ENTREVISTA MIGRACIONS MARINA:ABANS DE MARXAR:He entrevistat a la meva germana, Marina Pujol, té 33 anys i va emigrar a Cambridge per motius econòmics.La Marina sempre ha viscut a Terrassa, la seva infància va ser com la de qualsevol, vivia Terrassa, casa seva era una casa molt gran, amb molt espai, tenia dues habitacions per ella, l'estudi, i el dormitori, un gran pati i terrassa, tenia moltes mascotes, gossos, gats, periquitos...La relació amb els seus pares sempre havia sigut perfecte, fins als seus 9 anys, que va morir la seva mare de càncer, van venir a viure els seus avis a casa seva per ajudar a la meva germana i al meu pare a superar to tallo i sentir-se mes acompanyats, als 13 anys van marxar a viure ael seu poble Campdevànol (prop de ripoll). Als 15 anys la Rosa (futura mare de la Paula) va venir a viure a casa amb la Marina i el meu pare. La relació de la Marina amb el seu pare sempre ha sigut molt bona, traient la època des dels 9 anys fins a acabar l'adolescència, que va ser bastant complicat tot plegat.Va anar a dues escoles, primer a una publica i després va passar a la cultura practica. La publica era molt gran. L'educació poc estricte i ella no hi tenia bon rendiment allà, a la mort de la seva mare van baixar les notes moltíssim i la van canviar al cultura practica, allà era més estricte i amb molt esforç va aconseguir agafar el nivell d'allà. Recorda perfectament els professors que va tenir, i quant va créixer va tenir l'oportunitat de treballar amb ells de professora, els càstigs que ens feien era calcular 98 elevat a la 98 sense calculadora. No practicava cap religió.

LA DECISIÓ D'EMIGRAR:A Terrassa treballava de professora d'hostaleria, al cultura practica. El seu marit el David, treballava a la universitat de Barcelona al departament de la super computadora Mare Nostrum, i li va sortir una oferta de feina al campus de la universitat de Cambridge al departament del estudi del genoma humà, i tot això implicava que la seva filla de 3 anys la Júlia, pogués aprendre un altre idioma, l'angles, com a llengua nativa i era una oportunitat que no podien deixar passar. El David anava amb un treball assegurat, però la meva germana Marina anava amb un futur incert. Van emigrar la Marina, el David, i la Júlia. El viatge va ser en avio i el recorden amb molta tristesa i enyorança de deixar tota la seva vida enrere. El viatge no els va costar res perquè el va pagar l'empresa del David. Van emigrar a Cambridge. L'únic problema que van tenir en el viatge encara que pot semblar absurd va ser que la mudança va arribar amb forces dies de retard. La marina i el David van emigrar als 32 anys, i la Júlia als 2 anys.

ELS PRIMERS TEMPS:El fet d'emigrar ha sigut totalment per les seves vides, no els hi va costar molt integrar-se al país, únic inconvenient eren els horaris. La seva primera feina va ser cambrera al campus de Cambridge, i a poc a poc va arribar a ''team lider'' que ve a ser la coordinadora dels cambrers. No li va costar gents trobar feina, perquè allà hi ha molta oferta de feina. Comparant el sou de Terrassa amb el de Cambridge, no hi ha molta diferència, a Cambridge una mica més però poca cosa.

LA VIDA ACTUALMENT:A Cambridge el que mantenim de Terrassa, és el menjar, les nostres festes, Sant Jordi, la Castanyada... A casa mantenim l'idioma. Mantenen el contacte amb els familiars per

WhatsApp, Skype... El balanç que hi ha és totalment positiu, ho repetirien sempre, però sempre amb la possibilitat de tornar a casa..