mel i sucre. núm. 431 maig de 2016

mel i sucre

Editorial reDaCCió

Notícies locals reDaCCió

L’hort des padrí aNToNi sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre i aMaDor Passol

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

Maig 2016. Núm. 431revista d’in formació general

Editaassociació Mel i sucre sant Joan

Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,

Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2016antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacramentFerrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Julià Picornell, Cata-lina Gayà Morlà, Catalina Jaume, aina sastre.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://melisucre.cat/[email protected]

2

mel431.qxp_mis298 25/5/16 10:16 Página 2

mel i sucre

3

editorialEl mes que ve donaremper acabada una etapaamb la publicació del’últim número del mel isucre encunyat per l’actualconsell de redacció formatper en Joan Font, en FrancescX. Moratinos, en Mateu Sas-tre, en Joan Moratinos i enJoan Sastre, tots nosaltres“supervivents” de la prime-renca fornada de melisucrersque agafàrem el comanda-ment de la revista desprésd’un primer número promo-gut per un efímer consell deredacció. Molta gent ha passat, d’a-quell dia ençà, pels llocs degestió de la revista i no és elmoment de fer-ne la llista,cadascun d’ells i elles hantengut la seva rellevància i hihan dedicat uns esforços(sempre de franc, convé dir-ho) que han permès que,trenta-cinc anys després,aquesta revista continuï ambuna salut excel·lent i una llis-ta de col·laboradors anual nogens menyspreable.Així mateix, des del comença-ment de l’última dècada delsegle passat, la consolidaciódel nombre de socis-subs-criptors i la incorporació d’a-nunciants, juntament amb lafeina desinteressada però

http://melisucre.cat/35 anys

gratificant del consell deredacció (en forma de gestióeconòmica, recollida d’infor-mació, maquetació i compo-sició de textos i imatges…),ha permès que durant aquestsdarrers 25 anys la gestió iconfecció de la revista hagiestat relativament bona dedur i no ens hagi comportatgaires molèsties, de maneraque podríem continuar finsque les forces físiques i intel-lectuals acompanyassin.De totes maneres, tot té uncomençament i tot convé quetengui un final, si és possibleel més digne possible, enconsonància amb la vida dequè ha gaudit aquesta revis-ta, que ja es va convertir fauna pila d’anys en un refe-rent per a la gran majoria dela gent de Sant Joan, moltsdels quals han pogut llegir enla seva llengua, quan segura-ment no ho haurien fet maisense l’existència d’un pape-ret que cada mes els arribavaper davall la porta o quepodien anar a comprar a Cana Blanch, el quiosquet du -rant tants d’anys del nostrepoble.

I no tan sols hem pogut llegiren català durant tots aquestsanys, també hi ha hagut moltscol·laboradors als quals noels hauria passat mai pel capescriure en català i que ambel mel i sucre s’hi ha atrevit.Convé tenir-ho en compte:l’existència de mitjans decomunicació locals en catalàfa que la gent llegeixi i sobre-tot escrigui en aquesta llen-gua nostra tan malmenadahistòricament i encara avuiper administracions i mitjansde comunicació.Trenta-cinc anys després,però, ha arribat l’hora de l’a-déu, amb la convicció d’haverfet la feina i amb l’esperançaque algú agafi el relleu d’a-quest espai comunicatiu queens ha ajudat a ser més poblei ens ha permès sentir-nos unpoc més lliures.Des del mes de desembre del’any passat, quan l’actu alconsell de redacció vàremdecidir donar per acabadaaquesta etapa de trenta-cincanys, un grup de joves hanacceptat el repte d’agafar lesbrides de la revista. El núme-ro de juny serà el darrerd’una etapa; a partir deljuliol, tendreu un nou projec-te entre les mans.Que vagi de gust!


mel i sucre

Ferreteria de Sant Joande 8:30h a 13h i de 15h a 20hdissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant JoanTel: 971 52 65 33

4

1 s’ha jubilat el metge de famíliadel centre de salut de sant Joan,Domingo Fernández lara, des-prés de 23 anys d’exercici al nos-tre poble. Davant un bon nombrede santjoaners i la majoria deregidors, l’ajuntament li va retreun homenatge i li va entregar unaplaca commemorativa. l’ha sub-stituït interinament la doctorainmaculada Warletta Tirado, queestarà al nostre centre fins al mesd’agost.

1 s’han col·locat para-sols alspatis de les aules de P3, P4 i P5 del’escola de son Juny. Cadascunade les tres aules té una mica depati “privat”. amb la calor que hacomençat a fer, s’agrairà una micad’ombra en sortir a esplaiar-se. amés els para-sols faran més fres-ques les aules, que tenen gransfinestrals en dret dels patis, orien-tats a migjorn.

1 l’artista santjoanera lluïsaFebrer i lluís Vecina han presen-tat a l’espai TaCa, de Palma, elprojecte conjunt “lluïssor”. elsassistents a l’exposició podiencomprar els dibuixos de na lluïsaper un euro. es tractava de dibui-xos innocents. en lloc de marcaramb un punt vermell les obres que

notícies locals

Margalida Estelrich “de Ca na Blanc” ha estat nomenada cap de gabinet de laConselleria de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Ba -lears. A la foto (la primera per la dreta), davant el Teatre Principal acompa-nya president, consellera i alts càrrecs en una de les activitats en què les insti-tucions participen econòmicament (foto Última Hora).

s’adquirien, com se sol fer, elcomprador desferrava el dibuixde la paret. Per davall, emergiendibuixos d’en lluís, ja no taningenus (refugiats, policies, mili-tars, dones maltractades, polí-tics...). Més que una exposició, estractava d’una performance, ambla intervenció activa i aleatòriadel públic. el mateix dia, na lluïsa i enlluís presentaren també el seudarrer fanzine, una espècie de“bestiari dels turistes” que fre-qüenten la nostra illa. les obres de na lluïsa aixe-quem sovint polseguera. Per Pas-qua va exposar als 7 Cantons, unhivernacle a un lloc molt cèntricde Ciutat, pensat per ser vist des

del carrer. algú va atemptar con-tra l’exposició: 16 làmines querepresentaven la gestació, des dela fecundació fins al part.

1 l’any 2005 el professor sant-joaner Jaume sastre Font, ambaltres companys, va intentar arri-bar a la piscina que el periodistaté a la Costa dels Pins, per recla-mar-ne l’ús públic. la piscinaestà construïda clarament massa aprop de la línia de costa, a la zonade domini públic i, per tant, éssusceptible de ser declaradail·legal i de tenir una ordre dedemolició. l’entrada al recinte dela piscina va tenir l’oposiciód’uns guardes de seguretat. esvaren creuar denúncies per


mel i sucre

5

lesions i coaccions per les duesbandes. ara, el fiscal ha sol·licitatl’absolució i les dues parts s’hihan avengut. Jaume sastre ha declarat queells no “han canviat de discurs” ique se sentia alleujat perquè laFiscalia assumís que ells “eren elsagredits”. Creu que el procés s’haendarrerit a posta i que, de vega-des (com en una demanda dePedro J. ramírez contra ell percoaccions) la justícia és ràpida i,altres vegades, “es deixa podrir”.segons ell, això demostra que lajustícia “protegeix Pedro J.”.

1 la santjoanera Margalidaestelrich “de ca na Blanc” founomenada cap de gabinet de laConselleria de Transparència,Cultura i esports fa unes setma-nes. la seva feina es desenvolupaen un càrrec de confiança ques’ha ofert a través de Mes, Mesper Menorca i de la seva relacióamb l’assemblea per sant Joan, amés de per les tasques que haviadesenvolupat professionalmentfins ara al Consell social de laUniversitat.

1 Una tassa endimoniada. a par-tir del 13 de maig, el diari ÚltimaHora va posar a la venda (per3.90 €, amb el diari) una novatassa dedicada als dimonis festiusde Mallorca, una iniciativa em -marcada dins “Un any de mildimonis”, de la Casa Pare Ginard,Museu de la Paraula. aquestaentrega va estar dedicada als nos-tres set dimonis, que representenels set pecats capitals. els dimo-nis van acompanyats d’un ele-ment de la festa, en el nostre cas,unes xeremies. els dibuixos de lestasses són d’eva Hermida i el dis-seny de Jordi Cerdà.

1 es va estrenar al cine rívoli dePalma La nit de Sant Llorenç, unapel·lícula de Joan Barceló rigobasada en una obra inèdita d’an-

Les paelles del Primer de Maig a Consolació enguany foren passades per aigua.Només 4 de les 17 que s’hi havien d’aplegar no es feren por de la brusca.

Les conferències que ha realitzat la UOM (Universitat Oberta per a Majors)al local de la Tercera Edat han tengut un èxit considerable. La gent hi ha assis-tit amb prou curiositat i interès (foto facebook Ajuntament).


mel i sucre

toni riera Nadal, amb un dels per-sonatges interpretat per la sant-joanera Júlia Febrer Bausà“Bossa”. es tracta d’un thrillerintrigant que no deixa l’especta-dor indiferent: el doctor Gomis ésun conegut psiquiatre que viuobsessionat per un jove pacientdesequilibrat al qual és incapaç deguarir. el jove havia ingressat al’hospital quan era un nin petit,aterrit i confús. el doctor veu quese li presenta l'oportunitat deconèixer-lo millor quan desprésd’una fugida intenta seguir-li pas-sos. arriba a conèixer la terribleveritat del seu pacient i al mateixtemps la seva. la música és origi-nal de la també coneguda peralguns santjoaners Bàrbara Du -ran, que fa unes setmanes presen-tà a sant Joan el seu llibre sobre eltema dels “salers”.

1 Hortella d’en Cotanet ha tornatorganitzar activitats que combi-nen la gastronomia amb la músi-ca. a la primavera, es Piscolabis,“vermuts musicals”, els diumen-ges a migdia. a l’estiu, la segonaedició d’Hortella Fest, concertsaprofitant la fresca de la nit, amb lapossibilitat de sopar allà mateix. en Toni Josep va ser entrevis-tat pel diari Última Hora per par-lar d’aquests actes. el dibuixantBibi li va dedicar una caricatura.

1 Ha començat el cicle de confe-rències de la Universitat obertade Majors (UoM), que com sem-pre aplega una bona concurrència,sobretot de persones majors, peròtambé joves. Consta de cinc con-ferències, cada dimecres, del 4 demaig a l’1 de juny. la primera vaser “romandre al domicili durantla vellesa”, a càrrec de JuliaGallo. seguiren “salut i benestarmental a qualsevol edat”, perDavid Moranta i “la polèmicalul·liana al llarg de la Història”,per Gabriel ensenyat Pujol. lesdues darreres seran “la gent gran

L’obra pictòrica de Lluïsa Febrer Bausà “Bossa”, exposada a El Mirador(espai artísitc) del carrer Set cantons de Palma, fou objecte d’atacs ultres (fotoÚltima Hora).

Lluïsa Febrer Bausà “Bossa” inaugurà una exposició artística titulada “Lluïs -sor” a l'espai Taca del carrer de Sant Feliu de Palma el dia 14 de maig passat.Podeu visitar-la tot enviant una petitció al correu [email protected].

6


mel i sucre

Membres del club Peus Grossos després de la cursa de Randa. Els seus mem-bres i altres sanjoaners continuen participant en moltes de les curses que esduen a terme durant aquesta primavera (foto facaebook Peusgrossos).

i el temps lliure”, a càrrec deMariano sbert, i “el valor de lasoledat”, per Margalida Vives.Tots els conferenciants són pro-fessors de la Universitat de lesilles Balears, promotora de laUoM.

1 el 14 de maig la coral Veus dela Terra, de reus, va oferir unconcert a l’església, en què tambévaren intervenir els amfitrions, laCoral de sant Joan. els reusencsestan especialitzats en “músicaètnica”, d’ençà dels seus orígenscom una coral formada per perso-nes immigrants (actualment lamajor part de components sónd’aquí). en el seu repertori espoden trobar músiques populars,folklòriques i tradicionals de totarreu i, especialment, música decantautors, encara que inicialmentno hagin estat pensades ni harmo-nitzades per a agrupacions corals.interpretaren algunes peces com“homenatge a Mallorca”, entre lesquals, la versió coral d’Alegria,dels mallorquins antònia Font.Dirigeixen la coral de reus i la desant Joan, esteban Donadio iJoan laínez, respectivament. eldiumenge es va fer un dinar degermanor al puig de Bonany queacabà amb un petit concert a l’es-glésia de l’ermita.

1 la santjoanera MargalidaComas Matas, que ha estudiatinfermeria a Barcelona, Budapesti Madrid, en l’especialitat de

Júlia Febrer Bausà “Bossa” (la quarta per la dreta) ha participat com a actriua la pel·licula “La nit de sant Llorenç” dirigida pel mallorquí Joan BarcelóRigo, amb guió i música de Bàrbara Duran. La estrena es va fer al cinemaRivoli. Aquí podeu veure part dels participants en aquest film.

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU Producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: [email protected].: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

7


mel i sucre

8

comare, i que prepara un doctoratsobre la “vivència de la sexualitaten el puerperi”, va presentar unacomunicació sobre aquesta qües-tió al Primer Congrés de salutFamiliar i Comunitària. Ho va ferjuntament amb el seu professorJosé Manuel de Matos Pinto.

1 la Coral infantil de sant Joani el Teen spirit Chorus varenprendre part en la cantata La dis-puta de l’ase, basada en l’obrahomònima del nostre clàssicanselm Turmeda, amb música deVíctor Ferragut i text de GabrielMestre. les dues agrupacionssantjoaneres s’uniren a altrescorals i a la Banda de Música deFelanitx. el concert, que es va feral convent de sant agustí, deFelanitx, era la culminació de laTrobada de Corals infantils. També el Teen spirit Chorusva participar en la interpretació dela Missa dels Infants, de Johnrutter, a Manacor, juntament ambla Jove orquestra de les illesBalears, el Cor Ciutat de Mallorcai els solistes rupert Bergmann iraquel ribo.

1 els corredors a peu santjoaners(la majoria membres de PeusGrossos) són molt actius partici-pant en curses cada cap de setma-na, i moltes vegades els acompa-nya l’èxit. Per exemple, al trail“Cinc Cims”, de randa, el 13 demaig, hi havia una desena de sant-joaners, i rafel Gayà i Joana

La Coral de Sant Joan i Veus de la Terra de Reus feren un dinar de germanora Bonany que acabà amb un concertet a l’església del puig. El dissabte dia 14de maig ja havien fet un concert de cant coral a l’església de Sant Joan (fotofacebook de Coraldesantjoan).

El cor juvenil Teen Spirit Chorus de la Coral de Sant Joan, dirigit per JoanLaínez, actuà a l’auditori de Manacor juntament amb la Jove Orquestra de lesIlles Balears.


mel i sucre

Gayà feren podi. Una setmanamés tard, n’arnau Matas Mayol ien Pedro Fiol latorre aconsegu-iren acabar el Camí de Cavalls,que pràcticament volta tota l’illade Menorca. el mateix dia, a saFita del ram (esporles), BielCompany rubio va ser el vuitèclassificat absolut i segon de laseva categoria.

1 la Penya Motorista va organit-zar el Trial de Primavera, del

Campionat de les illes Balears.Una quarantena de participants,en les categories Tr1, Tr2, Tr3,Tr4 i Trial Base. el mal temps vadeslluir la jornada.

1 el mateix dia, se celebrava elconcurs de paelles, que anualmentorganitza l’assemblea per santJoan. a l’hora de començar a ela-borar les paelles, amb els 17grups preparats, es va posar aploure i la major part de personal

Carrer de Petra • 07240 Sant JoanTel. 971 52 60 22

9

El pare Bartomeu Pastor “de Solanda” continua la seva tasca social ambl’Asso ciació Dignitat i feina radicada a la zona de Llevant, amb el projecte derepoblament del camp. A la foto el podem veure amb membres de l’associació(el tercer per la dreta) (foto Última Hora).

va escampar, molts a fer les pae-lles a llocs coberts. Només enquedaren quatre a Consolació, id’aquests només un va fer la pae-lla damunt l’esplanada. Devers launa, el temps es va estirar, però elconcurs ja s’havia esbucat.

1 el franciscà santjoaner Barto-meu Pastor oliver és l’impulsorde l’associació Dignitat i Feina,que treballa a favor de les perso-nes més necessitades de la comar-ca de llevant. Va presentar alsajuntaments d’artà, son servera,Capdepera i sant llorenç un“projecte social de repoblació delcamp”. la pretensió del projecteés generar feina per a personessense recursos i, alhora, recuperarel paisatge, que es va degradantràpidament, amb la sembra d’a-metlers i garrovers. segons elpare Pastor, el camp mallorquí haestat molt “important per al turis-me”. espera comptar amb l’ajudatant dels ajuntaments com delshotelers de la zona.

1 el divendres dia 6 de maig laCooperativa de sant Joan va fer elsopar anual habitual al restaurantCan Tronca. Presentació decomptes, memòria d’activitats ialtres informacions. Hi foren pre-sents la majoria de socis-accionis-tes, els representants de la juntadirectiva i les autoritats insularspertinents, encapçalades pel con-seller d’agricultura i directorsgenerals.


mel i sucre

l’hortdes padrí

El mes de junyaNToNi sasTre “De sa BoTiGUeTa”

aquest mes s’acaba la pri-mavera i entra l’estiu.Moltes de les hortalisses

estan en la plenitud i també esrecullen fruites primerenques,com els níspros, els albercocs pri-merencs o les cireres.

serà bo fer algun tractamentcontra el míldiu i la cendrada a lesvinyes i parrals. aquests tracta-ments s’ha d’evitar fer-los durantles hores de molt de sol, ja que sila temperatura passa dels 30 ºC,pot produir cremades.

També convendrà evitar l’ex-cés de pàmpol i els capirols delvoltnt del raïm per facilitar la ven-tilació.

la camamil·la s’ha de recollirabans de sant Joan, ja que si es fadesprés, la flor produeix la llavor.

la infusió es fa amb unes cincflorts de camamil·la per tassa d’ai-gua i serveix per calmar els nervisi llevar el mal de panxa.

es poden sembrar distintesvarietats de carabasses i carabas-sons, blat de les índies, ulls demoneato, patates tardanes, fesolsfava i algunes varietats de monge-tes tant per comsumir tendres comper esbessonar, i altres hortalissesde cara a l’estiu.

També diuen que si se sembrallavor de col per sant Joan, persant Pere el colet ja és nat.

a principis de mes s’han d’es-cugular els alls i a finals del mesja es poden collir.

els alls i les cebes que hem deguardar, s’aconsella collir-los enlluna creixent aprofitant les pri-meres hores del dia.

Dia 24 de juny és la nit màgicade sant Joan i és quan la tradiciópopular commemora mites i rea-

litza sortilegis com anar a veure elsol que balla des de l’esplanadade Consolació a l’hora de la sorti-da del sol.

També és bon moment perplantar algun arbre o collir lesherbes remeieres. Diuen quecollides aquesta nit tenen més vir-tuts curatives; també hi ha lacreen ça que els alls sembrats persant Pau i collits per sant Joansón medicinals.

Pels que es regeeixen per lesfases de la lluna, aquesta és laguia: dia 5 és lluna nova; dia 12,quart creixent; dia 20 és llunaplena, i 27, quart minvant.

sant Pere és a 29; sant Marçalés a 30 i l’endemà ja ens entra elprimer juliol.

Un petit fracàsNo totes les proves surten

encertades, però dels fracassostambé es pot aprendre algunacosa, encara que som conscientque a noranta anys complits jasom més a prop de perdre qualquecosa del que sabem que no d’a-prendre coses noves, però així itot vaig voler fer una prova, queva sortir malament.

a l’hort tenc un hivernacled’uns tres metres d’amplada persis de llargària. a una part hi teniasis tomatigueres de mitxamielcarregades de tomàtigues, cadasetmana durant tot l’hivern vaigtenir tomàtigues madures collidesde l’hora; i a l’altra part hi haviaunes mongeteres amb mongetestrendres d’aquelles planes i de -vers un pam de llargues que commés les ne collien, més ne feien.

Devers mitjan abril, les toma-tigueres quedaren plenes de tuta.en veure tantes tomàtigues pica-des i tantes papallons de tuta perdins l’hivernacle, me va venir laidea de desinfectar-ho cremant-hiflor de sofre i en vaig posar unagrapada dins un pot de llauna iamb un misto li vaig pegar foc. enpoc temps va partir a fer un fumque entabanava, vaig tancar l’hi-vernacle i ja ens veurem demà.

l’endemà dematí, en obrir, jano hi havia fum però les tomati-gueres i les mongeteres estavencremades com si hi hagués hagutuna forta gelada, i els papallonetsde tuta continuaven voletejantcom si res no hagués passat.

ran de les mongeteres hihavia un solc de pastanagó que larama va quedar bastant cremada,però les pastanagues segueixencreixent i ben bones que fan...

10

www.gastroteca.cat


mel i sucre

Tots els productes per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

11

converses amb els amics

L’assistència a aaquesta diada atlètica va ser espectacular, hi havia centenars depersones.

L’atletisme a Sant Joan (I)aNToNi sasTre “De sa BoTiGUeTa”

aMB la Col·laBoraCió D’aMaDor BaUçà BaUçà “Passol”

Per parlar d’atletisme al nos-tre poble començarem ambels tres atletes més desta-

cats dels anys cinquanta, dosd’ells nascuts a sant Joan, enJaume sastre, Balaguer, i n’anto-ni Karmany Mestre; l’altre és enMiquel oliver, nascut a Ciutatperò que va córrer amb l’equipsantjoaner i fa més de vint anysque viu a sant Joan, al carrer deses Parres.

Jaume Sastre, “Balaguer”

Va néixer a finals dels anysvint i va començar a córrer a prin-cipis dels anys cinquanta, amb elclub santjoaner Unión Deportivasan Juan, del qual era presidenten Francesc oliver dels Calde-rers, qui va ser un gran impulsor ipromotor de l’atletisme.

en Jaume va córrer en dife-rents carreres urbanes a sant joani en altres celebrades al camp defutbol de son Juny, destacantsobretot la diada atlètica que es vafer amb altres atletes mallorquinsi catalans, aquests darrers, perta -nyents als clubs del Barcelona ide l’espanyol.

Jaume Sastre, Balaguer, a la diada atlètica amb corredors del FC Barcelona i del’Espanyol, al camp de futbol de Son Juny.


mel i sucre

Va participar, així mateix, endiferents carreres a la penínsulaamb una selecció dels millorsatletes de les illes Balears.

la seva especialitat eren lescurses de curta i mitjana distànciai destacava sobretot en la de 1.500metres.

l’amo en Jaume va morir ja fauna desena d’anys.

Antoni Karmany Mestre

Va néixer a sant Joan l’any1934. l’amo antoni sempre ha ditque va ser jugant a futbol on vacomençar la seva afició a l’atletis-me. Va córrer la primera carrera asant Joan a principis dels anyscinquanta a unes festes patronals,a un circuit urbà d’uns 5.000metres on també hi havia altrescorredors mallorquins. Karmanyva quedar en primer lloc i en sas-tre va ser el segon.

el diumenge següent varenanar a córrer a santa Margalida,on en Karmany va tornar a gua -nyar, el segon va ser en Vich deBanyalbufar i el tercer, en sastrede sant Joan.

Durant dos anys consecutiusn’antoni Karmany va guanyartotes les carreres fetes a Mallorca,on ell va participar.

Va ser campió de Balears decross els anys 1952 i 1953.

la carrera més important queva guanyar va ser el premi inter-

CooPeraTiva agríColaSaNT JoaN

Tota casta de productes per al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/nTel: 971 52 63 24

�

� � �

��

��

��

��

��

12

Els dos atletes santjoaners Antoni Karmany i Jaume Sastre amb l’entrenadorde l’Espanyol (en Cutier) i els dos atletes catalans Josep Coll i Tomàs Barris.

Antoni Karmany i Jaume Sastre amb l’equip mallorquí que va participar a unacursa disputada a la península.


mel i sucre

Va participar en unes quantescarreres disputades a Barcelona, itambé a València, a la Manresa-sant Vicenç, al campionat d’es-panya del Frente de Juventudes...

la seva especialitat era sobre-tot la carrera dels 3.000 metres.

Per acabar aquest capítol tambévolem fer esment d’un altre sant-joaner que als anys cinquanta esva dedicar a la modalitat dellançamentr de pes, l’amo en Joansalom.

13

nacional Jean Bouin en categoriajúnior, celebrada a Barcelonal’any 1952.

També va córrer al campionatd’espanya de cross a Catalunya,on va quedar en sisena posició.els deu primers atletes classifi-cats varen anar a córrer el Crossde les Nacions, a Glasgow (escò-cia), amb la selecció espanyola.en Karmany era el corredor mésjove, varen córrer durant 15 qui -lò metres juntament amb unsaltres 300 corredors i n’antoni vaquedar a la 54 posició.

l’any 1953 va guanyar el cam-pionat d’espanya de camp a tra-vés del Frente de Juventudes i vaparticipar al campionat de Cata-

lunya i a la carrera de Manresa-sant Vicenç.

Quan es va retirar de l’atletis-me es va dedicar professionalmental ciclisme, des de l’any 1956 finsal 1965, disciplina en la qual vaobtenir grans èxits esportius.

Miquel Oliver Arqués

Va néixer a Ciutat l’any 1934 iva començar a córrer a diferentsbarriades de Palma. Desporés vavenir a córrer amb l’equip santjo-anwrs. es desplaçava des dePalma amb tren fins a la nostraestació, on el recollia en Francescdels Calderers.

Antoni Karmany amb la copa deguanyador de la cursa internacionaljean Bouin, a Barcelona, l’any 1952.

Cursa urbana a Sant Joan. El dorsal51 és en Miquel Oliver i el 53 és enJaume Sastre.

Joan Salom, un bon llançador de pes(l’hem assenyalt amb una fletxa), ob -servant atentament un altre atleta.


mel i sucre

Decidesc anar-me’n cap a lavila, fart de Ciutat i dels turistesque ho embossen tot. Pas perdevora unes galeres –d’aquestesde passejar gent pel centre– elsmenadors són gitanos i un diu a unaltre, mentre dos més el tenen aga-fat: Yo voy preso pero te mato!! Temato!!! I l’altre que el se mira trespasses enfora acollonit. Voy preso,pero me da igual, te mato!! I faforça per desfer-se dels quatre bra-ços que l’abraonen. Mentre elsque el tenen diuen a l’altre: Vete,coño! Que te va a matar! Agaf elcotxe i seguesc el meu camí capals semàfors de l’autovia, davantla Seu, allà equilibristes i malaba-ristes demostren la seva perícia idesprés passen el barret a veure siels conductors els donam algunapropina. Un fa coses amb unabolla de vidre, mentre una maretravessa empenyent un cotxet ambun nin que fixa la mirada a la bollai –mentre s’allunyen– el nin girael coll per no perdre’l de vista i elgira i el gira fins que ja no potpus... El funambulista passa labacina i ningú li dona res. Com-pungit, torna enrere i se preparaper quan el semàfor es torni aposar vermell.

*

Perquè se vegi la dimensió delcanvi. Quan arrib, el moix dormespitellat dins una teula girada.Per damunt ell un menja-mosquesfa de colibrí nostrat encalçant totquant vola, adesiara s’atura da -munt un fil i fa una merdeta. I tor -na-m’hi torna-hi a encalçar mos-cards, mosques i similars. Mésamunt fan el mateix les falciesgiscant i amb estols. Baixen i tor-nen pujar cridant-se entre sí, s’a-nimen les unes a les altres.

*

Ja ha arribat la calor i esperam,amb temor, un estiu pesat. Dins elcasino l’amo en Gori Puixal xerrad’aquesta calor que comença i dela poca aigua a foravila. “En -guany serà com una any, jo erapetit, que dins es pou de Gossalbas’aigo es feu avall i hi comença-rem a veure es cap d’una anguila.Déu sap es temps que feia que eraallà. Mon pare mos digué: ‘la po -deu pescar tanmateix se morirà deset’. I noltros ho provàrem però

era massa grossa i ses cordes i elshams que hi amollàvem, maldes-tres. Tanmateix s’hi morí. Engua-ny serà una cosa consemblant. Desec vull dir”.

*

Els coment com he trobat elmoix, dins sa teula, que ni se n’hatemut que arribava. “Jo a un moixque teníem a Son Vell, no hocreuràs, però li vaig posar vuit‘endiccions’ que me manà esmanescal, sinó s’hauria mort.L’estimava molt jo en aquell ani-mal”. Em sorprèn el comentari enun home com l’amo en Gori –avar -ques de sola d’auto, calçons ape-daçats, mans poderoses i boinasempiterna–, que si havia deseguir les pautes de la pagesia, notenien tantes manies amb moixosi cans. Matar els moixets petits otenir cans fermats durant anysamb un ‘roegó’ de pa com únicamanduca era el més normal. Perguardar i caçar rates. Moixonies,poques. Se veu que els temps hancanviat.

*

daltdel turó

Fuita de Ciutat, menja-mosques i anguila

CliMeNT PiCorNell

14


mel i sucre

La conversa sobre els pous de faun temps deriva cap a coses del’antigor, prop del pou de Gossal-ba, el de l’anguila, hi ha el campa-nar dels Moros. L’amo en Bielconta que son pare va fer llaurarun bocí perquè hi havien trobatcoses antigues. Ho sentia a dirquan era nin, quan a la pagesiatrobaven una cosa relacionadaamb l’antigor, dins un sementer –sovint, un enterrament, amb el seuaixovar-, l’ordre era: “dau-li ara -da fonda!”. Si apareixien restesarqueològiques, en comptes d’a-turar i avisar l’autoritat, dar-liarada fonda o tornar tapar. Elspagesos tenien el sentiment dequè si ho declaraven, havien per-dut la terra i els beneficis directeses fondrien davall la suposadaimportància de les coses “d’entemps primer” o “dels temps des

moros”. Els papers, la burocràciai la pèrdua del tros de terra corres-ponent. Així varen desaparèixermolts de jaciments al Pla deMallorca, i també, víctimes d’unaespoliació inútil, car, tret d’algu-nes poques peces –com el “treso-ret almohade” ( d’or, trobat per unparticular i venut, avui al Museude Mallorca)– les trobades notenien interès pecuniari directe,per molt que la gent parli de colla-rets de plata i d’olletes plenes demonedes d’or. Han canviat elstemps, la percepció i la conscièn-cia de la gent, però sobretot s’hanenfortit les penes per les infrac-cions contra la destrucció delpatrimoni. I, també, han canviatles arades del tractors : ara llaurenmés fons, encara.

*

‘Saps aquests que en duen dellana pes clotell, encara que ten-guin estudis !”no sé a qui se refe-rien –crec que a mi, quan ja men’anava– però feia estona que nol’havia sentit aquesta expressiócom qui vol dir: ‘mesquinet, quesabrà aquest!’ M’ha recordat unaexpressió que emprava ma mareper referir-se als que volien sermolt i no hi havia per tant; sempresolia dir: “Aquest, saps que vol?Estora i murta!”

*

Voltant cantó devora el forntrob na Maria Perxana que meconta tota atabalada el que li vapassar ahir dematí anant a l’hospi-tal de Manacor. “Acompanyavaamb so cotxo tres vellets, quehavien estat ‘tocats’, i caminen ose moven malament. Ho faig coma voluntària d’una oenagé. Ten-guérem un accident, un jove mosva empènyer amb so seu cotxo.Quan sortiren els tres fent etxures,es jove se va espantar des mal queels havia fet”. Fins que na Mariali digué: “no passis ànsia ja erenaixí abans de sa topada!” ‘Tantasort, tanta sort per tots que no mosférem res. Me’n vaig a donarmenjar als animals perquè quanarribaré s’ase serà mort de rialles.Pens amb la possible traducciód’aquesta darrera frase a un turis-ta que passi pel poble. O a un ciu-tadanetxo...

15


mel i sucre

Comentari al mes d’abril Després de gran part de l’hi-vern amb temperatures superiorsa les normals i un març un pocmés fred que el que s’esperava,l’abril ha presentat uns paràme-tres típics de primavera. la tem-peratura mitjana s’ha quedat enels 14,4 ºC, un valor situat dins lafranja pròpia d’aquest mes. engeneral ha estat un mes suau,sense grans oscil·lacions ter-momètriques. s’inicià amb unaprimera setmana més fresca peròdesprés els valors s’alçaren unamica i es mantingueren molt esta-bles durant la resta del període.Únicament la part central de mesfou una mica més càlida peròsense contrastar excessivamentamb les altres jornades. Gran partdel mes les mínimes han superatels 10 ºC i no han presentat gairealts i baixos. en canvi les màxi-mes han variat més, des dels 11,1ºC fins als 23,6 ºC, conseqüènciade la inestabilitat atmosfèrica queha experimentat l’aire en aquestmes. la mitjana de la pressió,amb 1012 mb, remarca aquestavariabilitat del temps.

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

MAIG 2016 (fins a dia 20)

Temperatura mitjana 16,2 ºCTemperatura més alta 23,3 ºC (dia 18)Temperatura més baixa 7,6 ºC (dia 2)Pluviometria 68 mmVelocitat mitjana del vent 6,8 Km/hVelocitat màxima del vent 54,7 Km/h (dia 12)Direcció del vent predominant E-SEEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 3,9 ml/dia

MES D’ABRIL 2016 2015

Temperatura mitjana 14,4 ºC 14,6 ºCTemperatura més alta 23,6 ºC (dia 15) 23,8 ºC (dia 23)Temperatura més baixa 6,1 ºC (dia 8) 6,2 ºC (dia 9)Pluviometria 75,9 mm 5,6 mm (3 mm dels quals, de rosades matinals)Velocitat mitjana del vent 7,7 Km/h 5,7 Km/hVelocitat màxima del vent 66 Km/h (dia 6) 57,6 Km/h (dia 27)Direcció del vent predominant E-SE EHumitat mitjana 77 % 76 %Pressió mitjana 1012 mb 1019 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 3,4 ml/dia 3,6 ml/dia

16

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres)

2015 DES. 60601 4797 12,63 16,26 3886 11992016 GEN. 70166 5719 12,27 13,12 4632 14302016 FEB. 82297 6735 12,22 13,28 5455 16842016 MARÇ 128968 10489 12,3 15,06 8496 26222016 ABRIL 149945 11749 12,76 19,51 9517 2937

2015 ABRIL 162389 12791 12,7 20,27 10361 3198

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2015

Temperatura mitjana Pluviometria

2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

GEN. 12,6 9,9 12 10,7 10,6 10 9,7 9,8 11,8 15,8 36,6 31,8 56,9 32,9 74 56 67,9 37,5FEB. 12 9 11,9 9 7,8 10,7 10,4 9,9 11,4 40,3 63 24,3 37,5 50,1 59 73,8 22,6 14,6MAR. 11,8 12,2 12,5 12,9 13,2 11,8 11,2 11,7 12,3 32,6 57,5 25,2 32,3 15,4 40,2 43,7 39,1 34,9ABR. 14,4 14,6 16,6 14,4 14,9 16,2 14,1 13,6 14,9 75,9 5,6 24,5 69,2 34,4 7,9 44,2 50,6 15,6MG. 19,5 17,5 16 19,2 19 16,9 19,7 17,3 6,8 59,1 40,8 7,4 12 122,2 24,2 124JY. 23,5 22,8 21,2 24,3 21,2 21,3 23,3 22,6 5,6 100 7 2,7 58 10,2 1,6 32,4JL. 27,1 24,3 25,6 24,7 23,9 25,7 25,9 24,6 0,6 0,2 0,2 2 18,1 3,4 1,2 2,9AG. 25,2 24,7 24,9 27 25,6 24,9 25,9 25,2 50,3 19,8 37,2 4,4 1 5,4 16,3 0,7SE. 21,3 23,9 22 22,2 23,2 21,5 21,6 21,7 114,3 32,9 11,5 27 22,7 36,5 264,6 21,2OC. 18,3 21 20,6 19,3 19,5 17,7 18,6 18,3 28,1 13 16,8 93,6 48,4 106,6 42 98,3NOV. 14,9 16,3 13,1 15,1 15,8 13,4 15,6 12,7 34,3 131,8 160 100,8 204,1 39,6 23,7 115,4DES. 13,2 10,8 11 12,4 12,4 10,6 12 10 14,7 62,9 78,6 9,1 9,4 33,3 134,7 100,5


mel i sucre

Després d’uns mesos d’hiverncàlids i secs, amb pluges de pocaintensitat que no arribaven a ama-rar les terres, l’abril s’estrenàamb un primer dia de pluja persis-tent, en el qual es van anotar quasi40 mm. Després, repartides alllarg del mes, rebérem noves pre-cipitacions de menor quantia. laprecipitació total ha arribat asumar 75,9 mm. Podem afirmarque el temps atmosfèric d’aquestmes ha presentat una tònica prò-pia de la climatologia mediterrà-nia de la nostra zona. aquestes aigües tornaren l’a-legria als nostres camps i cultiusde secà, molt mal manats per lasituació de mancança hídrica queanàvem arrossegant. els cereals,en conseqüència, es poguerendesenvolupar adequadament, es -pigar i assegurar una bona fructi-ficació. la conjunció de sol ihumitat va fer esclatar la verdorper tot arreu, salpicada de taquesmulticolors per la floració d’ar-bres, arbusts, cultivats i silvestres,i de les plantes herbàcies. llevat de quatre o cinc diesmés ventosos, amb velocitats mit-janes superiors als 10 Km/h, laresta del mes no ha estat massa devent. la velocitat mitjana s’haquedat en els 7,7 Km/h. Com adia més mogut hem de destacar eldia 6 que anotà una velocitat mit-jana de 23 Km/h i rebé el cop devent més fort amb 66 Km/h. ladirecció predominant d’entrada

de dels corrents d’aire ha estat e-se, entre llevant i xaloc. els valors mitjans de la humi-tat i l’evaporació s’han mogut enels valors esperats pel tempsatmosfèric que hem tengut, mésbé humit i de temperatures dins lanormalitat. les mitjanes han estatdel 77% i de 3,4 ml/dia respecti-vament.

Comentari al mes de maig en el maig ha continuat ladinàmica atmosfèrica iniciadaamb l’arribada de la primavera:temps inestable amb temperaturessuaus i algunes precipitacions. De

moment les pluges han fet acte depresència durant la primera set-mana del mes. Començàrem ambpluja el primer de maig i el dia 7plogué de manera intensa, acumu-lant-se més de 50 mm en aquestajornada. els nostres camps hantornat rebre en el que duim demes una nova quantitat de preci-pitació que ja s’acosta als 70 mm.aquesta nova injecció d’aigua haestat ben rebuda per la natura engeneral i per la gran majoria decultius. Tampoc no haurà estatperjudicial per als cereals, haventcaigut com ho va fer a principisde maig, cultius que a partir de les

17


mel i sucre

necessitats d’alimentació i perpe-tuació de l’espècie.

Parc solar fotovoltaic Des del gener s’ha anat incre-mentant la quantitat de radiaciósolar rebuda mes a mes. Des delsolstici d’hivern el dia s’ha anatallargant i ho farà fins al solsticid’estiu, al juny. Hem passat deles 11 h 54 min del març a les 13h i 20 min de l’abril, com a dura-ció mitjana de cada dia. aquestaugment de més d’una hora de solens ha aportat un nou incrementde la radiació captada en aquestmes (20977 Wh/ m2 més que enel març) encara que inferior al re -gistrat entre el febrer i el març,que fou de 46671 Wh/m2. enconseqüència ha augmentat l’e-nergia elèctrica generada en 1260kWh amb un rendiment de lesplaques una mica inferior. si comparam la radiació cap-tada a l’abril actual amb l’abril de2015, observam que s’inverteix latendència que dúiem des delgener, amb valors superiors als del’any passat. el temps inestablede l’abril d’enguany ha disminuïtl’arribada de la radiació llumino-sa en 12444 Wh/m2, la qual cosas’ha traduït en un descens de lageneració d’energia elèctrica enuns 1000 kWh. en canvi el rendi-ment ha estat similar amb unadiferència de la temperatura a laqual han estat exposades les pla-ques molt petita.

temperatures pot produir la for-mació de calabruix. Malgrat aquestes precipita-cions importants de l’abril i elmaig, les capes freàtiques patei-xen un dèficit hídrica a causa del’escassesa de pluges durant latardor i hivern darrers i que difí-cilment recuperarem abans del’estiu. Per tant haurem de consu-mir amb seny els minvats recur-sos hídrics de què disposam, tantper als reg dels cultius que preci-sen d’aportació d’aigua com peral consum humà, sobretot teninten compte l’elevada poblacióturística que s’espera per a aquestestiu. la primavera presenta l’am-bientació pròpia del maig: elscamps de cereals de cada dia jagroguegen més, les flors es mar-ceixen per entrar en fructificació;la vida animal, amb els seus sons,vols i moviments omple més quemai aire i terra per respondre a les

darreres setmanes d’aquest mes idurant el juny precisen d’untemps més sec per a una bonarecol·lecció del gra. a sant Joan no va ploure niuna gota, però a altres zones deMallorca, sobretot pel nord de l’i-lla i per Palma, el passat dia 13, esproduí una tempesta de calabruix,a redols intensa. aquest gel va fermal bé els cultius de fruiters i depatata de les terres de sa Pobla ide Campanet. les precipitacionsdificultaren també durant untemps el trànsit dins l’àrea dePalma. aquestes tempestes i laformació de calabruix són fenò-mens habituals al nostre clima perla primavera. son conseqüènciade la presència d’aire fred en altu-ra, combinat amb temperaturescàlides a nivell de superfície. enaquest dia coincidí aquesta com-binació, amb aire a -20 ºC a 5000metres d’altitud i més de 20 ºCarran de terra; aquest contrast de

CooPeraTiva agríColaSaNT JoaN

Tota casta de productes per al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/nTel: 971 52 63 24

�

� � �

��

��

��

��

��

18


mel i sucre

19


mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record

aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Durant molts d’anys, especialment les darreres dècades del segle passat, varen venir s vendreal nostre poble un parell de peixaters ambulants. aquesta foto la va fer l’amo antoni sastre, de sa Botigue-ta, als anys noranta. Hi veim un grup de dones santjoaneres que esperen per fer la compra de peix.

Fotografia 2: Un dijous, de mercat. a finals dels anys noranta. aportació fotogràfica: còpia extreta d’un llibre de M. segura.

Fotografia 3: en Toni Bernad, s’olier de Caimari, casat amb una santjoanera, tenia la seva parada de vendad’olives, oli, bacallà... els diumenges al cantó del carrer Major, davant el bar Can Fiol.la foto està feta a principis dels anys 2000 per n’amador Bauçà, Passol.

20


mel i sucre

21


mel i sucre

m CUiNa D’aQUí i D’allÀmAmetllats (Terres de l’Ebre)

saCraMeNT Ferrer

el pont del Primer de Maig viatjàrem al parcnatural dels Ports i a les Terres de l’ebre, ala província de Tarragona. a les pastisse-

ries dels diversos poblets que visitàrem, hi degus-tàrem uns pastissets deliciosos i, no cal dir-ho,vaig dur la recepta cap aquí i ja l’he feta unesquantes vegades.

Ingredients- 170 g de sucre- 50 g de bessó d’ametla- 3 ous- 1 llimona- cassoletes de paper arrissat

Preparació- escalfar el forn a 250 °C.

- laminar i torrar lleugerament les ametles.- separar els blancs dels vermells d’ou.- Muntar les clares a punt de neu i, sense deixar debatre, afegir el sucre a poc a poc, en forma depluja.- incorporar-hi unes gotes de suc de llimona.- afegir-hi les ametles amb cura per evitar que elsblancs baixin. - Col·locar dins una palangana per anar al forn unpaper vegetal.- Damunt el paper compondre les cassoletes depaper arrissat i amb una cullera anar fent muntetsde merenga dins cada una.- apagar el forn i a continuació enfornar els amet-llats durant mitja hora.- Han de coure amb l’escalfor residual del forn.D’aquesta manera no es cremen i queden blancs.

agÈNCia De SaNT JoaN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 80 98 80

22


mel i sucre

23

agenda

Horaris de bus

(per tornar de Palma, s’ha d’agafar elbus a l’estació intermodal de Palma,direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17;els horaris marcats amb ☎ requerei-xen re serva prèvia, al 617 365 365 (9-18/19 h))

sant Joan - Palma (per Montuïri)Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45,16.05

Palma - sant Joan (per Montuïri)Dilluns a divendres: 12.00, 13.15,15.45, 18.30, 19.15

sant Joan - Manacor (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 6.50, 8.45,11.30☎, 13.30☎, 16.00☎

Manacor - sant Joan (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎,15.35☎, 19.30☎

Horaris de tren(en negreta, trens combinats ambautocar; entre parèntesis, hora de parti-da de l’autocar des de sant Joan; l’au-tocar va a sineu, on el tren passa endirecció Palma a .40)

sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25),9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40,13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40,18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40,22.40.Dissabtes, diumenges i festius: 6.41,7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41,12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25),16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41(20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15,10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15,15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15,20.15, 21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius: 6.10,7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10,13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10,18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - ManacorDies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25),10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00,14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00,23.03.Dissabtes, diumenges i festius: 7.00,8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00,13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25),17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00(20.25), 22.00, 23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 29 de maig Montuïridia 5 de juny Petradia 12 Porreresdia 19 sant Joandia 26 Vilafrancadia 3 de juliol ariany

Casa del pare GinardDilluns, dimecres i

divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

el sol

surt es pon 1 de juny 06.22 21.09 15 06.20 21.17 20 solstici d’estiu 30 06.24 21.19 15 de juliol 06.33 21.15

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080Urgències UVi 061PaC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

Juny: sant onofre (12), sant antoni dels albercocs (13),sant Joan Baptista (24), sant Guillem (25), sant Pere isant Pau (29).

El mes

“aigua de sant Joan, celler buit i molta de fam”. espe-rem que no sigui així, sobretot per la marxa que duimd’aigua enguany, però no se sap mai. Ha arribat l’estiu ija no hi ha por als constipats. la fruita és a la plena:albercocs, cireres, prunes, melicotons... i a finals de mesles primeres figues flors. És temps de sega: faves, ordi,civada i blat. Per sant Joan és bon temps per sembrar lle-tugues i raves i planters de col. aquest mateix dia diuenque si sembren clavells a la sortida del sol i els reguenamb aigua de set pous en sortiran de set colors.(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard i a. ramis, a més d’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Efemèrides

Juny de 1996• els veïnats de Can Torrat esposaren d’acord per obrir elcarrer Princesa fins al carrerTramuntana.• s’havia d’obrir un restaurantal carrer Nou, que a la fi s’ano-menà “Ca sa Tia”.• Nofre Torres va deixar de serrector de sant Joan.• antoni Karmany es va procla-mar campió de Veterans deBalears.• Gabriel Matas “de son Gor-gut” va ser elegit president de lasocietat de Caçadors. l’altrecandidat era Bernat Fullana.Deien que aquell era més prò-xim al PP i aquest a UM. alcarreró de les Monges, davantcan Biel es posà una pancartaamb el text “Gabriel, presidentper sempre”, usada abans perhomenatjar Gabriel Cañellas.

Juny de 2006• el Consell de Mallorca vaanunciar la seva intenció derecuperar la casa natal del PareGinard, al carrer socies.• Mentre avançaven a bon ritmeles obres de l’autovia Palma-Manacor, es va treure a infor-mació pública la millora de lacarretera sant Joan-Montuïri,que incloïa la variant que per-met arribar a l’autovia senseentrar dins el poble.• es va trobar a sant Joan l’or-gue més antic de Mallorca, pro-cedent del convent de santDomingo de Palma. Un orgue-ner belga va dir que amb el 40%conservat de l’original seriapossible tornar-lo veure en totala seva esplendor. es va parlarde formar un patronat integratper la Parròquia, l’ajuntament iparticulars entesos en la matè-ria.

la lluna 29 maig quart minvant 5 juny nova 12 quart creixent 20 plena 27 quart minvant 4 juliol nova


mel i sucre. núm. 431 maig de 2016

Documents