1. orientaciÓ en dret administratiu › sites › › ... · • fonaments de dret: s'hi han...

1. ORIENTACIÓ EN DRET ADMINISTRATIU

INTRODUCCIÓ AL DRET ADMINISTRATIU

NOCIONS BÀSIQUES QUE S’HA DE TENIR SEMPRE EN COMPTE

Índex de la sessió

1. Els ciutadans davant l’Administració. 2. Les garanties: Estat de Dret Seguretat Jurídica 3. Com parla l’Administració. 4. Com llegir una Resolució Administrativa. 5. Com reaccionar en cas de desacord o perjudici.

L’Estat Social

L’Estat Social es caracteritza per l’ampliació de serveis i prestacions que ofereix als ciutadans, especialment en educació, sanitat, serveis socials i sistema de prestacions, enfront l’abstencionisme quasi total de l’inicial Estat Liberal pur.

Per tal que aquest Estat funcioni, s’ha dotat d’un aparell burocràtic cada vegada més complex i intervencionista.

... Estat Social

Els elements claus a considerar, doncs, seran:

l’organització de l’Administració

la distribució de competències entre les diferents Administracions

i ja en el segle XXI, conceptes nous com la Bona Administració, l’Administració Oberta o l’Administració Electrònica

Les garanties: Estat de Dret i Seguretat Jurídica

Davant d’aquesta Administració, i dins d’un sistema que vulgui ser democràtic, és imprescindible establir garanties per protegir els drets dels ciutadans.

El sistema de garanties s’ha construït sobre 2 grans eixos:

L’Estat de Dret

La Seguretat Jurídica


Parlem, així, de conceptes com:

• la divisió de poders

• el sistema de fonts i la jerarquia normativa

• la predeterminació legal

• el procediment

• la interdicció de l’arbitrarietat administrativa

• la revisió dels actes


L’Estat de Dret ha d’assegurar:

la separació de poders:

Legislatiu aprova les lleis

Executiu les aplica (amb caràcter

general o al cas concret), fins i tot amb força coercitiva en cas d’incompliment

Judicial administra justícia al cas concret en els conflictes entre particulars o amb les Administracions

l’imperi de la llei

la protecció dels drets individuals FINALITAT ÚLTIMA


Són principis bàsics que integren la seguretat jurídica:

la publicitat de les normes (al BOE, al DOGC, i actualment a traves de totes les webs de les administracions);

la irretroactivitat de les normes limitatives de drets;

la jerarquia normativa;


la tipicitat prèvia d’infraccions administratives i delictes;

la prohibició de l’arbitrarietat dels poders públics;

la caducitat de les accions en terminis preestablerts;

la prescripció, també en terminis preestablerts;

la cosa jutjada.


El sistema de fonts i la jerarquia normativa:

Determina quines són les normes aplicables davant d’un supòsit concret i quina norma preval en cas de contradicció o conflicte

En l’ordenament jurídic espanyol seguim la famosa piràmide de Kelsen: Constitució Tractats Internacionals Lleis orgàniques Lleis ordinàries (Estat i CCAA) Disposicions amb força de llei (decrets llei i decrets legislatius) disposicions reglamentàries: decrets i ACTES ADMINISTRATIUS ordres ministerials

Els principis de la jerarquia normativa són:

• Les administracions públiques serveixen amb objectivitat els interessos generals i actuen d'acord amb els principis d'eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la Constitució, a la llei i al dret.

• Han de respectar, igualment, en la seva actuació els principis de bona fe i de confiança legítima (arts. 103 CE i 3 de la Llei 30/1992)

• Les disposicions reglamentàries no poden vulnerar la Constitució o les lleis ni regular aquelles matèries que la Constitució o els estatuts d'autonomia reconeixen de la competència de les Corts Generals o de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes. Cap disposició administrativa no pot vulnerar els preceptes d'una altra de rang superior (art. 51 Llei 30/1992)

• Els actes administratius que dictin les administracions públiques, bé d'ofici

o bé a instància de la persona interessada, i sempre en aplicació de les disposicions reglamentàries, els ha de produir l'òrgan competent, el qual s'ha d'ajustar al procediment establert. El contingut dels actes s'ha d'ajustar al que disposa l'ordenament jurídic i ha de ser determinat i adequat als fins d'aquells (art. 53 Llei 30/1992)

• Els Tribunals controlen la potestat reglamentària, la legalitat de l’actuació administrativa i la submissió d’aquesta als fins que la justifiquen (art. 106 CE)

Regles bàsiques de la jerarquia normativa:

La norma superior deroga la norma inferior

La norma posterior deroga la norma anterior

La norma especial deroga la norma general

Altres conceptes a tenir presents: l’estructura de les disposicions legals i reglamentàries.

La unitat bàsica normativa és l’article

Les lleis i reglaments es composen d’articles

Habitualment cada article conté una norma jurídica

Els articles contenen, doncs, les normes jurídiques que s’aproven per establir una determinada regulació jurídica:

supòsit de fet conseqüència jurídica

Després de l’articulat, en la part final de la llei o reglament, se solen incorporar unes disposicions per regular qüestions temporals, competencials i jeràrquiques

Així, trobarem:

• Disposicions addicionals: regulen aspectes puntuals que l’articulat no recull, per diversos motius (matèria)

• Disposicions transitòries: regulen qüestions temporals, relatius a l’aplicabilitat de les noves normes o el manteniment de les antigues

• Disposicions derogatòries: deroguen les normes anteriors

• Disposicions finals: entrada en vigor, títol competencial, autorització per al desenvolupament posterior


El procediment administratiu:

És la garantia que té el ciutadà de que l’Administració no actuarà d’una manera arbitrària i discrecional sinó que adoptarà una decisió seguint les fases i tràmits preestablerts, de les quals se’n pot tenir coneixement abans del seu inici.


Els elements bàsics de tot procediment administratiu són:

la participació del ciutadà, principi

d’audiència i drets (còpies, informació...)

la contradicció i prova, per qualsevol

mitjà dels admesos en Dret

la durada limitada

Com parla l’Administració

L’Administració manifesta i exterioritza la seva voluntat a través d’actes administratius, habitualment amb la forma de resolucions, després de la tramitació d’un procediment, que ha de ser el regulat per la llei (principi de legalitat).

L’inici pot ser d’ofici o a instància de l’interessat, en aquest cas mitjançant una sol·licitud, petició o una instància.


Què cal destacar respecte els actes:

l’obligació legal de resoldre

la ficció legal del silenci administratiu

la necessitat de motivació dels actes

la notificació com a requisit d’eficàcia


L’Administració té l’obligació legal de resoldre, i es preveu fins i tot la responsabilitat disciplinària del funcionari encarregat si no ho fa.

Però, respecte del ciutadà com es dóna solució?

Amb una ficció: l’anomenat silenci administratiu o acte presumpte.

Vol dir, que segons els casos, si l’Administració no contesta s’entén que ha volgut dir que no (silenci negatiu) o que ha volgut dir que sí (silenci positiu).

Les reformes legals recents imposen cada vegada més el positiu.


Especial atenció a la notificació:

És a partir de la notificació que

l’acte administratiu desplega tots els seus efectes

s’inicia el còmput per al possible recurs

La llei preveu diferents formes de notificació: personal (correu o compareixença, telemàtica) o per edictes en taulell o en diari oficial (BOE)


Especial atenció també als terminis i el seu còmput:

els terminis són l’espai de temps de que disposa l’Administració o el ciutadà per complir amb un determinat tràmit, normalment dins del procediment

en l’àmbit administratiu els terminis solen expressar-se en dies o en mesos o en anys


quan ens referim a termini en dies parlem habitualment de dies hàbils

en el còmput dels dies hàbils queden exclosos els diumenges i els dies festius

aquesta és la diferència amb els dies naturals. En els tràmits administratius els terminis en dies naturals són excepcionals, i s'ha de fer constar expressament en les notificacions corresponents.


Si el termini es fixa en mesos o anys

aquests es computen a partir de l'endemà

del dia que tingui lloc la notificació o

la publicació de l'acte de què es tracti, i

es computen de data a data. Quan en el mes del

venciment no hi hagi dia equivalent a l’inicial del

còmput, s’ha d’entendre que el termini expira

l’últim del mes.

Com parla l’Administració i sempre amb possibilitat de pròrroga del termini concedit, que es pot sol·licitar per escrit abans del venciment. La pròrroga serà per la meitat del concedit.

+ un últim matís: Quan un dia sigui hàbil en el municipi o la comunitat autònoma en què resideix l'interessat, i inhàbil en la seu de l'òrgan administratiu, o a la inversa, s'ha de considerar inhàbil en tot cas.

Com llegir una Resolució Administrativa

Les resolucions, com a actes administratius que posen fi a un procediment, tenen un contingut reglat, és a dir, obligatori i predeterminat per la Llei.

Han de decidir totes les qüestions que plantegin els interessats i aquelles altres que en derivin.


En els procediments tramitats a sol·licitud de l’interessat, la resolució ha de ser congruent amb les peticions que aquest hagi formulat, sense que en cap cas no pugui agreujar la seva situació inicial i sense perjudici de la potestat de l’Administració d’incoar d’ofici un nou procediment, si és procedent.


Han de contenir la decisió, que ha de ser motivada. És a dir, justificar i raonar perquè s’ha decidit A en comptes de l’opció B. L’acceptació d’informes o dictàmens serveix de motivació a la resolució si s’incorporen al seu text. Han d’expressar, a més, els recursos en contra que siguin procedents, l’òrgan administratiu o judicial davant el qual s’han de presentar i el termini per interposar-los, sense perjudici que els interessats en puguin exercir qualsevol altre que estimin oportú PEU DE RECURS


Per tant, des del punt de vista formal, en l'estructura de les resolucions cal diferenciar les diverses parts de què ha de constar: • Identificació de l'expedient. • Fets, relació de fets o antecedents. • Fonaments de dret. • Part dispositiva. • Peu de recurs. • Peu.

exemple


• Identificació de l'expedient: En aquest apartat s'hi ha de fer constar el número i títol de l'expedient • Fets, relació de fets o antecedents: En aquest bloc, que pot anar introduït per l'expressió de fets, relació de fets o antecedents, cal que hi constin els fets més rellevants, ordenats cronològicament i separats en paràgrafs numerats amb un nombre cardinal.

• Fonaments de dret: S'hi han d'incloure els fonaments normatius, doctrinals o jurisprudencials aplicables als fets. També cal presentar-los en paràgrafs separats i numerats amb cardinals. Dins de cada paràgraf cal exposar les consideracions jurídiques que es desprenen de l'aplicació dels fonaments als fets.


• Part dispositiva: Aquest apartat s'introdueix amb el títol Resolució, seguit de l'expressió “per tant, resolc”. Les diverses decisions que s'hi presentin solen anar numerades amb un nombre cardinal. • Peu de recurs: On indica els tipus de recursos que contra la resolució siguin procedents, l'òrgan davant el qual s'hagin de presentar i el termini de què es disposa per interposar-los • Peu: Inclou, seguint l'ordre en què es presenten, la datació, la identificació funcional , la signatura i el nom i els cognoms.

Com reaccionar en cas de desacord o perjudici

El sistema de garanties de l’Estat de Dret inclou la revisió de l’actuació dels poders públics.

Amb relació als actes administratius aquesta revisió té 2 mecanismes:

La revisió administrativa

El control jurisdiccional


La revisió dels actes en via inclou:

els procediments de revisió d'ofici

el sistema de recursos administratius

Respecte la primera, el matís és:

l’Administració pot declarar lesius per a l'interès públic els actes favorables per a les persones interessades que siguin anul·lables i instar un procés judicial

i pot revocar en qualsevol moment els seus actes de gravamen o desfavorables


Quan és el ciutadà qui ha d’impugnar l’acte administratiu hem de distingir 2 supòsits:

a) aquells casos que la llei remet als jutjats i tribunals de la jurisdicció contenciosa administrativa

b) aquells casos que la llei remet a la jurisdicció social

Normalment, la diferència és per la matèria de que tracta


Correspon als Jutjats Socials examinar en matèria de prestacions de Seguretat Social, incloses la protecció per desocupació i la protecció per cessament d’activitat dels treballadors per compte propi, així com sobre la imputació de responsabilitats a empresaris o tercers respecte de les prestacions de Seguretat Social en els casos legalment establerts.

Igualment les qüestions litigioses relatives a la valoració, reconeixement i qualificació del grau de discapacitat, així com sobre les prestacions derivades de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, que tenen a tots els efectes d’aquesta Llei la mateixa consideració que les relatives a les prestacions i els beneficiaris de la Seguretat Social.


En canvi, s’exclou expressament de l’anterior i per tant correspon examinar-ho als Jutjats Contenciosos Administratius els litigis relatius als actes administratius sobre assistència i protecció social públiques en matèries que no estiguin expressament incloses a l’anterior.

És el cas de les revisions del copagament exigit a les persones beneficiàries que ara s’està produint.

Atès que no es considera una prestació ni reconeixement de grau, s’equipara als actes de liquidació de quotes i de gestió recaptadora, dictats per l’entitat gestora


La Llei estableix en tot cas un tràmit previ a la via judicial:

a) Si s’ha d’acudir al Jutjat Contenciós Administratiu, el requisit previ és haver exhaurit la via administrativa

b) Si s’ha d’acudir al Jutjat Social, el requisit és presentar una reclamació prèvia


Per això, les resolucions que es poden impugnar davant del Jutjat Contenciós Administratiu poden exigir amb caràcter previ la presentació d’un recurs d’alçada davant del superior jeràrquic de l’òrgan que va dictar l’acte, ja que aquest no havia exhaurit la via administrativa.

En el cas que no hi hagi superior i per tant sí s’hagi exhaurit la via administrativa, abans d’anar al Jutjat es pot presentar si es vol un recurs potestatiu de reposició, que el resoldrà el mateix òrgan


Aspectes que s’ha de tenir presents:

en l’àmbit del recursos administratius no és obligatòria la intervenció d’advocat. Només ho serà en cas de recurs contenciós administratiu al Jutjat.

Però que no sigui preceptiu no vol dir que no sigui MOLT RECOMANABLE

Un dels motius és que la demanda al Jutjat no podrà al·legar fets o aspectes que no s’hagin al·legat prèviament davant de l’Administració, és a dir, en el recurs d’alçada o en la reclamació prèvia


Així, respecte al judici en el Jutjat Social la Llei estableix una vinculació directa respecte a la reclamació o via administrativa prèvia:

En el procés les parts no poden introduir variacions substancials de temps, quantitats o conceptes respecte dels que siguin objecte del procediment administratiu i de les actuacions dels interessats o de l’Administració, bé en fase de reclamació prèvia o de recurs que esgoti la via administrativa, excepte pel que fa als fets nous o que no s’hagin pogut conèixer amb anterioritat.


Finalment, s’ha de tenir present que el control jurisdiccional de l’activitat administrativa s’efectua per jutges i tribunals independents

Dubtes i preguntes

2. ORIENTACIONS EN RELACIÓ A L’ASSISTÈNCIA

JURÍDICA GRATUÏTA

• Assistència jurídica gratuïta: És el servei públic i un dret que garanteix l’accés a la justícia en condicions d’igualtat als ciutadans i ciutadanes que no tenen recursos econòmics per litigar. La gestió d’aquest servei està encomanada als Col·legis d’Advocats i de Procuradors.

• El torn d’ofici, assistència al detingut i a víctimes: és el sistema a través del qual els Col·legis d’Advocats per garantir els drets dels ciutadans i ciutadanes procedeixen a designar un advocat/ada a aquelles persones que necessiten defensa jurídica i en la que la intervenció lletrada sigui obligatòria, tant a procediment judicials com a les detencions a les comissaries. Igualment la prestació del servei a víctimes quan així ho estableixi la llei. Aquests serveis que son prestats per els lletrats/ades només seran gratuïts per aquelles persones que acreditin que no tenen recursos econòmics segons el paràmetres de la llei i així ho demanin o quant la llei ho determini.

• L’AJG s’estableix en la Llei 1/1996 de 10 de gener.

1. Àmbit d’aplicació personal (Article 2). Tenen dret a l’AJG: – Ciutadans i ciutadanes espanyols, nacionals dels Estats

membres de la UE i estrangers que es trobin a Espanya, quan acreditin insuficiència de recursos per litigar.

– Entitats Gestores i Serveis Comuns De la Seguretat Social. – Les següents persones jurídiques quan acreditin

insuficiència de recursos per litigar. • Associacions d’utilitat pública, previstes en l’art. 32 de la Llei

Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del Dret d’Associació. • Fundacions inscrites en el Registre Públic corresponent.

En l’ordre jurisdiccional social, els i les treballadores i beneficiaris del Sistema de la SS per a la seva defensa en un judici com per l’exercici d’accions per a l’efectivitat dels drets laborals en procediments concursals. També per aquells litigis sobre aquesta matèria en l’àmbit contenciós administratiu.

Àmbit d’aplicació personal (Article 2)

Amb independència de l’existència de recursos, es reconeix AJG immediata a:

• Víctimes de violència de gènere

• Víctimes de terrorisme

• Víctimes de tracta d’éssers humans

• Menors d’edat i persones amb discapacitat psíquica quan siguin víctimes de situacions d’abús o maltractament.

• Persones que per causa d’un accident acreditin seqüeles permanents que impedeix que realitzin les tasques de la seva ocupació laboral o professional habitual i requereixen l’ajuda d’altres persones per a realitzar les activitats més essencials de la vida diària, sempre i quan l’objecte del litigi sigui la reclamació d’una indemnització pels danys personals i morals soferts.

Àmbit d’aplicació personal (Article 2)

2. Amb caràcter general, els requisits bàsics per accedir a l’Assistència Jurídica Gratuïta (article 3) són:

• Tenen dret a l’AJG aquelles persones físiques, que no tenint el suficient patrimoni, comptin amb uns recursos i ingressos econòmics bruts, computats anualment per tots els conceptes i per unitat familiar que no superin els següents llindars:

Requisits bàsics (art. 3)

UNITAT FAMILIAR

número de membres un dos i tres quatre Circumstàncies especials i familiars. Art.5

IPREM (x 12 mesos) X2 X2,5 X3 X5

ANUAL 12.780,00 15.975,33 19.170,39 31.950,65

Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM) 2015: 532,5

Requisits bàsics (art. 3)

• Aquelles persones jurídiques (2.3.) quan no tenint suficient patrimoni, el resultat comptable de l’entitat en el còmput anual fos anterior a la quantitat equivalent al triple de l’IPREM.

• Per computar i valorar l’existència de patrimoni suficient i situació personal es té en compte:

– La titularitat d’altres rendes, signes externs i bens immobles sempre i quant no constitueixin la vivenda habitual del/la sol·licitant. Els rendiments del capital mobiliari

– Només es pot demanar per accions pròpies

– A efectes del còmput només es tenen en compte les parelles casades i el fills menors d’edat

– En cas de conflicte d’interessos el còmput es individual

3. Reconeixement excepcional del dret (article 5):

• La Comissió Provincial d’Assistència Jurídica Gratuïta pot reconèixer excepcionalment el dret a l’AJG tenint en compte circumstàncies especials de la família del/la sol·licitant (número de fills o familiars a càrrec, taxes judicials, cost del procediment...). Quan el/la sol·licitant tingui la condició d’ascendent d’una família nombrosa de categoria especial.

• També es pot reconèixer el dret a l’AJG tenint en compte les

circumstàncies de salut de la persona sol·licitant i les persones amb discapacitat senyalades en l´Apartat 2 article 1 de la Llei 51/2003 de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, així com les persones que se n’encarreguen sempre i quan es tracti de procediments que guarden relació amb les circumstàncies de salut o discapacitat que motiven aquest reconeixement excepcional.

4. On i com es sol·licita l’assistència jurídica gratuïta?

• L’AJG es sol·licita al Col·legi d’Advocats del territori on es trobi el Jutjat o tribunal que ha de conèixer el procés o davant del Jutjat del domicili del sol·licitant. En la sol·licitud es faran constar els documents que reglamentàriament determinin per a l’acreditació i les dades que mostrin la situació econòmica de la persona.

Dubtes i preguntes

3. ORIENTACIONS PRÀCTIQUES EN RELACIÓ A L’APLICACIÓ ACTUAL DE LA LLEI DE LA

DEPENDÈNCIA

Josep Morera Codina Advocat

ICAB - Vocal Comissió dels Drets de la Gent Gran

PROGRAMA

1. Prestacions de la Llei de la Dependència i de la Cartera de Serveis de Catalunya:

a) Prestacions de Serveis: a.1.- Serveis Socials Bàsics a.2.- Serveis Socials Especialitzats a.3.- Altres prestacions de serveis

b) Prestacions Econòmiques:

b.1.- De dret subjectiu. b.2.- De dret de concurrència b.3.- D’urgència social

c) Prestacions Tecnològiques

2. Les Prestacions Econòmiques Vinculades a Servei, un cop en vigor l’Ordre BSF/339/2014, de

19 de novembre 3. Copagament social/aportacions usuaris, després de l’Ordre BSF/130/2014, de 22 d’abril

LLEI 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials.

Article 1.- Objecte 1. Aquesta llei regula i ordena el sistema de serveis socials amb la

finalitat de garantir-hi l'accés universal per a fer efectiva la justícia social i promoure el benestar del conjunt de la població.

Article 3.- Finalitat dels serveis socials 1. Els serveis socials tenen com a finalitat assegurar el dret de les

persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de llurs necessitats personals bàsiques i de les necessitats socials, en el marc de la justícia social i del benestar de les persones.



Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia.

Artículo 1. Objeto de la Ley. 1. La presente Ley tiene por objeto regular las condiciones básicas que garanticen la igualdad en el ejercicio del

derecho subjetivo de ciudadanía a la promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia, en los términos establecidos en las leyes, mediante la creación de un Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia, con la colaboración y participación de todas las Administraciones Públicas y la garantía por la Administración General del Estado de un contenido mínimo común de derechos para todos los ciudadanos en cualquier parte del territorio del Estado español.

Artículo 3. Principios de la Ley. Esta Ley se inspira en los siguientes principios: a) El carácter público de las prestaciones del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia. b) La universalidad en el acceso de todas las personas en situación de dependencia, en condiciones de

igualdad efectiva y no discriminación, en los términos establecidos en esta Ley Artículo 4. Derechos y obligaciones de las personas en situación de dependencia. 1. Las personas en situación de dependencia tendrán derecho, con independencia del lugar del territorio del

Estado español donde residan, a acceder, en condiciones de igualdad, a las prestaciones y servicios previstos en esta Ley, en los términos establecidos en la misma



Artículo 14. Prestaciones de atención a la dependencia.

1. Las prestaciones de atención a la dependencia podrán tener la naturaleza de servicios y de prestaciones económicas e irán destinadas, por una parte, a la promoción de la autonomía personal y, por otra, a atender las necesidades de las personas con dificultades para la realización de las actividades básicas de la vida diaria.

2. Los servicios del Catálogo del artículo 15 tendrán carácter prioritario y se prestarán a través de la oferta pública de la Red de Servicios Sociales por las respectivas Comunidades Autónomas mediante centros y servicios públicos o privados concertados debidamente acreditados.

3. De no ser posible la atención mediante alguno de estos servicios, en los Convenios a que se refiere el artículo 10 se incorporará la prestación económica vinculada establecida en el artículo 17. Esta prestación irá destinada a la cobertura de los gastos del servicio previsto en el Programa Individual de Atención al que se refiere el artículo 29, debiendo ser prestado por una entidad o centro acreditado para la atención a la dependencia.

4. El beneficiario podrá, excepcionalmente, recibir una prestación económica para ser atendido por cuidadores no profesionales, siempre que se den condiciones adecuadas de convivencia y de habitabilidad de la vivienda y así lo establezca su Programa Individual de Atención.

5. Las personas en situación de dependencia podrán recibir una prestación económica de asistencia personal en los términos del artículo 19.

6. La prioridad en el acceso a los servicios vendrá determinada por el grado de dependencia y, a igual grado, por la capacidad económica del solicitante. Hasta que la red de servicios esté totalmente implantada, las personas en situación de dependencia que no puedan acceder a los servicios por aplicación del régimen de prioridad señalado, tendrán derecho a la prestación económica vinculada al servicio prevista en el artículo 17 de esta ley.

Josep Morera Codina

Advocat


Article 15.- Estructura

1. El sistema públic de serveis socials s'organitza en forma de xarxa per a treballar en coordinació, en col·laboració i amb el diàleg entre tots els actors que intervenen en el procés d'atenció a les persones, i s'estructura en serveis socials bàsics i en serveis socials especialitzats.

2. La Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública és integrada pel conjunt dels serveis i centres de serveis socials de Catalunya que són acreditats per la Generalitat per a gestionar les prestacions incloses en aquesta llei o en la Cartera de serveis socials.

Article 20.- Prestacions del sistema públic de serveis socials 1. Són prestacions del sistema públic de serveis socials les actuacions, les

intervencions tècniques, els programes, els projectes, els mitjans i les ajudes econòmiques i tecnològiques que s'ofereixen a persones

2. Les prestacions del sistema públic de serveis socials poden ésser de servei, econòmiques o tecnològiques.



PRESTACIÓ DE SERVEIS Artículo 16. Red de servicios del Sistema para la Autonomía y Atención a la

Dependencia.

1. Las prestaciones y servicios establecidos en esta Ley se integran en la Red de Servicios Sociales de las respectivas Comunidades Autónomas en el ámbito de las competencias que las mismas tienen asumidas. La red de centros estará formada por los centros públicos de las Comunidades Autónomas, de las Entidades Locales, los centros de referencia estatal para la promoción de la autonomía personal y para la atención y cuidado de situaciones de dependencia, así como los privados concertados debidamente acreditados.

2. Las Comunidades Autónomas establecerán el régimen jurídico y las

condiciones de actuación de los centros privados concertados. En su incorporación a la red se tendrá en cuenta de manera especial los correspondientes al tercer sector.

3. Los centros y servicios privados no concertados que presten servicios para

personas en situación de dependencia deberán contar con la debida acreditación de la Comunidad Autónoma correspondiente



Article 16.- Els serveis socials bàsics

Els serveis socials bàsics inclouen els equips bàsics, els serveis d'ajuda a domicili i de teleassistència i els serveis d'intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents.

Article 17.- Funcions dels serveis socials bàsics d) Proposar i establir el programa individual d'atenció a la dependència i de promoció de l'autonomia

personal, excepte en aquelles situacions en què la persona estigui ingressada de manera permanent en un centre de la xarxa pública. En aquests darrers casos, els serveis de treball social del centre de la xarxa pública han d'elaborar el dit programa.

e) Revisar el programa individual d'atenció a la dependència i de promoció de l'autonomia personal quan correspongui.

i) Prestar serveis d'ajuda a domicili, teleassistència i suport a la unitat familiar o de convivència, sens perjudici de les funcions dels serveis sanitaris a domicili

o) Gestionar la tramitació de les prestacions econòmiques d'àmbit municipal i comarcal i les altres que li siguin atribuïdes.



Article 18.- Els serveis socials especialitzats

2. Els serveis socials especialitzats es presten per mitjà de centres, serveis, programes i recursos dirigits a persones i col·lectius que, en funció de llurs necessitats, requereixen una atenció específica

Article 19.- Funcions dels serveis socials especialitzats

c) Oferir un tractament especialitzat a les persones en situació de necessitat que no puguin ésser ateses pels serveis socials bàsics corresponents o intervenir amb relació a aquestes persones.

h) Gestionar centres, equipaments, programes, projectes i prestacions específiques

Josep Morera Codina

Advocat


PRESTACIONS ECONÒMIQUES

Artículo 17. Prestación económica vinculada al servicio.

1. La prestación económica, que tendrá carácter periódico, se reconocerá, en los términos que se establezca, únicamente cuando no sea posible el acceso a un servicio público o concertado de atención y cuidado, en función del grado de dependencia y de la capacidad económica del beneficiario, de acuerdo con lo previsto en el convenio celebrado entre la Administración General del Estado y la correspondiente comunidad autónoma.

2. Esta prestación económica de carácter personal estará, en todo caso, vinculada a la adquisición de un

servicio. 3. Las Administraciones Públicas competentes supervisarán, en todo caso, el destino y utilización de estas

prestaciones al cumplimiento de la finalidad para la que fueron concedidas.

Artículo 18. Prestación económica para cuidados en el entorno familiar y apoyo a cuidadores no profesionales.

1. Excepcionalmente, cuando el beneficiario esté siendo atendido por su entorno familiar, y se reúnan las condiciones establecidas en el artículo 14.4, se reconocerá una prestación económica para cuidados familiares.

Artículo 19. Prestación económica de asistencia personal.

La prestación económica de asistencia personal tiene como finalidad la promoción de la autonomía de las personas en situación de dependencia, en cualquiera de sus grados. Su objetivo es contribuir a la contratación de una asistencia personal, durante un número de horas, que facilite al beneficiario el acceso a la educación y al trabajo, así como una vida más autónoma en el ejercicio de las actividades básicas de la vida diaria. Previo acuerdo del Consejo Territorial de Servicios Sociales y del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia se establecerán las condiciones específicas de acceso a esta prestación.

Article 22.- Prestacions econòmiques 1. Són prestacions econòmiques les aportacions dineràries,

que tenen com a finalitat atendre determinades situacions de necessitat en què es troben les persones que no disposen de recursos econòmics suficients per a fer-hi front i no estan en condicions d'aconseguir-los o rebre'ls d'altres fonts. El règim jurídic i fiscal d'aquestes prestacions o de les que es reconeguin s'ha de regular per mitjà d'una legislació específica.

2. Les prestacions econòmiques es poden atorgar amb

caràcter de dret subjectiu, de dret de concurrència o d'urgència social.

Josep Morera Codina

Advocat


La Llei 13/2006, de prestacions socials de caràcter econòmic, en el seu article 5è, va definir:

2. La prestació té caràcter de dret subjectiu per al beneficiari o beneficiària quan aquest reuneix

els requisits fixats per la llei que crea i regula la prestació. L’ens gestor ha de fer l’aportació que correspongui.

3. La prestació té caràcter de dret de concurrència per al beneficiari o beneficiària quan la concessió és limitada per les disponibilitats pressupostàries i és sotmesa a concurrència pública i a priorització de les situacions de major necessitat.

4. Les prestacions econòmiques d’urgència social tenen la finalitat d’atendre situacions de necessitats puntuals, urgents i bàsiques, de subsistència.

L’article 6è de la mateixa norma diu:

1. Les prestacions econòmiques assistencials amb caràcter de dret subjectiu es creen per llei.

2. Les prestacions econòmiques assistencials amb caràcter de dret de concurrència les crea el Govern per decret.



ALTRES PRESTACIONS

Article 23.- Prestacions tecnològiques Són prestacions tecnològiques les que per mitjà d'un producte atenen les necessitats socials de la persona i es poden associar amb altres prestacions. Tenen aquesta consideració les prestacions següents: a) L'assistència tecnològica i la teleassistència domiciliària. b) Les ajudes instrumentals destinades a mantenir o millorar

l'autonomia personal. c) Les de naturalesa semblant que s'estableixin normativament.



PRESTACIONS ECONÒMIQUES VINCULADES A SERVEI - P.E.V.S.

Hem de tenir en compte:

1. Articles 14.3 i 17 de la Llei Dependència: quan no es pugui donar el servei, es donarà una prestació económica.

2. És una prestació de dret subjectiu, doncs està creada per una Llei (LAPAD) i la pròpia llei ens diu a qui i quan s’ha de donar.






3. És una prestació garantida, d’acord amb l’annex Annex I (Prestacions de la xarxa de serveis socials d’atenció pública), apartat 1 de Prestacions de Serveis, defineix com a PRESTACIONS GARANTIDES: 1.2.3.3.2.2 el Servei de residència assistida per a gent gran de caràcter temporal o

permanent. Grau II

1.2.3.3.2.3 el Servei de residència assistida per a gent gran de caràcter temporal o permanent. Grau III

PRESTACIONS ECONÒMIQUES VINCULADES A SERVEI - P.E.V.S. Article 2 Ordre ASC/433/2007 (Criteris determinació import prestacions econòmiques)

Prestacions econòmiques

1. Les prestacions econòmiques derivades de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació dependència, tenen la denominació, els requisits i el contingut establerts als articles 5, 17, 18 i 19 de la Llei esmentada, i a la normativa que la desenvolupa.

2. D'acord amb l'apartat anterior, les prestacions econòmiques objecte d'aquesta Ordre són les següents:

a) Prestació econòmica vinculada al servei.

b) Prestació econòmica per a cures a l'entorn familiar i suport als vetlladors no professionals.

c) Prestació econòmica d'assistència personal.

3. La prestació econòmica vinculada al servei només es podrà destinar a finançar l'adquisició del servei assignat per la resolució administrativa del Programa Individual d'Atenció (PIA), tal i com preveu l'article 17.2 de la Llei 39/20066. Els òrgans competents podran verificar el compliment d'aquest requisit aplicant els instruments previstos a la normativa administrativa i financera vigent.




Article 2 bis.- Criteris d’accés a les prestacions econòmiques (Ordre BSF/339/2014)

Sens perjudici del que estableix la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, i d’acord amb el que estableix l’article 9.2.d) de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, els destinataris de les prestacions econòmiques del Sistema català d’autonomia i atenció a la dependència tenen dret a rebre una atenció urgent o prioritària en les situacions que no puguin esperar el torn ordinari, en els supòsits determinats per l’administració competent, que als efectes d’aquesta Ordre són els supòsits de major grau de dependència i les situacions d’urgència social”.

Article 9.- Dret d'accés als serveis socials (Llei 12/2007, Serveis Socials)

2. Els destinataris dels serveis socials, d'acord amb el que estableix l'apartat 1, tenen dret a:

d) Rebre una atenció urgent o prioritària en les situacions que no puguin esperar el torn ordinari, en els supòsits determinats per l'administració competent.

Josep Morera Codina

Advocat



Article 3.- Quanties

3.1. Les quanties de les prestacions econòmiques es fixen d'acord amb els criteris i amb els imports màxims esmentats a la norma estatal que preveuen l'article 20 de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, i les disposicions d'actualització corresponents.

Quantia màxima 715,07 €

Redacció anterior

Les quanties de les prestacions econòmiques es fixaran d'acord amb els criteris i amb els imports màxims esmentats a la norma estatal prevista per l'article 20 de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, i les disposicions d'actualització corresponents.

Josep Morera Codina

Advocat



Disposició Addicional derogada





CENTRES DE DIA (No varia)

3.2 L'import màxim de la prestació vinculada al servei de centre de dia és el 60% de la quantia que estableix la norma estatal que preveuen l'article 20 de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, i les disposicions d'actualització corresponents.




Article 3.- Quanties AJUDA A DOMICILI (No varia) 3.3 L'import màxim de la prestació vinculada al servei d'ajuda a domicili es determina aplicant els

percentatges que estableix l'apartat següent d'aquesta Ordre sobre la quantia que estableix la norma estatal que preveuen l'article 20 de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, i les disposicions d'actualització corresponents.

3.4 D'acord amb l'apartat anterior, l'import màxim de la prestació vinculada al servei d'ajuda a domicili

es divideix en dos trams:

a) Tram inferior, que consisteix en un 60% de la quantia que estableix la norma estatal que preveu l'article 20 de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, aplicable entre el nombre mínim i el nombre mitjà d'hores d'atenció, dins el grau de dependència corresponent.

b) Tram superior, que consisteix en un 80% de la quantia que estableix la norma estatal que preveu l'article 20 de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, aplicable entre el nombre mitjà més un i el nombre màxim d'hores d'atenció, dins el grau de dependència corresponent.

Josep Morera Codina

Advocat




3.5 Prestació econòmica vinculada al SERVEI RESIDENCIAL.

a) La prestació econòmica vinculada al servei residencial ha de destinar-se a finançar el cost de l’adquisició d’una plaça residencial privada, prèviament autoritzada i acreditada. El dret d’accés de les persones beneficiàries a la prestació econòmica vinculada l’estableix el Programa individual d’atenció, d’acord amb la normativa aplicable.

b) La quantia de les prestacions vinculades al servei residencial s’estableix en funció del cost del servei i de la capacitat econòmica disponible de la persona beneficiària, de conformitat amb la fórmula següent:

QPEV = CS – CED

on: QPEV: quantia de la prestació econòmica vinculada servei residencial. CS: cost del servei, amb el límit del cost de referència que estableix la Cartera de serveis socials. CED: capacitat econòmica disponible de la persona beneficiària, calculada d’acord amb el que estableix

l’article 9 de l’Ordre BSF/130/2014, de 22 d’abril.

c) L'import de la prestació econòmica vinculada al servei residencial d'estada temporal es determina en proporció al nombre de dies d'estada en el centre, fins al límit màxim d'un mes.

Josep Morera Codina

Advocat


PRESTACIONS ECONÒMIQUES VINCULADES A SERVEI - P.E.V.S. Article 3.- Quanties

3.6 Prestació econòmica per a cures a l’entorn familiar i suport als cuidadors no professionals.

En el cas dels cuidadors no professionals, la capacitat econòmica es calcula segons el que estableix l’article 7 de l’Ordre BSF/130/2014, de 22 d’abril.

3.7 Prestació econòmica d’assistència personal.

En el cas de l’assistent personal, la capacitat econòmica es calcula segons el que estableix l’article 9 de l’Ordre BSF/130/2014, de 22 d’abril.

En el cas de dedicació horària parcial, l'import màxim de la prestació econòmica d'assistència personal en la modalitat d'acompanyament a activitats laborals o educatives, és el 70% de la quantia que estableix la normativa estatal corresponent”.

No hi havia regulació específica a l’Ordre ASC/433/2007




Article 4.- Coeficients reductors

4.1 L’import de les prestacions econòmiques que regula aquesta Ordre, llevat la prestació econòmica vinculada al servei residencial (PEV), s’ha de determinar aplicant sobre la quantia fixada d’acord amb l’article 3 un coeficient reductor segons la capacitat econòmica de la persona beneficiària.

4.2 El coeficient reductor es calcula d’acord amb l’import de l’índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC). L’òrgan competent aplica l’import de l’IRSC vigent durant l’últim exercici anual sobre el qual disposi de dades oficials de la persona beneficiària.

LLEI 2/2015, de l’11 de març, de pressupostos Generalitat de Catalunya per al 2015.

Indicador de renda de suficiència

Per a l’exercici del 2015, l’indicador de renda de suficiència de Catalunya, establert per l’article 15.2 de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, es fixa en 569,12 euros mensuals i 7.967,73 euros anuals.




Article 4.- Coeficients reductors

4.3 L’import de les prestacions se satisfà íntegrament o es redueix d’acord amb els coeficients següents:



Capacitat econòmica PEV no residencial (%) Cuidador no professional (%) Assistent personal (%)

De 0 a 0,99 IRSC 100 100 100

D’1 a 1,49 IRSC 100 100 100

D’1,5 a 1,99 IRSC 100 100 100

De 2 a 2,49 IRSC 95 100 100

De 2,5 a 2,99 IRSC 95 95 95

De 3 a 3,49 IRSC 80 95 95

De 3,5 a 4,49 IRSC 80 95 95

De 4,5 a 5,5 IRSC 70 90 90

Més de 5,5 IRSC 60 80 80


Disposició transitòria

Règim transitori de les prestacions que regula aquesta Ordre

1. Aquesta Ordre és d’aplicació a totes les sol·licituds de reconeixement dels drets i les prestacions del Sistema català d’autonomia i atenció a la dependència presentades a partir de la seva entrada en vigor i també als nous programes individuals d’atenció que es duguin a terme d’ofici o a instància de la persona interessada, a partir de la seva entrada en vigor.




Disposició transitòria

Règim transitori de les prestacions que regula aquesta Ordre

2. Els drets relatius a les prestacions econòmiques vinculades al servei residencial reconeguts a les persones beneficiàries a l’empara de la normativa anterior a l’entrada en vigor de la present Ordre, es mantenen mentre no variï el compliment dels requisits que van causar-ne el reconeixement, excepte en el que afecti la determinació de la seva capacitat econòmica, que es calcula en tot cas aplicant les disposicions que estableix l’Ordre BSF/130/2014, de 22 d'abril, per la qual s’estableixen els criteris per determinar la capacitat econòmica de les persones beneficiàries de les prestacions de servei no gratuïtes i de les prestacions econòmiques destinades a l'atenció a la situació de dependència que estableix la Cartera de serveis socials, i la participació en el finançament de les prestacions de servei no gratuïtes.




Disposició Final Segona

Efectes de la revocació de l’acreditació de les entitats col·laboradores

La revocació de l’acreditació de les entitats col·laboradores de les prestacions de determinats serveis socials a l’empara de les ordres dictades pel departament competent en aquesta matèria, comporta la pèrdua del dret a atendre persones beneficiàries de les prestacions de la Cartera de serveis socials. La revocació de l’acreditació s’ha de comunicar a les persones usuàries d’aquells serveis i, en tot cas, se’ls ha de garantir el dret a gaudir d’un servei de característiques similars en un altre centre de la Xarxa de serveis socials d’atenció pública, mitjançant l’assignació d’un nou recurs per part del departament competent en matèria de serveis socials, amb l’audiència prèvia als interessats i, si escau, l’elecció entre les opcions que els siguin presentades.






CÀLCUL P.E.V.S. Residència (Ordre BSF/339/2014

Exemple 1

COST DEL SERVEI GIII ………………………………………………………………………………………………. 1.869,41 €

CAPACITAT ECONÒMICA BENEFICIARI/ÀRIA ……………………………………………………………. 1.256,25 €

QUANTIA PRESTACIÓ ECONÒMICA … 613,16 €

Exemple 2

COST DEL SERVEI GIII ………………………………………………………………………………………………. 1.869,41 €

CAPACITAT ECONÒMICA BENEFICIARI/ÀRIA ……………………………………………………………. 869,00 €

QUANTIA PRESTACIÓ ECONÒMICA teórica ……….. 1.000,41 €

QUANTIA PEVS MÀXIMA ……………….. 715,07 €

APORTACIONS USUARIS/ÀRIES - COPAGAMENT

LLEI 39/2006, de la Dependència

Artículo 33. La participación de los beneficiarios en el coste de las prestaciones.

1. Los beneficiarios de las prestaciones de dependencia participarán en la financiación de las mismas, según el tipo y coste del servicio y su capacidad económica personal.

LLEI 12/2007, de Serveis Socials

Article 13.- Deures amb relació als serveis socials

i) Contribuir al finançament del cost del centre o servei si així ho estableix la normativa aplicable.



APORTACIONS USUARIS/ÀRIES – COPAGAMENT

Article 66.- Participació de l'usuari o usuària en el finançament 1. En les prestacions de serveis garantides no gratuïtes, la Generalitat ha d'establir en la Cartera de serveis

socials el mòdul social i la participació econòmica dels usuaris en llur cost. 2. En les prestacions de serveis, l'Administració ha de tenir en compte el cost de referència per a establir

l'import del mòdul social i l'import de la participació de l'usuari o usuària. Aquest cost de referència s'ha de tenir en compte tant en els centres de titularitat pública com en els centres privats acreditats.

Article 67.- Criteris per a l'establiment de la participació dels usuaris 1. L'Administració, per a determinar la participació dels usuaris, ha de tenir en compte la naturalesa del servei,

el cost de referència, la capacitat econòmica de l'usuari o usuària, especialment el seu nivell de renda, i el sector de població a qui s'adreça la prestació o el servei.

2. La determinació de les participacions s'ha de fonamentar en els principis d'equitat, solidaritat i redistribució.

La Generalitat ha d'establir i regular un sistema de bonificacions per a la participació en les prestacions garantides, per tal d'atendre situacions d'insuficiència de recursos de l'usuari o usuària. Les bonificacions s'han d'establir en funció del nivell de renda personal i de les obligacions econòmiques respecte a les persones que l'usuari o usuària tingui a càrrec.

3. En el supòsit a què fa referència l'article 66.2, l'usuari o usuària pot participar en el cost del servei

mitjançant l'aplicació compensatòria en origen de les pensions econòmiques públiques de les quals pugui ésser beneficiari.

4. No s'ha d'excloure ningú dels serveis o prestacions garantits per manca de recursos econòmics. Tampoc no

s'ha de condicionar la qualitat del servei o la prioritat o urgència de l'atenció a la participació econòmica.


ORDRE BSF/130/2014

Article 2.- Capacitat econòmica

La capacitat econòmica comprèn el total de recursos econòmics de què disposa la persona beneficiària.

En la valoració de la capacitat econòmica de la persona beneficiària s’ha de tenir en compte especialment la seva renda, així com el seu patrimoni.




Criteris per determinar la renda

1. Ingressos derivats del treball. Si grau discapacitat és ≥ al 33%, es redueixen en un 50%.

2. Ingressos derivats del capital (interessos, lloguers, rendes vitalícies, etc)

3. Ingressos per pensions i prestacions socials, públiques o privades, que figuren com a rendes exemptes a l’IRPF.

4. Ingressos per hipoteques inverses, sempre que l’habitatge habitual no estigui ocupat pel cònjuge, parella estable, ascendents >65 anys, descendents < 25 anys sota pàtria potestat o acolliment, o descendents > 25anys amb minusvalidesa superior al 33%.

5. En declaració conjunta IRPF, es divideixen els ingressos computables per la meitat.



APORTACIONS USUARIS/ÀRIES – COPAGAMENT No es considera renda

a) El complement de gran invalidesa, en la incapacitat permanent absoluta. b) El complement de l'assignació econòmica per fill o filla a càrrec, més

gran de 18 anys, amb un grau de discapacitat igual o superior al 75%. c) El complement de necessitat de tercera persona de la pensió

d'invalidesa no contributiva, que preveu l'article 145 del Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei general de la Seguretat Social.

d) El subsidi d’ajuda de tercera persona que crea la Llei 13/1982, de 7 d'abril, d'integració social dels minusvàlids.

e) Altres prestacions que estableixen els règims de protecció social complementaris, com les mutualitats de previsió social, que estiguin destinades a cobrir la necessitat d’atenció d’una altra persona per portar a terme les activitats bàsiques de la vida diària o de suport per a la seva autonomia personal.

f) Ajuts econòmics Llei violència gènere, ajuts víctimes delictes violents i contra la llibertat sexual.

Josep Morera Codina

Advocat



Criteris per determinar el patrimoni

Conjunt de béns i drets de contingut econòmic dels quals és titular la persona beneficiària amb deducció de les càrregues i els gravàmens que disminueixin el seu valor, així com dels deutes i les obligacions personals als quals hagi de respondre.

En el cas del patrimoni immobiliari, el valor a computar ha de ser el valor cadastral. Si no es pot obtenir, el valor escripturat. Si es considera que el valor real és inferior a aquests, s’ha d’aportar tassació pericial.

En el cas de l’habitatge habitual, només computa quan el beneficiari rep una prestació de servei residencial o una pevs residencial i no hi romanguin el cònjuge o les persones a càrrec. Hi ha una exempció de 300.000 €.

Les disposicions patrimonials fetes per la persona beneficiària en els quatre anys immediatament anteriors, a títol onerós o gratuït, fetes a favor de cònjuge, parella de fet, i parents fins a quart grau.

NO hi computen els béns i els drets aportats a un patrimoni protegit




Quantitat mínima garantida per a despeses personals

Coeficients de l’ANNEX ORDRE BSF/130/2014

Els més freqüents:



Codi Prestació % de l’IRSC

garantit

1.2.3.1 Servei de centre de dia per a gent gran de caràcter temporal o permanent

100%

1.2.3.3.1 Servei de llar residència per a gent gran de caràcter temporal o permanent

50%

1.2.3.3.2.2 Servei de residència assistida per a gent gran de caràcter permanent. Grau II

20%

1.2.3.3.2.3 Servei de residència assistida per a gent gran de caràcter permanent. Grau III

20%


Quantitat mínima garantida per a despeses personals

En el supòsit que el cònjuge de la persona beneficiària de la prestació de servei, o convivent estable en parella, sigui també beneficiari d’una prestació de servei residencial i la seva capacitat econòmica sigui inferior al 50% de la quantitat mínima garantida per a despeses personals que li correspondria, la quantitat mínima garantida per a despeses personals de la persona beneficiària s’ha d’incrementar amb un 10% de l’IRSC.

En el supòsit de persones beneficiàries de dues o més prestacions de servei no gratuïtes, el coeficient a aplicar de garantia d’ingressos es té en compte una sola vegada i és el més gran d’aquests.




Criteris per valorar la capacitat econòmica

La capacitat econòmica de la persona beneficiària és la corresponent a la seva renda, incrementada amb un percentatge del seu patrimoni net, que s’estableix d’acord amb els intervals d’edat següents:

Amb menys de 36 anys: 1% del patrimoni net.

De 36 a 64 anys: 3% del patrimoni net.

A partir de 65 anys: 5% del patrimoni net. Josep Morera Codina

Advocat



Reduccions a aplicar en la capacitat econòmica

Art. 8 de l’Ordre BSF/130/2014

1. Reducció per càrregues familiars

2. Pensió per aliments en virtut de resolució judicial

3. Compensació per al manteniment de la llar, lloguer, hipoteca, sempre que el beneficiari o persones a càrrec romanguin en el domicili familiar. Si IRPF conjunt la reducció serà del 50%.

4. Si el domicili familiar està lliure de càrregues, el 20% de l’IRSC.




Capacitat econòmica disponible

La capacitat econòmica disponible anual és el resultat de descomptar, de la capacitat econòmica de la persona beneficiària, les reduccions de l’article 8 i la quantitat mínima garantida.




Participació de la persona beneficiària

L’import màxim de participació de la persona per a cada prestació de servei no gratuïta és el que consta a la Cartera de serveis socials vigent com a copagament, amb les actualitzacions corresponents fetes d’acord amb la normativa aplicable.

Si la capacitat econòmica disponible és inferior a l’import del copagament establert per a la prestació de servei, la participació de la persona és l’import de la capacitat econòmica disponible.

Si la capacitat econòmica disponible és igual o superior a l’import del copagament establert per a la prestació de servei, la participació de la persona coincideix amb l’import establert per a aquesta prestació.

Si la capacitat econòmica disponible és negativa per l’aplicació de les reduccions de l’article 8 i de la quantitat mínima garantida per a despeses personals, la persona beneficiària no ha de participar en el seu finançament.







Import Unitat Import Unitat Import Unitat

28,06 €/estada

853,49 €/mes 302,6 €/mes 550,89 €/mes

617,32 €/mes (dies

laborables

218,87 €/mes (dies

laborables

398,45 €/mes

(dies

laborables27,85 €/estada

847,24 €/mes 86,78 €/mes 760,46 €/mes

45,53 €/estada

1.384,88 €/mes 253,52 €/mes 1.131,36 €/mes

52,44 €/estada

1.595,06 €/mes 327,27 €/mes 1.267,79 €/mes

61,46 €/estada

1.869,41 €/mes 421,54 €/mes 1.447,87 €/mes

Servei de centre de

dia per a gent gran de

caràcter temporal o

permanent

Prestació Cost de referència Mòdul social Copagament

Servei de residència

assistida per a gent

gran de caràcter

temporal o

permanent. Grau III

Servei de llar

residència per a gent

gran de caràcter

temporal o permanent



gran amb risc social

de caràcter temporal

o permanent



gran de caràcter

temporal o

permanent. Grau II



En el cas que la persona beneficiària compatibilitzi un servei amb la prestació econòmica per a cures a l’entorn familiar i suport als cuidadors no professionals o amb la prestació econòmica d’assistent personal i sigui alhora beneficiària de prestacions de naturalesa i finalitat anàlogues que preveu l’article 31 de la Llei 39/2006 (Llei Dependència), aquestes s’han de deduir de l’import de la prestació econòmica.

Artículo 31. Prestaciones de análoga naturaleza y finalidad.

La percepción de una de las prestaciones económicas previstas en esta Ley deducirá de su cuantía cualquier otra prestación de análoga naturaleza y finalidad establecida en los regímenes públicos de protección social. En particular, se deducirán el complemento de gran invalidez regulado en el artículo 139.4 de la Ley General de la Seguridad Social, Texto Refundido aprobado por Real Decreto legislativo 1/1994, de 20 de junio, el complemento de la asignación económica por hijo a cargo mayor de 18 años con un grado de minusvalía igual o superior al 75%, el de necesidad de otra persona de la pensión de invalidez no contributiva, y el subsidio de ayuda a tercera persona de la Ley 13/1982, de 7 de abril, de Integración Social de los Minusválidos (LISMI).

En el cas que siguin superiors a l’import de la prestació econòmica compatibilitzada, la diferència s’ha de destinar al copagament del servei



En tot cas, la participació de la persona beneficiària en el finançament del servei calculat d’acord amb els apartats anteriors:

→ no pot superar el 90% del cost de referència de la prestació de servei residencial

→ el 65% de les altres prestacions de serveis de la Cartera de serveis socials.

Sens perjudici del que estableixen els apartats 1 (aportació màxima) i 4 (90-65%) anteriors, quan la persona beneficiària de la prestació de servei no gratuïta percebi una pensió o prestació econòmica, o complement de pensió o prestació econòmica que detalla l’article 4.5, aquest import s’ha de destinar al finançament del cost del servei fins a assolir l’import del cost de referència de la Cartera de serveis socials.




Competència per a la tramitació dels procediments

Departament de Benestar Social i Família

Recaptació: es pot delegar en les entitats que facin els serveis

Actualització i revisió

Anualment, preferentment en el primer trimestre de l’any

Revisar d’acord amb l’actualització de la Cartera de Serveis, tenint en compte les circumstàncies personals i econòmiques dels beneficiaris

Les revisions es poder fer d’ofici o a instància de part

Impagaments

Art. 13.2 de l’Ordre BSF/130/2014: si reiterada i injustificada, el BSiF ha d’iniciar els tràmits legals adients per rescabalar-se dels imports deguts

→ Protocol impagaments centres de gestió delegada i concertats

→ Centres col·laboradors possar-ho en coneixement del BSiF



MOLTES GRÀCIES

1. orientaciÓ en dret administratiu › sites › › ... · • fonaments de dret: s'hi han...

Documents