fonaments els fonaments tradicionals són com el seu nom ...lescala-empuries.com/userfiles/memoria...

MEMÒRIA CONSTRUCTIVA SALA POLIVALENT A L’ESCALA

BLAZQUEZ GUANTER SLP ME 1

FONAMENTS Els fonaments tradicionals són com el seu nom indica, els usuals pel recolzament de l’edifici al terreny. El sistema d’unió hiperestàtica de l’element pilar amb el fonament que racionalitza l’encastament, evitant punxonaments, podent-se dissenyar el fonament com si d’un fonament habitual es tractés. Les seves mides seran variables depenent de les càrregues.

ÍNDEX

1. DG - DADES GENERALS.............................................................................................................................. 2

1.1. DG 1 – Introducció ........................................................................................2 2. MD - MEMÒRIA DESCRIPTIVA..................................................................................................................... 3

2.1. MD 4 - Requisits a complimentar per les característiques de l’edifici............3 2.1.1. MD 4.3 - Seguretat estructural ...............................................................3

2.2. MD 5 - Descripció i requisits dels sistemes que composen l’edifici...............3 2.2.1. MD 5.2 - Sustentació de l’edifici.............................................................3

3. MC - MEMÒRIA CONSTRUCTIVA ................................................................................................................ 4

3.1. MC 2 - Sustentació de l’edifici .......................................................................4 3.2. MC 3 – Sistema estructural...........................................................................5

3.2.1. MC 3.2 - Fonaments ..............................................................................5 3.2.1.1. MC 3.2.1 - Resistència i estabilitat..................................................5 3.2.1.2. MC 3.2.2 - Aptitud al servei.............................................................6 3.2.1.3. MC 3.2.3 Durabilitat ........................................................................6 MC 3.2.4 - Materials .........................................................................................7 3.2.1.4. MC 3.2.5 Geometria .......................................................................8

3.2.2. MC 3.4 - Mètode de càlcul .....................................................................8 3.2.3. MC 3.5 - Recobriments per Durabilitat i Resistència al foc ..................10 3.2.4. MC 3.6 - Resistència al sisme..............................................................11

4. NORMATIVA APLICABLE (CN) ................................................................................................................... 12

4.1. Relació de normativa aplicada ....................................................................12 5. ANNEXOS A LA MEMÒRIA (AN)................................................................................................................. 13

5.1. ANNEX 1. DOCUMENTACIÓ DE CONTROL DE MATERIALS..................13 5.2. ANNEX 2. ANNEX DE CÀLCUL DE L’ESTRUCTURA ...............................16

MEMÒRIA CONSTRUCTIVA SALA POLIVALENT A L’ESCALA

BLAZQUEZ GUANTER SLP ME 2

1. DG - DADES GENERALS

Projecte: Fonaments de la Sala Polivalent de l’Esca la

Tipus d’intervenció: Executiu de Fonamentació

Emplaçament: Carrer de la Garrotxa

Municipi: L’Escala

Promotor: Ajuntament de l’Escala

Arquitecte: Meritxell Fontclara

1.1. DG 1 – Introducció

L’edifici objecte del present projecte de comprovació i dimensionament dels fonaments de la Sala Polivalent, es troba situat al carrer Garrotxa, de l’Escala. Es tracta d’una construcció de planta semi soterrani, planta baixa, planta pis i coberta, i en aquest projecte només es fa referència als fonaments.

L’Ajuntament de l’Escala encarrega l’estructura i el seu càlcul a l’empresa HORMIPRESA. Posteriorment, encarrega a Blázquez Guanter SLP un segon projecte amb el càlcul dels fonaments de l’edifici en qüestió, a partir dels esforços derivats del càlcul realitzat per l’empresa HORMIPRESA. A partir d’aquests esforços, Blázquez Guanter SLP., determina la fonamentació més adequada segons el tipus de terreny, i si té la suficient capacitat portant per a suportar els esforços que se’n deriven de tota l’estructura. L’Ajuntament de l’Escala proporciona l’estudi geotècnic de la parcel·la.

Per altra banda, també es dimensionarà l’estructura que forma la caixa de l’ascensor, a base de murs de formigó armat. També es dimensiona un tram de mènsula contínua que serà encofrada i formigonada amb la pròpia caixa d’ascensor, on s’hi recolzarà un tram de forjat a nivell de sostre soterrani.

A tall de sumari, els passos que s’han seguit són els següents:

-Anàlisi dels esforços en la base de cada pilar, per a comprovar les dimensions del fonament i les càrregues transmeses al terreny.

-Dimensionament de les sabates aïllades, si l’anàlisi així ho demana.

-Anàlisi de les contencions de terres segons els talls geològics de l’estudi geotècnic.

-Dimensionament dels murs de contenció de terres.

-Dimensionament de la caixa d’ascensor, amb el seu fonament.

2. MD - MEMÒRIA DESCRIPTIVA

2.1. MD 4 - Requisits a complimentar per les característ iques de l’edifici

2.1.1. MD 4.3 - Seguretat estructural

L’edifici projectat compleix el requisit de seguretat estructural donant compliment a les exigències bàsiques SE1: Resistència i estabilitat i SE2 Aptitud al servei, en els termes de l’article 10 del CTE.

Les previsions tècniques considerades en el projecte pel que fa al sistema de sustentació de l’edifici es desenvolupen a l’apartat MD 5.2.

Les bases de càlcul, les característiques dels materials, els procediments emprats pel càlcul i la quantificació i justificació de les prestacions del sistema estructural es desenvolupen als apartats MC 2 i MC 3.

El període de servei previst pels elements de l’estructura principal és l’establert en el CTE (50 anys) i s’han seguit les prescripcions de durabilitat que s’hi estableixen pels diferents materials estructurals emprats.

Els elements estructurals reemplaçables (baranes, recolzament d’instal·lacions, etc), que no formen part de l’estructura principal, poden tenir una vida útil inferior que es valorarà segons les inspeccions prescrites en el manual d’ús i manteniment i el pla de manteniment.

2.2. MD 5 - Descripció i requisits dels sistemes que com posen l’edifici

2.2.1. MD 5.2 - Sustentació de l’edifici

- Terreny de fonamentació

Segons la informació prèvia disponible, la parcel·la és actualment, un aparcament asfaltat. La superfície es troba relativament planera excepte en el límit oest, on hi ha un talús d’entre 7 i 8 metres d’alçada amb un pendent de 36º.

Com a construccions més properes, destaquen dos pavellons municipals i una escola bressol que consten de planta baixa, a més d’un CEIP que consta de planta baixa i planta pis.

La programació de l’estudi geotècnic respon a les prescripcions del DB SE-C pel cas de l’edifici projectat i el tipus de terreny previst, o sigui:

• tipus d’edifici: C-1

• tipus de terreny de fonamentació: T-1/T-2

S’ha programat un reconeixement del terreny amb 3 punts d’estudi: 1 sondeig mecànic i 2 proves continues de penetració, complint sobradament les distàncies màximes de 30 m entre punts d’estudi que prescriu el DB SE-C per aquest tipus d’edifici i de terreny.

La profunditat dels reconeixements és d’entre 6 i 10 m., valorant l’autor de l’estudi geotècnic que per sota d’aquesta ja no es produiran assentaments significatius per efecte de les càrregues de l’edifici i havent-se comprovat l’estrat resistent en un gruix mínim de 3.2 m La quantificació dels paràmetres del terreny derivada de l’estudi geotècnic s’especifica a l’apartat - MC 2 Sustentació de l’edifici - de la memòria constructiva.

- Previsió de possibles interaccions amb edificis o serveis veïns

Pel que fa als condicionants de les edificacions veïnes, l’edifici existent al costat nord-oest, és de construcció recent i també consta de planta baixa, igual que l’escola bressol al nord-est.

La façana nord està alineada al carrer Garrotxa, amb trànsit de vehicles lleugers i la façana del darrera queda enretirada uns 6m. de l’edifici existent.

Aquestes hipòtesis es comprovaran a l’inici de l’obra, abans de l’excavació generalitzada del solar i s’executaran les cales necessàries, supervisades per part de la Direcció Facultativa, per tal de valorar els condicionants derivats de les edificacions i serveis limítrofs al solar. De la valoració d’aquests condicionants se’n derivaran les oportunes mesures per adequar el procés constructiu i si és el cas les característiques de la fonamentació projectada per minimitzar les possibles interaccions.

- Fonamentació

La fonamentació prevista respon a la tipologia de fonamentació directa de formigó armat, amb sabates aïllades i murs de contenció en la planta soterrani, i una part en la planta baixa.

En aquest projecte es preveuen excavacions i reblerts a part dels propis de la fonamentació de l’edifici. El requisit de seguretat estructural, capacitat portant i aptitud al servei, dels elements de fonamentació i contenció es satisfà segons els paràmetres establerts en el DB SE-C i que s’especifiquen a l’apartat MC 3.2.

Els fonaments consisteixen en sabates aïllades de formigó armat sota els pilars i contínues sota els murs. Les sabates es traven entre elles i amb els murs de contenció mitjançant corretges de formigó armat. Es solaparan les sabates amb els fonaments dels murs allà on hi hagi un mur de contenció de terres, tal i com es mostra als plànols.

El formigó emprat per als fonaments serà HA-25/B/20/IIa i l’acer de les armadures B 500-S.

- Contencions

El sistema de contenció de terres del soterrani està constituït per un mur de formigó armat encastat als fonaments i, tot i que hi recolza el forjat de planta baixa, s’ha calculat en mènsula, al no estar compensades les empentes de les terres, ja que actuen només per una banda de l’edifici.

D’aquesta manera, l'equilibri s'aconsegueix mitjançant l’encastament i la resistència al lliscament que dona el fonament, ajudat per la càrrega permanent que actua en el coronament del mur degut a què s’hi recolza el forjat.

3. MC - MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

3.1. MC 2 - Sustentació de l’edifici

Segons la informació obtinguda, les recomanacions i les conclusions de l’estudi geotècnic realitzat, identificat com “Informe geotècnic d’una parcel·la situada al Carrer de la Garrotxa, a l’Escala” i que forma part d’aquest projecte com a documentació annexa, s’ha adoptat la fonamentació directa com la solució més idònia per aquest projecte.

Aquest estudi ens revela l’existència de les següents capes:

• Nivell 1. Replens heterogenis. De 0,90 a 2,10m de gruix (reconegut).

• Nivell 2. Substrat rocallós. D’uns 6m de gruix (reconegut).

Tipus de sol q’bruta (N/mm2) Kz (m/s) C (º) Valor mig

de N

Nivell 1. Replens - - - 54

Nivell 2. Substrat rocallós 17,19 - - Rebuig

• q’bruta pressió vertical admissible de servei en N/mm2 , per un assentament màxim de 2.5 cm i una distorsió angular màxima de L/500

• Kz coeficient de permeabilitat en m/s

• C coeficient sísmic

• N número de cops del l’S.P.T.

La cota de fonamentació de la planta soterrani, a nivell de paviment acabat, és la 194,82 m., mentre que la cota de fonamentació de la planta baixa és la 198,37 m. Aquestes cotes es comprovaran en obra un cop es replantegin els fonaments.

Aquesta cota correspon a la anomenada capa A, de substrat rocallós format per calcàries de color gris blanquinós.

Nivell Freàtic

No es va detectar el nivell freàtic el dia de la realització de l’Estudi Geotècnic.

Empentes

El soterrani es construirà amb murs de contenció de formigó armat, i pilars de formigó armat que aniran dels fonaments a la coberta. La tipologia d’aquests murs serà en T, amb puntera i taló, donat que es disposa de suficient espai amb el límit del solar.

Tipus de sol γd (T/m3) Φ’ (º) Cu (T/m2) C’ (T/m2) Kh (T/m3)

Nivell 1. Replens 1,90 28 0,00-0,05 - -

Nivell 2. Substrat rocallós 2,20 36 0,00-0,3 - -

• γd densitat aparent en T/m3

• Ф’ angle de fregament (per tensió efectiva)

• cu cohesió (en termes de tensions totals) en T/m2

• c’ cohesió (en termes de tensions efectives) en T/m2

• Kh coeficient de Balast per a placa de 30x30 cm2 en T/m3

Com a valor de fregament entre mur i terreny es recomana adoptar δ = φ/3 en els trams d’empenta activa i δ = φ/2 en els trams d’empenta passiva.

Agressivitat al formigó

El terreny NO és agressiu al formigó.

A la vista del terreny excavat, l’autor de l’estudi geotècnic, desplaçat a l’obra, apreciarà la validesa de les dades aportades per l’estudi i comunicarà a la Direcció Facultativa qualsevol indefinició, canvi o incidència.

3.2. MC 3 – Sistema estructural

3.2.1. MC 3.2 - Fonaments

L’àmbit dels fonaments, la seva descripció, així com els requisits que cal complimentar han quedat especificats a la memòria descriptiva (apartat MD 5.2).

3.2.1.1. MC 3.2.1 - Resistència i estabilitat

Pel dimensionament dels fonaments s’han considerat les reaccions obtingudes segons la documentació annexa al projecte, per part de l’empresa HORMIPRESA.

En el cas dels murs de contenció s’han tingut en compte les càrregues dels pilars i del forjat que hi recolzen i les empentes del terreny incrementades amb les corresponents sobrecàrregues d’ús a que està sotmesa la part superior del terreny contingut.

Els coeficients de seguretat emprats en el càlcul de la fonamentació s’ajusten a les prescripcions del DB SE-C i són els següents:

Materials Accions Situació de dimensionat

Tipus γR γM γE γF

Enfonsament 3,0 (1) 1,0 1,0 1,0 Lliscament 1,5 (2) 1,0 1,0 1,0 Bolcada (2)

Accions estabilitzadores 1,0 1,0 0,9 (3) 1,0 Accions desestabilitzadores 1,0 1,0 1,8 1,0

Estabilitat global 1,0 1,8 1,0 1,0 Capacitat estructural - (4) - (4) 1,6 (5) 1,0 Pilots

Arrencament 3,5 1,0 1,0 1,0 Ruptura horitzontal 3,5 1,0 1,0 1,0

Pantalles Estabilitat fons excavació 1,0 2,5 (6) 1,0 1,0 Sifonament 1,0 2,0 1,0 1,0 Rotació o translació

Equilibri límit 1 1,0 0,6 (7) 1,0 Model de Winkler 1 1,0 0,6 (7) 1,0

Persistent o transitòria

Elements finits 1,0 1,5 1,0 1,0 Extraordinària Enfonsament 2,0 (8) 1,0 1,0 1,0

Lliscament 1,1 (2) 1,0 1,0 1,0 Bolcada (2)

Accions estabilitzadores 1,0 1,0 0,9 1,0 Accions desestabilitzadores 1,0 1,0 1,2 1,0

Estabilitat global 1,0 1,2 1,0 1,0 Capacitat estructural - (4) - (4) 1,0 1,0 Pilots

Arrencament 2,3 1,0 1,0 1,0 Ruptura horitzontal 2,3 1,0 1,0 1,0

Pantalles Rotació o translació

Equilibri límit 1,0 1,0 0,8 1,0 Model de Winkler 1,0 1,0 0,8 1,0 Elements finits 1,0 1,2 1,0 1,0

(1) En pilots es refereix a mètodes basats en assaigs de camp o fórmules analítiques (llarg termini), per a mètodes basats en fórmules analítiques (curt termini), mètodes basats en proves de càrrega fins a la ruptura i mètodes basats en proves dinàmiques de inca amb control electrònic de la inca i contrast amb proves de càrrega, es podrà agafar 2,0.

(2) D’aplicació en fonaments directes i murs. (3) En fonamentacions directes, a part de justificacions en contra, no considerarà l’empenta

passiva. (4) Els corresponents dels Documents Bàsics relatius a la seguritat estructural dels diferents

materials o la Instrucció EHE. (5) Aplicable a elements de formigó estructural el nivell de execució del qual és intens o normal,

segons la Instrucció EHE. En els casos en els que el nivell de control de execució sigui reduït, el coeficient γE ha d’agafar-se, per a situacions persistents o transitòries, igual a 1,8.

(6) El coeficient γM serà igual a 2,0 si no existeixen edificis o serveis sensibles als moviments en les proximitats de la pantalla.

(7) Afecta a l’empenta passiva. (8) En pilots, se refereix a mètodes basats en assaigs de camp o fórmules analítiques; para

mètodes basats en proves de càrrega fins a la ruptura i mètodes basats en proves dinàmiques de inca amb control electrònic de la inca i contrast amb proves de càrrega, es podrà agafar 1,5.

γR : coeficient parcial per a la resistència del terreny γM : coeficient parcial per a les propietats dels materials, incloses les del terreny γE : coeficient parcial per a l’efecte de les accions γF : coeficient parcial per a les accions

Els coeficients corresponents a la capacitat estructural dels elements de fonamentació i contenció són els establerts per la EHE-08 i s’especifiquen a l’apartat MC 3.3 Estructura.

3.2.1.2. MC 3.2.2 - Aptitud al servei

Les limitacions dels assentaments diferencials responen a les prescripcions del DB SE-C del CTE i són les següents:

Valors límit basats en la distorsió angular, β Tipus d’estructura Límit Estructures isostàtiques i murs de contenció 1/300 Estructures reticulades amb envans de separació 1/500 En aquest cas es limita també l’assentament màxim a 2.5 cm.

3.2.1.3. MC 3.2.3 Durabilitat

Atès a les característiques del terreny i de l’ambient i segons la classificació d’exposició ambiental de l’estructura de la EHE-08, les sabates i els murs de contenció tenen una classe general d’exposició: IIa, sense cap classe d’exposició específica.

Veure recobriments per durabilitat i resistència al foc a l’apartat MC 3.5

MC 3.2.4 - Materials

- Les característiques del terreny són les que figuren a l’apartat MC 2 d’aquesta memòria.

- Els materials dels elements de fonamentació i contenció, en concordança amb el tipus d’exposició a l’ambient de l’estructura i amb el càlcul estructural, serà:

(EHE-08) QUADRE DE CARACTERÍSTIQUES

ELEMENTS DE FORMIGÓ ARMAT

Sabates i Murs

FORMIGÓ

Tipificació

Resistència Característica als 28 dies: fck (N/mm2)

25

Tipus de ciment (RC-08) CEM II 42,5 UNE-EN 197-1:2000

Tipus d’ambient (agressivitat)

IIa

Màxima relació aigua/ciment (A/C)

0.60

Quantitat mínima de ciment (kp/m3)

275

Tamany màxim de l’àrid (mm)

20

Consistència del formigó TOVA

Assentament Con d’Abrams (cm)

6 ÷ 9

Sistema de compactació vibrat

Coeficient de Minoració γc 1.5

Resistència de càlcul del formigó: fcd (N/mm2)

20.00

ACER

Barres

Designació B 500 SD

Límit Elàstic (N/mm2)

500

Coeficient de Minoració γs 1.15

Resistència de càlcul de l’acer (barres): fyd (N/mm2)

435

Malles electro-soldades

Designació B 500T

Límit Elàstic (N/mm2)

500

OBSERVACIONS: El formigó emprat ha d’anar acompanyat de documentació que acrediti la seva procedència, per

poder aplicar correctament el coeficient Kn en l’obtenció de la Resistència Característica Estimada de les provetes.

Els desencofrants utilitzats seran d’origen vegetal.

El nivell de control serà:

� Resistència del formigó: ESTADÍSTIC.

� Execució: NORMAL

Coeficients parcials de seguretat dels materials pe r Estats Límit Últims (*)

Situació de projecte Formigó γc Acer d’armar γs

Persistent o transitòria 1.5 1.15

Accidental 1.3 1.0

(*) Aquests valors dels coeficients parcials de seguretat del formigó i de l’acer corresponen a les desviacions geomètriques màximes definides en el punt 5.1.1 pel cas de l’acer i en el 5.3.d) pel cas de les seccions de formigó de l’Annex 11 de la EHE-08

Pels Estats Límit de Servei els coeficients parcials de seguretat del formigó i l’acer tenen el valor igual a la unitat.

3.2.1.4. MC 3.2.5 Geometria

Com a valor de càlcul de les seccions s’han agafat els valors nominals definits en els plànols del projecte i pel que fa a les toleràncies d’execució en general s’estarà en el que es disposa a l’annex 11 de la EHE, junt amb les limitacions que s’estableixen particularment en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars.

3.2.2. MC 3.4 - Mètode de càlcul

- MC 3.4.1 - Fonaments

Els fonaments s’han dimensionat amb el programa Metal 3D de càlcul espacial d’estructures tridimensionals, versió 2010.l.

L’estructura real s’ha transformat en un model de càlcul format per elements tipus barra.

En el model de càlcul de l’estructura principal, es tenen en compte els esforços de la documentació annexa, introduïnt-los com a càrregues en la base del pilar (en el cas de forces horitzontals i axials) i en el cap del pilar (en el cas de moments). La barra del model fa un metre de longitud.

Pel càlcul de les sol·licitacions es fa un anàlisi lineal, pel mètode matricial de la rigidesa, basat en la hipòtesi de comportament elàstic-lineal dels materials i en la consideració de l’equilibri de l’estructura sense deformar.

La EHE-08 considera adequat aquest mètode per obtenir els esforços de l’estructura tant en Estats Límit de Servei (ELS) com en Estats Límit Últims (ELU) i en qualsevol tipus d’estructura, sempre que els efectes de segon ordre siguin menyspreables, segons l’establert a l’article 43.

Les combinacions d’accions contemplades en el càlcul responen a les proposades pel CTE tant per situacions persistents i transitòries com per situacions accidentals.

Els valors característics de les propietats dels materials responen a la corresponent normativa aplicable, o sigui, la EHE-08 pel cas del formigó armat i el DB SE-A pel cas de l’acer. Els valors de càlcul s’han obtingut dividint els valors característics pels corresponents coeficients parcials de seguretat.

Com a valors característics i de càlcul de les dades geomètriques dels elements estructurals s’han adoptat els valors nominals definits en els plànols del projecte.

En el cas dels elements estructurals de formigó armat, s’han efectuat les comprovacions relatives als diferents ELU ( articles 41 a 48 de la EHE-08) i als ELS (articles 49 a 51 de la EHE-08). Així mateix, els criteris d’armat segueixen també les especificacions de la EHE-08, ajustant els coeficients de seguretat, la disposició d’armadures i les quanties geomètriques i mecàniques mínimes i màximes a aquestes especificacions.

El càlcul de la fonamentació superficial i els murs de contenció, pel que fa a la seva interacció amb el terreny, s’ha fet segons l’establert en el DB SE-C, comprovant els ELU i ELS amb el corresponents

coeficients de seguretat especificats a l’apartat MC 3.2 d’aquesta memòria. Pel que fa a la seguretat estructural, aquests elements s’han dimensionat i comprovat segons les especificacions de la EHE-08.

- Discretització dels elements de fonamentació

La discretització realitzada per a lloses i bigues de fonaments és la mateixa que per forjats (veure estructura):

Sabates aïllades i sabates corregudes dels murs

Se suposa una llei de deformació plana per la sabata, per la qual s’obtindran, en funció dels esforços, unes llei de tensions sobre el terreny de forma trapezial. No s’admeten traccions, pel que, quan la resultant surti del nucli central, apareixeran zones sense tensió.

La resultant ha de quedar dins de la sabata, doncs si no és així no hi haurà equilibri. Es considera el pes propi de la sabata. Es comprova que:

• La tensió mitja no superi la del terreny.

• La tensió màxima a cantell no superi en un % la mitja segons el tipus de combinació:

o Gravitatòria : 25%

o Amb vent : 33 %

o Amb sisme : 50 %

Aquest valors poden ser opcionals i modificables.

Estats d’equilibri

Aplicant les combinacions d’estat límit corresponents, es comprova que la resultant queda dins de la sabata. L’excés respecte al coeficient de seguretat s’expressa mitjançant e concepte % de reserva de seguretat:

1001tan

5,0 ⋅

−⋅tresultatexcentrici

sabataample

Si és zero, l’equilibri és estricte, i si és gran indica que es troba molt del costat de la seguretat respecte a l’equilibri.

- MC 3.4.2 - Contencions

La determinació de les sol·licitacions s’ha realitzat segons els principis de la Mecànica Racional, complementats per les teories clàssiques de la Resistència de Materials i de l’Elasticitat.

D’acord amb la Norma EHE-08 (Cap.II), el procés general de càlcul emprat és el dels “estats límit”, en el que es tracta de reduir a un valor suficientment baix la probabilitat de que s’assoleixin aquells estats límits que posen l’estructura fora de servei.

Les comprovacions dels estats límit últims (equilibri, esgotament o trencament, inestabilitat o vinclament i fatiga) es realitzen per a cada hipòtesi de càrrega, amb accions majorades i propietats resistents dels materials minorades, mitjançant una sèrie de coeficients de seguretat.

Les comprovacions dels estats límit de servei (fissuració, deformacions i vibracions) es realitzen per a cada hipòtesi de càrrega amb accions de servei (sense majorar) i propietats resistents dels materials de servei (sense minorar).

Per garantir els estats límit de durabilitat (produïts per accions físiques i químiques diferents a les càrregues i accions de l’anàlisi estructural) es segueixen les disposicions dels articles 8.2 i del capítol 7.

Definits els estats de càrrega segons el seu origen, es procedeix a calcular les combinacions possibles amb els coeficients de majoració definits a l’article 12º de la EHE-08 i de minoració corresponents d’acord als coeficients de seguretat definits a l’article 15º de la EHE-08 i les combinacions d’hipòtesis bàsiques definides en l’article 13º de la EHE-08.

Situacions no sísmiques

≥

γ + γ Ψ + γ Ψ∑ ∑Gj kj Q1 p1 k1 Qi ai kij 1 i >1

G Q Q

Situacions sísmiques

≥ ≥

γ + γ + γ Ψ∑ ∑Gj kj A E Qi ai kij 1 i 1

G A Q

La obtenció dels esforços en les diferents hipòtesis simples de l’entramat estructural, es farà d’acord a un càlcul lineal de primer ordre, es a dir admetent proporcionalitat entre esforços i deformacions, el principi de superposició d’accions, i un comportament lineal i geomètric dels materials i l’estructura.

Per a la obtenció de les sol·licitacions determinants en el dimensionament dels elements estructurals s’obtindran els diagrames evolvents per a cada esforç.

També s’ha comprovat que, sotmesa l’estructura a les accions característiques de servei (coeficient de ponderació igual a 1) i escollint els casos de combinacions d’accions més desfavorables, no es sobrepassen les deformacions màximes admissibles.

Murs en mènsula:

Càlcul d’empentes

Cercle de lliscament pèssim

3.2.3. MC 3.5 - Recobriments per Durabilitat i Resi stència al foc

El recobriment de formigó és la distància entre la superfície exterior de l’armadura (incloent cèrcols i estreps) i la superfície de formigó més propera.

El recobriment mínim d’una armadura és el que s’ha de complir en qualsevol punt. Per garantir aquests valors mínims, es prescriu en projecte el recobriment nominal que és el que queda reflectit en els plànols i el que servirà per definir els separadors.

A continuació s’especifiquen els recobriments nominals en funció del període de vida útil de l’estructura de 50 anys, del tipus d’ambient i/o de la resistència al foc necessària dels diferents elements estructurals. Aquests valors dels recobriments corresponen a formigó elaborat amb ciment CEM I o amb altres tipus de ciment o amb adicions i per un control d’execució normal.

- Fonaments

Classe d’exposició: IIa

- Sabates:

• sobre 10 cm de formigó de neteja rnom = 30 mm

• cares laterals formigonades contra el terreny, rnom = 80 mm

• cares laterals encofrades en contacte amb el terreny, rnom = 30 mm

- Bigues de trava:




- Contencions


- Sabates dels murs de contenció:




- Fust dels murs:

• cara formigonada contra el terreny, rnom = 80 mm

• cara encofrada en contacte amb el terreny, rnom = 30 mm

• cara en contacte amb l’interior, rnom = 30 mm

- Caixa d’ascensor


- Sabata del mur:


Exigències de foc:

• R 120 (planta soterrani):

• gruix mínim de la llosa, 200 mm.

o COMPLEIX perquè la dimensió mínima és 180 mm.

• distància mínima equivalent a l’eix de l’armadura, am = 35 mm.

o COMPLEIX perquè la distancia mínima és: Recobriment = 35 mm Fins l'eix de l'armadura més prima = 8/2 = 4 mm TOTAL = 39 mm > 35 mm.

• R 90 (altres plantes):

• gruix mínim de la llosa, 150 mm.

o COMPLEIX perquè la dimensió mínima és 100 mm.

Exigència de durabilitat:

• rmin = 20 mm

• 10 mm d’increment de recobriment

3.2.4. MC 3.6 - Resistència al sisme

En aquest projecte es comproven i redimensionen (si s’escau) els fonaments de l’estructura que es fa referència. En el càlcul previ de l’estructura que ha realitzat l’empresa HORMIPRESA, ja s’ha tingut en compte l’aplicació de la norma sísmica, tal i com s’indica en el document de “Baixada de Càrregues”. És per això que no es torna a aplicar la norma sísmica NCSE-02, ja que s’ha tingut en compte anteriorment.

4. NORMATIVA APLICABLE (CN)

4.1. Relació de normativa aplicada

REQUISIT BÀSIC DE SEGURETAT Seguretat estructural

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 DB SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 DB SE 2 Aptitud al servei

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007)

Seguretat en cas d’incendis

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris a l’NBE-CPI-91

D 241/94 (DOGC: 30/1/95)

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI)

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Sistemes estructurals

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 Aptitud al servei

SE AE Accions en l’edificació

SE C Fonaments

SE A Acer

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

NCSE-02 Norma de Construcción Sismoresistente. Part e general y edificación

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

NRE-AEOR-93. norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’e dificis d’habitatges

O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

EHE-08 Instrucción de hormigón estructural

RD 1247/2008 , de 18 de juliol (BOE 22/08/2008)

Control de qualitat

Disposiciones para la libre circulación de los prod uctos de construcción

RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resiste ncia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Control de qualitat en l'edificació

D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Obligatorietat de fer constar en el programa de con trol de qualitat les dades referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents

O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determi nats productes utilitzats en l’edificació.

R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)

Autorización de uso de sistemas de forjados o estru cturas para pisos y cubiertas

RD 1630/80 (BOE: 8/8/80)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados

R 30/1/97 (BOE: 6/3/97)

Autorització administrativa per als fabricants de s istemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components de sist emes

D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (o. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95)

5. ANNEXOS A LA MEMÒRIA (AN)

5.1. ANNEX 1. DOCUMENTACIÓ DE CONTROL DE MATERIALS

CONTINGUT DEL PLA DE CONTROL. TIPUS DE CONTROL.

El contingut del Pla de Control segons el CTE és el següent:

1.- Prescripcions sobre els materials. (CONTROL DE RECEPCIÓ EN OBRA)

- Característiques tècniques que han de reunir els productes, equips i sistemes que s’utilitzin en les obres, així com els condicionants del seu subministrament, recepció i conservació, emmagatzematge i manipulació, les garanties de qualitat i el control de recepció que s’hagi de realitzar incloent el mostreig del producte, els assaigs a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig, i les accions a adoptar i els criteris d’ús, conservació i manteniment.

2.- Prescripcions en quan a l’execució per unitats d’obra. (CONTROL D’EXECUCIÓ)

- Característiques tècniques de cada unitat d’obra indicant el seu procés d’execució, normes d’aplicació, condicions que han de complir-se abans de la seva realització, toleràncies admissibles, condicions d’acabat, conservació i manteniment, control d’execució, assaigs i proves, garanties de qualitat, criteris d’acceptació i rebuig.

3.- Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat. (CONTROL DE L’OBRA ACABADA)

- S’indicaran les verificacions i proves de servei que s’hagin de realitzar per comprovar les prestacions finals de l’edifici.

Així doncs, podem dir que el Pla de Control de Materials i Execució d’obra ha de generar diversos tipus de controls, que són els següents:

A) Pels materials.

A1.- INSPECCIONS: Controls de recepció en obra de productes, equips i sistemes.

Tenen per objecte comprovar que les característiques tècniques dels productes, equips i sistemes subministrats satisfan el que s’exigeix en projecte.

Es faran a partir de:

- El control de la documentació dels subministrament, que com a mínim contindrà els següents documents:

- Documents d’origen, full de subministrament i etiquetat.

- Certificat de garantia del fabricant

- Documents de conformitat o autoritzacions administratives, inclòs el marcat CE.

- El control mitjançant distintius de qualitat o avaluacions tècniques d’idoneïtat.

A2. ASSAIGS: Comprovació de característiques de materials segons el que estableix la reglamentació vigent. S’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la DF.

B) Unitats d’obra.

B1. VERIFICACIONS. Operacions de control d’execució d’unitats d’obra. Es comprovarà l’adequació i conformitat amb el projecte.

B2. PROVES DE SERVEI. Assaigs de funcionament de sistemes complerts d’obra, un cop finalitzada aquesta. Seran les previstes en projecte o les ordenades per la DF i exigides per la legislació aplicable.

Passem tot seguit a enumerar les proves i controls mínimes que caldrà realitzar per tal de complir amb el que estableix el CTE en relació al Control de Materials i Execució, així com amb el Decret 375/88 de la Generalitat de Catalunya. En el Plec de Condicions es detallen amb més concreció els controls a realitzar.

LLISTAT MÍNIM DE PROVES I CONTROLS A REALITZAR.

1. SUBSISTEMA MOVIMENT DE TERRES.

- Excavació:

- Control de moviments de l’excavació.

- Control del material de replè i del grau de compactat.

- Gestió de l’aigua:

- Control del nivell freàtic.

- Anàlisi de les inestabilitats de les estructures soterrades a causa trencaments hidràulics.

- Millora o reforç del terreny:

- Control de las propietats del terreny posteriorment a la millora.

- Ancoratges al terreny:

- Segons norma UNE EN 1537:2001

2. SUBSISTEMA SOTA-RASSANT FONAMENTS.

2.1.- DADES PREVIES I DE MATERIALS.

- Estudi geotècnic.

- Anàlisi de les aigües, sempre que hi hagi indici que aquestes puguin ser àcides, salines o d’agressivitat potencial.

- Control geomètric del replanteig i nivell de la fonamentació. Fixació de les toleràncies segons DB SE C “Seguridad Estructural Cimientos”.

- Control del formigó armat segons EHE “EHE Instrucción de Hormigón Estructural y DB SE C Seguridad Estructural Cimientos”. (Veure apartat 3)

- Control de fabricació i transport del formigó armat. (Veure apartat 3)

3. SUBSISTEMA ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ARMAT. EHE.

3.1 CONTROL DE MATERIALS

Control dels components del formigó segons EHE, la Instrucció per a la Recepció de Ciments, els Segells de Control o Marques de Qualitat i el P lec de Prescripcions Tècniques Particulars:

- Ciment (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Aigua per pastar (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Àrids (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Altres components (abans de l’inici de l’obra)

o Additius per a formigó (Decret 375/88 de la Generalitat)

o Addicions per elaborar formigó: Cendres volants (Decret 375/88 de la Generalitat)

o Addicions per elaborar formigó: Fum de sílice (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Control de qualitat del formigó segons EHE i el Ple c de Prescripcions Tècniques Particulars:

- Resistència (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Consistència (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Durabilitat (Decret 375/88 de la Generalitat)


Assaigs de control del formigó:

(Decret 375/88 de la Generalitat)

- Modalitat 1: Control a nivell reduït

- Modalitat 2: Control al 100 %

- Modalitat 3: Control estadístic del formigó

- Assaigs d’informació complementaria (en els casos contemplats per la EHE en els articles 72º i 75º i en 88.5, o quan així s’indiqui en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars).


Control de qualitat de l’acer:


- Control a nivell reduït:

- Només per armadures passives.

- Control a nivell normal:

- S’ha de realitzar tant per armadures actives com a passives.

- És l’únic vàlid per a formigó pretesat.

- Tant per productes certificats com pels que no ho siguin, els resultats de control de l’acer han de ser coneguts abans de formigonar.

- Comprovació de soldabilitat:

- En el cas d’existir empalmes per soldadura

Altres controls:

- Control de dispositius d’ancoratge i empalmes de soldadures posttesades.

- Control de les beines i accessoris per les armadures de pretesat.

- Control dels equips de tesat.

- Control dels productes d’injecció.

3.2 CONTROL DE LA EXECUCIÓ

Nivells del control de l’execució:


- Control d’execució a nivell reduït :

- Una inspecció per cada lot en què s’ha dividit l’obra.

- Control de recepció a nivell normal :

- Existència de control extern.

- Dues inspeccions per cada lot en què s’ha dividit l’obra.

- Control d’execució a nivell intens :

- Sistema de qualitat propi del constructor.

- Existència de control extern.

- Tres inspeccions per lot en què s’ha dividit l’obra.

Fixació de toleràncies d’execució.

Altres controls:

- Control del tesat de les armadures actives.

- Control d’execució de la injecció.

- Assaigs d’informació complementària de l’estructura (proves de càrrega i d’altres assaigs no destructius)

5.2. ANNEX 2. ANNEX DE CÀLCUL DE L’ESTRUCTURA

A continuació es mostren els resultats dels càlculs dels fonaments, a partir de la comprovació amb els esforços (tallants, axials i moments) que ha proporcionat l’empresa HORMIPRESA. El procés de càlcul es basa en la comprovació de:

- Tensions en el terreny

- Equilibri

S’ha utililtzat una fulla de càlcul per a realitzar les combinacions pertinents, i comprovar les dimensions de les sabates definides en la documentació que s’adjunta per part d’HORMIPRESA.

Les tensions màximes admissibles podran augmentar-se en un tant per cent segons el tipus de combinació:

-Gravitatòries: 25%

-Amb Vent: 33%

-Amb Sime: 50%

La notació referent a les combinacions de cada cas, fa referència a cadascuna d’aquestes hipòtesis:

A: Pes Propi

B: Càrregues Permanents

C: Parets

D: Sobrecàrrega d’Ús

E: Vent +Vx

F: Vent –Vx

G: Vent +Vy

H: Vent –Vy

I: Sisme X

J: Sisme Y

ESTRUCTURA PREFABRICADA Pilars Encastament a fonament:

• L'empotrament al fonament es determinarà segons càlculs i segons la tipologia dels fonaments. • Es preveu un sistema d’unió hiperestàtic de l’element pilar amb el fonament que racionalitza

l’encastament, evitant punxonaments, s’executarà encastant un caixo de xapa grecada per la formació de galze i de mides variables depenent de les dimensions i càrregues dels pilars.

Característiques:

• Les dimensions previstes dels pilars son de 40x40 i 50x50cm, l’alçades variables. • Seran de formigó HA-35 i acer B-500-S, amb acabats bisellats de les cantonades

Acabat superior

• Les mènsules es podran situar a qualsevol alçada del pilar i amb el número que sigui necessari segons número de plantes.

• Portaran incorporats una platina en la part superior per rebre les jàsseres de fusta per la formació de la coberta.

FORJAT Jàsseres:

• De formigó pretensat HP-50 preparades per a les sol·licituds segons DB-SE-AE del CTE, acabades amb cantons bisellats i caps preparats per recolzament als pilars.

Plaques:

• Es fabricaran amb formigó del tipus HP-50, amb tendons pretensants a base de cables o filferros d’acer de gran qualitat tipus Y1570C a Y1860C i de diàmetres de 5 a 15mm, els gruixos de les plaques serà de 16 i 30cm segons es detalla en els plànols.

• Els plaques estaran dissenyades i calculades per suportar les càrregues per l’ús a les que seran sotmeses, acomplint la normativa vigent.

• Totes les plaques amb grans cantells (>25cm) arribaran a l’obra amb els alvèols tapats per evitar la penetració del formigó de rebliment de les juntes i capes de compressió.

• L’acabat a la cara inferior serà amb un acabat llis i cantons bisellats i la cara superior serà ranurat per millorar l’adherència entre la placa i la capa de compressió.

• Tindran una resistència al foc de REI 60 a REI 240. • No s’admetran talls en sentit longitudinal. • Dades tècniques:

- Plaques de 16cm de gruix

Amplada ..................................120cm Alçada .....................................16cm Longitud ..................................0-6,40m Longitud mínima recolzament .10cm Pes placa alveolar...................2,96 KN/ml / 2,46 KN/m2 Pes placa juntes plenes ..........2,63 KN/m2 Resistència al foc ....................REI 120 Aïllament acústic Rw...............46,7 dB Rigidesa de la placa................136640 m2KN

- Plaques de 30cm de gruix

Amplada ..................................120cm Alçada .....................................30cm Longitud ..................................0-12,00m Longitud mínima recolzament .15cm Peso placa alveolar.................4,82 KN/ml / 4,02 KN/m2 Peso placa juntes plenes ........4,45 KN/m2 Resistència al foc ....................REI 120 Aïllament acústic Rw...............55,3 dB Rigidesa de la placa................91890 m2KN

Per determinar la càrrega de servei ja s'ha considerat el pes propi de la placa. Les deformacions de la placa alveolar han estat calculades als 28 dies, tan sol amb el seu pes propi. El signe negatiu indica contrafletxa.

• Cantell placa La tolerància entre el cantell teòric "H" i el valor mitjà dels cantells "Hi" mesurats en l'eix dels alvèols i en l'eix de les ànimes serà: -Per a H < 150 mm:

-Per a H > 400 mm:

-Per a 150 mm < H < 400 mm: interpolar linealment Mètode d'assaig: Es prendran sis mesures "Hi" en una de les seccions transversals extremes de la placa (tres sobre l'eix dels alvèols i tres sobre l'eix dels nervis). Les parelles de mesures (alvèol / nervi) correspondran a zones pròximes als dos extrems de la secció i a la seva zona central. Es calcularà el valor mitjà d'aquestes mesures i es compararà amb el teòric.

• Gruix de les animes

La tolerància entre el gruix de l'ànima de cada nervi individualment "bi" i del conjunt de tots ells respecte al valor teòric "b" serà: En qualsevol nervi: bi - b > - 10 mm En el conjunt de tots els nervis:

> - 20 mm Mètode d'assaig: Es mesurarà el gruix mínim de l'ànima a cadascun dels alvèols d'una de les seccions extremes de la placa. Es compararà cada valor individual, així com la suma total, amb els valors permesos.

• Gruix de l’ala

La tolerància entre el gruix de l'ala, tant superior com inferior, de cada alvèol individualment "hi" i del seu valor mig respecte al valor teòric "h" serà: En qualsevol alvèol: -10 mm ≤ hi - h ≤ 15 mm En el conjunt de tots els alvèols: Mètode d'assaig: Es mesurarà en una de les seccions transversals extremes de la placa el gruix mínim, superior i inferior, de l'ala de tres dels alvèols. Es calcularà el valor mitjà per a l'ala superior i inferior per separat. Es compararan els valors individuals, així com els dos valors mitjans, amb els valors teòrics.

• Amplada de la placa Per a lloses amb mesura estàndard, l'amplada de la placa "B" no diferirà de la teòrica en ±5 mm. Mètode d'assaig: Es mesurarà un dels extrems de la placa. Es compararà el valor obtingut amb el valor permès.

• Longitud de la placa La longitud de la placa "L" no diferirà de la teòrica en ±25 mm. Mètode d'assaig: Es mesurarà un dels extrems de la placa. Es compararà el valor obtingut amb el valor permès.

• Ortogonalitat de la placa La diferència entre les dimensions de les dues diagonals de la cara superior de la placa no serà superior a 25 mm. Mètode d'assaig: Es mesuraran les dues diagonals de la cara superior de la placa. Es compararà la diferència entre les dues longituds amb el valor permès.

• Recobriment dels cables En relació amb qualsevol superfície (superior, inferior, lateral o alvèol), l'armadura tindrà un recobriment igual o superior a l'indicat en la instrucció EHE vigent.

Mètode d'assaig: Es mesurarà el recobriment de cada cable respecte a la superfície més pròxima (superior, inferior, lateral o alvèol) a l'extrem de la placa. Es compararà cada valor individual amb el valor permès.

• Posició de l'armadura de pretensat en direcció vertical Per a qualsevol mena de cable o filferro de la cara inferior o de tracció, la tolerància entre la distància des de l'eix del cable a la cara inferior de la placa "ci" i la distància teòrica "c" serà: Per a H < 200 mm: |ci - c| < 10 mm. Per a H > 200 mm: |ci - c| < 15 mm. Sent "H" el cantell total de la placa. Per al conjunt de l'armadura inferior o de tracció, la tolerància entre la distància del centre de gravetat del conjunt a la cara inferior de la placa i la distància teòrica "cg" serà de ±H/40 el cantell teòric de la placa. Mètode d'assaig: Es mesurarà la distància des de l'eix de cada cable al paràmetre inferior de la placa. En el cas que existeixin armadures de diàmetres diferents, s'obtindrà la mitjana ponderada. Es compararan els valors individuals i el valor mitjà amb els valors teòrics.

• Lliscament de l'armadura pretesa El valor màxim de desplaçament de l'armadura a tracció "S" serà: En qualsevol cable: S ≤ 1,3 ∆ L0 mm Valor mitjà de tots els esllavissades: Sm ∆ L0 mm Sent: ∆ Lo = 0,4 Σ lbpd ( pmo /Ep) (en mm) On: Σ pmo = tensió inicial en el cable; Ep (mòdul de deformació longitudinal) = 200.000 N/mm2; lbpd (límit superior de la longitud de transmissió) = 1,2 lbp; lbp (longitud de transmissió) = Σ b Ø; Ø = diàmetre nominal Factor Σ b per a cables i filferros pretensats

Mètode d'assaig: Es mesuraran a l'extrem de la placa tots els esllavissades. Es calcularà el valor mitjà per a cada placa. Es compararà cada valor individual i el valor mitjà amb els permesos.

• Muntatge de plaques

Les plaques estan dissenyades per ser muntades ràpidament i de manera fàcil. De totes maneres, s'ha d'assegurar un bon accés a l'obra, tant per a la grua mòbil com per als camions articulats de transport. El muntatge es fa amb seguretat especial contra caigudes. Normalment les plaques es col·loquen sobre bandes de EPDM o neoprè, o també morters anivelladors d'alta resistència.

• Toleràncies de muntatge En el muntatge cal dimensionar correctament la longitud de suport Ls. Es pot produir algun tipus "a" de diferència de contrafletxa. La longitud mínima real de suport recomanada és de 8 cm per a plaques de fins a 20 cm de cantell i de 12 cm per a plaques de 25 cm a 50 cm de cantell. La contraflecha de les plaques pot donar petites diferències en el gruix de la capa de compressió que s'han de tenir en compte al determinar el cantell total del forjat.

TANCAMENTS Poden ser de dos tipus: MP - Amb aïllament de cambra d’aire.

MPAR - Amb aïllament d’àrid expandit i cambra d’aire. Amb l'armat adequat s'utilitzen com a mur de contenció de terres. En l'utilització com a tancament, aquesta tipologia de panells va fixat a l'estructura amb ancoratges metàl·lics d'expansió normalment galvanitzats. Es col·locaran horitzontalment. En els cantells es pot utilitzar la cantonera de les plaques de motlle. L'acabat exterior pot ser llis o ratllat.

Característiques de les cantonades

Característiques de les obertures

Característiques de les fixacions dels plafons

COBERTA

Materials de Coberta De biga a biga com element de tancament normalment es col·loca xapa metàl·lica corba, aquesta pot ser d’acer galvanitzat, lacat, alumini o plàstic. Els lluernaris es conformen normalment substituint superfícies de xapa metàl·lica per superfícies de policarbonat plàstic transparent. L’aïllament tèrmic es conforma amb una xapa sandvitx aïllant de llana de roca o de poliuretà. La biga VARIANT arriba sempre a l’obra pintada amb pintura protectora a la carbonatació. Pot també anar pintada exteriorment amb una pintura especial reflectant dels raigs del sol. Les bigues van provistes d’embornals de PVC pel desguàs d’aigües pluvials i la seva connexió als baixants. Material de recobriment. La coberta de la sala serà xapa d’alumini corbada de jàssera a jàssera.

- Estarà formada per dues xapes una interior i un altre exterior lacades, perfil 40/07, omegas de separació i aïllament IBR.80.

- Remats cònics de xapa lacada per entrega de coberta corba a tancament - Remats minvells de xapa lacada per entrega a jàsseres CRV ò canal R a parets de tancament - Remats de coronació de xapa lacada, per parets de tancament i70 parets tallafocs.