nÚm.: Òrgan: sessiÓ: ordinÀria data: hora: document...

Secretaria General Unitat d’actes

Ajuntament de Badalona –Secetaria General –actes Sessió núm. 15 / 25-10-11 [email protected] – www.badalona.cat 1

NÚM.: 15 ÒRGAN: Ple de l'Ajuntament SESSIÓ: ORDINÀRIA DATA: 25 d'octubre de 2011 HORA: 18:05 DOCUMENT: ACTA _________________________________________________________________

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial en: 1ª convocatòria. ASSISTENTS:

ALCALDE Xavier Garcia Albiol REGIDORS Ramón Riera Macia Sònia Egea Pérez Miguel Jurado Tejada Juan Fernández Benítez Rosa Bertran i Bartomeu Salvador Lerma Timonel David Gómez Villar Montserrat Salgado Romero Daniel Gracia Álvarez Jordi Serra Isern Francesc Serrano Villarroya Dessirée Garcia Roig Josep Duran Vázquez Teresa Gonzalez Moreno José Antonio Lara Olivera Concepción Botey i Teruel Pablo Hernán Tapias Aniceto Ramírez Vilches Ferran Falcó Isern Jordi Subirana Ortells Josep Pera Colomé Maria Mercè Rius Serra Carles Sagués Baixeras Asunción Garcia Cotillas Alex Mañas Ballesté SECRETARI GENERAL Juan Ignacio Soto Valle INTERVENTOR GENERAL Julián Alamo Guijarro ABSENTS

Mª Jesús Hervàs Mínguez Regidora ORDRE DEL DIA

1 AP-2011/2152 Dictamen. Aprovar el sorteig dels membres de les meses electorals amb motiu de les Eleccions Generals del dia 20 de novembre de 2011.

2 AP-2011/2150 Donar compte al Ple de les actuacions portades a terme pel Síndic Defensor de la Ciutadania durant l'any 2010.

3 Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany de l'acta de la sessió anterior.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE GOVERN, ECONOMIA I HISENDA



4 AP-2011/2147 Dictamen. Aprovar la designació del representant de l'Ajuntament de Badalona al Patronat de la Fundació privada Institut Gaudí de la Construcció

5 AP-2011/2148 Dictamen. Aprovar la designació del representant de l'Ajuntament de Badalona al Comité Comarcal de la Creu Roja del Barcelonès Nord.

6 AP-2011/2149 Dictamen. Aprovar la designació del representant de l'Ajuntament de Badalona a la "Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat" del Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.

7 AP-2011/2151 Dictamen. Donar compte a l'Ajuntament Ple de l'acord de la Junta de Govern Local de data 23/09/2011 referida a la revisió anual del Padró Municipal d'Habitants amb referència a l'01/01/2011.

8 AP-2011/2156 Dictamen. Aprovar la modificació del pressupost de l'Ajuntament 2011.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE TERRITORI I MEDI AMBIENT

9 AP-2011/2154 Dictamen. Aprovació inicial de la Modificació puntual del PGM per a l'ajust de les qualificacions urbanístiques de la pl. Pompeu Fabra, la zona esportiva de Can Cabanyes, el Camp Municipal de Badalona i el Centre de conservació i control de les Rondes.

10 AP-2011/2155 Dictamen. Ratificar el conveni signat en data 26 de juliol de 2011 entre l'Ajuntament i l'INCASOL relatiu a la cessió anticipada a l'Ajuntament del sòl qualificat de zona verda situat a la finca coneguda com "L'Estrella" .

11 Proposicions urgents. 12 Torn obert de paraules AP-2011/2157 Senyor Francisco Ruiz Pérez, en rep. de la comunitat d'usuaris. Assumpte concessió pàrquing Batllòria AP-2011/2158 Senyora Laia G. Terol i suplent Teresa Castán, en rep. del Cercle Artístic de LLefià. Assumpte: Tancament local del Cercle Artístic al C/ Salou. AP-2011/2159 Senyor Antonio Garcia Leyva, en rep. del Grup Local Amnistia Internacional. Assumopte: Moció per denunciar la pena de mort. al Japó. AP-2011/2160 Senyor Juan Olarte, en rep. de la Federación para la Igualdad Ciudadana. Assumpte: Activitat realitzadsa el dia 12 d'octubre a la Plaça Països Catalans AP-2011/2161 Senyor Ernesto Sánchez Fernández. Assumpte: Antenes de telefonia mòbil de LLefià. 13 Mocions dels grups municipals AP-2011/2164 Moció presentada pel grup ICV-EUiA, a porposta d'Amnistia Internaciona, dins la seva campanya anual en contra la pena de mort. AP-2011/2163 Moció presentada pels grups municipals d'ICV-EUiA i PSC de suport al cercle artistíc de Llefià. AP-2011/2162 Moció presentada pel grup ICV-EUiA sobre les conseqüencies generades per les retallades sanitàries 16 Precs i preguntes. DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ

Senyor alcalde. Bona tarda a tothom, com fem en cada un dels plens guardaríem un minut de silenci per les dones que han mort víctimes del maltractament i també aprofitaríem aquest minut de silenci per retre homenatge en reconeixement a dues persones, la Rita Alsina que ha sigut una persona que ha estat molts anys treballant a l’Ajuntament, al Departament d’Informàtica, una persona molt seriosa, complidora, servicial en el bon sentit de la paraula, i per tant, donar-li el reconeixement, suposo que parlo en nom de tots els regidors i de tots els treballadors de l’Ajuntament. Després també fa un parell de dies va morir una persona que ha estat relacionada amb l’Ajuntament en diferents àmbits, ha estat responsable en els governs del Partit Socialista durant diverses etapes, el senyor Oriol Rius, que també va morir ara fa un parell de dies. Per tant, guardaríem aquest minut de silenci en homenatge a tots ells. 1 AP-2011/2152



Dictamen. Aprovar el sorteig dels membres de les meses electorals amb motiu de les Eleccions Generals del dia 20 de novembre de 2011. Identificació de l’expedient Tipus de resolució : Dictamen pel qual s’aprova el sorteig dels membres de les meses electorals amb motiu de les Eleccions Generals del dia 20 de novembre de 2011 Òrgan que resol: Ajuntament ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessat: Núm. expedient: 2459/05-6/11 Fets 1. Mitjançant el Reial decret 1329/2011, de 26 de setembre, van ser convocades les Eleccions Generals per al dia 20 de novembre de 2011. Fonaments de dret 1. L'article 26.1 de la Llei orgànica 5/1985 de 19 de juny, de Règim Electoral General, modificada per la LO 13/1994 de 30 de març, per la LO 2/2011 i la LO 3/2011 de 28 de gener, estableix que la formació de les Meses és competència de l’Ajuntament, sota la supervisió de la Junta Electoral de Zona. Així mateix l’apartat 2 d’aquest article diu que el President i els Vocals de cada Mesa són designats per sorteig públic entre la totalitat de les persones censades a la secció corresponent, que siguin menors de 70 anys i que sàpiguen llegir i escriure. També diu que el President haurà de tenir el títol de Batxillerat o Formació Professional de 2n grau, o subsidiàriament el de Graduat Escolar o equivalent. 2. L’apartat 4t de l’article 26, a dalt esmentat, estableix que el sorteig es realitzarà entre els dies vigèsim cinquè i vigèsim novè posteriors a la convocatòria. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme a les previsions de l’article 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, previ dictamen de la Comissió d’Estudi Informe o Consulta de l’Àmbit de Govern, Hisenda i Recursos Interns, l’Ajuntament Ple adopti el següent acord: PRIMER.- Aprovar la relació, disponible en fitxers informàtics, de ciutadans elegibles per a Presidents de Meses, ordenats per Meses Electorals, d'acord amb allò que estableix l'apartat 2 de l'article 26 de la Llei orgànica de Règim Electoral General. Aquesta relació està formada pels ciutadans empadronats i censats majors d'edat i menors de 70 anys, amb títol de Batxillerat o de Formació Professional de 2n grau o subsidiàriament al de Graduat Escolar o equivalent. Aprovar la relació, disponible en fitxers informàtics, de ciutadans elegibles per Vocals de Meses Electorals, d'acord amb allò que estableix l'apartat 2 de l'article 26 de la Llei orgànica de Règim Electoral General. Aquesta relació està formada pels ciutadans empadronats i censats majors d'edat i menors de 70 anys, que saben llegir i escriure. SEGON.- Els membres de les Meses a escollir són 1 President, 2 vocals i 2 suplents per a cadascun dels tres càrrecs esmentats. TERCER.- Per a procedir al sorteig es determinarà per mitjans informàtics un número aleatori per l'interval que va des del número 1 fins el número 999 per a l'elecció del President i dels seus suplents i un número aleatori per l'interval que va des del número 1 fins el número 999 per a l'elecció dels Vocals i dels seus suplents. Així mateix s'estableix una seqüència d’17, de tal manera que: a) En l'elecció de President la persona que en cada una de les relacions de les Meses Electorals tingui el número que ha tocat serà designada President, a partir d'ella es comptarà el número 17 de seqüència per a establir el primer suplent i es tornarà a comptar el número 17 de seqüència per a establir el segon suplent. b) En l'elecció de Vocals el número sortejat designarà el primer Vocal i la seqüència 17 s’utilitzarà per a establir el segon Vocal i els quatre suplents. c) Es considerarà que a continuació de l'últim número de cada relació el segueix el primer número de la mateixa.



d) Així mateix, no es tindrà en compte de les llistes de possibles vocals o suplents d'aquests, les persones que d'acord amb les anteriors regles hagin estat elegits per als càrrecs de President o suplents d'aquest. QUART- Es delega al Coordinador del Servei Informàtic i Tecnologies de la Informació perquè, una vegada aquesta Corporació hagi efectuat el sorteig, a dalt esmentat, constitueixi les llistes dels Membres de les Meses elegits, i al cap del Departament d’Estadística i Població, perquè procedeixi a la notificació als interessats. Una vegada efectuat el sorteig el resultat ha estat el següent:

- Per a l’elecció de president el número 580 - Per a l’elecció de vocals el número 476

Senyor secretari. S’inicia el sorteig, per presidents el número seria el 580 i per vocals el 476. Senyor alcalde. Jo he de reconèixer que és un sistema que el portem fent no sé quants anys i que jo no he acabat d’entendre mai, així em diu el secretari que és legal, i per tant, ho donaríem per bo, aprovat. Votació. El dictamen precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 25, dels grups municipals PP,PSC,CIU,ICV-EUiA. Durant el tractament d’aquest punt i abans del següent, el regidor Jordi Serra Isern entra al Saló de Sessions i s’incorpora al seu escó a les divuit hores i vint minuts. 2 AP-2011/2150 Donar compte al Ple de les actuacions portades a terme pel Síndic Defensor de la Ciutadania durant l'any 2010.

Informe 2010 AL PLE MUNICIPAL, EMÈS PEL SÍNDIC DEFENSOR DE LA CIUTADANIA 1. Activitat desenvolupada 1.1. A demanda Durant l’any 2010, l’oficina de la Defensa de la Ciutadania ha atès 402 persones, 58 de les quals han interposat una queixa formal o han requerit un suport molt intens de la Institució per resoldre la seva problemàtica. Les intervencions realitzades amb les 344 persones restants es poden comptabilitzar d’acord amb les següents tipologies d’actuació:

o 253 persones han rebut informació o 91 persones han estat derivades cap a altres serveis o institucions, amb el suport dels

professionals que atenen l’oficina 1.2. D’ofici D’acord amb el que estableixen les normes de funcionament de Defensa de la Ciutadania de Badalona, quan el Síndic Defensor observa algun fet que pot produir vulneració dels drets de les persones, pot actuar d’ofici. És a dir, pot fer arribar a l’administració, per iniciativa pròpia, el recordatori, la recomanació o el suggeriment que cregui més oportú, sobre el fet en qüestió. En aquest sentit, el Síndic Defensor ha obert 6 expedients d’ofici que, durant l’any, s’han tancat després d’efectuar la corresponent recomanació. 2. Anàlisi de les intervencions realitzades a demanda 2.1. Nombre de persones que s’han posat en contacte amb l’oficina de Defensa de la Ciutadania i tipus de requeriment



A més del 14% del total de persones ateses per Defensa de la Ciutadania, se’ls ha obert el corresponent expedient de queixa o d’acompanyament. La resta de persones ateses, el 85,6%, com que plantejaven alguna problemàtica que aquesta institució no pot atendre, ni investigar, han estat informades d’on s’havien d’adreçar per solucionar-la. 2.2. Nombre d’homes i de dones que s’han posat en contacte amb l’oficina de Defensa de la Ciutadania

Han acudit a l’oficina de Defensa de la Ciutadania 185 dones i 217 homes. Amb tot, les dones han presentat més queixes formals que els homes. 2.3. Tipus d’interlocutor que s’ha posat en contacte amb l’oficina de Defensa de la Ciutadania



Com en d’altres exercicis, han acudit a l’oficina de Defensa de la Ciutadania més persones per presentar una queixa a nivell individual, que no pas en representació d’un col·lectiu (associació de veïns, empresa, partit polític, etc.).

2.4. Activitats per mesos Informacions diverses o derivacions

El mes que han acudit més persones a l’oficina de Defensa de la Ciutadania ha estat el maig. I el mes que n’han acudit menys, l’agost. 2.5. Sistema d’establir els contactes amb l’oficina de Defensa de la Ciutadania

El contacte personal, ja sigui mitjançant l’entrevista o el telèfon, continua essent la forma més habitual de posar-se en contacte amb l’oficina de Defensa de la Ciutadania, tant per demanar informació com per interposar una queixa. 2.6. Lloc de residència de les persones que s’han posat en contacte amb Defensa de la ciutadania



El gruix més nombrós de persones (el 21%), que s’han adreçat a l’oficina de Defensa de la Ciutadania resideixen al districte 1. També cal destacar que un 16% de persones ateses per Defensa de la Ciutadania viuen fora de Badalona; i que per a aquest grup s’han obert més expedients de queixa o d’acompanyament complexos.



2.7. Situació dels expedients

2.8. Resolució dels expedients enllestits

En finalitzar l’exercici, la majoria d’expedients (el 84,5%) han quedat enllestits. També és important destacar que el 75% d’aquests s’han resolt favorablement a la demanda plantejada.

2.9. Desglossament del expedients per àmbits

Les qüestions relacionades amb l’ordenació del territori (urbanisme, habitatge, via pública, activitats econòmiques i medi ambient) i l’administració general (procediment administratiu, responsabilitat patrimonial, contractació administrativa o expropiació forçosa) són les que han provocat més obertures d’expedients.



2.10. Mitjana de la variable temps de resolució (per part de l’administració)

En general, l’administració ha trigat una mitjana de 68 dies a respondre els escrits adreçats per l’oficina de Defensa de la Ciutadania. L’article 62.1 del Reglament Orgànic Municipal (ROM) assenyala que: En cas que se sol·liciti informe dels departaments, organismes o dependències administratives, aquest s’haurà d’emetre en el termini de 15 dies des de la recepció de la sol·licitud. 2.11. Tipologia dels contactes amb l’oficina de la Defensa de la Ciutadania que no han originat expedient

Pel que fa a les 344 persones que s’han posat en contacte amb Defensa de la Ciutadania, però que, d’acord amb el reglament de la Institució, no complien els requisits per poder presentar una queixa formal:

o El 73,5% ha rebut informació sobre la manera o el lloc més adient per intentar solucionar la seva problemàtica.

o El 26,5%, després de diversos contactes telefònics o alguna gestió, ha estat derivat al professional de referència que millor podia atendre el seu cas.



2.12. Contactes amb Defensa de la Ciutadania que no originen expedient, desglossats per temes

Majoritàriament, les persones que s’han posat en contacte amb l’oficina de Defensa de la Ciutadania, però que d’acord amb el reglament d’aquesta institució no podien presentar una queixa perquè no havien iniciat o esgotat les vies de reclamació que l’Ajuntament té previstes per a cada cas, presentaven problemes relacionats amb l’Ordenació del Territori (urbanisme, habitatge, via pública, activitats econòmiques i medi ambient). 3 Anàlisi de les intervencions realitzades d’ofici Actuació d’ofici número 1: Observada la preocupació de molts usuaris de la línia d’autobusos que arriba al sociosanitari El Carme, perquè a la parada que hi ha just al davant de l’entrada de l’esmentat equipament (que a més és final de línia) no hi havia una marquesina per fer ombra i protegir-los de la pluja, el Síndic Defensor de la Ciutadania es va posar en contacte amb el Servei de Manteniment d’Infraestructures de l’Ajuntament per intentar trobar una solució ràpida al problema. Així, després de sospesar diverses possibilitats, va recomanar que, mentre no s’aconseguís una solució definitiva, a curt termini, s’estudiés la possibilitat de traslladar, a aquest punt, la marquesina de la parada anterior a l’esmentada. Actuació d’ofici número 2: Moltes persones de la ciutat van manifestar al Síndic la seva preocupació perquè després de molt de temps (anys) d’haver sol·licitat poder ser admeses com a abonades de la piscina coberta del Centre, no ho havien pogut aconseguir.

Defensa de la Ciutadania es va informar de la política del departament d’Esports i Joventut al respecte i, a la vista del protocol que aquest departament té establert, va recomanar-los la



publicació de les llistes de les persones que esperen ser admeses com a abonades a l’esmentada instal·lació esportiva, per tal de poder ser consultada durant el temps que aquestes formin part de la llista. Actuació d’ofici número 3: Davant de l’anunci que els serveis informàtics de la casa havien iniciat els treballs per dotar l’Ajuntament d’un nou portal web, el Síndic va creure oportú recomanar a l’administració municipal que aquest lloc web fos el màxim d’accessible per a tota la població. Així, el cap dels Serveis Informàtics de l’Ajuntament de Badalona va trametre al Síndic el següent escrit per comunicar-li, en resum, que:

a) Estan considerant les normes WCAG 2.0 d’accessibilitat en la construcció del portal, tot i que son conscients de que tot és millorable. El compliment de la norma WCAG 2.0 consisteix en fer la web accessible per a tots els usuaris independentment de les seves discapacitats (visuals, auditives, cognitives, motrius, tècniques o ambientals).

b) Que hi ha coses molt difícils de complir,com per exemple el text alternatiu d’una imatge, ja que es pot obligar que s’hagi d’afegir un text alternatiu, però si aquest no es realment descriptiu, cap validador automàtic no ho sabrà dir.

c) Que les persones amb discapacitats visuals tenen als seus ordinadors programaris que els subministren normalment la ONCE o altres associacions que els permeten poder accedir als continguts que compleixen amb aquesta norma i que el programa jaws és un d’aquests programes que és podrà fer servir al portal.

Actuació d’ofici número 4: El coordinador del Districte 8 va fer notar al Síndic que el centre de culte del carrer Lepant 93-95 havia reobert les portes. Com que feia poc que s’havia aprovat el decret 94/2010, de 20 de juliol, de desplegament de la Llei 16/2009, de 22 de juliol, dels centres de culte, el Síndic va creure oportú demanar informació al Regidor de Ciutadania i Convivència sobre les gestions per trobar un local per a l’associació AMICS i la comunitat musulmana Al-Furqan mesquita Bilal. I, també, fer-li arribar el text de l’esmentat decret de cara a l’adequació que calia requerir als responsables del centre de culte del carrer Lepant.

Actuació d’ofici número 5: Després de diverses converses del Síndic Defensor amb responsables de la CONFAVC sobre el Reglament metropolità d’abocaments d’aigües, aquest els recomana que, igual com ho va fer aquesta Institució el 2006, ara siguin ells que demanin la revisió de l’article 16.1 d’aquest reglament a les autoritats competents. Actuació d’ofici número 6: Assabentat el Síndic Defensor que una família gitana de Romania havia llogat una casa a una persona que els havia fet un contracte de lloguer fent-se passar per propietària de l’habitatge, es va posar en contacte amb el vicepresident de l’AV El Remei, el qual el va informar que darrerament era un delicte força freqüent i que el cas d’aquesta família romanesa estava ben controlat pels Mossos d’esquadra, els quals estaven investigant qui havia fet el fals contracte. D’interès També és important ressenyar que, a finals de març de 2010, s’ha tancat definitivament l’Actuació d’ofici número 2 de l’any 2009, després de rebre el següent informe tècnic, en el qual s’anuncia que procedia incoar els corresponents expedients, ja que en totes les zones videovigilades estudiades hi ha instal·lats cartells informatius de la captació, però que no són reglamentaris.

En conseqüència, cal:



Primer: Autoritzar la instal·lació de les càmeres que conformen els circuits de videovigilància destinats pel control, la regulació i la vigilància i la disciplina del trànsit de les següents vies municipals situades a a la Ctra. de Mataró i als carrers Ramon Martí Alsina, Torrent Vallmajor, Manresà, Isidre Nonell, Treballadors, Juan Valera, Don Pelai, Ramon Llull, Concòrdia i Alfons XIII. Segon: Elaborar, una memòria tècnica, per a cadascun dels circuits de videovigilància de l’apartat anterior, per tal de donar compliment immediat a la Instrucció 1/2009, de 10 de febrer, sobre el tractament de dades de caràcter personal mitjançant càmeres amb fins de videovigilància, d’acord amb l’art. 10 de la mateixa, i, elaborar els informes tècnics adients per tal que la Junta de Govern Local adopti l’acord de creació dels fitxers corresponents als referits circuits de videovigilància, d’acord amb art. 9 de la pròpia Llei. Tercer: Adquirir i instal·lar els cartells informatius normalitzats proposats per l’Agència Catalana de Protecció de Dades i s’emplacin en llocs clarament visibles abans d’entrar en el camp de gravació de les càmeres en cadascun dels accessos a l’àrea videovigilada. Quart: Donar compliment al preceptuat per l’art. 8 de la Instrucció 1/2009, de 10 de febrer, sobre el tractament de dades de caràcter personal mitjançant càmeres amb fins de videovigilància, quant la conservació de les imatges. 4 Programa Defensa de la Ciutadania a peu de carrer 4.1. Calendari i associacions que, els dijous a la tarda, han acollit el Síndic Defensor de la Ciutadania per tal que pogués rebre les queixes de les ciutadanes i els ciutadans del districte:

Districte núm. 1 4 de març AV Coll i Pujol 6 de maig AV Iris-Sol-Casagemes 4 de novembre AV Manresà

Districte núm. 2 18 de març AV Sant Crist Can Cabanyes 18 de maig AV Nova Lloreda Nord 21 d’octubre AV Sant Crist Can Cabanyes

Districte núm. 3 27 de maig AV Bonavista 28 d’octubre AV Canyet

Districte núm. 4 18 de novembre Ass. Amics de la Salut

Districte núm. 5 29 de abril AV Sant Antoni de LLefià

Districte núm. 6 11 de març AV Congrés 14 d’octubre AV El Remei

Districte núm. 7 8 d’abril AV Gorg 3 de juny AV Progrés

Districte núm. 8 15 d’abril AV La Colina 10 de juny AV La Pau 11 de novembre AV Lloreda

4.2. Principals qüestions plantejades en aquests desplaçaments que s’han tramès a l’Ajuntament DISTRICTE 1



o A la plaça Carme Guasch hi ha una font que, l’any passat, degut a la sequera, van tallar-li el subministrament d’aigua. Ara, un cop superada aquella situació, la font no s’ha tornat a connectar i, per tant, no raja.

o La font de la plaça Casagemes, des de fa molt de temps, està emboçada. La junta de l’associació de veïns ho ha comunicat, reiteradament, a l’Ajuntament, però, tot i així, el problema persisteix.

o L’antena de telefonia mòbil situada a la teulada de la residència Danae té molt preocupats a centenars de persones que viuen al voltant d’aquest equipament residencial. El veïnat té por dels possibles efectes perniciosos de les radiacions electromagnètiques d’aquests tipus d’antenes.

o El solar que ocupava l’antic Cristall està molt deixat i, segons els veïns, s’ha convertit en un bon reservori per al mosquit tigre. Algunes persones de la zona, ja han hagut de ser ateses en diversos centres mèdics.

o Manca de neteja, per part de l’equip de neteja urbana, del carrer Occitània, just a tocar l’aparcament dels autocars Capricornio. Hi ha un equip de neteja que actua dos cops per setmana al nucli central del barri, però mai no neteja la zona esmentada.

DISTRICTE 2

o Tot i que molts veïns reconeixen que es van fent petites intervencions de millora al barri de Sant Crist, creuen que les administracions haurien de fer un esforç en aquesta zona, ja que la situació de partida és força dolenta: barri construït en un turó, amb uns desnivells molt importants, etc.

o En el número 200 del carrer Coll i Pujol, van enderrocar la casa que hi havia, per construir-hi de bell nou. La nova construcció no ha anat endavant i el solar està totalment deixat. Així, a part de brutícia, hi ha abandonats els materials de construcció de l’empresa que hi treballava; que, conforme passa el temps, es van fent malbé.

o El clavegueram de la zona és insuficient i està en molt mal estat. o Al Torrent de la Batllòria, al costat de les escoles, hi ha un espai que, des de fa molt de

temps, s’ha convertit en un punt d’abandonament de tot tipus de deixalles. Actualment és molt brut. De cara al bon temps, s’hi hauria de fer una bona intervenció, perquè no s’ompli de rosegadors i d’insectes.

o En alguns carrers, els graons que s’hi van construir per salvar els desnivells estan molt deteriorats i representen un greu problema, sobretot per a la gent gran.

o Les escales metàl·liques de davant del carrer Fortuna, direcció a Lloreda, que es van instal·lar per salvar el desnivell del carrer, han resultat ser molt perilloses, en especial els dies de pluja; i és un pas gairebé obligat per anar a agafar el bus.

o Ja en el mandat anterior, els veïns van denunciar que en aquesta zona els vehicles circulen massa ràpids, i van demanar que s’estudiï una manera perquè es vegin obligats a reduir la velocitat.

o Sobretot les persones nouvingudes, però també les autòctones, haurien de rebre, per diferents vies, informació detallada de les normes de convivència habituals en el nostre país, per tal d’evitar moltes situacions desagradables: dipositar les deixalles al corresponent contenidor; trucar al servei de recollida de mobiliari, treure els mobles el dia de recollida, no abandonar runa ni lavabos o WC pels carrers desprès d’haver fet obres en el domicili, etc.

DISTRICTE 3

o Un grup de joves de fora del barri, a la zona del poliesportiu, té una actitud molt poc respectuosa amb els altres usuaris d’aquesta instal·lació esportiva.

o La parada deTUGSAL propera al parc de bombers, actualment no disposa de marquesina, ja que la que hi havia, a conseqüència d’un accident de trànsit, va quedar malmesa i es va haver de retirar.

o Que, a la parada de les línies BD1 i B24 de Fogars de Tordera, alguns autobusos en comptes d’aturar-se en l’espai reservat, ho fan al bell mig de la calçada, la qual cosa obstaculitza la circulació dels altres vehicles.



o L’arbrat de la zona, donada la poca distància que existeix entre els arbres i les cases, provoca molèsties als veïns. Les arrels dels arbres:

provoquen afectacions en les parets de les cases aixequen les voreres

o Des de fa uns mesos, ha augmentat el nombre de petits robatoris als vehicles estacionats al carrer, així com les accions per accedir als habitatges.

o Continuen circulant camions de més de 3,5T per la riera, tot i que està senyalitzat, explícitament, que no hi poden circular per aquell tram.

o Cal que l’Ajuntament faci arribar a la Diputació provincial, que és l’organisme competent, la necessitat de senyalitzar un pas de vianants en la parada d’autobús que està situada a tocar de l’església de Canyet.

o En aquest moment, les persones que arriben al barri i han de creuar la carretera, ho fan en un punt especialment perillós i sense cap senyalització que els permeti creuar amb seguretat.

DISTRICTE 4

o Brutícia al carrer Hipòlito Lázaro. Segons els veïns la brigada mai no l’escombra, ni passen les baldejadores, ni les fregadores ni els camions hidronetejadors. A més, les papereres sempre són plenes a vessar.

o En fer les obres de l’antic escorxador, han tret la vorera i les persones que passen per aquest lloc, ho han de fer pel mig de la calçada. Han denunciat, reiterades vegades, a la Guàrdia Urbana aquest fet, però ningú no els ha fet cas.

o La junta de l’associació Amics de la Salut ha demanat, reiteradament i a diferents estaments municipals, informació de les obres que es realitzen en el barri, però no han aconseguit cap resposta concreta. Tenen la sensació que, per alguna raó no massa clara, l’Ajuntament se’ls treu de sobre i els menysté.

DISTRICTE 5

o Insuficient presència de cossos policials als carrers del barri. En canvi, s’exerceix un control molt estricte del trànsit.

o Brutícia als carrers. DISTRICTE 6

o Cal accelerar la reforma estructural del edifici de l’escola Can Barriga, ja que la manca d’ascensor no permet que s’utilitzi la part superior, perquè molts dels usuaris no hi poden accedir.

o Preocupació pels habitatges que, de mica en mica, es van sobreocupant i que, després, tal com es va donar en el número 44 del carrer Enric Granados, s’han de desallotjar traumàticament.

o Estat d’abandonament, amb les molèsties que aquest fet ocasiona als veïns de l’entorn, d’un solar en el mateix carrer Enric Granados, cantonada amb el carrer Iquique.

o Sentiment, clarament negatiu, vers l’Ajuntament, perquè, segons alguns veïns, aquest no fa complir, amb la mateixa cura, les ordenances a tota la població. A tall d’exemple, expliquen que a algun col·lectiu se li permet que encengui foc al mig del carrer o que hi faci barbacoes, hi sopi i hi organitzi festes; o que es reparin vehicles a motor, a sota del pont de l’autopista.

o Sentiment que l’Ajuntament no té en compte els veïns d’aquesta zona i per això no els atén.

o Quan cal un intervenció de la Guàrdia Urbana, aquesta no acaba d’arribar mai. o El camió cisterna mai no treballa en aquest barri i, per tant, mai no es netegen amb

aigua els carrers. Els veïns entenen que, tal vegada, el nombrós número de cotxes aparcats pot dificultar aquesta activitat; però que, tot i així, s’hauria de pensar en altres formules.

DISTRICTE 7



o Moltes persones d’ètnia gitana acostumen a trobar-se en el número 4143 de l’avinguda Marquès de Montroig per realitzar les seves practiques i rituals religiosos. En els moments de trobada, i a causa de la gran aglomeració de persones, el mobiliari urbà de la zona pateix l’efecte de les bretolades per part d’alguns dels menors d’edat d’aquesta comunitat.

o Les voreres i el paviment del carrer Guifré estan en mal estat. En aquest moment, els veïns estan molt més queixosos, perquè s’ha reformat el carrers del voltant i, en canvi, el carrer Guifré, no.

o Hi ha un solar abandonat just al costat del núm. 29 de l’avinguda Marqués de Montroig. Fa uns anys s’hi va fer alguna intervenció de neteja i de desbrossament. Actualment, però, torna a ser motiu de queixa per la quantitat de rosegadors que, des del solar, passen als habitatges contigus.

o El soterrani d’una finca del carrer General Weyler, contigua al número 185, es utilitzat com a espai de culte per persones de confessió Evangèlica. Aquest espai no reuneix les mínimes condicions de seguretat en cas d’incendi, ja que Informe Defensa de la Ciutadania Badalona 2010 només compta amb una sola obertura per entra-hi i sortir-ne. A més, s’accedeix a aquest local per una escala amb un grau d’inclinació molt elevat.

o Una moto ha estat durant molts mesos al carrer Guifré, sobre la vorera, davant del número 143. Els veïns de la zona, han trucat moltes vegades a la Guàrdia Urbana denunciant el fet, però aquesta no l’ha retirat. Ara, no se sap qui, ha desplaçat la moto fins davant del número 100, entre els contenidor de deixalles.

o La plaça dels Països Catalans està molt descuidada i hi ha molt poc control; per això, un seguit de propietaris de gossos deixen accedir els animals als espais reservats per a jocs infantils.

DISTRICTE 8

o El mobiliari urbà està en molt mal estat per manca de manteniment. o Les voreres d’alguns carrers estan força deteriorades i resulta complicat transitar-hi

amb normalitat. o Les persones que viuen als voltants del Centre Cívic es troben que, quan truquen al

servei de recollida de mobles, els diuen que han de dur les seves andròmines a un lloc concret de la Rambla de França, que els queda dues illes de cases més enllà. Com que els mobles pesen, el que passa és que acaben al costat del contenidor més proper al domicili.

o Des de fa molt de temps, els veïns d’un tram concret del carrer Sicília, els de la part més propera al Centre Cívic, demanen poder instal·lar uns pivots metàl·lics per tal que no s’aparqui a sobre de la vorera. Com a resposta sempre se’ls diu que l’amplada de la vorera, segons normativa, no ho permet, però es dóna el cas que:

A la resta de carrers n’hi ha. No es permet posar pivots, però no es pot transitar per la vorera

perquè sempre hi ha cotxes aparcats, i és pitjor. Concretament, davant de la farmàcia (número 109) i just al tram mig de

la vorera, hi ha un antic pal de fusta de la llum encara en servei. Això fa encara més incomprensible la resposta negativa de l’Ajuntament a la petició veïnal.

En un edifici d’aquest tram de vorera, hi ha una escomesa de gas natural que puja per la façana i, no fa gaire, un camió que feia maniobres per aparcar la va malmetre; per això es va produir una fuita de gas, que van trigar hores a reparar. Tot plegat va provocar molta preocupació al veïnat de la zona.

o Quan fa molts anys es van fer les primeres obres d’adequació de la Travessera de Montigalà, es va fer un forat en la zona mitgera i entre vials (sembla ser que podia estar pensat per col·locar-hi algun tipus d’aparell elèctric), que a hores d’ara continua allà obert, sense cap utilitat.



o Just al costat del mòdul d’educació infantil del CEIP Folch i Torres hi ha una casa molt deteriorada i sense les mínimes condicions sanitàries, on hi viuen diverses persones. Els representants de l’AMPA, els quals han comunicat aquest fet, comenten que des de la casa llencen objectes al pati de l’escola i que, en una zona d’aquest, s’hi acumulen aigües provinents de la casa.

o En el carrer Liszt, fa temps, es va clausurar un local que s’utilitzava com a espai de culte, perquè no disposava de les preceptives llicències. Fa uns mesos, aquest local ha tornat a reprendre l’activitat. Aquest fet és conegut per la Guàrdia Urbana.

o Molèsties (sorolls i vibracions), a l’alçada del núm. 85 de l’avinguda Lloreda, com a conseqüència de les bandes rugoses que hi ha en aquella zona per tal d’evitar que els vehicles corrin massa.

o No s’escombra ni es netegen de cap manera la rampa i les escales que hi ha entre l’avinguda Catalunya i la plaça de la II República. Tampoc no hi ha papereres i l’enllumenat és insuficient. Aquesta és una zona molt utilitzada per persones amb gossos i, en el millor dels casos, quan aquestes persones recullen els excrements de les bèsties, no saben on llençar-les.

o Els veïns estan molt enfadats perquè han de pagar la reparació d’una sèrie de claveguerons malmesos, ja que, segons manifesten, els han fet malbé les males pràctiques de les companyies de serveis en obrir rases.

4.3. Valoració del programa

Senyor alcalde. Sí, aquí li donaríem la paraula al Síndic Defensor de la Ciutadania i aprofitaria també, per això m’he retardat cinc minuts, a donar la benvinguda i he estat tenint un canvi d’impressions amb ells, amb el Síndic, tant de Santa Coloma de Gramanet, com de Mollet del Vallès, donar-los la benvinguda i les gràcies per acompanyar-nos, i per tant senyor Armand Soler té el micròfon a la seva disposició. Senyor Armand Soler. Bona tarda senyor alcalde, senyores regidores, senyors regidors, company Ferran Oteros, Defensor de la Ciutadania de Santa Coloma, company Vicens



Armadans, Síndic Personer de Mollet del Vallès, ciutadanes, ciutadans, amigues i amics. Tal i com indica el Reglament Orgànic Municipal del nostre ajuntament comparec de nou davant d’aquest plenari per donar compte de la feina feta a Defensa de la Ciutadania durant l’any 2010. La primera cosa a comentar és la raó per la qual fins avui aquesta presentació no ha estat possible. Ja en una altra ocasió, concretament l’any 2007, es va procurar que la presentació de l’informe del Síndic Defensor no coincidís en processos electorals per tal de mantenir-nos al màxim possible en la tant preuada situació d’imparcialitat. Aquesta vegada, però, aquest fet volgut s’hi ha afegit una altra circumstància totalment aliena a la nostra voluntat. Cap a finals del primer trimestre d’aquest any el pressupost de la Defensa que ens havia de permetre la confecció material del nostre informe es va veure pessigat en imputar-hi despeses d’altres departaments de l’Ajuntament. Una vegada detectat el càrrec incorrecte es van iniciar tots els tràmits perquè se’ns rescabalés aquella quantitat, la proximitat de les eleccions municipals va alentir encara més l’expedient que es va acabar de resoldre fa molt poc. Això, que dit de passada sembla no tenir cap importància, veiem que no és exactament així si ens fixem i baixem al detall, és a dir, aquest contratemps va donar-se perquè el pressupost assignat a la Defensa de la Ciutadania, des del punt de vista de la seva aplicació, no té encara avui el rang d’independència pràctica que hauria de correspondre al pressupost assignat a un òrgan complementari a aquest mateix Ple. Com tots vostès saben, òrgan complementari és la definició que consta en el ROM quan es parla de Defensa de la Ciutadania. Val a dir, que aquest fet pertorbador en el pressupost de la Defensa de la Ciutadania es va entendre, i l’han entès, totes les persones amb qui ho he enraonat, i em consta que de cara al proper exercici la qüestió serà del tot diferent i quedarà, m’han assegurat, tal i com s’hagués hagut de plantejar des del primer moment fidel al ROM. És a dir, consignació als pressupostos municipals dels recursos i mitjans materials i humans adequats i suficients pel funcionament de la oficina de la qual n’és l’únic responsable el Síndic. I ara entrant més directament amb el que m’ha dut a comparèixer davant de vostès, toca donar compte de manera resumida ja que el detall, l’informe general, ja fa dies que el vaig trametre, que era la feina global del 2010. Així doncs aquest any 2010 s’han atès 402 persones com en altres ocasions el gruix més nombrós de persones, això és un 21%, s’han adreçat a l’oficina, eren persones del districte primer. També cal destacar que un 16% de les persones ateses a la nostra oficina viuen fora de la ciutat. En finalitzar l’exercici la majoria d’expedients, això és un 84.5, han quedat enllestits, d’aquests cal destacar que un 75% s’han resolt de manera favorable a la demanda plantejada. Com en altres ocasions, les qüestions relacionades amb l’ordenació del territori, això és Urbanisme, Habitatge, Via Pública, Activitats Econòmiques i Medi Ambient, i aquelles altres en relació a l’administració general són les que han provocat més obertura d’expedients. Pel que fa el temps que l’administració ha trigat a respondre els escrits adreçats per l’Oficina de Defensa de la Ciutadania, ens trobem amb una mitjana de 68 dies, prou lluny encara dels 15 dies des de la recepció de la sol·licitud segons com ho determina l’article 62.1 del ROM. Pel que fa a les intervencions realitzades d’ofici en varem fer 6. Cal ressenyar que finals del mes de març del 2010 es va tancar definitivament l’actuació d’ofici número 2 de l’any 2009 que feia referència a les zones vídeo vigilades. Un últim apartat és el que resum l’activitat desenvolupada en el programa defensa a peu de carrer. Com vostès saben aquest és un programa que apropa, territorialment parlant, la institució del Síndic a tots els barris de la nostra ciutat per tal de facilitar-ne el contacte. Després d’uns anys de desenvolupament aquest programa continuem pensant que es tracta de una molt bona aposta, valoració aquesta que coincideix amb la que ens fan arribar les diverses juntes directives de les associacions veïnals de la nostra ciutat. Hauran pogut observar que l’estructura de presentació de la memòria es manté pràcticament idèntica a la d’anys anteriors, a excepció feta que enguany no hi consta l’apartat de suggeriments o propostes. Aquest canvi es deu a que he considerat davant del poc interès que m’ha semblant que tenien les meves recomanacions i propostes incloses en tots els informes que tal vegada m’havia animat massa en aquest punt. De fet, és ven cert que la llei no m’obligava a fer-ho però jo ho considerava un valor afegit que podia ser molt útil per millorar alguns aspectes de l’administració i que les recomanacions són justament això, recomanacions, per tant en cap moment esperava que absolutament totes es valoressin com a pertinents. Ara bé, entre aquesta i real situació d’acceptació total i el que ha



succeït en aquests anys, crec que forçosament s’hauria hagut de trobar un punt intermedi. Vull comentar una qüestió que si bé és cert que per cronologia hauria d’esperar-me a fer-ho en l’informe del proper any, per la seva transcendència en començo a parlar just en aquest moment i sinó hi ha res que ho modifiqui ben segur que en el proper informe ho exposaré en més detall. Em refereixo al fet, ja comentat en altres informes, que l’oficina de defensa de la ciutadania necessitava més espai per millorar la seva funció i ampliar-la. A hores d’ara, i des del mes de maig, part d’aquesta raonada demanda és una realitat ja que defensa de la ciutadania disposa d’un espai força ampli i més o menys ben equipat; hauran notat però que he dit que la meva demanda pel que fa a la nova ubicació s’havia satisfet en part ja que considero que un fet importantíssim, com era el de mantenir la imatge d’independència institucional que fins el mes de maig havia tingut la defensa, no s’ha tingut en compte. I aquest fet va en detriment de la confiança que els ciutadans i les ciutadanes poden dipositar en la institució. No em cansaré de dir que la funció d’un defensor de la ciutadania no és la defensa a ultrança de la interpretació que un ciutadà o ciutadana pot fer de com aplicar una norma, una sanció o un procediment, sinó la de vetllar que no es produeixi qualsevol mena de vulneració de la legalitat vigent, és a dir, nosaltres no defensem a les persones, defensem el dret que tenen aquestes persones, i és per això que de vegades a la ciutadania li costa entendre que és molt important que es visualitzi bé la independència i objectivitat que té la institució del Síndic. Aquest fet, en l’actual espai, al costat i a sota d’una àrea que genera força queixes per part del administrats produeix mals entesos, és per això que m’atreviria, i així ho faig, a proposar que no es donés per tancat el tema, i s’intentés ubicar la institució del síndic en un espai singular que la pugui potenciar. Malgrat que he exposat la raó per les quals enguany en l’informe no apareixen recomanacions, la situació general del país i en particular de la nostra ciutat, m’obliga a no acabar aquesta presentació sense fer una referència a la situació que pateixen moltes famílies del nostre entorn, les quals viuen moments molt angoixants i preocupants, al marge de la responsabilitat i les competències de caràcter obligat, els ajuntaments i el nostre òbviament no és una excepció, en aquest més que delicat moment han d’esmerçar imaginació i recursos materials per intentar apaivagar la situació que pateixen sobretot famílies amb menors al seu càrrec de desolat estat de pobresa. Davant d’aquest fet, tothom té responsabilitat, i vostès senyores regidores i senyors regidors, vostès en tenen molta, vostès que són per voluntat del poble els seus delegats legals en representació institucional en aquest Ple, vostès han d’esmerçar-se en tota la capacitat que ben segur poden per tal d’alleugerir aquestes càrregues tant injustes, de tal manera que els impactes de les eventuals retallades econòmiques no suposin un detriment o reducció de prestacions que lesionin els continguts essencials dels drets socials. Tot considerant les diferències que hi poden haver entre vostès, com a representants legals de diverses opcions polítiques, cal que facin aquest esforç, si el fan no ho dubtin, la ciutadania els ho agrairà. Moltes gràcies. Senyor alcalde. Moltes gràcies senyor Soler, Armand Soler pel seu informe, per la seva explicació, i ara si li sembla el convidaria, si vol, mentre hi ha les intervencions dels grups, a seure, i si algun grup, jo sé que tots els grups intervindrem però, si algun grup volgués fer algun plantejament, alguna qüestió, alguna pregunta al síndic doncs ja li demanaríem que tornés a peu de micro. Per tant començaríem pel grup minoritari, el senyor Carles Sagués per ICV-EUIA. Senyor Sagués. Hola molt bona tarda a tothom, bé, agrair, encoratjar i fer una proposta. Agrair el treball fet pel Síndic, per l’Armand Soler, el seu equip, la Neus Ronda, la Neus López i l’Aurora Pouso. Sobretot pel seu esforç d’independència, el seu esforç d’apropament a la ciutadania i també per voler l’inconformisme, m’agradaria dir, no?, una situació de, malgrat les dificultats que moltes vegades genera la tasca que porten a terme, malgrat les dificultats que té de comprensió a vegades amb la pròpia ciutadania que no sap ben bé que és el que li pot demanar a la figura del Defensor de la Ciutadania. Bé, malgrat tot això doncs crec que l’esforç que es fa per part de la institució és molt important i crec que és d’agrair, és un esforç que cal agrair. Encoratjar-lo a seguir endavant, a seguir amb la mateixa actitud que ha mostrat fins ara, prémer on hagi de prémer i a veure si és capaç de rebaixar aquesta, entre altres coses, doncs aquesta durada de 68 dies que hauríem de mirar d’apropar als 15 que ens marca el propi reglament del que ens hem dotat. Per tant aquí hem de, tothom ha de fer l’esforç que li toca. I també encoratjar-lo a veure si són capaços d’anar avançant amb aquesta territorialitat de la



ciutat que a vegades ens costa tant, no només en això sinó en moltes coses, de superar l’espai del districte 1, de donar a conèixer moltes de les coses que es fan a la ciutat i que hi ha a la ciutat a tot el àmbit de tota la Badalona sencera, i aquest és un dels esforços que també que s’han de fer. I la proposta que llenço aquí, que no sé si la podem recollir i val la pena o que ho valorem on correspongui, és que a part d’aquesta trobada anual que fem aquí doncs d’una manera molt formal en el Ple, doncs jo crec que també potser seria bo, crec, estic convençut que seria bo que poguéssim fer també una trobada amb una representació de les persones que fem de portaveu o de presidència del grup, una representació de tots el grups municipals amb la institució de defensa de la ciutadania en un altre àmbit on puguem posar sobre la taula discutir, reflexionar i valorar que és el que funciona més bé, que és el que hauríem de millorar, que podríem fer, si hem de canviar; tots aquests aspecte tractar-los d’una manera absolutament unitària i sense estar en un marc, com és aquest d’avui, que crec que és un paper que toca fer perquè és el màxim, el millor marc de la ciutat de Badalona, la màxima representació; però que també ens aniria bé fer una trobada més de treball i jo llenço la proposta a l’alcalde que si li sembla bé doncs ens convoqui per poder desenvolupar aquesta tasca. Senyor alcalde. Molt bé gràcies, senyor Sagués, tindria la paraula el senyor Falcó per Convergència i Unió. Senyor Falcó. Sí, breument hem escoltat les paraules del Síndic, paraules que a vegades sap greu que d’any amb any es vagin repetint i que sempre una mica doncs tinguin doncs també algun, d’alguna manera el síndic de la ciutadania quan fa els seus informes davant del Ple doncs explica els seus greuges, no? I els greuges que ens ha explicat de la pessigada pressupostaria, del poc ressò que al seu parer tenen les seves recomanacions, de la reclamació d’aquest espai singular que pretén o que voldria tornar a tenir, doncs és evident que com deia el representant d’Iniciativa per Catalunya ens han de fer obrir una reflexió sobre el paper del síndic de la ciutadania, com també ens ha d’obrir una reflexió necessària entre els grups polítics d’aquest Ple el fet, aquí tampoc s’ha comentat massa però que apareix en l’informe, del volum relatiu d’expedients que la sindicatura tracte que tinguin una causa complexa, del volum majoritari d’aquests expedients que tenen una causa resoluble en total 58 en un any, i de les 344 persones que d’una manera o altre hi ha accedit però que allò que han plantejat a la sindicatura doncs no tenia capacitat, la sindicatura, doncs de poder-hi dir la seva. Per tant, els greuges per una banda i també el volum de la feina que fa el síndic, si que crec que val la pena de, recollint una mica la idea plantejada pel senyor Sagués, doncs val la pena que fem un plantejament comú, no?. Penso que de totes formes, malgrat tot el que s’hagi pogut dir si que de l’informe se’n desprèn que s’ha millorat l’atenció al ciutadà, crec que en aquest sentit el salt tecnològic que hem fet en aquests ajuntament els darrers anys doncs hi té a veure, espero i desitjo i estic segur que serà així que el govern actual doncs mantindrà aquesta dinàmica; penso també que un dels reptes que té la sindicatura és guanyar espais més enllà dels usuaris que fan us d’aquest servei del districte primer que són els majoritaris, i en tot cas repensar tot el que s’ha dit avui i el que probablement diguin doncs els companys dels altres grups polítics, repensar-ho i obrir si cal doncs un debat i una reflexió al voltant del que avui s’ha plantejat. Senyor alcalde.Gràcies senyor Falcó. Senyor Serrano endavant. Senyor Serrano. Sí, gràcies, molt bona tarda a tothom. En primer lloc vull traslladar-li en nom del grup municipal socialista senyor Armand Soler doncs l’agraïment per la seva intervenció i per la tasca realitzada, vostè i el seu equip. El seu treball ja li hem dit en alguna altra ocasió és un estímul a que l’administració doncs no, sigui, continuï en un tracte cada vegada més acurat i més àgil de cara al servei als ciutadans i per tant el seu treball pensem que en aquest sentit des del punt de vista de l’administració general és important. Vull remarcar també especialment la funció que fa vostè de proximitat de la institució que encapçala, sobretot en el programa de presencia als districtes i atenció als veïns i veïnes. La institució s’ha consolidat i ja celebrem, fa dos anys varem celebrar el 10é, per tant ja estem en 12 anys i això va ser Badalona un dels primers ajuntaments catalans amb aquesta institució i per tant ja s’han atès gairebé 6.000 persones. Nosaltres coincidim amb les intervencions dels companys, pensem que aquestes alçades després de 12 anys estem d’acord en fer una reflexió hauríem de fer una reflexió, i així



ho demanarem a l’actual govern, sobre la redefinició de la seva funció o de les funcions que pugui acollir, no solsament de la part pressupostària, ni de la part de ubicació, sinó que jo crec que la reflexió ha de ser total, ha de ser global amb el conjunt de recursos que vostè disposa, amb el número de ciutadans que atent, de l’espai que té, d’on està ubicat, jo crec que, de les funcions que pot fer, en què com pot encabir en el conjunt de l’administració. Jo crec que aquesta reflexió l’hem de posar en conjunt per millorar en qualsevol cas la seva funció, en qualsevol cas la relació entre ciutadania i ajuntament doncs necessita d’instruments com el que vostè representa i nosaltres doncs recolzem i li agraïm la tasca feta. El bon govern de Badalona ens necessita a tots els 27 regidors, el govern, l’oposició, institucions, ciutadania, i per tant també el defensor de la ciutadania com ha dit vostè molt bé. Per tant nosaltres doncs el felicitem i animem a què continuï la seva tasca i també deixem sobre la taula que el govern doncs ens pugui convocar a un anàlisis, a una reconsideració, a una redefinició de la funció del defensor de la ciutadania després de 12 anys. Senyor alcalde. Gràcies senyor Serrano, senyor Juan Fernàndez pel grup del PP. Senyor Juan Fernández. Gràcies alcalde, bona tarda alcalde, regidors, gràcies síndic. Els membres del grup municipal popular escoltem aquest any l’informe del síndic amb especial interès conscients que les conclusions que es plantegen, tot i que afecten el període de govern anterior, són importants per la bona acció del govern de la ciutat, de la nostra ciutat. Aquest govern valora lla figura del síndic no només com un organisme que vetlla per el respecte i el compliment dels drets i llibertats, sinó com element de diàleg entre l’administració municipal i els ciutadans que viuen o treballen a la ciutat. En aquest sentit la institució del síndic és una eina fonamental per fer de termòmetre, d’alguna forma, del carrer de la nostra gestió. i amb la vocació de servei públic que ha de caracteritzar a tot govern ens ha de servir per millorar aquests aspectes que els veïns demanden. Entrant en matèria, des de fa molts anys l’informe del Defensor de la Ciutadania posa de manifest el retard de l’administració, alhora de donar resposta en aquelles demandes d’informació. Concretament, i tal com ha dit el Síndic, el temps mig de resposta per part de l’administració en aquest darrer mandat ha estat de 68 dies, i ho han sentit bé. Això vol dir que des que un veí s’adreça al Síndic transcorren de mitjana 2 mesos i mig fins que rep una resposta, i d’aquesta manera es fa necessari un urgent canvi d’actitud de l’administració respecte de la institució del Síndic. Aquest govern adquireix el compromís de contestar totes les consultes que es plantegin i de rebaixar notablement el temps de resposta al síndic, amb la intenció que aquesta institució pugui millorar la seva tasca, creiem en l’assoliment d’aquest objectiu, i que millorarà exponencialment no només la imatge del govern municipal sinó també de l’Ajuntament de Badalona en el seu conjunt. Una altra gran qüestió pendent que es deriva de la lectura de l’informe és el grau de coneixement que tenen els ciutadans sobre aquesta institució. Aquest any el nombre de persones que s’han posat en contacte amb l’oficina de defensa a la ciutadania ha estat fins i tot inferior a l’any 2009, que va entre 485 i ha baixat a 402. I el problema no resideix només en el nombre d’atencions que es fan des de la sindicatura sinó també amb el coneixement poc uniforme en el territori que la ciutadania té d’aquesta institució. Com cada any el districte primer és on resideixen la majoria de persones que s’han adreçat al síndic nosaltres des del govern volem reconèixer l’esforç que s’ha fet des de la sindicatura del ciutadà amb el programa defesa a la ciutadania a peu de carrer. Tot i així el govern vol prendre mesures per promoure aquest desenvolupament de la institució i per facilitar la seva extensió i implantació als barris de fet com ja s’ha plantejat anteriorment les queixes que arriben al síndic són un bon termòmetre de les preocupacions i problemes que tenen els veïns als barris. La identificació dels problemes reals dels veïns de Badalona han estat una de les principals preocupacions del partit popular de Badalona i la intenció de donar una resposta al mateixos és un repte d’aquest nou govern, i jo diria que és la columna vertebral d’aquest govern. Creiem que la millora del grau de coneixement de la figura del síndic repercutirà directament en la millora de la resposta que l’ajuntament pot donar als problemes veïnals i per tant en la solució dels mateixos. Com hem manifestat en altres ocasions l’informe del síndic és un reflex de la gestió de l’equip de govern i des del partit popular esperem que l’informe 2011 reflecteixi d’alguna forma que el canvi que s’ha produït en el govern d’aquesta ciutat és tradueixi també en un canvi notable en les relacions entre administració i el síndic i la ciutadania. Per acabar manifestar que des del grup municipal del



Partit Popular volem agrair la tasca que es fa des de l’oficina de defensa, la vocació de servei amb la que es desenvolupa aquesta feina, el compromís amb els valors que es defensen, i la cura amb la que es presta l’atenció que reben els ciutadans que s’adrecen en aquesta institució Gràcies. Senyor alcalde. Gràcies senyor Fernández, no sé si el senyor, no? no vol parlar?, molt bé. Doncs aleshores abans de tancar aquest punt a mi si que m’agradaria dir un parell de coses. La primera agrair l’esforç, la dedicació, i la voluntat en què es facin bé les coses des de la seva responsabilitat i de l’equip que vostè treballa. Amb consta perquè així ho hem parlat amb diferents ocasions, que som conscients de les dificultats, que s’està passant uns moment difícils, i que aquests moment difícils també estan afecten el propi departament, a la pròpia institució que vostè presideix. Però em sembla que també el temps demostrarà que és més que evident la voluntat d’aquest govern, com deia el portaveu, el Joan Fernández, que col·locar la figura del Síndic a la institució al nivell institucional que es mereix. Vostè ha apuntat avui que no ha fet recomanacions perquè ha tingut la percepció que aquestes recomanacions al llarg del temps doncs queien més o menys he entès, en un sac buit, jo el que espero i desitjo és que en el seu informe de l’any que ve torni a fer recomanacions, perquè això voldrà dir que per part del govern municipal i per part de tots s’haurà donat o com a mínim s’haurà intentat donar resposta a les demandes i a les necessitats, que des de la institució que vostè representa s’han plantejat. Un dels aspectes, i jo crec que aquí podem coincidir, que hem de plantejar és obrir la figura i la institució del Síndic al conjunt dels veïns de Badalona, hem vist que apareixen en el informe que una part important d’aquestes consultes provenen de veïns i veïnes que són del districte primer de la ciutat. Segurament, més enllà dels esforços que vostè ha fet, doncs, d’anar a les associacions entitats de diferents barris de Badalona, cal un camí important per seguir endavant. Nosaltres estaríem en aquesta línia i això ho lligo a una de les demandes que ha fet per millorar el servei, i es disposar d’un espai propi per poder dur a terme el seu treball i les seves responsabilitats, dic que és voluntat d’aquest govern que dins el replantejament que estem fent dels espais, de la ocupació d’espais municipals, d’edificis, doncs, donar resposta a aquesta demanda. És més, crec que una forma d’aproximar la institució que vostè representa potser seria bo sortir del districte primer i anar a tenir l’espai físic, anar a tenir la seu una mica més enllà, no? una mica més enllà. Per tant, jo crec que aquest és un replantejament que dins del que s’apuntava per part del grup d’Iniciativa per Catalunya, i que em sembla que la resta de grups també o hem agafat el guan anem a fer un replantejament tots plegats per veure quines són les variacions que cal fer amb aquesta realitat. Que és cert que la realitat d’avui, doncs, no és la de fa uns anys quan es va crear la figura, quan es va implantar la figura al Ajuntament de Badalona, no? Per tant, jo crec que ha plantejat una sèrie de qüestions que són molt importants, que són interessants. Jo crec que si en algun moment la figura que vostè representa té importància és en els moments de dificultats econòmiques i de crisi social com a l’actual, com a l’actual. I per tant doncs intentarem fer un esforç per intentar donar-li la significació institucional, i des d’un punt de vista professional que entenem des d’aquest govern que es mereix. Per tant, moltes gràcies, agrair també la presència, com he dit abans, dels síndics de Santa Coloma de Gramanet i de Mollet del Vallès per acompanyar-nos aquí, i dir-los que aquí tenen la seva casa i que seran sempre benvinguts. Per tant gràcies i passaríem al següent punt de l’ordre del dia. 3 Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany de l'acta de la sessió anterior. Per la Presidència es formula proposta d’aprovació de l’acta de la sessió que va tenir lloc el dia 18 d’octubre de 2011, la qual és aprovada per unanimitat.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE GOVERN, ECONOMIA I HISENDA

4 AP-2011/2147 Dictamen. Aprovar la designació del representant de l'Ajuntament de Badalona al Patronat de la Fundació privada Institut Gaudí de la Construcció. L’Ajuntament de Badalona forma part del Patronat de la “Fundació privada Institut Gaudí de la Construcció.”, en virtut d’acord de l’Ajuntament en Ple adoptat el 30 d’abril de 2002.



Constituïda la Corporació municipal, en data 11 de juny de 2011, resultat de les passades eleccions celebrades el 22 de maig de 2011, esdevé necessari renovar la representació d’aquesta Corporació davant la referida entitat. Vist l’informe jurídic emès per la lletrada del departament de Serveis Generals de l’Àmbit de Govern en relació a aquest expedient. Atès que les entitats locals poden constituir-se en associacions per la protecció de llurs interessos comuns i es regiran pels seus estatuts, segons estableixen la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, disposició addicional 5ª. i Decret legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, articles 133 a 136. Atès que d’acord amb l’article 22 1.lletra b) de la vigent Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, els acords relatius a la participació en organitzacions supramunicipals són competència del Ple de l’Ajuntament. Atesa la Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora de les bases del règim local, Decret legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i d’altres que resulten d’aplicació. Ateses les previsions del decret de delegació general de competències de 15 de juliol de 2011, proposo a l’alcalde que elevi al Ple, per a la seva aprovació, la següent proposta d’acord, previ dictamen per la Comissió informativa competent: PRIMER.- Cessar al representant de l’Ajuntament de Badalona en el Patronat de la “Fundació privada Institut Gaudí de la Construcció”, senyor Jordi Serra i Isern. SEGON.- Designar al regidor Ramon Riera Macia representant de l’Ajuntament de Badalona en el Patronat de la “Fundació privada Institut Gaudí de la Construcció”. TERCER.- Notificar aquest acord als interessats. (.../...) Vista la precedent proposta d’acord i, als efectes de l’article 123 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, proposo a la Comissió d’estudi, informe i consulta que dictamini favorablement aquesta proposta i proposo a l’Ajuntament en Ple que resolgui de conformitat, si escau. Votació. El dictamen precedent s'aprova per majoria simple. Vots a favor: 10, del grup municipal del Partit Popular. Abstencions; 16, dels grups municipals Socialista, Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. 5 AP-2011/2148 Dictamen. Aprovar la designació del representant de l'Ajuntament de Badalona al Comité Comarcal de la Creu Roja del Barcelonès Nord. Constituïda la Corporació Municipal en data 11 de juny de 2011, com a conseqüència de les eleccions locals i d’acord amb l’article 38 c) del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, en relació amb l’article 22.1 b) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, procedeix nomenar els representants de la Corporació en els òrgans col·legiats de les entitats supramunicipals. Atesa la petició formulada per la presidenta de l’Assemblea Comarcal Creu Roja Barcelonès Nord, en la qual demanava la designació d’un representant de l’Ajuntament de Badalona en el Comitè Comarcal de la Creu Roja al Barcelonès Nord. D’acord amb l’article 20 del Reglament general orgànic de la Creu Roja, aprovada pel seu Comitè Nacional en data 29 de juliol de 1998, són òrgans de govern, entre d’altres, els Consells Comarcals. D’acord amb l’article 10, apartat dos, dels Estatuts de la Creu Roja Espanyola, l’Ajuntament del municipi en el qual tingui la seu el Comitè Local, comarcal o insular, podrà designar un representant que, tal com disposa l’article 21, apartat nou, del Reglament general orgànic, tindrà la condició de “membre designat” del Comitè Comarcal de la Creu Roja al Barcelonès Nord. Vista la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, el Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les



entitats locals, el Reglament general orgànic de la Creu Roja, aprovat pel Comitè Nacional en data 29 de juliol de 2006, i els Estatuts de la Creu Roja Espanyola. Vist l’informe jurídic emès per la lletrada de la Secretaria General en relació a aquest expedient. Ateses les previsions del decret de delegació general de competències de 15 de juliol de 2011, proposo a l’alcalde que elevi al Ple, per a la seva aprovació, la següent proposta d’acord, previ dictamen per la Comissió informativa competent: PRIMER.- Designar el regidor David Gómez Villar, com a representant de l’Ajuntament de Badalona al Comitè Comarcal de la Creu Roja al Barcelonès Nord, en substitució de l’anterior representant designat. SEGON.- Notificar el present acord als interessats. (.../...) Vista la precedent proposta d’acord i, als efectes de l’article 123 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, proposo a la Comissió d’estudi, informe i consulta que dictamini favorablement aquesta proposta i proposo a l’Ajuntament en Ple que resolgui de conformitat, si escau. Votació. El dictamen precedent s'aprova per majoria simple. Vots a favor: 10, del grup municipal del Partit Popular. Abstencions: 16, dels grups municipals Socialista, Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa. 6 AP-2011/2149 Dictamen. Aprovar la designació del representant de l'Ajuntament de Badalona a la "Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat" del Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. L’Ajuntament de Badalona forma part integrant de la “Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat”, del Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, en virtut d’acord de l’Ajuntament en Ple adoptat el 29 de juliol de 1997. Constituïda la Corporació municipal, en data 11 de juny de 2011, resultat de les eleccions celebrades el 22 de maig de 2011, esdevé necessari renovar el/la representant d’aquesta Corporació davant la referida entitat. Vist l’informe jurídic emès per la lletrada del departament de Serveis Generals de l’Àmbit de Govern en relació a aquest expedient. Atès que les entitats locals poden constituir-se en associacions per la protecció de llurs interessos comuns i es regiran pels seus estatuts, segons estableixen la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, disposició addicional 5ª i Decret legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, articles 133 a 136. Atès que d’acord amb l’article 22 1.lletra b) de la vigent Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, els acords relatius a la participació en organitzacions supramunicipals són competència del Ple de l’Ajuntament. Ateses les previsions del decret de delegació general de competències de 15 de juliol de 2011, proposo a l’alcalde que elevi al Ple, per a la seva aprovació, la següent proposta d’acord, previ dictamen per la Comissió informativa competent: PRIMER.- Cessar a la representant de l’Ajuntament de Badalona davant la “Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat”, del Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, senyora Maria Mercè Rius i Serra. SEGON.- Designar a la regidora de Medi Ambient i Sostenibilitat Sònia Egea Pérez representant de l’Ajuntament de Badalona davant la “Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat”, del Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. TERCER.- Notificar aquest acord als interessats. (.../...) Vista la precedent proposta d’acord i, als efectes de l’article 123 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, proposo a la Comissió d’estudi, informe i consulta que dictamini favorablement aquesta proposta i proposo a l’Ajuntament en Ple que resolgui de conformitat, si escau. Votació. El dictamen precedent s'aprova per majoria simple.



Vots a favor: 10, del grup municipal del Partit Popular. Abstencions: 16, dels grups municipals Socialista, Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa. 7 AP-2011/2151 Dictamen. Donar compte a l'Ajuntament Ple de l'acord de la Junta de Govern Local de data 23/09/2011 referida a la revisió anual del Padró Municipal d'Habitants amb referència a l'01/01/2011. Tipus de decisió Donar compte a l'Ajuntament Ple de l’acord de la Junta de Govern Local de data 23/09/2011 referida a la Revisió anual del Padró Municipal d’Habitants amb referència a l’1/01/2011 Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Òrgan al qual s’adreça: Ajuntament Ple Núm. expedient: 2468/02-2/11 Fets La Junta de Govern Local va dictar amb data 23/09/2011 una resolució que transcrita en la part que resulta suficient diu el següent: “Fets... D’acord amb el que estableix el Real Decret 2612/1996 de 20 de desembre, pel qual es modifica el Reglament de Població i Demarcació Territorial de les Entitats Locals aprovat pel Real Decret 1690/1986, d’11 de juliol, així com a la Resolució de 25 d’octubre de 2005 (BOE de 23/11/2005), de la Presidenta de l’Institut Nacional d’Estadística (en endavant INE) i del Director General de Cooperació Local per la qual es dicten instruccions tècniques als Ajuntaments sobre la revisió anual del Padró municipal i sobre el procediment d’obtenció de la proposta de xifres oficials de població, aquest Ajuntament ha realitzat la revisió anual del Padró Municipal d’Habitants amb referència a l’1 de gener de 2011. Fonaments de dret 1. Atès que la nova redacció de l’art. 81 del Reglament de Població i Demarcació Territorial de

les Entitats Locals institueix: que els Ajuntaments aprovaran la revisió dels seus padrons municipals amb referència a 1

de gener de cada any, formalitzant les actuacions portades a terme durant l’exercici anterior. Els resultats numèrics de la revisió anual seran remesos a l’lNE.

2. Atès que l’apartat I de la Resolució de 25 d’octubre de 2005 (BOE de 23/11/2005), de la Presidenta de l’Institut Nacional d’Estadística i del Director General de Cooperació Local per la qual es dicten instruccions tècniques als Ajuntaments sobre la revisió anual del Padró municipal i sobre el procediment d’obtenció de la proposta de xifres oficials de població institueix:

que per tal de realitzar la revisió dels padrons es considerarà les variacions produïdes i que hagin estat remeses a l’INE en els fitxers d’intercanvi mensuals així com el resultat de la coordinació comunicada per aquest en els diferents fitxers mensuals fins el mes de març.

3. Atès que l’apartat IV de la citada Resolució institueix: que els resultats numèrics de la revisió anual es comunicaran a l’INE mitjançant ofici en el

qual s’especificarà únicament la població resultant per al municipi referida a 1 de gener. que juntament amb la xifra de població, i perquè les possibles objeccions que hagués de

formular l’INE, en virtut del que preveu l’art. 82 del Reglament de Població, puguin detallar-se a nivell de registre, s’enviarà el fitxer, còpia del Padró complet a 1 de gener, del qual s’hagi deduït la xifra de població comunicada.

que la xifra de la revisió, juntament amb el fitxer es remetran a la corresponent Delegació Provincial de l’INE abans del 10 d’abril.

4. Vist que, d’acord amb els terminis establerts per la citada Resolució, l’Ajuntament ha notificat de manera provisional a l’INE, amb anterioritat al 10 d’abril, la xifra de població i el fitxer esmentat, còpia del Padró complet a 1 de gener de 2011.

5. Atès que resulta bona pràctica administrativa aprovar, a més de la xifra de població a 1 de gener de 2011, les alteracions produïdes durant el període comprès entre l’1 de gener de 2010 i el 31 de desembre de 2010 (Resum numèric general municipal d’Habitants de Badalona per al període comprès entre l’1 de gener de 2010 i 31 de desembre de 2010), i



el Resum numèric municipal consolidat d’Habitants de Badalona amb referència a l’1 de gener de 2011.

Proposta de resolució En conseqüència, a l’empara que la revisió del Padró Municipal d’Habitants és competència originària del Ple d’acord amb les arts. 17 LRBRL i 81 RPDTEL, i atès que en data 5 de juliol de 2011 l'Ajuntament Ple va delegar en la Junta de Govern Local la competència d'aprovació de la Rectificació anual del Padró Municipal d'Habitants, proposo que la Junta de Govern adopti els següents ACORDS P R I M E R - Aprovar el Resum numèric general municipal d’Habitants de Badalona per al període comprès entre l’1 de gener de 2010 i 31 de desembre de 2010, el Resum numèric municipal consolidat d’Habitants de Badalona amb referència a l’1 de gener de 2011 i el fitxer associat, còpia del Padró complet a 1 de gener de 2011, que s’adjunten com annexos, i dels quals es dedueix que la Població de la ciutat de Badalona a 1 de gener de 2011 és de 220.519 habitants. S E G O N – Aquestes xifres no esdevindran definitives ni oficials fins que no siguin aprovades per lNE, amb les objeccions que aquest òrgan consideri adients, d’acord amb el que estableix la citada Resolució de 25 d’octubre de 2005 (BOE de 23/11/2005). T E R C E R - Donar compte de la present Resolució a l'Ajuntament Ple. Senyor alcalde. Si tenim la xifra exacta, senyor secretari. Estem per sobre dels 220.000. Senyor Secretari. Exactament són 220.519 habitants. Senyor alcalde. Molt bé, doncs aquesta és la xifra d’habitants de Badalona. Següent. 8 AP-2011/2156 Dictamen. Aprovar la modificació del pressupost de l'Ajuntament 2011. Fets El Regidor d’Hisenda i Recursos Interns, ha formulat la proposta de modificació del pressupost municipal i/o de l’annex d’inversions municipal vigent que consta en aquest expedient, en base a consideracions d’eficàcia i eficiència en la gestió municipal. L’Interventor General ha informat la proposta presentada. Fonaments de dret La modificació proposada és expressió de la manifestació de les potestats que atorguen als ajuntaments els articles 179 i concordants del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, i s’ajusta en tots els casos a les previsions dels articles 34 a 51 del RD 500/1990, de desenvolupament del Títol VI de la pròpia Llei, i als requisits i criteris marcats pel Capítol tercer del Títol primer de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal. D’acord amb l’article 10 de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal l’òrgan competent per resoldre aquest expedient és l’Ajuntament Ple, en virtut de les atribucions que té assignades per l’article [22.2.e] de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local. Per a l'adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple del nombre legal dels membres de la Corporació presents en el moment de la votació, d'acord amb l’article 47.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Conforme al que preveu l’article 179.4 del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, el procediment d'aprovació de les modificacions proposades haurà de seguir les normes sobre informació, reclamacions, recursos i publicitat previstes en els articles 169, 170 i 172 del mateix text refós. Amb relació a les subvencions finalistes que es proposa atorgar, només s’informen favorablement les propostes de modificació pressupostària però no és possible manifestar-se sobre l’expedient de subvenció, per tant, la concessió quedarà supeditada al compliment de la normativa vigent en matèria de subvencions i a la seva posterior fiscalització. Un cop adoptat l’acord inicial de modificació, aquest haurà d’ésser sotmès a informació pública i audiència als interessats per un termini de quinze dies, mitjançant exposició pública del mateix en el Tauler d’Anuncis de la Corporació, així com publicació del corresponent anunci en el



Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i suggeriments que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació, i que, de no produir-se, farà que s’hagi de considerar l’acord aprovat definitivament, conforme al que preveuen els preceptes indicats. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme amb el que preveu l’article 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, l'Ajuntament Ple, previ dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Govern, Economia i Hisenda, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER. MODIFICAR l’annex d’inversions municipal, tal com es detalla a continuació: NÚM. PARTIDA DESCRIPCIÓ CODI

PROJECTE INCREMENTS DISMINUCIONS N.Prop..

092-1552-60100022

Càmeres de vigilància a la via pública

2011-009 53.909,84 201100000135

092-1551-61105 Instal·lacions via pública 2008-284 17.909,84 201100000135 092-1553-61105 Instal·lacions via pública 2008-285 36.000,00 201100000135 Total despeses 53.909,84 53.909,84

SEGON.-APROVAR les propostes de modificació de Pressupost de l’Ajuntament 2011 tal com es detalla a continuació: Modificació de despeses Increments:

Expedient Aplicació pressupostària

Descripció Projecte

Import Núm. proposta

010204-MC2011/000013

010-9203-22103

Combustibles i carburants 17.934,16 201100000121

020817-MC2011/000049

000-0110-91300

Amortització préstecs mig i llarg termini

200.000,00 201100000162

Crèdits extraordinaris Expedient Aplica

ció pressupostària

Descripció Projecte Import Núm. proposta

010204-MC2011/000015

019-9242-48908003

Fundació Acollida i Esperança

7.500,00 201100000158

010204-MC2011/000015

019-9242-48908004

Associació Amics de l’Epilèptic

2.000,00 201100000158

010204-MC2011/000015

019-9242-48908005

Aspanin 30.000,00 201100000158

010204-MC2011/000015

019-9242-48908009

Associació Amics de la Salut

700,00 201100000158

010204-MC2011/000015

019-9242-48908011

Escola Cultural Ràdio Llefià

2.500,00 201100000158

092800-MC2011/000007

092-1552-60100022

CÀMERES DE VIGILÀNCIA A LA VIA PÚBLICA

2011-009 53.909,84 201100000135





063997-MC2011/000007

001-4912-44904

BDN Comunicació-Festival Filmets

10.000,00 201100000136

0115-MC2011/000017

018-2315-48908001

Fundació Carles Blanch XBMQ-11/Y/70555

14.500,00 201100000154

0115-MC2011/000018

018-2315-48908002

Fundació Privada Ateneu Sant Roc

XBMQ-11/Y/70555

14.500,00 201100000155

0115-MC2011/000019

018-2315-48908022

Fundació Privada La Salut Alta

XBMQ-11/Y/70555

29.300,00 201100000156

0115-MC2011/000020

018-2311-48922

Cáritas Diocesana de Barcelona

XBMQ-10/Y/66399

19.860,00 201100000157

0115-MC2011/000021

018-2314-48921

Creu Roja Assemblea Comarcal del Barcelonès Nord

XBMQ-11/Y/70555

18.500,00 201100000163

0115-MC2011/000021

018-2314-48921

Creu Roja Assemblea Comarcal del Barcelonès Nord

9.500,00 201100000163

TOTAL INCREMENT SECCIÓ DE DESPESES

430.704,00

Disminucions: Expedient Aplicació

pressupostària Descripció Projecte Import Núm. proposta

010204-MC2011/000015

019-9242-48906 Subvencions Convocatoria Entitats

42.700,00 201100000158

010204-MC2011/000013

012-1320-22709 Serveis de vigilancia de platges

12.934,16 201100000121

010204-MC2011/000013

012-1320-22710 Serveis tècnics i auxiliars-Contracte Servei de vi

5.000,00 201100000121

092800-MC2011/000007

092-1551-61105 INSTAL·LACIONS VIA PÚBLICA

2008-284 17.909,84 201100000135

092800-MC2011/000007

092-1553-61105 INSTAL·LACIONS VIA PÚBLICA

2008-285 36.000,00 201100000135

063997-MC2011/000007

061-3361-22706 Estudis i treballs tècnics

10.000,00 201100000136

0115-MC2011/000017 018-2315-48906 Subvencions Convocatoria Entitats

XBMQ-11/Y/70555

14.500,00 201100000154


XBMQ-11/Y/70555

14.500,00 201100000155


XBMQ-11/Y/70555

29.300,00 201100000156

0115-MC2011/000020 018-2311-48007 Prestacions econòmiques

XBMQ-10/Y/66399

19.860,00 201100000157

020817-MC2011/000049

012-1320-120 Retribucions bàsiques

200.000,00 201100000162


XBMQ-11/Y/70555

18.500,00 201100000163

0115-MC2011/000021 019-9242-48906 Subvencions 9.000,00 201100000163





Convocatoria Entitats


500,00 201100000163

TOTAL DISMINUCIONS SECCIÓ DE DESPESES

430.704,00

TERCER.-SOTMETRE el seu contingut a informació pública i audiència dels interessats per un termini de 15 dies, mitjançant la seva exposició pública en el Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament, i publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, perquè tal que puguin presentar-se reclamacions i suggeriments, que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l’acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d’un nou acord plenari. Votació. El dictamen precedent s'aprova per majoria simple. Vots a favor: 10, del grup municipal del Partit Popular. Abstencions: 16, dels grups municipals Socialista, Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa. COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE TERRITORI I MEDI AMBIENT

Essent les dinou hores i quaranta-tres minuts, el regidor Ferran Falcó Isern surt del Saló de Sessions. 9 AP-2011/2154 Dictamen. Aprovació inicial de la Modificació puntual del PGM per a l'ajust de les qualificacions urbanístiques de la pl. Pompeu Fabra, la zona esportiva de Can Cabanyes, el Camp Municipal de Badalona i el Centre de conservació i control de les Rondes. Per part de Planejament Urbanístic es presenta per a la seva aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General Metropolità d’àmbit discontinu per l’ajust de les qualificacions urbanístiques de la plaça Pompeu Fabra, la zona esportiva Can Cabanyes, el Camp municipal de Badalona i el Centre de conservació i control de les Rondes de Badalona. Vist l’informe subscrit en data 7 d’octubre de 2011 pel Cap del Departament de Planejament Urbanístic, que reproduït literalment diu: “I N F O R M E Informe tècnic relatiu a la tramitació del Modificació del Pla General Metropolità d’àmbit discontinu per l’ajust de les qualificacions urbanístiques de la plaça Pompeu Fabra, la zona Esportiva Can Cabanyes, el Camp municipal de Badalona i el Centre de conservació i control de les Rondes, formulada per iniciativa de l’Ajuntament de Badalona. Objecte La Modificació del Pla General Metropolità es planteja amb l’objectiu d’ajustar les qualificacions urbanístiques de la plaça de Pompeu Fabra, la Zona esportiva Can Cabanyes, el Camp municipal de Badalona i el Centre de conservació i control de trànsit de les Rondes, per adaptar-les als usos existents i la urbanització i edificacions implantades. Àmbit del sector de planejament La Modificació del PGM abasta un àmbit discontinu format per 4 sectors denominats A - Plaça de Pompeu Fabra, B - Zona esportiva Can Cabanyes, C - Camp municipal de Badalona i D - Centre de conservació i control de les Rondes / carrer de Tanit, amb una superfície total de 57.292 m2. Planejament vigent El planejament vigent als sectors A, B C i D és el següent: Sector A - Plaça de Pompeu Fabra El planejament vigent al sector A és el següent: Modificació puntual del Pla general metropolità al barri de Coll i Pujol i les vores del barri de

Sant Crist.



Data aprovació: 22/06/2004. Data publicació: 07/10/2004. Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’àmbit del Barcelonès. Data aprovació: 13/03/2009. Data publicació: 13/05/2009. Els terrenys del sector A inclosos en l’àmbit de la Modificació del PGM estan classificats com a sòl urbà, i qualificats com a sistema viari (clau 5), sistema de verd públic (clau 6), sistema de parcs i jardins urbans de nova creació de caràcter local (clau 6b) i de sistema d’equipaments comunitaris i dotacions de nova creació de caràcter local (clau 7b). Sector B – Zona esportiva Can Cabanyes MPGM sector Turó d’en Caritg. Data aprovació: 21/06/1990. Data publicació: 27/07/1990. Pla especial de vialitat A-19. Data aprovació: 09/09/1985. Data publicació: 20/09/1985. Els terrenys del sector B inclosos en l’àmbit de la Modificació del PGM estan classificats com a sòl urbà i qualificats com a sistema de parcs i jardins urbans de nova creació de caràcter local (clau 6b). Sector C - Camp municipal de Badalona Pla especial de reforma interior de Montigalà. Data aprovació: 06/11/1986. Data publicació : 24/07/1987. Modificació del PGM. Pla Especial de Reforma Interior de Montigalà. Data aprovació: 26/03/1987. Data publicació : 06/04/1987. Pla Especial de Modificació d’usos dels equipaments a Montigalà. Data aprovació: . 01/03/1995. Data publicació : 19/05/1995. Pla especial per a la reordenació volumètrica dels polígons G, J, K, D i H del Pla especial de

reforma interior de Montigalà. Data aprovació: 31/05/1995. Data publicació: 07/07/1995. Modificació puntual article 7 normativa del Pla especial reordenació volumètrica polígons G, J,

K, D i H del Pla especial de reforma interior de Montigalà. Data aprovació: 18/06/1997. Data publicació: 15/07/1997. Modificació puntual del Pla general metropolità a l’avinguda dels Vents. Data aprovació: 03/09/2010. Data publicació: 22/09/2010. Els terrenys del sector C inclosos en l’àmbit de la Modificació del PGM estan classificats com a sòl urbà, i qualificats de sistema equipament nova planta - sanitari-assistencial (clau XI), sistema equipament nova planta - reserva (clau XI), sistema d’equipament esportiu (clau 7a), sistema de verd local (clau XII) i sistema de verd general (clau XIV). Sector D - Centre de conservació i control de les Rondes / carrer de Tanit

Pla especial de reforma interior de Montigalà. Data aprovació: 06/11/1986. Data publicació : 24/07/1987. Modificació del PGM. Pla Especial de Reforma Interior de Montigalà. Data aprovació: 26/03/1987. Data publicació : 06/04/1987. Pla Especial de Modificació d’usos dels equipaments a Montigalà. Data aprovació: 01/03/1995. Data publicació : 19/05/1995. Pla especial per a la reordenació volumètrica dels polígons G, J, K, D i H del Pla especial

de reforma interior de Montigalà. Data aprovació: 31/05/1995. Data publicació: 07/07/1995. Modificació puntual article 7 normativa del Pla especial reordenació volumètrica polígons

G, J, K, D i H del Pla especial de reforma interior de Montigalà. Data aprovació: 18/06/1997. Data publicació: 15/07/1997. Pla especial viari II cinturó tram riu Besòs - A-19. Data aprovació: 01/10/1987. Data publicació: 13/11/1987.

Els terrenys del sector D inclosos en l’àmbit de la Modificació del PGM estan classificats com a sòl urbà, i qualificats com a sistema de verd local (clau XIII) i zona uni-bifamiliar en filera (clau II). Descripció de la proposta Sector A - Plaça de Pompeu Fabra Al sector A es proposa l’ajust de les qualificacions urbanístiques del sistema viari, del sistema de parcs i jardins urbans i del sistema d’equipaments per adaptar-les la urbanització executada.



Així mateix es defineix l’edificabilitat i els usos dels locals destinats serveis vinculats a la plaça, ubicats dins la zona qualificada de sistema d’equipaments aprofitant punt on es concentra el desnivell entre les rasants del carrer d'Anselm Clavé i el carrer de la Creu. Els usos i l’edificabilitat dels locals destinats a serveis vinculats al parc són els següents:

- Usos: Serveis vinculats al parc, bar-restaurant, magatzem i serveis tècnics. - Edificabilitat: 305 m2

Sector B - Zona esportiva Can Cabanyes Al sector B es proposa el canvi de qualificació d’una part del sistema de parcs i jardins urbans (clau 6b) a sistema d’equipaments (clau 7a) d’ús esportiu i la definició dels paràmetres urbanístics d’edificabilitat, número de plantes i alçada reguladora màxima, per adaptar-los a l’ús esportiu i a la urbanització i edificacions executades. Els usos, el tipus d’ordenació i els paràmetres urbanístics de les edificacions implantades al sector B són els següents:

- Tipus d’ordenació: volumetria específica - Ús: esportiu - Alçada reguladora màxima: planta baixa + 1 planta pis / 9,00 m - Edificabilitat màxima: 3.930 m2

Sector C - Camp municipal de Badalona Al sector C es proposa la redefinició dels límits de les qualificacions dels sistemes verd local i general (claus XIII i XIV) i del sistema d’equipaments d’ús santari-assistencial, docent i reserva (claus 7a i XI) i la definició dels paràmetres urbanístics d’edificabilitat, número de plantes i alçada reguladora màxima, per adaptar-los a l’ús esportiu i a la urbanització i edificacions executades. Els usos, el tipus d’ordenació i la definició de les condicions d’edificació que es proposen al sector C són els següents:

- Tipus d’ordenació: volumetria específica - Ús: esportiu - Alçada reguladora màxima: planta baixa + 1 planta pis / 9,00 m - Edificabilitat màxima: 3.000 m2

Sector D - Centre de conservació i control de les Rondes / carrer de Tanit Al sector D, a la zona amb front a l'av. de Llenguadoc (sub-sector D1) es proposa el canvi de qualificació del sistema de verd local (XIII) a sistema de serveis tècnics metropolitans (clau 4), mentre que a la zona amb front al carrer de Tanit (sub-sector D2) es proposa el canvi de qualificació de zona uni-bifamiliar en filera (clau II) a sistema de verd general (clau XIV). Els usos, el tipus d’ordenació i la definició dels paràmetres urbanístics que es proposen per al sistema de serveis tècnics metropolitans (clau 4) ubicats al sub-sector D1 són els següents:

- Tipus d’ordenació: edificació aïllada - Alçada reguladora màxima: planta baixa + 1 planta pis / 9,00 m - Ocupació màxima: 30% - Edificabilitat màxima : 1.000 m2 - Separació a límits de parcel·la: 3 m

Gestió Atès que les finques incloses en l’àmbit del Pla especial urbanístic són de titularitat pública i que la proposta no comporta un repartiment de beneficis i càrregues derivades de l’actuació, no es considera necessari definir un sistema d’actuació urbanística per a la seva execució. El compromís de cessió dels terrenys propietat del Consell Comarcal del Barcelonès a favor de l'Ajuntament de Badalona un cop s'aprovi definitivament la Modificació de PGM objecte de tramitació, es recull al Dictamen, aprovat en data 28 de gener de 2003 pel Ple de l'Ajuntament de Badalona, que s'incorpora a l'annex V. del document. Resum numèric El resum comparatiu entre les qualificacions del planejament vigent i la modificació del PGM proposada és el següent:

Denominació

Clau

Planejament vigent m2

Proposta MPGM m2

Sector A Sistema viari 5 7.114,00 3.999,00 Sistema de verd públic 6 744,00 14.918,00 Sistema de parcs i jardins urbans 6b 10.929,00



Sistema d’equipaments 7b 4.413,00 4.283,00 Sector B Sistema de parcs i jardins urbans 6b 1.965,00 Sistema d’equipaments esportius 7a 1.965,00

Sector C Sistema d'equipaments nova planta - sanitari-assistencial XI 998,00

Sistema d'equipaments nova planta - reserva XI 10.138,00 530,00

Sistema d’equipaments nova planta - docent XI 39,00 Sistema d’equipaments - esportiu 7a 8.770,50 18.465,00 Sistema de verd local XIII 4.099,50 2.637,00 Sistema de verd general XIV 569,00 2.904,00 Sector D1 Sistema de verd local XIII 3.776,00 Serveis tècnics metropolitans 4 3.776,00 Sector D2 Sistema de verd general XIV 3.776,00 Zona uni-bifamiliar en filera II 3.776,00 TOTAL ÀMBIT MPGM 57.292,00 57.292,00 Conclusions En l’àmbit de l’actuació urbanística que comporta la Modificació del PGM, s’amplia la superfície dels sòls qualificats dels sistemes d’espais lliures i equipaments públics i, en conseqüència i d’acord amb el que disposa l’article 97 del TRLU, es considera que hi ha una projecció adequada dels interessos públics. Vista la proposta i atès que la documentació compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i el Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Ley de Suelo, s’informa favorablement la tramitació de la Modificació del Pla General Metropolità d’àmbit discontinu per l’ajust de les qualificacions urbanístiques de la plaça Pompeu Fabra, la zona Esportiva Can Cabanyes, el Camp municipal de Badalona i el Centre de conservació i control de les Rondes.” Vist l’informe subscrit en data 10 d’octubre de 2011 pel Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme i Territori, i que reproduït literalment diu el següent: “PROPOSTA PRESENTADA Per part del Departament de Planejament Urbanístic de l’Àrea d’Urbanisme i Territori s’ha redactat la Memòria de la Modificació puntual del PGM d’àmbit discontinu per l’ajust de les qualificacions urbanístiques de la plaça Pompeu Fabra, la zona esportiva Can Cabanyes, el Camp municipal de Badalona i el Centre de conservació i control de les Rondes, l’àmbit del qual abasta un àmbit discontinu format per quatre sectors denominats A) Plaça de Pompeu Fabra, B) Zona esportiva Can Cabanyes, C) Camp municipal de Badalona i D) Centre de conservació i control de les Rondes / carrer de Tanit, amb una superfície total de 57.292 m2. Respecte l’objectiu de la proposta presentada, el Cap del Departament de Planejament Urbanístic ha emès un informe en data 7 d’octubre de 2011, en virtut del qual posa de manifest que es tracta d’ajustar les qualificacions urbanístiques per adaptar-les als usos existents i la urbanització i edificacions implantades i que amb l’ampliació dels sòls qualificats de sistemes d’espais lliures i equipaments públics hi ha una projecció adequada dels interessos públics de conformitat amb l’article 97 del TRLU. NORMATIVA D’APLICACIÓ Aquesta modificació del Pla General metropolità d’iniciativa pública es formula i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en endavant TRLUC. A l’expedient administratiu 13/A6-10 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic hi consten les determinacions establertes per l’article 69.2 del RLUC, respecte el contingut de la memòria: - Justificació de la conveniència i oportunitat de la seva formulació.



- Informació urbanística, acompanyada dels estudis complementaries. - Descripció i resultat del programa de participació ciutadana. - Objectius de l’ordenació. - Normativa. - Agenda. - Avaluació econòmica. - Documentació ambiental. PROCEDÈNCIA DE L’APROVACIÓ INICIAL D’acord amb la normativa citada, s’informa favorablement la proposta presentada per tal que sigui aprovada amb caràcter inicial pel Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l’article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2 c) del D 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” Atesos els informes tècnic i jurídic transcrits anteriorment, els sotasignats membres de la Comissió Informativa de l’Àmbit del Territori proposen al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent acord: PRIMER.- Aprovar amb caràcter inicial de la modificació puntual del Pla General Metropolità d’àmbit discontinu per l’ajust de les qualificacions urbanístiques de la plaça Pompeu Fabra, la zona esportiva Can Cabanyes, el Camp municipal de Badalona i el Centre de conservació i control de les Rondes de Badalona, l’àmbit del qual abasta un àmbit discontinu format per quatre sectors denominats A) Plaça de Pompeu Fabra, B) Zona esportiva Can Cabanyes, C) Camp municipal de Badalona i D) Centre de conservació i control de les Rondes / carrer de Tanit, amb una superfície total de 57.292 m2. Aquesta actuació urbanística es promou i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. SEGON.- Disposar l’obertura del termini d’informació pública de l’instrument d’ordenació urbanística durant el termini d’un mes, que s’haurà de convocar mitjançant edictes que caldrà inserir al Butlletí Oficial de la Província i pel que fa a la premsa periòdica, en un dels diaris de més divulgació, període durant el qual podran formular-se les al·legacions que s'escaiguin. Votació. El dictamen precedent s'aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 25, dels grups municipals del Partit Popular, Socialistes, Convergència i Unió i abstencions: 1, del senyor Ferran Falcó absent en el moment de la votació (de conformitat amb el que preveu l’art. 100.1 del ROFRJ. 10 AP-2011/2155 Dictamen. Ratificar el conveni signat en data 26 de juliol de 2011 entre l'Ajuntament i l'INCASOL relatiu a la cessió anticipada a l'Ajuntament del sòl qualificat de zona verda situat a la finca coneguda com "L'Estrella" . En data 26 de juliol de 2011, l’alcalde de l’Ajuntament de Badalona, Sr. Xavier Garcia Albiol, el Director de l’Institut Català del Sòl, Sr. Josep Anton Grau Reinés, i el Vicepresident del Consorci Urbanístic per al desenvolupament de les Àrees Residencials Estratègiques de l’Estrella i Sant Crist del terme municipal de Badalona, van signar un Conveni per a la cessió anticipada a l’Ajuntament de Badalona del terreny qualificat de sistema de verd públic pel Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques de l’àmbit del Barcelonès – Àrea Residencial Estratègica “L’Estrella”, del terme municipal de Badalona, on s’ubicarà un dipòsit regulador del cabal d’aigües. Atès que la TAG del Departament de Gestió Urbanística ha emès un informe amb data 5 de setembre d’enguany, el qual diu literalment el següent: "L’Institut Català del Sòl (INCASOL) és propietari de la finca ubicada al terme municipal de Badalona senyalada amb el número 44 de la Riera de Sant Joan coneguda com “L’Estrella”. L’esmentada finca es correspon amb dues finques registrals inscrites al Registre de la Propietat núm. 2, finca registral núm. 130 (superfície 10.428’31m²) i finca registral núm. 1.543 (superfície 4.896’50m²).



Per acord del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya de data 13 de març de 2009 es va aprovar definitivament el Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques de l’àmbit del Barcelonès. L’esmentat Pla delimita un àmbit d’actuació a desenvolupar mitjançant el sistema de reparcel·lació en el qual es troba inclosa l’esmentada finca registral núm. 130 de Badalona 2 propietat de l’INCASOL. Segons el planejament vigent, l’esmentada finca està qualificada part de zona verda (4.860m²), part d’equipament (875’75m²), part de vialitat (3.182’76m²) i la resta de sol urbà subjecte a volumetria específica. Vist que el municipi de Badalona tenia interès en obtenir els terrenys destinats a sistema de verd públic, per a la propera implantació d’un dipòsit de regulació del cabal d’aigües, pel qual comptava amb finançament del Fons de Cohesió Europeu, les parts van considerar necessari subscriure un Conveni per tal de preveure la cessió anticipada i gratuïta a l’Ajuntament de Badalona del terreny propietat de l’Institut Català del Sòl qualificat de sistema de verd públic (clau 6) pel Pla Director Urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’àmbit del Barcelonès, amb reconeixement a favor de l’Institut Català del Sòl de l’aprofitament urbanístic corresponent a la cessió d’aquest terreny. En data 26 de juliol de 2011, l’alcalde de l’Ajuntament de Badalona, Sr. Xavier Garcia Albiol, el Director de l’Institut Català del Sòl, Sr. Josep Anton Grau Reinés, i el Vicepresident del Consorci Urbanístic per al desenvolupament de les Àrees Residencials Estratègiques de l’Estrella i Sant Crist del terme municipal de Badalona, van signar un Conveni per a la cessió anticipada a l’Ajuntament de Badalona d’una superfície de 4.860m² que se segreguen de la finca registral núm. 130 de Badalona 2, terreny qualificat de sistema de verd públic pel Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques de l’àmbit del Barcelonès – Àrea Residencial Estratègica “L’Estrella”, del terme municipal de Badalona, terreny on s’ha d’ubicar un dipòsit regulador del cabal d’aigües. D’acord amb el pacte dotzè de l’esmentat Coveni, el mateix ha de ser ratificat pel Ple Municipal. Atès que l’Ajuntament té interès en adquirir la superfície qualificada d’equipament situada a la finca coneguda com “L’Estrella” per a la construcció d’un CEIP i que l’accés a la zona verda cedida a l’Ajuntament és a través de la superfície qualificada de vial de l’esmentada finca, en virtut de l’article 156 i següents del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya procediria iniciar expedient d’ocupació directa de les finques propietat de l’INCASOL situades a la finca coneguda com “L’Estrella” en relació a les porcions de terreny qualificades de sistemes pel planejament urbanístic i que s’han d’incorporar per cessió obligatòria al domini públic. Vist l’exposat, a criteri de la sotasignant, procedeix proposar a l’Ajuntament Ple la ratificació del conveni signat en data 26 de juliol de 2011 entre l’Ajuntament i l’INCASOL relatiu a la cessió anticipada a l’Ajuntament d’una superfície de 4.860m² que se segreguen de la finca registral núm. 130 de Badalona 2, terreny qualificat de sistema de verd públic pel Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques de l’àmbit del Barcelonès – Àrea Residencial Estratègica “L’Estrella”, del terme municipal de Badalona, terreny on s’ha d’ubicar un dipòsit regulador del cabal d’aigües.” En base a tot l’exposat, els sotsignats membres de la Comissió Informativa de Serveis del Terriroti i Medi Ambient, han resolt proposar a l’Ajuntament Ple l’adopció del següent acord: PRIMER.- Ratificar el Conveni signat en data 26 de juliol de 2011 entre l’Ajuntament de Badalona i l’Institut Català del Sòl, el qual es reprodueix a continuació: “CONVENI PER A LA CESSIÓ ANTICIPADA A L’AJUNTAMENT DE BADALONA DEL TERRENY QUALIFICAT DE SISTEMA DE VERD PÚBLIC, PEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DE L’ÀMBIT DEL BARCELONÈS –ÀREA RESIDENCIAL ESTRATÈGICA “L’ESTRELLA”, DEL TERME MUNICIPAL DE BADALONA-, ON S’UBICARÀ UN DIPÒSIT REGULADOR DEL CABAL D’AIGÜES. Barcelona, 26 de juliol de 2011 REUNITS D'una banda, el senyor JOSEP ANTON GRAU I REINÉS, director de l’Institut Català del Sòl, nomenat per Decret del President de la Generalitat de Catalunya de 18 de gener de 2011 (DOGC núm. 5800, de 20 de gener de 2011).



De l’altra, el senyor XAVIER GARCIA ALBIOL, Il·lustríssim Senyor alcalde President de l’Ajuntament de Badalona. I de l’altra, el senyor RAMON FORCADA I PONS, vicepresident del Consorci Urbanístic per al desenvolupament de les Àrees Residencials Estratègiques de l’Estrella i Sant Crist del terme municipal de Badalona. INTERVENEN El senyor Josep Anton Grau i Reinés, en nom i representació, per raó del seu càrrec de director, de l'Institut Català del Sòl, entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb l’article 10 de la Llei 4/1980, de 16 de desembre, de creació de l’Institut Català del Sòl i amb les facultats reconegudes per l’Acord del Consell d’Administració de 14 de març de 2011. El senyor Xavier Garcia Albiol, intervé en nom i representació de l’Ajuntament de Badalona, en qualitat d’alcalde - President. En virtut de les competències que li atorga l'article 21.1.b), de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local i 53.1.a del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei municipal i de Règim local de Catalunya. I el senyor Ramon Forcada i Pons, en nom i representació, per raó del seu càrrec de vicepresident del Consorci Urbanístic per al desenvolupament de les Àrees Residencials Estratègiques de l’Estrella i Sant Crist del terme municipal de Badalona, d’acord amb el que disposa l’article 16, apartats 1 i 2, dels Estatuts del Consorci, aprovats per Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya de data 4 de maig de 2010 (DOGC núm. 5635, de 25 de maig de 2010). Les parts, segons intervenen, es reconeixen la capacitat legal necessària per a aquest atorgament i a tal efecte, EXPOSEN I.- Que l’Institut Català del Sòl és propietari de la següent finca, que es troba ubicada en el terme municipal de Badalona: “ TERRENO con los edificios y construcciones que se señalaran, sito en la ciudad de Badalona, señalado con el número cuarenta y cuatro de la Riera de San Juan; según medición recientemente practicada tiene una superfície de 10.428,31 m² , equivalentes a doscientos setenta y seis mil treinta y siete décimos cuadrados, de los que corresponden a las edificaciones en él existentes cuatro mil cuatrocientos veinte metros diez centímetros cuadrados, o sean ciento diecisiete mil palmos cuatro décimos cuadrados y a la superficie no edificada incluida en esta la dedicada a patios seis mil ocho metros veintiun décimos cuadrados. Linda, por su frente este, con la reiera de San Juan; izquierda entrando sur, la misma riera de San Juan; derecha norte, con el Torrente Valls y espalda Oeste, con finca de don José Planas. Ocupando parte de la superficie de esta finca, según antes se ha indicado, existen las siguientes construcciones: a) un edificio fábrica sito hacia la parte que linda al Torrente Valls o de la Batlloria, compuesto de dos alas de planta baja, piso y devan, searados por un patio al extremo sudeste, en una de las cuales hay dos habitaciones, una en la planta baja y otra en el primer piso; dichas alas se hallan unidas al fondo, por otro edifiio de planta baja, piso y terrado en el que están emplazados la escalera, un montacargas, cubiertos que se destinaron en tiempo pasado a cerrajeria, pozo, bomba y recambios, almacenes de planta baja, piso y terrado, aunque parte de uno de ellos con cubierta de tejas, otro cubierto destinado a depósitos, y la balsa antigua que servía como depíosito de agua para la condensación de la máuina de vapor, con sus patios, o sea no solo lo señalado antes entre las dos alas mencionadas, sino otros dos interiores que comunican entre sí situado uno de ellos a poniente del cuerpo del edificio central que une al fondo de la finca en toda altura que tienen dichos edificios, o sea en la palanta baja y todos los pisos sobre ella edificados; y además la planta del grande de la izquierda entrando, de las que al principio se han descrito y que está unida y forma integrante del total edificio fábrica. b) Una pequeña construcción de planta baja, situada en el extremo Oeste de la finca con una superficie de cincuenta y cinco metros veinticinco centímetros cuadrados o sean mil cuatrocientos sesenta y dos palmos cuarenta y seis decímetros cuadrados, c) Otra también de planta baja, con la superficie de cincuenta y dos metros cincuenta decímetros cuadrados, iguales a mil trescientos ochenta y nueve palmos



sesenta y un decímetros cuadrados. D) Edificio de planta baja destinado a fábrica dando su parte Sur a la Riera de San Juan, mide la superficie de mil cuatrocientos veinte metros cuarenta y siete decímetros cuadrados equivalentes a treinta y siete mil quinientos noventa y siete palmos veinticuatro decímos cuadrados. e) Dos pequeños cubiertos de planta baja adosados al linde con la finca de don José Planas que ocupan respectivamente nueve metros sesenta deímetros cuadrados y diecisiete metros setenta y cuatro decímetros cuadrados, o sea doscientos cincuenta y cuatro palmos once décimos cuatrocientos setenta y dos palmos veintisiete décimos. f) Construcción de planta baja destinda a porteria situada inmediatamente a la entrada de la finca izquierda, según se penetra que mide ochenta y cinco metros veintidos decímetros cuadrados iguales a dos mil doscientos cincuenta y cinco palmos setenta y siete décimos cuadrados.” Dades registrals.- La finca obra inscrita al Registre de la Propietat núm. 2 de Badalona, finca 130. Referència cadastral.- número 6590504DF3869B0001LM. Càrregues.- Es troba lliure de càrregues. S’adjunta com Annex número 1, nota simple i plànol de la finca indicada. II.- Que en data 13 de març de 2009 ha estat aprovat definitivament el Pla Director Urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’àmbit del Barcelonès, que delimita i ordena l’àrea residencial estratègica “l’Estrella”, del terme municipal de Badalona. L’acord d’aprovació definitiva ha estat publicat al DOGC número 5378, de 13 de maig de 2009. S’adjunta com Annex número 2 còpia del referit Acord. III.- Que el mencionat Pla Director Urbanístic, de conformitat amb les Normes Urbanístiques de l’Area Residencial Estratègica de “l’Estrella” de Badalona (Titol IV, aricles IV.3 i IV.5) qualifica una porció de la finca identificada en l’apartat I anterior, de 4.860,73 m² com a sistema de verd públic (clau 6). S’adjunta com Annex número 3 còpia del plànol d’ordenació detallada corresponent al Pla Director Urbanístic de referència que acredita la qualificació indicada –clau 6 - i la porció de terreny afectada. IV.- Que el Pla Director Urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’àmbit del Barcelonès, en la Normativa Urbanística de l’Àrea Residencial Estratègica “L’Estrella”, articles IV.14 i IV.15, preveu que el sector l’ARE “l’Estrella constitueix un sector continu que es desenvoluparà en un únic polígon, i que s’executarà mitjançant el sistema d’actuació de reparcel.lació en la modalitat de cooperació. S’adjunta com a Annex número 4 còpia de la normativa de l’Àrea Residencial Estratègica “l’Estrella” on consten els paràmetres urbanístics aplicables. V.- Que en la Memòria de l’Àrea Residencial Estratègica “l’Estrella”, en l’apartat 4.1.2, i en les Normes Urbanístiques Generals del Pla Director Urbanístic de les àrees residencials estratègiques del Barcelonès article 1.13 es preveu que l’administració actuant, que tindrà les facultats i drets que preveu l’article 23 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, serà el Consorci urbanístic a constituir entre l’Institut Català del Sòl i l’Ajuntament de Badalona. Aquest Consorci, que ja ha estat constituït, és el Consorci Urbanístic per al desenvolupament de les Àrees Residencials Estratègiques de l’Estrella i Sant Crist del terme municipal de Badalona. En tot cas, l’article IV.3 de les Normes Urbanístiques de l’Àrea Residencial Estratègica “l’Estrella” disposa que els sòls qualificats com a sistemes urbanístics seran de cessió obligatòria i gratuïta a l’Ajuntament. VI.- Que atès que el municipi de Badalona té interès en obtenir els terreny destinat a sistema de verd públic, per a la propera implantació d’un dipòsit de regulació del cabal d’aigües, pel qual compta amb finançament del Fons de Cohesió Europeu, resulta necessari de manera inajornable iniciar els tràmits als efectes de què es procedeixi a la construcció del dipòsit de referència. VII.- En mèrits de tot allò que ha estat exposat, les parts consideren necessari subscriure el present Conveni per tal de preveure la cessió anticipada i gratuïta a l’Ajuntament de Badalona del terreny propietat de l’Institut Català del Sòl qualificat de sistema de verd públic (clau 6) pel Pla Director Urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’àmbit del Barcelonès, amb reconeixement a favor de l’Institut Català del Sòl de l’aprofitament urbanístic corresponent a la cessió d’aquest terreny. En conseqüència, i a l’empara d’allò que disposen els articles 33 i següents del Reial Decret 1093/1997, de 4 de juliol, pel qual s’aproven les normes complementàries al Reglament per a



l’execució de la Llei Hipotecària sobre inscripció en el Registre de la Propietat d’actes de naturalesa urbanística, ambdues parts de mutu acord PACTEN PRIMER.- SEGREGACIÓ DE LA FINCA PROPIETAT DE L’INSTITUT CATALÀ DEL SÒL QUALIFICADA DE SISTEMA DE VERD PÚBLIC (CLAU 6) PEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DEL BARCELONÈS. De la finca descrita en l’apartat I anterior, es procedeix a segregar la porció de finca qualificada de sistema de verd públic (clau 6) pel Pla Director Urbanístic de les àrees residencials estratègiques del Barcelonès. D’aquesta segregació resulta la següent descripció: FINCA SEGREGADA: “Urbana: Porció de terreny de superfície 4.860,73 m², situada dins l’àmbit del Pla Director Urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’àmbit del Barcelonès -Àrea Residencial Estratègica de “l’Estrella”, del terme municipal de Badalona-, destinada per l’esmentat planejament a sistema de verd públic (clau 6b) Afronta pel Nord, amb finca qualifica pel PDU de l’Àrea Residencial Estratègica l’Estrella com a sistema d’equipament públic; Sud, part amb finca de la qual es segrega i part amb la Rambla de Sant Joan; Est, amb Torrent de la Batlloria i Oest, amb finca qualificada de sistema d’equipament públic pel Pla Director esmentat”. FINCA RESTO: “Urbana. Terreno de superfície 5.567,58 m², después de efectuada segregación. La parte segregada se encuentra en el centro de la finca por lo que ésta tiene una superfície irregular rodeando la finca segregada. Linda: por el Norte con finca propiedad del Incasòl; Sur, con Rambla de Sant Joan; Este, con calle Torrent de la Batlloria; y Oeste, con finca propiedad del Incasòl”. Se sol·licita al senyor Registrador de la propietat que procedeixi a inscriure la segregació practicada, de conformitat amb el certificat emès pel Secretari de l’Ajuntament de Badalona, que s’adjunta com Annex número 5, on es fa constar l’acord municipal declarant la innecessarietat de la llicència de parcel·lació urbanística. SEGON.- CESSIÓ ANTICIPADA DE LA FINCA SEGREGADA A L'AJUNTAMENT DE BADALONA PER DESTINARLA A SISTEMA DE VERD PÚBLIC, ON S’UBICARÀ EL DIPÒSIT DE REGULACIÓ DEL CABAL D’AIGÜES. L’Institut Català del Sòl cedeix de forma anticipada i gratuïta, en aquest acte, a l'Ajuntament de Badalona, el terreny de la seva propietat identificat com a finca segregada en l’anterior pacte i que es troba qualificat de sistema de verd públic (clau 6) pel Pla Director Urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’àmbit del Barcelonès; i la Corporació municipal accepta la cessió amb el compromís de destinar-los a les esmentades qualificacions que determina el planejament. TERCER.- APROFITAMENT URBANÍSTIC A QUÈ TÉ DRET l’INSTITUT CATALÀ DEL SÒL DERIVAT DE LA CESSIÓ URBANÍSTICA ANTICIPADA DE TERRENY DESTINAT A SISTEMA DE VERD PÚBLIC. Atès que la cessió anticipada a favor de l'Ajuntament de Badalona comporta la transferència del domini i de la possessió del terrenys identificats en el pacte primer com a finca segregada amb anterioritat a l'execució de les determinacions del planejament urbanístic i de la corresponent distribució de beneficis i de càrregues, l’Institut Català del Sòl té dret a l’aprofitament urbanístic derivat d'aquesta cessió urbanística anticipada, en els termes a què es refereix l'article 42 i concordants del Reial Decret 1093/1997, el qual es materialitzarà en el polígon d'actuació urbanística únic que constitueix l’Àrea Residencial Estratègica denominada “L’Estrella“ del terme municipal de Badalona. Es fa constar expressament, que l'aprofitament corresponent a la cessió esmentada a què té dret l’Institut Català del Sòl resta pendent de consolidació definitiva a través de l'adjudicació de la finca de substitució mitjançant el corresponent Projecte de Reparcel·lació. A la cessió de la finca de referència, li correspon segons les previsions de l’Àrea Residencial Estratègica “l’Estrella”, l’aprofitament urbanístic que resulta de l’article II.1 (dintre del Títol II “Determinacions de les Àrees residencials estratègiques del Pla Director Urbanístic del Barcelonès”) de la normativa del Pla Director de les àrees residencials estratègiques del Barcelonès, que s’adjunta com Annex número 4, tenint en compte que l’aprofitament urbanístic corresponent a l’àmbit només resulta susceptible d’aprofitament privat pel que fa al 85%.



QUART.- DRET DE L’INSTITUT CATALÀ DEL SÒL A INSTAR L'EXPROPIACIÓ DE LA FINCA. En el cas de manca d'aprovació definitiva del projecte reparcel·latori en el termini de quatre anys des de la signatura del present conveni, l’Institut Català del Sòl tindrà el dret a instar, davant de l’administració actuant, l'expropiació forçosa de la finca segregada per analogia amb allò establert a l'article 156 del TRLUC. En aquest supòsit, l’administració actuant queda subrogada en la posició de les persones titulars originàries en el procediment reparcel.latori posterior. CINQUÈ.- INSCRIPCIÓ EN EL REGISTRE DE LA PROPIETAT DE BADALONA DE LA CESSIÓ ANTICIPADA I DE L'APROFITAMENT URBANÍSTIC QUE EN DERIVA. L'Ajuntament de Badalona adoptarà totes les formalitats necessàries que determina el Reial Decret 1093/1997 per tal que el Sr. Registrador de la Propietat inscrigui la cessió anticipada del sistema de verd públic i l'aprofitament urbanístic que en deriva de la present cessió a favor de l’Incasòl. En aquest sentit, un cop signat el present conveni, s’acompanyarà i formarà part d’aquest, a efectes d’inscripció en el Registre de la Propietat, el certificat emès pel Secretari del Consorci on ha de constar la descripció de la finca segregada, la seva superfície, l’aprofitament que li correspon i l’àmbit on s’ha d’executar aquest aprofitament i ambdues parts sol·liciten, un cop es disposi de l’esmentat certificat del Secretari del Consorci, al Sr. Registrador de la Propietat la inscripció i la pràctica de totes les operacions registrals necessàries. SISÈ.- POSSESSIÓ PER PART DE L'AJUNTAMENT DE BADALONA DEL TERRENY CEDITS L'Ajuntament de Badalona pren possessió en data d’avui del terreny objecte de cessió, per tal que sigui destinat a la finalitat prevista al Pla Director Urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’àmbit del Barcelonès si assumeix totes les responsabilitats que deriven de la seva possessió. SETÈ.- L’Ajuntament de Badalona, accepta i s’obliga, mitjançant aquest acte, a que la construcció del dipòsit regulador del cabal d’aigües, o qualsevol altra obra o construcció que es realitzi en la finca objecte de cessió anticipada, haurà de respectar els paràmetres i determinacions urbanístiques i el projecte d’urbanització continguts en el Pla Director Urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’àmbit del Barcelonès - Àrea Residencial Estratègica “L’Estrella” de Badalona-, aprovat definitivament. VUITÈ.- L’Ajuntament de Badalona es compromet i obliga a enderrocar aquelles construccions existents en la finca propietat de l’Incasòl destinada a verd públic, on s’ubicarà el dipòsit regulador del cabal d’aigües, que resulten incompatibles amb el planejament a executar, essent a càrrec de l’Ajuntament de Badalona les despeses d’aquests enderrocs, sens perjudici que en la reparcel·lació del sector Àrea Residencial Estratègica “l’Estrella”, el Consorci repercuteixi aquestes despeses als propietaris del mateix. NOVÈ.- INCOMPLIMENT DELS PACTES Qualsevol incompliment de les obligacions assumides per les parts compareixents en aquest acte, legitimarà la part perjudicada a exigir-ne el compliment o el rescabalament dels danys o perjudicis causats. DESÈ.- EFECTES DE LA CESSIÓ DE TERRENYS La cessió anticipada de terrenys pactada vincula expressament a les parts, de tal forma que les parts resten sotmeses plenament als termes dels pactes. El present document té caràcter administratiu i urbanístic i, per tant, la legislació aplicable en cas de divergències serà la normativa administrativa i urbanística aplicable. ONZÈ.- DESPESES I IMPOSTOS L'Ajuntament Badalona assumirà íntegrament totes i cadascuna de les despeses, taxes, tributs i qualsevol altre gravamen que derivi de la cessió anticipada de terrenys, de l'atorgament dels documents públics o privats necessaris i de la inscripció de les operacions registrals, la inscripció de les quals ambdues parts han sol·licitat al Registrador de la Propietat. DOTZÈ.- EFICÀCIA DEL CONVENI I PUBLICITAT El present Conveni requereix que es ratifiqui pel Ple municipal i pel Consell General del Consorci urbanístic per al desenvolupament de l’Àrea Residencial Estratègica “L’Estrella” del terme municipal de Badalona i haurà de ser publicat d’acord amb l’article 104.2 del TRLU. I per a que així consti, les parts compareixents es ratifiquen i signen per triplicat exemplar i a un sol efecte aquest conveni en el lloc i la data més amunt indicats.



Per l’Institut Català del Sòl Per l’Ajuntament de Badalona Sr. Josep Anton Grau i Reinés Sr. Xavier Garcia Albiol

Pel Consorci de l’ARE “L’Estrella” Sr. Ramon Forcada i Pons

SEGON.- Ordenar al Departament de Gestió Urbanística que iniciï, d’acord amb l’article 156 del Decret Legislatiu 1/2010 pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, expedient d’ocupació directa de les finques propietat de l’INCASOL situades a la finca coneguda com “L’Estrella” en relació a les porcions de terreny qualificades de sistemes pel planejament urbanístic i que s’han d’incorporar per cessió obligatòria al domini públic. TERCER.- Notificar el present acord a tots els interessats. Votació. El dictamen precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 25, dels grups municipals del Partit Popular, Socialistes, Convergència i Unió i abstencions: 1, del senyor Ferran Falcó absent en el moment de la votació (de conformitat amb el que preveu l’art. 100.1 del ROFRJ. En aquest moment el regidor Ferran Falcó Isern entra al Saló de Sessions i passa a ocupar el seu escó. 11 Proposicions urgents. No se’n va presentar cap. 12 Torn obert de paraules AP-2011/2157 Senyor Francisco Ruiz Pérez, en rep. de la comunitat d'usuaris. Assumpte concessió pàrquing Batllòria Senyor alcalde. Començaríem per la primera paraula, segons l’ordre d’entrada, és el senyor Francisco Ruiz Pérez, en representació de la comunitat d’usuaris en l’assumpte de la concessió del Pàrquing Batllòria. Té la paraula. Senyor Francisco Ruiz. Senyor alcalde, senyores i senyors regidors. En la meva última intervenció en el Ple del mes d’abril, vaig ser-hi per agrair a tots els suports dels grups municipals i que segons el document que ens havia presentat l’anterior secretari, es donava grans passos per solucionar el conflicte dels usuaris del Parquing Batllòria. He de reconèixer que vam ser els usuaris molt ingenus al creure’ns que aquesta vegada no ens estava enganyant el senyor Serra, i avui li pregunto al senyor Serra, si no hi ha presumptament res per amagar i tot era legal, per què se li ha permès al concessionari tantes i tantes irregularitats? Primer, ara ens preguntem per què se li va donar la concessió a una societat que no complia la normativa per a dita concessió? Per què si no va complir la llicència d’obres no se li va retirar la concessió, tal i com es contempla en el contracte, i se li va permetre exercir l’activitat de l’aparcament il·legalment, sense llicència d’activitats durant quatre anys, malgrat del requeriment de precintar l’aparcament per dita activitat, i no es va realitzar? Per què vostè, només que ser regidor d’urbanisme li dóna la llicència de primera ocupació sense estar les obres acabades? Per què l’Ajuntament no li va donar publicitat que les places d’aparcament estaven regulades amb un preu màxim, i es va permetre que el concessionari cobrés per la cessió el que ell va voler? Per què els expedients sancionadors, per no lliurar els contractes en el seu degut temps i pel seu preu cobrat de més, no s’han arribat a realitzar les sancions corresponents? Per què no s’ha reclamant a Parquing Batllòria el que ha cobrat de més als veïns? En el mes de febrer s’aixeca, a instància d’aquesta comunitat acta notarial de la pàgina web de la concessionària en relació dels sobrepreus que la concessionària ve cobrant, i es presenta a l’Ajuntament la denúncia de dita pràctica. També en aquest mateix més de febrer intervinc com a president de la comunitat en el Ple municipal, fent lectura d’un escrit en el que es denuncia el cobrament dels sobre preus per part de la concessionària en diverses ocasions i d’altres irregularitats al seu càrrec. Resulta del tot evident que existeix un sobrepreu il·lícit que es pretén cobrar, i de fet, es cobra. Res es va actuar, res va fer la Corporació municipal. Al març de 2009, el secretari municipal, amb una rapidesa encomiable, emet un informe jurídic en



què analitza des de la seva perspectiva el conflicte de l’aparcament, per a l’elaboració de tal dictamen, com és de veure en una lectura d’aquest, ell mateix es va entrevistar amb la concessionària, però mai, repeteixo, mai, amb els usuaris. Dos anys de reunions perdudes de temps, i d’incompliments continus dels acords per part dels responsables municipals. Senyor alcalde, senyors regidors, no vull cansar-los perquè són tantes les irregularitats i els enganys que se li ha permès al concessionari i que els usuaris d’aquest aparcament hem estat patint del govern anterior, que ara ja no estem disposats a seguir amb més demora, ja que el concessionari està realitzant accions greus dins de l’aparcament cada dia, per la falta de control de l’Ajuntament, i que segueix enriquint-se tenint les seves places llogades i no pagant les seves quotes a la comunitat des del 2006. Senyor Jordi Serra, després de l’exposat, comprendrà que com a regidor d’Urbanisme la comunitat d’usuaris del Parquing Batllòra pensem que durant el seu mandat no ha realitzat cap acció per recuperar la concessió. Bé, presumptament sí que creiem que ho ha fet, el possible perquè el concessionari segueixi enriquint-se a costa dels pobres usuaris, vostè sabrà el perquè. Senyor alcalde Garcia Albiol, el 13 de setembre vam tenir una reunió amb el senyor Miguel Jurado, i el secretari senyor Soto, per analitzar la nova situació en què quedava el conflicte de l’aparcament després del canvi de govern municipal, es va arribar a acords que a dia d’avui no s’han complert, i comprendrà que després de tants anys perduts, hem perdut la confiança en els nostres governants. Per això sol·licito de vostè, que quan estava a l’oposició teníem el seu suport, que ara que governa es comprometi a donar-nos una solució a aquest aparcament, i ens alliberi d’aquest indesitjable concessionari que tants perjudicis econòmics i morals està ocasionant als usuaris del barri del Sant Crist. Estem analitzant si portem als tribunals a l’Ajunatment per danys i perjudicis econòmics, els usuaris, i com a subsidiari responsable de tots els perjudicis pel desistiment de control de les seves obligacions dels anteriors governs municipals. No volem ser una arma que utilitzin els partits entre si per molestar-se els uns als altres. Per això, volem solucions ja, solucions reals, concretes, senyor Albiol, doni’ns una prompta resposta a les nostres peticions, peticions que són justes, i que sempre fins a la data, han tingut el suport judicial, però si l’Ajuntament no actua, què podem fer? Seguirem tolerant que es vengui a preus superiors dels fixats pel propi Ajuntament? Seguirem tolerant que fixats pels jutjats que s’ha cobrat de més, amb enganys encara Parking Batllòria sigui la concessionària d’una propietat municipal? Farà alguna cosa l’Ajuntament, o crearem més paper i més paper per enterrar els problemes en papers? En definitiva, iniciïn els tràmits per revocar la concessió per fer fora a la societat Parking Batllòria, 123, SA, d’aquest pàrquing per haver cobrat de més, per guanys il·legals, per incomplir els propis acords de l’Ajuntament, per enganyar als veïns, actuïn, facin alguna cosa, no deixin per demà el que poden fer avui, diu el refrany, i jo diria, no deixin per demà el que han i poden fer avui. Moltes gràcies. Senyor alcalde. Gràcies senyor Ruíz. Si li sembla senyor Serra, faríem de menor a major. Senyor Serra. Jo, gairebé per al·lusions, m’agradaria, podem fer-ho com vulgui, però bé, en el primer paràgraf ja sortia jo, per tant... Senyor alcalde. Doncs, contesti, contesti, per al·lusions directes, contesti. Senyor Serra. No, no d’acord, d’acord, si igualment ja contestaré. Senyor alcalde. El grup d’Iniciativa vol dir alguna cosa? Senyor Sagués. Sí. Senyor alcalde. Doncs, contesti senyor Serra, no hi ha problema, és cert que les al·lusions han estat directes a vostè. Senyor Serra. És que m’agradaria aclarir un parell de qüestions perquè quan el senyor López ve aquí, crec que l’última vegada que va venir era abans de les eleccions, em sembla que al mes de març o aixó, diu que no s’ha fet res, aquell dia, recordo que més o menys hi havia un cert consens sobre el que s’havia de fer perquè el secretari anterior durant més de tres anys reunions en va fer moltíssimes amb tots vostès, amb vostès i amb els seus advocats, amb el senyor Mendoza, en algunes fins i tot hi havia estat jo també per acabar de buscar acords. Aquest problema, que ve des de l’any 2001 i que durant molts anys tampoc no es van fer massa moviments, en els últims tres anys es va moure molt, i han canviat un parell de coses que jo crec que són fonamentals, i resumeixo molt. La primera, que fins ara el propietari, el senyor López Tavazzani, tenia conflictes i demandes contra els usuaris, contra els altres



propietaris, contra la comunitat de propietaris, inclús durant un temps es va intentar que aquest aparcament el gestionés Engestur, si vostè recorda, cosa que després no va ser possible. Però les demandes eren entre el senyor propietari, que realment tots reconeixem que ha actuat d’una manera no correcta respecta a vostès i respecta a les normes i respecte a la concessió que tenia, d’això tots en som conscients. L’únic problema que tenim aquí és com es recupera aquesta concessió, i com aquest senyor deixa de fer amidaments, que l’altre senyor que l’acompanya m’ho explicava pel carrer, fa una setmana, que encara ara estan pintant places a terra d’una manera que no compleixen els metres quadrats que estan estipulats a la concessió. És això no no? Perquè m’ho va explicar vostè senyor Martín. Per tant, home, el fet que no s’ha fet res, no és cert, s’han fet moltes coses, i jo ara els n’explico un parell o tres, si els sembla, en concret, una mica per autodefensa i també si li sembla per justificació a la seva intervenció que la trobo completament injusta, si em permet, i no tan cap a mi, jo sóc un polític i vostè té tot el dret de criticar-me, ja ho ha fet moltes vegades i no ve d’una, però em sap greu que contra el secretari anterior ara anem contra ell, que ja no està aquí, quan ha fet una tasca importantíssima, perquè sobretot canviï la perspectiva de on estan ara els conflictes. Fins ara, repeteixo, el senyor López Tavazzani que era el president d’aquest aparcament i el propietari d’aquest aparcament, feia demandes contra la comunitat de propietaris, i a partir d’ara les fa contra l’Ajuntament, saben per què, perquè l’Ajuntament ha fet ni més ni menys que 120 expedients sancionadors, quan vostè diu que no se n’ha fet cap, s’han fet 120 expedients sancionadors per no haver comunicat aquests contractes que són, jo no diria il·legals, jo diria irregulars, diguem irregulars. 120 expedients per un total de 1.920 euros cada un i total per un global de 234.000 euros. Per tant, aquí hi ha unes demandes d’una banda de l’Ajuntament contra el propietari, i després hi ha un procés que tal com se’n diu és un procediment administratiu pel qual l’Ajuntament pot intervenir la concessió. Això és el que es va fer, i es va acordar amb tots vostès i amb el seu advocat el senyor Mendoza, és el que es va acordar de fer el mes de març. Què passa perquè això encara no estigui? I té un objectiu aquest procediment, que és que ell no pugui vendre cap altra plaça i que l’Ajuntament recuperi que vostès tinguin la concessió, que la comunitat de propietaris tingui la concessió d’aquest aparcament. Aquest és l’objectiu, que ell no pugui vendre places, que no pugui fer amidaments ni pintures irregulars a terra, i per tant, no les pugui vendre i no en pugui vendre cap més, que totes aquelles que hagi de vendre de les que tingui de la seva propietat hagi de donar coneixement a l’Ajuntament, i també sobretot que al final d’aquest procediment tinguin vostès la gestió de l’aparcament. Aquest és l’objectiu d’aquest procediment que està iniciat i que si no ha arribat a bon terme, i que jo crec que després del canvi de govern aquest procediment ha de continuar segons estava fet, perquè si no ha arribat encara a bon terme és perquè el propietari, com és normal i com altres vegades ha anat als jutjats, ha presentat una pila d’al·legacions. Entenc que aquestes al·legacions d’alguna manera s’han de desestimar per part de l’Ajuntament, i si es poden arribar a desestimar per part de l’Ajuntament em sembla que podrem arribar a l’objectiu que vostès tinguin la propietat i que no es venguin més places mal mesurades per part del propietari. Aquest és l’objectiu i en aquesta fase estàvem l’última vegada que vam parlar d’això en aquest Ple. Jo la veritat és que avui he tornat a veure com estava això, ho he parlat amb varia gent, de fet hi ha unes al·legacions per part del propietari i això està així. Jo crec que hi ha un procediment en marxa que si es continua i es fa bé, si és que es vol continuar, si es canvia és una altra cosa, o si es diu que aquest no és correcte, això ja no ho sé, però si es continua tal qual estava i d’acord amb vostès i d’acord amb l’advocat senyor Mendoza, que tothom estava d’acord amb aquest procediment, això ens hauria de portar, aquest procediment administratiu, a què vostès tinguin la gestió d’aquest aparcament. Aquest era el nostre objectiu, nosaltres no hem enganyat mai ningú, aquest és un procés que ve des de l’any 2001, que durant molt temps és cert que es va fer poc, que durant els anys 2009 i 2010 es van fer més de cent expedients, més de cent expedients per part de l’anterior secretari, i jo crec que aquesta és una feina que demostra el compromís per part nostra perquè això tirés endavant. I per tant, la cosa és lenta, però jo crec que estava ben encarrilada i ens sembla que tot dins de la legalitat, per part nostra, no per part del propietari, i per això el propietari presenta demandes contra l’Ajuntament, contra totes aquestes reclamacions i contra totes aquestes vendes i aquests expedients que se li han girat. Per tant, aquesta és la situació



que nosaltres vam deixar, i entenc que el que toca ara és continuar amb aquest expedient tal qual estava. Senyor alcalde. Gràcies senyor Serra, jo abans de cedir la paraula els vull recordar a tots que com que estem en un torn de paraules hi ha una única intervenció, que el senyor Ruíz tindrà dret a la rèplica, però que no hi haurà una segona paraula. D’acord senyor Sagués? Senyor Sagués. D’acord. Bé, estem davant d’un tema que no per repetit en aquest Ple deixa de ser important, i és molt important pel que és en concret i també pel que significa com a forma general, com a element d’un conflicte que la ciutadania espera que l’administració pública és propera, que el seu ajuntament, que el seu govern municipal li resolgui. I com s’ha dit ara, el senyor Serra deia que des del 2001, jo no sé exactament des de quan va començar, però sí que puc dir que el 2007, tot just acabar de ser elegit regidor jo, el primer tema que em va venir a parar a les mans al mes de juny va ser aquest, el tema d’aquest aparcament. Això va ser per a mi al juny del 2007, estem a gairebé finals del 2011 i bé, no ho hem solucionat, i no hem solucionat un problema que tenen un grup d’usuaris d’un aparcament, que aquest aparcament té una concessió de l’Ajuntament de Badalona, una concessió amb una sèrie de requisits a complir, que aquest concessionari no ha complert molts i molts, gairebé podríem dir que ha deixat de complir la plica en general a la que estava obligada. Que totes les queixes que avui ens ha presentat aquí el senyor Francisco Ruíz vénen avalades per sentències judicials favorables una darrera l’altra que han anat posat, i malgrat tot això, ens trobem que estem avui aquí amb una situació que encara no s’ha resolt. I jo crec que aquest és un d’aquells elements que la ciutadania, i em poso jo en primer lloc, que a mi em costa moltíssim d’entendre, que no ho puc entendre i que m’imagino que la ciutadania que està una mica més allunyada encara de l’administració, li ha de ser impossible de poder entendre com és que passen aquestes coses. El que ens deia, segons entenc pel que ha vingut a dir aquí el senyor Ruíz, la seva preocupació ara és que tot el que hi havia acordat o que semblava que portava ja una solució del conflicte, que ell mateix ens ha recordat que crec que ha dit que al mes d’abril va estar aquí per felicitar-se i per felicitar-nos i per tot junts dir que havíem arribat ja al final del conflicte, doncs he entès que no és així, i espero que la intervenció que pugui fer el govern del senyor alcalde o qui hagi de parlar en nom del govern actual, ens pugui dir en aquests moments com es troba la situació, en què ha variat del procediment que s’havia iniciat que tant havia costat i que havia portat, no sé si de manera certa o falsa, havia portat a fer-nos creure al mes d’abril que això estava solventat, i que en aquest moment sembla que no ho està. Per tant, a veure quina és la situació final i en el cas que tot el fet s’hagi de refer de nou, el que demano al nou govern és que posi mans i mànigues perquè això es solucioni al més aviat possible, de la millor manera possible, favorable per als interessos de la majoria, que són les persones usuàries, davant d’un fet d’un concessionari, com és el senyor López Tavazzani, que n’ha fet de tots colors una darrera l’altra, i que repeteixo, no són opinions subjectives, sinó que són opinions certificades per sentències judicials. Per tant, demano celeritat a la resolució del tema. Senyor alcalde. Gràcies senyor Sagués, li cedeixo la paraula al senyor Jurado en representació del govern. Senyor Jurado. Doncs sí, senyor Sagués, això s’ha complicat, perquè quan en el mes de setembre vam tenir la reunió nosaltres havíem establert amb la dinàmica que havia acordat l’anterior govern. El que no esperàvem és que el dia 3 d’octubre el jutjat ens requereixi, en nom, evidentment del propietari de la concessió, donant-se compte que l’opinió de l’Ajuntament i del Ple va canviar d’una manera substancial del secretari anterior, no el que se n’ha anat, sinó del que està avui aquí, que havia declarat com una concessió del servei públic que ens permetia fer el que s’estava fent, però en l’informe del secretari anterior al que hi ha avui, ell ho va establer com una concessió del domini públic, i això complica, i moltíssim, la resolució d’aquesta concessió. És més, fins i tot en l’informe, que l’hem repassat i aquest matí jo l’he tornat a repassar, ell manifestava el desacord amb la declaració de concessió de servei públic, que havia fet l’anterior secretari, el senyor Vila en l’any 2002, i llavors va dir que no hi estava d’acord i ho va canviar per una concessió del domini públic, amb el que ens ha complicat judicialment, i molt, el tema. Tant és així, que el jutjat el dia 3 d’octubre es dirigeix a l’administració dient, escolti, aclareixi’m vostè si, respecte al conegut i denominat aparcament del carrer Batllòria és una concessió de domini públic o una concessió de servei públic, perquè



primer es va concedir com un tema i les bases van sortir com a concessió del servei públic, però en el 2008, el secretari va canviar i ho va convertir en una concessió del domini públic, i jurídicament és una figura que complica i moltíssim, la resolució del problema, i a més a més, dóna la casualitat que tot el dictamen figura com acord de Ple, per tant, no hi ha escapatòria, el Ple va acordar canviar la concessió de servei a una concessió de domini. Per tant, ara el que els nostres serveis jurídics estan habilitant, si ho vol vostè senyor Serra li ho puc donar, no hi ha problema, el que estan estudiant és la manera de poder treballar en l’aspecte que a part que el jutjat pugui establir el domini, l’Ajuntament, o fins i tot els veïns, pugui tenir el dret al control actiu que eviti que aquest senyor segueixi actuant com ho està fent, enriquint-se i actuant d’una manera il·lícita i no resolent els problemes que per sentència judicials vostès tenen ja més d’un centenar, de cobrament inapropiat. En això estem des que es va rebre això fa escassament deu dies. I treballant també des dels serveis jurídics a veure com solventem aquesta situació i quina és la escapatòria que ens queda fins que hi hagi la sentència no sé quan, però el que no podem fer és fallar en la sentència perquè llavors ens demanaran a l’Ajuntament bastant indemnització, i el que volem fer és veure quina forma tenim de controlar, d’evitar que el senyor Tavazzani segueixi fent el que ha estat fent durant aquests últims deu anys. No és que no li haguem contestat perquè estiguem en desús de la situació, sinó que el que volem és per no equivocar-nos i per fer, possiblement, alguna actuació reglamentària que ens permeti controlar què està fent a partir d’ara el senyor Tavazzani, però senes ficar la pota, perquè si fiquem la pota i el jutjat al final estableix que com a domini públic nosaltres no podem fer el que estem fent i tots aquests expedients es declaren nuls, tindrem un problema seriós com a Ajuntament patrimonial de l’Ajuntament. Per tant, no es preocupi, li asseguro que estem treballant en el tema, fa quinze dies vam tenir una reunió amb el secretari de l’Ajuntament i els servies jurídics, aquest matí n’hem tingut una altra, jo no crec que triguem gaire en tornar a tenir una reunió amb el seu advocat per veure de quina manera podem afrontar el parar l’actuació del senyor Tavazzani, el tema jurídic duu a un altra camí, ja ho estan veient vostès. Senyor alcalde. Gràcies senyor Jurado, el senyor Ruíz tindria la paraula si vol una altra vegada per un temps de cinc minuts. Senyor Ruíz. Miri, aquí diguem que vostè m’està dient que vam arribar a un acord en el mes de maig, quan ens vam reunir amb el secretari que ara no hi és, jo no vaig contra el secretari perquè és una persona que està posada aquí com a funcionari, és vostè el responsable d’urbanisme i jo el que li dic a vostè és que per què s’arriba a un acord en el que es diu, i nosaltres ho acceptem, que el concessionari se l’inhabilita durant dos anys prorrogables la concessió, a mi em sembla estupend, i va ser pel que els usuaris vam veure una bona actuació. El que no sabíem i ens en vam assabentar després, és que per sota dels papers teníem un contracte en el que aquest senyor tenia totes les places venudes a la seva altra empresa, i per tant, aquest senyor avui en dia, en l’Ajuntament consta que no té places. Llavors, si és un concessionari que no té places perquè les ha venut totes, vostès sabran per què aquest contracte estava ocult, perquè ens va sortir aquest contracte arran que se li van embargar dotze places i se li embarguen 12 places i llavors el jutjat ens va enviar aquest contracte a nosaltres i per aquest motiu nosaltres ens vam assabentar que existeix un contracte de venda de 130 places. Per tant, aquest senyor ja no té places en aquest aparcament, segons consta en l’Ajuntament. I miri vostè, el que vostès estan dient dels contenciosos administratius, nosaltres també ens estem personant en ell, i per sort, fa una setmana n’hem tingut un en el que es retirava, ell retirava el contenciós administratiu pel qual els dos anys prorrogables, que era el contenciós amdinistratiu, ha retirat això. Per tant, diguem que els dos anys prorrogables de la concessió segueixen en el seu lloc, segueix perquè ell ho ha retirat, però per a nosaltres el que aquest senyor segueixi de concessionari o no si no té places, si nosaltres ara li hem de fer un judici en el que li reclamarem el deute del 2008, 2009, 2011 i 2012 de totes les seves places que no paga quota des del 2006, per què necessitem nosaltres que se li suspengui per dos anys la concessió, no ens serveis de res. I per què vostès sàpiguen, nosaltres li vam embargar pels cent i escaig judicis que hi ha hagut de l’IVA, en concret en el que jo estic juntament amb altres senyors, se li van embargar 12 places, què va fer aquest senyor? Una vegada que va veure que se li havien embargat dotze places va fer un aixecament de béns, què va fer aquí el jutjat de Badalona, se’l sanciona amb 180 euros per actuar de mala fe. O



sigui, que ja tenim una sentència a on a aquest senyor se’l castiga amb 180 euros, que podien haver sigui fins a 6.000, i se’l sanciona amb 180. Aquest senyor recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i no només ratifiquen aquesta sanció de 180 euros, sinó que diu que és constitució de delicte i que s’ha d’anar pel penal, amb el que ara, la comunitat anirem pel penal contra aquest senyor per tot això. De manera que no és que vostès diuen que es va arribar a un acord, sí, es va arribar a un acord, però aquest acord no serveix per a res, per a res perquè ens hem quedat sense places, jo no sé l’explicació que diu vostè, vostè diu 120 expedients, doncs no són 120, li diré que poden ser fins a 200 i escaig, per què? Perquè tenim expedients per no entregar en el seu temps els contractes que l’Ajuntament li va permetre que no els entregués, i pels cobraments excessius que ha tingut. Per tant, té molts més expedient, l’únic que passa és que fins a dia d’avui no tenim constància que aquests expedients s’estiguin resolent. Per altra banda, tampoc comprenc que qualsevol ciutadà dels que estem aquí per una multa de cent euros ens embarguin un compte, i en canvi, aquest senyor degui a l’Ajuntament molts milers d’euros, molts milers d’euros, i allà estan sense cobrar, per què? Per tant, jo crec que aquí hi ha unes actuacions molt irregulars i que això s’hauria d’haver solucionat abans, no ara, i respecte al que diu el senyor Jurado, jo crec, al meu entendre, jo no sé si ho faig correctament o no, però si vostè diu que el secretari anterior va canviar la denominació de l’aparcament, per què ara no es pot tornar a canviar aquesta denominació i posar la d’origen? És la meva paraula i amb això acabo. Senyor alcalde. Gràcies. Jo per anar finalitzant aquest punt de l’ordre del dia, transmetre-li un missatge, la voluntat d’aquest govern és resoldre en la direcció adequada, com sempre hem manifestat quan estàvem en l’oposició i ara em reafirmo, per donar-li la solució que correspongui i que entenc que en aquests moments tenen els veïns o els propietaris del pàrquing. Vostè apuntava que aquest era un conflicte que ja porta anys, deia el senyor Sagués que a l’inici de la legislatura ja el recordava, i és cert, i va a una lentitud que entenc que desesperi als afectats i que moltes vegades resulta incomprensible, però jo sí que els demanaria que hi ha un canvi de govern, portem quatre mesos, un cert marge de confiança en el temps. S’està treballant, s’està treballant bé, el dia 3, com apuntava el regidor Miguel Jurado vam rebre aquesta notificació del jutjat, aquesta notificació jo no sé si la tenen vostès o no, però els podem repartir als grups i a vostès còpies perquè en tinguin constància, als mitjans de comunicació, i el que posa en evidència és que estem davant d’un tema d’una complexitat jurídica molt molt important, i la voluntat d’aquest govern és fer les coses bé, és fer les coses bé, i creiem que tenen vostès la raó, creiem que tenen la raó, però la nostra obligació és fer les coses bé. Aquí s’ha donat una situació que sembla que pot endarrerir tot el procediment, és una qüestió estrictament jurídica, no política, i això és important, estrictament política, i jo sí que li dic que per part dels serveis jurídics de l’Ajuntament es prendrà tota la diligència que sigui necessària per intentar resoldre o aclarir aquesta situació l’abans possible. Gràcies. Senyor alcalde. Per tant, passaríem al següent punt de l’ordre del dia, és una paraula que està relacionada amb una moció, és la paraula de la senyora Laia G. Terol o Teresa Castany, qui pren la paraula? La Laia, i vénen en representació del Centre artítstic de Llefià per l’assumpte del tancament del local del Centre artístic del carrer Salou. Aleshores, aquí el que faríem és que prengui la paraula, tenim una moció i dues esmenes a votació, quan vostè hagi parlat parlaran els grups polítics, hi haurà dos torns i es passaria a la votació, primer de les esmenes, de la urgència de les esmenes i després de la moció si correspon. Senyora Asunción Garcia. M’agradaria fer una prèvia com a portaveu del meu grup perquè estic una mica sorpresa, a mi personalment no m’havia passat mai, i no m’ha donat ni temps de mirar el reglament, el ROM, estic sorpresa perquè aquest matí hi ha hagut una Junta de Portaveus a la qual vostè ha vingut, com és normal, i a la moció que té relació amb la paraula que ara prendrà la ciutadana, s’ha presentat una esmena a la totalitat i hem tingut un debat. Allí hi érem presents tots els grups que formem aquest Ple, la meva sorpresa, perquè jo sé que les esmenes es poden presentar in voce, jo crec que aquesta no és in voce, és in subito, a la que ara faré al·lusió, estàvem en el nostre grup i a les 17.07 minuts ens arriba una altra esmena a la totalitat, però jo estic molt perplexa perquè torna a dir que “és per això que el grup municipal del PP...”, però l’ha presentat Convergènci i Unió i estic sobtada.



Senyor alcalde. Perdoni un moment, aquí podrà parlar tothom les vegades que correspongui, jo el que li dic és que vostè ha expressat aquesta opinió, jo la recullo i ara l’explicaré, i després doni les argumentacions que corresponguin. El senyor Serrano vol fer un aclariment? Senyor Serrano. Sí, un aclariment d’ordre. Em sorprèn, jo crec que igual que a la companya, que l’esmena a la totalitat que presenta Convergència i Unió digui “és per tot això que el grup municipal del PP proposa al Ple l’adopció dels següents acords”, això no ho entenc, no sé el que hauré de votar, a vostè li pot provocar el riure, però a mi no me’n provoca cap. I per una altra banda, crec que és una burla al ROM que se’ns presenti una esmena a la totalitat per part de Convergència i l’única variació en relació a la de vostès, que per això deu posar que l’acord és de vostès perquè és un tallar i enganxar mal fet, afegeixi una frase que digui “com les que afecten al Centre artístic de Llefià”, jo crec que això és una presa de pèl i no és què hauré de votar perquè les dues, la de vostès i la de Convergència posa “que per tot això el grup municipal de PP proposa al Ple municipal”, com que no ho entén pregaria al senyor alcalde que abans de començar el debat m’ho aclarís, i està signada pel senyor Falcó. Senyor alcalde. Doncs senyor Serrano i senyora Asun Garcia, jo els ho intento explicar. Hi ha una moció que presenta el grup d’Iniciativa i després hi ha una esmena que presenta a primera hora del matí el grup del Partit Popular, i aquesta tarda hi ha una esmena que presenta el grup de Convergència i Unió. Escolti, el que val és l’encapçalament, si algú en el text s’ha equivocat al picar a l’ordinador tampoc no té més importància, el que val és l’encapçalament. I per tant, després d’haver aclarir els temes de procediment, si els sembla, passaríem a la paraula de la representant del centre artístic i durant deu minuts, tindrà després un dret a rèplica de cinc minuts, i els grups, com que estem parlant d’una moció podrem parlar en dos torns. AP-2011/2158 Senyora Laia G. Terol i suplent Teresa Castán, en rep. del Cercle Artístic de LLefià. Assumpte: Tancament local del Cercle Artístic al C/ Salou. Senyora Laia G. Terol.Bona tarda a tothom, sóc Laia Terol, membre del Centre artístic, sorpresos estem tots, ara resultarà que a Convergència la mana el PP també, però bé. Seguidament llegiré el manifest: les entitats i organitzacions polítiques sotasignats volem expressar la nostra solidaritat i compromís associatiu davant del tancament unilateral per part de l’Ajuntament de Badalona del Centre artístic de Llefià, sense previ avís i al·legant uns motius que s’han demostrat inexistents. Aquesta entitat desenvolupa la seva tasca des de fa més de 12 anys utilitzant aquest local municipal situat al carrer Salou, i més de trenta d’història de l’entitat, i sense cap tipus d’obstacle municipal fins a arribar a aquest moment. Aquest local s’obté gràcies a la lluita veïnal que vam aconseguir davant dels interessos de les immobiliàries en una època d’una greu especulació urbanística a la zona. L’Ajuntament de Badalona vol imposar un apolítica de pagament promovent el lloguer i cobrant pels espais públics a les entitats sense ànim de lucre que en fan ús. No es té en compte ni la seva funció a favor de la seva cohesió social, la promoció de la cultura entre les classes populars o l’impuls de la participació ciutadana, tots ells factors claus per viure en democràcia i llibertat. Per tot plegat, reclamem la cessió d’un local per al Centre artístic de Llefià públic i sense cobrar cap lloguer. L’ús de l’espai públic al servei de les demandes del barri i les seves entitats no espot privatitzar ni monopolitzar per part de cap administració. L’obertura immediata del Centre Cívic de Torre Mena amb un model de gestió combinat entre les entitats del barri, els i les veïns, els usuaris i l’administració, mentre no es construeixi l’edifici annex de Torre Mena. La planificació de la construcció de l’edifici annex a Torre Mena, que pugui albergar el casal de gent gran amb unes dimensions adequades a l’espai per a les entitats del barri. El retorn dels serveis socials a Llefià. El reconeixement i la no criminalització de la promoció cultural i l’associacionisme sense ànim de lucre, com a eines de transformació i millora de la realitat que ens envolta. El llistat d’entitats i organitzacions que han signat aquest manifest són: Associació de Veïns de Sant Antoni de Llefià, Associació de Veïns de Sant Mori de Llefià, Associació Joan Valera, Associació Front Marítim, Associació del Centre, Associació Iris-Sol-Casagemes, Agrupació de Comerciants Pérez Galdós, AMPA Maria Gual, AMPA escola Pere de Tera, AMPA IES la Llauna, AMPA Júlia Mingella, Arxiu Històric de Llefià, Aspirantat de Sant Josep, Assamblea d’Indignats de Badalona, Associació Culutural Baetulo, Associació Cultural Imamita



Duodecimana, Associació d’Esports de Muntanya de Llefià, Associació del Lleure el Gripau Blau, Associació la Mussara, Associació de Familiars de Malalts Mentals del Barcelonès Nord, Ateneu Cultural de Llefià, Ateneu Roig, Ateneu de Sant Roc, Badalona Camina, Badalona Som Tots i Totes, Bateneu, Casal de Joves de Catalunya, Casal de Joves Local, Casal d’Amistat amb Cuba de Badalona, Casal Carme Claramunt, Casal Antoni Sala i Font, Castellers de Badalona, Candidatura d’Unitat Popular, Centro Cultural la Esperanza, Comissions Obreres, Centre Artístic de Llefià, CGT del Barcelonès Nord, Club Velles Termites de Llefià, Consell de Joventut de Badalona, Comissió de Cultura de Llefià, Convergència Democràtica de Catalunya, Diables Capaoltis de Llefià, Diables de Badalona, Diables de Sant Adrià, Dones en Moviment, Equip Pastoral Obrera de Badalona, Esplai Xirusplai, Esquerra Republicana de Catalunya de Badalona, Esquerra Unida i Alternativa, Els Verds, Federació d’Associacions de Veïns de Badalona FAVB, Grup Solidaritat SLORA, Iniciativa per Catalunya – Verds, Joves Comunistes Barcelona Norda, Joves d’Esquerra Verda, MEFIC de Badalona, MIJAC Llefià, Llefiànet Xarxa Ciutadana, Òmnium Cultural, Orfeó Badaloní, Parròquia Sant Antoni de Pàdua, Partit Socialista de Catalunya Badalona, PSUC Viu de Badalona, Reagrupament Independentista, Revolta Global, Taula de Cultura i Unió Democràtica de Catalunya. 66 entitats de total Badalona donen suport i estan en contra de la cacicada cultural que s’ha fet a Llefià, molt greu, que partits que signen això facin una moció a la totalitat al tancament del Cercle Artístic. Per a nosaltres i per a totes les entitats sotasignats la política contra la cultura de Llefià que s’està realitzant, i no només és contra nosaltres, sinó que és un procés que vol continuar contra les entitats de tota Badalona i contra la cultura només per tallar la llibertat i els drets democràtics de nosaltres, el poble. Senyor Sagués. Bona tarda de nou, després d’escoltar la intervenció de la representant del Cercle Artístic de Llefià, jo crec que queden poques coses a dir, sobretot després també d’escoltar el llistat d’entitats i partits polítics que donam suport a aquest manifest. Els motius pels que donem suport a aquest manifest crec que han quedat prou clars, es tracta d’una entitat amb uns trenta anys de vida, una entitat que fa una doble feina, ha vingut fent durant molts anys una doble feina, una feina interna, de portes endins, una feina de formació, d’aprenentatge, d’activitats socioculturals. Però també una gran feina de portes enfora, una entitat que ha participat i participa i esperem que segueixi participant, en tot el que es fa en el barri de Llefià, en tots els moviments associatius, veïnals que en el barri de Llefià es desenvolupen. És una entitat que s’obre a Badalona, que no és una entitat tancada en si mateixa, és una entitat que fa feina interna, repeteixo, però que a la vegada està plenament implicada a la societat, plenament implicada al barri i plenament implicada a la ciutat de Badalona, amb gegants, capgrossos, carnestoltes, en qualsevol activitat festiva reivindicativa que es pugui celebrar, sempre el centre artístic de Llefià hi participa. Per tot això, per l’estil d’entitat que és i l’espai que cobreix, per la manera amb què s’ha relacionat fins ara, que precisament és una entitat que no ha demanat subvencions per poder funcionar, cosa que sembla que passi en aquests moments a ser un tema fonamental, pels anys que s’ha mantingut fent aquest treball, fent aquesta tasca, tot això és un reconeixement un valor molt important a tenir en compte abans de poder actuar com ha actuat aquest govern del Partit Popular de la nostra ciutat. No és acceptable de cap manera que cap entitat, i menys amb una del caràcter que és aquesta, que d’un dia per l’altre es puguin trobar que se’ls ha canviat el pany de la porta i que ja no poden entrar. Això no és manera d’actuar, i tampoc és manera d’actuar donar excuses després de fer això, com hem pogut sentir i llegir, parlant que si hi havia alguna fuita d’aigua, que si els veïns del costat, i que per això no podien fer-ho. Bé, quan després hem parlat, alguns hem tingut l’ocasió de poder parlar amb la representant de l’escala del costat i va dir que no en sabia res, que mai de la vida havien dit res de tot això, i que se’n van assabentar quan van llegir que ho deia algun representant del Partit Popular, que ells no havien dit mai a la vida, no havien tingut cap problema d’aquest tipus. Per tant, fan cacicades i a més a més, després no les mantenen i busquen excuses estranyes per poder-se’n sortir. Per tant, jo el que els demano és el que demana la moció, el que demana el manifest, que es replantegin això, que tirin enrere, que aquesta no és manera d’actuar, això no ho podem acceptar. El Cercle Artístic de Llefià té dret a seguir funcionant. A més a més, tractant-se d’uns locals com estem parlant, reivindicats i guanyats pel moviment veïnal, guanyats per la ciutat, i que no pot ser que



ara s’actuï d’aquesta manera. I per acabar, mostrar la meva estranyesa, afegir-me al que deia la meva companya, per les esmenes aquestes de darrera hora de Convergència i Unió, quan la moció que hem presentat el nostre grup i també el Partit Socialista, no fa altra cosa que recollir el que diu el manifest, que és pràcticament textual als acords i la part expositiva del que diu aquest manifest que també ha firmat Unió Democràtica i també ha signat Convergència Democràtica de Catalunya. Per tant, no entenem que si signen aquest manifest després aquí en el Ple no puguin votar a favor també de la moció que senzillament recull el que ells mateixos i seixanta entitats més, hem signat. Per tant, també, els envio la idea que reflexionin una mica, que deixin de banda aquesta moció in subito que han presentat, i que s’afegeixin al que han signat amb la ciutadania. Senyor Falcó. Bona tarda, certament aquesta tarda nosaltres hem enviat un text que contenia aquest petit error tipogràfic, però em sembla que el secretari té la versió bona. Bé, mirant de posar-nos una mica més sobre el que és aquesta qüestió, un qüestió és el manifest, el manifest el fan persones que no tenen responsabilitats municipals i per tant, el pot fer d’acord amb els seus sentiments, i una altra és una moció, i una moció que aprovi aquest Ple necessàriament ha de tenir una certa base jurídica, s’ha de poder complir, no ha de ser il·legal, i el primer punt d’aquesta moció, així a la brava, jo els pregunto si es pot cedir a un entitat, sense concurs, sense publicitat, sense concurrència, un local municipal, jo tinc dubtes sobre això. Però en tot cas, el que em plantejo és, si aquesta és la dinàmica necessitem tres mil locals i segurament no els tenim. Però en tot cas, una cosa és el respecte cap el que és el respecte cap el que és el manifest i l’opinió i el sentiment expressat en aquesta moció per part de les persones més directament afectades per una actuació municipal, certament desencertada, i una altra és aprovar una moció que ens posa en una certa contradicció municipal, perquè jo crec, reitero, que no sé fins a quin punt és possible aprovar avui que li cedirem un local municipal a una entitat concreta amb nom i cognom així a la brava, sense publicitat, concurrència, etc. Aquesta és la primera qüestió, que no té a veure amb el fet que cregui que el Centres Artístic de Llefià ha de tenir un local, ha de poder seguir desenvolupant la seva activitat i que se li ha de donar una solució. I nosaltres el que hem volgut amb aquesta esmena, que és una esmena que si es llegís per part del secretari quan correspongui, em sembla que és una esmena que ve a resoldre la qüestió que ens ocupa referent a aquesta entitat de Llefià, però que a més a més aborda aquesta qüestió dels locals des d’una perspectiva més general, perquè sí, nosaltres, recollint informació que hem tingut en els darrers temps estem d’acord que estaria bé que en el que és el conjunt dels locals municipals o locals que són municipals però estan llogats a tercers, en els quals hi ha entitats, sabéssim una mica en quina situació administrativa està tothom allà, i avui això no hi és o no hi és prou. I això em sembla que no és ni coartar la llibertat, ni suprimir la llibertat, ni reprimir ningú, ni voler cobrar a ningú, perquè tampoc es vol cobrar a ningú. Nosaltres el que demanem és que es posi ordre perquè situacions com aquestes no es repeteixin, perquè són situacions lamentables, i aquestes situacions no s’han de repetir, però s’ha de posar ordre. Per tant, el que demanem és que es regularitzi la situació administrativa de tots aquells que ocupen locals municipals i que l’Ajuntament sembla que no tingui ni un paper que en parli, i no sàpiga ni qui són, ni què hi fan, o això diguin. Per tant, jo crec que fem entre tots un esforç de transparència en aquesta matèria dels locals. Per tant, ja no entrem amb exigències de fer un edifici annex a la Torre Mena, etc., sinó que el que intentem és que en el tema dels locals municipals que ocupen entitats, es posi ordre, que es resolgui aquesta situació que s’ha creat, jo crec desafortunadament, respecte al Centre Artístic de Llefià, que se li doni una sortida i una solució perquè aquesta entitat pugui continuar fent el que ha fet durant tots aquets anys, pugui continuar fent-ho amb les mateixes condicions com ho ha estat fent fins ara. Per tant, des d’aquest punt de vista en la base i en l’origen, nosaltres estem d’acord, però nosaltres a més a més de les fílies, les fòbies o les dèries que puguem tenir respecte al grup majoritari d’aquet Ple, nosaltres el que volem més enllà d’això és situar-nos una mica per sobre d’això, deixar això una mica de banda, no expressar les nostres dèries, fílies o fòbies a través d’una moció i mirar de resoldre els problemes. I per això hem presentat aquesta moció, hem acordat aquesta moció amb el govern majoritari perquè el que volem és que això es resolgui, no volem expressar les nostres fílies o fòbies respecte al govern de



Badalona utilitzant el que li ha passat a una entitat, volem que es resolgui aquet tema, perquè volem que aquesta entitat segueixi fent el que ha fet fins ara. Gràcies. Senyor alcalde. Gràcies senyor Falcó. Del grup Socialista vol parlar algú? Senyora Botey. Senyora Botey. Bona tarda senyora alcalde, senyors regidors i senyores regidores, i ciutadans. Mirin, quan es plantegen mocions en aquesta Sala de vegades pot semblar que unes tenen més pes o més rellevància, però avui la que jo defensaré en nom del grup municipal Socialista és de les que ens haurien de fer reflexionar a tots. De vegades hi ha persones amb representació política que els agrada fer una mica massa de demagògia, i vostès entendran perquè ara mateix. A més, en aquesta moció que nosaltres defensarem i jo més concretament, del que parlaré serà de persones, de persones i del seu benestar, que no ho oblidem, hauria de ser l’objectiu principal dels polítics, vetllar per les persones, estiguin en una societat, en una entitat o a nivell particular. Però per fer-ho més aclaridor i perquè tothom que està aquí sàpiga ben bé què és el que ha passat amb el Cercle Artístic de Llefià els faré una cronologia dels fets: El passat més de setembre un grup de persones del centre artístic de Llefià, que porten realitzant activitats culturals en aquest barri des de fa més de trenta anys es van trobar quan intentaven iniciar el curs 2011-2012 que el pany de la porta del seu local algú l’havia canviat. Aquestes persones, membres del cercle immediatament es van dirigir al centre cívic de Torre Mena, on normalment durant aquests 12 han exposat les seves obres i han fet exposicions. I allà a Torre Mena els van comunicar que no en sabien res d’aquesta actuació. Després d’intentar aclarir la situació amb els responsables del districte i amb els responsables de cultura, la resposta va ser que davant d’una possible fuita d’aigua dins del local, s’havien personat a les instal·lacions els tècnics de l’Ajuntament i davant de la impossibilitat d’obrir la porta havien hagut de trencar el pany i entrar. Alguns veïns de la zona a més a més, comenten que ells mateixos van avisar que en aquelles instal·lacions es realitzaven activitats, i que abans de malmetre la porta es posessin en contacte amb la presidenta, amb la Laia Terol, o algun membre de l’entitat, però la realitat va ser que tècnics van entrar, van trencar al pany, van entrar a les instal·lacions i van fer personificació allà. Però la sorpresa va ser més que allà on hi havia hagut possiblement una fuita, el resultat és que no hi havia absolutament res. Tal com ha dit el senyor Sagués, els mateixos veïns diuen que no s’havien queixat. Però el que sí que havia quedat palès és que la porta estava trencada i el pany també. I jo els dic, senyors, les formes són imprescindibles, són important, i no s’han de descuidar mai, i un no pot arribar, donar-li un cop a una porta i entrar a veure què passa i què hi ha dins. O és que cada vegada que sospitem que pot passar alguna cosa en un local es trencarà el pany i s’entrarà per la força? Segurament que no. Mirin, som les administracions que hem de donar exemple, i sobretot tenir cura dels béns públics. Saben quins eren alguns dels comentaris dels veïns que van veure l’actuació municipal? “no els costa res trencar el pany, clar com que ells no la paguen”, i això, responsables del govern i companys polítics, aquesta manera d’actuar és la que ens allunya de la ciutadania. Però continuem, perquè la sorpresa del Cercle no va anar només amb la fuita de l’aigua, quan el Cercle va demanar les claus del nou pany els les van negar, abduint els responsables municipals que no tenien constància que en aquell local s’estiguessin desenvolupant activitats, què contradictori no? Aleshores tot el material que hi havia i que es van trobar de qui era? I a més a més, en la darrera reunió i en el darrer intent de recuperar l’espai amb el regidor de Participació, se’ls va comunicar que havien de deixar el local net i treure tots els materials que allà tenien i que de moment no se’ls donaria cap clau, fins que no demostressin el projecte de l’entitat. De fet també cal comentar que hi ha hagut alguns comentaris desafortunats des de territori i que ara no els diré, per responsables municipals. Doncs vista aquesta actuació exigim al govern que retorni immediatament a aquella entitat que fa més de dotze anys, alguna intervenció abans de la meva semblava com si si en el Cercle Artístic de Llefià se’ls deixés ara un local, estàvem cometent alguna atrocitat, no perdoni, és que fa dotze anys que estaven fent activitats en aquest local, i que s’han de regularitzar les coses, és veritat, però un no pot arribar i entrar en un local on s’estan fent activitats. A més, volem deixar constància que aquesta manera de fer no és ni més ni menys que un menyspreu total del món associatiu, on milers de persones treballen per a la ciutat de manera altruista i desinteressada. Però això, no ens enganyem, és una manera de fer política, i a més, de vegades incoherent perquè sembla que només es busquen excuses de mal pagador.



El Cercle Artístic de Llefià estan al carrer, i ara per poder recuperar un espai se li demana un projecte, un projecte que porten desenvolupant fa dotze anys. Però fixi’s si es té voluntat o no per part del govern d’ajudar al món associatiu, a les puntaires, per exemple, que estaven fent les seves activitats a Torre Mena, també se’ls diu que no poden fer la seva activitat a Torre Mena perquè no hi ha material, si necessiten deu cadires i dues taules, i a Torre Mena hi ha cadires i taules de sobra. La veritat és que jo penso i el meu grup municipal també, que el govern d’aquesta ciutat no creu amb el potencial del món associatiu. A més a més, el que passa és que vostès han mostrat molt poc interès pels temes culturals de Llefià, no s’hi ha acostat mai, vostès mateixos diuen que no sabien que existia aquesta entitat en el carrer Salou, però jo els puc dur que sí que existien, que sí que desenvolupaven les seves activitats, i que a part de les activitats que feien de cara endins, feien també activitats de participació creant la taula de cultura del territori, o participant de tots els consells d’entitats del districte de Llefià. I a més a més, els diré que sí que consten, perquè una de les excuses que li va donar el responsable municipal és que no constaven com a entitat, doncs amics del Cercle, aquí està la prova que sí que consten vostès en el Registre d’Entitats de la nostra ciutat. La nostra ciutat és una de les més riques en teixit associatiu, tenim és de cinc-centes, cinc-centes entitats que treballen i més de 300 que ho fan activament. Per tant, jo penso que hauríem de ser una mica més comprensius. Per acabar, instem al govern a què tornin immediatament un espai al Cercle Artístic de Llefià, també els exigim l’obertura immediata del Centre Cívic de Torre Mena, no posin més excuses sisplau, però que obren el Centre Cívic Torre Mena consensuant-ho amb les entitats, que així ho havíem començat nosaltres a fer. I també els demanem que pressupostin i planifiquin la possibilitat de l’annex, l’annex a Torre Mena per poder ubicar un casal de gent gran més gran. El que vostès han fet ha sigut un greu error, un greu error de veritat, els ho dic amb el cor a la mà, aquestes no són maneres de procedir, i ho saben, ho saben que no són maneres de procedir. Però mirin, jo els ofereixo que votin la nostra moció, i també li ho ofereixo a Convergència i Unió, també els ofereixo que votin la nostra moció, perquè mirin, en el punt de l’esmena a la totalitat que presenta el grup Popular i el grup de Convergència i Unió per separat, diuen en els acords “instar a l’Ajunatment de Badalona a regularitzar la situació administrativa de les entitats que ocupen locals municipals establint protocols de cessió a precari...” però sí això ja existeix, com hem d’establir un protocol si vostès, senyor Subirana i vostè senyor Falcó, saben que hem signat cessions durant aquest últim mandat seguint aquest protocol de cessió a precari, com poden demanar una cosa que ja existeix? Per tant, acabo aquí, senyor alcalde, poso l’oferta a sobre de la taula, jo els recomanaria que votessin la nostra moció. Senyor alcalde. Gràcies senyora Botey, demanaria que ens intentéssim ajustar al màxim possible als minuts establerts a cada un dels grups. Senyor Jurado en nom del govern. Senyor Jurado. Bona tarda. Senyora Botey, felicitar-la perquè després de tants anys a Participació ni tan sols sap com es diu l’entitat, ni està registrada, ni el Cercle Artístic de Llefià existeix en cap lloc, Cercle Artístic de Badalona, aquí tinc el certificat i aquí tinc els seus estatuts de l’any 95, no fa trenta anys, de l’any 95. Jo sóc gran, i m’agradaria tenir la mateixa edat, però no fa trenta anys, de l’any 95, aquí ho té, i el nom tampoc és el que vostè estan dient, també el té aquí. Per tant, centrant-nos en el tema, també és cert que des de l’any 95 i en uns estatuts aprovats deia que cada any hi hauria junta i s’haurien de presentar programes, i mai s’ha fet, no ha entrat mai a l’Ajuntament una petició de local, ni una petició no de subvencions, sinó d’activitats ni programes. Aquest és l’informe que tenim aquí que no consta en l’arxiu històric cap petició d’aquesta entitat per al local, jo no els hi dono la culpa a ells, jo estic segur que no li van donar una cop de peu a la porta i van entrar, algú de vostès els va donar la clau, sense seguir els criteris i sense seguir la programació que estableix l’article 47 del Reglament de les administracions públiques. Miri vostè, l’article 195 i 49 del Reglament de patrimoni dels ens locals regula com s’han de cedir aquestes espais, i s’ha de procedir amb un principi d’objectivitat, de publicitat, de concurrència i amb un expedient, senyor Mañas, això de a dit ja no existeix, d’acord? Per tant, no pot vostè manar que s’ha de fer així, o que es pot fer així, no, així ja no es fa, així ja no es fa, ho ha de fer vostè d’acord amb l’article 49 del Reglament de patrimoni dels ens locals, que l’obliga a obrir un expedient, prèvia sol·licitud de l’entitat, sol·licitud que mai ha existit.



Senyor Mañas. El senyor Mañas diu unes paraules que no se senten. Senyor alcalde. Senyor Mañas, li demano, sisplau, senyor Mañas li demano sisplau que li queda un altre torn al seu grup per exposar el que calgui, però no interrompi a un altre membre, igual que quan vostès han parlat ningú ha interromput. D’acord, acceptat. Senyor Jurado. Li repeteixo, l’article 49 del Reglament de patrimoni dels ens locals, que és pel que ens regim, obliga a què s’estableixi el principi d’objectivitat, de publicitat i de concurrència, això del dit no ho posa. En tercer lloc, jo volia dir-los i d’una forma molt important, és que miri vostè, quan una entitat fa una labor social, que ho justifica, que presenta les activitats a l’Ajuntament, l’Ajuntament pot valorar, amb aquest principi d’objectivitat, cedir-li un espai perquè desenvolupi aquesta activitat, el que no crec que sigui de rebut és que a més a més de l’espai també hagi de pagar els consums d’aigua, de llum, de telèfon i de gas si és que també cuinen. I tot això, senyors, mai s’ha fet, però és més, és pitjor encara, si al costat de Centre artístic de Badalona existeix un altres local municipal que vostès també li han donat la clau a la comunitat de propietaris perquè la utilitzi com a seu, si això és un disbarat, això és un disbarat. Senyors, s’ha acabat la festa, el diner públic s’ha de gestionar, però com estem pagant fa vint anys locals prestats o cedits a comunitats de propietaris, centres que no ho demanen, o el que es pitjor, pagant lloguers d’entitats amb càrrec als pressupostos socials d’aquest Ajuntament, el que és pitjor. Ningú dels primers de la seva bancada que van ser regidors d’Hisenda es devien assabentar que estem pagant lloguers d’entitats amb càrrec als pressupostos socials de l’Institut Municipal de Serveis Personals, també tenim la documentació, i no només els lloguers, i vostè ho sap, sinó també els consums de productes bàsics, digui’s aigua i electricitat, això s’ha d’acabar, els ous també, al doble de la factura del que costaven m’entén. Això s’ha d’acabar, i en aquesta regulació que estem fent és quan entrem precisament en aquesta discontinuïtat que ha provocat el Centre artístic de Badalona, vostès voldran dir el que vulguin, però quan aquests senyors van estar en el meu despatx, i mentiria el qui ho ha dit, en cap moment es va establir que havien de pagar lloguer perquè el Reglament ho prohibeix, no ho permet, són cessions gratuïtes de l’espai, no dels consums, que va ser el que sí que se li va dir, mai s’ha plantejat pagar lloguer a cap entitat, mai, i el Reglament no ho permet, però sí els consums, i se’ls va dir el mateix que a altres entitats, que des del 15 de setembre se’ls ha exigit que paguin el seu telèfon, algunes d’elles veïnals, i s’ha donat de baixa, a ells també hem de demanar-los, si és que són mereixedors d’un espai per fer la seva activitat, que es paguin els seus consums, això sí que els ho vaig dir jo, lloguers, mai, fals. No hem parlat encara del tema de la moció, senyor alcalde, ho deixo per després el tema de la moció? Senyor alcalde. Bé, senyor Jurado, com que hi ha un últim torn per als grups, jo li demanaria que s’ho guardés per a la seva intervenció. I per tant tindria la paraula... Senyor Jurado. Perdó senyor alcalde, sí que hi ha una cosa que vull que els del Cercle Artístic cultural agafin abans de marxar, i és el requeriment que els vaig fer verbalment que havien de presentar-me una documentació per justificar l’activitat que feien, i que encara espero. I que amb aquesta finalitat se’ls va obrir a vostès la porta perquè recuperessin la documentació i poguessin presentar-la a l’Ajuntament la documentació que tenien i les activitats que realitzaven, i això no m’ho dirà ningú perquè jo hi era en aquesta reunió i vostès no, ells sí, d’acord? I en cap moment, en cap moment se’ls va dir que els posàvem les coses al carrer, això és fals. Per tant, abans de marxar, per favor, recullin la notificació que han d’aportar documentació a l’Ajuntament si es creuen mereixedors de disposar d’un espai públic, perquè des que els ho vaig demanar fa quinze dies encara espero aquesta documentació. Senyor alcalde. Gràcies senyor Jurado. Tindria la paraula la senyora Terol durant cinc minuts. Senyora Laia Terol. Com deia el senyor Falcó, sí, lamentable, lamentable és el que estem discutint. Sí, també com deia el senyor Falcó, la resolució del problema només és una, retornar les claus al Cercle, i aquesta és la resolució del problema, i si volen fer un concurs públic, facin, facin-lo a totes les entitats, però a totes les entitats al seu lloc treballant, perquè què faran, fer fora totes les entitats al carrer i llavors fer un concurs públic, volen això? Facin-ho. Una cosa més, trenta anys, sí, trenta anys senyor Jurado, i si no ho sap vagi a l’Arxiu Històric de Llefià i de l’any 75 hi ha fotografies del Cercle Artístic, i si no ho sap és que no coneix Badalona. Els estatuts del 95, sí, els primers, quan vam saber que es feina, jo encara no havia nascut, però sí, trenta anys, i la gent que és de Badalona, que viu a Badalona i coneix Badalona sap que el



Cercle Artístic existeix des de fa trenta anys, i si no ho sap, és el seu problema. Consums? Potser sortiria més a compte que nosaltres paguéssim consums, llavors demanaríem cada anys subvenció, però si aquesta és la política que es vol demanar al Centre artístic, doncs potser hem d’aprendre a demanar subvencions cada any, i sortirà, segur, més car, perquè els consums del Cercle són els mínims. El Cercle Artístic de Llefià, el que dic, la solució més fàcil, retornar les claus i no ens equivoquem, nosaltres estàvem provisionalment en aquell local, per què? Perquè no tenim espai, som tantes les entitats de Llefià que no tenim espai, i la solució final era Torre Mena i l’edifici annex, quants anys portem demanant l’edifici annex i mai, mai s’ha decidit obrir l’edifici annex. S’han prioritzat altres coses menys necessàries que donar espai a les entitats de Llefià, però nosaltres no pararem, potser avui no traiem la moció endavant, però nosaltres ja hem guanyat, 66 entitats signen aquest manifest que mai, des de la transició democràtica, ha passat a Badalona. Gràcies. Senyor alcalde. En el segon torn no sé si el grup d’Iniciativa vol intervenir. Senyor Sagués. Sí, només una prèvia, m’agradaria que ens clarifiqués quin és el procediment del debat a partir d’ara? Perquè després hi ha les esmenes a la totalitat, que no sé com acabarà, potser ja no guanyen la votació de la urgència i no es presenten, però si es presentessin, ho dic perquè sinó estic equivocat nosaltres com a presentadors d’aquesta moció tenim dret a tancar el debat, sempre ho hem fet així, però no sé si després, amb les altres com anirà. M’agradaria si poguéssim, primer acordar el debat, i després... Senyor alcalde. Molt bé, anem a veure, ara hi ha el segon torn d’intervencions, i vostè com que ha presentat la moció vol ser el penúltim, l’últim sempre és l’alcalde... Senyor Sagués. Bé, sense comptar l’alcalde, parlo dels grups. Senyor alcalde. No hi ha cap tipus de problema. Ara tenen l’últim torn, vostè diu, jo prefereixo parlar després que parlin la resta de grups, dons està en el seu dret, ho podem fer així. Digui senyor Serrano. Senyor Serrano. D’ordre senyor alcalde, em voldria ... Senyor alcalde. Perdonin, m’estan apuntant que la moció la presenten tots dos grups, s’haurien de posar d’acord en qui tanca de tots dos. Senyor Serrano. Iniciativa, no és un problema. Jo li vull preguntar una cosa d’ordre senyor alcalde, si no hem llegit el que parlen les mocions, del tema de les mocions, perquè estem davant d’una audiència pública, quan en parlarem? Farem una altra vegada dos torns? Pregunto. Senyor alcalde. Senyor Serrano, i jo si vostè em deixa, li explico. Sempre, quan s’ha donat una situació similar a aquesta, s’ha fet les exposicions i després s’han llegit, primer, les esmenes, i després si escau, la moció. Per tant, com que hi ha una paraula que ha quedat aclarit, és a dir, que els posicionament jo crec que estan clars, després passarem a llegir els textos concrets de les esmenes. Senyor Serrano. Permeti’m una correcció senyor Serrano, sempre s’havia fet que quan s’havia de donar la paraula, com a mínim, es llegia la part resolutiva de les mocions, perquè ara, els que ens estan escoltant i mirant i estan aquí, no saben quin és l’articulat de la moció. I per tant, jo li dic si quan parli de l’articulat de la moció si farem una altra vegada un altre debat sobre l’articulat, perquè vostè no ho ha fet llegir. Senyor alcalde. Senyor Serrano, és necessari, vostè creu, que llegim abans de la segona intervenció la disposicó? Senyor Serrano. Com s’ha fet sempre. Senyor alcalde. Bé, no sempre s’ha fet així però aquesta Presidència no té cap tipus de problema. Per tant, demanaria al secretari que llegeixi la part dispositiva de la moció i després de les esmenes. Senyora Asunción Garcia. De les dues esmenes. Senyor alcalde. Sí clar, esmenes és plural, dos, si fos individual seria de l’esmena i seria un singular. Molt bé. AP-2011/2163 Moció presentada pels grups municipals d'ICV-EUiA i PSC de suport al cercle artistíc de Llefià.



Atès que l’Ajuntament de Badalona ha iniciat un procés de regularització administrativa dels locals que li són de propietat o de la qual és llogater i que són cedits a entitats diverses per tal que despleguin la seva activitat. Atès que l’Ajuntament de Badalona pretén consolidar el suport que dóna al teixit associatiu de la ciutat, disposant d’un cens d’usuaris d’espais públics actualitzat i d’una descripció fidel de les activitats que s’hi celebren. Atès que, en el cas del Centre Artístic de Llefià i d’altres, no existeix per part de l’Ajuntament cap document administratiu que n’acrediti la constància. És per tot això que el grup municipal de CiU proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents, ACORDS 1. Instar l’Ajuntament de Badalona a regularitzar la situació administrativa de les entitats que

ocupen locals municipals, establint protocols de cessió a precari a aquelles entitats que justifiquin, mitjançant els seus programes d’activitats, la seva incidència social i cívica vers els ciutadans de Badalona d’una forma continuada, per tal de resoldre i evitar en el futur problemàtiques com les que afecten el Centre Artístic de Llefià.

2. Instar al govern municipal a impulsar l’elaboració del pla d’usos dels equipaments municipals amb les pautes i criteris establerts al reglament de participació ciutadana.

3. Comunicar aquest acord a les entitats de la ciutat i a la FAVB. Senyor alcalde. I ara, senyor secretari, l’esmena de Convergència i Unió i l’esmena després del Partit Popular. En aquest cas l’ordre dels factors no altera el producte. Estem llegint, no estem votant, estem llegint. Ara demanaria que ens fessin arribar l’esmena del grup del Partit Popular. Senyor Serrano. La diferència és la firma, la resta és igual. ESMENA A LA TOTALITAT PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR A LA MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS D’ICV-EUIA i PSC. Atès que l’Ajuntament de Badalona ha iniciat un procés de regularització administrativa dels locals que li són de propietat o de la qual és llogater i que són cedits a entitats diverses per tal que despleguin la seva activitat. Atès que l’Ajuntament de Badalona pretén consolidar el suport que dóna al teixit associatiu de la ciutat, disposant d’un cens d’usuaris d’espais públics actualitzat i d’una descripció fidel de les activitats que s’hi celebren. Atès que, en el cas del Centre Artístic de Llefià, no existeix per part de l’Ajuntament cap document administratiu que n’acrediti la constància. És per tot això que el grup municipal del PP proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents, ACORDS 1.Instar al Ajuntament de Badalona a la normalització dels locals municipals, establint protocols de cessió a precari a aquelles entitats que justifiquin, mitjançant els seus programes d’activitats, la seva incidència social i cívica vers els ciutadans de Badalona d’una forma continuada i reglada. 2.Instar al govern municipal a impulsar l’elaboració del Pla d’usos dels equipaments municipals amb les pautes i criteris establerts al reglament de participació ciutadana. 3.Comunicar aquest acord a les entitats de la ciutat, principalment a les de Llefià i a la FAVB. ESMENA A LA TOTALITAT PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ A LA MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS D’ICV-EUIA i PSC SOBRE EL CENTRE ARTÍSTIC DE LLEFIÀ. Atès que l’Ajuntament de Badalona ha iniciat un procés de regularització administrativa dels locals que li són de propietat o de la qual és llogater i que són cedits a entitats diverses per tal que despleguin la seva activitat. Atès que l’Ajuntament de Badalona pretén consolidar el suport que dóna al teixit associatiu de la ciutat, disposant d’un cens d’usuaris d’espais públics actualitzat i d’una descripció fidel de les activitats que s’hi celebren.



Atès que, en el cas del Centre Artístic de Llefià i d’altres, no existeix per part de l’Ajuntament cap document administratiu que n’acrediti la constància. És per tot això que el grup municipal de CiU proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents, ACORDS 1.Instar l’Ajuntament de Badalona a regularitzar la situació administrativa de les entitats que ocupen locals municipals, establint protocols de cessió a precari a aquelles entitats que justifiquin, mitjançant els seus programes d’activitats, la seva incidència social i cívica vers els ciutadans de Badalona d’una forma continuada, per tal de resoldre i evitar en el futur problemàtiques com les que afecten el Centre Artístic de Llefià. 2.Instar al govern municipal a impulsar l’elaboració del pla d’usos dels equipaments municipals amb les pautes i criteris establerts al reglament de participació ciutadana. 3.Comunicar aquest acord a les entitats de la ciutat i a la FAVB. Senyor alcalde. Bé, si els sembla passaríem a l’últim torn d’intervencions. Senyor Sagués. La veritat és que ens estem complicant, perquè ara no hauríem de votar primer la urgència de les mocions? Senyor alcalde. Senyor Sagués, anem a veure, es votarà al final de les intervencions, com s’ha fet sempre, tota la vida, al final de les intervencions. Senyor Falcó. Senyor Falcó. És l’última intervenció o en tindré una altra? És l’última malgrat que hi ha tres mocions. Bé. Senyor alcalde. Tres mocions no, una moció i dues esmenes. Senyor Falcó. Hi ha un garbuix de papers. Bé, la diferència és substancial entre una i l’altra, entre d’altres coses perquè la que hem presentat aquesta tarda parla directament de l’afectat i diu que cal resoldre i evitar en el futur problemàtiques com les que avui ens han portat a aquesta discussió realment molt barroca o diguem, poc edificant des d’un punt de vista ciutadà, i ho dic sincerament perquè jo el que em pregunto és si govern, entitat, al marge de nosaltres, els qui estem a l’oposició, no podrien fer un esforç, més enllà que entenc que la situació en general del que són els locals de Badalona mereixen una reflexió que hi ha moltes entitats, o n’hi ha més de dues i més de tres que no sabem ben bé què fan en els locals que ocupen, que probablement, almenys aquest és el nostre parer, els equipament municipals públics haurien de tenir una vocació comunitària, i per tant, hauríem d’intentar, en la mesura del possible, que associacions de veïns o culturals etc., d’un mateix barri compartissin el mateix espai, perquè ens sembla que això és fer comunitat, i la resta és fer cadascú la seva guerra, i ens sembla que fer comunitat i fer barri i fer ciutat, passaria també per una reflexió al voltant de per què en aquesta ciutat no podem fer que entitats diverses comparteixin els mateixos espais? Perquè es faci comunitat enlloc que que cadascú tingui el seu negociet i vagi per lliure. És a dir, més enllà de les reflexions que puguem fer avui aquí, el que jo em pregunto, més enllà de la moció i la que desestimarem etc., escolteu, no seria més senzill començar aquest procés de regularització dels locals, iniciar un debat sobre aquest tema, jo ja he anunciat quin és el nostre parer, que l’entitat portés el paper que se’ls demana, que no deu ser pas tan difícil portar un paper que acrediti que tens tants socis, que et vas fundar tal dia i que fas tantes activitats, etc., que això per si sol ja justifica, tenint en compte el suport que té de moltíssimes entitats, que pugui tenir un local o que se li pugui donar una solució, i que l’Ajuntament mentrestant mantingui la situació que tenia fins ara, i es proposi resoldre aquesta situació. Més enllà de tota aquesta discussió que hem tingut aquí, molt polititzada, i molt partidista, no és més senzill seure, parlar i posar-se d’acord? Perquè això és el que demano, perquè més enllà de les discussions..., no, no retirarem la nostra moció, perquè aquesta per part seva és una moció amb la derivada de la fília, la fòbia i la dèria contra el que està governant, i es tracta de resoldre el problema, i per resoldre el problema probablement no caldria una moció. Hagués calgut, segurament, una millor comunicació per part del govern i d’aquesta entitat. I en general el que ens convé és una reflexió profunda sobre quin és el mapa de locals, quan ens costen i què fan les entitats que estan a dintre de cada un dels locals que són municipals. Perquè arribaríem probablement a la conclusió que es poden fer economies d’escala, es pot garantir més cohesió social i es pot garantir més progrés, si al mateix temps, enlloc de tenir tothom el seu, passem a tenir tots el que és de tots. I en relació a aquest a qüestió jo el que li demanaria al govern, més enllà de la moció que aprovarem, és que miri de tenir la màxima sensibilitat, perquè el Centre



artístic de Llefià pugui continuar la seva activitat amb normalitat i que encavalcat això amb el procés de regularització que cal fer, es pugui iniciar un procés paral·lel en què un continua fent l’activitat que ha de fer mentre presenta el paper que se’ls ha requerit i que és normal que se’ls requereixi i que no és res de l’altra món que se’ls requereixi, ja que està ocupant un local que és municipal. Res més, em sembla que la cosa és més senzilla del que sembla i jo us convidaria, convidaria a tothom a posar una mica de la seva part. Senyor alcalde. Gràcies senyor Falcó. Tindria la paraula el grup Socialista. Senyora Botey. A veure, vostè ho acaba de dir senyor Falcó, que se li tornessin i es restablís l’espai del carrer Salou a l’Associació del districte de Llefià, ho acaba de dir en les últimes paraules, no sé si es graven les seves aportacions aquí en el Ple, però vostè acaba de dir públicament que dóna suport a la primera part de la nostra moció. Però bé, anem més enllà, senyor Jurado, ho ha dit l’entitat, que fa trenta anys que treballen a Llefià, el que passa és que en el Registre d’Entitats posa “Cercle Artístico cultural de Badalona”, i jo com que parlo català dic Centre Artístic de Llefià. Per tant, és la mateixa entitat i treballen des de fa trenta anys, tal com ha dit la seva portaveu. Després, sembla com si l’anterior governo no haguéssim fet absolutament res senyor Jurado, i vostè anés a salvar ara tota la situació de l’Ajuntament. Miri, per posar-li un exemple, durant l’últim mandat, només en lloguers es va estalviar el 22 % del pressupost, el 22 %, però per què, perquè ja nosaltres vam començar a rendibilitazar els espais, tal i com també ha dit el senyor Falcó, i allà on potser es pagaven 1.800 euros per un lloguer d’un local on hi havia tres o quatre entitats, se’ls va posar a totes aquelles entitats a Can Cabanyes, que vam arreglar amb el Plan Zapatero. I a més a més li diré que miri si hem estat posant ordre a les entitats veïnals, que són les que jo portava més directament, que un acord que teníem de l’any 2007 i que moltes entitats encara no l’havien posat en marxa, que era fer-se càrrec dels consums, durant aquest mandat la majoria d’entitats i associacions de veïns, la majoria, n’hi ha alguna que no, vostè ho sap molt bé que n’hi ha alguna que no, però la majoria d’entitats han passat les seves dades i es fan càrrec dels seus consums. Per tant, en queda alguna com la FAVB, que vostè estava a la Junta directiva de la FAVB, i en cap moment van dir de posar-se vostès el càrrec dels consums. Per tant, posem una mica de seny, deixem que el Cercla artístic de Llefià pugui tornar al seu espai, jo no crec que cap reglament de Partimoni resolgui que es pot entrar en un local i després posar excuses per no deixar que aquella entitat torni al local, i posem una mica de seny i de diàleg entre tots. Senyor alcalde. Gràcies senyora Botey. Senyor Jurado. Senyor Jurado. Senyora Botey, miri vostè, és que els diners de l’Ajuntament no són meus i els locals tampoc, no és em meu cortijo, per tant, s’ha de seguir un procediment que marca el Reglament de patrimoni, vostès ho volen fer? Ho fan, que no ho han fet durant molts anys, doncs també és cert. Miri vostè, la FAVB és una de les entitats que es pagava els consums de telèfon, perquè havia de justificar els 30.000 euros de subvenció a l’any que vostè li donaven, sinó no els podia justificar, tenia que gastar consum per justificar facturació, jo ho conec i per tant li ho dic. En quant a la moció que vostès presenten, jo ho sento molt, però els passo l’informe jurídic a on no es pot acceptar perquè no compleix les normatives de poder adjudicar així, aprovi vostè aquesta entitat que vagi, perquè s’ha d’establir un criteri on s’ha fer un expedient previ, que s’ha de publicar, que s’ha de concórrer, i això és el que farem a partir d’ara, també amb les entitats ja existents, comprovar amb quines condicions estan, no pot ser que li donem la clau a aquella entitat perquè m’ho porto bé, o perquè és el meu amic, perquè faci una regulació determinada. Això s’ha acabat, s’ha de justificar què fan i si beneficia a la societat de Badalona, i si es justifica i es presenta amb els programes, poden optar a les subvencions, per què no? Clar que sí, com totes les demés entitats. Ara bé, una entitat que quan vam estar asseguts vostè i jo em deien que tenien unes 20 persones com a sòcies, que aportaven 21 euros al mes per pagar a les professores de pintura, doncs jo tindria seriosos problemes per adjudicar una proposta com a participació, i això m’ho van dir vostès, no ho vaig dir jo. I per què ha de tenir cada entitat un local propi amb consums, per fer la seva activitat? No poden fer-ho d’una manera col·lectiva en centres cívics? I em pregunta la senyora Botey, i per què no obren Torre Mena? Però senyora Botey, si l’han deixat vostès amb goteres i sense mobles i sense línies telefòniques que no podem posar ni un servei perquè el pressupost que tinc per poder obrir Llefià als serveis socials, i també li puc oferir, són com a mínim 40.000



euros, i ens han deixat també sense diners, encara no se n’ha assabentat? No podem posar els serveis socials a Llefià perquè vostès la van deixar sense línies telefòniques ni de serveis, la van deixar sense mobiliari, i la van deixar sense res, la convido a passejar-s’hi si vol, i també la convido a donar-li el pressupost que tinc perquè puguin funcionar les 27 persones, crec que són 27 senyor Gómez, les 27 persones que han d’anar a treballar a Torre Mena que ara estan a la Salut, ens falten 30.000 euros per fer això, i vostès ens van deixar sense això i sense els diners. Per tant, no em digui vostè ara..., i miri vostè, si no tinc ni diners per posar les línies i els serveis de Llefià, com diu vostè que faci el que no han fet vostès en 30 anys, l’edifici annex de Torre Mena, si no l’han fet en trenta anys, que portem quatre mesos, ara resulta que el que no han fet vostès en trenta anys jo he de fer-ho en quatre mesos, aquest govern en quatre mesos ha de fer el compromís, l’edifici annex, la regulació i els serveis que vostès no han fet. Com em passa a Can Pepus, fins i tot els cables penjant sense bombetes, també s’ha de pagar per poder fer que les entitats solidàries ocupin Can Pepus, sinó ja estaria ocupada i funcionant, però com ens han deixat vostès la situació dels equipament? Miri vostè, vostès en trenta anys no han sigut capaços ni de fer una regulació d’usos i activitats de centres, jo avui els donaré ja el de Can Pepus perquè em facin arribar al·legacions, en trenta anys no ho han fet, en quatre mesos els entregarem nosaltres la regulació d’un reglament d’usos d’entitats solidàries. Llavors, de veritat, diuen –doni-li la clau-, escolti que no és la meva clau, que no ho entén? Que no és el meu local, que no és casa meva, a casa meva hi poso a qui vull, en els espais públics hi poso a qui s’ho mereix o qui s’ho guanya socialment, a veure si ens entenem, i donant-li concurrència i dinant-li publicitat, perquè qualsevol ciutadà i qualsevol entitat, pot al·legar en contra que li donem a aquesta entitat aquests serveis. Com no fa molt temps van fer vostès amb el carrer de Víctor Balagué, amb altres entitats també, si és que és un escàndol. Senyor alcalde. Gràcies senyor Jurado. Per tancar el torn d’intervencions, el senyor Sagués. Senyor Sagués. Bé, primer denunciar un procediment que se’ns ve fent ja habitual en els darrers plens que està aplicant el bloc de dretes d’aquest Ple, que és de presentar esmenes a la totalitat a les mocions que un o altre presentem. Crec que aquest no hauria de ser el procediment a seguir, perquè el que haurien de fer és, si nosaltres presentem una moció sobre el tema que sigui votin no o votin sí o s’abstenen, facin el que els vingui més de gust, però no facin aquest procediment tan complex com el que s’està produint, que en prou feines sabem si ho estem fent bé o no el que hem de fer, d’embolicar la troca d’aquesta manera presentant unes esmenes que a més a més, en aquest cas són unes esmenes que diuen una altra cosa diferent del que es planteja en la moció inicial a proposta de les entitats de Badalona que estan impulsant aquest manifest. Ens estan parlant d’una altra cosa i crec que potser l’únic objectiu que tenien era, com he dit abans, embolicar la troca, i si era aquest l’objectiu els hem de felicitar, han tingut èxit, han embolicat prou el tema com perquè ara estiguem parlant de procediments, d’adjudicacions de locals, de reglaments, de si hi ha tantes entitats que tenen subvencions, que se’ls pagaven els telèfons, que no. Escoltin, tot això és un tema que si volen que en parlem enlloc de fer una esmena en una moció que defensa el comportament, la història, les activitats i el dret d’una determinada entitat de la ciutat, enlloc de fer una esmena a això porti’ns un dia a debat tot aquest tema i debatem-lo aquí o a on toqui, reflexionem sobre el paper de les entitats, sobre el paper de col·laboració que ha de tenir l’administració, sobre com han de ser les cessions dels locals, etc., tot el que vulguin, però ens ho portin aquí com una esmena davant d’un fet, d’una actuació que ha tingut aquest govern, que ha estat, i m’agradaria que fossin capaços de reconèixer-ho, ha estat absolutament inapropiada, com a mínim, o vostès creuen que han actuat correctament, creuen que amb tota l’argumentació que ens han deixat anar aquí dels locals, de les subvencions, dels pagaments dels serveis, de regular tot això, de posar ordre en tot això. Vostès creuen que l’actuació que han tingut amb el Cercle Artístic de Badalona, conegut popularment com Cercle Artístic de Llefià, per cert, no “centre” com han escrit vostès a la seva esmena i vostès també a la seva esmena, ja que ens posem a clarificar nomenclatures, doncs és el “cercle” no el “centre, com l’anomenen vostès a les seves esmenes. Doncs bé, aquest cercle artístic és una entitat que ja ha demostrat sobradament la seva trajectòria i que en aquests moments no pot ser que estiguem tractant la situació d’una entitat que ha estat, diguem-ho així, expulsada del seu espai, dins d’aquest gran paquet de reflexió general que s’ha de fer. Fem aquesta reflexió, i tant, som els primers en posar-nos-hi,



nosaltres hem fet centenars de propostes en aquesta direcció des de fa anys. Per tant, allà ens hi trobarem, però abans no facin vostès una cacicada com aquesta, que és una actuació que crec que haurien de rectificar, haurien de tirar enrere el que han fet, i a partir d’aquí, parlem-ne, fem el que toqui fer, acordem de forma consensuada com han d’anar les coses, i tot el que ens han expressat aquí. Però és que aquest no era el debat, el debat era una problemàtica que han generat vostès per una manera d’actuar absolutament, i sóc ligth, inapropiada, aquest és el tema del debat, el tema de la moció. Vostès han aconseguit portar el debat a una altra banda, que és el que volien, que no es parlés de la realitat, que no es parlés del menyspreu que han tingut cap a aquesta entitat perquè fa unes activitats que segurament a vostès els sembla que no són útils, perquè segurament fomenten la convivència, tracten a tothom per igual i són respectuoses amb la ciutadania en general, i a vostès potser això no els agrada i per això han estat tan diligents en actuar, jo els demano que aquesta diligència la demostrin rectificant i que després si volen parlar de tot, i ens volen plantejar un dia una proposta d’un reglament, doncs plantegin-lo, si ho volen fer en el Ple facin-ho, i si no ho volen fer en el Ple cridi’ns on vulgui i en parlarem de tot això, perquè a mi em costa, i per acabar li trasllado la pregunta, ara que tindrà la paraula el senyor alcalde, si el senyor alcalde, com a màxima autoritat de la ciutat, està satisfet, creu que el seu govern ha actuat com havia d’actuar amb el Cercle Artístic de Badalona, conegut com a Cercles Artístic de Llefià. Senyor alcalde. Gràcies senyor Sagués, jo crec que ha estat un debat interessant, intens i viu i començaré pel final, senyor Sagués jo estic molt satisfet de com està governant el meu govern, molt satisfet i espero que segueixi amb la mateixa línia durant els tres anys que queden de legislatura, tres anys i mig, però estic molt satisfet. Mirin, entengui’m el sentit de les paraules que diré, però sí aquí vingués ara una persona de fora de Badalona, que no sap el que ha passat , seu en aquella cadira i escolta la conversa, jo crec que pensaria que estem en un debat una mica surrealista. Aquí estem debatent sobre una qüestió que neix pel canvi del pany d’una porta i hem acabat amb aquest debat, i saben el que a mi em sap greu, que d’un tema que segurament doncs podia haver-se resolt d’una altra manera, s’ha acabat convertint i jo crec que la intervenció de la representant del Cercle Artístic és un bon exemple en un debat estrictament polític. Aquí no hem parlat d’un error administratiu, aquí no s’ha vingut a plantejar un error administratiu, aquí no s’ha vingut a plantejar un problema logístic de l’Ajuntament, aquí s’ha vingut a plantejar un debat estrictament polític, únicament i exclusivament. Jo havia apuntat alguns del termes que vostè ha utilitzat en la seva primera intervenció, vostè ha utilitzat dir que nosaltres li volem cobrar el lloguer, això és un autèntic despropòsit i això no s’ho pot creure absolutament ningú perquè no hi ha cap entitat que pugui dir que el govern de Badalona li ha volgut cobrar un lloguer perquè vaja, no es pot plantejar. Vostè ha vingut aquí parlant de privatitzat, jo crec que s’ha confós de fòrum o de qui representava, perquè aquí ningú ha parlat de privatitzar res, parlar de privatitzar, això ho estan utilitzant determinats partits polítics quan fan els seus mítings o les seves intervencions legítimes en el Saló de Plens, però a mi em sorprèn que ho faci la representant d’una entitat cultural. Aquí s’ha parlat de cacicada cultural, a mi m’agradaria que vostès em portessin alguna entitat de Badalona on el govern del Partit Popular els ha coaccionat o els està amargant o els està fent algun tipus d’activitat, algun tipus de comportament perquè no puguin desenvolupar la seva actuació amb normalitat, m’agradaria que m’emportessin algun. Per tant, jo crec i ho dic amb sinceritat que el aquí s’ha plantejat ha estat un debat estrictament polític. Jo els vull fer una reflexió a tots i ho faré amb un exemple perquè m’entengui tothom, si jo ara quan acabi el Ple vaig a casa meva, jo visc en un primer pis i quan vaig a intentar a obrir la porta del carrer veig que el pany ha estat canviat, jo què faré, me’n vaig a veure l’administrador, i li dic què passa que han canviat el pany, o me’n vaig a veure els periodistes del diari el Punt per dir-los que l’administrador em persegueix perquè sóc l’alcalde del Partit Popular i ell no n’és. Jo crec que el normal és anar a veure l’administrador, j crec que el normal és anar a veure l’administrador i dir-li, escolti veig que han canviat el pany, que hi ha algun problema? no, el primer que fem perquè és assabentem des del govern de la ciutat, és que quan obrim al dia següent el diari el Punt i ens trobem la notícia. Per tant, aquesta és una primera qüestió. Segona qüestió, escolti’m aquí i els ho dic a tots, aquí, aquest govern ens equivocarem moltíssimes vegades, cada dia segur que ens equivoquem bastants, segur, segur. Però el que estem intentant és posar ordre i no pot ser que en aquesta ciutat



estigui com estigui l’entitat, el club o l’associació, aquí les coses es facin com s’estaven fent fins ara, no pot ser. No pot ser que hi hagi una entitat sigui la que sigui, que estigui ocupant un local sense un conveni de cessió, sense la més mínima regulació, ja no els estic parlant d’un tema econòmic de consum, jo no els parlo d’un tema econòmic, que també ara en parlaré. Els estic parlant des d’un punt de vista de criteri, d’ordre, de criteri, de fer les coses com corresponen i això no ha estat així o amb la majoria dels casos veiem que no ha estat així, i em sembla a mi que és molt normal el que estava plantejant el regidor. Aquí hi ha una entitat que diu que aquell local l’està ocupant, perquè clar, jo els dic una cosa, aquí es diu, és que s’ha donat una patada i s’ha entrat al local. És que pot ser, perquè com que no consta que aquella entitat està en aquell local, per part dels serveis tècnics, algun tècnic hagués anat, hagués intentat obrir la porta, i com que no ha pogut obrir la porta, doncs que forcés la porta per entrar. Perquè repeteixo, no consta que allà hi hagués ningú, i com que no consta que allà hi hagués ningú, els tècnics municipals i han entrat com han pogut, i a mi em sembla que això agradarà més o agradarà menys, però és una cosa de sentit comú, i em sembla que és de lògica. Jo tinc sobre la meva taula el document on es diu com s’han de regular les activitats de les associacions amb els equipaments municipals, això no ho ha fet el govern del Partit Popular, això estava fet pel govern del partit Socialista a l’any 2002, si algú en dubte està aquí, i això no s’ha utilitzat mai i això és un instrument per regular i per posar ordre amb el que està passant, i si s’hagués fet això, el que diu aquí, en lloc de guardar-ho en un calaix segurament aquest incident ens el podíem haver estalviat tots, perquè a vostès ni els agrada, ni ens agrada a nosaltres. Hem arribat a una situació on nosaltres com a govern tenim l’obligació de demanar el que marca la legalitat i el que marca el reglament, i és el que els ha exposat el regidor. Jo no he fet referència fins al moment d’un tema econòmic, ara aquí s’ha plantejat especialment per part del Partit Socialista amb la seva intervenció, i home, ja que ho creuen vostès, doncs jo també ho diré, escolti’m, és inadmissible que l’Ajuntament de Badalona tingui locals de propietat tancats i estigui pagant a l’Ajuntament de Badalona lloguers per a locals que són utilitzats per a les entitats de dos mil i tres mil euros mensuals, i a part consums. Això és inadmissible, això és inadmissible en el context actual, repeteixo, amb locals de propietat tancats i això és en el que estem intentat posar ordre perquè com diu el senyor Jurado, que més voldria jo com alcalde que la setmana que ve anar inaugurar les activitats a Torre Mena, que més voldria jo, però és que no tenim un duro. És que aquest senyor que tinc assegut a la meva esquerra, el senyor Juan Fernández, quan va arribar a la seva regidoria, la regidora d’Esports, la partida per esports al mes de juny estava a zero, estava exhaurida, exhaurida, a zero el mes de juny, hem hagut de fer un canvi de partida a cent vuitanta mil euros perquè pugui tirar endavant. Jo ahir vaig haver d’anar al camp de futbol amb el regidor de Via Pública i amb el senyor Fernández al camp de futbol del Bufalà, que tenen unes goteres de fa quatre anys, que quan plou no es pot entrar als vestuaris, des de fa quatre anys i ara haurem de treure cinquanta mil euros de no sé on, de no sé on, perquè cada cop que plou hi ha quatre dits d’aigua en els vestuaris en un camp de futbol i en uns vestuaris on s’hi canvien nens de 7 i 8 anys i haurem de treure cinquanta mil euros de no sé on. Escolti’m vostès es pensen que a mi m’agrada això, que no creuen que jo puc preferir inaugurar la Torre Mena o inaugurar com inaugurem aquí el Centre del Carme, el Centre del Carme ja els ho dic està quedant un local fantàstic, no tenim problema d’usos perquè ens reunirem i decidirem quins usos hi van. Però anem a veure com pagarem els manteniments i les despeses d’obertura de local, vull veure-ho perquè allà hi ha d’anar persones a treballar, allà hi ha d’haver unes despeses de llum, d’aigua, de telèfon, de consums, de mobiliari. Vull veure d’on traurem els diners, que algú m’ho expliqui, i si algú sap d’on puc treure els diners el que ha de fer és demà anar a veure el regidor d’Hisenda i dir-li, treu-los d’aquí i passa’ls aquí, però sí és que és tan senzill com això. Però si és que al final administrar un Ajuntament és com administrar una casa, reps uns diners i els has de gastar en les teves prioritats i si no en tens més, no en tens més i és la situació que tenim, que és cert que l’estan patint tots els ajuntaments, sí, i totes les administracions, però si jo no em lamento, l’únic que dic és que m’agradaria fer coses, que com alcalde no puc fer. És lògic que hi hagin clubs a Badalona que hi ha un tercer que els gestiona el bar i que a sobre l’Ajuntament estigui pagant l’aigua i el llum d’aquests bars, oi que no és lògic, oi que si algú de vostès té un pis de lloguer a les persones que els lloga el pis, a sobre no els paga l’aigua ni el llum, doncs és el que volem



fer nosaltres a l’Ajuntament de Badalona, perquè estem parlant de diners, de recursos que són públics. Els vaig a posar un exemple més concret, vostès saben que quan hi ha eleccions aquí fora posem un estand tots els partits polítics, fins ara posar aquest estand costava set mil euros, que pagava l’Ajuntament. A les últimes eleccions no es va posar, ara a les generals en posarem, a les eleccions tornarem a posar els estands, però a l’Ajuntament no costarà ni un duro, perquè ho farà la brigada municipal, no costarà ni un duro perquè hem d’estalviar, perquè no hi ha més diners, a veure si agafem consciència, Jo el que els dic, és que prenguem consciència tots especialment a l’any que ve, que serà dificultós i amb el tema que vostès els afecta, escolti’m, anem a fer les coses bé, tothom, i nosaltres no tindrem cap tipus de problema. Ara bé, sota el paràmetre, miri jo, a mi se’m pot criticar moltes coses cada dia, jo sóc la persona més imperfecte del món, home, el que ningú em criticarà és que jo no conec especialment el barri de LLefià perquè l’he trepitjat durant bastant anys, l’he trepitjat durant bastant anys, i em conec bastant aquella realitat, no dic més que ningú, però com a mínim igual que molta gent i a vostès no tenia el gust de conèixer-los, no tenia el gust de conèixer-los, però aleshores jo els dic escolti’m una cosa, anem a ordenar la situació. Vostè creu que només tenim alguna intenció quan jo no els coneixia anar-los a perseguir per algun motiu polític, o per algun motiu repressiu, m’ho estan plantejant seriosament, per tant, una mica de cordura, una mica d’equilibri els demano a tots. Jo li he de dir que dins de la discrepància, el to de la seva intervenció no m’ha agradat perquè crec que ha anat en una línia que no és la que correspon, d’un tema domèstic hem acabat convertint-lo en un tema polític. Per tant, anem ha fer un esforç des de l’àmbit polític a tornar-lo a convertir en un tema domèstic i de gestió d’equipaments culturals i socials de la ciutat. Per tant, passaríem a la votació, la votació perquè no hi hagi cap tipus de dubte és, primer votaríem les esmenes, s’ha de votar la urgència de les esmenes, és el primer, el primer que faríem és votar la urgència de l’esmena que ha presentat el grup de Convergència i Unió, vots a favor de la urgència de l’esmena de Convergència i Unió, Socialistes i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa en contra i Convergència i Partit Popular a favor. Aleshores, per tant, la urgència és acceptada per 14 vots i ara votaríem el contingut de l’esmena de Convergència i Unió, Socialistes i Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa en contra i a favor Partit Popular i Convergència i Unió, la votació és 14 vots a favor, per tant, l’esmena tira endavant. Hi ha una segona esmena del grup del Partit Popular, que la retirem, per tant, no fa falta votar la urgència queda retirada l’esmena del Partit Popular i automàticament queda sense vigor la moció, no fa falta votar la moció perquè ja ha estat aprovada l’esmena a la totalitat presentada pel grup de Convergència i Unió i amb el suport del Partit Popular. Per tant, aquest tema quedaria com el que acabo d’exposar. Passaríem al següent punt de l’Ordre del Dia que seria la intervenció del senyor Antonio Garcia Leyva, en representació del Grup Local Amnistia Internacional. Assumpte: Moció per denunciar la pena de mort al Japó. Aquí jo els dic una cosa, per no tenir els dubtes que hem tingut abans, senyor Sagués, especialment li dic a vostè, prefereix que llegim la part dispositiva abans de la paraula?, doncs molt bé. Si li sembla al representant d’Amnistia Internacional, llegim primer la part dispositiva i després vostè tindria la paraula. Votació de la urgència de l’esmena presentada pel grup de Convergència i Unió. La urgència de l’esmena s’aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 14, dels grups municipals del Partit Popular i Convergència i Unió. Vots en contra: 12, Socialista i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i alternativa. Votació de l’esmena a la totalitat presentada pel grup municipal de Convergència i Unió. L’esmena a la totalitat presentada pel grup municipal de Convergència i Unió, s’aprova per majora absoluta. Vots a favor: 14, dels grups municipals del Partit Popular i Convergència i Unió. Vots en contra: 12, Socialista i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i alternativa. L’esmena presentada pel Partit Popular es va retirar pel propi grup. AP-2011/2164



Moció presentada pel grup ICV-EUiA, a proposta d'Amnistia Internacional, dins la seva campanya anual en contra la pena de mort. Al Japó les persones condemnades a mort no tenen coneixement, amb antelació, de la data en què seran executades. Viuen amb el temor constant a ser executades en qualsevol moment, i només s’informa les seves famílies de l’execució després d’haver-se produït aquesta .Les condicions de vida d’aquestes persones condemnades són extremadament dures, perquè viuen en un estricte règim d’aïllament i en situacions inhumanes que contradiuen dels tractats internacionals. En molts casos els presos, sense quasi contacte amb l’exterior, acaben patint malalties mentals, com en el cas de Hakamada Iwao. Iwao porta 43 anys al corredor de la mort després de ser condemnat l’any 1968, en un judici que no va tenir les garanties exigibles, per haver mort el cap de la fàbrica on treballava, la seva dona i dues filles del matrimoni. Segons Amnistia Internacional Hakamada fou condemnat a mort, principalment, sobre la base d’una confessió aconseguida sota coacció, en un interrogatori que va durar 20 dies i sense la presència d’un advocat (d’acord amb el sistema daiyko kangoku es pot mantenir a persones detingudes durant 23 dies sense accés a un advocat). Iwao es va retractar després i va declarar durant el judici que la policia l’havia colpejat i obligat a signar la confessió. A més a més, les proves presentades patien greus deficiències. Però tot i així fou condemnat. Les apel·lacions i peticions d’un nou judici que ha fet des d’aleshores han fracassat, malgrat que un dels jutges que van intervenir en el primer judici va declarar l’any 2007 que creia que el Hakamada era innocent. El risc que l’executin és constant si no rep l’indult del ministre de Justícia japonès o se li concedeix la celebració d’un nou judici. És per tot això que el grup municipal d’ICV-EUiA, proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents, ACORDS 1er.-Conforme amb el seu compromís per l’abolició mundial de la pena de mort, instar al Govern Espanyol que sol·liciti al govern japonès a: . Anul·lar la condemna a mort de Hakamada Iwao i autoritzar un nou judici en el qual es donin les garanties ressenyades a les normes internacionals. . Suspendre immediatament les execucions, amb vistes a abolir la pena de mort al Japó. 2on.-Trametre copia a la Sra. Trinidad Jiménez, Ministra d’Afers Exterior i Cooperació, a l'Ambaixada de Japó a Espanya i a Amnistia Internacional Catalunya, així com donar coneixement a la ciutadania a través del mitjans de comunicació públics de la ciutat. Senyor alcalde. Gràcies, ara tindria la paraula el representant d’Amnistia Internacional durant un temps màxim de deu minuts. AP-2011/2159 Senyor Antonio Garcia Leyva, en rep. del Grup Local Amnistia Internacional. Assumpte: Moció per denunciar la pena de mort al Japó. Senyor Antonio Garcia. Gràcies senyor alcalde, gràcies regidors i regidores. Abans de parlar sobre el cas m’agradaria donar unes quantes xifres sobre la pena de mort en el món a l’any 2010. A l’any 2010 mitjançant la decapitació, mitjançant l’electrocució, de gent que es penja, la injecció letal, mitjançant armes de foc es van executar a milers de persones i no puc donar una xifra concreta, i preguntaran per què no, però és que hi ha molts països que no informen de les persones que executen. La Xina executa milers de persones, però no sabem quantes, sí que sabem que a 23 països s’han portat a terme execucions, que 4 pertanyen al G-20, com Aràbia Saudí, Xina, Estats Units, Japó, a Irán s’executa a menors d’edat, a Guinea Equatorial es van executar una hora després d’haver-los condemnat per un tribunal militar a quatre homes i a final de 2010 almenys hi havia 17.833 persones condemnades a mort i esperant l’execució. És un escàndol universal, és un greuge als drets humans que la pena de mort continuï existint i aquest escàndol volem personalitzar-lo des d’Amnistia Internacional hem escollit el cas de Hakamada Iwao per simbolitzar com la pena de mort port ser la pitjor de les tortures existents. Hakamada va ser condemnat a la pena de mort en un judici injust, va ser obligat a signar una confessió i rere aquest judici injust, aquesta confessió. Resulta que Hakamada porta 43 anys



condemnat a mort, és el pres que més temps porta esperant l’execució en el món, 43 anys, però aquests 43 anys van començar en algun moment i faré una breu cronologia del cas. En el 1966 el cap de la fàbrica, l’esposa i els fills d’on treballava Hakamada van ser assassinats a gavinetades i van incendiar la seva casa, van detenir a Hakamada i després de tenir-lo 20 dies sota interrogatoris sense presència d’advocat, sota el sistema de presó substitutives que existeix a Japó, vol dir que una presó substitutiva pot tenir lloc en una comissaria on es passa de “l’habeas corpus” de les 72 hores, aquesta persona segueix allà fins un màxim de 23 dies i pot ser interrogada sense limitació d’hores diàries, en el cas de Hakamada durant més de 12 hores diàries va estar sotmès a interrogatoris durant 20 dies, patint agressions físiques i agressions psicològiques. Hakamada va ser portat a judici, en aquest judici es retracta la data de la confessió perquè naturalment havia estat obtinguda sota tortura. Les proves del judici que es presenten, a més van ser molt poc inculpatòries, es van presentar les “prendes” tacades de sang que es van trobar en el lloc de l’homicidi i es va dir que eren de Hakamada, no eren de la seva talla, Hakamada era un boxejador, eren molt més petites que la mida que feia servir Hakamada i es van utilitzar com a proves. Es va utilitzar com a prova un ganivet que portava Hakamada, aquest ganivet era incapaç pel seu tamany d’haver causat les ferides de mort d’aquestes quatre persones. Es va dir que Hakamada va entrar i va sortir per una porta de la casa, que casualment estava tancada amb clau, no podia ni haver entrat, ni sortir per la porta d’aquesta casa i tot i així al 1968 va ser declarat culpable i condemnat a mort. En 1976-1980 es van presentar apel·lacions que va ser rebutjades pel Tribunal Suprem Japonès, posteriorment es va demanar en diverses ocasions a l’any 1994-2004 i 2008 que hi hagués un nou judici, però no es va aconseguir, continua estan pendent d’execució. Doncs be, d’aquest primer tribunal que va sentenciar a mort a Hakamada resulta que el presidien tres jutges, el president del tribunal, un jutge de 28 anys, inexpert i que era el seu tercer cas, es va veure obligat perquè els altres dos jutges del Tribunal volien condemnar-lo a mort. Sis mesos després d’aquesta condemna a mort, el jutge va abandonar avergonyit la judicatura i mai més ha exercit de jutge. Fins fa poc, fins a 2007 ha guardat 40 anys de silenci, a l’any 2007 va dir que ell era conscient de la irregularitat de la innocència de Hakamada i de la irregularitat que estaven cometent. Aquest jutge ja ha patit diversos intents de suïcidi, perquè no pot conviure amb aquesta culpa. Hakamada al poc temps d’estar ingressat es va posar malalt i des d’aleshores té una malaltia mental. Les autoritats penitenciàries sempre han negat l’accés a l’historial mèdic de Hakamada amb la qual cosa els seus familiars i advocats tampoc saben quina és la malaltia mental que pateix. La comunicació per carta amb la seva germana es va mantenir més o menys esporàdicament fins a 1991, quan ja era impossible desxifrar el que posava a les cartes, perquè no tenien cap sentit lògic ni coherent donada la malaltia mental i l’estat en què qual es trobava Hakamada. Fins a 1994 el va poder visitar la seva germana i aquí Hakamada va dir que no volia que el visitessin més, es suposo que ho va dir, perquè no van deixar visitar-lo més, fins que recentment han tornat les visites i se li ha tornat a dir que ja no volia que el visitessin més. aquest cas està tot ple d’irregularitats. Actualment Hakamada està malalt d’hipertensió i de diabetis, diuen, a la presó on esta, s’ha negat a prendre medicaments i les últimes persones que el van visitar deien que el seu estat mental era confús, erràtic i desorientat. Tot això és possible perquè al Japó on les penes de mort s’executen penjant les persones, tenen un sistema bastant particular i és que una vegada condemnats a mort el dia de l’execució no es dicta sentència, sinó que es manté en secret. El condemnat a mort se li notifica el mateix dia de l’execució, als familiars al dia següent, segons el sistema japonès, perquè no sentin la vergonya de veure executat el seu familiar, ens sembla totalment injust. Després les condicions de vida a la presó, el sistema japonès és bastant peculiar en aquest sentit, cada presó pot posar les seves pròpies regles de la vida dels reclusos que estan allà condemnats a mort. Exemple, el control de cartes rebudes, a uns se’ls pot permetre que rebin cartes, d’altres no, el número de vegades que es poden aixecar per utilitzar els serveis, un més, d’altres menys, d’altres els deneguen l’ús de forma arbitrària. La forma de caminar determinada d’un presoner està exigida per reglament, l’obligació de dormir sota un llum brillant per no permetre’ls un descans saludable. Als condemnats no se’ls permet parlar entre sí, han de romandre tot el dia asseguts en una cadira, si volen tenir una visita està limitada a cinc minuts i cada molts dies. Des d’Amnistia Internacional diem que permetre que un presoner visqui durant un temps llarg



sota l’amenaça diària d’una mort imminent és cruel, inhumà i degradant i que és normal que els condemnats acabin amb malalties mentals. En el 2008 i acabo i van haver set execucions, en el 2009, 14 execucions; en el 2010, dues execucions, en el Japó hi ha més de 100 persones en el corredor de la mort amb un cas molt similar al de Hakamada. Els dono les gràcies per avançat, a Iniciativa per haver presentat la moció i a la resta de grups que li donaran suport. Gràcies. Senyor alcalde. Gràcies, hi ha alguna paraula o ja queda explicat tot. Senyor Sagués. Bé, tothom vota a favor? Senyor alcalde. Cadascú pot respondre per si mateix. El grup del Partit Popular votarà a favor, no sé la resta què faran. Senyor Sagués. No es que jo em vulgui atribuir res, si no que he estat recollint una demanda que se’m feia. Bé, jo crec, que com varem rebre aquesta moció, aquesta proposta que se’ns feia des d’Amnistia Internacional, doncs ens va semblar que era del tot legítim i correcte que ho portéssim al Ple per contribuir des de Badalona amb aquell petit granet de sorra, que representa el nostre posicionament per combatre un fet concret, com el que ens ha descrit el representant d’Amnistia Internacional d’aquest cas del Japó, però en el fons i més enllà d’aquest cas, que se’ns ha descrit, el que ens sembla per a nosaltres que és una situació que s’ha d’anar avançant cap a la seva desaparició absoluta és el concepte de pena de mort sigui en el país que sigui, i és amb aquesta voluntat i amb la voluntat també de donar suport a una entitat com és Amnistia Internacional, que varem recollir la seva proposta que hem portat avui al Ple aquesta moció i que segons he entès votarem per unanimitat. Per tant, felicitar-nos tots per poder dir que de tant en tant, també som capaços de posar-nos d’acord en alguna cosa. Senyor alcalde. Molt bé, gràcies senyor Sagués. Per tant. entendria que la votem per unanimitat aquesta moció, gràcies i passaríem al següent punt de l’Ordre del Dia, que ja no hi ha més paraules i quedaria una moció, hi havia una paraula, però ha estat retirada, quedaria una moció que presenta el grup municipal d’Iniciativa per Catalunya –Esquerra Unida i Alternativa, sobre les conseqüències generades per les retallades sanitàries. Per tant, vol que llegim la part dispositiva? AP-2011/2160 Senyor Juan Olarte, en rep. de la Federación para la Igualdad Ciudadana. Assumpte: Activitat realitzadsa el dia 12 d'octubre a la Plaça Països Catalans. La paraula precedent no es va debatre, ja que la persona que la sol·licitiva no es va presentar. AP-2011/2161 Senyor Ernesto Sánchez Fernández. Assumpte: Antenes de telefonia mòbil de LLefià. La paraula precedent es va retirar per part de qui la presentava. 13 Mocions dels grups municipals AP-2011/2162 Moció presentada pel grup ICV-EUiA sobre les conseqüències generades per les retallades sanitàries. ATÈS que durant els mesos transcorreguts de la present legislatura autonòmica, el Departament de Salut de la Generalitat ha elaborat i està executant un Pla de Xoc on desenvolupa una sèrie de mesures urgents, sota l’argument, absolutament discutible i discutit, de la “no sostenibilitat” econòmica del sistema sanitari públic. Que això suposa una retallada greu i sostinguda de tot tipus de serveis sanitaris arreu del territori. Que aquesta situació és la conseqüència de la severa retallada pressupostària de més del 10% destinat a salut i que va ser aprovada al Parlament pel grup de CiU i gràcies a l’abstenció del PP. Que totes aquestes mesures representen un seguit de tancaments sistemàtic de serveis, quiròfans, llits hospitalaris o atencions continuades, d’increments de llistes d’espera, reduccions reals de llocs de treball, i en definitiva un constatable i seriós deteriorament de la qualitat assistencial, que naturalment afecta també a la nostra ciutat i el seu veïnat. ATÈS que les mesures perjudiquen encara més a les persones amb malalties cròniques, amb discapacitats, a les persones amb menors ingressos i de manera especial, incrementa les



responsabilitats de les persones encarregades, molt majoritàriament dones, de cuidar a les persones malaltes. En definitiva als sectors més indefensos i necessitats. ATÈS que aquestes mesures estan provocant un creixent i generalitzat rebuig per part del personal sanitari, treballadors/es , professionals, així com de la ciutadania, usuària i titular dels sistema públic, i que son ja un dany objectiu i mesurable que podria esdevenir irreversible en la sanitat pública, i que qüestiona el model de sistema públic de salut vigent a Catalunya, fins aquí, amb excel·lència provada. Que és responsabilitat dels grups municipals atendre l’alarma social que vivim, malauradament justificada i creixent, així com vetllar per no incrementar les desigualtats en salut amb retallades i mesures restrictives. ATÈS que Badalona i la seva ciutadania es veu afectada per aquestes retallades en formes diverses com ara amb tancament de serveis o llits hospitalaris, amb augments temeraris de les llistes d’espera, incloses intervencions a àmbits d’urgències. Que també als serveis d’assistència primària (ABS/ CAPS) amb el tancament de l’atenció continuada, i per tant nocturna, als CAPS de Lloreda i Montgat /Tiana, o patint una situació resultant on no es disposa de cap altre atenció nocturna en Pediatria com no siguin les Urgències de Can Ruti. La retallada afecta arreu ja a 59 serveis d’atenció continuada i nocturna que han estat tancats, sense comptar els 96 CAPS que han reduït horaris o els 4 que han tancat definitivament. Això voldrà dir la conseqüent massificació, retard i allunyament de les atencions que son ja aclaparadores. ATÈS que tots aquests impactes estan generant una forta pressió assistencial sobre els i les professionals, demores i agreujaments de llistes espera, tensions en els àmbits d’atenció, pèrdues objectives de la seguretat i qualitat de la mateixa praxis sanitària, i en definitiva un deteriorament conscient, avaluable i progressiu del sistema i de la que fou la seva reconeguda eficiència. ATÈS que no podem compartir l’argument de base emprat pel Govern, de la manca de suficiència dinerària, quan és evident i evidenciable que tant en termes absoluts com relatius (i comparatius amb la situació a l’Estat i la U.E. o la OCDE) la qüestió es concreta en una o altra acció de govern, un criteri elemental en política com és el de prioritzar unes, o altres, partides i destinacions. Entenem que en l’actual situació de crisi global és justament més necessari que mai respectar i sostenir les dotacions de recursos socials, com l’educació, els serveis socials i per suposat la salut i la sanitat públiques. Son notòries les alternatives possibles i menystingudes mitjançant fórmules de reforma tributària i fiscal redistributiva i/o canvis de destinacions pressupostaries des d’altres partides i departaments que no representin tanta agressivitat sobre el dit “estat dels benestar” que avui es col·loca contra les cordes. No és amb RE-pagaments (mal anomenats CO-pagaments), ni amb externalitzacions, ni privatitzacions com resoldrem les necessitats de la població. La badalonina també per suposat, i sí estaríem per contra determinant la liquidació d’un bon sistema públic de salut com el que tenim, fruit de tantes lluites i reivindicacions històriques. ATÈS que amb aquestes mesures es pot estar conculcant les disposicions legals recollides a l’Article 43 de la Constitució espanyola, o al 23 de l’Estatut d’ Autonomia, on es parla de “l’obligació de les Administracions” (totes elles, inclosa la Local) pel que fa a l’exercici dels Drets socials i personals. Fins i tot es voreja el mateix Codi Penal en el seu Article 542 que tipifica càstigs a “autoritats i/o funcionaris que impedeixin a la ciutadania l’exercici dels Drets cívics”. És per tot això que el grup municipal d’ICV-EUiA, proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents, ACORDS 1. Sol·licitar al Departament de Salut la suspensió immediata de l’aplicació del Pla de retallades, d’austeritat o de contingència, si es volen usar eufemismes, i que es reposin els recursos necessaris per a restablir la continuïtat dels serveis i atencions sanitàries assolits fins aquí, i que ens permetin seguir acostant-nos als paràmetres de la U.E., evitant així les greus conseqüències que se’n poden derivar. 2. Instar al Govern de la Generalitat a restablir les dotacions pressupostàries i els instruments que permetin recuperar tots els serveis i condicions afectades. Eliminar les retallades dels pressupostos en tots els capítols relacionats i comprometre’s a negociar qualsevol futura



modificació amb els agents socials, i especialment sindicats i organitzacions ciutadanes i cíviques actuants en el sector de la salut. 3. Demanar a l’Ajuntament de Badalona que no retalli, ni desviï ni un sol euro de destinació social, i en particular de salut. Això en totes les instàncies on participa, ja sigui com Institució (a BSA), o arreu com a legítim representant dels interessos de la ciutadania badalonina. Posicionant-se per la recuperació i manteniment dels serveis i dels llocs de treball afectats, una dotació suficient i renovada de plantilles, aportacions dineràries compromeses, i polítiques de suport a totes aquelles prestacions socials que determinen l’estat de salut de la població. 4. Informar del present acord a les Institucions interessades, i en particular al Departament de Salut i al Govern de la Generalitat de Catalunya; a la Plataforma “Badalona es mou en defensa dels Serveis Públics”. Senyor alcalde. Senyor Sagués, té la paraula. Senyor Sagués. Molt bé. Abans en una moció, a la moció que ha donat tant de sí amb les seves esmenes corresponents del Cercle Artístic parlàvem d’un problema concret i a partir de les esmenes del Partit Popular i de Convergència i Unió hi hem parlat i hem anat a parlar de racionalitzacions i de reglamentacions. També ha sortit aquí que, em sembla que ha estat el senyor Garcia Albiol que ha dit que en aquest moment no havíem de parlar de privatitzacions, em pensava que diria; que ja ho parlarem quan parlem de la moció de les retallades, que ara sí que toca parlar de privatitzacions i m’agradaria també començar dient que és que nosaltres amb aquesta moció, el nostre grup Iniciativa Verds-Esquerra Unida no estem en contra que es faci cap racionalització a cap servi públic igual com no ho estaríem també en què es racionalitzin d’altres coses. El que sí que estem en contra és d’aquestes retallades socials que s’estan aplicant des del Govern de la Generalitat, des del Govern d’Artur Mas amb el suport implícit del Partit Popular. Aquestes retallades de serveis públics, retallades de drets socials, que representen, sí que són passos i bastant de gegant cap a una determinada concepció de la sanitat, dels serveis públics ben diferent del què és ara. Són uns passos que ens porten cap a la privatització, cap a la pèrdua d’universalització del servei sanitari que tan satisfets i tan orgullosos ens tenia a la majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. el comportament del senyor Boí Ruiz amb aquesta línia privatitzadora, amb aquesta línia d’entendre un servei públic com és la sanitat, com si es tractés d’un negoci privat, de fet, com el que ell venia representant fins fa pocs mesos, quan era el responsable d’una unió hospitalària patronal. Per tant, no ha fet res més que canviar de cadira, però ell segurament que segueix creien amb el mateix que creia abans, el que passa és que ara per desgràcia dels catalans i catalanes ho està aplicant al que ell creia, ara ho aplica des del mateix poder que té com a responsable de Sanitat a Catalunya. De fet les organitzacions empresarials ja li agraeixen, fa pocs dies rebia un premi de mans d’Artur Mas, però que li havia concedit la FECOHT, una patronal de Vallès per la seva gran gestió que estava desenvolupant al front de la Conselleria. Sembla que sigui una broma, però no, és veritat, mentre que centenars i milers i milers de persones, de metges, es manifesten i opinen i expressen que la forma en què s’està portant a terme aquestes retallades és totalment contrària a qualsevol model racional, mentre passa això, mentre milers i milers d’usuaris es queixen i es manifesten per la pèrdua de drets que estan tenint, mentre a la nostra ciutat tenim constantment mobilitzacions, tant de professionals com de persones usuàries de la sanitat pública en contra de la forma en què s’està gestionant aquestes retallades, el senyor Boí Ruiz era premiat per l’associació patronal. No hi ha dubte, legítimament, que qualsevol associació patronal el que té en ment, en el que pensa, és en actuar amb privatitzacions, en el negoci que és un funcionament absolutament normal i legítim de qualsevol empresariat. Per tant, el que ja no és normal, ni ho hauria de ser, ni ho hauríem de permetre, és que aquest tarannà, aquesta manera de veure les coses, aquesta ideologia estigui asseguda a la conselleria d’un dels serveis públics més importants que hi ha en aquests moments. Per tant, el sentit que té aquesta moció que presentem nosaltres, és, insisteixo en el que he dit abans, també per a la de la pena de mort, és convertir-nos també en un granet de sorra i si, pot ser, en una muntanya, per sumar-nos, des de l’Ajuntament de Badalona, sumar aquí una majoria suficient per aprovar aquesta moció, per fer arribar aquesta moció tant als responsables del desgavell sanitari que ens està aplicant el govern de Convergència i Unió, com a les persones afectades, a les persones que s’estan mobilitzant, que estan donant resposta a aquesta actitud, a



aquestes retallades, com coneixem tots, ja d’una forma, crec que absolutament estesa entre la ciutadania. Quan parlem de retallades tots sabem el que estem dient i, per tant, crec que és important que el Govern i la resta de membres d’aquest plenari siguem capaços també de posar-nos de costat de la majoria de la població de la nostra ciutat, de dir no a aquestes retallades, de reclamar que s’aturin i es faci marxa en darrera en aquest comportament i de comprometre’ns, aquí, el Govern i resta de forces polítiques de què per part de les aportacions que corresponent a l’Ajuntament de Badalona, tan BSA, com en altres capítols socials, no hi haurà ni una sola retallada, fins i tot, si cal, ha d’haver-hi ampliacions que s’han de prioritzar per davant de altres temes. Senyor alcalde. Gràcies senyor Sagués, senyor Falcó. Senyor Falcó. Bé, bona nit. Ha estat un plaer en què durant molta estona hem estat discutint la moció anterior, i ara, diríem que ja és una hora que la prudència recomana ser el màxim de breus possibles, no? Sobre tot perquè aquest és un tema que es presenta amb voluntat, diguem, partidista d’anar treien el tema de les retallades, anar desgastant el govern de la Generalitat, etc no? i per tant, no convencerem a ningú, com que no convencerem a ningú nosaltres votem en contra, però recordarem alguna de les coses que ja hem dit en altres ocasions i que sembla que algú pretén oblidar, no? Per exemple, que l’any passat el pressupost del Departament de Salut va tenir una desviació negativa, un dèficit de 850 milions d’euros, és a dir, es van gastar en l’últim any de mandat del tripartit 850 milions d’euros que no hi eren, que no estaven pressupostats, que el Parlament de Catalunya no havia aprovat. 850 milions d’euros gastats de més. Que a més a més es va traslladar el dèficit al sector concertat, es va augmentar l’endeutament financer fins el 114% amb les entitats concertades; que hi havia un pla d’inversions amb 52 actuacions sense finançament, que hi havia un 66% del pressupost d’inversions del 2011 compromès. Per tant, bé, jo crec que la situació, diguem de, hem parlat en alguna ocasió, de forat còsmic, de cràter, en què ens hem trobar les finances de la Generalitat de Catalunya, no cal repetir-lo aquí perquè seria un debat que no ens convencerem els uns als altres, però que les xifres hi són i que es evident, i ho diu la Intervenció General de l’Estat, que vostès van fer un forat, que el tripartit va fer un forat a les finances de Catalunya, el doble del que van dir que era, el 4,4% del Producte Interior Brut. I això, d’una manera o altre s’ha de resoldre. I com que s’ha de resoldre i és evident que s’ha de resoldre, s’han d’aplicar plans d’ajustament perquè la qüestió és que es disposen de menys recursos, hi ha menys diners, i com que hi ha menys diners es poden fer menys coses. Amb tot i amb això, les polítiques socials del Govern de Catalunya suposen el 70% del seu pressupost; i amb tot i amb això, val a dir, i cal dir-ho, la sanitat catalana està infrafinançada. Pot ser estaria més bé finançada si l’Estat pagués a Catalunya el que ens correspon: el fons de competitivitat, o per altre banda, els 700 milions d’euros que el senyor Zapatero es va comprometre a pagar a Catalunya a banda del fons de competitivitat en compliment del que és l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i que tampoc no ha pagat. Per tant, diguem que és veritat que la sanitat catalana està infrafinançada però busquem les responsabilitats allà on pertoquen: mala gestió, malbaratament, forat còsmic, cràter i deutes, diguem, del Govern central. Però malgrat això, el Govern de Catalunya es posa a treballar i no s’ha aconseguit l’objectiu de desestabilitzar al Govern ni de fer que la majoria de l’opinió pública catalana cregui que estem cometem, i ara ho dic com a representant del partit que dona suport al Govern de Catalunya, estiguem cometem cap mena de desmantellament privatitzador de la sanitat pública, perquè tots ens en sentim orgullosos i perquè Convergència i Unió en 23 anys de govern al capdavant de Catalunya en va ser un dels seus principals constructors. Per tant, lliçons sobre la nostra visió de la salut catalana, de la salut pública catalana, poques. Però en tot cas, aquesta és una situació que cal resoldre i, jo crec que el Govern de Catalunya l’ha de mirar de resoldre de la millor manera possible i crec que demà hi poden haver-hi anuncis importants en relació amb al que alguns confonen i creuen que un conflicte laboral és un conflicte, diguem, amb la gent, amb la gent normal del país, amb els usuaris i les usuàries, amb els ciutadans i les ciutadanes, i no és el mateix. Més de 50 centres sanitaris de Catalunya han arribat a acords amb l’Administració, més de 50, i s’està fent una política que, d’altra banda no és nova, perquè no és ni la primera vegada que a l’estiu es redueixen llits ni capacitat operativa d’hospitals; i no és la primera vegada que es prenen segons quins tipus de decisions en matèria de despesa farmacèutica; i



no és la primera vegada que es prenen, doncs, algunes de les decisions que ha pres aquest govern obligat per les circumstàncies perquè, home, és obvi que a tothom li agradaria anar explicant que això es la bota de Sant Ferriol, però no ho és. I com que no ho és i a més a més ens deuen molts cèntims, doncs s’han de prendre mesures. I les mesures que s’han pres, especialment, doncs jo diria que també a Badalona, no? Bé, a Llefià, ay, a Lloreda, perdó, es van suprimir dues hores de servei d’atenció en el Centre d’Assistència Primària de Llefià, que era de 8 a 10 de la nit, per traslladar-les allà on ja eren, que és al Cap de La Riera, el Cap de President Companys, vaja. Aquesta ha estat, diguem, la retallada que en el seu origen va ser, bé, aquí semblava que haguéssim d’enfonsar-nos tots plegats i resulta que no, no va ser tant, simplement va ser quan van començar unes obres de millora del centre de President Companys, es van traslladar dues hores de servei a Lloreda, quan es van acabar les obres i es va retornar l’activitat al centre de President Companys, es va acabar l’ampliació d’horari que hi havia a Lloreda. Bàsicament és això, s’hi poden posar molts accents i moltes comes, però bàsicament és això. I aquesta és la realitat d’aquesta gran retallada en un país que té 14.000 llits sanitaris i n’utilitza 11.000, n’utilitza 11.000; en té 14.000 i n’utilitza 11.000, n’utilitza 11.000; i dels 11.000 que utilitza no a tret cap. En té 14.000 n’utilitza 11.000 i el que es fa, probablement, és deixar de posar en servei segons quins llits que no s’utilitzen, i que, per tant, no cal que entri ningú a netejar, ni a canviar les vànues, ni canviar ascensors, perquè no s’utilitzen. Se n’utilitzen 11.000 i es fan servir 11.000. I aquí s’ha explicat i s’ha fet moltíssima demagògia en qüestions molt, molt delicades, no? Per exemple operacions, diguem, complicades de càncer, per exemple, quan les dades que té el Departament i el Govern de Catalunya és que les operacions de càncer s’han fet en 32 dies de marge de mitjana, quan els protocols estableixen 45. Per tant, s’ha volgut vendre una realitat que no és; s’ha volgut amagar un altre realitat que és una gestió nefasta del que van ser els darrer anys de tripartit, o si més no, nefasta no, simplement de gastar, gastar, gastar i gastar, sense veure, a veure qui i com això es pagaria i s’ha fet un esforç per mirar de racionalitzar tot això a l’espera de què el Govern de Madrid compleixi els seus compromisos, pagui el que deu a la Generalitat de Catalunya i que Catalunya, al mateix temps, pugui negociar un millor sistema de finançament del que té fins ara. Voluntat privatitzadora cap, a ningú no li agrada prendre aquestes mesures que són difícil i complicades i a més a més donen molt de peu a que segons quins partits facin demagògia i juguin amb les esperances i els anhels de la gent. En tot cas, s’ha fet i no hi ha hagut, diguem, més enllà de la cridòria dels partits polítics, no hi ha hagut més enllà d’això i de mobilitzacions de professionals un sentiment de què estiguem carregant-nos una cosa que no ens volem carregar perquè som els primers que defensem una sanitat pública de qualitat en el nostre País. Senyor alcalde. Gràcies senyor Falcó. Tindria la paraula des del grup socialista, endavant. Senyora González. Bona tarda alcalde, regidors, regidores, veïns, veïnes. Senyor Ferran Falcó, forat còsmic i cràter a les finances de Catalunya, i per portar això a terme el que fem és primer anul·lar l’impost de successions i després ataquem a l’estat del benestar reduint i aplicant les retallades en salut i en educació. Molt bé. Des del Partit Socialista de Badalona ens manifestem contraris a les retallades socials, especialment a les que afecten al sistema públic català de salut. Aquestes retallades s’estan aplicant de forma indiscriminada en el sistema públic català i castiguen, encara més, a les persones que estan patint situacions de més crisis social, perquè aquestes persones, probablement, l’únic patrimoni que tenen són els drets i els bons serveis públics. Nosaltres entenem que les polítiques sanitàries no són despesa, sinó que són un dret, un dret reconegut a l’article 22 de la Declaració Universal de Drets Humans, a l’article 43 de la Constitució Espanyola, a l’article 23 de l’Estatut d’Autonomia i a altres normatives concordants. Manifestem que estem assistint a un procés de retallades sistemàtiques de serveis sanitaris i socials. Són retallades improvisades, lineals, desiguals, ineficients.... Retallades que defensen els interessos personals d’aquells que tenen més i aquells que tenen interessos particulars. Al 2011, com bé s’ha dit, el Govern de la Generalitat va decidir aplicar en el sistema sanitari català una reducció d’un 10% del pressupost, reducció de la despesa en 1.198 milions d’euros en tan sols un any. Per portar a terme aquestes retallades, actualment s’està portant a terme el pla de xoc, unes mesures urgents. Nosaltres pensem que aquest pla de xoc s’ha d’aturar. S’ha d’aturar perquè provoca retallades, perquè



aquestes retallades econòmiques provoquen retard en els diagnòstics dels professionals, perquè no poden mantenir l’atenció de qualitat. I justament per això, hi ha molts col·lectius organitzats, com ja s’ha comentat, que s’ha manifestat al respecte: el Consell del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Catalunya, advertint que pot posar en risc la salut de l’usuari, que no podran mantenir la qualitat de les cures com s’estaven oferint fins ara; el Consell i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, que ens alerta que ens està repercutint de tal manera que hi ha restriccions a les proves complementàries que provoca que no pugui haver-hi relleu de personal i endarrereixen l’atenció. Aquestes actuals retallades, les que s’estan anunciant i les que vénen pel futur, traspassen la línea vermella i, fins i tot, el Síndic de Greuges, el 18 d’octubre va advertir que aquestes retallades poden vulnerar el dret dels infants. Inclús l’Organització de Nacions Unides ha deixat clar que les retallades en salut poden agreujar la recessió i poden afectar fins a quinze anys per no parlar dels sindicats i d’altres entitats. Senyors i senyores, la sanitat significa un servei i alguns la interpreten com un negoci. El desmantellament de l’estructura de l’estat de benestar consolidat durant aquests darrers anys de progrés és el que es vol desfer. A nivell municipal tots sabem en el que ens està afectant. Els Ajuntaments hem estat el motor de la cohesió social a Catalunya i som el nivell més proper per detectar i respondre a les necessitats i oportunitats d’aquesta societat cada cop més complexa. Podríem parlar dels impactes que estem tenint en els caps, a l’Hospital Municipal de Badalona, a l’Hospital Germans Trias i Pujol, que per cert, això de què són llits que no s’estan utilitzant, que jo sàpiga, la planta de traumatologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol sí que estava en actiu i sí que tenia molta demanda. Amb tot això, vull dir que, els que som usuaris de la sanitat pública admirem la tasca que fan els nostres metges, infermers i infermeres, personal al servei de la sanitat pública. Estem agraïts i orgullosos de tenir professionals tan bons que ens ajuden a sentir-nos millors quan estem malalts. És per això que el Grup Municipal Socialista votarà a favor de la moció presentada sobre les conseqüències generades per les retallades sanitàries sol·licitant al Govern de la Generalitat la suspensió immediata del pla de retallades, que es restableixin les dotacions pressupostàries i a nivell municipal demanem que no es retalli ni s’estalviï ni un sol euro en sanitat pública. Gràcies. Senyor alcalde. Moltes gràcies senyora González. El senyor David Gomez Senyor Gomez. Sí, gràcies senyor alcalde, regidors, regidores, ciutadans i ciutadanes, bona nit. Jo em quedo una mica perplex perquè estic escoltant les explicacions d’Iniciativa per Catalunya i el Partit Socialista i escoltant-los semblaria com si ells mai haguessin governat a Catalunya, mai haguessin tingut cap responsabilitat. Llavors, jo entrant a analitzar la moció, podríem estar d’acord en els punts de demanar no retallar, no retallar i que restablissin les dotacions pressupostàries, fins aquí podríem estar d’acord. No defensaré les actuals retallades del Govern de la Generalitat i després explicaré perquè no ho faré. Però, hem de fer un exercici de memòria sobre les decisions que es prenen quan governem, i en aquell moment em sembla que vostès tenen un atac d’amnèsia. Quan a Catalunya governava el tripartit, entre els quals hi eren vostès dos, durant els dos últims anys de mandat, vostès varen retallar un 8% els ingressos a l’Hospital Municipal de Badalona, vostès van retallar això. Vostès van ser els pioners en les retallades sanitàries. De la mateixa manera que aquí no s’ha dit, però el Partit Socialista a Madrid va retallar el 5% del salari de tots els funcionaris, i per extensió, al personal sanitari. Tot això ho va fer un govern d’esquerres, progressista, un govern avui a l’oposició i que ara critica el que ells van començar. Aquest any, la retallada de la Generalitat continua sent del 8%, el mateix que van començar a aplicar vostès fa dos anys, quan governaven a la Generalitat. Tots els equips gestors d’organitzacions sanitàries en aquells moments ja es van alertar, quan vostès governaven, del risc de la pèrdua de qualitat assistencial, però sempre han actuat amb lleialtat institucional. En el cas concret del BSA s’ha fet un esforç molt important per no afectar l’assistència als pacients. Les mesures recollides en el pla de contingències de Badalona Serveis Assistencials no ha recollit la reducció de la plantilla fixa de professionals. Les mesures del pla de contingència aplicades a Badalona Serveis Assistencials s’ajusten estrictament a les aprovades pel seu Consell d’administració, sense cap vot en contra, on Iniciativa per Catalunya i Esquerra Unida Alternativa es va abstenir, mentre que el Partit Socialista, en aquell moment, encara no tenia nomenat al seu representant. I jo, aquell exercici de responsabilitat que va fer en el Consell d’Administració el seu representant, li reitero



l’agraïment en aquesta situació tant complicada. No és cert que les mesures de retallades repercuteixin més sobre el sector més indefens i necessitat. La universalitat i gratuïtat de la salut pública no discrimina per classes socials ni situació econòmica. La possibilitat de doble cobertura existia abans de les mesures presses aquest any. No s’ha pres cap mesura que perjudiqui als pacients amb malalties cròniques, ni a la primària ni al socio-sanitari on, per cert, en aquest moment no tenim pràcticament llista d’espera. És cert que van tancar força llits aquest estiu, però això s’ha pogut compensar gràcies a l’activitat domiciliaria i a una millor eficiència de recursos. Pel que fa a les llistes d’espera, remarcar el que ja hem dit, en cap cas, pel que fa a Badalona no afecta a l’assistència a pacients greus, i cal esperar a final d’any per analitzar les llistes d’espera que tot i que és previsible que pateixin un augment, tenim que esperar per analitzar. És cert que hem tancat l’atenció continuada, però l’hem tancat en un territori on tenim tres serveis d’urgències hospitalaris, tres. En aquest moment estem absorbint sense problema l’activitat que es feia a l’atenció continuada. Les demores en el servei d’urgències no s’han incrementat, tot i que s’ha posat de manifest un descens dels pacients a tots els serveis d’urgències de Catalunya. Es parla del tancament nocturn de Lloreda i Mongat que tancaven a les 10 i a les 12, respectivament. Curiosament no he sentit a parlar encara del tancament del Dr. Robert que funcionava tota la nit, ni he vist a ningú manifestant-se, ni he vist cap queixa dels veïns, ni ho he vist a la moció que presenteu, i obrien més hores, eh? tota la nit. A les continuades el metge de família atenia també les urgències pediàtriques, però en cas de necessitar un especialista sempre s’acaba derivant a Can Ruti, l’únic servei de guàrdia especialitzat en pediatria. La pressió assistencial en certa forma és cert, ja que no estem cobrint la plantilla eventual, però caldrà un temps per veure l’evolució del ratis de productivitat. Òbviament que hi ha un cert malestar per les retallades sanitàries, però de cap manera tot això repercuteix en pèrdues de seguretat i qualitat de praxis sanitàries. No tenim constància, en aquest moment, de cap problema de seguretat o qualitat atribuïble a les retallades. És cert que el percentatge del PIB destinat a sanitat és inferior a la mitjana dels països de l’OCDE, i a Catalunya, concretament, per sota de la mitjana espanyola. Per tant, és cert, tal i com publica avui el diari “El País” que cada cop més estem aconseguint anar menys al metge. Ara per ara estem per sota d’altres països en assistència al metge, com Alemanya o la República Txeca. El nombre de visites ha anat baixant, part perquè li correspon al metge assumir la funció d’educar al pacient i fer-li entendre que no es pot anar per tot a la consulta. Senyor alcalde. Senyor Gomez, li demanaria que anés acabant Senyor Gomez. Ja acabo, ja acabo, senyor alcalde, gràcies. Badalona Serveis Assistencials ha gestionant els darrers tres anys, dos d’ells sota el govern del tripartit, les mesures de reducció d’ingressos al voltant del 8% procedent dels seus concerts amb el CAP Salut ICASS vetllant perquè aquestes no repercuteixin envers de la seguretat assistencial. L’atenció sanitària ha de ser una prioritat per a qualsevol govern, i ho és per aquest govern municipal. Però considerem que és un broma de mal gust que vostès hi vagin darrera de la pancarta en contra de les retallades sanitàries, sent com són un dels responsable de tot això, vostès, membres del tripartit que han practicat una política de barra lliure amb els diners dels ciutadans, política que ens ha avocat al precipici i ara, com sempre, hauran de ser altres qui facin els deures, perquè de cop, vostès no se’n recorden de res. És per aquesta argumentació que nosaltres votarem en contra d’aquesta moció. Senyor alcalde. Gràcies senyor David Gomez. No sé si fa falta un segon torn. Jo crec que els posicionaments han quedat prou clars. Volen fer un segon torn? Senyor Sagués. Eh? És el meu? Senyor alcalde. Doncs sembla ser que sí. Senyor Sagués. Faig una intervenció en el benentès que tanco a part de l’alcalde i si no que parli u altre. Senyor alcalde. Doncs esperi senyor Sagués, perquè sembla que vol, sembla que hi ha una segona intervenció per part de la senyora González. Té raó, el senyor Falcó vol intervenir, doncs, veu com era la senyora González que havia de prendre la paraula. Senyora González. Molt bé. Amb referència a la intervenció del senyor Gómez només fer-li dues puntualitzacions, nosaltres avui estem a favor d’una moció que es presenta en contra de les retallades que s’estan aplicant en el Govern de la Generalitat de Catalunya i que ja que fem



tanta defensa i tanta apologia de les retallades en sanitat, només senyors del Partit Popular vull recordar-los que en cas que votin en contra a la moció, que no fa gaire en plena campanya de les eleccions municipals, vostès van enviar deu mil cartes en contra de les retallades. D’unes retallades que eren molt més petites, que era el tancament d’un centre de podologia on llavors clar, aquest tipus de retallades són diferents perquè el que estaven fent era demanar el vot, però estaven parlant de nens i nenes menors d’edat. L’ICS va dir llavors que investigaria com va ser que vostès tinguessin les adreces dels pacients que van fer servir aquell servei, deuen estar investigant encara el tema, però el que sí sabem és que abans de les eleccions això de les retallades a vostès el importava molt més que ara, perquè servia per captar vots i com a mínim molt més del què els importa avui en aquest Ple, o fa uns mesos en l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat. D’altra banda, vull deixar-los de manifest que com aquí a tothom li agrada ensenyar papers, vull ensenyar-los, informar-los, que en data 30 de setembre, la diputada del grup parlamentari del grup socialista, Caterina Mieras Barceló va presentar una pregunta respecte a quines accions s’han dut a terme respecte la fuga de dades de l’esmentat centre. Bé, està dintre del termini de preguntes, però ja que avui resulta que no importen les retallades a nivell de la Generalitat de Catalunya, sembla ser que fa uns mesos sí que interessava molt a nivell municipal. Gràcies. Senyor alcalde. Gràcies senyora González, passaríem la paraula al senyor Sagués per acabar el debat. Senyor Sagués. Sí, per anar acabant perquè amb una cosa sí que hi estic d’acord amb el senyor Falcó, poques, però amb una sí, que és qui, més d’una però bé, tampoc massa, en una sí, deixem-ho clar, és que aquí n ens convencerem ja les posicions com a mínim dels grups polítics que estem aquí, i per tant, tot i que tampoc la finalitat de portar una moció com aquesta que portem avui no es do de convèncer-nos entre nosaltres, sinó que és de posicionar-nos i d’intentar fer arribar el que creiem que és el just i el correcte i el que toca, fer-ho arribar a qui pot actuar i pot canviar la direcció que en aquests moments està portant. Sentint-los, el senyor Falcó i el senyor Gómez també arriba un moment que dius home, ja hem descobert quin és el mal, el mal no són aquest drac perillós que s’ho menja tot, que se’n diuen mercats, sinó que el mal és el tripartit. El tripartit ha enfonsat Grècia, ha portat al senyor Obama ha prendre unes mesures pràcticament socialitzants, ai on anirem a parar i ha portat a la senyora Merkel desesperada, el senyor Sarkozy ha dit que s’havia de revisar el capitalisme, que era un sistema que s’havia de canviar perquè ja havia donat prou de sí. Tot això ho ha aconseguit aquest tripartit amb aquests cràters i aquestes coses que explicava el senyor Falcó i que després s’hi afegit s’hi ha sumat el senyor Gómez. Bé, jo modestament crec que no és així, crec que no es pot atribuir al tripartir tantes coses. Dit això, també fa gràcia quan es parla de, s’acusa de demagògia, no?, se’ns acusa de demagògia i se’ns diu que malgrat les retallades, malgrat les supressions d’hores, les supressions de llits, les supressions de centres, en fi, tot això, malgrat tot això la supressió de personal, tot segueix igual i va tot bé i la gent, els usuaris i les usuàries no ho notem. Si això no és demagògia, no sé què és demagògia ja, perquè com és possible que es pugi seguir afirmant això, que malgrat totes aquestes supressions, la gent no segueix, no ho nota, la gent no ho nota. Hi ha menys quiròfans que funcionen, es tanquen departaments, la pediatria d’urgències només es pot anar a Can Ruti, han tancat com deien els CAPs a les nits, han suprimit llits, els dies que hi ha ponts no obriran. En fi, una darrera l’altra i això no afecta, doncs escolti’m; no sé a què es deu, potser també es deu al tripartit, un altre miracle que potser ha aconseguit el tripartit, que això no es noti, però bé, qui no té algun familiar o algun amic o ell mateix, que hagués tingut una visita per exemple al cardiòleg al setembre i el telefonessin des de Can Ruti, per dir-li que per culpa de les retallades ha de venir al gener, això no li ha passat a ningú? O a l’uròleg, doncs, jo en conec, molta gent que situacions com aquesta les han viscut, i les estem vivint. Per tant, que és el normal que passi una cosa així. Això és el que critiquem perquè estem parlant, estem parlant de la salut de les persones. Per acabar també m’agradaria deixar clara una situació de Badalona Serveis Assistencials de l’Hospital Municipal, en aquest Consell d’Administració el darrer que es va fer es va aprovar l’anomenat Pla de Contingència amb l’abstenció del grup municipal d’Iniciativa Verds –Esquerra Unida i no recordaré textualment, però quasi les paraules del nostre representant en el Consell d’Administració que consten en Acta, eren per deixar molt clar que



estàvem absolutament en contra de les retallades que estava aplicant el conseller del Govern de Catalunya sobre la Sanitat, absolutament en contra per principi, perquès creiem que aquesta no era la forma d’afrontar la crisi econòmica en el que estàvem, però que dit això ens absteníem i no es votava en contra perquè valoràvem de forma positiva l’intent que s’estava fent des de la gerència de Badalona Serveis Assistencials perquè aquestes retallades brutals afectessin al menys possible el dia a dia de l’Hospital de Badalona i l’estan afectant, l’estan afectant, però es valorava l’esforç que es feia des de la gerència. Això és el que ens portava a abstenir-nos a partir d’haver dit primer i haver deixat ben clar la nostra posició absoluta, nítida i sense cap dubte contrària a aquesta retallada sobre els serveis públics en general, però bé, ja que estem parlant de Sanitat, sobre la sanitat que està aplicant el conseller Boi Ruiz. Senyor alcalde. Gràcies senyor Sagués per tancar aquest últim punt de l’Ordre del Dia. Miri, jo li vull dir una cosa, jo estic d’acord amb vostè. No es pot dir que aquesta política d’ajustos que s’està fent no afecta, aquesta política d’ajustos que està fent la Generalitat de Catalunya no afecta, perquè sí que afecta, és la veritat i per tant, ho hem de dir clar. Si es redueixen els diners que es destinen a Sanitat, doncs això acaba afectant de manera directa o indirecta, afecta i quan els veïns s’exclamen tenen tota la raó del món, jo ho reconec. Ara bé, jo sóc alcalde de la ciutat de Badalona, això és el Ple de l’Ajuntament de Badalona i Badalona té una responsabilitat indirecta, si vostès volen o directa, sobre el tema de la sanitat i a través de Badalona Serveis Assistencials, nosaltres gestionem entre d’altres l’Hospital Municipal de Badalona. D’acord amb l’ajust econòmic que ens està fent la Generalitat de Catalunya, nosaltres ens hem d’ajustar i quan vostè ha dit quin ha esta tel seu posicionament en el Consell d’Administració del seu representant, el senyor Barbar. Concretament, doncs, el que ha dit és cert, però és que aquí estem parlant de Badalona i a la moció es recull un aspecte que afecta a Badalona, i més enllà del què s’estigui fent a d’altres administracions, a la Generalitat de Catalunya que en alguns aspectes hi podríem coincidir. E que em sembla que tots hi coincidim i vostè ho ha dit, i jo li agraeixo, és que Badalona dins de les dificultats. les coses es van fent raonablement bé i s’està intentant que afectin al menys possible tant als treballadors, com els pacients, els usuaris del sistema sanitari de Badalona. Ho apuntava el regidor de Serveis Socials, a Badalona no s’ha tocat a cap treballador fix de plantilla, a Badalona s’està intentant, s’ha fet un esforç per part de gerència i del govern per intentar que afecti al menys possible al servei que es dona als veïns. Jo li he de dir amb tota la sinceritat del món, que jo agraeixo el posicionament responsable que des del seu grup es va fer, sense compartir-ho com vostè ho ha dit i deixant molt clar els posicionaments, però jo ho agraeixo. El Partit Socialista no hi estava representat en aquell moment i per tant, la proposta, el Pla de Contingència va tirar endavant amb el suport, sense cap vot en contra i a posteriori es va ser capaç fins i tot de negociar i d’arribar a acords amb els sindicats alguns serrells que quedaven pendents i que en aquells moments ells generaven una certa controvèrsia, entre el que és la direcció de Badalona Serveis Assistencials i els treballadors que va quedar resolt. Nosaltres i això ho ha dit el nostre grup parlamentari en el Parlament de Catalunya, nosaltres creiem que els ajustos econòmics haurien de venir primer per uns altres llocs, però és que al final és una qüestió de prioritats, però la responsabilitat que nosaltres tenim a la ciutat de Badalona, a la ciutat de Badalona, que és on estem, a mi em sembla que ens obliga per responsabilitat a haver de rebutjar aquesta proposta. Aquesta proposta va amb la línia de la que ja s’ha presentat algun dia, mesos enrere i estic segur que serà una dinàmica a partir dels propers mesos i si a més, hi ha un canvi de govern com previsiblement sembla que hi haurà en el govern Central. Doncs jo estic convençut que tornarem a la dinàmica que hi va haver en aquest Ajuntament a l’any 1996 fins al 2004 de mocions que se’n van més enllà de l’àmbit local i que el que intenten és desgastar que en el Govern de Catalunya en mans en aquests moments de Convergència i Unió, com al Govern Centrals si es confirmen les dades i passa a ser del Partit Popular. però bé, escolti estan en el seu dret. A nosaltres i a mi com alcalde el que em preocupa és donar dins del context de dificultat el millor servei per part de Badalona Serveis Assistencials, i és el que crec, que entre tots i vostès inclosos és el que estem fent. Per tant, passaríem a la votació. La moció entenc que quedaria votada a favor per Socialistes, Iniciativa-Esquerra Unida i vots en contra de Convergència i Unió i el Partit Popular. Per tant, la moció queda rebutjada. Votació. La moció precedent no s'aprova.



Vots a favor: 12, dels grups municipals Socialista i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Vots en contra: 14, del Partit Popular i Convergència i Unió. Senyor alcalde. Passaríem al torn de precs i preguntes, després jo els faré dos comentaris de dos temes que els vull comentar, hi hauria algun prec o alguna pregunta. Digui , digui senyor Jurado. 16 Precs i preguntes. Senyor Jurado. Simplement fer arribar als grups municipals el Reglament d’Usos i Activitats, pregant-li que en el termini de quinze dies facin arribar les propostes per poder presentar-les al Consell de Solidaritat de Badalona. Per tant, per no perdre més temps li faré arribar el primer esborrany d’aquest document. Senyor Mañas. Escolti senyor Jurado. Senyor alcalde. Perdoni senyor Mañas. Senyor Mañas. Respecte a aquest tema, és un suggeriment, no creu que potser és millor com a forma senyor Jurado, no s’ofengui, que porti primer la proposta en el Consell de Solidaritat perquè a més em consta que les entitats no estan del tot satisfetes en aquest moment, ho discuteixi el Consell de Solidaritat amb les entitats com vostè es va comprometre a fer-ho davant meu en el darrer Consell de Solidaritat i quan hagi fet aquest treball amb les entitats ens ho porti als grups, era només un suggeriment, però vostè és el regidor i faci-ho com vulgui. Senyor alcalde. Gràcies senyor Mañas. Senyor Jurado. No, no i penso senzillament perquè quan ho porti al Consell de Solidaritat vull tenir consensuada l’opinió dels grups municipals i no a l’inversa i després si hi ha modificacions importants, ja ho portarem de nou al consell d’alguna manera de grups municipals. Per tant, és un primer esborrany, quina opinió li mereix i quan estigui consolidat i ho enviaré al Consell de Solidaritat per discutir-ho i aprovar-ho o no. Senyor alcalde. Gràcies senyor Jurado, els recordo als grups que com a màxim tenen tres paraules per grup, els ho dic perquè he vist moltes mans pel sector... Senyor Durán. No si no és cap pregunta. Senyor alcalde. Primer havia aixecat les mans el senyor Pablo Hernán. Senyor Durán. És el mateix tema que s’acaba de parlar ara. Senyor alcalde. Digui, digui. Senyor Durán. És una qüestió d’ordre, és que em sembla que una reglamentació d’aquest tipus hauria de tenir una comissió informativa especial per poder-la tirar endavant i no que se’ns posi allà per davant un text articular i se’ns doni quinze dies, que no sé on ho posa això dels quinze dies abans de crear la comissió. Senyor alcalde. Senyor Durán el que nosaltres fem és presentar-los a vostès un esborrany perquè facin suggeriments i a partir dels suggeriments si ens posem d’acord, presentar-lo ja formalment. El que fem, és una fase prèvia d’un esborrany, que jo crec que està bé el tema. Senyor Hernán. Senyor Pera. Sobre aquest tema. Senyor alcalde. Bé, m’és igual, d’aquest tema també senyor Pera. Senyor Pera. Sí, en tot cas només recordar el compromís que va tenir vostè senyor Jurado al Consell de Solidaritat i Cooperació que els hi presentaria, per tant, jo els demanaria que els hi presentés i en qualsevol cas només per metodologia i experiència un suggeriment. Hi ha una permanent del Consell de Solidaritat i Cooperació, com a mínim, com a mínim, en la Permanent del Consell de Solidaritat i Cooperació fer aquesta presentació, si no la fa vostè, no es preocupi que ja ho farem nosaltres. Senyor alcalde. Així ho farem, senyor Pera, però sap què passa, que nosaltres entenem, i els hi dic a tots, que la legitimitat màxima de presentar propostes la té el Ple i el conjunt de grups municipals... Senyor Pera. Sí, sí, nosaltres entenem el mateix Senyor alcalde. ... i per tant, l’esborrany entenen que s’ha de presentar aquest esborrany als grups que facin suggeriments i a partir d’aquí articulem el procediment legal correcte, amb les consultes que s’hagin de fer. Senyor Hernán, ara sí.



Senyor Hernán. Bona tarda. Senyor alcalde, és una pregunta al senyor Gracia recordant-li que en el Ple del dia 26 de juliol d’aquest any, li vaig fer una pregunta que és de les antenes de telefonia mòbil que hi ha al carrer Salou, 21-A, B, C i D. El senyor gracia em va contestar textualment el següent. Li sorprenia moltíssim que li fes aquesta apreciació, les antenes portaven instal·lades en aquest edifici més de 15 anys, vostès tenen una Acta de la Guàrdia Urbana del 19 de juny i en el transcurs de 10 dies, ja hi havia un Decret d’Alcaldia en el qual se li ordenava la interrupció del funcionament d’aquestes antenes. Per tant, està en tràmit, està en curs i aquestes antenes deixaran de funcionar, aquesta va ser la resposta del senyor García. Senyor García, en primer lloc, jo sí que em vaig quedar sorprès per la resposta, per a mi és molt senzill, vostè és govern, jo sóc oposició. Jo exerceixo de polític, no de tècnic, a dia d’avui no ha tingut cap resposta, els terminis s’han complert i han passat més de 90 dies i avui en dia la intranquil·litat és molt més gran, no només pel tema inicial s’hi ha afegit el soroll que produeixen els ventiladors i les molèsties que produeixen als veïns, l’agilitat de resposta és molt important, però han d’anar acompanyades de l’execució dels fets. Moltes gràcies. Senyor alcalde. Gràcies senyor Hernán, senyor Gràcia. Senyor Gracia. Gràcies senyor alcalde. Bé, li deia que em sorprenia la seva pregunta perquè nosaltres ara som govern, des de fa quatre mesos, però quinze anys enrere hi eren vostès i no van realitzar cap mesura per interrompre el funcionament de les antenes. Nosaltres el que varem fer, va ser realitzar un Decret que es va comunicar a les escales de veïns sol·licitant, decretant la interrupció del funcionament de les antenes, com que han fet cap omís d’aquest Decret. Això ja està en via judicial i quan la justícia decideixi s’interromprà el funcionament, els terminis no els puc controlar, és un procés que compleix els seus terminis legals i si vol l’informo per escrit d’aquests terminis. Però ja li dic, em sorprèn moltíssim que em faci aquesta pregunta i me la faci en el mes de juliol, quan nosaltres portem un mes escàs en el govern, i aquestes antenes porten instal·lades 15 anys. Clar, jo quan vostè em fa aquesta pregunta, em ve la sorpresa que s’hi havien instal·lats els col·legis, perquè vostè fa referència a uns col·legis i la perillositat de l’antena i bé em vaig informar a veure si els col·legis havien obert amb motiu d’aquest nou curs, no, no i els col·legis ha portaven temps allà construïts i funcionant. Per això li deia de la meva sorpresa davant la pregunta, però dels terminis de la previsió del funcionament de les antes, l’informaré per escrit. Senyor alcalde. Gracies senyor Gracia. Entenem que el govern per part de la seva Àrea doncs ha fet el procediment des de l’administració correcta, com que no han donat resposta als titulars de l’antena s’ha presentat denúncia davant el Jutjat, oi que sí?. Per tant, ara serà el jutge qui ho decidirà. Nosaltres no podem anar amb una destral o amb unes tisores a tallar l’antena, ni arrancar-la, oi que no? doncs aleshores em sembla que això ho comprèn absolutament tothom. Una altra paraula, el senyor Sagués. Senyor Sagués. Bé, jo tinc un prec i dos mixtes, prec-pregunta. Senyor alcalde. Doncs se li acabarà perquè en tenen tres per grup. Senyor Sagués. Sí , és això, ho faig tot, m’és igual, bé començo. El primer prec és sobrevingut i té a veure amb la meva intervenció sobre la moció que hem fet de les retallades sanitàries i m’agradaria, perquè constés també, que igualment quan valoràvem la gestió que s’havia fet des de gerència, que quedés clar també que també valorem de forma molt positiva l’actitud, el comportament que està mantenint el Comitè d’Empresa de l’Hospital de Badalona en tota la situació que s’està patint, tant les propostes que estan realitzant, el seu comportament i la seva demanda de més informació i de més transparència per part de gerència, que creiem que també és possible que això es pugui donar, i m’agrada insistir-hi perquè igual com hem tingut informacions i contactes directament amb la senyora gerent, també les estem tenint amb els representants dels treballadors i treballadores i per part d’aquest comitè d’Empresa, doncs, estem veient una molt bona actitud, bona predisposició i moltes ganes de tirar endavant. Per tant, el meu prec és que s’incorpori això a l’Acta. Senyor alcalde. I així serà i li agraeixo, senyor Sagués. Senyor Sagués. Segueixo doncs, amb l’ús de la paraula?, bé una altra que comença amb prec i acaba amb preguntaa o al revés com vulguin. Se’ns han dirigit diverses associacions de veïns fonamentalment i entitats en general, preocupades pel tema de les subvencions que han de rebre habituals, que reben cada any, pels conceptes que els corresponent. El que els preocupa



és que hi ha un retard considerable, però la preocupació important que tenen, és que veuen potser incapacitat per poder fer després tot el procediment de justificacions, que se’ls requereix, si no es modifica també els terminis previstos, tenint en compte que rebran els diners molt més tard del què els venien rebent. Aquesta és una problemàtica que ens han fet arribar i que vare adquirir el compromís de traslladar-ho avui mateix en el Ple, i el prec és que tinguin en compte aquesta situació o preguntant, estan tenint en compte aquesta situació per poder-ho solventar i que sigui el menys lesiu possible per aquestes entitats, no?. Senyor Jurado. En contestació al prec dir-li que nosaltres ja ham aportat el primer 50% d’aquesta quantitat gairebé a totes les entitats veïnals menys a una,la de Canyet, perquè hi faltava un document que s’havia d’aportar. Per tant, el 50% d’aquesta comunicació està comunicada fa quinze dies, i aquells que ja han anat a fer l’afectació, teòricament estan cobrant, i això ho dic perquè jo ja fa un mes que vaig fer la signatura de la regulació. La segona part vindrà quan la justifiquin abans de finals d’any, però la primera tenint en compte, que s’havia d’haver resolt en el mes de juny i el govern anterior se’n va anar sense resoldre-ho, hem començat a fer-ho a partir de setembre. Senyor alcalde. Ara hi ha una tercera. Senyor Sagués. Sí, la tercera també és pregunta, i si no ho tenen previst, doncs el prec és que ho facin, és quan tenen previst posar en marxa el Consell d’Administració de Badalona Comunicació, que a causa dels canvis que s’hi ha d’aplicar. Recorden la demanda que varem iniciar aquí, en aquest Ple, jo crec a inicis del mandat passat sobre adaptar els Estatuts de Badalona Comunicació, el que preveuen el Estatuts Generals del CAC, i fer totes les modificacions pertinents, doncs quan varem fer el nou cartipàs aquest Consell va quedar aparcat i també No recordo ara els terminis, però realment en el mandat anterior crec, que quan varem fer els nous estatuts , ens marcàvem un termini que està a punt de caducar i crec que ens tocaria posar-lo en marxa ben aviat, si no ho han pensat o no ho tenen encara previst en calendari, doncs jo els demano que s’hi posin al més ràpid possible. Senyor alcalde. Sí senyor Sagués, en relació a aquesta qüestió, nosaltres ja hi estem treballant i molt m’equivocaria, però li puc garantir que durant el mes de novembre, la segona quinzena de novembre convocaríem ja, els processos corresponents. Alguna paraula més, no? sí. Senyor Pera. Una cosa molt col·loquial, senyor Jurado això passi’ns-ho per correu electrònic sisplau, ja que comuniquem aquesta mena de coses al Ple, que em sorprèn, si pot ser demà al matí ens ho passa per correu electrònic i estalviarem paper. Senyor alcalde. Molt bé, senyor Aniceto, té la paraula. Senyor Aniceto Ramírez. Sí, bona nit a tots, senyor alcalde, regidors, veïns i veïnes. Una pregunta que volia dirigir doblement perquè em contesti el senyor Falcó i el senyor Gómez... Senyor alcalde. Perdoni, segurament els grups de l’oposició, o sigui, no es poden interpel·lar entre els grups, pot interpel·lar o preguntar al govern, però no es poden... Senyor Aniceto Ramírez. Bé, doncs al senyor Gómez. És referent al que s’ha parlat del tema sanitari durant el Ple d’avui i m’agradaria saber la seva opinió sobre la tasca que va fer el govern anterior de la ciutat en el fet de la construcció del Centre de Consultes Externes al carrer Sant Anastasi i tota la feina que es va fer per tirar endavant el nou CAP de LLefià, Si això ho considera també que forma part de les retallades que va aplicar el tripartit. Gràcies. Senyor David Gómez. Bé, gràcies senyor alcalde. No, es va fer bona feina en el centre de... per a mi es va fer una inversió en un termini curt, és a dir, aquell edifici dintre d’uns anys, en part la inversió que s’ha fet o tindrà una amortització llarga i es podria haver fet millor. I la qüestió de la primera pedra, ja veurem com acaba, perquè encara està la primera pedra, jo no he vist res, i no sé si n’hi es construirà això, això sembla que ho tenim una mica malament, si al que es refereix és al CAP de LLefià, perquè posar primeres pedres, sempre en podem posar, però després... Senyor Aniceto Ramírez. Em refereixo a l’actuació. Senyor David Gómez. Si a l’actuació, jo també em refereixo a l’actuació, si vol demà munten aquí el que vulgui i posem la primera pedra. Senyor alcalde. Els demano que no entrin en debats. Senyor David Gómez. Després a veure com ho paguem.



Senyor alcalde. Pregunta i resposta. Senyor David Gómez. Per posar la primera pedra haurem de tenir clar, que després es poden construir les coses. Senyor alcalde. Gràcies senyor Gómez, no hi ha cap més pregunta. Bé, els voldria comunicar dues coses, una primera perquè estiguin informats, perquè suposo que possiblement demà ho vegin als mitjans de comunicació. M’han informat que aquesta tarda ha mor atropellada una senyora, una veïna de Montgat, en el terme municipal de Badalona, concretament al cementiri, i sembla que ha estat atropellada per la seva pròpia filla. Per tant, jo ho dic, com que demà aquesta notícia començarà a córrer, que tinguin la informació de primera mà, que és la que a mi m’han comunicat, que ha estat atropellada amb el cotxe per la pròpia filla, sense, evidentment entenc jo, sense voler, per una falta de perícia se’n diu, primera qüestió. I la segona notificar una notícia que és trista, però a la vegada doncs, produeix alegria, alegria perquè és una decisió personal, però com poden observar avui no ens acompanya la tresorera, la senyora Lluïsa Osa, i no ens acompanya perquè ha decidit donar-li un gir a la seva vida, canviar d’aires “nunca mejor dicho”, perquè ha decidit traslladar la seva residència, com a mínim, temporalment durant uns quants mesos a Santo Domingo. I per tant, que té un projecte personal, és un projecte personal que li feia molta il·lusió. Per tant, que sàpiguen que la tresorera com a mínim durant uns mesos s’ha agafat una excedència per aquesta nova etapa a la seva vida, i des d’aquí vull quedar, suposo que parlo en nom de tots els grups polítics, donar- li les gràcies pel treball que ha fet al llarg de tots aquests anys que ha estat al davant de la tresoreria a l’Ajuntament i desitjar-li tota la sort i tot l’encert i demanar al secretari que traslladi aquest agraïment en nom de tots els grups municipals a ella mateixa. Per tant, moltes gràcies i bona nit. Final. La Presidència dóna per acabada la sessió a les vint-i-una hores i quaranta-cinc minuts, de la qual com secretari general, dono fe. El secretari general, Juan Ignacio Soto Valle

nÚm.: Òrgan: sessiÓ: ordinÀria data: hora: document...

Documents