^ D W "1WÜ hi. .»*»-■ ̂l1 w n o P 0 L , . < v " *

p u ife . % ^ > '. 'j j j nJJJCi

w jjSSL q * ^ll¿l ffNUi^

n̂xw*-

<U^ P ° ^ ?Ifc toJi\>uico

^vruiyT^Î (

rruOju*-

H O P

M . n r v !

daniel, s.a• Formigons• Arids Rentats: Naturals i Artificiáis• Transports

PLANTAÀRIDS ¡ FORMIGÓ: Afores - Vallfogona • Tel. 973 432199 OFICINES: C / Urgell, 43 • Balaguer ■ Tel. 973 445057

PARTICULAR: Balaguer ■ Tel. 973 446858

COOPERATIVA VALLFOGONINA

«La nostra Cooperativa»

c/ de Balaguer, s/n Telèfon 973 432125

Fax 973 432261 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER

(Lleida)

La VALLFOGONINA, és una Cooperativa que dona solucions a les demandes deis socis i per això ofereix aquests serveis:

COMERCIALITZACIO DE LLET NUCLI DE CONTROL LLETER PRIMERES MATÈRIES Pinsos, Adobs, Llavors, Soja,Llavor de cotó, Polpa de remolatxa, Fitosanitaris, Ferretería, etc. PRODUCTES VETER IN AR I CANALITZACIÓ OFERTES COMPRAVENDA VESTIAR

SUMARI • 6 EDITORIAL

EDITORIAL 3 i 4EL SETÈ CELEntrevista Imma Nadal 5 i 6TEMÀTICA FACIALMaquilla’t ............................................7DE FICCIONS i REALITATShttp://www.bon any-nou.com 8LA BIOSFERAValors ecológics de Vallfogona 9ESPORTS I APUNTS PSICO LO GIAEsports a Vallfogona.......................10Tolerar la diferencia........................ 10DES DEL COR DE LA VILAPrograma..........................................11SOCIETAT I CULTURAEstiu i Cultura................................. 12Marató de TV 3 ............................... 13FESTES DE NADALPrograma 14 i 15SOCIETAT I CULTURADiada de Catalunya........................16Lluita contra el cáncer................... 17FEM PETAR LA XERRADAPedro López de la Oliva................18Carta d’agrai'ment kosovo............. 19ESCRIVIM SOBRELa Democracia Espanyola............21La nostra historia literaria........'...22Al Sr. Director................................. 23La tercera ed at................................23Costumari Catalá ........................... 24ARRELS ........................................... 25JOC DE TAULA .............................25PER PERORE EL TEM PS ..........26SERVEIS .......................................... 27

Imma (Bon) NadalAra fa uns dies que vaig a un curs

(que es fa en el Consell Comarcal de la Noguera) sobre dinamització cul­tural.Si vull el títol he de fer un treball de lliure elecció.

El tema que m’he plantejat és: la revista el Xop.Si em co m eto a preguntar sobre qué és i com está actualment, donaría un munt d’arguments que, a la fi, em portarien, rematadament, a la realista conclusió que el que s’ha fet fins ara no te preu, pero, com sempre, es pot millorar.

Si em pregunto a qui va dirigit, la resposta és una i clara: a tothom, per la senzilla raó que tothom hi pot par­ticipar activament i no solament llegir- la passivament.

On no he trobat una resposta clara és en la qüestió d’on es fa: a la Vallfogona del segle XXI?

La del XXI la imagino perfecta.Ja fa més de 2.000 anys que els

arquitectes socials s’imaginen quina ha de ser la comunitat perfecta.El primer projecte del que es té constancia és: La República, d’en Plato.

Després de tota una serie de complicáis cálculs li va sortir que al poblé ideal (com a mínim i com a máxim) hi havien de viure 5.040 per­sones.

A Vallfogona, sense haver-hi arribat, si que hem assolit algunes tasques.Tenim mitjans de comunicació de masses (aixó no ho havia previst en Plato).

I per culpa d’ells, al poblé també ens ha agafat la fal-lera de parir per

6.000 milions de persones.La culpa la tenen, entre altres, un polític ecologista alemany que ens está marcant quina ha de ser la nostra “consciencia” quan mirem al nostre voltant (i, a més a més, está ficat dintre del govern europeu, per tant no parla per parlar, si no que, el que diu va a missa).“Vegem” com diu que ha de ser el “ciutadá global”:

A poder ser, de bona familia (com diu que és ell); per dos motius: per no

Per ais pobres deis paisos pobres, la

millor solució es edu- car-los a ser pobres. Aixó vol dir, més o menys, que hem de

donar a cada familia 4 porcs, 2 gallines

(aliment de l’estómac) i una Biblia (aliment

de Pesperit). Així, en­cara que continum po­

bres, no hi ha perill que siguin uns morts

de gana.haver de parir per omplir l’estómac i així teñir vagar per ocupar-se deis demés.• Ser un “bon minyó escolta”.• Obligar ais polítics deis pai'sos rics a que prohibeixin a les persones po­bres (deis pai'sos rics) a voltar peí carrer amb els seus cotxes contaminants. A

E D IT A : EL XOP, Apartat de correus, 1. Vallfogona de B. ■ D IR E C C IÓ : Dídac Mateo • S U B D IR E C T O R : Jordi Pijuan ■ C O N S E L L D E R E D A C C IÓ : Agnès Planes, Anna Torrades, Teresa Bellmunt i Josefina Moreno • C O L 'L A B O R E N E N A Q U E S T N Ú M E R O : AgnèsPlanes, Anna Torrades, Montse Térmens, Montse Simó, Teresa Balasch, Cristina Colilles, Jordi Pijuan, Josep Oms, Regidoría de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Vallfogona, Jordi Rubio, Raquel Jordán, Didac Mateo, Pepe Daza, Barò de Ramonet, M. Teresa Pallisé, M. Teresa Reñé, Joan Fontanet, Miquel Vilar, Frédéric Forest C O M P O S IC IÓ i M A Q U ETA C IÓ : DOSSIER P&M - Tel. 973 448273 ■ D IP Ò S IT LEG A L: L- 136-1992.

Amb la col.laboració de:

Generalität de CatalunyaDepartam ent de Cultura

IN S T ITU TD'ESTUDISILERDENCS

fe ll Dipuució de l.leudi

Ajuntament de VaUfi¡gona

La revista EL XOP sortirà els mesos de man;, juny, setembre i desembre. Recordeu que si voleu publicar un arricie l’heu d’adre^ar a E L XOP, apartat de correus, 1, o a la Secretaria de l’Ajuntament, sempre durant els darrers 20 dies del mes anterior a la publicació.

ÍL Á r-yX I ]'IM*

• £ EDITORIAL

canvi, els polítics han de tornar a po­sar en marxa la 3a. Classe ais trens (que, mal que mal, contaminen menys). I, com que ho té tot controlat, també ha previst un vagó perqué els pobres hi puguem deixar les bicicletes.• Per ais pobres deis pai'sos pobres, la millor solució es educar-los a ser pobres. Aixó vol dir, més o menys, que hem de donar a cada familia 4 porcs, 2 gallines (aliment de l’estómac) i una Biblia (aliment de l’esperit). Així, en­cara que continuin pobres, no hi ha perill que siguin uns morts de gana..

I un munt de coses més, ja que ha participat en la redacció de “LAgenda 2.000”, on ens están ficant els deures que hem de fer els propers 1.000 anys.

Si no us ho creieu, n’ha fet un resum al seu llibre “Política de la Tie­rra”, on es presenta com l’arquitecte d’aquest poblé que porta per nom Terra.

Dones bé, jo, personalment, a aquest “paio” no el vull veure ni en pintura al meu poblé; perqué és aquell que fa bona Pexpressió “pensa

“L’Agenda 2 .0 0 0 ”, on ens están ficant els deures que hem de fer els propers

1.000 anys.

localment actúa globalment”. Atabalat me n’he anat a Alguaire, que, segons els cálculs, va peí bon camí per ser el poblé perfecte (3.000 habitants).

M’han dit que allí hi viu Miss Lleida (LImma Nadal).La rebuda a casa seva ha estat indes­criptible.

Aquell estúpid alemany només m’ha ensenyat una cosa: que ha anat a Pescóla (una institució que té poc menys d’un segle) i que per aixó es creu educat.

En canvi, en aquella casa d’Alguaire hi ha una cosa infinitament més vella que la primera escola i que sí que vull peí meu poblé: humanitat.

Proposo demanar a la UNESCO que casa seva sigui declarada patrimoni de tots.

Amb la carta i afegiria un disc d’en Sisa i una nota que digués, la casa de lTmma, una de les poques que que­den al món que fan bona (i no hipócrita) Pestrofa “benvinguts, passeu, passeu...”.Una senyora de Vallfogona m’ha dit que el poblé necessita una escola de música.

Aixó sí que ho havia previst en Plato: gimnástica per aprendre a con­trolar les passions i música per alimen­tar Pesperit.Per a l’Imma: BON NADAL.Per a la resta, més gimnástica.

P.D: jo, peí meu poblé, a curt termini, demano que ben aviat hi surti la propera Miss Lleida. I vosaltres, qué demaneu?

Podeu enviar els vostres escrits al Xop.

Didac Mateo

CD EL SETÈ

Imma NadalHe titulat aquesta secció que en-

cetem ara (amb la intenció de donar a conèixer el Xop, i per extensió Vallfogona, fora vila) amb el nom del 7é cel.

Tinc un altre títol a la “recambra” per si em trobo amb algún personatge més enrevessat: La dimensiódesconeguda.

Però, després d’haver conegut l’Imma, us puc jurar que és tant o més “guapa” per dintre que per fora (aixó sí que és bellesa interior).

Hola! Em die IMMA Nadal González, tinc 21 anys.

El color deis meus ulls és verd- blau... i, les meves mides s’aproximen al 90-60-90.

La meva aleada és d’un metre i setanta set centímetres.

I estic estudiant informàtica per a empreses.

Quantes entrevistes has conce- dit ja?

No ho sé m oltes... per latelevisió, per la ràdio.... i per la revista el Xop.

Per qué et vas presentar a “Miss Espanya” ?

Perqué estava fent un curset.... em vaig animar i em vaig presentara “Miss Lleida”.. i al guanyar.... I perqué m’agrada el món de la moda, de les passareHes... i tot aixó.

Com et van tractar aquells dies?Bé, com a tothom.... com una més.Qué suposa ser Dama D’Honor;

“Miss Pepe Jeans” i “Miss Elegán- cia” ?

El primer any et toca fer acte de preséncia a festes majors... inaugura- cions... Res més.

Aquí 1’ única que treballa és la que guanya: Miss Espanya.

“Pepe Jeans” em va donar 200.000 pessetes en roba seva i.... em van pro­metre que els faria publicitat... Però, com que els de la organització fan el que volen... li van donar a una altra... Lempresa Unipapel em va dir que d’aquí un any sortiria en les tapes de les llibretes [per a estudiants] vestida amb roba de “Pepe Jeans” però no

hi confio.Aixó del concurs només serveix per

donar-te a conéixer (i pujar una mica el “catxé”) pero Pitas d’espavilar tu sola si vols continuar fent desfilades.

Et consideres guapa?No em considero lletja.Quan m’aixeco, el primer que faig

és fer-me el Hit, rentar-me la cara (sen­se mirar-me a l’espill) i anar cap a l’Ins­titut, i “aire que ve d’Alguaire”.

Creus que aquest món será el teu futur?

Dones no.Aixó, com a molt, durará fins ais

trenta. I després, qué faré?Aixó de Miss s’acaba rapid.La feina de model es pot allargar.

Si treballes.El més important és estudiar.Quina relació tens amb Lorena

Bernal [Miss Espanya] ?Hola i adéu.Tens alguna amiga entre les que

es van pressentar al concurs?Especialment amb la que es va pre­

sentar per Lugo.Ens pots explicar alguna anéc­

dota des qué ets Miss?Aquí havia d’explicar que, durant

els dies de concurs, vam fer excursi­ons i que, pujant muntanya amunt, en una carretera molt dolenta, el xofer va estar apunt de fer-nos baixar peí bar- ranc... Pero, ara fa uns dies, me’n va passar una de bona...

Van venir uns de Vallfogona a fer-

me una entrevista pel Xop i [desprès de convidar-nos a café i passar una bona estona, us ho jurem els entrevistadors] es van oblidar d’apretar el “REC” a la gravadora... i ara els tor­no a tenir aqui.

Crée que és una excusa que es van buscar per tornar a venir a fer el café.

Com et tracten fora de Lleida?Quan vaig començar a treballar a

Madrid... quina feinada amb el meu castellà.

Al cap d’un temps era a l’inrevés, la gent s’estranyava quan els deia que era catalana.

N’hii va haver una que em va dir que era massa simpàtica i divertida per ser catalana.

E t reconeixen pel carrer?Pel carrer... al supermercat... arreu!A ladiscoteca .... on sempres’atan-

sa aigu com si em coneigués de tota la vida... Hola Imma!

D’altres s’atansen més avergonyits, (sobre tôt les noies jovenetes que em venen a dir que em volen presentar uns

.amies que no gosen atansar-se...)N’hi ha que em conviden a beure i

s’enfaden si no en tinc ganes.Indos a Madrid, al cap de poc d’ha­

ver participât en el concurs, pel carrer, em va reconèixer una dona (cosa que em va xocar molt).

Ara m’he acostumat, sobretot si estic de festa, a dir: Et confons!

Han canviat les teves relacions amb les amistats que tenies abans

tH EL SETÈ CEL

d’anar al concurs?No amb els amies i amigues de

sempre no.En la feina si.Han canviat les relacions amb els

que tenia com a “jefes” a Lleida, i que considerava amies, i que ara veig que, a part que em deuen diners, volien aprofitar-se de mi (quan jo creia que érem amies).

Més que perdre els diners, em sap més greu perdre amies.

Professionalment també m’empipa perqué sé que no em trucaran quan em necessitin.

M’han ensenyat el que és ser amie per interés.

Qué faran el proper concurs de “Miss Lleida” ?

Jo no pensó anar a entregar la co­rona a la nova Miss.

[Elis s’ho perden, afegim nosal- tres.]

Coneixes algú de Vallfogona?La Maribel i la Raquel i ara a

vosaltres, el germá de la Maribel i... el senyor Ramón, Baró de Ramonet.

I has estât mai?Dones no.... pero us vindré a en­

trevistar a vosaltres, em deixaré la gra- vadora i així vindré més dies a fer el café.

Et consideres de poblé?Sí.I després de Lleida. I després de

Catalunya.Però primer de poblé.Ha canviat molt la teva manera

de veure les coses?Abans creia que tothom anava amb

bona fe.Ara no ho veig així.Però continuo pensant, com abans,

que les coses s’han de dir a la cara.Ara aquí perqué estem tranquil--

lament fent el café, però també m’em- prenyo.

Com tothom.Que és per a tu un “pijo” ?Algú que vesteix de marca, com ara

el Barò de Ramonet.I un “dandy” [algú distingit] ?Algú que voi aparentar més del que

és.Tu [pel Baró de Ramonet] ets un

“dandy-pijo”.[Jo Baró de Ramonet, em vaig de-

fensar dient que la marca la porto per dins].

Un dise? Un cantant?M’agrada tot tipus de música.Una per escoltar i l’altra per bailar.M’agrada bailar.Una pel-lícula? Un actor?M’agrada el cine en general.I el Keanu Reeves i la Julia Roberts

en particular.Has d’anar a moites festes de

compromis?Aquí no tant, però a Madrid en

volien fer anar a festes i inauguracions de locals de nit.

En recordó una que no en tenia ga­nes i em vaig quedar a dormir. Era la festa de la Yola Berrocal.

Qui és aquesta?I... a les que vas d’incognit... pas­

ses desapercebuda?Procuro ser discreta i no destacar.Unes paraules per ais lectors del

Xop:Estic molt agraida que hagueu pen­

sât en mi i convido a tothom a venir al meu poblé.

I si alguna de Vallfogona li intéres­sa conéixer aquest “mundillo” de la moda, jo li explicaré les meves experi- éncies encantada.

Qui és la dona més guapa del món?

La meva mare i després la Linda Evangelista.

I já, per acabar.... tens plans per al cap de setmana?

No sé perqué m’ho preguntes aixo.Dissabte passât et vaig convidar

al meu “aniversari” i encara t’espe- ro.

A veure, no en tinc. Qué farem aquest cap de setmana?

[Ho sentó pero tinc compromis a Barcelona, va dir el Baró de Ramonet]

Baró de Ramonet.

—i'iwwmnn —i ii M t iM — iniini! wmm I I O I I I

MATEMÀTICA FACIAL

Maquilla’tJa tornem a ser a les festes de Nadal

i com sabem tots ens agrada, arreglar­nos. Només cal seguir uns passos:1- Segons l’hora del dia ens maqui- llarem d’una manera o d’una altra. El maquillatge de dia sera amb tons clars, molt naturals ja que la llum natural dona mes vida i no és menja el color.

El de nit serà molt més fort i in­tens ja que els focos i la llum artificial es menjen la foscor els colors.2- L’armonia cromàtica: color de la pell, ulls i com anem vestits.3- Modificar les celles: fines o grui- xudes, depilades o salvatges, son les responsables de pentinar la mirada i marcar l’equilibri del rostre. Com sim- bol d’expressio, les celles han sofert les modes igual que la forma d’aplicar les ombres d’ulls o el eye-liner. Aixi a prin- cipis d’aquest segle, les celles queien, molt separades dels ulls, accélérant aixi looks mélancolies i tristos. Durant els bojos anys 20 van començar a dibui- xar-se molt cap a dalt, donant una mi­rada majestuosa, distant i sofisticada. Als 50 s’imposava la naturalitat, celles poblades i semisalvatges. Els 60 es van portar unes celles amb forma d’accent i allargades artificialment donant un toc de sorpresa. Durant els 70 i 80 les celles tornen a ser gruixudes per la rebellia. Als 90 la naturalitat es va unir a la femenitat i les celles van trôbar un equilibri basat en depilar al menys pos­sible, mantenint l’arc natural i penti­nar i disciplinar els pels. El prôxim m illeni segons les passarel.les de moda, tapen les celles amb maquillat­ge per pintar-les alli on vulguem.4- Desmaquillar-se o neteja superfi­cial5- Aplicacio d’una base hidratant6- Aplicacio del tint de fons (ma­quillatge). Elegir el to més proxim a la pell. Efectuarem correccions alli on trobem que sigui convenient (ulleres, petits granets, rojos, etc.)7- Aplicacio de polvores transi lucides per evitar lluentors.8- Aplicacio d’ombra d’ulls- (s’han de fer els dos a l’hora). A més a més de corregir la forma dels ulls, es pot aconseguir efectes sorprenents: om- brejats, il.luminar, contornejar. A més a més és convenient dos tons un de

dar per donar llum i un altre de fosc per portar volum. Aixi els efectes es multi­pliquen.-Corregir i mo­delar: la forma de l’un quasi mai és perfecta. Si l’ull és arrodonit, l’om­bra ha d’allargar- ne la línia, cap a l’exterior. Pots ac­centuar l’angle encara més apli- cant un to més fose en l’extrem exterior de la par- pella. Si els teus ulls són saltons, suavitzaràs la mi­rada amb ombra, si l’apliques en tota la longitud de la parpella.Aquest truc aju- darà a dissimular els ulls caiguts. Si tens els ulls molt pedts, podrás fer- los grans aplicant ombres fosques a l’exterior de la parpella superior.

Hem de re­cordar que als ulls s’han de portar els colors amb lluentors per donar-li vida i més, si és de nit.9- Acabem els ulls amb eye-liner o ombra d’ulls fosca arran de les pesta- nyes. I la máscara de pestanyes com aplicar-la? Primer s’ha de fer sobre les pestanyes superiors baixant la mirada i ficant el pinzell horitzontalment. Per maquillar les pestanyes inferiors s’ha de fìcar el pinzell vertiealment i apli­car la mascara pél a pél.

Per donar un toc més actual i di­vertii aplicarem a la punta de les pes­tanyes una mica d’ombra d’ulls. Però perqué quedi compacta s’ha de fìcar ràpidament.10- Maquillatge dels llavis: Recor­da que la barra de llavis és de moda,

però abans de tot, seducció. Per anar a l’ùltima sense estridències, a l’hora d’escollir guiat pel teu to de pell. Si és clara, opta pels tons rosa, rojos o burdeus. Si és castanya o tringuenya, busca entre coráis, marrons, daurats i rojos. A les més morenes, els rosa i marrons (sempre es pot jugar amb al- tres colors).11- Coloret: Té com a finalitat res­saltar pòmuls, però aplicats amb excés dona efecte d’envelliment.NOTA: Quan ens maquillem sempre resaltarem més els ulls o els llavis. Per exemple si portem els ulls molt pin­táis als llavis una mica de brillantor o un color fluixet i a l’inrevés.

Raquel Jordan

DE FICCIONS I REALITATS

http://www.Bon Any-Nou.comAra farà dos anys que el sotasignant

s’adherí a la considerable troup de col laboradors d’El Xop. Durant aquest temps hem tingut ocasió de discórrer sobre alguns assumptes que -almenys a un servidor - no li eren indiferents: des del teatre a l’últim eclipsi, sense oblidar-nos del tan comentat i discutit i estudiat Efecte 2000. Dones bé, em disposo a acabar l’any -que no el segle ni el mil-leni- d’una manera inusual o indiscreta:.. mostrant la cara més divertida de - almenys així ho penso- l’aven^ tecnologie i comunicatiu més important esdevingut al nostre món des del fistropecadordelapradera del Xiquet de la C alfada al Tú no tienes guitm o! del nostre admirat Fan Ja l; la xarxa de xarxes, la teranyina invisible que tot ho conté i tot ho sap: Internet. Potser, per les meves paraules, ja haureu dedui't la meva debilitat per aquest mitjà. I vet aquí que navegant, navegant, va arribar a les meves mans el document que ara us trameto. Potser será

tan segur, doctor ? R: Perqué el seu cervell reposava damunt la meva taula, en un pot. P: Pero tot i aixo, podría el pacient estar viu, de totes m aneres? R: Sí, Probablement estara exercint d ’advocat en algún altre estat...

6) Quina distancia hi havia entre els vehicles en el moment de la col-lisió?

7) P: Ella tenia tres filis, no ? R: Sí. P: Quants eren nois? R: Cap. P: H i havia alguna noia?

8) Quantes vegades s 'ha suicidat vosté?

9) P: Que va donar f i al seu primer matrimonié R: Una dejunció. P:Id e qui va ser la defúnciv que li va donar f i ?

10) P: Pot descriare la persona en qüestió? R: E ra d ’alpada m itjana i portava barba P: Era home o dona?

11) P: Totes les respostes seves hauran de ser oráis, d ’acordé On va estudiar vosté é R: Oral.

12) Doctor, quantes autópsies a per-

V • *

ingénu pensar que si bé a mi em va fer gràcia us en farà a vosaltres, perô si almenys serveix per evitar que ens capfiquem en els problèmes quotidians durant uns moments, ja em conformo:

1) Bé, doctor, no és cert que si aigu mormentre dorm no se n’adonafins l’endemàé

2) Era vosté présent quan li van fer lafoto?

3) El fill petit, el de vint-i-un anys, quina edat té?

4) Fou vosté o el seu germ a petit qui va morir a laguerraé

5 ) Pregunta : Doctor, abans de prac­ticar l’autopsia, va prendre el pois per assegurar-se que era morté Resposta: No. P: Va comprovar si respiravaé R: No. P: Llavors, és possible que el pacient estigués en cara viu quan vosté va in ic ia r l’autopsia? R: No. P: Com pot estar-ne

■ _ dLfc

, i y . i ’ •

sones mortes a practicat vosté? R: Totes les meves autopsies les practico apersones mortes.

13) P: Recorda quina hora era quan va examinar el eos? R: Es va iniciar l’autopsia sobre dos quarts de nou. P: I el senyor Dennington, era mort en aquell instant? R: No, era assegut damunt la tau la preguntant-se per qué li fe ia l’autopsia1

14) P: Esta vosté qualificai per do­nar una mostra d ’orina? R: Ho estic des de la meva infancia.

15) Vosté es va quedar a llí fins al moment de marxar, no és cert?

Dos anys que el sota- signat s’adherí a la troup considerable de col.laboradors

d’El Xop.Durant quest temps hem tingut ocasió de

discórrer sobre al­guns assumptes que van des del teatre a l’últim eclipsi, sense oblidar-nos del tan comentat i discutit

efecte 2000

16 ) E lva m atar ell a vosté?17) P: A ix i que la d ata de la

concepció [del nadó] fou el 8 d ’agost. R: Sí. P: I qué fe ia vosté en aquell moment?Tot i que els diàlegs puguin semblar extrets d’alguna pel licula de M. Python o dels Germans Marx, us asseguro que, almenys segons el “Budleti del col-legi d’advocats de Massachusetts”, son véritablement reals i extrets de judicis que recentment

s’han dut a terme en aquest estat nord- americà. Perqué ens n’adonem de fins on arriba el raciocini huma i després diguin que “todo va bien”.I tes més. Només que, fent lis d’aquest raconet que El Xop em proporciona, aprofito l’ocasió per desitjar-vos uns digestius àpats, unes Bones Festes i un encara millor 2000 , aixô si, sense segles XXI i sense 3rs mil-lenis.

Jordi Pijuan Desembre 1999

BIOSFERA

Valors ecologies de Vallfogona

De vegades, tendim a parlar d’algunes matèries, per dir-ho en ter­mes comerciáis, a l’engròs, i descuidem sovint la venda al detall. Parlem de te­rnes écologies que afecten tot el món i deixem de banda el món natural més immédiat. Parlem de l’efecte hivernacle, de la desaparició progressiva de les estacions, també de 1’Amazonia, el pulmó de la Terra, de la nécessitât de conservar les espècies, de fer la recollida selectiva de la brossa; tots ells temes vitals -mai millor dit-, però tan importants per a nosáltres com el nostre riu, el nostre terme i el nostre entorn natural.

Anys endarrere, hi havia arreu del terme municipal de Vallfogona, una gran quantitat d’arbres, molts d’ells talats, perqué les seves arrels feien nosa o feien malbé les entubacions dels nous sistemes de reg.

També hi havia uns plataners enor­mes, d’aproximadament un metre de diàmetre, que senyorejaven la carrete­ra i que conformaven un túnel natural magnifie; l’espessor forestal privava fins i tot el pas deis rajos del sol. Ara, malauradament, tampoc hi són.

No obstant, això encara conservent paratges d’una gran beilesa i que cal mantenir, perqué formen part del nostre patrimoni comú i, a més, con­formen el nostre univers particular (quants records a la vora del riu, de la

peixera, de les fonts d’aigua tant clara a peu de carni).Efectivament, el riu Segre al seu pas per Vallfogona és un lloc idoni, d’una gran riquesa paisatgística, per reposar, de vegades sol, de vegades vora d’un llibre amie, de vegades amb amics; el dia de la mona, el dia de la bici, o en una excursió improvisada. La bultra del riu, no solament pel seu valor ecologie, sino també pel seu valor pa­trimonial, fins i tot emocial, l’hem de respectar i cal que es posin els mitjans perqué sigui un espai protegit, per evitar-ne el deteriorament. Es un llegat que ha de véncer el pas dels anys i arri­bar a generacions posteriors.

Un altre llegat natural és la ban­queta del canal, tota la filera d’arbres arran de la séquia principal A-2; des del seu inici, fins que desemboca al Riu Segre, a l’indret dels set salts. Tot i que l’espessor dels arbres està força aclarida respecte anys enrere, encara n’hi ha una gran filera que marca la ruta del canal, d’un gran atractiu i d’un gran valor mediambiental.

Aqüestes i moites altres són les nostres riqueses naturals; que no ens les estimem ni hem de conservar per belles, encara que ho siguin, sino, bàsicament, perqué ens són pròpies.

M . Teresa Pallisé Roser Bosch

Saps que...Més del 90% dels incendis fores­

táis són causats per l’acció humana?Després de cada elecció no hi ha

possibilitat de fer un control efectiu dels governants?

La investigació militar consu- meix 20 vegades més recursos que la civil?

EEstat Espanyol es troba entre els primers paisos exportadors de material bél-lic?Cada dia moren al món 40.000 nens per problemes relacionats amb la fam i a l’any, per la mateixa raó 4 0 .0 0 0 .0 0 0 de persones (UNICEF). Els guanys económics de l’explotació industrial són sem­pre el resultat de la destrucció del “capital” (terres, aigua, persones...) ecosistemes en general) i mai no d’un ús raonable de la renda? Un 6% de la població mundial (EE.UU.) consumeix un 30% de l’energia mundial, mentre que un altre 20% (ìndia) utilitza només el 2%?

Estas tip de...L’especulació del sol i l’encari-

ment de l’habitatge?Que només es tingui en compte

els joves a l’hora de consumir?La depredació de la Natura, la

degradació ambiental, la nuclearització i la població?

Que arribar a veli sigui sinónim de desprestigui social?

Els sorolls, problemes de circu- lació i massificació urbana?

Que cada cop sigui més difícil de trobar aliments sense auditius quí- mics?

Estarles disposat a...A aportar els teus coneixements

per a intentar solucionar qualsevol d’aquests temes i d’altres que et pre­ocupen?

A col.laborar mensualment amb el que et gastes amb una copa?

A no ser solament un especta­dor i passar a l’acció.Si creus que les coses poden canvi- ar, recorda’t que tu ets important. Escriu-nos al Xop. Envia’ns els teus missatges i el que creguis interes- sant: ho publicarem. També pots trucar al s teléfons 93 5743027-93 4512865Aquests... han estat trets d’una in- formació d’internet dels Verds.

« à ESPORTS

Esports a VallfogonaAquesta temporada, les activitats

esportives están envaint la nostra po­blado. fútbol, bàsquet, tennis taula, motociclisme i tir al plat.

Pd que fà al C .F.VALLFOGONA, després que la tem­porada anterior s’assolís l’objectiu principal, que no era més que mante - nir la categoria aconseguida l’any an­terior, aquesta temporada ha comen- çat amb un canvi a la banqueta, essent ara l’Abad és l’entrenador i amb mol­tes ganes i il.lusió, i amb el mateix ob- jectiu que la temporada anterior, man- tenir la categoria, aquest objectiu no es gens menyspreable si es té en comp­te que la práctica totalitat deis juga­dora son del poblé, o com si ho fos- sin. La temporada va començar de for­ma explosiva, pero a mesura que ha anat avançant la temporada les aigües han tornat al seu cura.

Peí que fa al CLUB ESPO R TIU CEP, en aquesta temporada es juga

amb tres categories a Vallfogona, Jú­nior Masculí, un Sénior Femení a 3a Catalana i un Sénior Femení a 2a Ca­talana. Pel que fa ais Júnior, la tempo­rada ha començat un tant irregular, i pel que fa ais séniora femenins la tem- prada ha començat tal i com havia de començar per a uns equips totalment nous, pero cal destacar la progressió del joc a mesura que la temporada avança i les jugadores es van coneixent dins de la pista, aquest fet indubtable- ment implicará l’arribada deis résultats positius en un futur immédiat.

Dins del C L U B E S P O R T IU CEP, aquest any s’ha inaugurat una secció de tennis taula, en qué amb al- guns jugadora de Vallfogona, el David Tarragona, en Miquel Boladeres i l’Es- teve Oms, entre altres. Els résultats dins de la competido són bastant fa­vorables. Dins d’aquesta competido es va realitzar, fer una trabada puntuable per a la classifícació individual provin­

cial, on van participar uns 64 jugadora federara en categories infantils, sénior masculí i femení i uns 10 jugadora no federara, i els resultara per ais nostres jugadora van ser molt favorables.

Durant les festes de Sant Miquel, es va fer una cursa d’exhibició de mo­tociclisme i Quads, al nou circuit de la poblado, la participado va ser molt elevada per ser la primera vegada que es realitzava una prava d’aquest estil, un total de 20 participants en motos i 9 en quads. En Miquel Puig, el ma­xim exponent en aquesta disciplina es­portiva de la nostra poblado va tenir una molt bona actuado en aquesta cursa. Des d’aquí s’espera que aques­ta activitat tingui continuïtat en pró- ximes edicions, per la seva bellesa i espectacularitat.

Jordi Rubio

APUNTS DE PSICOLOGIA

Tolerar la diferencia

Sempre ha existit una resistència social a entendre el pluralisme de les persones, la diversitat humana, les for­mes diferents de fer les coses.

El qualificatiu de “normal” s’apli- ca només a qui resulta còmode d’en­tendre, manejar o insertar en un pro­cès productiu o de relaciô social.

De vegades es pensa que les perso­nes que utilitzen formes diferents de pensar, fer, traballar, d’actuar, en defi­nitiva que són diferents, no responen a una demanda social, son persones incomplètes o equivocades.

Allò “normal” segueix sent per la gran majoria, simplement allò habitu­ai. Però, cal dir, que sota l’aparença de

bé o de freqüent hi ha alió que és de vegades rutina. La peculiaritat que pot aportar una persona (el fet de ser dife- rent), pot ser valorada positivament o negativa, depenen de la societat.

Ara cada cop més, la societat fa l’es- for ̂de fer una valoració positiva del fet de la diferéncia, en el tema que nosaltres tenim experiéncia és en el l’ámbit de la inserció laboral per per­sones amb discapacitats, és palés, que a partir de la Llei d’integració social del minusválid (L ISM I1982), s’ha fet un camí perqué les persones amb difi­cultara especiáis tinguin un lloc en la societat i aixó passa per poder desen- volupar un treball adequat a les seves

caractéristiques.Que l’esforç que tots plegats anem

fent, sigui la directriu per marcar un camf on tots puguem aportar la nos­tra manera de fer, de ben segur que la diversitat obre nous horitzons en tots els ambits: personal, social, politic...

M . Teresa René Ramona Cases

10

I j K , d e s DEL COR DE LA VILA (973 432268)

Des del silenci

No és pas per qüestions de censu­ra (** ) ni perquè faltin ganes de par­lar.

Es, simplement, per dificultats tèc- niques que anem solventant sobre la marxa i que, afbrtunadament, de mo­ment, podem assumir entre tots.

Com que a Pestiu vàrem fer una carta, molt sensible, a ses majestats els Reis, crec que ja estan a punt d’arribar (ja se sap que l’esperança és l’ültima cosa que es perd, i com que he estât un bon minyo...).

Demanem disculpes per quan ens quedem muts.

Malgrat tôt, el bon humor no s’ha de perdre mai i molt menys la il.lusio.

Per començar hem posât un arbre de Nadal (que com tothom pot visi­tar) “espaterrant” que sembla New York de nit.

Hem organitzat també, aquest any,

una cistella “a rebentar” (molt exage­rada i ja sabeu que aquí tenim molta bufera).

Molt bon profit a qui li toqui.Ah! Per acabar, us proposo un joc

tret de la mateixa realitat.Podeu trobar els 3 errors en aquesta

imatge?Us prometem que nosaltres no

hem retocat res.

P.D.: Molt bones festesJoan Fontanet

ikÒMNIUM CULTURAL

Delegació Com arcal de Granollers Carrer Espi i Grau. 1

Casa de Cultura Sant Francese 08400 GRANOLLERS

R À D IO BA LLFO G O N A D E BA LA G U ER

Ajuntament de Ballfogona de Balaguer

2 5 6 8 0 BALLFO G O N A D E BALA GU ER

o LLAVORS i ADOBS NETEJA DE LLAVORS

Estació, 33 - Tel. 973 4 3 2 195 VALLFOGONA

Estiu i Cultura’99El passat 29 d’agost i dins la programado d’ESTIU I CULTURA’99 s’organitzà el ja tradicional viatge cultural.

Aquest any fou escollida la ruta de la VALL D’EN BAS (Girona)Des d’aquí convido totes les persones interessades en aquests viatges facin propostes i suggeriments de llocs que els

agradaría visitar i així poder organitzar per ais propers viatges el que mes s’adapti a l’abast de tothom

m&ñ SOCIETAT i CULTURA

La Marató de TV3

V - [ SOCIETAT i CULTURA

El 12 de desembre, Televisió de Catalunya celebrará la vuitena Marató de TV3, que estará dedicada a la re­cerca sobre els transplantaments.

Fins al 31 de gener, les donacions es poden fer a través de Servicaixa i durant tôt l’any es podrá ingressar el donatiu al c.c. 2100 - 0555 - 31 - 0201001500 o per internet, anant a la web de la Fundado La Marató de TV3 i clicant la icona “Donacions”.

Catalunya ha sigut pionera, a tôt Espanya, en la posada en marxa de tots els programes clinics de transplantament: ronyó (1 9 6 5 ), pàncrees (1983), cor (1984) i pulmó (1990).

Catalunya també és pionera en la introducció de la figura del coordina­dor de transplantaments (1983) i en el desenvolupament d’un model organitzatiu molt eficaç, com a résul­tat del quai l’index de donacions és molt elevat. Aquest model ha estât el punt de partida per al sistema que, a partir del 1990, es va establir a tôt Espanya i s’ha convertit en referent in­ternacional obligat.

L’Organització Catalana de Transplantaments (OCATT) planifica, ordena i coordina les activitats en ma­teria de transplantaments d’ôrgans, de teixits i de progenitors hemopoètics. Aquest organisme disposa d’una Uni- tat de Coordinado i Intercanvi d’Or- gans amb un equip de guardia amb presencia física permanent, les 24 ho- res del dia, tots els dies de l’any.

Pero aquest ait nivell assistencial deis trasplantaments a Catalunya con­trasta amb el modest desenvolupament de la recerca en aquest camp. La re­cerca básica està lluny del nivell que li correspondria. La majoria de països amb activitat assistencial molt inferi­or tenen una dedicado de recursos proporcionalment molt superior a la nostra.

Avenços cientifics gràcies a la MaratóDes de l’any 1992 s’aconseguiren 2.921 milions de pessetes entre els 123 projectes de recerca:

- Síndrome de Down- Cancer de marna- Malalties cardiovasculars- Malalties neurodegeneratives

Al 1992 Leucèmia. La Marató va te­nir la participado de la Fundacio In­ternacional Josep Carreras. Van haver- 6 hores de programa- 150 linies telefoniques- 22.914 donacions.- 204.876.000 pessetes recollides

Al 1993. Síndrome de Down. S’in­tentava abordar que la recerca genéti­ca és indispensable per enfocar d’una manera adequada i científica el conei- xement de l’origen de la síndrome de Down.- 10 hores de programa- 350 linies telefoniques- 53.056 donacions- 391.451.112 pessetes recollides

Al 1994. Cáncer. Afecta estadística- ment una de cada quatre persones. No és necessàriament una malaltia mortal i el percentatge d’éxit en la curació se situât al voltant del 50% deis casos tractats, encara que aquest éxit depén fonamentalment de la fase evolutiva de la malaltia en el moment del diag­nostic.- 13 hores de programa- 400 línies telefoniques -62.681 donacions- 505.036.624 pessetes recollides

Al 1995. Cor. Les malaties derivades de patologies d’origen cardiovascular representen en l’actualitat la primera causa de mortalitat ais països occiden­ta l. Malgrat tots els esforços invertits en recerca, el recursos per trobar solu- cions eficaces a aqüestes malalties són encara escassos.- 13 hores de programa- 550 línies telefoniques- 43.500 donacions- 339.501.156 pessetes recollides

Al 1996. Malalties del cervell Lesmalaties celebráis Alzheimer, Parkinson, esclerosi múltiple i escle-

rosi latéral amiotrôfica s’han convertit en un dels p rob lèm es m èdics sociosanitaris més importants de l’ül- tima dècada del segle XX. Totes qua­tre son progressives, degeneratives, de causa desconeguda i que ataquen el sistema nervios central.- 13 hores de programa.- 550 linies telefoniques- 90.765 donacions- 683.269.705 pessetes recollides

Al 1997. Malalties génétiques he- reditaries. Aquestes malaties son pro- ducte d’algun dels errors en la “copia” del material genètic que contenen els gens que passen de pares a fills. La majoria d’aquestes malalties son greus i provoquen minusvalideses de tota mena. Ara per ara no tenen cura. La fibrosi quistica i les distrofies muscu- lars en son dos dels exemples més es­tesos.- 13 hores de programa- 555 linies telefoniques- 86.260 donacions- 689.125.768 pessetes recollides

Al 1198. Diabetis i altres malalties métaboliques. La diabetis és una ma­laltia crônica produïda per un escàs o nul aprofitament del sucre que néces­sita l’organisme. Aixo es produeix per- què no fabrica o bé utilitza malament la insulina, hormona que permet al cos transformar aliments en energia.- 14 hores de programa- 705 linies telefoniques- 81.354 nombre de donacions- 654.545.234 pessetes recollides

Miquel Vilar Director

I f l p FISTES DE NADAL 1999 - 2000

^ / e á e / m A 'y e i , 9 ,9 ,9

Divendres 24 de Desembre • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •Ales 12h nit

MISSA DEL GALL acompanyada per “LA CORAL DE VALLFOGONA”.

Dissabte 25 de desembre • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •A les 9h nitBALL DE NADAL Sessio llarga de ball amb el grup /#PERFI L##

ENTRETENIMENTS I ESBARJO INFANTIL(Totes les edats)

Dimarts 28 de desembre • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •A les 4h tarda

TALLER DE PAPIROFLEXIA A carree de Josep M. Alba

Lloc. Sala d’Actes de l’AjuntamentQue es pot fer amb un foli o un simple tovallo de paper? Aquest dia, a part de “llufes” podreu fer infmitat de coses. (Porteu tisores de caps rodons)

Dimecres 29 de desembre • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •A 2/4 de 4 tardaTALLER DE DISFRESSES, a carree d’Elisabet Solís (Professorad’Educacio).

Lloc. PoliesportiuIntroducció- Explicacio d’un conte relacionat amb les disfresses. Tot seguit, confecció de les disfresses. Cal portar grapadores, la resta ja ho portem nosaltres.

Dijous 30 de desem brer .............................................................d 2/4 de 4 tardaTALLER DE MAQUILLATGE DE DISFRESSES acarree de Raquel Jordán (Esteticista).

Lloc. PoliesportiuMaquillatge i posada a punt de les disfresses.

BERENAR per a tots, petits i grans, pares, mares i padrins...

FESTA per acomiadar el vell i benvinguda al nou mil.leni, amb Globus,

Confetti, Serpentines... Sota el lema: BENVINGUT 2000

l i t FESTES DE NADAL 1999-2000

2000D iu m en g e2 de G ener • • • • • • • • • * • • • • • • • • • • • • • • • • •

A 2/4 d ’l del migdia

SOLEMNE MISSA.

A continuado CONCERT DE NADAL a carree de “LA CORAL D E VALLFOGONA”

A les 14h del miß din

Arribada del missatger dels reis Mags d’Orient, I'ALI PATXA per a recollir

totes les cartes dels nens i nenes de Vallfogona, i a canvi deixara una

CARROSSADA de caramels per a tots.

Dimecres 5 de g ener* • • • • • • • * * • • • • • • • • • • • • • • • • • •

A les 2/4 de 9 de la nitCAVALCADA DE REIS.

Ses Majestats, M ELXO R, GASPAR I BALTASAR i els seus patges arribaran a la nostra vila carregats amb molts regals per a tots, a l’HOSTAL N OU - LA CUDOSA arribaran a les 6h de la tarda aproximadament i a LA RÁPITA faran l’arribada a les 7 h de la tarda, amb tots els regals que els nens heu demanat. ANEM -HI TO TS A R E B R E ’LS!!!

INICIACIÓ A LA MÚSICA

A fi de fomentar la cultura musical al nostre municipi, i disposant de la propietat d’un piano (que és ima base fonamental de què tots en podem gaudir), i uns professors préparais per a aquesta finaliat, volem donar suport per a la “iniciació” de noves for macions musicals o simplement obtenir ima base d’aquests coneixements.

CLASSES DE CANT O SOLFEIG

Tots els interessats poden apuntar-se a l’Ajuntament en hores d’oficina fins al 28 de gener del 2000. Amb tots els interessats hi haurà una reunió informativa.

15

11 de Setembre Diada de Catalunya Festa de les Cassoles

Com cada any la DIADA NACIONAL DE CATALUNYA la celebrem amb la FESTA DE LES CASSOLES. Aquest any hem batut el récord de participants, amb mes de 500 persones!!

Regidoría de Cultura i Restes

I S ? I SOCIETAT ¡ CULTURA ■ ■ ■ ■ ■ ■

Els de la Cudosa

Bany d'escum a, e l m és d iv e rtit i re frescant

La co lla deis m enys ¡oves

SOCIETAT i CULTURA

Associació de lluita contra el cáncer de Vallfogna

El dia cinc de desembre d’aquest any vam organitzar per segon any consecutiu una cassolada popular. Després d’haver et ja durant uns anys un festival en escala-hifi. Lesmentat diñar es va celebrar al poliesportiu de la nostra localitat, amb l’assisténcia de més de cinc-centes persones.

Des de la revista EL XOP volem agrair novament la gran ajuda que hem tingut de tots, tant de les entitats col.laboradores com deis assistents i no cal dir, de els persones que han ajudat de forma activa i desinteressada per l’éxit de la vetllada.

La quantitat recaptada va ser de 761.135.- Aquests diners aniran destináis a la recerca, investigació i servéis de suport per aquelles persones que ho necessitin.

Moltes grácies i Bon Nadal.Si voleu informacio, truqueu al 973 238148 - Associació Contra el Cáncer - c/ deis Pallars, 25 - Lleida

* < FEM PETAR LA XERRADA AMB...

Pedro López de la Oliva1. Què és un fiscal?

D it d’una manera planera, un fiscal és un funcionan de l’Estat que actua en nom de la societatpreferentment en l’àm- bit penal...2- Quina funció o fiancions desen- volupa un fiscal?

Ais fiscals, la Constitució i les Liéis l’encomanen la defensa de la legalitat i de l’ interés public en defensa de la ma- teixa societat i les sevesfiancions som múl­tiples ja que a llí on hi ha un interés pú- blic-general els fiscals actúen. Així, ac­túen en tots tipas de procedimentsjudid- als (penáis, civils, socials, administratius, etc...) i d ’altresprocediments.

En els processos penáis els fiscals exer- ceixen l’acció penal, és a dir, acusen en nom de la societat, no de l’Estat, si consi­deren que una persona ha comés un de­licíe, pero també s’oposen quan algú és acusat i els fiscals entenen que no hi ha delicte.

En el procès civil actúen quan hi ha interessosgeneráis (fallides, béns publics, etc.) o hi ha implicades persones necessi- tades de protecció (menors, incapaços, etc.)3- Quants fiscals hi ha en un ma­teix jutjat?

En teoría a cada ju tja t hi hauria d’haver un jutge i un fiscal, pero hi ha fiscals que porten més d’un jutjat com ara passa a la fiscalía de L a Seu d ’Urgell, Solsona i Tremp.4- Com es reparteixen els i les fis­cals a Catalunya i Espanya?

A Catalunya com a la resta de les Comunitats Autonomes hi ha la Fiscalía del Tribunal Superior de Justicia, amb seu a Barcelona, les Fiscalies de lesAudi- éncies Provinciale, una a cada provincia, i les Adscripcions permanents de deter­minadas fiscalies, com ara l’Adscripció Permanent de la Fiscalía de L a Seu d’Urgell. A cada fiscalía hi ha un Fiscal en cap, un Tinent Fiscal i dtferents fis­cals.

A Espanya hi ha la Fiscalía General de l’Estat, la Fiscalía del Tribunal Cons­titucional, la Fiscalía del Tribunal Su- prem, la Fiscalía del Tribunal de Comp­tes, la Fiscalía de l’Audiéncia Nacional i la resta de fiscalies que hem assenyalat abans, a més a més d ’altres organs de la fiscalía com el Servei d ’Inspecció Fiscals i

18 ............

l’organ superior del Consell Fiscal, sem­blant al Consell General del Poder Ju d i­cial.5-Quina va ser la seva funció?

L’habitual, vaig cursar dret a Lleida, després vaig preparar oposcions, diversos cursets i seminaris, i per accedir a la fei- na de Fiscal vaig concórrer a un concurs de mérits.6-Des de quan fa que exerceix de fiscal? I advocat?

D ’advocat vaig comentar al 1992, abans vaig estar cinc anys treballant com a funcionari en l’Audiéncia Provincial de Lleida. A l 1993 em van proposar de portar la fiscalía de L a Seu d’Urgell on vaig ser fins a fináis de 1994. Després d’aixo vaig donar uns cursets de dret co­munitaria i vaig tom ar a fe r d ’advocat i a fináis de l’any 1995 vaig tom ar a la fiscalía de L a Seu d’Urgell on encara con­tinuo.7- Quina opinió en té dels jutjats populars? Els considera efectius?

A L a Seu d’Urgell i a Tremp hem portar quatreprocediments del Tribunal del Ju rat i la meva experiencia és positi­va. L’efectivitat del Tribunal del Ju rat es qüestió de temps, tantper a ciutadans que hiparticipem com ajurats com per apro- fessionals advocats,jutges ificscalsja que l’experiéncia que tenim aqu í d ’aquesta institució es minsa i haurem d ’adaptar- nos d ’ un sistema d ’enjudiciament dife- rent l’actual.8- Qué li falta i qué li sobra al siste­ma judicial espanyol?

Totes les activitats humanes són mi- llorables i el sistema judicial també. A l meu entendre al sistema judicial li sobren procediments i tramits sobretot en l’dm- bit civil.

Les mancances del sistema són de di­ferente tipus, fan fa lta més jutjats i per tant més jutges i fiscals, pero també fan fa lta altres professionals que auxilien ais jutges i fiscals com ara metges, psicolegs, assistents socials, etc. D ’altra banda fa l­ten mitjans materials i la incoporació a la justicia dels avenaos técnics com a la informatització de les oficines judicials, en aquest sentit a Catalunya s’estdfent un pos important en la informatització de les oficines judicials.9- Com és un dia de feina habitual

per a un fiscal?Els fiscals cada dia han de despatxar

diferents casos, reben els ciutadans, van ais Jutjats a fe r judiéis i si hi ha detin- gutsjunt amb el jutge liprenen declara­do i si considera necessari adoptar algu­na mesura cautelar com ara la presó pre­ventiva ho sol. liciten.10- Com pensa el fiscal peí que fa a les opinions que la justicia no és prou clara?

Els fiscals com tots els que treballem al món de la justicia hem de procurar que la nostrafeina sigui entenedora i per tant adequar el nostre vocabulari i les nostres resolucions al llenguatge usual de la soci­etat. M algrataixo el llenguatge del dret té un caire técnic i de vegades diem coses poc comprensibles per a la gent, pero pen­só que és obligado delsproféssionals del dret cercar paraules i fe r resolucions clares i entenedores.11- Quins són els delictes més co- muns a la zona de la Seu d’Urgell?

Finsfa uns anys el contraban de ta­bac; ara també n’hi ha pero no tant, a banda del contraband, tenim robatoris, delictes contra la salutpública (drogues), els delictes de transit i les imprudéncies. Els casos d ’assassinats de qué s’ha fe t resso en lapremsa, així com els maltractaments en l’am bit familiar.12- Com creu que es valora la res- ponsabilitat d’un jutge o jutgessa?

En general cree que la gent valora positivament lesfuncions dels jutges ijut- gesses. Es cert que hi ha casos que produ- eixen una mena de rebuig social, moites vegades per com són tractats en els mit­jans de comunicado.13- Per qué va decidir que volia ser fiscal i no continur com a advocat?

M ’agrada el món del dret i qualsevol fein a relacionada, sigui jutge fiscal o ad­vocat. Pensó que tots els que treballem a justicia hauríem d ’an ar canviat per tindre una perspectiva més completa dels diferents rols implicáis a l sistema judici­al i per tant no descarto tom ar a fer d’ad­vocat o fe r de jutge.15-Canviaria algunes liéis de la po­lítica judicial? Per qué?

L a política judicial és un instrument per resoldre els problèmes socials dels ciu­tadans i ha d ’oferir solutions a aquests

E P 1 FEM PETAR LA XERRADA AMR...

conflictes, per tant canviana totes aque- Ues liéis que ja no compleixen aquesta fonció, pero aixo ésfonció deis legislación, elsfiscals i els jutges no fon les liéis les apli­quen.15- Com veu el futur deis estudi- ants de Dret i llurs perspectíves?

Jo sóc optimista; a Dret com en d ’al- tres carreres s’ha produit l’anomenada

“crisi de creixement”, pero la societat coda cop estd mes conscienciada amb els eeus drets i per tant els exerceix; d ’altra banda, I’increment de la compleixitat de les relations ciutadanes tant a nivellpri- vat com amb les institucionspubliquesfon necessari Vassessor ament legal que nomes els professionals del dretpodem donar amb garantia.

16- Qué en pensa de l’extradició de Pinochet?

C ree que és bo que la societat intem acial es doti ¿ ’Instruments legáis i judicialsper impedir la impunitat d ’ac­tes que aptentiu contra els drets jbnamen- tals de les persones com la vida i la lliber- tat, sigui qui sigui l’autor o responsable.17- Es justa l’elevada pujada de sous que demanen els jutges?

Entenc que no és qüestió de justicia sino de retribució adequada d ’unafeina tenint en compte la junció mateixa deis jutges i lapérdua de poder adqusitiu que han sofert igual que la resta deis foncio- naris durant els darrers anys, per aixo cree que la pujada de souss’hauria de plante- ja r amb caráctergeneral per a tots elsfon- cionaris.18- Paraules per ais lectors del XopBon N adal a tothom

Montse Simó i Montse Térmens

Generalität I de CatalunyaEl Conseller de Benestar Social

Carta oberta en agraüment a Vallfgona per la seva col.laboració amb Kosovo

A N T O N I C O M AS IB A L D E L L O U

ASS. C U LTU R A L E L XOP Major, 2925680 VA LLF O G O N A D E B A LA G U E R

Disdngits senyors,

Com sabeu, la guerra de Kosovo ha signißcat una de les principals tragédies que han saesejat Europa durant aquest any 1999. Com en d ’altrcs ocasions, la resposta soli

daria de les dones i els homes de Catalunya ha estât capdavantera entre els països que no han volgut restar indi ferente davant d ’a questa guerra.

En nom del President de la Generalität de Catalunya, el M o lt Honorable senyor Jordi Pujol i en nom de la campanya Catalunya per Kosovo, us vu.Il fer arri bar la meva felici ta ciò i fagraim ent del govern per la vostra aportació en aquesr projecte. Esforços com el vostre no només han ajudat al poble kosovar a millorar les seves condicions de

supervivència en circumstàndes tan diffcils, sinó que també, han refermât la voluntat de pau i Solidarität de Catalunya.

Tot réitérant vos el meu reconeixement, em poso al vostre scrvei per to t allò que pugueu precisar.

Rebeu una cordial salutació.

Antoni Comas i BaldellouPresident de la Comissió IntcrdepartamentalCatalunya per Kosovo

Degussa-HülsDegussa-Hüls Ibérica, S.A.

Productos Químicos, Farmacéuticos y otros aditivos para

piensos compuestos.

Plantas medicinales

Ctra. Comarcal 1313, km. 19 - teléf. 973 432052 - Fax 973 432092 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lleida)

20

ESCRIVIM SOBRE...

La democràcia EspanyolaLa democracia és el régim polític

que es fonamenta en la voluntat del poblé. Eli, per mitjá del plebiscit elec­toral, escull el régim polític que vol, monarquía o república, aprova la car­ta magna (constitució) i en el cas es- panyol, l’estatut d’autonomia. També tria peí mateix procediment els dipu­táis que l’han de representar, en majo- ria, en les corts i al parlament autonó- mic, en el govern de les dos instituci- ons, durant quatre anys.

Per ésser una veritable democracia, aquesta ha d’ésser plural, és a dir, un deis seus fonaments és la pluralitat política total. Cap ideal polític deu és­ser rebutjat, o reprimit. La democra­cia es fonamenta també en el dret ine­ludible de reunió i d’expressió lliure i total. Lindividu, o els mitjans de co­municado, premsa, radio i televisió són lliures d’expressar, o denunciar els casos de prevaricació, de corrupció, etc. Precisament, dins la práctica d’aquest dret lliure, s’han destapat di­versos incidents de corrupció que ja tots sabem. No cal esmentar-los els mitjans de comunicació, ja n’han fet prou ressó. Com igualment la prácti­ca de l’antidemocrática guerra bruta contra un grup il.legal, per un minis­tre de l’interior i distints alts cárrecs del mateix ministeri que tanta polse- guera varen aixecar en el seu moment.

La grandiositat de la democrácia, es fonamenta precisament que aques­ta no pot utilitzar les mateixes armes que els seus enemics, (Com és el cas d’ETA, que actuá en la il.legalitat, per tant és antidemocrática). La democrá­cia s’ha de defensar, deis seus enemics, amb les armes pacifiques que el poblé li ha dat, (formant un estat de dret, la

justicia i les diverses policies), mai en una guerra bruta o en coberta, o amb les mateixes armes deis seus enemics...

Per contra, en la dictadura el po­blé no compta per res, sois hi ha un partit únic. El régim capitenajeat per un sol home, imposa per la força la seva voluntat. Els seus opositors, sem­pre considérais illegals, són empreso- nats, torturats i, els més desgraciats, morts. Aquesta autarquía l’hem sofert, malauradament, durant quaranta anys, amb l’autarca general F. Franco. Apa- rentment llavors, no hi havia corrup­ció, ni guerra bruta, precisament per­qué el régim franquista es basava en les inhumanitats esmentades.

Pero tornant a la democrácia espa­nyola, si bé hi ha moites de les regles i llibertats exposades adés de qué gau- dim, n’hi ha algunes, que per raons de la transició, o per les remors de sabres de la recent finida dictadura, foren bandejades de la constitució, peí te­mor a la involució, al risc de produir- se un capgirell violent que desencade- nés en transició sagnant.

De la transició en fa més de vint anys i seguim sense poder escollir, com passá antany, el régim polític que la majoria del poblé volia i s’imposá la monarquía, que possiblement la ma­joria del poblé, la vol, no ho sabrem mai i no ho sabrem fins que es consul­ta democráricament a tots els ciutadans. La democrácia fallá adés, com falla avui encara. Tampoc atorgá al poblé el dret que figura en la carta deis drets humans de l’ONU, com és el dret que té tota persona i tot poblé del nostre planeta, a l’autodeterminació. S’han aixecat diverses veus de personatges i de persones autoritzades que han re-

clamat la reforma de la carta magna, però els partits majoritaris, avui dia, han fet el sord, o s’hi han oposat. I seguim en un régim democrátic in- complert.

Les llibertats démocratiques quan més culta és la població, més avancen progressivament i les autarquies, s’autodestrueixen per la força de la raó. De la gran dictadura de la no menys gran Russia, s’ha passât a una incipi­ent democrácia, i die incipient, perqué els russos no gaudeixen de totes les lli­bertats démocrates. LEstat rus, és un estat plurinacional i les guerres en nacions que volen independitzar-se i l’estat s’hi oposa, ens ho demostren. Les lluites sagnants, els genocidis, els tristos i cruents calvaris que hem pre- senciat en diverses nacions del nostre planeta, per citar-ne algunes de funes­tes com les de Bosnia, Kosovo, Ruan­da, Txetxenia, Dagesan o Timor, de­mostren la instransigéncia de les dic­taduras.

Tanmateix, tal com avança el món polític del nostre planeta, la reforma de la Constitució espanyola, sense traumes, és qüetió de temps, per sort l’era de l’esclavatge individual o col.lectiu está en la historia, l’era del dominant o del subjugat. Lindividu ha d’ésser lliure, no pot ésser obligat a ser allò que eli no vol. Els pobles que ge­neren amb alegría més riquesa i es po­den permetre la joia de ser solidaris i ajudar els més pobres són els que són lliures i no són dominats.

Frederic Forest i Gili

BON NADAL

£ a ESCRIVIM SOBRE...

La Nostra Historia LiteràriaMaria Àngels Anglada (Vie, 1930

- Figueres, 1999)El 23 d’abril passat va morir, a Fi­

gueres, Maria Àngels Anglada.“Se n’ha anat amb la mateixa dis-

creció, la mateixa dignitat i la mateixa elegància amb què va saber viure, de puntetes, de l’Esmpordà estant, amb el cor badat als blaus de la Mediterrà- nia i l’ànima repartida entre dues pla­nes, la de Vie i l’Empordà: “la plana adusta en els seus llargs hiverns/, els vels espessos d’imprecisa boira”, i la plana de l’amor, “carni dels vents”, amb vols de gavines als sembrats i “les ai- gües, com nosaltres, indécises”. En els vint-i-cinc anys que s’escolen des de la publicació dcDiptic (1972), primer lli- bre de poemes, fins aQuadem d ’Aram (1997), la darrera novel.la, l’obra lite­rària de Maria Àngels Angalda (Vie 1930 - Figueres, 1999) s’ha consoli­dât entre les més solides de les lletres catalanes actuals. Una maduresa afa­ble, afinada pels guanys d’un esguard

El violi d’Auschwitz: Daniel, el protago­nista, és un jueu de

Cracovia, violer d’ofici, tant al camp d’extermini nazi, on déclara, per aproxi- mació i per mirar de salvar la vida, que és fuster. Però quan els alemanys descobrei- xen que és luthier, es troba, a causa d’una juguesca de vida o mort, amb el repte

d’haver de construir un violi tan bo com un Stradivàrius. La

construcció del violi, que a la llarga servirà

per a convertir-lo en supervivent, esdevé el simbol

més poderós de la novel.la: la mùsica contra la barbàrie, el contrast radicai

entre la bellesa creada per les mans del luthier i l’hor- ror de sobreviure

en la cruel insensa- tesa d5Auschwitz.

atent que s’havia acostumat a mirar en ima perspectiva de tres horitzons: el món de Pantiguitat clàssica, els àmbits d’una Sensibilität de diàleg amb les arts i una actitud solidària amb els món que li havia tocat de viure”. Isidor Cònsul “Perfil de Maria Àngels Anglada” dins Serra d’Or nùm. 475-476.

Les seves novel.les:La narrativa de Maria Àngels

Anglada s’inicià amb Les Closes (1979), una obra que s’asseu entre apunts de novel.la histórica, girs de générés po- licíac i una construcció d’encaix amb materials heterogenis -documents, ac­tes judicials, cartes- que es barregen amb la voluntat de salvar la memòria d’una dona excepcional, la besàvia Dolors Canals, indagar un tèrbol as­sassinat a l’Empordà federal del segle passat, poc abans de la revolució de 1868.

No em die L au ra (1980), Viola d’amore (1981 ) són obres on s’intensi­fica el to intimista d’una narradora que es passeja per espais familiars tancats.

Per contra, Sandàlies d ’escuma (1985) i A rtem isia (1989) surten d’aquesta dinàmica inicial d’espais tan­cats i s’obren a l’essencialitat mediter- rània del món grec.

A l’agent del rei (1991), l’escripto- ra recupera del llunyà segle XV la fi­gura d’Andreu Febrer, poeta i cortesà

de la Corona d’Aragó.El violi d ’Auschwitz (1994) i Q ua­

dern d’A ram (1997), són obres de compromis solidari amb els febles.

Llibres d’assaigs i de viatges:La passió de M. A. Anglada pel

gruix cultural, antic i modem, que té com a bressol els espais grec i italià es mostra als llibres on barrejava la pers­pectiva del viatge i l’assaig literari: Pai satge amb poetes (1988) i Paradis amb poetes (1993).

La poesia:Com a poeta Maria Àngels

Anglada és autora de Diptic (1972) i de K yparissia (1 9 8 0 ), que, amb Carmina Cum fragmentis, confirmen un conjunt poètic aplegat en el volum C olum nes d ’hores ( 1965-1990) (1990)... Una poesia carregada de musicalitat, d’evocacions del món clàs- sic, d’homenatges a escriptors, de con- tingut critic, i, sobretot, d’una actitud d’ètica i de compromis.

Teresa Baiaseli Bosch

22

/ ESCRIVIM SOBRE.

La tercera EdatAl Senyor Director

Malgrat tots els avenços, a Linyola anem fent però un progrès ciar no el tenim. Sempre, gaudim d’un cert es- tancament economicocultural. Jo, m’atreviria a dir que tenim sempre una mica més d’estancament cultural que economic. Sempre hauríem d’estar tre- ballant. Ens hauríem al de convertir en maquines. Hauríem d’anul.lar una mica de passotisme del jovent i haurí­em de llançar la gent adulta vers el saber.

Qué és més important; que un in­dividu aprengui 20.000 coses o que20.000 persones aprenguin una sola cosa? Afirmen que és millor que20.000 persones aprenguin una sola cosa i que tot plegat passi a formar part de Pentramat social. Que per molt que es necessiti la gent sàvia és més important el poblé.

Llavors ho veiem tot ciar. Els nens i el jovent fins i tot uns anys després de deixar d’estudiar tenen Pescóla i les académies. La gent amb titols fan re- ciclatges a la mateixa empresa, diaris, etc... I que fern dels pagesos adults, treballadors poc qualificats, etc...? S’hauria d’obrir una escola que funci- onés a les nits tot Pany sense parar. Mapes, diaris, estudiar bé un pais qual- sevol,... sota Pensinistrament d’un tu­tor especialitzat

Costa d’adaptar-se al bategar d’avui en dia; molts ordinadors, moites fires, idiomes, l’euro per caure... Qué fer? Un objectiu qualsevol podria ser in­tentar igualar o superar els francesos per donar un exemple. Això només ho podem aconseguir amb molt treball i sobretot amb un esforç cultural conti­nuât.

Hem d’intentar ampliar i repartir saber arreu. Llavors els propósits es aconseguiran sois. No existirán obs­tacles.

Per qué no es fa?Des de Linvola, una abraçada.

Robert Bonjom i Duart

L èsser huma neix i es transforma en aquests nadons que en diem infants i que son l’alegria de les families, omplint les seves llars d’ amor, d’esperança i de futur.

L’evoluciô d’aquesta perfecta composició biològica del nostre cos, fruit de la unio sexual de l’home i la dona, és educada i mimada pel pare i la mare, que entre els dos l’han fecundat i després de la gestaciô, la mare li ha donat llum, en el cicle de la procreació.

Aquest infant creix fins als 14-18 anys, segons la noia o el noi, i avança a mesura que assoleix en la seva edat, Pestât d’una persona adulta, obtenint, la plenitud de la seva força fisica i intei lectual, per obrir-se carni en la llarga o curta singladura de la vida.

Aquest procès, l’ésser el veu llarg o curt segons la seva evolució i sempre que no arribi una malaria greu, que

Hem assistit a un débat politic sobre

les pensions.Quin sarcasme, fa

uns anys, digueren als quatre vents, que la S.S. no podria ni

pagar Ara resulta que assistirem a

veure qui en dona més.

Benvinguts siguin els augments, doncs

els nostres avis, s’ho mereixen tot i

més.interrompi la seva subsistència.

Normalment, quan un es troba en piena joventut, la vida la veu llarga, llarguissima, piena d’il lusions i de projectes. En canvi quan s’arriba a l’època de la Tercera Edat, la vida de futur canvia, en més o menys, segons Pestât de l’individu. Mentre per a uns, amb més sort, aquesta nova etapa se’ls

apareix plaent i envoltats de la seva familia que els cuida i els estima; a altres, els dóna la sensació que la vida és terriblement curta, per trobar-se mancats de les forces i la vitalitat que els empenyia. Els apareixen malaties i si es troben sois, tenen necessitat d’ajuts de l’Administració, per conviure dignament els últims anys de la seva vida.

La Gent Gran que amb la previsió durant la seva activitat, ha arribat en bones condicions físiques a l’edat de jubilacio, que no ha patit serioses malalties i que, per la seva activitat la­boral, comercial, agrícola o industrial, ha aconseguit una bona remuneració de pensionista, la nova vida de jubilació li obre tot un horitzó de possibilitats d’esbarjo i de viatges, fent- li com hem dit abans, una vida plaent i agradable. Mentre que d’altres, malviuen la vellesa.

Hem assistit a un debat polític so­bre les pensions: mentre l’honorable Sr. Pujol ha anunciat un augment de les pensions no contributives, com les assistencials i les mínimes, que pugen al voltant de 3 7 .0 0 0 pts., (veritablement ben poca cosa per viure dignament). Els altres partits l’han titllat d’electoralisme (que ho és); pero, s’han afanyat a dir que pujarien no sois aqüestes, sinó totes les més baixes (i no volen que la seva proposta sigui electoralista també).

Quin sarcasme, fa uns anys, digueren als quatre vents, que la S.S. no podria ni pagar perqué cada any hi havia més pensionistes i que a la fi, laS.S., faria fallida.

Ara resulta que assistirem a veure qui en dona més.

Benvinguts siguin els augments, ja que els nostres avis son els que ens han donat la vida i, per aquest sol fet, s’ho mereixen tot i més.

Frederic Forest i Gili¿qxi e

spa c +¿«11(•jxaj |ap asasa

xiaieui |3 b ijb ; 3 U E|q |3 ‘do||

3 J1|E un b b a ajSau iaj |a ¡s)¿3» - 1 +8®1 t

SN O D fH O S

23

/ ! ESCRIVIM SOBRE...

Costumari CatalàELS SANTS IN N O C EN TS:

Hom pot dir que avui començaven les anomenades llibertats de desembre, per efecte de les quais la gent es lliura- va a llicències i llibertats de què du­rant la resta de l’any s’hauria avergo- nyit. Eren els moments de la bullida carnestoltesca, que antigament havia començat ja per Tots Sants i que mes tard fou per la Concepcio.

El sentit que comportava el pério­de de temps que podriem dir que avui començava està prou ben reflectit en aquest refrany:

De Nadal a Carnestoltes set setma- nes desimboltes.

El dia fou l’espai de temps durant el quai la trepa del rei Herodes va cam­par i fer estralls amb tants infants de pit com trobava. Durant aquest péri­ode de temps la gent es lliurava a cer­tes bromes i humorades pintoresques i coniques i, sobretot, a enganyar, a voltes de manera innocent i d’altres amb una certa malicia.

En el Cant del Magnificat propi de les vespres, quan en PEvangeli el cor diu: deposuit potentes de sede, es a dir, desposseir els poderosos i magnats, i acte seguit començaven les gresques

bullicies.La pesta del bisbetô és una roma-

nalla de les llibertats de desembre ano­menades també dels bojos, que tanta importància havien assolit arreu d’Europa a la darreria de l’edat mitja- na i a la primera de la moderna. Tôt el mon catolic l’havia celebrada amb gran llicència i disbauxa. A Roma s’havia nomenat un Papa dels bojos que regia tôt l’espai de temps que començava el dia 28 de desembre i acabava el dia 21 de gener.

Durant aquest temps, el poble, sa- cerdots, monjos, frares, liées i tota mena d’ordenats es disfressaven i es comportaven de maneres estranyes i no prou correctes; a vegades àdhuc de dona; a voltes amb habits dels seus, espelleringats i bruts o girats del rê­vés.

Feien veure que llegien els llibres sagrats posais cap per avall; menjaven botifarra; i dins el temple, jugaven a cartes damunt la mesa de l’altar. En els encensers, cremaven femta de gat, soles de sabata i d’altres sutzures asfi- xiants. Cantaven textos profant amb el to de càntics sagrats, els quais on escarnien i ridiculitzaven, intercalant

hi la simulacio dels crits i els bramuls d’animals. S’apedregaven per dins els temples amb figues, nous i d’altres fruits. Cantaven i ballaven dins els tem­ples amb danses alegres. Predicaven des del púlpit sobre temes délicats en termes molt gràfics.

Tots aquests exercicis al principi del cristianime no es condemnaven pas com a abusos que es feien. Sant Agus- tí demana que es castiguin els culpa­bles d’aquesta impietat. El concili de Toledo del 633 va ordenar oracions, dejunis i processons per a expiado dels escàndols que se’n seguien.

En aquells anys l’església veu en tot aquest caos la manera de fer negoci venent les famoses budles, document pontifici amb segell de plom amb el nom del Papa en el quai es dona lli­cència i perdó per pecar a canvi de di­ners.

Cristina Colilles i Rubio

AUCA DEL MÓN AL REVÉS AUCA ELS SANTS INNOCENTS

' ARRELS

Naixements del 1963 i

19641963

Patrocini Garcia López Josep Maria Orrit Escoda

Montserrat Carbonell Figuerola Jordi Buireu Rubio

Maria Agnès Ortiz Cucó Salvador Esqué Molina

Maria Carme Cirera Sabaté Carles Xavier Piqué Rubio Carles Moreno Guerrero Miquel Viladrich Llop

Maria Mercè Sarret Plens Francese Miras Moreno

Jaume Oms Gabà Maria Carme Torrades Guàrdia

Maria Teresa Piñol Teixidó Jaume Plens Porta

Josep Tribó Folguera Lourdes Puy Bellera Josep Ricart Sirera

1964

Montserrat Sabaté Borrell Maria Teresa Santacreu Segura

Montserrat Rocaspana Font Maria Alba Guimet Porta

Teresa Abad Pänavera Josep Maria Balasch Mateu Lourdes González Sánchez Maria Jesús Moliné Costa

Pere Villar Calvet Antoni Carbonell Varela

Josep Maria Cortada Pallisé Jaume Reñé Olivé

Isidre Vergés Puñet Joan Solsona Solé

Miquel Ramón Solaní Companys Miquel Miras Moreno

Anna Torrades i Agnès Planes

ç £ b JOC DE fAULA

Braç de gitano farcit de crema i taronja

Ingredients per a 6 persones Per la planxa del pa depessic- 3 ous- 80 g de sucre- radladura d’una llimona- radladura d’una taronja-1 cullerada de postre de llevat en pols

Per lajarcida- 3 rovells d’ou- 1 ou sencer- 80 g. de sucre- canyella al seu gust- 1/4 1 de llet- 30 g de maizena2 pells de taronja confitada

- 50 g de sucre glass

Preparacio:Perfer la planxa del pa depessic, tre-

balla amb una batedora els rovells amb el sucre i les dues ratlladures. Afegiu la farina barrejada amb el llevat. Bateu- les clares a punt de neu i barregeu-les amb I’antenor preparacio.

Folreu la safata de fom amb paper vegetal, suqueu amb mantega i esteneu la preparacio.

Cou durant 7 o 8 minuts en el fom precalentat a 200p. Retireu la planxa del fom i quan estigui tebia doneu-li el tomb i retireu amb cura el paper.

Per la crema calenteu la llet amb ca­nyella, bateu els rovells amb I’ou sencer i el sucre, afegiu la maizena i la llet cola­da, poseu al foe i cou sense deixar de remmeneu, fins que es foci una pasta.

Talleu la taronja confitada a tropos i barrejeu-la amb la crema. Repartiu la crema sobre la planxa de pa de pessic, enrotlleu amb cura i espolvoregeu amb el sucre glass.

Pelip 2000Pepe D aza

Rogeli TALARNFUSTERIA i MOBLES

Carrer Rosari, 15 - BELLVÍS (Lleida) - Telèfon 973 56 5 1 19 I ara també a VALLFOGONA

./£ít PER PERDRE e l t e m p s

El doping en els escacsÚltimament s’ha fet bastant de

rebombori en referencia que sovint en els torneigs d’escacs es realitzaran Controls d’antidóping, igual que es fan en altres esports com atletisme, fútbol, natació...

En el Campionat d ’Espanya per equips disputat recentm ent a Cala Galdana (Menorca) es va fer per prime­ra vegada que un control antidóping en una competido escaquística. El primer en passar el control va ser el jugador catala Jordi Magem, el mateix dia tam­bé el va passar un servidor. Encara no m’han dit els resultats, pero suposo que no seré el “Ben Johnson” deis escacs. La prova del control consistía en una mostra d’orina, que s’intentava agafar ais jugadors un cop aquests acabessin la corresponen partida. Dic s’intentava, ja que més d’un jugador va teñir els seus problemes perqué li sortís el “pipf’. Fi­nalment sembla que tots els “escollits” van aconseguir que els agafessin les “mostres”, davant Patenta mirada deis metges encarregats de recollir les pro­ves.

Per tot el que he esmentat fins ara, intentaré dir-ne la meva opinió més sin­cera del mateix. En primer lloc cree que

aixó del controls antidóping aplicats en els torneigs d’escacs actualment és una mica una “tontería”, almenys utilitzant el mateix ordre de substancies prohibi- des que en els altres esports s’apliquen. Per exemple dubto molt que una perso­na que es pren 6 o 7 cafés abans d’una partida, després pugui jugar millor ais escacs, més aviat tot el contrari. Recor- dem que una partida entre jugadors pro­fessionals, normalment dura entre 5 i 6 hores, i durant les quals els efectes esti- mulants de la cafeína, solament poden perjudicar al mateix individu. Altres substáncies prohibides d’una manera poc consequent son: l'alcohol, Couldina,Frenadol.....

És evident que s’hauria de regular d’una forma més clara les substáncies que poden afectar un jugador d’escacs en plena competició . Fins ara el desco- neixement en aquest tema és substanci­al, i no s’ha informât adequadament de quins components poden ajudar que un jugador pugui obtenir millors resultats. Per exemple si les “amfetamines” po­den col-laborar que el nostre cervell pugui treure més de si, dones que els or­ganismes oficiáis ho facin saber. Així ens podrem estaiviar la injusticia d’haver de

sancionar un escaquísta sense competir durant dos anys, simplement perqué s’havia pres tres “Frenadols” o tanma- teix, perqué la nit anterior abans d’una partida celebrava el seu aniversari i ha- via begut una mica més del compte.

Diversos deis millors jugadors del Món han demostrat públicament el seu rebuig a les proves “antidóping” en els Campionats, com per exemple el Gran Mestre Holandés Jan Timan, el qual ha dit que els Controls en els campionats eren una humiliació que un escaquísta professional no tenia perqué suportar i que es deixaven de realitzar, o ell aban­donaría la practica activa d’aquest es- port. Personalment pensó que les mani- festacions del G.M. holandés son una mica exagerades, i que encara que a nin- gú li agradin aquests tipus de Controls, si aquests han de servir perqué el nostre esport pugui ser Olímpic, o al cap i a la fi que els escacs estiguin molt més reco- neguts que en la actualitat, a nivell cul­tural i social, dones benvinguts siguin els “Controls antidóping”.

Josep Oms Desembre 1999

ESCACS. Acaba la partidaper Josep Oms, Mestre Internacional

Combineu tres jugades

L'exercici avui consisteix a combinar tres jugades se- guides. Juguen blanques i en tres moviments aconseguei- xen capturar la torre del ne­gre

Solucions pág. 22

BSIMBOLS D'ESCACST=Torre; C=Cavall; A=Alfil; D=Dama; R=Rei; P=Peó.??=Jugada molt dolenta; ?=Mala jugada; !!=Molt bona jugada; !=Bona jugada; 1 .= J u g u e n blanques; 1...=Juguen negres; +=Escac; +++=Escac ¡ mat; X=Signe de matar figura; 0-0=Enroc curt, 0-0-0=Enroc llarg.

D H

© SERVEIS

TELÈFONS ÚTILSAJUNTAMENT, OFICINES............................973 43 20 08REGIDORIA D’ESPORTS..............................973 43 20 97POLIESPORTIU..............................................973 43 22 00METGE D’APD................................................973 43 20 55FARMÀCIA...................................................... 973 43 21 51ATS PRACTICANT..........................................973 43 21 14SERVEI FUNERÀRIA.................................... 973 43 22 84.............................................................................606 856818

COL.LEGI S. ESPRIU .................................... 973 43 22 14LLAR DE JUBILATS........................................973 43 22 75RÀDIO VALLFOGONA................................. 973 43 22 68TELÈF0N PUBLIC ATES, LA RÁPITA - COL.LEGI 973 44 50 18CASA PARROQUIAL..................................... 973 43 20 63ESCOLA CAPACITACIÓ AGRÀRIA.............973 44 51 88GUÀRDIA CIVIL (Balaguer) ..........................973 44 53 53BOMBERS (Balaguer).......................................973 44 50 80SERVEI D’URGENCIES (Balaguer)...............973 44 77 14CREU ROJA..................................................... 973 44 57 96ALSINA GRAELLS (Balaguer)........................973 44 54 76CORREUS (Balaguer) ..................................... 973 44 58 26CENTRE D’ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA CAP (Balaguer):URGENCIES.................................................... 973 44 77 14ADMINISTRACIÓ...........................................973 44 60 28

SERVEISASSISTÈNCIA SOCIAL. Tots els dimarts de 9 a 13 h a l’Ajuntament

HORARI D’AUTOBUSOSSORTIDA DE LLEIDA DESTINACIÓ(Teléfon Lleida 27 14 70)Seu d’Urgell 9’30 i 16’00 diariBalaguer l l ’OO de dilluns a dissabte (feiners)Agramunt 12’30 i 19’00 de dilluns a dissabte (feiners)Solsona 13’30 Dill., dt., dj. i ds. (exc. festius)SORTIDA DE BALAGUER DESTINACIÓ LLEIDA: (Teléfon Alsina Graells Balaguer 44 54 76)7’45, 8’00, 9T5,15T5, 1T00 i ^ 2 5 feiners 16’00 festiusSORTIDA DE LLEIDA DESTINACIÓ BALAGUER:9‘30, l l ’OO, 12’30,13’30,16’00,16’30,18’30 i 19’00 feiners 16’00 festius* S’ha d’establir una diferencia d’uns 8-10 minuts de trajéete entre Vallfogona i Balaguer

HO RARI S DE TRENSLLEID A-VALLF OGON A :8’30, 13T5, 20’45 de dilluns a dissabte 9’35 ,13 ’15, 20’45 festius VALLFOGONA - LLEIDA T’52, 13’58, 19’32 feiners i festius* Hi ha uns 5 minuts de diferencia respecte de Balaguer

NOTA: Els horaris són de sortides i arribades a Vallfogona

Vallfogona Ràdio107.9 FM

"S’ 9 7 3 4 3 2 2 6 827

'Deskidratadora de Alfalfa, s.a.

CARRETERA DE LLEIDA A PUIGCERDÁ, KM. 19 - TELEFON 973 432007 - FAX 973 432250

Vallfogona de ßalaguer(LLEIDA)

ESCOLA DE CAPACITACIO AGRARIA DE VALLFOGONA DE BALAGUER

CICLES FORMATIUS CURS 1998-99

• TÉCNIC EN EXPLOTACIONS AGRÄRIES INTENSIVES - TÉCNIC EN JARDINERIA

- TÉCNIC EN EXPLOTACIONS RAMADERES* D urada deis cicles: 1.590 hores de formació a l'escola,

410 hores de practiques en empreses.* Requisits d'accés: FP1 de qualsevol branca, ESO, 2n de BUF¡

Proves d'accés ais cicles (majors de 18 anys)* Informació: teléfon 973 445188

f f T T l Generalität de Catalunyail 11 H DePa rta m en t d Agricultura Ram aderia i Pesca

Finca l’EnnpalmeTel. 973 44518825680 Vallfogona de Balaguer