mel i sucre

Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

Entrevista amb Catalina Gayà CaTaliNa lluïsa Gayà

La paraula donada MaTeu sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

Margalida Jaume Bauzà, M. FerNáNDez, C. l. Gayà

És que no hi ningú amb un poc de seny... Pere saMPol

Fotografies PeP Gayà

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Apunts del Pla de Mallorca CliMeNT PiCorNell

Orgia col·lectiva QuaTre GraPes

Passatemps arNau MoraTiNos

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

setembre 2013. Núm. 399revista d’in formació general

Editaassociació Mel i sucre sant Joan

Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,

Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2013antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig,sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaumealbert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillemserra, Bartomeu Mestre, Catalina Gayà, Marisa Goñi, arnauCompany, Quatre Grapes, Jaume ramis, Tomeu Company,Frederic Febrer, Margalida Fernández.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font

CobertaCanvi a la Batlia.

ContracobertaFoto de Pep Gayà.

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://www.melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

2

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 2

mel i sucre

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

3

� el dissabte 7 de desembre,Catalina Gayà Bauzà va ser elegi-da batlessa de sant Joan, amb elsvots del seu partit (axsJ) i delPartit Popular. els altres dos par-tits del consistori (Cxi i PsiB-Psoe) varen votar pels seus res-pectius caps de llista. el relleu enla batlia es va fer en complimentdel pacte de governabilitat quesignaren les dues forces majorità-ries a principi de legislatura.

el batle sortint, Joan Magro,havia renunciat al càrrec a finalsdel mes d’agost. la dedicacióexclusiva (que comporta un soupagat pel Govern de les illesBalears) correspondrà ara a la bat-lessa entrant, que deixarà tem -poralment la seva feina com amestra d’educació primària aMontuïri.

en el discurs de comiat, JoanMagro va agrair la “lleialtat i elsuport” dels socis i la “col·labora-ció” dels dos partits de l’oposició.es va emocionar quan va parlardel suport de la família i en recor-dar que s’havia convertit en padrídurant la legislatura (la segonanéta li ha nascut fa pocs mesos).Per la seva banda, Catalina Gayàva tenir un record per al seuhome, Miquel Nicolau, que vahaver de seguir l’acte des d’unahabitació de l’hospital (mitjan-çant la retransmissió en directeque féu melisucreTV), on s’esta-va recuperant d’una complicació

que havia tengut en una operacióquirúrgica.

el representant de Cxi es vaqueixar que la primera part de lalegislatura havia estat de “mono-tonia i abandó” i va reclamar “unabatlessa activa, seriosa i valenta,capaç de posar ordre”, que resol-gui problemes com el de la circu-lació i el Punt Verd. FredericFebrer, regidor socialista, vacomençar elogiant el batle Magro,de qui va dir que “havia anat demenys a més” i que havia treballat“amb honestedat i voluntat de dià-leg”, tot i que “queda molta cosaper fer”. Va dir que la nova batles-sa podia comptar amb el seusuport en qüestions com políti-ques socials, millores de serveispúblics, seguretat, educació isanitat, foment de la transparènciai la participació ciutadana, defen-sa de la llengua, reobertura del’estació del tren, igualtat per a

tothom en les contractacions, pro-moció de comerços i empreses,nous centres de salut i escoleta de0-3 anys, organització d’activitatsculturals i esportives. la novabatlessa va dir que l’ajuntament“no eren els reis d’orient” peròque “treballarien al màxim, i sipodien comptar amb l’oposició,millor”. Va coincidir amb enMagro en dir que el pacte haviaestat possible perquè havien“aparcat” els punts en què noestaven d’acord els dos partits. Vaanomenar una sèrie de línies d’ac-tuació: potenciar la llengua i lacultura, fomentar la participacióciutadana, adesar el cementeri,eliminar barreres arquitectòni-ques, incorporar un metge desuport i hores de pediatre, posarmitjans informàtics a la bibliote-ca, aconseguir un trànsit mésfluid, millorar la cobertura demòbils, el Peri des Turó, ajudes

notícies locals

El relleu a la Batlia es va produir sense cap tipus d’incident. La Sala de Plensera a vessar.

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 3

a comerços i empreses i arreglarcamins rurals.

És la primera vegada a la his-tòria que la batlia de sant Joanestà en mans d’un partit d’esquer-res, i la segona que ocupa el càr-rec una dona, després que fa unsanys va ser batlessa Maria TeresaMunar, en representació de l’ex-tinta uM.

la premsa de Mallorca es vafer un ampli ressò del canvi decolor polític al nostre ajunta -ment, entre altres raons perquè ésl’únic pacte de govern entre dospartits tan allunyats ideològica-ment (i tan enfrontats en totes lesaltres institucions).

� el 6 de setembre, a primerahora del matí, un estol de jeeps ihelicòpters de la Guàrdia Civilvaren dur a terme la darrera fasede l’operació “amanecer blanco”,muntada per desarticular unabanda de distribució de droga. elscapdavanters de la presumptabanda eren d’inca, però es creiaque hi havia ramificacions a altrespobles, com Costitx i sant Joan.al nostre poble varen detenir enXisco de la Floristeria, que vapassar a disposició del jutjat eldilluns 9, després d’estar tancat alcalabossos de la policia durantmés de 72 h. en Xisco ens ha con-tat que va permetre voluntària-ment que la Guàrdia Civil fes unregistre a les instal·lacions agríco-les que té a son Fortuny (desprésd’haver registrat ca seva), que no

mel i sucre

hi varen trobar res i que el jutge elva deixar en llibertat sense càr-recs. Diu que el varen relacionaramb els caps de la banda perquèaquests regenten un cafè a inca,del qual en Xisco és client de totala vida, com ja ho havia estat sonpare. aquest local està justamenten dret del punt on han posat sem-pre la parada al mercat dels dijousa inca.

la droga i els doblers que labenemèrita va trobar en mans delstraficants no eren gaire cosa:devers 4.000 euros, una quantitatconsiderable d’haixix i una quan-titat bastant reduïda de cocaïna,segons paraules de la premsa.

� el dia de la festa de l’estiu, al’ofici del patró, es va presentar elnou rector de la parròquia de santJoan, que substitueix el sortintJoan Martí Gandia. Com el seupredecessor, és un frare menor delconvent de sant Bernadí de Petra,Miquel almiñana Martínez. Comaquell, també és valencià. Ésnatural del poble d’aiacor (1.600habitants), del municipi de Ca -nals, a la comarca de la Costera.està a càrrec de les parròquies desant Joan i Petra.

� la festa de la Condemna, quese celebrava per segona vegada,pareix que ja s’ha consolidat. el28 d’agost, a migdia, es fa unaarreplegada dels set Dimonis delCentre Cultural, que representenels set pecats capitals. a cada

esta ció (Centre Cultural, CanTronca, Bar Centro i Pub TresDos), en Joan Ditaler/Peremaiolllegia un glosat que ell mateixhavia confegit, sobre els pecats enqüestió, amb referències a l’ac-tualitat de la nostra vila i el món.al final, els set dimonis varen sertancats al “corral del rei”, a laCasa de la Vila, fins a l’hora de lasortida rabiosa dels dimonis, elmateix dia 28. una gentada se -guia la comitiva dels engabiats.Des prés de deixar-los tancats esva fer un dinar de germanor a l’a-parcament de Can Tronca, al qualacudiren 170 persones. es va con-vidar els participants a decorar elsseus para-sols amb motius demo-níacs, una novetat d’enguany, i esva premiar el millor para-sol.

segons el diccionari alcover-Moll, el corral del rei és “el que esdestina oficialment a guardar-hi elbestiar que s’hagi trobat aperduato fent tala, el qual ha d’esser recu-perat pel seu amo mitjançant elpagament de la corralada i delvalor del dany que els animalshagin fet a casa d’altri”.

el Centre Cultural ha posat ala venda una altra camiseta, dedi-cada a un dels pecats capitals.enguany ha estat el torn de lasupèrbia.

� les festes patronals de santJoan varen estar parcialment pas-sades per aigua. al final, delpaperí només en quedaven elsfils. Tot i això, els actes es varen

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU Producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

4

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 4

mel i sucre

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan

Tel: 971 52 65 33

5

poètica del nostre rafel Ginard.sobre la música, Pep Tosar va dir“hem fet unes noces musicalsentre els poemes i la música, quesón versions d’estàndards conegu-díssims de jazz, temes popularsmallorquins i alguna improvisacióque fa la Maria”.

� al mateix lloc, l’1 de setem-bre, Ferran Pisà Gayà (de CasCanyer), músic de primera línia,juntament amb laia Pubill, vaoferir Rondalles i romanços de

Mallorca, sobre les “aventures idesventures viscudes pels perso-natges de la literatura popularmallorquina, contades i canta-des”. No fa gaire, en Ferran vaactuar a Consolació, aquestavegada com a intèrpret de tiorba,un instrument semblant al llaüt.

� el 6 de setembre el PP local vacelebrar un sopar a Consolació.Va comptar amb la presència delpresident del Govern Balear i delpartit, José ramón Bauzá, i delconseller d’agricultura, el sant-joaner Gabriel Company. Va sercasualitat que el sopar fos justa-ment el dia abans del canvi debatle. Fou un acte d’homenatge ide comiat com a batle de santJoan a Joan Magro.

� un accident a la confluènciadels carrers de sa Bastida i de l’er -mità va obligar a instal·lar un stopal carrer de l’ermità de maneraurgent. es pretén que el carrer de

poder celebrar dins l’horari pre-vist. l’excepció va ser la Moby -lettada, prevista per al dilluns 26,justament el dia més plujós. ambbon criteri, els organitzadors lavaren ajornar fins al divendres 30.

� el dia de la festa es va produiruna nova avaria a la xarxa d’aiguapotable. una canonada va reben-tar al carrer de Manacor, en dretde ca n’antònia Maiolina i canJaume Cocover. l’aigua va rajarfins que l’endemà dematí es vapoder arreglar el desperfecte.

� la nit i matinada del 7 al 8 desetembre, una trentena de santjoa-ners anaren a peu a lluc, en laPujada de la Part Forana. els méscoratjosos partiren de sant Joan i

altres s’hi varen afegir a inca. esva posar un autocar per acompa-nyar fins a inca el que feien el tra-jecte “curt” i per baixar posterior-ment tots els marxaires des delluc fins a sant Joan.

� el 31 d’agost, l’actor artanenc(afincat a Barcelona) Pep Tosarva oferir l’espectacle Vers a vers, ala sala multiusos del Casal de lesPersones Majors de sant Joan.acompanyat al piano per Marialorea, que també cantava, va ferun recorregut per la poesia mallor-quina, des de clàssics de l’escolaMallorquina com Costa i lloberao Joan alcover fins a poetes definals del segle XX, com Blai Bo -net o Miquel àngel riera. entrealtres, llegí un fragment de prosa

Els pelegrins a la plaça de Lluc.

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 5

mel i sucre

� Han començat els entrena-ments dels dos clubs de futbol 5de sant Joan. el Just Just té esco-leta i les categories prebenjamins,benjamins, alevins, infantils isènior de tercera divisió. l’altreclub, el Ce sant Joan, enguanynomés té equip sènior, de primeraregional.

l’ajuntament ha fixat elshoraris del poliesportiu, que esdivideixen entre els dos clubs ialgunes activitats extraescolars.amb la reducció del nombre d’e-quips del Ce sant Joan, suposamque enguany ha estat més fàcilque altres anys fer quadrar elshoraris. altre temps, eren una fontde conflictes.

Hi ha la possibilitat que tambéhi hagi un equip de voleibol.

� el 6 d’octubre es farà la Firadel Botifarró, en què conflueixenl’antiga Festa del Botifarró, quees feia el primer diumenged’octu bre i la Fira artesanal,indus trial, agrícola i ramadera,que es feia el tercer diumenge dequaresma.

enguany s’han ideat una sèried’actes nous per mirar d’atreurepúblic. el dissabte hi haurà unrecital de poesia, a càrrec de per-sones voluntàries, acompanyadesper un grup de músics de Porre -res. Després, una berbena “revi-val”, amb música dels anys 60, 70i 80 del segle passat, i el públicvestit d’acord amb aquells anys.Per al diumenge dematí s’ha orga-

català, el castellà i l’anglès. Moltsde mestres i pares, però, conside-ren que s’ha fet precipitadament,sense tenir el personal preparat ique té com a vertadera finalitatliquidar la immersió en català. elGovern autonòmic ha aconseguitguanyar-se el rebuig de la majorpart de la comunitat educativa,inclosos molts de votants i simpa-titzants.

Diversos pares i mestres desant Joan han pres part en con-centracions de protesta que s’hanorganitzat a Palma, davant elConsolat, el Parlament, la uiB idavant la conselleria d’educació.s’espera que molts assistesquin ala manifestació que s’ha convocatper al diumenge 29 de setembre ales 18 h a Palma.

� l’escola de sant Joan ha deci-dit que el tema que enguany trac-tarà especialment, serà el del circ.serà el tema de la rua, d’activitatscomplementàries, de projectes…Per enguany s’espera una matrí-cula de 175 nins, de 123 famílies.la matrícula s’ha estabilitzat alvoltant de 20 alumnes per curs,amb una clara recuperació respec-te d’anys anteriors. els quatregrups més joves no baixen de 20,mentre que dels cinc més grans non’hi ha cap que hi arribi. el cursmés nombrós és el d’educacióinfantil de 5 anys (nascuts el2008), amb 28 alumnes. el mésreduït és el de 5è (nascuts el2003), amb 13 alumnes.

sa Bastida resolgui una mica elsproblemes de trànsit del carrer dePetra i per això s’ha fet de sentitúnic (de baixada) i ara se li ha do -nat prioritat. la topada va fer re -accionar l’ajuntament ben aviat, jaque l’accident va ser un diu mengei el dilluns ja posaren l’stop.

� l’ajuntament de sant Joancerca un nou jutge de pau. eljutge anterior, Francesc rotger“Boiret”, complirà quatre anys enel càrrec el 14 d’octubre i per aixòse li ha de cercar successor. elsrequisits són ser major d’edat,residir al municipi i no militar acap partit polític ni sindicat. elple municipal ha de triar el jutge iel seu substitut i el Tribunalsuperior de Justícia de les illesBalears els ha de ratificar.

� el curs escolar, tant a l’escolade sant Joan com al nostre institutde referència, a sineu, ha comen-çat amb vaga. el primer dia (13de setembre) es va poder fer nor-malment, perquè la convocatòriaera per al dia 16. aquest dia, l’es-cola va estar gairebé paralitzada,només amb els serveis mínims. al’institut, la incidència també vaser molt forta. al final de la pri-mera setmana faltaven més de lameitat dels mestres i dels alum-nes. el motiu de la protesta eraoposar-se al Til (tractament inte-grat de llengües), que oficialmenthauria de servir perquè els ninssurtin de l’escola dominant el

Cooperativa Agrícola

SANT JOANTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

6

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 6

mel i sucre

nitzat una carrera des de santJoan (de davant Can Covent) alpuig de sant Nofre. el recorregutés de 8 quilòmetres i la cursa té unpreu simbòlic d’inscripció de 3euros. També, un concurs de cos-siols i altres actes. a partir delmigdia, torrada, amb ball de bot iball modern.

la Penya Motorista es faràcàrrec de la torrada “Festa delBotifarró”. l’ajuntament voliaque se’n cuidàs una associaciósantjoanera i la Penya va ser l’ú-nica que hi va optar. entre això ila seva experiència contrastada, ladecisió estava cantada.

la Penya té previst que a par-tir de les 12 h s’encenguin lestorra dores perquè la gent puguitorrar la carn, llonganissa i

botifar rons pertinents. Hi hauràservei de bar i les activitats fancomptes que acabin a les 24 h.l’actuació musical asseguradaper tal d’amenitzar la festa anirà acàrrec d’aires de Pagesia.

� la madona de son Cucuí,Margalida Jaume Bauzà, fa centanys. Per això se li ha organitzatuna festa per al dia de santMiquel, 29 de setembre, a la plaçade la Constitució. aquesta dona,després de surar els fills, es vahaver d’arromangar per ajudar apujar els néts, ja que se li morirenla nora i el gendre. És la que dónanom a la botigueta del carrer dePalma, Ca sa Padrina, tot unhomenatge.

� la Casa Museu Pare Ginardmuntarà un estand a la Fira perpresentar la seva plataforma digi-tal, el Cançoner 2.0. a les 11 hl’especialista en etnopoètica Mi -quel sbert impartirà una xerradasobre les cançons populars delCançoner de Mallorca que fanreferència al preuat fruit de lafiguera, i on comprovarem elsaltres significats no tan innocentsque el mot “figa” comporta.També hi serà Montserrat Pons,apotecari de llucmajor, cèlebreperquè és el propietari de sonMut Nou, on té sembrades cente-nars de varietats de figuera.

el 25 d’octubre, a la CasaMuseu, el poeta Josep lluísaguiló oferirà un recital amb poe-mes de Marià Villangómez, queva néixer fa exactament un segle.Dia 22 de novembre s’hi presen-tarà el documental El pla de

Mallorca: la velocitat d’un canvi,d’aina socies i Pere sureda, en elqual mitjançant entrevistes i testi-monis dels seus protagonistesconeixerem les característiques iles transformacions de la nostracomarca.

el 13 de desembre, a la salamultifuncional del Casal dePersones Majors, es presentarà elllibre Els millors plats de la cuina

popular de Mallorca, obra d’an -toni Tugores i Maria antòniasureda on es poden trobar les re -ceptes considerades com les méspopulars a Mallorca juntamentamb detalls històrics i etnològics.

Carrer de Petra • 07240 Sant JoanTel. 971 52 60 22

7

El curs escolar ha començat amb les aules buides.

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 7

mel i sucre

8

signat pel mes de juny de 2011 ipublicat per diversos mitjansescrits, entre ells aquesta revista,preveia alternar la batlia entre elsseus respectius caps de llista.així, 2 anys i 3 mesos després dela investidura del batle JoanMagro amb els vots favorablesdels seus tres regidors electes idels tres d’assemblea per santJoan, ara tocava “tornar el jornal”.i així es va fer.

Com ja és habitual en aquestsgrans esdeveniments municipals,la sessió es va celebrar en dissabtea mig dia, per donar facilitats alsvilatans que ho volguessin presen-ciar en directe, així com també alsrepresentants dels mitjans decomunicació, que sempre va bétenir-los al corrent de les coses quepassen i puguin informar-ne ambla màxima correcció possible.

Durant les setmanes prèviesambdues formacions havien anatpreparant el terreny per que totanés bé, i així va ser.

a les 11:30, mitja hora abansde l’hora de començament previs-ta, la sala de plens ja era plena avessar: moltes santjoaneres i sant-joaners, representants insularsdels partits polítics implicats, d’a-juntaments veïns, de premsaescrita, televisió... insular i local:com a primícia Mel i sucre vaemetre íntegrament el plenari enrigorós directe a través del seucanal MelisucreTV.

Hora de començar, a les 12, jaestava ocupada tota la sala, el pas-sadís adjacent, l’escala i el rebe-doret de davant els ascensors. Totjust arribar, el batle sortint vadipositar “la vara” damunt lataula, davant ell i va iniciar la ses-sió fent un curt i emotiu discurs

que tu agafes. llavors, si tant solsn’has d’agafar una, i no vols fermal a les altres, el secret està entenir la paciència de saber-la triar,o de saber-la alliberar de totes lesque té enganxades abans d’estirar.

El batle o batlessa d’unpoble s’ha de sentir elrepresentant de tots elshabitants del poble i, enreciprocitat, aquests s’hande sentir majoritàriamentrepresentats i defensats pelbatle o batlessa.

Durant aquesta legislatura, asant Joan hem tingut la sort decomptar amb dos partits políticsels representants electes dels qualshan feta seva aquesta idea, i elsseus caps visibles, en Joan Magro(PP) i na Catalina Gayà (axsJ),han tingut la capacitat de deixar debanda tot allò que separa els seusgrups i la seva gent per potenciarels interessos comuns de la socie-tat santjoanera. amb dós grups hanoptat per aplicar la filosofia que,en temps difícils, qualsevol alian-ça que ens pugui ajudar a acostar-nos conjuntament a l’objectiu quevo lem assolir, sempre és millorque obstinar-nos en anar tots sols.i més si aquest objectiu és, comen el cas que ens ocupa, una cosatan complexa i difícil com acon-seguir la màxima eficàcia i lamàxima eficiència dels serveis ide la gestió municipal, i treure elmàxim profit dels pocs recursosde que disposa un consistori petitcom és el nostro.

l’acord de governabilitat entreambdues formacions, que va ser

Sessió d’investidura de novabatlessa de dia 7 de setembre de2013

un canvi de batle sempre és unesdeveniment important a qualse-vol poble o ciutat del món. No debades el primer edil (en el cas queens ocupa, la primera edil) és lapersona que encarna la gestió i larepresentativitat municipal en totsels seus aspectes, tant en temesdomèstics de la gestió local comde cara a altres municipis o orga-nismes i organitzacions no muni-cipals. És justament per això queés molt important que aquestaplaça sigui ocupada per personesque se sentin representants de totel poble, i que tot el poble, indivi-dualment i col·lectivament, tambése senti representat i defensat perella. la figura del batle, recolzadapel seu equip de govern i decol·laboradors, ha de ser capaç deveure el poble amb perspectivasuficient com per poder detectarles necessitats i els interessoscol·lectius més importants i majo-ritaris dels vilatans, i ha de saber,també recolzada pels companysde l’equip de govern i col·labora-dors, organitzar els mitjans al seuabast per dur a terme totes lesactuacions necessàries i possiblesen benefici de la col·lectivitat. Totaixò minimitzant al màxim elsdanys que cada una d’aquestesactuacions puguin derivar sobreindividus concrets de la societat,que sempre n’hi ha. És com quanhas anat a collir cireres i en volsagafar una de dins el poal: comque van de dues en dues, en esti-rar-ne una no ve mai tota sola,fins i tot és més habitual que envengui tot un manat enganxat a la

ajuntamentReflexions municipals

JoaN sasTre JoaN

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 8

mel i sucre

explicant com havia viscutaquests dos anys de batlia, i totsparticiparem de les emocions queva transpirar quan va declarar elseu orgull de ser padrí. Consu -mada la dimissió del batle, vaprendre el timó de la sessió elregidor de més edat, en MiquelPasqual, que va dirigir l’acte demanera impecable, seguint el guióamb agilitat i encert.

Catalina Gayà va ser inves-

tida batlessa amb 6 vots dels

9 possibles.

Tres dels quatre grups munici-pals presentaren candidat: axsJ(Catalina Gayà), Cxi (FrancescMestre) i PsiB-Psoe (FredericFebrer), mentre que el PP, en vir-tut de l’acord signat dos anysabans, no en va presentar. a lesvotacions, que foren a ma alçada,no hi va haver sorpreses: 6 votsper Catalina Gayà (3 PP + 3axsJ), 2 vots per Francesc Mes -tre i 1 per Frederic Febrer, que-dant investida batlesa CatalinaGayà. Per ella va ser la ovaciómés llarga de la jornada.

l’escenificació del canvi a tra-vés de la cessió de la vara a naCatalina de mans den Joan va serun acte emotiu que va desprendregratitud i bones vibracions perambdues parts, i a partir d’aquí enMiquel Pasqual va cedir la presi-dència de la taula, simbolitzada

amb una cadira de respatlera mésalta que les altres, a na Catalina.

en el torn de paraules,Francesc Mestre va fer una inter-venció que no vaig acabar d’en-tendre per que no va utilitzar elmicròfon i la meitat de les sevesparaules es varen mig perdreenmig de tanta gent. FredericFebrer, que sí que va utilitzar elmicròfon, va xerrar clar i catalàper dir que per ell en Joan Magrohavia estat un batle que havia anatde menys a més en la seva gestiómunicipal que, com el bon vi,havia millorat amb el temps, i queesperava que amb el canvi de bat-lia es donés un nou impuls en lamillora de la gestió municipal queell, com a integrant de la oposiciómunicipal, vigilaria posant unaespecial atenció als temes méssensibles per la societat santjoa-nera. un gran orador, en Frederic:m’agrada escoltar-lo, i semprel’he trobat carregat de sensatesa ide reflexions en positiu.

la intervenció més esperada, lade na Catalina Gayà, flamant bat-lesa de sant Joan, no va decebreningú. Va desitjar una promptarecuperació al seu marit, Miquel,convalescent d’una operació quehavia tingut algunes complica-cions, va declarar públicament quefaria feina per ser la batlesa de tot-hom, i va fer una declaració d’in-tencions de com volia ella que fos-sin aquests 20 mesos restants delegislatura, enumerant les actua-cions que per ella i el seu equip de

govern serien prioritàries. en aca-bar, per descomptat, va recollir elsaplaudiments enfervorits de laseva gent (que érem majoria entreel públic) i també els aplaudimentsformals, però alhora sincers, de laresta d’assistents.

El mèrit de l’enteniment és

de les persones que l’han

fet possible, però els benefi-

ciaris som tots els habitants

de Sant Joan.

en definitiva, tota una mostrade respecte mutu entre dues for-macions en teoria antagòniques,però que han sabut ajuntar esfor-ços en l’adversitat per treureendavant el poble en una època demolts de problemes i pocs recur-sos per resoldre-los. Com sempreen aquests casos, el mèrit és de lespersones que amb la seva feina iconstància ho han sabut fer possi-ble, i els beneficiaris d’aquestenteniment som tots els habitantsde sant Joan. Tots podem recor-dar intents passats d’acords pre ipost electorals que acabaren com“la processó de Maria”... i tambétots recordam qui hi va sortir per-dent més: el poble.

una vegada aixecada la sessió,l’esdeveniment va ser festejatamb un aperitiu de coques detrempó i de prebes torrats, bes-sons torrats i una copa de cava alpati interior de l’ajuntament.

9

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 9

mel i sucre

prevists i sentir que podem treba-llar per cooperar a favor de santJoan més que competir com si estractàs d’una carrera.

Voldria recordar que PP +axsJ són les dues forces políti-ques més votades. el PP va tenir403 vots i l’axsJ 356 vots. aixòvol dir que molts votants han vistcom el seu vot està ben invertit icom s’ha treballat per millorar laconvivència i la qualitat de vidaal poble.

Quins eixos d’actuació priori-

taris et marques com a batlessa?

Voldria dir que queda un any ivuit mesos per acabar aquestalegislatura i m’agradaria remarcarque seré la batlessa de tots i totes.un dels meus objectius serà es -col tar la gent, encara que no sem-pre se pot fer i menys amb premu-ra, el que se demana.

Com a eixos prioritaris,–Mantenir convenis de col·la -

boració en matèria d’educació,sanitat, cultura i esports.

–Treballar per una millor par-ticipació ciutadana. en especialtreballar amb les diferents asso-ciacions que vulguin participar dela vida activa de sant Joan.

–adecentar el cementeri i elseu cremador, tapant les goteresde les dues sales i eliminant barre-res arquitectòniques.

–a la Biblioteca municipalposar al servei dels ciutadans mit-jans informàtics per a la seva uti-lització.

–Treballar per un trànsit mésfluid dins sant Joan.

teníem per treballar pel poble, seconsensuaven les feines i li posà-rem al grup el nom d’assembleaper sant Joan.

Més tard va néixer l’axsJcom a grup polític d’àmbit localdel qual en aquests moments ensom la secretària general. aquestpartit parteix dels mateixos objec-tius, un grup de gent que vol ferfeina pel poble de sant Joan. elfet de poder ser un partit d’àmbitlocal li ha permès signar un pacteper sant Joan cosa que considerbona pel poble. Poder tenir aques-ta llibertat ja fa diferent a l’as -semblea per sant Joan.

Què destacaries d’aquests dos

anys de feina conjunta dins

l’Ajun tament?

Durant aquests dos anys imesos de legislatura hem fet feinaconjuntament posant sobre lataula les necessitats més urgents iles actuacions més necessàriesper millorar el dia a dia del nos-tre poble. en línies generals des-tacaria el bon enteniment entre elsmembres de l’equip de governque estam estirant del carro a pri-mera fila; també destacaria que nohem mirat les hores de dedicacióque hem tengut a l’ajuntament.Ha estat un bon exercici de practi-car entre d’altres hàbits, l’escolta,la responsabilitat envers els sant-joaners, per damunt de les diferèn-cies que ens poguessin allunyar.

els dos anys de treball encol·laboració, ens permet, gràciesa la suma d’esforços i a la con-fiança, avançar en els projectes

Catalina Gayà Bauzà, de 55anys, és filla de Joan Pere -mates i de Bàrbara Gone -

lla; casada, mare d’una filla ipadrina d’un netet. De professió,mestra d’educació primària alCeiP Joan Mas i Verd de Mon -tuïri. De les coses que li agradendestaca estar amb la família i dis-frutar amb les coses senzilles deldia a dia.

Quan es despertà la teva

copnsciència política?

De ben joveneta ja m’inculca-ren un esperit crític. Vaig estudiarmagisteri en un moment políticcomplex, del 76 al 79, on hi vahaver molts canvis. el fet d’ésserestudiant en aquest període detemps et feia agafar una majorconsciència social. També ajuda-va el fet de ser dona i de poblepetit.

al llarg dels anys me n’headonat de la importància de l’em-poderament de les dones i aixòm’ha ajudat a preparar-me, fercursos i tallers que m’han servitper agafar una major consciènciapolítica. És a dir, fer les cosespen sant en els altres en comptesde fer-les sols per estar bé jo.

Per què la creació de l’Assem -

blea?

Fa uns anys un grup de gentens ajuntàrem amb un objectiucomú: fer coses comunitàries pelpoble. Partíem de la premissaque com més són, més coses sepoden aconseguir fer i amb menysesforços.

Hi havia gent molt variada,però a tots ens unia l’interès que

entrevistaCatalina Gayà Bauzà,

batlessa de l’Ajuntamentde Sant Joan

CaTaliNa lluïsa Gayà

10

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 10

mel i sucre

–Gestionar un millor servei decobertura de mòbil.

–adecentar el camí cap alPuig de sant Nofre.

–Treballar el Peri de la zonadel Turó.

–Fer el manteniment d’edificispúblics i mantenir els serveis pú -blics, la neteja dels espais públics,el servei d’aigua, i tot allò queafecti el nostre dia a dia.

Quins canvis d’agradaria im -

pulsar o quins aspectes trobes

que s’han de millorar del dia a

dia santjoaner?

M’agradaria poder aconseguirque tots els santjoaners siguemiguals en drets i deures.

els que vivim a sant Joan hemd’agafar consciència que el pobleés de tots i per a tots. entre totshem de complir les normes desentit comú, facilitar el pas delsvianants per les aceres, arreplegarels excrements dels cans quan elspassejam pel carrer, no amollar-los tots sols perquè molesten alsveïnats i fan les feines on es tro-ben, evitar renous a deshora, res-

pectar els senyals de trànsit, evitardeixar vehicles i d’altres esta -cionats sense moure a la viapública...

Com et sents davant el descrè-

dit de la classe polític actual?

Hem de diferenciar dues clas-ses de polítics, n’hi ha uns ques’enriqueixen amb la política ialtres que donen un servei alpoble rebent una prestació d’unsou per viure i per compensar laseva dedicació exclusiva al càrrecque ocupen. a més hi ha tots elsregidors de l’equip de govern i del’oposició que treballen pel poblesense sou sols amb una petitacompensació per assistències aplenaris. Posar a tothom dins unmateix sac desprestigia a tots elsque tenim com a únic objectiu tre-ballar per al poble.

Voldria manifestar el meu malestar quan pels mitjans de comu-nicació ens informen de tantspolítics que s’han enriquit a costadel seu càrrec polític, practicant lapicaresca i/o l’evasió d’impostos,entre d’altres i no es destaca la

bona feina que fa la immensamajoria.

A què hauràs de renunciar ara

que ets batlessa?

És aquesta una pregunta quepodré respondre millor quan acabila legislatura. en aquests momentssi puc dir a què he estat renunciantfins ara. sempre he prioritzat eldeure i el compromís davant qual-sevol altra cosa personal, prioritzarreunions, feines per l’ajuntament,prioritzar escoltar a la gent... Totaixò passa a davant d’estar amb lafamília o amb els amics, o poderanar a dormir prest, això darrer nosempre és possible.

encara que voldria dir queintent treure temps per a tot iaprofitar cada moment, sigui defeina o d’esbarjo.

Què t’agradaria demanar al

poble de Sant Joan?

M’agradaria que tots els quevivim a sant Joan agafem cons-ciència de grup.

M’agradaria que el nostrepoble fos un poble tranquil, onens respectàssim uns als altres,practicar el no fer als altres el queno vull que em facin a mi.

M’agradaria aconseguir veureun poble net. el més importantper aquest desig és “No embru-tar”, sant Joan és la casa de tots.

Què vols afegir per tancar

aquesta entrevista?

en darrer lloc voldria demanara la resta de regidors que formamaquest ajuntament continuar tre-ballant conjuntament, en aquestmoments de crisi, tots som neces-saris. i també dir que intentarécontinuar amb el lema d’aquestalegislatura FeiNa, seNy illeial TaT per dur endavant elsobjectius marcats.

estic a la vostra disposició.

11

Catalina Gayà, al moment de prometre el càrrec davant l’atenta mirada delsaltres regidors de l’Asssemblea per Sant Joan.

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 11

mel i sucre

12

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 12

mel i sucre

13

Dia 7 de setembre de 2013,a les dotze del migdia, elstres regidors del Partit

Popular a l’ajuntament de santJoan varen fer honor a la paraula

donada i cediren la vara de laBatlia a la cap de llista del’assemblea per sant Joan, quedes d’aquest dia s’ha convertit enla nova batlessa del poble. Totl’acte va transcórrer dins unambient de normalitat i cordiali-tat, amb somriures i aplaudimentsconstants. Fins i tot, alguns articu-listes de diaris illencs es varen ferressò d’aquest bon ambient i elposaren com a exemple a seguirper part d’altres institucions polí-tiques.

i és que feia anys que el nostrepoble, sant Joan, no era notíciapositiva als diaris de Ciutat.

amb aquest acte, el PartitPopular de sant Joan tanca unaèpoca marcada per la deslleialtat,que va començar amb la moció de

censura als seus socis de govern(en aquell temps uM), amb elsquals s’havien presentat junts ales eleccions de 1991. Havienpassat uns pocs mesos des de les

eleccions i els tres regidors del PP,comandats per Gabriel Mora,varen clavar la punyalada als dosregidors d’uM (entre ells, el batle)en un acte que només es pot quali-ficar de traïció: no havia passat resque els hagués forçat a pren dreaquesta decisió, més enllà de lesànsies de poder del sr. Mora.

la jugada li va sortir rodona,al seu promotor, va ser batle delpoble durant molts anys i ambmajories absolutes que feienempal·lidir els seus adversarispolítics. Tot venia, però, d’unatraïció.

Vint-i-dos anys després, ambla decisió de l’altre dia, els tresregidors del Partit Popular hannetejat el nom del seu partit alnostre poble, que ha passat de ser

un partit sense paraula, del qualtothom dubtava de si complia ono els seus compromisos, a ser unpartit que fa honor a la parauladonada, un partit amb una gent

que, més enllà de diferènciesideo lògiques, s’hi pot confiar. apartir d’aquest dia, podem dir queel Partit Popular de sant Joantorna a tenir paraula, i d’això ensn’hem de felicitar tots.

Quan hagi passat un any i vuitmesos i hi torni a haver eleccions,es formaran noves majories a lasala. Presumiblement s’haurà detornar a pactar i es farà amb quicadascun dels partits ho considerioportú i sempre segons les possi-bilitats matemàtiques. algunacosa haurà canviat, però, la tradi-cional desconfiança entre el partitmajoritari de l’esquerra santjoa-nera i el partit majoritari de ladreta santjoanera haurà passat isuperat amb escreix una provadecisiva de lleialtat.

opinióLa paraula donada

MaTeu sasTre

L’expectació va ser màxima el dia del relleu a Batlia, en un ambient de normalitat i fins i tot cordialitat.

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 13

mel i sucre

en Felip ramis és de Pina,casat amb na Mariaantòni Gual, de sant

Joan, i viuen al carrer Consistori,15. De jovenet, a en Felip li agra-dava molt el futbol i, ja de casat,amb el seu fill en edat escolar, liva fer il·lusió veure’l jugar a fut-bol. Per això, al voltant de l’any1988 va partir per entrenar elsnins a futbol iniciació, que és onels pertoca als nins d’entre 4 i 7

anys. Va comptar amb una dotze-na de nins que acudien a l’entre-nament.

en aquell temps es va organit-zar una lligueta subvencionadapel Consell, que els va proveird’equipatge i pilotes. se jugavaels diumenges a migdia i compe-tien equips de Montuïri, Vila -franca, Petra, Porreres, santaMargalida, llorito, ariany i pot-ser algun poble més. aquesta pri-mera etapa va durar quatre anys.

abans de començar la segona

converses

amb els

amics

El futbolet a Sant Joan (II)Conversa amb en Felip Ramis

aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

etapa, en Felip es va apuntar a uncurset d’entrenadors, que es va feral poliesportiu de sant Ferran iestava dirigit per en Micó lópez ien Martín Vences, que aleshoreseren entrenadors del Constància idel Mallorca, respectivament.

Va ser en aquella època quanla Federació va treure el regla-ment que feia que els equipshavien d’estar federats i els àrbi-tres i entrenadors també, per

poder entrar en les competicions.a més, obligava que els jugadorsque estaven en plantilla haviend’anar rodant perquè com amínim jugassin cinc minutscadascun dels nins. així mateix,el Consell va posar un equip demetges per fer les revisions alsjugadors.

els dirigents del sant Joan idel Vilafranca arribaren a unacord per jugar un partit a la set-mana fora de competició, que elsservia d’entrenament.

en Felip, després d’obtenir eltítol d’entrenador, va entrenar aVilafranca durant dos anys unequip infantil i dos anys més elscadets i juvenils. Finalment, esformà un equip de juvenils ambjugadors de sant Joan, Montuïri iVilafranca, que sortien a jugar amolts pobles de Mallorca i tambéa Ciutat.

a partir de 1996 va tornar aentrenar un equip de futbol inicia-

ció, format per nins de 4 a 7 anysde sant Joan.

a la revista mel i sucre dedesembre de 1998 trobam aquestanotícia: “Ha començat el campio-nat escolar de futbol iniciació,que compta amb una plantilla de13 nins de quatre fins a set anysentrenats per en Felip ramis.”

una de les anècdotes querecorda en Felip fa referència a undia anaren a santa eugènia ajugar un partit. N’antoni, el fillmajor de n’andreu de Gossalba,

Ca na Blanc: Guillem Pagès, Rafel Turricano, Nino, MiquelNicolau Català, Tomi, Pep Sobrassada, Pep Mas Llaneras,Xisco Pagès, Ernest Pagès, Tomeu Nicolau Català.

Joan Font, Joan Company, Biel Lligat, Miquel Galmés, Ar -nau de Son Perdut, Antoni de Gossalba, Adrià Vera, JoanGayà, Rafel Roig i Tomeu Garí. L’entrenador és en Felip.

14

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 14

mel i sucre

figurava en plantilla però no duiamassa idea amb el futbol. a unmoment donat, l’entrenador va dira la mare que era el moment queentràs en Toni, la mare dutbava,

però el nin va entrar al camp,encara que no va jugar a futbolsinó que es va seure a terra i vapartir a comptar formigues finsque va tornar a sortir del camp.

Però això li va servir perquè lifugís la por i després ja s’ho vaagafar més de veres i va arribar aser un bon jugador.

Sa Torre de s’Aigo, a finals dels noranta: Miquel gayà,Amador Passol, Joan Beina, Arnau Feleu, Pep Mas Llane -ras i Guillem Magro.

Magic Team: Pablo Pascual, Tomeu Verd, Antoni Ferriol,Mi quel Barceló, Jaume Ramis, Biel León, Joan Mora, Cris -tian, Joan Francesc Roig, Miquel A. Mieras i Joan Bauzà.

Equip dels Quintos 60 (1984): Cosme Nigorra, Joan Ditaler,Miquel des Saig, Toni de cas Sastre, Amador de Gossalba,Miquel Punto, Antoni Bermejo, Amador de sa Plaça, Bieldes Forn i Xavier Moratinos.

Averridors (meitat dels noranta): Bernat de Petra, JoanCarritxó, Rafel Turricano, Rafel Queixal, Guillem Pagès,Guillem Cocover, Toni Síndic, Joan Rafelet i ArnauBronder.

15

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 15

mel i sucre

Va néixer a sant Joan el 30de setembre del 1913, alcarrer Fra lluís Jaume

numero 27, ca la seva padrina perpart de mare.

Filla de Martí Jaume Juan (de

s’Hort o Gorra) i de MargalidaBauzà Company (de ca mestreamador).

els pares varen tenir sis fills:Catalina casada amb Pep Gayà(de Son Gualet), Margalida, casa-da amb andreu Galmés Company(de Son Cucuí), Martí, fadrí, ainacasada amb Joan Company (Me -

na), amador casat amb antòniaGayà roig (des Molins) i Maria,fadrina que morí als 43 anys enbraços de la germana Magalida.

els pares es dedicaren a l’agri-cultura, encara que la mare defadrina anava cosir a ca la mes-

tressa sineuera.l’any que va néixer na Mar -

galida el pares anaren d’amitgersal Molí d’aigua, propietat del’amo en Joan. Hi estaren 30 anys,per això a tots els fills els deien des’hort. aquesta finca tenia moltad’aigua i es dedicaren a fer d’hor-tolans, produïen molts de pebresque duien a vendre als mercats.També arribaren a tenir 10 va -ques; la llet que munyien la duienen gerres a la carretera i el lleterdel poble la recollia per portar-laa la fàbrica.

Durant una sèrie d’anys sem-braren tabac a càrrec de sa Taba -calera, a més dels cereals propisde les terres santjoaneres: ordi,blat, civada i faves.

Na Margalida va anar a l’esco-la pública de les nines que estavaal carrer major, on antigament hi

havia la farmàcia.Mai va anar a jornal, ja que

l’empresa familiar la necessitava.el pare, l’amo en Martí de

s’hort era famós per ésser un grananimador de vetllades i junt ambla seva guitarra i l’amo en Miqueldes Pujol tocaven als balls de se -quers, sopars de matances i dar-rers dies. Per això na Margalidava ser una bona balladora de balld’aferrat, ja que acompanyava alseu pare.

Podem dir que na Margalidaera una dona alegre, molt adme-tent, molt feinera i resistent, decaràcter fort i bona administrado-ra de la família.

el 9 d’octubre de 1947 es vacasar amb andreu Galmés Com -pany, de son Cucuí.

De noviis estrenaren la casadel carrer de Palma 36, que haviafet construir el seu sogre, l’amode son Cucuí. Construcció digna

d’admiració, el mestre d’obresfou antoni sastre Bonet, curro il’arquitecte Carles Garau. avuiforma part del catàleg de protec-ció del patrimoni històric de santJoan.

el matrimoni tengué 2 fills:n’antonia ana (1948) que es casàamb Francisco Vaquer i en PedroJosé (1950) que es casà ambJoana Gomila.

el 1948 ocuparen el lloc delsseus sogres a les cases de sonCucuí, possessió del terme deMontuïri, i hi estaren 10 anys. esdedicaren a l’hort i a la vaqueria.l’any 1958 passaren a la posses-sió de sabó, que han heretat, fincade 9 quarterades per la qualnecessitaven ajuda.

De missatges hi estaren enrafel Falet de sant Joan, en Juan,un peninsular que vivia a Mon -tuïri, en Toni de Maria i un por-queret de nom alfonso, també

Margalida Jaume Bauzà,sa madona de Son Cucuí

MarGaliDa FerNàNDez i CaTaliNa l. Gayà

16

Martí Jaume Juan, “Gorra” o “de s’Hort”, i Margalida Bauzà Company, “decas mestre Mador”, pares de Margalida Jaume.

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 16

mel i sucre

Els nuviis, el 9 octubre de 1947, Andreu Galmés Company iMargalida Jaume Bauzà.

Els germans: Catalina, Margalida, Martí i Aina Jaume Bauzà (foto de dalt);Amador (a la dreta, a dalt) i Maria (a la dreta, enmig). Margalida JaumeBauzà en plena joventut (a la dreta, a baix).

17

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 17

vivia a Montuïri. el porqueret tenia la mateixa edatd’en Pedro, per això els tres infants jugaven junts.

Donat que hi havia molta feina varen tenir unacuidadora dels nins que li deien “sa tata”, era unanina de 10 anys que pels anys de la fam venia amb laseva mare d’andratx a captar, la tenien només per ala manutenció. el seu nom era Maria Coll. Desprésva emigrar a França. la família de na Margalidaencara té contactes avui amb “sa tata”.

Na Margalida ha pogut disfrutar al llarg de la sevavida de 6 néts i 9 renets.

MolTs D’aNys!

mel i sucre

18

Les cases de son cucuí dins el terme de montuïri (esquerra) i les cases de Sabó (dreta), on han viscut la major part dela seva vida la familia Galmés-Jaume.

El matrimoni Galmés-Jaume i els seus fills Antonia-Aina(n. 1948) i Pedro José (n. 1950).

A la foto de la dreta podem veure els renets: FrancescMiquel i Maria Antònia Vaquer Jaume; Antoni Francesci Joan Font Vaquer; Aina i Francesc Vaquer Gomis;Pedro i Andreu Galmés Fernández; i Roc Galmés Bauzà.

A baix, els néts: Miquel, Bàr bara i Andreu VaquerGalmés i les seves parelles: Maria, Toni i Catalina;Andreu, Miquel i Pedro Galmés Gomila i les seves pare-lles: Margalida, Alba i Neus.

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 18

mel i sucre

19

el Partit Popular ha aconse-guit una gran implantació ales illes Balears. aglutina

una àmplia franja electoral que vadel centre a l’extrema dreta. Hiconviuen empresaris i treballadors,universitaris i gent sense estudis.sense cap dubte és el que es diu unpartit de masses.

Pel que fa a l’encaix de les illesBalears dins l’estat espa nyol, fins al’arribada al poder de José ramónBauzá, el Partit Popular s’haviamanifestat reivindicatiu en qües-tions de finançament autonòmic id’inversions estatals; mentre quehavia tractat la qüestió lingüísticaamb una certa ambigüitat, desple-gant una bona normativa en matèriad’ús de la llengua catalana, almateix temps que feia aclucadesd’ull al seu electorat més espanyo-lista fent bandera de la defensa deles modalitats insulars. a la majoriade pobles on governa practicava, iencara practica, una política lin-güística amb absoluta normalitatpel que fa al tractament del catalàcom a llengua pròpia de les illesBalears.

De cop i volta, però, amb elpacte de Bauzá amb l’ultranaciona-lista Delgado, el PP fa un canviradical. abandona la reivindicacióeconòmica al govern central. lesintervencions públiques dels mem-bres del Govern de cada vegada sónmés en castellà, així com la publici-tat institucional. la televisió públi-ca emet les pel·lícules en castellà,tot i que n’hi hagi versions dobla-des al català. i, el més greu,comença una ofensiva contra l’en-senyament en català. Primer, mit-jançant l’ordre que permetia alspares elegir la llengua vehicular enl’ensenyament dels seus fills –la

sorpresa fou estrepitosa quan propdel 90% dels pares elegiren elcatalà–. a partir d’aquí els des-propòsits s’han convertit en autèn-tics disbarats, fins a l’aprovació delfamós Decret de Tractamentintegrat de llengües, que, ambl’excusa d’introduir l’aprenentatgede l’anglès, regula les hores d’en-senyament en tres idiomes (català,castellà, i anglès) amb l’únicaintenció de carregar-se l’ensenya-ment en llengua catalana, que finsara havia garantit el coneixementdels dos idiomes oficials en acabarel cicle educatiu obligatori.

aquesta basta maniobra no haenganat ningú. Tothom sap quina ésla vertadera intenció de Bauzá. elproblema és que, per atacar la llen-gua catalana, no dubta a l’horad’hipotecar el futur de tot el siste-ma educatiu de les illes. i d’això ensón conscients els professors, elspares i qualsevol persona que ten-gui un mínim de sentit comú.Perquè és evident que introduirl’ensenyament d’un terç de lesassignatures en anglès –una llenguaque la majoria d’alumnes i de pro-fessors no dominen– és un disbarattan descomunal que no té cap expli-cació raonable, si no és per l’obrad’un fanàtic que té el raonamentobnubilat per una obsessió malal-tissa. i la comunitat educativa (pro-fessors, pares i alumnes) ha passatde la perplexitat a una oposiciófrontal, amb una mesura de forçainèdita en la història de tot l’estatespanyol: la convocatòria d’unavaga indefinida.

De tot plegat, el que méssorprèn és el silenci dins el mateixPP, més semblant al silenci delsanyells que a la disciplina de partit.aquí no hi val el compliment del

programa electoral, perquè aquestacapbuidada no hi figurava. Tampocno hi val la defensa de la democrà-cia, ja que els pares i els consellsescolars s’han manifestat de mane-ra clara a favor de l’ensenyamenten català. Ni hi val la bona intenciód’introduir el coneixement del’anglès, rebutjat per tots els tècnicsde la universitat i de la mateixaconselleria. No, no hi ha cap excu-sa perquè dins el PP, dins aquestpartit que té més de 17.000 afi-liats –diuen ells–, no se senti ni unaveu discrepant. D’aquestes 17.000persones, dels centenars de regi-dors, batles, consellers, diputats ialts càrrecs del govern, ¿no n’hi hacap que tengui un mínim de sentitcomú per dir basta?

He conegut molts d’afiliats,càrrecs públics i votants del PartitPopular. a vosaltres m’adreç. séque, per la vostra formació, usconsta que aquest decret és inapli-cable, que ha violentat el col·lectiude professors i que provocarà unadegradació de l’ensenyament, espe-cialment del públic. i, malgrat tot,callau. Per què ens feis això? No ésnomés Bauzá qui ataca la nostrallengua, el nostre sistema educatiu iel futur dels nostres fills; tots vosal-tres en sou còmplices amb el vostresilenci. Tan poca autoestima teniuque no sou capaços de demanar ques’aturi aquesta autèntica salvatjadaque s’està perpetrant contra els nos-tres infants i contra les futuresgeneracions? No n’hi ha cap devosaltres que tengui dos dits deseny i el coratge de dir prou?

Pere Sampol és director de la funda-ció Emili Darder. Diari Ara Balears,21 de setembre de 2013.http://www.arabalears.cat

opinió

És que no hi ha ningú ambun poc de seny dins el PP?

Pere saMPol

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 19

mel i sucre

20

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 20

mel i sucre

21

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 21

mel i sucre

Comentari al mes d’agost

la temperatura mitjana de l’a-gost d’enguany ha baixat tant res-pecte al mes passat, el juliol, comrespecte a l’agost de l’any passat.en el 2013, la temperatura mitjanaha descendit de manera considera-ble, 2,1 ºC, en quant a a aquestmateix mes de 2012. s’ha deremarcar que aquell agost va asso-lir la mitjana més elevada delsregistres que hem anat fent finsara. Per altra banda, tornam recu-perar la tendència, que dúiem desdel març, de temperatures mitja-nes inferiors a les de l’any passat.Únicament, en el que duim d’any,gener, febrer i juliol han superatels valors mitjans de 2012.

Fins a la darrera setmana, l’a-gost va ser un mes amb temperatu-res pròpies de la temporada. Peròa partir de dia 25 aquestes sofrirenun descens important que handeterminat la mitjana final delmes. la màxima d’aquest períodees produí el dia 7, amb 34,8 ºC,molt per davall la de l’any passat,que fou de 37,3 ºC. També el valormínim caigué quasi 1 ºC, compa-rat amb el de l’agost de 2012.

aquest canvi de temps a finalde mes afectà les festes patronals

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

ANY 2013

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg)necessitaria (litres)

GENER 069859 05794 12,06 11,42 04693 1449FEBRER 077177 06454 11,96 10,37 05228 1614MARÇ 118849 09702 12,25 15,52 07859 2426ABRIL 139745 10519 13,29 19,16 08520 2630MAIG 176430 13792 12,79 21,64 11172 3448JUNY 196188 14959 13,12 28,04 12117 3740JULIOL 211420 15530 13,61 34,52 12579 3883AGOST 173092 12763 13,56 31,26 10338 3191

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2013

Temperatura mitjana Pluviometria

2013 2012 2011 2010 2009 2008 2013 2012 2011 2010 2009 2008

GENER 10,7 10,6 10 9,7 9,8 11,8 56,9 32,9 74 56 67,9 37,5FEBRER 9 7,8 10,7 10,4 9,9 11,4 37,5 50,1 59 73,8 22,6 14,6MARÇ 12,9 13,2 11,8 11,2 11,7 12,3 32,3 15,4 40,2 43,7 39,1 34,9ABRIL 14,4 14,9 16,2 14,1 13,6 14,9 69,2 34,4 7,9 44,2 50,6 15,6MAIG 16 19,2 19 16,9 19,7 17,3 40,8 7,4 12 122,2 24,2 124JUNY 21,2 24,3 21,2 21,3 23,3 22,6 7 2,7 58 10,2 1,6 32,4JULIOL 25,6 24,7 23,9 25,7 25,9 24,6AGOST 24,9 27,0 25,6 24,9 25,9 25,2

SETEMBRE 2013 (fins a dia 21)

Temperatura mitjana 22ºCTemperatura més alta 29,6 ºC (dia 6)Temperatura més baixa 16,5 ºC (dia 18)Pluviometria 10,6 mm Velocitat mitjana del vent 4,4 Km/hVelocitat màxima del vent 43,2 Km/h (dia 1)Direcció del vent predominant E-NEEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 3,5 ml/dia

MES D’AGOST 2013 2012

Temperatura mitjana 24,9 ºC 27 ºCTemperatura més alta 34,8 ºC (dia 7) 37,3 ºC (dia 21)Temperatura més baixa 17,8 ºC (dia 27) 18,6 ºC (dia 31)Pluviometria 37,2 mm 4,4 mm Velocitat mitjana del vent 5,2 Km/h 4,9 Km/hVelocitat màxima del vent 45 Km/h (dia 8) 53,1 Km/h (dia 30)Direcció del vent predominant NE NEHumitat mitjana 68,00% 62,47%Pressió mitjana 1015 mb 1014,25 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 5,7 ml/dia 7 ml/dia

22

que foren més fresques, especial-ment a les vetllades, que en altresanys.

amb coincidència amb lainestabilitat atmosfèrica d’aquestsdarrers dies d’agost arribaren les

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 22

primeres pluges importants del’estiu. entre els dies 26 i 27, esvaren recollir més de 30 mm. entotal en el mes hem comptabilitzat37,2 mm, que han servit per ama-rar una mica una terra molt asse-degada des de principis de juny.Com a conseqüència d’aquestcanvi atmosfèric de final de mes,la humitat mitjana de l’aire hapujat, passant del 65 % al juliol al68% a l’agost. Per contra l’evapo-ració ha minvat, baixant als 5,7ml/dia, en front dels 6,5 ml/diadel juliol.

el vent s’ha fet sentir de mane-ra moderada. la velocitat mitjanas’ha quedat en els 5,2 Km/h. elcop de vent més fort es va produirel dia 8 amb una velocitat de 45Km/h. el vent ha bufat de manerapredominant de gregal (Ne).

Comentari al mes de setembre

enllaçant amb el canvi detemps de final d’agost, al setem-bre les temperatures han anat des-cendint suaument, sense varia-cions importants respecte alsvalors normals per a aquesta

mel i sucre

època. en general, ja es respira unambient més fresc i el temps pre-senta més inestabilitat. Tot plegatfa que fa que, durant el dia, ja nosigui tan desitjable prendre banysa la mar o a les piscines i, a la nit,descansar a la fresca.

Fins a la data, a la nostra con-trada, no ha fet cap ploguda con-siderable, com ha ocorregut aaltres indrets. Únicament hemcomptat 10,6 mm en el que duimde mes. la pluja més important ésproduí el dia 11. la humitat queha recollit la terra amb aquestespluges de finals d’agost i delsetembre ha servit per fer esclatarels primers brullols i herbes ten-dres que retxen de verd els ros-tolls dels nostres camps, que jaesperen l’inici del nou any agríco-la a punt de començar amb la llau-rada o preparació dels sòls. enaquest temps la pagesia esperapluges copioses, tal com s’esmen-ta en el refrany que diu: “a la tar-dor, fa la millor saó”.

l’any astronòmic també se -gueix el seu curs. en la jornada de22 de setembre, a les 20:44 h, s’hainiciat l’estació de la tardor,

moment en què la durada del diür-na coincideix amb la nocturna, jaque els raigs solars incideixen per-pendicularment a l’eix de rotacióde la Terra. Precisament en aquestdia el sol surt exactament pel puntest i es pon per l’oest de la líniaperpendicular a l’eix de rotacióterrestre, on trobam, en els Pols,els punts Nord i sud geogràfics.

NoTa: a causa d’una avaria al’estació de son Juny, la majorpart de les dades digitalitzadescorresponen a l’estació meteo-rològica de Jordi Puigsegur (santJoan-centre).

el dia dels equinoccis, el solsurt exactament pel punt est i espon pel punt oest en tots els llocsde la Terra, excepte en els Pols,on no surt ni es pon. a l’equadorassoleix el zenit. Per altra banda,en qualsevol dia de l’any, a l’he-misferi Nord, el sol arriba al puntmés alt de la volta diürna quanapunta al sud i s’hi mou en sentithorari; mentre que a l’hemisferisud hi arriba quan apunta cap alNord, movent-se , en aquest cas,en sentit antihorari (Viquipèdia)

Parc solar fotovoltaic

en el mes d’agost continua ladisminució de la la radiació solar,a causa del progressiu escurça-ment de les hores de sol, sobretot.Per això s’han generat 2767 Kw/hmenys que en el mes de juliol. ladisminució de la temperatura mit-jana a les plaques ha fet augmen-tar un poc el rendiment d’aques-tes, que ha passat de 13,61 a13,56; per tant s’ha pogut generarcada Kw/h d’energia amb unamica menys de radiació solar sicomparam aquest mes amb l’a-gost de l’any passat, enguanys’han generat 1135 Kw/h més quel’any passat. en el que duimd’any, juny, juliol i agost hansobrepassat la producció del 2012en aquests mesos.

23

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 23

mel i sucre

Sant Joan

i els

santjoaners

Imatges per al recordaMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Temps d’espolsar i pelar ametles: les fotografies són bastant recents, però són unes imatges quede cada any es veuen menys. Com tota la feina del camp, també s’està mecanitzant molt darrera-ment. Fotografia 1: l’amo antoni Gayà “Parric” pelant ametles a la portassa de ca seva, al carrer dePalma. la fotografia està feta l’any passat per amador Bauçà “Passol”. Fotografia 2: Pelada d’ame-tles entre veïnats, a ca l’amo Joan Bauçà “Cotanet”. Hi ha: l’amo Joan i la seva esposa Joana,n’antònia Galmés “de son Cucuí” i na Maria Bauça “rosa” i la seva filla Miquela. era l’any 2010i la fotografia està feta per n’amador Bauçà “Passol”. Fotografia 3: l’amo Joan Bauçà “Passol” ambel seu fill amador i el seu net Joan, espolsant amet les amb els bastons i les teles, a la finca de saBaronia. era l’any 2001.

24

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 24

mel i sucre

25

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 25

mel i sucre

(0.  Totum revolutum. locucióllatina. Figuradament: Tot regirat.Conjunt de coses sense ordre.)

1.-sobra o manca imaginació?“innecesària”, títol d’un articled’un diari sobre l’excés de partsamb cesària; “lady Ganga”, nomd’una botiga de roba usada; “CanDinsky”, nom d’una galeria d’artde la part forana de Mallorca;“Des esperant a Godot”, comen -tari d’una obra de teatre que no haagradat al crític...

2. Corr la tardor acompanyadad’algunes plogudes i el fred presttocarà a la porta. les figueresabans vestides, ara es van despu-llant. “Tanmateix són iguals d’her -moses nues que amb les fulles”,comenta en Montserrat Pons iBoscana qui ha construït un figue-ral d’exposició, amb centenars devarietats de figueres, que admirenpropis i estranys a son Mut Nou,per la marina de lluc major. “a lanostra figa ‘rimada’, amb aquellesretxes, a amèrica li han posat‘Tiger’, que vol dir tigre”.

3. Bob Dylan davant la recrimi -

nació que als seus concerts nointerpreta les cançons exactamentigual que als seus discs: “un discno és més que un registre del queestaves fent un dia particular. i aningú li agradaria viure el mateixdia una vegada i una altra, no?”la relació amb la pel·lícu la Atra -

pat en el temps (El dia de la mar-

mota) és inevitable.

4. Me parla entre aïrat i decebut:“el meu poble és una terra d’ora ts.els diumenges ja no hi quedaningú, tothom se’n va al port. ami no m’han d’ensenyar massacoses: jo hi vaig néixer dins unavinya. i ara estic rodejat de ‘pijos’que amb un pinzellet li treuen lapols als raïms perquè ho diul’enò leg que, per cert, s’ha fetl’amo de les ametles. Falta racio-nalitat empresarial, feim un viextraordinari que no se ven. Jo nopuc més. Ja ho sé, jo no puc anaramb ningú, som massa caparrut.l’altre soci està com ‘encandilat’,se’n a veure cellers d’aquests quevenen les botelles a cent euros. laverema per a mi és com una reli-gió, però dins el celler amb aques-ta  troupe  d’aviciats i creguts,

sense criteri... me sent un betzolotde fira que fa de Pere Mateu,m’entens? idò he dit: basta!”

5. sembla que quan el generalPerón volgué repatriar, l’any1947, les restes dels pares delgeneral san Martín –un dels lídersde la independència sud-ameri -cana – que eren enterrats a espa -nya, les primeres negociacions esdugueren a terme a l’ambaixadaespanyola de Buenos aires, onagustín de Foxá, en un determi-nat moment comentà: “si ustedesnos dan carne, nosotros les devol-vemos los huesos”.

6. Desfilada de vestits de noviadels anys 1950-2000. al final lamodista postil·la: “si els pares esvolen fer un retrat amb lesfilles –que han fet de models– queaprofitin, que pot ser no les tor -naran a veure mai… Vestides denovia, vull dir!”

7. Xina, sempre surt Xina a lesconverses. i sobretot la seva estra-tègia geopolítica d’aquests dar-rers anys, el seu paper a àfrica, elcaràcters dels xinesos, la compra

dalt

del turó

Totum revolutum(Notes disperses)

CliMeNT PiCorNell

Tots els productes

per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

26

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 26

mel i sucre

en grans quantitats de deutepúblic americà… algú comentaque assistí a la visita que el vice-president xinès, que ara ja és elpresident, va fer el castell deBellver, aprofitant una escala tèc-nica aèria venint, per cert, d’àfri-ca. la pregunta del xinès, recur-rent: “És públic això?” “sí”,contestava la batllessa de Palmad’aquell moment. “i per què es fapagar per entrar, si és públic?”. sifa trenta anys ens haguessin expli-cat com és Xina en l’actualitat enshaurien tractat de visionaris-folls,o encara més, de traïdors, quan elmarxisme-leninisme, i la seva‘per-versió’ asiàtica, el maoïsme,eren llei entre els ‘progres’ iintel·lectuals orgànics o compro-mesos de per aquí.

8. Quina de les dues frases és mésexpressiva i fonda?: “Mossegatper l’orgull, que en ell ocupava ellloc de l’ambició” (ho diu delcaràcter de luci Corneli sul·la,indro Montanelli a la sevaHistòria de Roma) o “Tenc un cosper a l’amor i un cap per als ne -gocis” (Melanie Griffith a la peliArmas de Mujer).

9. Cercant oximorons trob unpoema de salvador espriu: “Dirédel vell foc i de l’aigua. / si cremamolt la neu, glaçava més la flama./ Diré de l’espasa i de l’aigua. / sim’ha ferit la font / em guariràl’espasa...”

10. el menjar: arròs de marjal. elcuiner és en Pere “Toxedís”;conco d’en Ferran que un diapujant a Maçana s’estimbà per unfondal del camí, donant lloc alnou topònim “el salt d’en Ferran”.els ingredients tots saborosos,destacant la llebre, els colls blauso ànneres d’albufera, d’on tambéeren les dues polles d’aigua(“gallinetes de ropit” els deien untemps, me diu en Pere). Dels

vegetals hi sobresurten els fesolsfava i les mongetetes pintades, depasta reial… “l’arròs es tira quanés hora, per damunt, es remena elsuficient perquè amollí el midó idesprés s’hi vessa el plat amb elsaromes de les espècies” de lesquals hi sobresurt la canyella. Platúnic. Qui més, qui manco se’n faquatre o cinc plats.

11. repàs el Boletín Oficial del

Obispado de Mallorca de l’any1938: “anomalías registrales. la

morbosa exacerbación en algunasprovíncias del sentimiento regio-nalista llevó a determinadosregistros buen número de nom-bres, que no solamente estanexpresados en idioma distinto aloficial castellano, sino que entra-ñaron una significación contrariaa la unidad de la Patria…”

12. els anys, punyeteros, ens for-neixen d’una perspectiva quasipornogràfica de les situacionspassades.

27

PROGRAMACIÓ DE TARDOR 2013

CASA MUSEU PARE GINARD

CONFERÈNCIADiumenge, 6 d’Octubre de 2013 a les 11hLa figa en vers. El Cançoner de les figues i les figueresLa Casa Museu Pare Ginard muntarà un stand a la Fira artesanal, industrial, agrí-cola i ramadera 2013 de Sant Joan, per presentar la seva nova plataforma digital,el Cançoner 2.0. A les 11 h. l’especialista en etnopoètica Miquel Sbert impartirà una xerrada sobreles cançons populars del Cançoner de Mallorca que fan referència al preuat fruit dela figuera, i on comprovarem els altres significats no tan innocents que el mot “figa”comporta.Ens acompanyarà Montserrat Pons qui ens oferirà una mostra de productes elabo-rats a partir de la figa del camp experimental de Son Mut Nou de Llucmajor.En breu us indicarem el carrer i lloc exacte on podreu trobar la paradeta delCançoner 2.0.Lloc: Pendent de confirmar.

ESPECTACLEDivendres, 25 d’Octubre de 2013 a les 20hPoesia de Marià VillangómezEl poeta Josep Lluís Aguiló ens oferirà un recital amb poemes de Marià Villan -gómez. Aprofitant la celebració del centenari del seu naixement ens aproparem a l’obraimpregnada de paisatge d’un poeta que com ell mateix deia “amava les imatges iles paraules pures”. Lloc: Casa Museu Pare Ginard.

PROJECCIÓ DOCUMENTALDivendres, 22 de Novembre de 2013 a les 20hEl pla de Mallorca: la velocitat d’un canviAina Socies i Pere Sureda foren els guanyadors de la convocatòria de la beca d’in-vestigació en cultura popular de la Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga, PareGinard i Blai Bonet de l’any 2011. Fruit d’aquest projecte d’investigació és aquestdocumental que porta per títol “El pla de Mallorca: velocitat d’un canvi” i en el quemitjançant entrevistes i testimonis dels seus protagonistes coneixerem les caracte-rístiques i les transformacions d’aquesta comarca que alguns s’entesten encara aanomenar “la Mallorca profunda”.Lloc: Casa Museu Pare Ginard.

PRESENTACIÓ DE LLIBREDivendres, 13 de Desembre de 2013 a les 20hEls millors plats de la cuina popular de MallorcaPresentació d’aquest llibre especial i únic a càrrec dels seus autors, Antoni Tugoresi Maria Antònia Sureda. En ell trobarem les receptes considerades com les méspopulars a Mallorca juntament amb detalls històrics i etnològics.Lloc: Sala multifuncional de Sant Joan.

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 27

mel i sucre

28

dins l’aigua i s’havia fet unesguinç al turmell però va tornar acercar-me... va lluitar tan al límitde les seves possibilitats que quanva arribar al top, vam tenir unorgasme tots junts, va ser unorgasme comunitari: el públic, elsescaladors, els organitzadors, jo iper suposat ell. instants comaquests queden a la memòriacol·lectiva. instants com aquestsvalen tots els esguinços d’aquífins a tornar vell. instants comaquests valen massa per no haver-los viscut.

i ara, què? aquesta és la gran pregunta...

cap on anam? Després de la granorgia col·lectiva, després de sentirels màxims plaers, cap on anam?em diuen que no aturam de crèi-xer... cada vegada són més elsescaladors i escaladores que s’in-teressen per mi. i ja sabem que elcamí que vam començar tots juntsfa molts anys no acaba aquí...

Qualque horabaixa, quan no hiha ningú més, es Col·lega em ve aveure, molt de tant en tant, emmira i em diu a l’orella... tu, pla-fonet, aguanta, que junts ensqueda molt de camí per recórrer. isi no fos per tu, els 4 Grapes noseríem on sóm.

idea original: robert Garcia.

agraïments mil a tots els que ensvau fer viure un dia i una nit querecordarem molts anys. No posa-rem noms perquè els que ens vauajudar ja sabeu qui sou. i nosal-tres, els 4 Grapes també hosabem.

xa... o més ben dit a la piscina... iun per un tots els escaladors iescaladores em feren l’amor... detotes les maneres possibles, desde qualsevol angle. Fins i tot te -níem els fotògrafs que imortalit-zaven aquell moment. i quepodria dir del públic... el públicveia cada envestida amorosa queem feia cada escalador o escala-dora amb autèntic plaer...

Per tots va ser un momentmemorable... però sempre d’entretots els escaladors i escaladores,en recordaré dos... els dos erenjoves. el primer el recordaré perhaver caigut quan tan sols co -mençava i va estar a punt de dei-xar-me a mitges, de no continuar.Però vint minuts després, va tor-nar disposat a arribar al límit ambmi i aquest pic vam arribar a laplenitud, a l’èxtasi.

i l’altre... l’altre, va ser increï-ble... l’altre, tot i la poca expe-riència que té, va saber lluitar permi, moments abans havia caigut

Fa dos anys que no emmovia, que restava repo-sant a la que ja consider

casa meva. sense massa trui... avegades observant les discussionsdels clubs de futbet, a vegadesobservant els nins i nines de l’es-cola que venien els dematins... ide tant en tant venien els escala-dors i em començaven a estirar opegaven bots damunt jo. Però hede dir que preferien anar a lamuntanya i a mi em deixavenreposar bastant. Tot es començà adesbocar quan a casa meva elsescaladors em dugueren un germàpetit. i començaren a passar de miquasi despectivament. Venia gentde tot sant Joan a fer-li cas al meugermà, joves que no havia vistescalar mai, i a mi que tenc mésdimensions... ni cas.

a mi em van prometre que emfarien l’amor de forma molt suau(amb dutxa prèvia) però en llocd’això, un bon matí sense tan solsdeixar-me llevar les lleganyes vanvenir amb una grua (he dereconèixer que he engreixat unpoc) i em van devallar... quinapor. No m’acostumaré mai a lasensació de volar.

i quina és la meva sorpresa?Que en lloc del sexe... em duen auna casa i el meu company seràun ase jove. Dos anys esperant acasa per dutxar-me (i altres coses)i en lloc de dur-me a la dutxa, emduen a devora un ase... que a mésva mig boig i no atura de córrer,tot i que he de reconèixer que ésmolt guapot.

l’endemà, però, tal i comm’havien promès em dugueren aexhibir els meus encants... tot elmeu cos, em dugueren a la dut -

4 Grapes: orgia col·lectiva

QuaTre GraPes

esports

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 28

mel i sucre

29

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 121 2 3

1

2

3

4

5

6

7

4 5 6 7 8 9 10 11 12

7

8

9

10

11

12

13

aArtad’tidaerptInstrumennt

Dono5.atir.s`aforceslesaortp3.etiques.`openyertanpoav

tot.detcamenntcomencEl6.Enfeina.certaunaferaercietatsolaqueaquellsaasilDono

enfadatsEstanarmades.forces4.oi!nQuiı.pipıem´arFompclesDesoruteni.altent

finalEltot.sor-itradanntrada

isola.cietatunbamenfadatssu-Donar4.

osicionsomp

irreal.Felestudiamistagranotuncomgalteserpcomellesa,vdeprincipielen

Que3.futur.enerbvmateixEl

yertanP2.vida.granunahahitot

alHoritzonttals:

Unirreal.l’esqueletdeicom`atalorvel

Un5.infla.lesquangranotQueencia.`demlaexempleer

Relacionada4.utilitat.lademoralmenotıticament´olpbasaesQuere,eenrdefinicionsduesde

opularpes´mmetallaltsentycolors.edencia`difergran

aestacromelQuan1.als:

llan¸a.umahl’esquelet

anato-UnlesetQuelabamRelacionadatmoralment

araoeropre,tots.deopular

laPrencedaltda

qualdelnomegipeu´Do.cionacremaqueSigmsegonsnaUnaes.`anglen

ell.yincyir,cenaLa8.l’orella.

imatgeunafaigmarcaQuetot.de

a.Artad’tida

presidenl’actualdealoncorrespllegendariRei11.lab.·ılmonosciegip

Practicaren10.Carme.ortapquiElreud.FFreud.undSigmmenlaedpartstreslesdeUna

mestreselsObliga9.ell.lletra.d’unaesser´d’forma

Inflamaci´ginebra.ladetalmentimatgeadora.cMarenqueoallomarcatot.detcamenntcomencEl6.

detpresidenntelllegendari

mastica-lacamaclaorta

uma-htmenntaryensenaerptaCintlletra.deonflamacio

Em7.adora.finalEltot.

Arrancatcircular.altraUnacerats.flueixqueosseromornormeslesRegula8.dateslesdeenenp

d’aquelltecialmentpd’aquestaparaules

ysalmenetQueomc`oetayvinuna

irreal.tragmenntFFragmen

solstanEs´mina.d’unaArrancatConjunci´9.ı?ı?aquerpegadavaltratumorselsiplagueslesedflueix

castellanes.ıstiques´ulingnormeshomquetnaixemenntdedatesdelcrescuthanoqued’aquellcirerer,deonimSin`o7.frase.d’aquestaenotaciorepresentqualqueys

d’altredern,mocoPomica.tuaccentopressorUn6.irreal.

ma-lasolsoConjuncio

ul-tumorsHu-castellanes.

desat.hahomDe-tot.deles-cirerer,lestotesen

temps.d’altrecallancattu

naloSoluci

alserpRefugisd’obresotaciodiculars.neerpp

Ta.yCatalun

EB

48:oumer´n

melisucre.cat/?p=1422a:resoldredeuopEl

alguts.desvoerseguitspalsd’Abrahaml’assassinatao

laadestinatsEdificis12.diculars.datar.erpl’horabaixaenimTTenim

S C A L A D O R S GO R D A O L I O S A

melisucre.cat/?p=1422

Lincoln.d’Abrahamrepresen-la

ınies´Ldatar.

plesermelles,vacusat.l’hansar:

1.ticals:Verrticals:

adQu`a13.graus.12..Motsels

Onomatopl’orella.segonsple,onMoun

Aqu11.l’arrel.10.rema.quere

ornis.balslld’uosarempedresplessobrinanQuacusat.

hhoeerquppassatHa1.

alstsentyertanPessa.adruplenectarines.faqueArbre

tuennta¨freqebtamqueeiaOnomatoprepoRelatiuo.Platosegonsrepsola,deunaahn’hiıAqu

Situatsos.ondadoboosGusto10.

Relati-2.preciosesedres

pas-feta

astres.alstaNoranttbastanttaatenntytanr

han’hiordinsSituats R

IES

MORADA

U I N O S I N N A TS T S A L V O U S

I S C L A P E NI C A R I A L L A CM A R E I G A L AA R C A A R S E N IG A L A R T S A RI C S L A R I T EN I M E S A E N AA T E S A B S O L TR A T E S I U S Apermelles, p

passatempsMots enquadrats núm. 49

arNau MoraTiNos i BorDoy

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 29

mel i sucre

el codonyer és un arbre o arbust originari del’iran i del Turquestan. És conreat en una gran

part d’europa, inclosos els Països Catalans i lesilles Balears. els codonys, per la seva aspror, homno se’ls sol menjar crus, sinó en forma de confitu-ra sòlida (codonyat).a Mallorca, antigament també en feien gelea, queés una preparació gelatinosa obtinguda fent bullirsuc de fruita amb sucre. s’emprava sobretot peracompanyar els bunyols a la festivitat de lesVerges, el 21 d’octubre.

Ingredients- 1 quilo i mig de codonys- 1 quilo de sucre- 1 litre i mig d’aigua

Preparació- Pelar i treure els pinyols dels codonys i fer tros-sos més o menys petits. Pesar els bocins per fer 1quilo just.

- Col·locar els codonys al foc dins una greixoneraamb un litre i mig d’aigua.- Ha de bullir a foc molt fluix uns 45 minuts.- Quan comencen a tenir color, afegir el sucre icoure durant deu minuts.- l’endemà coure deu minuts més. Quan la confi-tura és freda, entre bullida i bullida, comprovar-nela consistència; quan ens agradi d’espessa enspodem aturar. - Ha de coure durant tres dies, deu minuts cadadia. remoure constantment perquè no s’aferri.- separar amb un colador xinès l’almívar de lapasta de codony. l’almívar és la gelea i amb elsòlid obtindrem confitura de codony.- Col·locar per separat dins pots ben nets i secs.- Tallar rodones de paper de barba mullat ambesperit. el paper ha de quedar en contacte amb lamelmelada sense que hi quedi gens d’aire.- Tapar els pots i enganxar una etiqueta amb elnom de la fruita i la data en què l’hem empotada.

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀmGelea de codony

saCraMeNT Ferrer

AGÈNCIA DE SANT JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 52 60 78

30

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 30

mel i sucre

31

agenda

Horaris de bus

(per tornar de Palma, s’ha d’a ga far elbus a l’estació in ter modal de Palma,direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; elshoraris marcats amb � re quereixenreserva prèvia, al 617 365 365 (9-18/19h))

sant Joan - Palma (per Mon tuïri)Dilluns a divendres: 6.40, 7.50, 14.45,16.05

Palma - sant Joan (per Mon tuïri)Dilluns a divendres: 12.00, 13.15,15.45, 18.30, 19.15

sant Joan - Manacor (per Vi la franca)Dilluns a divendres: 8.45, 11.30�,13.30�, 16.00�

Manacor - sant Joan (per Vi lafranca)Dilluns a divendres: 11.00�, 13.00�,15.30�, 19.30�

Horaris de tren

(en negreta, trens combinats amb auto-car; entre parèntesis, hora de partida del’autocar des de sant Joan; l’autocar vaa sineu, on el tren passa en direccióPalma a .40)

sineu - PalmaDies feiners: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25),9.41, 10.41 (10.25), 11.41, 12.41,13.41, 14.41, 15.41, 16.41, 17.41,18.41 (18.25), 19.41, 20.41, 21.41,22.41.Dissabtes, diumenges i festius: 6.41,7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41,12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25),16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41(20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineuDies feiners: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10,10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10,15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10,20.10, 21.15, 22.10.Dissabtes, diumenges i festius: 6.10,7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10,13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10,18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - ManacorDies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25),10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00,14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00,23.03.Dissabtes, diumenges i festius: 7.00,8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00,13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25),17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00(20.25), 22.00, 23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 29 de set. arianydia 6 d’oct. Montuïridia 13 Petradia 20 Porreresdia 27 sant Joandia 3 de nov. Vilafranca

el sol

surt es pon

1 oct. 07.44 19.31

15 07.58 19.10

27 horari d’hivern

31 07.15 17.48

15 nov. 07.32 17.41

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uVi 061PaC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

octubre: santa Teresa (1), sant Francesc (4), Mare deDéu del Pilar (12), sant lluc (18).

El mes

aquest mes toca fer el vi. És bon temps per començar aexsecallar els arbres que ja han fet l’anyada. És temps demagranes, nous, gínjols... la pluja d’aquest mes ajudaràmolt al camp i és temps de sembrar ordi, civada, faves ifarratge per als animals. També podeu llaurar i adobar. siha plogut una mica potser trobareu algun esclata-sang ialguna gírgola.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard i a. ramis, a més d’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Octubre de 1993•  es va obrir la perruqueria d’enToni Gayà rotger, al carrer deBellavista. atenia tant homes comdones.•  la Cooperativa del CampMallorquí va presentar a sant Joanun nou producte que havia decomercialitzar-se a partir delDijous Bo: bossetes d’ametlesecològiques, pelades, torrades omòltes.•  el batle de sant Joan, GabrielMora, bravejava a la premsa quesant Joan era el municipi del Plaon els imposts eren més baixos.• Varen trobar morta una dona de80 anys, Margalida sastre Ferra -gut, dins la cisterna de ca seva, alcarrer de Petra. els bombers varenhaver de treure tota l’aigua perrecuperar el cadàver.

Octubre de 2003•  es va anunciar la reobertura del’estació de tren de sant Joan. Demoment, la reforma de la carreterade sineu, un complement impres-cindible, no tenia data.•  Va morir la superiora de lesmonges de la Caritat, sor Catalina.Només tenia 64 anys i havia estatbona i sana fins una setmana abansde la mort.•  estava prevista la remodelacióde l’antic escorxador, per dedicar-lo a un espai per a joves.• el Team Pastereta va organitzaruna competició de trial a diversospunts del terme de sant Joan.

la lluna

27 setembre quart minvant

5 octubre nova

12 quart creixent

19 plena

27 quart minvant

3 novembre nova

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 31