mod. 2 criminologia

7/25/2019 Mod. 2 Criminologia

1/46

L'evoluci del

pensamentcriminolgic

Nria Torres Rosell

PID_00170928


2/46

FUOC PID_00170928 L'evoluci del pensament criminolgic

Cap part d'aquesta publicaci, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,reproduda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitj, tant si s elctric comqumic, mecnic, ptic, de gravaci, de fotocpia o per altres mtodes, sense l'autoritzaciprvia per escrit dels titulars del copyright.


3/46


ndex

Introducci.................................................................................................. 5

Objectius....................................................................................................... 6

1. La rellevncia de la teoria per a la cincia criminolgica...... 7

2. Els paradigmes criminolgics......................................................... 9

3. L'etapa precientfica de la criminologia..................................... 10

3.1. L'enfocament clssic .................................................................... 10

3.2. Les primeres orientacions empriques ........................................ 11

4. Els inicis en l'etapa cientfica de la criminologia..................... 13

4.1. La scuola positiva........................................................................... 13

4.2. La recepci del positivisme criminolgic a Espanya ................... 15

5. La criminologia contempornia.................................................... 16

5.1. La criminologia neoclssica ........................................................ 16

5.1.1. Les teories de la dissuasi .............................................. 165.1.2. La teoria de l'elecci racional ........................................ 18

5.2. El renaixement de les variables biolgiques ............................... 20

5.3. Enfocaments psicolgics en la criminologia contempornia ..... 24

5.3.1. Models psicologicistes .................................................... 24

5.3.2. La psiquiatria ................................................................. 25

5.3.3. La psicoanlisi ................................................................ 25

5.4. Els models sociolgics ................................................................. 26

5.4.1. L'escola de Chicago ....................................................... 26

5.4.2. Teories estructural-funcionalistes .................................. 27

5.4.3. Les teories de l'aprenentatge social ............................... 285.4.4. Teories subculturals ........................................................ 30

5.4.5. Teoria de la desigualtat d'oportunitats .......................... 31

5.4.6. Les teories de la frustraci ............................................. 31

5.4.7. Teories del control social ............................................... 32

5.5. Les teories de la criminalitzaci o del conflicte social ................ 33

5.5.1. El labeling approach......................................................... 34

5.5.2. La criminologia crtica ................................................... 35

5.6. Les teories integradores ............................................................... 35

Resum............................................................................................................ 39

Exercicis d'autoavaluaci........................................................................ 41


4/46


Solucionari.................................................................................................. 43

Glossari......................................................................................................... 44

Bibliografia................................................................................................. 45


5/46

FUOC PID_00170928 5 L'evoluci del pensament criminolgic

Introducci

Aquest mdul didctic es dedica a sistematitzar i revisar les diferents teoriesque des de les ms diverses perspectives han contribut a explicar el perqu

de la criminalitat.

L'exposici parteix de la base dels tres grans paradigmes existents en la crimi-

nologia: el paradigma clssic del lliure albir, el paradigma cientfic i el para-

digma del conflicte social. Cadascun d'ells dna lloc a un seguit de teories i

d'interpretacions sobre l'etiologia del delicte i sobre els mecanismes que la so-

cietat i la poltica criminal haurien de desenvolupar per a procurar disminuir

la criminalitat.

El mdul dedica una atenci especial a les propostes recents de l'escola clssica

i neoclssica i a les teories formulades a partir de l'observaci i l'anlisi de la

realitat, ja sigui centrant el focus d'inters en variables biolgiques, psicolgi-

ques o socials. Tamb es ressegueixen els postulats de les teories del conflicte

social i finalment, les teories integradores.

En definitiva, la revisi de les diverses aproximacions al fenomen criminal

es fa, en aquests materials docents, tant des de la perspectiva histrica o cro-

nolgica, com atenent a la perspectiva concreta des de la qual s'aborda l'estudide la criminalitat. Aquesta opci permet observar com les diverses teories

s'enriqueixen les unes a les altres, cosa que garanteix l'evoluci del coneixe-

ment sobre la delinqncia.


6/46


Objectius

Els objectius que haureu d'haver assolit una vegada treballats els contingutsd'aquest mdul sn:

1. Conixer el sentit de la formulaci de teories en l'evoluci del pensament

criminolgic i en l'estudi de l'etiologia de la criminalitat.

2. Distingir el contingut dels tres paradigmes fonamentals de la criminologia

i entendre les diferncies conceptuals i metodolgiques que els defineixen.

3. Comprendre les aportacions principals de l'escola clssica i els motius pels

quals les seves aportacions s'han consolidat en els sistemes penals d'arreu.

4. Conixer les formulacions ms noves de la teoria neoclssica.

5. Comprendre les principals aportacions de les teories cientfiques de caire

biolgic, psicolgic i sociolgic al coneixement de l'etiologia delictiva.

6. Conixer les aportacions principals de les teories del conflicte i les difern-

cies existents amb les altres teories de carcter sociolgic.

7. Comprendre l'evoluci seguida per totes aquestes teories, des del punt de

vista histric, i apreciar l'estat actual del desenvolupament del pensament

criminolgic amb les teories integradores.


7/46


1. La rellevncia de la teoria per a la cinciacriminolgica

En la definici adoptada per Garrido, Redondo i Stangeland (1999), entenem

que una teoriao un model terics un conjunt ms o menys explcit d'hiptesis

o proposicions dirigides a explicar un fenomen natural per mitj de la seva

relaci amb un altre o altres fenmens naturals. En altres paraules, les teories

expliquen un fenomen analitzant-ne les causes, les relacions amb altres fen-

mens prxims i les seves evolucions o els cicles peridics. Una teoria, d'una

banda, integra i resumeix els principals coneixements acumulats en una mat-

ria i, de l'altra, funciona com a guia, marca pautes per a la investigaci futura.

Una teoria ha de tenir consistncia lgica i a ms ha de poder ser verificable

d'una manera emprica.

Les teories criminolgiques pretenen explicar el delicte, indagant en

els motius pels quals els sser humans s'associen en comunitat i alguns

d'ells trenquen la convivncia mitjanant el delicte. Es tracta, doncs, de

teories que es preocupen per les causes del delicte.

La teoria criminolgica t una vocaci etiolgica clara i intenta respondre a

preguntes com, per exemple:

Per qu algunes persones delinqueixen?

Per qu algunes persones delinqueixen ms que d'altres?

Per qu existeix una determinada taxa de delinqncia en una societat?

O b, per qu aquesta taxa varia?

La major part de teories criminolgiques constitueix explicacions ms o menys

mplies i precises que aspiren a proposar hiptesis clares i coherents que pu-

guin ser sotmeses a intents de refutaci i superar-los amb xit. Tanmateix, de

vegades ens trobem davant de meres aproximacions a l'explicaci del delicte,

que noms es poden considerar teories en un sentit molt dbil, perqu noms

es refereixen a una petita part dels factors que influeixen en el fenomen delic-

tiu si b no n'ofereixen una explicaci completa.

D'altra banda, alguns autors han anat ms enll de la finalitat d'analitzar les

causes del delicte, i han formulat tamb propostes per intentar solucionar el

problema delictiu a partir de la imposici de cstigs o mitjanant mesures so-

cials i educatives amb la finalitat de prevenir la delinqncia. I encara hem

d'assenyalar que de vegades la teoria es formula a partir d'una hiptesi ms res-tringida, com podria ser la d'indagar les causes de certs tipus de conducta de-

lictiva en particular, com, per exemple, la delinqncia sexual, la delinqncia


8/46


marginal contra la propietat, o b la delinqncia de coll blanc. La diferent

perspectiva des de la qual s'abordin cadascun d'aquests problemes cientfics

donar lloc a respostes o explicacions variades, i de vegades, fins i tot, diver-

gents entre elles. Tamb la interdisciplinarietat que est present en l'estudi cri-

minolgic contribueix a aquestes divergncies, ja que cada investigador enfo-

ca el problema des de la base acadmica que li s prpia (juristes, socilegs,psiclegs, metges, antroplegs, economistes, periodistes, educadors i treballa-

dors socials). Investigadors, tots ells, amb la seva prpia ideologia i amb la seva

visi particular sobre les maneres d'abordar el problema de la criminalitat.

En darrer terme, l'alt nivell d'especialitzaci que requereix avui la cincia

tamb s'observa en la criminologia, en qu els estudis es dirigeixen necessri-

ament a aspectes particulars de la complexa realitat criminolgica. Per aquest

motiu, en la criminologia trobem una mplia diversitat terica, que es nodreix

de perspectives i d'interessos molt diferents, cosa que comporta, de vegades,

una incomprensi recproca entre unes teories i les altres.

En definitiva, els paradigmes i les teories criminolgiques sn productes

socials del temps en el qual van ser formulats, de manera que reflectei-

xen les inquietuds i els problemes socials existents en un moment de-

terminat, i tamb les solucions que es consideren ms factibles i efecti-

ves per a solucionar-los.


9/46


2. Els paradigmes criminolgics

En la criminologia disposem d'un ampli acord sobre l'existncia de tres para-digmes fonamentals amb relaci a quin ha de ser l'objecte principal d'anlisi

criminolgica i quina s la perspectiva ms adequada per al seu estudi.

1)El paradigma del lliure albir i del cstigatribueix a les persones la capa-

citat i la llibertat per a decidir si cometre o no delictes. L'objectiu bsic de

l'anlisi criminolgica consisteix en la indagaci dels mtodes ms efectius per

a dissuadir els ciutadans de la delinqncia. La seva dimensi aplicada fona-

mental ha estat l'establiment de penes per a aquells que infringeixen la llei.

En conseqncia, aquest paradigma s rellevant en les poltiques criminals de

tots els pasos.

2)El paradigma cientfict com a punt de partida el determinisme cientfic,

que reconeix l'existncia de factors individuals i socials vinculats a l'aparici de

la conducta delictiva. L'objectiu bsic de la criminologia s la investigaci dels

factors que es troben en la base de la delinqncia. Aquesta perspectiva ha do-

minat la major part de les investigacions criminolgiques, i les seves propostes

aplicades es dirigeixen a aprofundir, mitjanant la investigaci emprica, en el

coneixement de les causes i els factors determinants de la delinqncia per a,

d'aquesta manera, poder-los controlar d'una manera efica.

3)El paradigma del conflicte socialt per objectiu analitzar els mecanismes

socials i simblics que fan que es defineixin certes conductes com a delictives i

certs individus com a delinqents. La seva proposta aplicada fonamental sug-

gereix la necessitat d'eradicar, mitjanant les reformes socials, econmiques

i legals oportunes, els mecanismes creadors de delinqncia i de marginaci

i redefinir d'aquesta manera el fenomen criminal. Tot i que aquestes teories

han tingut des de la dcada de 1970 una influncia notable en el pensament

criminolgic, les dificultats que deriven de la mateixa magnitud de les seves

propostes de canvi social, ha provocat que la repercussi en el terreny de laprctica hagi estat molt limitada.

Creences prvies alsparadigmes criminolgics

Assenyalen Garrido, Redondo iStangeland (1999) que els pa-radigmes criminolgics com-porten, en cada cas, un con-junt d'assumpcions prvies ide creences sobre el funcio-nament de la societat, en ge-neral, i de la delinqncia, enparticular.


10/46


3. L'etapa precientfica de la criminologia

L'ltim ter del segle XIXmarca els orgens de la criminologia com a cincia.

La criminologia, com a disciplina cientfica de base emprica, sorgeix

quan l'anomenada escola positiva italiana(scuola positiva) generalitza el

mtode d'investigaci empiricoinductiu, que dna lloc al positivisme

criminolgic.

La scuola positivarepresenta el pas de l'especulaci, la deducci i el pensament

abstracte i deductiu a l'observaci, la inducci i el mtode positiu. Tanmateix,l'inters per l'estudi del delicte i la delinqncia el trobem ja amb anteriori-

tat. En efecte, abans de la publicaci de la famosa obra de Lombroso L'uomo

delinquente(1876), que se sol citar com a punt de partida de la criminologia

emprica moderna, ja s'havien formulat nombroses teories de la criminalitat.

L'anomenada etapa precientficade la criminologia s integrada per dos enfo-

caments clarament diferenciats, per ra del mtode emprat:

D'una banda, l'enfocament clssic, producte de les idees de la Illustraci,

dels reformadors i del dret penal clssic, que s un model que recorre almtode abstracte i deductiu.

De l'altra, un enfocament empric incipient, en el marc del qual especialis-

tes de les ms diverses procedncies duen a terme algunes investigacions,

sovint parcials i fragmentries, emprant l'anlisi, l'observaci i la inducci.

3.1. L'enfocament clssic

La criminologia clssica constitueix la manifestaci ms clara del paradigma

del lliure albir i el cstig. L'escola clssica, iniciada per l'itali Cesare Beccaria

(1738-1794) i el britnic Jeremy Bentham (1748-1832), va assumir el llegat

liberal, racionalista i humanista de la Illustraci.

L'escola clssica concep el crim com un fet individual, allat, com a sim-

ple infracci de la llei. All que dna sentit al delicte s la contradicci

amb la norma jurdica, sense que sigui necessria la referncia a la per-

sonalitat de l'autor ni a la seva realitat ni al seu entorn. El que s decisiu

s, en definitiva, el fet, i no pas l'autor.


11/46


Lectura recomanada

L'obra principal del marqus de Beccaria, Cesare Bonesana,Dei delitii e delle pene(1764),va nixer com una proposta revolucionria en contra de l'arbitrarietat, la illegalitat i elsabusos del poder que caracteritzaven la justcia de l'poca. Els postulats de l'obra vantenir una gran influncia en el pensament penal del seu temps i mantenen avui encaratota la seva vigncia.

Jeremy Bentham

Jeremy Bentham s un dels grans filsofs de l'utilitarisme i el primer que escriu ambdetall sobre els fins de la pena. Bentham defensa que la finalitat de la norma penal i dela pena s prevenir la comissi de delictes si b posa un mfasi especial en la necessitatde proporcionalitat entre el delicte i la pena.

Els autors emmarcats en aquesta escola consideren que tots els ssers humans

tenen prou capacitats per a decidir sobre els seus actes, de tal manera que

quan alg comet un delicte aix es deu als beneficis que espera obtenir del

delicte. Aquests beneficis responen, essencialment, a la satisfacci de plaers i a

l'evitaci del dolor (principi d'utilitat del comportament). Consegentment, la

finalitat principal de la justcia penal s compensar o contrarestar mitjanant

un cstig els beneficis que el delinqent espera obtenir del delicte (concepci

utilitria del cstig). Associant al delicte mals majors que els bns que produeix

s'espera que els ciutadans no delinqueixin, i que els que ja han delinquit, no

repeteixin la seva acci.

Cal dir que l'escola clssica ha estat el fonament dels sistemes juridicopenals

moderns aplicats en tot el mn. Tanmateix, els seus plantejaments, si ms no

en aquestes versions inicials, han estat objecte d'mplies discussions. El prin-

cipal argument de controvrsia rau en la premissa iusnaturalista de la qual

parteix l'escola clssica, que condueix a considerar l'origen de l'acte delictiu

com una decisi lliure de l'autor. No ofereix, en aquest sentit, una explicaci

etiolgica del delicte i prescindeix de l'examen del delinqent i del seu me-

di o entorn social, com si el delicte es pogus concebre com una abstracci

jurdica i formal. Aquesta posici de partida va impedir als autors oferir als

poders pblics un programa politicocriminal de prevenci i de lluita contra

la criminalitat.

3.2. Les primeres orientacions empriques

Es tracta d'investigacions parcials que, malgrat fer un s limitat del nou mto-

de empiricoinductiu, basat en l'observaci de la persona delinqent i del seu

entorn, poden ser considerades com a precursores del positivisme criminol-

gic. En aquest mbit destaquen, entre d'altres:

1) La cincia penitenciria. Howard (1726-1790) i Bentham (1748-1832) van

analitzar, descriure i denunciar la realitat penitenciria europea del segle XVIII,

i van aconseguir algunes reformes legals importants.


12/46


2) La fisonomia. Della Porta (1535-1616) i Lavater (1741-1801) van estudiar

l'aparena externa de l'individu i van destacar la interrelaci entre el que s

somtic i el que s psquic. Visitar reclusos, fer prctiques de necrpsies, etc.,

va ser el mtode que van emprar els fisonomistes.

3) La frenologia. Gall (1758-1828) i Cub i Soler (1801-1875) van tractar delocalitzar al cervell hum les diverses funcions psquiques de l'sser hum i

d'explicar el comportament criminal com a conseqncia de malformacions

cerebrals.

4) La psiquiatria. Els primers diagnstics clnics per a separar els delinqents

dels malalts mentals van ser duts a terme per Pinel (1745-1826).

5) L'antropologia. Apareix estretament unida als orgens de la criminologia.

L'obra de Charles Darwin (1809-1882) va tenir una rellevncia particular, ja

que tres dels seus postulats van ser adoptats per l'escola positiva: la concepci

del delinqent com a espcie atvica, no evolucionada; la consideraci con-

cedida al llegat que l'individu rep a partir de l'herncia, i la nova imatge de

l'sser hum privat del protagonisme que li va conferir el mn clssic.

6) L'escola cartogrfica o estadstica moral. Per a l'escola cartogrfica, inte-

grada per un grup de socilegs francesos, el delicte s una magnitud sorpre-

nentment regular i constant que es repeteix amb una periodicitat absoluta,

amb una precisi mecnica. Qutelet (1796-1874) va destacar la regularitat

amb qu cada any es repeteixen els delictes, i va afirmar que, si conegussim leslleis que regulen el fenomen social del crim i la seva dinmica prpia, estarem

en condicions de predir el nombre exacte i la classe de crims que es produirien

en un moment determinat. Un dels components ms reputats de l'escola va

ser Tarde (1843-1904), que va formular les lleis de la imitaci. Segons Tarde,

una persona n'imita una altra en proporci a la freqncia de contactes que

tinguin entre elles. En aplicar aquesta idea a l'estudi de la criminalitat, l'autor

arriba a la conclusi que el comportament social pot ser un comportament

imitat.


13/46


4. Els inicis en l'etapa cientfica de la criminologia

4.1. La scuola positiva

L'etapa cientfica de la criminologia sorgeix, en sentit estricte, a la fi del segle

XIX, amb el positivisme criminolgic, encapalat per l'escola positiva italiana

de la qual van ser mxims exponents Lombroso, Garofalo i Ferri. La scuolaes

va presentar com una escola crtica i alternativa a la criminologia clssica, i va

donar lloc a una polmica doctrinal amb aquesta, que en definitiva no va ser

sin una polmica sobre els mtodes i paradigmes del que s cientfic.

All que aglutina el positivisme criminolgic s, com ja hem assenyalat ante-

riorment, el mtode empric inductiu o inductiu experimental, que els seus

representants propugnen enfront de l'anlisi filosfica i metafsica que retre-

ien a la criminologia clssica. L'escola positiva concep el delicte com un fet

real i histric, i no com una abstracci jurdica fictcia; la nocivitat del delicte

no deriva de la simple contradicci de la llei, sin de les exigncies de la vida

social. L'estudi i la comprensi del delicte sn inseparables de l'examen del

delinqent i de la seva realitat social.

Al positivisme li interessa identificar les causes com a fenmens, ja que

el que s decisiu s combatre'n l'arrel amb eficcia i, si s possible, amb

programes de prevenci realistes i cientfics. En definitiva, el positivis-

me dna prioritat a l'estudi del delinqent sobre l'examen del propi fet,

i ho fa des d'una perspectiva clarament determinista, que es desmarca

de la ficci de la llibertat humana.

Entre els membres ms destacats de la scuola positivacal fer referncia a Lom-

broso, Ferri i Garofalo:

1) L'antropologia de Lombroso. Cesare Lombroso (1835-1919), professor de

medicina legal a la Universitat de Tor, ha estat considerat pare de la crimino-

logia moderna, i la seva obraL'uomo delincuentemarca els orgens de la crimi-

nologia moderna.

L'aportaci principal de Lombroso a la criminologia no rau tant en la

seva tipologia o en la seva teoria criminolgica, sin en el mtode que

va fer servir en les seves investigacions: l'observaci i la medici havien

de ser les estratgies habituals del coneixement criminolgic.


14/46


Un dels aspectes ms rellevants de la teoria lombrosiana de la criminalitat s

el reservat a la categoria del delinqent nat. Lombroso va concretar la seva

visi del delinqent en una subespcie o un subtipus hum degenerat, at-

vic (producte d'un desenvolupament evolutiu incomplet), marcat per una s-

rie d'estigmes que l'identifiquen i que es transmeten per via hereditria. La

idea de l'atavisme degeneratiu partia dels estudis sobre l'evoluci de CharlesDarwin, el qual havia ofert exemples d'espcies que degeneren a fases prvies

del seu desenvolupament evolutiu (en el sentit de regressi i no-evoluci) de

les espcies. Lombroso va creure descobrir certes particularitats anatmiques

que caracteritzarien els delinqents nats i atvics, com ara el front fugisser i

baix, un gran desenvolupament dels arcs supraciliars, asimetries cranials, altu-

ra anormal del crani, un gran desenvolupament dels pmuls, una gran pilosi-

tat i una braada superior a l'alada. Des del punt de vista tipolgic, Lombroso

va distingir sis grups de delinqents: el nat (atvic), el boig moral (morbs),

l'epilptic, el boig, l'ocasional i el passional. Posteriorment, va enriquir aques-

ta tipologia amb l'examen de la criminalitat femenina i el delicte poltic.

A partir d'aquests descobriments, Lombroso va refusar obertament els plante-

jaments racionalistes de l'escola clssica. D'acord amb els seus propis plante-

jaments, si efectivament hi havia persones abocades a delinquir per ra de

la seva prpia naturalesa, llavors poca utilitat havia de tenir l'existncia d'un

codi penal que recolls en lleis els delictes i establs penes per a dissuadir els

delinqents potencials.

Amb tot, la teoria lombrosiana va ser molt criticada des de diversos punts devista i, de fet, el mateix Lombroso es va veure forat a matisar alguns dels

enunciats de la seva primera obra. Els seus dos deixebles ms coneguts, Enrico

Ferri i Raffaele Garofalo, van donar ja una importncia creixent a factors ex-

gens al delinqent, i van introduir els factors socials en l'estudi de l'etiologia

delictiva.

2) La sociologia criminal de Ferri. Enrico Ferri (1856-1929) representa la di-

rectriu sociolgica del positivisme. Per a Ferri el delicte no s producte exclusiu

de cap patologia individual (en contra de la tesi antropolgica de Lombroso),

sin el resultat de l'acci de factors diversos entre els quals cal tenir en compteels factors antropolgics o individuals (la constituci orgnica de l'individu, la

seva constituci psquica, els carcters personals, etc.), els factors fsics (com

el clima, les estacions, la temperatura, etc.) i els factors socials (la densitat de

poblaci, la famlia, la moral, la religi, l'educaci, l'alcoholisme, etc). Ferri

entn que la criminalitat s un fenomen social ms i la criminologia hauria

d'estudiar la delinqncia tant en la seva condici de fet individual com en la

de fenomen social, amb el propsit que l'estat pogus adoptar mesures prcti-

ques per al seu control, ja fossin de naturalesa preventiva o repressiva.

3) El positivisme moderat de Garofalo. Raffaele Garofalo (1851-1934), ju-

rista, magistrat, va fonamentar el comportament criminal en una suposada

anomalia psquica o moral, no patolgica. Segons l'autor, es tracta d'un dfi-


15/46


cit en l'esfera moral de la personalitat de l'individu, de base orgnica, que es

transmet per via hereditria i que t connotacions atviques i degeneratives.

El concepte deperillositatdel criminal, exposat per Garofalo, marcaria d'una

manera important el tractament futur de la delinqncia.

4.2. La recepci del positivisme criminolgic a Espanya

El positivisme criminolgic va tenir un fort impacte a Espanya cap al final

del segle XIXi l'inici del XX, si b amb predomini de posicions crtiques. En

sn representats destacats: Pedro Dorado Montero, Rafael Salillas i Constancio

Bernaldo de Quirs.

Contemporani a l'escola italiana va ser el correccionalisme, una lnia de pen-

sament penal i criminolgic particular d'Espanya. Aquesta doctrina es basa en

l'obra del pensador alemany Krause, que si b no va gaudir de gaire influncia

al seu pas, s que va ser acollida a Espanya grcies als treballs de Sanz del Ro

i de Giner de los Ros. Els grans autors correccionalistes espanyols sn Con-

cepcin Arenal, L. Silvela i Dorado Montero, si b aquest darrer tamb proper,

com acabem de veure, al positivisme.

Per als correccionalistes la pena havia de consistir primordialment en

la correcci o esmena del delinqent, si b es reconeixien altres fins

per a la pena com la prevenci general o la defensa de l'ordre social.

La pena justa, lluny de ser un mal, constitueix per al delinqent un b,

un dret, que s'orienta a restablir-li la conscincia i la llibertat racional,

i que l'eleva des de la condici de criminal a la de membre til de la

humanitat i l'estat.

Precisament a resultes d'aquesta concepci, els correccionalistes van refusar

les penes que no poden corregir l'infractor, com la de mort, la cadena perptua

o les penes aflictives, i mostren dubtes respecte de les penes curtes privatives

de llibertat, per ineficaces. Per contra, es van mostrar partidaris del recurs a

correccions flexibles, que es poguessin modificar segons l'evoluci del subjecte

i van defensar la llibertat condicional.


16/46


5. La criminologia contempornia

5.1. La criminologia neoclssica

Dels postulats de l'antiga escola clssica, n'han derivat formulacions que en

l'actualitat gaudeixen d'una forta presncia en el debat sobre la criminalitat i,

en particular, amb relaci a les poltiques que les societats modernes han de

desenvolupar per tal de fer-hi front. Destaquem, doncs, en aquest context les

noves formulacions de les teories de la dissuasi i la teoria de l'elecci racional.

5.1.1. Les teories de la dissuasi

La doctrina de la dissuasi constitueix el fonament de les lleis i la justcia

penals de la major part de pasos. Probablement aquest pes tant important en

la justcia penal es deu, tal com apunten Stangeland, Garrido i Redondo, al

fet que l'esquema delicte-pena permet estructurar un sistema simple, coherent

i fcil d'operar dins de l'enorme complexitat de les institucions socials i les

poltiques pbliques. Davant del problema de la delinqncia es dicten lleis

que estableixen els delictes i les sancions que la justcia imposar a aquells

que incorrin en la conducta prohibida. Aquest model treballa, doncs, sobre

la hiptesi clssica que les lleis penals, si sn racionals, tendeixen a generarefectes preventius. La criminologia neoclssica s'ha centrat en aquest mbit

en la investigaci sobre els efectes preventius de la pena.

Prevenci general i prevenci especial

En la prevenci de delictes hem de distingir la prevenci general de la prevenci especial.Des de la perspectiva de la prevenci general se sost que les penes fan que els individuss'abstinguin de cometre delictes per temor a aquestes penes. La prevenci especial afirmaque quan a un subjecte que ha delinquit se li imposa una pena en el futur tendir arespectar ms la llei, perqu ja ha sofert els rigors de la pena i coneix millor els riscosals quals s'enfronta.

Un dels mbits d'investigaci prctica d'aquestes teories s'ha centrat en elsefectes preventius eventuals de la pena de mort. Aquests estudis parteixen de

la hiptesi que, ats que la pena de mort priva una persona del seu b ms

preuat, la vida, i per aix s una sanci d'enorme severitat, hauria de resultar

especialment apta per a prevenir el delicte. Els estudis elaborats mostren que ni

la pena de mort, ni el nombre d'execucions, ni la quantitat d'atenci que reben

es relacionen d'una manera significativa en els ndexs de delictes d'homicidi i

assassinat. Alguns autors han suggerit que no sols la pena de mort no t efectes

preventius generals, sin que fins i tot fa que augmentin els delictes greus.

Aix es coneix com a efecte de brutalitzacio d'agreujament, i s'explicaria,


17/46


segons alguns terics, perqu les execucions relativitzen el valor absolut que

t la vida humana i que pot fer que alguns individus entenguin que matar a

qui ha ofs greument s correcte.

El gruix de les investigacions s'han centrat, per, en els efectes preventius po-

tencials de les penes, en general, i amb relaci a la pena privativa de lliber-tat, en particular. A grans trets, els resultats de les investigacions dutes a ter-

me apunten al fet que els efectes preventius de la pres en la vida futura dels

condemnats s mnima. En aquests estudis, les persones que van ser allibera-

des amb antelaci a la data prevista d'excarceraci no van delinquir ni ms

ni menys que els subjectes que van romandre a la pres, i tampoc no es van

apreciar diferncies substancials en la conducta de les persones que compli-

en penes de curta o de llarga durada. Per contra, les persones que ja havien

ingressat en anteriors ocasions a la pres, i de les quals podria esperar-se un

efecte dissuasori de la pena ms gran, eren precisament les que ms probabi-

litat tenien de reincidir.

En definitiva, sembla que la influncia preventiva de la pena no passa

de ser mnima. Tal vegada all que s resulta efectiu s atendre a la per-

cepci personal del risc de sofrir una sanci (Paternoster et al., 1982),

si b curiosament les persones que ms han delinquit en el passat sn

les que tenen una percepci personal del risc de pena ms baixa que les

que no han delinquit mai.

En tot cas, el fet que les penes puguin tenir un cert efecte preventiu de la de-

linqncia no comporta que l'enduriment de les penes o elevar-ne la certesa

n'hagi de fer augmentar els efectes preventius. De fet, algunes investigacions

s'han encarregat ja de refutar aquesta hiptesi, i han mostrat que si b aquesta

pressi punitiva ms gran pot ser efica en alguns casos, en d'altres pot resultar

del tot contraproduent. Aix, per exemple, hi ha un cert concert a admetre que

els qui cometen delictes contra la propietat o contra la seguretat vial calculen

ms racionalment els riscos de la seva acci que els qui cometen delictes vio-

lents o sexuals.

Finalment, cal assenyalar, amb relaci a l'eficcia preventiva de les penes, que

la majoria de persones no delinqueix, no pel temor a les possibles sancions

penals que podria rebre si fossin descobertes, sin perqu el seu sistema de

valors li impedeix fer-ho. A ms, com indica Serrano Maillo, hi ha una srie de

sancions socials informals que tamb tenen un efecte preventiu slid: en el cas

de ser descobert, l'individu hauria d'afrontar la desaprovaci de la seva famlia,

els amics, potser veure perillar el lloc de treball i tantes altres situacions que

implicarien un cost elevadssim per al subjecte. Es tracta de sancions informals

que s'emmarquen en el control social informal i que poden arribar a ser msefectives amb vista a la prevenci que les mateixes sancions juridicopenals.


18/46


5.1.2. La teoria de l'elecci racional

Una de les teories ms recents en l'evoluci de les idees de l'escola clssica

s la teoria del delicte com a elecci racional, formulada per Wilson i Herrns-

tein (1985), i tamb per Clarke i Cornish (1986). Aquests autors interpreten

la criminalitat no tant com una reacci enfront de la frustraci, com un pro-ducte de les influncies socials o de l'aprenentatge, sin principalment com

el resultat d'una elecci racional. Reconeixen que entre els antecedents del

comportament delictiu hi pot haver factors psicolgics, socials i experincies

de l'individu, per consideren que la clau explicativa de la conducta delicti-

va rau en la idea que el delinqent creu que es pot beneficiar de situacions

illegals assumint un cert risc de ser detingut. Des d'aquesta perspectiva, el

delinqent s'observa com un sser lliure per a prendre decisions d'acord amb

els costos i els beneficis que una conducta, presumiblement, li pugui propor-

cionar. L'individu prendr la decisi d'infringir la llei quan en el balan els

beneficis de la seva acci excedeixin els costos, i tot aix segons ell mateix

subjectivament ho percebi, s a dir, atenent a all que s'ha denominat la uti-

litat esperada.

En el model proposat per Clark i Cornish es consideren vuit constructes que

poden influir sobre l'elecci de la conducta delictiva:

1)Els factors antecedents, tant psicolgics com socials.

2)Les experincies prvies i l'aprenentatgedel subjecte.

3)Les seves necessitatsgenerals (diners, sexe, estatus, etc.).4)La valoraci d'opcions.

5)Les solucionsconsiderades, tant legals com illegals.

6)La reacci de l'individu davant l'oportunitatde la conducta delictiva.

7)La seva disponibilitatper a cometre el delicte.

8)La deciside dur-la a terme.

Aquest esquema no representa que l'elecci sigui clarament conscient, per

s que el comportament s determinat per les conseqncies que t per a

l'individu. En els treballs de Wilson i Herrnstein se sost que l'elecci d'un

comportament no delictiu (com, per exemple, treballar per a obtenir diners)o delictiu (robar) dependr de la valoraci que l'individu faci de la relaci en-

tre recompenses i cstigs d'un comportament i de l'altre. Les recompenses po-

den ser molt variades, inclosos els mateixos guanys materials, la gratificaci

emocional, l'aprovaci dels amics, etc. De la mateixa manera, amb relaci als

cstigs o prdues, tamb cal computar-hi la desaprovaci d'una acci per part

dels espectadors o el mateix remordiment de conscincia.

Els autors citats consideren que els factors que modulen aquesta valoraci in-

dividual de la relaci entre guanys i prdues sn dos: d'una banda, la imme-

diatesa i, de l'altra, la certesa.


19/46


Amb relaci a la immediatesa, s'assenyala que generalment les recompenses

als comportaments no delictius no sn immediates sin que requereixen un

esfor que es demora en el temps, mentre que, per contra, les recompenses

associades al delicte s que acostumen a ser ms immediates (el robatori s la

manera ms rpida d'aconseguir un b material). La fora de les recompenses

decreix en la mesura que es fa ms distant en el temps.

En segon terme, amb relaci a la certesa o la incertesa en les recompenses i

els cstigs, els autors consideren que en general els comportaments solen anar

acompanyats amb ms certesa de beneficis que de cstigs (com a mnim, a

curt termini).

La traducci prctica de les afirmacions anteriors hauria de ser la

segent: incrementar la severitat dels cstigs (s a dir, l'augment for-

mal de les penes en la llei) sense prendre en consideraci els elementsd'immediatesa i de certesa no garantir la reducci de la tendncia in-

dividual a cometre delictes.

En tot cas, cal dir que la teoria de l'elecci racional ha estat objecte d'objeccions

importants, que posen en dubte que la major part de delinqents calculi, amb

antelaci a la comissi d'un delicte, quins sn els beneficis que obtindr i els

riscos que assumeix. Si aix fos, probablement no hi hauria tantes persones a les

presons. De fet, algunes investigacions, basades en entrevistes a delinqents,

han posat de manifest que simplement no pensaven en les conseqncies le-gals de les seves accions delictives abans de fer-les. Per tant, no es tracta tant

que els delinqents s'equivoquin en els seus clculs i per aquest motiu siguin

descoberts, detinguts i condemnats, sin ms aviat que no pensen en les con-

seqncies negatives de la seva conducta.

Una altra formulaci de les teories de l'elecci racional s la que engloba els

estudis basats en el concepte de l'oportunitatper a delinquir i la seva repercussi

en la decisi de l'individu. Cohen i Felson (1979) van posar de manifest en la

seva teoria de les activitats rutinriesque perqu es pugui cometre un delicte

s necessria la concurrncia de tres circumstncies:

1)La presncia d'un ofensor.

2)La presncia d'una persona o un objecte que representin un objectiu apro-

piat.

3)L'absncia de guardians capaos de prevenir les infraccions, ja siguin poli-

cies, ciutadans o b altres mitjans.

Augment de la delinqncia

Els canvis en les activitats rutinries dels ciutadans que s'han produt amb el desenvolu-pament de la vida moderna, juntament amb la concurrncia dels tres elements que aca-


20/46


bem d'assenyalar, han determinat un augment de la delinqncia en els darrers vuitantaanys en la major part de pasos del nostre entorn cultural. De fet, aquests canvis s'hanconcretat en una minva dels guardians i un increment d'objectius apropiats: el fet queles persones es desplacin en cotxe per a anar a treballar, que les cases quedin buides du-rant moltes hores al dia, l's dels caixers automtics dels bancs, la mida cada vegada mspetita dels electrodomstics i dels aparells tecnolgics, etc., contribueixen a incrementarles possibilitats de confluncia dels dos primers elements esmentats (ofensor i objecte),juntament amb una presncia menys important del control informal de la comunitat.

Les teories de l'oportunitat i de les activitats rutinries es caracteritzen per la

seva vocaci pragmtica, que ha quedat plasmada en diverses formulacions

orientades a la prevenci del delicte, per la via de reduir les oportunitats, i

d'entre les quals sn exponent els models de la prevenci situacional.

5.2. El renaixement de les variables biolgiques

Des del final de la dcada de 1990, s'ha experimentat un retorn a la presa en

consideraci de variables de naturalesa biolgica per a l'explicaci del delicte.

En aquest sentit, en els darrers anys s'ha dut a terme un nombre important

d'investigacions sobre la presncia d'elements biolgics en la conducta delic-

tiva, i tant les principals revistes cientfiques com els manuals d'aquesta disci-

plina s'han fet ress dels nous desenvolupaments i investigacions. No obstant

aix, s cert que durant anys les investigacions efectuades en aquesta lnia

van ser ms aviat escasses i poc valorades, fonamentalment, a causa de la re-

laci que s'havia establert entre aquestes tesis i determinats abusos perpetrats

en algunes etapes histriques. El retorn d'aquestes investigacions, que convi-

uen actualment amb les de carcter sociolgic que durant anys van gaudir

d'un predomini clar en l'explicaci del delicte, pot ser explicat pels argumentssegents:

1)Les teories d'orientaci sociolgica no han estat capaces d'explicar satis-

factriament les diferncies individuals en l'mbit de la criminalitat. s a dir,

els motius pels quals individus que es veuen sotmesos a ambients molt simi-

lars es comporten d'una manera tan diferent, o b individus que s'eduquen

en ambients crimingens no delinqueixen, mentre que altres que ho fan en

ambients de risc ambiental mnim s delinqueixen.

2)En les darreres dcades del segle XXs'han produt avenos decisius tant enel coneixement biolgic dels ssers vius i de l'sser hum com en tcniques

d'investigaci. Aix, l'estudi de neurotransmissors, del sistema nervis o del

ritme cardac sn alguns dels camps que s'han relacionat amb la criminalitat.

3)En l'mbit concret de la investigaci criminolgica, alguns desenvolupa-

ments apunten a diferncies de carcter biolgic en la criminalitat que han

comportat que es plantegi l'existncia d'una certa continutat en el comporta-

ment antisocial, des de la infncia fins a l'edat adulta, cosa que suggereix la

possibilitat que factors de naturalesa biolgica i hereditria desenvolupessin

algun paper en l'etiologia de la criminalitat.


21/46


4)S'ha establert que les tendncies delictives queden fixades molt aviat en la

vida de les persones. En aquest sentit s difcil trobar subjectes que, de cop i

volta, comencin a delinquir a edats avanades si no han mostrat problemes

d'aquesta mena en la infncia.

5)En els darrers anys s'han defensat models etiolgics en criminologia de caireintegrador, capaos d'incloure variables de diverses disciplines, entre les quals

hi ha la biologia.

Des del punt de vista de l'experimentaci emprica, disposem d'un cos

d'evidncia important que suggereix que factors gentics i biolgics interve-

nen en la criminalitat i en el delicte. Estudis sobre bessons, sobre bessons se-

parats, sobre nens adoptats, sobre nivells de serotonina i altres neurotransmis-

sors o b enzims que afecten aquests nivells, sobre ritme cardac, nivells baixos

en l'activitat fisiolgica del sistema nervis o una activitat lenta de les ones

cerebrals tal com es reflecteix en un encefalograma, suggereixen que factors

biolgics i gentics es correlacionen amb una srie de comportaments agres-

sius, delictius i antisocials i que podrien resultar importants per a explicar-los.

A continuaci, revisarem algunes de les aportacions ms rellevants que deriven

d'investigacions de caire biolgic. Cal, en tot cas, assenyalar que l'exposici s

succinta, tant en l'enumeraci de les diferents perspectives com amb relaci

als continguts i als resultats assolits per cadascuna d'elles:

1) La influncia de l'herncia. Els tres tipus d'investigacions que han intentatconixer la influncia de l'herncia gentica sobre la criminalitat han estat els

estudis amb famlies de delinqents, els estudis de bessons i els estudis de fills

adoptius. Tots ells pretenen delimitar i quantificar la influncia que l'herncia,

d'una banda, i l'ambient de criana, de l'altra, tenen sobre la conducta delic-

tiva.

Els estudis sobre famlies de delinqents es basen en el pressupsit cert que

els familiars en primer grau avis, pares i fills comparteixen una proporci

de la seva dotaci gentica. Des d'aquesta premissa s'han analitzat mostres de

delinqents i de no-delinqents amb relaci als seus respectius familiars, pertal de comprovar si els delinqents tenen o no una major proporci de fami-

liars que tamb delinqueixen que no pas els no-delinqents. Alguns estudis

desenvolupats al final del segle XXhan posat de manifest l'existncia de fortes

connexions intergeneracionals de tret psicpata i de les taxes de delinqncia

entre els delinqents i els seus familiars. Tanmateix, d'aquests resultats no es

pot concloure un predomini dels factors gentics, ja que tamb cal considerar

la possible influncia de l'ambient que rodeja les branques familiars.

En el cas dels estudis sobre bessons, es comparen casos de parelles de bessons

monozigtics (genticament idntics ja que procedeixen d'un nic vul fe-

cundat) i dizigtics (no idntics) i s'observa quines parelles de germans han

seguit comportaments similars, ja que s'assumeix que l'educaci que han rebut


22/46


s molt semblant. Els percentatges de concordana delictiva dels bessons mo-

nozigtics han estat, en els estudis de bessons efectuats, superiors a les coin-

cidncies dels dizigtics. Aquests resultats, per b que molt reveladors, tamb

han estat objecte de crtiques basades, fonamentalment, en la consideraci

que els bessons monozigtics, atesa la seva semblana fsica ms gran, tamb

tindrien ms probabilitat de ser tractats igual, de manera que el pes suposatde l'herncia gentica seria matisat pel procs similar de socialitzaci experi-

mentat.

D'altra banda, els estudis amb nens adoptats analitzen el comportament

d'individus que poc desprs de nixer sn donats en adopci. El plantejament

d'aquests estudis s que si hi ha influncies biolgiques, llavors s'hauria de tro-

bar una correlaci entre el comportament delictiu dels pares biolgics i el dels

fills, independentment de l'eventual comportament delictiu dels pares adop-

tius. El treball elaborat per Mednick, Hutchings i altres (1977), a partir d'una

poblaci de 1.145 casos d'individus danesos donats en adopci, va aportar al-

guns resultats importants. Aix, es va trobar una correlaci entre el comporta-

ment delictiu del pare biolgic i el del fill donat en adopci molt ms impor-

tant que la correlaci existent amb el comportament delictiu del pare adoptiu.

Aquests resultats, confirmats en estudis desenvolupats posteriorment, impli-

quen certes predisposicions biolgiques en l'etiologia de, com a mnim, algu-

nes formes de comportament criminal.

Tanmateix, aquestes investigacions han de ser rebudes amb cautela, ja que no

es pot interpretar ni com a evidncia d'una influncia directa dels factors bi-olgics ni com a evidncia que les variables biolgiques tinguin un pes supe-

rior a les ambientals.

De fet, com posen de manifest Stangeland, Garrido i Redondo, la de-

linqncia no s'hereta; all que s'hereta sn determinades caractersti-

ques de personalitat (com la impulsivitat) que dificulten que una per-

sona se socialitzi degudament.

2) La neurofisiologia. El descobriment de l'electroencefalgraf (EEG), aparell

que permet el registre grfic de l'activitat elctrica del cervell, ha potenciat

una srie d'investigacions cientfiques que permeten mostrar una correlaci

clara entre determinades irregularitats o disfuncions cerebrals i la conducta

humana.

3) Sistema nervis autnom. Alguns estudis, que parteixen dels treballs

d'Eysenck, assenyalen que el funcionament del sistema nervis autnom pot

predisposar la persona a un comportament antisocial i, de vegades tamb de-

lictiu, atesa la importncia que aquest sistema t en el procs de socialitzaci.

Aplicacions de l'EEG

S'han desenvolupat investiga-cions que apunten que algunsdels crims violents que es co-meten sense motiu aparentresponen a anomalies cere-brals greus que detecta nomsl'EEG per que passen desaper-cebudes en un examen clnic.


23/46


Sembla que hi ha dues lnies que permeten explicar la ra per la qual la baixa

activitat del sistema nervis autnom actua com a factor de risc per a la de-

linqncia. D'una banda, s'assenyala que una baixa activitat del sistema s un

marcador que el subjecte, en la seva psicologia, no sent amb intensitat la por.

L'absncia de por facilitaria la violncia i la conducta antisocial, a banda que

constitueix alhora un factor que dificulta l'aprenentatge de les normes, per lamanca de por al cstig i als efectes d'una nova transgressi. D'una altra banda,

se sost tamb que la baixa activaci representa un estat fisiolgic desplaent,

motiu que podria fer que determinats subjectes duguessin a terme activitats

antisocials i delinquissin per tal d'estimular i incrementar el nivell d'activaci

del seu sistema nervis.

4) Endocrinologia. Diverses investigacions s'han dirigit a associar el compor-

tament hum, en general, i el criminal, en particular, a processos hormonals

o endocrins patolgics, s a dir, a determinades disfuncions (hiperfuncions o

hipofuncions) de les glndules de secreci interna (hormones). S'obre pas aix

a la idea de l'individu com a sser qumic, de manera que un desajust o dese-

quilibri significatiu en la balana qumica o hormonal de l'individu pot expli-

car trastorns en la seva conducta i en la seva personalitat. En els darrers anys,

i a propsit de la delinqncia agressiva i sexual, han proliferat investigacions

orientades a demostrar algun tipus de relaci entre els nivells de testosterona

i la conducta criminal masculina. Tamb s'han ests els tractaments clnics

d'homes delinqents sexuals per mitj del subministrament de drogues que

redueixen els nivells de testosterona.

Per b que no resulta possible l'elaboraci d'una teoria de la criminalitat

de base exclusivament endocrinolgica cal destacar l'aportaci impor-

tant al coneixement de la influncia de l'activitat hormonal en el tem-

perament i el carcter de l'individu.

Per acabar, com a valoraci de les posicions biolgiques, cal assenyalar que

aquestes investigacions han rebut moltes consideracions crtiques, algunes de

les quals producte, malauradament, d'una mala interpretaci o d'una simplifi-

caci dels resultats assolits. Resulta indiscutible l'aportaci important que ofe-

reixen aquestes perspectives al coneixement de la delinqncia, que treballen

amb variables mesurables i ms senzilles de controlar que les de caire sociol-

gic. Les teories biolgiques, conscients, tal vegada, de les seves limitacions,

no han prets ms que determinar les variables de naturalesa biolgica que

s'identifiquen com a factors concurrents o de risc, i que comparteixen escenari

amb altres factors de carcter psicolgic o social.


24/46


5.3. Enfocaments psicolgics en la criminologia contempornia

Les teories psicolgiques tenen certa tradici en la criminologia i, certament,

en els darrers anys, la seva influncia en l'estudi del delicte ha estat fora relle-

vant. Aquestes teories engloben un conjunt de models terics que expliquen el

comportament delictiu en funci de determinats processos psquics normalso patolgics. L'atenci s'ha centrat fonamentalment en algunes variables tra-

dicionals de la psicologia que es podrien correlacionar amb la criminalitat i

el delicte, com ara la intelligncia, la hiperactivitat, la impulsivitat, el tempe-

rament, la personalitat, la moralitat, la psicopatia i les habilitats socials. Per

juntament amb la psicologia tamb la psiquiatria i la psicoanlisi han de ser

incloses en aquest conjunt de models terics.

A la psiquiatria li correspon delimitar el concepte de malaltiao trastorn mental

i formular la correlaci entre determinades categories patolgiques i les ma-

nifestacions delictives concretes. D'altra banda, la psicoanlisi concep el crim

com un comportament funcional simblic, que s expressi de conflictes ps-

quics profunds, de desequilibris que noms es poden desvetllar introspectiva-

ment endinsant-se en l'inconscient de l'individu.

5.3.1. Models psicologicistes

D'entre els diversos models elaborats per la psicologia, gaudeixen d'una re-

llevncia especial les teories d'Eysenck i de Jeffery amb referncies bsiques a

la noci depersonalitat. Segons Eysenck els problemes de personalitat tenenl'origen en factors hereditaris. L'infant associa el cstig a les conductes prohi-

bides i aix desenvolupa a poc a poc una conscincia o reacci condicionada

de por i ansietat davant de comportaments semblants en el futur. Tanmateix,

alguns individus pateixen un defecte psicolgic que consisteix en la manca

de conscincia o en l'escassa capacitat de provocar aquest tipus de reaccions.

Aquest defecte sol anar acompanyat, afirma Eysenck, atenent a la seva expe-

rincia clnica, de temperaments extravertits, freqents en neurtics i psic-

pates criminals.

D'altra banda, la intelligncia s un dels factors tradicionals de l'anlisi crimi-nolgica. La pregunta sobre si els delinqents sn menys intelligents que el

no-delinqents ha estat permanentment present en la recerca criminolgica

des del segle XIX, quan els primers criminlegs van analitzar aquest factor i el

van vincular, en el cas de Lombroso, a l'atavisme biolgic. La connexi entre la

intelligncia i la delinqncia ha estat formulada des de la perspectiva que les

baixes habilitats intellectuals d'un individu generen dificultats acadmiques

a l'escola, dificultats de relaci amb altres persones (amb la famlia, amics, a la

feina, etc.), i tamb un retard en el desenvolupament de processos cognitius

superiors com el raonament moral, empatia, resoluci de problemes interper-

sonals, etc.


25/46


L'inters de la criminologia per la influncia de la intelligncia en la crimina-

litat ha fet que la conceptualitzs des d'una perspectiva mplia com a conjunt

d'habilitats de pensament, sense limitar-la als resultats dels tests de mesura

del coeficient intellectual, incloent-hi per tant formes d'intelligncia social,

intrapersonal i emocional.

5.3.2. La psiquiatria

La psiquiatria s la branca de la medicina que s'ocupa de l'individu psquica-

ment malalt. En conseqncia, tendeix a oferir una perspectiva clnica i a con-

siderar la conducta delictiva com l'expressi d'un trastorn de la personalitat,

patolgic. En aquest mbit, la investigaci emprica ha intentat discernir si

les persones amb malalties o trastorns psiquitrics cometen delictes de forma

desproporcionada, i si entre les persones que cometen delictes hi ha una des-

proporci de malalties o trastorns psiquitrics. Les investigacions efectuades

des de la psicopatologia i la psiquiatria han mostrat que el delinqent psictic

representa un percentatge molt redut en el total de la poblaci criminal, molt

inferior del que es podria pensar, ja que la majoria dels infractors sn normals

des del punt de vista psquic. Atenent a aquests resultats sembla adequat con-

siderar que el problema consisteix, no tant en el fet que determinades perso-

nalitats estiguin mal estructurades o inadaptades, sin en el fet que estiguin

ben disposades i adaptades a la vida i als valors criminals.

Un dels mbits fonamentals d'estudi de la psiquiatria criminal s el de la per-

sonalitat psicoptica. En la tasca d'estudiar i verificar les possibles connexi-ons entre anomalies o trastorns psquics i crim, la psicopatia ha ocupat un

lloc molt rellevant, malgrat que la seva delimitaci no comporti consens. A

aix contribueix el nombre i la heterogenetat de les personalitats psicopti-

ques, l'etiologia molt diversa que s'atribueix a aquests quadres clnics i els trets

de la personalitat descrits en cada cas. Segons Hare la psicopatia s una sn-

drome composta per diversos smptomes interrelacionats entre ells. Es tracta

d'individus amb un atractiu enorme i amb grans habilitats camaleniques, la

principal caracterstica dels quals s la falta de conscincia. Hare els caracte-

ritza com a subjectes egocntrics, narcisistes, amb una concepci extraordin-

ria d'ells mateixos, mancats de remordiment o de sentiment de culpabilitat,i tamb d'empatia, mentiders, manipuladors i donats a l'engany. Tanmateix,

resulta encara problemtica la determinaci de l'existncia d'un condiciona-

ment biolgic de la psicopatia. A ms, les investigacions empriques destina-

des a comprovar la relaci entre psicopatia i criminalitat ofereixen resultats

equvocs que donen peu a tota mena d'interpretacions.

5.3.3. La psicoanlisi

La teoria psicoanaltica t una rellevncia criminolgica particular i propug-

na una anlisi introspectiva per a desvetllar les motivacions ocultes del de-

linqent. El marc psicopatolgic s'enquadra en conflictes infantils, que es ma-

nifesten en la vida adulta mitjanant processos inconscients. Per aix, des


26/46


d'aquesta perspectiva, l'nic mtode que permet captar la dinmica i el signi-

ficat simblic del comportament hum s l'introspectiu. El conflicte mental,

la repressi i el delicte com a resposta simblica sn per a la psicoanlisi els

tres graons d'un procs dinmic: el conflicte mental reprimeix en l'inconscient

els impulsos i els complexos de l'individu, els quals tracten d'aflorar al mn

conscient vencent l'obstacle del censor que els ret all, de manera que tots elsactes humans, inclosos els delictius, sn respostes substitutives o simbliques

que directament o indirectament expressen la realitat de l'inconscient.

Psicoanalistes

Sigmund Freud (1856-1939), neurleg i psiquiatre viens, representa el pensament psico-analtic ortodox. Entre els psicoanalistes postfreudians heterodoxos destaquen A. Adler(1870-1937), C. G. Jung (1870-1961) i E. Fromm (1900-1980).

5.4. Els models sociolgics

La sociologia criminal moderna considera el fet delictiu com un fenomen so-

cial. Bona part de l'xit dels models sociolgics consisteix en la utilitat prctica

de la informaci que subministren amb finalitats politicocriminals. La socio-

logia criminal contempornia t un doble entroncament:

El nord-americ, que s'identifica amb l'escola de Chicago, de la qual han

sorgit diversos esquemes terics.

L'europeu, que es deu a Durkheim i s de caire academicista.

5.4.1. L'escola de Chicago

Considerada el bressol de la sociologia americana moderna, l'escola de Chicago

es va caracteritzar per l'empirisme i l's de l'observaci directa en totes les

investigacions (de l'observaci dels fets s'indueixen les tesis oportunes) i per

la finalitat prctica a la qual s'orientaven les tesis: un diagnstic fiable sobre

els problemes socials urgents de la realitat nord-americana del moment. La

temtica preferida va ser l'anlisi del desenvolupament urb, la civilitzaci

industrial i, correlativament, la morfologia de la criminalitat en aquest nou

medi. Va atendre l'impacte del canvi social, especialment pronunciat en les

grans ciutats nord-americanes a resultes de la industrialitzaci, immigraci,

conflictes culturals, etc. Es va interessar pels grups i cultures minoritaris, es va

submergir en la gran ciutat, va observar des de dins el mn dels desviats, les

seves formes de vida, i va analitzar els mecanismes d'aprenentatge i transmissi

de les cultures asocials.


27/46


La tesi que defensen els autors de l'escola de Chicago, en particular en

les publicacions de la primera meitat del segle XX, s l'anomenada teo-

ria ecolgica, segons la qual hi ha un parallelisme clar entre el procs

de creaci dels nous centres urbans i la criminalitat urbana. La ciutat

produeix delinqncia. I fins i tot s possible distingir l'existncia dediferents zones o rees molt definides en una ciutat on es concentra la

criminalitat.

Burgess divideix la ciutat en cinc zones concntriques. La zona de l'interior

era el districte central de negocis (zona 1). La zona ms prxima s la "zona

de transici", una rea deteriorada on es poden trobar fbriques, suburbis i el

barri xins (zona 2). Ms enll es troba la tercera zona en la qual habita la gent

corrent treballadora (molts dels quals han escapat de la zona 2). A les zones

4 i 5 es creen cada vegada ms habitatges i llars que ocupen les classes mitja-nes i altes. Segons Burgess la zona de transici era una rea amb mancances

d'integraci greus, a la qual arribaven constantment immigrants de diferents

cultures, i on els nens tenien dividida la lleialtat entre els seus costums de

procedncia i la nova llar.

En la segona meitat del segle XXes van desenvolupar estudis que empraven

nous mtodes d'investigaci i que van permetre l'anlisi de la distribuci es-

pacial del delicte per mitj de models de distncia espacial vctima-delinqent

amb relaci al lloc del crim, mtodes de diferenciaci d'rees de taxa delictiva

alta-baixa, etc.

Tamb es van desenvolupar estudis ecolgics orientats a la prevenci del de-

licte mitjanant el disseny arquitectnic urb. En aquest sentit, destaca l'obra

de Newman en la qual s'afirma que el disseny urb i arquitectnic afavoreix el

crim, b perqu permet l'accs fcil d'estranys, b perqu els mateixos residents

o la policia tenen possibilitats limitades de vigilncia i observaci de les rees

pbliques adjacents (situaci dels balcons i finestres, extensi de la zona, etc).

En canvi, certs elements fsics al voltant de les rees pbliques poden infondre

en els residents un sentiment de comunitat, de territorialitat, que els autores-

ponsabilitza progressivament en la defensa del seu hbitat davant el delicte.

5.4.2. Teories estructural-funcionalistes

Els principals representants d'aquestes teories sn Durkheim i Merton. Els seus

postulats sorgeixen en el context d'unes economies vertiginosament industri-

alitzades i de canvis socials profunds, amb els consegents debilitament i crisi

dels models, les normes i les pautes de conducta de les societats.

Els postulats d'aquests teories que tenen ms transcendncia criminolgicasn:


28/46


La normalitat del crim: el delicte no t l'origen en cap patologia indivi-

dual ni social, sin en el funcionament normal i regular de l'ordre social.

En aquest sentit, els autors entenen que el delicte apareix inevitablement

unit al desenvolupament del sistema social i a fenmens normals de la

vida quotidiana.

La funcionalitat del crim: el delicte no s un fet necessriament nociu

per a la societat, sin, ben al contrari, funcional pel que fa a l'estabilitat

i al canvi social.

Enfront de les concepcions tradicionals, la tesi de Durkheim comporta

admetre que el delicte s un comportament normal (no patolgic), que

es produeix en qualsevol estrat de la pirmide social i en qualsevol mo-

del de societat i derivat, no d'anomalies de l'individu ni de la desorga-

nitzaci social, sin de les estructures i els fenmens quotidians en elsi d'un ordre social.

Inters particular t, en el pensament de Durkheim, el concepte d'anomia.

L'anomia expressa la crisi, la prdua d'efectivitat i l'ensorrament de les normes

i els valors vigents en una societat, com a conseqncia del desenvolupament

econmic rpid i accelerat i dels canvis socials profunds que debiliten la cons-

cincia collectiva. La teoria de l'anomia de Durkheim va ser assumida i reela-

borada per la sociologia nord-americana i, fonamentalment, per R. Merton.

Segons Merton, l'anomia no s noms una crisi de valors per ra de determi-

nades circumstncies socials sin, fonamentalment, l'expressi del buit que es

produeix quan els mitjans socioestructurals existents no serveixen per a satis-

fer les expectatives culturals d'una societat. La teoria de l'anomia mant una

relaci estreta amb la filosofia del somni americ (societat del benestar basada

en l'oportunitat real d'oportunitats) i posa en relleu que aquells a qui la socie-

tat no ofereix camins legals (oportunitats) per a accedir als nivells de benestar

volguts es veuran pressionats molt ms i molt abans que la resta a la comissi

de conductes irregulars per a la consecuci de l'objectiu cobejat.

5.4.3. Les teories de l'aprenentatge social

Bandura, el principal exponent de la teoria de l'aprenentatge social, explica la

conducta humana com una "interacci recproca i contnua entre els determi-

nants cognoscitius, els comportamentals i els ambientals", i subratlla el paper

que desenvolupen les variables socials per a explicar el desenvolupament i la

modificaci de la conducta humana, i tamb la formaci de la personalitat

individual. Les teories de l'aprenentatge social s'integren en l'mbit de teories

psicosociolgiques, per a les quals el delicte s el resultat de les interaccionspsicosocials de l'individu i dels diversos processos de la societat.


29/46


Les teories de l'aprenentatge social parteixen de la idea que el comportament

criminal s'aprn, de la mateixa manera que l'individu aprn tamb altres con-

ductes i activitats lcites, en la interacci amb persones i grups i a partir d'un

procs de comunicaci complex. Aix, l'individu aprn, no sols la conducta

delictiva, sin tamb els valors criminals, les tcniques de comissi i els meca-

nismes subjectius de racionalitzaci o autojustificaci del comportament des-viat.

Aquesta nova perspectiva criminolgica parteix de la constataci que la cri-

minalitat no prov noms de les classes socials menys privilegiades sin que

tamb entre les classes mitjanes i altes hi ha una criminalitat significativa. A

ms, es posa de manifest que molts joves delinqents de classes baixes aban-

donen el comportament criminal quan han assolit la maduresa. I que no tots

els individus de la lower classrebutgen els mitjans i els procediments legtims

d'accs als bns culturals i s'integra en una subcultura criminal.

En les formulacions inicials de la teoria de l'aprenentatge social, E.

H. Sutherland, en la dcada de 1930, va desenvolupar la teoria de

l'associaci diferencialque partia de la hiptesi que el comportament

desviat o delictiu, de la mateixa manera que el comportament normal

o social, s aprs. El delicte, per tant, ni s'hereta ni s'inventa, sin que

s'aprn.

La capacitat i la motivaci necessries per al delicte s'aprenen a partir del con-tacte amb valors, actituds, definicions i pautes de conducta criminals en el

curs de processos de comunicaci normals i de la interacci de l'individu amb

els seus semblants. La part decisiva del procs d'aprenentatge t lloc en el si de

les relacions ms ntimes de l'individu amb els seus familiars. L'aprenentatge

del comportament criminal inclou el de les tcniques de comissi del delicte, i

tamb el de l'orientaci especfica dels mbils, impulsos, actituds i la mateixa

racionalitzaci de la conducta delictiva.

Altres formulacions de les teories de l'aprenentatge social, les constitueixen el

model de la teoria de rolsde Daniel Glaser, la teoria del condicionament

operantd'Akers i la teoria de la neutralitzacide Sykes i Matza.

Glaser defensa que l'aprenentatge de la conducta criminal no t lloc per la

comunicaci o interacci personal, sin per la identificaci. La identificaci de

l'individu amb els delinqents, ja sigui a partir d'una relaci positiva amb els

rols criminals, ja sigui com a reacci negativa davant les forces que s'enfronten

a la criminalitat, facilita aquest aprenentatge. Per a Akers, el comportament

delictiu sorgeix o persisteix depenent del grau d'avantatges o desavantatges

que s'associn a aquest comportament i a altres d'alternatius.


30/46


Finalment, Sykes i Matza consideren que la majoria dels delinqents compar-

teix els valors convencionals de la societat i que el que aprn sn certes tcni-

ques capaces de neutralitzar-los. Per als autors la neutralitzaci comprn pa-

raules i frases que excusen o justifiquen el comportament contrari a la llei,

raons que s'esgrimeixen desprs de cometre una acci illegal per a justificar-se

i minimitzar qualsevol sentiment de culpa del subjecte. Els delinqents raci-onalitzen i autojustifiquen la conducta desviada. Les principals tcniques de

neutralitzaci sn, segons els autors:

L'exclusi de la responsabilitat prpia: els delinqents invoquen una

srie de raons com l'alcohol, les males companyies, etc. per eludir la seva

responsabilitat. Cometen els delictes per causes externes.

La negaci de la illicitud i la nocivitat del comportament: els de-

linqents afirmen que res ni ning ha resultat malms per la seva acci.

La desqualificaci de qui el persegueix i el condemna: en aquest cas,

els delinqents refusen tota autoritat sobre ells dels pares, policies i jutges,

a qui acusen de corruptes que no mereixen cap respecte.

L'apellaci a la suposada inexistncia de vctima d'aquest comporta-

ment: sn delictes que no tenen una vctima concreta, com en el cas de

la venda de drogues, prostituci, etc.

La invocaci a instncies i mbils superiors: s'esgrimeix sovint que lalleialtat als seus amics, banda o grup es troba per damunt de qualsevol

demanda social.

5.4.4. Teories subculturals

Les teories subculturals sorgeixen a la dcada de 1950 als Estats Units com

a resposta al problema que plantejaven determinades minories especialment

actives: minories tniques, poltiques, racials, culturals, etc. Amb l'obra de Co-

hen (1955) aquestes teories es converteixen en una explicaci generalitzadorade la conducta desviada i arriben a adquirir un paper predominat en les teories

de la criminalitat. L'ordre social s ents com un mosaic de grups, subgrups,

fragmentat i conflictiu. Cada grup o subgrup t el seu propi codi de valors

que no sempre coincideix amb els majoritaris i oficials i que intenta fer valer

davant la resta de grups.

Cohen (1955) i Whyte (1943) sostenen que les zones on es concentra la crimi-

nalitat no sn mbits desorganitzats, sense normes ni controls socials, sin es-

pais on estan vigents unes normes diferents de les oficials. Segons Cohen, com

que l'estructura social impedeix al jove de les classes baixes l'accs al benestar

per les vies legals, experimenta un conflicte cultural o estat de frustraci que

determina que s'integri en una subcultura separada de la cultura oficial. Aques-


31/46


ta cultura est proveda d'un sistema de valors propi enfrontat als de l'altra. El

delicte no s, doncs, conseqncia del contagi social o de la desorganitzaci,

sin que s expressi de sistemes normatius (subcultures) els valors dels quals

difereixen dels majoritaris o, fins i tot, s'hi contraposen deliberadament.

Les teories subculturals tamb han estat objecte de crtiques importants. Enaquest sentit, se'ls ha objectat que no justifiquen ni la delinqncia que es

produeix al marge de les subcultures ni els comportaments regulars que tamb

hi tenen lloc.

5.4.5. Teoria de la desigualtat d'oportunitats

Es tracta d'una combinaci de la teoria de l'anomia i de la teoria de l'associaci

diferencial, en la qual tamb intervenen elements de la teoria de la subcultura.

Desenvolupada per Cloward i Ohlin aquesta teoria planteja que l'aprenentatge

del comportament delictiu no es porta a terme d'una manera uniforme i ho-

mognia, sin segons les respectives circumstncies, ocasions i oportunitats

de l'individu i les subcultures a les quals pertany.

Els autors van acceptar que en la societat nord-americana es produa una desi-

gualtat profunda entre diverses classes socials en l'accs d'una manera legtima

a les metes culturalment i socialment acceptades. En resposta a aquesta frus-

traci, els membres dels grups ms deprimits utilitzen mitjans illegtims per

a aconseguir-ho. Tanmateix, els mitjans illegtims tampoc no sn accessibles

per a tothom. Noms en aquells barris on el crim apareix com una cosa estable iinstitucionalitzada, aquest operar com un camp d'aprenentatge per als joves.

5.4.6. Les teories de la frustraci

Agnew sost que hi ha ms tipus de tensi o frustraci a banda de la formu-

laci criminolgica tradicional que distingeix entre aspiracions i xits. En la

seva teoria de la tensi o de la frustraci atorga un mfasi rellevant a les relaci-

ons negatives, els estmuls nocius i els successos vitals estressants. Categoritza

aquesta tensi en tres grans grups, els quals poden produir frustraci fins al

punt de comportar el crim:

El primer gran grup s una tensi experimentada com a resultat d'una

errada en l'assoliment de metes o objectius apreciats.

El segon gran grup de tensi s el resultat del refs o l'eliminaci d'xits

anteriorment assolits. Aquesta tensi es produeix per successos estres-

sants com pot ser una ruptura d'una relaci amorosa intensa durant

l'adolescncia, la malaltia o la mort d'un amic especial, l'acomiadament

de la feina o el trasllat d'escola o barri, etc.

El tercer grup de tensi s el que es produeix per l'exposici a estmuls

nocius. Aix pot derivar d'experincies negatives com ser ridiculitzat per


32/46


companys de classe, una humiliaci pblica important o per experincies

personals traumtiques.

En definitiva, Agnew considera que la situaci de frustraci es produeix

quan la persona no s tractada per la resta com voldria ser tractada. Enaquest context, el comportament desviat o delictiu pot ser una soluci

a la frustraci, que algunes persones utilitzen per a aportar nous est-

muls que substitueixin els que s'han perdut o b per a fugir d'estmuls

negatius.

5.4.7. Teories del control social

Les teories del control social agrupen una srie de models que aborden el pro-

blema de la desviaci criminal des d'una nova perspectiva: si tot individu tel potencial necessari per a violar les lleis i la societat li ofereix nombroses

oportunitats per a fer-ho, per qu molts individus obeeixen les normes i no

delinqueixen? Per a respondre aquesta qesti, la teoria clssica invocaria la

por al cstig. En canvi, els terics del control, d'entre els quals es considera

Hirschi com el seu mxim exponent, sostenen que el factor fonamental no s

el cstig sin els vincles entre el subjecte i la societat. Des d'aquesta perspec-

tiva, s'assenyala que la ra per la qual els individus en general no delinquei-

xen, malgrat tenir una inclinaci ms o menys natural al delicte, s per la por

que tenen a la reacci informal de la seva famlia, dels amics, la possibilitat

de perdre el treball, etc.

L'individu evita el delicte perqu s el primer interessat a mantenir un

comportament conforme a les pautes i les expectatives de la societat.

O dit en altres paraules, un subjecte no respecta les normes quan no li

importen les expectatives que les persones tenen posades en ell o quan

no t cap vincle envers elles.

Segons Hirschi l'arrelament o la vinculaci de l'individu a la societat depnde quatre factors:

1) Attachment: es tracta d'un vincle de carcter afectiu, desenvolupat mit-

janant la interacci ntima i continuada. Constitueix l'afecci i la considera-

ci cap a les persones, en especial, cap a les que integren els grups primaris:

els pares, amics, escola, etc.

2) Commitment: fa referncia al grau d'identificaci i comproms amb els va-

lors convencionals.


33/46


3)Involvement: t en compte la participaci ms gran o ms petita en activi-

tats socials.

4) Belief: representa un vincle de carcter ideolgic que atn a les creences

prpies de l'individu, ja que el desarrelament, la insolidaritat i el buit moral

impedeixen el desenvolupament de valors que actuen com a fre de la conductadesviada.

L'aplicaci d'aquesta teoria representa que millorant l'arrelament social dels jo-

ves (vincle afectiu amb els pares, comproms amb valors prosocials, participa-

ci en activitats prosocials i enfortiment de les creences morals) s'aconseguir

una reducci del comportament delictiu dels joves.

En definitiva, doncs, com ms elevat sigui el vincle, ms importncia es

donar a les expectatives i ms difcil ser que el jove delinqueixi.

A banda dels postulats de Hirschi tamb destaquen en aquest context les ide-

es de Reckless enunciades en l'anomenada teoria de la contenci. Segons

l'autor, l'individu es veu sotms a una srie de mecanismes de pressi que

l'impelleixen cap a la conducta desviada. Tanmateix, l'individu tamb dispo-

sa d'uns mecanismes interns (la solidesa de la personalitat individual, un bon

autoconcepte, un alt grau de tolerncia a la frustaci) i externs (la coacci nor-

mativa que exerceix la societat i els diversos grups socials) que equilibren les

pressions crimingenes. Segons Reckless el comportament criminal es produ-eix quan fallen, per debilitat o per inexistncia, aquests mecanismes interns

o externs de contenci, que allen l'individu de les forces crimingenes i per-

meten que en neutralitzi les pressions, els impulsos o les influncies.

5.5. Les teories de la criminalitzaci o del conflicte social

En contrast amb les teories tradicionals de la criminalitat, a mitjan segle XX, va

sorgir un nou corrent ideolgic parcialment influenciat per les idees del mar-

xisme que va introduir una visi crtica i complexa sobre el fenomen criminal.

Les teories del conflicte pressuposen que a la societat hi ha una pluralitat de

grups i subgrups que discrepen en les seves pautes valoratives. El conflicte, i

no el consens o la integraci normativa, s el que garanteix el manteniment

del sistema i promou els canvis necessaris per al desenvolupament dinmic i

l'estabilitat. El conflicte s funcional quan contribueix a un canvi social posi-

tiu. En aquest sentit el delicte es considera expressi dels conflictes que hi ha

a la societat i sorgeix com a reacci contra el repartiment desigual i injust del

poder i la riquesa en la societat.

Vegeu tamb

Les teories del control han es-tat recentment revisades. Gott-fredson i el mateix Hirschi for-mulen una nova versi de lesteories del control, que co-mentarem en el subapartat5.6, dedicat a les teories inte-gradores.


34/46


Aquestes teories parteixen de la premissa que les normes i la seva aplicaci no

constitueixen una realitat objectiva i neutral, sin que configuren una forma

de control culturalment i socialment determinat. En aquest mbit farem re-

ferncia a dues teories: les de l'etiquetatge o labelingi la criminologia crtica.

Tot i la importncia d'aquestes investigacions, resulta difcil verificar-ne emp-ricament els postulats. De fet, les investigacions efectuades no han estat con-

cloents amb relaci a les seves proposicions ms significatives: el comporta-

ment discriminatori de la justcia penal, l'evoluci histrica d'aquesta justcia

d'acord amb els interessos de les classes dominants i el procs de criminalitza-

ci de les classes socials explotades.

5.5.1. El labeling approach

El principal inters de les teories de l'etiquetatge o labeling approach, que sor-

geixen en la dcada de 1970 als EUA, consisteix a estudiar el procs d'atribuci

de definicions negatives, s a dir, l'acci d'etiquetatge, els mecanismes del con-

trol social que aconsegueixen l'etiquetatge, els processos d'estigmatitzaci i

d'exclusi dels delinqents. Aquestes teories se centren a explicar els processos

de criminalitzaci, les carreres criminals i la desviaci secundria.

Desviacions primria i secundria

La desviaci primria correspon a la primera acci delictiva d'un subjecte, que pot tenircom a finalitat resoldre alguna necessitat, per exemple econmica, o produir-se per aacomodar la seva conducta a les expectatives d'un grup subcultural determinat (com, per

exemple, certes formes de violncia juvenil).

La desviaci secundria es refereix a la repetici dels actes delictius, especialment a partirde l'associaci forada de l'individu amb altres subjectes delinqents com a resultat de laseva detenci, del seu processament i del seu empresonament. La reacci social enfront dela conducta desviada aconsegueix una transformaci de la identitat individual, assignantun nou rol o estatus al subjecte, que produeix un efecte d'estigmatitzaci de la persona.

Malgrat que generalment es parla del labeling approachcom una nica teoria,

en realitat presenta diferents matisos segons els autors que han treballat en el

seu si. Les teories que recullen l'herncia marxista i tamb teories feministes

es poden inscriure en aquest mbit. Tanmateix, all que comparteixen les di-

ferents posicions s considerar el crim com a subproducte del control social.

La delinqncia, els delinqents, noms existeixen en la mesura que els me-

canismes de control establerts els defineixen com a tals.Delictei reacci social

sn termes interdependents, recprocs i inseparables. L'individu es converteix

en delinqent no perqu hagi dut a terme una conducta negativa, sin perqu

determinades institucions (policia, judicatura, etc.) l'han etiquetat com a tal, i

ha acabat assumint l'estatus criminal que les agncies del control distribueixen

d'una manera selectiva i discriminatria.

Per aix diem que les teories de l'etiquetatge no sn teories de la criminalitat

sin de la criminalitzaci, que s'allunyen del paradigma etiolgic convencio-nal. s a dir, a les teories del labelingno els interessen les causes de la desvia-

ci, sin els processos de criminalitzaci, i sostenen que s el control social el


35/46


que crea criminalitat. Per aix, l'inters de la investigaci es desplaa des del

desviat o des del delinqent cap als que el defineixen com a tal, i s'analitzen

fonamentalment els mecanismes i el funcionament del control social, i no els

dficits i les mancances de l'individu. Des d'aquesta perspectiva, la reacci so-

cial, la pena, no solament s injusta sin irracional i crimingena. En lloc de

fer justcia, prevenir la criminalitat i reinserir el desviat, la pena exacerba elconflicte social, potencia i perpetua la desviaci, i consolida el desviat en el

seu estatus de criminal.

Impacte de les institucions totals

Una de les obres de ms influncia sobre els terics de l'etiquetatge va ser el treballd'Erving Goffman,Internados(1961), en la qual examinava l'impacte de les institucionstotals sobre la vida dels internats. La instituci total s, segons Goffman, un ambientque elimina la distinci entre el treball, el temps lliure i el descans. El ciutad normaldesenvolupa aquestes activitats en diferents mbits i envoltat de persones diferents. Lainstituci total els substitueix tots, imposa la seva cultura prpia i canvia el comporta-ment i la personalitat dels seus interns.

Tot i les crtiques a les quals s'ha vist sotms aquest model, en especial, amb

relaci al seu intent de substituir les teories de la criminalitat per teories de la

criminalitzaci, cal dir que cal reconixer al labeling approachel mrit d'haver

ampliat l'objecte d'investigaci criminolgica. A resultes de l'xit d'aquest en-

focament interaccionista avui ja no es pot estudiar ni comprendre el proble-

ma criminal prescindint de la reacci social, del procs social de definic

mod. 2 criminologia

Documents