, f7 ile41-40

•La lira d'enguany es presenta amb novetats•Ramonell renuncia al seu escol al Parlament•La nova regidora estrena el càrrec amb•Les obres de rehabilitació el portal deis homes

començaran aquest mes•Les dues associacions de tercera edat

comparteixen local per a la gimnàstica

ist■c•INT4,1

; • • 19-0 Litt liltI • - 11'161 g"

TT"- 5-73- Ariy• Xx....vrEr - NILIC01\ - /\TCWEMIEELzt.E - 20413Cy

Grup d'excursionistes de Montuïri i Porreres que des del 22 al 25 de setembrepassat realitzaren una excursió a Castella i La Mancha, per la ruta dels Castells,Molins, Daimiel, Ruidera, Ruta de D. Quijote, Toledo... (Els montuirers foren 18.

Organitzà Banca March)

ES GRAONS

6ati8faccióL'espaiós local que l'Ajunta-

ment ha llogat en Es Dau haesdevingut apropiat per poder-hi desenvolupar la gimnásticales dues associacions de ter-cer.a edat de Montuïri, aixícom altres activitats per alsjoves, tant adequat que hanromàs satisfetes les aspira-cions de tots i sembla que debon grat, ja que així ningú nose sent discriminat.

Qepul8aLa manca de respecte i con-

sideració que tenen algunsvianants o conductors enversels cossiols que adornen elscarrers empedrats del poblemereix una repulsa. Arrambat-ge que s'agreuja si se tenen encompte els rebutjables robato-ris d'unes plantes que estancol-locades per cortesia delspropietaris.

2

SEGONA PAGINA

Premis 31 de desembre del'OCB

Amb l'objecte de reconèixer i estimu-lar les activitats encaminades a afavorirPlis normal de la Ilengua catalana, l'ObraCultural Balear convoca els premis 31de desembre 2000, les bases dels quaisobren a la nostra redacció. El termini depresentació de candidatures és el 10 denovembre.

Portada

Tots Sants, cementen, Dia delsmorts... tot ho resumeix aquesta postade sol a la fi de la jornada que té per tes-timoni l'immutable Iledoner, com peren-ne i immortal sentinella dels qui alladescansen per a sempre.

3E3 (Z, INTA.PAlLT

Director: Onofre Arbona MirallesRedactor en cap: Gabriel Gomila Jaume

Redactors i col-laboradors:Joan Miralles i Monserrat, Catalina Sas-

tre PericAs, Mateu Algo Bonet, GuillemMas Miralles, Miguel Martorell Arbona,Antoni Mateu Socias, Melcior NicolauJaume, Catalina Barceló Mayol, JosepOliver Verd, Rafel Pons Mairata i FelipMunar i Munar, Gabriel Camps Ferrer iMiguel Mascaró Crespi.

Administració: Marti Ferrer SampolC/ Es Pujol, 5 - 07230 Montuïri - Tlf. 64 66 93

Imprimeix: Tirrena, S.A. ManacorDepobsit legal: PM 133- 1958Nota: Les opinions aparescudes en els articles

firmats, sols són atributbles als seus autors.

13 R.E1LJ

Morí Rosa NicolauLa que havia estat regidora del PP al

nostre Ajuntament des del 29 de desem-bre de 1988 (per renúncia de JoanRosselló Mayol) fins al 15 de juny de1991, Rosa Nicolau Pocoví, i batlesa del"Dia del Puig" l'any 1990, va morir elpassat 13 d'octubre als 48 anys. Unamort molt sentida que va congregar mul-titud de persones al seu funeral.

Ramonell renuncia al seu escóEl passat 10 d'octubre, Joan A.

Ramonell va renunciar al seu escó com adiputat del Parlament i conseller delConsell Insular. Segon ell, "en aquestarenúncia no hi ha cap motiu polític nicap discrepancia. Me'n vaig perquè emvull dedicar a l'empresa de la construcciói retornar a la vida privada". Ramonell, amés de batle de Montuïri des del 30 dejuny de 1987 al 3 de juliol de 1999,havia estat Director General deTransports i Infraestructures (1997-99) .

Programa joventut 2000-2006La Direcció General de Joventut del

Govern Balear difon un programa euro-peu de temps Mure dirigit als joves d'en-tre 15 i 25 anys, estructurat en lessegtients accions: La joventut ambEuropa, servei de voluntariat, iniciativesjuvenils, accions conjuntes i mesurescomplementaries.

Amb la Consellera de SanitatAina Ma Salom, Consellera de Sanitat,

va convidar la Premsa Forana deMallorca a una reunió i dinar a CasCarboner el passat 27 d'octubre, a l'aca-bament del qual i en un canvi d'impres-sions es pogueren comentar diferentspunts de vista referents a la sanitat públi-ca i consum.

Lectura de poemesDia 17 de novembre a les 20'30h a la

sala d'actes de l'Ajuntament se celebraràuna lectura de poemes. Participaran elpoetes Vicenç Calonge, Gabriel Florit iBartomeu Fiol. Aquest darrer donara aconèixer el seu darrer llibre: El color deles coses, publicat per Capaltard i que espodrà aconseguir. L'acte ve emmarcatdins la commemoració del 700 aniversari.

Caparrudesa

Poques persones discorrensempre amb encert. Quasi totstenim prejudicis i idees precon-cebudes. En general ens tro-barn aclucats per aquestesidees, per les gelosies, sospi-tes, temors, enveges, orgull. IIa majoria de persones no vo-len canviar d'idea pel que fa ala seva manera de pensar, jasia en la religió, política, eco-nomia i fins i tot en la seva for-ma de vestir o en el seu com-portament. De tal manera ésaixí que si un prova de dir auna determinada persona queva equivocada, és molt possi-ble que s'enfadi i ho prenguimalament. Hem de pensar,per altra part, que a vegadessom massa dòcils en la forma-ció de les nostres creences,però una vegada admesaaquella determinació, dificil-ment ens fan tornar endarrerao canviar les nostres decisions.Sembla que si canviam, laprõpia personalitat s'aniquila.

A tots ens agrada continuarcreient en alb que un dia và-rem arribar a acceptar com abo i exacte; de tal manera queens ressentim quan ens to-pam amb qualsevol que dubtide les nostres idees. I si qual-que dia ens equivocam, solsho admetem cap al nostre in-terior, però rares vegades hoacceptarem davant altres per-sones. Aleshores es podriadonar el cas d'arribar a mani-festar amb orgull el nostrecanvi d'actitud o de manerade pensar. Ara bé, si una altrapersona tracta de ficar-nos ala força una diferent postura oideologia, o ens diu que no te-nim raó, no aconseguirà elsseus propòsits.

Salome,La visita al talaiot de Son Fomés fou molt agradosa

OPINIÓ

3

El projecte científic i museístic deSon Fornés

El passat 21 d'octubre i promogutper l'Associació d'Amics de SonFornés es volgué donar a conèixer alpoble de Montuïri l'actual situació delprojecte científic i museístic del jaci-ment arqueològic. Ara bé, possible-ment l'inescaient hora en què estavaprogramat l'acte i la poca difusió quese h va donar, foren el motiu pel qualels assistents sols arribassin a unavintena. I és per aquesta rab que totseguit oferim un resum dels objectiusdels treballs que actualment es duena terme i de les perspectives de caraal futur.

Resumits, els objectius sónaquests quatre:

• Classificació i inventari dels mate-rials arqueològics ceràmics, de pe-dra, ossis, metérlics i botànics recu-perats de Son Fornés durant les ex-cavacions duites a terme fins a 1988.

• Coordinació d'una investigaciódamunt les matèries d'estudi alhoraque, mitjançant l'anàlisi dels diferentstipus de troballes, profunditzi en elconeixement de l'organització social,económica i política de les comuni-tats que habitaren successivamentSon Fornés.

• Restauració i conservació de lesrestes trobades a les excavacions ar-queològiques, com són receptaclesde ceràmica, objectes de metafl i ins-truments de pedra.

• Preparació del museu de SonFornés, la inauguració del qual estéprevista per a finals d'enguany o prin-cipis del 2001 i que tendré com a seul'edifici del Molídes Fraret, ones mostraranels objectesmés rellevants ies donaré unaexplicació deles característi-ques socialsmés destaca-des de les dife-rents époquesestudiades idels succes-sius processos.

Les perspec-tives de cara al

futur es podrien resumir en dues:• Consolidar i protegir el jaciment

arqueològic de Son Fornés. Algunsdels edificis descoberts a finals de ladécada dels setanta i principis de ladel vuitanta han sofert des d'alesho-res l'acció d'agents atmosfèrics, laqual cosa ha afavorit la seva progres-siva degradació. A tot aim') s'hi had'afegir el fet que, en l'actualitat, mi-lers de persones visiten cada any lesexcavacions.

• Dur a terme noves excavacions afi de profunditzar en el coneixementde cada una de les fases d'ocupacióde Son Fornés. I els resultats d'a-questes investigacions també servi-ran per renovar l'exposició del mu-seu.

És digne d'elogi el treball que ac-tualment hi realitzen tres arqueóle-gues: Cristina Rihuete (antropólogafísica, de la Universitat de Barcelo-na), Blanca Fayos (anàlisi mediam-biental, de la UIB) i M 4 Isabel Pinya(estudi de material de vaixella finad'importació, de la UIB), actualmentgerent de la Fundació. Totes treba-Hen sota la direcció de Vicenç Lull irVP Encarna Sanahuja i amb la col.la-boració de més d'una vintena de tèc-nics, la majoria arqueòlegs, de dife-rents universitats espanyols i estran-geres.

Tot un treball valuós, digne de serdegudament apreuat i consideratpels montufrers d'aquesta i futuresgeneracions.

O. Arbona

PLANSde PENSIONS"SA NOSTRA"Per a un millor futur

4 OPINIÓ

Fins prest, amics de Bona PauAra fa devers tres anys que vaig co-

mençar a escriure a la revista Bona Pau.A Lloret no hi ha hagut aquesta força devoluntat i de sacrifici per mantenir una re-vista -Es Pi Gros- tot i que començà l'any1976 i que durà uns deu anys, es va editarmentre un petit grup de lloritans va poderarrossegar-ne el pes; obtingué molta ac-ceptació i era una revista de qualitat en lapremsa forana. Més endavant vàrem treu-re, durant uns anys 1995-98, una altra re-vista: Sa Timba, d'informació també local.Dic això perquè sempre he admirat i he in-tentat col' laborar en aquest tipus d'edi-cions. Per això aquests anys que he escrit ala Bona Pau m'he sentit com un montuï-rer més, amb els defectes i les virtuts queacompanyen qualsevol ésser humà.

Durant aquests anys he escrit un poc detot, sobretot temes de cultura popular —en-cara tenia pendents una sèrie d'articles so-bre remeis casolans, i sobre refranys, i so-bre cançons populars, i sobre malnoms,etc.- Però jo conceb la cultura popularcom un tot, és a dir: la cultura popular nopot ser interpretada com una reminiscèn-

sonLL.<7.1%. L\I. c2L71.17;%2ILLL

1/4.? C. a pcc,

cia arcaica, d'un passat pagesívol i rural,d'una exaltació romàntica, d'un mein en-yorat i idfl.lic; la cultura popular ha de sercrítica i creativa, dinàmica i amb els recur-sos suficients per a adaptar-se —sense per-dre el nord— als temps actuals; ha de seruna cultura arrelada a la terra, però no ne-cessàriament rural; no pot ser una culturade masses o que romangui sota la custòdiadel poder establert, pet-6 ha de saber cop-sar les estratègies d'aquesta cultura demasses i aplicar-les amb el seny i el sentitadequat perquè la cultura popular assoleixillocs que fins ara no ha pogut albirar; noha de ser una cultura lligada a les institu-cions, però ha de malavejar aprofitar tot elque aquelles posen al servei del poble. Lacultura popular és una manera d'entendreles relacions entre les persones, una mane-ra d'entendre la vida, fins i tot. I dinsaquesta manera de veure les coses hi hales opinions que puguem tenir sobre lespersones i les institucions que ens gover-nen. Quan el director de la Bona Pau,amb tota la prudència del món, em diu queno torni a escriure res més de política i queescrigui sobre cultura popular, perquè "hiha gent que s'enfada", jo li deman i "quèés la política més que l'organització de totallò que hem de compartir entre tots?"Cada vegada m'ho ha repetit, però jo sem-pre li havia comentat que seria bo per atothom que aquelles persones que trobenque he donat qualque opinió equivocadaque també ho escrivissin a la revista. Nocrec que cap persona es pugui sentir ofesaper escriure sobre unes realitats que, ensagradin o no, les tenim al davant, i les hemde gaudir o patir tanmateix.

Fa uns quinze anys vaig rebre una tele-fonada d'un redactor d'un diari d'aquestesHies: ja feia deu anys que n'era correspon-sal, i hi enviava segons quins escrits —lesentrevistes o qualque notícia molt local-en català. Com que m'ho traduïen tot alcastellà, vaig protestar de valent ja queconsiderava que allò no tenia cap sentit.Aquella telefonada era per dir-me quequedava acomiadat de la corresponsaliaper haver incitat la resta de corresponsals aenviar també les cròniques en català.Això, en certa mesura, era com una censu-ra absurda —val a dir que aquestes cròni-ques només arribaven a la zona d'Inca,que no les llegien, tanmateix, ni a la zona

de Palma ni a la de Manacor-, i me'n vaiganar amb el cap ben alt.

Ara, he tornat a rebre una altra visitacordial del director de la Bona Pau tot ar-gumentant que hi ha massa gent disgusta-da amb els meus escrits "politics" jam'ho ha repetit massa vegades—, i queconvé que escrigui sobre temes de culturapopular. I ja he dit que m'agrada molt es-criure sobre aquests temes, per() vull serlliure de poder fer un comentari —no sé si"politic" o no- sobre qualsevol afer rela-cionat amb Montuïri, perquè em sent comun montuker més, i que em contestin ambnoms i llinatges, així com jo sempre he fir-mat els meus escrits, i es pot iniciar un in-teressant debat o diàleg a la revista. Peròsembla que pesen més les amonestacionso critiques que rep el director de BonaPau. I això ho vull respectar, perquè sem-pre he pensat que totes les relacions s'hande basar en el respecte, encara que aquestaparaula tengui moltes accepcions..

Tanmateix seguiré col.laborant en totallò que pugui, o sàpiga, amb els amics deMontuki: vaig col.laborar amb el llibre del'amiga i mestra Catalina Verger; benaviat traurem en una collecció sobre te-mes de cultura popular uns escrits de SionNicolau, amb un CD amb tonades delcamp; el director de la Bona Pau m'hademanat per col.laborar amb el 'fibre"Montuïrers que han deixat petjada", ievidentment li he dit que sí i que m'enca-rregaria de la tasca de correcció i ordena-ció, o d'allò que ell trobàs més conve-nient; seguiré col.laborant amb l'Ajunta-ment de Montuïri i la Corredoria d'Asse-gurances Gonda en l'edició del !fibre delscontes curts premiats per tal que les despe-ses no esdevinguin un obstacle insalvable;i seguiré venint a Montuïri, perquè hi vaigpassar tres anys de la meva vida que mar-caren un acabament i un començament enIa meva formació. Encara ho recordamamb els Sebastià Cardell, Juan Urefia, Ga-briel..., Gaspar...; i na Sebastiana, n'Apol-lònia —amb qui, per cert, a la Universitat, aIa classe que impartesc de cultura popular,ara fa uns dies, encara vàrem recordaraquell temps-, na Magdalena, n'Antònia,na Rosita, na Margalida, etc. Seguiré ve-nint per veure en Banyeta Verda, i els cos-siers, i olorar l'alfabreguera agostenca deSant Bartomeu. Hi vendré perquè Montu-In un cabdal immens de persones d'unavàlua forassenyada, i que són, també,amics meus.

Felip i Munar

El comerç,obert a la

nostra Ilengua

L'activitat comercial ofereix moltes oportunitats d'usar la nostra Ilengua. Comprar,vendre, etiquetar un producte o fer-ne la promoció... són accions econòmiques,

però també comunicatives. I nosaltres, clients, comerciants i productors, podemdecidir que siguin en català.Perquè vendre o comprar no suposi haver de renunciar a la nostra llengua; perquètothom sàpiga que els nostres productes són d'aquí; perquè els arribats de forapuguin aprendre el català.Perquè és així com som.

El Govern de les !lies Balears i els consells insulars posen a disposició dels comer-ciants i dels productors cursos de català, materials divulgatius i ajuts econòmicsper a l'etiquetatge i la retolació en la nostra [lengua.

Informau-vos dels ajuts que s'ofereixen i dels terminis per sol.licitar-los:

Direcció General de Política Lingüística971 17 73 91btorres@dgcultur.caib.es

Conseil de Mallorca971 22 91 48nlinguistica@conselldemallorca.net

Conseilde Mallorca

Conselleria d'Educació I CulturaVicepresidincia Conselleria d'Economia,Comerç i Indústria

GOVERNDE LES ILLES BALEARS

blntreVsis„

iq-11s.a.Anàlisis Cliniques

Antònia Sastre BarcelóFarmacèutica

Consulta: Dilluns, dimecres idivendres: de 8'30 a 10 hores

Carrer l'Almoina, 49Porreres

Tif. 971 64 70 84

Assegurances: Adeslas, Asisa-Muface, AgrupacióMútua, Axa-Mare Nostrum, Imeco-Caja Salut,

Groupama, L'Aliança Novomédic...

6 REFLEXIÓ

I així començà l'era de la Terra

El mes de novembre és el mes que l'Esglésiaens convida a recordar als homes sants. El calen-dari litúrgic, el dia u de novembre ens convidacelebrar el dia de Tots Sants. Certament que nosols són sants aquells homes i dones que l'Esglé-sia els ha proclamat persones amb unes qualitatshumanes i espirituals extraordinàries i els hacol' beats sobre els altars, sinó que tots els bate-jats som sant pel fet de ser batejats.

Som sants i volem viure la santedat desde categories antropològiques que esti-guin al nostre abast. Aquest any que cele-bram l'any del Jubileu, volem fer un canta la santedat ecològica; a la santedat de lajustícia i a la santedat del perdó del deuteextern. Volem glossar en forma de pregà-ria el nostre amor i la nostra tendresa perIa creació i per totes aquelles coses quefacin possible una vida més digne entreles persones humanes. Certament que ensquedarfem ben satisfets de veure com du-rant aquest any Jubilar els governs delpaïsos del Primer Món tenguessin un gestsolidari i condonassin el deute extern del

països del Tercer Món. No pendrem l'es-perança i preguem perquè així sigui...

I ara deixem que parli en nostre cor ifaci de la paraula i cant d'alabança al Déude la Vida.

"Al principi un gran desordre regnava en elcosmos. Del cor de Déu nasqué el desitj de cre-ar harmonia, hum, pau, vida i així fou. Déucreà la hum i l'obscuritat, la nit i el dia, el sol,la Iluna, l'home i la dona. Del cor de Déu nas-qué la bellesa, la tendresa, la pau, l'esperança,l'amor. I Déu va veure que tot això era bo.També eren bons els pobles, les ciutats, les na-cions de la terra. Tots, blancs i negres, pobres irics, esclaus i Mures, tots plegats contemplavenels colors i les aigües dels rius Igris i Eufrates.Al costat de les aigües daurades dels rius plani-ficaren junts com cuidar la naturalesa, l'atmos-fera, els animals, els homes i les dones de bonavoluntat. I Déu va veure que això era bo.

I així començà la nova era; l'era de laTerra.

I Déu va veure que per tot arreu i havia unavegetació abundant. La Terra era tant genero-sa que regalimava Ilet i mel. Tots eren convi-dats a participar del convit de les noces del' home i la Terra. No faltava res, ni faltavaningú. Hi eren els del nord i els del sud, els del'est ni els de l'oest. Tot era de tots perquè ai-xf de generós era el cor del Wu. I Déu vaveure que això era bo.

I així començà el somni del compartirde la Terra.

I Déu va veure que en la Terra que Ell haviacreat no havia fronteres, no hi havia aduanes,no hi havia alambrades, no havia bombes atò-miques ni bombes nuclears. Per tot arreu haviabanderes blanques que indicaven la pau i la bo-na convivència entre els homes. Déu va veureque els homes i les dones estimaven profunda-ment la Terra i les aigües, els peixos i les aus,les flors i les plantes i a tots els seus germans igermanes. I Déu va veure que aims) era bo.

I així començà el desitj de la fraternitatde la Terra.

Déu va veure que tots els ésser humansrefeien la seva esperança en el Déu de latranscendència; en el Déu que és Alfa iOmega, principi i fi. En el Déu de la justfcia.En el Déu que convida posar l'home per da-vant de les creences, religions, politiques, go-verns, Ilengties, nacionalitats i altres institu-cions humanes. I Déu s'alegrà perquè no hihavia altre hei suprema que no fos l'amor.Estimar; estimar el Déu de la Vida, el Déu dela creació i el Déu de tots els homes i donesde bona voluntat com a un mateix. Aquest i

no altre és el manament més important de totaIa creació. I Déu va veure que aim) era bo.

I així comença a regnà la tendresa deDéu per tota la Terra.

Però un dia un crit d'angoixa i desespe-ració es sentit per tota la creació. El soldeixà de brillar, les estrelles s'enfosqui-ren, el ocells deixaren de cantar i un es-trany renou d'un vent impetuós no per-meté el diàleg, la comunicació, la miradatendresa i carinyosa entre els homes. I ai-xi començaren les divisió, les lluites depoder, les tensions, la violació dels dretshumans, la destrucció de la natura. Elmón es dividi en nord i sud en pobres irics, esclaus i Mures, entre acreadors ideudors. I el cor de Déu s'entristí.

Però malgrat aquesta angoixa desesperant,Déu no abandonà ni el món ni l'home quehavia creat a la seva imatge i semblança.

I homes i dones de bona voluntat ennom de Déu començaren a parlar. I ensparlàrem de la justícia, de l'amor, de lacompassió, del perdó. Del goig de fer ca-irn plegats. D'ajuntar les veus per cantarIa simfonia de la fraternitat. De reivindi-car que la pobresa ens enriqueix a tots.

Es l'any del Jubileu, l'any del perdó.Perdó per les injustícies als nostres

germons pobres.Perdó per fer tant de silenci davant el

deute extern.Perdó per no fer possible l'alegria als

països pobres.Perdó perquè encara hi ha un nord i

un sud, un est i un oest.Perdó perquè encara no hem fet tot el

possible per una justa condonació deldeute extern.

Perdó perquè encara hem de parlardel diàleg ecumènic.

Perdó perquè encara no podem cantartots junts la mateixa cançó.

Però malgrat tot això, en aquest vesprevolem alçar la nostra veu per dir:

No als deute extern.No a la mort de tants de nins, nines,

homes i dones per motius de la injustíciadels poderosos.

No a la injusticia.No a la divisió entre els homes, pobles,

ciutats, nacions.Deixem que siguin els homes i dones

sants que ens encoratgin perquè els pro-fetes de la història ens parlin al cor perfer creïble l'utopia d'un món més just imés humà.

Miguel Mascaró

Aquests dos nins, cosins, Guillem Martorell Garcies i MariaMagdalena Garcies Ramis (nets de Guillem "Mosson') són elsdos socis mes joves de l'Associació d'Amics de Son Fornés.

Ben 1)6 es mereixen un elogi

A L'AGUAIT

7

Sha dit que...Sembla mentida que dins el poble

es permeti fer carreres de motos.Produïa calfreds veure'n alguns pas-sar par plaça després de travessarel carrer Major i enfilar Pujol amunt iavall a tota velocitat i amb greu perilld'accidents de conseqüències irre-parables. A qui pertoca posar-hi re-mei?

oEn castellà en el bar del futbol es-

tan posats quasi tots els anuncis iens han demanat que féssim "pres-sió" perquè s'escriguin en la nostraI lengua. Ja estan complaguts.

oVa satisfer, per altra part, la inter-

venció de Pere "Malherba" en el pro-grama que TVE va emetre sobreMontuïri el passat 13 d'octubre. Fouuna llàstima que no se'n fes més di-fusió i molta més gent l'hauria con-templat.

oDins el café un home de més de

80 anys contava que quan ell erapetit el seu padrí ja li descrivia aquellfet d'un tal "Beia" que digué a un tal

Actes prevists dinsel novembre

"Matarino" que undia dematí anés aca seva a matarel porc. Aquests'hi presenté ides del portalpregunté: "que jateniu s'aigo ca-lenta". I h contes-taren: "I tu quedus el porc."

oA les busques

del rellotge del'església, senseHum els vespresfa mal destriar-les. Venturosa-ment qualcú arre-glé l'avaria i ja saberen l'hora.

oEs ben necessari que arreglin els

"bordillos" espanyats a conseqüèn-cia del Pla Mirall. La millor maneraseria canviar-los perquè fan pena.

Per cert, club ha passat amb els"bordillos" originals de pedra? Fapoc que la premsa de Ciutat entorné parlar.

oQuan molta gent demana que hi

fan al costat del camp de futbol, elsentesos diuen que una empresa tur-ca ho ha llogat per 40 milions anualsper fer-hi feina artesanal d'or, ar-gent, catifes...

oUna torrentada d'aigua caigué dia

26 d'octubre passat entre les quatrei mitja i les cinc de l'horabaixa... i elsqui ho saben 136 són els veïnats delscarrers Emili Pou i Joan Alcover.

oDe la capçalera de Bona Pau s'a-

propiaren (sense malícia) uns fillsque volien donar una galant sorpre-sa als pares que dia 24 d'octubrepassat celebraven les noces d'or. Iaconseguiren plasmar gràficamentmig segle d'histõria familiar.

oLes forces vives de Montuïri han

pactat. El tarannà ja és diferent.Possiblement n'hi hauré que es "pi-caran". Veurem coses "grosses"...Molinar.., futbol... més de 350 mi-lions... i no s'atura aquí.

En XerrimTrobada a Lluc de les viles

centenàriesEl proper 12 de novembre i amb auto-

car de franc, tots els qui vulguin es po-dran traslladar a Lluc per a la trobada deles viles mallorquines que enguany cele-bren el 76 centenari. Fins a dia 6 es po-den apuntar a l'Ajuntament. A Lluc a les11 hi haurà missa solemne, ofrena, ac-tuació dels Blavets de Lluc, parlament acàrrec de la catedràtica Maria Barceló iCrespí, i dinar (1000, voluntari).

Presentació del llibreMontuïri abans de 1300

Dia 2 de desembre a les 20'30h a l'es-glésia es presentarà el llibre " Montuïriabans de 1300, el segon de la coNecció"Quaderns montuirers", pel seu autorBartomeu Gomila i Jaume.

BAR - RESTAURANT

Can Miguel.itetuí dicvti i a ta ccvita

Nattewiguemxia j Yi/z/zweAkt(Dimarts tancat)

Carrer Palma, 194 • Telf. 971 64 62 04 • Montuïri

Per a la fira d'enguany s'han projectat nombrosos actes i unbon grapat de novetats, si bd la perdiu serà la gran protagonista

8 DE LA CASA DE LA VILA

EJ

La maioria d'actes de Sa Na la estan programats

Recollida de roba

L'Ajuntament de Montuïri vol infor-mar que a partir de l'aprovació del PlaSectorial de Gestió de Residus Urbansde Mallorca, per part del Conseil deMallorca, els tèxtils no estan consideratscom a residus urbans. Per aquesta raóels contenidors de roba ubicats en el Pesdels Porcs, han estat retirats.

Per tal motiu informam a tots els va-nats de Montuïri que a partir d'aquestsmoments el Hoc de recollida de robausada és al carrer Quintana.Esperam la vostra collaboració perquèaquesta decisió presa sigui niés eficaç iprofitós per a tots.

Pavelló cobert

Ja s'han començat les obres per a laconstrucció del futur pavelló cobert.Durant aquests dies estan en la fase demoviment de terres, a fi de poder co-mençar tot seguit les excavacions. Lesobres, que es pensen dur a bon ritme, es-taran finalitzades el proper mes de se-tembre del 2001.

Fira de sa Perdiu

Molts i diferents actes son els que esfaran durant la propera Fira de SaPerdiu. De fet les activitats començaranel dia 17 de novembre i es prolongaranfi ns a dia 3 de desembre.

El dia 17 de Novembre tindrà Hocuna trobada de poetes a la Sala de Plensde l'Ajuntament a les 20'30. Dia 18 al'església es farà un concert a càrrec deIa Coral Mont-Lliri. Dia 19 se celebraràIa festivitat de Santa Cecília amb dife-rents actes. Dia 24 a la sala de plens del'Ajuntament, una conferencia sobre lesdrogues: nous plantejaments per a vellsproblemes a càrrec del metge internista iexpert en temes de drogoaddiccióMiguel Barce16 i Miralles. El dia 25 unnou concert a l'església parroquial. Eldiumenge dia 26 s'ha realitzarà una no-

va excursió emmarcada dins el progra-ma "Montuïri tira-tira" en commemora-ció del 76 centenari de la Vila. Enaquesta ocasió es visitarà "Ses 3 fites".El mateix diumenge tindrà lloc la quintaedició el Cros Joan Barceló que enguanytindrà el circuit a la zona de Sa Torre.

Dia 1 de desembre a les 20'30 horesa la sala de plens de l'ajuntament es pre-sentarà el projecte de la zona delMolinar. Per aquest dia i a les 22'30 ho-res els Quintos-82 han preparat un pro-grama concurs de 50x15.

Per al dia 2 de desembre moltes no-vetats a destacar, a niés del Cross esco-lar que es farà a Sa Torre, a partir de les10 i dels partits de futbol d'infantils, ales I 1, entre el Montuïri i el Manacor,de Cadets, a les 15'30 entre el Montuïrii l'Escolar, de segona regional, a les18'00, entre el Montuïri i el Conseil. Ales 17 hores s'inaugurarà, amb motiu dela celebració del 700 anys com a vilaReal de Montuïri, el Mercat Medievalque estarà emplaçat al carrer Molinar. Ales 19'30 a la sala de plens s'inauguraràl'exposició de l'arxiu municipal, i a les

2030, a l'església, es presentarà un nouIlibre de la collecció "Quaderns montuY-rers".

Diumenge dia 3, dia de "Sa Fira",a les 9 a la plaça Major inscripció per ala participació en el concurs de SaPerdiu, i inauguració de la 5 a MostraIndustrial i Artesanal amb productes deMontuïri. Al carrer Pujol exposició decotxes col.lecció del mític Seat 600, i alcarrer del Calvari exposició de motosantigues. Al Molinar, Mercat medievalamb espectacle, i en Es Dau, el club deCa Rater farà i' ii a trobada a Montuïri, ila Cooperativa agrícola de Montuïri or-ganitzarà una mostra de porcs de raçaautòctona, i també podrem veure unaexposició de cans eivissencs organitzadaper la Societat de Caçadors de Montuïri.Exhibició en Es Dau de cavalls de raçaespanyola i a las 15 hores una trobadade ball de bot.

Aquestes són algunes de les activitatsque l'Ajuntament de Montuïri té previs-tes realitzar per celebrar aquesta darreraFira de Sa Perdiu d'aquest segle.

Bona Fira per a tothom.

Taller mecànicPlanxa pinturaConstantino Ruiz Gonzalez

C/ Ramon [lull, 46 • Tlf. 64 61 84 • Montuïri

Area de serve' Ses JardinesEstaciti de ServeiMini-Market • Rentat de cotxes

Bar RestaurantBerenars • Cuina casolana

Carr. Palma-Manacor Km. 29'3 • Tif. 971 64 61 46 • Montuïri

Els amics de Son Fornés en el talaiot reberen les explicacions amb molta atenció

NOTICIARI LOCAL

9

Els donats de sang, a Lluc

Organitzat per la Germandat de Do-nants de Sang, dia 8 un bon grapat demontdirers es traslladaren a Lluc per ce-lebrar alla la diada anual. Després de l'o-frena de flors al monument als donants,es va celebrar l'Eucaristia i tot seguits'entregaren distincions als grans do-nants.

Associació d'Amics de SonFornés

Com ja s'indica a la 3' pagina, un gra-pat de persones de l'Associació d'Amiesde Son Fornés i altres simpatitzants, elpassat 21 d'octubre es traslladaren al ta-laiot i posteriorment al Molí des Frareton reberen explicacions dels diferentsprojectes ja en marxa i de les perspecti-ves de futur.

Excursions de la Tercera Edat

L'Associació de Persones Majors,dia 20 amb dos autocars i en una excur-sió comercial visitaren Sóller, Deia,Valldemossa, Estallencs i dinaren alForo de Mallorca.

L'Associació de Gent Gran, dia 24en una altra excursió visitaren Vallde-mossa, Estallencs, Andratx, Calvià i di-naren a Can Barea. Tant uns com altrestornaren molt satisfets.

Conferència

A la Sala d'actes de l'Ajuntament, elpassat 27 d'octubre el pedagog MiguelRayó i Ferrer i dins el cicle de conferèn-cies sobre medi ambient va oferir "Quèens ensenya l'ecologia per a la vida dia-ria", basada en la manera de veure elsproblemes ambientals. Va complaure elsassistents.

Congrés de Premsa Forana

Al segon Congres de Premsa Foranaque es va celebrar al Auditelrium de SaMàniga de Cala Millor els dies 27 i 28d'octubre hi fou representada Bona Pau.Després de les conferencies varem parti-cipar als debats i a la revisió de l'estatut.A la cloenda s'entregaren diplomes a lesrevistes amb mes de 20 anys d'existencia,d'entre les quals la nostra en rebé un.

10 ENTREVISTA

Mateu Rigo Bonet, president del Patronat de Música

Professor de l'Institut de Sineu, parla del Patronat, de les seves aficions i exposacertes opinions personals

Canviarem impressions ambell durant llarg temps sense quedecaigués en cap moment l'in-terès del col-loqui. La seva con-versa és amena. Té riquesa d'ex-pressió, la qual cosa no és es-trany si tenim en compte la sevaprofessió d'educador. Se sentmolt bé contestant les preguntesque li estam fent.

Persona informada que esta aldia amb el temps actuals, té, pertant, criteri més que suficient peropinar extensament sobre els as-sumptes o particularitats que lienceta l'entrevistador.

Inquiet i actiu, en el sentit dequè, a més de la seva feina dinsel magisteri, disposa encara detemps per dedicar-se a altres ac-tivitats de tipus cultural, comveurem més endavant.

Dóna la impressió que no tépressa, no frisa. Ens confessa ell mateixque quan una conversa li resulta inte-ressant, s'oblida del temps que passa.

Mateu Rigo Bonet, la persona entre-vistada, va néixer a Santanyí l'any 1949.Té, per tant, 51 anys. És llicenciat enHistòria i professor actualment del'Institut de Sineu. Fins l'any passat fouel director de l'Institut de Son Servera,càrrec que exercí durant tres anys.

"tandem" que preparava elsalumnes per a batxiller.

En la darrera assemblea quecelebra el Patronat de Música deMontuïri fou elegit president.Des de dos anys abans exercia elcàrrec de secretari d'aquesta en-titat.

Estam en el seu domicili, dinsuna estada espaiosa i clara. Elsol entra a dolls pels finestrals.Decoren l'habitació diversosquadres, obres pictòriques rea-litzades pel nostre entrevistat.

—Pots definir-nos, per co-mençar, què és o vol esser elPatronat de Música deMontuïri? preguntam—.

Deixa un bolígraf que tenia enles mans i ens diu mirant-nosobertament:

—El Patronat és el motor queha d'impulsar i fomentar el coneixement,aprenentatge i pràctica de l'art musical iqualsevol altra manifestació cultural.

— Quants d'alumnes, nins i nines, esbeneficien de les classes del Patronat?

— Abans eren una cinquantena.Actualment, incloent-hi els de Lloret,són uns setanta.

— Hi ha alguna novetat en quant a lainstrumentació?

—Seguim amb les classes de piano id'instruments clàssics propis de les ban-des, però enguany intentam introduirnous instruments. Hi haurà classes deguitarra, flabiol, i tamborino. Més enda-vant també xeremies. Són instrumentspropis de la nostra terra.

— Hi ha interès en l'estudi per partde l'alumnat?

—Molts d'alumnes vénen motivatspels seus pares, però nins i nines respo-nen molt bé. La meta o objectiu que per-segueix el Patronat es que descobresquinIa música i l'estimin.

—De quants professors disposa elPatronat per impartir les classes demúsica?

—Són set, quasi tots ells amb una es-

Casat amb Francisca Amengual, te-nen un fill i una Pau, 23 anys, iMaria Francisca, 20. El primer estudiaenginyeria industrial i psicologia, lagermana.

En Mateu fou el darrer mestre externque impartí classes a la Sala Mariana fauns 26 o 27 anys. Ell, juntament ambGabriel Gomila, Antoni Tous, de feliçmemòria, i Sor Antònia, formaven el

El Patronat de Música ha donat un fort impuls a la banda. Ja en resten molts pocsdels que tocaven en aquest concert, dirigit pel mestre Baltasar Pocovi devers el

1960, davant l'antiga casa de la vila. Aix! i tot la gent l'escoltava amb atenció

ENTREVISTA

I'

pecialitat en quant a algun instrumentmusical determinat; altres ensenyen sol-feig.

— Si no anam equivocats aquesta en-titat duia el nom "Associació Culturaldel Patronat de Música". Què enspots dir al respecte?

—Es així, per això el Patronat estàobert a qualsevol grup cultural que vul-gui ingressar-hi. Actualment nomes hiestà agregat el grup excursionista"S'Esbart des Pla", pet-6 ens agradariamolt poder-hi agrupar altres conjunts enels quais el seu objectiu sia o tengui permotiu la cultura.

—Té el Patronat algun pla o planspel futur?

—Es en certa manera del que parlàvemabans. Els nostres plans són: Potenciarl'Escola de Música i fer-la digna deMontuïri, no "tercer mundista"; aconse-guir ajuntar les forces de tota la gent queté una inquietud i es preocupa per la cul-tura. Tot quant es una manifestació cul-tural hi cap. Es tractaria de canalitzar lesidee's o peticions cap a les diverses ma-nifestacions d'art i donar i obrir un ca-mi per créixer. Significaria recollir totesles idees que ens presentás el poble i po-sar-les en práctica, en quan a la culturaes refereix.

—A curt termini, quins projectes te-niu?

—S'està treballant per fer un homenat-ge als músics grans i/o altres personeslligades a la música en la festa de SantaCecília.

—Fins aquí ens hem ocupat delPatronat. Si et sembla entraríem dinsun tema més persona!. A part de la te-va feina com a professional de l'ensen-yament, pots dir-nos alguna activitatque t'agrada desenvolupar o quinessón les teves aficions?

—Hui! En tenc moites. A més de la

pintura i el dibuix als quais em dedicquan puc —Tenc un estudi a Ciutat— m'a-grada publicar llibres de contes infantils.Junt amb alguns collaboradors hem pu-blicat 10 exemplars de rondalles per alsnins. Illustr gràficament i collabor tam-bé en la presentació d'alguns llibres...amb tot quant he anomenat hi pas moltde gust.

—Algun altre hobby que t'atreu?Has dit que en tenies molts.

—Es així. Som un entusiasta de la mú-sica, especialment de la clássica, la qualem sol acompanyar, baixet, habitual-ment durant certs treballs; pas gust d'a-nar a pescar; m'agrada la literatura i elcinema... estic carregat d'aficions, peròcom et pots suposar no em puc dedicar atotes.

— No és necessari ho diguis dues ve-gades. Ens centrarem en una activitatde les que has anomenat: la pintura.Ets un autodidacta?

—No. Jo he anat a classe a "Arts iOficis". Apart també he tengut altresmestres.

—Altres mestres?

—Sí. He estat deixeble d'en Rullan, ien Sotomayor, el paisatgista; a més derelacionar-me amb en Codorniu, enCamargo... La pintura m'apassiona.

—Dins aquest art, quin estil otendència és la que més t'atreu?

Fa un moviment amb el cap com si noposets cap dubte.

—Admir els impressionistes francesos.

—Anomena per ordre de preferèn-da tres arts actuals, o activitats artis-tiques de tots els temps.

—La pintura, la música, l'esport.

—Un geni universal de la pintura?

—Velázquez.

—En literatura, alguns autors prefe-

(Continua a la pagina següent)

barCa na Poeta

Carrer Major, 7 • Telf. 64 65 29 • Montuïri music

FerreriaRafel Miralles

Més de 20 anystreballant el ferro

Carr. Palma-Manacor s/n • Telf. 971 64 62 88 • Montuïri

100 DE CAN polo

PARRILLA

Dimarts - DiumengeDienstag - Sonntag

2avo-24:00

Tlf 971 16 15 07Yatush@jet.es

Carrer Molinar, 51Montuïri

12 ENTREVISTA

(Ve de la pagina anterior)

rits?

—Ah! Són molts. En dire uns quants:Pere Calders, Pedrolo, Garcia Márquez,A. P. Reverte... Llegesc tot quan caudins les meves mans especialment lesobres de base histórica.

—Anem al cinema. Un director queet crida l'atenció?

—Spielberg.

—Alguns títols de cintes rellevants?

_ "Johonny cogió su fusil", la qualm'impressioná molt. "Casablanca","Tiempos modernos", d'en Chaplin...

— Una frustració, alguna illusió queno has pogut dur a terme?

—Tocar un instrument musical, el pia-no concretament.

—Una il.lusió feta realitat?

—Tenir un fill i una filla.

—Amb qui t'agradaria dialogarunes hores al voltant d'una tassa decafè?

—Ja no hi és. Hagués desitjat passarunes hores escoltant-lo, amb el professorTierno Galván.

—Què opines de les vetlades poèti-ques organitzades una vegada en l'anyper un reduït grup d'amics.

—Aquestes vetlades poètiques són unamagnífica idea duita a la prktica, queno s'hauria d'abandonar. Més encara,hauríem d'augmentar i fomentar aqueststipus d'actes culturals.

— Com veus la societat actual?

—La nostra societat viu angoixada,

perquè no assimila els canvis en la velo-citat en què es produeixen. La gent va ales coses fàcils, no es vol comprometre.Possiblement hauríem de dur un ritmede vida més lent, pea)...

Esta un moment abans de continuar.

— ... no perd l'esperança, en aquestmón on vivim.

—La qualitat que més admires enuna persona?

—Sens dubte, l'honestedat.

—La notícia més impactant que hasrebut recentment per mitjans de co-municació?

—Per TV. En els darrers esdeveni-ments de Palestina, on un pare protegeixel seu fill que mor pels trets dels conten-dents.

Mou el cap en un gest d'impotència idesolació.

—La mentida que disculparies ambmés facilitat?

—La mentida piadosa.

—Per viure: el poble o la ciutat?

—Sens dubte, el poble. Hi ha Ines qua-litat de vida.

— Et volia demanar: Existeixen elsovnis?

No el sorprèn la pregunta.

—Som escèptic, vull pensarque sí, existeixen.

—En les nostres relacions, com enshauríem de tractar: de tu, de vos, devostè?

—A la gent gran, de vos. Es una ex-pressió de molt de respecte. A la resta,de tu. A mi els alumnes em tracten de tu.

La música, la pintura, la literatura, elcinema, diverses arts en els quals ha-guéssim volgut profunditzar. No tenimespai suficient. Tot ho hem tocat de pas-sada; només ho hem fregat suaument.

Aquestes arts que hem tret lieu gera-ment a Hum altres— són vitals per ales persones que estimen la cultura i de-sitgen volar per les regions de la fanta-sia, intentant donar forma a la seva ins-piració, per alimentar el seu esperit i enbenefici de la societat.

Molt d'alabar la tasca del Patronatque pretén inculcar als nostres nins elsconeixements i la practica d'un dels artsmes nobles: la música.

Miguel Martorell Arbona

DE MONTUÏRI 13

S'Esbart des Pla camina quatre dies per l'illa de Formentera

Del 12 al 15 d'Octubre s'Esbart desPla va caminar per l'Illa de Formentera.En total es recorreren una seixentena dequilòmetres, molts d'ells seguint el per-fil del litoral i alguns altres per la carre-tera principal que junta dos indrets em-blemàtics: el Port de la Savina i el Farde la Mola. Els excursionistes van poderconstatar un fet que mirant el mapa ésdifícil de creure. Amb les quatre llarguescaminades no van poder abastir tota laimmensitat del paisatge i dels racons na-turals de l'illa germana més petita.

Foren quatre dies de convivència, co-neixença i amistat seguint rutes escolli-des per gent del lloc que les va traçaramb l'amor que es té pel lloc on s'hi hanat i on s'hi ha viscut tota una vida. EnManuel, l'amic formenterí, afable, pa-cient i gran conversador, va fer de guia,d'acompanyant i de narrador de múlti-ples històries esdevenides al Ilarg detantes petjades, al llarg de molts d'anys.

Des de Es Caló, a l'Hostal EntrePinos, seu dels excursionistes, s'inicia-ren cada una de les excursions que dura-ven del matí fins al capvespre, amb elrecés d'una hora al migdia per dinar icompartir a les postres unes estovallesque acollien el dolç, moment que algunshan considerat culpable dels grams depes de més que han portat de l'Illa deFormentera.

Formentera té molts de racons i el seupaisatge és particular. Tot el que té hi ésen petita quantitat però la varietat és infi-nita. Els pinars que acompanyen la carre-

tera de El Pilar són verds i frondosos. Elsmatolls de plantes aromàtiques, pujantper sobre els penyassegats de La Mola,desprenen una olor tan intensa que es po-drien reconèixer amb els ulls tancats. Elsconreus de figueres estalonades, de SantFrancesc a Cala Saona, consegueixenarrelar i desplegar les seves branquesmalgrat el fort vent. La Platja de Llevanti la Platja de ses Illetes formen una mAni-ga d'arena amb aigua a cada costat. SesSalines, s'Estany Pudent i s'Estany desPeix són entrades serenes d'aigua mari-na que contrasten amb la violència del'aigua gran si bufa el vent de ponent. Lagran pedrada erma i inhòspita a la puntasud, al Far de Barbaria, desafia el tempsinclement. Les sargantanes Ilargarudes,esquives i punyeteres hi són per tot ro-bant el color a l'entorn; el seu hàbitat esdelata pel color de la pell: a tonalitatsmarronenques s'hi endevinen sòls secs irocosos, a tonalitats verdoses, sòls ambdistintes gradacions de vegetació.

Els escars vorevejant les zones baixesdel litoral, recés de barques de pesca, as-seguren el peix del guisat, plat típic del'illa. Les cabres proporcionen la maté-ria primera al formatge propi de cabra.La llet de les ovelles proporcionen elfarcit del flaó, dolç fet amb coca, for-matge tendre i herba sana. La farígola,herba aromàtica de sotabosc, és l'ingre-dient que dóna nom i inspira la begudadigestiva del lloc: la frígola.

Tanta diversitat no s'assimila en quatredies. S'Esbart l'ha coneguda en temps de

tardor i a cada estació ella canvia perquètreu profit al sol i a la pluja, a l'aigua ma-rina i al vent. És una illa peculiar, és es-pectacular. És un petit país germà surantsobre la immensa mar.

Fio!

El Patronat de Música organitza lesfestes de Santa Cecília

El temps passa inexorablement i unany més tornam a ser a les vigílies deSanta Cecília. Els actes se celebraran alIlarg d'una setmana, des del 18 al 25 denovembre i seran els següents:

Dissabte 18 de novembreA les 20,30h. a l'Església Parroquial,

concert oferit per la Coral MontHid.Diumenge 19 de novembre

Acte central de la festivitat al'Esglèsia Parroquial.

A les 11,00h. Missa solemne en ho-nor a Santa Cecília.

Acte d'homenatge als músics i músi-ques que en l'actualitat tenen més decinquanta anys i han format part de laBanda de Música.

Concert de la Banda de Música deMontuki.

A les 14,00h. Dinar de companyoniaal Restaurant Cas Carboner.

Dijous 23 de novembreA les 15,30h. Audició musical a càrrec

dels alumnes de l'Escola de Música deMontuïri a l'Esglèsia Parroquial. L'actees clourà a les 17,00h.

Dissabte 25 de novembreA les 20,30h. Concert a cArrec d'una

Coral -agrupació per confirmar- membrede la Federació de Corals de Mallorca,cedida pel Conseil Insular de Mallorca,a l'Esglèsia Parroquial.

El preu del dinar és de 2.500 pts. pelssocies/es i 2.800 pts. pels no socis/es.Els tíquets els vendrà a l'Ajuntament naColoma Garau, a qui agraim la seva dis-posició

El Patronat de Música agraeix la col.la-boració de la Banda de Música i de la CoralMont-Lliri i de la Parròquia de Sant Barto-meu, així com el suport del Conseil Insularde Mallorca, Ajuntament de MontuIri,Govern de les ¡lies Balears, Banca March,La Caixa i Sa Nostra.

La Junta del Patronat

(DIMARTS TANCAT)

REFRESCS DE NOCES, COMUNIONS, BAPTISMES...

Ctra. Manacor, km. 28 • Tlfs. 971 64 65 04 - 971 64 40 6607230 MONTAI

14 TERCERA EDAT

Les dues associacions de Tercera Edat del poble hancomençat seriosament les activitats del curs 2000-2001

L'Associació de PersonesMajors comença el curs

L'Associació de Persones Majors deMontuïri dia 1 d'octubre va obsequiartots els socis a gelat i ensalmada com acelebració del final d'estiu, en el localsocial i dies més tard, una representacióde l'Associació va assistir a l'ofrena flo-ral al rei Jaume II i a la missa que se ce-lebrà a la seu dia 12.

Es pot dir que les activitats normalsdel curs començaren el passat mes d'oc-tubre. Dos dies a les setmana, com ja esve fent des d'anys enrere, tots els socisque ho desitgen poden participar a lesclasses de gimnàstica de manteniment,enguany en el local d'Es Dau, tot el di-marts i dijous. Per altra part, els dilluns ales 3 de l'horabaixa comencen les classesde punt mallorquí en club i els dimecresel vespre, una vintena de dones assistei-xen a les classes de macramé i tot seguit,les qui ho desitgen, encara poden partici-par al curs de pintura en el mateix local.

Tres activitats extraordinàries es varencelebrar durant l'octubre passat: Unes 80persones prengueren part a l'excursió aLluc a fi de guanyar el jubileu de l'AnySant. Després de dinar i ja de tornada esva visitar el Port de Sóller. Dia 20 d'oc-tubre es féu una altra excursió, aquesta

comercial. N'hi assistiren 74 i aprofi ta-ren per visitar Sóller i Valldemossa i al-tres indrets. I finalment dia 21 d'octubreen el club, recordant temps passats, hihagué la tradicional bunyolada de lesverges. Passaren el centenar d'associatsels qui acudien a gaudir d'una estonaagradable i a l'entretant menjaven bun-yols i bevien una copeta de mistela.

C. Quetglas

L'Associació Gent Granconvoca assemblea

La presidenta de l'Associació "GentGran", Joana Roca, convidà els afiliats auna assemblea general extraordinàriaque es dugué a terme el dia 30 de setem-bre en un dels menjadors de CasCarboner. El motiu de la convocatóriaera el de decidir sobre la necessitat dellogar un local, adient per a desplegar-hiles activitats de l'Associació.

Després del dinar començi'l l'assem-blea. Dites les paraules introductòries deIa presidenta, en Jeroni Garau per bocadel lector Josep Oliver, ajudant seu enaquell moment, exposà entre altres notí-cies rigorosament ordenades i datades,les següents: Que avui, 31 de juliol, la

Classe de gimnàs fica en Es Dau, fa vuitanys, quan sols hi havia una associació

Directiva de "Gent Gran", juntamentamb en Joan Rosselló, ens hem reunit aca la presidenta Joana Roca. Hem acor-dat l'elecció del local dels germans Tonii Joana Gomila del carrer des Pujol, siles condicions definitives del contracteens agraden.

Aquesta elecció es va fer entre el localdels germans Jordà i el local d'AntóniaSastre Manera amb la qual propietariatambé s'havia parlat.

Dia 11 de setembre la presidenta del'Associació, Joana Roca, acompanyadad'en Jeroni Garau, feren saber al batle deMontuïri, Gabriel Matas, la intenció del'Associació "Gent Gran" de llogar el lo-cal del carrer des Pujol, conegut popu-larment pel nom de Cas Confiter.També se sol.licità del batle una colia-boració i aquest contesta que li dema-nassin per escrit.

Tot l'afer sofrí un gir radical quan sesabé que l'Ajuntament llogava el localconegut per Ca na Pallusca a l'Avingudadel Dau, i que el batle el posava, entred'altres finalitats, al servei de totes lespersones majors del poble.

Tota l'Assemblea opinà que aquestaoferta era l'oferta óptima i per total una-nimitat s'acceptà.

Ens plau i agraïm sincerament i pro-funda la iniciativa del batle Matas, tam-bé com estam que és en launió on està la força.

***L'home de ment estreta, afirma un text

sapiencial hindú, pensa i diu: "aquesthome és un dels nostres, aquest no hoés, és un estranger". Per a l'home d'ani-ma noble tota la humanitat no és mésque una família.

J. Oliver

presentant de l'Ajuntament al ConsellEscolar i al Patronat de Música.

ENTREVISTA 15

Maria Verger Noguera, la nova regidora de Cultura

Es considera "una persona oberta i dinâmica" que accedeix al cârrec "ambi oberta a escoltar tots els suggeriments i critiques"

A rel de la dimissió del qui era regi-dor de festes, Antoni Nicolau, a princi-pis de setembre passat va començar aocupar un escó a l'Ajuntament deMontuiri Maria Verger Noguera, cone-guda en el poble per esser la filla delqui havia estat guardia municipal, Joan,i de la seva esposa, Margalida.

Na Maria va néixer a Montuïri el 22d'abril de 1958 i de nina va anar a clas-se a Ca ses Monges on va estudiar fins aquart de batxiller. Després va ingressara l'Institut de Felanitx d'on va ser alum-na fins a cursar el batxillerat superior.Després... deixem que sia ella qui ens hoconti.

—Què feres, Maria?

—Durant un temps no molt llarg vaiganar a fer unes hores de feina a l'apote-caria, amb don Pau, el qual m'animava arealitzar un curs d'Auxiliar de Farmacia.Però això no em feia massa feliç, ja quealb) que deitjava era esser mestra. Peraixò vaig anar a estudiar magisteri, espe-cialitat de Ciències, a l'Escola Universi-taria "Alberta Giménez". I una vegadahaver acabat ja em vaig posar totd'una a — Hem de suposar que durant agues-

exercir la docència al Collegi "Nuestra tes dos mesos ja Chant-As assenyalat

Señora de la Esperanza", on vaig donar uns objectius dins la teva comesa.

classes durant deu anys, al cap dels — Sí. Un dels primers objectius quequals vaig anar a exercir al Col.legi tenc és el de potenciar tots els actes cul-"Sant Antoni Abat", a Son Ferriol, on turals de les associacions que tenim enactualment treball com a professora de el poble de Montuïri. Obrir les novesprimer cicle d'ESO. aules de l'Escola de Música, procurar

—Com fou que et ficares en política?

que el conjunt instrumental tengui la se-va sala d'assaig a fi de consolidar bons

—Abans de la darrera campanya elec-toral mai havia participat en la vida poll-

músics per a la Banda i bons cantairesper a la Coral Mont-Lliri. Per altra part

tica. Tot va començar quan, el qui foucap de llista i ara és el nostre batle, Biel

tenim en projecte publicar un butlletíd'activitats culturals i esportives d'hi-

Matas, em demanà si volia acompanyar-vem; donar tota mena de suport al nos-

lo en la seva candidatura. Em vaconvèncer i vaig entrar a formar-hi part

tre patrimoni cultural, com el talaiot deSon Fornés, el museu arqueològic, mo-

amb el nombre vuit. I després de pro-lins fariners, com també donar a conèi-

duir-se les dimissions d'en Toni Nicolauxer als nostres joves les novetats i els

i d'en Joan A. Ramonell, el dia 5 de se-principals esdeveniments culturals a tra-

tembre vaig prometre el càrrec de regi-vés del Punt d'Infor-mació Juvenil, i des

dora, entrant a formar part del nostred'aquí animar-los a participar al concur-

Ajuntament.sos literaris "Conte Curt" i "Conte Curt

—Regidora, de què? Juvenil". També pretenc col.laborar—Com ja va publicar Bona Pau, som amb el Col.legi "Joan Mas i Verd" i

la regidora delegada de les àrees de cul- amb l'escoleta "Mo-linet de Vent", comtura, educació i festes. També som la re- igualment procurar que Radio Murta

arribi a ser un mitjà de comunicació va-lid per a tothom.

—Amb quina &lush', estrenes elcàrrec?

—Som una persona oberta i dinàmica itotes les feines les faig amb iliusió. Arasom una "novata", però esper aprendred'aquesta nova experiència. Procuraréfer-ho tan bé corn sia possible, malgratel refrany que diu "Mai plou bé per atothom". Estic oberta per a escoltar totsels suggeriments i crítiques, i si són po-sitives, molt millor.

—Des d'ara, preveus ja alguns pro-blemes?

—Problemes a la vista no en tenc. Alspossibles problemes que puguin sorgir,com he dit abans, procurarem cercar-losuna solució. Per això compt amb el recol-zament del batle i la resta de regidors.

—Com qualificaries el teus socis departit?

—Puc dir que de moment la relacióamb els meus companys és molt bona iem sent recolzada per ells.

—Què diries dels regidors de l'oposi-cio?

—En quant a l'oposició, crec que desempre hi ha una relació personal bonaamb tots ells. I pel que fa a la feina del'Ajuntament, d'entrada ha estat molt po-sitiva.

—Podràs amb tantes comeses?

—M'agrada fer feina d'una manera or-ganitzada, programada i prioritzar-la.Separar la meva tasca professional de laregidoria i de la família. Procuraré quehi hagi les mínimes interferències i resmillor que saber les activitats amb untemps prudencial per poder-les organit-zar de la millor manera possible.

—Finalment i ja per acabar: Quèvoldries dir a més als lectors?

—Aprofitant aquesta oportunitat vol-dria convidar tots els lectors i tot el po-ble de Montuïri a participar en totes lesactivitats organitzades, ja que la sevapresència ens anima a organitzar-nemés.

O. Arbona.

En aquesta fotografia de finals del vuit-cents, a l'esquerra encara es destria el moll'de Can Perons quan encara no s'havia edificat Can Ferrando. El fasser ja es mort

16 INVESTIGACIÓ

PRESÈNCIA DE MONTUffil EN LA PREMSA POPULAR DEL VUIT-CENTS (II)

L'Ignorància i La Roqueta foren molt populars

(Continuació)Observam en els articles d'aquestes

publicacions una gran diversitat de re-gistres (prosa descriptiva, satírica, as-saig, moralista, vers de codolada, déci-mes, gloses, sonets...); la revista és ente-sa com un centre aglutinatiu d'escriptors(edat, manera de pensar, estil...), enfrontde modes literàries ja establertes -comn'és el cas del romanticisme-; altres queposteriorment s'alinearan en el correntmodernista, com Miguel dels SantsOliver, o Gabriel Alomar. De fet, entreaquestes tendències literàries no hi hauns limits precisos: el costumisme con-serva encara trets romantics (el més evi-dent dels quals és la seva tendència a laidealització d'una societat en vies de de-saparició) i dins el modernisme encarahorn pot trobar una tendència a la prosacostumista (Miguel dels Sants Oliver,Joaquim Ruyra, Santiago Rusinyol, iSalvador Galmés, en part).

La practica totalitat dels escriptors sónconscients de la necessitat d'enaltir lanostra llengua i de la importancia delseu treball dins la revista: això és, servirde vehicle per a la conservació i difusiódel nostre idioma. Així s'expressen enun article dedicat a Ramon LLull, com amestre i pare de la patria, símbol del pa-triotisme dels illencs:

"...Avui és s'aniversari de sa mort de

Alcover, o Miguel Costa i Llobera, o 136combreguen amb la ideologia católico-conservadora, com ocorre practicamentamb la resta d'escriptors.

L'interès polític es redueix al munici-pi i, en tot cas, a la Diputació i provín-cia, amb una quasi total indiferència perIa política exterior. Aims) es corresponamb la mentalitat illenca, segons la qualnomés existeix Mallorca i foraMallorca. Ens adonam que no hi ha uncriteri massa homogeni per part delscol.laboradors a l'hora de donar una vi-sió política, sinó que més aviat són im-pressions personals de qui la redacta.

El que sí tenen clar gairebé tots ells ésque són conservadors, i no es cansen deridiculitzar l'altra banda: els republi-cans, ja sigui mitjançant la caricatura fí-sica: "No'u sé; qualque republicanot:Dú unes barbes!", ja criticant, d'unamanera sarcastica, el seu programa ide-ològic i el matrimoni civil, així com unallibertat de culte mal entesa en aquellaèpoca. Això explica el rebuig que va te-nir Gabriel Alomar, per les seves ideesrepublicanes avançades, i la immillora-ble acollida de Miguel dels Sants Oliver,que tot i essent -juntament amb Alomar-el més liberal de tots, era un liberal dedretes.

"La Roqueta", la seva continuadora,

Ramon Llull, prodigi de ciència, volcand'amó a Diu y agosarat Apóstol des'Evangèli, que trescà l'Europa y partde l'Africa per propagó sa vertaderailustració y volguent establí sa fraterni-dat universal....°

Conservadorisme i catolicisme van Ili-gats al llarg de la revista; quan observamels escrits dels col.laboradors ens ado-nam que bona part d'ells, o bé són cape-Ilans,com n'és el cas de Mossèn

INVESTIGACIÓ 17

conegué diverses etapes de publicació:una primera etapa que durà exactamentun any (1887), publicant-se un númeroper setmana. Possiblement es tracti del'etapa més important de la revista. Unasegona, que va des d'agost de 1889 finsal 31 de desembre de 1892, és a dir, tresanys i dos mesos. Clavell de Moro(Miguel dels Sants Oliver) segueix es-sent el capdavanter d'aquest moment, sibé amb articles o treballs ja més cone-guts per la crítica, i publicats, la majoriad'ells a les Obres Completes, en l'apar-tat "Articies"(Barcelona, 1922).

La tercera etapa, ja més apropada alnou corrent modernista, durà un poc mésde dos anys (1898-1900). aquí es fa ne-cessari destacar la col-laboració deGabriel Alomar, signant els seus treballsamb el pseudònim Biel de la mel.

La quarta i cinquena etapes resultenmenys interessants, sobretot la quarta,que va tenir poca importimcia i escassadurada, i la cinquena que va veure lahum, ja en plena efervescència delModernisme, durant tot l'any 1902, quepresentava ja una tipografia d'acord ambels nous corrents o modes del moment(paper cutxé, amb portades a tot color...).

"La Roqueta" assolí un paper moltimportant entre la gent mallorquina definal de segle. En el número prospecte japodem veure les seves línies d'actuació.Concretament en l'article "Escomesa",on a través d'un manifest ens exposen elseu programa a seguir:

Ir.-Volen dirigir-se a tot el públic ma-llorquí, no necessàriament ciutadà:"Mallorquins des pla i de la muntanya,pagesos i ciutadans, joves i yells, pobresi rics, Iletruts o ignorants".

2n.-Volen comunicar-se amb aquestpúblic emprant la nostra Ilengua:"..unperiòdic escrit en mallorquí llampantdes que ara es parla".

3r.-Pretén esser una revista humorísti-ca, però sense fer mal ni ofendre ningú:"..un periòdic faceto, xalest i delitós, netde pecat i de malura".

4rt.-No volen adscriure's a cap ideolo-gia política. Tot això només és en teoria,ja que defensen un conservadorisme iuna ideologia tradicionalista, catõli-ca:"..no ve al món perquè ii fassen capfill canonge, ni tampoc per donar greixa n'el dimoni...".

56.-E1 nom de la revista ens ve expli-cat prou bé, i ocupa una gran extensió."La Roqueta" i no "Mallorca", perexemple, ja que: "Mallorca és només un

nom; igual que un provençal diràProven ça, o un andalús, Andalusia".

Doncs :"Ara en dia que un mallorquí diu "sa

roqueta", aquesta paraula tal com sona,sense cap altre afegitó, pareix talmentque deixa anar s'aroma d'aquell amorcoral, que tothom...sent per s'hermosaterra a on va néixer...".". ..Mallorca ésun nom: "Sa Roqueta" és qualque cosamés: és un nom familiarment amorós: ésuna moixonia".

66.-Finalment, el manifest acaba dientque dues coses no admetran dins la re-vista: la primera, "entobiar beneits, otambé de vegades, bergants assolellats";Ia segona, defensar aquells que "perquètenen sa fel sofregida o per qualsevolmotiu, pretenen fer-se rotlo de sa coa iadreçar es pern del món...exercitants'ofici d'escorxadors del proïsme".

Els temes

a.- Els matrimonis per interèsAquí es tracta aquest tema des de di-

verses perspectives: qui es casa amb unadona vaivera. Aquest fet és xocant ambl'astúcia femenina, de vegades mescladaamb una certa intel-ligència; així, els as-pectes més criticats de la dona són : pen-tinar-se molt sovint, és a dir, huir-se peragafar enamorat.

El matrimoni o la professió religiosacom a úniques sortides decents per a lesal-lotes de l'època. El matrimoni, podrí-em dir, pujava socialment la dona, per-què suposava adquirir una estabilitateconómica i una bona consideració per

part de la gent, amén de gaudir d'unaprotecció masculina.

El poble considerava l'amor com unsentiment capaç d'aconseguir-ho tot. Ladeclaració d'amor es feia en un lloc pú-blic, com la fira, tot oferint a l'al-lota unobjecte de poc valor, al qual seguien, en-tre d'altres, la declaració pròpiament di-ta.

També les males relacions entre elscònjuges per motius d'edat és una altraqüestió present en el costumisme ma-llorquí. La por al "què diran" es posa demanifest en nombroses ocasions. No ésestrany el desinterès de la dona mallor-quina en instruir-se i, fins i tot, és benprobable que la seva illustració es con-sideràs poc recomanable moralment, sisuposava un contacte habitual amb ho-mes.

Es considerava el matrimoni del joveamb la vella, i del yell amb la jovenetasempre com una obra esgarrada; el ma-trimoni de dos vellets, com una bromainnocent, o una caricatura alegre del'amistat. Un altre aspecte relacionatamb tot matrimoni és la sogra. Aquesta,des de sempre és tractada d'una maneradespectiva, caricaturesca, amb una sèried'atributs que no diuen res en favor seu:morruda, renouera, golosa, esquiva,malsoferta Arriben, fins i tot, a classi-ficar-les, segons siguin de primera, se-gona o tercera classe.

(Continuarà)Gabriel Juan i Galmés

6.- "L'Ignorancia": tom I; n°55

Hotel Qural E6 rigueral Nou

Pati dc MontuïriQe8taurant

Difigent serveiAmb totes fes comoditatsAcurada atenció at client

Servei de noces i banquets

Ctra. Montuïri - Sant Joan, Km. 0'7 • Tel.: 64 67 64 • Montuïri

FABRICACIÓDE

BALUSTRADA

Tif. Magatzem:

" Particular07230 Montuïri (Mallorca)

64 67 4464 60 9564 61 73

Magatzem i Oficina:Cart. Manacor, km. 285

18 MONTUIRERS QUE HAN DEIXAT PETJADA

Pere Sampol Cerdà "Sampol"Un dels fundadors del CD Montuïri, durant la guerra civil fou alféres provisional,

i acabada, exercí tota la vida de mestreEl dissabte de Sant Bartomeu (23 d'a-

gost) de l'any 1915, mentre tocava aplaça la banda de música que dirigia elmestre Pere Sampol, una persona totasatisfeta es va dirigir al director senseesperar que acabassin d'interpretar lapeça que tocaven, per proporcionar-liuna bona nova, com era el naixementd'un fill. I li digué amb aquestes parau-les: "A ca teva teniu un Peret".

El director tengué tanta alegria que enacabar la peça convidà tots els músics,els quals amb ell anaren a ca seva, queestava al carrer San Fernando (avuiJaume II). Al là ho brindaren tocant unapeça al portal i tot seguit amb una bonaglopada de cassalla que molt amable-ment els oferí el director. Tant ell com laseva esposa, Jerònia Cerdà, no hi cabiende satisfacció. El nounat era el tercerd'una colla que amb el temps arribà a serde 6 germans i 3 germanes.

Un nin que de petit no es va distingirmolt dels altres de la vila. Anà com qua-si tots a escola a Ca ses Monges en untemps en què també se'l podia veure, en-tre el 1920 i 1925, anar molts de vespresa ca la seva padrina, "a qui quasi sem-pre, les nits d'hivern, trobava devora elfoc de llenya, ben encès, on no sols s'e-calfava, sine, que també encalentia totala casa. Jo —afegia el ressenyat en unaconversa mantinguda amb el firmant— fi-

cava banques i estelles al foc i ella emcontava moltes historietes. Això feia querescoltàs amb devoció".

Però ben prest, devers el 1925 en Perees traslladà a estudiar amb elsFranciscans, a Cura. Després aLlucmajor i posteriorment a laPorciúncula. Estudià el batxiller entre el1928 i el 1934. Després féu dos cursosde Dret per lliure. Anava a examinar-sea la Universitat de Múrcia. Per cert queuna de les vegades, quan se n'hi haviad'anar va considerar que els doblers

curtejarien i el rector, D. Gori, ii va dei-xar 35 pessetes (quantitat respectable enaquell temps), però en voler-les-hi tor-nar el capellà no les volgué de cap de lesmaneres.

Durant aquests anys de la república(1931-36), quan a la vila hi havia els vi-caris Munar i Torrens, en Pere participa-va en nombroses excursions. Recorrerenquasi tota la serra Nord de Mallorca,com també anaren a Cura, SantSalvador, Bonany, Artà...

A més de les excursions, durantaquests anys passava moltes nits amb al-tres joves assajant comèdies a la SalaMariana. Un temps en què sempre repre-sentaven sols personatges masculins,mai amb al.lotes. Elles, apart, en feienpel seu compte, aleshores dirigides perles monges. Els amics inseparables iamb qui oferien les representacions tea-trals eren sobretot en Joan de Meià, enToni de Mianes, en Pere Rua, enGuillem Comuna com també el seugermà Joan i algun altre.

Pere Sampol fou un bon jugador defutbol en el seu temps. Quasi sempre hofeia de davanter centre. Començà ambl'Antoniana quan el pare "Atanasio" n'e-ra el director. Després fitxà pel"Soledat" (fet que va sorprendre perquèaleshores quasi tota la plantilla era co-munista i en Pere anava amb els cape-llans). L'any següent, va jugar amb laGimnàstica de Felanitx, per continuaranys després amb el Llucmajor FC,equips amb els quals fou molt aplaudit iben considerat.

Durant aquests anys a Montuïri encarano hi havia equip com a tal (ni federat nid'altra manera), però una afició gossa,sí. Per disputar partits es reunien joves,quasi tots montu'frers, que jugaven ambun o altre equip, com el mateix Pere, iaixí s'organitzava el conjunt d'onze juga-dors. Al poc temps, però, es va decidirconstituir l'equip de Montuïri i seria de-vers el 1944 quan uns joves, entre ellsen Pere, anaren a D. Joan Ferrando per-què els cedís un tros de terra per poder-hi fer el camp de futbol sense costar-losres, com també s'adreçaren a altres pro-pietaris de pinars perquè proporcionas-

Cindy Crawford's choice

New Co-n-stellaho-n

OMEGAThe sign of excellence

,7er-fgeinui

MONTUMERS QUE HAN DEIXAT PETJADA 19

sin la fusta necessària per poder enrevol-tar i tancar el futur camp de futbol delquè seria el CD Montuïri.

Abans, però, el 1936 començava laguerra civil i foren molts el qui s'inscri-gueren voluntaris o hi anaren forçosos.Montuïri, com altres pobles, va roman-dre orfe de joves. En Pere s'allistà aIntendència, pea) a principis de 1937 jaes va presentar voluntari per anar a Lluca fer el primer curs d'oficial. Eren dosmonnarers i amics: ell i en Toni deMianes. Els dos sortiren alferes provi-sionals. En Pere anà a Infanteria i enToni a Artilleria. Era el 10 de maig de1937, data en què el general Franco ex-pedia a Burgos el seu títol d'alferes pro-visional. Primer anà destinat a Campos ial pocs temps a Felanitx i d'aquí partíposteriorment, cap a Ciutat, per embar-car cap als fronts de la Península, onparticipà en diferents accions bèl.liques,com oficial, fins a l'acabament de leshostilitats'. Aquí cal especificar, segonsdeia ell, que va lluitar a Vinaroz, on elvaren agregar al batalló de Marroc, aGandesa, a Villalba de los Arcos, Me-quinenza, batalles de l'Ebre, Peñarroyade Córdoba —on va comandar la 2a com-panyia—. Després, ja acabada la con-frontació, fou traslladat a Martorell(província de Barcelona) per retornarals pocs dies, definitivament aMallorca.

Tot i essent que sobraven militars queno eren de carrera, el govern donà l'o-portunitat de fer un curset als oficialsque ho desitjassin per passar al cos demestres d'ensenyament primari. Així enPere pogué veure complit el seu desig dequan era més jove, de dedicar-se a ladocència. Fou nomenat mestre d'en-senyament primari i va estar en un prin-cipi, dos anys a Bilbao i després aconse-guí que el destinassin a Lloret.

Estant en aquest poble veïnat, dia 20de juny de 1950 es va casar a Montuïriamb Antònia Fornés Pocoví. A Lloretnasqueren els seus cinc fills (4 nines i unnin): Jerônia, Aina Maria, Antònia iLola. El nin, en Pere, tengué la desgrà-cia de morir accidentalment el 16 de se-tembre de 1979, als 18 anys, en el trans-curs d'una excursió al Cavall Bernat,prop de cala Sant Vicenç (Pollença).

Durant els 20 anys que va estar a Lloretfou un mestre ben considerat en tots elsordres. No sols com a professor, sinótambé socialment. Feia tota casta de fa-

vors, portava nins a Ciutat a examinar-sede batxiller... Fou el fundador de l'equipde futbol de Lloret i de la fira. Físicamentestava molt fort. No va estar quasi mai debaixa. Avui molts ex-alumnes seus ocu-pen càrrecs de responsabilitat.

Deixada l'escola de Lloret, els darrersanys de magisteri va exercir a Palma ales escoles de Sa Vileta, Graduada deLlevant i Jaume I, on es va jubilar als69 anys d'edat.

Ja després, els últims 15 anys de vida,passava els dies entre Palma i Montuïri.A la vila se'l podia veure amb molta fre-qüència passejant pels carrers, entrete-nint-se pels cafès o participant en alguns

actes socials; fins que, sense haver estatquasi malalt, el 25 de juliol d'aquest2000, mancant-li sols un mes per com-plir els 85, d'una manera inesperada s'a-comiadava per a sempre, deixant així,definitivament una família, uns amics iun poble, aquest montdirer que a la vilahavia obert els ulls a la vida un dissabtede Sant Bartomeu. Una persona que vasaber viure el seu temps i havia estimaten grau summe.

O. A rbona

1) Per a rinds informació, cfr. "Montu'irersa la Guerra Civil (1936-1939)", edital perBona Pau, pags. 42 i 43.

beeAvirex -DIESEL

t41 :

. . • ...1,

• Yok

• •.0.

' :.:71 ':',«•', '

Sft,„,". *.

PorrereilM L'Almoina, 30 • Tif. 971 16 84 56 •OP

ACM

20 DE FORA VILA

Solució per als residus

El passat 22 de setembre, AntoniBennAssar i Roig, Professor de biologiade la UIB va donar a Montuïri una inte-ressant conferencia sobre medi ambient.El tema. RESIDUS: QUE EN FEIM?.

De cada dia augmenten els residus queproduïm, tan sòlids com orgànics, ur-bans, i industrials, essent els països ricsels que rués en produeixen. Es clar, te-nint poder per comprar-ho de bell nouper poc que no funcioni un cert aparell osimplement perquè ha passat de moda obe no té les característiques i prestacionsdels moderns, se n'adquireix un de nouque funciona millor i sense problemes.Mentre als països en manco poder ad-quisitiu conserven més temps allò quehan comprat i aprofiten tot el que ésaprofitable perquè no es poden perme-tre el fer gaire roíssos.

Per les ciutats sí que fa estona que esfeu necessari el servei de recollida do-miciliaria de ferns i residus, però pelspobles i cases rurals no era problema,fins fa uns vint anys no fou necessari ditservei. Per la pagesia, deixalles de me-tall com són, pots de llauna, de plàstic,en tetrabrik, electrodomèstics inservi-bles etc, no havent-se generalitzat el seuús no hi havia res per tirar; el pocs elec-trodomèstics que hi havia si no funcio-naven els adobaven. Cas de tenir ferrallavella i roba hi havia ferrallers i pedacersque la compraven. Les restes de cuina odel menjar, com són peladisses de frui-

tes, de patates, pa dur, verdures que espassen, etc s'aprofitaven per donar albestiar així com a cada casa de dins elpoble, al corral tenien un Hoc, sa bassa,normalment un clot dins el qual hi abo-caven aquestes sobres, fermentaven i estransformaven en bon fems. Una vegadaben podrits es traginaven al camp i s'es-pargien pel terreny. Cal remarcar queavui hi ha pagesos que encara ho fan ai-xi% tot ho aprofiten.

Però des que s'ha avançat en nivell devida i una societat de molt de consum,disposant de poder adquisitiu per adqui-rir productes, siguin aliments, begudes,d'entreteniment, com són joguines, cot-xes, certs electrodomèstics, en resum,comprem el que comprem ens ho em-portam dins bosses de plàstic —un tempseren bosses de paper d'estrassa-, si ésque comprem un electrodomèstic, mo-bles, o altres coses normalment ens hovenen ben embalat dins capses de cartrói protegides amb plàstic i que una vega-da desembalat hem de tirar aquestes pro-teccions o envasaments.

Passat cert temps aquests aparells co-mencen a tenir paries, els mobles tornenyells i avui en dia a vegades val a mésl'adob que comprar-me un de nou. Peròel yell fa nosa el volem tirar i no sabema on i per retirar-ho algú se l'ha d'em-portar a un Hoc determinat normalmentse'l enduen a un abocador. I com és lò-gic s'ha de pagar per aquest servei.

Com que Mallorca és dels Hoc on hiha una alta renda per capita, dins un es-pai reduït com és l'illenc, és preocupanttantes deixalles, ferns i altres matèriesque van als abocadors. Basta dir que (se-gons el conferenciant) l'any 1990 esproduïren al voltant d'unes 300.000 to-nes i en haver acabat aquest any 2000seran 500.000 les que s'hauran abocat.

Per cap corresponen a 116 quilos dematèria orgànica, 100 de paper, 40 deplàstics, 24 tèxtils, 16 metalls i 72 d'al-tres.

Això solament pel que fa a allò con-trolat i se n'aboquen bastants sense con-trol. Idò que n'hem de fer d'allò que ensfa nosa i tiram?

Sortosament avui hi ha tecnologia su-ficient per resoldre-ho Es allò conegutper les tres erres i que són aquestes:

Reducció. Reutilització. Reciclatge.Per reducció és responsabilitat de ca-

dascú de no fer un malversant, no tiranttantes coses que potser encara ens siguinútils. 0 simplement en anar a compraranar proveïts de senalletes i en tot el gè-nere que sigui possible, com poden essercertes fruites, hortalisses, per exemplepatates, rebutjar les bosses de plàstic ique després hem de tirar. Però com queés còmode dur-ho dins bosses així hofeim.

Quan s'ha abocat i amb la finalitat queocupin més poc espai, a l'abocador deSon Reus funciona la incineradora i escrema tot el que sigui incinerable o com-bustible i que aquesta si ara comporta uncost elevat a curt termini pot fer-se ren-dible ja que es possible generar electrici-

Els nostres camps produirien molt més si s'abonassin amb ferns naturals

Seguridad yLimpiezas, S.A.

Gremio de Albañiles, 14

Tlfs. 29 50 92 - 29 50 66 - 20 63 11Pol. Son Castelló 07009 Palma de Mallorca

Super Mont ufriExtens assortitGran varietat de productes d'alimentació

Peix congelat • CarnisseriaXarcuteria • Panaderia

Fruita i verdura • Begudes • NetejaI TOTA LA NOVA GAMMA DE "LEADER PRICE"

Av/ Es Dau, s/n Tlf. 971 64 67 60 Montuïri

o stp,4tf pcWjoçu

/111111116..-

DE FORA VILA

21

tat, de fet a Son Reus ja en produeixen.Però amb la incineració hi ha rebuig so-

cial perquè la combustió emet fum tòxic ideixa també un residu que son les cendresque també s'han d'abocar a part o banda.

La reutilització guarda relació amb elreciclatge com pot esser mitjançant fer-mentacions de la matèria orgànica que amés d'obtenir un bon ferns útil pels con-reus s'obté gas metà. En aquest, els cot-xes, sense fer cap modificació, en podenemprar fins el 10% com a carburant.

Reciclatge, es recicla vidre, paper,tèxtils, certs metalls blans i altres. Pelprimer es pot tornar com matèria primaper fabricar botelles i objectes de vidrefins i tot per fins artístics. Es pot mol-dre; a Mallorca funciona una indústriaque el mol, surten unes miques com are-noses i que mesclades amb les pinturesque s'empren per marques vials són re-flexives i aquests reflexos les fan mésvisibles de nit. I del paper, tèxtil, plàs-tics... altra cop, reciclant, es torna obte-nir paper i fibra, Ara bé per aconseguirtreure un profit del residus cal una reco-Ilida selectiva. Si cadascú a caseva ja hotria o si ens sobren papers, robes, vidres,piles, podem emportar-ho a un punt derecollida selectiva.

Cal remarcar que amb aquest aspectes'ha avançat, la gent en general ha presconsciència i si feim una comparació derecollides selectiva de fa uns anysaquesta ha augmentat. Aquest darrer anygairebé el doble.

Per les ciutats on no es disposa degens d'espai no hi ha altre remei mésque se l'emporti el recollidor; ara bé perles cases de camp, tan si són cases page-ses com si són xalets, o casetes d'esplaiper poc terreny que es disposi es injusti-ficat tirar al contenidor de la recollidatot allò que es pot podrir, o sigui lamatèria orgànica. Cadascú a casa sevaho pot tirar dins un yell bidó o dins unclot i d'aqueixa manera s'obtenen bonsferns útils per qualsevol conreu i per jar-dineria.

Com veim pel que hem esposat els re-sidus de moment són un problema peròsortosament hi ha tecnologia per donarsolució i que són les tres erres:Reducció. Reutilització. Reciclatge.

Encara és més, així com en un passatno gaire llunyà hi havia compradors deferralla, roba vella, fustes, pedaços, pa-per, que segurament el seu destí era el re-ciclatge, si avui es recupera i es reciclaseria lògic que les indústries interessades

pagàssin per aquesta matéria prima. Si ai-xi fos, en lloc de pagar perquè se l'endu-guin tocaria cobrar. És una possibilitat.

Però tot i les tres erres, sempre des-

prés del procés romanen restes o residusi sempre n'hi haurà que s'hauran de durals abocadors.

Sion Nicolau

Dibuix de Mateu Ripe

22

MONTUMERS PEL MON

El Pare Martorell, a Inca i Sor Ma Victòria Arbona, aSon Ferriol: dos montuïrers enlairats a altres indrets

El P. Antoni Martorell amb l'organistaitalià Roberto Marini a l'acte de

presentació del concert

La presentació del disc compactedel Pare Martorell

Amb motiu del 75è aniversari de lafundació del col•legi del Beat RamonLiu 11 d'Inca, dia 11 d'octubre en aquellaciutat es va presentar la restauració del'orgue de l'església del convent, esdeve-niment que es va aprofitar per oferir en

aquell acte la reestrena del darrer treballdel pare Antoni Martorell. Es tracta d'undisc compacte que va compondre el ma-teix P. Martorell, el títol del qual es"L'Organista Celebrante".

Aquesta obra musical està compostaper 31 comentaris musicals per a orgue,basat sobre altres tantes melodies popu-lars, les quals encara són vigents i moltactuals en la música italiana.

"Aquest disc té com objectiu el de serun intent de recuperar la consciencia mi-nisterial al servei de l'organista litúrgicde segles enrere, seguint les petjadesdels grans mestres del classicisme ba-rroc", segon digué Pilar Rosselló, pre-sentadora de l'acte.

L'organista italià Roberto Marini, ca-tedràtic d'orgue i cant gregorià, va inter-pretar una serie de peces que illustrarenmusicalment la filosofia de l'acte.

En aquesta celebració hi va assistiruna representació de Montuïri, d'entre laqual hi havia un bon nombre d'integrantsde la Coral Mont-Lliri.

L'homejatge a la religiosamontLfirera

A Son Ferriol el passat 22 d'octubre iamb motiu de la Diada Parroquial i ambla participació de nombrós públic es va

El rector de Son Ferriol va fer entrega aSor Maria Victòria d'una placa amb

motiu de l'homenatge que se li va retre

retre un homenatge a la religiosa teatinadel nostre poble, Sor Maria VictòriaArbona Miralles (de Son Maiol), de 80anys d'edat.

Va presidir l'Eucaristia el VicariEpiscopal, Mn. Bartomeu Tau ler, i amés del rector concelebraren alguns ca-pellans. ¡fou després de la missa quan elpropi rector Guillem Rosselló, una vega-da presentat l'acte, digué que "Sor MariaVictòria, natural de Montuïri, de 80 anysd'edat, es una persona molt estimada aSon Ferriol. Fou mestra de novicis de laseva congregació i la destinaren aMadrid i a Valencia. Després anA a SonFerriol on hi ha passat 38 anys. Se li re-coneix una gran labor en el camp del'ensenyament, ja que primer va estar enel collegi de Ca ses Monges i desprésen el de Sant Antoni Abat. Una vegadajubilada va exercir en treballs de pasto-ral a la parròquia i va dedicar moltes es-tones de la seva vida als malalts, a mésd'ajudar en la tasca de confecció de robalitúrgica".

Tot seguit Sor Maria Victòria va rebreun gran ram de flors i una placa comme-morativa entre els aplaudiments dels fe-els allà congregats. I a continuació hihagué balls i se servf menjar a base depaella per a unes 700 persones.

LA FC011140 DE NIIIITJAINI SEGLE

Prop de fa vita

Foren moltes les fotosque es feren el dia de la

festa del Puig de l'any1950. D'entre elles n'ha

aparescut una, lapresent, de quan estaven

per arribar a la vilaaquests tres joves, millor

dit, dues jovesmontuíreres i un jove

extern. Elles són CatalinaMulet "Llebre" i CatalinaGomila "Volando". Com

es pot destriar, eradavant l'abeurador del

Pou d'Es Dau, abans queEs Dau s'establís. El

terreny que es veudarrera, ja està establert.A dalt es pot veure CanFerrando, i a la dreta, el

començament del'Avinguda d'Es Dau.

TEMPS PASSAT

23

irelm. el " 31..x1l.Irsaurk •Im

Repercussions transcendentals

Vaig néixer dia 29 de desembre del'any 1920, pet-6 quan el meu pare va anaral jutjat per registrar el meu nom ja eradia 2 de gener de l'any següent. I fou peraixò que el secretari del jutjat va demanaral meu pare —segons em contava— a veuresi volia que posas la data del 29 dedesembre o de 1'1 o 2 de gener i així seriade la quinta de l'any següent. Al pare tantli donava, per() va preferir que posàs eldia que pertocava; fet que va ser causantque m'incorporas a l'exercit pel gener de1939 i quasi vaig estar a punt d'anar alfront de batalla, tan a punt que el vaixell"Marqués de Comillas", al port de Palma,ja estava disposat per embarcar els delmeu reemplaçament, de no haver estatperquè els qui comandaven retiraren

l'ordre. Així i tot pet-6, encara vaig haverd'aguantar dins l'exercit un parell d'anysmés que si m'haguessin registrat el generde 1921.

I encara abans d'aquesta me n'haviapassat una altra singular. De nin anava aescola amb el mestre Martinez, al carrerde Baix, alguns anys abans de larepública. En aquell temps el meu paretenia la barberia al carrer Major i elshomes acostumaven a anar a afaitar-s'hidos pics per setmana: els dimecres i elsdissabtes o diumenges. Era quan jo tenia9 o 10 anys. I el mestre qualque vegadam'havia vist alla, devora el meu pare, iun dia a l'escola em digué que volia quefos jo qui rensabonas. Ho vaig dir almeu pare i ell, veient que era molt petit i

que jo en tenia ganes, ana al fusterSampol i li encarrega una banqueta o"caixonet" de devers un pam d'alçàriaper poder arribar be a les barbes delhomes que seien a la cadira de braços aIa barberia. Jo, aleshores, tan petit, japresumia de poder fer feina i sempre quepodia hi anava de bon grat, tant quepassaren uns anys que quan la barberiaestava oberta, en lloc d'anar a jugar pelscarrers amb el meus amics, m'agradavaencara més anar a "fer saboneres" alshomes que venien. El mestre mostravatambé la seva satisfacció, m'hocomentava, i jo en presumia davant elscompanys de ser el qui "l'arreglava". Iencara passaren alguns anys perquè jocomenças a afaitar i tallar cabells.

Dos fets que de qualque maneramarcaren el futur de la meva existencia.

Dit per Gabriel Vich "Rua"

24 PUBLICITAT

.$ 04u ide A

((IPA OE EUROPA DE MASTERSTHE EUROPEAN MASTERS ROAD RACE CUP

El podi amb els guanyadors de la Setmana CiclistaInternacional, i autoritats, a la Platja de Palma

ESPORTS 25

Fermin Andres, medalla d'or a la Setmana Ciclista Internacional

Fermín Andrés del Club Ciclista Mon-tuïri-Herbes Túnel obtingué medallad'or de la categoria M-55, a la IIISetmana Internacional de Master- IllesBalears disputada dia 8 d'octubre en uncircuit de la Platja de Palma. Segons co-mentà la premsa especialitzada, "el deMontuïri rompé l'hegemonia estrangera".Hi participaren corredors d' Alemanya,Bélgica, Rússia, Dinamarca, Regne Unit,Falsos Baixos. El segon classificat foualemany i el tercer, belga.

Futbol-sala escolarL'associació de pares de l'Escola de

Montuïri ha inscrit dos equips de futbol-sala iniciació als jocs escolars de la co-marca es Pla.

L'equip A, integrat per nins de setanys, participara al grup A amb SantaEugénia, Escola Nova de Porreres, PetraA, Algaida, Sant Alfons A de Felanitx,Cala d'Or i Espanya de Llucmajor. Total8 equips. Recordem que al curs passat,Monttari es proclama campió deMallorca en aquesta categoria.

El segon equip esta format per nins de5 i 6 anys. Milita al grup B de 6 equips:Montuïri B, Petra B, Sant Alfons B,Santanyí, Sant Joan i Lloret.

CrossAmb motiu de la XXII Fira de sa

Perdiu, es tornara a organitzar el CrossJoan Barceló que aquest any arriba a laV edició. El diumenge 26 de novembrese celebraran les proves juvenils, jú-niors, séniors, promeses i veterans, men-tre que el dissabte 2 de desembre tendraHoc el cross escolar que comprèn les deucategories, cinc masculines i cinc feme-nines amb edats compreses entre els 6 iels 15 anys (iniciació, benjamí, aleví, in-fantil i cadet).

RESULTATS DEL MES D'OCTUBREFUTBOLIII divisió

Montuïri, 1 - Platges Calvià, 1Penya Santa Eulàlia, 1 - Montuïri,Montuïri, 1 - Binissalem, 1Montaura, 3 - Montuïri, 1Montuïri, 1 - Espanya,Alaior, 2 - Montuïri ,

II regionalMontuïri, 1 - Campanet, 1Bea sa Pobla, 3 - Montuïri, 2

Montuïri, 2 - Son Ferrer, 2At Son Gotleu, 1 - Montuïri,

JuvenilsArenal, 4 - Vilafr/Mont, 2Vilafr/Mont, O - Murer, 1Marratxí, O - Vilafr/Mont, 4

CadetsMontuïri, O - Felanitx, 5Montuïri, 1 - Margaritense, 4

InfantilsMontuïri, 2 - Cardassar, 3Son Gotleu, 3 - Montuïri,Montuïri, 4 - P. Can Picafort, 2

AlevinsMontuíri, 1 - Sa Vileta, 8Santa Maria, 5 - Montuïri, 2

Benjamins futbol-7Montuïri, 8 - Portocristo,Badia Cala Millor, 1 - Montuïri, 1Montuïri, 1 - Arta, 6

BÀSQUET FEMENÍSenior

Montuïri, 42 - Pla de Na Tesa, 36Joventut Mariana B, 63 - Montuïri, 57Llucmajor, 78 - Montuïri, 54

JúniorR.Plaza Felanitx, 46 - Montuïri, 41Ara disputen el trofeu Serra juntament

amb Binissalem, sa Cimentera, M.G.G.de Sant Llorenç, Nautic Fonoll iRestaurant Plaza de Felanitx.

CadetsMontuïri, 83 - Joan Capó B, 10Montuïri, 62 - Cala d'Or, 35Sagrat Cor, 32 - Montuïri, 67

Enguany, la competició de cadets s'hadividit en 8 grups de tres o quatre equipscadascun. Els primers classi ficats jugaranal grup A i els altres, al grup B. De mo-ment, les montuïreres es perfilen com acampiones d'aquesta primera fase, posatque han guanyat els 3 primers partits.

MinibAsquetMonttfiri, 48 - Campanet, 2Jovent, 18 - Montuïri, 20El grup està format per 14 conjunts:

Esporles, Bons Aires de Palma,Andratx, Llosetina, Joventut Mariana deSóller, Jovent de Palma, Campanet, PortPollença, Udyr Soledat, G. Galmés deSant Llorenç i Santanyí.La lliga s'iniciael 13 d'octubre i finalitzara I'll demaig. Les jornades es fan en divendres.

Biel Gomila

*44` 4kJ*

DInnfne • rInre • DineneICU 11GO 1 I 1110V0

Accessoris per a animalsProductes maneniment piscines

(Serval a domicili)

Montuïri • C/ Palma, 163 • Tlf. 971 64 65 90 - 61 72 27

Coral Mont-LliriDia 18 de Novembre a les

20'30 a la parròquia la coralMont-Lliri ens oferirà un con-cert en motiu de la festivitat deSanta Cecflia, patrona dels mú-sics. Tots hi quedau convidats.

Curset pre-baptismalPer una millor organització

demanam a tots aquells pares imares que pensin batejar els seufi ll/a intentin respectar la piani-ficació de la reunió prebaptis-mal. Informam que els que pen-sin batejar el seu fill/a entre elsmesos de gener, febrer i marc del'any 2001 la reunió prebaptis-mal serà el proper 12 de gener ales 21'00 a la rectoria.

Cursetd'autoconeixement

També volem informar que al'Ermita de Sant Honorat s'or-ganitza un curset sobre autoco-neixement i creixement espiri-tual: Eneagrama. Serà els dies24-26 de novembre. Les perso-nes interessades, que ens ho co-muniquin.

Este previst que prest comencin les obres derehabilitació del portal dels homes

Davant el nou desafiament que ens ha encarregat el Sr. Bisbed'animar i coordinar la pastoral del poble de Montuïri voldríem fernostra aquesta manera de ser sacerdots pel Regne de Déu i per

l'Església

Un capella ha de ser"Molt gran i molt petit alhora.D'esperit noble, com si dugués sang reial i senzill com un camperol.Heroi per haver triomfat de si mateix i home que ha arribat a Iluitar amb

Déu.Font inesgotable d'humanitat i pecador reconciliat amb Déu i els homes.Conscient dels seus limits i generós amb els seus dons.Mai doblegat davant els poderosos. Senzill i humil davant els petits.Captaire de mans suplicants i missatger que repeteix or a mans plenes.Militant animós a la Iluita per la justicia i tendre a la capçalera del malalt.Ancià per la prudència dels seus prudents consells i nin per la seva

confiança en els demés.Fet per l'alegria i acostumat al sofriment.Estrany a tota enveja, egoisme i transparent en els seus pensaments,

idees, opcions. Sincer en les paraules, amic de la pau, de la tendresa ide la solidaritat entre tots els pobles i entre tots els homes i dones de bo-na voluntat".

(D'un manuscrit medieval trobat a Salzburg)

26 ESGLÉSIA EN CAMI

Curset prematrimonialEl proper dia 20 fins el dia 25 de no-

vembre a les 21'00 h a la rectoria deMontuïri començarà el curset de prepa-ració per a celebrar el matrimoni cristià.Les parelles interessades han d'avisaroportunament a la rectoria els dies deldespatx parroquial que són els dimecresi els divendres de les 16'30 a les 19'30.

Col.lecta del DomundLa collecta que es féu el passat diu-

menge dia 22 d'octubre per ajudar elsmissioners/es que treballen arreu delmón per anunciar la Bona Noticia deJesús fou de 63.535. Gràcies a totesaquelles persones que heu contribuït enaquest noble objectiu. Certament gràciesa la vostra collaboració podran conti-nuar duent la seva tasca evangelitzadora.Gràcies a tots.

Portal dels homesSi Déu ho vol, les coses surten així

com estan organitzades pensam queprest començaran les obres de la rehabi-litació del portal dels homes. Esperamque aquesta rehabilitació faci més bellala nostra església.

Missa de Santa CecíliaEl diumenge dia 19 a les 11'00 hores

celebrarem l'Eucaristia en honor deSanta Cecília amb l'assistència els nos-tres músics i cantadors per retre home-natge a la seva patrona. Tot just acabarla Missa tendrà Hoc el tradicional con-cert musical a càrrec a l'Escola deMúsica i banda de música de Montuïri.

Procés de feConvidam tots els joves nascuts entre

els anys 1994-1995 a participar d'unprocés de fe per tal de madurar en el seucreixement espiritual. Podeu anotar-vosa la rectoria els dies de despatx parro-quial.

Grup d'EsplaiUn grup de joves del nostre poble

juntament amb la parròquia organitzenun grup d'Esplai per tal d'educar els in-fants i joves en el temps lliure.Convidam tots els interessats a anotar-se a la rectoria els dies de despatx pa-rroquial. La reunió de pares es farà elproper divendres dia 10 de novembre ales 19'00 a la rectoria.

MISCELLANIA 27

RIPME91-11bOctubre de 20000

Dia 1 4'61.m 2" 22 5'6

" 6 22'6 " " 23 12'1

" 12 25'9 " " 24 5'7

" 14 1'2 " " 26 12'6

" 15 1'4 " Total 91'7

7AC)C8 novembre 1975

Miguel Trias Canyellas "Tries" ambAntònia Garau Gelabert "Prats".

15 novembre 1975Rafel Antich Servera (d'Algaida) amb

Aina Mayo! Mas "Xiva".

ChlArJÇMMOctubre de 2000

NaixementsDia 11.- Marina Rabanal Tous, filla de

Modesto Antonio i d'Antònia.Dia 12.- Guillermo Ruiz Juan, fill de

Constantino i de Catalina.Defuncions

Dia 13.- Rosa Nicolau Pocovf "Roig",casada de 48 anys.

AragrEA LT3228 novembre 1950

Joan Mas Sastre "ComeIles" ambFrancisca Arbona Fullana "Arbona"

RAcAnimau-vos que prestfarem els 50 anys de

Bona Pau

Jo llegesc a Bona Pautres articles cada mes,Munar, Camps i Nicolau,no sé quin m'agrada més,jo crec que els tres per igual.

Seguiu fins al dos mil dos,quan complirà aquest diariel cinquanta aniversari;cada dia més hermóspugui arribar al centenari.

Antônio Adrover

10 anys enrereNovembre de 1990

Opera amb Honorat MollDins el IV cicle d'òpera de la Fonote-

ca, els dies 15 i 16 de novembre de1990 el tenor montuTrer Honorat Moll,juntament amb altres interprets, va can-tar magistralment a Ciutat "Cavalle-riaRusticana" i altres composicions.

25 anys enrereNovembre de 1975

Montuïri visqué el canvi de règimMontilla, com la majoria dels pobles,

va viure durant aquest novembre de1975 dos fets històrics transcendentals:La mort de Franco (pel qual dia 22 se liva oferir un funeral amb l'església plenade feels) i la proclamació del nou ReiJoan Caries (aquest esdeveniment, mit-jançant la TV).

50 anys enrereNovembre de 1950

El dogma de l'AssumpcióA Montuïri, com a altres pobles, es va

celebrar amb molta pompa la declaraciódogmàtica de l'Assumpció de la VergeMaria en cos i ànima al cel. Per moltescases es posà murta, s'enramellà, posa-ren domassos i a l'església se celebra-ren extaordinàries funcions religioses aprincipis de novembre de 1950.

100 anys enrereNovembre de 1900

Retrat del ReiA la Casa de la vila no hi havia cap re-

trat de SM el Rei d'Espanya, Alfonso XIII.Fou per això que la Corporació dia 28 denovembre de 1990 va acordar adquirir-neun, el qual va costar 10 pessetes.

ES)11aBeRn5 Nbre.Vilafranca12 " Ariany

J]Jw Cr)IlCoca d'ametla

Ingredients150 gms. de sucre150 gms. d'ametla crua120 gms. de galetes mariesmig litre de llet6 vermells d'ou i els blancs pujats.

ElaboracióS'unta el motle de caramel. Es mescla

tot i es cou al bany maria.Margalida Arbona "Ferreret"

19 Nbre. Montuïri26 " Petra

A un impertinent

Cada mes, sempre en venir,solc Ilegir sa Bona Pau;n'hi ha un que me vol mal,jo no me'n puc avenir,i en veure'l hauré de dirper lo que he de guanyar-hi,jo trob que això fa pardal,que no és d'un homo normal,per posar-li, no ho trobaua damunt sa Bona Pau,per fer-lo empegueir?

Amador Font

VERGERMATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

Ctra. Montuïri a Porreres, Km.1 • Tel. 971 646 695 • Fax 971 161 503

MONTUÏRI

A la Biblioteca, entre altres, podem trobar les segiients pu-blicacions periòdiques: MUY INTERESANTE, MUY ESPE-CIAL, CEO, NATIONAL GEOGRAPHIC, DUNIA, TIEM-PO, EL TEMPS, BONA PAU....

H Ft A FI IDe dilluns a divendres: de les 17 a les 20h.Dissabtes: de les 10 a les 13h.

28 CULTURA

BIBLIOTEQUES DE MALLORCACENTRE COORDINADOR

Biblioteca Municipal de Montuïri

NOVETAT6 5IMIOG-1:IkfIC1J16Literatura infantil i juvenil

Obres de referència: Literatura infantil:

- Enciclopèdia Milenio.-Ed. Debate, 1999. 5 vol.

1r.- Historia de la humanidad.2n.- La ciencia y el universo.3r.- La naturaleza.4t.- Pueblos y civilizaciones.56.- Atlas del mundo.

Literatura Juvenil:

Pons, Pere.- L'estret del temps.Martin Gaite, Carmen.- Caperucita en

Manhattan.Rayó, Miguel.- Les muntanyes de foc.Amorós, Maria Lluïsa.- Dietari secret.Rowling, J.K.- Harry Potter i la pedra

filosofal.Rowling, J.K.- Harry Potter i la

cambra secreta.Luca, Erri.- Tu, meu.

La festa major de la bruixa avorrida.Blancaneu i els set nans.Explica'm un conte.El bosc de l'avi mussol.Quins artistes, els pinguins!Un regal d'aniversari.Contes de joguines.Em vols Ilegir un conte?Ovelles de coloraines.Téstimaré sempre.En Teo celebra Sant Jordi.La vareta màgica.Els pinzells de l'Alicia.Les històries perdudes.El camí del far.La 'ha del final del mar.

Conseil de Mallorca