mel i sucre

Notícies locals reDaCCió

Converses amb els amics aNToNi sasTre

Es Campet FraNCesC CaNuTo

Fotos PeP Gayà

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

El mostatxo de n’Aznar MaTeu sasTre

Frases fetes JoaN sasTre

Feim un pensament... geogràfic? GuilleM serra

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Notícies del Sant Joan C.E. GuilleM serra

Passatemps arNau MoraTiNos

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

mel i sucreMaig 2012. Núm. 383revista d’in formació general

Editaassociació Mel i sucre sant Joan

Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,

Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2012antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig,sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaumealbert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillemserra, Miquel estelrich, Jaume Gual.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font

CobertaFoto: Xavier Moratinos.

ContracobertaFoto: Pep Gayà.

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://www.melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

2

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 2

mel i sucre

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

3

1 Han tornat començar les obresde remodelació de la plaça de laConstitució. la fase anterior, pocvistosa, va consistir en l’adequa-ció de les xarxes de pluvials id’enllumenat públic. segons elprojecte, la reforma preveuaquests punts: destinar els carrersdels Molins i del Camp als via-nants (els trams que toquen laplaça); mantenir la pista polies-portiva i la de petanca; el pavi-ment de la plaça (tret de les pis-tes) i dels carrers pedestres seràde llambordes; reasfaltar els car-rers del Consistori i de FrancescMas Galmés; aprofitar el pavi-ment actual de la pista poliespor-tiva (s’hi afegirà una capa de 5cm); reubicar la pista de petanca;redefinir la zona al voltant de lapista central, amb arbres i bancs;renovar el mobiliari urbà.

es preveu que les obres estigu-in acabades d’aquí dos mesos, atemps per als tradicionals partitsde futbet que s’organitzen per lesfestes de l’estiu.

la pista de petanca de la plaças’ha traslladat provisionalment aun solar que ha deixat la dona d’enBiel Brui, just devora el parc in -fantil, a la zona des Camp. una pa -la ha adequat el terreny perinstal·lar-hi la pista. la petanca ésun esport molt popular entre lespersones de la tercera edat i es veuque han hagut d’adequar el solar enqüestió aquests dos mesos d’obres.

notícies locals

El Col·legi Públic Son Juny s’ha adherit a la campanya de protestes perdemostrar la disconformitat amb les retallades a l’educació, sanitat i serveissocials. Per a això a moltes de les escoles i instituts de les illes Balears s’ha duita terme una casserolada general.

L’Ajuntament de Sant Joan s’ha afegit a la campanya del llaç en defensa de lallengua catalana a les Balears.

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 3

mel i sucre

1 la santjoanera Pilar sansó haentrat com a diputada al Parla -ment de les illes Balears. la líderdels socialistes locals ocupa l’es-có del Parlament que va deixarvacant la diputada del PsiBrosamaría alberdi, la qual hadecidit renunciar-hi i deixar lavida política. Pilar sansó Fusterva ser consellera insular a la legis-latura passada i candidata a bat-lessa de sant Joan a l’anterior. Ésconsiderada, dins el PsiB-Psoe,membre de l’entorn de l’actualsecretària general i expresidentadel Consell de Mallorca, Francinaarmengol.

1 el Col·legi Públic son Juny esva adherir a la campanya de pro-testes per demostrar la disconfor-mitat amb les retallades a l’educa-ció, la sanitat i els serveis socials.Per això, el dijous 10 de maig, a lasortida de les classes, es va llegirun manifest a favor de l’escola pú -blica de qualitat i es dugué a termeuna sonada casserolada en què par-ticiparen mestres, pares i alumnesde l’escola. l’acte va reunir unnombrós grup de persones.

1 l’ajuntament de sant Joan esva enllaçar per la llengua. Varenpenjar al balcó la llaçada querepresenta la defensa de la nostrallengua. recordem que quan es vadebatre al ple municipal unamoció contra la reforma de la lleide funció pública, que relegarà elconeixement del català entre els

funcionaris a un simple mèrit, elPartit Popular es va abstenir i lamoció va sortir aprovada. Pareixque amb la llaçada s’ha fet elmateix: deixar fer.

1 uns desconeguts varen entrarde nit al Forn de Can Mateu i se’ndugueren la caixa forta, desprésd’arrabassar-la. la caixa conteniaalguns doblers, però només unapetita quantitat, per poder tornarcanvi als clients del sendemà.També se’n dugueren “ferro” delcalaix, preparat amb la mateixafinalitat. els lladres varen entrarrompent un barreró de la persianadel portal principal del forn. elrobatori no es va descobrir fins eldematí, tot i que en el moment

dels fets al pis de dalt hi dormia lamadona, na Pràxedes, i a l’obra-dor del carrer de les Parres, queestà comunicat amb la botiga, hihavia els empleats fent feina.

1 el Consell de Mallorca harepintat les carreteres que traves-sen sant Joan i els carrers que hidonen accés. Per tant, s’ha reno-vat la senyalització horitzontal detot o part dels carrers de Palma,de Petra, de Manacor, Bellavista,Consolació i Major. segurament,una part d’aquesta senyalitzaciós’haurà de modificar aviat, quanes reprengui la reforma circulatò-ria, que haurà d’afectar, com amínim, el carrer de Petra.

El concurs de paelles d’enguany, que organitza l’Assemblea per Sant Joan desde fa quatre anys l’1 de maig a Consolació, va batre tots els rècords d’edicionsanteriors, ja que es feren més de vint paelles i hi participaren més de dues-cen-tes persones. A la foto els guanyadors (foto de Jordi Puigsegur).

4

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 4

mel i sucre

1 el dissabte 5 de maig, hi vahaver incidents després del partitque enfrontava el sant Joan de fut-bol sala juvenil amb el Bar Gost deCiutat. es disputaven una plaça ala Final Four. a les acaballes, elsant Joan perdia per 2 a 3. en eldarrer minut, un santjoaner vaaconseguir un gol a la sortida d’uncórner. això els havia d’assegurarjugar la pròrroga, però l’àrbitrehavia indicat el final del partit justen el moment de treure el córner,abans que el nostre jugador pogu-és rematar. amb aquesta decisió,no és d’estranyar que alguns afi-cionats no poguessin contenir-se.el diumenge va tenir lloc la finalentre l’esmentat Bar Gost i el sonoliva, que resultà guanyador per 2a 3 després d’una pròrrroga.

1 Per tercer any consecutiu,l’assemblea per sant Joan vaor–ganitzar un concurs de paelles al’esplanada de Consolació. la par-ticipació d’enguany va ser mésnombrosa que l’any passat, amb 22paelles i més de dos-cents partici-pants. els guanyadors, un any més,han estat el grup encapçalat perToni Barceló; el secret, bons ingre-dients!!! el dia acompanyà i cadagrup pogué demostrar els seus dotsculinaris. També hi hagué un cas-tell inflable per als infants i unaestora per als més petits.

1 Dia 4 de maig va morir inespe-radament en Joan Company “desGaraix”. Devers les 10 del dema-

El cicle de conferències de la Universitat Oberta per a Majors (UOM) queorganitza l’Associació de la Tercera Edat ha tengut una acollida importantentre els santjoaners. La temàtica diversa i variada ha fet que la gent hi hagimostrat molt d’interès.

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU Producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

5

Per Sant Jordi, diada del llibre, la biblioteca municipal va organitzar un actede contacontes. Na Mònica Antich va contar el conte per als més petits que for-maven un grup prou nombrós.

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 5

tí seia davant el local que va ser elgaratge de son pare, Martí“Gueraví”, atenent el negoci quetenia actualment, de lloguer decotxes. algunes persones que elvaren veure cap baix pensarenque s’havia adormit. Quan esvaren témer que podia ser unacosa greu, provaren de reanimar-lo, però ja no s’hi podia fer res.segons els metges, l’havia fulmi-nat un infart. el mateix dematí, enJoan havia fet la vida de cada dia,i se l’havia vist a Can Tronca i alforn, sense que cap indici quepogués fer pensar que li quedavennomés unes hores de vida.

1 l’escola de sant Joan va seruna de les protagonistes d’un re -portatge que el Diario de Mallor -

ca, del diumenge 6 de maig vadedicar als “vigilants del cel”. enJosep roig i en Xavier Moratinosdestaquen a l’article que la meteo-rologia forma part del currículumde la nostra escola des de fa duesdècades. D’ençà de la informatit-zació de la central meteorològica,l’any 2008, les dades estan dispo-nibles a internet, tant a Meteo -climàtic com a la pàgina web del’escola (escolasonjuny.cat) i ser-veixen també per a fer divulgació,com les pàgines que publica eldirector de l’escola en aquesta

mel i sucre

revista. Com a curiositats, els pro-fessors expliquen que una vegadales dades varen servir en un judicicontra una asseguradora perdemostrar que hi havia hagut rat-xes de vent d’una determinadaintensitat, i també que en algunscasos, els aparells no són fiables(especialment el pluviòmetre) i leslectures que donen s’han de con-trastar amb les d’aparells manuals.

1 Com és tradicional, el segondiumenge de maig, va ser dia deprimeres comunions a sant Joan.enguany el nombre d’infants que

6

reben aquest sagrament s’haincrementat una mica respected’anys anteriors (sense arribar ales quantitats de dècades enrere):varen combregar set nins i nines, iun altre ho farà en un altra missa.

1 les conferències de la univer -sitat oberta per a Majors, que esfan a Cal Pare Ginard, atreuenuna cinquantena de persones. laprimera, a càrrec de Gabriel JanerManila, va versar sobre la figurade Mossèn alcover, que va néixerfa 150 anys. la segona, a càrrecdel catedràtic d’economia JavierCapó, no podia tractar un temamés actual, la crisi econòmica.

1 la diada de sant Jordi es vaorganitzar un acte de contacontesa la biblioteca municipal, organit-zat per l’ajuntament de santJoan. la bibliotecària, na Mònicaantich, va contar un conte per alsmés petits, que formaven un grupmolt nombrós. Na Catalina Gayà,tinent de batle de l’ajuntamenttambé hi va participar, contantuna rondalla popular. els mésjoves pogueren gaudir, en un diatan assenyalat, de la màgia delsllibres en una biblioteca plena degom a gom.

Vet aquí els nins que enguany han fet la Primera Comunió a Sant Joan. Sónna Marina, en Toni Francesc, n’Arnau, n’Eugeni, en Rafel, en Josep Mateu,n’Aina i en Jaume.

La santjoanera Pilar Sansó Fuster és nova diputada al Parlament de les IllesBalears pel PSOE, amb substitució de Rosamaria Alberdi. Aquí la podemveure en el moment del jurament del càrrec a la sala de plens del Parlament(foto UH, J. Torres).

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 6

mel i sucre

7

RENDA ÀGIL

CITA PRÈVIAdel 3 de maig al 29 de juny,al telèfon o, per Internet: www.atib.es

A G È N C I ATRIBUTÀRIAILLES BALEARS

Agencia Tributaria

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

C/ de Maura, 21

C/ del Col·legi, 7, bxs.

.

C/ del Rei, 6

� � � � � � � � � � � � � � �

A les oficines de l'Agència Tributària de l'Estatal telèfon i a internet

� � � � � � � � � � � � � � � del 14 de maig al 2 de juliol

CITA PRÈVIA � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 7

mel i sucre

8

Primer ve un Sant Joani llavonses un Sant Pere,i Sant Marçal ve darrere,

i noltros mai acabam.

A la Casa Museu Pare Ginard tampoc mai acabam les ganes d’oferir-vos activitats per gaudir de la cultura.

Iniciarem el mes amb dues sessions del cicle de conferències “#culturpapopularavui: La cultura popular a Mallorcaentre tradició i innovació”. La primera sessió serà el divendres 1 de juny i correspon a la que vàrem haver d’anul·lar elpassat 20 d’abril, és la titulada “La creació d’antigues tradicions” i comptarà amb la presència de Pau Tomàs Ramis il’Associació Pinyol Vermell de Campos, moderant Felip Munar. La segona sessió tractarà del que hem anomenat “Lainvasió cultural” i en parlaran Ramon Fontdevila i Felip Munar.

El mes de juny també és l’habitual per la celebració del Festival de Poesia de la Mediterrània que organitza el ConsellInsular de Mallorca amb col·laboració de la Fundació Casa Museu. En aquesta catorzena edició podrem gaudir del’espectacle Contribució de bàrbars dirigit per Joan Fullana amb texts de Bartomeu Fiol, Blai Bonet i Miquel Perelló. Elplat fort del festival serà el 14 de juny amb la celebració de la Nit de la poesia al Teatre Principal, nit amarada de ver-sos recitats per poetes de diferents procedències i amb diferents llengües. Gaudirem de la paraula poètica, irradia-dora de veritat, de força i de coratge i sense data de caducitat. Tots hi estau convidats a aquesta festa dels mots encarn viva!

Amb el bon temps fa ganes sortir de passeig i estar a l’aire lliure, idò això també ho podrem fer. Primer, el dissabte 9de juny amb una ruta literària per Cabrera en el que descobrirem els valors naturals de l’illa i viatjarem al segle XIXamb un recital de poesia francesa envoltats de natura i mar. I si volem gaudir de prendre la fresca el dia 29 comen-çarem el nostre habitual cicle d’activitats d’estiu “La lluna en vers”, amb un espectacle que de ben segur us encisa-rà. La cantant i compositora Joana Gomila ens oferirà la seva versió del Cançoner Popular de Mallorca. L’extraordinàriaveu de Joana Gomila i la seva sensibilitat envers a les cançons tradicionals ens aproparan al Cançoner des d’una altraperspectiva melosa i alhora potent. Tot una experiència per a tots aquells amants del Cançoner Popular de Mallorcaal pati de la casa on va néixer el seu gran recopilador.

ACTIVITATS DEL MES DE JUNY

Divendres, 1 de Juny de 2012 a les 17h · #CULTURA POPULAR AVUI: “La creació d’antigues tradicions” · Diàleg ambPau Tomàs i l’Associació Pinyol Vermell de Campos. Introdueix i modera: Felip Munar · Lloc: Casa Museu Pare Ginard

Dimarts, 5 de juny de 2012 a les 21h · CONTRIBUCIÓ DE BÀRBARS · Espectacle literari a partir de l’obra de BartomeuFiol · Dramatúrgia i direcció: Joan Fullana · Lloc: Teatre Principal de Palma

Divendres, 8 de Juny de 2012 a les 17h · #CULTURA POPULAR AVUI: “La invasió cultural” · Diàleg amb RamonFontdevila i Felip Munar · Lloc: Casa Museu Pare Ginard

Dissabte, 9 de Juny de 2012 a les 9h · RUTA LITERÀRIA: “Cabrera, lieu des poètes” · Dins del cicle “POESIA I NATU-RA”. Excursió en barca a Cabrera i, un cop a l’illa, realització d’una ruta literària a càrrec de Sebastià Perelló, en home-natge als francesos que hi varen romandre presoners · Preu: 35€ (inclou excursió en barca) · PRÈVIA INSCRIPCIÓ

Dijous, 14 de Juny de 2012 a les 21h · XIV FESTIVAL DE POESIA: Nit de la Poesia · Sala Gran, Teatre Principal dePalma.

Divendres, 29 de Juny de 2012 a les 21.30h · EL MEU CANÇONER: Joana Gomila · Lloc: Casa Museu Pare Ginard

Informació i inscripcions: Casa Museu Pare Ginard, c/ Socies, 7. Sant Joan. Telèfon: 971 88 60 14. Correu electrònic: info@fundaciocasamuseu.cat

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 8

mel i sucre

9

memòria, tenien el camp de futboldins terres de na Morlana, que eraun bocí de capgirons i per això elcamp era més estret d’un cap quede l’altre. També recorda que undels principals organitzadors eran’andreu de son ramonet, seguitper en Jaume de son ramon, dosgermans de can Collet, en Joan desa Torre, un de son Vent i algunsmés.

la presidenta de l’equip era naBàrbara de son Barceló, fadrina ibona organitzadora que vivia ason Barceló amb el seu germàFrancesc.

els entrenaments normalmentes feien de vetlada els vespres quefeia lluna. alguns diumengeshorabaixa jugaven un partit ambun equip de Porreres que tenienun camp prop de la possessió desPagos.

Club Esportiu Sant Joan

així era com s’anomenaval’equi p de sant Joan, o més béClub Deportiu. el president era enFrancesc dels Calderers i els ju -gadors eren en Jaume Putxo (por-ter), n’antoni Cocover i enGaspar de Meià (defenses), en

Parlarem de dos camps defutbol d’abans de la GuerraCivil, un d’aficionats a son

Barceló i l’altre a Gossalba, onjugava l’equip del sant Joan i delqual tenim unes fotos preciosesque ha recopilat n’amador Bauçà“Passol”.

El futbol de Son Barceló

a principis de la dècada delsanys trenta, per la contrada de saPenya, son ramon, son Barceló ila part d’Hortella, Cugulutx i sonDeixopta, eren moltes les famíliesque habitaven per aquell indret,normalment vilafranquers, santjo-aners i porrerencs. aleshores jaestava de moda jugar a futbol i,per tal de satisfer l’afició a aquestesport, s’ajuntaren uns quantsjoves dels que habitaven peraquell indret i organitzaren unequip de futbol, encara que era unequip informal que es regia perles normes que s’imposaven ellsmateixos.

segons conta en GuillemMorlà Bover, Garrover, casat ambna Catalina Jaume Mieras, Feleu,natiu d’aquella contrada i que alsseus 90 anys encara té bona

converses

amb els

amics

El futbol a Sant Joan (1)

aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

Francesc alzamora, en Miquellligat, en Xim de son Duran, enJoan Jaume, Perotet, n’antoniCarritxó, en Francesc Gana, enJoan Tonió, n’antoni Teco, enJoan Marranxó, en Joan alza -mora des carrer Tort, en MateuFerrer, en Pastor de Palma, enMateuet també de Palma, i algunsmés que no eren titulars. ens hoha contat n’esteve Mayol, Garre -ta, que ja passa els 90 anys i contaque ell també va jugar, encara queno en sabia gaire però com queera amic d’en Perotet, que era quiorganitzava l’equip, si ne faltavaqualcun cridava n’esteve i el feiajugar.

Pocs abans de la guerra, a santJoan ja hi havia un equip de futbolque competia amb els equips d’al-tres pobles de l’illa. s’havia habi-litat un camp de futbol dins unsementer de la possessió deGossalba, prop de la carretera dellorito, a l’indret de la caseta delsen Pep Punto. a la part de lacarretera havien fet una bardissade canyes i posat una taula pertaquilla on es despatxaven els bit-llets per entrar al camp. erenmolts, però, els que ho miraven dedefora.

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan

Tel: 971 52 65 33

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 9

mel i sucre

10

un dels partits més sonats foucontra el son servera. abans delpartit dins sant Joan, quan elssantjoaners anaren son servera,just començat el partit ja va

haver-hi insults i empentes i al’amo en Bernat Putxo (que haviaacompanyat el seu fill, en Jaume,que jugava de porter) se li enre-voltaren uns quants serverins i

senyaren un rotlo i li digueren quesi passava la retxa rebria devalent.

els santjoaners vengueren tanempipats i malsofrits que quan

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 10

mel i sucre

uns trenta-cinc anys i encara alsseus fills els diuen “de Gos -salba”.

les terres de Gossalba forenl’escenari de dues etapes del fut-bol santjoaner. la primera és d’a-bans de la guerra, a la qual fanreferència les fotografies queacompanyen aquest article. lasegona etapa fou després de laguerra, quan es va tornar a activarel futbol, etapa de la qual ja parla-rem en el proper número de mel i

sucre.

vengué el son servera a jugar asant Joan, tots els aficionats alfutbol es concentraren al camp deGossalba i, encara que en previsiódel que pogués passar havia ven-gut una parella de la GuàrdiaCivil de Montuïri per tenir cura del’ordre, es va moure un bonrebombori. Quan el guàrdia vaintentar calmar els ànims la cosava anar a més, el públic no voliacreure i fins i tot un dels aficio-nats es va baixar els calçons imostrant les anques al civil li

digué: “Dispara aquí que ja hi hael forat fet!”, mentre un altre afi-cionat envestia el civil de perdarrera i li prenia el fusell. i jatenim el guàrdia civil desarmat!

Per la dècada dels anys trenta,les cases de Gossalba i unescatorze quarterades al seu voltanteren propietat de la família del’apotecari Don Climent Gayà iBauzà, i l’arrendador o amoseren el matrimoni format peramador Bauzà Mas i MariaVaquer roig, que hi habitaren

Sobrassada pagesafeta amb porcs matancers

de Sant Joan

Carrer de la Pau, 20 · Sant Joan

sacaldera@sacaldera.com

tel. 971 52 64 30

horari de venda de 7 a 15 h

11

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 11

mel i sucre

es Campet és una partida deterra de 13 quarterades imitja d’extensió, la qual fou

propietat fins al segle XiX, delsmarquesos de la Casa Ferrandell dePalma. aquest matrimoni estavaformat per dona Maria FranciscaVillalonga i don ramon Maroto, elsquals per mor d’un fideïcomís, erenpropietaris juntament amb donramon Villalonga rossinyol, de lapossessió de solanda i d’altres ter-res (ses Quarterades, es Campet, esCamp Calafell, ses Veles Baixes od’en Ferrandell i ses Veles de Dalt)ubicades al terme de sant Joan. Ésdoncs, de les vicissituds d’aquestapartida de terra, conegudíssima detots els santjoaners, que tractarem acontinuació. Però abans, permeteu-nos la transcripció d’aquesta cançó,d’autoria anònima, la qual al·ludeixa algun tipus de facècia ocorregudaen aquest petit espai geogràfic:

un dia en es Campetse mogué un gran renou,se barallaven d’un ouper dur a baratar-lo amb gerret.1

1. SOL·LICITUD DE TÍTOLNOU

el 1812 els marquesos de laCasa Ferrandell determinaren esta-blir es Campet, però com que nodisposaven del títol de la propietat,el dia 14 de setembre d’aquell anyen sol·licitaren un de nou a donJosep Cotoner, propietari dels alousde dites terres. l’acta fou proto -col·litzada pel notari agustí Marcó:

Dia catorse del mes de septem-bre del añy de nostro senyor milvuitcents i dotse. en nom de Déu ide la seva divina gràcia amén. sia atots notori y cosa manifesta com lossenyors don Josef Cotoner y sales,cavaller del hàbit de Nostrasenyora de Cala trava, regidor delayuntament de Palma, fill de los

senyors don Fran cisco Cotoner ydonya Melchora Despuig, cònjugesdifunts, natural y visí de la presentCiutat de Palma, capital del reynede Mallorca. sabent y atenent quelos excel·lentíssims senyors donramon Maroto y donya MariaFrancisca Villalonga y Ferrandell,marquesos de Casa Ferrandell ydon ramon Villalonga y rossinyol,fill de don Francesch, naturals ivisins de Palma posseyexen i dis-fruten per indivís el predio solandaab son propi alou i també altres pro-pietats de terra contiguas i entreellas una pessa de terra anomenadael Campet de tenor de tretse corte-radas i mitje o lo que de vere és, enel terme de la vila de sant Juan, tin-guda en alou de mi dit Cotoner, amercè de lluisme i presentació defadiga de deu dias. Cuya pessa deterra indivisa posseian los antepas-sats de dits senyors i are los mate-xos, sens notícia de títol radical ime suplican la nova conseció, ase-gurat yo de cert e immemorial pas-sífic posessori, axí per distintasnotícias com per la afirmativa dealgunas personas ansianas, ademésde quedar sempre immiscuid loCampet ab l’arrendament de so -landa, per tant en consideració deser justas las súplicas (...) conce-desch i fas a favor de dits senyors,títol nou, nova gràcia e investidurai carta precària de la insinuadapessa de terra el Campet del termede la vila de sant Juan de tenor detretse i mitja corteradas o lo que és,que confronta ab camí qui de ditavila va a las ortas, ab terra de he -reus de eufrasina Barceló, ab terrade hereus de Juan Dominé, ab terrade arnau Gayà Herneuet, ab terrade hereus de la Pobila, de MiquelBou, de Mateu Bauçà Verro, deGuillem Gayà Garroví, de MateuFerragut, de Guillem Mas de na

Marsala y altres, franca de tots cens(...) per la deguda compensació delpresent títol nou, confés haverhagut i rebut de dits senyors vuitan-ta y cinc lliures corresponents a laestimació y valor de quatra mil dos-centes cincuanta lliures de la referi-da pessa de terra i vint sous per lagràcia de la fadiga, moneda d’a-quest reyne y en presència del nota-ri receptor (...).2

2. LES ACTES DE COMPRA-VENDA

Tres santjoaners compraren lesterres des Campet. la porció méssignificativa, de 6 quarterades i tresquartons d’extensió, fou adquiridapel prevere Guillem Mayol. laresta es va dividir en dues porcionsde 2 quarterades, 3 quartons i 50destres d’extensió i foren adquiri-des per Gabriel Bauçà i Joan Bau -çà, respectivament. solament hemsabut trobar la filiació del primer, elreverend doctor Guillem MayolBauçà (m. 1820) Xondo, prevere,mestre de gramàtica de l’escola deMonti-sion de Porreres, i després,de la prestigiosa escola de randa.Fou enterrat al cementeri deConsolació.3 Vet aquí la transcrip-ció parcial de les actes de compra-venda protocol·litzades pel notariagustí Marcó:

1. Guillem Mayol BauçàVa adquirir una porció de 6

quarterades i tres quartons d’exten-sió. Pagà 2.105 lliures.

Dia devuit del mes de septem-bre del añy de nostro senyor milvuitcents i dotse. en nom de Déu ide la seua divina gràcia amén. sia atots notori y cosa manifesta com losexcel·lentíssims señors donya Ma riaFrancisca Villalonga y don ramonMaroto, cònjugues, mar que sos decasa Ferran dell y don ra mon Villa -

investigació

Es CampetParcel·lació de l’any 1812

FraNCesC CaNuTo Bauçà

13

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 13

mel i sucre

lon ga, fill de don Fran cesch y dedoña Maria rosiñol, cònjuguesdifunts, naturals y vesins de la pre-sent ciutat de Palma, capital delreyna de Mallorca, a excepció dedit señor marquès que lo és de lamateixa per domisilio. De grat ycerta ciència, líbera y espontàneavoluntat en lo present acte semprevaledor y en ningun temps revoca-dor solemne estipulació mediant ydel millor modo que en dret, estil oconsuetut los és lícit y permés totsy cada qual de los tres sobredits ycada un en particular venen y abtítol de la present venda donan con-cedexen y entregan a reverend donGuillem Mayol prevere, fill de Pereantoni y de Margarita Bausá, còn-jugues, esta vivent y aquell difunt,natural y morador en la vila de santJuan, una de las del sobre dit reynay a los seus qualsevols succesors ya los qui perpètuament voldrà unapesa de terra de tenor de sis quarte-radas y mitge y un cortó, canadaspochs dias ha, de nombre y perte-nèncias de dotze quarteradas y unquartó poch més o menos, campconrador y sens abres situada en elterme de sant Juan y lloch anome-nat el Campet, tinguda en alou ydirecte domini del señor don JosefCotoner, salas y Despuig, a mercède lluisme y presentació de fadigade deu dias, franca de tot gènero decens: afrontan ditas sis quarteradasy mitge y un cortó de una part abcamí públich per el qual de santJuan se va a la orta, de altre abterra de Juan Company y variosaltres pobladors; de altre ab lo ante-dit camí de la orta y de altre abterra de Gabriel y Juan Bausàadquirida lo dia present (...). laqual pesa de terra venen per preu dedos mil cent y sinch lliuras, mone-da malorquina, que confesan y enveritat regonexen haver hagut yrebut de vos lo antedit don GuillemMayol en diner efectiu metal·lich ycontat a presència de notari y testi-monis infrascrits (...).4

2. Gabriel Bauçà MestreVa adquirir una porció de 2

quarterades, 3 quartons i 50 destresd’extensió. la finca confronta per

14

una banda amb el camí d’orta o dePorreres. Havia de donar camí de 6pams d’amplària a l’altre compra-dor, Joan Bauçà, per poder accedira la seva porció. Pagà 1062 lliuresi deu sous.

(...) Donan, concedexen y entre-gan a Gabriel Bausà, conrador, deestat casat, fill de Pere y deCatalina Mestre, cònjuges difunts,natural y vesí de la vila de santJuan, una de las del sobredit reynay a los seus qualsevols succesors ya los que perpètuament voldrà, unapesa de terra de tres corterades,menos mitx cortó, de nombre y per-tenèncias de dotze quarteradas y uncortó poch més o menos, camp con-radís y sens abres, situada en elterme de la vila de sant Juan y llochanomenat el Campet (...). Con fron -tan ditas tres quarteradas menosmitx cortó, de una part ab terra dedon Guillem Mayol de las matexaspertenèncias, adquirida lo dia devuy; de altre ab camí públich qui desant Juan va a la orta; de altre abterras de Miguel Juan Dominé yJuan arnau Gayà ernauet y de altreab terras de Juan Bausà igualmentadquirida el dia de esta fecha, ab

obligació de dar-li al dit Juan camísender de amplària de sis palms, ala vorera; ab tal que aqueix deuràdar-vos tres palms de la sua terra,com així queda entre los dos acor-dat y convingut (...). la qual pesade terra venen per preu de milsexante duas lliuras, deu sous,moneda mallorquina, que confesany en veritat regonexen haver haguty rebut de vos susdit Gabriel Bausà,en diner efectiu metal·lich y contat apresència del notari y testimonisinfrascrits (...).5

3. Joan Bauçà RosVa adquirir la darrera porció, de

2 quarterades, 3 quartons i 50 des-tres d’extensió. Havia de donar 3pams de terra al veïnat, GabrielBauçà, per tal de compensar elcamí de 6 pams d’amplària queaquest li havia cedit, per poderaccedir a la seva porció. Pagà 1062lliures i 2 sous.

(...) Donan, concedexen y entre-gan a vos Juan Bausà, conrador, deestat casat, fill de antoni y de Joanaros, cònjuges difunts, natural yvesí de la vila de sant Juan, una delas del sobredit reyna y a los vos-

����

����������

����� ����� ���� �

���� �� ��������

��� �������� �� �� �������

�� �������� ���� ���

���� �� � ����

��� ����������� ���� ������

����������� ��� ������

PARCEL·LARI DES CAMPET

ANY 1812

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 14

mel i sucre

tros qualsevols succesors y a losque perpètuament voldreu, unapesa de terra de tenor tres quartera-das, menos mitx cortó, de nombre ypertenèncias de dotze quarteradas yun cortó poch més o menos, campconradís y sens abres, situada en elterme de la vila de sant Juan y llochanomenat el Campet (...). Con fron -ten ditas tres quarteradas menosmitx cortó de una part ab terra dedon Guillem Mayol de las matexaspertenèncias adquirida lo dia devuy; de altre ab terras de los hereusde Miguel Barceló y altres pobla-dors; de altre ab terras de Mariaanna Bausà, viuda de Miguel JuanMayol y altres y per la restant partab terras de Gabriel Bausà de lasmatexas pertenèncias igualmentadquirida el dia de esta fecha ab lacircunstància de què dit Gabrieldeurà dar-vos camí sender de am -plària de sis palms y vos compen-sar-les ab dar-li tres palms de lavostra terra, com axí lo teniu losdos acordat y convingut (...). laqual pesa de terra venen per preu demil sexante duas lliuras, deu sous,moneda mallorquina, que confesany en veritat regonexen haver hagut

y rebut de vos susdit Juan Bausà, endiner efectiu metal·lich y contat apresència del notari y testimonisinfrascrits (...).6

3. PROPIETARIS DES CAM-PET A L’AMILLARAMENT DEL’ANY 1864

l’any 1864, cinquanta-dos anysdesprés de la segregació d’aquestapeça de terra, les herències, llegíti-mes, traspassos i vendes, ja havientriplicat el nombre de propietaris.Vet aquí els registrats a l’amilla ra -ment de l’any 1864, posam en pri-mer lloc el número de la parcel·la(vegeu el plànol adjunt) i a continua-ció el propietari i l’extensió del bocí:

Parcel·la núm. 256. Maria Bau -çà Matas (n. 1782c) Maria Ainad’Orte lla. Domiciliada al carrer desBarracar (unió) núm. 3. extensió:1 quarterada, 1 quartó i 93 destres.

Parcel·la núm. 257. GuillemBarceló Bauçà (n. 1822c) ToniAndreu menor. Domiciliat al carrerde sa raval núm. 4. extensió: 1quarterada, 1 quartó i 83 destres.

Parcel·la núm. 258. Joan BauçàGayà (n. 1794c) Arnavet. Domi -ciliat al carrer antigua Cárcel

(Tort) núm. 7. extensió: 2 quartonsi 2 destres.

Parcel·la núm. 259. Pere JosepBauçà Fiol (n. 1806c) Ferrerico.Domiciliat al carrer de ses Parres(fra lluís Jaume) núm. 1. extensió:1 quarterada, 2 quartons i 25 des-tres. en el bocí de terra ja hi haviaconstruïda una caseta, coneguda ladècada del 1990 com Caseta del’amo antoni de solanda.

Parcel·la núm. 260. Francescalzamora Florit (1839-1909) deSon Virgo. Domiciliat al carrer dePetra núm. 27. extensió: 2 quartonsi 7 destres.

Parcel·la núm. 261. BartomeuGayà Florit (n. 1822c) Reüll, ferrer.Domiciliat al carrer de ses Parres(fra lluís Jaume) núm. 13. exten -sió: 1 quartó i 80 destres.

Parcel·la núm. 262. MargalidaMayol Gayà (n. ?) Xonda. exten -sió: 1 quarterada i 78 destres.

Parcel·la núm. 263. Pere JoanFiol rul·lan (1827-1913) Fiol.Domiciliat al carrer d’en llegat(des sol) núm. 1. extensió: 1 quar-terada, 2 quartons i 88 destres.

Parcel·la núm. 264. amadorFont Bauçà (n. 1816c) Perussa,cirurgià. Domiciliat al carrer Majornúm. 28. extensió: 2 quartons i 44destres.

Parcel·la núm. 265. MargalidaMayol Gayà (n. ?) Xonda. exten -sió: 3 quartons i 67 destres.

Parcel·la núm. 266. Joan BauçàBauçà (n. 1812c) Calderer, moli-ner. Domiciliat al carrer Conquis -tador núm. 3. extensió: 3 quartons i92 destres.

Parcel·la núm. 267. FrancescBarceló Mas (n. 1800c) des Pujol.Domiciliat al carrer d’en Peremates(de la Princesa) núm. 5. extensió: 3quartons i 91 destres.

Notes1. Comunicació oral de Margalida Font Matas(n. 1916c) Xisqueta. aquesta cançó és conegu-díssima a sant Joan i és un fragment d’unacodolada, publicada per l’amic antoni sastreal seu llibre Les eres de Sant Joan.2. arxiu del regne de Mallorca, protocol M-2996, f. 53v-54v3. Josep estelrich Costa (1993). “Gavelles pera la història. iV. enterraments dins l’església.”a Mel i Sucre, núm. 162, pàg. 18-21. sant Joan.4. arM, protocol M-2296, f. 56-57v.5. arM, protocol M-2296, f. 57v-59.6. arM, protocol M-2296, f. 60-61.

15

����������

�

�

�

�

�

�

�

�

����������������������

��������������������������������������

PARCEL·LARI DES CAMPET

AMIRALLAMENT DE L’ANY 1864

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 15

16

mel i sucre

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 16

17

mel i sucre

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 17

mel i sucre

Faig temps al cafè abans d’anaral funeral, lloc d’encontres ambgent que fa estona que no veus.M’assec amb l’amo en Toni deson Verdereta, un home amb ungalamó fenomenal, com una velade barca. M’agradava tocar-li ama mare, la pell de davall el coll,flonja i ella sempre entonava:“Vols que et faci una cançó / queno l’has sentida mai? / Vols que etfaci un baverall / amb un tros degalamó?”

El funeral és el d’en Pere de sonReixonte. en Pere fou un homeque passarà a la història del poblepels seus “hechos”. Mentre en -tram pel portal dels homes peranar a consolar, l’amo en Toniencara me’n conta un: “li agrada-va beure amb sos amics i colgar-se tard. un vespre d’aquets aparcàes cotxo enfora de ses cases i pegàuna travelada amb una rel de pi icaigué de grapes. es féu un bontrenc. agafà una aixada llenyate-ra i da-li que te da-li fins que las’hagué feta seva. i a dòrmer”. Nova dir “a dormir” l’amo en Toni,sinó “a dòrmer”. “l’ondemà sonpare el despertà. ‘Pere, que hi hahagut res de nou? He vist el cà -nyom de sa cuina ple de sang’.‘res mon pare, va passar això iaixò i com m’heu dit sempre vós,ses coses s’han de fer quan to -quen, res de llavors, llavors... odemà, demà... Quan encara eracalent m’hi vaig posar i ja estàllest i no n’hem de parlar pus”.“així era en Pere” me diu l’amoen Toni, “impulsiu i decidit. unamescla rara”. Mentre recit l’habi-tual ‘al cel el vegem’ als seusnebots, mir si s’hi assemblen.

Entre la discussió de si la tomà-tiga “muchamiel” té molt enmigque s’ha de tirar i en canvi la decor de bou tot és polpa, deman al’amo en Bernadí Paulo qui ésaquell personatge mudat i elegant.“en Tiuet de ca ses germanesTiuetes, aquelles rosses de pers’arraval”. eren dues donesgrans, grasses, immenses quequan s’asseien pareixia que no espodrien tornar a aixecar. rosses iblanquinoses de pell, tenien uncolmado al poble, no li deien boti-ga, li deien el colmado de sesTiuetes. i un nebot i una depen-denta, i elles sempre assegudesdins una habitació petitona darre-ra el mostrador vigilant el negoci,però feien veure que donavenconversa. M’afegeix l’amo enBernadí: “en Tiuet, el nebot,posava mà al calaix quan no se’ntemien –o ell s’ho pensava– i així,no féu feina fins que en va tenirquaranta de fets. Però en morir-seses ties no passà lo que sa genthavia previst: “en Tiuet fondrà elnegoci en dos dies”. idò no, delcolmado en féu un supermercadoi ara en té un parell per Mallorca,i per sa península. No sempre sescoses van com sa gent se pensaque han d’anar. Ja veus que vasortir ros, de sa raça de sa mare,germana de ses tietes, son paretenia es cabells negres i reülls,feiner com ell tot sol, però curtetper veure-hi més envant que lasetmana que ve, en qüestions denegocis. ses tietes el criaren comsi fos es seu fill, era orfe de quanféu sa primera comunió, i si ara elvessin, bravejarien ferm d’ell:cotxos bons, un fadrinot orgullós,

com un colom de casta grossa queno mossega s’esca de cap donaque el vulgui fermar curt”.

La gent xerra a les escales del’església, es manté la cosasocial dels funerals, prop delmonòlit –el “manolito”, que lideia en Pep reprim– en honord’un fill il·lustre, i el tema és comhan canviat les coses. un temarecurrent a les converses delpoble entre la gent de mitja edat. ipareix que es posen messions perqui en conta la que ha canviatmés. el “quan jo era nin” que solser el començament programàticdel discurs, aquesta vegada és enboca d’en Joan Piulo, “a l’hora deberenar –amb una llesca de paamb formatge o de sobrassadaamb sucre– les meves cosines,majors que jo, eren brodadores,amb els seus tambors, i me feienaguantar un fil amb un ferro quefeia d’antena de la ràdio mentredonaven sa novel·la. ‘No te mo -guis!’ me deien si me remenavamassa, perquè la ràdio feia unrenou de fregit en el moment mésinteressant. Jo ho feia a posta, perfer-les patir, ja que me tenienmitja hora a l’estaqueta per sapunyetera novel·la. idò a sa casaon vivien ses meves parentes arahi viuen uns externs que han posatuna granja d’avestrussos. Jo quanera nin els únics avestrussos quehavia vist eren al TBo. i la con-clusió final: “Ho veis com hancanviat les coses al poble!”

dalt

del turó

Apunts del Pla de Mallorcaamb personatges d’un funeral

CliMeNT PiCorNell

18

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 18

mel i sucre

AGÈNCIA DE SANT JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 52 60 78

19

Jaume Matas Palou, que es vaautoconvèncer que si a Madridfeien la T4 a Palma ben bé podiafer un Palma arena, un metro o(uf!) una òpera.

Tot això era cap al final delsegle passat i començament del’actual. l’any 2007 es vacomençar a parlar de crisi i l’any2009 ja era del tot evident que totplegat feia ull. els fonaments,però, els havien posat aquellsgovernants que, tots xalests,havien tingut un somni.

somnis megalòmans tots ells,de genteta pretensiosa, que hanabocat l’estat i la comunitat au -tònoma a la ruïna més absoluta.

els actuals governs del regned’espanya i de les illes Balearssempre que poden apel·len a“l’herència rebuda” per justificarles retallades en despesa sobretotsocial (sanitat i educació) que fandivendres sí i divendres també.No ho dubteu, tenen raó, és l’he -rència de José María aznar lópezi de Jaume Matas Palou.

gurar-se el control d’unes quantescaixes per, d’aquesta manera,poder tenir crèdit segur per agrans operacions immobiliàriesfutures. Caja Madrid i la valen-ciana Bancaja (ambdues comuni-tats amb governs autonòmics delPP) passaren a convertir-se en, nimés ni pus, els “bancs” del PartitPopular, una situació que es varefermar amb la unió d’aquestesdues caixes (i d’altres) en un bancanomenat Bankia.

aquest banc és, a dia d’avui, elforat negre més negre que tél’eco nomia espanyola, de tantnegre que és no se li veu el fons.un forat generat en gran part perles gegantines operacions im -mobiliàries dels governs de JoséMaría aznar lópez i dels seusacòlits madrilenys i valencians:T4 de Barajas, Terra Mítica…

José María aznar lópez,aquell senyor dels mostatxos (arano en du) que tot i haver duit unpaís sencer a la ruïna encara espasseja estirat com un gall faver ies permet el luxe de donar con-sells. l’home que va enlluernarpobres jovenets de provínciesque també es varen pensar quepodien fer grans coses… Com

l’any 1998 el govern deJosé María aznar lópezva aprovar una llei del sòl

que en la pràctica suposava incen-tivar la construcció immobiliària.De tal manera la incentivava que,pocs anys després, aquest sectors’havia convertit en el principalmotor de l’economia espanyola ifins i tot de la balear, desbancat elturisme, que sempre havia fet demotor de l’economia illenca.

Com que era tan fàcil guanyardiners amb això del totxo, moltsempresaris s’hi varen tirar de capi varen deixar d’invertir en lesseves pròpies empreses per passara invertir en el sector immobiliari.i els bancs (i les caixes), men-trestant, ben contents i venentpisos i pisos i pisos a uns preusinimaginables pocs anys abans…i pocs anys després.

la sobrevaloració del sectorimmobiliari ha estat, com totssabem hores d’ara, una de lescauses directes (si no la que més)de la tremenda crisi que patim icausa directíssima també de lesaltes taxes d’atur.

uns pocs anys després, el go -vern de José María aznar lópeztambé va tenir la pensada d’asse-

opinióEl mostatxo de n’Aznar

MaTeu sasTre

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 19

Què és un sistema urbà?

Feim un pensament... no nomésurbà. Ja que un sistema urbà és unconjunt de nuclis de població inter-ralacionats entre sí generalment enun tipus d’estructura jeràrquica. Nos’ha de confondre amb l’estructuraurbana interna d’una ciutat, tot ique la mateixa ciutat conforma unsistema sobretot si en destaquen elssubcentres (que venen a ser aque-lles zones d’una ciutat que senseser el centre de la ciutat actuen coma tal, per exemple a Palma trobams’escorxador o plaça Pere Grau).

Des de la revolució industrial;amb el gran desenvolupament deles ciutats, els transports i els siste-mes de marcat; s’ha intentat teorit-zar sobre el fenòmen urbà. la teo-ria més coneguda és la Teoria delsllocs centrals del geògraf alemanyWalter Christaller exposada al 1933que intenta explicar, mitjançantcerts principis generals trobats a lanatura, la distribució i jerarquitza-ció dels espais urbans (ciutats ipobles) en un territori homogèni(que tot és igual i no tè cap tret dife-rencial, cosa naturalment impossi-ble). Com veureu a la imatge al vol-tant de les grans ciutats (quadrat)s’hi estrtucturen ciutats de rang

intermig (cercles grans) i encaramés aprop pobles més petits (cer-cles petits). Tres són les estructuresque determinen aquesta teoria: elPrincipi de Mercat, el principi de

Transport i el Principi adminis -tratiu (massa complicats per a serdesenvolupats ara, però que es ba -sen en termes de distància, temps,costos de transport, poder adquisi-tu...). en línies generals podemveure que com més grans són lesciutats més distància hi ha entreelles i menys nombroses son.

El sistema urbà espanyol

Per exemple a l’estat espanyolnomés hi ha dues aglomeracions demés de 3.000.000 d’habitants,Madrid i Barcelona, i estan separa-

des entre si per 600 km; encanvid’aglomeracions de caracter inter-mig (entre 500.000 i 2.000.000d’habitants) en trobam fins a 12 i laseva distància és inferior (Bilbao-saragossa: 305km; València-Pal -ma: 250km); i entre ciutats méspetites encara les distàncies soninferiors, fins i tot entre municipismenors de 2.000 habitants (podriaser considerada una de les escalesmés baixes a l’estat) les distànciestendeixen a ser inferiors a 5km,com seria el cas dels pobles des Plade Mallorca, que també formen unsistema.

Sistema urbà de Mallorca

Fou definit pel geògraf albertoQuintana a la dècada dels anys 70,en aquells moments ja es parlava deque tots els municipis de Mallorcaexcepte artà i Capdepera estavensituats a menys de 60 minuts dePalma. També s’hi dibuixaven di -versos sub-centres (capitals comar-cals) amb una forta especialitzaciócom ara inca, Manacor, sóller,llucmajor, Pollença. en un ranginferior artà, Felanitx, alcúdia,santanyí, Calvià, Marratxí. Mésavall hi trobam pobles com sineu,Campos, Capdepera... Per a trobarsant Joan hauriem d’anar al 5è

Feim un pensament

... geogràfic

Sistemes urbansGuilleM serra Bou, GeòGraF

mel i sucre

Imatge referent a la Teoria dels llocsCentrals de W. Cristaller.

Tots els productes

per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

20

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 20

mes d’educació. sant Joan noméscompta amb una escola públicad’eduació primària. Per anar al’institut de secundària haurem d’a-nar a sineu; però per exemple aManacor podrem triar entre dife-rents escoles, col·legis i instituts.Tot i així per anar a la universitathaurem d’anar a Palma o fins i tot aBarcelona on tenim múltiples uni-versitats per escollir. ens queda elconsol que no som a la part mésbaixa de la jerarquia, hi ha nuclisurbans que no disposen ni d’escolad’educació primària. Cosa quedeixa a aquests nuclis a la part mésbaixa del sistema urbà. obviamentpodreu extrapolar aquesta jerarquiaen molts altres temes.

si teniu dubtes o voleu quecomentem algun tema en concretvos podeu posar en contacte ambun servidor mateix o enviant uncorreu electrònic a guillemserra-bou@gmail.com.

conreu entre nuclis), la xarxa detransports i els assentaments urbans(el sistema urbà en si).

Efectes qüotidians

Com ens afecta això? Doncs ésmolt simple. si per exemple volemfer una còpia d’una clau, en moltscasos bastarà anant a la ferreteriade sant Joan on tenen una màquinade tipus bàsic per fer-ne. Però si perexemple volem fer una còpia d’unaclau més complicada possiblementhaurem d’anar a sineu (que tenenmés tipus de claus disponibles) o aManacor (on segurament podremtrobar algú que ens faci còpies declaus de seguretat). en alguns casosfins i tot haurem d’anar a Palma perexemple per fer la còpia de lesclaus del cotxe o per comprar uncomandament a distància per unaporta mecànica (no deixa de sermés que una clau moderna).

el mateix passa si parlam en ter-

rang. el mestre Climent Picornellho va definir així al 2011: “És certque l’articulació del sistema urbàde Mallorca s’ha reestructurat ambpetites ciutats que fan de capitals decomarca, Manacor, inca o poblesque tenen entorn de deu mil habi-tants. al Pla, però, cap poble passadels sis mil i alguns d’ells no arri-ben al milenar.”

Com s’estructura un sistemaurbà?

Planificant, i determinant prè-viament l’estructura, requereixgran quantitat d’anàlisi sobre siste-mes, impactes territorials, socials...avui en dia els sistemes urbans esplanifiquen mitjançant els Plansterritorials que sónés l’instrumentbàsic d’ordenació d’un territori, ons’hi estipula la seva planificació idefinició de polítiques específiquesde desenvolupament i reequilibriterritorial. els millors exemplesd’aquests darrers anys són els plansterritorials parcials realitzats aCatalunya, que poden ser consultatsper internet. els plans territorials esconfiguren en tres aspectes: elsespais oberts (espais naturals o de

mel i sucre

supermercat

p r ò x i mCarrer de Petra • 07240 Sant Joan

Tel. 971 52 60 22

21

Detall del Pla Territorial Metropolitàde Barcelona, 2010.

Mapa del sistema urbà de l’Estat Espa nyol.

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 21

mel i sucre

Comentari al mes d’abrilel mes d’abril d’enguany ha

registrat una temperatura mitjanaque es situa dins la normalitat,14,9 ºC, bastant inferior a la del’any passat, que presentà unvalor superior a l’habitual, de16,2 ºC. Ha estat un mes amb unadestacada inestabilitat atmosfèri-ca; aquesta situació s’ha reflectiten marcades fluctuacions en lestemperatures que es visualitzenen el gràfic. el dia més fred fou eldia 16, amb una mitjana de 9,7ºC; en canvi, el més càlid es pro-duí el dia 27, amb una mitjana de22,4 ºC. aquests dos valorsextrems són una mostra dels con-trasts que hem tengut en la mete-orologia d’aquest mes.

aquest temps variable ens hadeixat una quantitat apreciable deprecipitació, 34,4 mm. Hem ten-gut un abril més plover que el del’any passat. aquesta pluja haestat molt agraïda pels cultius desecà que començaven a granar.Malgrat les pluges, la humitatmitjana no ha assolit valors alts,69,21%, unes dècimes més baixaque la del 2011. l’evaporació,amb l’ascens de les temperaturesen relació al mes anterior, ha

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

MAIG 2012 (fins a dia 15)

Temperatura mitjana 18,6 ºCTemperatura més alta 29,4 ºC (dia 12)Temperatura més baixa 8,7 ºC (dia 1)Pluviometria 7,6 mmVelocitat mitjana del vent 5,7 Km/hVelocitat màxima del vent 43,5 Km/h (dia 4)Direcció del vent predominant O-SOEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 5,7 ml/dia

MES D’ABRIL 2012 2011

Temperatura mitjana 14,9 ºC 16,2 ºCTemperatura més alta 29,3 ºC (dia 27) 26,3 ºC (dia 9)Temperatura més baixa 7,5 ºC (dia 17) 9,6 ºC (dia 17)Pluviometria 34,4 mm 7,9 mmVelocitat mitjana del vent 8,1 Km/h 7,7 Km/hVelocitat màxima del vent 57,9 Km/h (dia 11) 53,1 Km/h (dia 4)Direcció del vent predominant O-SO NEHumitat mitjana 69,21% 69,90%Pressió mitjana 1007,93 mb 1015,14 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 3,8 ml/dia 3,6 ml/dia

ANY 2011Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC)

GENER 66579 5540 12,02 10,7FEBRER 87842 7220 12,17 12,8MARÇ 114202 8982 12,71 14,5ABRIL 157392 11500 13,69 21,07

ANY 2012Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres)

GENER 66715 5534 12,06 10,81 4483 1384FEBRER 82679 6847 12,08 9,15 5546 1712MARÇ 138558 11315 12,25 16,59 9165 2829ABRIL 158748 12744 12,46 18,93 10323 3186

22

sofert un augment, passant dels2,9 ml/dia, al març, als 3,8 ml/dia,en aquest mes.

Ha estat un periode de pres-sions baixes; la mitjana s’ha que-

dat en 1007,93 mb, un indicadormés d’una atmosfera moguda alllarg d’aquest període. la veloci-tat mitjana del vent, en conse-qüència, ha estat important, de 8,1

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2012

Temperatura mitjana Pluviometria2012 2011 2010 2009 2008 2012 2011 2010 2009 2008

GENER 10,6 10 9,7 9,8 11,8 32,9 74 56 67,9 37,5FEBRER 7,8 10,7 10,4 9,9 11,4 50,1 59 73,8 22,6 14,6MARÇ 13,2 11,8 11,2 11,7 12,3 15,4 40,2 43,7 39,1 34,9ABRIL 14,9 16,2 14,1 13,6 14,9 34,4 7,9 44,2 50,6 15,6

mel383:mis298 16/05/12 10:50 Página 22

els camps vagin perdent de mane-ra accelerada el verd primaveral iel to groguenc vagi tenyint elssementers de cereals de foravila,anunciant el final del cicle vitald’aquests cultius. Per altra banda,el descens de la humitat ha elevatfortament l’evaporació, la qualcosa fa intensificar la freqüènciade rec de les plantes d’horta. eldia ja s’ha allargat molt, els raigsde llum són més potents, el cos il’estat d’ànim recuperen sensa-cions que ens anuncien que l’estiuestà prop.

Parc solar fotovoltaic del pave-lló municipal de Sant Joan

Com era d’esperar, a l’abril, haseguit augmentat la radiació solar,malgrat hi hagi hagut certs diesennuvolats; l’augment d’hores desol dia darrera dia ha provocatque el temps d’incidència de laradiació solar a les plaques s’hagiallargat. També s’ha superat elvalor captat a l’abril de l’any pas-sat. en conseqüència s’ha pogutgenerar més energia elèctrica;quasi el doble que l’aconseguidaen el mes de febrer. ara bé, el ren-diment de les plaques, paral·lela-ment, es veu minvat per l’aug-ment de la temperatura; així,d’una relació, entre radiació ienergia generada, del 12,25 delmarç s’ha passat a la del 12,46 al’abril; és a dir, s’ha necessitatuna mica més d’energia solar perobtenir cada kWh d’energia elèc-trica a l’abril que al març.

presència d’alguns núvols i l’airemés fresc han suavitzat l’atmosfe-ra. l’escassa pluviometria d’a-questes setmanes, juntament ambl’elevació de les temperatures,han donat pas a un ambient sec.aquesta tendència s’ha frenat untant aquests últims dies d’aques-ta primera quinzena amb la for-mació, fins i tot, d’alguna tempes-ta, però que ha deixat poca aigua;ara bé, sempre benvinguda per ala natura perquè com diu elrefranyer pel maig cada gota valun raig. Tot plegat provoca que

Km/h, amb una cota màxima de57,9 Km/h el dia 11. aquest haentrat de manera predominant perla direcció situada entre ponent illebeig (o-so).

Comentari al mes de maigDurant aquesta primera quin-

zena de maig el termòmetre haanat ascendint de manera consi-derable. Hem tengut jornadesamb sol intens que convidàvem arefrescar-se i a cercar l’ombra.Únicament, en els dies en què haentrat una certa inestabilitat, la

mel i sucre

� � � � � � � � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � �� �� �� �� �� �� �� �� � �

�

�

��

�

��

�

��

�� ���������� ��� ���� ��� ����� ������������ �����������������

���

!"

23

� � � � � � � � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � �� �� �� �� �� �� �� �� � �

�

�

��

�

��

�

��

�� ���������� ��� ���� ��� ����� ������������ ������ ����������

����

!

OFICINA 0041

c/ de Palma, 16

Sant Joan

Tel.:

971 858 514

971 858 521

mel383:mis298 16/05/12 10:50 Página 23

mel i sucre

Sant Joan

i els

santjoaners

Imatges per al recordaMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Grup d’al·lots de l’escola de sant Joan a una excursió on varen visiar la cova Fosca de Meià.el mestre era Don antonio, natural del poble de Guadix (Granada) a finals dels anys seixanta.Fotografia 2: excursió de l’escola de sant Joan al Poble espanyol de Palma, a principis dels anys setanta.Fotografia 3: Don Joan Mas, “es mestre Pagès”, fent una petita becaina al castell de Bellver, a una excur-sió de l’escola, a principis dels anys setanta.aportació fotogràfica: arxiu d’amador Bauça Bauçà “Passol”.

Cooperativa Agrícola

SANT JOANTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

24

mel383:mis298 16/05/12 10:50 Página 24

mel i sucre

25

mel383:mis298 16/05/12 10:50 Página 25

mel i sucre

son Juny la final four de la CopaJuvenil de futbol sala. una final

four és un format de competicióque s’ha popularitzat molt elsdarrers anys on les semifinals i lafinal d’una competició es juguena partit únic i en una mateixa seu,preescollida o neutral (per exem-ple s’ha celebrat també la final

four de l’eurolliga de bàsquetdurant el mes de maig). en el nos-tre cas es disputava la CopaJuvenil de futbol sala i s’havienclassificat prèviament quatreequips: la Purísima, Bar Gost,

podeu visitar a http://www.face-book.com/santJoanCe i http://twitter.com/santJoanCe. si cli-cau m’agrada estareu permanent-ment informats de les novetats del’equip, entrevistes exclusives,resultats al minut i ben aviat con-cursos.

el mes de juny es farà unafesta de final de temporada on hiestau tots convidats.

Final FourCom bé sabreu els dies 5 i 6 de

maig es va celebrar al pavelló de

Notícies Sant Joan C.E.el mes de maig ha estat molt

mogudet i malauradament trist.es va celebrar la final four de laCopa Juvenil a son Juny on elsjuvenils van perdre la semifinalcontra el Bar Gost. els cadets vancaure a semifinals de la CopaFederació contra el son oliva, enla primera temporada que hi parti-cipen, perdent a l’anada per 1-2 alcamp del son oliva i vencent 3-2a son Juny, on el valor doble delsgols a fora camp els van condem-nar. els juvenils van caure derro-tats 4-5 contra el FisiomediaManacor, també a son Juny, en unpartit marcat per la remuntada delManacor a 10 minuts del finalmarcant 3 gols seguits usant elporter-jugador. Tant cadets comjuvenils han acabat la temporada.Finalment, dia 1 de juny a les 21hel primer equip tancarà la lligasènior, amb una temporada moltirregular.

Vos anunciam que des de dia23 d’abril el sant Joan Clubesportiu compta amb una pàginaoficial a facebook i a twitter, les

Sant Joan C.E.Notícies del mes i entrevistes

GuilleM serra Bou

Sucursal de Sant JoanC/ Mestre Mas, 11Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

26

Portada de la pàgina de Facebook del Sant Joan Club Esportiu.

mel383:mis298 16/05/12 10:50 Página 26

mel i sucre

son oliva i sant Joan. es vanrepartir en dues semifinals queforen disputades el dissabte 5.

la primera semifinal va aca-bar amb el resultat son oliva 7-0la Purísima, el son oliva vademostrar de forma abrumadoraperquè s’ha proclamat campió dela lliga juvenil enguany. al finaldel partit l’entrenador de laPuríssima va ser realista i quan elvam preguntar en nom del mel i

sucre ens va contestar: “sabíem alo que veníem i contra qui jugà-vem, potser mos esperàvem unresultat més baix, però per algunacosa han fet campions de lliga”.

l’esperada segona semifinalva ser molt disputada d’un nivellaltíssim i l’afició va recolzar elsant Joan fins a l’últim segon. unúltim segon polèmic, on l’àrbitreva deixar que el sant Joan realit-zés un còrner al darrer moment ijust quan pitava el final del partitla pilota va entrar a la porteria delBar Gost. el gol no va pujar almarcador provocant la indignacióde jugadors i afició. Finalment elresultat va ser sant Joan 2-3 BarGost. en acabar el partit l’entre-nador dels juvenils, en JesúsCarrillo, va dir: “No podem espe-rar a marcar a l’última jugada delpartit, ni podem esperar atacarfins que anam perdent, els golss’han de fer abans”. Posterior -ment es va poder assistir a unapaella de germanor on hi van asis-tir entre 70 i 80 persones.

Diumenge horabaixa el pave-

lló es va omplir per a la gran final,tant aficionats del Bar Gost comdel son oliva, així com la gent desant Joan que va voler pujar vanassistir a una final emocionantentre dos equips d’un altíssimnivell. Preguntat abans del partitsobre les opcions de victòria delson oliva el seu entrenador vacontestar: “Mai se sap, una final apartit únic pot ser realment com-plicada i no saps mai lo que potpassar”. Dit i fet, tant un com l’al-tre equip van demostrar les sevespròpies armes i després d’empatara 1 a la mitja part i empatar a 2 alfinal de la segona part es va haverde jugar la pròrroga. a les acaba-lles del temps afegit en un delsconstants atacs que feia el sonoliva, el porter del Bar Gost vahaver de forçar un doble-penal,que va suposar el resultat defini-tiu: son oliva 3-2 Bar Gost. elmateix porter del Bar Gost ens va

explicar: “Fa molta ràbia quepassi això, però bé, hem fet lo quehem pogut i hem d’estar contentsperquè ha estat un gran partit”.També l’entrenador del son olivaens va fer recordar les seves pa -raules abans de la final.

en línies generals tant elsclubs com les aficions van comu-nicar al sant Joan C.e. la sevasatisfacció al llarg del cap de set-mana, la gent estava contenta ambla decisió d’haver duit a terme lafinal four a son Juny i va valorarmolt positivament la tasca delsant Joan com a amfitrió. Per partdel club es vol agrair les mostresd’alegria mostrades i donar lesgràcies pel suport rebut. es desta-ca que es farà el possible per rea-litzar més esdeveniments d’a-quest tipus.

Fins el mes que ve! Vos faremun resum de la temporada i publi-carem una esperada entrevista.

Logotip de la Final Four de la Copa Juvenil de Futbol Sala.

27

mel383:mis298 16/05/12 10:50 Página 27

mel i sucre

28

frases fetes

es diu quan algú força unasituació més del que ésnecessari o prudent.

Que les coses estan malamentper tot arreu ja ho sabem. No debades en parlen absolutament totsels mitjans de comunicació, i éshabitual que les canocies econò-miques que patim quasi tots(alguns més, altres no tant, i moltspocs gens) siguin tema de conver-sa a qualsevol tertúlia casolana ode casino. És tan així que quanqualcú et demana “com va?” nosaps que llamps l’hi has de con-testar: si vols contestar formal-ment i dius “bé”, sona molt fals, ifins i tot a vegades pareix que te’nrius d’ell. si contestes que “mala-

ment”, idò pot resultar que a ellencara li va més malament que atu, i has de començar a donarexplicacions o a escoltar-ne sensetenir-ne cap ganes. així, començaa ser molt habitual eludir la pre-gunta, o en tot cas cercar una res-posta alternativa al “bé” o “mala-ment”: “va”, “normal”, “més omanco”, “feim lo que podem”,etc. estem davant una situacióque ningú de noltros no ha cercatni provocat, però que el govern detorn, que pareix que compta queno deu res a la gran part de gentque els va votar, vol que paguemtots noltros. si senyors, s’estanpassant un pèl, i pareix que laseva intenció és seguir passant-se

fins que noltros, amb els nostroesforç personal, amb els nostrosdoblers, amb les restriccions quemos van imposant als serveisbàsics que necessitam, “tapem” elforat econòmic que han provocatuns banquers i uns especuladorssense escrúpols, emparats peralguns polítics corruptes (per ven-tura pocs, però amb molta ambi-ció i ànsia de dobler fàcil), o depoca talla intel·lectual i cultural,que també n’hi ha.

s’estan passant un pèl, i hosaben. i noltros també, que hosabem. la pregunta “del milió”és: fins quant ho podrem, o hovoldrem, aguantar?

Passar-se un pèl

JoaN sasTre JoaN

PARAULES EVOLUTIVES 1 1

Escrivint una nova paraula a cada fila i nomes can-viant una lletra respecte de l’anterior, convertiuMONEA en SAVIS.

M O N E A

S A V I S

MONEA,MONES,SONES,SANES,SANIS,SAVIS.

Paraules evolutives 1arNau MoraTiNos i BorDoy

mel383:mis298 16/05/12 10:50 Página 28

MOTS ENQUADRATS 33 1

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Horitzontals: 1. Fer que una cosa es paregui auna altra, o un as que s’assembla. L’arbre que hiha al centre de Roma. 2. Es capac de desplacar leslletres que remou. Que no es facil de trobar. 3. Allaon som ara. D’un timbre com de soprano. Un pessicde sal. 4. Que no frequenta l’hospital. Amb el bontemps, n’haurem de dur, o fins i tot anar sense.5. La ruta que ha fet el trenc. Aquı a Valencia.Aixo ... i no ... . 6. Els peus i el cap d’una alta.De moltes en faran una. Peix musical. 7. Esta moltde temps a arribar l’horabaixa que no es primerenc.Comenca els Mots Enquadrats. Carn i unglaamb la pistola. 8. Ni tan sols una nota. Un riu ambpoca aigua. 9. Estic a favor d’aquesta harmonia.Enguany n’hem vista a casa nostra. Ja estic cansatde fer definicions d’aquesta carta. 10. Abreviaturade Natalia. Entrada i sortida del tub. Si la mostraa la ria, rai! 11. L’agressio pot fer una taca. Faque rutlli. Lleva els tatuatges dels alers. 12. La Ono es sencera. Ho farien els metges, si no fos perles retallades. 13. Torni menys longeva. Amb elscabells daurats.

Verticals: 1. Gracies al Facebook, ho sap totsobre tu. No queda a la defensiva. 2. Terreny onhi pega el sol. En forma d’arc. Lletra, tambe enforma d’arc. 3. La meitat del sulfat. L’antonimde les banyes. Ferradura. 4. Capac de mostrar el

seu afany d’irritacio. El qui en te molta, que cor-ri, no fos cosa l’hi robin. 5. La sang santjoanera.Proa i popa de l’arca. Tres peus. Menys que poc.6. La del mig. Quan la branca creix, sap estimar.Iode. Pare de l’Infant. 7. Es evident. De reduir,de reciclar o de reutilitzar. 8. Ens facin culpables.Fixar amb reblons. 9. De maneres poc polides. Sesent atret per les vaques. Adolfo Rodrıguez Osbor-ne. 10. Del costat, d’un jugador de futbol o de lafonetica dentoalveolar. Deu egipci de la fotografia.11. No pugis el to!! Es real un lloc on hi ha molteseres. Els llocs alla on les faltes es castiguen pitjor.12. Hi ha un exces de pa per les ametlles i el sucre.Malaltia cutania contagiosa caracteritzada per uneslesions papulars que causen una forta picor.

Solucio al numero 32:

A R P I S T E S C O SC R E M A S E R E N AT O T A L S M A N A RA M A G A R P O T R A

A C I D O R N A GC A N O R E A L OO C A R G O V O T SM A L V A R P E C E SB R E A A N I M A V AA R C A V I L ET O T A A N U R S OR O R A T O R I S IE R R A U S A U R E S

Tambe podeu resoldre aquest enquadrat a:

melisucre.cat/?p=690

passatempsMots enquadrats núm. 33

arNau MoraTiNos i BorDoy

29

mel i sucre

mel383:mis298 16/05/12 10:50 Página 29

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀmCarxofes a la riojana

saCraMeNT Ferrer

aquestes passades vacances de Pasqua anà-rem a la comarca de l’estat espanyol de larioja, que comprèn la comunitat autòno-

ma de la rioja i la part meridional d’àlaba (riojaalabesa).

el vi de la rioja és el resultat d’una tradició demés set segles i d’una situació privilegiada a lavall de l’ebre, entre la serra de la Demanda i laserralada Cantàbrica.

Com és natural gaudírem d’una gastronomiaexquisida i d’uns vins excel·lents, i fins i tot parti-cipàrem a un curset de “tast de vins”.

la següent recepta és una de les moltes d’a-questa zona.

Ingredients

3 1 quilo de carxofes3 100 g de cuixot salat3 350 c.c. de brou de la cocció3 4 alls3 2 c/s de farina3 1 llimona3 oli d’oliva3 julivert3 sal

Preparació3 Pelar i trossejar les carxofes per la meitat.3 abocar dins una cassola aigua abundant ambuna cullerada sopera de d’oli d’oliva i el suc demitja llimona.3 Bullir les carxofes 15 minuts, no han de quedarcuites del tot.3 retirar 350 c.c. del brou de la cocció i reservar.3 escolar les carxofes i reservar-les dins una grei-xonera.3 Pelar i laminar els alls.3 Tallar el cuixot salat a daus.3 Dins una greixonera amb oli d’oliva, sofregirels alls. una vegada daurats, retirar-los , incorpo-rar el cuixot salat.3 Quan el cuixot és cuit afegir dues culleradessoperes de farina.3 Deixar torrar lleugerament la farina.3 abocar els 350 c.c. de brou de bullir les carxo-fes i tornar els alls a la paella. remenar la prepa-ració, fins que ens queda una salsa fina.3 afegir-ho a la greixonera de les carxofes. Courea foc baix de 7 a 10 minuts.3 Just abans d’apagar el foc, tastar i ajustar de sal.És important fer-ho al final de tota la cocció, jaque el cuixot ja aporta molta sal.3 servir calent, amb un poc de julivert picat perdamunt i unes tires de cuixot cru.

30

melisucre incorpora els CODIS QR (podeu trobar informació a http://ca.wikipedia.org/wiki/Codi_QR) per facili-

tar l’accés a continguts des del mateix mòbil. En trobareu en algunes seccions de la revista. Prova-ho!!!

mel383:mis298 16/05/12 10:50 Página 30

mel i sucre

31

agenda

Horaris de bus

sant Joan - PalmaDilluns a divendres: 06.45

Palma - sant JoanDilluns a divendres: 19.15

Horaris de tren

(en negreta, trens combinatsamb autocar; entre parèntesis,hora de partida de l’autocar desde sant Joan; l’autocar va asineu, on el tren passa en direc-ció Palma a .40)

sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40(8.20), 9.40, 10.40 (10.20),11.40, 12.40, 13.40, 14.40(14.20), 15.40, 16.40, 17.40(17.20), 18.40, 19.40 (19.20),20.40, 21.40, 22.40.Dissabtes, diumenges i festi-us: 6.41, 7.41, 8.41 (8.20),9.41, 10.41, 11.41, 12.41,13.41, 14.41, 15.41 (15.20),16.41, 17.41, 18.41, 19.41,20.41 (20.20), 21.41, 22.41.

Palma - sineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15,9.15, 10.15, 11.15, 12.15,13.15, 14.15, 15.15, 16.15,17.15, 18.15, 19.15, 20.15,21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius:6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10,11.10, 12.10, 13.10, 14.10,15.10, 16.10, 17.10, 18.10,19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - ManacorDies feiners: 6.59, 7.59, 8.59,9.59, 10.59, 11.59, 12.59,13.59, 14.59, 15.59, 16.59,17.59, 18.59, 19.59, 20.59,21.59, 22.59.Dissabtes, diumenges i festi-us: 7.00, 8.00, 9.00, 10.00,11.00, 12.00, 13.00, 14.00,15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00, 20.00, 21.00, 22.00,23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 27 de maig Petradia 3 de juny Porreresdia 10 sant Joandia 17 Vilafrancadia 24 arianydia 1 de juliol Montuïri

el sol

surt es pon

1 juny 06.22 21.0915 juny 06.20 21.1721 solstici d’estiu30 juny 06.24 21.1915 juliol 06.33 21.15

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uVi 061PaC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

Juny: Corpus Christi (7), sant onofre (12), sant antonidels albercocs (13), sant Joan Baptista (24), santGuillem (25), sant Pere i sant Pau (29).

El mes

“aigua de sant Joan, celler buit i molta de fam”.esperem que no sigui així, sobretot per la marxa queduim d’aigua enguany, però no se sap mai. Ha arribatl’estiu i ja no hi ha por als constipats. la fruita és a laplena: albercocs, cireres, prunes, melicotons... i a finalsde mes les primeres figues flors. És temps de sega: faves,ordi, civada i blat. Per sant Joan és bon temps per sem-brar lletugues i raves i planters de col. aquest mateix diadiuen que si sembren clavells a la sortida del sol i elsreguen amb aigua de set pous en sortiran de set colors.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard ia. ramis, a més d’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Juny de 1992• l’ajuntament va signar un acordamb l’institut Balear de saneja -ment per construir una depuradorad’aigües residuals, que s’haviad’ubicar en un tros del pla de sesVeles, devora la carretera de Vila -franca.• Va obrir una nova ferreteria asant Joan. era una sucursal d’unade sineu i tenia el local al carrerde Palma, davant l’antic bar deCan Company, on hi havia hagutel sindicat.• un diari de Palma va dedicar unreportatge a l’esportista santjoanerantoni Karmany, a la secció“legendarios”. en Karmany vadestacar com a corredor a peu idesprés com a ciclista.

Juny de 2002• el Consell de Mallorca va apro-var el Pla d’obres i serveis per al2002. amb el pressupost aprovat iel dels dos anys següents es pre-veia acabar la remodelació del tea-tre del Centre Catòlic, que podiaestar enllestit el 2004. l’ajunta -ment havia d’aportar el 30 delpressupost. Com sabeu, el teatreencara no està acabat.• es va presentar el projecte d’am-pliació de l’escola, que patia unproblema crònic de falta d’espai,tot i l’acurçament de l’ensenya-ment primari, ja que els cursoss’havien anat desdoblant i s’haviaafegit l’educació infantil.• es va presentar el grup de teatreFlor de Cascall, dirigit per ToniBonet “síndic” (el jove) i compostexclusivament per actrius. repre -sentaren l’obra Tot queda a casa.

la lluna

28 maig quart creixent

4 juny plena

11 quart minvant

19 nova

27 quart creixent

3 juliol plena

mel383:mis298 16/05/12 10:50 Página 31