PRIMERS AUXILIS

Carme Puig.Clàudia Correcher.

Elisabet Fraile.Rosa Franquet.

Ana Ramos.

QUE ENTENEM PER PRIMERS AUXILIS?

Els primers auxilis són les tècniques i procediments de caràcter immediat, limitat, temporal, no professional que rep una persona, víctima d'un accident o malaltia sobtada.

És la primera assistència que la víctima rep en una situació

d'emergència.

La seva temporalitat és marcada per la interrupció de les tècniques i procediments davant l'arribada de personal millor qualificat (professionals de la salut).

COMPROVACIÓ DELS SIGNES VITALS.

Es denominen signes vitals aquells factors que ens donen mostres de vida en un ésser humà.

Pols: Contracció i expansió que produeix la sang al passar per les artèries indicant així la freqüència cardíaca

Temperatura: És el major o menor grau de calor en un ésser viu

COMPROVACIÓ DELS SIGNES VITALS.

Respiració: És l'acte d' inhalar i expulsar aire per mitjà del sistema respiratori:

Tensió arterial: És la pressió que exerceix la sang sobre les parets de les artèries, s'ha de tenir en compte el diàmetre de les artèries, el volum sanguini i la resistència vascular perifèrica.

Reflex pupil·lar: Per mitjà del reflex de llum es dilata o contrau la pupil·lar.

TIPUS DE LESIONS (HEMORRÀGIES). Hemorràgia: És l'eixida de sang en escassa o abundant

quantitat per la ruptura d'un got sanguini segons el qual pot ser hemorràgia capil·lar o superficial.

Hemorràgia Arterial : La sang és de color roig brillant viu, la seua eixida és intermitent coincidint amb cada pulsació.

Hemorràgia Venosa: La sang és de color roig fosc i la seua eixida és contínua.

Hemorràgia Interna: Quan la sang no flueix cap a l'exterior, es localitza sota la pell.

Hemorràgia Externa : quan la sang flueix a l'exterior de la pell.

TIPUS DE LESIONS (FRACTURES).

Fractura: és la ruptura total o parcial d'un os generalment causada per un colp fort, o per contracció violenta d'un múscul.

Fractura Tancada És aquella que la pell i teixits que cobreixen l'os fracturat no han estat lesionades per aquest.

Fractura Oberta: És aquella quan la punta de l'os trencat ha perforat la part blana dels músculs, nervis, tendons i pell i surt a l'exterior.

Fractura Múltiple : És aquella que l'os es trenca en diverses fraccions.

TIPUS DE LESIONS (ASFIXIA) Asfixia per aliments: és aquella que succeeix quan una

persona no arriba a engolir una partícula massa gran d'aliment, i es bloqueja a la seva tràquea sense poder respirar, la solució a això és coneguda com la maniobra de Heimlich.

PROTEGIR:- Tant l’accidentat com un mateix.- Mesures per evitar riscs addicionals (apartar vehicles, etc.)-Senyalització del mateix.

AVISAR:- Al servei d’atenció sanitària. Que cal fer quan s’avisa:- Informar de la localització exacta dels fets.-Del tipus d’accident i en les circumstàncies en que- s’han produït.- Del número de persones afectades.- Del tipus de lesions i símptomes que presenten.-Si cal, repetir el missatge.

SOCÓRRER:- Tranquil·litzant a la víctima.- Valorar les lesions per decidir les prioritats.- Si hi ha diferents accidentats valorar la prioritat d’actuació.

ORDRE D’ACTUACIÓ DAVANT D’UN ACCIDENT

Atenció preferent:

1. Aturades respiratòries o cardíaques.2. Hemorràgies greus o politraumatismes (cops o fractures).3. Fractures obertes, ferides greus, grans cremades, fractures

tancades, etc.

La víctima que més crida no vol dir que sigui la més greu!

QUE NO S’HA DE FER MAI

Traslladar o moure al ferit. Donar menjar o beure al ferit. Posar-li alcohol en qualsevol part del cos.

QUE S’HA DE FER SEMPRE:

Mantenir la calma (pròpia i altres) Allunyar als curiosos (donar tasques: un truca a la

policia, altre regula el trànsit...) Abrigar al lesionat.

LES FERIDES És una pèrdua de continuïtat de la pell que provoca la

comunicació de l’interior del cos amb exterior.

Tipus: Incises: tallades per un vidre, vores netes. Punxants: objectes allargats i punxants profunditat de la

ferida. Contuses: impacte (caiguda). Pèrdua de substància: pèrdua del teixit subcutàni Especials: arma de foc, mossegades, etc

CLASSIFICACIÓ Lleu, la que només afecti a la capa externa de la pell, no

intervé cap factor de gravetat.

Greus, intervé algun factor de gravetat o que s’ha produït fa més de 6 hores (el portem al metge).

ATENCIÓ DAVANT D’UNA FERIDA LLEU

Rentar-se les mans i posar-se guants. Netejar les ferides amb aigua i sabó Utilitzar gasses netes i d’un sol ús. Netejar la ferida de dintre a fora. No alcohol per desinfectar una ferida. Mai cotó, ja que aquest té fils i produeix infecció.Mai cotó, ja que aquest té fils i produeix infecció.Mai bufar la ferida, ja que pot infectar-se.

DESINFECCIÓ

L’aigua oxigenada, és un bon hemostàtic (per tallar hemorràgia), és pot utilitzar per netejar les ferides. El cotó fluix, no s’ha d’utilitzar mai, ja que aquest deixa restes i afavoreix la infecció. Les pomades i pólvores no s’han de fer servir. La tintura de iode.. L’alcohol, no és un bon antisèptic (redueix la possibilitat d'infecció). El mercuriocrom (micromina), no és un bon antisèptic.

ATENCIÓ DAVANT D’UNA FERIDA GREU

Activar la cadena de socors.Controlar l’hemorràgia.No extreure els cossos estranys clavats en la ferida.Fixar-los per evitar agreujar la ferida.No remenar per dintre de la ferida.Col·locar un apòsit estèril o gasa humida més gran que la ferida.Fer un embenat improvisat amb un mocador net.

RECOMANACIONS

Rentar-se la ferida amb aigua i sabó , canviarse la cura 1 cop al dia,Evitar el sol a les ferides, ja que aquestes poden pigmentar-se.Una vegada estigui la ferida cicatritzada, posar-se crema hidratant.

CREMADES Tota lesió produïda per una excessiva exposició al calor.

Agents causals de cremades:- Flama directe- Líquids inflamable- Càustics(cremades químiques)- Líquids calents Electricitat

CREMADES DE 1 GRAU O EPIDERMIS Afecten només a l’epidermis. No afecta a la capacitat de regeneració de la pell. Habitualment, és curen en una setmana, sinó són

moltextenses. Són doloroses, amb sensació de picor. Símptomes de la cremada, són: Vermell, dolor i inflat.

CREMADES DE 2 GRAUAfecten a la capa superficial (epidermis) i al intermig de la pell (dermis). L’espai entre epidermis i derma s’omple de líquid plàstic, de color groguenc, són les butllofes (no s’han de punxar mai). Es curen en tres setmanes. Són més perilloses i doloroses que les de 1er Grau. Símptomes de la cremada, són: Vermell, dolor, inflat i ampolla.

CREMADES DE 3 GRAUAfecten tot el gruix de la pell (epidermis, dermis i hipodermis) i els teixits que hi ha per sota de la pell. Formen crostes de color marronos enfosquit (carbonització). Són poc o gens doloroses. No tenen capacitat de regeneració per si mateixes. Símptomes de la cremada, són: Destrucció externa de la pell, lesions no doloroses.

TRAUMATISMES EN CRANI I CARA

Traumatismes cranials.

Ferides:- Molt sagnants.- És prioritari detenir l’hemorràgia.Fractures:- El major risc és la lesió del encèfal.- Pot ser oberta o tancada.- Símptomes; mal de cap, deformitat del ossos del crani.Contusions:- No hi ha fractura de crani, però la massa encefàlica xoca contra les parets del crani.- Presenta els mateixos símptomes que les fractures.

SÍMPTOMES D’AFECTACIÓ DELS SNC Alteració de la consciència. Amnèsia Vòmits. Convulsions. Alteracions respiratòries: Absència de reflex pupil·lar.

ACTUACIÓ DAVANT UN TRAUMATISME CRANIAL

Activar la cadena de socors. No mobilitzar la víctima. Vigilar les constants vitals. Mantenir-la desperta. Mantenir l’eix cap-coll-columna (molt important). POSICIÓ LATERAL DE SEGURETAT.

RETIRADA DEL CASCNo treure sí:

No sabem executar la tècnica correctament. Si està conscient, respira sense dificultats, sospita de lesió a

la columna.Que fer amb el cas posat:

Tranquil·litzar-lo. No deixar-lo bellugar, el coll Obrir la visera perquè respiri millor. Posar-li collarin o un rotllo de roba.

Quan treure’l: Quan hi hagi parada respiratòria i és imprescindible

reanimarlo.

TRAUMATISMES EN LA COLUMNA VERTEBRAL

Lesions: òssia discal Lligamentària

Risc d’afectació de la medul·la espinal.

TRAUMATISMES A LA COLUMNA VERTEBRAL: HÈRNIA DISCAL Hèrnia discal: lesió produïda per la degeneració del disc

intervertebral que moltes vegades va acompanyada del trencament de l’anell (anulus) i d’una sortida del nucli

TRAUMATISMES A LA COLUMNA VERTEBRAL

Actuació: Sempre tractarem a l’accidentat com si presentes

una possible lesió medul·lar.Símptomes:

Alteració o pèrdua de la sensibilitat cutània (formigueig).

Limitació o pèrdua de la mobilitat inconsciència Dificultat respiratòria.

TRAUMATISMES A LA COLUMNA VERTEBRALActuació:

Evitar el moviment. (immobilització improvisada de l’eix cap-coll-columna).

Activar la cadena de socors. Controlar els signes vitals. Posar el ferit en decúbit supí (cames amunt) per les

maniobres del suport vital bàsic, mantenint l’eix cap-coll-columna.

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ ! ! !