a V A L L F O G O N A

DESEMBRE 2007

. M

preu: 1,50 €

Et.Xojp 67

MEDA PHARMA SAProductes farmacéutics

Ctra. Comarcal 13 Km.26 Tel. 973 43 20 52 Fax 973 43 20 9225680 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lleida)

G R E F A C S AGREIXOS I FARINES DE CARN, S.A.

Ctra. C-13, km 257 • Apartat de correus 85 25600 BALAGUER (Lleida) • Tel. 973 432 075

umariES Editorial

Societat

Q jj

U ü

I B

n

B3122 La diada

Informació Municipé

E Societat i cultura

mE jj

EE3EEEOm La salud

E3 Els esports

Cartes al Xop

El Per perdre el temps

Alservei de

III Memorial Ramón Blanch

Activitats Extraescolars

L'entrevista

Adaptació a la Llar d'infants

Estiu 2007

10 anys d'll-lusions

Puntaires

Dites d'ahir... i dites d'avui?

La Coral

La nostra historia literaria

Alumini

Educació en valors

Geganters i Graellers

Vallfogona Rádio

Preus fres

CEP Ponent

Arbitratges i educació

Situado actual

EDITAEl Xop - Apt. de correus 1 Vallfogona de Balaguer

DIRECCIÓ Dídac Mateo

CONSELL DE REDACCIÓ M. Àngels Camarasa, Antonieta Gázquez, Esther Piqué, Teresa Balasch, Arnau Galitó, Anna Piqué, Mercè Plens, Meritxell Rosselló, Cristina Colilles.

COL.LABOREN EN AQUEST N°: Dídac Mateo, Junta Coral Vallfogonina, Anna Piqué, Meritxell Rosselló, Claustre mestres ZER El Jone, AMPA CEIP Salvador Espriu, Teresa Balasch, Mercè A. Solis, Joan, Mercè Sánchez, Ricard Blanch, CEP Ponent, M. Teresa Pinyol, Colla Geganters i Graellers, Montse Montoliu, Àngels Camarasa, La Padrina i Associació de Puntaires.

DISSENY, COMPOSICIÓI MAQUETACIÓ

creaciógráficadissenygráficcarre rsantllu ís , 70 ba ixos 25600balaguer te l./fax973 44 50 16 w w w .creac iografica .com in fo@ creaciografica.com

CORRECCIÓ Montse Olivart

DIPÓSIT LEGAL L-136-1992.

La revista El Xop sortira els mesos de marg, juny, setembre i desembre. Recordeu que si voleu publicar un artic le l'heu d'adregar a EL XOP, apartat de correus, 1, o a la Secretaria de l'Ajuntament, sempre durant els darrers 25 dies del mes anterio r a la publicació.

El Xop, és una publicació plural. La direcció respecta la lliberta t d'expressió deis comentaristes i no es fa responsable deis criteris exposats en els artícles firm ats ja que són d'exclusiva responsabilitat deis autors i no necesariáment l'opinió d'aquesta revista.

Generalität de Catalunya Departam ent de Cultura

INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS

Pública de la Diputoció de UeiJa

Ajuntament de Vallfüßona

*0 & ECO,

Natalis Dídac Mateo

Lligat al naixement, Nadal deriva del natalis, adjectiu que significa "relatiu al naixement", dérivât del verb nasci, nàixer. Els romans denominaven el dia del na ixem ent dies nata lis . Am b l'adveniment del cristianisme i amb la decisió de fixar el la celebrado del naixement de, va esdevenir un nom que es posava ais infants nats el dia de. En catàià, ha donat nom al Nadal.

Aixi de breu podeu trobar l’etimologia de la parau la “nada l” a l ’enc ic lopèd ia electrónica wikipedia.

Sense voler entrar a discernir sobre la data exacta del naixement del Senyor de milions de persones (també dit Corder Sagrat, mesies, fili de la santissima trinitat, meu Amo, pa i vi, etc.,), cosa que ja vaig fer, molt succintament, en el Xop del nadal passât, voldria parlar d ’un altre tipus de “a lu m b ra m ie n to ” (que tam bé va ig referenciar l'any passai): el de les llumetes nadalenques.Si a la peli de brau (catalunyes incloses), ja fa temps que qui decideix quan comença el Nadal és El Corte Inglés, no és menys cert que ja fa uns anys que a aquesta boja carrera si sum en els o rgan ism es i institucions publiques. I, corn cada any, aquest fet fa que apareguin una pila de detractors i defensors.Entre els prim ers, i encara que ho manifestin de mil maneres diferents, les seves critiques es poden dividir en dues grans linies de fons. En resum, aquest enllumenat suposa un malbaratament de dos tipus de recursos:

1. Economies: els quais podrien ser d es tina ts a hum ans en s ituac ions precàries.2. Naturals: malmetent i accélérant la decrepitud del nostre planeta.

Entre els defensors també hi trobem les més diverses manifestaCions, encara que, cree jo, es tracta d'un diseurs que, encara que més o menys el laborat, és més dispers. Només posaré un exemple: com que és una època on llueix menys el Sol, hom és més propens a patir alteracions psicològiques de tipus depressiu, malencônic, etc., (un exemple clar és en els països més nòrdics, en els quais és tot un negoci la venda de raigs u.v.a. i de viatges de “sol y playa’’...; segurament que gent com Ingmar Bergman no van comprar mai cap de les dues opeions). Per tant, aquesta intensitat lumínica s’hauria d’entendre com una obra més de l’Estat del Benestar. Aquest d’ordre terapèutic. I, per alleugerir maies consciències, Paris, enguany, estrena un enllumenat un 70% més eficient (dit a la inversa, a mala llet: només despilfarra un 30%).

Però, darrerament, ha aparegut un gurú (us dono dues pistes perqué esbrineu de qui parlo: ha guanyat un Oscar i en Bush li va prendre la Casa Blanca amb maies arts papiroflèxiques) que mentre s’omple la butxaca ficant imatges a allô que tothom qui vol sap (esperò que tingui prouta vergonya com per donar quelcom més d’un 0’7% dels beneficis a bones obres), la factura de la llum a casa seva és de 25.000 dólars mensuals.

Ja només em queda veure com El Corte Inglés crea una Fundación Contra el Despilfarro de Energía Eléctrica.

Sincerament, cree que a l’hemisferi nord (cerebral i geografie) hi manca, massa vegades, un altre tipus de llum (la del sentit comú).

Dites algunes de les coses dolentes d ’aquestes dates, us desitjo que trobeu i passeu Bons Natalicis, Bones Festes i Bona Sortida i Entrada d ’Any.

soçietatIII Memorial Ramón Blanch Claustre de mestres de la ZER El Jonc

El passât diumenge 18 de novembre se celebrà a Vilanova de la Barca el III Memorial Ramon Blanch, qui va estar el mestre especialista d'educaciô fisica de la ZER El Jonc durant uns quants anys i que en aquest temps es va guanyar l'estima de tothom.

Una bona representaciô d'alumnes de la ZER El Jonc va participar en aquesta diada atlètica carregada de valors tan esportius corn humans.

L'organitzaciô va continuar oferint la cursa de 10 Km en les catégories d'absoluts i vétérans, la de 1000 métrés pels infantils, 500 métrés en la categoria d'alevins, 250 métrés pels benjamins, 150 métrés en la cursa de prebenjamins i la de 50 métrés pels alumnes de P3, P4 i P5.

Com a novetats hi va haver una caminada popular de 5000 métrés i una cursa força original pels més menuts, fins i tô t hi van partic ipa r nadons en cadireta. Des del punt de vista educatiu destaquem la participació deis alumnes de la ZER, ja que varem estar el centre amb una major representado. Tanmateix, alguns alumnes van aconseguir pujar al podi, així destaquen els primers llocs de l'Alba Ripoll Cucó del CEIP Joan Ros Porta (Menàrguens) en la categoria benjami femeni, de l'Arnau Rodríguez Fernández del CEIP de La Rápita en la cetegoria P5 masculí i la Mariam Snoussi del CEIP Salvador Espriu (Vallfogona de Balaguer) va aconseguir la segona posició en la categoria de P4 masculí. Per finalitzar tots els participants es van endur una bossa amb obsequis i van poder gaudir de la llonganissada que l'organitzaciô va preparar.

SGçietatActivitats Extraescolars L'AMPA CEIP Salvador Espriu

L’AMPA facilita un referent col-lectiu per a l’escola, les activitats son diversificades i multiples dins de les nostres mancances.

Els monitors al final de trim estre lliuraran un informe als responsables de l’Ampa a veure corn evoluciona l’activitat.

Us animem a participar-hi activament i a fer-nos arribar propostes de funcionament iniciatives o qualsevol idea o comentari que trobeu rellevant. Recordeu que L’AMPA SOM TOTS.

Les activitats pensades per enguany han estât corn ja sabeu les següents Anglès, Manualitats, Inform àtica, Infomeca, N ovetat El Cangur (activitats pels més petits).

També seguim ofertant Esports perqué la nostra canalla doni un valor positiu a l’esport, i no facin sedentarism e davant la TV o l’altre enemic l’ordinador, maquinetes e tc ...A més a més, aquesta activitat també l’ofertem a les persones joves i no tan joves corn el grup de mares.. .perqué el nostre eos no ES ROVETLLI. Aqüestes activitats e s p o rtiv e s les f in a n ça l ’A JU N TAM EN T.

També recordar que disposem d’un Servei de guardería de 8 a 9 del mati. Pot fer-se tots els dies o dies puntuáis.Des d 'aquí dona les gràcies a La LLar de Jubilats i especialment al seu président Sr.Josep Bergé per cedir-nos el local social el dimecres per poder atendre als nens de menjador, i aixi gaudir d’unes intal-lacions a l’hora de dinar Moites Gràcies.

iocietatDESTAQUEN

Festa de La Castanyada tota la ZER va venir a Vallfogona. Posible sortida familiar als voltants de la primavera.Web de l’escola responsable Imma Perelló.Participació al III Memorial Ramon Blanch.

8 |T fl| Generalität de Catalunya HI IB) DePartament d'Agricultura ll jU J f j Ramaderia i Pesca

ESCOLA DE CAPACITACIÓ AGRÀRIA DE VALLFOGONA DE BALAGUERPROGRAMA DE FORMACIÓ 2006CURSOS DE FORMACIÓ CONTINUADA

CURSOS HORES P O B LA C IÓ IN IC I-F I HORARI I DIESAPLICADORS DE PRO D U CTES FITOSANITARIS QUALIFICAI" 72 Linyola 02/10/2006-20/12/2006 Dilluns i dimecres

17 a 20h

APLICADORS DE PRO D U CTES FITOSANITARIS BÀSIC 25 ECA Vallfogona B. 17/10/2006- 16/11/2006 Dimarts i dijous

17a 20h

PREVENCIÓ DE R ISC O S LABORALS BÀSIC 30 ECA Vallfogona B. 25/10/2006-29/11/2006 Dilluns i dimecres

17 a 20h

BENESTAR ANIMAL EN PORCI 21 ECA Vallfogona B. 20/11/2006- 18/12/2006 Dilluns i dimecres17 a 20h

IN FORMAT: Finca l'Empalme, s /n • 25680 Vallfogona de Balaguer - Tel. 973 44 36 50 - Fax 973 44 53 02 • a/e: aecaval.darp@gencat.net

m i

scKÎet-atEntrevista a_______________________________________________________________ Anna Piqué Prat

El Senyor Roc, mestre del nostre poble

Roc Campo neix a Ortinena (Osca) el setembre de 1945. De ben jove havia de baixar a la capital del Segrià a examinar-se a l'Institut Màrius Torres. Va cursar la carrera de Magisteri a l'Escola de Lleida. A més de dedicar la seva vida al mon de la docència, el Sr Roc ha format una familia juntament amb la Rosa M. Pedrol, també mestra, amb qui ha tingut très fills. En aquests moments viu l'etapa de jubilaciô molt atrafegat i g a u d in t del seu nét de trè s anys.

Vuit anys com a alcalde de Camarasa, i ara està a l'oposiciô.

Reflexions sobre un mestre d escola rural.

- Abans d'arribar a l eseóla de Vallfogona, en quins altres pobles va estar?Bellpuig, Guissona, Bellpuig, País Base (destinat pero no hi vaig anar), Andorra (tretze anys) i Vilanova de Bellpuig.

- Creu que els alumnes han canviat molt respecte quinze o v in t anys enrera?Són iguals. L'únic que les famílies s'implicaven més abans que ara en l'educació deis seus fills.

- Qué ha de te ñ ir un bon m estre?Estar a gust amb els nens, i marcar una línia sempre. I inculcar-los que l'eduació és el que es trabaran el dia de demá.

- L 'educació a casa o bé a l eseóla?Com a mínim un 50% ha de ser a casa. “D una familia normal, fills normáis”.

- Creu en el sistem a educatiu actual?No. A nivell personal “Ho trabo molt dispers”. Massa coses a tocar. Si has de fer molts camins a la vegada sem pre es perden coses.

- Quina valoració en fa de la seva estada per Leseóla de Vallfogona?Positiva. He estât molt a gust. Tan ara com fa disset anys. El respecte, la forma de ser deis nens sempre ha estât molt exquisita.

-Alguna anécdota divertida sobre un curs0 bé d'algun alumne?N'hi ha moites, pero ara no me'n recordó de cap. De vegades en els exámens hi havia respostes molt divertides.

-A l llarg de la vida ha conegut molts nens1 nenes, que en diría d'aquests quan es fan grans?Estic molt agraït perqué tot i ser l'ogre se'n recorden els bons i els dolents, i hi ha exalumnes que em saluden després d'una pila d'anys.

- I del món de l'ensenyam ent, quina valoració en faria?Molta parafarnália per ensenyar el mateix. Hem de seguir un programa i no podem aprofundir en lo básic. No s'hauria de fer tants papers i poder dedicar aquest temps a la classe.

s&cieM-

- Com va l'e tap a de jubilat? Troba a faltar el c o n t a c t e a m b e l s alumnes?

Trobo a faltar la classe en si, perqué m 'hi he trobat sempre molt a gust. Encara que era el “ C O C O ” . La feina que faig ara és c u in a r, de m e c á n lc , pagés... No l'acabo en tot el día.

- Quin missatge voldría d o n a r a i s n o u s professors?

Ais de Va llfogona que continuin tal i com s'havia fet fins ara. Els nens quan arriben a l'institut van ben preparats.

La VALLFOGONINA és una Cooperativa que dona solucions a les demandes deis socis i per aixó ofereix aquests servéis:

• COMERCIALITZACIÓ DE LLET.

• PRODUCTES VETERINARIS.

• ALIMENTACIÓ PETITS ANIMALS.

• FERRETERIA.

• ARTICLES NETEJA.

• AGROBOTIGA.

TELÉFON: 973 432 125 - FAX 973 432 261 . VENDA DE GAS-OIL25680 - VALLFOGONAe-mail: administracio@vallfogonina.com

COOPERATIVAVALLFOGONINA"La nostra Cooperativa"

AFORES, S/N

Agraíment del senyor Roe

Vull agrair a tots els pares per haver portat els

nens a Leseóla de Vallfogona.

Anècdota:

Mentre estàvem fent Lentrevista al Sr. Roc, el dia

de la castanyada a Lescola, una alumna de 6è

va venir un moment a la classe i li va preguntar

al Sr Roc si podia...

Ens va fer molta gràcia el fet, ja que tot i estar

jubilitat, el Sr Roc a Lescola continua essent un

referent, el mestre del nostre poble.

societalL'adaptació a la Llar d'infants M. Teresa Pinol

A la llar d’infants el període d’adaptació és molt important, en ell no només hi están implicats els nens/es sinó també les famílies i el personal de la llar, tots tres formen un triangle en el qual cal crear uns lligams de confiança i comprensió.

Els infants són especialment sensibles ais canvis que es produeixen en el seu entorn més proper, aquest canvi que comporta l’adaptació a la llar pot fer que els infants presentin trastorns a lim entaris , de son, de com portam ent...

Les famílies han de procurar viure aquests dies amb naturalitat i tranquil.litat perqué puguln transmetre sentiments positius al seu fill/filla respecte a la llar.

En aquest sentit la liar haura d’intentar atendre tots els dubtes i les angoixes que presentin les families, i obrir un canal de comunicacio basat en la cordialitat i la sinceritat entre les families i els educardors/es.

Separar-se dels pares i mares en els primers dies de curs es un dels moments mes durs tant per a les families com per als infants, la liar ha de donar el maxim de facilitat als pares i mares per tal de tranquil-litzar-los, i deixar que truquin i preguntin cada cop que ho necessitin.Tot i aixi, es recomana a les fam ilies que:

No allarguin aquest neguit més del compte.

No marxin mai d’amagat.

Estableixin una rutina: acompanyar-los fins al penjador i posar-los la bata, fer-

los un petó, explicar-los on aniran, i fins i tôt deixar-los un element personal.

Diguin al seu fill o filia que el recolliran després.

Aixô els donará seguretat i no se sentirán abandonats.

Parlin positivament de la llar.

Les educadores i educadors hem de respectar el “dolor emocional” de l’infant i durant aquests primers dies hem de ser molt flexibles i comprensius ja que són uns moments délicats.

L’infant s'ha d ’adaptar a un nou espai, a noves olors i experiències; al fet d’haver de compartir, d ’esperar, de desenvolupar la seva autonomía, de seguir unes pautes socials (regles i normes), d’estar amb altres nens i nenes..., i també de separar-se de la seva familia.

Tots aquests canvis poden comportar una reacció diferent en cada infant. Les reaccions davant d’aquesta nova situado poden ser diverses: plors, angoixes, més dependéncia de l’adult, reaccions agressives cap als desconeguts, regressions conductuals, canvis en les rutines ja assimilades, vómits, in s e g u re ta t , in h ib ic ió , d e s c o n fia n z a , re b u ig .. .

No és gens estrany que l’infant plori o es mostri enfadat quan el vénen a buscar o quan veu algú de la seva familia, aixó no significa que hagi estat trist i malhumorat tota l’estona, sinó que és la seva manera de cridar l’atencló, acostuma a ser passatger, tot i que es poden repetir episodis similars durant tot el curs.

societalPer eviar aquesta reacció recomanem a les families que:

-Planifiquin una activitat per fer plegats en sortir de l’escola

(jugar amb ells a casa, jugar al pare, llegir un conte...)

-Es mostrin tranquils i contents d’anar-los a buscar.

El fet que l’infant ja no plori no voi dir que s’hagi adaptat. Direm que l’infant s’ha adaptat q u a n c o m p ro v e m que realment se sent a gust, felig, còmode i relaxat.

Cada infant viu el période d’adaptaciô d ’una manera diferent no es pot posar temps a una adaptaciô, el que és vàlid per a una majoria pot no ser-ho per als altres. L’adaptaciô de tôt el grup complet pot ocupar dos o très mesos, perô passades a gust a l’escola, encara que plorin en el moment de separar-se de les familles o en el m om en t de la re c o llid a en re tro b a r- lo s .

Deshidratados d'Alfals, s.a.

CTRA. C-13, KM. 26 VALLFO G O N A DE BALAG U ER (Lleida)

Tel. 973 43 20 07 Fax 973 43 22 50

s&çietatEstiu 2007

Els Cursos de Natació i la Festa Aquàtica

Aquest estiu es van fer dos grups de natació. Els més pe tits van aprendre a nedar amb el David, i els m é s g r a n s v a n perfeccionar el seu estil amb la Irene. Tots plegats s'ho van passar força bé duran t tres setm anes.

El 19 d'agost es van lliurar al recinte de les piscines municipals els diplômes dels cursos de nataciô. Durant tôt el dia petits i grans van poder gaudir dels jocs aquàtics.

i

societal10 anys d'ii-lusions compartides 1997-2007 Àngels Camarasa i Santesmasses

La cavalcada de Reis, la revetlla de Sant Joan, la Festa M ajor de La Codosa,...son esdeveniments populars, on la participacio de gent es molt gran i perque tot rutlli, a darrera hi ha d’haver una bona organitzacio.

Un grup de persones, ve ins de La Codosa amb ganes de passar-ho be, es van animar a formar una comissio de festes perque tots els veins, amics i familiars poguessin passar una bona estona.

El tret de sortida d’aquesta comissiô va ser la Festa Major de La Codosa l’any 1997 amb la publicaciô del llibre i el sopar, que any rera any s ’ha anat consolidant corn un dels referents de la festa, amb l’ampliaciô de reportatges i collaboracions.Del grup de persones que van formar la primera comissiô de festes, s’ha anat rénovant per diferents motius. El Joan Caries i l'Anna Maria, son un d ’aquests primers matrimonis. Viuen a La Codosa i ara desprès de 10 anys de ser al capdavant de la comissiô o deixen per motius personals.

L’Anna Ma Lopez Perez, va néixer a la Rápita. De petita fins que pràcticament es va casar va viure a Balaguer i el Joan Caries Tribó Justribô de 49 anys, fill de Balaguer, estan molt in tegrats a La C odosa des de fa més de 30 anys.

Quants anys fa que viviu a La Codosa?Des de l’any 1989 el dia del segon aniversari del nostre Xavier.

Com va ser que us vau involucrar en la creació de la comissiô?Abans de fer es pot dir oficial la comissiô, ja celebràvem festes corn la castanyada, Sant Joan.., unes vegades a casa d’uns o d ’altres, perô amb la Festa Major de l’any 1997 ens vam donar a conèixer. D’una manera oficial.

De quina manera?Primer vam editar el llibre de la Festa Major, que amb les següents edicions s’ha anat ampliant, cada vegada més, amb l’illustrac ió personalitzada de la tapa, la incorporació de reportatges, recull d 'activitats que s ’han fet a La Codosa, publicitat...També es va organitzar el primer sopar de Festa Major amb molta participació de gent, perqué a més de vei'ns i familiars també van venir moltes persones deis ta lle rs , s itu a ts a aquesta zona.

La Festa Major es un deis esdeveniments mes populars!Sí, es un dels plats forts, ja que poc a poc a anat agafant personalitat propia i es un referent de La Codosa.Es celebra cada dos anys, perqué un any es fa a L’ Hostal Nou i l’altre aquí. Es una festa on es pot trabar diversió per a tots els gustos. Mentre uns poden gaudir de les partides d’escacs, d’altres poden pujar al trenquet, divertir-se al pare infantil o donar un tomb amb els rucs Catalans..., i després assaborir una bona xocolatada. Al vespre amb el sopar i la sessió de ball, ens deixa un bon regust de boca per a continuar cap el diumenge.

I el diumenge?El diumenge comenga amb diverses activitats, com ara: concurs de dibuix, bailada de sardanes, vermut... per la tarda sessió de ball amb la típica llonganissada, que omple la plaga de La Codosa de gom a gom. Aquests últims anys es fa la cloenda de la Festa Major amb foes artificials.

SGCietat

Quines activitats porteu a terme duran l’any?Organitzem la revetlla de Sant Joan, l’arribada del Patge Reial A li Patxà, la cavalcada de Reis Mags, també hem participât a la rua del camestoltes, hem baixat per la Transsegre...Ültimament s’ha rénovât els vestits dels très Reis Mags d ’Orient i la carrossa.

I el mercat de L’Hostal Nou i La Codosa?Vam ser els impulsors perquè es portes a terme el Mercat els diumenges i encara que al principi va tenir molta acceptacióde public i de parades, la inauguració va ___________________________coincidir amb l’obertura del mercat de Torrefarrera i no va ten ir continuïta t.També hem impulsât la construcció del Casal, que es un Hoc de trobada per a tots els ve'ins.

Teniu m olta col laborac ió alhora d’organitzar els actes?Preparar les testes porta molta teina i temps que no es veu, però a part dels m em bres de la c o m is s ió tam bé s’involucren ve'ins de forma desinteressada i ens donen un cop de mà.

TWfìliHjFFr

s&cietatAlguna anécdota que recordeu ?En tenim tantes !!! Una de les coses que más m’arriba al cor- diu l’Anna - es per Reis, al veure la cara de sorpresa i d’illusió de la gent gran, quan els crides per pujar a recollir el seu regal.

Quins motius us han portat a prendre la determinació de deixar la comissió de festes?A banda deis motius familiars que ens ocupen molt temps, no ens hi podríem dedicar al cent per cent com a nosaltres ens agrada, i també s’ha de donar pas a gent nova, persones joves que segurament aportaran a la comissió idees fresques i hores de dedicació que nosaltres en aquest moment no podem com patib ilitzar amb les nostres obligacions. Nosaltres marxem pero queda molta gent molt preparada, amb molta il lusió i segurament continuaran fent moltes coses interessants per a La Codosa.

Hem fet molts amics i amistat amb gent de totes les edats. La veritat, en tenim molts i volem agrair a tots ells, la confianza dipositada en nosaltres i dir-los que sempre estarem aquí, que poden comptar amb nosaltres per tot el que convingui.

UUJLLAVORS NETEJAADOBS DE LLAVORS

Tel. 973 432195 C/ Estado, 33Tel. móbil 630 257060 25680 VALLFOGONA DE B.

M t i

soci étatTrobada de Puntaires a Vallfogona

Un any més Vallfogona va celebrar la trobada de puntaires.

El carrer M ajor s 'om p le de color, vida i animació.

L'estesa de taules amb puntaires d'arreu de les terres de ponent i d ’altres indrets de Catalunya.El sorteig de tires i la rifa de regals, obsequi d'entitats i comerços particulars.Les parades de venda de mostres, boixets...Les organitzadores repartint els ültims trossos de coca que han préparât per esmorzar.

Aiuntament de Vallfogona

INFORMACIÓ GENERAL I D'INTERÉS PER ALS VEINS DE VALLFOGONA, LA RÁPITA I L'HOSTAL NOU I LA CODOSA.

SERVEI DE RECOLLIDA D'ESCOMBRARIES I OBJECTES VOLUMINOSOS

ES RECORDA A TOTS ELS VEÍNS DE VALLFOGONA, LA RÁPITA I L’HOSTAL NOU I LA CODOSA ELS DIES I HORES DE RECOLLIDA D’ESCOMBRARIES:

DIMARTS, DIJOUS I DISSABTE Horari: es passará a primera hora matí

És obligatori deixar les escombrarles dintre deis contenidors pertinents, ben conduídes en bosses i només

els dies de recollida.

CONTENIDORS DE RECOLLIDA ORGÁNICA:Contenidors habilitats per recollir el conjunt de restes de menjar, flors i plantes, closques, ossos, paper de cuina i tovallons de paper, taps de suro, degudament conduíts en bosses.

RECOLLIDA DE PAPER, VIDRE I LLAUNES:Es recorda robligació de deixar el paper i cartró dins del contenidor, cal plegar el cartró ais efectes d’espai I

no deixar-ho mai fora.Cal deixar el vldre dintre del contenidor, MAI FORA!!!!El contenidor de llaunes admet també tetrabrics i envasos de plástic.En cas de que algún dia us trobeu amb els contenidors plens, no ho deixeu a térra i truqueu a l’Ajuntament.

Tlf. 973 432008

RECOLLIDA D’OBJECTES VOLUMINOSOS:Es recorda que hi ha el servei de recollida d ’objectes voluminosos, interessats trucar a l’Ajuntament o consultar la página web, per concretar el material, dia i lloc en qué hi haurá un contenidor on s’hauran de deixar els objectes a Vallfogona i a l’Hostal Nou i la Codosa. A la Rápita es passará a recollir i caldrá

apuntar-se a l’Ajuntament.Alternativament també hi haurá una deixalleria móbil on es podrá deixar, a més deis objectes voluminosos, piles i bateries, fluorescents, olis de casa i altres, i objectes de plástic.

RECORDEU:

NO ES PODEN DEIXAR OBJECTES DE CAP CLASSE EN ELS CONTENIDORS D’ESCOMBRARIES,

SON OBJECTES VOLUMINOSOS I NO ES RECOLLIRAN.

ELS OBJECTES l/O RESIDUS PROVINENTS D’ACTIVITATS INDUSTRIALS 1/0 COMERCIALS

tenen una regulació propia. Per més informació: Tlf. 973448933-Consell Comarcal- servei de Medi Ambient.

-ESTÁ TOTALMENT PROHIBIDA LA NETEJA DE VEHICLES DE TRANSPORTS EN LA VIA PÚBLICA.

FIXACIÓ FESTES LOCALS EXERCICI 2008

Aprovada per 1’AJUNTAMENT PLE en la seva sessió de data 21 de setembre de 2007, la fixació de les dues FESTES LOCALS del Municipi, nuclis, per a l’exercici de 2008, seguent:

VALLFOGONA DE BALAGUER - Dies: 19 de marg (Sant Josep)

29 de setembre (Sant Miquel)

LA RÁPITA - Dies: 19 de marg (Sant Josep)

18 de juliol

L'HOSTAL NOU I LA CODOSA - Dies: 19 de marg (Sant Josep)

25 de juliol

CEMENTIRIS MUNICIPALS

L’AJUNTAMENT DE VALLFOGONA, com sigui que s’ha procedit en 1’ampliació dels recintes deis cementiris municipals de VALLFOGONA i la RÁPITA,Es prevista en una segona fase la CONSTRUCCIÓ DE NÍNXOLS tant en el cementiri de VALLFOGONA com en el de la RÁPITA,El que es fa public per a general coneixement i ais efectes de que si és del interés dels veins la SOL-LICITUD DE CONCESSIÓ DE NÍNXOLS,ES COMUNIQUI A L’AJUNTAMENT ABANS DEL DIA 15 DE GENER DE 2008, ais efectes de previsió de la quantitat a construir.

VALLFOGONA DE BALAGUER, NOVEMBRE DE 2007

s&çietat i çuttumDites d'ahir... i d'avui? La Padrina

Benvolgut lector/lectora,Des d'aquest racó de la revista volem recordar aquelles expressions i dites que hem sentit dir ais nostres pares i padrins, i que formen part de la nostra riquesa lingüística i cultural. Si saps alguna dita o expressió i vols donar-la a conéixer, envia-la a la revista.(oficines de l'ajuntament).

Només pensa amb postes de sol i caps de setmana: es diu del que té el cap aixecat, que no vol a p la n a r el Nom, que no vo l tre b a lla r.

Fer patxoca: fer goig.

Tenir fred de peus: tenir gelos.

Ara totes li ponen: que ara totes les coses li van bé.

Tant tallat, tant cosit: vol dir que ha anat just, exacte.

Que en portará pocs de capellans a l'enterro: esdiu d'una persona esquerpa, poc simpática, de poc sacrifici pels altres.

Lo més calent és a l'aigüera: que és tard i no hi ha el dinar fet o bé está endarrerit.

Sempre porta un budell buit: que sempre té gana.

Val més menjar poc i pair bé: fer el que es pugui fer per no patir.

Cor que vols cor que desitges: voler tenir-ho tot.

Feia fil blau fil negre: dubtava.

Ent re dos f o s c a n s : cap al c a p v e s p re .

Un aubat: un nen molt petit, un nadó.

Li han posât lo pegat al mig del mal: Vol dir queli han encertat, que les coses li han canviat i li van més bé.

Anar a vistes: era anar a conéixer a un altre poblé, el xicot o la xicota que li havien buscat els pares o algún parent per casar-se.

És de i'any de la Quica, de la Picor o del Marra:vol dir antic, de fa molts anys, passat de moda.

És de la crosta: es deia deis que manaven, església, govern...

Val més boig conegut que savi per conéixer.

Tres lo mal andreç: vol dir que tres filis donen molta feina.

Quant un es casa torna a néixer.

CONTINUARÁ

s&çîetat iLa Coral torna ais assaios La Coral Vallfogonina

El començament de tot sempre és difícil. Qui no ha viscut l’experiència de veure el progrès que fa un nadó fins que és un infant? Observar com aprèn a fer les seves prim eres passes, com fa els in tents d ’escriure les lletres, com és balanceja quan li treuen les rodetes de la bicicleta i pot mantenir l’equilibri... no ens direu que no és qüestió de constància, d ’esforç i d ’afany de superació!

Amb la constància de l'assaig setmanal, amb l’esforç d’aprendre noves tonalitats i mélodies i amb tota la intendo de ser per al poblé i crèixer amb eli, la Coral Vallfogonina inicia el nou curs.

Un any més desitgem poder-vos oferir tot el que sabem i anem aprenent per a fer passar bones estones.Com sempre, recordem que esteu convidáis a formar-ne part.

El desig de millorar el posem en tot el que fem. De vegades sense adornarnos-en però de vegades amb tota la in tendo.

El municipi vallfogoní també es va fent gran dia a dia, també avança amb les persones que en formen part i les agrupacions culturáis que aqüestes integren. I, si no, mireu la Coral. Sembla que fos ahir que iniciava els seus primers cants... i ja va pels onze anys.

societat i culturaLa Nostra Historia Literaria Teresa Balasch

L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS I POMPEU FABRA

A quest any es com m em ora el centenari del naixement de I'IEC, des de la nostra rev is ta ap ro fitem l'avinentesa per recordar l'existència d'aquesta entitat, i també per enaltir la teina que Pompeu Fabra realitzá per norm ativitzar i norm alitzar la llengua catalana.

L ’ ln s t itu t d ’ E s tu d is C a ta la n s , corporació académica dedicada a la investigac ió c ien tífica superior, principalment de tots els elements de la cu ltu ra cata lana . Fundada a Barcelona el 1907 per Enric Prat de la Riba. A partir del moment mateix de la seva fundac ió , I'IE C es preocupé d 'ap legar i de donar a coné ixe r els m ateria ls d estudi representatius de l'estat aleshores actual deis cone ixem ents i que poguessin servir de base a treballs posteriors. Des del 1988 T Institut és format per cinc seccions: Histérico- A rq u e o lò g ic a , de C iè n e i es Biològiques, de Ciències i Tecnologia, F ilologia i de Filosofia i C iències Socials.

Pompeu Fabra i Poch va néixer el 1968 a Grècia, Barcelona. El seu pare va ser un home liberal, compromés políticament i d'una gran rectitud, la seva mare secundé l'activitat política del seu marit. Els estudis de batxillerat li proporcionaren una sòlida formació gramatical, però s'inscriví a leseóla d’enginyers i cursé química. Essent molt jove descobrí la seva vocació envers la llengua catalana i fou autodidacte en I’ estudi d’ aquesta. A is setze anys va escriu re una g ram á tica ca ta lana e lem en ta l.

s&cletat i cuttumDes de la revista L'Aveng es convertí en l'impulsor de la renovado lingüística duta a terme des d'aquest grup, la finalitat de la qual consistía a elim inar el desgavell i a realitzar una ordenado rigorosa de la Mengua. L 'any 1906 participa en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana. L'any 1911 Prat de la Riba el sol.licita per incorporar-se a la secció filológica de I’ IEC, que presidia Alcover, i en la qual col.laboraven Joan Maragall i Josep Carner, entre d'altres. Fou nomenat professor de la cátedra de catalá. L 'any 1913 es publiquen les Normes ortográfiques i, a partir d'aquest moment, Pompeu Fabra es dedicará únicament a l'activitat lingüística i a la difusió de les seves obres.Durant els anys 20 i 30 gaudí d'una gran popularitat i un gran prestigi. En els anys de la dictadura de Primo de Rivera, Fabra fou expulsat de la seva cátedra i es dedicá de pie a l'Associació Protectora de l'Ensenyanga Catalana, en la tasca de conseller. Tornará a ocupar cárrecs públics durant la República. Entre els anys 1931 i 1936 gaudí de m olts reconeixements públics. Després de la Guerra Civil, Fabra s'exiliá a Illa, a París , a Montpeller i, finalment, a Prada. Continuá treballant en una nova Gramática Catalana, que s'editará póstumament el 1956, a cura de Joan Coromines. La Universität de Tolosa de Llenguadoc el nomená doctor honoris causa i la Societat Catalana d 'Estudis Histories, president honorari. Morí el 25 de desembre del 1948 a Prada.

Pompeu Fabra ha estat una de les personalitats més destacades en la vida catalana al llarg del segle XX, i una de les figures més rellevants en la historia de la nostra llengua. Els grans esforgos que Fabra dedicá a l'endegam ent de la malmesa llengua catalana donaren com a resultat una extensa obra.

Cal destacar tres grans fites:

Normes ortográfiques 1913 Gramática catalana 1918Diccionari General de la Llengua Catalana 1932

rtmi tmillllllll.il l i l i

LITI UM

s & c ie t a l i

Alumini Montse Montoliu

L’alumini és un metall que s’ha introduit en molts àmbits de les nostres vides: esportiva, culinària, electrónica, tèxtil, d e co ra tiva , en tre m o ites a ltre s . Si prestem una mica d ’a tenció en adonarem que l’alumini ha enva'it el nostre entorn.És un m a te r ia l p rà c t ic a m e n t imprescindible.Si anem d’acampada.els pals de la tenda són d’alumini i si anem en bicicleta la llanta de les rodes pot ser que sigui també d ’alumini. Si tas uns biquinis i encetes la mantega hauràs de treure la tapa d’alumini, i el mateix passarà si vols posar a la Met una cullerada de xocolata en pois, o bé si de postres vols un lacti i després un café.Bé, no farem pas un llistat de tots els objectes fabricats amb aquest material, però si cal fe r-n e una re fle x ió . L ’a lum ini és un m etall amb unes propietats molt avantatjoses, és dúctil, mal léable, difícil de rovellar, lleuger, impermeable. És un metall que ha c o n tr ib u ï t al d e s e n v o l upa m en t tecnologie.

Però, quins són els inconvénients?■ La bauxita, el minerai d ’on s ’extreu l’alumini, prové majoritàriament de mines en països del tercer món que afecten ecosistemes valuosos i la integritat dels pobles indigènes.• La seva extracció exigeix una despesa energètica molt elevada .• Els résidus produits són altam ent contaminants.Cal, dones, eliminar l’alumini de la nostra vida?La indùstria automobilistica assegura que estalvia 0,6 litres de combustible per cada 100km i per cada 100kg de pes que es redueix. No hem d’oblidar que un 37% del consum d’un vehicle depèn d ire c ta m e n t del seu pes.

Què fem? A veure si ens aclarim, és bo o dolent el seu üs? L’energia necessària per refondre una tona d ’alumini és només d ’un 6% respecte a la producciô inicial.Hem vist que l’alumini és util en alguns camps, perô no hem de perdre mai de vista que la seva obtenciô és molt contaminant, per

tant:■ Sempre que sigui possible substituïm-lo per un altre material.■ Em boliquem els entrepans amb paper i/o paper de film■ Comprem les begudes amb envàs de vidre i no d'alum ini.■ Finalment, reciclem l’alumini.

Nosaltres, els habitants del planeta Terra tenim una fita molt important:Abans del 2015 hem d’evitar l’emissiô de gasos contaminants si volem no contribuir al canvi climàtic.

www.ecoterra.org

‘ 100 anys ???-

Educado en valors Mercè A. Solis i M eritxell Rosselló

Educar en els valors no significa imposar, sino, més aviat, proposar, posar al davant diferents camins i opcions, i ajudar que cadascú vegi quins són els millors per a ell. El descobrim ent dels valors es realitza mitjançant experiències significatives i a través de les persones que les fan visibles en les seves accions. Podriem dir que els valors s'encomanen, ja que son captats més fàcilment alla on la vida de les persones manifesta coherencia entre el pensar i el fer, el fer i el comunicar.No s’ensenyen els valors, sino que s’educa en i amb valors. Pares i mestres, fem el que fem, ens n’adonem o no, sempre eduquem en uns valors. Es Impossible estar-se’n.Una educado en i amb valors no porta pas a l’adoctrinament a hores fixes, sino a la reflexió i al diàleg permanenti .L a reflexivitat també s ’educa corn a part d ’aquestes actituds bàsiques que es transmeten amb una manera de fer que, si tot va bé, s’acaba fen bé.Es mes difícil ensenyar valors perque v iv im en una s o c ie d a t més lig h t.. Proposem un tipus d ’educaciô moral que faciliti la convivència en termes de justicia i igualtat en societats plurals, per tant, el nostre model d’educaciô moral serà aquell que pretengui la construcciô per part del nen/a dels seus valors de manera racional i autònoma. Haurà de saber que no tot és igualm ent bo o dolent, que existeixen diferents possibilitats basades en l’ús de la raó, el diàleg i el consens. Aixi, considerem que el principi de l’educació moral és: l’autonomia. A partir d ’ aquí serà possible arribar a d’altres valors, com l’obertura cap ais altres, el respecte ais drets humans, el valor de la crítica constructiva, etc.

En aquest sen tit l ’educació moral es . converteix en un ámbit de reflexió individual i co l-lec tiva que perm et enfron ta r-se críticament a realitats com, per exemple, la violéncia, la guerra, etc.

Aquesta análisi crítica de la realitat quotidiana i de les normes sócio-morals vigents ajuda a pensar formes més justes i adequades de convivència, aproximant la persona cap a hábits i conductes més cohérents amb els principis i les normes que ha construit. En la mesura que l’educació moral suposa aprendre a orientar-se en situacions de conflicte de valors, es converteix en el motor de transformació, de canvi social, d’emancipació i optimització personal i col-lectiva...Entenem l’educació moral com un lloc de canvi i orientació racional en situació de conflicte de valors. D’aquesta manera, la contextualizació del judici moral i de les habilitais per dialogar i la conducta moral com a reflex del raonament.

Aquesta concepció de l'educació moral,d e l’educació en valors, intenta incidir tant en la dimensió cognitiva com en la dimensió conductual, incorporant aspectes com l’esforç, la perseverança, l’autocontro l o l’autoregulació de la conducta, aspectes del tot necessaris per tal que la persona cresqui i maduri com a persona.

Per aixó l’empatía és tan important posar-se a la pell de l’altre és un exercici molt difícil pero si de tant en tant ho provessin segur que l’experiéncia seria engrescadora, motivadora i ens faria créixer com a persona.Capacitat de reconeixement deis altres, de la seva singularitat.C apac ita t de com prens ió de is sen tim ents , raonaments i motivacions deis altres.Facultat d'entesa, comprensió o comunió afectiva amb els altres.Habilitât de comprendre que els altres poden tenir o tenen punts de vista d iferents ais nostres Capacitat de "llegir" emocionalment ais altres, entendre'ls, comprendre'ls Capacitat per posar-se en el lloc de l'altre. "un subjecte incapaç d'entendre els arguments, els sentiments i els punts de vista deis altres mai no aconseguiria construir una experiéncia realment moral" (pág. 39)PUIG, J.Ma. i MARTÍN, X. L'educació moral a l'escola. Teoría i p rác tica . Ed. C at.: Edebé, 2000.

societat i cuttumGeganters i Graellers_________________________________________ Colla Geganters i Graellers

De nou per tal de continuar la tasca duta a terme fins al moment pel grup de Grallers de Vallfogona us convideu apuntar-vos per a iniciar un nou curs de gralla.

Dirlgir-vos a I’ajuntament.

Anlmeu-vos a participar-hi Tots,TOTS FEM POBLE.

arids daniel, s.a.

- Formigons- Arids Rentats, naturals i artificials- Tubs i prefabricats de formigo

PLANTA ARIDS, FORMIGO I OFICINES: Afores - VALLFOGONA DE BALAGUER

Tels. 973 432 199 - 973 432 243 Fax: 973 432 213 E-mail: aridsdaniel@aridsdaniel.com

s&çietat i outturnDes del cor de la vila j°»

M’agrada Nadal. Sabeu per qué?. Dones perque per Nadal “un pas de pardal” -é s a dir, el dia s’allarga- sembla que enrreda, hem deixat angoixes del consumisme que galopa cada cop més aviat, i a més no m’agrada que Nadal coenci quan o diu El Corte Inglés- per tant allá pau i aquí gloria, per Nadal es nota que les coses no son com abans, -ja sabeu- “el vint i cinc de desembre fum-fum” ò bé d ’entre altres “La Virgen y San José...” etc, etc, lo que pasa es que a la ràdio del poblé, no podem deixar de costat la cultura de les Nadales, primer perque en tenim unes 600 d’arreu lo mon, valgui que moltissimes d’elles per motiu d ’idioma no les entenem, però si que la música ens transporta al món fictici de la pau i de la gloria, melodies de caire tranquil i suau, en blanc i negre, és a dir, escoltades al davant del aparador Ilustras de Tiffanys de New York, i es ciar amb les vo reres nevades. Que buco lic i Oi que si?. Segon les Nadales sabem agraden a molts deis nostres oidors i sabem que per Nadal i Sant Esteve, la ràdio fa companyia a moltes tantes i reunions familiars i ajuda a que la cosa estigui més cá lida, per tan t aquest any tam bé arribaran les programacions especiáis de Nadal, que tant us agraden, i a sobre “us surten gratis”. Quin regal!!!.

Un altra cosa, la lotería de Figuerola també aquest any, ens farà mil-lionàris, al menys amb il-lusió, i ja es sabent que d ’il- lusió també es viu”, els oients no penden l’esperanga i cada any coma bons masoquistes fan la seva comanda del décim, no fos cas... Molta sort.

Les festes majors també ha ocupat l’estiu a la ràdio, però de veritat, sembla que siguin totes un calco de elles mateixes, amb quatre o cinc orquestras es repeteixen tota la comarca, i la veritat hi ha moltes orquestras per triar, aquí o fora d'aquí, per tal d ’espab ila r-les i no aborim al personal. Els plens de l’Ajuntament continúen “vigorosos” i “vibrants” i la ràdio arriba, i tant que arriba a totes les cases del poblé, però jo que fa 17 anys que segueixo els plens “tots” menys un que va portar cua, trabo que ara, els temes a tractar han canviat, ara, hi ha molts punts que tracten del “totxo” -però penso que tot canvia, i es lo que toca, però a la práctica en sap greu de veure a la vila blocs de ciment de massa altura, a mi m’agrada la Vallfogona plana, rural i bonica de sempre i penso que les coses comencen a ser diferentes ara, perque lo econom ie prima per sobre de lo rom àntic i m’agraderia que a la ràdio, algún cop, abans de que sigui massa tard, els responsables municipals i la gent, els veins, tots plegats debatessim a la ràdio sobre aquest tema. Cree que seria prou intéressant.Continua cercan les 5000 músiques més boniques per l’any proper i seran... 18 anys. Mentre tant una forta abraçada musical i Bon Nadal a tothom, desde el 107.9.

gona Ràdio107.9 FM

Tel. 973 43 22 68

Peus freds M ercè Sánchez Gàlvez

És un trastorn que pateix molta gent ¡ especialment les dones. La temperatura deis peus, igual que la de totes les parts perifériques del cos com les mans, les orelles i el ñas, ve determinada per la temperatura de l'entorn més proper i també pel grau d'irrigació sanguínia: com menys sang arribi ais peus, més freds estaran.

Algunes mesures preventives podrien ser. No portar sabates excessivament apretades, evitar talons molt alts, no portar mitjons de fibra sintética ja que no de ixen tra n sp ira r, no p o rta r lligacames que obstaculitzin la circulació s a n g u í n i a , f e r e x e r c i c i f i s i c pre ferib lem ent a l'a ire lliu re (anar descaí? per un terra tou com un prat o la sorra de la platja; mai per un terra dur) i no consumir habitualment café, té i tabac.

ALGUNS TRACTAMENTS QUE US RECOMANEM:

- Banys alterns d'aigua freda-calenta, comengant amb l'aigua calenta durant 10 minuts aproximadament, després posar els peus en algua freda 15-20 segons, així successlvament repetint-ho 4 ó 5 vegades, comengant sempre amb aigua calenta i acabant sempre amb aigua freda.

- Amb el teléfon de la dutxa passar aigua freda des de la p lanta del peu fins a n ive ll ingu ina l. R ea litzar-ho aproximadament 10 vegades en cada cama.

- Posar la banyera plena d'aigua freda i posar els peus com si vulguéssim xafar l'aigua. Fer-ho durant aproximadament 1 minut.

Espero que tot aixó us serveixi d'ajuda. BONES FESTESÜ!

MERCE SANCHEZ4úm. Col. 967

CENTRE DE FISIOTERÀPIA I REHABILITACIÓ

TRACTAMENTS

• Patologies musculars I òssies (cervicàlgla, lumbàlgla, dorsàlgla...

Recuperado neurològica Patologia pediàtrica ¡ respiratòria Lesions esportives Preparado al pari I post-part Dolor

A Q U E S T N A D A L R E G A L A B E N E S T A R

T E N I M X E C S D E R E G A L

ALTRES SERVEIS

Acupuntura (dolor, ansletat...) Reflexologia podal Drenatge limfàtic Massatge antlestrès Tractament antlcel.lulitlc Reafirmants de cos I cara Assistèncla domiciliària, mùtues.

(Tots els troctom ents són realitzats p e r pe rsona l am b titu la d o un iversita ria )

Tarragona, 22,1 r 2a (entre Fleming I Barcelona) - 25600 Balaguer (Lleida)

Tel ./Fax 973 44 90 74 - 630 49 38 55

eù exportsÀ

CEP PONENT CEP Ponent

PRIMERA JORNADA - 29 i 30-09-07

Mini Femeni CEP Vallfogona - System Pref CN Tàrrega

Cadet Femeni CEP Vallfogona - CB Cervera Mobel Linea

Sènior Femeni CEP Vallfogona - CB Cervera Moble Linea

SEGONA JORNADA - 6 i 7-10-07

Infantil Masculi CEP Vallfogona - CB Calaf

Cadet Masculi CEP Vallfogona - CB Ponts

TERCERA JORNADA -13 i 14-10-07

Mollerussa “B" - Sènior masculi CEP Vallfogona

QUARTA JORNADA - 20 i 21-10-07

Infantil Mascui CEP Vallfogona - BAC Agramunt

Cadet Masculi CEP Vallfogona - BAC Agramunt

Cadet Femeni CEP Vallfogona - Sedis Fustes Grau

Sènior Masculi CEP Vallfogona - Cat. Far. Giessa Bellvis

CINQUENA JORNADA - 27 i 28-10-07Trobada Premini.

SISENA JORNADA - 3 i 4-11-07

Infantil Masculi CEP Vallfogona - Natural Ôptics Mollerussa “B”

Cadet Masculi CEP Vallfgjogona - Natural Ôptics Mollerussa “B”

Sènior Femeni CEP Vallfogona - CB El Palau d'Anglesola

SETENA JORNADA -10 i 11-11-07

Mini Femeni CEP Vallfogona - CB Bellpuig

Cadet Femeni CEP Vallfogona - Ceng Jubete

VUITENA JORNADA -17 i 18-11-07

Cadet Masculi CEP Vallfogona - BC River Andorra “B”

Mini Femeni CEP Vallfogona - Decoraciô Boneta Tremp

Cadet Femeni CEP Vallfogona - Constructa XXI CB Lleida

NOVENA JORNADA - 24 i 25-11-07

DESENA JORNADA -1 i 2 -12-07

Infantil Masculi CEP Vallfogona - CB Cervera Mobel Linea “A”

Cadet Masculi CEP Vallfogona - CB Cervera Mobel Linea “A”

Mini Femeni CEP Vallfogona - Compsa Online Balaguer

Cadet Femeni CEP Vallfogona - CB Calaf

ONZENA JORNADA -15 i 16-12-07

Sènior Femeni CEP Vallfogona - Natural Ôptics Mollerussa

Infantil . Escola

If:

eta esoortsI

CEP PONENT CEP Ponent

- Cadet F Cadet Fll

- Cadet M - Mini F

eû esnmti'Arbitratges i educació Ricard Blanch

Recordem un article que va publicar en el seu dia l’àrbitre ACB Joan Caries Mitjana.

Tots estarem d ’acord que un dels problèmes més greus de l’esport al nostre nivell és el comportament dels afeccionats, familiars, jugadors, entrenadors, etc., i els que en pateixen les conseqüències son els àrbitres que, moites vegades, s’estan iniciant en el mon de l’arbitratge i de l’esport igual que nosaltres.

El com portam ent que es généra a la pista es contradiu, en la majoria de casos, amb la forma d ’educaciô que tota la familia ha de donar o desitja donar als seus fills. Els nens i nenes no poden castigar els seus pares quan aquests cometen accions que, si haguessin estât comeses per ells, probablement serien castigades de forma exemplar.

S’ha de fer entendre a aquells que no ho veuen aixi que el fet de jugar i entrenar és un complément a l’educaciô. Tots ens estem formant. Formar és canviar permanentment la conducta del subjecte corn a résultat de la pràctica.

Els joves adquireixen amb una extraordinária rapidesa els coneixements, els hábits, les actituds i els ideáis i són, per aquest motiu, fácilment influenciables. Aprenen i imiten tot alió que observen: gestos, m enyspreus, paraules m alsonants, i fins i tot agressions a arbitres i contraris. Fan ús de tot aixó a la pista si observen que així aconsegueixen el seu objectiu, com si es tractés d ’un recurs esportiu. I, encara més, poden arribar a incorporar aquesta conducta a la seva vida quotidiana, si els seus pares, els seus líders, si veuen que els jugadors séniors del CEP també es comporten d ’aquesta manera.

La práctica esportiva, i concretament del basquetbol, és útil per a transmetre certs valors. Per exemple, l’equilibri social i emocional, la capacitat per dirigir, aprendre a treballar en equip, el sentit de la realitat, el respecte a l’autoritat i a les regles, l’adquisició de bons hábits d'higiene, el sentit del civisme i de l’equitat, el saber qué significa l’esportivitat, l’esperit de col-laborado i superado o els drets i deures que comporta la responsabilitat.

CONSULTA FISIOTERAPEUTA - OSTEOPATA

Rosa Abad Badia• QUÉ ÉS L'OSTEOPATIA? • QUÉ TRACTA?

És un sistema de - Mais d'esquena: lumbàlgies, ciàtiques, hèrnies discals, fuetada cervical,medicina manual global que torticoli, dorsàlgies, dolor muscular, dolor tensional...posa una especial atenció a - Dolor articular i muscular localitzat: peu, turmell, genoll, maluc, espa tlles...restructura i problèmes - Contractures muscularsmecànics del eos.

- Alteracions digestives: mala digestió, estrenyiment...- Alteracions hépatiques i biliars: vesícula pesada...- Alteracions uroginecolôgiques: incontinència urinária, regles doloroses...

• A QUI ES RECOMANA EL - Alteracions respiratóries.TRACTAMENT?A nadons, nens, adults, avis, - Cefalees (mal de cap), migranyes, mareigs, vertigens, neurálgies, sinusitis,embarassades. problèmes d'oclusió i ATM.

Pau Casais, 2A • 25680 Vallfogona de Balaguer

Visites concertades - Tel. 619 70 33 66

eû esp&rtsAlgunes de les “disfuncions” en el comportament que poden afectar la fo rm ado tant humana com esportiva deis nostres jugadors són: Volem que els nostres filis juguin més temps que la resta, no els agrada que juguin amb companys més dolents, amenacen amb portar-se els seus filis a altres clubs si no se’ls accepten determinades peticions, donen indicacions ais seus filis durant els entrenaments i els partits, critiquen les décisions dels entrenadors i també ais companys dels seus filis en public, c ritiquen i insu lten a is à rb itre s , provoquen enfrontaments i amenacen i insulten els jugadors contraris i els seus acompanyants, els agrada fer demostracions en public dels seus coneixements del joc, etc.

Tots coneixem aquest problema, ara només fa falta posar-hi remei. Tots hem de treballar conjuntament. Els filis en la mesura que sigui possible, els directius no acceptant aquests comportaments, perô no de paraula siné de fet. És un treball de constància, a base de repetir i fer-los veure que aquests tipus de com portam ent no fa cap bé a is seus filis .

Tothom que ha practicat esport estará d’acord que les victóries i les derrotes s’obliden en poc temps. Alió que perdura i es recorda és la forma en qué es van aconseguir. Intentar guanyar com sigui no ha de ser l’objectiu principal en els jugadors/es del CEP i no s ’ha de consentir “enganyar per guanyar” , entenent per enganyar aconseguir la victoria mitjangant l’ús de la violéncia física o verbal.

L ’esport com a activitat educativa i formativa és una poderosa eina capa? d ’ag lu tina r esforgos i enderroca r barre res id iom átiques, cu ltu rá is i personáis.

Hem de treure profit d’aquest avantatge per formar millors esportistes, perqué aquests joves serán en el futur persones madures amb responsabilitats i que ajudaran a construir una societat millor per a tots

SITUACIÓ ACTUAL DE LA LLUITA CONTRA LA INCINERADORA DE GREFACSA

La Plataforma Antiincineradora de GREFACSA anuncia que la lluita judicial contra la incineració a GREFACSA arriba lentament a la seva part fina l. Després d ’uns prim ers anys de mobilització social, l’absència de voluntat politica per a resoldre el problema de la incineració a GREFACSA obligà a la plataforma a decidir si abandonava la lluita o emprenia la lenta i cara via judicial. En assemblea popular realitzada a Térmens es recolzà massivament l’opció judicial, i la recollida de diners que aleshores es realitzà va servir per arribar fins aquí:En primer Hoc, la Plataforma es posà en mans d'advocats per a engegar els contenciosos adm inistratius per tal de denunciar les irregularitats urbanístiques i mediambientals de l’activitat a GREFACSA.En segon lloc, aquells diners van servir per a recolzar tècnicament els dos contenciosos administratius a través de l’elaboraciô d’un informe tècnic per part de l’empresa GAMA SA de Valladolid que apuntava les irregularitats en que l’empresa GREFACSA incorria (i incorre).

Actualment, tots dos contenciosos administratius contra l’Administraciô de la Generalität - el d’urbanisme i el de medi ambient respectivament- es troben en un estât avançat, i és en aquest moment que la plataforma es situa davant el problema d’haver de fer front als pagaments de les despeses ocasionades per tants mesos de lluita. En concret, les nécessitais financeres més urgents de la plataforma sumen uns 1100 €, perô aquesta xifra previsiblement augmentará en els propers mesos com a conseqüéncia de la continuado deis procediments judicials. D’altra banda, volem anunciar que la denúncia impulsada des de la Generalität de Catalunya a dos deis membres de la Plataforma (Joan Sangré, veí de Térmens, i Ricard Blanch, veí de Vallfogona), acusant-los d’injúries a la persona del Sr. Choy, ha estât arxivada, ja que s’ha considérât que les expressions manifestades no tenen carácter de delicte penal d’injúries. Aquesta ha estât la segona vegada durant el procès que un jutjat ha arxivat denúncies interposades contra membres de la Plataforma.Atenent a tot el que hem apuntat, no tenim altra opció si volem continuar aquest procès de lluita que demanar que realitzeu una nova aportado económica al número de compte que apuntem a sota.Recordern que ens estem jugant la salut i el benestar de la poblado.N° de Compte de la Plataforma: 2100-3609-42-2200122994

In f io r i” 'a *cofV>P

L c jc jé J w J íc J íá ja jé .

• INSTAL-LACIONS• REFORMES• REPARACIONS• INSTAL-LACIONS DE GRANJES• VIVENDES• MANTENIMENT• LOCALS COMERCIALS ...

Escoles, 10 • 25680 Vallfogona (Lleida) • Tel. 973 43 21 02 • Mobil 651 997 653marc-electricitat@hotmail.com

per perdre et tempsSudoku

8 6 4 71 4 7 5 8

5 7 9 4 3 12 3 8

5 31 6 • 57 3 1 9 5 4

9 4 7 8 18 2 6 7 Solució

6 L 9 e l z 8 S Pe l 8 L V s Z 6 9Z S 8 9 6 l G Zs V Z 9 6 8 e Z l

L 6 e l Z P 9 9 88 9 i S l e 6 P Zl e V 6 8 9 Z S9 8 6 Z S z p l GZ s L P e l 9 8 6

V t I i l lPEIXOS, CARNSALA BRASA I CASSOLETES MARINERESWWW

Sant Llorenç deMontgai^Tel. Reserve^ 973 42 02 75 • Oberi capante setmana ifestius •

Menús a 20 i 30 euros— w t ..tt-m

www.lisard.net .

a í seu serverAjuntament de Vallfogona de BalaguerMajor, 29

Tel. 973 43 20 08

Bombers - Balaguer

Tel. 973 44 50 80

Creu Roja

Tel. 973 44 57 96

Casa del Metge ATS PracticantMajor, 1 Tel. 973 43 2114Tel. 973 43 23 60

Col.legi Salvador Espriu Ràdio VallfogonaPlaga Sant Miquel, 4 Major, 29Tel. 973 43 22 14 Tel. 973 43 22 68

Llar de Jubilats Escola C. AgràriaEscoles, 2 Tel. 973 44 36 50Tel. 973 43 22 75

Regidoría d'esports PoliesportiuMajor, 29 Tel. 973 43 22 00Tel. 973 43 20 97

Farmàcia Casa ParroquialTel. 973 43 2151 Tel. 973 43 20 63

Funerària Borràs Tel. 973 43 22 84

Funerària Torné Tel. 973 43 20 13

Serveis Assistència SocialTots els dimecres de 12.00 h a 13.30 h a l'Ajuntament de Vallfogona

Alsina Graells

Balaguer

Tel. 973 44 54 76

Correus - Balaguer

Tel. 973 44 58 26

CAP Balaguer

Urgències

Tel. 973 44 7714

CAP Balaguer

Adm inistrado

Tel. 973 44 60 28

CAP Balaguer

Servei Ambulàncies

902 45 09 02

M ossos d'Esquadra

Balaguer

Tel. 973 45 04 50

Horari d'Autobusos

Sortida de Lleida destinado Seu d'Urgell de dilluns a diumenge - 09.15 -16.00

de dilluns a divendres - 20.00 de dilluns a divendres i diumenge -10.00

Agramunt de dilluns a dissabte -13.30de dilluns a divendres -19.00

Solsona divendres -16.00dilluns, dimarts, dijous i divendres 13.15

Andorra de dilluns a divendres - 20.00de dilluns a divendres i diumenge -10.00

Vielha de dilluns a diumenge - 09.00 -17.00de dilluns a divendres - 20.00

Sortida de Balaguer destinació Lleidade dilluns a diumenge -17.55de dilluns a dissabte - 07.45 - 07.48 - 07.56 - 09.15de dilluns a divendres -13.30 -15.18dimarts, d im ecres i divendres -17.55dilluns, dijous i divendres - 08.00divendres i diumenge -10.45

Horari de Trens

Sortida de Balaguer destinació Lleida09.25 - diari14.15 - diari21.15 - diari

Sortida de Lleida destinació Balaguer08.25 - diari 14.47 - diari20.15 - diari

Sortida de Lleida destinació Balaguer de dilluns a diumenge - 09.15 -16.00 de dilluns a dissabte -11.00 -12.30 -16.30 de dilluns a divendres -13.15 -14.45 -18.30 -19.00