs és que està equivocat, és que no tenim més marge, no tenim més marge. Quan tinguem l’estructura adaptada al nou context i a la nova realitat, aleshores farem un model de mitjans de comunicació en aquest cas, de qualitat, n’estic segur i que pot ser un referent. Jo els ho deia el dia que em vaig reunir amb vostès, escolti’m la voluntat del govern del Partit Popular no és ni venir, ni portar persones de fora a dirigir, persones que siguin del Partit Popular, no, no, però si nosaltres confiem en vostès. Confiem, creiem que qui ha d’aixecar la ràdio i la televisió bàsicament són vostès, són els de la casa, perquè tenen capacitat i creiem en vostès, però no ho podem fer amb l’actual dimensió que té, perquè és que econòmicament no és factible, i quan no tens diners n els pots treure de sota de les pedres. Aquí ha sortit el tema del pressupost, jo no entraré en el tema de pressupostos, sí que els dic una cosa, perquè se’m queixen, de què és que no han presentat el pressupost. Bé, jo també me’n recordo perquè com que saben que jo porto anys, jo també me’n recordo que governs de coalició, no governs en minoria que presentaven els pressupostos el mes de febrer o el mes de març. Me’n recordo d’uns quants, amb el senyor Blanch, que encara que no s’ho imagini també era del seu partit, també era del seu partit el senyor Blanch. Vull dir, i el senyor Serra també em diu la companya, vull dir, escolta’m que marge n’hi ha, però és que nosaltres com que intentem fer les coses bé, els pressupostos hem intentat esgotar fins al màxim perquè la ciutat segueix funcionant fins conèixer quines eren les mesures d’ajut a l’àmbit local a els administracions locals que feia el

Secretaria General


govern i com que nosaltres teníem una sèrie d’informacions, doncs sabíem que podien haver-hi unes noves aportacions, que podria ser que encara no és segur senyor Mañas, no és segur, però que anirem en aquesta línia de què s’ajornés o es diferís el pagament dels avançaments a compte dels ingressos de l’Estat. Per tant, doncs bé, una vegada tinguem les xifres més ajustades o el que poden ser el ingressos, el presentarem i ho presentarem si no passa res durant els propers dies, durant les properes setmanes. Mirin, jo no entraré en el tema del CAC, em sembla que ha estat molt clara, el Consell d’Audiovisual de Catalunya, ha estat molt clara la Maritxú Hervàs. L’únic que els diré una mica perquè posem les coses en la dimensió que correspon, a nosaltres se’ns ha bloquejat el Consell d’Administració, però no se’ns ha bloquejat perquè haguem tingut una minoria, minoritària, no, al Consell d’Administració que varem presentar va treure majoria absoluta dels vots, el que passa que el Consell Audiovisual de Catalunya demana una majoria del 66 per cent, però nosaltres varem treure majoria absoluta. Però miri el disbarat de la situació perquè no té un altre nom que disbarat i és que si en el govern de Badalona, se’ns ocorre ara, segregar la meitat de la nostra ciutat, segregar-la i portar-la i que sigui Montgat, segregar la meitat de la ciutat he dit, la meitat de la ciutat ara serà Montgat, necessitem menys vots que per canviar el Consell d’Administració de la televisió de Badalona, mirin si és un disbarat i no és cap broma, es necessiten més vots per canviar el Consell d’Administració de televisió Badalona, que no per segregar la meitat de la ciutat de Badalona a Montgat o Sant Adrià, això és una realitat, vull dir, que prenguin consciència del què tenim entre mans. Mirin senyor d’Iniciativa, crec que ha estat vostè, si senyor Sagués, diu clar, és que vostès van presentar una proposta del Consell d’Administració i després el CAC els ha hagut de corregir, doncs a nosaltres no sé si ens ha corregit, jo no hi estic d’acord,. no hi estic d’acord. Vaig anunciar que presentaríem un recurs a la instància que puguem, però sí que li dic que si un dels aspectes que va destacar l’escrit del CAC i que ens feia com a queixa, que feia referència que no s’havien nomenat els representants del Consell Assessor a proposta del Consell de Ciutat. Si no hi havia aquests dos representants, jo sé que qui no ho coneix costa d’entendre el que estic dient, però un dels aspectes que se’ns va dir, és que faltaven dues persones en el Consell Assessor, aquestes dues persones que sàpiguen que s’haurien d’haver nomenat durant l’any 2010, i a l’any 2010 no ho nomenàvem nosaltres precisament. Per tant, si aquestes dues persones, no, tampoc, però jo ho dic perquè ho sàpiguen, no, perquè vostè ho ha tret, si a l’any 2010 s’haguessin nomenat aquestes persones com marcava la llei, no haguéssim tingut aquest problema, i no va ser el govern del Partit Popular qui no ho va nomenar, va ser doncs, qui tenia el govern de l’Alcaldia en aquell moment. Per tant, posem les coses en el seu just lloc. A mi em sembla que hem estat tots prou explícits, si pot estar més o menys d’acord, hi ha una coincidència i jo crec que això és positiu de tots els grups a diferència d’altres ciutats on volem seguir tenint uns mitjans de comunicació plurals i d’actualitat i públics, i per tant, aquesta és l’aposta del govern que portarem a terme, estic segur, amb la col·laboració de tots vostès, més enllà que les mesures, reconec, doncs no siguin de l’agrat ni dels treballadors, ni del govern, que està al front de la ciutat. Gràcies. Passaríem al següent punt, la següent paraula, perdó, que està retirada i passem a la tercera que fa referència al senyor Antonio Flores Fernández de Córdoba, en representació de l’A.V de Sant Antonio de LLefià, i fa referència a una moció, per tant, la votaríem i presentada pels grups municipals relativa a la Festa de Carnestoltes de LLefià. Llegiríem la part dispositiva i després tindria la paraula el senyor Antonio Flores. AP-2012/2215 Senyora Ana Maria de Miras Martínez, delegada de FCC de neteja d'edificis i locals. Assumpte: Demanar explicacions del per què el senyor alcalde no els dóna la reunió que el comitè d'empresa de FCC té demanada del mes de juny de 2011. (retirada per la interessada)

Secretaria General


AP-2012/2213 MOCIÓ. Moció presentada pels grups municipals Socialista i Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, relativa a la Festa de Carnestoltes de Llefià. Les entitats de Llefià, des de fa més de 30 anys, venen organitzant diversos esdeveniments culturals, alguns dels quals superen els límits estrictes del barri. Un d’aquests esdeveniments és el Carnestoltes que aquest any 2012 arriba a la seva 30a edició. Per aquest motiu, les entitats de la Comissió de Cultura de Llefià, espai de treball conjunt entre les entitats i l’administració, han obert l’organització d’aquesta celebració al conjunt de Plataformes, entitats i grups polítics de la ciutat i creuen convenient elevar al Ple municipal el contingut següent de la moció: Atesa l’efemèride que representa els 30 anys del Carnestoltes a Llefià. Atesa l’oportunitat de realitzar un esdeveniment amb la participació directa de les entitats i amb abast i reconeixement de ciutat. Atesa la important participació veïnal en les passades edicions del Carnestoltes i la referencialitat d’aquest esdeveniment de caire popular i festiu i la important presència de la societat civil en general. Atès el compromís que representa l’organització de Festes Populars vers la cohesió ciutadana com és el cas del Carnestoltes. Per tot això, els grups municipals d’ICV-EUiA i PSC, en nom de la Comissió de Cultura de Llefià i altres entitats i organitzacions, proposen al ple l’adopció dels següents, ACORDS 1. Donar suport al XXX Carnestoltes 2012 que es realitzarà al barri badaloní de Llefià com a element festiu i participatiu el proper 18 de febrer d’enguany. 2. Donar suport a la Comissió de Badalona organitzadora del XXX Carnestoltes formada per entitats i plataformes de la ciutat i grups com la Coordinadora Popular de Festes de Maig, Taula de Cultura i la impulsora Comissió de Cultura de Llefià, entre d’altres. 3. Dotar d’infraestructura i l’ajuda necessària per al bon desenvolupament de les activitats programades. 4. Impulsar i consolidar la rua de carnestoltes con activitat cultural de ciutat. 5. Fer pública aquesta iniciativa a través dels mitjans de difusió propis de l’Ajuntament i estendre-la a tots els àmbits que siguin propis d’aquesta corporació. 6. Fer arribar aquest acord a la Xarxa de Centres Cívics, Biblioteques, AMPA i a les entitats veïnals, juvenils i culturals de la ciutat. Així com a la Comissió Organitzadora del XXX Carnestoltes de Llefià 2012. AP-2012/2216 Senyor Antonio Flores Fernández de Córdoba, en rep. de l'AV Sant Antoni de LLefià. Assumpte: Moció presentada pels grups municipals, relativa a la Festa de carnestoltes de LLefià. SENYOR ANTONIO FLORES, EN REPRESENTACIÓ DE L’A.VV. SANT ANTONI DE LLEFIÀ: Bona tarda. En principi, quan havíem demanat aquesta paraula era sobretot per defensar una moció, una moció que ha estat redactada per la Comissió de Cultura i LLefià i que per la falta a l’Ordenança de Participació de no poder-la presentar com a entitat, ho hem fet a través dels grups municipals que actualment estan a l’oposició, cosa que volem agrair per poder defensar aquesta moció. Una moció que ha llegit el secretari de l’Ajuntament i en la qual el que volem és recuperar també com s’ha dit abans de Badalona Comunicació, una part de la història de la nostra ciutat, que és la rua de Carnestoltes a LLefià. Remarco a LLefià en lloc de LLefià, perquè és una rua oberta a tota la ciutat, que les ha vistes de tots els colors, ha vist moltes crisi econòmiques, aquesta no és la primera, ni la primera vegada que per retallades municipals afecta a una activitat cultural i que sempre s’ha portat a terme. Defensem això com una part que en l’actual situació creiem que és molt important la participació del veïnat, dels ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat als barris i també defensem el -a LLefià- perquè entenem que activitats transversals a la nostra ciutat, dunar a conèixer tota la part de la nostra ciutat i

Secretaria General


aquesta diversitat tant rica que entenem nosaltres, que és a la nostra ciutat, permeti comprendre els problemes de la nostra ciutat. Nosaltres avui, la idea que teníem era per aquesta defensa, acabar la nostra intervenció perquè preveiem que ens trobaríem en un escenari en el qual tots els grups municipals donarien suport aquesta proposta de moció, que hi havia algun treball previ a l’actual govern, a través d’aquestes propostes d’activitat que es plantegen a la moció, ja s’havien parlat, havíem parlat del tema econòmic, del tema de les necessitats d’infraestructures. Nosaltres som conscients de la situació econòmica, la nostra proposta no era fer un 30 aniversari amb moltes coses, intentarem fer el mateix que hem fet cada any, un pressupost creiem que prou acurat per fer una activitat de ciutat, són 4.200 euros. Nosaltres no fem els càlculs que han fet les companyies de Badalona Comunicació, però el tema de 4.200 euros una activitat anual, entenem que és prou assequible, malgrat la situació econòmica que tenim. Tenim rumors que ja es retallarà, perquè no es farà el Rei Carnestoltes a la Plana, amb la qual cosa entenem que estaria dintre del marge d’aquestes retallades que s’estan fent. I per últim, era trobar-nos aquí, agrair a tots els grups municipals aquest suport, tot i que sí que hi ha tres grups que donen suport a aquesta moció i que hi ha un grup que no sabem quina és la seva opinió, que és el grup Popular. I per una altra banda, ens trobem amb un govern que l’hem emplaçat tres vegades, des del novembre a reunir-nos per parlar de les propostes no només del Carnestoltes, si no de totes les propostes que tenim des de la Comissió de Cultura de LLefià. Fins ara, no hem tingut resposta, o sigui no s’ha produït aquesta reunió en la qual hauríem de parlar de les propostes i tal. Vull aclarir que la Comissió de Cultura a LLefià està integrada o fins ara estava integrada per les entitats de LLefià més el govern que tocava en aquell moment. Era de normal participació que el coordinador de districte a LLefià vingués normalment a la Comissió de Cultura, que vinguessin representants de la Regidoria de Cultura, normalment delegaven en el director del Centre Cívic, que vingués la directora de la biblioteca i tots plegats elaboraven aquest programa d’activitats, i tots plegats decidíem quin era el pressupost en funció del que marca la moció, en funció de la situació econòmica de cada moment. Si revisen el pressupost veuran que les activitats com a mínim que jo conec que és a LLefià, sempre estan molt acurades, en aquests 4.200 euros entren des de premis, la tarima, l’equip de so, els trofeus que es necessiten i sempre hi ha hagut un diàleg entre l’administració i les entitats, de cara a portar a terme aquestes activitats. Amb la nostra paraula avui el que volem és reprendre, hem fet ja tres instàncies i miri, normalment diuen que a la tercera va la vençuda, aquesta vegada no s’ha produït la tercera vençuda, en farem una altra, demà 1 de febrer ens reunim una altra vegada la Comissió de Cultura a l’Associació de Veïns de Juan Valera, a la qual hi estan vostès convidats a participar en aquesta comissió de cara a elaborar el programa d’activitats del Carnestoltes a LLefià, i repeteixo a LLefià. Penso que avui, personalment ha estat bastant interessant, m’ha donat idees sobretot l’última intervenció del senyor alcalde quan ha parlat d’això de la segregació, però bé, no ho faré, els que em coneixen ja saben el que estaria pensant. Si que m’agradaria acabar la intervenció, dient que la rua de LLefià, que es fa a LLefià és de tota la ciutat, de la mateixa manera que individualment ja ho hem dit, però avui sí que m’agradaria dir-ho col·lectivament, que Badalona Comunicació també som nosaltres, la Comissió de Cultura de LLefià. Moltes gràcies. SENYOR ALCALDE: Moltes gràcies, aquí em sembla que com que s’aprova per part de tothom, no sé si hi ha alguna paraula i si no doncs, sí senyor Sagués. SENYOR SAGUÉS: Si, tampoc no cal estendre’s massa perquè crec que la intervenció ha estat prou aclaridora i pot fer consens amb tothom. El que no sabem en aquest moment encara, si el Partit Popular vota a favor d’aquesta moció, sí? no ho sabia, per tant, ja no hi ha cap dubte i encara doncs treu menys necessitat d’haver d’intervenir perquè crec, sabíem que els altres tres grups havien manifestat ja en Junta de Portaveus, doncs el nostre suport i faltava saber això per veure si realment des del govern hi havia bona voluntat per donar suport en el paper i després a la realitat del què vol dir, del que hi ha al darrera d’aquest paper, que és aquest suport i aquesta ajuda, que es pugui desenvolupar un acte a LLefià, però que és un acte de la ciutat de Badalona. Em refereixo només per acabar també, algunes de les paraules que també he dit abans parlant de Badalona Comunicació, quan parlava almenys des del nostre

Secretaria General


punt de vista, és molt important la cohesió de la ciutat, tenir una Badalona cohesionada i creiem que un dels elements que és una ajuda en aquesta direcció, és el fet que es facin actes de rellevància, actes centrals de ciutat i que es facin també de manera descentralitzada, com és el cas d’aquesta rua de Llefià amb 30 anys d’existència, que això sol ja dóna el valor i diu molt del què estem parlant. Per tant, em congratulo que tothom estiguem d’acord amb això i també animo el govern de Badalona a seguir la crida que se’ls ha fet a participar de forma activa a la Comissió de Cultura de Llefià i a la vegada en concret, donar el suport necessari perquè la rua d’aquest any sigui dins de les possibilitats al màxim de lluïda possible. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Sagués, doncs que hi ha vot per unanimitat, em sembla que ens podem felicitar i passaríem al torn de mocions en aquest cas hi ha una moció d’Iniciativa-Esquerra Unida i Alternativa, senyora Asun ja ho he corregit de seguida, Esquerra Unida i Alternativa, relativa a l’augment de les tarifes del transport públic. El que demanaria és que llegim la part dispositiva i després tenen la paraula. Votació. La moció precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. 12 Mocions dels grups municipals AP-2012/2211 MOCIÓ. Moció presentada pel grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, relativa a l'augment tarifes transport públic. Atès que el Consell d’Administració de l’ATM reunit amb data de 19 de desembre de 2011 va aprovar un increment mitjà del 12%de les tarifes del transport pel 2012, concretament, la T-10 d’una zona ha augmentat un 12% i la T-50/30 d'una zona, un 10%, quadriplicant així l’increment de l’IPC. Atès que aquesta pujada tarifaria bé acompanyada d’una retallada de serveis d’autobús i del metro nocturn. Atès que en un moment de forta crisi econòmica, quan moltes famílies han vist reduir els seus ingressos globals, i quan l'IPC general és del 2,4%, l'única proposta comprensible socialment era la de congelar les tarifes. Atès que els efectes negatius de la crisi econòmica no tan sols no es redueixen, si no que augmenten i que a Badalona estan sent especialment significatius. Atès que la gran majoria de persones usuàries del transport públic, pertanyen als sectors més vulnerables davant la crisi, tal com ho demostren els diferents indicadors econòmics. Atès que en aquestes circumstàncies el transport públic és fonamental per a garantir el dret a la mobilitat dels ciutadans i les ciutadanes. Una targeta anual a preu més reduït, que ha estat llargament demanada pels sindicats i les associacions d'usuaris, permetria introduir a la negociació col•lectiva el tema de l'accessibilitat a la feina en transport públic. Atès que la promoció i defensa del transport públic, com a servei per a la població i com a mesura per a reduir la contaminació, és i ha de ser una prioritat política i que la regulació de les tarifes és una bona eina per avançar vers aquests objectius. Atès que es fa necessari un gir radical de l'ATM en la seva estratègia tarifària i una aposta clara pels abonament amb tarifa plana a preu reduït per tal de fidelitzar els usuaris i promoure el transport públic com la millor aposta per la mobilitat sostenible, segura i equitativa. Atès que d’altra banda, a la vista que les despeses d’explotació del transport públic metropolità augmentaran notòriament,es fa imprescindible que el Govern català, com preveu la Llei de Mobilitat des del 2003, impulsi l’aprovació d’una llei de finançament del transport públic que creï nous recursos financers, tal i com diu la disposició addicional vuitena de la Llei de Mobilitat, 9/2003, que diu literalment, “En el termini d’un any a partir de l’aprovació d’aquesta Llei, el Govern ha de presentar un projecte de llei de finançament del transport públic, de la mobilitat sostenible i de promoció de l’ús dels combustibles alternatius que en reguli el marc organitzatiu”..

Secretaria General


És per tot això que el grup municipal d’ICV-EUiA, proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents, ACORDS PRIMER.- Manifestar el profund desacord per l’increment de les tarifes del transport metropolita per l’any 2012 que ha aprovat el Consell d’Administració de l’ATM. SEGON.- Proposar a l’ATM definir, dins del exercici 2012, un nou model de tarificació del transport públic que impulsi la demanda, permeti una utilització més flexible del sistema i contribueixi solidàriament a la viabilitat econòmica de tota la xarxa, de forma que s’aconsegueixi un abaratiment dels preus i un tracte preferent per a les persones que es desplacen diàriament per raons de treball o d’estudi. (Tarjetes anuals vàlides per a totes les zones tarifàries T-ANY a 400 euros, T-JOVE-ANY a 200 euros a més de descomptes per a joves) TERCER .- Proposar a l’ATM millorar i en el seu cas, ampliar els títols de transport de caràcter social, de forma que les persones aturades que busquen treball; els joves i estudiants; els pensionistes i les persones amb discapacitat, disposin de títols específics a preus més reduïts, per evitar els riscos d’exclusió social en els sistemes de transport públic de Catalunya. QUART.- Demanar al Govern de la Generalitat que de manera URGENT, enceti els treballs per aprovar una Llei de Finançament del Transport públic. CINQUÈ.- Donar trasllat d’aquests acords a l’ATM, a l’AMB, als grups parlamentaris, a l’Associació per la promoció del Transport Públic, a la Plataforma pel Transport Públic i la Mobilitat Sostenible de Badalona. SENYOR SAGUÉS: Bé, em fa l’efecte també que aquesta moció també l’aprovarem, no sé si per unanimitat o per majoria, però amb fa l’efecte que pel que s’ha expressat ja en Junta de Portaveus i pel que sabem doncs, que tindrà un suport majoritari. Es tracta d’una moció que vostès recordaran que el Ple passat a precs i preguntes vaig fer el prec, que ens posicionéssim en aquesta direcció i varem quedar que ho traslladaríem en forma de moció. En aquest moment la moció està aquí, creiem que és molt important que en aquests moments també un ajuntament d’una ciutat com la nostra es posicioni de forma ferma i clara en contra de l’apujada del preu del transport públic com s’ha produït en aquests moments, que quadruplica l’increment de l’IPC en alguns títols, els que són els títols més comuns, els que fem servir més la majoria de la població. Per tant, ens sembla doncs que no ens podem permetre una pujada d’aquest tipus per dos motius. Un, perquè a qui més afecten aquestes pujades són aquelles persones que més necessiten, aquelles persones més vulnerables davant la crisi, i dos, perquè per altra banda també aquestes decisions el que estan fent és anar en direcció contrària del que significaria l’impuls del transport públic en detriment de l’ús del cotxe privat, que tots sabem que és una de les causes, en aquests moments, fonamentals de la contaminació atmosfèrica a les ciutats com la nostra. Per tant, creiem que s’aposta en la direcció equivocada, l’aposta hauria de ser incentivar l’ús del transport públic, l’aposta hauria de ser sobretot tenir bonificacions, preus especials cap a sectors determinats de la població, com ja s’ha llegit per part del senyor secretari, tenint en compte joves, tenint en compte persones grans, tenint en compte la gent que s’ha de desplaçar obligatòriament pel treball, etc. Per tant, nosaltres a part de les propostes concretes que hi ha aquí, creiem que la línia, la direcció ha de ser aquesta, potenciar el transport públic i també per altra banda, insistim, reclamem, també recordaran els regidors de què estaven presents en el mandat anterior, que era una de les nostres insistències i segueix sent-ho en aquests moments, que reclamen aquesta llei de fiançament del transport públic perquè creiem també, que és a part de que hi està obligat el govern per una llei anterior a complir, elaborar aquesta legislació sobre el finançament del transport públic, seria la manera de resoldre d’una manera clara i definitiva també, aquesta problemàtica que ens porta cada any a puges que estan fora de sentit- SENYOR ALCALDE: Gràcies, senyor Falcó. SENYOR FALCÓ: Sí. Bé, jo no se quin serà el resultat final de la votació d’aquesta moció, però en tot cas nosaltres farem evident els arguments que tenim per no donar-li suport. Mirin, en

Secretaria General


termes generals és evident que es poden compartir algunes de les coses que diu la part dispositiva de la moció. Ens en sap greu que augmenti el preu del transport públic, podem mostrar un desacord, és evident que una mesura com aquesta no agrada haver-la d’aplicar ni al govern, en aquest cas al govern de l’ATM, Autoritat del Transport Metropolità, on no hi som els de Convergència i Unió sols, i tampoc és evident que li pot agradar als usuaris del servei. Però nosaltres seguim pensant que la majoria social d’aquest país és conscient que aquestes mesures, gens agradables d’implantar són necessàries per garantir la sostenibilitat del sistema. Aquest increment tarifari sobre el qual la moció manifesta, com deia abans, un profund desacord, ha estat, precisament, una mesura pensada per evitar que el sistema de transport públic del nostre país quedi en una situació límit. S’ha comentat per part de qui presenta aquesta moció, el grup d’Iniciativa, s’ha reclamat, doncs aquesta llei de finançament del transport públic. Bé, jo he de dir que aquesta és una llei que preveia la llei de mobilitat aprovada pel tripartit l’any 2003 i que durant 7 anys no es va dur a terme. És a dir, que comparteixo, en aquest cas amb el grup d’Iniciativa, que evidentment en el 2003 es va aprovar la llei de mobilitat, que d’aquesta llei de mobilitat hi havia de néixer una altre que era la llei del finançament del transport públic i que van passar 7 anys de tripartit i no es va fer. I, per tant, celebro que, com va dir el conseller Milà el 19 de gener en seu parlamentària, es digués, que ell ho va dir, que d’anterior govern no va arribar a presentar quan s’havia de presentar. Ho va dir l’exconseller Milà, no pas jo, no? Per tant, aquesta és una primera constatació que més enllà de la política general dels darrers anys que ens ha portat al crater financer que avui pateix la Generalitat, en aquesta qüestió concreta del transport públic hi ha una important responsabilitat de la situació i que rau, precisament i paradoxalment, en el grup que presenta aquesta moció al Ple i segurament, també, en algun dels grups que li poden arribar a donar suport. Hi ha un altre element que la moció obvia, per tant, aquests oblits són els que a mi, al final ens fa posicionar, i a nosaltres, la gent de Convergència i Unió ens fan arribar a posicionar en contra de mocions com aquestes, perquè hi ha oblits, com a mínim sospitosos. No es fa cap comentari, no es diu absolutament res respecte a la decreixent aportació de l’Estat en els darrers anys. Però recupero, per fer aquesta argumentació, recupero el que va dir el propi exconseller Milà en el Parlament, que va dir que reconeixem, i és cert, que l’Estat ha fet menys aportacions de les que ha estat fent la Generalitat. Ho va dir el 19 de gener, no el 19 de gener de l’any passat, el 19 de gener, ara. Mirin, amb dades, 173 milions al 2008, 166 al 2009 fins a 200 al 2010, 183 al 2011 i 112 aquest any 2012. Com aguantem el pas de 183 a 112 milions d’aportacions de l’Estat en el conveni o en el contracte-programa del transport públic a l’àrea metropolitana de Barcelona? Com s’aguanta passar de 183 milions d’euros que passava l’Estat a 112? Certament, és difícil. Suposo que tots estarem d’acord. Però, malgrat que és difícil, es fa un esforç, que segurament no és suficient i que no impedeix que s’hagi d’augmentar tarifes. També crec que no s’augmenten tarifes per d’altres raons que, si me’n recordo, més endavant exposaré, però en tot cas, l’any 2011 l’aportació de la Generalitat al transport públic de Barcelona va ser de 280 milions d’euros i l’any 2012, aquest any, amb la que està caient, es fa un esforç i s’arriba als 300 milions d’euros, un 6,3 % més. Per tant, unes aportacions, les dues que ha fet el nou govern de la Generalitat, l’any passat i aquest, sensiblement superiors a les que feia el govern del tripartit que, per exemple, l’any 2008 en van posar 258, 258 a 300. Però malgrat això, no aconseguim cobrir els costos teòrics del que és el transport públic a la ciutat de Barcelona, i es fa un segon esforç. L’Ajuntament de Barcelona que en l’anterior mandat, el darrer any hi va posar 73 milions d’euros, en el nou mandat, amb el nou govern, ni posa 80. De 73 a 80. Però vet aquí, que malgrat aquest esforç de la Generalitat de Catalunya en els darrers dos anys i aquest esforç de l’Ajuntament de Barcelona aquest darrer, tot això no compensa la minva que hi ha hagut d’aportacions de l’Estat en el contracte-programa del transport públic a Barcelona. Per tant, la situació és complexa i és difícil de resoldre. Estem parlant d’un servei públic que mou 2,7 milions de trajectes cada dia i que al cap de l’any transporta més de 922 milions de passatges. Per tant, té una dimensió absolutament enorme, tant en servei com en cost. I és aquí on plantejades les grans xifres del servei i de les aportacions de les administracions públiques toca parlar del seu règim tarifari. I el seu règim tarifari és que venim

Secretaria General


d’un sistema en què el 60% del cost l’aportaven les administracions i el 40% els privats i la tendència és anar equilibrant aquesta aportació. Avui, aquesta aportació és el 53% l’administració, el 47% del privat. Traduït als 9,25 euros que costa una T10, en aquests moments, doncs que, per cobrir el cost d’aquesta T10 cal afegir-hi 10 euros amb 75 que paguen les administracions, és a dir, tots els ciutadans amb els seus impostos.... SENYOR ALCALDE: senyor Falcó, li demanaria que anés acabant SENYOR FALCÓ:... sí, sí, acabo, acabo. Una altre qüestió que crec que és important assenyalar, perquè tampoc ho diu la moció és que aquest increment es produeix en un determinat tipus de títols, la T10 i el bitllet senzill. I són, certament, els dos més utilitzats, però no es diu que s’ha baixat altres tipus de títols de transport que són aquells que premien un ús més habitual dels ferrocarrils, del metro dels autobusos... i estem parlant de què ha baixat el preu de la T-MES, de la T-TRIMESTRE, de la T-JOVE i de la creació d’un descompte del 50% en la T-TRIMESTRE per a les persones que estan a l’atur. Per tant, es fan dues coses, s’incrementa un 6,3% l’aportació de la Generalitat, es potencien els títols de transport de les persones que més habitualment utilitzen el servei amb rebaixes a la T-MES, a la T-TRIMESTRE, a la T-JOVE que arriben al 19%, implantant alhora un descompte del 50% en la T-TRIMESTRE per a la gent que està en atur. Per tant, més allà del que digui aquesta moció que és absolutament respectable i evidentment, tots estem en desacord en què augmentin les tarifes, jo crec que val la pena contextualitzar quin és el marc en el qual aquestes decisions s’han pres amb el ben entès, afegeixo per acabar, que jo crec que sí que hi ha una cosa que encara queda per fer i que no s’ha fet prou i que és entrar en el que és la gestió directa i detallada, tant de Transports Metropolitans de Barcelona, ahir van anunciar que es retiraven una de les 17 pagues, i de l’empresa, per exemple, TUSGSAL. Moltes gràcies. SENYOR ALCALDE: Moltes gràcies, senyor Falcó. Demanaria que fossin una miqueta més breus. Senyor Serrano. SENYOR SERRANO: Sí, senyor alcalde, no dubti que jo ho seré. Nosaltres votarem afirmativament aquesta moció perquè quedi clar que nosaltres estem en contra d’aquesta pujada abusiva de tarifes. I ho fem perquè per nosaltres el transport públic no és només un element fonamental de la mobilitat. És també un instrument de cohesió social i és també un element d’igualtat d’oportunitats. I això és el que es vulnera amb aquesta pujada de tarifes. Mirin, des dels responsables de l’ATM se’ns diu, i ara el senyor Falcó ha fet un argument de defensor del govern de la Generalitat molt semblant a la que fa cada vegada que en aquesta sala hi ha alguna moció o algun atac amb alguna de les activitats del govern de la Generalitat, i suposo que després amb el tema de deutes ens tornarem a trobar amb un argument similar, canviant la terminologia i posant el tema de deutes, però el que es contradiu amb la seva argumentació és el que, una cosa és equilibrar el pressupost i una altra cosa és fomentar l’ús del vehicle públic en contra de l’ús del transport públic. Vostès estan dient que han d’anar equilibrant, però per poder-lo equilibrar la part aquesta del 47% que vostè parlava de l’ús del privat, ha de ser fomentada. Han d’haver cada vegada més usuaris i la pujada de tarifes i l’eliminació de línies i de serveis no va en aquesta direcció, va en la direcció de privatitzar, de tornar a posar al carrer més vehicles, de què hi hagi viatges a Barcelona que sigui més barato anar dos o tres persones en un cotxe que agafar el transport públic. Això és una realitat, pot contar-lo, senyor Pera, quan vulgui. Conti el que costa anar a plaça Catalunya un cotxe amb dues persones i conti el que costa la T10 anar i tornar, i veurà vostè qual li surt. I aquesta és la qüestió, mentre que el seu govern en la Generalitat, per exemple, ha accelerat i ha inaugurat abans de termini les obres de l’autovia de Vilanova i Manresa, per exemple, doncs, a suspès les obres de la línia 9. Digui’m aquí on es fomenta el transport públic, digui’m a on han anat a parar els diners de la Generalitat a on a de ser-hi la inversió, perquè en el fons, el mateix que quan parlàvem de Badalona Comunicació, del que es tracta, els governs es caracteritzen per la seva priorització pressupostària, que és el que considera prioritari primer, ja li he posat un exemple del que es tracta, què prioritza primer? doncs es prioritza primer la xarxa de carreteres, necessàries, segurament, però en aquesta situació que estem econòmica, amb el número d’aturats i de persones que es mouen i nens que van a estudiar s’està penalitzant l’ús

Secretaria General


de les classes populars de la gent que té menor nivell de renda. Aquesta gent que té menor nivell de renda, perquè, vostè parla d’un 47% que s’ha de finançar amb privat, però no m’està parlant de tota la població de Catalunya, m’està parlant d’uns sectors socials determinats que han d’aportar aquest 47%. Si això fos, d’alguna manera, repartit amb el conjunt de la ciutadania, doncs li diria, miri, potser que ho pensem, però no, no, no, no, aquest 47% està sobre un segment de la població a la que se li penalitza doncs el transport, se li penalitza beques, se li penalitza escoles, se li penalitzen tota classe de serveis, el pal va sobre el mateix, sobre els sectors més desfavorits d’aquesta societat, per això nosaltres la votarem en contra, perquè es tracta de buscar la cohesió social i a més a més, la igualtat d’oportunitats. El resultat final és —nosaltres la votarem a favor, sí— el resultat final, —li agraeixo la correcció i l’accepto—, el resultat final és que des de les administracions públiques, Ajuntament de Badalona inclòs, nosaltres posarem els mateixos diners, els nostres ciutadans pagaran més i tindran menys serveis, doncs nosaltres en això estem en contra. SENYOR ALCALDE: Gràcies. Senyora Egea. SENYORA EGEA: Nosaltres des del grup del Partit Popular el que farem és votar la moció a favor perquè no estem d’acord amb aquesta pujada tarifària del transport públic, ens ve donada del Consell d’Administració que va tenir lloc al mes de desembre en l’ATM, de la qual nosaltres no formem part. Creiem que en aquests moments de crisi aquest increment de tarifes és desproporcionat, que castiga als usuaris dels bitllets més venuts, com és la T10, amb un augment d’un 10,12% i de T50/30 també amb un 10,45%. Nosaltres, també des de l’Àrea Metropolitana presentarem en el proper Ple també una proposició que va en aquesta línia, que és rebutjar aquest augment de tarifa en el transport públic i, per tots aquests motius, donem suport a la moció. SENYOR ALCALDE: Gràcies, molt breu. SENYOR SAGUES: Sí, sí, seré breu, només per contestar dues o tres coses del senyor Falcó i de forma esquemàtica ho faré. Ja li he dit que reclamem aquesta llei el finançament, tal i com preveu la Llei de la Mobilitat, aprovada en el mandat del govern tripartit a Catalunya, i per fi, es va fer una llei de mobilitat després de 23 anys de govern de Convergència incapaç de fer-ho. Ha estat una reclamació del nostre grup, tant al Parlament com aquí i si es repassen Actes d’altres mandats i d’altres moments com nosaltres hem vingut reclamant la necessitat de desplegar aquesta Llei de Finançament del Transport Públic. Per tant, no tenim cap problema de dir-hi que s’havia d’haver fet abans i no s’ha fet i seguirem reclamant-ho igual com ho varem reclamar abans i ho seguirem reclamant avui i esperem no haver-ho de reclamar gaire temps més, però si cal ho seguirem fent. Un altre aspecte que també m’agradaria dir, és que per l’Estat no és cap oblit intencionat ni molt menys, si vostè vol que li posem aquesta moció i vota a favor que l’Estat ha baixat les seves aportacions i tal, encantats. Ho diem i ho denunciem que hagi baixat aquestes aportacions també de l’Estat, si no està a la moció no és per cap finalitat obscura, al contrari, ho repeteixo i tal com diu que ho va dir un representant nostre al Parlament, doncs estem absolutament d’acord amb reclamar i queixar-nos que l’Estat també ha vingut reduint les seves aportacions. Sobretot el que m’agradaria comentar d’això és, que amb tota la seva dissertació i tota la seva explicació, doncs bé, el que hi ha, vostè parlava del marc, doncs aquest marc en què es produeix la seva intervenció és el marc que té de la visió de serveis públics, que té Convergència i Unió, que és una visió que cada vegada les persones que som els usuaris d’aquests serveis públics hem d’anar pagant més, sigui el transport públic o sigui la sanitat amb el re-co-pagament que estan proposant i que ens volen colar de qualsevol manera. Bé, doncs aquesta és la visió que té Convergència dels serveis públics i aquí està i es manifesta ara amb aquesta pujada brutal de les tarifes del transport públic i qualsevol dia, si no ho podem aturar, ho trobarem en d’altres sectors com serà la sanitat, és l’educació, etc. etc. SENYOR ALCALDE: Molt bé, doncs si els sembla jo crec que han quedat clars els posicionaments dels grups. La moció tindria el suport d’Iniciativa-Esquerra Unida, Socialistes i el vot en contra de Convergència i Unió. Passaríem a la següent moció, que és la presentada

Secretaria General


pel grup d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa a la qual s’hi adhereix el grup municipal Socialista, relativa als deutes de la Generalitat amb els ajuntaments. Votació. La moció precedent s'aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 23, dels grups municipals del Partit Popular, Socialista i Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa Vots en contra: 4, del grup municipal de Convergència i Unió. AP-2012/2212 MOCIÓ. Moció presentada pel grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, a la que s'adhereix el grup municipal Socialista, relativa als deutes de la Generalitat amb els ajuntaments. Els ens locals de Catalunya han arribat a una situació financera límit. L’estat de les finances locals, històricament precària, s’ha vist agreujada per diferents factors. La manca d’ingressos propis, el descens generalitzat de l’activitat econòmica, la disminució de les transferències de recursos al ajuntaments per part de l’estat, s’hi ha de sumar en els últims mesos la retallada dels fons i els retards en els pagaments dels deutes continguts per la Generalitat amb els ajuntaments, que contribueix encara més a l’ofegament econòmic de les corporacions locals. Una situació que s’agreuja si es té en compte que els ajuntaments ja fa molts anys que estan portant a terme competències que no els són pròpies i assumint el seu cost. Els ajuntaments, l’administració més propera als ciutadans està atenent una sèrie de demandes sobre les quals no hi tenen una obligació legal de satisfer-les. Es tracta sobretot de la prestació de serveis vinculats a l’educació, la cultura, l’esport, la seguretat, la protecció civil i la promoció social. Els ajuntaments fan aquesta prestació de serveis per convicció i amb una vocació total per seguir responent a les necessitats reals de la ciutadania com a administració més propera i coneixedora d’aquestes, però la greu situació del finances locals pot obligar a replantejar la continuïtat dels serveis i prestacions que avui exercim des del món local. Una de les principals lloses que avui pesa sobre la precarietat de les finances locals és l’incompliment dels convenis amb els ens locals i la reducció unilateral de les aportacions del Govern de la Generalitat que afecta als serveis bàsics del nostre ajuntament, com els plans d’ocupació, les escoles bressol, el Conservatori i l’Escola de Música, les beques menjador, els plans socio educatius i els serveis socials en general, tots ells destinats fonamentalment als sectors més desafavorits per la crisi. Aguditzant així els problemes de tresoreria municipal i provocant major incertesa sobre els compromisos adquirits per la Generalitat i les projeccions pressupostàries que han de fer els ens locals pel proper any. Atès que, per altra banda, el Govern de la Generalitat no va aprovar la convocatòria anual ni la dotació necessària durant l’any 2011 per a la continuïtat de la Llei de Barris. Atès que recentment el Govern de la Generalitat ha notificat als 117 ajuntaments que tenen en execució obres relacionades amb la Llei de barris, advertint que congelaria els pagaments de les partides previstes dins d’aquesta subvenció durant el 2012, afectant de forma negativa també a la nostra ciutat. Atès que les retallades del govern de la Generalitat agreugen el dèficit dels ajuntaments i qüestiona la viabilitat dels serveis provocant una afectació de la despesa corrent ordinària i un transvasament directe de l’endeutament de la Generalitat als ajuntaments. Atès que s’han succeït diverses iniciatives parlamentàries que reclamen al Govern de la Generalitat fer públiques les dades sobre el deute de la Generalitat i abonar als ens locals, abans d’acabar l’any 2011, el deute que la Generalitat hi tenia pendent. En els casos que això no fos possible es va acordar fixar, abans d’acabar l’any, un calendari per al pagament del deute de la Generalitat amb els Ajuntaments que integrés el conjunt dels departaments i els seus organismes, dependents i vinculats. Atès que en la reunió del “Consejo de Política Fiscal y Financiera” del dia 17 de gener de 2012, el Ministre d'Hisenda i Administracions Públiques va proposar als Governs de les CCAA aprovar, de manera imminent, una línia ICO per a que aquestes puguin afrontar els seus

Secretaria General


pagaments més endarrerits i que, una part important d'aquests correspon a les seves transferències als Ajuntaments, els quals per aquest motiu tampoc poden complir amb els seus pagaments a proveïdors, molts d'ells autònoms i autònomes, micro i petites empreses, molts i moltes d'elles del mateix municipi. Atès que aquests acords, a data d’avui, no s’han complert. És per tot això que el grup municipal d’ICV-EUiA, proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents, ACORDS Primer. Instar a l’Alcalde, que amb el suport del Ple i de la ciutadania en general, exerceixi totes les mesures de pressió davant el govern de CiU, sense acceptar els arguments que justifiquen les retallades en base als criteris dels grans mercats financers. Segon. Exigir al Govern de la Generalitat, amb caràcter d’urgència, el calendari pel pagament del deute i dels compromisos pendents amb els ens locals abans del 29 de febrer. Tercer. Demanar a la Generalitat que de la mateixa manera que ha demanat un crèdit per fer front al pagament als seus treballadors i treballadores, estableixi una línia de finançament específica a partir de l’acord del “Consejo de Política Fiscal y Financiera”, del dia 17 de gener de 2012 per liquidar els seus deutes amb els Ajuntaments abans del 29 de febrer. Quart.- Notificar l’acord del Ple Municipal al Govern de la Generalitat de Catalunya, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i a les entitats integrades a la plataforma “Badalona es mou en defensa dels serveis públics” SENYOR SAGUES: Molt bé, també sense saber en aquests moments si s’aprovarà o no, sé que som dos grups que segur que votem a favor, no sé que farà Convergència i Unió i el Partit Popular. Per tant, hi ha possibilitat que també aprovem aquesta moció. El motiu de presentar-la per a nosaltres és la defensa del municipalisme, la defensa dels ajuntaments per la tasca que els ajuntaments fem de tractar les problemàtiques socials de proximitat i de la immediatesa i que som els que veiem i agafo aquí paraules del senyor alcalde. Abans quan parlava de Badalona Comunicació, els que sabem els noms i els cognoms, moltes vegades, i sabem i posem cara i hi posem ulls a moltes de les persones que pateixen en aquests moments la seva vulnerabilitat davant de la crisi econòmica. Estem parlant d’uns deutes que té la Generalitat amb molts i ens centrem amb l’ajuntament de la nostra ciutat i aquests deutes molt i molt importants, doncs afecten fonamentalment a serveis, els serveis públics que rep molta gent i que qui més necessita rebre’ls, són aquelles persones que estan en pitjors socioeconòmiques a la nostra ciutat. Per això ho reclamem i creiem que és imprescindible que es subsani aquest deute, i que des de l’ajuntament ens posicionem de manera ferma per exigir u calendari de pagament per part del govern de la Generalitat. Aquest calendari de pagament s’hauria de basar doncs, si cal amb l’obtenció de crèdits per part de la Generalitat per poder front a això, com ha damnant crèidt per poder fer front a d’altres necessitats. Aquí estem parlant de la manca de pagament, la manca que no arribin aquests diners a l’Ajuntament de Badalona està mermant els plans educatius, socio-educatius de plans d’entorn etc., està mermant, donant problemes al cobrament de les beques menjador a les escoles. Està portant problemes als plans d’ocupació que s’han d’impulsar des de l’IMPO, està reduint les aportacions del Consorci Badalona Sud a la zona de Sant Roc, amb grans necessitats, ens ha portat a desaparèixer la Llei de Barris. En fi, que hi ha tota una sèrie de problemes molt importants i per no oblidar-me’n, que crec que és molt important també, les escoles bressol o les escoles de música i conservatori, en el cas de la nostra ciutat. Tot això s’està veient perjudicat i no es veu perjudicat un ens que és el conservatori, o és un ens que és una escola bressol, si no que el que es veu perjudicat són les persones usuàries d’aquests serveis, que són les persones que veuen de moment amb una incertesa què passarà, pujaran les quotes, haurem de pagar més, es perdran, es deixaran de fer serveis, serveis socials en generals. S’estan reduint ja, en molts barris, on en un moment en què s’haurien d’incrementar les aportacions socials s’estan reduint. Per tant, tot això és el que a nosaltres ens porta en aquests moments, sense estar en el govern de la ciutat., a reclamar que la Generalitat aporti al govern de la ciutat tots els recursos

Secretaria General


econòmics que li deu perquè es pugui, de veritat es pugui fer la feina que toca i es pugui cobrir en el possible aquestes necessitats socials, que van “in crescendo” des de fa temps a la nostra ciutat. SENYOR ALCALDE: Gràcies hi ha alguna altra paraula, senyor Falcó. SENYOR FALCÓ. Alcalde sembla que li faci una mica de mandra anar donat les paraules, però és lògic, no, que les utilitzem, és una vegada al mes això, tampoc no passa res. Bé, jo és que el sarcasme i el cinisme és que l’aguanto poc, no. Aquesta és una moció que no en el que diu, perquè el que diu està bé, és a dir, si la Generalitat li deu diners a l’ajuntament, el que ha de fer és pagar-los, això és obvi i després en parlarem d’això, però és l’argumentació aquesta de la gent que veuen que les coses perillen. La gent veuen que les coses perillen perquè el tripartit va deixar un forat de sis mil milions d’euros més del que va dir que havia deixat. Va dir que deixava un dèficit de dos mil i va arribar el govern del senyor Mas i se’n va trobar vuit mil, i això sí que posa en perill els serveis públics, el forat que s’ha deixat, i a més la crisi econòmica. I a més a més el set-cents cinquanta-nou milions d’euros, que ens deu el govern Zapatero des de l’any 2008 i que no ens ha pagat, i a més a més , que no vulguin avançar-nos els diners del fons de competitivitat, que a l’any 2013 ens han de donar de mil quatre-cents, mil quatre-cents, set-cents cinquanta-nou, la crisi econòmica, però la gestió del tripartit per favor, si varen fer moltes escoles, varen fer molts jutjats, sí, sí, varen fer moltes coses però, vaja, ara arriba el següent a pagar-les, i com que s’han de pagar, resulta que sí, que hi ha gent que veu perillar la qualitat dels serveis públics, clar, sí la varen posar en perill vostès, sí la varen posar en perill vostès, si vostès són els principals responsables de les retallades, vostès són els principals responsables de les retallades, vostès. És així de clar, així de simple i així ho entén tothom, i qui no ho vulgui entendre és perquè deu anar a les assembles dels seus partits, però la gent normal, la gent normal ho té molt clar. Per tant, les mocions que aquí discutim doncs tenen la importància que tenen, però més enllà de tot això hi ha una altra part de la qüestió, que és la defensa dels interessos corporatius, dels interessos diguem de la gent, que tenien un tiquet menjador i segurament el deixen de tenir, que tenien una perllongació de jornada i probablement la deixen de tenir, que treballaven 62 dies a l’any i potser n’hauran de treballar 65, que tenien 12 dies d’assumptes personals i potser n’hauran de tenir 9. Aquesta és l’altra part de la gent que es queixa, però la gent, la gent normal, els autònoms que fa mesos que no cobren una factura, els empresaris que han hagut de tancar, la gent que no està facturant, ni està guanyant diners i tota la gent que està a l’atur veuen molt clar qui és el responsable de què els serveis púbics en aquests moments estiguin tocats. I estan tocats per totes les raons que li he dit, però n’hi ha una que és fonamental que vostès passen, vostès van deixar el govern, van treure el resultat electoral que van treure, ridícul, la gent ja els ho va dir el que pensava de vostès, al novembre ja van treure aquell resultat, però com si no hi haguessin passat, vostès van arribat, vostès van deixar el govern i ,ai, miri, no, és que no hi hem passat mai per aquí. Els sis mil milions d’euros de forat, no els hem fet nosaltres, qui els deu haver fet, els mercats financers, no, els mercats financers, no, vostès, vostès han fet el forat. Per tant, jo estic d’acord que s’ha de pagar el que es deu, és obvi, però evidentment, cinismes pocs. En aquest sentit, porten aquí una moció que té un sentit relatiu, no?, en tot cas l’Associació Catalana de Municipis està treballant per aconseguir que els ajuntaments cobrin allò que els deu la Generalitat, la Federació de Municipis també ho està fent. Avui em consta que el govern de Badalona s’ha reunit a la Conselleria d’Economia i em sembla que hi ha un calendari, no sé si ho dirà el senyor Ramón Riera o no. La vicepresidenta Ortega va dir l’altre dia en seu parlamentària, que a finals del mes de gener ja podrien pagar allò que depèn del seu departament diguem de Governació i al final a mi em sembla, que en la normalitat de les coses anirem recuperant-nos del mal que han fet, anirem recuperant-nos, ens en sortirem,perquè aquest país és molt més fort que vostès. Per exemple els vuit hospitals de l’ICS que havien tancat quiròfans doncs ja els tenen tots oberts, s’ha posat una mica d’ordre i ja estan tots oberts, els vuit hospitals de l’ICS sembla que han tornat, o comencen a tornar a la normalitat. Però hi haurà d’altres coses que s’hauran de mirar, perquè l’altre dia una regidora a Sant Adrià em deia, saps què costa, jo no sé què costa a Badalona, ho he preguntat perquè com que aquí

Secretaria General


els pressupostos, allò per partides amb molta exactitud no es coneix exactament el que val una cosa. Em deia el que valia una plaça de llar d’infants a Sant Adrià de Besòs, que suposo que deu ser que aquí, deu mil euros a l’any, per 60 places, deu mil euros l’any, jo no ser si algú els té, pots pagar dues guarderies concertades o privades, el tema de les llars d’infants s’ha de redimensionar perquè tots ens varem pujar al carro, tots ens varem pujar al carro de fer llars d’infants, però resulta que tenen un cost, tenen un cost... SENYOR ALCALDE: Senyor Mañas, senyor Mañas SENYOR FALCÓ: Absolutament en aquest cas... SENYOR ALCALDE: Senyor Mañas quan vostè parla, l’escoltem. SENYOR FALCÓ: ... perquè 60 nens o 67 nens de Sant Adrià se’n beneficiïn el conjunt dels ciutadans de Sant Adrià en paguen sis-cents mil i això és lògic que es pugui arribar a plantejar i no passa res per plantejar-ho i no es va en contra de res, simplement es planteja, no es planteja a Badalona, però és un debat que és necessari de fer, és necessari de fer i s’ha de fer en aquests moments i s’ha de fer seriosament. Per tant, nosaltres aquesta, evidentment, li demanem a l’Ajuntament que premi a la Generalitat perquè pagui, li emanem a la Generalitat que pagui, però no caurem en les seves trampes al solitari. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Falcó, senyor Serrano. SENYOR SERRA: Li dic que no es deixi provocar i això m’ho autoaplico a mi perquè allò que està fent ara és provocar i amenaçar, per tant no provoqui. ALCALDE: Senyor Serra no té la paraula. SENYOR RIERA: Bé, jo li dic el que hi ha de la situació. És a dir jo he estat molt respectuós amb el mandat anterior i podia no haver-ho sigut tant. Per això demano que no s’utilitzin aquí expressions com la que al mes de juny o el mes de juliol no vam trobar o no teníem finançament o el vam perdre o això que ha dit vostè. Votarem en contra de la moció. SENYOR SERRANO: Sí, senyor alcalde, gràcies. Senyor Falcó no m’ha quedat clar si quan es referia vostè al cinisme i al sarcasme, es referia a la intervenció del senyor Sagués o la que es va... vostè a continuació? Perquè Déu n’hi do el tub que ens ha col·locat. Miri, jo no sóc ningú per cridar-li l’atenció ni per dir-li si això ho fas bé o ho fas malament. Però només li recordo, senyor Falcó, que això és el Ple municipal de l’Ajuntament de Badalona, això no és el parlament de Catalunya. Vostè no ens faci aquí discursos de seu parlamentària perquè allò que està demanant aquesta moció és que la Generalitat li pagui els deutes a l’Ajuntament de Badalona. I vostè ens està parlant doncs del país, i ens està parlant no sé que i els mercats financers. Escolti’m, nosaltres estem demanant que la Generalitat pagui a l’Ajuntament de Badalona i vostè hauria de pensar com a regidor i no com a parlamentari. Perquè sàpiga vostè que la Diputació de Lleida, doncs Convergència ha votat una moció semblant a aquesta i l’Ajuntament de Barcelona, doncs s’ha quedat sol i li ha votat fins i tot en contra el PP. Jo crec que del què es tracta és que el fet de no pagar la Generalitat a l’Ajuntament, està portant a l’Ajuntament a aguditzar la seva situació econòmica financera fins a un punt que afegit a la lentitud que el govern actual està aconseguint les pòlisses de tresoreria, entre les pòlisses de tresoreria mal gestionades pel govern i no pagar la Generalitat, acabarà portant a aquesta Ajuntament a un col·lapse financer que serà la quartada per poder fer les polítiques antisocials que estan en el programa electoral, o estan darrera de la ideologia, o estan darrera del plantejament i la concepció del món que té la dreta en aquest país. Miri, nosaltres no volem donar-li excuses per poder, doncs, tancar biblioteques, Badalona Comunicació, Casal de Pares i Mares, totes aquestes qüestions, sí, sí, totes aquestes qüestions les està fent aquest govern, però entre les quartades que ens hi poden dir, és a dir, mira, no tenim liquiditat i aquesta part de liquiditat li deveu al govern de la Generalitat. I per cert, doncs, dirigit al govern, doncs sembla que el senyor Falcó té una informació privilegiada sobre que vostès han anat a demanar a la Generalitat, doncs que els pagui els deutes, i que estan en negociació, doncs em sembla molt bé, li desitjo molta sort. Però també li demanaria senyor Riera que des del dia onze de gener li vaig adreçar una pregunta per escrit, que el ROM diu que m’ha de contestar en cinc dies, i li demanava, doncs, quin és el deute que té la Generalitat amb l’Ajuntament, article 19 del ROM, la Generalitat amb l’Ajuntament, senyor Jurado amb vostè no estic parlant.

Secretaria General


Quin és el deute que té l’Ajuntament i en quines partides i a quines partides socials afecta, a hores d’ara no tenim cap informació d’aquestes, per tant serveixi també el debat de la moció per dir-li si vostè sap, si és regidor d’Hisenda, i sap que ens deu la Generalitat, i en quines partides se’ns deu, i aquestes partides de quines àrees són, i a quins programes afecta. Li prego per favor que si ho té aquí a sobre, en aquests papers que acostumen a ensenyar sempre, que venen tan ben preparats i tant ben il·lustrats, ho digui ara i sinó li prego que em contesti en la màxima brevetat possible. Jo suposo que estic equivocat amb allò del ROM, però per tant, confio que abans de caducar el termini que el senyor Jurado consideri en la seva interpretació del ROM. Doncs ho faci arribar, gràcies. ALCALDE: Molt bé, doncs si està convençut que s’ha equivocat no ho digui, no, cinc dies, senyor Serra, és per poder accedir a la documentació, quan es presenta una pregunta demanant informació són 30 dies sinó m’equivoco. SENYOR SERRANO: Que el tretze o dotze de febrer la tindré la resposta, senyor Riera? D’acord, d’acord. ALCALDE: Com a màxim hi ha trenta dies. SENYOR SERRANO: L’onze de febrer, d’acord. ALCADE: Jo li dic una cosa, el proper cop que haguem d’anar el senyor Riera i jo a parlar amb les entitats financeres a Madrid perquè aquí les portes estan tancades perquè ens donin pòlisses de crèdit, el cridarem i ens vindrà ajudar i així segurament no negociarem malament. SENYOR SERRANO: No dubti que ho farem. Perquè al juliol hi havia una negociació que vostès van començar a parlar d’un dèficit exagerat, vostès van començar a parlar d’una ciutat que estava a punt d’explotar, de no sé quantes coses malament de Badalona, vostès van començar a parlar de no sé què. I evidentment les entitats financeres que són conservadores, doncs els han dit vagin a demanar diners al senyor Rato perquè nosaltres aquí no estem per donar-n’hi ALCALDE: Ja ha acabat? Doncs molt bé, senyor Riera té la paraula. SENYOR RIERA: Gràcies, senyor alcalde, bé, no m’estranya que no sabés el dèficit que va deixar senyor Serrano perquè no sap interpretar ni el reglament, ni el ROM de l’Ajuntament. I per tant doncs no m’estranya que xifres més importants doncs no estiguessin al seu abast. No m’estranya. El disculpo, vull dir ho entenc, a la vista de com ha anat la cosa, el disculpo. Miri, nosaltres no varem fer el crèdit al mes de juliol perquè no teníem el Pla de Sanejament que havíem de fer, m’entén? I com que no el teníem, i vostè sap que sense aquest Pla de Sanejament no es podien demanar els diners no es varen demanar. I vostè fa servir una informació fal·laç, perquè sabent el que sap o suposadament ho hauria de saber, suposadament, després d’allò del ROM ja ho començo a dubtar. Vostè utilitza una frase fal·laç, que no varem aconseguir els diner. No és que no aconseguíssim els diners, ja els teníem, senyor Serrano, ja els teníem. Per tapar el forat que vostès van deixar ja els teníem, el problema és que no els podíem demanar perquè la Generalitat no ens autoritzava, i havíem de fer un Pla de Sanejament, acabàvem d’arribar i vam haver d’anar descobrint coses, i veient coses, i com estava tot. I això ens va portar un temps que al setembre vostè sap que la situació econòmica va empitjorar. Bé, però com que aquí estem per parlar del tema de la moció que vostès han presentat, i és una moció que, home miri, amb unes altres condicions i si el tema no fos tant seriós, li diria que casi els ho agraeixo perquè sembla que diguin “doncs a aquest pobre regidor d’Hisenda que necessita diners anem a fer-li una moció perquè li paguin, no?”. Però és clar és que això no és una moció això és el cobrador del frac, home, i nosaltres necessitem un tipus d’actuació amb mocions de tipus polític, perquè allò altre ja ho estem fent, és a dir, la feina ja l’estem fent. La feina l’estem fent i per tant no cal instar a l’alcalde a què no accepti les retallades de CIU, diu aquí: “del govern de CIU, sense acceptar els arguments que justifiquin les retallades en base als criteris dels grans mercats financers”. Doncs miri els grans mercats financers són els que condicionen, perquè s’està treballant amb crèdit per tapar el forat que vostès van deixar i el crèdit no flueix. Diu, “exigir al govern de la Generalitat en caràcter d’urgència el calendari del pagament del deute i dels compromisos pendents amb els ens locals abans del 31 de gener”, suposo que abans del 31 de gener vol dir fins el 31 de gener. No que

Secretaria General


els reclamem abans del 31 de gener perquè 31 de gener és avui. Doncs miri, ja ho hem fet no cal que ens ho posin en una moció ja hi hem estat, ja ho fem, ja fem la feina, home, què es pensa que dormim a la palla?, ja hi hem estat a la conselleria perquè ens ajuden els diputats que tenim aquí, afortunadament, en aquest consistori, i perquè ens movem i perquè doncs anem allà on hem d’anar i perquè ens movem a Madrid i perquè ens movem a tots els llocs on es podem moure com hem fet sempre, quan érem a l’oposició també ho fèiem. I aleshores diu, “tercer, demanar a la Generalitat que de la mateixa manera que ha demanat un crèdit per fer front al pagament dels seus treballadors i treballadores, estableixi una línia de finançament específica a partir de l’acord, consejo...tal i tal”, per liquidar els deutes amb els ajuntaments, ja no Badalona, amb els ajuntaments, aquí ja no és Badalona, ja és una cosa més genèrica. Bé, està bé que sigui genèric però crec que a través de l’ACM i a través de la Federació s’estan fent gestions i per tant aquesta seria potser, diguem, ens solidaritzem els ajuntaments?, doncs bé aquesta podria ser acceptable però les altres dos no, perquè nosaltres ja l’estem fent aquesta feina, m’entén? I aquí ningú s’ha brindat o ofert, ni ningú s’ha preocupat del grup de l’oposició, sobretot dels d’esquerres, i els de, i dic, i afortunadament els diputats que tenim, afortunadament, en aquest consistori sí s’han preocupat. Jo els he fet anar avui a la Conselleria d’Economia on hem parlat d’uns terminis no fixes encara però si que ens permeten doncs començar a tenir una certa esperança que començarem a cobrar, al menys una part, d’una forma escalonada a partir de finals del mes de febrer. Això esperem, almenys jo crec que per primera vegada, doncs ja tenim un cert compromís i per tant doncs esperem i confiem que això serà així. Per altra banda, doncs, a mi m’agradaria que amb el tema econòmic en lloc de presentar mocions d’aquest tipus fossin una mica més solidaris, i enlloc de fer, d’utilitzar, i sobretot això va per vostè senyor Serrano, vostè és qui menys ha de fer aquests comentaris, perquè vostè ha estat el responsable d’Hisenda i jo fins avui he estat bastant curos amb vostè, eh?. I si ho deixo de ser, doncs em sabrà greu però serà perquè vostè m’obliga perquè jo intento ser molt respectuós amb la feina que han fet altres persones, perquè jo sempre penso que hi ha hagut bona intenció i bona fe, l’altre cosa és que no hi hagi hagut prou capacitat, però bona intenció i bona fe. Però clar vostè està utilitzant frases i està utilitzant arguments que vostè sap que són falsos, i no els torni a utilitzar, li prego que no els torni a utilitzar, i si els torna utilitzar doncs jo aleshores jo també diré, i explicaré situacions i qüestions que a mi em semblen que es podrien haver fet millor. Per tant, doncs allò que ha fet el govern anterior, sí, sí, és podria haver fet millor, gestionar i fer coses, es podria haver fet millor. I aleshores, com que jo crec que és una qüestió de capacitat i no de mala fer. Nosaltres el que fem és treballar, no llepar-nos les ferides i mirar cap endavant. I per tant senyor Serra, i per vostè també n’hi hauria, no pensi que vostè es quedaria al marge. Per vostè també n’hi hauria, ho dic perquè està fent uns comentaris, per vostè també, de males gestions. SENYOR SERRA: Li dic que no es deixi provocar, i això m’ho autoaplico a mi, perquè allò que està fent ara és provocar i amenaçar, per tant no provoqui. ALCALDE: Senyor Serra no té la paraula. SENYOR RIERA: Bé, jo li dic el que hi ha de la situació. És a dir, jo he sigut molt respectuós amb el mandat anterior, i podia no haver-ho estat tant. Per això demano que no s’utilitzin aquí expressions com la que al mes de juny o el mes de juliol no varem trobar, o no teníem finançament, o el vam perdre, o això que ha dit vostè. Votarem en contra de la moció. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Riera, no sé si fa falta un segon torn? sí, els sembla que sí, molt breu. SENYOR SAGUÉS: Sí, però a veure, m’agrada que ens cedeix la paraula, però vull dir que és un dret que tinc, el que presenta la moció tanca abans de l’alcalde, a no sé que canviem els costums del Ple. SENYOR ALCALDE: No, senyor Sagués, si les canviem, les canviem de forma conjunta. Per tant, com que l’ha presentada vostè, no sé si hi ha algun torn, si no hi hagués cap torn més, senyor Sagués té el dret de tancar. SENYOR SAGUÉS: Que és l’habitual, si un dia s’ha de parlar de canvis, doncs ja en parlarem. SENYOR ALCALDE: Senyor Sagués, ningú li ha posat en dubte.

Secretaria General


SENYOR SAGUÉS: No perdem ni un minut més en això. molt bé, perfecte. Bé, si no fos perquè sabem ara tots que al senyor Falcó no li agrada, no suporta el sarcasme, ni el cinisme, podríem qualificar el seu discurs de sarcàstic i cínic, però com que no li agrada suposem que no ho devia ser. El que sí està clar és que els arguments que ens utilitza són uns arguments que si visquéssim aïllats del món i no sabéssim el que està passant a la resta d’Europa de manera internacional podríem potser pensar doncs sí aquesta cosa, aquesta bèstia horrible que es deia tripartit ha enfonsat, va enfonsar-ho, no sé que ha fet i ha creat una crisi brutal. Però clar, resulta que bé, a no ser que el senyor Obama estigui dient el mateix a Estats Units i digui, és que a Catalunya hi va haver un govern d’esquerres que va canviar moltes coses i ens va enfonsar aquí. Que el senyor Sarkozy digui el mateix i digui hem de refundar el capitalisme, perquè aquest sistema no funciona, perquè el tripartit va governar Catalunya, va gosar treure del poder a Convergència i va fer una maldat tan grossa, que ens ha enfonsat a tota Europa. Que la senyora Merckel digui sí i tal i després apareguin aquelles agències que vetllen per a tots i que diuen qui ho fa bé i qui ho fa malament i que ens diuen que hem de retallar més i que etc... etc... tot això. Bé, com que això sabem que això està passant a tot el món, doncs això podem dir com es pot ser tan sarcàstic i tan cínic senyor Falcó, per culpar el govern tripartit d’aquest caos, d’aquesta estafa, que en diuen crisi, que estem patint la majoria de ciutadans i ciutadanes de tot el món. Però bé, si vostè va per aquí, doncs vagi per aquí i després on ens demostri , crec que li passa sempre quan fa una intervenció d’aquests tipus així, que com li deia el senyor Serrano, potser que se sent amb seu parlamentària i parla més i va parlant i va parlant. Ens acaba dient coses que anem veient quina és al seva visió del món, que hi ha al darrera de tot el que defensen, però que és una visió absolutament legítima, lògica i pròpia d’un partit com Convergència i Unió, que en aquests moments doncs el que està fent és desmuntar l’estat de benestar. Això és el que vostè quan parla li surt i quan ens diu, una paraula que no ha dit, però que jo és aquella que també no l’aguanto, la veritat, no l’ha dit però l’he deduït del seu, de la seva visió quan parlava de les escoles bressol, de què això no podia ser, que com anava, que costaven tant, i no pot ser que el transport públic ens costi tant diners. Totes aquestes coses que va dient, és aquella frase que diu alguna gent, “se acabó la fiesta”, aquella cosa que dius, quina festa, quina festa, tenir la sanitat pública per a tothom és una festa, tenir l’escola pública digna i de qualitat, és una festa, tenir el transport públic de qualitat i al servei de tothom és una festa? això és un dret que tenim la ciutadania i no pot ser que vostès ens diguin aquestes coses. Per tant, quan estem reclamant que la Generalitat pagui el deute, que l’Estat pagui tot el que ha de pagar a Catalunya, quan estem reclamant això, estem reclamant que es pugui mantenir el que per alguns era una festa i per a nosaltres és un dret que tenim totes les persones. Per tant, reclamen això i reclamem no només per a nosaltres, si no que entenem que la Generalitat ho ha de pagar a tots als ajuntaments amb plural, com deia i llegia el senyor Riera. Per tant, llàstima que aquí no puguem haver fet majoria en aquesta moció, però creiem que és el nostre deure reclamar que es pagui això i que es reclami perquè, repeteixo, el que he dit abans, afecta a moltes persones de la nostra ciutat, a les persones més necessitades, afecta també a moltes persones que treballen, petits autònoms, petites empreses que l’Ajuntament els deu diners i no els pot pagar perquè no ha cobrat de la Generalitat, i això està afectant d’una manera molt negativa l’economia local, en un moment que creiem que des de l’Ajuntament s’ha d’intentar fer tot el possible per potenciar les empreses locals, per potenciar que hi hagi treball, que les persones de Badalona trobin el seu lloc de treball i puguin fer els seus negocis. SENYOR ALCALDE: Gràcies. Per tant, jo crec que els posicionaments... és que li tocava tancar, he preguntat si hi havia alguna paraula més, m’han dit que no, aleshores ha tancat el senyor Sagués. Em sembla que els posicionaments han quedat prou clars, aleshores si intervé vostè senyor Serrano segur que hauré de donar la paraula al senyor Riera. Per tant, val més que ho deixem aquí. Els posicionaments han quedat clars, mirin, com a mínim des d’aquest govern hem utilitzat la paraula s’ha acabat la festa, no ens estàvem referint ni a serveis socials

Secretaria General


bàsics, ni a la sanitat, ni a l’ensenyament, ens estàvem referint que segurament és absurd que en aquests moments Badalona seguís pagant, perquè ja no paga setanta mil euros en concepte de lloguers, és absurd, ja segur que no en paguem tants, és absurd que determinat tipus de servei que no són bàsics, doncs s’estiguessin pagant amb les quantitats que s’estaven pagant, tipus subvencions, etc.. Per tant., doncs bé, hi ha hagut moments de dificultats, n’hem parlat reiteradament aquí per altres motius i ara el que intentem és entre tots sortir-nos-en i tirar endavant. Per tant, la moció queda rebutjada perquè té els vots d’Iniciativa i Socialistes i el vot en contra de Convergència i Unió i el govern del Partit Popular. Per tant, queda rebutjada. Passaríem a l’última moció que està presentada per, ai, perdó, que aquesta ja l’hem passada. Per tant, hauríem acabat la part de les mocions dels grups municipals, passaríem a l’últim punt que és el de precs i preguntes. Votació. La moció precedent no s'aprova . Vots a favor: 12, dels grups municipals Socialista i Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Vots en contra: 15, dels grup municipals Partit Popular i Convergència i Unió. 15 Precs i preguntes. SENYOR ALCALDE: Hi ha algun prec hi ha alguna pregunta, si o no?, doncs vinga senyor Sagués. SENYOR SAGUES: Hi ha preguntes, sí. Bé abans parlàvem, en diversos moments ha sortit la supressió de la Llei de Barris i de la manera que també això ens afectava a la nostra ciutat, no? Parlant d’això m’agradaria, faig una pregunta al senyor alcalde amb competències d’Urbanisme, si ho dic, bé, sobre el cas del carrer Vélez Blanco, perdó Vélez Rubio. Vélez Rubio és el carrer que inicialment no estava inclòs en Llei de Barris, però sí que per un informe que es va fer des d’Urbanisme doncs que requeria reclamar d’urgència a la Intervenció per un perill que hi havia d’esfondrament etc., doncs es va fer amb un canvi de partides, es va habilitar una quantitat perquè era urgent intervenir en la rehabilitació d’aquest carrer. Llavors, en aquests moments que ens consti, no hi ha data per començar, no sabem si n’hi ha si hi ha alguna qüestió prevista, però de tot això el que ens preocupa, no només és un endarreriment amb unes obres determinades, com podria ser en d’altres casos, si no que aquest en concret tenint en compte, que en un moment determinat es va prioritzar per una qüestió d’urgència segons informes tècnics, doncs ens agradaria saber si aquesta urgència és encara present i si és així, si pensen intervenir d’alguna manera per fer front a aquestes necessitats del carrer Vélez Rubio. Li contesta el regidor del districte, el senyor David Gómez. SENYOR DAVID GÓMEZ: Sí, gràcies senyor alcalde. Bé, nosaltres en data 24 de desembre varem rebre una carta del departament de l’Habitatge conforme ens comunicaven que la part que correspon a la Generalitat de Catalunya de cent vint-i-cinc mil euros, aquest és un projecte que val dos cents cinquanta mil euros, cent vint-i-cinc els aportava l’Ajuntament, cent vint-i-cinc els aportava la Generalitat, doncs sense data i que no es podria fer efectiu almenys durant l’any 2012. Clar això significa que no han donat una data de pagament, llavors significa que l’Ajuntament hauria d’avançar aquests diners sense data de pagament, i tal i com està la situació actualment, doncs no tenim disponibilitat pressupostària per fer front amb aquest avançament d’aquests diners, que corresponen a la Generalitat. El que sí que farem i estem fent és continuant també amb les entitats veïnals que hem parlat, doncs continuar treballant per intentar tenir una data de pagament i poder començar almenys a licitar les obres i fer tot el procés, fins que tinguem aquest finançament que encara de moment no sabem quan el tindrem, La data és “sine dia”, no hi ha data de pagament. SENYOR ALCALDE: Alguna pregunta més. SENYOR SAGUÉS: Jo en tinc més, però si pertoca... tres.

Secretaria General


SENYOR ALCALDE. No, dos. SENYOR SAGUÉS: Tres per grup, me’n queden dues. SENYOR ALCALDE. Endavant senyor Sagués SENYOR SAGUES: Són les rebaixes de gener que s’estan acabant. Bé, l’altre també és, crec que també li faig, vostè ja dirà qui l’ha de contestar, però, i si el dipòsit d’aigües pluvials de l’Estrella que varem adjudicar les obres fa poc temps, aquí, bé, si hi ha previsió de l’inici d’obres, es va fer els moviments de terra, es va fer una primera intervenció i després no hi ha hagut, ja fa temps que no hi ha moviment. Ens agradaria saber si és la planificació que ja havia de ser així, o és que ha sorgit algun inconvenient que ha aturat les obres, si hi ha una data per iniciar, bé, informació sobre com està tot aquest procés. SENYOR ALCALDE: En principi anem sobre calendari, s’iniciaven els treballs previs durant el mes de gener, el mes de gener s’iniciaven les primeres contractacions. He de dir que d’acord i tal com s’havia establert es passa la contractació em sembla que són de dues o tres persones a través de l’IMSP amb minusvalia per treballar en aquesta obra, si no recordo malament en aquesta primera fase. Per tant, anem sobre calendari, és una obra que en principi ha de durar divuit mesos i que s’estan iniciant els treballs. N’hi queda una altra. SENYOR SAGUÉS: L’última, la tercera era bé, parlem en aquests moments de climatologia, la pregunta és si davant les previsions que hi ha sobre el fred al nostre país, concretament a Badalona. Segurament es preveuen unes temperatures no habituals per la nostra zona geogràfica, si tenen fetes totes les previsions oportunes per fer front a les contingències que es pugin produir, sobretot tenint en compte una mala experiència que varem tenir a la nostra ciutat fa uns anys, on tant vostè com jo varem ser molt crítics amb l’actuació que va tenir el govern. En aquells moments es van mostrar moltes deficiències i ens agradaria saber si està tot previst, fonamentalment tenint en compte dos elements, un seria el de la mobilitat a la ciutat i tenir en compte el cas de Can Ruti, que va ser un dels que es va veure molt afectat. L’altre, les persones sense sostre, les persones que hi pugui haver en aquests moments a la nostra ciutat, vivint en condicions precàries que amb una baixada forta de temperatures puguin veure perillar la seva integritat. SENYOR ALCALDE. Sí, aquí la previsió és que Badalona estarà probablement entre cinc i entre quatre, podria arribar a estar entre quatre i sis graus sota zero, el proper cap de setmana, a partir d’aquí ara li donaré la paraula al regidor de Serveis Socials, però dir-li que tan especialment de les tres àrees que tenen un major efecte com és Via Pública, com és Guàrdia Urbana i Serveis Socials, doncs ja estan treballant de forma conjunta, però pel que és refereix a Serveis Socials si vol ampliar-ho el regidor. SENYOR DAVID GÓMEZ: Sí, gràcies senyor alcalde. Aquest any nosaltres no els posarem als calabossos, hem trobat un lloc més digne pels sense sostres i llavors el que farem, és que tenim muntat un dispositiu, en quan emergències.cat ens activi l’operació fred hem habilitat un espai al carrer Arnús, on al carrer Arnús està Folre on li donarà un suport allà, perquè agafarem la gent amb el suport de Guàrdia Urbana, sortirem al carrer i allà els donarem mentre duri aquesta operació, els donarem de menjar, els donarem de sopar i podran dutxar-se. Hem preparat amb Creu Roja els necessers on tindran tota la mena d’estris per poder per a la neteja personal i el tema del dinar i el menjar també la Fundació Roca i Pi ens facilitarà el suport necessari perquè aquesta gent mentre que duri l’operació fred amb les mantes de Creu Roja tot coordinat perquè aquestes persones no passin la nit al ras. SENYOR ALCALDE: No sé si el que es refereix a la mobilitat. SENYOR DANIEL GRACIA: Bé bona tarda a tothom, veïns, veïnes, regidors, regidores, gràcies senyor alcalde. Estem treballant el dispositiu i en el moment que s’activi, si s’activés el Pla neu.cat tenim els vehicles a disposició per habilitar la via pública i les principals arteries i sobretot accessos a hospitals, tant l’Hospital Municipal com l’Hospital de Can Ruti.

Secretaria General


SENYOR ALCALDE: Molt bé, doncs si no hi hagués cap pregunta més, cap prec, donaríem la sessió per finalitzada. Moltes gràcies. Final. La Presidència dóna per acabada la sessió a les vint-i-una hores i vint minuts, de la qual com secretari general, dono fe.

Juan Ignacio Soto Valle SECRETARI GENERAL

nÚm.: Òrgan: sessiÓ: datamedia.seu-e.cat/acteca/801550006/2012/8951cc4c-2d2a... · ap-2012/2216...

Documents