àrids daniel, s.a.

• Formigons• Àrids Rentats:

Naturals i Artificiáis• Transports

PU N T A ÀR ID S IF O R M IG Ó :Afores - Vallfogona • Tel. 43 21 99

OFICINES:( / Urgell, 43 • Balaguer • Tel. 44 50 57

PARTI CU U R Balaguer • Tel. 44 68 58

COOPERATIVA VALLFOGONINA

«La nostra Cooperativa»

La VALLFOGONINA, és una Cooperativa que dona solucions a les demandes dels socis i per això ofereix aquests serveis:

- COMERCIALITZACIÓ DE LLET- NUCLI DE CONTROL LLETER- PRIMERES MATÈRIES

Pinsos, Adobs, Llavors, Soja,Llavor de cotó, Polpa de remolatxa, Fitosanitaris, Ferreteria, etc.

- PRODUCTES V E TE R IN A R I- CANALITZACIÓ OFERTES

COMPRAVENDA BESTIAR

c/ Balaguer, s/n Telèfon 43 21 25

Fax 43 22 61 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER

(Lleida)

EDITA: SJ. <Xt Apartat de correus Vallfogona de B. DIRECCIÓ:M. Teresa Pallisé I COORDINACIÓ : Montse Simó i Sols EQUIP DE REDA Mercè Plens, Agnc Torrades, Roser Bo' Pepe Daza, M.Tere vador Farré, Didac COL.LABOREN NÙM ERO : Paquita Galcerà, Re Teresa Reñé, Freder Bonjorn, Mercedes Balasch, Geganter Vallfogona, Joar d'Escacs Vallfogonc CORRECCIÓ: Con COMPOSICIÓiJVI DOSSIER P&M-Tel DIPÒ SIT LEGAL Amb la coLlabor

AjuntaiVallfog

La revista mesos de marr, ¡u desembre. Recordé publicar un artide I a “XOP, apa l , o a la Secretarla di sempre durant els c del mes anterior a I

^.OlECQ,

TVASTONA

arativa»

Cooperativa mandes dels ìsts servéis:

DE LLET.LETER\>

, Soja,e remolatxa, , etc.NARISTESFIAR

i5

BALAGUER

EDITA: -XOPAparta! de correus, 1.Vallfogona de B.DIRECCIÓ:M. Teresa Pallisé i Gardenyes COORDIN ACIÓ:Montse Sim ó i Solsona EQUIP DE REDACCIÓ:Mercè Plens, Agnès Planes, Anna Torrades, Roser Bosch, Felip Galiló, Pepe Daza, M. Teresa Corlada, Sal­vador Farré, Dídac Mateo. COL.LABOREN EN AQUEST NÚM ERO:Paquita Galcerá, Ramona Cases, M. Teresa Reñé, Frédéric Forest, Ramón Bonjorn, Mercedes Roman, Teresa Balasch, Geganters i Grallers de V a llfogon a , Joan Borda, Club d'Escacs Vallfogona, Mercó Perisé. CORRECCIÓ: Conseil Comarcal CO M PO SIC IÓ IM AQ UETACIÓ : DOSSIER P&M- Tel. 44 82 73 DIPÔSIT LEGAL: 1- 136 - 1992 Amb la col.laboració de:

m Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

f e »IN STIT U T D'ESTUDIS

f I T I i le r d e n c sFundació Pública de la Diputació de Lleida

A o v D S A ju n ta m e n t de v T y v y V allfogona

La revista “X O P sortira els mesos de març, juny, setembre ¡ desembre. Recordeu que si voleu publicar un article l'heu d 'adreçar a "XOP, apartat de correus 1, o a la Secretaria de I'Ajuntament, sempre durant els darrers 20 dies del mes anterior a la publicado.

P A P 6 ^

E D IT O R IA L . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

FEM PETAR LA X E R R A D A A M B . . .

Doménec Duch i So la. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 ,6 i 7

LA B IO SF E R A

Qué es pot fer per salvar la Ie rra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Consells de jardinería. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

A P U N T S DE P S IC O L O G IA

El vinde de l'am istat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

El g o ig ie l problema deis f ilis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

E S C R IV IM SO B R E

El cartell de Festa M a jo r. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

C arla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 i 12

El peligro de las dietas. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

La nostra historia literaria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Primera trobada de gegants a Vallfogona. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

La política i els polítics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Un record per al "Hutch". . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

P R O G R A M A D 'A C T ES DE FESTA M A J O R . . . . . 15 ,1 6 ,17 i 18

E SP O R T S

Club Fútbol Vallfogona. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Vé torneig d'escacs actius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Campionat de Fútbol Sala entre carrers. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

Estiu Esport'9 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 ,24 i 2

JO C DE TA U LA

6é Concurs de Pastissos 26 i 27

1 r. Taller de cuina rápida per a peix i m arisc 28 i 29

A R R E L S . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

PER P E R D R E E L T E M P S . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

S E R V E IS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

Editorial DomèneSEMPRE ET RECORDAREN!No vull escriute aquest editorial sense teñir unes paraules de record per un company que ens va deixar a principis d'estiu.

En Francesc, el Hutch, sempre havia estat, per ais que el vam conéixer de petit, una persona divertida, alegre i sociable, i també una bono persona. En fots els ámbits en qué es movia es podio constatar.

Els que encara no el coneixien gaire, van poder comprovar la seva qualitat humana quan el Hutch es va fer carree del Pub. Així dones, tot el que jo ara puc dir (a part que a la revista ja hi ha una carta que li fa homenatge) ja és de domini públic. Et recordarem sempre, Hutch.

CANVI DE DIRECCIÓ A«ELXOP»Vull donar a conéixer a tots els lectors I lectores de la revista «El xop» que deixo de ser directora per reprendre la feina que

hi tenia abans: col.laboradora.Aquesta etapa ha estat per a mi molt enriquidora i satisfactoria a nivell personal i he de dir que el meu nomenament em va

satisfer molt. Vaig comencar elprojecte amb molta il.lusió, al costat de tots els col.laboradors il'equip de redacció de «El xop». fots hem treballat perqué la revista continués essentla revista de la gent, perqué agradés a tothom i hihagués coses per a tots els gustos.

Dones, per qué deixo la revista, us podeu preguntar. Dones, per incompatibilitat: en estar a Barcelona estudiant i treballant durant la setmana, les hores dedicades a «El xop» s'havien de condensar els caps de setmana, quan sóc a Vallfogona, a part d'algunes trucades els dies de cada dia.

He volgut renunciar a la dlrecció de la revista perqué sempre he pensat que si es fan les coses i en tens la responsabilitat cal que es facin bé, i jo des de Barcelona no ho podio fer tan bé com volia.

Vaig reflexionar, a més, sobre la incongruéncia de que una revista local es fací, ni que sigui només en part, a distancia, ¡a que se'tpoden escapar alguns corrents d'opinió o algunes sensibilitats al voltantde la revista -encara que els col.laboradors te n'informin-.

Vull agrair ais col.laboradors, a l'equip de redacció i a la coordinadora de la revista el seu treball. També a les secretarles de l'Ajuntamenti al regidor de cultura el seu ajut. Per últim, el meu agra’fment ais meus pares i al meu germá, que sempre que m'ha quedat alguna cosa per fer per manca de temps iecolllr alguns articles, portar els papers a !’empresa de maquetació, etc.- ells ho hanfetpermi.

En f¡, grades a tothom per llegir «El xop».Desitjo que gaudiu de volent de la Festa Major de Sant Miquel. Molt bona Festa Major!

M.Teresa Pal Usé i Gardenyes

B U S T IALa revista S-d XOP és oberta a totes les possibles opinions

deis veíns. Totes les persones interessades a fer qualsevol aportado hauran de signar l'escrit i identificar se.

La redaedó de S-d XOP no participa necessáriament de les opinions que manifesten els autors deis articles que es publiquen

en aquesta revista.

Aquesta tarda h un senyor de l'Hosi encanta conduir el: «¡oguina». És que d senyor Domènec ha queta enorme en la complex funcionóme roviaris ambientats semiurbá.

-Bona tarda Domène -Bono tordo.- Quan va sort construir la maq tem veient?Felá molt de temps qi tôt, famés de 30 ar no he estat jubilât no zar. Ara tinc temps I méspoder-m'hipassi mésomés, comptoor del meu fill i del meu ¡dea novo ser tota mi l'ajut de lo meva mi esposa.Aquesta moqueta lo construir fa un any o,

- Qué li ha aporto ció d'aquesta maM'aporta pau i tronq quan tinc cabóries vai rodar el tren em reía;

- Li agradaría fer sició?D'ogradar-me, m'agrt tal com heu vist, aquí

xar a principis d'estiu. grei sociable, ¡també

va fer carree del Pub. s de domini públic. Et

reprendre la feina que

unomenamentemva redaccià de «El xop». agués coses per a tots

lestudiantltreballant c a Vallfogona, a part

slaresponsabilitatcal

m part, a distancia, ¡a e els col.laboradors te

béa les secretarles de quesemprequem'ha maquetació, etc.- ells

illisé i Gardenyes

îles opinionsqualsevolcar-se.ament de les es publiquen

Domènec Duch i Solà

El sr. Domènec Duch en un moment de /'entrevista

molt gran i de l'habitoció on está no lo

Aquesta tarda hem anat a veure un senyor de l'Hostal Nou al quoi l¡ encanta conduir els trens com una «¡oguina». És que d'aixô es tracta, el senyor Domènec ha construit una ma­queta enorme en la qual s'aprecia un complex funcionament d'uns rails fer- roviarls ambientats en un paisatge semlurbü.

-Baña tarda Domènec.-Bono torda.- Quan va sortir la idea de construir la maqueta que es- tem veient?Felá moltde temps que ho tenia projec- tat, fa més de 30 onys, perd fins que no he estât¡ubilot no l'he pogutrealit- zar. Aro fine temps lliure, I m'ha per- méspoder-m'hipassorhoresihores,a més o més, compto amb la col. lobo roció delmeu fill i del meu germó. A més, lo idea no vo ser tota mevo, compto omb l'ojut de lo mevo more i de lo meva esposa.Aquesta maqueta la vaig comencar o construir fa un any aproximadoment.

- Qué li ha aportat la construi­do d'aquesta maqueta?M'aporta pau i tranquilJitat; sobretot quan fine cobôries vaig cap a baix i fer rodar el tren em relaxa.

■ Li agradaría fer alguna expo- sició?D'agradar-me, m'agrodariomolt, peró tal com heu vist, aquesta maqueta és

puc treure. A més a més, la maqueta és bósicomentperonosoltres, pergaudir amb la familia.

- D'on treu la inspirado?Normalment consulto catalegs per fer les vies. Peró la inspiració surt de la closca, i de l'observació permanent que folg del paisatge. Algunes vegades porteixo d'una ideo, i a partir d'aquí la vaig modiflcont al meu gust.

- Li agrada reproduir edificis i po- bles que ¡a han estat una realitat?La veritat és que sí. Hi ho un tros de Vallfogona, perqué ho sóc; també hi ho una foto deis raiers de lo Pobla de Segur, com veieu m’agrada teñir de- talls de Catalunya que és la meva térra.

Toti aixó, moltes de les figures són d'estilsuís, olemany i francés, perqué he vlscut molts anys a Franca i els

espois verds m'otreuen moltíssim.

- Qué opina de l'urbanisme deis pobles de Lleida?Comparât omb l'urbanisme de Franco, ja que jo hi he estat vivint, és molt diferent. Hi trobo a faltar moltíssim els espois verds i les flors, allá qualsevol racó es decora omb flors. A Fronça es fon concursos de balcons més florits.

• Si hagués pogut estudiar li ha- gués agradat cursar uns estudis com enginyeria o arquitectura?Foto la vida he fetde paleta, ara fa tres anys que estic ¡ubilot, peró m'hagués agradat estudiar arquitectura encaro que considero que no tinc prou cap.

- Troba que són essencials «les mans» en el món del ma- quetisme? Per qué?FI més important són les mans, peró

modelo el poisatge

■H i ha alguna as: vosté está adhei tacte amb altresNo, peró m'agradi peí ¡nterconvlar pii moteriols.

■ Té algún altreHobbie,hobbleno, és acontentar lo me esposa perqué esti gres»del'espaique a la meva vida he ti lo familia, la maque

- Ens podría e; anécdota que lili rant la construc queta?He tingut olgunes e¡ l'horadeconnectart com per exemple, T dre un fanal, pe trascendental.

El que podría dh quetincunvigilantd éselmeugosiquei idemomentmaiha que n'hiha de coses sota!

- Vol donar algún ais lectors de I Xop»?Agraeixo especialmi Vollfogona la invitoc per tal que aquesto guésotermejtombi

també cal uno coordinado amb el cap, col tenir idea per fer les coses i per fer un disseny previ, les mans sense ¡dea no són res i al revés tampoc.

- Parlem d'aquesta maqueta, quins materials generalment ha utílítzat?Els materials són diversos, fusta, suro, tela metál.lica fina, tela escalolada, llistons, flors seques, poper, pedra natural de Sont Llorenc, fotografíes, figures humanes de plástic que des- prés pinto a má...Altrament, les cases tenen una mit¡ona de i 30 a 180 pe­ces, per exemple una finestra consta de cinc peces soltes i com que aqüestes acostumen a ser molt menú des, he de treballar amb pinces per poder muntar- les La mojoría d'aquest material és d'origen francés, el quol fa molts anys que fíne, I octualment voig a comprar­lo a Andorra.

Quines mides fa aquesta ma­queta?

Un moment de I1entrevista

Dins de la seva llar, té una habitado destinada a la ma­queta tant siguí per guardar-la com per treballar-hi?Heupogut veure que fíne uno hobitoció al costal del mogatzem on hi ha lo moqueta, aquesta ocupa galrebé tota l'habitació. Alli fíne ormorís on hi guar­do el material i al costot hi fíne un loborotori on pinto totes les figures o

Vista parcial de la maqueta de trens

Aquesta esta construfdo a escalo I '87 i fo I '25m d'ample i 3'30m de llorg. Quin procès de construcciô ha seguit? Durant l'any o els catorze mesos de construcciô hi ha diverses étapes, entre elles, una primera êsposarla tauloi els 8peus amb rodes sobre el qualhi anirô tota la construcciô. Després voig anar posant els rails juntament amb el meu germô i el meu filI, oixi doncs vam construir tôt el circuit i el vom compro- varsianova bé. Posteriormentio es pot

passor o modelar el paisatge i amb pinturo plástico es va pintant.

Quins détails considera impor­tants en aquesta maqueta?Tal com us he dit, els espois verds, muntonyes, parcs, bancs, fonts, i els détails que heu vist quanta l'enllume- not. Tôt i que crec que hi ha molts détails, encara no l'he acabada, de la central em falta posar els pals de la llum i també fíne pensât instol.lor un telefèric perqué la gent pugui anar o esquiar, i a l'esglèsia tombé vullposar- hi unes compones que vagin tocant.

7r el paisatge i amb is vo pintant.

considera impor- ;sta maqueta?lit, els espols verds, ;s, bones, fonts, I els ist quant ol'enllume- rec que hi ha molts o l'he acabada, de la posar els pals de lo c pensat instal.lor un lo gent pugui anor a ésio també vull posar- ¡s que vagin tocant.

eva llar, té una tinada a la ma- ui per guardar-la illar-hi?quetincunohobltació ígatzem on hi ha la lo ocupa gairebé tota ic armaris on hi guar- al costat hi tinc un to totes les figures o

modelo el palsotge.

Vista parcial de la maqueta de trens

- Hi ha alguna assoa'ació o club on vosté está adherit per tenir con­tacte amb altres maquetistes?No, peró m'agradaria conéixer gent per intercanvior projectes, opinions i materiols.

- Té algún altre hobbie?Hobbie, hobbie no, slnó que més aviat és acontentar la meva more i la meva esposa perqué están uno mica «ne- gres» de l'espai que ocupa lo maqueta a la meva vida he tingut tres oficions: lo familia, la maqueta i l'hort.

- Ens podría explicar alguna anécdota que li hagi passât du­rant la construcció de la ma­queta?He tingut algunes errodes técniques a l'hora de connecter el material eléctric, com per exemple, l'altre dio vaig fon­dre un fanal, peró no és molt trascendental.

EI que podria dir més anecdótic és que tinc un vigilant de la maqueta, que és el meu gos i que dorm sota lo toula i de moment mai ha trencat res, i mira que n'hiha de coses a damunti fils per soto.1

- Vol donar algún missatge per ais lectors de la revista «El Xop»?Agraeixo especialment al botlle de Vallfogono lo invitació que em va fer per toi que aquesto entrevista es du- gués a terme, i tombé, us dono moites

grades a vosaltres per hover vingut i pel reconeixement que m'heu tìngut.

- Dones, per la nostra part maltes gràcies per haver-nos atès I haver-nos ensenyat aquesta obra d'arttan perso­nal. I, per vosaltres lectors, nomésens folta desitjar-vos una divertida Festa Major.

Montse Simó Montse Térmens

RELACIÓ DE MÀQUINES RE- PRESENTADES EN AQUESTA MAQUETA:Maquines de vapor:141-R-SNCF. tipo Mikado Potencia 2300 CV - Pes 115 tones Velocitai 100Km /h-1 r. any 1941 *Usado duroni la segona guerra mun­dial.

241-P-SNCFPotendo 4000 CV-Pes 132 tones Velocitai 120Km /h-1 r. any 1949

Màquines elèctriques:BB 25110-SNCFPotencia 6000CV - Pes 85 tones Velocitai 130Km/h- Ir . any 1964

CC 7107 SNCFPotencia 5060 CV-Pes 1 0 / tones Velocitai 150Km/h- Ir . any 1952 ^Record del món en 331 Km/h.

BB 67407 SNCFPotencia 2400 CV - Pes 83 tones Velocitat 140Km/h- ir . any 1969

BB 66150 SNCFPotencia 1400 CV-Pes 72 tones Velocitat 120Km/h- Ir. any 1959

Màquines de maniobres: B-245004-DBPotencia 400 CV - Pes 34 tones

Velocitat 50Km/h- lr.any 1956

Grua de vapor de 85 tones amb 3 vagons.

Máquina diesel tipus Oceà Pacific.

Qué es pot fer per salvar la terraS'ho acabat l'estiu i ¡a s'apropo

l'hivern i, com no, el fred. En aquest apartat us donaré uns quants consells utils per estolviar energia aquest hivern tot fent uns petits canvis en lo nostra casa o en la nostra manera de fer. El méslmportontque una persona potfer per estalvlar energia a casa seva és assegurar-se que la calefacció funciona d'una manera eficap. S'esmerca més energia per escalfar habitatges que per a qualsevol altre mofiu.

La calefacció domèstica és respon- sable de l'emissió de 350 milions de tones de carboni a l'ambient cada any, cosa que equival a més de mil milions de tones del gas més responsable de «l'efecte hivernade», el C02.* Al voltant del 12% de les emissions de diòxid de sofre i òxids de nitrogen, els causants de la pluja àcida, procedeixen de la calefacció domèstica.* El 40% de l'energia que s'esmerpa és per a la colefacció.

* La calefacció que no funciona de manera eficac malmet del 30 al 50% de l'energia que consumeix. I per evi­tar tot això, què podem fer?* Comprovar la combustió eficap i la contaminació de la teva caldera. Netejar la brutícia de les espites, el sediment de la caldera, el sutgedelacambrade combustió i ajustar i calibrar el termostat.* Les calderes de gasoil s'haurien de revisar cada any. Si no ho saps fer, cal avisar un tècnic.* Una revisió senzilla pot augmentar l'eficàcia de la caldera fins al 5% i disminuirla contaminació. Si 100.000 fam ilies dem anessin revisions, estalviariem més de 14 milions de metres cóbics de gas cada any. Si vols també pots aìllar bé la teva llar,* La pots aillar posant cinta aillant a les portes i finestres, fent que tanquin hermèticament, això evita que entri el fred.

* Si vols gastar-te uns calerons, posa doble vidre a totes les portes i finestres, veuràs com el consum de gasoil o fusta es réduira. A més, a l'estiu, aquests vidres eviten que entri calor. Fragment extrets del llibre «50 coses senzilles que tu pots fer per salvar la Terra».

FELIP ALFRED GALITÔ

Consells de

JardineríaSETEMBRE- Per afavorir el creixement del crisantem, aplicar cada quinze dies un adob rie en fásfor.-Tractor els rosers contra la negreta. -Tractamenti reg de coníferes.- Atenció ais llimacs i cargols.- Moment idoni per a la resembra de gespes.

OCTUBRE- Tractamenf amb ferro de les plantes ofectades de Clorosi- Continua la sembra de gespes.

NOVEMBRE- Comenca la campanya de poda. -Tractaments contra la processionano del pi.- Reduir gradualment el reg.- Sembra de bulbs amb florado prima­veral.- Plantado de coníferes.

PAQUITA GALCERÀ

F L O R I S T E R I A

G3R E ST KTot per al guarniment d'esglésies

rams de nuvis i complements

C / Doctor Fleming, 4 2 - Tel. 4 4 82 13 - 4 4 6 9 26 2 5 6 0 0 B A L A G U E R (Lleida)

El vindeSegur que fems

les paraules "amic i és fácil confondre associar-les amb "com pany, comp coneguda, veí, vein

Hem de saber q deis vineles afectius histária de la human ja en la mitologia g que els qui eren i guerrers acostui acompanyats d'un que sempre era al se per ell.

Fernando Savati filósofs, es refereix aqüestes paraules:

"Sempre m'ho Si aquetts pares copfici amic deis seus f it I deteniromicsdela\ i amigues, és dar.

Amb els pares, mestres i lo resta d'i en el millor deis raonablementbé, qc ro ¡a és força, roonablementb'ean de vegades, tenir goi D'una altro forma, r

Si jo tornés o te poc probable que desconfiaría de totse simpátics,detotsoqi més ¡oves que els ¡o\i sempre et donen I sistemática. Ja sabe

El vinde de l'amistat

d'altres amb les persones que tenim a prop nostre, podem dir que hi ha una

'-te uns calerons, posa es les portes ifinestres, insum de gasoil o fusta lés, o l'estiu, aquests 1e entri calor, ts del llibre «50 coses i pots fer per salvar la

* ALFRED GALITÓ

Is de eria

el creixement del arcada quinze dies un or.irs contra la negreta, tg de coníferes. lacs i cargols. per a la resembra de

ib ferro de les plontes irosinbra de gespes.

mponya de poda, ntra la processionàrio

nentel reg. is amb floració prima-

níferes.QUITA GALCERÀ

Segur que fem servir constantment les paraules "amic i amiga". Tot i així és fácil confondre'n el significat i associar-les amb parau les com "com pany, com panya, conegut, coneguda, veí, veina".

Hem de saber que l'amistat és un deis vineles afectius més antics de lo histária de lo humanitat. Per exemple, ¡a en la mitologia grega es pot veure que els qui eren consideráis grans guerrers acostum oven a nar acompanyats d'un amie fidel, amic que sempre era al seu costat i vetllava per eli.

Fernando Savater, undelsnostres filásofs, es refereix a l'amistat amb aqüestes paraules:

"Sempre m'ho semblât empipodor aquells pares capfícats en ser el millor amic deis seus filis. Els nais i noies heu de tenir amies de la vostro edat: amies i amigues, ès dar.

Amb els pares, les mares, els mestres i la resta d'adults és possible, en el millor deis casos, portar-se raonablementbé, que d‘'alguna mane­ra ¡a és força. Però portarse raonablementb 'e amb un adultinclou, de vegades, tenir ganes d'escanyar-lo. Duna altra formo, nos'hi val.

Si ¡o tornés a tenir 15 onys, cosa poc probable que torni a passar, desconfiaría de tots els odults en excès simpòtics, de tots aquells que volen ser més ¡oves que els ¡oves i d‘'aquells que sempre et donen lo raó de forma sistemàtico, io sobeu, d'aquells que

sempre diuen: "els joves sou fantôstics, em trobo ton jove com vosaltres" i bestieses de l'estil. Compte amb ells!

Un pare, una mare, un prof essor, uno prof essora han de ser una mica empipadors o no us serviran de res. De jove, ¡a n'ets tu."

Fernando SavaterJext odoptat:"Etico para Amador"

Ed. Ariel

Els amies som amies si plegats som capaços d'establir un compromis i un vincle amb caractéristiques semblants a les que tenim dins del grup familiar. Afecte, fidelitat, il.lusiô, sentiments comuns i el sentiment de formar part d'una relacià que podriem définir com a vital i imprescindible. Quan sentim coses com aquestes i

amistat.L'am istat podríem definir-la com

un valor que s'ha de guanyar com quelcom que ens hem d'esforcor per aconseguir i conservar, que moi no obtindrem comprant-la amb diners i que, de ben segur, no toca a lo lotería.

Tot això ens fa pensar que és important dedicar un cert temps perso­nal a descobrir si aquelles persones que tenim a prop nostre són realment omics i amigues, si podem aconseguir ser-ne i, sobretot, si podem aprendre a compartir responsablement l'amistat.

Ramona Cases Folguera M. Teresa Reñé Olivé

El goig i el problema dels fills El carteL'aspiració de tot matrimoni,

normalment, ésde tenir filis, pujar-los educarlos, fer-los persones de bé i a èsser possible, que prevaleixin assolint un Hoc destacat en la comunitat. En aquest sentit hi exerceix un paper cabdal la parelio, o sigui el pare i la mare. Cal reflexionar que el nadó, arriba al món en estât pur, immaculat i que a mesura que fa la creixença, tant en la in fancia com en l'adoslescència sols es preocupa, a més de nutrir-se, d'observar, copsar i percebre tot el que l'envolta i el que se li diu.

Jo recomanaria de defugir de la temptació de tenir un sol fili, per més que ens tempti la comoditat, la tranquil Jitat, l'economia, o la llibertat. El matrimoni que es reprimeix i es ressigna a un sol fili, no s'adona dels grans perills que aquesta decisió com­porta. En primer Hoc, perilla la unió familiar, perilla també la gran il.lusió de la continuì'tat dinàstica, perilla des del seu naixement la vida del fillet, que per accidento malaltia se'ns mori. Mireu, us explicaré dos fets reals, que possiblement n'heu sentit a parlar, dels moltissims que han passai. El primer és d'un fili modèlic, la bondat personificada, brillant en els estudis, metôdic i servicial. Un malaurat dia amb els seus amies decidiren finalitzar la festa en una d 'aquestes macrodiscoteques, tot i que eli no n'era partidari, ni hi solia anar mai. A la sala hi havia uns dos mil dansaires.

Amb aquesta multitud els amies es dispersaren i el nostre dissortat restà sol ballant al mig de la turba, de sobte esclatà la disputa i començaren les empentes, els cops de puny i les puntades, el noi es defensava sol i els altres, eren tres o quatre. Amb una puntada caigué a terra, allí els antagonistes enfurismats sàdicament, el colpejaren a puntodes de peu per tôt el seu eos i ¡a no es pogué alçar, morí allí de les greusferides rebudes. L'altre, com un de fonts sovint la premsa n'informa, un bon dia de matinada amb el seu cotxe, i sense saber el perqué, l'automôbil que conduïa perdé el control, donà diverses voltes i en elles morí el xicot. Us imagineu el buit que han deixat aquests fillets, i la dessolació dels seus pares? És évident que tenir més de dos o més filis, és assegurar i fruir del futur.

L'adoslescència o sigui la ¡oventut, és l'edat de la força. És el despertar a la vida, l'eixondir de la infància. És l'edat en que es comença a gaudir dels distints amors vivents i a sofrir els paranys de l'existència. La ¡oventut és l'avant cambra dels perills i la joio de l'exultació de la vida. La ¡oventut veu la seva existencia com si ell fos immortal. Creu que la mort que li prediquen, per ell no existeix; és creu perdurable...Per aquest motiu, en els actes socials, de recreació o esportius, un percentatge bastant ait de ¡oves, són atrevits, temeraris, arriscats. Alguns malauradamenî, en un accident com

hem llegit, se is trunco la vida. Per altra banda, els perills de la droga, les trompes i enganys insidiosos preparats pels malvats, que cerquen enriquir-se, fan presa de lo ¡oventut innocent i sempre alegre, amb ganes de fruir de la vida. Cal que els pares, estiguin sempre atents dels seus fillets.

Cal que es comportin com a educadors, evitantdiscussions i paraules grolleres al seu davant. Cal cuidar el seu cicle juvenil, els amics amb qui es relaciona, pensem en el proverbi «Digue'm amb qui vas i et diré qui ets», pertant, en la mesura del possible i amb diplomacia, o amb md esquerra, apartar-lo de les males companyies. Penseu que la imposició, sol teñir efectes contraproduents, o contraris a l'objectiu que perseguiu o desitgeu. En fi, cal que no sigueu sois progenitors, col que sapigueu ser pares de debó. He llegit, el progenitor ho és en sois tres segons, ser pare, n'ets tota la vida, i ser un bon pare, és molt més complicat i arduos. Moltspodeufracassar, malgrat haver-hi posat tot l'afany i l'amor que cal, també hi ha imponderables, més si ho heu complert us recompensara pen­sar que heu fet el vostre deure. Peró aixó sí, no descuideu mai d'educar i vigilar els vostres filis.

Frederic Forest i Gilí

Aquest any el con restringit a pers Vallfogona, font : temporal o perma

Laparticipacid haestatdequatrei la deliberacid de guanyador ha est BrigidaTrilla. Acau de colors del cart posar a la portodc pero, resfard exp establiments del rt

Carta

Molt Benvolgu Balaguer. Iniciolar «Background» sen vos que a Linyola e que hi ha esdev d'explicar als veins

-Seguintelcari a la vostra poblacii celebre «font Vellr utilitzaven quan a I oigua o bé n'hi ha sentit a dir tamb excepcionals s'ana Segre: a Balaguer, depenia. El pare n porfido del Barrane, encerdada per un o no es conreava i pii desguassava. Nomi cepcionol era mig pi

r s p r a m

trunco lo vida. Per irills de la drogo, les insidiosos préparais cerquen enriquir-se, ¡oventut innocent i nb ganes de fruir de els pores, estiguin s seus fillets. comportin com a discussions i paraules ovont. Col cuidar el Is amics amb qui es m en el proverbi ui vos i et diré qui i mesura del possible o ombmà esquerro, moles companyies. mposició, sol tenir luents, o contraris a eguiuodesitgeu. En eu sois progenitors, 3r pares de debó.He ir ho és en sois tres n'ets toto lo vido, i moltméscomplicot sfracassar, molgrot l'afony i l'amor que pondérables, méssi recompensará pen- vostre deure. Però

deu mai d'educar i i s .

;r¡( Forest i Gili

El cartell de Festa MajorAquest any el concurs de cartells s’ha restringit a persones residents o Vallfogona, tantsigui duna manera temporal o permanent.

La participaciô a l'edîciô d'enguany ha estatde quatre cartells, i desprésde la deliberano del jurât, el carîell guanyador ha estât el présentât per Brigida Trilla. A causo de la composició de colors del cartell, no s'ha pogut posor a la portada d'aquesta revista però, restarâ exposât en diferents establiments del municipi.

Carta

Molt Benvolguts Vallfogonins de Balaguer. Inicio la meva carta amb un «Background» semestral. Comentar- vos que a Linyola ens anem movent i que h¡ ha esdeveniments dignes d'explicar ais verns de Vallfogona:

■Seguintelcamí que ens porta cap a la vostra població hem recuperat la celebre «Font Vella». Sembla que la utilitzaven quan a Linyola no hi havia aigua o bé n'hi havia molt poca. He sentit a dir també, que en casos excepcionols s'anava a pouar al riu Segre: a Balaguer, Vallfogona, etc..., depenia. El pare m'explica que a la partido del Barranc, la font estova mig- encerclada per un ampli aiguavés que no es conreava i pie de timons que hi desguassava. Només en algún cas ex­cepcional era mig pasturat per ovelles.

Això voi dir que quan plovia una mica eren diferents les capes de ferra i pedra (freátiques) que li donaven tota l'aigua. Tombé un veí que hi té un hort ben a prop m'explica que si el pou orribava a escolar-se...encaro n'hi havia dos més de petits i interiors per poder recollir tota l'aigua possible.

-També, propd'aquestindret.J en les antigües escombrarles hi haurâ un futur mirador de gairebé tot' el Pía d'Urgell...amb barbacoes

Actualment, no ho sé pas, potser gaudim de moltes més conduccions per a l'aigua en el sud de la provincia de Lleida que en el nord i la resta. Han publicat que per al proper Nadal publica­ran un conjunt de Nodales sobre l'aigua de Lleida ciutat. Cal pensar que també hi haurá fotografíes i dibuixos. L'endevino forca interessant i fácil de llegir. Us el recomano.

Vull comentar-vos que diuen que animals petits com els coloms salvatges també mengen cargols petits i llimacs. En la construcció del Canal d'Urgell l'any 1862 devíem anar moltavancats. Sinó fixem-nos en el |oc intelJecfual del «Trivial Pursuit» pera ¡oves ¡ugadors: «De qué río se descrubió el nacimiento en África en 1862, resolviendo así uno de los misterios del mundo?»

ELNILOFa poques setmanes en llegir el darrer llibre aparegut sobre Mollerussa d'en Miquel Polo i Silvesfre...cal afegir que en uno fotografía de principis de segle, i en un tram anterior a la Casa Canal, la 3a Principal comptava amb alguns anees domesticáis. Qué passava amb la 2a Principal en recorrer les diferents poblacions? És una possibilitat a teñir en compte.

Per a la premsa o les revistes especialitzades ens assabentem de la

publicado de llibres monográfics o especiolitzats d'arreu de Catalunya molt difícils de trobar i adquirir. Una llibreria de cada capital de comarca n'hauria d'adquirir un petit nombre i vendréis per lo rodalia. Fins fa poc no es feia. Fins i tot ho deixen de fer a les capitals de provincia.

Fa poc vaig estar a Lourdes i s'hi endevina un lloc on els nois petits hi poden anar a passar un parell de dies.

Hi ha moltes paraules que hem d'anaraprenento no oblidant. Exemple: «IMPOSTA.-Hilada de sillares sobre la cual se asienta un arco».

Com a conducció dir-vos que a Linyolaja comptem amb una academia especialitzada en idiomes, repossos, informática, etc... Cal estar molt contents perqué és un pas molt ' a endavanti que pensóque aglutinara disseminadament un

important conjunt d 'in iciafives i projectes.

Vull dirperalsm6s joves que tenim 3 noms. El del padri, el dels pares i el del m ossen .J que en els articles que faig en la vostra revista m'agraga signar amb el nom dels pares. Una forta abracada.

Ramon Bonjorn i Duart

El peligro de las dietasEn estos tiempos, la delgadez se ho convertido en un ideal de la belleza. "Joven y delagado" son dos cualidades apreciadas en exceso por todos noso­tros. Esto conlleva una saturación de productos y dietas, a veces con propie­dades milagrosas, difundidas por to­dos los medios: hierbas, cremas, par­ches, pastillas, plantillas, fajas, dietas absurdas ...El eslogan es "todo vale si adelgaza". La mayoría de las veces, queda en fraude y pérdida de un poco de dinero. Pero cuando la imprudéncia se comete con medicaciones y dietas, el perjuicio puede ser mayor.

La pérdida de peso siempre debe estar supervisada por el médico, que a través de la historia clínica y la explo­ración decida cual es el peso aceptable para aquella persona, tendiendo a la edad, estatura, sexo y complexión entre otros factores. Así mismo, la dieta debe ser equilibrada y personalizada, adaptada el máximo posible no solo a los requerimientos calóricos del paciente, sino también a

los horarios de trabajos y gustos perso­nales.

El proceso de adelgazamiento re­quiere solucionar otros problemas muy comunes, como el extrenimiento y la retención de gases y líquidos.

Muchas veces el paciente, más que un sobrepeso, se queja de masas localizadas o de celulitis. En estos casos, la dieta puede acompañarse de tratam ientos locales, como la mesoterapia, que tiene el efecto de reducir volúmenes y mejorar el tejido

celulítico.Con un tratamiento correcto se

evitan problemas posteriores a dietas inadecuadas, como anemiasy caréncios nutricionales, floridez y la toma de medicamentos innecesarios.

Una buena dieta es la que no solo te hoce perder peso, sino aquello que te enseña a comer para no volver o ganarlo.

Dra. Mercedes Román CENTRE ESTÉTICA

CARME PERNAFETA

ESTETICACarme Prenafeta Profítós

MANICURA - PEDICURA TRACTAMENT FACIAL - TRACTAMENT CORPORAL

NETEJA DE CUTIS - DEPILACIÓ CERA CALENTA I FREDA DEPILACIÓ ELÉCTRICA - MAQUILLATGE

QUIROMASSATGE - SOL UVA ALTA PRESSIÓ GIMNÁSTICA PASSIVA - MEDICINA ESTÈTICA

Passe ig d l’Estació, 1 6 - Tel. 4 4 77 56 - 2 5 6 0 0 BALAGUER (Lleida)

La nostiLlorenc Vil100 anys del seur

Enguany es con Llorenf Villalongaif recordar la figura d' repas a la seva vidi

Llorenf Villolon familia de tradició materna, coneix la I de la quol llegeix e d'ingressaral'acadí medicina, primer o Saragossa. Aquestf diversos nuclis intel Ortega, Marañón, G d'Ors.

Viatja o París, ci nou a Mallorca, i ¡ai que compagina an assíduament a «El revista literaria «La de to marcadamen actitud cosmopolita, l'endarrerimentiel| dinámica de les inst

La Guerra Civil D'una banda, Llore ment de les seve anticatalanistes i es ressos literaris». En: cosina M. Teresa Gf «cicle de Beorn» arr les possessions que

11056285

unt d 'iniciatives i La nostra historia literàrias més ¡oves que tenim ]drí, el deis pores i el je en els ortìdes que ro revisto m'agraga om dels pores. Una

i Bonjorn i Duart

amiento correcto se s posteriores o dietas ioanemiasycaréncias icidez y la toma de inecesarios. lieta es la que no solo eso, sino aquella que ner para no volver a

Mercedes Roman [ENTRE ESTÈTICA MIE PERNAFETA

\ÓS

ORPORAl MTAI FREDA JGE RESSIÓ 5TÈTICA

LAGUER (Lleida)

Llorenç Villalonga100 anys del seu naixement

Enguany es commémora el centenari del naixement de Llorenç Villalonga i Pons (1897-1980); la nosfra revista vol recordar la figuro d'aquest novel.lista mallorquí, fot fent un repas a la seva vida i a la seva obra.

Llorenç Villalonga neix a Mallorca el 1997, fill d'una familia de tradició militar. Des de petit, i per influencia materna, coneix la llengua i la literatura francesa, els autors de la qual llegeix en la llengua original. Tot i que intenta d'ingressar a l'académia militar, decideix finalment estudiar medicina, primer o Murcia i després a Barcelona, Madrid i Saragossa. Aquest fet li permet el contacte directe amb els diversos nuclis ¡ntel.lectuals del moment. A Madrid coneix Ortega, Morañón, García Lorca; i a Barcelona coneix Eugeni d'Ors.

Viatja a París, ciutoton s'especialitza en psiquiatría. De nou a Mallorca, i ¡o amb 30 anys, es dedica a la psiquiatría, que compagina amb lo dedicació a les lletres. Publica assíduament a «El Día», intenta la col.laboració amb la revista literaria «La Nostra Terra» i crea la revista «Brisas», de to marcadament europeista. Ben aviot, peró, la seva actitud cosmopolita, inconformista i provocadora xoca amb l'endarreriment i el provincianisme de l'illa, així com amb la dinámica de les institucions culturáis.

La Guerra Civil espanyola esdevé un moment cabdal. D'una banda, Llorenç Villalonga es distancia progressive­ment de les seves primeres posicions marcadament anticatalanistes i esdevé un «professional liberal amb inte- ressos literaris». En segon lloc, es caso el 1936 amb la seva cosina M. Teresa Gelabert -que literaturitza a les obres del «cicle de Bearn» amb el nom de Maria Antonia- i es retira a les possessions que ella té a Binissalem.

El gruix més important de la seva obra ha estât publicat durant la postguerra; de fet, Villalonga fou un escriptor pràcticament desconegut pel public catalâ fins a la publicaciô de Bearn (1961) que és la sevo novella més important.

Altres obres de l'outor són Mort de dama (1930), L'àngel rebel (1960), Les ruines de Paimira (1972 ), etc.

La promoció de la cultura catalana a l'estranger ha fet possible que en algunes universitats europees s'hagi emprès l'estudi de Llorenç Villalonga. A més del castellò, les princi- pals obres del novel.lista mallorqui han estât traduïdes a l'anglès, al froncés, a l'alemany, a l'italiô, al noruec i al rus.

Teresa Balasch Bosch

Primera trobada de

gegants a VallfogonaEl día 12 d'octubre, com tots sabeu, s'ha preparat la

«1 a. trobada de gegants a Vallfogona», en la qual h¡ esteu tots convldats. Vlndran uns 20 gegants amb les seves colles corresponents. En total, vindran a Vallfogona unes 250 persones que ens delectaran amb els balls de gegants ¡ les canfons deis grallers. La trobada comentará a 2/4 d '11 a la placa La Sardana, on es plantaran els gegants. A 2/4 de 12 sortlra la cercavila pels carrers del poblé i que acabara amb una bailada final. Després, la colla oferlrá un diñar a les colles convldades. La colla ha realifzat diverses sortides per les comarques lleidatanes esperant amb ¡l.lusió la nostra trobada. Organitzar un acte d'aquestes dimensions no és fácil, per oixó la colla vol demanar a tothom la seva imprescindible col.laboració. Volem fer una de les millors trobades d'arreu. Esperem que us ho passeu d'alló més bé.

Geganters i Grallers de Vallfogona

La politica i els politicsParaules de Piero Rocchini, psiquiatra italià:■ "Un milió de persones vivien de la politica a Italia. Cada acte havia de passar a través del Canal dels partits."- "La gran màquina de la corrupció es reflecteix en les petites corrupcions quotidianes de tots"- Entre els politics hi ha una difusió increible de narcisistes. Narcisista és l'home que es posa al centre de l'univers i tots els altres són mitjans per obtenir plaer."- "No s'arriba a un sentit moral un dia per Poltre; només s'arriba a l'esborrany: el moralisme: "Faig això perquè em convé; d'una altra manera em destrueixen."■ "El partit és una mare magnifica que ho dóna tot a canvi d'una absència total d'autonomia. En aquestes condicions, l'entrada al partit suposa l'accés a una classe protegida de la incompetència quotidiana: si no sóc capaç d'obtenir êxit a la societat civil, puc aconseguir-ho a través de la politica."

Joan Borda (selecció)

Un record per al "Hutch"

Quan el record avança, la presencia només ens diu que hi ha manca d'algú. Avui, des d'ahir, qui no és entre nosaltres ets TU Francisco.

Jo, com molta gent, recordo els teus primers passos, els teus cabells rossos com un fil d'or; qui no pensa ambTU, com aquell noietplede nervi, petit i a la vegada immens que corria pel carrer. I ara, QUI més d'una vegada no ha dit "anem a Cal Hutch". Només aquesta frase ens explica que ets, com ets, i el que ets entre nosaltres, algü que desprèn vitalitat, aigu que impregna tôt l'espoi d'energia, de vida, aigu que mai en el seu rostre va permetre una ombra de negoció, d'angoixa, de capsigne que nofosuna dalla. Una benvinguda, un recolzament ais companys, als de casa, a tots els qui estimes, S i HE DIT BÉ, ELS QUI ESTIMES, ELS QUE ET

PERTANYEM, al teu poble, a la Vallfogona que en el començament de la Vila va veure com naixien noves branques, ¡oves, plenes de saba, d'aquest alè frese que en algun moment sembla que ens manca, però que si que hi és.

Ara des d'aqui, vull només dir-te adéu, un comiat que no ha de ser fred, sinó amb la companyia de tots nosaltres, i perquè no m' ^ , vull dir, fins a la propera, queés i sera cada dia, en cada moment, entre tots nosaltres, en els nostres cors i en el nostre pensament.

Saps Francisco?, (i recordem tots els que som aquí, en especial els companys i ¡oves que us heu quedat), aquest adéu vol dir que "EN COMENÇAR EL DIA S'AMAGA EL SOL".

Una abraçada i fins sempre FRANCISCO, vull dir "HUTCH".

13393702

políticsitolià:

Dolítico a Itâlia. Cada al deis partits." iflectelx en les petites

:reit)le de narcislstes. itre de l'unlvers i tots ir."¡a per l'altre; només Taig alxó perqué em eixen."î ho dona tôt a canvi aqüestes conditions, a classe protegida de :capoç d'obtenir éxit través de la política." Borda (selecció)

illfogona que en el com naixien noves uest alé frese que en peróquesíquehiés.

léu, un comiatque no a de tots nosaltres, i fins o lo propera, que itre tots nosaltres, en ent.

elsque som aquí, en heu quedot), aquest A S'AMAGA EL SOL".

0, vull dir "HUTCH".

$ m . i i $ . L L L z Á J z L l M

SALUTACIOí

Durant tot l'estiu, a les nostres comarques han estat imoltes les festes en les quals, sobretot el ¡ovent, i tots nosaltres, hem pogut participar. Pero ara ha arribat l'hora que, amb un gran esperit de civisme i de convivencia, hem de demostrar que Vallfogona és un poblé cada dia més receptiu i més obert.

Per aixó en aquest dies de Festa hem de canviar el ritme de les nostres vides, hem de deixar de banda els nostres pensaments quotidians i anar a bailar i partici­par en tots els actes.

I, perqué no? Quan hagi passat la Festa Major, tots plegats refexionar i veure en qué es pot perfeccionar l'organització i la programado de les nostres Festes, i pensar entre tots com poder millorar una part tan important del moviment sociocultural del nostre poblé.

Ara, que estem a les vigílies de la nosta Festa, ens augmenta la ¡Musió per poder participar en tots els actes esportius, culturáis i de lleure que ens han prepa- rat les diferents entitats del nostre poblé: Club de Bitlles, Ca<;adors, Associacions de Pares, Colla Gegantera, Regidoría de Festes ... Tots han dedicat unes hores del seu temps a organitzar actes perqué tots nosaltres i els familiars i amics que ens vulguin acompanyar puguem viure uns dies de ¡oia i amb la nostra participado poder fer que aquesta sigui una gran Festa Major de Sant Miquel.

Vallfogonins, us desitjo a tots una bona Festa Major.

L'alcalde Manuel Sarret Pons

jes han estât ¡ovent, i tots

ra ha arribat civisme i de fogona és un

de canviar el de banda els aliar i partici-

ta Major, tots perfeccionar stres Festes, i jna part tan nostre poblé.

.ta Festa, ens jr en tots els s han prepa- lubde Bitlles, Gegantera,

nes hores del losaltres i els lyar puguem ¡pació poder □¡or de Sant

:esta Major.

L'alcalde arret Pons

Divendres dia 26 de setembreA les 12 de la nit: tallada del xop acompanyada de Foes Artificials.Tot seguit Ball amb el grup:LA BANDA DEL DRAG.

Dissabte dia 27 de setembreA les 4 de la tarda: Gran Tirada de Bitlles a l'antic camp de fútbol.A les 5 de la tarda: al davant de l'Ajuntament Cucanyes per a tota la mainada.A les 8 de la tarda: sessió de ball amb l'OrquestraAMARCORDA les 12 de la nit: ball amb l'Orquestra

AMARCORDUn cop acabacja la sessió de ball hi haurà laDISCO MOBIL TONI & ADRIAfins que surti el sol.

Diumenge dia 28 de setembreA les 9 del matí: Tirada al Plat a la zona esportiva. A les 10 del mati: davant l'Ajuntament gran xocolatada per a la mainada i la no tan mainada. Després de l'esmorzar hi haurà cercavila i animació per ais més menuts amb elGrup XIP-XAP.A les 5 de la tarda: se celebrará un intéressant partit de fútbol entre els equips de Vallfogona CF i Sort. A les 8 de la tarda: sessió de Ball amb l'OrquestraHAWAI SANT REMOA les 12 de la nit: Ball amb la mateixa Orquestra.

Durant la Festa Major estaran exposades a la Sala d'Actes de l'ajuntament les pintures de M agda Otero.

Dilluns dia 29 de setembreA les 12 del matí: Missa Cantada amb la Cobla OrquestraLA PRINCIPAL DE LA BISBALUn cop finalitzat l'acte religiós, els Gegants i Grallers de Vallfogona ens acompanyaran fins a la plaça de Sant Miquel on es bailaran sardanes amb la mateixa Cobla.De 4 a 8 de la tarda: hi haurà el parc infantil MOBIL PARC , al centre del carrer Major.A 2/4 de 7 de la tarda: Gran Concert amb l'OrquestraLA PRINCIPAL DE LA BISBALTot seguit, sessió llarga de Bail amb la mateixa Orquestra.

D EG U SSA IBERICA, S.A.

Productos Químicos, Farmacéuticos y otros aditivos para piensos compuestos. Plantas medicinales

Ctra. C om arca l 1313, km. 19 • Teléf. (973) 43 .20 .52 • Fax. (973) 43 .20 .9225680 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lérida)

*

RUBIES-ABATLLAVORS ¡ ADOBS

NETEJA DE LLAVORS

Estació, 33 • Tel. 43 20 00 VALLFOGONA

Club FuCom ja sabei

setmonad'aquestr comentar un altre ( fútbol a tercera r diumengesfdiumc gaudir del fútbol a

El projecte i semblantal del'an som una mica mí desitgem que es [ foradel campperti bona classificació a

Esperem de te demostratiolhorap un bon fútbol i si p de resultats.

Bona temporal

V torneE ls d ie s l3 il4

disputât a Vallfogoi torneig d'escacs ac ediciô la presèneia estât massiva i s’hi de participaciô, arr persones, de les qui car el Gran Mestre ( dos Mestres Intern G lavina i Serval Internacionals catai llado i tombé el Mi de Vallfogona Joseï

En aquest camp gran varietat de pn trofeus per als pai cosa ocasionavo qt motivaciô per acon

Club Fútbol VallfogonaCom ¡o sabem, en la primera

setmana d1 aquest mes desetembre va comentar un altre cop el campionat de fútbol a tercera regional, per tant, diumenge si, diumenge no, tornarem a gaudir del fútbol o Vallfogona.

El projecte d 'oquest ony és semblant al de l'ony anterior, avui tots som uno mica més veterans, i aixó desitgem que es pugui traduir dins i fora del camp per tal d'aconseguiruna bona classificació aquesta temporada.

Esperem de totbom el suport ¡a demostrati alhora poder oferir a I'ofició un bon fútbol i si pot ser ocompanyat de resultats.

Bona temporada o tots.

CALENDÀRI t>M PARTITS TEMPORADA 97/98EQUIPS A CASA AFORACAMARASAC.f. . . . . . . . . . . . . . . . ...18-01-98.. . . . . . 0709-97PERAMÜLA U.E. . . . . . . . . . . . . . . . ... 14-09-97. . . . . . . . . 25-01-98GER8 U .E ............................. ...01-02-98. . . . . . . . . 2109*97SORT C i . . . . . . . . . . ...28-09-97. . . . . . . . . 0802*98MENÂRGUENS C E . . . . . . . . . . . . . ...15-02-98. . . . . . . . . 05-10*97VILANÜVENCA 0 1 . . . . . . . . . . . . . ...08-03-98. . . . . . . . . 19*10*97AL8ESAC.E. . . . . . . ..26-10-97. . . . . . . . . 1503*98m m m m . . . . . . . . . . . . . . ...22-03*98. . . . . . . . . 09-11-97COLL DE NARGÓ C f . . . . . . . . . . . ...16-11-9?. . . . . . . . . 2903*98RIALS F.C ...... . . . . . . . ...05-04-98. . . . . . . . . 23*11*97ESCOLA F. JOV. PONTSICANA... ...30-11-97. . . . . . . . . 1904*98LINYOLAC.D.. . . . . . . . ... 26-04-98. . . . . . . . . 07-12-97BELL4.L0CH C I . . . . . . . . . . . . . . . ..14-12-97.. . . . . . . . 0305-98M IRÂLCAM PC i. . . . . . . . . . . . . . . ... 10-05-98.. . . . . . . . 21-12*97

V torneig d'escacs actiusEls dies 13 i 14 de setembre s'ha

disputât a Vallfogona el ¡a tradicional torneig d'escacs actius. En aquesta V edició la presencio d'escaquistes ha estât massiva i s'ha assolif un record de participació, amb un centenar de persones, de les quols s'han de desto­car el Gran Mestre García llundain, els dos Mestres Internacionals argentins Glavina i Se rva t i els Mestres Internacionals catalans Narciso i Me­llado i també el Mestre Internacional de Vallfogona Josep Oms.

En aquest campionat hi havia una gran varietat de premis en metál.lic i Josep Oms va quedar el 7é classificat al torneigtrofeus per ais participants, la qualcosa ocasionava que tothom tingués un ofeccionat com un mestre. predominar l'absoluta igualtat per aismotivació per aconseguir premi, tant Durant la ¡ornada del dissabte va primers llocs, i es va arribar a la 7a.

rondo amb quatre jugadors empotais en el primer Hoc dins els quais hi havia Josep Oms, després de fer taules amb el GM García Llundain. En canvi, l 'en d em à , el panoram a canvià totolment, el GM David García va posar la directai començà a distanciar-se dels altres ¡ugadors Servai i Giovino.

Deis ¡ugadors Vallfogonins cal esmentar que Josep Oms va quedar en 7è. Hoc amb 7,5 punts, que Jaume Perramona va quedar corn a primer millor local amb 6,5 punts i que Imma Montoliu corn a millorfèmina amb 5,5 punts.

Un dels motius de l'èxit del nostre torneig ha estât la gran afluència i col.laboració dels Vallfogonins cosa que ens anima i ens estimula per a seguir endavant en properes edicions.

L'organització agroeix a totes les entitats i a les cases comerciáis que 1 : L : : ' a fer possible aquesttorneig.

Club d'Escacs Vallfogona

Jaume Perramona bu l'organitzador en cap del torneig

Vista general en el moment de la competició

Campíonat de Fútbol Sala entre carrersAmb I'arribada de l'estiu tornen

els esports d'oventura a Vallfogona i com coda any, entre ells, el torneig de Fútbol Salo entre carrers.

I, com cada any, la cosa ha estât un èxit a nivell de participació, tant a dins com a fora de la pista (grades de part de l'organització a l'impagable color del public).

I, com cada any, hi ha hagut un vencedor, el correr Major Por (encara que creiem que el sol fet de participar

ja és una victoria).I aquest any ha estât definitiva la

confirmació deis més ¡oves, i heu demostratserautènticsveterons:Torra, David, Esteve, Eloi, Narcís, Joan, Oriol, un altre Joan i algun altre que de ben segur ens deixem, (l'enhorabona perqué ells seran els capitans dels carrers del segleXXI).

I aquest any ha passai una terrible tragèdia (encara que sempre mantin- drem viu el seu bonic record, eld'una

gran persona com ha estat per a tots nosaltres, el nostre estimotamic Hutch), esperem que no passi mai més.

I aquest any, com no, un bon tip al final, gràcies al mestre fogoner Marcelino i quatre notes ben donades pel "Chacho and Company" amb la seva trompeta daurado.

I com cada any, amb ganes que torni l'estiu que ve.

Estiu ¡ eMolts han estati

duts a terme durar d'enguany. Entre importants han estai alsubmarinismeielc

En el cas del ; alumnes havien de ; queeraelpreudelcui subvencionava amb restants que costava això, van ser 14 els i en veure el gran int esport, la regidoría d1 possibilitatderealitzr amb practiques a m

D'altra banda, r nes han provat le

iéudijË 'Lfi

16396716

¡,3b:!< «i Z J j ü

jp c/e/ torneig

ipetició

n ha estât per a tots eestimatamicHutch), passi mai més. com no, un bon tip al al mestre fogoner e notes ben donades I Company" amb la turada.tny, amb ganes que re.

Estiu i esport '97Molts han estât els actes esportius

duts a terme durant l'estiu i esport d'enguany. Entre els més nous i importants han estât el curs d'iniciaciô al submarinisme i el curs de piragüisme.

En el cas del submarinisme els alumnes havien de pagar 3.000 PTA, que era el preu del curseti l'Ajuntament subvencionavo amb les 2.000 PTA restants que costava el curs. Tôt i amb aixô, van ser 14 els inscrits en el curs, ienveuree lg ran interès cop a aquest esport, lo regidoria d'Esporfs estudia la possibilitatde realitzar-ne un defederat amb pràctiques a mar obert.

D'altro bondo, més de 50 perso- nes han provat les piragües que

l'Ajuntament ha llogata la Federaciô de piragüisme i al Club de Balaguer. Les pràctiques es realitzaven a la pisci­ne municipal en primer Hoc, al pantà de la col Jectivitatdesprési queda pendent una sortida a Sant Llorenç, que es va haver de suspendre pel vent.

Un altre acte que ha tinguf incidència ha estât la pràctica d'àerobic que durant tôt el mes d'agost 20 joves, entre nois i noies, han estât practicant 3 hores a la setmana al piliesportiu.

Les dues gimcanes fetes a les piscines municipals han tingut una participaciô de 54 nens entre els més petits i els més grans.

Els actes restants han estât competitius. Entre ells hi ha: Campionat de Fut-Tennis Campionat de Tennis Masculi Campionat de Tennis Femeni Campionat de Waterpolo Campionat de Fútbol per carrers Campionat de Eufbol (petits)Trabado de pescadors

CAMPIONAT DE FUT-TENNIS

Els equips participants van ser:- Els diables vermeils- Els magiputs- People in black- Suquet de pinya- Veterones

La final, que va estar molt disputa­da lavan jugareis equips "Suquet de pinya" contra les "Veteranes", i el primer va ser el guanyador del torneig.

CAMPIONAT DE

En aquest torni por quatre equips:- Fútbol Club Vallfoi- Les Fut-noies- Rocojorobe -Vail Ball

La final la v Rocojorobe i el Va segon equip el que torneig.

6RUPBJoonlérmens/iordi Balaguero Salvador Forré/ Claudi Balosch J. Francese Paliisé / Caries Córdoba Albert M a s / lordi Sarret

El guanyadors van ser la parelio formada per J.R. Solsona i Jaume Reñé, en segona posició va quedar la parelio formada per Josep Torrades i Josep Bosch.

CAMPIONAT DE MINI VOLEIBOL

Els equips partic- Els Waterworld- Les sense nom- Els 4 fanatics- People in Black- Black and White- Els Hercufivis

People in Blacl realitzar una final des del primer mom que es van adjudic (14-7).

CAMPIONAT(petits)

Un total de 12 persones van entrar a competir en aquest campionat masculí de tennis.Després de disputar-se unes competides eliminotòries, a la gran finol hi van arribar en Josep Lluís Cortés i Salvador Farré.

La medalla d'or se la va endur en Josep Lluís, que va guanyar el partit en dos sets amb el résultat de (6-4), (6-3), i va demostrar el bon moment de forma i la gran projecció del tennista de Vallfogona, que caldria tenir molt en compte de cara a les properes Olimpiades.

CAMPIONAT DE TENNIS MASCULÍ

CAMPIONAT DE WATER POLO

Elsequips participants van sersis:- Els Waterworld■ Les sense nom■ Els 4 fanâtics- People in Black- Black and White- Els Hercufivis

People in Block i Hercufivis van realitzar uno final que van dominar des del primer moment els Hercufivis, que es van adjudicar la victoria per (14-7).

tcampionatmasculí

tn final hi van arribar

nyar el partit en dos moment de forma i molten compte de

CAM PIONAT DE FUTBOL (petits)

En aquest forneig lia van partici­par quatre equips:- Fútbol Club Vallfogona- Les Fut-noies- Rocojorobe -Valí Bail

La final la van realitzar els Rocojorobe i el Valí Bail, essent el segon equip el que es va adjudicar el torneig.

Albert Rubió

TROBADA DE PESCADORS

Aquesta sisena trobada es va realitzar al panto de la col.lectivitot. Per portar a terme la trobada amb més alicients, l'Ajuntomentvo realitzar una repoblació d'unes 1.000 truites, aproximadament. No va ser un dio molt afortunat alhora de veure el nom­bre de captures totals, pero, els assistents van gaudir d'un dia de pes-

ca, acompanyafs els uns dels altres.Trenta-set van ser els inscrits al

concurs i els premis es van repartir de la manera seguenti Premi al major nombre de peces: Loia SantacreuPremi a la pe^a més gran: Mercè Barò Premi a lo pe^a més petito: Joan Barò. 1 r. premi: Oriol Closa 2n. Premi: Marc Balasch 3r. premi: Llorenf Albareda

Els col.laboradors en aquesta trobada van ser:

- Bar Saymon- Caixa de Catalunya- Caixa del Penedés- Bar Nùria- Queviures Visi- Queviures Enriqueta- Fusteria Rogeli Talarn- Restaurant Cai Farré* Queviures Cai Marxant- Queviures Lidia

Mercè Perisé Salvador Farré

r '• < v í w ''V//.YÍ*. /»wwX

6è. Concurs de PastissosEl passai dia 15 de juliol es va celebrar el sise concurs de pastissos a Vallfogona. El primer premi el va obtenir Marta Deulofeu i Palomas amb un pastis de llimona i gerds. El segon i tercer premi van ser per Mercè Solani i Felisa Ginesta amb una tarta de formatge de llimona i un flam de coco respectivament. El premi a l'originolitot va recoure en M. Teresa Corta i Rosa M. Baldomà amb un peix de brioche i el premi a la presentaci va correspondre a M. Pilar Conde amb un Pastis de peres i Xocolata.PASTIS DE LLIMONA i GERDSIngrédients:-1 tarrina de Speissequark (és un tipus de formatge fresc tou)•2 iogurts naturals ■130 gr de sucre•El suc i la ratlladuro d'uno llimona -300 gr de nota muntada sense sucre -7 lamines de gelatino transparent (la podem trobar en supermercats grans) ■Pa de pessic de 1/2 cm. de gruix, que ens fard de base del pastis. PREPARACIÔ:Primer botem manualment fois els ingrédients menys la nata i la gelatina. Posteriorment preparem la gelatina, que és moltimportant perquè el pastis quedi bé. Agafarem les lamines de gelatina ¡les cobrim d'aigua durant 4 minuts perquè s'estovin. Tôt seguit la colem i la posem al "bany Maria" fins que quedi liquida.Barregem la gelatina amb la pasta que tenim ¡a preparada. A totaixô li afegim la nata, remenant-ho bé.Preporem uno base al pastis amb pa de pessic (la base ha deserigual que el motlle), després hiaboquem la pasta. Ho posarem corn a minim 4 hores a la nevera o 2 hores al congelador. Seguidam ent ho desmotllarem i cobrirem el pastis amb melmelada de gerds.

Una instantània de I1entrega de premis

PASTIS DE PERES I XOCOLATAIngrédients:

-1 Kg de peres -4 ous-8 cullerades de sucre -6 cullerades de farina ■2 cullerades de llevat ■1 llimona ■1 iogurt natural -OliCobertura:-100 gr de xocolata per a postres -100 ml., 1 / 2 vas de nata líquida -50 gr de mantega PREPARACIÓ:Batem els rovells deis ous omb el sucre, la peli de la llimona radiado, el

iogurti una mica d'oli. Afegim les peres tallades a trossets, lo farina i el llevat, i barrejarem bé els ingrédients. Afegim amb molta cura les clares muntades i es posa tota la bareja en un motlle préviennentsucatambmantega. Es posa al forn a temperatura mitja durant 5 minuts i després es deixa refredar.Quon el pastís estigui tébi es prepara la cobertura de xocolata s'escalfa la nata amb mantego en un cassó i quan comenci a bullir es retira del foc. Després s'afegeix la xocolata i es remou fins que estigui fosa.Un cop desmotllat el pastís es banya amb la xocolata. Es deixa refredar fins que lo cobertura s'hagi endurit.

TARTA DE FORill LLIMONAIngrédients:-2 iogurts naturals -1 Iogurt de llimona -125 gr de formatge -3 ous-4 cullerades de farir -9 cullerades de sucr

PREPARACIÓ: Col.loquem fots els i bol i els barregem eléctrica. Després su amb una mica de ma el contingut del bol. Possem el motlle al coure 1 / 2 hora a entre 180 i 190 gra Ho desmotllem un cc

FLAM DE COCOIngrédients:-3ous-1 pot de llet conden-Tlet-Sucre-Coco-Ametlles i cireres pe

PREPARACIÓ:El un bol, batem el: contingut del pot del utilitzantel pot com dosvegadesdelletp Caramel.litzem una f i afegim la barreja pe després d'afegir i bt gust de cadascúl.Al desmotflarelflam i ametllespicodesiamf

Dtenir Marta Deulofeu ¡nesía amb una tarta tresa Corta ¡ Rosa M. un Pastís de peres i

mis

l'oli. Afegim les peres >, la farina i el llevat, Is ingredients, ilta cura les clares atotalabarejaenun sucatambmantega. ) temperatura mit¡a i després es deixa

guitébi es prepara la lata s'escalfa la nata i un cassò i quan 'etira del foc. Després lata i es remou fins

f el pastís es banya Is deixa refredar fins ‘hagi endurit.

PREPARACIÓ:El un bol, batem els ous, afegim el contingutdel pot de llet condensada i, utilitzant el pot com a mida, l'omplim dos vegades de llet per ofegir-la al bol. Caramel.litzem una flamero allargada i afegim la barreja per posar-la alforn, després d'afegir i barrejar el coco al gust de cadoscúl.Al desmotllarelflam elguarniremamb ometlles picades i amb cireres al voltant.

PEIX DE B R IO IXIngredients:-1/2 Kg de farina -100 gr de sucre -50 gr de mantega -3 ous-25 gr de sal -75 gr de llevat -Essència de llimona -Llet o aigua (la que admet!)

PREPARACIÓ:Es barreja el llevat amb una mica d'aigua i es deixa reposar. Després es van barrejont tots els altresingredients amb la batedora, finulment s'afegeix la farina amb l'aigua que admeti. Es treballa molt bé la pasta i es deixa reposar 1 hora. Finalment es posa al forn a 180 graus durant 16 minuts. Es farceix amb nata o crema.

TARTA DE FORMATGEI LLIMONAIngredients:-2 iogurts naturals -1 iogurt de llimona -125 gr de formatge fresc (sense sal) -3 ous-4 cullerades de farina -9 cullerades de sucre

PREPARAClO:Col.loquem tots els ingredients en un bol i els barregem a la batedora eliktrica. Desprbs sucarem un motile omb una mica de mantega i aboquem el contingut del bol.Possem el motile al forn i el deixem coure 1/2 hora a una temperatura entre 180 i 190 graus.Ho desmotllem un cop s'hagi refredot.

FLAM DE COCOIngredients:-3ous-1 pot de llet condensada gran-llet-Sucre-Coco-Ametlles i cireres per guarnir

El jurat amb els guanyadors

Una instantànla de I1entrega de prem i s

1 r. Taller de Cuina Ràpida per a Peix i MariscDurant la primera quinzena del

passai mes d'agost es va celebrar el primer taller de cuina ràpidaper a peix i marisc. El curset d'afeccionats a la cuina ha estât impartit per Joan Fontanet, que utilitza receptes personals. Durant el curset es va utilitzar una àmplia selecciô de peix i marisci es van cuinar tots els plats a la mateixa sala on s'impartia. L'ültim dia de curs es va fer una gran mariscada amb autèntica aigua de mar per donar-li un sabor especialment mariner al plat.

Algunes de les recpetes utilitzades durant el cursets us les expliquem tôt següit:

CARPACCIO DE TONYINAIngrédients:-1/2 kg de tonyina fresco sense peli ■1 llimona■4 cebes tendres (cebetes)■6 cullerades d'oli d'oliva-2 cullerades de julivert picat sai ipebrePREPARACIÓ:Tallar les cebetes tendres a rodanxes molt fines que quedin les anelles sol- tes. Tallar el llom de la tonyina molt prim i disposar-la en una piata plana, i que no es toquin. Salpebrar. Cobrir-lo amb les anelles de la ceba.Barrejar el suc de la llimona i l'oli i

tirar-lo a sobre de la tonyina.Ensalgar amb el julivert picat. Deixar que reposi 15 minuts ambl'adob. Se serveix fred.

AMANIDA D’ARENGADESIngredients:-4 arengades-Enciam - esquerola - endivies -1 pebrot vermeil -2 pebrots verds -2 tomdquets -1 ceba petita PREPARACIÓ:Netejar i pelar les arengades. Cobrir els filets amb lo vinagreta i I'all tallat o lamines fines. Col-locar o sobre els filets i tallar a bocinets la resta de verdura i distribuir sobre les arenga- des. Amanir amb la vinagreta. Es pot acompanyar amb raírn.Vinagreta:-8 cullerades d’oli d'oliva -3 cullerades de vinagre -1 gra d'all, sal i pebre

ESTOFAT DE SEPIAIngrédients:-4 sèpies netes -Patates-Cloïsses - Musclos -1 ceba grossa - llorer -Brandi-Safra (palometa)PREPARACIÓ:Fregir la ceba amb oli en una cassola de fang. Quan la cebo comenci a perdre color, afegirem la sepia tallada a bocinets, salte|ar-la i reservar-la a part.Amb dos vasos d'aigua com a mesura, obrim les cloïsses i les reservem.A la cassola s'afegeix la patata feta a taquets petits, el llorer, el brandi i el safra, es deixa coure una estona i s'afegeixen les sèpies, es rectifica de sal i es posen les cloïsses.

"XIPIRONS" ANIIngredients: -Endivies - "Xipirons"-All i julivert -Oli d'oliva PREPARACIÓ:En unapaellaambol leni els "xipirons", Il que comencin a espc los continuamene En una safata prepar netes i desfullades forma de fior.Un cop saltejats e ls1 locarem un a sobre d divia i al cenfre de li potes.Farem una picada d fina, la passarem pe per sobre dels "xipin Guarnirem el plat an

Naìxemi1 9 4 7 M aria Mori

Pau Alfons Dolors Cane Josep Marii Ramona Flore Francesco Ooloi

Maria Celesl Josepa Maria Josep Oms Josep Sem Josep Mail Agusti Rub Maria Vilai

"XIPIRONS" AMB ENDIVIESIngredients:-Endivies • "Xipirons"■All I ¡ulivert -Oli d'oliva PREPARACIÓ:En una paella amb oli saltejarem a foc lent els "xipirons", lliures de peli, fins que comencin a espetegar, remenant- los continuament.En una safata prepararem les endivies netes i desfullades i col-locades en forma de fior.Un cop saltejats els "xipirons" en col- locarem un a sobre de coda fulla d’en­divia i al centre de la safata totes les potes.Farem una picada d’ali i ¡ulivert molt fina, la passarem per l’oli i la tirarem per sobre dels "xipirons” .Guarnirem el plat amb olives negres.

AMANIDA DE PINTES I BACALLÁIngredients:-200 grams de bacalló dessalat del llom -1 / 2 kg de fesolets -2 tomates pelades (de pot) picades -2 cebetes tendres finament picades -1 api tallat a rodanxes fines -12 raves petits despuntáis -100 grams de xampinyons frescos tallats a rodanxes fines -Oli d'oliva, vinagre, sol i pebre. PREPARACIÓ:Calentor el bacalló amb aiguo sense que arribi a bullir, deixar-lo suar 10 minuts. Esqueixar-lo. Distribuirles mon- getes amb cercle al plat i al centre, col.locar la tomata, la ceba, l'api i els xampinyons. Coronar amb el bacalló. Amanir amb oli i vinagre 3 parts a 1. Adobar amb sol i pebre.

CARPACCIO DE MELO I SALMÔ FUMAT

Ingredients:-Melô -Cava fred-Salmô fumât pebre blanc (optatiu)* el melô es macéra prèviament amb cava durant 15 minuts.

PREPARACIÔ:Un cop macerat el melô, es tolla a daus primets i es cobreix amb el salmô que prèviament l ’haurem tallat molt finet i utilitzarem uns escurodents corn a pin- xos.Es pot pebrar al gust.Es un aperitiu excepcional o bé un entrant, que haurem de servir fred acompanyat amb un bon cova.

__• • • •'••• ’’XvlvXvliX' ü " , ..//M 'SêÊSËBfËk

Naixements del 19471 19481 9 4 7 Maria MorenoHeredia 1 9 4 8 Anna Maria Aleu (amarasa 1 9 4 8 Rosa Solans Farré

« Pau Alfons Pedrol Monell « Teresa Montardit Farré « Valeri Bergadà Trilla« DolorsCándidaTrilla Caballol « Joan Soriano Gonzalez « Jaume Mateu Giral« Josep María Sabanés Mayals « Enric Rubió Campàs « Cándida Trilla Caballol« Ramona Florentina Tarragona Seto « Francese Abella Mateu « Ramona Cases Fábregas« Francesca Dolors ParramonGuillaumet « Pau Francese Piqué Rubió « Carme Reñé Bergadà« Ramona Raimundo Canals Guimet « Montserrat Sarret Girai « Valeri Josep Bergadà Pallisé« Maria Celestina Esquerra Piqué « Plàcid Josep Flauria Roigé « Cristáfol Martínez Ávila« Josepa Maria Dolors Viladrich Prat « Francese Xavier Juli Solé Vidal « Rosa Maria Pallisé Mas« Josep Oms Rubio « Antoni Salud Mire!« Josep Serret Oms « Carme Heredia Diaz Agnès Planes« Josep Mallol Torrades « Sebastià Vergés Mases Anna Torrades« Agusti Rubio Bosch « Delfi Solsona Valls« Maria Vilaró Riasol « Ram on1' ' 1 11118879521

Mots encreuatsHORITZONTALS: 1. Solen estoblir-se, però és per compie d'altri. 2. Mitigaré el sofriment.3. S e i van treure del davant sense contemplocions. 4. Con- trafori del Tagamaneni. Solipe­de. 5. Simbol quimic del tuli.Uno e. Propòsit. 6. Suri en Par- ròs amarg. Clam bairaci. 7. Una erro. Grau d'elevoció d 'un so o d 'un color. Tal com veuen el Seno de Franca estoni. 8. Sol subroillor un voi, un desig. M o ­dulario de la veu. Una essa. 9. Incivil incorporació a l'incordi inclinai. M é s enllà del topless.Una a. 10. Una erra. M és que suficieni. 11. Pronominal. Una o. Mitja àvia. Crida vehemeni. 12.

u a34567- 89li1234 m5m 1_■6

7 ■ _■8 ■ ■9 ■ _■ _■10■11 ■ ■ ■12 _mHom el troba incommovible al cim de la torre. Inconiaminai.

VERTICALS: 1. Un suéter és molt més senzill de posar. Maquinarem diabòlicameni alguna cosa con­tra algú. 2. Sempre et surten amb històries. Simbol quimic. Ve en una mena d'escapulari. 3. Fora bo de compararla amb l'Esfinx. Una erra. 4. La part més prima d 'una canya de pescar. L'indret. Grossa tassa sense nanses. 5. Sol caracteritzar un bell, extraordi­nari cas. Antilop africa. Una e. 6. Cap viu a l'hora de l'àpa t!. Té al bell mig de la cara un cor gros. Adherit. 7. Tant a la Ceca com a la Meca. Cruel fiblada. 8. Relat. Una a. Una pe. 9. Faran sortir. Antic monestir a l'Alfa Conca de la Noguera Pallaresa. 10. D 'una peca. Tret.

lei 'A, *yj

TELÈFONS Ú1AJUNTAMENT, OFICIf REGIDURIA DESPORP0LIESP0RTIU. . . . .METGE D'A.P.D. . . .FARMÀCIA. . . . . . . .A.T.S. PRACTICAL... SERVEI FUNERÀRIA..,

COLLEGI S .E SP R IU ., LLAR DE JUBILATS... RÀDIO VALLFOGONA TELÈFON PUBLIC AIE! TELÈFON PUBLIC ATÈ: CASA PARROQUIAL.. ESCOLA CAPACITACI GUARDIA CIVIL (Boia BOMBERS (Bolaguerl SERVEI D'URGÈNCIESCREU ROJA . . . . . . .ALSINA GRAELLS (Ba CORREUS (Balaguer) CENTRE ASSISTÈNCIAURGENCIES. . . . . . .A D M IN IST R A D O . . .

SERVEISASSISTÈNCIA SOCI REGIDORIA D'ESFpis.BIBLIOTECA. Dimoi

TELÈFONS ÚTILSAJUNTAMENT, O F IC IN E S . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 20 08REG IDURIA D ’ESPO RTS 43 20 97POLIESPORTIU 43 2 2 0 0METGE D 'A .P .D . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 20 55FARM ÀCIA 43 21 51A.T.S. PRACTICANT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 21 14SERVEI FU N ERÀ R IA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 22 84

939 019558COLLEG I S. E S P R IU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 2 2 1 4LLAR DE J U B IL A IS 43 22 75RÀDIO V ALLFO G O N A. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 22 68TELÈFON PUBLIC ATÈS, V ALLFO G O N A. . . . . . . . . . . . . . 43 20 02TELÈF0N PUBLIC ATES, LA RÁPITA - C O LLE G I 44 50 18CASA PARRO Q U IA L. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 20 63ESCOLA CAPACITACIÓ A G R À R IA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 5 1 8 8GUARD IA CIVIL (B o la g u e r) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 53 53BOM BERS (B a la g u e r ) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 50 80SERVEI D URGÈNCIES (B a la g u e r ) . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 77 14CREU R O J A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . 44 57 96*ALSINA GRAELLS (B o la g u e r). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 54 76CORREUS (B a la gu e r ) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 58 26CENTRE ASSISTÈNCIA PR IMÀRIA C.A.P. (Balaguer):U R G È N C IE S . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 77 14A D M IN IST R A C IÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 60 28

SERVEISASSISTÈNCIA SOCIAL Totsek dimarts de 9 a 13 h a P Ajuntament. REGIDORIA D'ESPORTS. Dimecres al moti o I' Ajuntament 2n. pis.BIBLIOTECA. Dimarts, dimecres i dijous, de 2 /4 de 6 a 2 /4 de 8.

HORARI D'AUTOBUSOSSORTIDA DE LLEIDA DESTINACIÔ:(Telèfon Lleida 27 1 4 7 0 )Se ud 'U rge ll 9 '30 i 16 ’00 diariBalaguer 11 '0 0 De dilluns a dissobte (feiners)Agram unt 12 '30 i 19 '00 De dilluns a dissobte (feiners)Solsona 13 '30 Dill., dimts., dij. i dis. (exc. festius) SORTIDA DE BALAGUER DESTINACIÔ LLEIDA:(Telèfon Alsina Graeils Balaguer 44 54 76)7 '4 5 , 8 '0 0 ,9 '1 5 ,1 3 * 3 0 ,1 5 '1 5 ,17’00 i 17 '25 feiners.16 '00 festius.SORTIDA DE LLEIDA DESTINACIÔ BALAGUER:9 30, l l ’OO, 1 2 '3 0 ,1 3*3 0 ,1 6 *0 0 ,1 6 *3 0 ,1 8 '3 0 l 1 9 0 0 feiners. 16 00 festius.* S 'h a d 'eslab lir una diferència d 'uns 8-10 minuts de trajecte entre Vollfogona i Bolaguer.

HORARIS DE TRENSLLEIDA-VALLFOGONA:8 '3 0 , 13'15, 2 0 '4 5 de dilluns a dissobte.9*35, 13*15, 2 0 '45 festius.VALLFOGONA-LLEIDA:7 '5 2 ,1 3 '5 8 ,1 9 '3 2 feiners ¡festius.* Hi ha uns 5 minuts de diferència respecte de Balaguer.

NOTA: Els horaris son de sortides i arribades a Vollfogona.

Vallfogona^ ^ E M IS S O R A MUNICIPAL

Ràdio107.9 FM

432268

Deshidtafadota de Alfalfa, s.a.

CARRETERA DE LLEIDA A PUIGCEROÀ, KM 19 - TELEFON 43.20.07 - FAX43.22.50

Vallfogona de Balaguor(LLEIDA)

ESCOLA DE CAPACITACIO AGRARIA DE VALLFOGONA DE BALAGUER

CICLES FORMATIUS CURS 1997-98 - TÈCNIC EN EXPLOTACIONS AGRARIES INTENSIVES

- TÈCNIC EN JARDINERIA* Durada deis cicles: 1.590 hores de formado a l'escola,

410 hores de practiques en empreses.* Requisits d'accés: FP1 de qualsevol branca; ESO; 2n de BUP;

Proves d'accés ais cicles (majors 18 anys).* Informado: teléfon 44 51 88.

K ¡ Generalität de Catalunya Finca l'Empalme1 I I D e p a r ta m e n ^ A g r ic u ltu ra , Tel. (973) 44 51 88m R a m a d e r ta , P e s c a 2 5 6 ¿ , v ¿ Mlo a B a la g u e r