jH L L fO G O N R

; 2^-30 i. SeitmbitI 1~? jQcWbit /1

Cartell guanyador de Ies Festes de Sant Miquel confeccionat per Montse Miralies.

r

Escola de Capacitacié Agrària

FORMACIÓ PROFESSIONAL

AGRÀRIA Curs 94 - 95

Bona Festa Major Nois ¡ noies a partir de 14 anys.

Generalität de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca

Escola de Capacitado Agrària

Finca l'Empalme Tel. (973) 44 51 88 25680 Vallfogona de Balaguer

EDITA:-XOP

Apartat de correus, 1. Vallfogona de B.

DIRECTORA:Josefina Moreno i Garret EQUIP DE REDACCIÓ: Mercè Plens, Ramona Tori M ontse Térmens, Roser E Agnès Planes, Montse Sim COL.LABOREN EN AQUES MERO:Josep Pia Blanch, Jaume \ R am on Sans i Terés, C M ontse Térmens, Montse Roser Bosch, M. Teresa P Ramona Cases Folguera, I resa Reñé Olivé, Joan For A. Carrera, Dolors Mateu, M Balasch, Cese, Jep Joan, Joan Carbonell, Dolors Mat Agnès Planes, RamonaTor Pepita Palacín, Nuri Uob Rosa Sarret, Dolors Cana C ris tin a Núñez, Margan Dolors Simó, Montserrat Se Cristina Carrera, Mireia Gá CORRECCIÓ:Teresa Balasch Bosch COMPOSICIÚ i MAQUETA DOSSIER P&M - Tel. 44 8 DIPÒSIT LEGAL: L - 136- Amb la col.laborado: Departam ent de Cultura GeneralitätF u n d a c ió P úb lica Ir d 'Estudis llerdencs de la Di ̂P rovincial.A juntam ent de Vallfogona

La revista sortmesos de desembre, juny i setembre. Record« si voleu publicar unarticl d 'a d re ç a ra £ J % 0 P ,a de correus 1 ,o a la Seci de I'A ju n ta m e n t, se durant els darrers 20 di mes anteriora la public

P A P E *

XOP 2

EDITA:ZA'XOPApartat de correus, 1.Vallfogona de B.

DIRECTORA:Josefina Moreno i Garret EQUIP DE REDACCIÓ:Mercé Plens, Ramona Torrades, Montse Térmens, Roser Bosch, Agnès Planes, Montse Simó.COL.LABOREN EN AQUEST NÚ­MERO:Josep Pía Blanch, Jaume Mateu, Ramón Sans i Terés, D.T.S., Montse Térmens, Montse Simó, Roser Bosch, M. Teresa Pallisé, Ramona Cases Folguera, M. Te­resa Reñé Olivé, Joan Fontanet, A. Carrera, Dolors Mateu, Meritxell Balasch, Cese, Jep Joan, Josep Joan Carbonell, Dolors Mateu, M. Agnés Planes, Ramona Torrades, Pepita Palacín, Nuri Llobet, M. Rosa Sarret, Dolors Canals, M. C ris tina Núñez, M argaret Bo, Dolors Simó, Montserrat Solsona, Cristina Carrera, Mireia Gásquez CORRECCIÓ:Teresa Balasch Bosch COMPOSICIÓ i MAQUETACIÓ: DOSSIER P&M- Tel. 44 82 73 DIPOSIT LEGAL: L - 136 - 1992 Amb la col.laboració: Departament de Cultura de la GeneralitatF un d a c ió P ú b lica In s t itu t d'Estudis llerdencs de la Diputació Provincial.A juntament de Vallfogona

La r e v i s t a "XOPsortirá els mesos de desembre, març, junyisetem bre.Recordeuque si voleu publicarunarticle l'heu d ’adreçara 1X0P, apartat de correus 1, o a la Secretaria de rA ju n ta m e n t, sem pre durant els darrers 20 dies del mes anteriora la publicació.

-S U ,M A R I,S u m ari................................................................................................................. 3EDITORIAL: Les Festes de Sant M iquel......................................................4RECULLS D'HISTÒRIAEvocació d'un doble aterratge forgós a V a llfogona..........................5 i 6Imatges perai record.................................................................... 7, 8, 9 i 10TOTRECORDANT...En recordanga del Mingo de Cai Manel («Lo C asso les») 1 1 112SOCIETAT i CULTURAReflexions en veu alta en torn dels Aplecs de la Sardana................. .13Recull d'activitats Estiu i C ultura '94.................................................14 i 15Amor de M a re ..................................................................................................16FEM PETAR LAXERRADA AMBJoan Prat Guasch i Ramona Cases Bergadà......................... 1 7 ,1 8 i 19BIOSFERA1a Setmana ecològica................................................................................... 20Televisió i medi a m b ie n t.............................................................................. 21APUNTS DE PSICOLOGIALa influència dels g erm an s......................................................................... 22PROGRAMACIÓ FESTES DE SANT M IQ UEL.................. 25, 26, 27 i 28ESCRIBIM SOBRE...Vallfogona ràd io ..................................................................................... 30 i 31Destil-lació........................................................................................................31ESCRIBIM SOBRE...Herbes de Catalunya......................................................................................32Posai m a c a .....................................................................................................33El que un fa, l'altre desfà..............................................................................33PERSONATGES POPULARS A VALLFOGONALola Lizaran, la nostra tieta Victoria de «Poble Nou» . .3 4 ,3 5 ,3 6 i 37BÙSTIALa utilitat de la història.................................................................................38El principi d'igualtat re a l............................................................................. 39I una mica de d ig n ita t..................................................................................39C O S E S..............................................................................................................40ARR ELS........................................................................................................... 41JOC DE TAULA1r Premi Concurs Cargol C u in a t............................................................... 422n Premi Concurs Cargol Cuinat................................................................433r Premi Concurs Cargol C u in a t................................................................441 r Premi Concurs de Pastissos.................................................................. 452n Premi Concurs de Pastissos.................................................................463r Premi Concurs de Pastissos..................................................................47PERPERDRE EL TE M PS......................................................................48 i 49SERVEIS ..........................................................................................................50

bustTaLa revista "XOPzs oberta a totes les possibles opinions deisvei'ns. Totes les persones interessades a fer qualsevol aportació hauran de signar l'escrit i identificar-se.

La redacció de XO P no participa necessáriament de les opinions que manifesten els autors deis articles que es publi­quen en aquesta revista.

'XOP 2

LES FESTES DE SANT MIQUEL

Quart el poble despertarà a la primera claror del dia, descobrirem els carrers guarnits douant vida, color i harmonia a uns dies que ens poden resultar el pulm ô per poder respirar després d'un calorôs es tiu ... És S antM IQ U E L!

Necessitem mes que m ai aquests dies d'esbarjo.Endinsem-nos a poder gaudir de les tradicions del nostre poble.Avui és FESTA MAJOR!Vivim-la corn s i fos la millor, perquè ho és, perquè és la nostra i no

es pot com parar amb cap altra. Fem-la lluir i brillar a cor obert.De vegades ens preguntem: s ’acabarà un dia tôt aixô?Es perdran les Festes M ajors?Pensem que si aixô passés, es perdria la identitat dels pobles, es

perd ri en les unions am b els familiars, l'alegria dels infants am b els cavallets, el somriure dels padrins envoltats dels familiars davant la tau la ben parada, e lsoro ll dels autos dexoc, les sardanes a la plaça, els concerts, les bones orquestres etc, etc.

No vulguem que aixô pugui arribar.Flem de ser forts i reflexionar.Som un poble, el m illor! i entre tots ho podem fer.No podem perdre aixô que és nostre.Siguem participatius, no ens deixem acovardir.Un poble es fa cada dia am b l'esforç, il-1usions, necessitats, costums,

tradicions...

BONA FESTA M AJO R!!

Josefina Moreno i Garret

EVOCACICVALLFOGÍ

Sensdubte la gi un dia, durant la «caure» benaprop la majoria dels qui i ben segur que el si ais grans, els sorp potserli agradará c< historia del poble,, llibre, pero que p esdeveniment local

A mitjans del mi la República va ei ¡mportants sobre el va ordenar el traslla 3a Esquadreta del G bombardeig lleugei fabricado soviética.

El dia 11 de J

El tinent Gómez

‘XOP 4

Ha, descobrirem els dies que ens poden calorós estiu ... És

i

del nostre poble.

ué és la nostra i no a c o r obert.

taixó?

tat dels pobles, es Is infants am b els 'amiliars davant la anesalaplaça, els

Ï Ï .

sssitats, costums,

Moreno i Garret

_RE.CU.LLS-DJ.HIS.m RlA ___—

EVOCACIÓ D'UN DOBLE ATERRATGE FORCÓS AVALLFOGONA

Sens dubte la gent gran de la Vila recordará que, un dia, durant la guerra, un pareil d’avions van «caure» ben a prop de les cases del poble. Pero per la majoria dels qui no varen viure aquella época, de ben segur que el succès, si no l’han sentit explicar ais grans, els sorprendrà, i fins i tôt, a més d’un potser li agradará conéixer quelcom més de la petita historia del poble, aquella que no es traba en cap llibre, pero que per uns dies va ser important esdeveniment local.

A mitjans del mes de Juny del 1937, l’exércit de la República va emprendre una série d’accions importants sobre el front d’Osca. Per aital motiu es va ordenar el trasllata l’aeródrom de Balaguerde la 3a Esquadreta del Grupo 25, formada per avions de bombardeig lleuger Polikarpov RZ «Natacha» de fabricació soviética.

El dia 11 de Juny, un total de 13 aparells

s’enlairaren del camp de Santa Cruz de la Zarza, (Toledo) en direcció a Balaguer. La xifra evidencia una situació de material óptima, (ben diferent de la que patirien un any després), ja que normalment, en missió de guerra, només sortien 9 avions per esquadreta, que era la formació reglamentaria a l’aviació republicana.

Després de tres hores de vol, a les 6 de la tarda arribaren sobre Balaguer. Van donar un tomb sencer per damunt de la ciutat, dirigint-se riu avall en direcció al camp d’aviació de la Plana del Corb. Onze hi aterraren sense novetat, pera dos es quedaren a les envistes... per manca de gasolina !.

Casualment, un germá de la meva avia, en Sebastiá Reñé Boladeres, que es trobava segant no gaire lluny, va ser tam bé testimoni del doble aterratge. L’un va fer cap al costat del cementiri, i l’altre a l’indret dels horts.

El tinent Gómez (1) i el caporal Peiró (2), a punt d'enlairar-se amb el seu Polikarpov RZ «Natacha»

'XOP 5

Un dels avions era tripulat peí tinent José Gómez Gómez, i el caporal José Peiro González. Al Diari de Vol del primer hl va escriure: «Toma de tierra forzosa en Vallfogona por falta de gasolina». No h¡ ha constancia dels noms dels tripulants de l’altre aparell.

Els avions patiren lleus desperfectes, encara que un, el que va fer cap ais horts, va trencar un arbre. A l ’endem á, una vegada reparais i proveïts de combustible, novament pogueren enlairar-se per fer, possiblement, el vol més curt del seu historial: 4 Km.

De ben segurque, peraquesta «pana de pobre», ambdôs pilots, hagueren d’aguantar la broma dels altres companys durant una Marga temporada.

Peí tinent Gómez i el caporal Peiró, la guerra es va acabar el 24 de Desembre de 1938 en que van ser abatuts per caces prop d ’AIós de Balaguer. Sofriren greus ferides, el primer, al cap, va quedar sord per sempre. El segon va perdre una cama.

En elsdarrersanys, el rehabilitatCoronel d ’aviació José Gómez va retornar en váries ocasions a Balaguer. El darrer viatge va ser per recollir unes restes del seu volgut avió.

Dissortadament, la seva inesperada mort, a mitjans de Gener de l’any passat, ja no ens permetrá venir a Vallfogona i reviure aquell succés.

Josep Pía Blanch

‘XOP 6

Tot recordan les gasoses i grt

I anant més ( formada pels jo\

IMATGES

IMATGES PER AL RECORDTot recordant les festes de Sant Miquel de fa molts anys on les típiques mantellines es barrejaven amb

les gasoses i groselles.I anant més enllá en el temps, abans de la guerra civil, molts recordareu l'orquestra de mossén Miquel

formada pels joves del poble.

ral Peiró, la guerra es e 1938 en que van ser de Balaguer. Sofriren ), va quedar sord per ia cama.ilitat Coronel d’aviació i váries ocasions a ser per recollir unes

inesperada mort, a at, ja noensperm etrá uell succés.

D1 esquerra a dreta al darrera:Ramón Coté (Covet); Josep Duran (Estacioneta); Francesc Rubio (Farreret).

Clarinets: Josep Oms (Cabalé petit); Bartomeu Galceran (Falipó)

Davant:Ramón Rubio (Farreret), Miquel Trilla i Alfred Trilla (Son)

Josep Pía Blanch

7KOP 7

'XOP 9

El «palco» de 1‘envelat, un bon Hoc per a petits i grans. (29-9-65)

El vermut al ball matinal (29-9-69)

9 C0 P ÎO

EN RECOR «LO CAS!(

Els vallfogoniní infinites sensación: menys llunyá, que gent. Les sensación els elements divers

En el meu cas,; que produeix la periódicament visic poblé: l’ovalada plai de gel en pie hivei patinávem. Les teul l'aigua glagada pi multiformes canelo en un fangar els dies de garrics i argots forts vents de la tari

Altres vegades l elements o fenómer calor, les tempestes i i solitáries, essencial: La calor de l’estiu qi els caps i fa realitat aprofitant les llargui pagesos en tardes es olor de l’aigua depli el pols acumulatals

En ocasions esdeveniments relai de cam p, actes trascendencia en el: carregatsdegarbes feixugafeina. Laven els silenciosos cups amb els tupins farci’ i sabors de les orell

Els balls domin aduls i preparant el d ’estima deis adol contacte amb el eos Cal Cobet, censurac

A la sortida del bali el 29-9-52 Noies a la processò de Sant Miguel l'any 1949

Espectadors en un partit de fútbol de la ¡-esta Major ae bant Miquei i any iu o i.

t 1951.

T.O T-R ECQ R Q AN .T,.EN RECORDANÇA DEL MINGO DE CAL MANEL («LO CASSOLES»)

Els vallfogonins guardem en el nostre interior infinites sensacions i imatges d'un pa§sat, més o menys llunyá, que es traba en el record de molta gent. Les sensacions i les imatges es relacionen amb els elements diversos del paisatge.

En el meu cas, a través de (’espectacular efecte que produeix la m em oria, se’m representen periódicament visions relacionades amb el nostre poblé: (’ovalada plaga Sant Miquel, amb quatre dits de gel en pie hivern on els infants jugávem i hi patinávem. Les teules argilenques acanalades amb l’aigua glagada per les gebrades, configurant multiformes canelobres. El carrer Major, convertit en un fangar els dies de pluja intensa i en pas obligat de garrics i argots, moguts capriciosament pels forts vents de la tardor.

Altres vegades les visions tenen a veure amb elements o fenómens atmosférics com la boira, la calor, les tempestes d’estiu: les nits de boira, fosques i solitáries, essencials pera la reconciliació d’enemics. La calor de l’estiu que esquerda les pedres, escalfa els caps i fa realitat el prodigi d ’unir les parelles tot aprofitant les Margues migdiades. Les presses deis pagesos en tardes estiuenques de tempesta i l’original olor de l’aigua de pluja quan entra en contacte amb el pols acumulat ais camins.

En o casio ns les im atges s ’adrecen a esdeveniments relacionats amb treballs doméstics, de cam p, actes socials de gran im pacte o trascendencia en el seu temps: els carros d’escalada carregats de garbes, premi a l’esforg de tot unany de feixugafeina. La verema i el trepitjatdel raím damunt els silenciosos cups. La matanga del porc i el rebost amb els tupinsfarcits de confitat. Les mil i una olors i sabors de les orelletes, panades i panellets.

Els balls dominicals a Cal Farré, sublims pels aduls i preparant el camí d’iniciació a les relacions d’estima deis adolescents que cerquen prendre contacte amb el eos. Les pel.lícules del diumenge, a Cal Cobet, censurades i tallades una i mil vegades,

Mingo Joval i Planes

en les queals els romans, els indis i el seté de cavalleria o els japonesos i americans només eren suportables gracies a la possibilitat de poder assaborir, una única vegada a la setmana, cacauets, patates, pasos, grosella o soda de café.

El riu, la xopera i la peixera invitant a menjar la mona en el transcurs de la corresponent diada. El Roser i la nit de vigilia, amb la socarrona gresca, les consabudes “bromes” i lacridôriadel jovent plantant “lo maig”. Pero he de confessar que les imatges que mai no desapareixeran del meu record, les sensacions inoblidables es relacionen am b les persones “atípiques” (aquelles que tenen un comportament diferent al de les altres) del món rural en el qual vaig viure l’infantesa i l'adolescéncia.

TCOP 11

Recordó perfectament en Manel de Bellvis (lo Manelet), un captaire pres per boig que probablement era Túnica persona del país que tenia la gosadia d’insultar públicament, en plena épocatranquista, el “Generalísimo de los Ejércitos”, el gran dictador.

I d’aixó la gent en déiem desvariejar. Sempre he dubtat que algunes de les coses que deia en Manel de Bellvis fossin desraonades.

Tinc present en Pere “Ganso” amb el carro carregat de caixes de taronges “sanguines”, que canviava per ferralla i altres deixalles (en pie segle XX una economía plenament medieval, basada en Tintercanvi de productes).

Tot i aixó un deis records mes sentits el tinc per en Mingo de Cal Manel “Lo Cassoles”, traspassat el mes de juliol.

Sempre he tingut una mena d’enyoranga de les “nits a lafresca” del Cal Farré. Cap al capvespres “Lo Farré vell” humidejava amb una mánega el térra, a Taire lliure. Després hi posava unes taules i cadires. Més tard, havent sopat, la gent prenia un refresc i parlava de coses (es comunicava). Ben entrada la nit feia acte de presencia en Mingo. Llavors les coses solien prendre un rumb diferent.

Algú deia, Mingo on has anat a “xorar” avui? La gresca estava assegurada. Tothom s’ho passava d ’alló més bé, fins i tot (anava a escriure “excepte”) el mateix Mingo que rebia les “bofetades” moráis i físiques.

En ocasions hom jugava a “Tobugot” i la víctima propiciatoria era sempre la mateixa: lo Mingo.

Qui no recorda els quartets que els components de Torquestra de Balaguer (lo Massé.loCanfranc...) li dedicaven al ball de tara-nit deis diumenges?

Qui no el recorda renegant contra els amos que Thavien llogat?

Percert, varen ser molts i alguns es comportaren millor que altres. En aquest sentit cree que cal expresar el nostre reconeixement a la familia de Cal Fuliola.

Mingo, li preguntávem, quantes ovelles té el ramat que portes? Eli responia vuitanta-trenta o bé quinze-disset o dotze-vuit. Tant és, en Mingo era analfabet pero sabia perfectament les ovelles que

conformaven el “seu ramat” que era allò que més estimava. Tenia un sentit molt desenvolupat del qual nosaltres, segurament, no en disposem.

En Mingo era un magnifie pastor.Jo tenia quinze anys quan, amb la maleta a la mà

i una gran recança, prenia l’autobus de TAIsina Graells per desplaçar-me a Barcelona (a la “M ata”). M ’instal.laren en una pensió del Barça i m ’incorporava a l’equip juvenil del F.C. Barcelona. En Mingo ho sabia i sempre preguntava per mi. Quan anava a passar les vacances d’estiu al poble em saludava i tot rient deia: tu ets lo futbolista. Quan em portaràs cap a Barcelona a fer de massatgista? Li agafava les mans, les observava atentament i responia: quan tinguis les mans més fines (òbviament mai no h podria aconseguir).

En Mingo forma i formarà part de la nostra històriacol.lectiva. Haajudat, amb laseva innocència de nen petit, a estrènyer lligams. Ha motivai la Solidarität al poble (recordem la recol.lecta per fer­ii una nova dentadura). Ens hafet gaudir de moites, moltissimes hores de gresca. Ens ha consternât quan determinades persones s’han aprofitat de la seva situació personal. Ens hem alegrat quan determinades families l’han acollit corn un membre més i n’han tingut cura.

Sentiments, sensacions, imatges que formen part d’un tarannà col.lectiu.

Mingo, et trobarem a faltar, però t’assegurem que la teva imatge es perpetuarà en la història de la vila.

Ben pensât la teva biografia és mereixedora d ’un volum a part, un volum dedicat al “tonto” del poble del quai hem après moites lliçons i encara ens en queden moites peraprendre.

Potser un dia algü Tescriurà, algü intéressât per un lloc, uns esdeveniments, unes relacions socials, una vida: la teva vida, Mingo.

REFLEXIO LA SARD/

Jaum e Mateu.

Amics lectors aquest núm. ja s'h Aplecs de la Sard ponentines. Aixó reflexions puntua vivéncies que he t avui.

Si partim de la Aplecs han posat I peraccedir-hi, atot f ranc», així entre co una vegada a dinsi cercarl'enganxinat pagar un preu sem¡ Torganitzacióasufi ha a Thora de pag múltiples que surte

Penseu que le subvencions o ajut de bon tros la fort s’acostuma a cobr l'altre. O siguí, que ¡ aplecs han de fer rr despeses puntualm si volen quedar el amb ante rio ritat h. haver d'avangar ur fins que arribin li s'atansa el proper

Alguna vegada més m aduro gran; pagar entrada ais a| sardanistes o els I conscients comho és ben bé així... rascar-se la butxac prou que tota mena (tam bé), cal passai com quananemalf o no?.

com dicen cor temporada i enea

'X O P 1 2

je era allo que més Bsenvolupat del qual isposem. astor.mb la maleta a la mà lutobús de l’Alsina ;elona (a la “M ata”), arçal m ’incorporava lona. En Mingo ho mi. Quan anava a

ble em saludava i tot anem portarás cap sta? Li agafava les it i responia: quan iviament mai no h

part de la nostra b la seva innocencia ms. Ha motivai la recol.lecta per fer­

ii gaudirde moites, Ens ha consternât han aprofitat de la lem alegrat quan litcom un membre

atges que formen

però t’assegurem en la historia de la

smereixedorad’un ¡I “tonto” del poble ìs i encara ens en

algú intéressât per ! relacions socials,

Jaume Mateu.

REFLEXIONS EN VEU ALTA EN TORN DELS APLECS DE LA SARDANA

Amics lectors del XOP. Quan sortirà a la llum aquest núm. ja s'hauran celebrat la major part dels Aplecs de la Sardana 94 a les nostres contrades ponentines. Això però, no hem priva pas de fer reflexions puntuáis d'algunes de les múltiples vivències que he tingut en els que he assistit fins avui.

Si partim de la premissa de qué, només en dos Aplecs han posat l'obligatorietat de pagar entrada per accedir-hi, a tots els altres, l'entrada ha estat «de frane», així entre cometes. Die entre cometes perqué, una vegada a dins del recinte de l'Aplec calia anar a cercar l'enganxina o la banderola i, com és preceptiu, pagar un preu sempre simbòlic amb el qual ajudem l'organització a sufragar les moltes despeses que hi ha a l'hora de pagar les cobles i altres despeses múltiples que surten abans i després de l'Aplec.

Penseu que les tan desitjades i necessàries subvencions o ajuts institucionals, no cobreixen ni de bon tros la forta despesa deis aplecs. A més, s'acostuma a cobrar-les normalment un any per l'altre. O sigui, que a damunt, els organitzadors deis aplecs han de fer mans i mànegues per a cobrir les despeses puntualment deis seus comptes corrents, si volen quedar elegantment amb les cobles que amb anterioritat havien contractat. I això voi dir haver d'avangar uns diners i esperar pacientment fins que arribin les subvencions. I mentrestant s'atansa el proper Aplec...

Alguna vegada he sentit a d ira algun sardanista més madur o granai en l'edat, de què caldria no fer pagar entradaals aplecs, pensant potserque tots els sardanistes o els balladors de sardanes són prou conscients com ho és eli mateix. Malauradament no és ben bé a ix í... encara n'hi ha que a l’hora de rascar-se la butxaca, són massa gasius i no valoren prou que tota m enad’espectacle, cultural-sardanista (tam bé), cal passar per la guixeta, més o menys que com quananem a lfútbol,alcinem aoaladiscoteca... o no?.

com die en comengar; som a la recta final de la temporada i encara resten alguns Aplecs. Si hi

assistiu voldria que tinguéssiu en compte el que més amunt apuntava. D'aquesta manera ajudarem a la seva consolidació i fins i tôt potser aconseguirem que l'any vinent, els organitzadors d'Aplecs s'atreveixin a contractar cobles de més ait nivell musical, pel m illorgaudirde to ts ... si us sembla bé.

Lectors i col laboradors del XOP, bon estiu i bones vacances...

Ramon Sans i Terés Informador Sardanista de la F.S .C. Dem . Territ.

de Lleida

<XOP 15

AMOR DE MAREEl primer peto que hi ha al front l’hem rebuten venir al mon, i que tots sentim encara, és el peto més preuat, més rie i perfumat, que ens ha fet la nostra mare.

Res del món hi pot haver, que arribi tant a valer, el que val aquesta dona, alegre com un ESTEL! pura? com el blau del CEL! i, com els ARCANGELS, bona!

Amb delicia i bell consol, ella ens gronxa en el bressol, i ens adorm en els seus bragos. Ella ens ensenya a resar, a creure en Deu i a estimar i a donar els primers passos.

Ella vetlla per les nits, quan tenim unsofriment. Ella sense mai poder dormir tot ho dóna alegrement.

JOAN PRA

Quan ens falta la salut, el seu cor está angoixat, preganta Déu continuament, ella ens dona serenitat.

La seva cara és riallera, els seus ulls conformitat, els seus llavis et petonegen, el seu corto t és bondat.

Quins no serien els fills, que per grans que siguem, a la mare no li agraïm el que pernosaltres ha fet.

Una filia que tam bé és mare D .T .S .

ParlarambaquÉ l’antiga sala de bal perqué simbolitza Vallfogona célébrât

1. Ens agradaría sa tenint en compte q aproximada.JOAN:Els meus pat l ’any 18 es van con, unferreralhora.de> pero amb el temps ¿ un restaurant. Aqu> deis meus pares. Ca la fíam onetaiellav, familia.

2. Ha esdevingutsi en algún moment í

Sempre ha estât durant tem porad

E j e L AwX̂ E i R RA Dr Aw A’ M i B»>iJOAN PRAT GUASCH i RAMONA CASES BERGADÀ

Parlar amb aqüestes dues persones es recordar Cantiga sala de bail de Cal Farré; Hoc emblemátlc perqué simbolitza una part deis actes lúdics de Vallfogona celebrats durant anys.

1. Ens agradaría saber els inicis de “CAL FARRÉ” , tenint en compte qui ho va form ar i en quina data aproxim ada.JOAN:Els meus padrins feien de ferrers i cap allá l'any 18 es van comprar aquesta casa. Era un café i un ferreralhora, de menjars en feiem algún quealtre pero amb el temps aixó ha can viat i s ’ha convertit en un restaurant. Aquesta professió ens ve heredada deis meus pares. Cap allá l ’any 52 em vaig casar amb la Ramoneta i ella va passara formar part d ’aquesta familia.

2. Ha esdevingut sempre un negoci fam iliar, o bé en algún mom ent han treballat per altri ?

Sempre ha estât un negoci familiar, malgrataixd duran t tem porades llogávem “ cam brers de

IIimonada».

3.Cadascú de la fa m ilia sem bla que estigui encarregat de desenvolupar alguna tasca,quina distribució requereixen ?

La Ramoneta és a la cuina.RAMONETA.sempre que hi havia ball matinal feia els vermuts,la sala estava de gom a gom i no parava de fer tapes.En Joan i el Ramón están al bar i a l restaurant peí que calgui, El Ramón vol continuar el negoci familiar.

4 .Com era pervostés un dia de Fetsta M ajor, abans de construir la Sala Social?

El ball es feia a casa nostra i es repartía en tres sessions: matinal, tardainit. Recordem amb nostalgia el fet de qué les notes donaven números ais nois per tal de bailar amb ells. El problema era peí cafeter perqué ell decidia quan es feia la mitja parí i aquells minuts de descans eren m olt ¡mportant per les paredes. La Ramoneta també recorda que el dia que patia més, era el dia que plantaven el xop: el jovent

Ramona Cases Bergadá i Joan Prat Guasch

“XOP J 7

Un moment de Tentrevista

pujava a la sala de dalthavíem de buidar el menjador i la cuina, perqué des d ’a llí dalt intentaven pujar el x o p , més d'una vegada pensava que el xop cauiria damunt de casa nostra.

5 .Q u in s a rt is te s recorden d ’ a lesh o res que passessin pel seu escenari i entusiasmessin més al public va llfo gon i?

La Trinca ,que va venir fa uns vint-i-cinc anys va congregar una multitud de gent. En aquell temps el preu peractuació era d ’unes 110.000ptes. D ’altres van ser la Conxita Bautista, el Duo Calatrava, el Cassen i un seguit d ’orquestres m olt conegudes ja en aquells temps: Janio Marti, Maravella, Marina, Principal de la Bisbai, Montgrins i moltes més.

7.P ervostès, festa significa feina composada per dinars, sopars i d’altres aconteixem ents, què representa per vostés això?

Sort que ens agrada, això sino podem estar mai en familia. Una de les coses que ens omple és el contacte amb el publie. Eljoventva passar m olt bons moments a casa nostra, com per exemple, en temps de carnaval, ells venien a disfressar-se aquí a casa i ana. ven pel poblé i tot el que recol lien s'ho venien a menjar aquí.

6.Abans,quan era la Festa M ajor es feien les tradicionals reunions de fa m ilia ,durant aquest període,convivien amb els mùsics?

Ells passaven aquí tota la Festa Major a pensió completa, passats els anys les orquestres només eren llogades per un dia i quan acabaven Tactuació marxaven.

8.La plantada i la tallada del xop, nosaltres encara recordem que la feien davant de casa seva, ens preguntem el perqué davant de Cai Farré?

Es piantava aquí perqué era on es feia el ball, i també se’n piantava un altre a la part alta del poble, entre els anys 40 i 50 va arribarla moda del cinema, i a la geni li agradava més anaral cinema que al ball.

9 .-Traben molta diferencia a la Festa M ajo rd ’abans i a la d’ara?

Era un altre amblent, abans no hi havia tantes festes is'esperava amb deliri aquesta festa. La geni

a rri bava a Vallfog tots els tres dies.

La talla la va solters, i després es feia en diurni canviar-lo a dis sa

10. També vam p reis d’Orient vis entregar els rega gaudien d’algun p directament a ca;

No, que més hi els allotjavem a la

11. La creació i endavantenaque sorgir la iniciativa diferents a la sali

Quan vam cor teniem una granja a això i deixar arr milloresperdeixar ens va compensar

arribava a Vallfogona en tren i s ’h i quedava durant tots els tres dies.

La talla la van comengar a pagar els homes solters, i després home i dona. Abans la festa major es felá en diumenge i dilluns, però vam poder canviar-lo a dissabte i diumenge.

10. Tam bé vam poder comprovar que fins i tot els reis d’Orient visitaven cada any Cai Farré per entregar els regáis a la m ainada de Vallfogona, gaudien d ’algun privilegi especial pel fet de venir directam ent a casa seva?

No, que méshaguéssim volgut! Nosaltresnomés els allotjavem a la nostra sala.

11. La creació d’un restaurant va ser un pas endavant en aquest negoci fam iliar, com i quan va sorgir la iniciativa? Els hi dona unessatisfaccions diferents a la sala de ball?

Quan vam comengar no voliem expandir-nos, teniem una granja i arbres i pensàvem dedicar-nos a això i deixar arrendat el cafè, però vam fer unes millores per deixar-lo en condicions i va resultarque ens va compensar quedar-nos en aquest negoci.

12. Recorden alguna anècdota curiosa viscuda durant aquesta anys?

Recordem el dia que va venir La Trinca que teniem un jardíaquí fora i Taglomeració de gent ens el va fer malbé tot, també la porta de davant la vam apuntalar perqué no h i va haver prou entrades per tanta gent. Aquella actuado va ser recollida per la Vanguardia i El Segre, perqué com us he d it abans, van cloure la gira aquí a Vallfogona.

13. Tindrien algunes paraules pels lectors del XOP?

Trobem que la revista és molt intéressant I que h i ha moites fotos que ens fan recordar la gent del pobleilessevesvivències, ésuna tasca m olt positiva que veiem que va endavant.

Per la nostra part ens hem quedat ben complagudes de la xerrada que hem tingut, així dones, nosaltres la donem perfinalitzada. Els agraïm haver dedicat part del seu temps i a vosaltres, lectors, des de el nostre racó us desitgem unes Bones Festes de Sant Miquel.

Montse Térmens i Montse Simó

na composada per nteixements, qué

ò podem estar mai i e ens omple és el 'a passar m olt bons exemple, en temps sar-se aquía casa i olliens'ho venien a

i, nosaltres encara le casa seva, ens Cal Farré?

on es feia el bail, i part alta del poblé, ì moda del cinema, cinema que al ball.

3sta M ajord’abans

no hi havia tantes ^esta festa. La gent

El matrimoni Prat-Cases

XOP

XOP 20

TELEVfSIOLa televisió és i

informació majoritá Però també ho é:

i per tant, influent, c Laconscienciacii

de fer coses que sòr mal inevitable -valgi

Una conscience venimdientsemprei a la natura.

La televisió hi f reclama remei, ins espaiscom el “Capii a T V 3 .

El “CapitáEncian que, basant-se en u de fer o no s’ha de 1 natura. Així parla c reutilitzarles bosses de no tirar menjara la procreació de rati aplicables.

L’espai “Medi ar d ’algun aconteixem etc. en favor de le temperatures i de l’e

■ B jI i Q 5 j F ,E i R A i

1a SETMANA ECOLÓGICAa tothom: aigua i llimonada naturai ben fresqueta servida amb càntirs de Verdu, ja que essent una festa ecològica no podia ser menys «eliminar llaunes i tota mena d'envasos que embrutessin el nostre entorn». Després de berenar l’accio civica de recollir les deixalles que es van trobar pel riu i pel carni de tornada cap al poble. Un cop a la vila, davant de les escoles es va fer una figura simbòlica (monstre) amb la brossa recollida. Tot plegat una festa molt educadora i de sensibilització a favor de la natura.

Des de la secció de la biosfera volem donar les gracies a: Els de tràfic que ens van aturar el transit per poder creuar la carretera sense cap perill. Els Grallers de Castellerà que amb la seva música van donar un aire molt festiu a la cloenda.

I també a : la Laia, el Pelai, l’Almudena, l’ Imma, laMontse, l’Agnes i laCristina, queamb l’escenificació d’un conte pie d’amor a la natura i la construcció d ’una figura piena de simbologia del que representa la lletjor de les deixalles, van aportar a la festa la humanitat, l’art i l’alegria que els són caracteristics.

Del 8 al 13 d’Agost es va celebrar la 1 a Setmana Ecològica.Les activitats realitzades durant aquesta setmana varen ser les següents:

Els dies 8 i 9 curset de paper reciclat: taller forga interessant, ja que els que hi van assistir van poder comprovar que, amb unes técniques molt senzilles i uns fulls de diaris veils, es pot fer paper nou.

Els dies 10 i 11 «L’ECOMERCAT»: Com aprendre a comprar productes que les seves coberturas i embalatges facin menys mal a la natura.

El 12 conferència a cárrec de l ’educador m edioam biental M iquel M arcelino Camarasa. Conferéncia-col-loqui prou interessant tenint en compte que s’han de canviar els costums de la nostra societat, els petits canvis de cadascú.

El mateix dia 12 a la nit es va projectaral Cine Nuria la pel lícula « La Selva Esmeralda», de missatge ecologie.

El dia 13 a les 5 de la tarda davant de l’Ajuntament va comencar el que va ser la cloenda de la Setmana Ecològica.

Els Grallers de C astellerà . Escenificació d’un conte des del baleó de l’ajuntament, seguint la representació carni del riu. A baix al riu berenar per Roser Bosch i M . Teresa Pallisé

itural ben fresqueta , ja que essent una iys «eliminar llaunes ibrutessin el nostre xiócív icaderecollir pel rlu I pel carni de la vila, davant de les ¡¡mbòlica (monstre) egat una festa molt i favor de la natura.

eravolem donarles van aturar el trànsit ;ense cap perill. Els i la seva música van oenda.’Almudena, rim m a, eamb l’escenificació ura i la construcció a del que representa aportar a la festa la s són característics.

i M. Teresa Pallisé

TELEVISIÓ i MEDI AMBIENTLa televisló és un mitjà per l’entreteniment i la

informacló majoritàrlament.Però també ho és, al ser un mitjà de gran difusió

i per tant, Influent, de conscienclació.Laconscienciació potserconvèncerals individus

de fer coses que són necessàries per tal d ’evitar un mal inévitable -valgui la redundància-.

Una conscienciació necessària avui dia, com venim dientsempre en aquestasecció, és el respecte a la natura.

La televisió hi està, fruit d’una evidència que reclama remei, insistint darrerament. Aixi tenim espais com el “Capità Enciam” o el “Media ambient” a TV3.

El “Capità Enciam” és unespai d’uns cinc minuts, que, basant-se en una història explica allò que s’ha de fer o no s’ha de fer per tal d’ajudar i respectar la natura. Aixi parla de la selecció de deixalles, de reutilitzarles bosses de plàstico béutilitzarcistelles, de no tirar menjar a les clavegueres ja que ajuden a la procreació de rates, i de les coses més diverses i aplicables.

L’espai “Medi ambient”, també a TV3, ens parla d’algun acontelxement, fet, construcció, projecte, etc. en favor de la natura. També una mica de températures i de l’estatde les platges, perexemple.

En aquestaenumeració d’espais que col.laboren en la conscienciació ecològica no podem descuidar els espais i documentais que fan a la 2. Afináis del mes de juliol, perexemple, vanferun ampli programa sobre l’organització mundial per a la defensa del medi., Greenpeace.

Cai anomenar també els reportatges que fan sobre diferents expedicions o escalades a muntanyes especialmentdifícils, o els reportatges quefan sobre cultures de tribus o pobles (els Yannomani, per ex.) de països remots i no descoberts per la nostra cultura.

Aquests són reportatges d’aproximació a la natura, ja sigui per mitjà d’aventures o per mitjà de cultures diferents a la nostra, les quais tenen un contacte i una relació amb la natura que es tradueix en pur companyerisme. Potser la nostra cultura n’hauria d’aprendre, malgrat es digui que és la més avançada. No sempre en el progrès hi ha el millor, ni molt menys la félicitât, quanaquest malmet el nostre entorn i ens inculca una cultura o creença de superioritat envers la natura.

Hauríem de fer nostra la frase del Capità Enciam: “Els petits canvis són poderosos”.

Teresa Pallisé i Roser Bosch

'XOP 21

ARUNT.S-DE.RSICOLO.G.IALA INFLUÈNCIA DELS GERMANS

Encara que les personalitats deis pares i la manera en qué tenen Hoc les interaccions pares-filis tenen una importancia capital en el desenvolupament infantil, les relacions amb els germans quan hi són, poden teñir també influéncies significatives en la personalitat i en la conducta social.

El número de germans que té el nen, el Hoc que ocupa entre ells (és a dir, l'ordre de naixament) i les relacions que mantingui amb ells, constitueixen elements ¡mportants en la situado d'aprenentatge del nen dins de casa seva. La influencia deis germans sobre el nen s’exerceix probablement amb més forga quan la criatura té entre 2 i 10 anys d’edat.

Ais primogénits se’ls sol tractar de manera diferent deis que neixen més tard, i cada posició en la fam ilia , sem bla com ptar am b un conjunt d'avantatges i inconvenients. Per exemple, els nens que neixen primer no tenen que compartirai principi els seus pares amb d'altres nens, per aixó, probablement reben moltes atencions i afectes. Aprenen fàcilm ent a dependre deis adults i a relacionar-se amb ells. En canvi, tenen en contra la relativa inexperiéncia deis seus pares. Potserse'ls mima o protegeixi amb excés o potser se’ls tracti més com adults que ais germans nascuts despres, potser s’esperi més d’ells. L’arrlbada d’un germá o germana pot amenagar la seguretat i les relacions del primogénit amb els pares, sobretot si això passa quan el nen te entre 3 i 6 anys d’edat.

Els nens nascuts més tard es troben amb una situació molt diferent. Des deis primers moments de la seva vida, interactuen no sois amb els pares sinó també amb els seus germans més grans. Aquests últims poden ser consideráis com a competidors poderosos, dotats de privilegis i status especiáis, però també poden fer de mestres, guies de models disponibles pera la identificació i imitació. Un deis desavantatges que té haver nascut «després» és la d’un sentiment d'insuficiéncia en comparado amb un germà més gran, particularment si aquest té entre 2 i 4 anys més.

Segons diversos estudis que s’han fet s’ha observat que en general, els nens amb germans

varons tenien trets més «masculins» que els que tenien germanes. Les nenes que tenien germans varons, en comparaciô amb les que tenien ge rmanes, eren més ambicioses, més agresives.

En molts casos, el germà petit veu al gran com una persona més forta, mes compétent, i capaç d’arribar a fites més importants que el petit vol aconseguir, perô que encara no és capaç de fer-ho. El nen gran és més fort, sap més, pot quedar-se despert més tard i menja els aliments dels adults. Per tant, el germà petit s’esforçarà persem blar-seal gran adoptant les conductes d’aquest.

Els primogènits acostumen a tenir consciències més fortes que els nascuts en segon Hoc, solen ser més responsables, menys agressius i més curiosos intelectualment. Malgrat aixô, l’efecte de la posiciô ordinal depèn moltdel sexe del germà i de la distància temporal que hi hagi entre ells. Quan els germans eren del mateix sexe i no els separaven més de dos anys d ’edat, s’observaven poques diferències entre ells. Quan la diferència d’edat va augmentar fins a quatre anys, o els germans no eren del mateix sexe, les diferències conductuals eren més grans.

Malgrat tôt, la situaciô rara vegada és senzilla. Els efectes potencials del Hoc ocupat en l'ordre dels naixements dependran del sexe dels altres germans, de la distància que hi hagi entre les edats, del nombre total de nens de la familia i de les maneres en que els tractin tant el pare com la mare.

Psicôlogues: Ramona Cases Folguera

M. Teresa René Olive

22

iculins» que els que que tenien germans que tenien germanes, esives.'etit veu al gran com compétent, i capaç nts que el petit vol )és capaç de fer-ho. més, pot quedar-se liments dels adults. irá persemblar-se al aquest.atenirconsciències ;egon lloc, solen ser ssiusimés curiosos 'efecte de la posició ermài de la distància . Quan els germans paraven més de dos íes diferències entre /a augmentar fins a rendel mateix sexe, n més grans. vegada és senzilla.

cupat en l'ordre dels dels altres germans, ntre les edats, del ilia i de les maneres Dm la mare.

Psicôlogues: na Cases Folguera Teresa Reñé Olivé

Desitja a tots els seus lectors una Bona Festa Major

7COP 23

C U I N A C A S O L A N AESPECIALITAT EN

ENTRECOT I CARGOLS A LA LLAUNA

Ila d&siljii 'Bona Fetsta Mtajm

C/. Balaguer, 10-12 • Telèfon (973) 43 22 03 / 43 22 04 • 25680 VALLFOGONA

D.A.S.Aù e e h i d r a f a d e r a d e O f f a ( f a , S . Ñ .

Us desitja Bona Festa Major

CARRETERA DE LERIDA A PUIGCERDÀ, KM. 19 - TELEFONO 43.20.07 - FAX 43.22 .50

O a f íf a g a n a d e Ñ a f a g a e r

(LERIDA)

FESTES DE SANT MIQUEL 199429 i 30 DE SETEMBRE, t i 2 D OCTUBRE

12.00 hores: Missa en honor a SANT MIQUEL, amenitzada per

A la sortida de missa BALL DE VERMUT al poliesportiu.

17.00 hores: CUCANYES per a la mainada. Hi haurà premis per a tots. Organitza: Assodaciô de Pares d'Alumnes.Patrocina: Ajuntament.

18.00 hores: Concert al Poliesportiu a càrrec de l'orquestra

Nota: Es prega guardar silenci i que siguem responsables dels més petits durant el concert a fi d'una millor audició.

20.00 hores: Bail de tarda amb la mateixa Orquestra.

V A L L F O G O N A

PROGRAMACIO

Dijous 29 de setembre

COSTA BRAVA

23.30 hores: Tallada del Xop amb destral, i caixa de cava.

dCôP 25

PESTES P E SA N T M IO U EL 1994

Divendres 30 de setembre11.00 hores: Campionat de TENNIS TAULA i BADM INTON alPoliesportiu. Participants de Tennis Taula: Totes les categories grans i petits, de Badminton: Menors de 16 anys. Les inscripcions es faran el mateix dia de la competido.

20.00 hores: Bail de tarda amb l'orquestraIV DIMENSION

23.00 hores: CORREFOC amb l'escola pública PERE BOTERO (amb el suportde la Fundado Pública Institut d'Estudis llerdencs).Caldrà que es treguin els vehicles pels carrers on passarà el correfoc (la comissió no es responsabilizara dels danys ocasionats); en el moment oportú s'avisarà pels altaveus del recorregut del correfoc.Durant el correfoc, els Hums del carrer estaran apagats.

A continuado ball amb l'Orquestra

IV DIMENSION

04.00 hores: GRAN XOCOLATADA PER A TOTHOM!

Dissabte 1 d‘octubre___________De 9.00 a 14.00 hores: 2n CO N CU RS DE PINTURA RÁPIDA (Bases en programes a part).

10.00 hores: Campionat de TAE KW O NDO INFANTIL DE TÉCN ICA PUMSE i SALTS al Poliesportiu. Hi participaran alumnes de les escoles deTae Kwondod'Alfarrás, Oliana, Balaguer, Menárguens i Vallfogona.

V A L L F O G O N A‘TCOP 26

F ESTES PE SANT MIOUEL 199417.30 hores: Al centre del carrer Major, exhibiciô de Sardanes i Punts Lliures, a càrrec de colles sardanistes del Campionat de Catalunya.

20.00 hores: Bail de tarda amb la internacionaLOrquestra

MONTGRINS

24.00 hores: Bail de nit amb l'orquestra

MONTGRINS

A continuaciô DISCO MOBIL -LIGHTS-Hi h aura sorteig de camisetes i gorres per a tots els assistents.

rECNICAî s e s c o l e s

i l l f o g o n a .

Diumenge 2 d'octubreDe 9.00 a 14.00 hores: 2n DIA D ELCO N CU RS DE PINTURA RÁPIDA.Durant tot el dia hi haurà un PARC D'ATRACCIONS:Un Infiable Gegant, un Toro Mecànic, un Tobogán Infiable ¡ un Tren pels carrers de la vila per a tothom.

10.00 hores: Tirada de bitlles organitzada per la Llar de Jubilats, amb molts intéressants premis.Lloc: Camp de fútbol.

20.00 hores: Sessió continua de bail amb l'orquestra jove i revelado de l'anySOLSONA 70

N A A L L F O G O N A

FESTES DE SANT MIQUEL 1994EXPOSICIONSDurant els dies de la Festa Major, a la Sala d'Actes de I'Ajuntament estaran exposats:• Els treballs dels cursets realitzats durant I'Estiu i Cultura: Estampacio sobre Seda, Ceramica i Pintura Rapida de Nens.• Els cartel Is de la Festa Major presentats a concurs..• Els dies 1 i 2 d'octubre Exposicio dels quadres del 2n Concurs de Pintura Rapida.

GUARNIMENT DELS CARRERSTots els intéressais en guarnir el vostre carrer, podeu passar a recollir el mateiral els dies 26 i 27 de setembre a l'Ajuntament.En recollir el material, es donarà cava i galetes per cada-carrer.Dia de guarnir: dimecres dia 28 de setembre.Si volem que el nostre carrer tingui un caire de festa complet POSEM LES SENYERES ALS BALCONS!!.

ABONAMENTSFORMA DE PAGAMENTIDe 14 a 49 anys: 5.000 ptes.De 50 a 65 anys: 3.000 ptes.Carnet Jove: 3.750 ptes.Forasters entrada II iure.Els qui vulguin l'abonament amb antelació poden passar per l'Ajuntament en horari d'oficina.

PIAI

LLOTGESEl divendres dia 23 de setembre a les 10 hores de la nit a l'Ajuntament, es farà el sorteig de les llotges.

Si tots hi posem el nostre granet de sorra, d'una Festa Major en podem fer una GRAN FESTA MAJOR!

V A L L F O G O N A

D E CPropar

Ctra. Comare

DCOP 2S

ar a recollir

arrer.

>let POSEM

arids daniel, s.a,• Formigons• Arids Rentats:

Naturals i Artificials Transports

Us desit ja Bona Testa M a jo r

PLANTA ARIDS IFORM IGO: Afores - Vallfogona • Tel. 43 21 99 OFICINES: C / Urgell, 43 • Balaguer • Tel. 44 50 57

PARTICULAR: Balaguer • Tel. 44 68 58

aassar per

juntament,

a Festa 3R!

DEGUSSA IBERICA, S.A.Productos Químicos, Farmacéuticos y otros aditivos para piensos compuestos. Plantas medicinales

Us desitja Bona resta Major

N A Ctra. Comarcal 1313, km. 19 • Teléf. (973) 43.20.52 • Fax. (973) 43.20.9225680 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lérida)

<XOP 29

■ E S X i R I B J / y i w S i P ^ B R E . , . !

VALLFOGONA RADIOCom passa el temps! Ja em tornen a esperonar

perqué fací quatre ratlles sobre la ràdio i la veritat és que la calor i les calendes no inviten a escriure massa, el meu és parlar, diuen que bé (??)...

Direm que Vallfogona Ràdio i Ràdio Artesa de Segre acaben de complir un any de col.laboració conjunta dia a dia, amb caps de setmana allargats. I cal dir que Vallfogona porta la major part de les programacions i que han entrat molt bé entre els oients de Ràdio Artesa. Recordo que els horaris de connexió són:- Ràdio Artesa-Vallfogona Ràdio: de dilluns a dijous de 19h. a 21 h. De divendres a dissabtes de 19h. a 19h., és a dir, 24 hores ininterrompudes.-Ràdio Vallfogona-Ràdio Artesa: els dissabtes de les 13’30h. a les 14h. (temes agraris) i de 17h. a 18h. (temps de ràdio de la Núria Rives) i el divendres de 21 h. a 22h. I'hora del Santi, també de Ràdio Artesa.

Cal dirque els programes culturáis aquesttemps d’estiu han desaparegut de la parrilla radiofònica i que tornaran al setembre.

La programació és eminentment musical, ara.Cal fer especial mencio al mestre col.laborador

Manel Martínez que una vegada més una edició més ha portat el nom de Vallfogona Ràdio arreu la provincia amb la Volta Ciclista a la provincia de Lleida d’enguany, amb la professionalitat digna d’especial mencio i un interés inusitat que ara és el moment de reconéixer iaixíen vull deixarconstància. Gràcies Manelü

Un altre cop més hem demostrat que una emissora petita, amb voluntat i il.lusió pot estar a l’altura de les grans cadenes de ràdio.

Gràcies també a les firmes patrocinadores que fan possible cobrir íntegrament el pressupost. Die això per si algú (que em consta) es pensa que aixó és de frane i no costa ni un duro.

Gràcies a Emsade, Adaggio, Orteu Carnisseries, Materials de Construcció Arnal i Dyesma de Lleida.

Una altra historia: bé, jo diria que dia a dia la vostra emissora està escrivint la historia de la vila en molts aspectes i que les inquietutds del qui us parla i ara escriu, no paren mai, i com sé que endavant, ja tinc tot el suport de la regiduría de cultura, dones em va donar la idea, més ben dit, posar-la a la práctica,

doncs la idea ja feia temps que la tenia en ment. Es tractava de contactaramb determinades emissores municipals i oferir alguns dels programes que produeix Vallfogona Ràdio.

Bé, poc a poc es van sumant emissores a la iniciativa i agafen el com prom is d ’em etre els programes que envia amb gravacions programades Vallfogona Ràdio. A canvi, Vallfogona Ràdio emet els programes que rep de les diferents emissores, es tracta, en definitiva, d’un intercanvi de programes.

En l’actualitat, V. Ràdio exporta, per dir-ho aixi:- Pertotes les emissores:EI padritafaner, Vallfogona Sardanista, El poder de la ment.- Perles emissores deTarragonaen especial: Feeling, Entre tu i jo- Per les emissores de Girona en especial: Mùsica bonica d ’ambient.

Aquest programes són setmanals.En l’actualitat les emissores que passen aquesta

programació són:Ràdio Artesa de Segre Alpicat Ràdio Ràdio Les - Val d’Aran Ràdio Roselló Ràdio Juneda Ràdio Seu d ’Urgell La veu de Tàrrega Ràdio Borges Blanques Ràdio BellpuigRàdio Gandesa, Ràdio Antena Caro, Roquetes Ràdio SuriaRàdio Mar i Cel de Sitges Ràdio Tramuntana de Portbou i Vallfogona Ràdio.

En total 15 emissores de punta a punta del pais.Fins ara Vallfogona Ràdio ha produi't des del dia

16 de marg en que es va comengar i enrasant uns programes que van comengar més tard que uns altres,aproximadam entuns300enviamentspostals que representen uns 600 programes-còpia. Això voi dir, molta feina, moltes hores de dedicació i sobretot puntualitat en les entregues. Això representa que els diumenges també es fan còpies, fins ara s ’han utilitzat uns 300 cassettes, amb un elevat cost economie, que paga l’emissora, a part dels segells

que costa cada envian això a Vallfogona nolic municipal.

En total, segons I muntatges.mésprogr; i Ràdio Gandesa, Ti l’ambaixada radiofonie arreu del pais 23 hores I això ho exposo amb capigui cap mena de ( quimera ni somni, aixt

DESTILLACLadestilaciótélase

valoreconòmic i el seu alcoholats, productes

Les essènciessór majoritàriament oloros naturalesa oliosa, torni el que es deposita una

La quantitat d’oli qi al llarg del dia, el temps el moment de recol.li rendiment. La composi el contingut sigui majc

Hi ha varis procedin directe, amb corrent di

Evitant els compie ens atindrem al procei persona pugui accedir

Aixi el producte i aplicar-se pera laaroi consulta mitjangant ui aire fred. Aplicació d protecció de catarros s’ha d’aplicar mai dire

Les plantes sotme fresques, recol.lectad han de seramuntegac

Durant el procès amb una doble funció les glàndules de la pía essencial passa pel ci decantador. El munta vulgui gastar la but materials poden ser: i

lue la tenia en ment. Es eterminades emissores

deis programes que

umant emissores a la ipromis d’emetre els avacions programades /allfogona Ràdio emet sdiferents emissores, tercanvi de programes, xporta, perdir-ho aixi: idritafaner, Vallfogona ìnt.naen especial: Feeling,

a en especial: Música

¡tmanals.¡s que passen aquesta

Caro, Roquetes

jnta a punta del país. ia produit des del dia înçar i enrasant uns r més tard que uns 3 enviaments postals ames-còpia. Això vol idedicacióisobretot :ò representa que els lies, fins ara s ’han mb un elevat cost , a part dels segells

que costa cada enviament, 69 ptes., multipliqueu, això a Vallfogona no li costa un duro, ho paga la ràdio municipal.

En total, segons la durada deis programes i muntatges, més programes especiáis per Ràdio Les i Ràdio Gandesa, Tram untana i Antena Caro, l’ambaixada radiofónica de Vallfogona Ràdio ocupa arreu del país 23 hores setmanals aproximadament. I això ho exposo amb tant de detall perqué no us capigui cap mena de dubte de qué això no és cap quimera ni somni, això és una perfecta REALITAT,

amb majúscules, aquí i ara, aixó és historia contemporánia de la vostra emissora, historia que malgrat no ser de Vallfogona el que us escriu ara, sent i viu amb inusitat orgull el pertanyer a aquesta comunitat tan especial de Vallfogona.

Perdoneu la tabarra pero tinc que donarl’hora.al menys que es noti que hi sóc, i somriu sempre... veurás com la vida es contagia del teu bon humor.

Joan

[ DESTIL LACIOLa destilado té laseva importancia peí seuelevat

valoreconómic i el seu ús: obtenció d’aromatitzants, alcoholats, productes medicamentosos, etc.

Les essénciessón substancies complexes, majoritáriament oloroses, que malgrat rio teñir una naturalesa oliosa, tornen transparent el paper sobre el que es deposita una gota.

La quantitat d’oli que contenen les plantes varia al llarg del dia, el temps balsámic de cada especie és el moment de recol.lecció per obtenir el máxim rendiment. La com posiciódelterrenyinfluiráenqué el contingut siguí major o menor.

Hi ha varis procediments de destil.lacio: am bfoc directe, amb corrent de vapor i destil.lacio en buit.

Evitant els complexes sistemes de laboratori, ens atindrem al procediment per tal que qualsevol persona pugui accedir-hi.

Així el producte obtingut artesanalment pot aplicar-se p era la aromoterápia, vivenda, oficina o consulta mitjangant un difusor de vaporització per aire fred. Aplicado d’esséncies al bany per a la protecció de catarros, constipáis, estrés, etc. (no s’ha d’aplicar mai directament sobre la pell).

Les plantes sotmeses a destil.lacio han de ser fresques, recol.lectades al moment balsámic i no han de ser amuntegades per evitar fermentacions.

Durant el procés de destil.lacio, la calor actúa amb una doble funció, com activadora del trenc de les glándules de la planta i el vapor arrossegant l’oli essencial passa peí condensador i és separat en el decantador. El muntatge de l’aparell depén del que vulgui gastar la butxaca, de menya a més, els materials poden ser: coure, acer inoxidable o vidre

Pyrex (Bigabai).La idea bàsica és exposada al dibuix, podent-se

modificar segons els gustos.Rendiment en essències d’algunes plantes: Milenrama: 0 ’2 %; Ceba: 0 ’015 %; All: 0 ’25 %; Fonoll: 3 al 7 %; Camamilla: 0 ’23 % (Blavosa per la presència de l’«azuleno». Vora els 09 C. adquireix consistència mantegosa).

Segons el gran Paracelso el que guaria no era la pianta, sino la seva quinta essència, l’arca, la part més pura i noble.

En l’obtenció de l’oli essencial seguim d’alguna manera la filosofia del gran Paracelso.

A. Carrera

7COV 31

mESíC i Ri I i Bj I > Bj R E >»iHERBES DE CATALUNYA

POSA'T MAI

SÀLVIA (S a lv ia ) (S a lv ia o fic inalis )Mata de 30 a 60 cm. d’alçada, aromàtica, de

tulles oblingües o lanceolades, oposades i peciolades , i de flors generalment d ’un blau violât, grosses i de corol.la bilabiada. Crelx en brolles, en algunes zones àrides de l’Europa méridional, iésempradacontra les suorsfebrils, per a disminuir la glucèmia, corn a regulador menstrual, etc. ^ - ^ - 7

SALZE (S au ce) ( S a lix a lb a )El salze de les nostres contrades, el salze

pirinenc és un arbust baix, de fins 50 cm. d’alçària, de tulles el.liptiques i peloses, i d’aments laxos. És endémie dels Pirineus, on creix en clarianes de bosc, a l’estatge subalpi. S’empraperguarirels constipais, febres, reuma.

SAUC (S auco) ((Sam bucus nigra)Arbust 0 petit arbre de 2 a5 m. d’alçària, de

tulles oposades i compostes, amb 5 0 7 foliols ovals acuminats i dentats, de flors blanques, odoriferes, agrupades en corimbes grossos, i de fruits en baia, de color negre. Creix en bardisses, vorades de bosc, tons de vall, sobretot a la muntanya mitjana. La mèduJJa de les branques és blana i blanca, i és emprada per a fer tails histologies. Les flors tenen propietats sudorifiques, bèquiques i antiinflamatôries, també es prepara un vinagre de tocador, fa temps molt estimât.

verticil.lastres. Creix en roquissars i costerárids. C om a herba rem eiera, és es tim u lan t, tón ica i aperitiva. T am b é és em prada per a d o b ar olives.

SAJO LlDA (A je d re a , h iso p illo ) ( S atu re ja m ontana)

Planta herbada perenne de 10 a 40 cm d’alçària, de tiges subllenyoses puberolentes, de fulles coriàcies, linials 0 estretam ent lanceolades, ciliades als marges, i de flors blanques, rosades 0 purpüries, disposades en

S E R V E R 0 L A (A g r im o n ia ) (A g r im o n ia eupatoria).

Planta herbàcia perenne, de 3 0 a I0 0 cm d ’alçària, de fu lles p innatlsectes, a m b fo lio ls grans, ovals i serrats , i am b fo lio ls petits in tercalats, d ’estipules am plexicau les, de flors grogues, reunides en ra im s llargs, i de fru its aqueniform es, turb inats I coronats per un anell de cerres. Es ag en llocs herbosos i hum its . És oficinal. am b virtuts astringents i vu lneràries. Desinfecta les ferides. Va bé per als espants. S ’e m p rà , p rm cip a lm e n t en fo rm a de lociô , com preses, gàrgares, etc.

Diferents tracta l'envelliment

Els tractaments cc a objectiu reforçar les

Commantenirlesf1 - Manteniment de la2 - M assatges cons modelatge facial.3- Les pells fines i sen cosmètics necessari sera d'abric peral fre4 - Evitar el sabó a la Ci pells fines.5- En el cas de ban ̂abundant aigua freda relaxa els teixits: set dels plans interns.6 - Si es practiqués es al camp. És necess pantalla la quai aïlli toi

EL QUE UN

Dolors M ateu

A vuil’historietaqi del llibre de la “Savies he comprès que us I’

Éslamaneraquec de la seva manera el

Un home malastr res en sentit materia caminer i li va dir:

- Em potajudar?Molt bé -li va i

aquesta pedra grand i avall. Si el que neces les seves necessitats

- No m’ha entès necessito en realitat

- Ah! -va contes diners, aqui té set mil

L’home es va qui- No m’entèn el i

menjar, com bustile-Si està segur de

-va contestar el capi

rxov 32

>sars i costeràrids. stimulant, tônica i p erad o b aro lives .

î ) (A g r im o n ia

de 3 0 a 100 cm ctes, am b folio ls nb fo lio ls petits xicaules, de flors Hargs, i de fru its mats p e ru n a n e ll asos i hum its. És nts i vulneràries. per als espants. form a de lociô .

Dolors M ateu

POSA'T MACADiferents tractaments contra l'envelliment

Els tractaments contra l'envelliment tenen corn a objectiu reforçar les fibres elàstiques de la pell.

Corn mantenir lesfibres elàstiques en bon estât?1- Manteniment de la salut.2- M assatges constants am b m aniobres de modelatge facial.3- Les pells fines i sensibles exigeixen l'aplicaciô de cosmètics necessaris entre ells: base protectora que será d'abric per al fred i protegeix del sol.4 - Evitar el sabó a la cara i coll, sobretot en el cas de pells fines.5- En el cas de bany calent s'ha d'esbandir amb abundant aigua freda. L'aigua a températures altes relaxa els teixits: seguida d'aigua tèbla tonificant dels plans interns.6- Si es practiqués esports d'hivern a la muntanya o al camp. És necessària l'aplicaciô d'una crema pantalla la quai aïlli totalment la pell de l'excès de sol

i fred.7- Alimentaclô cuidada.8- Precauciô a no aprimar-se brutalment, si s’ha de perdre pes ha de ser no molt ràpid, ja que les fibres elàstiques es van posant fràgils i la pell es posafofa.9- Lis dels tonies adéquats per a la pell fràgil o seca- sensible. A les zonesfofes es pot aplicar el tônicamb un bon gruix de cotô-fluix a copets.

M eritxell Balasch

EL QUE UN FA, L'ALTRE HO DESFA...

T

Avui l’historieta que us vaig a contar està extreta del (libre de la “Saviesa” on després d ’haver-la llegit he comprès que us l'havia de contar.

És la manera que dos persones cadascú entenent de la seva manera el que l’altre diu:

Un home malastruc, que semblava que no tenia res en sentit material, es va acostar a un capataç caminer I li va dir:

- Em pot ajudar? necessito treball.Molt bé -li va dir el capataç caminer- agafi

aquesta pedra gran d’allí i faci-la rodar costa amunt i avail. Si el que necessita és treball alxò li anirà bé per les seves necessitats.

- No m ’ha entés -li va dir l’home- el que jo necessito en realitat són diners.

- Ah! -va contestar el captaç- si es tracta de diners, aquité set mil ptes., però no se les pot gastar.

L’home es va quedar de nou perplex.- No m ’entèn el que jo necessito en realitat és

menjar, combustible i roba, no sols diners.-Si està segur de què tot aixó és el que necessita

-va contestar el capataç- pot gastar, els diners en

menjar, combustible i roba, pero no podrá menjarni utilitzar el combustible, ni usar la roba

Qué difícil és quan les persones no es volen entendre, com les dos persones de l’historieta; busquen els mil entrebanes i posen la traveta a veure si els poden fer caure. I que fácil és quan obrlm el nostre cor i deixem entrar tot el positiu.

I ara per acabar uns quants refranys del mes de Setembre per posar la cosa una mica alegre.Peí setembre carbasses.Raves i espinacs, peí setembre sembrarás.Peí setembre culi les pomes, abans que vinguin les bromes.El fred de setembre mata l’oruga.Setembre boirós, graners polsós.Per Sant Mateu sembra el teu vi, i si no en tens, ves a Manlleu.Per Sant Miquel, les ánimes se’n pugen al cel.El porc mata per Sant Lluc i posa la verema al cup. Tramuntana de Sant Miquel, els pagesos tot l'any miren el cel.

Cese

OCÔP 33

LOLA LIZARAN, la nostra tieta Victoria de «POBLE NOU»

2 .- La Sra. Lizarái quan va néixer, i o

Va i g néixer a B¿ anar cap a Esparret meva joventut. Em (com a la telenovel, han parlai catalá i jt

3 .- La seva faceta m o lt jo v e n e ta | com panyia teatrar

A Esparreguera teatre, la conegu participât. Fer teatr d ’unamaneraprofe els fills han estât ja

4 .- Abans de fer < p a n ta ila , enquins m ogut, ie n q u in d ’

En el camp del ü tôt. Feia teatre al Ce un musical "La Bot en Ramon 0 1 lé (coi un espectacle de i petits papers per la séries corn “L ’a\ considero satisfeta activitats.

5 .- La Sra. Lizará m a re , com compa

És una mica dlf, com la meva. A tot. feralxó, nosolm’aj, ‘Es molt fácil com¡: suport, arnés molt: m ’ho han demanai

6 .- D els seus fill

Hem aprofitat l’avinantesa de tenir al nostra poble un personatge m o lt estim ât de la pantaila catalna, que ens h a fe t riure i p lorar a les nostres Mars. L’actriu de la pop ular série “Poble N o u ”, Lola Lizaràn s ’ha convertit des de l’estrena de la série en una de les cares m és populars de Catalunya.

Bona tarda , S ra . L izaràn .Bona tarda.

■I E l s lectors del “ Xop” ens han insistit què ens exp liq u és de prim era m à com és la verdadera Lola L izaràn . S ’assem bla m olt amb

el personatge de la tie ta V ictoria?És una dona moltcasolana, (gairebé li agrada

més dir que és una m est ressa de casa). M'agrada molt fer teatre, n ’he fet des de molt peti ta. M ’assemblo amb la tieta, és un personatge que em va fer-lo, perquè tenim molts punts de contacte, com la manera de viure la vida. Soc una dona molt treballadora, les ganes de viure, les coses del barri, no les he deixat mai. És una persona molt a prop del jovent, accepta els problèmes dels joves. El jovent que troba aquest suportvol dir alguna cosa. Els meus amies son més joves quejo. Jo, a diferèneia de la tieta, vise a Esparreguera i no m ’agrada massa com va

Una instantània de /'entrevista

Victoria?ana, (gairebé liagrada sa de casa). M 'agrada des de m o lt petita.

?s un personatge que lirn m o lts pun ts de de viure la vida. Soc % les ganes de viure, ie deixat mai. Ésuna jovent, accepta els

fen tquetrobaaquest Els m eus am ies son ■ènciade la tie ta , vise rada massa corn va

vestida la tieta, pero que h i farem, coses de guió.

2 .- La S ra . Lizarán ens podría exp licar on i quan va né ixer, i on viu habitualm ent?

Vaig né ixer a Badalona i a l ’any i m ig vaig anar cap a Esparreguera. He passat a llí tota la meva joventu t. Em vaig casar am b un Andreu (com a la telenovel.la). Els m eus pares sem pre han pa rla t catalá i jo el vaig aprendre a l carrer.

3 .- La seva faceta d ’actriu li va com engar de m o lt jo v e n e ta p a r t ic ip a v a en a lg u n a com panyia teatral?

A Esparreguera sem pre m ’he m ogu t d ins el teatre, la coneguda Passió sem pre h i he partic ipat. Fer teatre és com una cosa natural, d ’una m anera p ro fe ss io n a lm ’h i he dedicat quan els f ilis han estat ja grans.

4 .- Abans de fe r aquest sa lt cap a la petita p an ta lla , en quins a ltres cam ps artístics s ’ha m ogut, i en quin d ’e lls es troba m és cómoda?

En el cam p del teatre gairebé ho he po g u t fer tot. Feia teatre a l Centre Dramátic, ita m b é h e fe t un m us ica l “La Botiga deis h o rro rs "; un bon dia en Ram ón Ollé (coreógraf) em va c rid a r p e r fer un espectacle de dansa-teatre. També he fet p e tits p a p e rs p e r la telavisió, petites escenes en sé ries com “L ’a v i B e rn a t”, “Q u ico "... Em considero satisfeta pe r haver fe t totes aqüestes activita ts.

5 .- La S ra . Lizarán a m és de ser actriu , és m are , com com pagina aquests dos reptes?

És una m ica difíc il, pero no am b una fam ilia com la meva. A to ts els h i encanta que jo p ug u i fera ixó, no s o lm ’ajuden sino que m ’encoratgen. ‘Es m o lt fác il com paginar-ho quan tens aquest suport, a m és m o lts papers els he agafatperqué m ’ho han dem anat ells.

6 .- Deis seus filis n ’hi ha alguns que han

Lola tizaran va visitar Vallfogona

heretat el do artístic m ate rn a l, i d ’a ltres , s’han dedicat a a ltres professions; li agrada el cam í que han escollit?

Tinc la filia gran que ésxel. lista, i es va casar am b el d irec to r d ’orquestra rom anes Christian Florea i ara viuen aquí, ella pero no ha fe t teatre. La segona estudia m aquillatge a Nova York, i la M eritxe llha fet un curs de cinem atografía també ais Estats Units. El no i en canvi, no ha esco llit cap vessant artística i estudia Geografía Física a Barcelona, encara que és m o lt a fic iona t a l teatre.

1 .- L’actriu Lola Lizarán ja está consolidada, pero encara pot m illo rar? Qué en pensa de les critiques que rep?

Sempre es p o t m illo rar, sem pre se n ’aprén.

'XOP 35

Les coses han v in gu ta ix ípe rqué h i han vingut. Tam pocno vu ll a rriba r a estar consolidada, tant d 'un a c to r com d ’una actriu sem pre se n 'aprén, tam bé de ¡a gen t de l carrer. Quan veig la série m a i m 'agrada, sem pre pensó que ho puc fe r m illo r o d ’una a ltra manera, aquest respecte fa que em p ug u i esm erar més. Les critiques i l ’adm irac ió im m erescuda m ’han fet m illo ra r m olt.

8 .- La popularita t tam bé l ’ha sorprés igual que a la resta de com panys de tre b a ll, pero com ha assum it aixó de qué s ’hagi acabat ran o n im at? I la seva fa m ilia com ho porta?

Em fa il.lus ió que la gen t em conegui i em saludi, pe ro d ’a ltra banda t ’han pres la teva m anera de se r natural. M 'encanta badar i m ira r la gent, aixó és e l que em sap més greu perqué ara ja no ho puc fe r perqué em sentó observada. Pero d ’a lguna manera també em sentó satisfeta de que la gen t gran estigu i felig perqué m ’hag i conegut, m 'agrada que la gen ten tigu i contenta.

9 .- Li sap greu que la coneguin coro la tieta Victoria en com ptes de Sra. Lola Lizarán?

Una m ica sí. Jo tinc una germana, l'Anna Lizarán, está m o lt reconeguda, pero en canvi la gen t no la reconeix peí carrer, fíeconec que la gent, em conegu i p e r Tieta Victória i la m ajoria de vegades em criden peí paper de la série.

lO . - N ’ésconscientde qué la poblaciócatalana l ’estim a m olt, i que m olts la senten com a un m em bre m és de la seva fam ilia?

La Tieta V ictória s ’ha fe t entra nyable entre la gent. Tinc Texperiéncia de nenes i nens que m ’escriuen i els agradaría ten ir una tieta corn la Victória.

en la Companyia M etro, la setm ana que ve anem a Am sterdam de gira. I sem pre van s o rtin t al guns papers...

1 2 .- Quines activ ita ts i hobbies practica quan no tre b a lla , ja que suposem que no en té m assa de tem ps lliure?

Em sem bla que gairebé no sé cu inar; du ran t la sèrie h i havia dies que tenia dues funcions, la m ajo r pa rt de l tem ps e l passava m ira n t els papers, ja que p e r la te levisió és m és retenció que m emòria. Però quan d isposo d 'algún tem ps lliure, m 'agrada planxar, treure les fu Iles del pati, m ’agrada m o lt I I eg ir. Es p o t d ir que el hobby és e l teatre, pa rtic ipo en els g rups de teatre d ’Esparreguera.

1 3 .- S ’ho ha passât bé durant el rodatge? Amb quins personatges ha tingut un contacte m és personal? Lola Lizarán és tan com prensiva com la T ieta V ictoria amb els joves?

Tinc m olta relació am b la fam ilia i sob re to t am b ¡’Anton io, és una persona encantadora, entra e ll ais estudis i to t és diferent. És un gran professional. A m b l ’A lfred Luchetti, etc... en general am b to ts h i ha m o lt bon ro tllo i tam bé am b Tequip de producció , ja que ten im uns estudis especiáis p e r a la série i a ixó fa que h i estiguem més com odes i naturals.

Els personatges joves són m oltencantadors, i s ’ho han agafat m o lt en serio i e t de manen conseils; están m o lt p ró x im s a tu. Són m o lt hum ils.

1 1 .- Quins projectes té p erd esprés d ’acabar la segona entrega de la popular sèrie?

En aixó del teatre m a i se sap segur, a més m ai es d iupe rsupe rs tic ió . De m om entcon tinuo

1 4 .- Ens podría avangar ara que no ho sap ningú algún desenllag de la série?

Tinc una cláusula a l contráete que em proh ibe ix desvetllar algún deta ll de la série, a m és a més, jo no se gaire m és que vosaltres, nom és tinc els cinc capíto ls de la prim era setmaha.

El que podría d ir és que la Tieta es casa.

1 5 .- E nsagradaria an écd o ta que hai com panys de rodat

No n ’h i ha gairei p o ts rodar de cap m de riure. Alguna ve quan la tieta descob en un assaig sense jo també; i en el me havia manera de pío e lM iq u e lC o rs ita m gu ion is tes són jove en expressions que série.

1 6 . - Li agrada cuin; bon pastis?

M ’encantacuina m o lttrad ic io na licu i i tem ps m ’h i pass

TKOP 36

, la setmana que ve a. I sem pre van s o rtin t

obbies practica quan osem que no en té

? no sé cu inar; du ran t mia dues funcions, la passava m ira n t els

'isió és m és retenció isposo d ’a lgun tem ps treure les tu lles de l r■ Es p o t d ir que e l ipo en els g rups de

an te lro d atg e? A m b iut un contacte m és s tan com prensiva i els joves?la fam ilia i sob re to t rsona encantadora, diferent. És un gran 1 Luchetti, etc... en ’t bon ro tilo i tam bé . ja que ten im uns àrie i a ixò fa que h i aturals.nm oltencantadors, serio i et demanen n s a tu. Son m o lt

ra que no ho sap a sèrie?e n tra c te que em le tali de la sèrie, a nés que vosaltres, sis de la p rim era

la Tieta es casa.

15.- Ens ag rad aría que ens expliqués alguna anécdota que hag i v iscu t am b e ls seus companys de rodatge.

No n ’h i ha gaires, bé, h i ha algún dia que no pots roda r de cap manera perqué no podía para de riure. A lguna vegada am b el M ique l Cors, quan la tieta descobre ix que el R icart l ’enganya, en un assaig sense camera e l M ique l plorava i jo també; i en e l m om e n t de la presa real no h i havia m anera de p lorar. El gran im prov isador és el M ique l Cors i també hem de destacar que els guion istes són joves I ens van dem anar ajuda en expressions quepoguess im in co rp o ra ra la serie.

1 6 .- Li agrada cuinar? Uns bons postres, és un bon pastís?

M ’encanta cu inar encara que tinc un repertori m o lt trad ic iona l i curt, pero quan tinc oportun ita t i tem ps m ’h i passo m oltes hores. Els meus

postres sem pre són dolgos, no en m enjo de fruita, un pastisse t sem pre va bé.

1 7 .- Per cloure l ’en trev is ta , ensd on aria algún m issatge pels lectors del “ X op”?

La prim era sorpresa és que a Vallfogona es fan m o ltes coses, m ’he quedat parada de l ’e ixerits que sou, el m issatge és que tireu endavant i no deixeu m ai de fe r activita ts, des del dia que s e ’ns va convidar, vam dec id ir que havíem de fe r to t el possib le p e r venir, i hem quedat m o lt captivais, ja que és un pob lé m o lt p e tit pero que és m o lt actiu.

M ontse Térm ens i M ontse S im ó

Lola Lizaran, la popular tieta Victoria de «Poblé Nou»

------------------------------------------

«LA UTILITAT DE LA HISTORIA»

Al llarg del temps, l’home en l’estudi del passat ha tingut diferents papers. En una primera fase, aquest es creia sotmès ais designls deis Déus; les divinitats eren les que feien que la Historia anés cap a un camí o cap a un altre. Amb el pas deis segles, l’home comenga a estudiar la realitat considerant-la encara aliena a la seva voluntat, però comprensible al seu enteniment, fins que finalment aquest ja és considerai com a protagonista de la Historia, com a subjecte agent deis esdeveniments: a partir d’aquí és quan es pot comengar'a parlar de la Historia com a cosa útil. Així dones, les persones són fruit de la societat en qué viuen, i a la vegada en són creadores. D’aquesta manera, tot i que l’home està condicionat pel seu passat, és prou lliure per determinar el seu present i projectar sobre el seu futur.

El problema més greu queavui veig en l’estudi de la historia està en el poc atractiu que desperta. Naturalment, m ’estic referint a la Historia com a ciència, no a la historia apel- lada pels grans sectors de la política o a la inculcada en l’educació primària (que és la que més gent ha acabat). Aqüestes ultimes són la historia del llenguatge no científic, del llenguatge subliminal més dirigital corque no pas al cervell de la massa electoral o de l’alumnat. És molt difícil lluitar contra aquesta mena d ’història, perqué els qui la practiquen solen ser els qui tenen el poder de difondre una mena d ’història o una altra. Aquesta historia simple de venda fácil és la que agrada a les masses, es la historia de «bons i dolents»: la que fa judicis moráis deis esdeveniments passats, la que malauradam ent també s’ensenya a les escoles d ’E.G.B.

Poso un exemple, copiat literalment del llibre «Crònica apòcrifa deis catalans», d’lgnasi Riera (*): Com s ’esdevé amb la majoria de fets fonamentals per conformar els signes d ’identitat de la consciéncia nacional catalana, n i va haver-hi falg a la revolta deis segadors, n i l ’esclat va ser conegut com el Corpus de Sang, fins que un literat mediocre - i encara no becat per cap institució- va escriure un pamflet que suggeria eltitol. (,..)La missió de la historia romàntica no és d ’explicar els fets, sinó la de demostrar que la nostra es una historia de salvado, la historia

impensable d ’un poblé e leg it pels déus(...) La Iletra petita de la historia o fic ia l ja t ’aclareix que no h i va haver cap cop de falg, i que no van ser tants els castellans passats per la pedra. Ben al contrari; com explica fìovira i Virgili a la seva Historia de Catalunya. Tria d ’episodis:

Matanga de castellans? No. Els castellans, i especialment els soldats dels tercios -en Ilur major part italians- eren malvistos aleshores pel nostre pole, a causa dels abusos i crims que havien comes. Però la fùria dels segadors, en la vuitada del Corpus del 1640, s ’aboca especialment contra els mais Catalans. Les baixes d ’aquells dies foren, en suma una vintena de morts f altres tants ferifs; la meitat d'aquestes baixes les tingueren els amotinats.

Això no evita, però, que Els Segadors siguí Thimne nacional de Catalunya i que, s i us dediqueu a prequntar a qui es refereix Thimne quan diu: «endanrera aquesta gent tan ufana i tan superba!» la majoria de conciutadans coincideixinamb els Boixos Nois a Tlhora de respondre: «als de Madrid».

Aixiveiem, per exemple, com el Corpus de Sang va ser, més que un aixecament antlcastellà ( com hauriem de creure si ens atenguéssim al mapa de la pàgina 167 del meu llibre de 7è de bàsica ( * * ) un aixecament contra uns senyors feudals ( catalans, per cert). De la mateixa manera perdria sentit la pinturaque encapçalael tema 20 del llibre (pàg. 164), on una multitud de camperais aixequen unes falç només reals en la ment del pintor.

( * ) Crònica Apòcrifa dels Catalans. Ignasi Riera. Cercle de Lectors, 1993.i * * 1 Societat7.V.V.A.A.. Grup Promotor/Santillana, 1984.

Jep Joan

EL PRINCIPPosem percas que

3 barris. El Barri A p d ’impostos; el Barri d ’impostos i el Barri ( vegada, un Pobleagrei ptes en concepte d’ii m ilionsdeptes en tota

Raonament «Y»: principal rebem 7.000. 7 milions en serveis r Del Poble agrégat reb ens gastem 2 milions

Considero que ai perqué es gasten els nécessitais, sinó enfu lògic que el Barri C p< Poble agrégat rebi més sembla que si, perqui d ’un tot; segons el que respondre a priori pe compte és la necessit, ha contribuât. Si ens he vista ( “Y”), això supos propi Ajuntament, peri en últim terme el matei: que están sota la seva

I UNA MICA

Faig aquest e al riu he anat una persona i dones despré no vull direi i no cal embru perqué el riu. des de fa any ja seria hora < perqué a toth per això faig i

^w m m zm

'egitpels déus(...) La lletra i l ja t ’aclareix que no h i va que no van ser tants els ledra. Ben al contrari; com ¡eva Historia de Catalunya.

's? No. Els castellaos, i tels tercios -en llû r major tos aleshores pel nostre crims que havien comès., en la vuitada del Corpus aiment contra els mais ails dies foren, en suma res tants ferifs; la meitat ¡eren els amotinats.

tue Els Segadors sigui ¡ya i que, s i us dediqueu '•reix l ’himne quan diu:7 ufana i tan superba! »la ncideixinamb els Boixos ' «als de Madrid».

com el Corpus de Sang nent anticastellà ( com nguéssim al mapa de la e 7è de bàsica ( * * ) un 'ors feudals ( catalans, anera perdria sentit la 120del llibre (pàg.164),3ls aixequen unes falç lintor.

Ignasi Riera.

iPromotor/Santillana,

Jep Joan

I

EL PRINCIPI D’IGUALTAT REALPosem percas que el Poble principal (Grup A) té

3 barris. El Barri A paga 3 milions i mig de ptes d’impostos; el Barri B paga 2 milions de ptes d’impostos i el Barri C en paga 1 milió i mig. A la vegada, un Poble agrégat (Grup B) paga 2 milions de ptes en concepte d’impostos. El Grup A paga 7 milions de ptes en total, el Grup B en paga 2 milions.

Raonam ent «Y»: Dels habitants del Poble principal rebem 7.000.000 ptes, pertant, ensgastem 7 milions en serveis municipals al Poble principal. Del Poble agrégat rebem 2.000.000 ptes, pertant, ens gastem 2 milions pel Poble agrégat.

Considero que aquest raonament és erroni, perqué es gasten els diners no en funció de les nécessitais, sino en funció del que s’ha ingressat. És logic que el Barri C pagant menys impostos que el Poble agrégat rebimés serveis? Segonsl’Ajuntament sembla que sí, perqué aquest està considérât dins d’un tot; segons el que jo crec, la resposta no es pot respondre a priori perqué el que s’ha de tenir en compte és la nécessitât i no la quantitat amb la que ha contribuii. Si ens ho mirem sota el primer punt de vista (“Y”) , això suposaa nivell teòricl’eliminació del propi Ajuntament, perqué la sevafunció és la d’oferir en ùltim terme el mateixos serveis a totes les persones que están sota la seva jurisdicció. El raonament «Y»

portât a les ultimes consequències suposa tractar + o - bé als seus habitants segons el que hagin pagat.

Si els impostos que es paguen a l’Ajuntament son directes (és a dir, tenint en compte la situaciô econômica de l’individu, que s’avalua en funciô de determinats barems -nombre de vehicles a motor, nombre de m2 de la casa,etc.-) per què després son considérais com a formants d’un grup A o B? Per què existeix la distinciô «poble agrégat - poble principal» ? Per què l’habitant X del poble agrégat que paga, posem per cas, el mateix que l’habitant P del poble principal ha de rebre menys serveis que aquest? La resposta del raonament «Y» séria que l’habitant X ha tingut la mala sort de néixer en un poble agrégat, i que per tant com que les despeses es fan en funciô del que ha pagat el Grup B els serveis no poden serels mateixos.

Considéra que un Ajuntament, si a l’hora de recaptar diners no distingeix més que en funciô de la situaciô econômica de l’individu, a l’hora de donar no ha de fer distincions, ni de caràcter individual (distingint segons el que hagi pagat cadascu), ni de caràcter global (distingint entre «grup A i grup B’).

Josep Joan Carbonell

î

I UNA MICA DE DIGNITÄT

Faig aquest escrit molt decidital riu he anat i una sorpresa m ’he emportâtuna persona que no vull dir d’ha passât,doncs després de fer una cosa il.légal el riu ha embrutatno vull dir el que ha fet, perquè tothom sabria qui és l’acusat,no cal embrutar el riu amb porqueries que ha deixat,perquè el riu ja està prou embrutat,des de fa anys molta porqueria hi han tirâtja séria hora d’aixecar el cap i no deixar-ho tan tirât,perquè a tothom ens agrada trobar-ho tôt net i no sabem deixar-ho tal com ho hem trobat, per aixô faig aquest escrit tan decidit que avui ja he acabat.

Un més de la gent

9COP 39

—COSESROBA GRUIXUDA.- Sovint ens passa que al cosir roba gruixuda es trenquen les agulles. Per poder-ho evitar, abans de cosir, clavar dues o tres vegades l’agulla en una pastilla de sabó i repetir-ho de tant en tant.

PROBLEMES PER AFLUIXAR UN VIS .-Un remei rápid i segur és ficar unes gotes d’aigua oxigenada al cap del vis i deixar-ho en remull uns minuts.

EVITAR QUE LES EINES ES ROVELLIN.-Sols hemde ficar un tros de carbó, guixo un parell de boles de naftalina a la caixa de les eines, aixi xuclaran la humitat.

CINTES DE CASETTE.-Si volem empalmar una cinta de cassette, cal ficar una gota de disolvent d’ungles.

NETEJA DE CRISTALLERIES.- Mai posis una copa de cristall de peu dins l’aigua calenta, es pot trencar degut a la dilatació. És millor introduir-la de costat, així evitarem que es trenqui.

PER TREURE LES TAQUES.- Per taques fresques farem anar sifó, és instantani. Tireu una mica de sifó damunt la taca i després d’uns minuts secar-ho bé amb una esponja.Xiclet: Es pot treure bé amb gasolina o amb gel. Bolígraf: Mulleu-ho amb lacadel cabell, esperar una mica i després respatllar-ho bé amb una barreja d’aigua i vinagre.Ulleres: per netejar-les sense ratllar-les el millor és utilitzar una gota de vinagre o vodka a cada vidre.

FLORS SEQUES.-La millor manera de treure el pols es posar-les amb un una bossa de plásticamb molta sal fina, aguantar les flors peí tall. Després sacsejar la bossa amb energía. En un minut quedaran com a noves.

Perqué la roba de treball quedi més neta, afegiu mitja tassa d’amoníac a l’aigua de rentar.

Per treure el greixde l’antfregueu amb un drap amarat de vinagre o sifó. Després respatlleu la pell.

Perplanxarbrodats, col.loqueu davall del brodat una tovallola, queden perfectes.

Per a eliminar les taques de suor, summergiu la pega de roba en aigua tébia amb vinagre.

PINTURA ESPECIAL.- Afegin cervesa a una pintura blanca acrílica satinada aconseguirás un to marfil que pots utilitzar per a pintar mobles. L’efecte és d ’un lacat envellit.

IDEES PRACTIQUES PER A LA BUGADA.-Si alguna vegada el safareig es desborda perqué hi ha massa detergent, espolseu-lo amb la sal. L’escum a desapareixerá.

Dolors Mateu

—ARREJAtés que en el Regi:

així les coneixerem totf

1922 Aonclús i Am« Teresa Tarraç« Teresa Serret« Elvira Billart i« Pau Plens i S« Ramón Boscl« Josep Abella« Emili Piqué i« Maria Bolade« Neus Oms i (« Jaume Reñé« Emili Enrich« Ramona Mat« Jaume Saure« Amb ròs Moc« Josep Orrit i« Carme Tarsá« Rosa Viladrii« Francese Sa!« Pau Teixidó

1923 Francese Rie« Miquel Berg« Josep Santa« Maria Rubio« Ramon Case« Josepa Cab;« Josepa Case« Pau Ribes i« Josep Ricar« Josep Guim« Leocadia M'« PereJobali« Frederic Rei« Dolors Port« Manuel Cas« Miquel Piqi« Càndida Ru« Teresa Piqi« Josep Torr;« Antoni Rarr« Josep Carb« Nuria Trilla« Josep Vida

quedi mes neta, afegiu !ua de rentar, itfregueu am bu ndrap ;prés respatlleu la pell. aqueu davall del brodat tes.desuor, summergiu la imb vinagre.

cervesa a una pintura 'seguirás un to marfil r mobles. L’efecte és

Dolors Mateu

Atès que en el Registre ja no surten els renoms de les cases, hem posât el nom complet de la persona, aixi les coneixerem totes.

*

1922 Aonclús i Amigó« Teresa Tarragona i Vilaró « Teresa Serret i Borda« Elvira Billart i Mateu« Pau Plens i Sol« Ramon Bosch i Rué« Josep Abella i Rubió« Emili Piqué i Farré« Maria Boladeres i Rosell« Neus Oms i Casals« Jaume Reñé i Oms« Emili Enrich i Farré« Ramona Mateu i Mas« Jaume Sauret i Sol« Ambros Mogues i Arriasol« Josep Orrit i Jobal« Carme Tarsá i Llorens« Rosa Viladrich i Rubió« Francesc Sabanés i Simó« Pau Teixidó i Mateu

1923 Francesc Riasol i Vilarrobf Miquel Bergadá i Xandre Josep Santacreu i Pons Maria Rubió i Fábregas Ramón Cases i Reñé Josepa Caba i Pujal Josepa Cases i Casals Pau Ribes i Borda Josep Ricart I Puig Josep Gulmet i Folguera Leocadia Monclús i Vila Pere Jobal i Planes Frederic Regué i Solans Dolors Porta i Martin Manuel Cases i Bergadá Miquel Piqué i Aranés Cándida Rubió i Abella Teresa Piqué i Xandre Josep Torrades i Bergadá Antoni Ramon i Torrent Josep Carbonell i Puig Nuria Trilla i Pijuan Josep Vidal i Torrades

Ángel Piqué i Farré Ramona Sol i Boldú Pau Plens i Rubió Enric Regué i Bergadá Maria Regué i Bergadá Ramona Regué i Bergadá Maria Rubió i Fontanet Encarnació Roca i Altisen

1924 Teresa Sabanés i Companys Dolors Perera i Caba Antoni Sandalvador i Baró Josep Rubió i Galceran Antonia Trilla i Delsams Felipa Rubió i Fábregues Dolors Sabanés i Simó Ramon Torrent i Abella Aleix Regué i Morera Daniel Mateu i Mas Antoni Reixachs i Rúbies Antonia Borda i Torrent _Domènec Bergadá i Xandre Teresa Bosch i Rué Josepa Fernández i Alós Miquel Torrades i Rubió Valeri Riasol Vilarrobí Dolors Vidal i Torrades Jaume Plens i Sol Teresa Aranés i Escoda Antonia Tarragona i Vilaró Hermenegild Rubió i Rubió Miquel Sandiumenge i Mesegué Joan Boladeres i Roigé Miquel Fábregues i Trilla Miquel Trilla i Torné Rosa Monclús i Amigó Josep Rocaspana i Bastida Xavier Domingo i Mesegué Ramón Serret i Cases

M. Agnés Planes i Ramona Torrades

TíOP 4J

lO .C .D E .TA U LA ,

1r Premi Concurs Cargol CuinatCASSOLA DE CARGOLS I PEUS DE PORC

Ingredients:- Cargols- Peus de Pore- Ceba- Pastanaga- Porro- Pebrot verd- Pebrot verm eil- Tom aquet -A lls- Am etlles- Pebre- Julibert- Conyac- Gelta- Llorer

P reparado :Primerament fem una bona sofregida amb

la ceba, el pebrot verd, el pebrot vermell, el porro i la pastanaga. Seguidament hi afegim els cargols, préviament bullits, després els peus de porc, ja cuits, i el tomáquet. Ho adobarem amb sal i pebre. Per últim una picada d'ametlles, julivert, alls, galeta, conyac i un bon raig de caldo del que hem fet bullir.

P epita P a lacín i Nuri L lobet

Pepita Palacín i Nuri Llobet en el moment de rebre el trofeu

M. Rosa Sa,

2n Premi CoiCARGOLS AMB SAI

Ingredients:- 1 / 2 conili - 1 5 0 gr de llonganis: - 1 5 0 gr de costella - 1 0 0 gr de ventresca - 1 kg de cargols bull- 3 alberginies-1 pebrot verd i 1 de- 4 tomàquets - 1 ceba -Al ls- Llorer- Conyac -V i-1 bitxet petit

i bona sofregida am b el pebrot verm eil, el lidam ent hi a feg lm els s, després els peus de 3t. H o a d o b a re m am b a picada d 'am etlles , ac i un bon raig de ir.

alacfn i Nuri L lobet M. Rosa Sarret i Dolors Canals van aconseguir el segon premi i el de presentació

2n Premi Concurs Cargol CuinatCARGOLS AMB SAMFAINA

Ingrédients:- 1 / 2 conili- 1 5 0 gr de llonganissa - 1 5 0 gr de costella - 1 0 0 gr de ventresca-1 kg de cargols bullits amb ramet d'herbes- 3 alberginies-1 pebrot verd i 1 de vermeil- 4 tomàquets - 1 ceba- Alls- Llorer- Conyac -V i-1 bitxet petit

Preparació:Primerfregirel conili, la ventresca ila costella,

i després la llonganissa. Quan comengaaagafar color, posarem els cargols i deixarem que es faci tot plegat. Després hi posarem la ceba, l'all i el llorer. Quan estigui tot daurat hi afegirem el pebrot, l'alberginia i finalment el tomàquet. Deixarem reduir i hi posarem el vi i el conyac deixant que es cogui mitja hora a toc suau.

M . Rosa S arret i Dolors Canals

M P 43

Les guanyadores de 3 r premi, M. Cristina Núñez i Margaret Bo, recol lin t el trofeu

3r Premi Concurs Cargol CuinatCARGOLS AMB CRANCS DE RIU

Ingredients:- 500 grs de cargols- 8 crancs de riu -O li-Tom àquet- Cebes-1 bastò de canyella- Una mica de peli seca de taronja- Lio re r- Orenga -T im o- Julivert- Pebre negre- Sai, Sucre i Bitxo- Una llimona

P erla picada:- 8 avellanes, 8 ametlles, julivert i all.

Preparació:Bullir els cargols ja nets amb aigua, ceba i llorer

10 minuts ( que treguin la baba).A part, bullir els crancs de riu, préviament nets,

amb aigua en la que també hi posarem la canyella, la pell seca de taronja i un farcellet d'herbes (llorer, orenga, timó i julivert), uns 10 minuts. Un cop escorreguts, fregim en una cassola de fang els cargols i els crancs, els retirem i amb el mateix oli fem el sofregit amb ceba, tomáquet, una mica de pebre, sal i un polset de sucre. Passem aquest sofregit per la batedora i després el tornem a ficar a la cassola amb una mica d'oli net. Quan faci xup- xup, afegir els cargols, els crancs, aigua, bitxo i pebre al gust, sal i llorer (1 fulleta). Deixar bullir una estona. Anar corregint d'aigua, sal, pebre i bitxo segons el gust de cadascú.

Afegir la picada (avellanes, ametlles, all i julivert) i deixar uns cinc minuts més.

I per finalitzar, guarnirem els cargols amb els crancs, la llimona i el julivert.

M. Cristina Núñez i Margaret Bo

P A S T ÍS DE FRUITE

Ingredients:- Pa de pessic fet a c- Nata- Crema de whisky- Kiwis- Plàtans- Cireres- Gelatina

Nuri Llobet

HOP 44

1r Premi Co

1r Premi Concurs de Pastissos

nt el trofeu

mb aigua, ceba í llorer ba).* riu, prèviament nets, josarem lacanyella, la ellet d'herbes (llorer, 10 minuts. Un cop

Cassola de fang els m ¡ amb el matelx oli nàquet, una mica de ere. Passem aquest és el tornem a ficara i net. Quan faci xup- rancs, aigua, bitxo i ita). Deixar bullir una i, sal, pebre i bitxo

imetlles, all i julivert)

els cargols amb els

úñez i Margaret Bo

P A S T ÌS DE F R U IT E S

Ingredients:- Pa de pessic fet a casa- Nata- Crema de whisky- Kiwis- Plàtans- Cireres- Gelatina

Preparació:Preparació de la Gelatina: En un cassò hi fiquem un vas de sue de pinya, una cullerada de postre de tamatina, una de «maizena» i una de sucre. Ho barregem i ho posem al foefins que s'espessi i després a la nevera.Preparació del Pastis: Un cop preparades dues planxes primes de pa de pessic, es posa sucre i es cremen i s'amera amb crema de whisky rebaixantambaigua.Entreambduess'hicol-loca un bon sostre de nata i damunt de tot s'adorna amb la fruita al gust de cadascù tot amerant-lo amb la gelatina prèviament preparada.

Nuri Llobet i Pepita Palacin

Nuri Llobet i Pepita Palacin, guanyadores del primer premi del Concurs de Pastissos

7C0P 45

3r Premi Coi

El Segon Premi va recaure eri Dolors Simó i Montserrat Solsona

2n Premi Concurs de PastissosP A S T IS DE C R E M A I N A TA

Ingredients:

Per ter la pasata:- 1 4 OUS- 1 4 cullerades de sucre- 3 cullerades de farina- 3 cullerades de «maizena» -1 paquet de llevadura

Per a fe r ia crema:-1 litre de llet -1 dotzena d'ous - 1 0 cullerades de sucre -1 branca de canyella -1 pela de llimona

-1 kg de nata

Preparado:Muntem les clares a punt de neu, s'hi afegeix el

sucre tot batent-ho; tot seguit s'hi afegeix els rovells i finalment la «maizena», la llevadura i la fariña. Ho estenem en una llauna i ho dipositem al forn durant 25 minuts.

Mentrestant es fa la crema tot barrejant la llet amb el rovell, el sucre, la pela de llimona i la canyella. Mes tard, hiafegirem la «maizena» amb una mica de llet per espessir-ho.

Quan hem tret la pasta del forn, la partim en dos capes, n'agafarem una i per damunt hi posarem la nata i la crema, tot seguit la capade crema la cremem amb la planxa. Hi afegirem un altre sostre repetint la mateixa operació (nata i crema). Els detalls de guarnido com l'ametlla peí costat o altres detalls van a gust de cadascú.

LA TA R T A DE LA TI

Ingredients:- 6 ous- 200 gr de sucre- 200 gr de farina- Una mica d'aigua- Una mica de vainill:

Ingred ients p e r la ci- 1 / 2 litre de llet- 4 rovells d'ou- 4 cullerades sopen - 1 sobre tamatina

Dolors Sim ó i M ontserrat Solsona

KOP 46

3r Premi Concurs de Pastissos

P rep arado :El pa de pessic es cou al forn a una tempe­

ratura de 180Q durant 30 minuts. Una vegada fred, es partelxentres parts perafertresfarcits. Preparem un almivar amb els licors, al gust de cadascú i els emborratxarem per les tres parts que hem tallat, aleshores s'hi posa la crema pastelera al primer i tercer sostre, cremant-los després amb sucre i un ferro calent. Al segon pis hi posarem nata muntada. Per la guarnido agafarem nata i la posarem als costats de la tarta, i ho acabarem posant-hi fels de xocolata o sino ametlla, aixô al gust de cadascú. La part del damunt la decorarem amb nata i amb la mànega pastelera corn millor ens agradi.

Cristina Carrera f

de neu, s'hi afegeix el s'hi afegeix els rovells >vadura i la fariña. Ho ositem al forn durant

a tot barrejant la llet e Kimona i la canyella. na» amb una mica de

orn, la partim en dos ämunt hi posarem la tde crema lacremem Itre sostre repetintla ma). Els detalls de atoaltres detalls van

Montserrat Solsona

LA TARTA DE LA TIETA

Ingredients:- 6 ous- 200 gr de sucre- 200 gr de farina- Una mica d'aigua- Una mica de vainilla en pols

Ingred ients per la crem a pastelera:- 1 / 2 litre de llet- 4 rovells d'ou- 4 cullerades soperes de sucre -1 sobre tamatina

Cristina Carreras va serla guanyadora del tercer premi

M V 47

Busca 10 noms de nena

z X E c A R G L G E M M A AB c D E F G K I A R M P 0 VD z A M IVI N R 0 P I K Q R ST u W z A V I A T S A C M 0L p A u R M A R Q S E E I 0Z Q I E I I U 0 E S R Z R 00 P G Z N G P A 0 c L S E AR 0 M Q A 0 F N E ü S I I AE C A R 0 R R I A R S T A US E R 0 I P S N X L P A E KM L T C Q E N Q I 0 A I 0 RN L A E R A T P A U L A P M0 D V M S U V A J I N K U LP M X N T X U P M N 0 P Q R

Retallar con

n□ □ □

n □M ireia Gàsquez

Com han sortit les copies?

SOLUCIO NUMERO ANTERIOR

S olució del tre nca-closques del núm ero anterio r

La cara amagada era la de Francese Abella Revenga

Es tracta d'un ¡ove de

i

I D

□ □n sortit pies?

I núm ero anterio r

■RER-RER,QR,E-EI—T.EMRSRetallar com a trenca-closquesEs tracta d'un jove de I'Hostal Nou.

KO P 49

TELÈFONS ÚTILS SERVEIS

AJUNTAMENT ASSISTÈNCIA SOCIAL. Horari:

OFICINES........................................................ ..................... 43 20 08 Tots els dimarts de 9 a 11 '30 h a l'Ajuntament.

REGIDURIA D'ESPORTS............................. .....................43 20 97 BIBLIOTECA MUNICIPAL. Horari:

PO IIESPO RTIU............................................. ..................... 43 20 02 De dilluns a divendres de 17'30 a 19'30 de la tarda.

METGE D'A.P.D............................................. ..................... 43 20 55 REGIDORIAD'ESPORTS. Horari: de 10a 12. Ajuntament2n. pis.

FARMACIA...................................................... .....................43 21 51AT.S . PRACTICANT..................................... ..................... 43 21 14 HORARI D 'A U TO B U S O SSERVEI FUNERÀRIA.................................... .....................43 22 84COLLEGI S.ESPRIU .................................. ..................... 43 22 14 SORTIDA DE LLEIDA DESTINACIÓ:

LLAR DE J U B IL A IS ..................................... ..................... 43 22 75 Seud'Urgell 9 '59 Diari

RÀDIO VALLFOGONA................................. ..................... 43 22 68 Balaguer 11 '30 De dilluns a dissabte (feiners)

TELÈFON PUBLIC ATÈS Agramunt 13'03 De dilluns a dissabte (feiners)

VALLFOGONA............................................... ..................... 43 20 02 Solsona 13'58 D ill, dimts., dij. i dis. (excepte festius)

TELÈFON PUBLIC ATÈS Seud'Urgell 16'29 Diari

LA RÁPITA - COLLEGI ............................... ..................... 44 50 18 Agramunt 19'33 De dilluns a divendres

CASA PARROQUIAL..................................... ..................... 43 20 63 SORTIDA DE BALAGUER DESTINACIÓ LLEIDA:

ESCOLA CAPACITACIÓ AGRÀRIA............ ..................... 44 51 88 7'45 (feiners) - 7 '55 (feiners i festius) - 8 ’25 (feiners) - 9'15

GUARDIA CIVIL (Balaguer)........................ ..................... 44 53 53 (feiners) - 15'20 (de dilluns a divendres) - 16’15 (de dilluns a

BOMBERS (Balaguer)................................. ..................... 44 50 80 divendres) - 19'25 (feiners) - 10'55 - 17'25 (diumenges)

SERVEI D'URGÈNCIES (Balaguer)........... ..................... 44 77 14CREU R O JA ................................................... ..................... 44 57 96ALSINAGRAELLS (B alaguer)................... ..................... 44 54 76 NOUS HORARIS DE TRENSCORREUS (Balaguer).................................. ..................... 44 58 26 LLEIDA-BALAGUER: 8'45 (no diumenges ni festius); 9'50CENTRE ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA CA.P. (Balaguer): (només diumenges i festius); f 3 ’25 diari; 21 0 diari.

URGÈNCIES................................................... ..................... 44 77 14 BALAGUER-LLEIDA: 7 5 5 ,13'50 i 19'15 diari. Horaris vàlids

A DMINISTRACIÓ......................................... ..................... 44 60 28 fins al dia 31-12-94.

NOTA:horaris són de sortides i arribades a Vallfogona.

Vallfogona^ ^E M IS S O R A MUNICIPAL

Ràdio107.9 FM

432268

a l'Ajuntament. ri:1 a 19'30 de la tarda,

de 10 a 12. Ajuntament2n.pis.

UTO B U SO S

IÓ:

is a dissabte (feiners) is a dissabte (feiners) its., dij. i dis. (excepte festius)

is a divendres IACIÚ LLEIDA:istius) - 8 '25 (feiners) - 9'15 gendres) - 16'15 (de dilluns a >5 - 17'25 (diumenges)

S DE TRENSfienges ni festius); 9'50 5 diari; 21'0 diari.19'15 diari. Horaris vàlids

bades a Vallfogona.

iaUNICIPAL

3

COOPERATIVA VALLFOGONINA«La nostra Cooperativa»

La VALLFOGONINA, és una Cooperativa que dóna solucions a les demandes dels socis i peraixô ofereix aquests serveis:

- COMERCIALITZACIÓ DE LLET- NUCLI DE CONTROL LLETER- PRIMERES MATE RI ES

Pinsos, Adobs, Llavors, Soja,Llavor de cotó, Polpa de remolatxa, Fitosanitaris, Ferretería, etc.

- PRODUCTES VETERINARI- CANALITZACIÓ OFERTES

COMPRA-VENDA VESTIAR

c/ Balaguer, s/n.Telèfon 43 21 25

Fax 43 22 61 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER

(Lleida)

•XOP 51

Tels. (973) 71 12 33 - 60 07 63 - 60 04 78 Fax (973) 71 12 33

25230 MOLLERUSSA (Lleida)

Desitja una molt bona F esta Major

a tots els ciutadans de Vallfogona

PRODUCCIONS ARTISTIQUES