mel i sucre

2

Notícies locals reDaCCió

Manifest contra la violència de gènere assoCiaCió De DoNes

Reflexions municipals JoaN sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

La parcel·lació des Pujol FraNCesC CaNuTo

Fotos PeP Gayà

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

Frases fetes JoaN sasTre

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

4 Grapes JauMe alBerT

Excursions F. Xavier MoraTiNos

Passatemps arNau MoraTiNos

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

mel i sucreNovembre 2011. Núm. 377

revista d’in formació general

Editaassociació Mel i sucre sant Joan

Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,

Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2011antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig,sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Joan Jordà,Grup d’espais Familiars, Catalina lluïsa Gayà, Frederic Febrer,albert “es Col·lega”, Catalina Gayà, Joan Francesc riera, TomeuMartí, Maria Bel Matas, Cor Parroquial, associació de PersonesMajors, Francisca abraham associació de Dones.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font

CobertaFoto: Joan Font.

ContracobertaFoto: Pep Gayà.

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://www.melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 2

mel i sucre

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

3

1 les eleccions generals del 20de novembre han donat a santJoan el resultat previsible. elPartit Popular s’ha imposat ambuna amplíssima majoria absoluta,amb 566 vots, que representen el54,88%, amb una pujada de mésde 10 punts respecte de les vota-cions de l’any 2008. en segonlloc ha quedat el Psoe, que haobtengut 191 vots, un 18,41%,amb una baixada de prop de 12punts. Pràcticament amb els matei-xos vots s’ha situat el PsM (encoalició amb iv, exM i equo). Hafet 189 vots, un 18,22%, i ha cedit5 punts. l’any 2008, el PsM esta-va integrat en la coalició unitat perles illes, de la qual formava partuM (ara Cxi; no ha concorregut ales eleccions) i també erC (que haobtengut 13 vots). De les altresllistes, amb pocs vots, esquerrauni da ha passat de 9 a 24, i uPyDha multiplicat per 7 els seus resul-tats (en passar de 3 a 21). s’ha dedir, tanmateix, per al bon nom desant Joan, que uPyD té el 2,02%dels vots a sant Joan, contra el4,22% a les illes.

Comparant els resultats desant Joan amb els de les illesBalears es constata que el nostrepoble està més escorat a la dretaque la mitjana de la co munitatautònoma, amb el PP cinc puntsper damunt. la participació habaixat del 77,96% de l’any 2008al 70,58% d’enguany.

l’ambient preelectoral a santJoan era bastant fred. Ho és habi-tualment en aquest tipus d’elec-cions, però encara ho deu haverestat més perquè la majoria abso-luta del PP al Congrés delsDiputats estava cantada. PP (dia6) i Psoe (dia 13) varen fermítings amb els seus candidats,sense gaire assistència. el PsMva fer un dinar-míting comarcal aPetra, el dia 13.

1 el diumenge 6 de novembreva morir sobtadament na Je rò niaCapellet, la mare del fotògrafCliment Picornell, desaparegut el2003, casada amb en Toni Picor -nell Climent. la dona va tenir una“bona mort”, ja que patí un infart

massiu i caigué fulminada. Jasense vida, redolà per una escalacarregada amb farcit per a les al -bergínies que preparava, provasegura que no sospitava gens queli quedàs tan poc temps.

1 la falta de pluja que patia granpart de Mallorca s’acabà a princi-pis de novembre. en un cap desetmana es recolliren més de sei-xanta litres i posteriorment, endiferents episodis se n’han acu-mulat prop de dos-cents. Tan -mateix, sembla que la pluja ha fettard per a una de les delícies detardor: els bo lets. al nostre termenomés s’han pogut trobar algunesblaves. els bolets més apreciats,com els esclata-sangs i els pi -

notícies locals

Epicentre del terratrèmol de dia 28 de novembre segons la informació del’Institut Geogràfic espanyol.

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 3

mel i sucre

cornells, s’han d’anar a cercar forapoble. els aficionats creuen queaquesta temporada ja no se’n farangaires a sant Joan.

1 la Coral de sant Joan va pren-dre part en dues interpretacionsdel Rèquiem de Mozart, els dies 5i 6 de novembre, a Manacor iFelanitx, respectivament. els nos-tres cantaires no eren els únicssantjoaners que actuaren en elsconcerts, ja que també tenim pai-sans integrats a les bandes demúsica d’aquells pobles, queexecutaren la part instrumentaldel Rèquiem.

1 el 18 de desembre està previs-ta la presentació del Pronòsticsantjoaner corresponent a l’any2012. l’ha elaborat, com sempre,el Col·lectiu Teranyines i aquestavegada el patrocina l’ajuntamentde sant Joan. al costat de les sec-cions habituals (any agrícola,l’hort del padrí, calendari santjoa-ner) hi ha articles sobre l’aniver-sari de la secció Dona del Col·lec-tiu, un estudi molt extens sobre elvocabulari del bestiar de llana,articles sobre les festes de Nadal(costumari, cuina i teatre nada-lenc, el cant de la sibil·la, el pa deNadal) i altres seccions útils, típi-ques d’aquesta casta de publica-cions. el Pronòstic està dedicatenguany a na Maria Bauzà Fontde Cas Saig.

1 el diumenge 28 de novembre,la Penya Motorista va celebrar el

55 aniversari amb una nova edicióde les seves matances. la diadava començar amb una missa amigdia i va continuar amb undinar a Can Tronca, amb un menútípic de matances.

1 un home que viu a una casetadevers el camí de ses Minoies (en -tre les carreteres de Montuïri i llo -rito) va ser atropellat a mitjan mes.l’home se n’anava a dormir benen trada la fosca i no circulava prouarra conat. Per sort, la topada no vaser gaire greu i al cap de pocs diesja tornava trescar per la vila.

1 el Col·lectiu Teranyines es vaafegir al Dia internacional contrala violència cap a les Dones amb

la projecció de la pel·lícula Solas,dirigida per Benito Zambrano. Ésuna cinta intimista que retratatemes com les frustracions senti-mentals, el dolor de la soledat, lanecessitat de companyia afectiva,el temor de tornar equivocar elrumb, el ressentiment davant elmaltractament i els sentiments nocorresposts, la pobresa, els som-nis no complits i la infelicitat perhaver-se errat en les decisionstranscendentals. va ser el dia 26de novembre a s’escorxador.

1 la fàbrica d’embotits saCaldera ha aconseguit la certifica-ció iso 9001, que espe cifica elsrequisits per a un sistema de ges-tió de la qualitat. aquests requi-

Les obres de la plaça de Constitució continuen. Sembla que el ritme de lareforma és molt lent i a més hi solem veure pocs operaris. Potser convendriaque se’ls fes accelerar-lo perquè, així, sobretot els veïnats i també tots els resi-dents de la nostra vila puguin circular-hi i caminar-hi sense perill.

Tots els productes

per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

4

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 4

mel i sucre

sits inclouen qüestions com lesresponsabilitats de la direcció, lagestió dels recursos (humans, in -fraestructura i ambient de feina),la realització del producte, i elmesurament, l’anàlisi i la millora.

una altra bona notícia per al’empresa és que el director, pro-pietari i fundador, Joan Jaume, haentrat a formar part com a mem-bre electe del Consell reguladorde la sobrassada de Mallorca.

1 l’empresa de material decons trucció Baix de la vila, re -gentada per en Jaume Jaume Poude Son Gil i na Catalina BauzàJordi, que estava situada al carrerde la Pau, ha inaugurat un noulocal i unes noves intal·lacions.ara podeu trobar-la a l’entrada desant Joan, a la carretera de santJoan a vilafranca. a més de mate-rial de construcció i similars, s’haaugmentat el departament de boti-ga encaminada a la venda de totacasta de productes típics de ferre-teria.

1 a la una i quatre minuts de lanit del 27 al 28 de novembre, es vapoder sentir un petit terratrèmol asant Joan. Molta gent es va des-pertar alarmada per un renou sord,que només va durar un moment.segons l’institut Geo grà ficNacional, el sisme va tenir magni-tud 2.1 i l’epicentre es va localitzara uns centenars de metres de lescases de sa Bastida, a cinc quilò-metres de profunditat (a les coor-denades 39.6146N 3.0445e).

supermercat

p r ò x i mCarrer de Petra • 07240 Sant Joan

Tel. 971 52 60 22

5

Embotits Sa Caldera ha obtingut el segell de qualitat ISO 9001, que és el queespecifica els requisits necessaris per a una gestió moderna i de qualitat.Aquí podem veure tota la plantilla de treballadors encapçalada pel seu direc-tor i propietari Joan Jaume Matas (a la dreta).

Baix de la Vila ha canviat de situació. Vet aquí na Catalina Bauzà “Jordi” ien Jaume Jaume “de Son Gil” al nou local que han obert a l’entrada de SantJoan, més concretament al carrer de Manacor, 28.

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 5

mel i sucre

6

col·laboracionsManifest contra la violència

de gènere (25 de novembre de 2011)

assoCiaCió De DoNes i eNTiTaTs soCials

un any més venim a com-memorar el dia interna-cional contra la violència

de gènere. la mort de 54 dones, dos d’e-

lles a la nostra Comunitat, ens fareflexionar sobre la importànciade seguir lluitant contra aquestaxacra social

la violència masclista és unaviolació dels drets humans i de lesllibertats fonamentals; la violèn-cia masclista és un dels mecanis-mes socials pels quals es sotmetla dona a una situació de subordi-nació respecte de l’home, és lapersistència d’actituds i estereo-tips patriarcals enquistats a la nos-tra societat.

No hi ha prou amb manifestar-nos el 25 de novembre, no bastaamb les declaracions públiquesdel nostre rebuig, ni tampoc hi haprou amb criticar els actes d’a-questes característiques. Cal quetota la societat de les illes Balearss’esforci, tant a nivell individualcom en el col·lectiu, per dur aterme una profunda tasca de sen-sibilització, rebuig, prevenció ieducació que remoguin i destruei-xin el silenci, la complicitat,l’obscurantisme i la crueltat queemanen d’aquesta violència con-tra les dones.

Un any en el qual les insti -tucions d’igualtat s’han afeblit,fins al punt de semblar inexistentsper la manca de voluntat políticaen la seva continuïtat.

el bloqueig a la nova lleid’igualtat i la desaparició de lesconselleries d’igualtat en aquesta

Comunitat és un intent de fer invi-sibles les quotes d’igualtat acon-seguides per les dones durantanys de lluita i un perillós retro-cés.

Un any, en el qual realitatshistòriques com el feminisme esdeixen de banda amb ignorància imenyspreu.

volem denunciar avui aquí laindiferència i la desconsideracióde la nova directora de l’institutBalear de la Dona cap a les asso-ciacions de dones d’aquesta co mu -nitat i cap el feminisme en general.les seves actituds i declaracionspúbliques ho ben demostren.

Un any que quedarà marcat enles nostres consciències, coml’any de les retallades.

Un any en el qual els avençosaconseguits, es veuen amenaçatsper les famoses polítiques d’ajus-tament.

en un context mundial en elqual la globalització financera haprovocat el major desastre en l’e-conomia productiva, convé alertarsobre les repercussions que puguitenir sobre els drets socials.

les dones s’han vist mes afec-tades que els homes durant lesnombroses crisis financeres cau-sades per la globalització, i mesdesfavorides per les retallades enla protecció social.

un informe de l’organitzacióinternacional del Treball plantejajustament que ha estat la protec-ció social la que ha permès acce-lerar la recuperació de la crisi enl’horitzó d’un desenvolupamentmés igualitari i sostenible.

aquest és el camí i per aquíhem d’avançar. aquells païsosamb major igualtat entre homes idones són països amb major cohe-sió social, tenen majors índexs decreixement econòmic i la sevademocràcia és fins i tot més repre-sentativa doncs hi ha una majorparticipació.

Perquè tenen a més, millorsperspectives i possibilitats per ales generacions futures

Tan sols així les nostres demo-cràcies seran més completes irepresentatives.

Tan sols així, aquest segle quecomença podrà ser reconegut comel segle de les dones pels seusavanços definitius en tot el planeta.

en un dia com avui no volemoblidar a les dones assassinades.elles estaran sempre en les nos-tres memòries, però la nostra obli-gació ara, és garantir el futur deles seves filles i nétes.

Per això reivindiquem: – Que el feminisme impregni

les agendes polítiques – Que les institucions siguin

fortes i compromeses en matèriad’igualtat

– Que els pilars bàsics de l’es-tat de benestar no s’esfondrin

– Que els moviments socialssiguin escoltats com agents porta-dors de les realitats socials, cons-truint entre totes i tots una demo-cràcia més participativa.

NI UN PAS ENRERE EN ELQUE S’HA ACONSEGUIT ENIGUALTAT

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 6

mel i sucre

passat ni més ni manco que dueslegislatures completes; 8 anys. elregidor d’ur banisme, JosepBauçà Bonet, des Saig, va fer unpoc d’història de les vicissitudsd’aquest document administratiu,emmarcant la seva importànciadins del Pla Territo rial deMallorca i dins tot el plan te ja mentde les Normes subsi diàries: tot undesplegament de coneixementssobre urbanisme municipal,adquirits per la necessitat dedefensar l’indret on està ubicat caseva (“es turó”) de la voràgimeespeculativa que va quasi engollirMallorca durant la primera dèca-da del present s-XXi. acabada laintervenció den Pep es va obrir untorn de paraules-diàleg entre elsportaveus dels distints partitspolítics, ara per qüestions tècni-ques, ara per qüestions operati-ves. Durant aquest torn d’inter-vencions el portaveus de Cxi i delPsoe varen demanar que es fes-sin reunions informatives amb elsveinats, comunicats per carta alspropietaris que en puguin serafectats. l’equip de govern vaacceptar els suggeriments, i es vapassar el punt a votació, essentaprovat per unanimitat. l’equipde govern va explicar que eldocument estaria en “exposiciópública” durant 30 dies, i seguiràel seu camí administratiu, tot ique serà més o menyx complicaten funció de la quantitat i impor-tància de les al·legacions que s’hipuguin presentar.

acte seguit el batle va aixecarla sessió, quan feia un poc més demitja hora que havia començat.

durant els primers mesos de lalegislatura 2003-2007, i la sevaaprovació és una de les passesprèvies imprescindibles per l’a-provació de les noves Normessubsidiàries del nostro municipi:el catàleg determina quines cons-truccions o conjunts de construc-cions són emblemàtics dins lanostra vila, i les Normes subsi -

diàries han de dir quines reformess’hi poden fer, i com s’hi podenfer. Durant la següent legislatura,2007-2011 se va dir de tot i molt,sobre aquest catàleg: que si s’ha-via perdut, que si qualcú l’haviaamagat per poder fer determina-des reformes a determinats edifi-cis abans de la seva aprovació,que si qualcú va voler deixar quese n’esbuqués qualcun abans queel catàleg el protegís, i per això esva retardar al màxim la seva con-fecció... Fos per uns motius o peruns altres, el cas és que entre l’en-càrrec inicial per a la seva confec-ció i la seva presentació al ple han

Sessió extraordinària de dia 16de novembre de 2011.

es va començar aquesta sessióextraordinària per tractar dospunts que no podien esperar lapropera sessió ordinària. Tot i queva comptar amb l’assistència detots els regidors, és de destacarl’assistència de tant sols mitjadotzena de persones entre elpúblic: un número molt reduït, sitenim en compte que en el segonpunt es tractava un dels temesestrella de les dues darreres legis-latures: el Catàleg de PatrimoniHistòric del nostre poble.

el primer punt, sobre l’opera-ció de crèdit per la línia ICO jatractat en el plenari anterior, vahaver de tornar a ser tractat, ja queel compte de les factures a pagars’havia fet amb l’iva inclòs, commentre s’havia de fer per les basesimposables. així les coses, el nouplantejament manté totes les con-dicions ja tractades anteriorment,i modifica únicament la quantitatresultant, quedant en 49,513,89€, per la qual cosa es varen haverde llevar 6 factures, que no espodran pagar amb aquest préstec.el resultat de la votació va ser elmateix que en el plenari anterior:7 vots a favor (3 PP + 3 axsJ + 1Psoe), i dues abstencions (Cxi)

i en el segon punt es planteja-va, com ja s’ha dit, un dels acordsmés esperats d’aquestes darrereslegislatures: l’aprovació inicialdel catàleg de patrimoni histò-ric, aquest catàleg havia estatencarregat pel batle Joan Mates

ajuntamentReflexions municipals

JoaN sasTre JoaN

7

––––––––––––––––––––––

Catàleg de Patrimoni His -

tòric de Sant Joan: entre

l’encàrrec inicial per a la

seva confecció i la seva

presentació al ple han pas-

sat ni més ni manco que

dues legislatures completes;

8 anys

––––––––––––––––––––––

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 7

mel i sucre

8

Per la dècada dels anys cin-quanta es va fundar a santJoan la unió Columbòfila.

abans ja hi havia bastants aficio-nats a la cria de coloms, però apartir d’aquells anys es va incre-mentar l’afició i, juntament ambla Federació Columbòfila Balearpartiren a fer competicions.aleshores, les societats columbò-files estaven protegides pelMinisteri de l’exèrcit a través delCos de Transmissions, per sialgun dia els necessitaven per ferun servei a la pàtria.

Com molt bé ho va exposar elpresident de la Federació ambmotiu de l’entrega de premis delgener de 1964, a Ciutat, i desprésd’alabar les qualitats esportivesdels columbòfils de les Balears:“la calidad indiscutible de lasrazas de palomas mensajeras queposeen, demostrada en las prue-bas en que participan, tanto envelocidad com en fondo, asegu-rando que la afición balear poseesus diferentes islas a miles debuenas palomas entrenadas y pre-paradas para entrar en serviciocomo soldaditos de las transmi-siones del ejército de la Patria.”a l’acte, hi assistí, desplaçats des

converses

amb els

amics

agriculTura i ramaderia al segle xx (xix)

Unió Columbòfila de Sant JoanaNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

Grup de colomistes davant el cafè de Ca na Mates, l’any 1957: Guillem Foc,Tomeu Miquelino, es celleter Pico, Guillem Celador, Pep Perdut, MiquelFeleu, Gabriel de Son Burixó, Martí Putxo, Gabriel Móra, Melcion de saRaval, Carles Costa, Miquel Perdut, Mateu Mates i Joan Lligadet.

de Madrid, el president i part de ladirectiva de la reial FederacióColumbòfila espanyola.

i ara tornem enrera, a cercarles arrels de la unió Columbòfilade sant Joan. Quan es va fundar,els colomistes més antics eren esforner Fosser, mestre antoniCarlos, es celleter Pico, l’amo enTomeu Miquelino, l’amo en Bielde son Burixó, mestre Jaume

Balaguer, mestre pep Perdut,l’amo en Martí Putxo, en GuillemFoc i en Joan lligadet. a aquests,se n’hi anaren afegint de mésjoves fins arribar a la cinquantenade socis.

Durant uns quants anys, elprincipal lloc de reunió dels colo-mistes fou el cafè de Ca na Mates,i allà era on guardaven la pape -rassa i els estris propis de la

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 8

mel i sucre

columbòfila; també era el lloc decontrol quan es feien competi-cions.

Quan començava la tempora-da, els colomistes duien coloms aamollar perquè es posassin enforma i començaven per un delspobles de veïnat, com sineu,Petra, vilafranca o Montuïri. apoc a poc s’anaven estenent finsarribar a les parts més foranes deMallorca, com Pollença, artà,andratx o es Capdellà.

Conten que una ocasió enMartí Putxo, que anava cap aFelanitx amb el camió, quan vaser per l’indret de devers sonPou, un poc passat vilafranca, esva aturar i des de damunt la cabi-na va obrir les gàbies perquè elscoloms sortissin i el moment queels coloms feien una volta peragafar orientació varen sentir untro d’escopeta. Qualcú va avisarla Guàrdia Civil i al cap de poctemps ja eren a les cases de sonPou i la madona ja ne va tenirquatre de plomats i escorxats,però no les havia retirar les ane-lles i per això es va poder com-provar qui era el propietari. laGuàrdia Civil els va aconsellarque anassin a una entesa per reti-rar la denúncia i l’amo de sonPou hagué de pagar quatre milpessetes a l’amo dels coloms i jano se’n parlà més.

en una de les amollades des dela Península, en concret desd’alacant, un colom de colomerd’en Martí Putxo va guanyar un

budells i espíciesper a matances

Carrer de la Pau, 20 · Sant Joan

sacaldera@sacaldera.com

tel. 971 52 64 30

horari de venda de 7 a 15 h

9

Grup de colomistes celebrant el trofeu aconseguit per Martí Putxo i donat perVins d’Or l’any 1955: Mateu Escolà, Tolo Solivelles, Antoni Calderer, AntoniCapallet, Martí Putxo, Joan Paloni, Francisco Maiolet, Pep Perdut, RamonReimoro, Mateu Mort, Mateu Fosser i Joan Cocover.

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 9

mel i sucre

trofeu que duia la següent inscrip-ció: “Fiestas Trinidad. sueltaPalomas. 1954.” També en unacompetició de l’any 1955 enMartí Putxo va obtenir un trofeudonat per la firma vins d’or.

a vegades, en les amolladesoficials, sortia algun espavilat queintentava fer trampes. en una oca-sió, l’amollador fou informat queun dels socis s’havia posat l’ane-lla de control dins la butxaca i enMelcion hagué de repassar tots elscoloms d’un en un fins arribar atrobar el que no duia anella, queva posar dins una gàbia. el socique tenia l’anella dins la butxaca,ja ho crec que arribà el primer,però el desqualificaren perquè elcolom no havia sortit de la gàbia.

En Biel de Son Burixó

Gabriel Barceló Mas, de sonBurixó, abans d’organitzar lasocietat columbòfila ja era un afi-cionat als coloms; ne tenia a sonBurixó i un bon estol també alturó de ses Casotes, que de tant entant feia volar.

Quan es va organitzar la socie-tat, en Biel vivia al carrer Major,23, i va muntar un colomer al cap-damunt de ca seva, amb tresdepartaments un dels quals sortiauns pocs metres més amunt que lateulada i que era per on entravenels coloms quan arribaven de lacursa. en Biel, impacient peròcamuflat devora el colomer, tanaviat com entrava el primer colom

Drets: Tomeu Miquelino, Pep Perdut, Toni Carlos i Gabriel de Son Burixó;acotats: Mateu Fosser, Jaume Balaguer, es celleter Pico, Joan Paloni i Miquelde s’Almudaina.

Jaume Balaguer, Martí Putxo, Tolo Solivelles, Bernadí Escolà i Pep Perdut.

Sucursal de Sant JoanC/ Mestre Mas, 11Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

10

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 10

mel i sucre

11

ja li treia l’anella de control i pertal de no perdre temps davallantles escales, la posava dins unacapsa de mistos i l’amollava totdret enmig del corral, on l’espera-va n’arnau Bronder, que era jove-net i tenia bones cames i de bonpas la portava al control de lasocietat. uns anys després, el seufill, en Cosme, que ja havia tornatmés gran, va substituir n’arnauen la tasca de portar l’anella a Cana Mates.

en Gabriel de son Burixódurant uns quanys anys fou el pre-sident de la unió Columbòfila desant Joan. (Continuarà.)

Bernadí Escolà, Ramon Reimoro, Pep Perdut, Mateu des Forn, Martí Putxo, Gabriel de Son Burixó, Joan Cocover,Francisco Maiolet, Mateu Mort, Tolo Solivelles i Toni Gual (els dos darrers, asseguts).

En Mateu des Forn mostrael trofeu i el colom guanya-dor.

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 11

el 1853 s’efectuà la darrera idefinitiva parcel·lació de lesterres de la possessió des

Pujol. sabem, per una capbrevació1

efectuada el 1744, que entre el1672 i el 1732 s’havia establit unapart de la possessió, limítrof amb elcamí de Porreres, des de son Fontfins al camí de sa Baronia. es varenparcel·lar fins i tot les marjades debaix de les cases (Marjades d’enParric de sa llimonera) i la porcióde terra compresa des de darrere lescases fins al camí de sa Baronia,confrontant amb solanda i sonvermell. D’aquesta fragmentacióvaren néixer el lloquet sonGarrover, adquirit per un santjoanerde malnom Garrover, i altres case-tes d’ús agrícola construïdes pelsnous emfiteutes. altre porció signi-ficativa anomenada Can estades,era en aquella època propietat dedona elionor de salas, i probable-ment feia part de la possessió desPujol en temps pretèrits.

1. LA PARCEL·LACIÓ DEL’ANY 1853

el 1853 el noble Pere verí isalas, fill de don Tomàs Josep deverí i Togores (1763-1827) i dedona Bàrbara salas i Boixadors,propietari, resident a Ciutat, proce-dia a l’establiment de la possessiódes Pujol. el plànol de parcel·laciófou delineat per l’agrimensorantoni Bisquerra.2 les escripturesde compravenda de les parcel·lessegregades foren protocol·litzadespel notari santjoaner Joan BauçàMatas.3 un primer lot de finquesfou escripturat entre els dies 24 i 30de setembre de 1853; altre lot entreel 19 i 28 d’octubre de 1853, i laresta, al llarg de l’any 1854, en els

mesos de gener, maig, juliol idesembre. els pagaments, s’efec-tuaren amb la moneda del país: lliu-res, sous i diners. alguns dels com-pradors pagaren la totalitat del preuestipulat i d’altres, la majoria,donaren un senyal i procediren ahipotecar la finca adquirida. elnombre de compradors foren 36,dels quals 32 eren de sant Joan, 3de Montuïri i 1 de Porreres.

2. L’AIXECAMENT TOPO GRÀ -FIC

l’agrimensor antoni Bisquerra4

feu l’aixecament topogràfic i dividíla possessió en 72 parcel·les, regis-trades a la llegenda explicativa imesurades en quarterades, estadals5

i pams, però a les actes de compra-venda hi figuren com a mesuresagràries, la quarterada, el quartó, eldestre i el pam. s’obriren els nouscamins d’accés a les finques, asse-nyalats al plànol amb el número 2.l’antic camí per accedir al rafalaixat que passa per devora lescases des Pujol i que ja existiaabans de la parcel·lació, està asse-nyalat amb el número 1. Cal dir queles parcel·les retolades amb elnúmeros 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12estan situades dins el terme munici-pal de Montuïri i confronten ambles terres del rafal aixat.6 l’exten -sió total parcel·lada fou de 57 quar-terades, 1 quartó i 25 destres.

altres detalls interessants blas-mats a l’aixecament topogràfic, sónl’antiga era de batre de la possessió,situada a davant les cases i el mag-nífic aljub cobert de volta, situat alcostat de l’era, el qual ha estatmodificat en temps moderns i reuti-litzat com a soll de porcs o estable,mitjançant una porta lateral d’ac-cés. Des del punt de vista toponí-mic, cal remarcar la retrodataciódel topònim Can Nadal retolat almapa. aquest nom de lloc el vàremrecollir de viva veu la dècada del1990, quan arreplegàvem la toponí-mia de la possessió.7 És un bocí d’1quarterada d’extensió, situat a dar-rere les cases, propietat d’en MateuMort, que l’heretà de la seva mare,na Margalida Cambuixa. Té la par-ticularitat de tenir una part de l’edi-fici o cambra de les cases des Pujoldins aquesta parcel·la. Ja hem ditanteriorment que una segregacióefectuada al segle Xviii, parcel·làtota la zona de darrere les cases.D’aquesta parcel·lació, sortiren 12finques, registrades a l’amillara -ment amb el nom de sa Tanca.Òbviament aquesta tanca formavapart de la possessió des Pujol.

3. ES CASTELLOTS DE SO -LAN DA

altra cosa a fer notar, és quegràcies a la planimetria adduïda,hem pogut constatar com les par-cel·les 69, 70, 71 i 72, corresponena les finques de la falda de migjorndels Castellots. així doncs, l’antigalínia divisòria o fita entre la posses-sió de solanda i es Pujol es trobavaal cim dels Castellots, fet que pos-

investigació

La parcel·lació de lapossessió des Pujol

(s. XIX)FraNCesC CaNuTo Bauçà

Signatura de l’agrimensor AntoniBis querra.

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 12

teriorment va registrar Pere d’al -càn tara Penya en el parcel·lari del’amillarament de l’any 1864 i quepodem visualitzar perfectament(ve geu: mapa sector des Caste -llots). Per accedir a les quatre par-cel·les segregades es va construir uncamí per devora son vermell, elqual tenia el portell d’entrada a lafinca que fou de Gabriel Bauçà

Martí (1911-1991) pastor Serral.Tradicionalment, el poble ha consi-derat que els Castellots, nom donatal conjunt de dues elevacions bes-sones de 271 m i 272 m respectiva-ment, pertanyen a la possessió desolanda. Pot haver ajudat a crearaquesta atribució, el fet que el pro-pietari de solanda, aleshores elmetge montuïrer Mateu Castellà,

adquirís aquestes parcel·les i lesagregàs a la possessió. Posterior -ment, quan es va tornar parcel·lar lapossessió de solanda, aquestes fin-ques foren adquirides per algunssantjoaners i és clar, ho comprarena solanda. així estava dividit aprincipis del segle XiX, el costerdes Castellots, a la banda des Pujol:

Sector dels Castellots. Observau la línia de punts fina que delimita la parcel·la que pertanyia a la possessió des Pujol.A baix, a la dreta, el portell d’entrada a la finca i l’inici del camí d’accés que puja per devora Son Vermell (font:Parcel·lari de l’Amillarament de l’any 1864).

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 13

mel i sucre

14

A) es Castellot de l’amo en Mi -quel des PujolÉs un coster de 3 quartons d’exten-sió, ubicat a l’extrem de ponent,marjat i plantat d’ametlers de lesvarietats verdereta, Ponç i Cresteta.el propietari, Miquel GayàBisquerra (1888-1982) des Pujol iun tal Tanjó, d’ascendència mana-corera, construïren les marjades. laplantada d’ametlers es va efectuardevers l’any 1914.

B) es Castellot d’en Bernadí desSerralFinca que fou propietat de BernadíMatas (n. ?) des Serral, situadaentre l’anterior i la de na Catalinade Son Garrover, que veurem acontinuació.

C) es Castellot de na Catalina deSon Garroverera propietat de Catalina NigorraBarceló (n. 1871c) de Son Garro -

ver, mare dels germans arnauBarceló Nigorra (1907-1998) de

Son Garrover i rafel Barceló Ni -gorra (1909-2006) de Son Garro -

ver. la finca fou dividida en dues:n’arnau va heretar la banda de dalti en rafel la part de baix.

D) es Castellot del Rei Herodes /es Castellot des pastor SerralFinca de 3 quarterades d’extensió,propietat de madò rosa Garí, laqual ho va vendre a Gabriel BauçàMartí (1911-1991) pastor Serral.rosa Garí Bauçà (n. 1872c) eral’esposa de Joan sastre Garí (1867-1948) Curro o Rei Herodes.

si jo poria aplanares Castellot de solanda,veuria de cada bandaes sementer de Meià.8

4. ELS NOUS PROPIETARISTranscriurem a continuació el

llistat dels santjoaners que adquiri-ren les terres des Pujol. Posam enprimer lloc el número de la parcel·lao parcel·les adquirides i el nom del

propietari, tal com consta a l’aixe-cament topogràfic; a continuacióhem afegit les dades del padró del’any 1868 o del 1875 (data de nai-xement i defunció, ofici i domicili)per tal de conèixer i referenciar elsnous propietaris, l’extensió del bocíi a l’últim el pagament efectuat i ladata de compra.

Parcel·la núm. 1, 2 i 37. FranciscoGayà Gayà. Francesc Gayà Gayà(n. 1804c) Gana, conrador, fill deJoan i Praxedis, casat amb CatalinaGayà (n. 1809c). estaven domici-liats el 1875 al carrer antigua Cár -cel (Tort) núm. 10. són els padrins,entre d’altres, de Francesc Gayàordines (n. 1871c) l’amo en Fran -

cesc Gana, domiciliat el 1903 alcarrer Major núm. 9. És el núm. 1 i2 del plànol i sumaven 2 quartera-des menys 20 destres i 4 pams d’ex-tensió. Pagà 55 l 8 sous i 8 diners(26-9-1853). També va adquirir laparcel·la núm. 37, d’1 quarteradamenys 2 destres i 8 pams d’extensió.Pagà 186 l 10 sous (15-12-1854).

Parcel·la núm. 3, 4 i 20. MiguelBauçà Mestre. Miquel BauçàMestre (n. 1812c) Cotà o des Rafal

Aixat, conrador, fill de Pere iantònia. era casat amb Francinaaina Nicolau Barceló (n. ?). el1868 habitaven al lloquet desserral. en el document de compra-venda figura amb el malnom des

Rafal Aixat i és possible que enaquella època fos l’arrendador de lapossessió. Per altra banda, al’amillarament de l’any 1864 desant Joan, està registrat amb elmalnom de na Grisa. són els repa-drins, entre d’altres, de GuillemBauçà Martí (1911-1991) pastor

Serral. el números 3, 4 i 20 del plà-nol, sumaven 3 quarterades menys8 destres d’extensió. Pagà 121 l i 8sous (30-9-1853).

Parcel·la núm. 5 i 6. FranciscoBarceló Fiol. Francesc BarcelóFiol (1817c-1880) Valent, jornaler,

fill d’antoni i antonina aina, desant Joan. era casat amb Margalidavaquer Gomila (1827c-1879) de

Son Vaquer i habitaven a la contra-da de son vaquer (Montuïri). És elnúm. 5 i 6 del plànol i sumaven 2quarterades menys 5 destres i 4pams d’extensió. limita per una deles bandes amb la paret de la pos-sessió des rafal aixat (Montuïri).Pagà 74 l 3 sous i 10 diners (25-9-1853). la finca està situada dins elterme municipal de Montuïri i estroba registrada a l’amillaramentde l’any 1863 d’aquella població.9

Parcel·la núm. 7, 8 i 9. Miguel Oli -ver Bauçà. Miquel oliver Bauçà(1813-1863) des Calderers, propie-tari, fill de Francesc i antònia. eracasat amb Maria Nicolau Bauçà(1807-1869) de ses Rotes. estavendomiciliats el 1868 al carrer des solnúm. 2 (Ca ses Mudainetes). sónels padrins, entre d’altres, de lesgermanes fadrines Margalida i Ca -ta lina, ja traspassades, conegudes ala vila com ses Mudainetes. elnúm. 7 del plànol, d’1 quarteradad’extensió, limita per una bandaamb la possessió del rafal aixat(Montuïri). el números 7, 8 i 9 delplànol sumaven la quantitat de 2quarterades menys dos destres i 4pams d’extensió i també confrontend’una banda amb la possessió desrafal aixat. Pagà 256 l 18 sous i 6diners (29-9-1853). Totes les terresdes Pujol, que va adquirir Miqueloliver, estan situades dins el termemunicipal de Montuïri i es trobenregistrades a l’amillarament del’any 1863 d’aquesta localitat; latotalitat de les tres parcel·les adqui-rides, agrupades en una sola fincaG-3, denominada es Pujol, sumen 2quarterades, 3 quartons i 83 destresd’extensió.

Parcel·la núm. 10. Rafael VaquerGayà. rafel vaquer Gayà (1814c-1875) de Son Vaquer, jornaler, fillde Damià i antonina aina, deMon tuïri. És el núm. 10 del plànol,

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 14

mel i sucre

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU

Producció i comercialit-

zació de plantes i plan-

ters ornamentals i hortí-

coles

e-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de vilafranca, km 3

Fusteria en generali mobles de cuina

Carrer dels Molins, 4 • Tel: 971 52 63 85

15

d’1 quarterada menys dos destres i8 pams d’extensió. Confronta peruna de les bandes amb la paret de lapossessió del rafal aixat (Mon -tuïri). Pagà 100 l (25-1-1854). lafinca està situada dins el termemunicipal de Montuïri i es trobaregistrada a l’amillarament del’any 1863 d’aquella població; latotalitat de la finca G-4, denomina-da es Pujol, suma 1 quarterada, 3quartons i 94 destres d’extensió i seli havia afegit la parcel·la núm. 11del seu germà Damià vaquer, queveurem tot seguit.10

Parcel·la núm. 11. Damián Va -quer Gayà. Damià vaquer Gayà(1820c-1885) de Son Vaquer, jorna-ler, fadrí, fill de Damià i antoninaaina, de Montuïri. Germà de l’an-terior. És el núm. 11 del plànol de 3quartons i 97 destres i mig d’exten-sió. Pagà 129 l 9 sous i 4 diners(15-12-1854). la finca està situadadins el terme municipal de Mon tuï rii es troba registrada a l’amilla ra -ment de l’any 1863 d’aquella pobla-ció, afegida a la del seu germà rafel.

Parcel·la núm. 12. Francisca AnaNicolau Bauçà i Miguel Bauçà.Francina aina Nicolau Bauçà (n. ?)filla de Guillem, casada amb Mi -quel Bauçà Mestre Cotà (vegeusupra les parcel·les 3, 4 i 20). És elnúm. 12 del plànol d’1 quarterada i57 destres d’extensió. Pagà 130 l 8sous i 10 diners (15-12-1854). lafinca esta situada dins el termemunicipal de Montuïri i es troba

registrada a l’amillarament del’any 1863 d’aquella població, ambel nom del seu espòs Miquel BauçàCotà des Rafal (sic).11

Parcel·la núm. 13, 14, 15 i 16. Mi -guel Matas Company. MiquelMatas Company (n. 1825c) Burixó,conrador, fill de Miquel i antònia,casat amb Margalida Pocoví Gi -nard (n. 1835c), el 1868 eren elsarrendadors de la possessió de sonGil. són els pares del prevereMiquel Matas Pocoví (1864-1952)conegut com el senyor Miquelet. vaadquirir els números 13, 14, 15 i 16del plànol, la suma de les quatrefinques és de 3 quarterades 3 quar-tons i 90 destres. Pagà 130 l 8 sousi 10 diners (29-9-1853).

Parcel·la núm. 17. GuillermoGayà Mayol. Guillem Gayà Mayol(n. 1815c) Carritxó, conrador, fillde Guillem i Catalina. era casatamb antònia Bauçà Gayà (n.1816c) i estaven domiciliats el1875 al carrer antigua Cárcel(Tort) núm. 4. No hem sabut trobarla filiació d’aquest matrimoni. erenoncles del pare del prevere ramonGayà Galmés (1873-1966) Carrit -

xó. És el núm. 17 del plànol, d’1quarterada menys dos destres i 8pams d’extensió. Pagà 56 l 6 di -ners (25-9-1853).

Parcel·la núm. 18 i 19. MiguelSas tre Deyà. Miquel sastre Deyà(m. 1854) Curro, oficial saig de l’a-juntament santjoaner, fill de Joan i

Margalida. era casat amb Marga -lida Borràs Nicolau (n. 1803c)Ferro. la casa pairal de la famíliasastre, Curro, és la situada al carrerde Petra núm. 20. són els repadrins,entre d’altres, d’antoni sastreBarceló (1892-1982) mestre Antoni

Curro o des Granito. el números18 i 19 del plànol, sumaven 2 quar-terades menys 5 destres i 4 pamsd’extensió. Pagà 88 l (26-9-1853).

Parcel·la núm. 21 i 25. AntonioGarí Jordà. antoni Garí Jordà (n.1805c) Batlí, jornaler, fill de Joan iJoana aina. el seu pare era d’as-cendència porrerenca i possible-ment el malnom Batlí sia originarid’aquella vila. era casat ambCatalina Bauçà Cloquell (n. 1802c)i estaven domiciliats el 1868 al car-rer amistat núm. 20. són elspadrins de rosa Garí Bauçà (n.1872c), esposa de Joan sastre Garí(1867-1948) Curro o Rei Herodes.el núm. 21 del plànol té 1 quartera-da menys dos destres i 8 pams d’ex-tensió. Pagà 97 l 13 sous i 4 diners(27-1-1854). el número 25 té 2quartons i 29 destres i mig d’exten-sió. Pagà 53 l 14 sous i 8 diners (15-12-1854).

Parcel·la núm. 22. BartoloméGayà Barceló. Bartomeu GayàBarceló (n. ?) Mort, jornaler, fill deJoan i eufràsia Barceló. era casatamb Catalina Gayà Gayà (n. 1795)viuda d’en Mort. estaven domici-liats el 1868 al carrer del Consistorinúm. 8, Can Mort. És el núm. 22

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 15

mel i sucre

16

xó, conrador, fill de Guillem i Joa -na Maria. era casat amb Cata linaBauçà Gayà (1819-1904) i estavendomiciliats el 1868 al carrer uniónúm. 5. són els padrins de BernadíMatas Fiol (n. 1866c) Burixó, casatamb Joana aina Company Morey(n. 1873c) Mena i d’antoni MatasFiol (1895-1965) Burixó, mésconegut com don Toni Nostro.12 elsnúmeros 30, 31 i 32 del plànol,sumaven 3 quarterades menys 8destres d’extensió. Pagà 224 l 3sous i 9 diners (25-9-1853).

Parcel·la núm. 33. Juan BarcelóBauçà. Joan Barceló Bauçà (1814-1897) de Son Garrover, jornaler,fill de Guillem i Maria. era casatamb Francina aina salvà Miralles(1822-1894) Matgina i estavendomiciliats el 1868 a son Garrover.són els padrins dels germans arnauBarceló Nigorra (1907-1998) de

Son Garrover i rafel BarcelóNigorra (1909-2006) de Son Garro -

ses Fernàndez). No hem sabut trobarla filiació d’aquest matrimoni. elsnúmeros 26 i 27 del plànol, sumaven2 quarterades i 72 destres menys 8pams d’ex tensió. Pagà 20 l, 6 sousi 6 diners (19-10-1853).

Parcel·la núm. 28 i 29. Juan Or -dinas Mascaró. Joan ordinesMascaró (m. 1856), fill de Jaume iMargalida, de Manacor. va venir aestar d’amo a ortella i es va casaramb la santjoanera Maria Bauçà Ma -tas (1798-1869) Mariona d’Or te lla.el 1868 la viuda Maria Bauçà estavadomiciliada al carrer de sa llunanúm. 9. són els padrins de Joanordines amengual (1895c-1982)Ordines. els números 28 i 29 del plà-nol, sumaven 2 quarterades, 1 quartói 71 destres d’extensió. Pagà 200 l 6sous i 3 diners (20-10-1853).

Parcel·la núm. 30, 31 i 32. Ber -nadino Matas Company. BernadíMatas Company (1817-1910) Bu ri -

del plànol, de 3 quartons i 97 des-tres i mig d’extensió. Pagà 121 l16 sous (15-12-1854).

Parcel·la núm. 23, 24 i 36. RafaelFerrà Melià. rafel Ferrà Melià (n.?) de s’Hostal, conrador, fill derafel i Margalida, de Porreres. undels seus descendents, matrimoniàamb Margalida Nicolau Matas(1908-1983) de Son Font. els nú -meros 23 i 36 del plànol, sumaven2 quarterades menys 5 destres i 4pams d’extensió. Pagà 357 l 16sous i 1 diners (26-10-1853). elnúmero 24 del plànol, té 3 quartonsi 86 destres d’extensió. Pagà 101 l19 sous i 6 diners (15-12-1854).

Parcel·la núm. 26 i 27. GuillermoNicolau Fiol. Guillem Nicolau Fiol(n. 1802c) Roveiat, propietari, fill deGuillem i antònia aina. era casatamb Bàrbara Gayà Juan (n. 1802c) iestaven domiciliats el 1868 al carrerMajor núm. 33 (abans d’arribar a Ca

Parcel·lari de la possessió des Pujol (font: Arxiu del Regne de Mallorca, protocol 2364).

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 16

mel i sucre

ver. És el núm. 33 del plànol, d’1quarterada menys 2 destres i 8pams d’extensió. Pagà 68 l 13 sousi 4 diners (26-9-1853).

Parcel·la núm. 34. Antonio Gi -nard Oliver. antoni Ginard oliver(1801-1872) de Son Duran, fill deGregori i Margalida, aleshores vesíde Pina. era casat amb CatalinaNoguera Mora (m. 1890). És elnúm. 34 del plànol, d’1 quarteradamenys 2 destres i 8 pams d’exten-sió. Pagà 200 l (16-7-1854).

Parcel·la núm. 35. FranciscoPocoví Torres. Francesc PocovíTorres (1799-1857) fill de Francesci antonina, de Montuïri. era casatamb esperança Ginard oliver(1796-1872) de Son Duran. el1868 la viuda esperança Ginardestava domiciliada al carrer Bo -navista núm. 16. són els padrins,entre d’altres, del prevere MiquelMatas Pocoví (1864-1952) conegutcom el senyor Miquelet. És el núm.35 del plànol, d’1 quarterada menys2 destres i 8 pams d’extensió. Pagà126 l (9-7-1854).

Parcel·la núm. 39. Pedro JoséJau me Gual. Pere Josep JaumeGual (1834-1912) Jordà, jornaler,fill d’antoni i Joana aina. era casatamb Magdalena Bonet Gayà (1837-1900) Sàtxera i estaven domiciliatsel 1868 al carrer amistat (fra lluísJau me) núm. 25. són els padrins,entre d’altres, de Magdalena JaumeNicolau (m. 2007) mestressa Jor -

daneta. És el núm. 39 del plànol, de288 destres i 4 pams d’extensió. Pa -gà 38 l 10 sous i 3 diners (25-9-1853).

Parcel·la núm. 40, 41, 42, i 43.Antonio Oliver Bauçà i FranciscaAna Ferragut. antoni oliverBauçà (1808-1861) des Calderers,fill de Francesc i antònia. era casatamb Francina aina FerragutNicolau (1805-1871) de Son Di -

xop ta i estaven d’arrendadors a lapossessió dels Calderers. són elspadrins, entre d’altres, d’antonioliver Gayà (1863-1936) l’amo

Antoni des Calderers. antonioliver adquirí el núm. 40 del plà-nol, d’1 quarterada d’extensió.Pagà 160 l (19-10-1853). Junta -ment amb la seva dona Francinaaina adquirí posteriorment elsnúmeros 41, 42 i 43 del plànol, elsquals sumaven 2 quarterades, 3quartons i 92 destres d’extensió.Pagà 354 l 18 sous i 8 diners (29-9-1853). a l’amillarament de l’any1864 s’havia agrupat en una solafinca de 3 quarterades, 3 quartons i68 destres d’extensió.

Parcel·la núm. 44. BernadinoFont Jaume. l’acta notarial regis-tra Jaume de segon llinatge i la lle-genda del parcel·lari Matas desegon llinatge. segons l’amillara-ment de l’any 1864 era de BernadíFont Fuster (n. 1794c) Tronca

major, moliner, fill de Bernadí iMargalida. era casat amb CatalinaMiralles Gelabert (n. 1801c) i esta-

ven domiciliats el 1863 al carrer dela rectoria (Palma) núm. 8. són elspadrins, entre d’altres, de BernadíFont Bauçà (1862-1938) moliner

Tronca. És el núm. 44 del plànol,d’1 quarterada menys 2 destres i 8pams d’extensió. Pagà 76 l 3 sousi 10 diners (26-9-1853).

Parcel·la núm. 45. Antonia Mi -ralles Gelabert. antònia MirallesGelabert (1807c-1894) filla de Bar -tomeu i Magdalena, esposa d’an -toni Bauçà Bauçà (n. 1800c)Beina.13 són els padrins, entre d’al-tres, d’antoni Bauçà rosselló(1904-1959) Cocou, fill d’antoniBauçà Miralles (n. 1843c) Beina,casat de segones núpcies amb an -tònia rosselló Molinas (1879-1968) Cocou. estaven domiciliatsel 1868 al carrer de Palma núm. 1(Can Fumet). És el núm. 45 delplà nol, d’1 quarterada menys 2destres i 8 pams d’extensió. Pagà110 l (7-5-1854)

Parcel·la núm. 46 i 47. Juan SorellPastor. Joan sorell Pastor (1815c-1908) Fosser, teixidor, fill deJoaquim i Pereta. era casat ambMargalida vaquer Barceló (1825c-1905). ambdós eren naturals dePorreres i vengueren a sant Joandevers el 1840. estaven domiciliatsel 1875 al carrer Belisari núm. 2.un dels fills d’ambdós, Joaquimsorell vaquer (1842c-1934) mestre

Xim, fou mestre de música, com-positor i director de la banda demúsica de sant Joan. els números

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan

Tel: 971 52 65 33

17

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 17

mel i sucre

18

amb na Maciana Bauçà Bauçà (n.1886c) de Son Pere Tià. els núme-ros 61 i 62 del plànol, sumaven 2quarterades, 1 quartó i 19 destresd’extensió. Pagà 101 l 8 sous i 6diners (29-9-1853).

Parcel·la núm. 63, 64, 65 i 66.Miguel Gayà Matas. Miquel GayàMatas (1804-1864) de Solanda oSolander, propietari, fill de Miqueli antonina aina. era casat ambJoana aina Bauçà Gayà (n. ?). el1849 havia enviudat i estava domi-ciliat al carrer de sa raval.15 a lafinca adquirida hi bastí un habitatgegran, fet que va generar el malnomdes Pujol a un dels seus descen-dents, hereu de la finca, MiquelGayà oliver (n. 1863c) des Pujol,casat amb Margalida BisquerraPascual (n. 1867c). aquest mal-nom, coexisteix amb altre des

Pujol, més antic, que porten elsdescendents del matrimoni formatper llorenç Barceló Gayà (m.1854c) Pagès i Francina aina Mas(m. 1844c), arrendadors de la pos -ses sió des Pujol el període 1808-1814. en ambdós casos, s’haprodu ït la pèrdua del malnom tra -dicional i familiar (de solanda,Pagès), en favor d’altre, d’origengeogràfic. el darrer descendentmascle de la nissaga, rebesnét deMiquel Gayà de Solanda, portadordel malnom des Pujol, fou MiquelGayà Bisquerra (1888-1982) des

Pujol, casat amb antònia ainaMatas Gayà (1896-1986) Ferrera.els números 63, 64, 65 i 66 del plà-nol, sumaven 4 quarterades, 1 quar-tó i 2 destres d’extensió. Pagà 1390l 18 sous i 8 diners (29-9-1853).

Parcel·la núm. 56, 57, 67 i 68. DonPedro José Bauçà. Pere JosepBauçà Matas (1786-1853) Verro,

metge, fill de Mateu i Joana Ma -ria.16 era casat amb antonina ainaFiol (n. 1799c) i no tengueren des-cendència. estaven domiciliats enaquella època al carrer de sa Plaça(mestre Mas) núm. 2 (Cas Notari).

Catalina Jaume Gual (n. 1811c)Jordà, era casada amb Joan GayàFlorit (n. 1819c) Reüll, i estavendomiciliats el 1868 al carrer de salluna núm. 6. són els padrins deCa ses Gaiàs des Barracar. Joanaaina Jaume Gual (n. 1828c) Jordà

o Boneta, era casada amb Joanroig Ferrer (n. 1829c) Bonet i esta-ven domiciliats el 1868 al carrer dePetra núm. 2. És el núm. 52 del plà-nol, d’1 quarterada d’extensió.Pagaren 93 l (24-9-1853).

Parcel·la núm. 53, 59 i 60. JuanaAna Oliver Gayà. Joana ainaoliver Gayà (1795-1858) de Son

Gil, filla de Gabriel i Joana aina,viuda de Jordi Gual Company (m.1845) de Son Pericàs. el 1849 jun-tament amb el fill Miquel Gualoliver (1823-1903) l’amo en

Miquelet de Son Gil, eren els arren-dadors de la possessió de son Gil.És la padrina, entre d’altres, delprevere Jordi Gual Barceló (1868-1937) conegut com el senyor Jordi.els números 53, 59 i 60 del plànol,sumaven 2 quarterades, 1 quartó i49 destres d’extensió. Pagà 748 l19 sous i 3 diners (29-9-1853).

Parcel·la núm. 58. Antonio JaumeGual. antoni Jaume Gual (n. 1817c)Jordà, d’ofici panerer, fill d’antoni iJoana aina. era casat amb CatalinaMunar Matas (n. 1819c) i estavendomiciliats el 1868 al carrer Belisarinúm. 5. són els padrins, entre d’al-tres, de la família Jordà de ses Parres.És el núm. 58 del plànol, de mitjaquarterada, 83 destres i 4 pams d’ex-tensió. Pagà 179 l 14 sous i 6 diners(29-9-1853).

Parcel·la núm. 61 i 62. CatalinaMatas Munar. Catalina MatasMunar (n. 1810c) filla de Guillem iaina, esposa de Francesc NicolauCompany (n. 1809c) Parrec. esta -ven domiciliats el 1868 al carrerNou núm. 5. són els padrins, entred’altres, de Pere Josep rotgerNicolau (1876-1954) Parrec, casat

46 i 47 del plànol, sumaven 1 quar-terada i mitja, i 19 destres d’exten-sió. Pagà 38 l 13 sous i 6 diners(27-9-1853). el 1864 era propietatde Joan Gayà Foc.

Parcel·la núm. 48. Francisco Bar -celó Bauçà. Francesc BarcelóBauçà (n. 1813c) Betlem, jornaler,fill de Joan i antònia. era casat ambCatalina Gayà Barceló (n. 1828c).estaven domiciliats el 1868 al carrerde ses Parres núm. 6. No hem sabuttrobar la filiació d’aquest matrimo-ni. És el núm. 48 del plànol, d’1quarterada menys 74 destres i mig i6 pams d’extensió. Pagà 83 l 4 sousi 2 diners (26-9-1853).

Parcel·la núm. 49. Miguel GayàFerragut. Miquel Gayà Ferragut (n.1821c) Perdut, moliner, fill de Joan iMartina. era casat amb Ma ria salomJuan (n. 1823c) Feleta. estavendomiciliats el 1868 a la barriada desMolins, al molí d’en Perdut. son elsrepadrins, entre d’altres, dels Perdutsdels Molins. És el núm. 49 del plà-nol, d’1 quarterada menys 2 destresi 8 pams d’extensió. Pagà 107 l i 6diners (26-9-1853).

Parcel·la núm. 50, 51, 54 i 55.Juan Bauçà Gayà. Joan BauçàGayà (n. 1795c) Arnavet,14 propie-tari, fill d’arnau i antònia. eracasat amb Margalida Gayà Jordà(n. 1795c) i estaven domiciliats el1868 al carrer antigua Cárcel(Tort) núm. 7. són els padrins,entre d’altres, de rafel Gayà Gual(n. 1889c) Arnavet casat amb Mi -quela alzamora Gayà (n. 1885c) de

Son Virgo. els números 50, 51, 54 i55 del plànol, sumaven 4 quartera-des menys 11 destres i mig d’exten-sió. Pagà 547 l 35 sous i 2 diners(25-9-1853).

Parcel·la núm. 52. Catalina i Jua -na Ana Jaume Gual. CatalinaJaume Gual (n. 1811c) i Joana ainaJaume Gual (n. 1828c) filles amb-dues d’antoni i Joana aina Gual.

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 18

mel i sucre

Féu hereu usufructuari al seu germàJoan Bauçà Matas (n. 1803c) nota-ri, que aleshores habitava al carrerdes Notari17 (carrer de Petra) núm.7, i hereu universal al nebot JosepBauçà Pujol (1833-1895) tambénotari, fill de l’anterior. Posterior -ment, el notari Joan Bauçà es vatraslladar a la casa del carrer deMestre Mas núm. 4, que havia he -retat del seu germà Pere Josep, apartir de llavors aquest edifici fouconegut com Cas Notari. altramentpassà amb la possessió des Pujol,coneguda actualment com es Pujoldes Notari.

el metge Pere Josep Bauçà vaadquirir les cases de la possessió itres parcel·les més, juxtaposades ales cases. la totalitat de les quatreparcel·les adquirides suma 2 quarte-rades, dos quartons i 69 destresd’extensió. Pagà 400 l 6 sous i 3diners (30-9-1853).

Parcel·la núm. 69, 70, 71 i 72. DonMateo Castellà. Mateu CastellàMascaró (1795-1857) metge, fill deGabriel i Jerònima Mascaró, deMontuïri.18 era casat amb JoanaMaria amengual Cànaves (n. ?) iestaven domiciliats a Ciutat. Pro -pietari de solanda, havia adquirituna part significativa de la posses-sió (les cases i 73 quarterades deterra) d’una segregació efectuada el1841. els números 69, 70, 71 i 72del plànol, sumaven 7 quarterades i33 destres d’extensió i corresponena la falda de migjorn dels Caste -llots. Pagà 100 l (28-10-1853).

Notes1. efectuada a instàncies de dona

elionor de salas, viuda de don MiquelCotoner, propietària de la possessió(arM, protocol M-1966, f. 1-10v).

2. arM, protocol 2364.3. arM, protocol 2364, f. 984. Poca cosa sabem d’aquest agri-

mensor. Hem localitzat la seva signaturaa una parcel·lació de la possessió desolanda el 1840.

5. segons el DCvB, l’estadal és unamesura castellana longitudinal de 3,34 mi també una mesura agrària d’onze peusen quadre.

6. arxiu Municipal de Montuïri,eCa 11, f. 404. Cadastre 1818: Don

Thomás de Verí y Togores número 470.

Porción del predio el Pujol original

2665, tiene de extensión 4 cuarteradas de

campo de 3ª calidad.7. Canuto Bauçà, Francesc (1994).

“es Pujol, l’antic rafal Bilela del llibredel repartiment (i).” a Mel i Sucre, núm.163, pàg. 16-18.

– (1994).”es Pujol, l’antic rafal Bi -lela del llibre del repartiment (i ii).” aMel i Sucre, núm. 164, pàg. 28-32.

8. Ginard Bauçà, rafel (1967). Can -

çoner Popular de Mallorca, volum ii,pàg. 108, núm. 1279.

9. arxiu Municipal de Montuïri, ami -llarament de l’any 1863, referència eCanúm. 19. Francesc Barceló Valent, estàregistrat amb el núm. 100. la finca G-2 delparcel·lari, denominada es Pujol, té 1 quar-terada, 3 quartons i 95 destres d’extensió.

10. aMM, eCa núm. 19. rafelvaquer, de Son Vaquer, està registratamb el núm. 1099. la finca G-4 del par-cel·lari, denominada es Pujol, té 1 quarte-rada, 3 quartons i 94 destres d’extensió.

11. aMM, eCa núm. 19. MiquelBauçà Cotà des Rafal, està registrat ambel núm. 62. la finca G-5 del parcel·lari,denominada es Pujol, té 1 quarterada i 47destres d’extensió.

12. Músic. estudià música ambJoaquim sorell vaquer. Fixà la seva resi-dència a Barcelona, on estudià farmàcia.Fou pianista de cabarets i es dedicà a la

música lleugera. Compongué xotis, val-sos, el Bolero de Sant Joan i la marxafúnebre Dolorosa, per a banda (GeM,volum X, pàg. 352).

13. antoni Bauçà, fou regidor del’ajuntament santjoaner el període 1850-1853. la desapareguda casa pairal de Can

Beina de Plaça, (aquesta denominacióencara l’hem sentida dir a persones d’edatavançada) estava ubicada al carrer dePalma, a devora el cafè de Can Tronca.

14. Joan Bauçà, Arnavet, fou regidorde l’ajuntament santjoaner els anys1840, 1844-1849 i batle el 1866 (a partirdel 8 de març).

15. l’Honor Miquel Gayà de

Solanda, formà part diverses vegades del’ajuntament santjoaner. Fou regidor el1854, síndic el període 1857-1862, tinentde batle el 1863 i finalment, batle el 1863(a partir del 7 de març) i el 1864. Moríessent batle, fet que desfà d’alguna mane-ra la rotunditat de la vella sentència<<Mai moren batles>>.

16. Pere Josep Bauçà Matas, formàpart en diverses ocasions de l’ajuntamentsantjoaner. Fou síndic procurador el1820; assistent de secretari el període1823-1829; batle el 1842 i tinent de batleel 1852 i 1853.

17. el 1863 encara no s’havien reto-lat els noms dels carrers i la nomenclatu-ra era la utilitzada espontàniament pelpoble. el carrer des Notari era anomenataixí pel fet de residir-hi en el número 7(Ca l’amo arnau Pastor) el notari JoanBauçà Matas i posteriorment el seu fillJosep Bauçà Pujol (1833-1895) tambénotari. Just a davant, a l’altra banda delcarrer, hi ha un corralet encara ara cone-gut com es Corralet de Cas Notari.

18. Fou membre de la societateconòmica Mallorquina d’amics delPaís i fundador de la reial acadèmia deMedicina. Publicà Elogio fúnebre del

Doctor en medicina D. Francisco Oleo y

Carrió (1840) i és coautor de l’Informe

sobre la enfermedad que está padeciendo

la vid en estas islas y en varias comarcas

de continente (1853), publicat per laseMaP (GeM, viii, pàg. 374).

cooperativa agrícola

saNT JOaNTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

19

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 19

mel i sucre

20

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 20

mel i sucre

21

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 21

mel i sucre

Napoleó balla amb una damaitaliana: “Tots els homes ballenmalament?” li contesta la dama:“Non tutti, ma buona parte”. uncert múscul de la intel·ligència fafalta per riure. i més per riure’sd’un mateix. “es volia suïcidarperò es conformà esqueixant laseva foto”. la ironia, que se’n fotde la mort i de l’estupidesa huma-na. Barzelletta (ferir de valent),en diuen en italià de l’acudit. Percert, saben aquell de “Que fa unde lepe vestit de vampir damuntun tractor? sembra el pànic”. elconten a molts països quan esvolen riure dels veïnats. Certa -ment la burla, el joc de paraules,el sexe són eines de l’humor, pro-vocant el riure que és, al mateixtemps, una arma contra el poder iuna teràpia contra les desgràcies.

A la pregunta de si hi ha un hu -mor mallorquí, la temptació éspensar en dos conceptes oposats:Humor i Mallorquí? Com “Pensa -miento y Navarro”. Però ni tant,ni tan poc. i encara que, se gonsels francesos, l’humor viatja tanmalament com els formatges fetsamb llet crua, tenim trets humo-rístics diferencials? Com per tot.els mallorquins ens riem delsveïnats, feim befa dels poderosos,i dels capellans, ens agraden elsdesbarats –ara parlarem de lesdècimes desbaratades- i fotre’nsde nosaltres mateixos, amb mesu-ra, això sí. Però el dibuix que ensurt no té massa pietat: gent poccompromesa, ajornadors dels pro-blemes “ja ens veurem” o “ja enparlarem”, creure’ns més llestosque els altres, cruels amb els nos-tres jueus, els xuetes...

si trec el tema de l’humor, idel riure, és perquè hi faig recercai perquè vaig proposar a GabrielJaner Manila que durant la XI

Diada del Pare Ginard, ara fa undies, ens parlàs d’algun dels seusvessants satírics. Trià la “Fantasiacòmica al Cançoner Popular de

Mallorca: les cançons de desba-rats i absurds”.

Però entre els milenars de can-çons recollides pel frare sant-

joaner, hi ha alguns buits: lescançons de contingut polític, leseròtiques o les de burla religiosa.De les primeres, probablement,no es volgué complicar la vida, nila volgué complicar al seu editor,Francesc de Borja Moll, en tempsdel franquisme. “Dones que noteniu pa / i als fills donau figuesseques, / això són ses papeletes /que vos donaren ses dretes / quananàreu a votar”; aquesta no hi és,com tantes altres que el glosat

dalt

del turó

Del riure, les dècimesdesbaratades i les

cançons verdesCliMeNT PiCorNell

22

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 22

mel i sucre

23

frases fetesDonar una pallissa

de ca externJoaN sasTre JoaN

Tant de forma real com figu-rada, pegar a qualcú sensecap compassió ni mira-

ment.Diuen que el ca és “el millor

amic de l’home”. Dit així pareixque, en justa correspondència, lamateixa dita també hauria de fun-cionar a l’inrevés, cosa que majo-ritàriament no és així. el ca haestat tradicionalment un animalque ha ajudat la humanitat a guar-dar els bens del seu amo o mado-na, a vegades encadenat devora laporta d’una construcció, a vega-des, i ensenyat convenientment,guardant altres animals criats perconsumir com a aliments. Darre -rament, en temps moderns, ha

esdevingut també “animal decompanyia” dels humans, enhaver perdut en gran part la sevafunció de “guardià” de la casa.amb tot això, i per molt domèsticque hagi esdevingut, el ca nodeixa de ser un carnívor que enels seus inicis salvatges aconse-guia l’aliment organitzant-se percaçar altres animals, i aquestesarrels encara es manifesten enalguns casos fent determinadesmalifetes que poden enfurismar elseu propietari: “pegar” a unagallina, mossegar algú, enfrontar-se a un altre ca o intentar apare-llar-se... un temps era molt habi-tual que això fes sortir la venamés salvatge de l’humà en aplicar

un sever càstig físic a l’animalper recordar-li que, a un mónhumanament civilitzat, segonsquines coses no es fan. i si el caaplegat in franganti no era elpropi de la casa, si no un caextern, idò el càstig en forma degarrotades era encara molt méssever. amb el temps, aquestaexpressió ha deixat d’aplicar-seexclusivament a pallisses físi-ques per esdevenir també expli-cativa de pallisses verbals osevers correctius aplicats per lasocietat a determinats col·lectius.o no ho trobau, que a aquestesdarreres eleccions hi ha hagutpartits polítics que han rebut“una pallissa de ca extern”?

havia popularitzat. De les eròti-ques, tan podem pensar que, es -sent frare els qui les recollia, ja noles hi devien contar, o si més no,ell decidí no publicar-les. Moll enparla, al pròleg, dels documents“verds” o “bruts”.

De totes les maneres en JanerManila en dos treballs (Sexe i

Cultura a Mallorca, el cançoner i

la narrativa i el teatre) rescatà lescançons eròtiques, desxifrant elnostre codi sexual. un exemple:“a Capdepera una n’hi ha / quecada dia se’n va a combregar. /ella fa veure que hi va per Déu / ihi va per veure el pare Mateu. / elpare Mateu li donà consol, / lipegà premudes davall es llençol. /Davall es llençol hi varen trobar /sa de Capdepera amb un capellà”.així són les coses, i malgrataquests oblits, voluntaris, no litreu ran al Cançoner Popular de

Mallorca el fet de ser un dels esta-lons de la nostra llengua.

La ponència de Gabriel Janer,que el Col·lectiu Teranyines deSant Joan publicarà als Papers de

Cal Pare Ginard, agafà la senderade la fantasia còmica i del riurefestiu. Feu esment que el pareGinard coneixia l’enorme capaci-tat de sàtira de mossèn alcover, (“riure’s del ball i dels sonadors, delsant i de la festa, i fins i tot del’en terro...”) malgrat l’empràsmoltes vegades a favor del seu in -tegrisme. els religiosos es diver-tien, ja en l’edat mitjana, amb elsdesbarats aplicats a la gramàtica oa les sagrades escriptures, quevan perviure en les nostres dèci-mes desbaratades. “l’amo de sonametler, / un dia de matinada,/trobà dins un panada / sa talecad’es porquer./ De seguida que hosabé / es prior de sant Jeroni / dis-pongué que en Pep Dimoni / se’ndugués a passejar, / damunt es callde sa mà, / sa torre de Babiloni.”Com bé digué Janer Manilaaquests absurds i extravagàncies

que, sense cap ni peus, provoca-ven les rialles, han passat al can-çoner. Moltes han perdut part delsseus versos. “una mosca vironera/ venia sucre esponjat, / i una beiaamb un xorrac / ‘faitava unacadernera / com un gall enmig des’era / qui feia batre un llimac”.el recurs a l’absurd és una mostrade la congruència de l’humormallorquí amb l’universal. aixícom es pot aplicar una sistemàticageneral a la classificació de lesnostres rondalles, altre tant ambles dècimes desbaratades i la sevafantasia, filla de l’absurd. Janer faveure que aquests diàlegs impos-sibles i contextos imprevists, he -reus de cançons antigues, tambéeren usats pels surrealistes.

saben aquell d’un mallorquíque pateix ejaculació precoç? lidiu ella desencisada: “ i ara?”res pon ell: “vaja! No m’haviapassat mai!”. Com en Biel de sonDalmau. Humor mallorquí?N’hau ríem de tornar parlar.

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 23

mel i sucre

Comentari al mes d’octubrea l’igual que el setembre,

l’octubre ha tornat registrar unatemperatura mitjana superior a lade l’any passat, amb una diferèn-cia de 1,8 ºC. el valor d’enguany,19,5 ºC, és el més elevat delsdarrers quatre anys. la tardor ac -tual presenta unes temperaturesmés càlides que les habituals per aaquesta estació.

el gràfic de temperatures di -buixa una línia que descendeixsuaument des de l’inici al final demes. a partir de la segona meitatel descens fou una mica més nota-ble, baixant les mitjanes per sotaels 20 ºC; els dos o tres dies mésfreds arribaren a davallar finsprop dels 16 ºC, aquestes mitja-nes. la sensació de fredor es vafer un poc més perceptible a lesnits amb la caiguda dels valors deles mínimes.

la pluviometria, pel fet detractar-se d’un mes generalmentde pluges, no ha estat massa des-tacada a la nostra contrada. s’hanrecollit 48,4 mm. Fins a mitjanmes únicament havien caigut uns5 mm, concretament el dia 8, laqual cosa ja començava a inquie-tar a la pagesia que no podia dur a

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

NOVEMBRE 2011 (fins a dia 25)

Temperatura mitjana 16 ºCTemperatura més alta 23,6 ºC (dia 3)Temperatura més baixa 12 ºC (dia 18)Pluviometria 163,2 mmVelocitat mitjana del vent 7,6 Km/hVelocitat màxima del vent 53,1 Km/h (dia 23)Direcció del vent predominant O-NOEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 1,8 ml/dia

MES D’OCTUBRE 2011 2010

Temperatura mitjana 19,5 ºC 17,7 ºCTemperatura més alta 31,1 ºC (dia 11) 28,7 ºC (dia 2)Temperatura més baixa 12,9 ºC (dia 22) 9,1 ºC (dia 18)Pluviometria 48,4 mm 106,6 mmVelocitat mitjana del vent 6,2 Km/h 5,7 Km/hVelocitat màxima del vent 53,1 Km/h (dia 7) 53,1 Km/h (dia 10)Direcció del vent predominant O-NO O-SOHumitat mitjana 67,68% 73,8 %Pressió mitjana 1018,11 mb 1011,63 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 3,8 ml/dia 3 ml/dia

PARC SOLAR FOTOVOLTAIC DEL PAVELLÓ MUNICIPAL DE SANT JOANANY 2011

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es (Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres)

GENER 66579 5540 12,02 10,7 6094 1385FEBRER 87842 7220 12,17 12,8 7942 1805MARÇ 114202 8982 12,71 14,5 9880 2246ABRIL 157392 11500 13,69 21,07 12650 3220MAIG 185426 14365 12,91 25,26 15802 3591JUNY 188100 14339 13,12 28,05 15773 3585JULIOL 184900 13909 13,29 29,9 15300 3477AGOST 193269 14484 13,34 31,99 15932 3621SETEMBRE 143216 11000 13,02 27,79 12100 2750OCTUBRE 111787 8880 12,59 22,08 9768 2220

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2011Temperatura mitjana

2011 2010 2009 2008

GENER 10 9,7 9,8 11,8FEBRER 10,7 10,4 9,9 11,4MARÇ 11,8 11,2 11,7 12,3ABRIL 16,2 14,1 13,6 14,9MAIG 19 16,9 19,7 17,3JUNY 21,2 21,3 23,3 22,6JULIOL 23,9 25,7 25,9 24,6AGOST 25,6 24,9 25,9 25,2SETEMB. 23,2 21,5 21,6 21,7OCTUBRE 19,5 17,7 18,6 18,3

24

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 24

mel i sucre

duim de mes ha estat la pluja, queha fet acte de presència en quasibé la meitat dels dies que hemrecorregut fins a la data, de mane-ra més o menys intensa. Duimacumulats ja 163,2 mm fins a dia25, un registre important quecompensa l’escassetat de pluvio-metria del setembre i octubre. adestacar, la xifra anotada el dia 7,on es superaren els 60 mm en 24hores. Tenim ara les terres delnostre terme amarades i ambhumitat suficient per començar elnou any agrícola, que s’iniciaràamb la fase de sembra dels cultiusde secà.

Parc solar fotovoltaicContinuam un altre mes amb

l’escurçament de la duració deldia, que, unit a la presència dedies coberts,, a causa del maltemps, ha fet minvar novament laradiació solar. Per tant, la genera-ció d’energia ha tornat baixar a unvalor similar al registrat pel mesde març. Per contra, segueixmillorant el rendiment de les pla-ques, fet que atribuïm a la baixa-da de la temperatura a la qualestan exposades les plaques. Peraixò, s’ha necessitat menys ener-gia solar per generar una unitatd’energia elèctrica; concretament,12,59 Wh/m2 de radiació solarper generar un kWh d’energiaelèctrica, en aquest mes, mentreque al setembre se’n necessitaren13,02 Wh/m2 per obtenir lamateixa quantitat d’energia.

terme les tasques de preparació dela terra de manera adequada. enel darrer terç arribaren noves per-torbacions que en total aportarenuns 40 mm més. les pluges d’en-guany s’han quedat a menys de lameitat de les sumades a l’octubredel 2010 (106,6 mm)

la humitat mitjana ha presen-tat un valor més bé baix (67,68%) si el comparam tant amb el delpassat setembre (72,04 %) comamb el de l’octubre de 2010 (73,8%). sí que ha seguit baixant uncop més, des dels mesos de l’es-tiu, l’evaporació, amb una mitja-na de 3,8 ml/dia; ara bé, superiora la de l’any passat per a aquestmes, que fou de 3 ml/dia.l’atmosfera amb un aire més sec iles temperatures lleugeramentmés elevades hauran propiciat

aquesta major evaporació.el vent ha bufat de manera

predominant en la direcció situa-da entre el ponent i el mestral, o-No. la velocitat mitjana s’haestablert en 6,2 Km/h; i al llargdel mes, durant sis dies hem ten-gut mitjanes diàries superiors als10 Km/h.

Comentari al mes de novembreen el novembre el temps ha

canviat de manera destacada. lestemperatures han anat baixant,situant-se les mitjanes entorn dels15 ºC. s’ha incrementat la sensa-ció de fred i s’ha fet necessari jaencendre la calefacció, sobretot ales hores nocturnes, i treure enalguns dies i moments roba d’a-bric. No obstant això, el meteorque ha caracteritzat tot el que

� � � � � � � � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � ��

�

�

��

�

��

�

��

�� ���������� ��� ���� ��� ����� ������������ ������ ��!���������

"���

#$

� � � � � � � � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � �� �� �� �� �� �� �� �� � �

�

�

��

�

��

�� ���������� ��� ���� ��� ����� ������������ ���������� ���������

!���

"#

agÈNcia de saNT JOaN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 52 60 78

25

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 25

mel i sucre

sant Joan

i els

santjoaners

Imatges per al recordaMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: el vell molí d’en Prudenci, al carrer Mirador. al font també es veu el molí d’en Martí Gran, a l’actualcarrer de l’amistat.Fotografia 2: vista del poble de sant Joan, des del carrer Mirador, destacant els edificis de l’església parroquial i delCentre Catòlic. També hi podem veure els molins d’en Xisquet i d’en reüll. Fotografia 3: vista parcial del poble, cap a ponent. la foto està feta des de l’edifici de l’església. les tres fotografies estan fetes a finals dels anys quaranta.aportació fotogràfica: Miquel Gayà rotger, “Fidever”.

26

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 26

mel i sucre

27

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 27

mel i sucre

28

4 GrapesJauMe alBerT, “es Col·leGa”

FoTÒGraF (Mil GràCies): Cala (MeNys CoNeGuT Per aNDreu Bover)

esports

Hem posat una seqüència de 15 moviments que seguits sense aturar suposen l’encadenament d’un 6b, objec-tiu al que ha arribat n’andreu per primera vegada. en Gorfes el mateix dia treu el seu primer 6b+. sabem queestam xerrant en xinès per la majoria dels lectors, en faré la traducció: 6b és com entrar dins una soll en bollesple de garroves penjades pel cos i passar per devora 10 truges sense que te mosseguin... 6b+ és fer el mateixperò caminant amb les mans. els nostres escaladors s’han fet grans. Han entrat dins un terreny mental quepertany als que lluiten per allò que volen, que pertany als qui no es conformen, als qui quan estan a punt decaure, en lloc de fer-se enrere fan el moviment següent a la recerca del que ells saben que serà la felicitat eter-na, la meditació contínua, la perfecció feta dansa damunt la roca que ens mostra la cara més intensa de la nos-tra Mare Terra, aquest és el camí que han escollit i ells saben (ara més que mai) que l’objectiu no és el destísinó el camí. (ordre: d’esquerra a dreta i de dalt a baix.)

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 28

mel i sucre

29

mel377:mis298 29/11/11 09:44 Página 29

mel i sucre

excursionsEl camí dels Pintors

JoaN MoraTiNos JauMe

aprofitant un d’aquests dies primaverals que ens regala aquest temps tan estrany, anàrem des delrefugi de Muleta, al Port de sóller, fins a la vila de Deià. Des de Béns d’avall el trajecte s’anomena“camí dels Pintors”. la ruta no és gaire complicada, tot i que a redols els esboldrecs l’han malmesabastant, i les vistes damunt aquella zona de la costa nord la fan molt recomanable. No podia faltar latela metàl·lica que ens va barrar el pas allà on el trac deia que podíem passar (els autors del trac tenienbo i havien aconseguit una clau) ni una mica d’extraviament (culpa dels mapes ;). Tot plegat, unamica de salsa excursionista, que fa les sortides encara més interessants.

30

OFICINA 0041

c/ de Palma, 16

Sant Joan

Tel.:

971 858 514

971 858 521

mel377:mis298 29/11/11 09:44 Página 30

mel i sucre

31

mel377:mis298 29/11/11 09:44 Página 31

mel i sucre

33

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

H d lL’ i i1 d liiunasolstanniostplaAtur).

ulladunaegarenP3.nota.acsonauhahiastred’unta

lafaHoda....,de...ca.

E6runaarabiadaaaparegutes´gucdeDuesdam.

vimMo4.h.LlacacOnermell.vDiLoire.alolireladeexemple

Armaduracucs.alHoritzonta

tt iElbamDonarai.unbamia

agafuAlgparaula.aquestaq...estatHauria5.cada.dErasmeeninspirattmentcocancunail’OdisseacabadetcedentPro3.“arri”.ir

Qu2.Carcassona.deoegionad’upartslesesostqueaepdelsL’arxienemic1.ls:

Vtencia`tenden-unafaha-noque

Rotter-deısLludeoo

planetaelfaoenvueerpcosa,a

delsieixos

coblatanquesSpurstonioAnntonio

Limitada.tatno...aquestquitotes,´pugdcjounenbar

obonesbessevtaorivfacuina

totaaotelevisio

paronabaF8.apareix.ca,tenir-neacilf`faetCatiNas.

diaopnoqueeu´dEl7.Mana...aamossegaraemts.ennts.vsiguines´nomarauea.vcoladefonsEl6.rol.de

queogicamitol`oestia`Bbres.destnoQue5.nins.delsfedenopcesLes4.hora.a

egaren3.

elbamrellaQuanuna.Sanfaltar.cie-Soaria.

barret!,...siseriaHo.o-trotpeseleserptacaLaastic.f`faer

paLaarnedranauxaparav...

principi,enes,´noolpdeltmennt

Menciongraus.genla...lletra.

H8.tornat.hemexemperpgros,

ainiciaquetalE6.rasa.sera

errTTerra.ladeextensaes´mart11.meitat.laerpcadiraa

mateixsideaderivquejaNom10.c.foelApagard.autord’unpassatgeelnarnotaLa9.....unatfenttnnt

ldircalNohac.senseHacEbards.LlomCaladeelplepUn7.elles.d’abcriala

asseguenvestaonestrisEls

DonarracaComencasevLax.

hoeu´Des´mecial-pes,

taNoranta.arrimepla

noEncaramolttontpege-VVege-uts.

capaliccaovno12.etit.p

s’hagunoqueeestathauriauertirvconde

segona.lairaconsreballTTreball9.Precuseus.m

oaixooastig,c`aq

um´naloSoluci

M O N O P A R EA P O C A L I PT E R C I A R Idecpac

Mo-.re-es´uyestran

mdeunenecaf`fedeotassounı.padrdeasFSigui.10..amaajectesobferatsistennt

escoltermetp“i”erpcedittrobEnDostoievski.deiapp,

26:omer

E N T A LP T I C A

R E M

ebamTmel.cCapac11.

prime-La.usica.´mtar

alspartam

totacticamentpr`a2parlada.una

SerSimpsons.1ticals:Vert

ucia.´l’astsalsolstanni

tradl’entermetpeSonar12.pa.paLaar.nedra

(aEnquadratsMotselsotserbvd’honor:oMencio2.

gustonbrtenierpeixrvtaml’OdisseadeL’autor1.

exElsquadrats!!EnMotsseNo13.ts.visitantdedaarmoltabamcllounenerrTTerra.ladeextensaesmart

fu-enıaquaes´que

fererpoalses´ebm

dextremsenn’escap

Querena.Donarra.

oquer.podepaentoriosa

sortdeccapacl·descoltraca

amacabaremtotdefinalelpriElllaurar.p

A R R I A RR A I D A I XA R S E N C AN A N I C O T

N A T A N AO P A R I AP O A L A AA I G A C T UC R A C S O

A R R E N C A

tidesarvic-tir

cada,lounabmAvui.

iincipip ¸

C O R BX O L DA D I R AT I N AA F A S E

I T OA C A RU A V E N

R A I GA R G R

p (q q

passatempsMots enquadrats núm. 27

arNau MoraTiNos BorDoy

mel377:mis298 29/11/11 09:44 Página 33

mel i sucre

m cuiNa d’aQuÍ i d’allÀmTorró de Xixona

saCraMeNT Ferrer

Xixona és una vila valenciana, mundialmentconeguda per ser el bressol del torró. eltorró és un dolç que es fa generalment d’a-

metla, mel i ou, quasi sempre cuit. el torró és, en elsPaïsos Catalans, el dolç més típic i tradicional deNadal. l’origen del torró no és del tot clar, la teoriamés plausible és que sia d’origen àrab, com altrespostres amb ametles.

Ingredients

Per a una barra de torró:- 320 g de sucre pols- 200 g d’ametles pelades- 100 cc de llet- 2 ous

Preparació

- escaldar i pelar les ametles.- enfornar els bessons d’ametla a forn suau uns deuminuts, fins que estiguin rossos. s’han de vigilarcontínuament ja que és fàcil que es cremin.- Capolar les ametles ja torrades ben fines.- separar els blancs dels vermells dels ous.- Dins un bol mesclar les ametles capolades amb elsucre i els vermells d’ou.- abocar-hi la llet.- remenar fins que ens quedi una mescla ben cre-mosa.- Posar a foc moderat fins que bulli.- Deixar coure cinc minuts, sense deixar de remenar.així agafa consistència.- Folrar un motlo rectangular amb paper vegetal.- abocar-hi la mescla, cobrir amb paper vegetal icol·locar-hi un pes al damunt per premsar-ho.- Deixar-ho reposar com a mínim una setmana, abansde menjar-se.

34

mel377:mis298 29/11/11 09:44 Página 34

mel i sucre

35

agenda

Horaris de tren

(en negreta, trens combinats ambautocar; entre parèntesis, hora de parti-da de l’autocar des de sant Joan)

sant Joan - PalmaDies feiners: 6.38, 7.38 (7.25), 8.38(8.25), 9.38, 10.38, 11.38, 12.38, 13.38(13.25), 14.38 (14.25), 15.38, 16.38,17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25),20.38, 21.38, 22.38.Dissabtes: 6.38, 7.38, 8.38 (8.25), 9.38(9.25), 10.38, 11.38, 12.38, 13.38,14.38 (14.25), 15.38 (15.25), 16.38,17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25),20.38, 21.38, 22.38.Diumenges i festius: 6.38, 7.38, 8.38,9.38 (9.25), 10.38 (10.25), 11.38,12.38, 13.38, 14.38, 15.38, 16.38,17.38, 18.38, 19.38 (19.25), 20.38,21.38, 22.38.

Palma - sant JoanDies feiners: 6.09, 7.09, 8.09, 9.09,10.09, 11.09, 12.09, 13.09, 14.09,15.09, 16.09, 17.09, 18.09, 19.09,20.09, 21.09, 22.09.Dissabtes: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04,10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04,15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04,20.04, 21.04, 22.04.Diumenges i festius: 6.04, 7.04, 8.04,9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04,15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04,20.04, 21.04, 22.04.

sant Joan - ManacorDies feiners: 6.59, 7.59 (7.45), 8.59(8.25), 9.59, 10.59, 11.59, 12.59(12.45), 13.59 (13.45), 14.59 (14.45),15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45),19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59.Dissabtes: 6.59, 7.59, 8.59 (8.45), 9.59(9.25), 10.59, 11.59, 12.59, 13.59(13.45), 14.59 (14.45), 15.59 (15.25),16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59(19.45), 20.59, 21.59, 22.59.Diumenges i festius: 6.59, 7.59, 8.59,9.59 (9.45), 10.59 (10.25), 11.59,12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59,17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45),20.59, 21.59, 22.59.

Manacor - sant JoanDies feiners: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22,10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22,15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22,20.22, 21.22, 22.22.Dissabtes: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22,10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22,15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22,20.22, 21.22, 22.22.Diumenges i festius: 6.22, 7.22, 8.22,9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22,15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22,20.22, 21.22, 22.22.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 27 de nov. arianydia 4 de des. Montuïridia 11 Petradia 18 Porreresdia 25 sant Joandia 1 de gener vilafranca

el sol

surt es pon

1 des. 07.49 17.2515 08.01 17.2422 solstici d’hivern31 08.08 17.3315 gener 08.07 17.47

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uvi 061PaC (vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalatsDesembre: santa Bibiana (2), santa Bàrbara (4), laConstitució (6), la immaculada (8), santa llucia (13), santTomàs (21), Nadal (25), sant esteve (26), els innocents (28),santa Coloma (31).

El mes“si plou per santa Bibiana, plou quaranta dies i una setmana”(dia 2). esperem que així sigui, ara que n’ha après un poc.Comença a ser bon temps per collir i menjar les primerestaronges (clementines i mandarines) i per sembrar qualsevoltipus d’arbre. si teniu qualque olivera convé recollir-ne elfruit i fer oli i per salar les olives cal que les deixeu amb aiguai sal fins al mes de març. Per l’anomenat pont de la Puríssimasol ser molt bon temps per fer matances. És ben segur quesentireu grinyolar més d’un porc durant aquesta setmanaquan us aixequeu per anar a treballar. encara podeu podarfigueres (minvant) i ametlers (plena i minvant); podeu ferplanter de patates (minvant) i alls (minvant); i sembrar lletu-gues (plena i minvant), tomàtigues (creixent) i porros (plenai minvant). Pensau que vénen les festes de Nadal: anau alertaamb les coques, les ametles torrades, el torró, la llet d’amet-lla, el cava...; no convé que n’abuseu en excés.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard i a. ramis, a mésd’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Desembre de 1991• Gabriel Mora va ser elegitbatle, en substitució de JoanBarceló Mesquida, arrand’una moció de censura pro-moguda pels tres regidors delPP (Gabriel Mora, Belos,Guillem Mas, Pagès i MiquelTorrens), el regidor d’uniósantjoanera Joan Matas,Comandant Mates, i el regidord’arrel Pep Mas, Boveta. elbatle sortint havia governatgràcies a la coalició del seupartit, uM, i el PP.• es va fundar la societatColumbòfila de sant Joan.

Desembre de 2001• Hi havia quatre candidats perpresidir la Penya Motorista,que havia quedat inesperada-ment sense president, per lamort de Joan Jaume, Perot,que havia estat al capdavant del’associació després de la mortdel fundador, Miquel Fiol.• va aparèixer un home debulto penjat pel coll a un filque travessava el carrer dePalma, en dret de la Creu deses roques. Duia un rètol quedeia “sheriff, tenim méscorda”. No es va poder saberqui era la persona amenaçadani les raons que provocarenaquesta broma macabra.

la lluna

2 des. quart creixent

10 plena

18 quart minvant

24 nova

1 gener quart creixent

mel377:mis298 29/11/11 09:44 Página 35