1.

• Els recursos forestals han estat importants per al provement de fusta per a la construcci, per la indstria nutica, la producci de mobles, la fabricaci d'eines agrcoles i per al subministrament de llenya com a font d'energia.

2. A ms els boscos sn la llar de la biodiversitat vegetal i animal, aix com la fixaci del CO 2de l'atmosfera (a Espanya els 18,6 mll. d'hectres d'arbreda fixen el 20% de les emissions de CO 2 ).

Els Recursos Naturals Els recursos forestals 3.

Lany 1916 aparegu a lEstat espanyol laLey de Parques Nacionales , i fou la 1a llei que definia els parcs noms amb carcter esttic, paisatgstic i de lleure. Lany 1957 entra en vigor la Ley de Montes que remarcava ms laprofitament econmic de parc. Desprs sortir lany 1989 la Llei de Conservaci dels Espais Naturals i de la Flora i de la Fauna Silvestres que defineix els espais protegits i el seu s. Finalment al 2007 s'ha fet la llei de patrimoninatural i de la biodiversitat que disposa de quatre figures d'espais protegits: 4. Parcs:on es limita laprofitament dels recursos naturals i lentrada de visitants per garantir-ne la protecci. Nhi ha de Nacionals (amb valor cientfic, paisatgstic i educatiu, preservat de qualsevol intervenci. Ex: Pics dEuropa, Ordesa i Mont Perdut, Aigestortes i Sant Maurici) i de Naturals (amb valor natural i amb un s controlat dels recursos. Ex: Delta de lEbre, Cap de creus, Montserrat, Montseny). 5. rees Marines protegides:que defensa els ecosistemes marins. 6. Reserves Naturals:sn destinats a la protecci dels ecosistemes. ( Ex: Delta del Llobregat, Illes Medes) 7. Monuments Naturals:sn espais que destaquen per la seva singularitat, raresa o bellesa. 8. Paisatges protegits:sn espais on es protegeix el seu valor esttic o cultural.

Els Recursos Naturals Els recursos forestals-Legislaci Espanyola 9.

Dins les mplies competncies que en poltica mediambientalt la Generalitat, hem d'afegir les segents regulacions especials a les abans esmentades:

• PEIN:Pla d Espais dInters Natural , que neix el 1985 amb la intenci de crear una xarxa despais protegits a tots el territori catal. Actualment nhi ha 144 Espais d'Inters Natural. 10. PNIN:elsParatges Naturals d'Inters nacionalque sn com Parcs Nacionals per de dimensions ms redudes. (Noms a Catalunya. Ex: Pedraforca, Poblet)

Els Recursos Naturals Els recursos forestals-Legislaci Catalana. Parc Nacional d'Aigestortes Parc Natural de Montserrat Paratge Natural del Pedraforca Reserva natural dels aiguamolls de l'Empord 11. ACTIVITATS

Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:

• Explica com funciona el cicle de fixaci de 0 2i CO 2a l'atmosfera en el mn vegetal? 12. Com s'anomena la llei que actualment defineix la conservaci dels espais naturals? 13. Com divideix aquesta nova llei aquesta espais naturals? 14. Quines altres regulacions afegeix Catalunya per controlar i gestionar els seus espais naturals?

15. ELS RECURSOS ENERGTICS 16. Els Recursos Naturals Recursos energtics

La distribuci dels recursos sobre la superfcie de la Terra s molt desigual ja que sn el resultat d'un llarg perode de processos geolgics. 17. Els pasos industrialitzats i amb economies desenvolupades poden importar, s a dir, comprar l'energia que necessiten, mentre que els pasos pobres no ho poden fer.

• No sempre el fet de tenir riqueses naturals explotables dins d'un pas s garantia suficient pel que pas estigui desenvolupat. (Nigria)

Com ja hem vist aquest recursos energtics poden ser renovables i no renovables, poden ser primaris i finals, nets i bruts, i finalment, poden ser convencionals i alternatius.

18. Els Recursos Naturals Recursos energtics - No renovables

El petroli:desprs de extreure'l del subsl s'ha de refinar. Els compostos d'hidrocarburs sn separats en forma de ceres, quitr, asfalt, plstic, etc.

• Espanya i Catalunya sn deficitaris en petroli i n'han d'importar.

Elgas natural(met) s'utilitza principalment per generar electricitat, encara que tamb es processa qumicament i serveix per fer plstic, fibre sinttiques i insecticides.

El carb(antracita, hulla, lignit i torba) :s molt abundant a tot el planeta, per varia molt la seva qualitat.

• El carb que s'extreu del nord d'Espanya s de baixa qualitat i s insuficient (1/3 part) per cobrir les necessitats energtiques de l'Estat.

L'energia nuclear(urani-235, tori-232, el plutoni-239,el estronci-90 o el poloni-210 ) s la que s'allibera de manera espontnia o artificialment en las reacciones nuclears. T l'avantatge que no genera CO2, per els seus residus triguen milers d'anys en descomposar-se.

• Espanya t 8 centrals nuclears en funcionaments, 3 d'elles Asc I, Asc II i Vadells II- a Catalunya.

19. Els Recursos Naturals Reactors nuclears a Espanya i principals productors d'Urani Principals productors d'Urani Kazakhstan 14.020 T Canad 10.173 T Auastrlia 7.982 T Nambia 4.626 T Pasos amb ms reactors (dades 2003) EEUU 104 Frana 59Jap 53 Federaci Russa 30 Regne Unit 27 Al 2007 s'estaven construint 28 reactors al mn i Xina havia manifestat la voluntad de posar un reactor en funcionament a l'any 20. Els Recursos Naturals Recursos energtics- Renovables

L'energia solar o fotovoltaica:

• A favor: s renovable i hi ha molta. 21. En contra: la intensitat s diferent segons el lloc i el temps.

L'energia elica dels molins de vent:

• A favor: s renovable i hi ha molta. 22. En contra: no a tots els llocs bufa el vent amb intensitat i a ms afecta al paisatge i causa contaminaci sonora.

L'energia geotrmica, mareomotriu i biomassa:

• A favor: sn renovables i hi ha molta. 23. En contra: tant la geotrmica com la mareomotriu no es troben a tot arreu, i la biomassa est fent que, per exemple, s tali la selva per plantar palma.

24. Els Recursos Naturals Recursos energtics- Renovables 25. Els Recursos Naturals Recursos energtics

Qui t els recursos energtics convencionals?

• Petroli:Orient mitj (Arbia Saudita,Emirats rabs, Kuwait, Iraq, etc.), EEUU, Rssia, Mxic, Indonsia, Veneuela, Mxic i Nigria. A Europa destaquen Noruega i el Regne Unit. 26. Carb:Xina , EEUU i Uni Europea. 27. Gas natural:Rssia, Algria o Qatar. 28. Energia nuclear:Canad i EEUU.

L'estat energtic de Catalunya:

• Ha d'importar el 68% de l'energia que consumeix. 29. Consumeix: un 48,1% de petroli i derivats, un 23,2% de gas natural i un 22,4 d'energia nuclear i un 2,4 de renovables.

L'estat energtic d'Espanya:

• Ha d'importar el 82% de l'energia que consumeix 30. Consumeix: un 49,4% de petroli i derivats, un 19,9% de gas natural, un 10,2% d'energia nuclear, un 14,6% de carb i un 5'9% de renovables (Biomassa, hidrulica i elica).

31. Els Recursos Naturals Recursos energtics a Espanya 32. Els Recursos Naturals Principals productors de petroli i gas natural

Reserves de petroli a 1 de gener de 2001

33. ACTIVITATS

Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:

• Defineixqu s un recurs natural, un recurs renovable, un recurs no renovable, abitic, edafolgic i combustible fssil. 34. Fes una recerca sobre l'energia nuclear. Com s'obt, quins avantatges i inconvenients t, quins sn els principals productors al mn. 35. En un full a part(per entregar) proposa dues preguntes tipus test amb els continguts d'aquest apartat.
  • Exemple:

36. ELS IMPACTES MEDI AMBIENTALS Perimpacte ambientals'entn l'alteraci de les condicions inicials del medi ambient provocades per un projecte, una obra o una activitat.Els impactes poden sermoderats , quan es ppossible retornar a estat inicial en un cert temps.Severs , quan calen mesures correctores i protectores intenses i ms temps de recuperaci. I finalment,crtics , qua la prdua s irreversible. Tema 4. 37. Els impactes medi ambientals Conceptes Bsics

Unecosistemas la regi de labiosferaformada per la interrelaci entre labiocenosi(o totalitat d'ssers vius que viuen a una zona determinada) i els elements abitics obitop(el medi fsic en el qual habiten, que els serveix de suport i de font d'energia) 38. Al conjunt d'ecosistemes d'una zona de la Terra que estan en equilibri amb les condicions del seu medi i que comparteixen unes caracterstiques comunes, s'anomenabioma . 39. Es parla debiodiversitatquan ens referim a la diversitat d'organismes vius.

40. Els impactes medi ambientals Conceptes Bsics 41. Els impactes medi ambientals Conceptes Bsics 42. Els impactes medi ambientals Causes

La prdua de biodiversitat, actualment, t una gran magnitud, arribant-se a parlar de lasisena extinci massiva . 43. Les causessn de carcterantrpic , bsicament. I els efectes els podem dividir en:

• De producci i consum energtic: l's incontrolat de combustibles fssils i contaminants (urani, plutoni, etc.) 44. Sobre els sls: deforestaci massiva que accelera la desertificaci. 45. Sobre l'aire: smog, reducci de la capa d'oz, l'efecte hivernacle (calentament global), pluja cida, etc. 46. Sobre les aiges: despotabilitzaci de les aiges dolces i contaminaci marina.

47. ACTIVITATS

Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:

• Qu s un impacte ambiental? 48. Defineix bioma, abitic, bitop, ecosistema, biocenosi, biosfera, bioma i biodiversitat. 49. Qu vol dir que les causes dels impactes ambientals sn d'origen antrpic?

50. Els impactes medi ambientals De producci i consum energtic

Ls incontrolat dels combustibles fssils no renovables (petroli, gas natural, carb, etc.) i ls de substncies contaminants difcilment controlables i molt perilloses per a la vida en la Terra (urani, etc.) provoquen:

• L'efecte hivernacleque fa refernciaal fenomen natural pel qual la Terra es mant calenta grcies a la presncia a latmosfera duns gasos (vapor daigua i CO2, principalment) que absorbeixen i retenen la radiaci solar, i tamb alescalfament general del planetacom a conseqncia de la contaminaci de latmosfera.

51. Els impactes medi ambientals L'efecte hivernacle

L'efecte hivernaclefa refernciaal fenomen natural pel qual la Terra es mant calenta grcies a la presncia a latmosfera duns gasos (vapor daigua i CO2, principalment) que absorbeixen i retenen la radiaci solar, i tamb a lescalfament general del planeta com a conseqncia de la contaminaci de latmosfera. La temperatura mitjana de la Terra s 15, per del del 1961 a pujat a 15'6.

52. Els impactes medi ambientals Sobre els sls

L'impacte sobre els sls provoca la desforestaci, la desertitzaci, prdua de diversitat biolgica i desestabilitzaci dels cicles de loxigen i dixid de carboni.

• Deforestaci:Els arbres absorbeixen el CO2 de latmosfera. Si els talen trenquem el cicle natural de reciclatge de laire. 53. Desertificaci:la sobreexplotaci de zones rides o semirides i la manca de mesures correctores, condueixen a lagreujament dels processos derosi i degradaci del sl. 54. Prdua de la diversitat biolgica.

55. Els impactes medi ambientals Deforestaci i desertificaci

Deforestaci:els arbres absorbeixen el CO2 de latmosfera. Si els talen trenquem el cicle natural de reciclatge de laire.

56. Els impactes medi ambientals Sobre l'aire

La contaminaci atmosfrica s la concentraci de substncies txiques a laire que poden afectar la salut de les persones (cendres de la combusti del carb, xids derivats de la combusti del petroli -CO 2 -).

• El boirum fotoqumic osmogfotoqumic, que es produeix a les ciutats amb una gran parc automobilstic (L.A, o Mdic D.C). 57. Pluja cida:es produeix quan els gasos txics assoleixen suficient concentraci i no sn efectivament dispersats, la humitat de laire els absorbeix i es precipiten. 58. Destrucci de la capa doz(O 3 ): la producci de clorofluorocarburs (CFC) redueix la capa doz que s la que ens protegeix de les radiacions ultraviolades. 59. Lefecte hivernacle:que provoca lescalfament progressiu del Planeta. 60. Contaminaci acstica o sonora:Normalment passa a les ciutats i que malmet la qualitat de vida dels seus habitants. Per sobre dels 120dB,sarriba al llindar del dolor.

61. Els impactes medi ambientals Smog i pluja cida 62. Els impactes medi ambientals La capa d'ozAlguns aerosols alliberen gasos CFC, algunes neveres nemeten i tamb es fan servir en la fabricaci de plstics 63. Els impactes medi ambientals Contaminaci acstica 64. Els impactes medi ambientals Sobre l'aigua

Es parla de CONTAMINACI quan lacumulaci de residus ultrapassa la capacitat de les aiges per eliminar-los o reduir-los.

• Aiges no potables , que provoquen malalties (clera, hepatitis, febre tifodal, diarrees, parsits, increment dinsectes que sn els que transmeten les malalties -) a causa de labocament de substncies txiques. 65. Contaminaci trmica , provocada per les aiges residuals de refrigeraci. 66. Consum excessiu , que pot provocar laugment de la concentraci dels contaminants. 67. Aiges contaminades per lexcs de nutrients(fsfor o nitrgens), que fa que augmenti el creixement dalgunes algues que impedeixen la regeneraci de les aiges. 68. Contaminaci marina .

69. Els impactes medi ambientals Sobre l'aigua Les aiges no potables sn: els fertilitzants, els purins, els detergents,aiges residuals de la indstria, Aiges residuals domstiques, etc. 70. Els impactes medi ambientals Sobre l'aigua 71. ACTIVITATS

Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:

• Explica qu s l'efecte hivernacle i com ens afecta en el nostre dia a dia. 72. Explica com s produeix l'smog fotoqumic de les ciutats? 73. Seria capa una pluja cida que cremar un llenol ests? 74. Quins trastorns poden ocasionar a les persones la contaminaci acstica? 75. Quan podem parlar de qualssevol tipus de contaminaci? 76. Cita 4 maneres de contaminar les aiges.

77. Els riscos naturals Definici i classificaci

Un fenomen natural esdev un risc natural quan un assentament, una activitat humana o un recurs es veu afectat per un procs natural de la terra. 78. Classificaci:

• Dorigen geolgic:terratrmols, vulcanisme, despreniments, esllavissades, erosi, sedimentaci, etc. 79. Dorigen atmosfric : tornados, tempestes tropicals, aiguats i inundacions provocades per les pluges, sequeres per la maca de pluges, incendis forestals (llamps), etc. 80. Dorigen biolgic:plagues vegetals o animals, Malalties i epidmies 81. D'origen antrpic:alliberament de substncies txiques, incendis forestals provocats, etc.

82. Els riscos naturals Factors que els caracteritzen

Els factors ms importants que caracteritzen els riscos sn:

• La magnitudque es refereix a la magnitud i intensitat del fenomen.

• La freqnciaque s el nombre de vegades que es repeteix. 83. La perillositats la probabilitat que es produiexi un fenomen d'una certa extensi (nombre total de persones sotmeses al risc), intensitat i durada amb conseqncies negatives. 84. La vulnerabilitats el percentatge de persones o bns que poden quedar danyats per un fenomen respecte al total de la poblaci exposada.

85. Els riscos naturals A Catalunya

Els riscos naturals ms freqents a Catalunya estan relacionats majoritriament amb els fenmens meteorolgics.

• Els aiguatsque sn una manifestaci tpica del clima mediterrani (gota freda), i que degut a les fortes pluges provoquen desbordaments de torrents, rius i rieres, tall de carreteres, inundacions d'habitatges i aturada del subministrament energtic i de les comunicacions.

• Nevadesque provoquen tall de carreteres, allament de la poblaci, augment dels accidents de trnsit, torb i allaus (amb vents forts). 86. Pedregades:la mida de la pedregada pot variar de 2 a 5mm (calamarsa o pedra), podem provocar danys i prdues als conreus. 87. Temporals de vent i tornados:que provoquen l'arrencada d'arbres, i torres elctriques, aix com accidents de trfic (per topades amb objectes) i incendis.

88. Els riscos naturals A Catalunya

Entre els riscos naturals de carcter geolgic:

• Esllavissamentsque sn desplaaments de terrenys d'un vessant cap a l'exterior, per acci de la gravetat. Normalment, s'associen a pluges o terratrmols. Poden destruir obres pbliques, tallar carreteres i soterrar cases i persones. Les zones de major risc sn els Pirineus i serralades Litorals.

• Allausque sn despreniments de masses de neu. Poden destruir la vegetaci, tallar les vies de comunicaci o sepultar persones o llocs habitats. Les zones de ms altitud i innivaci sn les ms sotmeses al risc d'allaus. 89. Terratrmols o sismes:sn sacsejades o tremolors de la superfcie de la Terra causades per ones produdes pel moviment de les plaques tectniques. Les zones ms propenses sn els Pirineus Axials, Els Prepirineus, La Serralada Transversal i la Serralada Prelitoral (Catalunya s'inclou dins d'una activitat ssmica moderada). Tamb podrien provocar erupcions volcniques.

90. Els riscos naturals A Catalunya

Entre els riscos naturals de carcter antrpic, que tenen el seu origen en les activitats desenvolupades per la societat humana.

• D'origen tecnolgicque estan relacionats amb accidents de les activitats productives: transport de mercaderies perilloses, activitats industrials, contaminaci de les aiges i producci d'energia nuclear.

• Relacionats amb fenmens naturalscom els incendis forestals (la gran majoria provocats) o les inundacions provocades per per la mala gesti de els aiges. 91. D'origen divers:accidents de trnsit o ensulsiada d'edificis.

92. Els riscos naturals Qu fem a Catalunya davant els riscos naturals?

Davant dels riscos naturals, lhome t dues sortides:

• Prevenci:que contempla totes les mesures realitzades amb anticipaci a fi de palliar, disminuir o evitar els danys produts com a conseqncia del risc en qesti. 93. Predicci:que s una demostraci probabilstica que t per objecte descriure una situaci futura (Ex. predicci del temps)

Elgovern de Catalunya , amb la finalitat de prevenir els riscos ambientals ha desenvolupat diversos plans especials:

• INUNCAT (Pla d'emergncies per inundacions a Catalunya) 94. NEUCAT (Pla especial d'emergncies per nevades a Catalunya) 95. SISMICAT (Pla especial d'emergncies ssmiques a Catalunya) 96. INFOCAT (Pla especial d'emergncies per incendis forestals) 97. PLASEQTA (Pla d'Emergncia Exterior del Sector Qumic de Tarragona) 98. TRANSCAT (Pla especial d'emergncies per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril) 99. PENTA (Pla d'emergncia nuclear de Tarragona)

100. Els riscos naturals A Espanya

La majoria de riscos naturals al territori espanyol estan relacionats amb el clima mediterrani.

• Risc de desertitzacipel qual un territori va adquirint les caracterstiques prpies d'un clima desrtic. Ja sigui per la prdua de sl per les riuades o per la manca de pluges. Les zones ms afectades sn Mrcia, Almeria i Illes Canries. 101. Risc de riuades , entre agost i novembre, sobre tot al litoral mediterrani i Pirineus. 102. Risc d'Incendis forestals,molt vinculat al clima mediterrani on a l'estiu el risc s molt alt, sobretot si hi afegim actes humans imprudents i involuntaris. 103. Risc de terratrmols , a l'Estret de Gibraltar es troben la placa eurasitica i l'africana, pel que els moviments ssmics sn freqents (al sud i sud-est peninsular). Segons dades de Institut Geogrfic Nacional entre 2001 i 2009 hi ha hagut una 27600 terratrmols.

104. Els riscos naturals Terratrmols a Espanya 105. Els riscos naturals A Espanya

Les activitats humanes que ms riscos generen sn la i ndustria i la mineria, el transport de mercaderies perilloses i manipulaci de materials radioactius. Dos dels desastres ms greus foren

• El vessament de fuel a les costes gallegues produt pel naufragi del petrolier Prestige 106. El trencament de la bassa d'emmagatzematge de residus d'una mina de pirita a Aznalcllar (Sevilla), i que va afectar de ple al Parc Nacional de Doana.

107. Els riscos naturals Prevenci de riscos i gesti del Medi a Espanya

La prevenci de riscos naturals a Espanya est regulat per:

• La llei del patrimoni natural i de la biodiversitat (2007) que com hem vist divideix el terrotori el categories: parc national, parc natural, reserva natural, monument natural i paisatge protegit. 108. La gesti de residus,que a travs de l'Empresa pblica Nacional de residus Radioactius -1984. (ENRESA) s'encarrega de recollir, transportar, tractar, emmagatzemar i controlar els residus, i l'empresa Ecoembalajes Espaa, S.A (Ecoembes) que es dedica a la recollida selectiva i recuperaci de residus d'envasos per al seu tractament, reciclatge i valoritzaci. 109. En tant que a laprevenci de riscos ambientals , a travs de la Llei 2/85 de Protecci Civil, delega en les administracions autonmiques l'establiment de plans d'emergncia per a cada cas. 110. A escala Internacional l'ONU desenvolupa l'Estratgia Internacional per a la Reducci de Desastres (ONU/EIRD o UN/ISDR)

111. ACTIVITATS

Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:

• Fes un esquema classificador dels riscos ambientals. 112. Com es regula la gesti de riscos a Espanya? Quins plans d'emergncia hi ha establerts a Catalunya? 113. Posa un exemple de risc:
  • Geolgic 114. Biolgic 115. Antrpic 116. Atmosfric

117. El canvi climtic Definici

Sanomenacanvi climtica la variaci global del clima de la Terra. Aquests canvis es produeixen a moltes diverses escales de temps i sobre tots els parmetres climtics, temperatura, precipitacions i nuvolositat. Els canvis climtics sn deguts a causes naturals i antrpiques.

Tema 5. 118. El canvi climtic

Durant tota la histria de la Terra sha anant produint glaciacions, s a dir canvis climtics greus. Per, el ritme descalfament global de la Terra den la Revoluci industrial s el que ens fa pensar en un canvi climtic, no natural sin dorigen antrpic.

119. El canvi climtic 120. El canvi climtic Un problema global 121. El canvi climtic La conscincia medi ambiental

1a Cimera de la Terra a Estocolm(1972), que marca linici de linters per problemes medi ambientals. Es va centrar en la contaminaci de laire i de les aiges. 122. 2A Cimera de la Terra a Rio de Janeiro(1992), que va reunir a 179 pasos i a on sorgeixen els 27 principis (Agenda 21) sobre canvi climtic i la preocupaci per la biodiversitat. 123. 3a Cimera de la Terra a Kyoto (1997) , que ja va analitzar detingudamentel canvi climtic i sestableixen alguns protocols entre els 39 pasos signants,com el de reduirles emissions de gasos contaminants abans del 2012. 124. Altres conferncies:

• La gran cimera de loz al 1955 a Viena. 125. Conferncia del clima de Buenos Aires (1998) sobre el canvi climtic. 126. Conferncia de la Haia (2000) sobre el canvi climtic, Cimera mundial sobre el Desenvolupament sostenible a Johannesburg (2002). 127. Conferncia del clima de Nova Deli (2002), on ms pasos es sumen al protocol del Kyoto. 128. Conferncia de Nairobi (2006) on 189 pasos amb lobjectiu de limitar les emissions de gasos contaminants i de convncer a la Xina i als EUA de qu compleixin els objectius de Kyoto.

129. El canvi climtic La conscincia medi ambiental L'agenda 21

L'Agenda 21 s un programa de les Nacions Unides que fa referncia al desenvolupament sostenible. Va ser aprovada a la Cimera de la Terra (1992) celebrada a Rio de Janeiro per ms de 178 governs. Alguns dels punts de lndex de lagenda 21:

• Secci I. Dimensions socials i econmiques

1. Cooperaci internacional per accelerar el desenvolupament sostenible 2. Lluita contra la pobresa

• Secci II . Conservaci i gesti dels recursos pel desenvolupament

9. Protecci de la atmosfera 11. Lluita contra la daforestaci 14. Foment de la agricultura i del desenvolupament rural sostenible 15. Conservaci de la diversitat biolgica 17. Protecci de los oceans i dels mares

• Secci III . Enfortiment del paper dels grups principals

24. Mesures mundials en favor de la dona per aconseguir un desenvolupament sostenible i equitatiu 130. El canvi climtic La conscincia medi ambiental El protocol de Kioto

El Protocol de Kiotosobre el canvi climtic es un acord internacional que T per objecte reduir les emissions de sis dels gasos que produeixen el Escalfament global: dixid de carbono (CO2), gas met (CH4) i xid nitrs(N2O),a ms dels gasos industrials fluorats:Hidrofluorocarburs (HFC),Perfluorocarburs (PFC) y Hexafluorur de sofre (SF6), en un percentatge aproximat dun 5%, dins del perodeque va des de lany 2008 al2012, en comparaci a les emissions produdes lany 1990.

131. El canvi climtic La conscincia medi ambiental Conferencia de Copenhague

La conferncia de Copenhaguesobre el canvi climtic que va tenir lloc del 7 al 18 de desembre de 2010 i va estar precedida per una trobada de cientfics sota el ttol "El canvi climtic: riscos globals, reptes i decisions". Al final de la conferncia es van prendre els Acords de Copenhague, entre els quals destaquen:

• Combatre el canvi climtic, tenint en compte que hi ha responsabilitats diferents tenint en compte les seves capacitats, o grau de desenvolupament del pas. 132. Mantenir l'increment de la temperatura per sota dels 2 centgrads, reduint les emissions de GHE. 133. Reducci de les emissions a causa de la desforestaci i la degradaci (REDD) per millorar l'eliminaci dels gasos hivernacles i incentivar econmicament als pasos en vies de desenvolupament. 134. Aquest acord no s vinculant.

135. El canvi climtic El moviment poltic i social

Entre la 1a i 2a cimera sorgeix el moviment social i poltic que reflectir aquesta preocupaci medi ambiental sota els noms decologisme i amb una vessant poltica, els partits verds.

• Ecologisme:s un moviment social que busca el desenvolupament de les societats humanes que garanteixi un bon futur confortable per a les noves generacions futures i al planeta. Segueix les tres R reciclar, reduir i reutilitzar. 136. Partits verds:Els partits anomenats verds o ecologistes sn aquells inspirats en el moviment ecologista, que intenta, per mitjdel poder poltic, laplicaci de mesures adreades a reduir la contaminaci,preservar la natura, promoure el reciclatge, i ls denergies renovables.

137. ACTIVITATS

Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:

• Qu s'entn per canvi climtic? 138. Qu vol dir que la societat pren conscincia del canvi climtic? 139. Fes un esquema de les cimeres medi ambientals ms importants? 140. Quins pasos no han signat el protocol de Kioto? Per qu? 141. Creus que s'arribaran a assolir els objectius del protocol de Kioto? Per qu? 142. Qu s l'ecologisme? Busca dos exemples de cadascuna de les les tres r que el defineixen.

143. Desenvolupament sostenible

Per tot aix, pel control mesurat dels recursos, per un repartiment dels mateixos equitatiu; per evitar que els impactes medi ambientals ens aboquin a un canvi climtic que malmeti el futur dels nostres fills/es. Per tot aix, es parla de qu hem de tenir uncreixement o desenvolupament sostenible .

Tema 6. 144. Desenvolupament sostenible El concepte

La sostenibilitats un concepte econmic, social i ecolgic complex entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient. Pretn ser una manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaos de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial mxim en el present al mateix temps que es mant la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament.

145. Desenvolupament sostenible El concepte

Al parlar de desenvolupament sostenible s'ha d'incloure totes les dimensions:

• La dimensi medi ambiental que t en compte:
  • laigua, laire, contaminaci acstica, de laigua, atmosfrica, lumnica; els desastres naturals; biodiversidad, agrobiodiversitat, boscos, sistemes i espcies, especies introdudes e invasores, medi fsic i entorn geogrfic; residus: agrcoles i ramaders, de la construcci i miners, perillosos, industrials, nuclears, sanitaris; els sls: desertificaci, sequera i erosi.
• La dimensi social que t en compte:
  • Lalimentaci, leducaci, salut,treball, vivenda, drets humans; desenvolupament: cultura, identitat, diversitat, i IDH; desigualtat: gnere, minories, pobresa; precarietat; poblaci: envelliment, natalitat, superpoblaci.
• La dimensi econmica que t en compte:
  • Agricultura, ramaderia i pesca, cincia econmica, comer, empresa i finances, fiscalitat, edificaci sostenible, turisme i recursos.
• La dimensi Institucional que recull:
  • Actors/ Institucions: sector privat, lestat, societat civil, mitjans de comunicaci, Organismes internacionals i regionals, Cimeres, Tractats i Convenis, Cooperaci i Conflicte, i Participaci i democrcia.

146. Desenvolupament sostenible Histria i caracterstiques

El terme sorgeix per primer cop a l'Informe Brundtland de 1987, on la sostenibilitat s "Satisfer les necessitats de la generaci actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures. 147. Les caracterstiques que deu reunir un desenvolupament per a que el podemconsiderar sostenible sn:

• Busca la manera de qu lactivitat econmica mantingui o millori el sistema ambiental. 148. Assegura que lactivitat econmica millori la qualitat de vida de tots, no noms duns quants escollits. 149. Usa els recursos eficientment. 150. Promou el mxim de reciclatge i reutilitzaci. 151. Posa la seva confiana en el desenvolupament e implantaci de tecnologies netes. 152. Restaura els ecosistemes danyats. 153. Promou lautosuficincia regional. 154. Reconeix la importncia de la naturalesa para el benestar hum .

155. ACTIVITATS

Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:

• Qu entenem per desenvolupament sostenibles? 156. En quin informe surt per primer cop el vocable sostenibilitat? Qui fou l'artfex? 157. Explica per qu el desenvolupament sostenible es un concepte ampli que inclou: la dimensi social, la dimensi ambiental i la dimensi econmica, i segons alguns autors, la dimensi Institucional?