el xop-36-desembre-1998
TRANSCRIPT
*xopV A L L F O G O N A • D E S E M B R E 1 9 9 8 • S E G O N A È P O C A • P R E U : 2 5 0 P TA 36
daniel, s.a• Formigons• Àrids Rentats: Naturals i Artificiáis• Transports
O Á a d a / ¿ d $ é /¿ c Q A o ti
PLANTA ÀRIDS i FORM IGÓ: Afores - Va llfogona • Tel. 973 4 3 2 1 9 9 OFICINES: C / U rgell, 43 • Balaguer ■ Tel. 973 4 4 5 0 5 7
PARTICULAR: Balaguer • Tel. 973 4 4 6 8 5 8
COOPERATIVA VALLFOGONINA
«La nostra Cooperativa»
c/ de Balaguer, s/n Telèfon 973 432125
Fax 973 432261 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER
(Lleida)
La VALLFOGONINA, és una Cooperativa que dona solucions a les demandes deis socis i per això ofereix aquests serveis:
- COMERCIALITZACIO DE LLET- NUCLI DE CONTROL LLETER- PRIMERES MATÈRIES
Pinsos, Adobs, Llavors, Soja,Llavor de cotó, Polpa de remolatxa, Fitosanitaris, Ferretería, etc.
- PRODUCTES VETERINARI- CANALITZACIÓ OFERTES
COMPRAVENDA VESTIAR
o A Q d a / ¿
d $ é /t c
Qué compra Catalunya?EDITORIAL.......................................3SOCI ETAT i CULTURASardanes a Vallfogona.......................4Estiu i Cultura..............................5 i 9Homenatge a la Gent Gran . 6, 7 i 8De ficcions i realitats...................... 10FEM RETAR LA XERRADA AMB...Manolo Guimet(Lo Manolo el pintor) 11 i 12LA BIOSFERANadal i Natura.................................12Flors i Plantes ..................................14APUNTS DE PSICOLOGIAQue s’apren i com?..........................15DES DEL CORDE LA V ILA .................................... 17ESCRIVIM SOBRE...Pessebre vivent.................................18La dona contemporània................. 18Enquestats ........................................18Ültimas horas................................... 19La Plaça del Roser .*......................... 19Nota de la revista El X op 19La nostra història literària.En el cinquantenari dePompeu Fabra..................................20ARRELS............................................21JOC DE TAULA.Profiterais farcits de natao crema............................................. 21PER PERDRE EL TEMPSEls escacs i la intel.ligència............ 22SERVEIS.......................................... 23
E125 de desembre, fúm fúm, fúm... Alguna cosa crema?
No ho sé; com he dit en els darrers editorials, abans de fer judicis temeraris, el primer que cal fer és buscar indicis.
Si Descartes (el filósof) ressuscités el Nadal de 1998, segur que canviava el seu “pensó” per “consumeixo llavor existeixo”.
Qué puc comprar? Bona pregunta, molt adient en aqüestes dates consumistes per excel.léncia, en que la publicitat es torna més agressiva que mai.
PERO ... com que jo pago, destrio.Avui vull un producte cultural.Vaig a fer un rapid “zapping”.Anem a publicitat.Música? Sí, per qué no? Compraré un
CD, un K7, un disc, m’és igual.A veure... l’anunci del Seat Ibiza “hit”
em diu que a la U K triomfa el pop-rock i el “grunge”; a Franca l’Acid Jazz...
I a Catalunya?La Sopa de Cabra?Eeeecs! Quina mandra! (sensemenys-
prear aquest tipus de “caldo”).I és que si la rebel.lia jovenívola cata
lana ha d’estar abanderada per aquest tipus d’individus... que vingui Sant “Acné” (patró de la inconformitat) i ho vegi.
I si no volies “cald o” ... aquests impresentables, van i “foten” un disc en castella, fracassen i (m’hi jugo la pell) va un “politicastre cultural” i els hi diu que tranquils que “por aquellos madriles no estaban preparados para un aluvión de calidad tal”...
I és que la nostra cultura “ins-ti-tu-ci- o-nal” (uf!) requereix un esfor^ intel.lecmal més gran que el que reclama el vell del Nike-Bar9a.
Tornem amb el nostre Ibiza a la Fran$a (exemple per excel.léncia de defensa de “lo seu”). Allí a diferencia d’aquí, el suport de “lo Francés” és a mort, pero, no amb esté- rils quotes de “gabatxisme”.
Allí es dona suport a tothom i l’éxit del producte esta en mans del consumidor (o sia a posteriori) i no a priori, (com fa la policia del “pensament” d’aquí la qual decideix que o qui (en catalá si us plau)
Qué puc comprar? Com que jo pago, destrio. Estimat Baltasar, demano que em lliureu del “som 6
milions”.Amb només ésser 1 deis
5.000.000.000 ja m’aconformo.
rebra el suport públic (sufragat en una sis milionéssima part de la meva butxaca).
I a l’any nou... qué li demano? Salut? Feina? No, feina no. Feina = a treball, del llatí “tripalium” que era un instrument de tortura.
Oci? Sempre. Millor aixó que negoci (“nec otium”), o sia, negació del oci.
Al país veí han demostrat que és viable treballar 35 hores i continuar amb el 100% del sou.
A l’Spain (no amb fets pero sí amb estadístiques) han demostrat que seria possible fer-ho amb només 32 hores.
Llastima que només és un simple exer- cici teóric:-Una de cada cinc perones que poden treballar esta aturada (un 20% )-Pertant, de cada 5 treballadors, 4 mante- nen al 1 que vol i no pot.
Si podem permetre aixó, per qué no rebaixem un 20% la jornada?
Carta ais reis de l’Orient (tot i que no siguin els de Kuwait i ni tan sois pugui demanar res al seu Alí Patxa De la Rosa):- Com que aquest any he estat bon minyó, us dem ano que digueu ais polítics (canalitzadors d’il.lusions col.lectives) que “no em desfacis ma il.lusió”- I també els diguis que per vendre il.lusions ja hi ha els de l’ONCE.
Qui esta més cec?Potser estic equivocar, pero el meu sis
tema és massa paternalista i m’ofega.Estimat Baltasar, que em caus més sim-
patic (perqué com a bon “post-modern” no sóc realista) demano que em lliureu del “som 6 milions”.
Amb només ésser un deis 5 milions ja em conformo.
Didac Mateo
PD: Els anaüstes de sistemes (socials) di- uen que és dolent que un sistema només accepd la informado positiva perqué, a la curta o a la llarga, els canvis són més trau- matics.
SOCIETAT i CULTURA
Sardanes a VallfogonaEl passât mes d’abril, s’inicià un
curset de sardanes per a adults i orga- nitzat per l’Ajuntament dins del pia “Saltern i Ballem” a Vallfogona i adre- çat a tot el municipi.
Fruit d’aquest ensenyament, el dia 27 de setembre i dins els actes de la Festa Major de Sant Miquel, els participants d’aquest curset van voler representar el nostre poble al concurs de Colles Sardanistes fent una exhibició fora de concurs. Cal dir que alguns ballaven en public per primera vega- da. S’ha de felicitar l’esforç i la valentia que van demostrar i van deixar la perfecció de l’exhibició, deixan el llis- tó molt alt per a una propera, ballada. Enhorabona i endavant!
Donat que aquests participants es van quedar amb ganes de poder continuar i aconseguir més alt nivell en la
nostra dansa, l’Ajuntament va creure oportú d’organitzar un nou curset de sardanes.
El dia 3 de novembre es va iniciar i durara fins al mes de maig, tots els dimarts a la nit al poliesportiu. (Encara sou a temps d’entrar a la rotllana).
El nostre agraiment a totes les persones que ens van ajudar en l’organit- zació del concurs, a la Federació Sar- danista de les Comarques de Lleida, i en particular al grup de teatre “LA GARVA”.
També volem donar les grades per la seva aportado de trofeus a les cases comerciáis i entitats col.laboradores següents.
Regidoría de Cultura i Festes
Col.luboradors del V Concurs de Colles Sardanistes de la Festa Major de St. Miquel a Vallfogona
Pintures Joan SolaniRestaurant La DidaTallers Enric FarréFusteria metàllica Alfons TeruelQueviures LidiaTallers Jesús LunarFleca i pastisseria AltisentRestaurant FarréTallers P i J. SolansAssegurances Montserrat SolsonaAgropecuaria vallfogonina, SCCLBar brasseria SaymonCansaladeria i queviures Cal MarxantCaixa del PenedèsFerretería JespeLa Botiga (merceria)Bar braseria Cal Hutch Tabacs i queviures Cirera Bar NúriaPeixateria i queviures Visi Queviures Enriqueta Fleca i pastisseria Vilella FotomatCa la Nuri (robes)Ajuntament de Vallfogona Consell Comarcal de la Noguera Generalität de Catalunya
Departament de Cultura Generalität de Catalunya
Departament de Benestar Social
El grup amb el monitor Ramón Torra
EDITA: ELXOP; Apartatde correas, 1. Vallfogona de B. • D IR E C C IÓ : Didac Mateo • C O O R D IN A C IÓ : Montse Simó i Solsona • EQ UIP D E REDACCIO: M. Teresa Pallisé, Merci Plens, Agnès Planes, Anna Torrades, Roser Bosch, Felip Galitó, Pepe Daza, M. Teresa Cortada, Salvador Farré, Montse Térmens, Ramona Cases, M. Teresa Reñé, Teresa Balasch, Cristina Colilles, Francesc Roca, Jordi Pijuan, Josep Oms • CO L.LA BO REN EN A Q U EST N Ú M ERO : Joan Fontanet, Frédéric Forest i Gilí, Joan Borda, Rcgidoria de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Vallfogona, Jordi Pijuan i Agudo, Montse Simó, Paquita Galcerá; Centre Esplai de Vallfogona, Baró de Ramonct i Emilio Gilarr ■ C O R R EC C IÓ : Consell Comarca] COM POSICIÓ i MAQUETACIO: DOSSIER P&M - Tel. 973448273 • D IP Ô SIT LEGAL: L-136-1992.
(SI 1 1Vi Generalitat de Catalunya Departam ent de Cultura
Amb la col.laborado de: INSTITUI'1 W rW W I D'ESTUDIS
ILERDENCSrwmuc.it Nhlicj de U DtpulacdS 4c I Vida
La revista EL XOP sortirá els mesos de mar«;, juny, setembre i desembre. Rccordeu que si voleu publicar im article l’hcu d’adre^ar a EL XOP, apartat de corrcus, 1, o a la Secretaria de l’Ajuntamcnt, sempre durant els darrers 20 dies del mes anterior a la publicació.
A juntam ent de Vallfogona
Estiu i Cultura
Un recull fotografíe de les últimes activitats de la programado d'estiu i cultura 98.
Els homes tam bé tenen bona má per confeccionar una cassola
Festa de les cassoles. Premis concurs del cargol cuinat.Ir premiLa Colla deis Trempats 2n premi La Colla deis Blaus 3r premiLa Colla del Lla<¿ Vermeil 4 t premiLa Colla Som i Serem
Guanyadors del prim er prem i del Cargol Cuinat amb l'anfitrió Mossén David
El Jurat qua lificado r en un m om ent del tast
iCIETAT i CULTURA
Homenatge a la Gent Gran
Uns poemes recitats per la Nùria Feliu en un moment de la missa
Homenatge a la Gent Gran
Els Gegants van animar la Festa
Homenatge a la Gent Gran
Una placa commemorativa per part de Benestar Social a Balbina Farré de Vallfogona per ser la senyora de
més edat del nostre municipi (6-1-1901)
Homenatge a la Gent Gran
Una placa commemorativa per part de Benestar Social a Josep Rocafort
de l'Hostal Nou, per ser el senyor de més edat del nostre municipi
(12-1-1905)
Homenatge a la Gent Gran
Plaques commémoratives per part de l'Ajuntament a les persones que varen complir les noces d'or:Josep Cases i Antônia Trilla
Homenatge a la Gent Gran
Plaques commémoratives per part de l'Ajuntament a les persones que
varen complir les noces d'or: Ramon Viladrich i Rosario Prat
T
Homenatge a la Gent Gran
Plaques commémoratives per part de l'Ajuntament a les persones que varen complir les noces d'or:Angel Bosch i Ramona Bergadà
(
Homenatge a la Gent Gran
Plaques commémoratives per part de l'Ajuntament a les persones que
varen complir les noces d'or: Angel Piqué i Maria Rubiô
Homenatge a la Gent Gran
Plaques commémoratives per part de l'Ajuntament a les persones que varen complir les noces d'or: Ramon Carrera i Rosa Ramon
De ficcions i realitatsLamentablement sembla que en
aquests temps d’escarnis i difamacions hem oblidat que tôt i la consciència absurda que ens mostra com una inútil peça de l’engranatge d’aquest mon, ni som prescindibles i innecessaris ni superflus. Som sers culturáis i cognitius i cultura, coneixement i aprenentatge son conceptes que ani- ran, forçosament, units.
A ningù se li pot ocultar que la vertadera cultura d’tm pais depèn més deis seus carrers i de l’experiència comuna deis seus habitants que dels seus simbols, els seus personatges més po- pulars o els seus ministres o consellers corresponents. En canvi allô que si que sembla voler-se encobrir dissimulât és que les societats modernes, sovint ano- menades culturalistes (que no culturistes, no confonguem ...) d’aquests pai'sos també modems están revestides d’un pragmatisme tan esfereidor i un matérialisme tan intimidatori que a voltes tenim ten- dència a obüdar que irremeiablement,
caminen cap a la difuminació, cap al no-res, l’absència de tota realitat.
No descobriré res de nou si afirmo que l’ûnic que ens fa diferents a la resta del regne animal és el raonament i el raciocini, la nostra capacitat de fer fis de la raó per a conèixer i jutjar. Es precisament el discerniment, aquesta qualitat exclusiva dels humans, el que ens fa indagar i esbrinar i superar-nos. Fa relativament poc temps era impensable alguna cosa semblant a internet, per exemple, la qual cosa demostra que la capacitat humana, tot i estar més o menys limitada, avança a passos age- gantats. No obstant, aquesta capacitat intuitiva i inventiva de l’home pot resultar, a vegades, contraproduent: la famosa Viagra, sense anar més lluny. Elaborada artificialment (per tant, elaborada per la ma de l’home), va néi- xer per alegrar, aixecar o fer més su- portable la vida (sexual, d’acord, però al cap i a la fi vida) de milions de persones. No obstant aixó, ja n’ha trun- catunes quantes de vides...
Aquéstes paradoxes de la ciencia, en definitiva, no faran més que reafirmar la nostra condició de moríais, d’humans, d’imperfectes. I encara que pugui semblar que totes aqüestes cre- ences siguin un invent modern, no és així. Cree que eren els romans els qui durant les cerimònies de coronado d’un nou emperador tenien el sa cos- tum de collocar al seu costai un individu que, en aquell moment de màxima glòria, anés repetint ima vegada i una altra a cau d’orella al nou emperador: “Recorda que ets mortai, recorda que ets mortai...”
I no cal que ens enganyem en aquest món que ens ha tocat viure cada cop es fa més difícil la convivència entre l’home i el pensament cientific. A un pas d’inaugurar segle i mil.leni hi ha tantes barreres i través que a voltes sembla cada dia més, una utopia. En aquest estira i arronsa és l’home qui s’emporta la pitjor part.
Ara bé, si admetem (i no tenim altre remei que fer-ho) que la ciència d’aquestes ultimes décades ha fet moites coses per a la humanitat, seria un gest innoble no reconèixer-ho, no ad-
Tenien tendència a oblidar que,
irremeiablement, caminen cap a la
difuminació, cap al no-res, Pabsència de
tota realitat.La famosa Vìagra,
sense anar més lluny. Va néixer per aixecar la vida, en definitiva,
reafirmar la nostra condició
d’imperfectes.Ser mortals és, preci-
que no podem fer tot sols que el món rutili.
metre que la tecnologia ens ajuda (o ens està ajudant) a suportar millor la nostra mortalitat. I ser mortals és, precisament, adonar-nos que no podem fer tot sols que el món rutili, i seguir assumint que la màgia dels dies no rau en l’excepció, sino en la quotidianitat, la monotonia i la perseverança que ens manté dempeus i en l’afecte que alguns ens professen. Si recordem que som mortals, possiblement actuarem en conseqüència. I potser no hi ha dates més apropiades que aqüestes per ado- nar-nos-en.
Jordi Pijuan i Agudo Desembre 1998
P.D. Des d’aquest raconet se us desit- gem unes molt Bones Festes i un prosper 1999.
mm
PETAR LA ■-'-i
Manolo Guimet (Lo Manolo el pintor)En un dia assolellat de tardor, com
el d’avui, hem anat a trobar un deis artistes del nostre poblé, ara ja jubilat de la seva activitat, ens estem referint al Manolo el Pintor.
Bon dia, Manolo.Bon dia tinguem.
Sr. Manolo, en quin any comenijà a pintar? Quants anys va dedicar-se a la pintura de “brotxa grossa” ?
Vaig comentar quan tenia catorze anys, i m’hi he dedicai tota la vida menys els quatre anys de guerra, i ara és ciar que estic jubilat. Quan tenia però tretze anys vaig provar defer de barber,peró vaig deixar-ho perqué no acabara d eg ra dar.
A la seva familia hi havia hagut algún altre pintor? Continua actual- ment la nissaga de pintors?
Quan jo vaig comentar aleshores els paletes feien de pintors. EL meu pare i germansfeien de paletes i pintors, mes que pintorspodriem dir que eren blanqueja- dors. Utilitzaven una canya i unpinzell per poder posar la calf a lesparets.
Responent a l’altra pregunta, sí, la nissaga continua. El meu fili Ramon és pintor, però no sé si el meu nét ho continuara sent, encara és massa petit. Tot i això he de dir que la meva neta, laJosefi- na, ajuda sovint el seu pare.
Per qué es dedica a aquesta professili?
Dones, resulta que va venir a casa un pintor de Balaguer, anomenat Càndido Aubemi, per llogar-nos a un de nosal- tres, i mireu, resulta que aixivaig comen- far.
Sempre ha treballat sol o bé ha tin- gut aprenents en algun moment?
En un principi hi treballava sol. Però després vaig teñir durant cinc anys aprenents o ajudants. En Joan Solani, d’aqui del poble, un noi de Térmens i en Pere Joan de cal Climentó. Aquests nois tots han seguii l’ojici i considero, personal- ment, que ho fan molt bé.
Va pintar en cases d’altres pobles?
I tant. Gairebépodría dir tots els pobles del véinat. Comenpantper Balaguer, Gerb,Algerri, Bellcaire, El Pool, Els Ares, Mendrguens, Térmens (un deis pobles on més agust he treballat i més m’han apre- ciat, i a més també cal dir-ho, méspaga- dors), Mollerussa i Lleida, i altres que me’n deixo. He de dir que havia anat a pintar en bicicleta durant molts anys, havia anat a Algerri, Torrelameu.. anava, treballava i tornava en deu hores. Després més endavantja vaig aconseguir una motocarro i la furgoneta.
Quins productes i materials utilit- zava?
S’utilitzava calf, pero aquesta era pelillosa i etpodiafer mal ais ulls, i tenia el problema de la temperatura a Phivem. Després de la guerra s’havia de pintar amb olis de peix o de resina. H i va haver una altra época en que van sortir unes pintures pldstiques que posaren de moda els colors vius ijbrts, i espintava cadaparet d’un color diferent. A mi m’agradava, en canvi, posar colors pastéis. Més enda- vant es pinta molt de color beix, i després va venir el paper (aleshores va ser quan els pintors vanguanyar la prim era pesse- ta) perqué era el m aterial més car. Era l’época que venien papers d’Anglaterra i Alemanya, jo diria que actualment encara hi ha cases del poble que els tenen.
El paper va anar de baixa quan varen sortir els estucats, a lagen t els agra- dava el relleu. Van sortir els compressors amb pistola. Avui dia podriem dir que es posa molt la sanefa en algunes habitaci- ons.
També m’he deixat de dir-vos que va sortir una pintura anomenada pintura tixotropia, que estava feta deis deriváis delpetroli, pero tenia l’inconvenient que si no estava l’ambient ben ventilat etpo- dies intoxicar.
Cada quan canvien les modes en la pintura d’una casa? Quins eren els seus colors preferits?
Considero que a mesura que un país ha anatprosperant, s’ha anat canviant també els estils de pintura.
Ha tingut fama de pintor molt tre- ballador i molt simpátic. Com s’ho
feia per aconseguir aquesta popula- ritat?
Suposo que és la meva manera de ser. El meu pare i la meva mare també eren molt xocants i alegres. De vegades trobo gent a Balaguer que em diuen que s’ho van passar tan bé quan vaig estar a casa seva, i encara es recorden d’algunes his- torietes quejo els explicava. A Gerb, un cop vaig fe r que una fam ilia que entre ells no es par laven, que durant el diñar no se sentía ni par aula, quan hi vaig anar jo aquella taula, es convertí en la taula de l’animació. H e d’afegir també que les cases deis fabricants, per Nadal, sempre em feien presents, i tant jo com la meva dona estdvem molt agraits.
Ha sofert algun cop algun accident laboral?
No.
Ha pintat interiors de cases, pero també ha pintat faisanes? I esglési- es?
Dones sí, he pintat aquesta església, la de la Rápita. Fins i tot també el ce- mentir i. Aquest el vaig blanquejar tot. Aixó vaigfer-hoper iniciativa propia perqué considerava que fe ia mal efecte. Cal dir que en época defestes, sobretot de Fes- ta Major, era quan tenia més feina. Al-
guns anys per la Testa M ajor havia tingu t tres o quatre ajudants.
L A X I R R A D A A M B . I l i
Se’n recorda de l’ultima casa en la qual va deixar els estris defmitiva- ment?
No me’n recordo, els ultims crnys els valgi passar treballant a Térmens. Si la mera salut ho hagués perrnès, i no hagués tingut colesterol, no hauria parai mai de treballar. Tal com deia un home de Menàrguens: “jo disfrutava treba- llantr0. A vegadespintava amb un entre- pà a la ma i amb l’altra pintava.
No s’ha dedicat mai a la pintura de quadres?
No. Però hi va haver una època que
també fe ia decorado, sobretot en habita- cions de matrimoni. També haviafet ra- coneres, és a dir, pintava unesflors ais ra- cons per fe r bonic. A Algerri hi ha una casa que encara conserven algunes pintares de decorado meves defa trenta anys.
Ens podría explicar alguna anécdota curiosa que li hagués ocorregut?
Vaig anar a pintar en una casa de Térmens, on hi havia una senyora, que un dia escoltant les meves bromes i histo- rietes no es va poder aguantar, es va sufocar i riure tant, que va haver d’anar al lavabo a correcuita.
Paraules per ais lectors del Xop.Estic plenament agrdit de Vhomenat-
g e que m ’heu brindat, reconec que sempre havia pensât que tenia coses a dir. He estât una persona que ha voltat molt per aqüestes contrades i aixo h a fet que h agi conegut molta gent. Bé una salutació molt forta per a tothom i un Bon N adal per a tots.
M ontse Térmens M ontse Simó
Nadal i Natura
1i•¡
Des de sempre Nadal ha estât un temps, una data, un fet molt lligat a la natura. Jesús en una nit d’hivern freda i estelada, damunt d’un Hit de palles, en un estable enmnig d’un bou i una muía. Al portal de Betlem van a ado- rar-lo els pastors, els que viuen sempre enmig de la natura.
D’uns anys ençà Nadal s’ha convertit en un temps, una data, i un fet, que no té res a veure amb el Nadal que Jesús ens va ensenyar.
Quants arbres s’hauran de tallar per fabricar les tones de paper que es necessitaran durant aqüestes festes de Nadal per pu- blicitat, etc?
Quanta energia hauran de produir les centrais nu-
Quanta energia hauran de produir les centráis nuclears i
altres, per enllumenar els pobles i ciutats
d’arreu durant aqüestes dates de Nadal.
clears i altres, per enllumenar els pobles i ciutats d’arreu durant aqüestes dates de Nadal. (No seria més cívic que en comptes d’un mes i mig, els enllumenats només duressin del 18 de desembre al 10 de gener, per exemple?)
Intentem fer un Nadal més nostre, més peí que som, no peí que tenim, i no ens deixem empényer per aquesta societat de consum. Fem un Nadal pensant que la nostra actitud, durant aqüestes festes, pot fer un bé o un mal a la natura.
Bon Nadal.
Roser Bosch M . Teresa Pallisé
12
r GENER P iDI. Dt. De. Dj. Dv. Ds. Dm.
1 2 34 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 1718 19 20 21 22 23 24
I 25 26 27 28 29 30 31 1
ABRILDI. Dt. Pc. Dj. Dv. Ds. Dm.
1 2 3 5 6 7 8 9 10
12 13 14 15 16 17 19 20 21 22 23 24 26 27 28 29 30
JULIOLDI. Dt. Pc. Dj. Dv. Ds. Dm.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 1011
12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
OCTUBREDI. Dt. De. Dj. Dv. Ds. Dm.
1 24 5 6 7 8 9
11 12 13 14 15 16 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
FEBRERDI. Dt. De. Dj. Dv. Ds, Dm.
1 2 3 4 5 68 9 10 11 12 13
15 16 17 18 19 20 22 23 24 25 26 27
MAI GDI. Dt. De. Dj. Dv. Ds. Dm.
3 4 5 6 7 8 10 11 12 13 14 15 17 18 19 20 21 22 24 25 26 27 28 29 31
AGOSTDI. Dt. De. Dj. Dv. Ds. Dm.
2 3 4 5 6 7 9 10 11 12 13 14
16 17 18 19 20 21 23 24 25 26 27 28 30 31
NOVEMBREDI. Dt. De. Dj. Dv. Ds. Dm.
1 2 3 4 5 68 9 10 11 12 13
15 16 17 18 19 20 22 23*24 25 26 27 29 30
MARDI. Dt. De. Dj. Dv. Ds. Dm.
1 2 3 4 5 68 9 10 11 12 13
15 16 17 18 19 20 22 23 24 25 26 27 29 30 31
JÜNYDI. Dt. De. Dj. Dv. Ds. Dm.
1 2 3 4 5 S7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
SETEMBREDI. Dt. De. Dj. Dv. Ds. Dm.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 111 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
DESEMBREDI. Dt. De. Dj. Dv. Ds. Dm.
1 2 3 4 6 7 a 9 10 11
13 14 15 16 17 18 20 21 22 23 24 25 27 28 29 30 31
L’Ajuntmnent desitja un Feliç a tots els veinsVallfogona • La Rápita • Hostal Nou • La Cudosa
LA BIOSFERA
FlorsAbans de comprar-les pregunta a
la teva florista, és la persona qui mi- llor pot assessorar-te i qui et donarà els millors conseils sobre l’oferta existent i Patencio que necessiten.
En comprar flors fresques, assegu- ra’t de que estan tancades i en bon estât. Les vores dels pètals marrons o les fulles grogues son indicatiu que no ho estan. Quan més tancada estigui la flor, més temps et durarà.
Quan compres flors fresques por- ta-les a casa protegides. Talla les tiges de forma obliqua mig centimètre i posa-les en un récipient amb aigua neta a la quai pots afegir-hi algtm conservant que et donarà la florista.
Si no utilitzes conservants, canvia l’aigua cada dia i procura tallar les tiges cada dos dies.
Si es tracta d’un centre, s’ha d’afe- gir aigua cada dia.
Per a una major duracio de les flors i els ornaments florals, cal col.locar- los lluny de les fonts de calor. No s’han de posar mai on toqui el sol directa- ment.
Es important que les fulles no to- quin Paigua per evitar-ne les putrefac- cions i les maies olors.
PlantesLes plantes d’interior poden ser de
fulla o de flor. Les de fulla necessiten una neteja amb aigua tèbia cada set- mana. Si les fulles son brillants, poden netejar-se amb productes especiáis. Les de flor són normalment de cicle curt, per la qual cosa cal treure les flors pansides. Evita mullar les flors, especialment amb aigua freda.
La millor forma de regar les plantes petit es amb la immersió del test, durant uns minuts, en una galleda.
Tota planta necessita llum, aigua i una temperatura específica. Consulta en el punt de venda sobre l’atenció que necessita.
La falta o l’excés d’aigua són els er- rors més freqüents a l’hora de cuidar les plantes. És manifesta en la grogor i la caiguda de les fulles. Evita regar a pie sol.
La falta de llum farà que Ies fulles
siguin més petites i afectará el desen- volupament de la planta. Si la planta té flore, les perdrá per falta de llum. Col.loca les plantes a prop de les fi- nestres i evita, en general, el sol directe.
Si vols gaudir durant tot l’any de plantes d’exterior amb flor, compra plantes noves de temporada cada trimestre. Són économiques i donen molt bon résultat.
Cada primavera i tardor, convé abonar les plantes. Aconsegueix els productes adéquats en floristeries i Garden Centre.
Hi ha plantes que en créixer se’l queda petit el test. Cal trasplantar-les. S’ha de fer servir sempre un test un mica més gran i renova la terra.
Recorda que Ies plantes t’ajuden a mantenir Paire de casa teva més net.
P aqu ita G alcera
F L O R I S T E R I A C /D r. Fleming, 42KS ^ r* \ _ ■ „ Tels. 973 448213
S 3 R E 5 M 256o“s ü
JARDINERIANo us preocupeu peí vostre ¡ardí, us farem el manteniment tot l'any:
PODAR - ADOBAR - REGAR - SEMBRAR - PLANTAR - TALLAR LA GESPA DESINFECTAR - TREURE LES MALES HERBES...
Truqueu i vindrem immediatament
DE PSICOLOGIA
Que s’apren i com?Si ens referim a la competència
social, per una part es podría parlar d’un tret de PERSONALITAT (ser més o menys sociable) i per una altra, tenir més o menys HABILITAT SOCIAL. El segon és el que s’aprèn o es modula.
En un sentit col loquial i ample de l’expressió, es considera que una persona té habilitais socials quan té èxit en la interacció amb els altres. Aixi, l’hàbil, és el que gaudeixo de les relacions i situacions i és capaç d’adaptar- se segons les exigències.
Quan parlem de nens petits, el con- cepte de competència social adquireix altres matisos ja que prèviament ha d’adquirir uns aprenentatges madura- tius que són:
ALIMENTACIÓ (ús deis estris, combinar l’acció de parlar i menjar...)
SON (adquisició d’horaris, com- prensió de la nécessitât del dormir...)
CONTROL D ’ESFÍNTERS (informar de les seves necessitats, com- plir amb les exigències en cada edat...)
COMUNICACIÓ (de la gesmal a la verbal).
JOC (evolucionar de l’entreteni- ment en solitari al paral, leí o conjunt).
Una vegada adquirides les aptimds basiques, el treball per fomentar l’apre- nentatge de la competència social pot resumir-se en quatre punts claus:1. Observado2. Imitado3. Assaig4. Informado de persones amb expe- riéncia.
El fracàs en competència social es considera que és degut, principalmente al retraïment i l’agressió.
RETRAÏMENT, és el tímid, li manquen les habilitais, no expressa els sentiments, necessitats, queixes, opinions... Acostuma a sentir-se maia- ment perqué no gaudeix com els altres, li manca el plaer d’interactuar. Acostuma a ser malaltís i dépendent de la seva familia. Passa inadvertit o va de víctima.
Ha de desenvolupar una actitud que l’impliqui com se senten els altres i que el porti a practicar aquests sentiments en veure que gaudeixen.
AI final, a Pigual que el tímid, el secret está a ajudar-los a desenvolupar una actitud en que aprenguin a sentir com Paître o com se sent Paître.
En la vida adulta, si no s’ha resolt, acostumen a presentar psicopatologi- es, relacionades sobretot amb trastoms d’ansietat.
AGRESSIO, són violents, provo- cadors, es barallen, discuteixen, ignoren els diets dels altes, insulten i en general utilitzen la força per intentar a conseguir l’éxit.
A curt termini acostumen a acon- seguir el seu fi, a la llarga, la pérdua d’amics, estar sempre en tensió i la culpa, poden més que el benefici inicial.
Utilitzen la força per aconseguir l’éxit. Són rebutjats pels altres i els ex- clouen, amb la qual cosa tenen menys oportunitats d’aprendre i quan ho fan mostren la seva major força. Acostumen a ser adults amb problèmes en el seu comportament.
Al final, a l’igual que el tímid, el secret está a ajudar-los a desenvolupar una actitud en qué aprenguin a sentir com l’altre o com se sent l’altre.
Ramona Cases Folguera M. Teresa Reñé Olivé
Enumerar de major a menor, qui és el culpable?
En un número de mar ̂de 1965, la revista francesa Elle publicava una historia que va provocar discussions apassionades. Es aquesta:
“Una jove casada, abandonada peí seu marit, excessivament entregat ais negocis, es deixa seduir i va a passar la nit amb el seu seductor, en una casa a l’altre costat de riu. Per a tornar al dia següent molt aviat, abans de la tornada del seu marit, que és de viatge, ha de passar el pont. Pero un boig amenazador li impedeix el pas. Llavors cor a buscar un barquer, que H demana l’import del bitllet. Ella no té diner i ell refusa treballar sense que se li pagui per avan^at. Va a buscar al seu amant solter que viu per allá i que li professa des de sempre un amor platónic, sense que ella, per la seva part, li hagi correspós mai. Li explica tot i li demana diners. També es nega: ella ho ha volgut per portar-se tan malament. Llavors decideix, després d’una nova temptativa en va amb el barquer, passar el pont. El boig la mata.”
A quin d’aquests sis personatges, que són (per ordre d’aparició) la dona, el marit, l’amant, el boig, el barquer, l’amic, se li pot teñir com a responsable d’aquesta mort?. Classifica’ls de més a menys, segons la seva responsa- bilitat. •
.lanfireq ‘pueui fiuop úiure h treure ‘Stoq
DEGUSSA IBERICA, S.A.Productos Químicos, Farmaceúticos y otros
aditivos para piensos compuestos.Plantas medicinales
oA /cw ía /V (áA é/¿c q A /ou
Ctra. comercial 1313, km. 19 - Teléf. 973 432052 - Fax 973 432092 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lleida)
LLAVORS i ADOBS NETEJA DE LLAVORS
o A T v c /a l ¿ (¿ F é /tc & F n y . Q Á c u
Estado, 33 - Tel. 973 432000 VALLFOGONA
Això és el que ens ofereix un dels nostres clients. Si volue saber com fer-ho escolteu la nostra emissora
A s
Rogeli TALARNFUSTERIA i MOBLES
Carrer Rosari, 15 - BELLVÍS (Lleida) - Telèfon 973 565119 I ara també a VALLFOGONA
Primer de tot, el nostre suport i emocionat record al padri tafa- ner que, per motius de salut fa uns dies de festa. Fins aviat.
Tema esporo recordeu que si voleu estar al dia, el nostre amie Colas us mantindrà informats respecte a la jornada anterior i al que es preveu per a la segiient.
Endevinalla: Per qué els Flámenes, al delta de l’Ebre, dormen amb una pota? Si ho voleu saber, a la nostra emissora, cada dia un munt de respostes deis nostres oients.
Tema politics comarcals: la nostra democràtica emissora continua reben la visita dels nostres caps de la Noguera als quais ofe- rim el nostre microfon per que puguin expiessar els seus “ais” i “uis”.
Una trucada d’un oient: tro- bo que quan el convidat de torn ve a dit “ui” ( o sia, “ no n’hi ha per tant”) és perquè el de Paître bàndol (en un altre mitjà) ha dit “ai, ai, ai” ( o sia,” aixû és molt seriôs) i viceversa.
Per la nostra banda: “no comment”.
I, per acabar, si voleu entendre el que heu somiat, escolteu la nostra col.laboradora Pepita.
Heus aquí el que somien els nostres oients:-Un globus que s’està inflant, cada cop més i més, i m’entra el pànie davant el que sembla una imminent explosió (llavors em despertó).-Somio quan era penta i el meu germà em pegava sense motiu (to t i que ara la relació és excellent).-Tot i tenir feina fixa, somio que em crida l’encarregada i m’acomi- ada, enmig del riure dels company’s de feina.-Somio amb la neu amb freqiièn- cia.-Un abocador i molts gats que porten a la boca restes humanes. Sobretot i mans i pue veure da- rament els dits corn es mouen. Vaig despertar-me suant i alterada.-Era en una festa (semblava una boda) i un cambrer encetava una ampolla de cava. No en sortia res davant la sorpresa de la gent que oferia les copes per omplir-les. -Una persona m’ensenya el món i diu que hi veu destrucció. Veig un nen petit a punt de caure i en agafar-lo em despertó plorant.
Co m oen v iar
DINERO EN TODO
EL MUNDO
ESCRIVIM SOBRE • • •
Pessebrevivent
Un altre any l’Espai ha començat a organitzar el Pessebre vivent. Aquest any ens hem proposât d’innovar aquest acte tan caracteristic de la nostra pròpia cultura. Necessitem, però, la col.laboració de tothom per poder dur a bon port aquesta tasca.
En aquesta edició ens hem proposât ampliar el Pessebre, per això necessitem més estris i aixovar, i tot allò que considereu oportú, per complementar les diferents escenes.
A més a més, proposem, a tothom qui vulgui, que en la visita al Pessebre i en l’escena del naixement es dugui un présent. Aquests es destinaran per a una bona causa. Els présents, prefe- rentment aliments, haurien d’èsser en llauna o envasats al buit...
Les representacions serán els dies:- 24 de desembre després de la Missa del Gali.- 26 de desembre de 2/4 de 7 a 2/4 de 8 de la tarda.- 3 de gener de 2/4 de 7 a 2/4 de 8 de la tarda.
Centre Espiai de Vallfopona
La dona contemporàniaLes dones gaudeixen d’una independència fora de limits.La majoria exerceixen la seva feina sense cap vergonya, i tenen una carrera
universitaria.Lluiten per la vida a la seva manera, professores, metgesses, psicôlogues,
etc.Aquesta dona independent no es casa amb ningù (amb cap home) per què
no en té la nécessitât.Pot prescindir, perfectament, del masde i li costa molt lligar-se.La dona antigament buscava l’home per un instint de protecció i no podia
passar sense companyia masculina.Avui dia la torna ha canviat i l’home no pot passar sense la companyia
femenina i la veritat... “ et fan patir molt aqüestes dones independents si caus a les seves mans”.
Elles si poguessin aguantar sense un masde ho farien.Però la natura és sabia, i de moment, aquesta qüestió sense masde no és
possible.I han de venir a caure a les nostres mans, encara que després et “fotin” una
puntada al cul.Ultimament sóc un gran admirador d’aquestes dones.Això no voi dir que em canviï de bàndol, ans tot el contrari ( un respecte al
sexe contrari)I, la veritat, reconec que essent amies de moites dones ens podem sentir
realitzats com a persones.Un respecte mutu ajuda a subsistir.I somio que algún dia m’enxamparà alguna independent contemporània i
hauré de cridar:- ’’Olé els teus ovaris!”- ’’Visca les dones d’avui.
Barò de Ramonet Ir Candidat en la linia successoria a rei del Pallars
EnquestatsAlguns pensaments seleccionats
per mi mateix:- “Lunic enquestador autèntic és el confessor.” (Almudena Grandes).- “Per la dona, pel confessionari, l’Es- glésia insinuant s’infiltra a la llar. El marit se sent espiat pel sacerdot, el qual manté la duplicitat i la discòrdia a la casa.” (Michelle Perrot)- “Van fer del confessionari la primera instància per controlar les consciènci- es i anul.lar qualsevol reacció critica.” (Tolstoi)- “Les persones que saben parlar, que saben què voi dir cada mot, són les uniques que no temen déu, i que no- més temem déu quan perdem el domini de les paraules. (...) Déu és la por dels pobles. (...) Quan no hi ha paraules encertades, només hi ha
ingoráncia.” (Guillem Viladot)- “La dau i l’objecte d’allö religiös no és déu, sinó l’home. Déu tan sois és un pretext d’allö religiös.” (Jesús Alonso)- “La mentida política i la mentida religiosa són part de la mateixa cosa.” (Juan Adriansens)- “Tota religió que no és personal és malvada (perversa). “ (Juan Adriansens).- “Cadascú ha de saber a favor de qué pensa moure la seva palla: si a favor de l’antipoesia, de la manipulado, del llibertinatge dels rics i dels poderosos, o bé, a favor de la decéncia moral i la decéncia política”. (Joan Borda)
Joan Borda
/
Ultimas horas La Plaça del RoserQue triste y que bonito es llegar a la vejez, es triste, y en ello insisto por lo que queda por ver.
Bonito por lo que has visto nadie lo puede negar, pues todo lo que has vivido contigo lo has de llevar.
A la hora de la muerte se juntaran los recuerdos, te juro que tendrás suerte si los recuerdos son buenos.
Y si acaso no lo son mal llevarás el viaje, ya que en tu corazón llevas un mal embalaje.
Así pues, yo te aconsejo a tí que tienes juventud, sigue el consejo del viejo que una vez fue como tu.
Sigue adelante, en tu camino no te dejes convencer, pues, dirán, yo soy tu amigo pero te harán padecer.
En la vida hay algún tropezón muy difícil de salvar, solo con gran corazón de el, te podrás librar.
Y si tienes la entereza de librar la tentación,a la hora de las cuentas tu, me darás la razón.
Que aquel que vive proscrito vivierá en desazón, pués siempre será maldito y nadie le dará el perdón.
Y yo, ahora te repito siquiera por última vez, que triste y que bonito es llegar a la vejez.
Emilio Gilart
La Plaça del Roser, de la joliua Vallfogona, son rec al jom temporer, la serva sempre bufona.
Al cap del carrer Major,neix eixa plaça bella,del cel, atrau sa lluor,seductor rosera!, delicada poncella.
Les atraients roses, quasi sempre florides, blanques, vermelles, roses i grogues, inspiren bellesa d’amor, a tots i al jovent, que suspiren l’anhel en son cor, tostemps latent.
Sis arbres a plaer, ben plantats, lliuren complaença amb sa ombra a les dones i homes que enjogassats, els matins i tardes, hi passen festona.
Els bancs d’esbarjo per ais veïnats, són tostemps amb plaer ocupats,Pindret encisador, d’acollença perfumat, atrau el vilatge i és i sera, sempre admirat.
Frédéric Forest i Gili
Nota de la revista El XopEls veins tenen dret a...Saber tot això i més.I els personatges publics de la vila (ffsics i jurfdics) havien de tenir Pobli-
gació d’informar-nos.I aixt ho van fer en el numero anterior de la revista.Només que considerem que els nostres lectors ja són prou adults per
rebre informació i punt (sense matisos).Considerem que tenen prou criteri per extreure conclusions per si matci-
xos.I creiem que aquesta resista nostra (avari per avari), no és el mitjà per
No per la informació que contenen, sinó pel tractament d’aquesta informació. Indcpendentment que sigui més o menys fldedigna.
Intentarem que no es torni a reperir.Bé, si, com a molt, un cop més:
- el dret humà (per damunt de tots) de rèplica.És un deute no una obligacìó de la nostra revista.
g i f t s
ESCRIVIM SOBRE • • •IMHHBMEEBB -
»
La nostra historia literàriaEn el cinquantenari de Pompen Fabra
Aquest 25 de desembre farà 50 anys de la m ort de l’il.lustre filòleg, Pompeu Fabra
Molt poques persones es van assa- bentar, aquell dia de Nadal de 1948, de la mort de Pompeu Fabra. Almenys, el public en general. Les emissores de radio i la premsa s’ho havien de pensar dues vegades abans de parlar d’un deis homes mes odiats per l’anticatalanisme imperant (estàvem en plena dictadura franquista). El reco- neixement del mon cientific, el dol públic i l’homenatge popular hague- ren de tenir lloc fora del territori de la Generalität de Catalunya i de la resta del domini lingüistic català sud-piri- nenc, amb privades, particulars i ben poques excepcions.
Pompeu Fabra i Poch va néixer a Barcelona el 20 de febrer de 1868. El seu pare era un home senzill, d’idees libérais, que havia estât alcalde de Grà- cia, càrrec que exercí amb gran diginitat. Pompeu Fabra admirà molt el seu pare, de qui heretà el tarannà i la integritat moral. Va cursar la carrera d’enginyer industrial i va ocupar una cátedra de química a Bilbao, on va viu- re deu any, de 1902 a 1911. Aquest darrer anys va tornar a Catalunya per tal de dedicar-se plenament a la conti- nuació deis estudis gramaticals que havia iniciat de molt jove, al marge de la seva carrera universitaria, i a la di- fusió de la correcció de la llengua catalana. Als 17 anys Fabra, que es va adonar de la manca d’una gramática acceptada per tothom, rigurosa i científica, que resolgués tots els problèmes d’escriptura i construcció de la llengua catalana, va redactar la seva primera gramática, que es deia Ensayo de gramática del catalan moderno, publicada el 1891.
Eany 1912 Fabra fou cridat per Prat de la Riba per exercir una cátedra de català a Barcelona i, a més, s’incor- porà a la secció filológica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Eany se- güent, el 1913, aparegueren les Normes Ortogràfiques, signades per tots
1 r laMolt poques persones es van assabentar aquell dia de Nadal de 1948, de la mort de Pompeu Fabra. Les emissores de ràdio
s’ho havien de pensar dues vegades abans de parlar
d’un dels homes més odiats per
l’anticatalanisme imperant.
els membres de la secció filológica. Eany 1917 es publica el Diccionari ortografíe, l’any 1918 la Gramática catalana (que és Poficial de l’IEC) i el 1932 el Diccionari general de la llengua catalana. Aqüestes obres, en ésser aprovades per les institucions, esdevin- gueren oficiáis i décisives per a la nor- malització de la llengua.
Eany 1939, Pompeu Fabra, s’exi- lia. Passa els primers mesos d’exili a Ilia del Riberal (entre Prada i Perpinyà). A les darreries de juliol es trasijada a París per dirigir-hi la Fundado Ramón LlulJ.
El 1945 és nomenat Doctor Honoris Causa per la Universität de Tolosa de Llenguadoc. Eany 1947 presideix a Prada la clausura de la Set- mana d’Estudis Catalans. Fabra hi fa un diseurs per als estudiants en el quai els dona la consigna, “cal no abandonar mai la tasca ni l’esperança”. El 25 de desembre de 1948 mor a Prada de Confient, abans pero s’havia despla- çat a Andorra per fer el testament en català.
Teresa Balaseh Bosch
*Alguncs notes han estât estretes de la revista Serra d’Or, núm. 463-464
El meu poble i joA la memòria de Pompeu Fabra, Mestre de tots els qui parlen i escriuen en català, l’anomenin com vulguin.
Beviem ajjlops aspres vins de burla el meu poble ijo.
Escoltàvemforts arpjuments del sabre el meu poble ijo.
Una tal llifóhem hagut d ’entendreel meu poble ijo.
L a m ateixa sort ens uni per sempre: el meu poble ijo.
Senyor, servidori Som indestriables el meu poble ijo.
Tenim la rad cantra bords i lladres el meu poble ijo.
Salvdvem els mots de la nostra llengua el meu poble ijo.
A baixarjjraotis de dol apreniem el meu poble ijo.
D avallats alpou, espjuardem enlaire el meu poble ijo.
ens aleem tots dos en encesa esperà, el meu poble ijo.
Salvador Espriu
20 «assi
N aixements del 1956,
1957 i 19581956
Josep Pericón Piqué Antoni Piñol Sorribes
1957
Josep Maria Carrabina Sol Victor Rocaspana Font Antoni Reixachs Barò Joan Aguila Sabanés
M. Teresa Parramon Guillaumet Anna M. Boladeres Agusti
Pere S arret Plens Rosa Torrent Rubio
Montserrat Carme Vaquero Martín Rosa Maria Donisa Farré
Josep M. Barri Farré Jaume Aleu Camarasa Josep Aleu Camarasa
Concepció Bernaus Pach Anna M. Tomé Trilla
Margarida Ojeda Sánchez M. Dolors Mateu Moreno
Jaume Manuel Calvet (nascut l’any 1894)
1958
Josep Manuel Borrajo Conde Antoni Tudel Gardeñes
Josep Antoni Manzanares Giménez Adela Rubio Escriba
Josep Pascual Soldevila Josep Boladeres Mata
Montserrat Orrit Escoda Josep Miquel Blanch Cirera
Mercè Lourdes Blanch Cirera Ramon Francese Prat Cases M. Carme Torrent Fornell
Josep Torrent Rubio Francese Xavier Rubió Bosch
Anna Maria López Pérez Maria Teresa Domingo Eróles
Xavier Sobrevia Santisteve Maria Roser Costa Trepat
Agnès Planes i Anna Torrades
JOC DE TAULA
Profiterais farcits de nata o crema
Ingredients:75 g de fariña 65 g de mantega 11/4 di d’aigua 4 ous1/21 de nata muntada amb sucre, crema pastissera o crema de cacao Una mica de sal Ou batut per pintar-los
Per a la salsaXocolata per fondre (1 tauleta)
Preparado:Poseu a bullir l’aigua amb la sal i la
mantega uns 2 minuts. La mantega hi haurá de ser abans que comenci a bullir l’aigua.
Retireu la cassola del foc i afegiu de cop tota la fariña, tamisada préviament ho hem de remoure amb l’espátula fins que la massa quedi llisa sense grumolls.
Torneu a col.locar la cassola da- munt el foc, a mig foc, durant uns qua- tre minuts. No ho deixeu de remoure fins que la massa sigui compacta i se separi de les parets. Ha de quedar molt espessa, de manera que sigui difícil re- moure-la amb l’espátula.
Posteriorment, retireu del foc i dei- xeu-la refredar uns minuts. Afegiu els ous un a un; després integreu-los a la barreja removent enérgicament amb l’espátula fins a aconseguir una massa
homogénia.Introduiu el resultat en una máne-
ga pastissera de boca ampia.A continuació, formeu els
profiterols de la mida desitjada (prefentment de la mida d’una nou) i col.loqueu-los sobre una safata de forn untada amb mantega.
Pinteu-los amb l’ou batut, i utilit- zeu un pinzell de cuina.
Escalfeu el forn a 160°C i fornegeu durant tres o quatre minuts. Els treieu i els deixeu refredar. Després heu de fer un petit tall lateral.
Per últim, utilitzeu una mánega pastissera de boca estreta i introduiu el farciment desitjat pel tall practicat. Per elaborar la xocolata, l’heu de fondre a foc molt suau i remoure-la amb l’espátula durant dos minuts sense dei- xar que bulli.
Ruixar els profiterols farcits de nata amb la xocolata calenta.
Bones Festes.
Pepe Daza
Els escacs i la intel.ligènciaEls escacs es van acabar de popula-
ritzar a l’Europa Occidental a raô del match Fischer -Spaki, disputât l’any 1972 a Reikiavic. La gent afeccionada a aquest joc i la gent menys afeccionada es varen sentir atretes peí jugador Boby Fischer, per diferents mo- tius. Perqué era America i estava a punt de destronar l’hegemonia Soviética; per la seva manera d’ ésser tan excéntrica; per exemple en aquest match que era vàüd per aconseguir el títol de cam- pió del mon, es va permette el luxe de començar rencontre amb 2 a 0 en contra, la primera partida va perdre, i en la segona no es va presentar a jugar, perqué segons ell no hi havia prou llum a la sala de joc. A tôt aixo s’afegeix a que després de quedar campió del món es va retirar de la competido professi- onal. Va renunciar a defensar el tron i han fet d’aquest jugador un mite dins i fora dels escacs.
A partir d’aleshores hom es crea una imatge dels jugadors d’escacs que no es del rot real. Se’ls associa a gent excéntrica i intelligent, i en el cas de Fischer era cert. Tenia una capacitat
Se’ls associa a gent excèntrica i
intel.ligent, capacitat mental impressionant,
fins a l’extrem d’arribar a estar 6
mesos tancat en un psiquiàtric
* il 1 - i i . / 1 / Ü&I v 't i ÍÜÜ V i
mental impressionant, i estava una mica boig, però també era un treba- llador incansable i obstinat, i en el camp més purament tècnic im model a seguir.
Tot Pesmentat fins ara ens obliga a fer-nos la pregunta. La gent que juga als escacs té una capacitat diferent de les persones corrents?
La meva opinió és que un esca- quista desenvolupa molt la memòria, la lògica, la comprensió en situacions determinades, la capacitat de dicisió...
Però tot això, en generai s’aconsegueix quan es treballa d’una manera seguida i constant la ment, un matemàtic o un quimic professional, tindran unes ca- pacitats similars a les d’un escaquista, potser en diferents matisos, però al cap i a la fi tots hauran treballat una mica més del normal les neurones cerebrals.
Són conegudes les proeses de di- versos jugadors d’escacs en partides simultànies a cegues: per exemple: Miquel Nadjorf, va realitzar 50 partides a la cega (rotes alhora) i en va gua- nyar 45; 4 taules; i una derrata. Això si, ell mateix va dir que després d’aquesta bogeria, la seva salut mental va córrer gran perfil, fins a l’extrem d’arribar a estar 6 mesos tancat en un psiquiàtric per recuperar-se d’aquest excès. El que és évident é que avui en dia tot evoluciona molt de pressa, però els humans encara desconeixem bas- tant les véritables possibilitats del nostre cervell.
Josep Oms i Pallisé.
Lexercici que veurem avui presenta una combinació per guanyar material. Basant-nos en la posició que presenta el diagrama de la dreta, hem de trabar una manera perqué les blan- ques, que són les peces que han de moure, aconsegueixin guanyar material, combinant la torre i l’alfil.
SOLUCIONS
•jijjv. un jetitrenS jmSasuone treq sanbuEjq saf waireiu éjsanb^p i
Z *W t +f3V Z
ZJx^'T +ZFXTB D H
TELEFONS ÚTILSAJUNTAMENT, O FIC IN ES........................................ 43 20 08REGIDORIA D’ESPO R TS........................................... 43 20 97POLEESPO RTIU.............................................................. 43 22 00METGE D’A P D .................... 43 20 55FARM ÀCIA 43 21 51ATS PRACTICANT......................................................... 43 21 14SERVEI FU N E R À R IA 43 22 84..............................................................................................939019558
COL.LEGIS S. E SP R IU 43 22 14LLA R DE JUBILATS 43 22 75RADIO V A LLFO G O N A 43 22 68T ELEFO N PUBLIC ATÈS, LA RÁPITA - COL.LEGI 44 50 18CASA PA R R O Q U IA L 43 20 63ESCOLA CAPACITACIÓ AG RÀ RIA....................... 44 51 88GUÀRDIA CIVIL (Balaguer) ..................................... 44 53 53BOMBERS (Balaguer)..................................................... 44 50 80SERVEI D’URGENCIES (Balaguer)......................... 44 77 14C REU R O JA ............................. 4 4 57 96ALS INA GRAELLS (Balaguer)................................... 44 54 76CORREUS (Balaguer) ................................................... 44 58 26C EN TRE D’ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA CAP (Balaguer):U R G ÈN C IES..................................................................... 44 77 14ADM INISTRACIÓ.......................................................... 4 4 60 28
SERVEISA SSISTÈN CIA SO CIA L. Tots els dimarts de 9 a 13 h al’Ajuntament
HORARI D’AUTOBUSOSSORTIDA D E L L E ID A D ESTIN A C IÓ(Teléfon lleida 27 14 70)Seu d’Urgell 9 ’30 i 16’00 diariBalaguer l l ’OO De dilluns a dissabte (feiners)Agramunt 12’30 i 19’00. De dilluns a dissabte (feiners)Solsona 13’30 Dill., dimts., dij. i dis. (exc. festius)SORTIDA D E B A L A G U E R D ESTIN A C IÓ LLEID A : (Teléfon Alsina Graells Balaguer 44 54 76)7*45, 8’00, 9 T 5 , 1 5 T 5 , 17^ 0 i 17’25 feiners 16’00 festiusSORTIDA D E L LE ID A D ESTIN A C IÓ BA LA G U ER :9 ‘3 0 , 11*00,12’3 0 , 1 3 ’3 0 , 1 6 ’0 0 , 1 6 ’3 0 , 1 8 ’30 i 19’00 feiners ló ’OO festius* S’ha d’establir una diferéncia d’uns 8-10 minuts de trajéete entre Vallfogona i Balaguer
HORARIS DE TRENSLLEIDA-VALLFOGONA:8’30 ,1 3 T 5 , 20 ’45 de dilluns a dissabte 9 ’35 , 1 3 ’15, 20 ’45 festius V A LLFO G O N A - LLEID A 7’52, 13’58, 19’32 feiners i festius* Hi ha uns 5 minuts de diferéncia respecte de Balaguer
NOTA: Els horaris són de sortides i arribades a Vallfogona
Vallfogona Radio107.9 FM
Q Á a d a /
973 432268
Deskidratadora de Alfalfa, s.a.
OM Q Á a d a f ¿ (ffAé/¿e (A>$My Q Á oai
CARRETERA DE LLEIDA A PUIGCERDÀ, KM. 19 - TELEFON 973 432007 - FAX 973 432250
Vali fogo na de Balaguer • .
(LLEIDA)
ESCOLA DE CAPACITACI Ó AGRÀRIA DE VALLFOGONA DE BALAGUER
CICLES FORMATI US CURS 1 9 9 8 -9 9i • ■
- TÈCNIC EN EXPLOTACIONS AGRÀRIES INTENSIVES - TÈCNIC EN JARDINERIA
- TÈCNIC EN EXPLOTACIONS RAMADERES* Durada deis cides: 1.590 hores de form ado a l'escola,
410 hores de prádiques en empreses.* Requisits d'accés: FP1 de qualsevol branca, ESO, 2n de BUf)
Proves d'accés ais cicles (rpajors de 18 anys)* Informado: teléfon 973 445188
Q Á a d a f ¿ Ó flé fíe Q Á [o a
Finca l’Empalme Tel. 973 445188 25680 Vallfogona de Balaguer
f l l í í f Generalität de CatalunyaI l I I H DePa rta m e n td A 9 ricultura
Ramaderia i Pesca