el xop-29-març-1997
TRANSCRIPT
àrids daniel, s.a.
• Formigons• Àrids Rentats:
Naturals i Artificiáis• Transports
PLANTA À R ID S I FORM IGÓ:Afores - Vallfogona • Tel. 4 3 21 99
OFICINES:C/ Urgell, 4 3 • Balaguer • Tel. 4 4 50 57
PARTICULAR Balaguer • Tel. 4 4 6 8 58
COOPERATIVA VALLFOGONINA
« L a n o stra C o o p e r a t iv a »
La VALLFOGONINA, és una Cooperativa que dona solucions a les demandes deis socis i per això ofereix aquests serveis:
- COMERCIALITZACIÓ DE LLET- NUCLI DE CONTROL LLETER- PRIMERES MATÈRIES
Pinsos, Adobs, Llavors, Soja,Llavor de cotó, Polpa de remolatxa, Fitosanitaris, Ferretería, etc.
- PRODUCTES VE TE R IN A R I- CANALITZACIÓ OFERTES
COMPRAVENDA BESTIAR
c/ Balaguer, s/n Telèfon 43 21 25
Fax 43 22 61 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER
(Lleida)
EDITA: SJ. ?Ct Aparlat de correus Vallfogona de B. DIRECCIÓ:M. Teresa Pallisé i C O O R D IN A C I: Montse Simó i Sols EQUIP DE REDA Mercè Plens, Agni Torrades, Roser Bo Pepe Daza, M. Tere vador Farré, Didat COL.LABOREN NÙMERO: M on lse Térmens, Paquita Galcerà, M a Teresa Reñé, Ji tina Colilles i Teres CORRECCIÓ: Coi C O M P O S IC IÓ N DOSSIER P&M-Te DIPÒSIT LEGAL
Amb la coLlaboi
GeneralitìDepartan
AjuntaiVallfog
La revista S-d 3 mesos de març, j desembre. Record publicar un article a S»d HOP, op l , o a la Secretaria) sempre durant els del mes anterior a
p t E C ,
^*4 P E
rivANINA
a r a t iv a »
a Cooperativa îmandes dels ests serveis:
DE LLET LLETERS
Soja, le remolatxa, i, etc.NARISÌTESTIAR
5
BALAGUER
EDITA: Z ¿ XO P Aportat de correus, 1.Valifogona de B.DIRECCIÓ:M. Teresa Pallisé i Gardenyes COORDINACIÓ :Montse Simó i Solsona EQUIP DE REDACCIÓ:Mercé Plens, Agnès Planes, Anna Torrades, Roser Bosch, Felip Galità, Pepe Daza, M. Teresa Cortada, Salvador Farré, Dídac Mateo. COL.LABOREN EN AQUEST NUMERO:Montse Térmens, Montse Simó, Paquita Galcerà, Ramona Cases, Ma Teresa Reñé, Joan Borda, Cristina Colilles ¡ Teresa Balasch. (ORRECC IÓ : Conseil Comarcal CO M PO SIC IÓ íM AQ UETACIÓ : DOSSIER P&M- Tel. 44 82 73 DIPÒSIT LEGAL L - 1 3 6 - 1 9 9 2
Amb la coLlaboració de:
(1j |Îj Generalitat de Catalunya fV ’ì Departament de Cultura
IN S T IT U T
D'ESTUDIS
ILERDENCSF u n d ac ió P ú b lic a de la D ip u tac ió de L le ida
Ajuntament de Valifogona
La revista X O P sortirà els mesos de març, juny, setembre i desembre. Recordeu que si voleu publicar un article l’heu d 'adreçar a XOP, apartat de correus 1, o a la Secretaria de l'Ajuntament, sempre durant els darrers 20 dies del mes anterior a la publicació.
EDITORIAL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
SOCIETAT I CULTURA
Carnestoltes 97. Premis de Tarda i N it. . . . . . . . . 5 , 6 , 7 , 8 , 9 ¡ 10
RETALLS D'HISTÒRIA
Els guarniments del cavali de la Pedrera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 i 13
FEM PETAR LA XERRADA AMB...
Josefa Sarret i C a se s . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 i 15
LA BIOSFERA
Festa de l 'A rb re 16 i 17
Conseils de jardinería. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
APUNTS DE PSICOLOGIA
La televisió i l 'a g re ss ià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
POLÍTICA MUNICIPAL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 9 ,2 0 ,2 1 ,2 2 ¡2 3
TOT RECORDANT...
El carrer Estacià. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 ¡2 5
ESCRIVIM SOBRE
Esports a Valifogona. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
La bicoca de la cultura popu la r. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Costumari calala. Dia 23: Sant J o rd i. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
La nostra historia literaria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
ARRELS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
JOC DE TAULA
Bunyols de quaresm a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
PER PERDRE EL TEMPS........................................ 30
SERVEIS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
ì,A'zl%.€.%llifA :5Ì 1 / ^ V v «TP* ¿ * , / v ' ' i'-; : ■ ' , ' ' ' ■
Editorial
EI monstre publicitari se ’ns menjo. Està dar que per o les empreses són millor dos dies de festa en els quals la celebrodó
es concreti en un regal que no pas només un dio.
Per a nosaltres, que s'incrementin aquests dies de celebrodó omb regáis, no cree que siguí pos goire atractiu o
convenient, si el que se celebro és el mateix. De totes moneres, no vull posar objeccions o la generositat de cadascù. Vull
fer constar, en canvi, el fet que aquesta nova celebrodó pugui significar el pos intremig d'una tronsició, que ens portoria
a abandonar el dio de celebrodó originai per aquest altre dia nouvingut o imposat. Coso que considero, que és el que s'bauria
d'evitar.
Concreto. Nosaltres tenim el dia de Reis. A tot l'Estot Esponyoli els poi'sos llatins, la fradicio fa que els regáis de l'època
nadolenca ens els portin els Reis, no pas elpare Noel. Ara, però, això ¡a no està ton dar. De vegades ens els porten els uns,
de vegades Poltre, de vegades tots quatte...
Un cas similar és el de Sant Jordi. A Catalunya aquest és el dia dels enamorats. No vull pos dir que no hi hagi gent que
pugui celebrar Sant Valenti; hi té tot el dret, sigui pels motius que siguí Aro bè, i repeteixo, no s'hauria de deixar de pensar
en Sant Jordi com el dio dels enamorats.
Un teòric de la comunicació parlava de la "Teoria de ¡'espirai del silenci". Segons aquesto teoria, uno ideologia
minoritòria podio acabar desapareixent, ¡a que es fa difícil manifestar unes idees o acbtuds diferents a les d'uno maiorio.
Al final elsilenci anovo fentguanyar adscrits o la tendencia majoritària en detrimentde lo minoritòria, que en perdio. Estaría
bé que això no pasés omb el nostre dia dels enamorats.
Un altre tema són les modificacions. Això ¡a és una altra història. Evidentment, cal adequar les tradicions ais temps que
corren. Tant ais homes pot fer felip una rosa com o les dones un bon Ilibre. Però el grau de llibertat a la tradició seria tema
d'un altre escrit.
Bona diado de Sant Jordi.
A l Teresa Pallissé i Gardenyes
B U S T IALa revista Z d ‘XO P és oberta a totes les possibles opin ions
dels veíns. Totes les persones interessades a fer qualsevol aportado hauran de signar l'escrit i identificar-se.
La redacció de Z d JCOV no participa necessáriam ent de les opinions que manifesten els autors dels artides que es publiquen
en aquesta revista.
Carnesti
Premis 1Categoría IND PARELLES O T
E
Aquesta Minnie '(Foto: FOTOMATI
Is qualsia celebrano
pas goire atractiu o
itatdecadascu. Vull
:ló, que ens portaria
jueéselques'hourio
elsregals de l'època
?sels portea elsuns,
mohihogigentque
1 de delxor de pensar
ma, una ideologia
olesd'una majoria.
ueen perdio. £storio
Carnestoltes 97 Premis TardaCategorìa IN D IVID U A L, PARELLES O TRIO S.
El primer premi se'l va emporior aquesta mosca(Foto: FOTOM AT)
'icionsols temps que
i tradició serio temo
>sé i Gardenyes
les opinionslualsevolir-se.ment de les es publiquen Aquesta Minnie va guanyar el segon premi.
(Foto: FOTOMAT)El tercer premi va ser per aquesta
bailarina de claquéIF^- FOTOMAT!
Un originai ester
Carnesti
Categoria IND PARELLES 0 T
"Les fìors" es v
Carnestoltes 97 - Premis TardaCategoria GRUPS
Aquests graciosos nans van guanyar el primer premi IFoto. FOTOM AT)
Els nans de Blancaneus van guanyar el segon premi. (Foto: FOTOMAT)
Un originai estenedor de roba va guanyar el tercer premi. (Foto: FOTOM AT)
Carnestoltes 97 - Premìs de Nit
Categoria IN D IVID U A L, PARELLES 0 TRIOS
"Les flors" es van emportar el primer premi.
(Foto: FOTOM AT)
ysstpwssflA4>.‘. -j&JLÀu '•. ■ :.
CarnestCarnestoltes 97 - Premis de Nit
Aquesto parelio de brasilers va guanyar el tercer premi. (Foto: FOTOMAT)
Categoria IN D IVID U AL, PARELLES 0 TRIOS
El segon premi va ser per "Les bombones de butà" i ens ha sigut impossible mostrar-vos la foto.
Carnestolîes 97 - Premîs de Nit " Categorìa GRUPS
Carnestoltes 97 - Premis de Nit - categoria g r u p s
Aquesta Tribu va guanyar el tercer premi IFoto. FOTOMAT]
■ ¡ ¡ l i H l
IGRUPS
DEGUSSA IBERICA, S.A.Productos Químicos, Farmacéuticos y otros aditivos
para piensos compuestos. Plantas medicinales
Ctra. Comarcal 1313, km. 19 • Teléf. (973) 43.20.52 • Fax. (973) 43.20.9225680 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lérida)
LLAVORS i ADOBS N ETEJA DE LLAVORS
Estació, 33 • Tel. 43 20 00 VALLFOGONA
Els guarniments de cavali de la Pedrera
En onteriors escrits sobre la
necrópolis de la Pedrera s'ha fet
referència a molts dels objectes
recuperáis: urnes (recordem queservien
per guardar les cendres dels difunts),
ornaments personáis, armes... ara
parlarem d'un oltre element excepcio
nal corn son els guarniments de
cavall dels quais se'n conserven
diferents exemplars. En concret
parlarem de tres de les peces senceres
que podem veure al Museu de l'IEl en
perfecte estât, dos d'elles de ferro i
una tercera de bronze, que formen el
conjunt més important de guarniments
de munfuro trobats fins ara a Catalunya.
MORRIÓ DE BRONZE ( f ig . l)
Es tracta d'una peça extraordinària
tant per la seva acurada elaboració,
corn pel metall del quai esta feta.
Malauradament es desconeix el Hoc i
les circumstàncies concrètes en que va
ser trobat.
La part inferior on s'aplicaria el
morro présenta una decoraciô calada
geomètrica amb un motiu central d'una
creu dins d'un cercle, des don surten
très tires de bronze, que van a les vores
del cap i al centre. Conserva encarg
una de les anelles per enganxar-hi la
brida.
La decoraciô d'una creu dins un
cercle té un clar simbolisme solar. El
cercle és un signe primari que ens
remetalaidea del sol, , ‘ 'r' ‘
va des de la roda a la creu o l'espiral;
formes totes elles exponents de la
simbologia solar evocadora també de
fertilitat.
Els morrions fets amb corretges de
cuiro o cordes trenodes en forma de
poner són ben conegudes a tota la
Mediterránia, ara bé els morrions
metàl-licssónpràcticamentinexistents.
És té noticies d'un oltre exemplar
aparegut a Grècia en una tomba d'un
guerrer.
L'exemplar de la Pedrera s'ha de
relacionar també amb l'est de la
Mediterránia, dins un corrent d'arribada
a Catalunya d'objectes procedents del
corner^ amb aquesta zona i la datació
de la peca s'hauria de situar a fináis del
segle VII o principis del s VI aC.
FRENS DE FERRI
Es tracta de
complets i es conserv
mésmalmesos. Elsl
del tipus lleuger for
anelles i peces articu
odaptar-se a diferen
dels diferents cavall
constituida per un
d'anelles de ferro, an
els extrems de la bri
barba.
Tant a Cataluny
moltrarament, comí
aquestestrisdecavo
delesanomenadesto
relacionats amb
compléments. L
d'excovació de la ne
^
evocadora també de
fetsambcorretgesde
enades en forma de
:onegudes a tota la
ra bé els morrions
cticamentinexistents.
l'un altre exemplar
a en una tomba d'un
le la Pedrera s'ha de
ié amb l'est de la
suncorrentd'arribada
¡ectes procedents del
esta zona ¡ la datació
a de situar a fináis del
pis del s VI aC.
FRENS DE FERRO (fig. 2)
Es tracta de dos exemplars
complets i es conserven restes d'oltres
més malmesos. Els frens de ferro són
del tipus lleuger format per diverses
anelles i peces articulades que podien
adaptar-se o diferents mides de boca
deis diferents cavalls. La barbada es
constituida per un encadenament
d'anelles de ferro, amb la fundó d'unir
els extrems de lo brida per sota de la
barba.
Tant a Catalunya, on apareixen
moltrarament, com al sud-est francés,
aquest estris de cavalleria formen part
delesonomenadestombesdeguerrers,
relacionots amb armes i altres
complements. Les condicions
d'excavació de la necrópolis de lo Pe
drera, tot i donar algunes dades, no
Fig. 2. Cavali amb fre i el corretjam del cap
han permés reconstruir la que
segurament era una tombo de guerrer
amb els cavalls inhumats «in situ».
Entre les urnes cineráries de la
Pedrera varen aparéixer els ossos, de
almenys, dos cavalls que havien estat
enterráis amb el seu amo i que duien
elsfrens de ferro col-locats en la posició
correcta (aquest detall es coneix per
una fotografía conservada). Aquestfet
es repeteix en necrópolis de centre
Europa, relacionatsempreambtombes
de guerrer, on a més és freqüent
l'aparició del carro de combat on anaven
enganxats els cavalls. A la Pedrera no
es conserva cap resta que es pugui
atribuir a un possible carro pero tampoc
es pot descartar la seva existéncia.
Els frens van arribar a Catalunya a
través de Franca i des d'aquí
s'expandiren per la Valí de l'Ebre i la
Meseta. La datació que s'hauria de
donar a aqüestes peces és del segle VI
aC.
Per acabar tan sois subratllar lo
importancia del poblat i la necrópolis
de la Pedrera dins la formació del poblé
ilergeta i en general de la cultura
ibèrica a Catalunya, tal com ens ho
demostra la qualitat i excepcionalifat
deis materials que s'hi han trobat.
Mercè Plens
Josefa Sarret i Cases
Avui parlarem amb uno persona
que ha dedicai la seva activitat
professional ha fer que els altres
mengessin earn i els seus components
durant molt temps, ens referim a Jose
fa Sarret i Cases (la Bepeto de cal
Coronel).
Quantes generations de la seva
familia s'han dedicat a la feina
de carnisseria?
Dones, mireu..., les cunyades
Cándida i Maria i la Pilar. Podriem dir
que es podria mes o menys seguir
aquest ordre: Càndida Pallisé Oms,
Maria Pallisé Oms, Pilar Carré, ¡0 mateixa, la meva filia Maria Pallisé
Sarreti les meves nétes Ma Teresa i Ma
Carme que ajuden actualment la seva
mare en el que calgui.
Aquest ofici li va venir per
votado 0 per herèntia fami
liar?
Em va venir d'herència, quan em
vaig casar amb el meu marit, ¡a em
vaig posar a la carnisseria. Crée que ho
vaig aprendre molt aviat.
Com era un dia habitual per a
vostè?
Matàvem cada dia perqué en
aquells temps no hi havia neveres, i
aleshores ho haviem de fer d'aquesta
manero, era l'ùnica solució. Quan vam
tenir les córneres matàvem cada dos
dies. Matàvem d'un dia per l'altre,
donat que la earn s'ha de deixar repo
sar un dia.
Quan vaig començar sol veníem al
matí, a les tardes no despatxávem. La
gent venia a les dos de la matinada a
buscar tanda. Alguns clients venien a
buscar els menuts i la sang, aleshores
s'aprofitava tot, del corder.
A qué és degut el nom de tal
Coronel?
Aquesta casa abans era cal Reñé.
El meu sogre la va comprar quan va
baixar de la torre de cal Coronel.
El nom ¡odiriaques'haheretatde
la torre.
S'havia fet mai
No ho recordó en
si mésnono recordó 1 la partmés fácil de te
p it ie l coll, i la partn
i l'espatlla, ja que a
maquines.
Quin tipus de tari
per a un bon api
Espatlla desossa
espatlla farcida.
En quin any ton»
de tarnissera?
Jo diria que cap
vaig comentar a de
1992 aproximadam
quan no vaig poder
per obligado i no pe
Ha tanviat molt
en els estris de cc
en pensa?
En la meva ép
máquines. Hi havia
eren reticents que
4
it el nom de cal
abans ero cal René,
'a comprar quan vo
de col Coronel,
que s'hahereîaîde
S'havia fet mai mal tallant?
No ho recordo en aquest moments,
si més no no recordo res greu. Per o mi,
lo port més fácil de tallar era el brot de
pit i el coll, i la part més difícil lacuixa
i l'espotlla, ¡a que abans no hi havia
maquines.
Quin tipus de carn recomanaria
per a un bon àpat?
Espatlla desossada i rostida o bé
espatlla farcida.
En quin any començà a exercir
de carnissera?
Jo diria que cap allá l'any 1939
vaig començar a despatxar, i fins al
1992 aproximadament. Vaig plegar
quan no vaig poder més, jo diria que
per obligació i no per gust.
Ha canviat molt la tecnología
en els estris de carnisseria, qué
en pensa?
En la meva época no h¡ havia
maquines. Hi havia força clients que
eren réticents que la earn es tollés
d'aquella manera, perqué deien que
sentien l'olor de recremat de la serra.
Hi ha hagut mai raccionament
de carn, ens referim en périodes
de guerra o postguerra?
No, no hi havia raccionament. Però
sempre en faltavo, perqué no s'abastia
tothom, no hi havia prou bestiar per a
tothom.
Actualmentel dia que es ven més
carn de l'any és el dia de la mono.
A part de carn venien o vénen
algun altre tipus d'article?
Si, venem pollastres, vedella,
conills, ous, embotits, també hem
incorporât llaunes i altres articles. Cada
cop les carnisseries ofereixen més
varietat, fot i que la majoria estan
especialitzades.
Què li ha représentât tants
anys de treball?
Primer de tot un bon tracte ambel
public, crec que per a una persona corn
¡o que es dedicava a despatxar, cal ser
amable amb el client i al mateix temps
oferir-li el que desitja i si es de pressa
millor, i més amb els temps que vivim
actualment. I sempre,ésclor, aconsellar-
lo el millor possible.
Quina relació ha tingut amb els
pastors? Ham format part de
la seva familia?
Amb els pastors sempre m'hi vaig
portar molt bé, abans sempre els teníem
a pensió, convivien amb nosaltres,
eren quasi com de la familia.
Dono grades a la clientela tant del
poblé com forastera per haver confiat
en el nostres productes i en la nostra
qualitat. També dono grades a la revis
ta El Xop peí reconeixementimmerescut
que m'ha mostrat. Grades a tots.
Montse Térmens
Montse Simó
Apartat de Correus, 1 VALLFOGONA DE B.
» V ‘r' " f F E sm DE L'ARBNE Festa d
• s ?
4 >■A
A • 1•* " * f
b i p t u f
Tots els participants que es port la seva "aixadeta", els arbres - son petits (alsineres i pins), anirem a plantar-los al pantà del .'.i cam! de la Sentiu.
A la tornada, davant de l ’Ajunta- ment, xocolatada per a tothom.
ORGANITZA: REGIDORIA DE CULT, COL.LABOREN:ASSOCIACIÓ BASSA ROJA ASSOC. PARES D'ALUMNES CO ASSOC. PARES DE FAMILIA.
Els ciutadans dt
El d ia l 5 de feb
de l'arbre a Vallfogo
quatre es va si
l'AjuntamentiInsa
cami de la Sentiu. Li
hi a peu perô com
ventosa s'hi va ana
Hlvahavermoll
van plantar 80 al;
Festa de l'arbre Conseils de Jardinería
MARC
- Podo d'espécies de clima més calid.
- Realifzar tractaments preventius.
- Adobar arbustos i arbres.
■Adobareis bulbs 15 diesobansde la
floració, amb adob ric en fósfor.
- Sembrar la gespa I ressembrar la
malmesa.
Els dutadans de Vallfogona el dio de la Festa de ¡'Arbre
El dia 15 de febrer es va fer la festa
de l'arbre a Vallfogona. A dos quarts de
quatre es va sortir de davant
l'Ajuntoment fins a arrlbar al pantà del
carni de la Sentlu. La intendo era anar-
hl a peu però corn que era uno tarda
ventosa s'hi va anar amb cotxe.
Hi va haver molta col-laboració i es
van piantar 80 alzines i 150 pins
blancs.
Detornadaesvaferunaxocolatada
i tothom va gaudir de valent. Esperem
que els arbres s'arrelin i d'aqui un
temps puguem gaudir d'un paisatge
per passar-hi unes molt bones estones.
Roser Bosch i Teresa Pallisé
ABRIL
- Adobar periódicament.
■ Incrementar el reg.
■ Plantació de plantes vivacesi visamals.
MAIG
Tractaments fitosanitaris preventius.
- Preparado i adobat del terreny per a
sembrar bulbs amb floració estiuenca.
■ Sembra de flors de temporada, anuals
o vivaces.
F L O R I S T E R I A
S 3R E ST KFlors í plantes, Naturals i artificials
Recordeu: 23 de marc, DIUMENGE DE RAMS.
Aquí trobareu palmes í palmonsC / Doctor Fléming, 42 - Tel. 44 82 13 - 44 69 26
25600 BALAGUER (Lleida)
DATES A RECORDAR
8 mare, dia de la dona treballadora.
9 morf, Francisca, Paquita.
19 marp, Sant Josep.
23 marp, diumenge de Rams.
23 abril, Sant Jordi.
2 / abril, Mare de Déu de Montserrat.
30 abril, Sònia, Solia.
4 maig, dia de la Mare.
24 maig, Ester.
25 maig, Magdalena.
Paquita Galcerà
Floristería Ginesta
La televísíó i l'agressióEn els últims anys, el public en
general ha pres consciencia del
predomini de la violéncia en la televisió
i deis seus possibles efectes nocius en
els nens.
La conclusió de nombrosos estudis
és que la contemplació de models
agressius a la televisió porta, en efecte,
a un augment de la conducta agressiva
en els nens petits. Immediatament
després d'una sola exposició a
"dibuixos" de violéncia, els nens
manifesten nivells més elevats de con
ducta agressiva, encara que els efectes
són de duració breu; malgrat aixó,
l'exposició repetida, probablement,
haurà de tenir efectes més marcats.
La influencia de la violéncia deis
dibuixos animats no hauria de subesti
m a ra , ja que aquests dibuixos
constituera una gran part deis pro
grames que veuen a la televisió els
nens petits. Els adolescents solen reac
cionar a programes de violéncia amb
nivells més altsd'agressiô, tant a nivell
fisic corn verbal, igual corn ho fan els
nens més petits. Els efectes són més
notables entre adolescents altament
agressius que entre els que
habitualment són menys agressius. Els
que veuen molta violéncia per televisió
no solament es comporten més
agressivament sinó que també consi
deren l'agressió com una manera eficaç
de lluitar amb els conflictes. Tant les
actituds agressives com els patrons de
conducta agressius es fan més forts a
coTiseqüéncia de la repetida exposició
a elevats nivells de violéncia.
Hi ha investigadors que han arribat
a la conclusió que la violéncia de la
televisió pot tenir un efecte acumulotiu
a llarg termini que es posa de manifest
amb el temps més clarament que quan
es medeix immediatament després
d'haver vist actes de violéncia.
Veure violéncia a la televisió
redueix també la freqüéncia de
conductes com les d'autocontrol,
tolerancia o la frustració, cooperado,
a¡uda, compartir, constructivitat social
i interacció social amistosa.
Encara que quasi fots els
descobriments es mostren congruents,
respecte o indicar que l'exposició a la
violéncia a la televisió sol conduir a un
augment d'agressivitat en els nens
espectadors, hem de procurar no caure
en falses interpretacions i en la
” excessiva. La majoria
deis estudis han estatfets en laboratoris,
portais a terme en ambients artificiáis,
molt diferents deis ambients en qué els
nens veuen normalment la televisió.
Encara existeix una nécessitât de
millorar les dades respecte ais efectes
de la violéncia que s'exhibeix a la
televisió sobre una amplia gamma de
respostes deis nens en situacions de la
vida real. La violéncia que s'exhibeix a
la televisió, en si mateixo, porta a una
conducta agressiva, o els nensagressius
són els que se senten més afrets pels
programes violents i es veuen per tant
més afectats? Aqüestes preguntes
encara no tenen resposta. Sembla se
gur arribar a la conclusió que la violéncia
de la televisió no eleva les intencions
deis nens ni és beneficiosa per a ells.
Per altra banda, hem d'evitar convertir
la televisió en excusa per tractor
d'explicarelselevatsnivellsde violéncia
que hi ha en la nostra societat.
La televisió també té el potencial
de ser igualment útil per fomentar la
conducta social desitjable. La
contemplació de programes en els quals
es representa la cooperació, la simpatía,
la persisténcia en les tasques i la
capacitat de tolerar retards. Per tant la
televisió pot ser positiva o negativa,
depén de nosaltres.
Ramona Cases Folguera
M. Teresa Reñé Olivé
La intenció d'
informar d'allò que
entorn politic de mi
Pretenem s
d'imparcials possib
volem fer és resumi
sessions extraordin
les sessions ordinai
per les comissions i
En aquesta linic
tasca informativa,
criteri el ¡udici o
actuacions, fets, acr
fer i desfer a l'Ajun
I, per això, her
Sessk
La présidé
Senyors regidc
i Trillo, Trance:
19/12/96
•Aprovació del
- Aprovació de I
nùm. 2/96 qi
S'exposa al pub
no es presentov
s'enfendrial'exp
de la proposta i
vois a favor (Sr
Forré) i 2 abste
00283467
io àmplia gomma de
ns en situacions de la
ncia que s'exhibeix a
mafeixa, porta a una
a,oelsnensagressius
nten més atrefs pels
tsiesveuen per tant
Aqüestes preguntes
resposta. Sembla se-
dusióque la violência
eleva les ¡ntencions
eneficiosa per a ells.
em d'evitar convertir
excusa per tractor
]tsnivellsde violência
ostra societat.
ambé té el potencial
útil per fomentar la
al desitjable. La
rogramesenelsquals
operació, la simpatia,
rn les tasques i la
ar retards. Per tant la
positiva o negativa,
3S.
i Cases Folguera
resa Reñé Olivé
La intenció d'aquesta secció és
informar d'allò que passa en el nostre
entorn politic de municipi.
Pretenem ser el màxim
d'imparcials possible, ¡a que allò que
volem fer és resumir fidelment tant les
sessions extraordinaries (plens) com
les sessions ordinaries dûtes a terme
per les comissions de govern.
En aquesta linia de limitar-nos a lo
tasca informativo, deixem al vostre
criteri el judici o voloració de les
actuacions, feîs, accions que es puguin
fer i desfer a l'Ajuntament.
I, per això, hem obert una secció
de cartes obertes, perqué sigueu
vosaltres qui pugueu escriure i mani
festar la vostra opinió (a favor o en
contra) de qualsevol acció o acord, fer
suggeriments, etc. El remitent haurà
d'expressar noms i cognoms, els quais
també es publicaran. Us podeu adreçar
a: «El Xop», apartat de correus 1, o a
la secretaria de l'A juntament,
especificant que és la secció «Política
Municipal».
Si es fan allusions, les cartes po
den ser contestades per l'ai Judit (per
sona, entitat, grup, etc...), si aixi ho
vol, en el número següent, malgrat
l'intervol de temps. Si els regidors
consideren alguna petició, crítica,
suggeriment, etc, suficientment
rellevant, potser inclôs en un pie. Si no
passa cap de les dues coses (sense ser,
en cap dels casos, decisió de la revista
«El Xop») hem considérât que, per
part nostra, s'ha fet el que podiem fer:
obrir una vio per canalitzar les opinions
de qualsevol vei de la Rapita, l'Hostal
Nou o Vallfogona.
L’equip de redacció
DEL 19 DE DESEMBRE DE 1996 AL 28 DE FEBRER DE 1997
Sessions dûtes a terme per l'Ajuntament Pie
La presidencia és del senyor alcalde Manuel Sarreti Pons, ossistitde la secretaria M.Antonieta Pons ¡Torrades.
Senyors regidors: Josep Boloderes i Mata, Jaume Bondio i Rebolledo, M.Corme Berengué i Piqué, Lloren^ Pijuan
i Trilla, Francesc Rubió i Guasch, Josefina Moreno i Garret, Vicent Ricarti Parrot i Salvador Farré i Torra.
19/12/96
-Aprovació de Tocto de lo sessíó anterior.
• Aprovodó de Texpedient de la modificació de crédits
nóm. 2 /96 que afectava el pressupost de 1996.
S'exposa ol public Tacord per un termini de 20 dies. Si
no es presentoven réclamations en el termini establert,
s'entendrio Texpedientdefinitivomentoprovot. Aprovatió
de la proposto d'acord onterior per majoria simple: 4
vois a favor (Sr. Bondia, Sr. Boloderes, Sr. Sorret i Sr.
Farré) i 2 obstencions (Sr. Rubió, Sr. Moreno).
- Es dóno compte del recurs ordinari présentât per Ramon
Cases René i Ramona Cases Fàbregas contra Tacord
d'aprovació definitiva de les normes subsidiàries. La
Corporació Municipal, troba conforme i ajustats els infor
mes emesos, per unanimitat acorda ratificar-se en les
al-legocions presentades davant la Oirecció Grol.
d'Urbanisme en termini d'audiència dels Tributs Locals per
o la publicació de Tonunci d'exposició de la matricule de
Tlmpost sobre Activitats Economiques corresponent a
l'Ajuntament de Vallfogona en el Butlleti Oficial de la
Provincia i, en el seu cas, en un dels diaris de major difusió
de la provincia. Una vegada accepfada per la Diputació de
Lleida lo présent delegació, s'acordò que entrés en vigor
T I de gener de 1997. S'acordò també que Tacord
s'hauria de notificar a la Diputació de Lleida.
DEL 19 DE DESEMBRE DE 1996 AL 28 DE FEBRER DE 1997
- Per unanimitot s'acordo aprovar el
conveni de Tributs locáis per o lo
publicoció de l'anunci d'exposrció
de la matrícula de l'Impost sobre
Adivitats Econòmiquescorresponent
a l'Ajuntament de Vollfogona en el
Butlleti Ofidal de la Provincia i, en
el seu eos, en un deis diaris de
major difusió de lo provincia. Una
vegodo acceptodo per lo Diputació
de Lleida la présent delegoció,
s'acordo que entrés en vigori'] de
gener de 1997. S'acordo tombé
que l'acord s'houria de notificar q la
Diputació de Lleida.
• La Corporoció Municipal per
Unonimitat acardo adjudicar les
obres d’obertura deis carrers:
perllongació del correr darrere de
les escoles i obertura del correr
perllongació correr Pau Cosáis o
¡'empresa Árids Roma S.A. de
Mírolcamp, per un import de
2.876.584 PÍA, IVA indos.
- S'aprova per unonimitat lo proposta
de refinançamentde crédits concertats
omb el Banc de Crédit Local.
- S'acordo procedir a l'adquisició direc
to de la finco propietot d'Antonio Pinol
Folguero colindonta la zona esportiva
la Bassa Roja. Es justifica l'adquisició
directa en el fet de la nécessitât
d'ampliació de la zona esportiva muni
cipal. Es declara l'adquisició d'especial
interés per al municipi.Es valora en
2.000.000 PTA. Es determina el
finançamentde l'adquisició mitjancant
l ’operació de crédit a concertar amb
l'INCASOL. Es faculto l'alcaldia per
signar els documents que siguin
necessaris en relació amb l'anterior
acord i s'exposa al publie l'anterior
acord.
- Proposta de sol-licitud de concertació
de crédit amb l'Institut Catalá del Sol
per al finançament de l'adquisició
d'habitatges de la Plaça St. Miquel i
del terreny d'ampliació de la zona
esportiva Bassa Roja.
- Es dóna compfe de la contractació de
personal laboral a tempsparcial i durada
determinada de la professora
d’Educació Física, per a fer esport esco
lar i extraescolor.
- Precs i preguntes:
EISr. Farré fa el següent comentari:
voldrio cridor Potendo a uno regidoro
de l'Ajuntomenf que sembla que
folta molt a les sessions i que es
mirin els hororis de les sessions per
tal que tots hi puguin ser, fot
entenent que potser hi ha vegades
que les obligacions personals
impedeixen [‘assistendo,
l'alcaldia dóno explicoció de la
fixaciô dels horaris de les sessions
del Pie i la Comissiô de Govem, i
s'ha intentât ocomodarTes a la
conveniènda de tots els regidors.
Aîxi tombé es dóno compfe de
l'excusa presentada perla regidoro
Sro. Berengué perlasevo auséncio
en el Pie d'ovui.
El Sr. Farré manifesta que a eli
personolment, no se li ha volgut
conviar diverses Comissions, i que
demana que si es pot conviar,
s'haurio de conviar si es demana.
28/02/97
- Aprovació de l'acta de la sessió
anterior.
-Aprovació del pressuposf economie
de l'exercici de 1997, les seves
bases d'execuciói plantilla orgànica.
- Per unonimitat s'acorda oprovar el
conveni signat amb l'arrendatari de
l'habitatge de la piafa Sant Miquel,
núm. 6, Sr. Ramiro Baldomá
Boncompte, de 420.000 PTA en
concepte d'indemnització per a la
resolució de lo situació
d'arrendament. Comunicor-ho a la
Direcció General d'Administració
Local, ais efectes d'autorització
d'adquisició directa de l'immoble,
sol-licitada en data 18-07-94.
-Aprovació provisi
-Alineació de vial r
de la Sentiu i c/ í
d'exposició publie
- Aprovació dels
Abastamentd'aigu
octubre-desembre
- Concessió admir
Palau d'Anglesola
- Acord de compì
conseqüéncia de I
graven la producá
senténcia delTribu
- Modificació dels
el municipi. Aprov
les tarifes per par
Se
Hi assiste Sarret i Pons A algunes Co
14/11/96
- Revisió de corre:
is:
eguenf comentari:
maóounoregidora
que sembla que
sessions i que es
de les sessions per
puguin ser, tot
îser hi ha vegades
icions personals
¡¡stènda.
explicoció de la
iris de les sessions
iissiô de Govern, i
comodor-les a la
tots els regidors.
dóno compte de
odo per lo regidora
er lo sevo ausèndo
mifesta que o eli
io se li ha volgut
Comissions, i que
es pot canviar,
¡arsi es demona.
'acta de la sessió
ìssupost economie
1997, les seves
¡plantilla orgànica.
DEL 19 DE DESEMBRE DE 1996 AL 28 DE FEBRER DE 1997
- Aprovació provisional de l'expedient núm. 1 de modificació puntual "NN. SS.
-Alineació de vial nueli de Vallfogono", situat darrere al c/ Nord, entre el comí
de la Sentiu i c / Bellcaire. Resolució d'al-legacions presentades en el termini
d'exposició pública.
- Aprovació deis padrons, taxes i preus publics, i termini de recaptació:
Abastamentd'aigua potable, octubre-desembre 1996; conservaci clavegueram,
octubre-desembre 1996; recollida d'escombraries 1997.
- Concessió 1 ' " de conducció i subministrament de gas natural el
Palau d'Anglesola-Balaguer, i renuncia de reserva de prestació del servei.
- Acord de compromis de la cessió d'un crédit que es pugui rebre com a
conseqüéncia de lo liquidació de l’lmpost sobre Activitats Economiques i que
graven la producció d'energia eléctrico que es dugui a efecte a l'empara de la
sentencia delTribunal Suprem de 15 de juny de 1996.
- Modificació dels preus de tarifa del servei d'abastament d'aigua potable en
el municipi. Aprovació de lo memòria i estudi tècnic i proposta d'aprovació de
les tarifes per part de la Comissió de preus de Cafalunya.
-S'acordo per unanimitatretirorde
l'ordre del dia el punt que porlo
dels accesses a lo zona recreativa
i d'esborjo, al recinte municipal
- Precs í preguntes;
L’alcaldio i abans d'inicior el punt
de precs ¡ preguntes, fa I ‘explicado
del conven! subscrit amb els
orrendatoris de l'habitatge situot o
la P!. Sant Miquel/núm. 6, ais
efectes de clarificar mals entesas
en refació al pegament
d'indemnitzoció, la qual sera abo-
No hi ha precs ¡ preguntes per part
dels senyors regidors.
DEL 14 DE NOVEMBRE DE 1996 AL 13 DE FEBRER DE 1997
Sessions ordinàries dûtes a terme per la Comissió de Govern
Hi assisteixen sempre els srs. regidors, Josep Boladeres i Mata, M. Carme Berengué i Piqué i Manuel Sarret i Pons, alcalde-president de l'Ajuntament, assistit de la secretària M. Antonieta Pons i Torrades. A algunes Comissions de Govern hi assisteixen altres regidors.
14/11/96
- Revisió de correspondèncio.
* S'acorda per unanimitat desestimar l'exempció sol-licitada per part de les
indústries D.A.S.A., DEGUSSA IBÉRICA S.Á. i PREFABRICATS BALDILLOU, S.Á.
de les toxes i impostos relatius a la llicéncia d'obres presentada per o
l'ordenoció deis accessos a les tres indústries en el punt quiloméfric 19 de la
C-1313
^
DEL 14 DE NOVEMBRE DE 1996 AL 13 DE FEBRER DE 1997
19/12/96
- Revistó de correspondencia.
- Es concedeix la subvenció
sol-licitada per l'Associació de Pares
d'Alumnes del col-legi públic Salva
dor Espriu per al finan^ament de les
activitats i ojuts de l'Associació.
- Es dóno compte de l'aportació
econòmico del sr. Joaquim Lluch
Rovira d'un milióde pessetes perai
finançament d'inversions a lo Rapita.
- Per unanimitats'acorda procedir al
cobrament d'alguns rebuts pendents
de pagament dels anys 92 ,93 i 94
i 1 1 : fallits d'altres de
corresponents als anys del 88 al 91
i del 91 ol 94.
-Aprovació de vuit llicències d'obres.
- Revistó de factures.
-S'acordaperunanimitatencarregar
al tècnic municipal Sr. Josep Cases
Roca la redacció de la memòria
volorada per l'arran¡amentde camins
del terme municipal.
-S'acorda per unanimitat encarregor
al tècnic Enginyer Tècnic Industriai
Sr. Josep Cases Llobet la realització
del pertinent estudi economie per a
lo fixació del preu públic del
subministramentd'aigua potable en
el municipi.
- S'acorda per unanimitat encarregar
la realitzagó del projecte per a la
instal-lació de l'enllumenat del nou
camp de fútbol, zona esportiva Bassa
Roja, a l'Enginyer Técnic Industrial
Sr. Josep Cases Llobet.
- S'acorda autoritzar el canvi de
titularitat d'una columna de nínxols
del Cementiri Municipal de
Vallfogona.
- Es concedeixen cinc llicències
d'obres.
- Es concedeix una llicència del dret
de connexió a la xarxa d'aigua
d'abastament públic.
- Aprovació de factures.
9 /0 1 /9 7
- Revisió de corres
-S' 1 ,i continuar amb (
desprésdel'escrit
de donar de baixa
- S'acorda encarre
les piscines muni
vestidors i evitar c
- S'oproven tres
Vallfogona.
- Es concedeixen (
- Es procedeix a le
13/2/97
-Es concedeix ma
i físics «L'estel» d
- Es reolitzo la sol
de l'AssodactóMc
- S'aprovo el cam
Ròpita.
- Es concedeix um
coî-legi publie Sa
d'ofdinadois.
01339195
11118880
animitatencarregar
Dal Sr. Josep Cases
¡6 de la memòria
anjamentdecamins
:ipal.
animitatencarregar
er Tècnic Industriai
Uobetla realització
udì economie per a
preu pùblic del
td'aiguapotableen
animitatencarregar
I projecte per a la
inllumenat del nou
ona esportlva Basso
er Tècnic Industriai
Llobet.
rifzar el convi de
:olumna de ninxols
Municipal de
m cinc llicències
io llicència del dret
la xarxa d'aigua
iblic.
9 /01 /97
- Revisió de correspondència.
- S'ocorda per unanimitat donar de baixa el telèfon pùblic atès de Vallfogona
i continuar amb el de la Rapito, per considerar-se necessari aquest servei,
després de l'escrit de la Cia.Telefònica, en el qual s'insisteix sobre la necessitai
de donar de baixa els telèfons pùblics ofesos per duplicitat de servei del T.P.S.
- S'acorda encarregar la instal-lació de reixes en els finestrals dels vestidors de
les piscines municipals, per tal de poder deixar obertes les finestres dels
vestidors i evitar actes vondàlics.
■ S'aproven tres sol-licituds d'indemnització per a les obres, Accessos o
Vallfogona.
- Es concedeixen cinc llicències d'obres.
Es procedeix o lo revisió de factures.
13/2/97
-Es concedei una subvenció econòmico a l'Associació prominusvòlids psiquics
ì ftsics «L'estel» de Bologuer.
* Es redifzo la sol-licitud d'ajut econòmic presentai per lo represenfoció loco!
de l'Associació Mons Unides.
- S'oprovo el convi de tifuloritat dels ninxols del cementiri munidpol de La
Ròpita.
- Es concedeix una subvenció econòmica a l'Associació Pares d’Alumnes del
col legi pùblic Salvador Espriu de Vallfogona per l'adquisidó d'un equip
d'ordinodors.
13/02/97
-S'oprova la memòria valoroda del
condidonament dels camins del
munidpi i s'acordo sol-licitar o tres
empreses com -a minim el
pressupost per tal de procedir a
l'adiudicació t-execució de l'obro.
-Devoludó a un vef del municipi de
T im p o rt pùblic d'obasfament
d'oiguo pofable del primer semes
tre del 96, atès el consum molt
elevat com a conseqOénda d'una
fuita d'aigua no detectada.
- S'ocorda per unanimitat concedir
a lo Fecsa la llicència d'obres per lo
linìa subterrdnia b/t. urbanitzoaó
Els Roures.
- Es tramefen dues llicències d'obres
a la Comissió Provincial
d'Urbanisme.
- S'oprova per unanimitat concedir
llicències de dret de connexió a la
xorxad'aiguad'abastamentpùblic.
-Aprovació de factures.
Esports a Vallfogona CostumiFélicitations a la familia Térmens-Canals, de la
nostra vila, peí seu suport incondicional al club de
Fútbol, que s'ho vist récompensât amb una cistella
de Nadal, amb la col laboració de Supeco, i agrair a
tothom el seu suport envers el club.
Agrair al senyor Porta la seva invitació a 1 Paella"
a tots els membres del club de fútbol per haver estât
capaços de marcar 2 gols durant més de cinc partits
seguits.
Agrair a les autoritats pertinents el reconeixement
al nostre mestre internacional, Josep Oms, corn a
ciutadà destacat de la Noguera.
Agrair el bon paper que han fet els nostres
"botifarristes" al campionat comorcol de Térmens,
paredes Mateo-Mateo, Farré-Guimet i Mora-Lluch,
tots ells ocupant els llocs capdavanters.
I, si ens deixem aigu, moites gracies per tôt i a
tots.
Didac Mateo
La bicoca de la cultura popular
Casfellers, grallers, exposicionsde
fotografíes antigües, sardinades,
botifarrades, xocolatades -sobrefoí, el
menjar-, processons religioses,
fangades, farinades, Port Aventura...
La cultura convergent és un frau: no és
cultura, com diuen ells, sinó cultureta,
populisme; cultureta per ais infants i
els avis.
Oarrere detotplegatnorestamés
pósit -i no en resto- que el de la
tafanerio. L'anècdota, la manipulació
sentimental o allò que ve després d'un
ofartament. Però, sobretot, mai no
s'eleva el llistó del nivell'cultural de la
gent, deis pobles, que es queda a ran
de terra, a ran de país, a ron
d'espardenya, amb l'excusa de les
traditions. Quina bicoca, aixó de les
traditions, no? En canvi, es veu que
per un altre costai la bicoca és la
informàtica, Internet, etc., i ens els
vénen. Tot es ven: vots, fils i ferrallo.
"Alasocietatnoli agrada que algú
li respongui. L'ànima de la societat no
està feto d'individus, és uno ombro
geganfinoques'espantaamblesllums
noves que poden deixar ol descobert
els seus escarabats." (Pedro Ruiz).
Joan Borda
DIA 23: SANT J
Patró de Catoli
va gaudir de mi
popularitat universe
medievals, precisam
es trobavo en el :
plètora de la seva
política ¡comercial. E
li donava categoria i
la gentd'armes, qui
constituía l'elencde
Aixòféu quel'escol
pobles que aleshore
lo civilització, tals
Gènova.
Sant Jordi cav
l'heroi duna gran c
que la veu popular u
terres allunyades i
Capadòcia, però que
na creu esdevingudi
vila de Montblanc.
Sant Jordi va
catalans en les lluite
i en la reconquesta d
sarraí. Els nostres gi
perqué anavaabillal
ra blanca i lluent co
omb una creu verm
La llesta prodit
gran drac va escam
tot el món no es pa
fins que va arrib
1'emperadordeRorr
el forcívol cavalier [
com hovia pogut po
lia proeso tan prod
Costumar! CatalòDIA 23: SANT JORDI
Potrò de Catalunya. Aquest Sant
va gaudir de molta veneracló I
popularitat universal durant els temps
medievals, preclsamentquan Catalunya
es trobava en el seu apogeu en la
plètora de la seva expansló militar,
política i comercial. El fet d' èsser cavaller
li donava categoria i ascendencia entre
la gentd'armes, que per aquells temps
constituid l'elencdecisiu de la societat.
Això féu que l'escollissin per patró els
pobles que aleshores anaven al cap de
la civilització, tais com Catalunya i
Gènova.
Sor’ 1 " " i mártir, és
l'heroi d'una gran gesta cavalleresca,
que la veu popular universal situa a les
terres allunyades i llegendàries de la
Capadòcia, però que la tradició Catala
na creu esdevinguda als voltants de la
vila de Montblanc.
Sant Jordi va ajudar molt els
catalans en les lluites contra els moros
i en la reconquesfa de la terra dèi poder
sarroí. Els nostres guerrers el coneixen
perqué anava abillat amb una armadu
ra blanca i lluent com el sol, marcada
amb una creu vermella al damunt.
La Mesta prodigiosa de matar el
gran drac va escampar-se arreu, i per
tot el món no es parlava d'altra cosa,
fins que va arribar a orelles de
l'emperadorde Roma, el qual va cridar
el forcivol cavaller perqué li expliqués
com havia pogut portar a terme aque
lla proesa fan prodigiosa. El cavaller
replicò que havia obrat per revelació
divina i sota la seva protecció. Aqüestes
paraules van revelar-lo corn a cristià i
van irritar furiosament l'emperodor,
qui va d ir i que si no es des deia
voluntòriament de les seves creences,
le'n faria desdira la força. El cavaller,
més ferm que mai, va dir que estava
disposât a tot menys a negar de Crist,
i l'emperodor elféu matar.
El patró de Catalunya no ha gaudit
mai, a caso nostra, de la devoció i de
la venerado que li pertocaven, atesa la
seva alta consideraci jerárquica. La
seva festa, des de sempre, ha tingut un
caient senyorívol i nobiliari més que
religiös.
Les Corts Catalanes, reunides al
cor de la Seu de Barcelona, l'any
1459, van deaetarfesta el dia de Sant
Jordi i van manar que en tal diada
ningú no es dediqués a cap feina ni
bastarda. Malgrat aquesta disposició,
la festa no va arrelar i la geni es va
mostrar indiferent. Des de molt abans
la Generalität celebrava una solemne
fundó a la capello del Palau del Gene
ral. Corregué a carree deis frares
dominies, fins a l'any 1447, que foren
excomunicats. Després d'aquell anys
se'n va encarregar un sacerdot. Horn
repartía ramellersdeflorsillaminadures
a les dames que assistien a la fundó
religiosa.
En èsser dissolta la Generalität, la
festa perdé el caient palati i senyorívol
que l'havia carocteritzat i es permeté
al poblé l'accés a la capello, que fins
aleshores havia esfat restringit. També
data de llavors la fira de les roses, que
era qualificada de la fira deis enamoráis,
perqué hi anaven les porelles de
promesos, els nuvis i els que feia pocs
anys que eren casats. Era costum que
els firessin llurs companyes amb un
ram de roses.
Del temps que fa el dia d 'avui hom
en dedueix diferents pronóstics de
cairent agrícola.
"Per Sant Jordi mata l'aranya, de dins
de l'arna".
"Si plou per Sant Jordi ni prunes ni
ordi".
" De Sant Jordi a SantMiquel, ni dona
ni vi ni peix".
"No diguis hivern passat que Sant Jordi
no hagi estat".
"Sant Jordi ha vingut i els arbres
floreixen, i als pobres cornuts les banyes
els creixent".
Cristina (olilles
06316349
La nostra historia LiterariaANY JOSEP PLA
Lq figuro de Josep Pía és una de les
més intéressants de l'escena pública i
literaria del nostre segle. La nostra
revista vol dedicar unes ratlles a recor
dar la figura del' escriptor empordanés,
tot just ara que fa cent anys del seu
naixement.
Josep Pía i Casadevall va néixer el
8 de març de 189/ a Palafrugell, fill
d'una familia de petits propietaris rurals.
Estudia el batxillerat a Girona i Oret a
la Universität de Barcelona; carrera
que no va exercir mai perqué es dedica
de pie al periodisme. Fou redactor o
'Las Noticias" i a "La Publicitat", que el
1919 l’envià com a corresponsal a
París i dos anys després a Madrid.
Collabora en periódics ¿'aquesta ciutat,
a la "Revista de Catalunya". Viatjá
molt sovint cobrint la informació de
grans fets polítics europeus.
El 1915, amb 18 anys, començâ
a escriure els esborranys d'una de les
seves obres més conegudes, El
quadern gris. Quan esclatá la gue
rra civil, marxà a l'estranger i no en
torna fins al gener de 1939, any en
qué començâ a publicar regularment a
la revista Destino. La seva col-laboració
dura fins al 1975.
A partir de 1939 dones, any que
retorna definitivament a Catalunya,
Josep Pía es retirá al seu Mas de Llofriu
(Girona); i no en sorti més que en
comptades ocasions. A poc a poc, el
periodista i escriptor es fa un home
solitari, encara que no va deixar de
rebre al Mas qui es va sentir atret per
la seva personalitat i la seva obra. El van visitar els princeps d'Espanya i
gent del món cultural com Joan Fuster
o Camilo José Cela. "Quan és al Mas,
Pía o la tarda va a la tertulia del café de
Palafrugell, es passeja per les platges
de Calella".
Durant els primers anys de post
guerra, fins al 1945, i a causa de les
dificultats de publicació en la seva
llengua, Pía va redactar una sèrie de
llibres en castellò, però aviat va
reprendre la seva producció en català a
Josep Pla er> la maduresa
la qual es dedica intensament, com
una obsessid, fins a la seva mort, I'any
1981.
Pel que fa a la seva obra estd
agrupada en 45 volums, I'Obro Com-
pleta, en ella es pot veure el Pla
biograf, el Pla reporter, el Pla cronista
politic, el Pla memoralista... I sobretot
un Pla enamorat del seu pais,
Catalunya, i de la seva gent, els
pagesos, mariners,...
Teresa Balasch Bosch
Fragment adéquat al temps en qué ens trobem:
"Ha passai el temps del Carnaval, hem entrata la Quaresmo i s'ha entoulot el vent de garbi. Pot durar dies, setmanes
enteres. Un any que vaig estar molalt vaig sentir gemegar el vent a les finestres acarades al sud, un nombre inacabable de
dies: lo humitat mantenía els llençols en uno fredor enganxosa; la humitat freda em posavo lo peli de gallino, em donavo
el caldref de la febre.
De vegades aquest vent, quan arriba al crepuscle, cau amb lo lentitud d'una parpella que es tanca dolçament; però de
vegades no cau i bufo tota lo nitamb una monotonia acloparadora, amb una monotonia que goirebé fa basarda, llòbrega
i trista. Quan aporeixen les albes de matinada, el ventes troba sempre en la moteixo fletxa bufontamb un eixelebrament
foh'gat, amb una tenacitat absolu foment Inútil, humit, morat, llefiscós -molt a to amb les set setmanes de quaresmo, el sol
esmorteiì i l'aire desfibrat que segons la liturgia necessiten. Aquest és el vent de la Quaresmo, car aixi l'onomenen en el
país"Josep Pia, El meu País
Naixem1943 Pere Garbo
« Jaume Sol « Teresa San « Andreu Boi « Francesca l « Josep Oms « Dolors Tarr « Teresa Sole « Francese Pi « Maria Tere« « Teresa Frani « Remei Piqu
Bunyols Quaresn
Ingredients:
1/2 kg de fariña de
30 gr de llevadura 3
75 gr de sucre
75 gr de mantega
1 5 gr de sal
2 5 : ' 'Canella
Raflladura de mi|a lli
Vainillina
Llet o aigua necessdi
03685744
i en la maduresa
i intensament, corn
alaseva mort, l'any
i la seva obra està
/olums, l'Obra Com-
s pot veure el Pia
lorter, el Pia cronista
oralista... I sobretot
■at del seu país,
la seva gent, els
s,...
a Balasch Bosch
lurordies, setmones
imbre inacabable de
gallina, emdonova
dolcament; peró de
fa bosardo, ¡lóbrego
ib un eixelebrament
de quaresmo, el sol
<í l'onomenen en el
Pía, El meu País
Naixements del 1943 i 19441943 Pere Carbonell Solé
« Jaume Sol Balasch « Teresa Santacreu Torrades « Andreu Botan Pascual « Francesca Companys Sol « Josep Oms Oms « Dolors Tarragona Setó « Teresa Solé Duch « Francese Piqué Farré « M aria Teresa Andreu Mazón« Teresa Francesca Baiaseli Mas« Remei Piqué Valls
Bunyols de Quaresma
Ingrédients:
1 / 2 kg de farina de força
30 gr de llevadura 3 ous
75 gr de sucre
75 grde mantega
15 gr de sai
25 gr de cornino triturai
Conella
Ratlladura de mija llimona
Vainillina
Uet o aigua necessària
1944 Joan Pallisé Mas« Manel Joval Porta« Josep Flauria Roigé« Francese Oste Pallares« Dolors Vilageriu Parramon« Jaume Sans Cortes« Elvira Bellori Lopez« Ramon Coma Roigé« Trinitat Borda Farré« Josep Camarasa Barò« Alexandre Antoni Bergadà Pallisé« Cristobai Martinez Carbonell
Preporació
Damunt la taula de marbre
formaren una bassa amb farina i al mig
hi col-locarem tots els ingredients. Amb
la mà els anirem movent i desfent,
afegint llet i recollint lo farina, fins a
acenseguir una massa. Treballarem el
conjunt amb energia fins que es
desprengui bé de les mans i la taula. Se
li ha de donar un tacte més tou que al
briox.
Desprésd'unbreu repòs, amb olii
el rodet, farem llamines de la massa i
li donarem damunt de la taula, un
gruix d'un centimetre. Tot seguit es
tallaran tires d'uns quatre centimetres
i d'aquestes tires en tallarem quadrats
i els col-locarem en safates sucades
amb oli a una distància prudencial
perqué no s'apeguin les unes ambles
altres. Es deixen fermentar fins que
tinguin el doble del seu volum incial i
1944 Josep Oms Campnays « Josep Rubio Bosch« Manel Josep Cortés Porta« Rosa Teixidé Pons« Maria Rosa Torrades Coll« Josep Reixachs Fàbregas« Miquel Garcés Majés« Llorenç Rubio Campés« M aria Salud Torné« Josep Ramón Vilaró Riasol « M aria Pilar Piqué Farré
Agnès Planes
Anna Torrades
seguidament es fregeixen amb oli ben
calent. Un cop daurafs deis dos costats,
es treuen amb I1 escorredero de fil ferro
i els col-locarem sobre un enreixat. Els
mullarem amb anís sec i finalment
s'arrebossen amb sucre.
Pepe Daza
Mots encreuatsHORITZONTALS1. Riure no és el seu fort, ni tan sols
somriure; de moment, però. 2. Tu mateix
davant del mirali. Efecte d'embolicar la
troca. Quan acaba el remei, comença la
pràctica. 3. Pétard dels que fan mal de
veritat que es llencen d'allà cap aqui. Arbre
que fa mit|a ombra. La redacciô diu la
seva. 4. Posseeix, sense accent, una
infusió. Una a. Fàcil i bon conductor de
liquids. Pronom de segona. 5. Es deixen
convèncer. 6. Una pe. Aixi sia, que diuen.
Excès de pes, però a fi de bé. 7. Obssessió
dels italians, tant si son ries corn si son
pobres. Fora de Hoc. Final del dia. 8. Tot
tornant, pagò peralliberar-se. Una mica de
sadisme. Una mica més. Una altra mica i
prou. 9. Convoquem. Si es posa del dret, ens deixa veure les imatges de televisió. 10. Limiten l'art. Esser. Dolorosa
comprovació que tenim ossos, articulacions i múseuls, a l'inrevés. 11. Divisió d'una ciència, d'un art o d'una
professió. Major d'edat, però petit. Venturos ressalt trobat al diccionari que presenten marginalment des de 1'hil
a la calaza molts promordisseminals anôtrops i les llavors consegüents. 12. Fatigues del cervell produïdes per
definicions corn l'anterior.
VERTICALS1. Demà dirà quan fa tres per quatre. 2. Exciten les
posions dels ti'ons. Copiât, plagiat 3. Una eia. Una essa.
Llançat tot pujant. Quan la dono, sempre me la tornen.
4. Dolces espiráis de ses ¡lies. Una be. 5. Faci un nus.
Pronominai de primera. Terrible ènema. 6. Lligor coses
diferents. Moneda del rei (que no deu ser gaire rie, s'ha
de dir tot! ). 7. Tros de cos. Principi d'idioma. Una eia de
Llibret. Una o d'Obdùlia. La obsoleta. 8. Una ena. Una
" : " .9 . Construcció sòlida. Faci estéril,
inculte i invertit. 10. Mig oest. Article de classe alta.
Mariner que navega a contracorrent. 11. Contrària a
I'análisis. A Centrada de Reftele, a Suècia, venintdel Cap
Nord. 12. Operàries que deixen la pell a punt de cosir-la
o per a un ùs final.
SOLUCIONS
S 1 N 3 IAI| V 3 > 9 V i V Zi3 d V tí N V m\n V y ati 3 n LAI V tí S V OL0 tí i 1 0 LAI 3 i 1 0 6a V s tí 3 a i LAI i 8V 3 1 ~l V V y 1 i Li S V 1 1 N 3 LAI V d 9s 3 i a V a 1 IAI 1 i F i S3 1 0 a i 9 V 3 i frtí N IAI 0 LAI 1 S 1 i md 1 3 LAI s 0 n N 1 n zV S 0 1 N 0 0 N 3 i V w mZi ü 01 6 8 L 9 s mm m m
TELEFONS U1AJUNTAMENT, OFICIA REGIDURIA D ’ESPORlPOLIESPORTIU. . . . .METGE D 'A.P.D. . . . .FARMACIA . . . . . . . . .A.T.S. PRACTICANT.... SERVEI FUNERARIA... COL.LEGI S. ESPR IU .. LLAR DE J U B ILA IS .... RADIO VALLFOGONA TELÉF0N PUBLICATE! TELÉF0N PUBLICATE! CASA PARROQUIAL... ESCOLA CAPACITACIÓ GUARDIA CIVIL (Balm BOMBERS (Balaguer) SERVEI DURGÉNCIESCREU ROJA . . . . . . . .ALSINA GRAELLS (Bal< CORREUS (Balaguer) CENTRE ASSISTÉNCIAURG ENCIES. . . . . . . .A D M IN IST R A D O ...
SERVEISASSISTÉNCIASOCI: REGIDORIA D'ESPpis.BIBLIOTECA. Dimar
18973707
TELEFONS UTILSAJUNTAMENT, O F IC IN E S . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 20 08REGIDURIA D ESPO RTS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 20 97POLIESPORTIU. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 2 2 0 0METGE D 'A .P .D . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 20 55FARM ÀC IA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 21 51A.T.S. PRACTICANT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 21 14SERVEI FU N ERÀR IA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 22 84COLLEGI S. E S P R IU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 22 14LLAR DE JU B ILA T S. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 22 75RÀDIO V ALLFO G O N A. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 22 68TELÈFON PUBLIC ATÈS, VA LLFO G O N A . . . . . . . . . . . . . . . 43 2 0 0 2TELÈFON PÚBLIC ATÈS, LA RÁPITA - C O LLE G I 44 50 18CASA PA RR O Q U IA L. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 20 63ESCOLA CAPACITADO A G R À R IA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 51 88GUARDIA CIVIL (B a la g u e r ) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 53 53BO M BERS (B a la g u e r ) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 50 80SERVEI D 'URGÈNCIES (B a la g u e r ) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 77 14CREU R O J A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 57 96ALSIN AG RAELLS (B a la gu e r). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 54 76CORREUS (B a la gu e r). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 58 26CENTRE ASSISTÈNCIA PR IM ÀRIA C.A.P. (Balaguer):U RG ÈN C IE S . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 77 14A D M IN IS T R A D O . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 60 28
SERVEISASSISTÈNCIA SOCI AL Tots eb dimarts de 9 a 13 h a l’Ajuntament. REGIDORIA D'ESPORTS. Dimecres al mati a l'Ajuntam ent 2n. pb.BIBLIOTECA. Dimarts, dimecres i dijous, de 2/ 4 de 6 a 2/4 de 8.
HORARI D'AUTOBUSOSSORTIDA DE LLEIDA DESTINACIÓ:(Telèfon Lleida 27 14 70)Seu d 'U rgell 9 ’3 0 i 16 00 diariBalaguer 11 '0 0 De dilluns a dissabte (feiners)Agram unt 1 2 '3 0 i 19 00 De dilluns a dissabte (feiners)Solsona 13 ' 30 Dill., dimts., dij. i dis. (exc. festius)SORTIDA DE BALAGUER DESTINACIÓ LLEIDA:(Telèfon Abina Graells Balaguer 4 4 54 76)7 4 5 , 8 0 0 , 9 '1 5 , 1 3 * 3 0 , 1 5 '1 5 , 1 7 00 i 17 25 feiners.1 6 '0 0 festius.SORTIDA DE LLEIDA DESTINACIÓ BALAGUER:9 30 ,11 ’0 0 , 1 2 '3 0 , 1 3 '3 0 , 16 0 0 , 1 6 '3 0 , 1 8 ’3 0 l 19 00 feiners. 1 6 '0 0 festius.* S 'h a d'establir una diferencia d 'u n s 8-10 mlnuts de trajecte entre Vallfogona i Balaguer.
HORARIS DE TRENSLLEIDA-VALLFOGONA:8 '3 0 ,1 3 '1 5 , 2 0 ’45 de dilluns a dissabte.9 '3 5 , 1 3 1 5 , 2 0 ’45 festius.VALLFOGONA-LLEIDA:7 ’5 2 , 1 3 '5 8 , 1 9 3 2 feiners i festius.* Hi ha uns 5 minuts de diferencia respecte de Balaguer.
NOTA: Els horar'is són de sortides i arribades a Vallfogona.
V a l l fo go n a^^EM IS SO R A MUNICIPAL
R àd io107.9 FM
B ones Festes4 3 2 2 6 8
Deshidratados de Alfalfa, s.a.
CARRETERA DE LLEIDA A PUIGCERDÀ, KM 19 - TELÈFON 43.20.07 - FAX 43.22.50
Vallfogona do Balaguer(LLEIDA)
ya,
Escola de Capacitacié Agrària
FORMACI Ó PROFESSIONAL
AGRÀRIA
m Generalità! de Catalunya Rnca rEmpalme
y 1 1 u Departament d'Agricultura, Te| (g73) 44 51 881IJJ¡ Ramaderia i Pesca 25680 Val|fogona de Balaguer