EIVISSA

VALENCIA

És en Miguel Coves amb un amic alemany tornant d'una jornada de pesca. En Miguel és campió de pesca al votan-tí de Cala Rajada.

Especial dedicat als termes d'Artà i Capdepera. Si vos ha agradat,telefonau al 26 50 05 i els vos enviarem cada quinze dies.

PERPINYÀ

ANDORRA

GIRONA

BARCELONA

de Mallorca 4ANTIC S ARENAL DE MALLORCA

EL DIARI DELS MALLORQUINSALACANT

ANY XIV. NÚMERO 318

I DE JULIOL DE 1995

PREU: 200 PTS

VINARÓS

Són les fruites de la mar que cada any poblen les costes mallorquines. Benvingudes siguin aquestesfruites delitoses i que s'ho passin d'allò més bé entre nosaltres.

Maria del Carme Lozano és la capde vendes de Construccions CalaRatjada. Compra i ven apartaments,duplets, xalets, solars, terra...

SUMARI

2 Xafarderies3 L'esperit republicà4 L'antifranquisme6 Josep Estelrich7 Mahatma Gandhi8 Gloses

10 Valors de l'esquerra11 Carn Capolada16 Enquesta18 Incendis forestals20 Tensió a Binissalem

En Martí Adrover és un dels amosdel Restaurant Bacus Bern, alcomençament del carrer CalaAgulla, a Cala Rajada. Un dels pocsrestaurants de cuina mallorquinadel poble. El conill amb ceba, eltumbet, els arrossos a la marine-ra... Recomanau-lo i no quedareumalament. Per unes 2.000 pessetess'hi menja i s'hi beu.

En Julià Puig i Oliver és el presi-dent de l'Associació de la TerceraEdat de s'Arenal-Llucmajor. Unasocietat que té 650 associats i quefa poc ha estrenat local al carrerTerral de sArenal. Un local granamb soterrani a on está instal.lat lasala de gimnástica, la planta on hiha sales, oficines i bar, i el pis on hiha la sala d'actes. El bar és ple totlo dia de gent que juga a cartes,dominó, parxís, etc. Organitzenexcursions per Mallorca i per lorade Mallorca, pero ara durant l'estiua causa de la calor les excursionssón nocturnes. Fan ball els dissab-tes i diumenges i tenen cursos degimnástica. ball de saló, fa/li con-fecció... per després de l'estiutenen previst uns cursos de recu-peració d'oficis antics. Els socispoden esser tant del terme deLlucmajor com del terme de Ciutati per les excursions hi ha una totalcol.laboració amb les associacionsde la tercera edat de la comarca:s'Aranjassa, es Pil.larí, ses Cade-nes, s'Arenal-Ciutat, Badia Gran iLlucmajor. Una associació modèli-ca que ajuda a fer mes plaent ientretinguda la vida de les perso-nes de la tercera edat de s'Arenal.

32 °11211 de Mallorca

El millor suport publicitaride la vostra empresa a Mallorca

Andreu Xandri: la raó de la forçaEn aquest anide volem deixar constancia d'una ‘figura poc

coneguda del nacionalisme català. No sabe n quin mol podria

definir el delire del nostre poble, de la sera memòria adormi-

da, de la comunitat cultural, económica i espiritual per nws-

trar la sera pròpia identitat.

El cas d'en Xandri és el d'un jove nacionalis-ta, que va trobar uns valors ètics i morals. La sevaactivitat com excursionista i universitari elsdarrers anys de la monarquia, i el seu ingrés alcurs 33/34 organitza, entre altres, el Club Català,que persegueix un ideal catalanista radical. Aquestclub era un sector escindit de Palestra, tots els seusmembres tenien consciència del nacionalisme i dela formació d'en Francesc Macià.

Les inquietuds de crear una universitat veri-tablement nacional, a través del BEN (BlocEscolar Nacionalista), i després amb la creació dela FNEC (Federació Nacional d'Estudiants deCatalunya), des d'on va impulsar el projecte d'unaUniversitat Catalana en el marc del TercerCongrés Universitari Català.

Dins la FNEC són representats el BEN,Acció Catalana, Unió Democrática, Estat Català,Nosaltres Sols i altres.

Durant el fets del 6 d'octubre de 1934, dins elmarc de protesta generalitzada dins l'Estat espa-nyol, es proclama a Catalunya l'Estat català dinsla República espanyola.

Xandri i els seus companys actuen en esca-mots d'acció dels Germans Badia de les joventutsd'Estat Català. - Després de l'avortament de larevolta és pres. com molts d'altres.

Al Bienni Negre, va ser un temps difícil perla pèrdua de l'autonomia universitaria. Moltsmembres de la FNEC optaren pel nacionalismeradical d'Estat Català. El BEN sorgeix dintre delsi de la FENC, simpatitzants declarats de les tesisd'Estat Català, vol ser un grup de pressió per recu-perar l'autonomia universitaria. En Xandri teniaun dels canees directius de la FNEC, va contribuira la fundació dels BEN de diverses tendències,pené, amb un ideal i un pensament: Catalunya.

El BEN estableix la seu social a la mateixad'Estat Català, en el número 17 de la Rambla deCatalunya, aquest temps d'agitació, el BEN esdefinia dins dels postulats de Catalunya-Nació,Universitat Catalana, Cultura i Llengua, amb duesvessants, una la del pensament i l'altra d'acció.Durant la vaga del març del 1935 a la Universitat,la FNEC realitza diverses conferències a la

Universitat Autónoma, amb el ressò de la veu dePompeu Fabra.

El 14 d'abril del 1935, té lloc a Barcelonauna manifestació silenciosa sota la consigna «Elsestudiants no commemoren altra república que nosigui la catalana». Aquest curs, la FNEC, el BENi Estat Català proclamen diverses reivindicacions ies fa una vaga general universitària, que acabaamb aldarulls amb els falangistes i el FEU (FrenteEspañol Universitario).

És una época de constants canvis i vagues. Elpunt màxim de les tensions s'havia produir el 28d'abril amb la mort dels Germans Badia a mansd'uns pistolers de la FAI (anarquistes). L'enterra-ment és una manifestació de dol a càrrec delscasals d'Estat Català del BEN i de la FNEC.

El 19 de juliol del 1936 agafa en Xandri i elsseus companys fora de joc; de totes maneres enXandri i els seus varen donar un crit d'acció a lajoventut universitària que es concretaria en tresfronts: 1. Contribució a la mobilització política. 2.Actuar de suport a l'exèrcit popular. 3. Col.labo-ració en les tasques d'extensió cultural.

En Xandri i els seus varen fer una tasca d'in-formació, la tasca de refer la pàtria amb sentimentde responsabilitat.

Durant la guerra, va existir el projecte d'unexèrcit català, que va ser avalat per la Gene-ralitat de Catalunya. Es va crear dins el Comitéde Milícies antifeixistes una unitat alpina depe-nent de la Generalitat on es varen agrupar totsels membres d'Estat Català i les seves joventuts.la FNEC i els BEN.

El ja tinent de les Milícies Alpines, AndreuXandri, va poder crear, dins de l'exèrcit regularrepublicà, la Divisió 43 sota l'emblema «PerCatalunya», que no va agradar gens als socialistesi comunistes espanyols republicans.

Aixi i tot, en Xandri, pensava que podiencontinuar defensant Catalunya, va arribar la bossade Bielsa, la 43 Divisió va tenir moltes baixes alriu Cinca. En Xandri es mostrà visiblement des-moralitzat per l'atac continuat del republicansespanyols als nacionalistes catalans.

La Divisió 43 Pirinenca fou l'últim reductedesesperat, el 15 de juny només en restava un grupde voluntaris al marge del riu Cinqueta. Unabomba-obús va segar la vida al capità Xandri. Laseva barreja de foll i de sang ens ha de servir d'e-xemple a aquells que obrim camí. Rafel Moreno,Estat Català 12EN CARRASCAL I LES TV PRIVADES DUENT EL

PARTIDO POPULAR A LA MAJORIA ABSOLUTA

PODA DE PALMERESTOMEU CATALÀ

Tel. 79 77 25 • 60 27 20

INTERPAPER BALEARMAJORISTES

• Material fotogràfic • Rodets• Àlbums de reportatge• Minilabs i químics, accessoris• Cámeres • Portafotografies, etc• Equipament per a foto-estudi

c/ Tinent Oyaga, 18 • Tel. 75 94 46 • Palma

2

1 DE JULIOL DE 1995 19S114115 de Mallorca

Xafarderies• Tots de Palmanyola és el nomd'un partit polític que es va pre-sentar al nucli de Palmanyolaamb l'objectiu d'obtenir poderpolític i enfrontar-se al PP, queestá construint un incineradora deresidus sòlids just devora elpoble. A les tres manifestacionscelebrades contra la incineradora,hi va assistir pràcticament tot elpoble, a la festa-sopar preelecto-ral del partit hi anaren 150 perso-nes, per-6 a les urnes només acon-seguiren 160 vots mentre el PPn'aconseguia 450. Tots de Pal-manyola no aconseguiren capacta de regidor al seu ajuntament,el PP, majoria absoluta.

• Surt en Berastain, secretarigeneral del PP, per la televisió idavant tot Mallorca manifesta queni ell ni ningú del seu partit estáimplicat en comissions il«legals

del Túnel de Sóller. Un parell dedies més tard, el jutge diu que hiha 50 milions repartits entre lacúpula del PP. Un puta mentiderés en Berastain i els altres de lacúpula del PP uns aprofitats i unslladres. Lladres, encara que robinper finançar el seu partit. Lladresperquè roben dels doblers de totsels mallorquins.

• I dels mallorquins que els hanvotat qué me'n direu? Moltscomencen a estar-ne empegueits ise n'amaguen.

• N'Eberhard Groske i els co-munistes són els qui han aixecatla liebre de l'assumpte del Túnelde Sóller. Estan d'enhorabonaper això i per haver tret una bonatallada a les eleccions autonòmi-ques i municipals.

1 9121 de MallorcaLA REVISTA QUE DIU EL QUE ELS MALLORQUINS

PENSEN PER() NO S'ATREVEIXEN A DIR!

SUBSCRIVIU-VOS-HI!! Tel. 26 50 05

Fins a un 25% de descompteamb la presentació d'aquest anunciÓPTICA SBER"T

Sant Miguel, 83 (cantonada Avingudes) Tel. 72 14 25Graduam i adaptan' lentilles • Per la compra d'unes lentilles

II regalam un altre parell d'iguals. • Ulleres de sol i graduades

ÓPTICA PASCUAL

c/ Pere A. Servera, 20Tel. 81 72 98

07550 Son Servera

ÓPTICA ARTÀ

c/ CiutatTel./fax 83 53 48

07570 Artà

ÓPTICA PASCUAL

C/ Oms, 28Tel./fax 71 92 8907003 Palma

RESTAURANT

lyCUINA MALLORQUINA

c/ Cala Agulla, 18 • Tel. 56 38 78

CALA RAJADA

OPTIBLUE, C.B.

FUSTER,IAFRANICA, s.l.

c/ Gómez Ulla, 38-27 07570 ARTÀTel. 83 60 51 Mallorca

AIGUA POTABLEA DOMICILI

Ms termes de Ciutat,Marratxí i Llucmajor

Teléfon 742768

de Malloréa '1 DE JULIOL DE 1995 111

L'esperit republicàEN JOAN QUETGLES, professor de Filosofia

L'oligarquia, més al descobert11111t

"4‘4111

• 111111

L'oligarquia hispana és con-formada per una diversitat de fac-cions amb interessos i objectiusdiferenciats. Sovint aquests inte-ressos entren en conflicte; llavorses barallen. Qualcuns volen in-tentar «una nit dels ganivetsllargs». Durant la República, lapròpia oligarquía feia expressa ladiversitat de la seva composició;per això, la seva formació políti-ca es deia Confederación Espa-nola de Derechas Autónomas, laCEDA. Aquesta oligarquia caste-llano-andalusa és la que manté elpoder econòmic i polític del'Estat, fins al dia d'avui. Al1936, amb el triomf del FrontPopular, l'oligarquia va creureque perdria l'hegemonia. Terro-ritzada, va decidir jugar-s'ho toten un cop d'Estat. Si hagués per-dut la guerra l'oligarquia, s'hau-ria esdevingut la RevolucióDemocrática. I Catalunya-Prin-cipat hauria pogut proclamar laRepública Catalana. Altrament,us imagineu la situació si Cata-lunya hagués resistit les tropesd'en Franco uns mesos més, i laguerra hispano-catalana haguésenllaçat amb la guerra mundial?Heu de considerar que. al 1939,hi havia, pel cap baix, una divisióitaliana i una d'alemanya queparticipaven directament a laguerra; i que es donava unaauténtica entente entre Burgos,Roma i Berlín; i que sense elsuport d'Itàlia i d'Alemanya, enFranco no hauria pogut fer rescontra la República. Heu de con-siderar també que, a Euskadi, aMadrid i a Barcelona, l'exèrcitespanyol fou derrotat d'unamartera humiliant per les organit-zacions republicanes i sindicals.És de meravellar la capacitat decombat dels republicans a Bar-celona, que varen obligar a la ren-dició tot un exèrcit espanyol el 21de juliol.

Davant d'una greu amenaça,les diverses faccions oligárqui-ques es coalitzen i formen pinyacontra l'avanç de les forces popu-lars. L'eix d'aquesta coalició ésconformat pels grans latifundis-tes castellans i andalusos —elshereus directes de l'aristocràciatradicional —.

Tot al.ludint al títol de l'arti-cle, allò que vull explicitar és elsegüent: Tot i que l'oligarquía vafer un pacte blindat amb els par-tits democràtics en ordre que elsseus privilegis fossin inqüestio-

id

El procés socialdels pobles de

l'Estat espanyoll'empenyen cap

al precipicidemocràtic

99

nables, el cert és que el procéssocial dels pobles de l'Estatespanyol l'empenyen cap al pre-cipici democràtic. Amb això vulldir que les confrontacions entreles diverses faccions oligàrqui-ques són a l'ordre del dia. Podemconstatar que, des de fa uns anys,es dóna un crescendo d'escàndolsque afecten les institucions méssecretes i blindades de l'Estat.Les classes populars catalanes noens hem de deixar enredar per lagran maniobra de l'oligarquia.Per contribuir a l'aclariment empermetreu qualcunes considera-cions, que fan així:

la. Els privilegis de l'oligar-quia i tot d'organismes franquis-tes varen ésser amagats dins l'a-nomenat Estado de las Autono-tinas. El Govern socialista no va

té

N'Emilio Botín,gran oligarca,

ens predica queen creu que

«n'Aznar seráun magníficpresident».

99

ser capaç de denunciar aquellesorganitzacions que posaven encompromís el sistema democràtic.

2a. La gran campanya queacusa el Govern d'en Felipe Gon-zález de culpable de la corrupcióde les institucions democràtiquesés això, una gran campanya del'oligarquia.

3a. No és cap particular defi-ciencia moral d'en Felipe Gon-zález o dels homes del Psoe quefa que siguin els causants delsescàndols de corrupció.

4a. Hem de rebutjar i denun-ciar la bruta maniobra de l'oligar-quia i del seu representant polític,en Jose Mari Aznar. Van i diuenaquests neo-falangins: «En Fe-lipe González i els socialistes sónuna guarda d'immorals i decorruptes; ara vindrem nosaltres ifarem la regeneració moral d'Es-panya». N'Emilio Botín, gran oli-garca, com aquell que res, enspredica que ell creu que «n'Aznarserá un magnífic president».

5a. Totes «les veus del seuamo», o sigui, els columnistesdels mass media propietat delsoligarques, coincideixen en lagran estrategia de la «Croadamoral». En lloc de parlar de lesdificultats materials que frenen eldesplegament del sistema demo-cràtic de l'Estat, parlen tot el diade temes de moral.

6a. El Govern d'en FelipeGonzález ara es troba agafat enuna potent pinça: per una banda,ha de continuar amagant tots elsmecanismes antidemocràtics queva heretar del franquisme i que haanat utilitzant fins avui. En llocde desmuntar la Guardia Civil i

- crear una policia democrática,varen reforçar aquest cos militar.

Són institucions o organismesno democràtics, però a més sónplens d'antics franquistes i d'ele-ments ultres o feixistes de novaformació. L'ús d'aquests meca-nismes fa constants provocacionsa les formes democràtiques i sónuna font d'escàndols continuats.

7a. Tots aquests organismesfranquistes són travessats d'a-gents a la disposició de grupsoligàrquics. Al moment present.diversos col4ectius fan esclataruna inacabable traca d'escàndols—GAL, Rubio, Roldán, Conde, elcoronel Galindo, escoltes telefò-niques, etc—.

8a. Per a nosaltres catalans,allò que ens ha d'importar és eldestapament i la destrucció defi-

nitiva de tots els organismes i dis-positius de sentit antidemocràtici/o anti-català que varen ésser cre-ats a l'època franquista, o abans.

9a. Hem de denunciar com aaus de mal averany tots aquestsgrans moralistes que s'aixequencom un Jahvé tronant contra elsescàndols del Psoe i que, alhora,neguen o menystenen la malves-tat del Règim franquista. Fixeu-vos que aquests mateixos notenen res a dir dels escàndols re-lacionats amb el Govern deGabriel Canyelles.

10a. N'Aznar i la plana majordel PP, el president de la C. Epis-copal, Elias Yanes, capellans iteòlegs diversos, l'Abc, en Gala,

els tele-predicadors, fan com sil'escolta policial fos creació prò-pia del Psoe, els falsaris.

Benhauradament, la Televisióde Catalunya, mostra la subhu-manitat d'aquell sistema policialfranquista. El programa, comsabeu, es diu A.C.R. (Activitatscontra el Règim). Era un Estatpolicial cruel i «esperpéntic», icontinua essent l'Estat policial elnúmero u d'Europa pel que fa alpercentatge d'agents que posa enfuncionament. Aquests sicaris,com n'Álvarez Cascos, s'esquin-cen les vestidures per l'escàndolde les escoltes; ells, que són unpur instrument de la conspiraciócontra la democràcia!

I'llt11 de Mallorca4 1 DE JULIOL DE 1995

La darrera batalla dins del PSMMIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

A sou de Felipe GonzálezJo era el primer a no ignorar

la contribució de Pere Llinàs, i elseu equip de «repartidors de pa-peretes» a l'inesperat èxit electo-ral. Aquest home alguns «inde-pendents» que es presentavensota les sigles del parta— haviensotmès la militància a una diná-mica simplement electoralista.Alió no tenia res a veure amb lalluita per un nacionalisme conse-qüent, i molt manco per un socia-lisme del poble autoorganitzat.Per?) també valorava l'ajut impor-tant que els barris, les associa-cions de veïns, determinats sec-tors de CC.00. i altres sindicatsobrers havien tengut en el nostrerelatiu èxit electoral. En DamiàFerra-Pong, els Armengol i altrescolles internes de «nacionalisme»de pa amb oli i jotes i boleros nopensaven el mateix. El cert és queles ambicions es desfermaren. Ino m'hauria d'haver estranyat. Elpragmatisme i el possibilismemés barroer navegaven per bonapart de l'ala dretana del partit.Oloraven carnassa, pastís a repar-tir, possibilitats de ser «algú»dins la política de la provínciaautonómica. En Damià Ferrà—que després es vendria al PSOEper un plat de llenties—ja era con-trari a parlar dels Països Catalansen la campanya electoral. Tam-poc havia vist amb bons ullsl'abstenció del PSM en el refe-réndum constitucional. La colladels del «nacionalisme» descafeï-nat que anaven al seu darrerehavien acceptat a contracor unapolítica autènticament d'esque-rres en el IV Congrés d'Unitatcelebrat a Inca el 1977. Homcomprèn, passats els anys, que nos'oposaren radicalment a la unifi-cació perquè encara no havienolorat de prop el poder!. Ara,amb l'elecció de Jaume Obrador,Pere Llinàs i Biel Majoral, javeien que, anant per determinatcamí, ells també podrien assoliruna poltrona institucional. EnJaume Armengol ja es deviaveure batle d'Inca! En aquellacomarca —ho sé per Guillem Colli altres militants d'esquerra— por-tava una política netament dreta-na i era contrari a la integraciódels immigrants dins d'una diná-mica nacionalista. En lloc d'afa-vorir la incorporació dels foras-ters amb bona voluntat dins lanostra cultura els insultava i deiano en volia saber res de sindicats

obrers. Era demencial! Però lesambicions s'havien desfermat ino finirien fins que tots els falsosesquerrans i nacionalistes de paamb fonteta no acabassin cobrantde Felipe González.

Asseure's a una poltronaLa lluita quotidiana reclama-

va la nostra atenció. Esdeveni-ments urgents demanaven unaresposta immediata. Ciutat haviavotat majoritàriament a les esque-rres. Els vots conjunts de PSOE,PCE i PSM superaven els obtin-guts per UCD (els franquistesreciclats). L'alcaldia de Palmaseria decidida pel vot d'un l'anticmilitant d'OEC, Jaume Obrador.I aquí s'establí l'autèntic debat, lalluita de línies dins del parta.Aleshores ja intuïa coses estra-nyes. M'adonava qúe, amb larelativa victòria electoral, passà-vem per uns moments en qué nohi comptaven gaire el programani les idees que havíem acordatdefensar a Inca. Tot alió —davantla possibilitat d'asseure's a unapoltrona, figurar, cobrar cada messense haver de vinclar l'espina-da— semblava oblidat. «Socia-lisme autogestionari»; «Autode-terminació i Federació delsPaïsos Catalans»; «Poder de basedels treballadors», esdevenienparaules que no importaven alsoportunistes. Comprovava queels homes i dones d'OEC, la basecrítica i revolucionària del PSM,la gent independent provinentdels sindicats o les associacionsde veïns, havíem servit en elmoment de debilitat del PSM,quan estava a púnt de desaparèi-xer, quan era feble i ningú nodonava un duro per la seva super-vivència. Però després, destorbà-vem el pla de girar vers l'autono-misme moderat o l'espanyolismemés vergonyós (el cas de DamiàFerrà-Pong). Nosaltres havíemestat útils per a la feina bruta:aferrada de cartells, organitzacil5de manifestacions, contacte mi!)la base, donar una imatge esque-rrana, aportació de vots del móp.

obrer. Però ara es tractava de pal-par el «Poder», obtenir un cara-mull de pessetes amb la política. IUCD oferia molts duros per l'al-caldia de Palma. En Dama Ferra-Pong era el cervellet d'uns possi-bles pactes amb els suaristes quehaguessin marginat per moltsd'anys l'esquerra del consistoride Ciutat. Tot eren reunions amb

id

En Ramon Aguilóno sabrá mai el

prop que va estarno ser mai batle

de Palma!

99

les directives d'UCD i PSOE. EnDama ens comunicava cada nitel que «oferia» en Jeroni Albertí.«,L'alcaldia d'aquí, l'alcaldiad'allà»... Mitja dotzena de poblesper a nosaltres si votàvem elsfranquistes modernitzats. Abun-daven oferiments, promeses d'es-tranys i obscurs privilegis! Que elvot de Ciutat hagués estat majo-ritàriament d'esquerres no hicomptava. No me'n podia avenirdel que estava veient! Que gentpretesament antifranquista, queun recent passat havia tengutfama de nacionalista, poguésvendre llur ánima al dimoni perunes pessetes! Tot plegat era malde creure. Ben cert que el PSOE,més endavant, ens defraudà. Per?)la dreta era en aquella conjunturadeterminada el franquisme reno-vat. No hi havia gaire possibili-tats de triar. O blau o rosa.

Dama Ferrà-Ponl: dins lesxarxes d'en Joan March

Inexorablement arribà el mo-ment d'escollir. Els terminislegals finien i tot depenia del votdel PSM. En Ramon Aguiló nosabrá mai el prop que va estar noser mai baile de Palma! El nostrevot decidia si era l'UCD o elPSOE —aliat amb PCE i PSM-qui es feia amb el govern munici-pal. La reunió definitiva en ellocal del Temple fou dura. EnDamià Ferrà-Pong volia el pacteamb UCD. Explicava que el«nacionalisme» hi guanyaria més

amb les concessions que feienels franquistes reciclats, enspodríem enfortir com a partit.Quina gran mentida el IV Con-

grés celebrat a Inca! Semblavaque ningú no creia amb lesponències aprovades per la majo-ria, que eren paper banyat deseguida que hom olorava elsdiners i una mica de poder. Noentenia aquelles pragmàtiquesargumentacions d' »enfortir-nos»traint les nostres idees. Però enpolitiqueria, pareix que no hi haprincipis. I qui en té i els defensa,passa per ximple davant la socie-tat. Potser en Damià tingués dinsdel cap un projecte de partit deltipus UM. Són suposicions.Tanmateix, acabà dins la xarxad'en Joan March. El cert és quepersonalment vaig combatre afons la seva posició que em sem-blava eminentment reaccionària(com el temps va demostrard'una manera irreversible). Hihagué torn d'intervencions. Deprincipi en Sebastià Serra i enMateu Morro dubtaven una micafins veure que, un per un, lamajor part de l'executiva esdecantava per llevar la batlia a ladreta de sempre. Fou quan opta-ren per enfortir les posicions del'esquerra i rebutjar les suggerén-cies de Ferrà-Pong i el grup dretàque l'ajudava. Al cap d'infiniteshores de discussió (la nit s'eter-nitzava), finalment, a fuá alçada,decidírem respectar la voluntat deCiutat i anar cap a un pactePSOE-PCE-PSM que donás labatlia a membres de l'oposicióantifranquista.

El 21 d'abril fou el dia de laconstitució del nou consistori.L'ambient a la plaga de Cort eraemocionant. Militants de tots elspartits d'esquerra omplien degom a gom la piala. Els «Visca,visca Mallorca Socialista! retro-naven sense aturar. Arreu, sota elsol del matí, banderes catalanes iroges, agitades per munió de gentde totes les tendències de l'esque-rra. Els més vells, els homes idones que havien viscut la guerrai l'aixecament franquista, la pos-terior salvatge repressió del so-cialisme i republicanisme illencs,ploraven emocionats sense creureel que estaven veient. Quan, aga-fats de la mà, sortiren pel baleóprincipal en Ramon Aguiló, n'Ig-nasi Ribes i en Jaume Obrador,acompanyats per la vídua deldarrer baile republicà de Ciutat,el recordat Emili Darder (afuse-llat pels feixistes un abril del1937), l'explosió d'entusiasmefou encara més impressionant.

Una "victòria" que era unaderrota

Malgrat els anys de saber quela Iluita electoral només era unaspecte —i no el més important—de la lluita de classes; malgrat noignoràvem que, sovint, la de-mocràcia formal només servia pera enfortir el sistema d'explotaciócapitalista i podia ser un paranyper a desviar les lluites populars,el cert era que aquell matí del '79,a molts allò, la disbauxa popularalegre i riallera que ens voltavaens semblava una mica l'assalt alPalau d'Hivern (en petit, és clar).Ja sé que tot plegat no deixa deser quelcom de sentimental, ambmolt de regust nostàlgic. Pujar lesescales de l'Ajuntament ambacompanyament de les banderesde la quàdruple flama i la roja delproletariat universal; escoltar elscontinuats «Visca, visca, Mallor-ca Socialista!»; viure, amb elscompanys un moment històric alcostat d'homes i dones sortits delsbarris extraradials, de la fondàriaobscura de les mines (de Llosetavingué una delegació de miners),de les habitacions sense Ilum delshotels de s'Arenal; de les fabri-ques de sabates d'Inca i Lloseta oLlucmajor... era quelcom únic, unrecord inoblidable per a servar persempre en la memòria. Tot plegatun caramull de sentiments des-bordats, emocions difícils detransmetre a un lector del futur.En Ramon Aguiló era batle percarambola. Potser no hi haguéshagut tants d'anys de governsocialista a Ciutat si no haguésestat per un grapat d'eixelebratsrevolucionaris sentimentals quevolien veure l'esquerra a l'Ajun-tament.

Els desenganys i les sorpresesMés tard vendrien els desen-

ganys i les sorpreses. Ara enlairà-vem els qui poc després ens por-tarien a l'OTAN i anirien bastintuna a una totes i cada una de lesmesures antipopulars que hananat acabant amb les conquestessocials dels darrers cinquantaanys de Iluita del poble. Per?) elprogressiu avenç del PSOE fins aposicions en qué res el diferenciade la burgesia seria un procés(fins arribar al decret salvatge del3 de desembre de 1993) que viu-ríem dia a dia. Aleshores encarano ens podíem imaginar enGonzález i en Félix Pons bramantper l'entrada a l'OTAN, justifi-

I'llt11 de Mallorca 1 DE JULIOL DE 1995 5

cant els contractes eventuals, l'a-comiadament lliure i gratuït, elssalaris de fam per als aprenents.¿Qui hagués pogut imaginar el'79 els sopars i reunions secretsde Múgica Herzog i Solé Turaamb el general Armada preparantel cop del 23-F? En aquells ins-tants concrets de la història —abrildel '79— molts ciutadans ploravend'emoció mentre pujàvem lesescales de marbre del consistoride Ciutat. Havíem vençut la dreta,malgrat fos electoralment. Elsvençuts a les Germanies, a la gue-rra civil, els descendents dels jor-nalers sense terra, eterns emi-grants vers l'Argentina o l'Ha-vana a la recerca d'un treballdigne, els fills d'Aurora Picornelli Emili Darder, havíem pegat unaforta bufetada als vencedors desempre al cap de quaranta anys defalta de llibertat, crims, tortures,especulació incontrolada! Recordque, mentre anava pujant amb el

poble fins al saló d'actes, enmigde les banderes i els punys tancatsanava pensant en els vint anys delluita clandestina que deixàvemenrere. Les detencions, els inter-rogatoris policíacs, les repartidesd'octavetes, les reunions intermi-nables discutint tàctiques i estra-tègies que, amb l'èxit de la refor-ma del franquisme, no havien ser-vit de res, pea) que agombolarenels millors anys de la nostrajoventut. El record dels homes dela nostra terra afusellats pel fei-xisme; els quatre mil assassinats ales cunetes i cementiris de Ma-llorca pels escamots de la Falan-ge; n'Emili Darder, assegut a lacadira, el dia que l'executarenentre les riallades dels reacciona-ris de l'època, les feres que anarena contemplar l'afusellament; l'e-xili de Gabriel Alomar; l'assassi-nat d'Alexandre Jaume; l'oblit deRosselló-Pórcel; els centenarsd'intel•ectuals que no pogueren

portar a terme la seva obra; elsmestres i professors republicans,els que podien haver bastir unanova Mallorca, esventrats per lesvoravies de tots els pobles de

—malifeta narrada per Ber-nanos a «Els grans cementiris sotala Lluna»—; les desenes d'anysd'explotació esclava a tallers,fàbriques i possessions, el treballde sol a sol per un plat de sopesamb col; el silenci, la misèria cul-tural del franquisme, les novenes,oracions del nacional-catolicisme,eterns mesos de Maria, cursets decristiandat, pel•ícules «3 R»...;tot em colpejava el cervell mentreanava pujant amb la gent cridane-ra i feliç que, de veritat, d'unaforma completament innocent,pensava haver assolit amb el seuvot una fita en el camí de l'avençvers el socialisme i l'autogovernde la nostra terra. Per unes horesaixí ho creguérem i fou realmentmeravellós.

Psalm contra l'imperialismehispanowinquisitorial

Quantes vegades des de jove, m'han combatut!Que ho digui el poble d'Israel (de tot Catalunya):Quantes voltes, des que era fadrí,m'han fet la guerrai no em poden vencer mai!M'han llaurat el cos,per obrir-hi soles ben llargs,però la justicia del Senyor ha trencatles soques dels injusts.Se'n tornen tots defraudats i avergonyitsels qui volen mal a SIS (els anticatalans),i siguin com la brossa dels terratsque abans d'espigar s'asseca;no se'n faran cap manat els segadorsni cap braçat els qui lliguen garbes;i no diu ningú dels qui passen devora:«Déu us ha beneït»...» (Psalm 128-129)

«Quant el Senyor renovà la vidade Sió (Catalunya) ho creiem un somni;la boca nostra s'omplí d'alegria,de crits i de rialles.Els altres pobles ens deien: «Es magníficallò que Déu fa en favor d'ells».És magnífica la gràcia de Déu,amb quin goig xalam!Renovau nostra vida; Senyor,com l'aigua renova l'estepa del Negueb.Els qui sembraven plorant,de goig criden a la sega...duent al coll les garbes». (Psalin 125-126)

«Si el Senyor no ens hagués afavorit,que ho digui el poble d'Israel (De totCatalunya)..., quan la gentada intentavenassaltar-nos, ens haurien engolitde viu en viu: tal era llur fúria.Quan la tinada vengué,...més amunt del coll ens hauria passatla crescuda de les aigües.Beneït sigui Déu,que no ens deixa caure en llurs dents.Hem salvat la vida com l'ocellet que fuigdel parany dels caçadors.S'ha trencat el llaç, i tots hem fugit.El nostre auxili és el Nom del Senyor,del Creador del Cel i la Terra».(Palm 123-124)

«A Vós que teniu el tron dalt del cel,alç mos ulls.Com l'esclau té els ulls posatsen les mans de la mestressa,tenim els ulls en el Senyor, Déu nostre,fins que s'apiadi de nosaltres.Compadiu-nos Senyor, compadiu-nos,estam tips de menyspreu.La nostra ánima n'està ben farta,dels escarnis deis altius,del menyspreu deis insolents».(Psalm 122-123)

«Qui confia en Déu no caurà mai.és com Sió. incommovible, ferm per sempre.La Ciutat de la Pau está envoltadade muntanyes: així Déu envolta el seu pobleara i per sempre més.El ceptre injust no pesará méssobre la terra dels justs,no fos que el mal s'eixamplás del tot...»(Psalm 124-125) S2

Racisme xenofòbia(qualitat i quantitat)

Hi ha en el llenguatge parelles de paraulesque, tot i tenir significats ben diferents, es confo-nen ámb freqüència com si fossin sinònims. És elcas d'hàbit-costum, rapte-segrest, crim-assassinato el que vull comentar: racisme-xenofòbia, dosconceptes prou antagònics perquè, mentre que unés agressiu, l'altre és defensiu.

Es diu racisme a la convicció que hi ha racessuperiors i races inferiors. Els nazis, per exemple,creien que la raça ària era superior als jueus, alsnegres, o als gitanos i no volien aquests grups dinsAlemanya, malgrat que els jueus hi portaven gene-racions i tenien la llengua i els costums alemanys.Els nazis creien en això tant a Alemanya com afora, és a dir, un grup de raça ària emigrat alCongo seria tIlnbé superior als negres autòctonsdel Congo. Això és racisme. Els qui justifiquen lamarginació i extermini dels pell-roges per partdels blancs, són racistes. Els immigrants blancs deSud-áfrica que es tenen per superiors als negressón racistes. Els pobles conqueridors que conside-ren els conquerits com a inferiors incapaços degovernar-se a ells mateixos, i les seves llengüesincapaces per a segons quins usos, també sónracistes.. És clar que el racisme és.dolent, negatiu,injust, inhumà i, sobretot, un doi.

Una altra cosa és la xenofilia, que significaodi als estrangers. Es dóna contra la presència degrups invasors o distorsionadors. El cas de l'odidels txecs i dels eslovacs contra els alemanys durantla Guerra Mundial és un clar cas de xenofòbia con-tra el conqueridor. L'any 1938, els txecs i els eslo-vacs no tenien cap odi als alemanys, no es conside-rayen superiors, no tenien cap casta de racisme con-tra ells. Per?) quatre anys més tard els odiaven coma invasors. No era racisme, era xenofòbia. Els indí-genes de Centre i Sud-américa odiaven els ocupantsi genocides castellans. Está clar que no era racisme,

era xenofòbia. El racisme era dels «conquistado-res», que se sentien superiors. El cas de xenofòbia,a diferència del racisme, no va vinculat a la «quali-tat» de l'individu autòcton, sinó a la «quantitat».Quan distorsionen i alteren els costums autòctonses produeix la xenofòbia.

El col-lectiu foraster de Mallorca, quantitati-vament important, que malda perquè siguemnosaltres els qui usem la seva llengua, és un bonexemple de grup distorsionador d'una collectivi-tat autóctona que pot provocar xenofòbia. Aquestas'ha de relacionar amb la tendència de les socie-tats (fins i tot de l'espècie animal) a l'homogeneï-tat dels hàbits. Les societats antigues, amb unscostums estructurats, tenen una forta tendència aconservar l'homogeneïtat i a conservar-la davantonades immigratòries.

La xenofòbia no és un perjudici de la socie-tat, sinó la conseqüència de l'actuació dels immi-grats. Aquests han d'esser conscients que, mentrevisquin a un altre país, han de fer el possible perconfondre's amb els indígenes. Els emigrantsmallorquins (Sud-américa, Marsella, Algèria)donaren mostra de seny i s'adaptaren (lingüística-ment i culturalment) als territoris que els acolliren.Com tumbé s'integrà el primer collectiu originà-riament foraster que va arribar i, ara, són mallor-quins sense cap problema. Els qui es voten mante-nir forasters (perquè ho deixen d'esser quanvoten) noten la xenofòbia.

La xenofòbia no és tan implícitament dolentacom es considera darrerament. És el sentimentd'una societat que se sent incómoda i maltractadaper agents externs. I les societats tenen dret a viuresense sentir-se amenaçades, a seguir essent comsempre han estat, si així ho desitgen, i a defensar-se se si veuen en perill la seva supervivència.Baltasar Llompart i Cortés, economista

Carta ciutadanaBona feílla, mala mort i millorvida d'un bon pagès mallorquí

Josep Estelrich i Mieres.

Versos aJosep Estelrich i Mieres

«Turricano»(El meu humil homenatge)

Al Pla els homes de bé tenen la gorja crica,cares llargues pertot arreu, avui horabaixa.

A Hortella els pins regalimen i no és rosada,les roselles ja destenyeixen d'enyorança...Poca folga, barrams estrets a Vilafranca,

i braços sorrers, i cárritx a la mirada.Ploren, que un pagès ha mort quan treballava.

Ara, anit, ni truc ni retruc a la taverna.cal callar per nodrir la bona recordança...

I que el seu exemple faça condreta carnadaentre els que ens desxondia la frescal paraula.

Poca berba avui, que la gelada és gruixada.que un calabruix lleig ha malferit l'anyada!

Plorem, que un pagès ha mort quan treballava!

Gabriel Florit i Ferrer, «Sabateret»Sineu, 8 de juny de 1996

Carta obertaal director del Diario-16

Sr. DirectorVull suposar que estau informat que, amb ganes de col.laborar

amb el diari que vós dirigiu —com amb la resta de mitjans informatiuslocals—, vos he anat fent arribar personalment i en mà diversos escritsmeus —com a la resta de mitjans informatius locals— perquè hi pogues-sin esser reproduïts —com a la resta de mitjans informatius locals—, siés que ho consideràveu oportú —com la resta de directors de mitjansinformatius locals—.

Quan diumenge passat, ahir mateix, dia 11 de juny, em vaig posara fullejar el vostre diari —que fins ahir jo comprava cada dia, i que apartir d'avui faig comptes deixar de comprar i fer que altra gent m'hiimiti—, vaig romandre mut i astorat en comprovar que hi apareixia elmeu nom correctament escrit, subscrivint una carta que jo no haviaredactat ni vos havia remés mai.

Jo no sé que me n'hàgiu volgut publicar cap altra, de les moltíssi-mes que vos he fet arribar, sobre temes molt diversos. Justament me'npublicau la primera, referida a l'amo en Pep Estelrich "Turricano" —lamemòria del qual consider que heu éstat capaç de malmetre amb lavostra decisió—, i ho feis en una !lengua que no és l'original en qué vaesser redactada.

Per fer això, ni m'he fet cap consulta, ni m'heu demanat cap parer,ni m 2 heu informat prèviament. Vós sabeu per qué ho heu volgut feraixí.

Al marge d'accions legals que he emprés avui mateix, per unaactuació vostra que consider que no s'adiu amb els drets constitucio-nals i estatutaris que crec que m'emparen. vos he de demanar quefaceu pública al majá de comunicació que vós dirigiu, la reproduccióíntegra de l'escrit que vos vaig remetre, en la llengua catalana —i únicallengua pròpia de les illes Balears— en qué va esser redactat per mi.

Vos heu negat a publicar en català un escrit que heu rebut redac-tat en aquesta llengua. Vos heu molestat a traduir-ho. Convé que tot-hom sàpiga quina és la vostra manera de procedir, com a director d'unmajá informatiu local, pel que fa a la manca de respecte que manteniucap a la llengua d'aquestes illes.

A l'espera de veure satisfets els meus desitjos, i desitjant que enaquesta terra nostra sigui cada cop més respectada emprada— la nos-tra llengua pròpia, vos salud cívicament. Cecili Buele i Ramis, regidorelecte del PSM-Nacionalistes de Mallorca a l'Ajuntament de Palma

1°11211 de Mallorca6 1 DE JULIOL DE 1995

La gent de Ciutat, si vol giraruna ullada cap a la part forana deMallorca, la pot veure i admirarde moltes i de molt diversesmaneres: hi ha gent de Palma quela valora com a lloc immillorableper fruir-hi els caps de setmana.N'és una. N'hi ha d'altres que laconsideren com el darrer reducted'una Mallorca rural condemna-da a haver de desaparèixer delmapa d'Europa. N'és una altra.N'hi ha també que ens fixammolt més en la gent que la trepit-ja cada dia, que hi treballa afa-nyosament, que hi vol continuarconstruint aquella Mallorca pro-funda que se sent destinada asurar per sempre damunt la mar...

Als ciutadans i ciutadanes dePalma que hem tengut la gransort de tractar de prop, i conèixeruna miqueta, la figura i la feinad'aquest pagès mallorquí, ambuna cama vilafranquera i l'altrasantjoanera —com és ara l'amo enPep Estelrich "Turricano"—, ensha colpejat fortament la seva

desaparició inesperada i maidesitjada. Treballador infatiga-ble, a l'edat de 67 anys, ens hadeixat orfes de manera definitiva.

Mort accidentalment l'amo enPep "Turricano", amb una tom-bada malaurada del tractor ambqué laborava, ha estat una mortdel tot normalitzada, si se'm per-met aquesta expressió. Li arribàun horabaixa, a la posta de sol,quan era just a punt d'acabar defer un poc de tot alió que semprehavia anat fent durant la vida: tre-bailar aquesta terra nostra, ambesforços i suors, amb ciencia i aconsciencia, amb seny i ambamor: fent feina de pagès.

On ha viscut i treballat aquesthome, ben segur que brostaranben prest altres espigues, si no deblat, de gent feinera i culta i benpagesa, que mantendrá ben fermala utopia d'anar aixecant unaMallorca lliure i sobirana, cadacop més ella, cada cop més nos-tra, cada cop més bella. CeciliBuele i Ramis 12

Carta d'un lector

Resposta al SenadorJulián Lanzarote delPartit Popular

N'hi ha per quedar perplex,davant el desmesurat afany querepetidament manifesta el PartitPopular a legitimar actes d'espo-liació «por derechos de conquis-

ta», propis de l'Edat Mitjana.El que ara ens ocupa fa refe-

rencia als Arxius de la Genera-litat republicana dipositats aSalamanca, la devolució delsquals es refusa.

El senador Popular JuliánLanzarote, portaveu del seu grup,sembla que va llegir el passat dia10 de maig un discurs al Senat, demanera nerviosa i amb terminolo-gia jurídica molt confusa, basaten la confirmació de Lleis i or-dres ministerials aprovades pelgovern franquista, que deslegiti-maven l'autoritat jurídica de laGeneralitat republicana, en datade 5 d'abril de 1938.

Parlant de legitimitats, el se-nador Lanzarote, hauria de saberque l'article 237 del Codi deJustícia Militar, vigent en elmoment de l'Alzamiento Nacio-

nal del 18 de juliol de 1936 asse-nyalava que «son reos del delito

de rebelión los que se alcen en

armas contra la Constitución del

Estado Republicano, la Asam-

blea constituyente, los Cuerpos

legisladores, el Presidente de la

República o el Gobierno consti-

tucional y legítimo».

Ara, agrairia al senador Lan-zarote que explicités en quin cos-tat es trobava la legalitat jurídica,consagrada per la Llei, en elmoment de la rebellió dels mili-tars franquistes, i en quin fona-ment moral i legíti s'emparavenper desligitimar la Generalitatrepublicana. Den Lacas i Mas-joan, Barcelona. Carta enviada

el 14 de maig al diari La Van-

guardia i no publicada

191111C1t1

de Mallorca

El diari dels

mallorquins!!

Subscríviu-vos-hi

L'abstencióDesprés de mirar al diccio-

nari la definició d'abstenció, notenc cap dubte que, encara quesia una opció política a l'horade les votacions, no és sols elvotar una opció sinó al mateixtemps és un dret i un deure, undret pel qual moriren i forenempresonats moltes persones iun deure de cara als altres ciu-tadans.

Sia sols una opció, a l'abs-tenció, en aqueixes darrereseleccions, s'hi han apuntat él35'57% d'electors, o sia, ennúmeros, 170.596 individus/es;molta gent, i qualque agrupacióels voldrà fer seus, aquests nosón de ningú. L'abstencionistano pertany més que a un grup,

el seu, són insolidaris amb laresta, i sols són abstencionistesde votar, no ho són de cobrar,de criticar, de mentir, de ferir,de malversar, de sentenciar, debeure i menjar, de cohabitar, defotre, etc. 1 no són abstencio-nistes de la resta de la sevaexistència; i el més greu és quevoten donar a entendre que lagran opció abstencionista solsés seva i no compten que el votdels altres ha de suportar laseva insolidaritat, ja que aqueixvot nostre pesa l'3575 parts devot i això no porta més que asupravalorar els grans partits,amb els quals l'abstencionistano sol estar mai d'acord, idonar aquesta responsabilitat ipes als demés, volent fer res-ponsables els altres de la sevairresponsabilitat. Julia PereRado i Garau

NO BAIXI A PALMA

RETOLACIÓ I DISSENY PER ORDINADORDEL CARTELL MÉS SENZILL AL RÈTOL LLUMINÓS MÉS COMPLEX

...I A PREUS DE S'ARENAL!C/ MILITAR, 224 (devora Correos) • S'ARENAL

TEL. 74 32 62

TENNISSON RIGOTen nisFutbol-salaHándbolPetancaCir. footing

SquashVoleiMini-golfTennis taulaGimnàs

Final Avda. Son Rigo • Tel. 74 33 66Sometimes • Palma de Mallorca

191,14r11 de Mallorca 1 DE JULIOL DE 1995 7

Mahatma Gandhi, el separatista (II)A Londres

Del 1888 al 1891 Gandhi vaviure a Londres. Fou un salt arris-cat, per raons d'estudi. Gandhivolia ser metge, però hom ti féuentendre que no era escaient a unvisnuïta de dissecar cadàvers.Havia d'estudiar dret a Angla-terra per seguir les passes de sonpare, ministre del príncep de laciutat. Per() la família tenia moltmal concepte de la situació moralde l'Anglaterra victoriana, aixíque, per tranquil.litzar sa mare, eljove Gandhi prengué tres votssolemnes: que s'abstindria de vi,de dones i de carn. Pea) fins Ila-vórs cap Modh Bania no haviaestat a l'estranger i el sheth (capsuprem del consell de casta) li'ndemanà explicacions, car la reli-gió prohibia de viatjar a l'estran-ger. Era impossible de viure-hisense renegar de la religió. Liprohibiren i, com Gandhi no enféu cas, l'expulsaren de la casta.

Gandhi no dominava gairel'anglès, ni coneixia vegetariansa Anglaterra. Així que al principies quedà prou reclòs. Per?) s'a-nimà quant connectà amb els cer-cles vegetarians de Londres.Durant alguns mesos féu bufona-des per acostar-se a la cultura an-glesa, fins que, irònicament, fou aLondres i no a l'India on coneguéel llibre de la saviesa índia queesdevindria el centre espiritual desa vida interior, el Cita. Quancomençà a estudiar-se'l amb dosteòsofs, es quedà corprès d'unfragment del segon capítol:«Quan una persona pensa en elsobjectius dels sentits, neix l'enca-denament. De l'encadenamentneix el deler. Del deler flameja lapassió feréstega. De la passióneix el desori espiritual; d'aixòl'oblit de veritat ja reconegudes;d'això la destrucció de l'enteni-ment que fa perir la persona.»Més tard Gandhi mateix el traduídel sànscrit a sa llengua materna,el gujarati, amb uns comentaris.

Després anà aprenent-se'l dememòria. El Bhagavad-Gita ésuna poesia de 700 estrofes en 18càntics i está continguda en lacolossal epopeia Mahabherata,de cent mil versos (7 voltes mésllarga que la Ilíada i l'Odisseajuntes). Enmig hi ha narracions idiscussions teológico-filosòfi-ques entre Krixna (encarnacióhumana del gran déu) i Arjana(un heroi principal). Els seusconeguts teòsofs Ii forniren moltsllibres de l'hinduisme que anàllegint-se. 1 també es comprà unaBíblia i se la llegí. Començà pelGènesi, que li agradà; en elssegüents llibres es va avorrir,però quedà extraordinàriamentcaptivat del Nou Testament, icommogut pel Sermó de laMuntanya. Els mots «però us dicque no heu de posar resistència almal; i si un et dóna una galtada ala dreta, ofereix-li també la galtaesquerra. 1 si algú et furta la túni-ca, ofereix-li també el mantell»,l'acompanyaren tota la vida.L'ensenyament del Sermó de laMuntanya i el Gita, coincidents,s'enllaçaren i esdevingueren labase de les sev.es fites espirituals.Així doncs, Mohandas ja no teniadubtes sobre l'existència de Déu.Després escriuria coses com ara:«Si mantenim l'oïda amatent,Déu ens parlará en la nostra prò-pia llengua, qualsevol que sia.Déu és la veritat i la veritat ésDéu. Hi crec no pas com a teoria,sinó com un fet més real que lamateixa vida. I quan admire labellesa d'una posta de sol o delluna, la meya ánima curulla d'a-doració al Creador. La fe és unafunció del cor sostinguda per laraó. L'una i l'altra no són pasantagòniques, com molts creuen.Com més intensa és la fe, mésaguda la raó. Quan es torna cega(rutina, integrisme), acaba permorir. Un home amb un gra de feen Déu no perd mai l'esperançacar sempre creurà en el triomf

ti

Gandhi no cercavaels seus models entre

sants apartats delmón, sinó entre

personalitats queconjugaven

espiritualitat I acció.»

99

final de la veritat.»Aquells tres anys a Londres

(tret d'una breu estada a l'Ex-posició Universal de París) elmarcaran. Quan tomà a Bombais'adonà que no es trobava prepa-rat per a la vida professional.S'enfarfollava (curiosament comIi passava a Moissés, l'altre granalliberador). La primera notíciaque rebé en arribar-hi fou la mortde sa mare.

Misticisme i acció

Les seves pretensions de vestira l'europea són d'aquesta época.Prest conegué una gran personali-tat, el poeta i pensador jainistaRaichandbai, els negocis del quales comptaven per milers, eraexpert en pedes i diamants i unnegociant genial, per?) tot plegat noera pas el centre de sa vida, sinó eldeler de veure Déu cara a cara. Alsllavis i taules del seu cor teniaescrits els versos de Muktanand:«Sols em tindré per beneït quan

[veuré Déuen totes i cadascuna de mes

[accions;Ell és verament la corda de qué

[penja ma vida.»

Als 22 anys, Gandhi no cerca-va els seus models entre santsapartats del món, sinó entre per-sonalitats que conjugaven espiri-tualitat i acció.

H. Bergson escrigué: «L'àni-ma del gran místic no es deturapas en l'èxtasi com si fos la fita.De fet l'èxtasi és un acte de re-Os, per() es tracta del descansd'una locomotora..., que conti-nua amb els seus moviments comuna vibració estacionària mentreespera el moviment per a un nouavanç...

El gran místic ha sentit laveritat fluir adins d'ell com unaforça en acció... El seu desig éscompletar, amb l'ajut de Déu, lacreació de l'espècie humana... Ladirecció del místic és la mateixaque la de l'élan (alè) de la vida.Es aquest mateix alè, comunicaten la seva integritat als essershumans privilegiats el desig delsquals és... convertir una espècie,que és essencialment una cosa

creada, en un esforç creador.»I l'historiador britànic Arnold

Toynbee hi afegeix: «Si el genicreador fracassa en dur als seusla mutació que ell ha viscut, laseva creativitat será fatal per a

Altrament, si assoleix devèncer la inèrcia o l'hostilitatactiva dels seus antics companysi capgira triomfalment el seumedi social en un nou ordre d'a-cord amb el seu jo transfigurat,fa així la vida intolerable a lagent corrent fins que s'adaptin alnou medi social que se'ls haimposat...» En certa manera, elsnacionalistes catalans, després detants d'anys de patir persecució,hem arribat a ensumar una micaaquest geni creador, i hem«imposat» un cert nou ordre d'i-nici de recuperació nacional, quemolts forasters i prou indígenesno han acabat de pair. Això és undilema, per?) la veritat i la justíciasón valors universals que han desurar i, en aquest sentit, els uni-versalistes som nosaltres i elsvilatans endarrerits els del nacio-nalisme carpetovetónic de l'Al-tiplà. (Continuará) Jaume Ta-Ilaferro 1-2

TeleStar

SERVEI TÈCNICTELEVISORS • VÍDEO • ANTENES

TOTES LES MARQUES

AVINGUDA SANT FERRAN, 45 • TELÈFON 45 04 76 •07011 CIUTAT

1 DE JULIO', DE 1995 1 911211 de Mallorca

GlosesAny trist, el noranta-cincCLIMENT GARAU DE LLUCMAJOR

Vida i desatres de GabrielCanyelles i companyia (II)

Es GALL

L'any noranta-cinc seráque passarà a sa històriaperquè de ell poca glòriade no res se'n contará.No se collirà cap gra,se fruita tota cremada,de llevant forta ventadaa tot ho escaldará.

Els ametlers han tiratse pot dir tot s'ametló,s'albercoquer es bessóque tenia s'ha cremat.Aquell terreno sembratde patata primerencamolta ha quedada negrai es taronger ben pelat.

Així que es mallorquícontemplará trist programa,tota sa menja molt carapagará per subsistir.S'aigua que es dugué aquíde l'Ebre per beure-nosdegut an els mals olorsa la mar va tirar-s'hi.

Ara es Govern mallorquícaça s'aigua des poblers,protegeix els hotelersperquè no puguin patir.

Els qui hauran de sofrirserá Muro i sa Pobla;no se té això en compte,cap producte produir.

Aquests pobres hortolansque les preparen la mort,que no tenen ells reeordd'aquell tan trist temps passats?Ells varen ser enganyatspen Xisco Berga i Picó,a la darrera eleccióes Pe-Pe ells han votat.

Oh! pobler, molt patiràssi te veus privat de s'aigo,serás com aquell trist barcoque a ses penyes s'ha esfiorat.A final trist ha arribatque no te solució,amb aquest tan trist factorvoltros hi heu patinat.

El pobler molt disfruta varegant la seva marjal,guanyava un bon jornalcases noves aixecava.De la vida en disfrutavasense cap impediment;ara ha arribat el momentque sentireu ses singlades.

Bricolatage i Fusteria

NEREIDA, S.1.Secció Ferreteria

Botiga: Leonor Servera, I • Tel. 564721Oficina: Al. Cervera, 26 • Tel. 56 34 94

07590 Cala Rajada • Capdepera

Si voleu sortir per TV contant testimonis de la repressió franquista,podeu telefonar a TV1 i demanar per Joan Sella 93/5823281

(Estudis a Barcelona de la primera Cadena)

MOSSEGADESEl nou llibre de

Jaume Sastre

280 planes122 fotografies

586 notes a peu depágina

600 persones citadesamb noms i llinatges

El trobareu a les següents Ili-breries: Palma: Quart Creixent,Embat, Tótem, Llibres Ma-llorca, Jovellanos,_,, Jaume deMontsó i Aloma. Inca: Espi-rafocs. Manacor: Leo.

Demandes fora de Mallorca:contrarrembors a l'apt. de Cor-reus núm. 124 (07600) Palma

VivènciesEn Vicenç de Son Rapinya

El món és un gran Teatreque abasta els cinc continents.Arreu del Globus Terraqüi,hi actua força gent.

Des que al Planeta hi ha vida,mentre hi hagi un esser humà,la funció és garantidaininterrompudament.

Mentre allá, a sobre les taules,uns personatges, les seves veusa poc a poc van alçant, xano-xano,composant un diàleg antagònic,el qual encara avui resta vàlid.A banda hi ha el Poder i l'Oral davant Fam i Pobresa,a l'altra Estimació i Rialles,a l'altra Menysteniment i Plors.

A banda s'hi posa una Coloma,a banda hi yola un Falcó,a un costat esclata la Pa,a l'altra la Guerra fa un espetec

[de debò.

El món és un gran Teatre,que forneix cinc continents,arreu d'El Planeta Terra,tothom hi fa el seu paper.

Ja vos vaig dir: «Coses grossesd'en Cañellas prest veureu».El PP ha fet tals destrossesque no s'aguanta ni amb crosses.Escoltau bé, si vos lleu.

Anant pel món i la bolla,guanya la gent amb cançons?Qué va! Amb sopars la sadollai paga el túnel de Sóllera força de comissions.

Així per fer vots a Eivissaal restaurant «Gala Nit»en convidà mil a «missa»i pagà la menjadissaamb diner mal adquirit.

Per començar, són cinquantaels milions que ha requisat:mes, en estirar la manta,la mala olor será tantaque el veureu ben enterrat.

Molt beneits tampoc ho somni cegos per no veure-hi:cobrà xecs de gom en gom

repartits sense remeien Pere Joan Morey,en Berastain, na Salom.

D'Eivissa en Marí Caubetha cobrat amb en Matutesi de Menorca n'Huguet...En total són un espletque s'han venut com ses putesamb Cañellas, el «santet».

Com pot anar amb cara alta,com no li cau de vergonya?Hi haurà encara gent malaltaque el moixoni a cada galtaamb el seu vot? Quina ronya!

Els seus votants, fora faules!,heu pres part en corrupcions.No faceu més de banaules!No llegíreu mes paraulesabans de les eleccions?

Si hi ha mal, que per bé véngui.Malgrat ningú sigui un sant,hora és que la gent entenguique no és bo que ningú tenguini un vot, si és mal governant.

f...1,a‘r"es lokisaS'ARENAL • d M. A. Salva, 38.Tel. 267450-54 • Fax 269000LLUCMAJOR • Superrn. ProhensRonda Migjorn, s/n • Tel. 120164

JOE'SCAFETERIA-BAR

Plats combinats casolansEntrepans

C/ Terral, 3 • Tel. 26 33 55S'ARENAL

mrs C 51E2. Y E SlEI DESENCÉS

(Editorial Moll)1

1I7TE:)." D 'ARTISTA.(Llibres del Segle)

de M. López Crespí

ES PODEN TROBAR A TOTESLES LLIBRERIES MALLORQUINES

EXIGIU AQUESTS LLIBRES AL VOSTRE LLIBRETER SI NO ELS TROBAU

67)TALLERS G. RIUTORT

AGENT PEUGEOT

Gabriel Riutort Jaume

Director- Propietari

C/ Gómez Ulla, 84 • Tel. 56 33 4007580 Capdepera (Mallorca)

Sabateria ArcosArreglam sabates i feimtota classe d'adobs en

articles de pell

C/ de les Monges. 4 Cala Rajada

ZURICH ASSEGURANCESFRANCISCO MAS FERRÀ

Oficina: c./ Indústria, 21Tel. 28 80 12 - PalmaPan.: c/ Zafoteza Musoles, 13, 1 9

Tel. 41 69 16- Palma

GRAVAT DE CRISTALLSMiguel Truyols

Gravam vidres d'hotels,restaurants, locals comercials

etc. sense desmuntarC/. Puresa, 38 • Tel. 881613 • Inca

Jani S.L.SERVEIS DE NETEJANeteges d'obra nova • Vaixells

Neteja de sinistres • Neteja en generalc/ Trasiml. 64. baixos • Tel. i fax 26 87 25

07006 S'Arenal (Palma)

Pep Terrassac/ Miguel Garau, 2607590 Cala RajadaTel. 56 36 59Fax 56 54 61

12'1111'132 de Mallorca 1 DE JULIOL DE 1995

La Bíblia en el Tirant lo BlancLa famosa novella cavalleresca de Joanot Martorell, que acaba de complir els 500 anys de la seva publicació a València el 1490.

L'origen eclesiàstic de la cul-tura catalana influí vivament entotes les seves manifestacions, ipesa damunt els nostres escriptorsla vella tradició secular que restaviva especialment en els temes iel desenvolupament literari.

No és estrany que la novel.latingui, en molts casos, un rera-fons religiós de caire popular. Enel Tirant, els cavallers cristiansferits de mort en la batalla nopogueren morir fins que es con-fessaren i s'encomanaren a Nos-tre Senyor, i els sarraïns, aMahoma. Així mateix, rempera-driu porta el Psaltiri a la mà i esprepara per dir les hores amb unadonzella que l'ajuda, les donescanten el «Magnificat», homposa les mans sobre els Evangelisi al.ludeix als psalms que es Ile-geixen durant la celebració de lamissa. Martí de Riquer observacom la història del filòsof deCalabrian «té un origen evident,ja que deriva, sens dubte, directa-ment del relat bíblic de Josepempresonat, que interpreta elssomnis del coper i el forner delFaraó.» (Gn 40)

Els diàlegsEl seguit de reprensions, re-

pliques i contrarépliques en unallarga conversa entre Carmesina iTirant estan brodades de referèn-cies al text bíblic i personatgesfamosos de l'antiguitat. La prin-cesa recorda al seu enamorat l'e-xemple d'»aquell famós Ale-xandre», vencedor de Darius, queno va voler contemplar la bellesade la viuda i les seves filies perno quedar atrapat en amors que elpodrien destorbar de l'exercici deles armes. Segueix l'esment deles experiències negatives viscu-des pel rei Salomó, el qual, mal-grat la seva saviesa, influït per lesdones, va permetre la idolatria;de Samsó, que es va deixar en-ganyar per una dona i va perdre laseva fortalesa; la relliscada deDavid, la qual li procura malde-caps per la resta de la seva vida; iAdam, que desobeí Déu perquèva fer cas a Eva. Encara Carme-sina insisteix que és difícil conèi-xer el tarannà de les dones, citanti glosant uns versicles de laSaviesa (5,10-13): «Quan en laroca veuràs lo pas de la serpent, /de la dona sabrás tot lo seu ente-niment. / Hom no sap l'aucell /volant on se posará, / ni el fat deljovencell / si bo o mal será.»(CLXXII) Que l'amor que Tirant

sent per la seva enamorada no eldistregui de les seves obligacionscavalleresques! Tirant, que no éscap misógam, respon reivindicantla dignitat de les dones. Jesús res-suscitat s'aparegué a les donesabans que als homes: «Perquèvosaltres éreu mereixedores detanta honor.» Per això es mani-festà primer a la Magdalena i des-prés als apòstols. «La dona haestat formada de la costellad'Adam —diu Tirant— però aquestés format del llim de la terra...»(CLXXIII) No. de cap manera!El seu amor per Carmesina no ésincompatible amb els afers cava-llerescs! La Santa Escripturarecolza el que ha dit!

L'entretinguda conversa aca-ba quan els metges vénen a veureel nafrat cavaller i l'emperadriuha acabat de dir les hores.

Quan la coratjosa Plaerdema-vida es fa passar per mora, enreplicar Tirant entestat a destruirels enemics, li recorda la malamort d'Anníbal i Alexandre, acausa de Ilurs ambicions, i tambécom Nabucodonosor hagué deviure set anys al desert penedint-se del seu orgull i de les sevescrueltats, perquè va destruir Jeru-salem i el temple bastit per Salo-mó. I contraposa la ferotgia deTirant a la misericòrdia de Déuvers els homes, expressada en elcant dels àngels en la nit deNadal: «Glòria sia dada a Déu enles alteses, e pau en la terra alshomes de bona voluntat.» I des-prés de citar sant Agustí, procurafer-li veure aquestes paraules: «Epau e amistat és molt plasent aDéu e és lloable ornament entreaquells qui bé serven a mor ebona voluntat.»

Tirant també respon ambexemples trets de la Bíblia, per?)com és natural, el seny dePlaerdemavida acaba imposant-se a la bel-licositat de l'arrauxatcavaller (CCCLI-CCCLVIII).

Tirant no sols venç cavallers,salva oprimits, imparteix justíciai guanya batalles impossibles,sinó que també expandeix la fe.Adotrina Maragdina, filla del reide Tremicén, i la bateja, i emprenuna rápida tasca evangelitzadora.

Quan el rei musulmà Esca-riano vol fer-se cristià, observaque Tirant és més instruït en elmaneig de les armes que en«declarar los fets de la SagradaEscriptura» i Tirant se'n surt compot. Tot seguit per?), còpia elsquatre Evangélis en un full de

paper per tal que Escariano puguijurar —ara ja és cristià— «ser bo elleal germà d'armes de Tirant.»(CCCXXVII-CCCXXX)

Els diàlegs d'altres personat-ges de la novel.la com Estefania.el marqués de Peixcara. el duc deMacedònia, etc, citen l'Escrip-tura, però moltes d'aquestes re-ferències més aviat semblen pro-cedir del coneixement popular odels apòcrifs, que d'una lecturadirecta del text. Adhuc, quan l'a-passionada Viuda Reposada pro-cura de totes passades fer seuTirant, contraposa el seu cos dedona. que és «clar e net» a la fos-cor de l'Apocalipsi.

Bíblia i cavalleriaLa concepció dels llibres

sagrats és típicmant medieval icavalleresca, molt d'acord a l'es-til de l'època. Així com JahvéSabaoth (Déu de les batalles) permajá de «salvadors» escollits,alliberà Israel dels opressors is'encarna per a redimir la huma-nitat, els cavallers són els defen-sors dels febles, les viudes i elsórfens, i serveixen l'Església, laqual cosa en l'ideari medievalequivalia a posar-se al servei delmateix Jesucrist. Hom oposa així,a la idea de cavaller mundà, plede vicis, la de cavaller de Crist,ple de virtuts.

El sentit religiós que hom dó-na a l'acte d'armar cavaller, perexemple, fou causa que s'atribuísuna significació simbólica a lesarmes, «e calçaren-li los espe-rons, significant los quatre evan-gelistes» (LIX). En la cerimòniaper degradar un mal cavaller,entre altres improperis se li diu:«lo psalm de maledició, e allí éslo rei present ab los dotze cava-

Ilers que signifiquen Jesucrist ablos dotze apòstols, e donen-lisentencia de mort o de carçre per-petua», explica l'ermita, el comp-te Guillem de Varoic, a Tirant, elqual encara ni havia estat armatcavaller (XXXVI).

Aquesta aplicació de l'escrip-tura no és pas exclusiva de JoanotMartorell. En la dedicatòria a laMarquesa, que encapçala la Bí-blia catalana rimada, dita deSevilla, el versificador es com-plau a dir-li que en aquesta obratrobarà: «Batayles moltes a afersassats. Qui son estades en els tempspassats.» No sorprèn, dones, queels llibres com els dels Reis i elsMacabeus hi són preferits, endetriment dels Profetes i altres.

El començament del pròlegdel Tirant diu: «Llegim en laSanta Escriptura les històries esants actes dels sants pares, delnoble Josué e dels Reis, de Job ede Tobies, e del nostre fortíssimJudes Macabeus... e actes admi-rables dels altres sants, lapenitencia de sant Joan Baptista,santa Magdalena... la santa donaJudit ab ànim viril gosà matarHolofernes per deslliurar la ciutatde l'opressió d'aquell.»

La desfilada d'aquests i altrespersonatges es repeteix en algunsdiàlegs. Més endavant, quanTirant pregunta a l'ermita a quinaedat del món hi ha hagut elsmillors cavallers, aquest Ii responrepetint els noms dels heroisbíblics, al costat d'Escipió, An-níbal, Pompeu, Octaviá i MarcAntoni. I arriba a dir que Josepd'Arimatea fou un bon cavaller«qui lleva de la creu Jesucriste elposa en lo moniment».

El bregós autor de Tirantmagnifica la dignitat militar i la

validesa sagrada de l'orde decavalleria, esmentant l'Evangelide sant Lluc, per?) sense referir-sea cap versicle determinat, «per-que sense la cavalleria els regnesi les ciutats no es podrien mante-nir en pau». En la consolació queTirant fa a Plaerdemavida, exaltai idealitza el valor i els sofrimentsque comporta aquest ofici, i. des-prés d'una citació de l'Ecle-siastés, unes paraules atribuïdes aDavid i a Job, cita sant Pau: «Dixlo gloriós sant Pau apóstol: veiglos perills de la vida present:perill en la mar, perill en terra eperill en los falsos frares.» (2c11.26)

L'exageració es fa palesaquan Tirant és tingut com elMessies Salvador dels pobles: «Etrameteren una !letra a l'Em-perador suplicant-lo que els tra-metés llur Messies, Tirant, com jaeren tornats en les acostumadesadversitats de fortuna.» (CLX-VII) Hipòlit tot dissimulant eltema de la seva conversa amoro-sa amb l'Emperadriu, queda béresponent a la pregunta de Plaer-demavida: «... sinó que em dema-na —l'Emperadriu— del nostreCapita —Tirant— com está i quanporá anar sobre la terra. Pensojo... por lo propi interés tenendesig d'aquell desig que tenienels jueus del vertader Messies.»(CCLVIII)

Nota de la redacció: Miguelde Cervantes a Don Quijote,alaba Tirant lo Blanc dient que ésel millor llibre de cavalleries maiescrit. El vos recomanam en l'e-dició catalana antiga, que és comes va escriure. A la llibreria QuartCreixent del carrer d'en Rubí deCiutat en tenen exemplars. JoanGonzález Pastor 12

El mónindustrialitzatha d'assumir el

seu deute enrelació al Tercer

Món.

1 DE JULIOL DE 1995 1911t411 de Mallorca

Els valors de l'esquerra a finais del segle XX«El mur de Berlín va caure,

per?) en X (estalviem-nos el nom)es va llevar d'enmig i no li vacaure damunt». La frase és d'unamic eivissenc, poeta i periodista,tot referint-se a un cert líder del'esquerra espanyola local.Alguns membres de les esquerresdogmàtiques que encara pu•lulenarreu d'Europa, efectivament,s'han escapolit d'uns canvishistòrics importantíssims que hantingut lloc a l'Europa de finalsdel segle XX.

Esquerra Republicana deCatalunya, tot avançant-se al seutemps, en el moment de ple auged'aquestes esquerres dogmàti-ques, ja preveia que no anirien aparar enlloc i, en conseqüència,va optar per un model que, encerta manera s'avançava altemps, aglutinador de sectors llibertaris, de petit empresariat ialtres sectors de les classes mitja-nes, menestralia diversa, pagesia,etc. D'alguna manera, ERC hasabut mantenir aquests planteja-ments al llarg dels seus seixanta-cinc anys d'història.

Per?), a fi de comptes, unacosa és l'esperit general que haguiat la trajectòria d'un partit, iuna altra les necessitats especifi-ques que van sortint d'acord ambels temps. L'Europa de finals delsegle XX és ben diferent a l'Eu-ropa que existia quan es va fun-dar ERC. Així mateix, la Cata-lunya dels nostres dies presentamoltes diferències en relació ambla Catalunya de la primera meitatdel segle XX.

La referència al conjunt deCatalunya pot minimitzar laqüestió dels canvis, que són enca-ra més grans —en línies generals—si ens referim al territori de lesMes Balears i Pitiüses. Mentrel'estructura productiva i econó-mica de la Catalunya continentalja era relativament semblant acom és avui dia (ara han canviat,per exemple, els tipus d'indústriadominant, i s'han incrementantuns determinats sectors en detri-ments d'uns altres), el canvi ques'ha produït al nostre arxipèlagha estat molt més rellevant: hempassat de ser, en un temps curtís-sim (aproximadament mig segle),una societat rural, amb un siste-ma d'economia de subsistència, aser una societat que está majorità-riament dominada pel sector ter-cirari. No hi ha hagut aquestafase intermèdia, habitual a lamajoria de les societats europees,de dominació social del sectorsecundan. Això que es pot afir-

mar de forma general, no acaba-ria de ser veritat per alguneszones de Mallorca, o per a bonapan de l'illa de Menorca, peròseria efectivament així per a mésde tres quartes parts del total de lasocietat balear-pitiüsa.

Un altre aspecte imporant atenir en compte en relació ambels canvis que s'han produït a lesnostres illes és el del canvi pobla-cional que hi ha hagut: d'un inicide segle amb pràcticament uncent per cent d'autòctons (en unaterra d'emigració cap a l'estran-ger), hem passat a una composi-ció absolutament diferent: pocmés d'un cinquanta per centd'autòctons i gairebé la meitat dela població de procedència forà-nia (en la seva major part,oriünds del sud d'Espanya i d'al-gunes zones deprimides de laresta de la península ibérica).D'unes Balears i Pitiüses on elcent per cent de la població parla-va el català i només un percentat-ge reduït parlava —o, fins i tot,entenia bé— l'espanyol, hem pas-sat a una població on el cent percent dels individus dominen per-fectament la llengua espanyolaen canvi, n'hi ha percentatgerellevant que no només no parlenel català, sinó que, en moltscasos, ni tan sols l'entenen.

El nacionalisme d'esquerraEl terme «nacionalisme» (ja

ho he apuntat alguna vegada, nosé si en aquestes mateixes pàgi-nes) és un terme no homologableinernacionalment. Arreu d'Eu-ropa quan algú parla de «naciona-lisme» hom pensa immediata-ment en «nazisme», «feixisme»,o termes per l'estil. Als cinquan-ta anys de l'alliberament d'Euro-pa del nazisme, no queda estèti-cament gaire bé anar-se declarantufanosament «nacionalista». Enqualsevol cas, si s'usa aquest ter-me, cal matisar-lo sempre i refe-rir-s'hi com a «nacionalisme d'a-Iliberament» o «nacionalisme de-fensiu». Aquests termes es con-frontaríem amb «nacionalismeopressor» o «nacionalisme ex-pansiu, exclusiu, etc».

En una conversa privada, undia Max Cahner m'expressava laseva preocupació per si alguncorresponsal de la premsa euro-pea es referia a nosaltres titllant-nos de «partit nacionalista» i noexplicant res més.

El nacionalisme d'esquerrano té res a veure amb el naciona-lisme a qué es refereixen les per-sones de diferents països d'Euro-

ét

99

pa que no poden sofrir aquestterme. El nostre nacionalismenecessàriament ha de ser alguti-nador, integrador, capa; d'oferiril.lusions i de ser atractiu per acapes importants de població tantautóctona com no autóctona.

Perquè la població autóctonase'ns acosti i acabi connectantamb nosaltres és important ques'acabin les restes d'autoodi quepuguin existir (que, segons elmeu modest entendre, no sónpoques): en la nostra societat hiha un sentiment (més o menysdifús, segons les zones del nostrearxipèlag) antiforaster, que esdóna tot sovint en gent malloqui-na o eivissenca que se senten benespanyols. L'extrem d'aquestacontradicció, dins la meya expe-riència personal, el vaig viurel'estiu passat a Sineu. Estava par-lant amb una senyora (segonssembla de nacionalitat alemanya,i resident a Sineu) que entenia

té

El nostrenacionalisme

necessàriamentha de ser

aglutinador,integrador.

99

perfectament el català, malgratque em responia sistemàticamenten espanyol. Va passar per devo-ra nosaltres una dona mallorquinai em va dir: «No li parleu enespanyol, que ella només entén escastellà» (!!). És la primera vega-da en tota la meya vida que hevist la següent equació a la prác-tica (tot i que Lluís Aracil m'ha-via suggerit alguna vegada queaixò ja es donava fa quinze o vintanys): espanyol=catalá, mentrecastellá=foraster. Si constato larealitat, potser algú em qualifi-carà com a derrotista, però, endefinitiva, la realitat i la veritatsempre acaben imposant-se alscastells que qui sigui pugui cons-truir tranquil.lament a l'aire de laseva torre d' ívori.

Un independentisme viable,- actualment, als Països Catalans,será aquell que aconsegueixi d'a-glutinar no només els autòctons,sinó també capes importants de lapoblació immigrada. Referint-sea la Ilengua, Francesc Ferrer iGironès diu, amb tot encert, queno hi ha hagut realment una subs-titució lingüística d'ampli abast,al nostre país, sinó una substitu-ció poblacional. De població,per?), evidentment hi ha la que hiha. 1 hem de pensar que una panimportant d'aquesta població potser usada en contra nostra, utilit-zant tècniques destinades a aixòper pan dels poders de l'Estat.Recordem aquella famosa reuniócelebrada a Toledo, en que elsdiferents presidents dels governsespanyols de la transició varencoincidir que s'ha de fomentarl'emigració cap a Catalunya i elPaís Basc, perquè constitueix unelement cohesionador d'Espanya.

L'independentisme, doncs, alnostre país només es pot sustentar

--en dues bases:a) per un cantó, la base econó-

mica. L'espoli que sofreixen elsPaïsos Catalans afecta negativa-ment tota la població, sense dis-tingir per res entre autòctons iimmigrats.

b) Per l'altre, existeix l'inde-pendentisme de base cultural-social. Hauria de ser natural queles pesones vingudes de fora,espontàniament, volguessin inte-grar-se en la societat catalana(això, efectivanient. passa a totesles societats on hi ha normalitatnacional, i no es dóna entre socie-tats nacionalment anormals).

La qüestió económica pot serun revulsiu per despertar cons-ciències, per?) no pot constituir labase única del nacionalisme cata-

là. Pensem, per exemple, que laLliga Nord (Llombardia, Li-gúria, Véneto) ha explotat aquesttipus de nacionalisme enfront delnacionaisme italià, i tots els indi-cis actuals apunten que, d'algunamanera, acabará constituint unpartit més dins la grisor difusa dela dreta italiana. Trist desembo-cament final per a un movimentpolític en el qual molta gent haviadipositat grans esperances!

L'esquerra modernaÁngel Colom, Secretan gene-

ral d'ERC, ha fet recentment unadistinció molt clara entre el quepodríem anomenar «esquerramoderna», enfront de l'esquerradogmática o tradicional. La pri-mera, de base més llibertària queno marxista, mentre que la sego-na se sustenta en els postulats deKarl Marx. Dins aquesta idead'esquerra moderna, hi apareixenmoltes de les reivindicacionsd'ERC. E n destacarem algunes:a. La qüestió de les llistes ober-tes. El lideratge polític pot serimportant, per?) s'ha de produirper «auctoritas» (o sigui per auto-ritat moral) més que no per «po-testas» (autoritat de fet, per moltque sigui confegida democrática-ment). ERC és partidària de lesllistes obertes, és a dir, que lespersones que van a votar puguinescollir, si així ho volen, elsúltims candidats de la 'lista i noels primers, o candidats o candi-dates de diverses Instes. Així,correria a càrrec del poble decidirquines persones han de fer aques-ta funció representativa, al margede l'estament que tenguin dins elpropi partit. La proposta és moltmés democrática que no el siste-ma actual.b. La tendència llibertària. Calreduir, en tots els sentits, i com-batre l'autoritarisme en el si de lanostra societat. Per aquesta raó,ERC está completament en con-tra dels càrrecs que durin excessi-vament (la duració en un càrrecpolític és la base de la corrupcióexistent, i no la «maldat» intrín-seca dels polítics). ERC proposa,per tant, reduir el temps de go-vern dels arrees electes a nomésdos anys. En aquest sentit, he dedir que, personalment, ho consi-der encara excessiu. Resultenmés adequades les postures favo-rables a impedir, en qualsevolcas, la repetició de mandats, comproposen, per exemple, els verdsd'Alemanya. Com diuen els anar-quistes, el poder corromp. Lavida diària ens ho demostra.

1 9 113t1g1 de Mallorca 1 DE JULIOL DE 1995 11

Carn capolada (18)JAUME SASTRE

Per si de cas encara no us ha-

víeu assabentat, les Illes Balears i

Pitiüses ja ens hem deslliurat

d'Espanya i som un estat inde-

pendent. L'altre dia, dimarts 20

de juny, vam poder llegir a El Díadel Mundo en una crónica signa-

da per Juan Riera Roca: Mis-tral, un misil corto de vista. Losmisiles del Ejército balear (sic)son poco operativos a falta deun sistema central de detección.1 nosaltres sense saber-ho! Ara

resulta que ja tenim exèrcit i tot!

* * *

Em demanen si tocaré el tema

Gabriel Cañellas - Túnel de Só-

ller - Brokerval etc., ara que fa

flamada. Naturalment que en par-

larem. Tot això no ha fet més que

començar i a posar-se interessant.

* * *

Tornará a pactar UM amb el

PP? Tornaran a travelar amb la

mateixa pedra, W Antònia Mu-nar, Jeroni Albertí i compa-

nyia? Esper que aquesta vegada

als dirigents actuals d'UM no els

tremoli la mà i que se'n recordin

que quan el lloro vell va destituir

Munar del Govern ho va fer amb

les següents paraules: Avui és eldia més feliç de la meya vida.Veritat que se'n recorda vostè,

W Antònia Munar'?

* * *

La guerra psicológica que la

premsa espanyola d'ocupació

esta portant a terme contra la

nació catalana no es limita només

a casos puntuals durant les elec-

cions, com l'afer Barco de Reji-

lla. A continuació teniu dos

exemples de com es pretenia des-

estabilitzar el Barça abans del

partit decisiu per a la UEFA que

va jugar a camp contrari dins

Bilbao i que va guanyar per 0-2.

El Día del Mundo: La últimaoportunidad. Un Barcelona enproceso de descomposición sejuega su futuro en Bilbao. Dia-rio 16: El Barcelona afrontadebilitado por el virus de la his-teria el partido decisivo de SanMamés. Amics i amigues, vius i

ungles! Ulls espolsats i coa dreta!

* * *

El Barco de Rejilla navega

vent en popa i amb veles desple-

gades. El dossier acumulat des de

dia 17 de maig ja supera els 150

fulls. I la cosa no atura. Cada dia

que passa es produeixen noves

reaccions per la qual cosa convé

ajornar un parell de setmanes la

publicació d'aquest dossier.

Llavors será qüestió d'analitzar

punt per punt el posicionament de

Cela Conde, Juan Riera, MiguelSegura, Antoni Serra, FrancescGost, Alexandre Miguel, MarisaGoñi, Andrés Ferret, JuanMestre, Nekane Domblás, Tor-res Blasco, José W Sarriegui,Biel Mesquicia, Jaume Matas,Eberhard Grosske, Pere Sam-pol, Sebastià Serra, etc.

* * *

Una cosa está clara: l'Ope-

ració Barco de Rejilla, impulsada

per ERC de Mallorca a les últi-

mes eleccions autonòmiques, du-

rá coa per llarg. Bartomeu Frau,Joan Mir, Miguel Vives més

alguns joves de les JERC que

van anar a la premsa espanyola

per desqualificar l'operació des

de dintre van afirmar que la cam-

panya anava contra la Declara-ció Ideológica d'ERC. Barto-meu Frau, cap de llista de Ma-

nacor: Vull deixar clar queERC-Manacor es desmarca dela campanya del barco de reji-lla. És una greu desviació de lanostra línia ideológica (DM

18.V.95). Això no és cert! Lle-

gim al punt 14 de l'esmentada

declaració: A la República cata-lana és català aquel l ciutadànascut de pares catalans, nas-cut en territori català o bé elciutadà que nascut fora i resi-dent legalment a la nació cata-lana, en vulgui ser, sense dis-tinció de lloc de naixement,d'origen familiar, grup ètnic oreligió i que per tant, acceptiels valors bàsics consensuatsper la població catalana i ex-pressats en el seu ordre consti-tucional. Contrastau això amb la

definició de Foraster que d'una

manera reiterada va explicar

Josep Palou durant la campanya

electoral i ja em direu on és la

contradicció: Foraster: entenemper foraster tota aquella perso-na que independentment delseu llinatge i del seu lloc d'ori-gen, col-labora en el genocidi ien la colonització del nostre po-ble. Au, Tomeu Frau, JoanMir, Miguel Vives i companyia,

on és la desviació ideológica?

* * *

I és que les persones més

amunt esmentades han demostrat

no saber perdre una votació al

Consell Polític ni unes eleccions

en un congrés. Bartomeu Frau,Miguel Vives i companyia són el

grup que van donar suport a la

candidatura de Joan Mir al pas-

sat congrés de Manacor (8 d'oc-

tubre de 1994) on va sortir elegit

Josep Palou per 25 vots contra

11. Van acceptar la decisió de-

mocrática de les urnes? Podeu

pensar! Mir se'n va anar del con-

grés sense ni tan sols donar l'en-

horabona al candidat guanyador i

Frau es va posar a plorar. El pit-

A l'últim congrés(Manacor 1994)la militància java deixar ben

clar qué pensavasobre Joan Mir.

99

jor de tot ha estat, emperò, que no

han esperat un nou congrés o el

final de la campanya electoral per

demanar comptes de la línia de

Josep Palou als òrgans pertinents

del partit, consell polític, sinó que

en plena campanya, dotze dies

abans de les eleccions, se'n van a

la premsa espanyola per intentar

guanyar mitjançant un cop baix

allò que no van guanyar a les

urnes al congrés de Manacor.

Joan Mir, acabava el seu article

contra l'Operació Barco atri-

buint-se les línies de pensamenti de conducta que marquen elsestatuts d'ERC i que són com-partides per la immensa majo-ria de militants (UH 18.V.95).Que jo sàpiga en un partit polític

el lloc on els militants manifesten

la seva opinió és als congressos i

a l'últim congrés (Manacor 1994)

la militància ja va deixar ben clar

qué pensava sobre Joan Mir.

* * *

¿Us imaginau que hauria pas-

sat si en plena campanya electo-

ral Joan Verger s'hagués ma-

nifestat des de la premsa contra

Gabriel Cañellas? O si RamonAguiló s'hagués pronunciat con-

tra Josep Moll? O FrancescObrador contra Margarita Ná-jera'? etc. Dones això és el que

han fet Joan Mir, BartomeuFrau, Miguel Vives i compa-

nyia. Van i en plena campanya

electoral donen a l'enemic el

punyal amb qué atacar ERC. Han

errat tant el cálcul, penó, que no

s'han adonat que les primeres

víctimes d'aquest punyal seran

ells mateixos, perquè ja em direu:

quina persona pot donar suport a

l'espectacle que han organitzat?

Perquè jo entenc perfectament

que un militant d'ERC no vegi

clar o amb reticències l'Operació

Barco de Rejilla, però és ciar, en

Mir i companyia l'han feta molt

grossa: s'han equivocat del

moment (dotze dies abans d'unes

eleccions) i del lloc (la premsa

espanyola) on plantejar les seves

discrepàncies.

* * *

I és que com ja he dit, JoanMir s'ha cobert de glòria i l'ha

feta com un cove, de grossa.

Perquè ja em direu si no passa de

mida que un independentista sigui

felicitat per Antonio Alemany,en Pep Gonella, puput de cresta

molla. Llegim a DI6 dissabte 20

de maig: Acertado desmarquede Mir. Es, sin duda, excesivocalificar de «histórico» a JuanMir, cuando el partido catalány catalanista de ERC es unrecién llegado a nuestra tierra yde nula implantación política.Sin embargo hay que aplaudir aMir que se desmarque de estePalou que se pasea con el barcode rejilla convertido en eje cen-tral de la campaña de ERC.

* * *

Está ben demostrat que el que

debilita més una nació o un col-

lectiu no és l'atac exterior sinó el

fet que el colonitzador pugui ins-

trumentalitzar les divisions inter-

nes dels oprimits en benefici seu.

Durant la campanya electoral, la

premsa forastera de Ciutat no va

dedicar ni una sola primera pági-

na a ERC, ni una sola, a excepció

c. L'assimilació dels nous cor-rents de base llibertària. Al llarg

del segle XX s'han desenvolupat

corrents de pensament com ara

l'ecologisme, el pacifisme o el

feminisme que l'esquerra moder-

na ha d'integrar en el seu interior

(entre altres coses, per evitar-los

ser engolits per l'esquerra tradi-

cional, que, en el nostre context ve

representada per IU). Integrar no

vol dir, per descomptat, assimilar.

S'haurien de buscar fórmules de

cooperació que no sotmetessin

aquests moviments a cap tipus de

«potestas» en relació amb ERC,

per?) que permetessin una col-la-

boració diguem-ne institucional.

d. La consciència global. Som on

som i, per descomptat, som qui

som, peró_el món es pot entendre

cada dia més globalment. Hi ha

fenòmens que es produeixen a

escala planetària i que no ens

poden ser aliens: per exemple,

s'han d'abocar esforços en favor

d'un desenvolupament sostenible

al Tercer Món, que asseguri a

aquests països un millor nivell de

vida. És l'única manera d'evitar

els canvis poblacionals dràstics

que sembla que s'aniran pro-

duint. No té cap raó ni pot ser

entes enlloc un Le Pen, a França.

dient allò de «França per als fran-

cesos» quan França ha espoliat

tots els països africans i d'altres

continents pertanyents a la Fran-

cophonie. El món industrialitzat

ha d'assumir el seu deute en rela-

ció amb el Tercer Món i s'ha

d'establir el que a Alemanya en

diuen «ajuda en concepte d'auto-

ajuda».

En conclusió, lluitar per la

independència de Catalunya, avui

dia, implica bastir un projecte

atractiu, interclassista i «interét-

nic», que representi tant els cata-

lans d'origen com els catalans

que recentment s'han installat a

la nostra terra, solidari i integra-

dor. Aquest programa, presentat

per ERC, pot aglutinar aquests

sectors amplis de la societat per

menar la societat catalana cap al

seu alliberament.

De la societat de les carlina-

des se'n nodrirà només el popu-

lisme del PP. Gabriel Cañellas es

permeté afirmar que s'havia de

restringir l'entrada d'immigrats

al nostre país, per?) això, per a ell.

no és incompatible amb la idea

que les illes són «una avanzadilla

de España en el Mediterráneo».

L'esquerra tradicional, a les Illes.

representa avui dia desnacionalit-

zació, desarrelament i manteni-

ment d'una societat civil fraccio-

nada i dividida.

L'aposta és clara: ni tradicio-

nalisme ni marxime caduc. Ne-

cessitam una esquerra moderna i

transformadora. Bernat Joan iMarí

12 1 DE JULIOL DE 1995 v11411111 de Mallorca

de dissabte dia 20 de maig quanEl Día del Mundo, en crónica delperiodista foraster conegut pelseu antimallorquinisme, RafaelGabaldón, va fer una crida encoberta: La campaña «barco derejilla» ha desatado divisionesinternas en ERC. Algunos lacalifican de «grave desviaciónideológica». A les pàgines inte-riors Ii dedicava tota una páginasencera amb reproducció integrade l'article de Joan Mir, L'inde-pendentisme útil. És possible queJoan, un home de la seva expe-riència política no s'adoni?

Això que ha passat a Mallorcaés idèntic al que va passar aBarcelona en l'afer Caries Bonet- Pilar Rahola, només que aquí ésmil vegades més greu perquè larebentada s'ha produït en plenacampanya electoral. Allá com amínim va passar els mesos degener-març quan la premsa es-panyola (El País) i també la pujo-lista (Avui) van dedicar reiterada-ment titulars de primeres pàginesa les pugnes internes d'ERC.L'Avui com a mínim n'hi va dedi-car tres. Un cop va esser elegidademocràticament Pilar Raholacom a candidata a l'Ajuntamentde Barcelona, tota aquella atencióinformativa va desaparèixer perart de màgia. I durant la campanyaelectoral el boicot de l'Avui delsactes d'ERC ha estat descarat ivergonyós. Qué és el que debilitaun projecte? Que els espanyols enscalumniïn tractant-nos injustamentde «nazis» o que des dedins hi hagiindividus com Miguel Vives queels fan d'altaveu per escampar eldesconcert i la confusió?

* * *

Jo som una persona que intentveure sempre el costat positiu dela qüestió. En aquest cas som del'opinió que, analitzat en fred, labatalla del Barco de Rejilla enspot ensenyar moltes coses de caraa un futur immediat. Per exem-ple, pensar que farem la inde-pendéncia amb l'aprovació i lesmambelletes dels colonitzadorsespanyols és una ingenuïtat suici-da. A mesura que ens acostem aldia D. els espanyols es posarenhistèrics una cosa de no dir: cri-daran, giscaran, ens fotran copsbaixos i apel.laran a les paraulesmés gruixudes del diccionari pertal d'intimidar-nos. Vist des d'a-questa perspectiva el que ha pas-sat durant l'Operació Barco ésuna rialla d'infant d'ué vora elque ens espera. Que ens acusende «nazis» i mil coses pijors! Bé,a aquestes alçades no ens hauriavenir de nou ja que això formapan de l'estratègia del colonitza-dor per criminalitzar l'oprimit.

Miguel Vives es va dedicar a

sembrar el pànic diumenge dia 14de maig quan Cela Conde desdels articles editorials de Balea-res i Última Hora va satanitzarJosep Palou tractant-lo de discú-pulo catalán de Radovan Ká-radzic per esgrimir los argu-mentos más negativos del na-cionalismo salvaje, aquellosque más lo aproximan a lasactitudes racistas, xenófobas y,finalmente, fascistas, como haquedado dolorosamente paten-te en la antigua Yugoslavia.Com ja és habitual en el discursdel colonitzador, aquí i a qualse-vol altre indret del món, CelaConde inverteix els papers devíctima i opressor, és a dir, volfer passar Josep Palou perRadovan Karadzic quan en rea-litat el serbi opressor dins Bósniaés Cela Conde, un foraster quevol una Mallorca espanyola.

Però bé, el que m'interessadestacar molt especialment. ésque perquè els colonitzadors es-panyols qualifiquin les seves víc-times de «racistes» o de «nazis»els basta molt poc i no importapassejar-se amb un barco de reji-lla sota l'aixella. Veiam una anto-logia d'exabruptes. ¿Hi ha algúmés vacil.lant i Tio Tom queJordi Pujol? Doncs ací teniu elque va dir d'ell Paco Umbral:penúltimo pirata del Mediter-ráneo, judío de la cuenca latina,vendedor de galeones hundi-dos. ¿Hi ha res tou que la políticalingüística de la Generalitat?Doncs ací teniu el que en va dirMiguel Sánchez Mazas damuntl'ABC: la política arbitraria,anticonstitucional, xenófoba,fanática, fundamentalista ycontraria a los derechos huma-nos impuesta por la Generali-dad de Cataluña. ¿Hi ha res mésbleda que la política lingüísticadel Govern balear? Dones no estáfora de lloc recordar que el gene-ral andalús, Güil Pijuán, la vaqualificar de terrorismo lingüís-tico. ¿ Hi ha res més pacífic idemocràtic que el nacionalismecatalà? Doncs ací teniu el que enva dir Vargas Liosa: un nacio-nalismo de gentes muy hábilesque no utilizan la pistola, quetienen una presencia muy tole-rante y democrática, pero, que,en realidad, estan creando unasestructuras cerradas (A vui29.111.94) ¿Necessiten més exem-ples Miguel Vives, BartomeuFrau, Joan Mir i alguns joves deles JERC perquè si no tenen proua continuació en donaré un altreencara més bèstia?

L'escriptora Isabel Clara Si-mó va esser tractada per AntonioGarcía Bebeito en un article a ElCorreo de Andalucía amb lessegüents paraules: hay catalanesque destacan, los pobres, por su

condición de mezquinos, deracistas, de mamones que desopetón se nos cuelan en la noti-cia porque alguien de su mismacatadura les tira de la cuerdapara que suelten. (...) Si unacatalana así se metiera a putasin control, de esas que parentres o cuatro veces a lo largo desu «carrera», imagínese eldesastre. Aunque, claro, tam-bién es verdad que ya tendría-mos resuelto el problema decómo engordar a los cochinoscon «pienso» catalán (Reproduïtper Avui 16.X.94)

té

«Foraster:entenem perforaster tota

aquella personaque indepen-dentment del

seu llinatge i delseu lloc d'origen,col-labora en elgenocidi i en lacolonització delnostre poble.»

99

* * *

--. El que molta gent no sap itambé alguns militants recents, ésque el tema del barco de rejilla noés una cosa introduïda a ERC arafa quatre dies per Josep Palou.La cosa ve del congrés de Fela-nitx l'any 1992 quan va esser ele-git Bartomeu Mestre com a pre-sident i va esser aprovada perunanimitat la ponència electoralque diu: No hem de voler ama-gar la realitat, per un fals com-plex d'inferioritat, sinó enca-rar-la. És en aquest punt quanagafa sentit el vers Endarreraaquesta gent! del nostre himne,Els segadors. Els exemples sónclars. El crit de Ghandi: Eng-lish out of India, el dels arge-lins: Les Francais a la mer!, eldels vietnamites: Yankee gohome!, no difereixen gaire del

nostre Barco! Els traumes na-cionals, talment l'esquizofrè-nia, no es curen amb mentides,silencis o mitges veritats. Voldir aquest Barco! que ens posi-cionam en favor dels nostresdrets culturals, lingüístics,històrics i nacionals i que convi-dam totes les persones queviuen i treballen a la nostrageografia que s'incorporin a ladefensa d'aquests drets, en ple-nitud i sense restriccions. Lesagressions i l'espoli no distin-geixen sobre llocs de naixença,les mancances dels serveispúblics no separen els orígensculturals... per això el discursd'ERC va adreçat a tota la ciu-tadania. Al congrés de Manacor(8 d'octubre de 1994), el candidatJosep Palou l'únic que va fer vaesser reproduir literalment lesmateixes paraules que havienestat aprovades a Felanitx. Pertant. ni Joan Mir, ni Frau, niVives etc. poden al.legar ara des-coneixement, ignorància o des-viació ideológica. A qué ve,doncs, ara tant de renou i d'es-candalera en plena campanyaelectoral? Dones ja ho he dit:pura i simple ambició personal.

* *

Deixant de banda per unaestona el tema del Barco i retor-nant al tema del programaradiofònic d'Antoni Guiscafrécensurat. Nimfomania, he sabutque Josep Alberti i BartomeuCabot, han elaborat un manifeston denuncien el silenci cómpliced'alguns intel.lectuals com: Bar-tomen Mestre, Joan Mir, Jau-me Santandreu, Antoni Serra,Biel Mesquida, Biel Majoral,Toni Artigues, Josep Palou,Jaume Sastre, etc., perquè nos'han solidaritzat amb AntoniGuiscafré. Ha ha ha ha! I quémés! Aquests dos caps de faya nohi veuen de cap bolla!. Però, quisón ells per acusar de silencicómplice? Jo crec que una perso-na solidària poc exigir solidaritatals altres i pot denunciar el seusilenci, però dos insolidaris demarca com Alberti i Cabot, mésvaldria que callassin si no esvolen posar d'una manera Ilasti-mosa en evidència.

Veiam, on eren Alberti iCabot quan Lleonard Muntanerva esser represaliat a la UIB des-prés de tretze anys de fer-hi clas-ses? Qué han dit de les dues quere-lles que Ventura Rubí m'ha po-sat? On eren quan Quim Monzóva esser vetat al programa TVE, Elgran Wyoming, presentat per JoséMiguel Monzón? Qué van dir deles pressions de la Zarzuela contrael programa de Mikimoto, Per-sones Humanes, quan va tocar el

tema de la infanta borbona? Oneren quan el batle de Llucmajor vaenviar la policia municipal a clau-surar l'estant que la revistaLlucmajor de pinte en ample teniaa la tira? Qué van dir quan la revis-ta Udol de Llubí va esser represa-liada per l'ajuntament per la sevalínia? On eren quan el batle deSantanyí, Cosme Adrover, vacensurar un poema de CosmeAguiló perquè aquest té una acti-tud crítica davant l'Ajuntament?etc. Dones, per dir-ho amb lesseves paraules, silenci cómplice.

De Josep Alberti i de Barto-meu Cabot es pot dir que sóncom aquells cans bufons que nomengen ni deixen menjar. Quéhan fet en aquests últims anys?Doncsjo us ho diré. L'any 1991van qüestionar el Comité deDefensa Maca Manera però encanvi van callar com a mutsdavant les tortures de qué haviaestat víctima. Ara han tornat aaparèixer en escena. com el riuGuadiana, per envestir, entred'altres coses, contra el Corre-!lengua, Joves per la Llengua,APLEC, UM, ERC, PSM, etc. oneren, penó, aquestes dos beneitetsquan el colonialisme espanyolclausurava Rádio-4, o durant lesdetencions d'independentistesabans dels Jocs Olímpics del 92,o durant la polémica sobre l'arxiude Salamanca, o quan LázaroCarreter va escriure la famosacarta contra el català, o quanRamón Mendoza va insultar elscatalans, etc? Dones per tornar-ho dir amb paraules seves: silen-ci cómplice.

Tenc sense acabar un assaigsobre Alberti i Cabot. El dia quem'hi posi, però, de bondaveres noen quedará ni brou ni roïssos.Quan la professora Rosa Cabrées va querellar l'any 1984 contraJosep Alberti, aleshores Lleo-nard Muntaner, Antoni Arti-gues, Quim Monzó, BartomeuMestre, Antonina Canyelles,Xesca Ensenyat, jo mateix etc.ens vam solidaritzar amb Alberti.Antoni Artigues, i això no ho sapgairebé ningú, fins i tot va fer apetició d'aquell un peritatgefilològic de 45 fulls per presentardavant el jutge. Alberti i Cabotsón uns desagreïts. Encara ésl'hora que aquests dos desgraciatshagin reconegut públicamentl'acte que honora Antoni Arti-gues i ara, ja ho veis, li peguenpals de cec ficant-lo dins una lbs-ta que no té ni cap ni peus perqué,i ja per acabar, Alberti i Cabotestan tan mal informats que nosaben que durant la presentaciódel meu llibre Mossegades aManacor, divendres 5 de maig,tant Bartomeu Mestre com jomateix ens vam solidaritzar públi-cament amb Guiscafré.

nins i nines!al«lots i allotes!

El Taller Llunàtic altravegada en lluna plena

De fa uns quants anys no llegia res de Taller Llunàtic amb laforça que tenia la seva llarga trajectòria incombustible. Ara sí: LAPOLICIA DE DÉU, que obre una campanya d'adhesions, ambnoms i llinatges, condemnant l'atemptat a «la !lengua catalanaplena de la meravella del pomo com la Ninfomania». Jo no ho vullesser (ni policia ni Déu) i ho sign.

LA POLICIA DE DÉU (GENOCIDI CONTRA LA LLEN-GUA I LA PLÁSTICA CATALANES) tracta de la prohibició delcartell que anunciava el programa de Capdepera Ràdio NIMFO-MANIA, i «de passada», la prohibició del programa per part ,del'ajuntament, amb les mambelletes (com passa sovint) de cinccol.laboradors de Capdepera Ràdio. S'adjunta un dossier de prem-sa sobre l'afer. en el qual no manca l'alè pudent del Puput de cres-ta molla, el qual una vegada més demostra la seva poca categoría,davant l'alçada de les respostes d'Antoni Guiscafré (vegeu prem-sa espanyola de Palma del 20 d'abril i següents).

El TALLER LLUNÀTIC, davant el «silenci còmplice» delsintel.lectuals i polítics (i n'esmenta un reguitzell de catalanistes),diu: «¿O ÉS QUE NO ESTAM DAVANT L'ATEMPTAT MÉSGROS QUE S'HA FET A LA LLENGUA CATALANA A TOTEL MÓN? ¿PER QUÉ NOSALTRES HEM DE SUPORTAR LESPROVOCACIONS DIARIES DE TOT TIPUS DE MANIFESTA-CIONS PÚBLIQUES RELIGIOSES QUE ENS OFENEN PRO-FUNDAMENT, MENTRE, A LA MÉS MINIMA MANIFESTA-CIO DE LA NOSTRA ATEA SEXUALITAT, SOM VILMENTEMMORDASSATS, AMB EL CONSENTIMENT I COL•LABO-RACIÓ DE TOTA LA XUSMA POLÍTICA, LA QUE ÉS ALPODER I LA QUE VA CAP EL PODER? ¿QUI PROTESTA,ARA MATEIX, PER EXEMPLE, D'UN CARTELL QUE PRO-FANA ELS CARRERS AMB EL LEMA IMPUNE DE «Les notí-cies passen. ELS MISSIONERS SEMPRE Hl SON»?! I NOSAL-TRES QUE ENS PENSÀVEM QUE TOT ERA QÜESTIÓ DECOLONIALISME DELS PUTES ESPANYOLS! (...) ¿QUI FARECULAR L'ÚS DE LA LLENGUA CATALANA, LES DRE-TES I LES ESQUERRES ESPANYOLES NACIONALISTES OEL REACCIONARISME SENSE FISSURES DEL NACIONA-LISME CATALANISTA?» Antoni Artigues

em de superartemptació de

refugiar-nos a casai esperar que

amaine el ponent.

V11311'11(1 de Mallorca 1 DE JULIOL DE 1995 13

Cartell anunciador del canvi d'horari del pomo programa radiofónic Nim-fomania, que va desfermar la polémica a Capdepra i arreu de Mallorca.

NimfomaniaAquesta carta l'he escrita per

aquests cinc motius:1. Per expressar públicament la

meya solidaritat amb n'Antoni Guis-cafré després que li han censurat elpomoprograma Nimfomania, que s'e-metia per Capdera Ràdio, i el cartellanunciador del canvi d'horari ja que,al cap i a la fi, l'escàndol ha vingut peraquest costat, cosa ben curiosa d'altrabanda (feia més d'un any que el pro-grama s'emetia sense problemes).

2. Per denunciar públicament elsresponsables directes de la censura:Capdepera Ràdio i l'Ajuntament deCapdepera, els quals han demostratque tenen massa bo de fer acollonar-se.

3. Per exigir públicament a quipertoca la reposició del programaradiofònic, perquè fa beneit queencara ara hi hagi individus queprohibeixin aquesta mena de coses:aplegar una Mare de Déu embarassa-da, una menor en pèl i una adultapixant potser sigui un pecat cristià,però en cap cas és un delicte (permolt que bufi na Cirer). Amb altresparaules (manllevades): n'AntoniGuiscafré no ha mort ningú.

4. Per demanar públicament ex-plicacions a B. Cabot & J. Albertí(Taller Llunàtic), que m'han inclòsdins un dossier de censors i conni-vents amb els censors; i alhora perpreguntar-los quin criteri han seguitper incloure o no incloure noms enaquest dossier.

5. Per dir públicament el conven-ciment que tinc que el problema es-sencial per a la cultura catalana, ara iaquí, no és la censura d'un programaradiofònic; és la colonització espa-nyola, que distorsiona qualssevolàrees culturals: literària, plástica,moral, periodística, etc. Mateu Sas-tre i Juan

A ponent, hi tenim EspanyaLa cultura dels savis dels

nostres pobles assigna caracterís-tiques diferents als vents queviuen amb nosaltres. Fruit d'a-queixa experiència, el ponent—anomenat en segons quins llocs:mistral, simoun...— és testimoni-autor de les tragèdies que desobte s'introdueixen per les cla-vegueres de les nostres conduc-tes incontrolades. No tots elsvents són tan suaus 1 creatiuscom el que va bufar el dia de laPentecosta. Realment, el ponentés mal company, perquè deslligatotes les nostres maldats sufoca-des pels ressorts habituals quecadascú té.

Darrerament, als nostresllindars pareix que bufa amb mésintensitat el ponent, i és per aixòque tots estem damnats per tanmolesta presència. Els nostresmajors recomanaven que fins ques'aturarà el ponent calia roman-dre a casa per tal de no ser vícti-mes del seu malefici.

Crec que la metáfora és bas-tant explícita i no cal perllongar-la més. Massa sovint a la nostraEsglésia local es fan palesesparaules, actituds i conductesque no sols lesionen la convivèn-cia —habitualment inestable acasa—, sinó que, més encara, cre-en un clima de terror en el qual

99

és fàcil negar els drets més evi-dents, com per exemple que elscristians tinguem les eines neces-sàries per viure la nostra fe d'unamanera responsable i lúcida.Sense exagerar, es pot dir quevivim en un clima de terrorisme,en el qual alió obvi esdevé teme-ritat: la veritat, fanatisme; i laignorància, veritat de fe. Dónaper pensar el que pot succeir siaquest fanatisme ha de decidir elnom de les coses. És greu queaquells que saben les coses s'hocallin i es refugiïn en la neutrali-tat com a mínim acomodatícia isempre culpable.

Hem de superar la temptació

de refugiar-nos a casa i esperarque amaine el ponent. Possible-ment, haurem d'adquirir, a basede virtut i treball, unes qualitatsque ens facin resistents a aquestestempestes que sempre duren mésdel que voldríem.

I mentrestant, qué? Com elssants, demanar perdó i penedir-nosde les nostres faltes de coherència,de la inconstància per defensar elsnostres compromisos cristians, deles febleses, de les pors, delspecats històrics que hem comèscontra el nostre poble... Tots hemde demanar perdó, els de dalt i elsde baix; sols així la veritat del'Evangeli ens portará la justícia.Emili J. Marin-Pentecosta

14 1 DE JULIOL DE 1995 12 9 113t1M) de Mallorca

ATENC1Ó• Escriviu un sol anunci per cupó• Usau lletres majúscules• Escriviu dins el requadre el text

PETITS ANUNCIS

BORSAIMMOBILIÀRIA

ANIMALS DECOMPANYIA

Venda d'estores saharauis.Per a més informació cridaual telèfon 534455, o béveniu a La Punta (Pollença,cra. del Port).

Metge especialista, 34 anys,alt, plantós i agradós. M'a-gradaria tenir amistat formalamb senyoreta culta, atracti-va i amorosa. 717354.

Senyor casat de 45 anys.Alt i plantós, amb negocid'immobiliàries. Vull conèi-xer senyora o senyoretaamb fins formals. Me vullseparar. 719534.

Cuiner de primera, separatamb 52 anys, alt, fort i moltalegre. M'agrada viatjar, lapintura, la música, la natu-ra, els nins. Si tens entre 30i 50 anys, crida'm al 717354.

Oficial electricista. tenc unalt càrrec en una bona em-presa, ingressos elevats,estalvis, pis, cotxe. Vullconèixer senyoreta formal.719534.

Separat de 59 anys, empre-sari del calçat. Vull conèixersenyora o senyoreta performar una nova família.719534.

Fadrí de 30 anys amb em-presa de camions. Vull feramistat amb fadrina de 18 a30 anys. 717354.

Fadrí alt i fort, jove i plan-tós. Tenc un taller d'electrò-nica i Tv. Grans ingressos ibon futur. Vull una amistatmolt formal. 717354.

Fadrí de 34 anys. Alt i agra-dós. Tenc un taller de me-cánica i molt de futur. Cer lameya mitja taronja. 719534.

Mare fadrina de poble ambuna filia de 2 anys. Vullconèixer jove per formarfamília amb la meya filia ijo. Te faré feliç. 717354.

Jove agricultor amb moltaterra. Som enginyer agrícola.Vull formar una família ambfadrineta intel.ligent. 717354.

Fadrinel-lo que fa feina aEMAYA, amb bons ingres-sos i bon esdevenidor. Vulluna amistat sana amb fadri-neta amorosa, garrida, sin-cera i formal. 719534.

Divorciat de 51 anys, alt ifort. Especialista en maqui-nària de fusteria amb nego-ci propi. Bons ingressos.Vull trobar la meya mitjataronja. 540586.

Agricultor de 67 anys, ambterra pròpia. Vull conèixersenyora a qui agradi viure afora vila, amb molts d'ani-mals. 717354.

Jove administratiu separatsense problemes familiars.Feina fitxa, bon sou, pis,cotxe, terres, estalvis. Vullfer amistat amb senyoretaintel.ligent. 540586.

Senyor divorciat, alt i fort de56 anys. Faig feina a artsgràfiques i tenc un bon sou,estalvis, pis, terres, cotxe.Cerc l'amor de la meyavida. 540586.

Enginyer tècnic, separat, 63anys, 172 cm, 80 kg, culte,

amorós, formal,afectuós... Cerc senyora osenyoreta d'edat indiferent,accept hándicap físic.Escriure a: Apt. de Correus41-46240 Carlet (València).

Separat de 30 anys, atrac-tiu, alt, relacions públiquesen diversos idiomes. Vullformalitzar amistat ambsenyora o senyoreta garri-da, formal i amorosa.717354.

Fadrí de 27 anys, tècnicelectricista amb negocipropi. Cerc la companya dela meya vida. 717354.

Funcionari d'Iberia ambcàrrec superior, 63 anys,cotxe, finques, xalet i totalló necessari per fer feliç lameya companya. 540586.

Autònom amb empresa desanejament, Ilanterneria ialtres. Bon esdevenidor.Vull formalitzar amistatsana amb senyora culta,atractiva, amorosa. Entre30 i 45 anys. 717354.

Constructor amb grans em-preses, casat. Vull conèixersenyoreta o senyora joveper relacions contínues. Lapuc ajudar econòmicament.717354.

Vull contactar amb senyorao senyoreta de 18 a 34anys a fi de donar-li tot elmeu amor. Tenc tot alió queés necessari per fer-te feliç.Joan-Lluís Femenies. C/dels Mariners, 13-2. 07410Port d'Alcúdia.

Jove de 16 anys. M'agradariaconèixer al-lota per manteniruna relació. Telefona els ves-pres al 820816. Miguel.

Fadrí de 25 anys amb lacarrera just acabada, alt iplantós. Vull fer amistatamb senyoreta intel.ligent iformal. 719534.

Senyor de 70 anys, culturasuperior, amb molt de bénsi estalvis, ben conservat,fort i sa. Vull conèixer se-nyora amorosa, culta i for-mal. 719534.

Vidu de 64 anys, xef primerd'hotel, cotxe, pis, terres,estalvis... Tot allò que esnecessita per fer feliç unacompanya de veritat.719534.

Cap d'empresa de 27 anys'amb estudis superiors. Fadrí,alt, agradós. Vull conèixersenyoreta fins als 35 anysper formar parella. 717354.

Senyor de 47 anys ambempresa pròpia, gransbeneficis. M'agradaria tro-bar la meya mitja taronja,que sia culta i atractiva, de25 a 43 anys. 540586.

Senyor alemany de 46anys, amb bons ingressos,divorciat, sense problemesfamiliars, alt i plantós. Vullconèixer senyora simpáti-ca. 719534.

Fadrí de 40 anys, agent co-mercial amb negoci propi,bons ingressos. Vull amis-tat formar amb senyora osenyoreta de 20 a 40 anys,garrida i neta. 717354.

Separat total de 40 anys, alt,plantós i agradable. M'a-grada viatjar. Xef de restau-rant amb negoci propi.M'agradaria conèixer senyo-ra formal i neta. 719534.

Fadrí de 34 anys, 185 cmd'alçada. Gran professionalde la mecánica, amb estal-vis i casa gran. Vull conèi-xer la meya mitja taronja.717354.

Fadrina de 34 anys. Somgarrida, amable, i amorosa.Tenc ganes de fer-te feliç.717354.

Divorciada, 39 anys. Hos-tessa culta, amable, amoro-sa i molt formal. Voldriarefer la meya vida amb se-nyor formal. 717354.

Viuda 59 anys, bon físic,culta, casolana i bona per-sona. Tenc xalet, cotxe i unbon nivell de vida. M'a-gradaria trobar senyor sen-zill i bona persona. 717354.

Viuda de 53 anys, visc totasola. Tenc casa, cotxe iestalvis. Vull conèixer se-nyor de 55 a 65 anys quesia amant de la llar.549534.

Fadrina francesa, 27 anys,alta i rosa. Guia intèrpret.Cent mil pessetes al mes icotxe. Cerca home bo ambdesitjos de casar-se. 719534.

Venc pis al carrer Tóquio des'Arenal. Tel. 295820.

Venc solar de 505 m2 a Be-l'avista de ses Cadenes. Sr.Castellano. Tel. 261255.

Lloguer de local de 2.000m2 a la plaça dels Nins, 17,de s'Arenal. Tel. 26 12 03.

Traspàs botiga de queviuresen ple rendiment. Lloguer,25.000 ptes.; traspàs, 1.200.000 ptes. Molt ben situada.Tel. 296817, vespres.

S'Arenal, venc pis, 3 hab.,bany, cuina, dues terrasses.A la zona de la plaça de lesVerdures. Tel. 263674.

Lloc per dies apartament aPalmanova. És ideal pertrobades amoroses. Tel.469441.

Deixaria cambra doble a casacomaprticla, jardí i hortet. Molteconòmic. Preferentmentgent jove. A Santa Ponça,

Galatzó. Tel. 671419.

Bonic terreny a Llucmajor(camí d'Alicantí). Cantó 11m., caseta dos comparti-ments, a reformar. Pou, pos-sibilitat de Ilum i telèfon. Tel.450994. Preu per convenir.

Clínica veterinària. Lda. A.Artigues. Horari: 11'00-1300, 1600-2000; dissab-tes: 1030-1330. Serveid'urgències. Plaça de l'Es-glésia, 2a. Tel. 743854. Colld'en Rabassa.

VENDES

Venc motor fora-borda nou.un Johnson de 14 cv.150.000 ptes. Tel. 546540.

Venc vestit de submarinistade cinc millímetres de grui-xa amb aletes i guants.45.000 ptes. Tel. 515433.

Venc revestiment de mar-bre, de color gris perla, pera foganya de llenya. Hovenc a meitat de preu, per100.000 ptes. Completa-ment nou. Tel. 794903.

Venc motor Mercuri, fora-borda, de canya curta, 2.2HP, en bon estat. Preu35.000 ptes. Tel. 753033 i755460.

Venc taula-escriptori de fòr-mica, nova. Ideal per unahabitació de nina o nin.5.000 ptes., en val 10.000.Demanar per na Malena,tel. 410542.

Gran oportunitat. Vencordinador nou, sense estre-nar, a meitat de preu o preuper negociar. Tel. 277990.Marga.

Venc taula grossa de men-jador, 6 cadires i una !libre-ria. Tel. 262772.

Venc compacte, inclou ple-tina, discs, cassette, etc. Enmolt bon estat i a bon preu.Tel. 427647.

Venc grup electrógen dies-sel de 3 kw, 220 y, monofá-sic, motor d'arrencada, enperfecte estat. Tel. 591633.

Dancing the Dream. Fansde Michael Jackson. Sivols aconseguir material iinformació i vols col-laboraren activitats i projectesentorn d'en Michael, dema-na per na Kati. Tel. 03096-795071.

Venc parella de coloms but-xes per 5.000 ptes. Tel.754131.

Venc Vespa 200, en bonestat i a un preu raonable.Tel. 491372.

M'interessa comprar lestapes dels setze volums de1' Enciclopedia Estudiantilque va editar la casa So-pena als anys seixanta.Demanar per Juan José.Tel. 751527.

Venc contestador automà-tic marca Sanyo. Tel.264259.

PERSONALS

Administrativa de 30 anys.Cerc amics per fer excur-sions (cinema, prendrecafé, fer esport, etc). Amis-tat sana i sincera. Apt. deCorreus 1.792 Palma.

Pensionista del comerç.Tenc pis, cotxe, terres, moltatractiu, conservat i sa. Vullconèixer senyoreta garrida,culta, neta i formal. 540586.

Propietari de restaurants,vidu, alt i fort, de 58 anys.Vull amistat amb senyora osenyoreta sana i atractiva,a qui agradi viatjar, bailar...719534.

*51(Si estau sois,

veniui trobareu parella

Gran Prix Mastera la qualitat europeaGabinet Matrimonial

Avda Alexandre Rosselló, 13-3Tel. 71 95 34 • Ciutat de Mallorca

PER IL.LUMINARLA SEVA LLAR

ELÉCTRICANYEGOSJaume Balines. 45 • Telèfon 29 56 18

07004 Ciutat de Mallorca

ANUNCIAU-VOS DE FRANC A 1 9 112L11 de Mallorca

Ompliu aquest cupó i enviau-lo a:3.1.113~, de Mallorca. Apartat de Correus 124. 07600 S'Arenal de Mallorca

Nom

Cognoms

DNI

Tel.

NO EMPRENYIS

EL MEU POBLE

1,192Txt,de Mallorca

El diari delsmallorquins!!

SUBSCRIVIU-VOS-Hl!!

Si vol un cotxe nou de la nos-tra gamma, véngui i en parla-rem. Agència oficial Renault.Tel. 413867. Son Ferriol.

Venc cotxe Renault 5 GTL,M-4623-L per 125.000 ptes.Tel. 741388.

ENSENYANCES

Universitaria fa classes derepàs d'EGB i català a lazona de Pere Garau deCiutat. Tel. 243383.

MALLORQUINS!MALLORQUINES!

COMPRAU PRODUCTESDE MALLORCA!!

SÓN ELS MILLORS DEL MÓN!

de Mallorca 1 DE JULIOL DE 1995 15

PETITS ANUNCIS

Fadrina, 36 anys, professorad'EGB, bona presència,familiar i amorosa. Vull ca-sar-me amb home culte, sen-se problemes i sense vicis de36 a 43 anys. 717354.

Jove de 21 anys vol conèi-xer al•lota per mantenir unarelació. Telefona al 820501i demana per en Toni.

Som una viuda de 61 anys,no tenc problemes familiarsni dels altres. Només tenc eldesig d'entaular amistat ambun senyor formal per a unfutur que ens interessi a totsdos. Estic ben conservada isom ben agradable. 540586.

Fadrineta aficionada a lamúsica, al cinema i a lesaventures, desitja conèixerun al•lot de 25 a 30 anys quetengui les mateixes aficions.Fins seriosos. 717354.

Divorciada de 60 anys,estudis superiors, delegadad'empresa amb bons in-gressos i sense problemesde cap classe; desitja referla vida amb senyor culte.717354.

Si estás tot sol com jo, vinea veure'm. Som morena,molt guapa, amorosa i degran cor. Tenc 28 anys.719534.

No visquis tot sol més temps.Si me necessites, crida'm.Tenc la vida resolta i senseproblemes. Tenc 32 anys.

Fadrina de 42 anys ambestudis superiors, amant dela llar i de la natura. Desitjaconèixer senyor formal.717354.

Fadrí de 37 anys, cuiner deprimera amb feina fixa desde fa 16 anys. Vull formaruna família plena d'amor.Crida'm al 717354.

Fadrí de 22 anys, agradós,intel.ligent, amb carrera dePsicologia. Faig feina a laradio. M'agradaria formaruna família amb tu. 717354.Jove de 28 anys, tenc untaxi i terres al poble ambgent que se'n cuida. M'a-gradaria conéixer fadrinaformal. 717354.

Delineant de 40 anys, 174cm d'alçada, agradós i lliurede tota càrrega, sense pro-blemes econòmics. Vullconèixer senyoreta. 717354.

Guarda de seguretat fadríde 36 anys, fort i amable.Vull amistat sincera ambsenyoreta intel-ligent de 20a 40 anys. 717354.

Ets una al.lota educadaentre els 18 i els 32 anys,culta, formal i amb ganesde fer feliç un espòs? Somalt, de color i ben curro.719534.

Si per a tu el més importantés l'amistat i no el físic deles persones, si t'agradaanar al cinema i a concertso simplement conversar,vull que siguis el meu amico la meya amiga. Jo sóc gaii tenc 29 anys. Apartat 892-07080 Ciutat de Mallorca.

Fadrina de 54 anys ambaparença de 40, alta i senseproblemes econòmics. De-sig formalitzar parella ambsenyor agradable, culte iamorós. Crida'm al 719534.

Som el centre matrimonial id'amistat que ajunta mésparelles cada dia. No se-gueixis amb més proble-mes de soledat. Telefona al717354.

Secretaria d'alt càrrec, vidaresolta, 32 anys, moltsimpática, amorosa, garri-da, ben feta... vull conèixersenyor formal i culte de 35a 50 anys. 719534.

Si tens entre 18 i 40 anys,ets garrida i amb problemeseconòmics, jo te puc ajudar.Som un empresari casatinsatisfet. 717354.

Si tens entre 30 i 40 anys,ets com les presentadoresde TV3 i vols anar els capsde setmana a la platja, reci-tals de rock i de folk, telefo-na'm i hi anirem plegats.429287.

Professor fadrí, molt ele-gant, agradable i senseproblemes. Me vull casaramb al•lota elegant i cultaentre els 18 i els 35 anys.717354.

Funcionari d'aviació, altcàrrec, 29 anys, de bonatalla, fadrí, sense proble-mes; vull amistat formalamb al.lota de 16 a 30anys. Crida'm al 717354.

Senyor casat, insatisfetamb la meya parella. Moltbona posició. Vull conèixeral.lota entre els 20 i els 45anys per tenir relacionsesporàdiques. Te puc ajudareconòmicament. 717354.

Vegetará anglès de 41 anys,185, agradable, fadrí i moltformal. La meya il-lusió seriacasar-me amb senyoretaculta, amorosa i a qui agradinels animals. 717354.

Senyoreta molt simpática iamorosa de 35 anys, somalta i prima i tenc la vidaresolta. Vull conèixer se-nyor formal per formar famí-lia. 719334.

Mallorquí, fadrí, alt i moltagradable, tenc 25 anys isóc professor de música. Mevull enamorar d'al•lota entreels 16 i els 26 anys. 719534.

Metge de 30 anys, som alt iben agradable i amb el futurresolt. Vull conèixer allotaculta entre els 16 i els 30anys, formal, garrida i a quiagradi bailar. 717354.

Si ets una al•lota no profes-sional de 18 a 45 anys quevulguis ajuda económica acanvi de relacions sexuals,crida'm. 719534

Fadrinango de 40 anys.Tenc cotxe, cases i trossosde terra ben grossos i mevull casar. 719534.

Senyor madur, insatisfetam la seva parella, volconèixer senyora entre els18 i els 50 anys per a rela-cions esporàdiques. La pucajudar. 719534.

Si tens entre 45 i 55 anys,ets garrida i galatzona i novols passar els caps de set-mana tota sola, telefona'mal 265005.

Atenció amics! Uniu-vos alnostre grup d'amistat. Feimexcursions, sortides i altresactivitats. Si teniu entre 20 i45 anys, escriviu a l'apartatde correus 1.792. 07080Ciutat. Abstenir-se borinots.

Escorpí fadrí i seriós. Vullal.lota mallorquina, culta,guapa i católica de 35 a 45anys. Jo en tenc 55. Enviardades i foto a l'Apartat1.333 de Ciutat.

Intercanviam adreces dePenyes del Barça. Voldríempublicar coses del Barça ien català. M. Colom, Ra-mon Llull, 33-5-1. Castelló12005.

Al.lota de trenta anys desit-ja amistat amb joves quetenguin sensibilitat per lacultura i l'art. Apartat decorreus 1107-07080 Ciutatde Mallorca.

SERVEISPROFESSIONALS

Necessit assistenta d'unaquarantena d'anys. Feinatot l'any. Tel. 263814. Joa-na-Maria.

Reparacions de Tv, vídeos,àudio, antenes Tv. Tel.753580.

Bugaderia Lliterma. Auto-servei, rentat en sec i enbanyat, neteja de catifes,servei ràpid. C/ Virgili, 17.Tel. 266331. Can Pastilla.

Tallers Vidal. Diessel i ga-solina. Cra. de Son Fangos,280. Tel. 262048. Es Pil-larí.

Modista. Tallar i emprovar.Faig tota casta d'arranja-ments: cremalleres, baixos,etc. Tel. 292920. Maria delsÁngels.

Planxisteria, pintura, mecá-nica. Taller San Francisco.Camí de Son Fangos. Tel.490314. Es Pillan.

Pneumàtics Son Ferriol.Equilibrat de rodes, canvi derodes i pegats, alineamentde direccions assistida perordinador. Avda. del Cid, 73.Tel. 427553. son Ferriol.

Estudiant universitaria d'In-formática fa classes derepàs d'EGB, BUP i COU ala zona d'Inca. Tel. 503063.

Zen-Shiatsu, terapia ma-nual energética basada enla medicina xinesa permantenir la salut, augmen-tar el beneetari enfortir totsels sentits. Ideal per com-batre l'estrés, les depres-sions i qualsevol desequili-bri físic, emotiu, mental oespiritual. Tel. 264259.

Cerc feina per fer a ca me-ya. Tipus cerámica, saba-tes o similar. Tel. 297067.

Cerc feina de representantd'arts gràfiques o comercialde publicitat. Tel. 297667.

Persona cerca feina per fera casa. Mecanografia, cerá-mica, Instes de correus...Tel. 297067.

Es confecciona o arreglaqualsevol peça de vestir,cortines, coixins, etc. Tel.771005.

Es passen treballs a máqui-na i per ordinador. Netedat irapidesa. Tel. 771005.

Televisors, vídeos, radio-cassettes, els arreglam.Electrónica J. Garcies. C/Francesc Frontera, 10. Tel.264335. Coll d'en Rabassa.

Senyora de 46 anys, s'ofe-reix per guardar ancians omalalts. Tel. 263227.

Gabinet de Psicologia.Neurosis, trastorns de ca-rácter, psicoterapia infantil,depressió. Tel. 427193.

BORSA DELMOTOR

Tallers Les Cadenes. Me-cánica, xapa i pintura del'automòbil. Carrer del ma-rés, 3-A. Ses Cadenes des'Arenal.

Venc moto SUZUKI modelGN 250- 4.000 quilòmetresPM BJ per 350.000 ptes.Tlf. 140393 vespres.

Venc motocicleta marcaNSR 80. Molts pocs quilòme-tres, quasi nova. Tel. 511223.

Venc cotxe Renault 5 GTLPM-L, per 110.000 ptes.Tel. 741388.

MotosSalom

Jeroni Pou, 9 • Tel. 468136

Tomás Forteza, 24 • 462686

Estudiant de Filologia cata-lana fa classes particularsd'EGB i BUP a 500 ptes/hora. Tel. 243742.

Cursos d'expressió corpo-ral. Grups d'adults els di-lluns a les 18 hores. Grupsde joves els dimarts a les18 hores. Carrer Menorca,6. Per 5.500 ptes al mes.Tel. 750041-713262.

Estudiant de Filologia cata-lana fa classes de repàsd'EGB i BUP, preferent-ment assignatures de Ile-tres. Demanau per na Ca-rolina al 299829.

Oferim de franc cursos bí-blics i subscripcions a revis-tes cristianes en català:Ajuda Evangélica delsPaïsos Catalans. Apt. deCorreus 1.022. 12005 Cas-telló. Tel. (964) 207607(secció d'ensenyament).

“Amics de Joan Ballester iCanals» ofereix de francmaterial imprès i cassettesde propaganda nacionalis-ta. Podeu escriure a l'A-partat 5.069 de Barcelona-08080; o telefonar al 932194746.

Francesca Adrover (Cap-depera). És clar que no és just!A Mallorca, els primers hemd'esser els mallorquins! Seveu que no ens estimen gensaquests del PP i del PSOE quecomanden. Tothom hauria devotar partits mallorquins.

Jaume Cuart (Cala Rajada).Mal fet! No gens ens estimenaquests del PP i del PSOE. Elsnostres doblers estimen. Ésnatural que votem partitsmallorquins: PSM o UM.

191134a111 de Mallorca16 1 DE JULIOL DE 1995

Disset emissores de ràdio per als forasters i una per als anglesos; cinc diaris per als forasters i un per alsanglesos. Per als mallorquins, res. És just, això? Que ens estimen gaire, aquests que comanden? Que nohauríem de votar partits mallorquins que ens defensin i defensin les nostres coses?

COLLI

CS

LIJ

, , 1, " "11111111-1.

.. .

_ • •... marPo r 4 1.,,,., ' ..• :t. <::.,.,,,...

. -

' a

• , ..

• , •••••«.. ..... •,.•n••• ., - • .

. .... ,a, .,,,,, , • ,10....... ... ,.....„ ........„.. .......„,.... • ...:. ..:,

• , ,a

411111111111 10 '

..,;:•:' '

,..: .._,...., oil... .......: %,:,

,

de Mallorca

SUBSCRIVIU-VOS-HI!!

Francesca Aguiló (Canya-mel). Injust. No gaire ens esti-men aquests del PP i delPSOE. UM m'agrada.

Julio Salguero (Cala Rajada).No soy mallorquín, pero es

claro que esto no está bien.

Estos que mandan no quieren

a nadie, van a chupar. Hay que

votar partidos mallorquines.

Xisco Calderon (Cala Ra-jada). No, no gens ens estimenaquests del PP que comanden.El PSM hem de votar.

Maria del Carme Fuster(Cala Rajada). No és just. Nogaire ens estimen aquests quecomanden. Partits mallor-quins hem de votar.

Maria Ferreiro (Artà). In-just. Sempre he votat naciona-lista. Són els qui defensenMallorca. El PP i el PSOEdefensen Espanya.

Maria Kostenbauer (CalaRajada). No és just. No gensens estimen aquests que co-manden. Partits mallorquinshem de votar.

Miguel Coves (Cala Rajada).Injust. Aquests del PP i delPSOE estimen els seus inte-ressos. UM m'agrada.

Tomen Maiol ( Vilafranca).Injust. Aquests del PP i delPSOE no ens estimen. El PSMhem de votar.

Manuel Bravo (Cala Rajada).No, en absoluto. Solo se esti-

man a ellos estos que mandan.

UM o PSM hay que votar.

Partidos mallorquines.

Francisca Reinés (Cala Ra-jada). lnjust. No gens ens esti-men aquests del PP i del PSOEque comanden. Hem de votarpartits mallorquins que defen-sin lo nostro, UM m'agrada.

Gabriel Velasco (Cala Ra-jada). No és just. No gens ensestimen aquests que coman-den. PSM o UM hem de votar.

Margalida Maench (CalaRajada). No és just. Gens nimica ens estimen aquests delPP i del PSOE. Partits mallor-quins com ERC hem de votar.

Catalina Palou (Artà). No ésjust de cap manera! Ni el PPni el PSOE ens estimen.Partits mallorquins com elPSM hem de votar.

de Mallorca

El millor suportpublicitari de la

vostra empresa

Antònia Sales (Artà). Injust!No gens ens estimen aquestsdel PP i del PSOE. Partitsmallorquins hem de votar.

Xavier Alvarez-Ossorio(Manacor). No és just.Aquests del PP i del PSOE noestimen els mallorquins. Ésclar que hem de votar partitsmallorquins. Jo vot PSM.

Pep Canet (Artà). No és just.No gens ens estimen aquestsdel PP i del PSOE. Partitsmallorquins hem de votar.

Francisca Ginard (Artà).No, no és just! No gens ensestimen aquests del PP i delPSOE. Hem de votar PSM.

Antonia López (Cala Ra-jada). No és justo. Estos que

mandan en Mallorca no quie-

ren a los mallorquines. Hay

que defender Mallorca: Hay

que votar partidos mallorqui-

nes. Partidos como el PSM.

Ferran Garcia (Cala Rajada).No és just. Se suposa que elsmallorquins hem de tenirqualque cosa. Aquests del PP idel PSOE passen dels mallor-quins i el mallorquins hem depassar d'ells. Hem de votarpartits mallorquins.

Antònia Ensenyat (Sóller).Injust! No gens ens estimenaquests del PP i del PSOE.Hem de votar UM, un partitmal lorquí.

1 1 111 4T11de Mallorca

SUBSCRIVIU-VOS-H1 I!

Catalina Llull (Son Servera).Injust. Aquests del PP i delPSOE és igual que si no hifossin al Parlament Espanyol.El PSM m'agrada.

Damiana Sampol i nines (Sant LLorenç). Injust! Gens ni micaens estimen aquests del PP i del PSOE que comanden. El PSMhem de votar.

• •

400.2411411,01i., ::: .. lil.

, Jiu

illif,

. .

. .. ,

,.... .4 4 I-.., ....., ., .1= .. - <.., .. , ..... ,

ihrii

itihrhs 4. ..ir.' .Ì•, ', ° 1..

1 9 111'11 de Mallorca 1 DE JULIOL DE 1995 17

•c:r1-(1)Lu

Lu

Disset emissores de lidio per als forasters i una per als anglesos; cinc diaris per als forasters i un per alsanglesos. Per als mallorquins, res. És just, això? Que ens estimen gaire, aquests que comanden? Que nohauríem de votar partits mallorquins que ens defensin i defensin les nostres coses?

, 11iiiillillhiP. ,,

.i.;.›. 1,. ...ir....,,..„1-......,, . .

difiL

12 9 W1'1/de Mallorca

EL MILLOR SUPORT PUBLICITARIDE LA VOSTRA EMPRESA

A MALLORCA Joan Salvador (Cala Rajada).No, no és just. Ens tenen benabandonats aquests que co-manden. Sempre vot el PSM.

Maribel Encina (Cala Ra-jada). No es justo. La lenguamallorquina es la propia deaquí. Jo no hablo mallorquínpero estoy muy contenta quemis hijos lo hablen. Hay quevotar partidos mallorquinesque luchen per Mallorca. ElPP i el PSOE defienden losintereses culturales i econó-micos de España.

Llorenç Frau (Son Carrió).Injust. No ens estimen gaireaquests del PP i del PSOE quecomanden. Aquí votam ma-llorquí, carrioner.

Francesc Guillem (Mana-cor). Mal fet! La cosa ha d'es-tar més compartida. No gensens estimen aquests del PPque comanden. Partits mallor-quins hem de votar.

...op,

011a

,. 4 111

14, *41 . ', - •II '

. ,.,

* 41_'1/444.4 4,Y unáis

,

,

Irma Cavaller (Cala Raja-da). Això és un desastre!Aquests del PP i del PSOEdefensen Espanya i els espan-yols. Hem de votar ERC, quedefensa Mallorca i la restadels Països Catalans de l'es-poli fiscal i del genocidi cul-tural que patim.

Heu de votar partas mallor-quins que defensin la llengua iels interessos dels mallorquins.

Maria del Carme Diez (SonServera). No és just. Ni el PPni el PSOE ens estimen. Umm'agrada.

Francisca Baugi (Son Ser-vera). No, no és just ni demolt! Som mallorquins i notenim rés. Els forasters hotenen tot. Aquests del PP i delPSOE no ens estimen. Partitsmallorquins hem de votar.

Barbara Ferrer (Cala Ra-jada). No és just. Ben poc ensestimen aquests del PP i del

Francesca Puiggrós (SonCarrió). Mal fet de tot! Delsmallorquins, no se'n recordaningú. No gens ens estimenaquests del PP. Hem de votarpartits mallorquins.

Joana Gelabert (Son Ser-vera). No és just! No gens ensestimen aquests que coman-den. UM hem de votar.

Sebastià Baulá (Son Ser-vera). Injust. No gens ensestimen els del PP i delPSOE. Jo vot PSM.

Jaume Rosselló (Injust).Aquests del PP no ens esti-men. UM oPSM hem devotar.

Llorenç Baulá (Son Servera).No és just. Aquí estam elsmallorquins, a la nostra terra.Aquests que comanden no ensestimen. Convé votar PSM.

Eugeni Vega (Son Carrió).Injust. No gaire ens estimenaquests del PP i del PSOE quecomanden. Jo he votat elsindependents de Son Carrió.

Aina Garcia (Manacor). Aixòdemostra que som una colòniad'Espanya. Només ens tenenen compte a l'hora de cobrar.Els del PP no ens estimen gensni mica. Hem de votar UM.

Joan Flaquer (Capdepera).Injust. No gens ens estimenaquests del PP. Partitsquins com el PSM. ERC oUM herrf de votar

PSOE que comanden. Es clar

1 t que hem de votar partits ma-llorquins: PSM, UM o ERC.

119•1772--w.1*, y^ ....,

,lit S, 'Ir 4

.. .„

,.. v

' ,.,.• ,,, , .

José Navarro (Cala Rajada). .

Els mallorquins teniu la culpa ,... ,perquè votau partits forasters. \ /

Pere Alma (Capdepera).Mal fet. No gens ens estimenaquests del PP que comanden.Som militant del PSOE i pensque el meu partit está menta-litzat a favor de la normalitza-ció lingüística a Malttfrca.

APROPAMENT DELA COLUMNA DECON VECCIÓ ALPENDENT

CORRENTD'AIRE

18 1 DE JULIOL DE 1995 19112411 de Mallorca

Els incendis forestals (1)Actualment, l'existència d'u-

na coberta vegetal permanent ésuna necessitat imperiosa. Els bos-cos subministren una gran quanti-tat de productes directes (fusta,llenya, fruits, resines, etc) i, alho-ra, presten una sèrie de serveis,entre els quals cal destacar elssegüents:

Proporcionen la bellesa visualdel paisatge, així com l'hàbitatnecessari per la flora i la faunasilvestres.

Són zones aptes per al des-cans i l'exercici d'activitats re-creatives, com per exemple lacaça, la pesca, etc.

Protegeixen el sed, impedeixenl'erosió i regulen la hidrologia.

Influeixen de forma favorableen la climatologia de la zona.

Per tant, els incendis forestalsconstitueixen una minva conside-rable de la riquesa de la Comu-nitat Autónoma de les IllesBalears, no solament pel seucarácter econòmic, sinó abans detot pel desastre ecològic que oca-sionen, els quals probablementsón la causa més important d'al-teració del medi rural.

Les conseqüències dels incen-dis són els següents: l'alteració delpaisatge és radical i la seva belle-sa es perd. L' única imatge que unamuntanya cremada ofereix és la de

la desolació. Desapareix la cober-ta vegetal protectora, Per tant, lacapacitat d'absorció i retenciód'aigua dels sed desapareix. Elsfenòmens de vessament apareixeni els procés d'erosió s'inicia, ambla qual cosa augmenta el risc decrescudes i rivades. Els animalsque no gaudeixen d'àmplia mobi-litat moren. Els efectes es multi-pliquen en época de cria. Poctemps després del sinistre aparei-xen, atrets pels arbres debilitats,els insectes xilófags, és a dir,aquells que s'alimenten de fusta i,tot seguit, ho fan els fongs cronó-gens i de putrefacció.

El foc és un fenomen d'oxida-ció violenta que es produeixquan, a un combustible, li apli-quen una font de calor en presèn-cia d'aire. Resulta imprescindi-ble, dones, que coincideixin elstres elements de forma simultà-nia. Ara bé, un cop iniciat, lacalor, que s'ha generat a causa dela combustió, proporciona l'ener-gia necessària perquè el procéscontinuï, de la qual cosa hom potdeduir que un simple misto potocasionar un incendi de propor-cions enormes.

Quan el foc afecta combusti-bles vegetals i es propaga lliure-ment a través del bosc, es deno-mina incendi forestal.

té

La millormanera de

combatre el focés evitant-ho

99

Causes de l'incendi forestalAixí doncs, el foc incontrolat

representa un fenomen de des-trucció violenta del medi ambientque cal combatre amb tots elsmitjans a l'abast, i la millormanera de fer-ho és evitant-ho.Per això parlarem de les causesdels incendis.

Causes estructurals, aqueststipus d'incendis inclou les condi-cions permanents, ecològiques isociològiques que originen el pro-blema amb carácter general. Lamodificació és lenta i difícil, quanno impossible. Cal esmentar:

Les característiques climàtiquesSequeres estiuenques prolon-

gades, amb altes temperaturesocasionalment, vents forts.

La vegetació del bosc, ambgrans apilaments de combustiblelleuger (matollar i pastura), aconseqüència de la forta insola-ció, per una part, i de l'absènciad'extraccions, per l'altra, en ha-

té

Únicament elsfocs que ocasiona

el llamp (1%)resulten

completamentaliens a la

intervenció del'home.

99

ver minvat el consum d'aquestscombustibles en relació inversa al'augment del nivell de vida.

La gran concentració de po-blació a les àrees forestals durantl'època seca (vacances i turisme),que augmenta l'ús del foc en acti-vitats de carácter recreatiu.

L'alt índex de costum en l'úsdel foc com a mitjà auxiliar tradi-cional de cultiu dels pagesos.

L'escassa consciència conser-vacionista de la població rural,derivada, en part, del baix nivelld'integració dels interessos fores-tals amb els agrícoles i ramadersi, en part, del desconeixementdels beneficis que es deriven dela persistència de la coberta vege-tal al bosc per a la col.lectivitat.

El baix coneixement de lapoblació urbana sobre la fragilitatdels ecosistemes del bosc, que potalterar-se perillosament a causad'una utilització recreativa que notingui en compte les condicionsque permetin de mantenir-lo.

Les causes immediates inelo-uen les actuacions humanes, que,de forma més o menys directa,provoquen els incendis concrets.Únicament els focs que ocasionael llamp (un 1%) resulten com-pletament aliens a la intervencióde l'home. L'altre 99% es divi-deix de la manera següent:

Negligències (39%): es cre-men pastures, residus agrícoles oforestals i fems; treballs i explo-tacions de la foresta, realitzades ono amb l'ajut del foc; fogueresenceses per excursionistes espor-

tius o transeünts per menjar, Ilumo calor, imprudències de fuma-dors, maniobres militars etc.

Intencionats (29%).Accidents i altres causes

(5%): línies elèctriques, coets iglobus, motors i máquines, repro-duccions, etc.

Desconegudes (27%): els orí-gens no arriben a determinar-seclarament i es reparteixen entreels tipus anteriors. (continuará)Conselleria d'Agricultura iPesca del Govern Balear 12

NATALICI?ANIVERSARI?

CASORI?NOCES D'ARGENT?

No us trenqueu les banyespensant en regals

o peregrinant per botiguesde 20 duros,

regaleu subscripcions deI°10?11 d'un any,

de dos anys o de cinc anysals vostres essers estimats.

Feu país, família iamistat tot alhora.

Digau-los ho amb 1 . 31151'31,perquè Mallorca s'ho mereix i elsPalsos Catalans ho necessiten.

191 DE JULIOL DE 19951 9 113t41/ de Mallorca

Carretera Militar, 185 • Les Cadenes07006 S'Arenal-Palma (Mallorca)

Tel. 26 81 11Fax 74 32 77

Carrer deManacor, 121-C

Tel. 27 85 18

07007 Palma deMallorca

c/ Barranc, 20 • Tel. 40 18 58 • Génova

Cta. de Manacor, km 28 • Tel. 64 65 04 • 07230 Montuïri

RESTAURANT S'HOSTALOTMenú dies feiners: 650 ptes. Cuina Mallorquina

Porcella rostida • Escaldunis • Carn Torrada

Comí Vell de Sineu, km 5 • Tel. 42 87 12S'Llostalot

n Banquets de batejos,comunions i nocesno Son Garcia del Pinar, s/n

Tel. 42 86 59 • 42 80 68BAR RESTAURANT

Fax 42 76 95 • 07007 Coll d'en Rabassa

CONSTRUCCIONSCALA RATJADA BLUE

Construcció, promociói venda d'adossats i apartaments

Carrer Elionor Cervera,49 • Tel. 565585Cala Rajada

BAR CENTRALMenjars • Tapes variades EntrepansSom especialistes en paellesMenú del dia a 600 ptes.C/ Cardenal Rossell, 80oTel 26 /O 39 • Coll d'en Rabassa

BAR-PISCINAES MOLINOT

Berenars i soparetsSom especialistes en

PA AMB OLI

~I de s'aigua, 109BINISSALEM

Restaurant SES COVESCuina catalana. Reservan taula.

Aprofitau per visitar les coves de Gènova.C/ Barranc. 45. Tel. 40 23 87

07015 Génova. Ciutat de Mallorca

Escola de cuinaAL CALAR-

Menjars preparats a domicili • Servei a restaurantsServei de buffets • Catering service for yachts

Rafaletes, 1, baixos. Tel. 70 02 27. Ciutat

En Manuel Sánchez i na Pilar Muñoz són els amosdel Restaurant Alcazaba, a Cala Rajada. L'entrecotal pebre bo, la sarsuela de peix i els calamars fre-gits són l'especialitat de la casa. Per unes 2.000pessetes s'hi pot menjar i beure a la carta. El menúde la casa en val 750.

Paco Terrones i José Muñoz són els amos del Restaurant-Meson CalaRajada. L'especialitat de la casa són les carns torrades damunt caliu.Per unes 1.500 pessetes s'hi pot menjar i beure.

E P4 PRE QVCI-11 l4A tiVNIAPLEMA. ES

TRAST0CA.1,11:1.

ANUNCIAU-VOS A

1 9 1132S1 de Mallorca

LA VOSTRA EMPRESAGUANYARÀ DOBLERS

Restaurant

BINICOMPRATBanquets de negocis, noces i comunions

Carretera de Manaror, km 21'70 • Tel. 12 54 11

AutomòbilsPLA DE NA TESA

Compra venda de vehicles

C/ Weyler, 12 • Tel. i fax 60 04 45 Pla de na Tesa

OPELGM

SERVEI OFICIAL

OPEL

SER VIAUTO ARENAL S.A.

RacismeSr. Director,

Com a independentista i militant d'ERC voldria expressar la meyatotal disconformitat amb les desqualificacions efectuades pel Sr.Alexandre Miguel en les quals ens acusava de racistes.

ERC no és racista, sr. Alexandre Miguel, i vostè ho sap més bé queningú. Perquè ja me direu com s'explica que entre les nostres files figurinmilitants amb llinatges de procedencia no mallorquina o catalana. On és,In s , el racisme que vostè ens imputa'? Vist això i posant les coses cla-res damunt la taula, afegiré que per a nosaltres —jo i tot els militants— seriaplenament satisfactori que s'anassin sumant al nostre projecte, sense lesexclussions a qué fa referencia el sr. Alexandre Miguel. La independenciaens convé a tots. Tant als qui hem nascut aquí com als qui han vingut d'al-tres terres. I si clic que ens convé a tots és perquè ningú no s'escapa delsmaltractaments a qué ens sotmet Espanya. A tall d'exemple: espoliaciófiscal, sanitat...

Exposat tot aixà queda ben clar i llampant que el foraster és aquel!que va contra els mallorquins. En resum: és foraster aquel] qui ho volesser. i punt!

Una darrera observació: així com el nostre nacionalisme és des desempre integrador, ¿es pot dir el mateix del nacionalisme espanyol?Objectivament, no, no i no! Reparau el que ha passat amb el cas d'EduardMartín Toval a Málaga i comprovareu el vertader rostre del racisme.Antoni Martiañez Lliteres

Justícia, injusticia i misericòrdia«Per justícia gaudiràs de paui per injustícia patiràs treball.Qui és enemic de justíciaés enemic de totes les coses.El millor amic que hi haal teu graner i al teu cellerés la justicia.Qui guerreja contra injúriaamb justicia, Déu l'ajuda.No et creguis salvar per te bondat».(Ramon Llull, català de Mallorca,segle XIII).

«La justícia..., car mirapel bé de tothom, respectala dignitat de cadascú.En tot pecat, hom actuacontra la justícia.La justicia és virtut que dónaa cadascú alió que és d'ell.Tot alió que vols i desitges és bo...idó sies també bo, tu que ho vols tot tan bo.On has ensopegat, que entre totes les cosesbones que vols, només tu siesde mala ascla?Aquesta és la primera justíciade l'home: que et castiguiscom a injust i que Déu et torni bo».(Sant Agustí, segle IV, Nord d'Africa)

«Qui és just, dóna i no estalvia»(Salomó, segle IX A.C.Proverbis 21:26, Israel)

«No sies misericordiós, sinó just.Car la misericòrdia es concedeixal criminal, al culpable, mentre quea l'innocent sols li cal justícia».«Al criminal feble i pobreli espera l'estreta cel-la de la mort.Honor i glena esperen al ric

que amaga sos crims darrera son ori argent i glena heretats».(Khalil Gibran, segle XX, Líban)

«Just és qui manté cada cosa al seulloc. Els inferiors li han de servirde recurs i de base». (Lanza de Vasto,«Pelegrinatge a les fonts»)

«El remei per a l'arravatament ésla justícia.La justícia és el pacte de la separaciói el comenl del Tu i el Jo. L'esser de lescriatures rau en la justicia.La justícia és espasa plantada quefixa el límit, pacta i pau jurada.Fa, del límit, un contacte. I, delrespecte de la distinció, un bé.Fa que forces contraries, la tevaforo i la meya, es recolzen l'unadamunt l'altra en lloc d'atacar-se;que és detinguin cara a cara encomptes de seguir avant, i queadquireixin estabilitat, densitat, gravetat.Que, en reconèixer-se l'una i l'altra,es coneguin elles mateixes.La justícia interior rau a reconèixerque soc abre que el meu personatge;que tot allò enomenat «jo» és unamunió d'altre. La justicia internarau a fitxar llur fronterai dictar-los la llei.L'arravatament era la força d'aqueixamunió d'altres dins de mi.Ara tot és fon en miexcepte jo, l'individu».(Lanza de Vasto, deixeble europeude Gandhi, a «Principis i preceptesdel retorn a l'evidència»)

«La justícia engrandeix la nació».(Proverbis 14:34) 11

20 1 DE JULIOL DE 1995 19113t11 de Mallorca

Després dels avalots ocorre-guts fa més de mig any entre elsjoves i la Guàrdia Civil deBinissalem, existeix una persecu-ció sistemática per part de laDelegació del Govern espanyol iels mateixos guàrdies (tots ellsforasters, ja 'que el caporal pri-mer, comandant del lloc, és «elmoro», ceutí, i els números, un téel malnom de «el Sevillano»,l'altre «el Canario», l'altre «elMurciano», etc,) contra els jovesdel poble. Cap d'ells entén elmallorquí, o no el vol entendresegons ens informaren els perse-guits des de Binissalem.

Un dels joves ha estat identi-ficat, coaccionat i multat un totalde 14 vegades per la parella de laguàrdia civil local. Altres ¡oyeshan volgut esser multats amb

quantitats que vorejaven el milióde pessetes, tres joves denunciatsper infringir l'Art. 23 («LleiCorcuera»): «provocar reaccionsentre el públic que alteren laseguretat ciutadana.»

Funcionaris de la Delegaciódel Govern espanyol han donat aentendre que aquesta persecucióté el seu origen en la informacióque alguns joves donaren a lapremsa, i ara són perseguits ambfalses denúncies.

La funcionària instructorad'aquests procediments, senyoraCantalapiedra, ha comunicat alsjoves de Binissalem que la Guàr-dia Civil deixarà de perseguir-losquant ells deixin d'informar-ne lapremsa.

A aquests joves, la Dele-gació del Govern espanyol els

aplica articles derogats de la«Llei Corcuera». L'article mésusat contra ells és el que diu que«Qualsevol denúncia de lesForces de Seguretat de l'Estattindrà valor suficient per multarel denunciat, sense necessitatd'altra prova.» Art. 37 de la LleiOrgánica 1/92.

Un jove fou obligat a entregarcert material del seu comerç a laGuàrdia Civil —mostrant-li unafalsa ordre judicial—, això fou el19 de maig de 1995.

La Guàrdia Civil de Binissa-lem acaba les seves xerrades idiscussions amb els joves traient iretirant el fiador de la seva pisto-la reglamentària amb l'objectiud'espantar els joves. Això va suc-ceir el 17-6-95.

L'esmentada senyora Canta-lapiedra, funcionària de la Dele-gació del Govern espanyol haassegurat als joves que no pensafer res per arreglar la difícil situa-ció. Per a aquesta senyora té mésvalor la paraula d'un guardia civilen estat etílic que la paraula de 81joves mallorquins.

En les entrevistes que algunsjoves de Binissalem han tingutamb la senyora Cantalapiedra,aquesta ha demostrat una totalanimadversió vers els mallor-quins i la seva llengua: no accep-ta recursos en català.

Tot això pot acabar en batallacampal entre els joves i la Guàr-dia Civil de Binissalem, com aGrosni, a trets, diu el comunicatdels joves. Continuarem infor-mant-ne la premsa, acaben.

Nosaltres esperam que el de-legat del Govern espanyol, se-nyor Garcia Franco, mallorquíamb seny demostrat, llegeixi lacartilla a la Cantalapiedra i alsguàrdies de Binissalem, i elsenviï a les zones turístiques i a lesbarriades de Ciutat on els xoriçosforasters fan el seu agost, i deixinen pau els mallorquins del Rai-guer, que són ben bons al•lots. Hodemostren els noms i els llinatgesdels habitants de la presó deMallorca, el 90% dels quals sónd'origen foraster. Redacció 1-2

Binissalem

Gran tensió entre els guàrdiescivils els joves del poble

I'Ll211'11%

de Mallorca

BOLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ

Nom

Adreça C.P.

Població C.I.F. Tel

M'interessa una subscripció

ANUAL 3.000 PTS

Rebut domiciliat a un banc o caixa

Banc/Caixa Adreça Núm. entitat Núm. sucursal Compte núm

Firma

Ompliu aquesta tarja i enviau-la alApartat de Correus 124

07600 s'Arenal de Mallorca

IÌJL de Mallorca. El diari dels Mallorquins • Editor i director: Mateu Joan i Florit • Col.laboradors: Jaume Sastre i Font, Mateu Sastre i Joan, Climent Garau i Salvá, Tomeu Martí i Florit,Miguel López i Crespí, Miguel Julià i Prohens, Joan Quetgles, Jordi Caldentei, Jaume Tallaferro, Encarna Parreño • Dipòsit Legal: PM-473-80 • Maquetació: Documenta Balear • Impressió: OMNI •Publicitat 1 subscripcions: Camí de les Pedreres, 30. Apartat de Correus 124. 07600 s'Arenal (Palma) • Telèfon, contestador i fax 26 99 41 • Telèfon, contestador: 26 50 05.