PREGUNTES TEMA 1

1.- Comenta aquest grfic assenyalant:

a.- quina corba correspon als baptismes i quina als enterraments.

La corba en qu al 1692 es troba a 150, el 1694 a 60 i desprs va augmentant correspon als

baptismes. En canvi, laltre corba que al 1692 es troba al 100 i va augmentant fins arribar a ms

de 200 al 1694 correspon als enterraments.

b.- La relaci entre levoluci dels preus dels aliments i levoluci de les taxes de natalitat i de

mortalitat en les economies preindustrials.

En aquest quadre podem observar levoluci de la crisi de subsistncia entre lany 1692 i 1695 a

Meulan, una crisi en la qual com ms pugen els preus dels aliments ms pugen les taxes de

mortalitat, sobretot la mortalitat infantil. La mortalitat condiciona el creixement de la poblaci.

En las crisis de subsistncia un 25 % de la poblaci moria entre 1-5 anys i un 50% no arribava als

20 anys. La mortalitat a ms era molt irregular, amb pautes freqents de mortalitat

extraordinria a causa depidmies i secundriament de fams i de guerres. Dun any per laltre,

el nombre de morts podia fcilment doblar-se o triplicar-se. Com a resultat daix la poblaci

creixia amb dents de serra: lexcedent de naixements respecte defuncions acumulat durant un

cert temps, desapareixia de cop per culpa la mortalitat. La poblaci per tant, creixia a curt

termini, per sestancava o creixia molt lentament a llarg termini.

2.- En una economia de base orgnica,

a.- un increment de la poblaci, acaba comportant sempre una dinmica de rendiments

decreixents?

b.- raona la resposta.

Un increment de la poblaci no sempre acaba comportant una dinmica de rendiments

decreixents. Segons Bosserup, lincrement de la poblaci podia portar a quatre aspectes

diferents.

1) Un increment de la poblaci pot comportar rendiments decreixents per tambe pot

conduir a un increment de la productivitat. Quan ens trobem en una situaci de

increment de la poblaci sempre va acompanyada dun increment de la producci

agrria. Aquest increment pot dividir-se en : la producci extensiva que es basava en

un increment de la are conreada i una reducci del guaret, que comportava aix si uns

rendiments decreixents. I la producci intensiva es basava en un conreu de

productes de major rendiment, lalternana de cereals amb farratges lluminoses i

lespecialitzaci regional aplicant noves tecnologies que comportava un creixement de

la productivitat, la poblaci creix i el nivell de vida es ms elevat.

2) Emigraci

3) Augment dels ingressos no agraris : dividint-se en producci artesana, treball a jornal

i emigraci temporal.

4) Limitaci de la natalitat.

Les caracterstiques prpies de cada agricultura, els incentius econmics i el marc institucional

determinen si el conjunt de tcniques disponibles permeten evitar laparici de rendiments

decreixents en la terra.

3.- Principals caracterstiques de les transformacions agrries que es van produir a als Pasos

Baixos a les acaballes de ledat mitjana i a Gran Bretanya al segle XVIII?

Grcies a ladopci de noves tcniques agrries molt ms productives es va produir:

Revoluci agrria. ( canvis tcnics i transformacions en estructures de la propietat). La revoluci

agrria consisteix en lespecialitzaci i en dintensificaci de ls dels factors de producci:terra

,treball i capital. La gran innovaci s ladob.

1) Pasos Baixos: es van produir els inicis dels canvis, aprofitant el guaret per cultivar

lleguminoses o prats artificials, i obtenien aix aliments per el bestiar. Per tant,

aconseguien que els aliments augmentessin i aconseguien ms fertilitzants o fem, que

donava una major productivitat dels cereals. Saconseguia augmentar els rendiments

sense augmentar la superfcie poseda.- rendiments propers al 10 per 1, mentre que

a Europa propers al 5 per 1.

2) Gran Bretanya: va imitar i millorar les innovacions holandeses.

-Es desenvolupa un procs deenclosureo tancament de camps, el que porta la

destrucci de lagricultura tradicional. Sacaba amb lagricultura encaminada al auto

abastiment i es substitueix per lagricultura capitalista.

-Les transformacions agrries van millorar els increments dels rendiments ( per

superfcie) i es va sumar es increments de la productivitat ( per persona). Grcies

dintroducci de rotacions de conreus .

-. Els canvis ms importants: -rotacions de cultiu,- selecci llavors i animals

reproductors,- inversi de capitals en la millora de camps,- creaci societats agrries.

4.- Principals caracterstiques de la indstria rural o putting-out-system

En les ciutats hi ha productors de manufactures que tenen dificultats per incrementar la

producci, no poden cobrir la demanda perqu la producci de les ciutats gira al voltant dels

gremis. Els gremis marcaven no tan sols com produir sin la producci.

Els comerciants urbans amb la finalitat devitar el control dels gremis sobre la producci:

-Van desviar la producci de la ciutat al camp.

-Dirigien una xarxa dunitats productives domstiques.

Pagaven a tant la pea.

Aportaven matries primeres i capital circulant.

Destinaven el producte a la venda de mercats llunyans.

Grcies al Putting-out system, es va poder incrementar la producci i capacitat de consum

perqu les famlies obtenien major recursos monetaris. (revoluci verda)

5.- Respecte el comer triangular:

a.- Principals caracterstiques del comer triangular i de les economies de plantaci en el segle

XVIII.

El comer triangular es una nova forma dorganitzar el treball, on participa: Europa, Amrica i

frica. Es coneix com a comer triangular perqu els Europeus exporten a frica teixits, armes ,

licors.... . En canvi, els Europeus importen des de frica cap Europa productes com: or, marfil,

pedres precioses per sobretot ESCLAUS. Aquets esclaus es porten immediatament a la zona

cap a Amrica, concretament a la zona del Carib, ja que all es produeix un nou tipus

deconomies: economies de plantaci. Les economies de plantaci sn aquelles que agafen una

gran superfcie i la destinen a un sol producte, on la m dobra es desclaus sota la direcci

dEuropeus.

La clau de tot el sistema s: El trfic desclaus.

b.- Per Europa, Quins avantatges va comportar el comer triangular?

- Europa apart dels esclaus tamb enviava teixits i maquinria a Amrica per facilitar la

producci de cot americ. Era molt important perqu a Europa sen produa molt poc i el

necessitava la indstria txtil anglesa.

- Els productes fabricats a les economies de plantaci es podien vendre a un preu relativament

baix, ja que la m dobra era molt barata.

6.- Comenta aquest grfic destacant les principals caracterstiques del comer colonial europeu

amb sia.

mostra lestructura del comer colonial holands amb sia. Est situat entre 1648 i 1780 i es pot

observar la descripci grfica dels productes intercanviats entre Europa i sia.

En la primera etapa (1648-1650), podem veure la importncia del pebre (33%) tot i que era un

producte de demanda inelstica i , com podem observar en la segona i tercera etapa (1698-

1700, 1778-1780), es va anar substituint per altres espcies com el t, caf i txtil, s a dir,

productes de demanda elstica. En la segona i tercera etapa cal observar la importncia del i

txtil, tot destacant el t, un dels productes ms importants de lpoca.

El comer dsia no est controlat per un control directe de la producci, sin un control

indirecte per part dels europeus. El comer sarticulava a partir de les Companyies

privilegiades grans companyies comercials amb capital privat que tenen el monopoli del

comer en una zona determinada. Pressionaven algunes zones per produir el que els

interessava vendre. Assegurava lautoritat dels reietons locals a canvi duns forts tributs; no

perdien la propietat per havien de vendre ms espcies i a un preu fixat per la companyia.

Dsia els interessava 1) eliminar competncia 2) productes com espcies i t i caf

7.- Factors que expliquen els lmits al creixement del model xins

1)Lespecialitzaci agrria basada en larrs i en ls intesiu de ma dobra.

Lespecialitzaci porta a una major inversi en treball i aix comporta el canvi tcnic. El canvi

tcnic de Xina i Europa es diferent.

A Xina el canvi tcnic es amplia lrea de cultiu aparti duna forta inversi en treball aix fa que

lagricultura creixi de forma extensiva i intensiva, amb molta inversi en m dobra. s a dir, a

Xina el canvi tcnic es basa en una major Inversi en treball. En canvi a Europa, inversi de

capital.

2) Al segle XX a xina tenen la mquina txtil per no lapliquen, perqu els salaris son

molt baixos a diferencia dEuropa, per tant, surt mes a compte la mquina o

contractar a gent? Contractar a gent. No s necessari el canvi tcnic en la

producci de manufactures.

3) Europa i Xina creen organitzacions empresarials. A Europa aquestes organitzacions

acaben conquerint el poder i faran les lleis a la seves mides. A xina, en canvi hi ha un estat

burocrtic amb organitzacions empresarials, per aquestes no arriben al poder.

4)El paper de lEstat. Europa creix cap a lexterior per la competncia militar i els

enfrontaments bllics. Xina no t necessitat de crixer cap a lexterior, creix amb el mercat

interior, no conflictes armats. Lenfrontament porta a la innovaci armamentstica.

Europa t molts estats, si hi ha innovaci tcnica i aquell estat diu que no es pot provar en un

altre. En canvi, a xina que noms hi ha un estat si aquell estat no vol no hi ha innovaci tcnica.

PREGUNTES TEMA 2

1.- Qu entenem per Revoluci Industrial?

La revoluci Industrial, s un canvi rpid entre 1760 y 1830 que es produeix a Gran Bretanya

Anglaterra, els altres pasos vivien processos dindustrialitzaci. Va representar el pas definitiu

del feudalisme al capitalisme: el factor capital, la inversi en mquines, edificis i MP prenien

ms importncia que el factor treball; el ritme de producci el marcava la mquina.

Es va iniciar un procs irreversible de creixement fort i autosotingut en la producci de bns i la

productivitat dels factors. El creixement va ser generat per la invenci i aplicaci de noves

mquines, s denergies noves, ms potents i ms barates, tan a la producci i al transport, i la

introducci de canvis en els materials bsics de producci industrial i en lorganitzaci del

treball a la fbrica. Es produeix un increment de la productivitat. Va augmentar el sector txtil i

siderrgic

CONDICIONAMENTS DE LA REVOLUCI INDUSTRIAL:

- Geogrfics:

o insularitat: GB era una illa i tenia pocs atacs (permet reduir despeses de

defensa)

o relleu poc pronunciat i rius navegables: es podien transportar fcilment

mercaderies (baixos costos de transport)

o abundncia de carb i ferro: base de les innovacions de RI.

- Econmics:

o Disponibilitat i bon preu dels aliments: la productivitat s prou elevada per

generar excedent i permeti alimentar una massa creixent de poblaci.

Allunyament del sostre malthusi.

o Aplicaci de mquines que imitaven les accions humanes per les feien ms

rpides, iguals i exemptes de cansament.

o Existncia dun mercat interior previ: la urbanitzaci i la importncia de la gent

assalariada feien que la gent acuds ms al mercat.

o El comer exterior i el domini dimportants espais colonials representen una

ampliaci del comer interior.

o Lestat: lorganitzaci era ms moderna. El mercat era semblant al lliure mercat

propugnat per Adam Smith. Els impostos eren ms baixos i millor gastats. En

totes les guerres del segle18 que va participar obtingu beneficis colonials o

comercials.

2.- Quin paper van jugar les institucions a lhora dexplicar el lideratge britnic en el procs que

porta a la Revoluci Industrial?

Es va explicar aquest lideratge mitjanant unes causes institucionals. A Gran Bretanya es va

produir una transici de les institucions feudals cap a unes estructures de poder modernes

capitalistes. Savana de una estructura basada en la noblesa, a una estructura on el parlament

britnic hi comencen a entrar comerciants i empresaris. Per tant, es comencen a fer lleis que

convinguin als interessos daquets. Anglaterra es la primera naci on comerciants i empresaris

arriben al poder.

Politiques que afavorien a el creixement econmic:

-Llei de tancaments: privatitzar terres comunals, i facilitar consolidaci grans propietaris.

Lliure installaci dindstries: desapareixen els gremis, no hi ha restriccions que ells

imposaven.

Supressi de drets jurisdiccionals: supressi drets feudalisme

Llei de navegaci: tots els vaixells que arriben a ports anglesos han de ser vaixells anglesos i a

ms no poden fer escala en cap port europeu. (beneficia a comerciants).

Aranzels al ferro suec: els empresaris siderrgics es queixen i augmenten els aranzels al ferro

suec.

Creaci dun gran mercat interior: sanullen totes les barreres interiors potenciant el mercat

interior.

Paper colnies com a mercats captius de les potncies: lestat t la funci de trobar nous

mercats i eliminar competidors internacionals

-Lestat i desenvolupament sector txtil: pugen aranzels als teixits de la India, fins que es

prohibeix la seva importaci amb excepci dels calics blancs (per estimular la indstria de

lestampat) per finalment al 1721 es prohibeix tamb la importaci de calics blancs per

desenvolupar el propi sector txtil.

3.- Explica les principals caracterstiques de les transformacions agrries que es van produir a

Gran Bretanya en el segle XVIII.

Lestat decideix el tancament de les terres comunals. Es queden les terres comunals els grans

propietaris. El propietari no gestionava, sin que les dividia i les arrendava a llarg termini, al ser

a llarg termini sestimula la inversi.

Al incrementar inversi augmenta productivitat agrria i augmenten excedents.

Empitjoren les condicions de vida dels agricultors que depenien de les terres comunals per

garantir la seva subsistncia. Aix va provocar migracions amb demanda de treball assalariat,

integraci a la protoindstria (altres es van convertir em proletariat agrcola).

Tot i aix, el salari que rebien els jornalers no era suficient, les dones comencen a integrar-se al

mn de la protoindstria aix, disminueix edat del matrimoni, augmenta la taxa de natalitat i

augmenta la m dobra familiar. Per tant, hi ha ms excedent, i mes aliments per capit:

ens allunyem del sostre maltusi

hi ha una diversificaci de leconomia

una major acumulaci de capital.

Tot aix, allunya homes i capital de lagricultura i els apropa a la ciutat i indstria augment de

la demanda de productes alimentaris amb major contingut protenic i grasses elaborades,

grcies a uns salaris ms elevats.

4.- Comenta aquest grfic i raona perqu els salaris eren ms elevats a Anglaterra

En aquest grfic anomenat Salari en relaci al preu del capital podem observar lestudi dels

salaris pertanyents a Anglaterra, Estrasburg i Viena respecte al preu del capital. Aix doncs, els

ms elevats es situen a Anglaterra, seguits dEstrasburg i els ms baixos a Viena, enfocant-ho

amb el sector txtil.

Els salaris eren ms elevats a GB ja que tenien una disponibilitat de llana de bona qualitat i aix

comportava que fixessin un impost a lexportaci de llana en brut. El govern va protegir el

sector i va comenar a exportar dominant el mercat europeu, desbancant la vella draperia.

GB es va imposar en el comer intereuropeu en el segle XVII iva assolir la posici dominat

principalment amb sia i Amrica s XVIII, grcies a ladopci de poltiques mercantilistes i al

colonialisme.

A partir daqu, es va produir una expansi comercial, que per una banda, va comportar un

desenvolupament dactivitats comercials, com transport assegurances o finances. I per laltre va

incrementar el nombre de ciutats amb ports, especialment Londres. Tots dos comportaven 1)un

increment de la demanda de treball urb,2) increment de loferta de capital a un inters menor

que fa augmentar la inversi o 3) augment de la divisi de treball. salaris elevats.

5.- Comenta aquest Grfic assenyalant per qu el preu relatiu entre el treball i lenergia era

superior a Gran Bretanya.

En el grfic podem observar com el preu relatiu entre el treball /expressat en salaris) i lenergia,

a comenaments de 1700 es superior a GB, sobretot a Newcastle seguit per Londres. El altres

pasos es troben per sota de aquestes dades.

GB tenia un preu relatiu entre treball i energia superior ja que al haver-hi una expansi

economia i un augment de les ciutats, els salaris eren ms elevats, per tant, sortia mes a conte

invertir en noves energies, ja que el cost de lenergia era molt barat. Aix, porta a un procs de

desforestaci que fa augmentar el preu del carb vegetal respecta el carb mineral.-- > Aix

doncs, va haver-hi una transici massiva del carb vegetal al carb mineral.

6.- Per qu Holanda no va experimentar una transformaci industrial com la que es va donar a

Gran Bretanya?

Holanda no va patir una transformaci industrial com la de GB, perqu tot i contar amb algunes

condicions necessries per la industrialitzaci li faltava una.

Holanda era un pas amb una gran expansi comercial al selge XVII, amb un gran creixement de

les ciutats com Amsterdam i amb uns salaris elevats, per la diferncia es troba en: lenergia.

Abundncia de torba com a font denergia.

-No es necessitava el canvi al carb mineral ja que hi havia disponibilitat de llenya o

carb vegetal importat e lEuropa nrdica.

7.- Es correcte afirmar que la Revoluci Industrial britnica tant sols va afectar alguns sectors

productius (el txtil de cot, per exemple), mentre que no va tenir cap mena de influncia en la

major part dels sectors de leconomia britnica? Raona la resposta.

Inicialment no tota leconomia es va industrialitzar. Hi van haver sectors lders com el txtil i el

ferro. Els sectors industrialitzats van conviure amb els tradicionals, i quests es van anar

industrialitzant de forma gradual. Molts dels sectors tradicionals van creixa mitjanant el gran

auge de demanda dels sectors industrialitzats.

El canvi tcnic t a veure amb la superaci del coll dampolla: tinc unes necessitats per

necessitem ms.

En el sector txtil es van introduir moltes innovacions (spinning jenny, wter frame, mule).

En el sector de la siderrgia tamb hi va haver un gra creixement ja que es va abaratir lbtenci

del ferro mitjanant la substituci del carb vegetal pel mineral, van millorar la resistncia del

ferro amb ls del carb de coc, i es va introduir la pudellaci i el laminatge.

En la mineria van extreure gran quantitat de carb generat per la demanda de forns, mquines

de vapor i transports.

En la indstria qumica es van poder obtenir quantitats ms grans de productes, descobriment

de nous productes qumics i nous procediments a partir de materials ms barats i abundants.

8.- Quines sn les principals caracterstiques del factor capital duran la Revoluci Industrial?

-La Revoluci industrial va engegar amb poc capital. Les primeres mquines eren relativament

barates i lexpansi posterior va fer-se amb reinversi de beneficis.

Quan el capital no era suficient,sobtenia majoritriament de parents, amics... noms per al

capital circulant es feia recurs a la banca, tot i que aquesta situaci va canviar quan es van

construir les lnies ferroviries.

-Durant la R.I, la taxa dinversi aproximadament es va doblar. A ms la taxa dinversi en el

sector cotoner va triplicar la mitjana de la taxa dinversi industrial.

-La relaci entre capital fix i circulant va variar notablement: en leconomia preindustrial la

major part del capital era circulant; amb la RI totes dues formes de capital van crixer, per

molt ms el capital fix, de manera que cap al 1830 aquesta superava llargament al capital

circulant.

-Per a tot procs dindustrialitzaci o de creixement econmic sn molt importants el capital

hum i el capital social acumulat (camins,ports,escoles...) i GB en disposava al nivell dels pasos

mes avanats.

9.- Com es pot explicar la transformaci en lorganitzaci de la producci que es va produir durant

la Revoluci Industrial?

El canvi en lorganitzaci del treball va ser el pas del treball a la fbrica, lactivitat industrial era a

la fbrica (factory system). Es substitua lactivitat de lhome per la mquina (maquinisme) en la

fabricaci de productes, en laplicaci per moure mquines i transports. Predomini us matries

primeres inorgniques.

Aquesta transformaci sexplica a travs dun augment de la demanda.

Amb la Revoluci Industrial es va passar de la indstria dispersa ( putting-out system) a la

concentraci fabril (factory system), aquest suposava major control del treball, major control de

la qualitat, menys cost de transport i transacci, ms possibilitats despecialitzaci i

mecanitzaci aquest canvi va comportar: 1) salaris mes elevats. 2)major inversi en capital

fix. 3)major risc en el capital.

Els inconvenients apareixen quan es produeix un augment de demanda: comporta un augment

producci en unitats familiars, que provoca un augment dels subministraments de matries

primes, i un augment dels pagaments a les famlies que treballen en la Industria rural, aix

provoca dificultats pel carcter complementari que la renda obtinguda pel treball de les

manufactures tenia pels treballadors rurals.

Un augment de demanda tamb comportava incorporaci de noves unitats domestiques, per

ant ampliaven lextensi del ser radi dacci, i aix creava un augment dels costos de transport.

La soluci consistia en: concentrar els treballadors en una fbrica, invertir en capital fix (

maquinaria)i satisfer laugment dea demanda amb un increment de la producci. Amb

dintroducci de la maquinria i el control del factor treball va augmentar la productivitat.

PREGUNTES TEMA 3

CREIXEMENT ECONMIC MODERN:

s un creixement en el qual van entrar les economies que es van industrialitzar a causa de taxes de creixement elevades i sostingudes en el temps i una transformaci de l'estructura productiva que va provocar un augment de la productivitat. La Gran Divergncia s el moment en que Europa comena a crixer econmicament i la resta del mn no la pot seguir. El primer de tots es el Regne Unit. Aix va portar a una desigualtat individual sobre la renda. Aquesta desigualtat ve donada pel lloc d'origen de cada persona (desigualtat regional). Les diferents teories que expliquen el per qu de la Gran Divergncia sn les de: - Adam Smith que diu que abans de la RI, Europa ja havia assolit uns nivells de renda superiors als que es donaven a sia. - Escola de Califrnia que deia que cap al 1800 els ingressos i la productivitat a les zones ms desenvolupades d'Europa i sia eren similars, aix mateix, els mercats i les institucions en aquestes regions mostraven un nivell de desenvolupament comparable. - Allen i Brodberry i Gupta que tornen a defensar la tesis de que a principis de sXIX les diferncies en els nivells de vida entre Europa i sia eren substancials. Per a defensar la seva tesi utilitzen un nou indicador: els Salaris Reals. 1.- Comenta aquest grfic destacant:

a.- Les principals caracterstiques del procs de transici demogrfica: etapes i factors que

expliquen el comportament de les taxes de mortalitat i de fecunditat. Segle XIII

El procs de transici demogrfica, es caracteritza per una gran separaci entre taxes:

En la primera fase de transici la natalitat es mant elevada mentre que la mortalitat cau

rpidament, fet que comporta durant un determinat temps un creixement rpid de la poblaci.

A partir daquesta diferncia entre natalitat i mortalitat sadopten frens preventius fins que hi

hagi un canvi demogrfic.

En una segona etapa la natalitat comena caient tamb (per s de mtodes anticonceptius) i

per tant, la taxa de creixement disminueix. En quant al descens de la taxa de mortalitat, la que

ms es redueix s la mortalitat infantil, grcies a la millora de lalimentaci i higiene; tamb

disminueix la mortalitat adulta ja que tenen menys incidncia en les crisis de subsistncia.

Finalment, la natalitat i mortalitat shan estabilitzat amb una esperana de vida major.

b.- El model que sobserva en el Grfic, es correspon al procs de transici demogrfica que es va

donar a Frana i a Gran Bretanya? Justifica la resposta

El model del grfic no funciona igual a tot arreu, s a dir, no correspon al procs de transici

demogrfica que es va donar a Frana i GB.

Pel que fa a GB si que correspon perqu en una primera fase la natalitat es mant elevada amb:

una major proporci dembarassaments que arriben a naixements. Pel que fa la taxa de

mortalitat cau.

En canvi a Frana la taxa de mortalitat tamb comena disminuint per la de natalitat tamb

disminueix. Aix s perqu en lagricultura es demanda poca m dobra, era poc intensiu i no

calia un creixement de la poblaci. Per tant, Frana no correspondria al grfic.

2.- Explica els factors que van comportar el climateri britnic.

CLIMATERI continua creixnt per ms lentament i seria sueperat per altres regions.

1) Prdua de mercats internacionals: GB es un first commer se el primer te molts avantatges

per tamb molts inconvenients. Al ser el primer no tenia competncia i exportava molt, aix fa

que acabi depenent del comer exterior. Linconvenient s: que quan els altres pasos

comencen a industrialitzar-se posen aranzels per tal de protegir-se dels productes britnics. GB

va tenir de reordenar els seus mercats exteriors: noms exportava all on no tenia

competncia, s a dir a les seves colnies o mercats captius.( mercats captius=INDIA) aix

afecta a leconomia anglesa que va perdent mercats internacionals. Tot i aix, mantenien la

primacia mundial en alguns sectors: construcci naval o industria de bens...

2) Problemes dendarreriment tecnolgic: Gb seguia innovant en sectors tradicionals per la

productivitats marginal era menor, no es produen grans innovacions i les que es produen ja no

incrementaven tan la productivitat. En els nous sectors, Gb es va veure superada pels seus

competidors.

3) Rigidesa en la formaci de capital: A GB, no tenen una educaci pblica orientada a lempresa,

ni a lenginyeria... tenen bones universitats per orientades a altres branques. (Alemanya

formava molts ms estudiants).

4) Les Finances: Londres tenia la City que assolia prstecs a escala mundial, i inversions a

lexterior. El sector mes important de leconomia anglesa seran les finances. s a dir, dedicats al

sector terciari.( no en producci).

5) El paper dels empresaris: Guanyaven diners grcies al mercats captius, i apostant en

inversions.

3.-Explica les principals diferencies que existeixen entre lagricultura nord-occidental i

lagricultura de lEuropa perifrica al llarg del segle XIX.

Europa nord-occidental:

-Lagricultura es va mecanitzant: sintrodueixen noves tcniques de cultiu i poc a poc es va

mecanitzant.

Sutilitzen adobs orgnics (qumics).

Relaci ms estreta entre ramaderia i agricultura: sn explotacions agrries integrades.

Apareix un nou tipus dempresa agrria que obt els Inputs en el mercat, empresa agrria que

est molt vinculada al mercat.

Grans explotacions agrries molt mecanitzades per trobem tamb explotacions petites molt

especialitzades i amb una elevada productivitat.

Europa perifrica:

-El medi natural dificulta ladopci de noves tcniques, per tant, la productivitat ser menor i el

creixement ser ms extensiu que intensiu.

A Europa del sud la gran propietat s molt important per no es caracteritza per la introducci

de maquinria.

La petita explotaci agrria tamb existeix per a diferncia del nord, lexplotaci agrria no

sespecialitza.

4.- Seria correcte afirmar que el domini de la indstria txtil del cot, caracterstic de la Revoluci

Industrial britnica, es va tornar a repetir en tots els pasos que es van industrialitzar entre 1815 i

1870?

No es va tornar a repetir per diverses raons:

- GB ja havia fet el salt i els mercats estaven controlats per empresaris britnics.

-Frana es basar en productes com la seda i la llana.

-Les indstries de consum tamb tindran indstries agroalimentries.

5.- Quin paper va jugar lEstat en els processos de industrialitzaci que es van donar a Europa

entre 1815 i 1870?

Lestat va ajudar als processos dindustrialitzaci fent:

-Poltica comercial.

Construcci dinfraestructures.

Defensa dels interessos industrials.

Millora del sistema educatiu.

X 6.- Quines sn les principals transformacions tecnolgiques i econmiques que es van produir

en els pasos industrialitzats durant la segona meitat del segle XIX?

Un creixement que ms que triplica el PIB per cpita entre 1820 i 1913.

Aquest creixement es basa, en una primera etapa:

la implantaci de la fbrica com a lloc habitual de treball (factory System): la fbrica feia

possible una producci massiva amb mquines controlades per obrers no especialitzats, que

produa beneficis superiors

millores en el transport: introducci del ferrocarril ( ms velocitat, ms capacitat de crrega i

menys restriccions geogrfiques) i la navegaci de vapor (necessria per abastar els pasos

industrialitzats de matries primeres necessries i fer arribar productes manufacturats a la resta

del mn.

les millores en el sector de la siderrgia: increment de la producci de ferro a GB va augmentar

superant a la resta dEuropa. Innovacions com el convertidor de Bessemer (ms tonatge en

menys temps), el sistema Siemens-Marti (forn amb temperatures ms altes) i la reacci qumica

del cal que eliminava el fsfor per precipitaci tornant lacer de bona qualitat (a ms la reacci

produa unes cendres servibles per adob). Aleshores amb la millora de lacer es va abaratir el

preu.

en una segona etapa en la rpida adopci de les innovacions de la segona revoluci tecnolgica

com lenergia (electricitat, petroli, gas).

7.- Quines regions o Estats formarien part del primer i segon cercle de difusi de la revoluci

industrial? i Quins factors van permetre, a partir de 1870, una rpida industrialitzaci daquestes

regions?

El primer cercle 1830: Blgica, Frana, Alemanya, Sussa i EUA.

- Seguiment relativament rpid dels processos i innovacions aparegudes (la majoria

britniques per tamb daltres pasos de les innovacions de la segona rev. Tecnolgica.

- Creixement x3 del PIB p/c entre 1820 i 1910 (GB no el triplicava per era el PIB p/c

superior a tots, desprs anava EUA)

- Rpida construcci de la xarxa ferroviria, importncia del sector txtil, ferro, acer i

maquinria; exportaven alguns daquests. En una segona etapa la rpida adopci de les

innovacions de la segona revoluci tecnolgica.

Frana i Sussa aplicaci innovacions a lanterior estructura protoindustrial.

GB i Blgica participen poc en la 2 Rev. Tecnolgica

Alemanya i EUA innovacions mtodes per fabricaci dacer i de la 2 rev. Tecnolgica

El segon cercle de difusi apareix a partir de 1870 i abasta de forma molt desigual la resta

dEuropa, dEscandinvia a Portugal i passant per Rssia i els Balcans, inclou tamb el Jap (que

ser el pas daquest grup que aconseguir un creixement industrial ms rpid.

Amb posterioritat es produeix una lenta industrialitzaci a sia i Amrica Llatina (sector

industrial no predominant fins ara)

Factors que van permetre industrialitzaci:

1) Exportaci de matries primes amb demanda creixent en els mercats internacionals.

2) Especialitzaci de manipulaci mp locals que abans exportaven en brut.

3) obertura al mercat mundial, politiques lliurecanvistes.

4) proximitat de mercats amb una forta demanda ( GB i Alemanya, Rssia i EUA).

5) increment i millora transport.

6) disponibilitat de capital estranger.

7) Lindustrialitzaci es va veure afavorida per les noves formes denergia i nous processos

industrials de la segona R.I. (electricitat, petroli, acer, qumica)

8.- Explica les principals caracterstiques del nou model dempresa que es consolida a la segona

revoluci tecnolgica .

Amb la segona revoluci tecnolgica apareixen les grans empreses, societats annimes,

lempresa individual, les societats en comandita i de persones. Apareixen parallelament a un

creixement de la Bolsa, permet al empresaris anglesos invertir en empreses internacionals.

Moltes empreses vinculades a la Industria.

El creixement de lactivitat industrial i comer van fer aparixer noves formes dorganitzaci

empresarial.

Es permet crea grans empreses: grcies a: 1) banca mixta, 2)s. annimes 3)estat 4)formaci

tcnica.

9.- Explica els principals canvis que es van produir en lagricultura durant la segona revoluci

tecnolgica

1. la innovaci mes decisiva i que representa la major ruptura de tots els temps en lagricultura,

va ser la difusi del tractor: va transformar la vida de la pagesia i lorganitzaci agrria; a banda

de multiplicar la productivitat del treball. Tamb han tingut importncia altres maquines

recollectores.

2.Un altre aspecte representatiu ha sigut lextensi per tot el mn del conreu dalguns

productes tropicals, aquest es el cas del cot.

3)Les innovacions tecnolgiques van tenir una base cientfica.

10.- Principals caracterstiques de leconomia de lndia en el segle XIX

Xina i India eren economies avanades per van quedar estancades.

India va adoptar poltiques de desindustrialitzaci:

Poltica aranzelria discriminatria: GB va imposar una poltica aranzelria

discriminatria la india era un mercat essencial per GB i quan el climateri britnic va

anar augmentant tenia dificultats per exportar a pasos industrialitzats.

1)Els anglesos van prohibir dimportaci de productes no anglesos (mercat captiu).

2)van anular els aranzels que pagaven els p. britnics per entrar a la India.

3)La industria txtil de la ndia casi havia desaparegut.

Modernitzaci dels sistema de transport: va avanar molt, aix haur de fer crixer

lndia econmicament per les infraestructures van ser construdes amb capital angls,

i estaven pensades per portar productes que interessaven de leconomia britnica.

Volien satisfer els interessos de comercials, financers de GB.

Desenvolupament duna economia comercial: La india va crixer perqu hi

predominava una economia de subsistncia, per els anglesos van fer entrar la poblaci

en una economia de mercat o comercial. Aix crea: ms crisi de subsistncia i major

endeutament de la poblaci.

El finanament del dficit britnic. ( lindia es va convertir en un complement de

leconomia britnica).

PREGUNTES TEMA 4

1.- Explica les principals caracterstiques del comer internacional al llarg del segle XIX.

- Creixement molt gran

- Creixement molt desigual en la participaci en el comer internacional tant dels

diversos pasos cm dels diferents productes.

- Predomini dEuropa en el comer mundial, tant pel volum comercialitzat com pels

beneficis obtinguts del comer.

- Millora de les comunicacions.

- Revoluci dels transports: va comportar la reducci de costos del transport, aix va

provocar un increment del volum de productes que participaven en aquest comer

internacional.

- Major separaci entre les rees oferents de productes primaris i industrials, per tant

una major divisi internacional del treball.

Lespecialitzaci pot crear:

1)cercle virtus: laprofitament dels avantatges comparatius mitjanant lespecialitzaci.

Augment eficincia assignaci dels recursos: capital i m dobra sorienten cap a sectors

vinculats al comer exterior augment de la productivitat per tant augment capacitat

adquisitiva poblaci i disminuci costos i preus unitaris augment mercat augment inversi

infraestructures baixen costos unitaris de transport i transacci.

2)procs de cercle vicis(procs empobridor): si lespecialitzaci s amb un petit avantatge

comparatiu augment de la productivitat i exportaci hi ha altres pasos que tamb

sespecialitzen(competncia), per tant els preus van baixant, per fer front baixada preus

produirem ms i vendrem ms que aix implica una major baixada de preus.

2.- A qu ens referim quan parlem del cercle virtus que pot comportar laprofitament dels

avantatges comparatius mitjanant lespecialitzaci de la producci?

Consisteix en un increment en lespecialitzaci que implica un augment dels intercanvis. Llavors

assignem capital i m dobra a aquell sector especialitzat. Aix comporta un augment de la

producci i a la vegada redum els costos i preus dels productes i puja la nostra capacitat

adquisitiva. Per tant, el que passa es que creix el mercat (venen mes i comprem mes), invertim

en infraestructures de transport... i com ms invertim ms disminueixen els costos de transport

i transacci.

3.- Un procs despecialitzaci econmica sempre implica lexistncia dun cercle virtus?

No,ja que tamb es possible un cercle vicis.

4.- El Tractat de Cobden-Chevalier:

a.- va afavorir la difusi del lliurecanvisme o del proteccionisme?

b.- Raona la resposta

El creixement del comer va augmentar grcies a la demanda de MP industrials i a la oferta de

productes manufacturats, construcci de lnies ferroviries, incidncia sobre la demanda de

productes i abartiment del transport, divisi internacional del treball, i augment de les

disponibilitats de la moenda com a conseqncia dels descobriments dor a Austrlia.

Aix es va veure reforat per ladopci del lliurecanvisme a GB i sa difusi cap a altres Pasos.

El Tractat de Cobden-Chevalier entre Frana i GB, va afavorir a la difusi del lliurecanvisme.

Consistia en que un pas concedia a un altre una rebaixa automtica dels aranzels pactats si un

tercer pas obtenia una tarifa ms baixa. com ms baixos aranzels ms comer internacional;

Europa es va beneficiar, excepte Rssia i els Balcans sotmesos a lImperi turc.

5.- Respecte el nacionalisme econmic que es va implantar en el darrer ter del segle XIX:

a.- quines sn les seves causes?

- La maduresa de les indstries nacionals va permetre estalviar compres a lexterior.

- Acaba la primera gran empenta de construcci de lnies ferroviries.

- Els productes dels pasos mono exportadors cada vegada tenien taxes dintercanvi ms

desfavorables.

- La depressi econmica va tenir com a conseqncia la caiguda del poder de compra

duna part de la poblaci.

- Substituci de poltiques de creixement alternatiu per politiques dindustrialitzaci

protegida, un retorn general cap al proteccionisme.

b.- quines van ser les principals poltiques adoptades pels governs?

Al darrer ter el segle XIX es va iniciar una nova etapa que es caracteritza per ladopci de

poltiques proteccionistes:

-La crisis finisecular: t a veure amb lagricultura:

Hi ha una srie de regions al mn (Amrica Llatina, EEUU, Canad) que van tenir un

productivitat agrria molt superior a la Europea.--> per tant, els seus productes eren ms

competitius que els europeus. aquets productes quan arriben al mercat europeu acaben

amb els agricultors europeus: per tant, lnica defensa era la protecci aranzelria.

-La sobreproducci industrial: Molts pasos ja havien iniciat la seva industrialitzaci, i amb la

producci podien substituir les importacions. Aix doncs, sintenta evitar la competncia a les

indstries nacionals.

A ms, van aparixer indstries nacionals vinculades al ferrocarril. Aquestes indstries eren

menys competitives, i per tant es protegien amb uns aranzels ms elevats.

Tamb es va produir una crisi econmica que va afectar a la major part de les poblacions dels

pasos indis. I aix va comportar una reducci del consum, la resposta doncs: posar aranzels

ms elevats.

c.- quina va ser lestratgia adoptada per les grans empreses?

Les grans empreses es van comenar a organitzar a escala internacional per salvar els obstacles

que presenta el proteccionismes i per mantenir els beneficis. Per el primer cas, la soluci era

crear filials en els diferents pasos amb socis autctons: simportava capital,tcniques i tcnics.

Per mantenir beneficis la soluci era crear crtels internacionals.

6.- Comenta aquest grfic, destacant els principals factors que expliquen que en el darrer ter del

segle XIX la major part dels Estats occidentals adoptessin el patr or.

En aquest grfic es pot observar la relaci existent entre el valor de lor i la plata entre

1810/1910.

Gaireb en tots els pasos europeus el seu sistema monetari era bimetllic (or i plata) a

excepci de GB que des de 1816 era monometllic (or). A partir de 1870 podem veure com el

grfic es dispara perqu les principals potncies comercials es van passar al sistema

monometllic or els principals factors que ho expliquen sn:

-Descobriment de noves mines de plata: es milloren tcniques per adquirir plata i aix provoca

un augment de les quantitats de plata, seguit de un ensorrament del preu de la plata. Aix

podia comportar problemes en els pasos bimetllics perqu el valor dels metalls preciosos ha

de ser igual o aproximadament igual al valor que tenen en el mercat internacional, sha de

complir la (llei de Greshman).

-Difusi del diner bancari: com ms es difonia ls dels bitllets menys moneda en circulaci, i

menys plata es necessitava per les monedes. No calia disposar de plata i or, amb un era

suficient (or).

-Paper de la lliura anglesa en el comer internacional: les relacions internacionals estaven

controlades per GB i pel seu patr or.

-Alemanya sincorpor al patr or: guanya una guerra a Frana i aquest li ha de pagar molt or,

Alemanya estava en el patr plata i es passa a el or i venen la plata en el mercat internacional

fet que comporta encara ms que senfonsi el preu plata.

-Els pasos perifrics a GB que volien rebre inversions daquesta, passen al patr or.

7.- Causes i conseqncies de lemigraci europea en el segle XIX

44 milions van abandonar Europa de 1815 a 1914

Les causes de lemigraci europea responen a mecanismes dexpulsi i atracci. Els mecanismes

dexpulsi de la poblaci sn la gent que bsicament emigra per motius econmics o politics; i

els mecanismes datracci la poblaci emigra perqu depenen la qualitat de vida del pas, de

uns salaris ms elevats. A ms, altres factors que van ajudar a lemigraci va ser la disponibilitat

de terres i necessitat de m dobra de pasos com EEUU i Argentina.

Les conseqncies de lemigraci van ser favorables tant per Europa com per els pasos de

destinaci. A Europa es va produir: una disminuci de la pressi de la terra i va permetre una

millora dels salaris industrials i de leconomia en general.

Per els pasos dimmigraci els beneficis provenien de la possibilitat dexplotaci de la terra i de

dinversi de capital que necessitava de m dobra suficient. Daltra banda tamb van emigrar

alguns empresaris i obrers especialitzats capaos de posar les bases de la industrialitzaci dels

nous pasos.

Lexcs dimmigraci podia provocar un retrocs del salaris dels treballadors no especialitzats.

8.- Respecte a les regions que definim com a Noves Europes: colnies britniques amb predomini

de poblaci metropolitana

a.- a quines regions del mn ens referim? Ens referim a Canad, Sud-Africa, Australia i Nova

Zelanda, Chile.

b.- les Noves Europes, van rebre un major o un menor contingent demigrants respecte les

regions tropicals?

Eren pasos que disposaven de grans extensions de territori i en alguns casos importants

riqueses mineres. Tenien la disponibilitat de produir all que demanava Europa, era possible

reproduir el model europeu i tenir una productivitat ms elevada. Lelevada productivitat va

generar una renda per cpita elevada molt prxima a la dels pasos industrialitzats i amb uns

salaris elevats. Per tant, hi havia un major contingent demigrants respecte a les regions

tropicals.

c.- principals caracterstiques econmiques de les Noves Europes

Gran volatilitat dels negocis, Molts afectats per la crisis financeres o caigudes de la demanda

internacional.

Rapida capacitat dadaptaci a productes nous. (canada exportador de pell i fusta, mes tard de

cereals...)

9.- Quina va ser la destinaci de les inversions exteriors de capitals anglesos i francesos entre els

anys 1830-1914? Quines conseqncies va tenir lexportaci de capitals

Inversi en empreses privades (siderrgia, qumica, plantacions).

Obres i serveis pblics (ports i canals)

Deute pblic

Inversi en colnies

Conseqncies:

Pels pasos exportadors:

- Van permetre molts negocis per tamb van fracassar moltes empreses

- Molts pasos no van pagar amb regularitat el seu deute pblic

Pasos receptors de capital:

- Creaci lnies ferroviries, explotacions mineres i empreses industrials

- Accs a linterior dels continents

- Quan van invertir el deute pblic en empreses no rendible van a arribar a perdre la

independncia (Egipte)

En conjunt els resultats van ser positius; en alguns pasos va ser un motor pel desenvolupament;

en altres va significar modernitzaci i creixement desigual; per altres va significar una crrega

impositiva, la dependncia del exterior i obstacle pel desenvolupament.

3.- Per qu els mercats de capital estaven cada vegada ms integrats?

a) La millora de les comunicacions b) l'existncia de diferncies en la taxa de rendiment del capital entre pasos que disposen

d'estalvi acumulat i les que necessiten importar capital per tal de cobrir les necessitats internes

c) l'adopci generalitzada del sistema monetari basat en el patr or

10.- Qu entenem per economies dominades/sotmeses? Explica el cas de Xina

Hi ha diferents formes de domini:

1) Colnia: administrada per la potncia colonitzadora control poltic per part de la metrpoli.

ex: Congo Belga

2)Concessions. El cas de la Xina es una Concessi. Les potncies colonitzadores obtenien

avantatges comercials de pasos que eren independents.

3)Protectorats: - La potncia protectora controlava la poltica exterior i els recursos naturals i

riqueses del pas. ex: el protectorat de Gran Bretanya sobre Egipte

11.- Principals conseqncies econmiques de l imperialisme

Conseqncies per a les metrpolis:

ECONMIQUES exporta: capitals, tecnologia i productes manufacturats

Importa: productes agrcoles i primeres matries

DEMOGRFIQUESAcull m dobra excedent.

Caracterstiques socials i poltiques dels emigrants.

POLTIQUES I IDEOLGIQUES Prestigi del govern

sentiment de superioritat racial

permet amagar conflictes interns.

Conseqncies per a les colnies:

ECONMIQUES: Destrucci artesanat Destrucci agricultura tradicional (fams) Necessitat dobtenir un salari Desplaaments m dobra Treball forat Intercanvi desigual en el comer

POLTIQUES I SOCIALS Es trenca la societat tribal tradicional.

Noves fronteres politiques.

Trencament unitats tniques i culturals.

Conflictes entre tnies.

CULTURALS es creen escoles i missions x difondre cultura i religions

Prdua de identitat.

PREGUNTES TEMA 5

1.- Principals vies per les que es va finanar la Primera Guerra Mundial. Quines conseqncies van

tenir les diferents vies de finanament?

- Incrementant impostos van fer servir aquest mtode Alemanya i Gran Bretanya.

Consideraven que la guerra seria curta i que necessitarien poc capital i repercutiria poc

en la poblaci civil. (anglesos). Els alemanys no tenien accs al crdit nord americ per

tant, havien de dependre del deute interior.

- Espoliaci (desposseir dels territoris ocupats)

- Endeutament del govern:

Emissi de deute pblic interior: bons de guerra (per finanar les operacions

militars). Si desprs de la guerra el pas emissor queda malament, ha de fer

front al seu pagament (Alemanya i GB)

deute pblic extern: obtenci de prstecs daltres pasos aliats

incrementar la massa monetria en circulaci/avanament de bitllets del Banc

Central: les reserves dor no podien assegurar la convertibilitat dels bitllets, per

tant les unitats monetries es van depreciar i la guerra provoca restriccions en

loferta, es va produir una inflaci.

*Desprs de la guerra poden triar:

- Aturar la inflaci amb politiques deflacionistes:

aug. El tipus dinters per tant disminueixen els diners en

circulaci, baixa la demanda i augmenta latur

augmentar impostos disminueix els diners en circulaci, baixa

la demanda i augmenta latur

limitar els treballadors pblics: baixa la despesa publica, viuen

pitjor, baixa la demanda, tanquen empreses i augmenta latur

- Mantenir la inflaci: hi ha ms ocupaci i ms empreses per es

devaula la moneda

- Hiperinflaci: leconomia no funciona, a cada moment pugen els

preus.

2.- Comenta el Grfic i destaca:

a.- les principals causes de la hiperinflaci alemanya

La hiperinflaci comena amb una disminuci del valor del marc alemany en lany 1922, per el

pitjor va comenar al 1923 amb una prdua brutal i constant del valor de la moneda. Parlem de

hiperinflaci si els preus augmenten mes del 50% anual.

Lexplicaci de com va aparixer la hiperinflaci a Alemanya, es pot fer per dos camins:

1)Balana de pagaments: Dficit de la balana de pagaments, causat principalment per les

indemnitzacions imposades per el Tractat de Versalles. Aix provoca una sortida neta de

monedes i, per tant, el marc perd valor. Com a conseqncia de la depreciaci de la moneda es

produeix un augment de preus de les importacions, que provoca un augment de preus al

conjunt de leconomia i un augment del dficit pressupostari . Soluci: finalment, tot comporta

a un increment de la massa monetria en circulaci.

2)Per altre banda, el dficit pressupostari: hi ha una emissi de deute pblic monetitzat per el

Banc Central, sincrementa la massa monetria en circulaci per atendre les necessitats

financeres del govern. A conseqncia de tot, els preus de linterior pujaven i es produa una

depreciaci del tipus de canvi.

El nivell de despesa pblica es va mantenir relativament elevat en acabar la guerra: La despesa

era superior al ingressos, i els alemanys havien de pagar les reparacions de guerra als

guanyadors. Una gran part de la despesa total del govern es destinava a pagar les reparacions.

Incapacitat per augmentar els ingressos: El govern alemany desprs de la guerra era un govern

inestable, amb grans conflictes socials i amb un enfrontament molt fort entre partits politics i

govern. El govern alemany no li interessava equilibrar el pressupost, perqu haurien de pagar

abans totes les reparacions de guerra.

Al 1922. 1) A Frana hi va haver un canvi de govern, puja al govern un president decidit a

reclama les reparacions de guerra dels Alemanys. Els principals bancs nord-americans es

neguen a donar crdit a Alemanya.

2)el ministre dacer exteriors alemany es assassinat aquesta inestabilitat poltica i social fa

que la poblaci que t marc sels treuen de sobre perqu el valor baixar molt aix fa, que el

valor del marc senfonsi i es dispari inflaci.

Al Gener 1923: 1) Esclata la hiperinflaci. Alemanya no paga les reparacions de guerra, i Frana i

Blgica envaeixen la Conca del Ruhr per controlar la producci e la indstria pesada.

2)Els treballadors es neguen a treballar aleshores els Francesos no els hi paguen els salaris. El

govern alemany accepta fer-se crrec dels salaris, per fer-ho van incrementar la massa

monetria en circulaci i el marc va perdre tot el valor. Es disparen els preus i es crea la

hiperinflaci.

b.- factors que van permetre superar la hiperinflaci alemanya

fixaci la taxa de canvi del marc

Reducci de lemissi de moneda: van deixar de demanar crdit al Banc Central.

Es va aturar la inflaci i va baixar el dficit. Lestabilitzaci saconsegueix amb el Pla Dawes: Nord

Americans firmen amb Alemanya PLA DAWES (solucionar la hiperinflaci i assegurar el

pagament duna part de les reparacions):

- reducci en els pagaments anuals per les reparacions

- Concessi demprstits internacional, leconomia alemanya va a passar a dependre

dEUA

- Mesures administratives i legals per no demanar crdits

Tendir a equilibrar el pressupost.( fer fora funcionaris, la resta baixa sous, i puja impostos..)

Retirada tropes franceses Ruhr.

Va retornar al patr or amb una nova moneda: els Reichsmark

3- Comenta el Grfic destacant:

a.- les diferents poltiques adoptades pels governs de Frana i Gran Bretanya a lhora de retornar

al patr or desprs de la I Guerra Mundial.

Gran Bretanya (retorn paritat al 1914), tenia lobjectiu de continuar sent el principal centre

financer i econmic mundial i creien que noms era possible si la lliura anglesa recuperava el

100% del seu valor de abans de la guerra. Per aconseguir aix, havien de tenir una moneda no

devaluada. Per tant, shavia de reduir el volum de la moneda, i aplicar-se politiques

deflacionistes. Aquestes politiques es basen en:

- pujar impostos i reduir la despesa publica va disminuir les prestacions socials.

- pujar interessos : laugment de latur, disminuci del consum, i cau dinversi. Aix,

provoca un gran malestar social.

Frana (inflaci i devaluaci), objectiu inicial tornar patr or. Necessitava reconstrucci i estava

endeutada amb GB i EUA, estava a la espera del pagament dAlemanya per EUA pressionava

per cobrar el prstec.

Seguia emetent bitllets perqu ajudava a recuperar i millorar el teixit industrial i havien

fbriques ms competitives i noves: augmentava la inflaci, i linters real era molt baix o nul,

van disminuir les importacions.

El franc es va estabilitzar i es va acordar el retorn a la convertibilitat amb el franc Poincar; la

infravaloraci daquest va augmentar les exportacions i el supervit comercial. Aix i les

expectatives de que el franc pujaria de valor tothom volia tenir els diners en francs.

b.- les conseqncies econmiques i socials que van tenir aquestes poltiques.

En el 1r grfic: el valor del franc cau (lnia discontinua) fins al 20,3%, a causa de dinflaci. La

lliure esterlina tamb cau, per desprs sestabilitza i decideixen anar pujant fins arribar al

100% del valor abans de la guerra, grcies a politiques deflacionistes.

2n grfic: aquest grfic pren com a referncia els preus interiors. Frana opta per poltiques

inflacionistes estimula la Inversi, el consum i els llocs de treball, el nivell de vida es millor

que Gran Bretanya.

A GB politiques deflacionistes, disminueix el crdit i el consum, i augmenta latur.

3r grfic: referncia els preus exteriors o competitivitat internacional. La lliura anglesa val ms

en dlars que no pas el franc. Per tant, els productes francesos son ms barats que no pas els

anglesos.

4rt grfic: ( volum dexportacions) Frana exporta molt ms i t mes entrades dor que GB

que no exporta crea naixi un augment de la taxa datur i augmenten els conflictes socials. En el

cas francs laugment dexportacions facilita una recuperaci ms rapida de leconomia.

4.- Explica les principals caracterstiques del sector agrari, a nivell internacional, durant els anys

vint .

- Increment de la producci agrria i disminuci dels costos unitaris de producci

.- Introducci de nous cultius

.- La cria intensiva de bestiar

.- Caigudas preus dels productes agraris

.- Reformes agraries

.- Creaci cooperatives

.- El fracs del capitalisme agrari

.- El cost ambiental

5.- Explica les arrels de la crisi dels anys trenta als EEUU.

Les arrels de la crisis dels anys 30 en els estats Units ho podem dividir en 3 parts:

1) Els problemes agraris: els problemes van comenar just acabar la 1GM.

- Les petites explotacions de blat: durant la guerra, la demanda europea va fer pujar els

preus i molts agricultors van invertir per millorar perqu pensaven que els preus es

mantindrien alts, per al acabar la guerra no hi havia tanta demanda i per tant els preus

van caure, per tant van quedar endeutats

- Els preus competitius dEuropa van baixar les exportacions.

- El monoconreu de cot: poca competncia respecte les grans explotacions ja que

havien tcniques endarrerides.

- Els problemes ecolgics com la sequera i les tempestes de sorra van incrementar

aquest problemes agraris.

2) Producci industrial, salaris i beneficis:

-desprs de la guerra es va produir un creixement de la producci i de la productivitat,

per les innovacions de la 2RT i la implantaci del sector de bens de consum duradors

-els salaris van crixer una mica per va augmentar el nivell de vida perqu va baixar els

preus dels aliments, va baixar la jornada laboral, hi havia dos sous (dona treballa).

-lexcs de capacitat productiva + barreres aranzelries + prdua valor de la moneda =

productes massa cars.

3) Lespeculaci borsria:

-Lexcs de capital: desprs de la guerra va arribar molta quantitat dor favorable a la

balana comercial per no augmentar els preus interiors(inflaci) no va posar lor en

circulaci, el va esterilitzar.

-propaganda facilitats per invertir en borsa: consultories per aconsellar els clients sobre

les inversions, per tant van anar cap a la borsa els estlvis de molta gent que sinvertia a:

- les societats de cartera

- Inversi a crdit: es podia obtenir ttols desemborsant noms una part del seu valor, el

broker pagava la resta utilitzant les accions com a garantia per obtenir crdits de bancs.

Les cotitzacions van augmentar molt i els guanys eren increbles.

Encara que el govern pugs el tipus dinters, la poblaci seguia invertint en borsa. El

crac va iniciar-se quan els agents es van adonar dels valors excessius que havien assolit

els ttols. Les ofertes de compra es van encarir, volien liquidar les inversions i va baixar

el valor una mica. el 24 es posen a la venda 13 milions i el 29, 29 milions sense ordre de

compra. La borsa anava caient i no va recuperar-se dins 1954.

6.- Quina era la procedncia dels capitals que van fer possible lespeculaci borsria que va viure

els EEUU a la segona meitat dels anys vint?

1: Lexcs de capital disponible: els grans beneficis del empresaris van fer que es comences a

invertir mes en borsa.

2: Retirada dels bons de guerra: EUA emetia deute pblic per poder pagar la I Guerra Mundial.

Va arribar un moment en el que van considerar que era millor comprar el seu propi deute

pblic, fet que va comportar una injecci de diners que es va poder invertir en la borsa.

3: Societats de cartera: eres aquelles empreses que tenien com actius ttols de la borsa. Sn

molt importants perqu capten el petit estalviador, s a dir, aquella part societat que tenia poc

estalvis i els podien invertir a la borsa grcies a aquestes societats.

4: La Inversi a crdit: van ser el factor ms important de lespeculaci. La gent de la borsa

acceptava pagaments ajornats,i el corredor pagava la resta i les retenia com aval. Utilitzava

aquestes mateixes accions com a garanta per demanar crdits als bancs.

7.- Explica l impacte que va tenir el crac borsari sobre el conjunt de leconomia, destacant els

efectes que va tenir sobre la indstria i sobre la banca.

El consum ja havia comenat a disminuir abans del crac de a borsa a causa dun augment

dinteressos. Amb el crac de la borsa aquest procs es va accelerar.

Sobre la banca:

La caiguda de la borsa a anar lligada al fenomen de fallides bancries de poques dimensions i als

bancs rurals. La caiguda de la borsa va augmentar la pressi sobre el sistema bancari nord-

americ els particulars eren conscients que molts bancs havien estat comprant ttols i per

tant, tenir problemes en els seus dipsits, hi havia pnic volien retirar els seus dipsits.

Els deutes dels inversors amb els brokers eren incobrables per tant els bancs es quedaven amb

uns valors depreciats (les accions que els brokers donaven al banc com a garantia ja que a canvi

li donava un crdit) i tampoc cobrien els deutes.

A partir de 1930 EUA van comenar a patir un seguit de pnics bancaris.

Van haver-hi problemes tamb en el bancs solvents.

Entre l inici i el final daquesta crisi ms de 9.000 bancs van haver de tancar.

Sobre la Indstria: La crisi financera feia molt ms difcil la creaci de noves empreses o la

realitzaci dinversions. Una gran part de les empreses es veien obligades a tancar o a reduir la

seva activitat per lexcs doferta, per tant augmenta latur i disminuci de demanda. Els salaris

queien amb ms retard que els preus per tant impedia a les empreses a reduir costos al mateix

ritme que ho feien els preus dels productes que venien. Va augmentar el salari per no la

demanda perqu volien estalviar.

8.- Explica les vies a travs de les quals la crisi dels anys trenta es va estendre del centre a la

perifria.

-La contracci del comer internacional: Davant la crisi els pasos van optar per posar barreres

aranzelries de tipus proteccionistes. Com el consum havia baixat s lgic que hi hagus menys

demanda de productes.

Aquests dos factors van portar a una contracci del comer internacional.

-La deflaci: La deflaci es molt greu pels pasos productors de matries primeres, ja que

entrarien en un cercle vicis: per poder vendre ms baixaran els preus i aix acabar arrunant

la seva economia.

-Desarticulaci del mercat internacional de capitals: Aquests pasos depenien de les inversions

estrangeres i amb la crisi aquestes inversions van desaparixer.

9.- Explica les vies a travs de les quals la crisi dels anys trenta va afectar a Europa

Abans de la generalitzaci de la crisi lequilibri de la balana de pagaments depenia de

leconomia dEUA, i aconseguir nous crdits per pagar els que vencien.

va produir una retirada de capitals nord-americans. Hi va haver una caiguda general de preus a

tot el mn amb laugment de la crrega financera que suportaven els pasos, empreses i

persones endeutades.

el govern va pujar per una banda el tipus dinters, aix feia que els empresaris tinguessin

dificultats ja que els seus beneficis es reduirien, per tant, les empreses acabaven tancant. Com a

conseqncia es produa atur.

Per laltre banda, el govern va establir una poltica dausteritat, disminueixen salaris i

consumper tant, tornem a que els empresaris tenen dificultats. (augment atur, i baixada

salaris).

Caiguda del volum dexportacions superior al descens de la producci

Empitjorament dels termes dintercanvi en contra dels productes primaris

10.- Explica les principals caracterstiques de la poltica monetria i financera del New Deal.

1)Regulaci de la banca va ser el primer objectiu. Per fer-ho shavia de recuperar la confiana

en tots el bacs i en el sistema financer. El govern va fer tancar tots els bancs i va analitzar cada

un, per veure quines eren les entitats viables . Els resultats es van fer pblics i es va assenyalar

quins no tenien soluci.

Van diferenciar entre bancs comercials i bancs dinversi.

2) Nova reglamentaci de la borsa, prohibint les operacions a terminis La nova reglamentaci

va prohibir expressament les operacions a termini, ja que eren considerades especulatives i

dissoluci de les societats de cartera.

3) Poltica monetria el que pretenien era estimular leconomia:

-es va paralitzar el patr or: 1)es van treure les monedes dor en circulaci.

2)es va prohibir la exportaci dor i no es podia pagar en or.

Sincrementa la massa monetria en circulaci i amb aix:

1)van devaluar el dolar per estimular la velocitat de circulaci.

2)Van crixer les importacions, creant una fuga de capitals cap Estats Units

3) Es va provocar un cert nivell dinflaci que va crear inversions i estimular consum i

lluitar contra atur.

11.- Explica les principals caracterstiques de la poltica agrria del New Deal.

Poltica agrria

1.- Impulsar la recuperaci dels preus agraris per fer-ho shavia de reduir estocs

subvencionant, i disminuir loferta i la producci. (per que no baixessin ms els preus la FFRB

comprava els productes per evitar la deflaci)

2.-Subvencions a les exportacions dumping ( vendre fora a cost de producci o per sota)

3.- Creaci duna instituci de crdit rural, fer possible que agricultors tinguessin un accs al

crdit bancari per evitar embargaments.

4.- Crdit contra la collita; el pags collia, venia i pagava el crdit; si no podia lliurar la collita a

canvi del crdit.

12.- Explica les principals caracterstiques de la poltica industrial del New Deal

1.- La National Industrial Recovery Act (NIRA) una instituci que tractava de regular la

industria nord-americana. El seu objectiu era superar la deflaci a travs del manteniment de

preus i salaris i eliminaci del la competncia destructiva. Suspensi lleis antitrust.

2.- Quedava en suspens la llibertat de contractaci, s a dir, la fixaci dels salaris mitjanant

acord directe entre empresari i treballador no es permet la negociaci individual entre

empresari i treballador, els salaris es decideixen de forma collectiva.

3.- Dret a organitzar-se en sindicats

Fixaci preus i salari mnims

Jornada laboral de 40 hores

4.- Resistncia dalguns grans empresaris.

5.- No va aconseguir un augment dels beneficis ni un increment important de locupaci per

van aconseguir augment dels preus i dels salaris.

6.- Va aturar la destrucci del teixit industrial

13.- Principals caracterstiques de la poltica econmica del nazisme

El nazisme va acabar amb la democrcia parlamentria i sobretot una sujecci de leconomia a

lestat. Des de el put de vista econmic la superioritat alemanya shavia dobtenir mitjanant

lexpansi, lautarquia i el corporativisme.

La finalitat de leconomia era aportar les bases materials que havien de fer possible el

predomini militar i civil a Alemanya. Abans daix calia aconseguir uns objectius: superar la

depressi i lluitar contra latur, que es va realitzar amb un programa dinversions publiques. El

problema de generar creixement evitant la inflaci es va resoldre per dos camins; en un primer

moment, la mesura va ser el pagament de les despeses estatals a travs de lletres contra el

tresor que no eren descomptables fins al cap de tres mesos. En

la segent fase, les obres publiques van passar a segon pla i la despesa pblica es va concentrar

en la preparaci per a la guerra.

Laugment de lactivitat econmica va reduir latur i laugment de locupaci va anar

acompanyada dels salaris reals.

El regim nazi doncs, va aconseguir ladhesi duna part important de la poblaci i la tolerncia de

la gran majoria.

14.- Respecte als efectes que va tenir la crisi a Gran Bretanya,

a.- es correcte afirmar que va dependre bsicament del sector privat?

Respecte els efectes que va tenir la crisi a GB, s correcte aquesta afirmaci ja que desprs del

1929, la crisi va afectar sobretot al sector exterior i al sector financer: la caiguda dels preus dels

productes primaris va perjudicar les exportacions britniques. I pel que fa al sector financer,

gaireb totes les partides dinvisibles de la balana de pagaments van caure entre el 1930 i

1931, i aix se li han de sumar els crdits incobrables a lAmrica Llatina i la congelaci dels

dipsits per part dAlemanya, ustria i Hongria. I a ms, es van produir importants retirades de

capitals. De fet, la depressi va fer definitivament evident la impossibilitat de recuperar lantiga

preeminncia financera de Londres. I per tot aix, que la caracterstica diferencial ms clara de

la recuperaci britnica s que va dependre bsicament del sector privat, amb poca intervenci

de lEstat, fora de la decisi bsica dabandonar el patr or, ja que les dificultats el sector

financer britnic van fer dubtar per la solidesa de la lliura i molts pasos van retirar els fons que

tenien al banc dAnglaterra i al mateix temps es va produir una rpida retirada e dipsits dels

bancs privats, i com que el banc dAnglaterra hi estava excls en reserves es va trobar amb una

situaci on lnica soluci era augmentar el tipus inters o demanar labandonament del patr

or.

b.- Explica les caracterstiques principals del procs de recuperaci de leconomia britnica en els

anys trenta.

La recuperaci sexplica per lestabilitat dels preus i la disminuci dels costos, grcies a les

innovacions tcniques, a la caiguda dels preus de les matries primeres i al crdit borsari.

Hi havia moltes empreses que sobrevivien grcies a les subvencions estatals i que tenien poca

capacitat de generar creixement econmic, per que eren mantingudes per no augmentar ms

latur.

Per una altre banda, tamb va incrementar la construcci dhabitatges, amb aportaci pblic en

especial els ajuntaments que van urbanitzar mplies zones, aprofitant les facilitats de

desplaament que oferia el tramvia. Van impulsar la construcci dhabitatges socials i van

aconseguir ajuts per a la seva adquisici.

El creixement de la construcci va afavorir tamb les indstries relacionades i es va convertir en

un dels principals elements dinamitzadors de leconomia britnica.

Labandonament del patr or i del lliurecanvisme no va anar acompanyat dun canvi parallel en

la poltica fiscal.

15.- Com es va difondre la depressi dels anys trenta en el cas de Frana.

La depressi va afectar principalment els preus agraris, la producci industrial i el comer

exterior, i va provocar la fallida de moltes empreses i bancs, fet que va provocar un dficit

pressupostari.

La Inversi es va veure perjudicada per la caiguda dels beneficis empresarials, en canvi el

consum privat es va mantenir ms o menys estable.

La depressi no va ser tan profunda, el nombre daturats es degut a una menor proporci de

treballadors industrials que els estrangers van tornar als seus pasos degut a la crisi.

Podem trobar dues fases molt diferents; en un primer moment els radicals i desprs els

conservadors.

El govern radical va intentar reequilibrar el pressupost pujant els impostos i disminuint les

despeses; tamb van rebaixar els sous dels funcionaris. Daltra banda tamb es van perdre

mesures clssiques de restricci dimportacions i dajuda a la industria. La finalitat era arribar a

reduir la producci que permets mantenir els preus mitjanant lajust de la producci de la

demanda, per la producci industrial va continuar caient. Intentar acabar amb la crisi a partir

de la deflaci va fallar, ja que sincrementaven els aturats i hi havia fortes protestes.

El nou govern conservador, va reduir encara ms la despesa baixant el sous dels funcionaris i

reduint la taxa dinters del deute pblic; aix va agreujar ms la depressi. Restricci

dimportacions i ajuda a la industria (aranzels, subvencions a empreses o bans en dificultats ,

cartellitzaci de sectors importants con lacer. Aix no va baixar els preus, va reduir els costos

laborals augmentant latur i protestes dels assalariats.

1936 El front popular(socialistes, comunistes i radicals) va estimular la demanda a travs de

laugment de sous i per rebaixar latur va introduir la setmana de 40 hores i les vacances

pagades. El franc es va devaluar i els preus van crixer. Supervisi del crdit per part del Banc

central francs. Va augmentar le producte industrial, disminuci de latur. Finalment al 1937 la

poltica econmica va tornar cap a lortodxia liberal.

16.- Quina va ser la resposta a la depressi dels anys trenta en el cas del Jap?

El creixement de leconomia japonesa als anys vint va ser molt notable, per a partir de 1927,

van haver-hi bones collites que van superar la capacitat de loficina governamental, i el preu de

larrs va caure en picat. El govern japons va anunciar el retorn del ien a la paritat dor dabans

de la guerra i va mantenir la seva paraula fins el crac de la borsa de Nova York.

Leconomia japonesa va patir un impacte depressiu, interior i exterior: van coincidir les

mesures de lajust monetari amb els derivats de la crisis mundial. Tot va provocar un inici de

recessi que va afectar principalment al sector agrari i de bns de consum. En el sector

industrial, la caiguda de la demanda no va ser tan forta per es va produir una baixada de preus

que va forar una retallada de salaris i una reducci de plantilles.

El malestar dels camperols i obrers per lempitjorament de les seves condicions de vida va ser

regulat per lexrcit.

En el cas de leconomia, la nova situaci es va concretar en un canvi radical de poltica, es va

decidir abandonar el patr or. La cotitzaci del ien va caure en picat i va ser la moneda que ms

es va devaluar. La devaluaci va tenir efectes beneficiosos a curt termini, ja que va afavorir les

indstries substitutives dimportacions i les exportacions. Lexpansi ms important es va donar

en nous productes, com lautombil, laviaci , la rdio. El creixement del pas va ser

espectacular.

Els principals beneficiaris del canvi van ser les grans corporacions que dominaven la industria

pesant.

Preguntes Tema 6

1.- Assenyala quins canvis va comportar la Segona Guerra Mundial en leconomia internacional.

El factor principal de la guerra va ser leconomia.

La capacitat industrial de EEUU, GB i Uni sovitica equivalia a un 60% de la producci mundial.

En canvi, la capacitat industrial dels paisos que van perdre la guerra equivalia noms al 17%

mundial. El principal objectiu era destruir les infraestructures econmiques del enemic.

Durant la guerra la producci va crixer molt per no el consum.

Desprs de la guerra:

-Interrupci de les relacions comercials: Les relacions comercials dEuropa, tant a nivell interior

com exterior (destacant continent americ) van disminuir a causa del conflicte armat. Per tant,

a nivell global hi ha una disminuci de les relacions comercials.

Incorporaci de la ma dobra femenina: Els actius femenins substitueixen a masculins en la

fbrica. A Alemanya, en la indstria darmes el 50% de m dobra durant la guerra era femenina

i a GB ho era el 45%.

Investigaci en armament i innovacions tecnolgiques: Els conflictes armats acostumen a

representar tamb avan tecnolgic. Per tant, hi ha un avan important desprs de la segona

guerra mundial.

Lafebliment dEuropa: Europa va quedar destruda per la guerra (destrucci humana i

material). Necessitat dimportar m. primeres, aliments i capital. Va tenir de vendre les seves

colnies a lexterior. Desaparici dels mercats del est i central.

El creixement de USA: Per USA la guerra va ser la soluci per la crisi dels anys 30( va duplicar el

seu PIB) increment renda per capit, increment producci industrial.

2.- Explica els principals acords adoptats a Bretton Woods.

disseny dun nou ordre mundial a Bretton woods; apareix un nou sistema monetari i financer

internacional amb tres principis:

-Reconeixement del dlar americ com a nica moneda convertible en or, i per tant nica divisa

internacional. la resta de monedes cotitzen respecte el dlar no respecte lor.

Els tipus de canvi sn fixes per donar seguretat.

- establiment de mecanismes de cooperaci monetria:

Es creen unes Institucions Internacionals:

1) El Fons monetari Internacional: tenia la funci dajudar a equilibrar les balances de

pagaments. Funcionament: cada pas membre pagava una quota ( un 75% en moneda prpia

del pas i un 25% en or), el que havia de pagar cada pas es decidia segons el PIB. Llavors, si un

pas necessitava divises anava al FMI i les aconseguia per amb la condici de que les tornes en

5 anys mxim (prstecs c/t).

Quan un pas havia de recorre moltes vegades al FMI, es posen unes condicions x equilibrar le

seves balances de pagaments, i el FMI deia