les preguntes fonamentals de la filosofia
TRANSCRIPT
Les preguntes fonamentals Les preguntes fonamentals de la filosofia.de la filosofia.
1.1. Les preguntes i Les preguntes i els problemes filosòfics.els problemes filosòfics.
Aprendre a filosofar o Aprendre a filosofar o aprendre filosofia?aprendre filosofia?
Aprendre a filosofar es aprendre a Aprendre a filosofar es aprendre a pensar ja que es reflexionen les preguntes pensar ja que es reflexionen les preguntes fonamentals de la filosofia amb el propi fonamentals de la filosofia amb el propi punt de vista. punt de vista.
Aprendre filosofia es abordar els temes Aprendre filosofia es abordar els temes propis de la filosofia, es a dir, conèixer les propis de la filosofia, es a dir, conèixer les preguntes fonamentals i reflexionar sobre preguntes fonamentals i reflexionar sobre respostes ja donades.respostes ja donades.
Origen i conseqüència Origen i conseqüència de preguntar.de preguntar.
La vida ens porta a formular preguntes La vida ens porta a formular preguntes d’allò, que en principi, d’allò, que en principi, no té respostano té resposta..
Quan fem una pregunta es posa en marxa la Quan fem una pregunta es posa en marxa la nostra nostra capacitat de pensarcapacitat de pensar, cercant, , cercant, investigant i reflexionant.investigant i reflexionant.
Hi ha dues modalitats de preguntes: les que Hi ha dues modalitats de preguntes: les que tenen a veure en temes de la filosofia tenen a veure en temes de la filosofia (aprendre filosofia) i els que tenen a veure (aprendre filosofia) i els que tenen a veure amb la capacitat d’aprendre a pensar.amb la capacitat d’aprendre a pensar.
El diàleg filosòfic es clau en aquest procés.El diàleg filosòfic es clau en aquest procés.
Preguntes que formen el Preguntes que formen el contingut de la filosofia.contingut de la filosofia.
Les preguntes de la filosofia són Les preguntes de la filosofia són radicalsradicals, ja que van directament a la , ja que van directament a la qüestió que es planteja. Aquest fet dóna qüestió que es planteja. Aquest fet dóna lloc a diàlegs polèmics i a transformar la lloc a diàlegs polèmics i a transformar la manera de veure la realitat.manera de veure la realitat.
Les preguntes filosòfiques mostren la Les preguntes filosòfiques mostren la curiositat que els éssers humans senten curiositat que els éssers humans senten pel que pel que els envoltaels envolta i el fet de i el fet de coneixes coneixes a un mateix.a un mateix. Els condueixen a deliberar Els condueixen a deliberar sobre la vida quotidiana.sobre la vida quotidiana.
Classificació de les Classificació de les preguntes filosòfiques.preguntes filosòfiques.
Les preguntes filosòfiques es poden Les preguntes filosòfiques es poden dividir en dos tipus:dividir en dos tipus:
La filosofia teòricaLa filosofia teòrica es planteja les es planteja les preguntes sobre la existència de la preguntes sobre la existència de la vida i del cosmos.vida i del cosmos.
La filosofia pràcticaLa filosofia pràctica es pregunta es pregunta sobre les accions que els éssers vius sobre les accions que els éssers vius tenen sobre el planeta.tenen sobre el planeta.
Nous reptes: les preguntes Nous reptes: les preguntes de les ètiques aplicades.de les ètiques aplicades.
S’espera dels filòsofs que ajudin a prendre S’espera dels filòsofs que ajudin a prendre decisions amb uns principis ètics. decisions amb uns principis ètics.
Les ètiques aplicadesLes ètiques aplicades són la part de la filosofia són la part de la filosofia que s’encarrega dels problemes com: que s’encarrega dels problemes com:
els dilemes ètics de la els dilemes ètics de la medicinamedicina, , els riscs de l’avanç de els riscs de l’avanç de l’enginyeria genètical’enginyeria genètica, , la mala distribució de la mala distribució de la riquesala riquesa, , l’alteració de l’alteració de l’equilibri ecològicl’equilibri ecològic, , la la corrupciócorrupció i preguntes sobre el treball, el i preguntes sobre el treball, el
consum o la responsabilitat de les empreses.consum o la responsabilitat de les empreses.
Preguntes de l’activitat Preguntes de l’activitat filosòfica.filosòfica.
Les preguntes que tenen a veure amb Les preguntes que tenen a veure amb aprendre a pensar, es connecta aprendre a pensar, es connecta directament amb el directament amb el diàleg filosòfic.diàleg filosòfic.
Un diàleg es filosòfic quan s’utilitza la Un diàleg es filosòfic quan s’utilitza la raó.raó.
Aquestes preguntes fan que reflexionem Aquestes preguntes fan que reflexionem sobre coses que abans no ens havíem sobre coses que abans no ens havíem plantejat, ens ajuden a alliberar-nos plantejat, ens ajuden a alliberar-nos del dogmatisme i a trobar raons del dogmatisme i a trobar raons millors i més sòlides.millors i més sòlides.
2. Algunes preguntes 2. Algunes preguntes filosòfiques. filosòfiques.
La pregunta pel cosmosLa pregunta pel cosmos
• La cosmologia es la ciència que estudia La cosmologia es la ciència que estudia l’origen i l’evolució del Univers.l’origen i l’evolució del Univers.
• Els primers filòsofs grecs, amb el interès Els primers filòsofs grecs, amb el interès de comprendre el seu lloc al Univers, van de comprendre el seu lloc al Univers, van elaborar concepcions del món per explicar-elaborar concepcions del món per explicar-ne l’origen, composició, funcionament i ne l’origen, composició, funcionament i sentit.sentit.
L’origen del Univers:L’origen del Univers: Antecedents històrics.Antecedents històrics.
• La tradició judeocristiana i la musulmana La tradició judeocristiana i la musulmana van ser dues perspectives per donar sentit van ser dues perspectives per donar sentit al Univers com a Déu de creador. al Univers com a Déu de creador.
• San Agustí deia que el Univers existia des San Agustí deia que el Univers existia des de 5000 anys a.C. però el pensament grec de 5000 anys a.C. però el pensament grec acceptava que sempre havia existit. acceptava que sempre havia existit.
L’origen del Univers:L’origen del Univers:La perspectiva actualLa perspectiva actual
• Físics i astrònoms van proposar un Univers Físics i astrònoms van proposar un Univers en evolució i expansió. en evolució i expansió.
• Al 1948 es va plantejar que el Univers Al 1948 es va plantejar que el Univers havia tingut l’origen fa 15.000 milions havia tingut l’origen fa 15.000 milions d’anys en un punt infinitament petit i a d’anys en un punt infinitament petit i a una temperatura molt elevada, va haver una temperatura molt elevada, va haver una gran explosió (big bang), es va una gran explosió (big bang), es va expandir i les temperatures van baixar.expandir i les temperatures van baixar.
L’origen del Univers:L’origen del Univers:La perspectiva actualLa perspectiva actual
• El Sol, la estrella del Sistema Solar, es va El Sol, la estrella del Sistema Solar, es va formar fa uns 5.000 milions d’anys a partir formar fa uns 5.000 milions d’anys a partir de restes de supernoves anteriors.de restes de supernoves anteriors.
• La Terra i els altres planetes es van formar La Terra i els altres planetes es van formar fa uns 4.500 milions d’anys al voltant del fa uns 4.500 milions d’anys al voltant del Sol.Sol.
• El Univers segueix en expansió i pot El Univers segueix en expansió i pot seguir-hi en el futur fins a produir una seguir-hi en el futur fins a produir una gran implosió (big crunch).gran implosió (big crunch).
L’origen del Univers:L’origen del Univers:La perspectiva actualLa perspectiva actual
La ciència dóna les seves explicacions La ciència dóna les seves explicacions sobre fenòmens naturals en el que viuen sobre fenòmens naturals en el que viuen el éssers humans. Però aquestes respostes el éssers humans. Però aquestes respostes donen lloc a altres preguntes.donen lloc a altres preguntes.
El saber filosòfic, des de una actitud El saber filosòfic, des de una actitud crítica, ajuda a comprendre d’on ve el món crítica, ajuda a comprendre d’on ve el món i el nostre lloc al Univers.i el nostre lloc al Univers.
La pregunta pel sentit de l’existència:La pregunta pel sentit de l’existència: Accepcions del terme Accepcions del terme Sentit.Sentit.
El terme El terme sentitsentit, té molts significats però , té molts significats però destaquen tres:destaquen tres:
- Com a Com a finalitatfinalitat o direcció: les accions o direcció: les accions humanes tenen sentit quan es per humanes tenen sentit quan es per aconseguir uns objectius finals.aconseguir uns objectius finals.
- Com a Com a significaciósignificació: un missatge, : un missatge, esdeveniment o cosa té sentit quan algú esdeveniment o cosa té sentit quan algú ho entén.ho entén.
- Com a valor: té sentit quan alguna cosa Com a valor: té sentit quan alguna cosa val la pena.val la pena.
La pregunta pel sentit de l’existència:La pregunta pel sentit de l’existència: El sentit, El sentit, problema o misteriproblema o misteri??
• Un problema és una situació on hi ha Un problema és una situació on hi ha alguna cosa desconeguda que cal esbrinar alguna cosa desconeguda que cal esbrinar i que es complicat. Té solució si s’aplica de i que es complicat. Té solució si s’aplica de manera adequada.manera adequada.
• Un misteri és una situació que afecta i Un misteri és una situació que afecta i compromet allò més profund. No hi ha compromet allò més profund. No hi ha una solució, per tant, hi ha diverses una solució, per tant, hi ha diverses respostes.respostes.
La pregunta pel sentit és un misteri.La pregunta pel sentit és un misteri.
La pregunta pel sentit de l’existència:La pregunta pel sentit de l’existència:Tres tipus de resposta.Tres tipus de resposta.
• No hi ha sentit:No hi ha sentit: L’existència i el món són L’existència i el món són absurds. Aquesta posició elimina la pròpia absurds. Aquesta posició elimina la pròpia pregunta.pregunta.
• Hi ha un sentit immanentHi ha un sentit immanent: L’existència té : L’existència té finalitat, significat i valor però no hi ha res finalitat, significat i valor però no hi ha res després de la mort.després de la mort.
• Hi ha un sentit transcendentHi ha un sentit transcendent: L’existència té : L’existència té sentit per donar pas a la vida després de la mort sentit per donar pas a la vida després de la mort amb felicitat plena.amb felicitat plena.
La pregunta pel sentit de l’existència: La pregunta pel sentit de l’existència: Religió i sentit.Religió i sentit.
Totes les religions pretenen descobrir i oferir Totes les religions pretenen descobrir i oferir sentit a la vida humana amb una última finalitat, sentit a la vida humana amb una última finalitat, Déu. Déu.
• Com a Com a relligamentrelligament: els éssers humans tenen una : els éssers humans tenen una dependència a les coses, al món i Déu.dependència a les coses, al món i Déu.
• Com a Com a relaciórelació: entre l’ésser humà i una realitat : entre l’ésser humà i una realitat divina. Hi ha dues dimensions: la de l’encontre, divina. Hi ha dues dimensions: la de l’encontre, el que és diví es troba amb la persona al llarg de el que és diví es troba amb la persona al llarg de la seva vida; i la de resposta, aquesta trobada la seva vida; i la de resposta, aquesta trobada amb lo diví fa canviar la vida de la persona. amb lo diví fa canviar la vida de la persona.
La pregunta per la mortLa pregunta per la mort: : La mort es La mort es defineix per relació amb la vida.defineix per relació amb la vida.
La mort és el final de la vida, l’acabament de les La mort és el final de la vida, l’acabament de les activitats vitals.activitats vitals.
• El concepte biològic de vida: no hi ha un acord El concepte biològic de vida: no hi ha un acord general sobre el significat. Els éssers vius tenen la general sobre el significat. Els éssers vius tenen la capacitat de construir-se o desenvolupar-se a si capacitat de construir-se o desenvolupar-se a si mateixos i reproduir-se. mateixos i reproduir-se.
• El concepte filosòfic de vida: la vida pràctica o El concepte filosòfic de vida: la vida pràctica o moral és el mode humà de ser. Viure es trobar-se moral és el mode humà de ser. Viure es trobar-se en el món. La vida és elecció.en el món. La vida és elecció.
La pregunta per la mort: La pregunta per la mort: La mort com a fenomen humà.La mort com a fenomen humà.
Només els humans moren perquè és Només els humans moren perquè és conscient que està viu i sap que ha de morir.conscient que està viu i sap que ha de morir.
Aportacions filosòfiques de la mort:Aportacions filosòfiques de la mort:
• Mort i filosofia: la filosofia ens prepara per la Mort i filosofia: la filosofia ens prepara per la mort. Com més plenament visquem, més mort. Com més plenament visquem, més humanament afrontarem la mort.humanament afrontarem la mort.
La pregunta per la mort: La pregunta per la mort: La mort com a fenomen humà.La mort com a fenomen humà.
Aportacions filosòfiques de la mort:Aportacions filosòfiques de la mort:
• Experiència de la mort: no es pot viure la pròpia Experiència de la mort: no es pot viure la pròpia mort. Ja que quan es mor, no s’existeix.mort. Ja que quan es mor, no s’existeix.
• La mort com a definició de l’ésser humà: primer La mort com a definició de l’ésser humà: primer s’existeix, després, amb el que es fa, s’adquireix s’existeix, després, amb el que es fa, s’adquireix una essència. Segons Heidegger l’existència una essència. Segons Heidegger l’existència humana esta afectada per la finitud, estan humana esta afectada per la finitud, estan limitats. Per Sartre la finitud es ser lliures.limitats. Per Sartre la finitud es ser lliures.
La pregunta per la mort: La pregunta per la mort: Sentit de Sentit de la mort i transcendència.la mort i transcendència.
Hi ha dues posicions bàsiques:Hi ha dues posicions bàsiques:
• MonismeMonisme: es la posició filosòfica que defensa : es la posició filosòfica que defensa que no hi ha composició a la realitat humana. que no hi ha composició a la realitat humana. Se’n diferencien el panteisme (la mort es la Se’n diferencien el panteisme (la mort es la dissolució de la individualitat) o materialista (que dissolució de la individualitat) o materialista (que nega l’existència del que no es material.nega l’existència del que no es material.
• Dualisme psicofísicDualisme psicofísic: l’ésser humà està : l’ésser humà està compost per dos parts; el cos i l’ànima. Quan es compost per dos parts; el cos i l’ànima. Quan es mor, aquestes parts es separen. La mort es com mor, aquestes parts es separen. La mort es com un accés a la transcendència. un accés a la transcendència.
La pregunta pel malLa pregunta pel mal
• Els filòsofs han mirat de justificar Els filòsofs han mirat de justificar l’existència del mal en un món el principi l’existència del mal en un món el principi del qual és Déu. del qual és Déu.
• A vegades han suposat en Déu la única A vegades han suposat en Déu la única possibilitat de triomf davant del mal.possibilitat de triomf davant del mal.
La pregunta pel mal: La pregunta pel mal: La justificació La justificació d’un Déu bo davant el mal.d’un Déu bo davant el mal.
• Si Déu vil treure el mal però no pot, es Si Déu vil treure el mal però no pot, es impotent. Si pot i no vol, no ens estima. impotent. Si pot i no vol, no ens estima. Si no pot ni vol, no és bo i es impotent.Si no pot ni vol, no és bo i es impotent.
• El mal es deu a una degradació El mal es deu a una degradació inevitable segons les doctrines inevitable segons les doctrines emanatistes antigues.emanatistes antigues.
La pregunta pel mal: La pregunta pel mal: Tipus de mal.Tipus de mal.
• Metafísic:és la limitació d’una o de diverses parts Metafísic:és la limitació d’una o de diverses parts components del món natural.components del món natural.
• Físic:és tot allò que causa dany a l’home, lesió Físic:és tot allò que causa dany a l’home, lesió corporal, frustració dels seus desitjos naturals o corporal, frustració dels seus desitjos naturals o impediment del ple desenvolupament dels seus impediment del ple desenvolupament dels seus poders.poders.
• Moral:s’entén la desviació de la voluntat humana Moral:s’entén la desviació de la voluntat humana de les regles de l’ordre moral i l’acció que resulta de les regles de l’ordre moral i l’acció que resulta d’aquesta desviació.d’aquesta desviació.
La pregunta pel mal: La pregunta pel mal: Del mal metafísic al mal moral.Del mal metafísic al mal moral.
La finitud (metafísic) no és un mal, sinó La finitud (metafísic) no és un mal, sinó que forma part de la constitució del que forma part de la constitució del Univers.Univers.
• El “creador” del Univers podria evitar el El “creador” del Univers podria evitar el sofriment causar per aquesta finitud sofriment causar per aquesta finitud
• o plantejar-se si el mal físic o moral podrà o plantejar-se si el mal físic o moral podrà ser vençut en la història.ser vençut en la història.
La pregunta pel mal: La pregunta pel mal: El mal com a injustícia.El mal com a injustícia.
Esta justificat el patiment de les persones Esta justificat el patiment de les persones malvades, però no el de una persona bona o malvades, però no el de una persona bona o innocent. innocent.
No hi ha cap solució perquè això canviï, és No hi ha cap solució perquè això canviï, és inevitable. Hi ha dos plantejaments en especial a inevitable. Hi ha dos plantejaments en especial a aquest problema:aquest problema:
- El misteri. Un déu actua segons idees que són El misteri. Un déu actua segons idees que són inaccessibles per als humans.inaccessibles per als humans.
- LógosLógos immanent. On les raons si són accessibles immanent. On les raons si són accessibles als humans.als humans.
La pregunta pel mal:La pregunta pel mal:Déu com garant de la justícia.Déu com garant de la justícia.
• L’absurd és que el mal tingui l’última paraula.L’absurd és que el mal tingui l’última paraula.
• L’existència d’un déu amb la tasca principal de L’existència d’un déu amb la tasca principal de reparar les injustícies comeses, ajudaria a que reparar les injustícies comeses, ajudaria a que les persones siguin més bones.les persones siguin més bones.
• Els humans només fan les coses quan hi ha una Els humans només fan les coses quan hi ha una raó de pes i beneficiosa per ells, sense sentir raó de pes i beneficiosa per ells, sense sentir que hi ha coses que els humanitzen i altres que que hi ha coses que els humanitzen i altres que els deshumanitzen, per aquest motiu el mal els deshumanitzen, per aquest motiu el mal continuarà convivint amb els humans.continuarà convivint amb els humans.
La pregunta per la ciència:La pregunta per la ciència:Diferents concepcions de la ciència.Diferents concepcions de la ciència.
Hi ha varies concepcions de veure la Hi ha varies concepcions de veure la ciència; des de el coneixement més ciència; des de el coneixement més objectiu, cert i fiable, fins a la incorporació objectiu, cert i fiable, fins a la incorporació de mites o màgia.de mites o màgia.
Al llarg dels anys s’han incorporat Al llarg dels anys s’han incorporat aspectes històrics, socials i psicològics.aspectes històrics, socials i psicològics.
La pregunta per la ciència:La pregunta per la ciència:Falsacionisme contra inductivisme.Falsacionisme contra inductivisme.
• El inductivisme considera que la ciència El inductivisme considera que la ciència s’identifica amb el coneixement objectiu, cert i s’identifica amb el coneixement objectiu, cert i fiable, i que el que és científic es el que es por fiable, i que el que és científic es el que es por verificar.verificar.
• Però és pràcticament impossible verificar-ho tot Però és pràcticament impossible verificar-ho tot sobre el que es tracta i només es fa una part. sobre el que es tracta i només es fa una part. D’aquí neix el falsacionisme que demostra que D’aquí neix el falsacionisme que demostra que algunes teories inductivistes són falses.algunes teories inductivistes són falses.
• Així es demostra que el coneixement científic és Així es demostra que el coneixement científic és objectiu però probable i no cert.objectiu però probable i no cert.
La pregunta per la ciència: La pregunta per la ciència: El gir El gir historicosociològic de la ciència.historicosociològic de la ciència.
• Quan es va reflexionar sobre que la ciència Quan es va reflexionar sobre que la ciència havia de tenir aspectes històrics i sociològics i havia de tenir aspectes històrics i sociològics i no només lògics i empírics va provocar una no només lògics i empírics va provocar una revolució. L’activitat científica es com un tot.revolució. L’activitat científica es com un tot.
• Els paradigmes són entitats integrades en Els paradigmes són entitats integrades en marcs conceptuals amplis, es a dir, una marcs conceptuals amplis, es a dir, una manera de veure el món.manera de veure el món.
La pregunta per la ciència: La pregunta per la ciència: El gir El gir historicosociològic de la ciència.historicosociològic de la ciència.
• Una comunitat científica és un grup Una comunitat científica és un grup interconnectat de científics que comparteixen un interconnectat de científics que comparteixen un paradigma.paradigma.
• La ciència normal és quan es produeixen La ciència normal és quan es produeixen períodes de estabilitat; i revolució científica quan períodes de estabilitat; i revolució científica quan es canvia de paradigma.es canvia de paradigma.
• L’elecció de paradigmes la realitza la comunitat L’elecció de paradigmes la realitza la comunitat científica en funció de criteris interns i la situació científica en funció de criteris interns i la situació històrica en que es viu.històrica en que es viu.
La pregunta per la ciència: La pregunta per la ciència: Concepcions alternatives de la Concepcions alternatives de la ciència.ciència.• Tot val Tot val és l’única regla que pot tenir totes les és l’única regla que pot tenir totes les
metodologies. La ciència no és una activitat metodologies. La ciència no és una activitat racional i no té característiques especials que la racional i no té característiques especials que la facin més superior a altres formes de facin més superior a altres formes de coneixement.coneixement.
• Concepció retòrica de la ciènciaConcepció retòrica de la ciència, la ciència , la ciència es retòrica. Les hipòtesis o les teories són es retòrica. Les hipòtesis o les teories són construccions metafòriques eficaces i construccions metafòriques eficaces i persuasives per facilitar la comprensió de la persuasives per facilitar la comprensió de la realitat.realitat.
La pregunta per la ciència: La pregunta per la ciència: Condicionaments de la ciència.Condicionaments de la ciència.
• EpistemològicsEpistemològics: s’ocupa de problemes com ara : s’ocupa de problemes com ara les circumstàncies històriques, psicològiques i les circumstàncies històriques, psicològiques i sociològiques que porten a la seva obtenció, i els sociològiques que porten a la seva obtenció, i els criteris pels quals se li justifica o invalida.criteris pels quals se li justifica o invalida.
• Tecnològics: Tecnològics: s’ocupa de les noves tecnologies.s’ocupa de les noves tecnologies.• Econòmics i polítics: Econòmics i polítics: les tecnologies són cada les tecnologies són cada
vegada més cares, les indústries i els governs vegada més cares, les indústries i els governs posen cada vegada més límits a la ciència posen cada vegada més límits a la ciència seleccionant algunes investigacions i no unes seleccionant algunes investigacions i no unes altres.altres.
La pregunta per la ciència: La pregunta per la ciència: Condicionaments de la ciència.Condicionaments de la ciència.
• Condicionament de l’abast del Condicionament de l’abast del discurs científic: discurs científic: La ciència no es l’únic La ciència no es l’únic saber que pot respondre a totes les saber que pot respondre a totes les preguntes i és un error creure que si.preguntes i és un error creure que si.
• El paper de l’ètica en la ciència; El paper de l’ètica en la ciència; condicionaments ètics: condicionaments ètics: L’ètica proposa L’ètica proposa pensar millor les coses. Impedeix avançar pensar millor les coses. Impedeix avançar quan pot provocar perills.quan pot provocar perills.
La pregunta per la utopia: La pregunta per la utopia: Aproximació al concepte utopia. Aproximació al concepte utopia. La dimensió utòpica de l’ésser La dimensió utòpica de l’ésser humà.humà.
Utopia es allò que es vol però que es Utopia es allò que es vol però que es impossible obtenir.impossible obtenir.
En l’ésser humà la utopia es demostra al En l’ésser humà la utopia es demostra al construir-se a si mateixos i a fer el propi construir-se a si mateixos i a fer el propi camí.camí.
La pregunta per la utopia:La pregunta per la utopia:Característiques bàsiques de la Característiques bàsiques de la utopia.utopia.• Origen:Origen: neix del rebuig de les condicions socials neix del rebuig de les condicions socials
buscant solucions.buscant solucions.• Fonamentació:Fonamentació: Tenen uns valors ètics i polítics Tenen uns valors ètics i polítics
en concret.en concret.• Funció:Funció: crítica ja que denuncien les injustícies crítica ja que denuncien les injustícies
però constructiva ja que mostren millores.però constructiva ja que mostren millores.• Objectiu:Objectiu: canviar coses per tenir una societat canviar coses per tenir una societat
perfecta.perfecta.• Metodologia:Metodologia: oberta a noves coses que millorin oberta a noves coses que millorin
la societat.la societat.• Caràcter global:Caràcter global: els detalls de com seria si fos els detalls de com seria si fos
realitat.realitat.
La pregunta per la utopia:La pregunta per la utopia:Crítiques al pensament utòpic.Crítiques al pensament utòpic.
• Des del pla teòric:Des del pla teòric: és la impossibilitat de és la impossibilitat de la seva realització perquè no es pot la seva realització perquè no es pot canviar als humans i la condemna al canviar als humans i la condemna al totalitarisme on seria impossible viure en totalitarisme on seria impossible viure en llibertat ja que les persones són egoistes. llibertat ja que les persones són egoistes.
• Des del nivell dels esdeveniments:Des del nivell dels esdeveniments: moments ja passats on va haver moments ja passats on va haver situacions indesitjables, règims totalitaris, situacions indesitjables, règims totalitaris, extrema pobresa o misèria absoluta.extrema pobresa o misèria absoluta.
La pregunta per la utopia:La pregunta per la utopia:Defensa de la raó utòpica.Defensa de la raó utòpica.
• Respecte a la possibilitat de Respecte a la possibilitat de realització:realització: Allò que és real conté Allò que és real conté possibilitats de millorar.possibilitats de millorar.
• Respecte a l’acusació de Respecte a l’acusació de totalitarisme:totalitarisme: Les persones són egoistes Les persones són egoistes i generoses. Utilitzant la part generosa de i generoses. Utilitzant la part generosa de les persones es podria millorar.les persones es podria millorar.
La pregunta per la utopia:La pregunta per la utopia:La idea d’una societat justa.La idea d’una societat justa.
La innovació social tracta d’obrir camins des de La innovació social tracta d’obrir camins des de la utopia per descobrir noves possibilitats del la utopia per descobrir noves possibilitats del que és real.que és real.
Hi ha dos aspectes per una societat justa:Hi ha dos aspectes per una societat justa:
• Un nucli ètic universal: ha de satisfer uns mínims Un nucli ètic universal: ha de satisfer uns mínims ètics.ètics.
• El contingut utòpic: hi ha d’haver propostes El contingut utòpic: hi ha d’haver propostes concretes sobre com organitzar la societat i la concretes sobre com organitzar la societat i la vida en comú.vida en comú.
Ser utòpic és ser realista.Ser utòpic és ser realista.
Cristina Calvo GarcíaCristina Calvo García