H- ,

•

lao t11.1:0-r

.41-2t143 — Arx3r LI —

! T. 4

El PSM denunciairregularitats

administratives al'Ajuntament iacusa el batle

La gestic:,municipal i pròpiaés contestada pel

batle•

Del darrer plemunicipal cal

resaltar:- La convocatòria

d'una plaça de saig- Millores a la

carretera d'entrada alpoble pel camp de

futbol- Cap dels acords

foren recolzats pelsregidors de l'oposició

194 alumnes hancomençat el curs a

l'Escola Pública•

L'inici de larestauració d'EsMolí des Fraret

prevista per aquestoctubre

•La jornada de

germanor cristianadel Puig

esdevingué enassemblea

•

És evident el gran nombre d'activitats de l'Associació de Persones Majors. Alllarg de tots els mesos de l'any celebren un o altre acte extraordinari,

complaent aixi la majoria dels socis. El mes passat 150 persones anarend'excursió a Galilea (de la qual correspon aquesta bella panorámica) i unes

200 participaren a la gelatada de final d'estiu.

LA NOSTRA HISTORIA

Sentències del Tribunal de la InquisicióEl Tribunal de la Inquisició de

Mallorca (') va dictar la sentencia con-tra el qui era rector de la parròquia deMontuïri pels fets denunciats i que pu-blicàrem el mes passat, com Lambecontra un campaner casat amb unamontuïrera que pecà de bigamia i unmontuïrer que afirmava que tenir rela-cions sexuals amb dones negres noera pecat.

Sentència contra el rectorE vista la dicha información con ordi-

nario y consultores ecclesiásticos fuemandado prender. Tuvose con él laprimera audiencia a 7 de junio de1602. Dixo ser sacerdote y rector de lavilla de Montuïri, natural de la villa deSelva del dicho districto, de christianosviejos y de edad de 45 años y que nosabía porqué fuese preso sino porqueacostumbraba de curar con una ora-ción heridos y que por ser ensalmos,creía que fuese por aquello. Y queconfesándose cierta muger con él, sehabía llegado tanto a él que se habíajuntado con su rostro y él la había di-cho, tomándola las manos, que paraque se llegaba tanto. Pusósele la acu-sación, negó lo en ella contenido,mandósele dar treslado y nombróseleletrado que le aconsejase y defendie-se, con quien habiendo tractado lo quele convino él le había aconsejado quedixese la verdad y así el dicho rectorconfesó que la acusación decía tantascosas que podría ser que algunas de-las fuesenfuesen verdad, como haber toma-do la mano a una hija suya de confe-sión que nombró y haberla dicho algu-nas palabras de las contenidas en ladicha acusación y que la hubiese toca-do pero que no se acordaba que en elacto de la confesión ni próximamentea ella haber tenido actos deshonestoscon alguna hija de confesión más delos que tenía confesados y que otravez a una mujer la había dicho, están-dola confesando, que gustaría ir a sucasa. Y con parescer de su letradoconcluyó la causa y se rescibió a prue-ba y habiendo después pedido audien-cia dixo que habiendo recorrido sumemoria hallaba ser verdad todo loque la acusación del fiscal decía y queno lo había confesado por estar turba-do. Y que se acordaba que confesan-do a dos mugeres que nombró, las ha-bía tomado dos vezes las manos y to-

cado el rostro y después, alcabo de algunos días, habíatenido cópula carnal conellas y ansí mesmo había co-noscido carnalmente a cincoo seis hijas de confesión yesto al cabo de algunos díasdespués de haberlas confe-sado, pero que en el acto deIa confesión ni proximamentea ella no las había solicitado.Y que había tenido cuentacarnal con otra hija de confe-sión que nombró en acabán-dola de confesar. Y siendoratificados los testigos, se ledió publicación y respondien-do dixo ser verdad todo loque los testigos decían, ysiéndole leída su confesión yIas demás por el hechas enpresencia de su letrado, consu acuerdo concluyó definiti-vamente. E visto el dichoproceso con ordinario y con-sultores ecclesiásticos fueacordado que en la sala de laaudiencia, en presencia delos dichos consultores y de los recto-res y vicarios de la ciudad y de losprelados de los monasterios y de suscompañeros confesores y de los recto-res de la isla se le publicase su sen-tencia y abjurase de levi y fuese gra-vemente reprehendido y fuese privadode confesar hombres y mugeres per-petuamente y fuese recluso por dosaños en la parte que le fuese señaladay el primer año de la reclusión no dixe-se missa y le fuesen puestas peniten-cias espirituales y pagase 150 duca-dos. Vio V.S. Ilma. esta causa y man-dó se executase, excepto que no sellamasen a la publicación los rectoresde fuera de la ciudad. Executose a 15de noviembre de 1602."

Per pecar de bigamia165. Sebastián Coll. - Alias Coves.

Natural de la villa de Campos deaquella isla y habitador en la villa deCiudadela de la isla de Menorca, tra-bajador de veinte años porque siendocasado y velado con CathalinaCerdana, vezina de la villa de Montuiride la dicha isla de Mallorca, siendoaquella viva se casó con GuillermaGrosera de la dicha villa. Penitenciapública en la Iglesia mayor un domin-

go. Mordaça, coroça, soga, abjure delevi, açotes ciento, galeras al remo sinsueldo tres años. Calificóse la proposi-ción por herética. Tuvo contra sí de laproposición un testigo y de los matri-monios nueve. Negó haber dicho laproposición y confessó los matrimo-nios."

Proposició herètica"224. Pere Perets. - Trabajador, na-

tural de Montuïri, en el Reino deMallorca, de veinte años. Por haber di-cho que tener parte carnal con muge-res negras no es peccado. Vela.Abjuró de levi. Penitencias espiritualesque se confiese tres vezes en las pas-quas de Navidad, Resurección yPentecostes próxima siguientes.Calificóse la proposición por herética.Tuvo contra si un testigo y el lo con-fessó antes de ser presso, despuésque supo quel testigo había venido adeponer contra él."

Guillem Mas Mira/les

(1) Re lació de causes de fe. 1578-1806 delllibre El Tribunal de la Inquisición de Mallorca,del qual són autors Llorenç Pérez, LleonardMuntaner i Mateu Colom.

La foto retrospectiva

Era l'any 1932. Molts d'ells ja ens han deixat. La majoria, per& encara els hem des-triat. A la primera fila, començant per l'esquerra, hi veim en Rafel "Badia" (4, en

Miguel "Caragol" en Miguel "Barrió" en Tomeu Sampol en Biel "Xiu"un "Tarric" d'es carrer Bonavista (9, un desconegut i en Miguel "Pieres"(.A la segona fila, un des Figueral en Pere ? "Llucio"(+), en Pep "Badia",

en Pere "Pieres" (assegut a una cadira) i un desconegut.

OPINIÓ 3

Cultura si, pert)...D63 cJIII 3CLDy

Els aplaudimentsQualcú ha dit que un dels pecats

de la societat actual és el de l'aplau-diment. Avui s'aplaudeix per moltpoca cosa: sopars que acaben enaplaudiments, homenatges aplaudits,medalles també aplaudides... alaban-ces que moltes vegades son fictíciesi criticades per nombroses persones.

Quantes vegades hem trobat exa-gerats uns elogis, traduïts en mamba-lletes, els quals, entre els presents,han creat un clima aparent o irreal,exagerat per aquell esdeveniment!

Com també han arribat queixesd'alguns lectors que han consideratexcessives les lloances tributades desd'aquestes pàgines i en certes oca-sions a gent o a fets que, segons ells,no se'ls mereixien.

Convendria que cadascú es mil-Assincerament a si mateix i considerAsque hi ha persones que necessiten del'aprovació dels altres per decidir-sea fer qualque cosa de profit en lagestió que els fou encomanada, ja siamitjançant un determinat càrrec oper una superior determinació.

No oblidem que un aplaudiment aun temps concret i tributat digna-ment pot esser benefici6s, perquèencoratja, estimula i pot ajudar. Perõtambé s'ha de tenir present que unacrítica seriosa pot esser constructiva,encara que freqüentment sol esserdolorosa. Una crítica que espavila,despert, fa c6rrer més dret, aviat iconscientment, en certa manera puri-fica i neteja. Moltes vegades lanecessitam.

Possiblement ens trobam més dinsun m6n de "bombo i platillos" mutusi ficticis, en aquest cas hipkrites; imanco dins una societat que hauriade tenir el seny suficient per demos-trar que la sinceritat, honradesa, sen-zillesa i bona fe hauria de ser normaconstant de convivència.

Salomó

Des d'un temps a aquesta part lagent de Montuïri, com la d'altrespobles de l'illa, es distingeix per esti-mar i valorar la cultura. La majoriade ve'ins del nostre poble, a principisde segle quasi no es preocupava pelprogrés intel.lectual; tot allò quetenia relació amb el camp i els cul-tius els absorbia totalment. Bastaconsiderar quant ens ha expressataquella gent d'edat en les nombro-ses entrevistes que els hem fet perintuir que els infants de la vila quanarribaven als 10 anys, i moltes vega-des abans, ja eren enviats a realit-zar alguna de les tasques de lapagesia.

Avui ocorr una cosa molt diferent:pràcticament tots els pares fan totquant els es possible perquè elsseus fills prenguin alguna carrera oalmanco assoleixin els coneixe-ments necessaris per poder-se"guanyar ses sopes" sense haver

d'anar a fora vila. I per altra partcada dia s'ofereixen més facilitats isubvencions perquè s'abandonin elscultius o la ramaderia que duranttants d'anys han estat l'únic medi desubsistir de la gent de la nostra con-trada.

Ara bé, una vegada més, entrenosaltres, s'ha evidenciat que la cul-tura se l'aprecia en tant en quant unen pot treure algun avantatge mate-rial; no com a ciència per millorar,perfeccionar, il.lustrar, augmentarels coneixements, progressar enl'art... o altres caires que enriquei-xen l'home d'avui en els més variatsaspectes.

No obstant a Montuïri es donenamb massa freqüència casos evi-dents, destratius del poc apreci capa la cultura, els quals, així com laseva motivació, hauran d'esser con-siderats en una altra oportunitat.

O. Arbona

4 OPINIÓ

Montuïri - PalmaQualsevol semblant amb la

Mack) Francinaina obrí el paraigua.Brusquejava fort i l'aigua s'anava esco-lant a través dels foradets del sótil ape-daçat de l'autocar de línia Montuïri -Palma, que havia passat, amb èxit, la da-rrera revisió de l'anomenat I.T.V.

El xofer, amb gran seny -resultat del'experiència de bregar diàriament ambla flota d'autocars de la companyia con-cession ària ASA- conduïa lentament,enrevoltat de les queixes i espants delsaltres usuaris, als quals, a diferència deMad') Francinaina, mancava la serenitati la beatitud que només dóna el pas delsanys i -és clar!- la manca d'obligacionshoràries a complir.

Havent sortit de Montuïri, ja enfilantcap a Algaida, de sobte, sense cap motiuaparent, l'autocar maniobrà a rrià dreta,fins a entrar dins el sembrat.

"Això és que ha foradat!", comenta-ven els astuts viatgers.

"No, i arribarem a misses dites..!!"murmurava en Pere Joan, el fill de MadõMat eva.

Amb això, el vehicle, davant els ullsastorats dels qui hi qualcaven, feu mitjavolta i, cap a Vilafranca s'ha dit!

Els passatgers romangueren esglaiats.A les seves preguntes airades, el xoferhagué de confessar les ordres acabadesde rebre per ràdio de la companyia con-cessionària ASA: Havia de recollir trespassatgers a Vilafranca.

Aquí sí que n'hi hagué d'imprecacionsi de vatues! I és que la paciència és unavirtut avui en dia molt desprestigiada ique poques persones saben ja exercitar.

El sofert conductor manava i callava,tractant de posar més esment a la carre-tera que al petit motí que s'havia desfer-mat dins l'autocar.

Encara no s'havia restablert l'ordrequan arribaren a la plaça on esperaven,resguardades de la pluja sota un para-vent, les tres dones, més cremades queun misto.

Davant tanta agressivitat, el conductor—profund coneixedor de la condició fe-menina— opt per rebre-les amb un am-ple somriure i unes galanteries que es-mortdren l'efecte de l'espera, i d'allàcap a Ciutat manca gent!

No aclarírem mai si el ronquejar del'autocar es devia al pes excessiu que

realitat, es pura evidència

havia de suportar per anar tots elsseients ocupats, o si era degut a una fa-llida del motor. La qüestió és que, commés anava, més renou feia i els sacsejosesdevenien aids grossos.

Ja havia transcorregut una hora i unquart des que partí de Montuïri i l'auto-car era just davant la punta de Son Gual.El conductor estava satisfet. Havia sabutdominar la situació i els passatgers arri-barien, ben aviat, al seu destí.

Va esser la mala sort la causant de ladesgràcia. Com un toro brau que cerca,desesperat, la mort de la ma del torero,l'autocar de la companyia ASA, que ha-via passat amb èxit la darrera revisió del'I.T.V., envestí, desbocat, sense fre, elxamfrà del restaurant "Es Come llar", onquedà empotrat, imintibil per a sempre.

Una pols blanca i espessa, semblant auna gran fumerassa, n'invadí l'interior imotivà que alguns viatgers, presos del

Dia 24 de setembre passat el grup mu-nicipal del PSM —Mateu Ginard Sampoli Joan Verger Rossinyol— varen convo-car una roda de premsa per denunciar,segons ells, greus irregularitats admi-nistratives que afecten a l'Ajuntament.Entre altres explicacions que donaren,digueren:

Hem fet una revisió de la documenta-ció econòmica de l'Ajunta-ment de rally1992 i del 1993 fins a l'agost. Hem arri-bat a la conclusió que està ple d'irregu-laritats administratives, bàsicament fo-namentades en els tres punts següents:

- Acumulació de factures d'anys ante-riors a les liquidacions anuals; com perexemple en el 92 es pagaren més de 14milions corresponents a factures del 91.El 93 ja s'han carregat més de 18 mi-lions, de factures corresponents a l'exer-cici del 92. I hores d'ara, fins a l'agost,ja hi ha 15 milions de pessetes en factu-res del 93 que s'hauran d'aplicar al 94,perquè les reserves són mínimes.

- Hi ha massa pagaments irregulars; iamb aix6 volem dir que hi ha factures

panic creient que el vehicle s'incendia-va, botassin, sense saber com, per l'únicfinestró mig obert de l'autocar.

Així mateix, se n'obrí una inspecció.Madd Francinaina recordava aquella

feta mentre obria el paraigua.Brusquejava fort i l'aigua s'anava esco-lant a través dels foradets del sótil ape-daçat de l'autocar de línia Montuïri -Palma, que havia passat, amb èxit, la da-rrera revisió de l'anomenat I.T.V.

Sa talaia d'en Rubí

sense IVA, factures sense segell ni firmade l'empresa, manaments de pagamentssense factura i factures que són una sim-ple suma a un paper en blanc qualsevol.

- S'han fet pagaments de despeses delbatle amb motius poc o gens especificatsi, en alguns casos, purament particulars;corn és el cas del telèfon portàtil, el qualha costat 109.000 pessetes de contractarmés unes 30.000 pessetes bimensuals deconsum: viatges i dinar a l'Expo, viatgea Madrid per dues persones, assegurançaparticular de vida; i la que creim és lairregularitat més grossa: l'Ajuntamentha pagat el carnet de soci d'AntoniRamonell Amengual del Club privat SonVida.

Com exemple del descontrol contablei malgastament esmentaren "la partidade festes del 92, pressupostada amb 3milions de pessetes, mentre que es gas-taren 4.204.867 en les festes patronals,Ends 2.771.868 en altres festes de l'any".

(Aporten fotocòpies d'algunesd'aquestes factures i manuments de pa-gament).

El PSM detecta irregularitatsadministratives a l'Ajuntament

OPINIÓ

5

Contesta del batle a ladenúncia dels regidors del PSM

La denúncia feta pels regidors delPSM en roda premsa en contra del battei de la gestió de l'Ajuntament deMontuïri, que publicam en aquest núme-ro i de la que també se'n feren ressò elsdiaris de Ciutat, fou contestada pel ma-teix Ramonell, el qual va restar im-portancia als fets que s'esmenten, comtambé va lamentar que abans que es de-nunciassin aquestes anomalies, no li fos-sin plantejades a ell.

Pel que fa referencia a les facturesd'anys anteriors acumulades al següent,digué que "es una manera habitual en to-ta comptabilitat, pelt' en cap cas la quan-titat de 14 milions s'ajusta a la realitat.Tal vegada una factura pagada el 92 potcorrespondre al 91, no obstant s'aplica ala partida pressupostaria a que corres-pon. Es més, és un fet que es dóna fre-qüentment"

Referent als pagaments irregulars delsquals se l'acusa, manifesta que "és nor-mal, sobretot quan s'efectuen abona-ments de petites quantitats. Si per exem-ple —deia el batte— es fa una compra quesuposa petites quantitats, com es el cas

ittlaqt tl] Ct 0

Qüestió d'educacióSr. Director:

Aquesta es la carta d'un pare queassisti tot il.lusionat a la convocatòriaque feia el batle als pares de nins i ni-nes que feien comptes dur-los al'"Escoleta Municipal". Ja us podeuimaginar que hi anàvem com infantsestufats que estrenen vestit nou, tangran era l'ànsia de participar en l'edu-cació de la nostra filla.

Arribaren els educadors i ens comu-nicaren que qui ens havia convocat ennom de l'Ajuntament tenia un sopard'amics al futbol i per tant no hi podiaassistir. Davant el fet, la majoria depares reclamàrem la presencia d'algúde l'Ajuntament, ja que pels assump-tes a tractar es feia inexcusable la se-va presencia. Esperàrem una hora imitja i es va presentar el regidor deCultura i Educació, Sr. Raimundo

d'una granera, o un bolígraf o cosessemblants, únicament s'exigeix a la boti-ga que apunti l'import a un paper, elqual va generalment sense IVA.

En quant a inversions poc especifica-des, com es el cas d'un telèfon portàtil,Ramonell considera que ha d'esser "per-fectament localitzable en un moment de-terminat. De la mateixa manera que lapolicia local en disposa, perquè no elbatle?"

"Referent als viatges a Madrid —conti-nuava dient en Ramonell—, generalmentes fan per compte de la Mancomunitat,de la qual en som el vicepresident. I sien un principi els abona l'Ajuntament,posteriorment ho reintegra la Manco-munitat. I respecte a l'assegurança, entenen tots els regidors i naturalment elbatte, Lambe".

Pel que fa al darrer apartat contestadient que "en el seu moment es donarendades sobre les festes del 92, i pel querespecte a les del 93, ja s'han invertitdos milions dels tres pressupostats. Laresta s'invertira per cap d'any, darrersdies, els reis..."

Arbona, qui manifeste desconèixer laconvocatòria i els temes flavors trac-tats sobre l'organització de l'escoletamunicipal, dels quals prengué nota ies comprometé a transmetre'ls al batlei mentrestant començassin les clas-ses. Dies mes tard ens tornaren a con-vocar i aquesta vegada hi va haverpresència municipal. I per triplicat! Elregidor Arbona demostre que si conei-xia el tema, ja que pràcticament el ba-tle no va poder dir la boca es meva, imolt menys els pares. Aquest regidorva anar rebutjant totes i quantes pro-postes li vaig fer, amb una fredor inac-cessible que denotava fins i tot undespreci absolut cap a la meva perso-na, sense atendre ni debatre ni unasola de les iniciatives que li férem, nitan sols es digna regirar el cap, cap aun document-proposta senzill deReglament de Funcionament Internper a l'"Escoleta Municipal" (si es queho és?, ja que pagam els pares!).

L'Escola Municipal ha de ser un ser-vei socio-educatiu per a la primerainfància, que neix del dret dels nins a

reducació i al desenvolupament inte-gral de la seva personalitat, en un am-bient adequat a les seves necessitats ien contactes amb altres nins i nines.La funció educativa de l'EscoletaInfantil ha de ser complementària del'educació que el nin o nina reben enel si del propi ambient familiar.L'Escoleta Infantil Municipal ha d'oferiralhora un servei de caràcter social alsciutadans de Montuïri. Mal podremcontribuir a aquesta tasca que enscorrespon als pares si ja se'ns negaaquest dret i deure.

La LODE (Llei Orgànica del Dret al'Educació) remarca ben clar els dretsdels pares/mares, educadors, institu-cions tant públiques com privades aparticipar del procés educatiu active-ment.

Vostés, senyors de l'Ajuntament,ens han esgaiat aquesta possibilitatque a la vegada es un dret constitucio-nal. A vostè, senyor Arbona, li agrada-va aquest dret quan exercia com aconseller a l'Escola de Montuïri. Vostèha entes que a Montuïri tot es política,i que mana la Ilei de la selva. Vostèsestan en el seu ple dret com a repre-sentants populars a exercir aquest po-der que us ha atorgat el poble. Ara be,no el vos han donat perquè en féssiuun ús despòtic i revengista. I es queheu teixit un enterenyinat dintre delpoble que només en poden escaparles poques persones que tenen unamica de dignitat personal o no vosdeuen cap favor.

Per a mi, senyor Arbona, heu confúsun pare que venia a dur la seva ninaper primera vegada a l'escola ple d'es-perança i d'il.lusió i en el seu Hoc heupensat veure un rival politic que al capi a la fi ja n'està rues que desencisatpel que ha pogut aprendre de conviureamb certes persones dins la casa dela vila. I es que malgrat tot es sola-ment "qüestió d'educació".

Gabriel Miralles Piza

EL CAMÍ MÉS CURTPER TOT EL QUE VOLS SABER

SOBRE L'ADMINISTRACIÓ

EL TELÉTONAMB RESPOSTES

()rye' ci Worry...66 t 40tvció Git4aciel

GOVERN BALEARCONSELLERIA ADJUNTA A LA PRESIDENCIA

6 DE FORA VILA

Temps d'ametlesAquests anys passats l'ametla pràcti-

cament no ha tengut preu; la pagaven apreu baix, de 35 a 40 pessetes el quilod'ametla. El bessó, damunt unes 180pessetes. Aix() ha fet que no ens cuidas-sim dels ametlers, i n'arrabassassirnmolts. Ens ne penedirem?

Enguany té bon preu. Ens ha sorprès atots, perquè el preu, respecte al d'anysanteriors, s'ha triplicat. En el moment deredactar aquest escrit pagaven l'ametlaentre 120 i 150 pessetes el quilo, i elbessó a 550 pessetes quilo.

L'anyada d'ametla d'enguany no esmolt bona. Respecte a quantitat n'hi hapoques. Pel que fa a la qualitat, són moltben granades i hi ha pocs secalls.

Segons estic informal, l'ametler aMallorca produeix poc, nomes surt a unquilo per arbre i diuen que de poca qua-litat. Té el bessó petit i moltes ametlesen tenen dos; i això fa que el bessó nosigui vistós per menjar directament.Perd per industrialitzar o transformar entorr6, gelat o altres coses que es fan ambel bessó d'ametla, es molt millor. Arabe, la indústria sempre paga a preu mésbaix si es per transformar que si es per alconsum directe.

Gaspar Socias Mora, tècnic de laConselleria d'Agricultura, diu que hemde canviar de varietal, que hem d'arra-bassar els que tenim i hem de sembrarvarietats noves, més productives, tant enquantitat com en qualitat, i que hi hasubvenció per fer-ho. Sé que a una pos-sessió de Montuïri en fan. No estic encontra que es fassi perd, ¿no pot esserque no posem esment als ametlers quetenim quan exigeixen un poc d'atenció?,per que no només hem de sembrar varie-tats noves, després ens n'hem de cuidar,perquè si no ens ne cuidam, de res ser-vira; i per cuidar-nos-ne no hi ha coml'ametla tenir bon preu, com té enguany.

Els ametlers, de la mateixa maneraque qualsevol altre arbre, són sers vius, icom a tais necessiten menjar i beure;perd com fa el fruit sec, no es molt exi-gent amb l'aigua, no es necessari regar-lo, li basta l'aigua de pluja, perquè té unsistema radicular molt ampli, les arrelsarriben enfora —basta sembrar toinati-gueres de sea prop d'un ametler, perveure fins on arriben—, perd els ametlersnecessiten esment, i quan són joves,

més. Hem de tenir en compte que sifeim una plantació nova, durant unsquants anys només tendrem despeses ifeina.

Per aim) som partidari que si estamdecidits a invertir i a fer feina, facemplantacions noves. Ara be, en Hocd'arrabassar els que tenim, donar-losuna bona exsecallada a fi que treguinbranques noves, i es rejovenesquin; unabona femada, un bon abonament i un pa-rell de cultivades. Amb uns quants amet-

lers que s'altre any vaig fer això, en-guany han tengut un bon esplet d'amet-les.

Sion Nicolau

A LAGUAIT 7

... es diaris publicaren que aMallorca, per terme mig, unes nocescosten devers dos milions i mig depessetes. A Montuïri no volen quedardarrera, però no hi arriben, tot i quehi fan prop.

•... sembla que es regidors de

Montuïri tenen poca feina. Quasisempre és es batle es qui promou idu a terme ses activitats municipals.Per què no es reparteixen ses tas-ques?

•... es de s'oposició se mosseguen

sa Ilengua. Però quan xerren... qual-cú surt nafrat.

•

... es regidors des PSM en ses se-ves declaracions (que publicam a unaltre Hoc) tiraren a ferir. Feren,'matx". Pere) es batle les ha sabudes,'encaixar". I ets altres responsables?

•... posaren messions que la majo-

ria des montuTrers no saben de quinallenya és es garrot del "dimoni". "Perpaga" pesa tan poc!

•... molts persones majors romanen

impassibles davant injustícies oagressions violentes, sobretot quanes produeixen durant confrontacionsesportives.

•... sa presidenta de s'APA de BUP

de s'Institut de Llucmajor va felicitarpúblicament es representant des po-ble de Montuïri (Gabriel Gomila) persa seva brillant col.laboració. Arabé, des 31 pares que tenen fills alla,

a sa reunió de principis de curs, solsn'hi assistiren 6.

•... sort que ses pluges de la darre-

ria de setembre no foren torrencialsen es nostre terme. De tan bruts comestan es torrents hi hagués tornat ha-ver inundacions. No estam escali-vats.

•... quasi tots es 150 que anaren a

Lluc a peu tornaren molt satisfets ipoc cansats. Se veu que estan entre-nats per a Ilargues distancies.

•... encara que se obres de Ca Ses

Monges s'hagin tornat reemprendre,no manquen es comentaris sobre sareforma. Uns a favor i altres en con-tra. Depèn des "color" des qui les fai de qualque cosa mês.

En Xerrim

L EDE .1Sa[LirS'HOSTAL

Quarter de carabiners,fàbrica d'electricitat isabatilles a comença-

ment de segle. Actual-ment, popular taverna.

Infinitat de persones quevan i venen del camp estrobarien òrfenes sense

ell.Aquí el veim tal com era

els anys 30/40, quanencara era aturada obli-

gada pels missatges deCan Ferrando, on hi

tenien les eines del campi els carros.

Si amb la imaginació hiafegim un quants clots aIa carretera, encara ens

pensarem sentir lescampanetes que duien les

mules de les diligènciesdel segle passat.

Bella, vella i evocadoraestampa d'una de les

edificacions emblemàti-

ques del nostre poble.El pas del temps no l'ha

alterat massa. El yellhostal resisteix i

s'adapta molt bé alstemps que correm.

8 DE LA CASA DE LA VILA

L'Ajuntmument InformaResum de les actes dels das plens extaordinaris celebrais el 29 de setembre de 1993

Aprovació del Pressupost de 1993Amb els 6 vots favorables del PP i els

4 en contra del PSM i PSOE fou aprovatel pressupot de 1993 de la manera se-güent:

Pressupost d'ingressosImpost activ. econòmiques 3.779.696" increment valor terrenys 500.000" vehicles tracció mecánica 7.500.000" béns immobles urbans 18.900.000" bans immobles rústics 700.000" construccions i obres 5.000.000

Expedido de documents 150.000Indústries ambulants 300.000Riels, pals, cables, etc. 1.200.000Ocupació subsd (Telefònica) 600.000INSALUD (Per l'ús del Consultori) 325.000Anuncis a càrrec de particulars 25.000Multes de policia i bon govern 5.000Multes d'infraccions urbanistiques 20.000Recàrrecs de pròrroga 300.000Participació tributs de l'Estat 30.000.000Interessos bancs i caixes d'estalvis 800.000Subvenció Ministeri de Justicia 220.304Venda ISABAN Finca d'Es Pont 500.000Consorci d'Aigües 1.675.000Total pressupost ingressos 72.500.000

Pressupost de despesesRepresenst. membres Corporació ....2.056.800Pensions de jubilació 259.694Quotes municipals 514.118Assist. mèdica i segur. social 5.100.000Retribucions del personal 20.560.180Conservació edificis públics 1.495.000Neteja edificis públics 2.000.000Transpsorts i assegurances div. 3.200.000Vestuari i equipament del personal 100.000Subminis. aigua, gas i electricitat 1.650.000Cons. vehicles, camins i cementeri 2.650.000Material d'oficina ¡biblioteca 1.760.000Interessos prèstecs varis 1.108.080Aportado Junta de Sanitat 350.000" Patronat Esports i Cultura 2.500.000" Escola de Música 350.000" Comissió de festes 3.000.000" Serveis mancomunats 3.418.714" Banda de Música 650.000

Lloguer immobles 100.000Combustible vehicles 250.000Mobiliari i equip informàtica 3.176.928Servei extinció incendis 600.000Subministres i obres diverses 9.195.000Adquisició finca Es Pont 500.000Piscina municipal (aprenentatge) 2.355.486Adecentament accès Montuïri 1.600.000Adquisició edifici Ca Ses Monges 2.000.000

Total pressupost despeses 72.500.000

Informes d'alcaldiaEl batle va informar de la liquidació

del pressupost de 1992.

Pla d'Obres i Serveis/94S'acorda sol.liciar la inclusió del pro-

jecte de modificació de dependenciesmunicipals per un import de 23 milionsde pessetes.

Adjudicació definitiva de la pis-cina municipal - II fase

(Obra addicional)S'acorda ratificar l'adjudicació defini-

tiva de la segona fase de la piscina addi-cional a Antoni Verger Payeras, por unimport de 8.972.541 pessetes.

Contractació piscina municipal- II fase (Piscina aprenentatge i

tancament mur)S'acorda adjudicar la piscina d'apre-

nentatge a ENUAN S.L., per un importde 7.000.000 de pessetes. Com tambés'adjudica el projecte de tancament delmur de la zona esportiva per administra-ció directa (ho realitzarà l'Ajuntament),per un import de 7.066.459 pessetes.

Contractació primera fase ade-centament accés a MontuïriS'acorda també la seva adjudicació

per administració directa, per un valorde 5.769.913 pessetes.

Ratificar acords adoptats per laComissió Municipal de Govern

ler. Subvenció equipament PoliciaLocal.

Es ratifica l'acord adoptat per laComissió Municipal de Govern de data11 de maig de 1993 sol.licitant a laConselleria Adjunta a Presidència unasubvenció de 2 milions de pessetes per amaterial i equipament de la PoliciaMunicipal.

Assistència sanititria personalfuncionari en actiu

Es ratifica un altre acord de laComissió Municipal de Govern, de data15 de juliol de 1993, comunicant a laTresoreria General i a l'Institut

Nacional de la Seguretat Social que en-cara que els funcionaris hagin passat alrègim general de la Seguretat Social, se-gueixen mantenint, pel que fa a presta-cions sanitàries, la pòlissa concertada alseu dia amb SANITAS, la qual finalitzael 31 de desembre de 1993, data a partirde la qual totes les prestacions passarana ser de la Seguretat Social.

Contractació temporal laboral,saig, serveis especials

S'acorda fer una convocatbria de con-tractació temporal per ocupar la plaça desaig; i s'aproven les bases.

Conveni GESA i TelefònicaS'acorda aprovar l'esborrany del con-

veni amb GESA i Telefònica a fi que enla pròxima obertura de sèquies per a lainstal.lació del subministre d'aigua po-table, es procedesqui a realitzar lesobres necessaries per a la instal.laciósubterrània dels cables que les referidescompanyies tenen adossats a les famesde les cases del poble.

Comarca d'acció especialS'acorda sol.licitar a la Mancomunitat

des Pla la inclusió del projecte d'am-pliació del cementeni municipal per unimport de 57.300.000 pessetes, a fi ques'incorpori al Pla d'Acció ComarcalEspecial que s'està tramitant pel CIMdavant el MAP.

Mock') del PSMEl grup municipal del PSM presenta

una moció sobre diferents aspectes rela-cionats amb el camp municipal d'es-ports, la qual fou denegada per majoria.

(Cal esmentar que tots els altres as-sumptes de l'ordre del dia foren apro-vats amb els 6 vots favorables del PP iels 4 en contra del PSOE i PSM).

Precs i preguntesLa llarga extensió de les preguntes

formulades pel PSM sobre funciona-ment i gestió del camp municipal d'es-ports, així com les del PSOE sobre re-nous, piscina, imposts, comptabilitat ialtres, fa que els hàgim de posposar perun pròxim número, així com les respos-tes del batle.

NOTICIARI LOCAL 9

En el ple municipal del 29 de setembre s'aprovaren els pressuposts municipals de 1993, malgrat els vots desfavorables de l'oposició

Receptor de meteosat

Aquest passat mes de setembre s'hacomplert un any que en el Puig de SantMiguel funciona una estació receptorade meteosat per la banda de radio-aficio-nats. Transmet el temps a tota Mallorca.A Montuïri l'estació esta a càrrec deE.A.G.Y.T.

Exposicions

La nostra administradora, com artistaplàstica, durant el passat mes de setem-bre ha participat a dues exposicionscol.lectives: de 1'1 al 10, a la de la salad'exposicions de la Banca March; i del17 al 30 del mateix mes, al XIIICertamen d'A.D.E.B.A., que tengué Hocen el Claustre de Sant Antoniet.Ambdues a Ciutat.

A Lluc a peu

La nit de I'll al 12 de setembre tenguélloc la pujada a Lluc a peu de la PartForana a la qual hi participaren 150montuïrers. (A un altre lloc informamflies detalladament).

Atur

Segons poguérem llegir a la premsaregional del 12 de setembre passat, aMontuïri hi ha oficialment 66 aturats

que cobren del "paro", si be proporcio-nalment és un dels municipis en què n'hiha manco de Mallorca.

Distinció

Antoni Ramis Vidal, després d'haverexercit la tasca apostòlica per espai de30 anys a Trujillo (Perú) ha estat distin-git amb la medalla d'argent d'aquellaciutat americana. Fou vicari de Montuïridel 1957 al 1960 i actualment exerceixcom a capella de l'església de la Sang deCiutat. Rebi la nostra enhorabona.

Comentaris

La denúncia del PSM en contra del ba-tle i les manifestacions d'aquest en elseu descàrrec, publicades també en elsdiaris de Ciutat, foren el tema candentdel poble durant la darrera setmana delpassat setembre.

El nostre rector, també deSant Joan

Tal com havíem anunciat en edicionsanteriors, el passat 12 de setembre forenpresentats a la parràquia de Sant Joan,en el transcurs d'una missa concelebra-da, presidida pel vicari episcopal, elsnous rectors solidaris: Bartomeu Tauler(Porreres), Antoni Riutord (Algaida) iOnofre Torres (Montuïri).

Allà va cessar Gabriel Ferriol per ha-

ver complit els 70 anys, el qual dona lesgracies al poble després d'haver regitaquella feligresia per espai de 22 anys.El solidan Onofre Torres, com a primerresponsable, va sol.licitar la col.labora-ció dels feels.

Cal dir que mossèn Ferriol continuaracom a capella a Sant Joan, i alla prestarala seva col.laboració mentre li sia possi-ble.

Rumors

Els darrers dies del passat setembrecorregué per Montuïri el rumor que dinsel nostre terme s'hi edificara la macro-presó que ja s'ha rebutjada a altres in-drets de Mallorca. Esperem que no passide rumor, i que aquest rum-rum no ven-gui a torbar la tranquilitat del nostre po-ble.

Educació d'adults

La Mancomunitat del Pla de Mallorcafa una oferta formativa per al presentcurs escolar 1993-94. Ofereix aquest ex-tens ventall d'estudis: Alfabetització,Graduat Escolar en els nivells I ill,Formativa Comú, Ciències Aplicades,Tecnologia Practica (jardí infancia, au-xiliar de clínica, administratiu i electrici-tat), Dibuix Tècnic, Informàtica I i II,Idiomes (angles, alemany i català).Aquests estudis s'estenen també a oci,temps lliure, cuina, tall i confecció, cera-mica, macramé i altres.

1 0

ENTREVISTA

Aina Ferrer Torrens, mestra i poetessaD'una gran sensibilitat, conrea la poesia i ha obtingut nombrosos premis

El seu nwde d' esser es d'una certa ti-midesa i fragilitat. Quan parlam ambella pareix que amb els seus ulls es voldisculpar d'incorreccions, que no ha co-meses. Cuida l'expressió. Sembla estarindefensa i la imaginam en la sevainfancia quan diu en un dels seus poe-mes: "He pujat dalt les golfes a cercarels secrets amagatalls: la nina d' ullstrencats, el paper polsós, l'estany de pe-dres grogues..."

Didem que s'inspira amb els objectesvulgars, que dins els seus poemes co-bren vida, desniaterialitzant-se i adqui-rint l'esperit dels essers animats.N'Ama Ferrer Torrens capta les sensa-cions que irradien aquests essers i lestransmet al lector.

De sensibilitat extrema, incapaç de fe-rir, la seva delicadesa es registra alllarg de totes les seves poesies. Vegem-ho en el retail d'una de les seves compo-sicions on diu: "...el plaer de morir unpoc dins jo mateixa, per tal d'aconse-guir ajust".

Es jove d'anys i esperit.Nasqué a Inca.Es casd fa tres anys amb en Joan

Soler Pujades.

Es una de les mestres que es cuida del'educació dels nostres nins a l'EscolaPública, al nostre poble.

—Com t'iniciares en la poesia, Aina?Somriu amb timidesa al temps que

contesta.

—Tal volta tendria uns quinze o setzeanys, quan vaig començar a fer les pri-mers composicions dins la classe. Comque m'agradava, vaig anar cultivant-ho.

I tant com ho ha cultivat! Vegem-hodins les retxes següents: Al 1988 li con-cedeixen el "Premi Ciutat d'inca dePoesia" per l'obra "Exili per duesales". Al 1991, "Premi Vall d' Or dePoesia". Recentment ha obtingut unaccessit a la segona edició del premi depoesia "Les nits nidgiques delDjango' s".

Ha publicat dues obres de poemes.Una d'elles, "Perspectiva de Pronoms",obtingué el premi "Llunara de Poesia

1991". L'altra, un petit aplec de poesiesamb el tItol "De l'absencia", ha vist re-centment la hum.

Manuel Alonso deia de la nostra en-trevistada, en un comentari aparescutdamunt una revista, fa poc temps: "Laseva es una poesia de vivencia, no deba-des ens diu: "Ja només ens resta esbiai-xar el paper amb cicatrius de tinta...", inies envant, referint-se a un altre poemade la mateixa autora: "...la poetesa re-torna a passejar pel laberint d'un amorenyorat i es pregunta si pot ser l'altretambé l'espera i el pensa com ella elpensa".

—Quina is l'atracció que l'estira capa l'àmbit de la poesia?

Ens mira amb el cap un poquet baix ifent "sa mitja" contesta:

—Quan comences a escriure les prime-res poesies és possible que ho facis comun joc o una curiositat. Pert, passa eltemps i més endavant es converteix enuna necessitat. També és un signe dedeixar constància dels teus sentiments.

—Podries anomenar-nos alguns delsteus poetes preferits?

Esta uns moments a contestar, i quanho fa mida molt be les paraules.

—Mira, així com ha anat passant eltemps, durant certes époques de la mevavida, ha anat també canviant la meva

predilecció per uns poetes determinats,reconeixent sempre el valor literari detots ells. Un dels primers poetes quevaig conèixer i m'entusiasmà fou enCosa i Llobera, després en DamiàHuguet, el qual amb les seves obres, emdescobri un camp més extens dins la po-esia. El coneixement d'aquest darrer emdonà ales per cercar altres autors i am-pliar el camp on volia o sentia que podiatrobar el que cercava. Després vinguerenles obres de Salvador Espriu, GabrielFerrater, Josep M1 Palau i Fabra i altres.A partir dels anomenats es pot dir quetenia ja un grup de noms que em cridavamolt l'atenció; a ells s'hi afegirenMargalida Pons, Antoni Vidal Ferrandoi sobretot en Josep M1 Llompart, a quivaig tenir la sort de conèixer personal-ment.

—Fins ara, Aina, ens has anomenatautors de llengua catalana. Podries dir-nos alguns poetes castellans que siendel teu gust?

—Clar. Podria anomenar-ne bastants.Record que als quinze-setze anys teniaen les meves mans en G. A. Becker.Més tard, entre altres, m'entusiasmaren isón molt del meu gust, en R. Alberti i F.G. Lorca.

—Algun altre estranger?

—Sí; m'encanta el portugués Pesoa, enRobert Graves i en Wolt Witman.

—Com jutjaries el fet literari aMallorca i en concret la poesia?

Dels ulls de n'Aina brosta un resplen-dor quan contesta.

—Consider que dins la nostra illa hi haun ressorgiment; estam passant per unmoment molt interessant. Em fonamentamb fets a tenir en compte, entre altresmanifestacions, com són les tertúlies delcafé "L'Havanna", a la zona delTerreno, on actua de lector en XavierAbraham; el col.lectiu "Aina Cohen", aLlucmajor; el grup "Envit", d'Inca; el"Grup Novetat", de Sóller; els"Quaderns d'en TiA de La Real", deManacor... Per altra part hi ha un fetmolt important i encoratjador: moltsd'ajuntaments estan promovent concur-sos literaris.

Dues són les activitats que durant aquest mes passat ha realitzat l'Asso-ciació de Persones Majors per als seus associats: una excursió a Galilea i aIa costa ponent de Mallorca, i la gelatada de final d'estiu.

L'excursió a Galilea, dia 15 de setembre, a la que hi assistiren 150 perso-nes, va complaure d'allò millor. Si es va poder contemplar aquest indret delcostat del Galatzó, amb tantes cases escampades que semblava un betlem,no fou manco delitosa la visió de les cales i costa des d'Andratx fins aBanyalbufar.

I la ja tradicional ge latada d'acabament d'estiu, de dia 25, que va conclou-re amb un ball de saló, no va desmerèixer. Els 200 participants menjaren avoler ensaidames, gelat i xampany. I tots convidats per tornar-hi.

ENTREVISTA II

- Podries dir-nos, quins són els teusautors preferits dins la prosa?

La nostra interlocutora ens mira icontesta amb un to de veu mes baix.

- El camp de la literatura és molt ex-tens, perd podré assenyalar-ne unsquants que admir i que m'agraden molt,com són Henri Miller en tota la sevaobra, sobretot "Els colors de Marussi";en Lauren Dun-el, Marguerite Yurcenar,Halo Calvino i Milan Kundera.

Es retura un moment com si ten guéspor de cansar-nos, pen) es torna anima, -

i segueix.

- No puc deixar d'anomenar els russosGogol i A. S. Pushkin, així com els lla-tins-americans Garcia MArquez, Borgesi el poeta Neruda. Com a lectora assíduam'interessen molt els clàssics.

- Panem de cinema, Aina. Quinslois destacaries dels que has vist?

- M'encanta en Chaplin, és un poeta.M'agradà molt -Les 400 coups" d'enTrifout, i altres. Papillón em donà peuper escriure un petit grup de poemes,perd he de dir que les meves ocupacionsem deixen poc temps per veure cinema.

-Què ens pots dir de la miísica?

Sembla que n'Ama esperava la pre-gunta, perquê respon d'immediat.

-M'agrada en extrem, sobretot la quees basa en algun poema.

- Noms, per favor?

- Sí, mira, en Pablo Milanés, SilvioRodriguez, J. M. Serrat, Lluís Llach,Victor Jara... clar que cada un en el seutemps de més esplendor, perquè van sor-tint nous autors i composicions.

-Si et sembla devallarem d'aquestesallures i amb els peus en terra, et de-manarem que opinis d'aquest món enquè vivini i que al parèixer està tornantcada dia Ines dens i més complicat?

Contesta suaument altra volta, i comsi no gosds dir-ho.

-El món actual el podem veure refle-xat a través de la TV o qualsevol mitjàde comunicació. Les imatges que veim oles notícies que llegim parlen per ellesmateixes. Jo no vull jutjar-lo, però és ne-cessari conscienciar-nos perquè tots,col.lectivament i individualment. facemqualque cosa per millorar la societat.

S'attira de parlar, per() es veu que noha acabat de desplegar la idea.

-Continua, per favor.

- La societat on estam integrats s'ali-menta del que és negatiu, del fet de nofer res, de no obrar en conseqüència perfer qualque cosa que sia positiva.Valoram el que és material; el valors,com s'ha dit, estan invertits, és una pa-raula gastada, pen) és una veritat. Prest otard, per ventura ara ja, en tocarem lesconseqüències.

- Sabem que et dediques a l'ensenya-ment dels nins Ines petits. Què ens potsdir de la teva feina i dels infants?

La cara de n'Ama s' alumina. Dirtemque agraeix la pregunta.

-Contestaré breument, malgrat en po-drfem parlar-ne molt de temps. El temaés llarg. M'encanta fer feina amb els pe-tits, en certa manera és una aventura quecomença. L'aventura de la vida. A mês,hem de tenir present un fet important:

encara no estan contaminats.

Hem d'assenyalar, per acabar una al-tra faceta de la 'rostra entrevistada, lacapacitat innovadora en el seu treballprofessional, ates que va desenroillanttasques d'integració de les noves tecno-logies dins l'ensenyament aquests dar-rers anys, i coordina l'equip pedagógicque treballa amb els mitjans informdticsdel que s' anomena "Projecte Atenea".

Aquest darrer punt l' hem sabia diesdesprés de l'entrevista, per altres fontsque es nwuen prop d'ella. Hem conside-rat convenient tenir-ho present.

Durant /'entrevista ens hem adonatque estdvem tractant amb una personade gran sensibilitat, com hem dit abans:Els seus poemes ens diuen com es, quêsent i quê pensa n'Ama.

Miguel Martorell Arbona

Tercera EdatExcursió a Galilea i gelatada de fi d'estiu

Para medir la intensidad de la vida

de leeha y ennui de zahro wrayabken oro de 18 qudaten bnolor o seem.

Suzzble ins rn.

OMEGAThe Mign .4,111.11“

AGENTE OFICIAL

ffig7IIMII JOVE RIA

MANACOR • PORTO CRISTO • CALA MILLOR

12 50 ANYS DE CASATS

Antoni Cerdà i Francisca Miralles han celebrat les noces d'orCommemoraren l'esdeveniment amb més iLlusió que fa 50 anys

Dia 21 d'agost de 1943 el rector Gori,a l'església parroquial de Montuiri be-neïa la unió matrinwnial del joves de 25i 23 anys respectivament, Antoni CerddMayo! "Ferrerico" i Francisca MirallesArbona "Marrona". Una cerinidniasenzilla, íntima i sense massa estufera.Feia molt de temps que es coneixien i espot dir que des d'adolescents ja estavencompromesos, i això que les relacionsno pogueren esser massa freqüents, comhaurien desitjat, degut que Antoni exer-cia corn a gudrdia civil a la Península, aHuelva, d'on hagué de venir a posta percasar-se.

15 dies després de l'esclafit agafavenvaixell i tren perquè ell s'havia de rein-tegrar al seu destl. Perd aquesta eixidaes transform() prdclicament en un viatgede noviis, ja que 22 dies nies tard torna-ven: a ell l'havien destinat a Mallorca,a Portocolom, on no hi va arribar aanar perquè, mentrestant, el destinarena prestar els serveis al moll de Ciutat.Això encara era el 1943.

En aquest destt hi roman gué un gra-pat d'anys, durant els quals vivien en elCarrer des Vi número 45. Un temps queno era com ara, ja que a Montuiri solshi venien els dies de festa grossa o perSant Bartomeu o en temps de vacances.

Als quatre anys de casats nasqué elprimer fill; i la nina no va arribar alpi& fins deu anys després del nin. Sónels dos links descendents directes del

De casatsvisqueren adiferents in-drets de laPeninsula i

de Mallorca•

Ell fou ser-gent de la

guàrdia civili es verenobligats amolts decanvis de

destí•

Ara, malgratels anys,

sembla queviuen amb

mós roman-ticisme que

abans

matrimoni. La nina nasqué a Montuiri,perd el nin a Sant Quirse de Bassora, aCatalunya, on ell aleshores estava desti-nat. Avui ja wizen dues netes i un net,tot c trec del 1711 ia que la filla no en tr'

Antoni conta aixt, un poc per da-munt, la seva infancia ijoventut:

—Vaig néixer l'any 1918. De petit,com tots, vaig anar primer a escola a CaSes Monges i després amb el mestreMartinez. Però un poc més grandet tam-136 anava a collir ametles i feia feina alcamp. Quan vaig tenir 18 anys, amb enDamia "Carro", en Pere "de Sa Cova" ialtres, com a "requetés", ens dugueren alfront de Manacor, per l'agost del 36.Record que volien que fóssim falangis-tes, per6 de cap manera ho volguéremesser. I més envant, com a soldat, envaig passar un fum. Per la Península ensdugueren als fronts de l'Ebre, a Extre-madura, Pozo Blanco, Peñarroya... fins aacabar la guerra, que fou quan tornarema Mallorca. I l'any 1942 llicenciaven lameva quinta i regressarem a Montuïri.Per6 al poc temps demanaren de bellnou el meu reemplaç.

(Continua a la pagina següent)

Servei Nòmines

Estan fent les compresa Istanbul...

...perquè tenenla nomina a "la Caixa"

•"Ia Caixa"

50 ANYS DE CASATS 13

(Ve de la pagina anterior)

—I tu, què feres?

—Per aquest motiu vaig decidir anar-me'n a la guardia civil. L'examen d'in-grés fou molt facil. I per altra part alla hihavia el capita Vidal que havia estat elmeu comandant pel front, el qual ja ha-via tractat i em coneixia. En dues parau-les: anar alla i esser guardia civil fou totu.

—On et destinaren?

Primer de tot a Huelva, i hi vaig estarnou mesos, en el "Coto Dofiana".Després a la Capital i d'aquí vaig sol.li-citar venir a casar-me i recent casats,com he dit abans, tornarem a Mallorca.

—Com va discórrer després el vostrematrimoni?

—Vaig estudiar per "cabo", i ascenditem destinaren a Alacant, a la costa; i alstres anys i pico, sempre amb la meva do-na, ens anal-ern a Crevillent, un pobled'Alacant de 16 mil habitants, on sols hiestiguérem 3 6 4 mesos, ja que torna-rem a Mallorca, al Port de Sóller, com acomandant del "puesto". Dos anys des-prés vaig prendre possessió del "puesto"de Sa Colònia de Campos, pert' al poctemps passa un "lio", del qual nosaltresno n'érem res, però em destinaren aCebolla, un poble de la província deToledo, devora Talavera de la Reina.

—I llavors?

—Vaig demanar destí a Catalunya ivaig anar a Sant Quirse de Bassora, onnasqué la petita. Al poc temps ja vaigascendir a Sergent i altra volta vaig ha-ver de canviar de destí: vaig anar aTossa de Mar, on poc temps després,l'any 1961, em vaig llicenciar de laguardia civil.

—Una vegada retirat, on us establí-reu?

—Tornarem a Mallorca i a Palmacomprarem una casa. Posarem una llete-ria, però com que no donava, la vaigdeixar. Després vaig comprar un taxi iencara de taxista vaig guanyar algunsdoblers, els darrers quinze anys que vaigtreballar.

—Ara, quin temps fa que ho deixares?

—Ja deu fer 8 6 9 anys que les mevesvacances són contínues i definitives. Unparell de dies a la setmana venim aMontuïri; procuram anar a totes les ex-cursions que podem, de la tercera edat ide l'INSERSO, i així ens passam ara la

vida.

Antoni ara té 75 anys. Encara que noho sembli, és optimista, ja que en dema-nar-li les perspectives que tenen, enscontesta aixt:

—Esper fer la noces de platí. Per tant,confiï arribar als cent anys.

L'esposa, na Francisca, que durant eltemps de l'entrevista ha estat callada,aprovant pera el que deia n'Antoni, aracontesta a la segiient pregunta:

—Amb quina il.lusió celebrareu lesnoces d'or?

—Amb molta, més que quan ens casa-

rem. Anàrem a Cura, alla ens diguerenuna Missa. Després ens traslladarem alrestaurant "Es Cantó", on, amb un bontiberi, amb molta alegria i amb tota lafamília i uns pocs amics, érem una se-tantena, ho celebrarem íntimament elmateix dia de l'aniversari: el 21 d'agostpassat.

Tothom sap que és molt dficil aribarals 100 anys, pera no impossible. Antonii Francisca en tenen il.lusió. Els desit-jam que paguin veure complides les se-ves aspiracions.

O. Arbona

• Credit fins • deu vegades el sou

que guanya

• Interes creixent• Grans avantatges fisrals

• Credits per a Chabitatge en les

condicions

• Lliurament immediat de targetes

de credit• AssegUranea d'accidents'

gratuita d'un milió de pessetes,

i molts av•ntges me,.

"Igor a "la C.aixa", • Ii explicaremdetalladarnent com pot arribar

molt !luny arnis la nómina.

• CnntrActada amb Sr.0,111.4. S.A

Ara, "la Caixa" Ii ofereix Copor-tunirai de gandir d'unes fantastiquesvacances. l'errine en domiciliarla nOmina per urit0 11 . 111,1 11, • les110‘11,4 or11 - 11tei. vursii• gitaikVar

1111 1111111111C V1,1114t• i triar Ain pies'estimi rues, altar a passejar pelt

carrers de Londres. anar a comprar

a Istanbul o a esquiar alsAlps.A men, si iê la rib mina err,una Llibreta Estrella. costé

disposa dels millors

avalstatges:

41.• OtrfkLYM I I/1090•6V•ICILONA

Els alumnes dEducacio Inlantil del GoL legi Public de Montuin que han comen cat el curs 93/94

14 DE LES ESCOLES

194 alumnes han començat el curs al Col.legi PúblicS'ha inaugurat una nova guarderia per a nins i nines de 0 a 2 anys

Gent d'altres localitats du el seus fills a Montuïri

Sens dubte, que l'ensenyament aMontuïri no té cap mena de problemesgreus. Tot al contrari, des de zero a ca-torze-setze anys, en aquests moments,tothom qui vulgui pot anar a la guarderiao a escola dins la mateixa vila. Inclús,Montuïri gaudeix d'uns serveis educa-tius o complementaris que moltes altrespersones d'altres indrets voldrien i, amés, l'escassa matrícula afavoreix mésencara la qualitat d'ensenyança.

A Montuïri qualsevol família sap queels seus fills o filles de 0 a 14-16 anyspoden anar als tres centres del poble ique, a partir dels tres anys, l'ensenya-ment es gratuït. Per altra part, quan hande començar la secundària, poden triarentre el BUP a l'Institut Maria AntòniaSalvà i l'ESO a l'Institut Pere de SonGall. Per anar a aquests dos instituts deLlucmajor hi ha un servei d'autocar quees gratuit per als alumnes d'ESO.

COL. LEGI PUBLIC JOAN MAS I VERDLa matrícula a 13 de setembre era de

194 alumnes. Enguany hi ha hagut qua-tre canvis de professorat. Han vengutnous Pere Juli Serra (català) i FlorentinaHernãndez (educació infantil) de Palmai Rosa Miralles (tercer) de Llucmajor.Ha tornat Toni Gornals (angles-caste115)qui ha tengut un any de llicencia per es-tudis i ha acabat la carrera universitariade filologia catalana.

S'han traslladat Maria Francesca Pujol(primer curs), Jerônia Capó (angles-cas-tellà), Maria Gual (educació infantil) iGabriel Gomila (català). D'aquests pro-fessors. han obtingut la seva primeraplaça definitiva, Maria Francesca Pujola Lloret i Jerdnia Capó a Eivissa.Després de 23 anys com a mestre aMontuïri (3 a la parroquial i 20 a sesEscoles), Biel Gomila impartirà una no-va tasca docent a l'institut d'ensenya-ment secundari de Felanitx.

La distribució de professors i númerod'alumnes de cada curs per al presentany 1993/94 ha quedat de la següent ma-nera:Curs Tutor/a d'alumnesEd.Inf. 3 anys Catalina Quetgles 14Ed.Int. 4 anys Florentina HernAndez 12

Ed.Int. 5 anys Aina Ferrer Torrens 11

1er Ed.Prim. Catalina Martorell

152on Ed.Prim. Jerônia Oliver Rotger 223er Ed.Prim. Rosa Miralles Serra

134art Ed.Prim. Agueda Pallisser Truiol

16

56 Ed.Prim. Josep Maria Munar Vic 20

6è Ed.Prim. Pere Jul Serra Pujol

247è EGB Antoni Gornals Mesquida 228è EGB Joan Sorell Juan

25Total 194

A més d'aquests professors tutors, hiha Guillem Fiol Tomàs qui imparteixl'Educació Física i Catalina GaiàBauçã, socials.

L'equip directiu ha sofert una canvi acausa de la marxa de Biel Gomila elqual ha estat substituït per CatalinaGaià. Per tant, Joan Sorell i Josep MariaMunar continuen com a director i capd'estudis i Catalina Gaià es la nova se-cretària.

El coordinadors de cicle són CatalinaQuetgles (educació infantil), CatalinaMartorell (primer cicle de primària),Rosa Miralles (segon cicle de primãria),Pere Juli Serra (tercer cicle de primària)i Antoni Gornals (sete i vuitè).

Les novetats pedagògiques fan re-ferencia a la implantació, a nivell d'estatespanyol, del segon cicle de primària(3er i 4art) que substitueix els antics cur-sos de tercer i quart d'EGB. Això fa que

ja a tercer i quart estudiïn angles. Per al-tra part, l'escola de Montuïri ha avançatla implantació del nou tercer cicled'Educació Primària (5e i 66). Peraquest motiu, els alumnes de cinquè jatenen classes d'angles i aquests dos cur-sos funcionen com a cicle.

Altres aspectes a remarcar són laquantitat de sol.licituds de plaça de men-jador, la qual cosa ha produit que no po-guessin ser ateses totes elles i que un nini una nina alemanys han començat lesclasses a Educació Infantil i EducacióPrimària.

GUARDERIA MUNICIPALCom dèiem al principi, s'ha inaugurat

una nova guarderia de zero a dos anys.Es troba a les dependencies del LocalJove. Quinze nins i nines hi havia al mesde setembre i, en aquest octubre, se n'hiafegiran dos mês. En vénen de fora po-ble. Les puericultores s6n MariaMagdalena Deià i Maria Rigo. Tenen unhorari de vuit del matí a vuit del vespre iservei de menjador.

A s'Escoleta, segueix funcionant l'au-la de dos anys que té una matrícula de16 alumnes. Se n'encarreguen na LluciaRodriguez i na Maria Nicolau.

Cal assenyalar que hi ha alumnes defora poble que vénen a la guarderia deMontuïri.

Els ametlers parlen?

Els nostres camps mereixen mes atenció

DE MONTUIRI 15

Arribant a la meva caseta, a la voradel camí, tenc un yell ametler, el qual,des d'anys enrera, el tenia abandonat. Jano em cuidava d'ell, motiu pel qual lesbranques de més avall s'havien secades.Aquest ametler tenia tres cimals gruixatsque li esmitjaven la soca; s'havien fetmolt alts i, com que feia molts d'anysque no l'havia exsecallat, en el cap dedalt tenia molt de ramatge. Entre tan altcom era i moltes branques que tenia,agafava molt de vent. I vet ad que en lapassada [ardor, ja prop de l'hivern, unad'aquestes ventades fortes, procedem dela part de mestral, Ii esqueixa un delstres cimals.

Amb aquest vent feia mal estar per de-fora; mentrestant jo estava dins la casetallegint Bona Pau. En un moment en quèel vent bufa més fort, vaig sentir un re-nou, com de crec-crec-crec fort; vaigsortir defora per veure què era aquest re-nou. Fou de l'ametler, del qual un cimals'havia esqueixat.

No res. Vaig pensar: si demà fa bondia li acabaré de tallar els cimals que liqueden; i si passa una palera o un tractorgros per aquí, ii faré pegar una empentaa la soca i així no farà nosa; tanmateixno fa ametles i d'aquesta manera tendréllenya i troncs per a l'hivern.

El sendema va fer bon dia. Agaf elmotor de serrar decidit a tallar totl'ametler. Primerament vaig acabar detallar la branca esqueixada i la vaig fer

trossos. Després, quan anava per serrarles altres dues branques que li quedaven,un cop d'aire fred de la part de llevant,que era senya que arribava l'hivern,engronsa les branques i li caigueren lesquatre fulles que encara li quedaven.

Sentitnt aquell renouet que feien lesbranques quan s'engronsaven i les fullesque li queien, em va semblar que l'amet-ler plorava, i que plorant em deia: "Noem tallis, ¿no veus que sempre he estataquí, que tornam yells plegats, que t'hedonat ombra en el camí i ametles pertorrar i fer torró per Nadal; fins i tot ales fulles les aprofites pels xots, que seles mengen quan pel camp encara no hiha brullols?"

Li responc: "Però ara no saps que hoets de lleig només amb dos cimals! Amés, ja fa uns quants d'anys que no fasametles, per aquest camí passen "coset-xadores" i altres maquines grosses i elsfas nosa".

Aleshores l'ametler em digué: "Comvols que fassi ametles si no t'has cuidatde mi! El que has de fer és deixar el mo-tor de serrar, vés a cercar el xerrac llarg,m'escapces el capcurucull i m'aclarei-xes aquest brancam a fi que l'aire puguipassar bé entre les branques, que de tanespesses no puc alenar. Després, per da-vall, m'hi escampes unes quantes sena-lles de ferns bons i un poc d'abonamenti em caves la llobada; ja que aquests ro-maguers i olivardes que tenc devora la

soca em roben el poc menjar que reb,m'estrenyen la saba, i com que no entenc abastament per a totes les branques,n'he de deixar sense; i per aquest motiuse sequen. Si em fas això t'ho agrairé;l'any que ve et donaré ametles".

Vaig fer tot quant em digué l'ametler:el vaig exsecallar, abonar i li vaig cavarla llobada. I corn m'ho va agrair! A mit-jan febrer, encara en ple hivern, em re-gala una bona florida, unes flors blan-ques com la neu, amb una oloreta i unperfum d'ametler florit. Era un goig pas-sar-hi per devora. Encara no havia aca-bat de tirar totes les flors quan començaa treure fulles; i unes fulles d'un colormolt verd, les quals, mesclades amb lesflors que encara li quedaven, li propor-cionaven un color meravellós. A la parton li havia tallat el cimal, sortien unquants brots; els hi tom i n'hi deix un: elmillor, el qual ara és una tanyada, peràl'any que ve sera una branca i l'ametlerja tornara a ser així com era.

Enguany he tengut un bon espletd'ametles, un sac sense pelar; bones iben granades, i he hagut d'exclamar:"Gracies, ametler. Que molts d'anys pu-guis fer ametles".

Les fulles, amb el vent, li tremolaven;i a mi em va parèixer que em deia: "I l'anyque ve, encara millor; te'n donaré més".

Això sembla una rondalla, perquè elametlers no parlen com les persones nigrunyen com els porcs quan tenen talent.Perà, ¿no és veritat que si ens fixam enells, ens donen a entendre quan és quevolen un poc d'atenció per part nostra?

Sion Nicolau Jaume

Mancomunitat Pla de Mallorca

Curs de gestic')empresarial i agroturisme

L'objectiu del curs és qualificar 15persones en el camp de la gestió ad-ministrativa i donar a conèixer les figu-res d'agroturisme i turisme rural i lesseves possibilitats. Tendré una duradade 135 hores i s'impartiran 9 mòdulsde continguts teòrics i pràctics enmatèria d'administració, gestiò i agro-turisme.

Els interessats es poden posar encontacte amb el Servei de PromocióEconòmica al telèfon 83 00 00, de di-lluns a diverdres i de 9 a 14 hores.

16 RELAT BREU

Hola! em dic Ben-prim. Abans erauna canya que vivia en un aiguamoll ala vora d'altres canyes com jo.Aleshores creia que la música era elrenouet que feim quan ens acarona-vem mogudes per l'oratjol. Així passa-va els dies i eren feliços perquè pen-sava veritablement que estava escol-tant música. Un dia, emperò, una maque mai no havia vist, em tallà la can-ya per la base. Vaig sofrir perquè emseparaven del Iloc on sempre haviaviscut. Aquella ma em va agafar i emdeixa a la vora de l'aigua sota el sol.Vaig sentir que m'assecava i fou dolo-rós. Després la ma em feu forats, unrera l'altre. Si hagués pogut, hauria cri-dat de mal. Fins que una boca i unsIlavis reposaren al meu damunt.Aleshores vaig entendre que m'haviaconvertit en música. Però no et pensisque tot això havia ocorregut sobtada-ment. L'art requereix un aprenentatge ia vegades és tan important el procésque produeix les coses com el resultatque se n'obté. Jo vaig tenir la sort deviure una història divertida i meravello-sa alhora.

He d'agrair quest privilegi a un al.lotde nom Joan Grimait, Joanet "Niu"pels amics, precoç en l'art de la músi-ca. Quan tenia vuit anys —havia nascutel gener de 1907 a Montuïri— aprèn lestonades del ball dels cossiers i deversels tretze n'esdevé ballador.

Un bon dia, quan es féu necessari

un nou flabioler a la vila, pensaren enel meu amo i anaren a cercar-lo a SonComelles, on en Joanet "Niu" feia dejardiner. Ell acceptà la proposta. Li ha-vien dut un tamboret elaborat amb unafusta de "L'arbre del món". Un altre diaet contaré la bella història d'aquest ar-bre... Aleshores en "Niuet" agafa eltambor i el seu flabiol —jo mateix, veri-tat?—, i ens porta a un molí. Alla dinsen Joan "Niu" estava disposat a apren-dre el bell art del meu so.

Hi romanguérem un dia sencer, em-però alguna cosa estranya passava.Per més que en Joanet tocava i toca-va, trobava a faltar algunes notes. Atrenc d'alba es condormí las i trist.Una Ilagrima lenta li vessava per lagalta. De sobte el primer raig verme-llos del sol entra per la finestra corone-Ila i de la Ilagrima d'en Joan apareguéuna bella dama engalanada amb unmantell compost de set cintes de co-lors Iluminosos. Aquella dona el pren-gué de la mà i ens emporia per l'airementre la seva trajectòria descrivia unarc-en-cel coronat pel seu mantell.Quan arribarem al bell mig de l'arcn'extragué tres cintes: la verda, la gro-ga i la vermella. Les posa dins lesmans d'en Joanet dient-li:

—Adéu, Joan, ja tendras notícies me-ves.

En "Niu" romangué corprès davantla gentilesa d'aquella dona anònima.Aleshores les tres cintes dibuixaren

Catalina Mana Sala Barcelo, autora del Conte

l'altre mig arc i ens portaren fins a unpalau contingut dins una gota d'aiguad'una font cristal.lina vessada damuntIa molsa. Mitjançant les tres cintesentrarem per la torre a una gran salaon sis homes, talment estàtues demarbre, envoltaven una dama d'es-guard malencònic. A un race) hi haviaun soli, també de marbre blanc, cobertde rubís, aiguamarines i ambars, peròromania buit i silent...

—Bon dia, Joan —exclama la dama—,t'estàvem esperant. Et preguntarasque feim aquí drets i aturats. Doncsbé, et trobes dins una de les gotesd'aigua de la Font del Saber. Aquestés el Palau del Ball de les Estacions.Has recalat dins la sala de l'Estiu.Nosaltres, mitjançant la nostra dansa,ens encarregarem de fer madurar elsfruits de la terra, els quals contenenles Ilavors de noves arrels. Emperòper dansar necessitam les notes musi-cals. Disposam d'un cofre magic onaquestes es combinen i multipliquend'una forma meravellosa. Durant la nitles set notes de l'escala reposen en elpentagrama, cadascuna en el seu Hoc.Emperò l'altra nit, na Fa i na Sol, comque dormen una vora l'altra, es des-vetllaren i es posaren a xerrar senseaturall. Una deia "fa" i l'altra ii responia"sol". I d'aquesta manera, mentre can-tussejaven "fa sol", "fa sol", els entràuna lacònica urgència d'anar a bron-zejar-se i foren partides a buscar unindret on cremar-se, ben cremadetes!

T'hem enviat a demanar, juntamentamb el teu flabiol, perquè tu tens la

El segon premi deli! Concurs de Conte Curt

La filla de l'Arc de Sant MartíHomenatge a Joan Grimait i Pocoví "Mestre Niu"

Classes d'anglèsA tots els nivells

Repàs a partir dels 5 anys i adults

Frances Billing Ghurst de JordàMestra d'escola nativa

Plaça Vella, 6 MontuïriInformació: Telf. 66 52 26

finsal

oT.A.E.

...I SORTEJAM QY jMUNTANYES DE REGALS!"

Eaemples de T.A.E: • Per 500.000 Pa.: 6.0%

• Per 1.000.000 Pts.: 7.90%Saldo moon, 100.000 Pi,. • Per 5.000.000 Pts..

RELAT BREU 17

missió de retrobar les dues notes in-surrectes, així podrem recuperar l'har-monia del ball, i de bell nou continua-rem la dansa i els fruits, tan importantsper a la vostra alimentació, s'assaona-ran i la natura recobrara l'ordre que debell antuvi li fou atorgat.

En Joan "Niu", abans d'acceptar laseva tasca, deixa ben clar que el seuflabiol es deia Ben-prim i que se l'esti-mava perquè l'havia elaborat amb lespròpies mans.

Oh, i que ho era de garrit el meuamo sempre complaent amb mi!!

En "Niuet", guiat per la seva intuïció—aquesta intuïció que poc a poc haviacrescut dins ell, gracies a l'experiènciaque li havien fornit tots els seus oficis:porqueret, carboner, marjador, picape-drer, jardiner...—, pensa en els petalsde les roses vermelles que encatifa-ven els jardins de Son Comelles, ialeshores agafa la cinta vermella delmanteli d'aquella missatgera anònima.I vet aquí que la cinteta ens emportadavant na Fa i na Sol, que aprofitavenla roentor d'un dimoniet entramaliatper bronzejar-se, mentre es prenienuna beguda estranyíssima que, se-gons el meu amo, s'anomena"whisky".

De sobre, els ditets d'en "Niuet" es-devingueren de colors, i jo vaig co-mençar a sonar dues notes, fa, sol, fa,sol... Curiosament les tocava sensenecessitat de bufar. Aleshores lesdues insurrectes es posaren a cridar:

—Para, para!, mira que ho ets de pe-sat sempre repetit-nos, ens has fetmal de cap i ens has fastiguejat la fes-ta!

Emperò jo no em podia aturar, i aixírepetia, cada cop més de pressa, lesdues notes. Aleshores en "Niuet", ambIa seva veu melosa, els explica:

—Mirau: jo treball a un jardí i he des-cobert que una rosa es una rosa pelsseus petals. Quan aquests comencena caure pens, "vet aquí la mort", i avoltes assaboresc algun petal perquèno puc consentir-ho. Vosaltres formaupart d'una harmonia i heu de tornar-hi.Aixe, no obstant, podreu seguir essentbones amigues.

Na Fa i na Sol se l'escoltaven aten-tament. No digueren res, a vegades elsilenci entre dues notes ennobleix lamúsica.

Jo romania corprès. De sobte la cin-ta ens porte de bell nou al Palau on esreprengué la dansa. Els ulls d'enJoanet s'ablanien mentre anaven pe-netrant en un triangle de cristall que

portaven els sis homes en el seu ca-pell. Aleshores es desmaia. Jo, comque sempre he volgut esser fidel almeu amo pel gran afecte que li tenc,també em desmaia. Comprendras queem resulta del tot impossible contar-teel que va passar immediatament.

Quan ens despertarem, ens troba-rem de bell nou dins aquell molinet.Una coloma blanca ens havia portat"La flor de Murta" a la finestra corone-lia i pels dits de l'amo hi creixia alfabe-guera.

En "Niuet" m'acarona amb els seusIlavis i fou en aquest moment precisque em senti música per primera ve-gada, jo, en Ben-prim. No havíem re-

parat que a la nostra vora hi havia unsobre blanc. En Joanet l'obri i va Ilegiramb to vigorós:

—Car amic, ara ja "Mestre Niu", si etplau, pinta el meu pare de set colors,gira el full de paper, posa-te'l als Ilavisi vés-te'n a la festa. Signat: La filla del'Arc de Sant Marti.

Ara ja sabíem qui era la dona anóni-ma i l'obeirem. A la festa una dama isis homes, que dansaven sens parar,ens picaren a l'ullet.

Em dic Ben-prim i et deix un full enblanc perquè hi pintis l'Arc de SantMarti. Vesteix-te els Ilavis i gaudeix dela festa!

Catalina Maria Sala Barceló

OAR%eiNANT

PES SEU INTERES

4:.41tc.

Esta previst que la restauració des Molí des Fraret comenci aquest octubre

(DIMARTS TANCAT)

Refrescs de noces, comunions, baptismesCtra. Manacor, km. 28 - Telf. 64 65 04 - 07230 Montuïri

18 LOCAL

Es Molí des Fraret, escola-taller de restauració de patrimoniS'hi formaran 10 joves i està previst que aquest octubre comenci la reforma

L'Escola-Taller de restauració del pa-trimoni, promoguda per FODESMA, téprevist iniciar aquest octubre els cursosde restauració del Molí des Fraret i deles murades d'Alcúdia.

A continuaci6 feim una referencia a lahistòria del Molí des Fraret, ubicat aMontuïri i cedit a la Mancomunitat perinstal.lar l'escola-taller, detallant el con-cepte d'Escola-Taller, objectius i etapesformatives.

Referència històrica

A Montuïri tothom sap que el Molídes Fraret es troba al nostre terme muni-cipal, a la zona nord-est de la població,en un enclau adjacent al camí yell deSant Joan i a la carretera local que con-dueix a aquesta població.

L'indret a on es troba es anomenat EsVelar de Sa Torre, on antigament hi ha-via quatre molins: el Molí de Sa Torre ode n'Andreu Moliner, el Molí des Frareti dos actualment desapareguts: el Molíde Cas Fideuer i el de Can Cigala.

L'orografia és suau i poc pronunciadai la presencia d'aquesta es manifestaamb alguns marges de pedra de notableantiguitat.

La situació del molí en quant a les co-municacions es bona, ja que sempre s'halocalitzat sobre l'eix d'unió entreMontuïri i Sant Joan; primer al costat del'antic camí i després a la vora de lacarretera que uneix ambdues poblacions.

Sembla que durant molt de temps vapertànyer a la família Verger, AliasFraret, al menys a partir de mitjan segleXVIII fins a la meitat del segle XIX.

D'aquesta manera, el molí va prendreel nom dels antics propietaris i d6na llocal topònim de Molí des Fraret, la qualcosa ha perdurat en la memòria col.lecti-va fins als nostres dies.

Malgrat la unitat actual de la construc-ció, cal diferenciar per una banda el mo-lí i, de l'altra, una construcció de plantarectangular.

Estructura

Es tracta d'un prototipus de molí debase o cistell buit. Aquesta afirmació esfonamenta en l'existència, a l'extremoriental de la construcció, d'un massís iuna escala que puja a l'envelador, que

deuen procedir de les restes del cistellprimitiu, com Lambe el fet que el portalinferior de la torre està en posició nota-blement elevada respecte al nivell del'accés principal; i finalment en la loca-lització del Hoc on es produeix la dismi-nució del gruix de la part de la torre, laqual cosa ens indicaria la primitiva si-tuació de les moles, abans de fer créixerla torre en el moment de la construccióde l'actual cistell.

Aquest es defineix conceptualment apartir d'un quadrat centrat a la torre

d'uns 12 m. de costat i orientat en unadiagonal nord-sud. La seva estructurainterna queda definida cobrint-se ambtres voltes d'arc ansa-paner disposadesen paral.lel.

La condició de sustentació de les vol-tes, a partir de sengles murs de pedra,defineix una organització tripartita del'espai intern.

En segon Hoc la construcció annexa almolí es pot descriure com un cos detraça més o menys rectangular de duesplantes i dos aiguavessos de desigual es-

aci valerIa seva

:na

LOCAL 19

tructura interna. És probable que fos uti-litzada per a finalitats lligades a l'activi-tat agrícola. Aquesta utilització contrastad'altra part amb l'existència d'elementsdecoratius, més adients a les construc-cions destinades a l'habitat, com és elcas de la cornisa molturada.

Finalment es pot ressaltar com, actual-ment, ambdues construccions es trobenafegides per un nexe construït de duesplantes que aprofita la coberta del cosanterior, tot allargant-la.

Aquest nexe s'estructura en dos aigua-vessos. A baix encara es poden veurerestes d'una cuina i una cambra. De lacuina cal fer ressaltar l'existència de lacampana de la xemeneia, el cossi, el ren-tador, rebost, escudellers, etc., a més del'escala que puja al pis de dalt. Enaquest pis s'hi reconeixen altres duescambres.

Les funcions que s'allotgen en aquestnexe formen part del programa de vi-venda del molí, possiblement des del'abandonament de la seva funció ini-cial.

L'estat actual del Molí des Fraret, par-cialment inacabat i enrunat, implica laurgent necessitat de la seva restauracióabans que el transcurs dels anys faci es-bucar del tot el molf:','"

Es per això que esta previst que aquestmes d'octubre es dugui endavant la rea-lització d'una Escola-Taller de restaura-66 del patrimoni a traves de FODES-MA (Consell Insular de Mallorca), quetendra un mòdul ubicat al Molí desFraret, des d'on es formaran 10 joves,els quais podran desenvolupar al Pla al-ires tasques, endemés de la rehabilitacióde l'esmentat molí.

Què és una escola-taller

L'escola-taller és un programa públicd'ocupació i formació que té com a fina-litat la qualificació professional de jovesen atur en oficis relacionats en la recu-peració del patrimoni artístic, històric.cultural i natural. La inserció laboraldels alumnes, objectiu primordial del'escola-taller, s'aconsegueix mitjançant:

- L'aprenentatge d'un ofici que té unaforta demanda en el mercat del treball.

- La qualificació tecnico-professionalque combina la formació amb practiquesreals de restauració i rehabilitació.

- L'orientació i assessorament de lestècniques de recerca de treball i la crea-ci6 d'empreses.

Objectius de l'escola-tallerEls objectius de l'escola-taller són els

següents:- Formació de joves en atur en els ofi-

cis tradicionals de la construcció.- Inserció laboral dels alumnes treba-

lladors en finalitzar l'escola.— Restauració del Molí des Fraret de

Montuïri.- Restauració d'altres elements patri-

monials de la Mancomunitat Pla deMallorca.

Com serà l'escola-taller

L'escola-taller de restauració de pari-moni formara 10 alumnes en l'ofici depicapedrer-restaurador. Tendra una du-rada de dos anys, i es té previst ques'iniciï per l'octubre del present any i fi-nalitzarà en l'octubre del 1995.

Esta dividida en dues etapes:1 4 etapa: Període formatiu d'iniciació

a l'ofici de picapedrer-restaurador, en elqual es combinen la teoria amb la practi-ca. Els alumnes rebran una beca en con-cepte de manutenció i desplaçament du-rant quatre mesos.

2° etapa: Període formatiu d'alternan-cia amb el treball dirigit a la qualificaciói especialització professional. Els alum-nes seran-t ontractats i rebran el salarimínim interprofessional durant els vintmesos restants de l'escola.

(Remès per la Mancomunitat Pla de Mallorca)

Les inscripcions es realitzen a les oficines del'INEM. Per a mes informació dirigir-se a FO-DESMA (Gral. Riera, Ill, Palma, Tlf. 173638) oa Servei de Promoció Económica de laMancomunitat Pla de Mallorca (C/ Hospital, 24Petra, TIL 830034) o a qualsevol oficina del'INEM.

nsiA NOSTRA"CAIXA DE BALEARS

La seva millor garantia

20 ALTRA VOLTA EL CINEMA

Els principis del cinema sonor a Montuïri - II

Quan les entrades pujaren a 0'60 pessetes(Continuació)Els drames americans, tal com lla-

vors anomenàvem al que deim avui"Western"; i les còmiques, amb duesparts que al fi de les dues pel.lículesprojectaven per tancar el programa,havien desaparegut. Durant les ses-sions del nou sistema sonor, nomésens projectaven dues cintes, i punt.Era com si després d'un dinar excep-cional, ens faltas els postres. El quedesapareixia amb el veil sistema mutera un horabaixa de felicitat al nostreabast, pel preu de 015 pessetes.

Aqui precisament s'aguditzava elproblema. Fins llavors l'entrada al ci-nema mut era, com dèiem abans, de015 pts. pels nins —i de 030 pis. elsmajors—. El nou sistema encarí les lo-calitats, que passaren a ser de 060pts., tant per als nins com per als ma-jors. En aquell temps això era unaquantitat important, i no a l'abast deles nostres butxaques. El panorama,com veim, es presentava incert. Lagran majoria de nosaltres ens haurfemde conformar jugant a conillons elsdiumenges per la tarda, en que erafrequent el fred i el mal temps.Descoratjador.

Molts de diumenges horabaixa debrusca i baixa temperatura, haguéremde passar-los tremolant al portal d'uncafè, ja que estava prohibida severa-ment l'entrada dels nins a tais establi-ments públics. Aprofitant un descuit del'amo o de la madona, ens "colàvem",quan podíem, dins el local, i mig ama-gats entre la multitud d'homes que hihavia, miràvem jugar a cartes o a bi-llar. Alta dins la temperatura era másagradable. En tais circumstancies hemde reconèixer que els amos del cafèfeien els ulls grossos.

Ben cert era que hi havia dos campsde futbol: el de les dretes i el de lesesquerres. El primer estava ubicat onara esta l'actual camp d'Es Revolt; elsegon, un centenar de metres másenllà de l'antic Pou des Dau, a l'es-querra, anant al cementen, dins unafinca de Sa Torre, al costat de lacarretera. El futbol, emperò, encara noestava organitzat com avui; general-ment es jugava un poble contra l'altre,tornant-se les visites.

Continuant amb el que es refereix al

cinema, hem de dir que alleugiren lesconverses damunt el tema, per partdels nombrosos grups que dins elsnostres jocs ens reuníem damunt elsgraons o dins la "carnisseria"; pocsérem, com hem dit, els qui podíem pa-gar una entrada tan cara. A más, elstemes que presentava el sonor, erennous i desconeguts; no acabàvem depair-los bé.

Teníem, pero, de que parlar. EnJoan Suñer, amic entranyable delsnostres jocs, quasi morí engrunat a laPlaça Vella, baix de les grosses bi-gues d'un aparell que servia per pesarporcs i que li caigué damunt. Va esserel tema i la nostra preocupació durantsetmanes. Mess encara; feia poc tempsque Italia i Abissinia estaven en gue-rra. Comentàvem el fet com a novetatdramàtica. Era la primera conflagracióimportant que estava succeint durantla nostra infancia, de la qual en teníemnoticies mitjançant la premsa, i queens estrenyia el cor.

Començàvem a fullejar els pocs dia-ris que arribaven al poble. I comença-vem també a estar assabentats, nosols de la guerra Italo-Etíope, entre al-tres coses, sinó també de les cintesimportants estrenades a les sales dePalma. D'aquests temps recordam tf-tols com "¿Qué vale el dinero?" ¡ "Nodejes la puerta abierta", estrenades alBorn. El que escriu tengué oportunitattambé de veure el famós actor PaulMuni en les cintes "Veinte mil años enSing Sing" ¡ "Soy un fugitivo", obresdestacades del principi dels anys tren-ta, estrenades al desaparegut "CineModerno", de la Plaça de SantaEulàlia i de les quals els estudiososdel cinema en tenen una alta opinió.

Assenyalarem, mentrestant, que l'in-vent dels germans Lumière no haviacaigut en terra estèril; almanco, enquant es refereix al nostre poble. Coma detall, direm que segons informa-cions, es probable que fos el segonpoble de Mallorca, de la part forana,que obrí una sala de cinema mut dinsla primera dècada de l'actual segle.

Cop a fet important damunt el temahem d'assenyalar que dins els anys1932-33-34 i 35, a la sortida de"Vespres", don Joan Munar, el vicari,ens projectava, amb un petit aparell de

Bette Davis

la marca "Pathe Babi", dibuixos ani-mats i diapositives al local de la SalaMariana. Es necessari fer notar la granlabor del vicari Munar, que es valiad'un nou sistema —el cinema— per edu-car-nos i entretenir-nos.

Situant-nos de bell nou als inicis delsonor al nostre poble, hem de dir queels propietaris del "Cine Royal" regis-traren d'immediat, com és natural tam-bé, el brusc canvi experimentat amb elpas del cinema mut al sonor. La gentjove, l'al.loteria especialment —comhem dit abans—, deixa d'acudir al cine-ma. S'havien ressentit fortament ambla puja de l'entrada. Per atenuar elcop, l'empresa posa en practica unanova combinació: Els diumenges hora-baixa es projectava solament la pelif-cula base, el preu de l'entrada era de040 pts. nins i majors. Aquesta nove-tat no tengué massa kit. Recordamuna de les cintes que presenciaremamb aquest horari: "El diablo de lasprofundidades", on es veia el fons deIa mar, la Iluita d'un bus amb un popgegant. Significava Ilavors un film iunes aventures, com el que presentaavui Spilberg, salvant les distancies itenint en compte els avanços tècnicsde la cinematografia actual. Aquestatemporada es pot dir que les "pandi-Iles" de la nostra edat, a penes véremcinema al nostre poble. (Continua*

Miguel Martorell Arbona

MOIVTUMERS QUE HAN DEIXAT PETJADA 21

Josep Miralles Martorell, de "Can Rua"D'un catheter molt expressiu, fou prior de Lluc i de la Real

Fruit d'una educació exemplar i filld'uns pares modèlics esdevingué unfeel sacerdot, ferme observant de lesregles de la comunitat en la que li vatocar viure una vegada haver ingres-sat a l'estat religiós.

Esquemàticament, aixf i això és elque podríem dir de Josep Mira l lesMartorell, aquell nin que havia nascuta Montuïri dia 5 d'abril de 1869 a la llardels esposos coneguts com en Pep"Rua" i n'Antònia "Volandina", elsquals, a más d'en Josep, tenguerenn'Antònia i en Miguel, tres fills que as-soliren una cultura molt elevada, so-bretot si consideram el temps que co-rrien. Una liar on en Miguel i n'Antòniahi donaven classes de repas a princi-pis d'a-quest segle, motiu pel qual fo-ren nombrosos els joves que el fre-qüentaren.

Els dos nins d'aquest matrimoni, depetits, ingressaren al Seminari, peròen Miguel abandona prest els estudiseclesiàstics. No així en Josep, quesols els va haver d'interrompre quantoca haver d'anar al servei militar. Iaixò que per complir-lo se'n va haverd'anar a Valência on, en el quarterd'Infanteria, ben prest assou f el graude sergent. Però això no el va embe-Ilumar: quan s'hagué de I licenciar varenunciar afalagadores esperances ide bell nou i totd'una torna reempren-dre els estudis al Seminari de Palma.

Fou, però, una vegada haver rebutles ordres menors quan, per a mássantificar-se, va decidir ingressar a laCongregació de Missioners delsSagrats Cors, quan encara feia poctemps que l'havia fundada el pareJoaquim Rosselló.

Ja dins la Congregació i quasitotd'una se n'anà a Lluc a fer el novi-ciat. Era Il de Juliol de 1894, i elde novembre de l'any següent va pro-nunciar els vots religiosos.

Poc temps després, en el gener de1896, rebé l'orde de subdiaca i tot se-guit, amb el pare Miguel Rosselló i al-guns más, puja a Sant Honorat perrestablir aquella santa casa, on, dosmesos després —el 21 de marc de1896— rebé el presbiterat, essent aixíja definitivament capella.

L'any següent, pel juliol de 1897,juntament amb el pare Solivellas, fou

destinat a La Real, tot just quan el bis-be Jacint M. Cervera acabava d'encar-regar als MM. dels SS.CC. la respon-sabilitat d'aquella feligresia. I malgratque fou en circumstancies prou difícils,el pare Mira l les va treballar alla ambmolt de zel durant deu anys, contibuintmolt eficaçment a la transformació cul-tural, social i religiosa d'aquella feligre-sia.

Transcorregut aquest temps, els tresanys compresos entre 1907 i 1910, eltrobam a Lluc, on fou destinat com apreceptor i mestre dels blavets; pen!)aquest darrer any novament va tornara La Real per cuidar-se de la vicaria;fins que, un any després, aquesta fouelevada a la categoria de parròquia;essent aleshores, el mateix pareMira l les nomenat primer rector i al ma-teix temps superior de la casa. Ho foufins el 1916 quan, en el capitol de l'or-de, és elegit Ecónom General, amb re-sid ència primer a Lluc, després a LaReal i finalment a la casa que elsSS.CC. tenien i tenen a Ciutat.

En el Ill Capitol general, de 1922,fou elegit quart conseller general imestre de novicis, a La Real. L'any1927, en el IV Capitol, sortí elegit ter-cer conseller i destinat a Lluc amb elcàrrec de prior, tasca que va desenvo-lupar durant un sexenni. Cal ressenyarque durant aquest temps, el qui ales-hores era Rei d'Espanya, Alfons XIII,va visitar el Santuari, i ell, com a prior,el va rebre. Era l'1 d'octubre de 1929.

Posteriormente, l'any 1933, trasIla-daren el noviciat a Sant Honorat, i ell,de bell nou, en fou l'encarregat. I ja enel VI capitol , de 1939, és elegit segonconseller general i designat novamentsuperior de La Real. Ho fou fins a l'any1945 quan, amb el nomenament de vi-cari general, va passar a la casa deCiutat.

A causa de l'avançada edat del pareMiralles, en el capitol de 1951 va res-tar sense cap càrrec i des d'aleshoresromangué a Palma duent una vida deperfecta observança de les regles del'orde i atenent amb exemplarconstancia el ministeri d'oir confes-sions. Aquí, per cell, com que el I latiagradava i el dominava be, eren moltsel estrangers que anaven a confessar-se amb ell.

Enrevoltava i passava els 90 anysd'edat quan el trobam visitant el ce-menteri de Ciutat amb certa freqüên-cia, on hi anava a peu, complint aixíun deure amb els avantpassats. Pere)un dia li succeí aquesta: quan en ve-nia, pel camí, es va posar a ploure "devalent". Ell s'anava banyant i s'aturà auna casa per arrecerar-se de la pluja.Pere) quan el veieren tan xop com ana-va o bá perquè era un capellà, no eldeixaren entrar; i va haver d'agua- Itartota la pluja al costat d'una paret, i aixícom pogué va arribar a Sant Gaieta. Aconseqüência d'aquesta circumstanciaagafa un refredament, a resultes delqual, tot i tenint en compte l'avançadaedat, ii esdevingué una pneumonia, ial cap de pocs dies morí. Era el 9 demarc de 1963, quan ii mancaven pocsdies per complir els 94 anys d'edat i68 de vida religiosa.

Ja resumint podríem afegir que elpare Josep Miralles prengué part a sisjuntes consultives del Pare Fundador i

(Continua a la página segiiant)

22 D'AQUI I D'ALLA

Escrit de la Coordinadora de Son Nuviet

Sobre reliminació dels residus sòlids urbansSrs. del CIM:¿Ens volen convencer, als mallorquins

del Pla de Mallorca, perquè ens quedemels residus tòxics dels ferns de tota l'illa?

Ens ha sorprès la imperiosa necessitatque de cop i volta té el CIM d'explicarals pobles del Pla, el problema de l'elimi-nació dels residus sòlids urbans quan sa-ben que produïm molts menys ferns queels habitants de la ciutat.

Sabem que a les grans ciutats la pro-blemàtica dels R.S.U. i la seva eliminacióes molt rues greu que als pobles i que nosaben què fer amb els fems.

Vostès ens expliquen que la CE ha do-nat unes directrius per intentar resoldreaquest problema i que es basen en tresaspectes: Prevenció, reciclatge i elimina-ció. També ens expliquen que inspirant-se en aquestes directius el Parlament deles Illes Balears va decidir que aMallorca es cremarien els ferns.

Vostès sols parlen de la tercera part,però de les altres dues no en

parlen, o millor dit, en parlen molt i noen fan cap pla per dur-les envant.

¿Que han aprovat per prevenir que noes facin tants de ferns? Vostès saben quede cada quatre parts de fems, tres sónd'embalatges inútils. Per què no han le-gislat absolutament res sobre aquest greuproblema?

MONTUÏRERS QUE HANDEIXAT PETJADA

(Ve de la pagina anterior)

en els 8 primers capitols generals dela Congregació. Essent d'edatavançada fou assidu col.laborador deIa revista "Vinculum", firmant amb elpseudònim d'"abuelito", ja que sobre-passava en molt l'edat de la resta delscongregants que hi escrivien.

Se'l pot considerar com un modeld'escrupulosa observança; exigia ambenergia i lamentava qualsevol relaxa-ció. Apreciava molt la seva familia icompartia amb els seus, momentsd'expansió.

O. Arbona

Nota.- Ens proporcionaren les dadesd'aquest article els Missioners dels SagratsCors i els esposos Pere Miralles-CatalinaArbona, nebots del ressenyat.

Que han aprovat per afavorir el reci-clatge? "estar disposats al màxim?... bo-na voluntat?... això es tot?

Srs del CIM, ¿per què no ens expliquenque el negoci més important i que gene-rarà més doblers els pròxims anys es eldels residus sòlids urbans i la seva elimi-nació?

¿Per quê no ens expliquen que durantels pròxims 25 anys 'tomes a Mallorcal'empresa concessionària preveu obteniruns beneficis de 30.000 milions que hau-rem de pagar nosaltres i per a més inri,Ia majoria se n' aniran a fora deMallorca, a les butxaques d' engominatssrs condes i sofisticades koplovits?

Pere a més de tot això, quina es la pre-tensió final del CIM? "concienciejar" apoc a poc l'opinió pública dels diferentspobles perquè a l'hora de dur-hi els fernscremats acceptin el perill sense dir res?Ja s'han trobat amb la reacció dels poblesde Petra i Vilafranca. ¿Esperen començarper un poble suposadament mês dòcil,per exemple el Coll de sa grava aMontuïri?, ¿comencen a preparar elterreny perquè la gent no reaccioni com aSon Nuviet?

Un abocador corn Son Nuviet, segonsels informes de l'impacte ambiental fetsper l'UPC, sols duraria dos anys. Per quêtenen tun amagat on pensen enterrar elsfems a més de Son Nuviet? A tots els po-bles del Pla hi ha canteres abandonades...es a aquestes canteres on pensen enterrar-los?

A mês, per què han previst enterrar elsresidus tòxics on menys ferns produïm?Per que no els duen a les canteres de da-rrera Son Vida, per exemple? El que nopot esser es que els problemes originatsmajoritàriament per uns ciutadans elstraslladin als ciutadans que menys elsoriginen, perquè això es fomentar lairresponsabilitat col.lectiva i agreujar decada dia aids el problema.

¿No els pareix que la millor manera deconscienciejar la gent i sense gastar capduro en campanyes inútils que sols ser-veixen per escurar-nos les butxaques, esque es procuri que els problemes es re-solguin on es creen?

Senyor Joan Verger i Pocoví, Senyorsdel CIM responsables de l'eliminació delR.S.U., recordin

No som elfemer de Mallorca.Coordinadora Son Nuviet

La comunitat cristianade Montuïri celebra

una jornada degermanor en el

Puig de Sant Miguel

Una setantena de montuirers que sen-ten preocupació per les coses d'Esglésiacelebraren en el Puig de Sant Miguel eldiumenge dia 26 de setembre una jorna-da de germanor. Hi havia gent de totesles edats, si bé predominaven les perso-nes d'entre 28 i 40 anys, encara que hihavia un grup de joves de poc mês de 16anys i altres que ja són padrins.

La jornada esdevingué practicamenten una assemblea, a la que hi participa-ren tots. Alla, en un ambient agradable,de feina i de festa, la jornada va disc6r-rer amb el desig de compartir, de partici-par i d'agermanar. Els assistents es divi-diren en quatre grups i cadascun estudia-ren temes que afecten a la nostra comu-nitat.

Pel que fa a assistència social es vasuggerir, entre altres, la conveniência defer grups per visitar malalts, renovar elgrup d'acció social, controlar les neces-sitats del poble, potenciar "Deixalles"(de tot tipus), associar-se per treballarconjuntament...

Respecte a la litúrgia es coincidí en lanecessitat de fer que la gent participimés, que tothom canti, que es fassin mésreunions d'assemblea, que hi hagi unmonitor de cant, cercar nous lectors pera les misses...

Considerant la situació de la catequesies va detectar que mancava gent novacom a catequistes, que la niateixa cate-quesi es prengui amb Inds serietat, quese cerquin catequistes joves i queaquests participin a cursets per a la sevaformació...

I ja sobre economia es féu un repas ales necessitais econõrniques de la parrõ-quia, es demanà que es fasi pública la si-tuació econ6mica, tant d'ingressos comde despeses, ingressar ajudes mitjançantquotes, organitzar tómboles per a neces-sitats concretes, fomentar una almoinaen rebre determinats sagraments...

Cal esmentar finalment que hi assistíel vicari episcopal i el rector solidari dePorreres i, per descomptat, el deMontuïri.

En el carrer de Baix encara resten algunes velles editiciactons, ja que es un dels carrers quemarcaven el per/metre de l'antiga pobla reial per la part de migjorn

Els carrers de Montuïri en l'actualitat

MOIVTUIRI D'AHIR A AVUI

23

Succinta história dels nostres carrers -IVEl nom dels carrers de Montuïri a través de la història

Abans d'oferir una relació exhaustivadels actuals carrers de Montuïri, convédonar una ullada general des del punt devista de la histõria. I així veim que po-dem considerar dues grans etapes:

P etapa: Del 1300 fins al 1862. És adir, des de la fundació de la nova poblapel rei Jaume 11 (1300) fins a l'any enque són retolats els carrers (1862).

Els noms d'aquesta época són els quehavien sortit espontàniament del poble,sense la intervenció del ConsistoriMunicipal. Els carrers de Montuïri, d'al-tra banda, ni tan sols estaven retolatsabans del 1862, encara que les cases es-taven numerades d'ençà del segleXVIII.

21 etapa: És a dir, des del retolamentdel carrers fins ara. Si bd dins aquestaetapa es poden considerar uns quants pe-ríodes.

El primer seria des de la retolació pri-mera fins a la Dictadura de Primo deRivera. Tot i que bona part dels nomsnaturals siguin respectats, comencen ja aaparèixer els noms imposats perl'Ajuntament, mes o menys lligats alsgusts i als interessos dels dirigents lo-cals.

El segon, des de 1923 a 1931, es adir, el temps de la dictadura de Primo deRivera i els governs Berenguer i Aznar.

El tercer, del 1931 al 1936: la segonarepública. Es tracta d'un període en quees prodigaren els canvis de nomenclatu-ra. D'un total de 50 se'n canviaren 13.

El quart, del 1936 al 1979. Inclou ladictadura del General Franco i el co-mençament de la democràcia. El tempsde la guerra civil (1936-1939) fou pródi-ga en canvis de nom, com a mostra del'esperit de l'època. Del 1939 al 1979sols es posaren noms a carrers ques'obriren i a noves urbanitzacions.

I el quint, des del 1979 fins ara. Aquícal fer constar que a la sessió delConsistori de 19 de juny de 1979s'acordà la traducció dels noms delscarrers a la nostra llengua, la substituciódel noms o símbols derivats de la guerracivil i la reintegració a la seva primitivadesignació dels noms ja populars i tradi-cionals.

(Els anirem detallant en l'ordre enque apareixen en el padró de 1976)

1. Carrer d'Alexandre RossellóEs tracta d'un carrer inaugurat durant

el mandat del batle Joan Ferrando, l'any1930. El nom del carrer al.ludeix aAlexandre Rosselló, diputat a Corts delpartit liberal de Mallorca.

2. Avinguda d'Es DauEs Dau es una urbanització que data

de principis de l'any cinquanta, enterrenys que pertanyien a Son RafelMas. Els seus límits primitius formavenuna figura quasi quadrada (per això se'ndiu Dau) i eren el del camí del cemente-ri, el del camí Pelut, el del nucli de casesde sa Corona i el dels corrals de les ca-ses del carrer de Baix i del carrer de saTrona. L'avinguda fou inaugurada el 24d'agost de 1952.

3. Carrer de BaixÉs un dels carrers més antics de la vi-

la, un dels que marcaven el perímetre del'amiga pobla reial per la banda de mig-jorn. Antigament se'n deia camí delcarrer de Baix. Això surt a diversos ca-

dastres de la segona meitat del XVIII.L'any 1805 el trobam com a carrer delPalier. Oficialment figurava en els pa-drons com a calle Baja des de 1862 i jades de 1979 com a carrer de Baix.

4. Carrer d'Es CossiersAquest carrer apareix per primera ve-

gada en el padró de 1888. Al principi eraun carreró que no passava. Més tard es-bucaren una casa que donava al carrerdes Pou del Rei i així es pogué comuni-car amb aquest carrer. Ha tengut diver-sos noms: l'any 1888 se'n deiaTravessia de Ramon Llull, perquè es co-municava amb el carrer de Ramon Llull.A partir de 1930 passa a ser carrer deBernat Amer, nom d'un dels caps delpartit liberal a Mallorca, el qual té Gambededicat un carrer a Palma. Popularmenttambé li han dit carrer d'en Rapinya icarrer de sa Porcella, segons diuen, pa-ge quan obriren aquesta travessia se'nmenjaren una. A partir del 19 de juny de1979 figura amb el nom de carrer d'EsCossiers.

(Continuard)

Joan Miralles i Monserrat

24 GLOSES

C4-lcs s e s a. bal que ri a.A don Onofre Torres

Jo em sent montuïrer,som del poble un emigrat,per° mai he abandonatla idea que tomaré.

Del poble vaig emigrar,no vaig sortir de la terra,a dona i a fills don guerraper aviat regressar.

Don Nofre jo he llegita damunt la Bona Pau,i veig que content estau,segons el que ha escrit.

M'agrada col.laborar,callant sempre, sense fressa,li don telèfon i adreça,per si el cas em vol cridar.

Miguel Mas Arbona

Animeta viatgeraA Francisca M. Campins Adrover

(Projecte "Huamachuco 93")

Animeta viatgeraoronella migratbria:tu no saps el que t'esperaabans d'arribar a la glõria.

Jo no te vull espantar,ni veig en tu covardia,només Déu pot compensartant d'amor com tu vols dar,si pots, Francisca Maria.

Res fassis sense pensar,escolta sa veu de Déu,segueix recte el camí teuvés alla on has d'anar.

Si t'agrada viatjar,això és perquè Déu ho vol;viatjant pots dur consola Rocs a on no n'hi ha.

Ta mareta ploraràpelt, de goig, no de dol,sempre que et veurà arribar.

Antònia Adro ver "Manxes"

Na Francisca Mg es una neta d'un gerrnad'Aniónia Adrover, que dia 5 de setenibrepassat arriba a Mallorca des de Perú, on eratutora d' infants dins la selva peruana.

Noces d'orDe Bartomeu Adrover Roig i

Maria Salvà Rado

Homenatge an es germansque avui fan ses noces d'or,no crec poder-les fer jo,encara em falten deu anys.

Cinquanta anys fa d'aquell diaque per la gracia de Déues va casar na Mariaamb el meu germa Tomeu.

Cinquanta anys junts heu estat,passant pena i alegriai fins aquí heu aguantatlo que vos ha dat sa vida.

Mig segle ha passat, germans,d'aquell dia ja llunya:mirau ara quants n'hi ha,més que no n'hi havia abans.

Un fill teniu i tres filles,gendres, néts i una nora;passau anys, mesos i diespensant amb ells a tota hora.

Quants dels que varen veniran es vostre casament,avui ja no s6n aquí,perõ els tenim present,crec que per tot es fa així.

Estam junts per celebrardes germans ses noces d'or,per tots plegats i per jo,a Déu deman de bon cor,molts d'anys més poguem tomar.

Antònia Adro ver Roig

A na Maria Mesquida"Rabent"

Maria, molts d'anys Maria,Déu te don un bon camí:sempre mos puguis servircom mos serveis cada dia.

De sa teva companyiasé ben cert que és s'alegriade tots es que som aquí:si mai vols res d'en "Parrí"amb gust et voldrà servir,tant en sa nit com de dia.

Miguel Massanet "ParrC'

A un que passavaNo pretenc de glosador

perquè mai ho som estat;som un aficionat,sempre en el Wm m'ha agradatpoder fer una cançó.

N'he fetes de tot colorsempre usant sa bondat,si en tenc cap d'agraviatde tot cor deman perdó,voldria amb clara raótambé quedar perdonat.

Miguel Massanet "Parr!"

Davant una abeurada(El conco Pere "Polio", ja difunt, tenia

una abeurada devora sa caseta. No hi anavacap aucell. Darnunt l'era de Son Maio! li feu

aquesta:)

Posau aigua a s'abeuradaper abeurar ets ocellons,que n'hi van a perfellons.

Posaria messionsque en 'gafareu dos milionsamb sa primera tirada.

Miguel Massanet "Parrr

No sé glosarL'amo en "Parrí": vos sabeu

que gloses jo no en sé fer,per això vos he mester,perquè feis un bon paperper aquí i per tot arreu.

Vos, en glosar, vos lluïu,ningú ombra vos pot fer:glosau sempre així de bé;ja sabeu que tomarétant en s'hivem com s'estiu.

Onofre Arbona

ContestaQuin temps heu hagut mester

per fer aquesta cançó?Si fóssiu bon glosadorno hagués sortida tan bé,quan jo de qui l'any que veempleant tot lo que séno hagués sortida millor.

Miguel Massanet "Para"

El Montuin tal com teu la presentacio en el primer partit del reogres a la Ill Ditasio

Seguridad yLimpiezas, S.A.Gremio de Tejedores, 34 (Pasaje)

Tits. 29 50 92 - 29 50 66 - 20 63 111Pol. Son Castelló 07009 Palma de Mallorca

ESPORTS

25

Aquest mes comencen la Iliga els infantils, benjamins i els dos equips de futbol-7

Golejada del Montuiri al Ciutadella en III divisióEn 5 partits els cadets han encaixat 25 gols

Aquest mes d'octubre, tots els equipsde futbol montuïrers ja es trobaran encompetició oficial. Començaran la sevalliga, els infantils de futbol, els benja-mins del Torneig del Consell Insular, elsbenjamins de futbol-7 i els veterans defutbol-7

L'equip de III divisió ha experimentatles baixes de Joan Barceló, per motiuslaborals, i de Pasqual, per dificultats al'hora d'entrenar-se. Ha fitxat el davan-ter Gonzalez, provinent del Platges deCalvià

Els resultats corresponents al passatmes de setembre han estat els següents:

CadetsRamon Llull d'Inca, 7 - Montuïri,Montuïri, O - Poblense, 7Badia Cala Millor, 3 - Montuïri, 2Montuïri, 3 - Patronat, 2Montuïri, O - Avance Arta, 6

JuvenilsParróquia Ramon Llull, 3 - Montuïri, 1Montuïri, 1 - Arenal, 0Platges Calvia, 3 - Montuïri, 1Montuïri, 3 - Cardassar, 1

III divisió

Montuiri, O - Ferriolense,Primer partit de Riga en el reingrés a

la III divisió, després de sis anys a IPreferent. El camp "Es Revolt" va regis-trar una gran entrada amb molts de se-guidors de Son Ferriol. Es va estrenar lacabina radiofònica, una de les minors del'illa. El resultat va ser just amb dosequips que lluitaren molt des del primermoment.

Alaior, 3 - Montuïri, 2A causa dels nou gols rebuts per

l'equip menorquí dins l'Atlètic Balears,pensavem que el Montuïri puntuaria. Nofou així ja que als 7 minuts inauguravael marcador el conjunt local i marcava el2-0 als 32 minuts. A la segona part.Cantos acurça diferències. En els deuminuts darrers, l'Alaior marcava el 3-1I, a tres minuts del final, Sampol de pe-nal establia el definitiu 3-2.

Montuïri, 5 - At. Ciutadella, 1Extraordinari encontre del Montuïri

que, des del primer moment, va impri-

mir al joc una projecció atacant que vaser afavorida per la fluixa actuació de laretaguardia visitant. El pressing a totterreny, la magia i autoritat dels quatrecentrecampistes locals i la gran velocitatdels homes de Miguel Magaña, possibi-litaren una sonada victòria. Els gols delMontuïri foren marcats per Bussi, Lluís,Cantos i Sampol (2). La primera partacaba en 4-0.

Platges de Calvià, 2 - Montuïri, 1Amb el Montuïri, el Platges de Calvià

aconseguí la primera victòria. Un partiton destaca el gran nombre de targetesque va mostrar l'arbitre. El gol aconse-guit pel golejador Sampol als 14 minutsinaugurava el marcador i feia cobrar es-perances als montuïrers. La primera partacaba en empat i quan aquest ja es dona-va per bo, el Platges logra la victòria de-finitiva. I aim) que els nostres feren me-rits per empatar, com a manco, en unpartit que dominaren a ratxes.

Biel Goinila

La Fira de Casa, ajornada

Als estants coberts de la fira de 1988 s'hi intal.laren 25 expositors. Aleshores el seupressupost fou de sis milions

RESTAURANT

©Ram Nro .aarns©ImsriJ1i rusH©Nalm

GR®nlEdw

IrgolrEgmF&©11] eiptrcsm&n .

Plem s©©nlõnAlic

Avda. Es Dau, s/n Telf. 64 62 80Montuïri (Mallorca)

26 D'AQUÍ I D'ALLÀ

La Fira Nacional de Caça del Pla deMallorca que s'havia de celebrar per pri-mera vegada, del passat 16 al 19 de se-tembre a Montuïri, fou ajornada davantles dificultats de finançació a causa de lapoca participació d'expositors interes-sats en concórrer-hi.

Com se sap, aquesta fira fou convoca-da per la Mancomunitat del Pla deMallorca i tècnicament l'havia d'orga-nitzar IFEBAL (Institut Ferial deBalears) amb la participació de laConselleria d'Agricultura i la FederacióBalear de Caça.

Ja s'havien interessat per aquesta firasectors comercials de la Península i del'estranger. Però, tota vegada que lesquotes que s'havien establert foren con-siderades massa altes, molts d'exposi-tors optaren per no participar-hi. Ara bé,aquesta fira en un principi no ha estatsuspesa definitivament.

Per altra part estava previst la celebra-ció de tota una sèrie d'actes a l'entornd'aquesta fira da caça, com eren con-ferències sobre cinegética, exposicionsd'armes, jornades gastronõrniques a res-taurants als voltants de Mont ufri, pro-moció de l'agroturisme...

De moment, tot ha quedat en projectea l'espera de veure si la seva finançacióés possible i organitzar-la més endavant.

De totes maneres, la fira anual que alnostre poble té Hoc el primer diumenge

El canal 37 TVarriba a Montuïri

La gerència de Canal 37 TV ens co-munica que el senyal ja arriba aMontuïri. Des de mitjan mes de maig—quan es va instal.lar a Alfabia— laimatge del "37" pot sintonitzar-se a lafreqüència 37 de UHF. La programa-ció del Canal —amb més de 20 horessetmanals de producció prõpia— con-forma una variada oferta que ens acos-ta al món dels esports, el cinema, lacultura, la música, les entrevistes i totsaquells esdeveniments que afecten lanostra illa.

Les emissions s'inicien, de dilluns adivendres, a les 21 h. i finalitzen sobreles 0,30 h. Al dia següent es repetei-xen els programes a partir de les 18 h.i els dissabtes a partir de les 11 h. Elsdiferents espais i el seu horari d'emis-sió es poden consultar diàriament a lespagines de TV d'alguns diaris deCiutat.

Raiguer, Llevant i Es Pla. El qui havienanat a peu des de Montuni ja eren a dalt ales sis del matí i els d'Inca, entre les set iles vuit. A Lluc, com feren els altres po-bles, Montuïri va presentar les seves ofre-nes a la Mare de Déu, una canastra ambdiferents classes de cereals.

Amb l'excepció del primer any, Montuiriha participat en totes edicions anteriorsd'aquesta "Pujada a Lluc de la Pail Forana"que, com sempre, es va desenvolupar dinsun ambient de simpatia, amistat i alegria.

de desembre, continuara fent-se en lesmateixes condicions.

Montuïrers a LlucUn any més, Montuiri va participar a la

"XV Pujada a Lluc de la Part Forana",Uns cent cinquanta montifirers varen partira les tres del matt del día 12 de setembreen autocar fins a Inca i d'allà a Lluc a peu.Per altra part, vint-i-un agosarats i agosa-rades feren el recorregut des de Montuïrid'on sortiren el dissabte vespre.

Quan arribaren a Inca es varen agruparamb la resta de caminants vinguts del

d 'IEEKI [r(k1Urgències mèdiques 061Creu Roja 64 61 86Apotecaria 64 61 09Consultori mèdic 64 64 00PAC (Vilafranca) 56 05 50Metge Ortiz 64 64 05Manescal 64 60 30Escola Pablica 64 60 40Menjador 3 4 Edat 52646052Local Pesones Majors 66646566Local Jove 15646515Camp de futbol 64 66 00Bona Pau 64663939Radio Murta 64 63 10Cooperativa Agrícola 64 61 00Cambra Agraria 80646080PaiTõquia 64 60 20Ajuntament 64 60 29Guardia Civil (Algaida) 66 51 05Guardia Civil Urgències 0 62Bombers Palma 20 88 11Bombers Manacor 55 00 80Correus 68646168Puig de Sant Miguel 6463 14GESA Campos 65 00 00"La Caixa" (Pensions) 64 60 10"Sa Nostra" 11646311Banca March 55646055Societat Columbàfila 51646251Banda de Música 64 65 50Societat de Caçadors 62646262Notaria Porreres 64 72 99

MISCEL.LÀNIA

7 7

ViEtar),

25 anys enreraOctubre de 1968

Magatzem de butàA la sessió del 8 d'octubre de 1968

l'Ajuntament acorda autoritzar a BernadiMarimón Piza la instal.lació d'una indús-tria d'emmagatzament de botelles de"Gas Butano Propano de 20 categoria"aSon Collell.

50 anys enreraOctubre de 1943

Donatiu o pagament

Aquest mes varen ingressar a les ar-gues municipals 384 pessetes que enconcepte de donatiu féu Mateu CerdaVerd per haver utilitzat el pati (conegutpere Sa Carnisseria) que hi havia darre-ra la Casa de la Vila, per haver-hi cele-brat allà les berbenes de les festes deSant Bartomeu. (Durant bastants d'anyaquest fet fou molt normal).

100 anys enreraOctubre de 1893

Nou secretariDegut a la malaltia del seu cunyat,

Joan Manera Mateu presentà la dimissiócom a secretari de l'Ajuntament. Persubstituir-lo la Corporació a la sessió del24 d'octubre de 1893 va acordar nome-nar amb caracter interí Maties ManeraVerger.

Poccak2

Camí de carro

Enmig del camí encorbathi ha d'herba, dues retxes;i el sembrat al costatque creix, fent tires verdes.

Els carros transitantvan al camp a conrar,amb les eines portant,fermat, darrera, el ca.

Els bassiots del camíqual miralls ben Iluentson els arbres d'aquís'hi reflecten tots plaents.

Catalina Sastre Parkas

Dc4ific4mIlnSetembre de 1993

Naixements

Dia 21.- Macia Joan Manera Beltran,fill de Joan i de Catalina.

Dia 26.- Miguel Angel Sansó Arbona,fill d'Antoni i de Margalida

Defuncions

Dia 1.- Catalina Prohens Oliver -de SaMata", viuda de 82 anys.

Dia 4.- Catalina Amengual Socias"Xoroi", casada de 64 anys.

Dia 7.- Antoni Oliver Amengual"Xorri", casat de 88 anys.

Dia 20.- Gaspar Mesquida Garau"Magall", fadrí de 23 anys.

PhwItLf1)2cSetembre de 1993

Dia 4 8'60 litres m2Dia 8 0'20Dia 9 441'40Dia 19 18'80Dia 22 16'80Dia 23 32'40Dia 24 640'90Dia 27 6'20Total 85'30

k1CX3

18 Octubre 1968

Bartomeu Mas Arbona "Saio" ambCatalina Cerda Verger "Tec".

19 Octubre 1968

Bartomeu Arbona Verger "Quelet"amb Francisca Ginard Sampol"Manescal".

30 Octubre 1968

Joan Sastre Roca "Petré" ambMargalida Fullana Jaume "Galiana".

DIGM11:? asa

MagdalenesIngredients

200 gms. de sucre150 gms. de mantega200 gms. de farina de força4 ous1 llimona ratllada1/2 paquet de "Canario"

ElaboracióEs mescla el sucre amb els vermells

d'ou; hi afegim la mantega, la farinaamb el Ilevat i la llimona ratllada. Unavegada ben mesclat, hi afegim elsblancs d'ou a punt de neu. Ambaquesta pasta reomplim les capsulesde paper sols fins a la meitat, i es po-sen al forn.

Francisca Miralles Sastre"Cas Manescal"

CALENDARI PASTORALParròquies solidaries

d'Algaida, Montuiri, Porreres i Sant Joan

CURS 1993-94

28

ESGLÉSIA EN CAMÍ

Calendari pastoralEl calendari pastoral per al curs 1993-94

de les quatre parròquies solidaries ds a ladisposició de tothom que vulgui. Es pot re-collir a les tauletes de la parròquia o bé aIa rectoria.

Horari de missesA partir d'ara i mentre dun l'horari d'hi-

vem, les misses dels dies feiners (dilluns,dimecres i divendres; cal recordar que di-marts i dijous no n'hi ha) scran a les19'30. Els funerals, a les 20, com tambéles misses vespertines dels dissabtes i diu-menges. L'hora de la missa del diumengematí canvia respecte a la de l'any passat:sera a les 12 per poder combinar amb la deIa parròquia de Sant Joan.

Procés de fe per a jovesEl proper dia 2 d'octubre amb la Vetla

de Lluc comença l'acompanyament delsjoves en el seu procés de fe. A partird'aquí ens anirem trobant periòdicamentels dissabtes horabaixes i alguns altres diesde convivència o sortides.

Catequesi infantilEl dimecres 13 d'octubre iniciarem la

catequesi familiar per als qui es preparenper al sagrament de la comunió i la cate-quesi de la segona etapa o posi-comunió.

Catequesi familiarPer a tots els pares i mares que apunta-

ran els seus fills per primera vegada a lacatequesi com els que ja començaren el

curs passat, iniciarem la catequesi familiara partir del 15 d'octubre.

Campanya de roba usadaEls qui tenguin roba usada que ja no els

serveix, convé que no la tirin.L'Associació de la Iluita contra el Cancerla vendra a recollir. Tota la que sen puguidur servira per vendre-la o reciclar-la. I elsdoblers que en puguin treure serviran per aIa Iluita contra la malaltia del cancer. Espoden recollir a la rectoria unes bosses aposta per aquest fi. Quan es tenguin plenesde roba, es poden depositar a la portassaon habitualment s'hi deixen les coses per"Deixalles" (Can -er Quintana). Però, aten-ciel . es prega que sien depositades entre elsdies 16 i 22 d'octubre per tal que la robano es faci rnalbe. Si s'avisa, a partir delsdies 18 al 22, es passara a recollir-la pelsdomicilis.

DOMUNDEl proper dia 17 d'octubre es el DO-

MUND. La col.lecta d'aquest dia serviraper desenvolupar les labors que fan elsmissioners/res al Tercer Món. Siguem so-lidaris amb els mós necessitats!

Formació per a responsables icatequistes

Dimarts, 19 d'octubre, a Algaida, Mn.Francesc Ramis ens parlara de "La Fe dinsl'antic Testament". Sera a la rectoria a leN

21 hores.

Assemblea d'inici de cursZona IV

La nostra zona pastoral reunira, a l'es-glésia parroquial de Porreres el proper dia22 d'octubre a les 20'30 hores, tots elscristians dels pobles voltants per començartots plegats l'inici d'aquest nou curs. Esmolt encoratjador trobar-nos de distintspunts amb aines persones que compartei-xen les mateixes inquictuds cristianes. Peraixò vos animam a participar-hi per fertrobada, pregaria i festa.

Celebració contunitària de lapenitência

El dimarts, dia 26 d'octubre, a l'esglésiaparroquial, tendi -em la celebració de la re-conciliació amb motiu de Tots Sants.

Nofre Torres, Rector

.;agram del A lieL'escrit que oferim seguidament conté un resum de la normativa practica sobre

la petició i l'acceptació del baptisme. Preté oferir les orientacions pastorals per albaptisme d'infants que la nostra Diócesi té establertes des de l'any 1988.

En números següents de Bona Pau continuarem publicant la resta d'aquestanormativa i la dels altres sagraments, per tal d'estar in formats i actualitzats res-pecte a la seva importancia per a la vida cristiana, abc!' com també la responsabili-tat personal i eclesial que hi ha a l'hora de demanar-los i rebre'ls.

LA INICIACIÓ CRISTIANA, VUI

La missió de l'EsglésiaPer voluntat de Jesucrist, la missió fonamental de l'Església es predicar

l'Evangeli a tots els homes, batiar i comunicar el do de l'Esperit als qui hancregut, aplegar-los en la fracció del pa i ensenyar-los a guardar tot allò queens mana el Fill de Déu. Això ho acompleix l'Església sacramentalment ambels tres signes, anomenats per tadició católica, d'iniciació cristiana: baptisme,confirmació i primera participació a l'Eucaristia.

La iniciació en la fe, avuiPerquè han canviat i estan canviant profundament les condicions socio-cul-

turals del món en que l'Església acompleix la seva missió, avui se li presentaIa tasca urgent de replantejar com ha d'iniciar en la fe i en els sagraments dela fe els qui han de ser deixebles de Crist; com, en definitiva, s'ha d'auto-construir ella mateixa per esser sagrament de salvació per al món. Hi es enjoc la mateixa identitat de l'Església, la seva presencia en la societat, la identi-tat del ser cristià.

Inèrcia i pressions per seguir batiant els infantsEncara que molts de pares no se confessin personalment creients i no prac-

tiquen, continuen demanant el bateig dels seus fills: per inèrcia o rutina, perpressions socials o familiars. El bateig esdevé aleshores una celebració fami-liar del naixement. Hi ha sovint una confusió entre imposició de nom i bateig,certificat de naixement i de baptisme. (Continuara)

z