La Rápita espera un altre "baby boom aquest cop

La Rápita,18 de mar^ de 1936

V A L L F O G O N A • MARQ 1 9 9 9 • S E G O N A E P O C A • P R E U : 2 5 0 PTA

Tfo àrids . aV daniel, s .a .

• Formigons• Àrids Rentats: Naturals i Artificiáis• Transports

PLANTA ÀRIDS i FO RM IG Ó : Afores - Vallfogona ■ Tel. 973 4321 99 OFICINES: C / U rgell, 43 • Balaguer ■ Tel. 973 4 4 5 0 5 7

PARTICULAR: Balaguer ■ Tel. 973 4 4 6 8 5 8

COOPERATIVAVALLFOGONINA

«La nostra Cooperativa»

c/ de Balaguer, s/n Telèfon 973 432125

Fax 973 432261 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER

(Lleida)

La VALLFOGONINA, és una Cooperativa que dóna solucions a les demandes deis socis i per aixó ofereix aquests servéis:

COMERCIALITZACIO DE LLET NUCLI DE CONTROL LLETER PRIMERES MATÉRlES Pinsos, Adobs, Llavors, Soja,Llavor de cotó, Polpa de remolatxa, Fitosanitaris, Ferretería, etc. PRODUCTES V E TE R IN A R I CANALITZACIÓ OFERTES COMPRAVENDA VESTIAR

EDITORIAL

Vallfogona segle XXIAra fa uns dies, van passar per

Balaguer una série de doctors de ma­nera que tothom que volgués estar va- cunat per al segle XXI, només calia atansar-se a la unitat môbil (Congrès Balaguer XXI) instal.lada a la sala d’ac­tes.

Doctor implica la funesta mania de detectar malalties.

Congrès: administrado de remeis.El pacient: la pacienta Noguera.

Noguera?La seva columna vertebral:

Balaguer-Vallfogona de Balaguer - Térmens de Balaguer - Bellcaire de Balaguer, i la resta (el cóccix).

El seu sistema sanguini: Passa per la urgència d’aplicar-li un “By pass” (marca AVE).

El seu aparell digestiu: man tenir la seva dieta mediterrània, abandonar la seva gana industrial i retocar la dieta gremial-artesanal-comercial (o sia abandonar el seu habit alimentici feu­dal).

Pero, sí de les seves cèl.Iules, què?D’aixô poca cosa a dir, ja que eren

doctors de la “secció rayos X”.No és culpa seva; el Congrès era a

petició de la medicina general.O sia que de cardiólegs, neurôlegs,

oncôlegs,... res de res.Tan sols una doctora de Barcelona

es va atrevir a dir que les cèl.Iules cata­lanes eren les que més tardaven a ajun- tar-se (de tôt el món) i les que més es resistien a morir.

El que no va saber explicar (no és oncôloga) és que el fet de que un or­ganisme tingui moites cèl.lules velles no es cap problema mentres pugui créixer per encabir les joves.

El més preocupant és que tingui dificultáis per ajuntar les joves (i en cara més, crear-ne de noves) ja que aixó el condemna a ser un organisme frágil i caure en un procès lent d’alzehimer.

Pel que fa al tema cardiologie, els europeus (encara que tampoc perfec-

tes) que porten una mica d’avantatges en aixô d’explicar com s’ha de fer oxi­genar l’organisme.

Ja fa més de 100 anys, un d’ells (anomenat Karl) va dir que el proble­ma dels organismes modems era en- testar-se a trencar la relació naturai en­tre la ma i el cap.

Més tard, els neurôlegs van desco- brir que el que diferencia l’humà de l’animal és el dit gros de la ma (el que fa possible al “homo habilis”) i que bona part de la massa cérébral s’ocupa de regular la seva potencialitat (la del dit gros).

A la seguretat social de l’Est, el pro­blema va ser entestar-se a veure el seu organisme com un malalt terminal, ja que aixô comporta medicina expedi­tiva (morfinica) i no cures de repòs.

Aqui el problema va ser per defec- te, 40 anys de medicina militar i de encomanar-se als sants.

Ara ho paguem, al voler deixar de ser autàrquics, hem hagut de redéfinir el santoral.

Hem canviat “la suma teològica” per la tecnològica, la quai ha superat la industrial (condemnat a ritme ver- tiginós al treball manual a ser una nova peça de museu).

Però per poder entrar al nou regne celestial del Bill Gates ho hem de fer de forma equilibrada.

Anem a veure que diu la medicina generai de la Noguera:

-Tenim centres d’assistèneia secun- dària.

Que no diu:Si t’apuntes a FP et condemnes a

un contracte “basura” o a caure en mans d’una ETT.

-A BUP pots acabar podrin-te en Masters, ser un peó de luxe o un atu- rat “tu rai que estàs préparât”.

I per l’autodidacta?El vademècum de Barcelona resa:

politiques d’autoocupació; ni FP ni BUP, tallers de ceràmica i costura (a

veure si podem tornar a ser els amos de la Mediterrània.

Pel que fa al tema de fer anar el cap, dues “promadonnes”, l’una de Madrid (E—z—) i l’altra de Barcelona (M—t-), va dir que sobraven estudi­an ts.

Dissortadament, “ambas dues” en el tema laboral, el concepte que tenen del mot “treball” és un pur eufemis- me.

Ara fa un temps, un deis més pres­tigiosos ecôlegs humans deia que en un estudi dels seixanta s’havia pogut demostrar que la capacitat de comu­nicado, transport (humà i de materi­als) i capacitat d’amuntegar informa­do, s’havia multiplicat per mil x mil x mil.

Pero, la reflexió que fa és que:-Hem dedicat massa esforç a

amuntegar-la i poc en entendre-la -i que ens passarà com als bacteris que fan possible el miracle de la fermenta­do, els quais moren amb la dissort de no haver pogut tastar els seus propis alcohols.

Mentrestant, a les cèl.lules joves de la Noguera, els queda el sofert recurs d’evadir-se els caps de setmana, ja sia anant a congressos o anant de marxa.

Aixô sí, amb “alcohol de garrafa”.En un informe de la UNESCO del

1983 es deia: “... el grup més vulnera­ble (el dels joves) és el primer en sen­tir els efectes de la crisi... Al 68 es par­lava de protesta (denota confiança en la possibilitat de canviar a millor. Ara la paraula clau és supervivèneia...”

Al 68, l’ùltim alè d’aire frese a Europa: la protesta hippy.

Llàstima que aquí només va que­dar en “pataleta ye-yé” abanderada per “monstres” de la talla de “El duo dinámico”.

Dídac Mateo

1 Nota áe la DireccioEn el darrer numero de la nostra esrimada revista, va aparéixer en la secció “cscribim sr>bre.„”, pag. 19, una notai ambel títol “Nota de la revista el Xop”, que podia induir a una mala interpretado.La direccio informa que la citaua nota era l’opinio d’un deis col laboradors habituáis , i demana disculpes per 1laversorrit sense signar, ja que així donava a entendre que era opiinii coi lectiva áe tots els I la direccio aprofita per dir que quan vulguem fer public algún debat intern nostit l’editorial o a la portada.

membres de la revista. el farem aparèixer sign

Didac A

at i a

iateo

SOBIETAr 1 CULTURA

Sorteig del lot de la coral de Vallfogona

ED ITO R IA L ...................................... 3SOCIETAT i CULTURASorteig del lot de la coralde Vallfogona.................................... 4Els comptes dars, per l’A P F 5Associació de Lluita contra elcáncer................................................. 6Entre tots ho fem to t .......................7Carnestoltes 99 a Vallfogona... 8 i 9 DE FICCIO N S ¡ REALITATSLa crispació secular........................10El terror de l’any mil......................10FEM PETAR LA X ERR A D A A M B...Bartomeu Closa i Galceran . 11 i 12 LA BIO SFERAEls sots i peixera, i les Banquetesde la segla segona principal delcanal d’Urgell...................................13El llenguatge de les plantes..........13APUN TS DE P S IC O LO G IAEls contes infantils......................... 15DES DEL CORDE LA V IL A ................................... 16ESCRIVIM S O B R E ...En defensa de Pescóla rural..........16Catalunya té un cor que batega ..17 Per la Rápita: La torre Eiffelde París............................................. 18Carta oberta al F.C. Barcelona ... 19La nostra historia literaria.Recordant a Joan Brossa.............. 20Quintos 9 8 ......................................20Democracia i démocrates............. 20A R R ELS ...........................................21JO C DE TAULAFantasia de Pásqua......................... 21PER PERD RE EL TEM PSEls tornejos d’escacs.......................22S ER V E IS ..........................................23

Les passades festes nadalenques, concretament el dia de desembre, la Coral va sortejar un magnifie lot de tota mena de productes que diferents entitats, locals i foras teres ens van fer arribar molt gentilment. Els diners recaptats els volem destinar a la com­pra d’un piano, instrument imprescin­dible per al funcionament de la Co­ral.

El lot va tocar al sr. Enric Nerin Alins de Lleida i gerent de la coopera­tiva local al quai felicitem molt cordialment.

Donem les gracies a tots els veins

que van col.laborar comprant núme­ros, fent que s’esgotessin ràpidament.

També, donem les gràcies a totes les entitats col.laboradores i que a part esmentem.

Amb un altre ordre de coses cal indicar que la coral cada dia està més arrelada al poble, la qual cosa ens fa sentir molt orgullosos.

Esperem que aquest proper sant Jordi puguem oferir-vos un concert amb noves i tradicionals eançons, que assagem sota la direcció de Pilar CalafeU.

L a Coral

EDITA: ELXOP, Apartar de correus, 1. Vallfogona de B. ■ D IR EC C IO : Didac Mateo ■ CO L.LA BO REN EN A Q U EST N Ú M ERO : Montse Simó, M. Teresa Pallisé, Mercé Plens, Agnes Planes, Anna Torrades, Roser Bosch, Felip Galitó, Pepe Daza, M. Teresa Cortada, Salvador Farré, Montse Térmens, Ramona Cases, M. Teresa Reñé, Teresa Balasch, Cristina Colilles, Francesc Roca, Jordi Pijuan, Josep Oms, Joan Fontanet, Lema Montserrat, Frederic Forest i Gilí, Joan Borda, Regidoría de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Vallfogona, Jordi Pijuan i Agudo, Montse Simó, Paquita Galcerá, La Coral de Vallfogona, APF, As. Lluita contra el cáncer, C.E. Vallfogona, Cristina i Josep Carbonell, Quintos 98 • C O RR EC C IÓ : Consell Comarcal CO M PO SICIÓ i MAQUETACIÓ: DOSSIER P&M - Tel. 973 448273 ■ D IPÓ SIT LEGAL: L-136-1992.

Amb la col.laboració de:ns

f i l 11 v i Generalitat de Catalunya D epartam ent de C ultura

INSTITUTD'ESTUDISILERDENCSb 1d IHpuL afdel tei*!

Ajuntament de Vallfogona

La revista EL XOP sortirà els mesos de man;, juny, setembre i desembre. Recordeu que si voleu publicar un arricié l’heu d’adre<;ar a EL XOP, apartat de correus, I , o a la Secretaria de l’Ajuntament, sempre durant els darrers 20 dies del mes anterior a la publicado. w

SOCIETAT i n a B B B H H H M M i i

Els comptes, clars,

per l’APFMitjançant aquesta revista, que és

la nostra, la de tota la vila, la junta de l’APF un any més volem agrair a tots els socis la confiança que ens demos- tren i la seva col laboració. També ens adrecem a tots vosaltres per informar- vos que aquest any no hi ha renovació de Junta i, com que tampoc hi haurà Assemblea General us volem fer arri­bar un resum de les despeses i els in- gressos de l’associació durant l’exerci- ci passat (1988):

Ingressos: 854 .550 PTA

Despeses: 835 .191 PTA

Si hi ha algú que desitgi més infor- mació, estarem encantats de poder-ios ajudar, només cal que us poseu en con­tacte amb la nostra secretaria la Sra. Rosa Casanovas (Cal Puerris).

APF

Entitats col.laboradores del sorteig del lot

de la Coral de VallfogonaQueviures Lidia Comercial Mena Cal Rubii Sue-Prat (Lleida)Fleca AltisentCansaladeria “Cal Marxant”El Pozo Lipesca Jes pe G.A.G.Fruites GabernetPeix frese i pollastres a l’ast VisiQueviures FlauriaBugaderia Industrial, S.L.DalmauForn de pa artesa Vilella Cafe RomaCooperativa de Vallfogona Llibreria Elena La Boüga Busquets

Bar CeliFotos MateoTeixits Ca la NuriGrefusitosAntonio SolerMatutanoTeixits GassolCinema Comtes D ’UrgellSkeendoorColonials GinéPerruqueria JubilatsCaixa de PenedésIbercajaViladotAdobs Abat-Rúbies Queviures Enriqueta Calefaccions i reparacions Eléctriques Fcesc.Josep PiquéCal Coronel

‘ I SOCIETAT i CULTURA

Associació de Lluita contra el Cáncer6 de desembre, la “Lluita contra el Cáncer de Vallfogona de Balaguer” vol ressaltar que després de tots aquests anys

de fer Escala en Hi-fi vam voler teñir una nova experiencia amb la matanza del porc, i després deis dubtes va ser positiu, ja que vam teñir una bona acollida tanta l’hora de l’ajuda com en l’assisténcia a l’acte.

Agraim molt la col.laboració de l’Ajuntament i de totes les entitats comerciáis peí seu suport.Fruit de tot plegat aquest any s’ha recollit la quantitat de 450.000 ptes.Molt agraits per to t .

L a Ju n ta

SOCIETAT i CULTURA

Entre tots ho fern totUn any més a Vallfogona vam po­

der veure durant tres sessions, el Pes- sebre Vivent que els infants del Cen­tre d’Esplai ens van oferir.

Cada any té els seus trets caracte- rístics, pero també cada any presenta novetats. Molts deis qui ens vau po­der venir a veure comentáveu que cada edició és més bonic. Realment, poder escoltar aixó, comptar amb la vostra presencia i que ho accepteu com una activitat altruista, ens ho compensa tot.

Darrere hi ha l’esfor^, no única- ment deis infants, sinó també d’un grup de joves que amb molts pocs mit- jans i menys temps encara, es van com- prometre a tirar-lo endavant. Un bon dia de setembre van dir: “Ep! Ens cal comentar a planificar i a pensar com ha de ser aquest any el Pessebre”.

Amb molt d’encert van situant els diferents passatges en l’espai que, tam­bé sense cap interés económic, se’ns cedeix.

Les vostres aportacions no van ser menys importants. Ens diners, van recollir 22.000 ptes. que ens servei- xen perqué durant l’any puguem fer

I ~ --------------------

algunes activitats sense cap tipus de despesa addicional. En “espécies”, el considerable paquet d’aliments i roba va ser portât a Caritas de Balaguer, perqué pensavem que així es distribuiría amb racionalitat per les families necessitades.

Ja ho veieu, com bé diu el tí toi, entre tots ho fem tot. Esperem que el Pessebre vivent es pugui continuar fent amb la mateixa il.lusió, i puguem pensar que el nostre Poblé es mou i es fa gran en aquests esdeveniments.

Es ciar que hi ha municipis veins que fan Pessebres molt més acurats.

Nosaltres no tenim ni hem tingut mai la intendo de comparar-nos-hi.

La senzillesa també és un valor que hem de potenciar i no està renyit, en cap cas, amb la qualitat.

Així, dones, felicitem-nos perqué, un any més, hem tingut el Pessebre Vivent a Vallfogona.

Responsables del C.E. de Vallfogona

7

Ir premi en la modalitat de grup de la nit

Ir premi en la modalitat individuai de la tarda

Ir premi en la modalitat de grup de la tarda

Carnestoltes 1999 a Vallfogona

^ SOCIETÀ! i CULTURA

1 SOCIETAT i CULTURA

Carnestoltes 1999 a Vallfogona

La festa va estar molt animada durant tota la tarda i tota la nit

DE FICCIONS I REALITATS

La crispado secularHe llegit, ultimament, en un

diari que falta 300 dies per celebrar la fi d’aquest any que acabem d’encetar, i les suites dels hotels mes luxosos de les mes glamouroses ciutats de tot el mon, comencen a ser reservades pels mes excentrics personatges del ram

cantar missa els predicadors del

tercer mil.lenni, usurers comerciáis que pretenen

fer l’agost a finals de desembrc

dels negocis i la farándula. Habitacions de 800 metres quadrats amb piscina, cine i sala de joes parti­cular a canvi d’una no gaire mòdica quantitat de diners. Això qui s’ho pu- gui permetre, és dar, perque un no està per gastar-se un sac de duros en un platet d’ous d’esturió, unes quantes copes de cava (sera català almenys?) i tenir el privilegi de pair la indigestió i l’embriaguesa en un Hit de 25 pams.

Ja està bé que els responsables d’aquestes cadenes hoteleres, les agèn- cies de viatges i la televisió explotin aquesta febre mil.lenarista que ha apa- regut, de sobte, davant la proximitat del 2000: es comprèn que en aquests temps de consumisme i xauxa, la gent busqui bojament una commemoració, un centenari o la celebració d’un nou

segle. El desig és comprensible, a falta de coses millors que celebrar.

Pero jo ho sentó, pero no tra­go. Ja poden cantar missa els predica­dors del tercer mil.lenni, usurers co­merciáis que pretenen fer l’agost a fi­náis de desembre, que necessiten qual- sevol argument per aprofitar-se de l’ocasió.

El Diccionari de l’Institut d’Es- tudis Catalans, llibre de llibres de la nostra llengua, defineix segle (pag. 1649, B) com a espai de cent anys, no pas de 99 (i qui som nosaltres per des­autorizar l’autoritat?). Fins i tot un desastre per les matemátiques com sóc jo mateix pot, si vol, treure’n l’aigua clara: de la mateixa manera que la de­sena acaba en el 10 i l’inclou, i l’l l correspon ja a la segona desena, la cen­tena acaba en el 100, i també l’inclou, el mil.lenni acabará el 2000 -i també l’indourá-, i el 2001, 2002 i succes-

Potser aquesta pressa que tenim^jper arribar no

se sap on, pero aixó sí, molt i molt rápid, ens ha capgirat el cervell.

sius formaran part del següent mil.lenni. Segons aquests llibres que están a l’abast de tothom, el tercer mil.lenni no comença l’l de gener de l’any 2000, sinó exactament dotze

mesos després, o sigui l’l de gener de l’any 2001; i el nostre calendari occi­dental va començar a comptar a partir de l’any 1 del segle I d.c., i no a partir de l’any 0 (entre altres coses perqué aquest any 0 no existeix, en cronolo­gia) : l’any 754 del calendari julià (que era el romà reformat per Juli César) es convertí en any 1, i no 0, del nou calendari cristià.

Potser aquesta pressa que tenim per arribar no se sap on, però això sí, molt i molt ràpid, ens ha capgirat el cervell i ens ha fet entendre les coses malament, anticipant esdeveniments.

I ara, va i em diuen que encara no està ciar del tot, que a veure si ara resultará, Jordi, que tots aquests sabe- ruts i pessimistes crònics s’equivoquen, i que si no celebrem l’adveniment del segle XXI aquest mateix any potser ens quedarem sense celebració, sense fes­ta, sense disbauxa col.lectiva i sense res de res. I és que tot i que ara la supers- tició (sobretot la religiosa) pesa menys, la histèria segueix. I aquesta veritable crispació secular que ens invadeix, jun­tament amb l’afer 2000 que persegueix els ordinadors no ens deixa dormir en pau. Això sí, no tingueu el més mi­nim dubte que la próxima nit de San Silvestre, tot déu acomiadará el segle amb alegria, amb cava i espantasogres, vinga, vinga, brindant per l’assumpte un any abans d’hora.

Salut, almenys.

Jo rd i Pijuan

El terror de l’any milEobra de Henri Focillon, El terror de l’any mil, ha ressaltat el

clima de preocupacio que va invadir les poblacions d’Europa durant el segle X, i es va propagar per tot arreu la fosca profecia de l’apocalipsi, en que es va entendre que el mon desapareixeria a l’any 1000. Quan es va comprovar que ni en aquest, ni en el 1033 (millenari de la mort de Crist) es va produir l’ùltima hora de la humanitat, per a la majoria dels cristians l’any 1000 no assenyalava la fi del món, sino simplement l’inici d’una era de calamitats.

10

4 FEM PETAR LA XERRADA AMB... ■

Bartomeu Closa i GalceranEl personatge que ens acompanya

viu a Lleida, perô és de Vallfogona. Des de l’any 1987 és el cap de llista dels sindicats USTEC.STES (sindicat d’ensenyants de Catalunya). A mes a més fruit de les victories aconseguides pel seu sindicat, en Bartomeu Closa és també des de l’any 1987, president de la Junta de Personal docent No Universitari de Lleida.

Bona tarda Bartomeu,Bona Tarda Montses

Va néixer a Vallfogona, quants anys hi va viure?

Sóc fill de Vallfogona i hi vaig viure fins als quinze anys. Vaig fe r el Batxille- rat aquí amb el sr. Manolo i també amb el sr. Cases, i als quinze vaig entrar a la Normal fins als divuit. Als divuitja era mestre, pero fins als dinou la llei no em va deixar exercir. Durant aquell any vaig

fer la mili voluntaria.

Per qué va escollir la professió de mestre?

L a vaig escollir perqué m’agradava i realment tampoc no hi haviagaires més opcions a Lleida, i encara que hi havia més oferta a Barcelona, a casa meva no podien permetre-s’ho. Així, dones, vaig estudiar a l’escola deis Mestres a Lleida.

Algú més va estudiar el mateix que vosté?

De la meva familia l’Enric del Bosch, la Rosa i el Mateuet de cal Felipó. A part la meva dona l’Anna també és mestra, i els meus sogres el sr. Pere i la sra. Elvira, també ho eren.

En quins llocs ha treballat? I quants anys porta en la docencia?

He treballat a Castelló de Farfanya, Sant Llorenf de Montgai, a Balaguer,

Xerallo i a Viella hi vaig estar juntament amb la meva dona per l’alfabetització d ’adults. Després vaig anar a Aitona a Lleida; en total són trenta-sis anys dedi­cáis a la docencia. I els vint últims com a director a Aitona i Lleida. A més cap a l’any 1978, vaig afiliar-me al sindicat, en el qual porto uns vint anys. Durant els últims deu anys em dedico exclusiva- ment a tasques prbpies del sindicat.

Qué li agrada i qué li desagrada de la tasca de docent?

M ’encanta el contacte amb la cana­lla, sobretot amb la més petita. Encara que hefet classes des de primer fins a vui- té d ’EGB. I el que em desagrada és l’ac- titud de la societat respecte als ensenyants, tant de primaria com de secundaria. Hem passai d ’un punt on els pares no prenien part en la vida escolar agairebé l’altre extrem, on els paren volen influir massa en l’escola.

Constituida la junta de personal deis 3 .950 docents de Lleida

Els représentants sindicáis van constituir ahir la nova junta de personal docent no universitari de Lleida, en una sessió en qué es va elegir président Bartomeu Closa, d'USTEC STES. El secreta será Juanjo Falcó, del mateix sindicat, que va obtindre 9 delegats en les ultimes eleccions davant deis 7 de CCOO i 3 tant ANPE com UGT i ASPEPC Tots els sindicats van coincidir que el seu principal objectiu será alansar més la junta als 3 .9 50 professors de Lleida.

Noticia apareguda al diari SEGRE, el 1 6 de gener de 1999

1

Com definiría un sindicat d’ensenyants?

El sindicat neix de la idea de trencar l’individualisme de la persona davant del patró i ajuda que aqüestes no estiguin tan perdudes. Concretament el sindicat d’ensenyants vetlla per les formes de tre- ball de l’educador, i també pels valors de l’escola com apilar fonamental de la soci- etat.

Perqué va decidir ser membre actiu d’un sindicat de professors?

Tenia ¿janes de fer alguna cosa dife- rent a ser un professor que es limita no­mes a donar classes, i el sindicat era Pei­na que aglutina moites de les nécessitais delsprofessionals de l’ensenyament.

Quines són les principáis premises del sindicat que vostè representa?

Laprioritat del sindicat és la defensa de l’ensenyament public i la no discrimi- nació. Altres objectius secundaris son els acords de plantilles, que basicament és es- tablir un nombre de professorat adéquat i unes dotacions économiques justes als centres d ’ensenyament.

Valori la reforma educativa amb un número i després comen ti perqué?

Com a llei la valoro amb un deu, so-

bretot perqué va fer una cosa molt impor­tant: l’anterior llei Palaci dels anys se- tanta, deia que l’alumne acabava als catorze anys i la llei no el deixava treba- llarfins als setze, en canvi la LOGSE va acabar amb aquest buit. Quant a l’apli- cació de la reforma la nota baixaria bas- tant, li posaria un aprovat.

Considera positiu el fet d’haver avançat la Reforma Educativa abans que a Espanya, és a dir territori MEC? I respecte ais sistemes euro- peus com el sistem a educatiu LOGSE?

Considero positiu l’avançament, penso al mateix temps, que el territori M EC s’ha endarrerit amb la seva aplicació. Res­pecte a Europa encara que no conecgai- re els sistemes educatius. L a meva opinió és que Espanya esta duent a terme un in­tent d’aproximaciô al nivell europeu, que paradoxalment és molt més baix que el que teniem fins ara.

Considera que l’alumnat esta can- viant? I el professorat?

Si que esta canviant, pero aquest can­vi és degut a una conseqüéncia lógica del desenvolupament de la mateixa societat.

Quin creu què és el futur de l’esco-

la rural?El futur el veig bastant positiu, sobre-

tot després de com s’ha redissenyat: un mestre encara que estigui sol en unpoble, esta obligat a trobar-se amb la resta dels professors delspobles d’un radi de vint qui- lometres i així encara que estiguin sépa­rais fisicament constitueixen un col.legi en si mateix, no obstant aixo depén molt del tipus de mestre.

Per acabar, qué li ha aportat a ni­vell personal el contacte directe amb la mainada?

Sobretot, sempre estar obert i despert davant d ’ells, has d ’estar sempre pensant en els seus interessos envers tu. Podriem dir que es dona un ensenyament reciproc.

La pregunta típica de l’entrevista, ens podria explicar alguna anécdo­ta ocorreguda durant la seva tasca docent?

Va ser durant el primer any que era Aitona, el 20 de novembre de 1966 quan es va morirJosé Antonio Primo de Rivera, l’agutzil del poblé em va portar un ofici que estava dirigit al mestre. I com quejo feia la cara de tan jovenet, ell em va con­fondre amb elfill del mestre i no es creia quejo fos el mestre delpoble.

Ens podria dir unes paraules per als lectors del xop?

Primerament us agraeixo molt l’opor- tunitat que m’heu brindatper entrevis- tar-me i trobar-me una vegada més amb elpoble de Vallfogona, i també desitjaria que tots els lectors hagin entes el que he intentât expressar en aquesta entrevista. Per a tots elsjoves que están en edat esco­lar que aprofitin el temps que estan a l’es­cola perqué hi ha algunes coses que més endavant no es poden recuperar. I per a la resta d ’adults, dir-los que estic molt agraït de dir que pertanyo a aquest po­blé.

I per part nostra, rebeu una saluta- ció i una bona Pasqua.

Montse Termens i Montse Simó

Constituyen la junta de personal docente no universitario

TTI

LLEIOA El colegio Santa Ma­ría de Gardeny acogió ayer por la tarde el acto de consti­tución de la nueva junta de personal docente no universi­tario de Lleida según los resul­tados de las elecciones sindi­cales celebradas el pasado 19 de noviembre de 1998.

Asi, la composición de la nueva junta será la siguiente: nueve delegados son de Us- tec-Stes, siete de CCOO, tres de Anpe, tres de UGT y otros tres de Aspepc. El presidente de la junta elegido es Sarto- meu Closa y el secretario Juanjo Falcó.

Entre las prioridades que se ha marcado la nueva junta, que está compuesta por 15 hombres y 10 mujeres, desta­ca el abrir y acercar este órga­no a los profesores, a la vez

ALBCRT ANOftEULa junta se creó ayer en el colegio Santa María de Gardeny

que continuar con las relacio­nes fluidas de la anterior junta con la delegación de Ense­nyament de la Generalität.

Cabe recordar que la junta de personal docente no uni­versitario representa a 3.950 profesores de Lleida.

N otic ia apa re g u d a al d ia ri LA M A Ñ A N A , el 16 de gener de 1 999

LA BIOSIERA

L’Ajuntamcnt de Vallfoaonafa una aprovació inicial per fer zones d’cspecial protecció ccEls sots i pei- xcra” i aLes Banquetes de la segla segona principal del canal d ’Urgcll”

AN TECED EN TS I JU SriFIC A C IÓ

Aquesta modificado puntual es firuit de les necessitats d ’adequar alguns aspectes normatius i gra ­fios del plantejament vigent al des- envolupament real necessari de Vdmbitdcl Sol no Urbanitzable, i concretament a la definido d ’es- pais d ’especial protecció

Es podran proposar més zones d ’especial protecció sempre que que- din justificada amb la redacció d’un Estudi de justificado t deli­mitado,

CONDICJONS R E IA TIV ES A L’ED JFJCA CIÓ

“Els Sots i Peixcra”. Redacció d’un pía especial. Es definirán els treballs de construcció i urbanit- zació necessaris a desenvolupar en l’indret amb la redacció d’un es­tudi d ’hmbitglobal de la zona de delimitado exacta de l’ambit; es definirán les diverses zones d ’ns, lleure, estada, accés, aparcament, etc. sempre que no impliquin mo- dijicacions o canvis essencials en de- terminades formacions vegetáis o sistemes naturals (sistemes limnológics, vegetano de ribora Es fixaran els criteris de disseny quant a la solucio paisatqistica i de jardinería. Es jixaran els usos admesos d’acord a l ’articulat nor- matiu corresponent a les definici- ons de sistemes de zones verdes, equipamenti injracstructures, aiscí com espais per a aparcament de vehicles en superficie no suprior al 10% del total ordenat i amb trac- tament d’arbrat. L’edificabilitates fixa en el 3% de la unitat afecta­

da.aLes Banquetes de la segla se­

gona principal del C anal d’Urgeü”. Redacció d ’un pía espe­cial. En aquest indret solament s’hi admetran els treballs. de reparació i manteniment de la segla i la seva infraestructura necessaria. En un estudi més acnrnt es definirán les actuacions a realitzar i els seus ter- minis, també es fixa. un els criteris de disseny quanta la solució pai- satgística i de jard in ería . L’edificabilitat en aquest indret es fixa en el 0%. No obstant aixo aitan siguí necessari per al sen fiun- cionament i bon us de la segla, s'ad- metrh la construcció necessària sempre que quedi degudamentjus­tificada, i sempre que no impliquin modificacions o canvis essencials en determinadesformacions vegetáis o sistemes naturals (sistemes limnológics, vegetado de libera...).

A Valljbgona de Balaauer, 28 de setembre de 1998

Roser Bosch i Teresa Pallisé

El llenguatge de les plantes

El tradicional llenguatge de les flors trames de generado en generado des de fa centenars d'anys, es converteix en un divertit joc de símbols i signifi­cáis.

Transmetre els nostres sentiments resulta a vegades molt senzill, només regalant un ram d'ageratos que sim- bolitza l'eterna joventut; o d'alalies, que representen la fidelitat. L'assutze- na s'identifica amb la puresa i la ma- jestuositat.

En definitiva les flors són les per- fectes aliades quan no és possible ex- pressar un sentiment amb paraules.

La rosa, és la reina de les flors i sim- bolitza la perfecció, la bellesa. Quan és vermella, significa passió, si és blan­ca, encant i innocencia. Groga vol dir infidelitat.

La margarida. "M'estima, no m'es­tima!". La caiguda deis petáis de la margarida és tot un classic. Així resol- drien els dubtes els enamorats.

El narcís. Aquesta flor, amb la seva punta que s'inclina cap a térra, recor­da al vanitós Narcís, ofegat mentre es mirava en un estany. Un ram d'aques­ta flor vol dir que en l'amor ets egoista i vanitós.

Un ram d'anémones és un signe dar que es vol acabar una relació amoro­sa. Eormen part de les "flors tristes". Els etruscos les feien servir per demos­trar el seu dol.

Horténsies. Tan precioses com són les seves flors i els seus brillants co­lors, diuen que tenen alguna cosa a veure amb la solteria. Allunyen el ma­trimoni i la solteria és permanent.

Tot aixó és creíble o no, depén de tu mateix. El que sí que és veritat és que mai amb tant pocs diners podrás aconseguir tant.

Paquita Galcerd Floristería Ginesta

13

DEGUSSA IBERICA, S.A.Productos Químicos, Farmacéuticos y otros

aditivos para piensos compuestos.

Plantas medicinales

Ctra. comercial 1313, km. 19 - Teléf. 973 432052 - Fax 973 432092 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER (Ueida)

LLAVORS i ADOBS NETEJA DE LLAVORS

Estado, 33 - Tel. 973 432195 VALLFOGONA

H H APUNTS DE

Els contes infantilsFa anys les nostres àvies ens ex-

plicaven els contes tradicionals (“la caputxeta vermella”, “els tres por- quets”...), ja que eren els mateixos que elles havien sentit quan eren petites, de boca de les seves mares i de les se- ves avies. No tenien altra pretensió que entretenir els mes petits de la casa. Els infants comprenien que a l’exterior la vida no era tan segura com a la seva llar, que hi havia perills importants, pero que si es mostraven pacients, va- lents i decid its, finalment podrien su­perar tots els obstacles i aconseguir la félicitât.

Des de Fóptica femi­nista, s’ha denunciat

repetidam ent el m ode! de dona que transm e-

ten aquests eontes, absolutament passives,

sempre portades per les circumstàncîes, tô t

esperant que el princep les vinguï a salvar.

Posteriorment van aparèixer algu- nes veus en contra d’aquest tipus de contes. Des del punt de vista politic, els contes tradicionals freqüents fan referència a regnats monàrquics de ti­pus absolutista. D ’altra banda, les es­tructures socials son molt rigides i hi ha una clara diferència entre les clas­ses socials, que només un cop de sort pot canviar.

Des de l’àmbit de l’aprenentatge, també hi va haver critiques sobre els seus continguts. Sovint aqüestes nar- racions revelen situacions injustes, i fins i tôt, a vegades cruels, els pares abandonen ais filis al bosc, els gegants es mengen els nens, les bruixes dolen­tes, etc.

Des de l’ôptica feminista, s’ha de­nunciat repetidament el model de dona que transmeten aquests contes, absolutament passives, sempre porta­des per les circumstàncies, tôt esperant que el princep les vingui a salvar.

Totes aqüestes critiques rebudes han portât a un cert arraconament deis contes clàssics i al sorgiment d’altres narracions “políticament correctes”.

Malgrat tôt, els contes de fades tradi­cionals continuen existint i tenint una força i perdurabilitat que dificilment adquireixen les narracions modernes. Quin es el poder magic d’aquestes narracions que deixen els petits i els no tan petits bocabadats mentre les escolten?

El psicoleg Bruno Bettelheim ha procurât donar resposta a aquesta pre­gunta, segons ell, la violència mani­festa als contes no és dolenta sino be­neficiosa, ja que permet l’expressiô, canalitzaciô i superaciô de la propia violència que els nens, necessàriament, viuen. I ho permet en un mon aïllat, fantàstic, passât, protegeix aixi el mon real i quotidià de l’infant. Els contes modems, per contra, son tan “politi- cament correctes” que descriuen situ­acions més o menys intéressants ge- neralmcnt molt lligades a les vides reals dels nens i que no conecten amb els desitjos i conflictes inconscients que el nen o la nena està vivint en el des- envolupament de la seva personalitat. Els manca, per tant, la propietat d’ela- boracio psicolôgica que aporten els tradicionals.

Ramona Cases M. Teresa René Olivé

15

A

Durant aquests dies, ei rcsrau- rant Caí? Qucl cns ofereix unes re­ceptes de cuina molt adicpts en aqüestes dates.

Grades a la senvora Leonor.

I peí acabar, us vuLl dir que un cop mes es va fcr la trabada anual entre els amics de la radio.

Punt de trabada deis nostrcs I - dcts en que aprafirem per degustar la tradicional capotada.

Aixó sí, aquest any cas hem que­dar amb ganes de fcr alguna cosa de mes.

Per la aixó, aviat, ens trobarem en un berenar sopar.

Estiguem atents, que us mantin- dré informats.

Jf ^ O o jo ó p e í

Ball

Un cop mes, estem a punt per oferir cora cada any la nostra molt fresquera música de primavera i es- tiu.

Un ambient molt “salsero” X i cambe en carala) per a tots els bojos peí ball.

Tenim mes problèmes técnies deis previstos per poder mantcnir la connexió telefònica amb els nos- tres díents.

Pero no patiu que “estamos en ello”.

Aviat tornarem a establir la co- municacio “alto y claro”.

ESCRiVIM SOBRE.

En defensa de Pescóla ruralSens dubte un deis principáis trets

que defmeix la Reforma Educativa que d’en9á de l’aprovació de la LOGSE (l’any 1990) s’iniciava al nos­tre país, és l’atenció a la diversitat. Aixó, que per ais professionals de l’en- senyament és un repte Constant a qualsevol centre educatiu, és una ca­racterística que des de sempre ha marcat l’escola rural.

Entenem per escola rural aquella que es traba ubicada en un poblé on la principal activitat econòmica que s’hi desenvolupa pertany al sector pri­mari i on és habitual que en la matei- xa aula hi convisquin i hi aprenguin nens i nenes de diferents edats i ni- vells educatius.

Aixó, que en un principi pot sem­blar un inconvenient, és realment un deis principáis valors amb qué comp­ta aquesta tipologia d’escola. Aquest valor rau precisament que l’escola ru­ral permet a cada infant avanzar se- gons les seves própies possibilitats, aprendre deis nens i nenes més grans i aconseguir un alt nivell d’autono­mia. A banda, el fet de poder estudi­ar a l’escola del poblé permet identi- ficar-t’hi més amb el mateix i sentir- t’hi més arrelat.

A més a més, l’escola garanteix la vida d’un poblé. Principalment, en els pobles de muntanya es fa difícil atu­rar el despoblament si es tanquen es­coles, pero també en aquells pobles ben comunicats, com és el cas de la Rápita, s’imposa la nécessitât d’adop- tar mesures que garanteixin la conti- nuitat de l’escola. En conseqüéncia, només així, preservarem el poblé de convertir-lo en alguna cosa semblant a una “ciutat dormitori” o un “com­plex d’urbanitzacions”, cosa que dol- dria a qui estima el poblé.

D ’entre les mesures més comple-

mentáries que a iniciativa municipal es podrien implementar es podria pensar a establir una llar d’infants i sobretot un menjador escolar, perqué a les acaballes del s. XX, es fa cada cop més necessari comptabilitzar l’ho- rari deis infants amb l’horari de tre- ball deis pares i mares.

I juntament amb aqüestes mesu­res caldria que mares i pares prengues- sin consciéncia que l’escola del poblé on es viu és la millor per a qualsevol nen o nena. Eevolució que ha fet l’es­cola rural en els darrers anys garan­teix entre altres els següents servéis: l’existéncia de mestres especialistes d’idioma, educació física, música i d’educació especial, l’accés a les no­ves tecnologies (ús deis ordinadors, internet, vídeo...), l’aprofitament de l’entorn com a recurs educatiu, la con- vivéncia amb altres escoles veines amb les quals conforma una Zona Escolar Rural, la realització de sortides i mol­tes altres activitats que res han d’en- vejar a les que es realitzen en una es­cola gran.

Es per aquests motius que val la pena pensar-s’ho.

Cristina i Josep Carbonell

¿3*7) ESIPIVIM SOBRE».

Catalunya té un cor, que bategaEn la llunyania... s’encimbella imminent, l’atraient macis, tostemps imponent, proclamât Montserrat, serra santa! que als catalans, grimpar, encanta.Mil pujols es disputen l’altura,pertot, s’hi respira l’amor i la pau dels fondais,les verdors, fan la roca mes dura,i els poblets, fan mes altius els penyals.A redos d’agudelLs encantats, d’afraus i de timbes d’esglai,Catalunya té un cor, que batega créât per Déu, en sa part central, l’ensenya pàtria al cim oneja, gloriosa, sa puixança immortal.S’acull, en un claustre d’atributs sagrats el monestir, esplet de pau, de catalanitat i d’esplai.De l’abadia, se n’ocupen els monjos bénédictins, savis i humils sacerdots, a Déu i la Moreneta lliurats, cultiven el culte i l’estudi catalanesc, dels nadius pelegrins, tuïtius de nostra personalitat, pels catalans, a pler estimats. De l’amor, l’oracio i el bon fer n’han créât una valuosa escolania, de cantaires afinats, amb armônic deler, que fascina als oients, dia a dia.Formen l’escolania, eixorivits noiets, de veus d’angelets,Montserrat els guia.Catalunya, venera sa Moreneta Montserratina, que els catalans, n’és patrona celestial, al cor de son pais, grimpen amb sa barretina, per adorar la Mare de Déu, al sant casai.A sa Moreneta, supliquen vetllar, per sa llibertat, els cal, com l’alè, tenir les mans lliures, per deixondir son pais, pel fora, prou deturat, desvetllant ses estructures, bàsiques, pel bon viure.Catalunya té un abrivat cor, que batega,créât per Déu, en sa formosa part central,s’aixopluga en serra prodigiosa, a on, es desplega,nos estil, d’assenyats quefers, amb bonesa i puresa, ancestral.El vint- i-set d’abril, és anhel evocar,per son poble estimât, a sa Moreneta al serrât,el monestir i el santuari beatificats, de Montserrat,els cal sotjar vers el futur, persistint, en el cel clar:el signe de la presència de la Mare de Déu estel, lar,enmig del seu poble català, emocionat,a la seva església catalana, multisecular.Un lloc illuminât de sensibilitzacio, pels fidels nadius pelegrins i visitants, vers els problèmes, de la pobresa i marginaciô, que pateixen nos pobles, viles i ciutats.Un lloc, a on prenem consciència de qui som

i volem ser-ho de veritat, superant la crisi d’identitat, que alguns catalans pateixen, en son nom, per seqüeles de la guerra civil, malgrat l’armistici, Catalunya té un cor, que amb força batega, créât per Déu, en sa formosa part, central l’ensenya pàtria, al cim, gloriosa oneja, ses gestes i sa puixança, immortal.Cal seguir defensant, per vies pacifiques, pero agosarats, els nostres drets, com a poble diferenciat, sotmés a la casta espanyola, del conjunt de Testât, sense deixar, jamai, de complir nos deures, assignats.A continuar rebent amb germanor, els castellanoparlants, facilitant-los, la integracio voluntària, al nostre pais, respectant, nostra identitat i epopeies de nos passats, acollint nostra llengua, que ens igualarà, com al paradis. Catalunya té un abrivat cor, que batega, créât per Déu, en sa formosa part, central, s’aixopluga en serra prodigiosa, a on, es desplega, nos estil, d’assenyats quefers, amb bonesa i puresa, pairal. El monestri benedicti, a l’abril, esta de festa, els romeus catalans, grimpen a milers, alta la testa, a venerar sa Moreneta, en son tron, seductor de finor, dansant sardanes i cantant el Virolai, abrandant de dolçor. Catalunya té un ufanos cor, que batega, el créa Déu, en bella serra espiritual, un cor histôric que lliura, cabdal petja, i malgrat, aturalls i obstruccions, és impérial.Al bel! mig dels fondais i espadats encisats, el poble dévot, s’aplega constant a Montserrat, siti d’oraciô i diàleg, d’un diàleg amesurat, propi d’un pais lliure, assenyat i enfervoritzat,Catalunya té un cor tolérant, que batega, créât per Déu, en sa part central, l’ensenya pàtria, al cim hi oneja, sa puixança gloriosa, és i serà, immortal.

Lema Montserrat Frédéric Forest i Gili

17

ESCRIVIM SO BRI...

Per la Rápita: La torre Eiffel de ParisHi havia una vegada, en un muni­

cipi de la Noguera, un Ajuntament que tenia tres pobles. Un dia, concreta- ment el mes de maig de 1996, un con- junt de persones que s’agrupaven sota el nom d’ERC, proposà en vigilia de les eleccions de juny, una idea que va il.lusionar el poble de la Ràpita: “Si nosaltres aconseguim Palcaldia farem de la Rapita una pedania”.

Tothom es va quedar sorprès en sentir la paraula... Els més desconfiats van preguntar-se: “Què sera això de la pedania? un nou impost? una contri- bució econòmica especial per a les obres que en concret es facin al poble? més taxes? més preus publics?” De se­guida però n’hi va haver d’altres que els van tranquil litzar: “No us preocu- peu, això de la pedania és alguna cosa que permetrà dotar la Rapita d’algu- na possibilitat d’autogovern. Ja s’ha posat en marxa en pobles com Gerb, que està agregat a Alòs de Balaguer i en altres pobles de muntanya, i es veu que n’estan contents...”

N’hi va haver un que fins i tot va córrer al diccionari per buscar el sig­nificar del mot : PEDANIA: Segons la Liei, quan dins d’un municipi hi ha un nudi separat de població, aquest

pot convertir-se en una entitat muni­cipal descentralizada. Es a dir, pot te­nir el seu propi alcalde escollit direc- tament pels rapitencs i un órgan de govern propi que li permeti gestio­nar el seu patrimoni.

A molts els va fer il.lusio la pro­posta, creien que amb uns órgans de govern propis que els permetés gestionar, ni que fos parcialment, el seu patrimoni aquell sentiment de dis­criminado i d’ignorància de 1’Ajunta­ment vallfogoní es veuria afeblit. Al- guns van votar els d’ERC, sabien que un sol regidor d’ERC podia ser clau per aconseguir-ho. I tenien rao: el re­gidor d’ERC va ser clau ( de fet, va ser fins i tot alcalde!) pero el que no sabien era que s’incompliria tan des- caradament aquesta promesa electoral: ni un sol pas en gairebé quatre anys per fer de la Rápita una pedania!

Aquest any tornem a tenir elecci­ons. Personalment votaré el partit que em prometi per a la Rápita una línea de metro, un tramvia o la torre Eiffel de París. Será com una mesura pre­ventiva, si al cap de quatre anys aca­ben per no complir, no em sentiré al­menys tan desil.lusionat com ara.

L5Ajuntament de Vallfogona va aprovar en Comissió de Govern del dia 26 de febrer, demanar al Departament de Governació un informe tècnic i Juridic a fi i efecte d’estu-

diar la viabilitat que La Ràpita es converteixi en una pedania de Vallfogona. L’objectiu d’això és, segons la cor- poració, aconseguir que l’alcalde de La Ràpita sigui eligit

d’entre els seus propis electors.

18

61

IVAHniVXVD VDSIA I VÛdVa 1 3 VDSIA ' VTVivo Ha vöHve un 'airaia ihvnhuíüd híi aad

■ç XB^bo I 3 x Æ u a s u a .s T TX^ed s a uo B Ó JB g un :wauewap s x a ' s u e j e i b d s T3 P T

BunxBieQ ap sxoquijs sxap un 'BÖaeg xa uaquesajdaj anb sb soa 1 souop jxxv•en8uaxi

exdojd base ex uauaq anb uçm xaP buoxotjb sax Baqoq uauaq. anb x3aiTAX-*d UT1•ÇT®^03 UB ■•■jqiii Buog •••(exp uog ;xn3xp sua anb Bájog x3P BTTT^uexd bx uxquas aapod ap uiaq Bxoçjoowap ap s Aub x u t a ap saudsap s u b x b i b 3 sia saaq.xBaoN

¿fXBlBD ua uissaxJFd sauosuad saqBanbs saqoq eje anb bubxb5.bü enSuaxX ®I J3d X eXunxBqB^ jad btJBquasajdaj anb xa uaqes 3§qso/\

¿enSuaxx eidoud b a s b bx jq. ou BiCunxeqHQ anb sg ¿pxjpBH ap dxnba un sa ebjBg x3 anb Bg ruaqunSajd sua S 8 JX X bb o u I

■BXiaqBw a Xa B X U asu a s x » X

b x JB d g ja :q .»q xX u a PT B jq o o u b x ap q n x o TB ‘ BiCunxaqBO ap B x a p q s jq BX a p q u ed

Bmjoj anb q n xo 1 3 ’ X Jlx a q sB o JB X JB d u a q e s sauiou B S js g xB J B q s a , p e a u d s a p j

' ç i B i B a tu ç x T3 1 S B 3 Tu u a x q s e ou ‘ e X u n x e q e o b ja q x - i J B uba UBnb an b * * ■ * XBBD

u ba Bxnoq e j e X ' AO>xqoxoqs ' uBiuaoa ‘ d n ap n aq ‘ j j í n a a uBqop u a u ia p jo a a u aquiEj,

’ ÇX® !® 3 BXJBd ou X ' ,,B iíu n xB i.B 3 ap XBSBD T dBDi> B u o x a o a e g

b bXub s q x oui aunxA b a t a a x j^ u ba anb ‘ j j j f n a Q xpuop ua B s a q s x jq qwe uiap aooag

¿qaj s q çnb ' ejb buij j ¡çxobz-XTIBiujou BAas bx Ja d x BjÇuniBqBO ap B xd o ad en3uaxi bx ja d quBq uaj qod ebuag X3

• Â u eqjad xx 3ntJ a q o a d s a j x3 T 3 °T T

XB BUBX8q.B3 B n 8 u a x x B T B lu o p B5 a s g x 3 ? n b a a d s i jb b b e d e u BUBfqxiij s x 3 sq o q t

B jo q b n p e jq . ' s a o B s a jo jd x Hod s x aa I * b x b x ,e d ua X B jn q eu b j uioo TTj e d s x . a s

! ♦ * ■ 1 s jo p B u a a q .u a ‘ s jo p B S n r 1BXXX^UBTd b a s s b x b ‘ anb e îu B g xB JBUEuiap uiaxoft

"B s e q B s o j su a an b u i 3 j j x b j8 b xq bx® 'BjCunxBqBO J a d a q an b

B T au çq jod u jx ubj8 bx J a d 'a n b ç x o x q a d su n a o x - j a j uad sa b^ubo B q s a n b B .p nxqouj X3

1s jo X u e s sq n Sx o A u aq ' B u o x a a J B g * o * j x 3 P BAxqaaJXQ eq u n p ç q u a p x s a j j ■j s

BuoxaooBg ggœO TOTTT®»! sapxqsjj z ay n g B j n n d a so p ’ j g

m e n i w iA iü iia ç - tf

í£ ü ESCRIV.M SO BRI...

La nostra historia literària

Recordant a Joan Brossa

(Barcelona 1919 - Barcelona 1998)

El passat 30 de desembre de 1998 ens va deixar l’escriptor, poeta i dra­maturg Joan Brossa. Un petit record a la seva memoria.

Un deis fundadors de la revista “Dau al Set”. Influït per Josep Vicenç Foix, Joan Miró i Antoni Tapies, va escriure “Em va fer Joan Brossa” (1950), “Poemes civils” (1 9 6 1 ), “Poesia rasa” (1970), “Poemes de seny i de cabell“ (1977), “Sextines 76” (1977), etc. ha combinat l’avantguar- da i la rigorositat clàssica i la intercomunicació de les diferents arts. Ha col laborat amb Miró, Tàpies, Mestres Quadreny i Pere Portabella. Autor de moites obres teatrals experi­mentáis, algunes representades com “Nocturns encontres” (1951) i “Or i Sal” (1961), van ser recollides en sis volums a “Poesia escénica “ (1973­1983). Traductor de Rimbaud, pro­sista i autor del poema visual del Ve­lodrom d’Horta (1984), va ser Premi Lletra d’Or (1981) i d’Arts Plastiques (1991).

Teresa Balasch Bosch

20

Quintos 98Després que s’ha acabat l’any 1998 i

s’ha intentar dur a bon port la festa de quintos, els ja exquintos creiem conveni­ent i necessari plantejar alguns temes com a fruit de Pexperiéncia viscuda.

Tot i no saber exactament quin és l’ori- gen real de tan ancestral “tradició” creiem que els temps canvien i la o les situacions que crearen la necessitat de re- alitzar aquests actes ja no existeixen.

A més, cal pensar que la mili s’extin- geix i l’objecció está de moda, que el jo- vent poc s’hi está al poblé, fins i tot per la Festa Major marxa fora, més tard o més aviat sobretot si es té en compte que els diners gastats, només en balls, diguem que per a persones a partir de mitjana edat (queda bé oi?) és quatre o cinc cops su­periors ais diners destinants al jovent (hem d’entendre que no hi ha diners per al jovent?)

Ens preguntem perqué s’ha de fer una festa de quintos si no hi va ningú, excep­te fa deu o dotze anys quan van portar la Meravella. Quina meravella, no?

Ens preguntem també perqué la Re­gidoría de Cultura hi posa tant d’émfasi en la realització d’aquest acte si el res­ponsable, no es va dignar a aparéixer. Es vergonyós!

Trobem lamentable que una Regido­ría que fa venir la “Volcan” i la Principal de la Bisbal (ohloh!) es negui a donar su- port (economic i només en cas d’extrema necessitat) si es planteja la programado d’actes d’alta volada (económica) que, al cap i a la fi, només beneficien el poblé.

Hem deduít que aixó es produeix per­qué aquest és un poblé amb un més que baix rendiment cultural, i que al ball, a les sardanes i ais menjars col lectius, (menys ais menjars) sempre hi ha els mateixos.

Realment, fa pena.Creiem que tot aixó necessita una gran

reflecció per les parts implicades i fins i tot un replantejament. Saben que sem­pre quedará el més que fácil recurs de decidir feli^ment que tot ja está be i fer que tot continui igual.

Malgrat tot ja hem quedat bé. O no?

Alguns quintos 98

Democracia i demócrates

Noves paraules del psiquiatra italiá Piero Rocchini que, d’algu- na manera, completen aquelles al- tres publicades a les revistes Claxon (Cartes al director, núm. 523/97), Serra d’Or (Cartes al director, núm. 454/97) iElXop (núm. 31/ 97):

El polític que ve d’un fracás en la vida professional, té en el seu interior una sensació d’incapacitat pero també el desig d’un poder absolut.

En política, crear un producte significa manipular.

Un exemple máxim de capaci- tat manipuladora és que se seguei- xi parlant de la corrupció com si fossin casos individuáis, de tal fun­cionad o dirigent polític. Pero, en canvi, es tracta d’una organització, no només política que, per a sub­sistir, ha de robar, corrompre’s, ser corrupta, cada dia i cada cop més. Evidentment, hi ha interessos ocults.

No hi ha un veritable sentit moral. Les regles moráis serveixen per bloquejar els altres. “Tu no ho pots fer perqué la moral diu que no es pot. Jo, sí que puc”. Existei­xen unes regles diferents per ais altres i per a un mateix: no hi ha moral.

Els pariamentaris italians tenen un servei sanitari diferent al na­cional, el més ric del món: sense límit de despesa. Si jo li recepto a algú un Rolls Royce daurat per a millorar el seu equilibri emocio­nal, la mútua li compra sense cap problema. I tenen el dret d’esco- llir metge.

(“Els polítics són presoners de l’economia i l’economia és pura máfia. Així és com es crea un cer­cle vicios i una vegada t’hi has po- sat és impossible sortir-ne. La de­mocracia en el món está sota la dic­tadura de l’economia.” (Manu Chao))

Jo a n Borda

:

■ * f AAii

N aixements del 1959 i

19601959

Maria Dolors Carbonell Noray Maria Antonia Pons Torrades

Maria serret Pons Josep Vinuesa Verges Nuria Noguer Rovira Llorenç Costa Molins Francese Pallisé Pijuan Antoni Bergadà Verges Maria Rocaspana Font Joan Josep Guasch Pia Ramon Borda Guasch

Manuel Vicent Ruiz Garrido Ramon Sandiumenge Batlle

Roser Aguilera Castro Llorenç Pijuan Vilageriu

1960

Llorenç Peries Rubies Francese Xavier Closa Pons Maria Lluïsa Capdevila Isus

Daniel Boladeres Mata Agusti Cases Pons

Maria Teresa Llop Porta Vicent Trilla Budria

Montserrat Puy Bellera Rafel Valenzuela Galindo Josepa López Bustamante

Miquel Gaspar Torrades Porta Marcel.lí Arañes Trilla

Francese Xavier Delgado Berengué Francese Sabaté Borrell Tomas Ricart Fabregas Miquel Sarret Rovira

Assumpció Altisent Cortadelles Josep Manuel Moreno Guerrero

Maria Àngels Sarret Pijuan Maria Lluïsa Ricart Herrero

Miquel Monclus Manuel Maria Neus Closa Pons

Afínes Planes i Anna Torrades

JOC DE TAIIEJt

Fantasia de PasquaIngredients:300 g de mantega 125 g de llet 150 g de sucre 150 g de xocolata a la tassa 200 g de pasta rodona amb forat cen­tral.3 ous1 vas de licor al seu gust ™

Preparado:Es posa en un vol 300 g de mante­

ga i es bat amb una cullera de fusta fins que quedi ben espumosa.

Se li afegeix un a un els rovells deis 3 ous.

En una cassola es posa la llet, el sucre i la xocolata i es posa al bany maria fins que la xocolata estigui des- feta, es deixa refredar i se li incorpora la mantega caure lentament.Es banyen amb el licor de les parets llises d’un recipient, es forra el fons i les parets del motile amb galetes lleu- gerament empapades de licor, es posa la meitat de la crema i a sobre s’hi posa la meitat de les galetes restants, es co- breix amb una altra capa de crema i s’acaba amb les ultimes galetes amara-

des de licor. Es posa al frigorifie i es deixa de 4 a 5 hores.

Per servir es posa en una safata abans de presentar-ho a la taula. La crema que surt pels forats de les gale­tes s’adorna amb flors de sucre.

Pepe

Rogeli TALARNFUSTERIA i MOBLES

Carrer Rosari, 15 - BELLVÍS (Lleida) - Telèfon 973 565119 I ara també a VALLFOGONA

PER PERDRE EL TEMPS

Els tornejos d’escacsEspanya és el pais del món on s’or-

ganitzen mes tornejos d’escacs. Vist des de fora, hom podria pensar que és una potència Mundial en aquest es- port, però res més lluny de la realitat. Actualment, no hi ha cap jugador es- panyol classificat entre els 100 millors.

Amb el que he explicat al principi això sembla una contrarietat però és aixi per diferents modus:

-S ’organitzen tornejos on es mouen molts diners, i el menys im­portami és si participen jugadors naci- onals, sino al contrari que es voi molts jugadors estrangers, perquè aixi la pro­va sembla més important.

Hi ha poques ajudes per als ju­gadors joves, subl8; sub 16... Quan die ajudes no vull dir solament en l’aspec- te economie, sino mostrar una mica d’interès pel que fan aquests esporris- tes, si pardeipen en tornejos, com que­den classificats, si reben classes d’es-

cacs sovint...Les insdmeions esportives encar-

regades de vedlar per l’esport estan massa polititzades, aixô vol dir que en général els intéressa molt més el “que­dar bé” que no pas que els esportistes progressin i puguin assolir fites impor­tants.

Tôt l’esmentat fins ara és força complex, i es pot generalitzar en la majoria d’esports que es practiquen en el pais. No cal anar gaire lluny per ex­plicar aixô, per exemple, en el mon del fútbol: els equips de la lliga espanyola no han tingut cap inconvénient a fer­se amb de jugadors estrangers, i deixa sense jugar als jugadors nacionals, tant els més joves com els més vétérans.

A Holanda s’organitzen tornejos d’escacs molt importants on partici­pen els millors jugadors del món, Karpov, Kasparov, Kraminik, perd te- nen la consciència de fer-los jugar amb

els millors jugadors holandesos, aixi creen més interés al public holandés i promocionen els seus escaquistes. En canvi aquí sembla que tôt ens sigui igual. Aquests dies s’està jugant l’im­portant torneig de Linares. Hi ha al­gún jugador espanyol? -Importa a algúr Dones a ningú o a ben poca gent. Es clar que ens queixem de la mala sort, que és estrany que els jugadors d’aqui no destaquin més, pero l’únic que fem es recollir el que sembrem, res més.

Criticar i no aportar res és molt fá­cil. Pero tal com la societat s’organitza en aquests temes, resulta molt difícil dir-hi la teva. Bé, la pots dir pero que descolón és poc factible.

Josep Oms

Un exercici semblant als anteriors, juguen blanques i fan escac i mat a la descoberta. El mat és amb una juga­da.

SOLUCIONS

pj}E,| qure sa pfe jp fiJBUl l 3E0S3 + Q £ ) I B D E F G H

© SERVEIS

TELÈFONS ÚTILSAJUNTAM ENT, O F IC IN E S ............................................ 43 20 08R EG ID O R IA D ’E S P O R T S 43 2 0 9 7PO LIESPO R T IU ................................................................... 43 2 2 00M ET G E D ’A P D ..................................................................... 43 20 55FA R M À C IA 43 21 51ATS P R A C T IC A N T ............................................................. 43 21 14SERVEI F U N E R À R IA 43 2 2 84..................................................................................................... 9 3 9 0 1 9 5 5 8

C O L .L E G I S. E SP R IU 43 2 2 14L L A R D E JU B IL A T S 43 2 2 75RÀD IO V A L L FO G O N A 43 2 2 68T E L È FO N P Ú B L IC A TÈS, LA RÁPITA - C O L .L E G I 4 4 50 18CASA P A R R O Q U IA L 43 2 0 63ESC O LA CAPACITACIÓ A G R À R IA ........................ 4 4 51 88G U À R D IA C IV IL (Balaguer) ......................................... 4 4 53 53BO M BERS (Balaguer)......................................................... 4 4 50 80SER V EI D ’U R G E N C IE S (B alaguer)........................... 4 4 7 7 14C R E U R O JA ............................................................................ 4 4 5 7 96ALSIN A G R A ELLS (B alaguer)...................................... 4 4 54 76C O R R E U S (Balaguer) ........................................................ 4 4 58 26C E N T R E D ’A SSISTÈN CIA PRIM À RIA CAP (Balaguer):U R G E N C IE S ........................................................................... 4 4 77 14A D M IN IS T R A C IÓ ............................................................... 4 4 60 28

SERVEISA S S IS T È N C IA S O C IA L . Tots els dimarts de 9 a 13 h a l’Ajuntament

HORARI D’AUTOBUSOSS O R T ID A D E L L E ID A D E S T IN A C IÓ(Telefon lleida 2 7 14 70)Seu d’Urgell 9 ’30 i 16 ’0 0 diariBalaguer 1 1’0 0 De dilluns a dissabte (feiners)Agramunt 12 ’30 i 19 ’0 0 . De dilluns a dissabte (feiners)Solsona 1 3 ’30 Dill., dt., d). i ds. (cxc. festius)S O R T ID A D E B A L A G U E R D E S T IN A C IÓ L L E ID A : (Telèfon Alsina Graells Balaguer 4 4 5 4 76)7 ’4 5 , 8 ’0 0 , 9 T 5 , 1 5 T 5 , 1 7 ^ 0 i 1725 feiners 1 6 ’0 0 festiusS O R T ID A D E L L E ID A D E S T IN A C IÓ B A L A G U E R :9 ‘30 , 1 T 0 0 , 12 ’30 , 13 ’30 , 16 ’0 0 , 16’30 , 18 ’30 i 1 9 ’0 0 feiners 16’0 0 festius* S’ha d’establir una diferencia d’uns 8 -1 0 minuts de trajecte entre Vallfogona i Balaguer

HORARI S DE TRENSLLEID A -V A LLFO G O N A :8 ’3 0 ,1 3 T 5 , 2 0 ’45 de dilluns a dissabte 9 ’35 , 1 3 ’15 , 2 0 ’45 festius V A L L F O G O N A - L L E ID A 7 5 2 , 1 3 ’58 , 19’3 2 feiners i festius* H i ha uns 5 minuts de diferencia respecte de. Balaguer

N O T A : Els horaris són de sortides i arribades a Vallfogona

Vallfogona Ràdio107.9 FM

^ 973 432268

D e s k id r a ta d o m d e A lfa lfa , s . a .

CARRETERA DE LLEIDA A PUIGCERDÁ, KM. 19 - TELEFON 973 432007 - FAX 973 432250

Vallfogom de ßalaguer(LLEIDA)

ESCOLA DE CAPACITACIO AGRARIA DE VALLFOGONA DE BALAGUER

CICLES FORMATIUS CURS 1998-99

- TECNIC EN EXPLOTACIONS AGRÄRIES INTENSIVES - TECNIC EN JARDINERIA

- TECNIC EN EXPLOTACIONS RAMADERES* D urada deis cicles: 1.590 hores de formado a l'escola,

410 hores de practiques en empreses.* Requisits d'accés: FP1 de qualsevol branca, ESO, 2n de BUFJ

Proves d'accés als cicles (majors de 18 anys)* Inform ado: teléfon 973 445188

4 m Generalität de Catalunya Finca l’EmpalmeI j Departament d’Agricultura Tel. 973 445188

Ramaderia i Pesca 25680 Vallfogona de Balaguer