•

Sumari:ENQUESTA DE SEXOLOGIA

SER FELIÇ COM?

DE LA COLONIA.

LLINATGES ARTANENCS.

XERRIM-XERRAM, NOTICIARI,

I ALTRES COL.LABORACIONS.

O' : ' • • o • I •e. . 0, .• • e • „„, . o. „ . . 6 0 •‘• • e se

4/1"•. ** 4A .14 ..1 •4• 41... .,-.% •••• • •

* • 4 e •■

•1.. sa. • ifs 1,• .. ..' 4 ... .::::. :;:•••.s. ; .44. set: : a • „dt• its• • --.....• .•I, I • •• • •

• • -.• • .• • r•2 i•r • 4 .1.•

•.• ••••%•%••••• •••• ara • ar - •"-•• • • .. . • • . •s • •• •_ % : • •_ ., • . • Ar • • •••

.S e • , • • $ 0% :V •.. • OP • • • . •• a ee. • • • % • r-- • , •• f • • • Il

e ..

• • ••• • • 0" di ' • . •4 e• • • . . • a . e. • • • ' • • it* .

••• •

• • • • . • • • • l• , 0. • • ••

•

I e

:Pia* .0

.., •

..• .

6 9 • . •e

•

• .46

•• .. •• • • • •• • • • •5°.• .6 e• • • • • •

• .. • • • • ' # o a .• •. • • a

• •• • • •

• •

• • •• • a

• •• • • • •11, • • ••

• • • •

• •

N ••

••■ •

e e •

•

"11°11Aeri, ••

17.

• . e •.• •• •,. 1

• .

..t o

•% „ i•

' • 1.• •„ • , ,,,, • , •• 1.:. .

8 • VZ 4o

• • •

•

•••

'G

) s• : s i• :flifiS •t • ogir 11

•.o.:'

•• • • • • .0•41.! • . • • 4' • ••

t .• • • •. I. I, • e •.. •• * . gis

•

: •• • • ..

• ' • •• •*% •• •

•t

• •. o .

.•

• k o tea

• • 4A%• .

• • • . • •f svis r.• . . • . . . •,...4. ...1,,.•

.. •1 • •• •....- • .1 op1.•.... ...44‘...:).0:8 4,...v....• •

•- f .11,.....:7

• •• ••

••

•

IP

•••

.71111411111141.li

LA DANSA, dificil art en tots els seus as-pectes.

A Arta hi tenim bona representació tanten cleisica, moderna, folklòrica, etc.

Aquest dibuix d'En S. Massanet, que en-capçala aquest número de BELLPUIG, volèsser un adheriment a aquesta dificil tasca.

Avui, la dansa moderna farà presència alacte a l'escalonada del Convent.

Hem observat amb alegria i esperança el naixement del Clubde la Tercera Edat d'Arta. Era ben hora!

El fet de què hi hagi persones que es vulguin molestar en cg-ordinar i animar la nostra gept major, per tal de que, despresd'una vida de treball, gairebe sense tastar la diversio i el des-cans, puguin fruir d'una vellesa endolcida per alio que no va-ren poder tenir de jov,es (actes culturals, recreqtius,excursions, trobades, etc.) es per noltros -cadascu ¿lo veura desde la seva optica- un signe de Vida i de Resurreccio.

El fet sie què hi hagi persones qt3e §'alegrin veient i contribu-int a . que els majors s'ho passin be, es per noltros un signe deVida t de Resurrecció.

El fet de què hi hagi persones . que visitin ague lis que estanmalalts, que es preocupin d'ells comparteixin els seus sofri-ments, acompanyant-los amb la çalentor de la presencia i elconsol d'unes poques paraules pero sinceres,i reconfortants, esper nolt ros un signe de Vida i de Resurrecció.

Dins una societat-on lo que compta semi els,dobbers i el rendiment p,ersonak,-on hi ha cada vegada mes gent "tirada" a un raco perque ja nose rve ix,-en que s'ailla la mort, la malaltia i la vellesa,

es reconfortant veure com la nostra gent major no es deixaagafar per la roda de l'envelliment i la tristesa, no e§ deixa a-rrossegar per la pendent del "ja esta fet de mi", sino que res-sorgeix amb vitalitat i f9rça volent "disfrutar" de la vida, deldescans i de la jubilacio merescuda, volent recobrar aquellsanys joves en que la duresa de la vida els va impedir "viure".

Per això, deim ben fort:VISCA LA TERCERA EDAT!Disfrutau de, la viga!Passau-ho be, peco sense obl,idar els qui ho passen malament!I a la vegada, gracies perque /o que noltros som i tenim avui,

és l'herència i el fruit de la vostra abnegada austeritat.Sabem, no obstant, que a alguns, per manca de salut o

d'afecte, els sonarpn a buides aquestes paraules. Pels malalts-aquells a qui Jesus curava- vagi la nostra primera atencio irecord. Alegrem la vidp dels malalts. Basta tan poc! Visitem-los, no per complir, sino per acompanyar i animar.

Els qui tenen el do de la salut no poden oblidar els qui viuenclavats a la creu del dolor i del sofriment.

Aquest dissabte, 25 de maig, malalts de tot Mal/orca es reu-neixen a Lluc als peus de la Mare de tots que agombola i animaels fills "tocats" pel sofriment.

Diumenge, 26 de maig, la nostra Mare de Sant Salvador rebretl'homenatge dels seus fills majors d'Arta.

Ambdues presències volen dir això: "malgrat tot, aqui somi ni els anys ni les malalties ens acovardiran

,

L'equip parroquial

LA

TERCERA

"JOVENTUT

7. 1 08 BELLPUIG 25 maig 1985

BELIPX1IREVISTA QUINZENAL

NQ 9 VI EPOCA 25 Maig 1985

DIRECTOR: Rafel Umbert

CONSELL DE REDACCIO

C. Obrador A. GiliJ. Pasto G. BisquerraG. Artigues S. MassanetFito i Taller de Comunicacions

COL.LABORADORS:

G. Mateu

J. SolivellasM. Moya

A. GenovardJ. Mayo!

ADMINISTRACIO:

G. Bisquerra

J. BernatA. Esteva M. Estelrich

A. Gili

REDACCIO I ADMINISTRA-CIO: Sant Salvador, Z Arta.

IMPRIMEX: Gràfiques Llevant.Carrer de Ciutat,55 Arta.

Dipòsit Legal: P.M. 57 - 1969.

NOTICIES DE LA PARROQUIA

*Dissabte, dia 25, a les 11 delmati, concentració a Lluc deMalalts de tota Mallorca. Hihaurà celebració de l'Eucaris-tia i festa.

*Diumenge, dia 26, festa dePentecosta, a les 6 del capves-pre a Sant Salvador, celebracióde l'Eucaristia amb els yellsi malalts i administració de laUnció dels Malalts a aquellsque abans s'hagin apuntat. Jasabeu les condicions: tenir 75anys o patir alguna malaltiaimportant i no haver-lo rebutdes de fa tres anys.

*Organitzat pel grup de Cate-quesi d'Adults, diumenge, diaZ de juny, es farà una excursióal Castell del Rei de Pollença.La partida sera a les 9'30 delmati des de la Gran Via. Estaoberta a tothom.

*Dijous, dia 6 de luny, festadel Corpus, hi haura una cele-bració de l'Eucaristia a les 7del capvespre a Sant Salvadori a continuació processó capa la Parròquia. Aquest dia lesaltres misses del capvespre dela parròquia queden suprimi-des.

25 maig 1985 BELLPUIG 107 3

I EL NOSTRO CENTRE DESALUT, QUAN? I que no seriamillor que el que han de fera Manacor el correguessin unpoc cap aqui i mos servis persa comarca de Llevant? Queells, ja en tenen un. ¡Més val-dria fer-hi un Hospital i no unaltre "Ambulatorio"!

EL NOSTRO POBLE esta moltdesatès en quëstió de barben-es.

Ademés d'haver-hi pocsbarbers, quasi tots fan feinaa hores perdudes i l'únic quehí feia el jornal, fa unes set-manes que esta de baixa permalaltia. Ara que la moda delscabells llargs havia passat unpoc, no tindrem altre remeique deixar-nos la perruca, ano ésser que anem a les perru-queries de dones. Ja n'hi haque ho fan, lo que molts esta-rien empagueïts. Ara bé, o hofeim, o els cabells llargs comses mules.

I DEL TEMPS, quê me'n direu?Som al juny i no hem vist quasiel sol des de l'any passat.Els conradors es queixen, elsturistes també i les dones pri-merenques d'anar a la platjadiuen que sera Sant Salvadori estaran mês blanques que sallet.

AVUI NO PARLAREM de sihi ha clots a la vila, o de si elscans van a lloure, o si els al.-lots van en direcció contrariamb les bicicletes, o si a lesnoces continuen tirant coetsi traques, etc. etc. etc.

Groc i negre...

XERRIMXERRAM

ESCOLA DE PARES

El passat dilluns, dia 13, espronuncia al saló d'actes del

,Centre Social la conferênciasobre la problemàtica i semprecontradictòria edat de la PRE-ADOLESCENCIA (11-14 anys).La pronuncia l'expert siceile_gi director de dita Escola F.Gregori Mateu seguint la pro-gramació establerta, essentfa penúltima 1110.

El conferenciant va fer unrepas d'aquesta dificil edat enels seus aspectes: sexuals, psi-cològics, els seus valors i pe-rills, acabant amb la necessi-tat d'una orientació professio-nal tenint en compte laconcordância profunda entrevocació i professió. Durant laxerrada recomena la lecturadel libre "Edad prohibida" deLuca de Tena de bona orienta-ció pels pares que tenen al.lotsen aquesta edat.

Donam l'enhorabona als or-ganitzadors i els animam a quêno es cansin dins aquestes tas-ques educatives i que l'any quive es puguin continuar.

MUNICIPAL DE SA COLONIA

Fa unes setmanes que deguta la jubilació del Municipal deSa Colònia, un dels nostrosguai-dies municipals, concre-tament En Jaume Bisquerra,es desplaça a dita localitat peratendre les seves necessitatsper una temporadeta.

Per tant s'ha fet un petitconcurs a l'Ajuntament pernomenar un guardia amb ca-racter interí, al que s'hi hanpresentat onze candidats -en-tre els quals tres foren dones-

1 ha sortit elegit el jove Jero-ni Mestre Ginard, el qual esta-rà al servei del ppble durantuns quatre mesos. Enhorabona.

Els qui es vulguin presentara les oposicions que no es f a-ran abans de dos mesos, es po-den començar a preparar, so-bretot estudiant els següentstemes:

Coneixement dels nostroscarrers i també de la ruralia.

Coneixement del códig decirculació.

Coneixement de l'idioma ca-tala.

Una forma física excel.lenti altres coses que de segur elsdemanaran. Sort i al bou.

ESCOLES

Les obres a l'Institut pareixque van a bon ritme.

Les vuit unitats d'EGB esta-

ran a punt el mes d'agostl'ampliació de les aules del'Institut es posarà en marxaal principi dei nou curs. Agues-ta ampliació cubrira una alacompleta de l'edifici, a mêsde pis, on s'ubicarà el Seminaridel Centre; així els alumnestindran mês lloc pels seus es-tudis.

ACAMPADA DE CATEQUESI

El dan-er cap de setmana(17,18 i 19 de maig) un grapatde 50 al.lots de segona etapaEGB i 10 monitors acamparena unes instal.lacions moltapropiades a Cala Murta deFormentor. Malgrat l'amenaçadel mal temps, que aparagueles darreres bores del diumen-ge mati, pogueren dur a termetotes les activitats que s'havi-en preparat que _giraven entorn del tema: "C-om podemfer poble?" Tornaren tots bencansats, però també ben con-tents i amb ganes de repetir-ho.

JUBILACION

Después de muchos años alfrente del "Sindicato local",le ha llegado la jubilación aJuan Femenias Miguel.

Enhorabuena y que sea paramuchos años.

CICLISMO

El próximo domingo, dia 26a las 3 de la tarde, y con moti-vo de celebrar el V Aniversariodel Club Ciclista Artanense,se tiene previsto celebrar unascarreras en circuito norma_

en Arta.Participarán en dicho circui-

to las categorias siguientes:Alevines, Infantiles, Cadetes,Juveniles y Aficionados, ade-más de una carrera para chicoslocales.

Naturalmente habrá trofeospara los ganadores de las dis-tintas categorias.

Ara fa25 anys

BELLPUIG, 5 de mayo de 1960*En SILUETA DEL MES, E-

leco, después de hacer un re-paso de las festividades reli-giosas del mes de abril, sevuelve a quejar de los apago-nes de luz que, debido a su lar-ga duración del dia 9, "...echóal traste con las pretensionesde continuar las sesiones cin-ematográficas". Más abajoresalta "ilo que puede la sin-gladura de una tradición!". Ha-ce referencia con estas pala-bras finales a la diada del "Diadel Angel" en que el puebloquedó desértico.

*En VOCES AUTORIZADAS,Santiago entrevista al abogadoD. Miguel Esteva Sullá que re-asan conjuntamente lo queya parecia olvidado: el cobro

de Fos gravámenes que pesansobre las antiguas propiedadesde los Marqueses de Bellpuig:censos y alodios". TambiEn sehace un repaso a la Feria deArtà. Se termina con una pre-gunta: "¿Qué les hace falta anuestros agricultores? Capitaly técnica".

*En ECOS ARTANENSES serecogen un largo rosario de no-ticias como por ejemplo: unoscursillos sanitarios; la tomade posesión del nuevo carteroPedro Ginard Terrassa; otrade carteros, por la aprobaciónde exámenes de Guillermo Bis-querra Ferragut en este oficio;una de festivales como el Ar-tístico a cargo de la Agrupa-ción Artística de Capdeperay otro benéfico a cargo de ungrupo de señoritas de Ia locali-dad- representado, en la Juven-tud Seráfica, "Mort Triomfant"drama sobre la Pasión de Cris-to; Mascaró Pasarius que estu-vo entre nosotros para la con-fección del Mapa General deMallorca de nuestra comarca;peticiones de manos, nuevosdestinos, operaciones, convi-vencias, viajeros, etc.; y sobretodo la llegada de los arqueó-logos Sres. Giovanni Lilliu yFranco Biancafiore para conti-nuar con las excavaciones de"Ses Paisses".

*En AIRES DEPORTIVOS,se destacan los triunfos denuestros ciclistas y hermanosBartolomé Sastre, que ganó elCampeonato de España ,:le Ve-locidad que se celebró en nues-tra localidad y la de SebastiánSastre que consiguió el _galar-am en la Capital del Estadoen la Prueba de Eliminación,"formando equipo con Marto-rell en la de persecución, a 4kms".

4 1 08 BELLPUIG 25 maig 1985

SER FELIÇ... COM?El goig de ser home.

Voldria dir ben fort que, de cada vegada mês experimentla necessitat de proclamar la gojosa alegria que sent de serpersona lliure i limitada, valenta i assustada, gran i petita.Enmig de les contradiccions pròpies de la meva naturalesa,sent brostar dins la meva vida els tanys de la joia mês garri-da i joiosa. Es que estim de debò la vida.

Me desconcerta la gent que sembla viure en els paranysde la tristesa o que imagina a Déu com un entebridor de lafelicitat. La vertadera religiositat duu sempre els vestits del'alegria. Es cert que la vertadera alegria no és una merca-deria barata. Per tot arreu s'ens ofereixen succedanis de l'a-legria que porten, en la seva entranya, fiblades de tristesai de solitud. Parlen i criden sons de joia i no són, sovint, mêsque esgarrifadors planys de tristor.

Ser home és una cosa gran, molt gran. I ser home en com-panyia és quelcom encara millor. M'encanten els grups d'a-mics que parlen en veu baixa, que riuen gojosament, que fani desfan el nuu de les seves preocupacions en un ambient desana convivència. ¿No heu vist aquells vellets, de miradalluenta i càlida, ajupits pels anys i per les experiències, quereviuen records enyoradissos i somien aventures que ja norealitzaran? Són la viva imatge d'una alegria que no té me-sura.

N'hi ha que pensen que la companyia ens fa pobres, queminva la nostra creativitat, que ens roba la intimitat. Jo nopens així. Cada vegada que em trob amb amics -aqui, a Artà,n'hi ha molts i bons- me sent reconfortat, admirat, feliç.M'agrada ser com ells, viure com ells. Jo me faig mês gran,més intel.ligent, mês creador amb els meus amics. Compar-tesc les seves qiialitats: som escultor amb l'amic artista; boncuiner amb l'amic que prepara plats que fan xupar-se elsdits; som foraviler amb aquells que atenen acuradament elsarbres, els sementers i les cabres...

Esser com els meus amics no és viure renunciant a mi ma-teix. Es que vull enriquir la meva existència amb el delit deser home, de ser home feliç.

Potser que la clau de l'alegria sigui descobrir que tenimesperit, explorar les seves meravelloses dimensions, tenirl'atreviment de creure que la vida jamai és avorrida. Potserque siguem milionaris amb un gran capital interior, perd queno tenim un cèntim per a gastar, perquè no hem descobertla firma que doni validesa al xec de la felicitat.

Gregori Mateu Estarelles

25 maig 1985 BELLPUIG 109 5

ELS BARSI RESTAURANTSSON NOTICIA

Adéu de F. Bisbalal Centre Social

- B.: ¿Vos han fet moltes "gam-berrades"?-F.: Si, perd moltes vegadesles començava jo mateix. Bui-darem molts de sifons.-B.: De les coses de temps en-rera, ¿quines recordau ambmês gust'?- F.: Pot ser aquell temps queno hi havia electricitat 1 teni-em una alternadora ,per donarcorrent a la televisio que comrecordaràs fou la primera quehi va haver en el poble. Ales-hores la gent venia a veure latelevisi6, el telediari i la pel.-licula. Ara passa tot el contra-ri, el fet de tothom tenir TVi alguns video, ha llevat gental cafè que els vespres éspràcticament ben mort.- B.: Sup& que recordareu al-guna anècdota...?- F.: Moltes. Ne citaré dues.Una vegada per Sant Antoniamb un cop de puny romperensa barra del taulell i tirarenun poal d'aigua al cel-ras. En-guany quan féu la nevada, hiva haver una guerra de neudins el bar i patinaren i cosesaixí.- B.: 6. Vos heu sentit molt 136dins el Centre...?-F.: Efectivament, i si no fosaixi no hi hauria estat tantsd'anys. Ho he estimat com aca meva.-B.: ¿Vos ha costat deixarho?- F.: Poc a poc m'he anat fentla idea i ja hi estava ben con-sentit; encara m'estira i quanvaig per alla els amics "m'in-sulten" si veig que hi ha unmoment de necessitat i ajuta servir.- B.: ¿Què voldrieu dir des d'a-qui a totes aquelles personesque vos han conegut com "l'a-mo d'Es Centro" i que vos te-nen per amic?-F.: Que estic molt agrait atothom i especialment del so-parhomenatg_e que em ferena la Casa Naval on hi haviapràcticament tots els clients.Hi va haver molt bon ambient,gloses i fins i tot llàgrimes...

Mentre comentam això EnFrancesc mostra un rellotgede butxaca amb una inscrip-ci6: "De sus clientes y amigosdel Bar Centro. Colonia de SanPedro 1985". Encara li brillenels ulls d'emoció i agraïment.

Andreu Genovard

Es pot assegurar que una de les noticies ocorregudesdarrerament a la Colònia fa referència als bars i res-taurants. La pensió Rocamar ha canviat de direcció,devora Sa Bassa d'En Fasol s'ha inaugurat unbarrestaurant que es diu "Esplai Internacional", moltben situat i amb amples terrasses. Al carrer de SantPau En Llorenç Planisi (Es Ros) ha obert també un bar-restaurant amb aquest nom: "Ca'n Llorenç" i el CentreSocial ha canviat d'arrendatari... Com veis hi hahagut novetats. Aquest tema bastaria bé per omplir lapAgina però hem cregut oporttl aprofitar l'espai pertranscriure una conversa mantinguda amb En FrancescBisbal (Estaca) amb motiu de deixar el Bar Centre.

- Bellpuig: Francesc, 21 anyd'estar darrera el taulell deuenser mês que suficients per atenirvivènciesbonesamargues. ¿En parlam unamica?- Francesc: Aquesta feina ésmolt esclava. Sein moltes horesde treball. Jo d'estiu i d'hivernobria a les 7 del mati; en totsaquests anys pràcticament nohe anat enlloc, no hauria estatcapaç de rodar clau i tancar...Per altra banda he tingut l'o-portunitat d'establir contacteamb moltes persones. He fetvertaders amics. Els qui no sa-ben que m'he retirat quan vanal Centre i no em veuen, de-manen: "LI l'amo?".

B.: Què suposa el Centre pera la Colônia?- F.: Es una gran "ALHAJA".Es un Hoc de passada per bas-tants, però és també un puntde trobada, tertúlia i esplaiper molts.- B.: ¿Pot viure bé una familiaamb el i:lue deina el Centre?- F.: Si és totsol que ho duguizo una familia de dos, si, peroa base de moltes hores de fei-na.- B.: ¿Es mal de fer alternaramb el públic?-F.: Si. A vegades has de riurefora tenir cap rialla.Es tractade tenir una mica de maesquerra i un geni per cada un.

9. Com definiries tú el sexe?

* Un acte per a la procreació.• Una font de plaer.* Una obligació amb la parella.* Una intercomunicació afectiva.

10. Quins factors creus que con-dicionen l'expressió de la sexu-alitat?

• La familia * La religid• L'edat • Cap d'ells

• Tots els factors esmentats• Altres

11. Estès a favor de les rela-cions pre-matrimonials?

• SI • NO• Només en el cas de què la pa-rella sigui estable i tengui in-tencions de casar-se.

12. Consideres la relació sexualC OM a culminació de l'amor?

* SI • NO

13. Què és per a tú la masturba-cid?

• Una alliberació d'energia se-xual diferente al coit.* Una conducta que pot provocarmalalties ffsiques i psicològi-ques.

• Un viol.• Una desviació sexual.

14. Creus que amb la masturbacióes pot experimentar el mateixplaer que amb el coit?

• SI • NO

15. Has vist qualque vegada re-vistes o pel.licules pornogréfi-

ques?

• SI • NO

16. Opines que les revistes ipel.lfcules "porno" sdn sistemad'bxcitació?

• SI • NO

17. Què opines damunt "l'amorlliure"?

* Pens que és un atemptat contral'ética i les normes socials.* Estic d'acord amb ell.* Només l'accept en la teoriaperd no en la prActica.

18. Quê opines de l'homosexuali-tat?

• Es una malaltia.• Es una desviació sexual.• Es simplement una forma die-tinta d'atracció sexual.

19. Acceptes l'homosexualitat?

• Només en homes.• Només en dones.

• En tots els casos.• No ho accept.

20. Penses que l'acte sexual ésimprescindible pel bon funciona-ment de la parella?

• SI • NO

21. Creus que no és necessariarribar al colt per aconseguiruna satisfacció sexual?

• SI NO

22. El fet de qué puguis quedarembarassada t'impedeix mantenirrelacions sexuals?

• SI • NO

Enquesta1. ¿Penses que tens una informa-old i educació sexual complete?

• SI • NO

2. Quina ha estat la teva prin-cipal font d'informació?

• Pares • Llibres * Amics• Professors • Altres

3. Xerres amb els teus paresd'aquest tema?

• SI • NO4. A qui confies els teus pro-blemes?

*Pares • Amics• Llibres • Altres

5. Xerres de forma oberta de se-xe a ca teva?

*SI • NO

6. I en públic?

• SI • NO • Segons amb qui .* Només en determinades ocasions

7. Consideres el sexe tema "ta-bú"?

• SI • NO

B. Si qualque vegada has consul-tat amb els teus pares un dubteo problema de tipus sexual:

• Than explicat tot el que vo-lies saber?• No than contestat.• Than contestat sense aclarir-te massa el que volies saber.

Resultats1.- • SI 328%

• Pares• Llibres• Arnica• Professors• Altres• No contesten

3.- • SI 442%

4.- • Pares• Amics• Llibres• Altres• No contesten

5.- • SI 31%

B.- • SI• NO• Segons amb qui• Nomes en determinades ocasions• No contesten

' NO 853%

14'1%11'7%48'2%I7'B%7'13%0'5%

• NO 557%

29'8%58'3%2'2%7'0%1'9%

NO 001%0 . 9%

8'3%73'0%

11'2%0'3%

6 i lo BELLPUIG 25 maig 1985

SETMANA CULTURALLa següent enquesta ha estat elaborada amb l'objecte d'obtenir informaci6 sobre la

vostra actitud enfront al tema de la sexualitat. Les dades obtingudes serviran de pautapel desenvolupament del taller "Sexologia" que es dura a terme a la "SetmanaCultural". Vos pregam serietat i sinceritat en la contestaci6 de les preguntes. Gracies.

7.- • SI 2'2% NO 985%

0.- • Than explicat tot elque volies saber 130.13%

• No than contestat 2'9%• Than contestat senseaclarir-te mesas el que

sabor 254%• No contesten 108%

9.- • Un acte per a laprocreació 144%

• Una font de plaer 133%• Una obligació amb laparella 2'1%

• Una intercomunicacióafectiva 897%• No contesten 0'3%

10.- • La Famine 175%• La religió 4'0%• L'edat 329%• Cap d'ells 8'7%• Tots els factorsesmentats 225%

• Altres 900%

• No contesten

5'0%

• SI 054% NO 7'0%• Nomós en el cas de quê laparella sigui eatable i

tengui intencions decasar-se 2130%

• No contesten 0'7%

• SI 89%

NO 282%• No contesten

2'0%

13.- • Una lliberació d'energiediferenta al coit 729%• Una conducta que potprovocar malaltiesFfsiques i psíquiques 8'2%

• Un vici 107%

• Una desviació sexual 841%

• No contesten 3'3%

14.- • SI 13% NO 79.6%• No contesten 7'2%

15.- • SI 91'9% NO 8'3%

11.-

12.-

287% ••••

7'0%

7'1%

25 maig 1985 BELLPUIG IIi 7

TALLER DE SEXOLOGIA18.- • SI 68'4% NO 3113%

• No contesten 1'8%

17.- • Pens que as un atemptatcontra l'atice i lesnormas socials 9'3%• Estic d'acordamb ell 548%

• Només l'accept en lateoria pera no

en la practice• No contesten

18. - • es una malaltia)' Es una desviació

sexual• Es simplement unaforma distintad'atraccii5 sexual

lg.- • Només amb homes

Només amb dones

0'7%

En tots els casos

74'4%

No ho accept

23'3%

No contesten

0'7%

147% 20.- • SI 67'4% NO 315%

• No contesten 1.1%

21.- • SI 492% NO 375%

22.- • SI 193% NO 4I' 6%

• No contesten 390%

78'0%

0'7%

Cal dir que aquesta enquesta servi de punt de partida al Taller de Sexologia. Fou co-rregida pels al.lots del taller. Els resultats són globals, és a dir, els sexes van conjun-tament, cosa que s'ha de tenir en compte en algunes dades.

Conclusions1.- Manca d'informació en quant al tema.

2.- La informació ve proporcionada pels amics,després pels professors, i després pels pares.

3.- En cas de problemes la confiança es dipositaen els amics.

4.- Només es xerra de sexe segons amb qui, acasa quasi no s'hi xerra. Aixa és contradictoriamb el que fa a la pregunta n(2 7, on la respostaés que el sexe no és un tema "tabú".

5.- El sexe és considerat, més que un acte deprocreació i una font de plaer, una intercomuni-cació afectiva.

6.- Un alt percentatge de gent esta a favor deles relacions pre-matrimonials.

7.- S'entén per masturbació una alliberació d'e-nergies, encara que diferenta al coit.

8.- S'accepta l'homosexualitat com una formadistinta d'atracció sexual.

9.- Per un 41%, l'embaràs no és un problema quelimiti mantenir relacions sexuals, encara ques'ha de tenir en compte que el 39% no contestaIa pregunta.

El problema que planteja aquest tema hauriad'estimular a una responsabilització dels paresde cara als fills. Mitjançant el dia leg potser se-ria un tema més natural, obert i sincer, i no unafont de perversió i mals intesos.

Montserrat SantandreuTaller de Comunicacions

81i2 BELLPUIG 25 meig 1985

Estrofaal viento

(Los bisnietos de DADA)Las barbas plateadas se

masturbaron con la cariciasedosa del padre viento.

Haremos el amor comouna máquina de coser cosecamisetas.

Una satisfacción encontrécuando mi potra cabalgué.

Subir silenciosamentelos escalones para poderlapenetrar entre tinieblas.

Cuando subi, la ví, y elnegro me espantó.

El ectoplasma en el abismopenetrada.

Penetración viene a serun derivado de exceso demúsica y mar.

Su tacto de montañasmusgosas enardece misanhelos.

La pared embravecidasonrió en lontananza y dijo:Suéname!

La gélida luna, su ardientesuperficie acariciaba.

El papagayo y la mesahacen el amor después devislumbrar el Tiempo trasunas lineas de su pecho.

Los susurros cauterizaronmis dudas, la noche hizoel resto.

La solidez fraccionadainhibe el futuro de la Razónsuperficial.Nota: El moviment Dadaista,fruit de la barbárie de laprimera guerra mundialse proposa fer de la poesiauna arma. Els seus poemessón gairebé, pensaments,molts de pics sense significati molts de pics terriblementdestructius, compromesospolíticament amb l'esquerraradical. El seu fundadorfou Tristan Tzara. Es diuque ells foren els paresdel Surreialisme.

Antoni PicazoTaller de Comunicacions

Alzina. (1257). S'ha escrittambé Alcina. Derivat del nomllati "ilicina" = nom de l'arbreque fa glans. Nom de diversospoblets catalans a Sant Estevede la Sarga (Pallars Jussà i AltUrgell i Vilanova de l'Aguda)(Noguera).

Alcover (1263). Nom d'una vilade Tarragona. Ve del mossàrab"al-kobbair" = "el pesador".

Amer. (1292). Es un poble delGironés, municipi de la Selva.Nom també d'un monestir be-nedicti.

Antich. (1294). Directe del ad-jectiu llati "antiquus" = yell.

Balaguer. (1257). Nom de laciutat de la comarca deNo uera.

BisT.Lerra

Biscarra. (1296). Del qual s'haderivat l'actual Bisquerra.Cognom Vasc. La seva etimo-logia "bizcar" = muntanyolallarguera. Tal volta potser d'unpoble de Benavent de la concaen els Pallars Jussà, anomenatBiscarri.

Llinatges artanencsPer J. Solivellas

A desiara la nostra imaginació vola recordant d'on vengue-ren els nostres avantpassats, i què deuen significar els nos-tres llignatges que duim com a deixa i identificació de lesdiverses families.

Vet act un recull dels llinatges actuals artanencs que desdel segle XIII tenen estada a la nostra terra.

Molts dels qui vengueren ja no poden contars'hi presents,136 sia per la falta de la linea progenitora masculina o per eltraslat a altres viles o venda de les terres o pel terrible del-me de les diverses epidèmies tengudes en l'ample espai deset segles.

Amb els instruments de treball dels nostres historiadorsdels segles XIII al XV Mns. Llorenç Lliteras i Antoni Gili Fe-rrer que exhaustivament han rehostejat els arxius de la nos-tra illa i de la Corona d'Aragó, oferim aquests articles dedivulgació històrica que poden ajudar a resoldre qualque cu-riositat d'una cosa tan pròpia i que sempre ens acompanyacom són els nostres cognoms.

Dins aquest terreny rio es pot dir mai la darrera paraula,ni donar una seguretat absoluta, ans 136 la investigació es fasobre les diverses grafies des dels noms pre-romans, grecs,llatins, germànics o àrabs.

Les paraules en el redolar dels segles han perdut moltsdels seus caires com són diverses lletres i canvis interns,com les pedres que cauen dins el ¿lit del torrent que des dequè s'esbaldreguen de la roca mare fins a la platja sovint hanperdut les seves arestes punxagudes.

Deixam per altres filòlegs àrabs la interpretació de la to-ponimia tan rica de la nostra encontrada; mos junyirem sol-sa ment a la ¿lengua mare catalana.

Anirà senyalat devora cadascún l'any on se nombra perprimera vegada en els documents la seva presència a la vilad'A rta.

Els ocells,en peril!?

No vos diré res de nou si vosdic que els dissabtes i diumen-ges ja pareixen les festes deSant Salvador. Ja mos pareixraro si no sentim trons,aquests dies..

Estic parlant del nou costumde recent "implantació" de ti-rar coets i traques a les noces.Naturalment, no vull caure enla temptació d'analitzar o cri-ticar 1 inutilitat i innecessAriadespesa que suposa el cost dela compra del material.

No. Ho trec aqui pel perillque pugui esdevenir d'aquestlet: el deteriorament del nos-tre ecosistema.

Encara que amb poca basecientifica, ja que només tencla de l'observació, passaré aanalitzar uns fets que succe-eixen amb massa freqüênciaels dies esmentats, envoltantdel nostre pujolet de Sant Sal-vador, al sentir-se les fortesexplosions dels coets amollatsdes de d'alt:

1. Els cans comencen a lla-drar com a histèrics.

Z. Els esbarts de coloms,tranquils damunt els arbres opasturant pels camps, s'aixe-quen no sabent on posar-se.

3. Dins els alzinars es sentuna piuladissa eixordadora inirviosa d'ocells assustats.

Bé, això són els fets. Pere),si tenim en compte per altrapart que:

1. Hi ha aparells que tirentrons automAticament per es-pantar els ocells delssembrats,

Z. I que on hi passen fils d'e-lectricitat d'alta tensió quefan un xiulet constant, en l i en-voltant no hi ha ocells(comprovat), me surten unesquantes preguntes (de poca ba-se cientifica, com he dit alprincipi), però inquietants:¿què passara al nostre entornsi molestam tan freqüentmentels nostes ocells?, ¿cercaranuns altres llocs mês tranquilsi ens deixaran sense el seu a-gradós càntic? ¡Seria una 11As-tima! ¿No?

Tal volta pot parèixer un pocximple la meva conclusi6 peròm'esborrona pensar que poguésésser realitat. Jo pens que cal-dria pensar-hi un poc i quequalcü mês cientificamentprengui cartes en l'assumpte,que per tranquil.litat meva ide tots, ens digués que els o-cells artanencs NO estan enperill i que la gent pogués con-tinuar tirant coets.

I així, tothom content.ES SERRAL, primavera del 85.

BELLPUIG 113 925 maig 1985

El caràcter propi

d'una escolaEls dies 25 i 29 d'abril els Pares dels alumnes del Col.legi

Sant Salvador d'Artà es reuniren per a conèixer el CaràcterPropi d'aquest centre d'ensenyança.

La llibertat d'ensenyança, proclamada en l'article 27.1 dela Constitució espanyola, implica que les persones fisiquesi juridiques tenen dret a crear i dirigir escoles distintes deles creades per les autoritats públiques i que els pares podenescollir l'escola que desitgen per afs seus fills. Elegir escolaés conseqüência Iògica d'escoIlir el tipus d'educacio que vo-len.

Existeixen diversos tipus d'educació d'acord amb les diver-ses concepcions de l'home, de la vida i del món que són raóde ser del pluralisme de la nostra societat. Es natural doncsque quan una institució crea una escola defineixi també eltipus d'educació que desitja oferir a la societat, de la ma-teixa manera que els pares per elegir han de sebre quin tipusd'educació s'ofereix.

Es necessari que la identitat de l'escola i el tipus d'educa-ció que la defineixen siguin públicament expressats.

Pels motius abans esmentats, els dies 25 i 29 d'abril es re-uniren els pares d'alumnes del Col.legi Sant Salvador per talde conèixer el CARACTER PROPI que la Congregació deGermanes de la Caritat, responsable 'de rescola, ha el.labo-rat i vol promoure dins els seus col.legis.

El Caràcter Propi o Ideari d'una escola defineix els princi-pis fonamentals sobre l'educació que vol suscitar i el mètodeeducatiu que vol emprar, aixi com també fa referência alsobjectius generals que pretén, assenyalant les idees força il'esperit del Centre. Pero, el Caràcter Propi d'una escola noinclou solament els grans principis ideològics sobre l'escolasinó molts d'altres aspectes de Ia seva activitat educativa,com són el mètode pedagògic, la concepció de la comunitateducativa, el tipus de relació entre el titular, els professors,els .pares i els alumnes i altre personal, aixi com els granstrets de 1 organització interna de l'escola

' la forma de gestió

i el conjunt d'activitats educatives que ofereix a les famili-es. Tots aquests aspectes defineixen la identitat de l'escolai la diferencien de les altres.

Certament que, encara que mai s'hagués escrit elCARACTER PROPI de les escoles de Germanes de la Cari-tat, ja existia un determinat CARACTER PROPI, però donatel moment actual de legislació educativa (LOECE i LODE),el pluralisme ideològic, la nova societat, pertoca tenir cla-rament definits els principis fonamentals sobre la tasca quees pretén dins l'escola i el com dur-ho a terme.

Les escoles de les Germanes de la Caritat, entre elles elCol.legi Sant Salvador, sbn escoles cristianes. El. seuCARACTER PROPI té com esdeveniment principal de la his-t òria la unió de Déu amb l'home en Jesucrist. Jesucrist ésel que dóna una perspectiva determinada de l'origen i destíde -l'home, de la seva dignitat i de la seva missió en eltreball, en la familia i en Fa societat. Des d'aquesta perspec-tiva volen educar i, per tant, els valors, actituds i compor-taments que es potencien a l'escola són valors cristians.L'escola s organitza com a comunitat educativa que viu uni-da, il.lusionada i de forma responsable la tasca d educar i e-ducar-se.

El moment actual de l'ensenyança i educació requereix a-tenció i esforsos per part de la societat i concretament perpart de l'Esglesia per tal d'oferir a la societat d'avui una es-cola cristiana, coherent, encarnada i amb visió de futur.

Les Germanes de la Caritat i els Claustres de professorsdels seus Col.legis estan fent una bona tasca de formaciópermanent, d'actualització pedagògica i d'animació de totsels membres de la comunitat educativa per tal que elCARACTER PROPI sigui una realitat viva i el punt de refe-rência de tota la tasca educativa i evangelitzadora.

Margalida MoyA Pons

-

,

, .I

V

•

\• -•••••

.434.44 • • Ara,-

1 0114 BELLPUIG 25 meig 1985

SETMANA DEL LLIBREAl darrer número diguerem que continuariem publicant els premis del concurs de

contes que l'S.M.O.E., organitza amb motiu de la Setmana del Liibre.

Vagi en segon lloc el de Purificació Pérez de 6é. Curs del Col.legi de Sant Salva-

dor: "Sa vaca rockera".

Això era a un poble fa molt de temps, un po-ble de per Eivissa. Hi havia molts de hippies,ells per la seva part feien tots junts un mercatque, com el nostre mercat dels dimarts, es feiaun dia a la setmana; pero ells no venien menjar,sinó roba, joies, etc...

••004s.:"."7.4 ••• • a • •

•••I. •

• . • .(.-

11 • •:

•••••• •

•••

b,

. t , ..„ • h .7% •, Un dia al mercat d'aquells hi pies es veniep' N,, I 1 %,% dues vagues t una que se deia " acuna" perque

--- - r°,- , b\ 71, donava molta llet, i s'altra s'anomenavai <- ,..,-_ ,-•,"Clotilde". Aquesta era la que no donava tanta

llet com sa "Vacuna". A sa Vacuna la varen---.. comprar per fer una botiga de llet. A Clotilde

la varen deixar abandonada pel camp.,Oçu

DANSA r

Ramka inard Servefa,

Des 'de \molt jové; - - ,se.inpre li ha aphssidnatballar, tot 'tipus de ballid' dansa model:=na /finsa ball de bot.

. ,Amb l'esperit de fe.z ,Molt pel ball, al.'s çlivuit

anys, amb un grup .. `a,ramics van com*Ar aballar a una sala;, del . ' Centre Social. tregui) al'èxit hi va haver més alumnes que s'hivolgueren apuntar i de cada vegada anava amés, i la sala del Centre s'els va fer petita, vandemanar una sala al convent dels frares, deguta alguns problemes, com espai i d'altres, vadecidir arrendar una sala que és aquí on estàactualment.

Sa dansa que ell ensenya es pot dir que és unamescla damunt lo que ell sap (dansa moderna,expressió corporal, gimnAsia esportiva, etc.)

Actualment té uns 130 alumnes de totes lesedats, tots estan molt contents amb les classesi quasi tots coincidiren en quê en Ramon ésmassa bon al.lot amb ells.

Aquesta moguda no ha tengut baixos en quanta assistência i a moral; si qualcú s'ha despuntatera perquè li resultava impossible assistir-hi.

Cada any es fa un fi de curs (un festival) permostrar els seus treballs i passar uns momentsagradables, no ho fan per cap interès econòmic.

Dos problemes importants amb quê s'hatrobat: un és trobar una sala apropiada i des-grAciadament s'ha trobat amb el problema delmasclisme, ¡ja és fer riure!

A més de tota aquesta moguda, en Ramondóna classes a Son Servera i a Cala Millor, icol.labora especialment amb una coreografiade passades de models i amb un muntage d'unaobra musical.

Desitjam molts d'ànims an en Ramon i a ladansa a Artà.

Joan Ginard(Taller de Comunicacions)

25 maig 1985 BELLPUIG 115 11

Va caminar fins al poble, allà va ésser onva coneixer un home que era hippie i tambe undels cuidadors de vaques;_ pero, en aquells mo-ments quan va veure a CIotilde tan sola i tanprima la va collir i se la va dur a ca seva.

Després de bastants de dies, el senyor, que,per cert, es .deia Joan, va formar up grup demusica rockera que semblava una musica molt"marxosa" que, per cert, a sa vaca 'li agradavamolt.

De vegades sa vaca es posava a ballar de talforma que els amics d'En Joan es varen donarcompte i varep formar una banda rockera ambsa vaca. Pero sa vaca es va empegueir altrobarse tota enrevoltada de gent estranya.

Duien uns cabells molt estranys 2 unes arraca-des molt llargues, els homes duien arracadescorn si fossin dones; aix6 va assustar tant a laClotilde que va sortir corrent cap als caminsd'altres pobles.

Sa pobra vaca Clotilde es va trobar tan de-semparada que es queda dormida a una casa migderruida.

Al dia següent quan es va despertar va veureque al seu costat hi havia una casa antiga. QuansTanava acostant a sa casa va escoltar unsrenous que li eren familiars.

De sa casa va sortir un home molt estrany,duia un transmissor, unes arracades blanques 1un cabells, per una part amb el cap pelat pers'altra banda uns pels que li arribaven fins alcul. L 'home va veure Na Clotilde i es varen feramics molt prest. Na Clotilde va ballar per a-quest home.

A s'home li va agradar tant que va montar un"show" que es titula: "Sa vaca rockera". Varenanar per molts de pobles, varen sortir per sa pe-ninsula i varen sortir a uns altres països.

Sa vaca estava molt contenta, encara que nodonas llet com sa seva germana Vacuna..

Varen anar per paisos i pobles durant molt detemps.

Un dijous es feia un ball de rock a un pobléde l'Argentina; va passar un cotxe de televisiod'Amèrica, es a dir , de "Hollywood" que cerca-va, gent que pogués ,ballar i cantar per sa televi-sio i fer pellicules.

Quan varen veure Na Clotilde ballar --per ellsera molt estrany-, però se la dugueren cap aHollywood.

Després d'ésser allà li va costar molt acos-tumar-se a veure tanta de gent.

Va passar una temporada molt nerviosa, però,al final, va passar moltes proves i la vargn con-tractar per ler pero ella nomes voliatrobar algun toro que tambe fos rocker com e-lia.

Va cercar per totes bandes.Una vegada que estava ballant va aparèixer

un toro que es deia Troqui, a ell h havia passatuna vida parescuda a sa de sa nostraprotagonista Clotilde.

Al cap d'uns mesos, se varen conèixer millori se varen enamorar tant que se varen haver decasar.

Visqueren feliços durant tota sa seva vida.Purificación Pérez Cuesta

12 anys, 6e EGB "Sant Salvador"

VIAFGES •

111C/Binicanella,12 Tf 565515/52 CALA MILLOR

G.A.T. 820Carr.Cala Guile if. 554017 CALA RAJADA

CHARTER NACIONALZARAGOZA.. ..6.000 pts.ALICANTE... ..3.300 pts.GRANADA 7 900 pts.

IBIZA Y MAHON . .2.100 pts.MADRID 4.900 pts.SEVILLA 8.900 pts.SANTIAGO ..... 9.500 pts.BARCELONA... 3.100 pts.

NEW YORK (ida) 35.500 pts.BUENOS AIRES (ida y vuelta).. . . 131.265 pts.MEXICO (ida y vuelta) 114.450 pts.

*******

Estancia en TORREMOLINOS.H***. A/D. 6 días. AVION 22.500 pts.

Excursión de un día a MAHON.Incluye almuerzoIBIZA -7 días. Apart. +Avi6n 7.150 pts.ESTANCIAS EN BENIDORM.Avion + Traslados,Hotel P/C 7 noches 16.650 pts.

VUELOS DE

LARGA

DISTANCIA8 500 pts.

PARA OTROS DESTINOS, CONSÚLTENOS

12118 BELLPUIG 25 maig 1985

ES PORTS MURENSE 7 ARTA 1 (Goleada dins el camp del 2, (3n classificat, i segons les cròniques se donà

la cara!).

ARTA 1 ALARO 1 (Sense cap dubte el millor partit de la temporada).

Bé, ja hem acabat i com sesabia s'ha perdut sa categoria.

El darrer diumenge requippareixia transformat i va do-nar alegria als seguidors queen molt poca quantitat ass,iti-ren a Ses Pesqueres.

Ja fos per la tranquil.litatde no jugarse res, ja fos perquè"En Tòfol" des del banquet a-nimava els jugadors, aquestscorrespongueren i donaren laimpressió de quê podien haverfet més si qualcd les haguésdonat els suficients alicientsper poder-ho fer aixi.

Jugaren: Ginard (molt bé,en la seva reaparici6 dins SesPesqueres), Pins (molt eficientdefensant, massa passes ata-cant), Suárez (tot pundonor),

• Mascaró (libero, va estranyarmenys aquest lloc que l'altraocasió), Cebrian (tal vegadael mês fluix a la defensiva,N'Amer de l'Alaró ii fugi quasisempre); Ferrer (irregular, pe-re) protagonitza jugades moltintel.ligents); Martinez (moltbo per atacar, perd baixa moltquan defensa), Serra (molt in-tel.ligent, però fa massa pas-ses, i al final es trobava moltcansat); Caldentey (el millorpartit, i no perquè aconseguismarcar, sine) que sempre va es-tar a . la punta de l'atac,lluitant bravament i amb ga-nes) i B. Marti (tal vegada eljugador mês regular de la tem-porada, molt ràpid, pet-6 des-prés se troba desfassat i elcontratac de requip contrariel troba cansat o fora del seulloc). La sustituci6 de Vallespirper Esteban (no és davanter)no va arreglar el resultat final.

El camp estava molt pesat,

degut a la quantitat d'aiguaque havia feta el mati i cap-vespre, i el Sr. Romero va vo-ler tornar ésser el protagonistai fent un arbitratge a l'estilpersonal no va contentar nin-e', i els liniers no s'enteravendels fores de joc ni d'altres ac-cions, punibles, però segonsells no visibles.

S'ha acabat, estam a Pref e-rent, tenim temps de preparar-la, pot ésser molt forta ja quemos acompanya el Porto Cris-to que juntament amb l'Escolari el Cardassar pot donar moltd'alicient i retornar al campaquelles persones que aquest

any s'han cansat i al final noassistien. Esperem que a l'As-semblea se donin les coses cla-res i se prenguin les mesuresper arreglar els despropòsitsdels darrers mesos.

Per quê en els darrers par-tits no hi havia megafonia alcamp?

Les cases comercials, ¿comveuen això?

Per què no va acudir el Sr.Cardell al darrer partit?

Per quê no se varen vestirjugadors juvenils, fins el núme-ro 15 a aquest darrer partit?

Mayol