secretaria general nÚm.: Òrgan: sessiÓ: data: hora:...

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 7 / 26-04-2016 1

NÚM.: 7 ÒRGAN: Ple de l'Ajuntament SESSIÓ: Ordinària DATA: 26 d’abril de 2016 HORA: 18:00 DOCUMENT: Acta

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial en 1a convocatòria. Comença la sessió a les divuit hores.

ASSISTENTS: Alcaldessa M. Dolors Sabater i Puig Regidors/es José Antonio Téllez Oliva Eulàlia Sabater Díaz Javier López Cegarra Fàtima Taleb Moussaoui Oriol Lladó i Esteller Francesc Ribot i Cuenca Agnès Rotger i Dunyó Àlex Mañas Ballesté Ma. Ángeles Gallardo Borrega Ramón Riera Macia Mª Jesús Hervàs Mínguez Sònia Egea Pérez Miguel Jurado Tejada Juan Fernández Benítez Rosa Bertran Bartomeu Daniel Gràcia Álvarez Joan Walter Fibla Cristina Agüera Gago Alejandro Pastor López Concepció Botey i Teruel

Rubén Guijarro Palma Ferran Falcó Isern Jordi Subirana Ortells Juan Miguel López González Secretària Catalina Victory Molné Interventor Julián Álamo Guijarro Tresorera Lluïsa Osa Farré ABSENTS: Regidors/es Xavier Garcia Albiol

Teresa González Moreno La regidora Mª Jesús Hervás i Míniguez és absent en iniciar la sessió i s’incorpora en el punt vintè de l’ordre del dia. ORDRE DEL DIA Aprovar les actes números 4 i 5 corresponents a la sessió ordinària de 29 de març de 2016 i la sessió extraordinària de 6 d’abril de 2016.

Secretaria General


I.- PART RESOLUTIVA Comissió Informativa de Badalona Democràtica 1. Autoritzar al senyor Ricard Brotat Jubert per exercir la compatibilitat d’una segona activitat en el sector públic.

2. Aprovar els reconeixements de crèdit d'exercicis anteriors.

3. Aprovar els reconeixements de crèdit.

4. Declarar d'especial interès o utilitat municipal obres i activitats a efectes de les pertinents bonificacions.

5. Aprovar provisionalment la modificació de les ordenances fiscals vigents.

6. Aprovar la modificació del pressupost de l'Ajuntament 2016.

7. Donar compte de la designació de l'alcaldessa com a membre del Consell Assessor de la Fundació Catalana de l'Esplai.

8. Donar compte de la substitució d'un membre del Consell d'administració de l'IMSP a sol.licitud del Grup municipal de Ciutadans-Ciudadanos.

9. Donar compte del nomenament/cessament de personal de confiança o assessorament especial.

Comissió Informativa de Badalona Educadora, Justa i Inclusiva 10. Aprovar la rendició del compte justificatiu de la subvenció finalista atorgada a l'entitat AE DOSA

11. Aprovar els reconeixements de crèdit.

12. Aprovar la rendició del compte justificatiu de la subvenció finalista atorgada a l'entitat Associació Esportiva Badalonès.

13. Aprovar la rendició del compte justificatiu de la subvenció finalista atorgada a l'entitat CF Sistrells.

14. Aprovar la rendició del compte justificatiu de la subvenció finalista atorgada a l'entitat Club Bàsquet Sant Josep.

Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible 15. Aprovar la creació del Consell Econòmic i Social de Badalona, i els seus Estatuts.

16. Aprovar la rendició del compte justificatiu i pagament del 50% de la subvenció de la Federació de l'Associació de Venedors del Mercat, per la promoció cavalcada de reis a Badalona any 2015.

17. Aprovar els reconeixements de crèdits de l'exercici 2015 a favor de Sugebe, SL i Grupos Electrógenos Agresa, SL.

18. Aprovar el reconeixement de crèdit corresponent al consum elèctric en el 2014 a favor de l'empresa Endesa Energia XXI SL.

19. Ratificar l'aprovació inicial de la modificació dels Estatuts del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs (Consorci Besòs-Tordera).

20. Aprovar inicialment la modificació del Pla general metropolità a la Unitat d'Actuació 2a del Pla especial a les illes compreses entre els carrers Progrés, Cervantes, Eduard Maristany i Ponent.

Secretaria General


21. Aprovar la rectificació de l'error material detectat a la memòria de l'Estudi de detall de la Unitat d'Actuació núm. 1 del Pla especial de les illes compreses entre els carrers Progrés, Cervantes, Eduard Maristany i Ponent.

22. Aprovar provisionalment el Pla especial de superposició d'activitats per a les parcel·les A, B i C del Polígon industrial Bonavista nord.

23. Desestimar el recurs de reposició interposat per Vexin 2000, SA contra l'acord del Ple del 22 de desembre de 2015 relatiu als interessos de demora meritats en l'expedient d'expropiació finca carretera de Mataró, núm. 2-20.

24. Donar compte de la Resolució de l'Alcaldia de 12 d'abril de 2016 per la qual es crea la Comissió de treball per la remodelació i millora de la Platja dels Pescadors.

Proposicions urgents II.- CONTROL I FISCALITZACIÓ DELS ÒRGANS DE GOVERN Mocions dels Grups Polítics Municipals 1. Moció que presenta el grup municipal de Guanyem Badalona en Comú en memòria de Guillem Agulló i de compromís contra els delictes d’odi,el racisme i la xenofòbia.

2. Moció que presenten els grups municipals de Guanyem Badalona en Comú, d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem-MES i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa per declarar Badalona Ciutat Republicana.

3. Moció que presenten els grups municipals Socialista i Ciutadans (Ciudadanos) – C’s sobre el seguiment i la verificació municipal de les mesures acordades al Ple del Parlament de Catalunya sobre la situació d’emergència social, la reactivació econòmica, la gestió pública i la necessitat d'una resposta institucional del Parlament de Catalunya.

4. Moció que presenta el grup municipal Socialista per a la retirada de l’ordre de copagament confiscatori per a les persones amb discapacitat.

5. Moció que presenta el grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos) – C’s per a la millora dels serveis de les Escoles Bressol.

6. Moció que presenta el grup municipal del Partit Popular de suport a la millora de la mobilitat i el transport públic al barri del Front Marítim.

7. Moció que presenten els grups municipals del Partit Popular,Convergència i Unió i Ciutadans (Ciudadanos)–C’s perquè el pressupost d’inversions de l’Ajuntament de Badalona inclogui la partida necessària per a portar a terme les expropiacions per a desencallar el segon tram de la construcció dels laterals de Sant Crist.

8. Moció que presenta el grup municipal Socialista per a eliminar de les hipoteques l’índex de referència de préstecs hipotecaris a més de tres anys (IRPH) declarat nul.

9. Moció que presenten els grups municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem-MES, Guanyem Badalona en Comú i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa de suport al procés participatiu d’elaboració del Pla d’Actuació Municipal 2016-2019.

Torn obert de paraules Precs i preguntes

Secretaria General


DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ SENYORA ALCALDESSA: Bona tarda a tothom, la veïns i veïns, tant els que ens seguiu des de casa com els que sou aquí al Saló de Plens, regidors i regidores. Començarem com sempre, amb aquest minut de silenci que ens fa reflexionar i ens fa fer suport explícit en contra de la violència contra les dones. Fem el minut de silenci si us plau.

Aprovar les actes números 4 i 5 corresponents a la sessió ordinària de 29 de març de 2016 i la sessió extraordinària de 6 d’abril de 2016.

Per la Presidència es formula proposta d’aprovació de les actes números 4 i 5 corresponents a la sessió ordinària de 29 de març de 2016 i la sessió extraordinària de 6 d’abril de 2016, les quals són aprovades per unanimitat. I.- PART RESOLUTIVA Tot seguit es fa avinent que hi ha assumptes que no han estat prèviament dictaminats, informats o sotmesos a consulta de la comissió informativa corresponent, però que cal tractar atesa la seva urgència. Per això, i a proposta de l’Alcaldia-Presidència, s’acorda declarar-los d’urgència i incorporar-los a l’Ordre del dia d’aquest Ple:

1. Aprovar la modificació del pressupost municipal de 2016.

Votació de la urgència S’aprova per unanimitat Vots a favor: 24.

2. Aprovació de l'ordre de continuïtat de la prestació dels serveis de concessió administrativa del Complex Esportiu Municipal Montigalà de Badalona per part de l'actual prestatari d'aquests serveis.


3. Aprovar l'atorgament d'una subvenció finalista al Club Futbol Badalona.


Comissió Informativa de Badalona Democràtica 1. Autoritzar al senyor Ricard Brotat Jubert per exercir la compatibilitat d’una segona activitat en el sector públic. Tipus de resolució: Sol·licitud d’autorització de compatibilitat instada pel senyor Ricard Brotat Jubert per exercir una segona activitat en el sector públic. Òrgan que resol: El Ple de l’Ajuntament. Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessat: Ricard Brotat Jubert; Unitat de Nòmines; Universitat Autònoma de Barcelona Núm. expedient: 435/D-7/15 Fets Vista la declaració d’activitats efectuada en data 27 de maig de 2015 per part del senyor Ricard Brotat Jubert, empleat d’aquest Ajuntament, que ocupa un lloc de treball de Cap del Servei Jurídics i Administració General adscrit a la Secretaria General, per mitjà de la qual demana la compatibilitat per a l’exercici d’una segona activitat en el sector públic per a la prestació de serveis docents a la Universitat Autònoma de Barcelona en qualitat de

Secretaria General


professor universitari associat durant el primer semestre del curs 2015-16, amb una dedicació de 12 hores setmanals en horari de tarda. Atès que, mitjançant ofici del Cap del Servei d’Organització i Recursos Humans de l’Ajuntament de Badalona de data 5 de juny de 2015, i d’acord amb la sol·licitud de compatibilitat presentada pel Sr. Ricard Brotat Jubert, es va demanar a l’esmentada universitat que emetés el seu pronunciament als efectes de tramitar la compatibilitat sol·licitada tot d’acord amb el que preveu la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques i el Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals. Atès que, en data 1 de febrer de 2016 s’ha rebut l’informe emès pel Vicerector de Professorat i Programació Acadèmica de la Universitat Autònoma de Barcelona, per delegació de signatura del rector, de data 14 de gener de 2016 per mitjà del qual s’informa favorablement sobre la concessió per part de l’Ajuntament de Badalona de l’autorització de compatibilitat del senyor Ricard Brotat Jubert. Vist que, en l’esmentat informe es detalla que el Sr. Ricard Brotat Jubert té una relació contractual amb dedicació a temps parcial amb l’esmentada Universitat com a professor associat nivell L03 del Departament de Ciència Política i Dret Públic pel període comprès del 01/09/2015 al 29/02/2016 amb una jornada setmanal de 12 hores en horari de tarda de les quals el 50% lectives i la resta d’assistència i tutoria a l’alumnat. Fonaments de dret 1. Articles 3 a 10 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, en quant a la compatibilitat per a l’exercici d’activitats públiques. 2. Article 4.1 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, que estableix la possibilitat d’autoritzar la compatibilitat dins de l’exercici d’activitats públiques pel desenvolupament d’un lloc de treball en l’àmbit docent com a professor universitari associat en règim de dedicació no superior a la de temps parcial i amb duració determinada. 3. Articles 4 a 10 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, pel que fa a la possibilitat d’autoritzar el personal inclòs en l’àmbit d’aquesta Llei en l’exercici d’activitats públiques. 4. L’article 326.1 lletra a) del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, disposa que és un supòsit de compatibilitat d’una segona activitat en el sector públic la d’ocupar un lloc de treball com a professor universitari associat amb dedicació a temps parcial i amb duració determinada. 5. D’acord amb el que preveu l’article 344 del Decret 214/1990 esmentat, l’òrgan competent per resoldre aquest expedient és el Ple de la Corporació. 6. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme a les previsions dels articles 82.2 i 123 del mateix text normatiu, l’Ajuntament ple, previ dictamen de la comissió informativa de l’Àmbit Badalona Democràtica, adopti el següent acord: PRIMER.- Autoritzar al senyor Ricard Brotat Jubert la compatibilitat entre el lloc de treball que desenvolupa en aquesta corporació de Cap del Servei Jurídics i Administració General adscrit a la Secretaria General i una segona activitat declarada el 27 de maig de 2015, per a l’exercici d’activitats docents en la Universitat Autònoma de Barcelona en qualitat de professor associat amb una dedicació a temps parcial de 12 hores setmanals en horari de tarda, de les quals el 50% lectives i la resta d’assistència i tutoria a l’alumnat, pel període comprés del 01/09/2015 al 29/02/2016 tot d’acord amb els fets i fonaments de dret que s’han exposat i que integren aquesta proposta.

Secretaria General


SEGON.- Aquesta autorització restarà sense efectes en el supòsit de vulnerar la legislació vigent i en els supòsits següents: Si l’activitat impedís o menyscabés l’estricte compliment dels deures o en

comprometés la seva imparcialitat o independència. Si l’activitat tingués alguna relació amb els assumptes que la persona conegui per raó

del càrrec. Si la dedicació horària de la segona activitat coincidís amb la jornada laboral.

TERCER.- Qualsevol modificació que afecti a la realització de les esmentades activitats o de les seves descripcions deixarà sense efectes la present declaració de compatibilitat. QUART.- El senyor Ricard Brotat Jubert està obligat a posar en coneixement d’aquest Ajuntament qualsevol modificació que es produeixi en les condicions de l’activitat pública declarada. CINQUÈ.- Notificar aquesta resolució al senyor Ricard Brotat Jubert, i comunicar a la resta d’interessats i donar compliment als tràmits procedimentals que en dret procedeixin en ordre al bon fi i execució dels precedents acords. Votació s’aprova per uanimitat. Vots a favor 24. 2. Aprovar els reconeixements de crèdit d’exercicis anteriors. Identificació de l'expedient Tipus d’acte: Aprovació col·lectiva de reconeixements de crèdit d’exercicis anteriors Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter: Definitiu. Exhaureix la via administrativa Expedient: 020700-CONJ-DIVFRA2016/000003 Ref. addicional: Ple 04.16 Interessat: Diversos Fets 1. Les factures/despeses relacionades a continuació han estat conformades pels serveis/departaments municipals gestors i, posteriorment, la Intervenció Municipal ha informat les corresponents autoritzacions de despesa amb càrrec a les partides i els números d’operació que es detallen:

Interessat NIF

Factura Data Concepte Núm. Exp.

Partida Núm. operació

Import (euros)

Disgol Candy Company , SL B64018849

10 13.01.16 Caramels per a la Cavalcada de Reis 2016

020723-GE-EXT2016/ 000001

331-3347-22610 12016000003869/1

2.623,50

Drogueria Boter, SL B61534509

160000003 25.01.16 Material jornada portes obertes Escola de Natura

020723-GE-EXT2016/ 000002

431-1724-22199 12016000003874/1

46,59

Vira Europea, SL B60442811

A / 2016001

08.01.16 Estampació logo biblioteques a 30 armilles

020723-GE-EXT2016/ 000003

213-9204-22104 12016000004576/1

408,38

Floristeria Ventura, SA A58385527

17 05.01.16 Flors per a actes protocol·laris

020723-GE-EXT2016/ 000004

001-9220-22199 12016000004580/1

53,35

Manuel Gómez Ayala 35041044S

160.15 10.12.15 Material divers per a la unitat ciclista

020723-GE-EXT2016/ 000007

441-1322-21400 12016000008006/1

585,12

Manuel Gómez Ayala

161.15 10.12.15 Material per a la unitat ciclista

020723-GE-

441-1322-21400 12016000008006/1

239,96

Secretaria General


35041044S EXT2016/ 000007

Euroestrellas Badalona, SL B65905721

FVR15-0153557

16.12.15 Ampolles d’aigua per a actes protocol·laris

020723-GE-EXT2016/ 000005

001-9220-22105 12016000004541/1

87,34

Bassó, SA A08716854

2016-160649

24.02.16 Manteniment/còpies fotocopiadores

020723-GE-EXT2016/ 000008

210-9220-21501 12016000008380/1

103,10

Duatis Magret, CB E64273055

2015 Rescabalament IBI local C/Prim, 63 int.

021025-GE-EXT2016/ 000003

214-3300-20200 12016000003588/1

911,11

Ribas Ariño, Juan y Cia, CB E62011747

2015 Rescabalament IBI C/Sant Miquel 55, 1r

021025-GE-EXT2016/ 000005

214-3200-20200 12016000003666/1

849,58

Manuel Leiva Quintana 25255771T

2010 Rescabalament IBI local Coll i Pujol 38 bx

021025-GE-EXT2016/ 000006

214-3300-20200 12016000008246/1

815,25



021025-GE-EXT2016/ 000006

214-3300-20200 12016000008246/1

832,59



021025-GE-EXT2016/ 000006

214-3300-20200 12016000008246/1

955,36

Martell Abogados, SCP J62154315

273/14 03.09.14 Judici de faltes 484/14

0106136-GE-EXT2016/ 000006

100-9220-22711 12016000003814/1

1.131,35

Albert Navarro Casado 46686969M

30/2015 09.06.15

Disseny i maquetació de vinils armari q. elèc. Lloreda

010511-GE-EXT2016/ 000001

101-4911-22602 12016000009399/1

175,45


34/2015 17.06.15

Disseny i maquetació de vinils armari q. elèc. Pl. Països Catalans

010511-GE-EXT2016/ 000001

101-4911-22602 12016000009399/1

175,45


37/2015 13.07.15

Disseny i maquetació de vinils armari q. elèc. Unió Vidriera

010511-GE-EXT2016/ 000001

101-4911-22602 12016000009399/1

175,45


44/2015 07.09.15

Disseny i maquetació de vinils armari q. elèc. Riera Matamoros

010511-GE-EXT2016/ 000001

101-4911-22602 12016000009399/1

175,45


45/2015 07.09.15

Disseny i maquetació de vinils armari q. elèc. Ctra. Antiga València

010511-GE-EXT2016/ 000001

101-4911-22602 12016000009399/1

175,45

Bada Repart, SL B59563890

2015

Interessos de demora per incompliment del termini de pagament de la factura Emit-4, de

020700-GE-EXT2016/ 000001

212-9341-35201 12016000008343/1

196,41

Secretaria General


27.05.2015

Fonaments de dret 1. L’article 73 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, permet l’acumulació de procediments, amb unicitat en la seva resolució, quan presentin característiques que guardin identitat substancial o íntima connexió, com ara els expedients relacionats en els antecedents. 2. D’acord amb l’article 58 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, l’aprovació d’aquestes despeses constitueix un acte de reconeixement o liquidació de l’obligació derivada de l’efectiva prestació dels serveis o subministraments, acreditada als expedients. 3. A la vista dels fets ressenyats, també s’han acomplert els tràmits que indica l’article 59 del Reial decret esmentat quant a l’acreditació de les despeses generades i la conformitat que n’han prestat els departaments municipals gestors. 4. Tot això, sens perjudici, evidentment, de les responsabilitats en què s'hagi pogut incórrer en la tramitació d’alguns dels expedients que provoquen l'emissió de les factures relacionades conforme les previsions de l'article 41 i concordants de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim, jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 5. D’acord amb l’article 105.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i del procediment administratiu comú (LRJAPPAC), les administracions públiques poden rectificar en qualsevol moment, d’ofici o a instància dels interessats, els errors materials, de fet o aritmètics existents en els seus actes. 6. D’acord amb l’article 23.1 e) del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, Text Refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, i l’article 50.12 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, l'òrgan competent per a l'aprovació d’aquests reconeixements de crèdit d’exercicis anteriors és el Ple de l’Ajuntament, previ dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, de conformitat amb l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, abans esmentat. 7. D’acord amb el que preveuen els article 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. Conclusió i proposta de resolució En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tinent d’alcalde i regidor de Badalona Democràtica que, previ dictamen favorable de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, validi i ordeni la tramitació al Ple de la següent proposta: ÚNIC.- Aprovar els expedients de despesa i factures que es relacionen a continuació, en haver estat conformades pel servei gestor corresponent, i satisfer el seu import amb càrrec a les partides pressupostàries i operacions que s’indiquen del pressupost municipal de despeses del 2016, en pròrroga del de 2014:

Interessat NIF

Factura Data Concepte Núm. Exp.

Partida Núm. operació

Import (euros)

Disgol Candy Company , SL B64018849

10 13.01.16 Caramels per a la Cavalcada de Reis 2016

020723-GE-EXT2016/ 000001

331-3347-22610 12016000003869/1

2.623,50

Drogueria Boter, SL B61534509

160000003 25.01.16 Material jornada portes obertes Escola de Natura

020723-GE-EXT2016/ 000002

431-1724-22199 12016000003874/1

46,59

Vira Europea, SL B60442811

A / 2016001

08.01.16 Estampació logo biblioteques a 30 armilles

020723-GE-EXT2016/

213-9204-22104 12016000004576/1

408,38

Secretaria General


000003

Floristeria Ventura, SA A58385527

17 05.01.16 Flors per a actes protocol·laris

020723-GE-EXT2016/ 000004

001-9220-22199 12016000004580/1

53,35


160.15 10.12.15 Material divers per a la unitat ciclista

020723-GE-EXT2016/ 000007

441-1322-21400 12016000008006/1

585,12


161.15 10.12.15 Material per a la unitat ciclista

020723-GE-EXT2016/ 000007

441-1322-21400 12016000008006/1

239,96

Euroestrellas Badalona, SL B65905721

FVR15-0153557

16.12.15 Ampolles d’aigua per a actes protocol·laris

020723-GE-EXT2016/ 000005

001-9220-22105 12016000004541/1

87,34

Bassó, SA A08716854

2016-160649

24.02.16 Manteniment/còpies fotocopiadores

020723-GE-EXT2016/ 000008

210-9220-21501 12016000008380/1

103,10

Duatis Magret, CB E64273055

2015 Rescabalament IBI local C/Prim, 63 int.

021025-GE-EXT2016/ 000003

214-3300-20200 12016000003588/1

911,11

Ribas Ariño, Juan y Cia, CB E62011747

2015 Rescabalament IBI C/Sant Miquel 55, 1r

021025-GE-EXT2016/ 000005

214-3200-20200 12016000003666/1

849,58



021025-GE-EXT2016/ 000006

214-3300-20200 12016000008246/1

815,25



021025-GE-EXT2016/ 000006

214-3300-20200 12016000008246/1

832,59



021025-GE-EXT2016/ 000006

214-3300-20200 12016000008246/1

955,36

Martell Abogados, SCP J62154315

273/14 03.09.14 Judici de faltes 484/14

0106136-GE-EXT2016/ 000006

100-9220-22711 12016000003814/1

1.131,35


30/2015 09.06.15

Disseny i maquetació de vinils armari q. elèc. Lloreda

010511-GE-EXT2016/ 000001

101-4911-22602 12016000009399/1

175,45


34/2015 17.06.15

Disseny i maquetació de vinils armari q. elèc. Pl. Països Catalans

010511-GE-EXT2016/ 000001

101-4911-22602 12016000009399/1

175,45


37/2015 13.07.15

Disseny i maquetació de vinils armari q. elèc. Unió Vidriera

010511-GE-EXT2016/ 000001

101-4911-22602 12016000009399/1

175,45


44/2015 07.09.15

Disseny i maquetació de vinils armari q. elèc. Riera Matamoros

010511-GE-EXT2016/ 000001

101-4911-22602 12016000009399/1

175,45

Secretaria General



45/2015 07.09.15

Disseny i maquetació de vinils armari q. elèc. Ctra. Antiga València

010511-GE-EXT2016/ 000001

101-4911-22602 12016000009399/1

175,45

Bada Repart, SL B59563890

2015

Interessos de demora per incompliment del termini de pagament de la factura Emit-4, de 27.05.2015

020700-GE-EXT2016/ 000001

212-9341-35201 12016000008343/1

196,41

Votació S’prova per majoria absoluta. Vots a favor 22, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes, Guanyem Badalona en Comú i Partit Popular. Abstencions 2, del grup municipal de Convergència i Unió. 3. Aprovar els reconeixements de crèdit. Identificació de l'expedient Tipus d’acte: Aprovació col·lectiva de reconeixements de crèdit Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter: Definitiu. Exhaureix la via administrativa Expedient: 020700-CONJ-DIVFRA2016/000004 Ref. addicional: Ple2 04.16 Interessat: Diversos Fets Les factures/despeses relacionades a continuació han estat conformades pels serveis/departaments municipals gestors i, posteriorment, la Intervenció Municipal ha informat les corresponents autoritzacions de despesa amb càrrec a les partides i els números d’operació que es detallen:

Interessat NIF

Factura Data Concepte Núm. Exp. Partida

Núm. operació Import (euros)

Montserrat Sorribes Calle 50679899C

N9299 12.01.16

Despeses procurador recurs cassació 3967/2013

0106136-CM-SRC2016/ 000001

100-9220-22711 12016000004578/1

1.064,56

Anzizu, López & Castellanos Procuradores B58088279

N601649 20.01.16

Sentència 548/2015 Jutjat Penal 23

0106136-CM-SRC2016/ 000002

100-9220-22711 12016000004598/1

192,80


N601654 20.01.16

Sentència 316/2015 Jutjat contenciós administratiu 12

0106136-CM-SRC2016/ 000002

100-9220-22711 12016000004598/1

546,20


N601876 02.02.16


0106136-CM-SRC2016/ 000002

100-9220-22711 12016000004598/1

500,22

Secretaria General



N601877 02.02.16

Apel·lació recurs contenciós sentència 24.2.15

0106136-CM-SRC2016/ 000002

100-9220-22711 12016000004598/1

336,12


N601925 04.02.16


0106136-CM-SRC2016/ 000002

100-9220-22711 12016000004598/1

1.326,14


N9306 16.02.16


0106136-CM-SRC2016/ 000003

100-9220-22711 12016000004832/1

339,15

Procuraduría Manjarin, SCP J60761830

16P00215 25.01.16 Diligències prèvies 3195/12-B1

0106136-CM-SRC2016/ 000004

100-9220-22711 12016000004962/1

209,86

Roca Junyent, SLP B60985421

16/0961 24.02.16 Actuacions recurs 235/2014-B

0106136-CM-SRC2016/ 000005

100-9220-22711 12016000008536/1

968,00


16/0962 24.02.16 Actuacions recurs 78/2014-E

0106136-CM-SRC2016/ 000005

100-9220-22711 12016000008536/1

968,00


16/0963 24.02.16

Actuacions PA 326/2014-1A

0106136-CM-SRC2016/ 000005

100-9220-22711 12016000008536/1

1.210,00


16/0964 24.02.16 Actuacions PA 27/2014-L

0106136-CM-SRC2016/ 000005

100-9220-22711 12016000008536/1

1.210,00


16/0981 25.02.16 Actuacions recurs 305/2014

0106136-CM-SRC2016/ 000005

100-9220-22711 12016000008536/1

968,00



0106136-CM-SRC2016/ 000005

100-9220-22711 12016000008536/1

968,00

Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Adm. Local de BCN Q0866007H

160108/2016 21.01.16

Inscripció jornada J. Alamo Guijarro

024108-CM-SRC2016/ 000001

213-9204-16200 12016000001121/1

90,00


160109/2016 21.01.16 Inscripció jornada J. Pagès Abel

024108-CM-SRC2016/ 000001

213-9204-16200 12016000001121/1

120,00

Associació Cultural Món Animal G66514381

002M 12.01.16

Visita teatralitzada portes obertes

010102-FEXP2016/ 000002

001-9220-22799 12016000007968/1

1.100,00

Secretaria General


casa de la vila

Fonaments de dret 1. L’article 73 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, permet l’acumulació de procediments, amb unicitat en la seva resolució, quan presentin característiques que guardin identitat substancial o íntima connexió, com ara els expedients relacionats en els antecedents. 2. D’acord amb l’article 58 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, l’aprovació d’aquestes despeses constitueix un acte de reconeixement o liquidació de l’obligació derivada de l’efectiva prestació dels serveis o subministraments, acreditada als expedients. 3. A la vista dels fets ressenyats, també s’han acomplert els tràmits que indica l’article 59 del Reial decret esmentat quant a l’acreditació de les despeses generades i la conformitat que n’han prestat els departaments municipals gestors. 4. L'objecte d'aquest expedient és l'aprovació de la despesa corresponent a les factures detallades en l’antecedent primer, per aplicació al present supòsit de la doctrina jurisprudencial establerta pel Tribunal Suprem de l'enriquiment injust o sense causa, ja que la inexistència d'expedient de contractació de conformitat amb les normes de la legislació de contractes de les administracions públiques, no és convalidable. No obstant això, l'Ajuntament resta obligat en dret al pagament a les empreses que has prestat els esmentats serveis, ja que en cas contrari es produiria un enriquiment injust o sense causa de l'hisenda municipal que l'ordenament jurídic no pot acollir i així ho té declarat de forma reiterada la jurisprudència del Tribunal Suprem. Tot això, sens perjudici, evidentment, de les responsabilitats en què s'hagi pogut incórrer en la tramitació dels expedients que provoquen l'emissió de les factures relacionades conforme les previsions de l'article 41 i concordants de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim, jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 5. D’acord amb l’article 23.1 e) del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, Text Refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, i l’article 50.12 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, l'òrgan competent per a l'aprovació d’aquests reconeixements de crèdit extrajudicials és el Ple de l’Ajuntament, previ dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, de conformitat amb l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, abans esmentat. 6. D’acord amb el que preveuen els article 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. Conclusió i proposta de resolució En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tinent d’alcalde i regidor de Badalona Democràtica que, previ dictamen favorable de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, validi i ordeni la tramitació al Ple de la següent proposta: ÚNIC.- Aprovar els expedients de despesa i factures que es relacionen a continuació, en haver estat conformades pel servei gestor corresponent, i satisfer el seu import amb càrrec a les partides pressupostàries i operacions que s’indiquen del pressupost municipal de despeses del 2016, en pròrroga del de 2014:

Interessat NIF

Factura Data Concepte Núm. Exp. Partida

Núm. operació Import (euros)


N9299 12.01.16


0106136-CM-SRC2016/ 000001

100-9220-22711 1201600000457

8/1 1.064,56

Anzizu, López & N601649 20.01.16 Sentència 0106136- 100-9220-22711 192,80

Secretaria General


Castellanos Procuradores B58088279

548/2015 Jutjat Penal 23

CM-SRC2016/ 000002

12016000004598/1


N601654 20.01.16


0106136-CM-SRC2016/ 000002

100-9220-22711 1201600000459

8/1 546,20


N601876 02.02.16


0106136-CM-SRC2016/ 000002

100-9220-22711 1201600000459

8/1 500,22


N601877 02.02.16


0106136-CM-SRC2016/ 000002

100-9220-22711 1201600000459

8/1 336,12


N601925 04.02.16


0106136-CM-SRC2016/ 000002

100-9220-22711 1201600000459

8/1 1.326,14


N9306 16.02.16


0106136-CM-SRC2016/ 000003

100-9220-22711 1201600000483

2/1 339,15

Procuraduría Manjarin, SCP J60761830

16P00215

25.01.16 Diligències prèvies 3195/12-B1

0106136-CM-SRC2016/ 000004

100-9220-22711 1201600000496

2/1 209,86


16/0961 24.02.16 Actuacions recurs 235/2014-B

0106136-CM-SRC2016/ 000005

100-9220-22711 1201600000853

6/1 968,00


16/0962 24.02.16 Actuacions recurs 78/2014-E

0106136-CM-SRC2016/ 000005

100-9220-22711 1201600000853

6/1 968,00


16/0963 24.02.16

Actuacions PA 326/2014-1A

0106136-CM-SRC2016/ 000005

100-9220-22711 1201600000853

6/1 1.210,00


16/0964 24.02.16 Actuacions PA 27/2014-L

0106136-CM-SRC2016/ 000005

100-9220-22711 1201600000853

6/1 1.210,00



0106136-CM-SRC2016/ 000005

100-9220-22711 1201600000853

6/1 968,00



0106136-CM-SRC2016/ 000005

100-9220-22711 1201600000853

6/1 968,00

Col·legi de Secretaris, Interventors i

160108/2016

21.01.16 Inscripció jornada J. Alamo

024108-CM-SRC2016/ 000001

213-9204-16200 1201600000112

1/1 90,00

Secretaria General


Tresorers d’Adm. Local de BCN Q0866007H

Guijarro


160109/2016

21.01.16 Inscripció jornada J. Pagès Abel

024108-CM-SRC2016/ 000001

213-9204-16200 1201600000112

1/1 120,00

Associació Cultural Món Animal G66514381

002M 12.01.16

Visita teatralitzada portes obertes casa de la vila

010102-FEXP2016/ 000002

001-9220-22799 1201600000796

8/1 1.100,00

SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Tengo una pregunta en este punto. Quería saber si estos reconocimientos de crédito hay una factura de Anzizu López Castellano Procuradores, que tienen que ver con la retirada del retrato del Rey. SENYOR TÉLLEZ: No em consta, però en tot cas ja ho repassarem i li respondrem per escrit, però no em consta que hagi passat encara perquè encara no hi ha cap procediment. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Si, hay una partida abierta presupuestaria. SENYOR TÉLLEZ: Sí, però això són casos que ja han passat, el que fem aquí. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: No, estos no son de ejercicios anteriores, son de este ejercicio. SENYOR TÉLLEZ: Doncs ara no em consta l’advocat que porta el tema, no ho recordo i ara no sé respondre-li, però pel que estic veient aquí ja li dic que no. Però en tot cas, com que el veig molt preocupat pel tema li respondré per escrit tota la informació referent a aquest cas, l’advocat que ho porta i com està el cas. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Sobretodo por el gasto que nos puede suponer. SENYUOR TÉLLEZ: Sí, sí, i la despesa.

Votació S’aprova per majoria simple. Vots a favor 13, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions 11, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Convergència i Unió i Partit Popular. 4. Declarar d’especial interès o utilitat municipal obres i activitats a efectes de les pertinents bonificacions. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Aprovació de la declaració d’especial interès o utilitat municipal d’obres diverses i aprovació de bonificacions en la quota de l’ICIO a l’empara de l’article 3 de la OF núm. 5 d’aquest Ajuntament Òrgan que resol: Ajuntament Ple

EXP. ADMINISTRATIU

TITULAR DNI DATA SOL·LICITUD

ADREÇA OBJECTE

181/BIC-1/15 CASAL DELS INFANTS PER L’ACCIÓ SOCIAL ALS BARRIS

G08828998 20.11.2013 C/MONGES, 6

222/BIC-3/15 ASSOCIACIÓ PRO-DISMINUÏTS PSIQUICS SANT ADRIÀ

G08440307 04.03.2013 PL. ASSEMBLEA DE CATALUNYA, 5

223/BIC-4/15 FUNDACIÓ PRIVADA SIQUE G61751863 04.03.2013 PL. ASSEMBLEA DE CATALUNYA, 5

Secretaria General


Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessats: Diversos Núm. expedient: 144/DCB-1/16 Fets 1. Els subjectes passius següents van sol·licitar la declaració d’especial interès o utilitat municipal de les obres o activitats desenvolupades als efectes de l’aplicació de bonificacions de la quota de diversos impostos, en relació amb l’objecte que en cada cas s’indica: A) Sol·licituds de bonificació en la quota de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres B) Sol·licituds de bonificació en la quota íntegra de l’impost sobre béns immobles

EXP. ADMINISTRATIU


ADREÇA OBJECTE

148/BIC-10/16 JOVENTUT DE BADALONA SAD

A60105368 18.01.2016 AV. ALFONS XIII, 114

149/BIC-11/16 ASSOCIACIÓ ASTEROIDE B-612

G08892895 15.01.2016 C/SEU D’URGELL, 28

150/BIC-12/16 FITNESS LLEFIÀ, SL B63044036 20.01.2016 C/VENUS, 8

151/BIC-13/16 GESTIÓ I IMATGE ESPORTIVA 2001, SL

B62659115 20.01.2016 PL. ALCALDE JOAN MANENT, 1

C) Sol·licituds de bonificació de la taxa per llicències urbanístiques

EXP. ADMINISTRATIU


ADREÇA OBJECTE

222/BIC-3/15

ASSOCIACIÓ PRO-DISMINUÏTS PSIQUICS SANT ADRIÀ


223/BIC-4/15 FUNDACIÓ PRIVADA SIQUE


94/BIC-2/16 FUNDACIÓ GESTIÓ I SUPORT

G65542284 13.11.2015 C/SANT ISIDRE, 13

109/BIC-7/16 FUNDACIÓ APIP-ACAM

G65529661 03.10.2014 CAMÍ SANT JERONI DE LA MURTRA, 32

319/BIC-5/15 FRANCESC XAVIER VENTURA CABUS

46536656C 27.01.2011 C/SANT ANTONI DE PÀDUA, 2-3

95/BIC-3/16 COYMAL, SL B80553373 28.10.2015 PL. ROCA I PI, 1

107/BIC-5/16 RESCUING SOULS FOR CHRIST APOSTOL

G65746851 09.01.2014 C/MARISCAL CABANES, 16

108/BIC-6/16 SERVEI CATALÀ DE LA SALUT

S5800006H 03.03.2014 CTRA. CANYET (HOSPITAL CAN RUTI)

109/BIC-7/16 FUNDACIÓ APIP-ACAM G65529661 03.10.2014 CAMÍ SANT JERONI DE LA MURTRA, 32

110/BIC-8/16 ASSOCIACIÓ ALVENT G64977051 14.08.2013 AV. ALFONS XIII, 341 LOCAL 2

Secretaria General


2. El Departament de Gestió i Control d’Ingressos de Dret Públic ha tramés al Servei Jurídic i Administració General de l’Àmbit de Badalona Democràtica les corresponents sol·licituds i ha informat sobre les dades de les liquidacions practicades, així com el seu estat. 3. La Intervenció municipal ha informat l’expedient d’acord amb el que es disposa a l’article 214 i següents del TRLRHL aprovat per Reial decret legislatiu 2/2004 de 5 de març, prèvia conformitat de la cap del Servei de Recursos Financers i tresorera municipal. Fonaments de dret 1. En la tramitació d’aquestes sol·licituds s’han observat les disposicions generals contingudes a la Llei 30/1992 de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, havent-se de procedir, conforme al que es preveu en el seu art. 73, a l’acumulació dels expedients que es relacionaran. 2. El fet imposable de la Ordenança fiscal núm. 5, reguladora de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, es produeix pel sol fet de la realització de les construccions, instal·lacions i obres que es realitzin en el terme municipal de Badalona. D’acord amb les previsions de l’article 3.1 podran gaudir d’una bonificació d’entre el 25% i el 95% sobre la quota de l’impost les obres que tinguin per objecte la realització de construccions o instal·lacions declarades d’especial interès o utilitat municipal, per concórrer circumstàncies socials, culturals, historicoartístiques o de foment de treball. Per al reconeixement d’aquest benefici fiscal es tindrà en consideració uns factors que s’hi relacionen. Pel que fa a les sol·licituds presentades per CASAL DELS INFANTS PER L’ACCIÓ SOCIAL ALS BARRIS, ASSOCIACIÓ PRO-DISMINUÏTS PSIQUICS SANT ADRIÀ, FUNDACIÓ PRIVADA SIQUE, SERVEI CATALÀ DE LA SALUT i FUNDACIÓ APIP-ACAM, considerant els factors contemplats en l’article 3 en tant en quant que són entitats amb caràcter no lucratiu i les obres esmentades representen un benefici a la ciutat de caràcter social, i en algun cas s’han executat en terrenys qualificats urbanísticament com d’equipament, i tenint en compte que l’impost s’ha liquidat en el període voluntari, es proposa la declaració d’especial interès i utilitat municipal i aplicar la bonificació màxima del 95% de la quota. Pel que fa a les sol·licituds presentades per RESCUING SOULS FOR CHRIST APOSTOL i ASSOCIACIÓ ALVENT, tot i que es pot considerar el carácter no lucratiu de les entitats i l’interès social de les obres executades, el fet que no hagin liquidat l’impost en el temps reglamentari motiva que es proposi la declaració d’especial interès i utilitat municipal i aplicar la bonificació mínima del 25% de la quota. Pel que fa a la sol·licitud presentada per COYMAL, SL, l’article 3.1.10 es refereix a les construccions que tinguin com a objecte la rehabilitació de façanes. D’acord amb les ordenances fiscals aplicables, el percentatge de la bonificació aplicable sobre la quota l’ha de determinar el plenari municipal. En el propi precepte s’estableix amb caràcter general, un percentatge de bonificació de referència del 50% que opera en tots els supòsits d’aplicació, “llevat que de forma motivada el plenari municipal n’estableixi un altre, dintre dels límits fixats en aquest apartat” (incís final dels respectius arts. 3.1.10 de les ordenances fiscals corresponents a cada exercici). Consegüentment, es proposa la declaració d’especial interès i utilitat municipal i aplicar la bonificació del 50% de la quota. Pel que fa a la sol·licitud presentada per FRANCESC XAVIER VENTURA CABÚS, d’acord amb l’informe del cap de la Gerència Tècnic del Nucli Històric de Dalt la Vila, i tota la documentació que l’acompanya, es proposa la declaració d’especial interès o utilitat municipal per concórrer circumstàncies culturals i historicoartístiques i aplicar la bonificació màxima del 95% de la quota de l’impost. De conformitat amb l’article 102.4 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, l’impost es dedueix en el moment d’iniciar-se l’obra; l’apartat primer del mateix article indica que la base imposable de l’impost és el cost real i efectiu de la construcció entenent com a tal els costos d’execució. Per la gestió de l’impost, en l’article 103 es regula un procediment que s’inicia amb una autoliquidació provisional i un cop finalitzada l’obra, tenint en compte el cost real, es modificarà la base imposable practicant la corresponent liquidació definitiva. L’article 5.1 de l’Ordenança Fiscal núm. 5 estableix que “El subjecte passiu practicarà l’autoliquidació

Secretaria General


d’aquest impost en el moment de la notificació de la concessió de la llicència i haurà d’ingressar l’import resultant a les oficines de recaptació municipal o de les entitats col·laboradores autoritzades”. L’article 24.3.d) de l’Ordenança Fiscal General estableix que, per les exaccions subjectes al sistema d’autoliquidació els interessats l’hauran de presentar aplicant, quan s’escaigui, amb caràcter provisional, la bonificació o exempció mínima prevista que al seu judici procedeixi, sense perjudici de les responsabilitats en què incorri si falseja les dades justificatives del benefici fiscal. En el mateix sentit es pronuncia el paràgraf final de l’article 3 de l’OF número 5 esmentada. D’acord amb l’establert a l’article 6, una vegada finalitzades les instal·lacions, construccions i obres, dintre del termini d’un mes del seu acabament o, en el seu cas, des del moment de sol·licitar la llicència d’ocupació o l’autorització d’obertura i funcionament, l’interessat haurà de presentar, si s'ha produït un increment del cost, l’autoliquidació complementària corresponent a l'increment fins a arribar a la despesa realment produïda. Per al reconeixement de la bonificació, cal que l’interessat l’hagi sol·licitat dins del termini establert per fer efectiva l’autoliquidació provisional i/o definitiva. 3. L’article 3.3 de l’Ordenança fiscal núm. 1, reguladora de l’impost sobre béns immobles, estableix que “Gaudeixen d’una bonificació del 95% de la quota íntegra de l’impost els titulars de concessions administratives sobre béns immobles de titularitat municipal en els que es desenvolupin activitats econòmiques que siguin declarades d’especial interès o utilitat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals i esportives que justifiquin l’esmentada declaració.” Pel que fa a la sol·licitud presentada per l’ASSOCIACIÓ ASTEROIDE B-612, i un cop examinada la documentació aportada, queda acreditat que l’activitat desenvolupada en l’immoble de titularitat municipal del qual gaudeixen la concessió administrativa té un caràcter social que justifica la seva declaració d’especial interès o utilitat municipal. Pel que fa a les sol·licituds presentades per FITNESS LLEFIÀ, SL, GESTIÓ I IMATGE ESPORTIVA 2001, SL, i JOVENTUT DE BADALONA SAD, consten a l’expedient els informes del cap del Servei d’Esports, de l’Àmbit de Badalona Educadora, proposant la declaració d’especial interès i utilitat municipal de les activitats que porten a terme en les concessions administratives del Complex Esportiu Municipal Llefià de Badalona, Complex Municipal Sistrells de Badalona, i Palau Municipal d’Esoirts de Badalona, respectivament, als efectes de la concessió de la bonificació de la quota de l’impost sobre els béns immobles on es desenvolupen aquestes activitats. 4. L’article 8.3.a) de l’Ordenança fiscal núm. 14, reguladora de la taxa per llicències urbanístiques, estableix que s’aplicarà una bonificació del 50% dels drets assenyalats corresponents a les construccions i/o instal·lacions prèviament declarades d’interès ciutadà i social. Poden ser objecte d’aquesta declaració les residències benèfiques per a persones de la tercera edat o centres d’acollida i atenció a persones marginals. Pel que fa a les sol·licituds presentades per ASSOCIACIÓ PRO-DISMINUÏTS PSIQUICS SANT ADRIÀ, FUNDACIÓ PRIVADA SIQUE, FUNDACIÓ GESTIÓ I SUPORT i FUNDACIÓ APIP-ACAM, d’acord amb els informes del Departament de Gestió i Control d’Ingressos de Dret Públic, concorren les circumstàncies per declarar l’especial interès o utilitat municipal les obres realitzades per aquestes entitats als efectes de les sol·licituds de bonificació de la taxa per llicències urbanístiques. 5. L’article 9.3 de la vigent Ordenança Fiscal general preveu que, per gaudir de qualsevol dels beneficis tributaris regulats per les ordenances municipals a l’empara de les potestats d’autoregulació que confereixen les lleis als municipis, els interessats, no hauran de tenir deutes pendents de pagament en període executiu amb la hisenda municipal, llevat que tinguin concedit, a la vegada, ajornament o fraccionament, o estigui vàlidament acordada la suspensió de la seva execució, sens perjudici que puguin esmenar aquest impediment si els liquida amb anterioritat a la proposta de resolució de l’expedient que decideixi sobre la procedència o no del benefici tributari sol·licitat. 6. D’acord amb les previsions de l’article 103.2.a) del TRLRHL aprovat pel RDL 2/2004 de 5 de març, és competent per adoptar aquesta resolució, declarant d’especial interès l’obra de

Secretaria General


referència i concedint les bonificacions previstes, el plenari municipal mitjançant el vot favorable de la majoria simple dels seus membres. 7. Conforme les previsions de l’article 123.1 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i regim jurídic de les entitats locals, caldrà sotmetre aquesta proposta a estudi, informe i consulta de la Comissió Informativa de l’Ambit de Badalona Democràtica. 8. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departament o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. Proposta de resolució En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tinent d’alcalde i regidor de Badalona Democràtica que, previ dictamen favorable de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, validi i ordeni la tramitació al Ple de la següent proposta: PRIMER. Declarar d’especial interès o d’utilitat municipal les obres que es relacionen a continuació i aprovar la bonificació de la quota de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres que en cada cas es determina en la relació següent, sens perjudici d’ordenar la tramitació escaient per tal que, un cop efectuades les comprovacions pertinents, es procedeixi a la liquidació definitiva de l’impost corresponent:

EXP. ADMINIST.

TITULAR DNI/NIF DATA SOL·LICITUD

ADREÇA OBJECTE

NUM. LLICENCIAOBRA

%_ BONIFICACIO

181/BIC-1/15

CASAL DELS INFANTS PER L’ACCIÓ SOCIAL ALS

G08828998 20.11.2013 C/MONGES, 6 W-432-12 95%

222/BIC-3/15

ASSOCIACIÓ PRO-DISMINUÏTS PSIQUICS SANT ADRIÀ

G08440307 04.03.2013

PL. ASSEMBLEA DE CATALUNYA, 5

W-83-13 95%

223/BIC-4/15

FUNDACIÓ PRIVADA SIQUE

G61751863 04.03.2013

PL. ASSEMBLEA DE CATALUNYA,

W-84-13 95%

319/BIC-5/15

FRANCESC XAVIER VENTURA CABUS

46536656C 27.01.2011 C/SANT ANTONI DE PÀDUA, 2-3

O-70-11 95%

95/BIC-3/16

COYMAL, SL B80553373 28.10.2015 PL. ROCA I PI, 1

O2-747-15 50%

107/BIC-5/16

RESCUING SOULS FOR CHRIST APOSTOL

G65746851 09.01.2014 C/MARISCAL CABANES, 16

W-405-13 25%

108/BIC-6/16

SERVEI CATALÀ DE LA SALUT

S5800006H 03.03.2014

CTRA. CANYET (HOSPITAL CAN RUTI)

M-30-14 95%

109/BIC-7/16

FUNDACIÓ APIP-ACAM


W-62-14 95%

Secretaria General


110/BIC-8/16

ASSOCIACIÓ ALVENT

G64977051 14.08.2013 AV. ALFONS XIII, 341 LOCAL 2

W-341-13 25%

SEGON.- Declarar d’especial interès o d’utilitat municipal les activitats econòmiques desenvolupades en béns immobles de titularitat municipal, mitjançant concessió administrativa, que es relacionen a continuació, als efectes de l’aplicació de la bonificació de la quota íntegra de l’impost sobre béns immobles per a l’exercici 2016 dels titulars de dites concessions:

EXP. ADMINISTRATIU


ADREÇA OBJECTE

148/BIC-10/16 JOVENTUT DE BADALONA SAD

A60105368 18.01.2016 AV. ALFONS XIII, 114

149/BIC-11/16 ASSOCIACIÓ ASTEROIDE B-612

G08892895 15.01.2016 C/SEU D’URGELL, 28

150/BIC-12/16 FITNESS LLEFIÀ, SL B63044036 20.01.2016 C/VENUS, 8

151/BIC-13/16 GESTIÓ I IMATGE ESPORTIVA 2001, SL

B62659115 20.01.2016 PL. ALCALDE JOAN MANENT, 1

TERCER.- Declarar d’especial interès o d’utilitat municipal les obres que es relacionen a continuació als efectes de l’aplicació de la bonificació de la taxa per llicències urbanístiques que es relacionen a continuació:

EXP. ADMINISTRATIU


ADREÇA OBJECTE

222/BIC-3/15 ASSOCIACIÓ PRO-DISMINUÏTS PSIQUICS SANT ADRIÀ


223/BIC-4/15 FUNDACIÓ PRIVADA SIQUE


94/BIC-2/16 FUNDACIÓ GESTIÓ I SUPORT

G65542284 13.11.2015 C/SANT ISIDRE, 13

109/BIC-7/16 FUNDACIÓ APIP-ACAM


QUART.- Notificar aquesta resolució als interessats, amb la relació de recursos que hi poden formular, indicant-los que no exhaureix la via administrativa i comunicar-la a la Tresoreria Municipal i al Departament de Gestió i Control d’Ingressos de Dret Públic, com a departament gestor dels impostos, als efectes previstos en els acords precedents, i tramitin l’aplicació efectiva de les bonificacions respectivament atorgades, si escau. SENYOR FERNÁNDEZ: Ens podria explicar el dictamen si us plau? SENYOR TÉLLEZ: Avui aprovem, tal i com les ordenances fiscals que es van aprovar a 2014 per les ordenances 2015 preveien bonificacions d’ICIO i de taxes diferents i IBIs per aquelles entitats amb funcions socials o que el Ple declarés que són d’especial interès o utilitat municipal, però era necessari que les entitats ho demanessin i que per tant, aquest Ple les aprovés, que és el llistat que hi ha al dictamen. Aprovem declaració d’especial interès o utilitat municipal diverses obres als efectes de bonificació de l’ICIO, l’impost de construccions. A efectes també de bonificació de taxes urbanístiques, i finalment a efectes de bonificació d’IBI. I com explicava és això, la declaració d’especial l’interès o utilitat

Secretaria General


municipal és aquest requisit previ indispensable perquè les bonificacions que aquí es tracten s’han d’anar demanant i renovant any rere anys. Per tant, aquestes entitats que estan beneficiades volen continuar bonificades durant els diferents anys, cada any haurem de passar aquest dictamen com el que passem avui. També aprovem únicament les bonificacions d’ICIO, de l’impost de construccions, en tant en quant les corresponents a llicències urbanístiques i a l’IBI ja les aprovarà Gestió i Control d’Ingressos de Dret Públic. I bé, el llistat concret és Casal dels Infants per l’Acció Social als Barris, Associació Pro-Disminuïts Psiquics Sant Adrià i la Fundació Privada Sique, Servei Català de la Salut i la Fundació Apip-Acam, se’ls aplicar la bonificació màxima del 95 % perquè són entitats amb caràcter no lucratiu i les obres esmentades representen un benefici a la ciutat de caràcter social, i en algun cas s’han executats en terrenys qualificats urbanísticament com d’equipament, i han liquidat l’impost en període voluntari. Tots aquests factors són els que determinen l’obtenció de la bonificació màxima d’acord amb l’ordenança citada anteriorment. Pel que fa a la sol·licitud de Rescuing Souls For Christ Apostol i l’Associació Al Vent, es tracta d’entitats sense ànim de lucre que han dut a terme obres d’interès social, però el fet que no hagin liquidat l’impost en el reglamentari no permet que se’ls apliqui la bonificació màxima al 95 % que preveu l’ordenança. Per tant, només els correspon una bonificació del 25 % de la quota que és la que es proposa d’aprovar aquí. I a la sol·licitud presentada per COYMAL, té l’objecte de la rehabilitació de façanes, i se li aplica un 50 % de bonificació perquè és el topall màxim establert a l’ordenança, ja que va liquidar l’impost en període voluntari, si no ho hagués fet li hagués correspost un 25 %. També hi ha la sol·licitud presentada per un privat, el senyor Francesc Xavier Ventura Cabús, que té per objecte la rehabilitació d’una vivenda situada al nucli històric de Dalt la Vila, i al concórrer circumstàncies historicoartístiques i culturals, li correspon una bonificació del 95 %. I també als efectes de la bonificació de l’IBI estan les entitats Asteroide, el Club Joventut Badalona, el Fitness Llefià, i Gestió i Imatge Esportiva, que són entitats que estan gestionant i que es proposa que avui siguin declarades d’especial interès o utilitat municipal, i estan gestionant equipaments que estan en règim de concessió per l’Ajuntament de Badalona.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 23, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes, Guanyem Badalona en Comú i Partit Popular. Abstencions 1, del grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos). 5. Aprovar provisionalment la modificació de les ordenances fiscals vigents. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Aprovació provisional de la modificació dels textos i/o tarifes de les ordenances fiscals vigents, amb efectes des de que s’hagi acomplert allò que estableix l’article 17 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, amb les excepcions de l’Ordenança fiscal núm. 1, reguladora de l’impost sobre béns immobles, quina entrada en vigor serà l’1 de gener de 2017, i l’Ordenança fiscal núm. 11, reguladora de la taxa d’ensenyaments especials, que entrarà en vigor l’1 de setembre de 2016. Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter de la resolució: No exhaureix la via administrativa Núm. d’expedient: 115/ORD-2/16 Fets 1. El Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 22 de desembre de 2015, va aprovar definitivament les modificacions i rectificacions dels textos, quotes, tipus i tarifes de les ordenances fiscals reguladora dels diferents impostos i taxes, un cop estimades les al·legacions formulades en el termini d’exposició pública. Entre els acords aprovats, es va acordar el següent: " (...) TERCER.- ESTIMAR els suggeriments plantejats que a continuació es detallen, en el sentit

Secretaria General


de pendre en consideració les propostes i/o l’esperit de les mateixes i, per tant, procedir a incoar els corresponents expedients de modificació de les ordenances fiscals a que es refereixi, pels que s’hauran de recabar els informes tècnics i jurídics corresponents que hauran d’assenyalar, si es cau, els aspectes substantius i formals addients. Respecte de l’ordenança fiscal general, el suggeriment formulat pel grup municipal Socialista, quant a la possibilitat de fraccionaments de deutes tributaris per import inferior a 4.000€ sense interessos de demora. Respecte de l’ordenança fiscal núm. 1, reguladora de l’impost sobre béns immobles, els suggeriments formulats pel grup municipal de CiU, referits a bonificacions per béns immobles destinats a habitatge amb instal·lacions de sistemes per aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia provinent del sol i bonificacions potestatives referides a habitatges de protecció oficial. Respecte de l’ordenança fiscal núm. 4, reguladora de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, el suggeriment del grup municipal de CiU, respecte dels beneficis fiscals per transmissió de terrenys i en la transmissió o constitució de drets reals de gaudi, limitatius del domini, realitzades a títol lucratiu per causa de mort a favor dels cònjuges, ascendents o adoptants i descendents o adoptats, incloent quan en els béns immobles s’hi exerceixin activitats empresarials o professionals. Respecte de l’ordenança fiscal núm. 5, reguladora de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, els suggeriments formulats pel grup municipal Socialista, quant a la revisió de mòduls de referència fixats per tanques publicitàries i quant a bonificacions referides a construccions, instal·lacions i obres en relació al foment de l’ocupació. Igualment el suggeriment formulat pel grup municipal del Partit Popular de Catalunya quant a les bonificacions en relació a obres de reparació de patologies estructurals que afecten a edificis. (...)” 2. En compliment de l’acord referit i tenint en compte els suggeriments formulats, el Departament de Gestió i Control d’Ingressos de Dret Públic (Àmbit de Badalona Democràtica) i el Departament d’Ecologia Urbana (Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible) han presentat les propostes de modificació que es relacionaran en la part dispositiva que es proposa aprovar. 3. Així mateix, el gerent del Patronat de la Música de Badalona ha presentat una proposta de modificació de l’annex de l’Ordenança Fiscal núm. 11, reguladora de la taxa d’ensenyaments especials, en el sentit següent: - Es mantenen les taxes establertes per a les dues escoles de música i s’equipara el nombre de quotes mensuals del Conservatori amb les de l’Escola de Música de Grau Elemental i l’Escola de Música Moderna de Badalona. - Es modifica l’estructura de les taxes docents de l’Escola de Música Moderna, substituint l’actual sistema de matriculació d’assignatures soltes per una matrícula estructurada en blocs d’assignatures, en concordança amb el nou pla d’estudis del centre. - A l’Escola de Música de Grau Elemental s’equiparen els preus de diverses assignatures i es modifica el preu del Nivell Professional en funció de la càrrega lectiva. - S’introdueixen modificacions en les bonificacions establertes a l’ordenança. 4. En tot cas, s’haurà de tenir en compte, si és el cas, la incidència que aquestes modificacions puguin tenir en el pla d’ajust aprovat per aquest Ajuntament amb l’adopció de les mesures que en dret correspongui per tal d’esmenar els desajustos que derivin de la implantació d’aquest acord. 5. Consten en l’expedient els informes tècnics i econòmics, quan escau, emesos pels departaments i/o serveis, respecte a les propostes formulades. 6. Per altra part, aquest servei ha comprovat l’existència d’errors materials en els acords primer i sisè de la resolució del Ple de 22 de desembre de 2015 per la qual s’estimaven les al·legacions formulades i s’aprovaven definitivament les modificacions dels textos i/o tarifes de les ordenances fiscals reguladores d’impostos i taxes, per a la seva vigència a partir de l’1 de gener de 2016, en el sentit següent: a) En relació amb l’acord primer pel qual s’estimaven parcialment, entre d’altres, les al·legacions formulades pel grup municipal de Ciutadans-Ciudadanos respecte de

Secretaria General


l’ordenança fiscal núm. 4, reguladora de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana: On diu: “(...) Igualment incorporar un segon punt al present article de l’ordenança en el que es transcriura literalment les excempcions obligatòries establertes per l’article 105 de la llei reguladora de les hisendes locals quant a transmissions relacionades amb la dació en pagament, d’acord amb el suggeriment del grup municipal de CiU.” Ha de dir: “(...) Igualment incorporar un tercer punt al present article de l’ordenança en el que es transcriurà literalment les exempcions obligatòries establertes per l’article 105 de la llei reguladora de les hisendes locals quant a transmissions relacionades amb la dació en pagament, d’acord amb el suggeriment del grup municipal de CiU.” b) En relació amb l’acord sisè pel qual s’aprovaven definitivament les modificacions dels textos i/o tarifes de les ordenances fiscals reguladores d’impostos i taxes, per a la seva vigència a partir de l’1 de gener de 2016, un cop incorporades les al·legacions estimades i les rectificacions, en el text definitiu aprovat de l’ordenança fiscal núm. 4, reguladora de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, On diu: “(...) 2. Sens perjudici d’allò establert a l’article 105 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, estarán exempts d’aquest impost els increments de valor que es manifestin com a conseqüència dels següents actes: (...)” Ha de dir: “(...) 3. Sens perjudici d’allò establert a l’article 105 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, estaran exempts d’aquest impost els increments de valor que es manifestin com a conseqüència dels següents actes: (...)” 7. Consta a l’expedient l’informe de la cap del Servei de Recursos Financers i tresorera municipal en relació amb l’impacte de les modificacions proposades en el pressupost d’ingressos. 8. La Intervenció municipal ha informat l’expedient d’acord amb el que es disposa a l’article 214 i següents del TRLRHL aprovat per Reial decret legislatiu 2/2004 de 5 de març. Fonaments de dret 1. Les modificacions proposades són expressió de la manifestació de la potestat reglamentària de les corporacions locals en matèria d’ordenació dels tributs municipals, conforme al que preveuen, entre d’altres, els articles 12, 15 i 16 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març (TRLRHL). 2. Les diverses propostes de modificació s’adeqüen i estan emparades per la legislació següent: a) Ordenança fiscal general: l’article 10 i 15.3 del TRLRHL, Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, i Reial Decret 939/2005, de 29 de juliol, pel qual s’aprova el reglament General de Recaptació b) Ordenança fiscal núm. 1, reguladora de l’impost sobre béns immobles: articles 73.2, 74.5 i 75 del TRLRHL c) Ordenança fiscal núm. 4, reguladora de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana: articles 104, 108.4 i 108.6 del TRLRHL d) Ordenança fiscal núm. 5, reguladora de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres: article 103.2.a) del TRLRHL e) Ordenança Fiscal núm. 11, reguladora de la taxa d’ensenyaments especials: article 20.v) del TRLRHL 3. Les bonificacions proposades estan emparades en la legislació següent:

Secretaria General


a) Pel que fa a l’Ordenança fiscal núm. 1, reguladora de l’impost sobre béns immobles: La bonificació proposada en relació amb els habitatges de protecció oficial està inclosa a les bonificacions obligatòries previstes en l’article 73.2 del TRLRHL: “Tenen dret a una bonificació del 50 per cent en la quota íntegra de l’impost, durant els tres períodes impositius següents al de l’atorgament de la qualificació definitiva, els habitatges de protecció oficial i els que s’hi puguin equiparar de conformitat amb la normativa de la comunitat autònoma respectiva. Aquesta bonificació es concedeix a petició de l’interessat, i es pot fer en qualsevol moment abans de la finalització dels tres períodes impositius de durada d’aquella i té efectes, si s’escau,des del període impositiu següent a aquell en què se sol·liciti. Els ajuntaments poden establir una bonificació de fins al 50 per cent en la quota íntegra de l’impost, aplicable als immobles esmentats una vegada transcorregut el termini que preveu el paràgraf anterior. L’ordenança fiscal ha de determinar la durada i quantia anual d’aquesta bonificació”. La bonificació proposada per als immobles on s’instal·lin sistemes d’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia solar està inclosa en les bonificacions potestatives previstes a l’article 74 del TRLRHL. Així, l’article 74.5 estableix: “Les ordenances fiscals poden regular una bonificació de fins al 50 per cent de la quota íntegra de l’impost per als béns immobles en què s’hagin instal·lat sistemes per a l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia provinent del sol. L’aplicació d’aquesta bonificació està condicionada al fet que les instal·lacions per produir calor incloguin col·lectors que disposin de l’homologació corresponent per part de l’Administració competent. Els altres aspectes substantius i formals d’aquesta bonificació s’han d’especificar a l’ordenança fiscal.” b) Pel que fa a l’Ordenança fiscal núm. 4, reguladora de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, la bonificació proposada està emparada pels articles 108.5 i 108.6 del TRLRHL: “108.5 Les ordenances fiscals podran regular una bonificació de fins al 95 per cent de la quota íntegra de l’impost, en les transmissions de terrenys, i en la transmissió o constitució de drets reals de gaudi limitatius del domini de terrenys, sobre els que es desenvolupin activitats econòmiques que siguin declarades d’especial interès o utilitat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals, historicoartístiques o de foment de l’ocupació que justifiquin aquesta declaració. Correspondrà dita declaració al Ple de la Corporació i s’acordarà, prèvia sol·licitud del subjecte passiu, per vot favorable de la majoria simple dels seus membres.” “108.6 La regulació de la resta d’aspectes substantius i formals de les bonificacions a què es refereixen els apartats anteriors s’establirà en l’ordenança fiscal.” c) Pel que fa a l’Ordenança fiscal núm. 5, reguladora de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, les bonificacions proposades estan emparades per l’article 103.2.a) que preveu la possibilitat que l’ordenança reguli bonificacions de fins al 95 per cent a favor de les construccions , instal·lacions o obres que siguin declarades d’especial interès o utilitat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals, històrico artístiques o de foment de l’ocupació que justifiquin la declaració. 4. L’article 17 del TRLRHL regula l’elaboració, publicació i publicitat de les ordenances fiscals, i en el seu punt 4 estableix que els acords de modificació d’ordenances no entraran en vigor fins que s’hagi dut a terme la publicació del text íntegre de les modificacions aprovades. En el cas de l’ Ordenança fiscal núm. 1, reguladora de l’impost sobre béns immobles, l’article 75 del mateix text refós estableix que aquest impost es merita el primer dia del període impositiu, el qual coincideix amb l’any natural. En conseqüència, en aquest cas es proposa l’entrada en vigor de la modificació d’aquesta ordenança l’1 de gener de 2017. En els casos de les modificacions de les ordenances fiscals núm. 4, reguladora de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, i núm. 5, reguladora de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, aquests impostos es meriten en el moment d’iniciar-se la construcció, instal·lació o obra, o quan es transmeti la propietat del terreny o constitueixi qualsevol dret real de gaudi limitatiu del domini, respectivament, per la

Secretaria General


qual cosa es proposa la seva entrada en vigor un cop acomplert allò que estableix l’article 17 del TRLRHL. En el cas de l’Ordenança Fiscal núm. 11, reguladora de la taxa d’ensenyaments especials, per raons de calendari es proposa la seva entrada en vigor a partir de l’inici del curs acadèmic 2016-2017. 5. L’article 105 de la llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú permet que les administracions rectifiquin en qualsevol moment, els errors materials, de fet o aritmètics existents en els seus actes. 6. L’òrgan competent per adoptar acords de modificacions d’ordenances fiscals és l’Ajuntament Ple, en virtut de les atribucions que té assignades per l’article 22.2 lletra d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. (LRBRL). 7. Per a l’adopció d’aquests acords és necessari el vot de la majoria simple del nombre legal de membres de la corporació presents en el moment de la votació, d’acord amb l’article 47.1. de la LRBRL i 26.4 de la LRJPAC. 8. Conforme les previsions de l’article 123.1 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, caldrà sotmetre aquesta proposta a estudi, informe i consulta de la Comissió Informativa de l’Ambit de Badalona Democràtica. 9. El procediment d’aprovació de les modificacions proposades de les vigents ordenances fiscals serà l’establert en els articles 17, 18 i 19 del TRLRHL. 10. Un cop adoptat l’acord provisional, aquest haurà d’ésser sotmès a informació pública i audiència als interessats per un termini de trenta dies hàbils, mitjançant exposició pública del mateix en el tauler d’anuncis de la Corporació així com publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari des de major difusió en el mateix àmbit territorial, per tal que es puguin formular reclamacions i suggeriments que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació, i que, de no produir-se, farà que s’hagi de considerar l’acord aprovat definitivament, conforme el que preveuen els preceptes indicats. 11. De conformitat amb el que es preveu en l’article 10.2 de la Llei del Parlament de Catalunya 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, i el que disposa el reglament per a l’ús de la llengua catalana a l’Ajuntament de Badalona, malgrat que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua de totes les institucions de Catalunya, i en especial,i entre d’altres de l’administració local, l’administració ha de lliurar a les persones interessades que ho sol·licitin un testimoni traduït al castellà de tot allò que els afecti. 12. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departament o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. Conclusió i proposta de resolució En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tinent d’alcalde i regidor de Badalona Democràtica que, previ dictamen favorable de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, validi i ordeni la tramitació al Ple de la següent proposta: PRIMER.- RECTIFICAR els errors materials detectats en els acords primer i sisè de la resolució del Ple, de 22 de desembre de 2015, per la qual s’estimaven les al·legacions formulades i s’aprovaven definitivament les modificacions dels textos i/o tarifes de les ordenances fiscals reguladores d’impostos i taxes, per a la seva vigència a partir de l’1 de gener de 2016, ressenyats en el punt 5 dels fets d’aquesta proposta de resolució. SEGON.- APROVAR provisionalment les modificacions dels textos i/o tarifes de les ordenances fiscals que es relacionen, per a la seva vigència a partir de que es compleixi allò que estableix l’article 17 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, amb les excepcions de l’Ordenança fiscal núm. 1, reguladora de l’impost sobre béns immobles, quina entrada en vigor serà l’1 de gener de 2017, i l’Ordenança fiscal núm. 11, reguladora de la taxa d’ensenyaments especials, quina entrarà en vigor serà l’1 de setembre de 2016, en el sentit següent:

Secretaria General


ORDENANÇA FISCAL GENERAL - Nova redacció de l’article 65.5 en el sentit següent: On diu: “5. Només excepcionalment es concedirà ajornament/fraccionament per períodes més llargs que els esmentats en els punts anteriors. Cas que sigui la situació econòmico financera de l’obligat tributari la que hagi motivat l’atorgament de l’ajornament/fraccionament per uns terminis excepcionals, l’Administració tributària podrà condicionar el manteniment d’aquest ajornament/fraccionament a l’aportació periòdica per part de l’obligat tributari de documentació que acrediti suficientment que es mantenen les circumstàncies econòmiques que varen motivar la concessió.” Ha de dir: “5. Quan la situació econòmic financera de l’obligat tributari així ho requereixi, podran atorgar-se ajornaments/fraccionaments per períodes més llargs que els esmentats als punts anteriors. L’administració tributària podrà condicionar el manteniment d’aquest ajornament/fraccionament a l’aportació periòdica per part de l’obligat tributari de documentació que acrediti suficientment que es mantenen les circumstàncies econòmiques que varen motivar la concessió o a l’anotació preventiva d’embargament quan la durada de l’ajornament/fraccionament excedeixi dels terminis esmentats als números anteriors i el servei de recaptació ho consideri necessari en ordre a garantir el pagament del deute. En cap cas, les quotes resultants d’aquest fraccionament podran ser inferiors a 10 euros.” Afegir una Disposició Transitòria Tercera amb el contingut següent: “En els supòsits de contribuents que acreditin haver-ne sol·licitat de l’entitat bancària titular de crèdit hipotecari, l’acceptació de llurs habitatges, i en el seu cas, plaça d’aparcament i traster, úniques propietats immobiliàries, en pagament del deute contret, es procedirà a la suspensió cautelar dels càrrecs pendents de pagament en relació amb les finques esmentades anteriorment, afegint-se, en el seu cas, els de posterior venciment, fins a la resolució de l’expedient.” ORDENANÇA FISCAL NÚM. 1, REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES Incorporar dos nous punts a l’article 3, referit a bonificacions, i reanomenar els punts 4 i 5 com a 6 i 7, en el sentit següent: On diu: “Article 3. Bonificacions (...) 4. L’ajuntament podrà requerir a l’interessat qualsevol altra documentació que, a judici dels serveis municipals, pugui ser considerada vàlida i suficient per al reconeixement dels beneficis tributaris a que es refereix aquesta Ordenança. 5. La inexactitud en les declaracions formulades per obtenir la concessió dels beneficis fiscals a què es refereix aquest precepte podran ser tipificades com infraccions tributàries simples i ser sancionades conforme a les previsions dels articles 42, 43 i següents de l’Ordenança fiscal general d’aquest municipi." Ha de dir: “Article 3. Bonificacions (...) 4. En relació amb la bonificació obligatòria del 50 per 100 en la quota íntegra de l’impost dels habitatges de protecció oficial, d’acord amb el que estableix l’article 73.2 del TRLRHL, un cop transcorregut el termini de tres anys es gaudiran de les següents bonificacions: - Un 30 per 100 de la quota de l’impost el quart exercici següent al de l’atorgament de la qualificació definitiva. - Un 10 per 100 de la quota de l’impost el cinquè exercici següent al de l’atorgament de la qualificació definitiva. Aquesta bonificació s’aplicarà a continuació de la que s’hagi gaudit en virtut de l’article 73.2 del TRLRHL, sense que en aquest cas calgui sol·licitud prèvia per part de l’interessat. 5. Gaudiran d’una bonificació de fins al 50 per cent de la quota íntegra de l’impost els immobles on s’instal·li un sistema per a l’aprofitament tèrmic de l’energia solar que cobreixi un mínim del 60 per cent de la demanda total d’aigua calenta sanitària de l’immoble.

Secretaria General


Gaudiran d’una bonificació de fins al 50 per cent de la quota íntegra de l’impost els immobles on s’instal·li un sistema d’aprofitament elèctric de l’energia solar per a autoconsum amb una potència nominal mínima d’1 kW. En el supòsit d’immobles on s’instal·lin les dues tecnologies, únicament ser bonificable un màxim del 50 per cent de la quota íntegra de l’impost. Aquesta bonificació es concedirà per un període de quatre anys i es mantindrà mentre es doni compliment a les condicions d’atorgament. La bonificació serà d’aplicació a partir del període impositiu següent al de la sol·licitud. Aquesta bonificació no serà aplicable quan la instal·lació dels sistemes d’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia provinent del sol, sigui obligatòria en compliment de la normativa urbanística, municipal o sectorial. Límits: 1. La bonificació màxima serà de 300 euros anuals de la quota íntegra. 2. En cap cas l’import bonificat podrà excedir el 50 per cent del cost total de la instal·lació. Condicions a acreditar: - Projecte o memòria tècnica de disseny conforme als paràmetres definits a l’Ordenança Solar Municipal i/o normativa sectorial aplicable. - Acreditar que els obres o treballs necessaris per a la instal·lació s’hagin realitzat amb la llicència prèvia exigida per la normativa sectorial. - Certificat de qualitat i especificacions tècniques en el que consti la data de finalització de la instal·lació objecte de bonificació. - Factura de la instal·lació. - Acreditar el correcte funcionament de la instal·lació mitjançant contracte de manteniment i certificat d’empresa mantenedora. Aquest certificat s’haurà de presentar anualment mentre duri la bonificació. - En el cas de les instal·lacions fotovoltaiques, a més dels punts anteriors caldrà complir amb els requisits addicionals establerts a la legislació sectorial. - Informe favorable dels serveis tècnics de l’Ajuntament de Badalona, amb caràcter previ a l’atorgament de la bonificació. Aquests podran inspeccionar d’ofici les instal·lacions sempre que ho considerin necessari. 6. L’Ajuntament podrà requerir a l’interessat qualsevol altra documentació que, a judici dels serveis municipals, pugui ser considerada vàlida i suficient per al reconeixement dels beneficis tributaris a que es refereix aquesta Ordenança. 7. La inexactitud en les declaracions formulades per obtenir la concessió dels beneficis fiscals a què es refereix aquest precepte podran ser tipificades com infraccions tributàries simples i ser sancionades conforme a les previsions dels articles 42, 43 i següents de l’Ordenança fiscal general d’aquest municipi." ORDENANÇA FISCAL NÚM. 4, REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE L’INCREMENT DE VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA - Modificar l’article 2.2 de l’ordenança en el sentit següent: On diu: “2. Gaudiran d’una bonificació del 75% de la quota íntegra de l’impost que s’acrediti com a conseqüència de les transmissions, mortis causa, en els quals el causant, a títol individual, exercia efectivament de forma habitual, personal i directa activitats empresarials o professionals, sempre que els adquirents siguin el cònjuge, els descendents o adoptats o els ascendents o adoptants. Aquesta bonificació restarà condicionada al manteniment de l’adquisició en el patrimoni de l’adquirent, així com la continuïtat de l’exercici de l’activitat, durant els cinc anys següents a la mort del causant, llevat que moris el adquirent dins d’aquest termini. En el cas que no s’acompleixi el requisit de permanència pel temps esmentat, tant en propietat com en l’exercici de l’activitat, el contribuent haurà d’autoliquidar, en el termini de trenta dies següents a la transmissió del bé o cessació de l’activitat, la part de la quota que hagués deixat d’ingressar, més els corresponents interessos de demora, sense perjudici de la quota que s’acrediti com a conseqüència de la nova transmissió”. Ha de dir: “2. Gaudiran d’una bonificació de fins al 95% de la quota de l'impost que s’acrediti com a

Secretaria General


conseqüència de la transmissió per causa de mort , de locals afectes a activitats empresarials o professionals exercides a títol individual, sempre que els adquirents siguin el/la cònjuge, ascendents o adoptants i descendents o adoptats. Aquest benefici fiscal restarà condicionat als requisits següents: a) Que el valor cadastral del sòl corresponent a la finca objecte de transmissió en l’exercici en què tingui lloc sigui inferior a 60.000 euros. El percentatge de bonificació es calcularà en funció del valor cadastral del sòl de l'immoble en el moment de la transmissió, de conformitat amb el següent:

Valor del sòl Percentatge Inferior a 30.000 eur 95% Entre 30.001 i 45.000 eur 50% Entre 45.001 i 60.000 eur 25%

b) Que la propietat es mantingui durant els cinc anys següents a la mort del causant, excepció feta que mori l’adquirent dintre de l'esmentat termini. En el cas que no s’acompleixi el requisit de permanència pel temps esmentat, el contribuent haurà d'autoliquidar, en el termini de trenta dies següents a la transmissió, la part de la quota que hagués deixat d’ingressar, més els corresponents interessos de demora, sense perjudici de la quota que s’acrediti com a conseqüència de la nova transmissió”. ORDENANÇA FISCAL NÚM. 5, REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE CONSTRUCCIONS, INSTAL·LACIONS I OBRES - Modificar el percentatge establert en l’apartat 1.7 de l’article 3 Beneficis fiscals en el sentit següent: On diu: “1.7.Que es tracti d’obres de reparació de patologies estructurals que afectin edificis públics o privats radicats a Badalona i que tinguin més de deu anys d’antiguitat, sempre que s’acrediti fefaentment la patologia estructural, mitjançant l’aportació d’un document oficial original o còpia compulsada, lliurat per un laboratori públic o privat homologat En aquest cas la bonificació serà en tots els casos del 50% , llevat que de forma motivada el plenari municipal n’estableixi un altre, dintre dels límits generals fixats en aquest apartat.” Ha de dir: “1.7.Que es tracti d’obres de reparació de patologies estructurals que afectin edificis públics o privats radicats a Badalona i que tinguin més de deu anys d’antiguitat, sempre que s’acrediti fefaentment la patologia estructural, mitjançant l’aportació d’un document oficial original o còpia compulsada, lliurat per un laboratori públic o privat homologat En aquest cas la bonificació serà en tots els casos del 90%, llevat que de forma motivada el plenari municipal n’estableixi un altre, dintre dels límits generals fixats en aquest apartat.” - S’incorpora un nou apartat 1.11 de l’article 3 Beneficis fiscals amb el redactat següent: (...) “1.11 Que es tracti de construccions, instal·lacions i obres realitzades en els locals afectes a l’exercici d’una activitat econòmica de la qual el subjecte passiu n’és titular, quan concorri: a) que aquesta activitat s’hagi iniciat dins els dos anys anteriors a la sol·licitud de la llicència d’obres o urbanística, i b) que hagi incrementat la mitjana de la seva plantilla al municipi en un 10% o més entre l’exercici anterior a la sol·licitud de la llicència i el precedent. Juntament amb la sol·licitud el subjecte passiu o el seu representant presentarà una declaració sota la seva responsabilitat, que a banda de les dades identificatives, inclourà, les circumstàncies següents: - Data d’inici de les activitats i acreditació de no haver-se donat de baixa en el cens d’empresaris, professionals i retenidors de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària en relació amb els dos exercicis immediatament anteriors a l’inici de les construccions, instal·lacions i obres per les quals es demana la bonificació. - Nombre total de treballadors, per cada exercici, tant de l’empresa com dels que presten serveis en centres de treball a la ciutat de Badalona. Caldrà annexar, per cada exercici, una relació de tots aquests treballadors, que indiqui el nom i cognoms, NIF, número d’afiliació de la Seguretat Social i la data d’inici de la prestació de serveis. A més, caldrà indicar

Secretaria General


expressament l’adreça del centre de treball on presta els serveis cadascun dels treballadors. - A la declaració s’adjuntarà còpia dels contractes de treball corresponents i còpia, degudament registrada davant la Tresoreria de la Seguretat Social, de la sol·licitud presentada per l’empresa per causar l’alta del treballador. En aquest cas la bonificació serà en tots els casos del 50 per cent.” (...) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 11, REGULADORA DE LA TAXA PER ENSENYAMENTS ESPECIALS - Es modifica l’Annex I Ensenyaments especials, regulador dels estudis a l’Escola Municipal de Música, Escola de Música Moderna i Conservatori Professional de Música d’acord amb el redactat següent: “I. Ensenyaments especials GESTIÓ Les persones interessades en realitzar estudis a l’Escola Municipal de Música, Escola de Música Moderna i Conservatori Professional de Música hauran de formalitzar la sol·licitud d’inscripció i matrícula a les oficines del centre corresponent. El pagament de la taxa de matrícula es farà efectiu per domiciliació bancària durant el mes de juliol . Les taxes acadèmiques per als serveis docents de les Escoles de Música es faran efectives en 9 mensualitats (octubre- juny). Els rebuts es cobraran per domiciliació bancària, mesos avançats, entre el dia 1 i 5 de cada mes. Només en el cas que el Patronat del a Música suspengui el servei o l’ensenyament concret per al qual s’ha efectuat el pagament de la taxa de matrícula, es farà efectiva la devolució de l’import. La taxa per drets d’exàmens per les proves d’accés al grau professional s’haurà de fer efectiva, mitjançant ingrés bancari, en el moment de formalitzar la sol·licitud. La no realització de la prova d’accés a l’ensenyament de música de grau professional per causes no imputables al Conservatori, no donarà lloc a la devolució de la taxa. BAIXES ADMINISTRATIVES En cas que l’alumne abandoni els estudis al llarg del curs, haurà de sol·licitar per escrit la baixa emplenant un imprès, (en cas de menors d’edat) els seus pares o tutors i presentar-lo a la secretaria del centre. Aquest tràmit és requisit indispensable per donar de baixa a l’alumne. No es retornarà l’import pagat durant el mes en curs en que es produeixi la baixa .Cal doncs notificar la baixa abans del dia 25 i s’ efectuarà la suspensió del cobrament dels terminis a partir del mes següent de la presentació de la sol·licitud. INFRACCIONS En aquells casos en què s’acumulin rebuts pendents de pagament al llarg del curs, no es podrà efectuar la reserva de plaça per al curs següent. Així mateix no es podran admetre noves matrícules d’alumnes que tinguin rebuts pendents al centre. El Patronat de la Música podrà donar de baixa a l’alumne si es donés el cas que s’acumulessin més de tres rebuts consecutius durant l’esmentat curs després d’haver-li comunicat per escrit. Per tot el que es refereix a la qualificació d’infraccions tributàries com també a la imposició de sancions que corresponguin en cada cas, s’aplicarà el que disposa la Llei General tributària, el Real Decret 2063/2004, de 15 d’octubre, pel que s’aprova el Reglament General de règim sancionador tributari, la normativa vigent d’aplicació i d’Ordenança fiscal general. REDUCCIONS I RECÀRRECS Les famílies nombroses empadronades a Badalona que compleixen els requisits previstos a la Llei 40/2003, de 18 de novembre, de protecció a les famílies nombroses, gaudiran de la següent bonificació:

Família Nombrosa general......Bonificació del 25 % Família Nombrosa especial .....Bonificació del 75 %

Per a l’esmentada bonificació caldrà presentar l’original i fotocòpia del títol oficial en vigència i certificat d’empadronament al moment de formalitzar la matrícula.

Secretaria General


Els alumnes del Conservatori Professional (estudis reglats) podran sol·licitar la bonificació de família nombrosa independentment del lloc on estiguin empadronats. Les famílies monoparentals s’equipararan a les famílies nombroses respecte a les bonificacions esmentades. Els alumnes amb grau de minusvalidesa mínim del 33% tindran una reducció del 50% de l’import establert. Les famílies amb 3 o més fills matriculats als centres tindran una bonificació del 20% de l’import establert. En general, no es podran aplicar més de dues reduccions a un mateix alumne. Quan a un alumne li correspongui més d’una reducció aquestes s’aplicaran de forma acumulativa és a dir aplicant la primera bonificació, i sobre l’import resultant aplicar la segona. Per exemple dues bonificacions del 50%, el resultat final equival a la reducció del 75% de la tarifa. Conservatori professional (estudis reglats) Els alumnes del Conservatori - Grau professional de música- que assoleixin la qualificació de Matrícula d’honor al final de curs, tindran una reducció del 100% a l’import íntegre de la taxa que s’aplicarà a la matriculació del curs següent (matrícula + mensualitats). El Consell escolar del Conservatori, a proposta de l’equip directiu, podrà atorgar un màxim de 3 beques a l’excel·lència musical, equivalents a la reducció del 75 % de l’import de totes les taxes. Podran optar a aquesta bonificació els alumnes que demostrin un gran aprofitament del estudis rebuts amb una nota mitjana d’excel·lent durant el curs anterior. La repetició de curs al Grau Professional del Conservatori suposarà un recàrrec del 50% sobre les taxes de matrícula i les quotes mensuals que corresponguin. La repetició del 6è curs de Grau Professional, d’acord amb la normativa de la LOE, quan es cursi un màxim de dues assignatures, tindrà un descompte del 25% sobre les quotes mensuals de 6è de Grau Professional. Promoure curs al Grau Professional arrossegant assignatures del curs anterior generarà un recàrrec del 50% sobre l’import de les taxes de matriculació del curs acadèmic. Els alumnes que cursen doble especialitat al Grau professional tindran un descompte del 25% sobre l’import establert. BONIFICACIONS SOCIOECONÒMIQUES El Patronat de la Música determina la concessió de bonificacions en les quotes d’escolaritat del alumnes matriculats als centres que gestiona. Podran sol·licitar bonificació aquells alumnes que realitzin estudis de Grau Professional al Conservatori Professional de Música a l’Escola de Música de Grau Elemental i a l’Escola de Música Moderna de Badalona. Es preveu que es destinarà aproximadament un 10% dels ingressos a percebre dels usuaris a bonificacions per a famílies amb majors dificultats econòmiques i socials, a fi de facilitar la seva escolarització. Aquestes bonificacions s’atorguen a les famílies amb una situació socioeconòmica més desfavorida i poden arribar fins el, 70%, 50%, 25% de la taxa segons els casos. Requisits econòmics per a la sol·licitud de bonificacions: Podran sol·licitar bonificació en les quotes mensuals d’escolaritat els alumnes que compleixin els següents requisits: -Haver aprovat el curs anterior o haver superat la prova d’accés pels alumnes de nova incorporació. -Estar l’interessat empadronat al municipi de Badalona. -Estar al corrent de pagament de les obligacions amb el patronat de la Música de Badalona. -No posseir ni l’interessat ni cap de les persones de la unitat familiar altres immobles i propietats excepte l’habitatge propi. El factor determinant serà el total de renda familiar disponible associat al nombre de membres de la unitat familiar. Per establir la basa de càlcul anual de la unitat familiar i saber en quin tram de bonificació es troba, es calcula la suma dels ingressos anuals que per qualsevol concepte percep aquesta unitat i es relaciona el total d’ingressos amb el nombre total de membres de la unitat familiar. Es computaran com a ingressos familiars la totalitat dels ingressos de la unitat familiar durant l’any corresponent al darrer exercici fiscal liquidat en el moment de cada

Secretaria General


convocatòria. Qui es considera membre computable de la unitat familiar a efectes de bonificació? Als efectes del càlcul dels ingressos familiars, són membres computables de la unitat familiar: - El pare i la mare o tutors/es legals de l’alumnat (ingressos considerats al 100%). En cas de divorci o separació legal, no és membre computable aquell/a ex cònjuge que no convisqui amb el nen/a, però tanmateix sí serà membre computable el/la nou cònjuge o unit per anàloga relació, així com les seves rendes. - Els/les germans/es solters/es menors de 25 anys que convisquin en el domicili familiar a 31 de desembre de l’any anterior (ingressos considerats al 50%) - Germans i germanes majors de 25 anys només amb discapacitat física, psíquica o sensorial (els seus ingressos, en el seu cas, es consideren al 50%) - Ascendents que justifiquin la seva residència (els seus ingressos, en el seu cas, es consideren al 50%) En els casos en què el/la sol·licitant al·legui la seva dependència econòmica, qualsevol que sigui el seu estat civil, haurà d’acreditar aquesta circumstància, els mitjans econòmics amb què compta i la titularitat o lloguer del seu domicili. De no justificar suficientment aquests extrems, la sol·licitud serà denegada. Com es calcula la renda de la unitat familiar? La renda es calcularà de la següent manera: Per els membres de la família que hagin presentat declaració de l’IRPF es sumarà la base imposable general amb la base imposable de l’estalvi, excloent els saldos nets negatius de pèrdues i guanys patrimonials corresponents a exercicis anteriors, així com el saldo net negatiu de rendiments de capital mobiliari que constitueixin la renda de l’estalvi corresponent a exercicis anteriors. Per els membres de la família que obtinguin ingressos propis però no hagin presentat declaració de l’IRPF, que presentaran certificat d’imputacions d’Hisenda, es sumarà la base imposable general amb la base imposable de l’estalvi, excloent els saldos nets negatius de pèrdues i guanys patrimonials corresponents a exercicis anteriors, així com el saldo net negatiu de rendiments de capital mobiliari que constitueixin la renda de l’estalvi corresponent a exercicis anteriors. Sobre aquest càlcul dels ingressos per unitat familiar es podran aplicar una sèrie de factors de correcció en els següents casos: - Si es tracta de famílies nombroses o monoparentals de categoria general o especial es deduiran 500,00 ò 765,00 euros, respectivament, dels ingressos anuals per a cada fill. - Quan hi hagi acolliment es considerarà com a membre de la unitat familiar i es deduirà de la renda com si fos un fill en el cas de ser família nombrosa o monoparental. - Si existeixen casos de discapacitat superior al 33 ò 65% es deduiran 1.811,00 ò 2.881,00 euros, respectivament, per a cada afectat. Els percentatges de bonificació són els que es determinen en el següent quadre en funció de la renda de la unitat familiar:

Membres família

LLINDAR DE RENDA Menor o igual a

LLINDAR DE RENDA

LLINDAR DE RENDA

1 5.867 De 5.867 a 8.215 De 8.215 a 11.735

2 9.558 De 9.558 a 13.380 De 13.380 a 19.115

3 12.551 De 12.551 a 17.571 De 17.571 a 25.102

4 14.888 De 14.888 a 20.843 De 20.843 a 29.775

5 16.895 De 16.895 a 23.652 De 23.652 a 33.788

6 18.833 De 18.833 a 26.366 De 26.366 a 37.665

7 20.666 De 20.666 a 28.933 De 28.933 a 41.333

8 22.485 De 22.485 a 31.479 De 31.479 a 44.970

Bonificació 70% Bonificació 50% Bonificació 25%

A partir del 8è membre de la unitat familiar, s’afegiran 3.282 € per cada nou membre computable.

Secretaria General


Sol·licituds i documentació: L’interessat o el representant legal de l’alumne/a, si aquest és menor d’edat, formalitzarà l’imprès de sol·licitud, que estarà a disposició de les persones interessades a la secretaria del centre, adjuntant la següent documentació: -Certificat municipal de convivència dels membres de la unitat familiar (actual). -Documentació econòmica de tots els membres de la unitat familiar: -Fotocòpies completes de l’ última declaració de Renda de tots els membres de la unitat familiar. En cas de que algun dels membres no estigui obligat a fer declaració de renda s’haurà d’aportar certificat d’imputacions expedit per Hisenda de cadascun d’ells. En cas d’haver algun membre de la família en atur caldrà aportar el justificant o demanda d’ocupació emès per l’Oficina de treball i de recepció de prestacions i/o subsidis per atur. En cas de ser pensionistes: - Certificat de pensió Per acreditar la resta de dades familiars: -Fotocòpia del carnet de família nombrosa, si és el cas. -Documentació que acrediti la situació de monoparentalitat, si no queda reflectida al Llibre de família: sentència judicial de separació o divorci, o altres documents que acreditin aquesta situació. -Certificats que acreditin si algun membre de la unitat familiar pateix algun tipus de discapacitat física o psíquica. Termini de presentació: Hi haurà un únic període de presentació de sol·licituds durant la primera quinzena de juliol i de l’1 al 7 de setembre; amb caràcter extraordinari, podran demanar l’ajut posteriorment al termini indicat l’alumnat que hagi tingut canvis importants en la situació familiar, degudament acreditat. La resolució es comunicarà per correu ordinari als pares o tutors sol·licitants durant el mes de setembre. En el cas de que la documentació aportada en la sol·licitud sigui insuficient o incorrecte es considerarà inicialment desestimada la concessió de la bonificació, la qual cosa es comunicarà al sol·licitant per tal que pugui adjuntar en el termini que li sigui requerit la documentació pertinent. ANNEX: A) ESCOLA DE MÚSICA Euros Taxa de matriculació per assignatura i curs Material

65,00 20,00

Quotes mensuals ( 9 quotes d'octubre a juny)

Sensibilització P-4 35,00

Iniciació a la música 1 35,00



Llenguatge musical 1r i 2n GE 52,56

Llenguatge musical 3r i 4t GE 60,56 Instrument 52,56 Cant Coral optatiu 8,00 Nivell professional 140,00 Nivell Professional assignatures teòriques 60,56 B) CONSERVATORI DE GRAU PROFESSIONAL

Secretaria General


Euros

Prova d’accés al Grau Professional 97,57

Euros

Taxes matriculació curs acadèmic 146,46

Repetició assignatura/curs 73.23 Quotes mensuals ( 9 quotes d'octubre a juny) :

1r curs de grau professional 92,00 2n curs de grau professional 92,00 3r curs de grau professional 92,00 4t curs de grau professional 92,00 5è curs de grau professional 95.50 6è curs de grau professional 95.50 B.1) Assignatures optatives de grau professional:

Instrument complementari 40,00 Perfeccionament Instrumental 20.00 Optatives tipus B (determinat al PCC) 20.00 Optatives tipus C (determinat al PCC) 8,00 Cursos intensius (únic pagament per curs) Curs de Corda alumne del Conservatori 110,00 Curs de Corda alumne extern 132,00 Curs d’educació corporal 120,00 Curs de pedagogia de l’instrument 120,00 Curs de Llenguatge musical alumne del Conservatori 140,00 Curs de Llenguatge musical alumne extern 168,00 C) ESCOLA DE MÚSICA MODERNA DE BADALONA

Euros

Taxa de matriculació per curs acadèmic:

Matrícula Preliminar, coral i Big band 40,00

Matricula d’una assignatura solta (excepte instrument) 95,00

Matricula bloc o instrument 130,00

Quotes mensuals ( 9 quotes d'octubre a juny) :

Preliminar I i II (5 a 8 anys) 25,00

I A. Aprenentatge bàsic 50,00

I B. Aprenentatge bàsic 100,00

I C. Aprenentatge bàsic 120,00

II A. Aprenentatge mitjà 80,00

II B. Aprenentatge mitjà 120,00

II C. Aprenentatge mitjà 140,00

III A. Aprenentatge avançat 100,00

III B. Aprenentatge avançat 140,00

Secretaria General


III C. Aprenentatge avançat 160,00

IV. Preparatori al superior 120,00 Assignatures complementàries als blocs d’estudis: Quotes mensuals ( 9 quotes d'octubre a juny) :

Instrument complementari 45’ 60,00

Instrument complementari 60’ 80,00

Assignatura col·lectiva 20,00

Assignatura optativa 10,00

Big band 10,00

Coral 10,00 Assignatures independents: Quotes mensuals ( 9 quotes d'octubre a juny) :

Instrument 45’ 100,00

Instrument 60’ 120,00

Assignatura col·lectiva 50,00

Assignatura optativa 30,00

Big band / Coral 10,00

Taller trimestral d’iniciació instrumental (classes col·lectives) 10,00 TERCER.- Aquestes modificacions entraran en vigor un cop s’hagin aprovat definitivament i publicat íntegrament en el Butlletí oficial de la Província, de conformitat amb l’acord anterior, i continuaran en vigor mentre no se n’acordi la seva modificació o derogació. QUART.- SOTMETRE el seu contingut a informació pública i audiència dels interessats per un termini de 30 dies hàbils, mitjançant la seva exposició pública en el Tauler d’anuncis de l’Ajuntament, i publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un diari dels de major difusió en el mateix àmbit territorial, per tal que puguin presentar-se reclamacions i suggeriments que, de produir-se, hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l’acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d’un nou acord plenari. SENYOR TELLEZ: En aquest punt es recullen aquelles propostes de l’oposició sobre modificacions de les ordenances fiscals, que el Govern va estimar durant el debat de les ordenances fiscals que vam fer el passat desembre, i el text definitiu que es va aprovar en el Ple ordinari de desembre i algunes propostes van quedar pendents del corresponent estudi d’implementació, ja tenim aquest estudi i al Ple d’abril es proposta doncs una aprovació inicial que modifica alguns aspectes, és l’aprovació inicial la que fem avui. Les principals modificacions incorporades són a l’ordenança general s’amplien les facilitats per demanar un ajornament del deute, així com també s’inclou la mesura de suspendre el deute de l’IBI per aquells immobles que entrin en un procés de dació. Així doncs, des que es demana una dació del pagament de la hipoteca fins que aquesta es resol, el deute tributari d’aquell immoble queda en suspensió. De l’IBI, també s’amplia de tres a cinc anys el termini per tal de poder-se bonificar l’impost en els pisos de protecció oficial, que s’inclou en la Llei reguladora d’hisendes locals, aquesta ampliació del termini. I també s’inclouen bonificacions del 50 % de l’impost per aquells immobles que incorporin aprofitaments tèrmics d’energia solar. De l’impost de plusvàlua es millora la bonificació en cas d’herència per defunció afegint el component del valor cadastral de l’immoble, per tal que sigui més just i progressiu. De l’impost de construccions s’amplia del 50 % al 90 % la bonificació per arreglar immobles que pateixen patologies estructurals greus. També s’inclou una bonificació del 50 % per aquelles construccions que suposin una ampliació de la plantilla dels treballadors al municipi igual o superior al 10 %. I es modifiquen també les taxes del

Secretaria General


Patronat de la Música per tal d’adaptar-les al pla d’estudis, i també es modifica el sistema de bonificacions, eliminant per exemple la gratuïtat per algun tipus de famílies nombroses.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 24. 6. Aprovar la modificació del pressupost de l'Ajuntament 2016. Fets El regidor de Badalona Democràtica ha formulat la proposta de modificació del pressupost municipal i/o de l’annex d’inversions municipal vigent que consta en aquest expedient, en base a consideracions d’eficàcia i eficiència en la gestió municipal. Fonaments de dret La modificació proposada és expressió de la manifestació de les potestats que atorguen als ajuntaments els articles 179 i concordants del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, i s’ajusta en tots els casos a les previsions dels articles 34 a 51 del RD 500/1990, de desenvolupament del Títol VI de la pròpia Llei, i als requisits i criteris marcats pel Capítol tercer del Títol primer de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal. D’acord amb l’article 12 de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal l’òrgan competent per resoldre aquest expedient és l’Ajuntament Ple, en virtut de les atribucions que té assignades per l’article [22.2.e] de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local. Per a l'adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple del nombre legal dels membres de la Corporació presents en el moment de la votació, d'acord amb l’article 47.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Conforme al que preveu l’article 179.4 del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, el procediment d'aprovació de les modificacions proposades haurà de seguir les normes sobre informació, reclamacions, recursos i publicitat previstes en els articles 169, 170 i 172 del mateix text refós. Un cop adoptat l’acord inicial de modificació, aquest haurà d’ésser sotmès a informació pública i audiència als interessats per un termini de quinze dies, mitjançant exposició pública del mateix en el Tauler d’Anuncis de la Corporació, així com publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i suggeriments que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació, i que, de no produir-se, farà que s’hagi de considerar l’acord aprovat definitivament, conforme al que preveuen els preceptes indicats. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme amb el que preveu l’article 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, l'Ajuntament Ple, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- MODIFICAR l’annex d’inversions municipals tal com es detalla a continuació: Modificació de despeses

Expedient Aplicació pressupostària

Descripció Projecte Increments Disminucions

0639-MC2016/000015

331-3300-63200000

Inversió reparació edificis i altres construccions

2014-9 3.500,00

0639-MC2016/000015

331-3332-62336

Equipaments i infraestructures cultura

2008-326

3.500,00

SEGON.- APROVAR les propostes de modificació de Pressupost de l’Ajuntament 2016, tal com es detalla a continuació: Modificació de despeses

Secretaria General


Increments: Expedient Aplicació

pressupostària Descripció Projecte Import

020817-MC2016/000007

421-1530-21000

Reparacions, manteniment i conservació Via Pública

9.705,84

020817-MC2016/000007

331-3321-62007

Fons de biblioteques 20.499,21

020817-MC2016/000007

431-1723-21000

Reparacions, manteniment i conservació Medi Natural

35.000,00

0639-MC2016/000015

331-3300-63200000

Inversió reparació edificis i altres construccions

2014-9 3.500,00

TOTAL 68.705,05

Disminucions: Expedient Aplicació


0639-MC2016/000015

331-3332-62336

Equipaments i infraestructures cultura

2008-326 3.500,00

TOTAL 3.500,00

Modificació d’ingressos Increments: Expedient Aplicació


020817-MC2016/000007

000-87000 Romanent de tresoreria per a despeses generals

65.205,05

TOTAL 65.205,05

TERCER.- SOTMETRE el seu contingut a informació pública i audiència dels interessats per un termini de 15 dies, mitjançant la seva exposició pública en el Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament, i publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, perquè tal que puguin presentar-se reclamacions i suggeriments, que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l’acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d’un nou acord plenari. SENYOR TÉLLEZ: Molt breu, ho poden consultar. Són bàsicament modificacions de finals d’any que no es va arribar a temps d’executar, i que la llei permet incorporar-les al pressupost del 2016, sempre i quan tinguis romanent positiu, que és el cas.

Votació S’aprova per majoria simple. Vots a favor 13, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions 11, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Convergència i Unió i Partit Popular. 7. Donar compte de la designació de l'alcaldessa com a membre del Consell Assessor de la Fundació Catalana de l'Esplai. Identificació de l'expedient Tipus d’acord: Donar compte de la designació de l’alcaldessa com a membre del Consell Assessor de la Fundació Catalana de l’Esplai. Òrgan al que s’adreça: Ple municipal Caràcter de l’acord: Exhaureix la via administrativa. L’alcaldessa, en data 23 de març de 2016, va dictar una resolució que transcrita literalment el següent: “La Fundació Catalana de l’Esplai (Fundesplai) és una entitat sense afany de lucre constituïda al 1996 amb la finalitat de treballar a favor dels infants, els joves, les famílies i el

Secretaria General


Tercer Sector des dels àmbits educatiu, social i mediambiental i que aplega un total de 81 esplais de tota Catalunya. Atès l’art. 20 dels Estatuts de la Fundació estableix que el Patronat té la facultar d’organtizar un consell Assessor que aglutini a persones que, amb llur suport, facin possible el millor acompliment de les finalitats fundacionals. Atès que per part de la Fundació s’ha considerat convenient convidar a l’alcaldessa de Badalona a formar part de l’esmentat Consell Assessor de Fundesplai per tal de aconseguir una major presència i reforçar la missió de la Fundació de garantir els drets i la igualtat d’oportunitats dels infants de la nostra ciutat en l’educació en el lleure i mediambiental. Atès que aquesta designació com a membre del Consell Assessor de Fundesplai no comporta la participació de l’Ajuntament en els òrgans de govern de la Fundació. Vistes la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del Règim local; el DL 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprovà el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, el RD 2568/1986, de 28 de novembre pel que s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i els Estatuts de la Fundació de referència, Per tot això, DISPOSO: PRIMER. Designar a l’Alcaldessa, Ma. Dolors Sabater i Puig com a membre del Consell Assessor de la Fundació Catalana de l’Esplai (Fundesplai). SEGON. Notificar aquest acord als interessats i donar-ne compte al Ple de l’Ajuntament en la primera sessió que es celebri.” En conseqüència, d'acord amb l'art. 172 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i amb allò anteriorment exposat, procedeix que, a l’empara dels articles l’art. 82.3 i 126 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, es doni compte al Ple de l'Ajuntament de la resolució de referència. 8. Donar compte de la substitució d'un membre del Consell d'administració de l'IMSP a sol·licitud del Grup municipal de Ciutadans-Ciudadanos. Identificació de l'expedient Tipus d’acord: Donar compte de la resolució de l'alcaldessa de data 11 d’abril de 2016 referent a la substitució d’un membre del Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Serveis Personals” Òrgan al que s'adreça: Ple municipal Caràcter de l’acord: Exhaureix la via administrativa. L'alcaldessa, en data 11 d’abril de 2016, ha dictat una resolució que transcrita literalment el següent: “Vista la resolució de l’alcaldessa de data 10 d’agost de 2015 en la qual es nomenaven els membres integrants del Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Serveis Personals”, la qual ha estat modificada per resolucions de data 14 i 22 de desembre de 2015, i 9 de febrer de 2016, restant formada pels següents membres: Presidenta: M. Dolors Sabater i Puig Vicepresident: Francesc Ribot Cuenca Consellers/es: Sònia Egea Pérez

Joan Walter Fibla Fátima Taleb Moussaoui Concepción Botey Teruel José A. Lara Olivera Manel Sorribas i Arenas Aïda Llauradó Álvarez Josep Pera i Colomé Maria Soledad García Durán

Vist que el Grup Municipal de Ciutadans-Ciudadanos, mitjançant escrit amb data d’entrada al registre general de 4 d’abril de 2016, ha sol·licitat el canvi del seu representant al Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Serveis Personals” en el sentit de substituir la senyora Maria Soledad García Durán per la senyora Elissalina J. Bastardo Encarnación.

Secretaria General


Fonaments de dret Ateses la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les bases del règim local, decret legislatiu 2/2003 de 28 d'abril, pel qual s'aprova la refosa de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, els estatuts de l'organisme autònom de referència i d'altres d'aplicació. Per tot això, DISPOSO: PRIMER. Cessar la senyora Maria Soledad García Durán com a membre del Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Serveis Personals”, en representació del Grup Municipal de Ciutadans-Ciudadanos. SEGON. Nomenar la senora Elissalina Josefina Bastardo Encarnación com a membre del Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Serveis Personals”, en representació del Grup Municipal de Ciutadans-Ciudadanos. TERCER. Conseqüentment, la composició Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Serveis Personals” serà la següent: Presidenta: M. Dolors Sabater i Puig Vicepresident: Francesc Ribot Cuenca Consellers/es: Sònia Egea Pérez

Joan Walter Fibla Fátima Taleb Moussaoui Concepción Botey Teruel José Antonio Lara Olivera Manel Sorribas i Arenas Aïda Llauradó Álvarez Josep Pera i Colomé Elissalina Josefina Bastardo Encarnación

QUART. Donar compte al Ple de la present resolució i notificar-la a les persones interessades.” En conseqüència, d'acord amb l'article 172 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i amb allò anteriorment exposat, procedeix que, a l’empara dels articles l’art. 82.3 i 126 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, es doni compte al Ple de l'Ajuntament de la resolució de referència. 9. Donar compte del nomenament/cessament de personal de confiança o assessorament especial. Identificació de l’expedient Tipus de decisió: Donar compte de diversos decrets de nomenament/ cessament de personal de confiança o assessorament especial Òrgan al qual s’adreça: Ajuntament Ple Núm. expedient: 242/PLE-3/16 Atès el que disposa l’article 42 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals preveu que l’Alcaldia ha de donar compte al Ple de les resolucions adoptades, per tal que els regidors les coneguin als efectes de control i fiscalització dels òrgans de govern que preveu l’article 22.2.a de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Atès allò que estableix l’article 104 de la llei 7/1985 de 2 d’abril, l’article 304 DL 2/2003 de 28 d’abril, i l’article 9 D. 214/1990 de 30 de juliol. a/ Nomenament de personal directiu

Expedient Empleat/da 169/PDIR-1/16 Ricard Vilaregut Sáez

Secretaria General


Comissió Informativa de Badalona Educadora, Justa i Inclusiva 10. Aprovar la rendició del compte justificatiu de la subvenció finalista atorgada a l’entitat AE DOSA. Identificació de l'expedient Tipus de document: Aprovació del compte justificatiu i pagament del restant 50 % de la subvenció nominativa i finalista per la promoció del bàsquet a la ciutat durant l’any 2015. Òrgan que proposa: La 4ª tinent d’alcalde i regidora de Badalona Educadora Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessat: AE DOSA – NIF –G60668407 Antecedents 1. El AE DOSA, que té CIF G-60668407, va presentar una sol·licitud de subvenció dirigida a la promoció i el desenvolupament de l’esport base durant l’any 2015. 2. En data 23/11/2015 el Servei d’Esports i Joventut ha emès un informe tècnic en el què, a la vista de la sol·licitud presentada per AE DOSA, adreçada a la promoció i el desenvolupament de l’esport base durant l’any 2015, proposa que s‘atorgui una subvenció finalista de 4.397,19 € a l‘esmentada entitat sol·licitant, que ha estat valorada en un pressupost de 31.500 €. La data d’entrada al Servei Jurídic i d’Administració General de l’esmentat informe és 23/11/2015. El tipus de projecte i el seu import no permet que es gestioni a través de subvencions de concurrència competitiva, quedant acreditat l’interès social del projecte. Els trets diferencials exposats fan que, per la seva excepcionalitat, no estiguin contemplats a les bases de subvencions ordinàries. 3. El projecte ha estat pressupostat en la quantitat de 31.500,00 €. Es compleix, per tant, el que s’estableix a l’article 19 de la Llei general de subvencions, segons el qual, en cap cas, la subvenció atorgada podrà ser de tal quantia que aïlladament o en concurrència d’altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos, superi el cost de l’activitat subvencionada. 4. En data 23/11/2015, es va emetre informe jurídic sobre l’adequació de les actuacions, fent constar que atès que l’entitat reuneix els requisits que com a beneficiària de la subvenció exigeix la legislació aplicable en la matèria i ha complert les obligacions que en aquest moment del procediment li resulten exigibles, no hi ha inconvenient legal per a l’atorgament d’una subvenció directa i nominativa a l’entitat AE DOSA, que té CIF G-60668407, per import de 4.397,19 €, d’acord amb els motius exposats a l’informe tècnic que figura a l’expedient de referència. 5. En el pressupost de despeses vigent, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 4.397,19 €, a favor de l’entitat AE DOSA, que té CIF G-60668407, mitjançant modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament i aprovada el 24/11/2015 i publicada definitivament al BOP el 22/12/2015. Un cop fiscalitzat l’expedient per la intervenció municipal aquesta subvenció anirà amb càrrec a l’aplicació pressupostària relacionada a continuació:

Aplicació pressupostària Id.Op Num.Operació Import

2015 N 322 3411 48908068 12015000062181 4.397,19 €

6. El representant de l’entitat va acceptar, en la representació que ostenta, la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient en data 31 de desembre de 2015 i va signar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Badalona i l’entitat CB Sant Josep que recull disposicions reguladores de l’objecte i la duració del conveni i els compromisos assumits per l’entitat i per l’Ajuntament. 7. En data 31/12/2015 l’alcaldessa, va dictar resolució aprovant el pagament anticipat del 50 % de la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient i aprovant també, el conveni de col·laboració d’acord amb l’article 28.1. de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), el qual disposa que els convenis seran

Secretaria General


l’instrument habitual per canalitzar les subvencions previstes nominativament en els pressupostos 8. Obra a l’expedient rendició del compte justificatiu presentat per part de l’entitat beneficiària. 9. En data 8 de febrer de 2016 el cap del servei d’Esports, amb el vist i conforme de la regidora d’Esports, ha emès certificat acreditatiu del compliment fidel de la justificació de la subvenció de referència, per part de l’entitat AE Dosa. Fonaments de Dret 1. L’article 3 de l’Annex IV les Bases d’execució de pressupost en vigor (d’ara endavant BEP) estableix el règim jurídic de la concessió de les subvencions, i que literalment és el que segueix:

- La Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (d’ara endavant LGS).

- RD 887/2006, de 21 de juliol, Reglament de la Llei general de subvencions (d’ara endavant RLGS).

- La legislació bàsica de l’Estat reguladora de l’Administració Local (art. 72 de la Llei 7/1985,de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i arts. 189.2, (d’ara endavant LRBRL); i 214.2. del Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, (d’ara endavant TRLRHL).

- La legislació autonòmica (arts. 239 i 240 del Text refós de la llei municipal de règim local de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril de 2003, d’ara endavant TRLMRLC; i arts. 118 a 129 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, (d’ara endavant ROAS).

- Normativa europea (Tractat de la Unió Europea, arts. 92 i 93, Reial decret 1755/1987, de 23 de desembre, i disposicions concordants).

- L’Ordenança general de subvencions. - Les Bases d’execució del pressupost general. - Bases reguladores de l’atorgament de subvencions que, en cada cas,

s’aprovin. 2. Segons el que disposa l’article 118 del ROAS les subvencions tenen per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic. Les formes d’atorgament de les subvencions, segons el que disposa l’article 125 del ROAS, poden ser per medi de convocatòria de concurs públic o bé es podran atorgar directament quan estiguin previstes singularment al pressupost de l’entitat. 3. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP estableix que les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, entre d’altres supòsits, quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple. Així mateix, estableix que el conveni serà l’instrument habitual per canalitzar aquestes subvencions, en aquest o, en el seu cas, en la resolució de concessió, es fixaran, a més del beneficiari i quantia de la subvenció, l’objecte, el procediment de concessió, les raons que acreditin l’interès públic, social, econòmic o humanitari i les que justifiquin la dificultat de la seva convocatòria pública, el règim jurídic aplicable, el termini i la forma de justificació. En el mateix sentit s’expressa l’article 22.2.c) de la LGS en relació a l’article 28.1 de la LGS, per la qual cosa, serà necessari subscriure un conveni amb el beneficiari d’aquesta subvenció. 4. L’Ajuntament podrà procedir al pagament anticipat del 50% de l’import subvencionat, prèvia acceptació de la subvenció per part del beneficiari, d’acord amb l’article 28 de l’Annex IV de les BEP, article previst en relació als pagaments anticipats de les subvencions ordinàries, en relació amb l’article 23 “in fine” que disposa que resultarà d’aplicació a les subvencions directes i nominatives el règim establert a l’annex en allò que resulti compatible.

Secretaria General


5. Segons es desprèn de l’expedient administratiu instat als efectes per a l’atorgament de la present subvenció es proposa l’inici dels tràmits legals adients per a la modificació pressupostària que inclogui en el Pressupost municipal la present subvenció nominativa, modificació que no altera la quantia global del Pressupost General de Despeses vigent. D’acord amb l’article 35 i 36 del Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril, de desenvolupament de la Llei 39/1988, reguladora de les hisendes locals, en relació a l’art.177 del TRLRHL, ens trobem davant un crèdit extraordinari, és a dir, una modificació de pressupost de despeses mitjançant la qual, s’assigna crèdit per a la realització d’una despesa específica i determinada que no pot demorar-se fins a l’exercici següent i pel qual no existeix crèdit. 5. L’article 5 de l’Annex IV de les BEP estableix quins són els requisits generals d’atorgament de les subvencions, especificant el que tot expedient de concessió de subvencions haurà de determinar. 6. L’article 7 de l’Annex IV de les BEP estableix que, com a regla general, l’import de la subvenció no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la s’apliqui, requisit que es compleix perquè el projecte que presenta l’entitat està xifrat en 330.000 euros, i el projecte és per a la promoció i desenvolupament de l’esport base durant l’any 2015 i abasta el funcionament ordinari de l’entitat parcialment per tal de fer-ho possible. 7. L’article 8 de la de la LGS, expressa que els òrgans de les Administracions públiques o qualssevol ens que proposin l'establiment de subvencions, amb caràcter previ, hauran de concretar en un pla estratègic de subvencions els objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les seves fonts de finançament, supeditant-se en tot cas al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària, pla que l’òrgan competent de l’Ajuntament no ha realitzat per l’any en curs. 8. En relació amb la competència municipal, amb caràcter general, l’Ajuntament de Badalona pot promoure de manera general l’activitat física i l’esport en llur àmbit territorial, especialment en l’àrea escolar, i fomentar les activitats físiques de caire extraescolar i recreatives en el marc de les directrius de la Generalitat de Catalunya, construir, ampliar i millorar instal·lacions esportives en llur territori, gestionar i supervisar l’ús de les instal·lacions esportives d’ús públic. En aquest sentit, l’art. 25.1.l) LRBRL d’acord amb modificació operada per LRSAL, estableix que els Ajuntaments exerciran com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l’Estat i de les comunitats autònomes, “la promoció de l’esport i instal·lacions esportives i d’ocupació del temps lliure” i són un servei mínim de caràcter obligatori per tenir un nombre d’habitants superior amb 20.000, d’acord amb l’art. 26 c) LRBRL de conformitat amb modificació operada per LRSAL, les instal·lacions esportives d’ús públic. L’art. 84.2 lletres d) i k) EAC estableixen que els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies, en els termes que determinin les lleis, sobre la regulació i la gestió dels equipaments municipals i la regulació i la gestió dels equipaments esportius i d’oci i promoció d’activitats. Finalment, l’art. 39 TULE desenvolupa la competència autonòmica i estableix les competències pròpies dels municipis en matèria esportiva:

“1 Correspon als municipis: a) Promoure de manera general l’activitat física i l’esport en llur àmbit territorial, especialment en l’àrea escolar, i fomentar les activitats físiques de caire extraescolar i recreatives en el marc de les directrius de la Generalitat de Catalunya. b) Construir, ampliar i millorar instal·lacions esportives en llur territori. c) Vetllar per la plena utilització de les instal·lacions esportives existents en llur terme municipal. d) Portar un cens de les instal·lacions esportives de llur territori. e) Vetllar pel compliment de les previsions urbanístiques sobre reserva d’espais i qualificacions de zones per a la pràctica de l’esport i l’emplaçament d’equipaments esportius. f) Cooperar amb altres ens públics o privats per al compliment de les finalitats assenyalades per aquesta Llei.

Secretaria General


2 Els municipis de més de cinc mil habitants han de garantir l’existència en llur territori d’instal·lacions esportives d’ús públic.”

9. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP “in fine” regula que resultarà d’aplicació a les subvencions finalistes el règim establert al present annex en allò que resulti compatible amb la seva naturalesa. 10.Segons disposa l’article 214 del TRLRHL, l’article 9.4 de la LGS, i l’article 5 de l’Annex IV de les BEP, la Intervenció municipal ha de fiscalitzar prèviament l’expedient. 11.En data 30 de desembre de 2015, l’Interventor General ha fiscalitzat la despesa amb càrrec de la següent aplicació pressupostària:


2015 N 322 3411 48908068 12015000062181 4.397,19 €

12. El Ple de l’Ajuntament és l’òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions atorgades per l’Ajuntament de Badalona atès que els articles 124 i 125 del Decret 179/1995, de 13 juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya, regulen que l’aprovació de bases per a l’atorgament de subvencions de l’Administració local correspon al Ple municipal i que les subvencions podran atorgar-se directament quan aquestes estiguessin previstes en el pressupost de l’entitat que aprova el Ple municipal, en aquest cas, es considera convenient l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions finalistes. En el mateix sentit cal indicar que l’article 22 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local preveu que és competència del Ple, en tot cas, l’aprovació i modificació dels pressupostos, dels instruments de regulació de caràcter general com les ordenances i de les que expressament li confereixin les lleis. Proposta de Resolució En conseqüència, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Ple de l’Ajuntament, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- APROVAR la rendició del compte justificatiu per l’import de 32.454,87 € de la subvenció nominativa i finalista presentada per l’entitat AE Dosa, amb NIF G60668407, prevista singularment en el Pressupost Municipal vigent, per import de 4.397,19 €, per l’execució del projecte per la promoció i desenvolupament del bàsquet a la ciutat durant l’any 2015 -d’acord amb la modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament aprovada en data 24 de novembre de 2015, publicada definitivament al BOP en data 22 de desembre de 2015, amb càrrec a l’aplicació pressupostària 322- 3411-48908068. SEGON.- SATISFER, a l’entitat AE Dosa, amb NIF G60668407, el 50% restant de la quantitat de 4.397,19 € de la subvenció concedida, l’objecte de la qual ha estat descrit a l’apartat anterior. TERCER.- SATISFER la quantitat referida a l'apartat anterior a l’entitat beneficiària de la subvenció amb càrrec a l’aplicació pressupostària número 321-3411-48908068, número d’operació AD 12015000062181. QUART.- NOTIFICAR la present acord a l’entitat interessada.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 24. 11. Aprovar els reconeixements de crèdit. Identificació de l'expedient Tipus d’acte Aprovació col·lectiva de reconeixements de crèdits d’exercicis

tancats Òrgan que resol Ajuntament Ple Expedient 082200-CONJ-DIVFRA2016/000001 Caràcter Definitiu.Exhaureix la via administrativa Ref. Addicional 59/Y03-2016

Secretaria General


Procediment CONJ-DIVFRA CNJ-DIV Aprovació Conjunta factures Tramitació Ordinària Objecte de l’expedient Aprovació conjunta dels reconeixements de crèdit següents:

1/K01-2016, 50/K20-2016 i 51/E07-2016 ANTECEDENTS 1a). En data 13 de novembre de 2015, el cap del Departament d’Instal·lacions Esportives ha emès un informe tècnic segons el qual proposa procedir a un reconeixement de crèdit a favor de l’empresa Pinturas Corbacho, SL (B60494671), per import de 913,53 euros IVA inclòs, en concepte de subministrament de diversos materials de pintura i vernissos per a diverses Instal·lacions Esportives Municipals. L’Informe fa referència a les necessitats que moltes vegades tenen els serveis de consergeria i la brigada de manteniment per tal de donar una bona imatge a les instal·lacions esportives. També relaciona les factures pendents i imputa aquesta despesa econòmica a l’aplicació pressupostària 322/3400/21200 corresponent a Manteniment d’Edificis. (Expedient 1/K01-2016). L’empresa Pinturas Corbacho, SL (B60494671) va presentar al registre de factures de la Intervenció municipal dues factures: en data 26/02/2015 la factura núm. A/120128 per import de 196,02 i en data 03/07/2015 la factura núm. A/119286 per import de 717,51 euros,corresponents al subministrament de diversos materials de pintura i vernissos per a diverses Instal·lacions Esportives Municipals. 1b). En data 16 de desembre de 2015, el cap del departament d’Instal·lacions Esportives, ha emès un informe tècnic en què explica que a la instal·lació esportiva Zona Esportiva Can Cabanyes s’ha tingut que reparar amb caràcter d’urgència la caldera d’Aigua Calenta Sanitària per tal de poder oferir un servei correcte als usuaris, per import de 370,99 euros IVA inclòs, també relaciona la factura pendent i imputa aquesta despesa econòmica a l’aplicació pressupostària 322/3400/21300 corresponent a Maquinària, instal·lacions tècniques i utillatge.(Expedient 50/K20-16). L’empresa Cat Vallès SL (NIF B-61895728) va presentar la factura núm. 417667 per import de 370,99 euros al registre de factures de la Intervenció amb registre d’entrada en data 27/11/2015, corresponent a la reparació amb caràcter d’urgència de la caldera d’Aigua Calenta Sanitària a la instal·lació esportiva Zona Esportiva Can Cabanyes. 1c). En data 31 de desembre de 2015, el cap del Servei d’Esports, ha emès un informe tècnic en què informa favorablement de l’abonament de la factura núm. 216/2015 emesa per l’entitat Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física (G58165127), corresponent a la continuïtat temporal, període de 23/12 a 31/12 de 2015, en la gestió del servei públic que presta l’entitat esmentada en el complex Esportiu Montigalà de Badalona, per import de 1.224,58 euros (exempta d’IVA), també relaciona la factura pendent i imputa aquesta despesa econòmica a l’aplicació pressupostària 322/3420/47902.(Exp. 51/E7-16). L’empresa Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física (NIF G-58165127) va presentar la factura núm. 216/2015 per import de 1.224,58 euros al registre de factures de la Intervenció amb registre d’entrada en data 30/12/2015, corresponent a la continuïtat temporal, període de 23/12 a 31/12 de 2015, en la gestió del servei públic que presta l’entitat esmentada en el complex Esportiu Montigalà de Badalona. 2.Les factures relacionades anteriorment han estat conformades pels departaments gestors. 3. La Intervenció Municipal va fiscalitzar els expedients i va emetre informe positiu a càrrec de les aplicacions pressupostàries següents:

Aplicacions Pressupostàries Expedient Id.Op Núm. Op Import 2016 N 322 3400 21200 082200-GE-EXT2016000001

A 12016000000521/1 913,53

Aplicacions Pressupostàries Expedient Id.Op Núm. Op Import 2016 N 322 3400 21300 082200-GE-EXT2016/00002

A 12016000004602/1 370,99


A 12016000004727/1 1.224,58

Secretaria General


Fonaments de dret 1. Segons disposa l’art. 25 i 26 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, en la redacció donada per l'article primer de la Llei 27/2013, 27 desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local, indicant el següent: <<El Municipio ejercerá en todo caso como competencias propias, en los terminos de la legislación del Estado y de las Comunidades Autónomas, en las siguientes materias:....l) Promoción del deporte e instalaciones deportivas y de ocupación del tiempo libre..>> <<Los Municipios deberán prestar, en todo caso, los servicios siguientes:...c)En los municipios con población superior a 20.000 habitantes, además:protección civil, evaluación e información de situaciones de necesidad social y la atención inmediata a personas en situación o riesgo de exclusión social, prevención y extinción de incendios e instalaciones deportivas de uso público.>> 2. De conformitat amb l’art. 3 i 73 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de Règim jurídic de les administracions públiques i de procediment administratiu comú (LRJPAC), les administracions públiques han de servir amb objectivitat els interessos generals i actuen d’acord amb els principis d’eficàcia, de jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació amb ple sotmetiment a la Constitució, a la Llei i al Dret. De la mateixa manera, hauran de respectar en la seva actuació, els principis de bona fe i de confiança legítima. Així mateix, es pot procedir a l’acumulació de procediments, qualsevol que hagi estat la seva forma d’iniciació sempre que hi hagi identitat substancial. 3. L’article 10.9 del Títol preliminar del Codi civil recull la figura de l’enriquiment sense causa com a font d’obligacions. Així mateix, segons reiterada jurisprudència del TS, com la Sentencia de data 12 de desembre de 2012. RJ 2013\770, que a la seva vegada cita una sentència de data 11 de maig de 2004, recurs 3554/1999, es posa de manifest que l'enriquiment injust o sense causa no és només un principi general del dret, que regeix també en el dret administratiu, sinó que a més s'ha de considerar com una acció pròpia i singular del dret administratiu, diferent de la que s'exercita en l'àmbit civil, precisament per les particularitats de l'àmbit administratiu. 4. Donada la manca de regulació puntual i sistematitzada en dret positiu de la institució de l’enriquiment injust o sense causa, la doctrina jurisprudencial de les Sales Primera i Segona del Tribunal Suprem, que en la sentència citada anteriorment de data 12 desembre 2012 determina quan es dona la procedència de l’obligació de pagament imposada per evitar un enriquiment injust literalment de la següent manera: “Per tant, la determinació de la procedència d’aquesta obligació de pagament imposada per evitar un enriquiment injust, requereix analitzar els requisits exigits perquè es doni aquesta situació il·lícita, que, segons constata la STS de data 11 de maig de 2004 (RJ 2004, 3949) (rec. 3554/1999), recollint la doctrina continguda en altres sentències tant de la Sala primera com d’aquesta mateixa, es poden resumir en els següents: <<a) L’enriquiment o augment del patrimoni del enriquit, constituït per qualsevol avantatge o atribució patrimonial abocada a produir efectes definitius. b) L’empobriment de qui reclama o d’aquell en nom del qual reclama, pecuniàriament apreciable, encara que entès en el més ampli sentit sempre, que no provingui directament del comportament de qui el pateix. c) La relació causal entre l’empobriment i l’enriquiment, de manera que aquest sigui l’efecte d’aquell. O, dit en altres termes que l’enriquiment segueixi un correlatiu empobriment. d) La manca de causa o de justificació de l’enriquiment i del correlatiu empobriment. Aquest últim requisit, crucial en la delimitació de l’àmbit de l’enriquiment injust, és el que presenta més dificultats pràctiques. Si bé es pot dir que, des de la perspectiva d’un << concepte de dret estricte >> que impera en la nostra jurisprudència en aplicar la figura de l’enriquiment injust, o es considera que l’absència de causa equival mancant just títol per conservar al patrimoni l'increment o valor ingressat, o s’atén a concrecions de l'acció a través de: la conditio per una prestació frustrada en no aconseguir-se la finalitat a la qual va redreçada; conditio per intromissió o per invasió en béns aliens; i conditio per desemborsament >>. 5. Així doncs, en el cas objecte del present informe, entenem que es donen els requisits expressats a l’antecedent anterior, per la qual cosa s’estima l’obligació de pagament de les

Secretaria General


factures, sense perjudici de les eventuals responsabilitats que es puguin derivar (STS de 24 de juliol de 1992) i conforme les previsions de l’article 41 i concordants LRJPAC. 6. Segons disposa l’art. 214 del Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals (RDLEG 2/2004, de 5 de març) (TRLHL), la intervenció municipal ha d’emetre informe, certificant l’existència de crèdit. 7. L’òrgan competent pels reconeixements de crèdit, entenent com a tal reconeixement, aprovar les despeses derivades d’obligacions contretes en exercicis anteriors, és l’Ajuntament Ple, per aplicació de l’article 23.1-.e) del RDL 781/1986 que aprova el Text refós de disposicions legals en matèria de règim local. Proposta de resolució En conseqüència, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’Ajuntament Ple adopti la següent proposta i la converteixi en resolució.

PRIMER.- Aprovar l’acumulació conjunta de diversos expedients de reconeixement de crèdit, amb les despeses i factures i que es relacionen a continuació, en haver estat conformades pels serveis o departaments gestors corresponents:

Expedient Num.Fra _Data Tercer NIF Import 082200-GE-EXT2016/000001

A/120128 A/119286

24/12/14 31/10/14

PINTURAS CORBACHO S.L.

B6049467-1 913,53

082200-GE-EXT2016/00002

417667 26/11/15 CAT VALLES, SL B61895728 370,99

082200-GE-EXT2016/00003

216/2015 24/12/15 FCEDF G58165127 1.224,58

SEGON.- Satisfer l’import d’aquestes factures a càrrec de les aplicacions pressupostàries següents:

Aplicacions Pressupostàries Expedient Id.Op Núm. Op Import 2016 N 322 3400 21200 082200-GE-EXT2016000001

A 12016000000521/1 913,53


A 12016000004602/1 370,99


A 12016000004727/1 1.224,58

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 24. 12. Aprovar la rendició del compte justificatiu de la subvenció finalista atorgada a l’entitat Associació Esportiva Badalonès. Identificació de l'expedient Tipus de document: Aprovació del compte justificatiu i pagament del restant 50 % de la subvenció nominativa i finalista per la promoció del bàsquet a la ciutat durant l’any 2015. Òrgan que proposa: La 4ª tinent d’alcalde i regidora de Badalona Educadora Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessat: ASSOCIACIÓ ESPORTIVA BADALONÈS – NIF –G61111282 Antecedents 1. El AE BADALONÉS, que té CIF G-61111282, va presentar una sol·licitud de subvenció dirigida a la promoció i el desenvolupament de l’esport base durant l’any 2015. 2. En data 23/11/2015 el Servei d’Esports i Joventut ha emès un informe tècnic en el què, a la vista de la sol·licitud presentada per AE BADALONÉS, adreçada a la promoció i el desenvolupament de l’esport base durant l’any 2015, proposa que s‘atorgui una subvenció finalista de 368,19 € a l‘esmentada entitat sol·licitant, que ha estat valorada en un

Secretaria General


pressupost de 29.200,00 €. La data d’entrada al Servei Jurídic i d’Administració General de l’esmentat informe és 23/11/2015. El tipus de projecte i el seu import no permet que es gestioni a través de subvencions de concurrència competitiva, quedant acreditat l’interès social del projecte. Els trets diferencials exposats fan que, per la seva excepcionalitat, no estiguin contemplats a les bases de subvencions ordinàries. 3. El projecte ha estat pressupostat en la quantitat de 29.200,00 €. Es compleix, per tant, el que s’estableix a l’article 19 de la Llei general de subvencions, segons el qual, en cap cas, la subvenció atorgada podrà ser de tal quantia que aïlladament o en concurrència d’altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos, superi el cost de l’activitat subvencionada. 4. En data 23/11/2015, es va emetre informe jurídic sobre l’adequació de les actuacions, fent constar que atès que l’entitat reuneix els requisits que com a beneficiària de la subvenció exigeix la legislació aplicable en la matèria i ha complert les obligacions que en aquest moment del procediment li resulten exigibles, no hi ha inconvenient legal per a l’atorgament d’una subvenció directa i nominativa a l’entitat AE BADALONÉS, que té CIF G-61111282, per import de 368,19 €, d’acord amb els motius exposats a l’informe tècnic que figura a l’expedient de referència. 5. En el pressupost de despeses vigent, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 368,19 €, a favor de l’entitat AE BADALONÉS, que té CIF G-61111282, mitjançant modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament i aprovada el 24/11/2015 i publicada definitivament al BOP el 22/12/2015. Un cop fiscalitzat l’expedient per la intervenció municipal aquesta subvenció anirà amb càrrec a l’aplicació pressupostària relacionada a continuació:


2015 N 322 3411 48908018 12015000062166 368,19 €

6. El representant de l’entitat va acceptar, en la representació que ostenta, la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient en data 31 de desembre de 2015 i va signar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Badalona i l’entitat que recull disposicions reguladores de l’objecte i la duració del conveni i els compromisos assumits per l’entitat i per l’Ajuntament. 7. En data 31/12/2015 l’alcaldessa, va dictar resolució aprovant el pagament anticipat del 50 % de la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient i aprovant també, el conveni de col·laboració d’acord amb l’article 28.1. de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), el qual disposa que els convenis seran l’instrument habitual per canalitzar les subvencions previstes nominativament en els pressupostos 8. Obra a l’expedient rendició del compte justificatiu presentat per part de l’entitat beneficiària. 9. En data 8 de febrer de 2016 el cap del servei d’Esports, amb el vist i conforme de la regidora d’Esports, ha emès certificat acreditatiu del compliment fidel de la justificació de la subvenció de referència, per part de l’entitat Associació Esportiva Badalonès. Fonaments de Dret 1. L’article 3 de l’Annex IV les Bases d’execució de pressupost en vigor (d’ara endavant BEP) estableix el règim jurídic de la concessió de les subvencions, i que literalment és el que segueix:



- La legislació bàsica de l’Estat reguladora de l’Administració Local (art. 72 de la Llei 7/1985,de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i arts. 189.2, (d’ara endavant LRBRL); i 214.2. del Text refós de la llei reguladora de les

Secretaria General


hisendes locals, aprovat per Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, (d’ara endavant TRLRHL).




s’aprovin. 2. Segons el que disposa l’article 118 del ROAS les subvencions tenen per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic. Les formes d’atorgament de les subvencions, segons el que disposa l’article 125 del ROAS, poden ser per medi de convocatòria de concurs públic o bé es podran atorgar directament quan estiguin previstes singularment al pressupost de l’entitat. 3. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP estableix que les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, entre d’altres supòsits, quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple. Així mateix, estableix que el conveni serà l’instrument habitual per canalitzar aquestes subvencions, en aquest o, en el seu cas, en la resolució de concessió, es fixaran, a més del beneficiari i quantia de la subvenció, l’objecte, el procediment de concessió, les raons que acreditin l’interès públic, social, econòmic o humanitari i les que justifiquin la dificultat de la seva convocatòria pública, el règim jurídic aplicable, el termini i la forma de justificació. En el mateix sentit s’expressa l’article 22.2.c) de la LGS en relació a l’article 28.1 de la LGS, per la qual cosa, serà necessari subscriure un conveni amb el beneficiari d’aquesta subvenció. 4. L’Ajuntament podrà procedir al pagament anticipat del 50% de l’import subvencionat, prèvia acceptació de la subvenció per part del beneficiari, d’acord amb l’article 28 de l’Annex IV de les BEP, article previst en relació als pagaments anticipats de les subvencions ordinàries, en relació amb l’article 23 “in fine” que disposa que resultarà d’aplicació a les subvencions directes i nominatives el règim establert a l’annex en allò que resulti compatible. 5. Segons es desprèn de l’expedient administratiu instat als efectes per a l’atorgament de la present subvenció es proposa l’inici dels tràmits legals adients per a la modificació pressupostària que inclogui en el Pressupost municipal la present subvenció nominativa, modificació que no altera la quantia global del Pressupost General de Despeses vigent. D’acord amb l’article 35 i 36 del Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril, de desenvolupament de la Llei 39/1988, reguladora de les hisendes locals, en relació a l’art.177 del TRLRHL, ens trobem davant un crèdit extraordinari, és a dir, una modificació de pressupost de despeses mitjançant la qual, s’assigna crèdit per a la realització d’una despesa específica i determinada que no pot demorar-se fins a l’exercici següent i pel qual no existeix crèdit. 5. L’article 5 de l’Annex IV de les BEP estableix quins són els requisits generals d’atorgament de les subvencions, especificant el que tot expedient de concessió de subvencions haurà de determinar. 6. L’article 7 de l’Annex IV de les BEP estableix que, com a regla general, l’import de la subvenció no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la s’apliqui, requisit que es compleix perquè el projecte que presenta l’entitat està xifrat en 330.000 euros, i el projecte és per a la promoció i desenvolupament de l’esport base durant l’any 2015 i abasta el funcionament ordinari de l’entitat parcialment per tal de fer-ho possible.

Secretaria General


7. L’article 8 de la de la LGS, expressa que els òrgans de les Administracions públiques o qualssevol ens que proposin l'establiment de subvencions, amb caràcter previ, hauran de concretar en un pla estratègic de subvencions els objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les seves fonts de finançament, supeditant-se en tot cas al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària, pla que l’òrgan competent de l’Ajuntament no ha realitzat per l’any en curs. 8. En relació amb la competència municipal, amb caràcter general, l’Ajuntament de Badalona pot promoure de manera general l’activitat física i l’esport en llur àmbit territorial, especialment en l’àrea escolar, i fomentar les activitats físiques de caire extraescolar i recreatives en el marc de les directrius de la Generalitat de Catalunya, construir, ampliar i millorar instal·lacions esportives en llur territori, gestionar i supervisar l’ús de les instal·lacions esportives d’ús públic. En aquest sentit, l’art. 25.1.l) LRBRL d’acord amb modificació operada per LRSAL, estableix que els Ajuntaments exerciran com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l’Estat i de les comunitats autònomes, “la promoció de l’esport i instal·lacions esportives i d’ocupació del temps lliure” i són un servei mínim de caràcter obligatori per tenir un nombre d’habitants superior amb 20.000, d’acord amb l’art. 26 c) LRBRL de conformitat amb modificació operada per LRSAL, les instal·lacions esportives d’ús públic. L’art. 84.2 lletres d) i k) EAC estableixen que els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies, en els termes que determinin les lleis, sobre la regulació i la gestió dels equipaments municipals i la regulació i la gestió dels equipaments esportius i d’oci i promoció d’activitats. Finalment, l’art. 39 TULE desenvolupa la competència autonòmica i estableix les competències pròpies dels municipis en matèria esportiva:

“1 Correspon als municipis: a) Promoure de manera general l’activitat física i l’esport en llur àmbit territorial, especialment en l’àrea escolar, i fomentar les activitats físiques de caire extraescolar i recreatives en el marc de les directrius de la Generalitat de Catalunya. b) Construir, ampliar i millorar instal·lacions esportives en llur territori. c) Vetllar per la plena utilització de les instal·lacions esportives existents en llur terme municipal. d) Portar un cens de les instal·lacions esportives de llur territori. e) Vetllar pel compliment de les previsions urbanístiques sobre reserva d’espais i qualificacions de zones per a la pràctica de l’esport i l’emplaçament d’equipaments esportius. f) Cooperar amb altres ens públics o privats per al compliment de les finalitats assenyalades per aquesta Llei. 2 Els municipis de més de cinc mil habitants han de garantir l’existència en llur territori d’instal·lacions esportives d’ús públic.”



2015 N 322 3411 48908018 12015000062166 368,19 €

12. El Ple de l’Ajuntament és l’òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions atorgades per l’Ajuntament de Badalona atès que els articles 124 i 125 del Decret 179/1995, de 13 juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya, regulen que l’aprovació de bases per a l’atorgament de subvencions de l’Administració local correspon al Ple municipal i que les subvencions podran atorgar-se directament quan aquestes estiguessin previstes en el

Secretaria General


pressupost de l’entitat que aprova el Ple municipal , en aquest cas, es considera convenient l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions finalistes. En el mateix sentit cal indicar que l’article 22 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local preveu que és competència del Ple, en tot cas, l’aprovació i modificació dels pressupostos, dels instruments de regulació de caràcter general com les ordenances i de les que expressament li confereixin les lleis. Proposta de Resolució En conseqüència, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Ple de l’Ajuntament, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- APROVAR la rendició del compte justificatiu per l’import de 29.667,59 € de la subvenció nominativa i finalista presentada per l’entitat Associació Esportiva Badalonès, amb NIF G61111282, prevista singularment en el Pressupost Municipal vigent, per import de 368,19 €, per l’execució del projecte per la promoció i desenvolupament del bàsquet a la ciutat durant l’any 2015 -d’acord amb la modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament aprovada en data 24 de novembre de 2015, publicada definitivament al BOP en data 22 de desembre de 2015, amb càrrec a l’aplicació pressupostària 322- 3411-48908018. SEGON.- SATISFER, a l’entitat Associació Esportiva Badalonès, amb NIF G61111282, el 50% restant de la quantitat de 368,19 € de la subvenció concedida, l’objecte de la qual ha estat descrit a l’apartat anterior. TERCER.- SATISFER la quantitat referida a l'apartat anterior a l’entitat beneficiària de la subvenció amb càrrec a l’aplicació pressupostària número 321-3411-48908018, número d’operació AD 12015000062166. QUART.- NOTIFICAR la present acord a l’entitat interessada.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 24. 13. Aprovar la rendició del compte justificatiu de la subvenció finalista atorgada a l’entitat CF Sistrells. Identificació de l'expedient Tipus de document: Aprovació del compte justificatiu i pagament del restant 50 % de la subvenció nominativa i finalista per la promoció de l’esport base durant l’any 2015 Òrgan que proposa: La 4ª tinent d’alcalde i regidora de Badalona Educadora Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessat: CLUB DE FUTBOL SISTRELLS – NIF –G63817399 Antecedents 1. El Club de Futbol Sistrells, amb NIF G63817399, va presentar una sol·licitud de subvenció dirigida a la promoció i el desenvolupament de l’esport base durant l’any 2015. 2. En data 13/10/2015 el Servei d’Esports ha emès un informe tècnic en el què, a la vista de la sol·licitud presentada per el Club Club de Futbol Sistre l ls , adreçada a la promoció i el desenvolupament de l’esport base durant l’any 2015, proposa que s‘atorgui una subvenció finalista de 8.000,00 € a l‘esmentada entitat sol·licitant, que ha estat valorada en un pressupost de 21.543,21 €. El tipus de projecte i el seu import no permet que es gestioni a través de subvencions de concurrència competitiva, quedant acreditat l’interès social del projecte. Els trets diferencials exposats fan que, per la seva excepcionalitat, no estiguin contemplats a les bases de subvencions ordinàries. 3. El projecte ha estat pressupostat en la quantitat de 21.543,21 €. Es compleix, per tant, el que s’estableix a l’article 19 de la Llei general de subvencions, segons el qual, en cap cas, la subvenció atorgada podrà ser de tal quantia que aïlladament o en concurrència d’altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos, superi el cost de l’activitat subvencionada. 4. En data 29/10/2015, es va emetre informe jurídic sobre l’adequació de les actuacions, fent constar que atès que l’entitat reuneix els requisits que com a beneficiària de la

Secretaria General


subvenció exigeix la legislació aplicable en la matèria i ha complert les obligacions que en aquest moment del procediment li resulten exigibles, no hi ha inconvenient legal per a l’atorgament d’una subvenció directa i nominativa a l’entitat Club de Futbol Sistre l ls , amb NIF G63817399, per import de 8.000,00 €, d’acord amb els motius exposats a l’informe tècnic que figura a l’expedient de referència. 5. En el pressupost de despeses vigent, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 8.000,00 €, a favor de l’entitat Club de Futbol Sistrel ls , amb NIF G63817399, mitjançant modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament i aprovada el 24/11/2015 i publicada definitivament al BOP el 22/12/2015. Un cop fiscalitzat l’expedient per la intervenció municipal aquesta subvenció anirà amb càrrec a l’aplicació pressupostària relacionada a continuació:


2015 N 322 3411 48908063 12015000062163 8.000,00 €

6. El representant de l’entitat va acceptar, en la representació que ostenta, la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient en data 31 de desembre de 2015 i va signar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Badalona i l’entitat que recull disposicions reguladores de l’objecte i la duració del conveni i els compromisos assumits per l’entitat i per l’Ajuntament. 7. En data 31/12/2015 l’alcaldessa, va dictar resolució aprovant el pagament anticipat del 50 % de la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient i aprovant també, el conveni de col·laboració d’acord amb l’article 28.1. de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), el qual disposa que els convenis seran l’instrument habitual per canalitzar les subvencions previstes nominativament en els pressupostos 8. Obra a l’expedient rendició del compte justificatiu presentat per part de l’entitat beneficiària. 9. En data 14 de gener de 2016 el cap del servei d’Esports, amb el vist i conforme de la regidora d’Esports, ha emès certificat acreditatiu del compliment fidel de la justificació de la subvenció de referència, per part de l’entitat Club de Futbol Sistrells de Badalona. Fonaments de Dret 1. L’article 3 de l’Annex IV les Bases d’execució de pressupost en vigor (d’ara endavant BEP) estableix el règim jurídic de la concessió de les subvencions, i que literalment és el que segueix:







s’aprovin.

Secretaria General


2. Segons el que disposa l’article 118 del ROAS les subvencions tenen per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic. Les formes d’atorgament de les subvencions, segons el que disposa l’article 125 del ROAS, poden ser per medi de convocatòria de concurs públic o bé es podran atorgar directament quan estiguin previstes singularment al pressupost de l’entitat. 3. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP estableix que les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, entre d’altres supòsits, quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple. Així mateix, estableix que el conveni serà l’instrument habitual per canalitzar aquestes subvencions, en aquest o, en el seu cas, en la resolució de concessió, es fixaran, a més del beneficiari i quantia de la subvenció, l’objecte, el procediment de concessió, les raons que acreditin l’interès públic, social, econòmic o humanitari i les que justifiquin la dificultat de la seva convocatòria pública, el règim jurídic aplicable, el termini i la forma de justificació. En el mateix sentit s’expressa l’article 22.2.c) de la LGS en relació a l’article 28.1 de la LGS, per la qual cosa, serà necessari subscriure un conveni amb el beneficiari d’aquesta subvenció. 4. L’Ajuntament podrà procedir al pagament anticipat del 50% de l’import subvencionat, prèvia acceptació de la subvenció per part del beneficiari, d’acord amb l’article 28 de l’Annex IV de les BEP, article previst en relació als pagaments anticipats de les subvencions ordinàries, en relació amb l’article 23 “in fine” que disposa que resultarà d’aplicació a les subvencions directes i nominatives el règim establert a l’annex en allò que resulti compatible. 5. Segons es desprèn de l’expedient administratiu instat als efectes per a l’atorgament de la present subvenció es proposa l’inici dels tràmits legals adients per a la modificació pressupostària que inclogui en el Pressupost municipal la present subvenció nominativa, modificació que no altera la quantia global del Pressupost General de Despeses vigent. D’acord amb l’article 35 i 36 del Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril, de desenvolupament de la Llei 39/1988, reguladora de les hisendes locals, en relació a l’art.177 del TRLRHL, ens trobem davant un crèdit extraordinari, és a dir, una modificació de pressupost de despeses mitjançant la qual, s’assigna crèdit per a la realització d’una despesa específica i determinada que no pot demorar-se fins a l’exercici següent i pel qual no existeix crèdit. 5. L’article 5 de l’Annex IV de les BEP estableix quins són els requisits generals d’atorgament de les subvencions, especificant el que tot expedient de concessió de subvencions haurà de determinar. 6. L’article 7 de l’Annex IV de les BEP estableix que, com a regla general, l’import de la subvenció no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la s’apliqui, requisit que es compleix perquè el projecte que presenta l’entitat està xifrat en 330.000 euros, i el projecte és per a la promoció i desenvolupament de l’esport base durant l’any 2015 i abasta el funcionament ordinari de l’entitat parcialment per tal de fer-ho possible. 7. L’article 8 de la de la LGS, expressa que els òrgans de les Administracions públiques o qualssevol ens que proposin l'establiment de subvencions, amb caràcter previ, hauran de concretar en un pla estratègic de subvencions els objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les seves fonts de finançament, supeditant-se en tot cas al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària, pla que l’òrgan competent de l’Ajuntament no ha realitzat per l’any en curs. 8. En relació amb la competència municipal, amb caràcter general, l’Ajuntament de Badalona pot promoure de manera general l’activitat física i l’esport en llur àmbit territorial, especialment en l’àrea escolar, i fomentar les activitats físiques de caire extraescolar i recreatives en el marc de les directrius de la Generalitat de Catalunya, construir, ampliar i millorar instal·lacions esportives en llur territori, gestionar i supervisar l’ús de les instal·lacions esportives d’ús públic.

Secretaria General


En aquest sentit, l’art. 25.1.l) LRBRL d’acord amb modificació operada per LRSAL, estableix que els Ajuntaments exerciran com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l’Estat i de les comunitats autònomes, “la promoció de l’esport i instal·lacions esportives i d’ocupació del temps lliure” i són un servei mínim de caràcter obligatori per tenir un nombre d’habitants superior amb 20.000, d’acord amb l’art. 26 c) LRBRL de conformitat amb modificació operada per LRSAL, les instal·lacions esportives d’ús públic. L’art. 84.2 lletres d) i k) EAC estableixen que els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies, en els termes que determinin les lleis, sobre la regulació i la gestió dels equipaments municipals i la regulació i la gestió dels equipaments esportius i d’oci i promoció d’activitats. Finalment, l’art. 39 TULE desenvolupa la competència autonòmica i estableix les competències pròpies dels municipis en matèria esportiva:




2015 N 322 3411 48908063 12015000062163 8.000,00 €

12. El Ple de l’Ajuntament és l’òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions atorgades per l’Ajuntament de Badalona atès que els articles 124 i 125 del Decret 179/1995, de 13 juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya, regulen que l’aprovació de bases per a l’atorgament de subvencions de l’Administració local correspon al Ple municipal i que les subvencions podran atorgar-se directament quan aquestes estiguessin previstes en el pressupost de l’entitat que aprova el Ple municipal d’acord amb el procediment previst a l’article 168.4 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. En el mateix sentit cal indicar que l’article 22 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local preveu que és competència del Ple, en tot cas, l’aprovació i modificació dels pressupostos, dels instruments de regulació de caràcter general com les ordenances i de les que expressament li confereixin les lleis. Proposta de Resolució En conseqüència, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Ple de l’Ajuntament, adopti la següent proposta i la converteixi en acord:

Secretaria General


PRIMER.- APROVAR la rendició del compte justificatiu per l’import de 21.543,21 € de la subvenció nominativa i finalista presentada per l’entitat Club de Futbol Sistrells de Badalona, amb NIF G63817399, prevista singularment en el Pressupost Municipal vigent, per import de 8.000,00 €, per l’execució del projecte per la promoció i desenvolupament de l’esport de base durant l’any 2015 -d’acord amb la modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament aprovada en data 24 de novembre de 2015, publicada definitivament al BOP en data 22 de desembre de 2015, amb càrrec a l’aplicació pressupostària 322- 3411-48908063. SEGON.- SATISFER, a l’entitat Club de Futbol Sistrells de Badalona, amb NIF G63817399, el 50% restant de la quantitat de 8.000,00 € de la subvenció concedida, l’objecte de la qual ha estat descrit a l’apartat anterior. TERCER.- SATISFER la quantitat referida a l'apartat anterior a l’entitat beneficiària de la subvenció amb càrrec a l’aplicació pressupostària número 321-3411-48908063, número d’operació AD 12015000062163. QUART.- NOTIFICAR la present acord a l’entitat interessada.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 24. 14. Aprovar la rendició del compte justificatiu de la subvenció finalista atorgada a l’entitat Club Bàsquet Sant Josep. Identificació de l'expedient Tipus de document: Aprovació del compte justificatiu i pagament del restant 50 % de la subvenció nominativa i finalista per la promoció del bàsquet a la ciutat durant l’any 2015. Òrgan que proposa: La 4ª tinent d’alcalde i regidora de Badalona Educadora Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessat: CLUB BÀSQUET SANT JOSEP – NIF –G62369897 Antecedents 1. El CB SANT JOSEP, que té CIF G-62369897, va presentar una sol·licitud de subvenció dirigida a la promoció i el desenvolupament de l’esport base durant l’any 2015. 2. En data 8/02/2015 el Servei d’Esports i Joventut ha emès un informe tècnic en el què, a la vista de la sol·licitud presentada per CB SANT JOSEP, adreçada a la promoció i el desenvolupament de l’esport base durant l’any 2015, proposa que s‘atorgui una subvenció finalista de 5.137,90 € a l‘esmentada entitat sol·licitant, que ha estat valorada en un pressupost de 37.751,30 €. La data d’entrada al Servei Jurídic i d’Administració General de l’esmentat informe és 23/11/2015. El tipus de projecte i el seu import no permet que es gestioni a través de subvencions de concurrència competitiva, quedant acreditat l’interès social del projecte. Els trets diferencials exposats fan que, per la seva excepcionalitat, no estiguin contemplats a les bases de subvencions ordinàries. 3. El projecte ha estat pressupostat en la quantitat de 37.751,30 €. Es compleix, per tant, el que s’estableix a l’article 19 de la Llei general de subvencions, segons el qual, en cap cas, la subvenció atorgada podrà ser de tal quantia que aïlladament o en concurrència d’altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos, superi el cost de l’activitat subvencionada. 4. En data 23/11/2015, es va emetre informe jurídic sobre l’adequació de les actuacions, fent constar que atès que l’entitat reuneix els requisits que com a beneficiària de la subvenció exigeix la legislació aplicable en la matèria i ha complert les obligacions que en aquest moment del procediment li resulten exigibles, no hi ha inconvenient legal per a l’atorgament d’una subvenció directa i nominativa a l’entitat C.B. SANT JOSEP CIF G-62369897, per import de 5.137,90 €, d’acord amb els motius exposats a l’informe tècnic que figura a l’expedient de referència. 5. En el pressupost de despeses vigent, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 5.137,90 €, a favor de l’entitat C.B. SANT JOSEP CIF G-62369897, mitjançant modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament i aprovada el

Secretaria General


24/11/2015 i publicada definitivament al BOP el 22/12/2015. Un cop fiscalitzat l’expedient per la intervenció municipal aquesta subvenció anirà amb càrrec a l’aplicació pressupostària relacionada a continuació:


2015 N 322 3411 48908019 12015000062169 5.137,90 €

6. El representant de l’entitat va acceptar, en la representació que ostenta, la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient en data 31 de desembre de 2015 i va signar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Badalona i l’entitat CB Sant Josep que recull disposicions reguladores de l’objecte i la duració del conveni i els compromisos assumits per l’entitat i per l’Ajuntament. 7. En data 31/12/2015 l’alcaldessa, va dictar resolució aprovant el pagament anticipat del 50 % de la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient i aprovant també, el conveni de col·laboració d’acord amb l’article 28.1. de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), el qual disposa que els convenis seran l’instrument habitual per canalitzar les subvencions previstes nominativament en els pressupostos 8. Obra a l’expedient rendició del compte justificatiu presentat per part de l’entitat beneficiària. 9. En data 8 de febrer de 2016 el cap del servei d’Esports, amb el vist i conforme de la regidora d’Esports, ha emès certificat acreditatiu del compliment fidel de la justificació de la subvenció de referència, per part de l’entitat Club Bàsquet Sant Josep. Fonaments de Dret 1. L’article 3 de l’Annex IV les Bases d’execució de pressupost en vigor (d’ara endavant BEP) estableix el règim jurídic de la concessió de les subvencions, i que literalment és el que segueix:






- L’Ordenança general de subvencions. - Les Bases d’execució del pressupost general. - Bases reguladores de l’atorgament de subvencions que, en cada cas, s’aprovin.

2. Segons el que disposa l’article 118 del ROAS les subvencions tenen per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic. Les formes d’atorgament de les subvencions, segons el que disposa l’article 125 del ROAS, poden ser per medi de convocatòria de concurs públic o bé es podran atorgar directament quan estiguin previstes singularment al pressupost de l’entitat. 3. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP estableix que les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, entre d’altres supòsits, quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple.

Secretaria General


Així mateix, estableix que el conveni serà l’instrument habitual per canalitzar aquestes subvencions, en aquest o, en el seu cas, en la resolució de concessió, es fixaran, a més del beneficiari i quantia de la subvenció, l’objecte, el procediment de concessió, les raons que acreditin l’interès públic, social, econòmic o humanitari i les que justifiquin la dificultat de la seva convocatòria pública, el règim jurídic aplicable, el termini i la forma de justificació. En el mateix sentit s’expressa l’article 22.2.c) de la LGS en relació a l’article 28.1 de la LGS, per la qual cosa, serà necessari subscriure un conveni amb el beneficiari d’aquesta subvenció. 4. L’Ajuntament podrà procedir al pagament anticipat del 50% de l’import subvencionat, prèvia acceptació de la subvenció per part del beneficiari, d’acord amb l’article 28 de l’Annex IV de les BEP, article previst en relació als pagaments anticipats de les subvencions ordinàries, en relació amb l’article 23 “in fine” que disposa que resultarà d’aplicació a les subvencions directes i nominatives el règim establert a l’annex en allò que resulti compatible. 5. Segons es desprèn de l’expedient administratiu instat als efectes per a l’atorgament de la present subvenció es proposa l’inici dels tràmits legals adients per a la modificació pressupostària que inclogui en el Pressupost municipal la present subvenció nominativa, modificació que no altera la quantia global del Pressupost General de Despeses vigent. D’acord amb l’article 35 i 36 del Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril, de desenvolupament de la Llei 39/1988, reguladora de les hisendes locals, en relació a l’art.177 del TRLRHL, ens trobem davant un crèdit extraordinari, és a dir, una modificació de pressupost de despeses mitjançant la qual, s’assigna crèdit per a la realització d’una despesa específica i determinada que no pot demorar-se fins a l’exercici següent i pel qual no existeix crèdit. 5. L’article 5 de l’Annex IV de les BEP estableix quins són els requisits generals d’atorgament de les subvencions, especificant el que tot expedient de concessió de subvencions haurà de determinar. 6. L’article 7 de l’Annex IV de les BEP estableix que, com a regla general, l’import de la subvenció no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la s’apliqui, requisit que es compleix perquè el projecte que presenta l’entitat està xifrat en 330.000 euros, i el projecte és per a la promoció i desenvolupament de l’esport base durant l’any 2015 i abasta el funcionament ordinari de l’entitat parcialment per tal de fer-ho possible. 7. L’article 8 de la de la LGS, expressa que els òrgans de les Administracions públiques o qualssevol ens que proposin l'establiment de subvencions, amb caràcter previ, hauran de concretar en un pla estratègic de subvencions els objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les seves fonts de finançament, supeditant-se en tot cas al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària, pla que l’òrgan competent de l’Ajuntament no ha realitzat per l’any en curs. 8. En relació amb la competència municipal, amb caràcter general, l’Ajuntament de Badalona pot promoure de manera general l’activitat física i l’esport en llur àmbit territorial, especialment en l’àrea escolar, i fomentar les activitats físiques de caire extraescolar i recreatives en el marc de les directrius de la Generalitat de Catalunya, construir, ampliar i millorar instal·lacions esportives en llur territori, gestionar i supervisar l’ús de les instal·lacions esportives d’ús públic. En aquest sentit, l’art. 25.1.l) LRBRL d’acord amb modificació operada per LRSAL, estableix que els Ajuntaments exerciran com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l’Estat i de les comunitats autònomes, “la promoció de l’esport i instal·lacions esportives i d’ocupació del temps lliure” i són un servei mínim de caràcter obligatori per tenir un nombre d’habitants superior amb 20.000, d’acord amb l’art. 26 c) LRBRL de conformitat amb modificació operada per LRSAL, les instal·lacions esportives d’ús públic. L’art. 84.2 lletres d) i k) EAC estableixen que els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies, en els termes que determinin les lleis, sobre la regulació i la gestió dels equipaments municipals i la regulació i la gestió dels equipaments esportius i d’oci i promoció d’activitats. Finalment, l’art. 39 TULE desenvolupa la competència autonòmica i estableix les competències pròpies dels municipis en matèria esportiva:

Secretaria General





2015 N 322 3411 48908019 12015000062169 5.137,90 €

El Ple de l’Ajuntament és l’òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions atorgades per l’Ajuntament de Badalona atès que els articles 124 i 125 del Decret 179/1995, de 13 juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya, regulen que l’aprovació de bases per a l’atorgament de subvencions de l’Administració local correspon al Ple municipal i que les subvencions podran atorgar-se directament quan aquestes estiguessin previstes en el pressupost de l’entitat que aprova el Ple municipal, en aquest cas, es considera convenient l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions finalistes. En el mateix sentit cal indicar que l’article 22 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local preveu que és competència del Ple, en tot cas, l’aprovació i modificació dels pressupostos, dels instruments de regulació de caràcter general com les ordenances i de les que expressament li confereixin les lleis. Proposta de Resolució En conseqüència, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Ple de l’Ajuntament, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- APROVAR la rendició del compte justificatiu per l’import de 39.054,94 € de la subvenció nominativa i finalista presentada per l’entitat Club Bàsquet Sant Josep, amb NIF G62369897, prevista singularment en el Pressupost Municipal vigent, per import de 5.137,90 €, per l’execució del projecte per la promoció i desenvolupament del bàsquet a la ciutat durant l’any 2015 -d’acord amb la modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament aprovada en data 24 de novembre de 2015, publicada definitivament al BOP en data 22 de desembre de 2015, amb càrrec a l’aplicació pressupostària 322- 3411-48908019. SEGON.- SATISFER, a l’entitat Club Bàsquet Sant Josep, amb NIF G62369897, el 50% restant de la quantitat de 5.137,90 € de la subvenció concedida, l’objecte de la qual ha estat descrit a l’apartat anterior. TERCER.- SATISFER la quantitat referida a l'apartat anterior a l’entitat beneficiària de la subvenció amb càrrec a l’aplicació pressupostària número 321-3411-48908019, número d’operació AD 12015000062169.

Secretaria General


QUART.- NOTIFICAR la present acord a l’entitat interessada.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 24. Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible 15. Aprovar la creació del Consell Econòmic i Social de Badalona, i els seus Estatuts. Antecedents. Als inicis dels ajuntaments democràtics, una de les primeres línies d’actuació va ser la d’afavorir la participació ciutadana en la gestió dels assumptes públics. Fruit d’aquesta línia de treball va ser, entre d’altres, la creació d’un consell sectorial com a òrgan a través del qual s’instrumentava la participació democràtica de treballadors, d’empresaris, d’entitats ciutadanes i de l’Ajuntament mateix de Badalona en tots aquells assumptes i matèries que d’una forma directa o indirecta incideixen en el desenvolupament econòmic i social de la ciutat. Concretament, el Consell Econòmic i Social (CES, en endavant). Aquest òrgan consultiu sectorial va funcionar durant un cert període de temps, però amb el decurs dels anys va minvar la seva activitat, per raons desconegudes actualment. De fet, una recerca intensa ha permès trobar constància d’acords plenaris relatius al CES, però no ha estat possible, ni tan sols amb la consulta dels arxius municipals, trobar dades relatives a la seva data de creació. La situació actual de l’economia, també a nivell local, aconsella reprendre el paper d’aquest òrgan consultiu, adaptant-lo a la nova realitat social i associativa, la qual cosa comporta la necessitat de procedir a una nova aprovació de la creació del CES, amb uns nous estatuts que reflecteixin la realitat del teixit social i econòmic actual. Fonaments de dret. PRIMER.- L’article 62 del Text refós de la Llei municipal i del règim local de Catalunya estableix que el Ple de la corporació pot crear òrgans de participació sectorial en relació amb els àmbits d’actuació pública municipal que per llur naturalesa ho permetin, amb la finalitat d’integrar la participació dels ciutadans i de llurs associacions en els assumptes municipals. SEGON.- Aquest precepte és concordant amb les previsions dels articles 130 i 131 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, que defineixen tant l’òrgan competent per a la seva creació (el Ple), com les funcions i règim de funcionament dels consells sectorials. TERCER.- Així mateix, l’article 76.1 del Reglament orgànic municipal de Badalona contempla la creació per acord plenari de consells de participació sectorial quan els àmbits d’actuació pública municipal ho permetin per la seva naturalesa. Per tot això, el sotasignat considera convenient i ajustat a dret que el 2n Tinent d’alcalde i regidor de Badalona Pròspera i Sostenible proposi a la Comissió Informativa de Badalona Pròspera i Sostenible que dictamini favorablement la següent proposta i la sotmeti a l’aprovació del Ple de la Corporació: PRIMER: Deixar sense efecte els acords plenaris i de la resta d’òrgans municipals competents que van ser aprovats anteriorment, en dates actualment desconegudes, referents a la creació i funcionament del Consell Econòmic i Social de Badalona. SEGON: Aprovar la creació i constitució del nou Consell Econòmic i Social de Badalona, que es regirà pels estatus que es transcriuen a continuació: “ESTATUTS DEL CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL DE BADALONA TÍTOL PRIMER: DISPOSICIONS GENERALS ARTICLE 1r.- El Consell Econòmic i Social és un òrgan consultiu de participació ciutadana, constituït pels agents socials i econòmics més representatius de la ciutat de Badalona, representants dels treballadors i treballadores, de les entitats empresarials, entitats socials i ciutadanes i del mateix Ajuntament de Badalona, en tots aquells assumptes i matèries que d’una forma directa o indirecta incideixen en el desenvolupament econòmic i social de la ciutat, el seu teixit productiu i la qualitat dels seus llocs de treball.

Secretaria General


ARTICLE 2n.- El Consell Econòmic i Social es regirà per allò que disposen aquests Estatuts i, en el seu cas, el seu Reglament, així com per les altres disposicions legals que, amb caràcter supletori, siguin d’aplicació. ARTICLE 3r.- Són finalitats del Consell:

A) L’impuls i el foment de totes les activitats d’índole econòmica i social que puguin contribuir directament o indirecta a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania de Badalona, com ara, i a títol enunciatiu i no exhaustiu, la indústria, el comerç, el turisme, l’hostaleria, els serveis, i les activitats primàries, i altres que el Consell consideri adient.

B) El foment de la inversió, la formació i el coneixement i de la innovació en l’economia local. El suport als nous sectors productius vinculats a l’economia del coneixement, al benestar social i la salut de les persones, i la transició ecològica cap a una economia sostenible i adaptada a les estratègies de resiliència.

C) La promoció i el suport al desenvolupament a les empreses locals, incloent el comerç de proximitat i les empreses de l’economia cooperativa, social i solidària.

D) El foment de l’ocupació i la lluita contra la precarietat laboral. E) Assolir al màxim l’aprofitament tant del litoral com de la Serralada de Marina i altres

zones d’interès natural, amb una perspectiva de sostenibilitat mediambiental, en tots els diversos aspectes.

F) Contribuir a l’estudi, planificació estratègica i implementació d’un model de desenvolupament local pròsper, solidari i sostenible, basat en l’economia estacionària.

G) Qualsevol altra que pugui contribuir a l’enfortiment i a la modernització de la base econòmica de la ciutat.

ARTICLE 4t.- 1.- Les atribucions del Consell són les d’assessorar i proposar, buscant el màxim consens, actuacions estratègiques i polítiques públiques, d’acord amb les finalitats del mateix, per la qual cosa podrà elaborar els estudis, dictàmens i propostes que estimarà convenients per a la consecució de les finalitats contemplades a l’article precedent. 2.- Les propostes, els dictàmens i els informes al·ludits es podran elaborar a iniciativa del mateix Consell o bé a petició de l’Ajuntament, al qual hauran de ser elevats quan s’escaigui. 3.- Se sotmetran a consulta i debat del Consell les següents matèries:

El pressupost municipal El pla general d’actuació municipal Les ordenances fiscals

El Consell podrà emetre informe sobre aquestes matèries i elevar-lo a l’Ajuntament per a la seva consideració. ARTICLE 5è.- L’àmbit d’actuació del Consell quedarà circumscrit a la demarcació territorial de la ciutat de Badalona. No obstant, el Consell podrà participar a través dels seus representants, a qualsevol fòrum o esdeveniment d’abast supralocal, quan així ho permeti la legislació i ho acordi la Presidència del Consell.

TITOL SEGON : COMPOSICIÓ ARTICLE 6è.- 1.- Es crearà una Comissió Permanent amb les funcions i atribucions que s’assenyalen en aquests Estatuts. 2.- Els consells sectorials existents en matèria de comerç, turisme, o qualsevol altre aspecte de l’economia, s’integraran en el Consell Econòmic i Social com a Comissions Sectorials, previ acord plenari corresponent, i mantenint si s’escau llurs pròpies normes de funcionament intern. 3.- Per resolució de la Presidència, per pròpia iniciativa o a instància del Ple es podran crear Comissions de Treball per a l’estudi de temes monogràfics i de matèries concretes. ARTICLE 7è.- El Ple del Consell Econòmic i Social estarà format pels membres següents:

a) Una Presidència que en qualsevol cas serà l’alcalde/ssa de la ciutat o aquella persona a la qual delegarà el càrrec.

Secretaria General


b) Una Vicepresidència que recaurà en el tinent d’alcalde que tingui delegades les competències de desenvolupament econòmic i un vicepresident segon que s’escollirà entre els membres representants de les entitats que formen part del consell

c) Una o un representant per cada un dels diversos grups polítics representats en el Consistori.

d) Una o un representant de la Cambra de Comerç, d’indústria i de Navegació. e) Dos representants de les Centrals Sindicals més representatives a la ciutat d’acord

amb el que estableix la legislació de representació sindical. f) Una o un representant de la Federació Patronal més representativa de la ciutat. g) Una o un representant de la Federació d’Associacions de Comerciants de

Badalona. h) Una o un representant de l’entitat amb més significança de la ciutat en el sector

turístic. i) Una o un representant de les Escoles de Formació Professional. j) Una o un representant de la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona. k) Una o un representant de les Cooperatives de Treball Associat. l) Una o un representant a la Xarxa d’Economia Solidària del Barcelonès Nord. m) Un màxim de quatre persones ratificades pel Ple a proposta de la Presidència

entre aquelles persones o bé entitats de la ciutat les quals per llurs coneixements, prestigi i relleu puguin contribuir a la consecució dels fins estatutaris.

n) La Secretaria igualment amb dret a veu però sense vot, que haurà de reunir la condició de tenir títol superior i reconeguda experiència professional, la qual serà directament designada per la Presidència del Consell.

o) Aquelles entitats, moviments socials, formalitzats o no, sindicats o altres federacions representatives del comerç o l’empresariat que ho sol·licitin podran ser convidades de forma permanent amb veu però sense vot si així ho sol·liciten a la presidència.

p) Representants municipals tant tècnics, directius o assessors que es considerin necessaris per la presidència, amb veu però sense vot.

D’acord amb el que preveu l’article 3.5 de la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, en els casos en què les entitats representades ho estiguin per més d’una persona física, la representació haurà de ser paritària. ARTICLE 8è.- La Comissió Permanent estarà formada per les dues vicepresidències, un o una representant per cada una de les Centrals Sindicals més representatives a la ciutat d’acord amb el que estableix la legislació de representació sindical, un o una representant de la Federació Patronal més representativa a la ciutat, una o un representant de cada un dels grups polítics representats en el Consistori, i la persona encarregada de la secretaria del Consell ARTICLE 9è.- Les Comissions Sectorials es regiran per llurs normes respectives de funcionament en tot allò que no s’oposi a aquests Estatuts. A les Comissions Sectorials i a les Comissions de Treball, podran assistir aquelles persones que, tot i no formar part del Ple del Consell, en funció de la seva experiència i coneixement en els assumptes que es tractin, siguin convidades per la pròpia Comissió, a proposta de la seva Presidència. Aquestes seran coordinades pel personal municipal respectiu per la seva temàtica. TITOL TERCER : DELS I LES MEMBRES DEL CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL CAPITOL I DRETS I REQUISITS ARTICLE 10è.- Correspon a tots i a cadascun dels membres del Consell o a llurs substituts acreditats :

a) La participació en els debats i el fet d’efectuar tota classe de propostes i de mocions en aquelles matèries que siguin competència del Consell.

b) Exercitar el dret al vot, llevat d’aquells membres que no l’ostentin, i el fet de poder fer constar en acta aquells extrems concrets que consideri convenients ja sigui de la pròpia intervenció o la de qualsevol altre membre del Consell.

c) Formular precs i preguntes.

Secretaria General


d) Delegar el seu dret a vot en altre membre del Consell en la forma i els requisits que s’estableixin al Reglament.

e) El dret d’obtenir qualsevol informació que cregui necessària per al bon desenvolupament del seu càrrec, d’aquí que haurà de formular per escrit la sol·licitud corresponent tot exposant palesament els antecedents i documents que calguin, els quals li seran facilitats per la Secretaria però en cap cas podran sortir de la Secretaria si no és que la mateixa ho autoritzi.

f) Tots aquells altres drets i funcions intrínsecs a la condició de membres del Consell. ARTICLE 11è.- L’exercici del càrrec dels representants serà en tot cas, gratuït. ARTICLE 12è.- Els i les membres del Consell Econòmic i Social perdran la condició de tals en els casos següents:

a) A causa de defunció o bé de declaració legal d’absència. b) A través de renúncia. c) Com a resultat de proposta raonada de l’organisme o entitat que el membre

representi. d) A causa de qualsevol declaració judicial que afecti la seva capacitat d’obrar

CAPITOL II ORGANS Secció primera: FACULTATS I FUNCIONS DE LA PRESIDÈNCIA I DE LES VICEPRESIDÈNCIES. ARTICLE 13è.- Correspon a la Presidència del Consell:

a) La representació formal del Consell Econòmic i Social de Badalona. b) La facultat de dirigir-se a tots els organismes, associacions i entitats

membres del Consell a fi que proposin la designació de llurs representants.

c) El nomenament formal de les persones representants que formaran part del Consell Econòmic i Social.

d) La convocatòria de les sessions i la fixació de l’ordre del dia. e) El fet de presidir les sessions i el de moderar el desenvolupament dels

debats ja siguin de Ple o bé de les diferents Comissions, i fins i tot de les Comissions de treball, si ho estima convenient.

f) El d’exercitar el seu dret a vot que serà de qualitat en el supòsit de produir-se empat.

g) El d’acordar la convocatòria de les sessions extraordinàries, tret d’allò que es preveu als articles 22 i 25.b) d’aquests Estatuts.

h) El d’autoritzar amb el vist-i-plau totes les actes i certificacions dels acords del Consell.

i) El d’elevar els acords del Consell al Ple de l’Ajuntament de Badalona j) El de designar i de nomenar la Secretaria General del Consell. k) Totes aquelles altres funcions intrínseques al càrrec de Presidència.

ARTICLE 14è.- Correspon a les Vicepresidències del Consell: La Vicepresidència Primera del Consell tindrà les funcions representatives en les quals substituirà la Presidència en cas d’absència, malaltia o delegació expressa. La Vicepresidència Segona tindrà les atribucions d’impuls i supervisió de l’actuació del Consell, en aplicació dels acords emanats dels seus òrgans de direcció i supervisarà també l’actuació de la Secretaria, i de l’activitat administrativa del Consell, així com vetllar pel correcte funcionament del Consell en tant que representant de la societat civil. ARTICLE 15è.- Correspon a la Presidència de la Comissió Permanent i de les Comissions Sectorials:

a) La convocatòria de les sessions que presideix i la fixació de l’ordre del dia.

b) Presidir les sessions de la seva Comissió i moderar el desenvolupament dels debats.

c) Exercir el seu dret a vot, que serà de qualitat en el supòsit de produir-se empat.

Secretaria General


d) Assistir a totes les reunions de treball que consideri oportunes i totes aquelles altres funcions intrínsecs al càrrec i també les que siguin delegades expressament per la Presidència del Consell o les pròpies Comissions.

e) Autoritzar amb el vist-i-plau totes les actes i certificacions dels acords de la Comissió.

ARTICLE 16è.- La vicepresidència o vicepresidències substituiran la Presidència en cas d’absència, malaltia o delegació expressa, i presidiran i convocaran les reunions de les Comissions de Treball que els seran assignades pel Consell o per la Comissió Permanent i les Comissions Sectorials, i podran assistir a les reunions de totes les altres Comissions. Secció segona: DE LA SECRETARIA ARTICLE 17è.- La Secretaria serà l’òrgan executiu de les funcions pròpiament administratives del Consell i tindrà cura de la coordinació entre els òrgans del Consell. ARTICLE 18è.- Correspondrà, també, a la persona titular de la Secretaria:

a) El fet de rebre i d’examinar la documentació que acrediti els membres del Consell com a representants de llurs corresponents organismes i entitats, qualificant-la per a la seva admissió, o si n’és el cas, denegació, amb el vist-i-plau de la Presidència, quan no s’acompleixin els requisits legalment establerts.

b) El d’actuar en totes les sessions del Ple i de la Comissió Permanent i Comissions Sectorials, i estendre l’acta d’aquestes sessions.

c) El de custodiar la documentació oficial del Consell. d) El de facilitar tota la informació i documentació que li sigui sol·licitada per

qualsevol membre del Consell, llevat d’allò que es disposa a l’apartat e) de l’article 10è.

e) El d’expedir totes les certificacions que siguin necessàries, amb el vist-i-plau de la Presidència.

f) El d’expedir justificants d’assistència a les sessions dels òrgans del Consell a petició de la conselleria que ho sol·liciti, on es farà constar el lloc, data, hora de començament i acabament de la sessió i el nom de la persona interessada.

g) El de rebre i d’expedir la correspondència i altres modificacions. h) El de coordinar les funcions dels diversos òrgans del Consell. i) El d’elaborar a instància de la Presidència, l’ordre del dia de totes les

sessions. j) Totes aquelles altres funcions que se li encomanaran per acord del Consell.

ARTICLE 19è.- En el cas d’absència o malaltia de la Secretaria el substituirà en totes les funcions la persona que designi la Secretaria General de l’Ajuntament. Secció Tercera: DEL PLE DEL CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL ARTICLE 20è.- 1- El Ple del Consell Econòmic i Social estarà integrat per la totalitat dels i les membres que el componen d’acord amb allò que disposa l’article 7è. d’aquests Estatuts. 2- Això no obstant, podran assistir i ser escoltades aquelles persones que pels seus coneixements tècnics en determinada matèria, siguin requerides pròpiament pel Ple del Consell o per la Comissió Permanent o les Comissions Sectorials. ARTICLE 21è.- 1- El Ple del Consell Econòmic i Social es reunirà trimestralment amb caràcter ordinari. 2- També podrà reunir-se en sessió extraordinària, en els casos següents:

a) Si ho acorda el mateix Ple. b) A iniciativa del la Presidència. c) A instància d’una tercera part dels membres tot expressant en la sol·licitud els

assumptes a tractar. ARTICLE 22è.- 1- El ple del Consell, tant a la sessió ordinària com a l’extraordinària, quedarà vàlidament constituït en primera convocatòria, sempre que concorrin en persona o degudament representats les dues terceres parts dels seus membres, i en segona convocatòria, trenta minuts desprès de l’hora establerta per la primera, qualsevol que sigui el nombre de membres que acudirà a ella.

Secretaria General


2- Per a la validesa i eficàcia de les deliberacions i dels acords del Ple serà requisit inexcusable la concurrència de la Presidència o de qui la substitueixi, així com també de la Secretaria o de la persona que en faci la substitució. ARTICLE 23è.- 1- Els acords s’adoptaran per la majoria simple, excepte per a la modificació d’aquests Estatuts i per a l’aprovació del Pla General d’Actuació del Consell, els quals requeriran majoria absoluta però es vetllarà per tal que les decisions siguin preses de forma consensuada. ARTICLE 24è.- Són funcions pròpies del Ple del Consell:

a) L’aprovació i modificació dels Estatuts. b) L’aprovació i modificació del Reglament del Consell. c) L’aprovació del Pla General d’Actuació . d) La designació de la vicepresidència segona. e) L’aprovació de les actes de les sessions plenàries.

ARTICLE 25è.- Sens menyscapte d’allò que es disposa a l’article precedent, el Ple del Consell Econòmic i Social, podrà, també acordar:

a) La convocatòria extraordinària del Ple. b) La convocatòria extraordinària de la Comissió Permanent i de les

Comissions Sectorials. c) La constitució d’una o més Comissions de treball. d) L’aprovació de qualsevol altra proposta procedent.

Secció Quarta: DE LA COMISSIÓ PERMANENT ARTICLE 26è.- 1.- La Comissió Permanent del Consell Econòmic i Social estarà composada per tots aquells membres enumerats a l’article 8è. d’aquestes Estatuts. 2.-. Això no obstant, podran assistir i podran ser escoltades aquelles persones que per llurs coneixements tècnics, en determinada matèria, siguin requerides per la mateixa Comissió Permanent. ARTICLE 27è.- 1.- La Comissió Permanent es reunirà, en caràcter ordinari, almenys un vegada dins de cada trimestre. ARTICLE28.- Són funcions de la Comissió Permanent:

a) El seguiment dels acords del Consell b) Preparar els ordres del dia del Consell i vetllar per la seva correcta

convocatòria en temps i forma i que els seus membres tinguin tota la documentació disponible amb temps suficient.

c) Fer el seguiment del compliment dels acords del consell o de les tasques de les comissions sectorials

DISPOSICIONS ADICIONALS PRIMERA.- 1.-Sense perjudici d’allò que disposa l’article 12è., el càrrec de conseller/a finalitzarà automàticament quan s’extingirà el període de temps per al qual el consistori municipal ha estat elegit. SEGONA.- El Consell Econòmic i Social de Badalona no tindrà pressupost, però podrà disposar dels recursos propis i materials que l’Ajuntament posi a la seva disposició pel bon funcionament del Consell. DISPOSICIONS FINALS UNICA.- El Consell Econòmic i Social de Badalona podrà integrar-se o coordinar-se amb altres Organismes d’objectius similars, i àmbit territorial diferent de la ciutat de Badalona, en les formes i modalitats que aprovarà el Ple del Consell. DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA ÚNICA.- Queden derogats tots els acords i resolucions adoptats per qualsevol òrgan municipal competent en relació al Consell Econòmic i Social de Badalona amb anterioritat a la data d’aprovació d’aquests estatuts.” TERCER: Integrar en el Consell Econòmic i Social com a Comissions Sectorials, sens perjudici de la vigència de llurs pròpies normes de funcionament, els Consells sectorials de Comerç i Consum, Mercats, i qualsevol altre relatiu a l’economia local. QUART: Sotmetre aquest acord a informació pública, per un termini mínim de trenta dies, mitjançant un anunci que s’haurà de publicar al Butlletí Oficial de la Província, al Diari

Secretaria General


Oficial de la Generalitat, a un dels mitjans de comunicació escrita diària i en el tauler d’anuncis de la corporació, així com en la web municipal. CINQUÈ: Cas que no es presentin reclamacions o al·legacions, el present acord d’aprovació inicial, esdevindrà definitiu. SENYOR MAÑAS: Avui portem a Ple l’aprovació inicial de la proposta d’estatuts del Consell Econòmic i Social. Donem compliment d’aquesta manera a un compromís que havíem pres els tres grup municipal que formem part del Govern. Donem compliment també a una moció aprovada durant el mandat anterior, que instava al Govern municipal a crear aquest Consell. I m’agradaria fer dues reflexions, una de procediment i una de fons. La de procediment és dir que avui fem l’aprovació inicial, que aquesta és una proposta d’estatuts que ja ha estat parlada amb alguns dels agents socials més importants de la ciutat, com pot ser la Federació d’Empresaris, el Gremi d’Instal·lacadors, els sindicats representatius, però que estem oberts a rebre les al·legacions dels grups municipals, de tots els moviments socials i de la ciutadania, per portar una nova aprovació definitiva d’aquests estatuts, segurament millorada, amb les aportacions tant dels grups municipals, com de les entitats, de la ciutadania organitzada, o com d’aquell ciutadà que hi vulgui presentar al·legacions. I una reflexió de fons, des d’aquest Govern tenim molt clar quina és la nostra estratègia de desenvolupament local, apostem per acabar amb aquesta dinàmica de la ciutat de Badalona de transformar sòl industrial en habitatge i residencial. I també volem subvertir la dinàmica que ha tingut durant els darrers anys la ciutat de Badalona, de tenir uns polígons industrials degradats en molts casos, amb poques infraestructures i amb baix valor afegit. En aquest moment, en el pressupost municipal s’ha fet un esforç considerable per dotar partides que no existien d’industrializació, de foment de l’ocupació i per intentar començar a aplicar tot un seguit de polítiques que ens portin a buscar fórmules de desenvolupament local. I no només això, també estem convençuts d’un fet, i ho volem fer de forma consensuada amb tots els grups de l’oposició i els agents socials, Badalona té moltíssima potencialitat de creixement econòmic. Badalona és la ciutat del món amb més pes relatiu de sòl industrial a dins del casc urbà consolidat, del món, amb dades contrastades. Disposem de 210 hectàrees de sòl industrial, quan el 22 @ de la ciutat de Barcelona, en tenia 35. I avui el 22 @ és un model d’èxit que s’explica al món, de combinar nova activitat econòmica d’alt valor afegit, amb altes usos que són compatibles a la ciutat. Disposem de dos polígons industrials a primera línia de mar i encara que no ens ho sembli, per la degradació actual de la zona, amb bona connexió amb el transport públic. Nosaltres com a Govern, volem posar aquest Consell Econòmic i Social a disposició, tant dels grups municipals de l’oposició com de tots els agents socials, per fer una cosa que creiem que és importantíssima, que és assentar les bases d’una reflexió estratègica que haurà de durar molt més enllà d’aquest mandat, de quin és el model que volem per als nostres polígons industrials, de quin és el model i quin és el motor que volem buscar per al nostre desenvolupament econòmic local, i de quines són les polítiques més efectives que podem aplicar per un foment efectiu de l’ocupació i intentar superar la via dels plans d’ocupació que molt sovint no són res més que tapar forats que haurien de tapar-se des de altres llocs perquè no serveixen, dissortadament, per la recerca activa de feina. Aquest és el nostre posicionament, el volem compartir amb tots vostès, els convidem a fer al·legacions a aquesta proposta d’estatuts. I també un compromís, no volem que aquest sigui un Consell buit, volem que aquest sigui un espai de concertació de les polítiques de desenvolupament econòmic de la ciutat. Per tant, que siguin unes polítiques consensuades amb tots els grups municipals i amb els agents socials, perquè aquesta ciutat mereix una estratègia de desenvolupament econòmic que duri al llarg dels anys i que per tant, pugui tenir fruits en el seu futur. El regidor que us parla és molt optimista, tot i la mancança i la greu crisi econòmica que estem patint, però estic convençut, mirant dades, reflexionant, parlant amb gent que en sap, mirant què s’ha fet en d’altres ciutats europees, de l’enorme potencialitat que pot tenir la nostra ciutat i l’enorme potencialitat que pot tenir el sòl industrial de la ciutat. I per acabar, senyora alcaldessa, m’agradaria fer una reflexió, llegia uns documents, no puc citar ara de qui eren, per tant, faig una cosa lletja, que és citar algú sense recordar-me del nom, que deia que el desenvolupament econòmic local en aquelles ciutats europees que havia funcionat, havia

Secretaria General


funcionat buscant el motor d’aquell desenvolupament econòmic a dins de la seva pròpia ciutat, buscant quines potencialitats hi havia a dins de la pròpia ciutat, no esperant inversions milionàries de fora. Nosaltres estem convençuts que dins de la nostra ciutat hi ha aquestes potencialitats, i com a Ajuntament l’únic que hem de fer és posar la taula per poder-les desenvolupar. SENYOR LÓPEZ: El progreso económico depende en gran medida de que las instituciones políticas funcionen correctamente. Entonces en este caso, los estatutos del Consejo Económico Social, puede tomarlo el regidor como alegaciones o modificaciones. Creo que es importante que las entidades que nombren representantes estén registradas en la ciudad de una manera ordenada, número de socios, junta, etc. Porque sino no podemos saber hasta qué punto las personas que formarán parte de ese Consejo Económico y Social son representativas de los diferentes sectores sociales. Y por otro lado, en el artículo 12, donde dice los miembros del Consejo Económico y Social, se dice que estos miembros perderán su condición a causa de defunción, a través de su renuncia, o como resultado de la propuesta razonada del organismo que lo nombra. Pienso que la represtación de una persona en un organismo tiene que ser siempre por un tiempo determinado, y no puede ser que si el organismo que lo nombra no lo cesa y no se muere, esté. Creo que es fundamental. Primero, las personas que formen parte del organismo tienen que representar asociaciones o entidades registradas en el Ayuntamiento y elegidas democráticamente, y los miembros siempre es por un tiempo determinado. SENYOR MAÑAS: Jo el primer que desitjo és que no es mori cap membre d’aquest Consell Econòmic durant aquest mandat i per molt de temps, això que consti en acta. I segon, senyor Juan Miguel, crec que nosaltres com a Ajuntament, si la Federació d’Empresaris i el Sindicats, si qualsevol altra entitat nomena un representant, no podem determinar quina ha d’estar la durada de la representació, sinó que han de ser les pròpies entitats qui el nomenin o el cessin, pensem. Entenc que el que vol dir. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: No estoy de acuerdo. SENYORA ALCALDESSA: En tot cas, hi ha més paraules, però en tot cas hi haurà al·legacions i per tant, queda clara la seva petició. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Hay dos turnos de palabra. SENYORA ALCALDESSA: Sí, però primer donarem paraula a la resta de representants. SENYOR FALCÓ: Bona tarda. Nosaltres farem una abstenció en aquest dictamen, amb la voluntat de presentar-hi esmenes, i també farem una abstenció que també mostra un cert escepticisme sobre el que aquest Consell pugui donar de si tal i com s’ha presentat en aquest moment per part del Govern al Ple. És evident que aquesta fórmula de Consell és positiva de recuperar i és positiva de donar-li un impuls, i per tant, des d’aquesta perspectiva el nostre posicionament és favorable a la seva existència. Altra cosa és que quan hàgim mirat una mica més aprofundidament el contingut dels seus estatuts, trobem alguna proposta de millora, espero, o en tot cas, algun posicionament que pugui ser contrastat amb el Govern i si s’escau, debatut amb el Govern, i aprovat o no en funció de la majoria que hi hagi en aquest Ple. Però d’entrada, jo diria que un Consell Econòmic i Social hauria de mirar més cap enfora que cap endins, i aquest Consell Econòmic i Social tal i com es presenta i pel que diu que haurà de sotmetre a la seva consideració, crec que mira massa endins. Mira al pressupost municipal ordinari, que està gastat en un 98 % i que no sé pas ben bé quin paper hi pot tenir el Consell Econòmic i Social a l’hora de decidir-ne alguna cosa, més enllà de tenir la informació. Però el pressupost municipal tots sabem el que és, és el que permet a la màquina de l’administració engegar cada dia i prestar el seus serveis. Mira el Pla general d’actuació municipal, que entenem que això és el que puguin representar els diners que la ciutat acabi invertint en la millora dels seus carrers o dels seus equipaments. Tampoc no sabem si aquí un Consell Econòmic i Social, tal i com l’entenem nosaltres, hi té alguna cosa a dir de fonamental o de clara. Veu les ordenances fiscals, que les hem vist avui, i que en tot cas, tampoc no sé fins a quin punt són el rovell de l’ou del que hauríem de discutir en el Consell Econòmic i Social. I després, té una composició que segur que és benintencionada però sobre la qual nosaltres ja faríem algun tipus de consideració. Per exemple, ens hagués agradat que la vicepresidència d’aquest Consell Econòmic i Social fos per algú de la societat civil, i no per algú de l’Ajuntament quan la Presidència ja

Secretaria General


és, lògicament, de l’alcalde o de l’alcaldessa. En aquest sentit, una persona d’aquestes quatre que a proposta de la presidència, s’escolliran pel Ple, d’acord amb el seu currículum, amb la seva trajectòria, ens semblaria bo que fos també proposada com a vicepresident o vicepresidenta d’aquest nou organisme. Més enllà d’això, a mi em sembla que del que hauria de parlar aquest Consell Econòmic i Social també, és de possibles inversions, de possibles projectes que poguessin haver-hi a la ciutat que despertessin algun interès i que s’haguessin de debatre per veure si són bones, convenients o no. I també hauria de parlar molt de planejament urbanístic, de ciutat, de com volem que sigui la nostra ciutat; de si els polígons, tal i com els tenim avui, estan en la millor de les posicions; de si la zona d’oci que tenim avui està en el millor dels seus llocs; des com fer del port un element dinamitzador, catalitzador de l’economia de la ciutat. Em sembla que hauria de parlar una també d’aquests projectes de futur, més enllà del curt placisme que pot representar veure un pressupost municipal, veure una ordenança fiscal o veure un Pla d’actuació municipal. Em sembla que fora bo que en aquest Consell també es pogués discutir del projecte de ciutat, de per on volem orientar el nostre Pla d’ordenació urbanístic municipal, si existís. O en tot cas, la modificació del Pla general metropolità que hauríem d’aplicar en tot el nostre àmbit. Perquè no sé si tenim dues-centes deu hectàrees, però el que sembla clar també, sense necessitat de consultar gaires dades, és que segons qui, amb trenta-cinc hectàrees, ha tret molt més rendiment de nosaltres amb dues-centes deu, des d’un punt de vista de creixement i de valor afegit. I en aquest sentit, jo espero que quan aprovem definitivament aquests estatuts, haguem pogut introduir la idea que aquest Consell, més enllà de discutir sobre les coses de casa, ha de discutir sobre les coses de la ciutat amb una perspectiva molt àmplia, molt metropolitana, molt nacional i molt més estratègica del que ens sembla que es planteja en aquesta primera proposta. SENYOR PASTOR: Bona tarda a tothom. Des del grup municipal Socialista nosaltres votarem a favor perquè més enllà de ser una proposta del Govern nosaltres també ho portàvem al nostre programa electoral. I sobretot, que aquest Consell Econòmic i Social sigui un espai comú de debat i decisió entre agents polítics, econòmics i socials. És important també marcar aquesta estratègia de desenvolupament local que deia el regidor Mañas. I sobretot, definir un full de ruta, que al final és el que ens interessa a tots, sobretot per reactivar el nostre teixit industrial, els nostres polígons, per fomentar l’ocupació i per fer promoció econòmica. La promoció econòmica, que és una paraula molt gran, però al cap i a la fi també ha de ser una aposta pel comerç de proximitat, que jo crec que no es deixa de banda, però sí que d’alguna forma de vegades l’obviem i no sabem la importància que té en aquesta ciutat. Doncs aquest full de ruta ha de marcar sobretot, per un costat no només des del Consell Econòmic i Social, sinó des de la prioritat del Govern, com reactivar l’economia, com crear ocupació, com buscar aquest valor afegit, que sigui des del pol d’investigació biomèdica que tant parlem, a Can Ruti, o des del a potenciació industrial dels polígons que tenim. Però sobretot que aquesta potencialitat que parlàvem i aquest motor que ha de ser intern, marqui les prioritats. Jo espero que també aquesta responsabilitat no sigui només del Consell Econòmic i Social, sinó que sigui una aposta política del Govern i l’entomi fent una proposta abans d’escoltar. I sobretot, que aquest Consell Econòmic i Social no acabi sent una comissió que al final el que fa és retardar l’acció política, que crec que és el que fa falta en aquesta ciutat. SENYOR FERNÁNDEZ: Jo crec que és un Consell que li falta molta representació, jo crec que hi ha pols importants d’economia i agents socials importants que haurien d’estar representats en aquest Consell Econòmic i Social. Podríem parlar de pols en el sentit sanitari de Can Ruti, que jo crec que ha de tenir un protagonisme especial en la industrialització de la nostra ciutat. podríem parlar també del Port, no sé si el senyor Falcó ho ha esmentat, el port. Podríem parlar d’agents universitaris, que també hi són a la ciutat i que tampoc estan representats. Per això nosaltres, en comptes de votar en contra farem una abstenció i farem esmenes en aquest dictamen per millorar si convé, aquest Consell Econòmic i Social, que creiem que és interessant i important per aquesta reflexió que hem de tenir com a ciutat, de la indústria i de l’economia de Badalona. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: A raíz de lo que se ha dicho y compartiendo muchas de las objeciones y aclaraciones o modificaciones que se proponen, como por ejemplo que se

Secretaria General


ocupe no solamente de mirar los presupuestos o las ordenanzas fiscales, creo que es fundamental las personas que componen el Consejo. Creo que como han apuntado anteriormente faltan representantes de la economía o de la universidad, con una visión de futuro y que verdaderamente permitan plantear propuestas para ocupar esas más de doscientas hectáreas que están desocupadas o que pueden ocuparse de una mejor manera. Por eso creo que es fundamental fijar la composición del Consejo Económico y Social y de la Comisión Permanente. SENYORA ALCALDESSA: En tot cas hi ha dues opcions, una és que no s’aprovi i el tornem a presentar més endavant per tornar a iniciar el procés, i l’altre és que s’aprovi i s’obri aquest període d’al·legacions en què totes aquestes millores que vostès proposen es puguin posar en pràctica. A nosaltres ens semblava que era interessant, perquè era un compromís de fa temps, i que ja teníem ganes de poder-li donar sortida, i que era millor treure’l encara que fos millorable, amb totes les aportacions de tothom, que no esperar a tenir-lo consensuat cent per cent abans de posar-lo a votació. Ho dic perquè m’informa la secretària que si no s’aprova per majoria absoluta no quedaria aprovat. En tot cas fem el repàs de vots i veiem si s’aprova o no. Teníem l’abstenció del Partit Popular, de Ciutadans i abstenció de Convergència i Unió, i tenim els vots favorables de l’equip de govern i els tres regidors del Partit Socialista, som tretze. Puc exercir el vot de qualitat? No? SENYORA SECRETÀRIA: En cas d’empat. El vot de majoria absoluta és sobre el nombre legal, són catorze hi hagi qui hi hagi a nivell d’assistència. Un altre és el tema de la majoria simple que és la meitat més u del nombre d’assistents. Però la majoria absoluta és del nombre legal. I per tant, dels vint-i-set són catorze. SENYOR MAÑAS: Senyora secretària per què s’ha d’aprovar per majoria absoluta? Pregunto per desconeixement, li faig la consulta per absolut desconeixement. SENYORA SECRETÀRIA: Sí, perquè ho posa la Llei, que és objecte de majoria absoluta. Ho posa a la Llei municipal, perquè és la creació d’un òrgan. Consta a l’expedient, no ens ho hem inventat. SENYORA ALCALDESSA: Ho tornarem a portar, lamentem perdre aquest mes, però si així ho vol el Ple, doncs així ho farem.

Votació No s’aprova. Vots a favor 13, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions 11, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Convergència i Unió i Partit Popular. 16. Aprovar la rendició del compte justificatiu i pagament del 50% de la subvenció de la Federació de l'Associació de Venedors del Mercat, per la promoció cavalcada de reis a Badalona any 2015. Antecedents 1. La Federació Associacions Mercats Municipals, amb NIF G6267860-2, va presentar una sol·licitud de subvenció, l’objecte de la qual és l’execució del projecte, que contribueix a satisfer i realitzar un esdeveniment tradicional d’indubtable interès ciutadà com és la Cavalcada de Reis mitjançant accions que, alhora, contribueixen a difondre i promoure la imatge del servei públic de mercats municipals, durant el present any. 2. En data 16/12/2015 el cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç ha emès un informe tècnic en el què, a la vista de la sol·licitud presentada per la Federació Associacions Mercats Municipals amb NIF G6267860-2 adreçada a promoure un esdeveniment tradicional a Badalona l’any 2015, proposa que s‘atorgui una subvenció finalista de 6.000,00 euros a l‘esmentada entitat sol·licitant, que ha estat valorada en un pressupost de 20.639,54 euros El tipus de projecte i el seu import no permet que es gestioni a través de subvencions de concurrència competitiva, quedant acreditat l’interès general del projecte.

Secretaria General


Els trets diferencials exposats fan que, per la seva excepcionalitat, no estiguin contemplats a les bases de subvencions ordinàries. 3. El projecte ha estat pressupostat en la quantitat de 20.639,54 euros. Es compleix, per tant, el que s’estableix a l’article 19 de la Llei general de subvencions, segons el qual, en cap cas, la subvenció atorgada podrà ser de tal quantia que aïlladament o en concurrència d’altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos, superi el cost de l’activitat subvencionada. 4. En data 16/12/2015, es va emetre informe jurídic sobre l’adequació de les actuacions, fent constar que atès que l’entitat reuneix els requisits que com a beneficiària de la subvenció exigeix la legislació aplicable en la matèria i ha complert les obligacions que en aquest moment del procediment li resulten exigibles, no hi ha inconvenient legal per a l’atorgament d’una subvenció directa i nominativa a l’entitat Federació Associaicions Mercats Municipals NIF G62678600-2, per import de 6.000,00 euros, d’acord amb els motius exposats a l’informe tècnic que figura a l’expedient de referència. 5. En el pressupost de despeses vigent, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 6.000,00 euros a favor de l’entitat Federació Associaicions Mercats Municipals NIF G6267860-2. amb càrrec a l’aplicació pressupostària relacionada a continuació:


2015 N 221 4310 48997 AD 12015000059911/1 6.000.00 euros

6. El representant de l’entitat va acceptar, en la representació que ostenta, la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient en data 30 de desembre de 2015. 7. En data 30/12/2015 el 2n tinent d’alcalde i regidor de l’Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible, per delegació Resolució d’Alcaldia 23 i 29 /06/2015, va dictar resolució aprovant el pagament anticipat del 50 % de la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient. 8. Obra a l’expedient rendició del compte justificatiu presentat per part de l’entitat beneficiària. 9. En data 31 de desembre de 2015 el cap del departament de Promoció Econòmica i Comerç, ha emès informe acreditatiu del compliment fidel de la justificació de la subvenció de referència, per part de la Federació Associacions Venedors Mercats Municipals Fonaments de Dret 1. L’article 3 de l’Annex IV les Bases d’execució de pressupost en vigor (d’ara endavant BEP) estableix el règim jurídic de la concessió de les subvencions, i que literalment és el que segueix:






- L’Ordenança general de subvencions. - Les Bases d’execució del pressupost general.

Secretaria General


- Bases reguladores de l’atorgament de subvencions que, en cada cas, s’aprovin.

2. Segons el que disposa l’article 118 del ROAS les subvencions tenen per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic. Les formes d’atorgament de les subvencions, segons el que disposa l’article 125 del ROAS, poden ser per medi de convocatòria de concurs públic o bé es podran atorgar directament quan estiguin previstes singularment al pressupost de l’entitat. 3. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP estableix que les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, entre d’altres supòsits, quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple. Així mateix, estableix que en la resolució de concessió, es fixaran, a més del beneficiari i quantia de la subvenció, l’objecte, el procediment de concessió, les raons que acreditin l’interès públic, social, econòmic o humanitari i les que justifiquin la dificultat de la seva convocatòria pública, el règim jurídic aplicable, el termini i la forma de justificació. 4. L’Ajuntament podrà procedir al pagament anticipat del 50% de l’import subvencionat, prèvia acceptació de la subvenció per part del beneficiari, d’acord amb l’article 28 de l’Annex IV de les BEP, article previst en relació als pagaments anticipats de les subvencions ordinàries, en relació amb l’article 23 “in fine” que disposa que resultarà d’aplicació a les subvencions directes i nominatives el règim establert a l’annex en allò que resulti compatible. 5. L’article 7 de l’Annex IV de les BEP estableix que, com a regla general, l’import de la subvenció no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la s’apliqui, requisit que es compleix perquè el projecte que presenta l’entitat està xifrat en 20.639,54 euros i el projecte és per a promoure un esdeveniment tradicional a Badalona, Cavalcada de Reis, l’any 2015. 6. L’article 8 de la de la LGS, expressa que els òrgans de les Administracions públiques o qualssevol ens que proposin l'establiment de subvencions, amb caràcter previ, hauran de concretar en un pla estratègic de subvencions els objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les seves fonts de finançament, supeditant-se en tot cas al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària, pla que l’òrgan competent de l’Ajuntament no ha realitzat per l’any en curs. 7. En relació amb la competència municipal, la subvenció objecte de tramitació en aquest expedient, a tenor de les condicions d’atorgament previstes per l’ordenança municipal que regula les subvencions, té evident interès públic i social i complementa serveis que són de competencia municipal, d’acord amb l’art. 66 i 71 TRLMRLC, ja que contribueix a satisfer i realitzar un esdeveniment tradicional d’indubtable interès ciutadà com és la Cavalcada de Reis mitjançant accions que, alhora, contribuyesen a difondre i promoure la imatge del servei públic municipal de mercats municipals. 8 L’article 23 de l’Annex IV de les BEP “in fine” regula que resultarà d’aplicació a les subvencions finalistes el règim establert al present annex en allò que resulti compatible amb la seva naturalesa. 9 .Segons disposa l’article 214 del TRLRHL, l’article 9.4 de la LGS, i l’article 5 de l’Annex IV de les BEP, la Intervenció municipal ha de fiscalitzar prèviament l’expedient. 10 .En data 30 de desembre de 2015, l’Interventor General ha fiscalitzat la despesa amb càrrec de la següent aplicació pressupostària:


2015 N 221 4310 48997 AD 12015000059911/1 6.000,00 euros

11. El Ple de l’Ajuntament és l’òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions atorgades per l’Ajuntament de Badalona atès que els articles 124 i 125 del Decret 179/1995, de 13 juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i

Secretaria General


serveis de les entitats locals de Catalunya, regulen que l’aprovació de bases per a l’atorgament de subvencions de l’Administració local correspon al Ple municipal i que les subvencions podran atorgar-se directament quan aquestes estiguessin previstes en el pressupost de l’entitat que aprova el Ple municipal d’acord amb el procediment previst a l’article 168.4 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. En el mateix sentit cal indicar que l’article 22 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local preveu que és competència del Ple, en tot cas, l’aprovació i modificació dels pressupostos, dels instruments de regulació de caràcter general com les ordenances i de les que expressament li confereixin les lleis. Proposta de Resolució En conseqüència, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Ple de l’Ajuntament, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- APROVAR la rendició del compte justificatiu per l’import de 20.639,54 euros de la subvenció nominativa i finalista presentada per la Federació Associacions Venedors Mercats Municipals amb NIF G6267860-2, prevista singularment en el Pressupost Municipal de 2015, per import de 6.000,00 euros, per l’execució del projecte de –contribuir a realitzar un esdeveniment tradicional d’interès ciutadà, la Cavalcada de Reis, de l’any 2015.- amb càrrec a l’aplicació pressupostària 2015 N 221 4310 48997. SEGON.- SATISFER, a l’entitat Federació Associacions Venedors Mercats Municipals, el 50% restant de la quantitat de 6.000,00 euros de la subvenció concedida, l’objecte de la qual ha estat descrit a l’apartat anterior. TERCER.- SATISFER la quantitat referida a l'apartat anterior a l’entitat beneficiària de la subvenció amb càrrec a l’aplicació pressupostària número 2015 N 221 4310 48997 id. op. AD número operació 12015000059911/1 QUART.- NOTIFICAR la present acord a l’entitat interessada. La Intervenció municipal dóna conformitat a l’anterior Proposta de resolució als efectes del què es preveu a l’article 214 del Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat per Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 16, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES, Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions 8, del grup municipal del Partit Popular. 17. Aprovar els reconeixements de crèdits de l'exercici 2015 a favor de Sugebe, SL i Grupos Electrógenos Agresa, SL. PROPOSTA D’ACORD com a crèdit reconegut i aprovació de les factures presentades amb números, 504000273 per import de 99,69 euros de l’empresa SUGEBE, S.L Factura número 160034, per import de 201,47 euros de l’empresa GRUPOS ELECTROGENOS AGRESA,S.L. relatius Subministrament de material de ferreteria servit per urgència per atendre avaries i peticions urgents de diferents locals i departaments i factura corresponent al quart trimestre del 2015 del manteniment del grup electrògen de l'ed. El Viver. Fets i antecedents 1. En relació als expedients de reconeixements de crèdits de referència, s’han portat a terme, i consten als diferents expedients, les següents actuacions: Expedient 0443104-GE-EXT2016/000007 Informe tècnic de data 10/02/2016. Informe jurídic de data 10/02/2016. Acte de fiscalització de l’expedient realitzat per la Intervenció Municipal de data 01/03/2016. Expedient 0443104-GE-EXT2016/000008 Informe tècnic de data 12/02/2016.

Secretaria General


Informe jurídic de data 12/02/2016. Acte de fiscalització de l’expedient realitzat per la Intervenció Municipal de data 01/03/2016. 2. Vistos els diferents informes tècnics emesos s’han informat que els treballs desenvolupats durant l’any 2015, van ser encarregats a les esmentades empreses, així com la necessitat urgent i imperiosa del subministrament de diferents materials de ferreteria per tal de portar a terme amb els treballs encarregats. 3. En les diferents dates que ja consten en l’apartat primer d’aquest antecedents, els tècnics municipals van emetre els seus informes que recullen detalladament els imports reclamats –informes que consten als diferents expedients administratius i en el que donen conformitat als preus aplicats en les corresponents factures incorporades als expedients 4 En compliment d’allò previst als articles 213 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març que aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i tractant-se d’un acte de repercussió econòmica per la corporació, aquest expedient s’ha de sotmetre a la seva fiscalització prèvia a l’Intervenció Municipal. 5. La Intervenció Municipal va emetre els seus informes en el que es posava de manifest que s’estava incomplint reiteradament la normativa prevista a la Llei de Contractes del Sector Públic, així com a l’incompliment dels procediments interns. No obstant això i als efectes de regularitzar aquesta situació, que es produís des de fa molt temps, cal dir que, en data 30 de desembre de 2015, el regidor delegat d’Espais Públics va emetre i ordenar el corresponent document d’incoació per tal d’escometre els expedient de contractació de tots els serveis i subministraments que es troben en aquesta situació i donar per acabada amb la pràctica irregular esmentada. 8. Vistos els informes tècnic emesos en el qual es justifica i proposa la tramitació de les factures incorporades als expedients i que es detallen a continuació:

Núm. Fra Data Import Aplic NIF Tercer 504000273 04/03/2015 99,69 ES-B6038745-3 SUGEBE, SL Núm. Fra Data Import Aplic NIF Tercer 160034 15/01/2016 201,47 ES-B0876512-5 GRUPOS ELECTROGENOS AGRESA,S.L

L’import total ascendeix a 301,16 euros Fonaments jurídics 1. L’objecte d’aquests expedients són aprovacions de les factures presentades durant l’any 2015, per la compra de material divers de ferreteria per tal d’escometre amb aquells treballs, i factura corresponent al manteniment normatiu del grup electrogen de l’ed. El Viver. i per aplicació de la doctrina jurisprudencial establerta pel Tribunal Suprem de l’enriquiment injust sense causa, ja que no es pot convalidar la manca de contracte vigent de conformitat amb les normes de la legislació de contractes de les administracions públiques, en tant vigent de conformitat a continuar donant el servei. L’Ajuntament resta obligat en dret al pagament a les empreses que han prestat i/o realitzat els serveis esmentats, ja que en cas contraries produiria un enriquiment injust o sense causa de l’hisenda municipal que l’ordenament jurídic no pot acollir i així ho té declarat de forma reiterada la jurisprudència del Tribunal Suprem. Tot això, sens perjudici, evidentment, de les responsabilitats en què s’hagi pogut incórrer durant la tramitació de l’expedient que provoca la continuïtat del servei i l’emissió de les factures indicades conforme les previsions de l’art. 41 i concordants de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 2. D’acord amb el que preveuen els articles 213 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL), en tractar-se l’aprovació de les factures que es corresponen a un acte de repercussió econòmica per la corporació, l’expedient s’ha de sotmetre a informe previ de la Intervenció municipal. 4. D’acord amb el cartipàs municipal vigent, la competència per tal d’aprovar les despeses derivades d’obligacions de pagament concretes en exercicis anteriors és el Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les

Secretaria General


Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2.f) del Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), aprovat per DL 2/2003, de 28 d’abril. Respecte de la normativa aplicable, ens hem de remetre al Text refós de la llei d’hisendes locals i al RD 500/1990, de 20 d’abril, que desenvolupa el capítol I del Títol VI de la Llei. Concretament, l’article 26.2 b) del RD 500/1990 (i en els mateixos termes l’article 176 TRLHL) estableix que “S’aplicaran als crèdits del pressupost vigent, en el moment del seu reconeixement, les obligacions, (…) derivades de compromisos de despeses degudament adquirits en exercicis anteriors.” CONCLUSIONS En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que es proposi a l’Ajuntament Ple l’aprovació del següent ACORD: PRIMER. Reconèixer i aprovar les factures presentades en els expedients de reconeixement de crèdit a favor de SUGEBE, SL ,amb NIF B6038745-3, GRUPOS ELECTROGENOS AGRESA,S.L ,amb NIF B0876512-5, i les despeses corresponents contretes a les aplicacions pressupostàries següents:

Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm. Op Import

2016 N 421 1701 21200 A 12016000003701/1 99,69

Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm. Op Import

2016 N 421 9331 21200 A 12016000003758/1 201,47

SEGON. Notificar aquesta resolució a les empreses interessades, amb el detall de recursos escaients a la Intervenció Municipal i a tresoreria.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 22, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes, Guanyem Badalona en Comú i Partit Popular. Abstencions 2, del grup municipal de Convergència i Unió. 18. Aprovar el reconeixement de crèdit corresponent al consum elèctric en el 2014 a favor de l'empresa Endesa Energia XXI SL. Fets En relació a l’expedient de reconeixement de crèdit de referència, s’han portat a terme i consten a l’expedient, les següents actuacions: Informe tècnic de data 12/01/2016. Informe jurídic de data 18/01/2016. Acte de fiscalització de l’expedient realitzat per la Intervenció Municipal de data 03/03/2016. Fonaments de dret 1. El Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (TRLHL) i el Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril, estableixen que l’exercici pressupostari coincidirà amb l’any natural i a ell s’imputaran les obligacions reconegudes durant el mateix. 2. L’article 176 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals (en endavant TRLRHL) i l’article 26.2 b), del RD 500/1990, de 20 d’abril, que desenvolupa el capítol I del Títol VI de l’esmentada Llei, estableixen que “s’aplicaran als crèdits del pressupost vigent, en el moment del seu reconeixement, les obligacions, (…) derivades de compromisos de despeses degudament adquirits en exercicis anteriors.” 3. D’acord amb l’article 58 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, l’aprovació d’aquestes despeses constitueix un acte de reconeixement o liquidació de l’obligació derivada de l’efectiva execució de les obres i la prestació dels serveis, acreditada als expedients.

Secretaria General


4. A la vista dels fets ressenyats, també s’han acomplert els tràmits que indica l’article 59 del Reial decret esmentat quant a l’acreditació de les despeses generades i la conformitat que n’han prestat els departaments municipals gestors. 5. Tot això, sens perjudici, evidentment, de les responsabilitats en què s'hagi pogut incórrer en la tramitació d’alguns dels expedients que provoquen l'emissió de les factures relacionades conforme les previsions de l'article 41 i concordants de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim, jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 6. D’acord amb l’article 23.1 e) del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, Text Refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, i l’article 50.12 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, l'òrgan competent per a l'aprovació d’aquests reconeixements de crèdit d’exercicis anteriors és el Ple de l’Ajuntament. 7. D’acord amb el que preveuen els article 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 26 de novembre (ROFRJEL), no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Ple de l’Ajuntament, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució. PRIMER.- Aprovar l’expedient de reconeixement de crèdit a favor de ENDESA ENERGIA XXI, SL ,amb NIF B8284682-5, i la despesa corresponent contreta a l’aplicació pressupostària següent: Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm. Op Import

2016 N 421 1650 22100 A 12016000000212/1 1.004,33

2016 N 431 1722 22100 A 12016000000213/1 798,23

SEGON.- Aprovar les factures incorporades a l’expedient, la qual correspon a l’execució dels subministraments elèctrics realitzats, i que han estat conformada pel cap d’Ecologia Urbana, i atès que segons l’informe jurídic, precedent a l’expedient s’ha complert la normativa de pertinent aplicació:

Núm. Fra Data Import Aplic NIF Tercer S0Z417N0010195 03/04/2014 66,02 2015 N 421 1650 22100 ES-B8284682-5 ENDESA ENERGIA XXI, SL S0Z417N0010196 03/04/2014 104,85 2015 N 421 1650 22100 ES-B8284682-5 ENDESA ENERGIA XXI, SL S8C401N0260560 18/09/2014 57,17 2015 N 421 1650 22100 ES-B8284682-5 ENDESA ENERGIA XXI, SL SDB401N0227752 18/09/2014 221,07 2015 N 431 1722 22100 ES-B8284682-5 ENDESA ENERGIA XXI, SL SBA401N0186678 24/09/2014 89,08 2015 N 421 1650 22100 ES-B8284682-5 ENDESA ENERGIA XXI, SL SDB401N0234555 24/10/2014 203,50 2015 N 431 1722 22100 ES-B8284682-5 ENDESA ENERGIA XXI, SL SBA401N019467 25/11/2014 203,51 2015 N 421 1650 22100 ES-B8284682-5 ENDESA ENERGIA XXI, SL SDB401N0241837 26/11/2014 206,76 2015 N 431 1722 22100 ES-B8284682-5 ENDESA ENERGIA XXI, SL S0Z417N0013088 15/12/2014 102,09 2015 N 421 1650 22100 ES-B8284682-5 ENDESA ENERGIA XXI, SL SDB401N0248442 18/12/2014 166,90 2015 N 431 1722 22100 ES-B8284682-5 ENDESA ENERGIA XXI, SL S8C401N0275900 19/12/2014 381,61 2015 N 421 1650 22100 ES-B8284682-5 ENDESA ENERGIA XXI, SL

TERCER.- Comunicar aquesta resolució a Endesa Energía XXI SL (B8284682-5), a la Intervenció Municipal i Tresoreria Municipal.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 22, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes, Guanyem Badalona en Comú i Partit Popular. Abstencions 2, del grup municipal de Convergència i Unió.

Secretaria General


19. Ratificar l'aprovació inicial de la modificació dels Estatuts del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs (Consorci Besòs-Tordera). Tipus de resolució: Ratificar l’aprovació inicial de la modificació dels Estatuts del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs que després de la modificació passarà a denominar-se “Consorci Besòs-Tordera” aprovats per la seva Junta General en data 10 de desembre de 2014. Òrgan que resol: Ple de l’Ajuntament Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Núm. expedient: 5/D-3/16 I.- Fets 1.- Per resolució del Ple de l’Ajuntament de Badalona de 7 de maig de 1987 es va constituir conjuntament amb altres Ajuntaments, el Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs i es van aprovar els seus Estatuts reguladors. 2.- Per resolució de la Junta General del Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs en sessió celebrada el 28 de febrer de 2012, va aprovar inicialment la modificació dels seus Estatuts, publicant-se l’últim text refós dels Estatuts en el BOPB de 4 d’abril de 2012. L’esmentada modificació va ser ratificada per l’Ajuntament de Badalona en sessió plenària de data 26 de novembre de 2013. 3.- La Junta General del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs en sessió ordinària celebrada el 10 de desembre de 2014, va adoptar l’acord d’aprovació inicial de la modificació dels seus Estatuts, per tal d’adaptar-los tant a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local com a la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa. Igualment aprofitant l’avinentesa s’amplia l’àmbit d’actuació als municipis de la Tordera que ho sol·licitin, com ja han manifestat alguns. Es proposa canviar el nom actual pel de CONSORCI BESÒS TORDERA a partir de l’aprovació definitiva i entrada en vigor de la modificació. També s’actualitza el número de vots de la Diputació de Barcelona, que passa de 3 a 9 degut a l’augment de població, de més de 500.000 habitants, respecte d’aquells municipis de la província no inclosos a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la manifestació que el Consorci està reconegut com a administració actuant en la seva condició d’Entitat Local de l’Aigua bàsica (ELA), una modificació del règim pressupostari, comptable i de control i del personal, una nova definició del procediment de separació dels membres del Consorci, i la seva dissolució i liquidació. La notificació de l’acord, acompanyada de la certificació emesa per la secretaria del Consorci en data 17 de desembre de 2014, va tenir entrada en el Registre General de la Corporació en data 29 de desembre de 2014. 4.- Sobre la base de les consideracions anteriors, procedeix ratificar l’acord de modificació dels Estatuts, donat que s’ha incorporat a l’expedient informe favorable de la secretaria municipal de data 8 d’abril de 2016 i de la intervenció municipal de data 8 d’abril de 2016. II.- Fonaments de dret 1.- Les modificacions proposades es consideren d’interès general, per a la millor organització i funcionament del Consorci i, examinades en el seu contingut, s’ajusten al que disposen la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) com a la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa, la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya (articles 113 a 115) i al que preveu el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (articles 312 a 324) i a la resta de disposicions de l’ordenament jurídic pels quals es regeixen els Consorcis. 2.- D’acord amb el que disposa l’article 322 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS), la modificació dels estatuts del Consorci requereix acord previ adoptat pel seu òrgan superior de govern, que ha de ser ratificat pels ens consorciats. 3.- L’adopció de l’acord de ratificació de la modificació dels Estatuts del Consorci és competència del Ple corporatiu, i es requereix el vot favorable de la majoria absoluta del

Secretaria General


nombre legal de membres de la Corporació, d'acord amb el que disposen els articles 47.2.g) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i 114.3.d) del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (DL 2/2003, de 28 d’abril), i 313.2 del ROAS. 4.- En compliment de l’article 179 del Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya, en concordança amb allò que s’estableix a l’article 54.1 del Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel que s’aprova el Text Refós de les Disposicions vigents en matèria de Règim Local, a l’expedient s’ha d’incorporar l’informe preceptiu de la Secretaria General i de la Intervenció Municipal de conformitat. 5.- Així mateix, s’haurà de delegar en Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Bèsos (després de la modificació Consorci Besòs Tordera) per raons d’economia processal i per una millor coordinació del procediment, els actes necessaris per a la publicació de l’acord d’aprovació de la modificació dels Estatuts del Consorci i els que directament se’n derivin. III Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme amb el que preveu l’article 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, l'Ajuntament Ple, previ dictamen de la Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- RATIFICAR l’aprovació inicial l’expedient de modificació dels Estatuts del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs (en endavant, un cop aprovada la modificació d’Estatuts definitivament, CONSORCI BESÒS TORDERA) aprovat en sessió de Junta General del Consorci del dia 10 de desembre de 2014, per tal d’adaptar-los a allò que disposa la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) i la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa. El text dels estatuts aprovats inicialment és el següent: “ESTATUTS DEL CONSORCI BESÒS –TORDERA CAPÍTOL I Constitució i Règim jurídic Article 1r. Constitució i denominació. 1.- D’acord amb la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) la constitució de consorcis per la prestació de serveis locals ha de servir per millorar l’eficàcia de la gestió pública, eliminar duplicitats administratives i complir amb la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. En aquest sentit la constitució d’un consorci només podrà tenir lloc quan la cooperació no pugui formalitzar-se mitjançant conveni i sempre què, en termes d’eficiència econòmica, aquella permeti una assignació més eficient dels recursos econòmics. 2.- El Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs, constituït l’any 1988, passarà a denominar-se a partir de l’aprovació definitiva d’aquests Estatuts CONSORCI BESÒS TORDERA. 3.- Els Ajuntaments de la conca del Besòs que segueixen: Aiguafreda Badalona Balenyà Barberà del Vallès Barcelona Bigues i Riells Caldes de Montbui Canovelles Cànoves i Samalús Cardedeu Castellar del Vallès Castellcir Castellterçol

Secretaria General


Centelles Cerdanyola del Vallès Figaró-Montmany Granollers L'Ametlla del Vallès La Garriga La Llagosta La Roca del Vallès Les Franqueses del Vallès Lliçà d'Amunt Lliçà de Vall Llinars del Vallès Martorelles Matadepera Mollet del Vallès Montcada i Reixac Montmeló Montornès del Vallès Palau-solità i Plegamans Parets del Vallès Polinyà Ripollet Sant Adrià de Besòs Sant Antoni de Vilamajor Sant Feliu de Codines Sant Fost de Campsentelles Sant Martí de Centelles Sant Pere de Vilamajor Sant Quirze de Safaja Sant Quirze del Vallès Santa Coloma de Gramenet Santa Eulàlia de Ronçana Santa Maria de Martorelles Santa Perpètua de Mogoda Sentmenat Seva Tagamanent Vallromanes Vilanova del Vallès i de la conca de la Tordera (un cop aprovats definitivament aquests Estatuts), més el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental, el Consell Comarcal del Vallès Oriental, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, es constitueixen, per temps indefinit, amb caràcter voluntari i sota la denominació de CONSORCI BESÒS TORDERA (en endavant Consorci), en consorci com a entitat pública de caràcter associatiu i local, per a l'acompliment de les finalitats que s'expressen en els Estatuts i d'acord amb la normativa local vigent. 4 .- També podran incorporar-se al Consorci altres ens de l’administració local dins l’àmbit de la conca del riu Besòs i de la conca de la Tordera. 5.- Aquest Consorci és una entitat local amb naturalesa administrativa i personalitat jurídica plena, que figura inscrita en el Registre d’Ens Locals de Catalunya i que està reconeguda com a Administració actuant, en la seva condició d’Entitat Local de l’Aigua bàsica (ELA) de sanejament en alta, per tant és un consorci constituït amb anterioritat a l’entrada en vigor de la LRSAL, al qual, no obstant, li serà d’aplicació el nou règim jurídic dels consorcis establert a la disposició addicional vigèsima de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de règim jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú.

Secretaria General


6.- Mentre no es modifiquin les actuals circumstàncies dels seus membres, aquest Consorci estarà adscrit a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb la qual consolida pressupostos a nivell comptable. Art. 2n. Domicili. El domicili social del Consorci serà l’Avinguda Sant Julià, 241 de 08403 Granollers. Qualsevol canvi de domicili serà acordat per la Junta General del Consorci d'acord amb el que disposen aquests Estatuts. CAPÍTOL II Règim funcional Art. 3r. Competències i àmbit territorial. 1.- Aquest Consorci és una Entitat Local de caràcter associatiu, integrat per altres entitats locals les quals en tenen règims diferents pel que fa a l’atribució i gestió de les seves competències pròpies o delegades, no obstant la depuració d’aigües és una de les matèries o serveis essencials reservats en favor de les Entitats Locals segons l’article 86,2 de la Llei 7/1985 Reguladora de Bases de Règim Local (LRBRL), igualment atribuïdes per llei sectorial als ens locals, concretament a l’article 5 c) del Text refós de la legislació d’aigües de Catalunya (TRLAC) DL 3/2003, de 4 de novembre. 2.- Les competències del Consorci en el seu àmbit d'actuació seran les atribuïdes als ens consorciats en el marc de la legislació aplicable, especialment en el que fa referència a la LRSAL, i ostentarà respecte a les mateixes les potestats de l'article 4 de la Llei 7/85 reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l'article 8 de la Llei 8/87, Municipal i de Règim Local de Catalunya., En l'àmbit de les seves competències i per tal d'assolir les finalitats i funcions que li són encomanades, aquest Consorci podrà adquirir, reivindicar, permutar, gravar o alienar tota classe de bens, celebrar convenis i contractes, executar obres, establir i explotar serveis i, en general, realitzar tots els actes necessaris, d'acord amb el que disposen aquests Estatuts , l’article 85 i 86 de la LRSAL, en relació al ROAS i al TRLCSP. 3.- L'àmbit territorial d'actuació d’aquest Consorci per a l'assoliment de les seves finalitats i en l'exercici de les seves competències administratives serà el dels Ajuntaments consorciats. Això, sense limitar la possibilitat d’actuar fora l’àmbit estricte de la conca del Besòs i la Tordera, d’acord amb el aquí previst. Art. 4t. Finalitats del Consorci. Les finalitats d’aquest Consorci són les següents: a) Possibilitar la coordinació i impulsar la cooperació entre les entitats que conformen el Consorci i, també, amb d’altres entitats d’objectius coincidents, per tal d’estudiar, proposar i implantar solucions que satisfacin les necessitats relacionades amb el cicle hidràulic (:captació, tractament, distribució, clavegueram, depuració, reutilització i abocament), amb el medi fluvial (:aigües superficials i subterrànies, lleres, marges i riberes) i, en general, amb el medi ambient urbà i natural, mitjançant fórmules de coordinació i de gestió compartida, evitant duplicitats administratives. b) Col·laborar en la determinació de l'esquema i les directrius de les actuacions mediambientals urbanes i/o naturals a l’àmbit d’actuació del Consorci, fixant les línies que han de guiar l'acció coordinada, i proposant, acordant i implantant els mecanismes d’actuació necessaris per tal d’assolir la recuperació ambiental, la utilització sostenible dels recursos hídrics i el gaudi social del medi fluvial. c) Aconseguir una economia creixent de recursos i una millor assignació d'aquests a través d'accions comunes en l’execució d’obres i en la prestació de serveis, així com en les gestions de compres, de personal, administrativa i qualsevol altra que afecti el bon funcionament d’aquest Consorci, d’acord amb l’avaluació periòdica del cost efectiu dels serveis en el marc d’aplicació de la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. d) Col·laborar amb les autoritats competents en l'àmbit del medi ambient, tant de la Unió Europea com del Govern Estatal i de la Generalitat de Catalunya, així com amb qualsevol d'altra entitat pública o privada. Art. 5è. - Funcions del Consorci.

Secretaria General


Per acomplir les seves finalitats, en el marc de la coordinació i de la gestió compartida dels serveis consorciats, aquest Consorci realitzarà entre altres, les funcions següents: 1. Redactar estudis, plans i projectes de caràcter general o concret per tal d'aconseguir les finalitats esmentades. 2. Establir mecanismes de control i col·laborar, tant amb els ens del Consorci com amb d'altres organismes públics o privats, a fi de conèixer l'estat de la contaminació i els paràmetres de qualitat ambiental a la conca. 3. Actuar com a òrgan d'execució de projectes i instal·lacions i dirigir, realitzar, contractar i fiscalitzar les obres i accions corresponents. 4. Actuar com a òrgan de prestació de serveis, procedint al seu disseny, direcció, realització, contractació i fiscalització. 5. Impulsar l'educació mediambiental urbana i/o natural i la participació social, amb el desenvolupament de programes i activitats a nivell escolar, divulgatiu i especialitzat. 6. Realitzar totes aquelles gestions, iniciatives i projectes que puguin ésser solucions als problemes mediambientals naturals de les conques. 7. Actuar, amb caràcter general, com a òrgan de representació dels ens del Consorci, dins les finalitats i funcions relacionades. Pel compliment de les seves finalitats i funcions, el Consorci podrà utilitzar qualsevol de les formes de gestió i serveis establertes per la legislació de règim local, així com qualsevol forma de cooperació interadministrativa prevista per la normativa, amb les condicions i/o limitacions que estableixi la legislació aplicable. Art. 6è. Nivells d'actuació del Consorci. 1.- Tots els Ajuntaments i altres organismes del Consorci s'integren en un nivell bàsic que comporta la realització per part del Consorci de les funcions assenyalades en els punts 1, 5, 6 i 7 de l'article anterior, en el marc competencial que en funció del seu número d’habitants i dels seus indicadors d’estabilitat els hi corresponguin. 2.- El Consorci definirà nivells específics d'actuació per a la realització d'altres funcions. Les condicions amb les que es desenvoluparan aquestes funcions així com els Ajuntaments i organismes on es realitzin, es recolliran en sengles annexes d'aquests Estatuts. 3.- En el marc normatiu de la LRSAL i de la legislació sectorial, el Consorci podrà rebre encàrrecs i delegacions dels ens integrants i també subscriure convenis amb aquests o amb d’altres ens aliens per al desenvolupament d’actuacions relatives a les seves finalitats i funcions. CAPÍTOL III Règim orgànic Art. 7è. Òrgans del Consorci. 1.- El Consorci es regirà pels òrgans següents: a) La Junta general. b) La Comissió de govern. c) El President. d) El Gerent. 2.- Podran, a més, crear-se Comissions informatives per a la preparació i l'estudi dels assumptes que corresponguin a la competència de la Junta general, i Comissions especials de caràcter transitori, per entendre d'assumptes concrets. Art. 8è. - La Junta general: Composició i atribucions. 1.- La Junta general es l'òrgan suprem de deliberació i de decisió del Consorci. La Junta general estarà integrada per un representant de cadascun dels ens consorciats. Els membres de la Junta general elegiran per majoria absoluta un President d'entre els Alcaldes membres i fins a tres Vicepresidents d'entre la resta de representants. Tant el President de la Junta com els Vice-presidents i la resta de representants, seran elegits per un període de quatre anys i llur mandat coincidirà amb el període que duri el Consistori o òrgan de direcció que els hi hagi encomanat l'esmentada representació. En el cas que alguna de les persones que formin part de la Junta general cessés del seu càrrec o lloc en els respectius organismes que integren el Consorci, cessarà automàticament del seu càrrec en els òrgans del Consorci i se li anul·larà la seva representació en aquest Consorci.

Secretaria General


Podrà, en aquest cas, el municipi o organisme a on pertany, nomenar-ne una altra que la substituirà, degudament facultada per l'Alcalde o el President de l'organisme a qui pertany. De la mateixa manera es procedirà en cas de mort, malaltia, absència o dimissió d'algun membre de la Junta general. 2.- El valor del vot de cadascuna de les entitats consorciades estarà en funció de la relació següent: Municipis de menys de 15.000 habitants: 1 vot. Municipis entre 15.000 i 50.000 habitants: 2 vots. Municipis entre 50.000 i 500.000 habitants: 3 vots. Municipis de més de 500.000 habitants: 9 vots. Per als municipis amb aigües vessants a altres conques, la valoració del vot es determinarà d'acord amb els habitants residents a les conques del Besòs i de la Tordera. Consells Comarcals: 3 vots. Diputació de Barcelona: 9 vots. Àrea Metropolitana de Barcelona : 9 vots. Altres ens públics: 1 vot. 3.- Seran competències de la Junta general: a) Exercir el control i la fiscalització de la resta d’òrgans del Consorci. b) L'aprovació i en el seu cas modificació del Pressupost i també de la plantilla del personal del Consorci. c) L'aprovació anual del Compte General i de la memòria de les activitats realitzades. d) Fixar les activitats del Consorci aprovant el programa quadriennal d'actuació. e) Aprovar l'admissió o la separació dels ens i/o de les entitats consorciades i fixar-ne la participació econòmica que els hi correspongui com a membres del Consorci. f) Modificar els estatuts. g) Aprovar el nomenament de Presidència i dels membres de la Comissió de govern. h) Nomenar i separar el Gerent, a proposta de la Comissió de govern. i) La dissolució i la liquidació d’aquest Consorci. j) L’exercici d’accions judicials i administratives, la interposició de recursos i la defensa en els procediments incoats contra aquest Consorci. k)L'aprovació del Reglament de Règim Intern i de Serveis. l) L'adquisició, disposició, administració i alienació dels béns i drets del Consorci. m) L'aprovació de plans i projectes. n) Aprovar les formes de gestió de serveis que el Consorci assumeixi amb les limitacions que, sobre el redimensionament del sector públic, la DA novena de la LRSAL imposa als consorcis i demes ens adscrits. o) Acceptar la delegació de competències i l'encàrrec de gestió i de funcions fetes per altres Administracions públiques diferents de les gestionades, amb les garanties previstes a l’article 57 bis de la LRSAL i d’acord amb els principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. p) Ser informada de les actuacions de la resta d'òrgans i de la gestió ordinària de l'organisme, i efectuar-ne el seguiment. q) Ser informada dels convenis que el Consorci hagi de formalitzar amb altres persones o entitats, públiques o privades. r) Determinar els recursos propis de caràcter tributari, i imposar i ordenar les taxes, si s'escau dels serveis que prestin. s) Totes aquelles altres competències que, essent inherents a les comeses pròpies del Consorci, la LBRL atribueixi al Ple de l'entitat local amb caràcter d'indelegable. La Junta general podrà delegar la competència per a l'adopció d'acords que no requereixin majories qualificades en els altres Òrgans del Consorci. Art. 9è. La Comissió de govern: Composició i atribucions. 1.- La Comissió de govern estarà formada pel President, Vice-presidents i sis representants de la conca del Besòs més dos representants de la conca de la Tordera. 2.- Els vocals de la Comissió de govern es renovaran cada quatre anys. 3.- Els membres de la Comissió de govern podran constituir-se com a grup de treball per tal de preparar les decisions de la Comissió de govern en ple.

Secretaria General


Les sessions de la Comissió de govern i de llurs grups de treball seran obertes a la resta de membres del Consorci. 4.- Si per qualsevol de les causes regulades en aquests Estatuts, o prevista en la normativa que es cita com a subsidiària, cessés algun vocal durant la vigència del seu mandat, es procedirà pels membres de la Junta general de cada subconca a elegir el que hagués de substituir-lo, el qual exercirà el càrrec esmentat durant el temps que faltés al seu antecessor per completar el seu període de gestió. 5.- Serà de competència de la Comissió de govern: a) Organitzar els serveis tècnics i administratius. b) Portar a terme les obres, serveis i altres actuacions conforme als plans i projectes aprovats. c) Nomenar, premiar i corregir al personal tècnic i administratiu, a excepció del Gerent, Secretari i Interventor. d) Desenvolupar la gestió econòmica conforme al pressupost aprovat i les seves bases d'execució, com també l'adquisició de béns mobles, sempre que no exigeixi crèdits superiors als consignats. e) Adoptar els acords d'adquisició, alienació i gravamen de béns. f) Concertar operacions de crèdit. g) Fixar els criteris d'ordenació de pagaments. h) Aprovar modificacions del Pressupost fins a un màxim del 10% de la Despesa total, donant-ne compte a la següent sessió de Junta general. i) La contractació sota qualsevol tipus de modalitat previstes a la normativa, havent d'ésser ratificades les que comportin compromisos de consignacions pressupostàries plurianuals. j) Establir les formes de gestió dels serveis objecte del Consorci. k) Exercitar les accions judicials i administratives, en defensa dels drets i interessos del Consorci, en cas d'urgència, tot donant-ne compte a la Junta General en la seva primera reunió. l) Proposar a la Junta general el nomenament de Gerent. m) Rebre informació de les activitats que es desenvolupin en l’àmbit de la gestió del Consorci així com trametre suggeriments als òrgans del Consorci en assumptes relatius a la gestió dels mateixos. n) Delegar l'exercici de les seves funcions en el President i Vice-presidents o en el Gerent o en les entitats consorciades. o) Totes les que expressament li delegui la Junta General. p) Definir els nivells específics d'actuació del Consorci i proposar-los a la Junta General per a la seva aprovació. Art. 10è. Atribucions del President i Vice-presidents. 1.- Correspondrà al President: a) Exercir la representació institucional del Consorci. b) Formar l'ordre del dia i convocar la Junta general i la Comissió de govern. c) Publicar, executar i fer complir els acords i dictar les disposicions particulars que exigeixi el seu millor compliment. d) Ordenar els pagaments i donar compte de l'administració del patrimoni i de la gestió del pressupost. e) Representar, judicialment i administrativa, al Consorci, i conferir manaments per a l'exercici de l'esmentada representació. f) Exercir la competència sancionadora que correspongui aquest Consorci. g) Convocar, presidir, suspendre i aixecar les reunions i decidir els empats amb el vot de qualitat. h) Elevar a la Junta General la documentació i els informes que creurà oportuns. i) L'adopció d'aquells acords relatius a les competències de la Junta general o de la Comissió de govern que, per raons d'urgència, no poguessin esperar a la propera sessió que es celebri, a efectes de la seva ratificació si s'escau. j) Les que li delegui la Junta general o la Comissió de govern en matèria de llurs respectives competències.

Secretaria General


k) Qualsevulla altres atribucions no assignades expressament a la Junta general o a la Comissió de govern. l) Tot allò no previst als presents Estatuts serà competència d'aquest òrgan. m) Facultar, per delegació en els Vice-presidents, en alguns dels Vocals o en el Gerent, l'exercici de les atribucions compreses en els apartats precedents. 2.- En cas d'absència, malaltia o impediment de qualsevol mena del President, el substituirà un dels Vice-presidents. Art. 11è. El Gerent: Nomenament i funcions. 1.- El Gerent serà nomenat per la Junta general a proposta de la Comissió de govern i el nomenament haurà de recaure en una persona especialment capacitada per a aquest càrrec. 2.- Seran funcions del Gerent: a) Exercir la gestió general i la direcció dels serveis del Consorci, vetllant pel compliment de les seves finalitats. b) Representar el Consorci davant les administracions públiques, institucions, entitats i particulars, excepció feta de la representació institucional i al més alt nivell. c) La coordinació amb els ens i entitats consorciades. d) Exercir les funcions de cap de personal i director dels serveis administratius, tot contractant el personal i, en el seu cas, acomiadant-lo. e) Desenvolupar la gestió econòmica i disposar de recursos econòmics fins a la quantia que es fixi en les Bases d'execució del pressupost. f) Portar a terme, dirigir i inspeccionar les obres, activitats i serveis que realitzi aquest Consorci, conforme als plans i projectes aprovats. g) Gestionar tota mena de subvencions i ajudes. h) Elaborar la proposta de pressupost, i també l'inventari, balanços, comptes de resultats, liquidacions i comptes generals del Pressupost i sotmetre’ls a aprovació dels Òrgans corresponents. i) Elevar a la Junta General la memòria de les activitats del Consorci. j) Col·laborar en la confecció de l'ordre del dia als efectes de la convocatòria, per part de la Secretaria i per ordre de la Presidència, de les sessions dels òrgans col·legiats. k) Assistir a les reunions de Junta general i Comissió de govern amb veu, però sense vot. l) Preparar la documentació que s'ha de sotmetre a la consideració de Junta general i Comissió de govern i informar de tot el que calgui per l'adequat exercici de les seves competències. m) Formular al President del Consorci les propostes que cregui oportunes per a la bona marxa del Consorci. n) Contractar obres, serveis i subministraments, sempre que la seva quantia no excedeixi del 5% dels recursos ordinaris del Pressupost del Consorci, i sigui de durada inferior a un any. o) Ordenar els pagaments. p) Administrar els béns i el patrimoni del Consorci. q) Establir el calendari i el programa anual de les activitats del Consorci. r) Exercir la vigilància i supervisió de tots els serveis i les activitats del Consorci execució dels programes aprovats per la Junta general. s) Rendir comptes de la seva gestió a la Junta General. t) Actuar com a tresorer/a i disposar dels fons del Consorci, mitjançant la firma de xecs i talons de forma mancomunada amb el/la President/a del Consorci i amb l'Interventor/a general. u) Proposar la plantilla de personal del Consorci, la relació de llocs de treball, i exercir la gestió ordinària del personal del Consorci, signant els contractes de treball, autoritzant els pagaments de nòmina i assentaments i realitzant els altres actes necessaris per a la gestió del personal. v) Dictar les disposicions particulars que consideri adequades per al compliment dels acords de la Junta General.

Secretaria General


w) Totes les que expressament li delegui la Junta General, el President del Consorci, la Comissió de Govern i les que resultin d'aquests Estatuts per a l'execució dels acords d'aquells Òrgans. Art. 12è. Secretari i Interventor Són funcions públiques necessàries en totes les corporacions locals, la responsabilitat administrativa de les quals està reservada a funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional: a) La de la secretaria, comprensiva de la fe pública i l’assessorament legal preceptiu. b) El control i la fiscalització interna de la gestió econòmic-financera i pressupostària, i la comptabilitat, tresoreria i recaptació. Art. 13è. Sessions. 1.- La Junta general celebrarà sessió ordinària com a mínim dues vegades l'any i sessió extraordinària sempre que sigui convocada pel President o a proposta de la tercera part dels seus membres. 2.- La Comissió de govern es reunirà almenys una vegada cada tres mesos. 3.- De cada sessió, tant de la Junta general com de la Comissió de govern, se n'aixecarà l'acta corresponent. 4.- Les convocatòries de la Junta general es faran preferentment per mitjans electrònics, amb l’ordre del dia acompanyat de la documentació que correspongui. Es notificaran a cadascun dels representants dels organismes del Consorci amb una antelació mínima de deu dies. 5.- Les convocatòries de la Comissió de govern es faran de la mateixa forma que les de la Junta general, però amb una antelació mínima de vuit dies. 6.- El temps mínim de convocatòria per a qualsevol sessió extraordinària serà de 48 hores. 7.- Pel càlcul dels quòrums necessaris per a la celebració de les sessions, es tindrà en compte el valor del vot. Art. 14è. Acords. 1. - Els acords s'adoptaran per majoria de la meitat més un dels vots assignats als membres que es trobin presents en el moment de la votació. 2. - Caldrà majoria absoluta per l'aprovació de: a) Proposta de modificació dels Estatuts. b) Concert d'operacions de crèdit. c) Proposta de dissolució i liquidació del Consorci. d) Aprovació de pressupostos ordinaris i especials, així com d'ordenances fiscals reguladores de preus públics i taxes. 3.- Caldrà majoria qualificada dels dos terços per aprovar la incorporació d’altres ens de l’administració local dins l’àmbit d’aquest Consorci. 4. - Els acords que impliquin aportació o responsabilitat econòmica extraordinària d'algun dels Ajuntaments o ens del Consorci requeriran la ratificació de les respectives Corporacions o dels òrgans de govern respectius. Art. 15è. La comptabilitat i els comptes. 1.- Aquest Consorci està subjecte al règim de pressupostació, comptabilitat i control de la Administració pública a la qual està adscrit, sense perjudici de la seva subjecció allò previst a la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, de Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera. En tot cas, es portarà a efecte una auditoria dels comptes anuals que serà responsabilitat de l’òrgan de control de l’administració a la qual estigui adscrit. A efectes de consolidació comptable el Consorci deurà formar part dels pressupostos i incloure’s en el compte general de l’administració pública d’adscripció. 2.- Aquest Consorci confeccionarà la liquidació del pressupost abans del dia primer de març de l'exercici següent. L'aprovació de la liquidació del Pressupost correspon al President, previ informe de l'Interventor, donant-ne compte a la Junta general en la primera sessió que celebri. 3.- El Compte General del Pressupost serà sotmès abans del dia 1 de juny a informe de la Comissió de govern, que actuarà com a Comissió especial de Comptes. S'exposarà al públic del termini reglamentari i es sotmetrà a aprovació de la Junta general abans del dia 1 d'octubre.

Secretaria General


4.- Per tot el relatiu al règim econòmic pressupostari i comptable, aquest Consorci es regirà per les normes legals reguladores de la matèria aplicables als ens locals, quedant subjecte al control financer de les intervencions dels ens consorciats i a la fiscalització de la Sindicatura de Comptes. Art. 16è. Integració al Consorci. La integració d'algun altre Ajuntament o organisme al Consorci s'autoritzarà per la Junta general, prèvia sol·licitud per escrit de l'entitat que ho desitgi, expressant els motius de la seva voluntat de formar part d’aquest Consorci i aportant certificació de l'acord de la Corporació corresponent d'integració al Consorci i acatament dels seus Estatuts i normes reguladores restants. En tot cas caldrà verificar que l’ampliació del Consorci no posarà en risc la sostenibilitat financera del conjunt de l’entitat local de qui es tracta, així com la del propi Consorci. Art. 17è. Dissolució, liquidació i extinció del Consorci. 1.- Aquest Consorci es dissoldrà per les causes següents: a) Acord unànime de tots els que l'integren. b) Acord majoritari quan sigui inviable la continuació amb els membres restants. c) Per impossibilitat legal o material de complir les seves finalitats. d) Per transformació d’aquest Consorci en una altra entitat, per acord de la majoria absoluta dels seus membres. e) Dissolució motivada per l’incompliment continuat dels objectius d’estabilitat pressupostària, deute públic i període mitjà de pagament a proveïdors. 2.- La dissolució del Consorci produeix la seva liquidació i extinció. En tot cas serà causa de dissolució el fet que les finalitats estatutàries del Consorci s’hagin complert. 3.- La Junta General nomenarà un liquidador en el mateix acte que acordi la seva dissolució. A falta d’acord, el liquidador serà el Gerent del Consorci. 4.- El liquidador calcularà la quota de liquidació que correspongui a cada membre del Consorci d’acord amb la participació que li correspongui en el saldo resultant del patrimoni net desprès de la liquidació. El criteri de repartiment tindrà en compte tant el temps de permanència com els diferents nivells d’integració dels seus membres així com també l’import de les aportacions que n’hagin efectuat cadascun al fons patrimonial del mateix i/o, en el seu cas, el possible finançament concedit cada any. 5.- En el suposat que la quota de liquidació resulti positiva, s’acordarà per la Junta General del Consorci la forma i condicions en que tindrà lloc el pagament de la mateixa. 6.- Les entitats consorciades podran acordar per unanimitat, la cessió global d’actius i passius a una altra entitat jurídicament adequada, amb la finalitat de mantenir la continuïtat de l’activitat i assolir els objectius del Consorci objecte de liquidació. Art. 18è. Causes i procediment per a l’exercici de dret de separació del Consorci i efectes. 1.- El dret de separació haurà d’exercitar-se mitjançant escrit notificat a la Junta general. A l’escrit es farà constar el motiu en que es fonamenta la demanda de separació, la formulació de requeriment previ del seu compliment, així com el transcurs del termini atorgat per a complir desprès de fet dit requeriment. 2.- L’exercici del dret de separació produeix la dissolució del Consorci llevat que la resta dels seus membres acordin la seva continuïtat i restin en el Consorci, al menys, dos Administracions, o dos entitats o organismes públics vinculats o dependents de més d’una Administració. 3.- Quan l’exercici del dret de separació no comporti la dissolució del Consorci, s’aplicaran les següents regles: a).- La quota de separació que li correspongui a qui exerciti el seu dret de separació es calcularà seguint el criteri de repartiment recollit al punt 4 de l’article 17è. Donada la continuïtat de la prestació del servei per part del Consorci, dita quota, si és positiva, restarà limitada a l’import anual de l’aportació corresponent d’acord amb l’article 20è. La Junta general del Consorci aprovarà la forma i condicions en que tindrà lloc el pagament de la quota de separació, en el suposat de que aquesta resulti positiva, així com la forma i condicions del pagament del deute que correspongui a qui exerceix el dret de separació si la quota és negativa.

Secretaria General


L’efectiva separació del Consorci es produirà un cop determinada la quota de separació, en el suposat en que aquesta resulti positiva, o una vegada s’hagi abonat el deute, si la quota és negativa. b).- Si el Consorci estigués adscrit, d’acord amb allò previst a la Llei, a l’administració que ha exercit el dret de separació, la Junta General haurà de decidir a quina, de les administracions o ens restants, s’adscriu de nou el Consorci. CAPÍTOL IV Règim econòmic-financer Art. 19è. Recursos econòmics. Per a la realització dels seus objectius, el Consorci disposarà dels recursos següents: a) Productes del seu patrimoni. b) Rendiments de les activitats desenvolupades en l'exercici de les seves funcions. c) Els ingressos provinents de sancions. d) Taxes i preus públics aprovats mitjançant les corresponents Ordenances fiscals. e) Col·laboracions, subvencions i donatius. f) Aportacions de les entitats integrades en el Consorci, en la quantitat i forma que s'estipula en aquests Estatuts o bé per la formalització de convenis concrets. g) Emprèstits, préstecs o d'altres formes de bestreta. h) Recursos provinents dels ingressos del Cànon de l’aigua, segons el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya-Decret legislatiu 3/2003. i) Qualsevulla que pugui correspondre-li d'acord amb la legislació aplicable. Art. 20è.- Aportacions dels ens consorciats. 1.- Les aportacions seran fixes per a tots els ens que integrin el Consorci, pel que fa al seu manteniment. Per aquest concepte- el funcionament del Consorci- tots els Ajuntaments consorciats aportaran anyalment 0,012 EUR per habitant, d'acord amb la rectificació anual del padró d'habitants de cada municipi. Per als municipis amb aigües vessants a altres conques, l'aportació es determinarà d'acord amb els habitants residents a la conca del Besòs i de la Tordera. Els municipis de menys de 1.000 habitants aportaran una quota mínima de 12,00 EUR. 2.- L'aportació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona es fixa en 0,018 EUR per habitant i any, tenint en compte la suma dels habitants dels municipis que dins l'àmbit d'aquest organisme formen part del Consorci. 3.- L'aportació de la Diputació de Barcelona es fixa en 0,018 EUR per habitant i any, tenint en compte la suma dels habitants dels municipis, no inclosos en l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que dins l'àmbit d'aquest organisme formen part del Consorci. 4.- Les aportacions dels Consells Comarcals es fixen en 0,006 EUR per habitant i any, tenint en compte la suma dels habitants dels municipis que dins l'àmbit d'aqueixos organismes pertanyen a la conca del Besòs i de la Tordera. 5.- L’aportació d’altres ens diferents dels anteriorment esmentats es concretarà en l’acord que n’autoritzi la integració. 6.- Les aportacions descrites en els números 1, 2, 3 i 4 d'aquest article experimentaran anyalment les variacions que es derivin del pressupost aprovat. Aquestes variacions seran aprovades per la Junta general en la sessió ordinària en que s'aprovi el pressupost anyal. Art. 21è. Drets i taxes. El Consorci se subrogarà a la facultat que correspon als ens consorciats per a la imposició de drets i taxes per a la prestació dels serveis que estableixi i podrà, també, imposar drets i taxes per a l’exercici de les seves funcions, prèvia aprovació de les ordenances fiscals preceptives. Art. 22è. Garanties. El Consorci podrà exigir el pagament de les aportacions dels ens associats en el termini assenyalat per a fer-ho. En el cas que aquestes aportacions no es facin efectives en el termini assenyalat, el Consorci està facultat per a sol·licitar de l’il·lustríssim senyor Delegat d'Hisenda de la província de Barcelona, o de l'òrgan competent de la Generalitat, el pagament de l'aportació de l'ens deutor, carregant-ho a les participacions en impostos liquidats que li corresponguin. Art. 23è. Pla general d'actuació.

Secretaria General


El Consorci desenvoluparà la seva activitat basant-se en un pla general d'actuació, la vigència del qual s'entendrà al període que s'indiqui, i formularà un pressupost anyal. Art. 24è. Règim jurídic. Els actes del Consorci es regiran pels preceptes que sobre règim jurídic es contenen en la legislació vigent i seran impugnables per la via administrativa i jurisdiccional, conforme a la legislació vigent. Art. 25è. Personal 1.- Amb caràcter general el personal al servei dels consorcis podrà ser funcionari o laboral procedent exclusivament d’una reassignació de llocs de treball de les administracions participants. El seu règim jurídic serà el de l’Administració pública d’adscripció. 2.- La plantilla d’aquest Consorci podrà estar integrada per qui no sigui personal funcionari o laboral procedent de una reassignació de llocs de treball de les Administracions consorciades, ja que el mateix ha estat constituït amb anterioritat a l’entrada en vigor de la LRSAL, i també perquè el Consorci presta serveis mínims i essencials dels referits a l’article 26, i 86.2 de LRBRL. 3.- En cap cas les retribucions del personal del Consorci podrà superar les establertes pels llocs de treball equivalents de l’Administració pública d’adscripció. La massa salarial del personal laboral del Consorci forma part integra de la aprovada anualment por la Administració d’adscripció, i com a tal ha de respectar els límits i les condicions que s’estableixin amb caràcter bàsic en la corresponent Llei de Pressupostos Generals de l’Estat. 4.- Tal com estableix l’apartat 3 de l’article 104 bis de la LRSAL ni el Consorci ni els seus organismes dependents podran incloure en les seves plantilles llocs de treball la cobertura dels quals correspongui a personal eventual. 5.- Les retribucions en els contractes mercantils i d’alta direcció del sector públic local es regularan d’acord amb la DA 12 de la LRSAL, i la seva extinció no generarà cap dret a integrar-se en l’estructura de l’Administració Local d’adscripció. Disposició final Les prescripcions d’aquests estatuts que incorporen o reprodueixen aspectes de la legislació bàsica de l’Estat o autonòmica d’aplicació als ens locals s’entendran automàticament modificades en el moment en que es produeixi la seva revisió. Igualment seran incorporats en sengles annexes els diferents acords assolits amb cada membre consorciat sobre nivells específics d’actuació recollits al punt 2 de l’article 6è un cop aprovats pels seus respectius òrgans. En el cas de verificar-se aquesta revisió, s’autoritza la Presidència d’aquest Consorci per introduir al text dels Estatuts les corresponents modificacions o aclariments oportuns. Les modificacions o aclariments derivats de la revisió operada en la legislació bàsica de l’Estat o l’autonòmica d’aplicació als ens locals catalans no necessitaran de l’expressa publicació per part d’aquest Consorci ni dels ens consorciats. La remissió que es fa en els presents Estatuts a les normes legals de qualsevol altres àmbits, general o sectorial, s’entendrà referida a les successives que interpretin, ampliïn, condicionin, substitueixin, modifiquin o deroguin les vigents. ANNEX I Composició de les subconques del riu Besòs i de la Tordera 1. Mogent. Sant Pere de Vilamajor. Sant Antoni de Vilamajor. Cànoves i Samalús. Llinars del Vallès. Cardedeu. La Roca del Vallès. Vilanova del Vallès. Vallromanes. Montornès del Vallès. 2. Congost.

Secretaria General


Balenyà. El Brull. Seva. Centelles. Sant Martí de Centelles. Aiguafreda. Tagamanent. Figaró-Montmany. La Garriga. L'Ametlla del Vallès. Les Franqueses del Vallès. Canovelles. Granollers. 3. Tenes. Castellcir. Castellterçol. Sant Quirze de Safaja. Sant Feliu de Codines. Bigues i Riells. Santa Eulàlia de Ronçana. Lliçà d'Amunt. Lliçà de Vall. Parets del Vallès. Montmeló. 4. Riera de Caldes. Gallifa. Caldes de Montbui. Sentmenat. Palau-solità i Plegamans. Polinyà. Santa Perpètua de Mogoda. 5. Ripoll. Sant Llorenç Savall. Matadepera. Castellar del Vallès. Sabadell. Sant Quirze del Vallès. Barberà del Vallès. Badia del Vallès. Ripollet. Sant Cugat del Vallès. Cerdanyola del Vallès. Montcada i Reixac. 6. Besòs. Mollet del Vallès. Martorelles. Santa Maria de Martorelles. Sant Fost de Campsentelles. La Llagosta. Santa Coloma de Gramenet. Barcelona. Sant Adrià de Besòs. Badalona. Tiana. Montgat. 7. Sèquia de Sils

Secretaria General


Caldes de Malavella Sils Vidreres 8. Riera de Santa Coloma Santa Coloma de Farners Riudarenes Maçanet de la Selva Massanes 9. Riera d’Arbúcies Arbúcies Sant Feliu de Buixalleu 10. Riera de Breda Riells i Viabrea Breda 11. Riera de Gualba Fogars de Monclús Gualba Campins 12. Riera de Vallgorguina Vallgorguina 13. Tordera Montseny Sant Esteve de Palautordera Santa Maria de Palautordera Vilalba Sasserra Sant Celoni Fogars de la Selva Hostalric Tordera Palafolls Malgrat de Mar Blanes ANNEX II Actuació de sanejament en alta Condicions: 1.- El Consorci efectuarà el control d'abocaments d'aigües residuals a la xarxa de clavegueram i als col·lectors. 2.- El Consorci gestionarà el servei d'operació i manteniment de les obres i instal·lacions de sanejament en alta (col·lectors, bombaments i estacions depuradores). 3.- El Consorci assumirà els drets i obligacions com a Administració actuant en matèria de sanejament en alta, segons allò que assenyala la normativa vigent. 4.- El Consorci assumirà la titularitat de les obres i instal·lacions de sanejament en alta. 5.- Els Ajuntaments i organismes de la relació següent reconeixen la competència reguladora i sancionadora d’aquest Consorci en matèria d'utilització i abocaments a la xarxa de sanejament, d'acord amb el Reglament Regulador d'abocaments d'aigües residuals del Consorci. 6.- Els Ajuntaments i organismes no s'obliguen a fer cap aportació econòmica al Consorci com a contraprestació d'aquesta actuació. Relació d'Ajuntaments i organismes: Mogent. Sant Pere de Vilamajor. Sant Antoni de Vilamajor. Cànoves i Samalús. Llinars del Vallès. Cardedeu. La Roca del Vallès.

Secretaria General


Vilanova del Vallès. Vallromanes Montornès del Vallès. Congost. Sant Martí de Centelles. Aiguafreda. Tagamanent. Figaró-Montmany. La Garriga. L'Ametlla del Vallès. Les Franqueses del Vallès. Canovelles. Granollers. Tenes. Castellcir. Castellterçol. Sant Feliu de Codines. Bigues i Riells. Santa Eulàlia de Ronçana. Lliçà d'Amunt. Lliçà de Vall. Parets del Vallès. Montmeló. Riera de Caldes. Caldes de Montbui. Sentmenat. Palau-solità i Plegamans. Polinyà. Santa Perpètua de Mogoda. Ripoll Sant Quirze del Vallès. Besòs. Mollet del Vallès. Martorelles. Santa Maria de Martorelles. Sant Fost de Campsentelles. La Llagosta. ANNEX III Actuació de sanejament en baixa: Neteja i conservació de clavegueram Condicions: Les condicions tècniques de l’actuació, la durada i les contraprestacions econòmiques es concreten en els documents de formalització del servei subscrits amb cada Ajuntament o organisme. Relació d’Ajuntaments i organismes: Caldes de Montbui Granollers L’Ametlla del Vallès La Llagosta Lliçà de Vall Mollet del Vallès Montmeló Palau-solità i Plegamans Parets del Vallès Santa Eulàlia de Ronçana Vallromanes ANNEX IV

Secretaria General


Actuació de sanejament en baixa: Gestió del servei municipal de clavegueram Condicions: Les condicions tècniques de l’actuació, la durada i les contraprestacions econòmiques es concreten en els documents de formalització del servei subscrits amb cada Ajuntament o organisme. Relació d’Ajuntaments i organismes: Cardedeu”. SEGON.- FORMULAR encàrrec al Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs, després de la modificació Consorci Besòs-Tordera, per tal que, actuant en nom i representació d’aquesta entitat, es procedeixi a la publicació dels corresponents anuncis d’aprovació inicial i definitiva, formuli el tràmit d’audiència als interessats, així com procedeixi a la publicació íntegra el text de la modificació dels Estatuts, definitivament aprovats en el Butlletí Oficial de la Província als efectes que preveu l’article 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local. TERCER.- DONAR TRASLLAT del present acord al Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs, després de la modificació Consorci Besòs-Tordera, als efectes escaients i per a la seva notificació als ens consorciats.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 24. 20. Aprovar inicialment la modificació del Pla general metropolità a la Unitat d'Actuació 2a del Pla especial a les illes compreses entre els carrers Progrés, Cervantes, Eduard Maristany i Ponent. PROPOSTA D’ACORD de l’aprovació inicial de la modificació del Pla general metropolità de la modificació del Pla General metropolità a la Unitat d’Actuació 2a del Pla Especial de les illes compreses entre els carrers Progrés, Cervantes, Eduard Maristany i Ponent a instància de l’ajuntament de Badalona. Vist l’informe subscrit en data 11 d’abril de 2016 per la Cap del Departament Planejament Urbanístic que reproduït literalment diu: “I N F O R M E Es presenta a tramitació per a la seva aprovació inicial la Modificació del Pla General Metropolità a la Unitat d’Actuació 2a del Pla Especial de les illes compreses entre els carrers Progrés, Cervantes, Eduard Maristany i Ponent. Objecte La formulació de la Modificació del Pla General Metropolità a la Unitat d’Actuació 2a del Pla Especial a les illes compreses entre els carrers Progrés, Cervantes, Eduard Maristany i Ponent, es planteja amb l’objectiu de reordenar les superfície de sistemes, incrementant la superfície de la parcel·la de l’equipament docent i permetre així l’ampliació de l’actual escola Badalona Port. Àmbit L’àmbit d’aquest planejament correspon als terrenys que formen part de l’illa compresa entre els carrers Industria, Ponent, Eduard Maristany i Cervantes, que conformen la unitat d’actuació UA.2a del pla especial de referència i els sòls de sistemes de zona verda i equipament cedits i urbanitzats en el desenvolupament de la unitat d’actuació confrontant, la UA.2b. Aquest sòls es corresponen amb les parcel·les cadastrals 67792.02, de titularitat privada, la 67792.03, de titularitat pública on es troba l’escola actual, i la 67792.04 de titularitat pública de zona verda i els semi-vials o vials que les delimiten, amb una superfície total de 13.058 m². Planejament vigent - Pla General Metropolità. Data aprovació: 14/07/1976. Data publicació: 19/07/1976 - Modificació de PGM a les illes compreses entre els carrers Progrés, Eduard

Maristany, Ponent i Cervantes.

Secretaria General


Data aprovació: 13/11/2002. Data publicació: 17/12/2002 - Pla especial a les illes compreses entre els carrers Progrés, Cervantes, Eduard

Maristany i Ponent (Cotonifici) Data aprovació: 11/12/2002. Data publicació: 11/12/2003 Les actuals qualificacions urbanístiques vigents de l`àmbit que ens ocupa són les següents:

- Sistema d’equipament (clau 7b) amb una superfície de 3.257 m2. - Zones verdes (clau 6b) amb una superfície de 4.978 m2. - Zona de remodelació privada (clau 14b1) de 2.580 m2. - Vialitat de nova creació i existents amb un total de 2243 m2.

Justificació i contingut de la proposta El raonament i justificació de la procedència de la iniciativa, així com I'oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents queda degudament justificada al llarg de la present proposta, tal i com preveu l’article 97 del DL 1/2010 de 3 d’agost, pel qual s’aprova el TRLU, donat que és una necessitat real l’ampliació de l’escola Badalona Port que ara està ocupant amb construcció provisional una petita part de sòl d’equipament, cedit en la reparcel·lació de la Unitat d’actuació confrontant, UA2b. Tot i que falta completar-se amb la cessió de la UA2a, la previsió de superfície resulta insuficient per el projecte d’una escola d’educació infantil i primària d’una línia i l’objecte d’aquest planejament és augmentar la superfície de equipament docent, reduint -ne la superfície de parcel·la privada i mantenint la superfície de zona verda. La parcel·la edificable, tot i sent menor pot assolir el sostre que li corresponia amb una parcel·la menor. L'interès públic de la proposta de MPGM es justifica al considerar que la transformació urbanística proposada participa plenament dels principis informadors de la legislació urbanística de Catalunya: l’articulació del territori català com una realitat ambientalment sostenible, funcionalment eficient, econòmicament competitiva i socialment cohesionada, principis que han d’ésser l’objectiu principal de l’acció dels poders públics i de la normativa en matèria d’urbanisme i ordenació del territori. En aquest sentit, cercant atendre l’obligació del govern local d’actuar diligentment per garantir una oportunitat d’obtenir sòl destinat a equipament per a l’ampliació de l’Escola Badalona Port es proposa aquesta MPGM. La capacitat pública local de dirigir efectivament els processos de desenvolupament urbà mitjançant el planejament ha de permetre assolir una cohesió territorial adequada, mitjançant la distribució equilibrada sobre el territori de les necessitats de sòl. Descripció de la proposta La proposta de Modificació del PGM consisteix en reordenar el sòl de la Unitat d’Actuació 2a d’acord amb les qualificacions existents, per tal de permetre l’ampliació de peça d’equipament (clau 7b) i complir així doncs amb les necessitats d’equipaments escolars en el sector. Per tal de permetre aquesta ampliació d’equipament, es planteja una nova ordenació i paràmetres d’edificació per a les zones de remodelació privada de l’UA2a (clau 14b1), on es redueix la seva parcel·la i s’endreça en alçada amb front als carrers d’Eduard Maristany i Ponent. Aquesta modificació suposa una reducció de 1.287 m² de sòl de zones 14b, definint una parcel·la de 1.307 m² on es situen els 7.620 m² de sostre vigents, que es compensa amb una millora de tipològica de les condicions dels habitatges, que tindran majors vistes i assolellament. Es proposen els habitatges en un volum que s’eleva sobre un sòcol de planta baixa i semisoterrani. El volum en alçada podrà ser d’un màxim de 6 plantes si està proper a l’escola i de 10 plantes si està més allunyat de l’escola. La planta baixa es defineix com la planta que es troba per damunt de la planta soterrani, i no s’admetrà l’ús d’habitatge. La seva cota de referència s’adapta a la cota de rasant de la zona verda existent. Respecta la rasant de carrer ponent aquesta cota de la zona verda està 90 cm per damunt. La planta immediatament per sota del pla hipotètic horitzontal que defineix la cota de referència de planta baixa esc considerarà soterrani per a ús exclusiu d’aparcament. En la planta baixa estaran permesos els usos complementaris que defineixen les normes urbanístiques del PGM vigents a Badalona. Considerant els criteris per a la construcció de nous centres educatius de la Generalitat, el programa de necessitats per un centre d’educació infantil i primària d’1 línia té unes

Secretaria General


necessitats de 5.000 m² de solar. Dintre de l’àmbit de planejament, s’ha intentat ampliar la superfície d’equipament, al màxim permès d’acord les limitacions físiques de l’illa, fins obtenir una superfície de 4.733 m². Dintre d’aquesta parcel·la, mitjançant un encaix orientatiu es pot comprovar que les aules necessàries es podrien encabir en aquesta superfície complint els ratios de superfícies per aula. La justificació numèrica de la proposta s’acull al següent quadre

PLANEJAMENT VIGENTPLANEJAMENT

PROPOSAT Clau Sup. Sup.

5 2.243 m² 2.040 m² 7b 3.257 m² 4.733 m² 6 4.978 m² 4.978 m²

14b1 2.580 m² 1.307 m² Sup. Total 13.058 m² 13.058

El desenvolupament de la UA.2a, que amb el tipus de reparcel·lació per compensació serà relativament senzilla per tractar-se de propietari únic i preveu disposar-ne de la parcel·la docent completa de 4.733 m2 amb la urgència que requereix l’ Escola Badalona Port. Conclusions Atès que la documentació compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme i el Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Ley de Suelo, i els respectius reglaments, s’informa favorablement iniciar la tramitació de la Modificació del Pla General Metropolità a la Unitat d’Actuació 2a del Pla Especial de les illes compreses entre els carrers Progrés, Cervantes, Eduard Maristany i Ponent.” Així mateix, en data 21 d’abril de 2016 el Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme ha emès informe favorable l’aprovació inicial de la proposta presentada, amb la conformitat de la Secretaria General, que es transcriu literalment a continuació: “I. PROPOSTA PRESENTADA Per part del Servei d’Ordenació del Territori s’ha presentat la proposta d’aprovació inicial de la modificació del Pla General metropolità a la Unitat d’Actuació 2a del Pla Especial de les illes compreses entre els carrers Progrés, Cervantes, Eduard Maristany i Ponent a instància de l’ajuntament de Badalona. La formulació d’aquesta modificació de Pla general metropolità es planteja amb l’objectiu de reordenar les superfície de sistemes, incrementant la superfície de la parcel·la de l’equipament docent i permetre així l’ampliació de l’actual escola Badalona Port. L’àmbit d’aquest planejament correspon als terrenys que formen part de l’illa compresa entre els carrers Industria, Ponent, Eduard Maristany i Cervantes, que conformen la unitat d’actuació UA.2a del pla especial de referència i els sòls de sistemes de zona verda i equipament cedits i urbanitzats en el desenvolupament de la unitat d’actuació confrontant, la UA.2b. Aquest sòls es corresponen amb les parcel·les cadastrals 67792.02, de titularitat privada, la 67792.03, de titularitat pública on es troba l’escola actual, i la 67792.04 de titularitat pública de zona verda i els semi-vials o vials que les delimiten, amb una superfície total de 13.058 m². Respecte l’objectiu de la proposta presentada, la Cap del Departament de Planejament urbanístic ha emès un informe en data 11 d’abril de 2016, en virtut del qual posa de manifest que la reordenació proposada del sòl de la Unitat d’Actuació 2a d’acord amb les qualificacions existents, ha de permetre l’ampliació de peça d’equipament (clau 7b) i complir així amb les necessitats d’equipaments escolars en el sector. Considerant els criteris per a la construcció de nous centres educatius de la Generalitat, el programa de necessitats per un centre d’educació infantil i primària d’1 línia té unes necessitats de 5.000 m² de solar. Dintre de l’àmbit de planejament, s’ha intentat ampliar la superfície d’equipament, al màxim permès d’acord les limitacions físiques de l’illa, fins obtenir una superfície de 4.733 m². Dintre d’aquesta parcel·la, mitjançant un encaix orientatiu es pot comprovar que les aules

Secretaria General


necessàries es podrien encabir en aquesta superfície complint els ratios de superfícies per aula. Per tal de permetre aquesta ampliació d’equipament, es planteja una nova ordenació i paràmetres d’edificació per a les zones de remodelació privada de l’UA2a (clau 14b1), on es redueix la seva parcel·la i s’endreça en alçada amb front als carrers d’Eduard Maristany i Ponent. Aquesta modificació suposa una reducció de 1.287 m² de sòl de zones 14b, definint una parcel·la de 1.307 m² on es situen els 7.620 m² de sostre vigents, que es compensa amb una millora de tipològica de les condicions dels habitatges, que tindran majors vistes i assolellament. Analitzat el document, que consisteix en una memòria que determina l’àmbit, objecte, justificació i descripció de la proposta, així com la normativa i els plànols d’informació i ordenació, la Cap del Departament de Planejament urbanístic informa favorablement la proposta per tal de procedir a la tramitació de la present aprovació inicial, atès, que la proposta justifica la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES Primera.- La normativa reguladora en matèria de modificació de planejament és l’establerta en el Text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en la seva redacció donada per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d’Urbanisme, (en endavant TRLUC), el Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, (RLUC), i d’altres concordants que en resultin d’aplicació. Segona.- La present modificació del Pla General metropolità es formula i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96 en concordança amb l’article 76.2 del TRLUC. Tercera.- A l’expedient administratiu 15/D9-15 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic hi consten les determinacions establertes per l’article 59.1 del Reglament aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, en endavant RLU, respecte el contingut de la memòria: - Memòria descriptiva i justificativa del pla. - Plànols d’informació i ordenació urbanística del territori. - Normes urbanístiques - L’agenda i l’avaluació econòmica i financera. - Documentació ambiental. -Memòria social. Així mateix, i en compliment d’allò previst a l’article 85.5 del TRLU es sol·licitaran informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials. Quarta.- D’acord amb l’article 97 del TRLUC, Les propostes de modificació d’una figura de planejament urbanístic han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. En aquest sentit, el document presentat justifica l’interès públic urbanístic, bàsicament, en considerar que la proposta de Modificació del PGM permetrà que la necessitat real d’ampliació de l’escola Badalona Port que ara està ocupant amb construcció provisional una petita part de sòl d’equipament, cedit en la reparcel·lació de la Unitat d’actuació confrontant, UA2b, es pugui fer realitat. La proposta augmenta la superfície de equipament docent, reduint -ne la superfície de parcel·la privada i mantenint la superfície de zona verda. III. PROCEDÈNCIA DE L’APROVACIÓ INICIAL D’acord amb la normativa citada i a la vista de la documentació tècnica que consta a l’expedient, s’informa favorablement la proposta presentada, que justifica la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents, per tal que sigui aprovada amb caràcter inicial pel Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2 c) del DL 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC), acord que, conforme l’apartat k) de l’article 114.3 del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.”

Secretaria General


Atès que aquesta aprovació requereix un quòrum de votació especial, s’ha emès l’informe preceptiu, favorable, per part de la Secretaria General, de conformitat amb l’article 179 del Text Refós de la Llei municipal i règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003. En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el senyor alcalde, a proposta de la gerència de l’Àmbit de Territori, proposi al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent ACORD: PRIMER.- Aprovar amb caràcter inicial la modificació del Pla general metropolità a la Unitat d’Actuació 2a del Pla Especial de les illes compreses entre els carrers Progrés, Cervantes, Eduard Maristany i Ponent de Badalona. Aquesta actuació urbanística es promou i tramita per aquesta Corporació Municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. SEGON.- Disposar l’obertura del termini d’informació pública de l’instrument d’ordenació urbanística durant el termini d’un mes, que s’haurà de convocar mitjançant edictes que caldrà inserir al Butlletí Oficial de la Província, al tauler d’anuncis i a la pàgina web de l’Ajuntament de Badalona (www.badalona.cat) i pel que fa a la premsa periòdica, en un dels diaris de més divulgació de la Comarca. Durant el període d’informació pública podran formular-se les al·legacions que s'escaiguin. SENYOR LLADÓ: Bona tarda a tots i a totes. Estem parlant del solar que havia estat ocupat per l’empresa Bedrines, i que també a dia d’avui ocupa en barracons l’escola del Port. Abans d’explicar-vos breument el dictamen, que ja de fet el vam explicar en Comissió Informativa, però per la gent que ens pugui seguir per l’streaming o que estigui a la Sala, i permeteu-me saludar, hi ha membres de l’AMPA de l’escola del Port, de FAMPAS, també presents a la Sala, m’agradaria saludar-los. Estem parlant de la modificació d’un planejament que ens ha de permetre reendreçar aquesta parcel·la, que és una parcel·la no inclosa dins del polígon del Port, però que de fet hi està tocant, perquè dóna al carrer Ponent, Ponent Indústria. Mitjançant aquest planejament que avui us proposem d’aprovar inicialment, podem generar un espai més adequat i especialment que fa possible que en un futur tots aspirem, i la comunitat educativa de l’escola en especial, que aquesta escola en barracons sigui un dia una escola tal i com es mereix ser una escola, una escola amb el seu edifici. Doncs aquest futur edifici, si finalment s’acaba decidint, que això no és una cosa que només depengui de l’Ajuntament, que estigui en aquest mateix espai, mitjançant aquesta modificació de planejament ens permet que el futur edifici d’aquesta escola estigui allà mateix. Per tant, permetem el creixement i consolidació d’aquest centre educatiu. Reendrecem també aquest sector per afavorir que la plaça prevista en el planejament vigent i que ens proposem modificar, tingui més permeabilitat des del carrer Ponent i des del carrer Indústria. Per tant, tot plegat millora el conjunt des d’un punt de vista de qualitat urbana. Tot això ho fem, tota aquesta modificació la fem concentrant l’edificabilitat, per tant, no augmentant, sinó concentrant l’edificabilitat a la cantonada d’Eduard Maristany amb Ponent, on es genera un bloc més alt del previst inicialment en el planejament, però que tanmateix està amb consonància a les altures del sector. Surt un bloc de deu plantes, sensiblement inferior dels que tenim just en façana a la primera línia del Port. Vinculat amb aquest dictamen que avui portem a aprovació, deixeu-me explicar que en la pròxima Junta de Govern tramitem un expedient d’ocupació directa d’una de les parcel·les del sector, precisament perquè aquest mateix estiu ja pugui situar-s’hi o ampliar-se el pati, i probablement també un nou barracó. Per tant, estem treballant amb perspectiva de futur, però també volent resoldre un tema de present que afecta aquesta escola. Finalment, deixeu-me dir que tot això s’ha explicat, a banda de als grups municipals en Comissió Informativa, també a l’escola i als pares i mares d’aquesta escola i també a l’Associació de Veïns del Progrés, que en general és vist com una oportunitat de millora urbana. I que en tot cas i per acabar, que aquest Govern aspira, com amb altres centres educatius de la ciutat que tenim amb barracons, d’acabar amb aquesta situació que entenem que no és la

Secretaria General


que toca amb una escola pública. SENYOR FERNÁNDEZ: Només expressar la satisfacció d’aquest grup municipal que es porti al Ple aquest punt de l’orde del dia perquè és un dictamen que des del nostre Govern s’havia treballat molt davant la necessitat bastant urgent que s’endrecés aquella zona per Can Badrinas. I felicitar que entre el treball que s’havia fet, que venia fet, i el treball que s’ha acabat de fer per part del seu Govern, s’hagi pogut culminar aquesta feina que tant important és per l’Escola Badalona Port.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25. 21. Aprovar la rectificació de l'error material detectat a la memòria de l'Estudi de detall de la Unitat d'Actuació núm. 1 del Pla especial de les illes compreses entre els carrers Progrés, Cervantes, Eduard Maristany i Ponent. Vist l’informe subscrit en data 1 d’abril de 2016 per part del Departament Jurídic d’Urbanisme, que reproduït literalment diu: “Antecedents Primer.- El Ple de l’Ajuntament, en data 26 de gener de 2016, va aprovar definitivament l’Estudi de Detall de la Unitat d’Actuació núm. 1 del Pla Especial de les illes compreses entre els carrers Progrés, Cervantes, Eduard Maristany i Ponent de Badalona. 2.- S’ha detectat que en l’esmentat acord una errada material a la Memòria de l’expedient número 19/C2-15, referent a la tramitació de l’Estudi de Detall de la Unitat d’Actuació núm. 1 del Pla Especial de les illes compreses entre els carrers Progrés, Cervantes, Eduard Maristany i Ponent de Badalona A l’últim paràgraf de l’article 3 de la Normativa de l’Estudi de Detall diu literalment: «Els plànols d’ordenació P.01 Planejament Proposat. Condicions d’edificació. I P.02 Planejament proposat. Seccions i alçats del present estudi de detall tenen caràcter normatiu i, per tant, són vinculants» Mentre que a la memòria únicament hi consta el Plànol P.01 Planejament Proposat. Condicions d’Edificació , en el que també hi consten la secció i alçats. Per tant, procedeix corregir l’error existent al redactat de l’últim paràgraf l’article 3 de la Normativa de l’Estudi de Detall de la Unitat d’Actuació núm. 1 del Pla Especial de les illes compreses entre els carrers Progrés, Cervantes, Eduard Maristany i Ponent, en el sentit de modificar el redactat del citat paràgraf en el sentit següent: «El plànol d’ordenació P.01 Planejament Proposat. Condicions d’edificació del present estudi de detall té caràcter normatiu i, per tant, és vinculant.» Fonaments Jurídics Primer.- La rectificació d’errors materials pot ser subsanat d’ofici per la pròpia Administració en qualsevol moment, de conformitat amb allò que estableix l’article 105.2 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Segon.- Atès que l’article 105.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, preveu expressament que les Administracions Públiques podran rectificar en qualsevol moment, d’ofici o a instància dels interessats, els errors materials, de fet o aritmètics existents en els seus actes. Tercer.- La doctrina estableix que es tracta d’un supòsit de revisió del continguts dels actes i parla de l’error material o de fet per la seva banda, exigeix una constància inequívoca i una aparença manifesta de tal forma que per a descobrir-lo sigui suficient una mera labor de comprovació. Aquesta comprovació de l’error material ha d’obtenir-se sense sortir del propi expedient tramitat per dictar l’acte. Quart.- La competència per a resoldre la rectificació d’una resolució és del mateix òrgan que la va dictar i en tot cas, de l’òrgan originàriament competent el qual, en aplicació del previst a l’article 52.1 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, és l’alcaldessa. Conclusió

Secretaria General


A criteri de la lletrada sotasignada procedeix rectificar d’ofici la resolució esmentada en els antecedents i dictar resolució en aquest sentit per tal que tingui els efectes previstos en la normativa.” En base aquests arguments, els sotasignats membres de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Serveis del Territori, Medi Ambient i Sostenibilitat, proposen al Ple Municipal, l’adopció de l’acord següent: PRIMER.- Rectificar d’ofici l’error material que es va produir en l’últim paràgraf de l’article 3 de la normativa de la memòria de l’Estudi de Detall de la Unitat d’Actuació núm. 1 del Pla Especial de les illes compreses entre els carrers Progrés, Cervantes, Eduard Maristany i Ponent de Badalona, modificant-ne el redactat d’acord amb la següent transcripció: «El plànol d’ordenació P.01 Planejament Proposat. Condicions d’edificació del present estudi de detall té caràcter normatiu i, per tant, és vinculant.» SEGON.- Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de Província així com notificar-lo als propietaris compresos en l’àmbit d’aquest instrument d’ordenació urbanística i donar-ne comunicació a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona de la Generalitat de Catalunya.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25. 22. Aprovar provisionalment el Pla especial de superposició d'activitats per a les parcel·les A, B i C del Polígon industrial Bonavista nord. PROPOSTA D’ACORD de l’aprovació provisional del Pla especial de superposició d’activitats per a les parcel·les A, B i C del polígon industrial de Bonavista nord. Vist l’informe subscrit en data 4 d’abril de 2016 pel Departament Planejament Urbanístic que reproduït literalment diu: “Informe tècnic relatiu a la sol·licitud efectuada pel senyor Andreu de la Mano en representació d’Ens de Gestió Urbanística SA (ENGESTUR), en data 22 de gener de 2016 i número de registre general d’entrada 1.652, per a la formulació del Pla especial de superposició d’activitats per a les parcel·les A, B i C del polígon industrial de Bonavista nord. La Junta de Govern Local, en la sessió ordinària de data 1 de febrer de 2016, va aprovar amb caràcter inicial el Pla especial de superposició d’activitats per a les parcel·les A, B i C del polígon industrial de Bonavista nord. L’acord es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) en data 22 de febrer de 2016 i al diari El Punt Avui en la mateixa data. Així mateix, l’anunci esmentat ha estat exposat al Tauler d’anuncis municipal i s’ha editat a la pàgina web de l’Ajuntament. No s’han presentat al·legacions al text aprovat amb caràcter inicial. Objecte L’objecte de la formulació del present Pla especial de superposició d’activitats és la modificació del número d’activitats permeses en l’àmbit d’aquest planejament. Formulació del Pla Aquest Pla especial és d’iniciativa privada, promogut per la societat Ens de Gestió Urbanística, SA (ENGESTUR), que és propietària de la parcel·la C2 de l’àmbit del Planejament. Àmbit de planejament L’àmbit de planejament del present Pla especial de superposició del Polígon Industrial de Bonavista Nord, comprèn l’illa delimitada pel carrer Fogars de Tordera, pel carrer d’Eliseu Meifrèn i per les parcel·les D i H del mateix polígon, amb una superfície de 6.063 m². Planejament vigent En l’àmbit del present Pla especial de superposició d’activitats el planejament vigent és el següent: - El Pla General Metropolità, aprovat definitivament el 14 de juliol de 1976 i publicat al BOP

el 17 de juliol de 1976.

Secretaria General


- El Pla Especial d’Ordenació del sector Industrial de Bonavista, aprovat definitivament el 30 de juny de 1989 i publicat al DOGC l’1 de juny de 1990.

- L’Estudi de Detall per a l’ordenació volumètrica del Pla Especial del sector industrial Bonavista Nord, aprovat el 2 de juny de 1999 i publicada al DOGC el 27 de setembre de 2003.

Descripció de la proposta Es proposa el present Pla per tal de permetre la superposició d’activitats, admetent la subdivisió horitzontal per a les parcel·les A, B i C del polígon industrial de Bonavista. Actualment totes les parcel·les es composen de planta baixa i primera. Disposen, per les condicions especials del sector, d’accés i façana directe a vial des de cadascuna de les plantes. La subdivisió horitzontal permetrà locals d’una sola planta amb accés directe a carrer. Aquesta solució no incrementa l’edificabilitat, sinó que reconeix una necessitat actual i incrementa el número d’activitats permeses. D’acord amb els articles 129.5 i 311.4 de les Normes Urbanístiques segons els quals cada activitat resultant ha de respondre a una unitat mínima de 300 m² de sostre i 12 m de façana. D’aquesta manera, la proposta incrementa el número total d’activitats permeses en 7 unitats respecte al planejament vigent, amb un total de 20 activitats.

Nombre d’activitats Unitat de projecte Vigent Proposta

A 5 5 B 3 6 C 5 9

TOTAL 13 20

Conclusions Un cop analitzada la documentació s’informa que compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i el seu Reglament, i el Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del Sòl i la Rehabilitació Urbana. Per tant, s’informa favorablement a procedir amb la tramitació proposada del Pla especial de superposició d’activitats per a les parcel·les A, B i C del Polígon industrial Bonavista Nord.” Així mateix, en data 7 d’abril de 2016 el Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme ha emès informe favorable a l’aprovació provisional de la proposta presentada, amb la conformitat de la Secretaria General, d’acord amb l’article 179 del Text Refós de la Llei municipal i règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, que es transcriu literalment a continuació: “PROPOSTA PRESENTADA El mes de gener d’enguany es presentà per part del senyor Andreu de la Mano Castaño, actuant en nom i representació de l’Ens de Gestió Urbanística SA (ENGESTUR) la proposta de Pla Especial de superposició d’activitats per a les parcel·les A, B i C del polígon industrial Bonavista Nord de Badalona. L’àmbit del present Pla especial urbanístic inclou les parcel·les A, B i C del polígon industrial de Bonavista Nord, de sòl urbà qualificat com Zona industrial (clau 22a) en l’illa delimitada pel carrer Fogars de Tordera, pel carrer Eliseu Meifren i per les parcel·les D i H del mateix polígon, amb una superfície de 6.063m². La Junta de Govern Local, en la sessió ordinària de data 1 de febrer de 2016, va aprovar amb caràcter inicial el Pla especial de superposició d’activitats a les parcel·les A, B i C del polígon industrial de Bonavista nord. L’acord es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) en data 22 de febrer del 2016 i al diari El Punt Avui en la mateixa data. Així mateix, l’anunci esmentat ha estat exposat al Tauler d’anuncis municipal i s’ha editat a la pàgina web de l’Ajuntament. Durant el preceptiu termini d’exposició pública no s’han presentat al·legacions.

Secretaria General


En data 4 d’abril de 2016 l’arquitecta Cap del Departament de Planejament Urbanístic ha emès un informe mitjançant el qual posa de manifest que l’objecte de la proposta presentada és la modificació del número d’activitats permeses en l’àmbit del planejament, sense incrementar la edificabilitat. La documentació presentada compleix les condicions bàsiques que determina el planejament d’ordre superior i la legislació urbanística a que està subjecta per prosseguir amb la seva tramitació. NORMATIVA D’APLICACIÓ Aquest Pla Especial urbanístic d’iniciativa privada es tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 78 del Text Refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya (TRLUC), en concordança amb l’article 101 de la mateixa llei. A l’expedient administratiu 2/A1-16 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic consten les determinacions establertes a l’article 67 del TRLUC, en concordança amb els articles 93.6 i 94 del Reglament de la Llei d’urbanisme aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, en endavant, hi consta la documentació adequada a la naturalesa i finalitat del pla especial proposat: memòria (memòria descriptiva, normativa, annexos) i plànols d’informació i ordenació del territori. L’article 85.5 del TRLUC estableix que simultàniament al tràmit d’informació pública s’ha de sol·licitar informe als organismes, si n’hi ha, afectats per raó de llurs competències sectorials. PROCEDÈNCIA DE L’APROVACIÓ PROVISIONAL D’acord amb la normativa citada i a la vista de la documentació tècnica que consta a l’expedient, s’informa favorablement la proposta presentada per tal que sigui aprovada amb caràcter provisional pel Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2 c) del DL 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC), acord que, conforme l’apartat k) de l’article 114.3 del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Tinent d’Alcalde de Badalona Habitable, a proposta del Cap del Servei d’Ordenació del Territori, proposi al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent ACORD: PRIMER.- Aprovar amb caràcter provisional el Pla Especial de superposició d’activitats per a les parcel·les A, B i C del polígon industrial de Bonavista nord de Badalona, l’àmbit del qual inclou les parcel·les A, B i C del polígon industrial de Bonavista Nord, de sòl urbà qualificat com Zona industrial (clau 22a) en l’illa delimitada pel carrer Fogars de Tordera, pel carrer Eliseu Meifren i per les parcel·les D i H del mateix polígon, amb una superfície de 6.063 m². Aquesta actuació urbanística es promou per la societat l’Ens de Gestió Urbanística SA (ENGESTUR), i es tramita per aquesta Corporació municipal, a l’empara de l’article 101.1 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. SEGON.- Donar trasllat de l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona per tal d’assolir l’aprovació definitiva, d’acord amb l’article 80 del TRLUC. SENYOR LLADÓ: Molt breument, també el vam explicar. És un dictamen que el vam aprovar inicialment al febrer a una Junta de Govern del febrer, arriba al Ple sense al·legacions. Es tramita en aquest cas a iniciativa d’Engestur com a propietària de les parcel·les, i el que fa és assolir una fórmula que també a la resta de parcel·les d’aquest polígon ja s’havia assajat. És un polígon que té uns pendents que fan que bona part de les naus d’aquest polígon puguin tenir entrada amb diferents cotes. L’objecte del dictamen és modificar a l’alça el número d’activitats permeses en aquests polígons, passem de 13 a vint. I entenem que aquesta subdivisió horitzontal que es permet i que ja és possible en altres naus d’aquest mateix polígon i que ara ampliem aquestes tres referides al dictamen, no

Secretaria General


incrementant edificabilitat, sí que reconeix una necessitat. I entenem que ajuda a fer més competitiu un polígon, al final, situat a un espai estratègic, recordeu, molt ben connectat amb la pota nord i també camí de Can Ruti, amb aquest pol que entenem que s’ha d’anar potenciant molt més al voltant de la investigació biomèdica.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25. 23. Desestimar el recurs de reposició interposat per Vexin 2000, SA contra l'acord del Ple del 22 de desembre de 2015 relatiu als interessos de demora meritats en l'expedient d'expropiació finca carretera de Mataró, núm. 2-20. Antecedents 1. Per resolució del 1r Tinent d’Alcalde, Sr. Oriol Lladó Esteller, de data 14 de desembre de 2015 es va acordar rebutjar la valoració de 5.315.861’18€ presentada pel Sr. Eduard Álvarez Cerezo, actuant en representació de la mercantil “Vexin 2000, SA”, en relació als interessos de demora meritats en l’expedient d’expropiació de la finca situada a la carretera de Mataró, núm. 2-20, i es va aprovar la valoració municipal per aquest concepte per import de 26.716’49€. 2. Contra l’esmentada resolució, el representant de “Vexin 2000, SA” en data 11 de gener de 2016 va presentar recurs de reposició el qual ha estat desestimat per resolució de l’Alcaldessa de data 11 de març de 2016. 3. Paral·lelament, l’Ajuntament Ple en sessió celebrada en data 22 de desembre de 2015 va aprovar el reconeixement de crèdit entre d’altres de l’expedient corresponent a la finca situada a la carretera de Mataró, núm. 2-20 per l’import aprovat per la resolució del 1r Tinent d’alcalde de data 14 de desembre de 2015. 4. En data 23 de març de 2016, el Sr. Eduardo Álvarez Cerezo, actuant en representació de “Vexin 2000, SA” ha presentat un recurs de reposició contra l’acord adoptat pel Ple de l’Ajuntament esmentat en l’anterior antecedent, en base a les següents al·legacions: 1) Disconformitat amb la base del còmput efectuat per l’Ajuntament (quantitat cobrada per “Vexin 2000, SA”) entenent que els interessos li corresponen sobre la totalitat del just preu, inclosa la quantitat cobrada per “Bankinter”, suposant la postura de l’Ajuntament un enriquiment injust a favor de l’administració. 2) Disconformitat en el dies a quo en relació als interessos de demora en la fixació del just preu, entenent que l’inici del càlcul ha de ser transcorreguts 6 mesos des de la data d’aprovació definitiva del planejament 3) Disconformitat en el dies a quo en relació als interessos de demora en el pagament, entenent que la data a tenir en compte no pot ser la de la notificació a l’Ajuntament de la resolució del Jurat d’Expropiació sinó la pròpia data de la resolució del Jurat. Disconformitat també en l’aplicació de la carència de 6 mesos en el càlcul dels interessos de demora en el pagament en tant que es va tractar d’un supòsit d’expropiació d’urgència a l’haver-se ocupat la finca abans de la fixació del just preu. Fonaments de dret 1) Vistes les al·legacions presentades, i seguint el mateix ordre, es procedeix a la resolució de les mateixes en el següent sentit: 1’) Respecte a la base del càlcul dels interessos, tal com ja es va fer constar a la resolució del 1r Tinent d’alcalde de data 14 de desembre de 2015 com en l’acord del Ple recorregut, a criteri de la sotasignant procedeix mantenir el criteri de calcular els interessos en base a la quantitat realment percebuda per l’interessat, sense que això suposi cap enriquiment per part de l’Ajuntament, ja que aquest si per part de Bankinter es reclamessin els corresponents interessos, també se li reconeixerien. No obstant, si tal com fan constar a les al·legacions presentades, existeix un acord entre ambdues parts pel qual “Vexin 2000, SA” tingui dret a la totalitat dels interessos de demora meritats, caldrà que per part d’ambdues entitats es presentin conjuntament una instància en aquest sentit per tal que l’Ajuntament tramiti amb absoluta certesa el pagament de la resta dels interessos que corresponguin.

Secretaria General


Vist l’exposat, a criteri de la sotasignant procedeix desestimar l’al·legació mentre no s’acrediti expressament mitjançant la presentació del corresponent escrit, l’acord assolit entre ambdues entitats. 2’) Respecte a la fixació del dies a quo en relació als interessos de demora en la fixació del just preu, d’acord amb els articles 56 i 21 de la Llei d’Expropiació Forçosa i 71 del seu Reglament, i tal com ja va quedar exposat en la resolució de data 14 de desembre de 2015 i a l’acord del Ple recorregut, la data d’inici del càlcul dels interessos de demora en la fixació del just preu és el 14 d’octubre de 2014. Vist l’exposat, a criteri de la sotasignant procedeix desestimar l’al·legació presentada. 3’) Respecte a la fixació del dies a quo en relació als interessos de demora en el pagament, al marge del què estableix el Tribunal Suprem en la sentència de 21 de desembre de 2011 al·legada pel recurrent, cal tenir en compte la previsió que fa l’article 72 del Reglament de la Llei d’Expropiació Forçosa estableix que la responsabilitat per demora s’imputarà al causant de la mateixa. En el cas que ens ocupa, no es pot responsabilitzar a l’Ajuntament de la demora en el pagament d’una quantitat de la qual no té coneixement, i per tant, la demora existent entre la data de resolució del Jurat d’Expropiació Forçosa i la notificació d’aquest acord a l’Ajuntament, correspon assumir-la al causant de la mateixa, és a dir, al Jurat d’Expropiació de Catalunya. Respecte a la pretensió de la no aplicació de la carència de 6 mesos en el càlcul dels interessos de demora en el pagament, tal com es va fer constar en els dos acords municipals anteriorment esmentats, la present expropiació no s’ha tramitat amb caràcter d’urgència, sinó que va ser a petició dels interessats (instància de 31 de març de 2014) que es va procedir al pagament de la quantitat corresponent al mínim indiscutit i a signar la corresponent acta de pagament i ocupació. Així mateix, va ser la pròpia propietat la principal interessada en facilitar l’ocupació de la finca a l’Ajuntament una vegada pagat el mínim indiscutit per tal d’evitar possibles problemes d’ocupacions il·legals, manteniment i pagament de tributs. Vist l’exposat, a criteri de la sotasignant procedeix desestimar les al·legacions presentades pels motius expressats. 2) Vist l’article 113 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, la resolució d’un recurs estimarà en tot o en part, o desestimarà les pretencions formulades en el recurs presentat. 3) D’acord amb l’article 116 del mateix text legal, els actes administratius que posin fi a la via administrativa poden ser recorreguts potestativament en reposició davant el mateix òrgan que el va dictar. 4) Vist l’exposat, la competència per aprovar el present acord correspon al Ple de l’Ajuntament per ser l’òrgan que va aprovar l’acte recorregut. Per tot això, a criteri de la sotasignant, no hi ha obstacle ni legal ni reglamentari per tal que l’Ajuntament Ple, previ dictamen de la Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible, aprovi la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- Desestimar en la seva totalitat, pels motius expressats en el cos del present acord, el recurs de reposició presentat en data 23 de març de 2016 pel Sr. Eduardo Álvarez Cerezo, en representació de la mercantil “Vexin 2000, SA”, contra l’acord del Ple de data 22 de desembre de 2015 pel qual es va aprovar el reconeixement de crèdit entre d’altres de l’expedient corresponent a la finca situada a la carretera de Mataró, núm. 2-20 per l’import aprovat per la resolució del 1r Tinent d’alcalde de data 14 de desembre de 2015. SEGON.- Notificar el present acord a l’interessat.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25. 24. Donar compte de la Resolució de l'Alcaldia de 12 d'abril de 2016 per la qual es crea la Comissió de treball per la remodelació i millora de la Platja dels Pescadors. Tipus de resolució: Donar compte de la Resolució de l’Alcaldia de 12 d’abril de 2016 per la qual es crea la Comissió de treball per la remodelació i millora de la Platja dels Pescadors Òrgan que resol: Ple de l’Ajuntament

Secretaria General


Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Núm. expedient: 6/D-4/16 L’alcaldessa, en data 12 d’abril de 2016, ha dictat una resolució que transcrita literalment, diu el següent: “I.- FETS 1.- Una de les prioritats del govern en relació al litoral badaloní és la remodelació de la platja de Pescadors, un projecte que pretén evitar la degradació patida durant els darrers anys de les barques i el seu entorn i així es va anunciar a l’últim Fòrum de Medi Ambient. La remodelació de la platja dels Pescadors, és un projecte que inclou una actuació integral a la Platja dels Pescadors, que passa per la retirada de barques deteriorades i que no puguin ser objecte de restauració; la demolició de la zona de casetes de la confraria; la remodelació del vestidor del personal de servei de platja; l’adequació de nous accessos a la platja des del passeig Marítim; la millora de l’accessibilitat; i la dignificació i museïtzació dels elements tradicionals dels pescadors i elements mariners de la ciutat. Amb aquest objectiu, i buscant les complicitats dels grups municipals i de la ciutadania, es considera convenient la creació d’una Comissió de treball per a la remodelació i millora de la Platja dels Pescadors. 2.- Provisió d’inici del regidor de l’Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible, de data 11 d’abril de 2016, per el qual s’acorda iniciar l’expedient administratiu, per crear la Comissió de treball per la remodelació i millora de la Platja dels Pescadors. 3.- Informe del cap del Servei de Medi Ambient, de data 11 d’abril de 2016, pel qual estableix les funcions bàsiques i composició que hauria de tenir la Comissió de Treball. II.- FONAMENTS DE DRET 1.- L’article 20.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, estableix que els municipis, a través dels reglaments orgànics, podran establir i regular altres òrgans complementaris. 2.- En el mateix sentit, l’article 49 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, preveu que l’ajuntament, en exercici de la seva autonomia organitzativa, pot crear altres òrgans municipals complementaris, respectant en tot cas l’organització bàsica determinada per les lleis. La creació dels òrgans complementaris ha de respondre als principis d’eficàcia, economia organitzativa i participació ciutadana. 3.- L’article 75 del Reglament Orgànic Municipal (ROM), aprovat per acord de Ple de 24 de febrer de 2009, regula la creació d’òrgans complementaris i estableix que són òrgans col.legiats de caràcter consultiu que formen part de l’organització municipal i són creades mitjançant un decret de l’Alcaldia. Pel que aquí interessa, aquestes comissions constitueixen meres instruments de treball, tenen caràcter mixt i han d’estar constituïdes per membres de la Corporació, que ostentin responsabilitats de decisió en matèries que afectin les comissions mateixes, per personal al servei de l’Ajuntament i, si és el cas, per persones no vinculades a la Corporació. 4.- L’òrgan competent per acordar la creació de la Comissió de treball per la remodelació i millora de la Platja dels Pescadors és l'Alcaldessa de la Corporació, en ús de les competències d’autoorganització del municipi i de conformitat amb allò establert en l’article 75 del ROM. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l'article 172 del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l'Alcaldessa de la Corporació, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- Crear la Comissió de treball per la remodelació i millora de la Platja dels Pescadors, amb el següent contingut: 1.- Funcions 1. Definir les intervencions que s'han de fer per minimitzar els efectes dels temporals sobre el passeig marítim. Costat Doncella de la Costa

Secretaria General


2. Definir l'augment de serveis que ha de tenir la platja per a millorar la seva qualitat com a zona de bany 3. Definir la modificació de la zona d'armaris soterrats 4. Definir millores de les edificacions de servei de platja i casetes magatzems 5. Definir proposta de museïtzació de la zona de "la màquina" i de les barques, tot incorporant en aquesta proposta aquells elements que recordin la relació de la ciutat amb el mar 6. Definir les millores d'accessiblitat entre el passeig i la zona de sorra 7. Definir propostes d'actuació sobre el sobreixidor del carrer de mar 8. Definir actuacions per a donar servei a les activitats tradicionals que es fan a la platja: cremada del dimoni, festa de baix a mar,... 2.- Composició 2.1.- Presidència 1.- Regidor/a de l’Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible 2.2.- Vocals 2.- Assessor/a de l’Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible 3.- Cap de Serveis de Medi Ambient 4.- Tècnic/a de la Façana Marítima 5.- Regidor/a de Cultura 6.- Regidor/a de Districte 1 7.- Director/a del Museu de Badalona 8.- Representant de la Àrea Metropolitana de Barcelona 9.- Representant de la Comissió Naufragi 1911 10.- Representant de la Confraria de Pescadors de Badalona 11.- Representant de l’Associació de Veïns del Centre 12.- Representant de la Cooperativa Cor de Marina de Badalona 13.- Representant del Departament de Territori i Sostenibilitat, Servei de Ports, de la Generalitat de Catalunya. 14.- Representant del Grup Municipal de Guanyem Badalona en Comú 15.- Representant del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya – Avancem - MES 16.- Representant del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds –Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA). 17.- Representant del Grup Municipal del Partit Popular 18.- Representant del Grup Municipal Socialista 19.- Representant del Grup Municipal de Convergència i Unió 20.- Representant del Grup Municipal de Ciutadans (Ciudadanos) – Badalona (C’s) 2.3.- Secretaria Cap del Servei Jurídic i Administració General de l’Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible Tots els membres designats podran delegar les seves funcions en persones què en depenguin. 3.- Règim de Funcionament i normes internes de la Comissió i calendari de reunions El Règim de Funcionament de la Comissió i les seves normes internes, així com el calendari i periodicitat de les reunions, s’acordarà pels seus membres en la sessió constitutiva de la Comissió. SEGON.- Notificar als membres integrants de la Comissió per tal que designin el seu representant. TERCER.- Donar compte del present acord al Ple de l’Ajuntament, en la pròxima sessió que es celebri”. SENYOR MAÑAS: Molt breument, explicar que al mandat 2007-2011 es va realitzar la darrera actuació de rehabilitació de les barques que actualment estan a les platges que actualment estan a la Platja dels Pescadors, d’algunes d’aquelles embarcacions. Des d’aquella darrera actuació fins ara aquest espai s’ha anat degradant considerablement, i en alguns moments fins i tot pot representar un problema de seguretat. També hi ha hagut en el 2011 una moció aprovada en aquest Ple municipal per unanimitat que instava al Ple

Secretaria General


municipal a fer alguna intervenció escultòrica en record dels pescadors badalonins morts en el naufragi de 1911. Davant d’aquestes dues demandes ciutadanes, davant també de la inquietud expressada per alguns grups municipals de l’oposició davant l’estat actual de les barques que queden a la platja. El que hem decidit com a Govern municipal és fer una aposta clara per projectar i executar, d’acord amb l’Àrea Metropolitana i amb el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, tot un projecte de remodelació de la Platja dels Pescadors, del qual hi haurà una primera fase urgent, que serà la rehabilitació del major nombre de barques possibles. Què volem fer? Convertir l’actual Platja dels Pescadors al Districte 1 en un espai de record i memòria del que havia estat tradicionalment la Badalona marinera. Per això creem aquesta comissió, on hi ha representants de tots els grups municipals, on hi ha la regidora de Cultura, la regidora del districte, on hi serà Urbanisme, on hi ha el Departament de Territori de la Generalitat, amb qui la setmana vinent tenim una reunió amb la Direcció General de Ports. Cal recordar que la Platja dels Pescadors actualment està afectada com a zona portuària, en base al projecte inicial de port de la ciutat de Badalona. Per tant, aquest també serà un dels temes a resoldre. I la voluntat és aquesta, convocar a totes les parts implicades i a la ciutadania per això, i estant presents la Confraria de Pescadors, la Comissió de memòria i de familiars del naufragi del 1911, el Cor de Marina, l’Associació de Veïns del Centre. És consensuar un projecte que converteixi aquell tram de platja en un espai de record i de memòria del que havia estat la Badalona més tradicional. Vull aprofitar també l’avinentesa, per agrair la col·laboració i la bona predisposició que el regidor i secretari de Territori de la Generalitat de Catalunya està tenint també en tot aquest procés, perquè també necessitarem segurament de la seva ajuda i col·laboració per tirar-ho endavant i li vull agrair públicament la seva col·laboració en aquest tema. Gràcies. SENYOR LÓPEZ GONÁLEZ: Yo propondría que en el dictamen, donde se habla de las funciones de la Comisión, puesto que es un órgano consultivo, en lugar de poner en todos los apartados, por ejemplo en el primero: definir les intervencions que s’han de fer; o en el segundo: definir l’augment de serveis que ha de tenir, posem proposar les intervencions que s’han de fer, o definir les intervencions que s’han de fer. O sea, que el redactado no sea cómo si tuviera potestad para decidir, sino para ser consultado. SENYOR MAÑAS: Bé, és un donar compte d’una resolució. Proposicions urgents 1. Aprovar la modificació del pressupost de 2016.

Fets L’Alcaldessa ha formulat la proposta de modificació del pressupost municipal i/o de l’annex d’inversions municipal vigent que consta en aquest expedient, en base a consideracions d’eficàcia i eficiència en la gestió municipal. Fonaments de dret La modificació proposada és expressió de la manifestació de les potestats que atorguen als ajuntaments els articles 179 i concordants del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, i s’ajusta en tots els casos a les previsions dels articles 34 a 51 del RD 500/1990, de desenvolupament del Títol VI de la pròpia Llei, i als requisits i criteris marcats pel Capítol tercer del Títol primer de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal. D’acord amb l’article 12 de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal l’òrgan competent per resoldre aquest expedient és l’Ajuntament Ple, en virtut de les atribucions que té assignades per l’article [22.2.e] de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local. Per a l'adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple del nombre legal dels membres de la Corporació presents en el moment de la votació, d'acord amb l’article 47.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Conforme al que preveu l’article 179.4 del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, el procediment d'aprovació de les

Secretaria General


modificacions proposades haurà de seguir les normes sobre informació, reclamacions, recursos i publicitat previstes en els articles 169, 170 i 172 del mateix text refós. Un cop adoptat l’acord inicial de modificació, aquest haurà d’ésser sotmès a informació pública i audiència als interessats per un termini de quinze dies, mitjançant exposició pública del mateix en el Tauler d’Anuncis de la Corporació, així com publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i suggeriments que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació, i que, de no produir-se, farà que s’hagi de considerar l’acord aprovat definitivament, conforme al que preveuen els preceptes indicats. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme amb el que preveu l’article 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, l'Ajuntament Ple, prèvia declaració d’urgència, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.-APROVAR les propostes de modificació de Pressupost de l’Ajuntament 2016, tal com es detalla a continuació: Modificació de despeses Increments: Expedient Aplicació


020700-MC2016/000003

000-2411-41100

Aportació ordinària IMPO 280.000,00

020700-MC2016/000003

311-3112-22714

Salut pública 20.000,00

020700-MC2016/000003

321-3204-48906

Subvencions convocatòria entitats 70.000,00

020700-MC2016/000003

322-3400-21200

Edificis i altres construccions 100.000,00

082200-MC2016/000005

322-3411-48908016

Club Futbol Badalona 200.000,00

020700-MC2016/000003

410-1503-44915

Engestur-OHL 70.000,00

020700-MC2016/000003

431-1722-22799

Altres treballs realitzats per altres empreses

20.000,00

020700-MC2016/000003

441-1322-22709

Servei de vigilància de platges 10.000,00

TOTAL 770.000,00

Disminucions: Expedient Aplicació


020700-MC2016/000003

211-9290-50000

Fons de contingència 347.539,11

020700-MC2016/000003

212-0110-91300

Amortització Prest. Mig i Llarg T. Fora SP

216.460,89

020700-MC2016/000003

440-9240-22799

Altres treballs realitzats per altres empreses

30.000,00

082200-MC2016/000005

322-3411-48906

Subvencions convocatòria entitats 176.000,00

TOTAL 770.000,00

SEGON.-SOTMETRE el seu contingut a informació pública i audiència dels interessats per un termini de 15 dies, mitjançant la seva exposició pública en el Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament, i publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, perquè tal que puguin presentar-se reclamacions i suggeriments, que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació. En cas de no haver-hi cap

Secretaria General


reclamació o suggeriment, l’acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d’un nou acord plenari. SENYOR TÉLLEZ: Aquesta modificació de pressupost recull les al·legacions acceptades en la negociació de pressupost dels grups del Partit dels Socialistes i Convergència i Unió, que ja vaig detallar en el Ple extraordinari en què vam aprovar definitivament els pressupostos per al 2016. Resumeixo breument. Les disminucions són de la partida del deute, de 216.000 euros, i de fons de contingència de 347.000, aquestes disminucions hi poden ser respecte al pressupost inicial que es va aprovar, perquè ja tenim bastant avançada la liquidació que properament presentarem, i la situació financera permet poder ajustar millor aquestes partides. I també la partida del pressupost destinada als processos de participació que es rebaixa en 30.000 euros també fent un esforç per ajustar la partida i poder donar sortida a les peticions que feien els grups municipals que han participat de la negociació. Augmenten les partides de manteniment d’esports en 100.000 euros; la del programa de socialització de llibres en 70.000. O sigui, això s’augmenta respecte al pressupost inicial. Les subvencions esportives; s’incorporen noves partides per a programes de qualitat de l’aire, també per al manteniment de platges; per a la lluita contra les plagues; una nova partida per habitatge d’urgència, dotacional; i també una incorporació de 280.000 euros a programes de plans d’ocupació per tal que l’Ajuntament pugui fer els seus propis Plans d’ocupació, amb un Pla específic acordat amb el Partit dels Socialistes.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 16, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú. En contra 9, del grup municipal del Partit Popular. 2. Aprovació de l'ordre de continuïtat de la prestació dels serveis de concessió administrativa del Complex Esportiu Municipal Montigalà de Badalona per part de l'actual prestatari d'aquests serveis.

Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Proposta d’ aprovació de l’ ordre de continuïtat de la prestació dels serveis de concessió administrativa del Complex Esportiu Municipal Montigalà de Badalona per part de l’actual prestatari d’aquests serveis pel termini aproximat de dos mesos més a comptar del dia 29/02/2016, termini en què es preveu que es resolguin els expedients de modificació contractuals que s’ estan tramitant en paral·lel a aquest, amb els números 19/OBR- 7/13 i 21/OBR- 4/12. Òrgan que resol: L’ Ajuntament Ple Caràcter: Exhaureix la via administrativa Núm. Expedient: 17/Y01-2015 Expedients relacionats: 19/OBR-7/13 i 21/OBR-4/12 Antecedents 1.- En data 23 de maig de 2003 l’ Ajuntament de Badalona i l’ entitat Federació Catalana d’Esports Minusvàlids Fisics (en endavant, FCEMF), amb CIF G58615127 i domicili fiscal al carrer Francesc Tàrrega, número 48 baixos, de Barcelona, van formalitzar un contracte de concessió administrativa per la redacció del projecte, obres d’ ampliació, gestió i explotació del servei públic del Complex Esportiu Municipal Montigalà de Badalona, per una durada de 35 anys a comptar del dia 1/06/2003 i per un import de 2.159.542,35 euros (IVA exclòs). 2.- D’ acord amb la clàusula primera de l’ esmentat contracte, la FCEMF es comprometia a dur a terme els serveis objecte d’ aquest contracte d’ acord amb la documentació tècnica que es citava en les condicions de la seva oferta, que s’ adjuntava com annex 2 al propi contracte, pel preu i demés termes recollits en l’ adjudicació aprovada per acord del Consell d’ Administració del Servei Municipal d’ Esports de Badalona en data 25/10/2002 i ratificada pel Ple de l’ Ajuntament en data 29/10/2002, amb subjecció estricta als Plecs de Clàusules Administratives Generals i Particulars i Condicions Tècniques que regeixen el contracte.

Secretaria General


3.- D’ acord amb la clàusula 38 del plec de clàusules administratives particulars regulador d’aquest contracte ( en endavant, PCAP), el Servei Municipal d’ Esports de Badalona pot extingir la concessió abans del venciment del termini assenyalat en l’ antecedent primer d’ aquest document, de manera unilateral, atès l’ interès públic i mitjançant la indemnització corresponent, assumint la gestió directa del servei pell mateix o per mitjà d’ un ens dependent. 4.- El dia 29 de juliol de 2004 l’ alcalde accidental i President del Servei Municipal d’ Esport, mitjançant resolució, acorda instar la modificació del contracte de referència per tal d’ adaptar la reforma i ampliació prevista pel Complex Esportiu Montigalà a les noves necessitats i la realitat de la zona on es troba ubicat incloent la compensació econòmica del perjudici que s’ocasioni al concessionari tant per l’ adaptació del projecte com per les variacions que aquest representi en les obres i en la gestió i explotació del servei contractat. 5.- L’ Ajuntament Ple en sessió ordinària de data 22/12/2015 adoptà, entre d’ altres, els acords que es transcriuen literalment, en part suficient, a continuació: “PRIMER.- RATIFICAR la proposta d’ acords relativa a la resolució de mutu acord del contracte de concessió administrativa del servei públic del Complex esportiu municipal Montigalà de Badalona, signada en seu de la Comissió de Seguiment entre el regidor de l’Àrea competent en matèria d’ Esports i el president de la Federació Catalana d’ Esports de Persones amb Discapacitat Física (FCEDF) en data 21/12/2015, (...) i, en conseqüència, RESOLDRE de mutu acord el contracte de concessió administrativa del servei públic del Complex esportiu municipal Montigalà en els termes que estableix la legislació reguladora, perquè raons d’interès públic de caràcter econòmic i de variació substancial de les circumstàncies sota les que es va adjudicar el contracte fan innecessària o inconvenient la permanència del mateix, de conformitat amb l’ informe tècnic emès pel cap del Servei d’ esports i Joventut en data 11/12/2015, fixant com a data màxima per a la resolució efectiva el 29/02/2016 o la data en què s’ estengui l’ informe de l’ interventor tècnic i l’ acta de recepció de les instal·lacions, mobiliari i altres béns existents acabat el contracte. (...) QUART.- ORDENAR la continuïtat en la prestació del servei per part de la Federació Catalana d’ Esports de Persones amb Discapacitat Física fins que es completin les tasques que deriven de l’ assumpció de la gestió directa del Servei, devolució dels béns i subrogació si escau del personal de la concessió, en un termini de dos mesos a comptar des de l’ adopció de l’ acord de ratificació que correspongui o com a màxim el 29/02/2016, establint que es continuarà prestant en les condicions i compensació econòmica per mantenir l’ equilibri de la concessió que determina l’ informe tècnic emès pel Cap del Servei d’ Esports i Joventut en data 11/12/2015, xifrat en la quantia de 4.592,19 euros mensuals. (...)” 6.- Atès que les tasques a què es refereix l’ acord quart abans transcrit es preveia que no estarien finalitzades en la seva totalitat dins la data màxima prevista (29/02/2016), en data 25/02/2015 el Servei d’ Esports va trametre al concessionari un ofici mitjançant el qual li comunicava la necessitat que continuï prestant els serveis objecte del contracte que va formalitzar amb aquest Ajuntament d’acord amb les condicions que per al període de continuïtat es van aprovar en l’ esmentat acord pel termini aproximat de dos mesos, termini en què es preveu que s’ hagin complert aquestes. Tot això de conformitat amb les previsions de l’article 235 apartat a) del Reglament d’ obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny. 7.- Paral·lelament a la tramitació d’ aquest expedient en data 15 de març de 2016: - El cap del Servei d’ Esports de l’ Àmbit de Badalona Educadora va trametre al Departament Central de Contractació un informe tècnic mitjançant el qual proposava la modificació del contracte sorgit arran la tramitació de l’ expedient indexat amb el número 19/OBR-7/13, relatiu a la prestació dels serveis esportius a instal·lacions esportives municipals de Badalona (monitoratge), formalitzat amb l’empresa Pro-Activa Serveis Aquàtics SL el propassat dia 12/02/2016 per una durada de dos anys a comptar del dia 01/03/2016, prorrogable per mutu acord de les parts per dos períodes de màxim un any cadascun, sense que la durada total d’ aquest contracte pugui excedir de quatre anys.

Secretaria General


La modificació contractual que s’ insta tramitar suposa, amb els termes del propi informe, l’assumpció per part de l’ empresa Pro-Activa Serveis Aquàtics SL de la prestació dels serveis esportius objecte del contracte que va formalitzar recentment amb aquesta corporació a una altra instal·lació (Complex Esportiu Montigalà), estimant-se dita prestacio en l’ esmentada instal·lació en 1.110 hores/any, el que es tradueix consegüentment en un increment del preu del contracte de referència de 15.251,40 €/any. En l’ esmentat informe també s’ indica el que es transcriu literalment a continuació: “Aquesta ampliació de 1.110 d’ hores anuals estimades, equivaldrien, per a la realització del mateix servei a les altres instal·lacions esportives municipals, a la contractació d’ un monitor a jornada parcial.” - El cap del Departament d’ Instal·lacions Esportives del Servei d’ Esports de l’ Àmbit de Badalona Educadora va trametre al Departament Central de Contractació un informe tècnic mitjançant el qual proposava la modificació del contracte corresponent al lot 2 de l’ expedient indexat amb el número 21/OBR-4/12, relatiu a la prestació dels serveis de neteja a les instal·lacions esportives municipals de Badalona, subscrit amb l’ empresa Limpieza y Mantenimiento SA el propassat dia 13/01/2015 per una durada de dos anys a comptar del dia 01/02/2015, prorrogable per dos períodes de màxim un any cadascun, sense que la durada total d’ aquest contracte pugui excedir de quatre anys. La modificació contractual que s’ insta tramitar suposa, amb els termes del propi informe, l’assumpció per part de l’ empresa Limpieza y Mantenimiento SA de la prestació dels serveis de neteja objecte del contracte que va formalitzar recentment amb aquesta corporació a una altra instal·lació (Complex Esportiu Montigalà), estimant-se dita prestacio en l’ esmentada instal·lació en 1.920 hores/any, a raó de 40 hores setmanals a un preu unitari hora de prestació de serveis de 12,97 euros (IVA exclòs), el que es tradueix consegüentment en un increment del preu del contracte de referència de 24.902,40 €/any (IVA exclòs al tipus del 21%). En l’ esmentat informe també s’indica el que es transcriu literalment a continuació: “Aquesta ampliació de 1920 hores anuals estimades, equivaldrien per a la realització del mateix servei a les altres instal·lacions esportives municipals, a la contractació d’ una persona per a realitzar el servei de neteja a jornada complerta.” 8.- Atès que l’ Ajuntament Ple en sessió ordinària de data 22/12/2015 acordà la continuitat del contracte de concessió administrativa del servei públic del Complex esportiu municipal Montigalà de Badalona pel seu prestatari fins com a màxim el 29/02/2016 i que arribada la data indicada no s’han pogut realitzar les tasques que deriven de l’ assumpció de la gestió directa del Servei, devolució dels béns i subrogació si escau del personal de la concessió ni s’ han resolt els expedients de modificació contractuals que s’ han instat tramitar d’ acord amb l’ exposat en l’ antecedent precedent, correspon tramitar paral·lelament a aquests l’ oportú expedient de continuitat en la gestió de la concessió de l’esmentat Complex Esportiu per part de l’ actual prestatari pel termini que correspongui fins a l’aprovació per part de l’ òrgan de contractació competent de les modificacions a què s’ha fet abans referència, termini que es preveu de dos mesos a comptar del dia 29/02/2016, segons comunicació efectuada a l’ empresari. 9.- Figura en l’ expedient informe tècnic emès en data 8 de març de 2016 pel cap del Servei d’Esports en què es posa de manifest, entre d’ altres, que l’ import que s’ estima que se’n derivi d’aquesta continuitat pel període comprès de l’ 1 de gener al 30 d’ abril de 2016 és de 18.368,76 euros, el qual s’ haurà d’ atendre amb càrrec a la partida pressupostària número 322-3420-47902 del pressupost municipal de l’ exercici 2016 en prorroga de l’exercici 2014. Aquest informe s’acompanya del corresponent document comptable A amb número d’ operació 12016000008358/1 per l’ import assenyalat. 10.- Dins del termini d’ audiència atorgat d’ acord amb l’ exposat en l’ antecedent sisè d’ aquest document, el contractista no ha formulat cap al·legació a la proposta de continuitat en la prestació dels seus serveis per un període estimat de 2 mesos més a comptar de la data inicialment prevista (29/02/2016), això és fins aproximadament al mes de maig d’ enguany, termini en què es preveu que s’ hagin completat les tasques que deriven de l’ assumpció de la gestió directa del Servei, devolució dels béns i subrogació si escau del personal de la concessió i s’ hagin resolt els expedients de modificació contractual que han

Secretaria General


estat instats d’ acord amb l’ exposat als antecedents precedents. 11.- Conforme les previsions de l’article 214 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL) aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, aquest expedient s’ ha sotmès al preceptiu informe previ de l’ interventor municipal. Fonaments jurídics 1. D’ acord amb les previsions de l’article 235 apartat a) del Decret 179/1995, de 13 de juny, Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya, sens perjudici de les obligacions específiques que s’ estipulin en el contracte, són obligacions del contractista, entre d’ altres, la de prestar el servei amb la continuïtat i la regularitat que hagi acordat l’ ens local contractant sense altres interrupcions que les que es produirien si la gestió es prestés de forma directa. En cas d’extinció normal del contracte, el contractista ha de prestar el servei fins que un altre es faci càrrec de la gestió. 2. A l’ empara del precepte abans indicat, el Ple de l’ Ajuntament de Badalona adoptà, entre d’ altres, en sessió de data 22/12/2015 els següents transcrits a l’apartat expositiu cinquè d’aquest document. 3. Consta en l’ expedient de contractació de referència documentació acreditativa del compliment del tràmit preceptiu d’audiència prèvia al actual prestatari d’aquest servei, l’ entitat Federació Catalana d’ Esports de Persones amb Discapacitat Física. 4. De conformitat amb allò previst a l’ article 214 i següents del RDL 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprovà el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, en tractar-se la proposta objecte d’ aquest document d’ un acte del que se’ n deriven despeses de contingut econòmic d’ acord amb l’exposat en l’ antecedent desè, cal sotmetre-la a l’ interventor municipal perquè aquest pugui fiscalitzar l’expedient. 5. Correspon a l’ Ajuntament Ple la resolució d’ aquest expedient, havent d’ informar la proposta la Comissió d’Estudi, Informe o Consulta corresponent, d' acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). 6. De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’ Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’ article 47.2 de la LRBRL i, per al cas que s’ aprovi, se n’haurà de donar compte igualment a la propera sessió de la Comissió Informativa. 7. Per a l’adopció d’aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació de conformitat amb el que preveu l’article 47.1 de la LRBRL. 8. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tercer tinent d’alcalde i regidor de l’ Àmbit de Badalona Democràtica que elevi a l’ alcaldessa, atenent a raons de màxima eficàcia i eficiència en la gestió municipal, la inclusió- prèvia declaració d’urgència- en l’ ordre del dia de la propera sessió que dugui a terme l’Ajuntament Ple de la següent proposta per a la seva aprovació, si s’escau: PRIMER.- APROVAR la continuïtat en la prestació del servei que està executant l’actual prestatari, la Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física, fins que es completin les tasques que deriven de l’assumpció de la gestió directa/contractada externament del Servei per part de l’ajuntament, devolució dels béns i subrogació si escau del personal de la concessió, per un període de dos mesos a comptar de la data de finalització inicialment prevista (29/02/2016) en les condicions i compensació econòmica per mantenir l’ equilibri de la concessió que es deriven de l’informe tècnic emès pel Cap del Servei d’Esports de data 08/03/2016, i que determina un cost per aquesta continuïtat en la quantia de 18.368,76 euros.

Secretaria General


Aquesta continuïtat està vinculada a la resolució dels expedients de modificació dels contractes de serveis objecte dels expedients 19/OBR-7/13 i 21/OBR-4/12 (lot 2), iniciats a partir dels informes tècnics de data 15/03/2016 --emesos pel Servei municipal responsable d’ aquests contractes--SEGON.- APROVAR la despesa derivada d’aquesta continuïtat en la gestió de la concessió per part de la Federació Catalana d’ Esports de Persones amb Discapacitat Física pel període definit en la documentació que consta a l’expedient, amb càrrec a la partida pressupostària número 322-3420-47902 del pressupost municipal de l’ exercici 2016, amb número d’ operació A-12016000008358/1. TERCER.- NOTIFICAR aquesta resolució a la Federació Catalana d’ Esports de Persones amb Discapacitat Física i COMUNICAR-LA al Servei d’ Esports i Joventut, al Servei d’ Organització i Recursos Humans, a Tresoreria, a la Intervenció municipal i a la Secretaria General. QUART.- DONAR COMPTE de l’ adopció d’ aquests acords a la propera sessió que dugui a terme la Comissió Informativa d’aquest Àmbit. SENYOR GUIJARRO: Es podria explicar el punt si us plau? SENYORA GALLARDO: Bé, per qüestions tècniques encara no s’ha pogut solucionar el problema de la subrogació del personal, perquè són diferents convenis. Per tant, en aquest cas és el pagament de les mensualitats de la prestació del servei que encara l’ostenta la Federació de Persones amb Discapacitat, és el pagament dels dos mesos pendents de cobrament. SENYORA ALCALDESSA: Estem parlant d’un acord que vam fer al desembre. SENYORA GALLARDO: Sí, en el mes de desembre vam acordar de mutu acord de recuperar la concessió del poliesportiu de Montigalà per la situació econòmica per la que estava travessant la Federació, i vam acordar rescindir el conveni de col·laboració. No obstant, dificultats tècniques han impedit que el termini que havíem acordat, que era febrer de 2016, passés directament la gestió a l’Ajuntament de Badalona i com comentava, són treballadors que són de diferents activitats econòmiques i per tant, van a diferents convenis i és un endarreriment natural. SENYOR FERNÁNDEZ: Simplement aclaridor. El que portem al dictamen d’avui és la subrogació dels treballadors, tant de neteja... SENYORA GALLARDO: No, no, és el pagament de les dues mensualitat, març i abril. SENYOR FERNÁNDEZ: És el pagament a l’empresa concessionària perquè pugui pagar als treballadors. SENYORA GALLARDO: Exactament, i ells hi estan d’acord. SENYOR FERNÁNDEZ: I la subrogació hi ha prevista una data? SENYORA GALLADRO: Esperem que en aquest mes de maig com a màxim, puguem solucionar el tema tècnic.

Votació S’aprova per majoria simple. Vots a favor 11, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions 14, dels grups municipals de Convergència i Unió Partit dels Socialistes i Partit Popular.

3. Aprovar l'atorgament d'una subvenció finalista al Club Futbol Badalona.

Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Atorgament d’una subvenció finalista al Club Futbol Badalona (NIF: G-58325820) Òrgan que resol: L’ Ajuntament Ple Caràcter: Exhaureix la via administrativa Núm. Expedient: 082100-GSUB2016/000001 Referència addicional: 76/S04-2016

Secretaria General


Antecedents 1.- Vist l’expedient de modificació de pressupost que es proposa per la seva aprovació en el Ple ordinari d’aquest mes d’abril i en el què figura la concessió d’una subvenció finalista a favor del Club Futbol Badalona. 2.- Vist el contingut de l’informe tècnic en què es refereix a l’excepcionalitat i interès general o interès públic de caràcter esportiu i social. 3.- Atès l’informe jurídic que es refereix a l’article 7 de l’annex IV de les bases d’execució del pressupost en què es fa referència a que amb caràcter general la subvenció no ultrapassaran el 50% del cost de l’activitat que s’apliqui 4.- En el mateix sentit, l’article 123.4 del decret 179/1995, de 13 de juny, pel que s’aprova el reglament d’obres, activitat i serveis de les entitats locals estableix que les subvencions no han d’excedir, normalment del 50% del cost de l’activitat a què s’apliquin. Fonaments jurídics 1. L’article 3 de l’annex IV de les Bases d’execució de pressupost en vigor estableix el règim jurídic de la concessió de les subvencions, i que literalment és el que segueix: - La Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions - RD 887/2006, de 21 de juliol, Reglament de la Llei general de subvencions - La legislació bàsica de l’Estat reguladora de l’Administració Local (art. 72 de la llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i arts. 189.2 i 214.2 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny. - Les Bases d’Execució de Pressupost 2. Correspon a l’Ajuntament la resolució d’aquest expedient, havent d’informar la proposta la Comissió d’Estudi, Informe o Consulta corresponent, d’acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). 3. De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’Ajuntament Ple sense dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’article 47.2 de la LRBRL i, per al cas que s’aprovi, se n’haurà de donar compte igualment a la propera sessió de la comissió Informativa. 4. Per a l’adopció d’aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació de conformitat amb el que preveu l’article 47.1 de la LRBRL. 5. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al quart tinent d’alcalde i regidora de l’ Àmbit de Badalona Educadora que elevi a l’ alcaldessa, atenent a raons de màxima eficàcia i eficiència en la gestió municipal, la inclusió- prèvia declaració d’urgència- en l’ ordre del dia de la propera sessió que dugui a terme l’Ajuntament Ple de la següent proposta per a la seva aprovació, si s’escau: PRIMER.- Que l’aplicació de la concessió de la subvenció finalista contemplada en l’expedient de modificació de pressupost sigui destinada tal i com figura en l’expedient a subvencionar el 100% de l’activitat i com màxim la quantitat de 200.000.- euros. SEGON.- Comunicar els presents acords al Club Futbol Badalona, fent-lo coneixedor de què l’import total dels justificants a aportar seran de com a mínim de 200.000.- euros TERCER.- DONAR COMPTE de l’ adopció d’ aquests acords a la propera sessió que dugui a terme la Comissió Informativa d’aquest Àmbit.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25.

Secretaria General


II.- CONTROL I FISCALITZACIÓ DELS ÒRGANS DE GOVERN Mocions dels Grups Polítics Municipals 1. Moció que presenta el grup municipal de Guanyem Badalona en Comú en memòria de Guillem Agulló i de compromís contra els delictes d’odi,el racisme i la xenofòbia. Fa 23 anys, la matinada de l'11 d'abril de 1993 moria assassinat el jove valencià Guillem Agulló a mans d'un grup d'ultradreta a Montanejos (Alt Millars). El jove antiracista, militant de Maulets, va morir d'una ganivetada al cor per part d'un neonazi condemnat per un tribunal. Davant l'assassinat del jove, mort per combatre el racisme i la violència feixista, les Corts Valencianes ja van manifestar aquell any 1993 el seu més profund rebuig. Aquest assassinat va suposar una dolorosa mostra de la intolerància i la barbàrie que el nostre poble sempre ha combatut. El passat dijous 12 d’abril de 2016, les Corts Valencianes van aprovar per unanimitat una declaració institucionals que recuperava la memòria d’aquells fets. Els informes Raxen del Moviment contra la intolerància assenyalen, malauradament, any rere any, les agressions i incidents relacionats amb els delictes d'odi, per racisme, homofòbia o discriminació que es produeixen en el nostre territori. La resolució del Parlament Europeu, de 14 de març de 2013, sobre la lluita contra el racisme, la xenofòbia i els delictes motivats per l'odi, demana el compliment de la normativa en la matèria i insta els Estats membres a elaborar una estratègia global de prevenció dels delictes d'odi, el racisme i la xenofòbia, i a favor de la convivència, el respecte mutu i la interculturalitat. Es proposa doncs al ple de l’Ajuntament de Badalona, com a òrgan de representació democràtica, l'assumpció dels següents ACORDS 1. Manifestar el compromís explícit d'aquest Ple amb la lluita contra els delictes motivats per l’odi, el racisme i la xenofòbia. 2. Reconèixer públicament la memòria de Guillem Agulló i Salvador, proposant el seu nom a la Comissió de Nomenclàtor de la ciutat per valorar de posar-lo en algun espai públic de la ciutat. 3. Donar suport des del ple als actes que es celebrin en memòria d'en Guillem Agulló i la lluita antifeixista mentre no es compleixi l’acord anterior. 4. Comunicar aquests acords a tots els grups polítics del Parlament de Catalunya, de les Corts Valencianes i del Parlament Balear, als seus respectius governs, a Unitat contra el Feixisme i el Racisme i especialment a la ciutadania de Badalona. SENYORA ALCALDESSA: Per aquesta moció hi ha una petició de paraula per part de l’entitat l’Espurna, i la persona que té la paraula és Marcel Vivet, si vol prendre la paraula. Senyor Marcel Vivet Regalon, en representació de l’ESPURNA (Assemblea de Joves Independentistes de Badalona). Assumpte: Moció en memòria de Guillem Agulló.

SENYOR VIVET: Bona tarda a tothom, anava a explicar una mica per sobre la moció però ja l’hem sentit. L’onze d’abril de 1993 moria assassinat Guillem Agulló, un jove de 18 anys, al País Valencià, i no era un assassinat casual ni es tractava d’una baralla entre joves, sinó que era un assassinat motivat per l’odi, motivat per les ganes de fer callar el qui pensa diferent. Era un assassinat a un jove que lluitava contra el feixisme, contra el racisme i la xenofòbia, i era perpetrat per un grup d’extrema dreta, de neonazis. Aquest grup assassins no va ser suficientment condemnat al nostre punt de vista. Va ser tractat com el que he dit que no va ser, aquesta baralla, i van sortir gairebé amb impunitat, sinó amb petites condemnes, podent-se presentar a les llistes electorals de certs partits a certes eleccions municipals poc després. Nosaltres el sentit d’aquesta moció no li volíem donar només pel fet del reconeixement a una persona, sinó pel fet del reconeixement al símbol que esdevingué aquest assassinat i com es va tractar. Li volíem donar el sentit i com se li ha

Secretaria General


estat donant des del seu assassinat, com han estat lluitant els seus pares perquè se li donés, el sentit de la lluita contra el feixisme, contra el qui vol fer callar el qui pensa diferent. I per això creiem que l’acte d’aprovar aquesta moció i de reconèixer, com han fet les Corts Valencianes per primer cop aquesta injustícia fa dues setmanes. És un acte de democràcia i de reafirmació democràtica en què crec que pot estar d’acord tota la força democràtica de la ciutat. Agrairia molt el suport i moltes gràcies. SENYORA ALCALDESSA: Motes gràcies Marcel, passo la paraula al regidor José Téllez que parlarà en nom del Govern. SENYOR TÉLLEZ: Gràcies senyora alcaldessa i gràcies al Marcel i al col·lectiu de l’espurna per presentar aquesta moció. En aquest Ple moltes vegades hem parlat dels retrats que havien de presidir aquest Ple, a mi m’agradaria que en aquest Ple i amb aquesta moció la presidís Guillem Agulló perquè per aquests joves, que ja no som tant joves, que vam començar a polititzar-nos als anys 90, encara que érem molt petitets, i després vam començar a militar al començament del segle XXI, la figura de Guillem Agulló ens ha inspirat cada dia, perquè era un jove que militava al sud o al llevant del país, depèn com cadascú miri el país. I la veritat que la injustícia del seu assassinat i la injustícia de com no es va perseguir com corresponia als seus assassins, que clarament van confessar que era per motius polítics, és una injustícia que a molts ens ha portat a continuar militant i a estar a on ara estem. El judici del cas, que es va dur a terme a Castelló de la Plana l’any 95, el jutge condemnà a un dels acusats, confés i autor de les ganivetades, el senyor, senyor per dir-li alguna cosa, Pedro Cuevas, el va condemnar a 14 anys de presó per homicidi, i després va absoldre també als altres quatre acusats, que van estar posats en llibertat una setmana després del judici. Dels 14 anys de condemna aquests tal Pedro Cuevas, en complí quatre a la presó, i per les eleccions municipals del 27 de maig del 2007, aquest personatge es va presentar a les llistes del partit d’ultradreta Alianza Nacional, en el número quatres per Xiva de Bunyol. Un judici que va ser molt controvertit i que origina força polèmica entre els mitjans de comunicació valencians. El jutge va acceptar com a un estrany testimoni, que se li va dir X, presentat per la defensa, que va declarar sota secret de sumari. Maulets, que és l’organització on militava Guillem Agulló, que exercia l’acusació popular, es va retirar del judici després de veure aquest espectacle d’aquest estrany testimoni, senyor X. Guillem ha tingut molts homenatges des de llavors per tot el país, i encara avui se’l continua homenatjant, 23 anys després. Fins i tot el grup Valencià molt popular Obrin Pas, va dedicar-li una cançó No tingues por , cançó que molts ens ha inspirat també a la nostra militància política. El 2013 el Ple de l’Ajuntament de Vic, per posar un exemple d’aquí el costat, va decidir per unanimitat, Convergència i Unió, CUP, PSC, Esquera, Iniciativa EUiA, Solidaritat per la Independència i també Plataforma per Catalunya, a destacar, va decidir aquest Ple de Vic per unanimitat i a instància de la CUP, que és qui va presentar la moció, dedicar-li un carrer a Vic al seu nom. El 28 de juny se celebrà un homenatge a la capital d’Osona, amb motiu de la inauguració del passatge, on van participar els pares de Guillem Agulló, que sempre han lluitat per mantenir viu el record del seu fill i que són un clar exemple de militància antifeixista. El 12 d’abril de 2016, ja ho ha comentat el Marcel, les Corts Valencianes van retre un homenatge solemne a Guillem Agulló, 23 anys després del seu assassinat, amb una declaració institucional signada per tots els grups parlamentaris, el Partit Socialista del Páís Valencià, Compromís, Podem, el Partit Popular i Ciutadans, i que va ser llegida per Enric Morera, el president de les Corts, també hi van ser presents els pares i la germana de Guillem Agulló. Poca a dir, res més, espero que aquesta moció, que té significància per a molts joves i aquells que no som tant joves, d’aquesta ciutat, militants d’esquerres, però també militants antifeixistes, doncs que sigui recolzada per tots els grups municipals. Guillem Agulló, ni oblit ni perdó. I com també deia a l’entrada dels camps d’extermini nazi, mai més enlloc contra ningú. SENYOR LÓPEZ: Ciudadanos está, como no puede ser de otra manera, en contra del odio, del racismo y de la xenofobia, venga de donde venga y porque nosotros también la hemos sufrido en esta sociedad, evidentemente. Por lo tanto, votaremos a favor de la moción y reprobaremos cualquier tipo de violencia, venga de la ultraderecha, venga de la ultraizquierda, venga de donde venga.

Secretaria General


SENYOR FALCÓ: Jo crec que la intervenció de Ciutadans està molt bé, llevat de fer-se la víctima intentant establir algun tipus de comparança entre el que li hagi pogut passar a Guillem Agulló i el que li hagi pogut passar a algú de Ciutadans, no hi trobo la comparança, però en tot cas, dono per bo el seu posicionament. Nosaltres, o a mi particularment, estant d’acord amb el contingut de la moció, en el fons de la moció, sempre preferiria més personalitzar menys. Ja sé que Guillem Agulló és un símbol, però també ho ha de ser per a tots nosaltres, aquí al Principat, Josem Maria Isanta, que va morir també en circumstàncies tràgiques en una baralla també d’aquestes mateixes caracterítsiques o amb una agressió d’aquestes mateixes característiques, l’any 2005, i tants d’altres que hi pugui haver en el futur. Per tant, els reconeixements unívocs a una sola persona fan que jo tingui la prevenció d’haver preferit en tot cas que en el moment de reconèixer públicament la memòria del Guillem Agulló, jo hi hagués posat una coma i hagués posat i de tots aquells ciutadans que hagin pogut viure o sofrir un atac d’aquestes característiques, o quelcom similar. Sigui com sigui, nosaltres hi donarem suport perquè en el fons crec que hi hem d’estar plenament d’acord. Però fer un símbol d’una persona crec que no ens ha de fer oblidar que ni ha moltes d’altres, també aquí al Principiat, que es poden sentir també part d’aquesta desgraciada història o d’aquesta desgraciada realitat. SENYORA GALLARDO: Nosaltres també ens sumem a la part positiva de la moció, aprovar la moció, perquè qualsevol avui dia podria ser Guillem que va ser assassinat per una qüestió ideològica, de venjança i per un grup feixista que encara avui opera amb quasi tota la impunitat. Estem d’acord amb la reflexió que feia el regidor Falcó que és millor parlar de la manca de democràcia que falta en aquest país, de la manca de respecte a la diversitat plurinacional o de país que defensen alguns, en la falta de respecte i de llibertat a la diversitat lingüística, la diversitat cultural, que en qualsevol país d’Europa tenir vàries llengües, tenir la possibilitat de parlar de país i de països, seria un orgull. Per tant, qualsevol de nosaltres que defensem avui o que lluitem contra la discriminació, contra l’atur, contra les desigualtats, contra la discriminació racial etc., com va defensar el Guillem Agulló, estarien en el seu mateix lloc. Aquest país té una assignatura encara pendent, que es diu democràcia, i entre tots hem de construir valors de respecte i de concòrdia, si no som capaços de superar, després de molts anys de la mort del dictador tot això, encara tenim una assignatura molt molt pendent. SENYOR GUIJARRO: Nosaltres ens sumem també al vot favorable a la moció i a la condemna contra qualsevol persona que fomenti l’odi, el racisme o la xenofòbia o es puguin donar caos com el de Guillem Agulló pel sol fet de defensar les teves idees i que siguin diferents d’altres. El que sí que puntualitzar, i em perdonarà la senyora secretària, però a la documentació que se’ns ha passat si més no no hi ha la moció tal i com l’hem acabat d’acordar, i em perdonarà dic perquè no he filat prim a l’hora d’escoltar els acords, entenc que els acords que ella ha parlar són els que s’han acordat aquest matí i no el que tenim a la documentació que hi ha aquí. SENYORA SECRETÀRIA: Sí, sí. SENYOR GUIJARRO: Doncs perfecte, només sumar-nos i expressar el vot favorable. SENYOR FERNÁNDEZ: Sí, serveixi de base que estem absolutament d’acord amb aquesta moció, el nostre partit va explicitar aquest suport a les Corts Valencianes, nosaltres també volem explicitar aquest suport en aquest Ple. Per tant, el nostre vot favorable com no podia ser d’una altra manera. Però sí que nosaltres volem fer el comentari que no es pot fer justícia si no ens mirem també més a prop i si no mirem totes les injustícies que s’han produït a la història de la democràcia del nostre país. A poc més de dos quilòmetres van assassinar a l’any 2000 a un regidor del Partit Popular que es deia José Luís Ruíz Casado i que encara en aquesta ciutat, que és la ciutat veïna, no té cap carrer ni cap plaça. Vull dir, a mi em sembla bé que li dediquem un carrer al senyor Guillem Agulló perquè al final va morir, va ser assassinat per defensar la seva ideologia i la seva forma de pensar, i per tant, va ser una injustícia. Però també va ser una injustícia la mort del senyor Ruiz Casado, l’assassinat del Miguel Ángel Blanco, que va ser un moment també que va commocionar tota una societat i fins i tot tota una Comunitat Europea en aquell moment, per la forma en la que es va produir. Per tant, jo crec que ens hauríem de fer una reflexió i que hauríem de fer una reflexió davant de les peticions de nomenclàtor, perquè la manera més justa de fer

Secretaria General


justícia és reconeixent a totes aquelles persones que han mort defensant la llibertat i la democràcia, no d’una banda o d’una altra, sinó totes per igual. I jo crec que també seria de justícia i nosaltres, ja que s’ha presentat aquesta moció en aquest més, nosaltres presentarem una altra moció en l’altre Ple, per fer també justícia amb totes aquelles persones que van morir en mans d’ETA i que aquesta ciutat no li ha fet justícia mai i que jo crec seria important fer-la. SENYOR ROTGER: Bona tarda a tothom, seré molt breu perquè ja s’ha explicat el que volia comentar. Simplement aprofitant que sóc l’última o penúltima en intervenir voldria expressar una gran alegria perquè avui tenim aquest acord d’unanimitat en el Ple que realment fa un temps m’hauria sorprès molt de trobar. De fet, l’acord de les Corts Valencianes ja va ser una sorpresa molt agradable per a tothom, després de molts anys en què això semblava impossible. Estic molt d’acord en què no és l’únic cas en Guillem Agulló, sí que s’ha convertit en un símbol precisament perquè la resposta del seu assassinat va ser duríssima, va ser d’una gran mentida intentant amagar els autèntics motius de l’agressió, fent-ho passar per una baralla quan era evident que no ho era, perquè els mateixos agressors i el seu entorn ho reivindicaven políticament. I per tant, m’alegro que les coses es posin al seu lloc, després de tants anys es fa justícia, i espero que en els altres casos similars també pugui ser així. Simplement penso que aquesta moció ha de servir per fer una crida a la tolerància zero a tots els atacs per odi, xenofòbia o racisme de tota mena, també els que afortunadament no acaben en mort, però que no podem deixar escapar ni una mica, no hem de deixar passar ni un sol fet de cap mena d’agressió, ni verbal ni gestual ni de cap altra mena, perquè qualsevol llavor pot germinar en casos tan greus com el de Guillem Agulló, per sort, n’hi ha pocs a la democràcia que hagin acabat en mort, però no podem deixar que això creixi mai més. SENYOR VIVET: Vull agrair als grups municipals aquesta mostra d’afirmació democràtica, com ja he dit abans, i aquest reconeixement de la lluita contra els delictes d’odi, de racisme i de xenofòbia. I una mica responent al que s’ha anat dient a les intervencions, nosaltres, com és obvi i com hem presentat en aquesta moció, estem d’acord en el reconeixement de tots els represaliats, tots els que han rebut violència per pensar diferent, per la seva ideologia i per la seva lluita. Moltes gràcies. SENYOR ALCALDESSA: Moltes gràcies a vosaltres. SENYORA TELLEZ: Vull traslladar aquest agraïment també a l’Espurna per presentar aquesta moció i a tots els grups municipals per entendre i compartir aquesta moció. SENYORA ALCALDESSA: En tot cas, sí que crec que és important el que hi ha hagut avui amb aquesta reafirmació, que ja n’hem fet vàries, contra els delictes d’odi, racisme i xenofòbia.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25. 2. Moció que presenten els grups municipals de Guanyem Badalona en Comú, d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem-MES i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa per declarar Badalona Ciutat Republicana. El passat 14 d'abril es van complir 85 anys de la proclamació de la República Catalana per part del president Francesc Macià i de la 2a República a l’Estat espanyol. Aquest model polític de matriu republicana va permetre impulsar reformes de caire democràtic i modernitzador de gran rellevància, només truncades per l’aixecament militar de 1936 i la posterior dictadura franquista. Tampoc podem oblidar que aquest any 2016 es commemoren els 375 anys de la proclamació de l’efímera República catalana de Pau Claris. El model republicà entén la societat de forma plenament democràtica, per sobre dels privilegis. Un model de societat que passa per reconèixer ciutadans i ciutadanes lliures i que entén la llibertat com a màxima expressió de la no dominació. És una forma d’organització civil que recull valors com la llibertat, la igualtat, la fraternitat, la solidaritat o la justícia, entre altres.

Secretaria General


La Constitució espanyola de 1978 en el seu Títol II situa al rei com a cap d’estat i li confereix un seguit de prerrogatives com són la inviolabilitat i la no subjecció a cap tipus de responsabilitat. Afegeix, a més, que la corona és hereditària en els successors de l’actual cap d’estat, de manera que s’anul·la la possibilitat del poble d’escollir el seu màxim representant civil. Finalment, en el cas de la monarquia espanyola, la successió masculina és preferent a la femenina, discriminant clarament les dones pel que fa al seu accés a la corona i, per tant, al càrrec de cap d’estat. Aquests preceptes posen de manifest l’acceptació, per part dels principals actors polítics i socials que conviuen en aquest territori, d’uns principis no democràtics que perpetuen determinats privilegis que no poden ser mai sotmesos a consideració de la ciutadania, per ratificar-los o rebutjar-los. Aquesta concepció d’estat xoca frontalment amb el model d’estat republicà que situa a tots els ciutadans iguals davant la llei i on la potestat per escollir el seu cap d’estat recau en la sobirania popular. Els valors que promou són garants de la justícia, la transparència, el retre comptes, l’exercici del poder responsable, etc. Una manera d’entendre el poder ben diferent, que evita, per exemple, actituds reprovables com ara l’opacitat del pressupost de la corona espanyola o els casos de negocis poc clars fent ús dels privilegis reials. En definitiva, el model republicà entén la societat de forma no dogmàtica, plenament democràtica i premia la meritocràcia per sobre dels privilegis injustificats i no legitimats. Entenem, doncs, que en el dia a dia de la gestió municipal l’administrat ha de ser tractat com un ciutadà i no pas com un súbdit, afavorint una relació amb la ciutadania més eficient que, alhora, ajuda a crear una major confiança, participació i implicació que deriva del tracte entre iguals. Atenent, per tant, la plena vigència d’aquests principis republicans, i expressant el nostre convenciment que com a representants democràtics de la ciutadania sentim la responsabilitat i encàrrec de treballar per aprofundir la democràcia en la nostra nació i també en cada un dels municipis que la configuren. Atenent que Badalona és un municipi integrat per persones que creuen en els principis de la democràcia, on la sobirania popular i la igualtat són essencials. Per tot això, proposem els següents ACORDS: PRIMER. Declarar Badalona ciutat republicana, entenent que aquesta forma de govern representa la concreció dels principis de llibertat i d’igualtat millor que les altres. SEGON. Retre homenatge a totes les persones que han defensat els valors republicans al llarg del temps. TERCER. Reconèixer els valors republicans com els necessaris a l’hora d’exercir les responsabilitats municipals que es tenen encomanades. QUART. Reclamar el dret de la ciutadania a escollir el model d’Estat i, en conseqüència, el dret a escollir-ne el cap d’Estat. CINQUÈ. Fer arribar aquest acord a la Presidència del Parlament de Catalunya, a la Presidència del Govern de la Generalitat i a la Presidència del Congrés de Diputats i Senat. SENYORA ALCALDESSA: A aquesta moció l’acompanya una petició de paraula demanada per la Comissió 14 d’abril, i té la paraula el senyor Aritz Bel, pot prendre la paraula.

Senyor Aritz Bel Martínez, en representació de la Comissió 14 d’abril. Assumpte: Moció per declarar Badalona Ciutat Republicana.

SENYOR BEL: Voldria recordar el bombardeig de Guernica que va tenir lloc avui fa 79 anys. També voldria recordar la figura, com ha fet el company Marcel de l’Espurna, de’n Guillem Agulló, i només m’agradaria corregir una cosa, i és que en Guillem Agulló no va morir, perquè parafrasejant a Carme Claramunt, els republicans mai morim, simplement deixem la terra. Certament no morim, i en Guillem no va morir, perquè els nostres valors segueixen aquí. Els valors de la llibertat, de la igualtat i de la fraternitat, segueixen entre nosaltres i seguim lluitant vint anys després i 75 anys després, pels mateixos valors que lluitaven a Guernica i pels mateixos valors que lluitava en Guillem. Llibertat entesa no només com a lliure albir personal, sinó també com a llibertat dels pobles a decidir els seu

Secretaria General


futur lliurement. Igualtat no només entesa com a igualtat entre els homes, sinó també i especialment, les dones, perquè 8 de març no ho és només un dia a l’any. I també fraternitat, perquè entenem que per aconseguir tots els nostres objectius és fonamental la fraternitat entre tots els ciutadans i entre tots els pobles. Queden altres valors que són més aplicables a la política municipal, tot i que considerem que aquests tres valors han de ser fonamentals per regir la política municipal. Aquests altres valors són per exemple la deliberació, perquè entenem que tots els ciutadans han de participar en les decisions municipals. També la defensa d’allò públic, i per tant, la condemna absoluta de la corrupció. La laïcitat i jo afegeixo, la llibertat religiosa, perquè qualsevol ciutadà de Badalona, sigui quina sigui la seva religió, siguin quines siguin les seves creences, pugui exercir la seva religió lliurement, tot i que l’Ajuntament no ha d’entrar a definir cap religió oficial. I per últim, la racionalitat, perquè entenem que els recursos d’allò que és comú, d’allò que és de tots nosaltres, no pot ser malbaratat. Finalment, m’agradaria també retre homenatge a Frederic Xifré, alcalde republicà que va morir afusellat al Camp de la Bota, i que va ser exemple d’aquests valors republicans. Només per posar un exemple, fins a disset persones properes al règim feixista van presentar avals perquè Frederic Xifré no fos afusellat, i era perquè ell havia defensat la seva vida. Una persona com Frederic Xifré ens demostra que per sobre de les ideologies hi ha valors que traspassen qualsevol cosa. Per últim, m’agradaria dir que precisament la república la construïm des dels ajuntaments i des dels petits nuclis, perquè la república es construeix des de Guernica, es construeix des de Burjassot, poble natal de Guillem Agulló, i es construexi des de Badalona. Gràcies per la seva atenció, salut i república. SENYORA ROTGER: La república és moltes coses, però per a nosaltres és el futur. La república, no ens podem imaginar un sistema polític si pensem en un país més just, que no sigui república, simplement perquè la monarquia no és democràcia i la república sí que ho és. Hem fet una petita recerca perquè dèiem que segurament es parlaria de si Badalona és monàrquica o ha estat monàrquica o ha estat republicana, i una mica a tall de curiositat, vam estar buscant com va ser el naixement de Badalona i hem de dir que va ser fundada a l’entorn del 100 abans de Crist, com sabeu, en època de república romana. Per tant, Badalona és republicana des del seu origen. Després, en un període no tan antic però Déu ni do, el 1641, la Junta General de Braços del Principat convocada per Pau Claris va convocar l’efímera però simbòlica República Catalana, que ara celebrem els 375 anys. I en aquella ocasió Badalona també tenia presència directa a través del seu síndic, en Francesc Cabanyes. Durant la Primera República Espanyola, la ciutat va organitzar diversos batallons per defensar-la dels enemics Carlins. Però l’eclosió del republicanisme va arribar amb la Segona República Espanyola i la proclamació paral·lela de la República Catalana per part de Francesc Macià. Els avenços ja ho sabem, que van comportar van ser importants, i només la violència franquista els va poder aturar, temporalment. Això són anècdotes simplement, perquè realment no és una cosa que ens inventem ara sinó que ve de molt lluny, el republicanisme d’aquesta ciutat. De fet, tal com deia l’Aritz que ha intervingut ara mateix, el que volem posar en relleu en aquesta moció és la plena vigència dels valors republicans que s’han defensat tantes vegades i que ara he de continuar defensant, perquè segurament la república dels romans era molt de la d’ara, ara el que defensem, tal com s’ha anomenat també, és la llibertat, la igualtat i la fraternitat, uns valors simplement democràtics. La llibertat, que és l’exercici del lliure albir personal, però també el dret a decidir dels pobles. La igualtat, base principal de qualsevol democràcia, que vol dir el respecte al principi que ningú està damunt de ningú, per cap injustificable dret de naixença, estatuts social, gènere, ètnia, ideologia o creença. I la fraternitat, que significa justícia social i treballar per reequilibrar les inevitables desigualtats, o inevitables desigualtats socials a través de l’exercici honest i solidari de l’acció política. Per tant, considerem que la monarquia, com deia, representa el contrari d’aquests valors, perquè encarna el privilegi, l’opacitat, el masclisme, aquí hem de recordar el dret successori que a Espanya només pot passar d’home a home, i la desigualtat entre ciutadans per raó de naixement. Per tot això, demanem a aquest Ple que declari Badalona ciutat republicana, una vegada més. SENYOR MAÑAS: Amb molta brevetat. Jo crec que el company que ha defensar la moció ho ha fet magníficament bé, la companya Rotger també. Però m’agradaria només fer

Secretaria General


alguns esments. Avui hem parlat aquí d’escola pública, d’escola pública de qualitat, quan aprovàvem la cessió dels terrenys de l’antiga fàbrica Bedrina, per poder construir una escola Port en condicions, una escola pública, catalana i laica amb condicions. Avui hem parlat del Consell Econòmic i Social, hem parlat dels drets dels treballadors i les treballadores. També ha sortit en algun moment, quan hem parlat de la comissió per restaurar i remodelar la platja dels pescadors. Hem parlat també d’aquella gent que mor, que es deixa la vida per portar un plat a taula a la seva família, per aquella gent que s’ha d’aixecar cada dia i anar a treballar i que molts han perdut la vida per aquest fet d’anar a treballar. Avui hem parlat de sanitat pública quan algun regidor de l’oposició elogiava la tasca que feia l’Institut Germans Trias i Pujol a la nostra ciutat. I avui hem parlat d’esport a l’abast de tothom, quan hem parlat d’algunes subvencions que s’adreçaven a entitats esportives. I sobretot, també hem parlat de violència feixista, dissortadament a les acaballes del segle XX i en ple segle XXI. Per què parlo de tot això? Perquè aquests punts de l’orde del dia on han sortit aquestes referències, la sanitat, l’escola pública de qualitat, la gent que treballa cada dia per poder mantenir la seva família, aquests són els valors republicans i aquesta és l’obra i són els valors que volem que siguin la guia d’aquest Govern municipal. Ho ha dit la regidora Rotger, llibertat, igualtat i fraternitat, i en els temps que corren, sobretot, igualtat. Gràcies. SENYOR LÓPEZ: En primer lugar yo creo que tenemos que pensar en el presente y en el futuro y dejarnos de mociones para salvar al mundo, cuando lo que tenemos que hacer es salvar a nuestros vecinos que están al lado y que por esto nos pagan. En principio Ciudadanos cree que la república puede ser la forma de gobierno más natural, por tanto no estamos en contra de la república. Pero hay que decir que en Europa existen monarquías parlamentarias o constitucionales que funcionan correctamente y que cumplen los principios de democracia, libertad, igualdad de oportunidades etcétera, como pueden ser Reino Unido, Países Bajos, Dinamarca, Suecia, Noruega y Bélgica. Y en cambio existen en el mundo repúblicas a las que por supuesto desde Ciudadanos no queremos parecernos, como la república bolivariana de Venezuela o la República Popular de China. En este sentido, nuestro voto será en contra, porque pensamos además que nuestra Constitución democrática apoyada por una mayoría, se puede reformar para mejorarla. SENYOR FALCÓ: Bé, jo donaré suport a la moció perquè em considero una persona de valors republicans. El que sí que tinc clar és que els meus valors republicans són absolutament antitètics amb el que va ser una reformulació del republicanisme que va donar lloc al que entenem com a lerrouxisme, el lerrouxisme populista que va fer anticlericalisme, va fer propaganda antimonàrquica, va fer demagògia obrerista, una mica en la línia del que algun dels regidors que m’ha precedit, han mirat de fer també. Jo crec que ser republicà no és necessàriament ser antimonàrquic, és sobretot ser antidespòtic. La república, la res pública, és el govern de la cosa pública i es constitueix o es pensa o es valora en oposició al que és la monarquia, al que és l’aristocràcia, al que és l’oligarquia, el que és la dictadura. I per tant, per oposició a aquests quatres sistemes, jo em considero una persona republicana. Republicana també perquè els republicans defensen la llibertat de les persones, defensen la llibertat i per tant, entenc que defensen amb la llibertat tots els valors associats a la meritocràcia, a l’economia de mercat, a la justícia social etc. Hi ha la república que es desenvolupa amb Maquiavel o hi ha els valors republicans que desenvolupen els pares fundadors dels Estats Units d’Amèrica o Monsequieu amb la divisió de poders, o Topqueville etc. Jo de vegades tinc la sensació que certes proclames republicanes tenen més de lerrouxistes que de republicanes, i tenen també algun intent de patrimonialitzar els valors que representa el republicanisme, i jo voldria fugir d’això. Jo votaré a favor d’aquesta moció perquè crec en els valors republicans, però també voldria alertar sobre certs discursos que a mi m’han sonat molt antics i molt allunyats del que jo crec, o crec haver entès que eren els valors del republicanisme. SENYORA BOTEY: Bona tarda a tothom. Nosaltres, quan vam rebre aquesta moció per part del Govern, la veritat és que vam estar debatent en el nostre grup municipal. Essencialment nosaltres, com no podia ser d’una altra manera, estaríem d’acord amb l’essència d’aquesta moció. És a dir, els valors de la igualtat, la llibertat, la fraternitat són valors nostres. És a dir, nosaltres, com a pensament polític estaríem en contra de tot el que

Secretaria General


és privilegi. Per a nosaltres qualsevol ciutadà d’aquest país hauria de tenir els mateixos privilegis, porti una corona o sigui un senyor que porta una clau anglesa arreglant un cotxe. Per tant, des d’aquest punt de vista evidentment que compartim els valors de la república. També aprofito aquest moment per dir que en algun moment hauríem de parlar també que aquest país hauria d’acabar amb els aforaments, aprofito aquest moment per defensar que tothom hauria de ser igual davant la llei. Per tant, hauríem segurament d’anar una mica més enllà del que estem debatent ara. Però dit això, nosaltres pensàvem que com a Ple municipal estem legitimats per declarar Badalona republicana? No estem parlant de declarar Badalona solidària, que són els valors universals, o Badalona lliure, o Badalona integradora. Aleshores, el que queda palès és que avui estem regits per una màxima, que en aquest cas seria la Constitució, o el nostre malmès Estatut d’Autonomia, i dic malmès amb moltíssima pena. Però el que està clar és que tenim les lleis que tenim, de fet ho hem vist avui en aquest Ple, quan nosaltres hem reglat que tenim cinc paraules per intervenir en aquest Ple hem de ser respectuosos i no podem donar una sisena, una setena o una vuitena, encara que ens agradaria. I això em porta al pensament que tenim mecanismes per canviar el model d’estat, tenim un mecanisme que es diu llei, i per tant, penso que estem en el moment de canviar aquesta Constitució que ja comença a ser molt antiga, que no és gens progressista i que segurament serà un dels primers deures que s’hauran de fer durant aquesta legislatura, que sembla que no comença a arrancar per part de l’Estat Espanyol. I desprès pensàvem una altra cosa, i és que un cop que aquesta moció avui s’aprovi, que entenc que s’aprovarà, Badalona a partir d’ara si som republicans tindrem més indústria? Tindrem més turisme? Les infraestructures milloraran? Per tant, el que nosaltres farem en aquest cas serà abstenir-nos, sent absolutament respectuosos amb els valors republicans, abstenir-nos i per què no fer-ho? Una cosa tan important com és declarar la ciutat republicana i nosaltres que en aquesta legislatura estem obrint vertaderament processos de participació que penso que són seriosos i són efectius i són eficaços, podríem demanar-li a la ciutadania badalonina a veure què en pensa i aleshores decidir si hem de ser republicans o no. De fet nosaltres, tal com he avançat, en aquest cas ens abstindrem. SENYOR WALTER: Apreciada alcaldessa, regidors i públic pacient, el Partit Popular votarem en contra de la moció Badalona ciutat republicana que presenten el grup municipal de Guanyem Badalona en Comú, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, en definitiva una autèntica sopa de lletres malgrat no sigui cap d’aquests partits o agrupacions la força més votada. Vostès governen la ciutat amb l’aquiescència del Partit dels Socialistes, que són la crossa amb qui vostès s’aguanten per gestionar amb més voluntat que coneixement, el que encara és la tercera ciutat de Catalunya, dic encara perquè en breu, Terrassa passarà a ser la tercera ciutat de Catalunya. Com a Partit Popular, podríem senzillament votar en contra i prou, segurament perdrem la moció i com diem a Badalona bona nit i tapa’t, però ja que els meus companys de partit em fan confiança i jo no sé fer les coses de qualsevol manera, em permetran que argumenti el nostre no a aquesta moció i ho faci de forma en què la història hi tingui quelcom a dir, ja veig que la història a molts de vostè els interessa i a mi especialment. Si avui podem estar aquí en aquest Saló de Plens debatent amb llibertat aquest temes, és perquè fa quatre dècades espanyols intel·ligents van saber anar més enllà de les ferides obertes per la Guerra Civil i de la dictadura del General Franco i van fer possible la recuperació de la democràcia, de les nostres llibertats i de l’autogovern de les nacionalitats històriques. Al nostre país s’equivoquen aquells que obliden els grus errors del passat, incloses les barbaritats comeses en nom de la República, i els que en nom d’aquells errors republicans justifiquen que una part dels espanyols prenguéssim les armes contra els altres. Sigui el 1934 o el 1936, res justifica un cop d’estat, res justifica un cop d’estat. El Partit Popular va condemnar el cop d’estat de 1936 a la Comissió Constitucional del 20 de novembre de l’any 2002, i ho va fer quan el Partit Popular tenia majoria absoluta, ho va fer amb una moció unànime, no recordo que vostès hagin condemnat mai el cop d’estat de les esquerres d’octubre de 1934, senyor Mañas. La seva moció d’avui, moció o ocurrència, confon el règim polític democràcia amb forma d’estat, bé sigui monarquia o república, avui les monarquies occidentals són molt més democràtiques que les repúbliques

Secretaria General


presidencialistes o parlamentàries dels anys vint i els anys trenta. Avui al món, tenim més dictadures republicanes que no dictadures monàrquiques. El que vostès anomenen a la seva moció valors republicans, són senzillament els valors democràtics liberals que trobem de moltes maneres. És que a Canadà, que té una monarquia constitucional, és menys democràtic que els Estat Units d’Amèrica que és una república federal? Parlen vostès dels valors republicans, valors republicans en nom dels quals l’esquerra va voler fer fora del país, dic fer fora del país per no dir fer fora de circulació, ciutadans espanyols perquè senzillament eren religiosos. No cal llegir Ortega i Gasset per adonar-se que una cosa és la il·lusió de molts republicans i una altra el sectarisme que es va produir amb la República. Don Niceto Alcalà- Zamora, que va morir exiliat a Buenos Aires, evidentment un home gens franquista, va dir en el seu llibre Los defectos de la Constitución de 1931, ho diré en castellà perquè Don Niceto Alcalà-Zamora era catastellà, parlava en castellà i escrivia en castellà. La Segunda República proclamada el 14 de abril de 1931 fue la república de todos los españoles, olvidarlo la perdió. Se hizo una constitución que invitaba al a guerra civil, desde lo dogmático, en que impera la pasión sobre la serenidad, donde la improvisación y el equilibrio inestable, substituyen a la experiencia y a la construcción de sólidos poderes. La Constitución se dictó o se planeó sin mirar esa realidad nacional, se legisló obedeciendo a teorías, sentimientos e intereses de partido sin pensar en esa realidad de convivencia patria, sin cuidarse apenas de que se legislaba para toda España. Vostès parlen dels històrics valors republicans, molt bé, és coherent, d’acord amb els valors republicans assassinar el conseller de la Generalitat Andreu Nin, segrestat per la policia republicana, assassinat per agents soviètics, com va quedar demostrat documental l’operació Nicolei de Dolors Genovés i Llibert? I per cert, mai he sentit condemnar aquest assassinat als membres d’Iniciativa per Catalunya, hereus directes del PSUC, senyor Mañas. És democràtic que al 1934 el govern català d’Esquerra Republicana, fes una llei per acomiadar sense expedient ni justificació els funcionaris no afectes al règim i ordenar als tribunals que no acceptessin cap recurs sobre aquest acomiadaments? És democràtic que entre el març de 1936 i l’inici de la Guerra Civil, la depuració d’alcaldes i regidors que no pertanyien al Front Popular i que havien de ser substituïts per gent afecte a l’esmentat Front Popular? És democràtic assassinar només a Catalunya 19 diputats del Parlament català, perquè no eren d’esquerres i vuit mil persones de la reraguarda republicana? Les xifres no les trec de cap escriptor fatxa, com vostès s’estan imaginant, poden pensar, en Walter només llegeix a en Gironella, a en Vizcaino Casas, en fi, aquestes coses. Aquestes xifres són del llibre Violència i repressió a la reraguarda catalana, de l’escriptor i historiador Josep Soler i Sabater i del professor i també historiador, Joan Vilarroya i Font, un insigne badaloní gens sospitós de ser un home de dretes. Apreciada alcaldessa, per a nosaltres aquesta moció és una altra ocurrència, és una ocurrència més d’aquest Govern que pretén viure constantment dalt de l’escenari malgrat l’obra que es representa és d’una pobresa extrema. Senyora alcaldessa surti ara al balcó i proclami als quatre vents Badalona ciutat republicana i sobretot, no oblidi convocar els 20.369 aturats de la ciutat, d’aquestes persones és de qui vostès com a Govern de la ciutat, s’han de preocupar i molt, i no fer arribar fantasies al Ple i fer perdre el temps a tothom, incloent-me a mi. Moltes gràcies. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Quiero resaltar de los asuntos del presente y del futuro, puesto que ha nombrado a Gironella, y a veces solo se habla de novelistas de una determinada ideología y hay novelistas muy buenos de todas las ideologías, yo creo que Gironella es uno de mis novelistas preferidos y uno de sus libros preferidos es Los cipreses creen en Dios, creo que hay que leerlo para comprender la Guerra Civil en Girona, y lo recomiendo. SENYORA ALCALDESSA: No convertirem el punt en una tertúlia literària perquè tenim molts punts per treballar. Per tant, si us sembla passem a la votació. SENYOR BEL: No clar, parlem de parlar dels problemes reals de Badalona i acabem parlant de llibres, només volia fer aquest aclariment. Després, m’agradaria llegir una cita per respondre a la senyora Botey, i aquesta cita diu El partido que aquí represento aspira a acabar con los antagonismos sociales, este partido está en la legalidad mientras la legalidad le permita adquirir lo que necesita, fuera de la legalidad, cuando ella no le permite realizar sus aspiraciones. Aquesta frase és de Pablo Iglesias, fundador de Partit Socialista

Secretaria General


Obrer Espanyol. Per tant, certament de vegades ens hem de situar en un pla que moltes vegades ens obliga a fer coses que no ens agradaria fer del tot. Per últim, s’ha parlat també de quin país era més democràtica, si Canadà o els Estats Units, abans he parlat de la fraternitat entre els pobles segurament els Estats Units no sigui un país republicà. I també el vull tranquil·litzar a vostè perquè, tranquil, no sóc lerrouxista. Gràcies.

Votació S’aprova per majoria simple. Vots a favor 11, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES i Guanyem Badalona en Comú i del regidor de Convergència i Unió Ferran Falcó Isern. En contra 10, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) i Partit Popular. Absencions 4, del grup municipal de Partit dels Socialistes i del regidor de Convergència i Unió Jordi Subirana i Ortells. SENYORA ALCALDESSA: Passem a la moció següent perquè hem ordenant les mocions en funció de si tenien paralua o no, per no haver de fer esperar a les persone que sou a la Sala. 6. Moció que presenta el grup municipal del Partit Popular de suport a la millora de la mobilitat i el transport públic al barri del Front Marítim. Atès que a la gran majoria de municipis de l’Àrea Metropolitana s’han iniciat i executat programes per a la transformació i millora de la mobilitat, que vénen a donar suport als instruments de planificació de la mobilitat a escala metropolitana: el Pla Director d’Infraestructures de l’ATM i el Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona de l’ATM, en són un exemple. Atès que la xarxa tramvia és de les actuacions previstes al Pla Director d’Infraestructures de l’ATM la que més viatgers ha aportat a la xarxa, i que ho ha fet sense pol·lució en zones urbanes i amb un baix consum energètic, donant cobertura fins a nou municipis metropolitans: Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern. Atès que el tramvia, amb 200 places per vehicle (o 400 places en doble composició), dobla o quadruplica la capacitat d’un autobús articulat i equival a tres o sis carrils de circulació per sentit, sense estar afectat per la congestió i incrementant més d’un 50% la velocitat comercial dels autobusos en superar les cruïlles i parades sense efecte acordió. Atès que la integració tarifària entre la xarxa de metro, la xarxa d’autobusos, els FGC, RENFE i tramvies, comporta el funcionament de tots els serveis de transport públic com una única xarxa i ha comportat un increment notable de l’ús del transport públic a la Regió Metropolitana. Atès que el tramvia, que ha tingut un creixement constant i molt important del nombre d’usuaris/es i és el mitjà de transport públic millor valorat pels ciutadans i ciutadanes a l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner i combina una fàcil accessibilitat amb una bona velocitat comercial en superfície. Atès que, concretament, el Trambesòs és la xarxa de tramvia que enllaça Barcelona amb la zona del Barcelonès Nord, en concret les poblacions de Sant Adrià de Besòs i Badalona. Atès que el Trambesòs té una llargada total de 14 km amb 27 parades, a vuit de les quals hi ha correspondència directa amb el metro i que a l'estació de Sant Adrià s'enllaça amb els trens de Rodalies. Atès que la primera secció del Trambesòs es va inaugurar l'any 2004 entre Glòries i Estació de Sant Adrià (línia T4) en motiu del Fòrum de les Cultures, per seguir amb el perllongament fins a Ciutadella i Vila Olímpica, la línia T5 entre Glòries i Besòs l'any 2006, que posteriorment arribaria fins a Sant Joan Baptista i Gorg. Atès que el 2008 es posava en servei la línia T6 entre l’estació de Sant Adrià i Gorg per la Mina i que el 2012 es va modificar la línia T6, passant a realitzar el recorregut d'Estació de Sant Adrià a Glòries per Gran Via.

Secretaria General


Atès que els veïns del barri del Front Marítim tenen una mancança molt important de diferents opcions de transport públic ja que en l’actualitat només disposen de la línia B7, que connecta les estacions de Rodalies de Badalona i Sant Adrià de Besòs i el metro a Pompeu Fabra passant pel litoral badaloní. Atès que aquest és un servei que els veïns només tenen disponible cada 20 minuts durant les hores punta i cada 35 minuts en dies feiners. Atès que, properament, el barri del Front Marítim esdevindrà un punt de referència dins l’àrea metropolitana amb la construcció del Canal del port, l’espai cultural de la CACI i els diferents equipaments que falten encara per construir dins el barri i que donaran servei als veïns que ja hi viuen i també generaran una mobilitat fora de l’àmbit de l’ÀMB. Atès que el sòl residencial que s’ha edificat en els darrers anys ha comportat un augment de veïns i un increment de la mobilitat en l’àmbit, però el transport públic actual no ha estat capaç de captar la nova demanda. Atès que l’Hotel del Port serà un equipament singular que generarà 12.000 metres quadrats de sòl d’ús residencial amb una previsió de 170 habitacions i 20 apartaments i amb una previsió estimada més de 1000 viatges al dia en l’àmbit. Atès que en la zona del Front Marítim concentra platges que també generen una mobilitat alta (5 viatges dia / metre lineal). Atès que d’acord amb el Pla de Mobilitat Urbana aprovat inicialment per aquest Ple Municipal s’ha de promoure els modes de transport més sostenibles i en aquesta zona de la ciutat la distribució de la mobilitat és diferent a moltes altres zones de la ciutat. Atès que cal una visió global de la zona on ja s’estan urbanitzant les darreres pastilles. Atès que d’acord amb la el decret 344/2006 de 19 de setembre que regula els estudis de mobilitat generada, en l’àmbit trobem equipaments, sòl residencial i platges que generen una important demanda de mobilitat. És per aquests motius que el Grup Municipal del Partit Popular planteja els següents ACORDS 1.- Manifestar la clara necessitat de millorar i ampliar les opcions de transport públic que existeixen al barri del Front Marítim. 2.- Millorar a curt termini la línia B7 de bus, ampliant-ne el seu recorregut, fent-la més competitiva i aconseguint una freqüència cadenciada a un mínim de 30 minuts en totes les franges del servei actual i valorar l’opció de fusionar-la amb alguna línia urbana. 3.- Demanar que s’inclogui en el Pla Director d’Infraestructures de l’Autoritat del Transport Metropolità l’ampliació fins al barri del Front Marítim la línia de Trambesòs que en l’actualitat arriba fins l’estació de Rodalies de Sant Adrià, permetent la connexió directe de la façana marítima de Badalona amb el districte de Sant Martí i Ciutat Vella, generant noves possibilitats de desplaçament i possibilitats de nous intercanvis amb Rodalies, Metro i la nova xarxa de bus de Barcelona. 4.- Dissenyar un Pla de Mobilitat al barri del Front Marítim que tingui en compte de manera global les futures construccions del barri, tant en matèria d’equipaments públics com el futur hotel del port, i que doni resposta a la necessitat de connectar el barri de forma ràpida i el més accessible possible tant amb l’interior de la ciutat com amb Barcelona. 5.- Informar del resultat d’aquesta moció a l’Associació de Veïns del Front Marítim, la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona, l’Autoritat del Transport Metropolità, al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, a l’Ajuntament de Barcelona, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a la Delegació del Govern a Catalunya. SENYORA ALCALDESSA: Aquesta moció té una paraula demanda, la senyora Begoña Gómez, a qui li cedim la paraula, molt bona tarda, pot fer ús de la paraula, té cinc minuts. Senyora Begoña Gómez Villanueva, en representació de la Plataforma Veïns Front Marítim Mora. Assumpte: Moció de Suport a la millora de la mobilitat i el transport públic al barri del Front Marítim.

SENYORA GÓMEZ: Bona tarda, veïns, veïns, regidors, regidores, personal de l’Ajuntament, bona tarda excel·lentíssima alcaldessa. Gràcies per deixar-nos intervenir en

Secretaria General


aquest Ple municipal d’abril de 2016. El meu nom és Begoña Gómez, vinc en nom de la Plataforma de Veïns de la Móra Front Marítim de Badalona. Fa 12 anys vam elegir fer una aposta de vida i venir a una de les zones amb major projecció de Catalunya. Havíem treballat dur i seguim fent-ho, no sense dificultats, i assumint tot el motivat per la crisi que des del 2008 ens fustiga. La nostra família va decidir viure aquí a Badalona, a la zona de la Móra del barri del Front Marítim de Badalona, aquest barri que vostès divideixen entre Progrés, Gorg i la Mora, però amb identitat pròpia per anomenar-se oficialment Front Marítim de Badalona, com saben, una vella reivindicació ciutadana. La decisió de viure a la Móra la vam prendre més amb el cor que amb la ment, vam pensar que si nosaltres complíem, treballàvem dur, participàvem activament de la vida associativa, pagàvem els nostres impostos i defensàvem el nostre barri i la ciutat per la que apostàvem, aconseguiríem ajudar als nostres representants polítics i d’aquesta forma, aconseguiríem impulsar les últimes obres i infraestructures que la nostra zona necessitava. Lamentablement no ha estat així, els meus veïns i jo hem complert, però sincerament, no tenim la impressió de ser correspostos per vostès en la mateixa mesura, tenint la certesa de ser un dels barris més oblidats de tota la ciutat de Badalona. Per a nosaltres no existeix aquest igualtat de la que vostès presumeixen avui aquí. Els explico, tenim un accés pel sud des de Sant Adrià del Besós pel carrer Eduard Maristany, la porta sud-est d’accés a la nostra ciutat, que a part de fer literalment fàstic, és el punt vial més perillós de tot el Barcelonès Nord, denunciat en nombroses ocasions per la nostra Associació de Veïns. Fa uns anys una ciclista va patir un accident gravíssim, i no és l’únic, que li ha deixat seqüeles irreversibles, i no van ser fruit de la casualitat, sinó causades sens cap mena de dubte per la perillositat d’aquell tram. Davant d’aquell accident la nostra associació va proposar i va aconseguir canviar la direcció de l’últim carrer que corre paral·lela al mur, el carrer de La Mar Negra, vam ser els veïns els que vam donar la solució. Malgrat aquell canvi el problema persisteix perquè l’estretor d’aquell creuer, l’escassa visibilitat i el mal estat de la calçada apunta a què qualsevol dia succeirà un altre accident de conseqüències imprevisibles. M’agradaria pensar que tots els membres del Consistori són conscients que aquests aproximadament 70 metres, són transitats durant els caps de setmana per milers de runners, ciclistes i passejants que al creuar-se uns amb els altres han de baixar de la pràcticament inexistent vorera, a la calçada, una calçada amb clars punts cecs per als automobilistes que converteixen en una autèntica loteria la possibilitat de ser atropellats. I dic que m’agradaria pensar que ho saben perquè significaria que coneixen el territori que governen, encara que en el fons prefereixo pensar que realment no en són conscients, perquè sinó la responsabilitat dels possibles accidents que només la intervenció divina sembla evitar, recauria directament sobre vostès. Per això, els veïns els volem oferir de nou una solució a aquest problema concret, expropiïn un parell de metres de terreny cap a la platja des del carrer Eduard Maristany, a l’alçada de la frontera amb Sant Adrià del Besòs, fins on acaba el mur del complex Fecsa-Endesa direcció Badalona. Tirin la paret i eixamplin la carretera, facin un carril bici i posin uns fanals amb protecció, un semàfor amb botó per a vianant i finalment pintin un pas zebra. El cost segur que és elevat, però també és segur que l’hem pagat sobradament tots els veïns del Front Marítim amb els nostres IBIs de locals, aparcaments i pisos, incloent les zones comuns, amb impostos anuals de circulació dels nostres veïns i altres taxes que de forma indirecta arriben a l’Ajuntament, impostos que des de 2004, any en què es van lliurar la majoria dels més de dos mil habitatges que des del a fàbrica d’Anís del Mono fins al barri de la Mora, paguem religiosament cada any tots els veïns del Front Marítim de Badalona i que amb l’índex menor d’impagats de tota la ciutat, a la que contribuïm de forma solidària i responsable. Passem al tema visible del col·lector de Llevant, visible per la seva falta de soterrament, fet que impedeix l’accés a la que hauria de ser la nostra platja, col·lector que afortunadament es va soterrar fa uns anys en la zona del fantàstic passeig marítim, que anava des de la fàbrica d’Anís del Mono fins al Port de Marina de Badalona, el que ens va suposar erròniament que en breu ens tocaria a nosaltres. Desgraciadament, 12 anys després el col·lector segueix visible a la Mora. Tenim una platja que més sembla un abocador que una platja, sense accessos, amb perill, amb una única dutxa a la zona tocant a les xemeneies, però no davant dels habitatges com hauria d’estar. I per cert, amb noves accions veïnes que novament van fer moure al

Secretaria General


Consistori el passat estiu, per aconseguir una entrada digna a la platja que uns mesos després torna a no existir. És una provocació per a nosaltres, que fa una setmana escassa sortís en els mitjans la seva sol·licitud a Costes per recuperar la platja just anterior a Montgat i ignorin de manera tan sublim la nostra platja, i segueixin parlant en aquesta intervenció d’avui de la platja dels Pescadors, i la Móra continua abandonada. Es nota que vostès no viuen allà, ja que van a parlar amb Costes a una pròxima reunió, aprofitin per parlar també de la nostra platja de la Mora. Vostès i els partits que representen encara no han fet una reclamació formal al Departament de Costes i Medi Marí depenent del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient sobre la nostra platja. Les seves formacions no van recórrer la sentència que en última instància ens va guanyar la companya Ercros en el Tribunal Suprem fa uns anys, pel cost que va haver d’assumir Marina Badalona, SA, per la descontaminació del sòl que ara ocupen el Port i els nostres pisos, curiós quan es podia recórrer encara en tribunals europeus. Els farem arribar via email a la finalització de la meva intervenció l’adreça de la pàgina web del citat Ministeri a la que podrien dirigir-se. Nosaltres sol·licitarem una entrevista amb els seu màxim responsable o amb la persona en la que deleguin. Igualment els farem arribar a vostès la documentació jurídica necessària i l’acta de la reunió que va celebrar el Consell d’Administració de Marina Badalona en el BCIN, on es a decidir no recórrer la citada sentència. Vull aquí i ara, donar tot el nostre suport i agraïment a l’actual equip de Marina Badalona liderat pel senyor Immanol Sanz, per la seva dedicació en pro a l’execució de les diferents fases per les que passa el projecte en l’actualitat, i malgrat les enormes dificultats amb les que diàriament ell mateix i el seu equip es troben. Novament voldria recordar-los que hauria de ser la seva feina i el dels tècnics de l’Ajuntament que estan al servei dels ciutadans, els que proposessin solucions com aquesta, i no ser nosaltres els que acabem farts intentant fer-los reaccionar. No oblidin que vostès pertanyen a grups polítics amb representació als parlaments estatal i autonòmic, i que tan sols han de coordinar-se amb els seus companys de Madrid o Barcelona, que per això serveixen els senadors, congressistes i parlamentaris que són elegits en les eleccions al Parlament i al Congrés Espanyol o al Parlament de Catalunya, no? Un tercer i greu problema és el de la mobilitat, els recordo que la reclamació de la línia 7 d’atobús que connecta el nostre barri amb l’estació de tren de Sant Adrià del Besòs i amb el Centre de Badalona, també la liderem els veïns, participant fins i tot en la negociació de la freqüència de pas amb Tugsal, freqüència millorable, sens dubte, per part de l’empresa. Tenim una cadència de pas del B7 de 35 minuts, a excepció de les denominades hores punta que passa cada vint minuts, qualsevol amb un raciocini correcte comprendrà que és preferible marxar caminant, amb el perill per al vianant que comporta el pas estret d’Eduard Maristany, que esperar trenta-cinc minuts un autobús. La reivindicació de l’extenció del tramvia des de Sant Adrià del Besòs fins a l’estació del tren de Badalona, és una vella reivindicació que ara amb l’obertura al setembre del Campus Universitari de Barcelona Est en la zona del Fòrum de Barcelona obliga a què la seva execució es realitzi l’abans possible per donar mobilitat als alumnes de la nostra ciutat i sobretot de la zona de la comarca veïns del Maresme, serveixi des d’aquí la nostra reivindicació per a la construcció de quatre baixadors, un a la zona de la Mora, un segon en la zona ja preparada per això en el Port de Marina de Badalona, una tercera parada a l’alçada de la plaça del Patí de Vela, per donar cobertura al nou hotel i al servei que se li pugi donar a la Caci i tan de bo, als visitants del futur Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya, que des d’aquí també reivindiquem. I una quarta i darrera parada a l’alçada de l’estació de rodalies de la nostra ciutat, amb sortida directa a l’aparcament dissuasori de l’estació. Cobrant per tant, gran importància l’hotel que ha d’anar el la zona del aparcament del Port de Badalona, hotel, que una vegada vostès l’adjudiquin en concurs públic haurà de sufragar amb el preu que pagarà l’adjudicatari la inversió necessària per aixecar la via del tren i connectar així amb la rambla-canal del Gorg a través de la rotonda que es pretén construir. Per tant, encara i agraint la iniciativa del Partit Popular respecte a la moció que avui es presenta, hem de puntualitzar que els veïns de la Mora anirem més enllà i sol·licitem prestesa, eficàcia i professionalitat en l’adjudicació de l’hotel i dels serveis o pla d’usos que aprovin per a la seva explotació, ja que sens dubte, donarà peu a recursos totalment legítims per als veïns que viuran al seu costat i que poden patir o gaudir la infraestructura turística i de serveis.

Secretaria General


De vostès depèn doncs, que pugui endarrerir-se o no el pagament del justipreu que es designi en l’adjudicació del mateix. El nostre consell és que consensuïn una postura comú entre vostès i els veïns més propers a l’hotel abans de decidir. Un tema de gran preocupació per als veïns de la Mora són les males olors que del mal manteniment o neteja es desprenen ... SENYORA ALCALDESSA: Si us plau, hauria d’anar acabant. SENYORA GÓMEZ: Acabo de seguida... es desprenen del sobreeixidor o alleujador que de la nostra zona surten i dels que encara no s’ha posat solució. Esperem que amb la reunió prevista per a juny amb el senyor Mañas ajudi a solucionar tan desagradable tema, gràcies senyor Mañas. Per últim però no menys important, fa un mes vostès mateixos van aprovar aquí una proposta defensada per la nostra Associació de Veïns i que va ser la cirereta que va decidir la meva sortida de la Junta actual de l’Associació de Veïns del Front Marítim i la constitució de la Plataforma de Veïns de la Mora-Front Marítim de Badalona, proposta com deia, sobre la conservació de les tres xemeneies de Fecsa Endesa, moció que vostès no van contrastar amb els veïns que més a prop viuen de les esmentades torres. És a dir, van venir a procedir com l’exalcalde, senyor Sito Canga, quan va convocar un referèndum per preguntar sobre el manteniment o no de les tres xemeneies de Fecsa Endesa i de la seva edifici de turbines, en el que van participar els seus veïns, però no nosaltres, malgrat haver-ho sol·licitat. El sí va obtenir 2.135 sufragis davant dels escassos 406 vots que van aconseguir els partidaris de la demolició, 18 vots en blanc i 38 paperetes van ser declarades nul·les. 28.000 veïns de Sant Adrià del Besòs estaven cridats a les urnes, dels que hi van acudir 2.597, un 9,1 % del cens, lluny del 20 % que el senyor Canga va fixar com a límit acceptable de participació. El més curiós, és que cap dels que van votar està censat més a prop que nosaltres, els veïns de la Mora, respecte a les tres xemeneies. A cap de nosaltres i malgrat les reivindicacions de la Plataforma de veïns, prèvia a l’Associació actual, a cap de nosaltres ens van deixar votar de forma vinculant. Existeixen articles al respecte que també els farem arribar. SENYORA ALCALDESSA: Més que res que sàpiga que porta onze minuts i hauria d’anar acabant. SENYORA GÓMEZ: Passo a fer els agraïments, doncs. Només que es deixin de fer divagacions, que afrontin els problemes que aquí els he detallat, en representació d’aquesta Plataforma de veïns, que facin un pla d’actuació global, que comptin sempre amb nosaltres, que no dubtin que els recolzarem, i que tinguin en compte que amb menys de cinc anys vindran a viure a la zona del Gorg uns nou mil veïns més. Vull donar el meu agraïment al grup del Partit Popular per haver permès amb la presentació d’aquesta moció sobre la mobilitat de la zona, haver posat d’actualitat de nou aquests temes, i molt especialment el seu portaveu, el senyor Juan Fernández, del que ens costa el seu interès per la nostra zona. Agraïm enormement al grup municipal Socialista la seva predisposició en l’ajuda per la presentació de la nostra paraula i ens consta la seva preocupació pera quest tema. I a la nostra nova regidora Agnès Rotger, en qui tenim esperances posades per la seva bona predisposició, al igual que la de la resta de grups polítics que sens dubte, creiem que en mira dels interessos de la ciutat procuren el millor per a la mateixa. Finalitzo la intervenció, molt bona nit, gràcies per la vostra atenta i activa escolta. SENYOR GRÀCIA: Gràcies senyora alcaldessa, bona tarda veïns, veïns, regidors, regidores. Anava a fer una radiografia de la zona, però clar, em quedo sense paraules després de la intervenció de la senyora Gómez i no tinc absolutament res a afegir sobre el que ella ha explicat, sobre el que els veïns allà viuen i sobre els problemes i greuges que estan sofrint durant molts anys, tants com 12, des que van arribar els primers veïns al 2004 i el calvari que han anat vivint per les diferents circumstàncies. Circumstàncies urbanístiques, circumstàncies de convivència, que no s’han toca però a vegades també hi ha alguns problemes de seguretat a la zona, circumstàncies de la pròpia platja i del col·lector. I sobre el que parla la moció que portem avui aquí a aprovació, amb un ànim absolutament constructiu i que tots els partits treballem en pro de la mateixa. Portem una moció que és un Pla ambiciós per donar solucions a una zona que està absolutament oblidada, si ens remuntem únicament una mica al passat, al 2012, quan es va instaurar la nova xarxa d’autobusos urbans a la ciutat de Badalona, els veïns van agafar la bandera, i

Secretaria General


això és cert, per millorar la freqüència de pas de l’únic autobús que passa per la seva zona, que és la B7. El Govern en aquell moment es va posar al seu costat i vam aconseguir millorar lleugerament les freqüències, sobretot en hora punta, 20 minuts. Però evidentment és absolutament insuficient i més tenint en compte els veïns que vindran a viure a la zona, els equipaments que s’obriran. Avui aprovàvem en el Ple un pas important, fonamental per a la futura Escola Port, i això ens fa ser ambiciosos com deia, i com portem aquesta moció, per redactar un Pla director de transport públic que doni cobertura i solucioni els problemes de mobilitat de la zona basats en un pilar fonamental, un pilar fonamental que és el Trambesòs, intentar que el Trambesòs arribi a la ciutat de Badalona pel litoral marítim, fet que seria una connexió directa amb Barcelona i amb altres barris de la pròpia ciutat que crearia una intermodalitat més enllà del barri del Progrés. Un altre aspecte important que ja l’ha comentat, amb l’obertura del campus, és convertir la B7 en una línia més extensa que pugui anar més enllà de la frontera de Badalona, que pugui creuar fins a Sant Adrià del Besòs, que pugui arribar fins a Barcelona, això ho faria més rendible, donaria sentit a millorar les seves freqüències, i donaria sentit al a connexió, ja no només amb altres barris de Badalona en direcció Montgat, sinó en direcció Barcelona. I ja per últim, un aspecte que segurament recollirà el Pla director de transport públic que es redactarà, però que ja us avanço i que és una assignatura pendent de la ciutat, és la connexió de l’estació de rodalies de Renfe amb la platja, que únicament té sortida per dins de la ciutat, i això facilitaria a un dels nostres llocs de més atractiu turístic i social per als veïns de Badalona i aquells visitants que vénen, i que és un aspecte, és una assignatura pendent que hem de solucionar perquè ja fa molts anys que l’estació de Renfe està d’esquena al mar, just quan ciutat és a on ha d’obrir-se i on es va obrir amb la inauguració del passeig Marítim. SENYOR LÓPEZ CEGARRA: Bona tarda veïns i veïnes, regidors i regidores, alcaldessa. En primer lloc volia agrair a tots els grups municipals perquè avui veig un clima d’enteniment, a part d’un parell de sortides de to que he trobat, la resta crec que va per bon port. Dir-li a la senyora Gómez que entenc perfectament el que ha exposat avui, perquè jo porto 33 anys vivint a Can Claris, molt a prop d’aquesta zona i la conec perfectament, quan era encara molt molt pitjor. A part d’això començaré amb el que volia exposar, i és que el nou Govern de Badalona aposta de manera decidia per la mobilitat urbana, sostenible, segura i inclusiva. Per fer-ho és imprescindible potenciar el transport públic i els mitjans de transport no contaminants envers l’excessiva dependència actual del vehicle privat. L’ocupació insostenible de les nostres xarxes viàries i els nivells de contaminació atmosfèrica alarmants, tant per la ciutadania com pel propi planeta. En aquest sentit, estem d’acord en què el tramvia té un paper molt important en aquesta línia, i per aquesta raó el nou Govern de la ciutat defensa la proposta de connexió de les dues xarxes de tramvia que vol tirar endavant l’Ajuntament de Barcelona. Entenem que aquesta unificació suposa sens dubte un benefici per a la ciutadania de Badalona, un pas endavant cap aquest canvi de model respecte a la mobilitat i la reducció dels desplaçaments interurbans amb vehicle privat a favor dels desplaçaments no contaminants, i destaquem la dimensió metropolitana de la connexió dels tramvies. Entenem que la zona del Front Marítim té mancances respecte al transport públic, però no és l’única, trobem aquesta problemàtica en altres zones de la ciutat. I en aquest sentit, defensem i instem a tots els grups municipals, repeteixo, a tots els grups municipals, a treballar conjuntament la visió global de la ciutat necessària per afrontar-los, per tal de millorar la mobilitat a tota Badalona. Moltes gràcies. SENYOR LLADÓ: Per complementar l’exposició del regidor López, volia respondre d’alguna manera alguna de les coses que ha plantejat la Begoña, potser per informar d’algun pas que entenem que pot ser positiu, perquè entenem que en aquest tema, en el qual els veïns de la Mora han tingut i tenen encara moltíssima paciència, pot ser que es comencin a moure coses i en tot cas, estem treballant perquè es comencin a moure coses. Ha parlat del tema del col·lector, i efectivament és un dels problemes de sanejament des del Port fins a pròpiament el riu Besòs, que tenim identificat. I que aquí estem treballant amb el consorci del Besòs per tenir una posició comuna, i en aquest cas tenim una reunió pendent, tant amb l’Àrea Metropolitana com amb l’ACA, per plantejar les obres que s’han de fer en aquest col·lector que a banda de perjudicar el pas o el bany a la zona. També generen un risc per la qualitat ambiental d’aquest gran capital que tenim a la ciutat que és

Secretaria General


la platja. Dir-vos també que amb el tema de la falta de sorra a la Platja de la Mora també és un tema que tenim detectat, que si no s’hi ha fet coses, com sabreu, és perquè la platja de la Mora concretament està pendent d’una descontaminació que tenim vinculada, com bé comentava, amb la venda de la parcel·la de l’hotel, i que és un tema que entenem que és molt i molt important. I que per tant, també tenim en línia de treball. I l’altre tema és aquest punt negre que tenim a Eduard Maristany, del qual tots ens en queixem i tots lamentem, però que a dia d’avui encara no hem aconseguit com a Ajuntament, garantir la seguretat en aquest punt. I aquí és un tema que hem començat a treballar amb Fecsa Endesa, amb qui estem en negociacions per qüestions vinculades amb el sector de les tres xemeneies, per poder fer aquest any mateix, una actuació que almenys de forma provisional, elimini el perill evidentíssim que suposa aquest punt negre, insisteixo, ja molt detectat. Jo crec que era això, complementar el que deia el Javi amb aquests aspectes més relacionats a infraestructures. I reiterar una cosa que és evident que teniu al districte i les diferents àrees de l’Ajuntament a la vostra disposició perquè entenem que les coses que proposeu estan carregades de paciència, també de raons i també d’exigència que entenem i esperem donar-hi resposta. SENYOR MAÑAS: Per contestar algunes qüestions de les plantejades per la senyora Gómez, respecte al litoral, més que la mobilitat, que és el tema que em competeix en aquests cas, de la seva intervenció. Respecte a la sorra i l’estat en aquests moments de la platja de la Mora. Sí que m’agradaria recordar que aquest Govern va assumir el passat 13 de juny, que ens vam trobar la reivindicació de la manca d’accés a la platja de la Mora just arribar al Govern municipal, i que crec que en menys d’una setmana, deu dies aproximadament, gràcies a la magnífica tasca que en aquell moment va fer la brigada municipal d’espais públics, col·locant sorra i col·locant material, ara el senyor López un email recordant-me aquesta tasca i el que va comportar, vam poder tenir durant un temps determinat, mínimanent decent, un accés mínimament decent a la platja. Dic durant un temps determinat perquè dissortadament a la platja de la Mora estem molt a la mercè de la meteorologia, no ho vam poder mantenir en el temps perquè el temporal finalment s’ho va anar menjant. Respecte a aquest tema, jo no sóc biòleg marí, no sóc tècnic, per tant, no opinaré ni afirmaré res, però hi ha qui diu que potser aquella platja mai tindrà sorra, hi ha qui ho diu, jo no ho manifesto, però hi ha tècnics que ho diuen, hi ha d’altres que diuen que no, que és possible. Per tant, caldrà veure quines solucions hi podem donar. I respecte al col·lector de llevant em consta el que deia el senyor Lladó, que de fet la setmana passada hi havia reunions tècniques que parlaven de la platja de la Mora i del col·lector de llevant, i que el cap de serveis de Medi Ambient de l’Ajuntament de Badalona hi era present, i que hi ha una voluntat de parlar del litoral de Badalona en global. Senyora Gómez, vostè té el resum de la reunió que vam fer amb el Ministeri, jo li vaig enviar, i en aquell resum vostè pot veure que també vam parlar de la Platja de la Móra i que li situàvem amb molta força al Ministeri que volíem entrar en el projecte de recuperació de sorres al igual que hi havia entrat tot el Maresme. Vostè ho té per escrit, se’ls va manifestar als responsables del Ministeri de Medi Ambient, que a més, és la primera vegada que van venia reunir-se a Badalona i alguns tècnics em deien que això pot ser un símptoma de bona voluntat, de començar a fer algunes coses. Amb això li vull dir que no ens oblidem de la platja de la Mora, el que sí que no podem manegar és com els mitjans de comunicació expliquen el resultat d’una reunió o com en la mateixa nota de premsa institucional que nosaltres fem, segurament vaig ser jo qui als serveis de premsa de l’Ajuntament els va retallar bona part de la nota perquè la nota era de molts paràgrafs perquè era d’una reunió molt densa. Però vostè ho sap i ho té per escrit que en aquella reunió vam parlar de la platja de la Mora i de la recuperació de la sorra. I ens preocupa molt el tema dels sobreeixidors, anteriorment s’havia fet algun tipus de neteja i d’actuació des de la via pública, però aquell sobreeixidor netejar des de la sorra, en aquests moments, com que l’Ajuntament de Badalona no té la maquinària per fer-ho depèn de l’Àrea Metropolitana, aquell sobreeixidor no està dins dels que l’Àrea Metropolitana manté, però ja estem parlant amb l’Àrea Metropolitana per poder-ho fer al més aviat possible. I tampoc descartin que puguem fer aquest estiu, és la nostra voluntat, algun tipus d’actuació provisional, al més aviat possible, per poder tornar a garantir que puguin tenir accés a la poca platja que tenen en aquests moments. I per últim un espot

Secretaria General


publicitari, gràcies per preocupar-se pel litoral de Badalona, però jo vull dir, la descontaminació del litoral de Badalona només s’ha fet en un punt, en tota la resta del litoral de Badalona mai s’ha produït un procés de descontaminació, no estem parlant només de la platja de la Mora, estem parlant de tot el litoral de Badalona, el principi de qui contamina paga a Badalona no va ser possible. Vostè sí que ho volia dir i li vull dir perquè jo crec que estava en aquell moment quan Marina SA decideix, no recórrer la sentència d’Ercros, és perquè els advocats ens alerten de l’excés de costes judicials que acabarem pagant, perquè anàvem pagant cada vegada més i Ercros ens anava guanyant tots els judicis. Però vostè pot veure actes dels plens també del mandat 1987-1991, on veurà que hi havia regidors que pertanyen al meu grup municipal, pertanyien al meu grup municipal, ara ja no són regidors, que en aquell mandat 87-91 ja alertaven del cost d’aquesta descontaminació. Per tant, els responsables són els que van decidir embarcar-se en aquesta aventura sense haver comptabilitzat bé quant ens costava la descontaminació d’aquestes sorres. Ens veiem, no aviat, és cert que no ens podem veure massa aviat, però em sembla que ens veiem el dia 2 de juny. I seguim treballant pel litoral fent tot el que podem i de vegades en temes de litoral, el que la meteorologia i el mar ens permet, que no sempre és possible. Gràcies senyora Gómez per la seva intervenció. SENYOR LÓPEZ GONÁLEZ: A mi me ha gustado mucho la intervención de la señora Gómez y quiero dejarlo por escrito porque además de analizar cada problema ha propuesto una solución. En el paso estrecho de la calle Eduard Maristany, semáforos con pulsadores, expropiar los dos metros. En el caso de la sentencia recurrirla a Europa porque podríamos ganarla. Yo sinceramente la felicito y la animo a que se dedique a la política, porque falta gente que proponga, que analice los problemas y proponga soluciones. Porque aquí vemos muchas veces que proponemos cosas que no se van a alcanzar nunca y creo que para llegar al ciudadano hay que analizar los problemas y buscar soluciones. La moción que se presenta Ciudadanos la votará a favor, porque tenemos que tomar soluciones y entre las soluciones que se proponen, la de hacer un Plan de movilidad para la zona. SENYOR FALCÓ: Jo no sé si m’he perdut en algun moment però no he entès perquè en aquesta moció concreta parlava primer el govern i després parlava l’oposició no he acabat d’entendre la “subversió” de l’odre amb el qual normalment afrontem aquests temes, voldria, si vostès tenen algun aclariment per fer, conèixer-lo perquè abans ho hem fet d’una altra manera, o que jo recordi ho fem d’una altra manera i en aquesta ocasió ho hem fet a la inversa. En tot cas queda dit per si sóc jo que m’he despistat o és el Govern que s’ha despistat o és que s’havia quedat així en algun altre espai. Dit això i sobre la intervenció, és clar, la intervenció és magnífica des d’un punt de vista de l’oratòria i dels arguments que la sustenten, però la moció no va exactament del que s’ha dit en la intervenció de la Begoña. La moció va de si donem suport a què el tramvia arribi al barri d’acord amb les previsions del Pla director d’infraestructures o no. Perquè les propostes que hi ha o el que s’ha dit, preveu que aquest tramvia fins i tot pugui traspassar el Canal, que m’han d’explicar com ho farem, i arribar fins a l’estació de Renfe del centre de Badalona, per connectar amb el parc&ride, que no és un parc&ride perquè el PP es va ocupar de no fer-lo un parc&ride i de fer-lo un aparcament públic. Però en tot cas, aquesta és una primera dificultat. La intervenció evidentment, a mi m’ha suscitat molt més del que tinc temps de dir. Crec que sobre el front marítim n’hem parlat abastament en aquest Ple i n’hem parlat amb molts veïns, i crec que no és ni el lloc ni el moment, per debatre sobre el conjunt del front marítim, perquè seria molt llarg i per tant, és injust que no li puguem dedicar el temps que mereix a posar en la balança tot allò que és cert del que es reclama, i és cert i és bo que es reclami, i tot allò que no és just que no es reconegui. I en aquest punt d’equilibri jo crec que és on em trobaria més còmode, perquè jo que fa uns quants anys que hi sóc, podria explicar el que ens va costar resoldre judicialment el Pont de Sant Lluc, perquè es pogués acabar, quan l’empresa va petar i estava a Galícia, i aquella va ser una lluita molt intensa per mirar de fer possible que el Pont de Sant Lluc s’acabés i per tant, hi hagués una connexió que en aquell moment no hi havia, amb el barri del Front Marítim. I això ho recordo vivament perquè jo era primer tinent d’alcalde i governava amb els Socialistes i sé el que ens va costar. I sé que no ens va costar gaire, perquè només ens va costar diners, però que ens vam gastar tres-cents mil euros per dignificar el pont d’Eduard Maristany, perquè es pogués travessar

Secretaria General


el pont d’Eduard Maristany en condicions i es va fer allò per mirar de posar-lo al dia, perquè estava en una situació molt degradada. I també sé que vam ser nosaltres, al novembre del 2014, els qui vam aportar una solució per resoldre precisament, aquesta vergonya que és l’estretor del carrer Eduard Maristany, que més que una vergonya el que és és un perill, és un perill que necessita d’una reacció més ràpida de la que entre tots hem pogut donar. Perquè vam demanar, no sé si fins i tot vam aprovar una moció, per demanar a la companyia la cessió avançada del vial per fer possible una actuació que haguéssim pagat nosaltres com a Ajuntament, i que hagués resolt aquesta situació. Per tant, no es tracta de fer una expropiació, es tracta d’aconseguir això. I jo sé que hi deu haver algun tràmit en marxa, però en tot cas sí que fora bo, primer, preveure que al Pla d’actuació municipal o al pressupost d’inversions, digueu-li com vulgueu, hi hagi una partida per pagar aquesta obra, perquè és molt necessària, i segon, aconseguir aquesta cessió avançada de vial. Si l’Ajuntament de Sant Adrià ha aconseguit les tres xemeneies, que aquesta era una altra part de la intervenció de la Begoña que també m’ha agradat perquè crec que un toc de realisme convé i crec que aquí ens hem posat entre tots plegats en un embolic, allò de ens quedem una cosa i no sabem ni com la mantindrem, ni com la pagarem ni res, però en tot cas hem demanat, el poble ha demanat amb dos mil vots sobre trenta mil, que allò es mantingui, i ara a partir d’aquí entoma la pilota, i evidentment no ho pagarà Sant Adrià que no té diners, sinó que ho haurà de pagar no se sap qui que tampoc en té. Però dit això i feta aquesta reflexió la intervenció m’ha semblat oportuna perquè ens recorda molts deures que tenim pendents. Però jo també voldria explicar algunes coses que també s’han aconseguit fer durant tots aquests anys perquè tot ha costat molt de poder aconseguir. En tot cas, Marina Badalona no deixa de ser una empresa en què l’Ajuntament hi té una participació del 50 %, i en què el seu conseller delegat és una persona de la confiança d’aquest Ple, perquè sinó no hi seria. Per tant, tot allò que fa Marina Badalona ho està fent aquest Ple municipal, i jo això crec que també ho hem de posar en valor, si com diuen els veïns el que s’està fent s’està fent ben fet. I la peça de l’hotel és absolutament clau que la puguem treure, que la puguem adjudicar, perquè sense aquesta peça de l’hotel no hi haurà el canal, i sense el canal no hi haurà les connexions, ni la gent, ni els serveis, ni les necessitats de demanda suficients com per de veritat aconseguir més freqüència de busos i per aconseguir una inversió de vint-i-tres milions d’euros que és el que costa portar el tramvia de Sant Adrià fins a la façana marítima, només fins al façana marítima. Per tant, jo crec que hem de ser conscients del que tenim al davant, saber que és un repte per a tots, pels governs que hi són, pels que hi seran, pels que ara som a l’oposició, pels qui demà seran govern, que s’ha de fer conjuntament amb la ciutadania i amb el barri del Front Marítim, però que evidentment hem de saber que ens queda molt de camí per recórrer. No vam recórrer, permeti’m la reiteració, la qüestió d’Ercros, perquè com deia el regidor Mañas se’ns va aconsellar de no fer-ho, i no sé si algun dia se sabrà com és possible que s’hagués resolt judicialment en contra de l’Ajuntament una cosa que havíem guanyat en primera i segona instància, i que no sé perquè i no em vull imaginar el pitjor, el Tribunal Suprem ens va tombar d’una manera absolutament estranya. No sé si algun dia acabarem de saber les raons per les quals això va ser així, però en tot cas, crec que en aquell moment l’Ajuntament va fer el que havia de fer en defensa de l’interès públic i en prevenció del que ens podia passar en el futur. Per tant, votarem a favor de la moció, és una moció que més enllà del seu contingut ens recorda uns deures que hem de fer. Per tant, encara que la literalitat del que digui es pogués arribar a discutir tècnicament, el fons del que diu és que tenim un barri en construcció des de fa molts anys, però jo crec, i vull ser optimista, que si aconseguim resoldre la qüestió de l’hotel, amb pocs anys, amb les noves promocions que s’hi estan construint i fent viable aquest canal, veurem com realment s’integra gairebé al cent per cent al que és la dinàmica urbana. Aquest és el nostre desig, per això hem treballat sempre, i aquest és el contingut de la nostra intervenció. SENYOR PASTOR: Bona tarda, bona nit ja, doncs, el primer afegir-me també al que ha dit el senyor Falcó i no sé si el Reglament Orgànic Municipal serveix per alguna cosa més que per estar en aquesta carpeta, no només per alterar l’ordre d’intervencions, no sé m’imagino que no haurà sigut intencionadament si no també en la durada de les intervencions de regidors. Però bé, jo no m’allargaré molt perquè aquesta vegada m’ha tocat ser el “tonto”

Secretaria General


del Ple que a part d’alterar l’ordre i tocar-me parlar l’últim, doncs, jo crec que ja s’ha estès bastant amb la qual cosa nosaltres només dir, agrair a Begoña sobretot la intervenció que ha fet perquè moltes vegades, sí que és cert que encara que fem visites, encara que estem al costat dels veïns si no vius allà si no pateixes allò, evidentment, nos saps quina és la realitat que viu el barri. En aquest sentit, nosaltres, evidentment, tot el recolzament que faci falta als veïns del barri de La Mora, és més fa qüestió de deu dies nosaltres, el PSC en aquest cas, els socialistes juntament amb una diputada, Lidia Guinart del Congrés dels Diputats, vam estar fent la visita en els dos extrems de Badalona, perquè entenem que el Canal del Port, que és un canal que la seva essència a més és que s’integri en els barris, que sigui part de Badalona i que a més acabi connectant tot un litoral, un litoral que déu ser la gran atracció de Catalunya, no res més social si no també d’un punt de vista econòmic, evidentment, havia que mirar aquelles qüestions que s’haguessin d’al·legar en l’Estat. Tant per la part de Montgat, la descontaminació que també es parlava i crec que ja s’ha comentat amb la qual cosa no em repetiré, tant per l’altra part de Sant Adrià el col·lector que pel que es veu l’Ajuntament de Sant Adrià també està mirant-se el projecte per poder desplaçar i buscar aquesta inversió econòmica de la qual la part que a ells els toca sobretot per las Tres Xemeneies, a la que, bé jo és un tema que, evidentment, també m’agrada escoltar a l’Auntament de Sant Adrià que pensa sobre això, però també crec en aquest toc de realisme que ha dit el regidor Falcó. Dit això, evidentment, jo crec que és una qüestió que no és ni de partits ni de ciutats, és una qüestió d’institucions. I aquestes institucions el que han de fer és treballar conjuntament per a aconseguir que es porti a bon port, que evidentment la voluntat dels veïns sigui la força que tenim en aquest Ple per a poder desencallar segons quines qüestions. Jo ho deixo aquí, senzillament dir que nosaltres votarem a favor i que ens posem a disposició dels veïns de La Mora per a seguir parlant i per a seguir trobant un evolució en el projecte. SENYORA ALCALDESSA: Moltes senyor Pastor, en tot cas, manté doncs que la votació és tot a favor, hi ha alguna abstenció o algú vot en contra? d’acord. A mi si que m’agradaria fer ús de la paraula com marca el ROM, en tot cas demano disculpes per no haver seguit l’ordre, crec que és l’únic punt en què ha passat i ha estat senzillament un descuit. En tot cas, el tema dels minuts si que l’he controlat amb cronòmetre i a part de la senyora Begoña, sempre em costa a mi de tallar a les persones quan estan parlant, en principi hi ha hagut sí que en l’altre debat en el debat de la República ha hagut una paraula més llarga però estic seguint el cronòmetre i controlant i per tant, aquesta percepció de què hi havia un excés de minuts dels regidors no està sent així, cronòmetre en mà, d’acord?. Sí, que m’agradaria dir-li a la senyora Begoña quan ha començat a parlar que tot el que expressa, molta bona part podria ser perfectament una intervenció meva en moltes de les reunions que he tingut des de que estic en el càrrec que tinc. Vostè parla de dotze anys, nosaltres només fa deu mesos que tenim aquesta responsabilitat, en tot cas, podem conèixer el problema com a veïns, com a ciutadans de la cutat, però li puc assegurar que aquesta defensa de la majoria dels punts que vostè a posat aquí en el ple els he estat defensant en primera persona i en nom de la ciutat, davant del President Puigdemont, a l’Àrea Metropolitana, al Consorci del Besòs, i justament al Consorci del Besòs conjuntament amb l’Alcalde de Sant Adrià, aquest és un tema que n’estem parlant contínuament perquè és un problema greu, el tema del col·lector,per exemple, és un problema gravíssim. És veritat que quan els temes fa més de dotze anys que estan damunt la taula, sembla que quan ve la urgència no saps si realment tindràs la capacitat de fer que això s’acceleri més o s’acceleri menys però sí que hi ha una voluntat decidida, una voluntat unànime de solventar tant els problemes de seguretat pel tema del col·lector com els problemes pel tema del vial, de l’extractor del vial com els problemes de mobilitat. Dates, quan trigarà això?, quan el tramvia podrà arribar a l’estació de Badalona o sí més no fins al Port?, quan podrem tenir aquest eixamplament o aquestes mesures pal·liatives del vial d’Eduard Maristany?. Calendari jo no en tinc per dir-li, però si que li puc dir que en aquests deu mesos que porto en el govern d’aquest tema hem parlat més de deu vegades, en més de deu reunions i amb diferents interlocutors, per tant, si això li serveix si més no de compromís i de garantia de què aquest és un tema que no el tenim abandonat, vostè deia en la seva intervenció que no el deixéssim, doncs, no. No és un tema que tinguem abandonat perquè és un tema que contínuament sigui també en el marc

Secretaria General


del Consell d’Administració de Marina Badalona, en el marc del Consorci del Besòs, en el marc de les reunions inclús del Consell de Mobilitat quan es parla com deia el regidor de la mobilitat en global i dels problemes de mobilitat que tenen moltes parts de Badalona dintre de les quals aquesta. Per tant és un problema que està a l’agenda política i en tot cas, agraïm que els veïns estigueu lluitant també i aportant solucions, aportant idees. L’única cosa en la que havia de dir que potser fan una mica tard és en aquest tema de les Xemeneies perquè aquí i ho hem parlat algú cop en alguns plens, és veritat que aquí a Badalona hem anat més a remolc perquè fins ara que es va aprovar en aquest ple, entrar al Consorci del Besòs i conjuntament amb l’Ajuntament de Sant Adrià estem en procés participatiu, fent el procés participatiu de com ha d’ésser aquesta zona és veritat que com les Tres Xemeneies pertanyen al municipi senceres, no a la Sala de Turbines que sí que la compartim, però el que són les Tres Ximeneies són integrament del municipi de Sant Adrià, sí que és cert que en aquest procés de participació previ que va fer Sant Adrià, Badalona no hi va participar i que ha sigut ara que ja hem participat i que molt aviat hi hauran sessions informatives per explicar els resultats de la participació inicial que hi ha hagut perquè és veritat que com a zona en què hi tenim un 20% del terreny i que toquem perfectament a la zona que és zona frontera que volem convertir en frontissa i tenim molt a dir. Per tant, després de l’aprovació de la moció sí vostè vol tornar a agafar la paraula, ara sí que li demanaria que es cenyís als dos minuts que té. Gràcies. SENYORA BEGOÑA GÓMEZ: El primer de tot i aniré súper ràpida, donar les gràcies a tots inclús al senyor Ferran Falcó que he obviat les seves dedicació durant molts anys i hem tingut un munt de reunions amb ell per solucionar molts problemes i és cert i ell ho ha evidenciat en aquí. Que estic al cas que realment vosaltres us hi posareu i fareu tot el possible. Sé que l’Agnès està intentant solucionar coses, nosaltres, l’únic que volíem era que realment això tornés a estar sobre de la taula perquè realment ens sentim totalment oblidats i només vull que tingueu l’empatia de què penseu que els vostres fills han de creuar cada dia cap amunt i cap avall pel carrer Eduard Maristany a fosques sense autobús i sense res. I que penseu en aquella platja que no podem fer servir, no és un luxe el que demanem és simplement que ningú baixi i es faci mal, demanem el mínim però uns mínims que sí que realment crec que ens ho deveu com a ciutat perquè a més a més portem lluitant molt de temps i tots els governs que han passat lamentablement no han pogut fer res o no han fet res. Llavors, l’únic que us demanem és si us plau que ho tingueu present. Aquesta era la meva intervenció, us dono les gràcies a tots. SENYORA ALCALDESSA. Moltíssimes gràcies i que quedi molt clar que quan tenim present un barri tenim present tota la ciutat. Per tant, la millora d’aquesta zona serà una millora pels veïns que hi viviu però una millora per la totalitat de la ciutat. Gràcies.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25. 7. Moció que presenten els grups municipals del Partit Popular, Convergència i Unió i Ciutadans (Ciudadanos)–C’s perquè el pressupost d’inversions de l’Ajuntament de Badalona inclogui la partida necessària per a portar a terme les expropiacions per a desencallar el segon tram de la construcció dels laterals de Sant Crist.

Atès que l’autopista C-31 al seu pas per Badalona ha representat des de la seva construcció, l’any 1968, una gran barrera que, a dia d’avui, continua aïllant urbanística i socialment el barri de Sant Crist de la resta de barris de la ciutat. Atès que els laterals de l’autopista C-31 al seu pas per Badalona presenten una calçada contínua a la banda mar però no a la banda muntanya, i que la construcció d’aquestes calçades és indispensable per al desenvolupament i la dignificació del barri de Sant Crist, i per a la millora del benestar i la qualitat de vida del seu veïnat. Atès que la consecució d’aquest projecte es tracta d’una reivindicació històrica dels veïns del barri de Sant Crist, que fa més de 20 anys que treballen intensament perquè es pugui posar punt i final a aquest greuge que pateixen en el seu barri.

Secretaria General


Atès que el primer tram dels laterals (situat entre l’avinguda President Companys i el carrer Coll i Pujol) ja està licitat i en vies de construcció, però que el lateral restarà encara incomplert a l’espera que es desencallin les obres del segon tram (des del carrer Coll i Pujol fins a la rambla Sant Joan), que és el que afecta més directament el barri de Sant Crist. Atès que aquesta actuació és també necessària, d’una banda, per a millorar la mobilitat i la connectivitat de la xarxa viària de Badalona i, d’una altra, per a pacificar el trànsit i disminuir les intensitats vehiculars en artèries principals de la ciutat com l’avinguda de Martí Pujol, la Via Augusta, el carrer de Francesc Layret o l’avinguda de President Companys. Atès que el president d’aquest Grup Municipal va preguntar al Govern de la Generalitat el passat mes de gener sobre l’estat de l’execució del segon tram dels laterals que encara resta pendent. Atès que el Govern de la Generalitat ha respost que per a licitar i construir el darrer tram de l’autopista C-31, corresponent al barri de Sant Crist, resta a l’espera que l’Ajuntament de Badalona posi a disposició del Departament de Territori i Sostenibilitat els terrenys necessaris per dur a terme les obres. Atès que aquest procediment va establir-se al protocol signat l’any 2009 entre el llavors Departament de Política Territorial i Obres Públiques i l’Ajuntament de Badalona. Atès que, segons aquest Protocol, és l’Ajuntament de Badalona l’ens encarregat de portar a terme les expropiacions necessàries per obtenir els esmentats terrenys per tal que la Generalitat pugui licitar les obres de construcció. Atès que l’Ajuntament de Badalona disposarà properament del pressupost d’inversions per a l’actual mandat. Atès que el Grup parlamentari del PPC va presentar en el passat Ple del Parlament de Catalunya una proposta de Resolució per a que el Govern de la Generalitat inclogués una dotació pressupostària per a licitar les obres de construcció del lateral de la C-31 al seu pas pel barri de Sant Crist de la ciutat de Badalona, que va ser rebutjada amb el vot en contra de Junts Pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP, partits que formen el Govern de Badalona. Atès que, amb aquest vot en contra, la construcció del segon tram del lateral que tant reclamen els veïns i que tan necessari és per a la bona mobilitat de la ciutat està més bloquejat que mai. És per aquests motius que el Grup Municipal del Partit Popular planteja els següents: ACORDS Primer.- Instar el Govern de Badalona i a la Generalitat de Catalunya, en el marc del Consorci urbanístic de les ARE l’Estrella i Sant Crist, que inclogui una partida per a fer front a les expropiacions i actuacions de terreny necessàries per a desencallar la construcció del segon tram dels laterals de la C-31 dins del pressupost d’inversions de l’actual mandat. Segon.- Sol·licitar al govern de Badalona que, amb independència de les aportacions econòmiques a l’operació, cedeixi gratuïtament al Consorci els solars de titularitat municipal situats a l’àmbit de l’ARE del Sant Crist a l’objecte de què es procedeixi a la major celeritat possible a la construcció d’un edifici per a reallotjar afectats i d’aquesta manera possibilitar a la major brevetat l’alliberament dels sòls necessaris per a la construcció del lateral. Tercer.- Sol·licitar al govern de Badalona que estableixi, juntament amb el Govern de la Generalitat, al si del Consorci, un calendari detallat perquè la Generalitat de Catalunya liciti al més aviat possible el tram dels laterals que restarà per construir i que afecta directament al barri de Sant Crist. Quart.- Comunicar els acords d’aquesta moció al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, a la FAVB i a les associacions i entitats veïnals del barri de Sant Crist. Senyor Alfons Lasso Rojas. Assumpte: Moció partida per a les expropiacions dels laterals Sant Crist.

SENYOR LASSO: El passat 30 de març d’enguany es va demanar en una comissió parlamentaria que s’inclogués en els pressupostos de la Generalitat una partida per a expropiar els terrenys necessaris per construir el lateral de l’autopista al barri de Sant Crist i

Secretaria General


un altra partida per a construir el propi lateral. Sorprenentment la CUP i Catalunya Sí que és Pot, formacions que diuen defensar els marginats i indignats van votar en contra de la proposta, van votar en contra del barri de Sant Crist. No ens va sorprendre que CIU i ERC amagats sota el nom de Junts pel SÍ votessin precisament que no. Doncs, ja ens tenen acostumats a decebre’ns i a trair-nos als veïns de Sant Crist. Doncs, ja l’any 1990 ens deia CIU Generalitat que hi havia diners per fer els laterals de Badalona i que estarien acabats al 1991, han passat 25 anys. Aquest anunci data del 22 de maig de 1990 i aquí ens van prometre 426 milions d’euros, 77 mil milions de pessetes d’aquella època,clar,per fer una sèrie d’obres a tot Catalunya, entre elles tenim el Túnel de Valvidrera, està fet. Tenim, per exemple, l’estació d’autobusos de Barcelona del Nord, l’aixecament de les vies del Barri de Poble Nou, tenim el Pavelló Municipal de Badalona, això està fet, tenim l’Escola de Policia de Catalunya, per exemple, tenim el Teatre Nacional, l’ampliació del Liceu i posterior reconstrucció perquè es va cremar, vull dir tot això, totes les obres estan acabades, almenys les que jo conec. Llevat d’una que posa aquí “Calçades laterals de l’autopista A-19 a Badalona, inversió 3.650 milions, acabament 1991” i això fa ser publicat en aquesta data ben gran. Posteriorment, hi ha dos o tres, als anys següents 1991, 1992 hi ha més anuncis d’aquest estil en què la xifra de 77 milions va en augment arriba fins als 100 milions de pessetes és a dir 600 milions d’euros. Aleshores, on va anar a parar aquests diners promesos aleshores?. Junts pel Sí va dir que l’Ajuntament de Badalona ha d’expropiar els terrenys i posar-los a disposició de la Generalitat, per tal de què aquesta pugui construir el vial, això fou signat en un Protocol a l’any 2009.És per aquest motiu que l’Ajuntament Ple ha d’incloure aquests diners en el pressupost d’inversions. Això, l’Ajuntament ho ha de fer perquè si no ho fa la Generalitat mai ho farà, doncs, pel que sembla els diners van venir a l’Ajuntament a l’any 90 però van ser gastar en alguna altra cosa, en què? No ho sabem. Però el problema és que per fer el lateral només caldria expropiar vint finques al votant de vint finques aproximadament, però com que l’any 2008 Partit Socialista, CIU i Esquerra Republicana van aprovar el projecte faraònic de l’Àrea Residencial Estratègica del Sant Crist, L’ARE conegut ARE Sant Crist, ara cal expropiar al votant de seixanta-sis finques gairebé tres vegades més del què és estrictament necessari per fer el vial, la qual cosa fa que tot quedi encallat, això ja ho van dir els afectats, en aquesta sala a l’any 2008 i no se’ns va fer cas. Per tant, el que cal fer i des de Sant Crist no ho demanem si no que ho exigim és que es deixi sense efecte i es derogui l’Àrea Residencial Estratègica del Sant Crist. Aquest planejament està sent objecte de cinc contenciosos administratius que estan aturats atès que el consorci que l’administra vol introduir unes modificacions per poder construir pisos de venda lliure, sense protecció oficial. Això fa que el problema encara s’encalli més. Cal comentar que, l’any 90 a la zona del Passeig de la Salut i carrer Manila, quan l’Ajuntament estava expropiant per fer el lateral i la sortida a l’entrada de l’autopista va incloure dues finques en l’expropiació que no estaven afectades pel lateral amb l’argument de què construiria pisos de Protecció Oficial. La justícia a qui van recórrer els propietaris va dictaminar que això no s’ajustava a dret. Per tant l’Ajuntament va tenir que retirar aquestes dues finques que una d’elles segur que l’heu vista perquè és un edifici que té els números 1, 2, 3,4,5 6, fins a la vuitena planta i es veu molt bé des de l’autopista. Següent, al Sant Crist s’ha fet el mateix amb l’Àrea Residencial però no amb dues finques si no amb més de quaranta, per tant és poblable que l’ARE de Sant Crist sigui anul·lat per la justícia si aquesta actua en coherència. Cal dir, que els veïns de Sant Crist inclosos en l’ARE i no afectats pel lateral van contractar dos advocats que curiosament no van fer res per defensar-los. Ara bé, un dels advocats tenia una casa a Bufalà afectada pel lateral i ja fa anys que ha cobrat la indemnització i la casa ja no hi és, curiós no?. Volem que aquesta manera d’actuar de l’Ajuntament d’expropiar a sac s’acabi i per tant m’adreço als partits aquí presents i en especial al senyor Falcó i al senyor Lladó per tal de què facin el que sigui necessari perquè la Generalitat deixi sense efecte i derogui l’Area Residencial Estratègica del Sant Crist i així l’Ajuntament de Badalona pugui entomar l’expropiació dels setze metres necessaris i exclusius per fer i obrir el lateral a Sant Crist, i no és una petició, és una ordre perquè ja n’estem tips d’ineficàcia, inoperància i abusos urbanístics. No ens serveix per a res el que es va votar al març aquest d’enguany de fer un estudi sobre l’autopista de Badalona perquè això l’únic que fa es posposar la solució real que és la que acabo

Secretaria General


d’exposar i això el que fa es tapar la ineficàcia de trenta anys, per no dir que va haver potser un possible desviament de fons. Cal derogar l’ARE Sant Crist, deixar-lo sense efecte i concentrar-se en els setze metres, tota la resta és una actuació de caire tal com ho sentim al barri mafiós i fraudulent, una estafa per la ciutadania que és qui ho acabarà pagant, tota l’obra, doncs, l’ARE és deficitari i inviable. Si no és fa el que exigim el problema no es desbloquejarà. Per tant demano que de moment s’aprovi aquesta moció que es presenta avui, perquè almenys el pressupost tingui la partida necessària per expropiar només els setze metres de vial, una vegada estigui derogat i deixat sense efecte l’ARE. Per últim, com que m’he referit als partits polítics i avui la moció la presenta el Partit Popular alguns penseu que critico a tots els partits llevat del Partit Popular, però és que el Partit Popular només ha governat una legislatura i mai ha tingut participació en el Govern de la Generalitat i el Govern espanyol no té competències en el que és el lateral de l’autopista perquè jo he sentit a dir a membres no d’aquest govern però anteriors que les competències del lateral són de Foment, i bé crec que no m’he excedit, no?. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies, en tot cas, només fer-li notar que les peticions i la moció es contradiuen en certa manera, alguna part del contingut però en tot cas donem la paraula primer al grup que ha presentat la moció i després ja als grups que passaran a parlar. SENYOR JURADO: Moltes gràcies, senyora alcaldessa. Indubtablement els veïns no tenen perquè defensar al cent per cent les mocions que presentem els partits polítics perquè no fan "seguidismo" si no simplement perquè participen quan tenen l’oportunitat de que alguna cosa beneficia o perjudica el seu barri. Després tenen la seva pròpia opinió "a Déu gràcies" i algunes vegades no coincideix amb el que presenta aquest grup municipal, cosa que és bo. SENYORA ALCALDESSA: Totalment, només volia fer notar que queda contradictori. En la moció es demana que hagi una partida per l’ARE i el que ell demana és que es suprimeixi l’ARE. SENYOR JURADO: No, no. SENYORA ALCALDESSA: No discutirem, vostè faci la presentació. SENYOR JURADO: No anem a veure, nosaltres no demanem una partida d’expropiació per l'ARE, perdoni, estem demanant una partida d'inversió per expropiar les finques que afecten el lateral de l’autopista que en concret són 23. L'ARE té una altra via, l'ARE en aquests moments i vostè ho ha de saber s’ha aprovat definitivament el planejament en compliment de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, veritat senyor Lladó, precisament el va aprovar el govern i s’està aprovant, precisament, en compliment d’aquesta sentència, estic parlant de l'ARE de l'Estrella , per això jo no estic fincant-me en l'ARE de l'Estrella, senyor Lladó, estic ficant-me en l’expropiació de les finques necessàries per fer el lateral de l’autopista, malgrat que va lligat en ell Consorci que contempla dues fases: ARE Estrella i Sant Crist, ens entenem?, val. Sota aquest punt de vista l’únic que demanem amb aquesta moció és que l'Ajuntament, dues coses importants: tingui una partida pressupostària d’’inversió per començar a afrontar l’expropiació de les finques necessàries perquè la Generalitat de Catalunya no tingui l’excusa de dir que no fixarà pressupost fins que no tingui disponibilitat del terreny. Jo sé que vostè ha fet una proposta de modificar la moció en el sentit de què instem a la Generalitat de Catalunya i a l'Ajuntament a que fixin partides en els seus pressupostos per a les expropiacions però és que això aniria en contra del que va signar l'Ajuntament en el 2009 on diu que “les expropiacions són competència de l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya la construcció del lateral”. Per tant, tot i entenent que tot el que sigui modificar en positiu la moció no se la hi puc acceptar perquè estaríem contravenint el que es va signar al 2009 on nosaltres tampoc estàvem governant, però que d’alguna manera s’ha de contemplar. Per tant, el que nosaltres pretenem, i fixeu-vos que tampoc li he posat quantitat perquè indubtablement no li dic els set milions que contempla el projecte si no la necessària per alliberar l'espai que es pugui construir els laterals de l’autopista, punt número u. En el punt segon i això és important jo crec que s’ha d’iniciar ja la possibilitat d’edificar els edificis per a recol·locar els veïns afectats per l’expropiació, perquè hi ha veïns que voldran que se’ls ubiqui a la zona i tenen dret perquè així ho marca la llei, hi ha veïns que diran que volen els diners i hi ha

Secretaria General


veïns que diran que volen ubicar-se fins i tot fora de la zona i si hi ha espai públic no crec que hi hagi cap problema. Per tant, el segon punt el que li estem demanant a l'Ajuntament prèvia valoració econòmica és que cedeixi de manera immediata els dos espais que estan lliures que són municipals del carrer Abat Escarré, Sant Joan de la Creu i el carrer Agueda Mompel carrer Selva que són dos espais lliures que no hi ha res construït que són municipals de cara al fet que allí es pugui començar a fer el projecte d’edificació d’aquests dos nous edificis. Instant a la Generalitat de Catalunya, lògicament, que com ha de posar el 50 per cent de l'aportació econòmica que posi sobre la taula també aquesta aportació del cost dels terrenys, que hauria de servir perquè els responsables de l'ARE, en aquest cas del Consorci, encarreguin ja els projectes per poder començar a fer l’obra dels dos edificis que permetran tenir habitatges en dos o tres anys perquè es pugui començar a recol·locar els veïns en habitatge públic. Per tant, el que nosaltres estem demanant és que per una banda, que la partida d’inversió contempli en aquesta legislatura perquè això no va a ser per a la setmana que ve disponibilitat econòmica per poder començar a fer les expropiacions i que al mateix temps s’avanci en la cessió d’aquests dos espais públics que són municipals al Consorci que gestiona l'ARE també Sant Crist perquè comenci a fer els projectes d’aquests dos edificis que serviran per a la recol·locació dels veïns que s’aniran amb molt millor ull si ja li diuen aquell és el seu pis, sí és que li interessa. Això és el que pretenem en aquesta moció independentment que com diu el veí que ha parlat hagi molt més contingut que vostè sap i jo també a l’hora de planificar de nou aquesta construcció de l'ARE, tant en la forma com en donar els habitatges com els percentatges d’habitatge públic o privat que es puguin fer en aquesta zona. Per fer efectiu, és més, vostès saben i jo també perquè vostès ho estan tramitant que si tot va bé aquest ARE tindrà en teoria beneficis perquè es pugui repartir i rescabalar quan es finalitzi sobre les administracions que han aportat diners, perquè si no s’aporta aquest diner d’inici, aquests terrenys perquè es pugui edificar i aquestes expropiacions serà el conte de la lletera i mai es podrà començar, per tant la nostra moció va en el sentit i torno a ser molt específic, no em fico amb l'ARE, ja ens ficarem, ara no, ara no toca, és partida d’inversió per a l’expropiació de les 23 famílies el lateral de l’autopista passa per casa i iniciar la tramitació de fer possible que es construeixin habitatges per recol·locar tal com marca la llei a aquests veïns abans de fer-los fora del barri. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Ciudadanos propone también la moción igual que Convergencia i Unió, proponemos la moción no es que intervengamos, es una moción compartida por el Partida Popular. A mi me sorprende que un tema que en las elecciones, en la campaña electoral, era un tema fundamental que todo el mundo hablaba de él como básico y que realmente lo es porque no solamente a Santo Cristo a los barrios colindantes de por encima de la autopista la comunicación y la actividad económica se resiente mucho de que no exista todo el lateral construido. Me ha gustado mucho la intervención de Lasso porque ha sido educativa yo no sabia tanto, que llevara tanto tiempo el tema y me parece que lo bueno es concretar y el señor Jurado lo ha explicado bien, si dentro del proyecto general el primer paso es expropiar un determinado número de fincas para que la Generalitat pueda hacer el lateral pues hagamos esa expropiación demos una solución a los expropiados de acuerdo con sus intereses y con los intereses del Ayuntamiento y pongámonos a trabajar. SENYOR FALCÓ: Nosaltres hem col·laborat en la redacció d’aquesta proposta de moció que al principi obviava alguna cosa que és fonamental i que ja hem compartit alguna vegada, que jo crec que hem explicat alguna vegada i que si no recordo malament fins tot en un debat a la televisió vaig tenir oportunitat d’explicar conjuntament amb el regidor d’Urbanisme amb el qual anem vetllant per aquesta qüestió, és a dir, aquí el que és important és el punt de la moció en què és demana explícitament a l’Ajuntament que faci aquesta cessió d’aquest solar que ja existeix sobre el qual ja es podria començar a construir però que jurídicament el Consorci el necessita per poder fer la construcció d’aquest bloc d’habitatge, d’aquest primer bloc d’habitatges, amb el qual s’han de reallotjar els veïns que així ho vulguin, els veïns que prefereixin un habitatge a uns diners propvinents d’una expropiació que encara no s’ha començat ni a fer, per tant és allò de si l’estratègia és pagar en especies o intentar pagar amb diners o amb una combinació de les

Secretaria General


dues coses. Per tant l’idea de què aquest Consorci pugui tenir aquest solar i després el compromís, que crec que hi és, de part de les dues administracions que formen part del Consorci de posar els recursos mínims que facin falta per fer viable aquesta primera construcció d’aquest bloc em sembla que són la clau de volta per desencallar tota la resta. Què si fa vint-i-cinc anys que se’n parlar o més i si es poden exhibir programes electorals complerts en el noranta per cent llevat d’això jo crec que déu ser per alguna raó més que no pas culpa en aquest cas del govern de la Generalitat de torn. Jo crec que aquí i ho he dit moltes vegades la ciutat en el seu conjunt no ha estat en les seves prioritats desencallar aquesta qüestió. Jo sóc dels què crec que ara estem en un moment en què tot això que veiem tant lluny ho tenim més a prop, ho tenim més a prop si no discutim gaire més, si no posem en dubte el full de ruta que s’ha plantejat en el si del Consorci, si som capaços d’entendre que la transformació d’aquests dos ARES, l’ARE de l’Estrella i l’ARE de Sant Crist junts en aquest Consorci, doncs, són el que permet que les plusvàlues de l’un, l’Estrella, vagin a parar a l’altre al de Sant Crist que és deficitari i per tant que l’operació urbanística té un sentit nord de sud, sud de nord, de transformació més ample, més gran que la del simple construcció del lateral. Jo també me’n faig creus de com és possible que hagin passat tants anys i hagin estat incapaços de fer aquest lateral però en tot cas tampoc crec que sigui el dia avui de fer revisionisme històric sobre el que hem fet els uns, el que hem fet els altres, el que alguns haguessin pogut fer i no van fer, el que altres van torpedinar en algun moment, no crec que sigui el moment jo crec que ara tenim identificat quins són els petits passos que podem fer, realistes, pragmàtics amb els diners del quals es puguin disposar per anar de veritat desglossant això i el meu capteniment en aquesta qüestió i el que jo sempre he intentat convèncer els que ara governeu la ciutat i els que governen la Generalitat és que no cal que ens discutim gaire més, ara tenint enfilat un camí, tenim un Consorci que l’hem de dotar pressupostàriament i l’hi hem de donar facilitats perquè pugui fer la feina i estem en un moment d’una bona col·laboració per fer petits passos endavant i aquesta moció no significa ni un abans ni un després, aprovar-la no ens allunyarà ni un mil·límetre de la convicció de seguir treballant en aquesta direcció. Per tant fins i tot podríem considerar que aquesta moció és sobrera vista la determinació amb la qual s’està actuant crec des de les dues administracions, però en tot cas la moció hi és, val la pena que li donem suport perquè ningú no pugui dir que no li hem donat suport però em sembla que el fonamental és treballar per passos i per fases , no embolicar-nos en si hi haurà habitatge lliure o protegit o com serà una cosa o com serà l’altra si no fer via i tirar endavant perquè si no això no ho tindrem i es tornarà a encallar i tornarà a passar alguna i ara jo crec que ara la tenim la pilota posada en el punt de penal que gairebé no hi ha ni porter i per tant és l’hora de fer el gol i com que és l’hora de fer el gol. I com que és l’hora de fer el gol, la pilota la tenim de penal i és bastant senzill de poder desencallar això perquè requereix una aportació de diners sí però sobretot requereix determinació i convicció de les parts de fer-ho possible, em sembla que estem en un procés d’aprovació d’un Pla Director Urbanístic que a finals d’aquest any estarà enllestit i permetrà aquest traspassament de plusvàlues d’un ARE el de l’Estrella a l’altre al de Sant Crist, crec que si fem aquesta cessió del solar al Consorci tindrem l’eina sobre la qual construir aquest bloc d’habitatges, crec que aquest bloc d’habitatges són les especies amb les quals podrem pagar reallotjaments i per tant poder començar a enderrocar alguns dels habitatges i que per bé que tot això sigui llarg, perquè ho serà ens hem de posar a treballar en aquest full de ruta concret, jo hi confio i crec que entre tots ho farem possible si ens concentrem i ens focalitzem en les solucions més que no pas en buscar nous problemes, que ja n’hi ha prou. SENYORA BOTEY: Bona tarda, de nou. Bé, nosaltres recolzarem aquesta moció i és ben veritat que jo crec que la ciutat té un deute històric amb el barri del Sant Crist, de fet ens hem reunit moltíssimes vegades amb les associacions de veïns intentant buscar una solució però jo crec que ara seria el moment de posar fi a l’agulla i sembla que aquest agulla té possibilitat d’enfilar-se per tant nosaltres donarem el suport tal com hem dit. A diferència del que deia el senyor Falcó sembla que hi ha determinació per part de les dues administracions de posar-se d’acord a desencallar aquest tema però hem de ser realistes. És a dir, si nosaltres tenim un grup de veïns en aquest cas vint-i-dos o vint-i-tres, crec recordar, que s’han de reallotjar en algun lloc i que evidentment tenen tot el dret de decidir

Secretaria General


allà on volen anar i per una altra banda tenim la possibilitat de què en aquesta pastilla dins del barri es pugui construir, doncs, nou habitatge tot això acaba en una conclusió clara i és que hem de posar una partida pressupostària per poder fer front a aquestes despeses. Per tant, tal com deia jo en aquesta metàfora tenim el fill, tenim l’agulla tenim la determinació, tenim l’espai, doncs, posem la partida ajudi a que això es desencalli d’una vegada per sempre. Gràcies. SENYORA ALCALDESSA: Ara passarem la paraula al senyor Lladó que parlarà des del govern i farà una proposta d’esmena encara que el senyor Jurado ha dit que no la podien acceptar, però m’agradaria que la pogués explicar, el motiu de la proposta que fèiem. SENYOR LLADÓ: Efectivament, nosaltres proposàvem un canvi en el primer acord, que el que situava precisament és que “Instar al Govern de Badalona i a la Generalitat de Catalunya, que en el marc del Consorci urbanístic de les ARE l’Estrella i Sant Crist, determini les partides necessàries etc...” a partir d’aquí és el mateix. Sí, que ens sembla important incloure això i per això hem fet aquest esforç, que de fet avui doncs hem anant compartint amb cadascú de vosaltres perquè estiguéssiu al cas d’aquesta voluntat d’incloure aquest petit canvi perquè és un canvi que ens sembla important perquè com d’alguna manera ha apuntat el regidor Falcó, tenim un instrument que ens agradarà més o menys, que el podrem discutir més o menys i fins i tot allò rememorar l’històric però a dia d’avui és l’instrument que tenim per desbloquejar aquest tema i aquest instrument és diu ARE de l’Estrella i Sant Crist. Tot el full de ruta que jo ara us detallaré i tota la feina que sabeu que s’està fent està vinculada precisament amb aquest instrument i precisament crec que és oportú situar-lo en la moció. Nosaltres amb aquesta inclusió que entenem que és una proposta d’esmena, que no només és assumible si no que és raonable i que respon a la lògica a la qual estem treballant aquest tema,doncs, podia tenir el vot a favor del govern. D’altra manera nosaltres ens estem plantejant no un vot en contra en cap cas, si no un vot d’abstenció que permetria que aquesta moció tirés endavant. En tot cas, per formular el sentit final del vot ens esperarem, doncs, al final del debat i a partir d’aquí entro en matèria. Abans d’entrar,amb el Melgarejo parlàvem, jo li he dit quantes vegades has assistit a un ple en el qual els regidors han votat mocions demanant l’acabament dels laterals, jo li he dit “moltes, segur” i m’ha dit “moltes no, masses”. Segurament, per tant hem perdut el compte de les vegades que aquest ajuntament ha aprovat aquesta mena de mocions i això d’alguna manera és un símptoma i un indicador a la vegada d’un fracàs col·lectiu però que en tot cas estem treballant per solucionar i aquí sí que m’agradaria que de la meva intervenció final en sortís un missatge, doncs, de què estem avançant i creiem que estem com comentava el Falcó al final del procés. El govern de la ciutat ha situat l’acabament de les calçades laterals i la transformació de la C-31 com una de les seves prioritats, així ho vam destacar i així ho vam expressar al president mateix de la Generalitat, que en aquest mateix Saló acabada la visita institucional, doncs, va remarcar que aquest era un tema prioritari també pel govern. Avui podríem retreure a l’anterior govern que ara ens reclama que tramitem expropiacions, el fet que l’àrea que m’ha tocat dirigir ens ha tocat tramitar que tot just hem acabat ara de tramitar una expropiació pendent no de la segona fase si no de la primera fase. Aquesta expropiació pendent que per sort hem pogut acordar en termes satisfactoris, entenem, ja va passar a l’anterior ple, doncs, una modificació pressupostària per poder-hi fer front. També haguéssim pogut lamentar, també podríem lamentar la falta de inversió en la millora provisional del Tram de Sant Crist, després em referiré, en un estat de marginalitat i desgració que no es mereix ningú a la ciutat i que també s’hagués pogut avançar en els enderrocs de Martí i Pujol que també ens toca abordar ara perquè són temes de la primera fase. Estem parlant de la segona però encara tenim pendents de la primera. En tot cas, ni els veïns de Sant Crist ni la ciutat es mereixen una nova picabaralla al Saló de Plens en aquest tema, aquí entenem que toca un consens, ens agradaria que d’aquesta moció en sortís una aprovació per unanimitat. Per això, hem treballat per introduir aquest petit canvi en aquesta moció i en tot cas, aprofitar que és una moció tant aquesta com la del Front Marítim en la qual ens ha permès parlar de ciutat i parlar de projectes, per tant això és positiu. En què estem treballant com a Govern? treballàvem l’idea compartida amb Territori i Sostenibilitat de poder licitar les obres de la segona fase abans d’acabar el 2019 i si pot ser abans d’acabar el mandat. És un repte ambiciós però entenem que és

Secretaria General


possible i aquest govern posarà i treballarà com calgui i quan calgui al costat, doncs, del departament responsable per fer-ho possible. Per satisfer aquest objectiu estem treballant com mai amb el Consorci de l’ARE de Sant Crist del qual formen part i en el qual participa l’alcaldessa directament i jo mateix. Aquest impuls polític ens ha de permetre avançar, juntament, amb l’INCASOL en identificar un full de ruta concret per aconseguir el desbloqueig d’aquest repte urbà. I breument, us apunto aquest full de ruta per veure que s’ha anat avançant en algun cas. La Junta de Direcció del Consorci prevista pel proper mes de juny, per tant d’aquí a unes poques setmanes, voldríem que impliqués ja, que evidenciés, que visualitzés ja aquest compromís de reforç pressupostari per part de les dues administracions. A hores d’ara, el Departament de Badalona Habitable està treballant en la delimitació d’un solar a Sant Crist, concretament, al carrer d’Agueda Mompel, tot i que també hi ha un altre solar municipal aquest ens sembla el més apropiat per a portar-ho formalment al Consorci. La nostra idea compartida amb l’INCASOL és que cal cedir aquest espai per construir un primer bloc que serviria per atendre el reallotjament de pràcticament totes les famílies afectades que els nostres càlculs indican que acabarien optant per aquesta fórmula de reallotjament. Precisament, fa unes poques setmanes vam recepcionar un treball de camp que s’ha fet i que determina que entre les famílies afectades,doncs, per aquesta operació serien una vintena les que optarien per aquest reallotjament. Precisament, doncs, amb la construcció d’aquest bloc podríem alliberar sòl i assegurar que el lateral es pot construir sense haver d’esperar necessariament a la tramitació del Pla Director Urbanístic i per tant a la construcció de la nova façana de Sant Crist. Per tant, aquesta preocupació de què un i altre tema van lligats, doncs, trobem una solució flexible per poder avançar amb la màxima celeritat per la construcció dels laterals. Per tant, així ens donem una flexibilitat que creiem important i interessant per poder combinar el procés de transformació urbana amb la construcció de les calçades, per tal que no es frenin mútuament si no que es complementin i ens permetin millorar la ciutat. A hores d’ara també estem treballant amb una nova proposta de modificació de planejament previst com s’ha comentat que ens agradaria, doncs, tenir acordat al llarg del 2016, en aquesta proposta de planejament previst hem anant parlant amb l’associació de veïns però també voldríem plantejar en un procés participatiu una mica més ampli. Són conscients que caldrà revisar alguns aspectes de la transformació urbanística amb l’objectiu d’assegurar la viabilitat del projecte amb el seu conjunt i en aquest sentit, doncs, entenem i creiem i estem convençuts que tenim un bon clima de treball amb el Departament de Territori i Sostenibilitat, vaig acabant. Mentrestant, reiterem que és just perquè ja ho havíem dit plantejar una actuació provisional en el sector, tenim un estudi prou avançat per part del Departament de Projectes i Obres que xifra una actuació, insisteixo, provisional de dignificació en uns 200.000 euros, caldrà finar-lo i poblament i estem treballant en això podrà entrar en un primer annex d’inversions. Aquest mandat i ara sí que és l’últim paràgraf, és clau desbloquetjar la finalització del laterals, ja veuen que hi molta feina, que bona part d’aquesta feina, doncs, l’estem adreçant, l’estem conduint i el nostre objectiu és que els laterals es puguin començar al primer any del següent mandat, per tant estaríem parlant d’entre el 2019 i el 2020. El govern hi aposta de valent i ja veieu que només és de paraula i esperem que aviat amb aquestes paraules i amb aquests fets que s’apunten també s’acompanyin modificacions pressupostàries per fer-ho possible i moviment en el barri de Sant crist que bona falta li falta. SENYOR JURADO: Després d’escoltar al senyor Oriol, no sé quin problema té en acceptar la moció?. Perquè teòricament el que són els solars, les edificacions, les aportacions diu vostè que està treballant, què és el que demanem no crec que tingui problema. I en l’altra part que vostè diu, miri la resposta que tenim aquí d’un senyor que es diu Josep Rull i Andreu, el déu vostè conèixer, “en relació amb l’execució de les obres del lateral de la C-31 de Badalona al seu pas pel barri de Sant Crist el govern resta a l’espera que l’Ajuntament de Badalona posi a disposició del Departament de Territori i Sostenibilitat els terrenys necessaris segons s’estableix el protocol signat en l’any 2009”. Si nosaltres acceptem la proposta que vostè fa, no servirà per a res perquè llavors la Generalitat de Catalunya diu que ella no entra en posar diners per a les expropiacions perquè vostè ja va signar, que són cosa seva. Per tant, jo entenc que hi ha que demanar a la Generalitat de Catalunya que

Secretaria General


posi diners per a que el Consorci avanci en el projecte que vostè està dient per a fer aquests edificis però no per a les expropiacions perquè estem subjectes al què ja va aprovar aquest Ple, al què ja va signar aquest Ple en l’any 2009 i si ara signem i aprovem que la Generalitat destini diners del seu Pla d’Inversió per aquest tema tornarem a encallar el procés. Per tant, vull dir-li que no puc acceptar i lamentaria molt que per això vostè s’abstingués o votés en contra perquè sé que no és la seva intenció anar en contra de Sant Crist perquè no accepti aquesta esmena que vostè sap que és inviable i que provocaria una confrontació una altra vegada entre les dues administracions. Per tant, com a propulsor de l’esmena, juntament, amb Ciutadans i Convergència i Unió la postura del Partit Popular és no acceptar la seva proposta d’esmena, però no perquè m’agradi si no perquè va en contra del què tenim signat i tinc aquí la carta del Conseller de Política Territorial. Per tant, de veritat, que ho sento però és inviable. SENYORA ALCALDESSA: Hi ha alguna paraula, alguna altra paraula al respecte?. Amb tot el respecte senyor Jurado, ara passaré la paraula, crec que no és incompatible una proposta amb l’altra perquè el que nosaltres proposem amb aquesta esmena és que la Generalitat i l’Ajuntament, o sigui les dues administracions que formen part del Consorci de l’ARE posin diners en aquest Consorci, augmentin les partides, això no és incompatible amb el que... SENYOR JURADO: Vol vostè tornar a llegir el que ha llegit per a les expropiacions. Si vostè em diu que posin diners per a l’execució cap problema però vostè deia per a les expropiacions,això és inviable. SENYOR LLADÓ: Sí, sí efectivament el redactat diu “per fer front a les expropiacions” , jo crec... SENYOR JURADO: Tenim un problema. SENYOR LLADÓ: Jo crec, a veure, nosaltres estem treballant dins del Consorci amb l’INCASOL, és un tema que l’hem plantejat, és tema que.. jo ni hi veig el dramatisme ni veig aquí un conflicte institucional entre les dues parts, no sé. Jo, insisteixo que és important que aquesta moció la puguem aprovar tots. Podríem, potser enlloc de referir-nos a les expropiacions fer servir una paraula més amplia que podria ser efectivament “execució” i en tot cas ja negociarem el que ... SENYOR JURADO: Però senyor Lladó fa vuit dies vam presentar la moció, no ha tingut vostè temps per asseure-nos a dir a veure que filem?. SENYOR LLADÓ: Sap que, precisament Convergència ha introduït tota una sèrie de modificacions que van ser ahir. SENYOR FALCÓ: És que va ser divendres que votava aquesta moció. Així que imagina’t. SENYOR LLADÓ: En tot cas, nosaltres tant bon punt hem tinguda la versió definitiva del què s’aprovava avui... SENYOR FALCÓ: Podria fer un apunt d’informació en relació de la que esteu tenim per assenyalar que no sé el que ha contestat el conseller perquè això és com el dia que van fer no sé que a les barques, que també el meu departament va fer una actuació a les barques i jo no en tenia ni idea perquè el departament és molt gran. Però bé en tot cas, a veure, és veritat que la Generalitat fa el lateral una vegada rep de l’Ajuntament els terrenys lliures i expedits, diguem, expropiats, nets, per poder fer l’actuació, això és així. Però és que vam crear un Consorci en el qual hi som tots dos que ha de fer totes les actuacions, també les expropiacions. Per tant, en el vaixell hi estem junts, la Generalitat i l’Ajuntament i això és el que jo crec que malgrat que sobre el paper sigui cert que l’expropiacions li toquen a l’Administració local perquè qui fa el vial responsable de la carretera o de la mobilitat faci la seva feina és l’Ajuntament però en aquest cas és el Consorci que treballa conjuntament, consorciadament, que estableix les prioritats de despesa del seu pressupost etc. Per tant, si posa “expropiacions” posa “expropiacions”, si vols posar ”actuacions” que posi “actuacions” si vols posar “execucions” que posi “execucions”, és igual del què es tracta és de què quan correspongui siguem capaços primer, de tenir el solar a nom titularitat del Consorci, això el primer. Segon, que les dues administracions en la mesura del possible, per cert, això serà possible per part de la Generalitat si el Parlament aprova un pressupost, per tant, ja li demanarem al Partit Popular, a Ciutadans, a Catalunya Si que es Pot i a la CUP que ens recolzin per tenir un pressupost de la Generalitat perquè les coses funcionen així en el món

Secretaria General


real les coses van així. Per tant, necessitem un pressupost, aquest pressupost la clau la té la CUP per tant perquè la Generalitat faci aquesta aportació necessitem el pressupost, si no la podrem fer, per tant que quedi clar que la realitat de la vida és aquesta. Per tant, en la mesura del possible, en la mesura del possible,no, amb el compromís que hi ha, tots dos hi posarem una aportació de diners per fer possible els primers habitatges, els primers reallotjaments, les primeres expropiacions etc. I ja està, i no ens compliquem tant la vida, estem junts en aquest vaixell i hem de seguir junts, l’hem de portar a on el volem portar, ho podem fer, estem en condicions de fer-ho. Per tant, si hem de posar “expropiacions” hi posem “expropiacions” si hem de posar ... que no passarà res, i si hem de posar “actuacions” hi posem “actuacions”. SENYOR LLADÓ: Si us sembla, senyor Jurado si enlloc de posar “per a fer front a les expropiacions” poséssim “a les actuacions”?. SENYORA ALCALDESSA: En genèric. SENYOR LLADÓ: En genèric, amb l’informació que ha donat el senyor Falcó de què l’instrument és l’ARE. SENYOR JURADO: Haurà de proposar, de concretar, no em posi “actuacions” perquè són totes. SENYOR LLADÓ: Per desencallar. SENYORA ALCALDESSA: Per desencallar, senyor Jurado. SENYOR LLADÓ: No es pot desencallar sense les expropiacions. SENYORA ALCALDESSA: Es tracta no només de desencallar si no de marcar també la responsabilitat, o sigui que la Generalitat també inclogui pressupost perquè si nomes ho fem l’Ajuntament, si només l’Ajuntament juguem aquesta partida per molt que tinguem el compromís de les expropiacions hi ha molta més cosa, moltes més despesa que si no el projecte no és viable, és important que la... SENYOR JURADO: Diguem com quedaria si és tan amable. SENYOR LLADÓ: “Instar al Govern de Badalona i a la Generalitat de Catalunya ,que en el marc del Consorci urbanístic de les ARE l’Estrella i Sant Crist, determini les partides necessàries en els seus respectius pressupostos d’inversions per fer front a actuacions necessàries per a desencallar la construcció del tram dos dels laterals de la C-31”. SENYORA BOTEY: A veure, jo no és el moment d’intervenir però jo penso que la proposta que els hi fa el senyor Lladó, és que lèxicament si tu inclous la paraula “actuació” deixes d’alguna manera el camp obert a que es pugui actuar en allò que calgui, per tant, jo crec que el Govern els hi està donant la possibilitat en aquesta moció de dir “posem-nos a treballar i fer allò que calgui per resoldre el tema”. Per tant, nosaltres no hem presentat la moció si l’haguéssim fet ho acceptaríem. SENYOR JURADO: Bé, Convergència està d’acord, en aquesta variació, senyor Falcó, posar “actuacions”?. SENYOR FALCÓ: Sí. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Decía, que me parece que lo correcto podría ser para no obviar la palabra “expropiaciones” que creo que es importante. SENYOR LLADÓ: Per a nosaltres era important, era que el Partit Popular amb això no es sentia còmode. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Yo lo que decía era que en el primer punto, que pone “que inclogui una partida per a fer front a les expropiacions i actuacions”, poniendo esa palabra yo creo que no rompe el espíritu de la moción que presenta el Partido Popular. SENYOR JURADO: Pot posar-se, figura les dues coses “actuacions” i “expropiacions”. SENYORA ALCALDESSA: Si féssim, doncs, així tindríem aprovació per unanimitat? Molt bé. Doncs s’aprova i per concloure, si ja ho hem tanca,si ara li passarem el text. En tot cas i per tancar i ara li passaré al senyor Lasso, torna a tenir el torn de paraula però abans de què l’agafi jo voldria dir-li que vostè ha fet unes afirmacions en la seva intervenció que jo voldria contestar breument. Evidentment que hi ha coses de la història de fa 25 anys que en tot cas per ètica institucional haurem d’aclarir perquè vostè deia que aquí havia uns diners que s’havien cobrat i que no sabia on havien anat a parar, serà una cosa que per transparència, doncs, haurem d’aclarir per tenir un relat si més no clar sobre aquests fets, nosaltres en l’històric no ens constava aquesta informació. En tot cas, només aclarir que la

Secretaria General


proposta que es va fer al Parlament perquè el Parlament discuteixi i aprovi un suport de la Generalitat per desencallar el procés de C-31 és una clara voluntat de què això sigui així i és així, vull dir, no té volta de full no té una altra opció que, i fixeu-vos que l’esmena que nosaltres vam presentar va a tenor, el discurs que hem estat tenint des de que hem entrat al govern amb totes les persones que s’han presentat de candidats a la Generalitat, amb el propi president i amb tots els àmbits en què nosaltres estem tenint intervencions que és no deixar sol al municipi de Badalona davant d’aquest repte perquè l’autopista no va ser una voluntat municipal. L’autopista va venir imposada per uns plans d’infraestructures que decidia l’Estat en el seu moment i que nosaltres, l’impacte que ha tingut l’autopista sobre Badalona no és just que a hores d’ara cinquanta anys després de la inauguració d’aquesta autopista encara ara no estiguin fets els laterals i el cost de minimitzar l’impacte d’aquesta agressió que va patir la Ciutat de Badalona estigui a càrrec només del municipi. I aquesta voluntat de traslladar el problema al Parlament i que el Parlament s’impliqui i que el Parlament també hagi d’invertir i hagi d’estudiar sobre com minimitzar l’impacte de l’autopista a la ciutat de Badalona ens sembla que és un acte de responsabilitat que tenim com a govern, que hem d’assumir la nostra part en aquesta priorització de Pla de Govern com ja hem dit i ha explicat el senyor Lladó però també pujant el debat sobre aquest tema dels laterals al si , a primer pla del Parlament i de totes les Entitats supramunicipals perquè aquest no és un problema només de la Ciutat de Badalona, no és un problema del barri de Sant Crist, és un deute que té el país, és un deute que té l’estat amb aquesta ciutat, amb aquest barri i amb aquesta ciutat. I, ens semblava i ens sembla que,i vostè ha presentat la prova, si de tots els plans que es van proposar a la Generalitat fa més de vint-i-cinc anys aquest és l’únic que no ha complert ens sembla que hem de ser també actius en retornar a la Generalitat aquest deure de què també s’ha d’implicar en la consecució d’aquest problema i no només com a municipi, per això li dic que el fet de què el Parlament digués que volia discutir-ho aquesta proposta que havia fet el Partit Popular unilateralment que la volgués discutir conjuntament amb la que feien les altres forces parlamentaries tenint en compte la proposta que feia l’Ajuntament, jo crec que la lectura no és d’estar en contra si no d’anar a fer un pas més enllà. Només era per aclarir la valoració que vostè feia d’aquesta intervenció. I ara ja sense més li passo la paraula, els seus dos minuts que té per tancar el debat. SENYOR LASSO: Cinc. SENYORA ALCALDESSA: No, no la segona volta és de dos. SENYOR LASSO: Són cinc i cinc. Ha canviat? SENYORA ALCALDESSA: No, la segona volta. SENYOR LASSO: La segona volta, sempre eren cinc la primera i cinc la segona, sempre ha sigut així, ha canviat el Reglament?.Llavors és que ha canviat. SENYORA ALCALDESSA: Vostè té la paraula. SENYOR LASSO: Em pot tornar a llegir abans, el senyor Lladó, l’esmena que han fet?. SENYOR LLADÓ:“Instar al Govern de Badalona i a la Generalitat de Catalunya, que en el marc del Consorci urbanístic de les ARE l’Estrella i Sant Crist, determini les partides necessàries en els seus respectius pressupostos d’inversions per fer front a actuacions i expropiacions necessàries per a desencallar la construcció del tram dos dels laterals de la C-31”. SENYOR LASSO: Bé, això no es podrà fer, simplement perquè hi ha cinc contenciosos i mentre que hi hagi aquests cinc contenciosos que no es resolen no es farà res, absolutament res. És així perquè si es construeix alguna cosa i després la justícia ho tomba, doncs, pot anar a terra i bé el que comentava el senyor Falcó, això ho hem sentit des de l’any del 2003, “de l’any de la picó”. Vull dir sempre sentim el mateix, però es que el problema és que aquí s’ha encallat perquè? Perquè es vol fer l’ARE Sant Crist. Si és fes només, si només s’obrís els tres carrils del lateral això no és tant complicat, això és pot fer però s’ha d’anul·lar aquest ARE igual que en el Port es va fer. El Port es volia fer per expropiacions però com que vam tenir un bon advocat allà, una persona honesta, allà van aconseguir que no és fes per expropiació i van tenir que fer-ho per cooperació. Per tant, és que no es pot fer i aquí el conflicte que jo veig, perquè jo si que us dic que aquesta és l’ultima vegada que vinc però ja no vindré més, aquí el que he vist és la mateixa confusió

Secretaria General


que hem tinc fa cinc anys i cada vegada que venim a fer un debat, que simplement, que això qui ho paga i qui no sé què, no. Però si la Generalitat no ha estat capaç de començar el lateral de Martí Pujol, no ha estat capaç, i diu que s’ha de fer un estudi arqueològic. Això ja l’hauria d’haver contemplat ella, perquè és el promotor de l’obra qui fa els estudis arqueològics, en canvi s’han gastat seixanta mil euros en un estudi per fer un carril bici d’aquí a Blanes que val deu milions d’euros i dius ara volen fer un carril bici si no són capaços d’acabar el lateral i volen fer un carril bici de deu milions en un lloc que no hi cap, si les associacions de ciclistes estan dient que no hi cap. I, en un ple el senyor Falcó va demanar dos-cents quaranta mil euros per estudiar com es podia anar en bicicleta per Badalona, vull dir és que això que heu dit no es farà i jo fins tot li demanaria al Partit Popular que la retiri, que retiri la moció perquè això que es vota és inútil, amb això no es farà res. Jo en el meu paper no tinc el de l’ARE però és que si no es deroga l’ARE no es pot expropiar ni un metre, és a dir o expropiem tot, les seixanta-cinc finques, perquè la vorera que tenim davant de casa dels meus pares que té vint-i-cinc centímetres li vam demanar a la Generalitat que perquè no feia una vorera d’un metre, va dir “no puc tocar un sol metre”, si no es fa tota l’expropiació de tot l’ARE no es pot tocar ni una pedra i, perquè ho dic? perquè hi ha cinc contenciosos que estan aturats i estan esperant que es faci qualsevol modificació per engegar-los de nou, perquè no es pot fer. Per tant, ja dic el Partit popular ha presentat la moció però jo es que fins i tot la retiraria perquè el que estem aprovant aquí és totalment inútil. SENYOR JURADO: Simplement per qüestió d’ordre i aclarir el tema que no torni a passar. L’article 82.5 estableix que la persona sol·licitada disposa de cinc minuts per intervenir i la replica d’intervenció també durarà cinc minuts més, article 82.5, ho dic perquè en el futur no ens torni a passar que ja ens ha passat dues o tres vegades, ara ja ho tenim més clar tot, però tenia raó el ciutadà. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies. SENYOR JURADO: I per suposat no retiro la moció, encara que estigui en discrepància amb ell. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies, doncs, aquest punt ja queda tancat. SENYORA GALLARDO: Com a regidora del districte voldria agrair l’esforç que s’ha fet des del govern i dir que els veïns no podien esperar vint anys més per terminar la dignificació del barri. Per tant, bé doncs estarem alerta i en això estan els veïns i la seva regidora.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25. 8. Moció que presenta el grup municipal Socialista per a eliminar de les hipoteques l’índex de referència de préstecs hipotecaris a més de tres anys (IRPH) declarat nul.

Les tres modalitats de IRPH (caixes, bancs i entitats) han estat índex utilitzats per a referenciar més de 1.500.000 hipoteques a l'estat espanyol impulsats per les entitats financeres convencent als clients amb arguments ficticis de més seguretat i estabilitat. Al 2009, la Unió Europea va considerar que aquests índex, controlats per la mateixa banca i teòricament vigilats pel Banc d'Espanya, eren sospitosos i fàcilment manipulables. Per aquest motiu Europa va manar al govern espanyol suprimir-los. En un intent d'acatar les ordres Europees a l'octubre del 2011 l'Ordre Ministerial EAH2899/2011 contemplava eliminar els IRPH Caixes, Bancs i Ceca però no esmentava l'IRPH Entitats. I què passava amb les famílies que en la seva hipoteca tenien subscrit IRPH CAIXES o BANCS? Part dels afectats van quedar subjectes al substitut referenciat en l'apartat 3 bis de les seves respectives escriptures hipotecàries, uns, agafant-se a l'últim tipus d'interès nominal anual publicat es van quedar amb un interès fix, tot i que les seves pròpies escriptures indicaven que seria variable, perpetuant així i de forma encoberta l'aplicació d'un tipus d'interès desaparegut i il·legal.

Secretaria General


Una altra part dels afectats, els que en la seva escriptura no es contemplava un interès substitutiu vigent, van quedar subjectes a l'IRPH Entitats, imposat pel govern a través de la disposició addicional 15 de la Llei 14/2013 de suport als emprenedors i la seva internacionalització . En els dos casos vulnerant l'article 26 la Llei EHA 2899/211, l'article 8 de la LCGC i l'article 6.3 del Codi Civil. Queda clar que la normativa torna a estar una altra vegada redactada per la mateixa banca i que aquesta torna a guanyar i passar per sobre de la ciutadania, com ja ha passat amb tantes lleis que s'han redactat contra la banca per pressió exterior (Europa) o per pressió social. Aquesta última estafa de la banca, se suma a la que ja hem viscut amb els desnonaments, les preferents i tantes altres. Es tracta doncs d'un interès bancari manipulable i abusiu, és a dir una estafa en tota regla, un autèntic frau que Europa va intentar esmenar però que se segueix mantenint de forma encoberta per la connivència del Govern i les entitats financeres, i que deixa a més de un milió de famílies, (300.000 a Catalunya), pagant a les entitats quotes que oscil·len entre 300/400 € mensuals més que les referenciades a l’Euribor. Aquesta estafa ha portat a moltes famílies al desnonament quan haurien pogut mantenir les seves cases amb un interès de mercat aparentment més regulat com és l'Euribor. Lamentablement i mentre no s'anul·li definitivament l'IRPH Entitats i els tipus fixos perpetus que deriven de l'IRPH caixes i bancs, això seguirà passant. Les famílies que van signar una hipoteca per tenir un sostre, es veuran al carrer perquè les entitats se segueixin enriquint i malvenen les seves cases. Tot i la sentència del Tribunal Suprem sobre clàusules terra, ens trobem amb una nova clàusula sòl encoberta. Un índex manipulable que es converteix en un autèntic frau, i que porta a gran part de les famílies afectades a quedar exposades a la pitjor de les cares d'aquesta crisi, ja que el cas de l'IRPH, és realment una altra estafa. Les persones afectades que a títol individual han intentat negociar amb les seves entitats bancàries s'han trobat en molts casos amb coaccions, mentides i tècniques agressives per intentar canviar l'índex, sempre de forma favorable al banc. La situació no només descriu el comportament d'un índex abusiu sinó també d'un índex que fa encara més difícil l'accés a un bé de primera necessitat com és l'habitatge, encarint el seu preu mitjançant interessos que repercuteixen en quotes que estan per sobre de la mitjana i molt per sobre d'un lloguer, nova mostra de la males pràctiques bancàries. Aquest comportament requereix actuacions per part de l'administració que possibilitin l'accés a l'habitatge de tots aquells ciutadans que es veuen exclosos. Des de la primera sentència que anul·lava l'IRPH, comptem avui amb més de 40 sentències favorables a la nul·litat d'aquest interès abusiu, que determinen fins i tot la retroactivitat, com és el cas de les 3 sentències dictades en el Jutjat Mercantil de Barcelona durant el primer trimestre de 2015. Així mateix el mateix Banc d'Espanya, reconeix a requeriment del Jutjat Mercantil número 4 de Burgos, la manipulació d'aquest tipus d'interès, per part i a favor de les entitats financeres. En data 9 de juliol de 2015, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la moció presentada a favor dels afectats per l'IRPH i en contra de la perdurabilitat d'aquest. Si bé és cert que les competències en matèria de sistema monetari, divises, canvi i convertibilitat, ordenació del crèdit, banca i assegurances són pròpies del govern espanyol, hi ha un marge de maniobra en la protecció al consumidor on els governs locals poden contribuir i pressionar per arribar a acords entre els clients i les entitats financeres emparant-se en el seu paper de compradors de productes financers. En aquest sentit, l'Agència Catalana de Consum de la Generalitat, després diverses trobades amb la Comissió d'afectats per l'IRPH de la PAH, va obrir un expedient de requeriment a 28 entitats bancàries per entendre que hi ha motius suficients de vulneració dels drets de els consumidors. Posteriorment, i en les reunions que es van produir durant els mesos de juliol i setembre de 2015 entre la comissió per la desaparició de l'IRPH de les PAHs i el Síndic de Greuges de Catalunya, aquesta institució, va dictaminar una clara posició a favor de la comissió i el seu compromís de difondre en els mitjans aquest abús, i iniciar una investigació sobre les

Secretaria General


entitats bancàries amb l'objecte de instar-les a eradicar de totes les seves hipoteques aquests índexs i els seus derivats. També s'ha de fer una merescuda menció a la recent proposta de resolució del Parlament Europeu sobre la legislació hipotecària i els instruments financers de risc a Espanya (2015/2740 (RSP) de 2 d'octubre, a la que responent entre altres a la petició 1249 / 2013, s'adverteix en el seu punt número 9 que l'ÚS dE l'IRPH ÉS CONTRARI a la DIRECTIVA 93/13 / CEE sobre clàusules abusives en contractes celebrats amb consumidors. Tornant així les autoritats Europees a deixar constància de l'opacitat i manipulació bancària que caracteritzen l'IRPH. El Ple de l’Ajuntament de Badalona acorda els següents ACORDS 1. Que el Ple es posicioni a favor de les famílies afectades i que insti el Govern Espanyol a eliminar de forma immediata i definitiva l'IRPH Entitats i els fixos establerts en substitució dels desapareguts IRPH Caixes i Bancs i modifiqui per això l'apartat 3 de de la disposició addicional 15 del Regimen de Transició per la desaparició dels índexs o tipus d'interès de referència de la Llei 14/2013 de 27 de setembre, d'Ajuda als Emprenedors de manera que els préstecs quedin a interès nul i es procedeixi a la devolució per part de les entitats de les quantitats cobrades de més, de manera fraudulenta. 2. Impulsar de manera immediata un compromís ètic mitjançant un document que reguli les relacions entre l'Ajuntament i les entitats financeres, incorporant tots els mecanismes de mediació que siguin possibles, suprimir les clàusules abusives tipus IRPH i els seus derivats, suspensió de desnonaments, lloguers socials, i totes les conseqüències que aquesta mala praxi hagi causat a les famílies afectades. L'Ajuntament no ha d'establir relacions amb aquelles entitats que no subscriguin aquest compromís. 3. Que aquest Consistori posi a disposició de les famílies afectades que vulguin revisar aquesta clàusula, un servei per ajudar, assessorar i supervisar davant el risc de seguir sent objecte d'aplicació de mesures abusives i desproporcionades per part de les entitats bancàries, tal com ha denunciat diverses vegades la Comissió Europea. 4. Transmetre aquesta moció per al seu coneixement i adhesió a les Entitats Municipalistes, als diferents grups parlamentaris al Parlament de Catalunya, a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i a les associacions de veïns del municipi, així com publicitar obertament aquesta estafa per tots els mitjans. SENYORA ALCALDESSA: Aquesta moció va acompanyada d’una petició de paraula per part de membres de la PAH, la Maria Mercedes Riesco Marcos. En tot cas, un aclariment abans de què demanés la paraula sobre el tema dels temps, que ha estat subjecte d’una petita controvèrsia en l’anterior punt, ho diré molt breu. El Reglament diu que són cinc minuts quan prens la paraula i cinc minuts més en el segon torn. Habitualment, jo no acostumo a tallar a les persones quan agafeu les paraula i el que faig és que després en el segon torn, si us heu allargat molt en el primer en el segon us dic que teniu dos minuts o tres depèn del que heu fet en el primer, però vull dir que en principi el que pertoca són cinc minuts i cinc minuts. Però jo no et tallaré i en tot cas t’escurçaré el segon torn si t’allargues en el primer, d’acord?. Moltes gràcies i benvinguda al ple.

Senyora Maria Mercedes Riesco Marcos, en representació de la PAH Badalona. Assumpte: Moció eliminar de les hipoteques l’IRPH.

SENYORA RIESCO: Bona nit a totes i tots. La moció que avui volem que s’aprovi és una iniciativa de PAHs catalanes i PAHs espanyoles i allò que pretenem és reguardar els drets de totes aquelles persones que tenen una hipoteca amb un tipus d’interès referenciat a l’IRPH amb la finalitat de què el seu deute tingui un tipus d’interès com la majoria dels deutors hipotecaris que tenen el seu préstec referenciat a l’euribor. La situació actual està provocada per la decisió del Govern del Partit Popular de mantenir aquest préstecs captius en un interès molt superior del què actualment trobem en el mercat hipotecari. Amb la decisió del seu govern el Partit Popular ha demostrat, una vegada més, defensar els interessos de la Banca per sobre dels interessos de la majoria de la població que ja té

Secretaria General


moltíssimes dificultats per mantenir les seves necessitats bàsiques. Esperant l’aprovació d’aquesta moció juntament amb altres iniciatives, esperant que serveixin per modificar la situació en què es troben aquestes famílies i els seus deutes. Gràcies. SENYOR GUIJARRO: Ho ha explicat molt bé la Mercedes, en aquest cas nosaltres com a grup municipal no hem fet més que de corretja de transmissió d’una moció que la PAH de Badalona ens va fer arribar a tots els grups municipals i que vam estimar adient de presentar-la pel què representa en aquest sentit. Ho ha explicat ella, l’IRPH i potser algú d’aquí ha caigut en això perquè no hi havia més remei, vull dir, en el sentit que és un índex de referència hipotecari que al qual estaven referenciades algunes hipoteques que en el seu moment el Parlament Europeu va declarar nul però que aquí a Espanya tot declarant nul tant l’IRPH, caixes com als bancs el que es va fer és refundar-lo en un índex que és l’IRPH entitat i que carrega o grava molt més les hipoteques que les que estan referenciades a un índex diferent com potser l’euribor. En aquest cas, i tot i que hi ha sentències en aquest aspecte i reconeixements en alguns dels casos no s’ha arribat a anul·lar i si que és veritat que crea un greu comparatiu entre les persones que les tenen referenciades a un índex com és l’euribor ara mateix amb mínims històrics i persones que tenen l’IRPH, bé, referenciat a un índex o a uns percentatges de càrrega sobre les hipoteques, molt superior. Creiem que és bo que això es sàpiga, que la gent sàpiga que això es pot revertir i que des de l’Ajuntament també va bé per donar la informació correcte a la gent perquè pugui reclamar els seus drets vers aquest tema. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Ciudadanos está a favor de que se cumpla la directiva de la Comunidad Europea sobre cláusulas abusivas en contratos celebrados con consumidores. Y también pensamos que hay que buscar esos índices de referencia con suelo, deberían suprimirse aunque no estamos de acuerdo en que los prestamos tengan que quedar necesariamente a interés nulo porque no tiene sentido y tampoco compartimos la opinión del segundo punto que dice que el Ayuntamiento tiene que establecer relaciones con aquellas entidades que no cumplan el compromiso. Creemos que no es una competencia nuestra la de decidir sobre una normativa que es de competencia estatal y tampoco podemos perjudicar al Ayuntamiento en sus relaciones con entidades bancarias. Por lo tanto, aunque compartimos el espíritu de la moción en el sentido de acuerdos justos entre la banca y los ciudadanos nuestra postura será abstención. SENYOR RIBOT: Ens trobem, avui, aquí al Saló de Plens amb una moció que demana, que exigeix al Govern espanyol que actuï en defensa dels interessos dels seus ciutadans davant dels bancs. Això vol dir que alguna cosa no funciona en aquest estat per a parafrasejar una frase famosa de l’obra d’Hamlet “alguna cosa fa pudor”, en aquest cas no a Dinamarca si no a l’Estat espanyol. I és que a alguns se’ls ha d’explicar perquè el Banc d’Espanya i el Govern de l’Estat són tant reticents, tan lents en aplicar les directrius europees quan van en benefici dels consumidors i no pas quan van a benefici d’algunes empreses. A les ordres de qui es legisla en aquest estat?, a les ordres dels banquers o les ordres del ciutadans?. El passat 9 de juliol, al Parlament de Catalunya ja es va aprovar una moció sense cap vot en contra presentada per Esquerra Republicana sobre les actuacions previstes a favor dels afectats per l’índex de referència dels préstecs hipotecaris. Es tractava que l’estat modifiqués el règim de transacció en el qual estableix com ha dit el nostre company Ruben Guijarro, que amb l’absència de la publicació d’alguns índex, en aquest cas no s’apliqués a l’IRPH entitats si no que s’apliqués al Míbor més un diferencial que com a màxim fos d’un punt. Nosaltres entenem que les relacions entre els particulars i les entitats financeres s’han de guiar per dos principis bàsics: la transparència i l’equitat. I estem convençut que els dos principis s‘han vulnerat a les hipoteques que s’han signat utilitzant aquest índex de referència. No s’ha informat adequadament als clients de les diferents alternatives que havia a l’hora d’establir qui havia de ser l’índex de revisió, s’ha derivat de forma intencionada al ciutadà cap els índex que generaven més beneficis als bancs i el contracte no fruit d’una relació entre iguals si no que eren simples clàusules d’adhesió que no es podien modificar a la pràctica i com a tals entenem que eren nul·les. Per això, volem destacar les actuacions de les organitzacions de consumidors, de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques que inicialment i en solitari des de fa ja un temps amb el suport de molts ajuntaments i moltes forces polítiques entre els el nostre Ajuntament

Secretaria General


han aconseguit paralitzar desnonaments, renegociar hipoteques i modificar clàusules abusives existents. Per tant, donarem suport a la moció tot destacant que el que es demana algun tercer ja s’està donat a la pràctica en aquest ajuntament. En aquest ajuntament tenim varis serveis, tenim el Servei d’Ofideute, tenim el Departament de Consum, tenim els Serveis Socials que molt sovint fan feina d’assessorament per facilitar a les famílies que no coneixen com fer les pràctiques per aconseguir demanar-ho. El Servei Ofideute a l’any 2015 va atendre més de cinc-centes persones. Cal treballar plegats i en xarxa per defensar els interessos dels nostres ciutadans que entenem és l’objectiu de tots els regidors d’aquest Ple. Per això, pensava fins a escoltar al company de Ciutadans que en aquesta moció tots nosaltres votaríem en ple perquè el que està en qüestió és, que pesa més si els interessos dels bancs o els interessos dels ciutadans?. Res més. SENYOR FERNÁNDEZ: Jo estic absolutament d’acord amb la part final de la intervenció del senyor Ribot sobretot perquè molts de les coses que ha enumerat les va posar en funcionament el Partit Popular quan governava aquí en Badalona, com per exemple l’Oficina Ofideute, valgui la redundància que la va posar en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i altres serveis també es van posar en marxa conjuntament amb la Diputació i altres Organismes supramunicipals per vetllar i sobretot per atendre a aquestes persones que venien enganyades d’alguna manera per aquesta índex de referència. Sí que és veritat, que a nosaltres ens causa un tant de perplexitat que sigui el Partit Socialista qui presenti avui aquesta moció quan el Partit Socialista té una llarga trajectòria i bastant treballada trajectòria per la defensa d’aquest índex, no obliden que és el Partit Socialista juntament amb el meu partit i Ciutadans també qui ha vetat l’eliminació de l’IRPH en Europa, qui ho fet aquí en Espanya i qui ho fet en molts punts del país. Nosaltres, els diré, ho dic perquè així serveix per a que deixen d’assetjar i de cercar les nostres sedes que ens abstindrem en aquest moció perquè del què vostè ha expressat potser que estem en gran part d’acord perquè els que estem aquí en aquest Organisme Municipal som persones normals i som persones que tenim família, que tenim amics, que tenim companys, que potser que hagin sofert les conseqüències de moltes persones a les que vostès també defensen. Per tant, sabem i són coneixedors de la realitat, de la trista realitat que ha creat aquest índex de referència en la societat espanyola, per tant, ens abstindrem perquè aquesta declaració en contra d’aquest índex pugui passar endavant i insisteixo jo espero que aquesta declaració d’intencions del Partit Popular de Badalona serveixi per a què la PAH deixi d’assetjar les sedes del Partit Popular, deixi d’assetjar als nostres militants i representants públics i serveixi per a què vostès es prenguin les reivindicacions i reclamacions d’una forma més pacífica, espero que serveixi també per això. Però insisteixo també en aquesta perplexitat de què el Partit Socialista defensi alguna cosa que ells mateixos, per el que ells mateixos apostaven o no feien res quan governaven. No ens enganyem pensant que les conseqüències d’aquest índex de referència venen d’ahir, d’abans d’ahir o de quan va començar a governar el Partit Popular. La bombolla immobiliari va començar en 2005 o va començar a agreujar-se en 2005, i va durar fins el 2008, la part més central, la part més virulenta d’aquesta bombolla immobiliària. I jo em pregunto, que va fer el Partit Socialista per a millorar o per a diguem pal·liar aquestes estafes com els posen en la seva moció que representaven l’IRPH, saben l’únic que va fer el Partit Socialista? crear jutjats per a desnonar de forma exprés,això és el que va fer Partit Socialista. També una ministra, s’ha de dir, va crear unes bambes perquè els joves buscaran pis, altra ministra va crear allò dels mini pisos. Vull dir en aquest període en el que governava Zapatero i en el qual no hi havia crisis i tot era perfecte i tot era Arcs de Sant Martí i flors, passem d’un volum de crèdit de les famílies de setanta vuit milions d’euros a tres-cents vint-i-tres mil milions d’euros. Per tant, lliçons del Partit Socialista en quant a problemes hipotecaris o en quant a problemes de l’IRPH, escoltin, doncs, pocs o cap. Perquè durant aquest temps fins al dia d’avui el Partit Socialista en contra d’això que ara anomenen ells estafa no ha fet res, i quan dic res dic res, però absolutament res. Nosaltres avui per tant, reiterar aquesta abstenció per a què tiri cap endavant aquesta moció i per tant posar-nos a disposició de les famílies com fèiem quan governàvem creant aquests serveis que avui estan en Badalona gràcies a la gestió del Partit Popular.

Secretaria General


SENYOR SUBIRANA: Nosaltres en principi ens abstindrem, estem d’acord amb el contingut i amb el que s’ha dit però en el punt aquest de què l’ajuntament, en el que deia el regidor Juan Miguel, no ha d’establir relacions amb les entitats bancàries que no subscriuen aquest compromís, quan l’ajuntament com a institució necessita, per tot el que hem dit que hem de fer de Sant Crist etc, endeutar-se i les entitats bancàries i així es suprimeix aquesta única línia la podríem votar a favor, sí es manté nosaltres, ens abstindríem en aquesta moció. SENYOR GUIJARRO: El tema de, i començo pel final, el tema de treure o no, jo ho deixaria a l’elecció en aquest cas dels ponents de la moció que no són altres que la PAH de Badalona. Dir també, que no ho sé, jo ara mateix no sé però si treballa exactament l’Ajuntament actualment amb alguna entitat que tingui aquest índex perquè certament és residual, o sigui, existeix però no està a totes les entitats i això és un tema que se m’escapa. De tota manera, que sigui en aquest cas ells o elles, parlo per la gent que ha vingut que ho decideixin. El comentari que fa el regidor Fernández, la mateixa perplexitat igual que us abstingueu vosaltres. Vull dir que, al final crec que ja li vaig comentar en un ple, estem tots arribant a ser subversius contra els nostres partits en alguns aspectes i és alguna cosa que ens hem de felicitar i perquè?, i ho comentava vostè molt bé perquè tots tenim pares, amics, germans i segurament gent propera a nosaltres que ha pogut patir aquest tipus d’injustícies i que crec que aquest tipus d’injustícies han de prevaler molt més que els sentiments partidistes o les disciplines de partit i així ho demostra el fet de la seva abstenció que vull creure que és una abstenció en positiu per als ciutadans i no una abstenció per a evitar que les seves seus siguin assetjades o no sé com ho ha dit exactament. Vull dir que no sé si volia exactament amb el seu vot fer una espècie de xantatge a gent que es manifesta sempre i quan sigui de manera pacífica. Nosaltres sempre estarem al costat dels ciutadans i ciudatanes molt abans de les directrius del nostre partit sigui a Catalunya sigui a Europa, sigui a Espanya, es digui Pedro Sánchez o es digui Zapatero, el primer per a nosaltres són els ciutadans de Badalona. Creia també que almenys fins al 3 de maig no s’iniciava la precampanya electoral, veig que vostès ja des del ple anterior estan ja en marxa i amb les piles carregades en aquest sentit, també esperem que els ciutadans els descarreguin aquestes piles, sigui quan sigui. Gràcies. SENYORA RIESCO: Simplement dir que per a res la PAH mai ha fet una intervenció violenta i una mica això, no sé. És que clar vist des d’aquí i jo és la primera vegada que vinc és el de sempre, aquí realment els que ens estem ajudant-nos i els que estem suportant som nosaltres, el tu, el jo és que clar nosaltres estem més que avorrits d’això. Aquí els que estem suportant som nosaltres i ja us dic és que vist des d’aquí,doncs, és que és el de sempre, i així estem els ciutadans, avorridíssims. Recolzar al ciutadà, estem al costat del ciutadà? no. Nosaltres no ho veiem així, per descomptat, i menys escoltant-vos parlar d’aquesta manera, és que no per a res. Jo ja estic. SENYORA ALCALDESSA: Mira Mercedes, hi havia la proposta de sí es modificava el tema dels bancs que votarien, voleu plantejar-ho o no ho modifiquen?. No modifiquen, no. SENYORA RIESCO: No. SENYORA ALCALDESSA: És que com els ho traslladat a vosaltres. Perfecte, per tant la moció es manté tal com ha estat presentada. I en tot cas, només com a final agrair la feina que feu la ciutadania des de l’associació tant la de suport ciutadà com la protesta sempre en la línea de la protesta democràtica. I en tot cas, també sapigueu que ens tindreu al costat en la defensa de la Llei 24 /2015 que és una llei que evidentment no podem tolerar que deixi d’existir una llei com a questa que ha estat feta per a protegir els drets, un dret tan fonamental com és el de l’habitatge que a més a més ha estat aprovada per un Parlament sobirà i que per tant de cap manera podem permetre que hi vagi enrere. Gràcies.

Votació S’aprova per majoria simple. Vots a favor 13, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions 12, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Convergència i Unió i Partit Popular.

Secretaria General


3. Moció que presenten els grups municipals Socialista i Ciutadans (Ciudadanos) – C’s sobre el seguiment i la verificació municipal de les mesures acordades al Ple del Parlament de Catalunya sobre la situació d’emergència social, la reactivació econòmica, la gestió pública i la necessitat d'una resposta institucional del Parlament de Catalunya. Atès que des de l'any 2008, el nostre país pateix una crisi econòmica que ha impactat, i ho continua fent, de manera dramàtica en milers de catalans i catalanes. Atès que en aquests moments més d’un milió i mig de catalans i catalanes es troben en risc de pobresa, i d’aquests 465.200 tenen una privació material severa, és a dir, que no poden pagar les factures domèstiques, mantenir la llar calenta o menjar proteïna de manera regular. Atès que l'atur es situa al 17,7% de la població activa, i en set anys s'ha vist triplicat l'atur de llarga durada, i la taxa de risc de pobresa se situa en el 20,9%. Atès que el Govern de la Generalitat ha reduït la inversió en serveis socials, passant del 7,8% al 6,8% del pressupost global de la Generalitat. Atès, que els ajuntaments, com a governs de proximitat, hem apostat clarament i de manera ferma, per la defensa dels drets socials i de la igualtat d'oportunitats, assumint, malgrat no tenir les competències, un alt percentatge de la despesa extraordinària generada per la crisi. Atès que per tot això, el passat 9 i 10 de març va celebrar-se al Parlament de Catalunya un ple monogràfic per debatre, analitzar, i aprovar mesures concretes per fer front a les situacions de pobresa, desigualtats, i vulnerabilitats que pateixen cada vegada més ciutadans i ciutadanes que viuen als municipis de Catalunya. Cal que el Govern de la Generalitat presenti urgentment un projecte de pressupostos, per saber quants recursos pensa dedicar a les urgències socials i a revertir les retallades de drets i serveis públics que ha practicat durant els darrers anys. Cal establir una agenda social municipal, basada en el debat, control, seguiment i verificació permanent a nivell de l’afectació al nostre municipi de l’evolució de les mesures aprovades en al ple del Parlament de Catalunya de Debat general sobre la situació d’emergència social, la reactivació econòmica, la gestió pública i la necessitat d’una resposta institucional (tram. 255-00001/11), per assegurar que no queda ni una sola necessitat social per atendre i que es fa el control de compliment de les resolucions aprovades. Atès que des del Grup Municipal Socialista, creiem que les necessitats dels i les ciutadanes i, per tant, les polítiques socials que garanteixen els drets de ciutadania han de posar-se al centre de l'agenda política, proposem al Ple de l’Ajuntament de els acords següents: ACORDS 1. Instar al Govern de la Generalitat, diàleg i negociació amb el món local i els agents socials per acordar les polítiques i els recursos, a mig i llarg termini, que garanteixin les necessitats bàsiques de les persones més desfavorides, alhora que es promoguin accions preventives, de promoció de l'autonomia i oportunitats de les persones. 2. Exigir al Govern de la Generalitat que adeqüi el pressupost a les necessitats reals del país per donar compliment real als drets bàsics, subjectius i universals dels i les catalanes. 3. Demanar al Govern de la Generalitat que col·labori i cooperi amb les administracions locals, davant les entitats de crèdit i les empreses subministradores, per aconseguir una implementació real, eficaç, eficient i efectiva de la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. 4. Exigir a la Generalitat de Catalunya que reconegui i liquidi el deute contret amb les administracions locals i les entitats del tercer sector social. 5. Establir un Comissionat municipal de seguiment i avaluació permanent de les mesures aprovades al Ple de Debat general sobre la situació d’emergència social, la reactivació econòmica, la gestió pública i la necessitat d’una resposta institucional (tram. 255-00001/11) del Parlament de Catalunya, i que treballi amb la Comissió de Seguiment dels Acords Aprovats en el ple esmentat. 6. Fer arribar aquests acords al Parlament de Catalunya i als seus grups parlamentaris, al Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, a la Presidència

Secretaria General


del Govern espanyol, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Federació de Municipis de Catalunya, a la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, i a les entitats socials del municipi que treballen per a les persones que necessiten ajudes socials per poder viure amb dignitat. SENYOR GUIJARRO: Molt ràpid perquè crec que amb la lectura de l’anunciat i dels acords ha quedat suficientment clar. Com deia, el passat 9 i 10 de març es va celebrar al Parlament de Catalunya un ple monogràfic per debatre, analitzar i aprovar mesures concretes per fer front a les situacions de pobresa, de desigualtats i vulnerabilitats que pateixen cada vegada més ciutadans i ciutadanes que viuen en els municipis de Catalunya. Situacions que no són alienes malauradament a molt i moltes veïnes de la nostra ciutat. I és per aquest motiu, que demanem que es realitzi seguiment i verificació des del municipi de les mesures acordades en aquest ple. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Ciudadanos juntamente con el partido Socialista presenta esta moción en la que el punto dos creo es el clave de la moción, que exige a la Generalitat que adecue su presupuesto a las necesidades reales del país, a los derechos básicos y subjetivos. Es decir, que recupere el sentido común y haga frente a sus obligaciones presupuestarias siempre pensando que es inaceptable que las deudas que la Generalitat mantiene las cargue a las Entidades locales o a la Diputación. Pensamos que es tiempo de preocuparse por los problemas reales y urgentes de la sociedad y no por otros que no son urgentes. SENYORA EGEA: Bona nit a tothom, nosaltres aquesta moció la votarem a favor perquè resumint ràpidament el que proposa bàsicament és que s’aprovi un pressupost a la Generalitat de Catalunya que impliqui dotació de partides per poder fer front a la pobresa que a afecta, doncs, encara a Catalunya. Després també es proposa una altra cosa que per a mi és molt important que és exigir a la Generalitat de Catalunya que reconegui i liquidi el deute amb les Administracions locals i les entitats dels tercer sectors que són les que ens recolzen als ajuntaments insistentment i que moltes vegades ens solucionen una feina que no arriben nosaltres a donar a l’abast. I després també, doncs, estaríem d’acord en crear un Comissionat o una Comissió de seguiment perquè tot un cop s’hagi aprovat el pressupost a la Generalitat, doncs, es faci un seguiment entre administracions, doncs, que faci més fàcil la tasca de controlar i de veure que aquestes partides efectivament, doncs, donen als ciutadans la tranquil·litat que es mereixen. Per tant, votarem a favor. SENYORA ROTGER: Bé nosaltres, evidentment, estem d’acord amb fer un seguiment de les polítiques socials i de les politiques d’habitatge que s’estan fent des de la Generalitat que ens consta que són prioritàries, tant pel Parlament de Catalunya com per l’Ajuntament. Ens sembla perfecte fer un seguiment i de fet estem fent un seguiment de totes les polítiques que s’estan portant a nivell nacional i s’ha comentat alguna vegada, hem fet diverses trobades ja amb la consellera Dolors Bassa també amb el president Puigdemont i creiem que estem bastant en línia amb això i per part nostra ja hem posat les prioritats locals a sobre la taula moltes vegades amb bona predisposició per part del Govern de la Generalitat. Una mica lligant amb tot el que parlàvem ara, ja que parlem de tots aquests temes, hem de recordar aquesta recent suspensió del decret de pobresa energètica per part del Tribunal Constitucional, s’ha esmentat una mica abans però és que és gravíssima aquest situació i aquesta política d’anar retallant els avanços que s’intenten fer des del Parlament de Catalunya. En aquestes qüestions que afecten a les persones que més pateixen ens sembla una cosa incomprensible i creiem que s’ha de denunciar. En els propers dies també es deia ara podríem saber si el Govern espanyol en funcions decideix recórrer davant del Tribunal Constitucional la Llei 24/2015, precisament, de 29 de juliol de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i de la pobresa energètica que seria un atac gravíssim que haurem de veure com podem respondre davant d’això. La suspensió d’alguns articles de la Llei 7/2015 per exemple de la modificació de llei de l’exercici de les professions de l’esport és un nou exemple de la voluntat del Govern estatal de limitar les competències de la Generalitat per la via judicial, o sigui que nosaltres ens hem de posar a treballar al costat de la Generalitat però tenim una altra institució que

Secretaria General


ens ataca contínuament i ens està laminant aquests avanços que podem fer. Pel que fa a la moció, malgrat tot, respectem els acords del Parlament i votarem a favor. SENYOR PASTOR: Bona tarda, bona nit ja, doncs, el primer afegir-me també al que ha dit el senyor Falcó i no sé si el Reglament Orgànic Municipal serveix per alguna cosa més que per estar en aquesta carpeta, no només per alterar l’ordre d’intervencions, no sé m’imagino que no haurà sigut intencionadament si no també en la durada de les intervencions de regidors. Però bé, jo no m’allargaré molt perquè aquesta vegada m’ha tocat ser el “tonto” del Ple que a part d’alterar l’ordre i tocar-me parlar l’últim, doncs, jo crec que ja s’ha estès bastant amb la qual cosa nosaltres només dir, agrair a Begoña sobretot la intervenció que ha fet perquè moltes vegades, sí que és cert que encara que fem visites, encara que estem al costat dels veïns si no vius allà si no pateixes allò, evidentment, nos saps quina és la realitat que viu el barri. En aquest sentit, nosaltres, evidentment, tot el recolzament que faci falta als veïns del barri de La Mora, és més fa qüestió de deu dies nosaltres, el PSC en aquest cas, els socialistes juntament amb una diputada, Lidia Guinart del Congrés dels Diputats, vam estar fent la visita en els dos extrems de Badalona, perquè entenem que el Canal del Port, que és un canal que la seva essència a més és que s’integri en els barris, que sigui part de Badalona i que a més acabi connectant tot un litoral, un litoral que déu ser la gran atracció de Catalunya, no res més social si no també d’un punt de vista econòmic, evidentment, havia que mirar aquelles qüestions que s’haguessin d’al·legar en l’Estat. Tant per la part de Montgat, la descontaminació que també es parlava i crec que ja s’ha comentat amb la qual cosa no em repetiré, tant per l’altra part de Sant Adrià el col·lector que pel que es veu l’Ajuntament de Sant Adrià també està mirant-se el projecte per poder desplaçar i buscar aquesta inversió econòmica de la qual la part que a ells els toca sobretot per las Tres Xemeneies, a la que, bé jo és un tema que, evidentment, també m’agrada escoltar a l’Auntament de Sant Adrià que pensa sobre això, però també crec en aquest toc de realisme que ha dit el regidor Falcó. Dit això, evidentment, jo crec que és una qüestió que no és ni de partits ni de ciutats, és una qüestió d’institucions. I aquestes institucions el que han de fer és treballar conjuntament per a aconseguir que es porti a bon port, que evidentment la voluntat dels veïns sigui la força que tenim en aquest Ple per a poder desencallar segons quines qüestions. Jo ho deixo aquí, senzillament dir que nosaltres votarem a favor i que ens posem a disposició dels veïns de La Mora per a seguir parlant i per a seguir trobant un evolució en el projecte. SENYORA ALCALDESSA: Moltes senyor Pastor, en tot cas, manté doncs que la votació és tot a favor, hi ha alguna abstenció o algú vot en contra? d’acord. A mi si que m’agradaria fer ús de la paraula com marca el ROM, en tot cas demano disculpes per no haver seguit l’ordre, crec que és l’únic punt en què ha passat i ha estat senzillament un descuit. En tot cas, el tema dels minuts si que l’he controlat amb cronòmetre i a part de la senyora Begoña, sempre em costa a mi de tallar a les persones quan estan parlant, en principi hi ha hagut sí que en l’altre debat en el debat de la República ha hagut una paraula més llarga però estic seguint el cronòmetre i controlant i per tant, aquesta percepció de què hi havia un excés de minuts dels regidors no està sent així, cronòmetre en mà, d’acord?. Sí, que m’agradaria dir-li a la senyora Begoña quan ha començat a parlar que tot el que expressa, molta bona part podria ser perfectament una intervenció meva en moltes de les reunions que he tingut des de que estic en el càrrec que tinc. Vostè parla de dotze anys, nosaltres només fa deu mesos que tenim aquesta responsabilitat, en tot cas, podem conèixer el problema com a veïns, com a ciutadans de la cutat, però li puc assegurar que aquesta defensa de la majoria dels punts que vostè a posat aquí en el ple els he estat defensant en primera persona i en nom de la ciutat, davant del President Puigdemont, a l’Àrea Metropolitana, al Consorci del Besòs, i justament al Consorci del Besòs conjuntament amb l’Alcalde de Sant Adrià, aquest és un tema que n’estem parlant contínuament perquè és un problema greu, el tema del col·lector,per exemple, és un problema gravíssim. És veritat que quan els temes fa més de dotze anys que estan damunt la taula, sembla que quan ve la urgència no saps si realment tindràs la capacitat de fer que això s’acceleri més o s’acceleri menys però sí que hi ha una voluntat decidida, una voluntat unànime de solventar tant els problemes de seguretat pel tema del col·lector com els problemes pel tema del vial, de l’extractor del vial com els problemes de mobilitat. Dates, quan trigarà això?, quan el tramvia podrà arribar a l’estació

Secretaria General


de Badalona o sí més no fins al Port?, quan podrem tenir aquest eixamplament o aquestes mesures pal·liatives del vial d’Eduard Maristany?. Calendari jo no en tinc per dir-li, però si que li puc dir que en aquests deu mesos que porto en el govern d’aquest tema hem parlat més de deu vegades, en més de deu reunions i amb diferents interlocutors, per tant, si això li serveix si més no de compromís i de garantia de què aquest és un tema que no el tenim abandonat, vostè deia en la seva intervenció que no el deixéssim, doncs, no. No és un tema que tinguem abandonat perquè és un tema que contínuament sigui també en el marc del Consell d’Administració de Marina Badalona, en el marc del Consorci del Besòs, en el marc de les reunions inclús del Consell de Mobilitat quan es parla com deia el regidor de la mobilitat en global i dels problemes de mobilitat que tenen moltes parts de Badalona dintre de les quals aquesta. Per tant és un problema que està a l’agenda política i en tot cas, agraïm que els veïns estigueu lluitant també i aportant solucions, aportant idees. L’única cosa en la que havia de dir que potser fan una mica tard és en aquest tema de les Xemeneies perquè aquí i ho hem parlat algú cop en alguns plens, és veritat que aquí a Badalona hem anat més a remolc perquè fins ara que es va aprovar en aquest ple, entrar al Consorci del Besòs i conjuntament amb l’Ajuntament de Sant Adrià estem en procés participatiu, fent el procés participatiu de com ha d’ésser aquesta zona és veritat que com les Tres Xemeneies pertanyen al municipi senceres, no a la Sala de Turbines que sí que la compartim, però el que són les Tres Ximeneies són integrament del municipi de Sant Adrià, sí que és cert que en aquest procés de participació previ que va fer Sant Adrià, Badalona no hi va participar i que ha sigut ara que ja hem participat i que molt aviat hi hauran sessions informatives per explicar els resultats de la participació inicial que hi ha hagut perquè és veritat que com a zona en què hi tenim un 20% del terreny i que toquem perfectament a la zona que és zona frontera que volem convertir en frontissa i tenim molt a dir. Per tant, després de l’aprovació de la moció sí vostè vol tornar a agafar la paraula, ara sí que li demanaria que es cenyís als dos minuts que té. Gràcies. SENYORA BEGOÑA GÓMEZ: El primer de tot i aniré súper ràpida, donar les gràcies a tots inclús al senyor Ferran Falcó que he obviat les seves dedicació durant molts anys i hem tingut un munt de reunions amb ell per solucionar molts problemes i és cert i ell ho ha evidenciat en aquí. Que estic al cas que realment vosaltres us hi posareu i fareu tot el possible. Sé que l’Agnès està intentant solucionar coses, nosaltres, l’únic que volíem era que realment això tornés a estar sobre de la taula perquè realment ens sentim totalment oblidats i només vull que tingueu l’empatia de què penseu que els vostres fills han de creuar cada dia cap amunt i cap avall pel carrer Eduard Maristany a fosques sense autobús i sense res. I que penseu en aquella platja que no podem fer servir, no és un luxe el que demanem és simplement que ningú baixi i es faci mal, demanem el mínim però uns mínims que sí que realment crec que ens ho deveu com a ciutat perquè a més a més portem lluitant molt de temps i tots els governs que han passat lamentablement no han pogut fer res o no han fet res. Llavors, l’únic que us demanem és si us plau que ho tingueu present. Aquesta era la meva intervenció, us dono les gràcies a tots. SENYORA ALCALDESSA. Moltíssimes gràcies i que quedi molt clar que quan tenim present un barri tenim present tota la ciutat. Per tant, la millora d’aquesta zona serà una millora pels veïns que hi viviu però una millora per la totalitat de la ciutat. Gràcies.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25. 4. Moció que presenta el grup municipal Socialista per a la retirada de l’ordre de copagament confiscatori per a les persones amb discapacitat. La Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència (LAPAD), va fixar les bases per al desenvolupament a tot el territori espanyol de l’atenció a les persones en situació de dependència i va establir un dret subjectiu en l’àmbit de l’atenció social. Aquesta llei va significar un abans i un després en relació a les persones amb manca d’autonomia o dependència, ja que garanteix el dret a rebre unes prestacions adequades a les seves necessitats.

Secretaria General


El model de finançament de l’atenció a la dependència és un model mixt en què es combina el finançament públic i el finançament privat. Hi intervenen tres parts: l’administració central, l’administració autonòmica i el beneficiari. La proporció entre el que paga l’usuari i el que paga l’administració esta en funció de la capacitat econòmica del beneficiari, l’anomenat Copagament. No obstant això, la Llei fa esment a un principi bàsic que diu que ningú quedarà exclòs de rebre la prestació que necessiti per falta de capacitat econòmica. En l’àmbit territorial de Catalunya, la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials, va establir que l’accés als serveis socials es regiria pel principi de la universalitat, on els poders públics haurien de garantir a tothom l’accés als serveis socials i llur ús efectiu en condicions d’igualtat, equitat i justícia redistributiva. No obstant això, la llei també contemplava que aquest principi no excloïa, però, que l’accés es pogués condicionar al fet que els usuaris complissin determinats requisits i paguessin una contraprestació econòmica per assegurar la coresponsabilitat entre els usuaris i les administracions públiques i la sostenibilitat del sistema. En aquest context, els criteris de valoració per determinar la capacitat econòmica de la persona beneficiària de les prestacions venien determinats per les Ordres ASC/432/2007 i ASC/433/2007, que fixaven com a criteri exclusiu per determinar la capacitat econòmica els ingressos derivats de la renda personal de la persona beneficiària, excloent d’aquesta manera els guanys o les pèrdues patrimonials. Amb l’entrada en vigor de l’Ordre BSF/130/2014, de 22 d’abril, els criteris de valoració de la capacitat econòmica de les persones beneficiàries de les prestacions de servei no gratuïtes i la participació de les persones en el seu finançament han canviat. Ara, a més dels ingressos, es contempla el patrimoni, el seu rendiment i les càrregues familiars,fet que provoca que en la gran majoria dels casos els beneficiaris d’aquest servei paguin més, amb increments del copagament de fins a un 30% i un 40%. Aquest fet ha provocat Donada la complicada situació per la que estan passant actualment les persones que depenen d’aquests serveis, es considera que ha estat un desencert aquest nou sistema de copagament, i que no ha estat més que una nova retallada encoberta portada a terme pel Departament de Benestar Social i Família. El nou càlcul de copagament establert per l’Ordre BSF/130/2014 ha provocat als usuaris d’aquests serveis una baixada dràstica dels recursos econòmics per poder fer front a les despeses del dia a dia, ha suposat una pressió econòmica per a les rendes mitjanes-baixes i ha fet que els diners de butxaca garantits siguin insuficients per poder satisfer un conjunt de despeses personals necessàries i no cobertes per cap altre sistema de protecció social. Resulta especialment discriminatori en el cas de persones amb discapacitat que no es tinguin en compte el greuge econòmic que suporten en relació a la resta de la ciutadania. En definitiva, no té sentit que les persones usuàries d’aquests serveis es vegin desproveïdes de la major part dels seus ingressos pel fet de poder rebre un servei que li facilitarà l’autonomia si després no podran comptar amb els recursos suficients per gaudir d’aquesta autonomia. Diverses entitats representatives dels col·lectius de persones amb discapacitat han posat de relleu la dramàtica situació de centenars de persones què, després d’aplicar la nova ordre de copagament, tenen una disponibilitat de diners de butxaca, en molts dels casos, inferiors als 100€ mensuals, fet que atempta a la igualtat d’oportunitats, la seva socialització i integració social, i els condemna a una situació de pobresa crònica. Tanmateix, el sector de la discapacitat a Catalunya no demana la gratuïtat dels serveis sinó un copagament just i equitatiu. Recentment, altres governs com els de la Comunitat Valenciana o les Illes Balears han portat a terme la revisió de l’ordre de copagament, revisant els seus criteris i establint condicions més justes pel que fa als diners de “butxaca” del què poden gaudir les persones amb discapacitat un cop han fet el pagament del servei rebut per llei. El passat 30 de març de 2016, el Parlament de Catalunya va aprovar una Proposta de Resolució a la Comissió d’Afers Socials i Famílies, on s’insta al govern de la Generalitat a derogar l’ordre de copagament BSF/130/2014. Una derogació que no ha executat el Govern de la Generalitat tot i tenir el mandat parlamentari. Per tot això sol·licitem al ple l’adopció dels següents:

Secretaria General


ACORDS 1. Instar al Govern de la Generalitat a complir amb el mandat del Parlament i derogar amb caràcter d’urgència l’actual ordre BSF/130/2014 per aprovar una nova que estableixi criteris més justos, en base a les ordres anteriors, mitjançant la participació en la seva elaboració de les entitats representants dels col·lectius afectats, que determinin la capacitat econòmica de les persones beneficiàries de les prestacionsde servei no gratuïtes i de prestacions econòmiques destinades a l’atenció a la situació de dependència que estableix la cartera de Serveis Social. 2. Demanar al Govern de l’Estat que acompleixi amb el finançament que la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència (LAPAD), estableix per al seu correcte desenvolupament. 3. Donar trasllat d’aquest acord a la Conselleria d’Afers Socials, Treball i Família de la Generalitat de Catalunya, a DINCAT (Discapacitat Intel·lectual a Catalunya), i al COCARMI (Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat). SENYOR GUIJARRO: Vagi per endavant que en aquest ple i a proposta nostra vam aprovar que el terme amb el qual ens referiríem que aquí posa persones amb discapacitat, en aquest Ajuntament seria “diversitat funcional”, “persones amb diversitat funcional” el que passa és que hem agafat exactament la paraula que ve legalment i com s’ha d’enviar al Parlament, no tindria validesa en aquest sentit si no l’utilitzessin però si que m’agradaria que hi anés per endavant que vam acordar que ens expressaríem amb el terme “diversitat funcional”. Molt ràpid, el 30 de març passat el Parlament de Catalunya va aprova una proposta de resolució “la Comissió d’Afers Socials i Famílies” on s’instava al Govern de la Generalitat a derogar l’ordre de copagament BSF/130/2014 una ordre que altera els criteris per a l’avaluació de la capacitat econòmica de les persones beneficiaries de la prestació de serveis. És per això, que des d’aquí el que volem és instar al Govern de la Generalitat a complir amb aquest mandat del parlament i derogar aquest ordre en tot cas amb caràcter d’urgència perquè no es donin aquestes alteracions i s’aprovi una no ordre que estableixi criteris més justos. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Ciudadanos votará a favor de la moción porque entendemos que hay que intentar ser justos y determinar la capacidad económica de los receptores de la prestación para que en aquellos casos que no puedan hacerse cargo los propios prestatarios, pues, sea gratuito. En cualquier caso se valoraría, sin embargo y votaremos a favor de la moción por el punto siguiente que es de la Ley de la Dependencia, pero si que queremos hacer una llamada a la coherencia entre la capacidad de las administraciones para hacer frente a los gastos sobretodo en el sentido que las personas no se sientan frustradas cuando les concedemos una ayuda, que puede ser la ayuda de la dependencia de primer grado, segundo grado y luego se dan cuenta que pasan los años y no cobran la ayuda. Creo que es más honesto llegar a decir la verdad y no falsas esperanzas en situaciones muchas veces desesperadas. SENYOR RIBOT: Ara fa uns 10 anys el PSOE aprovava la Llei de la Dependència amb els vots que eren imprescindibles d’Iniciativa per Catalunya i d’Esquerra Repúblicana. Una llei que no ens agradava, ja ho vam dir molt clar en aquell moment perquè envaïa de forma clara competències de la Generalitat com el propi Consell Consultiu havia avisat. Tot i així, ficant en primer lloc com molts altres diuen en aquesta mesa els interessos dels ciutadans vam decidir tirar-ho endavant perquè hi havia el compromís del Govern espanyol de fer front del cinquanta per cent del seu finançament. Que va passar poc temps després? El que passa sempre en aquest Estat que mani el PSOE mani el PP els que no compleixen mai són els ciutadans de Catalunya. I això, va ser així des del primer any en què es va implementar aquesta llei, que l’estat només va aportar el 35% amb el PSOE governant i que ha arribat amb els seus mínims històrics amb el PP governant que a l’any 2013 l’estat només va portar el 12,6 % en compte del 50% a què s’havia compromès. I això, són coses que afecten als ciutadans, això no és fer volar coloms, això es preocupar-se de la gent més desfavorida que és el que fem tots aquí. Si la Generalitat hagués fet el que tocava i només hagués aportat la seva part, això hagués comportat “de facto” la derogació d’aquesta llei perquè no haurien recursos suficients per tirar-la endavant i això hagués comportat com

Secretaria General


sempre sacrificis pel més febles. I no estem parlant de pocs diners, a l’any passat van ser més de nou-cents milions d’euros que la Generalitat va tenir que aportar per suplir els que l’estat havia d’afegir. Evidentment, tot això va provocar i de tots és conegut retards en l’aplicació, retards en les revisions, una baixa del nombre de beneficiaris i això no ho diem nosaltres, va ser la pròpia ministra, la ministra d’Afers Socials, la senyora Mato que va reconèixer en paraules seves “les injustícies que s’estaven cometent amb les Comunitats”. Per això, però també coneixent la situació de les finances actuals de la Generalitat entenem que és molt difícil eliminar totalment el copagament, que ja tenia previst i que ja constava així quan es va aprovar la Llei de la Dependència amb l’article 33. Els beneficiaris de les prestacions de dependència participaran del seu finançament atenent al cost del servei i la seva capacitat econòmica. Entenem que sempre que es compleixi el principi de què cap ciutadà quedi fora de la cobertura del sistema per no disposar de recursos econòmics la tarificació social per accedir als serveis socials és també un bon criteri per distribuir rendes i fer més sostenible el sistema. Tot i això, des d’Esquerra entenem que hi ha marge per modificar els criteris que s’apliquen actualment i per això ens consta que des de la Conselleria de Treball, Afers Socials i Families s’està negociant amb les entitats per tal d’arribar a un acord respecte als criteris que determinin la capacitat econòmica de les persones més beneficiaries d’aquests serveis i per incrementar el que s’anomena popularment “els diners de la butxaca” perquè en cap cas, en cap cas la seva aportació pugui ser considerada tipus confiscatòria. Entenem que és una obligació legal i moral que tenim, especialment amb el col·lectiu de persones amb diversitat funcional, que han de suportar unes despeses sobrevingudes per la seva situació i que han de poder disposar de recursos necessaris per viure amb dignitat. Nosaltres, el que faríem és demanar al Grup Socialista si estigués d’acord a modificar una sola paraula de la seva proposta de resolució i si la modifiquessi estaríem disposats a votar a favor, que és en compte de “derogar la Llei” “modificar la Llei” perquè es demana que es derogui la llei per elaborar unes normes que permetin que les persones puguin disposar més de recursos i que ningú es quedi sense la llei. Si nosaltres deroguéssim la llei de forma immediata, fins que no es fa el tràmit parlamentari obligaríem a la Generalitat a tenir quasi quatre-cents trenta milions d’euros que, evidentment, en aquest moment seria molt difícil perquè serien dos-cents trenta milions que aporten les famílies i dos-cents milions més podien deixar de rebre de l’estat. Per tant, si el Partit Socialista assumeix aquesta modificació de “derogar” per “modificar” nosaltres la votaríem a favor si no com que en el fons estem d’acord amb ella, nosaltres ens abstindríem. SENYORA EGEA: Bona nit, un altra vegada. A veure, nosaltres, el nostre grup parlamentari va votar a favor de deixar sense efecte aquesta ordre de 22 d’abril, va ser una inclusió d’una esmena amb una PDR que va presentar el nostre grup parlamentari i ens vam posar d’acord. En definitiva, el que s’intenta amb aquesta moció és deixar sense efecte, doncs, la retirada d’un nou sistema de criteris de copagament que afecten a les persones que estan en situació de dependència. Aquest canvi que es va fer en el Govern de la Generalitat ha provocat que moltes persones no tinguin els anomenats “diners de butxaca” i que per tant aquesta nova ordre contempla que es compti amb el patrimoni i que es comptin els familiars a càrrec de cada família. Amb la qual cosa, això fa, doncs, que minvin els recursos que disposen les persones, doncs, que estan adherides a aquesta dependència. Creiem que és una oportunitat, aquesta moció, doncs de poder afiançar aquesta renovació d’aquest ordre perquè en definitiva el que estem intentant és de facilitar la vida a totes aquelles persones i el dia a dia a totes aquelles persones que tenen falta de recursos. I bé, tindria que ser jo penso una proposta, doncs, bé que arranqués el vot favorable de tots, però bé el nostre ja el tenen. SENYOR GUIJARRO: Sí, és que no entenc bé la aportació del regidor Ribot en el sentit de què el Parlament de Catalunya ja ha aprovada la derogació. És que no sé perquè hem de dir aquí, ja s’ha aprovat, a la Comissió d’Afers Socials, ho explicat molt bé la regidora Egea. No, o sigui. SENYOR RIBOT: Aquí estem parlant del pronunciament que fem a Badalona sobre aquest aspecte. Hi ha una resolució aprovada d’una comissió que imagino que s’haurà de passar pel Ple, s’haurà de validar i algú l’haurà d’acceptar.

Secretaria General


SENYOR GUIJARRO: El Parlament ja ha instat al govern de la Generalitat a fer-ho, és qüestió de temps i entenc que ho poden fer, doncs, quan estimin adient. El que nosaltres demanem és que sigui quan abans millor, però ja està aprovat o sigui, la derogació ja està aprovada, no té sentit que parlem d’una modificació quan al Parlament ja ho l’han aprovat. SENYOR RIBOT: Si, però em sembla que tots tenim prou experiència de mocions que s’aproven o resolucions que s’aproven en diferents àmbits i que a l’hora de materialitzar-la passa el temps. Jo per això, era aprovació senzilla, si no l’accepteu cap problema, vosaltres la voteu favorablement, nosaltres ens abstindrem. SENYOR GUIJARRO: El que vull dir és que amb el benentés de què el Parlament, o sigui, si el Parlament està instant al Govern de Generalitat a què derogui, a que executi millor dit un mandant que ja li ha mandat el propi Parlament, no té sentit que nosaltres modifiquem el mandat que el Parlament, en aquest cas, ja li ha donat al govern. SENYOR RIBOT: Si el mandat ja està fet i s’ha d’executar perquè ho portem aquí?. SENYOR GUIJARRO: Perquè ho executi de manera urgent perquè encara no ho ha fet. Vaja, crec que ho hem exposat ben clar. SENYOR RIBOT: Evidentment, per les mateixes raons que jo ho he dit abans, si és molt fàcil, hi ha una frase castellana que diu “ pagar con pólvora del rei” és a dir com que el rei no paga evidentment passa això. És molt complicat de justificar que per una banda els partits que vostès representen històricament des del primer dia que es va aprovar la llei han sigut gasius amb la Generalitat portant al col·lapse aquest servei i ara intentin fer el mateix aquí. Però bé, és legítim des del punt de vista polític però jo crec que són mala praxis política.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 15, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Convergència i Unió, Partit dels Socialistes i Partit Popular. Abstencions 10, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES i Guanyem Badalona en Comú. En aquest moment, surt del Saló de sessions el regidor Ferran Falcó Isern. 5. Moció que presenta el grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos) – C’s per a la millora dels serveis de les Escoles Bressol. Tenint en compte que el primer cicle de l’educació infantil, aquesta etapa que comprèn dels 0 als 3 anys, que tot i no ser reglat, forma part del nostre sistema educatiu, és molt important pel desenvolupament dels nens a tots els nivells, tant físic, emocional, com intel·lectual i social. Hauríem de tindre en compte que actualment, per culpa del context de crisi econòmica i disfunció de l’Administració pública, la inversió per part de la Generalitat de Catalunya en matèria d’Escoles Bressol ha anat descendint progressivament. Entre els anys 2009 i 2013, va minvar l’import destinat a “subvencions de les administracions locals” en concepte de “sosteniment de plaça pública de l’educació infantil de primer cicle” en un 57,8%. Fet que va suposar, previ acord amb el govern, que les diputacions provincials es fessin càrrec de la part restant. Així mateix l’import d’aquestes subvencions va passar de 45 milions d’euros l’any 2014 a desaparèixer l’any 2015. La consecució d’aquests fets va provocar que a 3 de març de 2016 es presentés al Parlament de Catalunya una moció que instava al govern de la Generalitat al compliment de la disposició final segona de la Llei 12/2009, a incrementar progressivament els recursos destinats al sistema educatiu fins a situar la despesa educativa com a mínim en el 6% del PIB dels pròxims 5 anys. A Badalona existeixen 5 escoles bressol municipals i 2 de la Generalitat que no supleixen la totalitat de la demanda, motiu pel qual existeixen 25 escoles bressol privades distribuïdes pel territori de la ciutat, oferint aquest servei a un cost més elevat. Atenent a aquesta situació i als motius exposats anteriorment, trobem oportú promocionar convenis de

Secretaria General


col·laboració amb aquestes entitats privades, sempre que compleixin els requisits de qualitat per prestar el servei, per tal de garantir un nombre mínim de places concertades per a aquelles famílies que no han pogut accedir a l’oferta de places públiques i que no es trobin en una situació econòmica favorable. I a més, facilitar l’accés a la informació en matèria d’ajuts i beques de menjador per a les famílies. Proposta d’acords: 1. Facilitar l’accés a la informació d’oferta pública i privada respecte a les escoles bressol i els ajuts / beques als quals poden accedir. 2. Vetllar per la consecució de convenis de col·laboració amb els centres privats que acompleixin els requisits de qualitat per desenvolupar el servei. 3. Instar al Govern de la Generalitat, de conformitat amb la moció aprovada pel Ple del Parlament de Catalunya el 3 de març passat de 2016 i tal com estableix la Llei d'Educació, que es comprometi a garantir i augmentar el pressupost progressivament de les escoles bressol per plaça i any acordats amb els ajuntaments. 4. Instar al Govern municipal a què exigeixi al Govern de la Generalitat de Catalunya, l’abonament, que manté amb la nostra ciutat, del deute pendent derivada de l’incompliment del seu compromís i obligació amb el finançament de les escoles bressol. 5. Donar trasllat al Govern de la Generalitat, al Consell Escolar de Badalona, a les escoles bressol ubicades al nostre municipi i a les seves AMPAS. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Hay una parte que es exigir a la Generalitat que cumpla lo que ha prometido de ayuda a les escoles bressol municipales y de mantener ese compromiso y esta obligación de financiamiento. Y luego hay una parte local que he intentado analizar y hay alguna documentación que la regidora de Educación me dijo que de un día para otro me la daría y todavía la estoy esperando. No pasa nada, de todas formas he intentado informarme lo mejor posible. Yo creo que podemos hacer mejor las cosas. Yo creo que el Partit Popular hizo bien al abrir nuevas escuelas bressol y que el Gobierno ha hecho bien al tarifar socialmente el acceso a las escoles bressol municipales, pero todavía se puede mejorar. Es decir, nuestra guía de esculeas bressos sólo tiene una página para las escuelas privadas cuando dan un servicio que es necesario a la ciudadanía. O sea, sólo tenemos cinco escuelas bressol municipales, dos de la Generalitat y veinticinco o veintisiete privadas. Yo sé que el Ayuntamiento solo inspecciona la parte del edificio de las escuelas y es la Generalitat la que tiene que inspeccionar por normativa la parte educativa. Pero creo que se puede hacer más, se puede hacer más en la guía, informar más de las escuelas bressol privadas que cumplen los requisitos de la normativa de la Generalitat. Creo que no hace falta que una escola bressol privada tenga que pedir una subvención para atener a las ayudas, que creo que se pueden hacer convenios de colaboración, sin necesidad de que subvencionemos a la privada, podemos subvencionar al alumno que necesita ir a una escola bressol en un barrio donde no tenemos escola bressol municipal. Por lo tanto, esta moción lo que pretende es mejorar el servicio público al precio que sea asequible, sobretodo para las familias que más lo necesitan, y teniendo en cuenta que a lo mejor no podemos construir treinta escuelas bressol municipales. De ahí la moción. SENYORA BOTEY: Bé, nosaltres donarem suport a aquesta moció, Perquè és un tema que no havíem entomat, però el que sí que queda palès és que la franja d’edat, encara que no està reglat dins de l’educació obligatòria, queda palès que l’educació no és que tingui una data concreta d’inici, sinó que dels zero als tres anys també es pot socialitzar molt bé a les criatures dins de l’escola bressol. Per tant, donada la necessitat que hi ha a la ciutat, pensem que és una bona iniciativa. Per tant, felicitem a Ciutadans en aquest cas, perquè era un tema que no s’havia entomat mai i que penso que seria el moment adequat de començar a fer números a veure si aquestes famílies que porten a les criatures a les escoles bressol privades fins ara, també se’ls pogué donar algun tipus de recolzament o algun tipus d’ajut. Per tant, la votarem a favor. SENYORA SABATER: Primer un aclariment pel que fa al context, que diu que hi ha escoles privades perquè no hi ha prou escoles bressol públiques, a la moció que diu alguna cosa així, i és a l’inrevés. Primer van existir escoles bressol privades perquè com que no és una

Secretaria General


franja reconeguda com a escolarització obligatòria, després les administracions se’n van adonar que era una franja important pel currículum educatiu i pel recorregut educatiu dels infants, i per tant, es van començar a fer esforços en el sentit de crear escoles bressol públiques. Aquí a Badalona de les municipals n’hi ha des de principis del 2000. Pel que fa als acords concrets de la moció, evidentment sempre es pot millorar el facilitar la informació, però creiem que editant la guia educativa de la ciutat que es reparteix a les famílies i fent un tríptic informatiu expressament per les escoles bressol jo crec que hi ha prou informació. A més a més evidentment, de les portes obertes que es fan a les escoles bressol municipal, i aquest és l’esforç que hem de fer des de l’administració. Efectivament l’oferta pública a la ciutat és insuficient, però malauradament fins al curs passat hi ha hagut places lliures, degut al preu, una problemàtica que fins ara no s’havia solucionat i que s’havia agreujat efectivament, amb la retirada de l’aportació de la Generalitat. De moment ja hem posat solució a aquest desajust que hi havia, perquè no tenia sentit que manquessin places d’escola pública, però que en quedessin lliures a les escoles bressol municipals. Per tant, amb la tarifació social que ara proposem i que hem efectiva, creiem que es resoldrà, primer de tot, aquest desajust que hi havia i aprofitarem tota l’oferta de places públiques que ara mateix hi ha a la ciutat. Pel que fa a la segons proposta, d’establir convenis amb l’escola bressol privada, primer de tot creiem que l’educació zero-tres anys, és un debat profund que s’ha de tenir no només de ciutat sinó a nivell de país. Tothom està reconeixent que és una etapa vital de la infantesa que ajuda a l’èxit educatiu de més tard i per tant, cal afrontar-ho amb l’administració que és competent en aquest aspecte que és la Generalitat de Catalunya. Em consta que la Generalitat de Catalunya té ajudes per a escoles bressol privades i que a més a més la Diputació ha anunciat una convocatòria per ajudes a escoles bressol privades. Creiem que la càrrega que estem volent donar a l’administració local amb la proposta d’aprovació d’aquesta moció, seria massa amb l’esforç que ja fa el municipi per cobrir la demanda de places d’escola bressol amb aquestes escoles bressol municipals que té. Creiem que el camí que s’ha d’encetar o que s’ha de seguir és un altre, que és el de tenir escoles bressol públiques, perquè és on efectivament s’ha de fer èmfasi, i no tant el d’establir convenis amb privades. I en tot cas això, debatre-ho amb l’administració corresponent que és la Generalitat. Estem d’acord efectivament, en pressionar a la Generalitat perquè recuperi aquest finançament que es feia a les escoles bressol públiques i municipals, està clar perquè la càrrega per a l’administració local és molt alta, i això és així. Però el fet de llavors sobrecarregar encara més el municipi amb els convenis amb escoles bressol privades, creiem que no es pot assumir en aquest moment i per tant, no podem votar a favor d’aquesta moció. SENYOR FERNÁNDEZ: Gràcies senyora alcaldessa. La veritat és que jo també volia mostrar la meva satisfacció perquè hi hagi un partit en aquest Ple que es prengui amb responsabilitat aquest assumpte, perquè jo he vist vídeos, he vist fulletons d’alguns partits polítics en els que fa bastant demagògia i infonen força falsedat sobre aquest assumpte històricament aquí a la ciutat. I també estic satisfet que el Govern hagi entomat aquest tema perquè nosaltres quan governàvem no havíem implementat la tarifació social, però sí que hi havia una mena de tarifació social en el que es referia a les beques d’escolaritat i de menjador de les guarderies socials. Vam implementa dos trams, de 55 % i de 35 %, i m’arriscaria a dir que gairebé el 60 o 70 % de les persones, dels nens que anaven a guarderies municipals o escoles infantils, rebien beca. Per tant, existia una mena de tarificació social que ara, amb aquesta aprovació a les ordenances fiscals, s’ha culminat d’una forma molt més completa, i és per això que nosaltres hi hem donat suport, que moltes vegades se’ns retreu que sempre fem una oposició destructiva però avui hem donat suport a una mesura que nosaltres ja havíem analitzat i havíem estudiat, i fins i tot havíem encarregat que es comencés a treballar, i que el Govern actual ha culminat com he dit. Però és que s’ha fet molta demagògia amb aquest assumpte perquè el problema de les escoles bressol a Badalona ve originat perquè la Generlaitat d’un dia per l’altre diu que no les subvenciona. I al final, aquest és el motiu pel qual el nostre govern es va veure obligat d’un dia per l’altre, quan estàvem amb un pla d’ajustos on no podíem fer modificacions pressupostàries, que recordo que en aquell moment era de mig milió d’euros per tapar el forat que havia deixat la Generalitat, doncs ens vam veure obligats a augmentar el preu de

Secretaria General


les guarderies. Però és que vam augmentar el preu de les guarderies, sí, però és que també vam apujar la partida de beques de menjador i de beques d’escolaritat, i vam fer aquesta tarifació social perquè les famílies que portaven els seus fills a aquestes escoles infantils no es veiessin absolutament perjudicades per aquesta sortida. Per tant, no es va notar tant com va semblar. Però és que cal deixar clar que nosaltres veníem d’un model on les beques s’atorgaven de forma irregular, les beques s’atorgaven de forma irregular, on els nens estaven en barracons a l’escola infantil de Llefià i on el servei era pèssim donada la falta de recursos. I van deixar un nou contracte, el servei del qual és a dia d’avui i durant quan governava el Partit Popular, un dels més valorats de l’Ajuntament. El servei d’escoles infantils d’aquesta ciutat és un dels més valorats pels ciutadans, i està en una enquesta que vam fer a mitjans de mandat, dels més valorats per la ciutadania. I vam deixar un servei d’excel·lència, vam construir una escola bressol nova, absolutament nova, i per tant, vam deixar enrere els barracons. I vam crear un reglament per atorgar beques de forma legal, regular, perquè totes aquelles famílies que necessiten beques poguessin tenir aquella beca. Per tant, jo estic satisfet que aquest debat es posi a sobre de la taula amb responsabilitat i sense la demagògia de qui no pot donar lliçons de gestió. SENYOR MAÑAS: No volia intervenir però em veig obligat intervenir davant d’algunes afirmacions que s’han fet en aquesta Sala de Plens en aquest debat. A mi m’agradaria recordar de què estem parlant, perquè crec que la història de d’on sorgeixen els serveis públics és important per entendre’ls, per cuidar-los i sobretot per saber amb rigor de quin tipus de servei estem parlant. Estem parlant d’un servei que no existia a Catalunya. estem parlant d’una llei, que és la LOGSE, que quinze anys després de l’aprovació de la LOGSE, per tant, quinze anys després que el Govern de l’Estat decreta mitjançant la LOGSE, la importància de l’etapa eductiva zero-tres anys i li transfereix aquesta competència a la Generalitat de Catalunya, quinze anys després de governs de Convergència i Unió, es produeix una Iniciativa Legislativa Popular que recull signatures, que parteix del MUCE de les Federacions de Pares de Catalunya i dels sindicats de mestres, que porten aquesta proposta de Llei d’educació infantil de zero a tres al Parlament de Catalunya. I que, i ho vull dir amb claredat, el primer Govern d’esquerres d’aquest país, presidit pel senyor Pascual Maragall, aprova i negocia comissió mixta municipi per municipi, el mapa i les condicions de finançament de les mateixes. Tot aquest procés és un procés que s’estudia en algunes acadèmies com a mètode de cooperació intergovernamental, tant des de l’inici, des de la Iniciativa Legislativa Popular perquè parteix d’un procés d’empoderament i de participació ciutadana, com posteriorment, perquè tot el desplegament es fa consensuadament, ajuntament per ajuntament, i amb les entitats municipalistes, Federació de Municipis i Associació Catalana de Municipis com a garant. Per què dic això? Perquè coincideixo plenament amb vostès que el problema que sorgeix és quan la consellera Irene Rigau, crec que és a l’any 2015, o 12, quan anuncia el pressupost de la Generalitat anuncia que deixa la partida de escoles bressol de zero a tres, a zero. Una traïció de la senyora Irene Rigau de Convergència i Unió, en allò que s’havia pactat amb els ajuntaments. I transfereix aquest deute, aquesta responsabilitat i aquesta càrrega financera als ajuntaments. I a més a més fan la “pirula”, permetin-me que ho digui així, que els ajuntaments es paguen ells mateixos el deute de la Generalitat de Catalunya transferint posteriorment aquest deute a la Diputació de Barcelona. I a partit d’aquí molts ajuntaments, no només el de Badalona, han de fer un esforç per començar a pagar el tram, que era un terç, que la Generalitat deixa de pagar. Dit això, sí que m’agradaria fer un matís, en aquest Ajuntament, crec que en el mandat 99-2003 es construeix l’Escola Bressol de Llefià, jo no era regidor d’Educació hi havia una regidora que es deia Cristina Rotger, i es construeix l’escola de Llefià i la de Sant Roc, la de Llefià es construeix en el mandat 99-2003, no amb barracons, vostès l’amplien posteriorment, però no eren barracons, senyor Juan Fernández, i podem mirar fotos. Jo crec que cal parlar amb rigor, el senyor Juan Miguel és regidor aquest mandat per primer cop i potser se’n va convençut que l’escola bressol de Llefià eren barracons. Un altre punt, en el 99-2003 es construeixen aquestes dues escoles bressol, posteriorment es construeix la de Sistrells, es construeix la de Montigalà i es construeix la de Bufalà. El Govern del Partit Popular l’únic que fa és ampliar l’escola bressol de Llefià, enfront, els governs anteriors de molts colors polítics, de Convergència, del PSC, d’Iniciativa que en

Secretaria General


construeixen cinc. Vostès n’amplien una, que és la de Llefià, dos més dos són quatre, vostès l’únic que fan és ampliar una escola bressol que és la de Llefià, la resta d’escoles bressol les han construït altres governs. I ho vull matisar, l’escola bressol de Llefià no estava en barracons. I per últim, manifestar també una qüestió, el servei municipal d’escoles bressol, afortunadament, ha estat dels més valorats en les enquestes de satisfacció municipal, des del mandat 1999. No per l’empresa que ho gestioni, no pel model de gestió, sinó per les magnifiques, perquè la majoria són dones, professionals, que formen part d’aquest Servei municipal d’escoles bressol. Anunciar que nosaltres també votarem en contra de la moció perquè creiem que el que toca és seguir desplegant el mapa d’escoles bressol municipals, no pas acordar amb les privades. I sobretot, estic plenament d’acord amb alguns dels punts que diu la moció, que hem d’exigir a la Generalitat de Catalunya que compleixi els seus compromisos amb els ajuntaments i pagui el terç corresponent del funcionament. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Voy a concretar un poco más. Estoy de acuerdo, las personas que trabajan en el Servei municipal d’escoles bressol lo hacen bien y me consta. Pero yo quiero concretar un poco más porque la guía 2016-2017 sólo tiene una página de las escuelas privadas, yo lo que digo es que se informe más de aquellas escuelas que cumplen la normativa, es simplemente dar información al ciudadano. Yo no quiero que se ayude a les escuelas privadas, ellas están funcionado sin ningún tipo de ayudas. Yo quiero que se ayude a las familias que no pueden acceder a una escuela pública porque no hay para todos, o que en su barrio no hay. Yo, Ciudadanos, igual que a los parados, Ciudadanos no quiere dar el cheque de formación al sindicato o al empresario, quiere dar el cheque de formación al trabajador. Yo quiero que el Ayuntamiento ayude sobretodo a las familias más desfavorecidas que teniendo una escuela privada al lado y por el horario de trabajo de la mujer que se incorpora al mercado de trabajo, tenemos que ayudarles, porque tenemos que ayudar a las personas que lo necesitan. Y en este caso podemos encontrarnos con estas situaciones. Yo no digo que haya un convenio de colaboración con la escuela privada para ayudar al empresario, para ayudar al niño que va a la escuela privada y no puede ir a una escuela pública. I dos cosas más, también creo que podemos hacer más trabajo, a lo mejor, con más recursos personales y materiales, para verificar que las escuelas privadas tienen una cierta calidad, y en el caso de que la tengan reconocérselo. Porque la mejor manera de progresar es decir, quien lo hace bien ponerlo de alguna manera para que esté presente. Eso es todo. SENYOR FERNÁNDEZ: Només per matisar aquesta eterna discussió que tenim el senyor Mañas y jo sobre l’escola Nero Nas, perquè a més és que pretén donar-li lliçons a qui a anat a l’escola allà mateix. Anem a veure, l’escola bressol Nero Nas es crea a l’any 93, es crea a l’any 93, però l’edifici que utilitza està construït des de l’any 80, és que am és jo vaig fer P3 allà, no em digui vostè el que jo sé perquè jo vaig fer P3 on està construïda l’escola bressol. Per tant, l’escola bressol com a tal es va constituir a l’any 93 i donava servei en un barracó, el que passa és que era un barracó d’obra vista, no era com els que fan ara són de plàstic, era de obra vista, però era un barracó senyor Mañas, i sinó li ensenyo fotos que quan jo era petit i està la foto del barracó de totxo, però era un barracó. Un barracó és un barracó, vostè diu que dos més dos són quatre, però és que un barracó és un barracó, i aquí hi havia un barracó. Què fa el Partit Popular a l’any 2012? Doncs destina un milió d’euros, conjuntament a un altre milió d’euros de la Diputació, tira avall aquest edifici, i en construeix un altre, ampliant de 41 places a 105 places. No es crea l’escola bressol, però l’edifici és absolutament nou, sinó podria haver anat vostè a la inauguració perquè era absolutament nou. Per tant, no digui que nosaltres no vam construir una escola bressol nova perquè sí que ho vam fer. En tot cas, si vol vostè matisar digui que vam construir un nou edifici, perquè sí que és així.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 14, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Convergència i Unió, Partit dels Socialistes i Partit Popular. En contra 10, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i

Secretaria General


Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES i Guanyem Badalona en Comú. 9. Moció que presenten els grups municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem-MES, Guanyem Badalona en Comú i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa de suport al procés participatiu d’elaboració del Pla d’Actuació Municipal 2016-2019.

És voluntat del govern de Badalona impulsar la redacció del Pla d’Actuació Municipal 2016-2019, aplicant els principis de transparència, participació i obertura en tot el procés d’elaboració del PAM. El passat 13 d’abril, a la presentació del procés d’elaboració del Pla als grups municipals es va proposar que la Junta de Portaveus passés a ser un òrgan present en aquesta dinàmica participativa, assumint les següents funcions: Estar informada del desenvolupament del procés d’elaboració del Pla i dels resultats de

les diferents fases. Fer suggeriments sobre el desenvolupament del propi procés. Així mateix, també es va proposar donar un paper rellevant, en forma de Grup Promotor, a la Comissió Permanent del Consell de Ciutat. Seguint el reglament de participació ciutadana, aquest Grup estaria presidit per l’alcaldessa i comptaria amb un màxim de 25 persones membres del plenari que, a proposta de les entitats, serien nomenades per la presidència, segons els següents criteris: Una persona representant de cadascun dels consells sectorials i dels consells territorials, una persona de cada formació política amb representació parlamentària i/o municipal, una persona membre de la Federació d'empresaris, una persona en representació de comerciants, una de cadascun dels sindicats amb representativitat a la ciutat, i finalment una dels col·legis professionals. Les funcions d’aquest Grup Promotor serien les següents: Fer seguiment de tot el procés. Fer suggeriments sobre el mateix. Rebre informació sobre els resultats de les diferents fases. Informar als membres dels seus respectius àmbits d’actuació i promoure la participació

d’aquests en els diferents espais participatius. Acordar decisions sobre aspectes tècnics del procés d’elaboració del Pla. Alhora, els membres de la Comissió Permanent també poden participar en el procés a través dels Consells Sectorials i de Districte. Finalment, seria positiu aprofitar els esforços que s’invertiran en aquest procés participatiu de redacció del PAM i tots els aprenentatges que se’n derivin, per tal de redactar un reglament que reculli els aspectes tècnics d’aquest procés. Per tot això, es proposen al ple de l’Ajuntament de Badalona els següents ACORDS 1. Reconèixer la Comissió Permanent del Consell de Ciutat com a Grup Promotor del Pla d’Actuació Municipal 2016-2019. 2. Reconèixer la Junta de Portaveus com l’òrgan polític ampliat del procés d’elaboració del Pla. 3. Manifestar el suport dels grups municipals al procés participatiu d’elaboració del Pla la seva voluntat per implicar-s’hi. 4. Redactar un reglament que defineixi el procés d’elaboració del PAM. SENYORA TALEB: Bona nit, regidores, regidors, ciutadanes i ciutadans. Com ja es va presentar al Ple anterior, el Govern impulsa el procés d’elaboració del Pla d’actuació municipal aplicant els principis de transparència, participació i obertura en tot el procés. Aquest procés es va iniciar el passat dimecres 13 d’abril amb la presentació de les fases de tot el procés als grups municipals. En aquesta reunió es va recollir la proposta de concretar el paper dels grups municipals en tot el procés, i va sorgir la iniciativa de formalitzar la Junta de Portaveus com a òrgan polític a través d’una moció al Ple, que és la que presentem avui. La proposta concreta que les funcions de la Junta de Portaveus siguin, estar informada del desenvolupament del procés d’elaboració del Pla i dels resultats de les

Secretaria General


diferents fases, i fer suggeriments sobre el desenvolupament del propi procés. Així mateix, volem aprofitar la moció per formalitzar l’òrgan ciutadà del PAM, i aquí, la proposta del Govern és recuperar la Comissió Permanent del Consell de Ciutat com a òrgan ciutadà. D’aquesta manera, reconeixem i promovem un òrgan ja establert pel Reglament de Participació Ciutadana de Badalona, com és el Consell de Ciutat. aquesta Comissió estarà formada per un màxim de 25 persones membres del Plenari, que a proposta de les entitats serien nomenades per la Presidència segons els següents criteris: una persona representant de cadascuna dels consells sectorials i dels consells territorials, una persona de cada formació política amb representació parlamentària i o municipal, una persona membre de la Federació d’Empresaris, una persona en representació de comerciants, una de cadascun dels sindicats amb representativitat a la ciutat i finalment una dels col·legis professionals, com per exemple administradors de finques. Cal remarcar que els membres dels grups municipals, a més de formar part de la Junta de Portaveus i de la Comissió Permanent, també podran participar a les sessions dels consells d’entitats de districte i dels consells sectorials, com el de Joventut, per exemple, mobilitat, dones o medi ambient. I finalment, com que volem que aquest procés d’elaboració del PAM sigui una acció present en cada mandat, i perquè considerem que seria positiu aprofitar els esforços que s’invertiran en aquest procés participatiu, proposem la redacció d’un reglament que reculli els aspectes tècnics d’aquest procés. Reglament que es podria incorporar al Reglament de Participació Ciutadana. Per tot això, demanem doncs el suport de la resta de grups municipals perquè considerem que és una moció inclusiva, que reconeix el paper de totes les forces polítiques amb representació al Consistori. Gràcies. SENYOR LÓPEZ GONÁLEZ: Aquí en la moción que se presenta y en la exposición que se ha hecho, se habla de los consells de distrito, consells sectoriales, comisión permanente del Consell de Ciutat, grupo promotor, Junta de Portavoces como órgano político y reglamento que define el proceso de elaboración, Teniendo en cuenta todos estos consejos, yo creo que ustedes eluden su responsabilidad. Yo creo que cuando uno gobierna y ya llevan un año, lo que se espera es que cada área y cada ámbito de gobierno diga lo que se va a hacer, cómo lo va a hacer, cuándo lo va a hacer, cómo la vamos a pagar, y para hacer esto veo bien que consulte con los consejos de distrito, consejos sectoriales, incluso con los miembros de la oposición. Pero yo creo que le están dando vueltas a las cosas, y si verdaderamente quieren gobernar digan lo que van a hacer, cómo lo van a hacer, cuándo lo van a hacer. Y si no quieren gobernar dejen que vengan otros y gobiernen. Por lo tanto, como no estoy en contra de que se prepare ningún Plan, pero veo que es darle vueltas a las cosas, mi voto será de abstención. SENYOR SUBIRANA: Sí, jo el dia de la presentació que se’ns va fer als grups municipals vaig demanar que se’ns fessin arribar aquella presentació, més enllà d’aquella presentació algun tipus d’informació. A mi no em consta que a dia d’avui els grups municipals, almenys el de Convergència i Unió, tingui aquesta informació. La moció a última hora. Jo no dubto de la voluntat i ho vaig expressar a la presentació, que de fet, això és una acció que ha de fer el Govern i que ho pot fer perfectament sense l’aportació o la inclusió de la moció perquè és una acció del Govern. Com que veig que és una moció molt suau però que jo demanava la informació per poder-la treballar i en tot cas, perquè la moció fos més efectiva i veig que tampoc hi haurà, pel que jo he constatat no hi ha un suport. Jo no sé si és bo retirar-la o no, però en tot cas, jo en aquest cas votaré abstenció. Crec que les coses si realment la voluntat era de portar quelcom aquí amb consistència, jo crec que les coses s’haguessin hagut de fer una altra manera, no fer-la de pressa i corrents i a última hora, quan sí que és veritat que es va parlar de fer aquesta moció. I jo crec que per fer aquesta moció tal com s’ha fet, home, trigar tres dies ho trobo excessiu i ho reitero, demanant com vaig demanar la informació el mateix dia, i això em sembla que deu fer ja quinze dies ja que es va fer la presentació, doncs amb quinze dies, almenys aquest regidor que va estar present i que va fer unes aportacions i que va en tot cas, explicar la seva opinió, no ha tingut cap tipus d’informació referent a aquest tema. Per tant, no votaré en contra perquè crec que és bo i que es pot millorar i en tot cas, podem donar la nostra opinió, però no la votaré a favor per aquestes raons.

Secretaria General


SENYOR GUIJARRO: A veure, com que li he comentat el que anava a dir em repetiré una mica. Nosaltres estem d’acord en què es realitzi aquest procés participatiu sobre el PAM, falta saber com es concretarà, però ja em sembla bé la música, parafrasejant al regidor Téllez. El que sí que creiem i com deia la regidora Taleb, si fem una moció per concretar el paper dels grups municipals i ha de ser una moció inclusiva, és que no té sentit si no hi ha unanimitat, no sé si m’acabo d’explicar. Hauríem de cercar les vies o explorar les vies necessàries per tal que es donés aquesta unanimitat. No té sentit que parlem de quin paper hem de jugar els grups municipals si no estem d’acord amb el paper que han de jugar-hi o no ho tenim tots clar. Nosaltres en aquest sentit volíem ser prepositius, és a dir, ja ens sembla bé començar a engegar la maquinària d’això, però serem molt més propositius i creiem que tots en aquests sentit farem quelcom més interessant i profitós si mirem la manera de trobar unanimitat vers aquesta moció, sigui ara o sigui en el proper Ple, o ja no sigui mitjançant la via de la moció, sinó consensuant una mena de reglament o de declaració d’intencions a la Junta de Portaveus, perquè creiem que és important que hi hagi unanimitat vers aquest tema. SENYOR FERNÁNDEZ: Que s’aprovi o no aquesta moció no condicionarà que es pugui seguir realitzant el PAM, perquè el PAM és quelcom de competència del Govern, i per tant, i jo li ho dic amb sinceritat, jo em sento una mica el tonto útil per fer la foto, de fer l’aparador de dir, resulta que els grups municipals estan d’acord amb el PAM. Escolti, sobretot perquè anem a veure, em sembla com que amb aquesta moció des del Govern ens volen donar una mica d’almoina, perquè diu que es proposa per a la Junta de Portaveus les dues següents funcions, grans funcions: estar informada del desenvolupament del procés d’elaboració del Pla i del resultat de les diferents fases, és el mínim estar informats, el mínim no? I si vostè no volen que estiguem informats la llei i el reglaments ja ens donen les suficients prerrogatives per estar-ho, però què més mínim que estar informats. Següent funció: fer suggeriments sobre el desenvolupament del propi procés, suggeriments. És a dir, el que vostès pretenen amb aquesta moció és donar-nos unes quantes almoines, que participem a la foto, que fem la funció de l’aparador com fan vostès sempre i com tenen força hiperactivitat per fer. Per tant, és que no ens queda una altra que votar en contra d’una moció que jo crec que s’hauria d’haver parlat des de fa ja moltes setmanes, quan es va fer la presentació, de la qual encara no tenim la informació, perquè es va fer la presentació, se’ns van explicar una sèrie de coses, però després aquesta informació no es va donar trasllat per escrit o per correu electrònic amb aquesta informació, cosa que ens agradaria analitzar. O sigui, se’ns intenta involucrar en un assumpte del que no se’ns informa de forma prèvia i a sobre pretenen que vinguem aquí i votem a favor. Nosaltres, sobretot quan cal alertar i sobretot alerto als grups que han votat abstenció, que aquest PAM té lletra petita, jo no sé si estaven allà els que pretenen votar abstenció, però allà es va parlar de gastar-se quantitats similars als 20.000 o 30.000 euros per fer aquest PAM. Per tant, els que votin a favor o abstenció d’aquesta moció d’avui, que s’avinguin a les conseqüències que això ens acabi costant un ull de la cara. Però en tot cas, nosaltres no hi votarem a favor perquè no ens sembla que aquesta moció haguem d’acceptar-la els que som els representants de la ciutadania, igual que vostès, que això és una competència del Govern, però nosaltres som representants. I això d’estar informats i fer suggeriments és com donar-li almoina a quins també tenen competències per poder decidir el que passa o no en aquesta ciutat. SENYORA ALCALDESSA: Jo crec que tal com heu dit la feina la farem igual i era un intent de donar-li cos, de donar un espai estable, més enllà dels consells de participació, donar-li entitat pròpia als grups municipals, però en tot cas, nosaltres seguirem treballant en aquesta línia. SENYORA TALEB: Jo només volia comentar que això va ser una proposta el dia de la reunió, el dia que vam fer la presentació del procés, va sortir la idea de com implicar a la Junta de Portaveus en el procés. Per altra part, ja mirarem què és el que va passar pel tema del power que sí que vam comentar que ho passaríem, ja ho mirarem. El que diu el senyor Juan Fernández, jo ja duc molts plens que parlem molt de les partides de participació, i que si es gasta tant aquí i tant allà. Jo per exemple, prefereixo gastar la quantitat que acabes de comentar, que no és la quantitat correcta, gastar-la en un procés

Secretaria General


participatiu on capacitar tant als professionals com a la ciutadania en temes de participació, que gastar-ho en festes que ni tant sols ha decidit la ciutadania.

Votació S’aprova per majoria simiple. Vots a favor 10, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES i Guanyem Badalona en Comú. En contra 9, del grup municipal del Partit Popular. Abstencions 5, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Convergència i Unió i Partit dels Socialistes. Torn obert de paraules Totes les persones que havien demanat intervenir al Ple ja han fet ús de la paraula en el transcurs de la sessió. Precs i preguntes SENYOR LÓPEZ GONÁLEZ: En primer lugar después de varios meses agradezco que Alcaldía me haya pasado la relación de atestados de la Guardia Urbana de 2015, es exactamente eso lo que pedía el listado que me ha pasado, lo que le rogaría si me puede pasar la hoja de Excel para poder hacer el estudio en función del tipo de delito, para poder compararlo al año siguiente y ver si ustedes lo han hecho bien o lo han hecho mal. Ese es mi trabajo de oposición. Ese es el ruego, el ruego es que me pase la hoja de Excel para hacer el estudio. Y ahora para el señor Mañas tengo una pregunta, en la Diputación de Barcelona hay un programa que se llama Ocupación para la Industria Local, cuyo plazo acaba el 30 de abril. Mi pregunta es: ¿han presentado la solicitud para ese programa de ocupación a la industria local? Y si no la han presentado, decirlq que estaría bien que lo presentaran. SENYOR MAÑAS: No sabia que m’ho anava a preguntar però ho tinc aquí en un email i estic mirant què em diuen. Està presentada, però hauria de mirar ara l’arxiu, mirar quin projecte s’ha presentat, però sí, està en tràmit. Ja li faré arribar la informació. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: ¿No lo sabe? SENYOR MAÑAS: M’ho han enviat avui, he estat un dies una mica absent i m’ho han enviat avui i tinc un email per llegir d’això, però li podré informar. SENYOR FERNÁNDEZ: Jo voldria preguntar una cosa que vaig preguntar ja fa bastants mesos i que no s’ha contestat per escrit. I és per quin motiu el pal de la bandera de Badalona del passeig marítim encara no és allà? SENYORA ALCALDESSA: Vostè fa fer aquesta pregunta el 27 d’octubre, el ple del 27 d’octubre i vam quedar que li enviaríem per escrit, no l’ha rebut per escrit? SENYOR FERNÁNDEZ: Hi ha dues preguntes sobre l’assumpte. SENYORA ALCALDESSA: S’ha enviat per escrit, es va enviar. SENYOR FERNÁNDEZ: Sí, sí, però l’únic que constatava el Govern a l’escrit és que el pal no hi era, i jo el que demanava és el motiu exacte i quan es posaria aquest pal. SENYORA ALCALDESSA: D’acord, doncs apuntat. SENYOR JURADO: Jo li vaig preguntar per escrit si tenia vostè coneixement que per espais públics, pels carrers de la zona sud estaven patrullant ciutadans xinesos. SENYORA ALCALDESSA: Li he contestat aquesta pregunta documentada. SENYOR JURADO: Sí, i em contesta que és una companyia de seguretat contractada pels industrials, vol dir vostè que estan patrullant pels carrers empreses privades? Per a la seguretat? SENYORA ALCALDESSA: Tal com li he enviat en l’informe amb tota la documentació d’Interior, aquestes empreses tenen contractada una empresa de seguretat que està absolutament legal la funció que fa. És tal com jo li he contestat. SENYOR JURADO: Però no pel carrer.

Secretaria General


SENYORA ALCALDESSA: No, evidentment, evidentment. SENYOR JURADO: Però jo li vaig preguntar que estaven patrullant pel carrer, amb cotxes pel carrer. No li estic dient dins dels espais privats. I vostè em contesta que tenen contractada una empresa de seguretat per a les seves propietats, però no pel carrer. O és que estan patrullant pel carrer amb permís de vostè? SENYORA ALCALDESSA: No, senyor Jurado, en absolut. SENYOR JURADO: Doncs contesti’m el que li vaig preguntar. SENYORA ALCALDESSA: Ja li he dit que el més semblant a la pregunta que vostè va fer, la realitat més semblant al que vostè va exposar aquí en aquest Ple, és que aquests empresaris tenen contractades empreses de seguretat per la seguretat del seu polígon, de les seves empreses. Però patrulles amb permís, tot això no existeix. SENYOR JURADO: Doncs si no existeix, hi ha algun atestat de Guàrua Urbana que va parar, torni a verificar-ho? SENYORA ALCALDESSA: Ho hem comprovat i tots els informes que tenim de la Guàrdia Urbana no corroboren la informació que vostè va donar. Per això li he donat aquest altre. Vostè insisteix i jo tornaré a insistir. O sigui, vostè el que vol és que localitzem un atestat d’algú que va trobar algú que estava patrullant. SENYOR JURADO: Cotxes de ciutadans xinesos patrullant pels carrers del polígon, no per les empreses, pels carrers. SENYORA ALCALDESSA: Aquesta informació que vostè la va fer en el Ple anterior. La Guàrdia Urbana no la corrobora i em diu, el més semblant a això que li podem dir és que els empresaris xinesos tenen contractada una empresa de seguretat. SENYOR JURADO: Li agrairia que ho tornés a preguntar perquè si jo ho sé és precisament perquè sé que hi ha hagut intervenció de Guàrdia Urbana. M’agradaria que tornés a preguntar-ho. SENYORA ALCALDESSA: O sigui, vostè sap una intervenció de la Guàrdia Urbana que la pròpia Guàrdia Urbana no... SENYOR JURADO: Jo això no ho he dit, sé que hi va haver intervenció de la Guàrdia Urbana, jo no li he dit que m’ho hagi dit la Guàrdia Urbana. Això ho diu vostè. SENYOR GUIJARRO: En el darrer Ple vam preguntar sobre el tema dels llums i de les dutxes de Bufalà i no se’ns ha donat encara resposta per escrit un mes després, sí que demano... doncs no ha arribat, suposo que han arribat avui totes, suposo que al matí. La resposta ja me la sé perquè sé que des de divendres hi ha la bastida preparada i suposo que els llums es canviaran, i el tema de les dutxes ja imagino per on anirà. I el segon, i és una pregunta que també vam fer tant el regidor Fernández com jo en l’última comissió de Badalona Educadora, i és sobre el conveni del Badalona Basquet Base. És a dir, avui hem atorgat de nou les subvencions a les entitats que quedaven, la nostra pregunta és, si una vegada aprovada la minuta del conveni ja en el seu moment en aquest Ple, si les entitats havien signat el conveni i voldríem saber la resposta, si han signat ja o no. I si no han signat per què? SENYORA ALCALDESSA: Senyora Gallardo, passarem per escrit la resposta també? D’acord. En tot cas, la primera que ha preguntat senyor Guijarro, està resposta per escrit, la de les deficiències del poliesportiu de Bufalà a mi em consta com a resposta. SENYOR GUIJARRO: Faltarà el nostre registre d’entrada, suposo, demà la llegirem. Final La Presidència dóna per acabada la sessió a les vint-i-tres hores i quaranta minuts, de la qual, com secretària, dono fe. La secretària Catalina Victory Molné

secretaria general nÚm.: Òrgan: sessiÓ: data: hora:...

Documents