portafoli d'arquitectura | santi pérez

P O R T A F O L I | S A N T I A G O P R E Z H U E R T A S

T E R C E R A N Y | 2009 - 2010

Viladecans 2039 [Viladecans. Paisatgisme]

ARQUITECTURA

CONTINGUT

Q U A R T A N Y | 2010 - 2011

Claustre nou [Solsona. Traballar amb patrimoni]Desfer el nus [Eivissa. Workshop LOCUs. 1r premi]

C I N Q U A N Y | 2011 - 2012

Una parada per recuperar [Verona. Urbanisme]Fent jard [Barcelona. Habitatge]

PERSONAL

E X P E R I N C I A P R O F E S S I O N A L | 2012

Transportar, desplegar, habitar... [Habitatge]

T R E B A L L S P E R S O N A L S | 2012

Els nous pobres [Projecte comunicatiu]

C U R R I C U L U M V I T A E | 2012

VILADECANS 2039Parc Agrari del Delta del Llobregat

Taller dArquitectura i Projectes IV

Professors: Amadeu Santacana, Roger, Josep Ricart, Coque Claret i

Daniel Calatayud.

El parc Agrari esta perdent el seu sentit econmic, no s com-

petitiu. Volem agricultura periurbana. Si la fem competitiva

sobreviur.

Producci: desprs de donar estructura en funci del reg i el

drenatge, obtenint unes parcelles de 2 hectrees de mitjana i

fent un esfor daprofi tar al mxim les parcelles i els camins

agrcoles existents, es pretn oferir-li al pags un model de

parcella. Amb un equilibri de percentatges entre conreu in-

tensiu en hivernacle i conreu obert, per tal de que la inversi

no sigui elevada. A ms a ms, enriquir el parc amb una varietat

de factors per tal de no oferir una soluci nica i dictatorial ni

obtenir una taca paisatgstica. A part, sentn que no tot pags

pot invertir el 100% amb hivernacle.

Oci: per tal de donar ms fora al parc, oferint-li un carcter

pblic i obtenir una connexi Viladecans - mar, es creen unes

activitats al llarg del parc que fan dantena per atraure gent les

quals aniran al llarg de dos corredors verds. El resultat s la

uni de la ciutat amb la platja, unes activitats que sintegren en

el parc i a ms a ms, la producci es dna a conixer grcies

a que sintrodueix totalment lelement hivernacle en les activi-

tats per tal daprofi tar al mxim els avantatges que t aquesta

construcci i demostrar que apart del productiu, t molts ms

usos.

Com a conclusi del projecte, amb aquests dos puntals oci-pro-

ducci, es pretn que Viladecans passi de ser una ciutat allada

del mar a donar la cara al mar. Una ciutat que el seu centre

neurlgic se li ha sumat el centre geomtric i que sobt aix

un espai ms ampli i practicable, un espai dexactament 2039

hectrees.Canalitzaci de la riera de Sant Toms

V.700 V.2039

1.- Objectiu projectual

2.- Estat actual 700 ha

3.- Extensi 1 1134 ha



6.- Pla estratgic de producci

7.- Tipus de unitats productives

8.- Organigrama productiu

Agrupaci

Ocupaci max. hivernacle

Cal afegir ms valors

Sortida producte elaborat

Sortida matries primeres Entrada producte elaboratCentre

logstic

upup up up up

Parcel.la mitja 2 ha

5.

6.

7.

8.

3.

4.

2.

1.

9.- Implantaci oci

10.- Implantaci producci

11.- Esquema estratgic

12.- Organitzaci punts de

venta

9. 11. 10.

12.

13.- Secci parc

14.- Secci parc amb punt de venta

15.- Secci centre logstic

16.- Planta

13.

14.

15.

16.

Axonomtric Parc Agrari Viladecans 2039Axonomtric Parc Ac Ac Ac Ac Ac Ac Ac Ac Ac Ac Ac Ac Agragragragragragragragragragragragragragragrari ri ri ri ri ri ri ri ri ri Viladecans 2039

Nova unitat de producci

CLAUSTRE NOU Nova faana per la catedral de Solsona.

Taller dArquitectura i Projectes VII

Professors: Enric Batlle i Xavier Perxas

El projecte es concreta en el Taller de patrimoni (TAP C) a

lETSA. Es basava en crear un nou edifi ci en el conjunt cate-

dralici de Solsona per complir principalment dues funcions: un

nou nucli de comunicacions per al museu existent i part del con-

junt, i fer una nova faana moderna. El projecte tamb incloa

la creaci dun espai urb tipus plaa just davant del nou edifi ci.

Hi va haver un moment en qu es va expropiar un espai

privat del conjunt catedralici per a realitzar una plaa pbli-

ca que dna al carrer Mare de Du. En fi nalitzar el pro-

cs el conjunt catedralici donava una faana posterior

a un espai pblic molt important a Solsona. Aquest nou

edifi ci havia de respondre a aquest problema urbanstic.

La instituci de la Catedral de Solsona ha anat creixent al llarg

de la histria, aix com la seva importncia. Al llarg del temps

es van adherir usos i programes a la catedral, construts a lestil

de lpoca. Com a resultat, el conjunt catedralici de Solsona s

una suma per adhesi de diferents estils arquitectnics. Al fi nal

daquest procs, ledifi ci s un mega-edifi ci, dens, pesat i fosc.

El projecte es desentn daquest procs i pretn un aug-

ment de volum sense incrementar el seu pes. Creant un

buit que dona a aquesta plaa, creant un claustre nou.

Aquest buit estructura una nova plaa i un nou entorn per

el museu. La faana acta com a frame per al buit, noms

lencercla, sapropia de lespai.

Claustre de la catedral de Solsona.

= AMPLIACI LLEUGERA

1.- Anlisis histrico/constructiva

2.- Presncia de verd a ledifi ci

3.- Apropiaci del buit

4.- Modifi cacions compositives

5.- Nova faana per el conjunt.

6.- Circulacions urbanes existents

7.- Circulacions urbanes proposta

1.

4.3.

5. 6. 7.

2.

7.- Organizacin programa

8.- Faana plaa nova

9.- Faana carrer

10.- Nova plaa

11.- Planta 1 claustre nou7.

8.

9.

10. 11.

12.- Secci transversal pel buit

13.- Secci longitudinal pel buit

14.- Planta 2 claustre nou



12.

14. 15. 16.

13.

Vista interior del museu amb el buit.

Vista general.

DESFER EL NUSMillora de laccessibilitat a Dalt Vila. Eivissa.

Lets Open The Cities for Us. LOCUS

Professors: Miguel Usandizaga i Marta Bordas.

El projecte se centrar en el desenvolupament de Dalt Vila,

el centre histric dEivissa, per fer que sigui ms accessible

per tothom. La ciutat emmurallada va ser construda per ser

inaccessible. Com es pot canviar la seva naturalesa, quan la

topografi a s la principal barrera per al moviment?

Estem interessats en diverses condicions daccessibilitat, que es

pot traduir en diferents nivells i tipologies de carreteres, camins

i ascensors. Volem obrir Dalt Vila per a tots. Estem interessats

en connectar diferents mbits de la ciutat vella dEivissa. De-

sprs de lanlisi estratifi cat es van triar alguns punts on les

intervencions es realitzarien. Aquesta xarxa de connexions es

desenvolupen amb el temps i sestn sobre la ciutat vella, i cap

a lexterior, a travs de la muralla de la ciutat.

Lobjectiu del projecte s el desenvolupament duna cinta;

lestrat modern de Dalt Vila, de la mateixa manera que els feni-

cis, romans i berbers van fer abans que nosaltres. A travs de la

investigaci de les oportunitats potencials de canvi, intervenim

en la topologia de les superfcies dins dels lmits de i, de veg-

ades, a travs de les muralles de la ciutat. Lestat de la superfcie

encintada emergeix en una nova capa, ciutat moderna, encara

mantenir latmosfera dels antics.

Aquesta cinta connecta espais datracci, on hi col.loquem as-

censors. Espais dinformaci, bars, restaurants, petits centres

dexposici. La cinta s una sol.luci constructiva, t una franja

fosca per ser ms fcilment visible i amb rugositat per aug-

mentar la seva perceptibilitat.

Una entrada, situada al costat de la rampa prinicipal. Des dall

la cinta es distribueix en diferents direccions. Ara tothom pot

visitar la catedral sense haver dagafar el cotxe! Escales de la Plaa del Sol. Dalt Vila. Eivissa.

1.- Observar la ciutat

2.- Localitzar mbits doportunitat

3.- Preparar els mbits

4.- Ubicar els ascensors

5.- Connectar-los amb cinta

6.- Activar-los

7.- Planta de recorreguts

1.

4.

2.

5.

3.

6.

7.

8.- Secci constructiva de la cinta

9.- Plantes de un punt dascensor

10.- Secci de Dalt Vila accessible

9.

10.

8.

UNA PARADA PER RECUPERARPaisatges post-industrials. Magazzini Generali. Verona

Taller dArquitectura i Projectes VIII

Professors: Carles Llop, Rosa Rull i Fran Fernndez

Com sha desenvolupat Verona?

Quins sn els elements urbans vertebradors/limitants?

Quina identitat t Magazzini Generalli?

Es v a analitzar el desenvolupament de Verona, els seus elements vertebradors i els seus elements limitants. Hi ha dues escales delements limitants, territorials i urbans. Els primers sorgeixen de la geografi a i infraestructura, i els segons a partir delements urbans que han infl uenciat en el creixement de la ciutat.

La infl uncia daquests diferents elements en el creixement de Verona ens ha perms veure les relacions que hi han entre les diferents entitats de la ciutat i veure com s lestructura gen-eral de Verona. Lestructura es basa en dues parts ben difer-enciades, una ben relacionada, ben tramada (centre histric) i una amb relaci directe amb un sol element, que penjava daquest centre. Aquest element es el Viale del Lavoro.

Quins sn elements urbans vertebradors/limitants?

El viale del Lavoro es un element de primer ordre en aquesta ciutat, la limita i la vertebra. Relaciona el cen-tre amb la perifria. s un element clau a Verona. Lestudi daquest element en tot el seu recorregut a per-ms veure quina relaci t amb els Magazzini Generalli i veure els canvis de carcter i els punt dinfl exi del mateix. Aquests punts dinfl exi han perms sectoritzar el vi-ale del Lavoro en parts diferenciades per activitat (in-dustrial-centre) i en relaci amb el mateix (cavalcavia).

Quina identitat t Magazzini Generalli?

Com es relaciona Magazzini Generalli amb lentorn immediat ha sigut la principal premissa per respondre a aquesta pregunta. La importncia del seu disseny i de la Rotonda com a element pivota-dor de tot el conjunt, i de gran presencia en el conjunt de la ciutat.

1.- Interpretaci histrica del territori2.- Estratgia; canvi morfolgic Lavoro3.- Conceptes clau4.- El nou Viale del Lavoro1.

4.

2.

estaci

barris

limit ind.

=

+

+

3.

fi taRotonda

patrimoniUniversitat

naturalitzarBasso aquar

equiparFeria

centralitzarestaci

vertebrarLavoro

+

+

+

+

+

5.- Canvi morfolgic del Viale del Lavoro.6.- Parc duni dues anelles7.- Activitats del Lav-oro estructurant els barris8.- El Lavoro s del peat

Via de servei

Avinguda metropolitana

+ fi tes

+ activitat

+ verd + activitat + tram

+ espai

5.

6. 7. 8.

AJ

B

B

B

C

E

FG

G

H

I

D

d1

d2

e1

e2

f1

9.

11.

10.

12.

9.- Programa del turista10.- Programa de la perifria11.- Programa de la universitat12.- Programa de la Fira13.- Ocupaci espaial 13.

14.- Paisatge lineal15.- Paisatge apropiatiu16.- Paisatge referencial

17.- Paisatge referencial: recuperaci del canal i la Rotonda18.- Paisatge referencial: balc a les muralles19.- Paisatge referencial: recuperaci de les vies

14. 15. 16.

17. 18. 19.

Centre de convencions amb el parc de les vies Refl exe de la cpula dels Maggazzini al parc del canal

FENT JARD Habitatges dotacionals per a gent gran i gent jove a Grcia.

Taller dArquitectura i Projectes IX

Professors: Pere Fuertes i Andrs Martnez

Dualitat: Tranquilitat vs Activitat.

Grcia presenta una dualitat; Lactivitat que produeixen les places, i la xarxa de carrers que la uneixen, formen una malla de carrers comercials i de molt trnsit. En canvi la resta de carrers de Grcia, son carrers tranquils plens de tallers, i dhabitatge a planta baixa, creant un ambient molt domstic.

Lestratgia saprofi ta daquesta dualitat. Una dualitat que or-ganitza els programes per a joves i per a gent gran. Lactivitat per als joves i la tranquilitat per a la gent gran.

Lactivitat saprofi ta per a allargar el carrer Bada, atravessant lilla, conectant el front dequipaments amb el carrer Astries. La tranquilitat augmenta la diferncia de cota entre el carrer Astries i el carrer de Jan fi ns a 3 metres creant un jard, aprofi tant la vegetaci.

Per tant els habitatges sestructuren en dues parts on la rel-aci amb lexterior es fora diferent. La gent gran tenen un jard|parc de barri i els joves una plaa animada i ple dactivitat. La manera de relacionar-se amb lexterior ser diferent. Aix determinar la tipologia. Per a la gent grant, un jard per a la gent jove un mirador.

El sistema constructiu busca una relaci amb lexistent. Con-struint amb sistemes constructius tradicionals. Cermica i fusta com a principals materials.

Carrer Astries. Barri de Grcia.

1.- Encaix urb. 2 naturaleses2.- Allargar el carrer Bada3.- Volumetra general4.- 2 circulacions diferenciades5.- Espais pblics doportunitat6.- Ocupaci en lmbit7.- Defi nici de tipologies1.

2. 3.

7.4. 5. 6.

8. 9.

10. 11. 12.

8.- Faana carrer Astries9.- Faana carrer Jan10.- Planta cota carrer Jan11.- Planta cota carrer Astries12.- Planta tipus

13.

14.

13.- Secci longitudinal. Jard14.- Secci transversal. Nou carrer Bada

15.- Planta tipologia joves16.- Faana constructiva joves17.- Planta tipologia gent gran18.- Faana constructiva gent gran

15.

16.

17.

18.

Cuina i balc habitatge per a joves Jard privat per la gent gran i el carrer Bada passa per sobre

TRANSPORTAR , DESPLEGAR, HABITAR ... Transformaci dun container en una vivenda social

Prototip dhabitatge social

Client: Grandsmartbox & design

La idea que va originar lencrreg va ser la reutilitzaci de con-

tainers de transport martims per a habitatge social assequible,

econmicament, i sostenible.

El container s un receptacle format per una estructura pri-

maria que la formen els anlcatges i els suports verticals i una

estructura secundaria que acaba el frame del container. Aquesta

estructura t varies mides, la de 20 s la ms adequada per a

dues persones.

1 nucli central > 4 faanes. Nucli humit central per a concentrar

les instal.lacions i aprofi tar les 4 faanes per tal dhabitar-les.

Aix tenint una gran relaci amb lexterior, diferenciant els

tractaments. Les dues faanes laterals sabaten per a transfor-

mar-se en el terra per a dues terrasses. Generant aix dos nous

alats envidrats que sobren a les plataformes.

El nucli central genera les activitats als cuatre costats evitant

aix, les zones de pas.

El desplegament es basa en dos mecanismes diferents. Els

calaixos, estructures que es desplacen horitzontalment a

lexterior. Saprofi ta lobertura de la porta preexistent, obrint-

la 90.

La coberta recull les aiges pluvials cap a un dipsit colocat

als fonaments. Permet la captaci de lenergia solar per a la

producci denergia elctrica com la daigua calenta.

Tots els materials emprats sn productes derivats de la fusta,

estructura, acabats i allament. Aix fa que sigui reparable fcil-

ment des de qualsevol punt del mn, utilitzant fusta autc-

tona.Containers a port de Barcelona.

1.- Concepte de lhabitatge.

2.- Zones pbliques i privades.

3.- Les diferents funcions del nucli.

4.- Transportar, desplegar i habitar.

5.- Com es desplega.

1.

3.

2.

4.

5.

6.- Planta e: 1/50

7.- Faana terrassa principal

8.- Faana terrassa posterior/entrada6.

7.

8.

JE

G

C

B

D

E

H

J

A

I

D

C

F

K

13.

9.

10. 11. 12.

A c estructural de madera laminada encolada con tirante de acero

B c estructural de madera laminada encolada con alma de madera

C aislamiento de tablero de fi bras de madera reciclada e = 8cm

D acabado interior de tablero de contrachapado de madera

E perfi l de madera laminada

A c estructural de madera laminada encolada con tirante de acero

B c estructural de madera laminada encolada con alma de madera

C aislamiento de tablero de fi bras de madera reciclada e = 8cm

D acabado interior de tablero de contrachapado de madera



F ventana con doble vidrio carpintera ruptura de puente trmico

G ventana carpintera ruptura de puente trmico (lamas hor. osc)

H marco de perfi les de acero soldado (estructura de soporte sec.)

I pilares de acero soldado (estructura de soporte primario)

J lmina de acero trapezoidal de 2 mm de grosor soldado a estr.

K puerta de acero soldado.

L estructura de madera para armario anclada a la c estructural.

M tablero de madera reciclada para mesa de trabajo anclada.

J lmina de acero trapezoidal de 2 mm de grosor soldado a estr.

K puerta de acero soldado.

L estructura de madera para armario anclada a la c estructural.

M tablero de madera reciclada para mesa de trabajo anclada.

9.- Secci transversal

10.- Cicle aigua

11.- Estiu

12.- Hivern

13.-Axonometric del

tancament.

Vista interior de la cuina i el menjador.

Faana prinicipal; relaci amb lexterior, hort

ELS NOUS POBRES Blog de denncia

www.elsnouspobres.wordpress.comCo-fundador amb ric Lluent

El blog de Els Nous Pobres neix amb la intenci de visibilitzar la pobresa, una condici que cada cop afecta a ms persones i, en especial, als integrants de la Generaci Perduda, que inclou aquells que vam nixer a partir de mitjan dels anys 80 i que hores dara veiem com els nostres projectes de vida no poden evolucionar ni en lmbit laboral ni en el personal i, en molts casos, vivim grcies a la caritat dels nostres pares. No volem ser una estadstica, volem posar-li rostre, noms i cognoms a la injustcia social que estem vivint mentre els nos-tres representants pblics es reparteixen sous vergonyosos, favors, subvencions i tota mena de privilegis. s per aix que animem a totes aquelles persones que vulguin explicar la seva histria a fer-ho sense complexes ni vergonyes, amb lorgull i la cara ben alta. Explicant el nostre dia a dia, els nostres sentiments i frustracions, tot all que ens van prome-tre i el parany en el qual hem caigut. Aquest blog potser no canviar la situaci per, com a mnim, far que quedi docu-mentada. Considerant que, sigui intencionadament o per negligncia, la classe poltica s responsable directa de la nostra situaci, des daquesta plataforma cada mes recopilarem totes les histries rebudes i les enviarem a mitjans de comunicaci i partits poltics de Catalunya per tal que tinguin constncia del que passa fora dels seus despatxos, si s que en volen prendre nota. No ens fa vergonya explicar que som pobres, perqu aquesta condici, ms que defi nir-nos a nosaltres, els defi neix a ells

Idignats a plaa Catalunya

!"#$%&'()&*+',-')*.*/.(*

! ! !

!"#$"%&"'()*+%,-.*(/*%0'1%2-.3*4%5-(1/.65/)-(7%8+)99*4%:6.;*.1%'/% 5"-('+4*%'(4%4--.='(?

D9')(

D A D E S P E R S O N A L S

Santiago Prez Huertas

01.06.1986

[email protected]

http://i-m.co/santiph/santiperez/

E D U C A C I

2004 - 2008 Diplomat en arquitectura tcnica Escola Superior dEdifi caci de Barcelona Universitat Politcnica de Catalunya

2008 - actualitat Llicenciatura en arquitectura Escola Tcnica Superior dArquitectura del Valls|Sant Cugat del Valls|Barcelona Universitat Politcnica de Catalunya

feb - juny 2011 ERASMUS | Master en architecture Institut Superior dArquitectura Saint - Luc. Brussel.les

E X P E R I N C I A L A B O R A L

2007 - 2011 Sostres 8 Atquitectura | Colaborador Deliniaci de planos, render 3D i totes les feines requerides per la redacci de projectes darquitectura

2012 Grandsmartbox & design | Arquitecte Diseny dun prototip dhabitatge sostenible en container de transport martim

CURRICULUM VITAE

P A R T I C I P A C I

2007 Interescoles Espanya | Membre EPSEB Encontre entre estudiants de totes les escoles darquitectura tcnica dEspanya

2010 Workshop internacional|LOCUs|Eivissa Concurs de projectes per a la millora de laccessibilitat a Dalt Vila Professors: Miguel Usandizaga, Marta Bordas, Holm Kleinmann, Anna

Helammaa i John Cramer

http://www.etsav.upc.edu/

2012 Workshop|Paisatge culturals|Albelda Les veus dels territori Professor: Carles Llop i Josep Maldonado http://paisajesculturales.50webs.com/

2012 Els nous pobres|Membre fundador http://elsnouspobres.wordpress.com/

H A B I L I T A T S T C N I Q U E S

Disseny Autocad Rhino 3D Google Sketchup 3D VRay Adobe Photoshop Adobe Illustrator Adobe InDesign

Clcul destructures Wineva

Planifi caci Project manager

Programari CTE Lider Calener

Idiomes Catal Castell Francs Angls

R E F E R E N C I E S

Carles Llop Arquitecte, urbanista i professor durbanisme i projecteas a lETSAV

Rosa Rull Arquitecta i professora de projectes a lETSAV

Pere Fuertes Arquitecte i professor de projectes a lETSAV

Roger Sauquet Arquitecte i professor de projectes a lESTAV

Grcies per llegir-me!

web: http://i-m.co/santiph/santiperez/

mail: [email protected]

telf.: (+34) 637 45 70 48

portafoli d'arquitectura | santi pérez

Documents