secretaria general nÚm.: Òrgan: sessiÓ: data: hora...

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 4 / 29-03-2016 1

NÚM.: 4 ÒRGAN: Ple de l'Ajuntament SESSIÓ: Ordinària DATA: 29 de març de 2016 HORA: 18:00 DOCUMENT: Acta

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial en 1a convocatòria. Comença la sessió a les divuit hores.

ASSISTENTS:

Alcaldessa M. Dolors Sabater i Puig Regidors/es José Antonio Téllez Oliva Eulàlia Sabater Díaz Javier López Cegarra Fàtima Taleb Moussaoui Oriol Lladó i Esteller Francesc Ribot i Cuenca Agnès Rotger i Dunyó Àlex Mañas Ballesté Ma. Ángeles Gallardo Borrega Ramón Riera Macia Mª Jesús Hervàs Mínguez Sònia Egea Pérez Miguel Jurado Tejada Juan Fernández Benítez Rosa Bertran Bartomeu Daniel Gràcia Álvarez Joan Walter Fibla Cristina Agüera Gago Alejandro Pastor López Concepció Botey i Teruel

Rubén Guijarro Palma Teresa González Moreno

Ferran Falcó Isern Jordi Subirana Ortells Juan Miguel López González Secretària Catalina Victory Molné Interventor Julián Álamo Guijarro Tresorera Lluïsa Osa Farré ABSENTS: Xavier Garcia Albiol

ORDRE DEL DIA

Aprovar les actes números 2 i 3 corresponents a la sessió ordinària de 23 de febrer de 2016 i la sessió extraordinària d’1 de març de 2016.

Secretaria General


I.- PART RESOLUTIVA

Comissió Informativa de Badalona Democràtica

1. Actualitzar la composició de la Comissió de Nomenclàtor municipal.

2. Ratificar la modificació inicial dels Estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística.

3. Aprovar diversos reconeixements de crèdit d'exercicis anteriors.

4. Aprovar l'encàrrec de gestió a l’Institut Municipal de Promoció de l'Ocupació i a Reactivació Badalona SA per a la realització de les actuacions objecte del Projecte "Xarxa Nord 2015" .

5. Aprovar el procediment per a la determinació de la massa salarial del personal laboral del sector públic de l'Ajuntament de Badalona.

6. Aprovar la modificació del pressupost de l'Ajuntament 2016, en pròrroga del de 2014.

7. Donar compte de la substitució d'un membre del Consell d'administració de l'IMPO a sol·licitud del Grup municipal del Partit Popular.

8. Donar compte de la substitució d'un membre del Consell d'administració de l'IMPO a sol·licitud del Grup municipal de Ciutadans-Ciudadanos.

9. Donar compte del nomenament/cessament de personal de confiança o assessorament especial.

10. Donar compte de resolucions de contractació en matèria de personal.

Comissió Informativa de Badalona Educadora, Justa i Inclusiva

11. Aprovar la Valoració dels Llocs de direcció resultants de l'aplicació del nou organigrama de l'Institut Municipal de Serveis Personals

Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible

12. Aprovar diversos reconeixements de crèdit a favor de diferents empreses per al pagament de factures de subministraments i serveis tramitats amb caràcter urgent l'any 2015.

13. Aprovar un reconeixement de crèdit a favor del Ministerio de Medio Ambiente, Dirección General de Costas.

14. Resoldre el recurs de reposició presentat per Vértice Ensanche SL, contra l'acord del Ple de 26 de gener de 2016.

15. Rescatar per motius d'interès general la concessió administrativa atorgada a Pàrking Batllòria 123 SA.

13. Donar compte de l'adhesió de Badalona al Programa Municipal Cooperatiu.

Proposicions urgents

II.- CONTROL I FISCALITZACIÓ DELS ÒRGANS DE GOVERN

Mocions dels Grups Polítics Municipals

1. Moció que presenta el grup municipal del Partit Popular de reivindicació de la labor municipalista de la Diputació de Barcelona.

Secretaria General


2. Moció que presenta els grups municipals del Partit Popular i Ciutadans (Ciudadanos) de rebuig al tuit de la CUP en el que es fa una proclama a ETA i de reprovació a tots els membres del Govern per no condemnar aquesta piulada.

3. Moció que presenta el grup municipal de Ciutadans-Ciudadanos-C's de control del pla d'acció del govern municipal.

4. Moció que presenten els grups municipals d'ICV-EUiA i Socialista en motiu del 8 de març, Dia Internacional dels Drets de les Dones.

5. Moció presentada pels grups municipals Socialista i de Ciutadans - C's per reclamar a la Generalitat de Catalunya el Reconeixement i pagament del deute amb l'Ajuntament de Badalona.

6. Moció que presenta el grup municipal de Guanyem Badalona en Comú a proposta de l'Àgora Ciutadana de Badalona per a eradicar les situacions d'irregularitat a Badalona.

7. Moció que presenten els grups municipals d'ERC-Avancem-MES, Guanyem Badalona en Comú, ICV-EUiA de suport a la connexió del trambaix amb el trambesòs per l'av. Diagonal.

8. Moció que presenta el grup municipal d'ERC-Avancem-MES sobre el servei de rodalies de Catalunya. 9. Moció que presenta el grup municipal Socialista de rebuig a l’ús irresponsable de les xarxes socials.

10. Moció que presenta el grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa en relació a la situació del Jutjat de Família que dóna cobertura als municipis de Badalona, Sant Adrià del Besòs i Montgat.

Torn obert de paraules Precs i preguntes

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ

SENYORA ALCALDESSA: Molt bona tarda a tothom, veïns i veïns que seguiu dels del Saló de Plens, els que el seguiu per les xarxes, regidors i regidores. Comencem com sempre, amb el minut de silenci en contra de la violència de gènere. Aprovar les actes números 2 i 3 corresponents a la sessió ordinària de 23 de febrer de 2016 i la sessió extraordinària d’1 de març de 2016.

Per la Presidència es formula proposta d’aprovació de les actes números 2 i 3 corresponents a la sessió ordinària de 23 de febrer de 2016 i la sessió extraordinària d’1 de març de 2016, les quals són aprovades per unanimitat. I.- PART RESOLUTIVA Declaració institucional de denúncia contra el principi d’acord entre la Unió Europea i l’Estat de Turquia. La cimera entre els estats de la Unió Europea i Turquia va servir per tancar un preacord entre les dues parts en el marc de la crisi humanitària que s’està vivint a les costes del sud d’Europa, però lluny de trobar una sortida que garanteixi el respecte dels drets humans i es compleixi amb l’obligació dels estats d’acollir les sol·licitants d’asil, la Unió Europea ha acordat l’externalització de fronteres, i la subcontractació d'aquestes responsabilitats a l’Estat turc, com ja hem vist a la frontera sud de Ceuta i Melilla amb el Marroc o amb els Centres d’Internament per a Estrangers fora de territori comunitari, a canvi de 3.000 milions

Secretaria General


d’euros addicionals a partir del 2018 – a banda dels ja assignats fins al 2017 –, la liberalització de visats i avançar en la negociació de l’adhesió de Turquia a la UE. La solució que han trobat els Estats membres per gestionar l’arribada de centenars de milers de persones que fugen de la guerra, de la misèria i d’altres tipus de persecucions és triple. Primer, evitar que trepitgin sòl europeu amb l’increment de les operacions de control de fronteres exteriors amb la participació militar de l’OTAN, segon, acordar l’expulsió a Turquia d’aquells que tot i així puguin arribar a les illes gregues jugant-se la vida a la Mediterrània, i tercer, bloquejar la ruta dels Balcans cap al nord d’Europa que el 2015 van utilitzar 900.000 persones. L’entesa que s’assoleix amb Turquia respon exclusivament a la utilització de les polítiques migratòries al servei d’una lògica securitària que vulnera amb els suposats valors fundacionals europeus de solidaritat i respecte als drets humans. L’execució del text aprovat impedeix a totes les persones que arribin de forma irregular a Grècia la possibilitat de sol·licitar l’asil a Europa quan no existeix una altra via que no sigui la irregularitat. Un cop més veiem com la UE parteix d’una premissa falsa: blindar les fronteres d'Europa acabarà amb la crisi humanitària a la Mediterrània. Traslladar les persones refugiades i migrants a un estat tercer no és acabar amb la crisi humanitària, sinó expulsar-la de territori comunitari, i prioritzar les operacions de control i seguretat en lloc de les de salvament a les aigües frontereres. Si volem acabar amb el tràfic d’éssers humans i amb les morts a la Mediterrània, cal voluntat política garantint vies segures i legals: visats humanitaris, possibilitat de sol·licitar l’asil en ambaixades i consolats europeus en els països d’origen i trànsit, etc. Les mesures adoptades son un despropòsit, una mostra més del paper vergonyós que tenen els estats i les institucions europees des de l’inici d’aquesta crisi que xoca frontalment amb l’obligat compliment de la Convenció de Ginebra i amb l’article 19.1 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, segons el qual es prohibeixen explícitament les expulsions col·lectives. Davant d'una Europa incapaç de donar una resposta adequada garantint condicions dignes a totes les persones dins del territori propi comunitari, com veiem a Calais, a Ceuta i Melilla, a Dunkerque, a Idomeni, etc, avui, ens torna a tocar dir prou a nosaltres, el món local, a la societat civil organitzada, i a les ciutadanes i ciutadans d’aquesta Europa que ens fa vergonya i : Demanem al congrés que exigeixi al Govern en funcions que bloquegi el principi

d'acord entre la Unió Europea i Turquia que permetrà tornar a territori turc als refugiats que han arribat a Grècia i que tota negociació en el Consell Europeu ha d'estar subjecta al respecte dels drets humans i el Dret Internacional.

Reclamem que es garanteixin vies d'accés a la protecció internacional legals i segures en països d'origen i trànsit i que el govern espanyol assumeixi la seva responsabilitat acceptant íntegrament les quotes de persones reubicades i reassentades que li corresponen.

Demanem al Govern de la Generalitat que es garanteixi el desplegament del Pla de Protecció Internacional a Catalunya, aprovat pel Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya el passat 28 de gener de 2014, dotant-lo del pressupost adequat i suficient per a poder implementar les mesures concretes que en recull, que garanteixin una acollida estable i de qualitat.

Manifestem el nostre compromís d’oferir Badalona com a territori d’acollida i protecció. Adaptant els plans d’acollida municipal a les necessitats especials de les persones sol·licitants d’asil per garantir la seva vida en família i la seva integració.

Continuarem donant suport i col·laborant amb totes aquelles entitats i xarxes d’entitats que treballin en l'acollida i el servei a les persones sol·licitants d’asil.

Seguirem definint els serveis i infraestructures de Badalona per acollir les persones sol·licitants d’asil.

Continuarem treballant en la sensibilització i el compromís de la població del nostre municipi per garantir la integració de les persones refugiades, creant els vincles i la

Secretaria General


interacció necessària per prevenir el racisme i/o la discriminació, i promoure la cohesió social.

Prosseguirem en assegurar polítiques municipals de cooperació al desenvolupament amb vocació transformadora.

Votació

La declaració institucional s’acorda per unanimitat.

Comissió Informativa de Badalona Democràtica

1. Actualitzar la composició de la Comissió de Nomenclàtor municipal.

Identificació de l’expedient Assumpte: Actualitzar la composició de la Comissió de Nomenclàtor per tal d’adequar-la a l’actual Consistori. Tipus de resolució: Dictamen Òrgan que resol: Ple Antecedents i fonamentació jurídica 1. El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària de 31 de gener de 1996, va constituir la Comissió de Nomenclàtor Municipal, com a òrgan complementari de l’Ajuntament, i en va determinar les seves funcions i la seva composició. 2. En data 24 de març de 2015, l’Ajuntament Ple va aprovar l’actualització de la seva composició, la qual quedava configurada de la següent forma: President: L’alcalde o persona en qui delegui Vocals: M. Jesús Hervàs Mínguez, regidora Ferran Falcó i Isern, regidor Jordi Serra i Isern, regidor Aïda Llauradó Àlvarez, regidora Assessors: Joan Villarroya i Font Margarida Abras Pou Secretari: El de la Corporació o lletrat en qui es delegui 3. Amb motiu de la constitució de la nova Corporació cal procedir a actualitzar la seva composició per tal d’adequar-la a l’actual formació municipal. 4. Atesa la potestat d’autoorganització municipal, recollida a l’article 4.1.a) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les bases de règim local (LRBRL) 5. Vista la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del règim local, el Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals. 6. Atès que per a l’adopció d’aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació de conformitat amb el que preveu l’article 47.1 de la LRBRL. En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’alcaldessa, previ dictamen de la Comissió informativa de Badalona Democràtica, proposi al Ple de l’Ajuntament, l’adopció de l’acord següent: PRIMER.- Deixar sense efecte la composició de la Comissió de Nomenclàtor aprovada per acord de Ple de data 24 de març de 2015. SEGON.- Aprovar la següent composició de la Comissió de Nomenclàtor. Presidenta: L’alcaldessa, M. Dolors Sabater i Puig o regidor/a en qui delegui Vocals: Sergi Caravaca i Fernández Joan Walter Fibla Alejandro Pastor López

Miquel Estruch i Traité

Secretaria General


Aïda Llauradó Álvarez Ferran Falcó i Isern Elissalina J. Bartardo Encarnación

Assessors: Joan Villarroya i Font Margarida Abras Pou Secretària: Elena Leal Beltrán TERCER.- Comunicar el present acord als interessats i al Departament de Plànol de la Ciutat. QUART.- Realitzar les publicacions oficials que procedeixin per a la plena efectivitat d’aquest acord.

Votació

S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26. 2. Ratificar la modificació inicial dels Estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística. Identificació de l’expedient Assumpte: Ratificar l’acord d’aprovació de la modificació dels Estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) Òrgan que resol: Ple Antecedents i fonamentació jurídica Mitjançant acord del Ple municipal de 29 de març de 1989, l'Ajuntament va aprovar els Estatuts i la seva incorporació al Consorci de Normalització Lingüística En data 20 de gener de 2016, va tenir entrada en aquest Ajuntament un escrit del CPNL en el qual ens comunicaven que el Ple del Consorci, en sessió de 8 de maig de 2015, va acordar la modificació dels Estatuts del CPNL, modificació que també va ser aprovada per la Generalitat de Catalunya en data 4 d’agost de 2015 i publicada al DOGC núm. 6929, de 6 d’agost de 2015. La finalitat d’aquesta modificació és l’adequació dels Estatuts del CPNL a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL), a la Llei 15/2014. de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa i a la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. De conformitat amb l’art. 322 del Decret 179/1995, de 13 de juny, Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS) i l’art. 27 dels Estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística la modificació dels Estatus ha de ser aprovades pel Ple de Consorci i ratificades per cadascun dels ens consorciats. Vist l’informe de la cap del Servei de Secretaria General de data 3 de març de 2016, en el qual es posa de manifest l’adequació a la normativa legal aplicable de les modificacions proposades als Estatuts del CPNL. Vist l’art. 313.3 en relació amb el 160.1 del ROAS, l’acord i els estatuts es sotmeten al tràmit d’informació pública pel període de trenta dies hàbils. Vist que l'art. 313.2 del ROAS determina que l'acord dels ens locals per crear, modificar, separar-se o dissoldre els consorcis s'haurà d'adoptar amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legals de membres de la Corporació. Proposta d’acord En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’alcaldessa, previ dictamen de la Comissió Informativa de Badalona Democràtica, proposi al Ple de l’Ajuntament, a l’empara dels articles l’art. 82.3 i 126 del mateix text legal, l’adopció de la següent proposta: PRIMER. Ratificar inicialment l’acord de modificació dels Estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística, aprovat pel Ple del Consorci en data 8 de maig de 2015,

Secretaria General


conforme el text aprovat per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya, de 4 d’agost, publicat al DOGC núm. 6929, de 6 d’agost de 2015. SEGON.- Sotmetre l’acord anterior a informació pública per un termini de trenta dies hàbils mitjançant la inserció de l’anunci corresponent al Butlletí Oficial de la província de Barcelona, al Diari de la Generalitat de Catalunya i al tauler d’anuncis d’aquesta Corporació, perquè es puguin formular les reclamacions i les al·legacions que es considerin pertinents. TERCER.- L’acord adoptat inicialment esdevindrà definitiu en cas que no es presenti cap al·legació i/o reclamació en el període d’exposició pública, sense la necessitat de l’adopció de cap ulterior acord, de conformitat amb l’art. 178.1.c) del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. QUART.- Facultar expressament al CPNL per a la publicació íntegra de les modificacions dels Estatuts un cop estiguin aprovats definitivament, així com la tramesa de la documentació corresponent a la Direcció General d’Administració Local. CINQUÈ.- Notificar aquest acord al Consorci de Normalització Lingüística, a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i als departaments municipals interessats.

Votació

S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 25, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES, Partit dels Socialistes, Guanyem Badalona en Comú i Partit Popular. Abstencions 1, del grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos).

3. Aprovar diversos reconeixements de crèdit d'exercicis anteriors. Identificació de l'expedient Tipus d’acte: Aprovació col·lectiva de reconeixements de crèdit d’exercicis anteriors Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter: Definitiu. Exhaureix la via administrativa Expedient: 020700-CONJ-DIVFRA2016/000002 Ref. addicional: Ple 03.16 Interessat: Diversos Fets 1. Les factures/despeses relacionades a continuació han estat conformades pels serveis/departaments municipals gestors i, posteriorment, la Intervenció Municipal ha informat les corresponents autoritzacions de despesa amb càrrec a les partides i els números d’operació que es detallen:

Interessat NIF

Factura Data Concepte Núm. Exp.

Partida Núm. operació

Import (euros)

Ivan Emilio Robles Caramazana 37288229P

NE 002300 10.11.15 Honoraris atorgament poders

0106136-GE-EXT2016/ 000002

100-9220-22711 12016000000296/1

105,37

ARC Advocats&Consultors,SLP B63039531

1/2015248 09.12.15

Defensa jurídica en recurs de cassació unificació doctrina 1011/2015

0106136-GE-EXT2016/ 000004

100-9220-22711 12016000000317/1

4.114,00

Argimiro Vázquez Guillén 32317433H

BO 39.087 11.11.15

Despeses procurador recurs de cassació unificació doctrina 1011/2015-4

0106136-GE-EXT2016/ 000001

100-9220-22711 12016000000778

214,50

Secretaria General


Zurich Insurance PLC, Sucursal en España W0072130H

Franquícia corresponent al PRC-187/07 – CON-2/12

020791-GE-EXT2016/ 000001

210-9202-22404 12016000003680/1

1.502,53



020791-GE-EXT2016/ 000001

210-9202-22404 12016000003680/1

1.000,00


Franquícia corresponent al PRC-202/11

020791-GE-EXT2016/ 000001

210-9202-22404 12016000003680/1

1.000,00

Fonaments de dret 1. L’article 73 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, permet l’acumulació de procediments, amb unicitat en la seva resolució, quan presentin característiques que guardin identitat substancial o íntima connexió, com ara els expedients relacionats en els antecedents. 2. D’acord amb l’article 58 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, l’aprovació d’aquestes despeses constitueix un acte de reconeixement o liquidació de l’obligació derivada de l’efectiva prestació dels serveis o subministraments, acreditada als expedients. 3. A la vista dels fets ressenyats, també s’han acomplert els tràmits que indica l’article 59 del Reial decret esmentat quant a l’acreditació de les despeses generades i la conformitat que n’han prestat els departaments municipals gestors. 4. Tot això, sens perjudici, evidentment, de les responsabilitats en què s'hagi pogut incórrer en la tramitació d’alguns dels expedients que provoquen l'emissió de les factures relacionades conforme les previsions de l'article 41 i concordants de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim, jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 5. D’acord amb l’article 105.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i del procediment administratiu comú (LRJAPPAC), les administracions públiques poden rectificar en qualsevol moment, d’ofici o a instància dels interessats, els errors materials, de fet o aritmètics existents en els seus actes. 6. D’acord amb l’article 23.1 e) del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, Text Refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, i l’article 50.12 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, l'òrgan competent per a l'aprovació d’aquests reconeixements de crèdit d’exercicis anteriors és el Ple de l’Ajuntament, previ dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, de conformitat amb l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, abans esmentat. 7. D’acord amb el que preveuen els article 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. Conclusió i proposta de resolució En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tinent d’alcalde i regidor de Badalona Democràtica que, previ dictamen favorable de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, validi i ordeni la tramitació al Ple de la següent proposta: ÚNIC.- Aprovar els expedients de despesa i factures que es relacionen a continuació, en haver estat conformades pel servei gestor corresponent, i satisfer el seu import amb càrrec a les partides pressupostàries i operacions que s’indiquen del pressupost municipal de despeses del 2016, en pròrroga del de 2014:

Interessat NIF

Factura Data Concepte Núm. Exp.

Partida Núm. operació

Import (euros)

Ivan Emilio Robles Caramazana NE 10.11.15

Honoraris atorgament

0106136-GE-

100-9220-22711 12016000000296/1

105,37

Secretaria General


37288229P 002300 poders EXT2016/ 000002

ARC Advocats&Consultors,SLP B63039531

1/2015248 09.12.15

Defensa jurídica en recurs de cassació unificació doctrina 1011/2015

0106136-GE-EXT2016/ 000004

100-9220-22711 12016000000317/1

4.114,00

Argimiro Vázquez Guillén 32317433H

BO 39.087

11.11.15

Despeses procurador recurs de cassació unificació doctrina 1011/2015-4

0106136-GE-EXT2016/ 000001

100-9220-22711 12016000000778

214,50



020791-GE-EXT2016/ 000001

210-9202-22404 12016000003680/1

1.502,53



020791-GE-EXT2016/ 000001

210-9202-22404 12016000003680/1

1.000,00


Franquícia corresponent al PRC-202/11

020791-GE-EXT2016/ 000001

210-9202-22404 12016000003680/1

1.000,00

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 23, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes, Guanyem Badalona en Comú i Partit Popular. Abstencions 3, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) i Convergència i Unió. 4. Aprovar l'encàrrec de gestió a l’Institut Municipal de Promoció de l' Ocupació i a Reactivació Badalona SA per a la realització de les actuacions objecte del Projecte "Xarxa Nord 2015". Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Proposta d’ aprovació de l’encàrrec de gestió a l’organisme autònom Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació i a la societat municipal Reactivació Badalona SA per a la realització de les actuacions objecte del Projecte “Xarxa Nord 2015” conforme les clàusules del Conveni de col·laboració subscrit el propassat 30 de desembre de 2015 entre el Consell Comarcal del Barcelonès, l’ Ajuntament de Sant Adrià del Besos, l’ Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i l’ Ajuntament de Badalona, pel desenvolupament conjunt de dites actuacions. Òrgan que resol: L’ Ajuntament Ple Caràcter: Exhaureix la via administrativa Núm. Expedient: 55/EGT-6/15 Antecedents 1. El Ple de la Diputació de Barcelona en sessió de data 31 de maig de 2012 va aprovar el Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015”, que és l’ instrument preferent per a l’exercici de les funcions d’ assistència i cooperació local de la Diputació de Barcelona, així com també el seu Protocol general. Aquest protocol, que es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (en endavant, BOPB) el dia 8 de juny de 2012, configurava els Catàlegs de concertació com a instruments que, en el marc del Pla a què s’ha fet referència,

Secretaria General


periòdicament publica la Diputació de Barcelona amb la finalitat d’ oferir als ens locals els recursos disponibles per tal de satisfer les seves necessitats. 2. El Ple de l’ Ajuntament de Badalona en sessió de data 24 de juliol de 2012 va aprovar l’ adhesió d’ aquest Ajuntament al Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015” i el protocol general a què s’ha fet abans referència. 3. En sessió de data 27 de novembre de 2014 la Junta de Govern Local de la Diputació de Barcelona va aprovar el Catàleg de concertació corresponent a l’ exercici 2015 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015”, així com el seu règim regulador i la convocatoria per a la concessió dels recursos que s’ hi inclouen. 4. En data 20 de gener de 2015 el Consell Comarcal del Barcelonés sol·licità a la Diputació de Barcelona una subvenció per un import de 55.968,00 euros per a la realització de l’ actuació Xarxa Nord 2015, la qual s’ enmarca dins el Pla abans esmentat, estimant-se el cost total d’aquesta actuació en 93.280 euros, segons documentació acreditativa que hi figura en l’expedient de referència. 5. En data 26 de març de 2015 la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona va adoptar, entre d’ altres, l’ acord que es transcriu literalment a continuació: “Primer.- APROVAR la concessió dels següents ajuts econòmics que s’han d’ executar en el període comprès entre l’ 1 de gener de 2015 i el 31 de desembre de 2015, en el marc del règim regulador i la convocatoria del Catàleg de serveis de l’ any 2015 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015”: Ens destinatari: Consell Comarcal del Barcelonés NIF: P5800012F Recurs Actuació Import

concedit Centre gestor

Sol·licitud PMT

Codi XGL Operació comptable

(…) Projectes singulars de dinamització del teixit productiu

XARXA NORD 2015

41.976,00 €

Servei del teixit productiu

1540006253 15Y205771 1503001041/45

(…) Cinquè.- Establir el detall de l’ execució dels ajuts aprovats amb la modalitat d’ execució conjunta, amb indicació dels imports estimatius que corresponen als ens executors: Actuació XARXA NORD 2015 Núm. Registre PMT 1540006253 Aportació total que es proposa (EUR) 41.976,00 Ens destinatari Consell Comarcal del Barcelonés Aportació que correspon a Ens destinatari (EUR)

1.527,93

Ens executor 1 Ajuntament de Sant Adrià del Besòs Aportació que correspon a Ens executor 1 (EUR)

10.351,28

Ens executor 2 Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Aportació que correspon a Ens executor 2 (EUR)

16.018,04

Ens executor 3 Ajuntament de Badalona Aportació que correspon a Ens executor 3 (EUR)

14.078,75

Centre gestor Servei de Teixit Productiu ” 6.En sessió ordinària de data 3 de juny de 2015 la Junta de Govern Local del Consell Comarcal del Barcelonès adoptà, entre d’altres, el següent acord: “APROVAR el conveni a subscriure amb els Ajuntaments de Badalona, de Sant Adrià de Besòs i de Santa Coloma de Gramenet per a l’ execució conjunta i coordinada durant l’ any 2015 de l’ actuació de promoció econòmica denominada Xarxa Nord, que compta amb

Secretaria General


finançament de la Diputació de Barcelona. La participació municipal de Badalona en l’ execució d’ aquesta accions serà assumida per l’ Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació (IMPO) i per la societat municipal Reactivació Badalona SA (REBASA) i la de Santa Coloma de Gramenet per la societat Grameimpuls SA. (...) QUANTIFICAR les aportacions que cal transferir a les entitats que participen en l’ execució de les actuacions objecte del conveni, d’acord amb la següent distribució: -(...) -A la societat municipal Reactivació Badalona SA, la quantitat global de 7.039,37 euros -A l’ Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació de Badalona, la quantitat de 7.039,38 euros. -(...) AUTORITZAR I DISPOSAR les respectives despeses que corresponen a les aportacions esmentades a efectuar a les entitats municipal en el marc d’ aquesta execució conjunta de les actuacions amb càrrec a la Partida 2 241 462.01 del Pressupost del Consell per 2015. (...)” 7. Consten en l’ expedient els documents comptables AD realitzats pel Consell Comarcal del Barcelonès acreditatius d’ allò exposat anteriorment. 8. En data 10 de desembre de 2015 el Consell Comarcal del Barcelonès sol·licità a la Diputació de Barcelona la pròrroga del període d’ execució de l’ actuació Xarxa Nord 2015 – la qual s’ havia de dur a terme dins del període comprès entre l’ 1 de gener i el 31 de desembre de 2015 - fins el dia 31 de març de 2016, així com consegüentment del termini de justificació (fins el 30 de juny de 2016) atesa, entre d’ altres, la complexitat de dur a terme en l’ últim període de l’any les activitats que impliquen la participació del teixit productiu en les accions i que en constituïen l’objecte de l’actuació descrita. 9. La presidència de la Diputació de Barcelona va resoldre en data 29 de desembre de 2015 aprovar la pròrroga del termini d’execució fins el 30 d’ abril de 2016 i del termini màxim de justificació fins el 30 de juny de 2016 dels ajuts econòmics atorgats en el marc del Catàleg de Serveis de l’ any 2015 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015” que s’ indiquen a continuació:

CODI XGL ACTUACIO IMPORT CONCEDIT

Nº EXPEDIENT CENTRE GESTOR

15/Y/205771 XARXA NORD 2015

41.976,00 EUR 2014/9008 SERVEI TEIXIT PRODUCTIU

10.Paral·lelament a la tramitació de tota la documentació a què s’ha fet referència amb anterioritat per part del Consell Comarcal del Barcelonès, cal posar de manifest que: - En data 9 de desembre de 2015 l’ alcaldessa d’ aquest Ajuntament aprovà la minuta del Conveni de Col·laboració - que havia estat aprovat en sessió ordinària de data 3 de juny de 2015 per la Junta de Govern Local del Consell Comarcal del Barcelonès – a formalitzar entre el Consell Comarcal del Barcelonès, l’Ajuntament de Badalona, l’ Ajuntament de Sant Adrià del Besos i l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet pel desenvolupament conjunt de l’actuació Xarxa Nord 2015 adreçada principalment als autònoms, microempreses i pimes de l’Àrea del Barcelonès Nord amb la finalitat de dissenyar, executar i avaluar itineraris per a la consolidació i millora de la competitivitat mitjançant serveis especialitzats en els camps de la fiscalitat, la comercialització i el màrqueting, les industries creatives, l’ emprenedoria social i un programa específic per llançar i consolidar iniciatives liderades per autònoms, resultant convenient dita subscripció pels interessos municipals, pel desenvolupament econòmic i la promoció de la ciutat de Badalona, no representant la seva formalització cap despesa addicional per a la corporació. - En data 12 de febrer de 2016 va tindre entrada en aquest Departament l’ exemplar original del Conveni a què s’ha fet referència degudament signat per tots els ens intervinents el propassat dia 30 de desembre de 2015. - Figura en l’ expedient de referència un informe tècnic emès en data 20 de novembre de 2015 pel cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç de l’ àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible en què proposa l’ aprovació d’ un encàrrec de gestió a favor de l’

Secretaria General


Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació (en endavant, IMPO) i la societat municipal Reactivació Badalona SA (en endavant, REBASA) per a la realització de les actuacions Xarxa Nord 2015, objecte del Conveni a què s’ha fet referència així com informes emesos pel cap del Departament de Promoció Econòmica de la societat municipal Reactivació Badalona SA (en endavant, REBASA) i pel cap del Servei de Promoció de l’Ocupació i Desenvolupament Local de l’ organisme autònom Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació (en endavant, IMPO), on es posa de manifest, d’ una banda, la seva conformitat respecte el contingut del Conveni a què s’ha fet referència i també respecte l’aprovació d’ un encàrrec de gestió a l’ IMPO i REBASA per a l’ execució de l’actuació que en constitueix el seu objecte. 11.En virtut de l’ esmentat conveni el Consell Comarcal del Barcelonès ha de transferir de la subvenció total obtinguda per a les esmentades actuacions (això és, d’un import total de 41.976 euros aprovats per la Diputació de Barcelona) la quantitat de 40.448,07 euros a la resta d’ entitats signatàries del Conveni, realitzant aquests ens dites actuacions, en el cas de l’Ajuntament de Badalona, a través de l’ IMPO i de REBASA, segons es manifesta en el certificat de participació en la convocatòria dels ajuts corresponents al Catàleg de concertació 2015 en l’ àmbit de suport als serveis i les activitats del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015” signat per l’ alcaldia d’aquesta corporació. 12.En l’ annex I de l’ esmentat conveni es recull el contingut de l’ actuació Xarxa Nord 2015, el programa de treball i la participació de cada entitat i en l’ annex II el resum econòmic de costos d’execució de l’ actuació, la subvenció rebuda i les aportacions de les entitats participants en el Conveni, essent la participació financera de l’ IMPO i REBASA la següent: IMPO SUBVENCIÓ APORTACIÓ (Estructura)

63% personal tècnic empresa 37% personal suport admin

Cost total

7.039,38 euros 4.692,92 euros 11.732,30 euros REBASA SUBVENCIÓ APORTACIÓ (Estructura)

90% personal tècnic empresa 10% personal suport admin i/o despeses coordinació

Cost total

7.039,37 euros 4.692,91 euros 11.732,28 euros

13.D’ acord amb la clàusula 10 del Conveni, la seva vigència és des de la data de la seva signatura i fins a la complerta liquidació dels drets i obligacions que per a les parts es deriven de la seva formalització, amb independència del període d’ execució de l’ actuació i de meritació de les despeses que corresponen a l’ establert a la clàusula 2 de dit document. 14.A la vista de la documentació antecedent, la cap del Servei de contractació per delegació del regidor de l’ àmbit de Badalona Democràtica segons resolució de data 21 de desembre de 2015, ha dictat en data 22 de febrer de 2016 una resolució d’incoació per tal de tramitar l’ encàrrec de gestió per tal que l’ IMPO i REBASA duguin a terme les activitats objecte de l’ actuació Xarxa Nord 2015, dins del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015” . Fonaments de dret 1. Conforme al que preveuen els articles 4.1 d) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, 55.d i 57 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases del règim local, les administracions públiques tenen el deure de prestar-se en l’àmbit propi, la cooperació i assistència actives que les altres administracions els hi puguin sol·licitar per l’exercici eficaç de les seves competències, emprant, entre d’altres formules, la formalització de convenis de col·laboració.

Secretaria General


2. Conforme al que preveuen els articles 3.2 de la Llei 30/1992 esmentada, 6.1 de la Llei 7/1985, esmentada, i 7.1 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprovà el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, les entitats locals han d’actuar, entre d’altres, d’acord amb els principis d’eficàcia i conforme al que preveu l’article 45.1 de la llei 30/1992 han d’impulsar l’ús i l’aplicació de les tècniques i mitjans electrònics, informàtics i telemàtics, pel desenvolupament de les seves activitats i l’exercici de les seves competències, amb subjecció a la Constitució i les lleis. En aquest sentit, la formalització del conveni a què s’ha fet referència en els antecedents d’aquest document, quant al seu objecte es refereix i amb els termes de l’informe tècnic de motivació de data 20 de novembre de 2015 del cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç, resulta positiva pel desenvolupament econòmic, la promoció de la ciutat, no suposant la seva subscripció cap despesa adicional i tenint com a finalitat dissenyar, executar i avaluar itineraris per a la consolidació i millora de la competitivitat mitjançant serveis especialitzats en els camps de la fiscalitat, la comercialització i el màrqueting, les industries creatives, l’ emprenedoria social i un programa específic per llançar i consolidar iniciatives liderades per autònoms. 3. D’acord amb el que preveuen els articles 303 a 311 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, l’article 3.d) del Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes de les Administracions Públiques pel conveni s’estableix una cooperació consensual entre ens locals o entre aquest i altres administracions públiques per a la prestació de serveis o per al desenvolupament de les competències legalment atribuïdes en la satisfacció dels quals tinguin un interès comú. Els convenis interadministratius tenen caràcter voluntari i base negocial i es regulen per les pròpies clàusules, per la legislació comuna de règim local i sectorial, si s’escau, i subsidiàriament per les normes de contractació administrativa, i si tenen per objecte la delegació o assignació de funcions administratives es regeixen per les normes reguladores de les corresponents competències i, en tot cas, per les relatives a les relacions interadministratives. 4. Això no obstant, conforme al que preveu l’article 4.1.c del RDLEG 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic, els convenis de col·laboració entre l’Administració general de l’Estat i la Seguretat social, les Universitats públiques, les Comunitats autònomes, les Entitats locals, els respectius organismes autònoms i les altres entitats públiques o entre qualsevol d’aquests entre sí, resten fora de l’àmbit d’aquesta llei, sens perjudici que, li siguin d’aplicació els principis derivats la llei de contractes per resoldre els dubtes i llacunes que es puguin plantejar, atenent la seva naturalesa juridico administrativa. 5. D’ acord amb el que preveu l’article 9.4 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), l’atorgament d’una subvenció requereix la tramitació del procediment de concessió d’acord amb les normes que siguin aplicables. 6. La Junta de Govern Local de la Diputació de Barcelona va aprovar en sessió de data 27 de novembre de 2014, en el marc del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015”, el Catàleg de serveis corresponent a l’ any 2015, el seu règim regulador i la convocatòria corresponent per la concessió dels recursos disponibles per tal que els ens locals puguin satisfer les seves necessitats, de manera que aquesta és la norma que li resulta aplicable (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 9 de desembre de 2014). 7. L’ article 23.4 del Catàleg de concertació 2015 preveu el que es transcriu literalment a continuació: “4. L’ ajut s’ entendrà acceptat pels ens destinataris si en el termini d’ un mes, comptat a partir de la data de recepció de la notificació, no han manifestat expressament la seva renúncia, sense perjudici que, en el cas de convenis específics, sigui necessari procedir a la seva signatura.” 8. Tot i que d’ acord amb el règim regulador del Catàleg de Serveis corresponent a l’ any 2015, el termini màxim d’ execució de l’ actuació Xarxa Nord 2015 era el dia 31 de desembre de 2015, consta en l’ expedient de referència, d’ una banda, documentació

Secretaria General


acreditativa que en data 9 de desembre de 2015 la Junta de Govern Local del Consell Comarcal del Barcelonès va sol·licitar a la Diputació de Barcelona l’ ampliació del termini d’ execució de dita actuació fins el 31 de març de 2016 i del termini per a la seva justificació fins el 30 de juny de 2016 en previsió d’ allò contingut en l’ article 37 del règim regulador de la subvenció atorgada per aquest darrer organisme així com també, d’ una altra, documentació acreditativa que la Diputació de Barcelona en data 29 de desembre de 2015 ha acordat aprovar la pròrroga del termini d’ execució fins al 30 d’ abril de 2016 i del termini màxim per a la seva justificació fins al 30 de juny de 2016 dels ajuts econòmics atorgats en el marc del Catàleg de serveis de l’ any 2015 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015” i d’ entre aquests, el corresponent a:

CODI XGL ACTUACIO IMPORT CONCEDIT

Nº EXPEDIENT CENTRE GESTOR

15/Y/205771 XARXA NORD 2015

41.976,00 EUR 2014/9008 SERVEI TEIXIT PRODUCTIU

9.L’ Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació és un organisme autònom que, a l’empara dels articles 199 i següents del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (Decret 179/1995, de 13 de juny) i els seus estatuts, es configura com una forma de gestió directa d’un servei públic local que té per objecte, entre d’altres, exercir les competències que la legislació vigent atribueix al municipi en matèria de promoció del treball, formació ocupacional i inserció professional al mercat laboral, mitjançant l’execució dels programes que li siguin assignats des de l’ Ajuntament, la gestió dels centres de titularitat municipal corresponents a aquestes matèries que li adscrigui l’ Ajuntament (Escoles-taller, cases d’oficis...) i qualsevol altra que se li encarregui, tot plegat d’acord amb l’article cinquè dels seus Estatuts. 10. Reactivació Badalona SA és una societat municipal que, a l’empara dels articles 211 i següents del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny (en endavant, ROAS) i els seus estatuts, es configura com una forma de gestió directa d’un servei públic local que té per objecte la prestació dels serveis municipals adreçats a la promoció, recolzament i participació en el foment d’ activitats socials i econòmiques que contribueixen al desenvolupament social, laboral, econòmic i tecnològic de la Ciutat de Badalona, potenciant iniciatives generadores de riquesa i ocupació que afavoreixin el teixit socioeconòmic de la ciutat, la seva competitivitat, la innovació tecnològica, el desenvolupament de noves activitats o el sosteniment mediambiental. 11. La Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en el seu article 15, en concordança amb l’ article 10 de la Llei 26/2010, de 3 d’ agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, regulen l’encàrrec de gestió, indicant que la realització d’activitats de caràcter material, tècnic o de serveis, de competència dels òrgans administratius o de les entitats de dret públic, pot ser encarregada a altres òrgans o entitats de la mateixa o distinta Administració, per raons d’eficàcia i quan no es disposi de mitjans tècnics idonis per executar-ho. L’encàrrec de gestió no suposa una cessió de titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici, mantenint-se la responsabilitat de l’òrgan o entitat que encarrega de dictar els actes o resolucions de caràcter jurídic que li donin suport o que integrin la concreta activitat material objecte de l’encàrrec. 12. Conforme el que preveu l’article 4.1.n del RDLEG 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant, TRLCSP), s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, els negocis jurídics en virtut dels quals s’encarregui a una entitat que tingui atribuïda la condició de mitjà propi i mitjà tècnic la realització d’una determinada prestació, sens perjudici que els siguin aplicables els seus principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir (article 3.2). De conformitat amb el que disposa l’ article 24.6 del TRLCSP, les societats amb capital íntegrament públic es consideraran mitjans propis i serveis tècnics d’aquells poders adjudicadors per als quals realitzin la part essencial de la seva activitat quan aquests ostentin sobre els mateixos un control anàleg al que poden exercir sobre els seus propis

Secretaria General


serveis. No obstant això, resultarà íntegrament d’aplicació als serveis i demés negocis jurídics que l’ IMPO i REBASA hagin de contractar amb tercers de resultes de les accions objecte del Programa encarregat. L’encàrrec de gestió entre òrgans administratius o ens de dret públic pertanyents a la mateixa administració, com el present cas, ha de formalitzar-se en els termes que estableixi la seva normativa pròpia i, en el seu defecte, per acord exprés dels òrgans o ens que intervinguin. En tot cas, l’ instrument de formalització i la seva resolució haurà de ser publicat per a la seva eficàcia en el butlletí oficial corresponent. En aquest sentit, i atenent al que disposa l’apartat 3, darrer paràgraf, d’aquest article 15, cada Administració regularà els requisits necessaris per a la validesa dels acords a adoptar que inclouran, com a mínim, l’expressa menció a l’activitat que s’ha de satisfer, el termini de vigència i la naturalesa i abast de l’encàrrec. En aquest cas concret, els requisits seran els següents: a) Les actuacions objecte de l’ Acció subvencionada es regiran per la normativa general de subvencions i per la normativa específica que la desenvolupa (Catàleg de serveis 2015). b) L’execució de les actuacions encarregades haurà de ser supervisada pels tècnics municipals encarregats de la seva gestió. c) L’encàrrec de gestió haurà de ser acceptat expressament per l’ IMPO i REBASA. En els acords d’acceptació, aquest organisme autònom i la societat municipal a què s’ha fet referència hauran d’indicar els tècnics amb titulació adequada de la seva plantilla que supervisaran i conformaran les actuacions objecte d’aquest encàrrec, respectivament. d) La vigència de l’encàrrec, comptada de la seva acceptació per part de l’ IMPO i REBASA, comprendrà la total execució de l’ Acció subvencionada, que en qualsevol cas s’ ha de dur a terme com a data límit d’ execució el dia 30 d’ abril de 2016. e) En qualsevol cas, les funcions de vigilància, direcció i control del compliment de la gestió encarregada correspondran a l’ Ajuntament com a ens local que les té atribuïdes, d’acord amb les previsions de l’article 85 bis.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del regim local (LRBRL), d’acord amb la redacció aprovada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per la modernització del govern local. f) Les actuacions, serveis o altres negocis jurídics que l’ IMPO i REBASA hagin de contractar amb tercers a resultes de les actuacions encarregades, s’hauran de subjectar al Text Refós de la Llei de contractes del sector públic i normativa concordant, així com a la legislació laboral i social que resulti d’aplicació. g) L’ import màxim de les actuacions objecte d’ aquest encàrrec de gestió és de 23.464,58,- euros. D’ aquest import total, 14.078,75,- euros són subvencionats per la Diputació de Barcelona d’ acord amb el detall que hi figura en l’ antecedent cinquè d’ aquest document i 9.385,83,- euros seran aportats a través de l’ IMPO i REBASA, mitjans propis de l’ Ajuntament, a raó del detall informat per ambdós organismes, amb mitjans i recursos personals propis (4.692,92 euros a càrrec de l’ IMPO i 4.692,91 euros de REBASA). h) Aquest encàrrec de gestió obliga l’ IMPO i a REBASA al compliment de les condicions específiques establertes per a l’atorgament d’aquesta subvenció així com al seu règim de justificació, havent-se ampliat el termini màxim per a aquesta fins el 30/06/2016. 13. A resultes del conveni formalitzat i de l’ encàrrec de gestió que constitueix l’ objecte d’ aquest document, el Consell Comarcal del Barcelonès ha de transferir de la subvenció total obtinguda per a les esmentades actuacions (això és, d’un import total de 41.976 euros aprovats per la Diputació de Barcelona) la quantitat de 40.448,07 euros a la resta d’ entitats signatàries del Conveni, realitzant aquests ens dites actuacions per ells mateixos o a través d’ òrgans executors com en el cas de l’Ajuntament de Badalona, a través de l’ IMPO i de REBASA, essent la seva participació financera la següent: IMPO SUBVENCIÓ APORTACIÓ (Estructura)


Cost total

Secretaria General



90% personal tècnic empresa 10% personal suport admin i/o despeses coordinació

Cost total

7.039,37 euros 4.692,91 euros 11.732,28 euros

14.Atenent el contingut econòmic de l’ encàrrec de gestió que es proposa, aquest expedient es va sotmetre al preceptiu informe previ de l’ interventor municipal conforme les previsions de l’article 214 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL) aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, essent informat favorablement per aquest el propassat 3 de març de 2016. Consten en l’ expedient administratiu de referència, els documents comptables AD realitzats pel Consell Comarcal del Barcelonès als efectes de transferir els imports atorgats en concepte de subvenció per la Diputació de Barcelona als ens destinataris que han d’ executar les actuacions i/o Projecte Xarxa Nord 2015 que ha estat subvencionat (en el cas de l’ Ajuntament, a favor de l’ IMPO i de REBASA). 15.L’ IMPO i REBASA resten obligats a justificar l’execució de cadascuna de les actuacions objecte de l’ Acció subvencionada com a data límit el dia 30 de juny de 2016 i a acomplir amb allò establert al règim regulador aplicable al Catàleg de serveis de l’any 2015 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015”. 16. La competència per establir els sistemes de gestió dels serveis, així com les potestats de direcció i gestió dels mateixos és de l’ajuntament Ple, segons disposen els articles 50.2.h) de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 189.2 i 211.3 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. Però, quan l’ajuntament ple aprova una previsió pressupostària de concepte general per encàrrecs de gestió, la concreció de les actuacions parcials que hi formen part --emparats en la previsió general-- haurà de correspondre a l’òrgan competent per raó de la quantia. 17. La competència per establir els sistemes de gestió dels serveis locals, així com les potestats de direcció i gestió dels mateixos, correspon a l’ Ajuntament Ple, segons disposen els articles 22.2 f) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL), 52.2 g) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 189.2 i 211.3 del ROAS. No obstant això, l’aprovació dels actes o resolucions de caràcter jurídic i d’execució material de la concreta activitat material objecte de l’encàrrec (llevat que es refereixin a facultats enumerades a l’article 22.4 de la Llei 7/1985 com a no delegables) es poden delegar en l’alcalde o la Junta de Govern Local sempre i quan així s’indiqui expressament. 18. La proposta haurà de ser informada per la Comissió d’Estudi, Informe o Consulta corresponent, d' acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). D’ incloure’s la proposta en l’ ordre del dia del Ple sense haver estat dictaminada prèviament per la Comissió Informativa, d’ aprovar-se l’ acord se n’ haurà de donar compte posteriorment en la propera sessió de la Comissió Informativa (article 126.2 ROFRJEL). De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’ Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’ article 47.2 de la LRBRL i, per al cas que s’ aprovi, se n’haurà de donar compte igualment a la propera sessió de la Comissió Informativa.

Secretaria General


19. Per a l’adopció d’aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació de conformitat amb el que preveu l’article 47.1 de la LRBRL. 20. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tercer tinent d’alcalde i regidor de l’ Àmbit de Badalona Democràtica que elevi a l’ alcaldessa la inclusió en l’ ordre del dia, previ informe de la Comissió Informativa corresponent, de la propera sessió que dugui a terme l’ Ajuntament Ple la següent proposta per a la seva aprovació, si s’escau: PRIMER.- APROVAR l’ encàrrec de gestió consistent en la realització de l’ actuació XARXA NORD 2015 -subvencionada per la Diputació de Barcelona- a l’organisme autònom Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació (en endavant, IMPO) i a la societat de capital íntegrament municipal Reactivació Badalona SA (en endavant, REBASA). Els objectius generals de l’ actuació XARXA NORD 2015 són els següents: -Dinamització econòmica del teixit productiu -Aconseguir la consolidació i creixement de les empreses amb potencial del territori -Millora qualitativa dels propis Serveis Locals d’Empresa L’actuació té com a objecte el disseny, execució i avaluació d’itineraris per a la consolidació i millora de la competitivitat mitjançant serveis especialitzats en els camps de la fiscalitat, la comercialització i el marketing, les indústries creatives, l’emprenedoria social i un programa específic per llançar i consolidar iniciatives liderades per autònoms. És una actuació territorial concertada entre les entitats locals del Barcelonès Nord a desenvolupar conjuntament entre l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, Grameimpuls SA, l’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació (IMPO) de Badalona, Reactivació Badalona SA (REBASA) i el Consell Comarcal del Barcelonès, als municipis de Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. La iniciativa s’adreça a les persones emprenedores, microempreses i pimes de l’àrea del Barcelonès Nord, i molt especialment al principal col·lectiu empresarial del territori: empresaris individuals i societats civils. Les empreses a seleccionar seran aquelles que presentin trets específics que les converteixen en empreses amb potencial estratègic pel territori ja sigui per la naturalesa innovadora i/o internacionalitzadora de la seva activitat, pel seu potencial de creixement i/o generació d' ocupació en sectors amb tendència de demanda creixent com per la seva capacitat per diversificar el teixit productiu existent. Però també s’inclouran aquelles iniciatives que destaquin pel seu posicionament en cooperació i/o que puguin encabir-se en el concepte d’emprenedoria social de manera àmplia. Així mateix, es prioritzaran per l’itinerari específic d’autònoms aquesta forma jurídica. S’estableixen els següents ítems complementaris de selecció del participants: -Persones emprenedores o empreses ubicades al territori dels tres municipis participants. -Empreses prioritàriament amb menys de 5 anys d’antiguitat. -Lliures de deutes amb l'Administració Pública. -Amb un projecte innovador que es desenvolupi en sectors de noves tecnologies, sectors de les indústries creatives, sector serveis a empreses d’alt valor afegit o en sectors socials, de recuperació patrimonial, energies renovables, agricultura ecològica, etc. -Empreses d’altres sectors menys innovadors però que desenvolupen la seva activitat en sectors amb una tendència de demanda creixent i que hagin generat com a mínim 2 llocs de treball des de la seva creació (ex. empreses a sector de neteja, serveis personals, empreses relacionades amb l’educació i l'oci, etc.) -Compromeses i motivades amb el projecte.

Secretaria General


-Persones emprenedores o empreses que dins de la seva gestió incorporin valors lligats a la responsabilitat social corporativa. Els itineraris a desenvolupar pretenen avaluar quins recursos tenen les empreses al seu haver, tant econòmics com de coneixements i habilitats de les persones promotores, i després d’un diagnòstic del seu potencial oferir-les un assessorament d’alt nivell (mitjançant consultoria privada i experimentada) i una formació a mida que millori i professionalitzi la gestió d’aquests negocis. Finalitzen amb una auditoria final sobre l’avenç en el seu nivell de competitivitat. Els itineraris estan pensats per incidir principalment en cinc àrees o sectors: la fiscalitat, el marketing, les indústries creatives, l’emprenedoria social i un itinerari específic de llançament i consolidació de projectes liderats per autònoms. Dins d’aquestes línies de treball s’inclouran aspectes transversals com el networking, la utilització de les noves tecnologies, principalment xarxes socials i utilització d’eines 2.0, la cooperació, la innovació i la responsabilitat social La metodologia dels itineraris es sustenta en dos eixos principals: formació presencial, que facilita la interrelació entre participants, consultoria i acompanyament personalitzat orientat a maximitzar les possibilitats del projecte empresarial en els àmbits abans mencionats, i el seguiment continuat pels equips tècnics de les entitats com a tutors. Així, hi ha dues figures clau: el/la consultor/a i el/la tutor/a que realitzarà la funció d’acompanyament de l’empresa i d’adaptació didàctica de la formació i la consultoria. Els resultats del projecte, així com la metodologia i una valoració qualitativa de l’experiència, es reflectiran en un informe final que haurà de permetre avaluar l’efectivitat del model dissenyat i executat. Les activitats o accions a realitzar per tal d’ aconseguir els esmentats objectius per part de l’ IMPO i de REBASA són les següents: -PROSPECCIÓ D’EMPRESES CANDIDATES El personal tècnic dels Serveis Locals d’Empresa realitzarà la prospecció de candidats que s’ajustin als criteris definits per a la participació en el programa. aquestes cerques es realitzaran entre les empreses ubicades als vivers d’empresa existents, entre les bases de dades de persones emprenedores usuàries d’aquest servei públic als diferents municipis participants i mitjançant la captació per difusió en mitjans locals -AUDITORIA INICIAL. RECOLLIDA DE DADES. Concertació d’entrevistes amb les empreses candidates i elaboració de la fitxa tècnica de cadascuna d’elles. La fitxa contindrà informació relativa a: -dades identificatives i d’activitat de l’empresa -estructura organitzativa (plantilla i evolució, organigrama, tipus de contractes, Responsabilitat Social Empresarial, etc) -estructura econòmica (comptes de resultats i evolució, certificat d’estar al corrent de pagament d’obligacions fiscals, subvencions rebudes, etc) -estructura comercial (àrea geogràfica de venda, xarxa comercial, registre de patents i marques, inversió en publicitat, participació/ assistència a fires, política de seguiment periòdic de clients, etc) -incorporació de les TIC (pàgina web, venda en línia, programes informàtics, utilització de xarxes socials, teletreball, ús de dispositius mòbils amb accés a Internet, etc) -currículum vitae de la persona empresària per tal de saber quins coneixements tècnics atresora quant a gestió empresarial. -valors i responsabilitat socials. -observacions del tècnic/a (valoració i diagnòstic de les percepcions que li mereix l’empresa així com de les potencialitats que ha detectat -petit DAFO-). Amb la informació recollida es farà una valoració i diagnòstic de l’empresa. -DISSENY I DESENVOLUPAMENT D’ITINERARIS PER A LA CONSOLIDACIÓ I MILLORA DE LA COMPETITIVITAT. A partir de l’anàlisi de la informació de les empreses, es farà l’agrupació de participants que tinguin necessitats i/o potencialitats afins. El desenvolupament de cada itinerari estarà

Secretaria General


liderat per un servei local, però els/les participants podran procedir d’altres serveis del territori. Els itineraris incidiran en les àrees de: -la fiscalitat -la comercialització i el màrqueting -les indústries creatives -l’emprenedoria social -llançament i consolidació d’estratègia d’autònoms De manera transversal, els itineraris tractaran continguts sobre la innovació, la tecnologia, la cooperació, el networking i la responsabilitat social. El desenvolupament dels itineraris inclourà: -Formació presencial especialitzada en les àrees de l’itinerari específic, totalment adaptada al perfil dels participants. -Accés a consultoria privada. Les empreses tindran entre 2 i 10 sessions de consultoria sobre aquells àmbits on s'hagi detectat una major carència. -Tutorització amb una persona tècnica de referència del servei local, que farà el seguiment del procés, donarà suport per a la consolidació d’aspectes tractats en les sessions de consultoria i farà l’enquesta de satisfacció de la participació en el projecte. -PLATAFORMA DE COMUNICACIÓ I INTERCANVI Creació i dinamització d’una plataforma virtual utilitzant eines 2.0 que afavoreixi la comunicació i l’intercanvi entre els participants -JORNADA DE NETWORKING I TANCAMENT DEL PROJECTE Celebració d'una jornada relacionada amb el networking, la col·laboració i la cooperació empresarial, i sobre la importància de l'ús de xarxes socials a través de les TIC. -TREBALL EN XARXA Trobades i contactes dels equips tècnics per dissenyar i/o millorar metodologies i accions a realitzar, establir mecanismes i fer derivació d’usuaris i fer una execució conjunta articulada. Aprofundiment en el treball en xarxa i en la metodologia innovadora al Barcelonès Nord en serveis de consolidació que permetrà especialitzar a cada centre en una o diverses àrees de coneixement per evitar solapaments i guanyar en eficiència compartint serveis especialitzats i d’alt valor afegit. -ELABORACIÓ D’UN INFORME VALORATIU I AVALUACIÓ DEL PROJECTE Elaboració d’un informe que reculli el know-how d'aquesta experiència, la valoració de les empreses i els resultats obtinguts en les enquestes i entrevistes mantingudes amb els/les participants. Als sis mesos de finalitzat el projecte, es realitzarà un seguiment amb les empreses per valorar el grau d’innovacions i millores implantades i estratègies de futur, així com generació de nous llocs de treball, nous mercats, etc. SEGON.- El cost total d’ aquest encàrrec de gestió és de 23.464,58,- euros. D’ aquest import total, 14.078,75,- euros seran atesos amb la subvenció que la Diputació de Barcelona ha atorgat al Consell Comarcal del Barcelonès i que aquest ha de transferir a l’ IMPO per un import de 7.039,38 euros i a REBASA per un import de 7039,37 euros i 9.385,83,- euros seran d’aportació municipal a través dels mitjans i recursos de personal propis de l’organisme autònom IMPO i la societat municipal REBASA, a raó del detall que figura a continuació:

IMPO SUBVENCIÓ APORTACIÓ (Estructura)


Cost total



Cost total

Secretaria General


i/o despeses coordinació 7.039,37 euros 4.692,91 euros 11.732,28 euros

TERCER.- Tant IMPO com REBASA hauran de executar les actuacions a què s’ ha fet referència en l’ acord primer precedent abans del dia 30 d’ abril de 2016 i justificar la seva execució com a data límit el dia 30 de juny de 2016, de conformitat amb les previsions del Decret dictat per la presidencia de la Diputació de Barcelona en data 29 de desembre de 2015, restant obligat l’Ajuntament, com a sol·licitant i destinatari de l’ ajut econòmic atorgat per la Diputació de Barcelona, a l’acompliment de les previsions contingudes en el Catàleg de serveis de l’ any 2015 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015”. QUART.- L’ encàrrec de gestió objecte d’ aquests acords haurà de ser acceptat mitjançant acord exprés tant de l’ IMPO com de REBASA i per a la seva eficàcia s’haurà de publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, d’acord amb el que es disposa a l’article 15 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. CINQUÈ.-Sens perjudici que aquest encàrrec de gestió quedi fora de l’àmbit d’aplicació del Text Refòs de la Llei de contractes del sector públic, li’n resultaran d’aplicació els principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir. Això no obstant, els negocis jurídics i serveis que l’ IMPO i REBASA hagin de formalitzar amb tercers de les resultes del Projecte encarregat se subjectaran a les normes de contractació pública d’aquell Text i a la normativa concordant i sectorial que resulti d’aplicació. SISÈ.- NOTIFICAR aquesta resolució a l’organisme autònom IMPO i a la societat municipal REBASA amb la relació de recursos que poden interposar, PUBLICAR-LA en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona en la forma reglamentàriament prevista, i comunicar-la a la Intervenció Municipal, als efectes legalment previstos. .

Votació

S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26. 5. Aprovar el procediment per a la determinació de la massa salarial del personal laboral del sector públic de l'Ajuntament de Badalona. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Aprovació del procediment per a la determinació de la massa salarial del personal laboral de l’Ajuntament de Badalona Òrgan que resol: El Ple de l’Ajuntament Caràcter de la resolució Exhaureix la via administrativa Núm. expedient : Expt. 163/Z-10/16 Antecedents Ordre de proveir inici d’expedient del 3rt tinent d’alcalde i regidor de Badalona Democràtica de data 07/03/2016 que, com a responsable de les matèries referents a la hisenda i els recursos humans, encarrega al Servei d’Organització i Recursos Humans la gestió de la tramitació administrativa i l’aprovació per part de l’òrgan competent dels acords en relació amb l’aprovació del procediment per a la determinació de la massa salarial del personal laboral i referent a la fixació de la massa salarial del personal laboral de l’Ajuntament per a l’exercici 2016. Fonaments de Dret La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL) disposa a l’article 112.1 que les entitats locals aproven anualment un pressupost únic que constitueix l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer, i dels drets amb venciment o que es prevegi realitzar durant el corresponent exercici econòmic. El pressupost general, definit d’aquesta manera, integrarà el pressupost de l’entitat, els pressupostos dels organismes autònoms que en depenen i els estats de previsió de despeses i ingressos de les societats mercantils amb capital social íntegrament públic que en depenen.

Secretaria General


Tant el pressupost de l’entitat local com els pressupostos dels seus organismes autònoms, d’acord amb l’article 165.1 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel què s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (LRHL), contindran els estats de despeses, en els quals cal incloure, amb la deguda especificació, els crèdits necessaris per atendre al compliment de les diferents obligacions, i els estats d’ingressos, en què figuraran les estimacions dels diferents recursos econòmics a liquidar durant l’exercici. L’article 75.bis LRBRL, en relació amb el règim retributiu dels membres de les corporacions locals i del personal al servei de les entitats locals, regula que en el marc de l’establert a la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, i en l’article 93.2 de la LRBRL, les lleis anuals de pressupostos de l’Estat podran establir un límit màxim i mínim total que per tots els conceptes retributius pugui percebre el personal al servei de les entitats locals i entitats d’elles dependents en funció del grup professional dels funcionaris públics o equivalent del personal laboral, així com d’altres factors que es puguin determinar en les lleis de pressupostos generals de cada any. La Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL) introdueix en el seu article primer, punt vint-i-set, un nou article 103 bis en la LRBRL que regula la determinació de la massa salarial del personal laboral del sector públic local. L’article 11 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de l’estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP) defineix el personal laboral com aquell que, en virtut de contracte de treball formalitzat per escrit en qualsevol de les modalitats de contractació previstes en la legislació laboral, presta serveis retribuïts per les administracions públiques. Les lleis de funció pública dictades en desenvolupament de l’EBEP estableixen els criteris per a la determinació dels llocs de treball que poden ser desenvolupats per personal laboral. El vigent article 103.bis de la LRBRL, en relació a la massa salarial del personal laboral del sector públic local, regula que les Corporacions locals aprovaran anualment la massa salarial del personal laboral del sector públic local respectant els límits i les condicions que s'estableixin amb caràcter bàsic en la corresponent llei de pressupostos generals de l'Estat. L'aprovació indicada comprendrà la referent a la pròpia Entitat Local, organismes, entitats públiques empresarials i altres ens públics i societats mercantils locals d'ella dependents, així com les dels consorcis adscrits a la mateixa en virtut del previst en la legislació bàsica de règim jurídic de les administracions públiques i de les fundacions en les quals concorri alguna de les següents circumstàncies: a) Que es constitueixin amb una aportació majoritària, directa o indirecta, de les entitats citades en aquest apartat. b) Que el seu patrimoni fundacional, amb un caràcter de permanència, estigui format en més d'un 50 per 100 per béns o drets aportats o cedits per les referides entitats. La massa salarial aprovada serà publicada a la seu electrònica de la Corporació i en el Butlletí Oficial de la Província en el termini de 20 dies. La Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2016 disposa, en el seu article 20.Quatre, que la massa salarial del personal laboral, que s'incrementarà en el percentatge màxim previst en l'apartat Dos del mateix article, està integrada pel conjunt de les retribucions salarials i extrasalarials i les despeses d'acció social reportats per dita personal en 2015, en termes d'homogeneïtat per als dos períodes objecto de comparació. S'exceptuen, en tot cas: a) Les prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Social. b) Les cotitzacions al sistema de la Seguretat Social a càrrec de l'ocupador. c) Les indemnitzacions corresponents a trasllats, suspensions o acomiadaments. d) Les indemnitzacions o bestretes per despeses que hagués realitzat el treballador. Pel que fa a l’òrgan competent, l’article 22.2.d) i e) de la LRBRL disposa que correspon al Ple municipal les atribucions pel que fa a l’aprovació de les ordenances i l’aprovació i modificació dels pressupostos. La lletra i) del mateix precepte també atribueix al Ple la

Secretaria General


competència referent a l’aprovació de la plantilla de personal i de la relació de llocs de treball i la fixació de la quantia de les retribucions complementàries fixes i periòdiques dels funcionaris. En conseqüència, cal entendre que és competència del Ple de l’Ajuntament la determinació dels procediments de caràcter general reguladors del compliment de les atribucions corresponents a aquest òrgan. En conseqüència, de conformitat amb l’article 172 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, que aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, previ informe de Comissió Informativa competent per raó de la matèria, el Ple de l’Ajuntament adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- Establir el procediment per a l'aprovació de la massa salarial del personal laboral del sector públic de l'Ajuntament de Badalona, que s'incorpora com a annex al present Acord, en compliment de l'article 103.bis de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local. SEGON.- El present Acord desplegarà efectes des de l'endemà de la seva aprovació i serà objecte de publicació en el Butlletí oficial de la província, sens perjudici del que es disposa en l'apartat dispositiu següent. TERCER.- Transitòriament, la informació relativa a la massa salarial corresponent a 2015 es concretarà en la remissió de les propostes que es derivin sobre la base de les dades de liquidació del capítol I del pressupost 2015 per part dels òrgans directius corresponents, al regidor de l’Ajuntament de Badalona responsable en matèria d’hisenda, sense integrar els conceptes exceptuats en el punt primer de l’annex del present acord, abans de finalitzar el mes d’abril de 2016. QUART.- Comunicar el present acord a la regidoria de Badalona Democràtica responsable d’hisenda i recursos humans, al Coordinador de Govern, a l’Assessor de govern en matèria d’hisenda i a l’Assessor de govern en matèria de recursos humans de l’Àrea, a la Intervenció municipal, a la Secretaria General i a les gerències i/o òrgans directius competents en les matèries de pressupostos dels ens instrumentals afectats (societats, organismes autònoms i fundacions), per la regulació que s’estableix. ANNEX PROCEDIMENT PER A l'APROVACIÓ DE LA MASSA SALARIAL DEL PERSONAL LABORAL DEL SECTOR PÚBLIC DE L'AJUNTAMENT DE BADALONA. CONCEPTE DE MASSA SALARIAL. La massa salarial del personal laboral de l'Ajuntament de Badalona, dels seus Organismes autònoms, de les societats mercantils municipals i de la resta d'entitats del sector públic municipal està integrada pel conjunt anual de les retribucions salarials i extrasalarials i despeses d’acció social reportats. S'exceptuen, en tot cas: a) Les prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Social. b) Les cotitzacions al sistema de la Seguretat Social a càrrec de l'ocupador. c) Les indemnitzacions corresponents a trasllats, suspensions o acomiadaments. d) Les indemnitzacions o bestretes per despeses que hagués realitzat el treballador. PERSONAL A CONSIDERAR A L'EFECTE DE MASSA SALARIAL. La massa salarial comprendrà els conceptes indicats en l'apartat anterior que corresponguin al personal laboral amb contracte indefinit i, en el cas exclusivament de l'Ajuntament de Badalona i dels seus Organismes autònoms, també els que corresponguin al personal amb contracte d'interinitat amb càrrec a vacant (i personal assimilat, és a dir, declarat indefinit no fix), excloent-se, a aquests efectes, al personal de l'Ajuntament de Badalona amb contracte d'alta direcció i al personal directiu amb contracte mercantil o contracte d'alta direcció en les empreses i altres entitats que integren el sector públic de l'Ajuntament de Badalona. Dins del personal laboral amb contracte indefinit es diferenciarà, al seu torn, el personal les condicions del qual de treball es determinin a través de la negociació col·lectiva i la resta

Secretaria General


del personal, que tindrà la consideració de no acollit a conveni col·lectiu. A aquests efectes, s'entendrà inclòs en el concepte de personal no acollit a conveni col·lectiu tant aquell que expressament estigui exceptuat de l'aplicació d'un conveni i la vinculació del qual amb l'organització s'articuli exclusivament a través d'un contracte laboral individual, com aquell altre al que s'apliqui un conveni col·lectiu sectorial les taules salarials del qual hagin estat millorades mitjançant contracte laboral individual. REFERENT TEMPORAL I CONDICIONS D'HOMOGENEÏTAT. Per calcular la massa salarial es prendrà com a data de referència la de 31 de desembre de l'exercici anterior, havent de comunicar-se la despesa anualitzada i meritada en cada exercici pels efectius als quals es refereix l'apartat anterior, existents a aquesta data. Les variacions experimentades en la massa salarial entre un exercici i el següent seran objecte de valoració en termes d'homogeneïtat per als dos períodes objecte de comparació, tant pel que fa a efectius de personal i la seva antiguitat, com al règim privatiu de treball, jornada, hores extraordinàries i altres condicions laborals, computant-se per separat les quantitats que corresponguin a les variacions en tals conceptes. CONTINGUT DE LES PROPOSTES D'APROVACIÓ DE LA MASSA SALARIAL. Les propostes d'aprovació de la massa salarial no hauran de contenir increments pel que fa a la de l'any anterior excepte per alguna de les següents causes: - L'increment que pugui establir, si escau, la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a cada any. - L'increment que es pugui produir per variació d'efectius computables a l'efecte de determinació de la massa salarial. - L'increment produït com a conseqüència de les noves meritacions del concepte d'antiguitat d'acord amb el sistema d'antiguitat que legal o convencionalment resulti aplicable. - L'increment per altres causes que s'estableixin en les Lleis anuals de Pressupostos Generals de l'Estat. En el cas que les Lleis anuals de Pressupostos Generals de l'Estat i altra normativa pressupostària, determinin l'aplicació de minoracions de la massa salarial aquestes es recolliran en la comunicació de l'exercici que correspongui, amb indicació expressa dels conceptes afectats. PROCEDIMENT PER CURSAR LES PROPOSTES D'APROVACIÓ DE MASSA SALARIAL. a) Els òrgans directius competents en les matèries de pressupostos determinaran la forma en la qual s'haurà de remetre la proposta d'aprovació de la massa salarial. b) En tot cas, en la remissió de la proposta es tindran en compte les següents prescripcions: b.1) La documentació que serveixi com a suport justificatiu de la proposta d'aprovació de massa salarial haurà de conservar-se durant, almenys, quatre anys, període en el qual podrà ser sol·licitada en qualsevol moment pels òrgans corresponents dels esmentats òrgans directius, per dur a terme les comprovacions que s'estimin oportunes. b.2) Haurà de remetre's, juntament amb la proposta d'aprovació, certificat del corresponent pressupost de despeses en el qual figurin els conceptes retributius inclosos en la massa salarial. b.3) Haurà de remetre's informació separada per cada conveni col·lectiu que regeixi les relacions d'ocupació, així com per a la resta del personal no acollit a conveni, d'acord amb la consideració que a aquest efecte s'efectua en el paràgraf segon de l'apartat 2 del present Acord. c) La proposta d'aprovació de la massa salarial del personal laboral de l'Ajuntament de Badalona haurà de ser remesa a l'òrgan directiu competent en matèria de pressupostos abans del 28 de febrer de cada exercici. La remissió de la informació necessària i de la proposta de massa salarial es realitzarà per l'òrgan directiu competent en matèria de gestió de recursos humans, òrgan que remetrà de manera ordenada la documentació sol·licitada, actuarà com a interlocutor davant l'òrgan

Secretaria General


directiu competent en matèria de pressupostos i impulsarà la informació necessària per a l'adequat funcionament del procediment. d) Les propostes d'aprovació de la massa salarial del personal laboral dels Organismes autònoms de l'Ajuntament de Badalona, de les societats mercantils municipals i de la resta d'entitats del sector públic municipal hauran de ser remeses a l'òrgan directiu competent en matèria de sector públic abans del 28 de febrer de cada exercici. La remissió de la informació necessària i de la proposta de massa salarial es realitzarà pels Gerents dels Organismes autònoms i els màxims responsables executius de les societats mercantils i de la resta d'entitats dependents, els qui remetran de manera ordenada la documentació sol·licitada, actuaran com a interlocutors davant l'òrgan directiu competent en matèria de sector públic i impulsaran la informació necessària per a l'adequat funcionament del procediment. INFORMES DELS ÒRGANS DIRECTIUS COMPETENTS EN LES MATÈRIES DE PRESSUPOSTOS. a) Els òrgans directius competents en les matèries de pressupostos, en els seus respectius àmbits conforme a l'establert en l'apartat anterior, a la vista de les propostes d'aprovació de massa salarial i documentació rebudes, emetran informe sobre les mateixes en el termini màxim d'un mes des de la recepció de cada proposta. Els informes estaran referits a cadascuna de les entitats integrades en els àmbits següents: - Ajuntament de Badalona - Organismes autònoms - Societats mercantils - Resta d'entitats del sector públic municipal b) Aquests informes contindran un pronunciament exprés, respecte de cada proposta d'aprovació de massa salarial, sobre l'observança dels criteris definits en el present Acord i del degut compliment dels límits i condicions establerts en les corresponents Lleis anuals de Pressupostos Generals de l'Estat i restant normativa pressupostària. c) En cas contrari, és a dir, si la proposta d'aprovació de massa salarial incomplís les condicions establertes en el present Acord, així com en els supòsits en els quals la proposta d'aprovació no hagi estat presentada dins del termini establert a aquest efecte, els informes al fet que es refereix aquest apartat proposaran la pròrroga de la massa salarial de l'exercici pressupostari immediatament anterior, prèvia aplicació dels increments, minoracions i altres modificacions que corresponguin en virtut de les Lleis anuals de Pressupostos Generals de l'Estat i altra normativa pressupostària i una vegada ajustada als canvis esdevinguts pel que fa a efectius de personal i la seva antiguitat. ELEVACIÓ DE LES PROPOSTES PER A LA SEVA APROVACIÓ PEL PLE DE L’AJUNTAMENT. a) Evacuats els informes dels òrgans directius competents en les matèries de pressupostos al fet que es refereix l'apartat anterior, el regidor responsable en matèria d’hisenda en el primer quadrimestre de l'any formularà proposta pel que fa a la fixació de la massa salarial del personal laboral sector públic municipal i l’elevarà per l’aprovació del Ple municipal, sense perjudici del que es disposa a continuació. b) En el cas que procedeixi l'aprovació de la pròrroga de la massa salarial de l'exercici immediat anterior per donar-se les circumstàncies descrites en l'apartat 6.c), el regidor responsable en matèria d'hisenda, a proposta dels òrgans directius competents en les matèries de pressupostos, formularà proposta de la pròrroga de la massa salarial del personal laboral de les entitats que correspongui i l’elevarà al Ple de l’Ajuntament. L'aprovació de la pròrroga de la massa salarial no eximirà a les entitats afectades de l'obligació de regularitzar, amb efectes retroactius i conforme a la normativa pressupostària, totes aquelles mesures que en matèria de personal s'haguessin adoptat indegudament en absència de massa salarial aprovada. ABAST DE L'APROVACIÓ DE LA MASSA SALARIAL.

Secretaria General


a) L'aprovació anual de la massa salarial donarà compliment a les previsions de l'article 103.bis en la LRBRL en virtut del com s'estableix l'obligació per a les entitats locals d'aprovar anualment la massa salarial del personal laboral del seu sector públic. b) La massa salarial aprovada es tindrà en compte per determinar, en termes d'homogeneïtat, els crèdits corresponents a les retribucions del personal laboral afectat. c) L'aprovació de la massa salarial serà requisit previ per al començament de les negociacions de convenis o acords col·lectius que se celebrin. L'import de massa salarial així aprovada, constituirà el límit màxim la distribució del qual i aplicació individual es produirà a través de la negociació col·lectiva de cadascun de tals àmbits.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26. 6. Aprovar la modificació del pressupost de l'Ajuntament 2016, en pròrroga del de 2014. Fets El regidor de Badalona Democràtica ha formulat la proposta de modificació del pressupost municipal i/o de l’annex d’inversions municipal vigent que consta en aquest expedient, en base a consideracions d’eficàcia i eficiència en la gestió municipal. Fonaments de dret La modificació proposada és expressió de la manifestació de les potestats que atorguen als ajuntaments els articles 179 i concordants del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, i s’ajusta en tots els casos a les previsions dels articles 34 a 51 del RD 500/1990, de desenvolupament del Títol VI de la pròpia Llei, i als requisits i criteris marcats pel Capítol tercer del Títol primer de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal. D’acord amb l’article 12 de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal l’òrgan competent per resoldre aquest expedient és l’Ajuntament Ple, en virtut de les atribucions que té assignades per l’article [22.2.e] de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local. Per a l'adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple del nombre legal dels membres de la Corporació presents en el moment de la votació, d'acord amb l’article 47.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Conforme al que preveu l’article 179.4 del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, el procediment d'aprovació de les modificacions proposades haurà de seguir les normes sobre informació, reclamacions, recursos i publicitat previstes en els articles 169, 170 i 172 del mateix text refós. Amb relació a les subvencions finalistes que es proposa atorgar, només s’informen favorablement les propostes de modificació pressupostària però no és possible manifestar-se sobre l’expedient de subvenció, per tant, la concessió quedarà supeditada al compliment de la normativa vigent en matèria de subvencions i a la seva posterior fiscalització. Un cop adoptat l’acord inicial de modificació, aquest haurà d’ésser sotmès a informació pública i audiència als interessats per un termini de quinze dies, mitjançant exposició pública del mateix en el Tauler d’Anuncis de la Corporació, així com publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i suggeriments que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació, i que, de no produir-se, farà que s’hagi de considerar l’acord aprovat definitivament, conforme al que preveuen els preceptes indicats. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme amb el que preveu l’article 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual

Secretaria General


s’aprovà el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, l'Ajuntament Ple, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- APROVAR les propostes de modificació de Pressupost de l’Ajuntament 2016, en pròrroga del de 2014, tal com es detalla a continuació: Modificació de despeses Increments: Expedient Aplicació

pressupostària Descripció Projecte Import

0639-MC2016/000002

331-3347-48908069 Associació de puntaires Montserrat Niubó

1.250,00

0639-MC2016/000003

331-3347-48908071 Associació del Lleure El Gripau Blau Esplai Massagran

2.100,00

0639-MC2016/000004

331-3347-48908076 Associació de Diables de Badalona

6.050,00

0639-MC2016/000005

331-3347-48908072 AV. Centre 2.970,00

0639-MC2016/000006

331-3347-48908075 Badalona Bèsties de Foc 6.985,00

0639-MC2016/000007

331-3347-48908079 Castellers de Badalona 3.300,00

0639-MC2016/000008

331-3347-48908080 Colla de Geganters de Badalona

3.740,00

0639-MC2016/000009

331-3347-48908073 Confraria de Sant Anastasi 3.982,00

0639-MC2016/000010

331-3347-48908078 Diables Kapaolits 2.100,00

0639-MC2016/000011

331-3347-48908074 Miquelets de Badalona Colla Trabucaire

4.455,00

0639-MC2016/000012

331-3347-48908070 Centro Aragonés de Badalona 3.750,00

0639-MC2016/000013

331-3347-48908077 Badalona Sardanista 1.500,00

TOTAL 42.182,00

Disminucions: Expedient Aplicació

pressupostària Descripció Projecte Import

0639-MC2016/000002

331-3347-48906 Subvencions convocatòria entitats 1.250,00

0639-MC2016/000003


0639-MC2016/000004


0639-MC2016/000005


0639-MC2016/000006


0639-MC2016/000007


0639-MC2016/000008


0639-MC2016/000009


0639-MC2016/000010


0639-MC2016/000011


0639-MC2016/000012


Secretaria General


Expedient Aplicació pressupostària

Descripció Projecte Import

0639-MC2016/000013


TOTAL 42.182,00

SEGON.- SOTMETRE el seu contingut a informació pública i audiència dels interessats per un termini de 15 dies, mitjançant la seva exposició pública en el Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament, i publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, perquè tal que puguin presentar-se reclamacions i suggeriments, que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l’acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d’un nou acord plenari.

Votació

S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 23, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes, Guanyem Badalona en Comú i Partit Popular. Abstencions 3, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) i Convergència i Unió. 7. Donar compte de la substitució d'un membre del Consell d'administració de l'IMPO a sol·licitud del Grup municipal del Partit Popular. Identificació de l'expedient Tipus d’acord: Donar compte de la resolució de l’alcaldessa de data 10 de febrer de 2016 en relació a la substitució d’un membre del Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació” a petició del Grup Municipal del Partit Popular. Òrgan al que s'adreça: Ple municipal Caràcter de l’acord: Exhaureix la via administrativa. L'alcaldessa, en data 10 de febrer de 2016, ha dictat una resolució que transcrita literalment el següent: “Vista la resolució de l’alcaldessa de data 10 d’agost de 2015 en la qual es nomenaven com a membres integrants del Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació”, els següents: Presidenta: M. Dolors Sabater i Puig Vicepresident: Àlex Mañas Ballesté Consellers/es: Daniel Gracia Álvarez

Cristina Agüera Gago Javier López Cegarra Alejandro Pastor López M. de los Reyes Solaz Garcia Francesc Ribot i Cuenca Montserrat Maresma Soler Jordi Subirana i Ortells Juan Miguel López González

Vist que el Grup Municipal del Partit Popular ha sol·licitat el canvi d’un representant al Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació” en el sentit de substituir la regidora senyora Cristina Agüera Gago pel regidor senyor Joan Walter Fibla. Fonaments de dret Ateses la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les bases del règim local, decret legislatiu 2/2003 de 28 d'abril, pel qual s'aprova la refosa de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, els estatuts de l'organisme autònom de referència i d'altres d'aplicació.

Secretaria General


Per tot això, DISPOSO: PRIMER. Cessar la regidora senyora Cristina Agüera Gago com a membre del Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació” en representació del Grup Municipal del Partit Popular. SEGON. Nomenar el regidor senyor Joan Walter Fibla com a membre del Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació” en representació del Grup Municipal del Partit Popular. TERCER. Conseqüentment, la composició del Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació” és la següent: Presidenta: M. Dolors Sabater i Puig Vicepresident: Àlex Mañas Ballesté Consellers/es: Daniel Gracia Álvarez

Joan Walter Fibla Javier López Cegarra Alejandro Pastor López M. de los Reyes Solaz Garcia Francesc Ribot i Cuenca Montserrat Maresma Soler Jordi Subirana i Ortells Juan Miguel López González

QUART. Donar compte al Ple de la present resolució i notificar-la a les persones interessades. En conseqüència, d'acord amb l'article 172 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i amb allò anteriorment exposat, procedeix que, a l’empara dels articles l’art. 82.3 i 126 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, es doni compte al Ple de l'Ajuntament de la resolució de referència. 8. Donar compte de la substitució d'un membre del Consell d'administració de l'IMPO a sol·licitud del Grup municipal de Ciutadans-Ciudadanos. Identificació de l'expedient Tipus d’acord: Donar compte de la resolució de l’alcaldessa de data 22 de febrer de 2016 en relació a la substitució d’un membre del Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació” a petició del Grup Municipal de Ciutadans-Ciudadanos. Òrgan al que s'adreça: Ple municipal Caràcter de l’acord: Exhaureix la via administrativa. L'alcaldessa, en data 22 de febrer de 2016, ha dictat una resolució que transcrita literalment el següent: Vista la resolució de l’alcaldessa de data 10 d’agost de 2015 en la qual es nomenaven com a membres integrants del Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació”, així com la resolució de 10 de febrer de 2016 de modificació dels seus membres, restant la composició del Consell d’administració de la següent forma: Presidenta: M. Dolors Sabater i Puig Vicepresident: Àlex Mañas Ballesté Consellers/es: Daniel Gracia Álvarez

Joan Walter Fibla Javier López Cegarra Alejandro Pastor López M. de los Reyes Solaz Garcia Francesc Ribot i Cuenca Montserrat Maresma Soler Jordi Subirana i Ortells

Secretaria General


Juan Miguel López González Vist que el Grup Municipal de Ciutadans-Ciudadanos en data 19 de febrer de 2016 ha sol·licitat el canvi del seu representant al Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació” en el sentit de substituir el regidor senyor Juan Miguel López González per la senyora Elissalina Josefina Bastardo Encarnación. Fonaments de dret Ateses la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les bases del règim local, decret legislatiu 2/2003 de 28 d'abril, pel qual s'aprova la refosa de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, els estatuts de l'organisme autònom de referència i d'altres d'aplicació. Per tot això, DISPOSO: PRIMER. Cessar el regidor senyor Juan Miguel López González com a membre del Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació” en representació del Grup Municipal de Ciutadans-Ciudadanos. SEGON. Nomenar la senyora Elissalina Josefina Bastardo Encarnación com a membre del Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació” en representació del Grup Municipal de Ciutadans-Ciudadanos. TERCER. Conseqüentment, la composició del Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació” és la següent: Presidenta: M. Dolors Sabater i Puig Vicepresident: Àlex Mañas Ballesté Consellers/es: Daniel Gracia Álvarez

Joan Walter Fibla Javier López Cegarra Alejandro Pastor López M. de los Reyes Solaz Garcia Francesc Ribot i Cuenca Montserrat Maresma Soler Jordi Subirana i Ortells Elissalina Josefina Bastardo Encarnación

QUART. Donar compte al Ple de la present resolució i notificar-la a les persones interessades.” En conseqüència, d'acord amb l'article 172 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i amb allò anteriorment exposat, procedeix que, a l’empara dels articles l’art. 82.3 i 126 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, es doni compte al Ple de l'Ajuntament de la resolució de referència. 9. Donar compte del nomenament/cessament de personal de confiança o assessorament especial. Identificació de l’expedient Tipus de decisió: Donar compte de diversos decrets de nomenament/ cessament de personal de confiança o assessorament especial Òrgan al qual s’adreça: Ajuntament Ple Núm. expedient: 149/PLE-1/16 Atès el que disposa l’article 42 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals preveu que l’Alcaldia ha de donar compte al Ple de les resolucions adoptades, per tal que els regidors les coneguin als efectes de control i fiscalització dels òrgans de govern que preveu l’article 22.2.a de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Atès allò que estableix l’article 104 de la llei 7/1985 de 2 d’abril, l’article 304 DL 2/2003 de 28 d’abril, i l’article 9 D. 214/1990 de 30 de juliol.

Secretaria General


a/ Nomenament de personal directiu

Expedient Empleat/da

18/PENOM-1/16 Marcel Mauri de los Ríos

99/PENOM-2/16 Helena Ricomà Galofré b/ Carrer regidor amb/sense delegació

Expedient Empleat/da 759/CSIST-5/15 Teresa González Moreno 32/CDED-1/16 Ferran Falcó Isern

817/CSIST-6/15 Xavier García Albiol 10. Donar compte de resolucions de contractació en matèria de personal.

Identificació de l’expedient Tipus de decisió: Donar compte de diversos decrets de contractació en matèria de personal i/o nomenaments de personal. Òrgan al qual s’adreça: Ajuntament Ple Núm. expedient: 184/PLE-2/16 Atès el que disposa l’article 42 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals preveu que l’Alcaldia ha de donar compte al Ple de les resolucions adoptades, per tal que els regidors les coneguin als efectes de control i fiscalització dels òrgans de govern que preveu l’article 22.2.a de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Segons criteri de qui subscriu i en base a la normativa citada es proposa al tinent d’alcalde i regidor de l’Àmbit Badalona Democràtica, d’acord amb la delegació aprovada pel Decret de l’Alcaldia de 23 i 29 de juny de 2015, per tal que proposi a la Comissió Informativa de l’Àrea de Govern, Hisenda i Recursos Interns els decrets següents : a/ Contractació personal laboral temporal/nomenament personal interí.

Expedient Data del decret Empleat/da 683/JPC-12/15 30/12/2015 David Rodríguez Montes 29/LINTS-1/16 29/01/2016 Pablo Ramírez Sancho 88/LINTS-2/16 01/02/2016 Maria Asunción Gutiérrez Domínguez 688/JPC-13/15 01/02/2016 M. Concepción Román Román

Comissió Informativa de Badalona Educadora, Justa i Inclusiva

11. Aprovar la Valoració dels Llocs de direcció resultants de l'aplicació del nou organigrama de l'Institut Municipal de Serveis Personals. Antecedents 1. En data 28 de febrer de 2012, el Ple de l’Ajuntament de Badalona, prèvia proposta acordada pel Consell d’Administració de l’IMSP, aprova el “Manual organitzatiu i organigrama de l’Institut Municipal de Serveis Personals de l’Ajuntament de Badalona” i la valoració dels nous llocs de direcció resultants de l’aplicació del nou organigrama de l’IMSP. 2. En data 15 de desembre de 2015, el Consell d’Administració de l’IMSP, aprova el “Manual organitzatiu i organigrama de l’Institut Municipal de Serveis Personals de l’Ajuntament de Badalona”, definint les funcions i nombre de càrrecs directius al capdavant de cadascun dels centres, optimitzant els recursos i l’efectivitat amb què es presten els serveis als ciutadans del municipi de Badalona a qui va dirigida l’actuació de l’IMSP. De conformitat amb el manual aprovat, s’ha de procedir a:

Secretaria General


Suprimir els llocs de treball següents: - Director/a dels Centres de Salut Mental d’Adults 1 i 2 (CSMA 1 i CSMA 2). - Director/a Centre de Dia Bétula.

Crear els llocs de treball següents: - Director/a dels Centres CSMA 2 i Centre de Dia Bétula. - Director/a del CSMA 1.

3. Consta a l’expedient l’acta de la comissió mixta de centres de data 4 de febrer de 2016, per la qual el comitè ratifica i aprova la proposta de la Valoració de Llocs de Treball de director/a CSMA 1 i director/a de CSMA 2 i Centre de dia Bètula. 4. Consta a l’expedient informe tècnic-jurídic, emès pel cap de gestió econòmico-financera i la cap de gestió jurídica de l’IMSP, de data 15 de febrer de 2016, el qual, en part suficient, diu el següent:

“La valoració dels llocs de treball a suprimir és la següent:

Llocs de treball Grup Complement de destinació Director/a de CSMA 1 i CSMA 2.

A 26

Director/a de Centre de Dia Bétula

A 26

Els llocs de treball a valorar, amb la missió, funcions, requisits i procediment d’accés consten detallats de manera pormenoritzada en cadascuna de les fitxes descriptives de cada lloc de treball. Sens perjudici dels detalls indicats en aquestes fitxes i descrivint de forma genèrica, la funció primordial del lloc de treball seria:

- Director/a del CSMA 2 i Centre de Dia Bétula: El director d’aquests dos centres haurà de dirigir el centre de Salut Mental d’adults 2 i el Centre de Dia Bétula, els seus programes i la seva cartera de serveis, responsabilitzant-se de la gestió i organització tècnica, liderant el conjunt de professionals en el desenvolupament de la missió i els valors de l’IMSP per a la consecució dels objectius de l’organització.

- Director/a del CSMA 1: El director d’aquest centre haurà de dirigir el centre de Salut Mental d’adults 1, els seus programes i la seva cartera de serveis, responsabilitzant-se de la gestió i organització tècnica, liderant el conjunt de professionals en el desenvolupament de la missió i els valors de l’IMSP per a la consecució dels objectius de l’organització.

Els esmentats llocs de treball, s’hauran de proveir a través del sistema de lliure designació tal i com s’expressa en les fitxes corresponents, atès que tots els llocs a valorar comporten l’exercici de funcions directives i d’una gran responsabilitat en la presa de decisions. Amb l’objectiu de realitzar aquesta valoració de llocs de treball, s’ha seguit el manual de valoració de llocs de treball de centres de l’IMSP aprovat pel Ple en data 26 de juliol de 2005, i modificat posteriorment pel Ple en dates 30/10/2007 i 28/02/2012. Valoració dels nous llocs:

Llocs de treball a crear Grup Complement de

destinació Director/a del CSMA 1 A 26 Director/a del CSMA 2 i del Centre de Dia Bétula

A 26

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Lloc de treball coneix. Exper. inic. resp. coman. rel.soc. creativ. esf.f. esf.m. cond ext. total

Director/a de CSMA1 i CSMA2 100 23 10 20 23 17 17 1 10 1 222

Director/a del Centre de Dia Bétula 100 23 10 17 17 10 20 1 3 1 202

Secretaria General


La valoració a realitzar mitjançant l’esmentat manual és fruit de l’anàlisi quantitatiu i qualitatiu de les funcions detallades als qüestionaris de llocs de treball existents, els quals han estat confeccionats seguint les orientacions funcionals justificades pels Directors i les funcions generals assignades per la gerent i el president de l’Institut. Aquesta valoració realitzada, de manera detallada ha donat com a resultat les següents puntuacions:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Lloc de treball coneix. Exper. inic. resp. coman. rel.soc. creativ. esf.f esf.m. cond. Ext total

Director/a del CSMA 1 100 23 10 17 18 10 19 1 6 1 205 Director/a del CSMA 2 i del Centre de Dia Bétula 100 23 10 20 23 19 18 1 10 1 225

Un cop estandarditzades i realitzades les operacions aritmètiques previstes al Manual de Llocs de treball en funció del complement de destinació assignat (el qual està destinat a retribuir diversos aspectes de cadascun dels llocs de treball i que compleix amb el requeriment de ser superior al de qualsevol altre lloc de treball subordinat), les puntuacions obtingudes són les següents:

Estandardització (resultat valoració+ 82 punts)

Lloc de treball total Total

estandarditzatDirector/a del CSMA 1 205 287 Director/a del CSMA 2 i Centre de Dia Bétula 225 307

Retribució bruta teòrica:

Lloc de treball Total

estandarditzatValor punt

multiplicador Retribució

bruta teòrica Director/a del CSMA 1 287 10,52 € 3.019,24 €Director/a del CSMA 2 i Centre de Dia Bétula 307 10,52 € 3.229,64 €

El complement específic resultant és la Retribució bruta teòrica menys el sou Base i menys el complement de destinació previst.

Lloc de treball Retribució bruta

teòrica grup sou base NIVELL Complement de destinació

Complement específic

Director/a del CSMA 1 3.019,24 € A1 1.120,15 € 26 705,19 € 1.193,90 € Director/a del CSMA 2 i Centre de Dia Bétula 3.229,64 € A1 1.120,15 € 26 705,19 € 1.404,30 €

I, per tant, les quantitats salarials mensuals a assignar a cadascun d’aquests llocs de treball són:

Lloc de treball Grup Nivell Sou Base SB ext C. Dest C. Especif. T Mens fix Retribució anual

Director/a del CSMA 1 A1 26 1.120,15 € 691,21 € 705,19 € 1.193,90 € 3.019,24 € 41.411,48€

Director/a del CSMA 2 i Centre de Dia Bétula A1 26 1.120,15 € 691,21 € 705,19 € 1.404,30 € 3.229,64 €

44.357,08€

Les retribucions mensuals fixes actuals corresponents als llocs de treball de direcció extingits sumen un total mensual de 6.253,89 €. I un total fix anual de 85.838,70 €

Secretaria General


Lloc de treball Grup Nivell Sou Base SB ext C. Dest C. Especif. T Mens fix T anual fix Director CSMA 1 i CSMA 2 A1 26 1.120,15 € 691,21 € 705,19 € 1.404,74 € 3.230,08 € 44.363,24 € Director Centre de Dia Bétula A1 26 1.120,15 € 691,21 € 705,19 € 1.198,47 € 3.023,81 € 41.475,46 €

Lloc de treball Nombre 2015 Total mensual Total anual Director CSMA 1 i CSMA 2 1 3.230,08 € 44.363,24 €Director Centre de Dia Bétula 1 3.023,81 € 41.475,46 €

Total 6.253,89 € 85.838,70 €Efectuada la valoració dels llocs de treball creats sumen un total fix mensual de 6.248,88 €. I un total fix anual de 85.768,56 €

Lloc de treball Grup Nivell Sou Base SB ext C. Dest C. Especif. T Mens fix T anual fix

Director/a CSMA 1 A1 26 1.120,15 € 691,21 € 705,19 € 1.193,90 € 3.019,24 € 41.411,48 € Director/a CSMA 2 i Centre de Dia Bétula A1 26 1.120,15 € 691,21 € 705,19 € 1.404,30 € 3.229,64 € 44.357,08 €

Lloc de treball Nombre 2015 Total mensual Total anual

Director/a CSMA 1 1 3.129,24 € 41.411,48 €Director/a CSMA2 i Centre de Dia Bétula 1 3.229,64 € 44.357,08 €

Total 6.248,88 € 85.768,56 € Per tant existeix una disminució de la despesa per un import mensual de 5,01€, i per un import anual de 70,14€. El pressupost 2016 en pròrroga 2014 té crèdit adequat i suficient per a fer front als imports de referència.

T Retrib. 2015 T Retrib. 2016 Disminució Mensual 6.253,89 € 6.248,88 € 0,08%Anual 85.838,70 € 85.768,56 € 0,08%

L’esmentada valoració així com tots els documents que tècnicament la fonamenten han estat presentats i acordats en les comissions mixtes del conveni de centres de l’IMSP.” 5. L’esmentat informe tècnic-jurídic acaba concloent que no hi ha cap obstacle d’ordre legal per tal que el Consell d’Administració, a instància del Vicepresident, proposi al Ple de l’Ajuntament l’aprovació de la valoració dels nous llocs de treball del directors de CSMA 1 i CSMA 2-Centre de Dia Bètula resultants de l’aplicació del nou organigrama de l’IMSP. 6. En data 22 de febrer de 2016 la Intervenció Municipal ha emès informe pel qual literalment expressa el següent: “Vist l’expedient de referència, aquesta Intervenció informa que, pel que fa a la valoració dels llocs de treball i a les retribucions resultants, es remet a l’acta de comissió mixta del dia 4 de febrer de 2016 d’Acord de Valoració de Llocs de Treball de directors de CSMA 1 i CSMA 2-Centre de Dia Bétula i a l’informe tècnic-jurídic que figura en l’expedient”. 7. En data 25 de febrer de 2016, el Consell d’Administració del IMSP, en sessió ordinària, va aprovar, entre d’altres, proposar al Ple de l’Ajuntament, l’aprovació de la valoració dels nous llocs de direcció resultants de l’aplicació del nou organigrama de l’IMSP. Fonaments jurídics: 1. El Real Decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, que aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, en concret, els articles 82 i següents, estableix que les

Secretaria General


condicions de treball del personal laboral es determinen en l’àmbit de la negociació del conveni col·lectiu. 2. En aquest sentit, i de conformitat amb l’acta de la comissió mixta de centres de data 4 de febrer de 2016, la supressió, creació i valoració dels nous llocs de treball ha estat presentada i acordada amb els representants dels treballadors. 3. L’article 11.1 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, que aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, en relació al personal laboral, estableix que “És personal laboral aquell que, en virtut de contracte de treball formalitzat per escrit, en qualsevol de les modalitats de contractació de personal previstes en la legislació laboral, presta serveis retribuïts per les Administracions Públiques. En funció de la durada del contracte aquest podrà ésser fix, per temps indefinit o temporal. 2. Les Lleis de la Funció Pública que es dictin per desenvolupar aquest Estatut establiran els criteris per la determinació dels llocs de treball que poden ser desenvolupats per personal laboral, respectant en tot cas allò establert a l’article 9.2”. 4. L’article 27 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre estableix que “Les retribucions del personal laboral es determinaran de conformitat amb la legislació laboral, el conveni col·lectiu que sigui d’aplicació i el contracte de treball, respectant, en tot cas, allò establert a l’article 21 del present Estatut”. 5. L’article 21 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, relatiu a la determinació de les quanties i dels increments retributius, estableix que “1. Les quanties de les retribucions bàsiques i l’increment de les quanties globals de les retribucions complementàries dels funcionaris, així com l’increment de la massa salarial del personal laboral, hauran de reflexar-se per cada exercici pressupostari a la corresponent Llei de Pressupostos. 2. No podran acordar-se increments retributius que globalment suposin un increment de la massa salarial superior als límits fixats anualment a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat pel personal”. 6. Atès els articles 214 i ss. del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, mitjançant el qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora d’Hisendes Locals, la intervenció municipal ha fiscalitzat prèviament aquest expedient. 7. L’article 8 dels Estatuts de l’IMSP estableixen que la relació de llocs de treball l’ha d’aprovar el Consell d’Administració. No obstant, es considera que aquests preceptes estan superats per aplicació de l’article 22.1.i) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases de Règim Local que estableix que el Ple és l’òrgan competent per l’aprovació de la plantilla de personal i de la relació de llocs de treball, la fixació de la quantia de les retribucions complementàries fixes i periòdiques dels funcionaris i el nombre i règim del personal eventual. En aquest sentit, es requereix el vot favorable de la majoria simple del número legal dels membres de la corporació per a l’adopció de l’acord (art. 114 Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril). 8. Atès l’art. 60 de la Llei 30/92, 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i l’art. 196 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Administracions Locals, sobre la publicació dels actes de caràcter general en el Butlletí Oficial de la Província. Proposta de resolució En conseqüència i d’acord amb l’article 172 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, no es veu obstacle legal ni reglamentari per tal que Consell d’Administració de l’IMSP, a instància del vicepresident, proposi al Ple de l’Ajuntament, previ dictamen de la Comissió Informativa de Badalona Educadora Justa i Inclusiva, l’adopció del següent acord: Primer.- Suprimir els llocs de treball de director/a del CSMA 1 i CSMA 2. Segon.- Suprimir el lloc de treball de director/a del Centre de Dia Bétula. Tercer.- Aprovar les descripcions dels nous llocs de treball de direcció resultants del contingut de la organització d’estructura i funcions existents en els centres, d’acord amb el Manual Organitzatiu i Organigrama de l’IMSP, que consta a l’expedient com a annex I.

Secretaria General


Aquests nous llocs de treball són: Director/a del CSMA 1 i Director/a del CSMA 2 i Centre de Dia Bétula. Quart.- Aprovar la valoració realitzada dels llocs de treball de referència.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Lloc de treball coneix. Exper. inic. resp. coman. rel.soc. creativ. esf.f esf.m. cond. Ext total

Director/a del CSMA 1 100 23 10 17 18 10 19 1 6 1 205 Director/a del CSMA 2 i del Centre de Dia Bétula 100 23 10 20 23 19 18 1 10 1 225

Cinquè.- Aprovar els complements de destinació assignats a cadascun dels nous llocs de treball creats, quedant l’assignació de la següent manera:

Lloc de treball Complement de destinació Director/a del CSMA 1 26 Director/a del CSMA 2 i Centre de Dia Bétula

26

Sisè.- Atenent a les propostes anteriors aprovar les noves retribucions els imports de les quals, d’acord amb la valoració efectuada, seran els següents:

Lloc de treball Grup Nivell Sou Base SB ext C. Dest C. Especif. T Mens fix T anual fix

Director/a CSMA 1 A1 26 1.120,15 € 691,21 € 705,19 € 1.193,90 € 3.019,24 € 41.411,48 €Director/a CSMA 2 i Centre de Dia Bétula A1 26 1.120,15 € 691,21 € 705,19 € 1.404,30 € 3.229,64 € 44.357,08 €

Setè.- Notificar les següents actualitzacions als legals representants dels treballadors, per tal que hi tinguin constància fefaent dels salaris vigents durant l’exercici 2016. Vuitè.- Els acords precedents s’han adoptat provisionalment de conformitat amb el procediment recollit a l’article 70 de la Llei de Bases de Règim Local, els quals no esdevindran definitius fins a la conclusió del període d’exposició pública que estableix l’article 86 de la LRJPAC i la publicació al Butlletí Oficial de la Província amb les formalitats establertes a l’article 58.2 de la LRJPAC. Novè.- En cas de no produir-se reclamacions durant el termini d’exposició pública, es consideraran aprovats definitivament sense més tràmits.

Votació

S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26.

Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible

12. Aprovar diversos reconeixements de crèdit a favor de diferents empreses per al pagament de factures de subministraments i serveis tramitats amb caràcter urgent l'any 2015.

PROPOSTA D’ACORD com a crèdit reconegut i aprovació de les factures presentades amb números 504001799, per import de 15,05 euros de l’empresa SUGEBE, sl. Factura número 15427, per import de 68,89 euros de l’empresa BRICOINSA, sl. Factura número 5133 per import de 1.128,92 euros de l’empresa LLONCH CLIMA, sl. Factura número F151104220 per import de 1.133,52 euros de l’empresa CHUBB IBERIA, sl. Factura número 15635598,

Secretaria General


per import de 1.480,69 euros de l’empresa ECA, entitat colaboradora de la administración, sl. Factures 01600002 i 01600003 per imports de 340,48 euros i 115,46 euros respectivament de l’empresa Ferreteria Prim, sl, Factura número BD-2015-11, per import de 14,224,40 euros de l’empresa UTE, Badalona Marcas Viales, sa y DIez y Compañía. Factura número ES-5/01/2015, per import de 96,80 euros de l’empresa El instal·lador, sl. pels treballs desenvolupats durant l’any 2015 relatius a l’assistència tècnica en diferents dates per reparacions d’urgència dels sistema de climatització dels edificis de la Guàrdia Urbana al Turó del Caritg. Reparacions d’urgència en el sistema de detecció d’incendis de l’edifici del Viver. Revisió de la instal·lació elèctrica de baixa tensió en diferents edificis. Subministrament de material de ferreteria servit per urgència per atendre avaries i peticions urgents de diferents locals i departaments. Treballs de manteniment de la senyalització vertical i horitzontal de la ciutat durant el mes de desembre de l’any 2015. Subscripció a la revista “ELECTRA” durant l’any 2015. Fets i antecedents 1. En relació als expedients de reconeixements de crèdits de referència, s’han portat a terme, i consten als diferents expedients, les següents actuacions: 0443104-GE-EXT2016/000001 : Informe tècnic de data 28/01/2016. Informe jurídic de data 28/01/2016. Acte de fiscalització de l’expedient realitzat per la Intervenció Municipal de data 15/02/2016. 0443104-GE-EXT2016/000002 : Informe tècnic de data 28/01/2016. Informe jurídic de data 28/01/2016. Acte de fiscalització de l’expedient realitzat per la Intervenció Municipal de data 15/02/2016. 0443104-GE-EXT2016/000003: Informe tècnic de data 13/01/2016. Informe jurídic de data 29/01/2016. Acte de fiscalització de l’expedient realitzat per la Intervenció Municipal de data 15/02/2016. 0443104-GE-EXT2016/000004: Informe tècnic de data 29/01/2016. Informe jurídic de data 29/01/2016. Acte de fiscalització de l’expedient realitzat per la Intervenció Municipal de data 15/02/2016. 0443104-GE-EXT2016/000005 : Informe tècnic de data 29/01/2016. Informe jurídic de data 29/01/2016. Acte de fiscalització de l’expedient realitzat per la Intervenció Municipal de data 15/02/2016. 0443104-GE-EXT2016/000006 : Informe tècnic de data 01/02/2016. Informe jurídic de data 02/02/2016. Acte de fiscalització de l’expedient realitzat per la Intervenció Municipal de data 15/02/2016. 044300-GE-EXT2016/000001 : Informe tècnic de data 25/01/2016. Informe jurídic de data 25/01/2016 Acte de fiscalització de l’expedient per la Intervenció Municipal de data 03/02/2016. Informe tècnic de data 10/02/2016. Informe Jurídic de data 10/02/2016. Acte de fiscalització de l’expedient per la Intervenció Municipal de data 17/02/2016 2. Vistos els diferents informes tècnics emesos s’han informat que els treballs desenvolupats durant l’any 2015, van ser encarregats a les esmentades empreses, així com la necessitat urgent i imperiosa del subministrament de diferents materials de ferreteria per tal de portar a terme amb els treballs encarregats. 3. El servei de manteniment de la senyalització vertical i horitzontal de la ciutat es troba en continuïtat de servei per resolució de la Junta de Govern Local de data 15 de desembre de

Secretaria General


2009, al tractar-se d’un servei que ha d’oferir obligatòriament el municipi ( article 25 de la Llei de bases de règim local, d’acord amb l’article 235 del ROAS), fins que es contracti i adjudiqui de nou. 4. La factura emesa per l’entitat El Instal·lador, sl, respon a la subscripció des de fa ja varis anys a la revista especialitzada d’electricitat que tracta d’informació, a peu d’obra i d’altra informació útil pel desenvolupament de la tasca municipal en aquella especialització 5. En les diferents dates que ja consten en l’apartat primer d’aquest antecedents, els tècnics municipals van emetre els seus informes que recullen detalladament els imports reclamats –informes que consten als diferents expedients administratius i en el que donen conformitat als preus aplicats en les corresponents factures incorporades als expedients 6.. En compliment d’allò previst als articles 213 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març que aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i tractant-se d’un acte de repercussió econòmica per la corporació, aquest expedient s’ha de sotmetre a la seva fiscalització prèvia a l’Intervenció Municipal. 7. La Intervenció Municipal va emetre els seus informes en el que es posava de manifest que s’estava incomplint reiteradament la normativa prevista a la Llei de Contractes del Sector Públic, així com a l’incompliment dels procediments interns. No obstant això i als efectes de regularitzar aquesta situació, que es produís des de fa molt temps, cal dir que, en data 30 de desembre de 2015, el regidor delegat d’Espais Públics va emetre i ordenar el corresponent document d’incoació per tal d’escometre els expedient de contractació de tots els serveis i subministraments que es troben en aquesta situació i donar per acabada amb la pràctica irregular esmentada. 8. Vistos els informes tècnic emesos, amb el conforme del cap del Servei, en el qual es justifica i proposa la tramitació de les factures incorporades als expedients i que es detallen a continuació: Núm. Fra Data Import NIF Tercer 504001799 31/12/2015 15,05 ES-B6038745-3 SUGEBE, sl 15427 31/12/2015 68,89 ES-B5847761-3 BRICOINSA, sl 5133 31/12/2015 1.128,92 ES-B6243731-4 Llonch Clima, sl F151104220 18/11/2015 1.133,52 ES-B8284435-8 Chubbs Iberia, sl 15635598 15/12/2015 1.480,69 ES-B0865860-1 ECA, entitat Col·laboradora de

l’Administració 016000002 12/01/2016 340,48 ES-B6440035-1 Ferreteria Prim, sl 016000003 12/01/2016 115,46 ES-B6440035-1 Ferreteria Prim, sl BD-2015-11 21/12/2015 14.224,40 ES-U6404759-0 UTE, Badalona, Marcas Viales, sa

y Diez y Compañia ES-5/01/2015 9/01/2016 96,80 ES-B2821564-8 El instalador s,l L’import total ascendeix a 18.604,21 euros Fonaments jurídics 1. L’’objecte d’aquests expedients són aprovacions de les factures presentades pels diferents treballs amb caràcter d’urgència encarregats i desenvolupats durant l’any 2015, la compra de material divers de ferreteria per tal d’escometre amb aquells treballs, el pagament de la factura referent a la subscripció a una revista especialitzada sobre assumptes elèctrics, així com els treballs desenvolupats en el manteniment de la senyalització vertical i horitzontal de la ciutat durant el mes de desembre de 2015 i per aplicació de la doctrina jurisprudencial establerta pel Tribunal Suprem de l’enriquiment injust sense causa, ja que no es pot convalidar la manca de contracte vigent de conformitat amb les normes de la legislació de contractes de les administracions públiques, en tant vigent de conformitat a continuar donant el servei. L’Ajuntament resta obligat en dret al pagament a les empreses que han prestat i/o realitzat els serveis esmentats, ja que en cas contraries produiria un enriquiment injust o sense causa de l’hisenda municipal que l’ordenament jurídic no pot acollir i així ho té declarat de forma reiterada la jurisprudència del Tribunal Suprem. Tot això, sens perjudici, evidentment, de les responsabilitats en què s’hagi pogut incórrer durant la tramitació de l’expedient que provoca la continuïtat del servei i l’emissió de les

Secretaria General


factures indicades conforme les previsions de l’art. 41 i concordants de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 2. En el present cas, i amb relació a l’aprovació de la a factura emesa per l’entitat UTE, marcas viales, s.a, pels treballs realitzats durant el mes de desembre de 2015 i referent al servei de manteniment de la senyalització vertical i horitzontal de la ciutat, en continuïtat de servei, tal i com es preveu per l’article 235 del ROAS. 3. D’acord amb el que preveuen els articles 213 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL), en tractar-se l’aprovació de les factures que es corresponen a un acte de repercussió econòmica per la corporació, l’expedient s’ha de sotmetre a informe previ de la Intervenció municipal. 4. D’acord amb el cartipàs municipal vigent, la competència per tal d’aprovar les despeses derivades d’obligacions de pagament concretes en exercicis anteriors és el Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2.f) del Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), aprovat per DL 2/2003, de 28 d’abril. Respecte de la normativa aplicable, ens hem de remetre al Text refós de la llei d’hisendes locals i al RD 500/1990, de 20 d’abril, que desenvolupa el capítol I del Títol VI de la Llei. Concretament, l’article 26.2 b) del RD 500/1990 (i en els mateixos termes l’article 176 TRLHL) estableix que “S’aplicaran als crèdits del pressupost vigent, en el moment del seu reconeixement, les obligacions, (…) derivades de compromisos de despeses degudament adquirits en exercicis anteriors.” CONCLUSIONS En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que es proposi a l’Ajuntament Ple l’aprovació del següent ACORD: PRIMER. Reconèixer i aprovar les factures presentades en els expedients de reconeixement de crèdit a favor de SUGEBE, SL ,amb NIF B6038745-3, BRICOINSA S.L. ,amb NIF B5847761-3, LLONCH CLIMA, SL ,amb NIF B6243731-4, CHUBB IBERIA, SL ,amb NIF B8284435-8, ECA ENTIDAD COLABORADORA DE LA ADMON, SL ,amb NIF B0865860-1, FERRETERIA PRIM S.L. ,amb NIF B6440035-1, UTE, marcas Viales, s,a y Diez y Cia, amb CIF U64047590, El Instalador, sl i les despeses corresponents contretes a les aplicacions pressupostàries següents:

Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm. Op Import

2016 N 421 9331 21200 A 12016000001191/1 15,05


2016 N 421 9331 21200 A 12016000001197/1 68,89


2016 N 421 1322 21200 A 12016000001207/1 1.128,92

Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm. Op Import 2016 N 421 9331 21200 A 12016000001285/1 1.133,52 Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm. Op Import

2016 N 421 9331 21200 A 12016000001365/1 1.480,69


2016 N 421 1701 21200 A 12016000003194/1 115,46

2016 N 421 9331 21200 A 12016000003194/2 340,48

Secretaria General


2016 N 421 1330 21004 A 12016000001014/1 14.224,40

2016 N 421 153022001 A 12016000003695/1 96,80

SEGON. Notificar aquesta resolució a les empreses interessades, amb el detall de recursos escaients a la Intervenció Municipal i a tresoreria.

Votació

S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26. 13. Aprovar un reconeixement de crèdit a favor del Ministerio de Medio Ambiente, Dirección General de Costas. Fets Vist l’informe tècnic de data 24 de febrer de 2016 en el que es justifica el pagament del cànon d’ocupació del domini públic marítim-terrestre a la platja estiu 2015. Vits l’informe jurídic de data 29 de febrer de 2016 Vist l’acte de fiscalització de l’expedient realitzat per la Intervenció Municipal de data 4 de març de 2016. Fonaments de dret El Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (TRLHL) i el Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril, estableixen que l’exercici pressupostari coincidirà amb l’any natural i a ell s’imputaran les obligacions reconegudes durant el mateix. L’article 176 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals (en endavant TRLRHL) i article 26.2 b), del RD 500/1990, de 20 d’abril, que desenvolupa el capítol I del Títol VI de l’esmentada Llei, estableixen que “s’aplicaran als crèdits del pressupost vigent, en el moment del seu reconeixement, les obligacions (...) derivades de compromisos de despeses degudament adquirits en exercicis anteriors.” D’acord amb l’article 58 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, l’aprovació d’aquestes despeses constitueix un acte de reconeixement o liquidació de l’obligació derivada de l’efectiva execució de les obres i la prestació dels serveis, acreditada als expedients. A la vista dels fets ressenyats, també s’han acomplert els tràmits que indica l’article 59 del Reial decret esmentat quant a l’acreditació de les despeses generades i la conformitat que n’han prestat els departaments municipals gestors. Tot això, sens perjudici, evidentment, de les responsabilitats en què s’hagi pogut incórrer en la tramitació d’alguns dels expedients que provoquen l’emissió de les factures relacionades conforme les previsions de l’article 41 i concordants de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. D’acord amb l’article 23.1 e) del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, Text Refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, i l’article 50.12 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, l’òrgan competent per a l’aprovació d’aquests reconeixements de crèdit d’exercicis anteriors és el Ple de l’Ajuntament. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departament o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme amb el que preveu l’article 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals,

Secretaria General


l'Ajuntament Ple, previ dictamen de la Comissió d’Estudi, Informe o Consulta dels Àmbits de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible adopti la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- Aprovar un reconeixement de crèdit a favor del MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE DIRECCION GENERAL DE COSTAS, amb NIF S-0817003G corresponent al cànon d’ocupació de domini públic marítim-terrestre a la platja de Badalona, estiu 2015. SEGON.- Aprovar el pagament del Cànon d’ocupació del domini públic marítim terrestre estiu 2015 de Badalona, per un import de 9.214,17 euros. TERCER.- Aplicar al pressupost el pagament material que ja va ser realitzat segons comunicat del departament de Tresoreria de data 2 de febrer de 2016. QUART.- Comunicar aquesta resolució al MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE DIRECCION GENERAL DE COSTAS, a la Intervenció i Tresoreria Municipal.

Votació

S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26. 14. Resoldre el recurs de reposició presentat per Vértice Ensanche SL, contra l'acord del Ple de 26 de gener de 2016. Proposta d’acord respecte el recurs de reposició presentat per Antonio Sesé Roca, actuant en nom i representació de l’entitat mercantil Vértice Ensanche S.L. contra l’acord del Ple de l’Ajuntament de Badalona de data 26 de gener de 2016, relatiu a la suspensió de l’atorgament de llicències urbanístiques d’edificació, reforma, rehabilitació, d’ús, de canvi d’ús i instal·lacions d’activitats i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, en l’àmbit a l’entorn de la confluència dels carrer de Sant Anastasi i de Francesc Layret de Badalona. En data 7 de març de 2016 el Departament Jurídic d’Urbanisme de Badalona Habitable, ha emès un informe favorable a l’aprovació de la proposta presentada, que transcrit literalment, diu el següent: “I. ANTECEDENTS 1. En data 26 de gener de 2016, el Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària, va acordar la suspensió pel termini d’un any l’atorgament de llicències i comunicacions prèvies d’edificació, reforma, rehabilitació o enderroc de construccions, d’instal·lacions o ampliació d’activitats i usos i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, en l’àmbit a l’entorn de la confluència dels carrer de Sant Anastasi i de Francesc Layret de Badalona, que conté les parcel·les amb número de cadastre: 71929.20 fins al 71929.24, 71929.64 i 72922 08. Aquest acord va ésser publicat al BOPB i al web municipal en data 28 de gener de 2016 i a El Periódico de Catalunya en data 29 de gener d’enguany. 2. En data 23 de febrer de 2016, el Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària, va acordar rectificar l’error material comès en l’acord del Ple de data 26 de gener de 2016, mitjançant el qual es suspenia, per el termini d’un any l’atorgament de llicències i comunicacions prèvies d’edificació, reforma, rehabilitació o enderroc de construccions, d’instal·lacions o ampliació d’activitats i usos i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, en l’àmbit a l’entorn de la confluència dels carrer de Sant Anastasi i de Francesc Layret de Badalona, que conté les parcel·les amb número de cadastre: 71929.20 fins al 71929.24, 71929.64 i 72922 08, el sentit següent: on deia 71929.20 fins al 71929.24 ha de dir: 71929.20 fins al 71929.28. Aquest acord va ésser publicat al BOPB i al web municipal en data 29 de febrer de 2016 i a El Periódico de Catalunya en data 4 de març de 2016. 3. En data 23 de febrer de 2016, va tenir entrada en aquest Ajuntament el recurs de reposició presentat per Antonio Sesé Roca, actuant en nom i representació de la mercantil Vértice Ensanche S.L. en contra de l’acord del Ple de data 26 de gener pel que s’acordava la suspensió pel termini d’un any l’atorgament de llicències i comunicacions prèvies d’edificació, reforma, rehabilitació o enderroc de construccions, d’instal·lacions o ampliació

Secretaria General


d’activitats i usos i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, en l’àmbit a l’entorn de la confluència dels carrer de Sant Anastasi i de Francesc Layret de Badalona, que conté les parcel·les amb número de cadastre: 71929.20 fins al 71929.28, 71929.64 i 72922 08. II. ADMISSIÓ A TRÀMIT D’acord amb la Llei 30/1992 de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú es podrà interposar recurs de reposició i/o alçada, segons s’escaigui, contra les resolucions i els actes tràmits que decideixin directa o indirectament el fons de l’assumpte, determinin la impossibilitat de continuar el procediment o produeixin indefensió o perjudicis a drets i interessos legítims. En conseqüència, l’Ajuntament està obligat a donar resposta als escrits presentats a la vista de l’obligació general de resoldre de l’Administració Pública establerta a l’article 42 de la Llei 30/1992 de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú. III. AL·LEGACIONS El recurrent mitjançant el seu escrit de reposició manifesta les següents al·legacions: - Falta absoluta de motivació de la mesura cautelar de suspensió de llicències. - Possible actuació viciada de desviament de poder i per tant anul·lable conforme l’article

63.1 de la Llei 30/1992, sens perjudici d’altres qualificacions jurídiques. - Innecessarietat de la modificació del planejament. IV. ESTUDI DE LES AL·LEGACIONS En data 1 de març de 2016, la Cap del Departament de Planejament Urbanístic ha emès un informe, mitjançant el qual es dóna resposta a l’escrit d’al·legacions presentat per l’entitat mercantil Vértice Ensanche S.L., que transcrit literalment diu el següent: “I N F O R M E En contesta a l’escrit d’al·legació presentat per l’entitat mercantil Vértice Ensanche S.L, en data 23 de febrer de 2016, amb núm. de registre 4953. En referència als aspectes urbanístics d’aquest expedient: L’acord de Ple de 26 de gener de 2016 en la seva part expositiva conté la motivació d’adoptar la mesura cautelar de suspendre llicències per la necessitat d’endegar una modificació de planejament que permeti impulsar la transformació urbanística prevista en el planejament vigent, aprovat el 18 de gener de 1979 i la seva modificació del 23 de juliol de 1987, a l’entorn del tram central del carrer Francesc Layret, donat que tot i sent de desenvolupament directe amb llicència urbanística per parcel·les independents, no s’ha realitzat en els més de 25 anys des de la seva aprovació: literalment s’exposa: “Donat que la proposta del planejament vigent no s’ha executat només que en petites intervencions, a més de vint-i-cinc anys d’aprovat el pla, es veu convenient iniciar un anàlisis acurat i estudiar detalladament les afectacions per àmbits més reduïts, amb la reflexió sobre les alineacions i condicions d’edificació i la capacitat de les parcel·les per assolir la seva transformació amb nova construcció.” L’objectiu d’acotar l’àmbit de la suspensió de llicències en previsió al de una modificació de planejament respon a la voluntat d’establir una proposta viable pel seu tamany, incloent el conjunt de parcel·les que per la seva posició incideixen en l’afectació del tram de Francesc Layret a l’entorn de la plaça de la Vila i el carrer de Sant Anastasi, entorn on l’ajuntament ja ha fet diverses intervencions de millora de l’espai públic. Responent a la manca de documentació en la informació pública per via telemàtica, comprovant el contingut adjuntat a la pàgina web municipal es constata que efectivament només apareix el plànol de l’àmbit de la suspensió. Aquest error s’ha corregit: a data 29 de febrer de 2016 la documentació exposada en la web municipal és completa incorporant el certificat de l’acord de Ple de suspensió de llicències de data 26 de gener, on hi consta la motivació de l’expedient de suspensió de llicències i la necessitat de una modificació de planejament, tractant-se d’un error informàtic. ” En relació a l’al·legació que l’actuació resta viciada de desviament de poder, cal posar de manifest que d’acord amb l’article 101.1. a) del Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat

Secretaria General


pel Decret Legislatiu 305/2006, de 18 de juliol, preveu que Són actuacions preparatòries de la formulació del planejament la suspensió de l’atorgament de llicències. En aquest sentit, la proposta de redacció d’actes preparatoris per a la formulació i la tramitació de la modificació del planejament urbanístic justificada per la Cap del Departament de Planejament Urbanístic ha estat promoguda per aquesta Corporació Municipal a l’empara de l’article 2 en relació amb l’article 73, ambdós del Text Refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost) i es tramita d’ofici en virtut de l’article 69 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC). De conformitat amb l’article 73 i 74 del Text Refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost), en concordança amb els articles 101 a 104 del Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol, RLUC), els òrgans competents per a l’aprovació inicial de les figures del planejament urbanístic poden acordar, amb la finalitat d’estudiar-ne la formació o la reforma, de suspendre l’atorgament de llicències. Per tant, i d’acord a allò exposat, la suspensió de la tramitació de llicències i comunicacions prèvies d’edificació, reforma, rehabilitació o enderroc de construccions, d’instal·lacions o ampliació d’activitats i usos i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, en l’àmbit a l’entorn de la confluència dels carrer de Sant Anastasi i de Francesc Layret de Badalona, que conté les parcel·les amb número de cadastre: 71929.20 fins al 71929.28, 71929.64 i 72922 08, es justifica en la voluntat d’aquest Ajuntament d’estudiar el Planejament vigent per tal d’aprovar-ne una modificació que permeti impulsar una transformació urbanística a l’àmbit descrit, V. COMPETÈNCIA L’òrgan municipal competent per resoldre el present recurs de reposició contra de l’acord del Ple de data 26 de gener de 2016 és el Ple, tota vegada que també és l’òrgan que va adoptar l’acord que ara es recorre, en virtut de la facultat que li atribueix l’article 22.2.c de la Llei 7/1985, LRBRL, en concordança amb l’article 52.2.c) del DL 2/2003 (TRLMRL), acord que, conforme l’article 114.1 del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria simple del nombre de membres de la Corporació, sense que calguin quòrums qualificats. VI. CONCLUSIONS Per tot l’exposat, caldria proposar al Ple de l’Ajuntament l’adopció de l’acord següent: ÚNIC.- Desestimar el recurs de reposició interposat en contra de l’acord del Ple de l’Ajuntament de Badalona, de data 26 de gener de 2016, mitjançant el qual s’acordava la suspensió pel termini d’un any l’atorgament de llicències i comunicacions prèvies d’edificació, reforma, rehabilitació o enderroc de construccions, d’instal·lacions o ampliació d’activitats i usos i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, en l’àmbit a l’entorn de la confluència dels carrer de Sant Anastasi i de Francesc Layret de Badalona, que conté les parcel·les amb número de cadastre: 71929.20 fins al 71929.28, 71929.64 i 72922 08. No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Tinent d’Alcalde de Badalona Habitable, a proposta del Cap del Servei d’Ordenació del Territori, proposi al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent ACORD: Primer.- Desestimar el recurs de reposició interposat en contra de l’acord del Ple de l’Ajuntament de Badalona, de data 26 de gener de 2016, mitjançant el qual s’acordava la suspensió pel termini d’un any l’atorgament de llicències i comunicacions prèvies d’edificació, reforma, rehabilitació o enderroc de construccions, d’instal·lacions o ampliació d’activitats i usos i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, en l’àmbit a l’entorn de la confluència dels carrer de Sant Anastasi i de Francesc Layret de Badalona, que conté les parcel·les amb número de cadastre: 71929.20 fins al 71929.28, 71929.64 i 72922 08.

Secretaria General


Segon.- Notificar la resolució als interessats de conformitat amb allò disposat en l’article 58 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. SENYOR LLADÓ: Bé, el que portem a consideració dels regidors és la desestimació d’un recurs de reposició al dictamen de principis d’any de suspensió de llicències en l’àmbit de finques de la façana Nord de la Plaça de la Vila, per entendre’ns, des de la Sopera fins el Círcol. El dictamen que portem a la seva consideració el que fa és desestimar un recurs de reposició presentat per un particular, per una empresa. S’al·lega en aquest recurs de reposició com els deia, apuntem a desestimar que hi ha una falta de motivació i des de la part municipal s’argumenta que precisament vint-i-cinc anys d’un planejament vigent que clarament ha resultat ineficient a l’hora de fer la seva feina, que és afavorir la transformació urbana, és motiu suficient per plantejar un canvi de planejament. Que la figura escollida, que és la suspensió de llicències, és una figura utilitzada habitualment, que es fa seguint la normativa vigent. I per tant, des d’aquest punt de vista està ajustada plenament a dret i està perfectament recollida i tipificada. I finalment, un parell de reflexions que repesco del moment en el qual vam defensar aquesta suspensió de llicències, que és que aquesta subvenció el que vol és ajudar a endreçar un espai, que és un espai emblemàtic, que és un espai molt important de la ciutat, que és la Plaça de la Vila, i que aquesta endreça d’aquest espai es vol fer amb consens amb cadascuna de les propietat afectades, respectant els drets urbanístics de les mateixes. I que per tant, aquí hi ha una voluntat de diàleg, d’arribar a acords i d’aconseguir que aquest planejament finalment sigui actiu i ajudi a tenir una Plaça de la Vila com es mereix la ciutat de Badalona. En aquesta Plaça de la Vila és evident i ho hem dit en diferents ocasions, ens hi imaginem o ens agradaria veure com a Govern, una entitat tan potent i tan arrelada com és el Círcol. Però en tot cas, la situació del Círcol és un tema i el desenvolupament o la resolució de la situació que té amb la seva propietat, amb qui exerceix el dret a tempteig o no, que és un tema que ha generat una controvèrsia, és un tema del qual el govern ni vol, ni pot entrar, i per tant, no hi entra. Que aquest Círcol present a la Plaça de la Vila, en tot cas també podria ser realitat tant si el Círcol exerceix el dret a tempteig com si no. Per tant, en aquest cas és un tema que no és l’objecte de l’actual dictamen. I dir-los que estem tranquils i confiats, tant en el moment de proposar-los aquesta suspensió de llicències, com avui que resolem aquest recurs de reposició, entenent que és una figura que volem que ajudi a desenvolupar una zona estratègica de la ciutat, i que les propietats implicades tinguin també els seus drets urbanístics reconeguts, que per tant, no és objecte d’aquesta suspensió de llicències plantejar cap altra cosa. A partir d’aquí, entenem que un cop es resolgui aquest recurs podrà començar efectivament el treball de revisió del planejament, que fins a dia d’avui hem mantingut prudentment a l’espera de la resolució d’aquest recurs de reposició. I torno a dir el que ja vaig dir en el seu moment, que en aquest treball de revisió del planejament buscarem i esperem que trobarem també, la participació de tots i cadascun dels grups del Ple. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: En el momento del Pleno ya advertí que hacer un dictamen para un caso concreto era una irregularidad como mínimo, una irregularidad. No solamente hicieron el dictamen sino que presumieron del caso concreto. En este caso, si como consecuencia de este recurso o de las acciones judiciales que promueva cualquiera de las partes resulta que cuesta dinero al Ayuntamiento o hay algún tipo de denuncia contra el regidor, nosotros pediremos responsabilidades políticas a usted, regidor de Badalona Habitable, por lo que acabamos de cometer. Por lo tanto, el voto de Ciudadanos no puede ser de otra manera que en contra del dictamen que se presenta. SENYOR FERNÁNDEZ: Sí, és una pena que no pugui estar aquí la persona interessada sobre aquest dictamen, en compliment del Reglament, no vull dir que sigui una cosa arbitrària, va presentar la paraula tard i no ha pogut estar aquí per explicar els seus raonaments. Jo crec que hauria enriquit el debat i hauria donat més contingut a un debat que jo crec que té poc recorregut, perquè al final aquí hi ha un privat que va mostrar

Secretaria General


l’interès de promocionar un bloc de pisos a un lloc on avui desenvolupa la seva tasca cultural una entitat de la ciutat. I arrel d’aquí, el govern va prendre la mesura de fer aquest dictamen d’agafar i modificar el planejament en aquest àmbit. Nosaltres, serem coherents amb la nostra primera votació en aquest Ple, i és que nosaltres per seguretat jurídica no veiem correcte aquest dictamen, i per tant, votarem en contra del dictamen d’avui que es presenta al Ple. I sí que voldria criticar d’alguna forma, que el tinent d’alcalde, el senyor Lladó, es va comprometre amb els grups municipals a informar en aquest sentit puntualment del que es vindria esdevenint sobre aquest tema. No ens ha explicat, i a mi m’hagués agradat que en una sessió específica ens hagués explicat un tècnic i les persones dUrbanisme, aquest dictamen, perquè amb la intervenció política de vostè ara aquí en el Ple, a mi no em queden clares moltes coses. Però en tot cas, li agrairia que com que aquest tema no acabarà aquí perquè aquest tema té poc recorregut aquí però judicialment sí que en tindrà, sí que ens agradaria des del grup municipal del Partit Popular que ens informés puntualment d’allò que s’esdevingui d’aquest tema, que jo crec que tindrà llarg recorregut. SENYOR GUIJARRO: Des del grup Socialista i una mica pel que comentava el portaveu del grup Popular, per coherència amb les nostres votacions sobre aquest punt en el devenir d’aquests Plens votarem a favor. Però sí que demanaríem una mica el mateix, que es pugui fer aquesta comissió o aquesta reunió amb tècnics de la regidoria competent, fins i tot amb els serveis jurídics que han avalat aquest recurs de reposició, en aquest cas la desestimació, per tal que tinguem informació puntual de les coses. És ben cert que hem tingut informació fa escasses hores per part del representant de l’empresa Vértice, que ens ha agafat a la Plaça de la Vila i ens ha aportat una sèrie d’informacions per part d’ell i crec que fora bo que es poguessin posar en comú per tal de treballar-les i que tots estiguem segurs del que estem realitzant. SENYOR FALCÓ: Per manifestar que no sé si atenent a les intervencions que hi ha hagut fins ara, no sé si es podria deixar sobre la taula aquest tema i fer una reunió específica i que tots poguéssim compartir, no només la informació que conté el dictamen, que és una informació resumida del que pot estar succeint al voltant de tot això, sinó també d’aquests arguments que avui els representants d’aquesta empresa sembla que han donat a alguns dels grups municipals. Si no es retira, el nostre vot, el meu, serà favorable perquè és en coherència amb el que vam fer en el principi, i el de l’altre regidor del grup, serà el d’una abstenció. Si ho retriem potser tindrem tots plegats més temps per entendre quin és l’objecte del que estem discutint. SENYOR LLADÓ: A veure, absolutament d’acord en convocar una reunió especial o una comissió informativa especial sobre el tema. Sí que és veritat, i fent una mica d’història de com va anar aquesta qüestió, recordeu que va ser un dictamen que vam presentar per urgència, jo crec que era justificat presentar-ho d’urgència precisament per la pròpia naturalesa de la suspensió de llicències, que requeria una discreció. Però que malgrat que es van donar les explicacions pertinents en sessió Plenària, en la següent comissió informativa, per bé que ja havia estat sotmesa a votació, es va comentar abastament i va venir el cap de gestió i de planejament urbanístic, el senyor Argelich a donar les explicacions. Que es van tornar a donar el dia 11 de març, que diria que va ser la data de Comissió Informativa de preparació d’aquest Ple, pel que fa al recurs de reposició. Per tant, aquesta informació s’ha anat donant i s’ha anat donant des d’un punt de vista tècnic, no només polític com jo les he donat. Però en tot cas, és evident que convocarem aquesta comissió informativa especial o aquesta reunió de seguiment per valorar aquest tema amb més detall. Deixeu-me dir que aquest és un dictamen que ve avalat sense cap mena d’ombra de dubte pels serveis jurídics de la casa. És a dir, respon a una voluntat política, que és la voluntat política de revisar el planejament d’un espai concret de la ciutat, però que la validació i per tant, tot el suport jurídic, té el que ha de tenir, i és el dels serveis jurídics d’Urbanisme. Dir-los també que amb el senyor Sese, que és el director general de l’empresa que té aquests poders i que ha expressat la voluntat d’exercir aquesta compra, ens hi vam reunir des de l’àrea que em toca dirigir, per explicar-li exactament el que els he

Secretaria General


explicat a vostès, que aquesta suspensió de llicències el que vol és ajudar a desbloquejar un tema, que en aquest tema entenem que hi pot sortir guanyant la ciutat i que si finalment ell acaba exercint aquest dret de compra, si finalment compra uns drets urbanístics, seran respectats. Per tant, el missatge que se li va enviar va ser un missatge constructiu d’arribar a acords, perquè és exactament la voluntat d’aquest govern en aquest tema, no és pas de bloquejar res ni de boicotejar res, sinó de trobar una solució que sigui òptima per les dues parts. Aquí la figura escollida és la suspensió de llicències, que ja els he dit que és una eina utilitzada habitualment i que es tracta d’un any i que no discuteix el dret urbanístic en si sobre un espai determinat. Jo sincerament, tractant-se de la resolució d’un recurs de reposició, jo no el retiraria del Ple, el votaria ara mateix.

Votació

S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 15, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES, Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú i el regidor del grup municipal de Convergència i Unió, Ferran Falcó Isern. Abstencions 1, del regidor del grup municipal de Convergència i Unió, Jordi Subirana i Ortells. En contra 10, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) i Partit Popular.

15. Rescatar per motius d'interès general la concessió administrativa atorgada a Pàrking Batllòria 123 SA.

PROPOSTA D’ACORD en relació a la conveniència d’aprovar el rescat de la concessió administrativa de l’ús privatiu per a aparcament privat del subsòl de les zones verdes i de vianants del carrer de La Batllòria en el tram que dona front a l’Institut de Formació Professional “La Pineda” de Badalona, per raons d’interès general. Vist que el Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme ha emès en data 4 de març de 2016 l’informe jurídic, el tenor literal del qual diu els següent: “INFORME JURÍDIC- PROPOSTA DE RESOLUCIÓ que s’emet per part d’aquest departament jurídic en relació a la conveniència de procedir al rescat de la concessió administrativa de l’ús privatiu per a aparcament privat del subsòl de les zones verdes i de vianants del carrer de La Batllòria en el tram que dona front a l’Institut de Formació Professional “La Pineda” de Badalona, per raons d’interès general. I. ANTECEDENTS Primer.- En data 24 de març de 2015, l’Ajuntament Ple, en sessió ordinària, va acordar incoar expedient de rescat, per motius d’interès general, de la concessió administrativa atorgada a Pàrquings Batllòria 123, S.A, de l’ús privatiu per a aparcament privat del subsòl de les zones verdes i de vianants del carrer de La Batllòria en el tram que dóna front a l’Institut de Formació Professional “La Pineda” de Badalona. La proposta de procedir al rescat de la concessió fonamenta les causes d’interès general en què les relacions entre la concessionària i la comunitat d’usuaris de l’aparcament són insostenibles. Així mateix, es proposa la valoració del rescat en la no procedència d’indemnitzar la concessionària en la mesura que, des del moment en què va transmetre la totalitat de les places d’aparcament, es va complir l’objecte de la concessió. L’acord esmentat es va sotmetre un termini d’audiència a les parts interessades de quinze dies per tal que poguessin al·legar i presentar els documents i justificacions que consideressin oportuns. Segon.- En les dates 22 d’abril de 2015 i 13 de maig de 2015, Pàrquing Batllòria 123, SL i la Comunitat d’Usuaris del Pàrquing Batllòria ha presentat escrit d’al·legacions respectivament. Tercer.- En data 14 d’octubre de 2015, l’alcaldessa va dictar una resolució en virtut de la qual es desestimaven les al·legacions platejades per la mercantil Pàrquings Batllòria 123 SA i a la Comunitat d’usuaris i cessionaris el pàrquing.

Secretaria General


Quart.- En data 25 de maig de 2015 es varen celebrar eleccions municipals, mitjançant les quals es va produir un canvi en el govern de la ciutat. Això,va tenir com a conseqüència, que determinats projectes iniciats amb anterioritat al canvi de govern esmentat, restessin aturats temporalment, atès que per la seva complexitat ha calgut un estudi en profunditat dels mateixos. En aquest sentit, l’esmentat expedient de rescat de la concessió del Pàrquing Batllòria i donats els interessos generals en joc, va restar aturat des del mes de maig fins mes d’octubre, atès que es van haver d’exposar tots els fets i antecedents als membres del nou govern, així com, es van produir reunions amb les parts interessades. Cinquè.- En data 14 d’octubre de 2015, l’Alcadessa va dictar una resolució la part dispositiva de la qual deia el següent tenor literal: “PRIMER.- Declarar la caducitat de la incoació de l’expedient del rescat, per motius d’interès general, de la concessió administrativa atorgada a Pàrquings Batllòria 123, S.A, de l’ús privatiu per a aparcament privat del subsòl de les zones verdes i de vianants del carrer de La Batllòria en el tram que dona front a l’Institut de Formació Professional “La Pineda” de Badalona (exp. 92/D-2/15). SEGON.- Incoar, novament, expedient de rescat, per motius d’interès general, de la concessió administrativa atorgada a Pàrquings Batllòria 123, S.A, de l’ús privatiu per a aparcament privat del subsòl de les zones verdes i de vianants del carrer de La Batllòria en el tram que dona front a l’Institut de Formació Professional “La Pineda” de Badalona, amb el ben entès, que s’incopora a aquest nou expedient tota la documentació obrant a l’anterior caducat (informes tècnics i jurídics que fonamenten l’interès general del rescat, acord del ple d’incoació de l’expedient del rescat, escrit d’al·legacions d’ambdues parts interessades i resolució de les al·legacions). TERCER.- Remetre el present expedient, en compliment de l’article 8.2.2 de la Llei 2/2005, de 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora, a la Comissió Jurídica Assessora, per tal que emeti dictamen relatiu al rescat de la concessió administrativa atorgada a Pàrquings Batllòria 123, S.A, de l’ús privatiu per a aparcament privat del subsòl de les zones verdes i de vianants del carrer de La Batllòria. QUART.- Acordar la suspensió del termini per resoldre fins que la Comissió Jurídica Assessora emeti el dictamen o fins que hagi transcorregut el termini per emetre’l. CINQUÈ.- Remetre la petició de dictamen a la Consellera de Governació i Relacions Institucionals per tal que la remeti a la Comissió Jurídica Assessora. SISÈ.- Notificar la present resolució als interessats de conformitat amb allò disposat en l’article 58 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.” Sisè.- En data 3 de novembre de 2015, l’alcaldessa de Badalona va remetre l’expedient a la consellera de Governació i Relacions Institucionals per tal de tramitar la petició de dictamen a la Comissió Jurídica Assessora. El 7 de desembre de 2015, va tenir entrada a la Comissió Jurídica Assessora la petició de dictamen cursada a través de la consellera de Governació i Relacions Institucionals. Setè.- En data 4 de febrer, la Comissió Jurídica Assessora va dictaminar favorablement sobre el rescat de la concessió administrativa atorgada per l’Ajuntament de Badalona a Pàrquings Batllòria 123, SA, per a l’ús privatiu del subsòl. II. FETS S’entenen per reproduïts els aspectes substantius de la concessió, la cronologia dels fets i expedients administratius i judicials relacionats amb la concessió administrativa transcrits en l’acord del Ple de data 24 de març de 2015, mitjançant el qual s’incoava l’expedient del rescat, per motius d’interès general, de la concessió administrativa atorgada a Pàrquings Batllòria 123, S.A, de l’ús privatiu per a aparcament privat del subsòl de les zones verdes i de vianants del carrer de La Batllòria en el tram que dóna front a l’Institut de Formació Professional “La Pineda” de Badalona. III. FONAMENTS DE DRET PRIMER.- Necessitat de procedir al rescat de la concessió per motius d’interès general.

Secretaria General


De la cronologia dels fets i expedients relacionats amb la concessió és de veure que les relacions entre concessionària i comunitat d’usuaris de l’aparcament són insostenibles. No cal cercar responsables: l’ambient és tant enrarit que l’una i els altres han judicialitzat de tal forma la situació que es farà difícil renunciar a posicions, la qual cosa porta a una ingovernabilitat de l’aparcament i la conseqüent manca manteniment i conservació del mateix. Aquesta situació i els mitjans i temps emprat per aquesta administració per tal de mediar entre les parts sense trobar la solució al problema fan necessària una intervenció mitjançant el rescat de la concessió per tal de passar d’un gestió indirecta de l’aparcament a una gestió directa municipal que satisfaci millor els interessos públics. La regulació de la resolució de les concessions de domini públic la trobem a diversos textos legals. L’article 100 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, de Patrimoni de les Administracions Públiques, estableix que les concessions i autoritzacions demanials s’extingiran per les següents causes: d) Rescat de la concessió, prèvia indemnització, o revocació unilateral de l’autorització. Igualment, l’article 61.d) del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de Patrimoni del Ens Locals estableix que aquesta facultat de resoldre està sempre implícita; si ho justifiquen les circumstàncies sobrevingudes d’interès públic. Nogensmenys, el supòsit d’extinció de la concessió per rescat per raons d’interès públic té el seu paral·lelisme en la regulació del contracte de gestió de serveis públics. En matèria de contractes, la regulació del rescat es troba continguda en el text refós de la Llei de contractes del Sector Públic, aprovat per el Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre ( en endavant TRLCSP). L’article 221 del TRLCSP es refereix a l’extinció dels contractes en general, per compliment o resolució. L’article 223 de la mateixa norma, relatiu a les causes de resolució, no contempla entre elles el rescat. La contrari, la figura del recat només es recull en la TRLCSP com a forma específica de resolució de dos tipus de contractes: el contracte de concessió d’obres públiques (art. 269) i el contracte de gestió de serveis públics (art. 286). En relació al contracte de concessió d’obres públiques, l’article 269.g) disposa que és causa de resolució el rescat de l’explotació de l’obra pública per l’òrgan de contractació. S’entendrà per rescat la declaració unilateral de l’òrgan contractant, discrecionalment adoptada, pe la que doni per conclosa la concessió, no obstant la bona gestió del seu titular; rescat que origina sempre la resolució del contracte (art. 270.2 TRLCSP). L’article 263.2 de la Llei 30/2006, de contractes del Sector Públic, modificat pel redactat de la Llei 24/2011, preveu que “per raons d’interès públic l’administració podrà acordar el rescat del servei per gestionar-lo directament”. Així, són exigències d’interès públic les que permeten alterar allò pactat entre l’administració i el concessionari. Igualment, diu MESTRE DELGADO, l’exercici del rescat només es justifica en exigències d’interès públic, que han de ser d’entitat superior als interessos privats abatuts i als interessos de qualsevol altre gestor que no sigui la pròpia Administració titular del servei (de forma directa). D’acord amb el Dictamen 112/09 de la Comissió Jurídica Assessora, la potestat de rescatar una concessió per part de l’Administració és una potestat que podrà prendre sempre que l’estimi més oportuna per satisfer un millor interès públic, especificant que allò que és rellevant en la presa d’aquesta decisió és reflectir amb claredat l’existència d’aquest interès general, justificant d’aquesta manera l’extinció de la concessió que es pretén. En concret especifica: ”En aquest sentit tant la normativa de patrimoni com la de serveis es refereixen a l’interès públic com a causa de resolució de les concessions. Així, pel que fa a les concessions de domini públic, l’RPELC estableix en l’article 61.d) que aquesta facultat de resoldre està sempre implícita; principi que es complementa amb l’article 80 del Reglament de béns de les entitats locals (Reial decret 1372/1986, de 13 de juny, RBEL), el qual, en ocasió d’establir quines són les clàusules de les concessions demanials, afegeix en l’apartat 10 que la concessió es pot deixar sense efecte “si lo justificaren circunstancias sobrevenidas de interés público, mediante resarcimiento de los daños que se causaren, o sin él cuando no procediere”, previsió que s’ha de considerar com a “natural” en considerar

Secretaria General


que es té per existent encara que no s’expliciti. D’altra banda, i pel que fa a les concessions de serveis, l’article 30 del Reglament de serveis de les corporacions locals, aprovat per Decret de 17 de juny de 1955 (RSCL), ja establia que “las Corporaciones Locales tendrán plena potestad para constituir, organizar, modificar y suprimir los servicios de su competencia, tanto en el orden personal como en el económico o en cualesquiera otros aspectos, con arreglo a la Ley de régimen local y a sus reglamentos y demás disposiciones de aplicación”. A més, des de la perspectiva concessional l’article 127.1.1ª.a) estableix la potestat de la variació en la qualitat, quantitat, temps i lloc de les prestacions en què consisteixi el servei, i en la previsió cinquena es recull el rescat de la concessió; tot plegat suposa, des del punt de vista del titular de la parada, una supressió anticipada de la concessió tant si aquesta ho és de domini públic com si es considerés de servei públic.” En aquest mateix sentit, la Sentència de 9 de maig de 2007 de l’Audiència Nacional (Sala de lo Contencioso-Administrativo, Sección1 (JUR 2007\136344) ha disposat la necessitat d’acreditar abastament la causa d’interès públic: “Es necesario tomar en consideración como el Consejo de Estado, en el Informe definitivo dictado con ocasión del presente recurso, y tras realizar una detallada exposición sobre los hechos acaecidos en el presente recurso, entiende que el rescate exige la concurrencia de una causa de interés publico que se concreta en la previa declaración de utilidad publica entendiendo que ha quedado constatada la existencia de un interés publico y la necesidad de extinguir la concesión a fin de concluir las obras del Proyecto de regeneración de las Playas de San Juan y Muchavista y para cuya efectiva terminación se exige la previa extinción de determinados aprovechamientos demaniales entre los que se encuentran el del recurrente y entiende el Consejo de Estado que es incompatible el mantenimiento de las instalaciones de la concesión y la recuperación de la playa pues no se ha podido realizar la remodelación del paseo marítimo. Concluye el Consejo de Estado que "demostrada la concurrencia de un interés publico prevalente e incompatible, la regeneración de la Playa y la construcción del paseo marítimo de acuerdo a lo prevenido en el artículo 47 de la Ley de Puertos vigente el día del otorgamiento de la concesión, considera que procede la extinción de la concesión.” La secció primera del Consell Consultiu de Castella i Lleó, en sessió de data 19 de juny de 2014, va dictaminar: Tal y como señala el Consejo de Estado, entre otros, en su Dictamen nº 50.197 de 21 de mayo de 1987: “Por todo ello bien puede decirse que el rescate exige para su viabilidad la apreciación del interés público de su procedencia, que ha de quedar debidamente acreditada a juicio de la 10 Administración actuante en el procedimiento y, naturalmente, la indemnización que resulte pertinente.» En cuanto a la exigencia del interés público es obvio que no bastaría una abstracta invocación de su concurrencia que sin mayor precisión afirmaran los órganos instructores e informantes: al contrario, esta invocación ha de quedar suficientemente justificada en términos razonables siempre que se pretenda su aplicación”. En el present cas, i atès que la relació entre concessionària i la comunitat d’usuaris i cessionaris fan inviable i insatisfactòria una gestió indirecta de l’aparcament, entenem que queda suficientment justificat en termes raonables que aquest sigui gestionat per aquesta Corporació municipal per tal de que satisfaci millor els interessos públics. En aquest sentit, la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el dictamen del 4 de febrer de 2016, ha informat favorablement la justificació dels motius d’interès general anterioment exposats, en el següent sentit: “Tenint en compte els antecedents descrits pel que fa a l’objecte i execució de la concessió de l’ús privatiu per a aparcament privat del subsòl de les zones verdes i de vianants del carrer esmentat, és procedent analitzar si es dóna la causa de resolució contractual a què es refereix l’Ajuntament i si és procedent, per tant, el rescat de la concessió i, si escau, els termes en els quals s’ha d’efectuar aquest rescat. A. Pel que fa a la primera de les qüestions, tant l’acord d’incoació de l’expedient de rescat de la concessió com la proposta de resolució es refereixen a la causa de resolució prevista

Secretaria General


en l’article 264.h) del TRLCAP, que preveu la supressió de l’explotació de l’obra pública per raons d’interès públic, i també a la facultat de la corporació de deixar sense efectes la concessió i procedir al rescat per motius d’interès públic, de conformitat amb allò previst en l’article 80.10 del Decret 336/1998 i en l’article 100.d) de la Llei 33/2003. Tal com posa de manifest l’Ajuntament i es desprèn del conjunt de l’expedient, ja fa anys que existeix un grau rellevant de conflictivitat entre la comunitat d’usuaris del pàrquing i la concessionària, que s’ha fet palès en els nombrosos processos judicials oberts per aquest motiu. En particular, destaquen les denúncies per cobraments fraudulents en la transmissió dels drets d’ús per part de la concessionària, i també els processos de caràcter monitori motivats per l’impagament generalitzat de la concessionària de les quotes de comunitat, que ha provocat una pertorbació del servei en la mesura que, d’aquest pagament, depèn que la comunitat pugui satisfer les despeses ordinàries del pàrquing. Així mateix, també es desprèn de l’expedient que la concessionària ha incorregut en diversos incompliments de les obligacions imposades pel contracte, entre les quals destaca la manca de compliment de les condicions de l’explotació de l’aparcament pel que fa a l’import màxim de la cessió d’ús exclusiu de les places d’aparcament, o d’incompliment de l’obligació consistent a lliurar a l’Ajuntament una còpia dels contractes que es formalitzin durant el mes següent a la signatura. En particular, aquest darrer incompliment, juntament amb el fet que les places no estan numerades i que els amidaments s’han fet d’una manera anàrquica, impedeixen que l’Ajuntament pugui inspeccionar l’estat de les instal·lacions i de la seva gestió en els termes previstos en la clàusula vintena del Plec de bases. Finalment, cal fer esment també a la manca de pagament de l’IBI durant diversos exercicis. Es tracta d’una situació, per tant, que ha donat lloc a diversos pronunciaments judicials en via civil sobre l’excés en els cobraments realitzats per l’adjudicatària, i que podria determinar, també, la imposició de sancions a l’adjudicatària en els termes previstos en la legislació de contractes, en el Plec de bases i en el mateix contracte, la qual cosa, sens dubte, constitueix una situació totalment irregular en el funcionament de l’aparcament. Addicionalment, la situació descrita també determina que es puguin apreciar, tal com indica l’Ajuntament en la proposta de resolució, raons d’interès públic per a rescatar la concessió, en la mesura que existeix una manca de manteniment i conservació de l’aparcament que afecta, fins i tot, la seguretat dels usuaris, tal com el director dels Serveis Tècnics de la societat municipal Engestur, SA, ha posat de manifest en l’informe emès en data 2 de març de 2015, en el qual s’indica el següent: 1) S’aprecia que el nivell d’il·luminació de l’aparcament és molt baix, atès que funciona únicament gràcies al subministrament d’emergència, ja que la companyia elèctrica va tallar el subministrament principal de l’aparcament per falta de pagament fa uns mesos. 2) Les instal·lacions de protecció contra incendis (ventilació forçada i detecció) no poden funcionar, ja que està tallat el subministrament elèctric. Així mateix, aquest informe refereix que la majoria de detectors de CO2 no funcionen i que la instal·lació no s’ha revisat des de fa anys, situació que també es dóna en relació amb les instal·lacions de ventilació forçada. 3) Al soterrani -1 s’aprecia l’existència en un carril de circulació d’un motor d’impulsió que es despenja del sostre molt més dels 2,20 m del gàlib que seria permissible. 4) Les portes per a vehicles no compleixen la normativa vigent i no disposen de paracaigudes. 5) Malgrat que l’aparcament disposa d’un pou de bombes, es comprova que les dues bombes existents no funcionen. 6) Les barres antipànic d’algunes de les portes dels recorreguts de sortida d’emergència estan trencades, així com ho estan els suports dels extintors, que són a terra. Atenent l’anterior, aquesta Comissió considera que es compleixen els requisits que estableix la normativa aplicable, abans esmentada, i, en particular, les raons d’interès públic per tal que l’Ajuntament pugui rescatar la concessió i que la gestió sigui assumida directament per l’Ajuntament, com exigeix, així mateix, la normativa aplicable, atesa l’alta conflictivitat existent entre l’empresa concessionària i els usuaris de l’aparcament, que, en

Secretaria General


l’actualitat, fa difícil el correcte funcionament de l’aparcament i solucionar els problemes plantejats. Sobre això, cal indicar que totes les parts estan d’acord amb el rescat de la concessió, la qual, a judici d’aquesta Comissió, s’adequa a allò previst en l’article 264.h) del TRLCAP.” SEGON.- La gestió directa de l’aparcament es durà a terme per part de la societat de capital públic ENGESTUR, S.A. En el present cas i atès que aquesta Administració vol declarar unilateralment la finalització de la concessió per un motiu molt concret, l’interès general, l’Ajuntament assumirà la gestió directa del servei municipal d’aparcament, que es durà a terme en la forma prevista per l’article 85.2.A.d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, i que es prestarà a través de la societat mercantil local de capital íntegrament municipal Ens de Gestió Urbanística, SA (ENGESTUR, SA), que és l’ens gestor del servei municipal d’aparcaments a qui s’adscriuen les obres i instal·lacions provinents del rescat concessional. En aquest sentit, l’article 2 apartat 6) dels Estatuts d’Engestur SA, disposa que aquesta societat municipal té per finalitat: «6) Gestió i explotació del Servei Integral d’aparcaments i de la circulació urbana, mitjançant els instruments següents: 6.1. Prestació del Servei municipal de retirada de vehicles, mitjançant la grua 6.2. Prestació del servei municipal d’aparcaments, subterranis i de superfície. 6.3. Prestació del servei Municipal d’estacionament amb horari limitat a la via pública, així com altres mitjans que tendeixin a la millora de la mobilitat urbana.» Atès que és àmplia l’experiència que té la Societat Municipal en la construcció i gestió d’aparcaments des de l’any 1.992 (fins a la data, ha construït un total de 36 aparcaments i gestiona 33 Comunitats d’usuaris d’aparcaments, sense incidències), Engestur es troba plenament capacitada per a l’assumpció de l’anomenat Pàrquing Batllòria com a servei municipal. Per tot l’exposat, es creu convenient, que l’Ajuntament assumeixi l’aparcament com a servei municipal i acordi la seva gestió mitjançant la societat municipal Engestur SA. En conseqüència, s’adcriurà directament el referit bé de servei públic a ENGESTUR, SA en els en els termes previstos pels articles 214, 215 i 216 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals per a l’acompliment de les finalitats que té assignades estatutàriament. El referit bé de domini públic conservarà la qualificació jurídica originària sense que l’adscripció efectuada impliqui transmissió de domini ni desafectació. La Societat Municipal “Ens de Gestió Urbanística, SA” respondrà davant la Corporació del bé de servei públic que se l’hi adscriu i assumirà respecte el mateix les obligacions de conservació, reparació i millora necessàries en els termes que determina l’art. 94 del Reglament de Patrimoni dels Ens Locals, sens perjudici de les obligacions que correspongui repercutir als usuaris. Així mateix, cal posar de manifest, que a efectes fiscals, mitjançant el rescat de la concessió per part de l’Ajuntament per prestar el servei mitjançant l’empresa municipal ENGESTUR, SA, no estaríem davant del supòsit legal de la “successió d’empreses”. En aquest sentit, el supòsit d’exigibilitat del deute al successor en l’activitat econòmica és un supòsit de garantia, donada la ubicació de l’article 72 en la Llei General Tributària; hi haurà successió d’empreses quan subsisteixi la mateixa activitat i la mateixa universalitat dels elements que la integren tot i que hagi canviat de titularitat, i sempre que aquest canvi de titularitat sigui conseqüència d’un negoci jurídic perfeccionat entre l’empresa succeïda i la successora. Malgrat això, i vista la sentència del l’Audiència Nacional de 12 de maig de 1997 (JT/1997/876), en el cas d’un ajuntament que acorda el rescat de la concessió administrativa del servei de transport urbà de viatgers a una empresa que deixava deutes impagats a Hisenda, “no puede considerarse responsable solidario de esas deudas al Ayuntamiento que rescató esa concesión con la empresa que resultó concesionaria posteriormente, pues no existe prueba de que el Ayuntamiento ejerciera por sí mismo tal

Secretaria General


servicio; la no existencia de sucesión empresarial en el caso de la nueva empresa concesionaria resulta de la interposición del rescate de la concesión administrativa”. Malgrat la gestió de l’aparcament passarà a mans de l’ens de gestió urbanística municipal, es reconeixen als usuaris de l’aparcament els drets d’ús exclusius que hagin estat adquirits, d’acord amb les prescripcions del contracte que regeixen l’esmentada concessió, així com el seu dret a alienar-los, la vigència dels quals serà la prevista en cada un dels negocis jurídics mitjançant els quals hagin estat transmesos aquests dret d’ús. En qualsevol cas els referits drets s’extingiran a tots els efectes i de forma definitiva en data 13 de març de 2052, data en la que, d’acord amb els plecs concessionals, finalitza de forma improrrogable el total període màxim legal possible de la concessió administrativa. TERCER.- Valoració del rescat El contracte de concessió que ara es pretén rescatar és un contracte de concessió d’obra pública, tal i com va determinar la Sentència de 4 d’abril de 2014, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 7 de Barcelona,en el si del recurs interposat per Parkings Batllòria 123 SA contra l’Ajuntament de Badalona. Com és sabut, la concessió d’obra es regeix pel principi de risc i ventura del contractista, que tal i com ha determinat el Tribunal Supremo (Sala de lo Contencioso-Administrativo, Sección4ª) en sentència de 27 octubre 2009. (RJ 2010\1207): «Atendidos los términos en que se plantea este recurso, hemos de partir para su resolución de la consideración de que el contrato de obras, configurado esencialmente como un contrato de resultado por el que el contratista se obliga a la realización de la obra por el precio convenido, se rige para su ejecución por el principio de riesgo y ventura. Dicho principio estaba ya recogido en la Ley de Contratos del Estado de 8 de abril de 1965 ( RCL 1965, 771, 1026) (art. 46 y art. 132 del Reglamento aprobado por Real Decreto 3410/1975, de 25 de noviembre ( RCL 1975, 2597) ), como en la Ley 13/1995 de 18 de mayo ( RCL 1995, 1485, 1948) , de Contratos de las Administraciones Públicas (art. 99 -art. 98 Real Decreto Legislativo 2/2000 ( RCL 2000, 1380, 2126) ) y, como señalan las Sentencias de 14 de mayo ( RJ 2001, 4478) y 22 de noviembre de 2001 ( RJ 2001, 9727), "el riesgo y ventura del contratista ofrecen en el lenguaje jurídico y gramatical la configuración de la expresión riesgo como contingencia o proximidad de un daño y ventura como palabra que expresa que una cosa se expone a la contingencia de que suceda un mal o un bien, de todo lo cual se infiere que es principio general en la contratación administrativa, que el contratista, al contratar con la Administración, asume el riesgo derivado de las contingencias que se definen en la Ley de Contratos del Estado y se basan en la consideración de que la obligación del contratista es una obligación de resultados, contrapuesta a la configuración de la obligación de actividad o medial." Ello implica que si por circunstancias sobrevenidas se incrementan los beneficios del contratista derivados del contrato de obra sobre aquellos inicialmente calculados la Administración no podrá reducir el precio mientras que si las circunstancias sobrevenidas disminuyen el beneficio calculado o incluso producen pérdidas serán de cuenta del contratista sin que éste pueda exigir un incremento del precio o una indemnización.» En el contracte que ara es pretén rescatar es configurà com a contracte de concessió d’obra i servei, es pretenia compensar el risc i ventura de l’obra amb l’explotació de l’aparcament, consistent en la transmissió de les places d’aparcament. La normativa de contractes, així com la Llei de Patrimoni i el Reglament preveuen pel cas del rescat de la concessió, la indemnització corresponent a la concessionària, si és que procedeix, que inclouria: - El preu de les obres i instal·lacions que ha pagat el concessionari que han de passar a titularitat de l’administració. Per quantificar aquest preu es tindrà en compte el seu estat i el temps que manca per a la reversió. - Indemnització dels danys i perjudicis (dany emergent i lucre cessant). Consta a l’expedient la comunicació feta per la concessionària a aquest Ajuntament en data 1 de juny de 2011 en el sentit que ja no era titular de cap plaça d’aparcament, havent estat totes elles transmeses, així com de cap contracte d’arrendament. Transcrivim en la part que

Secretaria General


interessa la comunicació realitzada pel Sr. Tavazzani en el sí de l’expedient 9/AT-4/11 tramitat per la Secretaria General: “PRIMERO: Que PARQUINGS BATLLORIA 123 SA no es titular de ninguna plaza de aparcamiento, habiendo sido todas ellas transmitidas y debidamente comunicada al Ayuntamiento los contratos suscritos por la trasnmisión. SEGUNDO: Que PARQUINGS BATLLORIA 123 SA no es titular de ningún contrato de arrendamiento de ninguna de las plazas de aparcamiento intervenido.” Així mateix, el concessionari va adjuntar el contracte mitjançant el qual cedia el dret d’ús i gaudi de les 130 entitats últimes a la mercantil CLW, INV SL celebrat el 22 de juny de 2010. Ens al contrari, no consta la comunicació mitjançant la qual CLW, INV SL cedeix a la mercantil concessionària el dret d’ús i gaudi de les places que prèviament li havien estat cedides. En conseqüència, atès que ha esgotat l’explotació de l’aparcament hem d’entendre que s’ha rescabalat de les despeses ocasionades per l’obra realitzada i que tampoc es pot parlar de lucre cessant atès que s’ha rescabalat de la inversió realitzada amb els imports percebuts amb la cessió de l’ús de les places d’aparcament. Així ho ha entès la Sentència del Tribunal Suprem (Sala contenciosa administrativa, secció 4a) de 3 de juny de 1992 (RJ\1332\4923), que disposa: «El concesionario actuará en su doble carácter de ejecutor de la obra y gestor del servicio hasta su total puesta en marcha... En consecuencia se resarcirá de los gastos del coste de la obra y de la inversión de las instalaciones y servicios mediante cantidades que perciba de los usuarios de puestos y almacenes con motivo de la subrogación en sus derechos sobre los puestos de venta, en la forma y con los requisitos establecidos en este pliego.» I és que si s’indemnitzés a la concessionària per l’obra o el dany emergent i el lucre cessant s’estaria produïnt abús de dret per part d’aquesta atès que s’estaria rescabant doblement de la inversió realitzada i en conseqüència, resultaria contrari a la bona fe, moral, bons costums o als fins socials i econòmics del Dret. Igualment, en no indemnitzar a la concessionària no es produeix un enriquiment injust per part d’aquesta Corporació municipal atès què no hi ha empobriment per part de Parquings Batllòria 123, S.A. (que amb la cessió de la totalitat de les places d’aparcament s’ha rescabalat de la inversió realitzada) ni tampoc existeix un correlatiu benefici per part de l’Ajuntament que assumirà la gestió de l’aparcament però no podrà explotar-lo fins arribat el termini de la concessió precisament perquè la concessionària ha cedit la totalitat de les places. En aquest sentit, transcrivim en la part que interessa la sentència 3/2008 del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 8 de data 7 de gener de 2008: “(...) no se observa enriuquecimiento alguno del Ayuntamiento en relación con el daño emergente o el clucro cesante de la actora, y es sabido que la acción de enriuecimiento sólo puede prosperar de hber existido enriquecimiento, porque se dirige, procisamente, a la restitución al empobrecido, del valor con el que uno se ha enriquecido. En este caso, el empobrecimiento de la actora por las inversiones, que existe, pero no es indemnizable por lo anters señalado, tampoco es correlativo a un beneficio del Ayuntamiento (ya sea en forma de enriquecimiento, o de evitación de un perjucio).” Així mateix, la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el dictamen del 4 de febrer de 2016, ha informat favorablement la proposta de l’Ajutnament de Badalona en quant a la no procedència de la indemnització del rescat, en el següent sentit: “B. En haver afirmat que és procedent rescatar la concessió, cal que aquesta Comissió es pronunciï sobre els efectes d’aquest rescat i, en particular, sobre la procedència d’indemnitzar la concessionària. Respecte a aquesta qüestió, la concessionària considera que se l’ha d’atorgar una indemnització pels danys i perjudicis que suposa no poder explotar l’aparcament els 37 anys que manquen per a expirar el termini concessional. Sobre això, calcula la indemnització que sol·licita (1.946.357,75 euros) prenent en consideració que, actualment, és titular de 149 places d’aparcament de cotxes i de 8 places de motocicletes i que, per

Secretaria General


tant, pot continuar l’explotació de l’aparcament en qualsevol de les tres modalitats previstes (rotatòria, lloguer i cessió d’ús de les places). Malgrat aquesta afirmació, no és menys cert que, tal com indica l’Ajuntament i com consta en l’expedient, en data 1 de juny de 2011, i amb motiu de l’expedient 9/AT-4/11, la concessionària va efectuar una comunicació amb el contingut següent: “Primero: Que Pàrquings Batllòria, 123, SA, no es titular de ninguna plaza de aparcamiento, habiendo sido todas ellas transmitidas y debidamente comunicados al Ayuntamiento los contratos suscritos por la transmisión. Segundo: Que Pàrquings Batllòria 123, SA, no es titular de ningún contrato de arrendamiento de ninguna de las plazas de aparcamiento intervenido.” Prenent en consideració l’anterior i la documentació incorporada a l’expedient, es podria considerar correcte el criteri de l’Ajuntament en el sentit que no és procedent indemnitzar la concessionària pel rescat de la concessió en la mesura que, des del moment en què va transmetre la totalitat de les places d’aparcament existents, es va complir l’objecte de la concessió. El concessionari, una vegada traspassades totes les places d’aparcament, va obtenir el guany patrimonial i va poder perfeccionar el negoci d’explotació de les places d’aparcament, i ja no pot obtenir més beneficis econòmics, atès que, amb la transmissió de les places d’aparcament pel termini de 50 anys, s’haurà hagut de rescabalar de les despeses derivades del contracte. Malgrat l’anterior, aquesta Comissió considera que la complexitat de l’expedient i la indeterminació de les transmissions de titularitat de les places d’aparcament provocades per la concessionària faria necessari un estudi molt més acurat per part de l’Ajuntament respecte als beneficis econòmics obtinguts per la concessionària.” Per tot l’exposat, es considera que no procedeix indemnitzar a la concessionària pel rescat de la concessió. Tanmateix, cal posar de manifest, i malgrat a allò exposat, que pel cas que el concessionari disposi novament d’alguna plaça d’aparcament, l’Ajuntament reconeix a Pàrquing Batllòria 123 SA els drets d’ús exclusius, així com a alienar-los sobre les places d’aparcament que pugui ostentar, bé sigui l’entitat mercantil “CLW INV, SL” o bé la pròpia concessionària, sigui quina sigui d’ambdues a la qui en l’actualitat corresponguin, i, si és el cas, a aquests efectes, indistintament, si s’escau, en aplicació dels pronunciaments judicials (Sentència núm. 42/16 dictada per la secció tretzena de l’Audiència Provincial de Barcelona de data 3 de febrer de 2016 en el sí del procediment ordinari núm. 120/2013) que han declarat entre elles i respecte les places d’aquest aparcament “(...)Consecuentemente, concurren manifiestamente los requisitos exigidos para la aplicación de la refereida doctrina del levantamiento del velo. h) no puede obviarse el acuerdo de 12.7.2011 adoptado por el Juzgado de 1ª Instancia 3 de Badalona, en ejecución de títulos judiciales 1199/2010, que avala dicha “confusión” pues, se impone una multa de 180€ a “PARKINGS” por estimar que en su actuación concurre mala fe procesal, pues trabado embargo en 10.11.2010 sobre titularidad administrativa o los derechos de concesión sobre el uso privativo de 12 plazas de aparcamiento, resulta que “transmitió” el drecho embargado sobre 9 de esas plazas a un “tercero” casi 5 meses antes, en 22.6.2010, consintiendo un embargo a sabiendas de la previa transmisión (f.188 y ss) y después por CLW se interpone tercería de dominio, aunque desiste de ella “ a la vista de las advertencias... el el acto de la audiencia previa” (f.198 y ss). i) en este sentido, constar diversos precesos civiles, enque conseguidos embargos, eran alzados por tercerías, frustrándose las espectativas de cobreo. Conjunto de datos, reveladores, no ya de un simple y normal uso de la forma societaria conforme a las reglas legales que la disciplan, sino de una situación de anomalía, de deformación del instituto de la persona jurídica que evidencia su utilización al servicio de intereses formal y aparentemente protegidos pero, en la realidad de las cosas, no susceptibles de serlo.” Aquests drets d’ús que els pertoquen i es reconeixen per l’Ajuntament en cap cas no són objecte d’expropiació i hauran de ser fefaentment acreditats i degudament identificats pels titulars. IV. PROCEDIMENT

Secretaria General


En el cas que l’ajuntament de Badalona acordi el rescat de la concessió s’ha de tenir en compte el que disposa els articles 264 i 265 del Reglament d’Obres, activitats i serveis dels ens locals. En aquest sentit, l’article 265 del ROAS preveu el següent procediment: “1. L’interès públic en què es fonamenti el recat de la concessió ha d’estar justificat tècnicament i jurídicament abans que el president de la corporació ordeni l’inici de l’expedient. 2. Els informes tècnics i jurídics emesos s’han de trametre al concessionari perquè pugui formular les al·legacions que cregui convenients en defensa dels seus drets, en un termini de 15 dies. 3. El rescat de la concessió s’aprova per acord plenari de la corporació, la qual ha de fixar el termini d’executivitat no inferior a sis mesos, i ha d’instar el contractista perquè formuli una valoració se la indemnització que cregui que li correspon percebre. 4. En el mateix acord s’ha de nomenar un interventor tècnic perquè les obres i les instal·lacions afectades passin a la corporació en les condicions que assenyali el plec de clàusules o, en defecte d’aquest, l’acord plenari. 5. Si la corporació accepta la valoració, es tanca l’expedient relatiu a ka indemnització, Si hi ha desacord el tràmit de determinació del preu just se segueix en un peça separada, d’acord amb el procediment d’expropiació forçosa, el qual no afecta l’executivitat de l’acord plenari del rescat. 6. Un cop l’acord del rescat sigui executiu, la corporació haurà de prestar el servei mitjançant qualsevol de les fórmules de gestió directa que preveu la legislació aplicables, sens perjudici de la possibilitat de suprimir-lo. Així mateix, d’acord amb l’estipulat a l’article 8.2.2 de la Llei 2/2005, de 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora, Correspon a la Comissió Jurídica Assessora dictaminar preceptivament sobre els procediments següents: (...) Resolució i nul·litat de concessions i d’altres contractes administratius, en els casos que estableixi la normativa de contractació administrativa. V. RÈGIM TRANSITORI Vist que l’eficàcia de l’executivitat del rescat de la concessió es farà efectiva a tots els efectes legals transcorregut el termini de sis mesos a comptar des del dia següent de la data de la notificació a la concessionària Pàrquings Batllòria, 123 SA de l’adopció de l’acord del rescat d’acord amb el que disposa l’article 265. 3 del ROAS. Vist que, tal i com s’ha exposat anteriorment, ja fa anys que existeix un grau rellevant de conflictivitat entre la comunitat d’usuaris del Pàrquing i la concessionària, que s’ha fet palès en nombrosos processos judicials oberts per aquest motiu. En particular, destaquen les denúncies per cobraments fraudulents en la transmissió dels drets d’ús per part de la concessionària, i també els processos de caràcter monitori motivats per l’impagament generalitzat de la concessionària de les quotes de comunitat, que ha provocat una pertorbació del servei en la mesura que, d’aquest pagament, depèn que la comunitat pugui satisfer les despeses ordinàries del pàrquing. Atès que la situació descrita també determina que es puguin apreciar raons d’interès públic per a rescatar la concessió, en la mesura que existeix una manca de manteniment i conservació de l’aparcament que afecta, fins i tot, la seguretat dels usuaris. En conseqüència, i d’acord amb allò previst a l’article 72 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de Règim jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú, que preveu que iniciat el procediment, l’òrgan administratiu competent per resoldre’l pot adoptar, d’ofici o a instància de part, les mesures provisionals que consideri oportunes per assegurar l’eficàcia de la resolució que es pugui dictar, si hi ha elements de judici suficients, caldria adoptar com a mesura provisional i immediata la intervenció municipal de la gestió de l’aparcament del carrer de la Batllòria per part de l’Ajuntament, durant els sis mesos següents a la d’adopció del present acord, per tal d’assegurar l’eficàcia del mateix, i protegir els interessos implicats, que es durà a terme a través de la societat municipal Ens

Secretaria General


de Gestió Urbanística, SA (ENGESTUR,SA) dins l’esmentat termini es portaran a terme les següents actuacions: 1.- Una auditoria per part del futur ens gestor sobre l’estat de les instal·lacions i anàlisi conjunt amb participació de la Comunitat d’Usuaris, sobre projecte d’adequació normativa i la seva millora si s’escau, així com la recepció de propostes i l’adopció i criteris cara la nova gestió 2.- La comprovació, verificació i validació i registre formal dels titulars i títols habilitants dels drets d’ús sobre les places de l’aparcament vigents. 3.- La reglamentació del servei. 4.- La determinació, si s’escau, de possibles causes de responsabilitat per la gestió concessional. VI. COMPETÈNCIA La competència per acordar el rescat de la concessió és del Ple municipal, en virtut de les facultats atribuïdes a l’article 265 del Reglament d’Obres, activitats i serveis dels ens locals, en relació amb els articles 22.1.f) de la Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local i 52.1.g) del DL 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC) que atorguen la competència al Ple per aprovar les formes de gestió dels serveis, acord que, conforme l’article 114.1 del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria simple del nombre de membres de la corporació. VII. CONCLUSIONS Per tot l’exposat, es proposa que el Ple municipal adopti un acord en el sentit següent: Primer.- Acordar el rescat de la concessió administrativa atorgada a “Pàrquings Batllòria 123, SA”, de l’ús privatiu per a aparcament privat del subsòl de les zones verdes i de vianants del carrer de La Batllòria en el tram que dona front a l’Institut de Formació Professional “La Pineda” de Badalona, per motius d’interès públic, tal i com ha quedat acreditat tècnicament i jurídicament a l’expedient i d’acord amb el Dictamen 32/2016, de 4 de febrer d’enguany emès, amb caràcter preceptiu i vinculant, per la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya. Segon.- El rescat produeix els següents efectes: A) L’extinció de la concessió amb la transferència de les obres i instal·lacions afectes a l’Ajuntament de Badalona que els adscriu a la gestió pública del servei municipal d’aparcaments. B) La determinació de la modalitat de gestió del servei que es durà a terme en la forma directa prevista per l’article 85.2.A.d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, i que es prestarà a través de la societat mercantil local de capital íntegrament municipal Ens de Gestió Urbanística, SA (ENGESTUR,SA), que és l’ens gestor del servei municipal d’aparcaments a qui s’adscriuen les obres i instal·lacions provinents del rescat concessional un cop sigui executiu; i, a tal efecte, s’acorda:

a) Adscriure directament el referit bé de servei públic a la Societat Municipal “Ens de Gestió Urbanística, SA” en els termes previstos pels articles 214, 215 i 216 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals per a l’acompliment de les finalitats que té assignades estatutàriament de “Prestació del servei municipal d’aparcaments, subterranis i de superfície”. b) El referit bé de domini públic conservarà la qualificació jurídica originària sense que l’adscripció efectuada impliqui transmissió de domini ni desafectació. c) La Societat Municipal “Ens de Gestió Urbanística, SA” respondrà davant la Corporació del bé de servei públic que se l’hi adscriu i assumirà respecte el mateix les obligacions de conservació, reparació i millora necessàries en els termes que determina l’art. 94 del Reglament de Patrimoni dels Ens Locals, sens perjudici de les obligacions que correspongui repercutir als usuaris.”

C) Donar per verificada la valoració de la indemnització formulada per l’Ajuntament Ple (acord de data 24 de març de 2015), ratificada mitjançant la resolució de les al·legacions plantejades pel concessionari de data 14 d’octubre de 2015, i conformada per la Comissió Jurídica Assessora, en el sentit, que no procedeix el pagament de cap tipus

Secretaria General


d’indemnització. Se’ns perjudici que, si el concessionari no hi està d’acord, la determinació del preu just procedirà ser tramitada com a peça separada i seguint el procediment legalment establert de l’expropiació forçosa en aplicació de l’apartat 5 de l’article 265 del ROAS, el qual no afectarà a l’executivitat del present acord plenari. Tercer.- Reconèixer als usuaris de l’aparcament els drets d’ús exclusius que hagin estat adquirits, d’acord amb les prescripcions del contracte que regeixen l’esmentada concessió, així com el seu dret a alienar-los, la vigència dels quals serà la prevista en cada un dels negocis jurídics mitjançant els quals hagin estat transmesos aquests dret d’ús. En qualsevol cas els referits drets s’extingiran a tots els efectes i de forma definitiva en data 13 de març de 2052, data en la que, d’acord amb els plecs concessionals, finalitza de forma improrrogable el total període màxim legal possible de la concessió administrativa. Quart.- Reconèixer igualment en idèntics termes que els definits en l’anterior apartat els drets d’ús sobre places d’aparcament que pugui ostentar bé sigui l’entitat mercantil “CLW INV, SL” o bé la pròpia concessionària “Pàrquings Batllòria 123, SA”, sigui quina resulti ser d’ambdues a la qui en l’actualitat corresponguin; i, si és el cas, a aquests efectes, indistintament, si s’escau, en aplicació dels pronunciaments judicials que han declarat que entre elles i respecte les places d’aquest aparcament, “concorren manifestament els requisits exigits per a l’aplicació de la doctrina de l’aixecament del vel” i que en la seva actuació de transmissió de places entre elles hi ha concorregut “mala fe”, reveladora que no hi ha hagut “un simple i normal ús de la forma societària conforme les regles legals que la disciplinen, sinó d’una situació d’anomalia, de deformació de l’institut de la personalitat jurídica que evidencia la seva utilització al servei d’interessos formals i aparentment protegits, però, en la realitat de les coses, no susceptibles de ser-ho”. Els referits drets d’ús que els pertoquen i es reconeixen per l’Ajuntament en cap cas no són objecte d’expropiació i hauran de ser fefaentment acreditats i degudament identificats pels titulars en els termes previstos en el punt 2 de l’apartat Cinquè de la present resolució. Cinquè.- Se’ns perjudici que l’eficàcia de l’executivitat del rescat de la concessió es farà efectiva a tots els efectes legals transcorregut el termini de sis mesos a comptar des del dia següent de la data de la notificació a “Pàrquings Batllòria 123, SA” de l’adopció del present acord, atenent a les causes que l’han motivat s’adopta com a mesura provisional i immediata, a l’empara de l’article 72 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de Règim jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú, la intervenció municipal de la gestió de l’aparcament del carrer de la Batllòria per part de l’Ajuntament, durant els sis mesos següents a la d’adopció del present acord, per tal d’assegurar l’eficàcia del mateix, i protegir els interessos implicats, que es durà a terme a través de la societat municipal Ens de Gestió Urbanística, SA (ENGESTUR,SA); dins l’esmentat termini es portaran a terme les següents actuacions: 1.- Una auditoria per part del futur ens gestor sobre l’estat de les instal·lacions i anàlisi conjunt amb participació de la Comunitat d’Usuaris, sobre projecte d’adequació normativa i la seva millora si s’escau, així com la recepció de propostes i l’adopció i criteris cara la nova gestió 2.- La comprovació, verificació i validació i registre formal dels titulars i títols habilitants dels drets d’ús sobre les places de l’aparcament vigents. 3.- La reglamentació del servei 4.- La determinació, si s’escau, de possibles causes de responsabilitat per la gestió concessional. Sisè.- Notificar el present acord als interessats de conformitat amb allò disposat a l’article 58 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Setè.- Donar trasllat de l’acord a la societat municipal Ens de Gestió Urbanística, SA (ENGESTUR,SA) i al Departament de Patrimoni de l’Ajuntament. No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28

Secretaria General


de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’alcaldessa, a proposta del Tinent d’alcalde de Badalona Habitable, proposi al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent ACORD: Primer.- Acordar el rescat de la concessió administrativa atorgada a “Pàrquings Batllòria 123, SA”, de l’ús privatiu per a aparcament privat del subsòl de les zones verdes i de vianants del carrer de La Batllòria en el tram que dona front a l’Institut de Formació Professional “La Pineda” de Badalona, per motius d’interès públic, tal i com ha quedat acreditat tècnicament i jurídicament a l’expedient i d’acord amb el Dictamen 32/2016, de 4 de febrer d’enguany emès, amb caràcter preceptiu i vinculant, per la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya. Segon.- El rescat produeix els següents efectes: A) L’extinció de la concessió amb la transferència de les obres i instal·lacions afectes a l’Ajuntament de Badalona que els adscriu a la gestió pública del servei municipal d’aparcaments. B) La determinació de la modalitat de gestió del servei que es durà a terme en la forma directa prevista per l’article 85.2.A.d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, i que es prestarà a través de la societat mercantil local de capital íntegrament municipal Ens de Gestió Urbanística, SA (ENGESTUR,SA), que és l’ens gestor del servei municipal d’aparcaments a qui s’adscriuen les obres i instal·lacions provinents del rescat concessional un cop sigui executiu; i, a tal efecte, s’acorda: a) Adscriure directament el referit bé de servei públic a la Societat Municipal “Ens de Gestió Urbanística, SA” en els termes previstos pels articles 214, 215 i 216 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals per a l’acompliment de les finalitats que té assignades estatutàriament de “Prestació del servei municipal d’aparcaments, subterranis i de superfície”. b) El referit bé de domini públic conservarà la qualificació jurídica originària sense que l’adscripció efectuada impliqui transmissió de domini ni desafectació. c) La Societat Municipal “Ens de Gestió Urbanística, SA” respondrà davant la Corporació del bé de servei públic que se l’hi adscriu i assumirà respecte el mateix les obligacions de conservació, reparació i millora necessàries en els termes que determina l’art. 94 del Reglament de Patrimoni dels Ens Locals, sens perjudici de les obligacions que correspongui repercutir als usuaris.” C) Donar per verificada la valoració de la indemnització formulada per l’Ajuntament Ple (acord de data 24 de març de 2015), ratificada mitjançant la resolució de les al·legacions plantejades pel concessionari de data 14 d’octubre de 2015, i conformada per la Comissió Jurídica Assessora, en el sentit, que no procedeix el pagament de cap tipus d’indemnització. Se’ns perjudici que, si el concessionari no hi està d’acord, la determinació del preu just procedirà ser tramitada com a peça separada i seguint el procediment legalment establert de l’expropiació forçosa en aplicació de l’apartat 5 de l’article 265 del ROAS, el qual no afectarà a l’executivitat del present acord plenari. Tercer.- Reconèixer als usuaris de l’aparcament els drets d’ús exclusius que hagin estat adquirits, d’acord amb les prescripcions del contracte que regeixen l’esmentada concessió, així com el seu dret a alienar-los, la vigència dels quals serà la prevista en cada un dels negocis jurídics mitjançant els quals hagin estat transmesos aquests dret d’ús. En qualsevol cas els referits drets s’extingiran a tots els efectes i de forma definitiva en data 13 de març de 2052, data en la que, d’acord amb els plecs concessionals, finalitza de forma improrrogable el total període màxim legal possible de la concessió administrativa. Quart.- Reconèixer igualment en idèntics termes que els definits en l’anterior apartat els drets d’ús sobre places d’aparcament que pugui ostentar bé sigui l’entitat mercantil “CLW INV, SL” o bé la pròpia concessionària “Pàrquings Batllòria 123, SA”, sigui quina resulti ser d’ambdues a la qui en l’actualitat corresponguin; i, si és el cas, a aquests efectes, indistintament, si s’escau, en aplicació dels pronunciaments judicials que han declarat que entre elles i respecte les places d’aquest aparcament, “concorren manifestament els requisits exigits per a l’aplicació de la doctrina de l’aixecament del vel” i que en la seva

Secretaria General


actuació de transmissió de places entre elles hi ha concorregut “mala fe”, reveladora que no hi ha hagut “un simple i normal ús de la forma societària conforme les regles legals que la disciplinen, sinó d’una situació d’anomalia, de deformació de l’institut de la personalitat jurídica que evidencia la seva utilització al servei d’interessos formals i aparentment protegits, però, en la realitat de les coses, no susceptibles de ser-ho”. Els referits drets d’ús que els pertoquen i es reconeixen per l’Ajuntament en cap cas no són objecte d’expropiació i hauran de ser fefaentment acreditats i degudament identificats pels titulars en els termes previstos en el punt 2 de l’apartat Cinquè de la present resolució. Cinquè.- Se’ns perjudici que l’eficàcia de l’executivitat del rescat de la concessió es farà efectiva a tots els efectes legals transcorregut el termini de sis mesos a comptar des del dia següent de la data de la notificació a “Pàrquings Batllòria 123, SA” de l’adopció del present acord, atenent a les causes que l’han motivat s’adopta com a mesura provisional i immediata, a l’empara de l’article 72 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de Règim jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú, la intervenció municipal de la gestió de l’aparcament del carrer de la Batllòria per part de l’Ajuntament, durant els sis mesos següents a la d’adopció del present acord, per tal d’assegurar l’eficàcia del mateix, i protegir els interessos implicats, que es durà a terme a través de la societat municipal Ens de Gestió Urbanística, SA (ENGESTUR,SA); dins l’esmentat termini es portaran a terme les següents actuacions: 1.- Una auditoria per part del futur ens gestor sobre l’estat de les instal·lacions i anàlisi conjunt amb participació de la Comunitat d’Usuaris, sobre projecte d’adequació normativa i la seva millora si s’escau, així com la recepció de propostes i l’adopció i criteris cara la nova gestió 2.- La comprovació, verificació i validació i registre formal dels titulars i títols habilitants dels drets d’ús sobre les places de l’aparcament vigents. 3.- La reglamentació del servei. 4.- La determinació, si s’escau, de possibles causes de responsabilitat per la gestió concessional. Sisè.- Notificar el present acord als interessats de conformitat amb allò disposat a l’article 58 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Setè.- Donar trasllat de l’acord a la societat municipal Ens de Gestió Urbanística, SA (ENGESTUR,SA) i al Departament de Patrimoni de l’Ajuntament. SENYORA ALCALDESSA: Aquesta resolució té una paraula relacionada, el senyor Francisco Ruiz Pérez, senyor Francisco Ruiz Pérez, si us plau, si és tan amable. Senyor Francisco Ruiz Pérez en representació de la Comunitat del Pàrquing Batllòria. Assumpte: Rescat de la concessió administrativa atorgada al Pàrquing Batllòria.

SENYOR RUIZ: Bona tarda, senyora alcaldessa, senyors i senyores regidors i regidores. He demanat estar present en aquest Ple perquè després d’onze anys, és per a la comunitat del Pàrquing el dia d’avui important, per l’aprovació de rescat per part de l’Ajuntament i acabin per sempre els nostres patiments com a concessionari el senyor López i la deixadesa de control d’aquesta concessió per part de l’Ajuntament, malgrat les desenes d’instàncies denunciat les irregularitats que el concessionari realitzava en l’aparcament. Com a president de la comunitat he hagut de suportar del concessionari querelles, demandes penals per denúncies falses, i també he estat estafat pel cobrament excessiu del valor de la meva plaça, pel mateix que altres molts usuaris han estat estafats per quantitats molt importants que no s’han pogut recuperar. Però sempre m’he sentit malament quan personalment se m’ha atribuït que la comunitat sempre ha judicialitzat tot. I jo pregunto a aquests dirigents: què havíem de fer quan més de cent quaranta usuaris estàvem demandats pel concessionari per cobrar l’IVA per segona vegada? Perquè va perdre la totes de les demandes i la majoria d’usuaris no ha recuperat el cost de dita demanda. Què havíem de fer quan constitueix una segona comunitat d’usuaris perquè la primera que va

Secretaria General


fer ja no li agradava? Què havíem de fer quan en el 2006 va deixar de pagar les quotes de les seves 250 places i així fins a la data d’avui? Totes aquestes demandes es van guanya perquè durant nou anys hem tingut a un excel·lent lletrat, el senyor Rafael Mendoza, que no ha escatimat esforços de treball, temps, ni honoraris, gràcies pel seu treball ben fet. I acabo donant les gràcies a les persones que sempre han estat al nostre costat, el senyor García Albiol, que des del 2005 ens va proporcionar la documentació que l’Ajuntament ens negava, i per començar el rescat de l’aparcament. Al senyor Jurado, que també sempre que els hem necessitat sempre ens ha donat la seva ajuda, en els Plens i en quantes reunions hem necessitat la seva presència. Al senyor Sagués i el senyor Mañas, que des del primer moment sempre vam tenir el seu suport, tot i estar a l’oposició, no van escatimar esforços. Al senyor Serra, que és a la persona que potser jo he atacat més durant tot aquest temps que ell va estar governant, no hi és, però en nom nostre i de la comunitat jo li demano disculpes per tot el que li he pogut ... no em surt la paraula. I al senyor Ferran Falcó, que també cada vegada que hem necessitat la seva ajuda, l’hem tingut. I a vostè, senyora alcaldessa, al seu equip i en particular al senyor Lladó, que des del primer moment ha permès que això del rescat no dormís en el bagul del records. Moltes gràcies per haver atès la nostra petició durant tot aquest temps. També i per últim, vull recordar, potser alguns de vostès, dels nous delegats que hi ha aquí no el coneixen, però per últim vull recordar a José Martín López, persona aliena a l’Ajuntament, però que sempre estava al meu costat lluitant per l’aparcament i el barri de Sant Crist, i avui estaria aquí celebrant el final de la nostra lluita, però en el seu lloc i representant-lo, hi ha la seva filla Nereida, una excel·lent persona com el seu pare. Gràcies de nou per aquest final feliç. SENYOR LLADÓ: Moltes gràcies Francisco i la resta d’afectats o propietaris i llogaters, tots els veïns que durant onze anys, i onze anys es diu molt de pressa, han patit una situació reprovable, que en moltes ocasions no només ha generat incomoditats, sinó que en moltes ocasions també fins i tot ha generat situacions de seguretat o de vulnerabilitat que cap veí de la ciutat hauria de passar per aquí. Deixeu-me dir molt breument que es tracta d’aquest dictamen que finalment la Comissió Jurídica Assessora, després de la consulta feta des de la institució, és un dictamen que entenem que és positiu pels interessos de l’Ajuntament, proveeix el rescat tal i com es demanava, sense designar una indemnització, que és el que el concessionari demanava, i finalment això realment és el que es reclamava des del municipi, no només el rescat de la concessió, sinó que fos un rescat sense una indemnització associada. Per tant, garantit això, aquí tenim realment una bona notícia per als interessos municipals. Deixeu-me destacar, d’una banda, i no em fa res reconèixer-ho com quan en vam parlar ja en anteriors plens també vaig dir-ho, la feina d’altres partits polítics i el partit que tenia l’Alcaldia en el mandat passat que també va començar aquesta feina i que per tant, aquí hi ha una continuïtat que entenem que és en defensa dels interessos del municipi, de la institució, que tant de bo fos també en altres espais, en altres temes. Deixeu-me destacar la feina també dels serveis jurídics de la casa, amb la participació destacada de l’Albert Müller, que és el cap de serveis jurídics d’Urbanisme de l’Ajuntament. Aquest rescat, que és el rescat que amb l’aprovació avui del dictamen a partir de demà ja es pot començar a articular, el que ens permet és fer una gestió diferent d’un aparcament, però que per si sol, diguem que és un instrument millor clarament del que teníem, creiem que serà l’instrument que ens permetrà donar la gestió que mereix aquest aparcament, però que requereix molta feina, requereix molta feina a partir de demà. Per tant, aquí tenim un capítol, un capítol que acaba bé, que acaba bé i ens n’hem de felicitar, però hi ha més capítols abans no acabem aquesta història i abans el veïnat que utilitza aquest aparcament pugui donar-se realment per satisfet en el que és la gestió d’aquest equipament. Posar en valor el treball previ que hem fet abans d’aquesta resolució de la Comissió Jurídica Assessora, d’una banda aquest tornar a enviar l’expedient a la Comissió Jurídica Assessora, perquè és un expedient que quan vam entrar nosaltres tot just l’endemà de signar-se les delegacions d’Alcaldia caducava el termini per ser enviat. Per tant, aquí ens vam trobar un primer obstacle a resoldre. Una de les coses que vam voler assegurar, perquè és un tema que ens preocupava molt, que és que la caducitat de

Secretaria General


l’expedient no impliqués iniciar de nou el tràmit d’audiència pública, cosa que hagués fet que els terminis s’haguessin allargat encara molt més, això vam poder assegurar que no fos així. Per tant, el temps perdut, sense ànim de fer sang, però aquí un bon traspàs d’aquesta informació ens hagués assegurat que això s’hagués pogut fer encara amb més fluïdesa, però malgrat tot el temps perdut, entre cometes, ha estat, creiem, el mínim. Hem creat un grup de treball amb Engestur, amb l’Oficina de Gestió Tributària, amb els departaments de la casa implicats que des de fa uns mesos està treballant ja identificant escenaris de futur i fent algunes feines prèvies. Hem fet també una compareixença prèvia a l’aparcament, iniciada també el registre de títols, que és un dels problemes associats a aquest tema més importants. I hem estat al cas, una mica com comentava Francisco Ruiz, una mica de la gestió del dia a dia ajudant en la mesura que ens era possible i en la mesura que els temes anaven sortint damunt la taula. A partir d’aquí, les coses que queden per fer i les coses que comencen a partir de demà, un cop s’aprovi, espero, en ferm aquest expedient, és una auditoria com cal de l’estat de l’aparcament, de la gestió de l’aparcament. Tota la comprovació, verificació, validació dels registres, dels títols habilitants, dels titulars etc., que és un dels temes que ens ha preocupat més i que hi ha més incertesa sobre el tema, i que és clau que tinguem ben aclarit per anar cap a una gestió de l’espai. Avançar cap a la reglamentació del servei, i no descartar possibles causes de responsabilitat per la gestió concessional, que això a mesura que anem avançant anirem avançant a partir d’aquí. Aquesta mateixa setmana, abans ho comentava amb el Francisco Ruiz, ja ens reunim amb ells, també amb Engestur, per posar fil a l’agulla. SENYOR MAÑAS: Jo només trenta segons perquè volia reiterar una cosa que ha dit el senyor Ruiz i ho vull fer com a regidor i com a tinent d’alcalde, que és un agraïment molt especial a una persona que no està aquí, que és el senyor José Martín, que no només va estar des del principi amb aquest tema de l’aparcament, sinó que sempre va estar per tot el que necessités el barri de Sant Crist, governés qui governés, i sempre estava per donar un cop de mà, tant a l’Ajuntament com a les persones més necessitades del seu barri, i que amb aquest tema de l’aparcament, va ser ell, juntament amb el senyor Ruiz, qui han estat els motors des de 1999, de tot aquest conflicte. Dissortadament no està aquí, i volia reiterar aquest agraïment que ha fet el senyor Ruiz al senyor Martín López. SENYOR JURADO: Gràcies, bona tarda. Primer agrair, tant el to del senyor Ruiz, del president de la comunitat de propietaris de l’aparcament de concessionaris, com també del primer tinent d’alcalde, però rectificar-li que no va ser el dia següent de quan va prendre possessió l’alcaldessa quan es va fer la resolució del contracte, sinó que va ser precisament el catorze d’octubre, van passar més de sis mesos. El que passa és que se’n van adonar tard i quan se’n van adonar, potser per les vacances, havia passat. Vostès mateixos reconeixen en el punt quatre del dictamen, que el 25 de maig de 2015 es van celebrar eleccions municipals mitjançant els quals es va produir un canvi de govern a la ciutat, i això va tenir com a conseqüència que determinats projectes iniciats amb anterioritat al canvi de govern esmentat, es van aturar, atenent la seva complexitat, per fer un nou estudi en profunditat, això posa el punt quatre que vostès mateixos especifiquen en el dictamen. Precisament un tema que havia estat aprovat pel Ple i per tant, no hi havia res a discutir perquè estava aprovat pel Ple per unanimitat per cert, dels quals els partits que avui estem aquí seguim sent majoria en aquest Ple. Al declarar la incoació d’aquest expedient es va haver d’iniciar novament l’expedient de rescat per motius d’interès, precisament amb la mateixa data. Senzillament corregir aquest tema. Però hi ha un tema que em preocupa i que jo crec que d’alguna manera ens donarà molts problemes, i no parlo dels temes jurídics, que n’hi haurà, perquè el senyor López Tavazzani és un especialista en posar aquest tipus de reclamacions i que intentarà per tots els mitjans seguir mantenint la situació, sinó el fet que la societat municipal, o sigui, Engestur, sigui la que s’obligui a assumir respecte a les obligacions de conservació, reparació, les millores necessàries en els termes que determina l’article 94. Vostè sap, perquè ja en aquest dictamen ve i d’una manera molt important, que l’aparcament té grans deficiències, deficiències estructurals i deficiències de seguretat. A més de les que vostè ha dit en quant a deficiències, que poden

Secretaria General


per les concessions, les places, que hi ha alguna plaça que s’ha venut dues vegades, pels més de dos-cents judicis que hi ha hagut del tema, que sempre ha perdut el senyor Tavazzani, el tema dels IBIs i un llarg etcètera. El que més em preocupa a mi en aquest cas, són els temes de seguretat que avui segueixen existint en aquest aparcament i que Engestur ja avança, amb el tema d’il·luminació, el tema d’instal·lació contra incendis i una quantitat que costarà uns diners. I en el dictamen vostès diuen que serà Engestur la que faci la reparació i millores necessàries en els termes que determina l’article 94 sense perjudici de les obligacions que correspongui repercutir als usuaris. I el que a mi em preocupa en aquest tema, és que precisament els milers d’euros, perquè seran milers d’euros, que costarà posar aquest aparcament en marxa es vol fer que repercuteixin en els més de tres-cents usuaris actuals, quan la deficiència és del que ha fet l’aparcament i del que ara li estem traient el rescat. Per tant, jo crec que és molt important, molt important, que es posin en marxa les mesures que garanteixin la seguretat de l’aparcament, en perfecta combinació amb la Junta de l’aparcament, de propietaris de l’aparcament, perquè almenys els temes de seguretat siguin corregits de forma immediata, i que es negociï amb ells de quina manera s’assumiran aquestes despeses, però jo no considero just que els hagin de repercutir els usuaris, com posa el punt segon del dictamen. I aquest és un tema que em preocuparia i jo sé que vostè és sensible a aquest tema, que l’abordi amb serietat de manera immediata, perquè no paguin més del que durant onze anys han pagat, tan econòmicament com alguns de salut i com alguns del treball que han portat. I ja per finalitzar dir que també vull reconèixer el gran treball que ha fet el president de l’Associació de Comerciants de Sant Crist, el senyor Martín, amic personal meu, al qual també creo que és just reconèixer-li el treball i la dedicació que ha fet, tant com a president de l’Associació, com a propietaris de diverses places d’aquell aparcament, fins al moment de la seva mort. Moltes gràcies. SENYOR FALCÓ: Uns breus segons per agrair-li la seva intervenció en nom propi i en nom de tots els regidors que ho han estat des de fa uns quants anys del nostre grup municipal. Esperar que aquesta qüestió que avui rescatem, més enllà del que explicava el regidor del Partit Popular, pugui arribar a bon port i a satisfacció d’usuaris i també del propi Ajuntament i d’Engestur, i especialment tenir un record, ja que se’ns ha permès a través de les paraules del senyor Ruiz, recordar la figura del José Martín, tenir un record per ell i per què no, suggerir, que aquest nou aparcament, igual que d’altres aparcaments de la ciutat, pogués portar el seu nom, si així ho consideren oportú els usuaris d’aquest aparcament i el nostre Ajuntament. En tot cas, voldria personalment agrair-li al senyor Ruiz les seves paraules d’avui. SENYOR PASTOR: Bona tarda. Evidentment afegir-nos al reconeixement a José Martín i la tasca que també va fer Francisco Ruiz en aquest tema en concret. Evidentment, nosaltres celebrem el rescat per part de l’Ajuntament que ha de ser en cost zero per als veïns i veïns. En segon lloc, aquesta auditoria que s’ha de fer, jo crec que és necessari i que és imprescindible que sapiguem al final quin és el coeficient real de cada plaça d’aparcament, que crec que és una problemàtica que està sobre la taula. Aclarir quins són els titulars de cada plaça. I, evidentment, saber quin és l’estat real de les instal·lacions, tal com deia també el regidor Jurado. Jo crec que al final l’objectiu ha de ser molt concret, que és que aquest aparcament acabi sent gestionat com un altra aparcament públic d’aquesta ciutat, i crec que aquesta és la voluntat de tot i esperem que sigui aquest el camí. SENYOR LÓPEZ: Sumar-me, com tots els grups municipals, al reconeixement a José Martín i Francisco Ruiz. I procurar que la resolució del problema sigui al més ràpid possible. SENYOR LLADÓ: Molt breument, aclarir que la caducitat de l’expedient es va produir el 24 de juny, i que el que havia dit jo és que just el dia anterior és quan s’havien fet les delegacions de competències. És a dir, no pas que s’havia fet la presa de possessió de l’alcaldessa. Aclarir això. Només un tema, és evident que aquí la clau és aquesta auditoria que s’haurà de fer, i haurà de ser una auditoria detallada a diferents nivells. L’observació tècnica, i per tant, informada, però no suficientment profunditzada de l’aparcament el que ens diu és que sembla que no s’observen deficiències estructurals greus. I que per tant, hi

Secretaria General


ha molta feina però que no és una feina estructural i per tant, pel que podia haver estat i pel que semblava que era, sembla que la cosa està una mica millor del que es comentava. Però en tot cas, caldrà revisar-ho amb molt de detall. L’últim punt del dictamen, em sembla que és, és el que diu que evidentment resta damunt la taula la possibilitat que aquí es vagi a buscar responsabilitats al concessionari, perquè és evident que després d’aquesta auditoria, aquí caldrà veure què acaba sortint, però és probable que se’n puguin derivar algun tipus de responsabilitats, i si surten i estan documentades i són fermes, evidentment actuarem en conseqüència. SENYORA ALCALDESSA: Recollint la proposta que feia el senyor Falcó, que ja es valorarà en el seu moment, que penso que sempre és benvinguda qualsevol acció que recuperi memòria històrica, i també és memòria històrica la vida veïnal, la lluita veïnal, les lluites i la feina que fan tantes persones compromeses per la ciutat. Per tant, aquesta proposta sobre el nom de Jose Martín, és una proposta que valorarem i tindrem en compte amb vostès mateixos com a entitat. Passaríem a fer la votació sobre aquest rescat i després, un cop feta la votació, donarem la paraula del dret a rèplica al senyo Ruiz per finalitzar el debat. SENYOR RUIZ: Només donar les gràcies a tots els grups que li han donat suport i després dir-los que malgrat l’Ajuntament no té constància de la situació de l’aparcament com a propietaris de places i tal, estic a la seva disposició, perquè la comunitat ho tenim tot preparat perquè l’Ajuntament, en aquest cas Engestur, tinguem les reunions perquè puguem dir-los a qui pertany cada plaça, perquè hi ha places que han canviat dues i tres vegades de propietari. Llavors jo em poso a la seva disposició pel que em necessitin. Gràcies. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies senyor Ruiz, moltes gràcies a tot el col·lectiu que vostè representa, entre vostè i el senyor José Martin simbolitzen aquesta globalitat de moltes altres persones que han estat fent aquesta lluita, i ens congratulem que finalment aquest tema quedi no resolt del tot, perquè com bé deia el senyor Lladó passem a una segona fase en què continua havent-hi molta feina per fer, però en tot cas, hem superat un primer escull molt important i estem ja en un nivell en què ens hem de felicitar que així s’hagi pogut aconseguir.

Votació

S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26.

16. Donar compte de l'adhesió de Badalona al Programa Municipal Cooperatiu.

Tipus d’acord: Donar compte de la resolució del l'alcaldessa, de data 25 de febrer de 2016, per la qual s’aprova la minuta del document d’adhesió de la ciutat de Badalona al Programa Municipal Cooperatiu mitjançant la signatura d’un conveni amb la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Òrgan al que s'adreça: Ple Caràcter de l’acord: Exhaureix la via administrativa L'alcaldessa, en data 25.02.2016, ha dictat una resolució que transcrita literalment diu el següent: “Antecedents Proposta de signatura del document d’adhesió de Badalona al Programa Municipal Cooperatiu, impulsat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, per tal de promoure el cooperativisme de treball. Informe tècnic emès pel cap del servei de Promoció de l’Ocupació i Desenvolupament Local de l’IMPO favorable a la signatura del document esmentat. Informe tècnic emès pel cal del departament de promoció econòmica i comerç, favorable a la signatura d’aquest document d’adhesió en resultar d’interès per a l’Ajuntament de Badalona. Fonaments jurídics Primer.- L’article 273 del Tex refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya,

Secretaria General


aprovat pel decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, estableix que els ens locals poden concertar els pactes o les condicions que considerin adequats, sempre que no siguin contraris a l’interès públic. Segon.- En no contenir obligacions de caràcter econòmic, aquesta resolució no requereix la fiscalització prèvia de la Intervenció Municipal, d’acord amb les previsions de l’article 214 del Text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. Tercer.- La competència per a acordar la subscripció d’aquest tipus de convenis correspon a l’alcaldessa, d’acord amb el que preveu l’article 21.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL, en endavant). Quart.- Correspon a l’alcaldessa la representació de l’ajuntament, d’acord amb el que disposa l’article 21.1.b) de la LRBRL. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ D’acord amb el que preveu la Resolució d’Alcaldia de 23 de juny de 2015, entenent que, en atenció als informes precedents, no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari, proposo al 2n tinent d’alcalde, regidor de Badalona Pròspera i Sostenible, que elevi a l’alcaldessa, per a la seva aprovació si s’escau, la següent proposta: PRIMER: Aprovar la signatura del document d’adhesió de Badalona al Programa Municipal Cooperatiu, impulsat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, “Compromís per un Municipi Cooperatiu”, mitjançant la signatura d’un conveni amb la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. El document objecte del conveni té el següent contingut literal: “Compromís per un Municipi Cooperatiu El model d’empresa cooperativa ha estat present al nostre país des de fa prop de 100 anys i durant tot aquest temps ha contribuït a crear activitat econòmica i consolidar la base de l’economia social. Ara bé, la situació de crisi ha contribuït a elevar el perfil del cooperativisme més enllà del propi sector i ha permès destacar la resiliència de les empreses cooperatives en l’actual context. Val a dir que el model d’empresa cooperativa no només és vàlid per a moments de crisi, sinó que com s’ha constatat és un model eficient i competitiu per a qualsevol sector i moment del cicle econòmic. A Catalunya, als últims anys s’ha registrat un augment de l’ interès per la creació de cooperatives, empreses basades en principis que promouen la participació de les persones, fomenten l’ocupació estable i l’arrelament al territori. Específicament el Pacte de Govern reconeix que la creació de cooperatives de treball és una de les mesures per promoure la reactivació econòmica al nostre país. Conscients que vivim un moment extraordinàriament favorable a les cooperatives, l’Ajuntament de Badalona manifesta la seva adhesió al programa Municipi Cooperatiu impulsat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, l’organització empresarial que agrupa, representa i lidera les empreses cooperatives de treball al nostre país. El programa té per objectiu promoure el cooperativisme de treball a partir d’accions concretes de formació, sensibilització, suport i orientació; articulades per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya amb la col·laboració de les administracions locals, agents locals i entitats del municipi. En el marc del programa Municipi Cooperatiu l’Ajuntament de Badalona i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya ACORDEN:

Fomentar el cooperativisme i el model d’empresa cooperativa. Contribuir al creixement i consolidació de les cooperatives de treball del

municipi. Sensibilitzar en cooperativisme a persones emprenedores amb una idea de

negoci. Orientar a entitats en el procés de transformació a cooperativa de treball. Generar oportunitats de relació, cooperació i intercooperació entre els

participants al programa. Contribuir a la divulgació de les activitats i els objectius del programa Municipi

Secretaria General


Cooperatiu.” SEGON: Procedir a la signatura del conveni esmentat en unitat d’acte amb el President de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. TERCER: Per tal d’executar les accions derivades d’aquest conveni, l’Ajuntament podrà encarregar la seva gestió a l’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació. QUART: Notificar aquesta resolució als interessats indicats en l’encapçalament. CINQUÈ: Donar compte al Ple de la Corporació d’aquesta resolució en la primera sessió ordinària que celebri.” SENYORA ALCALDESSA: Hi ha una paraula també respecte a aquest punt. Senyor Perfecto Alonso, té la paraula. Senyor Perfecto Alonso Tejera en representació de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Assumpte: Adhesió de Badalona al Programa Municipal Cooperatiu.

SENYOR ALONSO: Moltes gràcies alcaldessa, regidores, regidors, companys cooperativistes que sé que heu vingut avui. El dia deu de març vam signar un conveni d’adhesió de l’Ajuntament de Badalona al programa Municipi Cooperatiu que porta a terme la Federació de Cooperatives de Catalunya de Treball Associat, del que tinc l’honor de ser el seu president. En el moment de la signatura vaig demanar que si podia parlar al Ple i vaig demanar si podia parlar al Ple perquè per a nosaltres és molt important. Si avui haguéssim d’utilitzar una paraula per poder definir quina és la sensació que tenim d’haver signat això, sens dubte diríem satisfacció. I no satisfacció per ser un ajuntament més, que ja són molts, en concret són disset, i anem molt a poc a poc perquè volem fer les coses ben fetes. Sinó satisfacció perquè és la conseqüència d’un treball que hem portat durant molt de temps per intentar aconseguir que l’Ajuntament de Badalona s’incorporés a aquest programa, perquè l’anterior equip, suposo que per tensions polítiques, perquè els tècnics van valorar positivament la participació en aquest programa, no es va produir. Per tant, que en aquest cas el nou govern d’aquest Ajuntament hagi donat aquest pas endavant, per a nosaltres ens omple de satisfacció perquè hem treballat i creiem en aquest projecte, i perquè a la vegada també pensem que és una declaració, una manifestació pública d’aquest Ajuntament a una sèrie de valors que el moviment cooperatiu representa. El moviment cooperatiu és una organització de caràcter empresarial basat en un model fonamentalment participatiu, en un model de gestió democràtica de les persones, en un model que té com a finalitat donar satisfacció als interessos i als problemes dels socis que participen, fins i tot, en el territori on desenvolupa la seva activitat. Aquest és el compromís del moviment cooperatiu, i aquest és el compromís que ha assumit l’Ajuntament de Badalona al signar aquest document de manera pública. I la veritat és que també tenim satisfacció, per què? Us ho diré, hem signat aquest model amb molt ajuntaments, Girona, Tarragona, Sabadell, Manresa, el Prat, Hospitalet, i de tant en tant, ens deien: i Badalona? Hi havíem de dir, doncs Badalona hi serà perquè per raons històriques ha estat capdavantera del moviment social que ha ajudat a desenvolupar les llibertats i els drets socials de les persones. I ha de ser-hi perquè per raons culturals dintre del seu municipi hi ha empreses de caràcter social que son molt representatives en el nostre moviment i el moviment i al moviment de l’economia social de Catalunya. I per raons socials també ha de ser-hi perquè el cooperativisme és una eina per donar solucions a situacions socialment de risc com pot ser l’atur. Per tant, ha de ser-hi, i ens havíem de callar que en realitat no obteníem resposta a les sol·licituds que nosaltres havíem demanat per incorporar. Però avui s’ha donat aquest pas i ho agraïm i el moviment cooperatiu està molt content i satisfet, i per això vol no explicar-ho, sinó compartir-ho amb tots vosaltres. Què és, molt breument el projecte Municipi Cooperatiu? Bàsicament és projectar un model alternatiu al model especulatiu basat en el capital, és un model basat en les persones, que té un principi democràtic d’una persona, un vot, i que tot, mitjançant una participació en els òrgans, decideixen de quina manera es poden regular. Això és una altra transformació cultural de

Secretaria General


quins són els objectius de les persones quan decideixen muntar o constituir una empresa. Volem consolidar els projectes que hi ha, en aquest cas al municipi de Badalona, de projectes cooperatius com la Cooperativa Cevagraf, que és un exemple de lluita per mantenir un lloc de treball quan l’empresa estava en fallida i ells van haver de donar un pas endavant per poder mantenir els seus llocs de treball. Com és la Cooperativa La Pau, com és la Cooperativa La Sargantana, com és la Cooperativa de la Intel·ligència Artificial de les Energies. Seixanta cooperatives hi ha en aquests moments al municipi de Badalona, i a prop de mil llocs de treball està donant de manera directa el cooperativisme en aquest municipi. Volem ajudar a consolidar aquest tipus d’organització, aquests llocs de treball i aquest tipus d’organització, i a més a més, volem ajudar a beneficiar-se dels avantatges de ser una cooperativa, no de caràcter fiscal, que també, no dels avantatges que la Federació de Cooperatives dóna assessorant i acompanyant als processos cooperatius i fomentant la intercooperació a través que les cooperatives que tenen més experiència poden acompanyar en el desenvolupament del seu projecte que de manera inicial poden fer nous emprenedors a portar el seu projecte, sinó també donant-los eines de finançament, eines de gestió i eines de definició del seu projecte empresarial. Aquest és l’objectiu. I com ho farem? Amb una paraula, participant, participaran les cooperatives de tota Badalona, participarà el moviment cooperatiu a través de la cooperació i de les cooperatives que fossin necessàries. Hi participarà l’Ajuntament a través de totes les eines que nosaltres posem al seu abast, com són eines financeres, Finantcoop, finances del cooperativisme s’ha convertit amb una eina molt important on estan participant totes les cooperatives de banca ètica, les cooperatives de crèdit, les cooperatives de caràcter social com pot ser Caixa d’Enginyers, la Caixa Laboral o Caja Mar, que són cooperatives que estan donant crèdit a projectes socials sense mirar tant les garanties i la rendibilitat sinó la importància social del projecte que porten a terme. I a la vegada, creant una xarxa de complexitat i de col·laboració i de participació entre totes les cooperatives del municipi, per poder portar a terme un model alternatiu, com és el cooperativisme, una cultura de participació directa, i poder posar sobre la taula que en el món, a més de guanyar diners, el món cooperatiu té un altre objectiu definidor, que la seva gent aconsegueixi el major grau de felicitat que pugui aconseguir a través del treball. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies senyor Alonso per la seva intervenció, gràcies també haver demanat la paraula perquè ens permet que un punt, que en principi és un donar compte i que per tant, no està subjecte ni a deliberació ni a vot, el fet que vostè hagi demanat la paraula ha posat més en valor la importància d’aquesta acció. SENYOR MAÑAS: Sí, senyor Alonso, moltíssimes gràcies, vostè ja ho ha dit tot, però jo volia remarcar una cosa que quan firmàvem el conveni amb l’alcaldessa i vostè com a President de la Federació de Cooperatives també va sorgir, que vam dir, Badalona no és el municipi més gran que signa el conveni per fer-se municipi cooperatiu, però sí que era el municipi més esperat que ho fes. Perquè, vostè ja ho ha dit, dissortadament durant els darrers anys aquest conveni amb la Federació de Cooperatives de Catalunya no es va poder signar. Sí que se’n van signar d’altres, se signaven convenis urbanístics, se signaven convenis per fer esdeveniments a la ciutat, alguns bastant sui generis. Però no es va signar mai el conveni amb la Federació de Cooperatives. Vostè ho ha dit i per a nosaltres, com a Govern de Badalona això és important, el desenvolupament econòmic, el desenvolupament local, no és només una eina per aconseguir nous llocs de treball, no és només una eina per garantir la prosperitat de la nostra ciutadania, per assegurar els béns bàsics de la nostra ciutadania, sinó que per a nosaltres com a Govern municipal i per a la Federació de Cooperatives de Catalunya, les relacions econòmiques també són una forma de transformar el món, quan un produeix béns o serveis també està transformant el món amb aquesta acció diària de produir béns i serveis. I en aquest cas, produir béns o serveis des d’una perspectiva cooperativa, decidir i optar com a forma de producció per la fórmula cooperativa, per a nosaltres és una forma també de transformar el món, de transformar la societat, de transformar les relacions humanes, de canviar les relacions de poder que molt sovint es donen dins de les estructures econòmiques. I per finalitzar, hi ha una cosa

Secretaria General


importantíssima que aquest Govern té present en el tema del desenvolupament econòmic local, a part que vostè ja ho ha mencionat, ja estem treballant amb la Federació de Cooperatives per veure com part del pressupost que tenim previst tenir en el 2016 de suport al desenvolupament local ho podem fer conjuntament amb el foment del cooperativisme i aprofitant programes que ja existeixen i que té en marxa i que hi ha prova d’èxit de la Federació de Cooperatives de Catalunya, però per a nosaltres també és molt important un principi, que és un principi d’èxit en les polítiques de desenvolupament local en els països d’Europa, que és que qualsevol desenvolupament econòmic local té la solució dins del territori i no fora. L’oportunitat de tirar endavant, de nous jaciments d’ocupació, d’augmentar el nombre de persones que poden viure i treballar a la ciutat, està dins de la ciutat, no està fora, no esperem inversions miraculoses d’inversors exteriors que no vindran, sinó la solució econòmica als nostres problemes, el motor del desenvolupament econòmic de la nostra ciutat, està dins de la nostra ciutat, i aquest motor, aquest valor, són les empreses, tant les societat anònimes mercantils, però també les gairebé cent cooperatives i societats anònimes laborals que existeixen en el territori, i una cosa no confronta amb l’altra. Nosaltres treballarem, treballarem en xarxa, treballarem coordinadament, tant en el món de l’empresa tradicional com amb el món del cooperativisme, perquè creiem que la solució està dins i que totes dues poden aportar aquest valor de trobar la solució al desenvolupament local d’una forma endògena a dins de la nostra ciutat. Moltes gràcies senyor Perfecto per les seves paraules i esperem treballar molt coordinadament junts. Gràcies. SENYOR FERNÁNDEZ: Per al·lusions, perquè jo crec que fruit d’un malentès ha sorgit aquí el govern anterior i jo ho he comentat amb regidors de l’anterior govern i cap de nosaltres coneixíem aquest programa. Per tant, no sé, dir-li al senyor que ha vingut, que això és un donar compte, però en cas de ser un dictamen que es votés nosaltres hi estaríem a favor perquè no tenim res en contra de les cooperatives, i no tenim res en contra perquè és un dictamen d’un programa que no li trobo punta política d’alguna forma, és un programa que afavoreix i que fomenta les cooperatives i que ja ens sembla bé. Però no coneixíem fins ara aquest programa i per tant, no podem dir si el vam aplicar o no en nostre període perquè no el coneixíem. Per tant, aclarir-li això, que potser no ha arribat a la part política, es va quedar amb la part tècnica, però a la part política no va arribar perquè cap dels regidors, ni la regidora de promoció econòmica, ni el regidor d’hisenda, ni el regidor de participació ni jo mateix coneixíem aquest programa. Per contra, sí que coneixem, Badalona va ser pionera en un programa patrocinat per la Diputació en el foment de les cooperatives infantils, jo sé que coneixen vostès el programa perquè he vist una nota de premsa fa poc, i aquest és un programa que vam engegar nosaltres de forma pionera a Catalunya, i que ara s’ha estès a diversos ajuntaments. Doncs això va néixer gràcies al Govern del Partit Popular, amb la col·laboració, ja he dit, de la Diputació de Barcelona. També vaig parlar i vam tenir acords amb Comissions Obreres per temes de difusió i foment de les cooperatives. El Departament de Joventut amb Comissions Obreres va fer moltes sessions informatives de foment de les cooperatives. Per tant, aclarir-li que res en contra de les cooperatives, sinó tot al contrari, i que no es va poder fer perquè no coneixíem aquest programa i en conèixer-lo haguéssim estat al costat vostre igual que ho ha estat aquest govern i igual que ho estaria qualsevol govern de qualsevol color polític. SENYORA ALCALDESSA: En tot cas, només celebrar que hi hagi aquesta unanimitat en felicitar aquesta adhesió de Badalona al municipalisme cooperatiu. I en tot cas, ja només afegir, perquè s’ha dit tot, però en tot cas dir que el compromís d’aquest govern és ferm en vincular la reactivació econòmica també al model d’economia social i solidària que ara, en motiu de la crisi, s’ha posat més en valor perquè ha demostrat ser resistent a moltes de les adversitats a què sotmet la crisi, però no només durant la crisi, sinó que realment el que té de bo aquesta economia és que ens porta junt valors i principis, però també eficiència productiva i eficiència econòmica i resultats realment de reactivació econòmica, que són amb els que estem compromesos com a Govern i que al cap i a la fi un gest com aquest suma a les polítiques de promoció de l’ocupació i de promoció de la reactivació econòmica

Secretaria General


de la ciutat. Per tant, no voldria allargar més el tema perquè estem un tema de donar compte, el que passa és que l’oportunitat que el senyor Alonso hagi demanat la paraula ens ha portat a poder posar en valor aquest gest. Per tancar, té dret a rèplica, no sé si vol afegir alguna cosa? Sinó ho deixaríem aquí, i en tot cas, només afegir que la part històrica, que per mi és important, el fet que Badalona formi part d’aquesta associació, d’alguna manera fa les paus amb la història perquè aquest paper de Badalona en el món del cooperativisme, és un paper important, i per tant, hem trigat molt a ser-hi, però ara ja hi som i en serem membres de ple dret i en farem ús, no càpiga cap dubte que serà important per a la ciutat aquesta col·laboració mútua. Moltes gràcies.

Proposicions urgents

No se’n presenta cap.

II.- CONTROL I FISCALITZACIÓ DELS ÒRGANS DE GOVERN

Mocions dels Grups Polítics Municipals

1. Moció que presenta el grup municipal del Partit Popular de reivindicació de la labor municipalista de la Diputació de Barcelona.

La Diputació de Barcelona ha tingut un especial protagonisme a la història de Catalunya com a institució, protagonitzant moments històrics al nostre país. Fa poques dates hem recordat el centenari de la Mancomunitat de Catalunya, iniciativa liderada per Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch, que a partir de les diputacions provincials creà les bases de la Generalitat de Catalunya contemporània. I és que més de 200 anys d’història envolten aquesta institució que va constituir-se a Vic al 1812. La Diputació de Barcelona ha tingut il·lustres treballadors com en Pau Gargallo, Pompeu Fabra o en Narcís Oller, entre d’altres. Al llarg de tots aquests anys, la Diputació de Barcelona, amb governs de diferents tendències polítiques, ha garantit l’assistència permanent, cooperació jurídica, econòmica, tècnica i d’assessorament dels municipis, facilitant el seu correcte funcionament. La Diputació de Barcelona ha estat en l’etapa democràtica que s’obre des de 1979 un espai de trobada entre els ajuntaments de governs de diferents tendències polítiques. Que la Diputació de Barcelona ha estat un lloc de diàleg i consens. Una institució que ha treballat ajudant als municipis a desenvolupar les seves competències i a prestar més i millors serveis. El seu objectiu final ha estat i és l’aportació de més benestar als ciutadans oferint serveis de qualitat que garantitzin la igualtat d’oportunitats, evitant així que hi hagi ciutadans de primera i de segona. Hem de recordar que sense el suport que ha facilitat i que actualment facilita la Diputació de Barcelona, molts ajuntaments no haurien pogut seguir mantenint tant serveis essencials com serveis complementaris que han contribuït a ajudar a les persones en aquests temps de crisis econòmica. Atès que la constitució reconeix l’autonomia de l’Administració Local, com són els ajuntaments i les diputacions, i és en aquest context que la Diputació exerceix la seva missió mitjançant la cooperació amb els municipis. Des d’aleshores, i fins l’aprovació del nou Estatut de 2006, la Diputació s’ha convertit plenament en un govern local de segon grau al servei dels ajuntaments.

Secretaria General


Atès que la Diputació de Barcelona com la resta de diputacions catalanes són el govern representatiu de l’ens local que és la província amb competències pròpies i amb autonomia per a gestionar els seus interessos, tal i com reconeix la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Per tot això sol·licitem al Ple l’adopció dels següents: ACORDS 1.- Reivindicar el valor institucional de la Diputació de Barcelona com a govern representatiu que compleix la missió de cooperar en la vertebració territorial i de vetllar per la igualtat i accés de tots els ciutadans als serveis necessaris. 2.- Rebutjar que el govern local representatiu dels ens locals supramunicipals, en el cas de les províncies, pot ser substituït per uns consells d’alcaldes que discriminen als ciutadans dels municipis de més de 20.000 habitants i reduir el pluralisme polític d’aquests ens locals. 3.- Exigir que es respecti el que estableix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en el seu article 90.1, a on es denomina vegueria tant a la província com al seu govern representatiu. 4.- Informar del resultat d’aquesta moció a la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona, la Diputació de Tarragona, la Diputació de Lleida, la resta de diputacions d’Espanya, la Delegació del Govern a Catalunya i la Generalitat de Catalunya. SENYOR RIERA: Gràcies senyora alcaldessa, bona tarda a tothom. Presentem una moció de reivindicació de la labor municipalista de la Diputació de Barcelona, arrel de, una vegada més, la intenció d’eliminació de les diputacions arreu del país. Nosaltres considerem des del punt de vista, des d’una perspectiva purament municipalista, volem posar en valor la labor que està fent la Diputació de Barcelona, les diputacions en definitiva, però sobretot la Diputació de Barcelona, que és una Diputació que si li busquem la història, va ser la base del que vam celebrar l’any passat de la Mancomunitat de Catalunya liderada per Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch, i que va ser la base de la Generalitat de la Catalunya contemporània. Més posteriorment, la Diputació, no fa gaire anys també va ser el gresol de la Generalitat de Catalunya recuperada. El primer president de la Generalitat després de la dictadura va ser Josep Tarradellas que va ser president de la Diputació perquè en aquells moments no hi havia cap més institució que pogués liderar. Per tant, la Diputació, una vegada més, va ser gresol de la Generalitat de Catalunya, de l’autogovern de Catalunya. Però si ens n’anem al moment actual, si ens n’anem als moments que vivim, parlem ja del dia d’avui o dels anys que hem passat de crisi, de situació complicada, la Diputació ha estat al costat dels ajuntaments, la diputació ha solucionat molts problemes de les entitats locals. I fins i tot, la Diputació ha suplert en molts casos a la mateixa Generalitat de Catalunya arribant allà on, per motius de crisi, o per motius de la situació que s’estava vivint, no arribava la Generalitat. Els Ajuntaments sabem molt bé, els que hem governat i els que estan governant, a mi en consta que estan en contacte amb la Diputació i em consta que han rebut o que rebran per part de la Diputació tota aquella ajuda que es mereix una ciutat com Badalona i la resta de municipis. I per tant, no volem i no ens sembla adequat, no ens sembla encertat, que es vulgui prescindir d’aquesta institució que per poc coneguda, cada vegada que es parla de la Diputació es parla de dissoldre-la. Un entra la Diputació amb l’ànim de tancar-la i surt encantat de la vida. Ho vaig dir el dia de la presa de possessió de la presidenta, que això és una situació que es va repetint cada quatre anys. Els nous vénen amb ganes de tancar-la i quan acaben els quatre anys entenen què fa la Diputació, quina és la seva raó de ser, els parcs naturals de Montnegre-Corredor, Montseny, Sant Llorenç, l’Obac i Foix, a part d’altres qüestions, mantenint els camins. Amb els petits ajuntament mantenint tot un seguit d’informació, manteniment de carreteres, etc. I pels grans també, jo que he estat regidor d’Hisenda, sé l’ajuda que ens va donar, com he dit abans, l’ajuda que ens va prestar la Diputació. Per tot això, nosaltres presentem una moció en la que intentem que sigui una moció municipalista no més enllà de defensar aquesta Diputació, aquest ens

Secretaria General


supramunicipal d’ajuda i de col·laboració sempre amb els ens locals. No vol anar més enllà aquesta moció, a part que jo sóc diputat, però aquí també hi ha altres diputats i diputades, defensar una institució administrativa que jo crec que és cabdal, mentre no abordem d’una forma seriosa, i això ni a curt, ni a mig, ni a llarg termini es produirà, que és la reducció de municipis. Que aquesta seria una qüestió que se’n podria parlar, que se’n podria discutir. Mentre no abordem la reducció de municipis la Diputació, la Vegueria o diga-li com vulguis, és necessària. Nosaltres creiem que la Diputació està bé com està i en qualsevol cas, si del que es tracta és de fer una mena de gatopardada, és a dir, de canviar el nom perquè tot segueixi igual, se’n podria parlar. Però nosaltres defensem la Diputació amb l’activitat que està fent en aquests moments, i per tant, presentem aquesta moció que espero que sigui subscrita per la majoria dels grups municipals. Gràcies. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Ciudadanos quiere que desaparezcan las diputaciones, por dos razones principales, porque suponen un despilfarro, porque hay falta de transparencia y esa falta de transparencia hace que haya corrupción. Las diputaciones tenían sentido en el pasado cuando el gobierno no llegaba a todos los sitios y los ayuntamientos pequeños no podían mancomunarse para ofrecer los servicios que los vecinos necesitan. Pero este no es el caso, las funciones que hace la Diputación las puede hacer la comunidad autónoma, que ante no existía, el ayuntamiento, o organismos propios, ahora des de la diputación, con una función específica. Para que veamos el despilfarro de la Diputación, yo que voy a ser diputado en unos días, me sorprendí cuando el grupo de Ciudadanos, con tres diputados provinciales, teníamos cinco asesores, tres diputados provinciales i cinco asesores. Hay alcaldes que no dicen a sus ciudadanos lo que cobran porque cobran de la Diputación más que como alcaldes de sus ciudades. No es transparencia. Las diputaciones del régimen común, las 38 diputaciones, manejan un presupuesto de seis mil millones de euros. El recorte en sanidad en el año 2012 fue aproximadamente de seis mil millones de euros. Las diputaciones, los diputados provinciales, los 51 diputados provinciales de la Diputación de Barcelona, el partido con mayoría elige a su presidente, y el presidente tiene libertad para nombrar cargos de la Diputación. Esos cargos no dan cuenta en ningún sitio. En España hay mil cuarenta diputados provinciales con los correspondientes asesores. No estamos hablando de que aquellos organismos que funcionen y que tienen un servicio dejen de funcionar, estamos hablando de la estructura política de la Diputación. Si ahora existen las comunidades autónomos y los ayuntamientos hay muchos servicios que pueden hacerlos las comunidades autónomas y los ayuntamientos. I de la corrupción, todo el mundo sabe quién es Alfonso Rus, presidente de la Diputación de Valencia. O en el caso del Partido Socialista, los casos de corrupción en la Diputación de Granada o en la Diputación de Sevilla. ¿Cuánto del personal que trabaja en la Diputación, de los miles que trabajan en la Diputación, cuántos han sido colocados a dedo? Verdaderamente nosotros pensamos que las diputaciones se pueden suprimir, se puede suprimir por un consejo de alcaldes, se puede racionalizar la administración agrupando los municipios sin que por dejen de perder el nombre, en entidades locales que tengan una cantidad de habitantes mayor que puedan dar un mejor servicio, no hace falta que desaparezca el pueblo con el nombre. Nosotros proponemos, en resumen, profundizar en la racionalización administrativa y eliminar niveles burocráticos superfluos y costosos, y sobretodo cuando no son elegidos por la población. Por eso el voto de Ciudadanos es en contra de la moción que se presenta. SENYOR FALCÓ: Jo la veritat és que potser li hem d’explicar a les persones que han vingut a escoltar aquest Ple per què s’ha presentat aquesta moció. Perquè la veritat és que és absolutament estrany que en aquests moments es presenti aquesta moció si no és perquè en termes del que és la política espanyola. Ara fa unes setmanes es va presentar un acord de legislatura PSOE-Ciudadanos, que incloïa l’anunci, un anunci, perquè això no es faria, de la desaparició de les diputacions. És una manera simpàtica d’apropar-se a allò que alguns creuen que és la nova política, que és començar a dir que tot el que s’ha fet durant tants anys tot és un desastre, que s’ha de canviar tot, i el que deia una mica el regidor de Ciutadans, que tot és malbaratament, corrupció i tira que va. Per tant, jo crec que

Secretaria General


hem de situar en el context del que és el moment polític que viu l’Estat espanyol la presentació d’aquesta moció al Ple de Badalona per dir que no té cap sentit presentar la moció. Per bé que jo, em faig meves moltes de les afirmacions que feia el portaveu del Partit Popular en aquesta ocasió, que jo crec que ha fet una intervenció molt defensora del paper de Prat de la Riba, del paper de les diputacions com a embrió de la Diputació de Barcelona en aquest cas, com a embrió del que és la Generalitat i substitució del que és la Generalitat quan aquesta no hi era, etcètera. Ara, nosaltres en aquest Ple, en funció d’aquesta dinàmica espanyola hem de votar a favor o en contra que es mantinguin les diputacions? Em sembla absurd, em sembla que el que li hem de dir a la gent és que en aquest Ple aquesta és una discussió estèril, que no porta enlloc. Que el Partit Popular suposo que presenta aquesta moció perquè veia que aquest era un acord que podia acabar tirant endavant, sembla que no ho serà, però és que a més a més, jo li dono el missatge absolut de tranquil·litat, encara que es donés, les diputacions no desapareixerien. Per tant, en el context d’Espanya no sé a què treu cap aquesta moció, ni en un sentit ni en un altre. Nosaltres ens abstindrem, però sí que m’agradaria, pel que conec de la Diputació de Barcelona, que no és massa, tot i que he estat diputat de la Diputació de Barcelona quatre anys, clar, les afirmacions categòriques que feia el regidor de Ciutadans, generalistes i categòriques, em semblen inoportunes. Perquè sembla que la Diputació, en aquest cas la de Barcelona, posem per cas la que coneixem més i la que tenim més a prop, no tingui un interventor i un secretari que s’ocupin que les coses es facin d’acord al que estableix la llei. I sembla que tot sigui un malbaratament de recursos, quan tots sabem que la Diputació de Barcelona en aquests anys de crisi del finançament de la Generalitat de Catalunya ha estat un ajuda inestimable per al govern de la Generalitat i també per a moltíssims ajuntaments del país. I crec que no podem menystenir la labor que fa la Diputació de Barcelona pel nostre Ajuntament, en tant que entitat executiva en el cobrament dels impostos que paguen els nostres ciutadans, amb un nivell d’eficiència i eficàcia prou notable. I crec que no podem menystenir els vuit-cents seixanta mil euros que arribaran a Badalona ara amb polítiques de foment de l’ocupació o els quinze milions d’euros, més o menys, que arribaran en forma d’inversió. D’altra banda, com sempre, en cada quatre anys de mandat de la Diputació. Que en l’anterior mandat, per exemple, van servir per fer la biblioteca del barri de Casagemes i Canyadó. Per tant, sense ser massa partidari de les afirmacions categòriques i generalistes que posen una taca en un tot, que com totes les coses són matisables, sí que no votarem a favor d’aquesta moció perquè és una moció oportunista políticament, que té a veure més amb la qüestió espanyola que el que és la pròpia defensa del que són aquestes entitats. El nostre és un desig d’un estat que compti amb unes vagueries que substitueixin les diputacions, però aquest em sembla que tampoc no és el debat d’avui. Per tant, dit tot això, la nostra és una posició d’abstenció. SENYOR GUIJARRO: Breument. Nosaltres en aquesta moció també ens abstindrem i ens abstindrem en el sentit que trobem que és una oportunista i tramposa. Primer, perquè reconeixement de la tasca municipalista de la Diputació de Barcelona, i tant, i tant que la podem reconèixer, i tant que la podem reconèixer. Però a ningú se li escapa que actualment gran part de la societat demana modernització de les administracions, un altra tipus d’administracions, i sobretot en aquest tipus d’administració de segon nivell. Però és que a més, no sabem en què se sustenta aquesta moció, i ens estranya, perquè crec que s’han quedat amb el titular de l’acord entre el PSOE i Ciudadanos, i ens estranya el neguit que té el grup del Partit Popular quan, si més no per declaracions dels seus líders nacionals, tenen molt clar que no hi haurà govern i que anem a noves eleccions. Amb la qual cosa posar la tirita abans de la ferida, d’una ferida que ells estan tan convençuts que no es produirà, si més no, ens estranya. De tota manera remarcar això, que estem en un moment em què totes les administracions, la local també, o la local en primer terme, s’han de modernitzar, i que s’ha de tenir molta més transparència sobretot les administracions de segon nivell. Ara bé, no reconèixer la tasca que la Diputació de Barcelona i totes les diputacions realitzen, no tindria gaire sentit. Amb la qual cosa nosaltres ens abstindrem i li demanaríem al grup Popular que es dediqués a coses més interessants que presentar

Secretaria General


mocions que posen tirites o benes abans de ferides que a més, estan tant segurs que no passaran. SENYOR MAÑAS: En nom del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, molt breument, nosaltres vorarem en contra, i per què votarem en contra? Perquè podem entendre alguna de les afirmacions que ha fet el senyor Riera, no és moment de fer aquí el debat, però té sentit que avui aprovem una moció que defensa una institució fruit d’una demarcació territorial de l’època napoleònica a l’Estat Espanyol, on s’han superposat després diverses estructures territorials. En els cas de Catalunya, els consells comarcals, l’Àrea Metropolitana de Barcelona de recent aprovació en la seva llei, i que a més a més són organismes de segon nivell i que en molts casos presten serveis directes al ciutadà? No. No té cap sentit senyor Riera que defensem avui el paper de les diputacions en la seva estructura actual. Estem d’acord en què al Principat de Catalunya la seva divisió correcte és en les quatre divisions provincials actualment existents? O volem defensar la Llei de governs locals de Catalunya que aposta per la creació de set vegueries en el nostre territori? Que no coincideix amb la demarcació territorial que ja li dic, fruit de l’època napoleònica i de la invasió francesa a l’Estat Espanyol, que jo m’imagino que vostè com a bon patriota Espanyol condemna, doncs d’aquí vénen les diputacions. I per què votem que no? Doncs perquè a curt termini nosaltres aspirem a fer un procés constituent a Catalunya que ens porti a una organització territorial nova en el nostre país. Un procés constituent que no vol dir que haguem de tenir un Estat separat de l’Estat Espanyol, però sí que volem una profunda reforma del mapa territorial català, i creiem que la Diputació en el seu sentit actual, té pot sentit. A partir d’aquí, també vull defensar el paper sobretot, dels treballadors i les treballadores de la Diputació de Barcelona, perquè l’expertesa tècnica en administració local que tenen els treballadors i les treballadores de la Diputació de Barcelona i els seus tècnics i tècniques em sembla que no la podem tirar per terra en aquest Ple municipal en algunes afirmacions categòriques. I després, senyor Riera, vostè ens ha parlat sobre embrions, que la Diputació de Barcelona va ser l’embrió de la Mancomunitat de Catalunya en el seu dia, de la Generalitat de Catalunya després de la restauració de la democràcia, no sé quina serà la seva previsió, però vostè ens deia avui al diari La Razón que la Diputación de Barcelona es el embrión de la futura República Catalana. Per tant, seguint la seva lògica argumental no sé si a vostè li interessa molt o no mantenir la Diputació de Barcelona perquè segueixi sent embrions de coses que crec que no li vénen massa de gust. Gràcies. SENYOR RIBOT: Bé, en principi coincideixo amb algunes reflexions que s’han fet aquí des del grup municipal de Convergència o dels Socialistes, en quin és el motiu que realment porta avui a què el grup municipal presenti aquesta moció. Entenem que això correspon a dinàmiques supralocals i que no tindria massa sentit estar-hi aquí presents. Tot i així, amb la moció, en el text de la moció fa referència a aquests dos-cents anys d’història de les diputacions. Com molt bé ha dit el senyor Mañas, neixen d’un model jacobí, centralista de les prefectures franceses, un model que nosaltres rebutgem i un model que es va imposar en contra d’altres projectes que hi havia a l’època que eren models més federalitzants com l’americà. Dos-cents anys d’història donen per molt, la Diputació ha viscut moltes etapes. Va néixer, va créixer. Es van anar ampliant els recursos i les competències. Es va dissoldre, es va recuperar. Va ser la llavor d’organismes de bon record, com és el cas de la Mancomunitat. Va servir instrumentalment en el moment de la història també, a ajudar la recuperació de la Generalitat. Però com qualsevol organisme viu, neix, viu i es transforma o mor. Aleshores, des del reconeixement explícit que vull fer a la feina que ha fet en el passat i que fa encara avui en el món local de col·laboració. I amb el reconeixement també que ha esmentat del senyor Mañas, a la feina i als grans professionals que té la Diputació de Barcelona, entenem que no correspon en aquests moments la seva pervivència en el temps. Catalunya, com tots els països del món, té no només l’obligació sinó el dret d’escollir quina és la fórmula d’estructura territorial que creu que més necessita. Nosaltres entenem que un país conformat municipis, comarques i les futures vegueries, fa innecessari el manteniment d’aquestes acutals diputacions provincials, donat que seran les noves

Secretaria General


vegueries les que hauran d’assumir aquesta funció de col·laboració amb el món local. Unes vegueries que hauran de funcionar sense clientelisme, més modernitzades, amb molta més transparència que l’actual. Per tant, tot i així, mentre que tinguem les diputacions l’obligació del govern de Badalona continua sent la de col·laborar de forma lleial, de ser molt exigents amb la seva feina, d’intentar aconseguir a màxim de recursos possibles i complir fins el dia que tanquem la barraca, amb el seu instrumental. Perquè no deixa de ser un instrument, un instrument que creiem que és perfectible i que per això volem canviar-lo. SENYOR RIERA: Començaré pel senyor Mañas i aniré donant la volta. El senyor Mañas sempre que llegeix alguna cosa meva la llegeix esbiaixada, com una vegada que va llegir una carta que volien fer, no sé què volen fer amb l’IBI i va llegir una carta que li vaig haver de fer llegir sencera perquè només va llegir la part que li va convenir. Jo no he parlat d’embrió de la Mancomunitat, la Mancomunitat no va ser un embrió, va ser una realitat que va vertebrar Catalunya a través de la província de Barcelona, allò va ser una realitat. L’embrió ha estat quan la Generalitat s’ha restituït després de la dictadura, aquí és on vaig dir jo que havia estat l’embrió. I ara dic, i si ho llegeix vostè sencer explico per què és l’embrió de la futura República Catalana, perquè l’Agència Tributària Catalana, tenint els tributs de Catalunya, la independència està servida. I per tant, si vostè ho llegeix sencer veurà el meu raonament. Però nosaltres creiem que a on s’ha de defensar la Diputació és al món local. La Diputació no es presenta a eleccions, som els mateixos regidors que formem part de la Diputació. I per tant, som nosaltres que l’hem de defensar o no, però jo crec, des del meu punt de vista, sóc partidari de defensar les diputacions. I amb aquesta moció fem referència a les vegueries, clar que fem referència a les vegueries, perquè si no són diputacions i són vegueries, per al nostre grup, pel qui li parla no hi ha cap problema, li acceptem l’Estatut de Catalunya i ho posa la moció, no ho hem amagat aquí diu exactament exigir que es respecti el que estableix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en el seu article 90.1 a on es denomina vegueria tant a la província com al seu govern representatiu. Per tant, ja acceptem que pugui ser una vegueria. Jo el que he dit abans, que crec que he intentat ser molt gràfic, de no fer una gatopardada, és a dir, que no fem un ens que sigui el mateix que la Diputació, que faci el mateix que la Diputació però que tingui un altre nom. Home, em sembla que, jo no vaig per aquest camí, jo crec que si la Diputació funciona i ens dóna un servei als ajuntaments, petits i grans, no als més grans, però sí als petits i mitjans, nosaltres seríem un Ajuntament gran però també ens hem afavorit molt de la Diputació, però tothom sap, perquè tots tenim amics, tenim companys de partit, i companys a diferents municipis, a on la Diputació presta un servei que si no el prestés la Diputació hauríem de buscar qui el fa. Per tant, aquesta és la funció i l’esperit d’aquesta moció, el municipalisme. On hem de defensar el municipalisme? Als ajuntaments, la Diputació som nosaltres mateixos. Tots els que estem aquí formem part de la Diputació. Per tant, és una moció seriosa. Perquè miri si és seriosa, senyors del grup Socialista, mirin si és seriosa aquesta moció que defensem el municipalisme, que vostès mateixos tenen una vicepresidència institucional a la Diputació que no sabem ben bé què fa, la veritat és que no sabem què fa, i aquí sí que podríem parlar de a veure com ho podem reconstruir tot això i no donar aquesta imatge als ciutadans de tenir una vicepresidència institucional, que costa molts diners i no sabem què fa, a on sí s’ha endollat a una sèrie d’exsocialistes, i per tant, aquí sí que jo crec que hauríem d’anar a reformar-ho. Aquí sí que comptin amb nosaltres per fer-ho, comptin amb nosaltres, perquè estem disposats a reformar tot allò que sigui per millorar el funcionament, que hem d’acabar amb una vicepresidència institucional que té el Partit Socialista a la Diputació, i que l’accepta de mil amores, perquè no fa cap falta, i que li serveix per endollar a una sèrie de persones, doncs liquidin-ho, si això els sembla que és una qüestió que els ciutadans no l’accepten, agafin vostès i acabin amb aquesta situació, renunciïn a la vicepresidència i tota l’estructura fora. Nosaltres tenim una estructura d’assessors i de Diputats, senyor López, perquè fem oposició, si no hi ha control és perquè vostès no faran oposició, és el seu problema. Perquè a la Diputació hi ha un equip de govern i un grup d’oposició, que és el que fiscalitza l’activitat de la Diputació. Què vol dir que no es rendeix comptes? Serà vostè que no fa la feina, quan arribi, els que no fan

Secretaria General


la feina, nosaltres sí que la fem, nosaltres sí que fiscalitzem, nosaltres sí que preguntem, nosaltres sí que ens informem, i tenim uns assessors que treballen. Perquè no oblidem que la Diputació de Barcelona és el tercer pressupost de Catalunya i això no es pot portar amb quatre i el cabo, és un pressupost important. Mirin vostès aquest Ajuntament l’estructura que té amb dos-cents cinquanta milions de consolidat, cent cinquanta milions de l’Ajuntament, i l’estructura que té. Imagini’s la Diputació, és impossible portar la gestió de la Diputació, fer oposició, ja ni explico fer govern, tenint una estructura mínima. Per tant, és necessari tenir una estructura per fer oposició, per fiscalitzar, precisament per controlar. Perquè un consell d’alcalde senyor López, sap què passaria? Que vostè no tindria representació a la Diputació, jo en tindria poca, però vostè no en tindria. Imagini’s la proposta que vostè està fent. I això només neix, com deia abans, de la ignorància, jo entenc que és la ignorància, però de vegades la ignorància és massa agosarada. Jo reivindico aquesta moció com una moció purament municipalista, aquí no hi ha oportunisme ni hi ha històries, les diputacions les hem de defensar els regidors, perquè som els que formem part de la Diputació. Jo no vinc aquí en nom de ningú, jo sóc diputat provincial, i per tant, com que sóc diputat no parlo en nom de ningú, parlo en nom propi, i dels meus companys, però els regidors dels Ajuntaments som els que formem part de la Diputació, no són uns altres senyors que han estat escollits i que ens encarreguen o que ens posem allà on no ens criden, no, no, som nosaltres mateixos. És en defensa del municipalisme i aquest ha estat l’esperit. Entenc algunes raons de les que s’han exposat aquí per raons de tenir un altre model d’estat, tenir un altre model d’administració i ho entenc. Esperava que dins del món municipal poguéssim arribar a un punt d’abstenció generalitzat i que poguéssim aprovar aquesta moció, no sent així, però ho arribo entendre. Em costa entendre per part seva que no defensin vostès el municipalisme d’una institució que ha estat el seu suport i el seu pal de paller durant desenes d’anys, desenes d’anys vostès han estat a la Diputació i han fet ús de la Diputació com ningú, per bé i per mal. I que vostès no defensin les diputacions per una situació que a sis-cents quilòmetres sembla que s’està gestant alguna cosa. Que per cert, si és una tirita, no sé què m’ha explicat de la tirita, si vostès estan enganyant a la gent dient-li que això de la Diputació ho han dit però és mentida, perquè com que anem a eleccions la podem dir de l’alçada d’un campanar, doncs queden també retratats. Jo em pensava que eren seriosos i que el que deien anava seriosament, i m’ho he pres seriosament, sóc un ingenu, ho sento, m’ho he pres seriosament. Ah, que anava de broma, que és per fer fum, doncs llavors entesos, mantinc la moció perquè ja l’he presentada abans però m’ho podien haver explicat abans que això era per fer conya i no anava seriosament, que això era un joc entre vostè, el ciutadà, l’altre, per marejar la perdiu, sortir als diaris i poca cosa més. Haver-me avisat que jo no hagués presentat la moció. Moltes gràcies a tots. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Se trata de racionalizar la administración. Yo creo que no podemos estar hasta con siete niveles administrativos. Incluso hasta podríamos hacer desaparecer los consejos comarcales en según qué circunstancias. Yo creo que de lo que se trata es de racionalizar la administración. Una comarca que entre el conjunto de la comarca suman diez mil habitantes y hay veinte pueblos, hay servicios que haciendo una entidad local y manteniendo el nombre de los pueblos, puede dar el servicio mejor. Y lo que decía el señor Riera de la ignorancia, de que no hacemos oposición, él sabe que no es cierto. Por lo que yo he visto que hace el grupo de Ciudadanos en la Diputación, hace eficientemente su trabajo. Solamente decirle algunos datos, son datos, que de cada diez euros de presupuesto de la Diputación, seis se quedan en la propia Diputación, y cerca de la mitad de es cantidad se destina en sueldos de puestos políticos y burocráticos. Hay mil cuarenta diputados provinciales, sesenta mil personas que trabajan en las diputaciones, de las cuales veinticinco mil son funcionarios y otros treinticinco mil son personal contratado. Y de aquí, respeto a los funcionarios de la Diputación, nosotros mantendremos su puesto de trabajo, sus condiciones laborales, pero intentaremos racionalizar los servicios para que se dediquen a aquello que hay. Y sobre todo, nosotros insistimos en quitar la parte política de

Secretaria General


la Diputación, en que no haya mil cuarenta diputados provinciales que están cobrando también como concejales, y que tienen a su vez unos tantos asesores. Y de eso se trata. SENYOR GUIJARRO: Molt ràpid. Jo no sé, senyor Riera, quina part de la nostra intervenció no..., potser no m’he explicat bé, el meu català és de Llefià però crec que és igual que el de qualsevol. I ho dic perquè hem dit que hi ha un reconeixement clar a la tasca municipalista de la Diputació de Barcelona. Ara bé, això crec que no entra o creiem que no entra en contradicció amb el fet de modernitzar les administracions de l’Estat, tant a nivell local i crec que s’hauria d’impulsar una forta mobilització al es administracions locals, com sobretot les administracions de segon nivell. I ens hem abstingut en aquest sentit, amb la qual cosa, tot el reconeixement a la tasca, i crec que ho ha fet tothom reconèixer la tasca dels funcionaris i de la gent que treballa a la Diputació de Barcelona. Nosaltres actualment el nostre grup municipal no té cap diputat provincial, però sí que hi ha molts diputats i diputades provincials aquí en aquest Consistori. Amb la qual cosa, entenc que defensin la tasca, però més enllà d’això, creure en la modernització d’aquest tipus d’administracions, sobretot les que són de segon nivell, creiem que és quelcom que ens hauríem de plantejar i que és quelcom que ens està demanant la societat, no és més que això. Els que diuen que hi haurà eleccions són vostès, els que diuen que hi haurà eleccions són vostès, escolti perfecte, si no hi ha eleccions magnífic, mirarem de millorar les administracions de segon nivell i que les diputacions o l’ens que es creï sigui un ens més proper al ciutadà, que la gent es faci seu, que la gent conegui i que sigui pròpiament una administració del segle XXI.

Votació

No s’aprova. Vots a favor 9, del grup municipal del Partit Popular. Abstencions 6, dels grups municipals de Convergència i Unió i Partit dels Socialistes. En contra 11, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES i Guanyem Badalona en Comú. 2. Moció que presenten els grups municipals del Partit Popular i Ciutadans (Ciudadanos) de rebuig al tuit de la CUP en el que es fa una proclama a ETA i de reprovació a tots els membres del Govern per no condemnar aquesta piulada.

Atès que el proppassat 9 de març la CUP Badalona va publicar un tuit en què s’aprofita la paraula Dimonieta per fer un enaltiment del terrorisme mitjançant la proclama ‘GORA ETA’. Atès que el Govern de Badalona està format per diferents membres de la CUP, que ni han rebutjat aquest tuit ni han mostrat la seva condemna al fet que el seu partit faci proclames a favor dels terroristes. Atès que la resta de membres del Govern tampoc s’han manifestat públicament davant d’aquest fet tan greu, lleig i reprovable, i han fet, per tant, costat als seus companys. Atès que tots els grups de l’oposició han manifestat públicament la seva condemna i el seu rebuig més enèrgic a aquesta publicació. Atès que la CUP utilitza un dels principals símbols de la ciutat, com és el Dimoni de Badalona, amb fins totalment partidistes i els embruta fent-los servir per victorejar la banda terrorista. Atès que estem davant d’un fet gravíssim, mai abans vist a la història de Badalona, ja que el partit del govern homenatja la banda terrorista ETA, que ha assassinat a 857 persones des del 1960, segons les xifres oficials de l’Associació de Víctimes del Terrorisme. Atès que el delicte d’enaltiment del terrorisme, el 578 del Codi Penal, sanciona a qui enalteix o justifica per qualsevol mitjà d’expressió pública o difusió a qui participa o han participat en actes terroristes o que realitzen actes humiliants per a les víctimes del terrorisme. Per tot això sol·licitem al Ple l’adopció dels següents: ACORDS

Secretaria General


1.- Rebutjar el tuit de la CUP en el que es fa una proclama a la banda terrorista ETA. 2.- Reprovar el Govern municipal pel seu silenci davant d’un fet tant greu com aquest i instar a que ho condemni públicament. 3.- Condemnar l’ús partidista dels símbols de la ciutat, especialment el Dimoni, que representa tots els ciutadans de Badalona i ha de quedar-se al marge de divergències polítiques i usos reprovables com aquest. 4.- Promoure i garantir el bon ús de les xarxes socials, emetent missatges respectuosos i que fomentin, des de la saludable discrepància política, els valors de la veritat, el respecte, la convivència i la diversitat. 5.- Vetllar per tal que les eines de comunicació digital, tant les personals com les dels partits, no puguin ser utilitzades per terceres persones per difondre missatges amb contingut masclista, xenòfob, homòfob o que suposi una falta de respecte cap a individus o col·lectius. 6.- Informar del resultat d’aquesta moció a l’Associació de Víctimes del Terrorisme, la CUP Badalona, Guanyem Badalona en Comú, ERC Badalona, ICV-EUiA Badalona, la Delegació del Govern a Catalunya, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de l’Interior. SENYORA ALCALDESSA: En tot cas, com que hi ha una moció, la moció número nou, que també és una moció de rebuig per l’ús irresponsable de les xarxes socials, la proposta seria si podríem discutir-la conjuntament, la dos i la nou fer-la conjuntament. 9. Moció que presenta el grup municipal Socialista de rebuig a l’ús irresponsable de les xarxes socials.

El darrer 26 de gener de 2016, al Ple de l’Ajuntament, es va aprovar una moció a favor de l’ ús responsable a les xarxes socials, per part dels càrrecs electes de l’Ajuntament de Badalona. El passat 9 de març, la CUP Badalona va publicar una piulada en què s'aprofita la paraula Dimonieta per fer una expressió inadequada, mitjançant la proclama ‘GORA-DIMONI-ETA'. El passat dia 11 de març, el Sr. Xavier García Albiol va publicar una piulada que literalment deia: Tal dia como hoy unos canallas asesinaron a 192 personas, Algunos les siguen riendo las gracias”. Aquest mateix dia, també va publicar una piulada en què literalment deia: “Me produce pena y asco que el partido de la alcaldesa de Badalona utilice el símbolo de Badalona para dar "vivas a ETA" en referencia a un tuit publicat per la CUP Badalona. Posteriorment, el President del PP en Badalona publicava al seu Facebook: Me produce pena y asco que el partido de la alcaldesa de Badalona (alcaldesa gracias al PSC) utilice el principal símbolo de la ciudad -el dimoni- para dar "vivas a ETA". Más allá del mal gusto del Dimoni 2016 (reconozco que eso es opinable), resulta inadmisible que el PSC siga apoyando a esta gente que son un desprestigio para la ciudad y que no ganaron las elecciones Igualment el Sr. Juan Fernández Benítez, Portaveu del Grup Municipal del PP a l'Ajuntament de Badalona publicava a Facebook: Es una vergüenza y un desprestigio para la ciudad que los que gobiernan Badalona utilicen un elemento tan emblemático de la ciudad como el "dimoni" para hacer apología del terrorismo y lanzar vivas a ETA. Es lamentable que se siga permitiendo que determinados partidos ensalcen a terroristas que han asesinado a personas por pensar diferente. No lo podemos aceptar y los vecinos de Badalona debemos reaccionar. Espero que el PSC, que son quienes les permiten gobernar, tome cartas en el asunto. Llueve sobre mojado. Atès l’ús reiteratiu de males pràctiques que es continuen fent de les xarxes socials, tant per part de membres de la CUP Badalona que formen part del govern de Badalona, com representants del Partit Popular de Badalona, que fins fa poc eren al govern d'aquesta ciutat. Atès que el Sr. García Albiol que sent President del Grup Municipal del PP de l'Ajuntament de Badalona i President del Grup Parlamentari del Partit Popular al Parlament de

Secretaria General


Catalunya, hauria de mantenir les formes i el llenguatge en tots els seus comunicats ja siguin oficials o a les xarxes socials. Atès que la CUP Badalona és un partit polític amb militants amb responsabilitats institucionals i de confiança dins del Govern Municipal de Badalona, i promotors de la moció sobre el bon ús de les xarxes, el darrer 26 de gener de 2016. Per tot això sol·licitem al Ple l’adopció dels següents: ACORDS 1. Rebutjar les piulades dels regidors del PP del passat 11 de març de 2016. 2. Reprovar al Sr. García Albiol i al Sr. Juan Fernández pel seu llenguatge i formes d'expressar-se en les xarxes socials 3. Rebutjar les piulades de la CUP Badalona del dia 9 de març de 2016 4. Reprovar als membres de Govern que son militants de la CUP Badalona, pel llenguatge i formes d'expressar-se a les xarxes socials, com a responsables institucionals del seu partit polític. 5. Condemnar l'ús partidista dels símbols de la ciutat, especialment el Dimoni, que representa a tots els ciutadans i a totes les ciutadanes de Badalona i per tant hauria de quedar-se al marge de divergències polítiques i usos reprovables com aquests. 6. Promoure i garantir el bon ús de les xarxes socials emetent missatges respectuosos que fomentin, des de la saludable discrepància política, els valors de la veritat, el respecte, la convivència i la diversitat. SENYOR FERNÁNDEZ: Bé, fa un parell de mesos es va aprovar en aquest Ple municipal una moció en la que es demanava l’ús responsable de les xarxes socials per part de tots els regidors. Una moció que presentava el grup de Guanyem Badalona, amb una intencionalitat clara d’alliçonar a una persona en concret d’aquest Ple municipal, però és una moció que va acabar sent aprovada per la unanimitat de tots els grups municipals i en la que tots, crec, vam sortir amb la lliçó que tots tenim quelcom a fer d’autocrítica entre nosaltres i quelcom a modificar a l’hora d’expressar-nos en aquestes xarxes socials en tant que som representants polítics i hem de donar exemple. Bé, curiosament, el nou de març d’aquest any, la CUP Badalona, que és un partit que composa el grup municipal que va presentar aquesta moció, és a dir, qui presenta aquesta moció, publica un tuit amb la proclama “gora dimonieta”, fent una clara al·lusió a la banda terrorista ETA. Aquest tuit que podem veure aquí. Des del nostre grup municipal creiem que és greu que en ple segle XXI un partit polític que diu ser demòcrata, diu ser, llenci visques a una banda terrorista que ha assassinat de forma vil i despietada a gairebé mil persones innocents pel simple fet de pensar diferent i defensar la llibertat en el País Basc en concret, però també en la resta d’Espanya. Podem dir que companys del nostre partit polític han estat assassinats a tant sols un o dos quilòmetres d’on som ara. Per als que tenim precisament companys assassinats i el terror d’ETA ha estat molt a prop nostre i dels nostres companys, aquest tipus de frivolitats ens produeixen fàstic, molt de fàstic. Aquesta utilització d’un element tant emblemàtic de la nostra ciutat, com és el dimoni, ens sembla un autèntic desprestigi i més encara si qui l’utilitza és un partit que està actualment governant, per molts subterfugis que utilitzi a l’hora d’autoanomenar-se a si mateix. Però considerem més greu encara, molt més greu encara, quan ningú, i ningú és ningú, del Govern de la ciutat hagi sortit a reprovar aquest tuit. Ni tant sols, ningú ha dit que és un escrit desafortunat o inadequat, perquè també serviria dir que és desafortunat, que és inadequat, seria generós utilitzar aquestes expressions, perquè com jo he dit al nostre grup municipal ens produeix fàstic veure escrites aquest tipus de manifestacions en les xarxes socials. Però quina és la nostra sorpresa quan el Partit dels Socialistes de Badalona presenta una moció, passada la primera reunió de portaveus en la que nosaltres vam presentar aquesta moció reprovant el Govern i sense mencionar al Partit dels Socialistes, presenta una moció que la veritat, a nosaltres ens produeix tristor i la sensació que és quelcom surrealista. Trista perquè és una moció que es centra amb les reaccions que té el president del meu grup municipal i jo mateix, i no el propi tuit de la CUP, la moció posa més èmfasi, i qui se la vulgui llegir està

Secretaria General


aquí, en reprovar al Partit Popular per la seva crítica davant tal menyspreable tuit, que en reprovar a qui llença visques a una banda terrorista. I jo els llegiré, perquè no quedi rastre de dubte, el meu escrit que vaig fer a les xarxes socials És una vergonya i un desprestigi per a la ciutat, que els que governen Badalona utilitzin un element tan emblemàtic de la ciutat com el dimoni, per fer apologia del terrorisme i llençar visques a ETA. És lamentable que se segueixi permetent que determinats partits enalteixin a terroristes que han assassinat a persones per pensar diferent. No ho podem acceptar i els veïns de Badalona hem de reaccionar. Espero, que el Partit Socialista de Badalona, que són els que els permeten governar, prenguin cartes sobre l’assumpte. Plou sobre mullat. Aquest el meu escrit en facebook. I mi m’agradaria preguntar, perquè necessito un aclariment perquè sinó jo els dic que no ho entendré en cap de les circumstàncies, em poden aclarir què hi ha de reprovable en la meva reacció a facebook? Què els sembla desafortunat en el meu escrit perquè vostès vinguin aquí al Ple municipal i proposin la reprovació del president del meu grup municipal i de mi mateix? Què reproven de les paraules, o en què no estan d’acord de les paraules que jo vaig expressar? Perquè els diré una cosa, el meu escrit es fruit de la indignació i també de la descripció d’una realitat que potser és el que els molesta. Els molesta que diguem que els que governen ho fan gràcies a vostès? O els molesta que digui que sento vergonya de qui llença visques a ETA, els molesta això? Aclareixi-ho senyor Pastor, perquè la veritat és que continuaré sentint vergonya de les manifestacions vomitives de la CUP, i el fet que els reprovi públicament ens anima a seguir descrivint la realitat del que va passar el 13 de juny de l’any passat. Perquè vostès, i la descripció és clara, van votar a Guanyem Badalona que és el parapet de la CUP per governar. I Badalona té una alcaldessa que surt als vídeos de la CUP i que té certa hiperactivitat per assistir a actes independentistes mentre a Badalona els problemes es multipliquen, i això no és gràcies al Partit Popular, és gràcies a vostès. Amb tota sinceritat, nosaltres ja sabem que no volen molestar al govern, i els ho diem perquè ho sabem. És més, nosaltres ja sabem que no volen estar a males amb la CUP, això que diuen gora ETA i que els insulten a vostès contínuament a les xarxes socials, i es pot veure. Ja sabem que el PSC està doblegat a la voluntat de la CUP en funció dels seus interessos partidistes i no els de l’interès general dels ciutadans d’aquesta ciutat. I sinó ja ho veurem en el que surti de l’enquesta, que suposo que està en període de cocció. En tot cas, el que ens porta aquí és parlar d’un tuit molt desafortunat de la CUP i que mereix una reprimenda unànime dels que estem aquí asseguts per la llibertat i per la democràcia. SENYOR BOTEY: Senyor Fernández, seré jo qui li donarà les explicacions que considerem pertinents. SENYORA ALCALDESSA: Regidora Botey, esperem un moment que acabin de fer la presentació de la primera moció. Ha consumit el temps de la presentació de la moció, és cert, ha consumit el temps. En tot cas hauria de ser molt breu, senyor López. SENYOR FERNÁNDEZ: Jo crec que no hem estat estrictes en el que va de moció, no ho serem ara no? SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Yo presento la moción también. La moción que se presenta Partido Popular-Ciudadanos es impecable, en el sentido que los acuerdos son firmables por cualquiera, no hay ninguna connotación política. Solo se está, de alguna manera, rechazando un tuit que dice viva ETA. ETA es una banda asesina que ha matado a políticos del Partido Popular y del Partido Socialista. Yo cuando Juan Fernández pidió si me sumaba, igual que lo hizo con el Partido Socialista, me parecía, y además lo pensé, si en una ocasión el Partido Popular y el Partido Socialista no son capaces de ponerse de acuerdo por un tuit que dice gora ETA, cuando ETA es una banda asesina que ha asesinado a políticos del Partido Popular y del Partido Socialista, este país no funciona. Tenéis que poneros de acuerdo en lo fundamental, y si no os ponéis de acuerdo ya vendremos nosotros a gobernar. No es en serio, cómo no os vais a poner de acuerdo, si han matado a políticos socialistas y políticos del Partido Popular, no podéis estar no de acuerdo en esto. No solamente han matado a ochocientas cuarenta y siete personas, veintisiete de los muertos son niños, hay que decirlo, veintisiete de los asesinados por ETA

Secretaria General


son niños, hijos de guardias civiles, hijos de militares, hijos de personas que iban por la calle. No podemos olvidarlo. No podemos bromear con una banda que ha matado niños. Por lo tanto, ciudadanos apoya y presenta la moción, y apoya también al Partido Socialista. Pero también vuelvo a decirle al Partido Socialista, en la moción que presenta, cómo tiene entre ceja y ceja al Partido Popular, cuando habla de reprobar nombra personalmente a los regidores del Partido Popular pero no nombra a los regidores del Gobierno municipal. ¿Por qué los nombra con nombres y apellidos? Tiene que tratar a todos por igual. ¿O no? Pienso que una moción no debe reprobar a las personas, debe reprobar a los hechos o al cargo, pero nunca nombrar a las personas. SENYORA BOTEY: Doncs a veure si li puc aclarir, senyor López. A veure, la moció del Partit dels Socialistes és una moció moral i jo intentaré argumentar. Jo voldria començar la meva intervenció fent una reflexió seriosa, i és que sembla que la classe política no estem acostumats a reconèixer els nostres errors, i el que fem a sobre de l’error, fer-lo més gran, i a més donar estopa perquè la resta encara s’hi puguin afegir. A veure, nosaltres, senyor López i senyor Fernández, condemnem al tuit que va fer la CUP, perquè no es pot de cap de les maneres admetre una declaració on es digui Gora DimoniEta, mai de la vida, i que quedi clar. Em sembla que parlant sóc molt franca i molt clara. Ara bé, dit això, el que no es pot fer és utilitzar aquest tuit per fer política a base de les víctimes del terrorismes. És a dir, hi ha moltes persones que hem patit, de tots els partits, el terrorisme en la seva pròpia pell, i el que no es pot fer és que per què hi ha un grup, en aquest cas la CUP Badalona, que jo els preguntaria als regidors de la CUP Badalona, perquè es quedin tranquils els regidors del Partit Popular i es quedi tranquil el senyor López. Suposo que vostès no hi estan a favor d’aquest missatge Gora dimoniEta, perquè entre altres coses podria ser molt més senzill tot plegat, mira que maco queda visca la dimonieta. Aleshores, què passa? Que nosaltres hem fet aquesta moció, evidentment per reprovar a la CUP Badalona, perquè senyor López, jo no sé, perquè els senyors regidors del Govern no ens han dit si estan a favor o no d’aquest tuit. Aleshores nosaltres no podem reprovar als senyors de la CUP perquè no sabem si són ells els responsables d’aquest tuit, i per una altra banda, el que sí que queda palès i queda fet en nom propi, són les declaracions del president del grup Popular, em produeix pena i fàstic que el Partit de l’alcaldessa de Badalona utilitzi el símbol de Badalona... Per la mort de Déu, ja està bé, ja està bé. El president del grup Popular de Badalona no pot dir en una xarxa social em produeix pena i fàstic. I a vostè, senyor Fernández, amb tot el meu respecte, tampoc li pertoca dir és una vergonya i un desprestigi per a la ciutat. A veure, quin exemple estem donant al jovent, que hi ha milers de joves seguint les xarxes socials. Quin exemple estem donant? Tant d’una banda com per l’altra. Per tant, nosaltres tenim molt clar, molt clar, que amb el terrorisme no es fan bromes. I tenim molt clar que no s’han d’aprofitar uns tuits que sembla que tenen una intencionalitat per fer política, mai de la vida. Per tant, jo em quedo amb el que els he dit, hauria estat molt fàcil dir visca la dimonieta, i així no es dóna peu a què la roda cada vegada es faci més gran. I aquí deixo la meva intervenció. SENYOR FALCÓ: Bé, la veritat és que en frentisme en aquesta Sala i en aquesta societat, malauradament dóna rèdits, i això que estem debatent aquí és fruit del frentisme que sembla que no vulguem oblidar, encara que alguns ho disfressin de diverses formes. A mi el que em sembla és que aquest tuit és un error, que valdria la pena reconèixer que és un error, que valdria la pena que els membres de la CUP que formen part del govern diguessin que és un error, i que es van equivocar perquè per molt que ells el volguessin enllaçar amb una campanya a internet que es solidaritzava amb els titellaires de Madrid que van ser empresonats uns quants dies per fer un espectacle al carrer que tenia alguns recordatoris o avisos de recordatoris cap al que és ETA, el seu entorn etc. I que això els va costar molt car, que defensen la llibertat d’expressió. Tot això és un embolic, i al final el cas és que la CUP de Badalona ha fet un tuit desafortunat, utilitzant una figura que és de tots, que és el dimoni, que ha guanyat aquest any el premi per ser cremat al mes de maig, i ha posat quelcom tan inoportú com Gora dimoniEta, i han volgut fer una cosa massa elaborada. Som molt tontos la gent, jo el primer, jo sóc molt tonto, per tant, quan ho vaig veure em vaig

Secretaria General


ofendre, vaig sentir pena, fàstic no però pena sí, de com la CUP s’atrevia a fer un tuit d’aquestes característiques perquè és ben poc intel·ligent haver-lo fet per part seva. Ja que se les donen de ser molt intel·ligents i van ensopegant cada vegada que tenen la mínima oportunitat. Ja que se situen per sobre del bé i del mal i cada vegada que ens poden demostrar que hi són, la vessen. I aquest és un tuit que per les seves característiques és desafortunat, perquè hi ha molta gent que no pot entendre les raons de fons per les quals aquesta campanya s’ha posat en marxa, perquè ens queden massa lluny, mentalment no hi som, no podem posar el dimoni de Badalona que ha guanyat el premi i fer una al·lusió directa a una campanya que està a internet sobre una cosa que va passar a Madrid que té a veure amb uns titellaires que van ser contractats per l’Ajuntament i van fer una cosa al carrer i que va ofendre molt, què ens expliquen? Sobre què ens pretenen evangelitzar? Fem-ho fàcil, aquest tuit és un error, és un error, i sobretot és un contrasentit, perquè al final en aquest Ple vam perdre el temps, crec, perdre el temps potser igual que avui, discutint una moció del grup que fa aquest tuit demanant un ús responsable de les xarxes, en aquella ocasió en contra del PP, i anar-hi anant. I els que ens ho comencem a mirar una mica des de la barrera pensem mira veus, això és una partida de tennis, ara li tiro la pilota a l’altre, l’altre me la torna i va som-hi, i d’aquí a quatre anys ja ens trobarem. I tot plegat, jo crec que no és massa edificant. Crec que aquest tuit és francament un error, res més, que no té gens d’intel·ligència i em recorda una mica aquest poema de Nadal que es va discutir tant a Barcelona que va fer aquesta poetessa famosa per dos dies, perquè tot això està molt suat, i totes aquestes expressions i jocs de paraules són ben antigues. Però en tot cas, no sé què farem amb les votacions, perquè hi ha dues mocions i és veritat que jo no tinc ganes de reprovar a ningú, no tenim ganes de reprovar ningú perquè cadascú s’ho farà. Però sí que els demanaria que no ens facin perdre el temps, si hem de fer tuits després d’aprovar mocions a favor de l’ús responsable de les xarxes que van en contra de les mocions que hem aprovat, home, parlem-ne. Ja veurem el que fem, ara ho comentarem. La veritat és que el que em semblaria millor és que el govern digués, per la part que li toca, aquest tuit va ser un error, acceptem que va ser un error, que no va ser entès, segurament era massa elaborat, era per gent molt intel·ligent, i nosaltres no l’hem sabut transmetre, i ja està, em sembla que seria una bona manera de començar. Ara, utilitzar el dimoni de la ciutat que cremarem al maig, posant-hi aquesta al·lusió en referència a una campanya, em sembla francament, ja ho vaig dir a la ràdio, una cafrada i crec que és un error que hagués estat bé que vostès o alguns de vostès haguessin pogut rectificar. SENYOR TÉLLEZ: Realment fa una mica de mandra aquest debat, comparteixo una mica l’actitud d’alguns. Que quedi clar d’entrada, que aquesta moció no té res a veure amb el respecte a les víctimes que té Guanyem Badalona en Comú o que tel el Govern, que és el respecte total. Aquesta moció tracta sobre la manipulació per part d’una part de l’oposició d’una piulada de la CUP per tal d’atacar el Govern, que altra vegada s’està fent un ús partidista de les víctimes del terrorisme. Dit això i per contextualitzar i que quedi en acta, el senyor Falcó ja ho explicat molt bé però per tal que els que estan seguint el Ple per streaming o a la Sala ho tinguin clar, la piulada que fa la CUP feia, com va explicar pels seus propis canals, feia referència a una campanya de suport als titellaires detinguts i empresonats a Madrid el passat mes de febrer, que precisament feina una obra que intentava ironitzar i denunciar la repressió política intentant dir que tot és ETA, fan una representació teatral explicant això i precisament són detinguts i portats a la presó. Aquesta campanya va comptar amb el suport d’organitzacions com Amnistia Internacional, i va tenir un ampli ressò a les xarxes socials, en concret Twitter, que es va concretar amb una campanya que ironitzava i que molta gent, alguna gent molt reconeguda del món de la defensa de la llibertat d’expressió, feia twetts dient gora la croquEta, gora l’avionEta, gora la comEta etc. etc. És dintre d’aquesta campanya que la CUP fa aquest tuit de gora dimoniEta. Per tant, res té a veure aquesta piulada amb el terrorisme, res té a veure en dir visques a ETA, és una barbaritat intentar llegir-ho així, res té a veure amb les víctimes del terrorisme, que repetim que mereixen tot el respecte i que tots hem condemnat i hem patit si no de manera directa, de manera indirecta alguna vegada, recordem atemptats també

Secretaria General


aquí a Catalunya que hem sofert i alguns aquí al costat com es recordava. Tal com ha volgut fer-nos creure l’oposició, no té res a veure aquesta piulada amb el terrorisme i simplement que s’ha agafat aquesta piulada com una excusa per atacar a la CUP i de retruc al Govern municipal fent servir per enèsima vegada aquell mantra de el govern de la CUP, el govern de la CUP, que suposo que algun especialista en màrqueting ha dit que això espanta el seu electorat polític. Jo crec que podem entrar a debatre si la piulada era encertada o no, si passades unes setmanes dels fets als que feia referència aquesta campanya era fàcil o no d’entendre, si era oportuna o no. En aquest sentit estic d’acord amb el senyor Falcó de Convergència i Unió dient que sabia el motiu de la piulada però que no la trobava correcte, que no la trobava encertada. Jo crec que és el debat que en tot cas s’hauria de tenir, no sé si s’ha de tenir en aquest Ple municipal. Per tant, la postura del senyor Falcó em sembla una postura coherent i fidel a la realitat, i sobretot això, remarcar que és fidel a la realitat perquè no manipula, ni tergiversa el sentit de la piulada. Però el fet que ha fet una altra part de l’oposició mirant de treure profit partidista d’aquesta piulada em sembla una manipulació interessada i que persegueix confondre a l’opinió pública i posar-la en contra, ja ho sabem, de el Govern de la CUP, aquest mantra que van repetint. I que aquests tres partits que presenten les diferents mocions, sabien perfectament de què anava la piulada, però tot i així van intentar treure’n un profit polític aprofitant la manca d’informació de la gent que no coneixia la campanya de suport als titellaires, traient-la de context, que lògicament, treta de context i sense explicar el context, lògicament molta gent ha trobat estranya i no ha entès de què anava aquesta piulada i segurament molta gent s’ha indignat i s’ha escandalitzat per això. Per tant, òbviament des del Govern de Badalona i des dels partits que el formem, no cal exigir cap posicionament concret sobre aquest tema, recordem que estem parlant d’una piulada treta de context, doncs el Govern ha d’atendre els temes de la ciutat, i molt menys cal reprovar al govern en Ple o només alguns regidors de forma selectiva, com fa la moció que presenta el PSC, per no posicionar-se sobre aquest tema. Demanaríem a l’oposició que faci la seva feina de forma constructiva i fidel a la veritat i que no aprofiti qualsevol excusa per reprovar el Govern. Per tant, el nostre vot en contra d’aquestes dues mocions que avui l’oposició presenta en aquest Ple. I m’agradaria acabar amb unes paraules d’un debat molt similar que es van tenir en el debat d’investidura del president Puigdemont fa uns mesos al Ple del Parlament, que el president Puigdemont citava a l’intel·lectual sociòleg Zygmunt Bauman, que va fer una entrevista a El País recentment, i que ho feia en referència a què el senyor Puigdemont abans de la investidura també va ser criticat per un tuit que havia fet anteriorment que deia aturem a l’invasor, i se li va dir que això feia referència als immigrants espanyols que viuen actualment al nostre país i que són ciutadans de Catalunya, molts d’ells els nostres pares, i que el PP i Ciutadans volien fer creure que aquest tuit d’aturem l’invasor, feia referència als immigrants, i el senyor president, el senyor Puigdemaon va recordar que aquesta piulada feia referència i la va fer en el context de recordar al periodista Cales Raola, un article que parlava del feixisme i que ho va fer en el context de l’aniversari del seu afusellament. I dintre d’aquest debat fa citar a Zygmunt Bauman, en una entrevista que recordo el que va dir en aquesta entrevista que els recomano que llegeixin, Molta gent fa servir les xarxes socials no per unir, no per ampliar els seus horitzons, sinó al contrari, per tancar-se en zones de confort, on l’únic so que senten és el ressò de la seva veu, o l’únic que veuen són els reflexos de la seva pròpia cara. Les xarxes són molt útils, donen serveis molt plaents, però són un parany. Per tant, tal com demanava el president Puigdemont al debat d’investidura, aixequem tots, tots, la mirada una mica del twitter. Moltes gràcies. SENYOR FERNÁNDEZ: Entenc que tinc reservat el dret de tancament d’aquet debat, juntament amb l’alcaldessa evidentment, i vosaltres sí, però en tot cas, el partit que va presentar primer la moció i que va tenir interès per reprovar aquestes paraules, va ser el grup municipal del Partit Popular i vostès es van afegir després de forma, com he dit abans, surrealista, sobretot perquè el grup Popular els va enviar un correu a la seva adreça de correu electrònic on se’ls deia que es podia modificar qualsevol cosa de la moció perquè l’important era que s’aprovés per unanimitat, i ho ha dit el portaveu de Ciutadans. Hi va

Secretaria General


haver un correu electrònic que es va enviar a tots els grups polítics per consensuar aquesta moció i vostès, enlloc de consensuar, el que vam preferir va ser donar coces a les cames a aquells que reproven als que utilitzen el terrorisme per fer política. Perquè senyora Botey, les lliçons, perquè s’aprenguin bé es diuen a poc a poc i amb una veu moderada, no es diuen cridant, ni amb com vostè ho ha dit. I jo el que li dic, vostè deia prou ja d’utilització política, no sé què, no sé quants, jo el que demano és respecte, i ni les paraules vergonya, fàstic, desprestigi o alguna més que hi ha per aquí, són cap insult ni cap paraula malsonant, són paraules que descriuen una realitat. I als regidors del Partit Popular, com a la majoria de ciutadans i veïns d’aquesta ciutat, ens produeix pena i fàstic i vergonya, que hi hagi qui utilitzi una banda terrorista per fer política i per dir visca ETA. Perquè senyor Téllez, per molts guarniments, per molts romanços que vostè expliqui, dir gora dimoniEta, decir gora Eta, és dir Visca Eta. I ETA és una banda terrorista i gora és visca. Per tant, vostès llencen visques a una banda terrorista. Per molt que vostè ho adorni, per molt que vostè vulgui confondre a la gent, aquest tuit és absolutament reprovable, i qui no el reprovi és que està d’alguna forma, donant suport a què s’utilitzi a una banda terrorista per fer política o per fer sàtira política o per fer crítica política. Però senyora Botey, jo el que vull és que la lliçó que s’aprengui aquí és que prou ja de frivolitat amb el terrorisme, perquè el que va fer la CUP va ser frivolitat amb el terrorisme. Aquesta és la lliçó que hauríem d’aprendre i que vostès haurien d’aprendre també en lloc de donar-li coces a les cames als que com vostès, haurien d’estat lluitant per aquest tema. SENYORA BOTEY: Vostè senyor Fernández, diu que m’ha escoltat i que el meu to era alt, el baixaré una mica, però jo crec que m’ha escoltat i no m’ha entès. Perquè jo he dit molt clarament que nosaltres condemnàvem qualsevol enaltiment del terrorisme, i si vostès estan tan convençuts que la CUP de Badalona ha enaltit el terrorisme, vagin al jutjat. En comptes de fer política utilitzin els mitjans que hi ha i vagin allà on toca, no els utilitzin de manera política en aquest Saló de Plens, això és el que haurien de fer. I jo torno a dir, el gora dimoniEta és desafortunat, jo crec que el senyor Téllez també ho ha reconegut, i el em produeix pena i fàstic, també trobo que és molt desafortunat i molt inadequat. O sigui, que són apreciacions lingüístiques que evidentment vostès no comparteixen amb nosaltres però nosaltres pensem que no són les adequades.

Votació de la moció núm. 2

No s’aprova. Vots a favor 10, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) i Partit Popular. Abstencions 6, dels grups municipals de Convergència i Unió i Partit dels Socialistes. En contra 10, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES i Guanyem Badalona en Comú. En produir-se un empat entre els vots favorables i els vots en contra, dirimeix el vot de qualitat de l’alcaldessa i no s’aprova la moció.

Votació de la moció núm. 9

No s’aprova. Vots a favor 5, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) i Partit dels Socialistes. Abstencions 2, del grups municipals de Convergència i Unió. En contra 19, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES, Guanyem Badalona en Comú i Partit Popular. SENYOR FERNÁNDEZ: Senyora secretària, voldríem que constés en acta que s’utilitza el vot de qualitat de l’alcaldessa i voldríem saber i que constés en Acta, quin és el vot de qualitat, tot i que sigui evident, volem que consti en acta. SENYORA ALCALDESSA: El meu vot és el mateix que ha emès el govern, en contra. SENYOR RIBOT: També m’agradaria saber quin és el problema que ha impossibilitat que el senyor Garcia Albiol estigui avui present a la Sala.

Secretaria General


SENYOR FERNÁNDEZ: Això no és d’aquest debat, senyor Ribot. 3. Moció que presenta el grup municipal de Ciutadans-Ciudadanos-C's de control del pla d'acció del govern municipal. Des que es va constituir la Corporació Municipal de Badalona, el 13 de juny de 2015, el govern municipal no ha presentat un pla d’actuació escrit indicant i detallant les seves prioritats, els recursos necessaris, i la manera de portar-les a terme, per tota la legislatura 2015-2019. Un govern responsable, amb el propòsit de servir adequadament als veïns i millorar el seu benestar, després de 9 mesos hauria d’haver presentat un pla d’acció escrit detallant per cada àmbit de govern els objectius que vol aconseguir, els mitjans dels què disposa i com mesurarà la consecució d’aquests objectius. Tenint en compte tot l'exposat, el Grup Municipal de Ciutadans de Badalona sol·licita al Ple de l'Ajuntament de Badalona l'adopció dels següents; Proposta d'acords: 1. L’alcaldessa i els regidors d’àmbit (BDN Habitable, BDN Pròspera, BDN Democràtica, BDN Educadora i BDN Justa), presentin per escrit abans 1 de maig de 2016, un pla d’actuació per cada àmbit de govern detallat per aquesta legislatura, indicant els objectius, els mitjans i com mesuraren la consecució d’aquests objectius. 2. L’alcaldessa i els regidors d’àmbit (BDN Habitable, BDN Pròspera, BDN Democràtica, BDN Educadora i BDN Justa), defensin el seu pla d’actuació per cada àmbit de govern en un ple extraordinari de control, abans del 24 de maig de 2016. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Gobernar es proponer soluciones, llevarlas a cabo y mirar que se cumplen los objetivos que se proponen. Yo he estado esperando pacientemente desde que se constituyó esta Corporación municipal hace ya más de nueve meses, a observar en cada ámbito de gobierno qué es lo que se quiere hacer, cómo se quiere hacer, cuándo se va a hacer y cómo se van a medir los resultados. Es lo lógico de alguien que quiere gobernar, pero estos meses no he recibido ninguna información al respecto. O sea, no sé cada regidor qué es lo que quiere mejorar, qué quiere cambiar, cuál es el plan, nada de nada. Yo creo que es una buena idea que lo que propone Ciudadanos en esta moción se haga en el futuro para otras legislaturas. Es decir, es bien sencillo, antes de que suceda un año de gobierno ha habido tiempo suficiente para que cada regidor de cada ámbito presente una memoria por escrito diciendo qué va a hacer, cómo lo va a hacer, cuándo y cómo va a medir los resultados que espera obtener. Esa memoria, que si se aprueba tendrá que entregarse antes del uno de mayo de este año, deberán de defenderla los regidores en un pleno extraordinario, puesto que en lo plenos ordinarios no hay tiempo ya que acabamos muy tarde. Creo que es justo y necesario que los vecinos de Badalona sepan qué quiere hacer el gobierno y cómo lo va a hacer. SENYORA TALEB: Alcaldessa, regidores, regidors, ciutadanes i ciutadans, molt bona tarda. El govern està preparant l’elaboració del Pla d’actuació municipal, que és el PAM, que és el document on s’especifiquen aquelles actuacions d’especial rellevància per aconseguir els objectius que assenyala el Pla de govern. Volem que el PAM sigui una eina de gestió per interrelacionar les accions de l’administració municipal al Pla de govern i que les actuacions estiguin en consonància amb les propostes de la ciutadania. Les accions definides en el PAM caldrà que es reflecteixin en el pressupost ordinari anual 2017-2018 i 2019, així com en el Pla d’inversions municipals, que és el PIM. PIM PAM sí. Per això també s’incorporen indicadors de seguiment i d’avaluació. Deixeu-me explicar breument les cinc fases més importants del procés d’elaboració del PAM. Primera fase, abril-maig, elaboració de la proposta de PAM per part de l’Ajuntament, serà el Govern, conjuntament amb els serveis, qui elaborarà una primera proposta de PAM. En aquest període, el Govern concreta quina part del pressupost d’inversions serà participatiu. Segona fase, presentem, compartim, i reelavorem amb la ciutadania. A finals de maig i durant el mes de juny, presentarem la proposta del PAM a la població i recollirem els seus suggeriments. Ampliem

Secretaria General


el PAM amb la participació de la població per dues vies. 1, es crearà un espai al web municipal on s’informarà del procés, es presentaran les propostes i es promourà la participació. A nivell presencial, en aquest punt, volem reforçar la dimensió territorial. Per això, la participació es dinamitzarà a partir dels consells d’entitats de districte, i també dels consells sectorials, mobilitat, cooperació, dona, medi ambient i altres. La voluntat del Govern és que l’elaboració del PAM sigui inclusiva, que cap persona es quedi fora del procés. Per això, incidirem en dinamitzar la participació de la pluralitat de la població de Badalona, ja sigui per edat, gènere, origen, creences, orientació sexual, condició física, etc. D’aquí la lluita contra l’esquerda digital. Tercera fase, juliol-agost, les propostes i suggeriments de la ciutadania seran validades pels serveis corresponents que informaran sobre la seva viabilitat i possibilitats d’execució, si són competència municipal, etc. Quarta fase, setembre-octubre, un cop feta la validació tècnica, el govern concreta una proposta de PAM que presenta a la ciutat. Una part es demanarà que sigui prioritzada per la població, al igual que ja va succeir amb els pressupostos ordinaris del 2016, la progressió amb el PAM és que seran propostes d’actuació en la formulació de les quals ja ha participat la població de Badalona en les fases anteriors. La cinquena fase, al novembre, presentació del PAM definitiu al Consell de Ciutat i al Ple municipal de novembre 2016. Cal destacar també qui s’encarregarà de dinamitzar el procés d’elaboració del PAM: 1. La comissió político-tècnica, formada per diferents polítics i tècnics de tots els àmbit de l’Ajuntament. La Junta de Portaveus, estarà informada regularment de la marxa i els resultats del procés. 2. El grup motor ciutadà, que serà la comissió permanent del Consell de Ciutat, així recuperarem òrgans ciutadans que han estat oblidats en anys anteriors. Per exemple, el Consell de Ciutat no s’ha reunit cap vegada en l’anterior legislatura, incomplint l’article 31 del Reglament de Participació Ciutadana del 16 de juliol del 2001, on indica que serà convocat i es reunirà com a Consell Plenari, almenys un cop a l’any, per avaluar l’exercici que acaba i debatre les propostes de l’any que comença. Com veuen, compartim l’esperit de la moció, però apostem pel model participatiu, inclusiu i de proximitat, que afavoreixi la participació de totes les persones que viuen o s’interessen per Badalona. I agraïm l’interès del grup municipal de Ciutadans pel PAM, i assegurem que els diferents grups municipals seran informats de tot el procés amb transparència, i també tenen l’oportunitat de fer-ne seguiment, assistint al Consell de Ciutat, als consells d’entitats de districte i als consells sectorials. Ara bé, ho farem amb el conjunt de la ciutadania, perquè el PAM, com l’Ajuntament, ha de ser de tothom i ha de comptar amb totes les ciutadanes i ciutadans. Per tant, senyor López, com ja veu fins al novembre no podem presentar el PAM definitiu. Per això, com a govern, no tenim cap problema en aprovar la moció, sempre i quan es modifiqui el termini que es proposa a la moció. Gràcies. SENYORA ALCALDESSA: Entenc doncs que la proposta és una esmena in voce sobre si a la moció poguéssim canviar la data no? SENYORA TALEB: Sí, els terminis que posa a la moció, modificar el mes. Seria novembre. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Yo creo que un año es tiempos suficiente para que cada regidor de cada ámbito haya estudiado su departamento, tenga claro que quiere hacer y lo presente a los ciudadanos. SENYORA ALCALDESSA: En tot cas la regidora ha explicat abastament el motiu que porta a voler fer aquest canvi al calendari i que portaria a votar a favor la moció. Però en tot cas, està a les seves mans com a persona que la presenta, acceptar aquesta esmena o no acceptar-la. SENYOR LLADÓ: Jo volia fer una breu intervenció. D’una banda felicitar l’esperit de la moció, crec que és una moció que parla d’un tema estrictament local i fa una proposta concreta. Jo crec que l’esmena que es proposava des de la regidoria de la Fàtima Taleb, era encertada perquè precisament pel que s’ha explicat no és que estiguem de braços creuats fins el mes de novembre. És que precisament fins el mes de novembre estarem molt ocupats contrastant amb la ciutadania en un procés participatiu, les propostes que tenim com a Govern, que hi són. Deixeu-me posar l’accent sobre un tema que d’obvi potser se’ns ha passat per alt. Que és que crec que ens hem de felicitar perquè un Govern de

Secretaria General


Badalona està promovent un PAM que és un Pla d’acció municipal, i això, com a tal, no havia passat. Per tant, aquí hi ha l’expressió d’una voluntat política que es convertirà en fets, que ja s’està convertint en fets, que jo crec que reportarà amb una eina que jo crec que de cara a la ciutadania, no només li serà útil per saber a on vol anar el seu Govern, sinó que serà una eina de control i una eina per exercir millor la ciutadania. I jo crec que això és important destacar-ho. I deixeu-me només apuntar que en realitat, en els diferents consells sectorials que s’han anat fent en aquests mesos, que se n’han fet molts, i se n’han recuperat i se n’han fet de nous, ja s’ha anat contrastant algunes de les propostes de Govern. Precisament jo crec que és un Govern que precisament no té por d’això, que és d’explicar què vol fer i d’escoltar la gent. El que volem fer ara és fer-ho de forma endreçada, amb un mètode, i em semblava que una bona moció amb esperit com aquesta, valia la pensa sospesar la introducció d’aquesta esmena per portar a una aprovació que li doni una força, perquè realment sí que creiem que el Ple municipal també és un espai molt important de deliberació d’aquest procés de PAM i que estaria molt bé que al mes de novembre hi poguéssim tenir una sessió, i les que calguin, específica sobre aquest tema. SENYOR FERNÁNDEZ: Només arrel de la intervenció del senyor Lladó, em sembla molt bé que contrastin amb la ciutadania quin és el Pla d’Acció de Govern, ho valorem positivament, sempre que els processos participatius per vuit hores, no costin tres mil euros, com va passar amb el tema del Gorg. Però en tot cas, dir-li que l’oposició també estem per això, per contrastar opinions, idees i projectes de ciutat, sinó l’oposició haurem de marxar a casa perquè si vostès no volem parlar amb nosaltres sobre el Pla d’acció municipal, és la nostra feina. Per tant, jo crec que és més que útil allò que proposta el senyor Juan Miguel i bastant positiu per enriquir el debat, més enllà de la contrastació que vostès facin amb la ciutadania, que ja em sembla bé. SENYORA ALCALDESSA: En tot cas, si passem a la votació, crec que l’aportació que feia el senyor Lladó posava en relleu el fet que és la primera vegada que hi haurà un PAM a l’Ajuntament de Badalona, i això penso que és important no passar-ho per alt. És a dir, això no ha existit mai i ara existirà un PAM. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Yo quiero decir que en los tiempos que he puesto he considerado un mes después de nueve meses, es suficiente para preparar una memoria de lo que se va a hacer. Y Otro mes para preparar una presentación o defensa de lo que se va a hacer, es tiempo suficiente. Y un año desde que se entra a gobernar por un período de cuatro años, es más que suficiente, pero mucho más, para decir qué se va a hacer, cómo se va a hacer, cuándo y cómo se va a medir. SENYOR MAÑAS: Només un matís senyor López, en aquest any, nosaltres ja tenim elaborada la nostra proposta de Pla d’actuació municipal. El que vol fer aquest Govern és, abans de presentar-ho, abans de fer-ho oficial, és contrastar-ho amb la ciutadania, recollir propostes, territorialitzar les propostes, i en aquest marc de debat, no exclou que això també es parli i es debati en un Ple municipal, però el Pla d’actuació municipal ja el tenim configurat, els regidors ja saben què és el que ells pensen que s’ha de fer. Però el que volem fer és tot un procés de construcció comunitària d’aquest Pla d’actuació municipal, que interpreto que vostè hi deu estar d’acord. Era només aquest matís. SENYOR LOPEZ GONZÁLEZ: Fíjese usted que esta parte del Pleno se titula Control y Fiscalización de los Órganos de Gobierno, no hay mejor control y fiscalización que lo que se está pidiendo aquí. SENYOR MAÑAS: Sí, sí estic d’acord.

Votació

S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 16, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Convergència i Unió, Partit dels Socialistes i Partit Popular. Abstencions 10, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES i Guanyem Badalona en Comú.

Secretaria General


4. Moció que presenten els grups municipals d'ICV-EUiA i Socialista en motiu del 8 de març, Dia internacional dels drets de les dones. Les dones treballem de forma remunerada o no. Fem dobles i triples jornades treballant fora de casa o a casa, o a tots dos llocs o, fins i tot, tres quan cal ocupar-se de la cura de familiars grans o amb malalties. I ho fem de manera desigual, assumint càrregues desproporcionades i que són abordades de forma discriminatòria. Això ha estat així des dels orígens de la divisió sexual del treball i, malgrat les conquestes assolides per les lluites feministes, la suposada crisi i les seves polítiques pro desigualtat i austericides ens mostren un balanç devastador sobre els drets de les dones. Un any més, hem celebrat el 8 de març, Dia Internacional dels Drets de les Dones, la Llei Integral contra la Violència de Gènere, la Llei d'Igualtat estatal, la Llei d’Igualtat catalana aprovada al juliol del 2015, la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i d'Interrupció Voluntària de l'Embaràs, la Llei de Matrimoni entre persones del mateix sexe, la Llei catalana de LGTBi, la Llei estatal de Dependència, el Pla Concilia, el Pla d'Educació 0-3, la implantació de la coeducació i l'educació per a la ciutadania…. Totes aquestes polítiques han estat eines útils per fer una societat més digna i justa i han ajudat a millorar la vida de totes les persones, especialment, de les dones. Perquè les dones només hem avançat en drets i reconeixements amb governs progressistes que han implementat polítiques transversals de gènere a totes les seves accions. La injustícia de les polítiques que han aplicat els governs de dretes a Catalunya, Espanya i Europa, encara són més visibles quan la realitat avança en un sentit contrari. És a dir, les dones tenen més estudis que els homes, però, només el 66% de les dones tenen un lloc de treball remunerat, mentre que ells s’ocupen en un 80%. La diferència en l’ocupació està causada per la manca de recursos per l’atenció de fills i filles i la pitjor retribució del sou de les dones. Les polítiques de conciliació han caigut del marc normatiu. La coresponsabilitat, però, és essencial per abordar les desigualtats. La maternitat és, per a moltes dones, l’inici de la desigualtat laboral. Els permisos per a la criança de fills i filles estan lluny d’esdevenir una política transformadora quan no són obligatoris, ni iguals ni intransferibles. Avui, la bretxa salarial és 8 punts més alta que al 2008. La crisi ha devaluat els salaris de les classes treballadores i s’ha pronunciat encara més en les dones. Les dones cobrem actualment (segons dades de 2015) salaris un 24,8% inferiors als dels homes. Mentre el sou mig a Catalunya dels homes és de 27.836€/any, el de les dones és de 20.931€. La conseqüència d’aquest fet és que les dones treballem 79 dies a l’any de forma gratuïta i que deixem de rebre entre 6.000 i 9.000€ cada any, en funció del lloc i la categoria laboral. La Organització Internacional del Treball (OIT) va alertar que Espanya és el país desenvolupat on més han augmentat les desigualtats a causa de la devaluació dels salaris i la pèrdua dels salaris que entren en una llar. La reforma laboral, les retallades salarials, la destrucció de llocs de treball, l’augment dels treballs a temps parcial han tingut efectes directes en l’augment de la bretxa salarial de gènere. Però factors com la segregació de gènere en els rols laborals i familiars, amb atribucions tradicionals a homes i dones, com la manca de recursos i serveis públics, són determinants en la discriminació per raó de gènere i la vulneració dels drets econòmics de les dones. Lluitar sempre contra el masclisme significa construir un sistema coeducatiu que garanteixi la formació en igualtat i amb valors no sexistes que fomenti noves masculinitats. Lluitar sempre contra el masclisme significa garantir la igualtat d'oportunitats laborals d'accés, manteniment i promoció, una Llei d'Igualtat salarial, i tolerància zero a l'assetjament. Lluitar sempre contra el masclisme significa defensar la llibertat d'elecció de les dones sobre la seva maternitat, reconèixer i respectar els seus drets sexuals i reproductius. Lluitar sempre contra el masclisme significa fomentar la participació de les dones a la política, visualitzar-les i incloure transversalment la visió de gènere a totes les propostes i avaluacions polítiques. Per tot això sol·licitem al ple l’adopció dels següents: ACORDS

Secretaria General


1. Declarar la justícia de gènere i les polítiques d’equitat de gènere com un eix central i prioritari en l’acció institucional de l’Ajuntament. 2. Manifestar el compromís amb la igualtat salarial i lluitar contra totes les formes de discriminació salarial i laborals que es puguin produir al municipi prenent les mesures oportunes d’actuació i denuncia davant l’autoritat competent. 3. Impulsar el desplegament i l’aplicació de les lleis catalanes d'igualtat efectiva de dones i homes i la de dret de les dones a eradicar la violència masclista, i les lleis estatals per a la igualtat efectiva de dones i homes, i la de Mesures de protecció integral contra la violència de gènere. 4. Defensar un model municipal públic que incorpori de manera transversal la visió de gènere als pressupostos, a la definició de polítiques, la seva gestió i avaluació. 5. Revertir les retallades en els serveis de benestar i de cura de les persones, especialment, en les places a l’escola bressol pública i la llei de dependència. 6. Declarar el municipi de Badalona favorable als permisos de maternitat i paternitat iguals i intransferibles. 7. Manifestar el nostre compromís amb una ocupació de qualitat i amb drets per a totes les treballadores des del moment inicial de la seva relació laboral, sense cap discriminació de naturalesa contractual, i garantir la coordinació amb la Generalitat perquè hi dediqui els recursos necessaris. 8. Treballar activament des dels serveis socials per detectar els casos d’exclusió social i pobresa, especialment de famílies monoparentals i dones grans. Implementar propostes actives d’ocupació i d’igualtat laboral, així com de promoció de les dones emprenedores del municipi. 9. Reforçar els recursos destinats a l’assessorament laboral en els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones i continuar consolidant els espais de participació de les dones. 10. Reconèixer el dret a l’acumulació del permís de lactància de les treballadores municipals, amb igualtat de gaudi dels mateixos entre homes i dones. 11. Traslladar aquests acords al govern de l'Estat, al govern de la Generalitat de Catalunya i als grups parlamentaris del Congrés dels diputats i del Parlament de Catalunya. SENYORA GONZÁLEZ: Perdó, primer a la moció voldria presentar unes modificacions, bé traurem un parell de paràgrafs en la part expositiva, a l’últim i en els acords seria l’acord número 11, li passo la moció amb les dues modificacions fetes. Només comentar, que hem tret això perquè ja que estan vinculats en temàtica podem emplaçar el debat a un altre debat amb més profunditat. SENYOR FERNÁNDEZ: Senyora alcaldessa només una d’ordre. Les parts que s’han suprimit són les que havia demanat el Partit Popular, o no? D’acord. SENYORA GONZÁLEZ: Alcaldessa, regidors-regidores, ciutadans-ciutadanes bona tarda. Bé avui tornem a estar aquí com cada any per reivindicar,bé, amb motiu del 8 de març Dia Internacional dels Drets de les Dones, tenim un dia per celebrar però 364, aquest any 365 per reivindicar els drets, si que és ben cert que hi ha una gran normativa que s’ha avançat durant els anys per arribar a un procés d’igualtat però que això només són eines útils i que a dia d’avui la situació i les dades parlen de que per poder fer una societat més justa i útil, doncs, hem de continuar treballant dia a dia, per exemple, doncs, hi ha un bretxa salarial d’un 24% de diferencia entre dones i homes, els homes amb la mateixa formació i per la mateixa feina tenen un salari superior entre 1 i un 36%. Per tant, doncs, aquesta moció l’objectiu principal és lluitar per la bretxa salarial que hi ha entre dones i homes, pels drets i les igualtats, evitar les discriminacions laborals, discriminacions en la conciliació familiar, lluitar vers el masclisme que trobem a la societat, ja que des de les administracions tenim eines com l’educació, com la sanitat. I a nivell, municipal i és el que hem presentat en els acords, el que volem és assumir un compromís per una igualtat salarial que s’impulsi un desplegament de les lleis catalanes com a tals, que el model municipal que es defensi tingui una visió de gènere reflectit en el pressupost, declarar el municipi com a favorable els permisos de maternitat i paternitat i aquests siguin iguals i intransferibles. Que es faci un

Secretaria General


treball des de Serveis Socials per poder atendre i sobretot detectar les situacions de famílies monoparentals que puguin entrar en risc d’exclusió social, i implementar polítiques d’ocupació, ja que sempre ens queixem de que moltes vegades les mocions no estan vinculades en el territori aprofitar el Dia 8 de març que reivindiquem els drets de les dones per poder aplicar-los a polítiques a nivell municipal. Moltes gràcies. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies. Alguna petició de paraula o explicació d’intenció de vot? Sí ? Sí, perdó, perdó pels que presenten conjuntament. SENYORA GALLARDO: Per no repetir, simplement agrair al Partit Socialista el detall de suprimir dos punts, precisament que no agradaven ni al moviment Feminista i ni algunes dels membres dels diferents partits que formen el Govern. Per tant, ja ho hem explicat ja ho ha explicat Teresa, que el debat, el tema és complicat i que no ens sembla convenient introduir-ho sense un debat prèviament, en una moció així tan freda. Per tant agrair-li, no vaig a repetir d’ells, no és la primera vegada que es presenta una reclamació, una moció reclamant la igualtat econòmic-social en tots els aspectes de la vida quotidiana de les dones, i per tant esperem que algun dia no sigui necessari ni 8 de març perquè malgrat a estar a dia 29 de març tots els dies són 8 de març. SENYORA AGÜERA: Hola, jo estic molt entristida i ho estic perquè estic aquí davant d’una moció que parla del Dia Internacional de la Dona i dels Drets de les Dones, i a mi aquesta moció, a mi i al meu grup municipal ens encantaria votar-la a favor perquè, evidentment, nosaltres estem a favor de millorar la situació de les dones i fem nostres les paraules de les regidores que han parlat, però clar no la podem votar a favor, i no la podem votar a favor perquè vostès s’han encarregat d’això. Em sembla molt trist que s’instrumentalitzi un tema com aquest, i dic que s’instrumentalitza perquè vostès no volien arribar a un acord i no volien que tothom es pogués sumar a aquesta moció. El que volien és fer la seva política i en el seu estil per a mi poc adient en aquest tema. I dic, que no volien que ens poguéssim sumar tots o que la poguéssim votar tots a favor perquè quan un presenta una moció en la que algunes, que conté paraules o conté afirmacions que ja sap que hauran grups que no podran fer-les seves i no la podran aprovar, doncs bé, tot està dit. A més a dir, que jo ja he intentat per altra banda que aquestes afirmacions fossin una mica més moderades o una mica més justes cap a nosaltres, no ho he aconseguit no heu volgut. Llavors, torno a repetir, us heu encarregat que nosaltres no la puguem votar a favor perquè, evidentment, no votarem a favor que es digui que nosaltres no volem el bé per les dones i vosaltres sí, Escolti, jo sóc dona i en el meu grup municipal hi ha vàries, és una mica il·lògic. Llavors, per tant ens abstindrem i jo els demanaria que, si us plau, aquests temes els tractessin amb una mica més de respecte i els hi vull recordar que la defensa dels drets de les dones no és una qüestió de partit i això nosaltres ho tenim ben clar, així que ens abstenim. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Ciudadanos votará a favor de la moción porque los acuerdos son todos justos, tenemos que trabajar por esa convivencia, por esa discriminación positiva de la mujer frente al hombre para llegar a una situación de igualdad. Entonces, los acuerdos nos parecen correctos y el voto será a favor. SENYOR SUBIRANA: Convergència i Unió votarà a favor ja que en aquest cas,doncs,ha hagut aquesta modificació de la moció i per tant el nostre vot serà favorable. SENYORA ROTGER: Bona tarda a tothom. El nostre grup també hi votarà a favor perquè estic d’acord que les polítiques s’han de fer per totes les dones sense excepció però també és cert que no totes les polítiques beneficien a les dones de la mateixa manera per tant té tot el sentit del món defensar el que es diu en aquesta moció i que no necessariament inclou a tothom, en el sentit de les beneficiaries diguessim hem de ser totes però les politiques a l’hora d’aplicar-les no són iguals si són de dretes o són d’esquerres els resultats són molt diferents per tant hi votem a favor tal i com està escrit.

Votació

S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 17, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES, Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú.

Secretaria General


Abstencions 9, del grup municipal del Partit Popular. 5. Moció presentada pels grups municipals Socialista i de Ciutadans - C's per reclamar a la Generalitat de Catalunya el reconeixement i pagament del deute amb l'Ajuntament de Badalona. Des de 2010 el volum de transferències econòmiques de la Generalitat als ens locals ha davallat un 62%. Pel que fa a les transferències que corresponen al finançament de serveis amb competències compartides i/o a serveis sobre els quals els ajuntaments no tenen competències, han baixat un 56%. Malgrat tot, els ajuntaments catalans han continuat prestant els serveis per responsabilitat política i respecte democràtic a la ciutadania. En el cas de les subvencions per inversió (PUOSC i altres) la baixada ha estat del 92%. Igualment els ajuntaments, malgrat les limitacions imposades pel govern del PP i la manca d’ajuda de la Generalitat, han continuant invertint en el necessari manteniment de les infraestructures i equipaments locals (s’han recuperat nivells d’inversió similars als anys anteriors a la crisi), ja que malgrat tot són les administracions més sanejades del país (durant el 2015, en el seu conjunt, són les úniques que varen tenir superàvit, concretament del 0,5%). En aquest context, reiteradament els consistoris catalans hem reclamat, a través de múltiples vies, a la Generalitat de Catalunya el pagament dels deutes que té reconeguts amb els ajuntaments. Es tracta en aquest cas de subvencions aprovades i concedides a obres i serveis municipals ja efectuats i que la Generalitat no abona als ajuntaments. Aquesta situació ens pot abocar a la impossibilitat de complir com voldríem amb els terminis legals de pagaments a proveïdors i ens converteix, de facto, en finançadors obligats de la Generalitat de Catalunya. Segons la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, en resposta per escrit a una pregunta sobre el deute de l’administració autonòmica respecte als ens locals, la Generalitat de Catalunya té un deute pendent a favor dels municipis que a data de 31/12/2015 ascendeix a 633 milions d’euros. Aquesta quantitat representa el 7,06% del pressupost dels ingressos totals dels ajuntaments catalans i, segons la consellera, és previst que la Generalitat faci efectiu el seu pagament durant el 2016. A més de no pagar el que deu, la Generalitat de Catalunya no està reconeixent comptablement les obligacions de pagaments envers els ajuntaments, infligint un doble càstig: no paga els deutes i no reconeix el deute real que té amb nosaltres. Moltes entitats locals hem desenvolupat i desenvolupem activitats pròpies de la Generalitat assumint per responsabilitat una activitat de suplència amb els diners del municipi. Hem rebut l’atorgament de subvencions per poder finançar inversions, hem realitzat les activitats i inversions d’acord amb els preceptes signats, hem enviat les justificacions signades pels interventors i rebem, com a resposta, el silenci. El silenci pot provocar manca de liquiditat. La Generalitat de Catalunya no ens paga. Però, en canvi, els ajuntaments hem d’abonar les factures dels nostres proveïdors en un termini de 30 dies. A més, disminueix greument la solvència dels ajuntaments. No és només que no cobrem, és que ni tan sols ens volen reconèixer que ens deuen diners. Per tant, hem d’aplicar estrictament la normativa pressupostària i, segons aquesta, si no disposem de confirmació del fet quela despesa està justificada no podem registrar el deute de la Generalitat, posant en risc l’equilibri econòmic dels ajuntaments i la continuïtat dels serveis públics. A dia d’avui, el deute que la Generalitat de Catalunya ha reconegut que té amb l’Ajuntament de Badalona és de 18.251.811,21 euros. A banda d’aquest deute reconegut per la Generalitat de Catalunya, a l’Ajuntament de Badalona també hi ha un deute no reconegut pel departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya que es correspon amb subvencions justificades per part de l’Ajuntament en conceptes d’inversió i que no han estat reconegudes.

Secretaria General


Un principi essencial en les relacions entre les administracions com a ens territorial és el PRINCIPI DE LLEIALTAT INSTITUCIONAL, i els ajuntaments, com estableix l’article 86 de l’Estatut, som un “ens local bàsic d’organització territorial i un mitjà essencial de participació de la comunitat”. Aquest principi impregna totes les nostres resolucions, convenis i acords, reconeixent a l’altre la seva autonomia, la seva singularitat i la seva capacitat com a representat de la ciutadania. Atès que la Generalitat de Catalunya manté un deute amb l’Ajuntament de Badalona que genera problemes de tresoreria al nostre municipi i suposa un empitjorament de la prestació dels serveis del nostre Ajuntament en atenció a les persones. Tenint en compte tot l'exposat, els Grups Municipals Socialista, i de Ciutadans – C’s de Badalona sol·liciten al Ple de l'Ajuntament de Badalona l'adopció dels següents ACORDS 1. Instar a la Generalitat de Catalunya a fer efectius de manera prioritària els pagaments pendents reconeguts amb l’Ajuntament de Badalona 2. Instar a la Generalitat de Catalunya a reconèixer els deutes no reconeguts que té amb l’Ajuntament de Badalona i a planificar una data de pagament. 3. Incorporar el deute pendent als ajuntaments de Catalunya per municipi al denominat “portal de la transparència” de la Generalitat de Catalunya. 4. Traslladar aquesta resolució a la Conselleria de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, a la Conselleria d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, a la totalitat dels Grups del Parlament de Catalunya i a la Presidència del Parlament. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: La moción trata no solamente de reconocer la deuda si no de poner un periodo de pago a la deuda que tiene la Generalitat con los ayuntamientos. Desde el 2010 el volumen de transferencias económicas de la Generalitat con los Entes Locales ha bajado un 62%. En el caso de las subvenciones por inversión todavía la bajada ha sido mayor. Las administraciones locales a pesar de todo eso han hecho un esfuerzo considerable para mantener los servicios, mantener las infraestructuras y los equipamientos locales siendo de hecho la administración más saneada del país, un déficit menor que las demás administraciones. Según la consejera de Gobernación a 31 de diciembre del año anterior la deuda de la Generalitat con los ayuntamientos asciende a 633 millones de euros. Pero no solamente es que se tenga esa deuda es que contablemente no se reconocen las obligaciones de pago, pasa un poco como las farmacias que a fuerza de ir debiendo dejaran de pagar un año,lo que deben. Entonces, en el caso de Badalona según una noticia salida en el diario de Badalona hace poco la deuda asciende a 18 millones de euros. Pensamos que la Generalitat gasta su dinero en otras cosas que no son importantes mientras que mantiene descapitalizado a las entidades locales y a los ayuntamientos, por eso se piden los siguientes acuerdos que son de justicia. En primer lugar, instar a efectuar de manera prioritaria los pagos pendientes y reconocidos al Ayuntamiento de Badalona, instar a la Generalitat también a reconocer también las deudas no reconocidas y a planificar una fecha de pago. Y por último, incorporar en el Portal de Transparencia de la Generalitat todas las deudas pendientes con los ayuntamientos. SENYOR PASTOR: Si tal com ha comentat el regidor López i per no repetir, i només per complimentar, és evident, que les Administracions Locals no només a Badalona si no a la resta d’ajuntaments s’han de suportar com a administració que està a primera línea de batalla, com administració que ha de sofrir en aquest cas i de patir directament aquest deute per cobrir els serveis socials i públics a la ciutadania ha de cobrir un deute que a vegades no li pertoca, i evidentment, en aquesta moció també parlem d’aquest deute no reconegut. I per altre costat, també aquest silenci de la Generalitat de Catalunya com d’altres administracions en aquest cas hi ha aquesta moció sobre la Generalitat de Catalunya que moltes vegades el que fa és deixar d’abonar la part que li pertoca i per tant l’ajuntament el que no pot fer mai és deixar de pagar per exemple a proveïdors factures amb una temporalització de 30 dies i en canvi la Generalitat fa anys i anys que deuen, doncs, una sèrie de quantitats a l’Ajuntament que fa moltes vegades que sigui insostenible.

Secretaria General


Més enllà de tot això, és a dir tenim una llei com és l’ARSAL com és en aquest cas, que obliga a l’Administració Local a tenir una certa solvència econòmica i en canvi a la Generalitat de Catalunya per exemple o altres administracions veiem com aquest període és molt més lax i les condicions no són igual d’obligatòries en aquest sentit per poder complir amb els termes. No repeteixo, jo crec que els acords ho ha llegit la Secretària, també ho ha recordat el senyor López i per tant el que demanem a la resta de grups municipals és com a Institució Local i com a municipalista en aquest sentit mirem entre tots reconèixer aquest deute i demanar-lo a les administracions que li pertoquen. SENYOR FALCÓ: Jo pensava que el Govern faria una intervenció, però... SENYORA ALCALDESSA: SÍ la podem fer. SENYOR FALCÓ: Ah, la fas de grup, val, val, ja està. Res jo, els miops són els que no hi veuen bé de lluny i aquesta és una moció miop perquè atura la vista en la Generalitat i no la porta fins al Govern Central, i aleshores ara aquí hauríem de començar el debat sobre perquè la Generalitat està com està fent també vista enrere i posant el cronograma on pertoqués i com l’Estat per les mesures que ha anat prenem els darrers anys, doncs, ha anat deixant de finançar algunes lleis que tenia l’obligació de finançar de millorar manera que no pas ho ha fet, posem per cas la Llei de la Dependència, o el transport públic a l’Àrea de Barcelona o les ajudes a les famílies amb discapacitats o tantes d’altres coses que l’Estat no ha finançat com finançava la Generalitat perquè al seu temps pogués finançar als ajuntaments. En tot cas, tot plegat forma part d’una cadena i aquesta moció crec que falla en aquesta cadena falla en l’origen i l’origen no és pas només que Generalitat hagi tingut problemes de finançament i no hagi pogut atendre segons quins pagaments en els ajuntaments. Tampoc és veritat les xifres que es diuen perquè els pagaments són molt dinàmics i el que fa uns mesos podia ser 18 al cap de dos dies podria convertir-se en 9 i al cap d’una setmana més podria convertir-se en 20 perquè tot plegat depèn de les capacitats d’obtenir transferències de l’Estat per part de la Generalitat i al seu temps,trametre-les en forma de pagament d’allò que li pertoca al govern del país. A mi em sembla que dit això, la nostra posició en aquesta moció no pot ser pas de votar-hi a favor per molt que vulguem la Generalitat pagui a la Ciutat de Badalona. De fet nosaltres moltes vegades hem ajudat a que el Govern de la Generalitat hagi pagat coses urgents a la Ciutat de Badalona. El que sí que voldríem posar de manifest és que en els darrers temps ha hagut una millorat pel que fa a la capacitat de pagament de compromisos de la Generalitat respecte la nostra ciutat, que el Govern de la Generalitat a la situació en la qual s’ha trobat en els darrers anys ha fet acords molt importants amb les diputacions amb les quatre diputacions del país, especialment amb la de Barcelona per seguir atenent pagaments que anaven directament a les economies locals i que en aquests moments la Generalitat per exemple està rebent la liquiditat corresponent als comptes de l’any 2014 respecte al que és la Llei de Finançament de les Comunitats Autònomes i en aquest cas de la Generalitat. En aquest moment del 1.400 milions d’euros que la Generalitat ha de percebre de l’Estat en funció de la liquidació del 2014, n’ha rebut 400, n’espera 1000 més. Al 2015 no sabrem com hauran evolucionat els ingressos de l’estat i els ingressos de la pròpia Generalitat però probablement aquesta liquidació pugui ser superior i al final,doncs, aquest decalatge serà el que anirà facilitant que la Generalitat es vagi posant al dia. Jo diria que està bastant al dia, diria que està bastant al dia dels deutes que té amb l’Ajuntament de la Ciutat en termes del que amb ella li triguen a pagar, quan a tu et triguen a pagar estàs a 2016 i t’estan liquidant el 2014 t’has de posar en context i per tant, t’has de posar en context i veure si és que tu també estàs trigant més de dos anys a pagar o si és que ja has liquidat el que tenies pendent del 2014 amb l’Ajuntament. Jo diria que 2014 i 2015 no sé com està ara ens ho explicaran suposo però diria que s’ha fet un esforç en aquesta línia. I al final, com a badaloní i com a persona que viu en el país i té un cert coneixement de com han anat les inversions del govern arreu del país crec que com a badalonins el Govern de la Generalitat en els darrers 5 anys, doncs, ha fet un esforç important a la Ciutat, que no és pot menystenir donada la situació a la qual estem, clar és trist dir que aquest esforç s’ha traduït en no massa volum de diners però em sembla que més o menys atendre els pagaments dels serveis que té consorciats amb

Secretaria General


l’Ajuntament de Badalona més o més a empentes i rodolons i amb moltes dificultats però menys o menys anar-los atenent i fer algunes inversions importants i comprometre’n en altres en escoles o en els laterals o en el carrer de Sant Bru o en les urgències de Can Ruti o en altres coses, doncs, em sembla que és una aportació que no pot quedar tampoc menystinguda en el debat que ara tindrem sobre la moció. La moció no votarem repeteixo per al següent no perquè no vulguem que es pagui que volem que es pagui si no perquè creiem que el focus de la moció és miop en el sentit que no eixample l’àmbit i no arriba a hauria d’arribar perquè realment aquest moció pogués tenir una certa equitat i el que deia el regidor de Ciutadans una certa justícia. SENYOR RIBOT: Bona tarda a tots, nosaltres amb la voluntat de cercar consensos, de construir consensos amb aquest Ple ens fixarem en els acords d’aquesta moció no tant en les motivacions que la composen a l’inici, però com bé diu el senyor Falcó i jo sóc miop. Miop és aquell que es fixa molt en el que té davant però el que lluny ho veu tot distorsionat, i això és el que us passa a vosaltres a vegades a Madrid, no veieu el que passa i us distorsiona. Tot i així entenem i valorem de forma positiva la moció que presenten conjuntament el Grup Socialista i el de Ciutadans i estem segurs, segurs que els seus grups parlamentaris al Congrés dels Diputats no trigaran gaire en presentar una moció totalment idèntica amb la qual estic segur que instaran al Govern Espanyol a, primer fer efectiva de forma prioritària els pagaments pendents i reconeguts a la Generalitat, a reconèixer els deutes no reconeguts i a planificar el seu pagament per pura coherència amb allò que demanen aquí, a la Generalitat. És a dir, l’únic que heu de fer és canviar Generalitat per Govern de l’Estat i canviar Ajuntaments per Generalitat. I així, la Generalitat tindrà recursos per fer front a les seves obligacions perquè entenem que tots els que estem aquí com a regidors de la ciutadania de Badalona estem obligats a defensar i treballar pels interessos, i a tots ens interessa que la Generalitat estigui ben finançada perquè estant ben finançada podrà pagar. He dit que valoràvem de forma positiva aquesta moció també perquè ens permet posar damunt la taula el fet que aquesta ha estat una de les primeres prioritats del nostre Govern. Un govern que està fermament compromès amb el país, evidentment, però per damunt de tot compromès amb els ciutadans de Badalona. Una ciutat que arrossega molts deutes històrics de totes les administracions i que cap govern fins ara els ha pogut resoldre. Per això des del primer dia aquesta administració ha articulat els mecanismes per millorar els canals de comunicació i de col·laboració amb altres administracions amb la Generalitat, amb la Diputació, amb el Consell Comarcal, amb la Mancomunitat... amb totes, sempre amb la mateixa finalitat, que totes elles coneguin la situació real de la nostra ciutat, les nostres mancances en infraestructures i els recursos que necessitem per garantir el nivell de vida que mereixen els nostres veïns. Entenem també que per resoldre el conflicte el camí més profitós sempre és el del diàleg i per això des d’aquesta administració, des d’aquest govern tenim la mà estesa a la Generalitat i la mantindrem sempre que veiem a l’altre costat una mà disposada a correspondre. També amb aquest objectiu d’aconseguir que la Generalitat conegui les necessitats de Badalona, des del primer dia tota l’estructura política i tècnica de l’Ajuntament s’ha dedicat a actualitzar els compromisos, a esbrinar quins deutes es tenia perquè entenem que la feina callada la que no surt en els titulars, la que no surt en els titulars, la més silenciosa és la més efectiva sense renunciar com ja heu vist tots en aquests mesos a les reunions de més alt nivell consellers, secretaris generals amb el president properament per fer-los entendre que Badalona és una peça cabdal en la construcció del país, el país no pot tirar endavant si ciutats com Badalona no regeixen i per regir necessitem que complexin amb els seus compromisos. El deute de la Generalitat com tots sabeu , aquests regidors, no només és amb l’Ajuntament si no implica també i fonamentalment implica també a diversos Organismes Autònoms, implica a l’IMPS i al BSA, a l’Insittut Municipal de Serveis a les Persones i a Badalona Serveis Assistencials. Amb aquests casos volem remarcar, perquè és just reconèixer l’actitud positiva i responsable de la Generalitat que tot i la seva crònica manca de recursos motivada per un finançament històricament deficient s’ha compromès a la ciutat i ha anat reduint el deute existent. Fruit de les gestions fetes des de l’Ajuntament,

Secretaria General


des de la gerència en els mesos de gener i febrer d’aquest any la Generalitat va pagar , respectivament, a gener i febrer un 1.500.000 i 850.000 euros respectivament, reduint el deute a 29 de febrer a 430.000 euros pel que fa referència a l’IMPS. Lògicament el deute, com explicava el senyor Falcó evoluciona, el deute en un parell de mesos ha pujat a un 1.700.000 euros però tot i així la feina d’estar contínuament al darrera de la Generalitat per aconseguir que calendaritzi, ja tenim calendaritzats 600.000 euros que en les pròximes 48 hores s’hauran de rebre. Pel fa referència al BSA també només un dada objectiva també el deute mirem que passava a finals dels 2015 i el deute que teníem a finals del 2014, en un any hem millorat un 10%, un 9 i escaig per cent, o sigui el deute que tenia la Generalitat ha millorat. També un deute que cal recordar que per molt que es digui són 18 milions hi ha 10 milions d’aquests 18 milions que són factures encara no vençudes, que precisament hem de vigilar. I avançant en el punt segon de la vostra moció també recordar que s’ha aconseguit gràcies a les gestions de la gerència del BSA i a la predisposició de Generalitat reconeixement un deute antic de 600.000 euros que era del 2005 al 2009 pel tema del Sociosanitari, i d’aquest reconeixement d’un deute que no estava s’ha recuperat el 90%. Finalment, pel que fa referència estricta al deute que tenen les diferents conselleries amb l’Ajuntament, aproximadament, uns 6 milions en números rodons també s’ha reduït en els últims mesos un 10%. Amb aquestes dades no volem dir que ens donem per satisfets, clarament no estem satisfets, tot i que sí que reconeixem el gran esforç que estava fent la Generalitat per posar-se al dia. Ara bé, al mateix temps que diem això també us manifestem que sempre estarem alerta i exigents a la defensa dels interessos i del deute dels nostres ciudatans. Defensa en la que estem segurs que no estarem sòls i que lluny de qualsevol demagògia i instrumentalització que de ben segur vull creure que en la defensa dels interessos dels ciutadans sense demagògia, sense política de baix nivell ens trobarem tots els regidors d’aquest Ple, perquè estic convençut que tots els regidors d’aquest Ple volem el mateix, aconseguir els màxim recursos per la ciutat i els màxims recursos pels ciutadans de Badalona, que és per el qual ens han escollit. Estem aquí per defensar els interessos de la Ciutat de Badalona, per això no podem de deixar de votar aquesta moció sense entrar en l’argumentari inicial que ja hem dit, i coincidim amb el senyor Falcó que és totalment esbiaixat i molt miop. SENYOR FERNÁNDEZ: Gràcies alcaldessa, jo la veritat és que dec ser molt miop, ho era quan governava i ho dec ser també ara, però jo crec que no cal veure tant lluny per buscar els problemes. Jo crec que els problemes estan molt més a prop del que ens pensem, quan les coses no surten bé a Catalunya, quan les coses no li surten bé a Catalunya, als que governen ara busquen les culpes a Madrid, busquen les culpes a l’ARSAL, aquesta moció parla de l’ARSAL, quan en el tema del finançament de la Generalitat a l’Ajuntament no té res a veure, doncs, quan les coses passen malament, doncs, surten malament, doncs, es culpa a Madrid. Però jo crec que, la situació a la que estem ara no és culpa de Madrid, la situació en la que estem ara és culpa d’una mala gestió dels recursos que s’han fet a Catalunya, és una mala gestió del recursos que s’ha fet a Catalunya. És haver estirat més el braç que la màniga per part d’alguns governs de Catalunya i ara tot això ho estem pagant i la pitjor forma de pagar-ho és que ho paguin també els ajuntaments, perquè al final són l’administració més feble, són l’ultima administració i són els que ara mateix estem pagant la mala gestió d’alguns que han governat a Catalunya i també estem patint, doncs, una crisi econòmica que encara no acaba de finalitzar. Però jo, a veure, i ara parlaré d’una cosa que fa un parell de mocions es proposava eliminar, la Diputació. Sense la Diputació en aquest període de govern, del període anterior les haguéssim passat molt més canutes del que ho hem passat. Perquè al final moltes vegades la Diputació arribava fins a on no arribava la Generalitat de Catalunya perquè jo no sé sí els que governen ara ho saben però la Generalitat paga tard i malament i posaria molts exemple, posaria l’exemple del BSA, posaria l’exemple del Patronat que hem viscut molt mals moments i encara ens queda per viure perquè encara la Generalitat no ha solucionat el tema del Patronat i sense la Diputació en aquest casos ho haguéssim passat pitjo. En aquell moment governava Convergència i el Partit Popular a la Diputació, després va governar Convergència en

Secretaria General


solitari però sense la Diputació en aquell moment ho haguéssim passat molt més canutes del que ho passàvem en aquell moment. Per tant, jo crec que això també s’ha de remarcar però és que la culpa no és de Madrid, la culpa d’un govern que no compleix amb els ajuntaments. Perquè a Badalona a part del deute històric dels laterals, d’escoles, de moltes coses, de moltes infraestructures i projectes de ciutats grans que ens deuen, ens deuen diners per anar tirant i això l’interventor, la tresorera en saben molt més que jo i ho pateixen com nosaltres. Al final, l’Ajuntament pateix el seu dia a dia per culpa de que la Generalitat de Catalunya no paga o paga malament i tard. I jo li diria al Govern que fa uns dies l’alcaldessa, la pròpia alcaldessa va criticar en un escrit de facebook que l’antic govern no feia reunions de treball amb el Govern de la Generalitat i jo li vaig demostrar amb moltes fotografies que aquella afirmació no era certa. Però no només hi havia reunions de treball amb consellers, hi havia reunions de treball amb directors generals amb secretaris generals, jo mateix he estat a moltes reunions, amb el Patronat per exemple m’he reunit en més de tres i quatre vegades amb directors generals per demanar-li que pagués. En aquest sentit vam tenir sempre el suport, sempre de Convergència i Unió i del diputat Ferran Falcó. Però aquestes reunions es van celebrar, es va treure profit d’aquelles reunions, per tant jo li demanaria alcaldessa que no em va contestar en aquell facebook que reconeixes que potser s’havia equivocat o que potser estava mal informada en aquell cas, però quan vostè es posava armilla reflectant per demanar a l’institut de Lola Anglada, que tinc la foto, la inauguració de la Biblioteca de Canyadó que va ser una inversió fruit de reunions de treball amb la Diputació de Barcelona, quan vostè es posava armilla reflectant aquí el govern feia reunions de treball perquè la Generalitat pagués. Vull dir que, la Generalitat té deute, el té, el va tenir i el tindrà però no parlem només d’obres de gran calat si no que parlem de manteniment de l’escoles perquè no compleix la Generalitat amb el manteniment de les escoles. I a l’Ajuntament li ha tocat moltes vegades i ara diré un paraula malsonant, igual em consta una reprovació del grup Socialista, però l’Ajuntament moltes vegades ha tingut de fer de “tonto útil” o de finançador perquè nosaltres hem fet moltes obres que no ens pertocàvem i no té res a veure l’ARSAL perquè es feia abans i s’ha fet ara. Hem finançat obres que no ens tocàvem i que li tocaven fer a la Generalitat que segueix sense complir. I això es va veure fa dos anys, fa un any i es veu ara també. Per tant, nosaltres farem una abstenció d’aquest moció no votarem a favor perquè parla de coses que no tenen relació amb aquesta moció, parla de l’ARSAL, parla de Madrid, i jo crec que el problema no el tenim a Madrid si no que el tenim molt més a prop. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies. El senyor López demana un segon torn de paraules o no és necessari? SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Referirme a la Diputación, el hecho que no exista la diputación no quiere decir que el dinero de la Diputación no exista. Los impuestos se recaudan igual, lo que pasa que irían directamente ayuntamiento para hacer frente a los servicios, o sea, que no tiene nada que ver el servicio que se da con el hecho de que exista la institución. SENYORA ALCALDESSA: Queda aclarit. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Y por otro lado, decir que los acuerdos de la moción que se presenta no hay nada ni de la ARSAL, lo único que dicen que es que se pague lo que se debe, que se reconozca la deuda y que se publique en el Portal de Transparencia. Yo creo que ahí es difícil estar en desacuerdo. SENYOR PASTOR: Celebrem que estem tots d’acord alguns, amb miopia i altres amb astigmatisme, segons si és Generalitat o és Madrid però que entre tots, vista cansada també, posem solució a aquestes diòptries i entre tots el que fem és mirar pel bé i pel bé del futur de Badalona.

Votació

S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 15, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú.

Secretaria General


Abstencions 11, dels grups municipals de Convergència i Unió i Partit Popular. 6. Moció que presenta el grup municipal de Guanyem Badalona en Comú a proposta de l'Àgora Ciutadana de Badalona per a eradicar les situacions d'irregularitat a Badalona. Una de les manifestacions més sagnants de les desigualtats que pateix la nostra societat té a veure amb la vulnerabilitat de persones estrangeres que encara es troben en situació irregular. Moltes d’aquestes persones, porten anys a Catalunya, amb treball –o petits treballs precaris– i família inserida al nostre país, infants escolaritzats, vida social activa, etc. però pateixen el efectes combinats de la degradació del mercat laboral i d’unes polítiques d’estrangeria cada cop més restrictives, que no els permeten regularitzar la seva situació administrativa. L’actual sistema d’estrangeria a l’Estat Espanyol vincula la obtenció del permís de residencia i treball, així com les successives renovacions d’aquest permís, a la existència d’un contracte de treball de 40 hores setmanals o un salari igual o superior al SMI. Aquest requisit és molt difícil d’aconseguir, per no dir impossible, en el context actual de crisis econòmica i amb una taxa d’atur que a les persones estrangeres afecta en un 35%. Tot i que és l’estat espanyol qui té la competència de lliurar els permisos de residencia i treball, les normatives d’estrangeria donen competències també a les comunitats autònomes i institucions locals per fer els informes d’arrelament –entre altres– que, en cas de no ser favorables, poden impedir la regularització de moltes famílies. En aquest sentit, el paper dels ajuntaments i de la Generalitat de Catalunya pot resultar cabdal per prevenir situacions d’irregularitat. És evident que el simple fet de no disposar de permís de residència i treball per poder treballar en condicions, col·loca les persones afectades en una situació de vulnerabilitat, i per tant amb més possibilitats de ser afectades, tant elles com les seves famílies de situacions de discriminació al mercat laboral, a centres educatius i sanitaris i a l’accés a recursos en general, a més a més de afectar a la seva dignitat com a persones. Un altre element rellevant pel que fa a l’obtenció del permís de residència i del permís de treball és l’acreditació de tres anys de residència ininterrompuda a l’Estat espanyol. Aquesta acreditació es realitza mitjançant el padró municipal. Tota persona que visqui al nostre país té el dret –i alhora l’obligació– d’empadronar-se a la població on resideix, independentment de la seva nacionalitat o condició administrativa i així poder accedir a recursos al seu municipi. Per altra banda, el padró és l’eina que permet a les administracions conèixer el nombre de persones que viuen a cada localitat i atendre les seves necessitats. Així, doncs, esdevé imprescindible cercar els mecanismes i adoptar les mesures que ens ajudin a combatre la estratificació social i la exclusió, donant la possibilitat a les persones estrangeres residents a Catalunya que es troben en situació irregular de poder obtenir papers. Això és un pas important per a que puguin millorar la seva qualitat de vida i recuperar la seva dignitat com a persones. Eliminar els obstacles administratius que dificulten la vida de les persones estrangeres que es troben en situació irregular, i poder facilitar així la seva inserció en el món laboral i el seu arrelament social és una forma d’atenuar la emergència social i alhora, poder millorar el benestar del conjunt de la ciutadania. Per aquests motius proposem els següents: ACORDS 1. Sol·licitar a les administracions competents que, atès l’actual context de crisi i d’atur, flexibilitzin les condicions per a la obtenció i renovació dels permisos de residència i de treball de les persones estrangeres. 2. Introduir els canvis necessaris en la Instrucció DGI/BSF/1/2014 per tal que els informes d’arrelament o d’integració emesos a Catalunya siguin favorables per aquelles persones que, en haver perdut la feina o en no disposar del contracte de treball requerit, es trobin en

Secretaria General


situació irregular i acreditin situació de vulnerabilitat, puguin acreditar els mitjans econòmics que exigeix la Llei i el Reglament d’Estrangeria a través de l’empara d’una entitat d’utilitat pública. 3. Fer les gestions necessàries davant el Govern de l’Estat Espanyol per a flexibilitzar la concessió de permisos de residència i de treball, sol·licitant que els informes de la Generalitat obrin una via de regularització. 4. Instar les administracions locals per tal que, en virtut de la legislació vigent, llevin obstacles, facilitin i promoguin l’empadronament efectiu de totes les persones que habiten als diferents municipis, més enllà de les condicions de residència o la situació administrativa d’aquestes persones. 5. Suprimir les taxes establertes per la Generalitat pel que fa als informes d’arrelament que depenen d’ella, instant la resta d’administracions a adoptar igual mesura de facilitació dels tràmits d’estrangeria. 6. Instar la Direcció General per a la Immigració així com la resta d’organismes competents perquè elaborin un programa de prevenció de la irregularitat sobrevinguda per mirar d’evitar que un major nombre de ciutadanes i ciutadans de nacionalitat estrangera es vegin privats dels seus permisos de residència o de treball. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies, aquesta moció va acompanyada d’una paraula, de Mohamed El Hmaidi , membre de l’Àgora , si us plau si vol prendre la paraula. Moltes gràcies. Senyor Mohamed El Hmaidi en representació de l'Àgora. Assumpte: Moció per a eradicar les situacions d'irregularitat a Badalona.

SENYOR EL HMAIDI: Bona tarda, senyora alcaldessa, bona tarda senyors i senyores regidors, entitats i ciutadans de Badalona. A Badalona hi ha un nombre elevat de persones emigrades que porten anys vivint a la ciutat, que tenen tots els requisits per a poder aconseguir un permís de residència de treball, menys un contracte d’un any. També hi ha altres persones, que després de diverses renovacions d’aquests permisos acaben perdent-los per falta d’aquest contracte. Aquestes irregularitats administratives aboca a moltes persones a una gran exclusió social empenyent-los a l’economia submergida, desprotecció jurídica,estafes d’algunes màfies empresarials. És per això, que proposem des d’Àgora Badalona que l’Ajuntament de Badalona que empadroni a totes les persones que viuen a la Ciutat independentment de la seva situació jurídica. Segon, que atorguin informes d’arrelament social favorables sense necessitat d’aquest contracte. Tercer, suprimir les taxes d’aquests informes a persones de baixos ingressos. L’ultima, és facilitar la renovació dels permisos de residència i de treball. Aprofito l’ocasió per a mostrar el nostre rebuig total a les polítiques migratòries repressives de l’Unió Europea i també el nostre recolzament a les iniciatives que s’estan fent aquí a Catalunya en solidaritat amb els refugiats i gràcies. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies, per defensar la moció regidora Eulàlia Sabater. SENYORA SABATER: Moltes gràcies, primer de tot agrair a l’Àgora Ciutadana de Badalona la presentació d’aquesta moció que recordem que amb el mateix redactat intenció va ser aprovat al Parlament de Catalunya al Ple sobre l’emergència social que es va fer el 10 de març d’aquest any amb els vots a favor de Junts pel Sí, de Catalunya Si que és Pot i de la CUP. Esperem, doncs, que avui també el Ple de Badalona aprovi aquest posicionament. I és que encara hi ha moltes persones al nostre país que propvinents d’arreu del món es troben aquí en situació irregular, una situació que conviu alhora amb la seva integració social, amb els seus infants anant a les escoles i amb un arrelament en els barris i en les ciutats. És evident que el fet de no disposar de permís de residència i de treball per poder treballar en condicions dignes col·loca a les persones afectades en una situació de vulnerabilitat, i per tant les aboca tan a elles com a les seves famílies a situacions de discriminació en el mercat laboral, en els centres educatius i sanitaris, a l’accés a recursos en general. A més a més de posar en qüestió la seva dignitat com a persones. L’actual

Secretaria General


sistema d’estrangeria vincula l’obtenció i renovació del permís de residencia i de treball a l’existència d’un contracte de treball de 40 hores setmanals i un salari igual o superior al salari mínim interprofessional. I tothom entén que en aquest context de crisis que vivint aquest requisit és molt, molt difícil d’aconseguir. Això, doncs, cal que com a societat cerquen el mecanismes que ens ajudin a combatre l’estratificació social i l’exclusió, donant la possibilitat a les persones residents a Catalunya que es troben en situació d’irregularitat de poder obtenir aquests papers. Cal apostar per eliminar els obstacles administratius que dificulten la vida de les persones que es troben en aquesta situació i poder facilitar així la seva inserció en el món laboral i el seu arrelament social. Aquestes mesures no només seran beneficioses creiem per les persones d’origen estranger si no pel conjunt de la ciutadania del nostre país i la convivència entre tots i totes, per això nosaltres el que proposem és que es voti a favor d’aquesta moció. Gràcies. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies, obrint torn de paraules o d’intenció de vot. Sí senyor López. SENYOR LOPEZ GONZÁLEZ: La verdad que es cierto que este colectivo es de los mas vulnerables teniendo en cuenta la situación económica y política actual, sin embargo pensamos que la solución no se transformará llevando a cabo estas mediada que se presentan. Pensamos que los cambios que se plantean algunos de ellos son de dudosa legalidad y por ese motivo los estudiaremos. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies. Alguna altra paraula o intervenció? Sí, senyor Jurado. SENYOR JURADO: Perdó, nosaltres no aprovarem la moció perquè està plena d’inexactituds i de falsedats. Avui, qualsevol persona en situació irregular que vulgui empadronar-se, pot fer-ho lliurament i no se li pot negar l’empadronament. I si no té domicili social posa com a domicili social l’Ajuntament de Badalona, i tenim centenars de persones empadrones obligatòriament per llei des del primer dia que arriben tinguin o no domicili social. Per tant, no és cert que l’Ajuntament tingui que permetre que s’empadronin perquè ja ho estan fent i des de fa varis anys, primera inexactitud. Segona inexactitud, en absolut és vinculant que tinguin treball per fer l’arrelament social, l’arrelament social es fa a petició de l’interessat, des de l’Ajuntament es cursa a la Generalitat de Catalunya perquè no tenim potestat per a fer-ho, perquè ho aprovin o no ho aprovin quan s’està demanat la residencia però no està condicionada a que tingui o no tingui treball, per tant, tampoc és cert el que s’està signant. Ha d’existir una relació entre la capacitat del mercat de treball de crear ocupació i els permisos de residència. Faltaria més que un país amb 4 milions d’aturats no tingui que controlar i exigir que abans de donar permisos de residencia hagi d’haver treball per aquestes persones que arribin. Que tant de bo, hagués treball per a tots també per als 4 milions que tenim en aquests moments a l’atur. I aquest és el principi general que s’aplica en tota Europa, no a Espanya. Vostès plantegen una situació difícil, hem d’obrir més portes, hem d’obrir més finestres per a que tots aquells que vulguin entrar a Europa entrin pel nostre país. Arriben, els normalitzem, els donem papers i els donem treball però els nostres s’estan anant a altres països d’Europa perquè no tenim treball a Espanya. Una altra confusió, no confonem la immigració que aspira a millorar la seva situació amb els refugiats que fugen de situacions de guerra i de persecució i amb perill de la seva vida. Avui hem aprovat per unanimitat una declaració institucional en aquest sentit. No té res a veure una cosa amb una altra, és evident que poden donar-se situacions d’integració social i arrelament diverses i que pugui haver casos en què estigui justificat el que vostès estan plantejant en la Llei d’Emergència Social, però de forma generalitzada és jugar al Monopoly, tots vostès han jugat jo vull un hotel ho poso aquí, jo vull tal ho poso aquí, això no funciona a Europa i nosaltres formen part d’Europa i estem sotmesos a les lleis Europees. Per cert, vostès volen donar competències a la Generalitat de Catalunya, que el seu concepte d’integració comença i acaba per aprendre català com si no pogués haver en català plantejaments incompatibles amb la societat democràtica. Aquí en aquesta moció només es parla de drets, no hi cap deure a executar. Jo penso que ja està bé de fer de conill d’Índies de la senyora Colau i dels seus experiments alternatius que normalment

Secretaria General


anem copiant a Badalona per part d’aquest Govern, senyor Téllez, perquè signa vostè al moció per això li ho dic no per altra cosa, com la signa vostè per això li ho dic malgrat que la hagi defensat la senyora Sabater, sap que no m’agrada ficar-me amb vostè però com la signat, doncs, li he dir senyor Téllez, no li puc dir senyora alcaldessa. A mi m’agradarà que si hi ha eleccions, que espero que no, però si les hi ha els Socialistes i Convergència presentin això al Congrés i ho defensin a la seva campanya, papers per a tothom i treball per a tothom els que estiguin en situació irregular en aquest país, m’agradaria veure’l a la campanya, no ho veuré ja ho sé que no el veure perquè això és un brindis al Sol que vostès com el tema de les diputacions l’aproven per a no complir però bé aquí està. Per tant, sense aprofundir més nosaltres no recolzarem aquesta moció perquè és que no hi ha per on agafar-la i li he dic dos o tres punts en què no són conseqüents amb el que ja estem fent, com per exemple, l’empadronament. Posa un punt “s’hauria de lluitar perquè l’Ajuntament ... empadroni” però si ja ho estem fent així fa 7 anys independentment d’on estiguin o no vinculats si és tan senzill com això. Per tant, no podem recolzar aquesta moció i ho sentim perquè crec que s’ha de donar solució a aquestes persones perquè estan al nostre país, perquè s’ha de donar solució però aquesta no és la via, senyors. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies senyor Jurado, per tant entenc que votaran en contra ?Molt bé, llavors tenim els vots en contra del Partit Popular i de Ciutadans, abstenció de Ciutadans, disculpi queda aprovada. Moltes gràcies.

Votació

S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 16, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions 1, del grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos). En contra 9, del grup municipal del Partit Popular. 7. Moció que presenten els grups municipals d'ERC-Avancem-MES, Guanyem Badalona en Comú, ICV-EUiA de suport a la connexió del trambaix amb el trambesòs per l'av. Diagonal. La precedent moció es retira per part dels grups que la presentaven. 8. Moció que presenta el grup municipal d'ERC-Avancem-MES sobre el servei de rodalies de Catalunya. A la nostra ciutat gran nombre de persones utilitzen el servei de rodalies cada dia. És per això que els continuats problemes que l’afecten han tingut una important repercussió a Badalona. Els viatgers que, cada dia, fan ús de la xarxa ferroviària de rodalies a la ciutat es veuen sovint afectats pels continuats talls en el servei, amb tots els inconvenients que aquest fet comporta. Lluny de millorar, el servei de rodalies de Renfe a l’Àrea Metropolitana de Barcelona presenta greus deficiències que cada cop s’incrementen més. El 15 de desembre passat, l’enèsim robatori de cable a les instal·lacions d'Adif va tornar a provocar caos en el servei de Rodalies de Renfe, que va afectar 60.000 persones, que van veure com quedava inutilitzada la R8 i patiren retards les R2 Nord i la R11. En total, 200 trens es van veure afectats (una de cada cinc freqüències diàries a Catalunya). El 9 de febrer, un incendi al subsòl de Barcelona va tornar a desencadenar el caos. El fum als túnels va provocar el pànic i va interrompre la circulació del nucli ferroviari de la capital catalana. Unes 100.000 persones es van veure afectades. A Badalona (on finalitza el recorregut de la R1) centenars de persones van haver de baixar per arribar a la L2 de metro (Pompeu Fabra). A causa d’això, TUSGSAL, va posar a disposició dels usuaris diversos autobusos de reforç per desplaçar-se des de l’estació de Renfe fins a Barcelona, passant per Pompeu Fabra i realitzant el mateix recorregut que la B25, fins a Ronda Sant Pere.

Secretaria General


Una altra problemàtica són els constants retards del sistema de Rodalies. Així, mentre que a Ferrocarrils de la Generalitat o al Metro de Barcelona la puntualitat assoleix un valor del 99%, a Renfe Rodalies només arriba al 94%, i encara sense tenir en compte com a retards els inferiors als 15 minuts. A més hi ha també altres problemes afegits com són, en alguns casos, la dificultat d’accessibilitat als mateixos de les persones amb problemes de mobilitat o amb cotxets de nens. L'1 de gener de 2010, el ministeri de Foment va traspassar a la Generalitat els serveis de Rodalies, tal com s'establia a l'Estatut, encara que amb dos anys de retard. El Govern de Catalunya va assumir la gestió dels trens (horaris, freqüència de pas, tarifes i informació als usuaris) i del personal. La titularitat de la infraestructura, però, va seguir en mans d'Adif, l'empresa pública que depèn de Foment i que té com a objectiu la construcció de línies de ferrocarril i la gestió de la seva explotació. El ministeri es reservava la responsabilitat sobre vies, estacions i andanes. A més, Renfe es va mantenir com l'empresa que operava el servei. L’any 2010 el govern de l’Estat va aprovar un Pla de Rodalies que preveia una inversió en millores de 4.000 milions d’euros, però no se n’ha invertit encara ni un 10%. El 2013, any, després de quatre accidents importants de trens en menys de tres anys, l’Estat es va comprometre a invertir 306 milions abans del 2016 per fer microcirurgia a la xarxa de Rodalies, sobretot en els aspectes de seguretat. Un any després el ministeri només ha executat el 2 % dels 306 milions que es van acordar el 2013 per a actuacions prioritàries i que s'haurien d'haver materialitzat el 2015. El compromís s’ha dilatat fins al 2018, i els 152 milions previstos per invertir el 2015 es van convertir en 30 en el redactat dels pressupostos de l’Estat. En aquest sentit, per exemple, cal destacar que la major part dels 395 furts de cable de coure que han patit les línies de rodalies els darrers anys han estat facilitats per la mala execució de la seva col·locació, en cables estesos per la superfície del balast, a la vista dels malfactors, o en arquetes i cunetons sense tapes, o amb tapes d’obertura fàcil. En definitiva, no s’han fet obres de protecció del cablejat que garanteixin una mínima protecció contra el furt. El problema real, però, és que Renfe només és responsable del 30% de les incidències de Rodalies, i la resta són culpa de la infraestructura, és a dir, d’Adif. Però tal com es va fer el traspàs de la gestió, el Govern de Catalunya només té potestat per sancionar Renfe, però no Adif. En tot cas, les estadístiques comparatives entre Renfe Rodalies, els Ferrocarrils de la Generalitat i el Metro de Barcelona demostren que quan la gestió de vies, estacions, andanes, trens i servei estan unificades, i en mans d’una unitat de gestió pròxima al ciutadà que serveixen, el servei públic al ciutadà és més eficient. Urgeix, per tant, l’assumpció plena de tot el servei de Rodalies de Catalunya per una única autoritat catalana, que assumeixi la titularitat de les infraestructures ferroviàries i de la unitat de gestió que, dins de l’empresa pública Renfe, s’ocupa de gestionar el servei de rodalies, així com els recursos i finançament que faci possible la prestació d’un servei de qualitat. Per aquest motiu proposem els següents Acords: 1. Instar el govern de l’Estat a fer efectiu el traspàs del servei de rodalies i regional al govern de Catalunya, incloent-hi les vies, estacions, infraestructures, material mòbil, unitat empresarial de gestió i el finançament suficient per poder prestar un servei de qualitat. Així com l’aportació econòmica per a realitzar totes les inversions necessàries que a data d’avui no s’han realitzat per part d’Adif. 2. Demanar al govern de la Generalitat que assumeixi plenament aquest servei i, un cop obtingut, realitzi un pla de contingència que solucioni les mancances d’infraestructura de Rodalies i un pla de gestió que elevi l’estàndard de prestació del servei de Rodalies als que actualment ofereixen el Metro o els FGC.

Secretaria General


3. Comunicar aquest acord a tots els grups polítics del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats, al Departament de Territori i Sostenibilitat, al Ministeri de Foment i a la ciutadania, en aquest darrer cas a través dels mitjans de comunicació municipals. 29 de març de 2016. SENYORA ALCALDESSA: Molt bé moltes gràcies, passo la paraula al senyor Oriol Lladó. SENYOR LLADÓ: Molt bé, us apunto un parell de dades són extretes de l’enquesta Mobilitat Quotidiana al 2006 per tant és una mica antigues, però són les que hem trobat i les dades ambientals 2014 aquestes són més recents i potser ens poden servir però en tot cas per situar una mica el context de quan parlem d’aquesta moció sembla que parlem d’una cosa que apunta fora de la ciutat i en realitat està apuntant a dins i està apuntant a la quotidianitat de moltes persones perquè cada dia hi ha 10.000 persones que pugen o baixen a l’estació de Renfe de la ciutat cada dia. Més d’un 15 % dels desplaçaments a la ciutat en transport públic són fet en aquesta modalitat de transport, el tren. I per tant, estem parlant, doncs, d’un mode de transport que a la ciutat és utilitzat per moltes persones, que malauradament l’actual sistema de gestió no ha resolt, entenem que satisfactòriament el que ha de ser un servei públic i tenim exemples en el nostre país, doncs, del qu es un servei públic que respon realment a les necessitats de la gent com el metro, com els ferrocarrils de la Generalitat, i en canvi Renfe, dons, no ha acabat de trobar la manera malgrat en el seu d’haver-hi un traspàs que va ser insuficient i mal resolt i per tant, doncs, aquí el que demanem és que de la mateixa manera que són capaços de gestionar correctament el metro, els ferrocarrils puguem fer-ho amb el tren. En aquest sentit, doncs, volem lligar i això és que lliga la moció les competències en el finançament i entenem i amb això acabo perquè volia ser breu perquè crec que ja s’explica prou bé i si sou usuaris, doncs, del tren també sabreu de què parlo, que aquí parlem d’una banda, comoditat, això és el de menys, aquesta incomoditat es tradueix ben sovint també en pèrdues econòmiques tant dels autònoms, freelance ..etc que les pateixen directament com també les empreses que massa sovint es veuen perjudicades per incidències que van molt més enllà del què és raonable. Incidí també que tenim alguns problemes de gestió d’infraestructura que aquí és on ADIF és responsable el tema del manteniment de les vies on es va fer una gestió des d’Espais Públics ara tot just a fa unes setmanes però és un tema que ha clamat i clama al cel encara i hi ha un tema també no resolt de temps, d’accessibilitat a l’estació de tren que creiem que caldria abordar. Per tot això ens sembla que és una moció que és raonable, que respon a una necessitat i a una situació, doncs, que perjudica molt als nostres conciutadans fins i tot ens perjudica a nosaltres perquè molts són usuaris del servei públic, i que el que demanem és una cosa que funciona perquè funciona en altres modes de transport com els ferrocarrils i el tramvia. Res més i res menys. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies, senyor Lladó. Obrim torn de paraules, per manifestar intenció de vot. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Nosotros compartimos la preocupación porque la red de ferrocarriles tiene serios problemas de infraestructuras, también de financiación pero optamos porque el modelo tiene que ser un modelo coordinado entre el Estado y las Comunidades Autónomas para que tenga una visión de futuro y pueda adaptar las estructuras a la realidad de cada momento por eso en este caso nuestro voto será de abstención.

Votació

S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 16, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions 1, del grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos). En contra 9, del grup municipal del Partit Popular.

Secretaria General


10. Moció que presenta el grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa en relació a la situació del Jutjat de Família que dóna cobertura als municipis de Badalona, Sant Adrià del Besòs i Montgat.

Els ciutadans i ciutadanes de Badalona, Sant Adrià de Besòs i Montgat per fer tràmits relacionats amb separacions, divorcis, adopcions, pensions d’aliments, incapacitacions o tuteles han d’acudir al jutjat de Primera Instància número 7 de Badalona, especialitzat en família i incapacitats. Aquest jutjat ja es va crear l’any 2009 amb una enorme càrrega de treball ja que atén en solitari aquestes tres ciutats, entre elles Badalona tercera ciutat en nombre d’habitants de Catalunya. L’any 2013 es va quantificar la càrrega de treball del jutjat i ja suposava un 222% per damunt del mòdul ordinari de treball dels jutjats especialitzats en família. Des de llavors i amb la crisi econòmica, la situació s’ha agreujat. Hi treballen 10 funcionaris, un lletrat judicial, un jutge permanent, i un altre que fa un reforç parcial. Amb aquesta dotació i aquestes càrregues es impossible donar un servei de qualitat que respongui en temps raonables a problemes de parella, d’aliments, de protecció dels menors, discapacitats i persones en circumstàncies molt vulnerables, hi ha resolucions vitals per la situació de les persones i famílies que triguen més d’un any en sortir amb els prejudicis econòmics i/o psicològics que això comporta, La situació ha esdevingut absolutament insuficient i sense dubte, el servei públic que reben els ciutadans i ciutadanes de Badalona, Sant Adrià i Montgat no arriba a la qualitat i agilitat que aquest tipus de matèries sensibles requereixen, divorcis, separacions, execucions alimentaries i pensions, incapacitats etc etc que fa insostenible la situació. Les queixes de ciutadans i professionals són constants i qui les pateix principalment en primer lloc els ciutadans i ciutadanes i els treballadors i treballadores de justícia. Davant aquesta situació el Departament de justícia ha demanat la creació d’un nou jutjat permanent. Però, amb la conjuntura actual, són imprescindibles mesures de reforç immediates que no es poden demorar més. CCOO treballem per a la protecció dels drets de la ciutadania i també dels treballadors i treballadores afectats. En aquest sentit hem impulsat diverses iniciatives, i ara, demanem a tots els grups municipals que recolzeu aquesta MOCIÓ i porteu a terme totes les mesures al vostre abast per tal d’assolir un servei públic de la justícia suficient i de qualitat en matèria de família i incapacitats. Per a això proposem al Ple els següents: Acords: 1. Que com a mesura de protecció i garantia dels drets dels ciutadans i ciutadanes de Badalona, Sant Adrià de Besòs i Montgat i com a Plé de l’Ajuntament de Badalona, hem decidit aprovar aquesta Moció demanant la resposta urgent de la Generalitat de Catalunya a través del Departament de Justícia amb la dotació de mitjans materials i personals suficients per a posar immediatament en funcionament un jutjat de família provisional mentre no es construeixi un edifici que aglutini tots els serveis judicials de Badalona. 2. Donar trasllat dels acords d’aquesta moció al Ministeri de Justícia de l’Estat, a la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, al TSJC, al grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona. ALCALDESSA: Moltes gràcies. Aquesta moció té una paraula demanada per part de la senyora Eva Escribano Cuesta representant de la Secció Sindical de Justícia CCOO, aquí agraïm que prengui la paraula. Senyora Eva Escribano Cuesta en representació de la Secció Sindical de Justícia CCOO. Assumpte: Moció en relació a la situació del jutjat de Família que dóna cobertura als municipis de Badalona, Sant Adrià del Besòs i Montgat.

Secretaria General


SENYORA ESCRIBANO: Moltes gràcies. Bona nit. Senyora alcaldessa, senyores regidores i senyors regidors. En primer lloc agrair al grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa la presentació de la moció. I dir-los que el que estem demanant aquí és la protecció pels ciutadans i ciutadanes de Badalona de Sant Adrià del Besòs i de Montgat, particularment aquí de Badalona, que es veuen atesos per un model insuficient de jutjats de família en aquesta població. El jutjat de família de Badalona, a Badalona hi ha 5 jutjats penals, 7 jutjats civils, i un jutjat de violència sobre la dóna. El jutjat número 7 de Badalona, civil, és el jutjat que atent els assumptes de família d’aquestes tres poblacions. Totes les separacions, tots els divorcis, totes les pensions d’aliments, totes les tuteles, totes les incapacitats, i tots els assumptes que posteriorment es produeixen en relació a tots els ciutadans i ciutadanes d’aquests tres municipis han d’atendre’s en aquest jutjat. Jutjat que està atès per 11 funcionaris i funcionares, vuit dónes i tres homes, una lletrada de l’administració de justícia i una magistrada. Únicament aquesta plantilla per a tots els assumptes que es plantegin en aquests temes. Com es poden imaginar es tracta de qüestions essencials en la vida quotidiana de les persones que a vegades no solament tenen una incidència en la seva vida, sinó que després al llarg de molts anys perquè el tema de la pensió d’aliments, com segur que se’ls ocorre a tots els presents, dura molts i molts anys, en els quals hi ha molts canvis a la vida de les persones, per tant són molta quantitat d’incidències les que es produeixen. Ja a l’any 2013 un informe del Consell General del Poder Judicial afirmava que el jutjat de Badalona de família atenia un 222% per sobre de la seva capacitat, del mòdul ordinari que s’esperava de la resolució de problemes d’aquest tipus de sentències i assumptes judicialitzats. En el 2016 se’ns dubte aquest número és més greu, des de l’agrupació de justícia de CCOO, ja fa més de 6 mesos, que en protecció tant del ciutadans i ciutadanes que veuen el seu dret a una atenció per part d’un servei públic essencial força mermat, i també en defensa dels drets treballadors i treballadores d’aquest jutjat que estiguin en una situació més que precària, treballant moltíssim i amb una situació de tensió emocional perquè són gent de la població i que atent amb moltíssim responsabilitat als seus conciutadans, doncs veiem com van passant els mesos i davant la petició que es crea un jutjat nou a Badalona de família doncs no hi ha una resposta suficient. Ens consta que la Generalitat de Catalunya i el Departament de Justícia ha demanat la creació d’un nou jutjat però això entre a formar part de la planificació global per tot Espanya de jutjats i tribunals. Mentre està dins de la seva capacitat la de crear un jutjat provisional, i això és precisament allò que li estem demanant. Ens consta que ho pugui fer, sabem que ho ha fet en altres poblacions i ho demanem per Badalona en defensa dels ciutadans i dels seus propis funcionaris. Hem de dir també que a partir de mitjans de l’any 2015, d’implantació d’un nou sistema informàtic del tot ineficaç ha fet que els problemes siguin encara més greus, molt més lent el mètode de treball, i que la inexistència de un únic edifici judicial i tres seus judicials com existeixen a Badalona, doncs també fa que sigui encara més complicat aquest servei de primera necessitat per tant els demanem el seu suport perquè es creï un nou jutjat provisional, mentre no se’n creï un definitiu. Gràcies. ALCALDESSA: Moltíssimes gràcies. Havíem llegit ja el resum de la moció? Sí? Doncs senyor Mañas. SENYOR MAÑAS: Jo com a grup proposant de la moció, senyora Escribano, vostè ho ha explicat molt bé però li volia fer un agraïment i dues coses que vostè no ha dit. L’agraïment ve relacionat amb les dues coses que diré. Vostè com bona sindicalista del sector de serveis públics de Comissions Obreres el que ha fet avui aquí és defensar els interessos globals de la ciutadania i no interessos laborals concrets, perquè afortunadament ho vull dir els serveis públics les federacions de serveis públics de Comissions Obreres acostumen a fer-ho, parlar de l’interès general de la ciutadania i no de la seva reivindicacions laborals concretes. I per tant jo sí que parlaré de la gent que treballa al Departament de Justícia i faré una reivindicació. I és que molt sovint ens oblidem que els equipaments judicials també són equipaments, i són tan importants com les escoles, com les biblioteques, com els hospitals, com els centres d’assistència primària perquè també hi passem tots els ciutadans

Secretaria General


i ciutadanes algun cop de la nostra vida o varies per algun equipament judicial, i perquè cada dia hi treballen centenars de persones. I faig aquesta reflexió per explicar que en els darrers deu anys s’han construït edificis judicials centrals nous de trinca a Hospitalet, a Sabadell, a Terrassa, a Mataró, a Santa Coloma de Gramanet, i encara estem a l’espera que això passi a la ciutat de Badalona. I per aquest motiu el nostre grup municipal vam fer una petita modificació a la proposta que ens feia Comissions Obreres que era dir, nosaltres no parlem d’una ubicació provisional un altre cop més per un altre jutjat de Badalona, el que volem és que qui li pertoca construeixi per fi com tenen Mataró, Sabadell, Hospitalet, Santa Coloma o Terrassa un edifici central de tots els equipaments judicials de la ciutat. I per últim, vostè ens ha parlat del 222% més de càrrega que el jutjat número 7 de Badalona atent. I també volia fer un esment que vostè tampoc ha fet que és que fa aproximadament dues setmanes, tot just abans de Setmana Santa la Generalitat de Catalunya, el Govern de la Generalitat de Catalunya, ha comunicat que no convocarà les oposicions als cossos judicials, que no paga la Generalitat, que té la dotació pressupostària que ve del ministeri i que està compromesa per pagar-la, i el Govern de la Generalitat es nega a convocar aquestes oposicions. Gràcies per la feina que fan i comptin que ens tenen al seu costat per reivindicar un edifici digna de l’equipament judicial a Badalona. Gràcies. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Yo no pediría tanto como pide el señor Mañas, me conformo con que se abra un nuevo juzgado y que le den el personal que necesitan para atender ese juzgado. Si hay algún edificio que esté vacío y que se pueda aprovechar, pues a lo mejor nos ahorramos dinero y no hace falta crear un edificio nuevo. Totalmente de acuerdo con lo que han dicho por lo que yo he podido informarme el periodo de espera para divorcios y separaciones en Badalona puede ser de un año cuando hay otros municipios que en un o dos meses tienen resuelto el tema. Hay que pensar que en estos casos se dictan medidas cautelares que afectan a niños, y que esos niños viven con esas medidas cautelares durante un año. Tenemos un problema importante que hay que resolver, por lo tanto la propuesta de Ciudadanos coincide con la que se plantea votaremos a favor de esta moción, que es muy bienvenida, y proponemos que exista el juzgado provisional, que exista un juzgado definitivo lo antes posible con la plantilla que necesita para ser atendido y lo del edificio ya veremos. SENYOR JURADO: Jo estic totalment d’acord amb vostè senyor Mañas, que la construcció dels jutjats és una deute històrica de la Generalitat de Catalunya des de fa més de deu anys, on es va fer una sessió pública del terreny que ja el té, que és on hauria d’anar el Corte Inglés, en teoria. I que des de aleshores es van tanca les finestretes i Badalona ha quedat aïllada en aquest aspecte. Jo estic d’acord amb vostè en exigir el compliment de la deute i del compromís de fer uns nous jutjats a Badalona. Però veurà vostè, encara que demà ens diguessin que sí, no estarien fets fins després de 4 anys, per tant el que no podem obviar és que és necessari a de més posar en marxar un segon jutjat de família d’una ciutat i d’un entorn de més de 300.000 habitants, quan hi ha poblacions com Santa Coloma o Mataró que té dos jutjats de família. I perquè sóc conscient, a nivell personal, que sentències de mutu acord de divorci triguen 8 i 9 mesos en ser considerades, quan són de mutu acord, quan no hi ha ni litigi. I això no és pot permetre. Ja no es tracta d’agrair als professionals que estan treballant per sobre de les possibilitats i en males condicions es tracta d’exigir aquell qui té competències, que és la Generalitat de Catalunya, que posi un segon jutjat de família provisional ja. I mentre seguir lluitant per aquest edifici. Per tant que sigui benvingut demanar precisament que es posi en marxa un segon jutjat de família a la nostra ciutat, que ja toca fa més de 8 anys que hauria hagut de posar-se en marxa, i demanar també el compliment del compromís, un més dels equipaments que no s’han fet des de fa més de 10 anys. Comptin vostès amb el nostre vot. ALCALDESSA: Moltes gràcies, m’havia demanat la paraula el senyor Lladó. SENYOR LLADÓ: Sí, molt breument, explicar que pel que sabem i pel que hem parlat amb el Conseller de Justícia són plenament conscients del fet de la precarietat absoluta i que més enllà de la nostra ciutat que ho patim, també és un fet tristament conegut en l’àmbit judicial fora de la ciutat. És evident que hem de fer pressió perquè no n’hi ha prou en què

Secretaria General


en siguin conscients i ho tinguin al capdamunt de la llista. Però que en tot cas pel què ens diuen doncs això és un tema que tenen a l’agenda, que han començat a fer alguna gestió per exemple de reforç de personal, amb el secretari general de l’Administració de Justícia del Ministeri de Justícia que és qui en definitiva depèn algunes de les decisions pel que afecta al personal. I en tot cas reforçar aquesta idea que tenim dos temes, un que afecta i que requereix una solució provisional i una solució al màxim d’immediata, i l’altre que és més de fons però a la qual no hi hem de renunciat i hem de tenir situat allà on pertoca, i és que la ciutat ha de tenir una concentració i dignificació de l’espai d’atenció de serveis judicials que està a un lloc on realment ara no li pertoca, que tenim un molt mal servei que pateixen molts i molt ciutadans i molts i molts treballadors d’aquest sector. ALCALDESSA: Moltes gràcies. Per tant entenc que l’aprovem per unanimitat. Sí, moltes gràcies. Si vol tornar a parlar té dret a rèplica. SENYORA ESCRIBANO: Simplement agrair-los el suport a la moció. I indicar que el tema de l’edifici judicial va més enllà de la simple qüestió que sigui més còmode que estigui en un sol edifici, sinó que la pròpia organització del sistema que permet un sol edifici, genera moltes més complicacions en tres edificis, sigui un edifici nou o no ho sigui, però una sola dotació facilita el servei. I en relació al que ha dit el senyor regidor d’Esquerra Republicana simplement indicar que fa més de 7 mesos que hem fet constar la necessitat d’una mesura urgent i imminent, la última carta demanant explicacions és del dijous i sembla ser que serà imminent però per cada nen sense la seva resolució, o per cada incapacitat sense la seva resolució, cada dia és imminent, només cridar l’atenció sobre això. Gràcies.

Votació

S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26. Torn obert de paraules

Totes les persones que havien demanat intervenir al Ple ja han fet ús de la paraula en el transcurs de la sessió, a excepció del senyor Ricard Riol, que en haver-se retirat la moció de suport a la connexió del trambaix amb el trambesòs per l’avinguda Diagonal, no fa ús de la paraula. En aquet moment el regidor Ferran Falcó i Isern surt del Saló de Sessions. Precs i preguntes SENYORA ALCALDESSA: Passaríem al torn de les preguntes, recordem que són un màxim de tres preguntes per grup, d’acord? Llavors, senyor López té una pregunta, el Partit Popular ha aixecat la mà tres persones, per tant entenc que seran tres preguntes. Aquí també tindrem una. Comencem pel senyor López. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Bueno, yo primero pedir respuesta a dos preguntas hechas en Plenos anteriores que no las he recibido. En el Pleno del 26 de enero, pregunté o pedí que se me proporcionase por escrito la información sobre intervenciones y atestados de la Guardia Urbana del año 2015 eliminando la información que pueda ser confidencial, no he recibido respuesta. En el pleno del 23 de febrero, le pregunté al Gobierno Municipal el nombre de las personas responsables de las áreas, servicios y departamentos en el nuevo organigrama administrativo del Ayuntamiento, no he recibido respuesta. SENYORA ALCALDESSA: Però està penjat, això està penjant. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Que no he recibido respuesta por escrito. Ustedes me dijeron, le responderemos por escrito.

Secretaria General


SENYORA ALCALDESSA: Sí, val. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: No he recibido respuesta. SENYORA ALCALDESSA: Val, acabi. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Y ahora tengo un ruego. En el mes de marzo aproximadamente unos 300 alumnos de sexto de Primaria de diferentes colegios de la Ciudad no han podido asistir a un circuito de bicicletas que se venia haciendo desde hace años en el aparcamiento del Decathlon, según la información recibida estas practicas se han anulado por falta de mantenimiento de las bicicletas y los niños no pueden hacer uso de ellas por el peligro que supone montarse en un vehiculo que no ofrece la garantía. Si no se lleva a cabo el mantenimiento de esas bicicletas en los próximos días en abril y mayo otros 600 alumnos volverán a quedarse sin efectuar esta actividad. Esta actividad se ofreció en el mes de junio y septiembre a los colegios, los cuales tuvieron el compromiso de realizarla. Nos sorprende que el Ayuntamiento no tenga previsto el mantenimiento de estas actividades y que no efectúe el mantenimiento del material pertinente para que continúe realizándose. Por tanto el ruego seria que por favor mantengan las bicicletas para que los niños de 6º de Primaria puedan continuar haciendo esta actividad. SENYORA SABATER: Si miraré què passa, però no em consta cap activitat escolar que inclogui unes bicicletes de manteniment de l’Ajuntament, jo ho preguntaré. SENYORA ALCALDESSA. És de Seguretat. SSENYORA SABATER: Ah, com ha dit escolar. SENYORA ALCALDESSA: És un programa d’Educació Viària. Val, fem totes les preguntes si us sembla i després fem les respostes, d’acord. SENYOR FERNÁNDEZ: Si la meva pregunta dirigida a l’alcaldessa, és hem assabentat avui per la premsa amb la corresponent foto de què l’alcaldessa ha visitat avui el Parlament de Catalunya i ha presentat juntament amb 3 grups polítics una proposta de resolució sobre el tema de la C-31, l’ha presentat amb el grup de Junts pel Sí, Catalunya Si que es Pot i la CUP si no m’equivoco, o si no ho dic malament. Jo voldria preguntar a l’alcaldessa si no compta amb el Partit Popular per això en qualitat de què ha presentat aquesta proposta de resolució, però entenc que si l’alcaldessa en teoria és l’alcaldessa de tots hauria de comptar amb l’opinió i potser amb el consens del Partit Popular també per visitar el Parlament i demanar la realització d’un projecte de ciutat tan important com és la permealització de la C-31, perquè potser fins i tot l’haguéssim acompanyada. Per tant, jo voldria preguntar aquesta visita ha estat buscada d’aquesta manera i per tant no es compta amb el consens del Partit Popular o ha estat una visita política, estrictament política de partit polític i s’han utilitzats mitjans públics per anunciar aquesta visita. SENYORA ALCALDESSA: Següent pregunta, després les contestem totes. SENYOR RIERA: Bé senyora alcaldessa, la primera, vull felicitar al senyor Mañas felicitar-lo efusivament perquè veig que en llegeix La Razón, el que fa pensar que és una persona recuperable. I a continuació, li faré la pregunta al senyor Mañas que bé, que com està la famosa promesa i anunci que va fer de la municipalització del servei de neteja d’edificis, i recordar-li, no sé el que hem contestarà però recordar-li que no solucionar aquest tema de la neteja d’edificis li està costant a l’Ajuntament 600.000 euros que són bastants dinerets, el senyor Téllez ja em mira amb bona cara, 600.000 euros, 2 euros per hora com a mínim i per tant jo crec que és una quantitat suficientment important com perquè aquest tema es desencalli, es solucioni i municipalitzi vostè complint el compromís que va adquirir, però li pregunto tot sovint però no rebo resposta. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies, el senyor Jurado. SENYOR JURADO: Si, jo voldria fer-li una pregunta però abans un prec, dir-li que vaig demanar per escrit ja fa quasi un mes l’enquesta que es va fer en la zona Sud sobre el tema social, vostè es va comprometre a enviar-la i encara la estem esperant. Però la pregunta que volia fer-li és molt senzilla, és vostè conscient de què en aquests moments estan patrullant persones a la zona Sud de Badalona en cotxes davant l’absència de

Secretaria General


Guàrdia Urbana que segons diuen ells estan autoritzats per caps de Guàrdia Urbana que segons diuen ells estan autoritzats per caps de Guàrdia Urbana. Li ho dic perquè si pregunta vostè a Guàrdia Urbana en el Polígon Sud s’han detectat dos vehicles tot terreny amb persones d’origen xinès que estan patrullant per garantir la seguretat de les seves naus i quan els va parar la Guàrdia Urbana i per tant ha de tenir coneixement li van dir que estaven autoritzats per els caps de Guàrdia Urbana, li agrairia, si us plau, s’informés i que m’ho digués per escrit, però la realitat és que hi ha actes en les quals se’ls ha parat i està passant el que li he dit, i això és greu en aquesta ciutat. SENYORA GUIJARRO: En primer lloc, un prec una mica en la línia del què comentava el regidor Juan Fernández i és el fet que hem assistit amb certa perplexitat aquest matí, bé, al fet de què es registrés una PR, una proposta de resolució sobre la C-31 de la qual el nostre grup parlamentari de manera inicial s’havia manifestat a favor de signar-la i de fet tinc un e-mail del nostre grup parlamentari en el qual se’ns convida i a l’inici de març i fins i tot hi ha les signatures del nostre diputat Jordi Tarradas i de la nostra portaveu. I, finalment, bé pel que sigui els nostres diputats no l’han registrat, no han estat cridats a enregistrar-la. El prec és en el sentit d’un tema tan important de Ciutat i en el que segurament tots hi estarem d’acord, doncs, que es faci extensiu a la resta de persones. Sé que després, a posteriori, després de la nostra reclamació han visitat al nostre diputat Raül Moreno i entenc que el també els hi haurà expressat el fet de què ens hagués agradat poder enregistra aquesta PR amb el govern en un tema com aquest que és el de la C-31 i el prec seria aquest, que obrim el ventall amb temes capitals com és aquest. I la pregunta seria la següent i és arrel d’un twitter de fa 20 minuts de l’Associació ABB2005, són usuaris de la instal·lació del poliesportiu de Bufalà i cito textualment “Dintre de poc hi entrarem a les fosques. Ajuntament de Badalona les promeses s’han de complir, sense llum sense dutxes”. Per versió de l’entitat en el seu moment saben que l’equip de govern i em sembla que vostè senyora alcaldessa també el mes de desembre els va visitar els com a usuaris de la instal·lació els hi van donar la informació de la poca o escassa qualitat del llum perquè no funcionen alguns dels llums d’allà i els problemes de dutxes que hi ha sense aigua, volia saber si ja estem començant gairebé el mes o hem començat el mes d’abril si hi ha alguna planificació sobre reparacions sobre aquestes deficiències que té el poliesportiu de Bufalà doncs quedin solucionades com es va comprometre el Govern al mes de desembre. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies,i alguna pregunta més o algú altre prec?. No, val. A veure, després si algú mes vol prendre la paraula jo contesto breument. Senyor López sobre el tema dels atestats de l’any 2015 sense les dades personals entenc que tornaré a requerir a la Guàrdia Urbana quina és la dificultat per la tramesa d’aquesta informació perquè en principi suposo que és el volum o el que sigui però no tinc resposta per quin motiu encara no s’ha fet però tindrà la resposta. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Una de las preocupaciones de los ciudadanos es la seguridad para poder medir esa seguridad queremos saber lo que pasa. SENYORA ALCALDESSA: En tot cas, només recordar que la informació, els atestats que diàriament s’emeten de la Guàrdia Urbana són uns informes escrits que contenen tota una sèrie d’informació que no es pot fer pública per protecció de dades. Per tant, treure aquesta informació i fer un altre informe sense aquesta informació és un volum de feina molt quantiós, però en tot cas ja li dic que li donaré la resposta complerta. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Se reúnen mensualmente, según me consta, mensualmente se reunen. SENYORA ALCALDESSA: Escolti, és que no sé que m’està dient. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Si un regidor de l’Ajuntament quiere saber cual es el estado de la seguridad de la ciudad. Mensualmente sé que se reúnen los Mossos d’Esquadra, la Policía Municipal en cada ayuntamiento. SENYORA ALCALDESSA: Però aquesta informació, només per aclarir-li que ni tan sols, és a dir nosaltres no podem fer un ús generalitzat d’aquesta informació. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Yo no pido datos.

Secretaria General


SENYORA ALCALDESSA: És una informació que conté molta informació privada, de dades que no es poden fer públiques, no es poden repartir. SENYOR LÓPEZ: Cuántos delitos de tal naturaleza, dónde se han producido?, pero eso no es dar ningún dato privado. SENYORA ALCALDESSA: Aquesta informació que vostè demana, una cosa és això que vostè ha demanat, que jo li diré tècnicament quin és el motiu que encara no se li hagi facilitat, però el que vostè està demanant serà la que la propera Junta Local de Seguretat que es reunirà molt aviat, aquesta si que és una informació que reuneix la Junta Local de Seguretat i les dades es fan públiques i són tot aquests tipus de dades que vostè està demanant sobre informes delictius de la Ciutat que proporcionen les diferents policies. Es fan resums oficials i es fan dades oficials que es publiquen i es posen en coneixement de tothom. Vull dir que són dues coses diferents. Una cosa és el que vostè demana que és la informació diària durant tot un any, que és una informació de un gran volum, que jo crec que tècnicament és una mica difícil de poder-la generar, però en tot cas li donaré la explicació concreta de per quin motiu no se li ha donat fins ara. Sobre la informació dels tècnics concrets, crec que està penjada a l’organigrama, no sé si el regidor?. Sí. I el tema aquest de les bicicletes, si que és cert que ha succeït que no s’ha pogut fer el Programa d’Educació Viaria. Jo mateixa he demanat també la informació i m’estan preparant un informe exhaustiu de per quin motiu no havien pogut preveure aquest manteniment a temps perquè no hagués passat que s’hagués anul·lat el programa quan ja s’havia ofert al començament de curs. Li passaré per escrit tan bo punt la tingui jo mateixa. El de l’Educació Viària ho farem extensiu a tothom. Sobre el tema del Parlament, només en tot cas, evidentment jo no he presentat cap proposta de resolució perquè jo no tinc cap capacitat per presentar una proposta de resolució, en tot cas, qui si que la va presentar també sobre la C-31 crec que és el senyor Xavier Garcia Albiol i no recordo que el contingut d’aquesta que va presentar ell, que justament crec que va ser davant de la Comissió, no recordo que el contingut es consensués amb ningú del Govern ni de la resta de regidors. Em refereixo, doncs, que el fet de que els grups parlamentaris presentin resolucions sobre temes de la ciutat sense que això passi pel Ple no és una cosa nova. En tot cas, em reafirmo que jo no he presentat cap proposta de resolució. Sí, que evidentment he acompanyat aquesta presentació d’aquesta proposta de resolució, que és una proposta que espera obtenir el màxim de suports perquè el que ja és voluntat de consens i voluntat de que sigui un tema, és un tema ampli, és un tema de ciutat, és només l’inici i esperem que, doncs, hagi el màxim de sumes. El contingut d’aquesta proposta és un contingut que ja té consens d’entrada, perquè moltes de les coses que s’han proposat han sigut objecte de debat en anteriors mocions que s’han aprovat en el Ple i per tant, benvingut sigui, doncs, l’interés de què es faci amb el màxim de consens possible. Jo crec que el que jo he fet avui és acompanyar una moció que busca els interessos de la Ciutat i per tant, entenc que com alcaldessa era lícit que jo estigués acompanyant aquesta proposta de resolució que ja he dit que crec que obtindrà el màxim de suport. Sobre la municipalització dels serveis de neteja dels edificis, senyor Mañas. SENYOR MAÑAS. Hi ha una comissió creada. SENYOR TÉLLEZ: Si, ja vaig respondre fa temps que hi havia una comissió creada, que s’està elaborant un informe, que s’està retardant una miqueta perquè està intentant ser el més exhaustiu possible però que jo espero que per al proper Ple ja estigui convocada aquesta comissió i que podrem presentar ja els primers informes que estem fent sobre la gestió directa dels serveis i d’alguns contractes. Així, que començarem a treballar ja amb informes sobre la taula. SENYORA ALCALDESSA: Val, en tot cas m’anoto per preguntar-ho aquest tema que vostè comenta de les patrulles, aquestes patrulles de població xinesa, evidentment doncs investigaré el tema i li donaré la resposta. I, sobre l’enquesta de l’Institut ICI que vostè va venir, va ser dels pocs regidors que va assistir a aquesta presentació de dades, doncs, ens anotem que encara no l’ha rebut i em comprometo a que la rebi amb la màxima brevetat possible aquesta informació. Bé en tot cas, i responent a la pregunta que feia vostè i que té,

Secretaria General


més que pregunta era un prec, i que té a veure també amb la intervenció que feia el senyor Fernández és evident que el fet de què vostès tinguin representació parlamentaria com a grups cosa que no tinc jo directament com a alcaldessa, com a grup polític, que hagi motivació perquè les coses que interessen a la Ciutat es puguin dur al Parlament com a Ciutat penso que genera, doncs, s’expressa una voluntat que em sembla molt interessant que és la de què tinguem unanimitat a l’hora de fer que els representants polítics presents al Parlament des dels diferents grups ens ajudin a defensar la Ciutat en el Parlament. Per tant, m’apunto aquesta voluntat com una cosa molt positiva que es produeix en el Ple i és evident, doncs,que en posteriors ocasions en què com Ajuntament ens sembli que, sapiguem que es mouen proposicions que són del nostre interès com a ciutat, doncs, em semblarà bé que les puguem parlar i quan més consens i més unanimitat hi pugui haver em sembla que serà bo per la ciutat. Sobre la pregunta de les dutxes i els llums al poliesportiu de Bufalà, no sé si la regidora, si us plau, ho passarem per escrit? D’acord. Val en tot cas, el proper Ple farem un repàs de si algú altre compromís que hem pres, hem pres compromís de contestar per escrit alguna pregunta que s’ha produït al final del Ple i no l’ha hem complert, doncs, en tot cas, farem una repassada per assegurar-nos que en el proper Ple totes les preguntes i tots el compromisos han estat complerts, pren aquest compromís. D’acord. Si no hi ha cap més pregunta, a mi abans de marxar m’agradaria permeteu-me una breu paraula que agafo, heu vist que avui no he agafat gaire vegades la paraula però en tot cas, si que voldria per al·lusions els temes que han sortit. El senyor Juan Fernández em feia esment d’una imprecisió que jo havia publicat i en tot cas si que és cert que sóc una persona molt curosa amb el tema de les mentides i de les imprecisions i per tant només dir-li que evidentment revisaré que si jo he publicat alguna cosa, que hi ha alguna imprecisió, alguna falsedat, doncs, serà esmenada perquè evidentment no és en absolut la meva intenció que hi hagi des del meu mur cap mentida que estigui publicada, per tant ho revisaré. I en aquest mateix ordre, només volia fer esment d’un aclariment bàsicament, un aclariment sobre la formació política de la que jo en sóc alcaldessa. Jo sóc alcaldessa de Badalona, per tant sóc alcaldessa de tothom. Jo penso que això és una cosa que evidentment hi haurà qui se sentirà més representat o menys per mi, evidentment, però el meu compromís, la meva voluntat és ser alcaldessa de tothom per tant quan es diu és alcaldessa d’aquest o d’altre, doncs sí, perquè en principi doncs sóc l’alcaldessa de tothom. Però si ens posem a parlar de partits i de formacions polítiques m’agradaria deixar aclarit, potser perquè les formacions que són molt novelles i la formació per a la qual jo he estat escollida alcaldessa té un any just de vida i com que són novelles, doncs, són poc conegudes a la Ciutat, generen també confusions i de vegades es diuen mentides o imprecisions que crec que és bo que tots tinguem millor cultura política de la nostra ciutat i que consti en Acta, si us plau, que Guanyem Badalona en Comú no és una coalició de partits, Guanyem Badalona en Comú no és una coalició de partits, és una organització sobirana, municipalista, no té organització paral·lela enlloc més, és única, de Badalona i és una organització sobirana i municipalista que no està subjecta a cap obediència de cap altra formació política que la seva pròpia organització, d’acord. I, és cert que aquesta organització rep el suport explícit d’una pluralitat de formacions politiques i també ho és que alguns dels seus membres militen en algunes d’aquestes formacions a més a més de militar en Guanyem Badalona en Comú com ho és també que altres persones, com jo mateixa, no tenim cap altra pertinença a organització política que la de pertànyer a Guanyem Badalona en Comú, poden pertànyer a moviments, organitzacions, associatius, a xarxes però explícitament a polítics. Ho dic perquè crec que no cal esmentar cap organització, crec que aquesta és la realitat i això és així i em sembla que hem de començar a dir les coses pel seu nom i per tant quan es demana que un partit o un altre rectifiqui o faci o digui,aquesta és la realitat Guanyen Badalona en Comú no es coalició de partits a diferencia de Barcelona en Comú que sí és coalició de partits Guanyem Badalona en Comú no és coalició de partits i per tant, és Guanyem Badalona en Comú i les persones no tenim cap més obediència a partit que a la pròpia organització i per tant també jo prego i jo faré l’esforç de revisar si en alguna de les meves publicacions he fet alguna imprecisió

Secretaria General


respecte a coses que fan comparativa al govern anterior però li prego la mateixa precisió i el mateix rigor a la veritat quan es parla d’aquesta organització política i se li diu que és, o és diu que jo sóc d’una altra organització. Jo, evidentment i amb molt d’orgull sóc l’alcaldessa de tothom i de tantes organitzacions com estiguin representades les persones de la ciutat sempre que siguin democràtiques i subjectes als drets humans, evidentment. No em sento, alcaldessa d’organitzacions que no estiguin en aquest sentit, però per tant que això quedi dit. I quedi dit també com hem fet cinc minuts abans del Ple, hem fet aquell minut de silenci contra el terrorisme que en aquest cas ha sembrat de víctimes una població del Pakistan. És cert que si haguéssim d’estar fent minuts de silenci contra totes les guerres i contra tot el terrorisme hauríem d’estar-ho fent cada dia però sempre que puguem, sempre que ens sigui possible em sembla que es important fer-ho perquè estem i personalment contra tot terrorisme, contra tota guerra, ho reitero perquè no quedi cap dubte i que constí en Acta. Molt bona nit a tothom. Moltes gràcies. Final La Presidència dóna per acabada la sessió a les vint i dues hores i quaranta-cinc minuts, de la qual, com secretària, dono fe. La secretària Catalina Victory Molné

secretaria general nÚm.: Òrgan: sessiÓ: data: hora...

Documents