mel i sucre. num. 388 octubre de 2012
DESCRIPTION
Revista d'informacio local de la vila de Sant Joan (Mallorca)TRANSCRIPT
mel i sucre
Notícies locals reDaCCió
Els brodats de na Magdalena Fiol reDaCCió
Glosat de sa Condemna JoaN MaTas “DiTaler”
Converses amb els amics aNToNi sasTre
Fotos PeP Gayà
Inventari de Son Juny FraNCesC CaNuTo
Hemisferis GuilleM serra
Dalt del turó CliMeNT PiCorNell
Meteorologia JoseP roiG
Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol
Els mallorquins i la independència... MaTeu sasTre
Excursionisme JorDi PuiGseGur
Passatemps arNau MoraTiNos
Un any més de futbol sala JusT JusT saNT JoaN C.F.s.
Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer
Agenda reDaCCió
mel i sucreoctubre 2012. Núm. 388
revista d’in formació general
Editaassociació Mel i sucre sant Joan
Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)
Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,
Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà
Col·laboradors 2012antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig,sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaumealbert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillemserra, Miquel estelrich, Jaume Gual, Cati Turricana, Pere sampol,amics del Davallament, Joan Matas, Ce sant Joan, Just Just santJoan CFs.
Tirada actual 500 exemplars
Dipòsit legal PM 49/1983
Disseny de la capçalera Jaume Falconer
Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font
Cobertareunió de joves al nou Casal (foto de Mateu sastre).
ContracobertaFoto de Pep Gayà
els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.
Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.
mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.
sumari
Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.
http://www.melisucre.cat/[email protected]
2
mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 2
mel i sucre
http://melisucre.cat/l’actualitat al dia
3
� el primer diumenge d’octubrees va celebrar la Fira de santJoan, que els darrers anys es feiael tercer diumenge de Quaresma.Tot i que el temps va acompanyar,l’assistència, tant de públic comde venedors, va ser bastant discre-ta. Cal dir que el mateix dia coin-cidien algunes altres fires, cosainevitable es triï la data que es triï,atesa la proliferació d’aquesttipus d’actes.
la Fira es va moure de dia jus-tament per aprofitar l’antiga datade la desapareguda Festa del Boti -farró. Hem sabut que des de l’a -jun tament es varen fer gestionsperquè l’associació de Mares iPares d’alumnes de l’escola i elJust-Just es fessin càrrec d’orga-nitzar una torrada, però al final novaren fructificar. Davant aquestamancança de torrada “oficial”,alguns bars en varen organitzar.la més multitudinària va ser la deCan Covent, que va escampar tau-les i torradores al carrer del Mes -tre Mas, entre Fra lluís Jaume iPrincesa. Durant el dia hi vahaver afluència de gent, sobretotexterna. el vespre, va ser el torndels santjoaners, que anaren asopar de porquim i ballar amb lamúsica d’en Guillem “de sonGorgut”. segurament hi hauriahagut encara més trull si no hagu-és coincidit amb un partit de fut-bol que va deixar molta gentdavant el televisor, el clàssicBarça-Madrid.
� s’ha fet les primeres passesper convertir s’escorxador en uncasal per a joves. s’hi han habili-tat tres espais (la sala d’assaig,l’espai Metamorfosi i la salasud), que han de permetre satisfermoltes de les necessitats deljovent en qüestió de llocs per dura terme activitats de lleure. el dis-sabte 20 d’octubre es va organit-zar un acte públic al qual estavaconvidada la gent jove, que vacomptar amb la presència d’enToni Noguera, regidor de l’ajun -tament de Palma i especialista encasals de joves. Hi varen assistiruna cinquantena de persones. esva exposar com funcionarà s’es -cor xador i es va demanar la col·la -boració dels joves en forma d’i-dees o de voluntariat. allà mateixes varen exposar ja una bonaquantitat de propostes. els espais
estaran a disposició dels interes-sats, que els hauran de sol·licitarprèviament a l’ajuntament. elsusuaris que siguin menors d’edathauran de nomenar un adult quees faci responsable del bon ús deles instal·lacions.
� els dies 9 i 10 d’octubre es vacelebrar una nova edició de la Dia -da del Pare Ginard, que organitzades de fa una dotzena d’anys elCol·lectiu Teranyines i enguanytambé la Casa Museu Pare Ginard.
el dimecres va venir el profes-sor Nicolau Dols, de la uiB, apresentar el llibre Poesia comple-ta de Miquel Gayà, que s’ha pu -bli cat dins la col·lecció Mixtàlia.la presentació va ser una vindica-ció del valor del poeta santjoaner.segons en Dols, ha estat víctimad’un prejudici, que consisteix a
notícies locals
La fira d’enguany va ser bastant discreta pel que fa a presència de públic iexpositors. El muntatge d’en Climent Picornell (pintor) a davall del campanarva cridar molt l’atenció dels passejants.
mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 3
mel i sucre
considerar-lo un membre de l’es -cola Mallorquina, quan aquestmoviment ja havia quedat arraco-nat. el professor va dir que si esllegeix atentament l’obra d’enGayà i sitjar es descobreix unapoesia molt més moderna i mésd’acord amb l’esperit del temps,això sí, amb una perfecció formalque el nostre poeta no va volerabandonar mai. Tot això en fa unliterat molt més valuós del quenormalment es pensa, i no un sim-ple imitador d’un estil acabat.Des prés de la dissertació d’enDols, un alt càrrec del Consell,que patrocina la col·lecció Mix -tàlia, va donar per bons (segura-ment sense ni témer-se’n) elstòpics que el professor acabava,com a mínim, de posar en dubte.
l’acte es va cloure amb un recitalde poesia (i una mica de cant) acàrrec de Miquel Montserrat,acompanyat al piano per JoanGayà, fill del poeta.
el dijous hi va haver una con-ferència de la professora CatalinaValriu amb el títol “Francesc deBorja Moll i el pare Ginard:col·laboració i complicitats”. enMoll va combinar les seves face-tes de filòleg i editor en publicarel monumental i imprescindibleCançoner popular de Mallorca.el santjoaner havia reunit el mate-rial però l’altre va haver d’idearun sistema metòdic i pràctic d’or-denar-lo i va firmar el pròleg del’obra. Gràcies a ell, el que hauriapogut ser un aplec es va convertiren una obra científica de primera
categoria. Na Valriu va explicarl’astúcia del ciutadellenc per noincloure a l’obra el pròleg que enGinard havia preparat, i que eradel tot inadequat per a una obracom la que en Moll havia imagi-nat, ja que era molt anecdòtic ipoc científic. a la fi, el pròleg esva convertir en l’obra El Can -çoner popular de Mallorca, id’aques ta manera es va guanyarun llibret deliciós i el Cançonerva tenir el pròleg que es mereixia.
� el jove de 19 anys arnau Ca -ta là, fill d’en Tomeu Català, vapatir un greu accident de cotxe. eldimecres 3 d’octubre, devers lesnou i mitja del vespre, al revolt deMeià, allà on s’acaba la davalla-da, va sortir de la carretera i vatopar amb la paret gruixada demarès que hi ha a la dreta. Varencomparèixer els bombers deManacor i llucmajor i l’uVi mò -bil, que va traslladar el ferit a sonespases. Després d’uns dies d’in-certesa sobre l’estat de n’arnau,pareix que la cosa ha pres bé i esrecuperarà favorablement.
� les eleccions a la Junta localdel PP de sant Joan seran mésdisputades que mai. Com a mí -nim, diuen, hi haurà dos aspirantsa ocupar la presidència, que re -presenten les dues tendències ques’han visualitzat públicament: elspartidaris de la línia “oficial”, queveuen bé el pacte amb axsJ, amben Pablo Pascual com a candidat,
4
OFICINA 0041
c/ de Palma, 16
Sant Joan
Tel.:
971 858 514
971 858 521
L’escultor afincant a Bunyola Patrik Guino va fer una exposició de les sevesobres al pati de l’Ajuntament. Les escultures varen agradar molt.
mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 4
mel i sucre
magribí que havia viscut i treba-llat a sant Joan va tornar i vademanar recuperar la feina quehavia tengut a la floristeria feiatemps, però les seves gestions novaren tenir èxit. una nit de dis-sabte, en estat d’embriaguesa, elque ara realitza la seva tasca alseu antic lloc de treball, anà ademanar explicacions d’unamanera un poc violenta. elsmagribins de la casa, en sentirl’en renou, van sortir, es baralla-ren i el visitant va rebre una bas-tonada que el ferí pel cap.l’ambulància i set reprentants dela Guàrdia Civil feren acte de pre-sència per tal d’assistir les perso-nes que actuaren en aquesta bara-lla nocturna i alcohòlica.
i els que s’oposen al pacte i quevoldrien la dimissió (com a poc)del batle Magro, que presenten enJosué Gayà Díaz-Munío. aquestsdarrers voldrien que no es duguésa terme el pactat canvi de batleque està previst per l’any que ve.
� amb les pluges de principisd’octubre es va inundar per enèsi-ma vegada el Punt Verd, al pla deses Veles. Com sabeu aquestazona havia tengut problemes crò-nics de trossos anegats, que elsnostres avantpassats varen resol-dre amb un sistema complex desíquies i albellons, que encara fanla seva funció. la síquia que haviad’evacuar l’aigua del Punt Verds’havia anat embossant amb eltemps i per això les inundacionseren constants. ens han dit que aral’ajuntament ha escurat la síquia iposteriorment la formigonarà perevitar problemes en el futur.
� el Departament de Carreteresdel Consell de Mallorca ha arre-glat un punt una mica delicat de lacarretera de Vilafranca, en dretdel tros d’en Tomeu “Ferro”, propdels Planters Nicolau. Hi havia unesperó de roca molt a prop de lavorera. a més d’estrènyer la car-retera, amenaçava de deixar caurequalque pedra a la calçada. ambaquesta actuació s’ha guanyat enseguretat.
� l’ajuntament de sant Joan hadecidit iniciar els tràmits per per-
mutar un tros del camí públic desa Bastida per una porció de terre-ny que permetria crear un noucamí públic per accedir al puig desant Nofre, a més d’obtenir untros al capdamunt del puig. eltram de camí actual que va de mésendavant de Pinyella fins al camíde son Baró, prop de les graveres,i que passa per davant les cases desa Bastida deixaria de ser públic.el camí nou arrancaria al costatoposat de les cases, a la banda desineu i s’ajuntaria amb el camítradicional de pujada, que parteixd’una tanca de prop de les cases.
� la Guàrdia Civil i una ambu-lància varen haver d’intervenir enun incident entre dos homes. un
5
Una quarantena de joves del poble assistiren a la reunió informativa que esva fer a S’Escorxador per posar en funcionament el nou Casal d’infants ijoves. L’interès que ha despertat entre el jovent aquesta iniciativa de l’Ajun -tament va quedar palès en les intervencions que es feren durant el torn depreguntes. L’obertura del Casal està prevista per dia primer de novembre.
mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 5
mel i sucre
� Contràriament al que anuncià-vem el mes passat, encara no s’hareobert el bar de Can Fiol, d’ençàque ho va deixar l’antic encarregata finals del mes d’agost. Havíemtret la notícia d’una font de Mon -tuïri que ens mereixia, i ensmereix, tota la confiança. es veuque la cosa no estava tan lligadacom suposàvem i vàrem pecar d’a-vançar-nos a uns fets que al finalno han ocorregut. l’únic quepodem afirmar amb tota certesa ésque a finals d’octubre el bar deCan Fiol segueix estant tancat.
supermercat
p r ò x i mCarrer de Petra • 07240 Sant Joan
Tel. 971 52 60 22
6
� el divendres 21 de setembre esva signar a la sala de plens del’ajuntament de sant Joan el con-veni entre aquest ajuntament il’associació de Jutges de Pau deMallorca pel qual se cedeix al’as so ciació un local perquè hipuguin tenir la seu permanent. enconcret, aquest local està situat al’edifici de l’associació de Per -sones Majors. a l’acte, hi assisti-ren diversos regidors encapçalatspel batle, Joan Magro, i nou jut-
ges de pau, encapçalats pel seupresident, el solleric Jaume Ca -sas novas, qui va fer un breu parla-ment on agraí la bona predisposi-ció de l’ajuntament de sant Joani l’excel·lent acollida que el pobleels ha donat. el jutge de pau sant-joaner, Francesc rotger, qui ha fetd’intermediari entre les dues enti-tats per arribar a bon port aquestconveni, va fer de mestre decerimò nies. l’acte acabà amb unpetit refrigeri a la mateixa sala deplens per després anar a visitar lanova seu.
Tots els productes
per a ca vostra
Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)
Tel: 971 52 63 24
PLANTERS
ORNAMENTALS
NICOLAU Producció i comercialitza-
ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles
e-mail: [email protected].: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3
mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 6
mel i sucre
el diumenge dia set d’octu-bre, coincidint amb la firade sant Joan, va tenir lloc
una exposició dels brodats de naMagdalena Fiol al local de l’asso-ciació de persones majors.
el dissabte dia sis es va fer lainauguració, i la seva amiga per-sonal i vocal de la junta li va lle-gir el següent parlament:
Na Magdalena Fiol, santjoane-ra de tota la vida, als sis o set anysja espenyava la maquina de cosirde sa mare per fer vestits a sespepes. Va anar a l’escola públicade ses nines i va ésser alumna dela mestra teixidora.
els catorze anys tenguent clarque no volia anar a treballar a foravila va voler aprendre de cosir aca la cosidora turricana, però alcap d’un any va canviar-se altaller de brodats a maquina quetenia na Catalina sèbia.
allà va aprendre de fer el puntde teixit, rexelier, passat, gràcies,tricolor, mig punt i punt rus.
També sap brodar a mà, puntde sobra, trau, punt mallorquí,creueta, enllaçat, palestina, gan-xet...
També es dedica a fer colls ipunys dissenyats per les modistesde sant Joan per alta costura.
la seva companya de dia haestat la radio, especialment lesnovel·les i programes de música, al’hora d’ama rosa el silenci eraabsolut. De nit la companyia lifeia l inseparable flexon.
avui per a ella el brodar es unhobby, quan es troba cansadaagafa el tambor; amb una paraula,podem dir que s’ha guanyat lavida fent el que més li agrada.
avui i aquí en teniu una petita-gran mostra del que ha fet al llargde la seva vida.
enhorabona Magdalena
notícies
Els brodats de na Magdalena Fiol
reDaCCió
7
mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 7
mel i sucre
Promet que ho tendré presenti així heu faré constarque l’any qui vé vull contarlo que en el poble passà si en tenc coneixement.
a sant Joan temps enreravint-i nou anys ara faque un grupet va començaramb els dimonis carrera.
ses gràcies he de donar, a tot aquest personal, que pel Centre Cultural, set dimonis va crear
No em pertoca condemnaral set dimonis d’aquíencara que no hi ha fíels que puc anomenar.
Tothom sap per on caminai d’on sol tenir es cap fluix:si va pelat o en cambuix,si es magre o té bon gruix,si beu poc o molt empina.
enguany tenim nova plaçai també un camionetper mantenir el poble net, de brutor i paper d’estrassa.
Molts poquetes novetats, la vila va tira a tira, tal volta es canvi de firaens té un poc desconcertats.
També hi ha hagut eixidesi ens ha causat gran sorpresa, es fet que s’hagi suspesaper sant Tòfol ses beneïdes
Però ja ho digué un regidordes temps de la dictadura: Quan comendeu, per ventura,si hi ha doblers i hi ha cura, ja ho fareu més bó i millor.
però en festa hem de ballaravui després d’un remui.
el temps de les vaques grossesja no tornarà ser igualperò el pecat capital ja l’hem d’enterrar a les llosses.
Per una o una altra raó, es fet es que va pasar, el Centre Cultural va estarun temps sense disfrutari els dimonis a un racó
Critiques de molta genta la sala li arribaveni axi tots ho demanavena n’el nostre ajuntament
el poble forçat voliaels dimonis capitalsels del Centre Culturali així ho demostraria
Des de fa uns anys enrera, la festa ha anat a mésper l’indret i l’enrevés, és l’acte en més solera.
abans d’anar més envant, el que m’havien demanat, era que fés un glosat de les coses que han passat, amb sàtira, per sant Joan.
enguany no ho tenc preparati tampoc vull fer renouamb poc temps i més poc souno hem basta per fer un glosat
l’any vinent ja ho contaré,i d’això m’he comprometcobrant igual jornaletsi troben que m’han de mester
si bé tenc a demanar, que per fer aquest glosatdisposi d’immunitat, no fos que en facin callar.
enguany ferem un glosat en aquesta cerimoni, condemnarem el dimoni i a l’ajuntament tancat.
Honro al Centre Cultural per aquesta idea frescaque ens ajuda a fer gresca, i unes festes sense igual.
Com tots sabeu, aquest dia,si no estaveu enterats, set dimonis encertatsfan festa, tocs i alegria
aprofit primerament d’agraïr la convidadafent la primera glosada la condemna anomenadaun nom ben inteligent.
la condemna preten ser, condemnar la societatque abusant del seu pecat, cerca riquesa i poder.
Com sabeu, en un temps vell, qui una gallina robava, l’autoritat el tancava, un temps, al corral del rei.
Heu de saber que el corral, estaba i està a la salai, com he dit, s’empleava, per tancar-hi al personal.
si bé la justicia, és històriano com era en altre temps, avui son omnipotents, pregonant per tots els vents alzeimer, poca memòria.
No parlaré de políticaperò si d’actualitat; he vingut a fer un glosatsense voler-ne fer crítica.
la crisi econòmica avuiens obliga a retallar
8
col·laboracionsGlosat de la condemna
JoaN MaTas “DiTaler”
mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 8
mel i sucre
No m’en record de res mésni si hi ha més novetatsanem ja als condemnats abans de sortir als carrers.
Pretenim deixar enterrats, els set pecats capitals, que ens han causat tants de mals, a les nostres societats.
abans de condemnar-los, me pertoca s’aclarir, que de cap tenc res que dir,començ a anomenar-los
abans gràcies he de dar, a tots aquests jovençants, un més petits, altres gransque s’hi han deixat les mansper aquest acte mostrar.
es hora que vengui es fred, com es que fa a Vall de Núria, condemnam a la luXÚriaque quasi no fa paret.
la luxúria, ho he de dir, pareix lluny de la memòria, però repasant la històriaavui encara és aquí.
Condemnam aquest pecat, dolent i incontrolable, persistent i indomable, del desig sexual mostrat.
encara me sentireu, a poc a poc, hem d’anar, sis falten per condemnari qui enfora sol mirar, prop sa llandera veureu.
Fa temps que no llempageja, pero corr que es un disfrut, encalça banyat o eixutcondemnam la nostra eNVeJa
Tots sabem que de la vinya, surt es vi de lo millor, tothom tindria picorsi aquí s’enveja fos tinya.
l’enveja mai morirà, per desgracia, entre nosaltres, però qui enveja els altres, carrera curta farà.
Del rom amb la coca-cola, fem ara altres combinats, que se’n fan de desbaratscalimotxos i mesclats, condemnam també a sa Gola.
sa gola es una pluaga, per sa butxaca i salut, tothom obri bé s’embuti més si un altra paga
avui que està tan estesa dins la nostra societat, aquest vici incontrolat, el condemnam amb duresa
No me puc entretenir, que aquesta cosa s’allarga, no hi ha pena més amarga, que menjar i haver de sofrir.
i encara es cap me tira,per fer un parell de cançons, ses cames em fan tremolons, quan s’acosta pels garronsi condemnam la nostra ira.
Diu un ditxo popular, que l’ira és un mal vicique mos fa perdre el judici, i que ens causa malestar.
aquest odi incontrolat, ja tothom l’ha d’enterrar, perquè molt de mal ens fa, a la nostra societat.
No sé com he d’acabar, perquè ho trob complicatencara falta glosattres falten per anomenar.
una altra cosa ja estesaque per tot el mon hi ha, i que augmenta com més va, tant aquí com més allàcondemnem ja la Peresa.
Mala manca de desig, bé d’eima o de coratge, d’una manera salvatgel’ hem de retirar d’enmig.
Vaja pecats capitals, que deixerem condemnats, no fassem mai disbaratsprocurem quedar cabals.
Persona que es peresosa, té es seu camí aburrit, se’ns fluixa de fer es sofrit i pega a sa feina coça.
Pareix sa guerra de sèrbia, que ens va costar un coói quan surt fa carreró, falta per condemnar-lovet aquí a la suPÈrBia.
Tothom es creu ser millor, i més cosa que els deméstohom pretén pels carrers, i això me causa tristor.
a més edat, més malícia, i es un grant pecat etern, ja pot partir a l’infernenguany la nostra aVariCia
No importa xerrar-ne més, Ho veim a tots els diaris, tothom vol dins els armaris, béns i coses dels demés
aquests pecats capitals, ara tots ben condemnats, aquí estan representats, dins aquest carro tancats, siau justs, bons i cabals.
alertau a un cop blauquan vos donin llandarades, correu fort i no de bades, sense anar al Jutjat de Pau.
ara que estan condemnatsles duim a l’ajuntament i allà ja serà el governque en quedin encarregats
Però si es cap no m’embossame diu bé l’enteniment, els veureu entre la gentbarrota i verga present en sortida rabiosa.
oh poble de sant Joan, teniu posat bon cabals, fora els pecats capitals, allunya-vos d’aquests malsi fesem un poble gran.
9
mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 9
Miquel alzamora Bauzà vanéixer a sant Joan l’any
1951 i va partir a jugar a futbolquan tenia 17 anys. aleshores elclub tenia la seu al cafè de CanTronca, però el club havia quedatfora equip i s’ajuntaren un grupde directius capitanejat per n’an -toni escolà, el metge Mena, enPep Ditaler, en Joan de Gossalba iuns quants més, que tornaren areviscolar el futbol muntant unequip de jugadors santjoaners.
els primers partits que jugaren,a les porteries no hi havia xarxes iempraren uns llençols o xarxes decorda per posar-hi palla que enMiquel de sa Mudaina los va cedir.
al voltant del 1983 es vamodificar el camp de fút-bol. Per construir el nou
col·legi es va emprar part delterreny de joc del camp de futbol.l’ajuntament havia adquirit unesterres de veïnat i tot el que s’haviaescurçat per construir el col·legi esva allargar cap al nou terreny dela part de ponent. s’eliminaren lesantigues casetes de dutxes i vesti-dors que hi havia abans d’arribaral camp de joc i se’n construïrenunes de noves dins el pinar de lapart de migjorn a l’indret de mit-jan camp, al costat d’un petitcaminoi que enllaçava amb Con -solació.
converses
amb els
amics
Futbol (6)aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”
al voltant de l’any 1971 o1972, l’equip del sant Joan vaascendir a Primera regionalPreferent. en Miquel alzamoraencara no tenia edat per poderjugar en aquella categoria, però ladirectiva del club les se va arre-glar per adquirir una fitxa de nai-xement del seu germà rafel, ambdos anys més.
en aquells anys, en Joan Perotera corresponsal del diari Ba -leares i cada setmana sortia unacrònica del futbol santjoaner itambé, per via telefònica, a rà -dio Popular.
en Miquel alzamora va jugara futbol durant una vintena
mel i sucre
10
(Drets) Arnau Company, des Centro; Bartomeu Gayà, Betlem; Arnau Gayà Matas; Antoni Gayà, Duran; Josep Font,Felet; Joan Bauzà, Lligat; (acotats) Rafel Bauzà, Maiolí; Gabriel Company, Boveta; Joan Bauzà, Bossa; Arnau Munar,Bronder; Josep Mas, Pagès; Guillem Matas, Celador.
mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 10
mel i sucre
d’anys. el seu lloc era davantercentre o interior, i durant dos anysva ser titular al Vilafranca i tambéuns anys al santanyí. al finaltornà al sant Joan fins a l’any1987, quan es va retirar de juga-dor, peròla seva afició i curollapel futbol ha continuat i ja sigui através de la ràdio o a través de latelevisió, en Miquel està beninformat tant del futbol d’aquícom del de fora.
Hem continuat parlant de fut-bol amb n’arnau Bronder,
arnau Munar Mas. N’arnau vapartir a jugar amb els juvenilsquan tenia 16 anys i després va
passar a l’equip titular, normal-ment jugava de davanter centre.
Com a anècdota, conta que aun partit que varen anar a jugar ala Colònia de sant Jordi, patroci-nat pel marquès de la Palmera, elcamp estava damunt les roques, avorera de mar. la sorpresa va serquan, en un moment donat quen’arnau tenia la pilota davant laporteria, el porter va caure redó in’arnau es va assustar molt i sedisculpava dient: "Jo no l’hetocat!" els tècnics varen entrar alcamp per assistir-lo i al final varesultar que el porter tenia el maldel caure i havia patit un atacepilèptic.
N’arnau Bronder també vajugar de titular una temporada al’equip de l’empresa de la cervesasan Miguel. Després va tornar alsant Joan. el darrer partit que vajugar ja era en temps d’en Fran -cesc Parrec i tan sols eren tres elssantjoaners que jugaven, els altreseren tots externs. N’arnau es varetirar quan tenia 34 anys i haviamantengut la fitxa de jugadordurant 18 anys.
aquesta conversa la vàremtenir una vetlada dins el cafè deCan Tronca i es va entusiasmartant parlant de futbol que el gelatque li havien servir quan se vatèmer ja era fus.
(Drets) Joan Bauzà, Lligat; Arnau Company, Lligat; (desconegut); Bernat Miralles; Josep Font, Felet; Antoni Bauzà,Gonella; Antoni Bauzà, des Carreró; Rafel Bauzà, Maiolí; (acotats) Josep Mas, Pageset; Josep Mas Matas, Pagès;Arnau Gayà Matas; Francesc Bauzà Vich, Rosa; Guillem Matas Jaume, Celador.
Sobrassada pagesafeta amb porcs matancers
de Sant Joan
Carrer de la Pau, 20 · Sant Joan
tel. 971 52 64 30
horari de venda de 7 a 15 h
11
mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 11
mel i sucre
12
(Drets) Guillem Bauzà, des Carreró; Guillem Florit Bauzà, Marió; Josep Català Nigorra; Tomeu Nigorra, Xicota; JoanJordà; Guillem Morlà Jaume; Ernest Miró; Antoni des Pou Nou; (acotats) (desconegut); Cosme des Pou Nou; MateuBover, Nuviet; Francesc Nigorra, Petrer; Miquel Alzamora; (desconegut).
Pareix que és abans d’un partit amistós que es va jugar al camp des Revolt, de Montuïri, organitzat per Don Joan Julià,es Murer. Tan sols hi ha un santjoaner: n’Arnau Gayà Matas.
mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 12
mel i sucre
13
mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 13
mel i sucre
14
mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 14
mel i sucre
15
mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 15
mel i sucre
16
De la possessió de son Junysabem ben poca cosa. Cone -guda antigament com rafal
son Juny, era propietat al segle XViide la família armengol. les terresque conformaven aquest antic rafal,ubicades a banda i banda de la carre-tera de sant Joan a Montuïri, forentotalment establides vers el primerterç del segle XVii. les cases del llo-quet, actualment desaparegudes,ningú no recorda on estaven situades.amb la publicació del present inven-tari, relatiu a les propietats d’unmembre d’aquesta desapareguda nis-saga, coneixerem alguns dels aspec-tes de la vida quotidiana d’aquellaèpoca (habitatge, indumentària, aixo-var domèstic, alimentació, etc.).També servirà per aprofundir unamica sobre el coneixement d’aquestapetita unitat d’explotació agrària, dela qual i com ja hem dit anteriorment,no sabem gairebé res.
1. JOAN ARMENGOL (m. c. 1682)MERCADER, PROPIETARI DESON JUNY
la relació dels béns inventariatsreflecteixen l’estatus socioeconòmicdel propietari. les cases, situades alcarrer de Petra, eren les més valora-des de la vila, segons l’estimació fetael 1685. una prova de la rellevànciad’aquest immoble és que el seu nomencapçala una de les illetes de casesen què estava dividit el poble a efec-tes contributius:
- Illa de las cases de hereus de Juan
Amengual
Cases, seller y corral de hereus deJuan amengual 600 lliures.1
les cases urbanes més cares,segons el document adduït, eren lessegüents:
Cases, celler i corral dels hereusde Joan amengual 600 lliures.
Cases i corral del reverend PereFiol, prevere, 500 lliures.
Cases i corral de Cristòfol Bibi -loni i ramis 500 lliures.
Cases i corral de Pere Mayol dePere, 400 lliures.
Cases i corral de Climent Fiold’amador, 400 lliures.
Dues cases corral i hort de da -vant, de Miquel socies de Tagama -nent, 400 lliures.2
entre les dependències de lescases destacarem el celler, format per14 bótes congrenyades, 6 bótes demena, de les quals n’hi havia una casiplena de vinagre de tenor de 8 cor-tins altres dues amb aiguardent i 3carretells, dels quals n’hi havia dosplens vimblanch cru y cuit circa doscortins quiscun i l’altre buit i vell.
De les propietats rústiques calremarcar en primer lloc el rafal ditson Juny de 25 quarterades d’exten-sió. les cases, sembla que estavenabandonades, ja que el document pre-cisa que en lo qual y ha edificat unascasas, dins de las quals no se haattrobat cosa. altre propietat consig-nada, de tres quarterades d’extensió,estava situada al Pou Nou. També erapropietari d’altres béns immobles,pe rò el document adverteix que losdemés emperò immobles, no se sóndescrits ni continuats en lo presentinventari, per no tenir notÌcia sertade ells. una consulta efectuada alcadastre de l’any 1665 custodiat al’arxiu Municipal de sant Joan ensrevela quines eren aquestes propie-tats:
- 2 quarterades i mitja al Pou Nou- 1 quarterada dita na eulasa- 3 quarterades de camp i vinya- el rafal son Juny- 4 quarterades de vinya a son
Duran- 1 peça de terra dita lo Muntugut- 2 quarterades a na recana- 2 quarterades a l’eucaria- 2 quarterades a la sort llarga- Mitja quarterada dita na Coveta.
una particularitat de d’aquestinventari, és el registre d’un cavall iuna sèrie d’armes que disposavaaquest personatge per servir al reiCarles ii: Ítem una cavall blanch deedat de tretza añys encellat y embri-llat a servici de se megestat y la sellay brilla tot vell y dolent.
Aquestes són les armes que estrobaven a la cambra on morí JoanArmengol: Ítem una spasa de cavally un telec de pell
Ítem una caremina ab la bendo leraÍtem dos fundas ab dos pistolas
tot servici de se magestat ab lo de -munt dit del cavall.
2. TRANSCRIPCIÓ DE L’IN-VENTARI
Vegem a continuació la trans -cripció del document, protocol·litzatpel notari antoni estela de sineu,custodiat a l’arxiu del regne deMallorca:3
Die prima mensis setembris annoa Nativitate Domini MDClXXXii
in dei nomine puod cum dolimaculam etc.
Primo attrobÌ en dita heretat unascasas clasta y seller scituadas dinsdita vila en lo carrer de Petra anant aCiutat, tingudas obligadas y confron-tadas com en actas es de veure, dinsde las quals se ha attrobat lo siguent.
En la entradaPrimo una taula llarga de alzina
ab sos petgas usadaÍtem un banch vell ab respal·les
usatÍtem altre banch vell y dolent sens
respal·lasÍtem sinch cadires de repòs,
vellas y dolentasÍtem una cresensa de sepí vella y
dolenta, dins de la qual se ha attrobatdos brocals, una tasa
Ítem una scopeta ab son pañy,condrete
investigació
Un inventari dels béns de Joan Armengol,
propietari de Son Juny (s. XVII)
FraNCesC CaNuTo Bauçà
mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 16
mel i sucre
Ítem dos destrals, una grosa y laaltre petita
En la cuyneÍtem uns alambins de tenor de
quatre cortins, vell y foredat de pesde [en blanc]
Ítem una olla aram ab se cuberto-ra de aram també de pes de [en blanc]
Ítem altre olla aram, vella ydolenta, de pes de [en blanc]
Ítem una caldera gran de aram, depes de [en blanc]
Ítem fogó de ferroÍtem tres pellas aram, dos petitas
y una gran de pes de [en blanc]Ítem unes graellas de ferro vellasÍtem uns alambinets petits de fer
ayguas, vells, de pes de [en blanc]Ítem una raia de raiar formatgeÍtem una pala de ferro per treure
fochÍtem un morter coure ab se mase
de pes de [en blanc]Ítem dos asts de ferroÍtem un morter de terreÍtem sis ollas terre entre grans y
petitasÍtem dos casolas terraÍtem quatre dotsenas plats petits y
gransÍtem dos dotsenes scudellas terreÍtem quatre culleretes de fustÍtem quatre cubertoras terreÍtem sis llumenersEn lo studi entrant iunt a la
dreta del portal entrant a la clastaÍtem un bufet vell y dolentÍtem una llumenera llautó de
sinch metxons, petita, de pes de [enblanc]
Ítem tres squellas ab sos sonaisÍtem dos cadiras repÚs, vellas y
dolentasÍtem una barcella ab sèrcols ferro
Ítem dos greners dins de los qualsse ha attrobat, ço Ès, a un dotse quar-teras sivada y a lo altre nou quarterasordi
En la dita clastaÍtem un pou ab un poual de fust y
cordeÍtem un llit de camp desfet he
hont morí dit difuntÍtem dos molas molÌ de sanchÍtem dos picas de terra, ço Ès, una
gran y la altre petitaEn lo molí o stable o galliner de
la clastaÍtem un molÌ de sanch molent ja
vell y dolentÍtem una cavall blanch de edat de
tretza añys encellat y embrillat a ser-vici de se megestat y la sella y brillatot vell y dolent
Ítem un strígol de dit cavallÍtem dos collars vellsEn lo seller entrant a la dretaÍtem quetorse bótas en dit seller
congreñadas, ço és, nou de tenor desirca trenta somadas, buidas, de lasquals ni ha dos sens fons y sinch, çoés, tres de deu somadas, una de vint ydos somadas y la altre de sedsa soma-das buidas totas
Ítem una bóta mene ab dos cortinsaygue erdent vella
Ítem altre bóte mena vella buideÍtem altre bóte també mene, vella
y buidaÍtem un carretellet buit y vellÍtem vuit dogas de bótas forgadasÍtem un cubellet ab son cañis lle-
ñamÍtem un grifó mitjencer llautó de
pes de [en blanc]Ítem una bóta mene casi plena
vinagre de tenor 8 cortinsÍtem altre bóta mene buida
Ítem altre bóta mene ab un cortíayguardent fluxe
Ítem una portadora redonaÍtem una scala de gat de vint y
dos scalons ja vellaÍtem una prempsa de premsar
vella y dolenta ab sinch sportinstambé vells i dolents
Ítem quatre congreñs de bóta nousÍtem un cup terra ab son cañis lle-
ñam dins lo qual se ha atrobat 55somadas de vereme trepitgada
Ítem un torn de pujar la veremade fust
Ítem una roda de molÌ de sanchvella y dolenta
Ítem uns lleñams de garbatgar abcarro sens pots
Ítem dotse trosos de llañam depoll, bons per teulada
Ítem sis portadoresÍtem tres sistas novesÍtem dos carretells plens vim-
blanch cru y cuit circa dos cortinsquiscun
Ítem un ambut de fuste petitÍtem quatre gerras terreEn lo pastador dins dit sellerÍtem dos pasteras pi vellas y
dolentasÍtem uns sernadorsÍtem dos fenyedorsÍtem quatre sedassos vells y
dolents de los quals ni ha un de serrasÍtem una post pastarÍtem uns cobri banchsÍtem dos tovallas pastarÍtem dos cortinel·los fustaÍtem sis alfàbias terre mitjenceres
buidasÍtem un barril quintarenet ab un
poc de peix sel·latÍtem dos peus de debenedores de
ferro
supermercat
p r ò x i mCarrer de Petra • 07240 Sant Joan
Tel. 971 52 60 22
17
mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 17
mel i sucre
18
Ítem una sanalla pastarÍtem dos raols de fil de borrasÍtem una albarda vellaÍtem un pegès de servar lo llume-
ner Ítem dos cadiras repòs vellas y
dolentasEn la cambre baxe he hont morí
dit difunctÍtem una busca del sanct
CrucificiÍtem una picate de aygua beneyta
de vidreÍtem una spasa de cavall y un
telec de pellÍtem una caremina ab la bendo -
leraÍtem dos fundas ab dos pistolas
tot servici de se magestat ab lo de -munt dit del cavall
Ítem uns flascos y flesquillosredons
Ítem una romana ferro petita depes de [en blanc]
Ítem una caxe pi vella dins la qualse ha attrobat una coxinera ab algunspepers y cartas no necesaris
Ítem un pitxer de stanyÍtem una capsete ab dos tesonets
y tres cullerets y una forcata de platafora dita capsete, tot de pes de [enblanc]
Ítem dos covonets ab algunspadasos
Ítem dos sombreros vells y usatsde dit difunct
Ítem una capa negra vella ydolenta
Ítem altre caxe pi vella dins de laqual se ha attrobat la robe siguent:
Ítem un gipó de tefatà blau abmànagas de friseta negra de ditdifunct
Ítem uns calsons y casaca de ser-sete de dit difunct, vell y usat, colorde musco
Ítem una vàneva verda stameñyavella
Ítem una casaca y calsons de scotpla negra vells y dolents
Ítem un canelobre llautó a la anti-galla de pes de [en blanc]
Ítem altre caxe noguer usada dinsde la qual se ha attrobat lo siguent:
Ítem una besina de plata de pes de[en blanc]
Ítem una capseta ab quinsabotons plata
Ítem dotse llensols de bri y stopeusats
Ítem dos tovalles taule de grad’ordi
Ítem deu calsons blanchs de llibrinet usats
Ítem quinsa camisas home de bri-net usadas
Ítem un pavalló de brinet ab randaÍtem una vàneva cotóÍtem tres dotsenas torcabocas gra
de ordi usatsÍtem un pavelló ab flocaduraÍtem una vàneve gra de ordi usadaÍtem un llensol de brinet ab randaÍtem quatre berretinas, ço és, dos
de brinet y dos de gra de ordiÍtem sis coxineras brinetÍtem tres gipons gra de ordi usats
de dit difunctÍtem sis tevellolas axugar mans
llissasÍtem una tevellola axugar mans
ab randaÍtem un cañometÍtem una vàneve de llit de domàs
carmesí de flors, usadaÍtem altre caxe sepí dins de la
qual se ha attrobat lo siguent:Ítem una cullereta y una forcata
plata de pes de [en blanc]Ítem unas tisores ferro de pes de
[en blanc] petitasÍtem sis gipons gra de ordi vellsÍtem tres tovallas gra de ordi
vellasÍtem quatre tovalles axugar mans
vellasÍtem unas tovallas gra de ordi de
tauleÍtem sis calsons de blanets usatsÍtem dos torcabocas gra de ordiÍtem una tavellola axugar mans
foredadeÍtem tretse torcabocas gra de ordi
usatsÍtem deu coxineras galta vellasÍtem quatre perells calsons
blanchs de lli usatsÍtem una flesada vellaEn la seletaÍtem una caxeta dins la qual se ha
attrobat la robe que usa Magdelenafilla de dit per son calsar y vestir
Ítem un llit de cordeÍtem un llit de pots y banchs ab
pilerets y una màrfegaÍtem un caxó buit
Ítem un mertell de ferro mitjenserÍtem una corredge de una sivellaEn lo corral del fornÍtem un endiot y una endiotaÍtem una lloca ab vuit pollsÍtem un gallÍtem una lloriga nova de carroEn la sala nove Ítem un llibrell gran de pestar ple
de guixasÍtem un llansol de borres ab una
quartera ciurons vellsÍtem unas beasasÍtem dos barcellas faves vellasÍtem una senalla gran plena de
llevor de lli de tenor de 10 barcellasÍtem una sàrria nove de palme ab
set bercellas ciuronsÍtem quatre senallas clotar novas
de palmeÍtem quatre almuts de fesolsÍtem quatre menades de spartÍtem una alfàbia mitjensera buidaÍtem una ancolle tere buidaÍtem una olla coleraÍtem una caxa a la antigalla, vella
y dolenta, plena de borresÍtem dos garbells y una triedora
gransÍtem una portedoreÍtem una alfàbia ab quatre odres
de oliÍtem altre alfàbia ab un odre de
oliÍtem altre alfàbia petita buidaÍtem una senalla clotarÍtem altre caxa a la antigalla,
vella y dolentaÍtem mitja quartera ab sèrcols
ferro, rasa de llevor de lliÍtem una pala de ventilarÍtem dos garbells petitsÍtem altre caxa a la entigalla,
també vella, plena de lli, circa mixquintar
Ítem dos revolsÍtem trenta lliures de fil de borrasÍtem una casa de aram ab lo
mànech trencat de pes de [en blanc]Ítem una salceretaÍtem un llansol ab quinsa barce-
llas guixasÍtem una saca de blat roveyó ab
sirca nou quarterasÍtem sinch barcellas blat grosÍtem un uró ab vuit quarteras for-
mentÍtem altre uró ab una quartera xexa
mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 18
mel i sucre
Ítem una ruca negra de dos añysmenuda
los cens y crèdits no se son des-crits a lo present inventari per notenir notícia de ells
ImmoblesÍtem tres quarteradas terre al Pou
Nou, scituadas en lo terma dita vilatingudas, obligadas y confrontadascom en actas as de veure
Ítem un refal dit son Juñy, detenor de sirca vint y sinch quartera-das terre en lo qual y ha edificat unascasas, dins de las quals no se ha attro-bat cosa, scituat en lo terma dita vila,tingut obligat y confrontat com enactas as de veure. los demés emperòimmobles, no se són descrits ni con-tinuats en lo present inventari, per notenir notÌcia serta de ells.
NoTes
1. arxiu del regne de Mallorca,Diputació 1253, f. 590r
2. Valero MartÌ, Gaspar (2009).“un apropament a la propietat im -mobiliària de sant Joan segons elsestims de 1685.” a: FoNT, Joan;MoraTiNos, Joan; PiCorNell,Climent; Bauçà, Joan (a cura de).Miscel·lània homenatge a JosepEstelrich i Costa. Monografies sant-joaneres, 20. Col·lectiu Teranyines.sant Joan.
3. arM, protocol 4603, f. 65-69v.
Ítem una capa cordellat vellaÍtem sinch sacs vells y dolensÍtem sis quintars garrovasEn la recambreÍtem un llit de camp vell ab pave-
lló ab randa ab màrfega y cobri llitvert
Ítem dos cadires repòs vellasÍtem unas tovallas taule de borrasÍtem una flasadaÍtem un almut ab sèrcols ferroÍtem una xamberga y calsons
stam y seda nouEn lo estable y peyseÍtem deu cavellons de palleÍtem dos axanguers ab las tray -
gues usatsÍtem dos perells muls, ço és, un
pèl roig de edat de 20 añys, altrenegra de 24 añys, altre roig de edat11 añys y lo altre negra de onsa añys
Ítem dos aradasÍtem dos reyes de pes de [en
blanc]Ítem dos jous ab las camellasÍtem dos collarsÍtem dos coxins ab ses pellsÍtem dos carros redolant ab dos
jous de carro, dos portellas, una storey sàrria, tot vell y usat
Ítem dos eguas grosas, ço és, unanegra de 21 añys ab una pollina grysade un añy y la altre grysa de 17 añysab una pollina negra del present añy
Ítem una poltre grysa de sinchañys
Ítem una polline negra qui corraas dos añys
Ítem altre poltre grysa cara blan-que qui corra as tres añys
Ítem un pollí gris de dos añys quiva derrera las eguas
Ítem dos someras, una de 20 añysy la altre de nou añys
Ítem altre uró ple de ordi ab sircadeu quarteras
Ítem sinch quarteras formentÍtem tres barcellas y mitja blat
grosÍtem un llansol de stopa ab dos
quarteras xexaÍtem altre llensol de stopa ab dos
quarteras favesÍtem un llibrelletÍtem un llensol lli usatÍtem vuit plats, ço és, set blanchs
grans y lo altre de inchaÍtem deu scudelletes petitas blan-
quesEn la sala vellaÍtem una caxa vella a la antigalla
dins la qual se ha attrobat la robesiguent:
Ítem una capa de paño usadaÍtem un cuiret de pell usatÍtem dos calsons stemeñye usatsÍtem dos calsons y dos casacas o
algarinas de paño vellsÍtem una algarine stemeñye y un
giponet vell sens mànegaÍtem una cresensa vella y dolentaÍtem un flasco vidreÍtem un seler de terraÍtem sis gavinetsÍtem un uró de [...] BuitÍtem dos metelasosÍtem una flasadaÍtem dos màrfegas buidasÍtem dos llensols ab randa, un de
brinet de Gènova y lo altre de filam-pua
Ítem un covo rentarÍtem quetorse llansols, ço és, dos
de brinet, un de cotó y los altres bri ystope usats
Ítem tres cuxineras brinetÍtem una coxinera de galtaÍtem uns calsons blanchs
Sucursal de Sant JoanC/ Mestre Mas, 11Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan
19
mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 19
mel i sucre
Feim un pensament... de capper avall. Com molts lec-tors i lectores sabreu, visc
actualment a Xile, però això nom’impedeix col·laborar amb larevista mel i sucre, gràcies a in -ternet. Possiblement sabreu queXile se situa a l’hemisfèri sud, lapart nord del país està a uns 10.000km de sant Joan, i per ai xò enaquest article tractarem de curiosi-tats sobre els dos hemisferis.
Què son els hemisferis?són les dues meitats en què
se separa una esfera, en aquest casel planeta Terra. se separa perl’equa dor, creant dues meitats:nord i sud. Com podeu veure aldibuix, a l’hemisferi nord hi hamés masses continentals, concre-tament: europa, àsia, amèricadel Nord, amèrica Central, elCarib i dos terços d’àfrica. encanvi, la majoria de l’hemisferisud resta cobert pels oceans inomés hi trobem la majoriad’amèrica del sud, l’antàrtida,austràlia i un terç d’àfrica.
Quins efectes físics té?És simple, nosaltres estam
avesats al fet que el sol surt pel
llevant, passa per migjorn i es pona ponent; per tant, es mou en unsentit esquerra-dreta. en canvi, al’hemisferi sud el sol passa d’est aoest a través del nord (llevant –tramuntana – ponent). aquest fetfa que aparentment el movimentdel sol sigui dreta-esquerra, pertant les ombres i els rellotges desol giren al revés que a Mallorca.
Com funcionen les estacions?sempre van de forma oposa-
da. Quan és estiu a l’hemisferinord, al sud és hivern. Però això
es deu a la inclinació de l’eix derotació de la terra (com ja vamexplicar en l’article referent a cli-matologia), és a dir, si la Terra nogiràs inclinada no hi hauria esta-cions, ja que tot depèn de com lainclinació dels rajos del sol arribaa la Terra.
els climes a l’hemisferi suden general tendeixen a ser lleuge-rament més suau que els de l’he-misferi nord en latituds similars,excepte a l’antàrtida, que és mésfreda que l’àrtic. això és perquèl’hemisferi sud té molta més
Feim un pensament
... geogràfic
HemisferisGuilleM serra Bou, GeòGraF
AGÈNCIA DE SANT JOAN
Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 52 60 78
20
Projecció polar dels hemisferis nord (esquerra) i sud (dreta).
Hemisferi Nord Hivern Primavera estiu Tardor
Hemisferi Sud estiu Tardor Hivern Primavera
mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 20
mel i sucre
superfície d’oceans i menys con-tinents, l’aigua s’escalfa i esrefreda més lentament que laterra, i per tant les temperaturessón més suaus. Cal afegir tambéel fet que la Terra s’acosta més alsol durant l’hivern de l’hemisferinord, però els efectes són menors.
Com es reparteix la població?a l’hemisferi nord hi viu el
88% de la població del món(sobretot a l’Índia i a la Xina),l’idio ma més parlat és el xinès.en canvi, l’hemisferi sud nomésconté el 12% de la població mun-dial i la llengua més parlada és elportuguès (gràcies al Brasil i lesantigues colònies portuguesesd’àfrica). lògicament, l’hemisfe-ri sud està molt menys contaminatque l’hemisferi nord, degut a una
menor població, la baixa indus-trialització i les poques massescontinentals.
Funcionen les hores de la matei-xa manera?
Com sabreu, els fusos horarises van establir per evitar proble-mes amb l’entrada dels transportsmoderns (en parlarem extensiva-ment quan parlem de transports).Posteriorment ha arribat la temà-tica referent al canvi horari peraprofitar la diferència d’hores dellum entre l’estiu i l’hivern. lacombinació d’aquests dos factorsi l’oposició estacional entre elsdos hemisferis produeix un fetmolt curiós entre Xile (i altrespaïsos d’amèrica del sud) ieuropa. De base, europa es trobaal fus GTM+1 mentre que Xile es
21
troba al fus GTM-4, fet que dona5 hores de diferència, que mai escompleixen. Durant l’estiu, euro -pa avança el rellotge una hora,cosa que passa la diferència a 6hores. aquesta diferència es cap-gira durant l’hivern, quan europatorna a l’hora original (GTM+1) iXile passa a horari d’estiu avan -çant el rellotge una hora, creantun resultat final de 4 hores dediferència horària.
Hi ha més coses per saber?el pol sud està orientat cap al
centre de la Via làctia, els celsmés clars, degut a la baixa conta-minació aèria i lumínica de l’he-misferi sud, afavoreixen unaexcel·lent visualització del celnocturn per veure les estrellesmés brillants i més nombroses.Curiosament, aquesta orientacióde l’eix fa que l’hemisferi nordenfoqui cap a fora de la nostragalàxia, cosa que facilita la visiode l’espai profund i llunyà.
Per al proper mes parlaremde plaques tectòniques, terratrè-mols, tsunamis... cosa molt habi-tual a Xile, però que també afectaMallorca de tant en tant.
si teniu dubtes o voleu que comen-tem algun tema en concret vos podeuposar en contacte amb jo mateixenviant-me un correu electrònic [email protected]
Representació de les estacions en ambdós hemisferis.
Mapa mundial de fusos horaris.
mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 21
mel i sucre
Faig temps per anar al cemente-ri. Sona el Gelato al limon dePaolo Conte: “e ti offro l’intelli-genza degli elettricisti / cosi alme-no un pò di luce avrà, / la nostrastanza negli alberghi tristi / dovela notte calda ci scioglierà. /Come un gelato al limon, / gelatoal limon”. “... on la nit calenta sefondrà, com un gelat de llimona”,aquest Conte!, i és veritat que facalor i basca com a l’estiu de ple.
***
Hi havia poca gent a les exè -quies de la morta. Després deconsolar, al tanatori del petitcementeri, surt a fer una volta. elpla s’extén als peus del pinar i dostractors llauren la terra seca.“Trob que hi ha poca gent”. És naMargalida Perantònia. “Per pagala morta només tenia una filla queno venia quasi mai al poble, imenos als funerals, i això d’anar aconsolar són jornals que se tor-nen. M’entens?”. “Què li va pas-sar?” deman. “se tirà dins un pou.Quan li digueren a sa seva germa-na, que és més vella i fa estonaque ha perdut es capet –per se -gons què, només per segons què–,
digué: Quines quimeres, sa mevagermana, saps quina planta quefarà dins es bubul tota banya -dota!”
***
Al cafè hi ha poca gent. Comen -tam que també hi ha poc personalpel mig. “un temps no s’usavaaixò d’aixecar-se tard. És ver, tot-hom feia es cap més viu que ara.això d’aquests joves que els dei-xen jeure fins a la mala hora, entemps meu ningú ho feia. aixòd’ara són vegues de geperut!”. Ésl’amo en Miquel Mariando que segira cap a nosaltres.
***
Després de les festes d’estiu,han començat les fires, firetes ifirons als pobles seguint l’exem-ple de les fires grans (de Manacor,llucmajor i inca), les noves firestemàtiques. “algunes tenen arrel–com la fira del pebre bord deFelanitx– altres han seguit el car-rerany que marcaren ses festesinventades, del meló a Vilafranca,del Botifarró a sant Joan o la del
Bunyol a Petra, aquestes dues jano es fan; enguany ha reviscolatla de l’ametla, a santa Marga -lida”. “si no hi ha tema, sa firaqueda molt despersonalitzada,amb els mateixos marxandos a ca -da poble, que s’han de repartirquan n’hi ha tres o quatre a dife-rents pobles”, m’ho comenta lameva etnòloga de capçalera.
***
“T’has fixat amb ses noves fes-tes que han inventat els joves,afegides, o a part, de ses festes des’estiu? són festes que neixen perl’impuls d’un petit col·lectiu i aga-fen força. Mira “sa revolta” aVilafranca, sa darrera nit de sesfestes d’estiu, els joves fan bulla,un camió esquitxa i banya, eldimoni que fa etxures, quatrecubatilles, pomadetes i gintònics ifins l’any que ve. a Porreres fan,també sa darrera nit, “sant ro -quet”, amb una ensaïmada enormei xocolata; a Petra se tiren clove-lles d’ametla i aigua; a sencellesbales de palla; a Costitx garroves–a Binissalem, al raiguer, se tirenraïm–, a sant Joan s’inventaren
dalt
del turó
Apunts del Pla de Mallorca i els jornals que se tornen
CliMeNT PiCorNell
Cooperativa Agrícola
SANT JOANTota casta de productesper al camp a bon preu
Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24
22
mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 22
mel i sucre
“sa Xiringada rabiosa” i sexeringaven aigua i beure i riure; asineu, un poc més el·laborada,una festa amb dos personatgespseudo-mítics “es Muc i sa Mu -ca” que començà com per riure idiuen si enguany acabaren venent
més de 1.500 camisetes fetes pera l’ocasió”. “Per lo que em con-tes”, li dic, “hi ha trets comuns:tirar-se coses, embrutar-se, bany-ar-se, uniformar-se amb camisetespròpies, beure molt i riure, més omanco aprofitant els dies de sesfestes, però al marge...”. “sí, comamb ses fires temàtiques de tar-dor, els joves reinventen ses sevespròpies festes, no ho tenc moltestudiat, però va d’això, com essopar “aromàntic” de Montuïri,amb s’alfabeguera, no sé..., caldràveure com evolucionen, a Vila -franca ja fa vint-i-cinc anys de saprimera “revolta”.
***
“Que arribarà a fer res?” De -mana i es demana el fuster Cor -passa. i com si una molla l’ha -gués empès de la cadira l’amo en
Miquel Mariando ve a cap a nos-altres i comença: “Tal dia comavui, ara haurà fet seixanta cincanys, devers la una des migdia sadona i jo érem a jeure una estone-ta perquè feia molta de calor, comara. i just-su-així ve sa nina i mediu: ‘mon pare entra aigo pes cor-ral!” M’aixec i n’entrava un tor-rent per sa porta de darrera. i plouque te plou i trons i llamps. ambun no res s’aigo m’arribà per saguixa. agaf sa nina i la vaig pujardamunt s’escudeller i sa dona i jopujàrem damunt una camilla iamb una barra vaig fer palanca ivaig obrir una mica sa porta de
davant i allò va començar a sortiti va anar a pegar a n’es carrer.això tal dia com avui de fa sei-xanta-cinc anys, sa nina en teniasis, jo en tenc noranta tres. s’ho -rabaixa arreplegava tot quanpodia entre es fang i es llot. Vavenir un concejal i me va dir:‘demà ho diré a n’es batle, meamsi te podem ajudar’. saps que vadir es batle: ‘És jove i s’espavi -larà’. l’endemà va venir donBartomeu, es capellà Birbe, i meva donar un sobre amb dues-cen-tes pessetes –‘això t’ho dona saparròquia’–. Per això, no he xerratmalament mai dels capellans... nidel Barça! i això que t’he dit ésmolt diferent sentir-ho contar queésser-hi. Feia por!
***
Torn a ca nostra, dalt del turó,la tardor encara fa d’estiu. sentuna mosca vironera, una xigalatardana, els pollets de la veinada,una campanada de les mitgeshores del rellotge de l’església, unpoc de vent fa caure fulles delmagraner, el renou d’un avió llu-nyà (“de sa panxa roja” diu elveïnat que els coneix pel color).Calor i basca. la moixa encalçados cavallets de serp que volenenganxats copulant. Pens queaquesta darrera imatge, banal inatural, agafa un aire de dibuixjaponès, o de haikú... però depoeta nord-americà.
Ferreteria de Sant Joan
de 8:30h a 13h i de 15h a 20h
dissabtes horabaixa OBERT
c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan
Tel: 971 52 65 33
23
Fira de Sant Joan (M. Sastre)
mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 23
mel i sucre
Comentari al mes d’agost:
Després d’un agost dels méscalorosos de les darreres dècades,les temperatures es començaren amoderar amb l’arribada delsetembre. la temperatura mitjanaexperimentà una baixada destaca-da, passant dels 27 ºC de l’agostals 22,2 ºC del setembre; també 1ºC inferior a la del setembre del’any passat. el gràfic de tempera-tures ens dibuixa distints alts ibaixos que s’han anat alternant alllarg del mes. els dies més frescshan coincidit amb aquells en quèhi ha hagut inestabilitat atmosfè-rica: els tres o quatre primers idarrers dies de mes i altres tants ala meitat. en aquestes jornades lestemperatures mitjanes no passa-ren dels 20 ºC. llevat d’aquests,la resta del mes ha tengut molts dedies encara estivals amb sensacióde bastant de calor.
les pluges a la zona de sonJuny no han estat gaire intenses.en total s’han mesurat 27 mm,que han caigut repartits en els 8 ò9 dies abans esmentats i on lesquantitats màximes no han supe-rat els 6 mm per dia. en aquestsdarrers anys, en contra de latendència normal del nostre ciclemeteorològic, tant l’agost com elsetembre s’han presentat ambpoques pluges.
el canvi de temps d’aquestmes ens ha duit més humitat. lamitjana s’ha situat en el 71,19%.l’augment d’aquesta variable haproduït boirades matinals, a causade la condensació del vapor del’aigua per la major frescor de
meteorologia
Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny
JoseP roiG
24
EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2012
Temperatura mitjana Pluviometria2012 2011 2010 2009 2008 2012 2011 2010 2009 2008
GENER 10,6 10,0 09,7 09,8 11,8 32,9 74,0 056,0 067,9 037,5FEBRER 07,8 10,7 10,4 09,9 11,4 50,1 59,0 073,8 022,6 014,6MARÇ 13,2 11,8 11,2 11,7 12,3 15,4 40,2 043,7 039,1 034,9ABRIL 14,9 16,2 14,1 13,6 14,9 34,4 07,9 044,2 050,6 015,6MAIG 19,2 19,0 16,9 19,7 17,3 07,4 12,0 122,2 024,2 124,0JUNY 24,3 21,2 21,3 23,3 22,6 02,7 58,0 010,2 001,6 032,4JULIOL 24,7 23,9 25,7 25,9 24,6 02,0 18,1 003,4 001,2 002,9AGOST 27,0 25,6 24,9 25,9 25,2 04,4 01,0 005,4 016,3 000,7SET. 22,2 23,2 21,5 21,6 21,7 27,0 22,7 036,5 264,6 021,2
l’aire a les primeres hores de l’al-bada. l’evaporació també ha dis-minuït de manera considerablerespecte a l’agost, descendint dels7 ml/dia d’aquest mes als 4,3ml/dia del setembre; valors, tantde la humitat com de l’evapora-ció, molt similars als de l’anyanterior per a aquest període.
No ha estat un mes de molt de
vent; la mitjana de 5 Km/h així hocorrobora. la direcció predomi-nant s’ha establert entre el ponenti el llebeig.
Comentari al mes de setembre:
Ha continuat a l’octubre unsuau descens de les temperatures;uns dies més evident aquesta bai-
OCTUBRE 2012 (fins a dia 21)
Temperatura mitjana 20,8 ºCTemperatura més alta 29,6 ºC (dia 8)Temperatura més baixa 13,9 ºC (dia 16)Pluviometria 55,9 mm Velocitat mitjana del vent 3,6 Km/hVelocitat màxima del vent 72,4 Km/h (dia 12)Direcció del vent predominant SOEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 3,1 ml/dia
MES D’AGOST 2012 2011
Temperatura mitjana 22,2 ºC 23,2 ºCTemperatura més alta 31,6 ºC (dia 12) 35,1 ºC (dia 1)Temperatura més baixa 14,8 ºC (dia 2) 15,8 ºC (dia 19)Pluviometria 27 mm 22,7 mm (dels quals
3,4 mm correspo-nen a boirades)
Velocitat mitjana del vent 5 Km/h 5,4 Km/hVelocitat màxima del vent 53,1 Km/h (dia 2) 53,1 Km/h (dia 18)Direcció del vent predominant OSO NEHumitat mitjana 71,19% 72,04%Pressió mitjana 1014,14 mb 1016,06 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 4,3 ml/dia 4,2 ml/dia
mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 24
continuada, amarant la terra ambaltres 17 mm. en total fins aaquesta data es superen els 55mm, que contribuiran, juntamentamb la pluja del setembre, ahumitejar uns sòls molt ressecsdesprés de molts de mesos desequera. De fet, aquesta aigua hafet germinar les llavors dels cere-als que quedaren pel camp des-prés de la seva recol·lecció i elsbrullols han posat la nota verdaaquests darrers dies sobre elscamps de rostoll. aquesta aiguafacilitarà la feina de llaurar oobrir la terra per preparar-la decara al nou any agrícola que aracomença.
Parc solar fotovoltaic
Continuam amb el descens dela radiació solar, iniciada a l’a-gost, després d’un màxim aljuliol. les hores de sol segueixendisminuint i els dies tapats i ambpresència de núvols s’han incre-mentat amb l’augment de la ines-tabilitat atmosfèrica en el mes desetembre. el valor de la radiació,per altra banda, ha estat una micainferior al de setembre de l’anypassat. Paral·lelament s’ha generatmenys energia elèctrica a l’esta-ció fotovoltaica. el que sí hamillorat ha estat el rendiment deles plaques, que ha passat del15,69 de l’agost als 13,07 delsetembre (s’ha necessitat menysradiació solar, en aquest mes, pergenerar 1 Kw/h d’energia elèctri-ca que al mes anterior). aquestamillora del rendiment de les pla-ques s’ha d’atribuir a la baixadade la temperatura.
nostra contrada, les precipitacionsd’aquests dos dies únicamentsumaren uns 36 mm. un segoncicle d’inestabilitat i de plugess’ha registrat els dies 20 i 21, enquè ha plogut de manera suau i
xada, d’altres amb valors propisencara de l’estiu. a destacar eltemporal del dia 12 i 13, ambpluja intensa i vents forts que enhan algun indret del Pla causarendestrosses importants. ara bé, a la
mel i sucre
� � � � � � � � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � �� �� �� �� �� �� �� �� � �
�
�
��
�
��
�
��
�� ���������� ��� ���� ��� ����� ������������ ���������� ����������
�
ANY 2011Radiació solarEnergia generada Radiació/ Tª mitjana
(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC)
GENER 066579 05540 12,02 10,70FEBRER 087842 07220 12,17 12,80MARÇ 114202 08982 12,71 14,50ABRIL 157392 11500 13,69 21,07MAIG 185426 14365 12,91 25,26JUNY 188100 14339 13,12 28,05JULIOL 184900 13909 13,29 29,90AGOST 193269 14484 13,34 31,99SETEMB. 143216 11000 13,02 27,79
ANY 2012
Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es
(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg)necessitaria (litres)
GENER 066715 05534 12,06 10,81 04483 1384FEBRER 082679 06847 12,08 09,15 05546 1712MARÇ 138558 11315 12,25 16,59 09165 2829ABRIL 158748 12744 12,46 18,93 10323 3186MAIG 206187 15751 13,09 25,54 12758 3938JUNY 204078 14930 13,67 31,25 12093 3733JULIOL 204780 14167 14,45 31,71 11475 3542AGOST 182411 11628 15,69 33,00 09419 2907SETEMB. 135702 10379 13,07 25,89 08407 2595
25
� � � � � � � � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � ��
�
�
��
�
��
�
��
�� ���������� ��� ���� ��� ����� ������������ ������ ��!���������
"
$
mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 25
mel i sucre
Sant Joan
i els
santjoaners
Imatges per al recordaMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol
Fotografia 1: Grup de nins que anaven al convent de les monges de la caritat de sant Joan a la terrassadel santuari de Consolació per celebrar el dia de les Verges. Podem identificar sor Margalida i nins nas-cuts l’any 1959 i 1960. aportació fotogràfica: Xavier Moratinos.Fotografia 2: les dues bunyoleres són Maria antich “Morey” i Bel Bauçà “Toniona”. Data de la fotogra-fia: anys noranta. aportació fotogràfica: Francesca Mieras antich.Fotografia 3: Què eren de bons aquells rosaris de Tots sants! a la foto hi ha: Joan Matas Florit “Bufalí”,Joan sastre “Marió”, Pep Matas Florit “Bufalí”, Pep rotger Florit “Boiret” i Maria Balaguer Florit. Datade la fotografia: meitat dels anys seixanta. aportació fotogràfica: antoni sastre Gayà “de sa Botigueta”.
26
mel388_mis298 23/10/12 10:33 Página 26
mel i sucre
27
mel388_mis298 23/10/12 10:33 Página 27
mel i sucre
28
http://melisucre.cat/l’actualitat al dia
mel388_mis298 23/10/12 10:33 Página 28
mel i sucre
29
aspiracions de les regions me -diterrànies (Catalunya, València iMúrcia, sobretot, però també lesBalears), amb la independència ésde preveure que els quimòmetresque falten per fer del tren d’altavelocitat fins a Fran ça s’acabaranaviat. D’aques ta manera, elsgrans ports me diterranis de lapenínsula ibèrica (Barcelona,Tarragona, sagunt, València…)quedaran enllaçats directamentamb els centres econòmics
europeus. a més, segurament hipodrem afegir la internacional-ització a gran escala de l’aeroportdel Prat, a dia d’avui també atura-da sobretot degut a les pressionsd’aeNa, és a dir, del podercastellà o espanyol o ma drileny ocom vulgueu dir-li.
Pel que fa a nosaltres, els ma -llorquins, tant el corredor ferro -viari mediterrani com una majoractivitat internacional al Prat sensdubte serà beneficiós per als em -presaris i treballadors. Barcelonaés la principal destinació del nos-tre comerç exterior (si descomp-tam el turisme, que ja és moltdescomptar!) i amb la indepen -dència aquesta relació no hauria
Tot i que les conseqüènciesa curt termini per als ma -llorquins de la previsible
independència catalana d’entradano semblen gaire positives (incre-ment de l’espanyolització delnostre petit país i major pressiófiscal per suplir l’absència delmotor econòmic català), potser amitjà i a llarg termini no siguintan negatives.
en el tema cultural, unaCatalunya independent és de pre-veure que posi els mecanismesperquè la llengua catalana (quetambé és la nostra, la dels ma -llorquins) no desaparesqui,situació a la qual semblava irre-meiablement abocada per les con-tínues canonades que arriben desde Castella. D’aquesta manera,els nostres escriptors, assagistes,científics i altra gent de la culturaque s’expressa en català, ho podràcontinuar fent sabent que d’aquí acent anys els seus escrits encarapodran ser llegits pels descen-dents de la comunitat catalano -parlant. No és una tema menor,tots els creadors culturals volenperdurar com més temps millor isi veuen que en català no podràser, doncs entraria dins la norma -litat que es passassin en massa al’anglès, posem per cas.
en el tema econòmic, la inde-pendència de Catalunya compor-tarà una empenta espectacular alpaper de Barcelona en el tràficeconòmic europeu. si fins ara elssuccessius governs espanyols hanendarrerit tot quan els ha estatpossible l’anomenat corredorferro viari mediterrani, amb laintenció clara de reforçar el cen-tralisme castellà enfront de les
opinió
Els mallorquins i la independència de Catalunya (2 part)
MaTeu sasTre
de fer altra cosa que augmentar.la independència dels cata-
lans, com podem veure, ens afec-tarà als mallorquins tant si volemcom si no, en unes coses de ma -nera negativa molt clarament(més espanyolització, més espolifiscal), però en unes altres demanera positiva (assentament dela llengua catalana en un territorique serà a la vegada estat, majorimportància de Barcelona com acapital econòmica d’aquesta zona
del Mediterrani). Tot plegat, unfutur proper que sens dubte had’engrescar tots els que, per poc oper molt, estiguin interessats enaquesta terra nostra.
amb tot, hi ha una altre camí.un camí que si l’encaram enscomportaria gran part de les cosespositives i ben poques de lesnega tives. un camí que els ma -llor quins, els menorquins i elseivissencs podríem fer de bracetamb els catalans. un camí que, toti que a hores d’ara sembli llunyà ipoc realista, potser si en parlam ipromovem el debat a la categoriade públic, es pugui engrescar unamajoria de la societat illenca i in -tentar-ho.
http://majorcaisnotspain.wordpress.com
mel388_mis298 23/10/12 10:33 Página 29
mel i sucre
De Cala Mesquida a Cala Agulla
JorDi PuiGseGur
aquest mes l’excursió ha estat al llevant de Mallorca: una volta circular sortint de Cala Mesquida i anant finsa cala agulla passant per la Talaia d’en Jaumell, en total 9 km amb 355 metres de desnivell acumulats (272a l’anada i 87 a la tornada). Tot i que el dia es va aixecar amb pluja això no va impedir que l’assistència fosnombrosa, amb 28 excursionistes de totes les edats.
Després de deixar els cotxes a Cala Mesquida agafem el camí per una passarel·la de fusta que travessa una deles zones dunars més extenses de Mallorca. aquesta passarel.la es va instal.lar al 2009 per protegir aquestecosistema tan sensible amb la finaltitat de fixar l’arena per immobilitzar les dunes, repoblar d’algunes espè-cies i impedir la circulació de vehicles de motor i de gent per la zona dunar.
Després ens enfilem cap a la Talaia d’en Jaumell. la pujada és gradual i el darrer tros és força dret fins arri-bar al cim. la talaia es va construir el 1556 i al final del segle XiX formaba part de la xarxa de telègraf òpticamb connexió a Menorca. actualment està en mal estat de conservació.
el dia era molt clar després de la pluja del vespre i un cop dalt de la torre hi havia molt bones vistes. al Nordla península de llevant amb la Torre d’es Matzoc i la taila Moreia on el 2011 vàrem fer bivac. al fons el capde Formentor. al sud Cala ratjada, amb Cala agulla i Cala Moltó ben visibles sota nostre i separades per laPunta des Gulló. Més enllà també veiem la serra de Canyamel. També vàrem poder veure molt bé Menorca.
Després vàrem baixar fins a cala agulla per dinar sota els pins davant la platja. Havent dinat, i sense que capvalent es banyés, com que el temps semblava que es començava a tapar vam tornar cap a Cala Mesquida.aquest cop vam agafar el camí directe pel coll de la Marina, molt més suau i que discorre tot el temps pelmig d’un bosc de pins.
excursions
30
Toni Gayà
mel388_mis298 23/10/12 10:33 Página 30
mel i sucre
31
Jordi Puigsegur
Jordi Puigsegur
mel388_mis298 23/10/12 10:33 Página 31
mel i sucre
32
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
Horitzontals: 1. Que no deixa cabuda a les opi-nions d’altri. 2. Traginare cap a defora si no es retu-ra. Enderroques els clergues rabassuts. 3. Imprevi-sibles, difıcils de localitzar. Tercera persona. 4. Unainformacio o una bona tunda. Treballa la construc-cio. Fi sense fi. 5. Quan hom es disfressa d’allo quevoldria ser en realitat. Espina-xoca. 6. Cercol. En-trada del bar. Conforme amb la moral. Conjuncio.7. Enganxar dues peces de metall del sobira islamic.Illes del Pacıfic, o habitant d’aquestes. 8. Cosa queesdeve tots els horabaixes. Composicio poetica. Pi-lota de ping-pong. La darrera. 9. Desplaca l’accentrıtmic. Bosc d’oms magribins. 10. Relatiu a lestecniques de produccio de temperatures molt bai-xes. 11. Demana confirmacio de la nausea. Un cos,rajar llum. 12. Que te un sexe definit, mascle o fe-mella. El valencia surt. Aixo ... ...parta!! 13. Partıscap a la NASA caotica. Clot que fa venir tos. Aixo:Educacio Secundaria Obligatoria.
Verticals: 1. Amb la naturalesa de la terra.Glucid ursid. 2. Tots sense excepcio. Diversio. Mo-neda nipona. 3. Amb una barba com la del Pare No-el. Tıtol sobira de Persia. 4. Excretar suor. Apun-tes qualcu. 5. Adornen el final. Everest. Sentira,en un passat. 6. Capa fina ascendent. La majoriatenen avions. 7. Diu molt de tu. Bocı de fortuna.Arma blanca, mes curta que una espasa. Oxigen.
8. La teva. Vent marı. Prepar la publicacio. 9. Dela Penınsula. Roca calcaria que serveix com a or-nament. 10. Accio de salar. Cadaver egipci. Gotade cafe. 11. Tomas Torrens Losantos. Ciutat felinade Franca. Arbre perennifoli de la famılia de lessapotacies (Achras zapota), que fa els fruits de lafotografia. 12. Nom de l’atleta jamaica que es valesionar als 100 m llisos, de llinatge Powell. Haloque emet el cos huma i que l’envolta. “Atura’t!”(als westerns americans doblats al castella).
Solucio al numero 37:
G R A P E S S A F I RA E R O P O R T R O IL L A R S O A S I EL A C T I C L A S E RE T N L A C I S AC A I R O A N F O SS D O N A U A M A R
A S R P E U S OE S Q U A N T I T A TP E R U R I C O N AI M P A R E L L R A IC I C L O N S A N U RA A S I T G E R A E
Tambe podeu resoldre aquest enquadrat a:
melisucre.cat/?p=1034
passatempsMots enquadrats núm. 38
arNau MoraTiNos i BorDoy
mel388_mis298 23/10/12 10:33 Página 32
33
mel i sucre
el passat 29 de setembre elJust Just sant Joan va rea -litzar la presentació al
poliesportiu de son Juny. es tornainiciar una nova temporada ambmolta il·lusió.
aquest és el segon any del’escoleta del Just Just, amb moltsi nous fixatges. Com a la tempo-rada passada, enguany hi tornahaver totes les categories: escole-ta, benjamí, aleví, infantil i lacate goria dels grans de terceradivisió. a l’equip de tercera hi hasang nova amb molts fixatges degent jove.
a la presentació hi va haveruna gran afluència de públic imolta il·lusió per part delsjugadors i jugadores.
la temporada es va encetaramb el primer partit de terceradivisió contra l’alcúdia Fs, unpartit molt disputat amb resultatde victòria visitant 5-7.
Visca el Just Just sant Joan!
esportsUn any més de futbol sala
JusT JusT saNT JoaN
mel388_mis298 23/10/12 10:33 Página 33
mel i sucre
m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀmArròs amb calamars de potera
saCraMeNT Ferrer
la potera és un ormeig per a pescar pops, cala-mars... consistent en una peça cònica de plom,
suspesa d’un cordill molt llarg i proveïda en laseva part inferior de quatre ganxos girats capamunt. s’amolla fins a prop del fons de la mar i esfa anar i venir constantment fins que amb una deles punxes enfila la presa.
IngredientsPer a 4 persones:- 1 quilo de calamars de potera- 400 g d’arròs- 300 g de cebes- 250 g de tomàtigues- 150 g de pebres verds- 1.250 cc de brou de peix- 200 cc d’oli d’oliva- 2 alls- Julivert- sal
Preparació
- laminar els dos alls. Pelar les cebes i picar-les.- Pelar les tomàtigues i triturar-les.- Netejar i trossejar els calamars. N’han de quedar800 g.- Dins una paella amb un poc d’oli d’oliva sofre-gir els alls fins que agafin un poc de color.- incorporar els calamars i sofregir-los bé.- afegir 250 g de ceba picada i, quan és cuita,posar-hi 200 g de tomàtiga triturada, el pebre tallatmolt petit i el julivert picat.- un cop tot sofregit tirar-hi l’arròs.- Quan l’arròs estigui sofregit, abocar-hi el brou depeix, a poc a poc mentre l’arròs ho absorbeixi.- ajustar de sal i deixar coure de quinze a vintminuts, fins que s’ha begut tot el brou.
Sucursal de Sant JoanC/ Mestre Mas, 11Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan
34
mel388_mis298 23/10/12 10:33 Página 34
mel i sucre
35
agenda
Horaris de bus
sant Joan - PalmaDilluns a divendres: 06.45
Palma - sant JoanDilluns a divendres: 19.15
Horaris de tren
(en negreta, trens combinatsamb autocar; entre parèntesis,hora de partida de l’autocar desde sant Joan; l’autocar va asineu, on el tren passa en direc-ció Palma a .40)
sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40(8.20), 9.40, 10.40 (10.20),11.40, 12.40, 13.40, 14.40(14.20), 15.40, 16.40, 17.40(17.20), 18.40, 19.40 (19.20),20.40, 21.40, 22.40.Dissabtes, diumenges i festi-us: 6.41, 7.41, 8.41 (8.20),9.41, 10.41, 11.41, 12.41,13.41, 14.41, 15.41 (15.20),16.41, 17.41, 18.41, 19.41,20.41 (20.20), 21.41, 22.41.
Palma - sineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15,9.15, 10.15, 11.15, 12.15,13.15, 14.15, 15.15, 16.15,17.15, 18.15, 19.15, 20.15,21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius:6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10,11.10, 12.10, 13.10, 14.10,15.10, 16.10, 17.10, 18.10,19.10, 20.10, 21.10, 22.10.
sineu - ManacorDies feiners: 6.59, 7.59, 8.59,9.59, 10.59, 11.59, 12.59,13.59, 14.59, 15.59, 16.59,17.59, 18.59, 19.59, 20.59,21.59, 22.59.Dissabtes, diumenges i festi-us: 7.00, 8.00, 9.00, 10.00,11.00, 12.00, 13.00, 14.00,15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00, 20.00, 21.00, 22.00,23.03.
Assistència mèdica
Centre sanitariCita prèvia:
902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes
de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h
resta d’hores i de diesPaC de Vilafranca
Apotecaria
de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h
diumengesdia 28 d’oct. arianydia 4 de nov. Montuïridia 11 Petradia 18 Porreresdia 25 sant Joandia 2 de des. Vilafranca
el sol
surt es pon
1 novem. 07.16 17.47
15 07.32 17.33
30 07.48 17.25
15 desem. 08.01 17.25
Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uVi 061PaC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299
Dies assenyalats
Novembre: Tots sants (1), els Morts (2), sant Carles (4),santa Cecília (22), sant Climent (23), santa Catalina(25), el beat ramon llull (27), sant andreu (30).
El mes
Novembre: “Mata el porc en creixent si no vols que tornidolent”. Com veieu ja començarà a fer més fred i éstemps de matances, encara que pel desembre encara sen-tireu grinyolar molt més els porcs a la sortida del sol. Éshora de la recollida de l’oliva i molt bon temps si heu desembrar ametlers joves. si voleu recollir patates cal queles planteu per la lluna vella. al secà és temps també defer guaret i sembrar (ordi, civada, faves i blat), cultivar iesterrossar. si plou, hi haurà esclata-sangs. i recordauque per Tots sants bunyols i rosaris amb carabassat.
(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard ia. ramis, a més d’al tres informacions orals.)
Ajuntament
De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h
Biblioteca
De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h
Dissabtes: de 10h a 12:30h
Casa del pare Ginard
Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h
Efemèrides
Novembre de 1992• es va regular la circulaciópels carrers de la barriada desCamp. es donava prioritat alsentit carrer de Palma-carrerde Consolació.• l’ajuntament de sant Joanva aprovar, per unanimitat, unreglament de normalitzaciólingüística.• es va anunciar l’oberturad’un nou pub al carrer deramon llull. el promovia enXisco Juan “de sa Torre” Demoment se’n desconeixia elnom (es va dir Diàlegs).
Novembre de 2002• l’església canvià el sistemaper donar el condol. a partird’aquell moment, tota la gentpassaria per davant les duesbanques dels parents, la delshomes i la de les dones. Finsaleshores, els homes passavenper davant els homes i lesdones per davant les dones.• l’ajuntament va buidar duesde les cases de na CatalinaBauçà Vidama “Mateveta”, alcarrer de les Parres. aquestadona tenia la síndrome deDiògenes i les cases estaven acaramull de brutor, cosa quedonava greus problemes sani-taris i molèsties, com olors irates, per dir-ne dos.• es va obrir el bar de CanCovent, al carrer del MestreMas, davant el local de CanTronca.
la lluna
29 octubre plena
7 novembre quart minvant
13 nova
20 quart creixent
28 plena
6 desembre quart minvant
mel388_mis298 23/10/12 10:33 Página 35
