mod. 3 criminologia

7/25/2019 Mod. 3 Criminologia

1/42

La delinqncia

i el seumesurament

Josep Maria Tamarit Sumalla

PID_00170929


2/42

FUOC PID_00170929 La delinqncia i el seu mesurament

Cap part d'aquesta publicaci, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,reproduda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitj, tant si s elctric comqumic, mecnic, ptic, de gravaci, de fotocpia o per altres mtodes, sense l'autoritzaciprvia per escrit dels titulars del copyright.


3/42

FUOC PID_00170929 La delinqncia i el seu mesurament

ndex

Introducci.................................................................................................. 5

Objectius....................................................................................................... 6

1. El problema del mesurament del delicte..................................... 7

2. Les dades oficials................................................................................ 9

3. Les enquestes de victimitzaci....................................................... 14

3.1. Origen i caracterstiques ............................................................. 14

3.2. Conceptes fonamentals i resultats .............................................. 18

3.3. Les enquestes a Espanya ............................................................. 19

3.4. Les enquestes a Catalunya .......................................................... 20

4. Les enquestes d'autoinforme........................................................... 22

5. La criminalitat a Espanya i a Catalunya..................................... 23

6. La por al delicte................................................................................. 30

7. Fenomenologia criminal.................................................................. 33

Resum............................................................................................................ 35

Activitats...................................................................................................... 37

Exercicis d'autoavaluaci........................................................................ 37

Solucionari.................................................................................................. 39

Glossari......................................................................................................... 40

Bibliografia................................................................................................. 41


4/42


5/42

FUOC PID_00170929 5 La delinqncia i el seu mesurament

Introducci

Aquest mdul aborda una de les qestions fonamentals de la criminologia desque aquesta entra en la seva etapa cientfica, que s el coneixement de la de-

linqncia, la seva evoluci i distribuci espacial. Conixer la dimensi real

de la criminalitat esdev una eina fonamental per a l'elaboraci d'un discurs

politicocriminal de base cientfica i racional en una matria altament sensi-

ble als interessos dels diversos agents poltics, socials i econmics. Per aix

s'ofereixen aqu els conceptes bsics relatius a les estadstiques oficials i a les

dades que s'han anat produint com a conseqncia de l'evoluci de la recerca

criminolgica, per la qual cosa es posa un accent especial en les enquestes de

victimitzaci, considerades avui, malgrat les crtiques de qu sovint sn ob-

jecte, un instrument bsic per al seguiment de l'evoluci de la delinqncia. A

ms dels elements de tipus metodolgic, es presenten i comenten els resultats

de les enquestes a escala europea, espanyola i catalana.

Finalment tamb s'aborden, tot i que amb menys profunditat, qestions rela-

cionades com les enquestes d'autoinforme o la por al delicte i la relativa a les

formes del delicte, i es fa referncia a l'evoluci de la fenomenologia criminal

i les noves manifestacions delictives en la societat del risc i la societat del co-

neixement.


6/42


Objectius

Els objectius que haureu d'assolir una vegada treballats els continguts d'aquestmdul sn:

1. Comprendre la transcendncia del coneixement del mesurament del de-

licte i la seva evoluci per a la teoria criminolgica i la poltica criminal.

2. Conixer les fonts d'informaci sobre el delicte i la seva evoluci.

3. Interpretar i analitzar les xifres oficials de delinqncia.

4. Conixer els principals aspectes metodolgics de les enquestes de victimit-

zaci i analitzar-ne els resultats.

5. Conixer l'evoluci de la delinqncia en els darrers anys en l'mbit inter-

nacional, europeu, espanyol i catal.


7/42


1. El problema del mesurament del delicte

Conixer la dimensi i la distribuci espacial i temporal dels fets delictius haestat i s una de les funcions principals de la criminologia. Sempre s'ha con-

siderat necessari establir quantitativament les taxes de delictes en un mbit

territorial determinat i observar-ne l'evoluci al llarg del temps. Disposar de

dades fiables sobre la distribuci i l'evoluci de la delinqncia s un element

cabdal per a poder fer comparacions, ja que noms mitjanant la comparaci

es pot adquirir conscincia sobre la magnitud d'un problema o sobre quins sn

els punts que ms atenci necessiten en un pas o rea determinada sobre els

quals es vulgui planificar la prevenci i el control del delicte o avaluar els re-

sultats de les mesures adoptades. Els estudis de mesurament del delicte tamb

permeten posar a prova les teories criminolgiques i analitzar la reacci de la

societat i del sistema penal davant del delicte.

Els resultats obtinguts sn necessaris per a l'anlisi de la distribuci territorial

del delicte, les diferncies pel que fa a l'edat, el sexe i les caracterstiques socials

de les vctimes. En general, les diferncies individuals bsiques presenten cert

mimetisme entre vctimes i infractors. D'una manera esquemtica, s'ha dit que

uns i altres acostumen a ser, preferentment, una persona jove, de sexe mascul

i de recursos escassos. En l'edat s on les diferncies sn ms clares, tant pel

que fa al risc de delinquir com de ser vctima. Pel que fa al sexe, les difernciessn molt acusades en els infractors i de vegades inexistents en les vctimes,

amb grans diferncies segons tipologies delictives. La relaci entre pobresa i

delicte s, finalment, potser la qesti ms complexa.

La imatge del delicte com l'acte d'un pobre contra un pobre descriu

malament la realitat. Avui es tendeix a acceptar que no hi ha una relaci

directa entre els dos fets. Sovint els increments de la delinqncia van

ms associats a perodes de creixement que a temps de crisi econmi-

ca i diverses teories ens permeten descobrir que s menys la pobresa ims la deprivaci relativa, la frustraci d'expectatives, l'exclusi social

o l'anomia el que proporciona explicacions sobre els increments de la

criminalitat.

Mesurar el delicte ha estat una preocupaci que ha acompanyat la criminolo-

gia des dels inicis, que sempre ha prestat una atenci especial a l'estadstica

criminal. Fins i tot aquesta preocupaci s anterior a la conscincia sobre la

mateixa disciplina. Entre els precursors de la criminologia cientfica ocupen

un lloc destacat estudis com els de Quetelet, fets sobre les primeres estadsti-ques oficials aparegudes a Frana durant la primera meitat del segle XIX.


8/42


Ja des del comenament es va plantejar el problema de la xifra fosca

o, tamb anomenada xifra negra, de la delinqncia, formada pels de-

lictes que no arriben a ser coneguts oficialment i, per tant, no queden

reflectits en l'estadstica. El problema principal s, per tant, com es pot

arribar a conixer la dimensi real de la delinqncia, qesti sobre laqual abunden les posicions escptiques, com la de Christie (1982), se-

gons el qual mai no podrem saber si hi ha molta delinqncia, si ha

incrementat o si ho far en el futur.

L'escepticisme est relacionat amb dificultats "tcniques" alhora que amb la

naturalesa del que cal mesurar, la delinqncia com a comportament hum

i com a fet social.

Advertia Young (1988) que, "en el fons la mesura del delicte s una qesti poltica iconceptual. Les xifres del delicte [...] no sn 'fets consistents' en el sentit que ho snl'alada i el pes dels cossos fsics".

Veurem tot seguit quines sn les fonts de coneixement de qu se serveix la

criminologia sobre l'evoluci de la delinqncia, distingint entre les fonts ofi-

cials i les que pot aportar la recerca criminolgica.


9/42


2. Les dades oficials

El mesurament oficial del delicte ha tingut normalment com a eines bsiquesles estadstiques policials i judicials. La fiabilitat d'aquestes dades com a font

de coneixement de la criminalitat s relativa, perqu ha de fer front a diversos

problemes. Un primer problema s la dificultat de fer comparacions transna-

cionals, ats que cada estat t diferents criteris i sistemes de recollida i classifi-

caci de la informaci. Tamb s freqent cridar l'atenci sobre les diferncies

legislatives pel que fa a la categoritzaci de les figures delictives.

Amb tot, cal destacar diverses iniciatives que recullen i s'esforcen per presentar

d'una manera sistematitzada dades de diversos pasos, com l'elaboraci l'any

1978 de l'Enquesta de les Nacions Unides sobre tendncies delictives i l'operaci dels

sistemes de justcia penal(tamb coneguda com aEnquesta sobre tendncies de-

lictives), utilitzant estadstiques policials, judicials i penitenciries. Alguns or-

ganismes internacionals fan una tasca de recollida i organitzaci de dades. s

especialment remarcable, en aquest sentit, l'Estadstica penal anual del Consell

d'Europa(Space I), elaborada sota la direcci d'Aebi/Delgrande (2010, amb da-

des referides al 2008) sobre poblaci penitenciria, o Space IIque cont dades

de condemnats a penes comunitries o persones en rgim de llibertat a prova

(probation).

El problema principal de les estadstiques oficials s el de la xifra fosca. Podem

veure les causes del nombre elevat de fets delictius que no arriben a ser regis-

trats oficialment si tenim en compte les situacions segents:

1)Delictes que no sn detectats perqu la mateixa vctima no n'ha tingut

coneixement o no ha percebut com a situaci delictiva que pot ser denunciada.

Aquest darrer s un problema que s'ha plantejat amb relaci a la violncia

familiar o als abusos sexuals de menors.

2)Delictes sense vctima dels quals ning fora de l'autor no t coneixement.

3)Delictes que la vctima decideix no denunciar.

4)Delictes que la vctima comunica a la policia per que per diverses raons

(no donar-hi importncia, desconfiana en la vctima, dificultat d'aclariment o

decisi de prioritzar altres investigacions, manca de zel policial...) no s'arriben

a registrar.

Diferncies legislativessobre el delicte

El que segons el Codi penal es-panyol constitueix un delictede robatori en la modalitat defora en les coses en altres sis-temes normatius s una formade furt i al Regne Unit hi ha fi-gures delictives com burglary(robatori en habitatge) o as-sault(agressi violenta) queno tenen una correspondn-cia en tipus delictius del codiespanyol o d'altres pasos de

l'Europa continental o de Llati-noamrica.


10/42


Conixer aquestes situacions t un inters evident per a la recerca i la praxi

criminolgica i per al disseny de programes de prevenci del delicte. Molts

d'aquests programes estan dirigits a objectius com el reforament psquic de

les vctimes de violncia en la parella perqu puguin superar la por a denun-

ciar els fets, o donar pautes als professionals amb contacte amb infants per-

qu siguin capaos de detectar situacions d'abs. Tamb interessa conixer elsmotius pels quals les vctimes denuncien o no els delictes o per qu la poli-

cia sovint no investiga certs fets o incorre en prctiques fins i tot sovint no

legals per presents arreu com la "retirada de denncia" de delictes pblics que

comporten obligaci de persecuci amb independncia que hi hagi denncia

o no de la part agreujada. S'ha utilitzat la imatge de l'iceberg per a descriure

la situaci que deriva d'aquestes causes, en el sentit que la major part de la

delinqncia real no arriba a aflorar ni tan sols en l'mbit policial. La recerca

criminolgica s'interessa per saber per qu es produeixen taxes molt baixes de

denncia en alguns fets delictius, que sovint sn els que tenen un impacte

ms profund en les vctimes.

De tota manera, el que ens interessa destacar aqu s que, malgrat les

limitacions intrnseques, les dades oficials que proporcionen una infor-

maci ms aproximada sobre la realitat de la delinqncia sn les dades

policials basades en denncies, perqu sn les ms properes al fet. Com

ms progressi el curs de la denncia per mitj dels diversos agents que

componen el sistema de justcia penal, ms possibilitats hi ha que el

reflex quantitatiu de la criminalitat real quedi distorsionat.

Aquest fet pot provocar certa sorpresa, ats que l'existncia del delicte noms

es pot afirmar, d'acord amb el principi de la presumpci d'innocncia, fins que

hi hagi hagut una sentncia condemnatria ferma contra l'acusat dictada en

un procs just. Per aqu ens referim no a l'existncia de fets singulars, sin al

problema del mesurament de la criminalitat com a fenomen social i en aquest

sentit cal tenir en compte que un fet delictiu registrat policialment en molts

casos no acaba amb la condemna de l'autor, per moltes raons, com poden ser:

1)La policia no aclareix el delicte i no disposa de les mnimes proves per a

posar-les a disposici de la fiscalia o del jutjat, per exemple perqu no pot saber

a qui atribuir-ne l'autoria. El concepte de delicte aclarits de tipus policial i

implica que es considera el cas policialment resolt, amb independncia que

desprs hi hagi o no condemna.

2)El ministeri fiscal o el jutge, segons qui tingui atribuda la competncia

de la instrucci en cada sistema jurdic, decideix no obrir procediment per

insuficincia de proves. En els sistemes anglosaxons en general s'accepta que

la fiscalia pugui decidir no perseguir per raons relatives a la gesti de recursosescassos i la necessitat de prioritzar altres investigacions. A pasos de l'Europa

Violaci i trfic dedrogues

Com a exemple de l'estudide factors que permeten ex-plicar les modificacions en latendncia a denunciar, Ma-

guire (1994) estableix unarelaci entre l'increment deles violacions i els delictes detrfic de drogues registratsal Regne Unit durant la d-cada de 1980 i la millora del'atenci a vctimes de viola-ci i es van dedicar ms recur-sos policials al control del trficd'estupefaents.


11/42


meridional de tradici legalista en la major part de delictes hi ha obligaci

de perseguir, per en la prctica hi ha casos en qu les fiscalies i fins i tot els

rgans judicials opten per no fer-ho.

3)S'ha instrut un procediment judicial o a la fiscalia per se'n decideix el

sobresement, per manca de proves, perqu l'imputat ha mort o s'ha sostret al'acci de la justcia o perqu hi ha hagut, en els sistemes que ho accepten, un

acord reparador entre autor i vctima en un procediment extrajudicial.

4)S'ha fet la instrucci per la fiscalia opta per no acusar o per retirar l'acusaci

i no hi ha, en els sistemes que l'accepten, acusaci particular.

5)Desprs de fer-se el judici, hi ha sentncia absolutria perqu no s'ha provat

el fet, perqu no es pot atribuir l'autoria a l'acusat o perqu ho aplica una causa

d'exempci de responsabilitat penal.

Podem comprovar, doncs, que les dades judicials basades en sentncies con-

demnatries tenen utilitat per a la recerca criminolgica, especialment la re-

ferida a analitzar el funcionament del sistema judicial i el procs de decisi i

imposici de sancions pels tribunals, per no com a font de coneixement de

la criminalitat real. Tamb tenen un valor escs, tot i ser ms properes al fet,

les dades de diligncies judicials incoades.

Estadstica judicial espanyola

En un estudi comparatiu entre xifres policials i judicials espanyoles, Stangeland (1994) vaposar en relleu que el nombre de diligncies prvies incoades (procediment d'instruccijudicial seguit per la major part de delictes a Espanya) era molt superior al nombre dedelictes registrats per la policia, la qual cosa suposava necessriament que almenys unade les dues xifres era errnia, ja que no hi pot haver ms delictes instruts que denunciats.

Stangeland va demostrar que les dades policials eren ms fiables i va detectar desajusta-ments en les dades judicials derivades de circumstncies prpies de la burocrcia judici-al, com obrir ms d'un expedient per un mateix fet en diversos jutjats que desprs eracomputat com si es tracts de dos delictes. En general, l'estadstica judicial espanyola,basada en dades trameses pels secretaris judicials i que no sn objecte d'un tractamentestadstic professionalitzat, presenten deficincies greus i per tant sempre necessiten lacomplementaci per altres dades.

Ms allunyades encara de la criminalitat real sn les dades penitenciries, queno serveixen per a mesurar el delicte sin la resposta que s'hi dna. Les dades

de poblaci penitenciria i d'altres mesures penals tenen gran utilitat per a

analitzar la relaci existent entre l'evoluci de la delinqncia, mesurada amb

altres instruments, i el rigor punitiu d'un sistema penal. En els darrers anys

un tema de gran inters als Estats Units ha estat el d'establir per qu mentre

la criminalitat ha evolucionat a la baixa a partir de la dcada de 1990 en el

mateix perode la poblaci penitenciria ha continuat augmentant.

Les estadstiques policials sn tractades i presentades d'una manera acurada

als pasos anglosaxons. El Home Office britnic publica regularment les sevesestadstiques i ha elaborat el National crime recording standard, introdut des

de l'any 2002 a totes les forces policials per a millorar el registre dels delictes.

Vegeu tamb

Ens ocuparem d'aquestesqestions relacionades ambles dades penitenciries quantractem del sistema de respos-ta al delicte en el mdul "Laresposta al delicte. El sistemade justcia penal".


12/42


Una avaluaci del sistema de registre va ser publicada el desembre de 2004 i va

concloure que n'havian de millorar la qualitat. Les xifres oficials mostren una

disminuci molt important de la delinqncia, de manera que la xifra total de

delictes s'ha redut de gaireb 6.000.000 l'any 2002 a 4.338.604 l'any 2009. La

reducci es fa efectiva sobretot en els delictes contra vehicles (que han passat

a ser menys de la meitat) i els robatoris a domicilis, per tamb han baixat elsfurts i, en general, els delictes violents.

A Alemanya, el Bundeskriminalamt (agncia federal depenent del Ministe-

ri de l'Interior) tamb publica anualment l'estadstica federal de criminalitat

registrada. Segons l'informe de 2009, el nombre de delictes registrats s de

6.054.390, la qual cosa representa una disminuci moderada de la criminali-

tat respecte a anys anteriors. L'any 2002 havia estat de 6.507.394 i l'any 1993

de 6.750.613. La quota de delictes per 100.000 habitants hauria passat aix de

8.337 l'any 1993 a 7.383 l'any 2009. El descens s'hauria produt sobretot en els

furts i robatoris i en la criminalitat de carrer, mentre que els delictes violents i

les defraudacions s'haurien mantingut estables o fins i tot amb un increment

lleuger. Segons l'estadstica oficial, la quota d'esclariment evoluciona amb un

increment continu, passant d'un 43,8% l'any 1993 a un 55,6% l'any 2009, per

b que, com s habitual, amb diferncies remarcables entre les diverses cate-

gories delictives, de manera que hi ha ms xit policial respecte als delictes

violents que en els delictes patrimonials.

Amb tot, cal no oblidar que no s possible fer comparacions transnacionals

amb xifres oficials. A ms de les diferncies a qu ja hem fet referncia, s'ha detenir en compte que, per sota de les oscillacions de la criminalitat, les reformes

legals i els canvis en el sistema de registre de dades, hi ha una tendncia gene-

ral de fons a l'increment i la intensificaci dels mecanismes de control social

formal prpia del procs de desenvolupament de les societats, que t com a

efecte una tendncia a l'augment del nombre de denncies, de les denncies

que es registren, del nombre de persones detingudes, enjudiciades i finalment

sotmeses a control penal.

A Espanya les estadstiques existents sn les segents:

1)Estadstiques dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, la Policia Nacional

i la Gurdia Civil.

2)Estadstiques de les policies autonmiques que tenen atribuda la competn-

cia en el control del delicte, que sn el Cos de Mossos d'Esquadra a Catalunya

i l'Ertzaintza al Pas Basc.

3)Dades de la memria de la Fiscalia General de l'Estat.

4)Estadstiques judicials sobre nombre de diligncies i sobre sentncies.


13/42


5)Dades dels jutjats de menors.

6)Estadstica penitenciria de la Secretaria d'Estat d'Assumptes Penitenciaris

del Ministeri de l'Interior.

7)Estadstica penitenciria i de mesures penals alternatives del Departamentde Justcia de la Generalitat de Catalunya.


14/42


3. Les enquestes de victimitzaci

3.1. Origen i caracterstiques

Les enquestes a les vctimes van ser desenvolupades com a metodologia de

manera bastant tardana, i van ser part del creixement general dels mtodes

positivistes i quantitatius en les cincies socials. La primera ocasi en la qual

es va considerar el recull d'estadstiques delictives a escala internacional va

ser en el Congrs General Estadstic de Brusselles el 1853. L'esfor segent

d'importncia que es coneix es va fer en el Congrs Internacional sobre la Pre-

venci i Repressi del Delicte, que va tenir lloc a Londres el 1872. En aquestes

reunions va sorgir un factor que ha continuat en primer pla en tots els esforos

subsegents, s a dir, el problema de la comparaci de les definicions.

Els primers treballs criminolgics, duts a terme durant la dcada de 1930, se

centraven a estudiar els delinqents i no les vctimes, per a comprendre'n mi-

llor les motivacions i les causes de la seva agressi. El debat pblic sobre el pro-

blema de la delinqncia prenia noms com a font d'informaci les estadsti-

ques oficials, principalment les recollides per la policia. L'inters governamen-

tal per a transcendir a les seves prpies fonts administratives i fer enquestes

a la poblaci va augmentar durant la Segona Guerra Mundial. A Finlndia esva introduir una pregunta sobre propietat robada en les enquestes d'opini

de Gallup en la dcada de 1940. Al Regne Unit, l'inters creixent en l'opini

de la ciutadania es va reflectir en el llanament el 1941 de l'Enquesta social

governamental, denominadaEnquesta social en temps de guerra(wartime soci-

al survey). Aquestes primeres enquestes se centraven en preguntes sanitries i

econmiques, juntament amb certes actituds pbliques.

Durant la dcada de 1960, els criminlegs van prendre conscincia de les de-

bilitats de les fonts administratives i van buscar mtodes alternatius que po-

guessin oferir una descripci ms precisa i informativa dels problemes delic-tius. Les primeres enquestes de victimitzaci es van fer en les dcades de 1960

i 1970, i estaven dissenyades per a examinar la "xifra fosca" del delicte. Ja cap

a la dcada de 1970, el paper d'aquestes enquestes es va veure enfortit per la

pressi de la teoria feminista i posteriorment de la victimologia, que emfatit-

zava la importncia de les opinions de les vctimes respecte a la seva victimit-

zaci i la "invisibilitat" de certs tipus de delicte en les estadstiques oficials,

com l'agressi sexual i la violncia domstica. Les primeres enquestes de victi-

mitzaci van ser, principalment, a petita escala i d'una manera experimental.

A ms d'intentar comprendre els delictes que no estaven ben identificats en

les estadstiques policials, aquestes enquestes van ser una eina d'investigaci

important per a ajudar a identificar aspectes del delicte i la victimitzaci que

les fonts administratives no podien capturar fcilment. Les enquestes van co-


15/42


menar a incloure les actituds del pblic amb relaci al delicte i, a mesura que

es comenaven a produir sries cronolgiques de llarg termini, es van fer ca-

da vegada ms tils en el mesurament de tendncies i es van acreditar com a

mesura de l'xit o del fracs en la reducci del delicte.

Al Regne Unit, la primera Enquesta social governamental relacionada amb eldelicte va tenir lloc el 1972. Tanmateix, altres pasos tamb havien comenat

a explorar maneres noves i millors de mesurar el delicte per mitj d'entrevistes

al pblic. El 1970 i el 1973, Finlndia va fer la que probablement s la prime-

ra enquesta nacional sobre victimitzaci, en aliana amb Gallup Finland. El

1973, Holanda tamb va llanar la seva primera enquesta sobre el delicte, que

va incloure del 1974 al 1980, com a enquesta estesa del centre d'investigaci

del Ministeri de Justcia i, del 1980 al 2005, com a Enquesta nacional anual

sobre el delicte d'estadstica d'Holanda.

De gran rellevncia per a l'aparici i consolidaci de les enquestes de victi-

mitzaci va ser la realitzaci el 1972 de l'Enquesta nacional sobre el delic-

te als Estats Units, desenvolupada a partir del treball fet pel Centre Nacional

d'Investigaci de l'Opini i la Comissi presidencial sobre el compliment de la

llei i l'administraci de justcia. El propsit d'aquesta Comissi va ser investi-

gar la naturalesa i les causes del delicte als Estats Units i recomanar poltiques

per a enfrontar-lo. Ja els primers estudis pilot havien mostrat un nivell delictiu

significativament ms elevat que el policialment registrat, la qual cosa va re-

forar les enquestes de victimitzaci com un mtode adequat per a identificar

les victimitzacions no denunciades a la policia.

Austrlia va conduir la seva primera enquesta de victimitzaci el 1975 i a Su-

cia la primera vegada que l'Enquesta nacional sobre les condicions de vida va

incloure un mdul sobre victimitzaci va ser el 1978-1979. El 1981 el Regne

Unit va llanar l'enquesta britnica sobre el delicte (British crime survey, BCS)

per a comprendre millor la victimitzaci en aquest pas. La primera BCS (1982)

es va fer a Anglaterra, Galles i a Esccia. Des d'abril de 2001, la BCS s'ha con-

vertit en un esdeveniment anual a Anglaterra i Galles que ofereix informaci

sobre les tendncies que hi ha en la victimitzaci, i informaci detallada sobre

la naturalesa d'aquests delictes. A molts altres pasos es condueixen enques-tes a les vctimes d'una manera regular, com, per exemple, al Canad, Itlia i

Sussa. Molts altres pasos han explorat la viabilitat de fer enquestes de victi-

mitzaci per mitj d'estudis pilot o amb la inclusi de preguntes sobre el de-

licte als qestionaris usats per a les enquestes domstiques ja existents sobre

altres assumptes socials.

A mesura que les enquestes de victimitzaci van ser adoptades ms mplia-

ment a tot el mn occidental, tamb es va fer possible usar-les per a estudis

comparatius a escala internacional.


16/42


El problema ms gran amb els estudis comparatius va continuar essent

que hi havia diferncies en les definicions del delicted'un pas a l'altre.

A fi de superar aquest obstacle es va desenvolupar l'Enquesta internaci-

onal a vctimes del delicte (ICVS, per les seves sigles en angls) el 1987.

Enquestes ICVS

La primera ICVS es va efectuar el 1989 i es va repetir el 1992, 1996, 2000 i 2005, ambla participaci d'UNICRI i ONUDD. En l'enquesta del 2000, van intervenir 17 pasos in-dustrialitzats, mentre que en la del 2005 van participar 18 pasos, en aquest cas tan solseuropeus.

Les enquestes de victimitzaci s'han desenvolupat sobretot a les nacions

desenvolupades, encara que posteriorment s'han expandit en alguns pasos en

desenvolupament i de l'Europa de l'Est. Avui ms de 70 pasos han efectuat

almenys una enquesta. Les enquestes de victimitzaci sn ja una eina recone-

guda que ajuda els governs i el seu pblic a comprendre els seus problemes

delictius i la millor manera d'abordar-los. A ms, en dcades recents tamb

s'ha donat molta atenci a l'estudi dels aspectes subjectius de la criminalitat,

com la por al delicte, les inquietuds i les estratgies de protecci. Tanmateix,

han estat creditores de crtiques serioses, entre les quals es poden destacar:

1)Hi ha mbits de la criminalitat resistents a les enquestes de tipus quantitatiu

i s difcil fer aflorar delictes que succeeixen en l'mbit familiar, de carcter

sexual o fets que, malgrat no ser els ms usuals, es poden trobar entre els ms

greus. La investigaci especfica en violncia familiar ha perms fer aflorarimportants bosses de victimitzaci que escapen a les enquestes generals. Aix,

per exemple, Straus (1999) ha assenyalat com, als Estats Units, la National crime

victim surveytan sols recull un de cada divuit episodis de violncia en relacions

de parella.

2) Les enquestes deixen fora els denominats delictes sense vctima,

d'importncia creixent en els sistemes penals contemporanis, com els delictes

de risc contra interessos de la comunitat o trfic de drogues.

3)Una part important de la criminalitat es desenvolupa entre persones queviuen, en gran part, fora dels marges de la llei, per la qual cosa s dubts que es

pugui confiar que persones amb alt risc de victimitzaci, com drogoaddictes,

persones que exerceixen la prostituci o migrants illegals, siguin entrevistats

en condicions equiparables als ciutadans menys victimitzats i que aportin tota

la informaci de qu disposen.

4)Les enquestes telefniques han estat un bon instrument durant un temps,

per comencen a presentar problemes quan sectors de la poblaci usen la te-

lefonia sense fil en substituci de la telefonia fixa, que no permet efectuar un

cens per territori, o per la saturaci dels telfons, particularment per reclams

de tipus comercial que causen que els usuaris se n'afartin.


17/42


5)Amb relaci als pasos en vies de desenvolupament, hi ha dificultats addi-

cionals com les relatives al finanament i, especialment, les limitacions dels

censos de poblaci o la falta d'accs de sectors importants d'aquesta poblaci

al servei telefnic.

Amb tot, les enquestes de victimitzaci continuen tenint un sentit, en-

cara que no han de ser enteses com un substitut de les xifres oficials.

Ambdues fonts d'informaci han de ser vistes en relaci de comple-

mentarietat. Les enquestes, malgrat les deficincies, poden aportar legi-

timitat si sn efectuades i gestionades per organismes independents del

poder poltic, ja que se sostreuen a la sospita de distorsi induda per

l'inters d'aquest poder poltic de presentar una imatge o una altra sobre

l'evoluci de la criminalitat, ats el carcter polticament sensible que

t sempre aquesta classe d'informaci.

La naturalesa, extensi i conseqncies de l'activitat criminal, i tamb la per-

cepci dels ciutadans sobre la seva prpia seguretat, sn qestions que tenen

una influncia directa i indirecta sobre la qualitat de vida. El delicte tamb pot

generar costos econmics importants, com els de les institucions d'execuci

penal o els costos en les empreses i famlia derivats del delicte o de la seva

prevenci. Les enquestes nacionals sobre la victimitzaci delictiva ofereixen

una font d'informaci valuosa als autors de poltiques i es poden usar per a

comprendre el nivell i la naturalesa del delicte personal i domstic, i tamb la

percepci del pblic de la seguretat en la comunitat i la confiana que t enles institucions de control de la criminalitat.

Les enquestes de victimitzaci poden oferir respostes a les preguntes segents:

1)Quina quantitat de delicte existeix i quines sn les seves caracterstiques?

2)Quines sn les caracterstiques de les vctimes i dels perpetradors?

3)Ha canviat el nivell de delicte al llarg del temps?

4)Quins sn els riscos de convertir-se en vctima?

5)Ha canviat la percepci de seguretat al llarg del temps?

6)Quin percentatge del delicte es denuncia a les autoritats, i si no es denuncia,

per qu?

7)Estan funcionant les poltiques de prevenci del delicte?

8)Hi ha una relaci entre la por al delicte i els nivells delictius reals?


18/42


9)Quin s l'impacte sobre els grups vulnerables de la comunitat, com els mi-

grants, els grups indgenes, els ancians i les persones amb alguna malaltia men-

tal?

Les enquestes a les vctimes s'ocupen d'incidents que no necessriament

s'ajusten a la definici legal de delicte. La precisi dels clculs de les enquestestamb es veu influda per l'ndex de resposta.

L'Oficina de les Nacions Unides contra la droga i el delicte ha elaborat l'any

2009 una proposta de "Manual per a enquestes de victimitzaci", en qu

s'ofereix una font exhaustiva d'informaci per a elaborar enquestes nacionals,

que pretn ser til per als pasos que emprenguin per primer cop aquesta me-

na d'enquestes. L'objectiu final s ajudar en la comparaci dels resultats de

les enquestes de victimitzaci. La proposta de manual, que t el suport de la

Conferncia d'Estadstics Europeus, illustra sobre les metodologies disponi-

bles amb referncia als avantatges i inconvenients de cadascuna.

3.2. Conceptes fonamentals i resultats

La taxa de victimitzacio prevalenafa referncia al nombre de per-

sones que han estat vctimes d'algun delicte en el perode d'un any.

La taxa d'incidncia fa referncia a la quantitat de delictes per centhabitants que s'han produt durant un any. La taxa d'incidncia s su-

perior a la de prevalena, perqu acumula els diversos delictes que hagi

patit una mateixa persona.

L'any 2005 es va fer una enquesta de victimitzaci en divuit pasos de la Uni

Europea, segons el model de l'enquesta internacional (ICVS), referida a l'any

2004 (van Dijk i altres). L'enquesta es va fer a una mostra de 28.047 total de

persones, distribuda en mostres nacionals de ms de 1.000 en cada pas (amb

l'excepci de Luxemburg), i una acceptaci global d'un 48,3%. Els pasos alsquals es va passar van ser els segents:

Alemanya

ustria

Blgica

Dinamarca

Espanya

Estnia

Finlndia

Frana Grcia

Holanda

Exemple de taxa devictimitzaci

Una taxa de victimitzaci d'un20% representa que 20 de ca-da 100 persones han sofert uno ms delictes.


19/42


Hongria

Irlanda

Itlia

Luxemburg

Polnia

Portugal Regne Unit (Anglaterra, Galles, Esccia i Irlanda del Nord)

Sucia

La taxa de victimitzaci va resultar ser d'un 14,9%. Els pasos amb una taxa

ms elevada van ser el Regne Unit, Irlanda, Estnia, Holanda, Dinamarca i

Blgica. La diferncia era estadsticament significativa. Els nivells ms baixos

corresponen a Espanya, Hongria, Portugal, Frana, ustria i Grcia. En general,

s'aprecia una tendncia a la disminuci de la victimitzaci des de 1988, que

hauria passat de 16,9% el 1988 a 21,6% el 1992, 21,6% el 1996, 19,3% el 2000

i finalment 14,9% l'any 2004.

L'opini general s que, en la reducci, hi ha exercit un paper important els

canvis demogrfics, concretament la disminuci de la proporci d'adolescents

i joves als pasos occidentals. A la Uni Europea, la poblaci entre 15 i 24 anys

va disminuir d'un 14,1% l'any 1993 a un 12,2% l'any 2004.

Un altre factor sovint citat per a explicar la disminuci de la criminalitat als

pasos occidentals s una millora de l'eficcia policial i un enduriment de les

sancions penals, que podria actuar tant en la dissuasi d'infractors potencialscom en la incapacitaci dels delinqents condemnats, tot i que aquesta expli-

caci no suscita, ni de lluny, el consens dels experts. No a tots els pasos eu-

ropeus la poblaci penitenciria s'ha incrementat durant aquest perode, sin

que en alguns pasos, com Sucia, Frana, Polnia, Finlndia, Alemanya o Por-

tugal, s'ha mantingut estable o fins i tot s'ha redut. D'altra banda, un factor

inhibidor del crim sobre el qual hi ha acord s en el creixement de la possessi

de mesures de seguretat privada a llars, empreses o vehicles.

Causes de la reducci de la criminalitat

La tendncia a la reducci de la criminalitat s'ha manifestat a tot el mn occidental, id'una manera molt acusada als Estats Units, durant la dcada de 1990 i els primers anysdel segle XXI. A ms de les causes aqu apuntades, als Estats Units es discuteix la influnciaque poden tenir factors com els nivells altssims de poblaci empresonada, els efectes dela legalitzaci de l'avortament pel que fa a potencials delinqents no nascuts o l'extenside la poblaci sotmesa a psicofrmacs.

3.3. Les enquestes a Espanya

Espanya s'ha mantingut durant molt temps al marge de la tendncia interna-

cional que han adoptat les enquestes de victimitzaci com a font de mesura

de la criminalitat. Les primeres experincies han estat essencialment de carc-ter parcial, com l'enquesta de victimitzaci de la ciutat de Barcelona, que es

duu a terme cada any des de 1983, l'enquesta de seguretat de Catalunya, que

s'efectua des de 1999, a les quals desprs ens referim, i algunes enquestes ela-

Enlla recomanat

Per a ms informaci, usaconsellem visitar l'enllasegent:

http://epp.eurostat.ec.europa.eu/portal/page/portal/eurostat/home/
http://epp.eurostat.ec.europa.eu/portal/page/portal/eurostat/home/http://epp.eurostat.ec.europa.eu/portal/page/portal/eurostat/home/http://epp.eurostat.ec.europa.eu/portal/page/portal/eurostat/home/http://epp.eurostat.ec.europa.eu/portal/page/portal/eurostat/home/


20/42


borades a Andalusia per l'Institut Interuniversitari Andals de Criminologia i

l'Observatori de la Delinqncia d'Andalusia; aix, per exemple, les fetes a M-

laga o l'estudi comparatiu de la delinqncia a les ciutats de Crdova, Huelva i

Sevilla (2007). Espanya va participar per primer cop a l'enquesta internacional

de victimitzaci l'any 2005, tot i que els resultats que apareixen, amb taxes de

victimitzaci molt per sota dels estndards, i l 'escassa informaci metodolgi-ca aportada en la publicaci de l'enquesta, han suscitat dubtes sobre la seva

fiabilitat.

Diversos intents de dur endavant iniciatives governamentals no han reeixit.

Noms cal indicar l'enquesta general del Centre d'Investigacions Sociolgiques

(CIS) que inclou algunes preguntes referents a la seguretat, per que no t,

ni de lluny, l'extensi d'una enquesta de victimitzaci. El CIS va fer a ms

diverses enquestes els anys 1978, 1995, 1996 i 1999, per sense seguir el model

internacional i amb diverses diferncies pel que fa a aspectes com les categories

de delictes incloses.

Programa d'enquestes de l'INE

El pla d'activitats de l'Institut Nacional d'Estadstica (INE) incloa entre les diverses en-questes programades l'elaboraci d'una enquesta de victimitzaci a escala de tot l'Estat,en els termes segents:

"La encuesta tiene como objetivo disponer de informacin armonizada a nivel europeosobre la percepcin objetiva y subjetiva de la criminalidad por las personas, atendiendo alos requerimientos de informacin de la Unin Europea. Se trata de una encuesta dirigi-da a personas residentes en hogares, que mediante un cuestionario consensuado a niveleuropeo pretende estudiar, adems de las caractersticas generales de las personas y de los

hogares (core social variables), la percepcin de seguridad y preocupacin ante la crimi-nalidad, investigacin de antecedentes relativos a determinadas tipos delictivos tradici-onales, formas de victimizacin, otras formas de criminalidad no tradicionales (fraude alconsumidor,phishing, corrupcin, delitos en el uso del ordenador, acoso va correo elec-trnico), violencia en las relaciones prximas. Durante el otoo de 2008, se ha llevadoa cabo una encuesta piloto en Espaa. Una vez estudiados los resultados de esta pruebapiloto junto con las reflexiones aportadas por los Estados miembros que tambin hayanrealizado el ejercicio, se proceder a la formulacin definitiva del proyecto a lo largo de2009. Est previsto realizar la encuesta armonizada a nivel europeo en 2010."

La primera enquesta general de victimitzaci a Espanya segons el model de

l'enquesta internacional ha estat efectuada l'any 2009 amb dades referides al

2008 per l'Observatori de la Delinqncia d'Andalusia. L'univers de la recerca

era format pel conjunt de la poblaci de ms de 16 anys residents a capitals deprovncia i ciutats de ms de 50.000 habitants. L'enquesta ha estat telefnica

amb el sistema CATI d'assistncia per ordinador i el total de la mostra accep-

tada ha estat de 1.400 persones estratificada per sexes i grups d'edat.

3.4. Les enquestes a Catalunya

Des de l'any 1999 el Govern de la Generalitat elabora amb carcter anual una

enquesta adreada directament a la poblaci, l'Enquesta de seguretat pblica de

Catalunya, amb caracterstiques homologables a les enquestes de victimitza-

ci, que en alguns moments s'ha anat aproximant al format de l'enquesta in-ternacional, encara que presenta algunes caracterstiques singulars. Es basa en

una mostra representativa dels residents a partir dels 16 anys d'edat, en qu

Enlla d'inters

Teniu disponible l'Enquestade seguretat pblica de Cata-

lunya al web de la Generali-tat de Catalunya.
http://www.gencat.cat/interior/docs/InformeESPC2009.pdfhttp://www.gencat.cat/interior/docs/InformeESPC2009.pdfhttp://www.gencat.cat/interior/docs/InformeESPC2009.pdf


21/42


es pregunta directament les persones seleccionades per les seves experincies

de victimitzaci i per les seves opinions en matria de seguretat i policia. La

darrera edici s'ha dut a terme al llarg del primer quadrimestre de 2009, i s'ha

entrevistat una mostra aleatria de 14.983 residents a Catalunya. Les pregun-

tes sobre victimitzaci es refereixen als fets experimentats l'any anterior.

L'enquesta es fa telefnicament amb assistncia per ordinador mitjanant el

programa CATI. L'edici de l'any 2009 de l'enquesta s'ha basat en un disseny

mostral estratificat no proporcional segons mbits territorials i s'han establert

quotes per sexe i edat dins de cadascuna de les zones o dels estrats territorials

per tal d'evitar el fort biaix que produeixen les enquestes telefniques cap a

un perfil d'entrevistats de gent gran i de sexe femen. Les quotes s'han calculat

d'una manera proporcional a la poblaci. El nivell d'error de 5% per mbit

territorial, amb un nivell de confiana d'un 95,5%, tenint en compte que a

partir de la informaci d'edicions anteriors s'ha utilitzat per al clcul de la

varincia unap= 0,25 i una q= 0,75, i un nivell d'error per a la totalitat de

Catalunya de 0,73 per a les preguntes sobre victimitzaci.

L'Ajuntament de Barcelona elabora des de l'any 1983 una enquesta anual de

victimitzaci que aporta dades ms detallades sobre la ciutat. Ats que es tracta

d'un perode ms llarg, l'estudi de les variacions interanuals pot donar ms ren-

diment. L'enquesta inclou aspectes relatius a la distribuci de la victimitzaci

per sectors delictius, edats, gnere, nivell de renda, distribuci per barris, esta-

cionalitat i horaris, a ms de les opinions de les vctimes sobre l'impacte del fet,

l'ndex de denncia i motius per a no denunciar o el sentiment d'inseguretat.

Enlla d'inters

El contingut de l'enquestade 2009 que fa l'Ajuntamentde Barcelona s accessiblea: http://www.iermb.uab.es/DOCUMENTS/ESTUDIS/9002.rar.
http://www.iermb.uab.es/DOCUMENTS/ESTUDIS/9002.rarhttp://www.iermb.uab.es/DOCUMENTS/ESTUDIS/9002.rarhttp://www.iermb.uab.es/DOCUMENTS/ESTUDIS/9002.rar


22/42


4. Les enquestes d'autoinforme

Una altra tcnica utilitzada per a mesurar la delinqncia sn les enquestesd'autoinforme o d'autodenncia, en qu es recorre als infractors com a font

d'informaci sobre el seu comportament desviat. Per raons bvies els resultats

que se'n poden esperar sn ms limitats que els de les enquestes de victimit-

zaci. s ms fcil preguntar a alg si ha estat vctima de delictes que pregun-

tar si els ha coms i, sobretot, esperar que respongui amb sinceritat. Amb tot,

aquesta s una bona tcnica que permet fer aflorar fets dels quals altrament

seria difcil tenir coneixement i hi ha vies per a depurar els resultats obtinguts.

Les enquestes d'autoinforme s'utilitzen sovint amb adolescents o joves a qui es

pregunta sobre activitats delictives o antisocials que han coms, d'una manera

annima i amb garanties de confidencialitat.

Molts dels comportaments sobre els quals es pregunta en les enquestes

d'autoinforme no sn delicte sin conductes com el consum d'alcohol o dro-

gues, l'absentisme escolar o actes vandlics. Quan es tracta de conductes ms

greus s ms fcil que les persones entrevistades estiguin disposades a respon-

dre. D'altra banda, bona part de la recerca que es fa en mbits com la violncia

en la parella utilitza una tcnica que combina preguntes sobre conductes vio-

lentes fetes i sobre violncia de la qual ha estat vctima, la qual cosa desprs

permet comparar els resultats obtinguts. Quan es fan enquestes d'aquest tipusa joves o a poblaci universitria es pot observar que hi ha una concordana

substancial en les xifres d'agressi i de victimitzaci, s a dir, entre el que glo-

balment els nois i noies revelen com a violncia practicada i com a violncia

soferta (aix, com a exemple, Muoz-Rivas i altres, 2007).

Els estudis d'autoinforme sn tils, ms que per al mesurament del delicte, per

a verificar teories criminolgiques o per a estudis de predicci de tendncies

delictives o prevenci. Per han rebut crtiques: les persones amb ms risc

delictiu serien aquelles amb ms dificultats per a respondre-hi, en quedarien

fora els delictes ms greus i, per la seva flexibilitat, que en part s un avantatge,s difcil la comparaci.

Estudi de la delinqnciajuvenil

Als Estats Units s'han dut a ter-me enquestes anuals a la po-blaci escolar des de 1982.Dades obtingudes d'aquestesenquestes es fan servir per acomparar la delinqncia juve-nil als pasos de la Uni Euro-pea.


23/42


5. La criminalitat a Espanya i a Catalunya

L'evoluci de la delinqncia a Espanya des de la implantaci del rgim demo-crtic ha mostrat una tendncia en part coincident amb tendncies generals

a escala transnacional, per amb algunes caracterstiques singulars. Elements

"estructurals" semblen ser, des d'una perspectiva comparada, nivells ms avi-

at baixos de delinqncia, especialment de la de carcter violent, i una im-

portncia relativa dels delictes patrimonials.

Pel que fa a l'evoluci, hi va haver un fort augment durant els darrers anys de

les dcades de 1970 i la dcada de 1980. Al final de la dcada de 1980 es va

invertir la tendncia i els anys noranta van ser caracteritzats per un decrement

moderat. Els primers anys del segle XXIsn d'estabilitzaci, tot i que algunes

dades apunten, com veurem, una continutat en la tendncia de reducci. Les

xifres oficials mostren una tendncia en general estable a l'inici de segle i una

disminuci a partir de 2003. Entre aquest any i el 2009, en territori depenent

del Govern de l'Estat (exclosos Catalunya i el Pas Basc) el nombre de delictes

ha passat de 2.020.132 a 1.777.465 en uns anys d'increment demogrfic, la

qual cosa en termes percentuals representa que s'ha passat d'una taxa anual

de criminalitat (nombre de delictes i faltes per 1.000 habitants) del 52,1% al

45,8%, entre les ms baixes d'Europa i molt per sota de la mitjana europea

que s d'un 69%. L'exactitud d'aquestes xifres ha estat qestionada per Aebi iLinde (2010), que critiquen el mtode emprat.

En la distribuci per sectors delictius, disminueixen els delictes patrimonials

(del 22,3% el 2003 al 15,7% el 2009) i n'augmenten els violents (de l'1,6%

al 2,7% en el mateix perode), fet atribuble totalment a l'increment de les

denncies per maltractaments en l'mbit familiar, que passen a ser ms del

doble. Les sostraccions de vehicles de 56,6 a 17,7 per 10.000 vehicles, dada

que coincideix amb el descens espectacular que s'aprecia en general en altres

pasos. El fet que augmentin les detencions alhora que disminueix la crimina-

litat apuntaria al fet que una intensificaci de la pressi policial produeix unareducci dels delictes.

Les dades no oficials de victimitzaci confirmarien aquesta tendncia de dis-

minuci moderada, tot i la fragilitat d'aquestes dades atesa la manca de con-

solidaci de les enquestes a escala de tot l'Estat i tenint en compte que a Cata-

lunya, on s'han anat fent amb ms regularitat, no es produiria aquest descens.


24/42


Taxa anual de criminalitat

Font: Ministeri de l'Interior

Taxa de criminalitat comparada

Font: Ministeri de l'Interior. Les taxes corresponen als anys 2007o 2008, segons cada pas. La taxa d'"Espanya/Territori MIR"correspon al desembre de 2009.


25/42


L'enquesta de victimitzaci espanyola de 2009, referida a l'any 2008, abans

comentada, aporta com a resultats una taxa de victimitzaci del 17,4% i una

incidncia del 34,5%. La taxa de victimitzaci acumulada s del 48,7% en

els darrers cinc anys. Tot i les dificultats de comparaci per la inexistncia

d'antecedents homologables, l'enquesta mostra una evoluci a la baixa de la

criminalitat durant els darrers vint anys. L'evoluci s descendent en totes lescategories delictives, amb l'excepci dels furts, que han augmentat el 2008.

No apareixen diferncies significatives pel que fa al sexe de les vctimes i, amb

relaci a l'edat, s'aprecien les diferncies habituals que fan que la victimitzaci

sigui ms elevada entre els joves i disminueixi significativament a mesura que

augmenta l'edat. Cal recordar el que s'havia dit sobre les limitacions de les en-

questes per a fer aflorar certes bosses de victimitzaci, entre les quals podrem

afegir en els darrers temps la de les persones migrants, que en poc temps han

passat a formar una part molt rellevant de la poblaci resident, en la qual con-

corre un risc diferencial de victimitzaci i que tanmateix pot presentar ms

dificultats d'accs en una enquesta.

Segons l'enquesta, la taxa de denncia s d'un 47,9% en els darrers cinc anys.

Aquesta dada ens permet considerar que els resultats sn relativament llu-

nyans a les xifres oficials, si tenim en compte que la taxa anual de criminalitat

era de 44,5 per 1.000 habitants (4,4%), la qual cosa suposaria, si s'hi afegeixen

els fets no denunciats, prop d'un 10%, mentre que la taxa d'incidncia s de

ms del triple. El nombre de persones que denuncien ha experimentat un in-

crement moderat. D'altra banda, cal tenir en compte que les enquestes de vic-

timitzaci tampoc no fan aflorar la totalitat de la criminalitat. En l'mbit delsdelictes sexuals i de la violncia familiar, les recerques especfiques mostren

una prevalena superior i una taxa de denncia molt inferior a la que apareix,

fins i tot per a aquests grups de delictes, en l'enquesta de victimitzaci.

La comparaci entre les dades oficials per pasos permet reflexions interes-

sants, que ens mostra les possibilitats de comparaci entre l'estadstica i les

dades no oficials de victimitzaci. Crida l'atenci el fet que les taxes anuals

de criminalitat ms baixes d'Europa siguin Grcia, Espanya i Portugal, totes

elles per sota de 50 per 1.000 habitants, i les ms altes a pasos del nord, que

arriben a 120 en el cas de Sucia. Les diferncies sn molt ms acusades que lesque apareixen en l'enquesta internacional de victimitzaci, la qual cosa obliga

a pensar que als pasos amb un desenvolupament social i institucional ms

desenvolupat i ms confiana en les institucions es tendeix a denunciar ms

els delictes i tamb hi pot haver un millor funcionament de les institucions

encarregades de perseguir el delicte i de registrar-lo. Un altre factor amb el qual

sovint s'explica que la taxa de denncia sigui ms elevada en les societats ms

desenvolupades s que el desenvolupament freqentment va associat amb un

empobriment de les xarxes socials, especialment de la famlia, com a nucli en

qu es resolen els problemes socials quotidians, la qual cosa comporta ms

pressi per al sistema de justcia penal.

Vegeu tamb

En el mdul "La prevenci deldelicte" es veu amb ms detallel problema dels delictes sexu-als i de violncia familiar.


26/42


Pel que fa a Catalunya, les dades oficials basades en denncies mostren una

tendncia divergent amb la de la resta de l'Estat, ja que durant el mateix

perode la delinqncia hauria augmentat, fins a situar-se en xifres ms pro-

peres a les de la mitjana europea. En termes absoluts, el nombre de denncies

s'incrementa en un 20,2% en quatre anys (de 363.639 a 437.126).

Delictes i faltes a Catalunya 2004-2007

2004 2005 2006 2007

Delictes 192.157 204.337 219.664 230.636

Faltes 171.482 192.275 203.102 206.490

Total 363.639 396.612 422.766 437.126

Informe de Seguretat 2008 (dades Mossos d'Esquadra i Cossos i Forces de Seguretatde l'Estat)

L'increment de la criminalitat registrada s superior a l'augment de poblacien aquest perode. La rtio de delictes (en sentit estricte, excloses per tant les

faltes) per 1.000 habitants ha evolucionat a l'ala, amb un 53,37 l'any 2004,

56,75 el 2005, 59,25 el 2006 i arriba al 60,62 l'any 2007. La distribuci terri-

torial reflecteix diferncies entre, d'una banda, les provncies de Barcelona i

Tarragona (61,90 i 64,65, respectivament) i, de l'altra, les de Girona (55,89) i,

especialment, Lleida (44,95), fet que es podria explicar en part per factor me-

tropolit, per que requeriria altres explicacions referides a la major crimina-

litat a Tarragona (i, en concret a les comarques de l'Ebre), que confirmen, com

es veur, les enquestes de victimitzaci.

Distribuci territorial de la rtio de delictes per 1.000 habitants (2007)

Territori Taxa

Barcelona 61,9

Girona 55,89

Lleida 44,95

Tarragona 64,65

Mitjana Catalunya 60,62

Font: Mossos d'Esquadra i Cossos i Forces de Segure-tat de l'Estat

Aquesta diferncia en l'evoluci de la criminalitat a Catalunya respecte al con-

junt d'Espanya s menys marcada en les enquestes de victimitzaci, la qual

cosa podria fer pensar en diferncies derivades del procs de desplegament

dels Mossos d'Esquadra, la policia del govern autonmic que ha anat assu-

mint progressivament les plenes competncies en matria de seguretat a Ca-

talunya, que hauria pogut tenir un efecte d'afavorir la denncia dels delictes

(ms presncia policial, ms identificaci amb la policia, etc.). Per, encara qued'una manera ms moderada, les enquestes confirmen la diferncia, la qual

cosa invita a pensar en factors diferencials, com una immigraci molt superior

a la mitjana estatal (que assoleix xifres properes al 20%). Aquesta hiptesi, so-


27/42


bre la qual alguns estudis estan actualment treballant, ats que es tracta en tot

cas d'increments molt moderats de la delinqncia, estaria relacionada amb

el fet que la immigraci aporta ms poblaci jove i, en menor grau, masculi-

na, amb un risc diferencial superior, com sabem, de conductes delictives, no

amb el prejudici que els immigrants delinqueixen ms que els autctons, que

precisament les dades desmenteixen.

Segons el que es desprn de l'Enquesta de seguretat pblica de Catalunya,

la taxa de victimitzaci a Catalunya es mant estable i ha evolucionat d'un

15,9 l'any 2003 a un 16,9 l'any 2008. Aquesta s la victimitzaci delictiva,

a la qual s'hauria d'afegir la victimitzaci no delictiva, que passa d'un 3,7 a

un 3,4 en aquest mateix perode. La distribuci territorial i per edats mostra

grans diferncies. Pel que fa a la primera, es posa en relleu com les diferncies

d'estructura social entre els diversos territoris de Catalunya tenen un impacte

en la delinqncia, cosa que confirma la regla universal segons la qual aquesta

s superior a zones urbanes. El municipi de Barcelona t una taxa de victimit-

zaci que no baixa de 20 en tots aquests anys, mentre que, en l'altre extrem,

les comarques del Pirineu Occidental es mouen sempre per sota de 10. Tamb

s baixa la prevalena a les comarques centrals (10,7) i a la regi de ponent

(12,8) i relativament alta a les comarques de l'Ebre (19,2) i de Tarragona (18,2).

En la distribuci per edats, la delinqncia a Catalunya es distribueix d'acord

amb la tendncia generalment observada a una concentraci ms gran de la

victimitzaci en els ms joves i una reducci a mesura que augmenta l'edat.

Encara que amb variacions escasses, aquesta tendncia es fa ms marcada enels darrers anys. Les dades corresponents al 2008 sn les que es mostren en

la taula segent.

Distribuci de la victimitzaci per edats a Catalunya

Franja d'edat 2003 2004 2005 2006 2007 2008

16-25 24,6 25,1 25,3 25,8 24,6 27

26-40 19,2 19,2 18,1 19,9 18,6 19,2

41-65 13,8 14,4 14,1 14,7 15,6 15,5

+ 65Taxa global

8,615,9

8,516,3

9,216,0

9,916,9

10,416,6

8,716,9

Font: ESC

Com s habitual en les enquestes de victimitzaci, l'Enquesta de seguretat

cont preguntes que permeten mesurar l'impacte del delicte en les vctimes.

En una valoraci d'una escala de 0 a 10, la mitjana pel que fa a la gravetat

percebuda de la victimitzaci s d'un 5,9, xifra que mostra una estabilitat clara

des de 2003. Pel que fa a les molsties ocasionades, aquestes arriben fins a un

7,1. La taxa d'afectaci subjectiva pot donar un rendiment a l'hora de compa-rar-la amb la prevalena i aix es pot confirmar la regla que aprecia com, tot i

que la prevalena disminueix amb l'edat, l'impacte psquic del fet augmenta.


28/42


Una dada que incorpora l'Enquesta de seguretat de Catalunya s la relativa

al record espontani de victimitzaci. Quan a la persona entrevistada se li pre-

gunta si l'any passat va ser vctima d'algun delicte, s'espera que la xifra de re-

cord espontani sigui inferior a la taxa de prevalena obtinguda desprs d'haver

preguntat sobre diverses formes delictives. La comparaci entre prevalena i

record espontani pot aportar informaci interessant relacionada amb la poral delicte. L'enquesta referida a l'any 2008 recull un 8,1% de record esponta-

ni, que representa un augment d'un punt respecte a l'any 2003 (7,1) i de tres

punts respecte al 1999 (5). Aquesta estaria en sintonia amb un increment, molt

lleuger tamb, del sentiment d'inseguretat. Les conclusions del departament

responsable de l'enquesta sn que la subpoblaci que percep una millora de la

seguretat ha disminut uns dos punts en un any (del 22,9% al 20,9%), mentre

que els que opinen que la situaci "ha empitjorat" han augmentat ms d'un

punt (18,7% a un 19,9%), la qual cosa reflectiria "la fragilitat de la situaci

actual", per es tracta de modificacions poc rellevants en un context relativa-

ment saludable i estable pel que fa al sentiment de seguretat.

L'enquesta de victimitzaci de la ciutat de Barcelona permet afinar ms en

l'estudi de l'evoluci, perqu t una srie ms extensa, que comprn des de

1983 fins a 2009 sense interrupci. La srie permet distingir cinc perodes:

1)elevada victimitzaci (per damunt del 25%) del 1983 al 1987;

2)reducci del 1988 al 1993 (en qu arriba a menys del 15%);

3)consolidaci d'una baixa activitat delictiva de 1994 a 1999;

4)increment de 2000 a 2003, i5)estabilitzaci en valor propers al 20% a partir de 2003.

Evoluci de la victimitzaci a la ciutat de Barcelona

Pel que fa a la distribuci de la victimitzaci per edats es detecta la mateixa

tendncia que en el conjunt de Catalunya. Tanmateix, pel que fa al gnere

i al nivell de renda, no es confirma la tendncia general a una victimitzaci

masculina i de les rendes baixes ms elevada. No s'aprecien diferncies en el

sexe de les vctimes i les persones amb renda alta declaren haver estat ms

victimitzades. Aix es pot explicar per l'important pes quantitatiu dels delictes


29/42


contra la propietat. En l'estacionalitat (distribuci segons l'estaci de l'any) no

s'aprecien diferncies, per en l'horari hi ha una tendncia a la concentraci

de victimitzaci a les hores de nit i matinada.

Victimitzaci segons el nivell de renda a la ciutat de Barcelona

Pel que fa a la taxa de denncia, l'any 2008 s'havien denunciat el 42,92% dels

fets delictius, amb una variaci interanual no significativa.


30/42


6. La por al delicte

La por al delicte s un temtica que ha estat estudiada extensament en la bi-bliografia criminolgica. La definici s discutida. Inclou una varietat d'estats

emocionals, actituds i percepcions relacionades amb la por d'esdevenir vcti-

ma d'un delicte (Warr, 2000). Alguns autors han proposat que es parli de risc

de victimitzaci, tot i que la qesti t una transcendncia escassa i tots dos

conceptes sn intercanviables. Tanmateix, t una bona acollida progressiva la

diferenciaci entre la por al delicte i el "risc percebut".

Lapor al delictes un concepte que s'oposa al de la probabilitat real de ser vc-

tima d'un delicte. Estudiar la por al delicte t un inters per si mateix, perqu

t uns efectes negatius per al grup i per a la societat, en la mesura que provoca

canvis en les activitats dels individus i dels grups, disminueix la llibertat i la

qualitat de la vida comunitria, la cohesi social i la confiana, determina que

certs espais quedin fora de la vida comunitria, incrementa els costos de la pre-

venci que suporten les persones, a les empreses i les institucions. Tot i que en

general la por al delicte interessa ms pels seus aspectes negatius, es pot consi-

derar que un nivell raonable de temor pot ser saludable per a ajudar a prevenir

el delicte. De tota manera, aquesta s sempre una qesti controvertida i afecta

la manera d'entendre quin ha de ser el paper que han de tenir les institucions,

que d'una banda tendeixen a llanar missatges tranquillitzadors a la ciutada-nia per, de l'altra, sovint cauen en la temptaci de sembrar l'alarmisme o de

transferir a la poblaci la responsabilitat de la seva autoprotecci.

Hi ha diverses vies per a avaluar la por al delicte. Les enquestes de victimitza-

ci acostumen a incloure preguntes sobre por i sentiment de seguretat. Una

s preguntar directament a les persones entrevistades quin s el seu grau de

seguretat en diversos mbits, com la llar o caminant pel carrer. Tamb es pre-

gunta quina s la seva opini sobre si el delicte augmenta o disminueix o sobre

si consideren la inseguretat com un problema ms o menys greu. Una altra

via per a mesurar la por al delicte consisteix a preguntar si eviten certes zonesconsiderades perilloses o si adopten mesures preventives per a protegir-se a si

mateixos o les seves propietats. Una manera d'objectivar l'avaluaci s quan-

tificar la despesa feta en alarmes o contractaci de serveis de seguretat.

Segons l'enquesta espanyola de victimitzaci referida a l'any 2008, un 88%

creu que la delinqncia ha augmentat, dada que contradiu l'evoluci real

d'aquesta segons es pot establir mitjanant les entrevistes fetes a les mateixes

persones. Un dels factors que estan associats a aquesta percepci s la freqn-

cia amb qu es reben notcies referides a fets delictius pels mitjans de comuni-

caci. Les persones ms exposades a aquestes notcies sn les que puntuen ms

alt en l'opini que la delinqncia ha augmentat. A ms d'aquesta pregunta

referida al "risc percebut", l'enquesta explora tamb la dimensi emocional.


31/42


Aqu els resultats no reflecteixen nivells elevats de por. Un 89% declara que

se sent molt o bastant segur quan es troba sol a casa de nit i un 66,9% afirma

que se sent molt o bastant segur quan camina sol pel seu barri de nit, amb

diferncies significatives entre homes i dones, ja que aquestes se senten menys

segures, i per grandria de municipi, de manera que disminueix la seguretat

en municipis ms grans.

Un concepte diferent de la por al delicte s el de pnic moral (moral

panic), desenvolupat per Cohen (1973), que es refereix a aquelles con-

dicions o als episodis, persones o grups de persones definits pels mitjans

de comunicaci de massa com una amenaa contra els valors o interes-

sos socials.

Els delinqents, com altres persones de conducta desviada, encarnen els "dia-bles" (folk devils), percebuts com a amenaa contra l'ordre social. La idea de p-

nic moral, que de fet s'estn ms enll dels lmits de la criminologia, ens remet

al paper que exerceixen els mitjans de comunicaci de massa en la interpreta-

ci, canalitzaci i creaci d'estats d'nim collectius respecte al problema de la

criminalitat. En aquest sentit, hi ha una relaci amb la por al delicte, ats que

els estats emocionals, expectatives i frustracions collectives tenen una relaci

directa amb l'actuaci dels mitjans de comunicaci. Com hem pogut veure, hi

ha proves prou slides que una major atenci a determinats successos delic-

tius per part dels mitjans i un tractament ms sensacionalista d'aquesta mena

de fets incideix en un increment de la por al delicte, de la mateixa maneraque aquest increment pot anar associat a la identificaci dels delinqents, de

determinats delinqents o de sectors socials associats amb certes formes de

delinqncia com a amenaa per a la pau social.

Els mitjans de comunicaci s'erigeixen aix en la societat de masses en

agents morals (moral entrepreneurs), que esdevenen actors clau en els

processos socials de definici del delictei d'elaboraci de les respostes

al delicte.

El paper dels mitjans de comunicaci de massa ha estat un tema d'inters crei-

xent per a la recerca criminolgica. Tamb ho ha estat a Espanya, com posa

en relleu el treball dirigit per Garca Arn i Botella (2008). Aquest treball par-

teix de la teoria del agenda-setting, s a dir, la fixaci de l'agenda meditica,

que comporta la decisi de quins sn els temes rellevants. En diversos estudis

s'ha observat l'existncia d'una "transferncia de rellevncia" des de l'agenda

meditica vers l'agenda del pbic: all que el ciutad arriba a captar de la re-

alitat social i a valorar com a important passa necessriament per un filtre

anterior, la qual cosa implica un poder dels mitjans de comunicaci en la se-lecci i jerarquitzaci dels fets que tindran existncia social. La construcci

de la por al delicte en l'opini pbica esdev aix una conseqncia del retrat


32/42


de la realitat divulgat pels mitjans. L'explicaci del fenomen conegut com a

big scareals Estats Units, on la preocupaci ciutadana per la criminalitat va

passar d'un 5% l'any 1992 a un 52% el 1998, s'ha fet en termes d'agenda-set-

ting. Com va posar en relleu Lowry (2003), es va produir, en un perode de

reducci de la delinqncia, una "onada de por" parallela a una inflaci de

notcies sobre crims a les principals cadenes nacionals de televisi, centradesen els homicidis, que ocupaven gaireb un 50% del men informatiu sobre

fets criminals mentre que noms representaven un 4% del total de delictes

segons les estadstiques oficials.

En el treball espanyol que s'ha esmentat abans es confirma aquesta tendn-

cia. En el perode comprs entre els anys 2000 i 2003, els discursos meditics

sobre temes penals van sobrerepresentar la realitat criminal i van tenir una

incidncia en la percepci de la inseguretat ciutadana. Aquest estudi permet

confirmar l'existncia d'un procs d'"establiment de l'agenda" des dels mitjans

de comunicaci, amb un impacte sobre l'opini pblica, tot i que l'impacte s

limitat i no arriba al punt que la societat espanyola assenyali la preocupaci

per la criminalitat com el problema social. Segons aquest estudi, es confirma

la tesi que els mitjans van influir activament en l'impuls i legitimaci de les

reformes penals de signe involutiu de l'any 2003, la qual cosa va associada a

un retrocs de la racionalitat legislativa i de la poltica criminal racional.


33/42


7. Fenomenologia criminal

Els manuals de criminologia s'ocupen sovint de les "formes del delicte" o dela fenomenologia criminal. Les necessitats de classificaci no sn les mateixes

per a la criminologia que per al dret penal i, per tant, els criteris no sn els

mateixos. La part especial dels codis penals cont el catleg de tots els tipus

delictius, que es poden trobar agrupats i ordenats segons diversos criteris, tot

i que actualment el criteri predominant s el que t relaci amb el b jurdic

protegit. El catleg legal d'infraccions proporciona una base orientativa indub-

table, tot i que la teoria criminolgica, d'acord amb les exigncies relacionades

amb l'explicaci i l'anlisi dels delictes, se serveix d'altres criteris.

Les formes del delicte que han suscitat normalment ms inters des del punt

de vista de l'estudi empric han estat la delinqncia violenta, la delinqn-

cia sexual i la delinqncia patrimonial. Dins d'aquests tres sectors s'han anat

obrint pas distincions fonamentals o mbits que han rebut una atenci espe-

cial, com, dins de la delinqncia sexual, les agressions sexuals contra adults

o els abusos sexuals de menors. Els aspectes referits a l'autor i a la vctima, la

prevenci, el tractament dels infractors o l'atenci a les vctimes presenten di-

ferncies evidents en els dos casos. Tamb s bsica la distinci, dins de la de-

linqncia patrimonial, entre els furts i robatoris i les defraudacions. En la cri-

minalitat violenta, han sorgit mbits i dominis conceptuals nous, que es cor-responen amb l'evoluci social i de les sensibilitats, com la violncia doms-

tica o intrafamiliar, la violncia en la parella o la violncia de gnere. L'opci

per una denominaci o una altra sovint est condicionada ideolgicament.

D'altra banda, la criminologia ha elaborat distincions que no tenen a veu-

re amb les classificacions fenomenolgiques ms o menys mimtiques dels

conceptes juridicopenals i reflecteixen la visi tradicional centrada en el de-

linqent. Aix, des del segle XIXes distingeix entre delinqents ocasionals i

habituals, amb receptes substancialment diferents respecte al tractament de

tots dos tipus d'infractors. La delinqncia habitual ha estat sempre un delstemes de ms inters, en qu s'han estudiat els factors d'associalitat, professi-

onalitzaci, carrera delictiva i quina classe de resposta requereix una classe de

delinqncia convertida en mal crnic i per al qual la reacci institucional,

basada en el cstig, mostra un cop i un altre el seu fracs.

Tamb ha estat un camp principal d'estudi la delinqncia juvenil. Sempre ha

estat clar l'inters d'aquest problema, per dues raons perfectament comprensi-

bles: la tendncia ms elevada a delinquir dels joves en comparaci dels adults

i l'impacte potencial a llarg termini de la manera com s'abordi el problema de

la delinqncia juvenil. Afavorir el desistiment en la carrera criminal i evitar


34/42


la cronificaci de conductes que poden quedar limitades al problema inherent

a la conflictivitat de la vida adolescent sn objectius socials de mxima im-

portncia.

Entre els fenmens delictius que han passat a resultar atractius a la crimino-

logia en els darrers temps hi ha la delinqncia econmica, en qu s'han fetpassos endavant des de les primeres aproximacions teriques a la delinqn-

cia de coll blanc en l'obra de Sutherland (1934), la corrupci o la delinqn-

cia ambiental. Algunes d'aquestes formes delictives, com la corrupci o certes

classes de delinqncia dels poderosos, tenen arrels en delictes clssics que

havien despertat poc inters per part de la criminologia, mentre que d'altres

es corresponen amb nous valors i necessitats de protecci prpies de les soci-

etats industrials avanades, com els delictes ambientals i urbanstics, o amb

valors socials emergents en una societat globalitzada, ms plural i complexa,

com els "delictes d'odi" (hate crimes)i de discriminaci o les diverses formes

d'assetjament (stalking, bullying, mobbing, etc.).

La globalitzaci i la difusi de les tecnologies de la informaci i la comunicaci

permeten explicar l'atracci cap a noves formes delictives, com la criminali-

tat organitzada, en les seves diverses manifestacions, la delinqncia transna-

cional, afavorida per la multiplicaci de la mobilitat i les transaccions trans-

nacionals que obliguen a enfortir els mecanismes de cooperaci i a disposar

d'instruments transnacionals de prevenci i lluita contra el crim, els delictes

internacionals que tenen un impacte en el conjunt de la comunitat interna-

cional o els delictes informtics.


35/42


Resum

En aquest mdul hem exposat els conceptes bsics de qu se serveix la cri-minologia per a l'estudi del problema del mesurament del delicte. El coneixe-

ment de la mesura del delicte s una de les necessitats a qu ha de fer front

la recerca criminolgica, per la qual cosa ha hagut de desenvolupar mtodes

i instruments propis que permetin compensar les insuficincies de les dades

oficials procedents de les denncies davant de la policia o d'altres institucions.

A ms d'una aproximaci a la metodologia de les enquestes de victimitzaci,

hem presentat alguns resultats que han perms obtenir un coneixement b-

sic de l'evoluci i de les formes de delinqncia en l'mbit internacional, eu-

ropeu, espanyol i catal. La comparaci entre les diverses dades i alguns dels

elements de reflexi i anlisi que hem ofert han de permetre que l'estudiant

pugui elaborar un discurs propi i una opini crtica sobre el fet criminal ms

enll dels prejudicis i estereotips que tan sovint condicionen negativament la

visi del problema criminal i la resposta social que requereix.


36/42


37/42


Activitats

1.Consulteu els documents disponibles a Internet de l'Enquesta de seguretat de Catalunya il'Enquesta de victimitzaci de la ciutat de Barcelona, i compareu la metodologia i els resultatsobtinguts.

2.Reviseu els factors que s'acostumen a indicar com a rellevants a l'hora d'explicar la reducci

de la delinqncia als pasos industrialitzats durant la dcada de 1990 i els primers anysdel segle XXIi valoreu de quina manera aquests factors poden haver incidit d'una maneradiferencial a Espanya i a Catalunya en comparaci d'altres pasos.

Exercicis d'autoavaluaci

1.Un dels problemes principals de l'estadstica oficial com a font de coneixement de la cri-minalitat s...

a) l'elaboraci estadstica dels resultats.b) la xifra fosca de la delinqncia.c) que els estats es neguen a subministrar informaci sobre la delinqncia.d) la por al delicte.

2.L'Enquesta nacional sobre el delicte s'efectua als Estats Units des de...

a) 1918.b) 1948.c) 1972.d) 1990.

3.Les enquestes de victimitzaci han estat criticades perqu...

a) sn sistemticament manipulades pels governs.b) no sn elaborades per experts amb coneixements estadstics.c) reflecteixen uns ndexs de criminalitat ms elevats dels reals, perqu les persones entrevis-tades normalment exageren sobre els delictes que han sofert.

d) no permeten fer aflorar determinats mbits de victimitzaci.

4.La taxa d'incidncia s...

a) el percentatge de persones que han estat victimitzades en un territori determinat durantun any.b) el nombre de delictes per cada cent persones que s'han produt en un territori determinatdurant un any.c) el nombre de persones que han estat revictimitzades durant un any en un territori deter-minat.d) la quantitat de delictes per cada cent persones que han estat registrats oficialment durantun any.

5.Per qu es diu que hi ha causes demogrfiques de la disminuci de la criminalitat als pasos

industrialitzats a partir de la dcada de 1990?

a) Pels fenmens migratoris.b) Per l'envelliment de la poblaci i la disminuci de la poblaci juvenil.c) Per l'augment de la poblaci femenina.d) Per la concentraci de poblaci.

6.Com evoluciona la taxa de denncia segons les enquestes de victimitzaci a Espanya enels darrers anys?

a) Es mant estable.b) Experimenta una reducci moderada.c) Experimenta un increment moderat.d) Presenta oscillacions brusques.

7.Una caracterstica de l'evoluci de la criminalitat a Catalunya durant els primers anysdel segle XXI, segons les enquestes de victimitzaci, que la diferencia dels resultats de lesenquestes a Espanya s que...


38/42


a) la criminalitat evoluciona a la baixa.b) no hi ha prou dades per a detectar una tendncia clara diferent de l'espanyola, perqu esdisposa de ms dades del conjunt de l'Estat.c) la criminalitat t un augment molt destacable.d) la criminalitat es mant estable, amb una tendncia, no del tot consistent, a l'ala.

8.La por al delicte s...

a) un fet irracional que interfereix en la poltica criminal que no s objecte d'inters per ala criminologia.b) la probabilitat de ser vctima d'un fet delictiu com a fet rellevant per a la prevenci deldelicte.c) el conjunt d'estats emocionals, actituds i percepcions relacionats amb el temor de ser vc-tima d'un delicte, que constitueix per si mateix un objecte d'inters cientfic.d) el tant per cent en qu es mesura el risc de revictimitzaci.


39/42


Solucionari

Exercicis d'autoavaluaci

1. b

2. c

3. d

4. b

5. b

6. c

7. d

8. c


40/42


Glossari

delicte transnacional m Delicte la preparaci, realitzaci o efectes del qual s'estenenms enll de les fronteres estatals i requereix estratgies de prevenci i resposta de carctersupraestatal o interestatal.

enquesta de victimitzaci f Enquesta feta a una mostra del conjunt de la poblaci

d'un territori que t com a objectiu conixer els fets delictius i les formes de la victimitzaciproduts durant un perode determinat, la por al delicte i les actituds punitives.

falta f Infracci penal de menys gravetat enjudiciada pels tribunals segons un procedimentms senzill i castigada amb penes lleus. Tamb es coneix com a contravenci.

por al delicte f Conjunt d'emocions relacionades amb el risc percebut de ser vctima d'unfet delictiu.

taxa de criminalitat f Nombre de delictes per mil habitants registrats oficialment en unany en un territori determinat.

taxa d'incidncia f Quantitat de delictes per cent habitants que han tingut lloc en unterritori determinat durant un any.

taxa de victimitzaci f Nombre de persones per cent habitants que han estat vctimesd'algun delicte en un territori determinat en el perode d'un any.

taxa de denncia f Nombre de vctimes de fets delictius que els denuncien a la policia.

xifra fosca de delinqncia f Nombre de delictes no coneguts oficialment perqu nohan estat denunciats.


41/42


Bibliografia

Aebi, M.; Linde, A. (2010). "El misterioso caso de la desaparicin de las estadsticaspoliciales espaolas". Revista Electrnica de Ciencia Penal y Criminologa [en lnia].

Dez Ripolls, J. L.; Garca Espaa, E.(dir.) (2009). Encuesta a vctimas en Espaa.Mlaga:

Instituto Andaluz Interuniversitario de Criminologa.

Dijk, J. J. M. van; Manchin, R.; Kesteren, J. van; Nevala, S.; Hideg, G. (2005). Theburden of crime in the EU.

Garca Arn, M.; Botella Corral, J.(dir.) (2008).Malas noticias: medios de comunicacin,poltica criminal y garantas penales en Espaa. Valncia: Tirant lo Blanch.

Luque, E.(2006). "Las encuestas de victimizacin". A: E. Baca, E. Echebura i J. M. Tamarit(coord.).Manual de victimologa. Valncia: Tirant lo Blanch.

Muoz-Rivas, M. J.; Graa, J. L.; O'Leary, K. D.; Gonzlez, P.(2007). "Physical andpsychological agression in dating relationships in Spanish university students". Psicothema(nm. 19).

Redondo, S.(2001). "La delicuencia y su control: realidades y fantasas".Revista de DerechoPenal y Criminologa. UNED (nm. 8).

Serrano Mallo, A.(2009).Introduccin a la criminologa(6a. ed.). Madrid: Dykinson.

Adreces web

Estadstiques de les Nacions Unides sobre el delicte i la justcia

Web de l'ONUDD

Office for National Statistics (Regne Unit)

Bundeskriminalamt (Alemanya)
http://www.bka.de/pks/pks2009/download/pks2009_imk_kurzbericht.pdfhttp://www.statistics.gov.uk/downloads/theme_compendia/SSD_Anniversary/SSD60AnniRD_v2.pdfhttp://www.unodc.org/unodc/en/data-and-analysis/United-Nations-Surveys-on-Crime-Trends-and-the-Operations-of-Criminal-Justice-Systems.htmlhttp://www.uncjin.org/Special/history.htmlhttp://www.europeansafetyobservatory.eu/downloads/EUICS%20-%20The%20Burden%20of%20Crime%20in%20the%20EU.pdfhttp://www.europeansafetyobservatory.eu/downloads/EUICS%20-%20The%20Burden%20of%20Crime%20in%20the%20EU.pdfhttp://criminet.ugr.es/recpc/12/recpc12-07.pdfhttp://criminet.ugr.es/recpc/12/recpc12-07.pdf


42/42

mod. 3 criminologia

Documents