àrids daniel, s .a .

• Formigons• Àrids Rentats: Naturals i Artificiáis• Transports

PLANTA ÀRIDS ¡ FORMIGÓ: Afores - Vallfogona • Tel. 973 432199 OFICINES: C / Urgell, 43 • Balaguer • Tel. 973 445057

PARTICULAR: Balaguer • Tel. 973 446858

COOPERATIVAVALLFOGONINA

«La nostra Cooperativa»

c/ de Balaguer, s/n Telèfon 973 432125

Fax 973 432261 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER

(Lleida)

La VALLFOGONINA, és una Cooperativa que dona solucions a les demandes deis socis i per aixó ofereix aquests servéis:

COMERCIALITZACIÓ DE LLET NUCLI DE CONTROL LLETER PRIMERES MATÈRIES Pinsos, Adobs, Llavors, Soja,Llavor de cotó, Polpa de remolatxa, Fitosanitaris, Ferretería, etc. PRODUCTES VETERINARI CANALITZACIÓ OFERTES COMPRAVENDA VESTIAR

Festa MajorEDITORIAL 3SOCIETAT I CULTURAEstiu i Cultura...............5, 6, 7, 8 i 9De ficcions i realitats.....................10Des d’aquí.Una casa i tres germ ans................ 11FEM PETAR LA XERRADA AMB...Cristina Colilles iFelip Alfred Galitó ......... 12, 13 i 14FESTES DE SANT MIQUEL1 9 9 8 .........................15, 16, 17 i 18DES DEL CORDE LA VILA ..................................21LA BIOSFERALautopista Eléctrica.......................22El foc crema Catalunya aquest estiu(recull de premsa) .......... 22, 23 i 24ESCRIVIM SOBRE...La nostra historia literaria.Adéu María Mercé.........................25Costumari Catalá.Els Gegants bailen...Des de l’any de la p ic o r ................26Els véins tenen dret a.....................27Enquestes........................................27La Mare. dol^a i estimada............ 27ESPORTSTorneig de fútbol sala de carrers . 28ARRELS..........................................28JOC DE TAULAConcurs de Pastissos......................29PER PERORE EL TEMPSLes dones en el món deis escacs.. 30 SERVEIS.........................................31

Un diccionari publicat l’any 1973 diu, entre d’altres coses, que festa:

... és aquell dia que están tancades les oficines i altres establiments públics.

H o veieu, tal com vaig dir en el darrer editorial, no es poden fer afir- macions agosarades sense buscar in- dicis ni pistes fiables.

I, vet aquí que aquests a qui van encomanar la tasca de fer aquest dic­cionari, devien èsser de ciutat, i habils ells, van intuir que per algún motiu, de tant en tant les oficines públiques tancaven.

Ni per un moment els va passar pel cap que els funcionaris podien estar esmorzant.

Un altre del 1977 diu que festa és: ... diversió pública perqué el poblé

es recrei.

Ecs! M ’estimo més trobar-me les oficines tancades.

De ben segur que el nostre Sant patró devia fer alguna cosa per que l’honoressin (no és el motiu d’aquest escrit).

Ara ja s’acaba el segle XX, juraria que algu, en algun diccionari, segur que hi ha posat, festa:

... estat d’ànim que invita més a l’exaltació que al recolliment.

Ara bé, Festa Major ja és una altra història, són paraules majors.

Això si, que imperi el «bon rotilo» i no deixeu que ningii us «foti» el cap com a tal.

Passi-ho bé i fins l’any que ve.Didac M ateo

VANITAT DE VANITATSAquest cop no m’he volgut estendre gaire i he volgut deixar espai per

encabir un cscrit del meu amie Josep Borrell (director de l’IEI) aparegut al Segre (a la secció habitual del dimecres «barra lliure») el 26 d’agost.

Més o menys diu abd:“És molt curios inobservar com la vanitat té una relució proporcional amb per­

sones que ostenten poders més aviatpetits. Els poderosos del capdamunt no cal que sigmn vanitosos, només han de ser un pel arrogants i un molt de creguts tal com correspon al Hoc que ocupen en la societat. En canti, elspetits reietons, els poderosos de pacotilla, han de suplir la sevapobra situació en el rdnquing de poder amb una actitud i un comportament d ’ocultació de la medktcritat. Entre el funcionariat, tothom es creu un personatge insubstituible, quan en els f i n tothom és un pobre diable, més o menys burgès, que estira més el braf que la màniga.

Les practiques més habituáis d’aquests vanitosos, tenen més o menys aqüestes característiques, solen ser méspapistes que el papa. Per contrarestar la petitesa del seu poder magnifiquéis llur fe ina i tenen la tendència a crear m u ltitud d ’intermediacions entre ells i els subordináis (un exemple és que sempre estan reu- nits, sempre estan de .viatge, sempre tenen Vagenda plena i sempre solen tenir de tres a quatte números de telèfin). I tenen una capacitai enorme per a la cerimònia i el protocol: són uns addictes de Infirma, dels firmalismes i la pompa. I tot piegai, qué?”

EDITA: EL XOP; Apartat de correas, 1. Vallfogona de B. ■ DIRECCIÓ: Didac Mateo ■ CO ORDINACIÓ: Montse Simó i Solsona - EQUIP DE REDACCIO: M. Teresa Pallisé, Mercè Plens, Agnès Planes, Anna Torrades, Roser Bosch, Felip Galitó, Pepe Daza, M. Teresa Cortada, Salvador Parré, Montse Térmens, Ramona Cases, M. Teresa Reñé, Teresa Balasch, Cristina Colilles, Francesc Roca, Jordi Pijuan, Josep Oms • COL.LABOREN EN AQUEST NÚMERO: Joan Fontanet, Frédéric Forest i Gili, Joan Borda, Carbo, Montse Simó, Grup Municipal AIPN, Mari Vera, Anna Feliu, Anna Gensana, Pilar Bemadó, Felisa Ginesta, Teresa Domingo, Nuri Llovet, Pepita Palacín. ■ CORRECCIÓ: Conseil Comarcal ■ COMPOSICIÓ i MAQUETACIÓ: DOSSIER P & M - Tel. 973448273 DIPÔSIT LEGAL: L-136-1992.Amb la col.laboració de:

1Ni I I Vi Generalität de Catalunya m j í í j Departament de Cultura

I INSTITUT I D’ESTUDIS ILERDENCS

r»n<JJCtn p ub lic a ,1c h flipwOCut (te M c u b

A juntam ent de Vallfogona

La revista EL XOP sortirà els mesos de man;, juny, setembre i desembre. Recordeu que si voleu publicar un article l’heu d’adreçar a EL XOP, apartat de correus, 1, o a la Secretaria de PAjuntament, sempre durant els darrers 20 dies del mes anterior a la publicació.

La TrobadaCom tots els vilatans ja deuen saber, es va celebrar la Ha Trobada Gegantera a Vallfogona amb la participado de vuit

colles d’arreu de les comarques Lleidatanes. En la trobada, on participaren unes dues-centes persones, es presentaren els nous gegants de Vallfogona. «Lo Bep de Barret Picat» i «La mundeta deis Tres Jornals» son, des del dia dinou de juliol dos grans vilatans de Vallfogona.

Volem agrair la col.laborado i la paciència, primerament dels geganters aixi corn de tots el comerços i empreses que han collaborât en aquest acte, que no són pocs. N o volem oblidar, però tots els voluntatis que ens ajudaren de forma desinteressada. I felicitan a totes les dones que en un temps rècord han ben vestit els nous gegants. A tots vosaltres, moites gràcies.

Pel que fa al concurs que vam organitzar, el jurat va declarar nul el premi ais noms més originals i va concedir dos premis als poemes presentats per Josep Maria Altisent i Carme Piqué. Els poemes són els següents:

L

4

ELSGEGANTS

DEVALLE O GON AFa un temps a yallfbgona varen néixer dos infants van fer-ho amb molta alçada aquests eren eis gegants.En Miquel i la Roser, parella molt ben plantats llueixen les nostres festes

sempre ben acompanyats.Simbolitzen la grandesa, sobresurten per arreu, ballarins i movedissos alegren sempre l’ambient.Els grallers amb sa gatzara fan la música i el cant i els gegants, sempre moit dignes, van seguint i van ballant.Els cors s’omplen d’aiegna amb tanta animado, són els gegants de Vallfogona amb nom de Festa Major.

Carme Piqué

Caram quins homes tan grans i jo tan petit.Són eís gegants de Vallfogona que han parit dones són ben macos i van ben vestits.Tenen bons padrins i bones padrins i molts amics. Quan eüs bailen es fa gran la festa, petits i grans ho miren: Que divertits!Aquests que grallen i grallen són del ramat petit. Dones soroll no els en falta, desperten els adormits. Arriba la gresca endavant el soroll,Vallfogona de festa els gegants han sortit. Vallfogona de festa els gegants han sortit Que soni la gralla que toqui el tambor brindan f arribada de Matoll Florit.

Concurs de Cartells

Festa Major 1998

El jurat qualificador del Concurs de Cartells de Festa M ajor, com post per Rosa Agusti, Càndida Trilla, M. Roser Serret i M. Mercè Sànchez, després d’una llarga deliberació, donat el mateix nivell dels cartells prescntats, ha donat com a guanyador al Cartell presentat per Rosa Rubió Piqué.

Estiu i Cultura 98Dins al programado d’Estiu i Cultura d’aquest any, una petita mostra de les diverses

activitats que es van desenvolupar durant l’estiu amb força participado. Gracies.A l’hora de confeccionar aquesta edició de «EL XOP» faltaran algunes activitats

que en la propera edició esperem poder-vos-les oferir.Regidoría de C u ltu ra i Restes

Xerrades sobre medicina natural. Mercè Sanahuja i Josep M. Querol

Excursió a la festa de les Flors de Luchon

Participants del Curset de Jardinería

7

SOCIETAT i CULTURA

El jurat del Concurs de Pastissos

Els guanyadors, jurat i organitzadors del Concurs de Pastissos

De ficcions i RealitatNo sé a vosaltres, perô a mi em

sembla que Festiu, l’època que la ma­jor part de la poblado ansia durant la resta de l’any, s’està convertint en al­guna cosa violenta i quasi infame. O tal vegada hauria de dir «se’ns esta con­vertint»: tenim el mal costum lingüis- tic de refugiar-nos en un temps im­personal quan es tracta un assumpte escabrós o poc desitjable, per aixi es- capolir-nos i traspassar el problema ais altres.

L’estiu, s’està convertint en alguna cosa violenta i quasi infame. Els guiris es creuen autoritzats per a vestir-se de les mane- res mes atemptatóries i les platges es convertirn en camps de concentra­

do. Els hoscos seran incendiáis per pirómans

incontrolats o per controladíssimes manio­

bres d’asseguradores, tampoc som perfectes.

En aquests estius subleváis amb prou feines es pot dormir i qualsevol desplaçament es convertira en un com­bat, una cursa d’obstacles, un fet es- gotador en si mateix a mes d’un perill continu si el viatge es per carretera. Adéu a l’aspecte semidigne dels ciuta- dans (sobretot els de les grans ciutats i sobretot els guiris), que es creuen au­toritzats a vesdr-se de les maneres mes atemptatóries i americanitzades: gor- res de béisbol, samarretes ajustades o

poc transpirables i bermudes sovint multicolors i enlluernadores. Les plat­ges es convertirán en camps de con­centrado de carn roja i rancia on cada cop hi ha més nuesa explícita i, en con- seqüéncia, menys figurado i sensuali- tat. Els boscos seran incendiats per piróm ans incontro la ts o per controladíssimes maniobres d’assegu- radores, i també per despreocupades famílies igualment crimináis que les prendran per cuines primer i per cubs de les escombraries després. I els nos- tres camps sofriran repetits maltracta- ments, a voltes en forma de fortes tem­pestes o calamarsades, a voltes provo- cats per aterradors banys de sol.

Adéu ais estius equánimes i racio­náis: ara són impetuosos i injustos, i el seu ardor guerrer fa que la grolleria, la irritabilitat i la imbecil litat vagin en augment, i així cadascú veurá ais al­tres com aquells qui impedeixen els seus desitjos i ocupen les seves places ais trens i ais hotels i ais apartaments de formigues llogats. Ens invadirán els pitjors guiris, nórdics inflats de cerve- sa que mai passaran del color de la gam ba per m olta in so lad o que s’esmerin a provocar-se, llatins crida- ners i busca-raons que ens robaran els nostres carrers amb les seves branques i estafes. A aixó últim es dedicaran precisament alguns ciutadans autóc- tons, persones sense ofici (i amb mas- sa benefici) llicenciats en l’ávida pu- nyeteria i el robatori sense contempla- cions... Malauradament, tampoc som perfectes.

Adéu també ais estius cinéfils: ara ens conformarem amb pel.lícules en­cara més ianquis i a la televisió hi hau- rá programes refrescants en els quals la gracia máxima consistirá a Henear tanoques a una piscina o a debatre si és o no lícit castigar els nens i les ne-

Ara ens conformarem amb pel.lícules encara

més ianquis. En debatre si és o no lícit castigar

els nens i nenes que han suspés alguna

assignatura. Només ens resta discutir sobre

fútbol i preguntar-nos per una tal Lewinsky

nes que -pobrets- han suspés alguna assignatura al juny. En aquests estius tan ficticis i tan poc reais només ens resta discórrer sobre fútbol (lo pelat ha marxat) malgastar hores comentant i falsejant la realitat de les nostres va- cances i preguntar-nos per qué una tal Lewinsky s’ha convertit en la becária més famosa del món.

Ara ja no m’extranya que sigui a l’estiu quan la gent organitza més sarau i bronques i es

declarin les guerres, els motins i les

sublevacions...

En qualsevol cas, adéu a 1’estiu.

Jord i P ijuan Agudo

10

á v - | SOCI ETAT i CULTURA

Des d’aquí. Una casa i tres germans

Vet aquí que hi havia una vegada tres germans que vivien en una matei- xa Casa. I ’un era el germa gran i els altres, els germans petits. El germa gran era el que manava, i quan els ger­mans petits li preguntaven per qué ell havia de manar, el germa gran respo- nia.

«Jo mano perqué sóc el germa gran»- i la conversa no anava més en- llá.

Bé, a vegades sí que s’allargava, i un deis petits responia amb un con- mndent.

«Dones me n’aniré de casa!»I és ciar, llavors el germa gran replica- va«Dones per mi te’n pots anar quan vulguis!»

I el germà petit ja no li podia res- pondre, perqué tothom sap que els germans petits no poden anar enlloc perqué no poden tenir -la Llei no ho permet- una Casa per ells sois.

El germà petit tenia una ment rica de pensaments contradictoris. En al- guns moments, prenia décisions prac­tiques, en altres, utopiques. Exemple utopie era, per exemple, aquesta ame- naça d’anar-se’n de casa. Molts cops, el germà gran, ni responia: se’l mirava amb falsa cara de sorpresa i en girar­se d’esquena reia per sota el nas. Exem­ple pràctic... quin exemple pràctic pot

«Jo mano perqué sóc el germá gran»

I el germá petit ja no li podría respondre, perqué tothom sap

que els germans petits no poden anar enlloc perqué no poden teñir -la Llei no ho pemet- una Casa per ells sois

donar-se en un poblé que aspira a la independéncia? Dones sí també n’hi had ’exemples d’aquest tipus... Recor­dó un any en qué el germá petit en tornar a Pescóla a Balaguer (tot i que en aquell bon temps els nens només hi anaven després de 5é, quan la gent encara sabia que és millor una escola rural que una escola de capital...) va trobar-se al bell mig de la cruilla un fanal que feia llum ais quatre vents! De seguida el germá petit preguntá al fanal d’on venia, i el fanal li digué que havia estat durant molts anys en un poblé molt acollidor i que ara amb el pas deis anys i les calamarsades s’havia fet massa gran per estar entre gent de cor alegre i vida sana, i que havia de-

cidit jubilar-se aqui, en lloc més dis­cret i tranquil. El fanal però havia amagat al germà petit, que el germà gran n’havia comprat d’altres de fanais: uns fanais nous i lluents que li havien près la feina i que l’amenaçaven d’aca- bar en un magatzem de ferrots.

El germà petit es mirà el fanal veli: que n’era de bonica la llum ni que fos la d’un fanal rebutjat per germà gran!.

Amb el pas del temps, el germà petit s’organitzà per tenir veu pròpia a la Casa, i el germà gran se’l va mirar amb mais ulls... que havia de fer un mocós com ell estudiant la comptabi- litat familiari De seguida però el ger­mà gran va convèncer el petit de dei- xar de banda aquests ternes. El van convèncer prometent-li pedanies i al­tres paraules de significat incert, acon- seguint que la veu del germà petit fos de joia o de tristesa amb la mateixa facilitât que a la Casa podia canviar un Govern.

Carbo

Ï T Rogeli TALARNFUSTERIA i MOBLES

Carrer Rosari, 15 - BELLVÍS (Lleida) - Telèfon 973 5651 19 I ara també a VALLFOGONA

t . . * FEM PETAR LA XERRADA AMB...

Cristina Coíilles i Felip Alfred GalitóAquesta tarda ens hem trobat amb

la Cristina i el Felip Alfred, dos perso- natges que han tingut i tenen una par- ticipació m olt activa amb la colla gegantera i de grallers a Vallfogona.Bona tarda a tots dos.

Cristina Colilles-Bona tarda.Cristina, quina ha estat la teva con- tr ib u c ió am b els g eg an ts de Vallfogona?

Dones la meva col. laborado amb els gegants ha estat en dos cops principal- ment, el primer d ’ells va ser en la tasca de coordinado d}un taller degegants per a la quitxalla durant Pestiu de 1995 d’on van sorgir en Miquel i la Roser; i el segon cop va ser en la construcció deis recent es­trenáis gegants: en Bepet i la Mundeta.

En qué et vas inspirar per a fer els primers? I els segons?

Dones, ben bé inspirado no va ser. El projecte de fer uns gegants ja venia de temps enrrere i d’un grup de gent, lla- vors es va aprofitar Pocasió per muntar un taller de gegants i a ixí poder fer par­ticipar tota la quitxalla d ’aquest projec­te. El disseny de com serien els gegants va venir tot democrdticament en una reu­nió on hi va participar la gen t del poblé; tot i així es tenia molt ciar que serien una parella de catalans; igualment que seri­en gegants «seriosos», de mudar; també hi va haver acord en quin serien els noms que durien.

Per ais segons també vaig anar ajun- tant les idees que sorgien des de diverses persones, i vaigpresentar-ne un projecte; en aquests segons també hi va haver la idea clara que serien uns gegants més «in­formáis» pero que també calia que fossin representatius del poblé de Vallfogona.

Amb quins materials has comptat? I amb quina col.laboració?

Per construir uns gegants el primer quefem és una escultura amb fang, des- prés esfa el contramotlle, que és d’escaio- la i també s’usa fibra de vidre. Altres ma­terials que usem,generalment, son el ferro

i Valumini, del quai es va fer Pestructura deis primersgegants, i també lafitsta, que és el material usât per fer Pestructura deis segons.

Peí que fa a la col.laboració, aquesta ha estat de vital importancia: hi ha ha- g u t implicada molta gen t del poblé, per exemple, els patrons van ser fets per l’A n n a Feliu i la M . Neus Palacín, i la roba Phan confeccionada les dones del poblé.

E ns p o ts ex p lica r el p e r qué d’aquests noms deis gegants?

Com us deia abans, en els primers es tenia molt ciar que els noms serien repre­sentatius del poblé, i quins noms més apro- piats que M iquel i Roser. En els segons, la qiiestió deis noms ja va ser més difícil, i vam organitzar un concurs el qual es va declarar desert; llavors la collagegantera

i de grallers va fer una reunió d’on n’ha- vien de sortir els noms comfos; i així es va fer. Tenint semprepresent la qüestió de la representativitat del poblé, es van escollir dos noms tradicionals i que es posaven abans, com Bepet i M undeta, els comple­ments del nom va ser partides del terme de Vallfogona com són deis «Tres Jornals» i del «Barret Picat». La M undeta deis Tres Jornals és una dona pagesa que du càntirs de llet, un producte també molt vincidat amb la vila, i en Bepet també representa un pages.

Deixant una mica de banda els ge­gants i centrant-nos en la teva tra- jectória artística, en quin camp ets sents més a gust i cómoda? Com veus l’art del segle XXI? Creus qué hi ha suficients possibilitats per ais joves artistes?

PETAR LA XERRADA AM B...

De tos els camps artístics, m ’agraden tots i no m ’agrada centrar-me en una sola vessant, pero bdsicament em dedico a fer gegants, generalment una parella cada any, i també fa ig restaurado de mobles i pinto murals.

Pel que fa Part del segle X X I es pre­senta bastant “caotic”, en el sentit de mostrar un ampli vent all de possibilitats, es presenta una llibertat total per tota classe de tendencies sempre que siguin res- pectuoses amb el queja existeix. Dart del segle que ve es presenta com valid en tots els aspectes i capap de satisfer qualsevol gust.

I sipensem en les possibilitats que ofe- reix Part per a les generacions joves ón minses, és a dir, costa moltíssim fer maltes coses i un deis recursos és especialitzar-te en un camp, i tot i així, hi ha nombroses dificultáis, el que costa ésfer-se un nom, i aquest nom s’aconsegueixfent coses i aixo és el que costa, és com un “peix que es mossega la cua”, a més, hi hem d ’afegir que hiha m oltagent que esta treballant en el mateix i que també esta lluitantper a consolidarse.

Felip Alfred GalitóFelip Alfred, com a représentant deis g e g a n t i deis g ra lle rs de Vallfogona, ens pots explicar quan i per qué es va crear el grup de gra­llers?

Dones la idea deis grallers va molt relacionada amb elprojecte delsgegants. Teníem molt ciar que aquests gegants es mouen i que es mouen amb una música determinada, la que fa n les gralies, per tant, era logic que a aquests g egants els acompanyessin un grup de grallers. A ixí, que el 1996 es va crear el grup de g ra ­llers, va ser Pany en qué vam batejar els primers gegants.

Q ui us ha ensenyat a tocar els ins­truments?

Els grallers som una vintena de joves que toquem lagralla i el tambor. Peí que fa a lagralla ens en va ensenyar el Jaume P rim de M ontoliu , i tam bé el Pau M ontañé de Camarasa. Peí que fa al tambor, no ens en va ensenyar ningií i encara no hem trobat ningú que ens n’en- senyi.

Ens pots explicar, encara que ja hem t in g u t a lgunes experiéncies en aquest poblé, en qué consisteix una trobada de gegants?

Les trobades de gegants es basen en un sistema d ’intercanvi, els gegants d’un poblé venen al teu i després tu vas a la seva trobada. Organitzar una trobada du moltafeina, pero bdsicament es rea- litzen des del maig a setembre, i encara que podríem sortir 4 cops durant el cap de setmana, selecciones les trobades a que vols anar, perqué no sempre hi ha tota la gen t disponible, i a més cansa moltíssim.

Les trobades són la reunió de gegants i grallers de diferents pobles un dia en concret, i es fa una cercavila pels carrers del poblé i després s’ofereix un diñar o un sopar degermanor, depén de si és al matí o a la tarda. E n les trobades també s}am­plíen coneixences i informacions sobre fu- tures trobades, concursos, i diversos cursos que s’organitzen al voltant d ’aquest tema.

Per exemple, nosaltres hem anat a una vintena de trobades, la majoria són a les comarques de Lleidapero també hem anat a la provincia de Tarragona.

PETAR LA XERRADA AMB...

I com us organitzeu duran t I’any?Generalment durant Pany, és a dir,

a Phivernper que a Pestiuja us he dit que fem les trobades, assagem un cop per set- mana, i també concretem en algunes re­unions Porganització de la fu tu ra tem­porada.

I per finalitzar, ens agradaría que ens expliquéssiu alguna anécdota que hagi estât curiosa dins la colla de gegants i de grallers.

Dones el que etpodríem explicar és el que ens va passar en una de les primer es sortides que vam fer, concretament a Juneda. Nosaltres hi andvem amb elspri­mers pesants, perqué en Bepet i la M undeta són d ’aquest any, i hi andvem també perqué ells havien vingut al ba- teig de la Roser i en Miquel. A ix í dones, que hi vam anar pero es va cometre un error: hi vam anar dos diumenges abans que es realitzés la trobada, hi va baver una confusio amb la data, tôt i aixi, els gegants ja no vam tomar i van estar dues setmanes de «vacances» a Juneda.

Com és habitual en aquesta secció, donem també l’oportunitat ais nos- tres entrevistats per dirigir-se als

lectors de la revista «El Xop».Primerament agrair-vos lapossibili-

ta t de fer conéixer el tema deis gegants i delsgrallers, a part que a la revista tam­bé comptem amb una secció especial, pero cal agrair el suport del poblé, de la gen t que esta al darrere i que ajuda a tirar endavant aquesta iniciativa popular, i també agrair a la gen t que va sortir a la trobada a acompanyar elsgegants durant

la cercatila que vam realitzar pels car- rers del poble.

I doncs, per part nostra agrair-vos la vostra atenció i desitjar-vos una Bona Festa M ajor de Sant M iquel igualment que als lectors de la revista del «Xop».

M ontse Térmens M ontse Simó

14

SalutacióBenvolgudes veines i benvolguts veins de Vallfogona!

Tot just quan l’estiu s’acaba i comença l’estació més bonica de l’any, les vallfogonines i vallfogonins celebrerò la nostra principal Fes­ta Major. Sembla una festa pensada per deixar endarrere l’etapa més activa del món agrícola i ramader i treure del pensament aquelles calors xafogoses, pedregades, ventades, sorolls nocturns i alguna que altra olor no pròpia.

Aquests són temps de disbauxa, gresca i en definitiva un seguit d’esdeveniments socials que es duen a terme en aquests quatre dies. És un bon moment per retrobar-se amb aquells parents i amies que són del poblé, i passen gairebé to t l’any fora de la vila i aprofitant la bonança econòmica que tenim en to t el món occidental, hauriem de ser capaços de recuperar un dels moments més entranyables que es realitzava en les festes d’anys enrere. El Vermut.

És ben cert que durant to t l’any es realitzen molts actes cultu­ráis i esportius, però, en la Festa Major és quan la concentrado d’aquests actes augmenta fins al punt de no deixar gaire espai sense cobrir. En aquest sentit, la Regidoría de Cultura i Festes s’ha encar- regat que nenes, joves i grans tinguin la mateixa il.lusió per l’arribada d’aqüestes dates.

Cucanyes, xocolatada i parc infantil per als més menuts, disco mobil per als més grandets, sardanes, tirada de bitlies, fútbol, t ir al plat, gegants i grallers, missa cantada per la Coral de Vallfogona i to t un seguit de sessions de ball en les quais caldria ressaltar l’orquestra Talisman, liderada pel trompetista i convilatà nostre « El petit Xatxo» i l’orquestra Volcan que és el primer cop que actúa a la nostra pobla­do.

És per aixó que des de l’Ajuntament i en nom del Consistori us voldria animar i convidar a gaudir d’aquests actes de retrobament i festa.

Que tingueu una molt bona Festa Major.

Salvador Farré i T o rraAlcalde de Vallfogona

Dissabte dia 26 de setembre

A les 4 de la tarda

A les 8 de la tarda

A 2/4 de 12 de la n it

A le s 9delm a ti

A les 12 del m ati

A 2/4 d ’l del migdia

A 3/4 de S de la tarda

A les 6 de la tarda

A les 9 d el vespre

Durant tot el dia al centre del carrer Major, parc infantil F.B. amb tren pneumàtic, 2 infiables gegants, I toro mecànic i la novetat d’un futboli humà.

Tirada de bitlles a l’antic camp de futbol Organitza club de bitlles de Vallfogona

Sessiö de ball amb l’orquestra

TALISMANamb el début a Vallfogona de Salvador Pifarré «XAXO J.R.»

Tallada del Xop. A continuaciô ball de nit amb l’orquestra

TALISMANTot seguit DISCO MOBIL TO NI & ADRIÀ fins que surti el soi

Diumenge dia 27 de setembre---------------Tirada al plat (per a federats) a la zona esportiva.

A la Sala d’Actes de l’Ajuntament, obertura de l’EXPOSICIÖ DE PINTURES realitzades per alumnes locals dirigits per la professora Rosa Agusti.

Solemne Missa acompanyada per la CORAL DE VALLFOGONA.A la sortida de Missa cercavila de GEGANTS I GRALLERS.

Interessant partit de futbol de 2a. Categoria Regional entre VALLFOGONA C.F.-POAL C.F.

Al centre del carrer Major Vè CONCURS DE COLLES SARDANISTESdel 24è Campionat de la Terra Ferma amb la COBLA TÀRREGA.

Sessiö llarga de bail amb l’orquestra

AMARCORDA la mitja part del ball exhibiciö de BALL DE SALÖ D’ALTA COMPETICIÖ

E E C v e c n r c t k iüiv a i i i i a i e i i a a o F E S T E S D E 5 A N T JV H Q U E L 1 9 9 8

A les 5 de la tarda

A les 7 de la tarda

A 2/4 d ’I l de la n it

A 2/4 d 'I del migdia

A 2/4 de 7 de la tarda

EXPOSICIONS

LLOTGES

Dilluns dia 28 de setembre---------------------Cucanyes per a la mainada ¡ xocolata per a tots. Organitza associació de Pares de Familia i Associació de Pares d’Alumnes. Patrocina l’Ajuntament.

Ball de tarda a carree de la gran orquestra

VOLCANConcert per l’orquestra

VOLCANa continuado Ball amb la mateixa orquestra.

Dimarts dia 29 de setembre-------------------Missa cantada amb la Cobla Orquestra

LA PRINCIPAL DE LA BISBALA la sortida de missa SARDANES a la Plaga Sant Miquel amb la mateixa cobla.

Concert a carree de la Internacional Orquestra

LA PRINCIPAL DE LA BISBALA continuado sessió llarga de ball amb la mateixa orquestra.

Exposició de pintures i cartells de Festa MajorSala d’Actes de l’Ajuntament. Horari: mati de 12 a 2 i tarda de 6 a 8

Exposició de joies GarrabouDia 29 de setembre de 4 a 8 de la tarda als baixos de l’Ajuntament.

Aquest any hi haurà renovació de llotgesEls interessats s’han d’apuntar a l’Ajuntament fìns al dia 24 de setembre El preu de la llotja serà de 20.000.- pta per 3 anysEl sorteig de les llotges es farà el dia 24 de setembre a les 10 de la nit a l’Ajuntament.

19

oDEGUSSA IBERICA, S.A.

Productos Químicos, Farmaceúticos y otros

aditivos para piensos compuestos.

Plantas medicinales

Ctra. comercial 1313, km. 19 - Teléf. 973 432052 - Fax 973 432092 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lleida)

RÚBIES-ABAT

LLAVORS i ADOBS NETEJA DE LLAVORS

Estado, 33 - Tel. 973 432000 VALLFOGONA

DEL COR DE LA VILA (973 432368}

Aprofitem un cop més la secció habituai de la nostra emissora en El Xop per disculpar-nos davant els oients (no ens en cansarem mai) de les constants «tocates i fugues» de tensió eléctrica que tornen bojos els nostres automatismes i ens deixen a les fosques (o sia, sense poder emetre) més d’una estona.

Jurem que ho estem intentant solucionar («estamos en ello»)

Pel que fa a la programado mu­sical de Vallfogona Ràdio, cal remar­car dues coses:-que aquest estiu ha estât molt «salsero»-que afortunadament ens ha arribat material (en català) amb la música de sempre i aixô si, «molt ben or­ques trada».

La Mañana (font cabdal d'infor- ;mació diària de la nostra emissora) diu que a Lleidacapital, el sol surt a les 76 hores i que a Tagost tenim les mateixes llu- ncs que al juliol.

Sort n’hi ha dels del poblé quei encara mirem al sol al matí i a la lluna a la nit, o siguí que ens refiem més del nostre sentit comú que no pas del fax, l’ordinador, etc.

Ara que ens consta que els ja han esmenat Terror.

Quina va ser la nostra sorpresa iquan un bon dia ens van trucar imolts oients per avisar-nos que ha- ivien agafat el tren que uneix la Po- bla de Segur amb Huelva.

No ens espantem, el que va pas- sar és que la «Junta de Andalucía» ens va deixar una de les seves ma­quines mentre reparaven les nos- tres.

Encara qué com a últim recurs sempre ens queden els raiers.

La pedregada també ens va afec­tar, sobretot pel que fa a les conne­xions nocturnes amb el satél.lit (no patiu, també «estamos en ello», avi- at tornarem a emetre).

Es pot demanar, també, un tros de Tespai com a zona catastrófica?

I per acabar, és un motiu d’or- gull per a la nostra humil casa (i gran parroquia) i’èxit assolit per la mos­tra d ’cn Margal (48 origináis del «thè Pope»)

Gràcies al suport de la Regido­ría de Cultura.

I gràcies a tothom.Us ho prometo, no hi va faltar

ningú.

Mostra d'acudits de Marçal Abella

21

L’autopista EléctricaUna de les noticies darrerament

seguides pels diaris lleidatans ha estât el conflicte sobre la possible futura construcció de l’anomenada «autopis­ta eléctrica», una linia d’alta tensió d’uns 400.000 volts i formada per to­rres de fins a 70 métrés d’alçada. La idea (que encara no s’ha constituid ni en projecte) es troba actualment en un moment d’impàs, ja que s’ha de deci­dir per quin punt de l’estat espanyol entra aquesta linia p rovinent de França. Es barallaven diverses opcions: passar per Salau (Isil) o per 1’Artiga (Tavascan), tots dos punts al Pallars Sobirà, per la Vali de Gistain, al Pirineu aragonés, o entrar per la Val d’Aran. Sembla que finalment les dues darreres opcions han estât rebutjades per l’empresa REESA, a causa de la forta oposició que han présen tâ t els ciutadans afectats. Es per aquest motiu que la Plataforma Unitària, l’associació del Pallars Sobirà con trària a l’autopista i encarregada de coordinar l’oposició, recorda que «cal que els habitants del Pallars tam bé es mobilitzin, protestin i demostrin el seu rebuig a l’autopista. I més si es té en compte que no hi ha projecte i que el que están fent ara per ara els polítics és difondre la noticia a través deis mitjans de común icació i així anar sondejant els diferents territoris, per veure quin presenta menys oposició».

«Lautopista eléctrica» uniria els estats espanyol i francés i significaría, segons el ministre d’Indústria Josep Piqué, l’arribada del mercat unie al sec­tor eléctric i l’abaratiment de les tarifes. Els habitants del Pallars però, s’ho miren també des d’una perspectiva diferent. Per ells, la construcció de l’autopista eléctrica significa altres co­ses:

En primer lloc i des d’un punt de vista mediambiental, voi dir tenir en compte que: l’electrocuciô és la segona causa de m ort de les aus, segon, augmentarla el rise d’incendis, deis quais en tenim mais records recents i proves suficients de la seva força devastadora, i tercer, caldria una tal a massiva d’arbres, ja que aqüestes to­rres necessiten 500 métrés a la rodona

néts de vegetació.En segon lloc, i lligat encara amb

el medi ambient, el paradís estètic i na­turai que és ara el Pallars es convertiría en un paisatge poc acollidor i desm otivador per al turism e, actualment, principal font d’ingressos deis habitants d’aquelles comarques. Per què canviar la font d’ingressos si en tenen una de menys devastadora i perillosa?

En tercer lloc, es tem que aquesta «autopista» podría ser perjudicial per a les persones i per ais animals, a cau­sa de les radiacions d ’una línia d’aquestes característiques, malgrat que no han estat difosos amb concreció els efectes nocius.

Finalment, esmentarem un deis punts més delicats i alhora més sòlids per situar-se en contra, en cas que fos cert. Segons la Plataforma Unitària, que es mobilitza conjuntament amb els pallaresos del sud i amb els aragonesos (tots ells susceptibles d’estar afectats pel pas de l’autopista, com hem dit), aquest «és un projecte vast i d ’una gran envergadura, íntimament relacionat amb l’ètica i les relacions econòmiques nord-sud». La Plataforma Unitària adverteix que s’ha construid una línia d’alta tensió a l’estret de Gibraltar, i que possiblement l’objectiu últim de la central nuclear francesa on té origen l’autopista sigui fer arribar la seva excedéncia eléctrica a l’Àfrica, després de travessar tota la península, i així fer dependen t elèctricam ent el M arroc, to t facilitant-los el consum d’energia eléctrica. Energia francesa, és ciar.Així dones, oposar-se a «l’autopista eléctrica» no seria oposar-se sistem àticam ent al progrès, sinó demanar que es progressi amb dues condicions: d’una banda, evitar al máxim el xoc frontal entre medi i p rogrés, situació que sem bla irremeiable, però que no ho és ni de bon tros. Són dos ámbits perfectament compatibles si es parteix d’un més alt grau d’esfoiy per poder trobar sortides consensuades i que puguin estar en perfecta conjunció amb l’equilibri i la

natura; per la qual cosa es necessiten projectes seguram ent més ben treballats, més difícils de trobar i, (suposem que principal obstacle), més cars. De l’altra banda, hi ha una condició indispensable per poder realitzar l’anterior, desfer-se de tot in­terés econom ie i polític i pensar objectivament en la natura i el progrés. I no desfer-se mai de l’ètica.

ÈticaSi parlent d’objectivitat en l’actuaciô política destinada al progrés de la humanitat, i demanem una actuació política ètica és fácil de pensar que ens semblen vergonyoses les noticies com «Els alcaldes del Pallars Jussà accepten «l’au to p ista eléctrica» si es fan carreteres».La força del costimi fa que moites co­ses objectivament inacceptables acabin essent socialment acceptades, però fins a cert punt. Creiem bastant llastimós que s’intenti fer que els ciutadans vegin el projecte viable a canvi d’oferir-los millores que són necessàries i que ja hauti en d’existir per se.

M. Teresa Pallisé Roser Bosch

El foc crema Catalunya aquests estiu(Recull de premsa)

Contrôlât fincendi que ha arrasat 27.000 hectàreesRuina i desolado després de les fiâmes

(Portada de SEGRE, del dia 22 de juliol de 1998)

Pluja de critiques a la Generalitat per falta de

política forestalValora els danys del foc en 2.000 milions i el Consor-

ci Forestal, en 18.000(Portada SEGRE del dia 23 de ¡uliol de 1998)

Partits de l’oposició i sindicáis agraris, fins i tot els afins a CiU, van intensificar ahir les critiques contra la Generalitat per la falta de prevenció, mitjans i coordinado del Govern català en la lluita contra l’incendi que ha assolat 26.700 hectàrees del cor de Catalunya, 21.000 de les quais son de Lleida. La Generalitat valora els danys en 2.000 milions, xifra molt inferior als 18.000 que estimen els propietaris de boscos.

Allau de critiques a la Generalitat per

imprevisió i descoordinació davant

del foc{Pag. 3 de SEGRE del dia 23 de juliol de 1998)

Bon dia, Catalunya

(...)No es va veure cap coordinació entre AD F, Bombers i voluntaris. Potser es coordinava des de tan amunt que, a peu de tros, només es veia un «campi qui pugui».On es aquest suposat pia contra incendis que se suposa hem de te­nir corn a zona d’alt rise? Només ha consistit a dotar els bombers del mapa que regalava un diari?(...)Per que els hidroavions llençaven la seva càrrega sobre la linia elèctri- ca quart al costat se’ns cremava la casa?(•••) ( Aquest text s’hauria d’haver emes a l’espai Bon Dia, de Catalunya Ra­dio. Després de gravar-lo no es va emetre pel seu contingut critic. No es pot dir la veritat des d’un mitjà de comunicacio public?Joscp Lluis Albarracin de la Torre

(SEGRE, pòg, 4 OPINIÓ, del dio 25 de ¡uliol de 1998)

L’incendi( . . . )

M ’aterra cl moment en què hauré de reprendre cl camí a la Carral per rccollir la motxilia de la meva filia, abandonada amb les presses d’eva- cuació. M’aterra veure de prop les cendres en què s’han convertit les pagines del gran llibre verd.

Conxita Golanó i Fornells

(SEGRE, Opinió del dia 7 d'agost de 1998)

23

Qui és l’enemic?SR. DIRECTOR:Quan veig els boscos agredits per la rabior del foc, i contemplo com va desapareixent el paisat- ge estimat, les collites tan suades, les pallisses del menjar per a l’hivern, les granges amb els animals cremant i les masies assetjades, m’assal- ten moltes preguntes. Deixeu que en faci només una en veu alta: qui és Penemic a casa nostra? Ho són, potser, els francesos o els italians o els moros que ens poden envair? Ho són, potser, els xinesos o els japonesos llunyans? M ’adono que contra aquests enemics, hipotétics, malson d’un fatur que no sabem construir en pau, el nostre Estat espanyol hi fa ingents despeses. Quants tañes, diuen, suara, s’han comprat? Con­tra el foc real deis incendis ens han enviat, se- gons diuen, tot els avionets disponibles, una ri­dicula flota d’avions i helicópters (i sort en vam teñir, de tan bé com van treballar!) i, encara, aju- dats pels francesos (els fiiturs enemics!). Pregunto a qui ho sapiga: quants avionets es podrien comprar amb el preu d’un sol deis so- fisticats tañes, nous de trinca? Els tañes es mori­rán, tips de riure, sense haver entrat mai en com- bat, grácies a Déu; i no serán pas ells els que ens hauran protegit; aixó sí, hauran llui't en alguna «parada militar»- Mentrestant, els nostres bos­cos moren cremats perqué els mitjans per entrar en el combat real contra el foc no existeixen. (...)

Ramón Alsina Recot de Naves

(SEGRE, Opinió del dia 26 de juliol de 1998)

Del foc i altres histories(...)No són de rebut els esforços invertits per manipular Popinió pública des de les nostres institucions, intentant convencer a tort i a dret de la meravellosa coordinado que va haver-hi en Pextinció deis focs o de la fantástica actuació deis mossos d’es- quadra prioritzant la salvado de vides humanes. Tothom que ha viscut la realitat deis incendis i no te veñuda la seva voluntat ha coincidit en la crítica a la coordinado deis incendis i a Pacti- tud deis mossos d’esquadra.

Hi ha una altra qüestió que m’ha indignât cspecialment. I no és altra que la destitució del cap del bombers voluntaris de Tora. Magí Coscoila era conscient que tenia obert un expedi­ent d’expulsió, fruit d’una maquinació per eliminar una perso­na que defensava amb veu alta millores pel cos de bombers voluntaris. Malgrat la desntució pendent, Magrí va actuar modclicamcnt durant els incendis del Solsonés i d’aixó en pot donar fe el veinatge de Torà. Dones bé, des de Governació no s’han conformât a mantenir la seva actimd prepotent sino que, a més a más, han 1er sorgir un grup de bombers voluntaris «Ilepaculs» que públicament s’han posicionat en contra del bomber expulsât, fins aquí podíem arribar! Jo pue entendre que hi hagi qui no estigui d’acord amb les reivindicacions del col.lectiu de bombers «Elefant vermeil», el que no s’entén de cap manera és que aquests bombers voluntaris de les comar­ques pirinenques envíen una caita al president Pujol, defcnsant Pindefensable, d’aixó se’n diu «fer d’esquirol»(...)Aixoplugar-se en la fatalitat del clima no ajuda a resoldre el conflicte dels incendis i garanteix la continu'itat del drama per al futur.(...)

Josep M. BesoraComissió Permanent d’Unió de Pagesos

(SEGRE, O pinió del dio 30 de ¡uliol de 1998)

F L O R I S T E R I A C /D r . F lem ing, 42_ ___ , Tels. 9 73 4 4 8 2 1 3

M ? C T D J Z S v ^ P Y ? 2 5 6 0 0 BALAGUER

(Lleida)Q 3 R E S T K

JARDINERIANo us preocupeu peí vostre ¡ardí, us farem el manteniment tot l'any:

PODAR - ADOBAR - REGAR - SEMBRAR - PLANTAR - TALLAR LA GESPA DESINFECTAR - TREURE LES MALES HERBES...

Truqueu i vindrem immediatament

ESCRIVIM SOBRE...

La Nostra historia literàriaAdéu Marin Mercè

Tot just s’encetava l’estiu quan una de les seves poétiques més destacades d’aquests darrers anys ens deia Fúltim adéu.

Maria Mercè Marçal i Serra va néi- xer a Barcelona el 13 de novembre de 1952, pero va créixer i va viure a Ivars d’Urgell durant molts anys. De ben pe- tita va començar a escriure poesia, en castellà -a causa de l’educaciô rebuda a l’escola-, fins que gracies a la influ­encia decisiva de la Nova Cançô va adoptar cl català. El 1969 va comen­çar a estudiar filologia catalana a la Universität de Barcelona i el 1972, encara una estudiant de 19 anys, es va casar amb el també poeta Ramón Pi- nyol Balasch, a través del quai es va introduir en els ambients de la cultura catalana.

El 1976, als 24 anys, va guanyar el premi Caries Riba i va iniciar la seva carrera literària. Més tard vindria la se­parado matrimonial i el canvi de la mi- litància política per la feminista. Aquests últims anys de la seva vida exercia com a catedrática de llengua i literatura catalanes a l’Institut Joan Boscà de Barcelona. El 5 de juliol pas­sât moria a Barcelona, al costat de la seva Alla Heura -de 18 anys-, després de no haver pogut superar una greu malaltia.

Pel que fa a la seva vessant artisti-

Va créixer a Ivars d’Urgell i estudià

filologia catalana. El 1972, encara una

estudiant de 19 anys, es va casar amb el també poeta Ramon Pinyol

Balasch.Més tard vindria la

separado matrimonial i el canvi de la militáncia política per la feminista.

M a ria Mercè M arça l en una im atge de 1995

ca, Maria Mercè Marcai es va donar a conèixer com a escriptora el 1977 amb el recull poètic Cau de llunes, un llibre premiai l’any anterior amb el Caries Riba. Després vindrien Bruixa de dol (1979) -el més venut-, Sai oberta (1982), Terra de mai (1982), La ger­mana, l’estrangera (1985) i Desgla^, ùltim titol poètic, en qué va apiegar el que havia escrit entre 1984 i 1988. Tota aquesta creació poètica va que­dar recollida el 1989 en un sol volum Llengua abolida.

Com a narradora també ha deixat el text Viratges, reminiscències, dins l’obra Barceldonés (1990) i l’obra in­fantil La disputa de fra Anselm amb Pase ronyós de la cua tallada (1986), escrita amb Glòria Puig.

Maria Mercè Margal també es va dedicar a la tasca de traducció. Va tradu ir autores com C olette , Yourcenar, Akhmatova i Leonor Fini.

I una ùnica novel.la La passió se- gons Renée Vivien (1994) -premis Carlemany, Bertrana, Creixells i Serra d’Or.

Teresa Balasch

Ombra rapaçSi no fos cl deier de Fesparver

i l’ull veloç del fàlco que em percaça si no fos Fombra de la meva passa

que m’estalona amb pas moltmés iieuger.Si no fos el falco, i el falconer,

Faigua, la set, quallades a la tassa, si no fos la congesta que corglaça

Falè roent del cor i del corser.Si no fos Fesparver i el seu deler

que esparverem Fillastre i l’otivarda, si no fos el rcdall de la hasarda

i el bec salaç que signa el meu terrer,et fitania amor, i el teu esquer faria tendra l’hora més isarda.

M aria Mercà Marçal

ISCRIVIMI SOBRE...

Costumarla CatalàEls Gegants ballen... Des de Pany de la picor

El fet deis gegant és un fet cultural que ha arrelat en diversos paisos del món. A Catalunya en tenim dades do­cumentáis des del 1380, i s’han man- tingut com una tradició vivent fins a avui. Fins i to t podríem dir que Catalunya és el país que compta amb més gegants en actiu.

Ara bé, la típica pregunta que tot- hom es fa és: quin és l’origen deis ge­gants. Podríem dir que és de domini públic que la historia documentada deis gegants ens arriba de l’Edat Mit­jana, pero com han arribat fins a avui? Dues preguntes que per elles soles po- drien omplir llibres sencers. Intentaré resumir de manera clara to t aquest procés.

Totes les cultures tenen el gegant en la seva mitologia. El gegant és una magnificado de l’ordinari, una mane-

Quin és l’origen deis gegants. Totes les cultures tenen el gegant en la seva

mitología. A l’edat mitjana, el poblé vivía

d’una manera molt dura i prefería la

celebració alegre del solstici d’estiu, més que la semana Santa

revestida d’una gravetat i fins i tot

tristor. Preocupats per aquest panorama, el

segle XIII, van crear la festa del Corpus

Christi, evidenment amb un caire molt més alegre que Dijous Sant va ser una festa total.

ra d’explicar les qüestions relaciona- des amb els humans, ens referim a l’ad- jectiu gegant, a una cosa que volem destacar. Per volum o per les seves di- mensions els gegants són figures que representen personatges humans, que són un senyal d’identitat del col.lectiu al qual pertanyen. A la mitologia gre- ga, per exemple, Adas és un gegant que aguanta el món damunt de les se­ves espatlles. A la Biblia, Samsó és considerat un gegant. Gargantúa, Goliat, Og, Gez i Rea, Sant Cristófol, Thor...

A l’Edat Mitjana el poblé estava sotmés a pressions de caire religiós de tota mena per una banda tenia encara vius ritus ancestrals que per estar rela­cionáis amb la natura pervivien en for­ma de costum. D ’altra banda l’Esglé- sia oficial maldava per imposar els seus rituals i les seves normes de compor- tament.

El poblé vivia d’una manera dura i s’estimava més la celebració positiva i alegre del solstici d’estiu, amb molta més il.lusió que la Semana Santa, re­vestida d’una gravetat i fins i tot tris­tor.

Preocupats per aquest panorama, al segle XIII, es va crear la festa del Corpus Christi, evidentment amb un caire molt més alegre que

Dijous Sant.Podríem dir que el Corpus va ser

una festa total. Per una banda hi cabi- en els cuites a la natura deis quals han previscut les estores de flors, per una altra hi participen totes les forces vi­ves: autoritats, militars, gremis, con- fraries, ordres religioses. També hi te- nien cabuda tots els símbols ancestrals, presents encara en la m em oria col.lectiva, com dracs, gegants, aligues, mulasses, fénix... aixó sí, convenient- ment cristianitzats.

Hi tenien cabuda tots els símbols ancestrals, presents encara en la memoria col.lectiva, com dracs, gegants, a' ligues, mulasses,

fénix... aixo sí, convenientment cristianitzats. En

aqüestes processons és on trobem els gegants tal i com els coneixem

avui.En aqüestes processons és on tro­

bem els gegants tal i com els conei­xem avui.

Aquest escrit continuará a la pro­pera revista.

C ristina Colilles i Rubio

B C f D l l l l M C A R D EE a V I I I w I f * » 9 V D K E «

Els veins tenen dret a...Heus aquii una frase fa molt temps

cobejada per no ten ir-h i dret. Actualment caiguda en l’oblit del temps, al nostre poble, però, adquireix actualitat, arran d ’uns fets m olt concrets causats per unes persones determinades carregades de molt mala fe.

Arrel de la presentació de la moció de censura per part dels nacionalistes d’ERC i recolzada pels AIPN contra l’equip de govern municipal de CIU de Vallfogona, el llavors alcalde Ma­nuel Sarret Ponts, poques hores abans de deixar l’alcaldia va fer servir el seu càrrec i va presentar una denunica per presumptes irregularitats comeses en la urbanització de l’Hostal Nou pels AIPN durant les ultimes 4 législatures, i especialment contra la persona de Josep M. Cases que ha estât 16 anys alcalde del municipi.

Es precisament aquesta actuació tan nefasta del grup de C IU de Vallfogona la que dona sentit a la fra­se inicial: Els ve'ins tenen dret a saber.

Per fer l’adariment cal preguntar- se per què CIU presenta la denuncia quan el seu représentant encara és al­calde? La resposta és ben senzilla: en cas de perdre, les despeses van a càrrec del consistori.

Després d’una investigació a fons, la flscalia ha donat per arxivada la denuncia presentada per part de CIU de Vallfogona en no trobar-hi cap indici de robatori. En tot cas esperaven alguna cosa diferent?

Quan surti la memòria dels ultims

quatre anys del consistori en un raconet de les despeses de representació i figuraran 700.000 pessetes, fru it d ’una denùncia extremadament mal intensionada, ja que en Manuel Sarret Ponts coneixia perfectament les actuacions dûtes a terme pels AIPN a l’agregat de l’Hostal Nou, eli era a l’oposició i mai se li va negar cap informació per tant tots plegats ens hem de preguntar què anotava a la famosa llibreta?

També els veins tenen dret a saber per què el grup municipal de CIU a Vallfogona no dona la cara. En tot cas el motiu principal és no admetre els seus errors que els han convertit en deutors del poble, en d iners, explicacions i en no saber demanar perdó pùblicament.

Els veïns tenen dret a saber que per al grup municipal AIPN, que durant 16 anys ha governat el nostre municipi, aqüestes acusacions li han servit per relluir la transparència i dignitat de tots aquests anys dins el govern de l’Ajuntament de Vallfogona.

Els veins tenen dret a saber que la intenció era clara: acabar com fos i amb mala fe amb el grup municipal AIPN de Vallfogona que hem estât, som i serem el mal son de CIU a Vallfogona de Balaguer.

GRUP MUNICIPAL AIPN Agrupado d’Independents

Progressistes i Nacionalistes Vallfogona de Balaguer

EnquestesAlguns pensaments sobre les en­

questes recollides per mi mateix: -«Les enquestes mai no reflecteixen el que la gent pensa sino el que ha de pensar» (Manuel Delgado)-«La realitat es el resultat de les en­questes. Es una qiiestio de quantitats» (Manuel Delgado)-«Els politics van a remolc de les en­questes» (Jaime Ferri)-«Per saber si som feli^os, ara es fan enquestes» (Manuel Vicent)-«Per a les enquestes, l’individu no te valor» (Almudena Grandes)-«Les actuals enquestes fan canviar

d’opinió els líders, conformen el seu pensament» (Jaime Ferri)-«Les enquestes serveixen per justifi­car unes decisions» (Juan Adriansens)

Joan BordaNota per ais lectors: al núm. 34 (juny 98) d’aquesta revista, per una errada involuntaria, van sortir publicats uns poemes de Joan Borda amb el títol de «Lili, lila, deliri» (J.B., 1990) (l’epí- graf dels poemes). En realitat, el títol original era «Liliana biava».

La Mare, dol<¿a i

estimadaAl bebé has dat vida, ell, inconscient t’ha fet sofrir, t’estima sacrificada lliura candes fins a morir.Quan el nin caganiu neix, l’amor matern, ja mai fineix.Lloes al fillet a tot arreu, ton amor avivat, no té preu.Impulses sa incessant creixen^a, amb viva fermesa i abnegació Al fill beses amb dolcesa, tot cantant-li, una melódica can$ó.Al iniciar l’infant el caminar, sia plorant, alegroi o somrient, amb ta ajuda sempre amatent, el noi comenta a envoltar i triscar.A la Mare homenatjar, és anhel de tot fill, sublim sacrifici, d’afecció imitar, reflex d’amor, dar com I’espill.Oh! Divina Mare, tothora consagra­data entrega és i será perseverada, la teva estima, essencialment abnega­da,per tots, pare i filis, és idolatrada.Mare! Mare! Que dolida és la Mare, Ton feli$ nom, inspira al pensament, gran tendresa i molt de sentiment, gran bcnauranca d’amor, sempre per- sistent.Dedicada:

A la meva estimada esposa Ramoneta i a totes les Mares que com ella s’han esfor^at al llarg de la seva vida, a treballar per forjar una vida fe- liq, agradable i assenyada per ais seus filis estimats.

Frederic Forest i Gili

ESPORTS

Torneig de fútbol sala de carrers

Aquest estiu, com els últims estius, s’ha disputât el tradicional torneig de fútbol sala de carrers amb la impor­tant novetat de la introducció d’un torneig femení.

El total de participants masculins ha estât de 56, dividits en 6 equips: C/ Bellcaire i C / Joan M iró, C / Balaguer i P. Sant Jordi, C/ Estado i C/ Escoles, C / M ajor pareil (per amunt), C/ Major imparell i Carrer Nord.

El total dels participants femenins ha estât sensiblement menor, un total de 30 participants, dividides en tres equips: C/Major, C/ Estado i La Res­ta del Món

El torneig es va desenvolupar nor- malment, amb algún problema, que es va resoldre més o menys satisfactô- riament. Pel que fa al torneig femení ha quedat campió l’equip del C/ Ma­jor després de guanyar a la final al C/ Estado a la tanda de penals després d’empatar el partit a 2. Pel que fa al torneig masculí han disputât la final al C/ Major pareil (per amunt) i el C/ Major pareil (per avail) després de guanyar en les sem ifinals el C / Balaguer i P. San Jordi i el C/ Bellcaire, i C/ Joan Miró respectivament, i vam quedar campions els de per avail, a la tanda de penals, després d’un partit molt emocionant.

Pel que fa als màxims golejadors masculins i femenins han estât el David Mas amb 13 dianes i la M arina Baldomà amb 14. Els porters menys

golejats han estat el Jordi Rubió de C/ Major pareli (per amunt) amb 11 gols i la Carme Abella del C/ Estació amb 9 gols.

I pel que fa al premi Stoitxkov (que s’atorga cada any a algu pel seu caris­ma) aquest any ha anat a mans de l’Anna Torrades.

Res més, l’any que ve ens toma- rem a veure.

N aixements del 1955 i 56

1953Francesc Antoni Sarret Rovira

1955Maria Teresa Ricart Sirera

Lloren^ Ramón Pijuan Trilla Josep Lluis Piqué Arnó

Josep Francesc Tarragona Setó Josepa Heredia Díaz Miquel Martí Garcés

Maria del Meritxell Pía Betbesé Francesc Borda Farré Miquel Agustí Bergé

Josep Mateu Giral Estanislau Orrit Escoda

Maria del Angels Juangran Camats Joan Baptista Pons Torrades

1956Rosendo López Bustamante

Josep Piqué Folguera Josep Maria Sabanés Borrell Esperanza Camarasa Llaudet

Constanti Piqué Sol Angel Salud Miret

Maria Lluisa Abella Pía Maria Isabel Llena Joval Concepció Salud Roma

Francesc Tarsá Baró Mercé Plens Giral

Josepa Piñol Sorribes Jaume Orrit Escoda

Angel Domingo Eróles Josepa Trilla Sarret

Agnes Planes i A n n a Torrades

«Les dones en el món dels escacs»En la posició del diagrama, juguen blanques i fan mat en dues jugades. El blanc ha de posar l’alfil blanc de caselles negres en joc i així poder fer mat bloquej ant primer el pas de la dama negra.

Fins a Tambada de Judit Polgar -a principis deis anys 90- a Telit masculi­na deis escacs era estrany veure una dona entre els 500 millors del món. Els arguments per explicar aixó són de particularitat psicológica.

Per a alguns seguidors de sigmund Freud, el rei enemic simbolitza el pro- pi pare. D ’acord amb el complex de «Edipo»- tot home odia el seu pare­éis varons juguen m olt m otivats perque el objectiu és anihilar el rei, l’es- cac i mat. Altres teories apunten cap a sensibles diferencies d’estructura cere­bral de les dones, que están mes dota- des en alguns aspectes pero menys on s’aplica el pensament abstráete com les matemátiques, la música i els escacs.

Altres teories apuntencap a sensibles

d’estructura cerebral de les dones, que

están més dotades en alguns aspectes pero menys on s’aplica el

pensament abastracte com les

matemátiques, la mú­sica i els escacs.

La G eorgiana Maia Chiburdanidze, campiona del món de 1978 a 1991, esmentava la importan­cia física com un element primordial: «La tensió i Tagressivitat que es viu en els tornejos, són duríssimes, i reque- reixen molta força». N o cal oblidar que una partida d’alt nivell dura de 4 a 6 hores, durant aquesta estona la lluita és brutal, i no sempre guanya el que en sap més sinó també influeixen al­tres factors com: qui aguanta més bé la pressió; la capacitat d’entrega i sa- crifici abans i en la partida...

També són intéressants les opini­ons de Texcampió del món Anatoly Karpov i de Tactual campió Garry

Kasparov, el primer creu que la inferi- oritat femenina en els escacs és un misten de la naturalesa, el segon és més explícit i argumenta « les dones no es- tan educades per competir com si els anés la vida en cada moviment». I aquesta referencia té una tradició se­cular. Per aixó es pot canviar en una generació la mentalitat que ha estat durant segles.I entre aqüestes les tres germanes Polgar, filies de dos pedagocs que es varen llen^ar a un experiment tan apas- sionant com arriscan educar les seves filies a casa, amb els escacs com a as- signatura básica. Lany 1988 les tres noies van destronar Tegemonia sovié­tica en l’Olimpíada de Salonika.

Els magnífics resultats obtinguts per Zsuza, Sofía i especialment per Judit han trencat esquemes i han acla- rit algunes

Kasparov argumenta «les dones no están

adequades per compe­tir com si els hi anés

la vida en cada moviment»

ments, les quals es pregunten. Será ca- pac] aquesta noia d’ésser la número 1 Mundial?. Pero la Judit ho té ciar: «Després de molts segles ocupant-se de la casa i els nens, mentre els homes guanyaven diners, les dones accedei- xen a altres aspectes de la vida. Perqué no en els escacs?

Josep Oms Pallisé

TELEFONS UTILSAJUNTAMENT, OFICINES................................... 43 20 08REGIDORIA D’ESPORTS 43 20 97POLIESPORTIU 43 22 00METGE D’A P D ........................................................ 43 20 55FARMÀCIA 43 21 51ATS PRACTICANT................................................. 43 21 14SERVEI FUNERÀRIA 43 22 84..................................................................................939019558

COL.LEGIS S. ESPRIU 43 22 14LLAR DE JUBILATS 43 22 75RADIO VALLFOGONA 43 22 68TELÈFON PÚBLIC ATES, LA RÁPITA - COL.LEGI 44 50 18CASA PARROQUIAL............................................. 43 20 63ESCOLA CAPACITACIÓ AGRÀRIA.................... 44 51 88GUÀRDIA CIVIL (Balaguer) ................................. 44 53 53BOMBERS (Balaguer).............................................. 44 50 80SERVEI D’URGENCIES (Balaguer)...................... 44 77 14CREU ROJA............................................................. 44 57 96ALSINA GRAELLS (Balaguer).............................. 44 54 76CORREUS (Balaguer) ....................................... 44 58 26CENTRE D’ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA CAP (Balaguer):URGENCIES............................................................ 44 77 14ADMINISTRACIÓ.................................................. 44 60 28

SERVEISASSISTÈNCIA SOCIAL. Tots els dimarts de 9 a 13 h al’Ajuntament

H O R A R I D ’AU TO BU SO SSORTEDA DE LLEIDA DESTINACIÓ(Telèfon lleida 27 14 70)Seu d’Urgell 9’30 i ló ’OO diariBalaguer 1 l ’OO De dilluns a dissabte (feiners)Agramunt 12’30 i 19’00. De dilluns a dissabte (feiners)Solsona 13’30 Dill., dimts., dij. i dis. (exc. festius)SORTIDA DE BALAGUER DESTINACIÓ LLEIDA: (Telèfon Alsina Graells Balaguer 44 54 76)7’45, 8’00, 9’15, 15T5, 17^0 i 17*25 feiners ló ’OO festiusSORTIDA DE LLEIDA DESTINACIÓ BALAGUER:9‘30, U ’OO, 12’30,13’30, ló ’OO, 16’30,18’30 i 19’00 feiners ló ’OO festius* S’ha d’establir una diferència d’uns 8-10 minuts de trajecte entre Vallfogona i Balaguer

H O R A R IS D E TRENSLLEIDA-VALLFOGONA:8’30,13’15, 20’45 de dilluns a dissabte 9’35 ,13 ’15, 20’45 festius VALLFOGONA - LLEIDA 7’52, 13’58, 19’32 feiners i festius* Hi ha uns 5 minuts de diferència respecte de BalaguerNOTA: Els horaris són de sortides i arribades a Vallfogona

Vallfogona Radio107.9 FM

S 973 43226$

Solució partida d’escacswui+ + + tP V I

8 % -T :çpn[o§31

Deskidratadora de Alfalfa, s. a.

CARRETERA DE LLEIDA A PUIGCERDÀ, KM. 19 - TELÈFON 973 432007 - FAX 973 432250Vallfogona de Balaguer

(LLEIDA)

ESCOLA DE CAPACITACIÓ AGRÀRIA DE VALLFOGONA DE BALAGUER

CICLES FORMATIUS CURS 1 9 9 8 -9 9

- TÈCNIC EN EXPLOTACIONS AGRÀRIES INTENSIVES - TÈCNIC EN JARDINERIA

- TÈCNIC EN EXPLOTACIONS RAMADERES

* Durada deis cicles: 1.590 hores de formació a l'escola,410 hores de practiques en empreses.

* Requisits d'accés: FP1 de qualsevol branca, ESO, 2n de BUP,Proves d'accés ais cicles (majors de 18 anys)

* Informació: telèfon 973 445188

Generalität de Catalunya Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca

Finca l’Empalme Tel. 973 44518825680 Vallfogona de Balaguer