tema 13: fonaments de l'estat social i democrÀtic de dret
TRANSCRIPT
Tema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET.
Núria Selva
Col·legi Sant Andreu
Índex:
1. Un nou concepte de Llibertat
2. De l'estat liberal de dret a l´estat democràtic de dret
3.L´estat social i democràtic de dret
4. La recuperació de la societat civil.
1. Un nou concepte de Llibertat
El contrast entre la llibertat dels antics i dels moderns el va exposar de manera magistral el filòsof francès Benjamin Constant en una conferència de 1819.
Dos tipus de llibertat:
La llibertat dels antics , la manifesta sobretot en la democràcia extensa en el segle V aC consistia a participar en els diferents assumptes públics. Es considera home lliure el ciutadà què era el legitimat per prendre part activa en el govern de la polis.
La llibertat dels moderns té la capacitat de ser lliure i el dret d'exercir-la és fruit del sorgiment de les teories del dret natural en temps antics, i desembocarà el concepte de llibertat els moderns. S'afirma per naturalesa que cada persona té uns drets que la societat ha de respectar.
1.2. Llibertat Positiva i negativa
La llibertat positiva equival a ser un mateix el seu propi amor. El què te de positiu aquesta llibertat és que consisteix en el fet què l'individu tingui ell mateix el control de la seva pròpia vida i les seves pròpies decisions , i no depèn de les forces exteriors que el manipulin.
La Negativa consisteix a no tenir interferències ni impediments per part d'altres persones que impedeixin a l'individu a dur a terme els seus desitjos, siguin quins siguin , Aquesta llibertat és que només consisteix en la negació dels obstacles que altres puguin posar-me .
1.3. L´individualisme Possessiu
Els supòsits de l’ individualisme possessiu es basen en la llibertat de l’ésser humà, és a dir, tota persona és lliure de la dependència dels seus actes. L’home també és lliure de qualsevol relació amb el seu entorn, ja que tot individu es relaciona amb la societat per interès propi i per atracció, no per obligació. L’individu és el propietari de la seva persona i de les seves capacitats, és a dir, s’ocupa i és responsable de si mateix i no deu res a la societat. Malgrat que l’ésser humà no pugui oferir el conjunt de la seva persona a la societat, si pot entregar el seu talent per treballar, .
2. De l'estat liberal de dret a l'estat democràtic de dret:2.1. L'estat Liberal.
El monarca representa la voluntat sobirana i en què la paraula és la llei. Les lleis s'han de sotmetre a sobirania popular de aquesta manera sobre pas al concepte de l'imperi de llei. Els pensadors liberals tenen un interès per donar la raó de la necessitat de la llei .
Kant a la seva obra La Pau Perpètua formula tres principis.:
-Principi de llibertat de cada membre de la societat
-Dependència de tots respecte una única legislació comuna.
-Principi de la igualtat en tots els súbdits.
2. De l'estat liberal de dret a l'estat democràtic de dret:2.1 La tradició Liberal
El punt de partida del liberalisme és la creença què tot individu consisteix el nucli de l'actuació política i l'estat a de garantir la seva llibertat d'actuació establint un marc legal què protegeixi els drets què té . Les funcions bàsiques d'aquest estat liberal són:
-Protegir la vida dels seus membre mantenint-ne la seguretat.
- Reduir la por i la incertesa fonamental la pau civil.- Assegurar el dret de propietat i facilitar el comerç.
2.2 L'herència republicana : estat liberal com estat democràtic.
Liberalisme
Hereu Tradició Republicana Estat constitucional
Tots els ciutadans som iguals davant de la llei , per evitar abusos de poder els republicans van posar unes pràctiques diverses:
-El Constitucionisme-La separació de Poders-L'estat Laboral i demòctaric de Dret
2.3 Societat CivilÀmbit de la Societat Civil com a conjunt de institucions i mecanismes de coordinació social no dependents en el sistema administratiu estatal .
La societat Civil com a
Societat Comercial
Adam Smith ens diu què la economia S'ha de convertir
en el nucli motor de la Vida social
Està formada per individus als quals els mou el seu propi interès i
què són propensos a l´intercanvi sorgit a l'hora de la recerca del benefici mutu
3.1. L'estat social i democràtic de dret
Establir la igualtatMaterial ,
condicions socialsI econòmiques igual per
Tothom.
La llibertat condueix al socialisme a controlar el mercat
El dret de propietat i el control dels mitjans de producció i distribució dels béns econòmics
haurien d'estar en mans de la societat considerada coma totalitat
3.2 Dos socialismes:
El socialisme científic o “marxisme” fou una ideologia crítica amb el capitalisme i revolucionària que fou creada a mitjan segle XIX per Karl Marx i Friedrich EngelsEl marxisme va desenvolupar-se notablement al llarg de la segona meitat del segle XIX, i va tenir una gran influència sobre el moviment obrer i sobre la ideologia política fins a les darreres dècades del segle XX
-El socialisme reformista és un moviment de reforma social aparegut al segle XIX que propugnava la intervenció de l'Estat en l'economia per combatre les desigualtats socials provocades pel sistema capitalista.
3.3 Estat social de dret
Estat Social ha après la forma d'estat del benestar. Aquesta nova concepció ha d'assumir els drets socials ; econòmics i culturals:
-Inclou el sistema la preocupació per la igualtat social . Com a
Resposta de les exigències de La justícia social per fer la igualtat d´aportunitats.
- Com a resposta als problemes propis del sistema econòmic
L'economia requereix una coordinació estatal per assegurar l'eficàcia i evitar les tendències de crisis .
3.4 L'estat social i democràtic de dret.
Valors: . LlibertatJustíciaIgualtat
Pluralisme polític
ESTAT SOCIALI DEMOCRÀTIC
DE DRET
Fonament Liberal: L'estat de dret Liberal
Fonament republicà:L'estat de dret democràtic
Fonament socialdemòcrata: L'estat social de dret
4 La recuperació de la societat civil: 4.1: Els límits de l'estat
En la actualitat , la idea de estat sòbria fruit de l'acord entre tots els membres ha estat molt desfigurada .
Els límits de estat:
-Estat benefactor redueix la iniciativa privada
-augment de les competències: separació entre governants i governats
-Sobirania estatal: insuficient per fer front a la globalització.
4.2. Una nova societat civil
És la societat civil la que legitima el poder
Cal crear un espai públic de lliure coerció estatal.
La societat civil ha de ser autònoma
Cal crear una opinió publica
La societat civil ha d'assumir les seves responsabilitats
Enfrontir una ètica de la societat civil.