les preguntes fonamentals de la filosofia

Click here to load reader

Post on 30-Jul-2015

248 views

Category:

Entertainment & Humor

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

1. Les preguntes fonamentals de la filosofia EUGENI GIL OCAA 1er BATX.B CURS:10-11 2. Que sn les preguntes fonamentals de la filosofia?

  • Els humans sempre ens hem preguntat per nosaltres mateixos i per el mn que ens envolta, per el final inevitable que es la mort, o que es el mal, totes aquestes preguntes fetes amb una profunditat significativa snles preguntes fonamentals de la filosofia .

3. Les preguntes i els problemes filosfics

  • La vida ens porta necessriament a formular preguntes per no totes les preguntes sn preguntes filosfiques.

4. Les preguntes i els problemes filosfics

  • La pregunta: Quina s la suma de 423+324? No s una pregunta filosfica, en canvi preguntes com Que s la suma? o Que sn els nombres? si que o sn.

5. Clasificaci de les preguntes filosfiques

  • Filosofia terica: planteja preguntes com: Qu s la realitat? Qu s conixer? Etc
  • Filosofia prctica: es pregunta: Quin es el sentit de les nostres accions? Quins fins hem de perseguir? etc

6. Les tiques aplicades

  • Sn la part de la filosofia que sencarrega de buscar uns principis tics a aquestes preguntes:

7. Les tiques aplicades

  • Dilemes en lambit medicina

8. Les tiques aplicades

  • Risc que presenta lavan enginyeria

9. Les tiques aplicades

  • La injusta distribuci de la riquesa

10. Les tiques aplicades

  • Corrupci poltica

11. Algunes preguntes filosfiques 12. La pregunta pel cosmos 13. La pregunta pel cosmos

  • Tots hem mirat el cel i ens hem preguntat quin es el nostre origen.
  • Ja els primers filsofs grecs o feien i elaboraven concepcions del mn amb les quals pretenien explicar lorigen
  • Christian Wolf (1679-1754) filsof alemany va introduir el terme cosmologia per designar la part de la filosofia que tracta el mn en general.

14. Lorigen del univers

  • Antecedents histrics
  • La religi judeocristiana i ms tard la musulmana deien que du havia creat la Terra i el univers, els grecs en contra de la creaci del no res deien que la Terra sempre havia esta all

15. Lorigen del univers

  • La perspectiva actual
  • La teoria actual es que el univers es va crear a partir del Big Bang, i que actualment est en expansi i ho fa dacord la idea del espai corb proposat per Einstein ( es a dir com ho faria un globus que es va inflant). Per el futur hi ha dos conjuntures: seguir expandint-nos, o el big crunch (tornar a contraure tota la massa en un punt i tornar a haver-hi una altra gran explosi)

16. Lorigen del univers

  • Pero aquesta explicaci cientfica no evita que des de la filosofia es preguntin coses com:

17. Lorigen del univers

  • Qu passava abans del moment inicial del Big Bang?
  • Lunivers t una finalitat o ha resultat aix per atzar?
  • Hi ha vida en altres mns?
  • La Terra constitueix un cas especial?

18. Lorigen del univers

  • Sn qestions que admeten moltes respostes, la cincia assumeix intentar respondre-les per algunes se li escapen i deixen al saber filosfic que des duna actitud critica mira dajudar a comprendre de on ve el mn i quin s el nostre lloc.

19. La pregunta pel sentit de lexistncia 20. La pregunta pel sentit de lexistncia

  • La pregunta per lunivers ens remet a la pregunta per lesser hum:
  • Quin es el nostre lloc en el cosmos?
  • Quin sentit t la nostra existncia
  • Quin sentit t la meva vida?
  • Per poder pensar sobre elles primer hem de saber el significat de la paraula sentit

21. Accepcions del terme sentit

  • Com hafinalitat o direcci
  • Hi ha sentit quan es persegueix una finalitat, aix planteja quina es la finalitat.

22. Accepcions del terme sentit

  • El sentit com a significaci
  • Segons aquesta accepci, t sentit el que significa quelcom, el terme sentit remet al llenguatge, aixi un missatge t sentit quan t una significaci per laltra persona que o pugui entendre.
  • Les paraules o les coses o esdeveniments sn signes de manera que el mn es converteix en un llibre ( pels humans) ple de sentit
  • Hi ha uns signes que remeten a un significat a part del manifest, aquest sn smbols que signifiquen un objecte i a lhora un altra realitat com per exemple la paraula llibre s refereix a un objecte i a lhora s un smbol de la cultura

23. Accepcions del terme sentit

  • El sentit com a valor
  • T sentit el que val la pena

24. El sentit, problema o misteri?

  • PROBLEMA:
  • s una situaci en que cal esbrinar alguna cosa, i un cop plantejat t soluci encara que aquesta sigui complexa

25. El sentit, problema o misteri?

  • MISTERI
  • Un misteri no s un obstacle que dificulta, sin que obra perspectives i confereix dimensions a lexistncia. No es pot resoldre. Davant un misteri sn diverses respostes que depenen de la persona i les circumstancies vitals que est

26. El sentit, problema o misteri?

  • La pregunta pel sentit, doncs, apunta al misteri

27. Tres tipus de resposta

  • 3 respostes bsiques a la pregunta pel sentit

28. Tres tipus de resposta

  • No hi ha sentit. Lexistencia i el mn sn absurds

29. Tres tipus de resposta

  • Hi ha un sentit immanent, que significa que el sentit est en el mateix fet dexistir de lesser hum.

30. Tres tipus de resposta

  • Hi ha un sentit trancendent, un sentit que despasa la mort i que es troba a partir della.

31. Religi i sentit

  • Totes les religions busquen un sentit ltim per la vida humana

32. Religi i sentit

  • La religi com a relligament
  • Existir consisteix a estar relligat a una dependencia respecte les coses i respecte du.

33. Religi i sentit

  • La religi com a relaci
  • s una relaci entre lesser huma i una realitat dordre superior considerada divina
  • La dimensi del lencontre: el divi ve a per la persona
  • La dimensi de la resposta: la persona va cap a lo divi

34. La pregunta per la mort 35. La mort es defineix per relaci amb la vida

  • La nostra concepci de la mort variar segons com entenguem la vida

36. Concepte biolgic de vida

  • La vida pot estar definida com els esser vius dotats de teleonomia( del grec, vol dir fi i norma),
  • Una definici ms concreta:El terme vida (llat: vita ), des del punt de vista de la biologia, que s el ms usat, fa allusi a all que distingeix als regnes animal, vegetal, fongs,, arqueges i bacteris de la resta de manifestacions de la naturalesa. Implica les capacitats de nixer, crixer, reproduir-se i morir, i, al llarg de successives generacions, evolucionar.

37. Concepte filosofic de vida

  • A ms de les activitats fsiques els filsofs van dir que tamb hi ha una classe de vida practica o moral
  • La vida s trobar-se en el mn rodejat per les circumstancies
  • La vida s elecci

38. La mort com a fenomen hum

  • La mort es el cessament de la vida

39. Mort i filosofia

  • La filosofia s una preparaci per la mort, perqu fa que els humans visquem plenament i com ms plenament visquem ms humanament afrontarem la mort.

40. Experincia de la mort

  • No podem tenir experincia de la mort perqu no la podem viure

41. La mort com ha definici de lesser huma

  • Lexistencialisme reflexiona sobre la existncia, l'essncia s existir, aix significa que primer existim i desprs en funci de com ho vivim adquirim una essncia. La mort ens canvia la manera dexistir

42. Sentit de la mort

  • El sentit de la mort varia si ho veiem des de dues posicions bsiques

43. Sentit de la mort

  • Monisme : la persona humana es tan sol lo existencial per lo tant al morir sacaba tot

44. Sentit de la mort

  • Dualisme: la persona humana esta dividida en cos i anima, hi es pot diferenciar encara dos posicions, els que entenen que el cos i el anima sol existeixen si estan junts o els que diuen que quan morim sol mor el nostre cos per lanima no

45. La pregunta pel mal 46. La pregunta pel mal

  • Un punt de vista filosfic sobre el mal ens remet a Teodiceaque des del punt de vista etimologic ens remet tant a la justificaci de Du davnt el mal tant com la justcia de Du
  • Hi ha dues besants al problema:
  • Justificar lexistncia del mal en un mn el principi del qual es Du, sin que a vegades sha suposat a Du com l'nic triomf davant el mal

47. La justificaci dun du bo davant el mal

  • Per justificar un du bo davant el mal primer hem de mirar el mals que hi ha, perqu sin el nic mal que hi hauria seria el du en si mateix

48. Tipus de mal

  • Mal metafsic: sidentifica amb la finitud de les coses
  • El mal fsic prov del funcionament de les lleis naturals
  • El mal mora