REVISTA D'INFORMACIO CULTURAL I LOCAL DE V A L L F O G O N A DE BALAGUER, LA RÁPITA, L'HOSTAL NOUILACODOSA

G E N E R 2 0 1 0ELXOP Núm. 72- PREU1.50€

E l s R e i s

| M a g s

d ’ O r i e n t a

Suman03 Editorial

Vallfogona estrenará camp de fútbol NoticiesLa sardana a Vallfogona ArrelsLlar d’infants Memorial Ramón Blanch Festa de Nadal Lluita contra el Cáncer Informació Municipal

20 Caga Tió, Ali patxá i Reís Mags d’Orient 22 Riquerses Foranes 24 Els renoms de les cases 26 Moda i Compléments28 Innovació ais fogons29 El Racó de l’enóleg30 Alimentació31 La Nostra Historia Literaria32 Dites d’ahir... i d’avui?33 Poesía34 Els grans clássics35 Carta al director36 El carrer opina37 Foto denuncia38 Per perdre el temps39 Al seu servei

04 Vallfogona al dia:0508 Reportatge:15 Societat:16 18

19

Si us voleu anunciar en propers números

de la revista i col.laborar a fer que sigui

possible, poseu-vos en contacte amb l’Ajuntament

o ai correu: revistaxop@gma¡l.com

EDITAEl Xop - Apt. de correus 1 Vallfogona de Balaguer

D IRECCIÔ Lourdes Cardona

ÇO NSELL DE REDACCIÔ Àngels Camarasa, Antonieta Gàzquez, Esther Piqué, Meritxell Rossellô, Montse Montoliu i Teresa Balasch.

COL.LABOREN EN AQ UEST N°: Lourdes Cardona, Carme Solé, Esther Piqué, Antonieta Gâzquez, Llar d’ in fants La Mainada, AMPA ZER El Jonc, Ju li Garcia, Mihaela Larisa, Mercè Plens, Meritxell Rossellô, Àngels Camarasa, Enric M illà, Diana Mejia, Laura Rubiô, Teresa Balasch, l.a Padrina, Francisco Alias, Àngels Molpeceres, Hel.lena Guillén, Oscar Hernando i l’Ajuntament de Vallfogona.

D ISSEN Y, C O M P O S IC IÔ I M AQ UETACIÔ

creaciógràficad issenygràficcarrersantlluis, 70 ba ixos 25600balaguer tel./fax973 44 50 16 môbil625 39 77 39 www.creaciografica.com info@creaciografica.com

CORRECCIÓ M ontse O livart

D IPÔ S IT LEGAL L-136-1992.

La revista El Xop sortirà els mesos de març, juny, setembre I desembre. Recordeu que si voleu publicar un article l'heu d'adreçar a EL XOP, apartat de correus, 1, a la Secretaria de l'Ajuntament o a l’adreça electrónica: revistaxop@gmail.com sempre durant els darrers 25 dies del mes anterior a la publicado.

El Xop, és una publicado plural. La direcciô respecta la llibertat d'expressiô dels comentaristes i no es fa responsable dels criteris exposats en els articles firmats ja que son d'exclusiva responsabilltat dels autors I no necesariàment l'oplnlô d'aquesta revista.

Generalität de Catalunya Departament de Cultura n

INSTITUT D'ESTUDIS

ILERDENCS

l umlaci» Pública de la Diputoció de Livida

v*t» * EC°<,

Ajuntam ent de Vallfogona

EditoriaRedéfinir la vida en encetar un nou any

“El desti remena les cartes, però nosaltres les juguem ” (Arthur Shopenhauer)

Acabem d’encetar un nou any, però enguany no l’hem començat de la millor manera possible, almenys en bona part dels casos. Les testes de Nadal han passât, el 2009 s’ha acabat i res no ha canviat o potser ha variât tot en la nostra vida?Hi ha qui comença el nou any amb esperança, amb la il-lusiô posada en els èxits que esperà aconseguir o en les fites que preveu materialitzar. D’altres simplement inicien el 2010 corn si d’un punt i seguit en la seva vida es tractés; les coses durant el 2009 no els han anat pas malament -m és aviat tot el contrari- i confien que no s’esgarrin amb l’arribada de la nova anyada.Però hi ha altra gent que comença el nou any sense joia ni alegria, però malgrat tot s’alegra que el 2009 s’hagi acabat.I és que aquest passarà a la història per les males noticies, més que no pas per les bones. Ha estât l'any de la crisi: milers i milers de persones s’han trobat al carrer d’un dia per l’altre i la taxa d’atur a l’Estat espanyol s’ha situât més a prop del 20% que mai; l’economia del nostre pais ha patit una d ’aquelles sotragades que fan història i el seu motor -e l sector de la construcció- ha perdut gas per sempre més; el govern de Zapatero -que s’entossudia a reconèixer la gravetat de la situació titllant de “regressió” una crisi mundial de gran magnitud- s’ha hagut de treure de la màniga plans per generar ocupació i evitar aixi un daltabaix encara més gran; els casos de corrupció s’han destapat corn bolets amb el cas Millet corn el més flagrant...

La crisi potser sigui una de les grans instantànies que tots recordarem d’aquest 2009, un any també marcat per la grip nova: una crisi indui'da.Les dades de què diposem avui dia no han fet altra cosa que demostrar que la por que se’ns intentava inocular respecte la grip A era simplement una exageració (amb tota probabilitat una maniobra dels poders fàctics per distreure la nostra atenció de les dificultats econòmiques que ens ha tocat i ens tocará passar -no ens pensessim pas que el 2010 tot serán flors i violes). Les victimes mortals per aquesta malaltia al nostre país a fináis d’any amb prou feines superaven els dos centenars de persones, mentre que la grip estacional -la de tota la vida- cada any es cobra unes vuit mil vides. Les xifres parlen per si soles.Ara bé, malgrat que el 2009 será recordat per la crisi, la grip A o la corrupció, tindrà una nota positiva: el Barga. El FC Barcelona enguany ha fet historia i ha guanyat totes les competicions que podia guanyar de la má d’un jove i inexpert entrenador - i a més a més, catalá- que defensa la culta de l’esforg com la clau de l’éxit. La ¡matge que vam poder veure en acabar la final del Mundialet de Clubs d’en Pep Guardiola plorant descon- soladament val més que mil paraules.Amb tot, hi ha famílies per a les quals aquest ha estat un any fatidic i no pas precisament per cap dels motius esmentats unes quantes ratlles més amunt.

Potser sí que han tingut por de pescar la temuda grip, potser sí que han passat penes i treballs per arribar a final de mes, segurament els politics els hagin decebut, segurament s’hagin alegrat dels triomfs el Barga... però no ha estat aixó el que els ha manllevat la son dia rere dia. Per a moltes famílies del nostre municipi -moites més de les que voldriem, cregueu-nos- el 2009 tindrà un significat molt més intim i alhora molt més tràgic: serà l’any que perderen un dels seus membres, l’any que la mort va irrompre a casa seva -tan se val si avisa com no, el dolor és insuportable encara que el vegis venir-, l’any que es van veure obligades a recomposar el seu dia a dia sense el marit o l’esposa, el pare o la mare, l’avi o l’àvia, el germà o la germana... un any de dolor.Acabem de passar les festes de Nadal, una de les celebracions familiars per antonomàsia, les primeres que aqüestes famílies han afrontat en Tintent de superar la seva pèrdua. Cadascuna haurà passat el Nadal a la seva manera, cadascuna haurà mirât de trobar una formula amb què sentir-se còmoda tot i l’anyorança. Ens agradaría dir que hi ha una fòrmula màgica per afrontar la mort d’un èsser estimât, però no hi és i no tenim altre remei que aprendre a conviure amb aquesta nova realitat. Per això totes aqüestes famílies comencem el 2010 redefinint la nostra vida, tal com ens ha tocat redibuixar el Nadal (potser enguany no ens n’hàgim sortit. Tant se vai. L’any vinent se’ns brindará una altra oportunitat). No sé si ens alegrem del traspàs d’any, segurament voldriem retrocedir en el temps fins al Nadal passat, quan la persona que hem perdut era amb nosaltres. Però no ens queda altra que avangar, perqué el futur no s’atura, i esperar que aquest 2010 sigui més indulgent amb nosaltres.Per desgràcia, aquest any nou, pie d’esperança per als uns, serà pie de desgracies per a altres famílies que hauran de passar pel mateix. Res podem fer per evitar-ho. No és a les nostres mans, però el que sí que hi és, és donar el nostre suport a tota aquella gent que necessita un cop de mà, una abraçada, que se l’escolti, que se l’aconselli, que se l’estimi i que se l’acompanyi... també en el trànsit final o en el procès de dol. Per això les persones que fem possible la revista EIXop adrecem una calurosa abraçada en especial a totes aquelles famílies que pateixen l’abséncia d’un èsser estimât. A elles i a la resta de la vallfogonins i vallfogonines que no ha passat el Nadal com voldria o que afronta el futur pie d’incertesa, aixi com a la resta de veins, els desitgem un BON ANY NOU.

Vallfogona al dia

Vallfogona estrenará el rénovât zurdes Cardona Cam p de Fútbol al març

Tres mesos més és el que han d’esperar els jugadors del Vallfogona FC per estrenar la gespa del Camp de Fútbol Municipal, que es va sembrar el setembre passai. Així ho ha confirmât a la revista El Xop el président de l’entitat, Josep Maria Cortada.Després de diverses reunions amb l’Ajuntament, a principis de temporada la Junta del club anunciava ais seus jugadors que el camp finalment tindria gespa i així deixaria de ser un deis pocs terrenys de joc de la categoría (Segona Regional) que encara no tenia un camp d’herba, “un camp en condicions”, com asseguren alguns deis jugadors. I és que segons el président “deis divuit equips amb qué competim quinze tenien camp d’herba”.Tot i que aquesta iniciativa no figurava a la Mista de projectes urgents del consistori, l’Ajuntament va accedir a fer aquesta inversió, que ronda els40.000 euros, per tal de donar un cop de mà a l’entitat esportiva, que fa 12 anys va reemprendre el fútbol al nostre municipi. Cortada ha explicat queja feia un pareil de temporades que el club perseguía aquesta fita, que “per nosaltres és fonamental per garantir la continuítat del fútbol al poblé”. De fet, segons el président del Vallfogona, “ja ens havia passai uns quants anys que a l’hora de fitxar nous jugadors, aquests se’n desdien a favor de jugar per un altre equip que tingués un camp en millors condicions, és a dir, amb gespa”.

L’Ajuntament “recupera” la Bassa Roja

Però aquesta no és l’unica actuació que l’Ajuntament de Vallfogona ha dut a terme a la zona esportiva, ja que el projecte per sembrar gespa al Camp de Fútbol contemplava la recuperació de la Bassa Roja. I és que el consistori ha aprofitat les obres d'instal-lació de la xarxa de reg i la gespa al camp per "recuperar" aquesta bassa, que antigament ocupava l'espai on ara hi ha el terreny de joc. "Ara és uns quants métrés més enllà, a la finca de darrere del terreny de joc", ha explicat a aquest portal l'alcalde del municipi, Salvador Farré. Així dones, l'Ajuntament ha destinât una partida d'uns 40.000 euros per recuperar l'esmentada bassa, on antigament s'anava a pescar, instal-lar la gespa al camp de fútbol i construir la canalització per al sistema de reg.

Per comengar-hi a jugar, pero, caldrá esperar fins a la primavera. “Cal esperar que la gespa estigui ben arrelada per evitar de malmetre- la amb el joc i garantir-ne la resistencia”, ha detallat Cortada. De totes maneres, si bé aqüestes són les previsions del Club, caldrá esperar el vistiplau de l’empresa que l’ha instal lat per fixar la data concreta que el Vallfogona FC jugará el primer partit “a casa” aquesta temporada. Será en plena segona volta, ja que mentre la gespa no és a punt, l’equip juga els enfrontaments locáis al camp de Menárguens. Per la seva banda l’Ajuntament, que ha assumit el 100% del cost de les obres així com el manteniment, tan sois demana al Club el seu compromís. “Ens agradaría que fomentés el fútbol base i la práctica de l’esport entre la mainada del poblé”, explica l’alcalde, Salvador Farré.

Farré ha explicat que "ara fa uns 25 anys, la bassa es va tapar i sempre havia estât un deis meus objectius com alcalde recuperar-la". De fet, en l'anterior legislatura el consistori va comprar els terrenys on ara s'ha reomplert la bassa amb vista a ubicar-hi una nova zona verda. Així dones, la Bassa Roja no torna sola, sinó que en un futur estará envoltada per un pare, ja que la intenció del consistori és omplir la finca de 5.000 metres quadrats on hi ha la bassa, que té una capacitai d'1,5 milions de litres, i la nova zona verda del poble amb arbres i altres plantes i habilitar-hi una zona de pic-nic.

«tíiÉlif-.■

_llt ,,pr 6o st ra u re m aq u in a r ia de Detingut per > N o g u e ra 11 Urgell iconstruccio i agrícola a ia i jenviar la a Romanía

Noguera - Successos

Esoit per Bondid.cat

D W e c r e s U , N o v e m b r e d e l009 12:1 i

Proíessors.metgesi educadora espordus d emanen més gimnástica ais coUegis

Liada dedicará un espai a la S a i Vella ais homenatges al patriotisme catalá

Dijous

Cau una banda que robava maquinaria a Lleida i la venia a paisos de l'EstDes de tractors fins a excavadores de 1 Urgell i la Noguera que van ser interceptats en un camió a M artorell quan es dirigía a Romania

dílluns, lucían A, de 40 anys Agents deis Mossosdesquadra «> ^ rfun de)icte de

i de naciónaütat romanesa com a P « P ^ 3 ,a Noguefaja que hauria sostret maquinaria agrícola

it'Urgell. . , «ria rfa ejnassat divendres,la detenció és el resultat clunanmes■ dg mapujnária pesada de

133.200 euros. investiQac¡ó que va permetre

*“ a '* * " " 6 * esbrinar que es tr aeraría u u «

Modus operand! fo rt aven FaMkacfem LaGuàr el material robat a un Civil deté 11 persone!magat s m a Vi la-seca, on Fraga per falsificarprepaiavenlestrameses motosetres

Acusen d'abusos el pare i l'avi d'una nena d'Agramunt

Demanen 7 anys depresó p e ra un per tocam ents i un any per exhibicionism epera l'altre. ¡a condem nat per gravar la menor

aarse

La Llotja ja té programáis 14 actes culturáis per al 2010Carera, teatre m uniripal. dansa i espectacles del ffetit Liceu fins al juliol

Dos deis vuit

servei de I f l lt Urgell

Nomésel deu per

TURiaponenTw/«/« o» ncivenro i»* aooe188 O Bnl

iciFra Tunsme ^© a a tro n o iT * a o c i c u i c u r a

C a u u n a b a n d a q u e r n h

N o g u e r a i l ’ U r g e i l i |a vcTn/* m * q u , n á r | a a l aE l s M o s s o s r e c u p e r e n u n t r a ■ 0 , 3 3 R o m a n í a

' t Q r ’ 1 , 0 3 — d a d o r a s o s t r e t s a V a H f o g o n a d e

a s s w a Roman, dp maquinériai VALLFOGONA í>E balaguer d QUe SUposaddment una

G> 1

» **• -A

La detenció va ser el resultar

p r o p ie t a t a l c a r r e r d e l N o rd h 0 w t i f n u n rn aQ ^ 2e m d e la s e n a < o b a t u n t r a r f n r c' 8 V e llfo g o n a dp R-aia,-.. •» s e u am a te r ia l m h S o L t 3 re t ro e !< « v a d o ra i a l t r e s D 0 u e r 111 h a ™ " a u t o n S n f c a v a e ï h l a " 3 ,0 ra t ^ 1 3 3 2 o a T j 0 J T a na « rfco te 5 - E l

SSÉ¡

b — - ' « y u e r ,en* " pis5« *

N i . t d e c w w sosten® 1

Ç o o d, , ^ e r v .m - ^ oGüN S l o V ^ r

ñ p ^ s a , , , r ^ x r / â k T /

Bloc de Lourdes CardonaN avegado

Hi ha iniciatives que tenen un gran poder de convocatòria i ei dinar contra el cancer que cada any organitza la secciô local de l'Associacio Espanyola Contra el Cancer de Vallfogona de Balaguer n'és, sense cap mena de dubte, una. Aquest dimarts, un any mes, el poliesportiu d'aquesta localitat de la Noguera es va quedar petit per acollir centenar de comensals (mes de mig miler) que no es van perdre la cita. Ni per la Festa Major el poliesportiu s'omple tant i aixô és motiu d'orgull.

Cada any pel Pont de la Purissima els vallfogonins i vallfogonines sabem que tenim una cita amb la gent que pateix aquesta malaltia. Però no estem sols, comptem amb el compromis de persones vingudes d’altres municipis de la comarca i tants d'altres, que per manca d'espai, no poden assistir a l’acte.

Si bé la festa no seria possible sense tota aquesta gent que cada any s'apunta al dinar, el mèrit se l'enduu tota aquella gent que al llarg de l'any treballa perquè sigui una realitat. Sense les persones que formen part de la secciô local de l'Associacio Espanyola Contra el Cancer, que s'encarreguen de trucar a la porta de desenes i desenes d'empreses i comerços que desinteressadament fan els seus donatius per contribuir amb la causa, preparar el dinar, buscar els voluntaris necessaris perquè tot rutili i any rere any el pavellô sigui pie de gom a gom, aquesta FESTA no tindria sentit.

L'any passai l’AECC de Vallfogona va aconseguir recaptar nets més de deu mil euros, una xifra que esperà mantenir enguany tot i la crisi. De moment, sembla no notar-se perquè els assistents al dinar no han baixat ni la immensa quantitat de régals que se sortegen entre els assistents. En dies corn el d'ahir els vallfogonins i vallfogonines ens hem de sentir més orgullosos que mai de viure en aquest poble, ja que

N avegado■* A r t ic le a n te r io r

-* S e g ü e n t a rt ic le

+ A v u i

-» A r x iu s

C atégories* T o t e s

* E s p o r ts

•* G e n e ra l

* P e rs o n a l

-* P o lític a

* S o c ie ta t

C ercar

Busca J

Lo ginN o m d 'u s u a r i

[L o u rd e s

C o n s t r a s e n y a

j • • • • • • • • •

□ O r d i n a d o r c o m p a r t i t

R e g is tra r-s j

Gilabert dóna suport ais em prenedors del sector agroindustria l de la N oguera

El prés ident de la D ip u ta d o de Ueida, Jaume Gilabert, ha fe t una visita institudonal a la comarca de la Noguera, on a més de Bellmunt, Menàrguens, Térmens i Algerri ha visitât diferents empreses de! sector agro industria l i de log ís tica de la zona.

El président de la Dlputacié de Lleida, Jaume Gilabert, ha visitât aquest dijous diferents municipis i empreses del sector agroindustrial i de logística de la comarca de la Noguera i el Segrià. D’aquesta forma, ha donat suport als emprenedors d’aquests dos sectors que han ajudat a dinamitzar el territori.

Gilabert ha conegut de primera mà els procès d’elaboració del vi dels Cellers Casa Patau, a Menàrguens, i de l’empresa de vins La Figuera, a Algerri. També ha conegut el funcionament de l’empresa Representado Pampols, situada a Vilanova de la Barca.

La visita institucional a la comarca de la Noguera, a la que també han assistit el vicepresident primer, Miquel Aguilà, i els diputáis Enric Colom, Montse Mayos i Antonl Balasch, s’ha iniciat a Bellmunt, on el président de la Diputado ha estât rebut per l’alcalde, Josep M. Armengol, ha signât el Llibre d’Honor i ha mantingut una reunió de treball amb els membres del consistori.

Vallfogona de Balaguer, 12 de novembre de 2009

Posteriorment, s’ha desplaçat a l’Ajuntament de Menàrguens, on ha estât rebut pel seu alcalde, Pau Forns. Després de signar el Llibre d’Honor i fer una reunió de treball, s’han desplaçats fins als cellers Casa Patau. Durant la seva visita a Menàrguens, Gilabert ha manifestai que la Diputado de Lleida donará el seu suport a la demanda de recuperar la sucrera, “ja que podria ser un element de dinamisme economie i turistic de la zona”.

La visita institucional ha continuât a Térmens. El président de la Diputado ha estât rebut per l’alcalde Francese Sangrà i després de la reunió de treball amb els membres del consistori han visitât en Centre Cultural Sant Joan. Posteriorment, han visitât l’empresa Pàmpols Packing, situada al termeÊ municipal de Vilanova de la Barca.

Durant la visita institucional, el président també ha mantingut un dinar de treball amb els alcaldes de la Noguera per tractar diferents qüestions que afecten la comarca.

Després del dinar amb els alcaldes, el président de la Diputado s’ha traslladat fins a Algerri, on ha estât rebut per l’alcalde Xavier Viola. Després de signar al Llibre d’Honor han visitât l’empresa de vi La Figuera.

ReportatgeLa Sardana a Va llfogona

Quaranta anys de la Colla Verge de Roser

per Carme Solé

“La sardana és la dansa més bellade totes les danses que es fan i es desfan;és la mèbil magnifica anellaque amb pausa i amb mida valenta oscil.lant.Ja es decanta a l'esquerra ija volta altra volta a la dreta dubtant,i se'n torna i retorna ,com, mal orientada, l'agulla d'imant.Fixa's un punt i es detura com ella.Del contrapunt arrencant-se novella, de nou va voltant.La sardana és la dansa més bellade totes les danses que es fan i es desfan.”

Joan Maragall

El poeta Joan Maragall ténia clar el que era la dansa naclonal de Catalunya, tal com explica en el seus versos, aquest bail es dibuixa bell en el seu perfil rodô, enèrgic i vigorôs quan els seus components salten ballant. Té la força del cercle, aquella que dluen que unelx les persones i mostra orgullosa la manera de ser de la gent d’un pais que al llargde la seva histôria, ha hagut I continua lluitant per tal de conservar la seva identitat, la seva cultura, les seves tradicions. Una dansa que s’amara en un ser català constant, una mostra del tarannà de la gent de la rauxa i el seny.

El passât 4 d'octubre, Vallfogona va acollir un petit homenatge dedicat a la Sardana, a la Colla Sardanista Verge del Roser, pioners d’aquesta dansa a la localitat, va celebrar amb orgull els seus quaranta anys d’historla.Una mlssa senzilla, un emotiu recordatori a dues persones estimades desaparegudes dins del grup com ara la Pépita Renyé i en Manel Gômez, una ballada de sardanes que va comptar amb la participaciô de la Cobla de Cervera i que es va oferir durant una bona estona davant la plaça de l'Ajuntament van ser part dels actes que es van real ¡tzar.La jornada va acabar amb un dinar a Cal Farré i alli va tenir lloc un petit homenatge a en Joan Pallissé, el grup li va lllurar un petit détail que va consistir en una bonica manualitat, per haver estât durant tôt aquest temps el cap de Colla.

La historia del grup sardanistic potser començà fa més de 40 anys, oficialment si que es van formar a I’any 1969, però perqué aquesta colla sorgís va ser necessària una mena de prèvia que va iniciar-se uns quants anys abans, quan Mossèn Manuel Moncuni va voler introduir la sardana a Vallfogona i va fer venir dues persones de Balaguer perqué ensenyessin la tècnica i el secrets de la dansa catalana als joves de la localitat. Poe després en sorgi el grup que formà la Colla Sardanlsta Verge del Roser i van comptar amb l ’ajuda del Mestre Pepin d ’A lcoletge. El grup sardanistic va estar intégrât pel cap de colla, Joan Pallissé, que a excepció dels seus companys, havia après a ballar sardanes quan estudiava als Escolapls de Balaguer, tenia més experiència I fins i tot havia ballat a l’antiga sala de Ball de la Miranda de la capitai de la Noguera en els diferents concursos sardanistics que es van fer als volts de l’any 1958.Els altres companys del grup van ser la Teresa Serret, la Carme Sandiumenge, la Rosa Maria Sandiumenge, la Pepita Renyé, la Maria Teresa Manuel, l'Assumpció Sánchez, la Dolors Teruel, la Maria Lau Piqué, l’ElvIra Teruel i la Teresa Piqué; pel que fa al gup de nois, es va comptar amb en Francese Balasch, Manuel Serret, Manolo Serret, Jaume Sol, Jaume Bosch i Miquel Simó. També van ser consideráis del grup en Manel Gómez i en Josep Torra que van facilitar els seus vehicles per fer els desplaçaments de la colla per tota la provincia ja que només es comptava amb el cotxe d’en Joan Pallissé.

Finalment a l’any 1969 es van federar a l’Associaciô Catalans de Sardanistes i van obtenir la certificaciô que els va permetre assistir a tots els concursos que es feren a la demarcaciô. Els motius pels quals van decidir formar la Colla son diversos perô sobretot van tenir molt a veure el sentiment de defensar la catalanltat en un temps on només hi havia espai per la grisor, la repressiô, la por i la pobresa.Els anys de la dictadura Franquista son dificils, els catalans viuen sota una acurada vigilància i un pas de més pot provocar una reacciô contundent per part de qui domina la batuta i no vol veure davant seu altres colors que no siguin els Imposais per un govern feixista que atempta contra tota llibertat.

N

Però entre tanta repressió, la sardana era vista pel règim com un element folklòric al igual que ho eren les sevillanes o les jotes, i se’n permetia el seu ús.La colla de Vallfogona va veure l'oportunitat que tenia de defensar la seva catalanitat i alhora era una manera de fer alguna cosa divertida en una època, on no hi havia temps per l'esbarjo i l'oci, perqué les hores del rellotge només marcaven llargs períodes laboráis. Ser de la colla sardanista els permetia desplagar-se a altres pobles, conèixer gent i passar una estona entretinguda els caps de setmana.Així va ser com van participar a tots els concursos que van fer ais diferents pobles de la demarcació de Lleida, ja fossin Festes Majors o festius diversos i fins i tot van desplagar-se fins a Font-Romeu (Franga). Entre setmana assajaven a la sala de Ball de Cal Farré, els membres de la colla recorden amb certa nostálgia i alegría barrejada aquells dies i agraeixen fermament l'ajuda que els van oferir des d'aquesta casa vallfogonina.

Després d'uns anys en actiu, l'any 1972 per diferents raons personáis van decidir desfer el grup, l'ùltima bailada de sardanes que recorden va ser a Alpicat , des d'aquell moment ja no segueixen de manera continuada però tornen a trobar-se en diferents ocasions com ara l'any 1974 quan van participar en un concurs sardanístic a Vallfogona o l'any 1991 quan la colla Sardanista Amunt i Fora de Vallfogona organitza un altre concurs. Amunt i Fora i Nova Generació són les dos colles posteriors que es van formar temps més tard i sorgeixen arrel del moviment sardanista que havien impiantai a Vallfogona, la colla veterana Verge del Roser.

L'any 1993 és recordat com l'any que la població es va convertir quasi en una capital de la sardana ja que va acollir una edició del “Pía Saltem i Ballem” que es realitzava en aquells moments i en el que participaven els diferents centres escolars.L'esdeveniment a la localitat va ser organitzat per la regidora de Cultura Josefina Moreno, va comptar amb la participado de molts escolars de la demarcació i per l'ocasió es van compondré dues peces sardanistes “Saltem i ballem a Vallfogona” de Santi Arisa i “Cloenda Triomfant a Vallfogona” de Josep Roca i Peralta, a més com a colofó es va inaugurar amb les diferents autoritats provincials, el Monument a la Sardana, deixant per sempre a la localitat una emprenta impregnada de sardana.

Ì

Ja no será fins al segle XXI quan tornen a reunir-se per bailar i será per les Trobades de Coráis que es van celebrar el passat 2008 i aquest passat mes de juliol. En aquesta última ocasió i adonant- se que es complien els 40 anys de la seva fundació, van decidir celebrar-ho amb una festa que va teñir lloc el passat 4 d'octubre. Ara el seu próxim objectiu és arribar ais 50 anys. Creuen que arribar al mig segle será tota una fita histórica.Somriuen amb les anécdotes que van viure, amb molta complicitat recorden el que anomenaven el “Confessionari” de Cal Farré que els feia passar estones divertides o bé la broma que van fer, ais més joves i a les dones de la colla, el dia que van haver de desplagar­se a Alpicat, com tenien tot el dia ocupat, van quedar que dinarien entrepans, el cert és que, els més espavilats, van acabar dinant al Restaurant la Huerta de Lleida i la resta es va quedar fora. També recorden com en Joan Pallissé en una Festa Major de Vallfogona va treure la bandera espanyola de l'escenari i per sort els de la Guàrdia Civil no li van dir res.

Els integrants de la colla recorden amb satisfaccio els dies que van passar junts, manifesten l'estima que senten per la que elIs defineixen com la dansa nacional de Catalunya i lamenten que d'alguna manera ha estat una mica oblidada per les generacions mésjoves. “ Sembla que li falta autoestima a la sardana, la gent la troba difícil... però no ho és menys que d‘altres...potser s'hauria d'ensenyar a estimar-la des de les escoles...potser hauria de ser una activitat extraescolar que poguessin triar els menuts, és cert que s'han de comptar les passes, però si s'aprèn a fer­ito...”

Reflexions en veu alta d'una grup sardanista, que creu que quan intenten esborrar la teva identitat, com és el cas de la Dictadura, “la teva reacció ha de ser la de preservar les teves tradicions, la sardana ens permetia fer-ho, ballant, saltant, tots en rotllana, mostrávem l'orgull de ser catalans”.

Societatper Esther Piqué Í A ,Antonieta Gázquez A f f 6 I S 2 0 0 9

M ATRIM ONIS03-04-2009 Xavier Rubio Balagué - Lourdes Cardona Ribes

17-04-2009 Josep Ma Martí Sabaté - Montserrat Parramón Guillaumet

23-04-2009 Josep Oriol Molins Ibars - Leticia Lima Da Silva

09-05-2009 Oriol Clop Manuel - Cristina Hidalgo Muñoz

10-07-2009 Albert Pérez Peiró - Ma Isabel Boladeres Fernández

12-07-2009 José Luís Cortés Orrit - Karim Milagros Ayma Medina

16-10-2009 Joan Jordi Clop Manuel - Raquel Segovia Serrano

24-10-2009 Tomás Cantons Tribó - Carme Cases Sánchez

N AIXEM EN TS D E F U N C IO N S

Carla Gómez Saura (31-12-2008)Adriá Hermoso Gesa (31-01-2009)Xénia Polo Dalfó (05-03-2009)Blai Córdoba Ortega (03-03-2009)Maria Tamargo Guillaumet (17-03-2009) Pol Tamargo Guillaumet (17-03-2009)Ot Albareda Tena (29-03-2009)Guillem Rubio Aragonés (30-03-2009) Imán El Yaagouby (17-04-2009)Leire Fernández García (21-04-2009) Mar Segarra Riasol (10-05-2009)Jordi Molins Riba (06-06-2009)Ariadna Piqué Gódia (17-06-2009) Mariona Gracia Sabaté (21-07-2009) DanutAndrei Bocancea (31-07-2009) Enzo El Fadili Sánchez (10-08-2009)Lisa García García (12-08-2009)Mar Besora Cuadrado (31-08-2009)Alba Besora Cuadrado (31-08-2009)Pol Puig Gené (22-09-2009)Maria Serret Companys (01-10-2009) Idoia Rodes Martínez (23-10-2009) Arnau Farré Male (06-11-2009)Jan Fíllat Martins (11-11-2009)Alice Gay Canalda (13-11-2009)Miquel Cases Giménez (26-11-2009)

Ignasi Baró Maranges Josep Ángel Chico Salvador Ortiz Escudé Carme Curiá Borras Fernando Oliva Salse Josep P. Rubio Porta Ramón Viladrich Rubio Ramón Majos Mateu Teresa Garcés Majos Paulina Mases Roca Josep Berengué Cùria Dolors Cortés Serra Maria Teruel Pérez Josep Sol Baró Josep Torrent Abella

(03-02-2009)(06-02-2009)

(23-02-2009)(06-03-2009)(04-04-2009)(27-04-2009)

(19-05-2009)(06-06-2009)(04-08-2009)(31-08-2009)(20-09-2009)(29-09-2009)(23-20-2009)(26-11-2009)

(14-12-2009)

Llar d 'infants La M ainada per La Mainada

1 er TR IM ESTR E 2009/2010

3 C A S T A N Y A D A 4 C A G A T IÓ

Memorial Ramon Blanch per AMPAZER El Jonc

Un any més els alumnes de la ZER el Jone participen en el memorial Ramón Blanch a Vilanova de la Barca

Festa de Nadal per Escola Salvador Espriu

Com ja es gairebé una tradició, des de l’escola de la vila preparem una petita festa de Nadal per acabar el trimestre i engegar les vacances com cal. Cada curs prepara alguna activitat amb ¡Musió, la mateixa que ¡ntentem transmetre a totes les persones que ens venen a veure. Nadales, poesies i alguna representació teatral vesteixen el programa de l’acte on tothom h¡ és convidat, i que té lloc al poliesportiu el darrer dia lectiu de l’any que s’acaba.

Com no pot ser d ’altra manera, acabem el mati picant la Soca tots plegats, doncs ja fa dies que l’anem alimentant a l’escola i a tots ens fa molta il-lusiô. Tant se val si som petits o no tant petits, a l’hora de descobrir la manta tots dibuixem el mateix somriure a la cara.

Cal dir que aquesta iniciativa es pot dur a terme gràcies a la coMaboraciô de l’AMPA del centre, i d ’alumnes i mestres de l’escola i de la llar d’infants que s’esforcen per que tothom passi una bona estona.

Fotografie s pàgina central

Lluita Contra el Cáncer

Informado MunicipalEstudi técnic proposta construcció d'un Poliesportiu a VallfogonaUbicado: Terrenys annexes a la zona esportiva municipal

Planta Nivell 1 (accès principal i grades)

e: 1/100 ¡ Planta Nivell 0 (vestidors i pista)

Riqueses foranes

Al nord de Romanía existeix una petita regió que concentra una bona part del turisme que arriba al pais, compartint-lo amb la ruta del comte Dràcula. La principal atracció d’aquesta zona son diferents monestirs pintants, construits a l’època de la lluita contra els invasors turcs, lirerada per Esteve el Gran per tal d’enfortir l’esperit de la seva poblado. Més tard, Petru Rares els va convertir en autèntiques Bíblies il-lustrades i en crôniques épiques de la lluita contra els turcs. Aquesta regió conserva ais seus pobles un ambient totalment rural. Encara es poden veure camperais vells amb els seus vestits tradicionals i vivint en les tipiques cases de fusta.A Moldàvia moites tradicions tenen centenars d’anys. La gent de Moldàvia posseeix una de les més importants qualitats, l’hospitalitat. A Moldàvia tots els visitants son rebuts amb un caliu molt especial.L’amfitrió sempre servirá el seu convidat amb un gran vi moldau i amb els millors plats de la seva gastronomía. Normalment, serán convidáis a la “Casa Mare” o gran habitado, estança tradicional de cada casa on els comensals mengen junts. Hi ha moites festivitats a Moldàvia i totes poden unir-se a elles. Les vacances d’hivern, per exemple, estan plenes de bons desitjos, postais de felicitado, obres de teatre representades per nens i adults d’una porta a una altra anunciant amb alegría l’arribada d’un nou any. Tothom està esperant l’arribada de Santa Claus amb el seu trineu carregat de régals. Principalment son els nens els que esperen aquest esdeveniment: es vesteixen amb vestits especiáis i màscares i actúen davant de l’arbre de nadal.

Moldàvia per Mihaela Larisa Danila

Una altra festivitat tradicional molt important és el Martisor, el simbol de la primavera.Al març, tots els moldaus es pengen al coll dos cordills blancs i vermeils cargolats per simbolitzar el renaixement de la naturalesa.

La festivitat de primavera més important pels moldaus és la festa de la Pasqua.Per a la seva celebraciô tothom es prepara amb temps, cuinen menjars especials: pastis de Pasqua, ous pintats i el millor vi. Amb el pas del temps, els ous s’han convertit en un objecte d’artesania.Tot i que és possible trobar bonics ous pintats durant tot l’any, és una tradició pròpia de setmana santa.

Moldàvia és una de les régions de Romania on les dones tenen una major habilitât per a aquesta tradició.El seu origen és, sens dubte, anterior al cristianisme (ja en un got etrusc 700 a.C. apareix représentât un ou pintat) i exixteix l’ou corn a simbol religiós en diverses doctrines.A la celebraciô de la Pasqua, els ous es porten a l’església, on son beneïts, i després de la cerimònia ja es poden menjar.

Els fidels xoquen els ous mentre repeteixen la formula “Hristos a Inviat” (Crist ha ressucitat) i l’altre respon mentre també xoca l’ou “Adevara a Inviat” (vertaderament ha ressucitat), aquesta formula és també la salutaciô tradicional des de la pasqua fins a Pentecostés.De vegades es diu que qui trenca el seu ou al primer xoc tindrà sort durant aquell any, en altres llocs es diu justament el contrari, que qui no el trenqui tindrà sort. Sigui corn sigui, és una tradició que deixa milers d’obres d’art, tan fràgils corn un ou de gallina.

U C R A N I A

■ IM O L D A V L A X¡;

t r a n s n i s t r i a

( P R I D f V K S T R O V I E )

R U M A N I A

1 1

Molts dels esdeveniments tradicionals al nostre país representen una amalgama d’elements característics deis calendaris agraris, religiosos i civils, una barreja que s’ha transform at en una font permanent de bona voluntat, hospitalitat i calor a Moldàvia.

En els dies de recol-lecta s’organitzen fires tradicionals en pobles i ciutats.Especialment durant aqüestes festivitats, els turistes poden apropar-se al folklore nacional i a l’artesania.No podem parlar de Moldàvia sense esmentar les tradicions familiars: bodes, celebracions... que es converteixen en véritables espectacles.En els pobles, les sezatorile són reunions socials tradicionals, especialment a l’hivem, en les quals la gent canta, balla i fa artesanía.Es pot dir de cor que cada convidat en una “Casa Mare” de Moldàvia és una autèntic amie.

La boda és el costum familiar més interessant de tots i és molt complex en les seves formes tradicionals que combinen elements rituals, económics, legáis i folklórics. L’espectacle popular és quasi fabulós. Els actes del casament són rituals i cerimonials que intenten portar la prosperitat, fecunditat, felicitat i la integrado social de la familia jove. En aquest moment el vestit popular guanya algunes significacions especifiques i l'acte de la cerimónia es compon de molts costums: el bé-desitjant a la porta de la núvia, el ball del dot al corral de la núvia i el perdó deis pares, després de la boda a la casa del nuvi, els obsequis i els guarniments de la núvia.

El repertori musical es conforma: “el ball de la dot”, “el gran bali", “tres vegades al voltant de la taula”, “la cangó de la pena de la núvia”, “el ball de l’anell de la núvia” i “el gran bali de l’aneli”. El casament a Moldavia és una barreja de tradicions i cultura. La gent s’asseu junta i és servida amb aliments i vi. Després els balls tradicionals. A Moldávia, la gent parlade “banquets de boda” en comptes de ’’bodes”. La cerimònia de la boda no és el principalde les festes; pot ser un esdeveniment petit i subestimat fins al banquet de la boda, generalment

una celebració dura tota la nit.Les cerimónies de boda es fan avui en dia a “la gran casa” o “Casa de la Felicitat”.La cerimònia moderna inclou el costum veli d’inclinar-se davant deis pares com una mostra de gratitud i respecte. El cant i el bali continúen fins a la matinada. Arribat aquest moment tots s’asseuen per un minut i a la núvia li donen un infant per a retenir-lo entre els seus bragos. Segons la tradició, la núvia llavors estará segura de teñir una llar plena d’infants.L’espòs aleshores la duu al llindar de la porta de casa seva. Però abans de donar un pas sobre el llindar la parella es rega amb un gra símbol de la prosperitat. Una màxima de Moldávia diu: “La persona que ha fallit de construir una llar, de fer créixer un nen, de cavar una font i de plantar un arbre ha malbaratat la seva vida”.Per aixó els poblets de Moldávia són tan verds, les cases són tan boniques i es poden veure fonts pels carrers.

Programa de formació 2010 ECAValIfogona Cursos de formació continuada 2010

Finca l'Em palm e, s/n - 26580 Vallfogona Tel. 973 44 36 50 - Fax 973 44 53 02

e-mail: aecava l.dar@ gencat.ca t

Flores Inici PoblacióRenestar animal a l'esnorxador 20 1 de Febrer VallfogonaBenestar animal en explotacions pnrcines -20 2 de Febrer VallfogonaBenestar animal en explotacions porcines .20 8 de Marg VallfogonaBenestar animal durant el tran.sport _20 14 d'Octubre VallfogonaBenestar animal en explotacions avínoles ....... . _20 10 de Novembre VallfogonaBenestar animal en explotacions bovines -20 13 d'Abril VallfogonaNivell basic de manipulador i aplicador de productes fitosanitaris _25 25 de Gener TorrelameuOrientado i us del GPS en rutes a cavali ...... _24 30 de Gener VallfogonaI 'AOTIO en el Turisme rural fli _40 2 de Marg VallfogonaFonaments en zootècnica semipreseneial _50 14 de Gener VallfogonaProducció de bovi de carn (semipreseneial) _40 25 de Febrer VallfogonaProducció de porci (semipreseneial) _60 8 d'Abril VallfogonaPrnrii mein rl'nví i r.ahri im lsemipreseneial) _40 28 d'Octubre VallfogonaSeminari d'avini ilti ira 21 27 de Maig Vallfogona

SEMINARIS, JORNADES I VISITES TÈCNIQUESM a la l t ie s emergente e n Porci ....... Novembre Vallfogona(Panale i qi lalitat de la earn en bovi Abril VallfogonaAvaluació del benestar en granja de vaquí de llet Octubre VallfogonaAnàlisi d'index de gestió tècnic econòmica de les explot, cunicoles 1 dia x Trimestre VallfogonaUsos de les TIC en l'àmbit agropeqi lari Febrer VallfogonaAgroturisme a la Plana de I leida Maig VallfogonaLa dona com agent de desenvolupament ri irai Marg VallfogonaVisita tècnica a explotacions cunicoles de la Rretanya Marg A determinarVisita tècnica a FI MA Febrer Saragossa

Els renoms de les cases

Ens trobem una calorosa tarda d’estiu amb l’Agusti Bosch Coté, actual propietari, la seva esposa Maria Dolors Palau, la seva germana Roser Bosch Coté i el seu oncle Àngel Bosch Botines.

Encetem la conversa parlant de les primeres dades documentais que es té del cognom Bosch a Vallfogona, i novament ens hem de referir al febrer de 1764 quan els comissionats del capítol es desplaçaren al terme de Vallfogona per procedir al repartiment de les terres i a l’assignacié dels patis de les cases als nous pobladors.

Serà a partir de llavors que es fa pública la “Llista de les h isse n de s de Vallfogona”. En aquest llistat de pioners, “els trenta cabalers" de qui parla la tradició, hi trobem a Miquel Bosch i Miralles d'Altet i comprovem, tot parlant, corn la memòria del poblé d’origen, ha perdurât de generado en generado fins els actuals propietaris.

Al Miquel Bosch se li adjudicà un pati per construir la vivenda i 70 jornals de terra repartits entre les diferents partides del terme a més d’un hort i una era. El 1775 tornem a trabar Miquel Bosch en el conveni de manteniment de l’església que els veins del poblé signaren amb els canonges de Lleida. En aquest document els canonges i trenta-tres veins convingueren la cessió del temple i les condicions del seu m a n te n im e n t -conservado de l’edifici i provisió d’altars, ornaments i objectes de cuite, cera, oli per la llàntia del Santíssim, campanes-, així com el mitjans economics amb qué els nous pobladors podrien comptar pel correcte manteniment de l’edifici i la litúrgia.

Cal Boschper Mercè Plens I Merltxell Rosselló

Ajudats per les escriptures anem esbrinant la genealogía familiar i els successius hereus de la casa:

Miquel Bosch i Miralles (documentât el 1764 1 el 1775)Miquel Bosch FontovaMiquel Bosch Colell (1820-1867) casatamb Madrona SerretPere Bosch Serret casat amb Rosa Reñé

Agustí Bosch Reñé (1887- 1980)- casat amb Paula Botines (padrins)Claudio Bosch Botines (1910 - 1995) Teresa CotéAgustí Bosch Coté ( 1935) Maria Dolors Palau

La familia recorda perfectament quan a mitjans del segle XX a la casa hi van conviure tres generacions el padrí Agustí, la padrina Paula i els seus filis: el Claudio, l’Angel i la Rosa. L’hereu, el Claudio que es va casar amb la Treseta Coté de cal Covet i van tenir tres filis: l’Agustí, la Roser i l’Enric. Anys més tard al casar-se l’Agustí amb la Maria Dolors i néixer els filis: la Carme, el Josep i l’Anna van arribar a ésser quatre generacions. Tots van conviure a la casa pairal formant una gran familia.

dament de Miquel Bosch Colell (1820-1867)

J L - que han he se, p a .* e,s seus deu.esi les ^ h e s sa,isfe,es e, nés h,eu .ee ,

nstitueix hereu universal al seu fili PereS Ä Ä Ä Ä Ä Ä a, segon fill fesep Besch , Sene,.

i S T “ Â b S a î i e sr à Ä S » ' E S i S K E S Ä S »

fins que obtingui el títol. ,

una S Ä Ä Ä fe casa Uè pagés.Un cop esa.ina^aquest^nteressant d^unent ^convefôa^gra entorn e* re c o rd ,

ha canwat i f f » ' « " de vlure del pagès.

El canal Auxiliar i la pagesia Cal Covet

Un dels records més sentits a la casa va ser l’arribada de les aigues del canal Auxlllar d’Urgell el 1929, ja que gran part del terme de Vallfogona patla problemes de reg abans de la construcció d’aquest canal. El padri Agusti deia sovlnt que si no s’hagués fet el Subcanal hauria marxat a l’Argentina perquè es passaven uns anys de gran sequera i penuries.Més endavant el padri va ser a la junta de Regants dels Canals d’Urgell i eren també temps dificlls ja que els regants es volien querellar contra la Casa Canal i el padri recordava molt bé que l’advocat Canela de Balaguer, que també era de la junta, els hi va dir “ a casa dels altres els plets, si! Però a casa meva, no en vull de plets".Les feines més importants al camp eren el segar i el batre. Els homes marxaven a les 5 del mati cap a la partida de Rocaplana a buscar les garbes, entre les 8 i les 9 les dones els portaven l’esmorzar a l’era: sopes bullides, llonganissa del tupi amb tornata o samfaina i a mlg mati la canalla de la casa anàvem a l’era i els portàvem el que se’n deia “les 10 hores” en un cistellet un tros de xocolata amb un porronet d’alguardent, per partir el mati I agafar forces per arribar el migdia.

La canalla fèiem festa grossa aquests dies, al mati quan es batia anàvem a l’era i pujaven damunt del trill i ens passejaven donant tombs i més tombs i a la tarda pujàvem a la “dolga”.

De vegades a l’era entre el paller o altres amagatalls hi apareixien les lloques, que havlen covat els seus ous sense saber-ho la mestressa, seguldes d’un reguitzell de pollets i alxò provocava sorpreses molt celebrades per tots, petits i grans.

Un riu de vi

Cap a la tardor arribava el temps de veremar, al poble galrebé totes les cases tenien un tros de vinya, els anys de bona collita s’ompllen els trulls de most fins dalt de tot i quan aquest fermentava i bullia augmentava el seu volum i es sobreeixia, llavors el carrer Major amb tota la seva ampiada es convertía en un riu de vi. El papa ho havia vlst.

Totes les cases dlsposaven de celler al quai s’accedia des de la planta baixa per uns esglaons i allí s’instal-laven els bocois i carretells per guardar el vi de l’any. Però el celler no era només el Hoc per guardar el vi, dotat d'una temperatura estable, el jovent ho aprofitava per fer les seves trobades i testes, tant a l'hivern com a l’estiu. Tot això ens ho explica l’Àngel Bosch. El papa també es recordava quan l’any 1919 van canviar el gas per la Hum eléctrica abans l’agutzil havia d’encendre els fanais un a un i era molt bonic quan poc a poc s’anava Il-luminant el carrer.I d’aquests records agradables girem cap a ternes que van sacsar el nostre poble i les nostres families durant la Guerra Civil amb l'establiment del front a Vallfogona l’any 1938.

La Guerra Civil.

El padri Agustí amb la familia van haver d’abandonar la seva liar, van sortir cap a una cabana de Sant Jaume; al cap de tres dies van marxar cap a Balaguer a peu, després un camió els va recollir fins les Avellanes on van haver d’estar més d’un any. La padrina Paula s’havia emportât totes les coses de valor cap a la cabana, tenia un especial estima pel precios rellotge de paret de la sala amb uns àngels de bronze que tocaven la trompeta i també per la caldera d’aram, de tanta utilitat a les cases de pagès, sempre havia dit que on aniria ella anirien aquests estris, però els va haver de deixar a S. Jaume i mal més els va poder recuperar.

De Testada a les Avellanes la tieta Rosa explicava sovint que anava cada setmana un dia a ajudar a l’hospital que s’havia instaHat al convent de les Avellanes i anava acompanyada de la padrina Paula i els nois molts joves, segurament de la “lleva del biberó” malferits i estirats en fileres a terra li alçaven els braços i li deien: “mare, mare” pensant-se que es tractava de la seva mare. La Rosa sempre deia que abans de tornar a veure una altra guerra i tant de patiment s’estimava més morir. I per últim us voldriem parlar d’una casa, de record entranyable per tots els Bosch presents a la conversa.

La tieta Cilia, la germana gran del papa (Claudio) estava casada amb el germà de la marna (Treseta), el tiet Ramon de cal Covet, recordem el cafè i el cafetín eren a dalt del primer pis, tot estava obert, amb els cosins pujàvem i baixàvem, la padrina Fausta feia el cafè amb una olla daurada molt gran. Sempre semblava que era festa, feien el ball, venlen orquestres de Balaguer, a vegades es feia amb “la gramola” un any a l’hivern va venir la Principal de la Bisbai ; a la sala de baix el cine millor del moment, es feia el passe amb el cine comtes d’Urgell de Balaguer, a vegades hi havia teatre, la pista d’estiu.. quan l’any 1957 van marxar a Barcelona els vam trobar a faltar.

Tots els presents a la conversa dedlquem “un record per totes les persones estimades I un homenatge a tots els que ens han precedlt perquè gràcies la iniciativa i els sacrifici de molts d’ells avui es gaudeix d’uns avantatges i comoditats molts importants”.

I nosaltres els agrai'm a ells aquesta estona tan enriquidora i agradable que ens han fet passar i de ben segur que no serem prou hàbils per transmetre-us tot aquest llegat d’emocions i vivències.

Curiositats

Quan el Pere Bosch, que era molt fumador, anava a llaurar a Rocaplana I s’hi quedava tot el

dia, per no fumar tant s’amagava la petaca i després sovint no recordava on l’havla posada i es desesperava.

El padri Agustí explicava que la seva mare la Rosa Reñé anava a veure la seva mare que estava malalta i aquesta II deia “ Rosa abans no em mori agafa el vestii de seda negre que està cosit amb les dobletes d’or” i ella deia no patiu mare, però no el va agafar i de les dobletes no se’n va saber res més.

Moda ¡ complements

PerfumsM ISSATGE DINS D 'U N F L A S C Ó

per Àngels Camarasa

El temps de la fidelità! a un perfum o colònia en concret ha passat a la historia, entre d’altres raons, perqué l’oferta d’avui en dia és molt àmplia i atractiva i ningú es resisteix a provar les noves fragàncies: suaus, intenses, fresques, misterioses, atrevides...

El món del perfum és molt complex i els diferents acords amb qué están compostos i les barreges entre essèncles I notes fan que dins d’un petit fiasco de vidre es concentrin harmonies, olors i molta dedicado. Començant per la plantado i recol-lecció de flors; l’extracció de l’abstracte, la selecció que fan els mestres perfumistes,

anomenats “nassos”, sense oblidar-nos del disseny del fiasco i de tot un món publicitari de difusió. Les olors ens fan reviure situacions,

llocs, persones..., convertint els perfums i colonies en moments màgics.

I... L’ORIGEN DEL PERFUM ?En les antigües dvilitzacions, els perfums no existien com a tal. Flors,

plantes aromàtlques... resines s’oferien als déus corn a ofrena. Els eglpcis van ser els primers que van elaborar els perfums per a ùs

humà. Els àrabs I romans els van desenvolupar I durant l’edat mitjana, els creuats portaven d’orient matèries I tècnlques de perfumería. Les plantes normalment es feien servir per protegir-se contra les épidémies, I els perfums arrlbats d’orient es barrejaven amb els plaers sexuals. Des d’Espanya i sobretot d’Itàlia amb els Medicis, els perfumistes estrangers es van instai• lar a Paris Mentre que a l’Europa del segle XVIII, els perfums eren utilitzats per la noblesa, a l’orient, especialment al Japó, el perfum constituía un art, anomenat Kodo o art de l’encens, practicat per la burgesia. Fins arribar als nostres dies els perfums i colonies han expérimentât

noves tècniques.

QÚESTIÓ DE PELL ?En general, un perfum no fa la mateixa olor

d’una persona a l’altra. Les cinc gotes de Chanel núm. 5 amb les que Marilyn

Monroe dormía no feien la mateixa olor damunt les seves sensuals

corbes que damunt la sobria figura de la seva creadora Coco. Per qué si era el mateix perfum? Segons sembla és una qüestió de percepció de l’olor, la prova és que pel carrer es pot

reconèixer una fragància.

QUÈ ALTERA L’OLOR DEL PERFUM?El gel o un sabó molt perfumat damunt la

pell. Els aliments també són una de les causes que poden interferir, ja que la peli és molt reactiva als canvis alimentaris. També el clima com ara: humitat, sequedat,

fred i calor, modifica químicament la peli, i la transpiració altera l’olor del perfum. Perqué l’olor es percebi a dlstáncies curtes, sense molestar els altres, millor aplicar­

lo al coll, escot i canells.Per escollir un perfum, segons els experts perfumistes, s’ha de posar damunt la peli,

no olorar-lo de seguida, esperar un quart d’hora perqué les notes de fons, la base delperfum, es pugul percebre. Un perfum s’ha d’escollir amb calma i tranquil• litat.

AROMES DE TENDRESAEls nadons no fan la mateixa olor a totes les parts del món.Al nostre país, identifiquem els aromes cítrics amb els nens, a Franga, les seves fragáncies giren a la lavanda, a Anglaterra a la vainilla i a Italia a rosa empolsada.

Les fragáncies per a nens han de teñir composicions senzilles, per no malmetre la mucosa olfactiva deis nadons.No és convenient canviar de fragancia al nadó, perqué necessita notar la mateixa olor per reconéixer i teñir la sensació de seguretat

L’olfacte és un sentit que els lactants desenvolupen abans que el de la vista.

RECICLAR!En la indùstria de la bellesa, els envasos deis perfums i cosmétics són part del joc, per seduir el consumidor. Però són necessaris?

Es normal trobar que fins i tôt el més senzill cosmètic estigui dins d’un gran nombre d’envoltoris, des del paper de cel.lofana precintat fins a restructura interior de la caixa complicant- se amb metacrilats, plàstics i altres materials. Sense oblidar la bossa de compra. Tôt aixo forma part del packaging i en molts casos és el missatge que es vol donar. Els fabricants saben que l’envoltori és el primer pas per crear l’impuls de compra.

LUXE ECOLÔGICReomplir el fiasco de perfum és l’ültim luxe écologie.Per interpretar el luxe de la perfumeria, al seu origen, es presentava dins de porcellana decorada o amb exquisides àmfores de cristall, que permetien reomplir-les tantes vegades corn es volia, aquesta pràctica amb la comercialitzaciô de la perfumeria moderna va quedar obsoleta. Ültimament algunes marques de renom s’han apuntat al corrent eco.

ApuntsMuseu del perfum de Barcelona - Museu del perfum a Andorra. Son llocs d’interès, on les visites guiades condueixen el visitant dins un mon d’essèneies i sensacions olfactives.

Tôt a q u e s t món de la perfumeria i la cosmética s’ha c o n v e r t i t en un d e ls compléments imprescindibles per ais dissenyadors tant d’aquí com d’arreu del món.

PERFUMS QUE PUGEN L’ÀNIMSabies que l’olor de la teva fragància et pot transmetre emocions que desconeixies? Elegeix amb l’olfacte i la vista el color amb el quai t ’identifiques!

B u s q u e s t r a n q u i l - l i t a t ? El blau és el color del cel i el mar, és pur i net i se li atribueixen propietats antisèptiques i tranquil-litzants. Els ingredients - Flors com la violeta negra, el gessami o la magnòlia... Quan? Si estàs estressada i et trobes baixa de forma.

Nécessites afecte?Sense cap mena de dubte, la rosa - el seu significat encara que sempre s’identifica amb l’amor, també és el to de l’alegria, la creativitat, les bones vibracions i l’optimisme. Els ingrédients - Flors molt aromátiques, entre

les quals destaca per suposat la rosa pero competint amb les fresies, els lliris i les peónies, b a rre ja d e s amb no tes guspirejants de poma verda i pebre. Quan? Si et sents m elancólica i nécessites tendresa.

Una in jecc ió d ’energ ia?Busca el taronja perqué simbolitza la matinada, el sol, la bondat i l’alegria, però a més estimula la creativitat i l’ambició. Però, atenció, en dosis excessives pot produir nerviosisme i agitació. Ingrédients: Mandarina amarga, aranja, albercoc... juntamentamb aquesta frescor cítrica es matisa amb flors, com el gessami i la peònia. Quan? Si et trobes deprimida o cansada i nécessites remuntar.

Innovado ais

Mató de Romani ^*=«(«10™ amb terra, mel, mores i vloletes

Paisatge del MontsecEn els últims anys els cuiners i cuineres que realitzem cuina d’autor ens ¡nspirem amb els paisatges que ens envolten per crear els nostres plats. Aquests es un plat que representa les muntanyes del Montsec amb els seus aromes, sabors i paisatge.

M a tó d e ro m a n íIngredients: 1 litre de llet de cabra o vaca crua, 5 mi. de quall (quimosina) (en podeu trabar a la farmacia) i 1 branca de romaní frese.

Elaborado: Infusionar la llet a 74° amb la branca de romaní frese í deixar refredar, una vegada estigui a 36° afegir el quall i remoure uns segons. Deixar refredar fins ais 4o, tallar per separar el sérum. Dipositar en un colador amb forats petits per al “desquallat" final i reservar a la nevera.

G e la tin a d e ro m a n íIngredients: 2 fulles de romaní frese, 150 mi d'aigua, 0,3 g d'extracte de Stevia (La Stevia es un sucre natural amb 0 calories apte per diabètics); si no en teniu sustitui-ho per 5 grs de sucre, 1 fulla de gelatina.Elaborado: Portar a ebullició l'aigua amb el romani frese i l'extracte de stevia (o el sucre) per infusionar. Afegir la fulla de gelatina, colar i reservar en fred.

C ru ixen t d e m e l d e l M o n ts e c Ingredients: 75 grs de llet, 200 grs de sucre, 75 grs de mantega, 50 grs de farina, 20 grs de melElaboraciô:Batre la llet, el sucre i la mantega pomada sense arribar a muntar, afegir la farina tamisada i la mel, una vegada tinguem una pasta uniforme, estendre cercles d’uns 8 centimètres de diàmetre en un paper de cuina i coure al forn a 220° durant 10 minuts (que estigui daurat) retirar, quan comenci a refredar donar-li amb les mans forma de cornet.

G e lâ t d e v io le te sIngredients: 210 grs. de iogurt de cabra o vaca natural, 40 grams de sucre, 350 c.c. de llet de cabra o vaca, 10 ml, d'essèneia natural de violetes, 20 pensaments violeta (colorant natural), 50 c.c. de nata 35% de MG, 25 grs de glucosa. (A les cases particulars es un producte dificil d’aconseguir, substitui-ho per mel).Elaborado: Portar a ebullició la nata i la glucosa i refredar, un cop arribi ais 36 0 afegir el iogurt. Triturar la llet de cabra o vaca amb els pensaments violetes. Un cop s'hagi refredat a 4 0 barrajar bé amb la resta d'ingredients, deixar madurar 6 horas a la nevera, pasar per un colador fi i congelar, triturar de tant en tant amb un robot de cuina per tal d’obtenir la textura adequada, al no portar estabilitzants la textura no és com els de compra.

A LTR ES:

Iogurt de cabra o vaca, mel, mores confitades i ametlles garapinyades picades

Terra d e ro m a n í i s te v ia Ingredients: 125 grs de galetes, 125 grams de sucre Ilustre, 5 grs de fulles d’stevia seca, 5 grams de fulles de romaní seques. Elaboració: Tritureu tots els ingredients i passeu- ho per un tamis, coure al forn durant 20 minuts a 110° i tornar a triturar. (Obtindrem una arena que ens donará la sensació de ser terra amb gust a romaní)

M U N TATG E:

Dipositar en un plat mató, tragar unes línies amb el iogurt i la mel. Posar en un costai del mató el gelat de violetes i damunt d’ell el cruixent de mel, i pels costats daus de gelatina, les mores, les ametlles i la terra. Aquests plat fóra una adaptació del tipie mel i mató.

El racó deI enoleg

per Diana Mejia Els vins de la D.O. Costers del Segre

En aquests número del xop parlarem d’un vi de les nostres terres: el de la denominació d’origen Costers del Segre. Actualment aquesta D.O. Costers del Segre abasta terrenys de les comarques del Pallars Jussà, el Segrià, l'Urgell, les Garrigues, la Noguera i la Segarra.Les vinyes son entre els 200 i 1000 m d'altitud. El sôl és calcari recobert de sorra, amb una gran uniformitat a tota la denominació. El carácter interior, allunyat del mar, ha fet que durant segles l'àrea estigués allunyada de les vies de comercialització, résultant uns vins amb trets propis i caractérisées.La colonització agrícola de Raimat a principi del segle XX va suposar una renovado important, aportant innovacions en les varietats de raïm i en els mètodes de producció. Va ser el primer lloc de Catalunya on es van introduir les varietats de cabernet sauvignon, merlot i chardonnay, al costat de les varietats autôctones, i es van adoptar les tècniques californianes de vinificació.

Els altres cellers han seguit l'empenta de l'èxit de la finca de Raimat en la producció de vins de qualitat, constituint-se en Denominació d'Origen el 1986. Perô fa pocs mesos va sortir al mercat una nova joia en aquesta D.O., elaborada peí Castell d'Encus. Un dels primers fruits del projecte de Raül Bobet al Pallars Jussà és aquest vi élaborât amb una selecció dels millors raïms de les varietats riesling i albariño de soques cultivades a 900-1.000 métrés d'alçada, del quai només s'han élaborai 7.800 ampolles. Amb una criança mínima de 6 mesos en ampolla, aquest vi que es converteix en una novetat en el mercat, és molt atípic per ser del nostre país, ja que les seves caractéristiques ens traslladen als grans vins del Mosela. Té unes aromes afruitades, profundes, minerais, amb records de fruita carnosa i certs tocs de fôsfor. En boca és complex, gras, saborós i destaca la seva marcada acidesa, que ens recorda la llima i la llimona verda. Té un final llarg i se li pot preveure una llarga vida.Per ser un vi blanc el seu preu es elevat uns 18€ l’ampolla, perô val la pena degustar-lo, és una nova bodega que val la pena seguir la seva evolució.

y r s t o f V 'a '< s®

,r\S£-

• IN S T A L -LA C IO N S

• R E F O R M E S

• R E P A R A C I O N S

• IN S T A L -LA C IO N S D E G R A N J E S

• V IV E N D E S

• M A N T E N IM E N T

• L O C A L S C O M E R C I A L S ...

E s c o le s , 10 • 25680 V a llfo g o n a (L le id a ) • Te l. 973 43 21 02 • M o b il 651 997 653

m a rc -e le c tr ic ita t@ h o tm a il.c o m

AlimentadoEls gre lxos a la dieta,

necessarls però am b m o d e ra d oper Laura Rublo Piqué

El consum de greixos és necessari pel nostre organisme, però no han de representar més del 30-35% del total de calones de la dieta diària. Se sap que l’aport actual mitjà dels paisos desenvolupats supera i de bon tros aquesta proporció. La conseqiiència més immediata és l’excés de pes, i a la llarga, i segons el tipus de greix que es consum eix, prob lem es cardiovascular i metabòlics, l’obesitat entre ells. En els últims anys s’ha avangat molt en el coneixement de la composició dels diferents tipus de greixos i del seu aprofitament en el nostre organisme. L’efecte sobre el metabolisme depèn bàsicament del tipus de greix de qué es tracti, la clau rau en saber de quins tipus n’hi ha, quins aliments els contenen i els efectes del seu consum en la nostra salut.

Els tipus de greix. Els aliments greixosos, ja siguin naturals com l’oli d’oliva o processats com la mantega, es classifiquen segons el tipus d’àcid gras que més abunda en la seva composició. La combinació de diferents àcids grassos donaran a l ’a lim ent una consistència característica i també aptitud gastronòmica i culinària. Aixi els greixos dels aliments, independentment del seu origen, poden teñir més o menys àcids grassos saturats, monoinsaturats o poliinsaturats. Els aliments rics en saturats, com la mantega o el greix de la carn, són sòlids a temperatura ambient, mentre que els rics en insaturats, com els olis vegetáis, són liquids a temperatura ambient. Aquesta classificació també determina la qualitat del greix, ja que l’efecte sobre la salut depèn de l’àcid gras més abundant. Els greixos saturats han de representar menys del 7% de l’energia de la dieta, els monoinsaturats entre el 15-20% i e poliinsaturats el 5%. Així, sumen el 30-35% que els greixos han de representar en el total de l’energia consumida. Anem a conèixer més a fons cada tipus:

- Acids grassos saturatsConsumits en excès tendeixen a elevar els nivells de colesterol i triglicèrids en sang. Aliments rics en aquests greixos són les cams greixoses, els embotits, patès, Hard de porc i dérivais de la llet com la nata i la mantega. També els trobem en l’oli de coco i de palma, molt utilitzats per fabricar brioixeria industrial, rebosteria i snacks. Cal consumir amb gran moderació aquests aliments.

- Àcids grasos monoinsaturatsEl més representatiu és l’oleic, caracteristic de l’oli d'oliva, les olives i l’alvocat. El seu consum en la quantitat suficient protegeix el nostre sistema cardiovascular: contribueix a reduir el colesterol dolent (LDL) i a augmentar el colesterol bo (HDL). De consum recomanable.

- Àcids grasos poliinsaturatsSón els omega-6, abundants en els olis vegetáis de llavors (gira-sol, blat de moro i soja) i en els fruits secs, i els omega-3, presents en l’oli de soja i en el greix del peix blau (tonyina, sardines, salmo, etc.). El seu consum és molt recomanable, sempre i quan no se superi el 5% del total de la dieta. Els omega-6 ajuden a disminuir els nivells de colesterol total i de colesterol dolent LDL. Els omega-3 en canvi, no produeixen cap efecte sobre el colesterol però a partir d’ells es formen unes substàncies que ajuden a promoure la vasodilatació, cosa que suposa un benefici per la salut cardiovascular, sobretot en aquelles persones amb tendència a formar trombos o coàguls. Es recomana que l’aport d’omega-3 sigui a través del peix blau i no a partir de productes enriquits, ja que el contingut és molt major en el peix i es tracta d’un aport natural.“Greixos o olis végétais”. Hi ha molts aliments processats al mercat que contenen olis o altres greixos, imprescindibles per l’obtenció del producte final, però el consumidor no sempre coneix el seu origen ja que es limiten a indicar entre els ingredients

“greixos o olis vegetáis”. Aixô ens pot confondre, ja que darrera aquest terme, aparentment saludable, normalment es traben els olis de coco i de palma, greixos saturats com ja hem vist, i per tant poc convenients per la nostra salut cardiovascular. És per aixô que cal que

ens fixem bé amb les etiquetes dels productes i escollir sempre que es pugui

aquells en els que s’especifiqui que l’oli utilitzat és d’oliva, girasol, blat de moro o soja. G re ix o s tra n s

També cal evitar en la mesura que es pugui aquells aliments que incloguin el terme “greixos parcialment hidrogenáis”, un tipus de greix artificial, també conegut com greix

“trans”, obtingut a partir d’un procès tecnologie i que s’usa a nivell industrial per augmentar la vida útil dels productes i potenciar el seu sabor. S’ha demostrat que un consum freqüent d’aquests greixos té un efecte nociu per les artèries i el cor, disminuint el colesterol bo i

augmentant el dolent. Podem trobar aquest greix en snacks i aperitius salats com ara les crispetes o les patates fregides, en precuinats com ara les croquetes iles pizzes, i també en brioixeria industrial. L’OMS recomana que la ingesta diària de greixos trans no superi un 1% del total de les calories diàries. I I I

per Teresa Balasch Bosch

La nostra historia literariaUn petit record a Isidor Consul i Giribet

El passât mes d’agost moria a Barcelona Isidor Consul, des de les pàgines de la nostra revista volem recordar la figura d’aquest escriptor i critic literari urgellenc.

Cal destacar la seva tasca com a critic literari i director de l'editorial Proa. El poeta catalá Jacint Verdaguer va centrar bona part de la seva obra, ja que va publicar una antologia de l'autor i la biografia 'Perfils de Verdaguer1.Pel que fa a la narrativa, Isidor Cònsul va publicar dues obres, Tractat de geografía i Ànima de Bolero.Ha estât l'autor també dels textos autobiogràfics 'Cinc estacions: un dietari' i 'En el nom del pare'.Va rebre els premis literaris Eduard Rifà de guions radiofònics i el Ciutat d'Olot-Marià Vayreda de narrativa.Isidor Cònsul va ser un home polifacètic, va ser secretari del Centre Català del PEN i de l'Ateneu Barcelonés.Va exercir com a professor i va col-laborar en alguns mitjans de comunicació (Avui, El Temps, Serra d'Or).També va ser cap de redacció de la publicació Catalan Writing del PEN.Fou membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC).

Ànima de bolero, obra postuma d'lsidor Cónsul, recopila els contes publicats anteriorment en diversos llibres col.lectius amb alguns d'inédits. A manera de crònica i amb el rerefons de la guerra civil, s'endinsa en el temps i en el paisatge de Ponent.

t í 5

6 3 6 1 7 2 0 6 4

f i x e 9 7 3 4 3 2 1 I H

S o ía r iu m

VAI.LI-OOONA d i : b a l a g u r k

MASSATGESTR ACTAM EN TS CORPORALS I F A C lA L S jp ¡ B E L L C A IR E n" P D E P ILA C IÓ DRENA TGE L1MFÁ T IC R EFLEXO LO G IA PODAL M ANICURA I PEDICURA M AQ UILLA TGE N U TR IC IO I D IE TÉ T IC A AROMA TERAPIA

* M A Q U IN A DE FITNESS

* BONOS D E S C U E N T O , * P R E C IO E S P E C IA L PAR A N O V IA SP E R S O N A L IZ A D O S . IN C LU ID O D ESPLAZAM IEN TO A D O M IC IL IO

* PROMOCION TODO EL AÑO: CHEQUES REGALO PARA AMIGOS. FAMILIARES C O N D E D I C A T O R I A FECHAS ESPECIALES. CUMPLEAÑOS. NAVIDAD ..

Dites d'ahir... i d'avui?

per La PadrinaBenvolgut lector/lectora,

Des d’aquest racé de la revista volem recordar aquelles expressions i dites que hem sentit dir ais postres pares i padrins, i que formen part de la nostra riquesa lingüística i cultural. Si saps alguna dita o expressió i vols donar­la a conèixer, envia-la a la revista.

.S e ’n va d e l bec: dir allò que no s ’ha de dir, xerrar massa...

J a e s tà to t d a t i b e n e ít: voi dir queja s ’ha acabat, queja no s ’hi pot fer res més.

.S ó n ta p i c a rb a s s a , só n earn i ungía: que són molt amics, sempre van junts.

.É s un p a n xa co n te n t: que no és gens patidor.

.É s un p e ix g ro s: es diu d ’una persona amb un cárrec important, politic ...

.E s p e n sa q u e a m b e l d it a rr ib a a l ce l: es diu del que es creu molt important, pretenciós.

■Això é s tre b a lla r a m b fe rro fre d : quan es voi solucionar fets quasi impossibles de resoldre.

.D e sp ré s d e dir, d e s p ré s d ’o fe rir: no teñir memoria.

.M a is d e c a p a m b pa fa n d e m é s bon p a ssa r.

.É s m é s lla rg q u e un d ia s e n s e pa: es diu d’una persona molt alta, o de fets que sembla que no s’acaben mai.

.N o e s pot d ir m a i d ’a q u e s ta a ig u a no e n b e u ré .

.N o hi ha c o llita m é s e s g u e rra d a q u e la q u e no e s tà s e m b ra d a .

Culturaper Francisco Alias Poesia

Se necesitan más bandas

Necesitamos más bandas para que puedan frenar los coches y las motos que no quieren respetar la ley de la velocidad.

No voy a culpar a nadie no les voy a reclamar de que hay necesidad de poner bandas en las calles.

Con mi corta inteligencia pero mucha voluntad en querer siempre arreglar las cosas que nos afectan.

No hacen falta más detalles ya llegan las vacaciones los pequeños y mayores se pasean por la calle.

Estos niños motoristas tendrían que aprender a poner el freno también que no están en autopista.

El carnet de conducir para algo debe valer y hay unas leyes también que se deben de cumplir.

Si quieren tomar ejemplo que vayan a Gimenells a Térmens y muchos más pueblos que no se puede correr.

A estos niños motoristas si tanto quieren correr que se vayan al Jarama o al circuito de Jerez.

No quiera Dios que algún día tengamos que lamentar por no querarlas posar las bandas que yo decía.

Y ahora voy a terminar con un dicho muy certero ponga freno, ponga freno por bien de la velocidad.

Si a alguien le cae mal que yo escriba poesías respeto su ideología y su forma de pensar.

Y también respetaréa la immensa mayoría me dicen que escriba poesías para poderlas leer.

En la calle Bellcaire tendrían que poner una dos en la calle Mayor y muchas más repartidas en toda la población.

Vallfogona solidaria

Tenemos la garantía de ser los más solidarios y lo vamos demostrando año a año y día tras día.

En la lucha contra el cáncer siempre vamos en cabeza demostrando la nobleza simpatía y buen talante.

Ese granito de arena que nuestro pueblo les da serbirá para salvar algunas vidas ajenas.

La Asociación Contra el Cáncer del pueblo de Vallfogona merece una corona por su labor tan brillante.

A toda la Asociación le deseo mucha salud reciban my gratitud y mi colaboración.

Els grans clàsslcs

Victoria dels À n g e ls per Angels Molpeceres

Tal com veieu en l’encapçalament, dedicarem aquesta seccló a Victoria dels Àngels, nascuda a Barcelona l’any 1923 (el mateix any que Maria Callas) i que va morir el 15 de gener de 2005. Els seus pares eren Bernardo Lopez i Victoria Garcia i van tenir très fills: Caries, Victoria i Josep. El pare treballava a la Universität de Barcelona. Després de la Guerra Civil, la nostra amiga va entrar al Conservatori del Liceu, on va escoltar la cantant Mercé Plantada amb qui després va realitzar els estudis.L’any 1940 va participar en un concurs cantant Ml chiamo Mimi i Un bel di Vedremo, dues òperes de Puccini, i el premi que va guanyar va consistir en cantar La Boheme al Teatre Victoria. L’any 1945 va debutar al Liceu amb el paper de la Comtesa a Les noces de Figaro de Mozart. Dos anys més tard va tornar a guanyar el primer premi en un concurs de Ginebra i es va donar a conèixer a l’estranger.L’any 1948 va debutar a l’Scala de Milà, primer amb un recital i després amb l’opera Ariadna ad naxos de Richard Strauss. La temporada 1950- 51 va debutar a l’Opera de Paris amb una impactant Margueritte de Faust de Gounod i després es va consagrar corn una de les favorites al Metropolitan Opera House de Nova York, teatre on va cantar durant deu temporades seguides. Als anys 60 va realitzar una gran tasca de difusió de la musica espanyola i llatinoamericana i va col-laborar amb el seu admirat Pau Casais i els més famosos compositors i intèrprets de l’època, corn el mestre Rodrigo, Frédéric Mompou, Xavier Montsalvatge i tants d’altres corn Heitor Villa- Lobos.Va ser la primera cantant espanyola “catalana” que va actuar al famés i selectiu festival de Bayreuth, a Alemanya, contractada pel nét del gran Wagner, en Wieland Wagner, i va interpretar el paper d’Elisabeth a Tanhäuser durant dues temporades (1961 i 62) amb un gran èxit. Va interpretar el paper protagonista en infinitat d’òperes corn Carmen, La Traviata, Faust, Madame Buterfly, Otello, Don Giovanni i moltissimes més.

També durant els anys 60 es va dedicar al “Lied” amb el gran pianista Gerald Moore, amb qui va fer molts recitals, també amb la catalana Alicia de la Rocha, Miguel Zanetti i, darrerament, amb el mestre Garcia Morante. Ambdós van actuar amb motiu de la cloenda dels Jocs Olimpics de Barcelona l ’any 1992. Els ultims anys de la seva vida els va viure a Sant Cugat del Vallès, municipi que acuii la seu de la Fundació Victoria dels Àngels.Va morir a Barcelona l’any 2005. La seva capella ardent fou instal-lada a la Generalitat de Catalunya i la van visitar gent de tots els àmbits socials, tant cantants com politics.

El seu funeral es va oficiar a l’església de Santa Maria del Mar i va comptar amb la mùsica de Parsifal de Wagner, el primer acte ó’Un rèquiem alemany de Brams, Lacrimosa de Mozart i va acabar amb El cant dels oceils, interpretat en solitari pel violoncelista Cristoforo Pestalozzi. El Liceu li va retre un homenatge que en vida ella va refusar, i va comptar amb el Cor i l’Orquestra, sota la direcció del mestre Sebastián W eig le . Quan traslladaven les seves restes van sorgir espontàniament els aplaudiments davant del cotxe que va dur el fèretre al cementiri de Montjuic, on descansa en pau.

Ì. B fb z Z E DI

Carta al directorper Fiel-lena Guillén

Tais els éssers humans emprem una ° f veP esI^ ^ % h n s tru m e Z q u e m Z p e m Z s o M z a r - n ls , amb la llengua uneix el poblé, la familia, els armes, el mor . , i¡etmua catalana és el trésor més valuós que tenim els catalans,estimem, pensem, somiem... vmm. La ^ U s ^ e l a l e^ Z ó el castella avança amb força al nostre pats, Avui dia, la nostra llengua esta passant cada dia mes a u g ^ 8C atakns, Serà oficial també el calala quan d'aqui amb la simple explicado que tambe es una llengu f aauests que ara fomenten el bilinguisme? Personalment,uns anys ja no existeixi? Faran classes o crearan Z ia seva f ts i els seus parlants no volen, una llengua morta es no ho cric. Cal recordar que una llengua no a m b a a la e v o ^ Z S a p e r una altra i no l'han volgut defensar.aquella que ha estât abandonada pels seus, els qui ™ pus de L ced im en ts per intentar fer-la desaparèixer; La historia de la mort de les llengües ens m0Str“J ™ A s e d e s prohibicions, marginacions... Quan aquestsprocedimentsdes de genocidis a deportacions, passant per casttgs a les escoles p fe llengües són inferiors a lesno es poden fer amb naturalitat, els queda convene re ls ^ ^ ^ X ' o m u n i t a t sense punt de referencia

no HndCem el M k q m ens diferencio més dels esponyols, * loresta del món. , , , nem ua Els quatre elements característics que s han de

sf J t a V K S , s “ a

T u S “ durant uno époeo ens ronvisibles. Ara ens intenten tomar a si enaa’' P " , conforma, pensa que mai passarà, que el principat deno són tan visibles i són mes lents, la pobíacl ^ P a¿ A n0 pa¡sará res... però això, amb els anys, s'acabaZ t Z i h Z l Z k n Z m p Z l Z Z n o m é s omb ¡a calumo, de 4 nopodrem Urar encere. Avu, d,a. encoco lu som a temps.

CONSULTA FISIOTERAPEUTA - OSTEOPATA

Rosa Abad Badia• QUE ES L'OSTEOPATIA?

És un sistema de medicina manual global que posa una especial atenciô a restructura i problèmes mecànics del cos.

• A QUI ES RECOMANA EL TRACTAMENT?A nadons, nens, adults, avis, embarassades.

• QUE TRACTA?- Mais d'esquena: lumbàlgies, ciàtiques, hèrnies discals, fuetada cervical, torticoli, dorsàlgies, dolor muscular, dolor tensiona l...

- Dolor articular i muscular localitzat: peu, turimeli, genoll, malue, espa tlles...- Contractures musculars

- Alteracions digestives: mala digestid, estrenyiment...- Alteracions hepàtiques i biliars: vesícula pesada...- Alteracions uroginecològiques: incontinència urinària, regles doloroses...- Alteracions respiratòries.

- Cefalees (mal de cap), migranyes, mareigs, vertigens, neuràlgies, sinusitis,problemes d'oclusió i ATM.

Pau Casais, 2A • 25680 Vallfogona de Balaguer

Visites concertades - Tel. 619 70 33 66

El carrer opinaper Esther Piqué i Antonieta Gàzquez

Des d’aquesta secc/o us fem arribar les opinions reculades aquesta tardor, que tenen a veure amb l ’estat d’alguns dels carrers del nostre poblé, l ’algua potable i la llar de jubilats.

-Carrers:Pel que fa a Testât dels carrers hi ha veins que asseguren que “El Carrer Major està quedant molt bé, però n’hi ha uns altres que també necesslten arranjaments. Davant del carrer Nord, n° 2, els cotxes passent arran de porta i de vegades amb excessiva velocitai (amb el conseqüent perill que suposa pels usuaris de l’immoble). Els veins volem un resalt” .

“El passatge que va des del carrer Major al carrer Nord (cantonada Caixa Catalunya) té molt poca ¡Huminació”.

“A l’encreuament dels carrers Bellvis, Pau Casais i Térmens, els conductors no saben ben bé qui ha de passar primer, hi manca una millor senyalització”.

“En una punta del carrer Joan Miró hi ha tantes esquerdes i són tan fondes que algún dia s’hii clavará un cotxe i s’haurà d’avisar una grua per treure’l”, asseguren els afectats.

“Al passeig Sant Jordi, fa més d’un any que es va trencar un banc, i els véíns el trobem a faltar, si us plau, poseu-lo”.

-Aigua:Peí que fa a l’aigua potable és una queixa comuna a tot el municipi el fet que “no se sap qué passa amb l’aigua potable d’aquest poblé, pero cada vegada és més d o le n ta , i la potabilitzadora, qué fa?”. De fet, molts ve'íns asseveren que fins que no es van fer obres a la potabilitzadora (al 2008) bebien l’aigua de l’aixeta i d’aleshores enqá l’han de comprar peí mal gust que té la que arriba per la canella.

-Llar de jubilats:Tot seguit analitzem els canvis que ha experimentat la Llar de Jubilats des que és al Casal Social, inaugurat al setembre de 2008.

“L’intent que es va fer de tirar endavant un servei de menjador per la gent gran, va estar molt bé, pero que nomes fós de dilluns a divendres, aixó ja no va agradar. Perqué els caps de setmana, hi hauria fa m íle s que ho necessitarien més que entre setmana.”

“Al servei de perruqueria tenen unes normes una mica rares, es veu que hi ha certs dies que no es pot tenyir i segons quines festes s’atancen no es pot tallar, és a dir s’hi ha d’anar una setmana abans o una setmana després. Hauran de donar un manual d’instruccions a cada usuari, no sigui que un vagi a “rentar i marcar” i surtí amb el pél roig. Aixé ja fa massa anys que dura, s ’haurien de fer e lecc ions per una nova normativa, perqué gairebé tothom sap que moites vegades “aquesta” se la passen pel forro.”

“Sort n’hi ha que ara tenim una cafeteria gran on s’hi pren molt bé el café i on també hi fem la gimnástica una mica més ampies qué en aquella saleta que l’havíem de fer.”“Que en són de llestos els arquitectes, els passadissos sí que els van fer ampies, d’aquesta manera quan passen dues persones creuant-se, mai poden topar i així no es poden fer mal, les sales si són petites és igual, ja s’apretaran.”

Foto denùnciaLa teina mal teta no té futur

En el número 71 del Xop, vam veure al carrer Balaguer, no apte per la circulació de les persones. Ara veiem la feina mal feta no té futur, ja que no s’ha acabat de rematar-ho bé. S ’han deixat alguns detalls com per exemple, no acabar de netejar bé les aceres, deixant alguns forats sense tapar; els cubells de les escombreries damunt de les aceres i un tros d’acera completament destrogat.

S i h e u v is t a lg u n a im a t g e c o m

a q u e s t a a l n o s t r e m u n ic ip i o

p o b l a c i o n s p r o p e r e s i v o le u

d e n u n c ia r - h o , p la s m e u la v o s t r a

q u e ix a e n u n a fo to g ra fia i fe u -n o s-

la a rr ib a r a la re v is ta X o p a t ra v é s

d e l c o r r e u e l e c t r o n i c

r e v is ta x o p @ g m a il .c o m o b é a le s

d e p e n d é n c ie s d e l ’A ju n t a m e n t .

Per perdre el temos

Test Cultura per Oscar Hernando

2. On neix el riu Ebre?1. BRIHUEGA (Guadalajara)2. FONTIBRE (Burgos)3. MONEGROS (Zaragoza)

3. Pots utilitzar I’euro a Bosnia i Hercegovina?1. No es pot, no pertany a la UE2. Alla es fa servir I’euro com a Andorra3. Nomes per tropes e I’ONU que pertanyin a la UE

Encreuat Num eric

4. Quina es la ciutat més poblada de la Terra?

1. Buenos Aires2. Bombai3. Xangai

5. Quina de les seguents illes és més gran?

1. Mallorca2. Córsega3. Sardenya

6. Quants tipus diferents de peces hi ha al Tetris?

1. 72. 33. 10

7. De quin color és la llengua de les gi rafes?

1. Taronja2. Blanc3. Negre

8. Qui era Halver a la série de dibuixos animats Wickie el Viking?

1. El pare de Wickie2. El gos de Wickie3. La novieta de Wickie

9. Jordi és més guapo que Xavi, Joan és més guapo que Jordi, qui és el més lleig?

1. Jordi2 . Joan3. Xavi

Com un de paraules, pero les solucions s ’aconsegueixen realitzant les operacions numériques que Indiquen, no exlsteixen els decimals.

HORITZONTALS1. 7x8, 786/12. 15983-15982, 202816/323. 765+123, 100-894. \/6527425. Pi ï ï

6. 0366+0222, VII

VERTICALS1. 4144/8, 5000 pessetes2. Escrit 3 vegades és diabolic, 1723x53. 101881-333334. 37 del revés, CCXIIX5. 914936/116. 8048-1234, Agost

Solucions

I ?L Z

8 8 8 fifi Oüpiunu 1BR8J0U3 Z

e '6 ' L '8 ' 8 ' Z ' L '9 '8 '9 '8 > '8 '8 '8 '8 'S0jO0JJOO uos s jo j; i

1. Quin d’aquests escuts del Barça és fais?

Al seu serveiBombers - Balaguer

Tel. 973 44 50 80

Ajuntament de Vallfogona de BalaguerMajor, 29

Tel. 973 43 20 08

Fax 973 43 21 80

www.vallfogona.net

Casa del Metge Major, 1Tel. 973 43 23 60

Col.legi Salvador Espriu Plaça Sant Miquel, 4 Tel. 973 43 22 14

Llar d’infants Escoles, 2 Tel. 973 43 22 75

Regidoría d'esportsMajor, 29Tel. 973 43 20 97

Farmàcia Tel. 973 43 2151

Funeraria Borràs Tel. 973 43 22 84

ATS Practicant Tel. 973 43 23 60

Ràdio Vallfogona Major, 29 Tel. 973 43 22 68

Escola C. Agrària Tel. 973 44 36 50

Poliesportiu Tel. 973 43 22 00

Casa Parroquial Tel. 973 43 20 63

Funerària Torné Tel. 973 43 20 13

Serveis Assistència SocialTots els dijous de 10.00 h a 12.00 h a l'Ajuntament de Vallfogona

Creu Roja

Tel. 973 44 57 96

Alsina Graells

Balaguer

Tel. 973 44 54 76

Correus - Balaguer

Tel. 973 44 58 26

CAP Balaguer

Urgencies

Tel. 973 44 77 14

CAP Balaguer

Adm inistració

Tel. 973 44 60 28

CAP Balaguer

Servei Ambulàncies

902 45 09 02

Mossos d'Esquadra

Balaguer

Tel. 973 45 04 50

Horari d'Autobusos

Sortida de Lleida destinació Seu d'Urgell de dilluns a diumenge - 09.15 -16.00

de dilluns a divendres - 20.00 de dilluns a divendres i diumenge -10.00

Agramunt de dilluns a dissabte -13.30de dilluns a divendres -19.00

Solsona divendres -16.00dilluns, dimarts, dijous i divendres 13.15

Andorra de dilluns a divendres - 20.00de dilluns a divendres i diumenge -10.00

Vielha de dilluns a diumenge - 09.00 -17.00de dilluns a divendres - 20.00

Sortida de Balaguer destinació Lleidade dilluns a diumenge -17.55de dilluns a d issabte - 07.45 - 07.48 - 07.56 - 09.15de dilluns a divendres -13.30 -15.18dimarts, d imecres i divendres -17.55dilluns, dijous i divendres - 08.00divendres i diumenge -10.45

Horari de Trens

Sortida de Balaguer destinació Lleida 8.00 - 9.50 - 12.25 14.16 -16.00 -18.30

Sortida de Lleida destinació Balaguer 7.15 - 9.10 -11.45 13.45 -15.15 -17.50

Sortida de Lleida destinació Balaguer de dilluns a diumenge - 09.15 -16.00 de dilluns a dissabte -11.00 -12.30 -16.30 de dilluns a divendres -13.15 -14.45 -18.30 -19.00