portafoli 2013

3ARQUITECTURA4

CONTACTE47

CGS I 3D42

URBANISME

21

DISSENYGRFIC

39

ARQUITECTURA

ETSAB - PROJECTES II

5

RESIDNCIA DESTUDIANTS-IEL PROGRAMAPROPOSAVA UNA RESIDNCIA QUE SERVS LES UNI-VERSITATS PROPERES. EL RECINTE RECULL UN ELE-MENT DEL PATRIMONI URB, UNA OBRA DE GAUD, A LA PART NORT DE LEMPLAAMENT.

LEDIFICI PREN CORBATURA PER UNIR LA CIRCULACI DELS DOS CARRERS CONTIGUS, TOT GENERANT UNA ZONA TRANSITABLE A LA PART NORD DE LA FACULTAT DECONOMIA.

LACCS A LEDIFICI, AIX COM A LESPAI INTERIOR, ES PRODUEIX PER DOS DIAFRAGMES QUE TRAVESSEN LA PLANTA BAIXA.

SECCIONS GENERALS

ALAT DESPLEGAT

PLANTA GENERAL

ETSAB - PROJECTES II

6

RESIDNCIA DESTUDIANTS-IILES HABITACIONSSN DOBLES, PER LESPAI S INDIVIDUAL. UN BLOC CENTRAL CONT TOTS ELS TILS I DEPENDNCIES COM EL LLIT O LESPAI DE TREBALL. LA HABITACI T, DONCS, ESPAIS COMUNS A LINICI I AL FINAL, COM-PARTINT ACCS I LA TERRASSA QUE SOBRE AL PATI.

TOTES LES DEPENDNCIES COMUNES ES TROBEN A LA PLANTA BAIXA, INCLOSOS LAVABOS. LES HABITACIONS DISPOSEN DUNA PICA AMB PROPSITS DHIGENE, PER A BAIX SUBIQUEN DEPENDNCIES COM ARA ELS MENJADORS COMUNITARIS I ELS ESTARS.

HABITACI AMPLIADA

SECCIONS AMPLIADES

PLANTA 1

ETSAB - PROJECTES III

7

CASA PATILA CASAEST COMPLETAMENT ALLADA DE LEXTERIOR. RECREA ELS SEUS ESPAIS EXTERIORS A TRAVS DE DIVERSOS PATIS, QUE ENCERCLEN LA CONSTRUCCI RADIALMENT, DE MS OBERTS A MS RECOLLITS.

ES LIMITA AL MXIM LA COMPARTIMENTACI INTERIOR; ELS ESPAIS FUNCIONEN DE MANERA GAIREB UNITRIA, AMB LES DIVISIONS MNIMES PER A SEPA-RAR LAVABOS. COM A MOLT, EL PROJECTE PREVEU UNA COMPARTIMENTACI A BASE DENVANS MBILS, SENSE PORTES.

PATI POSTERIOR

ETSAB - PROJECTES III

8

HOTEL DENTITATSLEQUIPAMENTPROPOSAT SUBICA AL CENTRE DE LA ROCA DEL VALLS, PROP DUNA AR-QUITECTURA SINGULAR (LESGLSIA DEL POBLE) I DUN ESPAI PBLIC DE NOVA CREACI. EL PROGRA-MA INCLOU ESPAIS DS CVIC I UN PETIT AUDITORI.

LA PREMISA PRINCIPAL DEL PROJECTE S LA DOFERIR PLANTEJAMENTS DIFER-ENTS ALS DOS ALATS, SENSE OBLIDAR LA COR-RECTA SOLUCI DE LA MITJERA, QUE POT PROJEC-TAR OMBRA SOBRE EDIFI-CIS VENS.

LALAT DEL CARRER DE LESGLSIA FRAGMENTA LEDIFICI EN VOLUMS SIMI-LARS A LES FAANES DE LES CASES ENTRE MIT-GERES, CONSERVANT LHARMONIA DEL CARRER. EN CANVI, LEDIFICI SOBRE A LA PLAA QUE PRESIDEIX LALAT PRINCIPAL, AMB UN PATI DACCS.

ETSAB - PROJECTES IV

9

URBANITZACI-IURBANITZACIDHABITATGES ENTRE MITGERES EN UN EMPLAAMENT A LEXTREM DUN TEIXIT TIPUS CIUTAT-JARD.

LA FORMA DEL PLE-BUIT PREN LA DIRECTRIU DE LA TOPOGRAFIA (PRINCIPALMENT, ADAPTANT-SE A LA FORMA DEL TERRENY I RESPECTANT ELS DESAIGES NATURALS) I DE LA SISTEMATITZACI, QUE ES DNA AMB LA PRPIA TIPOLOGIA.


10

URBANITZACI-IILA TIPOLOGIAINCLOU EL RETROCS NECESSARI PER ALINEAR-SE AMB LA TOPOGRAFIA, PER NO HO FA A LA MITGERA, SIN AL MIG DE LHABITATGE. AIX S AIX PER A APROFITAR TAMB LA FAANA PARALLELA A LA MITGERA, GA-RANTINT LA PRIVACITAT VISUAL ENTRE VENS.

HI HA DUES TIPOLOGIES, BASADES EN UNA PLANTA SIMI-LAR, PER UNA S MS GRAN QUE LALTRA. EL RESULTAT DUNA S UNA CONCATENACI DE QUADRATS, I LALTRA GENERA RECTANGLES MACLATS.

Est Nord Oest Sud Oest Sud

PLANTES AXONOMETRIA

DESPLEGAT DE FAANES

Planta 0 i seccio transversal2,5 m

1,25m5 m

10 m

25 m

6,25 m2

Administracio i control25 m2Neteja i m. auxiliar19 m2Installacions69 m2

Vestidors collectius75 m2Vestidors de grups150 m2Vestidors tecnics37,5 m2Serveis de pista37,5 m2Magatzems de material75 m2

Infermeria12,5 m2

1

2

3

45

67

8

9


11

PAVELL POLIESPORTIU-IEQUIPAMENT ESPORTIUDE CATEGORIA PAV-3 A LA ROCA DEL VALLS, PROPER A UN MBIT DE REFORMA URBANA PROPER AL RIU. EL PROJECTE ES RESOL AMB UNA MODULACI TOTAL, DES DE LESTRUCTURA DENCAVAL-LADES FINS ALS ACABATS OPACS I TRANSPARENTS DE FAANA.


12

PAVELL POLIESPORTIU-II

ETSAB - PROJECTES V

13

HABITATGES AL POBLENOU-IHABITATGES COLLECTIUSEN UN EMPLAAMENT CLAU, ON LEIXAMPLE ES TROBA AMB EL TEIXIT INDUSTRIAL DEL POBLENOU, I AMB LA FORTA PRESNCIA DE LA DIRECCI DEL CARRER PERE IV DE BARCELONA. S DONCS, UN BARRI EN TRANSFOR-MACI.

EL PROJECTE RESPON ALS DIFERENTS REQUERIMENTS; PER UNA BANDA, EL PASSATGE KLEIN PUNXA LA PLANTA DEL PROJECTE I ACCEDEIX AL NUCLI CENTRAL, I UNA OBERTURA AL CARRER PERE IV SEGUINT LA FAANA DE LA ESCOCESA (UN ELEMENT DE PATRIMONI AMB VALOR ESTTIC), I CONTIUANT FINS AL CARRER BOLVIA.

PROPOSTA INICIAL

DETALL DE LESPAI PBLIC: CARRER BOLVIA

ETSAB - PROJECTES V

14

HABITATGES AL POBLENOU-II

ETSAB - PROJECTES V

15

HABITATGES AL POBLENOU-IIIDUES TIPOLOGIES,UNA GRAN, DE 110m2, I UNA MS PETITA DE 50m2. LES TIPOLOGIES SIMPLANTEN EN LA FORMA DE LEDIFICI SEGUINT UNA LGICA ESTABLERTA. LES TIPOLOGIES GRANS PRENEN UN ANGLE (RECTANGLE O OBTS) I SE SITUEN ALS VRTEX DE LA PLANTA. ELS HABITATGES PETITS SN O B LINEALS O B PUNTERS.

DELS TRES VOLUMS ACABEN EMERGINT TRES TORRES, PERLLONGANT VERTICALMENT ELS NUCLIS, PER A ALTURES DESIGUALS: LA TORRE MS PROPERA AL CARRER PERE IV GUANYA MS PRESNCIA, FINS A 9 PLANTES, PER LEDIFICI PROPER A LA ESCOCESA ES LIMITA PER NO INTIMIDAR MASSA EL BUIT I CONSERVA UNA ALTURA DE SIS PLANTES.

SECCIONS GENERALS

PRQUING

PLANTES 2 I 3

PLANTA 4

PLANTA 7

PLANTES 8 I 9

PERSPECTIVA: PERE IV

ETSAB - PROJECTES V

16

HABITATGES AL POBLENOU-IVPLANTA AMPLIADA: TIPOLOGIES

12

3

4

PERSPECTIVA: PASS. KLEIN

ETSAB - PROJECTES VI

17

HABITATGES AL RAVAL-IAQUEST PROJECTESUBICA AL CENTRE DEL RAVAL DE BARCELONA, PROP DE LA RAMBLA DEL RAVAL I EN UN INDRET ON LA RENOVACI URBANA EST INTENTANT ARRENCAR. EL PROGRAMA INTRODUIA, A MS DELS HABITATGES EN DUES TIPOLO-GIES DIFERENTS, UNA LLAR DINFANTS I UN APARCA-MENT.

PLANTA 0

EMPLAAMENT

Nucli guarderia

Local 1 Local 2

Local 3

Local 4

Local 5 o zonadequipaments

comunitaris


18

HABITATGES AL RAVAL-IIDIVERSIFICACIDUSOS EN LA SECCI DEL PROJECTE. EL SOTERRANI QUEDA OCUPAT PER LAPARCAMENT. LA PLANTA BAIXA RECULL ELS ACCESSOS, PER TAMB NOMBROSOS LOCALS COMERCIALS. A LA PLANTA PRIMERA SHI UBICA LA GUARDERIA, QUE GUANYA DUES TERRASSES QUE SUMEN MS DE 300m2. A PARTIR DE LA SEGONA PLANTA, I FINS A LA CINQUENA, ELS HABITATGES SAPILEN EN UNA PLANTA TIPUS. LEDIFICI NO ULTRAPASSA LALTURA DE LES FAANES VENES.

SECCI LONGITUDINAL

SECCI VOLUMTRICA 2

SECCI VOLUMTRICA 1


19

HABITATGES AL RAVAL-IIILA PLANTA TIPUSCONSISTEIX EN LA REPETICI PER ROTACI DUN EDIFICI EN FORMA DE L, QUE CREA UNA ESQUERDA TRAVES-SANT LEDIFICI. DAQUESTA MANERA NO HI HA CAP PATI INTERIOR TANCAT, I ES MILLORA LA VENTILACI I LA ILLUMI-NACI.

LES TIPOLOGIESSN DUES: UN HABITATGE LLARG, DE 110m2, I UN DE MS PETIT, QUE SUTIL-ITZA PER COMPLETAR EL PLE DE LEDI-FICI. SOPTIMITZEN AL MXIM ELS NUCLIS VERTICALS, QUE SERVEIXEN A 4 HABITATGES PER PLANTA CADASCUN, A 16 HABITATGES PER PLANTA.

PLANTA I ALATSE: 1/400


20

HABITATGES AL RAVAL-IVSECCI LONGITUDINALPERSPECTIVA

PLANTA HABITATGEE: 1/100

URBANISME

ETSAB - URBANSTICA II

22

EL DIBUIX DE LA CIUTAT: VICEL PLE BUITSOL SER IMPRESCINDIBLE PER A LA COMPRENSI DE LES CIUTATS CAT-ALANES, QUE PRESENTEN SEMPRE UN CREIXEMENT INDESTRIABLE DE LA SEVA HISTRIA. LESTUDI DELS DIFER-ENTS TEIXITS ENS ORIENTA I ENS PERMET DISTINGIR ELS CENTRES ME-DIEVALS, LES EXTENSIONS EN FORMA DE CARRETERES, I ELS EIXAMPLES MS MODERNS. EL VIARI TAMB ENS INFORMA DELS PLANTEJAMENTS DE RONDA I DE LA SITUACI DE LANTIGA MURALLA DE LA CIUTAT.

AQUEST DIBUIX S PART DEL PRIMER EXERCICI DURBANSTICA II.


23

EL DIBUIX DE LA CIUTAT: VIC

Illa de lEixample Cerd

Vila Olmpica

Ferrater

12566

12566

0

6229,88

13263,24

Superfcie total

Privat

Pblic

Sl edificat

Sostre edificat

2[m ]

110

440

350,15

1,05

2,13

1762,4

4573,72

Edificabilitat bruta

Edificabilitat neta

Vial

Lliure

Habitatges

Habitants

Densitat

247

989

783,3

3,31

3,96

0

2062


Edificabilitat neta

Vial

Lliure

Habitatges

Habitants

Densitat

12626

12626

0

10564

41792,76

Superfcie total

Privat

Pblic

Sl edificat

Sostre edificat

2[m ]

649

2596

517,02

1,69

4,27

1737,9

22115,17


Edificabilitat neta

Vial

Lliure

Habitatges

Habitants

Densitat

50211

43972,2

6238,8

19815,38

84694,98

Superfcie total

Privat

Pblic

Sl edificat

Sostre edificat

2[m ]

390

1560

339,09

1,26

3,05

5603,96

21360,91


Edificabilitat neta

Vial

Lliure

Habitatges

Habitants

Densitat

46005

40401,04

5603,96

19040,49

58033,3

Superfcie total

Privat

Pblic

Sl edificat

Sostre edificat

2[m ]

PARCELLARIVOLUMETRIA ESPAI LLIURE VIARI

24

LILLAUN ESTUDIDELS VALORS URBANSTICS DE DIFERENTS TEIXITS DEIXAMPLE I POLGONS RESIDENCIALS, AMB LILLA DE CASES COM A UNITAT BSICA.


LA PLAA ALLADA I VERMELL S UNA PLAA MODERNA, ENTENENT EL MOT COM A JUSTIFI-CACI DE LAPARICI DAQUEST ESPAI URB. VA SORGIR ENTRE EL 1994 I EL 1996 COM UN BUIDAT ARRAN DE LES REFORMES DEL BARRI DE LA RIBERA, INCLOSES EN EL PLA DE LA RIBERA, QUE TAMB AFECTAVA EL DISTRICTE DEL POBLE NOU SANT MART. CAL MENCION-AR QUE LES OPERACIONS RELACIONADES AMB LA PLAA ALLADA I VERMELL PORTEN UNA DIRECCI SEMBLANT A ALTRES OPERACIONS EFECTUADES A CIUTAT VELLA, COM ARA LA RAMBLA DEL RAVAL O LA PLAA DEL MACBA, QUE PRETENEN CREAR ESPAIS OBERTS, TRQUEES DE RESPIRACI EN TEIXITS ALTA-MENT DENSIFICATS, TALMENT COM UNA CULLERADA, TRENCANT LHOMOGENEITAT I

IMPERMEABILITAT DUNA MASSA ESPESSA.

NO PODEM DEIXAR DE COMPARAR AQUESTA OPERACI AMB LES SEVES GERMANES. LA REFORMA DALLADA I VERMELL, DE DIMEN-SIONS MS REDUDES QUE LA SEVA VENA DEL CARRER JAUME GIRALT, OFEREIX UNA VIA DESCAPATRIA DE LA MALLA SATURADA DE LA RIBERA. NO PRETN ARTICULAR EL BARRI NI ESDEVENIR UN PUNT DE REFERNCIA. AIX DONCS, LA FEINA DE LA PLAA ALLADA I VER-MELL S MS SENZILLA I, PER TANT, MS ASSOLIBLE QUE ALTRES REFORMES MS AM-BICIOSES. EL TESTIMONI DE LS DE LA PLAA PER PART DEL VENAT, QUE TRENCA LESTIGMA DE RESORT TURSTIC QUE RECORRE TOT CIUTAT VELLA, AVALA LA REFORMA, QUE HA OFERT UN ESPAI VERD NECESSARI QUE SAJUSTA PERFECTAMENT A LES NECESSITATS

DELS SEUS USUARIS.

E/1:10.000 25

LA REFORMA URBANA-ITREBALLSOBRE EL BUIDAT DE LILLA ENTRE ELS CARRERS ALLADA I VERMELL DE CIUTAT VELLA.


26

LA REFORMA URBANA-IIETSAB - URBANSTICA II

1

1

1

5,5

CAIXA DELCARRER

VERMELLREFORMAESTAT INICIAL

ALLA

DA

VERMELL

-

-

2,9 m

E/1:2.000

27

ETSAB - URBANSTICA III

260 m

150 m

125 m

B

D

C

E

F

G

H

J

I

K

M

L

O

P

Q

R

SN

T

U V

WA

115 m

100 m500 m

MEMRIAEl projecte busca un recorregut cmode i alhora verstil, que pugui articular traats i orientac-ions aplicades a la topografia. No es persegueix la superposici perfecta amb el terreny, sin que es modifica intencionadament generant alti-metries simlpes, sense punts cecs i amb desniv-

ells moderats.

El traat recorre en la cota 195 gran part del recorregut, garantint una posici extrema en el desnivell convertint-lo aix en millor aprofitable. El descens real comena a partir de la secci I.

Per ltim, es t en compte la posici dels cursos fluvials i de desaige dels terrenys, i all on s necessari es perfora el tals (o serigeix un via-

ducte).

TRAAR UNA VIA

AB

C

D

E

29


MEMRIA

Camins i traat Parcellari i traatRieres i ciutat

LA TOPOGRAFIA GUIA LA TRAA DEFINITRIA, QUE CONSISTEIX EN UNA ARTRIA PRINCIPAL QUE DESENVOLUPA POSSIBLES EXTREMITATS INTERSECANT ALS PUNTS DE CARENA, DE MANERA QUE SEGUIR LA TOPOGRAFIA APORTA UNA BONIFICACI, TANT PEL QUE FA AL PEN-DENT COM PER A LA ARQUITECTURA QUE HI PUGUI ARRIBAR A RESIDIR.

LES FRANGES RECTES QUE UNEIXEN LES TRES CRULLES PRINCIPALS CONSTEN DUNA SECCI ENRIQUIDA AMB AMPLES VORERES (5M EL PRIMER TRAM, DUN 1% DE PENDENT, 3 EL SEGON, AMB UN 8%), QUE PERMETEN UN S VARIAT I INTENSIU, I ELS EXTREMS DE LA VIA FUNCIONEN COM UNA VIA SIMPLEMENT CIRCU-LATRIA. LA INCLUSI DE CARRIL BICI EN EL PROJECTE RESPON A FINS PRCTICS, DE MANERA QUE AQUEST SEMPRE SADAPTA A LA TRAA MS RPIDA I MS DESCANSADA, QUE S LA DEL TRNSIT RODAT.

LA CIRCULACI A PEU, EN CANVI, S TENDENT A BUSCAR DRECERES O RECORREGUTS VOL-GUDAMENT MS INTERESSANTS, ATS EL CARCTER DE PASSEJADA QUE COMPORTA EL DESPLAAMENT A PEU. AQUESTS VIALS ES CONVERTEIXEN EN GENERADORS DESPAIS PBLICS I SERVEIXEN DENCAIX ENTRE LES FORMES DE LA CIUTAT I LESPAI NATURAL PRO-TEGIT, QUE A TRAVS DELS RIEROLS SINTRO-DUEIXEN A DINS LA CIUTAT. A LEXTREM ORIEN-TAL, LA CIRCULACI CONVERGEIX PER A TROBAR EL TEIXIT EXISTENT I TRAVESSAR EL RIU DE MANERA UNITRIA.

NOUS CARRERS-I

30


VIADUCTEE: 1/1000

NOUS CARRERS-II

2 7 1 3 3

1,55 57 1 3 1,5

1,553 357 1 3 1,5

1,53 37 1 3

2 7 1 3

1,5

Secci A

Secci B

Secci C

Secci D

Secci E

C' C

200

175

150

165

Intersecci 1 Intersecci 2 Intersecci 3 Intersecci 4 Intersecci 5

1% 2%8%

8% 5%

3%

8%

31

ESPAIS PBLICS DESTACATS-IETSAB - URBANSTICA II

PROPOSTA INICIAL

33

ETSAB - URBANSTICA IIIESPAIS PBLICS DESTACATS-II

PERFIL

SECC

I G

ENER

AL

IES10000 m2

ESTACI

EQUIPAMENTSESPORTIUS12600 m2

LLAR DINFANTS1600 m2

CENTRE CVICHOTEL DENTITATS

3370 m2

B

A

A

B

34

ETSAB - URBANSTICA IV

PROJECTE URBANSTIC

PERSPECTIVA

PERSPECTIVA DES DE LAUTOPISTA

CONSISTENT EN LA DEFINICI DUNA PART DE LA CIUTAT SENCERA, COMPRENENT LA TRAA DEL VIARI I LA UBICACI DEQUIPAMENTS P-BLICS I LA ORGANITZACI DE TOT LESPAI.

ES DEMANA UNA DENSITAT DE 64 HABITATGES PER Ha I LA RESERVA DE SL PER DIVERSOS EQUIPAMENTS ESPORTIUS I EDUCATIUS.

URBANITZACI NOVA

Superfcie despais verds 2,97 Ha2,77 Ha1,1 Ha0%79263 m20,51 m2st/m2s0,93 m2st/m2s4533 m2889

Superfcie de sl dequipamentsSuperfcie de vialitat

Relaci dhabitatges orientats a nordSostre total

Edificabilitat netaSostre ds terciari

Habitatges totals


35

ETSAB - URBANSTICA IV

PROJECTE URBANSTIC

PLANTA DAGREGACI

LA DISTRIBUCI ESPACIAL TRENCA AMB LA DOMINACI DE LAU-TOMBIL SOBRE LA CONFIGURACI URBANA, I S A PARTIR DE LES-CALA HUMANA QUE ES DISPOSA LA CIRCULACI I ES GENEREN ELS ESPAIS, AL LLARG DELS GIRS I INTERRUPCIONS DELS VOLUMS. EL PROJECTE DEFUIG EL CONTACTE AMB LA AUTOPISTA, ORIENTANT-HI SEMPRE UNA TESTA CEGA QUE CENTRA LATENCI DELS EDIFICIS EN ELS ESPAIS COLLECTIUS.

URBANITZACI NOVA-II

27 m

100 m

24,5

m

OCUPACI DE LESPAI EDIFICAT VIALITAT

1. GATCPACJAUME MERCADER I LLOBERAURBANSTICA V - JOAQUIM ESPANYOL 36

ETSAB - URBANSTICA VLA CONSTRUCCI DESPAI URBGENERACI DESPAISABSTRACTES PARTINT DUN MODEL SENSE ENTORN, POSANT EN JOC LES JERARQUIES DELS ESPAIS I LA VOLU-METRIA.

AQUEST PRIMER TRE-BALL REINTERPRETA LA PROPOSTA DEIXAMPLE DEL GATCPAC, DE DIMENSIONS COLOS-SALS, AMB ESPAIS MOLT OBERTS I EDIFICIS QUE FORMEN PART ACTIVA DE LA PERCEPCI VISUAL DEL BUIT.

ELS TREBALLS SEMPRE CONTENEN UNA TORRE, UN EQUIPAMENT I DIVERSOS BLOCS LINE-ALS.

37

ETSAB - URBANSTICA VLA CONSTRUCCI DESPAI URBAQU ES TREBALLA AMB LA GENERACI DE LESPAI/VOLUM DEL NEOPLASTICISME. LA MATERIALITAT DELS ELEMENTS PREN FORA I VA INDESTRIABLEMENT LLIGADA A LA POSICI EN LES-PAI DEL SUPORT FSIC QUE LA CONT. LES FAANES DUN MATEIX EDIFICI PODEN SER DIFERENTS SEGONS A QUIN ESPAI SERVEIXI, JA QUE ELS DILEGS TRIDIMENSIONALS QUE ES CREEN EN AQUESTS DIFERENTS ESPAIS SN INDIVIDUALS.

S LA COMPOSICI EN PLANTA I LA LINEALITAT DELS EDIFICIS LA QUE GARANTEIX LA UNITAT DE LESPAI.

38

ETSAB - URBANSTICA VLA CONSTRUCCI DESPAI URBLESPAI PARTEIX DUN EIX CENTRAL, PER NO HI HA SIMETRIA. ELS ELEMENTS VOLUMTRICS LA DESACTIVEN, I INCORPOREN A TRAVS SEU UNA CIRCULACI SECUNDRIA A LESPAI.

ELS EDIFICIS SERVEIXEN DE CONTORN O DE TEL DE FONS DE LESPAI, I PRENEN LES SEVES PRPIES MESURES PER A AJUDAR A DEFINIR-LO.

DISSENY GRFIC

40

NO JUGUIS AMB LA SORTPROPOSTA GUANYADORADUNA CAMPANYA MUNICIPAL PER A LA PRE-VENCI DE LA SIDA A LA VALL DEL GES.

DISSENY ESTTIC, CENTRAL. EL DILEG SES-TABLEIX ENTRE EL JOC I LA REALITAT, ENTRE ALL SUPERFLU I IMAGINARI (LES CARTES SN UN DIBUIX VECTORIAL, EL PRESERVATIU S UNA FOTOGRAFIA) I ALL REAL. NO ES MENCIONA LA SIDA DIRECTAMENT, ES FA A TRAVS DEL COLOR VERMELL.

NO ES TRACTA DE TENIR SORT I TRIAR LA CARTA CORRECTA, ES TRACTA DE NO JUGAR AMB LA SORT.

DISSENY GRFIC

41

VINIL DECORATIU PER A PORTTILEL PROCS DE DISSENYVA RESULTAR LA PART MS INTERESSANT DAQUEST TREBALL. ES VOLIA BUSCAR UN DIS-SENY PERSONAL I EQUILIBRAT, I A MS, SHAVIA DAPROFITAR EL DIBUIX PER TAPAR UNES TAQUES I RATLLADES CONCRETES EN LA SU-PERFCIE DE LORDINADOR. ES BUSCAVA LEFECTE CENTRAL, PERQU EL LOGOTIP DE LA POMA SILLUMINA. AIX RESSALTA ENCARA MS LA FORA DEL DISSENY.

DISSENY GRFIC

DIBUIX FOTOGRAFIA DELRESULTAT

TAMB SHAVIA DE COMPTAR AMB LA CORBATURA DE LA TAPA ALS LMITS DEL DISSENY, PER TANT EL DIBUIX NO POT COBRIR LA CANTONADA DE LA TAPA, ON LA CORBATURA S RADIAL (I IMPOS-SIBLE DADAPTAR AMB EL VINIL).

LA VARIACI DE DIMENSIONS DE LES TAQUES PERSEGUEIX UN EFECTE PERSPECTIVA O EXPLOSI. LA DISTRIBUCI RADIAL DE LES FORMES S ALEATRIA I CAP TACA ES REPETEIX.

CGS I 3D

43

AXONOMETRIA TRANSLCIDACGS I 3D

REPRESENTAR UN PROGRAMAURBANSTIC PER COLORS. LA INFOR-MACI ES CLASSIFICA AMB AQUEST CODI, ACLARINT QUINA S LA PREX-ISTNCIA, QUINS EDIFICIS DE LEM-PLAAMENT ES VOLEN RESPECTAR, I QUINS FORMEN PART DUNA NOVA PROPOSTA URBANSTICA.

ES BUSCAVA RESSALTAR LES PROPIE-TATS DE LA TIPOLOGIA ENTRE MITGERES, A TRAVS DE LES EXTRUSIONS DES DEL PARCELLARI, AIX COM EL VIARI, EXTRU-SIONANT LLEUGERAMENT LA VORERA PER VEUREN LOMBRA.

AQUEST MODEL ES VA RENDERITZAR AMB EL PROGRAMA CINEMA 4D R13 UTILITZANT UNMODEL 3D DE RHINOCEROS. LARBRAT HA ESTAT AFEGIT UTILITZANT PHOTO-SHOP.

44

PROTOTIP DE LLUMINRIACGS I 3D

EL CONTROL DE LA LLUM I EL MATERIALDAQUESTA LLUMINRIA EREN UNA PART ESSENCIAL DE LA REPRESENTACI. LES PROPIETATS DE LA LLUM SN DIFERENTS PER LA REFLECTIVITAT DE CADA MATERIAL, I EL RENDER HAVIA DE REPRESENTAR CORRECTAMENT QU ES BUSCAVA EN LA REALITAT.

LA LLUMINRIA CONSTA DUNA ARANYA DACER INOXIDABLE, QUE CONT UNA LM-PARA INCANDESCENT QUE PROJECTA LOM-BRA DE LARANYA AL SOSTRE, CREANT UN DIBUIX ETERI I EVANESCENT. UNA LLUNA DE VIDRE GLAAT PROTEGEIX LUSUARI DE LENLLUERNAMENT.

MODEL 3D DAUTOCAD. RENDERITZAT AMB 3DS MAX.

DIBUIX DE PHOTOSHOP RENDER ZENITAL

45

PORTADACGS I 3D

PRCTICA AMB EL RENDERITZADOR FSIC DEL CINEMA 4D. EFECTES DE MOTION BLUR (DESENFOCAT DE MOVIMENT) I DEPTH OF FIELD (PROFUNDITAT DE CAMP).

RENDER

EDITOR

46

SISTEMA SOLARCGS I 3D

PRCTICA DANIMACI I MATERIALS AMB EL CINEMA 4D. LA CMERA SEG-UEIX UN RECORREGUT TRIDIMENSION-AL.

ELS COSSOS CELESTES ESTAN DEFINITS COM A ESFERES, I EL MATE-RIAL ELS IDENTIFICA A TRAVS DE LES TEXTURES O ELS MODIFICADORS DE DESPLAAMENT.

LES DISTNCIES I ESCALES SN EXA-GERADES.

LLUNAVENUS

TEXTURA DE LA LLUNATEXTURA DE VENUS

DADES DE

47

CONTACTEJAUMEMERCADER I LLOBERA

(+34) 678 688 [email protected]

portafoli 2013

Documents