SucreMelObraCultural Balear -SantJoan J u l i o l / 2 0 1 1 - núm. 373

O C B de Sant Joan Jul io l / 2011 - n ú m . 3 7 3•Mel i Sucre

A l’estiu...

postes de sol,vespres a la frescafestes arreu i...tot el que vulgueu

mel i sucre

2

Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

La família des Pujol FraNCesC CaNuTo

Fotos PeP Gayà

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

Frases fetes JoaN sasTre

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Passatemps arNau MoraTiNos

Petites diferències Maria Bel MaTas

Excursions JoaN F. riera

4 grapes JauMe alBerT

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

mel i sucreJuliol 2011. Núm. 373revista d’in formació general

Editaassociació Mel i sucre sant Joan

Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,

Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2011antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig,sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Joan Jordà,Grup d’espais Familiars, Catalina lluïsa Gayà, Frederic Febrer,albert “es Col·lega”, Catalina Gayà, Joan Francesc riera, TomeuMartí, Maria Bel Matas.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font

CobertaFoto: Joan Font.

ContracobertaFoto: Pep Gayà.

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://www.melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 2

mel i sucre

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

3

regentar el popular bar de la plaçade sant Joan, la competència natu-ral de Can Tronca. Després de jubi-lar-se, n’arnau va ser afectat peruna malaltia que el va deixar ambles facultats físiques bastant min-vades, la qual cosa ha fet que elsdarrers temps la seva mo bilitat hagihagut de ser escassa. el seu fillToni, d’aleshores ençà, continua alcapdavant del negoci.

1 una persona ha estat condemna-da a 10 anys de presó per uns fetsque varen ocórrer a una casa de foravila de sant Joan. l’home, de 51anys, va anar a visitar la sevaexal·lota i el fill adolescent d’aques-ta. en un moment de descuit vapegar amb un garrot al cap del’al·lot i el va fermar i emmordassar.Després va pegar a la dona i la vaagredir sexualment. la va amena-çar d’escorxar el fill davant ella idesprés fer-li el mateix. Per sort, eljove s’havia pogut desfermar i avi-sar la Guàrdia Civil, que va aconse-

guir que l’agressor s’entregàs.l’acu sat va reconèixer els fets iaconseguí que la seva defensa pac-tàs la pena de 10 anys amb laFiscalia, molt per davall els 27 anysque aquesta havia demanat ini -cialment.

Per sant Joan ningú coneix lespersones afectades per aquest cas.

1 la màquina agranadora d’enMelcion Mascaró ha fet net carrersque abans no havia visitat mai. Nosabem si això té relació amb lamàquina nova que ha adquiritl’ajuntament, tal com us informà-vem el mes passat, i que suposaràl’acabament del contracte ambl’empresa de Manacor.

1 la delegació de l’obra Cultu ralBalear a sant Joan (que editaaquesta revista) organitza dins elsactes de les festes patronals un con-curs de micrometratges i un defotografia. els micrometratges hande tenir una durada màxima de 5

notícies locals

1 s’està acabant de confegir elprograma de les festes de l’estiu.enguany, com a tot arreu, s’imposal’austeritat. Per reduir costs i peraugmentar el caràcter popular de lesfestes, s’ha decidit fomentar la par-ticipació de les entitats del poble i,segons els responsables municipals,la resposta ha estat positiva. esrumorejava que per mor de l’estalvi,perillaven els focs artificials, que espodien suprimir definitivament,però ens han assegurat que es faran,tot i que amb un pressupost encaramés ajustat que altres anys. De totamanera hem pogut saber que hi hau -rà dues berbenes, dimonis, mobile-tada, caçadors, nit de jazz, sopar a lafresca..., en poques paraules quepotser hi haurà austeritat, però queno diferiran gaire de les d’aquestsanys passats.

1 el preu dels cereals ha augmen-tat enguany un 50% respecte del’any passat... però la cosa s’hacompensat amb una forta pujadadels fertilitzants. la collita ha estatun poc més bona que la de la tem-porada anterior. Varen encertar elspagesos que sembraren dins eldesembre, ja que han obtingut mésquilos i més qualitat farinera. encanvi, els que sembraren dins elgener no han estat sortats, ja que lafalta de pluges a l’etapa final ha fetque els cereals no granassin bé. laconseqüència ha estat una disminu-ció del pes i de la qualitat.

1 Ha mort n’arnau Company“des Centro”. Durant anys, junta-ment amb la seva família, va

La festa de Sant Cristòfol concentrà moters, cotxes i gent a les beneïdes. Des -prés de la missa solemne, tengué lloc el sopar de burballes a la plaça de laConstitució (foto Amador Bauzà ‘Peçol’).

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 3

mel i sucre

minuts i tractar sobre “sant Joan ila seva gent”. se’n poden presentartants com es vulgui però només espot optar a un dels quatre premis de50 euros (millor argument, millorsactors, millor idea original i millorcurtmetratge). el concurs de foto-grafia té el mateix tema, s’hi podenpresentar fins a 5 fotografies i hi hados premis, de 60 i 40 euros. lesobres presentades es mostraran a laplaça de Joan Carles i dia 21 d’a-gost, i allà mateix es donaran aconèixer els guanyadors. Per a lescondicions detallades, podeu anaral tauler d’anuncis de l’ajunta mento al nostre lloc web, http://melisu-cre.cat/.

1 la serra de Tramuntana ha estatdeclarada per la uNesCo Patri -moni de la Humanitat. el Consellde Mallorca va promoure la nomi-nació, que ha comptat amb elsuport de molts de ciutadans. en elple que celebrà la uNesCo a laseva seu central de París a finals dejuny es va aprovar la declaració.

la presidenta del Consell,Maria salom va dir que era unagran notícia des d’una òptica tantmediambiental, com cultural i turís-tica, que podia propiciar un turismede qualitat a l’illa.

entre els principals atributs dela serra, el dossier de la candidatu-ra destacava la diversitat en la ve -getació i la fauna i, sobretot, l’ex-cel·lent conservació de les petjadesdeixades per les diverses civilitza-cions que varen transitar per laserra. a banda, també la uNesCon’ha valorat l’agricultura mil·lenà-ria, que “ha transformat el terreny imostra una xarxa articulada de

Tots els productes

per a ca vostra

4

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

mecanismes de gestió de l’aiguaentre les diferents parcel·les que ésd’origen feudal”.

1 aquest estiu ha començat demanera atípica. el mes de juny iprincipis de juliol les temperaturesvaren ser més altes del que és nor-mal, però després la cosa ha canviati molts de dies ha estat ennigulat iamb temperatures més baixes delque s’ha d’esperar per la canícula.Com a mostra de la raresa deltemps, la nit del 4 al 5 de juliol eraplàcida a sant Joan. De cop, deversles dues de la matinada va comen-çar un vent huracanat que va ferque molta gent s’aixecàs a tancarportes i finestres. Tal com haviaarribat la ventada se’n va anar alcap d’uns minuts. segons els ente-sos, aquest fenomen es coneix tèc-nicament com “esclafit”. Hemsabut que, sobretot per foravila, hiva haver destrosses diverses.

1 el nou conseller d’agricultura(entre altres) del Govern Balear,Gabriel Company “Mena”, va aixe-

car polèmica amb unes declara-cions a la ràdio, només uns diesdesprés de ser nomenat. Va dir que“no permetria intromissions de l’o-posició”. Tot i reconèixer la tascafiscalitzadora d’aquesta, va rebutjarque “s’actuàs per entorpir la tascadiària de la Conselleria”. Digué queli agrada explicar les coses però norespondre preguntes fetes nomésper “tocar el nas al conseller detorn”. segons en Biel hi ha políticsque només fan preguntes per ferperdre temps al conseller i que noes pugui dedicar a la feina. Trobaque mereixerien rebre una coça alcul que els enviàs a ca seva.

segur que hi ha preguntes inne-cessàries, irrellevants o malinten-cionades, però també n’hi ha delegítimes, i totes han de ser contes-tades. És part de la feina d’un con-seller informar els ciutadans sobrela seva tasca, igual que és feina del’oposició demanar tants d’aclari-ments com faci falta. això és preci-sament la transparència que tantreclamaven (i amb raó) quan esta-ven a l’oposició.

Els bombers hagueren d’actuar amb rapidesa i contundència perquè el foc nos’estengués per la zona de Son Brondo (foto Diario de Mallorca).

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 4

mel i sucre

Margalida Català Juan: sani -tat, serveis socials, joventut iigualtat, delegació compartida deFires i festes, i representant alFons Mallorquí de solidaritat.

una pregunta del portaveu delPsoe va aclarir als assistents quequi comparteix la delegació deCultura i educació amb na Ca talinaGayà és el batle mateix, cosa queno s’havia explicitat a la interven-ció del secretari en llegir l’acord.

en relació a les ComissionsInformatives Permanents, de lesquals es va destacar que en for -maran part tots els regidors del’equi p de govern, es crearen lesse güents:

Cultura i educació, presididapel batle i Catalina Gayà com asuplent.

Fires, festes i esports, presidi-da per Miguel Pacual, i antoniooliver i Margalida Català com asuplents.

especial de comptes, quetambé actuarà com a comissióinformativa permanent delsassumptes d’economia i hisenda,presidida pel batle i CatalinaGayà com a suplent

urbanisme, obres, manteni-ment i interior, presidida perJosep Bauzà i Bonet i antonio

ta la possibilitat de canviar en unfutur si les circumstàncies hoaconsellen, i es va passar a vota-ció, amb un resultat de 6 vots afavor (3 PP + 3 axsJ), 2 en contra(Cxi) i 1 abstenció (Psoe).

al quart punt es va donarcompte del nomenament de ti -nents de batle, segons els se -güent ordre: primer, CatalinaGayà Bauzà, segon, Miguel Pas -cual rodriguez, tercer, JosepBauzà Bonet. Després d’algunsaclariments per part del secretarial portaveu de Cxi, antic tinentbatle de l’anterior consistori, elplenari es va donar per assabentat.

en el cinquè punt es determi-naren les delegacions específi-ques de regidors a cada àrea defeina, que quedaren així:

Miguel Pascual rodriguez:Medi ambient i agricultura, in -dústria, comerç i energia, i dele-gació compartida de Fires i festes.

Catalina Gayà Bauzà: Delega -ció compartida de Cultura i edu-cació.

Josep Bauzà Bonet: interior imanteniment, i delegació compar-tida d’urbanisme i obres.

antonio oliver Gornals: es -ports i delegació compartidad’ur ba nisme i obres.

Sessió extraordinària de dia 21de juny de 2011.

es va tractar d’una sessió des-tinada a tràmits administratius pertal de constituir els distints grupspolítics, les comissions, adjudicarles delegacions, i posar tots elsòrgans de l’ajuntament a punt perposar en marxa la maquinària dela gestió municipal.

Va començar puntualment, i lacosa va anar rapideta, atès quequasi tots els punts es limitaven a“comunicar” decisions que nos’havien de votar o que ja estavenconsensuades entre els membresde l’equip de govern.

De bon principi es va aprovarl’acta de la sessió constitutiva,celebrada dia 11 de juny, i es dona-ren a conèixer els grups polítics iels seus portaveus. se n’han cons-tituït quatre, un per cada partit queha obtingut representació. acteseguit, es va establir la periodicitatdels plens ordinaris, quedant en unple ordinari cada dos mesos, eldarrer dimecres del mes que perto-qui. el portaveu del Psoe va plan-tejar que seria millor establir laperiodicitat mensual, i el de Cxi vaopinar que seria millor continuarfent-los en dimarts. el batle vamantenir la proposta deixant ober-

ajuntamentReflexions municipals

JoaN sasTre JoaN

AGÈNCIA DE SANT JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 52 60 78

6

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 6

mel i sucre

oliver com a suplent.agricultura, medi ambient,

comerç i indústria i energia, presi-dida per Miguel Pascual i JosepBauzà i Bonet com a suplent.

sanitat, serveis socials, joven-tut i igualtat, presidida per Mar -galida Català i antonio olivercom a suplent.

el portaveu del Psoe vaintervenir per demanar que lesinformacions similars a la donadaa aquest punt, que necessitend’una redacció prèvia, estassin adisposició de tots els regidors ales oficines de l’ajuntament a par-tir del mateix moment en que fosredactat el document.

al setè punt, es nomenarenels representants en òrganscol·legiats, recaient en el batle larepresentació al Consell escolar, ala Fundació Pare rafel Ginard iBauçà, a la Federació de Muni ci -pis (FeliP), i a la Mancomunitatdel Pla, mentre que la representa-ció al Fons Mallorquí de solida -ritat va recaure en la persona dena Margalida Català.

Després d’una intervenció delportaveu de Cxi que no vaigpoder entendre ni a través delvídeo de mel i sucre (per venturano estaria malament que els ser-veis tècnics de l’ajuntament ins-tal·lessin micròfons a la taula, permillorar la sonoritat de les parau-les dels nostres representants alconsistori), es va passar a votació,ja que aquest punt així ho reque-ria. el resultat: 6 vots a favor (3

PP + 3 axsJ) i 3 abstencions (2Cxi + 1 Psoe).

i el darrer nomenament, el deTresorer/a va recaure en la perso-na de na Catalina Gayà, essent lasuplència per antonio oliver.També es va passar a votació,amb els mateixos resultats que elpunt anterior: 6 vots favorables (3PP + 3 axsJ) i 3 abstencions (2Cxi + 1 Psoe),

i els dos darrers punts, forenper tractar sobre les indemnitza-cions i assistències pels regidors, osigui: “sa pagueta”. la propostafou mantenir-ho tot com l’any pas-sat, a 250 €/mes els regidors ambresponsabilitat de govern, 50 €/mes als de la oposició. el portaveudel Psoe va reclamar austeritat, iel de Cxi s’hi va afegir, responententre en batle i na Ca talina Gayàque a aquestes quantitats s’haviade llevar la retenció d’irPF (crecque el 25%), i que essent la matei-xa paga que quatre anys enreresuposava menys valor adquisitiu.Tot això tenint en compte quedeterminats costos addicionals dela gestió de cada regidor/a haviende sortir de “la paga”, en no tenirdietes per aquestes despeses.Passat a votació, el resultat va serde 6 vots a favor i 3 abstencions.

i finalment, al darrer punt, esva plantejar la dedicació exclusi-va pel batle (Juan Magro), per unanòmina de 2.652,22 €/mes, queamb els descomptes del “fisco”reverteixen en 1.950 € nets men-suals, costejats íntegrament per la

Conselleria d’interior de Governde la CaiB. a la votació hi vahaver una petita sorpresa, enaprovar-se per 6 vots a favor (3PP + 3 axsJ), 2 en contra (Cxi) iuna abstenció (Psoe)

Va ser, en definitiva, un co -mençament de legislatura molttranquil, sobre tot en comparacióal de 2007, amb una organitzacióque sembla haver estat pensadaamb temps i consensuada entreels membres de l’equip degovern. Personalment, trob que jaera ben hora de tenir un grup degent amb un bon potencial defeina i, sobre tot, ganes de fercoses pel poble, i de deixar debanda les crispacions i les provo-cacions a les quals massa santjoa-ners/es havíem estat sotmesos alllarg de massa temps.

Jo, particularment, tenc la cer-tesa que les meves cròniques per-dran interès: no pot ser d’altramanera, ja que si hi ha provocaciói una actitud altiva per part del’autoritat, sempre tens més armesper ser incisiu, i més ganes d’es-molar l’enginy per donar-li res-posta. Però vaja, com a habitanthabitual del poble, no dubteu quepreferesc avorrir-me sobirament al’hora de fer la crònica, si és acanvi de tenir una gestió efectivadels problemes locals, que tenir laocasió d’esmolar l’enginy criti-cant unes actuacions arbitraries isense sentit que no han aportatres, res, positiu al poble durantquatre inacabables anys.

7

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 7

La granja de Son Santos

Per la darreria de la dècadadels anys cinquanta, antoni Ma -tas Bauzà, Calderer, juntamentamb el seu cosií, Miquel GayàMatas, més conegut pels santjoa-ners com es sergent Cambuix,decidiren muntar una g ranja d’a-viram a la casa de son santos,aleshores propietat de n’antoniCalderer, que era qui duia la part

administrativa de la granja perquèen aquells anys també tenia unagestoria al carrer Velázquez deCiu tat. la que dirigia la granja eraan tònia Bibiloni Canyelles, de Bi -niali, esposa del sergent Cam buix.

a la granja posaven remesesd’un mil·lenar de polls, que elsenviaven de la península; anavena rebre-los a l’aeroport i els pri-mers dies, per dar-los calentor,empraven estufes de clovellesd’amet la.

mel i sucre

Francesc Gayà Galmés

Més conegut com en Francescde Consolació perquè els seuspares havien estat donats a l’ora-tori de Consolació. en Francescde Consolació era casat amb naMargalida Maiola; el matrimonitenien una botiga de queviures.

Per la dècada dels anys trenta,l’amo en Francesc va decidirposar aviram a una finca d’unaquarterada o cinc quartons quetenia a son Gual. Va tancar lafinca de fil de ferro i hi va posarprincipalment gallines i pollas-tres, que cuidava un missatge deMaria conegut pels santjoanerscom en Guillem es Poller.

l’amo en Francesc tenia unaincubadora que era on naixien elspollets i després de dar-los algunsdies de calentor, quan ja erensurats, los duia a son Gual i losamollava dins el tancat.

Durant alguns anys el negociva funcionar bastant bé i cada set-mana enviarem ous i aviram aCiutat, encara que per la vila cir-culava una dita popular que deia:animals de pico, no fan ningúrico.

converses

amb els

amics

AGrICulTurA I rAmADErIA Al SEGlE xx (xv)

Aviram i conills (III)aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

Contemplant les gallines a la finca de Son Gual. En Francesc de Consolació, laseva mare, na Margalida de Consolació (neboda de l’amo en Francesc), enJoan Mayol (fill), na Margalida Maiola (esposa) i, al fons, el missatge, enGuillem de Maria, que era el que cuidava l’aviram.

8

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 8

mel i sucre

els primers anys, en JoanXisquet i la seva esposa, na Fran -cisca de cas Celador, ajudaven an’antònia en le stasques de lagranja, ja que també tenien lesamitges de les terres del sergentCambuix, fins que foren substi-tuïts per na Francisca reimoro,casada amb en Joan Parric, i dar -rerament hi va passar na Mont -serrada Bauzà Ferriol, Beina,casada amb en Miquel Matassastre, Peremates.

a la granja de son santos cadasetmana anaven llevant els pollas-tres més grossos, que enllestien ales mateixes cases de son santos.Tenien com uns embuts on posa-ven els pollastres de cap per avalli les cames per amunt perquèdonassin la sang i després, quanl’aigua de la caldera estava al seupunt, los escaldaven i plomaven,los treien la butza i ja quedavenllests per dur-los a Ciutat, on ser-vien unes quantes carnisseries.

Durant uns quants anys, lagranja va funcionar bastant bé,però a la darreria el preu del pinsova anar pujant i els jornals tambéi en canvi el preu del pollastre vaanar a la baixa, de manera que elnegoci ja no era rendible i hague-ren de tancar. N’antoni Ferriol dena Margalida Matas es va fercàrrec dels darrers pollastres quequedaren, ja que aquest matrimo-ni es dedicaven a anar a vendre adiferents mercats.

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan

Tel: 971 52 65 33

9

El corral d’aviram de Son Gual. El de més alluny és en Francesc de Con so -lació. Devora el carretó, na Margalida Maiola, sa padrina (“sa donada”), ambla seva néta, na Margalida de Consolació, i el nét, en Joan Mayol.

La fotografia mostra el magatzem on la família Mayol elaborava les ristesd’alls. El que aguanta els dos manats de ristes és l’amo en Francesc Mayol i elque està a l’indret del portal és en Pere Mayol. Tots els altres que apareixen ala foto no hem pogut esbrinar qui són. Si algú ho sap, li agrairem que ens hodigui.

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 9

mel i sucre

al segle XiX coexistien asant Joan tres famílies pro-vinents de la mateixa bran-

ca les quals portaven el malnomPagès. una, establida al carrerMajor, formada per Joan BarcelóCompany (1808-1881) Pagès, ca -sat amb antònia Munar Matas (n.1812c), la qual ha portat aquestmalnom fins als nostres dies. altraformada per llorenç Barceló Com -pany (1797-1875) Pagès o Sedàs,casat amb Monserrada NicolauGayà (1798-1872) propietaris de lapossessió de son Barceló i la darre-ra formada per llorenç BarcelóGayà (m. 1854c) Pagès i Francinaaina Mas (m. 1844c), arrendadorsde la possessió des Pujol.

D’aquest darrer matrimoni, se -guirem a continuació la seva des-cendència i podrem constatar, totseguint les pautes de la malnome-nació, la pèrdua del malnom tradi-cional i familiar, en favor d’unaltre, d’origen geogràfic. el propò-sit d’aquest article, no és altre queel de donar a conèixer una de lespautes relatives a la creació i des-aparició a la vegada, del malnomque identifica a l’individu a davantla col·lectivitat. el col·lectiu de lesfamílies d’arrendadors són els afec-tats per aquest sistema. són elsmalnoms d’origen geogràfic.

1. LLORENÇ BARCELÓ GAYÀ(m. 1854c) DES PUJOL

llorenç Barceló era fill de JoanBarceló Barceló (m. 1791c) Pagès

escrivà i de Joana Gayà1. Matrimo -nià amb Francina aina Mas (m.1844c). sabem, per un contracted’arrendament agrari, que varenestar a la possessió des Pujol entreel 1808 i el 1814. així doncs, lasegüent cançó, recollida pel pare

rafel Ginard, fa al·lusió al nostrepersonatge:

s’ase d’es Pujol ja plora.Ja ho diu en llorenç Pagès:s’anar a Felanitx no és res,però Ciutat és enfora.2

No sabem els anys que estarenper arrendadors a la possessió (elcontracte era per sis anys o sisesplets), però sembla més que evi-dent que la seva estada en aquellesterres, determinà la substitució delmalnom tradicional i familiar“Pagès”, per “des Pujol”, malnomd’origen geogràfic, utilitzat d’unamanera espontània pel poble, a par-tir d’aquella època, per identificar atots els seus descendents. la pos-sessió des Pujol, propietat del noblePere Verí i salas, fou establidatotalment el 1853 i el metge sant-joaner Pere Josep Bauçà Matas (n.1787c), germà del notari Joan Bau -çà Matas (n. 1803c), va adquirir lescases i un lot de 2 quarterades i 3quartons de terra. l’adquisiciód’una parcel·la de 4 quarteradesd’extensió per Miquel Gayà Matas(1825-1909) de Solanda, que hibastí un edifici, generà altre mal-nom “des Pujol”, associat al llinat-ge Gayà, que han portat els seusdescendents, un dels quals fouMiquel Gayà Bisquerra (1888-1982) l’amo en Miquel des Pujol.

llorenç Barceló i Francina ainaMas tengueren cinc fills:

1. Joan Barceló Mas (n. 1793c)des Pujol

Casat amb Magdalena Gualramis (1795-1847) de Son Pericàs.

estaven domiciliats el 1863 al car-rer d’en Peremates (de la Princesa)núm. 13.

2. Joana Maria Barceló Mas(1796-1886) des Pujol

Casada amb esteve GinardGayà (1796-1861). estaven domi-ciliats el 1875 al carrer Major núm.51. són els pares del prevere llo -renç Ginard Barceló (1831-1907).

3. Francesc Barceló Mas (n.1800c) des Pujol

Casat amb Margalida MayolGayà (n. 1800c). estaven domici-liats el 1875 al carrer de la Princesanúm. 5.

4. Margalida Barceló Mas (1806-1844) des Pujol

Matrimonià amb Guillem Ma yolCompany (n. 1806c) Rosa i no varentenir descendència. Guillem Mayolenviudà i es va casar de segonesnúpcies amb antonina aina GayàNicolau (n. 1800c). estaven domici-liats el 1875 al carrer antigua Cárcel(carrer Tort) núm. 23.3

5. Francina Aina Barceló Mas (n.1816c) des Pujol

Casada amb Guillem Font Nico -lau (n. 1812c) de Cugulutx. estavendomiciliats el 1863 al carrer de saraval núm. 10. Francina ainaenviudà i es va casar de segonesnúpcies amb Guillem Bauçà Font(n. 1820) Llegat. el 1875 residienal carrer des sol núm. 10.4

2. EL TESTAMENT DE LLO-RENÇ BARCELÓ GAYÀ (m.1854c) DES PUJOL

llorenç Barceló Gayà, testàdavant el notari santjoaner JoanBauçà Matas el dia vint-i-quatred’octubre de 1851. Designava permarmessors a Joan Barceló son fill,esteve Ginard son gendre i a l’ho-nor Miquel Company Barber.

investigació

La família des Pujol(s. XIX-XX)

FraNCesC CaNuTo Bauçà

11

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 11

mel i sucre

12

encomanant el seu esperit enmans del seu creador i redemptor,benigníssim Cristo Jesús, era de laseva voluntat i manava que desti-nassin dels seus béns, la quantitat desetze lliures, moneda de Mallor ca,per celebrar el seu funeral el dia dela seva mort. Volia que el seu hereuentregàs al sacerdot que l’assistiriaen el últim instant de la seva vida,onze lliures i catorze sous, valor denou misses que es celebrassin elsnou dies posteriors a la seva mort.Però si venia el cas, de morir senseassistència sacerdotal, disposavaque fossin els marmessors els que licercassin un sacerdot.

Volia que fossin destinades laquantitat de vint-i-cinc lliures de lamateixa moneda, en misses resadesen sufragi de la seva ànima, en eltermini d’un mes desprès de la sevamort. i havien de ser celebradespels pares venerables els qualsvivien a la Casa de la Missió de laciutat de Palma.

Volia que fossin destinades laquantitat de deu lliures en missesresades, les quals serien dites pelpare Francesc Barceló, natural desant Joan, exfrare del Convent desant Francesc d’assís de Palma. erade la seva voluntat que el dia quefarà un any del seu òbit, el seu hereuhaja de pagar la quantitat de vint-i-cinc lliures de la mateixa moneda,per a la celebració de misses resadesdes d’aquell dia a un any.

entre les deixes, costen lessegüents: cinc sous de dita monedaal senyor rector, ecònom o vicari dela parròquia on morirà, per son dretparroquial i semblant partida per ala conservació dels llocs sagrats dela Terra santa de Jerusalem, peruna vegada tan solament.

Deixava a Joana Maria Bar -celó, filla, esposa d’esteve Ginard,pel seu dret d’institució i llegítima,una quarterada de terra a sonManrè, amb l’obligació de destinaranualment la quantitat de setzesous, de número de dues lliures ivuit sous de la seva herència, alspobres de la vila. i no entrarà enpossessió de dita terra fins el dia

vint-i-cinc de juliol de l’any del seuòbit, amb l’obli gació, una vegadaposseïdora de la terra, de destinartres lliures de la mateixa moneda,en misses resades en sufragi de laseva ànima. Més li deixa unes casesi corral situades al carrer de sesParres [fra lluís Jaume].

Deixava a Francesc Barceló,fill, per igual dret i llegítima, mitjaquarterada de terra anomenada elPou Nou, confrontant amb el camíque d’aquesta vila va a Felanitx.Més un quartó i mig de terra a sonamadora, junt a la síquia, cap a laterra d’antoni Bauçà, amb la con-dició que a la part de baix, confron-tant amb la terra de dit Bauçà, ten-drà d’amplària dos destres més quea la banda de dalt. amb la mateixaobligació de destinar anualment laquantitat de setze sous als pobresde la vila. endemés de tres lliures,les quals se destinaran a missesresades en sufragi de la seva ànima,després que entrarà posseïdor de laterra, que serà el dia vint-i-cinc dejuliol de l’any del seu òbit.

Deixava a Francina Aina Bar -celó, filla, esposa de Guillem Font,pel seu dret d’institució i llegítima,el romanent de la terra de sonamadora, després del que ha presel germà Francesc. amb l’obligacióde pagar anualment la quantitat desetze sous als pobres de la vila.endemés de tres lliures, que se des-tinaran a misses resades en sufragide la seva ànima, després que entra-rà posseïdor de la terra, que serà eldia vint-i-cinc de juliol de l’any delseu òbit. Finalment li deixa les centlliures que li va donar per comprarla porció de terra que tenia el seusogre Joan Font, mitjançant acta enpoder de Joan Bauçà notari.

Designava hereu universal ipropietari al seu fill Joan Barceló,

privant-lo, però que no puga ven-dre, alienar ni encarregar cosa algu-na sobre el que li deixava, sensel’aprovació de llorenç Barceló, sonnét, fill de Joan. i venint el cas queel citat llorenç contragués matri-moni i no volgués viure en compa-nyia del seu pare, immediatament lientregarà la peça de terra d’exten-sió de dues quarterades dita lo ra -fal Nou del paratge de la Bastida.

els testimonis del testamentforen don Joan Gayà, prevere,Bernadí Company, conrador, donamador Font, cirurgià, i el notariJoan Bauçà Matas. Finí el testadorel dia vuit de juny de 1854.5

3. EL CONTRACTE D’ARREN-DAMENT DES PUJOL (1808-1814)

el document que transcriurem acontinuació sembla que és unesborrany del contracte d’arrenda-ment, ja que està inacabat i sensesignar. Desconeixem qui fou elnotari que el va redactar.6

“en nom de Déu y la sua divinagràcia amén. sia notori y cosa manifes-ta com yo don Thomàs Josef de Verí yTogoras fill de los nobles señors donPedro de Verí y de doña Margarita deTogoras, cònjuges ya difunts, de grat ycerta sciència líbera y espontàneavoluntad ab este públich ynstrumentperpètuament valedor y ya may revoca-ble, solemne estipulació mediant, y delmillor modo que puch y de dret, estil oconsuetut me és lícit y permès pertemps de sis anys y sis esplets conta-dors desde als vuit de setembre pròximvenidor de este corrent añy mil vuit-cents y vuit y finiran en semblant dia delo añy 1814. arrent si ve lloch a voslamon Juan Barceló, conrador, fill dellorens y de Francina anna Mas, con-jugues presents a la estipulació de esteacte y abaix acceptant, la mia pocessióanomenada el Pujol situada en lo termade la vila de sant Juan, ab los pactespero condicions, reservas, obligacionsy ánnua mercè siguents.

Primerament és pacte que vos ditJuan Barceló, deureu conrar dita poces-sió a ús y costum de bon conrador sotspena de pagar los dañys y perjuis y depoder-vos espelir de este arrendament.

siGNaTura Del TesTaMeNT DelloreNç BarCeló Gayà (m.1854c) PaGÈs o Des PuJol

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 12

mel i sucre

Més és pacte que el primer añy delpresent arrendament podré espelir-vosdel matex o vos podreu dexar de conti-nuar-lo, avisant un a lo altre en tempsàbil.

Més és pacte que en el termini deeste arrendament no podreu tenir endita pocessió bestiar cabrum sensexpresa licència mia.

Més és pacte que no podreu tellar nifer tellar abre algun, sots pena de 10sous, a més del valor del abre y dañys yperjuis.

Més és pacte que deureu entregar-me cada añy el dia 21 de dezembre, unparell de gallines y un de capons, bonsy rebedors, aportat en me casa deCiutat.

Més és pacte que a més de tot losobre dit per ánnua mercè de este arren-dament, deureu vos, dit conductor,entregar-me y pagar-me cade un añy,de los sis referits, esto és, de una part35 quarteras blat y sinch quarteras ordi,tot bo, nou y rebedor, dins el mes deagost y de altre trenta lliuras moneda deMallorca als [en blanc] tot aportat acostas vostras en me casa de Ciutat.

Més y finalment és pacte que loúltim añy de este arrendament, nopodreu treurer palla, ni fems de ditapocessió, dexar los gorets correspo-nents y a la fi restituhir y entregar totslos estims, arreus, bestiar y llevors abla matexa estimació, bondad y calidatab què los teniu ya rebuts y són lossiguents.

Estims de bestiars y arreusPrimerament teniu rebut un parell de

bous, un pèl ros de edad de sis añys y loaltre pèl morat de edad de sinch añysestimats cinquanta sis lliuras. són 56 l

Més uncarro ab tots sos arreus esti-mat catorze lliuras. són 14 l

Més teniu rebut catorze quarteradasy dos cortons de goret, ço és vuit quar-

terades de tres reyas y sis y mitja de dosreyas, estimat a rahó de 1 sou 5 dinersper quarterada y és son valor 18 l 2sous 6 diners.

Més sinquante carretadas fems esti-mats a rahó de 5 sous per carretada val12 l 10 sous.

Més dos reyas de pes de catorzelliuras.

Més una traga ab son axanguer usatde cuyro.

Més una arade usade.Més un jou de lleurar bous deser-

mat.Més un jou de parell sens camellas.Més unas corretjadas ab son restell

vell usat.Més un feix de càrritx usat estimat

sis sous.Més un molí de sanch molent.LlevorsPrimo teniu rebut vos dit conductor

vint quarteras blat per llevor. són 20quarteras blat.

Més quinze quarteras ordi. són 15quarteras ordi.

Més quinze quarteras civada. són15 quarteras civada.

Cuyo arrendament de la referidapocessió el Pujol per el dit termini desis añys y sis esplets ab los pactes,reservas y ànnua mercé de sobre conti-nuats a favor de vos lamon JuanBarceló fas y entench fer yo dit donThomàs del millor modo que se pot dirdictar y entendrer a tota utilitat y profitvostro y dels vostros [...]. yo dit JuanBarceló, fill de llorens: De grat y certaciència, líbera y espontànea voluntadaccepto el precitat arrendament de lapocessió anomenada el Pujol per donThomàs de Verí a mon favor fet per elreferit termini de sis añys ab los pactescondicions, reservas y ànnua mercéantedits tot lo qual promet cumplir yobservar [...].”

seguirem a continuació la des-cendència del primogènit de lafamília, Joan Barceló, el perpetua-dor del malnom des Pujol. eracasat i tenia 22 anys quan entràd’arrendador a la possessió, si bécom hem vist al contracte d’arren-dament, estava avalat pels seuspares llorenç i Francina aina.

4. JOAN BARCELÓ MAS (n.1793c) PAGÈS O DES PUJOL

Matrimonià amb MagdalenaGual ramis (1795-1847) de Son

Pericàs, filla de Jordi Gual deMaria, i de Margalida ramis, deMuro.7 estaven domiciliats el 1819al carrer d’en Peremates (de laPrincesa) núm. 13. aquests són elsseus béns, registrats amb el núm.173 a l’amillarament de l’any 1864.

“D- 124, son Gual, 2 quartons i 80destres.

i-540, son rabassa, 1 quartó i 5destres.

i-685, son Manrè, 2 quartons i 14destres de vinya.

K-161, son esteve, 72 destres.G-55, son Baró, 24 destres.M-113, son Betlem, 1 quarterada, 1

quartó i 29 destres.M-129, Can estrany, 97 destres de

vinya.H-336, Pou del Prat, 2 quarterades i

5 destres.i-111, Puig del Càrritx, 1 quartó i

52 destres.K-186, son Pericàs, 1 quarterada, 2

quartons i 8 destres.G-190, son Baró, 1 quartó i 95 des-

tres de pinar.e-124, sa Bastida, 1 quarterada i 1

quarterada, 1 quartó i 8 destres devinya.”

Sobrassada pagesafeta amb porcs matancers

de Sant Joan

Carrer de la pau, 20 Sant Joan

sacaldera@sacaldera.com

tel. 971 52 64 30horari de venda de 7 a 15 h

13

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 13

del carrer comprès entre el carrer desa lluna i el cul del carrer. Fa elnom de la casa de més rellevànciadel carrer, Can Guerau, (Casa pro-pietat de n’aina lligada) famíliabenestant de llinatge Barceló, actu-alment extingida. Membres desta-cats d’aquesta nissaga foren fraFrancesc Barceló Gayà (1781-1865), framenor, mestre de gramà-tica del convent de sant Francescde Ciutat i catedràtic de llatí per launiversitat lul·liana de Mallorca iJaume Barceló Mestre, es metge

Guerau, el 1845 era doctor enmedicina i exercia a Ciutat.

1820. Carrer de la Posada delPujol. Denominació registrada a unllibre de talles de l’any 1820 custo-diat a l’arxiu Municipal de santJoan. es tracta d’una llista delsmoradors de tots els carrers de santJoan, els quals pagaven un tributdestinat a sufragar les despesesocasionades per la defensa de lacosta. a l’arxiu Municipal hi cons-ten els llibres del període 1806-1828.10

1838. Carrer de Can Pagès.Denominació registrada al testa-ment de Pere Bou Barceló. “Ítemlexa a Pera Jucef son nét y fill dePera Jucef, son fill, las casas y cor-ral sitas en el carrer que no pase ditCan Pagès. igualment li lexa mitjecuarterada de terra en lo lloch ditson rabassa.”11 aquest edifici és laseu de l’agrupació aires dePagesia.

1848. Carrer de l’honor An -toni Matas / Carrer de l’amo An -toni Peremates. un document decompravenda registra aquestadenominació: “Mateu oliver Nico -lau, fill de Miquel i aina Nicolau,ven a Francesc Barceló Mas, Pa -

gès, fill de llorenç i Francina ainaMas, unes cases i corral situades alcarrer de l’honor antoni Matas.afronta amb cases i corral de PereFont, amb les de llorenç Barceló iamb les dels hereus de rafelsalvà.”12 Fa el nom del personatgede més rellevància del carrer,antoni Matas Peremates, el qualhabitava al núm. 6 del mateix.

rosari d’or, set botons d’or i duesdotzenes de botons de plata; mesdues creus de plata; més dos llen-çols de bri i una vànova blanca. Totaixò li serà entregat pel seu pare,Joan Barceló, el dia que prendràestat, però és de la seva voluntat,que seguida la seva mort, la fillaFrancina aina si és en estat de dur-ho, el seu pare tengui l’obligaciód’entregar-li, amb la condició quèella no ho pugui vendre fins quehagi pres estat o bé tengui l’edat devint-i cinc anys. i finalment lientregarà unes sivelles de plata.

instituïa i feia hereu universal iusufructuari al seu espòs JoanBarceló, emperò propietari al seufill llorenç. Foren testimonis: Ber -nadí Company, conrador, MiquelJuan, d’ofici teixidor, i Bartomeurosselló, d’ofici taconer. Morí latestadora el dia vint-i quatre de dejuny de 1847.8

5. EL CARRER DE LA POSA-DA DES PUJOL

l’any 1800 la casa pairal d’a-questa família estava ubicada alnúm. 13 del carrer de la Princesa,aferrat a Can Gueraví. el fet que lafamília conràs la possessió desPujol, determinà que la casa fosconeguda en aquella època com laPosada des Pujol. aquesta viapública era coneguda popularmenta principis del segle XiX, com acarrer de la Posada des Pujol. Vetaquí, algunes de les denomina-cions, localitzades a la documenta-ció històrica, que ha tengut aquestcarrer o algun sector del mateix:

1813. Carrer d’en Pagès. undocument de compravenda de l’any1813 registra aquesta denominació:“el doctor en medicina, sebastiánBosch, de Palma, dice poseer unafinca de tres cuartones de tierra alcamino de Felanitx, una casitasituada en dicha villa en la called’en Pagès...”9

1819. Carrer d’en Garau.Denominació registrada a un llibrede talles de l’any 1819. en aquellaèpoca el carrer no passava i aques-ta denominació correspon al sector

la suma total de les terres és de9 quarterades, 3 quartons i 89 des-tres. També era propietari d’unacasa ubicada al carrer d’en Pere -mates (de la Princesa) núm. 13,altra casa ubicada al carrer de sesParres (fra lluís Jaume) núm. 30,dues casetes a foravila (son Betlemi Pou del Prat) i un corral a la vila.Tenia dos muls destinat a les tas-ques agrícoles.

Joan Barceló, des Pujol, va for-mar part com a regidor, en diversesocasions, de l’ajuntament santjoa-ner: el 1856 (a partir del 14 dedesembre), el 1857 (a partir del 12de març), el període (1858-1863) ifinalment el 1868 (a partir del 4d’octubre).

la seva esposa, MagdalenaGual, havia ordenat testament el1846, protocol·litzat pel notari sant-joaner Joan Bauçà Matas. elegí permarmessors al seu espòs Joan Bar -celó, i a Miquel Company Barber.

Manava i destinava dels seus béns,la quantitat de quinze lliures, mone-da de Mallorca, que seran inverti-des en misses resades, a celebrar enel termini d’un any; però amb lacondició que si no es compliaaquest termini, la quantitat inverti-da seria doblada. Manava que sienentregades al senyor rector o vicarid’on serà parroquiana el dia de laseva mort, la quantitat de cinc sousper drets parroquials semel tantum.Manava que sien entregats cincsous a la Terra santa, per a la con-servació de dit lloc, per una vice

tantum.

Deixava a Francina aina, filla,per tota part heretat i llegítima,mitja quarterada de terra que pos-seeix en el lloc de son Pericàs.Confronta amb terra de BernadíGual, amb la dels hereus de Joanaaina Gual i amb la terra de Catalinasalom, serà midada ‘caps cabals’ ihaurà de donar camí per passar a laterra restant, propietat de llorençBarceló, son germà. Més li deixavala caixa i tota la seva roba de calçari vestir, excepte uns enagos queseran per al seu fill llorenç; més un

mel i sucre

14

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 14

mel i sucre

1857. Carreró d’en PagèsDenominació registrada a un

document de compravenda: “Ventade una casa en callejón que no pasa,llamado de Pagès. Paula MayolCom pany y Guillermo MayolCom pany hijos de Guillermo iCatalina; Bàrbara Bauzà hija deGuillermo y de Catalina Company,los tres hermanos, naturales y veci-nos de san Juan, venden a antonioMayol, hijo de Miguel Juan i Mar -garita Bauzà. linda con casa dePedro José Bou, con Maria Bauzà iel corral de don Jaime Barceló.”13

aquest edifici és actualment la seude l’associació de la Premsa Fora -na de Mallorca.

1864. Calle de Pera Matas aquesta denominació és la loca-

litzada a l’amillarament de l’any1864. es tracta de la primera retola-ció oficial del carrer, ordenada pelgovernador civil, a través d’una cir-cular (25-4-1862), en la qual mana-va que es retolassin tots els carrersi es numerassin les cases, sempreen castellà.

1868. Carrer de la Princesal’hem localitzat a partir de

l’any 1868 a tots els padrons i cen-sos de població i és el registratactualment al nomenclàtor oficial.sembla que fa el nom de la reinaisabel ii, princesa d’astúries, laqual va néixer el 1830. l’any 1833es varen organitzar a Mallorca totun seguit de celebracions per mordel jurament de la princesa donaMaria isabel com a hereua deltrono.14 Malauradament, a l’arxiude l’ajuntament santjoaner no cons-ten els llibres d’actes dels anys1833-1834, i per tant, no podemsaber si s’acordà endemés de lesfestes el dedicar-li un carrer. sobtatambé, que el nom del carrer no fossubstituït per mor de la revolta del1868 i que s’hagi mantingut fins alsnostres dies.

6. LA DESCENDÈNCIA DEJOAN BARCELÓ I MAGDA-LENA GUAL

Joan Barceló Mas i MagdalenaGual ramis tengueren dos fills:

1. LLORENÇ BARCELÓ GUAL(1824-1899) DES PUJOL

Matrimonià amb Catalina MatasMatas (n. ?), enviudà i es va tornarcasar de segones núpcies amb Ma -ria Matas Matas (n. 1839c), germa-na de l’anterior? Heretà la casapairal del carrer de la Princesa núm.13. llorenç i Maria tengueren qua-tre fills:

1.1. Magdalena Barceló Matas(n. 1862c) des Pujol. Matrimoniàamb Martí Matas Fiol (n. 1861c)Pere mates. a causa d’una dolènciaa l’esquena que el feia caminarmolt ajupit fou conegut com enMartí acotat. estaven domiciliatsel 1940 al carrer Zorro ( actualmentde la sínia) núm. 5. aquesta és laseva descendència:

1.1.1. Joan Matas Barceló (n.1883c) Gran. Matrimonià ambFran cina aina Bauçà Gual (n.1890c) Calderera. estaven domici-liats el 1940 al carrer Tort núm. 14.Tengueren tres fills: 1) Mateu Ma -tas Bauçà (n. 1915c) guàrdia d’as-salt. 2) Martí Matas Bauçà (n.1912c) missioner paüll. 3) Mag -dalena Matas Bauçà (1916-2001)Cal derera, casada amb Miquel Ga -yà Gayà (n. 1911c) de Son Gualet.

1.1.2. Joana aina Matas Bar ce -ló (n. 1889c). Matrimonià amb ar -nau Bauçà Bauçà (n. 1874c) Pastor.

estaven domiciliats el 1940 al car-rer de fra lluís Jaume núm. 6. Ten -gueren dos fills: 1) Catalina BauçàMatas (n. 1919c). 2) Josep BauçàMatas (1923-1996) Pastor.

1.1.3. llorenç Matas Barceló (n.1895c). Fadrí. Fou conegut com enLlorenç Prunes o Llorenç de sa

Sínia (fou l’hereu de la casa pairalal carrer Zorro núm. 5, a la barriadade la sínia).

1.2. Joan Barceló Matas (n.1868c) des Pujol. Matrimonià ambFranci na aina Font oliver (n.1874c) de Cugulutx, filla de JoanFont de Cugulutx i de Maria oliverde sa Mudaina. estaven domiciliatsel 1940 al carrer de la Princesanúm. 9. Tengueren 4 fills:

1.2.1. Maria Barceló Font (n.1902c) des Pujol. No tenim més

notícies al respecte.1.2.2. Francisca Barceló Font

(1903-1985) des Pujol. Matrimoniàamb Miquel Bauçà Gayà (1897-1966) Capità. estaven domiciliatsel 1940 al carrer de Palma núm. 32.

1.2.3. llorenç Barceló Font(1905-1988) des Pujol. Matrimoniàamb Francisca Bauçà antic (n.1912c) des Rafal

1.2.4. Joan Barceló Font (1908-1992) des Pujol. Matrimonià ambCatalina Matas Bauçà (n. 1915c)Burixona. estaven domiciliats el1940 al carrer Bonavista núm. 32.

1.2.3. Francisca Barceló Matas(n. 1868c) des Pujol. Morí a l’edatinfantil? religiosa? una FranciscaBarceló, de 23 anys, la trobamregistrada el 1886 al convent demonges de sant Joan, ubicat al car-rer Major núm. 43

1.2.4. antoni Barceló Matas (n.1874c) des Pujol. Matrimonià ambMaria Font oliver (n. 1879c) de

Cugulutx, filla de Joan Font de

Cugulutx i de Maria oliver de sa

Mudaina. estaven domiciliats el1940 al carrer de Fra lluís Jaumenúm. 26. Tengueren 4 fills:

1.2.4.1. Maria Barceló Font (n.1900c) des Pujol. Matrimonià ambPere Josep Font Miralles (1902-1936) de Son Dixopta.

1.2.4.2. llorenç Barceló Font(1906-1986) des Pujol. Matrimoniàamb Catalina Gayà Mas (n. 1908c)Gana.

1.2.4.3. Joan Barceló Font (n.1910c) des Pujol. Matrimonià ambMaria Gayà Mayol (n. 1920c) Per -

rica.

1.2.4.4. antoni Barceló Font (n.1912c) des Pujol. Matrimonià ambFrancisca Galmés Gayà (m. 2002)Perrica.

1.2. FRANCINA AINA BARCE -LÓ GUAL (n. 1844c) DES PU -JOL

Matrimonià amb Joan BauçàBauçà (n. 1844c) Llegat. estavendomiciliats el 1891 al carrer de Pal -ma núm. 30. Tengueren dos fills:Miquel Joan i Joan.

Joan Bauçà Llegat, enviudà i es

15

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 15

mel i sucre

16

sors: la seva esposa, llorenç Barceló sonfill, llorenç Barceló son germà, i l’honorPere antoni Mayol. Va ésser regidor entre1759 i 1768, era l’escrivà de l’ajuntament(escrivà reial) i estava habilitat per fer totacasta d’escriptures públiques (escrivà uni-versal). el seu germà llorenç va ésser batlereial des del 1795 fins al 1796; li deien enPagès Dama sens dubte perquè feia el paperde dama en el ball dels cossiers santjoanersque dansaven per la festa patronal, balldocumentat el 1772.

2. Ginard Bauçà, rafel (1967). Canço -

ner Popular de Mallorca, volum ii, pàg.165, núm. 265. Hem corregit en el primervers ‘d’en Pujol’ per ‘d’es Pujol’, ja que larelació amb la possessió és més que evident.

3. Guillem Mayol Company (n. 1806c)Rosa, era moliner d’ofici i propietari ales-hores del molí d’en Carritxó. era casat desegones núpcies amb antonina aina GayàNicolau (n. 1800c), padrina paterna del pre-vere ramon Gayà Galmés (1873-1966)Carritxó. estaven domiciliats al molí d’enCarritxó, però tota la barriada dels Molins aefectes administratius (censos i padrons depoblació) figuraven al carrer Tort.

4. Del primer matrimoni de Francinaaina Barceló amb Guillem Font, va néixerJoan Font Barceló (n. 1850c) de Cugulutx,

el qual es va casar amb Maria oliver Nico -lau (1853-1937) de sa Mudaina. estavendomiciliats el 1903 al carrer des sol núm.10. Varen tenir quatre filles que foren cone-gudes a la vila com ses Cugulutxeres.

5. arM, protocol 2364, f. 52v-54.6. arxiu Històric de Palma, referència

1164.7. Jordi Gual alòs (m. 1824c) de Maria

i Margalida ramis Torelló (m. 1821c) de

Muro, foren els arrendadors de la possessióde sa Bastida, solanda i son Pericàs. elsseus fills s’establiren a sant Joan, perpetu-ant el llinatge que encara perdura. Tots elsportadors del llinatge Gual a sant Joan sóndescendents d’aquest matrimoni.

8. arxiu del regne de Mallorca, proto-col 2359, f. 50v-52.

9. arM, CH-489, f. 272.10. arxiu Municipal de sant Joan, ref.

638/1-11.11. arM, protocol 2369, f. 129, notari

Joan Bauçà Matas. 12. arM, protocol 2359, f. 70, notari

Joan Bauçà Matas.13. arM, protocol 2360, f. 23, notari

Joan Bauçà Matas.14. a sant Joan es va celebrar els dies

14 i 15 de setembre d’aquell any un solem-ne Te-Deum, il·luminació general i ballpúblic. Vegeu: Juan Montaner (1943).“Fiestas con motivo de la jura de la prince-sa Dª Maria isabel como heredera deltrono.” a Documenta, pàg. 221.

15. informació extreta de: BauçàBarceló, Joan (2000). “Mossèn MiquelGayà Bauçà (1867-1943), poeta.” a Sant

Joan, una vila set vegades centenària

(1300-2000). Monografies santjoaneres,11. Col·lectiu Teranyines. sant Joan.

amb Margalida Bardissa Bauçà,filla de Jaume Bardissa rebassa,que va ser batle de sant Joan (1941-1942 i 1945-1947).15

1.2.2. Joan Bauçà Barceló (n.1875c). Fill de Joan Bauçà i Fran -cina aina Barceló. No tenim mésnotícies al respecte. Morí a l’edatinfantil?

1.2.3. Joan Bauçà Bauçà (n.1884c). Fill de Joan Bauçà i de lasegona esposa Magdalena BauçàNivorra (n. 1859c) Frarona. Notenim més notícies al respecte.

1.2.4. Miquel Bauçà Bauçà (n.1891c) Lligadet. Fill de Joan Bauçài de la segona esposa MagdalenaBauçà Nivorra (n. 1859c) Frarona.

Matrimonià amb Magdalena MunarBarceló (n. 1899c) Brondera. resi -dien el 1940 al carrer de Bons airesnúm. 12. Tengueren tres fills: 1)Mag dalena Bauçà Munar (n.1917c) Lligadeta, casada amb ra -fel Mas antic (m. 2004) Belos. 2)Joan Bauçà Munar (1921-1999)Lligadet, casat amb antònia BouMatas (n. 1926c) Mates. 3) MariaBauçà Munar (n. 1931c) Lligadeta,

casada amb antoni Font Gayà(1930-1993) Tronca.

1.2.5. aina Bauçà Bauçà (n.1894c) Lligada. Filla de Joan Bau çài de la segona esposa MagdalenaBauçà Nivorra (n. 1859c) Frarona.

Matrimonià amb el viudo arnauCompany sorell (n. 1871c) caminer

Mena. el 1940, aina lligada haviaenviudat i estava domiciliada al car-rer de Petra núm. 55. Varen tenirtres fills: 1) Joan Company Bauçà(1919-1999) Lligat. Va residir alsecar de la real. 2) Maria CompanyBauçà (n. 1921c) Lliga da, casadaamb Joan Gayà Gayà (1918-1995)Carritxó. 3) arnau Company Bauçà(n. 1931) Lligat, casat ambMargalida Matas Bauçà (1935c-2009) Celadora o Arnaveta.

Notes

1. aPsJ, 13.6, f. 203. 1791, març 25.Morí l’honor Joan Barceló Pagès escrivà,

fill de llorenç i Margalida Barceló, espòsde Joana Gayà. Testament el 1791 en poderdel notari Bartomeu Ferrer. Foren marmes-

va casar de segones núpcies ambMagdalena Bauçà Nivorra (n.1859c) Frarona. el 1903 residienal carrer de Petra núm. 53. Tengue -ren tres fills: Joan, Miquel i aina.

aquest són els fills del dos ma -trimonis de Joan Bauçà Llegat:

1.2.1. Miquel Joan Bauçà Bar -celó (n. 1872c) Llegat. Fill de JoanBauçà i Francina aina Barceló. De

Can Lligat de sa Creu des Coll, ma -trimonià amb Francina aina Bauçàros (n. 1875c) Beina (de Can Bei -

na del carrer Nou). esta ven do -miciliats el 1915 al carrer de Palmanúm. 30. Durant una sèrie d’anysconraren la possessió de la romanade Peguera. Tengueren 4 fills:

1.2.1.1. Francina aina BauçàBauçà (n. 1895c). No tenim mésnotícies al respecte. Casada a Pe -guera?

1.2.1.2. Bàrbara Bauçà Bauçà(n. 1898c). No tenim més notíciesal respecte. Casada a Peguera?

1.2.1.3. aina Bauçà Bauçà (n.1902c) Lligada. Fadrina. el 1940residia amb la seva mare, Francinaaina Bauçà, viuda, al carrer dePalma, núm. 38. el seu fadrinatgefou registrat pel ferrer Peremates enaquesta glosa, transcrita a continua-ció, la qual forma part d’un llargglosat dedicat a totes les fadrines desant Joan de l’any 1945:

També hi ha n’aina lligadaque tampoc és cap al·lota,i n’antonina aina Xicotaque també és bastant granada,i en anar emperifolladacreis que també fa plantota.

1.2.1.4. Joan Bauçà Bauçà (n.1909c) Lligat. Militar. Fou coman-dant d’aviació i especialista encomunicacions. De formació auto-didàctica i amant de la lectura, esva dedicar al periodisme de divul-gació al llarg de la seva vida. Vaescriure sobre indrets turístics deMallorca, literatura romàntica, iturisme i medi ambient, entre altrestemes, a El Dia, Andratx, Sóller,

Baleares, Paris-Baleares..., entred’altres publicacions. Matrimonià

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 16

mel i sucre

18

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 18

mel i sucre

19

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 19

mel i sucre

en un sopar a la fresca,davant l’estació del tren desineu, surt la problemàtica

de què hem de fer amb els nostresllibres. alguns dels qui sopam entenim molts a casa. els donam? aqui? a la universitat, que pareixl’única institució que n’assegurala permanència i la claredat de ladonació? els deixam als fills i queels venguin ells, o que els estimincom nosaltres? Feim una triaabans de donar-los i esplugam elsqui tenen notes compromeses enles seves pàgines? retiram aquellsque tenen un valor, diguem-ne,sentimental?

Pocs dels qui som allà, per nodir cap, heretàrem una bibliotecafamiliar, sinó que l’hem anadaconstruint al llarg dels anys. Hihavia pocs llibres a ca meva quanera nin. una col·lecció de vides desants –dotze toms enquadernats– iuna espècie de Bíblia il·lustrada dela qual record només imatges moltafectades de personatges de l’antictestament, gent turmentada, ialgun dimoni. uns volumets d’es-tètica obrerista de la HoaC, còc-tel es trany de l’obrerisme catòli-co-franquista en el qual hi navegàmon pare i del que n’hagué de sor-tir per cames. Dues subscripcions

a dues revistes –cap d’elles de di -vulgació científica– “el Mensa -jero del Corazón de Jesús” i “elCorreo de Fátima”–, aquesta ambun leitmotiv constant que anuncia-va que algun dia rússia es conver-tiria –ja ho havia anunciat la Marede Déu als tres pastorets– i així vasucceir (s’admet una dosi raona-ble de co nya). De nin, al ram, ales paradetes que venien llibres,en comprava de la “ColecciónPul ga”, uns llibrets que cabiendins la mà. “Guerra y Paz”, “elPrisionero de Zenda”, CamiloJosé Cela o Noel Clarasó. autors itemes resumits –per no dir muti-lats– , encara en guard, molt cari-nyosament, alguns...

Tres dels qui sopàvem tenim elmateix problema, quan hem demenester un llibre que sabem quetenim, però que no trobam, anama la biblioteca –la de la uiB, la deCan March o la pública de Cansales – així feim més via en laconsulta, i això si el llibre enqüestió ja no es passeja digitalit-zat per internet. són relacionsd’amor, odi, necessitat i nosa ambels nostres llibres en paper, araque ja som en l’època dels ebooki de les biblioteques on-line, mal-grat umberto eco ens prediqui

que el llibre, com la cullera o lacadira, mai morirà. el cert és,però, que ens proposam fer la tria-della aquest estiu. Començar ja,separar els llibres que donarem,dels qui quedaran a ca nostra. Joja ho he provat i he quedat embar-rancat en el primer caramull. Jasigui perquè no recordava bé elfinal d’un, ja sigui perquè dins unaltre ha sortit un paper amb quatrenotes de quan estudiava a Barce -lona, sigui pel que sigui, la feinad’un dematí d’estiu queda reduïdaa separar set o vuit llibres perguardar i dos o tres per donar.serà una feina llarga.

dalt

del turó

Viaranys dels nostresllibres

CliMeNT PiCorNell

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU

Producció i comercialit-

zació de plantes i plan-

ters ornamentals i hortí-

coles

e-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

Fusteria en generali mobles de cuina

Carrer dels Molins, 4 • Tel: 971 52 63 85

20

Antonin Artaud.

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 20

mel i sucre

No ens passa res de nou. ContaWalter Benjamin a Desembal lameva biblioteca (Discurs sobre labibliomania) que reordenant elsllibres per tornar-los a les prestat-geries se li acudia on els haviacomprat o qui els hi havia regalat,o on el llegia, aquell, en un dia depluja. Passa també amb els meus.

un era la meva lectura a la clínicadurant la malaltia que dugué a lamort al meu pare, un altre fou elmeu company en un vol de lon -dres a Boston, l’altre el vaig com-prar a l’excèntrica llibreria lellod’oporto... Conflueix Benjaminamb Marcel Proust –Sobre la lec-tura (Pastiches et mélanges)– quiexplica que dels llibres que mésestimam recordam, molt més queel seu contingut, el que fèiem oels que ens passava en el momenten que els llegíem. Torn al meucaramull. surt The Teachings ofDon Juan de Carlos Castaneda,fou la meva lectura a una platja deNea-epidavros al sud de Grècia;la versió de Penguin Books de Onthe Road de Kerouac, el me varegalar un bon amic, em digué“tria un llibre, tendràs un recordmeu”, una semana justa abans demorir d’una pneumònia atípicaque es com es deia a la siDaabans de tenir nom; les Poesie deGiacomo leopardi (“e somma-mente divenuto esperto / della

storia che detta è naturale, / bengià fin dal principio essendo certo/ dello stato civil d’ogni anima-le….”), comprat a una parada dellibres vells de Torí; surten llibresdedicats pels seus autors; regalsde la fira del llibre amb restes depètals de rosa; la Guía de Ma -llorca, Menorca e Ibiza de José(sic) Pla, comprada a almeria percinc duros. els darrers del primercaramull, Per acabar amb el judi-ci de Déu i altres problemesd’antonin artaud, el llegia al barde la Cala de Deià, mentre devorajugaven a escacs robert Graves ialan sillitoe (com a bon fetitxistaels vaig canviar a l’amo per un tau-ler i fitxes noves, la reina blan caestava apedaçada amb cinta aïllantnegra); la Història de Romad’indro Montanelli, en llegia unparell de capítols després de lasesta un estiu a la Colònia de santPere… en fi. Faré poca tala, emsembla, el caramull dels llibres perquedar és gros i els qui són perabandonar és encara molt petit.

21

frases fetesDe més verdes en maduren

JoaN sasTre JoaN

es diu per indicar que deter-minades gestions, propos-tes, idees, projectes, ...

poden arribar a tirar endavant, permolt que en els seus inicis sembliimpossible la seva viabilitat.

els processos naturals delregne vegetal han suposat, des desempre, una font de recursos ima-ginatius a l’hora de conformarexpressions que expliquin, persimilitud, el desenvolupament dedeterminades situacions socials.la maduració d’una fruita, desdel moment en que l’arbre floreixfins que es pot menjar, n’és un.

Cada arbre ha hagut de passaruna odissea per arribar a florir i dur

a bon port algunes de les flors afe-rrades: les ventades de la tardor,les fretades de l’hivern, els atacsde plagues i malalties de la prima-vera, les calors de l’estiu... lla -vors, no tots els fruiters inicien laseva floració, no totes les florsafer ren, no totes les que aferren“in flen”, no totes les que “inflen”maduren i no totes les que madu-ren són bones per menjar. Tot iaquesta tanda de “No’s”, tot l’any,quan arriba la temporada de cadafruita, podem menjar-ne de benbones: cireres, albercocs, ta ron ges,pomes, peres, préssecs, ma granes,figues, i un llarg etcètera.

en el regne animal passa un

poc el mateix: a pesar de tot, sem-pre hi ha relacions que “aferren”amb naturalitat d’una manerainesperadament. a vegades com aper art d’encanteri, a vegades pernecessitat. Per comprovar-ho,basta que ens fixem amb el quepassa al nostro voltant més imme-diat: qui no ha vist un ca i unmoix convivint pacíficament, unaparella avinguda per la qual ningún’hagués donat un xavo, una ente-sa entre gent de partits políticsd’ideologies antagòniques ques’entenen per tirar un poble enda-vant...

sí, sí: “de més verdes n’hanmadurat...”

Walter Benjamin.

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 21

mel i sucre

Comentari al mes de juny. enaquest mes de juny s'ha romput latendència, d'aquest any, a l'eleva-ció de les temperatures mitjanesmensuals, comparades amb les del2010. la temperatura mitjana deljuny d'enguany ha estat pràctica-ment igual a la del juny de l'anypassat, 1 dècima inferior. enaquests dos darrers anys, 2010 i2011, hem tengut uns mesos dejuny més frescs que en anys ante-riors.

el gràfic de temperatures dibui-xa una línia ascendent de la tempe-ratura des de l'inici fins a final demes. Vam començar el mes ambtemperatures fresques, amb dies demal temps i pluja; i l'acabàremamb temperatures més elevades idies més secs.

Després de les pluges del pri-mer terç de mes, en què es recolli-ren 58 mm, no tornà fer cap gotaen la resta d'aquest període. lahumitat elevada d'aquest primertram del mes provocà una dismi-nució de l'evaporació normal per aaquest mes, que s'establí en 4,5ml/dia. enguany hem tengut unjuny més humit que en el 2010,amb més pluviometria (58 mm enfront dels 10,2 mm del 2010) i una

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

JULIOL 2011 (fins a dia 24)

Temperatura mitjana 24,1 ºCTemperatura més alta 35,6 ºC (dia 12)Temperatura més baixa 17,2 ºC (dia 24)Pluviometria 5,7 mm (més 0,8 mm de rosades) Velocitat mitjana del vent 6,9 Km/hVelocitat màxima del vent 62,8 Km/h (dia 4)Direcció del vent predominant SEEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 5,9 ml/dia

MES DE JUNY 2011 2010

Temperatura mitjana 21,2 ºC 21,3 ºCTemperatura més alta 34,9 ºC (dia 28) 31,9 ºC (dia 29)Temperatura més baixa 10,5 ºC (dia 2) 12,6 ºC (dia 21)Pluviometria 58 mm 10,2 mmVelocitat mitjana del vent 5,5 Km/h 5,4 Km/hVelocitat màxima del vent 53,1 Km/h (dia 30) 53,1 Km/h (dia 16)Direcció del vent predominant NE SHumitat mitjana 68,73% 64,4 %Pressió mitjana 1015,86 mb 1013 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 4,5 ml/dia 5 ml/dia

PARC SOLAR FOTOVOLTAIC DEL PAVELLÓ MUNICIPAL DE SANT JOANANY 2011

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es (Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres)

GENER 66579 5540 12,02 10,7 6094 1385FEBRER 87842 7220 12,17 12,8 7942 1805MARÇ 114202 8982 12,71 14,5 9880 2246ABRIL 157392 11500 13,69 21,07 12650 3220MAIG 185426 14365 12,91 25,26 15802 3591JUNY 188100 14339 13,12 28,05 15773 3585

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2011Temperatura mitjana

Temperatura mitjana Pluviometria2011 2010 2009 2008 2011 2010 2009 2008

GENER 10 9,7 9,8 11,8 74 56 67,9 37,5FEBRER 10,7 10,4 9,9 11,4 59 73,8 22,6 14,6MARÇ 11,8 11,2 11,7 12,3 40,2 43,7 39,1 34,9ABRIL 16,2 14,1 13,6 14,9 7,9 44,2 50,6 15,6MAIG 19 16,9 19,7 17,3 12 122,2 24,2 124JUNY 21,2 21,3 23,3 22,6 58 10,2 1,6 32,4

22

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 22

mel i sucre

mitjan mes, aquestes s'han mode-rat, amb alguna vetllada més béfresca. els darrers quinze dies hanpresentat certa inestabilitat, ambalgun ruixat que ha afectat algunapart del terme. al turó de son Junyhem recollit quasi 7 mm entrepluja i rosada.

el predomini durant la primerameitat del mes del bon temps hafacilitat les feines de recollida delscereals. També ha estat necessariregar contínuament els cultiusd'estiu d'horta amb l'augment del'evaporació i de l'ambient sec.

Parc solar fotovoltaic. la radia-ció solar ha seguit augmentant enel mes de juny, com era d'esperar.No obstant això, s'han generat 26kWh menys que en el mes d'abril.la baixada del rendiment de lesplaques es pot atribuir a l'augmentde la temperatura. s'han necessitaten el juny 13,12 Wh/m2 de radia-ció solar per generar un kWh d'e-nergia elèctrica, en comptes dels12,91 del mes de maig.

humitat mitjana més elevada(68,73% en front del 64,4% del2010).

el vent ha tornat bufar demanera predominant del gregal,Ne, com a l'abril i al maig. llevatd'uns pocs dies repartits al llarg delmes, en què es notà el vent, la resta

presentà molta calma. la velocitatmitjana es quedà en 5,5 Km/h.

Comentari al mes de juliol. Finsa la data el mes de juliol no ha estatun mes excessivament calorós. elcomençàrem amb temperaturesbastant elevades, però a partir de

� � � � � � � � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � ��

�

�

��

�

��

�

��

��� ���������� ��� ���� ��� ����� ������������ �������������������

����

!

� � � � � � � � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � �� �� �� �� �� �� �� �� � �

�

�

��

�

��

�

��

��� ���������� ��� ���� ��� ����� ������������ ���������"�������

����

!

Sucursal de Sant JoanC/ Mestre Mas, 11Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

23

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 23

mel i sucre

26

passatempsMots enquadrats núm. 23

arNau MoraTiNos BorDoy

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 26

mel i sucre

la vida és bella... i està for-mada per trossets bons itrossets dolents, però tots,

absolutament tots, ens serveixenper guiar-nos, aprendre i sabercap a on girar...

Tots naixem de la mateixamanera i tots cercam el mateix...la felicitat!

les diferents cultures són lesque ens distancien, perquè fanque pensem diferent.

Però és necessari discriminar-nos per pensar diferent? al cap ia la fi... tots procedim d’allà ma -teix, i totes les nostres videsdesembocaran allà mateix, comels rius als mars.

No deman que tots siguem,pensem i sentiguem de la mateixa

manera, perquè sense diversitat elmón no seria més que una foto -còpia en blanc i negre.

No! se tracta d’una cosa moltdiferent, se tracta de comprendre id’ajudar a comprendre els difer-ents mons, aprendre a tolerar i nopermetre que aquestes petitesdiferències es convertesquin enun obstacle per a socialitzar-nos.

Mai negueu una mà, ajudau,vos sentireu millor amb vosaltresi amb el món.

una persona me va desembe-nar els ulls, i me’n vaig adonar deque tots som iguals, que no hi haningú millor, ni pitjor, que noimporten els factors materials,que no importa tot el que venguidarrera d’una persona... només

importa el camí que ella començaa marcar des de què la seva vidaflueix, no importa quin sigui elseu món, simplement importa elseu ésser. recordau:”No importaqui sigui el professor, sempre quel’alumne vulgui aprendre”.

i ara m’ha arribat el momentde transmetre-vos el que aquellapersona em va transmetre un dia,ha arribat el moment de compartirel meu punt de vista.

Perquè entre tots podem crearun món millor. Desembanar-nosels ulls els uns amb altres i ado -nar-nos que la vida és massa curtaper desaprofitar-la en pe tites di -fe rències.

opinióPetites diferències

Maria Bel MaTas sorell

nou @ web

ht tp : / /me l i suc re .ca t /l’actualitat al dia

s

el punt de trobada de les associacions santjoaneres

27

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 27

mel i sucre

la cova des Pont es troba a zona de cales de Mallorca i la seva entrada es troba amagada per la densa vege-tacio. És una cova circular i presenta un diametre de forat d’uns 10 metres, seria d’acces vertical si no fos perla contrucció d’un pont que dona nom a la cova i que facilita l’accés a l’interior, el pont pareix que es remon-ta la segle XVii degut a troballes de ceràmica d’aquesta època. aquesta cova va estar a punt d’esser explota-da turísticament juntament amb la seva cova germana la cova des Pirata. Consta de cinc llacs i varies salesamb les seves formacions, el seu recorregut es fàcil i apte per iniciarse ja que no necessiten material de pro-gressió per corda.

28

excursionsCova des Pont

JoaN FraNCesC riera

OFICINA 0041

c/ de Palma, 16

Sant Joan

Tel.:

971 858 514

971 858 521

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 28

mel i sucre

35

agenda

Horaris de trenaCTualiTZaT (07-2008)

(en negreta, trens combinats ambautocar; entre parèntesis, hora de parti-da de l’autocar des de sant Joan)

sant Joan - PalmaDies feiners: 6.38, 7.38 (7.25), 8.38(8.25), 9.38, 10.38, 11.38, 12.38, 13.38(13.25), 14.38 (14.25), 15.38, 16.38,17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25),20.38, 21.38, 22.38.Dissabtes: 6.38, 7.38, 8.38 (8.25), 9.38(9.25), 10.38, 11.38, 12.38, 13.38,14.38 (14.25), 15.38 (15.25), 16.38,17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25),20.38, 21.38, 22.38.Diumenges i festius: 6.38, 7.38, 8.38,9.38 (9.25), 10.38 (10.25), 11.38,12.38, 13.38, 14.38, 15.38, 16.38,17.38, 18.38, 19.38 (19.25), 20.38,21.38, 22.38.

Palma - sant JoanDies feiners: 6.09, 7.09, 8.09, 9.09,10.09, 11.09, 12.09, 13.09, 14.09,15.09, 16.09, 17.09, 18.09, 19.09,20.09, 21.09, 22.09.Dissabtes: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04,10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04,15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04,20.04, 21.04, 22.04.Diumenges i festius: 6.04, 7.04, 8.04,9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04,15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04,20.04, 21.04, 22.04.

sant Joan - ManacorDies feiners: 6.59, 7.59 (7.45), 8.59(8.25), 9.59, 10.59, 11.59, 12.59(12.45), 13.59 (13.45), 14.59 (14.45),15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45),19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59.Dissabtes: 6.59, 7.59, 8.59 (8.45), 9.59(9.25), 10.59, 11.59, 12.59, 13.59(13.45), 14.59 (14.45), 15.59 (15.25),16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59(19.45), 20.59, 21.59, 22.59.Diumenges i festius: 6.59, 7.59, 8.59,9.59 (9.45), 10.59 (10.25), 11.59,12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59,17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45),20.59, 21.59, 22.59.

Manacor - sant JoanDies feiners: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22,10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22,15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22,20.22, 21.22, 22.22.Dissabtes: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22,10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22,15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22,20.22, 21.22, 22.22.Diumenges i festius: 6.22, 7.22, 8.22,9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22,15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22,20.22, 21.22, 22.22.

Assistència mèdica

Centre sanitaridilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 31 de jul. Montuïridia 7 d’ago. Petradia 14 Porreresdia 21 sant Joandia 28 Vilafrancadia 4 de set. ariany

el sol

surt es pon

1 agost 06.47 21.0215 07.00 20.4531 07.14 20.2215 set. 07.28 19.58

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 55 00 80urgències uVi 061PaC (Vilafranca) 971 56 07 50Centre sanitari 971 52 65 08apotecaria 971 52 62 52Policia local 630 98 35 92Guàrdia Civil 971 56 00 27Policia Nacional 091ajuntament 971 52 60 03Gesa 971 55 41 11Centre meteor. 971 26 46 10oCB 971 72 32 99

Dies assenyalats

Agost: Mare de Déu dels àngels (2), sant salvador (6), santDomingo (8), sant llorenç (10), Mare de Déu Morta od’agost (15), sant Bernat (20), santa rosa (23), santBartomeu (24), sant agustí (28), sant Joan Degollat (29),sant ramon Nonat (31).

El mes

“aigua d’agost fa mel i most”, diuen, però ben segur quepoques gotes cauran durant aquesta mesada si s’ha de conti-nuar la tònica d’enguany. Ja s’ha acabat de segar i batre aranomés queda una altra tasca bastant dura: espolsar ametles.Quant a les fruites continua la recollida de prunes, melico-tons, peres i pomes. Podeu menjar raïm, però cal esperar almes que ve per fer la verema. És bon temps per sembrar pata-tes (pel minvant), carxoferes (pel ple i pel minvant), lletugues(pel ple), faves (pel ple) i cols (pel ple). a finals de mes, devegades, fa qualque calabruixada i tempesta, que a la nostravila sol banyar el paperí de les festes.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard i a. ramis, a mésd’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 20:30h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Agost de 1991•  la sucursal de “sa Nostra” asant Joan va canviar d’ubicació.Va passar del carrer de santJoan al lloc que ocupa actual-ment, en una casa que haviaestat de don Toni “Pesseta”.•  Va morir en Tomeu estelrich“Turricano”, a l’edat de 23 anys,víctima de leucèmia. era el fillpetit de l’amo en Pep Turricano.• es va reformar la capella de lasang a l’església. els domassoses varen substituir per marbre iuna pintura mural.

Agost de 2001•  Varen morir dues personesjoves, de manera inesperada. NaCarme santos, afectada d’unaprofunda depressió, va decidiranar-se’n. Joan Barceló, de 17anys, va tenir un accident demoto que li va provocar unaferida al cap. Va entrar en comai morí al cap d’uns dies.• es va anunciar que la casa pai-ral del Pare Ginard es converti-ria en un centre cultural. era elresultat de les gestions del Col-lec tiu Teranyines amb el Con -sell de Mallorca.•  la Guàrdia Civil va fer unregistre a una casa de la part dedalt del carrer Major. semblaque els llogaters estaven rela -cionats amb alguna màfia roma-nesa.

la lluna

30 juliol nova

6 agost quart creixent

13 plena

21 quart minvant

29 nova

4 set. quart creixent

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 35

SucreMelObraCultural Balear -SantJoan J u l i o l / 2 0 1 1 - núm. 373

O C B de Sant Joan Jul io l / 2011 - n ú m . 3 7 3•Mel i Sucre

A l’estiu...

postes de sol,vespres a la frescafestes arreu i...tot el que vulgueu