mel i sucre

Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

Orta, Orteta i els religiosos de la Trapa FraNCesC CaNuTo

Entrevista amb en Bernadí Company J. alBerT Miró

Per què s’extingueixen les abelles? F. CalaTayuD / e. siMó

Fotos PeP Gayà

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Notícies del Sant Joan C.E. GuilleM serra

Passatemps arNau MoraTiNos

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

mel i sucreJuliol 2012. Núm. 385revista d’in formació general

Editaassociació Mel i sucre sant Joan

Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,

Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2012antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig,sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaumealbert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillemserra, Miquel estelrich, Jaume Gual.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font

CobertaPer la llengua!

Foto de Joan Font.

Contracoberta

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://www.melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

2

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 2

mel i sucre

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

3

� la promotora de la urbanitza-ció del solar de la Matança (entrela carretera de Palma, el carrer desolanda i el passeig de Joan Masi Matas) ha cedit a l’ajuntamentde sant Joan un total de 800metres quadrats. una part (600m²) servirà per ampliar la carrete-ra de Palma a l’entrada del poblei l’altra per fer una zona verda a lapunta que pega al carrer desolanda. sembla que aquestazona verda ajudarà a millorar lavisibilitat i la connexió entre elcarrer de solanda i la carretera dePalma. s’ha de recordar tambéque aquell cantó és el lloc de pasper a tots els alumnes de l’escolade son Juny.

a canvi de la cessió, l’ajun -tament va incloure l’ús intensiudel solar a les noves Normes sub-sidiàries que es varen aprovarprovisionalment en el mateix pleen què s’acordà acceptar la ces-sió. la zona queda com de tipus“a”, amb la possibilitat de cons-truir un habitatge per cada 41 m²de superfície edificable. Cosa quea les noves normes queda ampliata bastants més metres mínims desuperfície mínima.

l’any 2007, l’ajuntament vadenegar la concessió de la llicèn-cia que havia sol·licitat es Pagos(la promotora) per a l’edificacióde 77 habitatges. aquella vapresen tar recurs als jutjats i l’haguanyat, de manera que ara

l’ajuntament no té més remei queconcedir la llicència. la densitatdels habitatges que es volen fer noestà d’acord amb les normes ac -tuals, però sí amb les que regienen el moment que es va sol·licitarla llicència. si no es concedíss’hauria d’indemnitzar, cosa quesupera de molt les possibilitatseconòmiques de l’ajuntament.

l’acord es va aprovar amb elsvots a favor de la majoria degovern (PP i axsJ), l’abstenciódel PsiB-Psoe i l’oposició deCxi.

� s’han aprovat provisionalmentles noves Normes subsidiàries desant Joan. aquesta norma bàsicade qualsevol municipi s’ha elabo-rat durant els darrers cinc anys iha rebut aportacions tant dels par-tits polítics com de molts de parti-culars. reemplaça les normes de

1995, que estaven en suspens desde l’any 2007. Perquè entri envigor ha de rebre el vistiplau delConsell de Mallorca, cosa ques’espera que pugui passar dins eltermini de mig any.

es pretenia que les Normess’aprovassin per unanimitat, peròa darrera hora el grup Cxi va can-viar el vot favorable que tenienprevist per l’abstenció, a causa dela precipitació amb què s’havienfet les modificacions arran delconveni amb la promotora de saMatança. els altres tres grups (PP,axsJ i PsiB-Psoe) hi votaren afavor.

Podeu veure les Normes alweb municipal: http://www.ajsant

joan.net/documents/cataleg.html.

� l’ajuntament de sant Joan hareduït a la meitat el pressupost defestes per a l’any 2012. s’ha pas-

notícies locals

A Sant Joan, com arreu de Mallorca, també es va llegir el manifest de rebuiga la nova Llei de funció Pública que desterra el català de l’Administracióautonòmica.

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 3

mel i sucre

sat de més de 100.000 euros a55.000. aquesta retallada formapart del Pla d’ajust a què s’hacompromès el nostre ajuntament,com tots els altres, amb l’estatcentral. un resultat visible seranles festes de l’estiu, que hauran deser més modestes que les dels dar-rers temps. una de les partidesque es volia suprimir era la defocs artificials, que costen prop demil euros per minut. els dos par-tits de l’equip de govern, diuenfins i tot, varen decidir consultar-ho a les bases respectives i al finalhi haurà focs.

les festes començaran eldivendres 24 d’agost i acabarandia 29, el dia del patró. inclourancom a mínim revetla, Fosca Prix,correfoc, una berbena, moby -lettada, futbolet, encalçaborinos idimonis. És possible que hi hagialtres actes, encara pendents deconfirmar. Diuen que l’estalvis’aconseguirà, en part, amb lareducció de dies i aprofitant

alguns actes que organitzen altresinstitucions, com el Consell deMallorca.

� el dimarts 17 de juliol es vaaprovar la modificació de la lleide la funció pública al Parlamentde les illes Balears, amb els votsdel PP i l’oposició de tots els al -tres grups. a la plaça del Centre,a sant Joan, com a tots els poblesde Mallorca, es va llegir un mani-fest en contra d’aquesta modifica-ció. la llei de la funció públicamodifica la llei de normalitzaciólingüística i permet als funciona-ris treballar a la nostra comunitatsense conèixer la nostra llengua.ens podem demanar on quedaràel nostre dret a ser atesos en lanostra llengua i la protecció quees mereix la llengua pròpia, tanmalmesa.

� s’ha començat a fer servir lareformada plaça de la Constitu -ció. està acabada fins al nivell

zero (les instal·lacions elèctriquesi de pluvials, les garangoles delsarbres i d’uns brolladors, la pistade petanca, el paviment de la pistapoliesportiva i dels voltants i elspeus de les faroles). Falta sembrarels arbres, posar els llums iinstal·lar els bancs. s’ha impeditel trànsit als trams dels carrers delCamp i dels Molins, en dret de laplaça. Quan es tengui el final d’o-bra s’hi tornarà traslladar el mer-cat dels dijous, ara situat al carrermestre Mas.

� Ja es disputen a la renovadaplaça de la Constitució els partitsdel tradicional torneig de futboletque s’organitza cada any ambmotiu de les festes de l’estiu. Hiparticipen un total de vuit forma-cions: amateurs, Berros, DrinkTeam, Força Potenta, FullTimer’s, Jovenets, la Joventut iMagic. els partits es juguen elsdilluns, els dimarts i els dimecres.Podeu veure els resultats i lesclassificacions a http://www.face-

book.com/TorneigEstiuSantJoan.

� la Penya Motorista ha suspèsles Beneïdes de sant Cristòfol i elsopar de Burballes, que s’hauriend’haver celebrat el dia 15 dejuliol. les raons que han donat elsorganitzadors són “la conflictivasituació conjuntural de les rela-cions amb l’ajuntament de santJoan com un dels principals patro-cinadors i el dubte que les obresde remodelació de la Plaça de la

4

OFICINA 0041

c/ de Palma, 16

Sant Joan

Tel.:

971 858 514

971 858 521

Carta al la redacció

amigues i amics:Des de l’Hospital son llatzer vull agrair-vos les vostres mostres

de suport a la recuperació de la meva salut, estau segurs que la mevafamília me passa tots els vostres desitjos. 

a mi em toca, juntament amb un fabulós equip mèdic i la mevafamília, afrontar aquesta situació.

Moltes gràcies.

Catalina Lluïsa Gayà

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 4

mel i sucre

que els regidors de l’axsJ es dei-xen veure més als actes públicsque els seus socis de govern i cri-tiquen la “persecució” que hapatit la Penya Motorista amb laclausura del circuit de motocròs.

� la collita de cereals d’en -guany és desigual. segonsasaJa, l’ordi ha “tengut un boncomportament”, amb 1.400 a1.700 quilos per hectàrea, mentreque el blat i la civada no han fun-cionat tan bé, per les condicionsclimatològiques de l’hivern, queobligaren a endarrerir la sembraen alguns punts. Pel que fa alspreus, es mouen entre 19 i 20 cèn-tims per quilo.

Constitució no estiguin aca -bades”. Feia 58 anys que lesbeneïdes se celebraven ininter-rompudament. aquesta decisiós’em marca dins la “guerra” quemanté la Penya amb l’ajunta -ment, que fa mesos li va fer tancarel circuit de motocròs de Bini -farda. És curiós però, que, i noserveixi de precedent, el dia pre-vist per al sopar, la plaça de laConstitució estava en les condi-cions adequades.

� un grup de descontents del PPcontinuen amb la seva campanyad’oposició al seu cap de files,Joan Magro, batle de sant Joan.Després de l’entrevista que aquest

va concedir al Diario de Ma -

llorca, que vàreu poder llegirtambé en aquesta revista, i en quèes mostrava satisfet del pacte degovern, els seus detractors hancontraatacat. Com és habitual enaquests casos, diuen que la sevaopinió és la de “gran part de ciu-tadans”. el principal retret quefan a en Magro és la “submissió”a l’assemblea per sant Joan, jaque “es fa el que diu aquesta for-mació”. No entenen que hi hagiregidories compartides. Diuenque el partit està “trencat”, ja queno se’ls ha convocat d’ençà de leseleccions, no se’ls ha explicat elmotiu del pacte ni se’ls comuni-quen decisions rellevants. Troben

5

La remodelada plaça de la Constitució va ser inaugurada amb un partit amistós de futbolet.

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 5

� segueixen les activitats delcicle la lluna en Vers que ofe-reixen les cases museu delConsell de Mallorca, entre lesquals hi ha la Casa Museu PareGinard, de sant Joan. Desprésdel teatre i la dansa contemporà-nies (amb In the backyard i Las

Muchas, els dies 13 i 20 de juliol,respectivament), vendran Acorar

i Concert de veïns. Acorar és unmonòleg a càrrec del conegutactor Toni Gomila i, si encara nol’heu vist, no us el podeu perdre:

mel i sucre

dia 3 d’agost a la Casa deCultura. Concert de veïns és unrecital de textos de l’actriu, intèr-pret i també escriptora MariaBauçà, inspirats a partir del textD’una escala qualsevol, deVicent a. estellés. la veu i eltext s’acompanyen amb la músi-ca de dos guitarristes d’excepció,els músics Toni Martorell i Tolollompart. serà el 26 d’agost,també a la Casa de Cultura, isuposam que incloses en el pro-grama de festes patronals.

� el diumenge 22 de juliol hi vahaver una cantada d’havaneres ala plaça de la Constitució, orga-nitzada per l’associació dePersones Majors de sant Joan. Hiva actuar el grup arpellotsHavaneres Band, de sant Jordi, iformava part del Circuit deMúsica Tradicional del Consellde Mallorca.

� la Fundació Kairós ha orga-nitzat un any més l’escola d’estiua sant Joan. l’ajuntament sub-

AGÈNCIA DE SANT JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 52 60 78

6

L’Associació de la Tercera Edat de Sant Joan va organitzar un concert d’havaneres. Si l’any passat varen venir els can-taires de Vilafranca, enguany han vengut els Arpellots, de Sant Jordi.

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 6

mel i sucre

venciona el 40% del cost. elsanys anteriors, participava enl’organització de l’escola peròara ha optat per deixar que l’orga-nitzi Kairós (imposant-li algunescondicions) i assumir una part delcost de la matrícula.

� els concessionaris del serveide piscina municipal, na iolanda ien Jaume, ballen una mica mésamples que els anys anteriors, igràcies a això han pogut instal·laralgunes taules. la paret metàl·licafixa que separava els voltants dela piscina del pati central de la ter-cera edat s’ha suprimit i ara elsdos espais estan units. algunsmembres de la tercera edat hancomentat que “amb el comandantaixò no hauria passat”, de maneraque aquest canvi s’ha d’atribuirals nous aires que bufen per lacasa. Com que l’únic ús que esdonava a aquell pati era el de pàr-quing, ara sembla que està moltmés ben aprofitat.

� els petits robatoris continuenal nostre poble. a can Xisco

7

un altre accident, també senseconseqüències greus, va ser el queva implicar na rosa Ferriol i enTomeu Nicolau “Ferro”. Na rosaestava aturada en una retenció,devers el Port de Manacor, i l’altreli va envestir. el que és curiós ésque dos santjoaners coincidissin enun mateix accident fora poble.

� el solar que ocupava l’anticPunt Verd, a la creu d’en revull,s’ha convertit en aparcament delstreballadors de Novaedat, que fanfeina a la residència de la terceraedat. Crida l’atenció que aparquinallà ja que la residència té unaparcament ben davant que sem-pre sol tenir lloc.

� s’ha posat nom a un nou car-rer de sant Joan. És el “carrer deses roques”, que, fent volta,uneix els carrers del sol i delMirador. Ha agafat el nom delturó que hi ha devora, conegutcom “ses ro ques” o “ses roquesdel Dimoni”.

Batxà, al Mitjà Pla, entraren unslladres i se’n dugueren doblers enmetàl·lic i algunes joies. a en ra -fel alzamora li varen fer salvat-ges 57 sacs d’ordi d’una fincadevora sa Tortuga. en rafel no dusort en aquestes qüestions, ja quel’any passat li feren la mateixaendemesa.

� També els accidents de cotxehan estat freqüents. Na CatalinaJaume, filla d’en Jaume de sonGil i na Cati Jordi, va esclafar elcotxe devers son Costa Nou, unamica passat Meià. el mal gros vaser per al vehicle; per a ella, unpoc de mal a un braç. Na Mariadel Carme Bibiloni “de CanPeremaiol” va sortir de la carrete-ra a baix de la costa de Meià. Toti que el cotxe va fer algunes vol-tes de campana, na Maria delCarme en va sortir il·lesa. Tambéen Josep Bauzà Ferrer, de can Pepdes saig, va espanyar el cotxe,calculant malament el radi d’unarotonda. Ni ell ni els altres ocu-pants del vehicle es varen fer res.

casa museu pare ginard

ACORAR v.tr. I. || 1. Ficar una cosa fins al cor (d’un home o d’un animal). “Ell li va acorar un ganivet” (Mall.). “Veiamsi tendreu bon pic amb so acorar-le hi [la ganiveta al porc]”, Alcover Cont. 408. Diccionari Català-Balear-Valencià

Entrarem al mes d’agost amb Acorar, el dia 3 a les 21.30h i aquest any allargam programació fins a les festes de SantJoan Degollat, en les que us oferim un recital poèticomusical de l’actriu i cantant Maria Bauçà. La coneguda actriu dela sèrie d’IB3 L’anell ens mostrarà la seva faceta de rapsode acompanyada de dos músics de jazz.

Us desitjam un molt bon estiu i esperam compartir amb tots vosaltres aquestes nits a la fresca!

ACTIVITATS DEL MES D’AGOST

Divendres 3 d’agost a les 21.30 hores. Acorar. Després de la representació hi haurà un col·loqui-picnic amb l’actor.Preu: residents de Sant Joan 12€ / no residents 14€. Col·labora: Ajuntament de Sant Joan. Lloc: pati de la Casa decultura de Sant Joan, carrer Bellavista, 13, Sant Joan

Diumenge 26 d’agost a les 20 hores. Concert de veïns. Activitat gratuïta. Col·labora: Ajuntament de Sant Joan. Lloc:Pati de la Casa de cultura de Sant Joan, carrer Bellavista, 13, Sant Joan

Informació i inscripcions: Casa Museu Pare Ginard, c/ Socies, 7. Sant Joan. Telèfon: 971 88 60 14. Correu electrònic: info@fundaciocasamuseu.cat

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 7

mel i sucre

partides que no es corresponien alque se veia per dins el poble, comper exemple les corresponents ala neteja periòdica dels vialsurbans, o també les corresponentsa la gestió administrativa de l’a-juntament amb assessoramentextern (la gestoria), que opinàque s’hauria d’haver eliminatdesprès de la contractació directade personal especialitzat (bàsica-ment el secretari).

Frederic Febrer (Psoe) varecordar que aquest pressuposts’havia d’haver aprovat abans del31 de desembre de 2011: segueixla tendència dels darrers anys deno haver-hi manera d’aprovar elpressupost amb temps i forma. Vaagrair que l’equip de governhagés donat oportunitat de parti-cipar als representants de la opo-sició, i va enumerar algunes parti-des de despesa que el seu partithauria incrementat, equilibrat.loincrementant a la seva vegada elsingressos fent un esforç recapta-dor addicional. els va titllar coma uns pressupostos continuistes, iamb caràcter poc social. Va vati-cinar la seva abstenció fona -mentada en la tardança en presen-tar-los al ple i amb la idea de noser un obstacle pel dia a dia delconsistori. Va reiterar la petició jafeta l’any passat que el properspressupostos siguin aprovats entemps i forma, i va demanar quees publiquin a la web de l’ajun -tament.

Catalina Gayà (axsJ) va con-firmar que efectivament se tracta-va d’uns pressupostos continuïs -tes, ja que el deute d’enrere nojust ha impedit afrontar mésinversions o més despesa entemes socials, si no que a demés

concentrada sobre tot en elsimpostos derivats de temesimmobiliaris, un sector fortamentcastigat per la crisi actual, i per lasequera monetària que pateixenles administracions municipals,que se veu que estan més peladesque l’ajuntament mateix. aixímateix, hi ha algunes partidesd’ingressos que tenen petits aug-ments en relació a altres anys, laqual cosa s’ha aconseguit ambactuacions tan bàsiques i tant dejustícia com revisar quines cons-truccions no pagaven determinatsimpostos, com per exemple el debens immobles, i incloure-les dinsla roda, o també la renovació delscomptadors del servei de prove-ïment d’aigua potable, molts delsquals, havent tornat vells, comp-taven “de menys”. el batle vaacabar la seva exposició recor-dant que moltes partides de des-pesa s’havien reestructurat dins elpressupost, desglossant-les i re-ubicant-les per departaments a fi iefecte d’ajustar-les el màxim a larealitat. Vaig entendre que l’ob-jectiu d’aquestes petites modifi-cacions formals era fer els pressu-post més entenedor i manejableper gent no experta.

Després de quasi 20 min -uts de recital numèric, vatocar el torn d’interven-cions de portaveus.

Francesc Mestre (Cxi) va dirque respectaven el pressupost perque estava fet de l’equip degovern, que és qui sap com està eltema econòmic i financer, peròque trobava que hi havia algunes

Sessió extraordinària de dia 3juliol de 2012

la sessió extraordinària, con-vocada per abordar dos puntsreferits a temes pressupostaris ialtres dos a temes urbanístics, vacomençar puntualment amb l’as-sistència inicial de 8 regidors. elque faltava es va incorporar poctemps després d’haver començat.en primer lloc es va tractar laliquidació dels pressuposts de2011, que va ser “recitat” pelsecretari de la corporació, i quetant sols requeria l’assabentat delsassistents, per seguir amb l’apro-vació inicial del pressupostgeneral de 2012. Poc a poc elnostre ajuntament es va acostant ala normalitat que marca la legisla-ció actual en matèria de confecciódels pressupostos, que s’hauriend’haver tractat abans de començarl’exercici 2012, Durant la legisla-tura passada es va tornar habitualtractar els pressupostos a mitjansde l’exercici en curs, i se veu queaquest costum és mal de desarre-lar. No de bades, el cost de les fes-tes patronals del primer any de lapassada legislatura, no es vapoder aclarir fins quatre anys des-prés. aquest segon punt va serpresentat pel batle, que va anardesgranant les distintes partidesque componen el pressupost per2012, que amb un total aproximatde 1,693,430 eu.

ros són uns pressupostos que,tot i que s’han hagut d’ajustar alstemps que corren, encara superenels de 2011 en uns 16,000 euros,la qual cosa és com a mínim sor-prenent si tenim en compte ques’han hagut d’elaborar ajustant-los a la forta baixada d’ingressos

ajuntamentReflexions municipals

JoaN sasTre JoaN

8

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 8

mel i sucre

ha determinat la necessitat impe-riosa de fer tots els ajustos possi-bles a les partides de despeses pertal de poder afrontar el pagamentdels deutes. Després d’algunesconsideracions sobre les despesesde personal i algunes altres parti-des, també es mostrà d’acord enpublicar els pressupostos a la webde l’ajuntament.

el batle Joan Magro (PP)també va agafar la paraula permatisar alguns aspectes de lesintervencions dels portaveus de laoposició, i també es va mostrard’acord en publicar els pressupos-tos a la web, una vegada aprovats.

Passat el punt a votació, elspressupostos plantejats es varenaprovar per 6 vots a favor (3 PP +3 axsJ) i 3 abstencions (2 Cxi +1 Psoe)

el tercer punt tractava de lacessió de terrenys per un vial izona verda, concentrats al carrerde Palma i a la cantonada del car-rer de solanda i el passeig JoanMas, ocupada actualment per lesrunes de l’antic edifici de sa Ma -tança. els orígens d’aquest temaes remunten a l’any 2007, quanl’empresa propietària va demanaruna llicència d’obres per constru-ir 77 habitatges al solar. l’ajunta -ment va denegar la llicència il’empresa va recórrer la decisiódavant el jutjat, que li va donar laraó, i ara l’ajuntament es troba enla difícil tessitura de no poderaprovar unes Normes subsidià -ries contraries a la sentència del

tribunal si no és que consenti enestar exposat a haver de pagar al’empresa unes indemnitzacionsque no pot ni vol afrontar. Totaixò ha duit a una negociacióentre l’ajuntament i la propietatdel solar, en la que ambdues partshan posat sobre la taula les sevespretensions, i que ha desembocaten aquesta proposta d’acord decessió d’uns 700 m2 de terreny almunicipi per eixamplar la carrete-ra de Palma i la cantonada entreels tres carrers, a canvi que l’ajun-tament no posi objeccions a man-tenir els paràmetres d’edificabili-tat del solar, cosa que per altrabanda està garantida per la sen-tència judicial.

en el torn d’intervencions,Francesc Mestre (Cxi) va expres-sar que no veia el document cor-recte ni en temps ni en forma, isobre tot que el veia com a unahipoteca pels futurs governsmunicipals, a més de considerarque aquesta parcel·la gaudiriad’un tracte preferent en definir ala Normes subsidiàries un formatde zona que no existeix als altresterrenys aturonats del nucli urbà.Va acabar dient que per ell laredacció s’havia feta amb massapresses, i que hauria destinat méstemps a estudiar-ho i a veure pos-sibles pros i contres, per la qualcosa va proposar que no es votésel punt, deixant-lo sobre la taula,per fer-hi un poc més de feina.Frederic Febrer (Psoe) va cons-tatar que aquest projecte repre-

senta l’urbanisme que el consisto-ri vol desterrar de sant Joan ambla modificació de les Normessubsidiàries, ja que planteja laurbanització intensiva del solar,però que vista la sentència queinsta l’ajuntament a donar la lli-cència tal com es va demanar enel seu moment, veu la signaturade l’acord com a un mal menor,encara que constata que distorsio-na l’essència de les Normessubsidiàries tal com s’havienplantejat fins el moment. Tambéva ser de la opinió de d’aplaçar lavotació durant un temps pruden-cial, proposant el proper ple ordi-nari de final de juliol. CatalinaGayà (axsJ) va exposar que esta-ven tractant un tema molt delicat ique entenia la preocupació delsrepresentants de la oposició, queel seu grup compartia, i que plan-tejassin disposar de més tempsper estudiar-lo . No obstant aixòtambé va afirmar que l’aprovaciódel darrer punt de l’ordre del dia,referit a les Normes subsidiàries,anava directament vinculada al’aprovació prèvia d’aquest, i queper això considerava que no espodia depassar fins a final de mes.Va insistir en que aquest era unprojecte que s’havia entrat a l’a-juntament i aprovat 5 anys enrerei que havent-hi la sentència judi-cial favorable a l’empresa, pocacosa pot fer l’ajuntament si no volentrar en la tessitura d’haver d’a-frontar possibles indemnitza-cions, i que aquest document pre-

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU Producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

9

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 9

mel i sucre

dins les noves Normes subsidià -ries. Va agrair també la possibilitatde fer feina directament en aquestplanejament urbanístic tant per ellpersonalment com per tots els ciu-tadans que s’han interessat encol·laborar i que hi han col·la borat.Passat a votació es va aprovar per6 vots a favor (3 PP + 3 axsJ + 1Psoe) i 2 abstencions (Cxi).

acte seguit, el batle va aixecarla sessió. encara es percebia enl’ambient la importància de lesdecisions que s’hi prengueren, enel debat de les quals tots els mem-bres del consistori posaren unesment especial en el respectemutu, a més de fer explícit ungran interès en dissenyar per santJoan el millor futur que poguessinconsensuar. Per jo és una senyaque tots ells i elles estan, en prin-cipi, decidits i decidides a conti-nuar fent vida familiar a santJoan, la qual cosa els predisposa aprendre les decisions importantsamb el màxim consens possible ia desterrar dels seus actes i parau-les qualsevol postura agressiva oprovocativa, com dicten les nor-mes bàsiques de convivènciaentre persones que han conviscutdurant mitja vida, i que segura-ment n’hauran de conviure altramitja dins un poble petit, com ésel nostro, en el qual, i en unmoment donat, segurament ensnecessitarem mútuament perabordar els problemes comunsamb garanties d’èxit. Quina dife-rència amb la passada legislatura!

jada pel batle fent un repas delsdetalls que darrerament s’hanhagut de solucionar d’ençà que esvaren poder estudiar casos con-crets d’edificis inclosos en elCatàleg del Patrimoni, i de coms’han encaminat les al·legacionsque havien presentat diversesempreses locals a l’objecte queels seus edificis no passassin aestar fora d’ordenació, a mes dediversos canvis adoptats sobrevials públics, edificis i instal·la -cions municipals o d’utilitatpública, l’adaptació a la sentènciasobre el solar de “sa matança”, ialtres. en el torn d’intervencions,Francesc Mestre (Cxi) va mani-festar estar d’acord totalment ambles normes i va agrair la oportuni-tat que li havia brindat l’equip degovern de participar en la sevaelaboració, però va dir que eltema tractat en el punt anteriorsobre el solar de “sa matança” liimpedia votar a favor. FredericFebrer (Psoe) va expressar laseva satisfacció d’haver donatuna passa més en aquest camí tanllarg, iniciat el juliol de 2007, perassolir aquesta fita tan importantpel futur urbanístic del poble, almateix temps que va lamentar quedurant el mes de juliol de 2011 elconsistori deixés oberta durantuns quants dies l’encletxa que vapermetre revitalitzar i “re-col·locar” aquest projecte de 77habitatges de “sa matança” queara és objecte de controvèrsia, ique suposa una “taca” no volguda

tén principalment guanyar espaipúblic en una zona del poble que,tractant-se de l’únic accés de l’es-cola de son Juny, suporta durantgran part de l’any el pas de mésde 200 persones dos cops, i avegades tres i quatre cops, al dia.la part negativa, emparada per lasentència judicial, és la possibili-tat de tenir concentrats en aquellsolar habitatges per encabir-hiunes 300 persones, la qual cosasuposaria un augment considera-ble de infraestructures a la zonaper poder dotar de serveis aaquests possibles nous habitants.el batle Joan Magro (PP) tambéva intervenir per insistir en eltema de la sentència judicial queempara les 77 habitatges, i que toti no estar d’acord amb la possibleexecució del projecte, consideraque el document millora la mobi-litat de persones i vehicles a lazona. sobre la possibilitat de dei-xar el punt sobre la taula, explicàque això suposaria retardar l’apro-vació de les noves Normes sub -sidiàries, amb la qual cosa segu-irien regint les de 1995, la qualcosa suposaria una irresponsabili-tat bastant més grossa que signar eldocument acceptant la cessió.

Passat a votació, la propostava ser aprovada per 6 vots a favor(3 PP + 3 axsJ), 2 en contra(Cxi) i 1 abstenció (Psoe),

i finalment, el darrer punt, l’a-provació provisional de les nor-mes subsidiàries i adaptació alPla territorial, que va ser plante-

Tots els productes

per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

10

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 10

mel i sucre

11

renç llull n’era el capatàs, el jor-nal era de quinze pessetes cadas-cun i el dissabte anaven a cobraral quartet de cas sabateró, i deixa-

el turó de son Juny perta -nyia a l’anomenat Campd’en Fiol. el turó compta-

va amb uns devuit mil metres depinar i va ser adquirit pel sindicatagrícola Catòlic i Caixa rural desant Joan.

Durant la Guerra Civil esvaren abolir els sindicats i el nourègim va implantar el sindicatVertical, que aglutinava tots elsgremis.

aleshores, varen ser els matei-xos directors del sindicat i Caixarural que fundaren la Coope -rativa agrícola, que fou la que enva heretar part del patrimoni,comtaules, cadires, prestatges,vitrines per guardar la paperassa iuna caixa forta que pesava unsdos-cents quilos, i també la porcióde pinar del turó de son Juny.

la cooperativa va estar bastantde temps endormiscada pel que faa moviment cooperatiu, fins quealguns directius que formavenpart de la junta de la cooperativa ialguns altres que formaven partdel club de futbol proposaren defer un camp de futbol damunt elturó de son Juny.

Per la segona meitat de ladècada dels anys quaranta esposaren d’acord la cooperativa iel camp de futbol i començarenles obres; encara que la cooperati-va ne tenia la propietat, qui dirigiales obres era la directiva del clubde futbol. i començaren per apla-nar el turó amb aixades ambpunta, gavilans, càvecs i senalles.

Formaven part de l’equip detreball en Guillem Boveta, enrafel de Calicant, en TomeuCliment, en Pep Campins, en PepGuillemó i alguns més. en llo -

converses

amb els

amics

Futbol: el turó de Son Juny (3)aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

ven un duro cadascun per a bene-fici del camp.

al cap de poc temps hi dugue-ren un tractor amb les rodes de

En l’època de la fotografia, la seu social de club era al cafè de cas Sabateró(actual Can Fiol). La foto està feta prop del lloc anomenat can Joanet, al fonses pot veure la porteria i uns pals que aguantaven la reixa que guardava quela pilota no pegàs dins cal veïnat; també s’hi veu el carretet d’en Perdut venentllepolies. El partit enfrontava el Muro i el Sant Joan i entre els santjoanerspodem veure-hi en Miquel Fiol, dret amb camisa blanca i corbata negra, i elsacotats amb camisa retxada, que són: Joan Lligat, Llorenç Llull, MiquelMena, Pep Escolà, Guillem Gayà, Miquel Miqueló, Pep Borràs, GuillemCompany, Andreu Escolanet, Joan Peremates i Toni Climent.

En Francesc Pagès de ses Camiones era qui havia transportat l’equip del SantJoan fins a Llubí per disputar un partit contra els llubiners. Al Sant Joan li fal-tava un jugador i decidiren vestir el xofer per completar l’equip: FrancescMas, Pagfès, Rafael Bauzà, Primater; Joan Bauzà, Lligat; Mateu BarcelóMatas; Guillem Company, Boveta; Guillem Mas, Pagès; Pep Bauzà, Escolà;Guillem Gayà, Escolà; Arnau Company; es metge Mena; Francesc Barcelò,Pirris; i Pep Payeras, Borràs.

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 11

mel i sucre

ferro des dels Calderers, i engan-xat a una arada feien llauradessempre engegant la terra cap abaix. aquest tractor, el conduïa enPep Penya i en Martí Putxo.

Don Joan Julià, més conegutentre els santjoaners per Don JoanMurer, era el director de l’institutde Previsó i també era un delsdirectius més entusiastes del clubde futbol, i els caps de setmanaomplia el cotxe de jugadors i sol-dats a Ciutat i els duia a treballaral camp de futbol. També engan-xava un cilindre al cotxe i vénga afer voltes i més voltes per deixarben aplanat el terreny.

Tot d’una que va haver-hi unredol aplanat ja hi clavaren unaporteria i amb l’ajut de la clarordels fanals d’un cotxe, de vetladaja s’hi feien entrenaments.

Després hi dugueren unavagoneta de la cimentera amb elsseus corresponents rails per tragi-nar el material que desferraven dela part alta cap a trabucar a la partbaixa, fins que quedava pla.

Els vestidors

uns quants metres abans d’a-rribar a l’entrada del camp, a rande la partió de can Calderer, e svaconstruir una caseta amb tresdepartaments: un de més petit perl’àrbitre i dos de més grans perl’equip visitant i per als jugadorsde sant Joan.

També hi havia una cisternaque arreplegava l’aigua de lesdutxes. el dipòsit d’aquestes,l’omplien a poalades.

Prop de les casetes hi havia lataquilla, on es despatxaven elsbitllets per entrar al camp els diesde partit.

a la cantonada o racó de lapart de Consolació quedava unturó amb un desnivell de quatre ocinc metres, on s’havia fet unaespècie d’escalonada que serviade seient dels espectadors. a lapart de can Calderer hi havia un

Quan el camp de Son Juny encara estava en construcció: n’Antoni Picornell,don Joan Julià, en Jaume de Sineu, en Miquel Company, en Pep Campins, enDiez i en Pep Escolà (drets); en Joan Gayà Matas, en Guillem Gayà –Escolà–,en Joan Lligat, en Pujol i en Guillem Company.

12

L’equip del Sant Joan que va jugar contra el Soledat al camp de Son Juny. EnSant Joan Va guanyar 3 a 2 i es va classificar segon de Primera Regional; el pri-mer va ser el Poblense. Els jugadors del Sant Joan eren: Casado, Farina, Homar,Jaume, Lligat, Díez, Escamilla i Toni Picornell.

D’esquerra a dreta, drets: Miquel Fiol, Toni Picornell, Miquel Company,Mateu Gayà, Pep Font, Miquel Gomis, Joan Tonió; acotats: Pep Payeras,Bernadí Gayà, Pep Mas, el de les ulleres no l’hem pogut indentificar, GuillemGayà i Joan Jaume, Perot.

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 12

mel i sucre

terraplè de terra afegida on sem-braren pins que en pocs anys cres-queren molt i aturaven el vent itambé perquè les pilotes que sor-tien desviades no es fessin massaenfora.

els dies de partit, a més detenir algunes pilotes de recanvi,també a cada banda del camp hihavia un encarregat o dos queanaven a cercar les pilotes que esdesviaven i que, a causa del pro-nunciat desnivell, no s’aturavenfins arribar al capdavall.

El penalt d’en Campins

Per la dècada dels anys qua-ranta, la família del sabater Cam -pins, procedents del poble deConsell, varen venir a viure asant Joan i obriren una sabateriaal carrer Major, 100, actualmentcan Mateu des Forn.

el matrimoni Campins teniendues filles i un fill: na Margalida,na Magdalena i en Pep. en PepCampins va jugar de davanteramb el club del sant Joan i una ve - gada li va tocar xutar un penalti.

el va xutar i la pilota li va sortirtan desviada que va anar a sortirprop de l’angle de córner, però perla retxa lateral, de manera que elscontraris hagueren de treure fores.

aquell xut es va fer tan popu-lar que d’aleshores ençà quan unxut surt molt desviat, encara avuidiuen: “això pareix es penalt d’enCampins!”

A mitjan dècada dels anys quaranta, al camp de Son Juny es jugà un partitd’homenatge a en Joan Lligat amb motiu d’una lesió que havia patit. Hipodem veure: Joan Bauzà, de cas mestre Madó; Arnau Company, Mena;Antoni Gayà, Duran; Pep Font, Felet; Joan Bauzà, Lligat; Ernest Miró, de casSecretari; Pep Matas, Pagès; Antoni Bauzà, Gonella; Gabriel Company,Boveta; Arnau Munar, Bronder; Arnau Gayà Matas; Pep Mas Font, Pagès;Guillem Matas, Celador; i Damià Bauzà, Rosa.

Els primers anys que es jugava alcamp de Son Juny, que encara estavaen construcció. A la part esquerra espoden veure les casetes dels vestidors.Els jugadors i directius són: MiquelFiol Nigorra, Antoni Picornell amb elseu fill Climent, Miquel Català, Mi -quel Company –Mena–, Joan MatasMas, Martí Putxo, en Reus, AntoniBauzà Pocoví –Gonella–, TomeuPutxer; Miquel Gayà Font –Escolà–,Joan Jaume Nigorra –Perot–, PepMas –Pagès–, Miquel Gomis –Parric–,i Mateu Gayà Gayà –Mort.

Al camp de Son Juny: Toni Picornell, Climent; Pep Bauzà, Escolà; mateu Gayà,Mort; Miquel Company, Mena; Gaspar Fontirroig, Bovet; Guillem Gayà,Escolà; Miquel Gayà, Escolà; Arnau Gayà Matas; Pep Font, Felet; Pep Payeras,Borràs; i Toni Karmany.

13

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 13

Per mor de la Guerra delFrancès (1808-1814), Ma -llorca i més concretament

la ciutat de Palma, es va convertiren un refugi per a la jerarquiaeclesiàstica espanyola, a més decomerciants, menestrals i intel-lec tuals, procedents sobretot deCatalunya. es calcula que durantaquest període arribaren a passarper Ciutat unes 12.000 personesrefugiades. a més a més, es vahabilitar l’illa de Cabrera com acamp de presoners, arribant aalbergar uns 10.000 soldats encondicions deplorables. el maigdel 1814, una vegada finalitzadala contenda bèl·lica, i amb elretorn de Ferran Vii i de la restau-ració absolutista, es va iniciar elretorn de refugiats a la penínsulaaixí com la repressió i desterra-ment dels liberals.

una de les ordes religioses quees va refugiar a Mallorca, fugintde les tropes napoleòniques, foula dels monjos trapencs, membresde l’orde cistercenc, foragitats delseu monestir de santa susana,d’aragó. l’atzar feu que enstopàssim de morros amb un docu-ment notarial, el qual aporta algu-nes notícies inèdites, les quals

relacionen aquesta orde religiosaamb el poble de sant Joan. el pre-sent article no té altra pretensióque donar a conèixer aquest docu-ment. així mateix hem efectuat unpetit resum de l’estada d’aquestsmonjos a Mallorca, els quals varendeixar la seva petjada al municipid’andratx, concretament a la Vallde sant Josep, coneguda des dellavors com la Trapa.

1. ELS TRAPENCS

els trapencs eren membres del’orde cistercenc de l’estrictaobservança. Té l’origen en lareforma duita a terme, el 1664,per Jean le Bouthiller de rancé,abat de Notre Dame de la Trappe(França). es caracteritzen perl’observança del silenci perpetu,l’abstinència, l’oració i la dedica-ció als treballs agrícoles. arran dela revolució Francesa i del decretde supressió de convents i ordesreligioses, un grup de monjosfran cesos es refugià a santasusana de Maella (aragó), onresidiren fins a la invasió francesa(1810). aleshores es refugiaren ala vall de sant Josep de la Palo -

mera (andratx), en uns terrenysque poc abans havia adquirit elcanonge Pere roig per destinar-los a resguard d’eclesiàstics.l’any següent aconseguirentambé la cessió de la propietatveïna, can Farineta. la comunitattenia vuit preveres i 32 llecs. unavegada establerts començaren lesobres de condicionament del lloc.edificaren el monestir de santaMaria de la Trapa i adaptaren elterreny per a l’agricultura, mitjan-çant la construcció de marjades id’un complex sistema de captaciód’aigua per a consum propi i regde cultius. Durant l’execució deles obres vivien de la caritat delsnuclis de població més propers.l’anomenat frare de pa o almoinerservia d’intermediari i era l’úni ccontacte que tenien amb l’exterior.el 1813, part de la comunitat tornàa Maella, però l’abandonamentdefinitiu de la Trapa no es produífins al desembre de 1820, en quèun reial Decret emès pels liberalssuprimí tots els ordes monàstics.el 1824, els monjos recobraren elsseus béns, però la comunitat aquíera ja molt reduïda i no es tornàrecuperar.1

investigació

Orta, Orteta i els religiosos de la Trapa

FraNCesC CaNuTo Bauçà

mel i sucre

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan

Tel: 971 52 65 33

14

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 14

mel i sucre

2. EL MONESTIR DE SANTAMARIA DE LA TRAPA(ANDRATX)

el 1811 el canonge Pere roigfeu bastir un edifici, el monestirde santa Maria de la Trapa, cons-truït segons criteris d’arquitecturarural. era format per dues granssales, una petita capella i unacuina reduïda, independent i sepa-rada de les altres dependències.l’oratori, dedicat a Nostra senyo -ra de la Purificació, feia 15 m dellargària i 7 m d’amplària. eracobert per volta de canó. a l’inte-rior, només s’hi conservava unaimatge de la Mare de Déu situadaen un nínxol a l’altar. a l’esquer-ra de la construcció, hi havia unpetit pati, tallers de ferreres i fus-ters i magatzems. Només els pre-veres tenien cel·les independents itotes les altres peces -refectori,dormitori i sala d’estudis- erenper fer vida en comú. Per altrabanda, els monjos crearen un sis-tema de captació i proveïmentd’aigua potable mitjançant l’ela-boració de marjades -on el desni-vell del terreny ho afavoria- id’una xarxa de conduccions quederivava cap a un depòsit unificat.altres construccions foren elsestables i el molí de sang, situaten un edifici amb coberta dedoble vessant i de reduïdes di -men sions. Quan la comunitat reli-giosa hagué d’abandonar (1820)la finca, aquesta fou cedida a la

Casa de la Misericòrdia i, en vir-tut de la desamortització deMendizàbal (1835), passà a esseradministrada per la DiputacióProvincial. el març de 1853, sesubhastà i fou adquirida per12.755 pessetes per segismonMorei, que la vengué posterior-ment, a Gabriel ros de laCalatrava, i fou explotada per a lacria i engreix de ramat oví icabrum. s’hi feren un seguit dereformes que convertiren elmonestir en casa de possessió. elsistema d’autoproveïment de lafinca, creat pels monjos, va des-aparèixer a poc a poc i fou substi-tuït per un sistema d’explotacióagrari familiar. Durant el segleXX, fou totalment abandonada,de manera que els edificis tenenun grau de conservació molt defi-cient. el 1980, el GoB i l’associa-ció d’amics de la Trapa, per sub-scripció popular, n’iniciarenl’operació de compra, que estancà el 1993. s’adquiriren 75 hade terreny. Malgrat nombrososproblemes financers, contencio-sos judicials i incendis –el de junyde 1994 fou particularment des-tructor–, el GoB aconseguí que lapropietat fos inclosa dins l’àrea dela serra de Tramuntana de la lleide conservació dels espais natu-rals, amb la categoria d’àreaNatural d’especial interès. aixòha suposat poder disposar del’aju da del programa leader de laComunitat europea. Durantaquests s’ha anat restaurant la

zona per utilitzar-se com a centred’acollida de visitants.2

3. JAUME PIZÀ GIBLE, PRO-PIETARI D’ORTA I ORTETA

Poca cosa sabem d’aquest per-sonatge. Jaume Pizà, fill deFrancesc i de Teresa Gible, eracasat amb dona Manuela Boneo.el 1816 era regidor perpetu del’ajuntament de Ciutat. Tambéera propietari de la possessió des’alqueria d’avall, del termemunicipal de Bunyola. el dia tresde juliol de l’any 1816, JaumePizà feu donació de les seves pro-pietats de sant Joan als frares dela Trapa perquè fundassin unaabadia a Mallorca. les terres queconraven a la Vall de sant Josepd’andratx no eren suficients per ala supervivència d’aquesta comu-nitat monàstica. a conseqüènciad’un reial decret emès el 1820pels liberals s’abolírem totes lesordes monàstiques i els fraresabandonaren Mallorca, semblaque sense haver pres possessoride les terres de sant Joan.

4. TRANSCRIPCIÓ DEL DO -CUMENT

la donació de la possessiód’orta i orteta, per part de JaumePizà fou protocol·litzada pel nota-ri agustí Marcó.3 Vegem a conti-nuació la transcripció parcial deldocument:

“sépase y haga notorio por

supermercat

p r ò x i mCarrer de Petra • 07240 Sant Joan

Tel. 971 52 60 22

15

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 15

mel i sucre

esta pública escritura, como yo,don Jayme Pizà, regidor perpetuode la muy ilustre ciudad dePalma, capital del reyno deMallorca, hijo legítimo y naturalde los nobles señores don Fran -cisco Pizà y Mesquida y doñaTeresa Gible consortes difuntos yvecino de esta ciudad de Palma.Teniendo presente que una seriede casualidades o prodigios quan-do no sean milagros han estado yestán al parecer manifestando ladivina voluntad del estableci-miento de una abadia de la reli-gión de la Trapa en esta ysla parabien de sus moradores y enmemoria de haver sido el vasodonde se ha conservado la Trapa,indispersa, reunida e integra en suobservancia religión según laregla de san Benito y rigorososestatutos de su fundador: puesexpelidos de sus convento dearagón por la perfidia francesa,haviendo emigrado dos tercios deella al reyno de Córdova y nohaviendo podido el último pasarde alicante por estar ja ocupadaslas andalucias, temerosos deygual dispersión que la de sushermanos llegaron a Mallorca yfueron admitidos en esta ciudad ycasa el señor ohidor decano de sureal audiencia don NicolásCam paner, donde permaneció aexpensas del mismo por espaciode cerca de un mes en numero dediez sugetos al mando de su presi-dente el padre don Fructuoso,abad actual del restablecido

monasterio de santa susana,guardando en dicha morada todala posible forma y método de suestatuto hasta que fue trasladadoal decierto de san Josef en lo masremoto e inculto de la ysla, propiode el virtuoso y ejemplar canóni-go doctoral don Pedro roig,quien en su último testamento leslegó dicho terreno por todo eltiempo de su permanencia en estaysla y no en otra forma, cuyo ter-reno antes perteneciente a ciertaobra pia, havia comprado añosatrás aquel canónigo con lamemorable circunstancia e impre-visto intento que manifestó de quesirviese para los religiosos de laTrapa si quisiesen venir a fundaren la ysla y quando no, para retirode algunos eclesiásticos concuyos objetos edificó una hermitacon su oratorio y celdas que consumo trabajo los mismos mongeshan mejorado así su edificio comolas tierras a pesar de ser incultas,donde han permanecido con edifi-cación de todo el mundo, no sololos del tercio que vino a Mallorcasi que también los demás disper-sos que poco a poco se fueronreuniendo en ella hasta el resta-blecimiento de santa susana dearagón quedando pero en dichodecierto no solo gran parte de losque vinieron reunidos, mas tam-bién otros, manteniéndose siem-pre, haun en los años de mayorcarestía a expensas de variosbienhechores seculares y eclesiás-ticos y entre ellos el ilustrísimo

señor obispo actual don BernardoNadal y otros canónigos de exem-plar caridad a más de su continuotrabajo rompiendo y desmontan-do el terreno inculto para hacerlopanificable y plantar-lo de hàrbo-les de modo que lo que era antestotalmente infructífero ya en partecontribuye a su subsistencia sinque hayan sido bastante para laabolición de dicha casa el haversalido algunos para el monasteriode ynglaterra y que a no haversido por el influyxo y protecciónde el señor canónigo don JuanMuntaner y Garcia tal vez huvie-ran marchado los demás por faltade medios para subsistir de lo quese infiere en la divina disposiciónque se conserve y verifique lafundación en Mallorca.

y considerando yo que el ter-reno que actualmente disfrutan noes suficiente para la formación deuna abadia que deseo se verifiqueen Mallorca, para la mayor honray gloria de Dios y bien espiritualde los vasallos de su majestad elseñor don Fernando séptimo queDios guarde y tal vez que por estedefecto puede de tenerse la funda-ción y continuación de tan exem-plar casa. De mi libre y esponta-nea voluntad en agradecimiento asu divina majestad, de la pingüehacienda heredada de mis antece-sores y demás bienes con que seha servido Dios favorecerme,dono, cedo y transpaso perpetua-mente por vía de donación llama-da entre de vivos y de presente a

Sucursal de Sant JoanC/ Mestre Mas, 11Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

16

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 16

mel i sucre

señores generales de dichosinmuebles para que puedanposeerlos como patrimonio suyoen los términos descritos, cedién-dolo y traspasándolo con todassus acciones reales y personales yqualesquiera otros derechos per-tenecientes (…). así lo otorgó yfirmó el señor don Jayme Pizá ensu predio la alqueria de avall,término de la villa de Buñola deeste reyno de Mallorca, hoy diatres de julio de mil ochocientosdiez y seis, siendo testigos alefecto llamados don antonioMas, presbítero, y Juan amen -gual criado de dicho señor, el quallo subscribió de su mano, de quedoy fe y de su conocimiento. antemi, agustín Marcó, notario yescribano público.”

Notes

1. Gran enciclopèdia de Mallorca, volum17, pàg. 2992. GeM, volum 17, pàg. 2983. arM, protocol M-2997, f. 171-173v

nencia sobre dicho con el debidopermiso del soberano, será decargo de los religiosos pagar a sumagestad los derechos de amorti-zación y los demás que sean cor-respondientes. y en tal caso detener efecto, deberán los religio-sos conservar las fincas donadassin poderlas enagenar baxo pre-texto alguno, a no ser por via depermuta o concanvio con otroinmueble atendida la mayorcomodidad y combeniencia de losreligiosos y el inmueble adquiridoo concamviado quedará subroga-do en lugar de la Horta y Horteta,así por lo que mira el derecho demi el donador, como de mis suc-cesores.

Tercera. Que aunque verifica-da la fundación de la Trapa enMallorca, si sucediese pero enqualquier tiempo que no existiesey faltase el establecimiento y reli-gión en esta ysla o aunque existie-se y por alguna causa o motivo nopudiesen los religiosos de laTrapa poseer dichas fincas, seránula y de ningún valor esta dona-ción porqué quiero que solamentesubsista y tenga efecto en laforma y modo antedicho, pasandolos bienes según ya tengo man -dado.

esta es la donación que hagoyo don Jayme Pizá a favor de losreligiosos de Nuestra señora de laTrapa, con el objeto indicado bajolas condiciones explicadas y node otro modo, constituyendolesdesde ahora legítimos dueños y

favor de los monges, preladosuperior o religiosos de Nuestraseñora de la Trapa que hoy reci-den y en adelante recidieren en eldecierto o hermita de san José deldistricto de la villa de andraix,presentes y acceptantes con elsanto fin de que dichos mongespuedan alimentarse y con mayorconato y tranquilidad ocuparse desu feliz morada en los oficios yexercicios divinos a sus reglas einstituto, el predio o predios lla-mados Horta y Horteta, sitos en lavilla de san Juan de este reyno,que pertenecen a la herencia dedon Gaspar Poquet y Net y fueronpor mi adquiridos mediante ins-trumentos de primero de abril delpresente año por la real Curia deCensos ante el escribano donBartolomé arbós, cuya donaciónhago bajo las condiciones sigu-ientes y no de otro modo.

Primero. Que si no se verifi-case la fundación y permanenciade dicha religión de la Trapa enesta ysla, será de ningún valor niefecto esta donación y pasarádesde luego el terreno y propie-dad donado a doña ManuelaBoneo, mi muger, para que logose y disfrute durante su vida yverificada su muerte, será de lapersona o personas a cuyo favorlo tengo destinado en mis codici-los de 8 de abril del corriente añomil ochocientos diez y seis antedon Miguel Bonet, notario.

Segunda. Que en el caso detener efecto la fundación y perma-

Cooperativa Agrícola

SANT JOANTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

17

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 17

mel i sucre

18

altre càmping d’escaladors a laresta del món.

si tu has visitat aquests càm -pings, veus que l’ambient éscarac terístic, els escaladors tenenpoc a veure amb la gent que elsenvolta, ni tan sols els cotxes soniguals (això a amèrica). així comcuinen el menjar, els trastos queduen, aquesta convivència que hiha entre ells, que és distintiva.Quan tu trobes un altre munta -

nyenc saps més o manco de quèva, per on te pot sortir, quinesseran les seves reaccions i no tefaràs molt enfora, tots són iguals

Sensació de ser incomprès?

ser incomprès? No, no crecque sigui aquesta la sensació. Tu,com a escalador, tens una actituddavant la vida, peculiar. Te sentsdiferent als altres, és més, pensque una de les característiques ésque passes completament de si elsaltres et comprenen o no. alsescaladors i muntanyencs els ésindiferent l’actitud que tenen elsaltres davant ell.

en aquest aspecte, el mésparescut al càmping del Verdon,a França, és el cèmping deyosemite, a amèrica, o qualsevol

YosemiteHas estat a Yosemite la cuna

de l’escalada esportiva. Quines

sensacions es viuen a Yosemite?

yosemite és impressionant,només en veure les parets, a unescalador ja li vénen ganesd’escalar. si un és escalador, allàse sent subjugat.

Jo hi he estat dues vegades;per fer excursions són itinerarisllarguíssims; allà hi vam fer elHalf Dom.

una aprensió que tens ayosemite és el pànic a trobar-teamb un ós. Pensa el que és aixecar-te a les 4 del matí amb el frontalper començar a caminar i pensarque de darrera una mata pot sortirun ós. rellegíem mil vegades lesactituds que havíem de tenir si enstrobavem amb un ós de cara, peròno me puc explicar com reac-cionaria si me trobàs un animal de3 metres davant.

Te donen indicacions que tot elgrup ha d’anar junt, però si soudues persones, com eren nos-altres, com ho fas?

I l’ambient com és?

És sectorial.

EscaladorsHi ha una zona d’escaladors, els

escaladors tenen una actitud davanttotes les coses molt peculiar i queés semblant a gairebé tot el món.

Quina?

una sensació que tenen ellsmateixos de ser diferents a tots elsaltres. l’actitud que tenen, elcomportament, el tipus de tenda,el material, com tenen el mate rial,aquell desordre organitzat, ésl’actitud davant la vida. Jo sempredic que els muntanyencs en gene -ral estam un poc tocats.

Entrevista amb en Bernadí Company (2a part)

QuaTre GraPes

esports

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 18

mel i sucre

des d’aquest punt de vista, sóniguals en el fet que comparteixenels mateixos coneixements, tèc-niques i sovint objectius, però novol dir que estiguin en contra deres, ni de ningú, senzillament sesenten diferents.

i saben perfectament que totaaquella gent que tenen devora niels entenen, perquè en tot cas pen-saran que això és una locura, nipretenen que els entenguin...basta veure els comentaris amb lamort d’en Tolo Calafat... n’hihavia molt pocs que fossin decomprensió, tothom donava elcondol a la família però despréses demanaven què hi havia perdutell per allà tan enfora, a lamuntanya?

això és un sentiment que unescalador arriba a assumir i inte-rioritzar molt.

a mesura que es dedica mésencara a l’escalada, s’accentuamoltíssim més. el que no sé ésque passaria si deixassis la mun -tanya i te tornassis a reintegrar.

Jo tenc alguns companys quehan fet dotze o quinze anys demuntanya i després s’han arribat aretirar.... s’han casat i s’han retiratde la muntanya.

Per exemple, amb els compa-nys de què xerràvem sempre? Dematerial, de rutes, de nusos, de sia Viladomat d’andorra ja tenienaquell material que apareixia alscatàlegs del “au vieux Campeur”.això et feia sentir-te un poc delclan. i és una sensació que ésinternacional i intergeneracional,si tu coneixes algú que fa mun -tanya veus inclús si fa temps o noque és muntanyenc.

És una cosa que no passa perexemple amb els esquiadors, itambé s’esquia a la muntanya,però no la viuen igual.

Quan jo vaig a esquiar entencque la gent que hi ha a les pistesés exactament igual a la gent quete puguis trobar a una discoteca...No és gent de muntanya.

si com a escalador vas a es -quiar, el que tu fas és extracciódel context en què estàs i ja està,et dediques a esquiar, que és elque t’agrada.

Mort a la muntanyaCom creus que s’enfoca la

mort a la muntanya?

Com una fatalitat assumida; aveure, la muntanya és perillossa,tu com a muntanyenc tens moltsde recursos per neutralitzar aquestperill, recursos tècnics, experièn-cia, però sempre existeix un puntd’incertesa.

al bell mig d’una ascencióplàcida pot esdevenir una tormen-

ta i convertir allò en un infern,aquesta possibilitat de risc sempreexisteix. Normalment el munta -nyenc assumeix aquesta fatalitat.

evidentment ningú va a morira la muntanya, però assumeixesque pot passar... Quan tu noassumeixes aquesta fatalitat, ésquan tot està indicat, o per exem-ple la gent que compra una parti -cipació a l’everest, que paga auna empresa perquè el pugin i elbaixin sense tenir experiència,aquest no crec de cap de lesmaneres que assumeixi la mort.Quan li ve aquesta fatalitat ,l’as-sumeix amb molta sorpresa... Ésel mateix que si tu vas a unamuntanya russa del ram, te sor-prendrà si te mors allà.

ara bé, en una ascenció difícil,o en una ascenció singular... quantu vas a un lloc que no has fet mai,a un lloc on no ha estat ningú, lla-

vors s’assumeix amb més natu -ralitat.

De totes maneres, quan estàsen una situació de perill, en aixòno hi penses, el teu cos (i la tevament) reacciona donant el màximde si mateix.

A on preferiries morir, al llit o

a la muntanya?

Diuen que el millor alpinista ésel que arriba a vell... Jo tenc unparell de companys que han mort ala muntanya... no és una cosa ambla qual no hagui estat en contacte.

Com es veu com a company?

Tot i que que s’assumeix, lamort, es veu amb gran tristesa, etfas moltes preguntes, sobre com

ha passat i el perquè i com s’hau-ria pogut evitar.

Pels que quedam aquí, home, aells els encantava la muntanya,però jo crec que els agradariatornar aquí i estar amb la dona iels fills. la mort a la muntanya esveu des de fora com una incon-gruència; en canvi, la mort dinsun cotxe està més a prop, ambestadístiques o el que sigui, enshem tornat insensibles a aquesttipus de morts.

Diuen que la mort blanca ésuna mort dolça, quan estas a mésde 5.000 m d’alçada el que t’a-gafa són unes ganes de dormirexagerades, de fet, un dels meuscompanys el trobaren dins latenda i dins el sac... quina és lacausa? l’alçada, la manca d’oxi-gen, el cansament... No ets cons -cient que t’ests morint, perquèestàs mig narcotitzat.

19

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 19

20

mel i sucre

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 20

21

mel i sucre

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 21

mel i sucre

“Les possessions han estat fins adates relativament recents elsgrans eixos articuladors del pai-satge agrari de Mallorca i unaunitat d’estudi per a entendre elmón rural”, diuen els professorsantònia Morey i Gabriel Jovereditors del llibre Les possessions

mallorquines. Passat i present

(Documenta Balear, 2012). unconjunt d’aportacions d’especia-listes que, més enllà de l’estudiarquitectònic (les cases eren elcentre directiu de la possessió), laidea de Morey i Jover és “la refle-xió sobre la diversitat dels proces-sos històrics que convergiren enla conformació d’una matriu terri-torial que tingué en les posses-sions un dels seus vectors clau, iaprendre de les formes de gestió

anteriors, per abocar-ho a la pro-blemàtica generada pel canvi apartir de la irrupció del turisme demasses, com la rendibilitat actual,el legat cultural, la seva preserva-ció o el seu destí per a nous usos”.

El llibre té diferents seg-ments. Sobre l’origen i el con-cepte de possessió. un capítolsobre les formes d’explotació i úsdurant els segles XV al XViii, unsobre les reformes a l’empara delreformisme il·lustrat, un sobre elscanvis durant els segles XiX iXX. i dos capítols sobre el legatetnogràfic i artístic de les posses-sions i els nous usos i la preserva-ció del patrimoni natural. un textinteressantíssim, de consulta obli-gada per a tots els qui s’hagin

d’interessar pel tema. sobre elperquè de la llarga pervivènciad’aquestes unitats d’explotacióagrària, Morey i Jover creuen quees per la seva capacitat d’innova-ció i adaptació als canvis econò-mics i socials, a més del sistemahereditari, que han fet que traves-sin els segles, no sense conflictesentre senyors, pagesos, arrendata-ris, jornalers, mercaders; hansabut adaptar innovacions pro-ductives, fins avui mateix onaquest món generat entorn delconcepte possessió perdura, esmi-colat, això sí, entre canvis de pro-pietat, segregacions, establits icanvis d’us.

Per Vicenç M. Rosselló Ver -ger la Desamortització sols va

dalt

del turó

Les possessions de Mallorca: cadàvers esquisits?

CliMeNT PiCorNell

22FOTO CLIMENT PICORNELL

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 22

mel i sucre

afectar un centèsim de la super-fície cadastrada, no va fornir unanova estructura de propietat “peròobrí el famolenc mercat de la terraals comerciants, professionals,emfiteutes rics, tenidors del deutepúblic, prestamistes; la burgesiacomercial aspirava a ser ‘tan ter-ratinent’ com la noblesa”. No caldeixar de banda que l’agonia d’a-quests “latifundis nobiliaris” –enexpressió de Jover i Morey–arranca a principi del XiX ambuna fragmentació que es consu-marà amb la crisi agrària de prin-cipis del XX i s’aprofundirà des-prés. remarca rosselló que “alsegle XXi, podem parlar tot dretde liquidació. les posses -sions –tant d’una òptica marxistacom capitalista– són cadàvers;com a molt en resten algunes enmans de la noblesa”. i posaalguns exemples, un estudiat perell mateix (Sa Torre de Montor -

nès. La liquidació d’una posses-

sió mitjana del Pla de Mallorca,el Gall, 2010). sa Torre de Mon -tornès era una propietat aristocrà-tica fins a 1858 quan un burgèsliberal la compra i l’estableix. lapossessió es mig reconstruïda peruna família que aspira al cacicatlocal i després entra en fallida. abanda del centenar de sorts qua-driculades, la finca residual acabaa mans d’una firma de materialsde construcció.

Gran paràbola l’anterior. Ésver que la noblesa encara en té,tenien tant que per molt que

hagin venut encara tenen. Peròdins el món de la propietat delmilenar de possessions actuals hitrobarem els comerciants enri-quits (o els seus hereus), o elsxue tes –Margarita aguiló: La re -

la ción de los xuetes con el mundo

de las possessions en el siglo XIX:

¿de arrendatarios y prestamistas

a propietarios?– o els amos (ver-taders gerents de la possessió comempresa) que en un momentdonat en compren desaforada-ment, fins i tot les administradesper ells mateixos, davant la desí-dia o l’engany als senyors. o jaamb el turisme estant, els hote-lers –vencedors del combatsocial– que compren possessionsamb ànim sumptuari, o els contra-bandistes, Joan March –que n’ad-quirirà per parcel·lar fent passarmolts pagesos de “proletaris apropietaris” (Josep Melià); finan-cers fets a ells mateixos que com-pren on els seus pares hi feien demissatges. o un grup ecologista,el GoB, que compra –amb cente-nars de participacions– la Trapa,o s’arxiduc que en comprà mol-tes, o el Govern de Balears i elConsell els grans propietaris ac -tuals, o en Miquel de s’estaca, oen Kuhn i els seus partners i simi-lars, els alemanys rics, o els espa-nyols rics –mirau son Mora -gues–, o albocàsser sembratd’oliverar per un forà, o sa Torrede llucmajor que fou efímera-ment d’en Vicenç Grande –em -blema dels promotors del boom

urbanístic recent–, algunes són debancs o caixes, o santa Ponça, oalguns registradors de la propietato recaptadors d’impostos, o defundacions diverses de sabaters opseudohippies, de l’església, del’opus, del municipi (Galatzó), odels russos que ja en compren, od’un xinès que pot ser per herèn-cia senyor d’una gran possessió, ol’alemany del Fangar digne suc-cessor de don Pere Bonnin iarmstrong; i de ‘Don Tu’, Ga -briel Marcel, enorme terratinent,qui se’n recorda? si confrontàs-sim les possessions que enumeras’arxiduc, sumassim les quartera-des i analitzassim els seus propie-taris i féssim el mateix ara, ten-dríem una cata fefaent del canvi:ha minvat la seva superfície i elsbotifarres, i molts de propietariss’han resguardat darrera societatsanònimes.

Les possessions mallorquines

d’Antònia Morey i Gabriel Jo -ver és un esglaó potent per enten-dre aquest procés, que a vegadeses difumina darrera un agroturis-me, una visita a sa Granja o unesplet de turistes per dins elsCalderers, o de les fotografies encolor d’aquests llibres meravello-sos que mostren la possessiódecorada, però que amaguen elcaciquisme darrera un arquetabarroca o, dins una caixa demorera de l’entrada, el robatori del’amo, tot, després de travessar elmagnífic portal forà i sortir a laclastra, a l’ombra del lledoner.

Sobrassada pagesafeta amb porcs matancers

de Sant Joan

Carrer de la Pau, 20 · Sant Joan

sacaldera@sacaldera.com

tel. 971 52 64 30

horari de venda de 7 a 15 h

23

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 23

mel i sucre

24

Feim un pensament... a la vorade la mar. aquests mesosaprofitaré per fer una revisió

d’alguns temes referents a la mar, al’estiu i al turisme. Començarem perla geomorfologia litoral, perquèquan aneu a la platja podeu entremillor els processos que s’hi duen aterme. Trobareu molta informacióso bre aquest tema en el llibre Geo -

mor fologia del Litoral de les Illes

Ba lears del doctor en geografia iprofessor de la uiB Jaume servera.

Què estudia la Geomofologia lito-ral?

És una de les disciplines de lageografia física que estudia les for-mes de la vora de la mar, les forcesque generen aquestes formes i laseva evolució. Com bé sabreu perlitoral entem com a aquella franjade trànsit i interacció entre el domi-ni submarí dels mars i els oceans; iel domini continental de les terresemergides. Tot i així és difícil esbri-nar fins on arriben els límits delsefectes dels agents marins sobre laterra i viceversa.

Quins factors estan implicats enel modelat del litoral?

el rocam (les roques que for-men la costa) té dos aspectes clau:la seva disposició estructural i laseva resistència.

la disposició estructural delrocam afecta directament en ladefinició de la línia de la costa quedeu el seu traçat general a les fallesque tallen l’estructura geològicaque forma les illes. la línia de lacosta poc retallada i la gran quanti-tat de penyasegats es deu a la granfalla que recorre tota la serra(actualment submergida) i en lesinclinacions de les capes de rocaque la conformen. en canvi la costa

de llevant es veu condicionada perl’escull coral·lí fossilitzat durant elMiocé (fa entre 12 i 7 milionsd’anys). Per altra banda les costescorresponents a les badies consti-tueixen l’obertura a la mar de ladepresió central de l’illa que en elas de la badia d’alcúdia queda em -marcada per el perllongament marendins de les estructures montanyo-ses de les serres de llevant i laserra de Tramuntana, i la Badia dePollença és una vall inundada entredues sèries de mateixa estructura.

la resistència del rocam especi-fica generalment que com mésresistents son els materials la líniade la cosa tendeix a resaltar marendins, adquirir majors alçades ipendents més verticals, per tant for-men grans penyassegats. lesroques menys resistents estan con-formades per calcàries del Miocé icom que son poroses i amb capesde diferents graus de resistènciageneren penya-segats amb impor-tants repercusions locals. els mate-rials quaternaris (molt més recents)

són d’una naturalesa molt variada iper tant generen formacions diver-ses com enderrocs de vessant, ven-talls al·luvials, dunes i platjes fòs-sils (marès) o en els més recents detots formen les platges actuals.

el nivell de la mar és menyssignificatiu pel que fa a la dinàmicai el modelat litoral ja que en eltemps geològic el nivell de la marno ha tingut sempre la mateixaposició acutal. l’efecte més visualsón les retallades d’un penya-segatrealitzades per la mar en nivellsmés antics molt més alts.

amb el pas del temps una líniade la costa tendeix a reduir els sor-tints i omplir els entrants, però en elmateix espai temporal els altresfactors que afecten el litoral esmodifiquen i canvien la seva reper-cusió en el pròpi litoral.

Quins agents modelen el litoral?els processos d’erosió, trans-

port i acumulació en els litorals sónduts a terme per tres tipus d’agents:mecànics, químics i biològics.

Agents mecànics:els moviments de la mar estan

conformats per: – les marees, que a les Balears

provoquen una afectació mínima.– l’onatge, format per oscila-

cions regulars de la superfície del’aigua produïdes pel vent. Quan laprofunditat és inferior a la meitat dela longitud d’ona aquesta frega elfons marí y produeix treball geo-morfològic. a les platjes el pendentsuau allunya el límit de profunditatcrítica de la costa, que permet mo -delar les platges. Com més granssón les ones més gran és la longitudi a més profunditat començen atocar fons, per tant els dies de tem-poral l’afectació és molt gran.

Feim un pensament

... geogràfic

Geomorfologia litoralGuilleM serra Bou, GeòGraF

Portada del llibre Geomorfologia delLitoral de les Illes Balears, de JaumeServera

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 24

– els corrents de ribera lito-ral, es produeixen per el desplaça-ment d’aigua provocat per l’onatgecap a la línia de costa i el seu retorncap a la mar mitjançant corrents defons. Poden ser difusos, cocentrats(que comporten un cert perill perals banyistes) o longitudinals (queprovoquen una deriva litoral quedesplaça els sediments al llarg de lacosta, per exemple forma les plat-ges aprofitant els espigons delsports esportius).

– el vent, apart de provocar l’o-natge, desplaça terra endins l’espraisalí que aixeca l’escuma de l’onat-ge cosa que constitueix un factorlimitador de les comunitats vege-tals i animals. afavoreix la creacióde camps de dunes cap a l’interior(com el d’es Trenc o els de la Ba -dia d’alcudia a Mallorca).

– la gravetat té una intervenciómolt subjecta a l’actuació de laresta d’agents perquè els materialsarribin a vèncer la força de resistèn-cia al moviment per gravetat.

Agents químics:Prop de la mar podem trobar

actuant al litoral processos com ladissolució, la hidròlosi i la hidra-tació que afecten al rocam. aquestsprocessos es poden veure poten-ciats o frenats pels trets climàticsde la zona.

Agents biològics:Constitueixen un grup complex

que pot donar resultats constructiuso erosius.

els agents biològics de litoralsrocallosos erosius estan conformatsper moltes espècies que en vida ero-sionen la roca i en morir el seu es -quelet passa a formar part del sedi-ment arenós a l’àmbit submergit. unbon exemple serien les esponjes, elsmol·luscs, els eriçons de mar...

els agents biològics de litoralsd’acumulació destaquen pel seupaper constructiu o de proecció dellitoral. sense cap dubte el principalagent del sistema és la Posidonia

Oceanica, una planta autòctonamediterrània que colonitza els fonsmarins arenosos, popularment ano-meada alga. afavoreix l’assenta-ment i la colonització de nombro-sos organismes i espècies.Morfològicament són una peça clauen la producció de sediment i enl’estabilitazació dels litorals. laminva de superfície de les pradesde Posidonia implica una pèrdua desediment i un retrocés de la platja jaque incrementa la profunditat i elsefectes erosius de l’onatge. Ésfonamental per al manteniment deles platjges de les illes Balears perdues raons: a) la plataforma conti-nental balear és autònoma (degut alseu aïllament) de la resta de plata-

mel i sucre

25

Esquema de la protecció de la platja realitzada per les prades de Posidonia oceanica.

formes mediterrànies, fet queimpossibilita l’arribada de sedi-ment exterior. B) les aportacionsfluvials illenques són poques i dematerial por adient per a conformarplatges d’arena.

Quines són les formes del lito-ral balear?

Tots els processos que que hemesmentat generen diverses formes ipaissatges que conformen el nostrelitoral.

– Penya-segats estructuralscorresponen a grans parets formadaper les roques més dures de lesbalears (dolomies i/o calcàries),vinculats a falles o plegaments. Perexemple els penya-segats de laserra de Tramuntana.

– Penya-segats de marinacoincideixen en l’extensió de lescalcàries organògenes del Miocèque donen lloc a penya-segatscaracteritzats per la seva verticalitati per presentar sectors d’escalons adiferents alçades. la costa de lle-vant està conformada per aquesttipus de litoral.

– Cales, són penetracions deltraçat de la línia de la costa de marcap a terra lligades a desembocadu-res fluvials que amb el temps hanestat més o menys inundades per lamar. la seva llargària és més granque la seva amplada.

– Sistemes Platja-duna, són elsmés complexos i fràgils de tots. elseu equilibri es fonamenta en unaperfecta relació entre els mons biò-tic i abiòtic, marí i continental.Molts d’aquests sistemes es trobenamenaçats avui en dia a les Balears.Com be sabeu són el gran tresor dela nostra terra i hem de saber com esgeneren per a poder-les conservarmillor i preservar-ne el seu encant.

Per a més informació sobre aquesttema vos recoman llegir el llibreGeomorfologia del Litoral de les Illes

Balears de Jaume servera. si teniudubtes o voleu que comentem alguntema en concret vos podeu posar encontacte amb un servidor mateix oenviant un correu electrònic a <gui-llemserrabou@ gmail.com>.

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 25

mel i sucre

Comentari al mes de junyenguany hem tengut un juny

molt calorós. la mitjana, amb24,3 ºC, és la més elevada d'a-quest període d'observació (2008-2012). Ha superat en 3,1 ºC lamitjana del juny de 2011. el dia29 de juny el termòmetre arribàals 38,2 ºC, màxima també desta-cada dins els registres de tempera-tura del nostre observatori; única-ment superada, per ara, pels40,8ºC del juliol del 2009.

Durant la primera quinzenad'aquest mes les temperatures hananat fluctuant mínimament, peròa partir de la segona meitat hemtengut un increment gairebé pro-gressiu d'aquesta variable, comens mostra el gràfic de les mitja-nes, que culminà el dia 29, un diade calor intensa, amb un valor de29'9 ºC. el domini al llarg del mesde vents provinents del migjornha afavorit aquest incrementimportant de la temperatura.

a diferència de l'any passat enquè plogué bastant, 58 mm, en

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

JULIOL 2012 (fins a dia 21)

Temperatura mitjana 24,6 ºCTemperatura més alta 34,7 ºC (dia 18)Temperatura més baixa 17,6 ºC (dia 2)Pluviometria 1,6 mm (dels quals 0,6 corresponen

a rosades matinals)Velocitat mitjana del vent 4,9 Km/hVelocitat màxima del vent 64,4 Km/h (dia 1)Direcció del vent predominant NEEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 6,1 ml/dia

MES DE JUNY 2012 2011

Temperatura mitjana 24,3 ºC 21,2 ºCTemperatura més alta 38,2 ºC (dia 29) 34,9 ºC (dia 28)Temperatura més baixa 15,8 ºC (dia 13) 10,5 ºC (dia 2)Pluviometria 2,7 mm 58 mmVelocitat mitjana del vent 4,6 Km/h 5,5 Km/hVelocitat màxima del vent 51,5 Km/h (dia 8) 53,1 Km/h (dia 30)Direcció del vent predominant S NEHumitat mitjana 58,41% 68,73%Pressió mitjana 1013,75 mb 1015,86 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 6,9 ml/dia 4,5 ml/dia

ANY 2011Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC)

GENER 66579 5540 12,02 10,7FEBRER 87842 7220 12,17 12,8MARÇ 114202 8982 12,71 14,5ABRIL 157392 11500 13,69 21,07MAIG 185426 14365 12,91 25,26JUNY 188100 14339 13,12 28,05

ANY 2012Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres)

GENER 66715 5534 12,06 10,81 4483 1384FEBRER 82679 6847 12,08 9,15 5546 1712MARÇ 138558 11315 12,25 16,59 9165 2829ABRIL 158748 12744 12,46 18,93 10323 3186MAIG 206187 15751 13,09 25,54 12758 3938JUNY 204078 14930 13,67 31,25 12093 3733

26

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2012

Temperatura mitjana Pluviometria2012 2011 2010 2009 2008 2012 2011 2010 2009 2008

GENER 10,6 10,0 09,7 09,8 11,8 32,9 74,0 56,0 67,9 37,5FEBRER 07,8 10,7 10,4 09,9 11,4 50,1 59,0 73,8 22,6 14,6MARÇ 13,2 11,8 11,2 11,7 12,3 15,4 40,2 43,7 39,1 34,9ABRIL 14,9 16,2 14,1 13,6 14,9 34,4 07,9 44,2 50,6 15,6MAIG 19,2 19,0 16,9 19,7 17,3JUNY 24,3 21,2 21,3 23,3 22,6

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 26

tapats al llarg d'aquest període hafet minvar una mica l'evaporaciómitjana, que ha passat del 6,9 deljuny als 6,1 ml/dia d'aquest juliol.

el color groguenc del rostoll,dels camps segats, constitueix elcolor de fons de la natura quepodem contemplar ara al nostreterme de sant Joan. al damunts'alça el verd dels pinars, delsametllers i de les figueres, que hande resistir aquest sol fort amb lamica d'humitat que les rels podenextreure de l'interior de la terra.Per altra part, aquestes temperatu-res altes afegides a la sequeraimperant propicien un ambientfavorable als incendis d'aquestsboscs i camps, que malhaurada-ment s'han produït tant a Mallorcacom a altres llocs de l'estat espan-yol durant aquests darreres setma-nes, tenyint de negre hectàrees devida fins a l'hora.

Parc solar fotovoltaicen el juny ha baixat un poc la

radiació en relació al maig, mal-grat el dia s'hagi anat allargantfins al solstici d'estiu, dia 20 dejuny; la presència de dies ennuvo-lats o amb clarianes hi hauràinfluït. No obstant això, la radia-ció del juny d'enguany ha estatsuperior a la del juny del 2011,que fou un mes d'inestabilitatatmosfèrica que influí en la capta-ció de l'energia solar lluminosa.la generació d'energia elèctricaha baixat en comparació amb elmaig, mes amb la generació mésalta en el que duim d'any, a causadel descens de la radiació solarcaptada i del rendiment inferiorde les plaques, atribuïble a l'ele-vació de la temperatura. Com enels darrers mesos, la generaciód'energia en el juny ha superat elvalor d'aquest mes a l'any passat;concretament en 591 kW/h.

quasi imperceptible. el migjorn,s, ha estat la direcció predomi-nant del vent en aquest mes, queens ha aportat, a més de calor,alguna precipitació de terra provi-nent del continent africà.

Comentari al mes de juliolen el juliol ha continuat l'am-

bient de calor. la mitjana de 24,6ºC així ens ho indica, però ambuna suavització de les màximes,sobretot en relació a la darrerasetmana de juny. la presència denúvols i de vents de componentnord durant alguns dies hanrefrescat un poc l'aire de tant entant. les mitjanes durant bastantsde jornades s'han mantingut sotaels 25 ºC i fins a la data les màxi-mes no han superat els 35 ºC.Continuam, com correspon aaquests mesos d'estiu, sense pre-cipitacions; únicament va ploure1 mm el primer dia del mes, alqual hem d'afegir 0,6 mm de rosa-des matinals. la presència de dies

aquest 2012 solament s'han reco-llit 2,7 mm, quasi bé tots caigutsel dia 3. Ha estat un mes molt secque ha afavorit, per altra banda,les feines de recollida dels cere-als. Després d'un maig amb míni-mes precipitacions, l'ambient desequera s'ha accentuant en el juny.la humitat mitjana s'ha quedat enel 58,41%, molt inferior a la deljuny de 2011, que assolí els68,73%. Com a conseqüència d'a-quest aire tòrrid s'ha incrementatde manera considerable l'evapora-ció, amb una mitjana que ha arri-bat als 6,9 ml/dia. amb aquestescondicions atmosfèriques no hi hapogut haver treva en el reg delscultius d'estiu, que precisen de soli aigua abundant per fer front aaquestes condicions d'aire calent iforta evaporació.

la velocitat mitjana del venten aquest mes ha estat baixa, de4,6 Km/h. llevat de 3 dies en quèha superat els 10 Km/h, en la restael moviment de l'aire ha estat

mel i sucre

� � � � � � � � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � �� �� �� �� �� �� �� �� � �

�

�

��

�

��

�

��

�

��

�� ���������� ��� ���� ��� ����� ������������ �����������������

����

!

27

� � � � � � � � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � ��

�

�

��

�

��

�

��

�

�� ���������� ��� ���� ��� ����� ������������ �������������������

����

!

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 27

mel i sucre

Sant Joan

i els

santjoaners

Imatges per al recordaMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

el cultiu de la tomàtiga, sobretot la de ramellet, és preferent per als hortolans santjoaners. Bona part del’hivern en tenen per consumir i per vendre als mercats.Fotografia 1: Madò elionor Gayà “Fidever”, al magatzem del carrer del sol, asseguda davall uns llargsenfilalls de tomàtigues, a meitat dels anys vuitanta. aportació fotogràfica: antònia rebassa Gayà.Fotografia 2: l’amo antoni sastre “de sa Botigueta” i la seva dona, madò Francesca Joan “Mariona”, ambunes tomatigueres que els superen bé amb altura, a finals dels anys vuitanta. aportació fotogràfica: antonisastre Gayà “de sa Botigueta”.Fotografia 3: l’amo en Joan Bauçà “Passol”, collint tomàtiga per enfilar, al seu hort d’Hortella, a meitatdels anys noranta. aportació fotogràfica: amador Bauçà Bauçà “Passol”.

28

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 28

mel i sucre

29

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 29

mel i sucre

quip cadet amb en Biel Matas.Juga habitualment de cierre o alai acumula 7 gols sumant lliga icopa.

Què opines del míster?

Per ser el seu primer any, per aell i per a nosaltres, ha fet tot elque ha pogut, tots hem milloratamb el pas dels mesos. el mésimportant és que ens ha pogutaguantar fins a final de tempo -rada.

Fa poc vau jugar una elimi-

natòria de copa i heu acabat la

lliga; què t’agrada més?

Preferesc la lliga, pots demos-

o escriure al nostre facebook oxerrar amb algun jugador del santJoan C.e. i durant l’estiu ensposarem en contacte amb els quevulguin jugar.

les entrevistes que vénen acontinuació van ser realitzadesdurant el mes d’abril, no vanpoder ser publicades per proble-mes tècnics, però aquí les teniu:

CaDeT

Joan Roig, 15 anys, santjoaner.Comparteix la capitania de l’e-

recordau que tenim pàgina afacebook i a twitter, podeu entrar-hi i estar informats de novetats,fotos i partits en tot moment!

www.facebook.com/santJoanCe www.Twitter.com/santJoanCe.

També anunciam que hemobert el període d’inscripció perjugar amb el sant Joan C.e.aquesta propera temporada 2012-13. Cercam nins i nines, al·lots ial·lotes de totes les edats, s’had’enviar un correu a

santjoance@gmail.com

Sant Joan C.E.Notícies del mes i entrevistes

GuilleM serra Bou

30

Plantilla de l’equip cadet (2011-12). Drets: Brian Villegas, Joan Roig, Daniel Leon, Toni Josep Garí (entrenador), Pere Florit,Biel Matas, Marc. Acotats: Mi quel Àngel Mieras (delegat), Adrià Caldas, Devä Murti, Marc Arnau, Joan Prados.

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 30

mel i sucre

trar una certa regularitat i no t’hojugues tot a un sol partit, tot i quecom que érem pocs equips, latemporada s’ha acabat quan enmillor forma estàvem.

I hi ha alguna cosa que t’hagi

impressionat?

sí! Veure l’afició com ens hadonat tant de suport encara quefòssim una categoria nova i lamés jove del club, i el grancol·lectiu humà que és el Ce.

Creus que has canviat al llarg

de l’any?

No ho sé, supòs que he millo-rat, tècnicament i tàcticamentsobretot. He notat molt el pas defutbol camp a futbol sala, tot i queara mateix no tornaria per res alfutbol.

Canviaries alguna cosa?

Possiblement tenir una planti-lla més llarga per poder fer méscanvis, més regularitat amb elshoraris, i tan debò hi hagués mésequips a la nostra categoria.

JuVeNil

Tomeu Karmany, 18 anys, sant-joaner. És el porter de l’equipjuvenil, tota una assegurança sotaels tres pals i la gran promesa del’equip sènior en els propers anys.

Què és allò que t’agrada de

ser porter?

Que als entrenaments no he decórrer com un negre, comparatamb els altres jugadors! Jajajaja!

I allò que te fa més ràbia?

Que reps moltes pilotades,

algunes piquen més que d’altres,sobretot jugant amb els grans.

Què sents quan tot i aturar

molts xuts, així encara n’entren a

porteria?

Molta impotència, faig tot elque puc i així encara... uf! elsdarrers minuts dels partits sónrealment terribles.

Què t’ha semblat la temporada?

la veritat, pensava que tindrí-em més opcions de guanyar lalliga, de fet, hem estat a dos puntsdel líder, però els altres equipssón molt bons físicament i tècni-cament.

I per a l’any que ve?

esper seguir jugant amb elsant Joan C.e. He tengut unatemporada complicada però esticmolt il·lusionat per continuar.

sÈNior

Jaume Mestre, 26 anys, petrer.És el jugador de fora de la vila(amistosament anomenats “juga-dors extramunicipals” en referèn-cia als jugadors “extracomunita-ris” professionals) que porta méstemps al club, habitualment jugad’ala i és el segon capità del’equi p sènior.

Dus tres anys jugant amb el

Sant Joan, com arribes aquí?

Feia dies que havia tornat d’unllarg viatge a Califòrnia i a lesfestes del Vermar vaig estar par-lant amb en Jordi Gayà i en ToniJoan Gayà (Betlem), que em vanconvèncer de venir a entrenar. al

principi només venia a entrenarper entrenar... però mira per on!així estam.

Quina valoració en fas d’a-

quests tres anys?

absolutament positiva, haestat realment meravellós.

Recordes algun mal moment?

la temporada passada (2010-11) molts jugadors van emigrar,vam quedar només quatre gats. Vaser un moment molt dur.

I en canvi... aquells moments

més bons?

Quan puja molta afició a sonJuny, és indescriptble com te pujala moral en veure com anima tot-hom.

Què esperes per als propers

anys?

Bé, les coses van millorant demanera exponencial. alló quealtres anys era complicat oimpossible, ara hi trobam unremei fàcil.

31

Fragment de la pàgina del facebook delSant Joan C.E.

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 31

MOTS ENQUADRATS 35 1

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Horitzontals: 1. Posar doblers en mans de l’at-zar, no necessariament a proposit. Els qui tenen laculpa de les desgracies del poble israelita. 2. Queesta per damunt de tots els altres estaments. OnHomer i Lluıs Llach hi basen els seus poemes. Lespiles mes comunes. 3. Sortirem d’aquest abismeaquatic. Tant de bo en tenguem per a aquest tros.4. Base de l’edifici. Estimar, per exemple una rama.Aturau els catalans. 5. Molt petita, pero no tantcom un nan. Te rao: convendria afaitar-se. Mister.6. Preposicio+article. Evacuacio lıquida. Sortidade la cova. 7. Celebracio de les grandeses d’un felı.Tot excepte la O. Eructe que pareix un tro. 8. Nodeixi rastre de Sarria. El final de l’aparell diges-tiu. 9. Que no esta mesclat. Privas de la pubertat.10. Animal de carrega o persona totila. Recobriruna llesca de companatge o un corrupte de doblers.Cul del rom. 11. Coll del rom. Serie d’avantpassatsi de progenitors. 12. Ceba que no fa tall! DistricteFederal. Conve tapar el rapat separadament. 13. Ales antıpodes d’allo virtual. S’aplega, formant comun raım.

Verticals: 1. Magatzem d’armes o de jugadorslondinencs. Aturar de rapar. 2. 30,48 cm. Sepultende neu allo que s’interposa al seu camı. El puja.3. Escoltaran la radio antiga. Adoba, per exem-ple una regla. 4. Quan ja s’ha fos. Persona amb

tendencia a estimar. Ultima gota de cafe. Anglerecte. 5. Na Rita te a tir la historieta comica dela tirania. Propens a la ira. 6. La ratera s’apropaa terra. Adorn teixit o estampat que sol fer-se ar-ran de les vores en mocadors. 7. La mar quan pujaagrupa les flors. Persona que fa art. L’error en tetres i la rao nomes una. 8. Com comenca (i aca-ba) la carrera d’un crac. Hi ha qui te por d’anar aembarcar-s’hi. Es molt similar a tallar. 9. Ho recol-zare damunt aquesta base i la prendre per exemple.Tira arrop al vi. 10. Anell. S’ha posat de moda“Compr ...”. Per culpa de l’insecte de la fotografiahem de posar pastilles a l’armari. Que se sent atretpels similars. 11. Interjeccio que pot deixar marca.Els fruits de la gallina. Immaculada Roig Marto-rell. 12. Que presenten el solut en equilibri amb lasubstancia no dissolta. Arbust assassı.

Solucio al numero 34:

P L O R O S A G R A UA U C A R P E N E L LT S A R I S T A M A IE T A E R I P A D ST R O N T E R M E SI E N T A U R O S EC D I A D O M A S

M I L L A S E D AV I A L G R I S O S AO R E T I O A S IC A S S O L A S A PA V I U S U R P I OL A S E R R A O N A R

Tambe podeu resoldre aquest enquadrat a:

melisucre.cat/?p=882

passatempsMots enquadrats núm. 35

arNau MoraTiNos i BorDoy

33

mel i sucre

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 33

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀmGarrovetes del Papa (Sóller)

saCraMeNT Ferrer

Quan era petita la meva mare tenia dos germans asóller i un parell de vegades a l’any o tres, quan hianàvem de visita, la meva tia rita em tenia garro-vetes del papa de la pastisseria de Can Frau ja queera l’únic pastís que a mi m’agradava.les garrovetes són unes pastes menudes i sequesque, segons me contava la tia, varen ser creades alsegle XV per alleugerir els dolors estomacals deBenet Xiii, el papa luna, i varen contribuir a laseva longevitat.

Ingredients- 4 ous- 300 g de sucre pols

Preparació-  Per cada vermell d’ou posar-hi 75 g de sucrepols.

- separar el vermell del blanc.-  Col·locar els vermells d’ou dins un bol, batreenèrgicament uns cinc minuts fins que blanque-gen.- incorporar-hi el sucre en pols a poc a poc, sensedeixar de remenar.- Posar paper de forn damunt una palangana peranar al forn.- introduir la pasta dins una màniga pastissera i ferla forma de les garrovetes, de mida relativamentpetita.-  Fer muntets a la palangana, separats uns doscentímetres un de l’altre.- enfornar a forn calent (160º), amb el foc de baix,de 10 a 12 minuts.- Vigilar tot el temps ja que són molt fàcils de cre-mar.

34

melisucre incorpora els CODIS QR (podeu trobar informació a http://ca.wikipedia.org/wiki/Codi_QR) per facili-

tar l’accés a continguts des del mateix mòbil. En trobareu en algunes seccions de la revista. Prova-ho!!!

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 34

mel i sucre

35

agenda

Horaris de bus

sant Joan - PalmaDilluns a divendres: 06.45

Palma - sant JoanDilluns a divendres: 19.15

Horaris de tren

(en negreta, trens combinatsamb autocar; entre parèntesis,hora de partida de l’autocar desde sant Joan; l’autocar va asineu, on el tren passa en direc-ció Palma a .40)

sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40(8.20), 9.40, 10.40 (10.20),11.40, 12.40, 13.40, 14.40(14.20), 15.40, 16.40, 17.40(17.20), 18.40, 19.40 (19.20),20.40, 21.40, 22.40.Dissabtes, diumenges i festi-us: 6.41, 7.41, 8.41 (8.20),9.41, 10.41, 11.41, 12.41,13.41, 14.41, 15.41 (15.20),16.41, 17.41, 18.41, 19.41,20.41 (20.20), 21.41, 22.41.

Palma - sineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15,9.15, 10.15, 11.15, 12.15,13.15, 14.15, 15.15, 16.15,17.15, 18.15, 19.15, 20.15,21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius:6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10,11.10, 12.10, 13.10, 14.10,15.10, 16.10, 17.10, 18.10,19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - ManacorDies feiners: 6.59, 7.59, 8.59,9.59, 10.59, 11.59, 12.59,13.59, 14.59, 15.59, 16.59,17.59, 18.59, 19.59, 20.59,21.59, 22.59.Dissabtes, diumenges i festi-us: 7.00, 8.00, 9.00, 10.00,11.00, 12.00, 13.00, 14.00,15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00, 20.00, 21.00, 22.00,23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 29 de juliol Vilafrancadia 5 d’agost arianydia 12 Montuïridia 19 Petradia 26 Porreresdia 2 de set. sant Joan

el sol

surt es pon

1 agost 06.47 21.0115 07.00 20.4431 07.15 20.2115 setembre 07.29 19.57

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uVi 061PaC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

agost: Mare de Déu dels àngels (2), Mare de Déu deles Neus (5), sant salvador (6), sant Domingo (8), santllorenç (10), Mare de Déu Morta o d’agost (15), santBernat (20), santa rosa (23), sant Bartomeu (24), santagustí (28), sant Joan Degollat (29), sant ramonNonat (31).

El mes

“aigua d’agost fa mel i most”, diuen, però ben segur quepoques gotes cauran durant aquesta mesada si s’ha decontinuar la tònica d’enguany. Ja s’ha acabat de segar ibatre ara només queda una altra tasca bastant dura:espolsar ametles. Quant a les fruites continua la recolli-da de prunes, melicotons, peres i pomes. Podeu menjarraïm, però cal esperar al mes que ve per fer la verema.És bon temps per sembrar patates (pel minvant), carxo-feres (pel ple i pel minvant), lletugues (pel ple), faves(pel ple) i cols (pel ple). a finals de mes, de vegades, faqualque calabruixada i tempesta, que a la nostra vila solbanyar el paperí de les festes.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard ia. ramis, a més d’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Agost de 1992

•  es va anunciar que no esfaria la Festa del Botifarró.•  es va jubilar la mestra“Gana”. en Xavier Moratinosva obtenir plaça definitiva asant Joan.•  Hi havia més personesmajors de 80 anys a la festaque els oferia l’ajuntamentque nins matriculats a l’escola.•  es va retre homenatge alpoeta santjoaner Miquel Gayài sitjar.• en Joan Fontirroig “Mendai”va guanyar el concurs de men-jar pa amb oli, en tirar-se collavall vint-i-una llesques de pa,equivalents a un pa mitjancer imig, amb el companatgecorresponent.

Agost de 2002

• es presentà un llibre dedicatal mestre Josep rossellóordines, editat pel Col·lectiuTeranyines.•  els artistes del vidre rosalletjós i sunny strap, resi-dents a sant Joan varen orga-nitzar una exposició a CalMetge soler, que va atreureuna gentada.• l’ajuntament era prou gene-rós (o inconscient) per pagar elsopar a la Fresca que es va ferper les festes de l’estiu.

la lluna

26 juliol quart creixent2 agost plena9 quart minvant17 nova24 quart creixent31 plena8 setembre quart minvant

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 35