e portafoli ignasi rodiera forroll
DESCRIPTION
Portafoli Ignasi Rodiera per l'assignatura de CurrículumTRANSCRIPT
hCurriculumeduaciófisicaIgnasi
RodieraEducacióFísicaCurrículu
mGrup3GonzaloFloresUniversita
tdeVicVicCurrículumEportfoliEd
ucacióFísicaddgbdsfgjklhjklzxcv
bnmrtyuiopasdfghjklzxcvrtyuiop
#muvicefTwitterÚsdelesTicMàst
erenFormacióPelProfessoratDeS
ecundària(EF)E.Portfoli#Currícu
lumEducacióFísicaSessionsPràcti
quesUniversitatDeVicUVICCurríc
ulumPerúGrupB3#Muvicef#BLOC
IgnasiRodieraPDF#Currículum#F
einaDura#CatalunyaCurrículum
GonzaloFloresInnovació#Muvice
fsdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasd
E-Portfoli
Currículum d’Educació Física
16/12/2014
Ignasi Rodiera Forroll
1
Heu de lluitar per aconseguir el 100…
… No pel 50
- Antón Fíguls (Professor del Grau en Ciències de L’activitat Física i l’Esport, Blanquerna)
2
ÍNDEX 1ª Sessió ............................................................................................. 5
Activitat 1 .............................................................................................................................. 5
Per què estic aquí? Per què vull ser professor/a? ............................................................... 5
Activitat 2 .............................................................................................................................. 5
Quins són els vostres principis ètics-morals? ...................................................................... 5
Activitat 3 .............................................................................................................................. 6
Un viatge en el temps (retroinspecció): La meva relació amb l’EF durant la meva
escolarització ...................................................................................................................... 6
Activitat 4 .............................................................................................................................. 7
Lectura i debat: Pérez López (2011) ................................................................................... 7
2ª Sessió ............................................................................................. 8
Activitat 6 .............................................................................................................................. 8
Els vostres antics professors/es d'EF i la seva racionalitat, i el vostre posicionament
justificat ............................................................................................................................... 8
Activitat 7 .............................................................................................................................. 8
Decàleg de les meves competències com a docent ............................................................ 8
Activitat 8 .............................................................................................................................. 9
Revisió Crítica del Codi Deontològic dels professionals de l’EF .......................................... 9
Activitat 9 .............................................................................................................................17
Check-List. Argumentar si els punts ajuden o no, i de quina manera. ................................17
Batxillerat ...........................................................................................................................23
Activitat 10 ...........................................................................................................................27
Reflexió Critica Jordan Sierra .............................................................................................27
3ª Sessió ........................................................................................... 28
Activitat 11 ...........................................................................................................................28
PROPOSTA DE SUBCONTINGUTS(condició física i salut) ESO ......................................28
Activitat 12 ...........................................................................................................................30
PROPOSTA DE SUBCONTINGUTS L'Activitat Física i la Salut (Batxillerat) ......................30
Activitat 13 ...........................................................................................................................31
REFLEXIÓ PRIMERA CLASSE PRÀCTICA: EF I ELS REPTES COOPERATIUS ............31
3
4ª Sessió ........................................................................................... 32
Activitat 14 ...........................................................................................................................32
Relació entre els objectius generals de l’ESO i Batxillerat i objectius generals d’EF (ESO i
Batxillerat) ..........................................................................................................................32
Activitat 15 ...........................................................................................................................36
Relació entre criteris d’avaluació i objectius generals de l’EF (ESO i Batxillerat)................36
Activitat 16 ...........................................................................................................................41
Coavaluació de la sessió pràctica (28/10/2014) Grup A1 ...................................................41
5ª Sessió ........................................................................................... 42
Activitat 18 ...........................................................................................................................42
Activitat 19 ...........................................................................................................................44
Relació entre critèris d’avaluació i competències bàsiques i generals ................................44
Activitat 20 ...........................................................................................................................47
Coavaluació sessió pràctica. Grup A2 ................................................................................47
6ª Sessió ........................................................................................... 48
Activitat 21 ...........................................................................................................................48
Bloc de Continguts: Jocs i esports (ESO)...........................................................................48
Bloc de Continguts: Expressió Corporal (ESO) ..................................................................50
Activitat 22 ...........................................................................................................................51
Bloc de Continguts: AF i esport (BATXILLERAT) ...............................................................51
Bloc de Continguts: Activitat física recreativa i expressió corporal (BATXILLERAT) ..........51
Activitat 23* (Activitat no realitzada en el termini)* .....................................................52
Compromís personal-professional cap a l’Expressió Corporal ...........................................52
Activitat 24 ...........................................................................................................................54
Coavaluació grup B1 ..........................................................................................................54
7ª Sessió ........................................................................................... 56
Activitat 25 ...........................................................................................................................56
Dissenya un pla d’organització de l’àrea d’educació física .................................................56
Activitat 26 ...........................................................................................................................59
Coavaluació sessió pràctica grup B1 .................................................................................59
8ª Sessió ........................................................................................... 60
Activitat 27 ...........................................................................................................................60
4
Coavaluació sessió pràctica grup B2 .................................................................................60
Activitat 28 (Activitat no realitzada en el termini)* .....................................61
Bloc de Continguts: Activitats en el medi natural (ESO) .....................................................61
9ª Sessió ........................................................................................... 62
Activitat 29 ...........................................................................................................................62
Autoavaluació sessió pràctica grups B3-B4 .......................................................................62
Activitats finals ................................................................................ 63
Activitat 30 ...........................................................................................................................63
Comparació entre el currículum d’EF i el currículum de Perú .............................................63
Activitat 31 ...........................................................................................................................81
Recensió d’un llibre ............................................................................................................81
Activitat 32 ...........................................................................................................................86
Revisió crítica del currículum .............................................................................................86
Activitat 33 ...........................................................................................................................87
I finalment, quina EF vull fer? .............................................................................................87
5
1ª Sessió
Activitat 1
Per què estic aquí? Per què vull ser professor/a?
Estic cursant aquest màster per què des de fa anys sempre m’ha agradat la matèria
d’EF. Crec que és important que les persones facin ús de l’Activitat física, i és feina del
professor incentivar aquest comportament. És un repte que personalment trobo molt
atractiu i per això vull ajudar a alumnes que no trobin l’exercici físic interessant a
canviar d’opinió.
Aquest és un de les meves motivacions principals, tot i que des de fa un temps també
trobo que l’EF pot ajudar molt a millorar el nivell d’anglès dels estudiants, i és quelcom
que encara no se n’està traient el màxim rendiment. He tingut la sort de tenir una bona
base en la Llengua Anglesa i a més vaig centrar el meu Treball Final de Grau en
l’Aprenentatge Integrat de Continguts en Llengua estrangera (AICLE) centrat en l’EF.
Així doncs les meves motivacions per cursar aquest màster i acabar sent professor, són
fer que els alumnes practiquin esport pel seu compte, i millorin en nivell d’Anglès.
Activitat 2
Quins són els vostres principis ètics-morals?
Els principis en els que sempre he cregut són d’igualtat, respecte i superació.
Igualtat ja que tots els alumnes s’han de tractar per igual, independentment del sexe,
raça, etc. Però també en certa manera s’ha de saber tractar a cada alumne depenen de
les característiques anteriorment esmentades ja que depèn d’aquestes la seva resposta
pot variar.
Respecte no només pels alumnes sinó per la professió. S’ha de tenir respecte per la
matèria que et fa viure, que et fa pensar, no pots plantejar sessions ràpides i mal fetes
6
ja que l’únic que s’aconsegueix es faltar-li el respecte a la matèria, a tu mateix i als
alumnes, ja que se’ls resta importància.
Per últim, un esperit de superació per part tant dels alumnes, ja que s’han de motivar i
intentar superar tant física com mentalment en tot el possible; tant com per part del
professor (meva) ja que he d’intentar plantejar millors sessions cada vegada, he
d’aprendre a ensenyar, així que m’he d’intentar superar sempre en cadascun dels
aspectes que trobi adients.
Activitat 3
Un viatge en el temps (retroinspecció): La meva relació amb l’EF durant la meva
escolarització
He tingut en general una experiència molt positiva a les sessions d’EF que se m’han
proposat al llarg de la meva infància a l’ESO. Vaig arribar a practicar un gran ventall
d’esports no només típics sinó també minoritaris i alternatius entre d’altres.
Sento que els professors treballaven amb molta passió per l’esport i la matèria que
impartien cosa que contagiava i això es mostrava reflectit en la participació i implicació
dels alumnes a les sessions.
L’Educació Física també em servia com a moment d’evasió de problemes i per trencar
la rutina que podia venir generada per el gran acumulament de sessions teòriques
d’altres assignatures.
Podria dir que en general l’EF va marcar gran part de la manera en que actuo, penso i
em relaciono, en altres paraules em va ser de gran ajuda i va ser una gran motivació
per mi.
7
Activitat 4
Lectura i debat: Pérez López (2011)
Una cenicienta llamada María
La lectura de l’article d’Isaac José Pérez, m’ha servit per arribar a moltes conclusions i
entendre el punt de vista d’un docent amb més de 10 anys d’experiència docent en el
camp de l’Educació Física. L’objectiu principal de l’article és canviar la imatge que la
societat té de l’Educació Física mitjançant arguments i recorrent al currículum de
l’assignatura en moments puntuals.
A les primeres línies de la lectura, ja es pot observar quin camí seguirà l’autor, i aquest
camí és la crítica al currículum i la visió que es té de l’Educació Física, la qual rep amb
el sobrenom de María. Es critica la manca de coneixement de l’assignatura per part de
companys, alumnes, pares mares i un llarg etcètera de persones mal informades, que
arriben (equivocats) a pensar que és una assignatura poc educativa. Però quin és
realment el problema?
La manca de professionalitat d’alguns docents, la falta de dignitat professional i
personal, fa que l’assignatura no rebi la credibilitat necessària. Tots els docents han de
dotar l’assignatura de valor, d’identitat, i és quelcom que avui en dia, encara no s’ha
aconseguit.
Tot i això l’autor reafirma que l’EF té un valor potencial molt gran dins l’àmbit escolar,
dient que, d’aquesta manera es converteix en una cenicienta (D’aquí el nom de
l’article).
Per tal de donar-li el valor que es mereix a l’assignatura, els docents som els que ho
hem de canviar, som els qui hem de trencar aquest complexa d’inferioritat donant valor
als arguments que arrossega aquesta assignatura, que en són molts.
Personalment crec que l’article intenta donar valor a una assignatura amb complexa
d’inferioritat, i hi estic d’acord, quan fa referència a que la culpa no només és de la
societat que l’envolta ni del seu context, sinó, també dels que som encarregats de
propagar-la, que no ho fem amb les ganes ni la superioritat que la matèria requereix.
8
2ª Sessió
Activitat 6
Els vostres antics professors/es d'EF i la seva racionalitat, i el vostre
posicionament justificat
Sempre he tingut molt bona relació amb els professors d’EF i són els que més m’han
ajudat i amb els que m’he sentit més còmode parlant i relacionant-m’hi, ja sigui perquè
és una matèria que sempre se m’ha donat bé, o perquè he tingut sort amb els que
m’han tocat.
Des de primària sempre han trobat una manera de motivar-me i no necessàriament
amb l’esport, sinó amb la manera de fer, amb la personalitat. Cosa que molts altres
professors d’altres assignatures no han aconseguit. És per això que tinc certa passió
per l’esport i per la docència.
Els objectius que ens plantejaven els professors que he tingut, eren molt pràctics, tot i
que també recorríem a la utilització d’un quadern teòric el qual ens podia servir per tal
de assolir tots els coneixements. Era un quadern que utilitzàvem quan plovia o a casa,
però mai interrompíem les sessions pràctiques per fer treball teòric.
Activitat 7
Decàleg de les meves competències com a docent
1. Organitzar i animar situacions d’aprenentatge
2. Promoure els dispositius per atendre la diversitat
3. Implicar l’alumnat en els seus aprenentatges i el seu treball
4. Saber treballar en equip
5. Utilitzar les noves tecnologies
6. Gestionar la pròpia formació continua
7. Aconseguir ser crític amb un mateix
8. Competència plurilingüe
9. Implicar-se amb el centre
10. Utilitzar els mètodes d’ensenyament adequats amb cada grup
9
Activitat 8
Revisió Crítica del Codi Deontològic dels professionals de l’EF
Introducció
Aquest codi pretén presentar a totes aquelles persones que tenen a veure en l’educació
física un seguit de directrius i principis per tal de que siguin portats a terme.
Si es fa d’aquesta manera, seguint unes bones practiques l’EF pot contribuir
positivament al desenvolupament dels nen.
Aquest codi es divideix en 3 seccions:
A: Principis clau en l’Educació Física
B: Bones pràctiques en l’Educació Física
C: Estrès, esgotament i abús en l’Educació Física
A) Principis clau en l’Educació Física
1. Necessitats dels nens i beneficis de l’Educació Física
Els adults hem de saber les necessitats que tenen els nens o adults tant a nivell
emocional, social, físic i personals. El text ens diu que hem d’intentar donar a més una
visió més individual ja que tots són diferents per tal de potenciar l’autoestima i les
relacions positives i saludables.
Aquesta ultima afirmació és força complicada de portar a terme crec a causa de que les
ràtios alumnes-professor són cada dia més grans, no obstant no dic que no haguéssim
de podar de la nostra part tot l’esforç per aconseguir-ho.
Hem de tenir clar també que l’EF ens brinda una excel·lent possibilitat per as que els
joves aprenguin noves habilitats i tinguin una major confiança en ells i en les seves
10
possibilitats, per tant hem de veure i aquesta assignatura com una potenciadora de
talent i no pas com una seleccionadora.
2. Integritat en les relacions
En cap cas es toleraran abusos a nivell verbal, físic, emociona o sexuals. No hi pot
haver cap tipus de discriminació per cap dels anteriors aspectes. Em ve al cap
comportaments que he pogut veure a pel·lícules que reflectien l’educació física de
dècades passades on si es donaven aquests comportaments però crec que ja fa força
anys que si no tots els professors, la majoria d’ells que hi ha ara no mostren cap
comportament d’aquest.
En algun cas el currículum ocult, és a dir, allò que nosaltres pensem que ens fa portar a
terme una pràctica d’una determinada manera podria tenir algun tipus d’afecte sobre
aquestes relacions encara que espero que pel bé de la nostra professió aquestes
persones se les pugui trobar i posar solució.
3. Relacions entre nens
Sobre tot es basa en el joc net i en les relacions sinceres i la integritat de cada individu.
4. Joc net
El joc net s’ha d’entendre com no només seguir les normes establertes per aquella
activitat sinó també incorporar conceptes d’amistat i companyerisme cap als altres.
5. Valors actituds i ambient de qualitat
Fent referència als valors, actituds i crear ambient de qualitat en les classes d'educació
física, podem dir que l'activitat s'ha de realitzar en un ambient favorable i de seguretat
per l'alumne. No es necessari iniciar la competició aviat, ja que els nens poden sentir un
excessiva tensió i pressió activa, el que es busca es la progressió saludable , positiu i
de descobriment.
11
6. Igualtat
Tots els nens s'han de tractar amb les mateixes condicions i tots realitzen les mateixes
activitats, en el cas d'algun alumne amb discapacitat, realitzarem activitats integrades
on es sentin participatius amb el seu potencial.
7. Necessitat d'educació i formació
L'educació i formació dels professors va lligada directament a tot allò que poden
transmetre als nens que tenen al costat, s'han d'assegurar que estan capacitats, oferint
una experiència segura i oportunitats educatives apropiades, així com mirar de millorar
las tècniques personals i professionals.
8. Autoconscienciació
És rellevant que cada professor sigui conscient de les àrees en que està capacitat per
formar als alumnes. Els elements que ell domina han de ser verídics en tota la seva
totalitat.
B) Bones pràctiques en l'educació física
L'actitud del professional va directament relacionada amb les pràctiques en l'educació
física que realitza; ha d'estar capacitat i qualificat, una actitud positiva, alegre,
entusiasta crea un bon ambient de transmissió de coneixements, ensenyar a jugar net
en relació a les regles del joc, respondre de forma constructiva, fomentar un estil de
vida actiu i saludable i reconèixer que som humans i que també ens equivoquem, no
som perfectes.
Mai tractar els nens com sers inferiors, son persones igual que nosaltres que estan
aprenent d'una manera semblant igual que nosaltres quan érem més joves. És
important recalcar aquesta qüestió.
12
1. Preparació y supervisió de els classes
El professional ha de tenir una actitud plenament de seguretat alhora de realitzar les
classes i això es sinònim d'estar ben preparat. Cada un dels passos i mètodes que
realitza s'han de fer de manera responsable i pautada.
Una bona programació en relació al tipus d'edat, experiència, capacitat i expectatives
dels nens, donarà una avantatge important sobre l'anticipació de l'activitat.
2. Comportament dels professors d'educació física i principis personals
El joc net es necessari perquè els nens aprenguin amb una bona base de esport
saludable i amb valors. Tractar a tots per igual és bàsic perquè els nens es sentin
plenament integrats. Una bona responsabilitat i control del professor genera un entorn
positiu. És important no establir amistats amb els nens, ja que molts cops es pot mal
interpretar per persones externes i pot generar possibles situacions problemàtiques.
Potenciar que els nens s'uneixin als valors que ensenyem, coma exemple de vida
dintre i fora de l'activitat física. També és primordial no influir en un nen per obtenir
beneficis propis. Mes enllà de tots aquests elements, lo essencial és que el nen
gaudeixi de l'activitat amb la nostre metodologia de treball basada en unes pautes
d'ensennyament-aprenentatge, sent nosaltres el millor exemple que pot tenir, sense
que hi hagin paraules mal sonants, situacions desagradables, ni mal comportaments.
Estar present amb una correcte imatge, higiene i eficàcia funcional, es donarà més
seguretat i presència amb el que volem fer a la pràctica.
3. Enfoc equilibrat per guanyar
És secundari, s'ha de crear èmfasis en la importància de l'esforç i el gaudir, deixar de
segon pla en fet competitiu i premiar altres factors.
4. Context pel comportament en la EF:
Parla de ítems que ens porten a un bon comportament dels alumnes i crear un bon
clima. Ha de ser adequat per l'edat, no exclouré las alumnes però les seves dificultats,
evitar conflictes morals i físiques mal interpretades, el número d'alumnes a classe.
13
Aquests ítems es podrien ampliar a més, reduir, considero que les llistes així son
orientatives, no definitives i no una guia d'actuació definitiva.
5. Formació requerida per l'ensenyament
Hem de ser competents per l'activitat, hem d'estar regulats i evitar l'intrusionisme
6. Disciplina i creació d'un ambient positiu
torna a exposar una llista d'ítems, no augmenta orientativa i com a guia mai definitiu.
Parla de disciplina, programació, igualtat entre alumnes, enfoc positiu a les accions. I
les que més importància li dono jo a les meves sessions: crear independència, reforçar
les accions positives i les esforços, joc jet, respecto, integració...
Considerem que es una guia docent, ítems que coneixem i que hem de recordar en tant
en tant, però necessitem eines pedagògiques!
7. Sancions
La utilització de les sancions és una eina útil per al professor per a establir autoritat. Tot
i que seria millor que el professor es guanyés aquesta autoritat i respecte amb la seva
actitud ferma i justa, a vegades caldrà aplicar-les quan certs alumnes es “passin de la
ratlla”. L’ús de la sancions hauria de ser quelcom esporàdic i en moments concrets, ja
que un ús abusiu podria crear un clima d’excessiva autoritat que provocaria por i
crispació en els alumnes, context el qual no és l’ideal per al seu propi aprenentatge ni
per al desenvolupament idoni de les sessions de classe. També és important donar un
avís previ a l’aplicació de la norma per a que l’alumne sàpiga que l’ha incomplert i que
no se’l permetrà una altra infracció, sempre i quan aquesta no sigui de caire greu.
8. Seguretat
Tenir unes normes i crear un clima de seguretat en algunes de les activitats
proposades farà que els alumnes estiguin en més predisposició a realitzar-les per que
perdran la por, i més si veuen que els primers alumnes que la fan no els hi passa res.
És important explicar-les molt bé abans del inici de l’activitat i remarcar aquelles
14
normes clau que requereix una especial atenció. Disposar d’una farmaciola seria de
gran ajut en casos de ferides o cops ja que permet una atenció primària immediata. Per
últim, una tasca fonamental del professorat en aquest tipus d’activitats és revisar que
tot el material que s’utilitzi estigui en bon estat per a garantir una pràctica segura i
sense riscos.
9. Assegurança
És vital que el centre docent disposi d’una assegurança per que les normes de
seguretat només prevenen els accidents però no els eviten. Per tant, disposar-ne amb
la cobertura adequada permet als accidentats rebre una atenció més especialitzada i
pot evitar denúncies a l’escola i al professorat.
C) Estrès, esgotament i abús en l’educació física
Aquestes situacions en l’àmbit de l’Educació Física es manifesten de manera diferent,
però provocant danys en els alumnes. Com a docents, hauríem d’evitar-les, però no és
tan fàcil.
1. Estrès i esgotament
Segons el text, l’estrés o esgotament per exemple, es produeix en activitats on l’estímul
és excessiu i l’alumne se sent desbordat per les exigències de l’activitat. En aquest
aspecte és complicat adequar l’estímul a cada alumne, ja que la diversitat en una
classe sol ser elevada i per un alumne un estímul pot ser adequat i per l’altre és un
patiment. També trobem els alumnes que no els hi agrada la matèria però que l’han de
fer per poder aprovar, aquest fet també suposa un estrés en els alumnes. La
problemàtica que té un professor en una classe és que sempre hi ha algun alumne que
no li agradi la tasca plantejada i aquest fet pugui provocar estrès a l’alumne.
15
2. Abús
Amb l’abús, en canvi, el docent no ho pot tolerar i no ha de permetre que cap alumne
es trobi en aquesta situació. De vegades amb la pròpia activitat els alumnes que són
més participatius i competitius abusen dels que no ho són tant. De vegades l’abús el
pateixen fora de classe i això pot afectar al rendiment de l’alumne.
En la societat actual, es viu amb molt d’estrès i situacions com l’abús es donen amb
molta freqüència, pot ser massa. És molt complicat lidiar amb aquests problemes on
més d’un alumne els pot patir o pateix i el que hauríem d’intentar és que es donin lo
menys possible dins de l’aula.
Les categories d’abús que se’ns defineixen al codi són 4, fent referència a l’abús físic,
el psicològic, l’emocional i el sexual.
Per determinar de quin tipus d’abús es tracta, hem de saber si n’hi ha o no. Això es pot
saber mitjançant els diversos símptomes clars en el comportament i l’aparença general
del nen. Aquests símptomes són les senyals les quals els professors hauran d’estar
atents i aprendre a reconèixer per adonar-se que hi ha abús.
És essencial conèixer els diferents indicadors i comportaments tot i que s’ha d’anar
amb cautela, ja que molts símptomes es poden donar sense la necessitat que hi hagi
hagut previ abús. Dins d’aquests símptomes, torbem el desglossament entre les
diferents categories d’abús mencionades anteriorment.
En els símptomes físics hi trobem qualsevol dany físic com fractures, cremades o cops.
El segon que veiem són els signes d’abandó, els quals impliquen que el nen s’ha rendit
enfront l’abús, com ara no curar-se les ferides, o no menjar. Pel que fa a l’abús
emocional fa referència a tots aquells insults intentant ridiculitzar, o fer veure els
defectes de la víctima. Per últim a l’abús sexual ens hem de fixar en comportament del
nen en detalls com ara resistència a treure’s la roba, etc.
16
En el cas de l’abús el tema de la confidencialitat és primordial, i s’ha de mantenir
envers tots els temes sigui quina sigui la relació que es té amb l’afectat. Tota la
informació s’haurà de tractar en compte per tal de no agreujar els problemes.
17
Activitat 9
Check-List. Argumentar si els punts ajuden o no, i de quina manera.
FINALITATS de l'educació
a. El ple desenvolupament de la personalitat i de les capacitats dels
alumnes.
Sí que hauria d’ajudar als alumnes ja que els prepara mentalment per quan surtin de
l’escola estar preparats.
b. L’educació en el respecte dels drets i llibertats fonamentals, en la
igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones i en la igualtat de
tracte i no discriminació de les persones amb discapacitat.
És un punt molt important i, per tant, fonamental pels alumnes ja que els drets i les
igualtats, no només de gènere, sinó, culturals o racials són avui en dia un tema molt
polèmic, que si es cuida bé des de les bases de les persones, es podria anar polint
mica en mica.
c. L’educació en l’exercici de la tolerància i de la llibertat dins els
principis democràtics de convivència, com també en la prevenció de
conflictes i la seva resolució pacífica.
Sí que és un punt que ajuda als alumnes, ja que si des de ben petits se’ls inculca una
manera pacifica de resoldre els conflictes, i fa que siguin més tolerants a les opinions
alienes, això pot significar disminuir la violència en un futur proper.
d. L’educació en la responsabilitat individual i en el mèrit i esforç
personal.
18
Ajuda als alumnes alhora d’esforçar-se i arribar a assolir uns objectius, unes fites, que
es puguin haver marcat. S’ha de premiar als alumnes que s’esforcin, i se’ls ha de fer
veure el mèrits d’aquest esforç.
e. La formació per a la pau, el respecte als drets humans, la vida en
comú, la cohesió social, la cooperació i solidaritat entre els pobles,
així com l’adquisició de valors que propiciïn el respecte als éssers
vius i el medi ambient, en particular al valor dels espais forestals i el
desenvolupament sostenible.
Semblant a un punt parlat anteriorment, aconseguir que els alumnes es respectin entre
ells i siguin capaços d’augmentar la cooperació i les relacions interpersonals hauria de
ser un objectius claríssim en etapes de secundària i batxillerat.
f. El desenvolupament de la capacitat dels alumnes per regular el seu
propi aprenentatge, confiar en les seves aptituds i coneixements,
així com per desenvolupar la creativitat, la iniciativa personal i
l’esperit emprenedor.
Sí, aconseguiran ser més autocrítics amb si mateixos en un futur.
g. La formació en el respecte i reconeixement de la pluralitat lingüística
i cultural d’Espanya i de la interculturalitat com un element
enriquidor de la societat.
Sí, gràcies a possibles jocs tradicionals entre d’altres
h. L’adquisició d’hàbits intel·lectuals i tècniques de treball, de
coneixements científics, tècnics, humanístics, històrics i artístics,
així com el desenvolupament d’hàbits saludables, l’exercici físic i
l’esport.
Sí, és important que els alumnes adquireixin hàbits saludables mitjançant l’EF que
s’imparteixi a l’escola.
19
i. La capacitació per a l’exercici d’activitats professionals.
Sí, Aprenen a cooperar, treballar en equip…
j. La capacitació per a la comunicació en la llengua oficial i cooficial, si
n’hi ha, i en una o més llengües estrangeres.
Sí, és important que els alumnes siguin capaços de comunicar-se en una o més
llengües.
k. La preparació per a l’exercici de la ciutadania i per a la participació
activa en la vida econòmica, social i cultural, amb actitud crítica i
responsable i amb capacitat d’adaptació a les situacions canviants
de la societat del coneixement
Sí, ja que s’aconsegueix que les futures generacions tinguin autonomia per no dependre de
ningú i tenir criteri propi.
L’Educació Secundària Obligatòria ha de contribuir a desenvolupar en els i les
alumnes les capacitats que els permetin:
a. Assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els
seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la
cooperació i la solidaritat entre les persones i els grups, exercitar-se
en el diàleg afermant els drets humans com a valors comuns d’una
societat plural i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania
democràtica
Sí que ajuda als alumnes d’ESO adquirir aquestes capacitats, ja que és la cooperació
entre persones i grups el que es trobaran el dia de demà quan treballin o hagin de fer
qualsevol tasca. És important que els alumnes aprenguin, també, a utilitzar el diàleg
com a eina per afirmar-se i donar opinions.
b. Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball
individual i en equip com a condició necessària per a una realització
eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà de
desenvolupament personal.
20
Sí, perquè és important que els alumnes tinguin uns hàbits adquirits abans d’abandonar
la secundària. El treball en equip i la disciplina són fonamentals en la vida adulta, en
especial aquest últim.
c. Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i
oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin
discriminació entre homes i dones.
Sí que ajuda als alumnes ja que cada vegada és tema de més repercussió la igualtat
entre sexes i de drets. A la majoria d’escoles de secundària els alumnes estaran en
classes mixtes, cosa que ajudarà i facilitarà a contribuir en aquesta lluita contra la
desigualtat de gènere. Com abans es comenci a inculcar, millor per al
desenvolupament i la comprensió dels nens.
d. Enfortir les seves capacitats afectives en tots els àmbits de la
personalitat i en les seves relacions amb els altres, com també
rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els
comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.
Molt lligat amb el tema anterior, la secundària pot ajudar als alumnes a entendre que la
violència entre d’altres temes no està bé en cap context.
e. Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts
d’informació per adquirir, amb sentit crític, nous coneixements.
Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies,
especialment les de la informació i la comunicació.
No hi estic del tot d’acord. Crec que aquesta és una tasca més particular pel batxillerat.
Tot i que si que s’hi haurien d’establir unes premisses i uns fonaments molt bàsics, en
la meva opinió crec que ajudaria més si aquest tema es tractés al batxillerat, ja que és
quan els alumnes tenen més habilitats i ganes de treballar.
21
f. Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que
s’estructura en diferents disciplines, així com conèixer i aplicar els
mètodes per identificar els problemes en els diversos camps del
coneixement i de l’experiència.
Sí, els alumnes haurien de tenir uns mínims de connexament encara que sigui un
coneixement més lògic i no científic.
g. Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la
participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per
aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir
responsabilitats.
Sí, tenint en compte que l’ESO és una etapa en que hi ha molts dubtes, els alumnes
solen mancar de confiança i si s’intenta estimular l’esperit emprenedor i la participació,
juntament amb un esperit crític els alumnes poden donar un salt molt important a la
seva manera d’actuar i viure. Crec que a l’ESO fer aquest
canvi, és molt important.
h. Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en la
llengua castellana i, si n’hi ha, en la llengua cooficial de la comunitat
autònoma, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el
coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.
Sí, és molt més que evident que els alumnes han d’aprendre expressar-se tant en
llengua castellana com amb la llengua cooficial (en el nostre cas el català). Tot i que
discrepo en que s’han d’iniciar en el coneixement de la literatura ja que els alumnes a
l’ESO haurien d’aprendre coses més practiques.
i. Comprendre una o més llengües estrangeres i expressar-s’hi de
manera apropiada.
22
Sí, els alumnes haurien de ser capaços d’expressar-se mínimament en Anglès, ja que
en el futur serà un factor determinant en el fet de si aconsegueixen una feina o no. A
més cada vegada vivim en un món amb mes multiculturalitat, i l’anglès és la clau per no
quedar-t’hi fora.
j. Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la
historia pròpies i dels altres, així com el patrimoni artístic i cultural.
Estic d’acord en que haurien de tindre un mínim de cultura, abans d’arribar al
batxillerat, tot i que no només s’hauria de treballar a l’ESO, sinó que s’ha de continuar
treballant i s’ha de treballar en etapes anteriors.
k. Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres,
respectar les diferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals
i incorporar l’educació física i la pràctica de l’esport per afavorir el
desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió
humana de la sexualitat en tota la seva diversitat. Valorar críticament
els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels
éssers vius i el medi ambient, per contribuir a la seva conservació i
millora.
Sí que ajuda sobretot a una edat on els cossos tenen tanta tendència a canviar, les
hormones es comencen a desenvolupar i els canvis corporals són cada vegada més
freqüents i normals ja que els alumnes es troben en plena adolescència. El fet que
entenguin i coneguin el seu cos i és fonamental.
l. Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les
diferents manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans
d’expressió i representació.
23
No crec que sigui un tema primordial a treballar a l’ESO, sinó que trobo que els
alumnes ja haurien d’arribar a la secundària amb aquesta comprensió assolida.
Batxillerat
a. Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i
adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de
la Constitució espanyola i pels drets humans, que fomenti la
coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.
Sí que crec que és útil i ajuda, tot i que adquirí una consciència cívica responsable
hauria també, ser una tasca reflectida e l’ESO.
b. Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar de
forma responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític.
Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i
socials.
Sí que ajuda als nens ja que en aquesta edat han assolit un grau més d’intel·lecte, i
han d’aprofitar-ho per començar-se a desenvolupar de manera individual per poder
adquirir un punt de vista propi, un esperit crític i tenir un criteri alhora de resoldre
situacions o d’argumentar.
c. Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i
dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i
impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones amb
discapacitat.
24
Sí, tot i que ja se n’ha parlat a l’ESO crec que és un tema de suficient importància i que
pot ajuda als nens a seguir pel bon camí en quant a la desigualtat social es tracta. No
només amb la desigualtat de generes, sinó desigualtat racial, o cultural entre d’altres.
d. Afermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions
necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a
mitjà de desenvolupament personal.
Sí, els pot ser de molta utilitat, no només per a continuar formant-se com a persones,
sinó per adquirir un hàbit saludable que pugui ajudar als estudiants a tenir un mínim
nivell intel·lectual el dia de demà.
e. Dominar, tant en l’expressió oral com en l’escrita, la llengua
castellana i, si s’escau, la llengua cooficial de la seva comunitat
autònoma.
Sí, tot i que a l’ESO ja haurien de dominar-ho.
f. Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües
estrangeres.
Sí, malgrat que, com he mencionat abans, és un tema que a l’ESO ja s’hauria de tenir
en compte. El batxillerat només ha de servir per acabar-ho de potenciar.
g. Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la
informació i la comunicació.
Sí, i més ara que cada vegada l’ús de les TIC és més important. Crec que els podria
ser útil aprendre a utilitzar aquests instruments quan abans millor, ja que cada vegada
es fa tot més aviat.
25
h. Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els
seus antecedents històrics i els principals factors de la seva
evolució. Participar de forma solidària en el desenvolupament i la
millora del seu entorn social.
En quant a la primera part, els pot ser útil als estudiants, malgrat és un tema que
haurien d’haver tocat més a la secundària. A la segona part de l’enunciat, sí que han de
començar a desenvolupar un esperit crític envers a l’entorn que els envolta.
i. Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i
dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat elegida.
Sí que els pot ajudar, tot i que no és quelcom prioritari, ja que no tothom estarà dedicat
ni es sentirà interessat en l’àmbit científic.
j. Comprendre els elements i procediments fonamentals de la recerca i
dels mètodes científics. Conèixer i valorar de forma crítica la
contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions
de vida, així com afermar la sensibilitat i el respecte pel medi
ambient.
Sí, els pot ser de molt ajuda estar conscienciats en els temes del medi ambient, al igual
que molts altres, és un tema en auge avui en dia, i cada vegada s’ha de prendre més
seriosament tot allò relacionat amb la natura. Començant per adquirir uns hàbits de
reciclatge, i continuant per conscienciar-se amb el que pot passar al món.
26
k. Afermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat,
iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.
Ajuda als estudiants a tenir criteri propi i els ajuda a adaptar-se al món on viuen, a
entendre tots els punts de vista, i a partir d’aquí, crear o modificar la realitat. Sabent
que si s’equivoquen han d’admetre l’error.
l. Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri
estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.
Sí que pot ajudar a alguns estudiants, però com a normal general no crec que sigui un
tema prioritari al batxillerat, si més no, no per a tots els estudiants.
m. Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament
personal i social.
Si que ajuda als alumnes, ja que és l’ultima etapa on se’ls pot mig obligar a fer Activitat
física i és l’ultima oportunitat que es té de que els alumnes adquireixin uns hàbits
esportius saludables, que els poden ajudar de cara al futur mitjançant la prevenció de
diverses malalties, com cardiovasculars o problemes de pes.
n. Afermar actituds de i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.
Sí que els pot ajudar, ja que així tindran un mínim de coneixement alhora de circular
tant a peu, com en qualsevol transport pel carrer. Sobretot a aquestes edats on els
alumnes estan a prop de tenir el seu vehicle i carnet de conduir.
27
Activitat 10
Reflexió Critica Jordan Sierra
Disposiciones esenciales de los profesores en las relaciones con sus alumnos des de
una prespectiva ética-pedagógica
L’article de Jordan Sierra ens mostra detingudament algunes actituds ètica-
pedagògiques que porten a pràctica un perfil de professors per relacionar-se amb el
seu alumnat. L’autor es basarà en les propostes de Van Manen i altres investigacions
en les quals l’autor hi hagi estat implicat.
El que s’intentarà és ampliar els coneixements dels lectors de cara a la reflexió. No tots
els professors tenen el mateix compromís amb el treball, el que hem de veure és la
disposició de cadascú alhora de fer la seva feina.
L’amor pedagògic
En aquest primer punt se’ns parla de que el professor ha de tenir un amor, una estima
per la seva feina, independentment del grup d’alumnes o companys que li hagi pogut
tocar. S’ha d’arribar a aconseguir que l’alumne es comprometi i tu comprometre’t amb
ell. Hi ha d’haver una connexió professor-alumne ala qual s’ha d’estar disposat a
arribar. No ens podem quedar amb un amor, amb l’estudiant, sinó, que aquest amor ha
de ser de confiança, els alumnes s’han d’estimar com a persones, no només com a
alumnes.
L’autor ens explica que aquests tipus de metodologies són exitoses alhora d’atraure
l’atenció dels alumnes i el seu afecte.
28
La responsabilitat pedagògica.
Els professors seran conscients de tots els problemes i necessitats dels alumnes, de
tots. També haurà d’intentar trobar-hi solució tant aviat com pugui, convertint el
problema de l’alumne en un problema propi, i per tant, una prioritat. El bon professor, el
que de veritat està implicat, ha d’oblidar-se dels seus assumptes personals, i tenir cura
total d’allò que passa a l’aula i als alumnes. L’autor utilitza mots com sensibilitat, per tal
de definir la relació alumne professor.
L’esperança pedagògica.
Fa referencia a allò que els professors creuen que passarà sempre de manera positiva.
És allò que en el fons esperen que passi mitjançant la paciència i el positivisme.
Sempre s’ha de creure en els alumne si en el seu futur per malament que estiguin en el
present.
3ª Sessió
Activitat 11
PROPOSTA DE SUBCONTINGUTS(condició física i salut) ESO
Contingut nuclear: Condició física i salut 4rt d’ESO
1. Realització i pràctica d'escalfaments autònomament segons l'activitat a realitzar.
2. Valoració de l'escalfament com a prevenció de lesions.
3. Reconeixement dels efectes del treball de resistència aeròbica, de flexibilitat i de
força resistència sobre l'estat de salut: efectes beneficiosos, riscos i prevenció.
4. Aplicació dels sistemes d'entrenament de les qualitats físiques.
29
5. Presa de consciència de la condició física individual i predisposició per millorar-
la.
6. Planificació autònoma de l'activitat física a partir de pautes bàsiques.
7. Constància en l'adopció de postures correctes en l'activitat física i consciència de
la importància d'evitar postures inadequades.
8. Aplicació de les normes bàsiques de seguretat i prevenció de riscos durant la
realització d'activitat física.
9. Reconeixement de les actuacions bàsiques a prendre davant un contratemps o
una lesió durant la pràctica d'activitat física.
10. Valoració dels efectes negatius de determinats hàbits sobre la condició física i la
salut. Actitud crítica envers aquests hàbits.
11. Valoració i utilització de la respiració i la relaxació de forma autònoma al servei
d'una millora en la qualitat de vida.
12. Inclusió d’activitats relaxants com el ioga o tai-chi, entre d’altres que es
puguin aplicar al temps lliure.
30
Activitat 12
PROPOSTA DE SUBCONTINGUTS L'Activitat Física i la Salut (Batxillerat)
Contingut nuclear: ACTIVITAT FÍSICA I SALUT 1R DE BATXILLERAT
1. Anàlisi i reflexió crítica sobre el concepte de salut.
2. Experimentació, caracterització i valoració dels beneficis i riscos de l'activitat
física com a hàbit de vida saludable.
3. Planificació i execució del treball de les qualitats físiques relacionades amb la
salut i realització de proves d'avaluació de la condició física.
4. Valoració i anàlisi crítica dels conceptes de prevenció i seguretat en l'activitat
física. Experimentació i execució de diferents activitats que hi estiguin
relacionades.
5. Anàlisi i reflexió crítica de la influència d'alguns hàbits i pràctiques socials
negatius per a la salut.
6. Descripció, valoració i experimentació dels elements que constitueixen
l'autocontrol corporal: la higiene, l'alimentació equilibrada, el descans i la
relaxació. Aplicació de tècniques de relaxació a la vida diària com a mitjà de
coneixement personal i recurs de compensació de tensions i desequilibris.
7. Valoració i acceptació de valors com la responsabilitat, la perseverança i l'esforç
per aconseguir una millora de la condició física i de la salut.
8. Caracterització de l'activitat física terapèutica i valoració i participació en
activitats físiques adaptades.
9. Aprenentatge d’activitats saludables que els poden servir fora l’aula
31
Activitat 13
REFLEXIÓ PRIMERA CLASSE PRÀCTICA: EF I ELS REPTES COOPERATIUS
Avui hem dut a terme la primera classe pràctica de l’assignatura de currículum,
l’objectiu de la qual era el treball cooperatiu. Els grups els ha distribuït el professor per
ordre de llista, de manera que han quedat grups mitjanament aleatoris, la qual cosa
està força bé ja que al seu un màster on no tothom es coneix, pot anar bé alhora de fer
noves amistats, o conèixer gent i parlar amb companys que no pensaves que hi
mantindries una relació.
La sessió s’ha realitzat al pavelló municipal de VIC, una instal·lació relativament a prop
de la UVIC. L’activitat ha estat distribuïda en forma de circuit d’estacions de manera
que al voltant de tot el pavelló et podies trobar els diferents exercicis que s’havien de
portar a terme.
El procés per realitzar les activitats i avançar per estacions era senzill, un cop acabaves
amb una activitat o un exercici podies procedir a realitzar la que estigués lliure en aquell
moment, ja que sempre n’hi havia unes quantes que estaven lliures degut a que hi
havia més activitats que grups. Era molt important que el grup estigués unit en tot
moment, si no estava unit no es podia fer el repte, que era una mica l’objectiu principal
de la sessió.
Trobo que l’únic problema va ser que no vam arribar a completar tots els reptes per
carència de temps. Es podria fer que el professor cada 5 minuts fes rotar en sentit
horari o contra horari per tal que tots els grups passessin per totes les possibles proves.
Personalment he trobat que la sessió ha estat molt dinàmica i atractiva de cara a
continguts i objectius a treballar. És una activitat molt adient a treballar en grups de la
ESO ja que la cooperació i companyerisme són atributs clau a aquestes edats, i es
poden treballar per tal de trencar barreres entre els alumnes, alliberar tensions, alleujar
conflictes, etc. En general molt bona sessió.
32
4ª Sessió
Activitat 14
Relació entre els objectius generals de l’ESO i Batxillerat i objectius generals
d’EF (ESO i Batxillerat)
Objectius de l’EF a l’ESO
1. Conèixer els trets que defineixen una activitat física saludable i els beneficis que
l'activitat física comporta per a la salut individual i col·lectiva.
2. Valorar la pràctica regular d'activitat física com a mitjà de millora de la salut i de la
qualitat de vida.
3. Realitzar activitats físiques dirigides a la millora de l'eficiència i la riquesa motriu i la
millora de la condició física per respondre davant de diferents situacions.
4. Manifestar autonomia en l'organització i planificació de l'activitat física, consolidada
com hàbit de vida saludable.
5. Conèixer les normes principals de seguretat i mesures preventives i actuar amb
respecte i cura de l'entorn en les activitats en el medi natural.
6. Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l'àmbit de la
competició i en el temps de lleure per a la millora de la condició física.
7. Utilitzar el cos com a eina de comunicació, expressió i creació.
8. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar
l'afany de millora personal.
9. Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la
participació en activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals,
socials i d'habilitat.
10. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l'activitat física i l'esport en
la societat actual i valorar-ne els aspectes positius.
33
Objectius generals EF ESO
Objectius ESO 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
a. Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica
x
b. Desenvolupar i consolidar hàbits d’esforç, d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge eficaç i per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat.
X
c. Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.
X
d. Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament.
X
e. Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.
X
f. Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.
x X
g. Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana i progressar en el sentiment de pertinença al país.
X
h. Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, textos i missatges complexos en llengua catalana, en llengua castellana i, si escau, en aranès i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica. Iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.
X
i. Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres.
x
j. Desenvolupar habilitats bàsiques en l’ús de fonts d’informació diverses, especialment en el camp de les tecnologies, per saber seleccionar, organitzar i interpretar la informació amb sentit crític.
x
k. Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva
x
34
resolució i presa de decisions.
l. Adquirir coneixements bàsics que capacitin per a l’exercici d’activitats professionals i alhora facilitin el pas del món educatiu al món laboral.
x
m. Gaudir i respectar la creació artística i comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressió i representació.
x
n. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir- ne a la conservació i millora.
x x x x
o. Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat.
x x
Objectius de l’EF al Batxillerat
1. Conèixer, experimentar i valorar els efectes positius de la inclusió de l'activitat física i
les tècniques de relaxació en els hàbits personals, per a la millora de la salut i de la
qualitat de vida i també per a la millora de les relacions interpersonals i socials.
2. Elaborar i dur a la pràctica un programa d'activitat física saludable, per a la
consecució d'uns objectius, ajustats a les necessitats i característiques de les persones
a qui estigui adreçat, a partir de l'avaluació de l'estat inicial.
3. Organitzar i participar en activitats físiques en el temps de lleure, valorant els seus
aspectes positius i sent capaços d'optimitzar els recursos disponibles, resolent les
dificultats i/o els conflictes amb el diàleg i el treball en equip.
4. Practicar habilitats motrius diverses i exercitar les capacitats físiques per resoldre
situacions motrius diferents, aconseguir un bon domini i autocontrol del cos i constatar
la importància de la responsabilitat, la perseverança i l'esforç per aconseguir una
millora.
5. Participar activament en l'organització i/o realització d'activitats físiques en el medi
natural, respectant el medi ambient i adoptant les mesures de seguretat adequades.
35
6. Adoptar una actitud crítica davant aquells aspectes de les activitats físiques i
esportives que no siguin adequats per a un correcte desenvolupament personal i social,
com les pràctiques nocives relacionades amb l'àmbit de la salut, la recreació, o
relacionades amb l'esport i la competició.
7. Dissenyar i executar activitats d'expressió corporal, sent capaços de valorar-les com
a mitjà de creixement personal i de comunicació amb els altres, respectant la seva
diversitat.
8. Conèixer i valorar les sortides professionals relacionades amb l'àmbit de l'educació
física i l'esport.
9. Valorar, conèixer i utilitzar les possibilitats que les tecnologies de la informació i la
comunicació i els mitjans audiovisuals ofereixen en l'àmbit de l'activitat física i esportiva.
Objectius generals EF BATX
Objectius BATX 1 2 3 4 5 6 7 8 9
a) Exercir la ciutadania democràtica, des d'una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada en els valors de la Constitució espanyola, de l'Estatut d'autonomia de Catalunya i en la Declaració Universal dels Drets Humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcció d'una societat justa i equitativa i afavoreixi la sostenibilitat.
x x
b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar d'una manera responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.
x x x
c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones amb discapacitat.
x x
d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l'aprofitament eficaç de l'aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.
x
e) Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua catalana i la llengua castellana.
x
f) Comprendre amb eficàcia una o més llengües x
36
estrangeres i expressar-s'hi amb fluïdesa i correcció.
g) Usar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.
x
h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de manera solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.
x
i) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.
x x
j) Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de manera crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte vers el medi ambient.
x x
k) Refermar l'esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en si mateix i sentit crític.
x x
l) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.
x
m) Utilitzar l'educació física i l'esport per afavorir el desenvolupament personal i social.
x x x
n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l'àmbit de la seguretat viària.
x
Activitat 15
Relació entre criteris d’avaluació i objectius generals de l’EF (ESO i Batxillerat)
Objectius de l’EF a l’ESO
1. Conèixer els trets que defineixen una activitat física saludable i els beneficis que
l'activitat física comporta per a la salut individual i col·lectiva.
2. Valorar la pràctica regular d'activitat física com a mitjà de millora de la salut i de la
qualitat de vida.
3. Realitzar activitats físiques dirigides a la millora de l'eficiència i la riquesa motriu i la
37
millora de la condició física per respondre davant de diferents situacions.
4. Manifestar autonomia en l'organització i planificació de l'activitat física, consolidada
com hàbit de vida saludable.
5. Conèixer les normes principals de seguretat i mesures preventives i actuar amb
respecte i cura de l'entorn en les activitats en el medi natural.
6. Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l'àmbit de la
competició i en el temps de lleure per a la millora de la condició física.
7. Utilitzar el cos com a eina de comunicació, expressió i creació.
8. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar
l'afany de millora personal.
9. Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la
participació en activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals,
socials i d'habilitat.
10. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l'activitat física i l'esport en
la societat actual i valorar-ne els aspectes positius.
Objectius generals EF ESO
CRITERIS D’AVALUACIÓ 1ER ESO 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Identificar les parts d'una sessió d'activitat física i l'objectiu de cadascuna.
x x
Conèixer el significat de la condició física i reconèixer les qualitats físiques com a qualitats de millora.
x
Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut pròpia.
x x
Millorar l'execució dels aspectes tècnics bàsics d'un esport individual, acceptant el nivell assolit.
x x
Millorar l'execució tècnica i tàctica d'un esport col·lectiu, demostrant haver comprès les fases del joc (atac i defensa) i el respecte per les normes del joc.
x x
Elaborar i expressar missatges de forma col·lectiva utilitzant tècniques com el mim, el gest, la dramatització o altres, i mostrar desinhibició en les activitats d'expressió corporal.
x x
38
Mostrar habilitat i respecte per a la realització d'activitats en el medi natural.
x
Mostrar hàbits higiènics i posturals saludables relacionats amb l'activitat física i la vida quotidiana.
x x
Objectius generals EF ESO
CRITERIS D’AVALUACIÓ 4t ESO 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Planificar i posar en pràctica escalfaments autònoms per a una activitat concreta.
x x
Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut, a partir del coneixement de sistemes i mètodes d'entrenament.
x
Participar en l'elaboració d'un pla de treball per a la millora de la condició física.
x
Realitzar exercicis d'acondicionament físic atenent a criteris de correcció postural com a estratègia per a la prevenció de lesions.
x x
Participar de forma activa en activitats esportives individuals, col·lectives o d'adversari.
x x
Participar en l'organització i posada en pràctica de torneigs o competicions esportives.
x
Participar de forma constructiva en la creació i realització de coreografies amb suport musical.
x
Utilitzar la respiració i la relaxació com a mètodes d'alliberament de tensions.
x x
Planificar una activitat en el medi natural, seleccionant l'equipament adient, seguint les normes bàsiques de seguretat i cercant informació significativa de la zona en relació amb les activitats a realitzar.
x
Objectius de l’EF al Batxillerat
1. Conèixer, experimentar i valorar els efectes positius de la inclusió de l'activitat física i
les tècniques de relaxació en els hàbits personals, per a la millora de la salut i de la
qualitat de vida i també per a la millora de les relacions interpersonals i socials.
2. Elaborar i dur a la pràctica un programa d'activitat física saludable, per a la
consecució d'uns objectius, ajustats a les necessitats i característiques de les persones
a qui estigui adreçat, a partir de l'avaluació de l'estat inicial.
39
3. Organitzar i participar en activitats físiques en el temps de lleure, valorant els seus
aspectes positius i sent capaços d'optimitzar els recursos disponibles, resolent les
dificultats i/o els conflictes amb el diàleg i el treball en equip.
4. Practicar habilitats motrius diverses i exercitar les capacitats físiques per resoldre
situacions motrius diferents, aconseguir un bon domini i autocontrol del cos i constatar
la importància de la responsabilitat, la perseverança i l'esforç per aconseguir una
millora.
5. Participar activament en l'organització i/o realització d'activitats físiques en el medi
natural, respectant el medi ambient i adoptant les mesures de seguretat adequades.
6. Adoptar una actitud crítica davant aquells aspectes de les activitats físiques i
esportives que no siguin adequats per a un correcte desenvolupament personal i social,
com les pràctiques nocives relacionades amb l'àmbit de la salut, la recreació, o
relacionades amb l'esport i la competició.
7. Dissenyar i executar activitats d'expressió corporal, sent capaços de valorar-les com
a mitjà de creixement personal i de comunicació amb els altres, respectant la seva
diversitat.
8. Conèixer i valorar les sortides professionals relacionades amb l'àmbit de l'educació
física i l'esport.
9. Valorar, conèixer i utilitzar les possibilitats que les tecnologies de la informació i la
comunicació i els mitjans audiovisuals ofereixen en l'àmbit de l'activitat física i esportiva.
Objectius generals EF BATX
CRITERIS D’AVALUACIÓ 1ER BATX
1 2 3 4 5 6 7 8 9
Realitzar i aplicar de manera autònoma un programa d'activitat física orientat a la salut, utilitzant els coneixements adquirits per valorar la condició física inicial i les característiques o condicions pròpies, establir objectius adequats, aplicar correctament els principis i mètodes d'entrenament i assumir els valors de l'esforç, la constància i la perseverança en la consecució dels objectius.
x
Organitzar i dur a terme en grup o de manera autònoma x
40
diferents tipus d'activitats físiques, aprofitar i optimitzar els recursos disponibles i consensuar les normes a seguir, en diferents àmbits (escolar, entorn, etc.).
Resoldre situacions motrius diverses i en diferents contextos, utilitzar adequadament els elements tècnics i tàctics dels diferents esports i respectar les normes del joc net i tenir cura dels espais i els materials
x x
Crear, organitzar-se i realitzar una composició expressivo-corporal en grup, posant en joc els coneixements adquirits, mostrant capacitat d'abstracció i expressivitat pròpia, respectant i valorant l'aportació dels altres per a la consecució d'un objectiu comú.
x
Cercar informació referent a l'activitat física utilitzant diferents fonts, suports i mitjans, analitzar i interpretar la informació i reflexionar de manera crítica sobre diferents aspectes relacionats amb l'activitat física, la salut i els hàbits socials.
x x
Conèixer i valorar, mitjançant la cerca d'informació, les sortides professionals que estan relacionades amb les activitats físiques en els diferents àmbits treballats: salut, lleure i esport.
x x
Saber utilitzar i valorar les noves tecnologies de la informació i la comunicació i els mitjans audiovisuals en activitats a l'aula i/o activitats complementàries, com a suport per aconseguir els objectius de la matèria, així com identificar i valorar diferents aplicacions tecnològiques relacionades amb l'activitat física.
x
41
Activitat 16
Coavaluació de la sessió pràctica (28/10/2014) Grup A1
42
5ª Sessió
Activitat 18
Anàlisi d’una competència
43
44
Activitat 19
Relació entre critèris d’avaluació i competències bàsiques i generals
Competències Bàsiques ESO
CRITERIS D’AVALUACIÓ 1ER ESO 1 2 3 4 5 6 7 8
Identificar les parts d'una sessió d'activitat física i l'objectiu de cadascuna.
x
Conèixer el significat de la condició física i reconèixer les qualitats físiques com a qualitats de millora.
x
Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut pròpia.
x
Millorar l'execució dels aspectes tècnics bàsics d'un esport individual, acceptant el nivell assolit.
x
Millorar l'execució tècnica i tàctica d'un esport col·lectiu, demostrant haver comprès les fases del joc (atac i defensa) i el respecte per les normes del joc.
x x
Elaborar i expressar missatges de forma col·lectiva utilitzant tècniques com el mim, el gest, la dramatització o altres, i mostrar desinhibició en les activitats d'expressió corporal.
x
Mostrar habilitat i respecte per a la realització d'activitats en el medi natural.
x
Mostrar hàbits higiènics i posturals saludables relacionats amb l'activitat física i la vida quotidiana.
x
Competències Bàsiques ESO
CRITERIS D’AVALUACIÓ 4t ESO 1 2 3 4 5 6 7 8
Planificar i posar en pràctica escalfaments autònoms per a una activitat concreta.
x
Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut, a partir del coneixement de sistemes i mètodes d'entrenament.
x
Participar en l'elaboració d'un pla de treball per a la millora de la condició física.
x
Realitzar exercicis d'acondicionament físic atenent a criteris de correcció postural com a estratègia per a la prevenció de lesions.
x x
Participar de forma activa en activitats esportives individuals, col·lectives o d'adversari.
x
Participar en l'organització i posada en pràctica de torneigs o competicions esportives.
x x
45
Participar de forma constructiva en la creació i realització de coreografies amb suport musical.
x x
Utilitzar la respiració i la relaxació com a mètodes d'alliberament de tensions.
x x
Planificar una activitat en el medi natural, seleccionant l'equipament adient, seguint les normes bàsiques de seguretat i cercant informació significativa de la zona en relació amb les activitats a realitzar.
x x x
Competències generals BATX
CRITERIS D’AVALUACIÓ 1ER BATX 1 2 3 4 5 6
Realitzar i aplicar de manera autònoma un programa d'activitat física orientat a la salut, utilitzant els coneixements adquirits per valorar la condició física inicial i les característiques o condicions pròpies, establir objectius adequats, aplicar correctament els principis i mètodes d'entrenament i assumir els valors de l'esforç, la constància i la perseverança en la consecució dels objectius.
x
Organitzar i dur a terme en grup o de manera autònoma diferents tipus d'activitats físiques, aprofitar i optimitzar els recursos disponibles i consensuar les normes a seguir, en diferents àmbits (escolar, entorn, etc.).
x x
Resoldre situacions motrius diverses i en diferents contextos, utilitzar adequadament els elements tècnics i tàctics dels diferents esports i respectar les normes del joc net i tenir cura dels espais i els materials
x x
Crear, organitzar-se i realitzar una composició expressivo-corporal en grup, posant en joc els coneixements adquirits, mostrant capacitat d'abstracció i expressivitat pròpia, respectant i valorant l'aportació dels altres per a la consecució d'un objectiu comú.
x x
Cercar informació referent a l'activitat física utilitzant diferents fonts, suports i mitjans, analitzar i interpretar la informació i reflexionar de manera crítica sobre diferents aspectes relacionats amb l'activitat física, la salut i els hàbits socials.
x
Conèixer i valorar, mitjançant la cerca d'informació, les sortides professionals que estan relacionades amb les activitats físiques en els diferents àmbits treballats: salut, lleure i esport.
x
46
Saber utilitzar i valorar les noves tecnologies de la informació i la comunicació i els mitjans audiovisuals en activitats a l'aula i/o activitats complementàries, com a suport per aconseguir els objectius de la matèria, així com identificar i valorar diferents aplicacions tecnològiques relacionades amb l'activitat física.
x x x
C1. Comunicativa
C2. Gestió i tractament de la informació
C3. Digital
C4. En recerca
C5. Personal i interpersonal
C6. En el coneixement i la interacció amb el món
47
Activitat 20
Coavaluació sessió pràctica. Grup A2
48
6ª Sessió
Activitat 21
Bloc de Continguts: Jocs i esports (ESO)
Primer
Aplicació de les habilitats motrius als esports individuals i col·lectius.
Execució de jocs per a la comprensió de les fases del joc col·lectiu: atac i
defensa.
Realització d'activitats i jocs per a l'aprenentatge dels esports col·lectius.
Pràctica d'activitats i jocs per a l'aprenentatge dels esports individuals.
Acceptació del nivell individual i la disposició de millora.
Respecte i acceptació de les normes de joc, les activitats i els esports practicats.
Valoració de l'esport individual i col·lectiu com fenomen social i cultural.
Valoració de les activitats esportives com una forma de millorar la salut.
Demostració dels beneficis de l’activitat física a la vida quotidiana.
Segon
Realització d'activitats i jocs per a l'aprenentatge dels fonaments tècnics i
reglamentaris d'un esport individual.
Pràctica d'activitats i jocs per a l'aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i
reglamentaris d'un esport col·lectiu.
Realització d'activitats i jocs per a l'aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics
i reglamentaris d'un esport d'adversari.
Autocontrol en les situacions de contacte.
Cooperació en les funcions atribuïdes en un equip per a la consecució
d'objectius comuns.
Valoració de l'esportivitat per sobre de la consecució de resultats.
Valoració dels esports d'adversari com a fenomen social i cultural.
49
Tercer
Pràctica d'activitats i jocs per a l'aprenentatge dels fonaments tècnics i
reglamentaris d'un esport individual.
Realització d'activitats i jocs per a l'aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i
reglamentaris d'un esport col·lectiu.
Assumpció de responsabilitat individual en una activitat col·lectiva com a
condició indispensable per aconseguir un objectiu.
Tolerància i esportivitat per sobre de la recerca dels resultats.
Demostració d'una actitud crítica davant el tractament del cos i l'activitat física
als medis de comunicació i en la societat en general.
Quart
Realització de jocs i esports individuals, d'adversari i col·lectius, d'oci i recreació.
Realització d'activitats i jocs per a l'aprenentatge dels fonaments tècnics i
reglamentaris d'un esport individual i d'un esport d'adversari.
Pràctica d'activitats i jocs per a l'aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i
reglamentaris d'un esport col·lectiu.
Acceptació de les funcions atribuïdes dins d'una tasca d'equip i cooperar-hi.
Participació en la planificació i l’organització de campionats en que s'utilitzin
sistemes de puntuació que potenciïn les actituds, valors i respecte de les
normes.
Valoració dels jocs i esports com a activitats d'oci i temps de lleure.
Acceptació de les normes socials i democràtiques que regeixen en un treball
d'equip.
Creació de jocs cooperatius als quals es pugui participar sense augmentar
el risc de cometitivitat
50
Bloc de Continguts: Expressió Corporal (ESO)
Primer
Identificació del cos expressiu: postura, gest i moviment. Aplicació de la
consciència corporal a les activitats expressives.
Experimentació d'activitats expressives orientades a afavorir una dinàmica
positiva del grup.
Disposició favorable a la desinhibició en les activitats d'expressió corporal.
Segon
Recerca de diferents maneres de comunicar-se, per mitjà del llenguatge
corporal, utilitzant les diferents parts del cos alhora i separadament, amb i sense
suport musical.
Disposició favorable a la desinhibició en les activitats comunicatives.
Acceptació de les diferències individuals i respecte davant l'execució dels altres.
Tercer
Realització d'improvisacions individuals i col·lectives, amb i sense suport
musical.
Disposició favorable a la pràctica de les activitats d'expressió corporal amb tots
els companys i companyes.
Realització d’una coreografia amb o sense música de manera individual o
col·lectiva
Quart
Creació de composicions coreogràfiques de grup amb el suport d'una estructura
musical, incloent els elements: temps, espai i intensitat.
51
Participació i aportació del treball en grup en les activitats rítmiques.
Disposició favorable a la desinhibició en la presentació individual o col·lectiva
d'exposicions orals i rítmiques en públic.
Activitat 22
Bloc de Continguts: AF i esport (BATXILLERAT)
Descripció i valoració de l'organització de l'esport. Caracterització de diferents
tipus d'esports i competicions. Reconeixement de les implicacions personals i
socials que representa practicar regularment un esport.
Identificació i anàlisi crítica dels valors individuals i socials de l'esport.
Establiment de relacions entre els valors dels jocs d'altres cultures i èpoques i
l'esport en les societats actuals.
Anàlisi crítica de l'esport com a fenomen social i cultural i de la seva repercussió
en els mitjans de comunicació.
Experimentació, organització i execució pràctica de diferents esports individuals i
col·lectius amb aparells manuals i sense.
Identificació i exercitació de les qualitats físiques, habilitats motrius i principis
tecnicotàctics que es posen en joc en diferents activitats esportives.
Coneixement i aplicació dels principis i mètodes de l'entrenament: volum,
freqüència i intensitat.
Anàlisi crític de l’esport com a millora de relacions intrapersonals
Bloc de Continguts: Activitat física recreativa i expressió corporal
(BATXILLERAT)
Anàlisi i reflexió crítica sobre el concepte de lleure. Reconeixement de la
importància de l'activitat física en el temps de lleure.
52
Estudi crític i valoració de l'oferta d'activitats físiques de l'entorn. Col·laboració en
l'organització i realització d'activitats en el medi, mostrant una actitud de
respecte per la seva conservació.
Identificació, anàlisi i experimentació dels elements que conformen l'organització
d'activitats físiques: recursos, processos i avaluació dels resultats. Valoració de
la importància del treball en equip.
Exercitació de diferents i variades activitats recreatives i valoració de les
habilitats personals i socials que es posen en joc.
Creació, experimentació i organització d'activitats individuals i en grup que
afavoreixin la comunicació i l'expressió per mitjà del llenguatge corporal, utilitzant
si escau un suport rítmic. Valoració de les activitats com a mitjans de creixement
personal i respecte per les composicions dels altres.
Experimentació, comprensió i pràctica de diferents jocs i esports, modificats
segons els objectius que es vulguin aconseguir.
Realització d’una coreografia grupal que inclogui elements musicals
diversos.
Activitat 23* (Activitat no realitzada en el termini)*
Compromís personal-professional cap a l’Expressió Corporal
En quin perfil Docent ecaixeu i per que?
Com a recent graduat, crec que tinc una sang fresca i una ment molt clara. Crec que
les noves generacions en general venim amb moltes ganes d’innovar i intentar canviar
tot allò que s’ha quedat estancat per culpa de la manca de formació per part dels
actuals docents.
D’aquesta manera, em considero un docent motivat ja que malgrat tinc poca
informació prèvia, tin força predisposició a formar-me, a innovar. Al grau i ara més
recentment, al màster, he conegut a docent que m’han ensenyat a innovar, i a veure
que no tot té per què estar estancat a un mateix model educatiu.
53
Trobo que molts docents que s’anomenen “paralitzats” són els que tenen la culpa de
l’estancament, no només en l’educació física, sinó també en altres matèries. Tenen una
ment poc oberta i no s’han anat formant progressivament com una feina així requereix.
És per això que opino quie s’ha de deixar pas a persones preparades, ja no referint-me
a noves generacions de professors, amb idees fresques i innovadores, sinó, a persones
que estiguin formades i tinguin l’actitud necessària per cobrir una oferta així.
Com a futurs professors/es, què faríeu per canviar?
En referència a l’anteriorment comentat, no em vull centrar en un model educatiu en
que l’expressió corporal (entre d’altres continguts) no hi sigui present, per tant intentaré
presentar un model educatiu diferent, de caire propi. M’agradaria fer entendre als
alumnes de la importància de l’expressió corporal.
54
Activitat 24
Coavaluació grup B1
FULL COAVALUACIÓ SESSIO PRÀCTICA
GRUP AVALUADOR: B-3 DATA: 11/11/2014 GRUP AVALUAT A-3 CONTINGUT DE LA SESSIÓ: Jocs i Esports
1. Opinions sobre la innovació del contingut a nivell teòric (punts forts i
febles)
A nivell teòric no es van realitzar gaires explicacions, a principi de les sessió es va
donar un Feedback inicial dels objectius i dels continguts a donar, com es treballaria i
quina dinàmica es va triar per aconseguir els objectius establerts. La forma
d’aconseguir aquests objectius és amb treball cooperatiu, que es veia en totes les
tasques.
No obstant el contingut de la sessió era Jocs i Esports, jocs i activitats cooperatives hi
havia diverses, però no es varen trobar cap Esport.
Durant la sessió els alumnes no havien de realitzar cap recerca teòrica per realitzar les
tasques o per aconseguir o millorar l’objectiu, com a punt a millorar s’hauria de tenir en
compte per futures sessions.
2. Opinions sobre la innovació del contingut a nivell pràctic (punts forts i
febles)
A nivell pràctic, la sessió va estar molt ben organitzada i molt ben aconseguida. Es van
assolir els objectius mitjançant jocs i tasques cooperatives. A més a més, es va
relacionar el medi natural per aconseguir les pistes necessàries per assolir els
objectius. Es va aprofitar molt bé l’espai, les condicions de temperatura no ajudava
gaire però es va fer amè i divertit.
També es van incorporar les TIC però en molt poca mesura, també es podia haver
aprofitat més.
55
Punts febles ja s’han comentat abans, faltava, sota el nostre punt de vista, incorporació
de les TIC per recerca d’informació i per assolir objectius cooperatius
3. Alguns comentaris a nivell metodològic-didàctic
Considerem que han estat correctes, érem molts alumnes, molts grups, els grups no es
varen revisar prèviament abans de començar la sessió, ja que hi havia grups de 7 i
altres de 4, que condicionava el desenvolupament de la sessió.
El Feedback final havia de ser més extens i amb més claredat, el feedback inicial va ser
correcte però es podia millorar a nivell de concreció dels objectius
CALIFICACIÓ
5.
EXCEL·LENT
4. MOLT
ADECUADA
3.
ADECUADA
2.
MILLORABLE
1. MOLT
MILLORABLE
56
7ª Sessió
Activitat 25
Dissenya un pla d’organització de l’àrea d’educació física
Col·legi Vedruna Malgrat de Mar
1. Informació sobre el grup classe
● Els grups que gestiono són 3r i 4rt d’ESO i 1r de Batxillerat.
● Tots els grups d’ESO tenen 2 línies: de manera que hi ha 60 alumnes de 3r,
60 de 4rt.
● A 1r de Batxillerat hi ha 25 alumnes.
● En total proto 145 alumnes.
● Hi ha un 10% d’immigració (marroquins)
2. Control i prevenció de la salut
Fitxa de salud: Aquesta fitxa em serviria per veure el nivell de salut
dels alumnes i si se’ls passa cada “x” temps, es pot veure la
progressió d’alguns dels elements que es tindran en compte. Aquesta
serveix per conèixer malalties rellevants, diferents tipus d’observacions
que puguin ser significatives a la pràctica esportiva o a la vida
quotidiana dels alumnes, etc.
Alumne: Curs: Edat: Data de naixement:
Sexe: Localitat: País: Pes:
Malalties:
Al·lèrgies:
Minusvalidesa:
57
Necessitat de medicació? (Si/ No)
Altres observacions:
Exemple de fitxa de salut bàsic.
3. Espais i instal·lacions:
Una pista coberta polivalent
2 pistes polivalents descobertes
1 pavello a 300m per realitzar activitat física (Conveni)
Dret a anar a la piscina municipal
Vestuaris de nois i de noies amb dutxes
Taquilles
Atenció de seguretat de l’alumnat:
o Les porteries no estan ancades
o Les cistelles no tenen xarxa
4. Normes higièniques i de seguretat
Obligatorietat de l’ús del xandall de l’escola
Obligatori dutxar-se al acabar les sessions
Canviar-se de roba també serà un requisit
Cabell recollit (les noies)
No portar complements com penjolls, arrecades, braçalets, anells...
Portar calçat adient per ala pràctica esportiva
5. Compra de material
Pitrals: 5 blaus, 5 verds, 5 grocs i 5 vermells (preu per pitrall= 2,95€)= 59€
Cons: 10 cons (1,99€ per con) = 19,90€
Bandes per delimitar l’espai: 1 blava= 18,95 €
Preu total del material: 97,85€
58
o Degut al pressupost de moltes escoles, és difícil que vulguin
invertir masses diners en la compra de material, així que jo em
plantejaré, en un futur, utilitzar material reciclat, o creat pels propis
estudiants
.
59
Activitat 26
Coavaluació sessió pràctica grup B1
60
8ª Sessió
Activitat 27
Coavaluació sessió pràctica grup B2
61
Activitat 28 (Activitat no realitzada en el termini)*
Bloc de Continguts: Activitats en el medi natural (ESO)
Primer
Realització d'activitats fisicoesportives en el medi natural.
Acceptació i respecte de les normes de conservació dels medi urbà i natural.
Segon
Reconeixement i realització d'activitats en el medi natural com a activitats per a
la millora de la condició física i la recreació.
Respecte i valoració del medi natural com a espai idoni per a la realització
d'activitats físiques.
Cerca prèvia d'informació sobre l'indret, natural o urbà, en el que es
desenvolupin les activitats.
Participació a una cursa creada per alumnes de 4rt
Tercer
Realització de recorreguts en el medi natural, utilitzant l'equipament, les eines i
tècniques d'orientació adients.
Coneixement i pràctica de les normes de prevenció i seguretat per a la
realització d'activitats al medi natural.
Participació a una cursa creada per alumnes de 4rt
Quart
Planificació i realització d'activitats en el medi natural per a la millora de la
condició física.
Presa de consciència de l'impacte que tenen certes activitats físiques sobre
l'entorn.
Valoració de la relació entre l'activitat física, la salut i el medi natural.
Cerca d'informació sobre l'indret on es vol realitzar la sortida i l'itinerari.
Creació d’una cursa d’orientació al medi natural pels altres cursos
62
9ª Sessió
Activitat 29
Autoavaluació sessió pràctica grups B3-B4
63
Activitats finals
Activitat 30
Comparació entre el currículum d’EF i el currículum de Perú
64
TF1: Comparació entre el currículum d’EF català i un altre del món (Perú).
Introducció i objectius
ÍTEMS CATALUNYA PERÚ
OBJECTIU
PRINCIPAL
Desenvolupament personal i la millora de la
qualitat de vida.
Consideren la persona com una unitat i globalitat, que la seva especificat es concreta en el
desenvolupament de la seva motricitat.
COMPETÈNCIES Cura del cos i la salut. L’ús constructiu del
temps lliure mitjançant la pràctica esportiva
Relació amb si mateix, amb els altres i amb el medi natural.
DIVISIÓ
CURRICULAR - Condició física i salut, - Jocs i esports, - Expressió corporal i - Activitats en el medi natural
Es divideix en dos capacitas d’àrea:
- Expressió orgànic-motriu - Expressió corporal i perceptiu-motriu:
65
OBJECTIUS 1. Conèixer els trets que defineixen una activitat física saludable i els beneficis que l'activitat física comporta per a la salut individual i col·lectiva. 2. Valorar la pràctica regular d'activitat física com a mitjà de millora de la salut i de la qualitat de vida. 3. Realitzar activitats físiques dirigides a la millora de l'eficiència i la riquesa motriu i la millora de la condició física per respondre davant de diferents situacions. 4. Manifestar autonomia en l'organització i planificació de l'activitat física, consolidada com hàbit de vida saludable. 5. Conèixer les normes principals de seguretat i mesures preventives i actuar amb respecte i cura de l'entorn en les activitats en el medi natural. 6. Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l'àmbit de la competició i en el temps de lleure per a la millora de la condició física. 7. Utilitzar el cos com a eina de comunicació, expressió i creació. 8. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l'afany de millora personal. 9. Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d'habilitat. 10. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l'activitat física i l'esport en la societat actual i valorar-ne els aspectes positius.
66
CATALUNYA
EDUCACIÓ FÍSICA ESO:
El desenvolupament personal i la millora de la qualitat de vida són finalitats
fonamentals de l'educació obligatòria. Es centren les competències en la cura
del cos i de la salut, en la millora corporal i la forma física i en l'ús constructiu
del temps lliure mitjançant la pràctica d'activitats esportives individuals i
col·lectives.
Vincular la pràctica d'activitats físiques a una escala de valors, actituds i
normes. Els nois i les noies han de ser capaços d'utilitzar el cos i el seu
moviment per a expressar sensacions i sentiments davant diferents situacions.
Les activitats de la matèria han de potenciar les actituds i valors propis d'una
societat solidària, sense discriminació, respectuosa amb les persones i l'entorn.
Competències pròpies de la matèria:
El desenvolupament personal esdevé una competència central de la matèria
d'Educació física, que s'assoleix amb el treball i cura del propi cos i la motricitat,
al mateix temps que es reflexiona sobre el sentit i els efectes de l'activitat física,
assumint actituds i valors adequats a la gestió del cos i la conducta motriu.
La competència en la pràctica d'hàbits saludables de forma regular i
continuada contribueix a sentir-se bé amb el propi cos, a la millora de
l'autoestima i el desenvolupament del benestar personal.
La competència comunicativa s'assoleix amb l'experimentació del cos i el
moviment com instruments d'expressió i comunicació;
Competència social centrada en les relacions interpersonals per mitjà de
l'adquisició de valors com el respecte, l'acceptació o la cooperació, que
seran transferits a l'activitat quotidiana
67
Aportacions de la matèria a les competències bàsiques
Coneixement i interacció amb el món, mitjançant la interacció del propi cos i
l'espai determinat, el coneixement, la pràctica i la valoració de l'activitat física
per a preservar la salut.
Competència social i ciutadana, ja que ajuda a aprendre a conviure, acceptar
les regles per al funcionament col·lectiu, la participació i el respecte envers
les diferències i conèixer les possibilitats i limitacions pròpies i alienes.
Competència cultural i artística: el reconeixement i l'apreciació de les
manifestacions culturals específiques de la motricitat humana col·labora amb
la
Competència comunicativa i al tractament de la informació i competència
digital: els intercanvis comunicatius i la valoració crítica dels missatges i
estereotips referits al cos procedents dels mitjans d'informació i comunicació.
Competència d’aprendre a aprendre i a l'autonomia i iniciativa personal,
el coneixement d'un mateix o d’una mateixa i de les pròpies possibilitats i
carències, l'autosuperació, perseverança i actitud positiva, i l'organització
individual i col·lectiva
Estructura dels continguts
S'organitzen en quatre apartats: condició física i salut, jocs i esports, expressió
corporal i activitats en el medi natural on es desenvolupament de les capacitats
cognitives, físiques, emocionals i relacionals vinculades a la motricitat,
l'adquisició de formes socials i culturals de la motricitat, l'educació en valors i
l'educació per a la salut.
Tot s’enquadra en un marc saludable, utilitzant els jocs i els esports es
presenten com a mitjans de treball, el treball d'equip per a la consecució d'un
objectiu comú als esports col·lectius i l'afany de millora als individuals i
d'adversari són aspectes que cal tenir en compte. En les activitats, no s'han de
perseguir rendiments esportius ni resultats concrets en proves físiques. S'ha de
valorar la millora i esforç individuals, així com la cooperació activa amb el grup,
i tenint sempre molt present que l'objectiu final de l'educació física a l'educació
68
secundària obligatòria és la formació de persones físicament actives,
saludables i participatives.
OBJECTIUS
La matèria d'educació física de l'educació secundària obligatòria té com a
objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:
1. Conèixer els trets que defineixen una activitat física saludable i els beneficis
que l'activitat física comporta per a la salut individual i col·lectiva.
2. Valorar la pràctica regular d'activitat física com a mitjà de millora de la salut
i de la qualitat de vida.
3. Realitzar activitats físiques dirigides a la millora de l'eficiència i la riquesa
motriu i la millora de la condició física per respondre davant de diferents
situacions.
4. Manifestar autonomia en l'organització i planificació de l'activitat física,
consolidada com hàbit de vida saludable.
5. Conèixer les normes principals de seguretat i mesures preventives i actuar
amb respecte i cura de l'entorn en les activitats en el medi natural.
6. Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l'àmbit de
la competició i en el temps de lleure per a la millora de la condició física.
7. Utilitzar el cos com a eina de comunicació, expressió i creació.
8. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i
potenciar l'afany de millora personal.
9. Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la
participació en activitats, jocs i esports, independentment de les diferències
culturals, socials i d'habilitat.
10. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l'activitat física i
l'esport en la societat actual i valorar-ne els aspectes positius.
69
PERÚ:
OBJECTIUS GENERALS DE L’EDUCACIÓ:
Es reconeix com a persona en ple procés de canvis biològics i psicològics i
aferma la seva identitat i autoestima, afirmant els seus interessos i
aspiracions d'ordre personal, familiar i social, actuant coherentment a partir
d'una sòlida escala de valors.
Comunica assertiva i creativament les seves idees, sentiments, emocions,
preferències i inquietuds, mitjançant diverses formes d'interacció i expressió
artística, demostrant capacitat per resoldre dilemes, escoltar, arribar a
acords, construir consensos.
Posa en pràctica un estil de vida democràtic, en ple exercici dels seus
deures i drets, desenvolupant actituds de tolerància, empatia i respecte a les
diferències, a l'una que rebutjant tot tipus de discriminació.
Demostra seguretat, domini personal i confiança en la presa de decisions per
resoldre situacions quotidianes i de conflicte, actuant amb decisió i
autonomia per aconseguir millors nivells de vida, per a si mateix i pels altres.
Valora el treball individual i en equip com a part del seu desenvolupament
personal i social; demostra actitud emprenedora davant el mitjà natural i el
món laboral, aplicant les seves capacitats i coneixements en la formulació i
execució de projectes productius sostenibles en el temps. S'interessa pels
avanços de la ciència i la tecnologia.
Valora i practica un estil de vida saludable i és responsable de la seva pròpia
integritat, proposant alternatives de solució als problemes ambientals que
afecten a la comunitat local, nacional i mundial.
Demostra les seves potencialitats, emfatitzant la seva capacitat creativa i
crítica per a la cura del seu entorn, construint el seu Projecte de vida i país.
Aprèn a aprendre reflexionant i analitzant els seus processos cognitius,
socioafectiu i metacognitiu
70
L'Educació Física constitueix un procés essencialment formatiu i pedagògic.
Considera a la persona en la seva unitat i globalitat, que la seva especificat es
concreta en el desenvolupament de la seva motricitat, tenint a l'estudiant com a
protagonista del seu propi procés de desenvolupament que complementa la
seva formació integral en la seva relació amb si mateix, amb els altres i amb la
naturalesa.
Desenvolupar l'Ésser en totes les seves dimensions: biològica, psicològica i
social, específicament la motricitat com a aspecte operatiu de la personalitat, a
sensibilitzar-se, capacitant-ho per equilibrar les seves emocions, expressar-se i
71
comunicar-se amb els altres, aconseguint una òptima relació aconsegueixo
mateix i amb el món exterior.
L'àrea, en desplegar les potencialitats de l'experiència lúdica, els moviments,
ritmes i el sorgiment de la consciència física, registra un conjunt de capacitats
motrius, expressives, cognitives, funcionals, socio-afectives, volitives i
comunicacionals. Permet des del coneixement del cos i del domini de les
accions col·lectives i individuals a l'espai i el temps (treball d'equip i esports
col·lectius) combinar i fusionar tant percepció com a sensibilitat, comunicació,
valors, actituds i capacitats vinculades a la creativitat i el pensament lateral,
divergent i complex
DIVIDEIXEN LES CAPACITATS D’ÀREA PER TREBALLAR EN:
Expressió orgànic-motriu: Consolida el desenvolupament orgànic dels
educant respectant els processos de maduració neurofisiològica en aquestes
edats, atenent les seves necessitats, interessos i demandes que contribueixen
a un millorament de la qualitat de vida. Es pot apreciar quan identifica les seves
capacitats orgàniques, selecciona i decideix les estratègies, les tècniques o les
activitats pertinents per al seu desenvolupament.
Expressió corporal i perceptiu-motriu: Permet un desenvolupament gradual
en la integració del sensorial i el perceptiu, contribuint a l'adequada utilització
de la motricitat en la resolució de problemes motrius i amb la finalitat de que els
estudiants aconsegueixin desembolicar-se adequadament en tot àmbit de la
seva vida. Així mateix, en la intervenció de les diferents activitats recreatives i
esportives l'estudiant serà capaç de posar en pràctica una sèrie d'actituds
afectiu-valoratives en la interacció permanent amb els seus parells,
especialment quan és possible generar en els estudiants vivències
significatives i adequades a les seves necessitats i interessos.
72
L'ÀREA D'EDUCACIÓ FÍSICA ARTICULA EN EL SEU INTERIOR DIVERSOS
CONTINGUTS, ELS QUALS ESTAN ORGANITZATS EN DOS
COMPONENTS QUE SÓN COMPLEMENTARIS L'UN AMB L'ALTRE:
Cultura física i salut: Vinculat al desenvolupament de les capacitats físiques,
així com a una alimentació adequada al seu procés evolutiu. Per aconseguir el
desenvolupament de les capacitats físiques, d'una manera mesurada i
respectant estadis i etapes evolutives, és imprescindible el maneig d'informació
rellevant i pertinent que tingui significat per a una vida saludable. Es tracta de
superar la tradicional repetició d'exercitzacions i activitats físiques per convertir-
se en una pràctica conscient i reflexiva del beneficiós per a la salut.
Interacció grupal: Està orientat en accionar en la seva relació amb els altres,
considerant la seva participació responsable en les activitats lúdic-recreatives i
físic- esportives. L'esport, els jocs, exercicis, entre uns altres, són recursos
metodològics que permeten als estudiants desenvolupar les seves capacitats/
habilitats motrius, que seran utilitzades pels adolescents i joves en el seu temps
lliure i en qualsevol situació de la seva vida quotidiana, fomentant noves formes
organitzatives de vida.
Competències
Currículum de Catalunya
Les competències pròpies de la matèria d’Educació Física que hi ha dins el
currículum són:
El desenvolupament personal que s’assoleix amb el treball i cura del
propi cos i la motricitat.
La competència comunicativa s’assoleix amb l’experimentació del cos i
el moviment com a instruments d’expressió i comunicació.
73
La competència social centrada en les relacions interpersonals per mitjà
de l’adquisició de valors com el respecte, l’acceptació o la cooperació,
que seran transferits a l’activitat quotidiana.
Aportacions de la matèria d’Educació Físca a les competències bàsiques:
Coneixement i interacció amb el món mitjançant la interacció del propi
cos i l’espai determinat, el coneixement, la pràctica i la valoració de
l’activitat física per a preservar la salut.
Competència social i ciutadania ajuda a prendre a conviure, acceptar les
regles per al funcionament col·lectiu, la participació i el respecte envers
les diferències i conèixer les possibilitats i limitacions pròpies i alienes.
El reconeixement i l’apreciació de les manifestacions culturals
específiques de la motricitat humana col·labora amb la competència
cultural i artística.
Els intercanvis comunicatius i la valoració crítica dels missatges i
estereotips referits al cos procedents dels mitjans d’informació i
comunicació, contribueixen al desenvolupament de la competència
comunicativa i al tractament de la informació i competència digital.
El coneixement d’un mateix o d’una mateixa i de les pròpies possibilitats
i carències, l’autosuperació, perseverança i actitud positiva, i
l’organització individual i col·lectiva, contribueixen a la competència
d’aprendre a aprendre i a l’autonomia i iniciativa personal.
Currículum de Perú
En el currículum peruà no parlen de competències sinó de capacitats
fonamentals. En el següent quadre podem veure quines són aquestes
capacitats fonamentals i quins continguts s’hi treballen.
74
Comparació de les competències entre ambdós currículums
En el currículum peruà podem veure que se li dóna molta importància a
aquelles capacitats de desenvolupament personal i d’autonomia com són el
pensament creatiu i crític, la solució de problemes i la presa de decisions.
En canvi, en el nostre currículum també trobem la iniciativa personal i
autonomia, però també prenen importància altres aspectes com la
comunicació, el tractament de la informació, la cultura i la relació amb el món
físic.
75
Així doncs, considerem que el nostre currículum és més ampli que el peruà
perquè avarca un ventall competencial que propicia un desenvolupament més
complet en els nostres estudiants.
76
Continguts
CURRICULUM PERÚ CURRICULUM CATALUNYA
Bloc de continguts Curs Contingut Contingut Curs Bloc de Continguts
Interacció grupal
Tots Jocs socialització
Jocs Tots Jocs i esports
Treball en equip 1r, 4t, 1r batx
Expressió Corporal
Cooperació 2n a 4t ESO
Jocs i esports
Tots Capacitats coordinatives Habilitats motrius 1r ESO Jocs i esports
Tots Moviment i expressió del cos
Representacions 3r i 4t Expressió Corporal
Comunicació no verbal 1r, 2n, 1r batx
Expressió Corporal
Tots Organització d’esdeveniments lúdics
Organització esdeveniments esportius
4t ESO Jocs i esports
Tots Esports individuals i col·lectius
Esports col·lectius Tots Jocs i esports
Esports individuals Tots Jocs i esports
Esports adversari 2n, 4t 1r batx
Jocs i esports
Cultura física i salut
Tots Tècniques de respiració Respiració i relaxació TOTS Condició física i salut
Tots Avaluació capacitats físiques i habilitats motrius
Qualitats físiques 1r a 4t Condició física i salut
Habilitats motrius 1r ESO Jocs i esports
Tots Fisiologia (sist. biològics)
Tots Nutrició Hàbits saludables
(alimentació, descans, AF) TOTS Condició física i salut
Tots
Primers auxilis Prevenció i primers auxilis 4rt i 1r Batx
Condició física i salut
Prevenció 3r Medi Natural
Tots Exercicis d’escalfament Escalfament 1r a 4t Condició física i salut
Tots Capacitats físiques Qualitats físiques 1r a 4t Condició física i salut
77
Tots Hàbits saludables Hàbits saludables
(alimentació, descans, AF) Tots
Condició física i salut
CURRICULUM PERÚ CURRICULUM CATALUNYA
Bloc de continguts Curs Contingut Contingut Curs Bloc de Continguts
Pensament i esperit crític
1r batx Expressió Corporal
Tots Jocs i esports
3r, 4t ESO i 1r batx
Condició física i salut
4t ESO Medi Natural
Valors (respecte, esportivitat, tolerància, responsabilitat, perseverança, esforç)
Tots Jocs i esports
2n, 1r batx Expressió Corporal
1r batx Condició física i salut
1r i 2n ESO Medi Natural
Autoconeixement
2n, 1r batx Expressió Corporal
1r i 2n ESO Jocs i esports
4t ESO Condició física i salut
Desinhibició 1r a 4t ESO Expressió Corporal
Postura corporal Tots Condició física i salut
Parts d’una pràctica física 1r ESO Condició física i salut
Entrenament Tots Condició física i salut
Control de l’entrenament 2n i 3r ESO Condició física i salut
Planificació de l’entrenament
1r batx Condició física i salut
Condició física 2n i 4t ESO Medi Natural
Cerca d’informació 2n i 4t ESO Medi Natural
AF adaptada 1r batx Condició física i salut
Activitats al medi natural 1r a 4t ESO Medi Natural
Comparació entre ambdós currículums
A simple vista, es pot observar que el currículum de Perú és més simple i senzill que no
pas el català. Veiem com el projecte curricular de Perú es centra en uns pocs aspectes,
que vindrien a ser Jocs i esports, hàbits saludables i condició física; mentre que el
projecte Català té un ventall més ample de continguts
Els continguts Peruans són bàsics i mostren poca progressió al llarg de les diferents
etapes. Hi ha poca varietat a nivell de continguts tot i que també ve determinada pels
blocs ja que només n’observem 2: el d’interacció Grupal i el de cultura física i salut,
d’altra banda al currículum català en trobem 4 (Jocs i esports, Expressió corporal,
Condició Física i salut i Medi natural).
El currículum Català té molt en compte el desenvolupament personal dels alumnes a
nivell cultural, de valors, esperit crític, entre d’altres. Aquest desenvolupament es veu
com progressa al llarg de les diferents etapes dels alumnes, sent 4rt d’ESO i Batxillerat
el pic d’aquestes. D’aquesta manera queda reflectit que a Catalunya han tingut més en
compte la manera de formar als alumnes no només en allò físic, sinó en l’autonomia
alhora d’actuar.
Pel que fa als dos continguts Peruans que tenen una mínima relació amb els Catalans,
notem com d’una manera força tímida el currículum Peruà intenta treballar la interacció
grupal i la cultura física i de la salut. Tot i així a la primera taula observem que no és
suficient ja que el català ho especifica molt més i és capaç de centrar-se en més
detalls.
Cal destacar aquells continguts que no es tenen en compte al currículum de Perú, com
seria el contingut de medi natural i la fomentació de l’autonomia de l’alumnat. A
Catalunya, però, sí que ho podem observar.
En termes generals, hem pogut observar que malgrat que a Perú tinguin una mínima
idea de quins són aquells continguts importants, no estan al nivell del currículum català,
que ha demostrat estar molt per sobre, sent més complet a nivell de continguts, i a
79
nivell d’objectius, deixant clar l’objectiu principal com a aconseguir l’autonomia de
l’alumnat i crear persones competents en l’àmbit físic.
Criteris d’avaluació i la pròpia avaluació.
CATALUNYA PERÚ
Avaluació Quan? L’avaluació és un procés
constant al llarg del procés
d’ensenyament i
d’aprenentatge que cal
planificar en tres moments
clau: avaluació inicial o
diagnòstica, en l’avaluació
mentre s’està aprenent i en
l’avaluació final.
A l’inici, durant el procés i al final.
Què
pretén?
L’avaluació serveix pe
conèixer els resultats de
l’aprenentatge i regular les
dificultats i els errors de
l’alumnat i per afavorir que
l’alumnat vagi aprenent a
regular-se autònomament
s’ha de compartir amb
l’alumnat el procés
avaluador, fent-lo partícip i
protagonista del seu procés
d’aprenentatge.
Crear un clima favorable, sense
inhibicions i amenaces, ha de
servir per millorar l’aprenentatge
dels estudiants i no coma
a mecanisme de control i
repressió.
Com? Aplicant els criteris que
creiem més oportuns a cada
unitat de programació.
Aplicant instruments d’avaluació
en cada moment.
Qui les fa? El mateix professor és que
dissenya l’instrument
d’avaluació més escaient per
a cada activitat d’avaluació.
La mateixa institució educativa és
la que pot generar el instrument o
instruments que es faran servir en
l’avaluació d’actituds per a facilitar
la interpretació dels resultats.
Criteris d’avaluació
Què són i
per a què
serveixen?
Els criteris d’avaluació
aquests estableixen el tipus i
grau d’aprenentatge que
Els criteris: són les unitats
d’anotació, processament i
comunicació dels resultats de
80
s’espera que l’alumnat hagi
assolit respecte a les
capacitats que indiquen els
objectius generals d’àrea.
l’avaluació (nosaltres l’entendríem
com un instrument d’avaluació) i
els indicadors: manifestacions que
evidencien l’aprenentatge dels
estudiants en cada criteri
d’avaluació (seria el criteri tal i
com nosaltres l’entenem).
On els
podem
trobar?
Els criteris d’avaluació venen
definits al currículum i són
diferents a cada matèria i
curs.
No existeixen com a tal, les han
de definir els propis docents.
Activitat 31
Recensió d’un llibre
Los secretos del profesorado eficaz en Educación Física - Carlos González
Introducció
El llibre té com a objectiu aprendre de professors i professores d’Educació Física que
porten molt anys exercint i que han demostrat tenir èxit en els centres on han treballat.
Un equip de 8 professionals ens expliquen en primera persona com orienten les seves
classes, com les programen, com motiven als seus alumnes, com avaluen, com han
anat formant-se, etc.
Tots ells tenen en comú que tenen més de 10 anys d’experiència exercint com a
docents en Educació Física a centres públics i concertats. Malgrat aquest denominador
comú, cada un presentarà allò que creu més convenient, tenint, d’aquesta manera, 8
punts de vista diferents sobre un tema tant específic.
Justificació de la tria
Alhora d’escollir un llibre, volia fer-ho d’un que em pogués ser realment útil a la meva
vida professional com a docent, i degut al títol i al resum, he pensat que aquest era el
llibre ideal per a fer una lectura profunda.
Al llibre he pogut veure l’opinió i desenvolupament de 8 autors diferents cadascú amb la
seva manera d’actuar davant de determinades circumstàncies. Alguns ho faran millor,
alguns pitjor, depèn de la mirada del lector.
Relació amb l’assignatura
Un cop finalitzat el llibre, puc veure que la relació que té amb l’assignatura de
currículum és present moltes pàgines. A l’anàlisi que cada autor fa sobre l’Educació
82
Física, fa referència al currículum a nivell més personal i pràctic, donant la opinió que
tenen sobre aquest, sense deixar indiferent a ningú.
El fet que tots els autors diguin la seva, fa que el lector s’hagi de posicionar, mitjançant
els arguments dels autors, cap a un bàndol metodològic o un altre. I de fet, és gràcies a
les assignatures del màster (entre elles Currículum) que podem fer aquesta reflexió
crítica dels aspectes que porten a terme alguns autors. Com per exemple la passió
alhora d’avaluar i crear criteris d’avaluació de l’Helena Santamaria.
Idees principals
En termes generals, els autors tenen una estructura a seguir que ve plantejada pel
coordinador del llibre, Carlos González, el qual només participa per fer una breu
introducció.
L’estructura que cada autor/ col·laborador ha de seguir, ve determinada per:
- Les orientacions generals de l’Educació Física
- La programació del curs acadèmic
- La primera sessió
- La importància de la formació continua
- La relació de l’alumnat
- La implicació en el centre docent
- Les estratègies didàctiques utilitzades
- La gestió de la sessió d’Educació Física
- L’experiència és un grau
Al primer punt, els autors fan una breu introducció situant l’Educació Física a un context
sòcio-cultural, i una breu esquematització de que creuen que és l’EF. Tots ells viuen
l’educació física, de manera que tenen una idea molt semblant alhora de que se li resta
molta importància a l’assignatura, quan, en veritat hauria de ser al revés, se li hauria de
donar més impotència. Tots ells parlen de factors que beneficien als alumnes
83
mitjançant l’EF, a més mencionen els paràmetres que creuen claus alhora d’avaluar-la,
tot i que en parlarem més endavant.
Al segon apartat els col·laboradors exposen com programen el curs acadèmic, i és aquí
on molts parlen del currículum de l’Educació Física. La majoria coincideixen en que és
important i és clau fer una bona programació i sense aquesta la feina es complica de
mala manera. I per fer una bona programació creuen essencial mirar-se el currículum
amb ulls crítics, cercant la perfecció de les seves unitats didàctiques i dotar-les de
sentit. Tot i que no cal crear sempre noves unitats didàctiques sinó que a vegades es
poden reciclar d’altres que ja s’havien utilitzat, com per exemple, opina Helena
Santamaria.
Els professionals parlen de la primera sessió, no fent referència a la primera sessió que
ells van dura terme, sinó fent referència a la primera sessió d’un any curricular a
qualsevol classe. Coincideixen dient que és la sessió més important i la que serveix per
definir les normes bàsiques que regiran el curs. També serveixen per solucionar
possibles dubtes i acabar de conèixer el grup si és un grup nou.
Tots els autors coincideixen en que un dels factors clau per l’èxit professional és la
formació continua, la qual pot obtenir-se de diferents formes. Mentre que uns docents
com Juan Cambeiro creu que s’ha d’esperar a veure si el centre t’ofereix formar-te,
altres com José Morales opten per assistir a seminaris, xerrades, pàgines d’internet... i
alguns, com Bet Boloix, coincideixen amb ell quan diuen que l’intercanvi d’opinions i
idees amb altres companys és sempre molt profitós. Malgrat tot hi ha autors com
Helena Santamaria, que opinen que a vegades formar-se és només una idea d’un
professor recent sortit de la universitat amb ganes de menjar-se el món, i a mesura que
passa el temps aquestes idees es queden enterrades.
Neus Carol és un clar exemple d’experiència i de canvi d’opinió al llarg del temps quan
parlem de la relació entre el docent i l’alumnat. Aquesta autora, ens parla de tots els
extrems pels que ha passat, des de la innocència inicial fins la figura de professor
autoritari que no en deixa passar ni una. Tot i això ha destacat que cap extrem és bo i
sempre és important trobar un terme mig. A una línia semblant podríem trobar José
84
Morales, qui creu que només cal ser autoritari al principi, per marcar diferències, però
més endavant ens podem anar desinhibint amb els alumnes.
A la implicació al centre, és on podem notar la indignació del professorat d’Educació
Física, on es queixen que la seva assignatura i la seva professió no és tractada per
igual per part dels company, creien que la matèria d’EF és una matèria més relaxada
que les altres. Malgrat tot els autors comparteixen que el docent d’EF és un perfil de
professional que és capaç de cobrir moltes àrees.
Una de les respostes que més m’ha agradat és la visió de José Morales, qui creu que
per tal de donar rigor acadèmic a l’assignatura i la seva professió es basa en: La
puntualira, la coherència, el rigor, la justícia i la participació. De manera que dóna a
conèixer l’amor per la seva professió mitjançant la professionalitat.
Un apartat força interessant és el que parla sobre les diferents estratègies didàctiques
que els docents fan servir per portar a terme les sessions. He trobat especialment
d’agrair aquest apartat ja que és un apartat molt pràctic i que de manera involuntària es
pot utilitzar de guia a les sessions pràctiques de veritat. Algunes idees que ens
proporcionen són els controls dels temps, la creació de grups preestablerts, evitar
canvis en material, diferent col·locació dels alumnes, atenció a la diversitat... entre
molts altres aspectes que es tenen en compte. En definitiva és un apartat que me’l
guardo per tornar-lo a llegir en un futur espero que no molt llunyà.
Un altre concepte que m’ha agradat del llibre és la gestió de la sessió d’EF. Aquí els
autors ha fet referència a tot allò que fan a les classes. Tots han mencionat les 3 parts
de la sessió, essent aquestes, l’escalfament, la part principal i la tornada a la calma.
Mentre que hi havia alguns que ho feien molt seguint estrictament ela programació,
com seria el cas de l’Helena Santamaria, d’altres opten per deixar-se portar més.
En temes d’avaluació hi ha discrepància. Mentre que alguns autors com José Morales o
Bet Boloix creuen que els alumnes si mostren una progressió oi evolució al llarg del
curs, ja poden optar a un 50% de la nota, n’hi ha d’altres com hel·lena o Juan Cambeiro
que creuen que els alumnes han de ser avaluats mitjançant els continguts
85
preestablerts, i l’actitud i la progressió és una mínima nota en comparació amb els
altres.
Finalment, tots coincideixen en que l’experiència és un factor clau, tot i que em quedo
amb la reflexió que fa José Morales, qui distingeix entre experiència i antiguitat. El
col·laborador, ens diu que l’experiència no et serveix de res si no es fa un exercici de
reflexió i anàlisi d’allò desenvolupat.
Valoració Personal
El llibre tracta temes molt pràctics, com a elements que m’han semblat oportuns,
destacaria l’estructura que ha seguit l’autor alhora de deixar clars quin són els punts
que més poden ajudar a un docent novell com el meu cas. Crec que l’autor ah
aconseguit trobar amb una estructura senzilla dinàmica i que ajuda a la comprensió
dels autors.
Gràcies a l’experiència dels diferents col·laboradors també dóna credibilitat al llibre, que
més que un llibre es podria considerar una sèrie d’entrevistes plasmades en un mateix
document.
Personalment crec que és un llibre que val la pena comprar i és molt recomanable pera
qualsevol company que vulgui ser professor, o inclús pot ser una bona eina per a
professors més veterans per veure i entendre la situació de diferents companys.
El fet que sigui tant pràctic fa que sembli una guia per aprendre a realitzar bé les
sessions i classes d’EF no només dins sinó també fora de l’aula. Aquest llibre t’ensenya
a comportar-te com un professor professional.
86
Activitat 32
Revisió crítica del currículum
En general el que vol el currículum és buscar una educació física capaç de revisar de
manera crítica la selecció cultural a una societat que progressa, amb una altra
concepció del cos. També cerca una educació física respectuosa amb la diversitat
cultural i motriu, sensible amb el medi ambient i que contempli metodologies que confiïn
més en l’autonomia i responsabilitat de l’alumnat mitjançant formats més compartits i
creatius de tots els nivells de concreció curricular.
L’Educació física actual és la matèria responsable de generar i consolidar els hàbits
saludables de pràctica continuada d’activitat física de forma autònoma com a finalitat
principal. Quan els alumnes de 16 anys (4rt d’ESO) abandonen l’etapa obligatòria
haurien de ser capaços d’interpretar allò que fan i com ho han de fer. Aquesta és feina
de l’educació física amb ajut del professor. El currículum és la guia que ens permetrà
arribar a assolir aquet objectiu.
L’Educació física actual és una matèria integrada com qualsevol altra a un sistema
educatiu, comparteix els mateixos problemes que d’altres assignatures (manca d’hores,
falta de formació...) i a més fa front a problemes propis (falta de seriositat i recursos...).
Després d’haver fet una revisió dels currículum i inclús havent-lo comparat amb el d’un
altre país, puc dir, que el currículum de Catalunya és força complet, i té en compte
moltes competències que a altres llocs ni se’n parla. És més específic i més progressiu
al llarg del temps, en general té uns continguts molt ben adaptats.
És pot observar, però, que al professorat cada vegada se li marquen més exigències,
malgrat que no s’acaben d’adaptar les diferents competències a la demanda de nivell
actual.
En definitiva l’educació física hauria de marcar-se i continuar amb l’objectiu principal de
proporcionar una educació física per a tothom, i arribar al cor dels alumnes, per tal que
s’esdevinguin autònoms en aquest àmbit i puguin seguir practicant educació física al
llarg del temps, reconeixent d’aquesta manera els efectes positius de la matèria.
87
Activitat 33
I finalment, quina EF vull fer?
Em considero una persona innovadora, ben formada, amb ganes de menjar-me el món,
crear coses noves... sempre he tingut ganes de demostrar que l’esport és tant
important com qualsevol altre matèria, no només ho vull demostrar als alumnes, sinó
als possibles futurs companys de feina.
La EF que voldria proposar és aquella que pot fer que els alumnes acabin agraint el fet
d’estar practicant Activitat Física. El meu objectiu principal és que quan acabin la
formació obligatòria, tinguin ganes de més, que es continuïn formant físicament i
s’esdevinguin autònoms alhora de practicar esport.
He parlat de que m’agradaria innovar, avui en dia, sembla que si no innoves amb les
TIC, és que no ho estàs fent bé, doncs jo no m’ho crec. No estic en contra de les TIC,
simplement opino que se’ls està donant una importància extrema i hi ha altre tipus
d’innovació a la que no s’està fent massa cas.
La meva manera d’innovar serà plantejar sessions en una segona llengua, la llengua
anglesa. M’agradaria aplicar un projecte d’AICLE al centre on acabi treballant, fent
referència a treballar de manera interdisciplinar amb la matèria de llengua estrangera.
Però no d’una manera excessivament teòrica, sinó, pràctica. D’aquesta manera
fusionaria dos de les meves grans passions, l’anglès i l’esport.
La nostra feina com a docents és que els alumnes acabin el més formats possibles,
però que aquesta formació tingui una utilitat, i crec que l’educació física és una de les
poques matèries en que es pot treballar de manera interdisciplinar amb més qualitat. Ja
que els alumnes associen una assignatura que els agrada, que s’ho passen bé, que es
desinhibeixen de la resta, en una nova manera d’aprenentatge.
Així doncs, quan dic que vull proposar una educació física innovadora, no em refereixo
a l’ús de les TIC sinó a treballar de manera diferent, canviar el model. No vull plantejar
activitats innovadores (que també), sinó que vull plantejar un model totalment diferent i
88
radical. Malgrat tot, sóc jove, i fer molts canvis des d’un inici pot ser molt difícil, crec que
em queda molt camí per preparar-me.