ovas 162 \ s ovas e sessi sumari pobre la sessió a un quart de sis de tarda, i sis mnnuts, sota la...

$: ovas 162 \ s ovas E SESSI SUMARI pobre la sessió a un quart de sis de tarda, i sis mnnuts, sota la presiddncia de I‘honorable senyor Lectura i aproiiació de I’acta de la sessió$
NOMERO 162 \

s ovas

E SESSI

S U M A R I

pobre la sessió a un quart de sis de la tarda, i sis mnnuts, sota la presiddncia de I‘honorable senyor

Lectura i aproiiació d e I’acta de la sessió anterior. Ordre d d dia :

Joan, Casanovas.

Precs i preguntes. E l senyoy Conseller d e Treball z Obres Piíbliques respon a diversos precs i pregulztes que l i foren

Rectificacions dels senyors Ruiz i Ponseti, Frovzjosd, Roqn’eva, R‘ouret i Casademunt . Prec del sewvor Cerezo al senyor Cofiseller de Treball i Obres Públiques referent als trcsllats d e p e r - .

adreGades, en sessions anteriors, per diveysos senyors Diputats.

sonal de les companyies ferrovihries. Resfiosta de l senyoy Conseller de Treball i Obres Públiques. EZ serzvor lbars reitera un prec al mateix senyor Conseiler. - El senyo?. Barrera ofereix comtestar-li opovrtunamelzt. Continuació de la discussió de l dictamen de la Comis.& elspecial sobre el projecte de Llei de cowtrac-

tes de conwu.

la Comissió, aprovant-se l’article definitivarizent riedactat. Cafiitol V I I I . Article 65. - EL senyo? Ruiz i PonsPti hz j a urnes observ!acis?zs que són recollides per

Article 66. - E s aprovat sense discussió. Article 67. - El senyor Si~ni) i Bofarull defensa una esmena que sig~za juntament amb els senyors

Ibars, Llorei, Balart i Romeva. Li respom al senyor Cerezo, de la Comissió. Rectificacions dels sen?Fors Sintó i Bofarull i Cerezo. Es rebut jada I’esmiena, amb els znots a favor d’ella deis senyors Simó i Bofarull, Lloret, Ibars i Ro-

meva. S’afirozla l’arlicle amb els vots em contra dels esmentats senyors Diputat:. Articles 68, 69 i 70. - 36% aprovats sense discussi6. Es dóma lectura a un art. 70 bis, fireseniat e n j o rw la d’esmena signada pels senyors lauler, Viadiu,

Magre i AArmedares . La Corvl.issió declara accefitar l’eswzena i, a prec del senyor LJoaet, n’explica l’abast i els motius de

l’acceptacib. El senyo<r Lloret d m a n a uns acl,a&nents. Iizterverzció de2 senyor Conseller d e Justicia i Dret. Rectijicacions dels senyors L lorer i ConselkQ d e Justicia i Dret.

P

3510 PARLAMENT D E CATALUNYA. -DIJOUS, 8 DE MARC DEL 1934

El senyor Ruiz i Ponseti formula una suggewl2ncia respecte d’aquest article i del 70, j a aprovat, que

El senyor Esjanya f a unes observlaciona al sewyor Con6elley de Justicia i Dret i a la’ Comissió. accepta la Conzissió, ew els dos casos.

del senyor Conseller de Justicia, i Dret.

l’esrnena modificada d’acord amb el mianifestat fiel senyor Esfianya. cions dels senyors Espanya 2. Conseller dei lustícia i Dret.

A r t i c k 7 1 . - Sense discussió Ls aprovat. E s posa a discussió una esmena perzdent signada pels senyors S imh i Rofarull, Ibars, Mora i Rome-

L a Comissió no accepta l’esrnena. Delcnsa de I’esmena pel se”nyor Simó i Bofarull. Li contesta, per la Comissió, el senyor Bru,. Rectificacions dels senyors Simó i Bofarull i Bru . Es rebutjada l‘esmena am,b el vot a favor de la mateixa dels sewyors Siwd i Bofarull i Ibars. Se susp&”n, el debat. o

Lectura del dictamen de la Conaissi6 de Gowernació sobre el projecte de Llei contexint norma perqu.2 el: A juntamenis puguin confeccionar un nou Pressupost per al present exewcici e c o m h i c .

Lectura del dictamen de la Comiss& de Cultura al projecte de Llei del Servei d’Arxius, Biblioteques, Maseus i Patrinzofii Histdric, Art is t ic i Científic de Catalunya.

Ordre del dia per a la sessió del divendres. A un quart de vuit i sis nzinuts d e la veltlla, s’aixeca la sessió púb1ica.i passa la Cam8bra a reunir-se

va, que n o precisa l’article al qual hauria d’aplicar-se.

en sessió secreta.

Sobre la sessió a un quart de sis i sis minuts de la tarda, sota la presid6ncia de l’honolrable senyor Joan Casanavas.

AI banc mig hi ha I’holnorable senyolr ‘Conse- ller de Treball i Obres Públiques.

Es llegida i aprovada l’acta de la sessió anterior.

1

O R D R E D E L D I A

Precs i preguntes

Precs i pregantes adreqats al senyor Conseller de Treball i Obres Ptibliques per diferents senyors

Diputats en Sessions anteriors

E1 Sr. P R E S I D E N T : T é la paraula el senyor Conseller de Treball i Obres Públiques.

E1 Sr. CONSZLLER de Treball i Obres Pú- bliques : Senyors Diputats : Abans que to t he d’excusar-me per no haver pogut assistir a les dar- reres sessiofns, la qual corsa m’ha privat de poder contestar els precs, que m’han estat adreqats per diversos companys de la Cambra. Tots sabeu que pesa damunt meu un treball excessiu i, per tant, ja prego els senyors Diputats que no1 prenguin de cap de les maneres colm a desatenció el que jo1 no, hagi estat aquí en els moments opolrtuns per a contestar els precs que diferentes vegades m’han estat adreqats. Jo desitjaria tenir temps, suficient per assist?r a tates les sessions, ja que sóc un holme demBCrata i, per tant, un enamolrat del sistema parlamentari i un. fervent creient del mateix. Una de les coses, t d o m , que més em do’len és el no poider assistir a les sessicns amb tolta assiduitat, degut al meu excés de treball.

Dit aixd, prego els meus companys que ho ac- ceptin, no pas corn una excusa foirmularia, sinó com a cosa que respon a una veritable realitat, i, sbbretot, el fet de qui. encara el Departament de Treball no esta d’una manera proa ben estructu- rada ni té la formació) que hauria de tenir. Re- peteiso que prego, doncs, els campanys que em perdonin ) jo, per la meva part, procuraré en el possible, d’avui endavant, coacbrrer, d’una manera més regular del que m’ha estat possible fins ara, a les sessions de la Cambra.

Fetes aquestes lleus consideracions, paso a contestar al company senyor Rouret el prec que féu sobre el conflicte de Flix. E n el Conflicte de Flix nosaltres ja hi havíem intervingut. Jo hi vaig intervenir tot seguit de prendre possessió de la Con- selleria de Treball, en vista de la gravetat del conflicte, per6 per la situació en quP estaven col- locats els obrers i per la tactica que seguien, per dues vegades defugiren la intervenció d’un dcle- gat que jo hi vaig enviar, ara, puc dir a l’amic senyor Rouret que el conflicte esta en vies d’arranjament i que jo$, en la Conselleria, he tingut

.ja una entrevista amb els representants obrers i amb l’empresa, havent convingut de cercar una fórmula que permetés anar a la solució definitiva. Continuen encara les negociacions i jo penso que al final trobarem la fórmula desitjada per tots.

E n el que fa referencia a un prec que fa uns dies em va adreqar el senyor Ruiz i Ponseti demanant unes dades, complint amb la meva obli- gació vaig a donar lectura de les dades que inte- ressen al senyor Ruiz i Ponseti.

Els recursos que ens varen enviar des de Ma- drid són 835. Els que hi ha des del decret del traspas de serveis, i que tenim procedents de la Delegació d d Treball des de que els serveis estan

PARLAMENT DE CATALUNYA. -

traspassats, són 583. Sunien un total, els recursos que tenim, de 1,418. D’aquests expedients, han estat tramesos al Consell de Treball, per part del Conseller, 374. Els expedients que fins a la data ha informat el Consell de Treball, són 122. Resten pendents d’informe del Consell de Treball 252. Dels 122 retornats pel Consell de Treball, han estat resolts 48 i resten en t r imit de resolució 74.

EI company senyor Ruiz i Ponseti demanava també qué li donés compte de les sessions que havia celebrat el Consell de Treball. Doncs bé, el Consell de Treball, des del 16 de novembre del 1933, ha celebrat quaranta tres sessions, en les quals ha despatxat 224 expedients, dels quals n’ha tornat informats al Departament de Tre- ball 122..

Aquestes són totes les dades que jo puc facilitar a l senyor Ruiz i Ponseti respecte del Consell de Treball. Estic, no obstant, a la seva dispo- sició per si vol fer-me alguna pregunta més.

E1 Sr. RUIq I P O N S E T I : Demano per parlar.

E1 Sr. PRESIDENT : Té la paraula el senyor Ruiz i Ponseti.

E1 Sr . RUIZ I PONSETI: Senyors Dipu- tats : E n primer lloc agraeixo al senyor Conseller de Treball que hagi atPs, per fi, els nostres precs. No tenia cap necessitat d’excusar la seva pres&- cia en aquesta Cambra, perque sabem de sobres la quantitat de tasca que pesa damunt d’ell, per6 és indispensable que tots plegats donguem el prestigi degut al rPgim parlamentari i jo l’aplaudeixo per haver acudit a la Cambra a donar les explicacions que li havíem demanat.

Les dades que ha tingut l’amabilitat de facilitar- nos el senyor Consellex de Treball respecte al funcionament del Consell de Treball no les he de comen- tar d’una manera detallada, perqui. prou que s’ha deduit, d’una manera global, de la seva lectura, i no necessitem pas reservar-nos uns dies per estudiar-les, el que volíem. Es que si el Consell de Treball seguís funcionant en la forma com ha funcionat fins avui, defraudaria en absolut la confiaqa que en ell hi haguessin poszt els nostres obrers, i, pel contrari, seria molt alabat el Consell de Treball per la nostra classe patronal. Ha celebrat des de qui: es va constituir, o sigui el mes de novembre, quaranta-tres sessions; en quaranta-tres sessions ha despatxat cent vint-i-dos expedients i ja de Madrid havíem heretat expedients aturats, expedients que no rutllaven en el Ministeri del Treball, en nombre de vuit-cents trenta-cinc, i que, al mateix temps que havíem heretat aquests vuit-cents trenta-cinc expedients, ha enviat la delega- ció de Barcelona al Consell \ de Treball cinc-eents vuitanta-tres expedients. Aquestes soles dades ja diuen ben clar que hi haur& recursos que trigaran més de dos anys a resoldre’s. Aleshores, és evident, l’experi6ncia ens ho demostra, que la classe patronal, d’una manera sistematica, far& recursos contra tot acord dels Jurats mixtos que la perjudiquin, perqui: tindra la garantia per endavant de qui: estaran dos anys sense tenir efectivitat els acoi-ds dels Jurats mixtos; i passari que la classe patronal, que té els seus advocats assessors, que esta rodejada de gent que té interks en viure dels conflictes, no menyspreari mai l’ocasió d’entaular aquests recursos. La classe; obrera, menys organitzada, amb menys cabals i menys

J

, ’

- DIJOrfS, 8 DE MARC DEL 19.34 4511

coneixedora de la legislació social, en general, no fa r i recursos, la qual cosa vol dir que tots elsacords dels Jurats mixtos que siguin favorables als obrers seran torpedejats d’aquesta manera per la classe patronal. Aleshores aniran al Consell de Treball; €1 Consell de Treball, per un vici inherent ai seu funcionament, estari dos anys a dictaminar, i aleshorts la classe obrera treura el judici clar i net de qui: els Jurats mixtos, d’una manera prActica, no serxeixen absolutament per a res més que per a inantenit la gent va- gativa que pasqa hores i hores discutint es seus plets, per6 que els acords que prenen no tenen cap efecti- . vitat. El problema és prou greu perqui: el senyor Conseller de Treball i tot el Govern es preocupi se- riosament de posar-hi cura el niés rapidament possible. E1 Consell de Treball ha de fer honor al seu nom : ha de treballar i ha de treballar d’una manera intensa, i, sobretot, ha de treballar d’una manera racional, i no és treballar d’una manera racional en un país on hi ha més de mil tres-cents expedients per a resoldre, passar-se cinc mesos per a resoldre cent vint-i-dos expedients, necessitant quaranta,-tres sessions per a resoldre’ls. Aixb vol dir que el Consel de Treball, no solament no fa la quantitat de feina que hauria de fer, sinó que la fa de molt niala qualitat, que la feina ,la fa molt malament, que té algun vici d’orga- nització, 21 qual s’ha de posar cura’ripidament.

I ja que parlem del Consell de T-eball, també cor& que parlem d’una conseqü6ncia ?’aquests expedients tramitats pel Consell. Hi ha una dada, que jo no l’havia demanat, que el senyor Conseller ha tingut l’amabilitat de portar a aquesta Cambra i que jo ho agraeixo molt, perqui: dóna incici d’un nou motiu de reorganització, i és que d‘aquests cent vint- i-dos expedients que ha tramitat d’una manera com- pleta el Consell de Treball, només se n’han acabat, és a dir, només s’ha donat efectivitat 21 fall, a quaranta-tres. Aixb vol dir que si el Cons211 de Treball anava poc a poc, la Conselleria va a um tercera part de velocitat del Consell de Treball. Ai36 vol dir que aquqlls dos anys que trigarien a tramitr.i-se els recursos al Consell de Treball es convertiran en sis anys quan aquests recursos arribin a la Conselleria. Aquests sis anys són tots ells una.acusxió prou definitiva d’un sistema, i és indispensable que el Govern faci i disposi el que calgui per tal que aix6 no duri ni un dia més. Nosaltres considerem, la classe obrera considera, que els judicis dels Jurats mixtos han de tenir efectivitat d’una manera immediata. Necessitem que el Consell de Treball els tramiti, si hi ha recursos, d’una manera fulminant, d’una manera tan immediata com sigui possible, i que aquests ftlls del Consell de Treball no estiguin entretinguts ni vint-i-quatre hores a la Conselleria ; és a dir : fall del Jurat mixt, al cap de molts pocs dies, tot al més al cap de molt poques setmanes, ha d’ésser portat a la realitat. Si es tracta de donar una indemnització a up obrer, aquell obrer ha de tocar d’una manera efectiva, d’uia manera pal- pable, la indemnització. Es l’única manera de reacre- ditar, que prou I desacreditat-esti, el sistema dels Turats mixtos. Nosaltres, si aix6 no .vingués, seriem els primers que aconsellaríem els nostres amics treballadors que no fessin cas en absolut dels Jurats mixtos, -que abandonessin tota gestió prop dels Jurats mixtos, perqui: sabrien per endavant que aquestes gestions serien torpedejades p’er la classe patronal. Paranys, no ! Els obrers no necessiten paranys, no ne-

_b , ’

3512 PARLAMENT DE CATALUNYA. -

\

cessiten que se’ls enganyi amb una legislació social que no pot ésser complida. La legislació social ha d’anar d’una manera molt diferent, en la seva execu- ció, que la legislació de caracter civil. Aquesta es pot encallar tant com vulguin en els cataus de la Justícia, alla que s’empantaneguin les qüestions, perquh, en general no fan referPncia, no afecten a la, classe treballadora; les coses dels treballadors s’han de portar amb més serietat, amb més rapidesa i ainb més ei ectivitat.

I ja que tenim el goig de tenir present en aquesta Cambra el senyor Conseller de Treball, J O voldria aprofitar l’ocasió per a insistir en un prec que vaig fer, fa també uns quants dies, i al qual, el senyor Conseller de Treball no ha fet referencia en la seva contesta. Es tracta de veure com estan, en quina situació es troben actualment, la serie interminable de reclamacions que han fet els empleats i obrers de les companyies de serveis piíblics, principalment de les companyies produc- tores de la forsa e k t r i c a , que varen acudir - no he de repetir totes les consideracions que vaig fer el dia que vaig formular el prec - de bona fe als Jurats mixtos. E l Jurat mixte, després d’un tramit que va semblar interminable, va arribar a aprovar unes bases de treball, bases de treball que va iatentar torpedejar, en la forma que abans des- cribia, la classe patronal d’electricitat. Aleshores va néixer un conflicte, en la resolució del qual van intervenir.d’una manera molt activa - i he de reconeixer en aquest moment que d’una manera forqa eficas el senyor Selves i el senyor Espanya ; i resultat d’unes gestions llarguíssimes, va ésser el formar una especie de contracte de treball que feia en certa manera doble objecte en les bases que abans s’havien aprovat. Resultat de tot aquest llarg pelegrinatge, va ésser un contracte de treball que era lleugerament inferior a les bases aprovades pel Jurat mixte, i dic inferior des del punt de vista obrer, el qual vol dir que era superior des del punt de vista patronal. Aleshores, estant així el problema, és evident que, tenint ja una base inicial de plantejament del problema, és més difícil de resoldre que si només hi hagués unes bases de treball aprovades. Jo em vaig permetre llegir el dia que vaig fer el prec, una notícia de Premsa que feia referencia, més que a rumors, a una notícia bastant fonamentada que havia sortií dels rotllos addictes al Ministeri de Treball de Madrid, dient - i aquí esta la part que jo considero més greu - que precisament com a conse- qiiPncia de les gestions fetes per aquestes companyies, 1’Estat estava a punt de legislar en el sentit de que els recursos que fecin referencia a les bases de treball havien d’ésser tramitats precisament en el Ministeri i que no podrien ésset tramitats pel Consell de Treball de Catalunya. Ales- hores, jo plantejava el problema - i és la pregunta que faré concretament al senyor Conseller de Treball - de veure quines gestions ha fet el Govern de la Generalitat per a aconseguir que aquest intent facciós del Govern de Madrid no prosperi ; dic facciós, no pas en un sentit exclusivament legal de la paraula, sinó en un sentit moral, dic que seria facciós perquP seria el tor- pedejament definitiu del regim de Jurats mixtos de Catalunya. Si es volen torpedejar els Jurats

DIJOUS, 8 DE MARC DEL a934

mixtos, crec que tots hi podem anar amb la major alegria ; ja establiríem algun sistema de conci- liació propi nostre i aixi no hauríem d’aiiar per res al Ministeri de Treball de Madrid. Per6 considero absolutament indispensable, ja ho consi- derava quan a Madrid hi havia Governs republi- cans i ho considero més avui que hi ha Governs monhrquics, que el regim de treball sigui tramitat tot a Catalunya i principalment en all; que fa referPncia als acords dels Jurats niixtos referents a bases de treball. Perqu2 sinó, és indubtable, les companyies poderoses trobaran amb molta més facilitat conexions inconfessables dintre els Mi- nisteris de Madrid que no pas en les Conselleries de Catalunya, que tots ens coneixem i, afortuna- dament, ens podem fiar els uns dels altres. A Ma- drid en general, no ens podem fiar dels Ministres que actuen al front del Ministeri del Treball, i aixa fa que aleshores aquestes grans empreses, mitjanfant aquestes conexions inconfessables a qui. abans feia refersncia, trobin la manera d’a- tacar les bases de treball sempre que siguin favorables als nostres obrers. Es per aixb que jo desitjaria vivament - ja ho vaig demanar un dia al senyor President de la Generalitat i un altre dia al senyor Conseller de Treball, i ho aniré pregun- tant a tot el Govern - saber si s’estd plenament decidit a aconseguir que tots els conflictes de treball comencin i acabin a Catalunya. Res més per ara.

E l Sr. CONSELLER de Treball i Obres PG- bliques : Demano per parlar.

E l Sr. PRESIDENT : T é la paraula el senyor Conseller de Treball.

E l Sr. CONSELLER de Treball i Obres Pii- bliques : Pel que fa referPncia a la primera part de la pregunta respecte al Consell de Treball, jo he de dir al senyor Ruiz i Ponseti que estic absolutament identificat amb el seu criteri ; tant és així - naturalment, els defectes de les coses es veuen sobre la marxa - que jo espero, tant bon punt estigui fet d’una manera definitiva el Consell de Treball, fer-hi una reforma tant en el que ía referencia a la Assessoria Juridica del meu De- partament com al que fa referPncia a l’actuacici i manera de treballar que f ins ara havia adoptat el Consell de Treball.

Pel que fa referPncia a la última part del que ha manifestat el senyor Ruiz i Ponseti, jo li prego que em perdoni que no li contesti, perque estant en vies d’arrarijament el conflicte que afecta les companyies d’electricitat i als seus empleats, potser seria indiscret que jo íes cap cIasse d’afirmacions aquí. Jo prego al senyor Ruiz i Ponseti que em rellevi de donar-li cap contestació referent a aquest assumpte.

Contestat d’una manera mes colicreta sobre la pregunta que em va forimlar, li puc dir que el rna- teix dia que em va formular la pregunta em vaig dirigir a Madrid demanant la confirmació d’aquella noticia, i des del Ministeri em varen ‘contestar que no hi havia res, que no podia ésser un motiu d’alar-

ema, perqu; només era una suggerhcia que havia nascut en la Comissió de Corporacions, que per ara no volia dir que s’hagués de realiizar. Des del Alinisteri em digueren que allb, en tot cas, encara hauria d‘aprovar-ho el Consell de Ministres i que

-- ===== __

PARLAMENT DE CATALUNYA. - DIJOUS, 8 DE MARC DEL 1934 3513

no creien que ho aprovés; i el que em deia.aix6 era una persona autoritzada per a poder-ho confestai-, i drsprés, va afegir: <<Sempre tindria manera voste, senyor Conseller,, de poder intervenir i privar, amb l‘actuacih que poguts exercir el Govern de Catalu- nya, que aixh es realitzés.>> De totes maneres, el senyor Ruiz i Ponseti ha de pensar que jo, enanio- rat d’una manera fonamental de les nostres llibertats i dei nostre Estatut, estaré en el lloc que hagi d’estar i faré sempre tot el que sigui precís per a fer lque del migrat traspis de serveis no ens en puguin prendre absolutanient res, sinó que, al contrari, juntament anib l’actuació conjunta que farem tots plegats els cluc estimem les nostres coses i eis que estimem les coses dels treballadors, fer que cada vegada tinguem més prerrogatives a fi i efecte que la justícia social sigui més intensa a Catalunya, si és que a la resta d’Espanya ho volen descuidar.

(Enti n I‘honwablr senyo?- Conseller de Justícia i Dret.)

Aprofito també aquest moment per a contestar i pregant-los també que em perdonin que no pugui contestar-los, amb l’amplitud que jo desitjaria, els precs que em varen formular dies enrera els senyors Romeva i Fronjosh, respecte de la possibilitat d’un locaut a l’art €abril i ti.xti1 de Catalunya. Tinguin la certesa el senyor Fronjosi i el senyor Romeva, cada un des del punt de mira diferent ‘que va plantejar-lo, que jo, que tinc el deure de fer complir les Lleis, igualment les faig complir, i no em moc mai d’aquest criteri, quan és tracta de la classe patron81, com quan es tracta de la classe obrera. Jo, encara que tinc un criteri personal d’aquesta qüestió en el que fa refer6nc“la a les classes treballadores, sé que des del nieu lloc, des del lloc de Conseller de Govern, he de mantenir un criteri imparcial i, per tant, ei1 cada cas, sempre que puc, si em ‘denuncien una in- fracció de la Llei, la faig complir. Aprofito precisament aquest moment per a dir al senyor Fronjosi que a cada denúncia que se m’ha fet de la Llei de íernies - ja he fet l’afirmació primerament que jo feia complir sempre la Llei a tothom i a qui fos -, he procurat enviar una inspecció i fer tot el que s’havia de fer. Aquí hi ha companys, hi ha senyors Diputats, que ho saben per qui. ni’haii formulat de- lihicies, que he pres immediatament totes les mesures pertinents. De totes maneres, aprofitant el prec que em va fer ahir el senyor Fronjosh, faré sortir una disposició recordant als senyors Alcaldes l’obligació que tenen de fer complir estrictament la Llei de Termes. Ara, també tinc necessitat de sincerar-me de qui. no és cert el que deia ahir el senyor Fron- JOSÍI, el que una negligencia meva en fer complir les Lleis fes que s’hagués produit una vaga a Sabadell. Els obrers de Sabadell no demanaven pas 1’Oficina de Col.locació ; els obrers de Sabadell demanaven, en f orniular la demanda, les seves reivindicacions, demanaven la Borsa de Treball administrada pels seus sindicats. A 1’Oficina de Collocació va ésser la meva actuació que els hi va fer anar, i 1’Oficina de CoHo- cació, quan ja la tenien, varen plantejar que fos amb caricter obligatori la concurri.ncia a la mateixa, i després demanaven l’obligatorietat del torn. Aixb, jo vaig haver de fer-ho anar I pels camins legals, perqui. la Llei no diu de cap de les maneres que el Conseller, per la seva lliure voluntat, pugui fundar de seguida una Oficina de Col.locació de caricter

‘

I ,

. ,

h

obligatori, ni de torn rigorós. En aixb, les Lleis assenyalen uns trgmits, dintre dels qials jo em vaig moure. De manera que les difer6ncks que hi varen liaver en les reunions celebra que tingueren com a conseqüi. Sabadell declaressin la vaga quatre hores, perqui: no va aiquestes, sinó quatre bases respecte les qttals no es vaien poder entendre, car jo ja tena prhviament a la declaració de la vaga el Decret ;ignat declarant l‘obligatorietat de la concurrkncia a la Borsa de Treball ,de Sabadell i després l’obligatorietat del torn rigorós.

a pregar-li qtte una hagi de fer-me algun ment de les lleis per part mev bentat que noi ho1 estava en el badell.

Ja sentoi que noc sigui aquí l’am

E1 Sr . FRONJOSA : Deniano) per parlar. El Sr. PRESIDENT : Té la paraula el se-

nyoir Frotnjosh. El Sr. REI2 I POlNSE’M Demanat per

parlar. E l Sr. P R E S I D E N T : E n reditat no1 hi han

rectificacioins en els precs1 i preguntes, senyor Ruie i Ponseti ; perd la Presidsncia, interpretant d’una manera be tho la el Reglament, li colncedira la paraula.

E1 Sr. FRONJOSA : Cekbrol que el vell amic i estimat company senyor Martí Barrera, avui en funcions de Conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya, hagi vingut a contestar alguns dels) precs que d’una ,manera. reiterada, gairebé pesada, aquests dies passats noisaltres li hen fet. Ell, home que mneix foirsa les, nostres cotses, sap que per damunt dels afectes, cordials, hi han els deures de l’organitzaci6 que imposen cumplir els mandats, que d’ella dimanen, i que, en aquests moments, aquesta mena de po’lPmica, establerta unes vegades amb la seva presencia i altresvegades amb la seva absencia, em recorden velles lluites que ha- viem sostingut i diferPncies, de criteris que ha- víem mantingut, sempre cordialment, i aixi, fa que, per damunt de les diferPnciea de llws i d’oi- pinions - potser més superficials que de fotns, - que avui ens separen, la nolstra amistat ha de con- ~

tinuar essent la mateixa, i el reconeixement dels vells, lluitadors, ha d’estar sempre present en les pdPmiques que puguem establir tn aquest Parla- ment, mm les sosteníem quan les fPiem a travers dels noistres sindicats proifessioaals.

Joi, ahir - contestant d’una manera concreta, en primer terme, a{ que fa referencia al cas de Sa- badell -, noi vaig dir que la vaga dels teixidors1 . de Sabadell s’hagués plantejat per aquelles, causes a aquelles colses que m’atribuia el senyor Coase- ller de Treball. JO, el que vaig dir i sostinc, i jo sé que a la llarga l’amic Blarrera coiincidir& amb mi, és, que en qüestioins de caricter treballista, la decisió1 és un gran factoir per a poder sducioi- nar les qiiestims, i en el cas de Sabadell, si hi hagués hagut decisió, que podia perfectament adoptar!-la l’amic Barrera, potser noi s’hauria proi- duit aquell espectacle que, en el f vol1 dir el següent : uns treballadors que fa una pila de mesots, que tenen un plet amb la classe

-

* *

LAMENT DE CATALUNYA. - DIJOUS, 8 DE MARC DEL’19.34 - podríem dir-ne, coiacciomar’ la vol-

ligar els patrons1 a accedir a les, se- justes demandes, que a la fi i al cap mmés naven el compliment estricte de: la Llei, o

sigui, la implantacitr a Sabadell d’una Oficina de Collocació obligatdria, potser amb unes petites va- riants, degut a la colncepcib particularlssima, que tenen aquells treballado~rs, que sortits, dels rengles

la Confederacib General del Treball, encara ’ no saben adaptar-se. d’una manera estricta

- i potser és aquesta una de les seves grans vir- tuts -- a les Lleis estrictes de carhcter social. Si s’hagués tingut una mica dq decisió’, aquesta vaga/ no s’hauna produit, i, en noi produir-se, noi hau-

amb do’loir l’espelctacle de que per’ arri- sigui recolneguda una demanda de les

es treballadores, essent aquesta demanda .. que s’adiu perfectament amb les Lleis ’hagi d’apel-lar al recurs de la vaga. Per-

que l’amic senyor Barrem sap que 1’Oficina de Colhcaciól a Sabadell no es va establir en virtut d’un infolrme del Consell de Treball, sobre el qual, quan nosaltres parlem amb més amplitud de les qüestioas de Treball, també n’haurem de parlar, perque no1 guixa, el Consell de Treball, (Rialles.) amic senym Barrera. (El senyor Ruiz i Ponseti fa wna 2.ltdicaciÓ al senyor Frofijosd.) Ah !*, He arribat tard i no sabia que ja s’hagués par;lat del Colri-

eball. Doncs si en lloc d’interpretar-se la dels teixitdolrsl de Sabadell, noi d’aquesta m ho! acostumen a fer moilts senyors A d -

vocats que tenen un colncepte de la Llei aixerre‘it i arcaic, sinó amb una mica més, d’humanisme i de bon sentit, que de vegades ajuda a que les Lleis siguin més assimilables. a les convenii.ncies, ¿e la

hi al Consell de home, personalment mereixedor de t64s

es, perd que est3 desplaqat co~mpleta- que se 1.i ha confiat, hi hagués és igil i més1 amb colxismancia

Coasell de Tre- favorable la im- manaven els tre-

Comseller de Sani-

o era una cosa tan ica ni tan fora del -i-quatre hotres de rers de Sabadell,

es va implantar l’Oficina de Coil-locacib. I jo1 arri- esta conclusiól : si aquesta, vaga, hi havia ent, 01 aquesta resistPn,cia no pot ser

sta resistencia que els treballadors oipi-

, hi havia un moment que es, poidia resoldre concedint la implantacib de l’Oficina de Collloca-

om ells, demanaven, ¿per quP s’espera, a que ells declarin una vaga a, aquesta demanda? Ales-

de convenir’ que tindran, raó1 aquella eTe- la V. S. i jo! fa anys’ que ja elsi hem.

deixat al marge, i que fa anys ja que estem dient uen folra de la realitat. Aleshoresi nosaltres

m una cosa : i és’ que per a l’obtenció de i no solament pe^ a l’obtenci6 de millo-

res, sin6 per a fer co’mplir aquelles, Lleis que be- neficien a, la classe treballadora, és precís que els’

,

treballadors adoptin d’una manera sistematica i permanent actituds de violhcia. I és’ md’aix6 que jol em queixo,’ res més que d’aixd, perquP jo crec que aquella actitud que va adoptar el meu‘ amic senyor Barrera en imposar finalment l’Oticina de Col.lucaciÓ quan va veure el conflicte plantejat a1 carrer i l’a<menaqa de vaga general a Sabadell - com ell ja sabia que s’anava a declarar’ - podia adoptar-la abans, nol sollament abans de que es produís la vaga, sinó immediatament després que el Consell de Treball hagués fallat, i encara que haguks fallat en contra, -wrquP al cap i a la f i elsi holmes de Golvern han de seguir el seu criteri, i el seu criteri no pot estar supeditat a la inforrmaci6 d’un funcionari, per respectable i per capacitat que estigui. A més, jo1 crec que hi ha funciomaris que ilzfolrmen els Consellers, segons - i sempre dintre de la Llei - allb que el Con- s,eller determina que hagi d’ésser l’informe. Jo1 només em queixo, torno a insistir, que després d’una pila de temps de perdre una hora cada dia, amb una disciplina admirable, amb unes ganes1 de colncQrdia admirable per part de la classe treba- lladoira que no demostraren els patroins, ja que cada vegada, per exemple, que s’arribava a un acord, al matí següent venien glantejant un nom probllema nou - aixb ho sap l’amic Barrera - que després d’aixb s’obligui per a arribar a obtenir el mínim que es poldia arribar‘ a olbtenir, que és la implantació1 d’una Oficina de Co~l.locaci6~ dc caricter obligatod, que aquí estava el problema, que se’ls obligui a aquesta gent per a fer calm- plir la Llei a anar a una vaga. j o crec que en aixb noi hi hem de caure, perque aleshores, torna- rem a all6 que deia jo1 ahir : que nolmés tindran ra6 al Catalunya la gent que adopten posicions extremes, colm la F. A. I. i la, Lliga Regiona- lista.

E n alld que fa referencia a la legislacib social en general, no és pas, un secret que aquí no es colmpleix ; no es compleix, per exemple, la jornada de vuit hores. Jlo no’ em creia haver d’intervenir aquí aquesta tarda perque si no1 li podria anomenar una pila de pobles que demosetrarien a l’amic Barrera que no es compleix la jolrnada, legal. La Llei de Termes Municipals tampoc noi es compleix. Les demandes, que es fan als1 Jurats, Mixtols no n’hi ha cap que es faci en el temps que determina la Llei, ni, per exemple; els judicisi de con- ciliació! es fan en el temps que determina la Llei, ni els! recursois es resolen en el temps que determina, la Llei, ni es fa res d’acord amb la Llei. Aixb hoi sap l’amic Barrera i si avui, perque estic mancat de dades, no puc anomenas pobles om encara, esl treballa més de la jornada, de vuit hores., . l

El Sr. PRESIIDE~NT : Senyor Fronjosa ; em permetrh advertir-li que convertir el prec en una interpel.laci6 seria, poltser, improcedent en aquests moments, sense haver-ho anunciat al senyor Con- seller. Tingui, la V. s., l’amabilitat de cenyir-se als termes de la pregunta.)

El Sr. FROlNJOSiA : Bé. Senzillament, jo1 sols- tinc aixb : I,a ]Llei de Termes Municipals noi es compleix i no1 es compleix p e r q d hi ha aquesta amenaqa, aquest interrogant d’ésser anullada per a tota la República ; per6 mentre el Parlament de

_I PARLAMENT DE CATALUNYA. -

la República, no l’anulli, nosaltres, que cyeiem que som una cosa diferent que el Parlament de la República i que el Glwern de Catalunya és una cosa diferent que el Gomrn de la República, en un sentit benefici& per a nosaltres, hem de fer complir aquestes lleis.

I jo vull dir una cosa, finalment) i és que jo sé que l’amic Barrera té tota la bona .voluntat per a fer complir aquestes Lleis, n’estic convenqut, no en dubto . ni un moment, per6 hi ha una cosa que no marxa, que no rutlla; i jo voldria que les meves paraules servissin .d’estímul per tal que es cerqués on és la peca d’aquesta maquiniria que fa fallar tot el con- junt. El fet és que les classes treballadores cada dia se senten niés dycepcionades de recórrer a aquells organismes que han de vetllar pel compliment, pel reconeixement de llur dret, i el pitjor que podria passar fóra que organismes obrers, i obrers indivi- dualment, que comencen a tenir confianqa i a reco- nPixer que hi ha altres procediments dels que s’havien vingut e q r a n t fins ara per a fer justícia a la classe treballadora, i per a obtenir justícia per a la mateixa, el pitjor que ens podria passar, repeteixo, és que nosaltres féssim caure en descrirdit aquests organismes, puix que aleshores podríem fer reviure una cosa que esti, si no morta d’uni manera absoluta, ferida mor- talmentj i que potser ens podria proporcionar uns quants anys més de dolor, i uns quants anys més de lligrimes. Es aixb: que el que ens injectaren fa uns quants anys i que hem tingut la sort de treure’ns-ho del damunt i que estem contemplant com s’ha anat corrent a aquells llocs de procedPncia, nosaltres, amb la nostra actitud, no féssim la gran barrabassada que pogués tornar a reviure, i l’única manera que no pugui reviure, amic Barrera, creieu-me, és proporcionar aquéíls mitjans més eficients als organismes encarre- gats de fe+ complir les Lleis, encara que sigui passant per damunt de coses que estan parapetades darrera d’aquests organismes, perqu6 si no ho €em així sereni víctimes, - una vegada més, de dolor i d’incomprensió. Res més.

E1 Sr. PRESIDENT: Té la paraula el senyor Ruiz i Ponseti. I

El Sr. RUIZ I PONSETI : Només dues paraules, aprofitant I’amabilitat del senyor President, que em dóna ocasió, que jo considero un deure de cortesia, d’agrair al senyor Conseller les explicacions que ha donat respecte el funcionament del Consell de Tre- ball, i per a dir-li que prenem bona nota del propbsit ferm que aquí ha demostrat que d’avui en endavant el Consell de Treball tramitar& le: coses a la velocitat que s’hagin de tramitar, que la velocitat amb quP s’han de tramitar no és altra que la que requereix 1’interPs públic. Si durant un dia es presenten dos mil expedients, vol dir quk hem de tenir un Consell equi- pat per a ‘resoldre en un dia dos mil expedients; si només se’n presenten quatre, n’hi hauri prou en tenir un Consell de Treball que en resolgui quatre. Perb, respecte d’aquest punt, em permeto fer una adver- tPncia al senyor Conseller de Treball, i és dir-li que des del punt de vista burocrhtic, des del punt de vista econbmico-burocritic, des del punt de vista del cost del ’funcionament del Consell de Treball, el més econbmic de tot és que tramiti els expedients al dia, per- quP la classe patronal esth posant aquest gran nombre de recursos precisament refiant-se que els recursos estaran dos anys a solucionar-se. La major part d’aquells

*

DIJOUS, 8 DE MARC DEL 1934 3515

recursos sap perfectament per endavlnt que eis té irremissiblement perduts, per6 els pojá perqui: així allarga la qüestió dos anys. E1 dia que sipiga que aquests recursos han d’ésser resolts er quaranta-vuit hores, aquests recursos no seran posat$, i aleshores el funcionament del Consell de Treball ser2 el més econbmic possible perqui: només es posaran els recursos que tinguin un fonament legal, casos de dubte.

També he de prendre bona no permetri el senyor Conseller de Tre mica d’ironia interna, del seu optimis diu de l’arranjament del conflicte dels treballadors de les Companyies d’electricitat amb llurs patrons, Jo no hi crec, en aquest arranjament. Aquest arranjament voldria dir que les companyi rien llur criteri feudal de 1 mixim domini sobre llurs treb crec, li dono el compis d’espe perar I’arranjament d’aquest cio des d’ara una interpelJaciÓ per al dia que el senyor Conseller de Treball doni el conflicte per jo em permeto creure que aquell ser principi d’un nou conflicte, per ductores són insaciables, volen permanent llurs treballadors, i ranjament que ells facilitin no sigui tal arranjament.

El Sr. ROMEVA: Demano per psrlar. El Sr. ROURET: Demano per parlar. EI Sr. PRESTDENT: Té la paraula ei senyor,

Romeva. El Sr. ROMEVA: Per donar les grricies al se-

nyor Conseller de Treball per les paraules que m’ha dirigit en resposta al meu prec de I’altra ,dia. Jo no he de dir-li que era innecessriria tota excusa per part seva, perqui: jo conec, coq coneixem iots, el treball ingrat que pesa damunt d’ell. Jo m’atenc ai seu prec i a la manifestació dels seus desigs. no volent portar a debat una qüestió que est5 ara en moments delicats de resolució. 1,‘Únic que ens interessa 6s insistir sobre la necessitat de qui: aquesta qüestió sigui portada per part del Govern de Catalunya d’una manera vertaderament imparciil ; en forma que la qüestió se sostregui a tot prohlema polític i a tot problema que no sigui estrictament el dels inte- ressos realment en conflicte ; i que la intervenció del Govern ‘de Catalunya sigui garantia de qui: hi ha la voluntat de fer justícia i d’acordar les parts en conflicte, i res més que ella eviti per acuesta sola raó d’acció complementiria, que per a fer-la efectiva es trobar; potser en altres Departaments del mateix Govern, per evitar tota possibilitat de conflictes grens que posin en perill no solament la nostra eco- nomia, sinó també la nostra pau interior.

E1 Sr. PRESIDENT: Té la paraula el senyor Rouret.

El Sr. ROURET: En aixe seiiyor Conselier de Treball, en les seoes mani cions ens ha demostrat que havia rezollit un prec que nosaltres havíem formulat en una de les passa- des sessions, respecte un conflicte que s’havia plantejat a Flix. El senyor Consell niaiiif estacions, ens ha indicat que les gestions per arribar a una sol ficte, i nosaltres hem d’agrair-li tacions i al mateix temps hem d’expressar-li el nost desig de quit les gestions iniciade

3516

la intensitat i amb la forma deguda, a fi que la solu- Dit aixb, em sembla que e1 senyor Fronjosa cii, d’quests conflictes sigui una cosa ripida i retorni es donar& per contestat. I en e1 que fa referPncia el més prompte possible la tranqu2litat a les llars a la indicació que ens ha fet el senyor Casade- obreres de Flix, tranqui1,litat que ha estat pertorbada munt, he de dir-li que jo prenc bona nota sem- per un confike que dissortadament ha durat molt pre, dels precs encara que es formulin en mo- de temps. ments en quP no estigui en el Sa16. I no solament

E1 Sr. CASADEMUNT: Demano per parlar. en el que es refereix al prec formulat pel senyor F,1 Sr. PRESIDENT: Té la paraula el senyoi- Casademunt, siri% amb ocasió del prec que amb

Casademunt. anterioritat va formular el senyor Mora, imme- E1 Sr, CL4SADEMUNT : Per a pregar al senyor diatament varem notificar les aspiracions que s’ha-

Conseller de Treball que ens exposi quines són les vien mallifestat en, aquest Parlament a les com- stions fetes en relació a la Companyia del Nord, panyies ferroviaries afectades per aquesta qües- specte als passos a nivell, ja que es tracta de quel- tió ; i hem de dir, que per ara no hem rebut cap

contestació. Tots els senyors Diputats saben, que El Sr. CONSEI,LER de Treball i Obres p& la Direcció de la Companyia de Ferrocarrils del

Nord és establerta a Madrid. Jo vaig escriure a E1 Sr. PRESIDENT: El senyor Conseller de Madrid totseguit, interessant-me per les queixes

res Públiques té la paraula. que aquí s’havien formulat respecte als passos it

ONSELLER de Treball i Ohres p h - nivell, i per ara no he tingut cap contestació. Pro- b!iques : En primer terme ens hem de ratificar en les meto que tall prompte com tingui una resposta per nlanifestacions que acabdvem de fer en el moineiit part d’aquestes Companyies, en donaré compte 2,

en que entraTa el senyor FronjosB en el saló de la Cambra i especialment als senyors Diputats sessions. He fet E’afirmació de, quir la vaga general que s’han interessat per aquesta +estió. de Sabadell no era a conseqüirncia de no haver-se Per 10 que fa referPncia al prec que ens va fer establert alli la Borsa de Treball 0 I’Oficina de col- l’altre dia el senyor Sauret, respecte el Ferrocar- locació en el seu.~juntament. La vaga es va pro- ril de Lleida a Saint-Girons, hem de fer idcnti- duir perqui. dec+rés de vint-i-quatre sessions conse- ques manifestacions. E n s hem adrerat al Minis- curives, discutint en la Conselleria & Treball, varen teri d’Obres Públiques interessant-nos per l’as- restar quatre punts concrets en qu; no es va poder sumpte, i tampoc no hem tingut cap contestació. arribar a una intel.ligi.ncia; i si no fos per fer-me Repeteixo el que acabo de dir respecte als pasos pesat, j o llegiria aquests quatre punts i es veuria a nivell, o sigui qde tan prompte com rebi una con- quina era, la posició patronal i quina la posició dels testació ho notificaré al senyor Sauret i a la obrers i la f6rmula d’arranjament que cada una Cambra. d’aqilestes parts pretenia o donava. Per6 ei cert és Ja sabem que en qüestions de ferrocarrils no que de 1’Uficina de ColIocació ja no es discutia; sola- hi ha res traspassat i, per tant, no és assumpte nient hi havia pendent d’estudi en el Consell de de la nostra incumbhcia. 1 ais i les COS&S, forqo- Treball un ofici o una demanda que feien els vocals sament ens hem de limitar a recollir els precs i obrers de la Comissió inspectora de I’Oficina, en la queixes que aquí es formulin i demanar, pera no

l’obligatorietat del torn, 6s ,a dir, intervenir d’una manera directa i eficaq com po- concurrencia i després restablin1ent , dríem fer-ho, com podríem intervenir si aquests i una altra posició 0 dema& de serveis ens haguessin estat ja traspassats. H e dit.

1, [dels vocals patrons en i’Oficina de Co1,locaciÓ en la Comissió inspectora d’aquesta Oficina,, demanant que no s’establís l’obligatorietat de la concurrPncia a la Borsa ni el torn obligatori. Totes aquestes demandes es varen portar a informe del Consell de Treball, i perquir vegi el senyor Fron-

faig tot el cas que crec he de fer dels e em doni el Consell de Treball, perb

que en ldeterrninats casos també jo sé actuar d’una manera ripida; jo, prescindint en aquest cas del que m’informava el C8nsell de Treball, vaig portar el Decret i vaig disposar que s’establís, per6 abans de

laració de vaga, o sigui que vaig portar al onsell el Decret establint l’obligatorietat del torn,

de concurrirncia a la Borsa i després d’obli- en el torn, abans cle que es produís la vaga. est& signat dos o tres o quatre dies abans

oduís la vága: vull que quedi aixi, ben om que la vaga general de Sabadell no r a propbsit de I’Oficina de Collocació,

ésser motivada per quatre punts en relació als quals !a nit abans de produir-se aquesta

s elements interessats no es varc-n entendre, ren poguer arribar a un acord; i després, amb

sorpresa nostra, virem saber el dia següent que s’havia declarat la vaga de l’art tirxtil a Sabadeil.

PARLAMENT DE CATALUNYA. -DIJOUS, 8 DE MARC DEL 1934 \

com molt important per les nostres comarques.

f i bliques : Demano per parlar.

Per a minvar els casos de trasllat de persorns8 de les companyies ferroviaries

E1 Sr. PRESIDENT : Té la paraula e1 senyor Cerezo.

E1 Sr . CEREZO : Per formular qn prec ai senyor Conseller de Treball en relació al que est& passant a determinats empleats a Catalunya, per tal de veure si el senyor Conseller, dintre del que li permetin les seves facultats i les seves gestions, pot donar satisfacció a les aspiracions dels empleats a quP vaig a referir-me. Es tracta del cas dels empleats ferroviaris de les Compa- nyies del Nord i M. 2. A. L’una i l’altre tenen establert, segons sembla, i‘no vull atribuir que es faci en altre sentit, que a l’ascendir a personal de determinades seccions, se’ls envii’ fora de Cata- lunya. Per6 el fet és que empleats que fa temps que viuen a Catalunya, se’ls envia fora de Cata- lunya, i altres empleats de fora, se’ls fa venir a Catalunya. r el Frec que forpmlo al senyor Coti- seller de Treball en defensa d’aquests empleats és per veure si el senyor Conseller es pot adrefar als organismes corresponents, per evitar que es

i

’i

PARLAMENT D E CATALUNYA. - DIJOUS, 8 DE MARC DEL 1934 3517

facin aquests trasllats, o al menys minvar-los per O a mirar si pot fer-se que el personal que es troba

a Catalunya se’l pot considerar inamovible dintre de Catalunya. Aquesta mesura s’ha establert en unes seccions, i fora convenient que s’adoptés en totes les seccions, que en aquest sentit ens afecten, de les Companyies del Nord i M. 2. A.

El Sr . CONSELLER de Treball i Obres P Ú - bliques : Demano per parlar.

E1 Sr . PRESIDENT : E1 senyor Conseller té la paraula.

E.1 Sr. CONSELLER de Treball i Obres Pú- bliques : Jo1 prometo complaure al senyor Cerezoi en la petició que em fa ; perd puc avanfar ja una cosa. Es, que, cbeint a requeriments precisament d’empleats de la Companyia de Ferrocarrils del NoTd afectat per aixh, la setmana passada vaig iniciar unes gestions que a hores d’ara noi han donat cap resultat ; perd tornaré a insistir i ja informaré d’all6 que sapiga.

Reitelraiit un prec

E1 Sr. IBlARS : Demanoi per parlar. E l Sr . PRESIDENT’: Té la paraula el se-

nyor Ibarsl. El Sr. IBAR,S : Senyors Diiputat; : F a dies

que vaig fcrrmular un prec al senyoir Coaseller d’Obres P’fibliques i, com sigui que veig que avui s’ha dedicat a contestar-lots gairebé tolts, perd s’ha oblidat del meu, potser perquP és més antic, m’ai- secoi tan sols per a recordar-li i noi per a demanar-li una resposta immediata, sinó1 per a dir-li que m’infcrmi de l’objecte del prec el dia que cre- gui colnvenient .

El Sr. COiNSELLER de Treball i Obres Pú- bliques : Demano per parlar.

E1 Sr‘. PRESIZ’ENT : Té la paraula el senyor C(olnse1ler de Treball i Obres P’úbliques.

El Sr. CONSELLER ‘de Treball i Obres Pií- bliquesi : Procuraré informar-me i contestaré com- plidament al senyor Diputat que acaba de parlar.

~ o ~ t ~ ~ ~ ~ c ~ ~ di: la discrassi6 dei Comissió Especial sobre el Projecte de Llei de

Contractes de Conreu

E1 Sr. PRESIDENT : Entrem en el capí- tol VIII, que fa referPncia als contractes d’aparceria.

(Es dóna lectura a l’ari. 65 del dicianzeiz, al qual n o ha estat presentat cafi vot particular ni cap esmena.

Emtra a la Cambra l’honorablel senyor Coase; ller de Governació.)

El Sr. RTJIZ I PONSETI : Dlemanol per parlar.

El Sr. PRESIDENT’: TC la paraula el senyoir Ruiz i Ponseti.

E1 Sr. RVIZ I PONSETI: Senyors Dipu- tats : En principi estem d’acord amb la lletra i l’esperit d’aquest art. 65. Nosaltres no sdament estem d’acolrd amb aquest article, sin6< també amb tot l’esperit del capítoJ -que regula els ccntractes

d’aparceria. Considerem que és la nillor regula- cií5 a que poldem aryibar en qualifbtar-los cogm a colntractes de societat i tot el que es d?rivi d’aquesta qualificació coinsiderern que és UJ encert d’a- questa Llei.

Respecte del tercer paragraf d’aquest art. 65, ens han suggerit algunes moldificacjons possibles i inlclús potser colnvindria estudiar h po de la seva supressiÓ1. Jo j quan va esíudiar-se l’article, a la Colmissió i fins fa pocs moments, estama d’acord amb t o t el redactat de l’art. 65. Dlarrera- ment se’m féu notar que potsa aquest tercer pa- rjgraf polt ésser un perill en colntra del proig-rés ramader del nolstre país, i com que joc crec que el que fa més1 falta és facilitar la propulsi6 i el progrés de la ramaderia, convindria que estudiés- sim la convenithcia de suprimir aquest tercer paragraf oi que almenys es dcnessin les explicacims per veure si tots, -podíem estar d’acord en aquest sentit, perd d’una manera més terminant.

Noi obstant jo preferiria suprimir-lo. Na em fa cap por la seva supressió ; per6 si la c‘ocmissió creu que no1 és coavenient suprimir aquest tercex paragraf, jo1 almenys demanaria que alla oa diu : ctnoi tindran el colncepte d’aportació clel propietari a l’efecte de calcular...)), digués : [tal soll efecte de calcular ... n Així, penso1 que quedaria més clar l’article.

€31 Sr. PREmSIDE8NT : T6 la paraula la Col- missió¡.

El Sr. CEREZQ : La CoImissi6enGn que no ha de suprimir aquest paragraf temer perqui. aixi, no prova que en els coatractes d’apzrceria es pugui establir la part que pugui correspondre a les aportacioas de bestiar. Aixh és per evitar confu- sioas en aquests coatractes que avui ‘diuen que sóa de parts i que noi són d’aparceria. Per6 aixa no vod pas dir que en tots els contractes no1 es pugui establir una condició en la qual es faci referencia a la participació de propielari i cmrea- doir, i una clausula referent a la cria de bestiar i na a les coln’dicions complementaries dels coatractes establerts de masoveria.

En quant a la paraula que diu e senyor Ruiz i Ponseti, la Comissió noi té cap incotnvenient en afegir-la i, per tant, que digui aal sol efectes.

(L’article Bs aprovat amb aquestz modificació, restant redactat de la forma següeni :

((Article 65. Els contractes de conreu seran d’aparceria sempre que el propietari aporti, a més de l’ús de la terra, una quarta past 01 més del capital necessari per a la seva explotació i perce- beixi una part dels fruits a beneficis.

Els colntractes de colnreu en que .’apodaci& del propietari de niés de 1’6s de la t e r n , noi arribi a l’expressat 25 per 100, es cocnsddera-an colntractes d’arrendament a tats, els efectes d’aquesta Llei.

YO tindran el colncepte d’aportació del propietari, al sol cfecte de calcular la seva participació en el capital d’explotació i, per tant, colnPixer la naturalesa jurídica del contracte, les aportaciom que faci en la cria de bestiar complementaria.

L’extensió de terra que colmprefigui tot coln- tracte d’aparceria no poldrA ésser superioir a la prevista en I’art. 7.” d’aquesta Llei D

S’aprova, a continuaci6, l’art. 66 del dictamen

F

\

U

3515 PARLAMENT D E CATALUNYA. - DIJOUS, 8 DE NARC DEL 1934

al qual rd ha estat presertitat cu@ v o t particular ni cap esmema.

tada a Z’art. 67 del dictamen : aOn diu ”...els edificis i construcciorns, etc. ..”,

s’hi afegir& ”...superficials i del subsdl per a captacici d’aigues”. La resta de l’article, igual.

Palau del Parlament, 8 de mar$ dcl 1934. - Simci i Bolfarull, Ibars, Lloret, Balart i l2omeva.n

3 1 Sr. PRESIDENT : ’Té la paraula la Co- missió.

El Sr. CEREZO : La Cc4missió desitjaria que algun dels signants de l’esmena expliqués el seu abast.

E1 Sr. SIMO I BIOFARULL: Demano1 per parlar.

E l Sr. PRESIDENT : , Té la paraula el senyor Simó i Biofarull.

E1 Sr. SIMO I BOFARULL : Nosaltres a g r a h molt fa deferPncia que significa per aquests signants de l’esmena el que la Comissió vulgui assabentar-se dels motius amb quP la mateixa ha esta foinamentada.

3 1 Sr. ENZSIDENT : L a Comissió i la Cam- bra ha escoltaran amb satisfacció.

E1 Sr. SIMO I BOPARULL : 1,’art. 67 té un lapsus que pretenem nosaltres subsanar amb aquesta esmena i té també alguns coaceptes que serien susceptibles d’aclariments verbals per part de la Comissió als efectes de la interpretació’ immediata i, naturalment, per a evitar més tai-d in- terpretacions torqades. E m refereixo1 als serveis d’installacicns mechiques.

Nosaltres, literalment, vollem dir que cotm que el primer concepte de l’article és considerar com aportació del propietari el subministre d’aigua de regadiu, i l’aigua de regadiu pot subministrar-se de moltes maneres, ja són dols els conceptes; que crec que s’han d’aclarir i lliguem aquests amb l’esmena perquP quan es parla d’edificis i construccions, com que hi ha cc!astruccionsl que signifiquen inver- sions importantissimes, en certs casos, de capital, per a captar aigües, sobretot aigiies subterranies, en esmentar el subministre d’aigiies de regadiu, crec que hi falta el concepte que entenc que es pct afegir, perque el subministre d’aigiies de regadiu, al cap i a l’últim, quan prové d’una mina que té, per exemple, tres-cents, anys d’existencia, ha estat amortitzada de sclbres i noisaltres no1 ens c p s e m a que pugui fer-se la capitalització’ al 25 per 100. EI subministre d’aigiies de regadiu pot ésser de mines de propietat exclusiva i que no! hagin de pagar cap canon, pot ésser d’una comunitat de regants ca hi hagin canoast i entre ells ,polden haver-n’hi de servitud, perd pot ésser també una altra mena d’aigues captades per paocediments mecanics ; que també pot ésser que si anéssim a fer un estudi financer d’una explotació agrícoda,

ja amartitzada, perd quan menys el fun- nt és un altre problema que se’ns presen-

ta. 2Es que es vol subministre de franc a raig d’aixeta o és que folrma part d’aquella finca amb una participació en un estany de 1’Estat - co4m

1s de Catalunya - i que s’ha de pagar r hora o per diada o per metre cúbic, e pagar cAnons d’electriaitat, despeses ent; poctser jornals de mecanic ? 1 Com

Es dóna lactura a l’esmena següent, presen-

i

s’ha d’estimar aquesta aportaci6 d’aigua de regadiu donades les múltiples formes en qu& pot rajar el safareig per a considerar-ho com a part inte- grant i fins a on d’aquest 25 per IOO de partici- pació? Na salament la manera, sinó l’origen i la forma de subministrar-la. I lligat amb aquest acla- riment, que creiem d’una certa impmtAncia, que esperem que la Comissió ens dolni, hi lliguem aquest concepte de l’esmena, perque, quin dubte hi ha ! Al camp de Tarragona, potser per desgra- cia, més que en altres llolcs, hi ha enterrats sota terra munts de milioins. Firra curiós que ]’Esta- dística de la Generalitat, quan tingués un lleure, fes una estadística del que costa l’elevació d’aigiies i treballs d’explolració’ i captaci6 al camp de Tarragoina. Hi ha finca de catolrze jomals on s’han estmercat 25,000, 30,000 pessetes, res més que per a trolbar una aigua relativament escassa en anys de seca. Doacs bé : aquesta apolrtaci6 de l’aigua de regadiu, cc’m es pot entendre per entrar el concepte que ve a definir el contracte? E n quina quantia? E n quina folrma? Com que es parla d’e- dificació, es parla de construcció, i no es parla del subministre d’aigiies, en mo’ltes finques, na solls del camp de Tarragona, sinó de moltes comarques de Tarragona, costa un desembolrsament més gran per part del propietari, colsten més que les construccions i les instal.lacions stecundaries les coinstruccions subterriinies per anar a trobar 1’ aigua.

Sobre aix6 no crec haver esgotat el tema, perd lrn penso que malgrat els meus defectes d’exp(re.c- \ió, m’he fet entendre per la Comissió. Si per cas- .hsprés amb la vPiiia de la PresidPncia, podríem acabar d’aclarir algun concepte.

(Epztra a la Cambra l’honorable senyor Cow seller de Cultura.)

E l Sr. CEREZO : Demano per parlar. E1 Sr. PRESIDENT : Té la paraula la Co.

missió. *

E1 Sr. CEREZO : Tota classe d’instal~lacions quc hi pugui haver en quP el conreador directa- Znent pagui ell un canon o un lloguer, ja no són aportacions que es volen considerar aquí. Aquí es tracta d’unes utilitats d’un servei : és el servei a’aigiies que s’hagin d’utilitzar en aquella finca. E1 servei d’aigua pot haver costat, com ha dit el senyor Simó, per estudiar-10, per mirar de tenir- !o, una infinitat de mils de pessetes o de duros ; p e d ng hi ha dubte que el servei té un valor : esta en la utilitat que fa aquell servei d’aigua de regadiu. Aquesta és la única aportació que es considera aquí. Per aixb, en l’art. 70 bis - que ‘ej una esmena que s’ha repartit per aquí - en el final es diu : ((També entendra en tots ‘els pro- bl$mes econbinics que respecte a aportacions i a participació de producte i beneficis es suscitin eu- tre els contractants.)) Vol dir que les Juntes arbitrals són les que han de intervenir en la regu- lació de tots aquests preus que han de servir de base per estimular les aplicacions que pugui fer 71 propietari o que pugui fer el conreador. E$ aquest cas són aportacions que fan referencia a? Que faci e! propietari. Tant en el que fa referencia a subministre d’aigua, com referencia a ediii- cacions i construccions, com referPncia a instal-

PARLAMENT DE CATALUNYA. - DIJOUS, 8 DE MA 3519

, lacions mechiques, són els serveis que presti.1 cada una d’aquestes funcions a 1’ agricultura. Aquests serveis són les aportacions, no el valor de les finques, ni el valor de les maquines, ni el valor de les installacions de l’aigua. Es l’evalua- ció que es pugui donar al servei el que té en compte la Junta arbitral com a aportació feta pel propietari.

E1 Sr. SIMO I EOFARULL: Demano per parlar.

E l Sr. PRESIDENT : T é la paraula el senyor Simó i Bofarull.

El Sr. SIMO I BOFARULL, : Així resultara que quan s’hagi de fer la valoració del preu o del dret d’adquisició, només s’haurli de capitalitzar el servei.. .

E1 Sr. CEREZO : No hi entra aixd. E l Sr. SIMO I BOFARULL : Oh !, bé ; perb

és riquesa circulant en la borsa oberta que en * diríem dels valors immobiliaris. Aleshores tin-

dria una consideració molt distinta, perqui: si un arrendatari fa ús del dret d’adquisició i es val d’una valorització d’una finca que tingui treballs subterranis practicats, una finca que valgui, per exemple - jo parlo de casos prictics que conec - ; una finca que la terra sola pugui valdre sis mil duros, perb en canvi els treballs que s’han fet per l’aigua valen quatre mil o cinc mil pessetes. Com es capitalitza aixir? Si tenim aquest criteri respecte del mitger, no sé quin criteri podríem seguir després per a valori,tzar-ho, per a vendre-ho a l’arrendatari. Aquesta és una petita objecció que se m’h? ocorregut ara en la improvització de la dis- cussió.

E l Sr. CEREZO : Demano per parlar. 8 1 Sr. SIMO I EOFARULL : Ara, hi ha el;

serveis d’installacions mecaniques. E1 mateix passari. Naturalment, que les installacions meciniques són les que podríem aplicar a la boca del pou per pujar l’aigua. Aleshores tindríem una dupll- citat de coaceptes. Jo ho veig una mica difícil ; perd vaja, si hem trobat la panacea, perque 1’2s- mena que s’ha circulat ara darrerament diu que les Juntes Arbitrals són les úniques competents per entendre en aquest import, jo. quasi ‘bé que prescendiria de l’article. Si comencem a posar casos, fent un art. 67 casuístic, que ser& sempre incomplert, per molt competent - com’ jo reconec que és - que sigui la Comissió, i per molt que volguem agafar una lupa per buscar tots els casos casuístics imaginables, sempre quedar2 un petit marge, i si hem de raure al poder de les Juntes arbitrals, fora millor evitar motius i donar una facultat Amplia pel sol concepte d’aportació en que les Juntes arbitrals estimin el que creguin per convenient. Ara, que el que sigui en única ins- tancia també ens sembla una mica dur, perque &s una qüestió de vida o mort tant per l’aparcer com pel propietari d’aquest dictamen de la Junta a r . bitral, que podria ésser totalment equivocat, perque d’homes és errar, i potser caldria que en deter- ‘minats casos es cerqués una manera de salvar els errors que es puguin cometre.

E1 Sr. P R E S I D E N T : T é la paraula el se- . nyor Cerezo.

El Sr. CEREZO: E l senyor Simó ens ha parlat del dret d’adquisició, per- la valoració de le

terra. En els contractes d’aparceriz no hi entra el dret d’adquisició. E n els altres ontractes que hi entra el dret d’adquisició, ja hen regulat qu? es far2 a base de la capitalització segons l’arrendament de la terra. Per tant, com que tota terra ...

E l Sr. SIMO I BOFARULL : D’acord ! El Sr. CEREZO : ... té un arrendament ja

assenyalat que és el que es pagarli, segons contracte, de mutu acord, o bé establert per les Juntes arbitrals, segons aquesta norma que ja s’ha aprovat, el dret d’adquisició no pot tenir altre valor que el que resulti de l’article que fa referencia a la capitalització. Es la forma en quP s’ha regulat. E n l’aparceria, doncs, no hi entra. Que es dóna el cas aquest que hi hagi terres en les quals el propietari ha invertit mils de pessetes per a fer estudis d’explotació d’aigües ? Si l’ezplotació d’ai- gües no li ha sortit, el valor que SE li apreciar2 serli petit, i si li ha sortit tiiidrA un valor en pro- porció al preu de l’arrendament que tingui lat terra. (El senyor Simó i Bofarull fa una znterrupció que no arriba a la taula de taquigrzfs.) Per aixh dic que en, els d’aparceria no hi ha el dret d’ad- quisició. Com que no hi ha dret d’adqu;siciÓ, es tracta de serveis que hagi de prestar el propietari a la terra ; i els presta de diverses s a - neres : els pot prestar com a regzdiu - ja he dit que si és regadiu que el conreador paga, ja no és un servei prestat, perquP j s paga el conreador aquell regadiu - ; per6 si és un servei d’aigües que el presti el propietari, com a aportació, tindra el valor que se li assigni com a servei que presta, i aquest valor com a servei que presta serli en cada comarca segons les costums establertes en el que és el preu d’arrendament, per vessana o per jor- nal, segons el tipus, en quantitat d’aigua que necessiti per regadiu ; i aquesta 4s una de les bases per les quals s’hauran de regir les Juntes arbitrals per anar a establir aquests preus d’apor- tació que representi aquest servei.

Les installacions mecaniques ? Hi pot haver instal.lacions meciniques pel regadiu ; perd tambe aquí s’hi vol comprendre aquelles installacions ; 6, per no dir la paraula installaciois, direm quc hi ha propietats grans que e s tp distribuides en diversos arrendataris, i que té el propietari les maquines, que té les installacions per l’oli, que té les installacions pel vi, i aquelks prestacions que ell faci li donaran un valor, sinó les cobra ja en concepte d’arrendament. Si les cobra en concepte d’arrendament, no és una aportació; per3‘ si les fa com a prestació o aportacib al contract?, tindran com a valor el que per coslum - és una cosa que no es pot negar - s’hagi establert en cada comarca com .a valor del servei q u l u t i l i t z a .

Crec haver contestat al senyor Simó l’abast que té, a la nostra manera d’entendre, aquest article, i no s’ha d’estranyar perqui: a les Juntes arbitra s se’ls doni tota l‘autoritat. No sobra aquest article. Hi ha d’haver unes normes, i la Junta arbitral té les normes del concepte d’aportacions i aqui hi hem posat tot t1 que nosaltres considerem aportacions del propietari perqu6 la Junta“ arbitral tingui les normes Amplies que se li donen de valorització respecte dels serveis que prestaran i tin, dran en compte la totalitat d’aportacions que aporti el propietari.

El Sr. SIM6 I BOFARULL : Demano per parlar.

/ 3520 PARLAMENT DE CATALUNYA. - DIJOUS, 8 D E MARC DEL 1934

E1 Sr. PRESIDENT: Té la paraula el senyor Simó i Bofarull.

E1 Sr. SIA46 I BOFARULL: Jo lainento fer-me pesat, per6 tat i agraint les explicacions que m’ha donat la Comissió, estic desorientat o veig encara no ben perfilat, per6 veig el fantasma d’un problema gravíssim. Voldria ésser afortunat i poder definir, per6 és difícil arribar a aquesta Cambra i trobar-se amb uns dictimens i improvisar sobre mathries que la meva modbtia intel.ligi:ncia no pot abastar. Perb, en fi, a veure si puc fer-me entendre! En el contracte de parceria no hi ha dret d’adquisició, per6 hi ha la terra capital, una terra capital en la qual hi pot haver valor invertit pel’ propietari.

El Sr. CEREZO: Valor productor. E1 Sr. SIMO I BOFARULL: Si aquest 25 per

IOO d’aportació del propietari és indispensable per a definir el contracte i un cop definit el contracte no en pot treure més benefici que arrendant la terra que no se li rxigeix aquesta aportació, aixb és condemnar a mort el contracte de parceria. Perqui: anem a veure un altre aspecte d’aixb: és l’aspecte de la tributació. Un propietari arrenda una finca, es té en coiiipte el seu valor, valor que és no el valor de producció, com deia el representant de la Comissió, sinó el que de- claren els ti:cnics de l’Estat, o el que declara el propietari quan es tracta d’amillarament. S’ha inv’ertit un capital important en la captació d’aigiies i aquella aigua no la pet capitalitzar ell com a producte de l’in- teres del capital que hi ha emprat, perqui: si l’ha d’e- levar el pagi:s, és com si no n’hi hagués, perqui: com que percep, no pessetes, per l’arrendament, sinó fruits, mateu el contracte de parceria. No hi hauri cap propietari que vulgui donar la terra, a mitges, al terq, ai qua;t o al cinqu;, en aquestes condicions, i com que no es valoritza, no es reditua el capital emprat, el propietari capitalitzari la part de fruits que li donen, i com que aquell és ei valor producte m i r i a I’amilb- rament i diri : <<Senyors meus, producte d’aquesta finca: m’heu de rebaixar el líquid imponibles. Per- qui: llavors en el dret d’adquisició s’hi tindri en compte tot aquest capital, per6 aquí do, ni com a dret d’adquisició, perque no hi és, ni com a rendabilitat, perqui: s i el propi propietari no fa el servei, el snb- ministre, aquell capital no compta. Jo no eni trobo amb forces per d discutir aquesta mati:ria que és aliena a les meves activitats, per6 la deixo damunt de la taula pel cas de qui: sigui problema. Si aquest problema no existeix, si no és la desvalorització pro funda de la riquesa inimobiliiria, jo me n’alegraré molt, per6 com que tenim aquest temor que ens sembla derivat d’aqwsta realitat que planteja l’article 67, nosaltres haurem salvat el nostre criteri.

El Sr. PRESIDENT : Té la paraula la Comissih. El Sr. CEREZO: Grec que el senyor Simó plan-

teja aquí un cas de valorització d’uns treballs que hagi pogut realitzar un propietari en unes terres, que no són sinó els que se li poden tenir en compte. Per- qui: ell ha dit: el líquid imponible neix de la producció neta de la terra, i, per tant, hom pot haver invertit en una propietat una quantitat determinada de pes- , setes, per6 no pot pensar que aquella quantitat li hagi de donar rendiment si s’equivoca. Si no s’ha equivocat, els serveis que presti aquella inversió tindran un preu regulat en la producció i és precisament all6 que se li tindri en compte en les aportacions. Ens deia el! que un propietari així no far& niai contractes de par-

J ceria perqui: el valor de la terra li semblava que no arribaria icni a cotitzar-lo en el valor de l’arrendament. Nosaltres creien? que es faran molts contractes de parceria precisament en virtut d’aquest capítol, perqu& el que separem nosaltres són les aportacions, puix que en l’articie 70 ja diem que el valor de la terra seinpre tindri un valor considerat com a renda. Als Únics efectes de determinar aquesta proporció d’aportació es tindri en compte el preu de la terra calculat en la fornia que disposa l’art. $3 d’aquesta Llei, que és la forma que s’ha assenyalat com ha de valoritzar-se la propietat terra. Per tant, tot propietari que faci un bon contracte de parceria si no s’ha equivocat en els cilculs de producció, com hem d’ad- metre que no s’equivocari, tindr& el benefici de l’a- portació del valor terra i el benefici de les aportacions que facin efectives siguin el 25 per 100 o una quantitat superior. Per tant, tindri més benefici, i com que les aportacions d’aquest 2s per IOO que hi aporti, com les que hi pugui aportar el conreador, és per treure més valor o producció de la terra, tindr& més com- pensació de l’aportació que aporti perqui: a part dels treballs que hi posi el conreador, la part d’adqbs i altres, donari un augment de producció que és la compensació que m i r i a buscar en el contracte de parceria.

(Es rebutjada ?esmena, amb els vots a favo7 d’ello dels senyors Simó, Llogcet, Ibars i Romeva.

L’article és aprovat amb els vots en contra dels csinentais senyors Diputats.

,Só;.l aprovais, sense discussió, els arts. 68, 69 i /“O. Es ddna lectura a un art. 70 bis, presentat e.rz

forilza d e l‘esntena segiient: es’aíegiri un article després del 70, redactat

con! segueix : Article 70 bis. Les Juntes arbitrals seran les

ilniclues competents per 3. entendre de l’import del tant per cent de capital d’explotació aportat pel pro- rietari i, per tant, per a fixar la naturalesa jurídica del contracte. També entendran en tots els problemes econbmics que respecte a aportacions i a parti- cipació de productes i beneficis es suscitin entre els contractants.

Palau del Parlament, 8 de mar< del 1934. - Tauler, Viadiu, Magre, Armendares.>>

E1 Sr. PRESIDENT : Té la paraula la Comissió. E1 Sr. CEREZO: I,a Comissió accepta aquesta

E1 SI-. LLORET: Demano per parlar. E1 Sr. PRESIDENT: Té la paraula ei senyor

Lloret. E1 Sr. LLORET: Voldria que els signants de

l’esniena ens expliquessin l’ahast de la mateixa, o si no la Comissió, que l’ha acceptada.

esmena.

El Si-. CEREZO: Demano per parlar. El Sr. PRESIDENT : Té la paraula la Comissió. E1 Sr. CEREZO: I,a Comissió explicar& el que

precisament l’ha induit a acceptar aquesta esmena, i 6s que e3 tracta d’una esmena que ve a regular el que hi mancava en aquest capítol, o sigui que les Comissions arbitrals puguin entendre en totes les qüestions que aíectin al contracte de parceria i a la vegada perqui: aquests contractes puguin ésser sub- jectes a les revisions que hi puguin haver en les diverses transformacions per modificació de preu que puguin existir entre uns i altres.

* d ,

’ PARLAMENT DE CATALUNYA. - DIJOUS, 8 DE MARC DEL 1934 -

Per aixb ha eiites la Comissió que havia d’accep- ltar aquest art. 70 bis, que no regula altra cosa que la que he limifestat, en relació als contractes de parceria i les Juntes arbitrals.

El Si-. LLORET: Deiiiano per parlar. El Sr. PRESlDENT: Té la paraula el senyor

Lloret. El Sr. LLORET: Jo voldria, senyors Diputats,

que concretéssim més respecte d’aqucst article, voldria. que es digués si és forqosa la intervenció d’a- questes Juntes arbitrals o si aquestes Juntes arbitrals, una vegada hagin pactat respecte a les valoracions els interessats, estan per damunt d’aquestes tasacions. Jo crec que no, jo crec que les Juntes arbitrals no poden estar per damunt dels pactes que s’hagin fet i de les valoracions a qui: s’hagi arribat, i !que Únicament, exclusivament en casos de discon- formitat, poden venir a regular. No és aixi,?

A més, diu aquí des úniques>. CES que no es poden sotmetre a una amigable composició, per excmple, els interessats ?

E1 Sr. CONSELLER de Justicia i Dret: Aixb, sempre.

E1 Sr. LLORET: Doncs aleshores que no es digui que seran les Úniques competents.

E1 Sr. CONSELLER de Justícia i Dret: Evi- degt, en cas de dischrdia.

E1 Sr. BRU: Es el Tribunal competent, davant del qual s’han de portar aquestes coses en cas de discdrdia.

El Sr. LLORET: Si hi ha altres mitjans dintre de la legislació i dels procedinients que nosaltres no pxlem tocar, en virtut dels quals poden venir a resoldre’s aquests conflictes, encara que nosaltres Cli- gucm que seran les Úniques; de fet i de dret resuhari que no ho són.

El Sr. CONSEI,J,ER de Justicia i Dret: Denia- no per parlar.

E1 Sr. PRESIDENT: Té la paraula el senyor Conseller de Justicia i Dret.

E1 Sr. CONSELLER de Justicia i Dret: Les afirmacions del senyor Lloret són una mica greus i en: sembla que aclarit bé l’abast de l’article, el senyor Lloret veura que nosaltres podem mantenir per íec- tament, i hem de mantenir, que seran les Juntes arbitrals les úniques conipetents, sense afectar per a res a aquest problema de qu6 nosaltres no podem iegislar sobre qüestions de procediments.

Evidentment, quan una persona exercita una acció, aquesta persona la pot exercitar davant de qui vulgui, i si l’altra part accepta anar al lloc on s’exercita l’acció, s’estableix el ‘que en podríem dir hiis c ~ ~ I ~ ~ ~ z s z ~ s , com el senyor Lloret sap bé. Aleshores cii sotmetre’s les dues parts en lluita a un Jutge, sigui ‘de la jurisdicció que sigui, en aquell moment ja no té la seva aplicació la Llei, perqui: s’estableix un contracte, és una forma de regular el/problema, i la senthcia que es dicti per aquell Jutge o irbitre o en amigable coniposició, és vilida, perqui: hi ha hagut una cosa contractada, és una nova forma de contracte, és a dir, el contracte de litis comeiuus, ‘ establert d’una forma lliure. Ara bé el que es tracta de regular en la Llei, i per aixb es diu <seran les úniques competents>>, són els casos en qu6 s’hagi d’obligar a l’altra part a anar al judici, i en el cas de qu6 no hi vagi, considefar que el judici segueix en rebellia contra ell, i és aixi, el que es persegueix

c p a n es diu que les úniques conipetenrs per a entendre de l’iinport del tant per cent, en aquest que en podrjeiii dir aspecte economic del contracte, vglorit- izació econbiiiica del contracte, són les Juntes arbitrals. Queda tota la coinpetirncia per a les altres ciliestiolis jurídiques per als Jutjats, p x a 1 . ia ondiniria, per als Tribunals ordinar s, per a entendre d’aquest aspecte econhmic derivat dels contractes de parceria, tant en l’essencial que és el que deriva la seva naturalesa de l’aportació, que sigui un 2 5 per 100, que per aixb és de parceria, ja que en cas de qu6 no arribés al 25 per 103 fóra un contracte d’arrendament; com en el que fa referkncia a les respectives aportacions per a calcular la propor- cionalitat en qui: han d’ésser distribuits els beneficis.

En quant a aixir que podríem dir qüestió eco- nhinica fonamental {del contracte, ejtablim l’única conipethcia de les Juntes arbitrals. Es a dir, a jui meu: si un qualsevol (dels socis, per ésse propietari, plantegés un problema dels afectats per aquest article davant del Jutjat ordinari, en ésser plantejada per l’altra part la conipetthcia d’inhibi- thria davant de les Juntes arbitrals, aquesta compe- timcia hauria de prevaldre, perqui: e s Jutjats ordi- naris s’liaurien de considerar incompetents per a resoldre una lqiiesti6 econdmica derivada del contracte, en m6rits de la Llei votada ptl Parlament de Catalunya, que esta feta dintre de la seva sobirania.

Aixb no prejutja que vo1unt;r:ament puguin anar on vulguin quan s’acceFti el terreny de la discussió! per les dues parts, car aixb és colntrac- tual ; perd el que la Llei estableir és 1’0 rietat d’acudir al terreny de cotmpttkncia pres,enten les Juntes arblitrals per tot el aspectes ecoindmics del contracte i aquesta és, la finalitat de l’article.

”4%

€31 Sr. LLORET : Demana per parla E1 Sr . P’RESIDENT : Té la par’aul

nyor Lloret. €31 Sr . LIDRET : Jo celebrol, senyors Dipu-

tatsi, que s’hagi posat en clar aquest article en la folrma brillant que acaba de fer-ho1 el senyor Conseller de Justícia i Dret. Es indubtable que els, que no1 venim preparats, després del seguit de sessions que ha celebrat la Cmissdói i de cm-’ ferkncies que hauran tingut la Cctmis,sió i el se- n p r Canseller de Justícia i Dret, quan cinc minuts abans de venir a discutir aquesta qüestió rebem el contingut rd’una esmeni qiue mo1d;fica d’una manera tan essencial com 1% que acaba de manifesta? el senyor Conseller de Justícia i Dret el contingut d’un precepte, mturalment ens1 trobem en una situació de gran inferioritat. %,per aixa que avui hem de fer, i haurem de fer en ’

alguns: altres, moments, aquestes observacions, i haurem de demanar aclariments.

Realment, la dolctrina sentada pel digne Con- seller de Justícia i Dret és absolutament jurídica i jo no la puc rebutjar; perd la forma aquesta de dir que : des Juntes arbitrals seran les úni- ques colmpetents per entendre de l’import del tant per cent de capital d’esplotaci6 aportat pel propietari i, per tant, per fixar la, naturalesa juridica del contracte. També entendran en tolts els problemes econbmics.. . n , és natural cue aquesta fór- mula haur; d’estar subjecte a la rcglamentacib q w donem a les Juntes arbitrals, que si per da- 6

,

RLAMEWT DE CATALUNYA. - DIJOUS, 8 DE MARC DEL 1934 c 1_1

P

munt de les Juntes arbitrals noyiltres, hi acceptem recursos i acceptem apel-laciolns, hauran de venir aquestes apdacionns i aquests recursos. 2 Es aixh?

Sr. t20NSEI&EiR de Jpstícia i Dret :

. J&olRET : Aileshores nosaltres, Freiem c e t a r sense perjudici del qu& es1 de l’w’ganització’ d’aquestes Jun-

s, que crec que és el damer capítod de

Justícia i Dret : De-

T é la paraula, el se-

de Justícia i Dret : Jo dir unes paraules més

stiól i és que el que es s colmpetents, no1 pre- ’apeljaciól davant del

’Tribnnal, Superior de Catalunya ; és purament i intre del que en poldríem dir una

Sr. RUIZ I P’O~NSEM : Demano1 per par-

E l Sr. P R E S I D E N T : T é la paraula el se- Ruiz i Ponseti.

1 St. RCIZ I PO+NS:ETI : E s per a fer una specte a la, darrera part d’aqaest ar-

70 bis, obsservaciór que tambC és la mateixa se m’ha escapat de fer respecte a l’art. 70.

t en 1’un com efi l’altre es parla de la dis- ciól dels productes, i beneficisi, i jo crelc que

productes i beneficisn, o s’hauria de paraula cbeneficisn, que crec que fó-

r a el més: encertat, 01 bé dir : uproductes oi beneficisn. E s a dir , ja és pmu trist que l’home que treballa la terra hagi de donar una part del prol-

e no treballa ; perd si a mks de do- art de la prolducció, després encara afegir una part de benefici, fóca un

inri i, per consegiient, doblement trist. ]o ue millor fóra treure la paraula ((beneficis,)). Sr. CEREZO : Demano1 per parlar.

E l S. P R E S I D E N T : Té la paraula la Co-

2 0 : La Ciamissió no1 té incon- es digui, tal mm indica el senyor , ccproductes oi beneficis)). A l’ar- hi czl fer aquesta mateixa modi-

E1 Sr. P R E S I D E N T : Ja es tindrA en comp-

E l Sr. ESP’ANVA : Demana per paxlar. El Sr. PRESIDE’NT: T é la paraula el se-

NUA : Jo vol’dria fer una oblser- Conseller de Justícia i a la Co-

missi6, res-pecte d’aquest article que ara estem discutint sobre un punt que potser el mateix es- cau en aquest article que en qualsevol1 altre. Es

ix al següent : Segons l’art. 69, es declara uest contracte d’apar’ceria es regeix per

del’ Codi civil. Per consegüent, ara d’anar a les dispo’sicions del Codi

s aquest art. 1708, quan es parla ntre socis, es diu que es regira per

las-.

missió.

te en fer la redacció definitiva del projecte.

regles de partició d’herencia quant a la forma. Aix6 de quant a la foirma, vo’l dir que el judici a quP es poidria arribar entre les parts, cas de no aconseguir un arranjament respecte a la liqui- dació i a la particiiv de la societat, és un judici universlal, a sigui, en testamentaria. Es un judici car, llarg, co’mplex, costós i crec que valdria la pena, si no s’hi ha pensat, veure si hi ha .manera, dé simplificar aquest prolcediment, sd pot ésser que les Juntes arbitrals o qui sigui, inter- vinguin per a determinar i arranjar aquestes qiiestiolns que es polden produir entre ambdues parts abans d’arribar a un judici d’aquesta na-

lesa, perque em sembla que polsaria al conreador i al propietari en una situaci61 realment dificil puix que es prestaria a que no s’acabés mai qualsevod qiiestió que es plantegés entre una i altra part.

Faig només aquesta simple observació, que pre- garia es vegés si hi ha mapera d’acollir-la.

E1 Sr. CONSELLER de Justicia i Dret : De- mano per parlar.

E1 Sr. PRESIDENT : T é la paraula el senyor Conseller de Justícia i Dret.

E1 Sr. CONSELLER de Justícia i Dret : Rea:- ment jo ara no tinc a mA l’art. 1708 del Codi civil, perd em fa l’efecte, pel que recordo en aquests moments, que el problema no té l’abast que li donava el senyor Espanya. E n primer lloc, perquP regula la manera de fer les particions en el cas que no hagués estat pactat. E s que aixb vol dir que s’hagi de fer un judici universal? No, si16 que es segueixen les normes de partició que s’a- pliquen a les herencies. Perd és que a,més ja aix6 crec que queda obviat per aquest art. 70 bis, i pel que ve després, que els dóna 90 Ó 60 dies, crec ara, perquP es resolguin tots els problemes que se suscitin. Aquest article 70 bis diu, també : <(En- tendran en tots els problemes econjmics que respecte a aportacions i a participació de productes i beneficis es suscitin entre els contractants.))

Per tant, en principi, sera un procediment bastant senzill, com passa amb la Junta afbitral, que no és prbpiament un judici, sinó quelté mbs aviat funcions mixtes de Jutge i de Jurat mixt, 6s a dir, que té una facultat d’actuació molt més Amplia que la jurisdicció civil, i per aixb no crec que tingui una importancia extraordinaria ; a mi em fa l’efecte que per aquesta disposició de l’article. 70, i la que diu que les Juntes arbitrals, ert 60 ó en 90 dies han de resoldre els procediments, es resolt tot i em sembla que no s’haura de modi- ficar res en aquest sentit.

E1 Sr. ESPANYA: Demano per parlar. E l Sr. PRESIDENT.: T é la,paraula el ss-

nyor Espanya. E1 Sr. ESPANYA : Per agrair al senyor Llubí

les explicacions que ha tingut a bé donar-me. Jc veia la importhncia d’aquest punt perque com a advocat, professionalment, he hagut d’intervenjr algunes vegades precisament en matPries d’aquesta naturalesa i m’he trobat que sense voler les parts han hagut d’anar, precisament, per aquest article 1708, al judici de testamentaria. Aixa és el que a mi em €eia por, i jo celebro, precisament ld redacció d’aquest art. 70 bis, encara que potser valdria la pena d’afegir-hi alguna cosa, perque

PARLAMENT DE GATALUNYA. -

digués : a . . . respecte a partic:ó i liquidació de la societat,.

E1 Sr. CONSELLER de Justícia i Dret : Ah I és que és molt diferent. Demano per parlar.

E1 Sr. PRESIDENT : Té la paraula el senyor Conseller de Justícia i Dret.

El Sr. CONSELLER de Justícia i Dret : Si m’ho permet el senyor Espanya, aix& és un altre problema, que el d’abans, i per aixb no m’hi havia referit. L’un és el que fa referencia a la vida del contracte, ! l’altre a la seva ressolució. Ara bé, jo crec que com que aquesta societat, en mig dc tot, és una societat una mica eqpecial, aquest problema queda en part resolt en fixar-se que ser$ una societat civil de caracter particular, per tant

‘ ens trobem que és una societat civil una mica especial. Primer, perquP el capital es va realitzar cada any, o en un període que reflexa amortitzable per 10 anys, per6 que el fonamental essencialment és la propietat de la terra, la qual no entra al contracte, sinó que hi entra 1’Gs de la terra. Ales- hores, quina liquidació s’ha de fer ? Jo crec que no hi ha problema. E n el moment en quP s’ha resolt el contracte, és en el fons un acabament total. Si la collita s’ha partit, com el contracte manava, . no hi ha lloc a discussió. Si hi ha defunció d’una de les parts, aleshores l’únic que hi ha és que la partició no es fa entre els que consti tuira aquesta societat d’aparceria, sinó entre el que continua i els hereus. Es a dir, no hi veig cap dificultat., perquP era societat civil particular, i després per- quP es tracta de l’aportació, com diu l’art. I . ~ , en definir el contracte, que l’aportació no és de la ?ropietat de la terra, sinó de l’úst de la mateixa,, es a dir, que per tant no hi veig cap dificultat de liquidació ; em fa l’efecte que matematicament es liquida la societat gairebé cada any i quan acaba el termini es liquida per sí‘sola en fer la particio dels productes de la terra.

Jo no hi veig practicament aquesta dificultat ; j o no sé si el senyor Espanya, havent-ho penetrat més, n’hi veu ; per& jo no hi trobo cap dificultat practica. A mi em fa l’efecte que no podem deixar de veure que en el contracte de societat s’han SUS- citat també moltes vegades conflictes importan- tíssims, perd són fills de quP el capital era comú. Perd aqui són aportacions que es fan, de les quals s’obté un benefici, una producció que es parteix, és a dir, que no hi ha prJpiament el neixement d’una cosa nova, propietat de tots dos, o sigui propietat d’aquesta entitat nova, i no hi és degut a que és només 1’ús de la terra el que entra a l contracte. E m sembla que practicament no hi ha complicacions.

’

.

El Sr. ESPANYA: Demano Ger parlar. El Sr. PRESIDENT: Té la paraula el senyor

Espanya. El Sr. ESPANYA: Jo el que voldria, senzilla-

ment, és tancar la porta als conflictes, senyor Lluhí, perqui: sap molt bé que quan hi han litigants de mala fe, cerquen un argument de caricter més o menys legal per a poder portar l’altra part a dificultats d’a- questa naturalesa. ,

EI Sr. CONSELLER de Justícia i Dret: Potser seria una solució dir: <<També entendran en tots els problemes econbniics que respecte a partició d+e pro-

ductes o beneficis i a liquidació>>. Es a dir, afegir-hi la paraula <liquidació>.

E1 Sr. ESPANYA: Sí; a mi taria bé.

<<Article 70 bis. Les Juntes a r

cipació de productes o citin entre els contractants.>>

A continuació s’aprova Part. 71 qual no havia estat presentat cap V Q ~ esmemi.)

El Sr. CEREZO: Demano per parlar. E1 Sr. PRESIDE Ei Sr. CEREZO: Hi ha

Gresentada a un article que no e <<Els adquirents de terres

posicions d’aquest Títol no pod per cap de les formes aquesta Llei.

Simó i Bofarull, Ibars, Mora i Romem.>>

es a conreu

Aquesta esmena, pel que es veu, era per a un ar-

per6 havíem dit que d’aquesta esmena. Si inconvenient podríem

ja limitem la venda, no podem nova que vingui a limitar la facu

mitar els arrendaments, fóra ficil de convertir un nombre de propietats incultes, perqu; no es arrendar ni vendre, i es pot cas especial de qu2 un conreador, per eircu no pugui continuar treballant la terra i vulgui ar dar-la a altres conreadors.

El Sr. SIMO I BOIFARULL: parlar.

EI Sr. PRESID farull té la paraula.

E1 Sr. SIMO 1 menys el Diputat que us parla, cr&m que la Coi- missió acceptaria aquesta esmena, és així, en definitiva no1 es far; a clanviar de nseñoritcm. PerquP un art- coimprar, idhuc‘ fa ús del dret d’ex pres tan fresquet fa ei paquet.. . (Riall’es.) altre que oicupi el seu Iloic i se’n ve a B i es fa soci del Círcoll del Liceu ...

El Sr. F O N T B E R N A T : gaire bojn gust !

I

I

/‘

3524 PARLAMENT DE CATALUNYA. - -

El Sr. SIMO I BOPARULL: Bé, 01 d’una altra peixera. (RiaZZes.) Per aix6 m’estranya que la h i s s i 6 no accepti aquesta esmena. Aquesta esmena vetlla per 1”esperit de la Llei que proihi-

Es que voleu fer u 4 no’u casi d’ab- que voldria saber si se li recoineix

el dret d’arrendar a aquell holme que coarea divuit anys, adquireix la prbpietat en les condiciolns de

a aquest dret d’opció i adhuc de iguals d’orferta, de compra ; si

s d’aquesta Llei, emparant-se en la Llei, no la pot vendre, per qui. ? Aleshores, que es persegueix?

U : Subroga aquell cseñoritoo que se’n va a la ciutat.

E1 Sr. SIUO I BOFARULL : Nolsaltres, estem disposats a retirar aquesta esmena, que sin- cerament crPiem que f6ra admesa, que crPiem que folren ateses les suggerPncies de la mateixa, a noi ésser que hi hagin raow de caracter ecoadmic o

ue,hagi de quedar aixl la Llei, la mateixa hi hagin preceptes

: Demano per parlar. Sr. PRESIDE.NT: Té la paraula la Co-

osaltres no1 haguéssim ad- mPs o haguéssim aprovat un article restringit o tendint a evitar els abusos que de I’exercici del dret d’adquisició es polden fer en el sentit de que

ra adquirida oi Fxprqiada per aquest coin- no pogués ésser transferida per altres entre leshores caldria tenir en compte aquella per-

sana que esdevé propietari i després pugui abusar de la seva situació arrendant la terra ; per6 aquí ens trabeia davant del cas d’una persolna que per

a permanPncia en la terra i pels drets que uirit amb el seu treball, se li dolnen les

facilitats d’esdevenir propietari ; i noisaltres diem : Tat seg estdevingui propietari s’ha d’evitar que situació’ de benefici en el sentit de qu& pra per quatre i en el dia de dema ven o pot vendre per vuit. I a aquest efecte, la restricció l’oposem automiticament. Perd també

aquell holme que ha treballat la terra 1, pot ésser un inútil, perdre la seva 1 treball, i aleshotres, coim que és un ou, té la facultat d’arrendar el que

és la seva propietat, Terd en folrma que l’arrendament es faci a favar d’un tercer, i noi sigui una cosa abusiva. Es un senyor que restara en el lloic on es, trobava abans, sense beneficis abusius, perqui. per l’arrendatari noa naixeran els beneficis que ell tenia ; i aquestarrendatarj nou, en el trans- curs dels anys!, poldri esdevenir’ un nou propietari, c m ho era l’anteriolr.

s que es pugui fer ael dret d’adqui- e pugui representar el fet d’un

per quatre i a l’endemh ven re vius no1 es pot fer. En cas

es crea un dret noa. t de l’adquisició, pel prapietari clmpte que en el curs dels anys ésser desvaloritzada.

tiva, salvaguardant els casos al?tisiuq nosaltres no prohibim els arrenda-

ments, tota vegada que el nou arrendatari adqui-

, -DIJOUS, 8 DE MARC DEL 1934

reix uns nous drets, i es troba en sdtuació de gaudir d’uns nolus beneficis. Entenem que així la Llei queda bastant justa.

El Sr. SIMO I BOFARULL : Demana per parlar.

E l Sr. PRESIIDENT : T é la paraula el se- nyoc’ Simó i Bofarull.

E1 Sr. SIMO I BOFARULL : No sé per quP creem el dret d’adquisició, perqu&,si noi es pot arrendar més que en les colndicioas que tenia, aquestes, colndicioas ja vénen imposades.

E1 dret de revisió en relació al propietari pri- mitiu, es té sempre. Les normes ‘de revisi6 són amb caracter general.

E1 Sr. BRU : Nosaltres entenem que la única finalitat que‘es persegueix amb el dret d’adquisi- ció no és canviar’ de propietari.

E n primer llolc perqui. tots aquests que fan ús del dret d’adquisició no1 vol dir que ho! hagin de fer per arrendar-ho! el dia següent ; també perque noi polden vendre i en tercer lloc, i en el cas pitjoir de quP aquella persona s’hagi de destinar a un absentisme o es faci rendista, o les seves condicioas fisiques no! li permetin treballar, coll-lot- ca to t seguit un arrendatari. Es a dir, que si convinguéssim tots que aquesta Llei solls persegueix el canvi de propietari, recolneixeríem que el senyor Sim6 i Bofarull té la raó ; per6 tamb4 hem de recoln&ixer’ que hi han causes alienes a aquest aspecte que les pcrsoines que s’acoilleixen a la Llei es polden trobar en circumstancies que no els hi permetin treballar la terra.

El- Sr. PRESlIDENT : Té la paraula el senyor Sim6 i Bofarall.

E1 Ss. SIIMO I BOFARULL : (NO recordem all6 del patfmoni familiar inembargable? 2 QuP passara amb aquest patrimoni arrendada la terra i el senyor a la capital fent de prohom,? ¿Noi es poldra embargar, tampoc, el preu del pagament de I’arrendament i ser& un holme invulnerable per drlet divi? No crec que sigui aquesta la intenció de la Llei ; i encara que prou sabem la sort que correra la nostra esmena, la mantenim.

E1 Sr. PRES’IDT3NT : i S’accepta I’esmena ? E l Ss. BRIJ : La Com E’l Sr. PIRESIDENT’ : Es desestima l’esme-

na amb1 els voks favolrables a la mateixa dels, senyors Simó i Bofarull i Ibars.

Se suspPn aquest debat.

Lectura del Dictamen de la Comissió de Gover- nad6 sobre el Projecte de Llei contenint normes perqui: els Ajuntaments puguin confeccionar un nou Pressupost per al present exercici econbmic

(El s e n y o r S e c r e t a r i dóna l e c t u r a al segi ient :)

((DICTAMEN

Reunida la Comissió Permanent .de Governa- ció sota la presidencia del senyoraPere Mestres i Albet, amb assistPncia dels Vocals senyors Es- panya, Arnau, Folch i Rouret, actuant de Secre- tari el senyor Joaquim Bilbeny i Bosch, per tal de dictaminar sobre el Projecte de Llei contenint

PARLAMENT DE CATALUNYA. - DIJOUS,, 8 DE MARC DEL 1934 3525 -

normes perque els Ajuntaments puguin confeccionar un nou pressuposst per al present exercici econbmic, acorda, per majoria de vots, de sotmetre a l’aprovació de la Cambra el següent

PROJECTE DE LLEI

Article I.= Els Ajuntaments de Catalunya que vulguin posar en vigor per al present exercici un nou pressupost, a partir de la data del primer d’abril, d’aquest any, hauran d’haver aprovat aquell per tot el dia 23 de mar$ vinent.

Article z . ~ Una vegada aprovats els Pressu- postos, hauran d’exposar-se al públic durant el termini de vuit dies naturals, i anunciar-se ai Butlleti Oficial de la Gemralitat de Catalunya.

Durant els indicats vuit dies es podran formular reclamacions per davant de 1’A- juntament, contra dels pressupostos, les quals reclamacions seran trameses, juntament amb una cbpia certificada dels Pressupostos, tal com deter- minen les disposicions vigents, a la Direcció se- neral d’Administraci6 Local i a les Comissarles Delegades de la Generalitat de Catalunya. Expi- rat l’indicat període de vuit dies, durant quinze dies més, també naturals, podran formular-se reclamacions davant dels mateixos Direcció General i Comissaries.

Article 4.t EI Director general d’administra- ció local i Comissaris delegats de la Generalitat respectivament, podran aprovar provisionalment els pressupostos abans del I.’ d’abril, sense perjudici del que en definitiva s’acordi en resoldre les reclamacions que poguessin haver estat farmu- lades contra els esmentats Pressupostos.

Article 5.’ L a consignació mínima per a serveis m$dics-farmac&utics, a pagar pels Ajunta- ments l’any 1934 i que deu per tant figurar en cl pressupost corresponent del present any, ser2 la mateixa que figurava en els pressupostos respectius de l’any 1930.

Si els Ajuntaments de Catalunya no haguessin aprovat llurs nous pressupostos en la data indicada, s’entendra que queden automati- cament prorrogats, per un trimestre més, els yi- gents.

Palau del Parlament, 8 de mar$ del 1934. - El President, Pere Mestres.-El Secretari, J. Bil- ben y. I) \

Article 3.r

Article 6.’

Lectura del Dictamen de la Comissió de Cultu- ra sobre el Projecte de Llei del Servei Cl’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Histbric, Artis-

tic i Científic de Catalunya

(E1 senyor Secretari dóna Eectzwct al seqiienl

<DICTAMEN

Reunida la Comissió permanent de Cultura, sota la presid6ncia del senyor Jaume Serra i HGnter, amb assist6ncia dels Vocals senyors Joan Puig i Ferrater, Josep Fontbernat i Verdaguer, Antoni Rovira i Vir- gili, Joan Mora i Adseri, Pere Blasi i Maranges, Joan Fronjosh i Salamó i Pere Comes i Calvet; ac-

tuant de Secretari el senyor Xavier Casademunt i Arimany, per tal de dictaminar sobre e Projecte de Llei del servei d’Arxius, Biblioteques, Museus i Pa.- trimoni Histbric, Artístic i Científic de Ca)talunya presentat a la Cambra amb data 18 d‘octubre prop- passat, la Comissió, després de diverses reunions en les quals s’ha estudiat detingudament l’esmentat Pro- jecte de Llei i introduides algunes moliificacions en4 el seu articulat, acorda, per unanimital, presentar a la Cambra, per a la seva aprovació, el següent

*

PROJECTE DE LLEI

La Generalitat de Catalunya, per a exercir la seva jurisdicció sobre el patrkoni histbric, artístic i científic de Catalunya, crea un servei que es dividiri en les Seccions següents :

a) Secció #Arxius documentals. b ) Secció de Biblioteques. c) Secció de Museus. d ) Secció de Monuments. e ) Secció d’Excavacions. “

Article 2.”

Article I?

Les cinc seccions del servei d’Arxius, Biblioteques, Museus, Monuments i Excavacions de Catalunya funcionaran sota ufia Direcció general.

Cada Secció tindri un Cap de la part de serveis que li siguin coafiats i estarh dotada dels elements necessaris per a la seva funció.

Article 4: La Direcció general tindr6 al seu servei un Secretariat general.

Article 5.“ E1 Director gener cretari i els‘Caps de secció, serh nomenat pel Gove de la Generalitat.

Article 6.& El Secretari de la Direcció general exercir6 :

a) E1 registre general constituit amb els elements que li proporcionaran les Seccions esmentades en l’article 17

La iniciació dels expedients que calgui incoar per a trametre’ls a les seccions respectives.

La iniciació dels permisos d‘excavació, con- servació i restauració, els quals trametrh a les seccions corresponents.

d ) La tramitació administrativa general dels serveis compresos en aquestes bases.

Article 7.+ a)

Article 3.’

b)

c )

La Secció &Arxius exercir;: L’organització, el manteniment i la inspeccib

dels Arxius propis de la Generalitat o posats sota la se17a cura, la formació i la coordina56 d’inventaris, índex, etc.

b ) La restauració, cbpia i reproducció fotogrb- fica del material conservat als Arxius.

c ) La regulació del Servei de Préstec, que no podri efectuar-se sinó entre Arxius i Biblioteques, segons les normes que seran fixades.

La relació amb els Arxius de Catalunya ex- terns al Servei de la Generalitat, i amb els que, situats fora de Catalunya, tingui ,un veritable inter6s per a la histhria del nostre poble.

La Secció de Biblicteques exercir;:

ques, és a dir, el r6gim d’adquisicions, relligatge, res- tauració, servei de material tccnic, cathlegs standard, projecte de biblioteques, coordinacib d’estadístiques, informació i ajut t6cnic de la Central a les petites

d )

Article S.+ a) Z‘ondenació central de Biblioteques públi- y

3526 PARLAMENT D E CATALUNYA, - biblioteques i distribució de lots circulants i d’altres

b) La informació bibliogrifica, és a dir, el Ca- t3eg General de les Biblioteques de Catalunya, el repertori de manuscrits ,catalans o de proced6ncia catalana o bé relacionats amb Catalunya i els serveis d’inventari, catalogació i inspecció de les biblioteques

des d’intrr6s públic. Djnatius, canvi i servei de préstec amb l’ex-

serveis anilegs.

terior. Article g.* La Secció de Museus exercirh: a) L’organització, el manteniment i la inspecció

dels Museus de la Generalitat o posats sota la seva cura, i la formació i coordinació d’inventaris i catilegs.

b) c )

entre Museus adscrits al Servei.’ d ) La forniació de cathlegs. Article 10. La Secció de Monuments exercir;:. a) La formació dels inventaris i catilegs dels

Monuments i dels materials nobles i d‘interhs artís- tic, no posats especialment sota la cura dels altres

ió tccnica i la conservació dels numents esmentats en el parhgraf

totes les obres de restawació, des .en cada cas a l’especialista

La Secció d‘J3xcavaciopS exercir; : e de petició i la jqspecció i el coptrol

acions d’interb histbric i arqueo-

La restauració del material dels Museus. La regulació del Servei de dipbsit &objectes

I.

ibgic que es facin a Catalunya. b) c)

Les excavacions oficials de la Generalitat. L’organitnaci6, la inspeccitw i el cmtrol dels

s Arqueol6gics de Catalunya. I cle rz. Per a I’organització dels, serveis

tasan toteel possibk els elementsi d’wga- nismes, oficials existents i d’identica, finalitat.

En I’exercici de les seves funciom, totes1 les Seccions, uti‘litzaran la cmperaci6 dels olrgan’ , ismes i institucims de finalitat histdrica, científica i ar- tística sempre que sigui factible i les circumstancies ha acoaselliri.

Article 13. A cada pobla& de Catalunya on hi hagi un Arxiu, una B cnteca 01 un Museu de la Gkneraiitat 01 a la seva cura, o bé quan ha exigeixi la, conservació del patrimoai histdric o

ístic, e ra creat un Patronat de Cultura, el no- nament del q.ml ser& creat pel Govern de la

Generalitat de Catalunya, a proposta, la meitat, del ConselJ de Cnltura i l’altra meitat dels Ajun- ta,ments respectius. ?“amb6 podra nomenar-se de-

gats bc.cMnarcalst o: locals, de carActer gratu’it i ho-

Es creat, sota la, Pkesidsncia del de Cultura, un C m i t 6 Superior d’Ar-

lioteques, Nlluseusl, Monuments$ i Enrca- vacionsi, integrat per dos1 Delegats del c;oCnsell exe- cutiu de la Generalitat, dos’ de I’Assembka, dels

del colnsell de ra, elegits pel ma- ell, dos membres de 1’Iastitut d’Estudis un Regidor’ de 1’ Ajuatarugat de Barce- reprksentant desig per‘ la Federació

Article 14.

s , dols t&nics pel Conseller, dos

DJJOUS, 8 DE MARC; DEL 1934

de Municipis Catalans, el Director general, els Cap6 de Secció i el Secretari general que: hi drh el mateix carjcter de Secretari;

Un dels, dos reprksentants del Ga- vern en el Comite Superior d’Arxius, B ibh te - ques, Museus, Monuments i Zxcavacims hi exercir$ de Pk-esident-delegat, nomenat pel Conseller de Cultura.

Article 16. 61 Comite Superior es1 reunira tres vegades cada any per aprolvar el proiecte de Pressupostos i estudiar i establir el pla general de treball del Servei d’ Arxius, Biiblioteques, Mb- seus, Moauments i Excavaciow i sempre que d Conseller de Cultura a el Resident-“delegat ho cre8F;n necessari per a casois d ’ u r g k i a 01 pex 4 la coordiqaci6 general dels treballs del Servei.

Article 17. El Conseller de Cultura fix ‘ el reglament que ha de regir l’actuaci verses Seccions, del Servei d’ Arxius, M’useus, Monuments i Excavacions d’éssq aprovat

lunya .

Article 15.

Cchvm de la Ceneral

ARTICLE .$DDZCIONAL

Article 18. La Biblioteca de Catalunya man- té el carhcter d’Instituci6 general amb plena per- soniilitat jur$dica i la Juzta, de Museusi de Bar- celona i el patrmat del Museu d’Arqueololgia, junt amb totes les institucions que en depenen, c q - serven el regim i les característiques actuals.

\

ARTICLE TRANSITORI

Aquesta Llei entrar; en vigencia per a cada una de les seccions esmentades en Sar- ticle I .~ , a mesura que vagin traspassant-se el: serveisi que les afecten.

Palau del Parlament, 7 de mars de! 1934. - EI President, J. Serra i Húnter. - EI Sec ri, X. C$sademunt.n

Article 19.

gec a la sessió de d.lyen&eq

I. Precs i preguntes. 2. Cmtinuacib de la discussió del dictamen de

la Comissió Ekpecial sobre el Projecte de Llei de contractes de conreu.

Votaci6 definitiva del Projecte de blei de

6 definitivs del Projecte de Llei trimestre del 1934 el Pres-

amen de la Comissi6 de Sanitat sobre el Projecte de Llei de bases, per a I’organitzaci6 de la Sanitat a Catalunya.

6. Discussió dicta de la Comissió d’Ecoaamia sabre el Projecte de Llei de mutua- litats.

7. Discussió del dictamen de la Cotmissi6 de Gavemacib sabre el Projecte de Llei facultant els

3.

, PARLAMENT DE CATALUNYA. - DIJOUS, 8 DE MARC DE ‘L 1934 3527

Ajuntaments dels Municipis de Catalunya, de més de 10,000 habitants, per a establir determinats arbitris sobre sdars edificats i sewe edificar.

Discussi6 del dictamen de la Comissitu de Governacib solbre el Projecte de Llei relatiu a la creaci6 d’uns Jurats’ d’exaccims locals substituint en les seves funcions als Tribunals Ecom¿jmicol- administratius de les antigxes pravíncies de Ca- talunya.

9. Discussió del dictamen de la Comissió de Gwertiacitu solbre el Projecte de Llei comtenint

S .

normes perqd els Ajuntaments puguin confeccionar un nolu pressupost per al present exercici eca- nbmic .

ro. Discussi6 del dictamen de la Colmissi6 de Cultura sabre el Projecte de Llei del Servei d’Ar- xius, Biblioteques, Museus i P a t r i m i Histbric, Artístic i Científic d’e Catalunya.

(S’nixeca la sessió a un quart de vwit i sis minuts de la wetlla.

L,a Cambra passa a reunir-se e n sessió secreta.) a

Impremta de la Casa de Caritat : Montalegre, 5 : Barcelona

\ l

I

ovas 162 \ s ovas e sessi sumari pobre la sessió a un quart de sis de tarda, i sis mnnuts, sota la...

Documents