Les nostres possessions

EL RAFAL D' IX OtEL SANT

\-

foto: P. Swi\o

Ben a prop de Son Pou, indret esbrinat a la darreraedició, es troba El Rafal d'Abaix o del Sant, a 13 ban-da de Son Servera. També fou conegut, durant llargtemps, amb el nom de Rafal de Son Brotat.

Als inicis del segle XVII, Pere Massanet, lias Frare,anava adquirint terres de Jeroni Sureda de ia Jordana.Algunes d'elles pegaven a La Coma Seguera.

La seva filla Antonina, al fer testament l'any 1644,traspassà la possessió al seu fill Pere Brotat del qualfou hereter el seu propi fill Miguel Brotat i Guisca-fré.qui la deix 'a al seu nebot.

L'honor Joan Sureda I Brotat, l'any 1748, denunciatenir i poseir el Rafal de La Jordana que, aleshores,restava delimitat pel Rafalet de Pula de la Senyora Ca-terina Font i S - nxo, muller de l'honor Mateu Serverade Son Corb, per Son Catiu del Senyor Mateu Anglada,per Son Punyal dels hereus de Miguel Sureda, per SonMal i per Son Marrai de l'Honor Pere Crespr, per SonMarrai de Serafi Sureda, 'alias Capelloti, per La Res-

closa del Dr. en medicina Pere Sanxo i per Son Penti-nat de Joan Nebot.

Aquesta hicenda mantingué dins les seves cases unSant Antoni de Pàdua -en l'actualitat es troba dins lacapella de Can Canals- fet que donà motiu de la desig-nació de Rafal del Sant.

En el segle passat estigueren d'amos al Rafal els Al-zamora, 'alias Tunic), que, al parèixer, hagueren una fi-lla garrida ferm, anomenada Bàrbara. Horn vol que esreferesqui a ella la tan coneguda glosa popular arta-nenca:

Banhaketa d'Es Ra6a2,tu n'etz una guitant jove.Vat mott m sa teva covaque za dot de Son Punyat.

(Segueix a plana 2)

BARTOMEU LLITERES FEMENIAS: PRESIDENT DEL PRAM

(Planes 4 j 5)

BELLPUI(MAIO ISLA NIUNKNIVIA II LA TRANSFIGUlit Ott SE409.

REVISTA QUINZENALNg 80 IV Epoca 12 maig 1984

DIRECTORRafel Umbert i Sureda

CONSELL DE REDACCIO :Miguel MoreyAntoni GiliJaume Mayo'Climent ObradorMa Pilar LucasJoan PastorGuillem ArtiguesGuillem Bisquerra(Administrador)

COL.LABORADORSJeroni GinardPere Pep GilPep CataláPere GiliSebastia Tous

REDACCIO 1 ADMINISTRACIO :Carrer Sant Salvador, 2.Tel. 56 20 20 - ARTA .

IMPRIMEIXGRAFIQUES LLEVANTCarrer de Ciutat, 55Tel. 56 26 04 - ARTA

Dipbsit Legal, 57-1969

La Dirección y Consejo de Redac-ción de "Bellpuig" no se respon-sabiliza del contenido ideológi-co de los artículos de sus cola-boradores o redactores.

Fen-t joc dies ¡estejan,tea ga6a tata quime)ta;duien dins ea ednigunatote ez tAaatoe dies Liman.

Ses mis• gluine see mie eomenesque dino EA Ra6at hi ha,

'atnevinen a Omane-te ilia de 4 ez otivytez.

vi de za canabaAAavia bo pelt engataA.Na Motta, amb papen d'estnassa,apkenia de 6uman.

Na Matta votgui 6u7ait,Na FigueAeta tdmbi.Ve Na Lteugena, ji ho Ai,que no se Aot engataA.

Na RoAa i Na Manyina,Na Gattineta, tambi.Na Cataiota, ja ho Ai,que iA es cap de banitutina.

A. GILI

LA SORPRESAEna et mes d' octubne tez utia queien dele anima. Et fan. -n'estava pie.-An-vie: a caza d'en Pene -ez digué en Pau - . Agnanané totes tez

uitez que han caigut at seu jandi.. En Pete a'endivia una bonasonpnesa.

En Pau va agaOn et nampins que ten.ia at ponxo del jandi.En Pene mina.. pen. ta Aineztna.-Aquezt avatot de l ullez ho ha coben.t tot - va pensait - . Aniné

a caza d' en Pau c agnanané to -tez tez uiiez. En Pau es-Una mottcontent.

Va aga t¡an el n.ampins que tenia el quanto deiz einbuttz.En Pau hi va anan passant pel bozc penquè. en Pene no et

veiés. En Pene hi va anan pa.saant pen dannena tanca penquè enPau no el ve-r4.

En Pau anniba a caza d'en Peke. Guaita pen ta kinestm.a.- Que be - digué - . En Pene no hi ée. Mai aabta. qui ha agnanat

tea uteEn Peke anniba a caza d'en Pau. Guaita pen ta ineztAa.

- Que be - digué - . En Pau no hi z. Mai zabna qui ha agnana-ttez welez.

En Pau es posit a ta elna. Agnana tez (diet tea apilona .Enpoca estona et jandi d'en Pene queda net. En Pau aga tfi etz ncun-pinz i, corn havia vingut, se'n tonna a ca seva.

En Pene ez poza a ek elna. Agnana Les utiee tez apitona.En poca eztona no hi hagué cap t¡utta en et fa-'td.- d'en Pau. En Pe-lee agaça elo nampins i, corn havia vingut, se'n tonha a ca seva.

S'aixeca una ventada.Et ca.namull de u,eiee que en Pau havia agnanat pen. a en Pene

va quedan. des set tonna a haven - hi 6utlez ezcampadez pen tot.EL canamult de Auttee que en Pene havia agnanat pen a en Pau

va quedan de- e t tonna a haven-hi utiez ezcampadez pen. tot.Quan en Pau cvtnibh a ca seva, digué:

- Verna netejané totez t1u1Jeá ezeampades pet meu jandi.Quina sonpnesa que áe n' haun.a duit en Pene!.

Quan en Peke cutniba a ea seva, digué:- Perna em posané a den e-ina agnancuté aquestes uttez. Qui-

na zonpnesa que se 'n'hauna duit en Pau!.Aqueita nit, en Pau en Pene, quan apaga-'ten et tium ee

n'ananen a donmin., se sentien ta man de e-Uços.(Annotd Lobel)

L' equip paititoquAlat

(Ve de portada)

Na Barbara Alzamora esposa amb Joan Amorós.

Igualment s'atribueixen a les collidores del Rafal lessegüents cançons populars, de picat, ben nostrades que,aprofitant l'avinentesa, estampam de seguida:

Mact4 ¿'a/ii

EL POBLE DE LLOSETA TENDRA UNA ESCULTURA

DE PERE PUJOL

El grup dels que enguany compleixen els 50 anys -l'e-dat d'or-, amb la col.laboració d'entitats culturals i cf-viques del pobie de Lloseta, ofereixen a l'Ajuntamentl'escultura realitzada pel nostre escultor Pere Pujol queesta titulada amb el nom"EL SABATER".

El 5 de maig es va fer una festa per a celebrar a-quest aconteixement a l'antiga ermita del Cocó d'a-quella localitat mallorquina. Es va fer un berenar ambpa, oil i olives, bunyols i vi de Binissalem.

Seguiren actuacions amb cants, poesies, presentacióde llibres, glosades, ball de bot i sarau per liarg.

Aquesta obra escultbrica sera un permanent home-natge als sabaters ilosetins que iniciaren la forta indús-tria dei calçat, Lan important ara mateix dins Mallorca.

Volem donar la nostra enhorabona a l'escultor PerePujoi ja que pertot arreu es va considerant la seva qua-litat artística, mentre la seva obra va quedant dins lesnostres viles.

Tota Mallorca es va rendint davant la qualitat crea-tiva d'aquest artanenc que es orgull de la nostra terra idel nostre poble.

ra L-Tpe

r a _Lo textos: G. Bis.uerra C. Obrador

CONFERENCIA Dia 30 d'abril, seguint les

classes d'escola de pares, tin-gué Hoc una conferencia pelPare Jordi Llompart dissertantsobre el tema "Quina educacióvolem pels nostres fills", quea pesar de la poca assistencia,fou molt interessant (tal vega-da la més clara i profitable) il'explicació queda ben compre-sa.

EXCURSIO El primer de maig i com cada

any, es féu l'acostumada excur-sió a l'Ermita de Betlem.

A pesar del mal temps que feel dia abans i també a l'horade partir, foren més de 400persones, entre petits i grans,els que desafiant el mal temps,partiren a peu i altres en cot-xes cap a l'Ermita. A les dotzees celebrh l'Eucaristia que foumolt participada, i després deldinar hi hagué una estona llar-ga d'esplai per tothom i lagent es va divertir, quedantper tant ben convidats atornar-hi l'any qui ve.

CARRETERA

Sa carretera que uneix Artbamb Sant Llorenç, pareix que jaestb oberta definitivament altr sansit rodat, i baguentmolt bé després d'haver adreçatles curves.

Per altra banda, ha quedadatancada a la circulació la ca-rretera que des d'Artb va a Cap-depera. El trbfic es desviaraper la de les Coves. S'esperaque les obres durin tres mesos.

S'OBRA DE PAUMA

El passat 27 d'abril al Salódel Centre Social es projecthun video, primer d'una serieprogramada, damunt el tema de"S'obra de pauma".

La temhtica i la realitzacióvaren esser de l'agrat delsassistents, ja que molts dellses varen poder contemplar a lapetita pantalla de la televi-sió, ja que comprenia de l'a-rrabassada de paumes, fins a laconfecció de les diverses obresde pauma,, presentant al finalun futur molt poc esperançadorper part dels industrials dedi-cats a la recollida de l'obrade pauma.

Aquest treball és obra deldepartament de pedagogia de laUniversitat de Palma, per ini-ciativa de l'SMOE del nostreAjuntament. De la part d'imatgei textes foren els autors els'nostres paisans Jaume Morey,Jaume Sureda i Sebastisa Ginard.

DIADA DE ['ANGEL

El . diumenge de l'ngel, lagent buida el poble i sen va afer la "Vega".

Ara bé, sembla que ha perdutel sentit que tenia antany, ones feien les "vogadores" i laberena, asseguts davall una al-zina o un garrover.

Avui la gent agafa el cotxei pren altres "rumbos" peretambé amb altres formes es pas-sa un dia de germanor. Enguanyel temps no va acompanyar,almanco, a la tarda, on es poshde mal temps, fent l'endemh unamitja savoreta.

EXPOSICIO

Del 27 d'abril al 4 de maigtingué lloc una exposició ivenda de llibres i jocs educa-tius a la biblioteca del col-.legi Sant Bonaventura, laqual va obtenir un més quenotable exit.

Madd&WcIdeddr36565&93t3t511651566566&566Wc

ECOSNACIMIENTOS:

1-4-84.- Laia Ventayol Garcia.-Hijo de Bartolomé y María Dolo-res. Predio Son Pastor.10-4-84.- Antonio Cruz Corrió.-Hijo de Manuel y de María.- C/.Hostal, 15.21-4-84.- Magdalena-María San-cho Ginard.- Hijo de Miguel yde Antonia.- C/. Ciutat, 61.22-4-84.- José-Ignacio Cano y Vaguer.- Hijo de Bonifacio y deCatalina.- C/. Grech, 1630-4-84.- Lourdes Genovard y Ginard.- Hija de Jaime y de I-sabel.- C/. 31 de Marc, 60

MATRIMONIOS:

14-4-84.- Victor Meca Soez conMagdalena Picó Ginard.- Domi-cilio: Son Servera.18-4-84.- Miguel Moll Salascon Beatriz Gili Ferrer.- C/.Oasis.22-4-84.- Joan-Baltasar Bonníny Moysa con Maria-Antonia Estevay [literas.- Capdepera.

DEFUNCIONES:

3-4-84.- Aria Luteras Lute-ras.- 86 arms de edad. - C/. Pa-rroquia, 5. a) Nonge7-4-84.- Margarita Bonnín Aqui-16. - 83 arms de edad. - C/. Major, 53. a) Coloma Rotja16-4-84.- Margarita Sancho Can-tallops. - 94 años de edad.- C/.Pitxol, 3. a) Corpa.19-4-84.- Catalina Cerdh Riera.- 68 anos de edad.- CI.Pep Not, 13. a) Pipa.25-4-84.- Juan Gill Far.- 77 a-nos de edad.- C/. Blanquerna,10. a) Peu.

Sableuque...

L'any 1923 i en el mes d'a-bril es comen0 el nou camí perpoder transitar els carros al'Ermita i el 26 de desembre hlpassh el primer carro, recent-ment acabat el camí, encara quea l'octubre hi passh el carrodels Ermitans.

Dia 20 de Juny de 1932 s'i-naugurh sa temporada de cine asa pista, dignament dirigidaper l'amo En Guiem Bujosa a)Gananci.

Pel proper dia 20 de maig i si el temps hopermet, es far5 una excursió al Puig d'Alpara. Es partir5 a les deu del mati del carrerde la Gran Via, i es pensa tornar damunt lescinc de la tarda.Es convida a tothom que hi vulgui anar,per més informació es poden dirigir al n6m.de teléfcin 56 34 93.

Com és natural aquesta excurssió ser5 a pem.

31261

•

BARTOMEULLITERESFEMENIAS

PRESIDENT DEL PRAMBELLPUIG.- Tomeu, vols expli-car-nos què és i quina finalitatté el PRAM?.TOMEU LLITER AS.- El PRAM,que vol dir Patronat per la Con-servaci6 de les Races Autòc-tones de Mallorca, va néixer fauns quatre anys. Tot va co-mençar quan un grup de personesdel camp, que estimam lo nos-tro, trobarem a una possessióque es diu L'Ofre unes vaquesmallorquines, és a dir, de la raçaautòctona mallorquina, lo queens va animar a fer una exposi-ció d'animals mallorquins. Coin-cidint amb aquesta exposici6,que férem a Sineu, amb l'ajuda icol.laboració de l'Ajuntament,per qualcú que ara no fa al cas,s'havia comunicat al Ministerid'Agricultura, que mai haviaexistit la vaca mallorquina. A-questa afirmació, totalmentequivocada, ens va afectar molti va ésser, per ventura, la sem-penta més forta que rebérem perconstituir aquest Patronat. Re-dactrem uns Estatuts (natural-ment en castella) en els que espreveu, com activitat f onamen-tal, el conservar i, millorar totesles races autòctones agrícoles iramaderes de Mallorca, que ten-guin interés.

Avui, estam recuperant sa va-ca, es cavall, els ases, el Came...B.- I el ca de bou i él de bes-tiar?.T.- No. Aquestes races no entrendms la nostra competència, jaque, hi ha montat un club que ésel qui té el que podíem dir

d'aquests animals.B.- Rebeu ajudes per a dur a ter-me aquesta tasca?.T.- A les primeres eleccions pre--autonómiques, conseguirem, mit-'jançant la Conselleria d'Agri-cultura, un milió de pessetes.Amb aquesta quantitat compra-rem unes egos a Petra, un cavalla Llubi; un altra a Santa Margali-da... Després hem fet un conveniamb ICONA i la C.A., que ensdeixen una . finca . a Binifald6, , de-

vora Lluc, d on hi tenim egos,someres i a on també hi duremvaques. Això és l'ajuda oficial.Cada any, presentam unpressupost als organismes auto-noms que els accepten o no. Ara136 una assignaci6 fitxa, no la te-nim.B.- Quin és el procés que seguiuper aquesta recuperaci6?.T.- En primer Hoc, hem cercatels animals més fins, el mésnets. Les coneixem mitjançantfotografies, dibuixos o el que ensconten els pagesos veils, ja que,desgraciadament, no tenim méssortides, s'única història • de Ma-llorca és la que conten elspadrins als nets, al costat de lafoganya. I, en quant a animals,no hi havia res escrit fins a l'Ar-xiduc, que ens va descriure méso manco amb fidelitat els ani-mals. Gracies a ell tenim infor-maci6 i dibuixos.

Actualment tenim les vaques,les dues varietats de cabra (queoficialment no existeixen) i s'o-vella mallorquina, .(damunt laque darrerament es menescal To-meu Anguera ha fet una tesisdoctoral). L'ovella mallorquina jaera anomenada el temps dels ro-mans, que l'importaven fora deMallorca, ì és una raça que avuino esta en perill, ja que en te-nim més de 50.000, segons la te-si d'En Tomeu Anguera. Vull dir,que tenc l'honor d'haver estat el

primer que vaig pegar el crit enfavor d'aquesta raça, ara fa unscinc o sis anys. Aquestes ovelles,per la seva aclimataci6 són lesque s'imposen a les demés quetenim a Mallorca, importades.Creim que el mateix passaraamb la vaca mallorquina, que en-cara que petita és molt fortaesta plenament adaptada almitja a on viu, cosa que no po-dem dir de les demés races. A-questa VdCd nostra és molt bonaper sa producció de cam z de-ficient per la Ilet. Viu del ca-rritx, brots de mata o d'ullastrei aprofita lo que un altre deixa.B.- Pers si és petita, pot donarrendiment per la seva carn?.T.- Efectivament es negatiuaixò, pet-6 precisament aquestaés Ia nostra tasca, després de re-cuperar la raça hem de millo-rar-la. Però, concretament en elcas de la vaca, tenim encarapocs exemplars i hem d'esperar.B.- Em sembla que heu conseguitja la cria del ca me, que enspots dir d'això?.T.- Si', es cert. Trobarem unacussa que tenia dote o tretzeanys i a força d'hormones tant ala cussa com al ca, i amb vigi-lancia d'un Perit Agrícola i unmanescal, tenguérem la satisfac-ció de conseguir cria, varen néi-

,\'oveila ma llorgama

412 701

xer ara fa poc, a principis d'a-bril. Actualment hem trobat unaaltra cussa. (Continua parlant EnTomeu, de les distintes racesque van recuperant: la gallinamediterranea, les cabres, elscoloms, els porcs, Pannera...)

-La cabra mallorquina -ensdiu En Tomeu- és roja i l'hemtrobada bastant pura a Son Jau-mell i a Lluc. Després hi ha unaaltra varietat, coneguda per"muntanyola" i que a Pollensales diuen "oracles". Es dife-rencien una de l'altra en que laprópiament mallorquina, que jahem dit que es roja té les camesnegres i una retxa negra damunts'esquena. Es mascle té tambéuna retxa negra que devalla perl'espetló a cada costat. Sa mun-tanyola te els baixos d'un colorcom a grocrogenc. En quant alporc mallorqui, que ha estat fa-mós pel seu sairn, ms que perIa sobrassada,, ens trobam queavui, n'hi ha molt pocs, al con-trari que les truges, que aixi'ma-teix són més abundants. El porcmallorqui. ha anat, quedant-sefora demanda, degut a que temolta grassa i la gent no vad'això, fins i tot als escorxadorsja no en volen.B.- !do' quina sortida pot tenir elporc mallorqui"?. Sera rentable?.T.- No hi ha, cap dubte que la so-brassada bona, ha de ser feta deporc mallorquí. En quant a larentabilitat, pens que, ara, no se-ria rentable, malgrat avui, estorni consumir el sairn, sobretotdesprés de lo que va passar ambl'oli. Pere), encara que avui a-questa rentabilitat no fos positi-va, s'ha de tenir en compte quees pot millorar la raça i que esel que noltros desitjam. Qui mospot dir que la raça mallorquinaamillorada no seria més bona i rentable que les que actualment ensduen de fora?... Els francesos,que sempre han tengut una fortadedicació a l'investigació hanconseguit coses molt mes impor-tants.B.- Vols dir que aqui' no existeixaquesta investigació?.

T.- Es pot dir que no. Es moltmés fcil, i sobretot còmode,que no positiu, esperar el queduen de fora que aficar-se eninvestigació. Aqui" tenim la basegenética i les millores es fanfora, generalment a França.

Endemés de la conservació iarnillorament d'aquestes races,

es fa to mateix amb les plantes

mallorquines.

ase m //GrewJo, que som un lluna' tic per

s'agricultura i ramaderia, i pertot el que sia mallorqui; me vaigproposar el fer pastures de plan-tes mallorquines permanents, i,amb l'única ajuda dels meusfills. Vaig trobar l'escaiola peren-ne, bastant abundant al pla deCdber i Gorg Blau, i -Lambe oca-sionalment a Santa Margalida.Després una varietat d'alfals quenomes l'he trobada assenyaladaper D. Llorenç Garcias, i que lavaig trobar devers Sa Mareta, ique es coneix com alfals bord.També vaig trobar una altra va-rietat d'herba pel serrai de SaColónia, que es coneix cientifcament com "arrenaterum ela-tius" i que a Catalunya es cul-tiva com a forratjera i ii diuen"fromental". Jo la vull fer direc-tament, sense dur la llavor deBarcelona. Vull demostrar quepodem viure amb lo nostro, co-mençant des de baix, es a dir,transplantant l'herba, fent la ¡la-vor i després millorant-la. Aqui',a Sa Carbonera, ja n'he sembra-da de pastura, i vaig experi-mentant.

(La conversa amb En Torneues va allargant. Són moltes lescurolles que tenen aquesta gent ipocs els mitjans de què dis-posen ).

Els que se'n rigueren de miquan vaig dir que l'ovella mallor-quina era la que me's rendimentens podia donar, ja la tenen a caseva... Deixem que passi eltemps i ja veureu.B.- Com ho feis per donar a co-nèixer aquestes races recupera-des i conservar-les?.T.- Avui, i grades a Unió de Pa-gesos, tota o casi tota la gentdel camp ens coneixem; i sis'han de posar gallines, ovelles,vaques...etc. saben a on anar i aon trobar-les... Els qui tenen ani-mals procedents del Patronat,assoleixen l'obligació formal deconservar aquesta puresa i sem-pre baix l'orientació del PRAM,i sense poder vendre cap animalabans de posar-ho en coneixe-ment del Patronat, a on tenimun cens, unes fitxes, per dur elcontrol.

La tasca que s'han imposadaaquesta gent es feixuga i hermo-sa. L'amor a la terra i a lesnostres coses gaudeix de la sufi-cient força per aconseguir totesaquestes encomiables fites, que

mereixen i haurien de comptaramb el recolçament no ja. delsorganismes oficials, sine) de totala gent mallorquina.

EMEDOS

poec nay,- C5 //0 re ?c/It) 5

12 7

RECEPTAper mad6 Antònia Gill

C.A.T. 820

C/. Binicanella, 12.- Tel 58.55 15/52 CALA MILLORCarretera Cala Culla -Tél. 56 40 17 Cala Ratjaoa

COMBINADO LAS PALMAS-TENERIFE:9 días, Hotel xxx, A.D. + traslados 28.100 pts.

CIRCUITO MARRUECOS, 9 días desdePalma en hoteles xxxx y P/C 49.500 pts.

BARCO ALCUDIA-CIUDADELA-ALCUDIA:Salidas: lunes, miércoles y viernes,precio ida y vuelta 4.000 pts.

VUELOS TRANSCONTINENTALES:BUENOS AIRES, ida y vuelta 141.600 pts.NUEVA YORK, ida y vuelta 43.950 pts.

VUELOS CHARTER:Madrid, ida y vuelta 10.500 pts.Barcelona, ida y vuelta 5.950 ptsMálaga, ida y vuelta 12.900 pts.

TARIFAS ESPECIALES DE AVION, ida y vuelta:Hamburgo 54.000 pts.Dusseldorf 44.400 pts.Londres 20.000 pts.Par I's

30.100 pts.

Roma 38.800 pts.

CRUCERO POR EL MEDITERRANEO:Visitando Túnez, Palermo, Capri, Nápoles YGenova. Salida desde Palma desde 51.500 pts.

VIAJE DE NOVIOS: Reducción por pareja 25.000 pts.

Para otros destinos: CONSULTENOS.

BESOG OLE PADANSK BAR KNOLD OG

Miguel Gili Flaquer

(DANSK KOKKEN)Camino Vecinal de Genova, 37Telet. 4011 45

San Agustin

Palma de Mallorca

GUATLERES SALTEJADES

Ingredients:Guatleres (nombre a voler per persona)Un tassó d'aigua de jerezBastant dial' julivertOli i saiinSal i pebre bo.

Manera de fer-se:Es netegen ses guatleres, ben netes. Se salen i,

se les posa pebre bo. De seguida se col.loca unapella al foc amb un poc d'oli i de sairn, s'hi po-sen les guatleres i se les dóna un parei de vol-tes. Llavors se les afegeix el jerez i han de cou-re, a foc lent, per espai de 45 minuts. Men-trestant es prepara un capoladís d'ai i julivert,abundant, u 5 minuts abans de treure ses guàt-leres d'es foc, s'escampa es capoladi's per da-

, munt ses guatleres. En aquell moment ses guat-leres estan llestes per ser servides.

Racó del poeta

4 ai cvnie,s6a/te"

?tee 4-eni ucança

con t¡ezeané que <sent necançapet eendenwt. oecani d'aqueat viune,aé, que hOM covand, gikant Veaquena

a Vambit que aseatén bnomda ampteentta, dei pont maZmés de cada dia.I tot is pon a Vombna escaduzzena,que amb estantis pAesagi em kecokdata bnevetat de aomnia, i d'estimez,

etz 6ugissekz enganys de zeda motza.Auu con6e4eani que tenc padna.

Joan Mezquida

6112721

Ser feliç... Com? ESPORTS

■**a

Carreres de cavalls-PASQUA-84El dissabte de Pasqua, dia

21 d'abril passat, es va cele-brar la segona reunió de carre-res, al trot i a l'escapada, deles quatre que el Club Hípicd'Arth te previstes per a a-quest any. Sembla que no era undia massa adequat per a cele-brar competicioos que necessi-ten de l'afluencia del públicper a pujar la temperatura am-biental i així aconseguir lacompenetració idbnea especta-dor-competidor. Aprofitant elllarg fi de setmana, hi haviamolta de gent del poble acampa-da per a les diferents platgesdel municipi, altres preparavenfrits i panades. Si a tot aixbencara hi afegim que els caça-dors feien una tirada de colomsa Bellpuig i que els futursfutbolistes competien per SesPesqueres, ja hem direu com espresentaven les perspectivespels organitzadors, abans decomençar la reunió. Perb hem detenir en compte que per a cele-brar carreres als pobles, loprimer que s'ha de mirar és elcalendari dels dos hipòdromsimportants de l'illa i quan estroba una data buida, que n'hiha molt poques, no se la potdeixar escapar. Tanta sort quecom a minim ens va ajudar eltemps de bondeveres i vbrem te-nir un capvespre de bon sol,poc vent i una température a-gradabilíssima. D'aquesta mane-ra varen anar arribant els es-pectadors que es divertiren debondeve res.

Crec que a properes reu-nions, ens hauriem de posard'acord les diferentes associa-cions culturals o esportives i

Xe41.m -Xe4,4,15vm

I DES PARC NATURAL, QUE?Pareix que sa "barrina" ha tor-nat enrera. Perque no s'en par-la ni poc ni gens. Ara que moshavíem feta s'il.lusió de tenirmés "animals" a la vila. Es benper demés, tot mos va tort. Nia sa Ravenna turistes, ni a Au-barca animals.

IAMBE DIUEN que pel poble hi hamolta de brutor. Es veu que nofeim gens de cas a ses papere-res. S'hauria de fer un curseta la gent adulta titulat: "A-prendre a tirar sa brutor alfaon toca". I a les escoles tam-bé.

mirar de no fer-ho coincidirtot a la mateixa hora.

Les carreres al trot, varenesser molt entretengudes, arabé n'hi va haver dues, la quar-ta i la octava que sortirenperfectes, de les que fan afi-ció.

Capitol a part, mereixen lasexta, la septima i la undeci-ma, dedicades a muls, "nava-rrets" i poneys, pe t, la bulli-ciocitat en que es varen desen-volupar.

Per últim i degut a la sevaconflIctivitat s'ha de parlerUna mica dels cavalls d'esca-pat. La sortida dels bons, ver-taderament s'havia d'haveranul.lada. Ara bé, crec que elsd'escapat han d'intentar refre-nar un poc els seus bnims. Aunes carreres com les nostresno s'hi juga, ni la bossa ni lavida, únicament se cerca passarun capvespre lo més agradablepossible i de cap de les mane-res pot donar Mac als insultsque allb es varen sentir. Si atot aixb s'hi afegeix lo quehagués pogut passar a l'altracarrera quan va caure el jockeydel cavall que anava davant,ens fa pensar que b bé arreglamel tema d'escapat ò bé s'haurand'eliminar, a la nostra pista,aquestes proves.

Al pròxim número farem uncomentari de cada una de lescarreres, mentrestant esperamque en Damib Ginard millori dela intervenció quirurgica i quetorni estar amb tots noltros lomés aviat possible.

CAVALLET BLANC

I QUE VOS PENSAVEU que no mostaparien es clots?. Idb si, lesmos han tapats a casi tots,sempre han deixat es "ponedor",perb en general han fet bonafeina. No, i ses males'llengüesja deien que per "Berres" noels taparien. Es que sa gent ésdolenta, no heu trobeu?, sempreposen mal, alfa on no n'hi ha.Mal pensats, més que mal pen-sats que són. I fins i tot unabrigada d'Obres Públiques haarreglat un bon tros de sa ca-rretera que va a Alcüdia. Aixi-mateix han arribat a l'indretdes "Clot des Batle" després de"Na Doneta", que no trobeu quehan fet molt?. Tant per unaaltra vegada. Així sia.

Els altres XXVII

De vegades pens que ens oblidamsovint d'una norma d'educaciótan senzilla i important com éspensar en els altres i actuarper ajudar-los a caminar.

Es viu passant per alt el res-pecte i l'atenció que els al-tres mereixen. Hi ha empentesviolentes a l'hora de pujar altren, no es cedeix el seient ala persona major o a la donaque porta un infant en braços,n'hi ha qui mengen pipes o fu-men desconsideradament sensepensar si molesten o no al seuveInat.

Són tan sols unes mostres prousignificatives dels molts as-pectes de la vida miotidiana ique posen en evidencia la pocaatenció i consideració que so-vint ens tenim en les nostresrelacions socials.

Cal observar que els altres nosón objectes, ni parets que a-travessar, ni enemics que ven-cer, ni terra que es pot tre-pitjar. La vocació humana supo-sa interessar-se per ells, res-pectar-los, atendre'ls, donar--los la deguda ajuda, tenir-losen consideració. Els altressón, en tot cas, persones im-portants que meréixen la nostradedicació.

Per tot això, és ben clar, quees fa precis recrear un nou es-til de vida, enllestit d'actesd'estimació, d'ajuda i deretrobaments. Els que viuen so-

aIllats, per si matei-xos, sords als crits d'auxilidels germans, es converteixenen sers egoistes, incapaços defer sortir el sol lluminós dela felicitat de viure.

Els altres són com a miralls,com un Immens comellar, miste-ries I profund, que fa ressò ales nostres própies preocupa-cions I quimeres. que ho ésde bo compartir, acompanyar,escoltar, sempre que tenguem elcor obert i els ulls atents ala vida dels altres'

L'egoisme és sempre frustant idolorós. Les empentes, elscrits ofensius, les travetestraidores tenen sempre un re-torn esgarrifador per els quiles donen. La primera víctimadel qui fa el mal és l'autor dela própia malura.

Estimar i donar alegria és lamillor manera de trobar amor ifer créixer l'alegria dins elsnostres cors.

Gregori Mateu Estarelles

712 7 4

ESPORTS.

Artà 4 (Albendea 2, Más, P. Amer)

Binissalem 2

Se ganó, se tenia que vencer, y se logró,...pero sevolvió a temer por el resultado, y es que hay' cosas queno se entienden, por ejemplo:

Se fichan dos jugadores, hacen su aparición en elcampo, consiguen los pies, y a mitad de partido elcambio de Mas-Rossello (luego Más no puede viajar a A-layor). ¿Por qué?.

Rosselló que siempre ha jugado por la derecha, y te-niendo a un jugador (Albendea, que le pega con la iz-quierda), se pasa toda la segunda parte en la izquierda,atrasado y sin entrar en juego. ¿Por qué?.

Se cambia d Planas, cuando Albendea no podía ni le-vantar los pies del suelo. Incomprensible, pero de estadiscusión vive el fútbol y el público además de estarpendiente de la Radio, también tenia que poner un pocode interés en el partido• Dos puntos, y nada ma's, sólo lamentar la baja formade J. María que desde que Santa no juega, está muynervioso bajo los palos, y no se encuentra. Qué gol ma'stonto encajó, pero ojo, en el otro, cuantos jugadoresdorm Ian.

Menos mal que P. Amer en estos últimos partidosestá en vend, y además de conseguir un precioso gol,también nos alegra con alguna que otra jugada.

¿Qué hace Agustín de defensa izquierdo?.

Alayor 2 - Artà

Se volvió d perder, y sólo dos cosas a anotar. Si R.

Ferrer no podía viajar, ni Mas, ¿Por qué no se desplazaotro jugador?.

¿Q■ie le pasó d Maimb?.EstaS preguntas necesitan alguna explicación, o al

menos se pediria en otros lares, aquí tal vez al final sesepa, por ahora ¡mutis para el foro!.

5h5

Santa y 3. María. Puntales del equipo hasta hace unasfechas, pero la lesión de Santa, perjudicó la forma deJ. María. Esperemos recuperarles para este final de Li-ga.

TROFEO REGULARIDAD(A falta de tres jornadas la clasificación en los cinco

primeros lugares esta así:)

19 Jose María con 198 puntos22 Rodríguez con 183 puntos39 Planas con 177 puntos.49 Santa con 171 puntos59 Suarez con 169 puntos

TROFEO REGULARIDAD LOCAL

19 Jose Mari.a con 198 puntos29 Grillo con 97 puntos39 Genovart con 96 puntos49 R. Ferrer con 93 puntos59 Mascaró con 89 puntos

TROFEO MAXIMO GOLEADOR

19 Rodríguez con 6 tantos29 Mira con 5 goles32 Agustín, Planas con 4 goles

59... Amer, Albendea, Serra con 2

Visto "desde"el matadero

*** Desde que "se ve" la posibilidad del descenso, sefichan dos jugadores."Albendea y Más".*** Desde que Md- S volvió a "Ses Pesqueres", "mas" ra-pidez vimos en la delantera.*** Desde que cierto especulador estaba "mirando" aJose María,¡Que mal lo debió pasarl y eso que venía deIa "capital", según se dice.

bla pasado!Desde que se marcaron 4 tantos ¡Qué tiempo ha-

*** Desde que "Salem" está cambiando tácticas, ¡¿Nocreen que se está pasando?!*** Desde que el Bellpuig y Ferrutx jugaron su encuen-tro ¡Cuántas esquelas se despacharon!

*** Desde que se sigue cruzando ei charco, no se llega\r2i una vez seco.

*** Desde que los jugadores del Bellpuig se "autolesio-naron", deseamos la Md' S pronta recuperación a Mateo.Una ld' Stirrld que esto suceda.*** Desde que se fichan a dos jugadores, uno sólo espara medias partes, y desde luego en casa.*** Desde que esto pasó se fichó a un jugador y me-dio.*** Desde que un poco tarde se penso en cambiar deportero, ¿Se piensa por pura casualidad en cambiar desistema, organización, preparación, etc, etc,...? Claroes si la próxima temporada se sigue en Tercera.*** Desde que algunos vemos esta pequena posibilidad,¡Bien valdria otra subida a San Salvador!.

UNA DOCENA

812 )41