el xop-9-abril-1992
TRANSCRIPT
Vallfogona
La Cudosa
La Rápita
Hostal Nou
VALLFOGONA • ABRIL 1992 • SEGONA ÉPOCA • Núm 9
FORMACIÓPROFESSIONAL
AGRÀRIA
Curs 92 ■ 93
Preinscripdons a partir de I11 d 'abril Nois i noies a partir de 14 anys
Generalität de Catalunya 111H D epartam ent d 'A gricultura,
& U I3 Ram aderia i Pesca
Escola de Capacitaci Agrària
Finca l'EmpalmeTel. (973) 44 51 8825680 Vallfogona de Balaguer
EDITA::M P
Apartat de correus, 1, Vallfogona de B. DIRECTORA:Josefina Moreno i Garr EQUIP DE REDACCIÓ: Mercé Plens, Ramona Montse Térmens, Rost Agnès Planes, MontseS Abad.COL.LABOREN EN AQI MERO:Mercé Plens i Giral, Rej Cultura i Festes, Teres. Agelet, «Mans Unides Montse Térmens, Tere Teresa Pallisé, Rosei Escola de Capacitado A Carretera, M. Asi Folguera, Joan, I Torrades, Cese, F Carbonell, Dolors Mateu Simó, Jaume Plens, Te’ tada i Pallisé, Agnès Plai Canals i Gimet, Pepe Daz Mateu, Marc Balasch. CORRECCIÓ:Conseil Comarcal de la I COMPOSICIÚ i MAQUE DOSSIER P&M IMPRIMEIX:La Impremta DIPÔSIT LEGAL:L - 136 - 1992
í Amb la col.laborado: Departament de Cultui GeneralitatDiputació Provincial de I
i Ajuntament de Vallfogor
EDITA:£ 4 -XOT>Apartat de correus, 1,Vallfogona de B.DIRECTORA:Josefina Moreno i Garret EQUIP DE REDACCIÓ:Mercé Plens, Ramona Torrades, Montse Térmens, Roser Bosch, Agnés Planes, Montse Simó, Tere Abad.COL.LABOREN EN AQUEST NÚMERO:Mercé Plens i Girai, Regidoria de Cultura i Festes, Teresa Baiget i Agelet, «Mans Unides» Local, Montse Térmens, Tere Abad, M. Teresa Pallisé, Roser Bosch, Escola de Capacitado Agrària, A. Carretera, M. A ssum pció Folguera, Joan, Ramona Torrades, Cese, Francese Carbonell, Dolors Mateu, Montse Simó, Jaume Plens, Teresa Cortada i Pallisé, Agnés Planes, Lola Canals i Gimet, Pepe Daza, Dolors Mateu, Mare Balasch. CORRECCIO:Consell Comarcal de la Noguera COMPOSICIÓ i MAQUETACIÓ: DOSSIER P&M IMPRIMEIX:La Impremta DIPÒSIT LEGAL:L - 136-1992 Amb la col.laboració: Departament de Cultura de la GeneralitatDiputado Provincial de Lleida Ajuntament de Vallfogona
S u m ari................................................................................................................. 3Editorial................................................................................................................ 4RECULLS D HISTÒRIAAra fa 3.000 an ys ..............................................................................................5SOCIETAT i CULTURAEstiu Cultural 1 9 9 1 ..................................................................................... 6 i 7Any Olimpie i relleu Sardanista ..............................................................8 i 9«Mans Unides»................................................................................................. 9FEM PETAR LAXERRADA AMBRamón Viladrich i R u b io ......................................................................10 i 11BIOSFERAEcologia.............................................................................................................12Excursions........................................................................................................13Lo nostre cam p ............................................................................................... 14Notes agricoles............................................................................................... 15ESCRIBIM SOBRE...Va d exàm ens..................................................................................................18Llibre del m e s ..................................................................................................18Des del corde la v ila ......................................................................................19Bona M ona........................................................................................................19Refranys populars: Tal faràs tal trabaras ...........................................20La biblioteca..................................................................................................... 20Herbes de Catalunyair i avui........................................................................21La im prem ta 22 i 23Fem gim nástica............................................................................................... 23Vols ballar?...................................................................................................... 24A RR ELS.............................................................................................................25JOC D ETAULA................................................................................................ 26C O SES............................................................................................................... 27PER PERDRE EL TE M PS 28 i 29SER V E IS ........................................................................................................... 30
BÚSTIALa revista S ^ f l r ^ e s t á o b e r t a a totes les possibles opinions deis veíns. Totes les persones interessades a fer qualsevol aportado hauran de signar l'escrit i identificar-se.
La redacció de “X O P no partic ipa necessáriament de les opinions que maniíesten els
r -x autors deis articles que es publiquen en aquestai l revista.
E l
'XOP 3
No! No! No!No. No encapgalem aquesta revista com tots els mitjans de
com unicació i premsa. T E R R O R IS M E , ACCIDENTS DE T R Á N S IT , INCENDIS, ROBATORIS, V IO LA C IO N S .. .
No. No volem estartristos llegint. La «nostra revista» volem llegir- la am b un somriure i fent repás deis bons records i els bons m om ents , els altres no ens serveixen. Aquest és el nostre lema: «passar-ho bé» i transm etre en quatre paraules el nostre raconet «bo» que tots tenim.
En arribar la primavera sembla que se'ns obri la «gana» o «ganes» de íer moltes coses. Aixó tam bé els ha passat a totes aqüestes persones que avui col.laboren en aquesta revista i ells han volgut «parartau la» ais seus invitats que sou tots vosaltres.
Hem preparat de primer, un bon aperitlu, algún que altre plat fort, unes bones postres i com a sobretaula uns entreteniments acompanyats d'un bon caté. Cree que quedareu ben satisfets.
Voldria fer un punt i apart per ais nostres bons amics de La Rápita, L'Hostal Nou i La Cudosa. Esperem la vostra col. laborado, sabem que teniu moltes coses adir , anécdotes, vivéncies, etc. No us les quedeu per a vosaltres sois, si les expliqueu ens ajudareu a enriquir la nostra revista que és la vostra, no ho dubteu.
Josefina Moreno i Garret
La revista “X G P sortirá els mesos de gener, abril, juliol i octubre.
Recordeu que si voleu publicar un article l'heu d'adregar a “X O P , apartat de
correus 1, o a la Secretaria de l'Ajuntament, sempre durant els darrers 2 0 dies del
mes anterior a la publicado.
FE D'ERRADESLa fotografia publicada a la pág. 10 de l'anterior número, no corresponia a l'article NATURA.
Ara fa 3.000Imaginem-nos unavi
turons, atravessada pel també un grup de perso anys buscant un lloc ido
A ixí degué ser co assentam ental terme mi seus remots habitants, pr al nord, eren portadors ■ per desenvolupar una avançades, que garantir gaudir aquest jaciment p
El poblat de La Pedn sobre una terrassa del riu t aprofitant una petita el ju n tam ent amb un te defensives òptimes a la r domini sobre el curs del ii planes dels voltants, aptei secá, garanden la subsistí ramats.
L'assentament de la P> nal d'habitat continuât s| Bronze Final 1(1250-12001 Època Ibèrica al segle IL aquests mil anys el poC| esdeveniments: l'arribadi mort de gloriosos cabd'll lluitara llunyanes terres ifr d'Hannibal carni de Rom i
Les noticies de la fa i s'obtingueren en l'excan capes més profundes, d iri naturals de la terrassa deli com devia ser i tan sois seves vivendes.
La casa era pels am magatzem, es tractava d rüstecs. La planta era ree! amb sòcol de pedra i l'alfii utilitzat fins fa ben pot construcció. Una viga m i feta amb brancatge i fang
L'element més curiós I aparició de tres petitei graves, dins les vivendei
.RE,CU,LLS-D—HIS.T.QRIA.
Ara fa 3.000 anysImaginem-nos una vasta planura, esquitxada de
turons, atravessada pel riu Segre; i imaginem-nos també un grup de persones ara fa més de très mil anys buscant un Hoc idoni per viure-h i...
Aixi degué ser corn es produi el prim er assentament al terme municipal de Vallfogona. Els seus remots habitants, provinents de terres més cap al nord, eren portadors dels coneixements bàsics per desenvolupar una agricultura i ramaderia avançades, que garantiren la llarga vida que va gaudir aquest jaciment prehistôric.
El poblat de La Pedrera (1), s'instal là, doncs, sobre una terrassa del riu Segre, enel marge esquerre, aprofitant una petita elevaciô que assegurava, juntament amb un torrent, unes condicions défensives ôptimes a la vegada que una posiciô de domini sobre el curs del riu. D'altra banda les terres planes dels voltants, aptes pel conreu dels cereals de secà, garantien la subsistència de les persones I els ramats.
L'assentament de la Pedrera és un cas excepcional d'habitat continuât en un matelx lloc, des del Bronze Final I (1250-1200 abans de Crist), fins plena Època Ibèrlca al segle III a. de C. Evidemment en aquests mil anys el poblat vlsqué innombrables esdevenlments: l'arrlbada de nous pobladors, la mort de gloriosos cabdills, la marxa dels joves a lluitar a llunyanes terres i fins I tôt el pas dels elefants d'Hannlbal cami de Roma.
Les noticies de la fase més antiga del poblat s'obtlngueren en l'excavaciô de 1979. Ocupa les capes més profundes, directament sobre les graves naturals de la terrassa del riu. Es coneix molt poc de com dévia ser i tan sols ens queden restes de les seves vlvendes.
La casa era pels antics un lloc d aixopluc i magatzem, es tractava d'habitatges molt petits i rüstecs. La planta era rectangular, i les parets eren amb sôcol de pedra I l'alçat de tapial (fang), material utllitzat fins fa ben poc a tôt l'Urgell per a la construcclô. Una viga mestra suportava la teulada feta amb brancatge i fang.
L'element més curiôs perô, d ’aquesta fase, fou l'apariciô de très petites foses excavades a les graves, dins les vlvendes, en una de les quais hi
havia dipositat un vas ceràmic de perfil arrodonit, a l'interiordel quai s'hltrobaren les restes d'un esquelet pertanyent a un fétus a terme o a un recent nascut.
L'apariciô d'enterraments infantils a (’interior de les cases és un fet freqüent a l'Edat de Ferro. En Època Ibérica i Romana no se'n coneixla cap de tan antic.
La Importancia d aquest enterrament radica, doncs, en la seva cronología (1250 a. de C.) que posa de manifest que aquests «enterram ents especiáis» d'avortaments o nou nats, no son aportaclons de cultures forâmes (grecs, fenicis, indoeuropeus...) sino que responien a creences I rituals fortament arrelats en el mon Indígena català.
La Interpretado d'aquest rltus d'enterrament dins la vivenda, deposltant el cos dins d'un vas ceràmic, ha estât diversa. Les explicaclons més acceptades son: bécom a «sacrificisfundacionals», és a dir a mode d'of rena als déus perqué propiclïn la Prosperität en la nova casa, o bé com a ritus de carácter «benèflc», ja que les criatures mortes adquirien una naturalesa de divinitat I esdevenlen aixi essers pretectors de l'àmblt domèstlc.
En propers escrits anlrem esbrinant altres fets i caractéristiques del nostre més antic establlment humà al terme municipal de Vallfogona
Mercè Plens i Glral
(1) El poblat fou descobert el 1958, en construir-se el canal de FECSA. S'hl han realltzat dues excavacions arqueolôgiques, la primera el mateix 1958 i l'altra el 1979.
Existeixen dues publicacions especifiques referents a La Pedrera.MALUQUER, J; MUÑOZ, A; BLASCO, F. Cata Estratiaráfica en el Poblado de La Pedrera en Vallfogona deBalaauer (Lérida). Institut d 'Arqueología i prehistoria de la Universität de Barcelona 1960.GALLART, J; JU NYEN T, E. Non ta II estratiaràfic a la Pedrera Vallfogona de B a la a u e r/T é rm e n s . La N o g u e ra . Departamentde Geografía i Historia, Estudi General Lleida. Col.lecció Espai i Temps. Lleida 1989.
H O P S
_SOCIE.TAT_i-CULT.URA___________
Estiu Cultural 1991Com en anys anteriors s'han anat desenvolupant diversos estius culturáis; aquest any tenim la intendo
de repetir I experiència i fer un ESTIU I CULTURA on no hi manquin les activitats culturáis i d esbarjo per a totes les edats. Se us tindrà informats oportunament.
Aquí, amb fotografi es, us donem una petita mostra d'algunes activitats que es van desenvolupar el passât ESTIU I CULTURA 1991.
HOP 6
Pintada de murals pels alumnes del Col.legi
Joes aquàtics a les piscines
7C07> 7
_S.O,C IE 1 AT— i —CU, L T.U, R m m .
Any Olimpie i relleu Sardanista
El passat curs escolar, impulsât per l'APA del col. legi «Salvador Espriu», un grupd'alumnes varen seguir els cursos de sardanes del Programa «SALTEM I BALLEM» de les Terres de Lleida a la comarca de la Noguera. Van arribar els dies d'estiu i al mateix temps que es desaven els llibres de text, els compassos de la sardana restaven adormits entre les sabatilles de dansa, oblidades en qualsevol racó ofons d'armari.
Poc abans d'obrir-se el nou curs, les espardenyes foren recuperades perform ar part de l abillament de la nova colla sardanista de Vallfogona. «AMUNT I FORA» fou el nom triât pels nous dansaires per actuar com a ambaixadors de la seva poblado arreu de Catalunya.
El recolzament definitiu el donaria la Regidoría de Cultura i Festes de l'Ajuntament de Vallfogona en patrocinar la presentado de la colla, fent-ho a mes d'una manera que no podia ser més escaient: organitzant un concurs de colles sardanistes puntuadle per al Campionat de les Terres de Lleida el dia 29 de setembre o siguí per la Festa Major. No cal dir que tots els vallfogonins varen sortir al carrer a aplaudir tot aquell jovent sardanista i molt
especialmentaencoratjar la seva nova colla. Tampoc no podem passar per alt que la veterana colla local «VERGE DEL ROSER» va voler donar el seu testimoniatge de suport, acompanyant la nova generació participant també al concurs, després d una vintena d'anys d'haber-se retirat de les competicions.
Cap afinals del mesd'octubre, el d ia27, «AMUNT I FORA» va participar també al concurs de Bellvís, i el 10 de novembre a Balaguer, concurs amb qué cada any es dona per acabada la temporada a les comarques de Lleida.
Ara ben encetat el 1992 ha arribat l'hora de mesurar, per primer cop enguany, com están les torces. Així el diumenge dia 1 de marg va teñir lloc a Almacenes, amb motiu de les Festes de l'Aigua, el primer concurs d'aquesta temporada, i val a dir que els vallfogonins han tingut una bona «sortida» assolint un destacat 6é lloc en la seva categoria (infantil) i deixant darrera seu a colles més veteranes i molt més «rodades». Aixó vol dir que si s'ho proposen poden arribar ais llocs d'honor.
Voldria remarcar que en aquest «proposen», no em refereixo solament ais dansaires, sino a totes aquelles persones que d una manera o altra tenen responsabilitat en el funcionament de la colla, molt especialment ais pares, perqué son ells els primers que han de motivar els seus filis i preocupar-se de la seva assisténcia ais assajos ja qué no s ha d'oblidar
que una colla sardanista és UNA anella form ada per dotze persones, en la qual si una d aqüestes persones no dona el nivell la rotllana se n ressent molt i així l'esforg de tots pot quedar malmés per causa d un.
Les hores que una colla dedica a l'assaig o uns nois i noies aform ar-se com asardanistes, nosón «hores de guardería» a les quals assisteixen quan no tenen res més afer. Si una persona entra a form ar part o una entitat sigui la que sigui, na
decom plirlasevanorm ath més que es quedifora.
N ocaldeixarresdebar de donara la sardana el reci es mereix. Arnés de valer val també perqué és nostr hem de conservar i viure ningú ho farà per nosaltre
Enguany, any olimpie, apunt totes les eines pe esportiu, «VERGE DEL RD sardanista vallfogonía «AN sardanisme de competicií Colles Sardanistes de lesTa pel amics) juntamentamb Ctalunyaaixí com tots els s donem la benvinguda.
«Mans UnidesAprofitem l'avinentesa
nostra publicació locai pi tasca que va tenir lloc enei per l'organització «MANSI a lafam del 3r. Món, durar de novembre i desembre.
És el cas que un petit nostre poble, fent-se ressi del «Tercer Món», es vari donessin les orientacions personal qualificat de «Ma
Amb la confiança que i farien honor a la crida, es grup de senyores a forrr donatius del nostre ve'inat vegadaque esfeia, va resu
N odeixade produirum saber que ja s ha fet ent «Mans Unides» de la qui deixant de reserva una peti front a les primeres di campanya, ajundant Déu.
va nova colla. Tampoc la veterana colla locai voler donar el seu :ompanyant la nova al concurs, després
ler-se retirât de les
)re, el dia27, «AMUNT I concurs de Bellvís, i ìr, concurs amb què la la temporada a les
ha arribat l'hora de luany, corn están les de març va tenir Hoc
s Festes de l’Aigua, el porada, i vai a dir que una bona «sortida» en la seva categoria colles més vete ranes voi dir que si s'ho
ics d'honor. juest «proposen», no nsaires, sino a totes manera o altra tenen nent de la colla, molt è són ells els primers s i preocupar-sede la què no s ha d'oblidar ia colla sardanista és mella form ada per lersones, en la qual si iquestes persones no I nivell la rotllana sen t molt i aixi l'esforç de it quedar malmès per d’un..es hores que una edicaal'assaigouns oies aformar-se com nistes.nosón «hores ìrderia» a les quais ¡ixen quan no tenen safer. Si una persona ì formar part d una sigui la que sigui, ha
de complir la seva normativa, perquè si no és aixi vai més que es quedifora.
No cal deixar res de banda, però crec que és hora dedonaralasardanael reconeixementi prioritatque es mereix. A més de valer la pena per si mateixa ho vai també perquè és nostra, i allò que és nostre ho hem de conservar i viure-ho a la vegada, perquè ningù ho farà per nosaltres.
Enguany, any olimpie, quan ja es van posant apunt totes les eines per al gran esdeveniment esportiu, «VERGE DEL ROSER» ha passat el relleu sardanista vallfogonia «AMUNT I FORA». El món del sardanisme de competició com és l'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes (ACSTLL pel amics) juntament amb tota la Unió de Colles de Ctalunya aixi com tots els sardanistes en generai us donem la benvinguda.
Teresa Baiget i Agelet
«Mans Unides»Aprofitem l'avinentesa que ens brinda aquesta
nostra publicació locai per assabentar-vos de la tasca que va tenir Hoc enei nostre poble, i patrocinai per l'organització «MANS UNIDES», a favor de l'ajut a la fam del 3r. Món, durant els proppassats mesos de novembre i desembre.
És el cas que un petit nombre de senyores del nostre poble, fent-se ressò de les grans necessitats del «Tercer Món», es varen interessar perquè els donessin les orientacions oportunes per part del personal qualificatde «Mans Unides».
Amb la confianga que un gran nombre de vei'ns farien honor a la crida, es van animar un nombrós grup de senyores a form ar una TÓMBOLA amb donatius del nostre vei'nat que, tot i sent la primiera vegada que es feia, va resultar bastant satisfactòria.
No deixa de produir una gran satisfaccio fer-vos saber que ja s'ha fet entrega a l'organització de «Mans Unides» de la quantitat de 100.000 PTA, deixant de reserva una petita quantitat per poderfer front a les prim eres despeses de la propera campanya, ajundant Déu.
Ens és plaent, també, destacar i agrair l'ajut moral i material de les nostres primeres Autoritats, aixicom lacol.laboració valuosade l'emissora locai de ràdio a l'hora de difondre la propaganda sobre el sorteig de la tómbola.
Aquesta, dones, haestat la nostra humil aportació a la primera campanya. Esperem que l'any vinent puguem almenys doblar-la ja que malauradament, al Tercer Món hi falta poder dur a terme molts projectes. Encara hi ha molta gent que no disposa deis mitjans necessaris perconstruir el seu futur. En agricultura els falta molts mitjans per comengar a aprofitar els seus propis recursos. A gairebé tots els pai'sos, l'assistència mèdica només és a l'abast d'uns quants, com també l'educació més bàsica.
També hi ha massa persones marginades, sense dignitat d'ocupar el seu Hoc dins la societat. I a la dona, en la majoria deis casos, no li resta més futur que continuar en el passat. És possible canviar tot això? Tots nosaltres en som bastant responsables; tots en tenim la resposta.
Gràcies i fins l'any que ve, si a Déu plau.
«Mans Unides» Locai
'XCP ?
i f f y i
Ramon Viladrich i RúbioEns trobem am b Ram on V ila d ric h , que
actualment és el Jutge de Pau de Vallfogona. En Ramon és una persona que ha tingut moites experiències i vivències de tot tipus, unes de bones i d'altres que potser no són tan grates de recordar.
Què li sem bla Ramon si com encem parlant d'aquestes que no són tan grates i que ja están mes perdudes en el temps?. La Guerra Civil vostè la va viure m olt de prop i bastant durament. Per què vostè ho va passar d'aquesta manera?.
Per donar una explicado lògica del que a m i em va passar, di ré prim er de tot que vaig haver d'anara ter instrucció a Balaguer, essent m enor d'edat, ¡a que jo era de la lleva del quaranta, aprofito això per remarcar que l'anomenada «lleva del biberó» va esserla delquaranta-u, però perqué va èsser l'ùltima se li va donar aquesta denominació, però en canvila nostra també va viure en les mateixes circumstàncies, e rem ¡oves igual.
Bé, dones de Balaguer vaig sortir caporal, i uns anys més tard arribana a tenir galons de sergent; d'aquíem vaig incorporara l'exércitdirectamentper anar al front, i d 'a llí ens portaren a I Escola de Capadtació M ilitar de Ponts, on vaig estar uns 3 mesos dins de l '1 1 è cos d 'exércit, en el qual hi ha via tres divisions iam b les seves corresponents brigades i còmpanyìes.
A llí hi vaig estar fins a la retirada de Catalunya i jo portava l'escamot a les meves ordres. Un dia estàvem dinant tranquil.lament en una torre de Solsona, i van venir les Forces Nationals i ens ordenaren que ens entregéssim com a presoners.
front, més aviat estava esta va a la companyia es/ de la qual era sergent d
La crueltat de la guerra va començar aquí per a vostè, va èsser el pas d'home lliure a presoner. Corn va estar a partir d'aquest moment concret?
Em van portar presoner a Málaga en un camp de concentrado, on van demanar informes al poble de la meva persona i de les meves activitats fins que vaig ingressar a i'exèreit.
Els informes varen èsser més aviat negatius, perqué em responsabilitzaren d'uns fets politics, però he de dir amb satisfaccio que van interrogar, ju tjar i condemnara una persona menor d 'edat, vaig
passar pels tribunals i em condemnaren a pena de mort. Més endavant hi hagué una revistó de la condemna, en la quai el Fiscal em condemnava a 30 anys i el Defensora 6 anys i 1 dia, que això va èsser el que vaig haver de com plira les presó de Màlaga.
Però també em cal dir que vaig tenir molta sort que hi hagués una Liei que emparava poder redimir la pena amb el treball, això voi dir que cada dia que imballava en valia per 3. Això va fer que jo pogués sortir més aviat de la presó i dins de tot també he de dir que vaig tenir la gran sort de poder assolir una extensa expe rènda a la cu ina, ja que treballava de cuinera l'infermeria.
Acabada la condemna vaig haver d'ingressar en un batalló de treballadors penats, aquest batalló es va form ara Re us, en un camp de concentrado, però ens varen traslladar d'un Hoc a l'altre fins a la Rosa de Collado a Madrid.
D'aquesta manera passaren 4 anys com a desafecte alrègim ipertanyenta la lleva del quaranta que era. En acabar els dies de la lleva, vaig èsser Ilicenciât.
Després de tot aixd, va é i el retorn a la vida q fam ilia i el reemprendre que aquest canvi va ésse amb el que anteriormer
Sí, vaig arribar a cas meus familiars i a la mev¿ esposa, la Rosario, e Vallfogona, perqué m 'ha\ ciruja de la presó que teni ell volia que jo anés a resposta deis meus famii
Aleshores, més tard teñir una filia, la Pepita.
Ens han dit que voste bastant polifacetic, tant de pages, com decam bn i fins i tot de jutge de Pa Pel que fa de pages, e han d it que ensulfatava I el term e de Vallfogona i mi I tot.
Si, la meva feina e en su lfa ta r i segar i fe g a ireb e to t e l term e t V a llfo g o n a . Portava « D e u tz» p e tite t, qi semblava una joguina qi fins i tot la canalla d'aqut temps, volien pujar-hi i qi els passeges; vull remarc, que aquest tractor em va f un servei de 3 0 anys.
Com a cam brerés bastant sent realitzat en aquesta
Per a m i no és cap fein¿ realitzo com a hobbie. A n riure am b la gent. Peró bi casualitat que la familia de i
De totes aqüestes coses que ens explica Ramón, vo ldria rem arcar algún d e ta ll espec ia lm ent referent al tema?
Podria dir un altre copque dins d 'aquesta situació, vaig tornar a estar de sort, ja que m ai vaig estar al
Z 0 P /O
A AJI ...
n condemnaren a pena de hagué una revisió de la
ìscal em condemnava a 30 rs i 1 dia, que això va èsser plira les preso de Màlaga, r que vaig tenir molta sort te emparava poder redimir (ò voi dir que cada dia que Això va ter que jo pogués ;ó i dins de tot també he de sort de poder assolir una
zuina, ja que treballava de
3 vaig haver dingressar en > penats, aquest batalló es amp de concentració, però Hoc a ¡'altre fins a la Rosa
oassaren 4 anys com a lyenta la lleva del quaranta lies de la lleva, vaig èsser
¡que ensexplica Ramón, m detall esp ec ia lm en t
que dins d 'aquesta situado, rt, ja que mai vaig estar al
front, més aviat estava a reraguárdia, donat que esta va a la companyia especial de l '1 1 è eos d èxèrcit, de la qual era sergent d'un escamot.
Després de tot això, va èsser la tornada cap a casa i el retorn a la vida quotidiana, el form ar una familia i el reemprendre de nou el treball. Suposem que aquest canvi va èsser más favorable comparât amb el que anteriorm ent parlàvem?
Sí, vaig arribar a casa i vaig fer una oferta ais meus familiars i a la meva nùvia, actualmentla meva esposa, la Rosario, es tractava d 'abandonar Vallfogona, perquè m 'ha via fet m olt amie del metge cirujà de la presó que tenia un restaurada Marbella, eli volia que jo anés a treballar-hi de cuiner. La resposta deis meus familiars va ser que no.
Aleshores, més tard ens vàrem casar i vàrem tenir una filia, la Pepita.
Ens han dit que vostè es bastant polifacètic, tant fa de pages, com de cambrer, i fins i tot de jutge de Pau. Pel que fa de pages, ens han dit que ensulfatava tot el terme de Vallfogona i més i tot.
Si, la meva feina era ensulfatar i segar i feia gairebé to t e l term e de Vallfogona. P o rtava el «Deutz» p e tite t, que semblava una joguina que fins i tot la canalla d ’aquell temps, volien pujar-hi i que els passegés; vull remarcar que aquest tractor em va fer un servei de 3 0 anys.
Coma cam brerés bastant sociable i agradable, se sent realitzat en aquesta tasca?
Pera m i no és cap feina, ni sacrifici, sino que ho realitzo com a hobbie. A m i m'agrada m olt parlar i dure amb la gent. Pero bé, això s'ha donat per la casualitat que la familia de la meva exposa es dedica a aquest o f ici.
Referent a Jutge de Pau, expliquons com s'eligeix aquest càrrec. Quines tasques desenvolupa i que ha représentât per a vostè aquesta activitat que duu a term e?.
Alcomengament de la passada legislatura, l'any
1987 em vaig iniciar com a Jutge de Pau, per tant fa 6 anys. El govern municipal tria 5 persones de les quais n'ha de quedar 2, una és el jutge i ¡'altre el suplent. A m i ja des d'un principi em va fer molta il.lusió, ja que el meu pare també ho havia estât, prim er jutge i després alcalde.
Les parts négatives d'aquesta tasca són els accidents mortals que hi ha per les carreteres del terme i l'haver de fer-me càrrec d'aquests difunts i presenciar les autòpsies, si és que s'arriben a dura terme. I unes altres són les desavinences familiars, que en qualsevol mom ent del dia et requereixen per què hi posis pau.
A c tu a lm e n t h i ha m és ternes i m és responsabilitats que ha de tocar directament el Jutge de Pau.
El que em recompensa d'aquest càrrec són les bodes que he de fer, ja que això és una cosa bonica
i agradable tant per a mi com p e ls p ro p is intéressais. Jo fins i tot hauria de pagar per fer-ho de tant que m'agrada.
Pel que respecta a l 'acte solemne matrimonial és una cerimònia que dura m olt poca estona i potser és una mica freda, per la qual cosa jo comengo amb un poema que prèviament he c o n s u ltâ t am b els contraents, això dona més caliu a ¡'acte i resulta més co m p laen t. Tot s e g u it passo a n o m e n a r els articles coresponents del Codi Civil que fan refe rènda a que dos persones es c o m p ro m e tin en matrimoni.
Bé Ramon, estem molt satisfets d estar a casa seva i que ens hagi expllcat, encara que potser resumidament, com ha estât la seva vida, fins arribar a hores d'ara.
Esperem que també sigui força agradable per als lectors de la revista «El Xop» conèixer més de prop el seu Jutge de Pau.
Jo també em sento m olt agraït i des d'aqui vull fer una crida a tots els veïns i dir-los que estic amb tots i per a tots i per a fer el que calgui.
Montse Térmens i Tere Abad
XOP //
■BJftSEEiR-AiMolts cops ens troberr I, segurament molts cc
provincia, o sigui, el que e am icsd’IPCENAenshanpc que us hi apunteu per con
1a EXCURSIÓ • D ii EL CONGOST D Pallars Jussà i >
Un deis paratges natun Pirineu. Destaca la seva g naturals que ofereixen sei visitants sobre tot en aqut Observacions: 5 hores de Camí amb un tram pía i ur Guia: Joan Vázquez.
2a EXCURSIÓ • Diui RUTA DE LE!
Segriá - La
Recórrerem diferents propundels ocells més er
Es conclourá amb l Recuperació de la Faunaí Observacions: El camí sei Guia: Damiá Sánchez
3a EXCURSIÓ « D ii 27 i 21 TAVAI
Vali de Cardós ■
Uns dels espais natur: Pirineu que ens permetráo
Plantada de xops al riu de Vallfogona
M .Teresa Pallisé Roser Bosch
més bonic.Generalment desagrada de veure una zona tala
da, o més encara, una de cremada.A part de les conseqüéncies tan negatives sobre
la naturalesa, fa llástima i tot de veure; (Recordem, per exemple, aquells incendis tan desgraciats de Montserrat).
Una altra noticia és la den u n cia d ’una organitzacióanomenada IPCENA, perqué es volen talar unes cent hectàrees de pi negre pera la seva explotació forestal. El boscesvadesenvolupar a l’era Quaternària a la zona d ’O dèn, al Solsonès. Hi ha especies de fauna protegides per la legislació catalana pel red u it hom bre d ’exem p la rs que actualment en queden.
EcologiaAquests dies que són de propaganda electoral,
veiem com tots els partits volem arribar a la presidencia. En el seu respectiu programa electoral, tots inclouen algún apartat (no d’una manera superficial) a l’ecologia.
És simptomàtic: Això significa que l’ecologia és quelcom quehem detenir molt en compte.
Aquí a Vallfogona, a la vora del riu segre (sobre el qual caldria prendre una sèrie de mesures de tipus ecològics, perqué baixa molt brut) s’ha repoblat una zona amb 300 xops.D'aquesta manera s’ajuda a preservar l’equilibri naturai de l’ecosistema; i a més, el paisatge és molt
ada de veure una zona tala- e cremada.iències tan negatives sobre i tot de veure; (Recordern,
cendis tan desgraciats de
Una altra noticia és la denuncia d 'u n a organització anomenada IPCENA, perqué es volen talar unes centhectárees de pi negre per a la seva explotació forestal. El bosc es va desenvolupar a l'era Quaternària a la zona d 'O d èn , al Solsonès Hi ha especies de fauna protegides per la legislació catalana pel redui't hom bre d 'exem plars que actualment en queden
M .Teresa Pallisé Roser Bosch
Plantada de xops al hu de Vallfogona
, d'altra banda, no
ilo nacional ialtres per tant, de major rieu suggeriments.
ALLFOGONA
'
Molts cops ens trobem un diumenge al mati amb ganes de fer quelcom, pero sense saber qué.I, segurament molts cops ens hem fet aquesta pregunta: Coneixem prou la nostra comarca, la nostra
provincia, o sigui, el que ens envolta?. Dones ara us farem cinc cèntims d’unes activitats que els nostres amies d’IPCENAens han posata l’abast per sortir al camp, ja sigui el diumenge o el cap de setmana. Esperem que us hi apunteu per conèlxer una mica més la natura.
1a EXCURSIÓ • Diumenge 26 d'abril EL CONGOST DE MONTREBEI Pallars Jussá i Alta Ribagorga
Un deis paratges naturals més singulars del Pre- Plrineu. Destaca la seva gran diversitat d’ambients naturals que ofereixen sempre sorpreses ais seus visitants sobre tot en aquesta época.Observacions: 5 hores de camí entre anar i tornar. Camí amb un tram pía i un tram de poc pendent. Guia: Joan Vázquez.
2a EXCURSIÓ • Diumenge 24 de maig RUTA DE LES CIGONYES
Segriá - La Noguera
Recórrerem diferents pobles per conéixer de prop un deis ocells més emblemátics del midi urbá.
Es conclourá amb una visita al centre de Recuperació de la Fauna Salvatge de Vallcalent. Observacions: El camí será curt i senzill.Guia: Damiá Sánchez
3a EXCURSIÓ • Dissabte i diumenge,27 i 28 juny TAVASCAN
Valí de Cardos - Pallare Sobirá
Uns deis espais naturals millors conserváis del Pirineu que ens permetrá conéixerboscos subalpins,
prats i llacs d ’alta muntanya. Es vlsltaran els llacs de Baorte i Romedo.Observacions: Carni de muntanya. Nit: es dormirà en tendes de campanya a les Bordes de Noarre. Guia: Miquel Marcelino
CAL TENIR EN COMPTE
• Les excursions d'un sol dia de durada comencen el mati del diumenge i flnalltzen a ùltima hora de la tarda; per tant cal dur esmorzar I dinar.• Les excursions de cap de setmana comencen el mati del dissabte i finalitzen la tarda del diumenge; per tant cal endur-se el menjar dels dos dies.• Cal dur: roba i calçat apropiat i motxilla, aixicom un barret. Si teniu binocles, càmera de fer fotos, guies de camp o qualsevol material que trobeu necessari, també el podeu portar.• IPCENA es farà càrrec d aconseguir les tendes de campanya per a les excursions de cap de setmana.• Totes les rutes són gratuites per a tothom.• El transport es farà en cotxes particulars. Cal que quan us inscrlvlu comunlqueu si vindreu amb cotxe, i si compteu amb places lliures.• Les inscripcions es realltzen al telèfon 44 88 70, durant el següent horari: de 9 a 3/4 de 12 del mati i de 7 a 10 del vespre.• IMPORTANT: Les places són limitades.• Organitza IPCENA.
XÔ P 73
Lo nostre camp
EVOLUCIÓ I CONTROL DE LA PSILIA (Psylla pyri L.) EN LA NOSTRA COMARCA
En la provincia de Lleida existeixen 34.190 Ha d'arbres de fruita dolga, situais en un radi de 40Kms, als voltants de Lleida capitai. L’espècie de perer ocupa 12.311 Ha.; a la nostra comarca es localitza les plantacions més joves i modernes. Els nostres camps, juntam entam bels de rUrgell, serán els que marcaran el futur i la continuïtat de la fruticultura a la provincia de Lleida. Fins i tot afirmaría que les Ha de fruiters que deixen de cuidar-se a altres comarques, van incorporant-se a la Noguera i a l’Urgell.
L’espècie que més es planta és el perer; les varietats més cultivades, per ordre d’importància serien: Blanquilla, Conférence, Barlett i Williams. El perer però, durant els darrers anys, s’ha vist afectat per una plaga que li ha produit quantiosos danys. Es tracta de la Psila, paràsit que actualment provoca els perjudicis més grans als nostres peres.
BIOLOGIA DE LA PSILA
Hiverna quasi sempre en estât adult a les mateixes
finques atacades o en llocs llenyosos dels voltants. El pot veure els dies assolellats fora del seu refugi d’Hivernació. Es reactiva durant la 2a. quinzena de desembre i la presència als perers augmenta a mesura que les femelles van madurant. El période màxim de maduresa de les femelles hivernades va des de la 2a. quinzena de desembre fins a finals de març. La 1a. quinzena de febrer és el période de màxim nombre de femelles en estât.
La posta d’hivern es localitza generalment aliniada a les rugositats de les lamburdes i bosses més assolellades, amb un nombre no inferiora lo ud. Laa posta va canviannt de color, de blanca fins a ataronjada, a mesura que evolucionaant cap a la maduresa. El période de máxima postas’inicia durant la 3a. desena de gener i finalitza a la 2a. quinzena d’abril essent la 1a. i 2a. desena de març el période de máxima quantitat d ’ous en fase d’inici d’eclosiô.
Les primeres larves es veuen als ôrgans floráis recent evolucionáis. El période larvari (11, 12, 13,1 4 ,1 5 ) de lia primera generació queda ubbicat als mesos de març ¡abril, moment en que hi ha el màxim nombre de larves joves (1 1 ,1 2 ,1 3 ) és del 5 al 25 de març i de larves velles (1 4 ,1 5 ) durant la 1 a. quinzena d’abril. El vol d’adults de la 1a. generació s’observa a mitjans d’abril. Normalment hi ha de cinc a sis generacions anuals.
El seu cicle evolutiu, el podem veure en el següent quadre:
FAUNA AUXILIAR DE LA F
PSILA DEL PERAL (P . P *0
u- HV̂WNO
Els contrais utilitzats pi servit per inventariar la fai que és nombrosa.
Els depredadors que ¡ son els més importants:
- Allothrombium fuligir- Anthocoris sp.- Cantharis sp.- Chrysopa carnea.- Orius sp.- Sthetorus punctillum
G d t ie r a t iô 1
Prim eraSegonaTerceraQ uartaC inquenaS isena
q .= qu inzena, d.= i
Notes agricole:L'ortiga (Urtica Dioca)
foliar. Efecte vitalitzant: això de les poques plantes que ti
L'ortiga corn a pinso avi 4 0% al segó, dóna al segó pr («Luces del Agró», Daniel N
Elsterrenysargilencs cor Potassa (K) per laquai cosa aplicació.
El fòsfor (P) amb un Ph i
Ilenyosos dels voltants. illats fora del seu refugi jrant la 2a. quinzena de ils perers augmenta a n madurant. El période femelles hlvernades va isembre fins a finals de 'ebrer és el période de en estât.tzageneralmentaliniada iburdes i bosses mes e no inferior a lo ud. Laa lor, de blanca fins a ivolucionaant cap a la ma posta s’inicia durant îlitza a la 2a. quinzena ena de març el période n fase d ’inici d ’eclosiô. 3uen als ôrgans florals ide larvari (11, 1 2 ,1 3 , aciô queda ubblcat als iten què hi ha el màxim 2 ,13) és del 5 al 25 de
) durant la 1 a. quinzena a. generaciô s’observa nt hi ha de cinc a sis
FAUNA AUXILIAR DE LA PSILA
Els Controls utilitzats per a l’estudi de la psila han servit per Inventarlar la fauna util d’aquesta plaga, que és nombrosa.
Els depredadors que s’esmenta a continuaclô son els més importants:
- Allothrombium fuliginosum.- Anthocoris sp.- Cantharis sp.- Chrysopa carnea.- Orius sp.- Sthetorus punctillum
Per la seva eficacia depredadora caldrla, destacar el Anthocoris sp. i la Chrysopa Carnea.
LLUITA
Per combatre aquesta plaga hi ha nombrosos productes fitosanitaris, pera el més important per a la seva lluita és saber, en cada moment, l’estat en qué es traba cada generado. El quadre següent ens ho indica:
Generació Ous Larves joves Adults
Prim era 1a q. març 2a q. m arç 3a d. abrilSegona fina l abril 3a d. maig 1a d. junyT erce ra 1a q. juny 2a d. juny 1a d. ju lio lQ uarta 2a q. julio l fina l ju lio lC inquena 1a d. agost 1a q. agost 3a d. agostS isena 3a d. agost 1a d. setem bre 1a q. se tem bre
q.= quinzena, d.= decenaEscola de C apacitado Agrària
emveureen el següent
IN VIER N O — <
,
Notes agricolesL'ortiga (Urtica Dioca) és un excellent adob
foliar. Efecte vitalitzant: aixô s'expllca perquè és una de les poques plantes que té àcid carbonic i NH3.
L'ortiga corn a pinso avicola, substituint en un 40% al segö, döna al segô propietats terapèutiques, («Luces del Agrô», Daniel Nagore, 1953).
Els terrenys argilencs contenen 30.000 Kg/Ha de Potassa (K) per la quai cosa és innecessària la seva apllcaciô.
El fôsfor (P) amb un Ph adéquat (argilencs 6 '5 -
7; arenosos 5 5-6) i un 2% de M.O. (matèria orgànica) no és necessari restituir-lo. SI hi ha mancanza, fosfats naturals.
Contra les gelades, l'extracte deflors de valeriana, polvoritzant 5 o 6 hores abans de la gelada, puja 2SC la temperatura en els camps de fruticultura, més o menys com les indeseables i treballoses cortines de fum.
«La terra hi produeix tot». Virgilio.
A. Carretera
'XOP 15
D . A . S . A
ù e & h i d r a t a d o r a d e O f f a (fa , 0 . 0 .
CARRETERA DE LERIDA A PUIGCERDÁ, KM. 19 - TELEFONO 43.20.07 - FAX 43 .22 .50
O a f f f o g o n a d e B a í a g u e r(LERIDA)
DEGUSSA IBERICA, S.A.Productos Químicos, Farmacéuticos y Cerámica Metionina y otros aditivos para piensos compuestos Plantas medicinales
Ctra. C o m a rc a l 1313, km . 19 • Teléf. (973) 4 3 .2 0 .5 2 • Fax. (973 ) 4 3 .2 0 .9 22 5 6 8 0 V A L L F O G O N A D E B A L A G U E R (Lé rida )
XOP 16
VallfogonaEMISSORA M U NIC IPAL
Radio107.9 FM
■fa
432268\ S S. S \ \ \ X X \ \ \ X S S \ \ \ \ N S, \ \ \ V. \ S \ \ \ \ \ \ \ \ \ \ X \ \ S \ X \ \ \ \ s
/ / / / / / / / / / / / j ' / i ' / / / / / / / / / / ' / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / // / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / ' // / / / / / ’ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /s j s s s s s s f * s s s f f t f / s / s s s s s s f f / s j * f t s s s * s s s s s s s s f *
W P 7 7
^ESjCRIBIAf » . r R E » »>;
Va d'exàmensDesempolsant papers dels anys 70, van sortir a
la llum unes anotacions dels disbarats en examens estudlantils.
Heus aci els mes «sobresortints»:
Ciències naturals:- La foca és un animal aéronaval.- L’abella és un insecte de la famflia dels «heli-
côpteros».- Per tallar la sang del nas, s’ha de posar
bocaterrosa i estar aixi fins que el cor deixi de sagnar.
- Pasteur era un gran savi, que va inventar la verola, la ràbia i altres malalties. Va èsser un gran benefactorde la humanitat.
- Quan una persona agafa amb la mà la seva mà esquerra i no nota el pois, és que està mort.
- Principi d’Arquimedes: tot cos submergit en l'aigua, si no torna a la superficie abans de mitja
hora, pot donar-se per perdut.- Tot cos submergit en un liquid, surt moli.- Un parai.lelepipede és un animal que té els peus
parai, tels.
Geografia:- En girar, laTerra ensenya la seva part davantera
pel darrere i la seva part posterior pel davant. L’Equador és una linia que passa per damunt el cap al migdia.
- Els rius d’Anglaterra es caracteritzen perquè son humits.
- En el Poi Nord fa tant fred, que els exploradors per a rentar-se s’han de posar guants.
- El més gran dels afluents del Ródano, és el tercer de la dreta.
Religió:- Quan Jesús va ressucitar, s’aparegué primer a
les dones, perqué la noticia s’escam pés més depressa.
A. Carrera
Llibre del mesM 0NSEN Y0R QUIXOT, Graham Greene.
Greene, s’ha atrevit a escriure una novel.la sobre la transiciô espanyola, hi ho ha fet mitjançant uns protagonistes ben simpàtics, un Quixot i un Sancho
•m olt actualitzats.La historia, ubicada a finals dels anys setanta,
tracta d’un mossèn, en mossèn Quixot, el quai obté unes vacances. Acompanyat del seu amie, l’ex- alcalde de Toboso, comunista convençut al quai ell anomena Sancho, emprèn un vlatge a l’aventura amb el seu Rocinante, un dos cavalls tôt atrotinat. La ingenuïtat d ’un mossèn de poble que no ha sortit mai, els posarà en més d’un compromis, que el pràctic Sancho intentarà superar.
L’Opus, els cacics rurals i la guàrdia Civil son alguns dels elements que Greene relata un clau d’humor.
M. Assumpcié Folguera
23 d'abrilSant Jordi
Un llibre i una rosa
Jt.n liquid, surt moli. i animal que té elspeus
a laseva part davantera posterior pel davant. issa perdam untel cap
: caracteritzen perqué
d, que els exploradors irguants.its del Ródano, és el
r, s’aparegué prim era :ia s’escampés més
A. Carrera
ilrdia rosa
Des del cor de la Vila...Aquesta vegada, també tenim bones noticies per
explicar.Poc a poc, amb fermesa, Vallfogona Ràdio és
escoltada cada cop més, a moltes botigues, tallers de confeccló I d ’altres oficls, locáis públlcs i les mestresses de casa en fan la seva alegria cada dia.
Hem sortlt a totes les revistes comarcáis en un llocdestacatiextensament: GROC (editorial); ACCI Ó (pàgina del marro), LA MAÑANA (entrevista a Manel Martínez «Barragan»*, i comentaris de boca en boca arreu.
Es parla bé de la ràdio, i per tant es parla bé de Vallfogona, perqué la ràdio és com una targeta de presentació que dóna la imatge que cal donar deis Vallfogonins, i d ’aixó es tracta.
Més coses...La Xarxa d ’emissores Munlcipals de Catalunya,
hem iniciat una experiéncia de connexió amb cadena per oferir una ampli seguiment de la Campanya Electoral, amb butlletins puntuáis d’informació durant el dia. Cal dir que per primera vegada les emissores municipals de Vallfogona i Balaguer, sense cap tipus d’impediment, hanestatconnectadesconjuntament tres cops al dia perfer el seguiment de la Campanya Electoral. Ràdio Corbins i Ràdio Rosselló no han pogut connectar per falta de poténcla de Vallfogona Ràdio, perqué des de Corbins no es capta bé la nostra emissora, i trencant-se així la xarxa de connexió d’Emissores Municipals.
En un futur no molt llunyá, espero que aixó será possible, ja que cal dir que la Regidoría de Cultura de
l’Ajuntament de la Vila està fent el possible per adequar l'emissora municipal a la normativa legai, la qual cosa, d’entrada voi dir més potència i emetre en estèrno, tal com demana la situació de popularitat que en aquest moment té Vallfogona Ràdio.
Com a personatges importants que ens han visitât hem d’esmentar a JOSE LUIS ASARESI, un mósic argenti, que ens va deleitar amb la musica en viu que va interpretar durant tota la tarda; em va ajudar en la tasca de l’entrevista el Diego del Pub, gran entés en la matèria. Una altra visita important, vaésserladel Batllerde BalaguerSr. JOSEP BORRÀS, que va parlar de la propera Fira a la Capital de la Noguera, donant-nos l’exclusiva de la noticia. Una altra visita, la d'ISIDRE REGUÉ, que abans de marxar a l’Argentina ens va confiar la cangó « Balaguer meu», canço que ha résultat èsser polèmica.
Més coses i acabo.Vallfogona Ràdio té Sponsor i estarà présent a la
Fira de Balaguer, es tracta del Restaurant Can Sisco de Balaguer. Cal agrair-ho publicament en aquest moment, ja en parlarem més endavant.
I, res m és... Per tant la ràdio tira endavant, perquè és una ràdio viva, fresca i té personalitat, cosa que l’audiència agraeix.
Tot això no seria possible si no fos gràcies al vostre recolzament.
De veritat, tots vosaltres sou formidables.Gràcies
Joan
Bona MonaEl 20 d’abril és un deis dies que esperem amb
més alegría de la primavera, pero no perqué sigui el 20 d ’abril, sinó perqué aquest any és el dia de LA MONA.
És aquell dia en qué ens adonem que ja s’ha acabat el fred i l’estiu és a la cantonada, o al menys ho esperem!.
També és aquell dia en qué petits i no tant petits gaudeixen menjant al camp, jugant i gaudint de la familia o els amics. Els llocs on s’acostuma anar són al nostre riu, o a la xopera, a la granja del Capitá, al
pantà de Santa Anna i altres llocs prou bonics d’arreu.
N’hi ha que la mona la fan durar 4 o 5 dies, marxantde vacancesfora del pais o cap a la muntanya.
Si trieu la muntanya us adonareu que arreu hi ha jovent amb ganes de riure i fer l’indi, no sé si serà qiiestió de l’altitud o l’edat.
Són uns bons dies per a conèixer el nostre petit gran pals, però això si, sempre respectant al màxim la natura que ens envolta.
Ramona Torrades
-XOP J9
Refranys populars: Tal faràs tal trotarás Herbes de CatTot remenant llibres vells i buscant quelcom on poder
me enriquir amb el seu contingut, em va sortirei llibre dels «refranys», va picar-me la curiositat i el vaig obrir, i tot fullejant-lo em va sortir un «adagi» l’encapgalament del qual deia «Tal faràs tal trobaràs» i em vaig posar a llegir- lo.
Era una vegada un pare i un fili; el fili li digué al pare, pare, no li sembla que vós estarieu més bé en un «Asii»?, perquè com veieu aqui no esteu ben cuidat, perquè tenim poc Hoc, la dona em traballa, i no el pot cuidar, la canalla se li’n burlen, i per moltes coses més; el pare li contesta: però fili, que nohoveusquejonomés amb un raconetper poder-me escalfar i no patir fred, amb un Hit petit, rentarme la roba i sentir-vos a tots vosaltres al meu costat, jo, ja estic content, i amb el vostre caliu em doneu més vida; però el fili, tretze són tretze, toma al mateix i aixi dia a dia.
Fins que un dia el pare li digué al fili ; fili meu ja veig que faig molta nosa, i que us dono tanta feina que no teniu temps ni de donar-me una mica d’amor, donat que sóc un
destorb, dones porteu-me a un «Asii», que tant ho heu desitjat, ja que diuen que persones estranyes donen un tracte millor, i amb més amor que un propi fill.
Totésaixò.queal’endemàmateixagafenlasomereta, el pare puja a cavali i el fill a peu, empreñen el carni cap a «l’Asil», quan eren a mig carni, veient l’ombrad’uns arbres i una font; el fill digué al pare, Pare, descansem una estoneta i fern un traguet d’aigua, que estic un xic cansat; enaquell momentel pare li digué alfill; Fill meu, aquí mateix anys enrera, jo vaig fer el mateix que tu amb el meu pare i aquí mateix ens vàrem parar a descansar. Ara vaig comprenent aquell «adagi» que diu «TAL FARÀS TAL TROBARÀS»; en sentiraixò, elfill, plorant i avergonyit, va demanar perdo al pare i li digué: Tornem a casa pare, que aquell és el seu Hoc.
«Si vols estimado, primer estima»Cese
La bibliotecaNo sé si ja sabeu que el Servei de Biblioteca de
l’Ajuntament està obert al públic des de primers d’anys, cada tarda de dilluns a divendres, i ha obtingut un èxit notable: trenta nous carnets de lectors i diferents lectors diaris.
A la biblioteca hi podeu trobar tota classe de llibres:. - Enciclopèdies i diccionaris
- Histories- De geografia- D’art- De literatura
• Novel.les• Contes• Cómics
- Revistes• Muy interesante• Natura• Antena
- D ’agricultura i ramaderia- Guies i catálegs -E tc .
Els llibres de literatura es renoven cada sis mesos per aconseguir que la biblioteca estigui actualitzada.
La biblioteca no solament és un Hoc per a resoldre dubtes, és també un espai que ens perm etd’endinsar- nos en el món sempre mágic de la lectura. A més a més no hi ha edat esblerta, tothom des del més petit al més gran pot gaudir d’aquest mon senser gratuit per a tothom, obert a la gent de La Rápita, Vallfogona i de l’Hostal Nou.
I per acabar un consell:Si les vostres ocupacions no us permeten de
passar massa estona a la biblioteca, feu-vos el carnet de lector. Aixó us permetrá d’endur-vos dos llibres a casa per un període de 15 dies.
Aprofiteu l’oportunitat.
El bibliotecari Francese Carbonell
Hi ha una sèrie de piar tingut prestigi i popularita casolana, és a dir, a Catalu
H efetun recull d’aquesl enfaré cinc cèntims de cad: segons els noms pels qu poble.ALFABEGUERA (albahaca) desgana, nervis, cucs, rei pianta. Fa molta olor, és ( humitat. Floreix el mes d’ai són petites i les flors blanq ALFALS (alfalfa): Depurati gota. S ’utilitzen les fulles ili com a farratge pels animai! ALZINA (encina): És antisèp florits, l’escorga i el fruit. Ari i de vida molt llarga. El seu A LTIM IR A . HERBA DE S. Penellons i peus cansats. P que es ramiriquen i fulles de pel revés. Flors petites que ALL (ajo): Afrodisiac i antis reuma. Els cultiva àmpliame a la cuina. Pel que fa a la mi fa servir externament com il diuen que l’all és una de le vegetals de la humanitat. ANGÈLICA. HERBA DE L ES
Ahir i avuiTot recordant, tot record
al meu pensament sobre la recordat, ha estat la gresca, | la gresca d ’ara amb la d’aba
Doncs si, vulguis o no moderns que estem vivint temps passats; no cal anar it torna a portar avui sino la vintena d ’anys, és curiós, qu dissenyadors parisencs imaginació?
Doncs no, es veu que a I la moda de fa anys, i com qui treure la pois de la roba del això de l'econom ia...
n «Asil», que tant ho heu ones estranyes donen un que un propi fill, nateixagafenlasomereta, j, empreñen el carni cap a eient I’om bra d’uns art) res e, Pare, descansem una la, que esticunxiccansat; îalfill; Fill meu, aquí mateix xque tu am bel meu pare ir a descansar. Ara vaig je diu «TAL FARÀS TAL fill, plorant i avergonyit, va :Tornemacasa pare, que
estima»Cese
es renoven cada sis ì la biblioteca estigui
ésunllocperaresoldre enspermetd’endlnsar- ;de la lectura. A més a thom des del més petit est mon senser gratuit e La Rapita, Vallfogona
is no us permeten de biblioteca, feu-vos el netrà d ’endur-vos dos de 15 dies.
El bibliotecari Francese Carbonell
Herbes de CatalunyaHi ha una série de plantes medicináis que han
tingut prestigi i popularitat en la nostra medicina casolana, és a dir, a Catalunya i les Balears.
He fet un recull d ’aquestes plantes i poc a poc, us enfaré cinc céntims de cada una, per ordre alfabétic, segons els noms pels quals són conegudes peí poblé.ALFABEGUERA (albahaca): Per guarir constipáis, desgana, nervis, cues, reuma. Té utilitat tota la planta. Fa molta olor, és de jardí i vol molt sol i humitat. Floreix el mes d’agost o abans. Les fulles són petites i les flors blanques.ALFALS (alfalfa): Depurativa de la sang, reuma, gota. S ’utllltzen les fulles i les flors. Planta cultivada corn afarratge pels animais.ALZINA (encina): És antiséptica. S’utilitzen els cims florits, l’escorça i el fruit. Arbre de gran envergadura i de vida molt Marga. El seu fruit són els glans. ALTIM IRA. HERBA DE SANT JOAN (artemisa): Penellons i peus cansats. Planta herbácia de tanys que es ramifiquen i fulles de color verd fose, peludes peí revés. Flors petites que formen espigues.ALL (ajo): Afrodisíac i antiséptic, va bé pels cues, reuma. Els cultiva ampliament ais horts. És molt útil a la cuina. Peí que fa a la medicina casolana tant es fa servir externament com internament. N ’hi ha que diuen que l’ail és una de les més grans panacees vegetáis de la humanitat.ANGÉLICA. HERBA DE L’ESPERIT SANT (angélica) :
Perfer suar els constipais, perladesgana. Les parts utils son els brots, arrels ¡fruits. Planta herbàcia que présenta les tiges buides. Les fulles son verdoses i ratllades. Les flors, petites i blanquinoses formen grans i vistoses om brelles. Fa molta olor.ANÎS. MATAFALUGA(anis): Indicada per a la des- gana, mal d’estomac i côlics. Son les llavors el que s’utilitza. És una planta abundant, tant silvestre com cultivada.API (apio): Afrodisiac. Recomanable pels penellons i mans tallades. Les parts utild son les arrels i llavors. Planta d’hort utilitzada a la cuina. Es menja com enciam. té moites apllcaclons.ARITJA (zarzaparrilla) Depurativa de la sang i perfer orinar. És un dels molts esbarzers de les Garrigues. Té unes espines molt punxegudes i les fulles tenen forma d’un cor allargat.ARRÙS (arroz): Vabé peraturar ladiarrea. Utilitzable el gra. Graminia molt comuna i amplament usada per a l’alimentaciô humana des de temps antics. Convé com a aliment a les persones d’estomac délicat o amb problèmes intestinals.ASSOT (Puardelobo): Per a les morenes. Utilitzable les fulles. És un arbust molt bell, bastant ait, creix espontàniament i es cultiva en qualsevol jardi. ASSUTZENA(azuzena): Calls, ulls de poil i berrugues. Utilitzable la cabeça. Es cultiva als jardins. Les fulles son allargades i blanques i exhalen un pénétrant perfum.
Dolors Mateu
Ahir i avuiTot recordant, tot recordant, he tornat a recórrer
al meu pensament sobre la vida. El primer que he recordat, ha estat la gresca, però en què s’assembla la gresca d’ara amb la d’abans?
Doncs si, vulguis o no vulguis, els temps tan moderns que estem vivint tornen a recordar-nos temps passats; no cal anar més lluny, quina roba es torna a portar avui sino la d'abans, la de fa una vintena d ’anys, és curiós, què passa? Què als grans dissenyadors parisencs se’ls ha esborrat la imaginació?
Doncs no, es veu que a la societat li va agradar la moda de fa anys, i com que tot està en crisi, va bé treure la pois de la roba del pare I de la mare, dar, això de l’econom ia...
Pero també, una altra cosa que ens agrada rememorar de la gresca d ’abans i la d ’ara, és els balls de saló, aquests són una altra vegada ballats, apresos i escoltáis (per als més tímits) pels joves d’aquesta avangada societat.
La recuperació de balls, la recuperado de testes majors, la recuperació del tango, el vals, la sam ba...
Amb les nostres p ecu liars m aneres, la interpretació d’aquests balls «antics», són ballats a imitació dels nostres avis, i fins i tot dels nostres pares.
Encara que els temes siguin reversionats, modernitzats o fets més bellugadissos, la gent els baila, i mentre duri aquesta moda, peí que es veu l’haurem de bailar.
Tot recordant, tot recordant el passat...
Montse Simó
La impremtaUNA IMPREMTA CASOLANA
A ningú no li deu quedar cap dubte que el nostre mon, avui, mesura les coses i la seva utilitat segons el seu rendiment, la seva utilitat i la seva rapidesa a resoldre els problèmes i les tasques. En quest món sembla que només hi té cabuda allò que sigui el millor en tot. Però el que us vull explicar no és pas res que tingui relació amb les presses I amb la rapidesa, però si amb la utilitat en alguns moments. És un exemple de com, amb pocs mitjans i molta imaginació, s’han pogut resoldre problèmes pràctics, com per exemple, el poder copiar un escrit o un dibuix diverses vegades.
Aquest invent (si és que es pot anomenar així) rep diferents noms: la vietnamita, la gelatina i, més familiarment, la plata de macarrons. Mai no he pogut esbrianr d’on l¡ ve el primer deis noms. Més fácil és donar l’origen deis altres dos noms. Com podreu veure més endavant, un dels ingredients més importants que intervenen en la fabricació d’aquesta impremta és la gelatina. Pel que fa al darrer nom, el rep perqué tot el conjunt té com a suport material una safata d’alumini de les que s’utilitzen per cuinar els macarrons.
LA FABRICACIÓ DE LA IMPREMTA
Els ingredients i materials que necessitem per fabricar aquesta impremta són: una safata d’alumini (d ’un tamany una mica més gran que un foli), mig quilogram de sucre, mig quilogram de glicerina, mig litre d’aigua, cent vint grams de cola de peix (gelatina), un pot on hi càpiguin tots els ingredientes anteriors i un fogo.
En primer Hoc barrejarem en el pot el sucre, la glicerina i l’aigua, i tot seguit ho posarem al foc sense deixar de remenar. Quan la barreja estigui ben calenta, poc abans de bullir, hi anem afegint les lamines de cola de peix trencades a bocins ben petits. És molt important no deixar de remenar per evitar que es formin grumolls. Quan la barreja sigui ben fluida, abocarem el contingut del pot a la safata i deixarem que es refredi. Si després d’abocar-ho observem que s’han format bombolles alasuperficie, les apartarem amb un cartró o amb un paper cap a la vora de la safata, ja que la superficie de la barreja, un cop freda, ha de quedar totalment plana i Misa Un
cop refredada la pasta, tenim l’aparell a punt de funcionar.
L’ÚS DE LA IMPREMTA
Aconseguir que l’artilugifabricatfaci copies com si fos una impremta és ben fàcil: només ens cal folis i un paper de calcar anomenat HECTOCOPY (Aierta!Si el paper de calcar no és d ’aquest tipus, l’invent no funcional). Cal com entar agafant dos folis entre els quals s’ha de col.locar un full de I’esmentat paper de calcar. Ara ja podem dibuixar o escriure, a mà o a máquina, sobre el primer foli. De forma automàtica I es va calcant tot sobre el segon foli. Quan hem acabat de dibuixar o escriure, ja tenim el clixé preparai, que no és més que el foli on s ’ha anat calcanttotallò que hem escrito dibuixat. La diferencia rau en el fet que el dibuix del primer foli és tinta de bolígraf o de máquina d’escriure, i que la tinta del I segon foli prové del paper de calcar.
Agafarem, dones, aquest segon foli i el posarem, I cara avail, damunt de la pasta de la safata, delxant- I lo una estona (un mig minut) per tal que la tinta del I foli passi a la pasta (cal teñir la precaució, en el I moment de col.locar el clixé damunt de la pasta, de I fer un petit doblec en una punta del full per tal que I aquest no quedi totalment adherit a la pasta. Fent el I doblec, sempre quedará una part del paperseparada I de la pasta i podrem estirar-lo sense problemes. En I cas contrari, si el paper queda totalment adherit a la I pasta, el més probable és que aquesta esfaci malbé). I Passat aquest mig minut, estirarem lentament la | punta doblegada del full i veurem que a la gelatina hi ha quedat la tinta provinent del clixé.
En aquest moment, només cal anar posant un a un els papers en blanc sobre la pasta, passar la mà per damunt, i anar-los retirant (recordar també que cal fer un petit doblec en una punta per poder-los retirar).
Quan tinguem fetes totes les copies, amb una esponja i aigua calenta netejarem la superficie de la pastafins que quedi ben neta, i eixugarem la superficie passant suaument un drap tou per sobre. Amb aqüestes precaucions, la impremtaens donará servei durant molt de temps.
Aquest sistema té alguns enemies que poden fer-lo malbé: la calor excessiva (pot desfer la pasta), els pois (ja que s’enganxa a la pasta i fa que la
superficie no quedi plana) de les ungles (fa que es tri dones, evitar aqüestes circ var-la durant molt de temps la pasta se’ns trenca, la solu a punt és desfer-la posant- que es torni a refredar: que
Fem Gimnástic1- Agafarem una cadira, ri respatller, els peus junts i aixi (’altre, setze cops, i ens reía) quatre cops.2 - Amb la mateixa posició de talons a la vegada.3 - En la mateixa posició, i enrera, agafarem el peu i el f vuittem ps, canviarem de om Quatre cops amb cada carmi4- Seurem a la cadira ami repenjada al respatller de la carnes cap al davant ven estii temps i relaxarem, ho repetii5- En la mateixa posició, dol costat del eos, girarem cap ■ les natges de la cadira i estir vuit temps i després ho repi quatre cops a cada costat.6 - Ens asseurem i ens aixeti cadira amb l’esquena ben esl la doblegarem ho repetirem i7 - Assegudes a la cadira, repenjada al respatller, dobliQ cal al davant, vuit al darrere, l’esquerra, sense doblegar moment.8 - Per acabar ens estirarem j les carnes repenjades al seient tot el eos. Si és possible que ei fosca i escoltarem una músií
Te i
%0P 22
ilugifabricatfaci copies com >en fàcil: nom ésenscalfo lis menât HECTOCOPY (Alerta! isd ’aquesttipus, l’inventno îr agafant dos folis entre els nfull de l’esmentat paper de buixar o escriure, a mà o a îr foli. Deform a automàtica î el segon foli. Quan hem escriure, ja tenim el clixé îs que el foli on s’ha anat scritodibuixat. Ladiferència x del primer foli és tinta de l’escriure, i que la tinta del ■erde calcar.uest segon foli i el posarem , pasta de la safata, deixant- inut) per tal que la tinta del il tenir la precauciô, en el :lixé damuntde la pasta, de la punta del full per tal que nt adherit a la pasta. Fent el una part del paperseparada rar-losense problèmes. En lueda totalment adherit a la queaquestaesfacimalbé). ut, estirarem lentament la veurem que a la gelatina hi ent del clixé.lomés cal anar posant un a Dbre la pasta, passarla mà tirant (recordar també que n una punta per poder-los
totes les copies, amb una etejarem la superficie de la ata, i eixugarem la superficie irap tou per sobre. Amb mpremtaensdonaràservei
guns enemics que poden ìssiva (potdesferla pasta), ìxa a la pasta i fa que la
1- Agafarem una cadira, recolzarem les mans al respatller, els peus junts i aixecarem un taló ¡ després l’altre, setze cops, i ens relaxarem, aixó o repetirem quatre cops.2-Amb la mateixa posició ho repetirem amb els dos talons a la vegada.3- En la mateixa posició, doblegarem una cama enrera, agafarem el peu ¡ el premerem cap a la natja vuittemps, canviarem de cama ¡ repetirem el mateix. Quatre cops amb cada cama.4- Seurem a la cadira amb l'esquena estirada i repenjada al respatller de la cadira, aixecarem les carnes cap al davant ven estirades, aguantarem vuit temps i relaxarem, ho repetirem quatre cops.5- En la mateixa posició, doblegarem els braços al costat del eos, girarem cap a la dreta sense aixecar les natges de la cadira i estirarem el braç esquerre vuit temps ¡ després ho repetirem a l’altre costat, quatre cops a cada costat.6- Ens asseurem i ens aixecarem setze cops de la cadira amb l’esquena ben estirada, en cap moment la doblegarem ho repetirem quatre cops.7- Assegudes a la cadira, l’esquena estirada i repenjadaal respatller, doblegarem el cap vuittemps cal al davant, vuit al darrere, vuit a la dreta i vuit a l’esquerra, sense doblegar l’esquena en cap moment.8- Per acabar ens estirarem uns minuts a terra amb les carnes repenjades al seient de lacadirai relaxarem tot el eos. Si és possible que es quedi l’habitació tota fosca i escoltarem una música molt suau.
Teresa Cortada i Pallisé
<y_
f r
*£ .
h f h
fu h ) h fu
OCOV 23
Vols ballar?M ^ V R < R < E | l r 5
El Vais Vienès és del mateix esquema que l'Anglès però és més rapid i els peus al davant i al darreraContinuem buscant la i
del 1896 fins al 1899puntegen junts.
■Ifn a
Quart da volta drvta dona:c2>,
Q u a rt da v o lta esqu e rra h o m e :
<E=>.
Q u a rt de v o ila c i q u c m d o n a :
0Q u a rt de vo lta d re la ho m e :
08
0 0 ■I 1"0 ® ’
Î0
0 0 ,
98*>
0 0
Teresa Cortada Pallisé
Cal Peijan
'XOP 2 4
ANY CASA1896 Cal Ton del Son
Cal publllet Cal SerretCal Joan de la Marla Ri
Cal Cabaler del Mingo i
Cal Moreno Cal Madalen Cal Ramon del Son La Carbona Cal Cabaler Cal PaquiCal Francisco Aranés Cal Furiola Cal Grabat Cal Pastor del Caño
1897 Cal Joval
js al davant ¡ al darrera
reresa Cortada Pallisé
>
—A.RRELS
i
Continuera buscant la nostra gent, ara farem des « Borda i Casesdel 1896 fins al 1899 « --- Monclús i Torrent
« --- Trilla i CasesANY CASA COGNOMS « --- Sol i Solé1896 Cal Ton del Son Trilla i Pijuan « --- Fábregues i Tribó« Cal pubillet Folguera i Ortiz « --- Farré i Joval« Cal Serret Serret i Sandiumenge « --- Nabau i Cases« Cal Joan de la Maria Reball Pallicer « --- Borda i Giribet
i Torrent « --- Codina i Carbonell« Cal Cabaler del Mingo del Peijan Borda « --- Sorribes i Masana
i Cases « --- Trilla i Serret« Cal Moreno Planas i Masana « --- Solé i Torres« Cal Madalen Rubio ¡Argiles « --- Torrades ¡Torres« Cal Ramon del Son Mateu i Trilla « --- Roma i Prat« La Carbona Arrufat i Marbá « --- Reñé i Baladeres« Cal Cabaler Folguera i Serret « --- Camarasa i Trilla« Cal Paquí Sorribes i LLobet « --- Reñe i Salvany« Cal Francisco Aranés Aranés i Ortiz « --- Folguera i Fábregues« Cal Furiola Sol i Mas « --- Torrades i Carbonell« Cal Grabat Trilla i Serret « --- Ortiz i Roqué« Cal Pastor del Caño Pascual i Parramon « --- Sabanes i Balagué1897 Cal Joval Joval i Vilapiñó « Cal Parceró del Lluch Sabanes i Bollo« — Sandiumenge i Vidal « Cal Torrades Torrades i Caldero« — Serret i Trilla « Cal Panton del Clavé Rubio i Ortiz« — Mestre i RAnder « Cal Joan del Jaumet Companys i Majorai« — Cava i Morell « Cal Hijo del Estudiante Closa i Remolins« Cal Peijan Borda i Arrufat « Torre del Rovira Ortiz i Serra« — Viladrich i Torrent 1899 — Joval i Vilapiño« — Bergadà i Serret « — Palou i Carbonell« — Farra i Camarasa « — Remolins i Vilaró« — Vilarrubí i Bertrán « — Fábregues i Tribó« — Sabanés i Balagué « — Sabanés i Ortiz« — Oms i Cases « — Serret i Trilla« — Coma i Farré « — Farré i Ricart« — Vilaró i Torres « — Serret i Sandiumenge« — Torrades i Caldero « — Cases i Reñe« — Cases i Reñe « — Borda i Arrufat« — Tribó i Rubio « — Mateu i Trilla« — Remolins i Vilaró « — Folguera i Bergadà« — Bosch i Cases « — Sol i Mas« — Sol i Sorribes « — Coma i Farré« — Palou i Carbonell « — Sorribes i Teixidó« — Farré i Ricart « — Oms i Cases« — Domingo i Pons « — Cava i Rosell« — Sorribes i Llobet « — Sorribes i Masana« — Serret i Delgado « — Fábregues i Vidal« — Reñé i Mata1898 — Bergadà i Trilla Agnès Planes« — Oms i Camarasa Ramona Torrades« — Folguera i Torrent« — Planes i Masana« — Monclús i Fábregas« — Borda i Cases« — Monclús i Fábregas
XO P 25
PASTIS DE PEIXIngredients:1.5 Kg. de patates1.5 Kg. de rap 1 kg. de lluç1.5 Kg. de gambes 5 ous100 gr. de mantega
1 fulla de llorer2 ails1 tomàquet 1 ceba sal
Preparació:Bullir les gambes amb poca aigua I sal junt amb
unafulla de llorer i dos ails, uns dos minuts. Després s’afegeix una mica d’algua, un tomàquet i una ceba;
es bull el lluç i el rap; quan és cuit, es treu i s’hi posen les patates. (El lluç i el rap es pelen en calent.) Tôt es posa en un bol.
Les patates ben xafades junt amb la mantega, un polsim de nou moscada, els cinc rovells d’ou I per ültim les cinc clares apunt de neu.
Es barreja tôt i es posa en un motlle prèviament untat de mantega I pa ratllat. Es posa al forn mitja hora.
Quant estigui fred es treu del motlle untant-lo de malonesa i ornamentar-lo amb el pure de patates de colors, gambes, escamarlants, musclos, etc. al gust o pressupost de cadascü.BON PROFIT
Lola Canals i G im et
TARONGES FARCIDESTemps de preparació: 20 minuts
Ingredients:4 taronges mitjanes2 pomes pelades sense llavori tallades a daus petits.150 gr. de panses150 gr. de dátils tallats a trossos200 gr. d’ametlla torrada picada200 gr. de sucre1/4 Kg. de nata200 gr. de sucre IlustreTiretes de pell de taronja confitada4 ci reres confitades
Preparació:Talleu les taronges per la meitat i treure el moll,
procurant de no foradar la pell. Tallar el moll a trossos I posar-lo en un bol, afegir-hi el sucre, les pomes, les panses, els dàtils i les ametlles. Barrejar bé tots els ingredients i farcir les meitats de les taronges. Seguidament les cobrirem amb la nata mutada i el sucre Ilustre. Posar-Ies a refredar al frigorifie. Es serveixen decorades amb les tiretes de pell de taronja i mitja cirera.
Pepe Daza (El pastisser mes dolç)
-C O S E SPernetejarla rentador
i 4 litres de vinagre destili un programa sencer. El v desenganxarà els résidus
Colis bruts: fesanarur els colis tacats de les can El xampú està fet perdisse
Jerseis impecables: p impecable quan els renti crema suavitzant del cal esbandida.
Per a treure el xiclet netejadora de la cara en i vegades d'amunt avail am
Rajoletes: Abans de r cambra de bany, fes còrrei calenta possible durant un brutfeia s ’estova i és més
Obrellaunes: per trei l’obrellaunes amb un res després un tovalló de pap
Cubell de les escomi males olors, posa en el se mitja llimona ode mitja ta
Picadora de earn: Aban de pa.
Enciam durader. si pos calaix de la verdura de la marcita tan depressa.
nés cuit, e s tre u is ’hiposen pes pelen en calent.) Tôt es
jes junt amb la mantega, un i, els cinc rovells d’ou i per mt de neu.sa en un motlle prèviament atllat. Es posa al forn mitja
treudel motlle untant-lo de o amb elpuré de patates de riants, musclos, etc. al gustj.
Lola Canals i G im et
- C A S E S ,
er la meitat i treure el molí, r la pell. Tallar el molí a bol, afegir-h¡ el sucre, les
itils i les ametlles Barrejar i farclr les meitats de les les cobrlrem amb la nata e. Posar-Ies a refredar al ¡coradesamb lestiretes de ira.
Pepe Daza (El pastisser más dolg)
Per netejar la rentadora: Ompliu-la d'aigua tébia i 4 litres de vinagre destilat, feu-la funcionar durant un programa sencer. El vinagre netejará els tubs i desenganxarà els résidus del sabó.
Colls bruts: fes anar un pinzell i pinta amb xampu els colls tacats de les camises abans de rentar-los. Elxampu esta fet perdissoldre els greixos corporals
Jerseis impecables: perqué quedin els jerseis impecable quan els rentis a má posa un tap de crema suavitzant del cabell a l'aigua de l'ùltima esbandida
Per a treure el xlclet del cabell: posa crema netejadora de la cara en el cabell, frega’l diverses vegades d'amunt avail amb una tovallola eixuta.
Rajoletes: Abans de netejar les rajoletes de la cambra de bany, fes correr l’algua de la dutxa el més calenta possible durant una estona. Amb el vapor, la brutícia s’estova i és més fácil de netejar-la.
Obrellaunes: per treure la brutícia, respatlla l’obrellaunes amb un respall de dents veli, passa després un tovalló de paper perqué quedi ben net.
Cubell de les escombrarles: per eliminar les males olors, posa en el seu Interior la ratlladura de mitja Kimona o de mitja taronja.
Picadora de earn: Abans de rentar-la pica un bocí de pa.
Enciam durader: si poses un tovalló de paper al calaix de la verdura de la nevera, l’enclam no es marcita tan depressa.
Dolore Mateu
‘XOP 27
_RF R_RERD.RE-EL-T.EM
Retallar com a trenca-closquesIntenteu esbrinar de qui es tracta. És un personatge de la nostra Vila.
l ü S S T T I
C A R P A O IÇ R I P I
T AL O IS TO Q I
I J K L M A R (
L L B T E R O P Q Z Z 0
RRX
N Q N O P J G FM S S I O F F P F F
R R L U
B T R OA I U ) B S V ¡
Troba quin objecte del qu?- A -
SG
•XGP 2 Z
—BER—BER.D.R.E-EI—T.EM.BS.
c A R P A 0 1 F J G H CL L R ç R 1 p Q A R A NB T R U 1 T A 1 Q R F DE R X L X L 0 N P Q R S0 P Q L R S T 1 U V W XZ Z 0 R Z 0 Q P F 1 J K1 J K L M A R G A M V BN Q N 0 P J G R A D F QM S R R B T Q W U E J AS 1 L U R 0 T X B B N G0 F F L A 1 U X C 0 A 1P F F E B S V Z D P Q G
Dins d'aquesta Sopa de Lletres, hi ha vuit noms de peixos de riu.
Marc Balasch
Troba quin objecte del quadre A falta al quadre B - A - - B -
SOLUCIONS DEL NUMERO ANTERIOR
'XOP 29
SERVEISTELEFONS ÚTILS
AJUNTAMENTOFICINES..................................................43 20 08REGIDURIA D'ESPORTS......................43 20 97POLIESPORTIU.......................................43 20 02METGE D'A.P.D....................................... 43 20 55FARMACIA............................................... 43 21 51A.T.S. PRACTICANT.............................. 43 21 14COLLEGI S. E S P R IU ............................43 2 2 1 4LLAR DE J U B IL A IS .............................. 43 22 75RÀDIO VALLFOGONA 43 22 68TELÈF0N PUBLIC ATÈSVALLFOGONA......................................... 43 20 02TELÈF0N PÚBLIC ATÈSLA R Á P IT A -C O L .L E G I........................44 50 18CASA PARROQUIAL.............................43 20 63ESCOLA EXTENSIÓ A G R À R IA 44 51 88GUARDIA CIVIL (Balaguer).................44 53 53BOMBERS (B alaguer)...........................44 50 80SERVEI D URGÈNCIES (Balaguer) ...44 77 14CREU R O JA .............................................44 57 96ALSINA GRAELLS (B alaguer) 44 54 76CORREUS (Balaguer)............................44 58 26
HORARI DE TRENS
LLEIDA-BALAGUER:7 45 - 10 - 13 45 - 15 '20 - 18 35 - 20 45
BALAGUER-LLEIDA:6 45 - 8 - 14 - 15 50 - 19 25
ASSISTÈNCIA SOCIAL. HorariTots els dimarts de 9 a 11 '30 h. a l'Ajuntament.
BIBLIOTECA NIUNICIPAL. Horari:De dilluns a divendres de 16 a 20 h. de la tarda. CÀMARA AGRÀRIA. Horari: Tots els dimarts de 9 a 13 h. Ajuntament, 2n. pis.
REGIDURIA D'ESPORTS. Horari:Matins de 10 a 12 h. els dilluns, dimarts i dimecres. Ajuntament 2n. pis.
HORARI D‘AUTO BUSOS
SORTIDA DE LLEIDA DESTINACIÓ:Seu d'Urgell 9 59 (1)Balaguer 11 '30Agramunt 13'03Solsona 13'58Seu d'Urgell 16 29(1)Balaguer 1 7 (2 )Agramunt 19'33 (2)SORTIDA DE BALAGUER DESTINACIÓ LLEIDA:7'48 - 7 55 (1) - 8 '24 - 9 '30 - 11 40 (2) - 15*18 (2) - 17 25 (1)(1) Passen també els dissabtes, diumenges i festius.(2) No passen les dissabtes.La resta passen tots els dies feiners de dilluns a divendres excepte festius.
NAIXEMENTS 1991 M ? Carme Camprubí Badia 27-07-91Marina Farrás Trilla - Vallfogona 17-01-91 Gregorio Lacasa LacasaMireia Trepat Marti - La Rápita 25-01-91 Aurelia M illan Ruiz 21-09-91Aída Boladeres Faura - La Rápita 16-03-91Júlia Piqué Castro - Vallfogona 22-04-91 DEFUNCIONSJoshua Solanl Núñez - Vallfogona 17-05-91 Rosa Carrabina Baró - Vallfogona 29-01-91Azucena Ortiz Ibáñez - Vallfogona 21-05-91 José M ! Martínez Ecija - Hostal Nou 18-02-91Maria Agelet Piñol - Vallfogona 19-09-91 Maria Llobet Queraltó - Vallfogona 19-02-91Aída Bondia Cayuela - Hostal Nou 21-10-91 Maria Fontanet Mayoral - Vallfogona 21-02-91Naida Camarasa Castel - Hostal Nou 30-10-91 José Puig Roseli - Hostal Nou 11-03-91Bernat Barnés Mayoral - Hostal Nou 14-12-91 Francisco Oms Tribó - Vallfogona 14-03-91
Antonio Bergadá Sarret - Vallfogona 05-04-91MATRIMONIS CELEBRAIS A VALLFOGONA Josefa Lapiedra Chordi - Hostal Nou 12-04-91Joaquim ortiz Rueda Federico Guimet Folguera - Vallfogona 04-05-91Esmeralda Azucena Ibañez Martínez 04-02-91 Miquel Viladrich Sol - Vallfogona 02-08-91Ramón Solé Tomás Maria Coll Pijuan - Vallfogona 17-08-91Carme Piqué Balasch 09-03-91 Ramón Cortes Llorens - Vallfogona 25-08-91Bernardo constantf Cabariego José Pallisé Oms - Vallfogona 23-09-91M? Dolores Agustf Cruz 08-06-91Xavier Salvia Prior (DADES EXTRETES DEL PADRO M U N IC IP A L DE VALLFOG O NA)
a o v 30
f l DESTINANO LLEIDA:9 30 - 11 40 ( 2 ) - 15 18 (2)
-sabtes, diumenges i festius. btes.Is dies feiners de dilluns a JS.
gona tal Nou igona Ifogona ugonaIfogona;tal Nou'alltogonalonaaogonaa
27-07-91
21-09-91
29-01-9118-02-9119-02-91 21-02-9111-03-91 14-03-91 05-04-9112-04-91 04-05-91 02-08-91 17-08-91 25-08-91 23-09-91
M UNICIPAL DE VALLFOGONA)
La revista del Terme Municipal de Vallfogona
Revista EL XOP Apartat de correus mim. 1
VALLFOGONA
àrids daniel, s.a
•Formigons •Àrids Rentats:
Naturals i Artificials •Transports
PLANTA ÀRIDS IFORM IGÔ: Afores - Vallfogona • Tel. 43 21 99 OFICINES: ( / Urgell, 43 • Balaguer • Tel. 44 50 57
PARTICULAR: Balaguer • Tel. 44 68 58