2. Ens preguntem per nosaltres mateixos i per la nostra vida, pel mn que ens ha tocat viure, marcat per la cincia, per aquesta realitat, evitable?, que s el mal, i aquesta altre inevitable que s la mort, o pel nostre futur ms a prop o ms lluny.Son asumptes en que ens va la vida. 3. Les preguntes i els problemes filosfics. 1 4. 1.1 Apendre filosofia o aprendre a filosofar? Conixer les preguntes fonamentals de la filosofia i reflexionar sobre algunes de les respostes que s'han donat al llarg del temps permetapendre filosofia . I reflexionar sobre les preguntes fonamentals de la filosofia permetapendre a filosofa . 5. Origen i conseqncies de preguntar Qu passa quan fem una pregunta?En aquest moment s'inicia un procs de cerca, d'investigaci i de reflexi que fa iniciar la nostra capacitat de pensar. La importncia del dileg filosfic , fa que a travs del llenguatge raonat, busquemjunts la soluci als problemes i enigmes de la vida . 6. 1.2 Preguntes que formen el contingut de la filosofia Han donat lloc a dilgs molt polmics i han transformat la manera de compendre la realitat. Per exemple: La pregunta quina distancia hi ha de Granollers a Blanes no es pregunta filosfica. En canvi que es la velocitat? O el temps? Si que ho sn. Les preguntes filosfiques mostren la curiositat de: -el que ens envolta.-conixer-se un mateix.Preguntes que tenen a veure amb la nostra forma de viure, d'actuar amb nosaltres mateixos i amb els altres. 7. La filosofia tericaplantejapreguntes com: Qu s larelitat? O el conixer? Etc Lafilosofia prcticaes pregunta: Quin s el sentit de les nostres accions? Quins fins hem de perseguir?etc . 8. Nous reptes: les preguntes de les tiques aplicades Lestiques aplicadessn la part de la filosofia que s'encarrega de problemes com: -Els dilemes tics en l'mbit de la medicina -Els rics que planteja l'avan de l'enginyeria gentica -La injusta distribuci de la riquesa -L'alteraci de l'equilibri ecolgic -Les qestions relacionades amb el treball, el consum i la responsabilitat de les empreses -La corrupci poltica i de diversos collectius professionals 9. 1.3 Preguntes de l'activitat filosfica -Quines raons tens per dir aix? -Qu segueix el que acabes de dir? -Quins altres problemes estan relacionats amb el que estem tractant? -Qui inters creus que hi ha darrere d'aquesta afrimaci? -Comparat amb qu?, etc Sn preguntes que convidena reflecionar, a argumentar, a donar definicions, a pensar en les conseqencies... 10. Algunes preguntes filosfiques 2 11. La pregunta pel cosmos i l'origen de l'univers El filsof alemany Christian Wolf, va introduir el terme cosmologia per designar-hi la part de la filosofia que tracta del mn en general. Aquesta cincia , la filosofia i les cincies de la naturalesa conviuen i es complementen. Dues visions diferents havien qestionat l'origen de l'univers, la tradici judeocristiana i la musulmana. L'any 1948, Gamow va plantejar que l'univers havia tingut l'origen en un punt de l'espai i el temps anomenatbig bang . Hi han posibilitats de unbig crunches a dir una altre gran explosi i generar tot un altre cop de nou. 12. La pregunta pel sentit de l'existncia El sentit des del punt de vista filosfic: -com a finalitat o direcci -com a significaci -com a valor 13. El sentit com a finalitat o direcci: Est en expressions com: segons el sentit de la marxa o en el sentit de les busques del rellotge. Les accions humanes tenen sentit quan persegueixen una finalitat i hi sn adequades. (Tamb es podria aplicar en el terme de l'univers, ja que es vol afirmar que hi ha un fi ltim per al mn, que el mn t un perqu 14. El sentit com a significaci: Es diu que t sentit el que significa quelcom. Diem per exemple que hi ha: frases amb sentit o xerrameca sense sentit. Ara el terme remet al llenguatge . Les paraules snsignes , s a dir, quelcom que representan alguna altra cosa per a alg. Unsmbols un signe qu significa un objecte que, alhora. Significa una altra realitat. 15. El sentit com a valor: Des d'aquesta prespectiva, t sentit el que val la pena. Per exemple , no t sentit no val la pena, veure caf si vols dormir. Aquesta accepci del terme planteja si mereix la pena i qu fa que tingui sentit. 16. El sentit es un problema o misteri?-Problema: t soluci si s'aplica la tcnica adequada, encara que sigui complexa i no sempre estigui disponible. -Misteri: afecta i compromet en el que s ms profund. No s un obstacle, sin que obre perspectives. No t soluci. La pregunta apunta doncs cap al misteri, ja que no hi ha tcnica que ho resolgui aleshores ens endinsem en el camp del misteri . 17. Tres tipus de resposta a la pregunta pel sentit: -No hi ha sentit:L'existncia i el mn sn absurds. No es pot donar sentit a la vida, perqu ni tan sols t sentit tal pregunta -Hi ha un sentit immanent:Consideren que l'existncia t finalitat, significat o valor, per entenent que la mort s un lmit absolut per a la humanitat. -Hi ha un sentit transcendent:Que depassa la mort.Aquesta s en general la posici de les religions. Una relaci de continutat amb una altra vida futura. 18. La mort es defineix per relaci amb la vida La mort se sol concebre con el final de la vida. La nostre concepci de la mort dependr de com entenem la vida, majoritariament les respostes sn negatives.I es un fenomen complex i per tant no hi ha una simple definici. Concepte biolgic de la vida:Jacques Monod defineix els ssers vius dotats de teleonomia, morfognesi i invarincia. Concepte filosfic de la vida:A ms de la vida vegetal i humana, hi ha una clase de vida que s el mode hum de ser, s a dir, la vida prctica o moral. 19. La mort com a fenomes hum La mort noms t significaci plena quan es tracta del cesament de la vida humana. Perqu noms l'sser hum s conscient que est viu i per aix, noms ell sap que ha de morir. Plat, Cicer i Schopenhauer van entendre que la filosofia s una preparaci per a la mort. Experincia de la mort.Epicur diu que podem constatar que no podem viure la nostra prpia mort. I l'sser hum diu que l'essncia s existir . 20. Sentit de la mort i transcendncia Podem prendre con a referncia dues posicions bsiques: la del monisme i la del dualisme psicofsic. El monisme aquella posici que defensa que no hi ha composici en la realitat humana. I el dualisme , enten que totes defensen que l'sser hum est construt per dos tipus de realitat: Una material, el cos; I una altra espiritual, l'nima. 21. La pregunta pel mal, i tipus de mal El terme teodicea, ens remet tant a la justificaci de De davant del mal com a la justcia de Du. Els filsofs noms han mirat de justificar l'existncia del mal en un mn el princip del qual s Du, sin que vegades ha suposat en Du l'nica possibilitat de triomf davant del mal, l'nica carta que els ssers humans els queda perqu la injustcia no sigui l'ltima paraula en la histria. 22. Tipus de mal: -El mal metafsic s'identifica amb la finitud de les coses. -El mal fsic prov del funcionament de les lleis naturals. -El mal moral t la seva arrel en ltim termini en la llibertat dels ssers humans per elegir entre diferents formes d'acci 23. El mal con a injustcia i Du com a garant de la justcia Desde la perspectiva de com d'absurd s el sofriment del just. Es a dir com es que els homes bons pateixen el mal moral o fsic?No s just, que hi hagi personesbones sense la felicitat, i perosnesdolentes que no sempre paguen pelsseus crims. I per aix sembla reclamar l'existncia de Du, la tasa de reparar les injustcies comeses al llarg de la histria. En els ssers humans una ra que sent, capa no nmes de donar raons, sin de fer-nos sentir que hi ha coses que ens humanitzen i coses que ens deshumanitzen. 24. La pregunta per la cincia, diferents concepcions de la cincia Es pot trobar una concepci que considera que la cincia ofereix un coneixement objectiu, cert i fiable, fins a una concepci, bastant extravagant, que no distingeix entre les aportacions de la cincia moderna i les dels mites. El coneixement cientfic s objectiu, per es considera probable i no cert. Aix, la cincia s un procs d'aproximaci progressiva a la veritat, i no un saber verificat, tal com mantenen els inductivistes. 25. El gir historicosociolgic de la cincia Comunitat cientficaes un grupinterconnectat de cientfics que comparteixen un paradigma. Unparadigmano noms es un congunt d'hiptesis o teories cientfiques, sin, sobretot, una manera de veure el mn. Kuhnanomena cincia normal als perodes en qu existeix una comunitat de cientfics que comparteixen i accepta un paradigma determinat. I anomena revoluci cientfica el procs de substituci d'un paradigma per un altre. 26. Condicionament de la cincia -Epistemolgics:El primer que expressa el falsacionisme en afirmar que la cincia s un coneixement fallible. El segon es refereix al condicionament evolutiu, ja que la nostra prpia racionalitat s producte d'una evoluci diferent. -Tecnolgics:Els ltims avenos espectaculars de la cincia, facilitats per la tecnologia, han creat una expectativa exagerada del poder de la cincia. Econmics i poltics:Fer avanar les fronteres de la tecnologia s cada vegada ms car per aix pot endarrerir el progrs cientifc. 27. El paper de l'tica en la cincia: condicionaments tics. L'tica proposa pensar millor les coses. Les anomenadesmoratriesfaciliten als cientfics mateixos i a la societat en general la posibilitat de pensar les conseqncies de les investigacions, anticipant-se reflexivament als riscos. La reflexi tica pot ajudar molt els cientfics a comprendre en profunditat el sentit de la seva tasca. 28. Utopia i dimensi utpica de l'sser hum Utilitzem la paraulautopiaper referir-nos alguna cosa desitjable per inassolible. En la histria de l'sser hum podrem dir que s un fet antropolgic bsic, ja que l'sser hum ha de construir la seva realitat. La utopia t el seu origen en la insatisfacci o el desacord amb la realitat social existent. 29. Caracterstiques bsiques de la utopia Es podem organitzar de la manera segent: Origen-Fonamentaci-Funci-Objectius-Metodologia-Carcter global. Una utopia social s un model ideal de la societat alternatiu a l'existent, que presenta les instiucions i els valors necessaris per dur a la prctica una concepci de persona i una idea de la vida bona i feli. 31. Crtiques al pensament utpic -Des del pla teric: La impossibilitat de la seva realitzaci La condemma al totalitarisme -Des del nivell dels esdeveniments: La utopia de la cincia i la tecnologia Els intents de realitzar una societat igualitria, handesembocat en rgims totalitaris o en societatsfortament burocratutzades La ideologia del mercat, en que majoritariament estroben en condicions d'extrema pobresa de misriaabsoluta La utopia informacional gestada des dels mitjans decomunicaci i les xarxes est servint per controlar iunificar 32. La idea d'una societat justa Ha de contenir dos aspectes bsics: -Un nucli tic universal, es a dir ha de satisfer uns mnims que constitueixen l'tica cvica i inclouen els valors de llibertat, igualtat i solidaritat. -El contingut utpic, es a dir han d'incloure tamb propostes concretes sobre com organitzar la societat i la vida en com. Per aix, ser utpic s ser realista