Recull de Projectes Màster en arquitectura, energia i medi ambient

Escola Tècnica Superior d’ArquitecturaUniversitat Politècnica de Catalunya2011/2012Maria Riba Albiachmaria.r iba.albiach@gmail.com

Estudi d’u

n c

as l

umín

ic:

Accentuar e

lements p

intòric

s i e

scult

òric

s

Espai i llum2011/2012

COM IL·LUMINAR?

La llum ens dirigeix l’atenció als detalls; la seva direcció, luminància i distribució determinen l’efecte del objecte de l’entorn.

Com més perpendicular és la llum més intenses seràn les seves ombres. Aquesta pot tenir una direcció de 5 -45º prenent la de 30º com a òptima on es suprimeixen els reflexes intensos i les ombres desagradables.

Una escultura pot canviar considerablement depen de com li arriba la llum, si ve de davant la modela, si ve desde dalt origina fortes ombres i desde darrere realça la seva figura.

També s’ha de tenir en compte que la escultura té la llum propia de l’escultor i la del foco que la il·lumina.

Per tant necessitem:•Una llum suau i difosa, sense distorsionar, preferent-ment rebotada a una paret (20%).•Varies llums directes, sense un con de llum molt proper, dos dirigits cap a l’escultyura i un cap al sostre perque rebotil (80%).

Una pintura requereix una llum difosa per iluminar l’entorn 80%, ja qu ajuda a accentuar la imatge. La llum directa ens accentua l’objecte a il·luminar (20%).

Tenim tres maneres d’il·luminar- Desde la paret on es troba el cuadre.- Desde el sostre.- Desde el terra o un mobiliari proper.al es que esté a unos 20-25 cm respecto al marco.Tambè hem de pensar en el tipus de cuadre.

Per poder analitzar-ho es fan diferents proves en una maqueta de treball. Primer realitzem les proves amb posibles cuadres. Primer s'obre una escletxa en la part superior de la paret, donant diferents fons, també canviem parets i sostre de colors, blanc, negre o gris, per buscar la reflexió difossa de la llum.

Després es treballa amb els resultats més afins amb llums directes, com es pot observar aquells que tenen superfícies blanques, creen un enlluerna-ment molest, que no passa amb el gris i el negre.

Seguint amb la idea es fan proves amb diferents cuadres de colors, en ell comprovem el comportament amb el gris i el negre de fons. Com es pot observar els del fons negre resalten mes els cuadres i el gris els treu protagonisme. El cas óptim es el que té fons negre i parets laterals grises.

En cuant a les escultures obrim una L el sostre per veure com arriba la llum i tambè s'ha jugat amb els colors de fons de les parets.

En una de les solucions més afins, col·loquem tres llums directes que ens ajuden a explicar l'escultura. Podem observar com la de parets blanques hi ha massa reflexions.

El re

sulta

t era

vist

òs, p

erò

els

hi s

obra

va llu

m d

ifuss

a i e

ls hi

falta

va a

ques

ta

en la

pa

rt de

da

vant

, aixi

que

es

rea

litza

una

dob

le L

, es

treba

lla a

mb

dife

rent

s m

ides

i co

lors.

Ta

mbè

es

cree

n un

es a

les

per m

illora

r la

difu

ssió

.llum d

irecta

llum d

irecta

i d

ifosa

N

egre

Blanc

Negre

Blanc

Negre

Blanc

Negre

Blanc

Proves q

uadres c

olor

lliure en 2L lliure en l matitzada en 2L matitzada en L

Estudi d’un cas lumínic: Accentuar elements pintòrics i escultòrics

Espai i llum_R

afa

el s

erra +

Rafa

el S

antmartí +

Isabel C

respo

Maria

Rib

a A

lbia

ch

Desembre 2

01

2

Per p

oder

rea

litza

r fot

ogra

fies

inte

riors

sens

e a

ltera

r la

ma

quet

s, s'h

a c

rea

t una

fra

nja

, el s

ufici

entm

ent g

ran

com

per

a

cced

ir-hi

en

els

cua

tre c

osta

ts d

e la

ma

quet

a, a

ixí p

odre

m a

nar o

brin

t i ta

nca

nt.

En le

s fo

togr

afie

s la

vei

em o

berta

i ta

nca

da.

Aqui observem els resultats obtinguts de la maqueta.En el recorregut de la vista 1 veiem el resultat dels elements pictòrics on es combina la llum directa i difossa. La primera ens enmarca la pared i la segona ens mostra com la llum els realça. En la segona veiem el resultat conjunt i com es crea un espai més fosc entre ells. En la tercera veiem les escultures i com hem aconseguit crear un espai més fosc.En la vista 2 tenim una vista frontal de les pintures on vem la diferència entre la il·luminació directa i difosa, també tenim una vista lateral de l'escultura.en la vista 3 tenim la vista frontal dels elements escultòrics, on podem remarcar la diferencia d'espais i les característiques d'aquest.

Vista 2 Vista 3

Vista 1

Vista 2

Vista 3

Vista 1

Vista 2

Anàlis

is d

e s

ostenib

ilit

at:

Escola E

ls T

il·l

ers

Energies Renovables2011/2012

Secció Longitudinal

Escala 1:300

- Premi Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya 2009, en la Categoría d’Arquitectura Sostenible- Premi a la Innovació per arquitectes menors de 40 anys el la Bienal d’Arquitectura del Vallès 2009, que organitza el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

L’escola El Til·ler està situada en un edifici existent en la ciutat jardí de Bellaterra, a Cerdanyola del Vallès.

Composada de sis aules en tres mòduls independents i idèntics, articulats al voltant d’un pati que funciona com a punt de trobada. Aquests estan units amb un voladiu que consolida la imatge unitaria del conjunt.

Any de construcció :2009Temps de Construcció: 3 mesosÀrea total: 360 m2

PREEXISTENCIES AMBIENTALS: Radiació solar: 1,60-6,60 kWh/m²/day Temperatura de l’aire hivern entre 6 °- 8 ºCTemperatura de l’aire estiu 20-24ºC Humitat relativa: - Movimient de l’aire: 3,37m/s 5,57m/s Composició de l’aire: - Precipitacions: mitja anual 600-650mm, màx 800mm Acústica: baixa Paisatge: bosc

Via Interurbana

Via Verda

UBICACIÓL’elecció de la ubicació no va ser desició del disseny. Era el solar que tenien i coneixien les seves limitacions. Entre elles hi havia un edifici existent on s’ubica tot el programa de l’escola i en el nou tant sols hi ha aularis. Aquest està situat al carrer Alonso Cano amb orientació sud-oesy i l’aulari al carrer Mercé Rodoreda, orientació Nord i té un desnivell de uns 10 m.

El solar està situat en mig del bosc i per tant té una temperatura més estable i fa augmentar la humitat. En relació a la forma urbana la repercusió lumínica, acústica, com climàtica és mínima, l’únic inconvenient és el transport públic i que la majoria d’alumnes no son de la zona, i si no és en cotxe, com veiem en la fotografia aeria els nens han de caminar 25 minuts des del ferrocarril

En quant a la correcció del entorn, les repercusions han estat mínimes gràcies al coneixement del entorn i amb la intenció de causar el mínim impacte, fins i tot s’han respectat els arbres existents

aulesbanyvestíbulporxo

EDIFICINo està correctament orientat, ja que cada modul i aula està en diferents orientacions i es tracta de la mateixa manera. En la planta podem veure la zonificació on veiem que cada mòdul te dos aules, un vestíbul i un bany.

La façana es ventilada amb aïllament de llana de roca en la cara exterior del mur de KLH, càmera d’aire i un acabat de llistons de fusta. Les finestres també son de fusta amb vidres de seguretat, càmera d’aire i són de baixa emissivitat amb protecció solar. La resistència tèrmica del mur es de 3,62, la transmitància tèrmica de U= 0,27 W/m2K. En el vidre tenim una U= 1,8 W/m2K, cumplint la normativa espanyola

La coberta es composa de panells KLH, aïllament de fibres de fusta, impermeabilització EPDM i una capa de grava d’acabat, millorada amb palés de fusta a mode de paviment flotant.

Per als acabats interiors s’han usat materials naturals, tant per els alicatats dels banys, el paviment de suro de les aules i l’acabat de fusta de les parets. A més aquests dos últims tenen una sansació agradable de caliu. També hem d’apuntar els colors foscos triats que ofereixen l’absorció per radiació i favoreixen el confort tèrmic, tot i que disminueixen les reflexions en la il·luminació

Anàlisis de sostenibilitat: Escola Els Til·lers

Energie

s R

enovables a

L’a

rquit

ectura_H

elena C

och

Hypatia

Camin

ero +

Maria

Eleni Konsta

ntin

idou +

Maria

Rib

a A

lbia

ch

D

esembre 2

01

1

Es sostenible per?

1. BIOCONSTRUCCIÓ:Prefabricat ecològic però d’austria, aixi que consumeix molt per arribar al seu destí.

2. ILUMINACIÓ NATURALErrors en la distribució de finestres i en les entrades.

3. CONEIXEMENT ENTORNMolt correcte, excepte pel tema del transport.

4. PROTECCIÓ EDIFICILa transmitancia es bona U= 0,27 W/m2K. i les finestres tambè, com la coberta, però no la protecció.

5. ÚS D’ENERGIES RENOVABLESVa més enllà del CTE, però sempre es pot millorar.

6. ESTALVI ENERGÈTICNo l’hem estudiat, però els materials són correctes i en general hi ha una reducció considerable del consum.

Creiem que per considerar-se sostenible:• S’hauria de considerar la recollidad d’aigues. • Millorar la seva orientacióÉs un exemple a seguir, tot i que s’han de corregir ela grans errors i aprofitar més les energies renovables.

Al procedir a analitzar les dades amb el programa Archisun, per veure si ens allunyem de la línia de confort, veiem que l’edifici es comporta de forma bastant correcte. A la primavera i tardor tenim unes temperatures una mica altes solucionables amb una bona ventilació i al estiu trobem el punt més conflictiu, però al no haver classe, no hi ha grans problemes.

Els sistemes de climatització natural trobem les finestres com a captadors directes. La ventilació es bàsicament creuada. La La protecció a la radiació es irregular, ja que tot i tenir diferents orientacions sempre és igual. En el cas del porxo, com veiem en l’esquema veiem que tapa la possible il·luminació de les entrades dels aularis i com s’obre al est deixant entrar els primers raigs de sol al pati, però al hivern aquest queda completament tapat i al estiu assoleiat

Com a sistemes de climatització artificial tenim plaques solars que cumpleixen amb escreix la normativa ja que tenen una contribució del 58% del conum i la norma demana el 30%, També hi ha radiadors elèctrics que funcionen manual-ment programats pel professorat. Segons expli-quen la temperatura es adeqüada, tot i que depen de la orientació es sobreescalfa alguna zona.

La il·luminació es realitza a travès de les finestres de façana. Els espais intermitjos tenen obertures superiors però en espais on no hi ha un alt nivell lumínic. En quant els elements de control, trobem que hi ha unes persianes, però s’han col·locat cortines a totes les aules, segurament pq no eren operatives.

Al realitzar els anàlisis amb el programa RAFIS ens trobem amb unes il·luminacions molt diferents a les diferents aules, i s’acaba d’apreciar que el vestíbul són zones molt fosques. Com s’observa en el gràfic, les aules sud són les més perjudicades, donat sobretot pel contrast. En general és bastant correcte ja que no s’encenen els llums amb massa freqüència.

Estiu

Tardor

Hivern

Primavera

Estiu (Juny)

Primavera (març-Set)

Hivern (Dec)

Habit

atges p

er g

ent g

ran a

Domat

Arquitectura Sostenible2011/2012

L’edifici d’habitatges per a gent gran compte amb 20 habitatges i una gran façana de vidre a sud. Aquests apartaments lluminosos es troben darrere d’una façana molt innovadora (8 cm de gruix) composada per quatre panells de vidre de 6mm de gruix cadascun amb tres espaiats.

Desenvolupat per l’arquitecte Dietrich Schwarz, el vidre permet l’emmagatzematge d’energia solar al hivern, amb una eficiència de fins un 40%, convertint la radiació solar directament en calor, incluint els dies ennuvolats d’hivern amb una eficiència del 34%,

EXTERIORVidrel de seguretat bix emisiu, de 6 mm de gruix

+Placa prisma de 6 mm de gruix, dins decàmara de 20mm plena de gas innert

+Vidrel de seguretat bix emisiu, de 6 mm de gruix

+Càmara plena de gas innert de 12mm de mgruix

+Vidrel de seguretat bix emisiu, de 6 mm de gruix

+Càmara plena de placa PCM (vidres de sal) y

un grix de 22 mm+

Vidrel de seguretat bix emisiu, de 6 mm de gruixINTERIOR

>40º de inclinacióA p’estiu el prisma reflexa els raigs de sol més verticals i evita el sobreescalfament.

Els vidres de sal emmagatzemen el calor latent al passar d’estat líquid a solid. La seva temperatura de fusió està entre els 24 i 28ºC. Enmmagatzemen calor interior quan es superen els 28ºC i l’allibera al baixar de 24ºC. Aquesta capacitat tèrmica el fa assimilar 30mm de PCM a 81mm de formigó o 288mm de bloc lleuger.

E.01 _ Forjado Hormigón ArmadoE.02 _ Muro de Carga de Hormigón ArmadoE.03 _ Poliestireno Extruido

F.01 _ Perfileria de aluminio 100/65/4F.02 _ Madera contralaminada 90mmF.03 _ Cristal templado Low E 4x6mmF.04 _ Policarbonato, placa prisma 6mmF.05 _ Modulos almacenamiento térmico PCMF.06 _ Perfiles chapa de acero inox. 60x12mmF.07 _ Perfiles chapa de acero inox.60x04mmF.08 _ Chapa de acero galvanizadoF.09 _ Cristal templado Low E 2x5mmF.10 _ Marco de aluminioF.11 _ Cortina interiorF.12 _ Vidrio templado 2x5mmF.13 _Marco maderaF.14 _ Madera contralaminada 120mmF.15 _ Poliestireno Extruido 90mmF.16 _ MonocapaF.17 _ Cristal templado Low E 2x6mm

I.01 _ Placa de yeso 15cmI.02 _ Perfil acero galvanizagoI.03 _ Puerta corredera maderaI.04 _ Puerta batiente maderaI.05 _ Chapa acero galvanizado

<35º de inclinacióAl hivern la radiació passa i les capes de sal emmagatzemen el calor i l’alliberen a l’habitatge.

Detalls Habitatge

Planta Situació

Pes

Ener

gia

Emisio

ns

Aig

ua

Habitatges per gent gran a Domat

Arquit

ectura S

ostenib

le_J

.Avellaneda +

J.M

. G

onzalez

Aleix

Borrell +

Maria

Eleni Konsta

ntin

idou +

Maria

Rib

a A

lbia

ch

D

esembre 2

01

1

La millora es realitza en la reducció de la materialitat de l’estructura on es substitueixen les pantalles de formigó per una estructura de polars i la paret dividoria es substitueix per un mur ceràmic. Tambè es reduexien els elements metàlics subtituïnt les fuste-ries d’alumini per de fusta i es substitueixen els montants interiors per rastrells de fusta, Per últim s’usen materials reciclats , l’acer 100% reciclat en l’arnat de pilars i llosa i la incorpora-ció d’alumini reciclat en el 80%.

- La reducció del 16% del pes es la més petita i es deu a la col·locació de l’obra de fàbrica.

- La gran diferència es nota amb el tema de la substitució de la fusteria d’alumini.

- Aquesta solució tambè ajuda a la reducció de les emissions de CO2.

- En la rebaixa general ha contribuït el fet d’usar materials reciclats.

Resultats segons material original

Resultats segons sistema constructiu original

Resultats segons material millorat

Reducció (Materials)

PES ENERGIA EMISIONS AIGUA

METALL 42% 79% 84% 36%

ORGÀNIC -15% 30% -14% -10%

PETRI 16% 3% 10% 14%

SINTESIS 8% 11% 10% 5%

TOTAL 16% 43% 52% 26%

Reducció (estructura)

PES ENERGIA EMISIONS AIGUA

EST 20% 35% 44% 25%

FAÇANA 11% 65% 72% 32%

INTERIORS 0% 9% 5% 9%

TOTAL 16% 43% 52% 26%

TOTAL

PES ENERGIA EMISIONS AIGUA (kg/m2) (MJ/m2) (kg CO2 eq/m2) (l/m2)l

ORIGINAL 1.208 4.675 526 538.328

MILLORAL 1.015 2.643 254 396.588

REDUCCIÓ 16% 43% 52% 26%

Resultats segons sistema constructiu milloratPes (kg/m2) Energia (MJ/m2) Emisions (kg CO2 eq/m2) aigua (l/m2)

Pes (kg/m2) Energia (MJ/m2) Emisions (kg CO2 eq/m2) aigua (l/m2)Pes (kg/m2) Energia (MJ/m2) Emisions (kg CO2 eq/m2) aigua (l/m2)

Pes (kg/m2) Energia (MJ/m2) Emisions (kg CO2 eq/m2) aigua (l/m2)

Estudi d’u

n c

as a

cústic

: la s

ala d

e c

oncerts d

e G

otemburgo_S

uecia

Acústica Arquitectònica2011/2012

Arquitecte: Nils Einar Eriksson (1935)

Consultores Acústicos: - H. Kreuger (original)- Ingemansson Acoustics (renovación de 1985)- Niels V. Jordan (renovación de 2000)

Usos de la sala- Música sinfónica 80%- Solistas y música de cámbra 5%- Concerts populars 10%- Varios tipos 5%.

Detalls tècnics- Número de butaques =1.286- Volum = 11.900 m3- Volum per espectador = 9.25m3 - Superfície total = 836m2- Superficie públic = 585m2- Superficie per espectador = 0.455 m2- Temps de reverberació prommitg=1.65 s - Distancia maxima en sección = 29m

Fuente: Leo Beranek, “Concert Halls and Opera Houses-Music, Acoustics, and Architecture”

Materials utilitzats

- Sostre: fusta contratxapada col·locada directament en una placa de formigó.

- Interior: parets laterals i posteriors de panells de fusta de 2,5 cm de gruix, 76 cm d’ample i 203 cm de llarg.

- Escenari: 99 cm d’altura, pis de fusta sobre un petit espai aeri.

- Terra: linolium sobre de formigó.

- Butaques: de fusta amb recolzament i seient tapisat.

El Konserthus il·lustra varis principis bàsics de l’acústica: el seu tamany reduït amb la sonoritat adeqüada; el temps de reverberació d’aproximadament 1,65 segons que s’adapta a la música clàssica i contemporània; i segons expliquen, una bona resposta gracies a les reflexions de les seves parets laterals.

En l’estudi de polars, estudiem sis punts, tres situats al centre i tres al lateral de la sala, per obtindre una visió global. En la taula veiem els resultats totals i veiem que la resposta es força positiva, ja que a una distància de 12 metres reduim 4 dB i a 25 només 5 dB

Temps 125 250 500 1000 2000 4000Desocupada 2,28 1,96 1,88 1,74 1,65 1,48

Ocupada 2,10 1,85 1,70 1,60 1,50 1,35

Posició Coordenades receptor L^d-p L^r-p L^tot-p L tot

P1 P (3,10,1) S(3,4’5,10) 59,5 66,9 67,6 68

P2 P (12,10,0’5) S (12,2,10) 62,4 64,3 66,5 67

P3 P (25,9) S (25,1’5,9) 68,2 68,3 71,3 71

P4 P (2,0,1’5) S (2,4’5,0) 59,8 66,5 67,3 67

P5 P (10,0,0) S (10,2’5,0) 62,6 66,7 68,1 68

P6 P (23,0,1) s (23,2,0) 70,9 67,4 72,5 72

Descripció i característiques

Estudi d’un cas acústic: la sala de concerts de Gotemburgo_Suecia

Acústic

a_B

enoit

Beckers

Maria

Eleni Konsta

ntin

idou +

Maria

Rib

a A

lbia

ch

Gener 2

01

2

L’’estudi general s’observa un bon rendiment de la paret de fons. S’ha escollit una escala que salti cada 3dB ja que correspon al augment del nivell sonor al doblar l’energia i l’interval que correspon millor a la diferència entre el màxim i el mínim nivell de la sala.

El nostre interes es centra en el funcionament de les parets laterals i com veiem als gràfics superiors només les parets més grans i properes al escenari realment ajuden.

A partir d’aquí ens proposem fer una millora treballant amb les parets laterals en planta, per augmentar el nivell sonor. Al treballar amb diferents esquemes ens donem compte que al trobar una millora les modificacions realitzades no varien massa.

En els segons dibuixos podem veure les millores de les reflexions laterals i que les formes més simples ben pensades poden donar bons resultats.

La sala que teníem ja contaba amb bones modificacions acústiques i en el nostre cas aconseguim uniformitzar la sala, conseguint unes diferències més petites i augmentar el nivell sonor global 1dB. Tambè ens hem adonat que no sempre són necesaria molts panells o molta geometria per acoseguir un bon nivell acústic.

Nivells sonorsSo directe So reflexat So directe + reflexat

Reflexions en secció i en planta

Evolució de Propostes

Sala Modificada

Noves Reflexions

Sala Original

Estudi C

rít

ic d

e l

a il·l

umin

ació

artif

icia

l d

el p

ort o

lím

pic

Disseny de la llum2011/2012

El port Olímpic de Barcelona està situat davant la Villa Olímpica, entre les platges de la Barceloneta i la Nova Icària, al districte de Sant Martí.

Va ser construït al 1991, i gestionat per la empresa POBASA.

L’alumbrat exterior,, d’oci i lleure segons el reglament de eficiència energètica en instal·laciobns d’aquest tipus ha d’estar dins de la zona E4 (àrea de Brillo y Alta Luminosidad).

En ella trobem diferents situacions lumíniques:

1. Zona central amb restriccions lumíniques.2. Zona central circumdada per àrees molt il·luminades de forma mixta.3. Incompatibilitat d’activitats VS requeriments lumínics.

La percepció com a usuaris dels nivells d’il·luminació:

1. Excès en totes les zones2. Massa contrast entre la llum càlida del entorn i la freda del port.3. No hi ha una estratègia clara de projecte lumínic.

En ella trobem 6 tipus de luminàries:

1. Projector a una altura de 18m. Làmpada: Vapor de mercuri 1000W (E40). Vida làmpada: 10.000 hores.Situada a l’aparcament, varadero i vies comer-cialss

2. Fanal de mitjana altura, 3,4m (Z5) Làmpada de soldi d’alta presió amb halogens metàlics 150W. Vida làpmada: 5.000 hores.Situada a les vies comercials i voreres peato-nals.

3. Balises en pantanals, altura 0,5m. Làmpada de vapor de mercuri de 11W

4. Catenaria amb lampades de 11W, sense protecció anticontaminació.

5. Balises rasants BJC empotrades, situades a les vies de circulació. Làmpada de fluor de 23 W.

6. Luminara composada (tub lluminòs + projector de reforç en la zona d’accès i aproximació.

Requerimient normatiu: 15 Lux (mínim 5 lux)

1 2

3

4

5

6

Esquema situació lumínica

Estudi Crític de la il·luminació artificial del port olímpic

disposició lumínariesCàlcul aproximat del consum

Dis

seny d

e l

a l

lum_R

afa

el S

erra +

Isabel C

respo

Sergi Alguacil

+ O

stttuhen D

iaz +

Maria

Rib

a

M

arç 2

01

2

Báculs: 22x1000W x 10h = 220.000 Wh œ 220 kWhFanals: 74x150W x 10h =111.000 Wh œ 111 kWhPantalans: 75x11 W x 10h = 8.250 Wh œ 8,2 kWhCatenaria: 350x11 W x 10h = 38.500 Wh œ 38,5 kWh

Consum Total: 377,7 kWh /dia œ 135.972 kWh/anyCost Total: 135.972 kWh/any x 0,145 €/kWh = 19.852 €/any(Mixt Català 2011: 0,267 kgCo2/kWh) œ 36.304kgCO2/any

W = Poténcia làmpada: 1000 W (VMap)Ø = Flux lam,pada: 100.000 lmØ = Flux a 10.000h (manteniment): 35.000 lmn = Ø / W = 35000 / 1000 = 35 lm/W

Lampada de 1000 W(Vapor de mercuri)Philips Máster MHN-LA

525 cd/klmIntensitat525x35= 18375cd

E= Il·luminancia = I /d218375 cd /19^2 = 51 lux

Càlcul i medicions lumíniques

Alçat Perfil

Zona estudiada (Recinte Port Olímpic)

Luminaria 18m

Luminaria 3,4 m

Luminaria balisa

Zona no estudiada (Zona d’accès i aproximació

Luminaria: catenària

Luminaria: composada

Luminaria: balisa

ES

TU

DI AM

BIE

NTA

L D

E “

LA P

EIX

ER

A” D

E L

'ETA

B

Evaluació Ambiental2011/2012

Planta Situació

Sala

Superficie: 96m²Volum: 230m³

Materials - Terrazo- Guix- Vidre simple- Alumini

En el cas tèrmic es fa un càlcul primer de balanç tèrmic i després un de variabilitat. Al tenir una de les seves parets oberta al passadis que connecta amb tota l’escola el càlcul no és ni sencill ni exacte.

En quan a la simulació usem el programa ARCHISUN i fem diverses proves, tot i que no aconseguim trobar una solució òptima, a més de que el programa dona valors per sota de la realitatLes medicions les fem amb dos sondes termohigrometriques

lLa comparació és clara, el resultat calculat no arriba a un grau més que la realitat. En l’àbac veiem com el programa ens dona inferior i el càlcul ens dona una visió intermitja.

Mur U= 0,73 W/m^2KVidre CobertaU= 5,71 W/m^2K U= 0,47 W/m^2K

Mur U= 0,49 W/m^2K

Forjat U= 1,6 W/m^2K

Medicions 18-19 Abril 2012

HR (%) Temp (ºC) HR (%) Temp (ºC) HR (%) Temp (ºC)47,80 21,20 47,90 22,70 68 19,90 Max33,00 18,00 31,60 18,00 30 10,50 Min42,54 19,46 42,61 19,61 52 14,00 Mitja14,80 3,20 16,30 4,70 30 9,40 Oscil·lació

Sonda 1 Sonda 2 Exterior

Primavera 18-19 abril 2012 Calculada Archisun MedicióTemperatura exterior (ºC) 14,00 14,00 14,00Temperatura interior (ºC) 17,41 16,10 19,61Osicl·lació diaria interior (ºC) 5,51 0,60 4,70Osicl·lació diaria exterior (ºC) 9,40 9,40 9,40Humitat relativa mitja interior (%) 42,61Humitat relativa mitja exterior (%) 70 68 56

Mesuraments

Mesuraments Tèrmics

Comparació càlcul-simulació-mesurament

Comparació càlcul-simulació-mesuramentÀbac Psicromètric

Archisun

Medició

Calculadora

Humitat sonda 1Humitat sonda 2Humitat exteriorTemperatura sonda 1Temperatura sonda 2Temperatura esterior

Per realitzar l’estudi es realitzen tres passos: primer el càlcul manual, després una simulació informàtica i per últim un mesurament.

Planta Situació

ESTUDI AMBIENTAL DE “LA PEIXERA” DE L'ETAB

Avaluació

Ambie

nta

l A

rquit

ectònic

a_J

aume R

oset+

Helena C

oach

Angela H

ernández +

Lydia

Lymperopoulou +

Maria

Rib

a

Maig

20

12

Ei = iluminancia media interior luz natural = 418 luxEi = iluminancia media interior luz artificial = 210 lux

Dayl Ligth Factor DLFP1 = 10P2 = 1,6P3 = 0,3

104 lux

72 lux

143 lux

1147 lux

84 lux

30 lux

98 lux

75 lux

141 lux

Els resultats són diferents perquè el càlcul a mà no té en compte les diferents reflexions, per això ens resulten números infriors.

A més la peixera és un espai obert que fa complicat els càlculs manuals i les simulacions, ja que no saps fins a quin punt afecten les llums del passadís.

Simulació Lumínica - Dialux

Llum Natural Llum Natural

Llum Artificial Llum Artificial

Medicions LumíniquesCàlculs Lumínics Comparacions

ComparacionsMedicions AcústiquesCàlculs Acústics Simulació Acústica - Radit

En acùstica, els càlculs i la simulació donen resultats molt semblants en quan al so directe. Tot i això aquests difereixen de les medicions reals ja que prenen el soroll de fons de fons que en aquest espai obert és predominant.

Expe

rimen

t re

alitz

at

al

vidre

de

la s

ala

, a

mb

un

ordi

nado

r em

eten

t di

fere

nts

tipus

de

so: la

radi

o. e

ls a

guts

i el

s gr

eus.

En b

lau,

so

exte

rior i

en

roig

so

inte

rior.

MÈTODE DEL FLUX

Ei = Ee*v*t*u*Sa /Si

MÈTODE PUNT PER PUNT

E = l*cos a * cosb /d^2

Iluminancia, lx Iluminancia, lx altura natural artificialP1 0,75 988 74P2 0,75 164 32P3 0,75 32 84

Nivell 70 dB 125 250 500 1000 2000 4000R (dB) 24 29 35 40 45 51NR (dB(A)) 29 31 31 28 24 20

PROPAGACIÓ / SENSACIÓ (70dB) N1 N2 N3 N4 N5dB directe 50 44 40 38 36dB total 53 47 44 41 42

Estudi de c

onsums d

'un h

abit

atge

Impacte Ambiental2011/2012

Aquest estudi es realitza per prendre coneixement sobre com funciona un habitatge tipus en quant el consum d'aigua, gas i electricitat. Aquest cas, es tracta de l'habitatge on he viscut els últims 3 anys, aquest és un pis a Barcelona, concretament al barri de Les Corts just al costat de l'Illa Diagonal.

Aquest és un pis gran, de 130 m² i hi viuen 2 persones i dos d'intermitents, per tant es fa el càlcul com si hi visquessin tres.

Equipat amb electricitat, aigua (com la majoria) i amb gas natural per a cuinar. El cas de la calefacció, és una mica diferent, ja que aquesta és central; això significa que ja la prenen a mitjans de mes de setembre i no ho deixen de fer fins a mitjans de maig.

Per curiositat, també hem realitzat una cerca sobre quins són els consums mitjans en la ciutat de Barcelona, per fer-nos una idea de les despeses i per conèixer com estem situats en aquestes mitges.

En el cas de l'aigua, el consum mitjà és de 122 litres per persona i dia, uns 44.530 litres per persona al any, o sigui uns 45m³ d'aigua per persona al any. En el cas de l'electricitat la mitja està en 1000 kW per persona al any.

3,86

43,24 37,25

15,65

LuminàriesElectrodomèsticsElectrodomèstics stand byACGrans electrodomèstics

9%

34%21%

23% 13%

Per a conèixer el consum “real” de l'aigua realitzem un desglossament de tots els aparells i fem una petita enquesta a tots els habitants per conèixer quin ús fan d'aquest. Per la majoria d'ells fem servir un cronòmetre i apliquem la lògica i l'enquesta per poder introduir unes dades verídiques,Veiem que per el que més aigua usem es per a la neteja personal. Els càlculs realitzats ens donen un total de 211m³ de consum d'aigua, una mica superior del consum de diu la factura (198m³), potser perquè hem sobrevalorat alguns dels consums individuals.

Un cop tenim tots els càlculs fets decidim agrupar els resultats en dos conjunts, el primer es per estances de la casa, simplement per entendre i donar-nos compte de com utilitzem l'energia i veure més clar com actuem; i el segon es tracta de consums per tipus d'aparells, en aquest cas: luminaries, aires condicionats, grans electrodomèstics, petits electrodomèstics i electrodomèstics en estand by.

Podem veure com la despesa més gran de la casa se l'emporta la cuina i l'estudi. Quan fem la reflexió per tipologia ens trobem la gran sorpresa. Com ja era d'esperar els grans electrodomèstics guanyen, però el sorprenent són els electrodomèstics en estand by que agafen la segona posició

Per a conèixer el consum “real” de l'electricitat realitzem un desglossament de tots els aparells i busquem en ells o en les seves instruccions. A més a més amb un petit comptador de consum elèctric realitzem medicions.

Consum Habitatge

Consum Aigua

Consum Electricitat

Situació Habitatge

ANY PERSONA M^2

AIGUA 198 m^2 66 m^3/p 1,53 m^3/m^2

GAS 2905 kWh 968,33 kWh/p 22,35 kWh/m^2

ELECTRICITAT 5155 kWh 1718,18 kWh/p 39,65 kWhm^2

Neteja personal 91,51 m^3 43%

WC 33,12 m^3 16%

Neteja casa 78,82 m^3 37%

Aparells 8,16 m^3 4%CALCULAT FACTURA

211 m^3 198 m^3

190 l*persona/dia

Entrada 67 kWh 1,2%

Passadís 16 kWh 0,3%

Menjador - Sala 805 kWh 15%

Cuina 2530 kWh 47%

Estudi 1726 kWh 32%

Habitació Petita 57 kWh 1%

Habitació Gran 184 kWh 3,4%

Banys 20 kWh 0,4%

Luminàries 505 kWh 9%

AC 684 kWh 13%

Grans electr. 1781 kWh 33%

Petits electr. 1128 kWh 21%

Electr Stant by 1264 kWh 24%

CONSUM CONSUM

CALCULAT FACTURA

5408 kWh 5155 kWh

1800 kWh persona

Neteja personal

WC

Neteja Casa

Aparells

Estudi de consums d’un habitatge

38%

43%

consum actual

millores consum

consum actual

millores consum

CALCULAT MILLORAT

212 m^3 132 m^3

190 l*pers/dia 120 l*pers/dia

CALCULAT MILLORAT

5408 kWh 3099 kWh

1800 kWh*p 1033 kWh*p

Consum Aigua

ACTUAL MILLORA

Neteja personal 91,51 m^3 28,41 m^3 69%

WC 22,12 m^3 24,84 m^3 25%

Neteja casa 78,82 m^3 65,31 m^3 17%

Aparells 8,26 m^3 8,26 m^3 0%

ACTUAL MILLORA

Luminàries 505 kWh 143 kWh 72%

AC 684 kWh 0 kWh 100%

Grans electr. 1781 kWh 744 kWh 58%

Petits electr. 1128 kWh 1128 kWh 0%

Electr. Stant by 1264 kWh 0 kWh 100%

Consum Electricitat

Impacte A

mbie

nta

l_A

lbert C

uchí

Maria

Rib

a A

lbia

ch

M

aig

20

12

Coneixent aquestes dades sobre la taula ens hem de plantejar seriosament que podem fer per millorar aquest excés de consum, per això prenem una iniciativa clara que és el canvi de totes les aixetes de casa per altres de baix consum, aquestes tindrien uns consums de: dutxa 6l/min, rentamans 5l/min i aixetes varies 9l/min. També fem el plantejament de canvi d'aparells en el cas dels inodors, en busquem de més eficients, però en el cas dels electrodomèstics ja ho són i a més s'usen amb els programes ecològics i per tant no es pot fer més.

Per tant, passem de consumir 212m³ a 132m³ i ens situem per sota la mitja de Barcelona amb 120 litres*dia i persona. Tot i això, els resultats no són del tot satisfactoris, ja que hauríem d'aconseguir baixar considerablement d'aquesta mitja preestablerta.

Coneixent aquestes dades hem pres tres estratègies, la primera i molt simple es canviar les luminaries per altres de baix consum i buscar electrodomèstics amb una eficiència energètica més alta. La segona és eliminar l'ús de l'aire condicionat, pensant en com s'utilitza, ja que aquest es basa en l'escalfament de l'habitatge i per tant amb un bon control de les persianes aquest es podria controlar i evitar l'us d'energia per refrescar l'ambient. I la última i més important és plantejar un sistema de control elevat dels electrodomèstics en estand by, com ja hem dit com no només es qüestió d'apagar-los sinó de tallar-lis l'arribada d'electricitat, per tant, la idea bàsica es situar interruptors, com els que tenen certes regletes, i així eliminar aquest consum d'energia.

Passem de consumir 5408 kWh a 3099 kWh i ens situem a la mitjana del consum de Barcelona amb 1033 kWh*any i persona.

Neteja personal WC Neteja Casa Aparells

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

m^3

Llum Electrodomèstics Electrodomèstics AC Grans stand by Electrodomèstics

200018001600140012001000800600400200

0

W

Taller d

’Escult

ura p

er A

lberto G

iacometti a B

ellv

er d

e C

erdanya

Visions de Projecte2011/2012

Coorrecció de l’entornEstereogràfics

Façana Nord

Façana Est

Façana Sud

Façana Oest

Sud

Est

Nord

A. Arenisca

B. Paviment pedra

1. Boix comú (1-5 m)PerenneHabitat: 100-1900 m altitudResistent gelades

2. Farigola 0,3-0,4m)Habitat: MediterraniResistent gelades

3.Llorer(5-15 m)PerenneHabitat: MediterraniResistent gelades i al vent

Ubicació - PreexistenciesLínia de trenVent màxim (color per estació)Vent (tamany=velocitat, cantitat=freqüènciaVistesSortida i posta de solBosc fulla caduca

CARÀCTER: Solitari, obsesionat amb la mort, ansiòs, fràgil i molt poruc per la foscor.

VOLICIONS: Nivell d’il·lumunació entre 500 i 800 lux, amb contrast baix; nivell sonor baix i temperatures de 18ºC al hivern i 25-26ºC al estiu.

CLIMA- Latitut: 42º22'- Altitut: 1.061m- Radiació solar (1998-2010): 4,66 kWh/m²- Temperatura mitja anual (1961-2010): 9,5 ºC- Osicl·lació tèrmica (1998-2003): 13ºC (hivern) 18ºC (estiu)

ALBERTO GIACOMETTIBorgonovo; Suiza, 10

Octubre de 1901 – Coira; Suiza, 11 de Enero de 1966

ALTRES DADESTmin gener (1998-2003) -5,42ºCTmax juliol (1998-2003) 27,72ºCHRM (1998-2010) 61,6%Precipitació anial (1961-2010) 667,67 mmRadiació solar Estiu (1998-2003) 1,97 kWh/m^2Radiació solar Hivern (1998-2003 7,15 kWh/m^2Velocitat mitja vent (1998-2003) 1,97 m/s

A l’estiu la ventilació i la protecció de les façanes ens ajuda a evitar el sobreescalfament. A més tenim lames regulables per evitar l’entrada directa del sol. El vestíbul, és obert i es conecta amb l’exterior millorant la ventilació

En aquesta simulació realitzada amb Heliodon veiem la càrrega tèrmica de cada parament de l’edifici, en primer cas a l’estiu i en segon al hivern.

En el càlcul i la simulació amb l’archisum obtenim les següents dades:

Simulació amb el Radit de l’acústica del ambient interior. En el primer cas, obtenim que desde el tren 90dB arriben tant sols 33 dB.

En el segon cas, amb el càlcul manual de 70 dB ens donen 37 dB al interior, així que no es percep.

Simulació amb Relux on es compleix sense enlluer-naments, ni punts massa il·luminats les necessitats del usuari, tant de nit com de dia, creant espais lumí-

nics diferenciats

DLF (Illuminancia)Mitj: 6 (976lux)Min: 0,9 (142lux)Max: 17,5 (2820lux)

IlluminanciaMitj: 544 luxMin: 9 luxMax: 1250 lux

Al hivern comptem amb captació directa i indirecta, la coberta de ACS i plaques fotovoltaiques ajuden, que no escalfen, al manteniment interior. Les façanes captadores i l’efecte hivernacle aconsegueix un ambient càlid. Per la nit es tanquen amb aïllament les finestres per evitar que s’escapi la calor. El vestíbul, a més, és una barrera pel fred.

Hivern Dia Nit

Dia NitEstiu

Vis

ions d

e P

rojecte_H

elena C

och +

Anna P

agés +

Cris

tin

a P

ardal

Maria

Rib

a A

lbia

ch

M

aig

20

12Taller d’Escultura per Alberto Giacometti a Bellver de Cerdanya